Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
El 1939, la derrota republicana el sorprèn a Nova York, complint una missió per al govern de la República. | En 1939 , a derrota republicana sorpréndeo en Nova York , cumprindo unha misión para o goberno da República . |
Restarà exiliat a la ciutat nord-americana, on en els primers anys entra en contacte novament amb Castelao i altres exiliats. | Ficará exiliado na cidade norteamericana , onde nos primeiros anos entra en contacto novamente con Castelao e outros exiliados . |
Als Estats Units desenvoluparà una fructífera carrera acadèmica. | Nos Estados Unidos vai desenvolver unha frutífera carreira académica . |
Primer ocuparà la càtedra de Llengües i Literatures Romàniques, i després serà director del Departament d'Espanyol i Portuguès del Washington Square College. | Primeiro ocupará a cátedra de Linguas e Literaturas Románicas , e despois será director do Departamento de Español e Portugués do Washington Square College . |
En aquests anys publica Língua y estilo de Eça de Queirós (1954), un dels estudis més importants sobre l'autor portuguès. | Neses anos publica Língua e estilo de Eça de Queirós ( 1954 ) , un dos estudos máis importantes sobre o autor portugués . |
En 1956 col·laborà també en el Dicionário de las Literaturas Portuguesa, Brasileña y Gallega de Jacinto do Prado Coelho, encarregant-se de les entrades referides a la literatura gallega. | En 1956 colabora tamén no Dicionário das Literaturas Portuguesa , Brasileira e Galega de Jacinto do Prado Coelho , encargándose das entradas referidas á literatura galega . |
També en aquests anys desenvolupa la creació literària, creant llibres de poemes com Luna de além-mar (1959), Poemas (1961), Rio de sonho e tempo (1962) o Motivos de eu (1966). | Tamén neses anos desenvolve a creación literaria , dando ao prelo libros de poemas como Lúa de além-mar ( 1959 ) , Poemas ( 1961 ) , Rio de sonho e tempo ( 1962 ) ou Motivos de eu ( 1966 ) . |
En adoptar la nacionalitat nord-americana, l'any 1954 adopta també legalment el nom d'Ernesto Guerra da Cal, aplicant les regles anglosaxones de formació de noms, en les quals el cognom de la mare va en primer lloc. | Ao adoptar a nacionalidade estadounidense , no ano 1954 adopta tamén legalmente o nome de Ernesto Guerra da Cal , aplicando as regras anglosaxoas de formación de nomes , nas que o apelido da nai vai en primeiro lugar . |
L'any 1977, ja jubilat, passarà a viure a Estoril, Portugal. | No ano 1977 , xa xubilado , pasará a vivir en Estoril , Portugal . |
En aquests anys publica, entre altres llibres, els poemaris Futuro inmemorial (1985), Deus, tempo, morte, amor e outras bagatelas (1987), Espelho ciego (1990) i Caracol ao Pôr-do-Sol. | Neses anos publica , entre outros libros , os poemarios Futuro inmemorial ( 1985 ) , Deus , tempo , morte , amor e outras bagatelas ( 1987 ) , Espelho cego ( 1990 ) e Caracol ao Pôr-do-Sol . |
Quan compta amb tot just 11 anys la seva mare obté plaça de mestra a Madrid, i porta a tots dos fills amb ella. | Cando conta con apenas 11 anos a súa nai obtén praza de mestra en Madrid , e leva a ambos os fillos con ela . |
Ernesto viurà a la capital entre els onze i els vint-i-cinc anys. | Ernesto vivirá na capital entre os once e os vinte e cinco anos . |
En ella cursa el batxillerat i la carrera de Filosofia i Lletres, alhora que comença a desenvolupar una certa consciència política que el porta a participar de les protestes estudiantils contra la dictadura de Miguel Primo de Rivera, sent detingut diverses vegades. | Nela cursa o bacharelato e a carreira de Filosofía e Letras , ao tempo que comeza a desenvolver unha certa conciencia política que o leva a participar das protestas estudantís contra a ditadura de Miguel Primo de Rivera , sendo detido varias veces . |
