Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Als baixos del número 12 va estar des de 1848 ubicada una llibreria fundada per Ramón Cándido Rey Romero (fill del llibreter Francisco Rey Romero) i Juan Cuveiro anomenada "Librería Circulatoria de los Sres. | Nos baixos do número 12 estivo desde 1848 situada unha libraría fundada por Ramón Cándido Rey Romero ( fillo do libreiro Francisco Rey Romero ) e Juan Cuveiro chamada " Librería Circulatoria de los Sres . |
El mateix Ramón Rey va residir en el número 14. | O propio Ramón Rey residiu no número 14 . |
En el número 15 va residir el catedràtic de la Facultat de Farmàcia, Enrique Cuenca Araujo. | No número 15 residiu o catedrático da Facultade de Farmacia , Enrique Cuenca Araujo . |
El canonge de gràcia de la Catedral de Santiago, Pablo Cuesta Hernández (nebot segon de l'arquebisbe de Santiago, Miguel García Cuesta), secretari de Cambra de l'Arquebisbe i protonotari apostòlic, va morir al número 16. | O cóengo de graza da Catedral de Santiago , Pablo Cuesta Hernández ( sobriño 2o do arcebispo de Santiago , Miguel García Cuesta ) , secretario de Cámara do Arcebispo e protonotario apostólico , faleceu no número 16 . |
En el número 16 va estar situat entre 1848 i 1849 la "Llibreria Minerva", propietat del professor universitari Julián Rodríguez del Valle i Francisco Constanti Miller. | No número 16 estivo situado entre 1848 e 1849 a " Librería Minerva " , propiedade do profesor universitario Julián Rodríguez del Valle e Francisco Constanti Miller . |
Al número 27 hi va haver des de 1900 un negoci de venda de paraigües, propietat d'Alfonso Quintela Naya. | No número 27 houbo desde 1900 un negocio de venda e artello de paraugas propiedade de Alfonso Quintela Naya . |
Etimologia i toponímia | Etimoloxía e toponimia |
Calle de Acibechería 300x300px 300px Dades de la ruta Tipus Carrer Orientació Inici Praza de Cervantes Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ busca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en espanyol : Calle de Acibechería . | Rúa da Acibechería Concello de Santiago de Compostela Dimensións Lonxitude 107 m Área 500 m2 Localización Inicio Praza de Cervantes Fin Praza da Inmaculada Coordenadas 42°52′52.45 ′′N 08°32′36.25 ′′O / 42.8812361 , - 8.5434028 Coordenadas : 42°52′52.45 ′′N 08°32′36.25 ′′O / 42.8812361 , - 8.5434028 Outros datos Nomes a... |
En el marge sud d'aquest carrer es trobaven les cases del Maestro Mateo, que van desaparèixer després d'un incendi en 1328[1][6], tal com es recull en el Tom A (full 67) que es guarda en l'Arxiu de la Catedral de Santiago. | Na marxe sur desta rúa encontrábanse as casas do Mestre Mateo , que desapareceron tras un incendio en 1328 [ 1 ] [ 6 ] , tal como se recolle no Tombo A ( fol. 67 ) que se garda no Arquivo da Catedral de Santiago . |
Número 3 ( al marge sud; planta baixa i tres plantes). | Número 3 ( na marxe sur ; baixo e tres plantas ) . |
D'aspecte medieval, és un dels escassos edificis de la ciutat que encara manté balcons de fusta, reminiscència d'altres temps.[1] Número 6 (al marge nord; planta baixa i tres plantes). | De aspecto medieval , é un dos escasos edificios da cidade que aínda mantén balcóns de madeira , reminiscencia doutros tempos [ 1 ] . Número 6 ( na marxe norte ; baixo e tres plantas ) . |
Compta en el mur amb una marca de propietat pertanyent a l'Orde de la Mercè. | Conta no muro cunha marca de propiedade pertencente á Orde da Mercede . |
Número 7 ( al marge sud; planta baixa i tres plantes). | Número 7 ( na marxe sur ; baixo e tres plantas ) . |
Obra de 1876 de l'arquitecte Manuel Pereiro Caeiro per encàrrec de Pedro Antonio García, amb una galeria en l'última planta que, en principi, no estava contemplada en els plànols de la construcció.[19] Número 8 (en el marge nord; planta baixa i tres plantes). | Obra de 1876 do arquitecto Manuel Pereiro Caeiro por encargo de Pedro Antonio García , cunha galería na última planta que , en principio , non estaba contemplada nos planos da construción [ 19 ] . Número 8 ( na marxe norte ; baixo e tres plantas ) . |
