Search is not available for this dataset
ca
stringlengths
3
1.79k
gl
stringlengths
4
734
1 2 Llibreria Editrice Vaticana ( ed. ).
1 2 Libreria Editrice Vaticana , ed. ( 2006 ) .
Annuario pontificio.
Annuario Pontificio. p. 728 .
Va estudiar al seminari de Burgos, i es va llicenciar a la Universitat de Valladolid en 1840.
Estudou no seminario de Burgos , e licenciouse na Universidade de Valladolid en 1840 .
Va ser beneficiat a Villahán i Villamayor de los Montes.
Foi beneficiado en Villahán e Villamayor de los Montes .
En 1849 va obtenir la càtedra de Lògica i Metafísica al seminari de Burgos, i en 1852 la de Llocs Teològics i Institucions.
En 1849 obtivo a cátedra de Lóxica e Metafísica no seminario de Burgos , e en 1852 a de Lugares Teolóxicos e Institucións .
Fou governador eclesiàstic.
Foi gobernador eclesiástico .
El 23 de setembre de 1875 va ser preconitzat en el Consistori com a bisbe d'Ourense, consagrat en la Col·legiata de San Isidro de Madrid el 6 de febrer de 1876 pel cardenal Moreno.
O 23 de setembro de 1875 foi preconizado no Consistorio como bispo de Ourense , consagrado na Colexiata de San Isidro de Madrid o 6 de febreiro de 1876 polo cardeal Moreno .
Va prendre possessió del càrrec el dia 18 d'aquell mes.
Tomou posesión do cargo o día 18 dese mes .
Durant la seva etapa com a bisbe d'Ourense va promoure la construcció del Col·legi de Santa Teresa de Jesús, a càrrec de les Germanes Carmelites de la Caritat.
Durante a súa etapa como bispo de Ourense promoveu a construción do Colexio de Santa Tareixa de Xesús , a cargo das Irmás Carmelitas da Caridade .
A més va impulsar el Seminari Conciliar de San Fernando, i va imposar diverses mesures per contrarestar la decadència del clergat.
Amais impulsou o Seminario Conciliar de San Fernando , e impuxo diversas medidas para contrarrestar a decadencia do clero .
Va denunciar a l'escriptor Manuel Curros Enríquez per la publicació de l'obra El divino sainete, en la qual apareixia nomenat.
Denunciou o escritor Manuel Curros Enríquez pola publicación da obra O divino sainete , na que aparecía nomeado .
En el Butlletí Eclesiàstic del 28 de juny de 1880 declarava prohibida la lectura del llibre per heretgia i blasfèmia.[1]
No Boletín Eclesiástico do 28 de xuño de 1880 declaraba prohibida a lectura do libro por herexía e blasfemia [ 1 ] .
Va tenir com a secretari a Juan Soldevilla Romero, a qui va consagrar com a bisbe en 1889.
Tivo como secretario a Juan Soldevilla Romero , a quen consagrou como bispo en 1889 .
Va escriure diverses obres teològiques i pastorals.
Escribiu diversas obras teolóxicas e pastorais .
Va ser Cavaller Gran Creu d'Isabel la Catòlica, i Senador del Regne.
Foi Cabaleiro Gran Cruz de Isabel a Católica , e Senador do Reino .
A Ourense la plaça de l'albereda porta el seu nom.
En Ourense unha praza leva o seu nome .
Cesáreo Rodrigo Rodríguez, nascut a Coculina, a l'ajuntament de Villadiego (província de Burgos) el 25 de febrer de 1819 i mort a Ourense el 5 de gener de 1895, va ser un religiós espanyol, bisbe de la diòcesi d'Ourense entre 1876 i 1895.
Cesáreo Rodrigo Rodríguez , nado en Coculina , no concello de Villadiego ( provincia de Burgos ) o 25 de febreiro de 1819 e finado en Ourense o 5 de xaneiro de 1895 , foi un relixioso español , bispo da diocese de Ourense entre 1876 e 1895 .
Es doctorà en Sagrada Teologia per la Universitat de Toledo, i fou nomenat vicerector del Seminari, Examinador sinodal i jutge secretari de l'arxidiòcesi de Burgos.
Doutorouse en Sagrada Teoloxía pola Universidade de Toledo , e foi nomeado vicerreitor do Seminario , Examinador sinodal e xuíz secretario da arquidiocese de Burgos .