També entra en contacte amb la vida intel·lectual de la capital, assistint a les sessions de l'Ateneu i entrant en contacte amb algunes figures destacades. | Tamén entra en contacto coa vida intelectual da capital , asistindo ás sesións do Ateneo e entrando en contacto con algunhas figuras destacadas . |
L'any 1931 coneix a Federico García Lorca, persona amb la qual tindrà una gran amistat i amb la qual compartirà la ideologia republicana. | No ano 1931 coñece a Federico García Lorca , persoa coa que vai ter unha grande amizade e coa que compartirá a ideoloxía republicana . |
En els primers anys de la Segona República Espanyola, tots dos acudiran junts a diverses tertúlies de la capital, tant les de la Casa de les Flors, organitzades per Pablo Neruda, com les del Cafè Regina, de caràcter galleguista. | Nos primeiros anos da Segunda República Española , ambos acudirán xuntos a diversos faladoiros da capital , tanto as da Casa de las Flores , organizadas por Pablo Neruda , como as do Café Regina , de carácter galeguista . |
Guerra da Cal assistirà també a la fundació de La barraca, el grup teatral de Lorca, i posarà a aquest en relació amb alguns intel·lectuals gallecs, destacadament amb Eduardo Blanco Amor. | Guerra da Cal asistirá tamén á fundación de La barraca , o grupo teatral de Lorca , e porá a este en relación con algúns intelectuais galegos , destacadamente con Eduardo Blanco Amor . |
La relació entre tots dos està també en el fons de la composició del seu llibre Seis poemas gallegos, del qual Guerra da Cal actuaria com un dels incitadors i com a puntual auxili lingüístic. | A relación entre ambos está tamén no fondo da composición do seu libro Seis poemas galegos , do que Guerra da Cal actuaría como un dos incitadores e como puntual auxilio lingüístico . |
D'altra banda, com precisament indica Vicente Risco en el seu assaig Nós, os inadaptados, el cenacle d'Ourense estava constituït per un conjunt de dandies, intel·lectuals pregalleguistes i de classe acomodada, que vivien alienats, al marge dels problemes del món en el qual es trobaven (vivien en la seva "torre d'ivori"... | Por outra parte , como precisamente indica Vicente Risco no seu ensaio Nós , os inadaptados , o cenáculo ourensán estaba constituído por un conxunto dandies , intelectuais pregaleguistas e de clase acomodada , que vivían alienados , á marxe dos problemas do mundo en que se achaban ( vivían na súa " torre de marfil " ) ... |
Entre les seves principals preocupacions estaven l'esoterisme, la filosofia oriental i filosofia nietzscheana. | Entre as súas principais preocupacións estaban o esoterismo , a filosofía oriental e filosofía nietzchiana . |
Això els va motivar per viatjar i conèixer altres cultures, sobretot pel que fa a l'ocultisme. | Isto motivounos para viaxar e coñecer outras culturas , sobre todo no relativo ao ocultismo . |
Aquest gust per l'altre costat pot veure's reflectit en l'obra d'aquests autors, com podem apreciar, per exemple, en les obres O purgatorio de don Ramiro i O desengano do prioiro de Ramón Otero Pedrayo o Do caso que lle aconteceu ao doutor Alveiros de Vicente Risco. | Este gusto polo alén pode verse reflectido na obra destes autores , como podemos apreciar , por exemplo , nas obras O purgatorio de don Ramiro e O desengano do prioiro de Ramón Otero Pedrayo ou Do caso que lle aconteceu ao doutor Alveiros de Vicente Risco . |
Tot el procés de galleguització d'aquests autors apareix retratat a Arredor de si de Ramón Otero Pedrayo. | Finalmente , todo o arriba dito e mais o proceso de galeguización destes homes aparece xenialmente retratado en Arredor de si de Ramón Otero Pedrayo . |
Grup Nós Literatura gallega del segle XX | Grupo Nós Literatura galega do século XX |