Obra de 1908 de l'arquitecte Jesús López de Rego per al sastre Avelino Cimadevila Rey, amb una característica galeria superior que es perllonga als dos buits en miradors de la segona planta que remarquen un petit balcó central.[20][21] Una de les millors galeries vuitcentistes de la ciutat, amb un esquema que es repeti... | Obra de 1908 do arquitecto Jesús López de Rego para o xastre Avelino Cimadevila Rey , cunha característica galería superior que se prolonga aos dous ocos en miradoiros da segunda planta que remarcan un pequeno balcón central [ 20 ] [ 21 ] . Unha das mellores galerías decimonónicas da cidade , cun esquema que se repetir... |
Número 12 ( al marge nord; planta baixa i tres plantes). | Número 12 ( na marxe norte ; baixo e tres plantas ) . |
Compta sobre la porta amb una marca de propietat pertanyent a la Confraria de Nostra Senyora de la Concepció. | Conta sobre o van da porta cunha marca de propiedade pertencente á Confraría da Nosa Señora da Concepción . |
Número 14 ( al marge nord; planta baixa i tres plantes). | Número 14 ( na marxe norte ; baixo e tres plantas ) . |
Reformada en 1879 per Pereiro Caeiro, per encàrrec del comerciant Tomás González Moar, afegint-se una galeria en l'última planta.[22] Número 16 (en el marge nord; planta baixa i tres plantes). | Reformada en 1879 por Pereiro Caeiro , por encargo do comerciante Tomás González Moar , engadíndoselle unha galería na última planta [ 22 ] . Número 16 ( na marxe norte ; baixo e tres plantas ) . |
En aquest número i en el número 14 va estar la probable localització de l'antiga Praciña de San Juan o de los Oficios. | Neste número e no número 14 estivo a probable localización da antiga Praciña de San Xoán ou dos Oficios . |
En un costat de la praciña va existir una font coronada per una imatge de l'Evangelista que li va donar nom.[23] Número 18 (en el marge nord; planta baixa i tres plantes). | Nun lado da praciña existiu unha fonte coroada por unha imaxe do Evanxelista que lle deu nome [ 23 ] . Número 18 ( na marxe norte ; baixo e tres plantas ) . |
Compta al mur amb una marca de propietat (una gallina sobre una petxina) pertanyent o bé a la Confraria de l'Esperit Sant, o bé al Priorat de Sar, o bé a un altre aforament encara desconegut.[24] Número 19 (al marge sud; planta baixa i dues plantes). | Conta no muro cunha marca de propiedade ( galiña sobre unha cuncha ) pertencente ou ben á Confraría do Espírito Santo [ 24 ] , ou ben ao Priorato de Sar , ou ben a outro aforamento aínda descoñecido. Número 19 ( na marxe sur ; baixo e dúas plantas ) . |
Obra de 1897 de Pereiro Caeiro, qui la va promoure.[19] Número 21 (en el marge sud; planta baixa i dues plantes). | Obra de 1897 debida a Pereiro Caeiro , quen a promoveu [ 19 ] . Número 21 ( na marxe sur ; baixo e dúas plantas ) . |
Obra de 1897 del propi Pereiro Caeiro, amb la promoció de Benito García López.[19] Número 33 (en el marge sud; planta baixa i dues plantes). | Obra de 1897 debido ao propio Pereiro Caeiro , coa promoción de Benito García López [ 19 ] . Número 33 ( na marxe sur ; baixo e dúas plantas ) . |
Antigament va comptar amb unes porxades que van desaparèixer en la reforma del segle XVIII. | Antigamente contou cuns soportais , que desapareceron na reforma do século XVIII . |
El 1891 l'arquitecte Manuel Pereiro va reformar la seva façana, per encàrrec del sastre Felipe Cimadevila Iglesias, que es va utilitzar per ser residència de la seva família.[22] L'edifici va ser reformat el 1970. | En 1891 o arquitecto Manuel Pereiro reformou a súa fachada , por encargo do xastre Felipe Cimadevila Iglesias [ 22 ] , quen a dedicaría a ser residencia da súa familia. O edificio foi reformado 1970 . |
És l'últim número del carrer i fa cantonada amb el número 9 de la Plaça de la Immaculada, que està soportalada. | É o derradeiro número da rúa e fai esquina co número 9 da Praza da Inmaculada , que está asoportalada . |