El cardenal Juan Ignacio Moreno y Maisanove el nomenà secretari i canònic de la catedral de Burgos, càrrecs que ocupà fins que el 1863, quan Moreno fou nomenat arquebisbe de l'arxidiòcesi de Valladolid.
O cardeal Juan Ignacio Moreno y Maisanove nomeouno secretario e Canónico da catedral de Burgos , cargos que ocupou até que en 1863 Moreno foi nomeado arcebispo da arquidiocese de Valladolid .
Va acompanyar el cardenal Moreno en els seus viatges a Roma, com a secretari i com a teòleg consultor, i el va ajudar en el Concili Vaticà Primer (1878).
Acompañou o cardeal Moreno nas súas viaxes a Roma , como secretario e como teólogo consultor , e axudouno no Concilio Vaticano Primeiro ( 1878 ) .
El 1862 havia estat nomenat cambrer del papa Pius IX.
En 1862 fora nomeado camareiro do papa Pío IX .
" Bisbe Cesáreo Rodrigo, natural de Coculina " , post al bloc Coculina refugi de vida , 10 de maig de 2011 .
" Obispo Cesáreo Rodrigo , natural de Coculina " , post no blog Coculina refugio de vida , 10 de maio de 2011 ( en castelán ) .
Segona part", post al blog Coculina refugi de vida, 14 de juny de 2011.
Segunda parte " , post no blog Coculina refugio de vida , 14 de xuño de 2011 ( en castelán ) .
Francisco Tettamancy Gastón, nascut a La Corunya el 10 d'octubre de 1854 i mort a la mateixa vila el 15 de maig de 1921, va ser un escriptor en llengua gallega i castellana.
Francisco Tettamancy Gastón , nado na Coruña o 10 de outubro de 1854 e finado na mesma vila o 15 de maio de 1921 , foi un escritor en lingua galega e castelá .
En llengua castellana va donar a l'autor diversos manuals molt ben documentats relatius a la història de Galícia.
En lingua castelá deu ao prelo varias monografías moi ben documentadas relativas á historia de Galiza , todas elas referencia ineludíbel aínda hoxe nas súas respectivas áreas temáticas. [ 16 ]
Personatge molt apreciat en l'ambient cultural del seu temps, l'enterrament de Francisco Tettamancy constituí una extraordinària manifestació de dol ciutadà, i el 1962 la cambra municipal corunyesa atorgaria el seu nom a un carrer del popular barri de Los Mallos.[1]
Personaxe moi apreciado no ambiente cultural do seu tempo , o enterro de Francisco Tettamancy constituíu unha extraordinaria manifestación de dó cidadán , [ 17 ] e en 1962 a cámara municipal coruñesa outorgaría o seu nome a unha rúa do popular barrio dos Mallos .
Apuntes para la historia comercial de La Coruña (1900): Tipografia El Noroeste de J. Fdez.
Apuntes para la historia comercial de La Coruña ( 1900 ) : Tipografía El Noroeste de J. Fdez .
García – Llibreria Regional d'I. Carré Aldao, Lana Corunya.
García – Librería Regional de E. Carré Aldao , La Coruña .
Llana revolució gallega de 1846 (1908): Llibreria Regional de I. Carré, Lana Corunya.
La revolución gallega de 1846 ( 1908 ) : Librería Regional de E. Carré , La Coruña .
Britanos y galos (Pàgines de llana Guerra de la Independència) 1808-1809 (1910): Impremta i Fotogravat de Ferrer, La Corunya.
Britanos y galos ( Páginas de la Guerra de la Independencia ) 1808-1809 ( 1910 ) : Imprenta y Fotograbado de Ferrer , La Coruña .
Batalló Literari de Santiago: Diari de campanya (anyells 1808 al 1812) (1910): Impremta i Fotogravat de Ferrer, La Corunya.
Batallón Literario de Santiago : Diario de campaña ( años 1808 al 1812 ) ( 1910 ) : Imprenta y Fotograbado de Ferrer , La Coruña .
Los Mártires de Carral (1912): Impremta i Fotogravat de Ferrer, La Corunya.
Los Mártires de Carral ( 1912 ) : Imprenta y Fotograbado de Ferrer , La Coruña .
Llana torre d'ell homenatge d'ell castell de Villalba (1913): Impremta i Fotogravat de Ferrer, La Corunya.
La torre del homenaje del castillo de Villalba ( 1913 ) : Imprenta y Fotograbado de Ferrer , La Coruña .