Rep el nom de cenacle d'Ourense un grup d'autors que, naturals o residents a la ciutat d'Ourense, posteriorment formaran part (majoritàriament) del denominat grup Nós. | Recibe o nome de cenáculo ourensán un grupo de autores que , naturais ou residentes na cidade de Ourense , posteriormente formarán parte ( na súa maioría ) do denominado grupo Nós . |
Els seus membres més destacats van ser Ramón Otero Pedrayo, Florentino López Cuevillas i Vicente Risco. | Os seus membros máis destacados foron Ramón Otero Pedrayo , Florentino López Cuevillas e Vicente Risco . |
El cenacle d'Ourense suposa la fase anterior al galleguisme dels escriptors citats. | O cenáculo ourensán supón a fase anterior ao galeguismo dos escritores citados . |
De fet, en el cas particular de Vicente Risco, aquest pregalleguisme pot considerar-se com antigalleguisme, ja que va arribar a afirmar (en la seva revista La Centuria, 1917) que "ell que vulgui ser llegit que escrigui en castellà". | De feito , no caso particular de Vicente Risco , este pregaleguismo pode considerarse como antigaleguismo , posto que chegou a afirmar ( na súa revista La Centuria , 1917 ) que " el que quiera ser leído que escriba en castellano " . |
De tota manera, un cop convertit a la causa gallega, Risco va assumir el compromís ple amb la llengua gallega. | De todos os xeitos , unha vez convertido á causa galega , Risco asumiu o compromiso pleno coa lingua galega . |
Cenacle orensà | Cenáculo ourensán |
El 1862 va participar en la col·lecció poètica de l'Àlbum de la Caritat, amb una sola obra "Un somni", que datava de 1853. | En 1862 participou na colectánea poética do Album de la Caridad , cunha soa obra " Un soño " , que databa de 1853 . |
En 1865 va aprovar per oposició la càtedra de Lògica, Psicologia i Ètica, que va exercir en l'Institut de batxillerat de La Corunya. | En 1865 aprobou por oposición a cátedra de Lóxica , Psicoloxía e Ética , que exerceu no Instituto de bacharelato da Coruña . |
En 1878 va passar a ostentar el càrrec de director d'aquest centre d'estudis, en el qual va romandre fins a la seva jubilació. | En 1878 pasou a ostentar o cargo de director de dito centro de estudos , no que permaneceu até a súa xubilación . |
En 1878 publica el seu primer llibre de poesies: Versos en dialecto gallego. | Nese mesmo ano de 1878 , publica o seu primeiro libro de poesías : Versos en dialecto gallego . |
Ballesteros va ser un dels assidus de les tertúlies de la corunyesa Cueva Céltic, radicada a la llibreria d'Uxío Carré Aldao. | Ballesteros foi un dos asiduos dos faladoiros da coruñesa Cova Céltica , a animada e erudita trastenda galeguista de entre séculos , radicada na libraría de Uxío Carré Aldao . |
En 1905, Pérez Ballesteros formà part de la comissió amb representants de tota Galícia, que segons encàrrec de Manuel Curros Enríquez des de Cuba, s'hauria d'encarregar d'organitzar l'Acadèmia Gallega; Ballesteros, juntament amb Manuel Murguía, era el representant de la província de la Corunya. | En 1905 , Pérez Ballesteros formou parte da comisión con representantes de toda Galiza , que segundo encomenda de Manuel Curros Enríquez desde Cuba , debería encargarse de organizar a Academia Galega ; Ballesteros , xunto con Manuel Murguía , era o representante da provincia da Coruña . |
Poc temps després, Pérez Ballesteros va ser un dels quaranta membres fundadors de la Reial Acadèmia Gallega, de la qual va ser el seu primer tresorer. | Pouco tempo despois , Pérez Ballesteros foi un dos corenta membros fundadores da Real Academia Galega , da que foi o seu primeiro tesoureiro . |
José Pérez Ballesteros, nascut a Santiago de Compostel·la el 30 de juliol de 1833 i mort a La Corunya el 30 d'octubre de 1918, va ser un escriptor en gallec i castellà, i un investigador del folklore gallec, considerat com un dels Precursors. | Xosé Pérez Ballesteros , nado en Santiago de Compostela o 30 de xullo de 1833 e falecido na Coruña o 30 de outubro de 1918 , foi un escritor en galego e castelán , e un investigador do folclore galego , considerado como un dos Precursores . |