Cuaderno de Estudios Gallegos ; Tomo XXIII , fasc. 67. ↑ Costa Buján , 2013 , p. 243 ↑ Bonet Correa , 1984 , p. 306 ↑ Plano elaborado en base ás informacións extraídas de Unha historia urbana : Compostela 1595-1780 ( A. A. Rosende Valdés , pp.319-320 ), Santiago de Compostela , 1850-1950 . | Cuaderno de Estudios Gallegos ; Tomo XXIII , fasc. 67. Santiago de Compostela. pp. 246–251. ↑ Costa Buján , 2013 , p. 243 ↑ Bonet Correa , 1984 , p. 306 ↑ Plano elaborado en base ás informacións extraídas de Unha historia urbana : Compostela 1595-1780 ( A. A. Rosende Valdés , pp.319-320 ) , Santiago de Compostela , 185... |
Segles XI-XII (2a edició). | Siglos XI-XII ( 2a ed. ) . |
El Romance de don Gaiferos o de don Gaiferos de Mormaltán és una poesia cantable que relata la peregrinació d'un don Gaiferos a Santiago de Compostel·la. | O Romance de don Gaiferos ou de don Gaiferos de Mormaltán é unha poesía cantable que relata a peregrinación dun don Gaiferos a Santiago de Compostela . |
Es creu que va ser composta al segle XIII. | Suponse que foi composta no século XIII . |
D'aquesta manera, per a Murguía, el romanç té un origen popular, que neix de la tradició poètica popular que es mou al voltant del camí i de Compostel·la. | Deste xeito , para Murguía o romance ten unha orixe popular , que nace da tradición poética popular que se move arredor do camiño e de Compostela . |
Altres investigadors posteriors faran notar també que, sobretot pensant en el final del llibre i en el paper destacat que se li atribueix al bisbe, caldria també que parlar d'una clara influència eclesiàstica, en un intent d'unir la figura heroica de Gaiferos amb la de l'Apòstol. | Outros investigadores posteriores farán notar tamén que , sobre todo pensando no remate do libro e no papel destacado que se lle atribúe ao bispo , habería tamén que falar dunha clara influencia eclesiástica , nun intento de unir a figura heroica de Gaiferos coa do Apóstolo . |
Tanmateix, també hi ha investigadors que dubten de l'autoria popular i de la datació medieval de l'obra. | Porén , tamén hai investigadores que dubidan da autoría popular e da datación medieval da obra . |
El fet que Murguía no va aportar molta informació sobre l'origen del romanç i les circumstàncies en les quals va ser descobert, així com que no hi ha cap altre investigador que trobés el mateix romanç o diferents variants d'ell, donen motiu a dubtes sobre l'autenticitat de l'origen del romanç. | O feito de que Murguía non achega moita información sobre a orixe do romance e as circunstancias nas que foi descuberto , así como que non hai ningún outro investigador que atopase o mesmo romance ou distintas variantes do mesmo , dan pé a dúbidas sobre a auténtica orixe do romance . |
Així, per exemple, Forneiro Pérez fa una defensa clara de l'origen "d'autor" de l'obra i de la impostura de l'atribució popular: | Así , por exemplo Forneiro Pérez fai unha defensa clara da orixe " de autor " da obra e da impostura da atribución popular : |
Els investigadors coincideixen que el personatge històric que es troba després del literari és el duc d'Aquitània Guillem X,[3][4] amic de l'arquebisbe Diego Xelmírez, i que va morir l'any 1137,[5] en peregrinació a la tomba de l'Apòstol. | Os investigadores coinciden en que o personaxe histórico que se atopa tras o literario é o duque de Aquitania Guillerme X [ 3 ] [ 4 ] , amigo do arcebispo Diego Xelmírez , e que morreu no ano 1137 [ 5 ] en peregrinación á tumba do Apóstolo . |
Tot i que, durant força temps es va pensar que la figura literària podia ser fruit de la confusió entre Guillem III (Gaiferos) i X (qui va peregrinar diverses vegades a Compostel·la). | A pesar de que , durante bastante tempo se pensou que a figura literaria podía ser froito da confusión entre Guillerme III ( Gaiferos ) e X ( quen peregrinou varias veces a Compostela ) . |
Gaiferos seria l'equivalent de Walfarius o Waltharius original. | Gaiferos sería o equivalente do Walfarius ou Waltharius orixinal . |
El gentilici de Mormaltán podria ser una deformació de Mont-de-Marsan ciutat de la Gascunya, a Aquitània i per la qual passava la via Lemovicensis, un dels quatre camins francesos de peregrinació a Santiago. | O xentilicio de Mormaltán podería ser unha deformación de Mont-de-Marsan cidade da Gascuña , en Aquitania e pola que pasaba a vía Lemovicensis , un dos catro camiños franceses de peregrinación a Santiago . |