Va cursar les carreres de Dret i Filosofia i Lletres a la Universitat de Santiago de Compostel·la, acabant per doctorar-se en la primera d'elles en 1859, amb una tesi sobre el concili de Trento, que va presentar a la Universitat Central madrilenya. | Cursou as carreiras de Dereito e Filosofía e Letras na Universidade de Santiago de Compostela , acabando por doutorarse na primeira delas en 1859 , cunha tese sobre o concilio de Trento , que presentou na Universidade Central madrileña . |
En ser fundada la societat "El Folklore Gallego" a la ciutat herculina, el 25 de febrer de 1884, que va presidir Emilia Pardo Bazán, Pérez Ballesteros va ingressar-hi com a vocal de la junta directiva. | Ao ser fundada a sociedade " El Folklore Gallego " na cidade herculina , o 25 de febreiro de 1884 , que presidiu Emilia Pardo Bazán , Pérez Ballesteros ingresou nela como vogal da xunta directiva . |
En aquest fins i tot any dedicaria a la dita associació la primera escolta d'entitat sobre la cantiga gallega, el Cancionero Popular Gallego, publicat en els dos pròxims anys. | Nese mesmo ano dedicaría á dita asociación a primeira escolma de entidade sobre a cantiga galega , o Cancionero Popular Gallego , publicado nos dous anos seguintes . |
En els anys successius, des d'un punt de vista creatiu, publicà només un altre llibre poètic, Foguetes (1888), i, de resta, composicions soltes, que aparegueren en diversos periòdics i revistes, com ara El Heraldo Gallego de Ourense, Revista de Galicia o Revista Gallega de La ña, a La Montera de Lugo etc. Col·laborà am... | Nos anos sucesivos , desde un punto de vista creativo , publicou só outro libro poético , Foguetes ( 1888 ) , e , de resto , composicións soltas , que apareceron en diversos xornais e revistas , como El Heraldo Gallego de Ourense , Revista de Galicia ou Revista Gallega da Coruña , en A Monteira de Lugo etc. Colaborou c... |
Va publicar també alguns articles de temes lingüístics i literaris. | Publicou tamén algúns artigos de temas lingüísticos e literarios . |
Tomba al cementiri de Santo Amaro de La Corunya. | Tumba no cemiterio de Santo Amaro da Coruña . |
Coets. [ 2 ] La Corunya . | Foguetes. [ 2 ] A Coruña . |
López Seoane, a la revista La Ilustración Gallega y Asturiana, núm. 9, 28-III-1881. | Un descubrimiento zoológico del Sr. López Seoane , na revista La Ilustración Gallega y Asturiana , no 9 , 28-III-1881 . |
Cuestión gramatical: cuento, a la revista Galicia, núm. 5. | Cuestión gramatical : conto , na revista Galicia , no 5 . |
Indicacions sobre llana Prosòdia i Ortografia gallegues , a la revista Galícia , no 8 . | Indicaciones acerca de la Prosodia y Ortografía gallegas , na revista Galicia , no 8 . |
Va fer estudis al seminari eclesiàstic a Ourense, i posteriorment va estudiar Filosofia i Lletres i Teologia a Santiago de Compostel·la. | Fixo estudos no seminario eclesiástico en Ourense , e posteriormente estudou Filosofía e Letras e Teoloxía en Santiago de Compostela . |
Exercí la càtedra de llengua grega als instituts de batxillerat de Pontevedra, Ourense, i després de Castelló de la Plana. | Exerceu a cátedra de lingua grega nos institutos de bacharelato de Pontevedra , Ourense , e logo de Castelló de la Plana . |
L'any 1863 va prendre possessió de la plaça de la mateixa matèria a l'institut d'Ourense, on exerciria com a professor de grec i després de Retòrica i Poètica.[1]. | No ano 1863 tomou posesión da praza da mesma materia no instituto de Ourense , onde exercería como profesor de grego e logo de Retórica e Poética [ 1 ] . |
Amb l'arribada de la Gloriosa, Saco va tenir dificultats, doncs es va negar a jurar la nova constitució, la primera realment democràtica a Espanya, fet que el va portar a ser separat de la seva càtedra. | Coa chegada da Gloriosa Revolución , Saco tivo dificultades , pois negouse a xurar a nova constitución , a primeira realmente democrática en España , feito que o levou a ser separado da súa cátedra . |
Però durant la Ia República, en 1873, Saco va ser reincorporat al cos de professors de batxillerat. | Mais durante a Ia República , en 1873 , Saco foi reincorporado ao corpo de profesores do bacharelato . |
Va morir vuit anys després. | Morreu oito anos despois . |
En 1868 va publicar a Lugo la primera gramàtica de la llengua gallega. | En 1868 publicou en Lugo a primeira gramática da lingua galega . |
Cert, que quatre anys abans, Francisco Mirás havia publicat a Santiago, el titulat Compendio de Gramática Gallega-Castellana, però donada la seva escassa qualitat i el caràcter rotundament incomplet, malament es podria qualificar de primera gramàtica del gallec. | Certo , que catro anos antes , un aínda hoxe descoñecido Francisco Mirás , publicara en Santiago , o titulado Compendio de Gramática Galega-Castellana , mais dada a súa escasa calidade e o carácter rotundamente incompleto , mal se podería cualificar de primeira gramática do galego , se non fose compasivamente . |
Saco va conrear també la poesia, publicant en 1878, a Ourense, Poesías, volum d'una mica més de 400 pàgines, de les quals nou poesies estan redactades en gallec, i la majoria en castellà. | Saco cultivou tamén a poesía , publicando en 1878 , en Ourense , Poesías , volume de algo máis de 400 páxinas , das que só nove poesías están redactadas en galego , e a maioría en castelán . |
Sis d'elles són poesies de creació, i tres traduccions del llatí; totes de caràcter religiós.[2] El tema resultava nou dins de la literatura gallega. | Seis delas son poesías de creación , e tres traducións do latín ; todas de carácter relixioso. [ 2 ] O tema resultaba novo dentro da literatura galega . |
Fora d'aquestes dues obres, va publicar un curt article Poesía gallega contemporánea: sus defectos más comunes, en un periòdic d'Ourense, en 1876. | Fóra desas dúas obras , publicou un curto artigo Poesía gallega contemporánea : sus defectos más comunes , nun xornal ourensán , en 1876 . |
Va tenir un gran interès per la literatura popular, tirant mà d'ella la finalitat d'il·lustrar determinats passatges de la seva gramàtica gallega, així com també va tirar profit d'una bona recopilació de refranys a manera d'apèndix. | Tivo un grande interese pola literatura popular , botando man dela a fin de ilustrar determinadas pasaxes da súa gramática galega , así como tamén tirou proveito dunha boa escolma de refráns a modo de apéndice . |
L'any 1881, arran de la seva mort, va començar a publicar alguns dels materials que havia recollit sota el títol de Literatura Popular de Galicia, obra que va quedar interrompuda. | No ano 1881 , o do seu pasamento , comezou a publicar algúns dos materiais que recollera baixo o título de Literatura Popular de Galicia , obra que ficou interrompida . |
Alguns dels materials recollits van aparèixer, de manera dispersa, en el Cancionero popular gallego de José Pérez Ballesteros, amb el qual hagué de mantenir amistat, ja que de jove en 1878, li prologà els Versos en dialecto gallego. | Algúns dos materiais recollidos apareceron , de xeito disperso , no Cancionero popular gallego de José Pérez Ballesteros , co que debeu manter amizade , xa que de novo en 1878 , prologoulle os Versos en dialecto gallego . |
Part del material que romania inèdit va ser després publicat en el Butlletí de la Comissió de Monuments de la Província d'Ourense entre 1910 i 1929, i una mica més l'any 1939. | Parte do material que permanecía inédito foi logo publicado no Boletín da Comisión de Monumentos da Provincia de Ourense entre 1910 e 1929 , e algo máis no ano 1939 . |