Com recullen Murguía i altres, hi ha coincidència en què el duc Guillerme va morir camí de Compostel·la. | Como recollen Murguía e outros , hai coincidencia en que o duque Guillerme morreu camiño de Compostela . |
Si bé cal dir que les versions més antigues i segurament més fidels a l'original, diuen que va morir ja abans d'arribar a Galícia. | Se ben hai que dicir que as versións máis antigas e seguramente máis fieis ao orixinal , din que morreu xa antes de chegar a Galicia . |
Només les fonts més tardanes afirmen que va arribar a Compostel·la i que, sentint-se molt malalt va manar que el portessin a la catedral, on va morir. | Só as fontes máis serodias afirman que chegou a Compostela e que , sentíndose moi enfermo mandou que o levasen á catedral , onde morreu . |
Aquest segon final podria ser una versió, igual que el romanç, de la llegenda que va anar creixent al voltant de la figura històrica de l'últim duc d'Aquitània. | Este segundo final podería ser fillo , igual que o romance , da lenda que foi medrando arredor da figura histórica do último duque de Aquitania . |
Pocs anys després, en La Ilustración Gallega y Asturiana es va publicar una altra versió del romanç. | Poucos anos despois , en La Ilustración Gallega y Asturiana publícase outra versión do romance . |
Canvia el primer vers i com a protagonista apareix el Comte de Montalbán, una nova variació de Mormaltán[6] | Cambia o primeiro verso e como protagonista aparece o Conde de Montalbán , unha nova variación de Mormaltán [ 6 ] |
El romanç no només és fals, sinó que a més s'inspira en la molt dubtosa mort de Guillem X d'Aquitània davant la tomba de l'apòstol Santiago. la denúncia de la seva inautenticitat per part dels investigadors del Seminari Menéndez Pidal en el Catàleg General del Romancero (1984) no sembla haver estat recollida i comentad... | El romance no sólo es falso , sino que además se inspira en la muy dudosa muerte de Guillermo X de Aquitania ante la tumba del apóstol Santiago. la denuncia de su inautenticidad por parte de los investigadores del Seminario Menéndez Pidal en el Catálogo General del Romancero ( 1984 ) no parece haber sido recogida y com... |
Mort de Guillem X. | Morte de Guillerme X . |
Adoración Sánchez Bárcena, més coneguda com a Dorotea Bárcena (Oviedo, 9 de juliol de 1944 - Santiago de Compostel·la, 22 de novembre de 2016) va ser una actriu, dramaturga i directora de teatre gallega.[2][3] | Adoración Sánchez Bárcena , nada en Oviedo o 9 de xullo de 1944 e finada en Santiago de Compostela o 22 de novembro de 2016 , [ 2 ] [ 3 ] foi unha actriz , dramaturga e directora de teatro galega . |
En 1985 va participar com a actriu en el primer espectacle de Teatre de l'Atlàntic, Xoana, creat a partir d'un text de Manuel Lourenzo amb direcció del mateix Julio Lago. | En 1985 participa como actriz no primeiro espectáculo de Teatro do Atlántico , Xoana , creado a partir dun texto de Manuel Lourenzo con dirección do propio Xulio Lago . |
Va col·laborar en dramatúrgia i com a ajudant de direcció del primer espectacle del Centro Dramático Gallego, Woyzeck, dirigit per Julio Lago a partir del text amb el mateix nom de Georg Büchner, estrenat el 1984 i el 1985 va dirigir Hojas Nuevas, una dramatúrgia pròpia a partir del poemari amb el mateix nom de Rosalía... | Colabora na dramaturxia e como axudante de dirección do primeiro espectáculo do Centro Dramático Galego , Woyzeck , dirixido por Xulio Lago a partir do texto homónimo de Georg Büchner , estreado en 1984 , e en 1985 dirixe Follas Novas , unha dramaturxia propia a partir do poemario homónimo de Rosalía de Castro . |
Amb la companyia Medusa va representar l'obra Mulliéribus, de la qual també n'era l'autora, el 1987 amb la direcció de Fernanda Lapa.[4] | Coa compañía Medusa representa a obra Mulliéribus , da que tamén era a autora , en 1987 coa dirección de Fernanda Lapa. [ 4 ] |
També el 1987 va fundar la companyia Teatro de la Luna, en la qual va desenvolupar treballs com a dramaturga, actriu i directora d'escena com a Sigrid era sólo una muñeca rota el 1989, Cabaret Al otro lado el 1991, o De picas, cruces y carabelas. | Tamén en 1987 funda a compañía Teatro da Lúa , na que desenvolveu traballos como dramaturga , actriz e directora de escena como en Sigrid era só unha moneca rota en 1989 , Cabaret Alén en 1991 , ou De picas , cruces e carabelas . |
Farsa de conquesta i encomenada també el 1991.[ 5 ][ 6 ][ 7 ][ 5 ] | Farsa de conquista i encomedas tamén en 1991. [ 5 ] [ 6 ] [ 7 ] [ 5 ] |
Durant 1988 va ser directora del Centro Dramático Gallego.[3] Posteriorment va realitzar treballs amb el Centro Dramático Nacional, participant en l'espectacle Martes de carnaval a partir de la coneguda obra de Ramón María de él Valle-Inclán i dirigit per Mario Gas el 1995; amb La Factoría Teatro a La casa de América (... | Durante 1988 é directora do Centro Dramático Galego. [ 3 ] Posteriormente realiza traballos co Centro Dramático Nacional , participando no espectáculo Martes de carnaval a partir da coñecida obra de Ramón María del Valle-Inclán e dirixido por Mario Gas en 1995 ; [ 1 ] con A Factoría Teatro en A casa de América ( 1998 ,... |
Els seus treballs estan marcats per la immediatesa de la posada en escena però també per la necessitat de crear històries des de la perspectiva de la dona i d'explicar-les utilitzant un altre punt de vista.[5] | Os seus traballos están marcados pola inmediatez da posta en escena , pero tamén pola necesidade de crear historias desde a perspectiva da muller e de contalas utilizando outro punto de vista. [ 5 ] |
Cal destacar a més les seves múltiples col·laboracions i treballs en cinema i televisió i els diversos premis rebuts al llarg de la seva trajectòria professional. | Hai que destacar ademais as súas múltiples colaboracións e traballos en cine e televisión e os diversos premios recibidos ao longo da súa xa dilatada traxectoria profesional . |
La casa de la América (com a "Madre", amb la Factoria Teatre; obra d'Edward Thomas, direcció de Cristina Domínguez Dapena).[9] Regalo de sombras (com a "Rosalía", amb el Centro Dramático Gallego, obra i direcció de Roberto Vidal Bolaño);[10] Xoana (amb Teatro del Atlántico; obra de Manuel Lourenzo, direcció de Julio La... | A casa da América ( como " Nai " , coa Factoría Teatro ; obra de Edward Thomas , dirección de Cristina Domínguez Dapena ) . [ 9 ] Agasallo de sombras ( como " Rosalía " , co Centro Dramático Galego , obra e dirección de Roberto Vidal Bolaño ) . [ 10 ] Xoana ( con Teatro do Atlántico ; obra de Manuel Lourenzo , direcció... |
Farsa de Conquesta i Encàrrecs (amb Teatro de Luna, obra i direcció de Roberto Salgueiro).[13] Últimament no dormo gens (amb Teatro de Luna, obra d'Alber Ponte, direcció de Gina Piccirilli).[14] Un crani foradat (com "Mary Rafferty", amb Excèntriques Produccions Teatrals; obra de Martin McDonagh, direcció de Quico Cada... | Farsa de Conquista e Encomendas ( con Teatro da Lúa , obra e dirección de Roberto Salgueiro ) . [ 13 ] Ultimamente non durmo nada ( con Teatro da Lúa , obra de Alber Ponte , dirección de Gina Piccirilli ) . [ 14 ] Un cranio furado ( como " Mary Rafferty " , con Excéntricas Producións Teatrais ; obra de Martin McDonagh ... |
La larga agonía de los centollos (amb Teatro de Luna, obra d'Ovidio L. Blanco).[19] Las bicicletas[20] La orgía[20] Historia del zoo[211] Hojas Nuevas (amb el Centro Dramático Gallego, obra de Rosalía de Castro).[22] | A longa agonía das centolas ( con Teatro da Lúa , obra de Ovidio L. Blanco ) . [ 19 ] As bicicletas [ 20 ] A orxía [ 20 ] Historia del zoo [ 21 ] Follas Novas ( co Centro Dramático Galego , obra de Rosalía de Castro ) . [ 22 ] |
Rosario) Periodistas (Tele 5) Lentura (2004) com Abuela/Amparo) Ernesto en 10 minuts (2005) Maridos y mujeres (2006), TVG, com Gloria) El show de los Tonechos (2005), per a la TVG, com Amadora) Los muertos van a la presa (2008), com Maruxa) Escoba! | Rosario ) Periodistas ( Tele 5 ) Lentura ( 2004 como Avoa/Amparo ) Ernesto en 10 minutos ( 2005 ) Maridos e mulleres ( 2006 , TVG , como Gloria ) O show dos Tonechos ( 2005-2008 , para a TVG , como Amadora ) Os mortos van á presa ( 2008 , como Maruxa ) Escoba ! |