Juan Antonio Saco y Arce, nascut a Alongos (Toén) el 8 de març de 1835 i mort a Ourense el 14 de setembre de 1881, va ser un escriptor i lingüista gallec, autor de la primera Gramàtica de la llengua gallega. | Juan Antonio Saco y Arce , nado en Alongos ( Toén ) o 8 de marzo de 1835 e finado en Ourense o 14 de setembro de 1881 , foi un escritor e lingüista , autor da primeira Gramática da lingua galega . |
Poesia gallega contemporània: els seus defectes més comuns, en el periòdic El Heraldo Gallego; Ourense, gener de 1876. | Poesía gallega contemporánea : sus defectos más comunes , no xornal El Heraldo Gallego ; Ourense , xaneiro de 1876 . |
Manuel Soto Freire, nascut a Lugo el 26 de gener de 1826 i mort a Pantón el 27 de març de 1897, va ser un periodista i editor gallec. | Manuel Soto Freire , nado en Lugo o 26 de xaneiro de 1826 e finado en Pantón o 27 de marzo de 1897 , foi un xornalista e editor galego . |
Format a Lugo en la impremta Pujol, va establir els seus tallers tipogràfics en 1851. | Formado en Lugo como caixista na imprenta Pujol , estableceu os seus obradoiros tipográficos en 1851 . |
Considerat el primer editor que planificà tot un procés editorial a Galícia, dividí els seus projectes en dues seccions, la religiosa, la més nombrosa, i una altra de variada on inclogué una part literària, assaig, manuals i grans obres. | Considerado o primeiro editor que planificou todo un proceso editorial en Galicia , dividiu os seus proxectos en dúas seccións , a relixiosa , a máis numerosa , e outra variada onde incluíu unha parte literaria , ensaio , manuais e grandes obras . |
Va editar els periòdics La Aurora del Miño (1857), del qual va ser director i fundador; El orreo de Lugo (1860), que va dirigir; Él Diario de Avisos (1861 i 1865), Él Boletín de él Clero (1861), Él Gallego (1867), La Paz (1869-1873), La Fe (1873) i Él Lucense (1883). | Editou os xornais La Aurora del Miño ( 1857 ) , do que foi director e fundador ; El Correo de Lugo ( 1860 ) , que dirixiu ; El Diario de Avisos ( 1861 e 1865 ) , El Boletín del Clero ( 1861 ) , El Gallego ( 1867 ) , La Paz ( 1869-1873 ) , La Fe ( 1873 ) e El Lucense ( 1883 ) . |
Va editar Análisis de la aguas minerales de Lugo (1853), la publicació anual del Calendario de Galicia (1857), els almanacs Almanaque de Galicia (1858), Las los Asturias (1864) i Él Reino de Galicia (1866), i el Boletín eclesiástico (1868), la primera revista religiosa editada a Galícia.[1] | Editou Análisis de las aguas minerales de Lugo ( 1853 ) , a publicación anual do Calendario de Galicia ( 1857 ) , os almanaques Almanaque de Galicia ( 1858 ) , [ 1 ] Las Dos Asturias ( 1864 ) e El Reino de Galicia ( 1866 ) , e o Boletín eclesiástico ( 1868 ) , a primeira revista relixiosa editada en Galicia . |
Va publicar els dos primers toms de la Historia de Galicia (1865-1866) de Manuel Murguía, i la Gramática Gallega (1868) de Saco y Arce, amais d'obres de Rosalía de Castro. | Publicou os dous primeiros tomos da Historia de Galicia ( 1865-1866 ) de Manuel Murguía , e a Gramática Gallega ( 1868 ) de Saco y Arce , amais de obras de Rosalía de Castro . |
Va ser autor de l'assaig La imprenta en Galicia. | Foi autor do ensaio La imprenta en Galicia . |
Ensayo bibliográfico (1892), de consulta obligada en el estudio de la prensa periódica en Galicia. | Ensayo bibliográfico ( 1892 ) , de consulta obrigada no estudo da prensa periódica en Galicia . |
Diccionario de Literatura Galega II. | ↑ Vilavedra , D. , ed. ( 1997 ) . " Almanaque de Galicia " . |
ISBN 84-8288-137-X . | Galaxia. pp. 41–42. ISBN 84-8288-137-X . |
Adriano López Morillo, nascut a Ferrol en 1837 i mort a La Corunya el 30 de gener de 1913, va ser un militar espanyol, membre numerari de la Reial Acadèmia Gallega.[1][2][3] | Adriano López Morillo , nado en Ferrol en 1837 e finado na Coruña o 30 de xaneiro de 1913 , [ 1 ] [ 2 ] foi un militar galego , membro numerario da Real Academia Galega. [ 3 ] |
Descendent de Pablo Morillo, fou fill de Francisco López i María Manuela Morillo. | Descendente de Pablo Morillo , foi fillo de Francisco López e María Manuela Morillo . |
En 1859 es va casar amb Dolores Pardo de Lama y Pardo de Andrade. | En 1859 casou con Dolores Pardo de Lama y Pardo de Andrade . |
El van destinar a Cuba i va combatre a la República Dominicana de 1865 a 1867, on va ser ferit de bala i fet presoner durant vint-i-un mesos. | Destinárono a Cuba e combateu na República Dominicana de 1865 a 1867 , onde foi ferido de bala e feito prisioneiro durante vinte e un meses . |
Lluità contra els carlins al País Basc (1870-1871), en l'alliberament de l'arsenal de Ferrol que havia caigut en mans dels republicans en 1872, fet que li valgué ascendir a comandant, i lluità contra els carlins a Tarragona. | Loitou contra os carlistas no País Vasco ( 1870-1871 ) , na liberación do arsenal de Ferrol que caera en mans dos republicanos en 1872 , o que lle valeu ascender a comandante , e pelexou contra os carlistas en Tarragona . |
En 1890 va aconseguir l'ocupació de tinent coronel i en 1892 el de coronel, exercint durant deu anys el comandament del regiment de reserva de la Corunya, on va morir amb el rang de general de brigada. | En 1890 acadou o emprego de tenente coronel e en 1892 o de coronel , desempeñando durante dez anos o mando do rexemento de reserva da Coruña , onde finou co rango de xeneral de brigada . |
Va dirigir El Tribuno i La Crónica de Luarca. | Dirixiu El Tribuno e La Crónica de Luarca . |
Va col·laborar en El Correo Militar, on va publicar articles en contra del servei militar obligatori. | Colaborou en El Correo Militar , onde publicou artigos en contra do servizo militar obrigatorio . |
Va ingressar a la RAG el 17 de novembre de 1910 a proposta de Jaime Ozores de Prado, Francisco Tettamancy i Andrés Martínez Salazar, en sessió celebrada a Vigo, amb el discurs "Un documento histórico poco conocido" (respost per Wenceslao Requejo Pérez[4]) que fa referència al comportament poc favorable per a Galícia de... | Ingresou na RAG o 17 de novembro de 1910 a proposta de Jaime Ozores de Prado , Francisco Tettamancy e Andrés Martínez Salazar , en sesión celebrada en Vigo , co discurso " Un documento histórico poco conocido " ( respondido por Wenceslao Requejo Pérez [ 4 ] ) que fai referencia ao comportamento pouco favorable para Gal... |
En el moment de la seva mort estava acabant la Història de la guerra de Santo Domingo, inèdita fins a 1983. | No momento do seu pasamento estaba a rematar a Historia de la guerra de Santo Domingo , inédita ata 1983 . |
Aurelio Aguirre Galarraga, nascut a Santiago de Compostel·la el 23 d'abril de 1833 i mort a La Corunya el 30 de juliol[1] de 1858, va ser un poeta gallec. | Aurelio Aguirre Galarraga , nado en Santiago de Compostela o 23 de abril de 1833 e finado na Coruña o 30 de xullo [ 1 ] de 1858 , foi un poeta galego en lingua castelá . |
Va començar els estudis de Dret a la Universitat de Santiago. | Comezou os estudos de Dereito na Universidade de Santiago . |
Va ser un home compromès amb Galícia i amb les classes desfavorides, participant com a milicià en l'aixecament de 1854 i en el banquet de Conxo, celebrat el 2 de març de 1856. | Foi un home comprometido con Galiza e coas clases desfavorecidas , participando como miliciano no levantamento de 1854 e no banquete de Conxo , celebrado o 2 de marzo de 1856 . |