Un altre més (2011) Lobos de Arga (Cinema, 2011) | Outro máis ( 2011 ) Lobos de Arga ( Cine , 2011 ) |
Premi AGAPI a la Millor Interpretació Femenina per El baile de las ánimas. | Premio AGAPI á Mellor Interpretación Feminina por El baile de las ánimas . |
Premi de la Crítica de Galícia en l'apartat d'Iniciatives Culturals. | Premio da Crítica de Galicia no apartado de Iniciativas Culturais . |
Finalista com a millor autor teatral en gallec dels Premis MAX de les Arts Escèniques per l'obra Las mujeres del porvenir (2004). | Finalista como mellor autor teatral en galego dos Premios MAX das Artes escénicas pola obra As mulleres do provir ( 2004 ) . |
22/11/2016. ↑ « Galicia por Diante on Twitter » . | 22/11/2016. ↑ " Galicia por Diante on Twitter " . Twitter. Consultado o 22/11/2016 . |
1 2 3 Mor als 72 anys l'actriu Dorotea Bárcena. ↑ Fitxa de Mulliéribus no Centro de Documentación Teatral ( en castellà ) 1 2 3 Fitxa no lloc web de Asociación de Directores de Escena de España ( en castellà ) ↑ Fitxa de Cabaret Alen no Centro de Documentación Teatral ( en castellà ) ↑ Fitxa de De picas , cruces e cara... | Cita novas Xornal Twitter Título Galicia por Diante on Twitter URL https://twitter.com/GxDRadioGalega/status/800984581281349632 Data de acceso 22/11/2016 1 2 3 " Fallece a los 72 años la actriz Dorotea Bárcena " . El Progreso. 22/11/2016 . |
Dorotea Bárcena Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ busca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en català : Dorotea Bárcena . | Dorotea Bárcena Nome completo Adoración Sánchez Bárcena Nacemento 9 de xullo de 1944 Oviedo , España Falecemento 22 de nov. de 2016 ( 72 anos ) Santiago de Compostela [ 1 ] Profesión Actriz , dramaturga , directora de teatro v c e |
Participà alhora en la direcció i coordinació de les Jornades de Teatre que Esperpento Teatro Xove organitza a Vigo i que suposa la presentació a la ciutat de companyies com Els Joglars, Comediants, Ditirambo, José Luis Gómez, Aquelarre, Esperpento (a Sevilla), TEI (a Madrid), Gangarilla, Caterva, A-71, Plutja, La Pico... | Participa ao mesmo tempo na dirección e coordinación das Xornadas de Teatro que Esperpento Teatro Xove organiza en Vigo e que supón a presentación na cidade de compañías como Els Joglars , Els Comediants , Ditirambo , José Luis Gómez , Aquelarre , Esperpento ( de Sevilla ) , TEI de Madrid , Gangarilla , Caterva , A-71 ... |
Nau víking a la Ria d'Arousa. | Nave viquinga na Ría de Arousa . |
La Romeria víking de Catoira (oficialment en gallec, Romaría viquinga de Catoira) és una festa profana que se celebra a Catoira, Espanya, en els entorns del castellum honesti, les actuals Torres d'Oest, cada primer diumenge d'agost des de 1961, recordant el paper que va tenir Catoira en la defensa de Galícia enfront de... | A Romaría Viquinga de Catoira é unha festa profana que se celebra en Catoira nas contornas do castellum honesti , as actuais Torres de Oeste , cada primeiro domingo de agosto dende o ano 1961 , lembrando o papel que tivo Catoira na defensa de Galiza fronte aos ataques normandos na procura do tesouro da Igrexa compostel... |
Els veïns de Catoira es disfressen de guerrers víkings i de camperols gallecs de l'època per representar la lluita. | Os veciños de Catoira véstense de guerreiros viquingos e de campesiños galegos da época para representar a loita . |
La festa comença a les 10 del matí amb música popular gallega pels carrers de la vila. | A festa comeza ás 10 da mañá cos música popular galega polas rúas da vila . |
La festa en si es fa al voltant de les restes de les torres i de la Capella d'Oest, a la Ria d'Arousa al costat del riu Ulla, on s'instal·la la fira medieval i s'ofereixen musclos i vi de l'Ulla. | Mais a festa en si faise arredor dos restos das torres e da Capela de Oeste , na beiramar da Ría de Arousa co río Ulla , onde se instala a feira medieval onde se ofrecen mexillóns e viño do Ulla . |