Tenia gran estima entre els seus contemporanis gallecs i des de molt jove va mantenir amistat amb intel·lectuals de tall regionalista, com Eduardo Pondal, Manuel Murguía o Rosalía de Castro. | Tiña grande estima entre os seus contemporáneos galegos e desde moi novo mantivo amizade con intelectuais de corte rexionalista , como Eduardo Pondal , Manuel Murguía ou Rosalía de Castro . |
Precisament amb aquesta mantingué una forta relació amistosa i literària i de fet li dedicà el sonet Improvisació. | Precisamente con esta mantivo unha forte relación amigable e literaria e de feito dedicoulle o soneto Improvisación . |
Va col·laborar en la Revista Galaica i va gaudir d'una enorme popularitat i influència a la seva ciutat. | Colaborou na Revista Galaica e gozou dunha enorme popularidade e influencia na súa cidade . |
Murguía, en Els precursors, afirma: Pertanyia a aquell grup de genis descontents i casurros que en els seus vint primaveres, i sense veure més camps amb els que envolten la seva ciutat, creu conèixer el món, haver patit grans desenganys i provat totes les fels de la vida. | Murguía , en Los precursores , afirma : Pertencía a aquel grupo de xenios descontentos e túzaros que nas súas vinte primaveras , e sen ver máis campos cos que rodean a súa cidade , cre coñecer o mundo , ter sufrido grandes desenganos e probado tódalas feles da vida . |
Com li havia esdevingut a més d'un poeta romàntic, Aurelio Aguirre va morir molt nou (als 25 anys d'edat) i de forma tràgica: es va ofegar a la platja de San Amaro de La Corunya, sense estar clar si la seva mort va ser accidental o un suïcidi.[2] | Como lle acontecera a máis de un poeta romántico , Aurelio Aguirre morreu moi novo ( aos 25 anos de idade ) e de forma tráxica : afogouse na praia de San Amaro da Coruña , sen estar claro se a súa morte foi accidental ou un suicidio. [ 2 ] [ 3 ] |
Rodríguez González, Lo. ( ed. ) (2014) : Recuerdos de agosto . | Rodríguez González , O. ( ed. ) ( 2014 ) : Recuerdos de agosto . |
La seva obra poètica s'editaria pòstumament amb el títol Ensayos poéticos (1856-1858); també va escriure un drama i la narració Risas y lágrimas. | El mesmo comezou a publicación da súa obra poética , que se editaría postumamente co título Ensayos poéticos ( 1856-1858 ) ; tamén escribiu un drama e a narración Risas y lágrimas . |
La seva obra va ser escrita en castellà, excepte un poema titulat "Un consejo", publicat en 1966 per Xosé María Álvarez Blázquez. | A súa obra foi escrita en castelán , agás un poema titulado " Un consello " , publicado en 1966 por Xosé María Álvarez Blázquez . |
En 1901 es va fer un recull de part dels seus poemes amb el títol Poesías selectas, amb un pròleg de Leandro de Saralegui Medina. | En 1901 fíxose unha recompilación de parte dos seus poemas co título Poesías selectas , cun prólogo de Leandro de Saralegui Medina . |
Durán, J. La.: ¿Quién fue en realidad Aurelio Aguirre? "El tesoro inédito de Aguirre", article a ABC, 1 de maig de 2013. | Durán , J. A. : ¿ Quién fue en realidad Aurelio Aguirre ? ( en castelán ) " El tesoro inédito de Aguirre " , artigo en ABC , 1 de maio de 2013 ( en castelán ) . |
Aurelio Ribalta Copete, nascut a Ferrol l'1 d'abril de 1864 i mort a Soto del Real (Madrid) el 7 de setembre de 1940, va ser un escriptor i periodista espanyol. | Aurelio Ribalta Copete , nado en Ferrol o 1 de abril de 1864 e finado en Soto del Real ( Madrid ) o 7 de setembro de 1940 , foi un escritor e xornalista galego . |
Acostat al regionalisme, fou nomenat representant del Comitè Regionalista de Santiago per a la Junta de Defensa de Galícia i participà en les reunions dels seus integrants, com ara la de la Cova Céltica. | Achegado ao rexionalismo , foi nomeado representante do Comité Regionalista de Santiago para a Xunta de Defensa de Galicia e participou nas reunións dos seus integrantes , como a da Cova Céltica . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.