El zenit de l'esdeveniment ocorre amb el desembarcament. | O cénit da romaxe ocorre co desembarque . |
Els veïns que fan de normands arriben per la ria amb una rèplica d'un bot víking del segle XI per prendre les torres. | Os vecinos que fan de normandos arriban pola ría cunha réplica dun bote viquingo do século XI para tomar as torres . |
La resta dels veïns fan d'habitants de la vila, que intentaran lluitar contra l'invasor. | O resto dos veciños fan de habitantes da vila , que intentarán loitar contra o invasor na beiramar . |
Els festejos segueixen amb un esmorzar popular (sardiñada, polp, empanada...), amb el so de fons de les gaites. | Os participantes rematan pingando de viña e auga. Os festexos seguen cun xantar popular ( sardiñada , polbo , empanada ... ) , co son de fondo das gaitas . |
La festa remata amb la revetlla.[1] | A festa remata coa verbena [ 1 ] . |
Catoira va ser des de l'antiguitat un lloc estratègic, l'entrada pel mar fins a Compostel·la, per la qual cosa ja des de l'Edat Mitjana es va establir un important complex militar per a la defensa del sepulcre de l'apòstol dels atacs principalment normands i sarraïns, per la qual cosa es van construir diverses torres d... | Catoira foi dende a antigüidade un lugar estratéxico , a entrada polo mar até Compostela , polo que xa dende a Idade Media estableceuse un importante complexo militar para a defensa do sepulcro do apóstolo dos ataques principalmente normandos e sarracenos , polo que se construíron diversas torres de defensa no fondo da... |
Va ser el rei de Galícia, Afonso III, el que va manar alçar al segle IX, a més de la Catedral de Santiago, la reconstrucció del ''Castellum Honesti'' a Catoira. | Foi o rei de Galiza Afonso III o que mandou erguer no século IX , ademais da Catedral de Santiago , a reconstrución do ‘’Castellum Honesti’’ en Catoira . |
El castell va esdevenir un dels més importants d'Europa, i del qual es conserven només, part de dues de les grans torres. | O castelo convertiríase nun dos máis importantes de Europa , e deste consérvanse só , parte de dúas das grandes torres . |
L'edifici va seguir creixent amb els treballs del rei de Galícia i Lleó, Afons V, que va vèncer els normands d'Olaf Haraldson. | O edificio seguiu medrando cos traballos do rei de Galiza e León , Afonso V , que venceu os normandos de Olaf Haraldson . |
Després que al segle XII la monarquia donés el Castell a la mitra compostel·lana, els bisbes Cresconio i Diego Peláez van continuar en la fortificació de la ciutadella per a la defensa de Santiago. | Despois de que no século XII a monarquía doase o Castelo á mitra compostelá , os bispos Cresconio e Diego Peláez continuaron a fortificar a cidadela , para a defensa de Santiago . |
A més, segons sembla al castell, va néixer Diego Xelmírez, primer arquebisbe de Santiago, ja que el seu pare, el cavaller Xelmirio, havia estat alcaid de la fortalesa al segle XI. | Ademais disque no Castelo naceu Diego Xelmírez , primeiro arcebispo de Santiago , xa que seu pai , o cabaleiro Xelmirio , fora alcaide da fortaleza no século XI . |
Les torres van impedir durant segles l'ascens per l'Ulla dels exèrcits normands i sarraïns; el disseny final del segle XIII era un recinte el·líptic amb set torres (en resten actualment dempeus, només dues del segle XI; les ruïnes d'altres dues són del segle XII, essent d'època romana les restes d'altres que s'orienten... | As torres impediron durante séculos o ascenso polo Ulla dos exércitos normandos e sarracenos ; o deseño final do século XIII era un recinto elíptico con sete torres ( fican no século XXI en pé , só dúas do século XI ; as ruínas doutras dúas son do século XII , sendo de época romana os restos doutras que se orientan car... |
Al mig hi havia una gran torre central. | No medio existía unha gran torre central . |
En l'alta Edat Mitjana arriben a Jakobsland (nom que ells li donaven a Galícia) els primers grups de pirates normands atrets per les notícies sobre les riqueses de la capital compostel·lana. | Na Alta Idade Media chegan a Jakobsland ( Terra de Xacobe , nome que eles lle daban a Galiza ) as primeiras vagas de piratas normandos atraídos polas novas sobre as riquezas da capital compostelá . |
Els víkings saquegen i cremen viles a tota la costa, i entren per la Ria d'Arousa aconseguint el 850, Iria Flavia, provocant la fugida del bisbe i del capítol cap a Compostel·la. | Os viquingos saquean e queiman vilas en toda a costa , e entran pola Ría de Arousa acadando en 850 Iria Flavia , provocando a fuxida do bispo e do cabido a Compostela . |
En 859 i 968 es va fer, no obstant això, una bona defensa gallega des del Castellum Honesti (Torres d'Oest), aconseguint detenir l'atac escandinau i impedint que aquests aconseguissin Compostel·la. | Nos anos 859 e 968 fíxose , porén , unha boa defensa galega dende o ‘’Castellum Honesti’’ ( Torres de Oeste ) , conseguindo deter o ataque escandinavo e impedindo que estes acadasen Compostela . |
Després que el Regne de Galícia perdés el seu poder legislatiu, passant a dependre de la Corona de Castella i, especialment, a partir del regnat dels Reis Catòlics, Catoira entra en un període de progressiva decadència. | Despois de que o Reino de Galiza perdese o seu poder lexislativo , pasando a depender da coroa de Castela , e especialmente a partir do reinado dos Reis Católicos , Catoira entra nun período de progresiva decadencia . |
Les torres serviran de pedrera per a les viles de la zona. | As torres servirán de canteira para as vilas da zona . |
Veïns disfressats a la romeria amb una de les Torres d'Oest al fons. | Veciños disfrazados na romaría cunha das Torres de Oeste no fondo . |
La festa va començar a celebrar-se el 1961. | A festa comezou a celebrarse en 1961 . |
La primera etapa va ser la de l'Ateneu d'Ullán entre 1961 i 1964. | A primeira etapa foi a do Ateneo do Ullán entre 1961 e 1964 . |
Tot va començar l'any 1959, quan el poeta i capellà d'Isorna, Faustino Rey Romero i el poeta catoirenc, Baldomero Isorna Casal, van fundar l'Ateneu d'Ullan, un fòrum artístic i literari format per intel·lectuals de les terres de l'Ulla. | Todo comezou no ano 1959 , cando o poeta e crego de Isorna , Faustino Rey Romero e mailo poeta catoirense Baldomero Isorna Casal , fundan o Ateneo do Ullán , un foro artístico e literario formado por intelectuais das terras do Ulla . |
Aquest grup d'intel·lectuals són els que van decidir el 1960, en una de les seves tertúlies, que estaria bé celebrar a manera de festa el desembarcament del rei Ulfo. | Este grupo de intelectuais son que decidiron en 1960 , nunha das súas tertulias , que estaría ben celebrar a xeito de festa o desembarque do rei Ulfo . |
La primera Romeria Víkinga va tenir lloc el 29 de juliol de 1961, amb una missa a la Capella de Santiago de les Torres d'Oest, en la memòria de Diego Gelmírez i altres defensors de la fortalesa. | A primeira Romaría Viquinga tivo lugar o 29 de xullo do 1961 , cunha misa na Capela de Santiago das Torres de Oeste , na memoria de Diego Xelmírez , e demais defensores da fortaleza . |
A més, Pedro Montañés, coronat amb branques d'arbres, representava el temible víking Ulfo i saltava a la terra des de la seva dorna per anar a l'encontre del bisbe Cresconio, representat pel rei Romero que, amb solemnes paraules, dominava l'invasor, fent-lo agenollar-se submisament davant el representant de la cristian... | Ademais Pedro Montañés , coroado con pólas de árbores , representaba o temíbel viquingo Ulfo , e saltaba á terra dende a súa dorna , para ir ao encontro do bispo Cresconio , representado por Rey Romero que , con solemnes palabras , dominaba o invasor , facéndolle axenlloarse sumisamente ante o representante da cristian... |
Després tenia lloc un esmorzar campestre amb el so d'una banda de gaiters, a més d'un acte literari en el qual participaven escriptors de la comarca i en el qual es basa l'actual pregó de les festes. | Despois tiña lugar un xantar campestre co son dunha banda de gaiteiros , ademais dun acto literario no que participaban escritores da comarca , e no que se basea o actual pregón das festas . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.