La Torre de Hércules.
La torre de Hércules .
Impressions sobre aquest antiquíssim far sota el seu aspecte històric i arqueològic (1920): Litografia i Impremta Roel, Lana Coruña.
Impresiones acerca de este antiquísimo faro bajo su aspecto histórico y arqueológico ( 1920 ) : Litografía e Imprenta Roel , La Coruña .
Parent polític i íntim amic d'Eugenio Carré Aldao, va participar amb regularitat en les cèlebres tertúlies de la Cova Cèltica, que es desenvolupaven a les tardes als locals de la Llibreria Regional de Carré, al voltant de la figura de Manuel Murguía, i on tantes iniciatives a favor del rexurdimento polític i cultural d...
Parente político e íntimo amigo de Uxío Carré Aldao , participou con regularidade nos célebres faladoiros da Cova céltica , que se desenvolvían polas tardes nos locais da Libraría Rexional de Carré , nucleados , desde o seu traslado á Coruña , arredor da figura de Manuel Murguía , [ 3 ] e onde tantas iniciativas a prol...
Per a Vicente Risco, que el 1929 s'asseia al maluc del corunyès a la RAG, Tettamancy mereixeria, per aquesta i altres raons, la qualificació de nacionalista gallec; Ricardo Carballo Calero, en perioditzar la literatura gallega, el va incloure entre els diàdocs autodidactes de l'escola crunyesa, i per edat també s'adscr...
Para Vicente Risco , que en 1929 sentaba na cadeira do coruñés na RAG , Tettamancy merecería , por esta e outras razóns , a cualificación de nacionalista galego ; [ 13 ] Ricardo Carballo Calero , ao periodizar a literatura galega , incluíuno entre os diádocos autodidactas da escola cruñesa , [ 14 ] e por idade tamén se...
Entre altres mèrits va ser corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, i condecorat per altres diverses institucions.
Entre outros méritos foi correspondente da Real Academia de la Historia e da Real Academia de Bellas Artes de San Fernando , e condecorado por outras varias institucións .
Dempeus, d'esquerra a dreta, Eugenio Carré Aldao, Florencio Vaamonde, Francisco Tettamancy i Eladio Rodríguez González.
De pé , de esquerda a dereita , Uxío Carré Aldao , Florencio Vaamonde , Francisco Tettamancy e Eladio Rodríguez González .
Asseguts, José Ogea, Manuel Murguía, Manuel Curros Enríquez i Andrés Martínez Salazar, a La Corunya, l'octubre de 1904.
Sentados , José Ogea , Manuel Murguía , Manuel Curros Enríquez e Andrés Martínez Salazar , na Coruña , en outubro de 1904 .
Poesies (1902): Llibreria Regional d'Euxenio Carré, La Cruña.
Poesías ( 1902 ) : Libreiría Rexional de Euxenio Carré , A Cruña .
El castro de Cañás; Diego de Samboulo (Lleenda històrica).
O castro de Cañás ; Diego de Samboulo ( Leenda histórica ) .
Poemetos (1903): Libreiría Regional de Euxenio Carré, A Cruña – Tipografia de Xan La. Menéndez, Lugo.
Poemetos ( 1903 ) : Libreiría Rexional de Euxenio Carré , A Cruña – Tipografía de Xan A. Menéndez , Lugo .
El druïdisme i el celtisme gallecs.
O druidismo e o celtismo gallegos .
L'Epopeia irlandesa (1912): Imprensa i Fotogravat de Ferrer, La Cruña.
A Epopeya irlandesa ( 1912 ) : Imprensa e Fotograbado de Ferrer , A Cruña .
Víctor Said Armesto (Treball llegit en la nit del 3 d'agost de 1917, amb motiu de l'homenatge consagrat pol-la “Hermandad de la Habla” en la Cruña per a honorar-la memòria de tan il·lustre escriptor.
Víctor Said Armesto ( Traballo leído na noite do 3 de agosto de 1917 , con motivo do homenaxe consagrado pol-a “ Irmandade da Fala ” na Cruña para honral-a memoria de tan ilustre escritor .
C'una fulla de Murguía, i un colofó de Carré Aldao) (1917): Impremta Obrera, La Cruña.
C’unha folla de Murguía , e un colofón de Carré Aldao ) ( 1917 ) : Imprenta Obreira , A Cruña .
El castro de Cañás (Boicentril) (1919): 2a ed. corr. i aum., a ¡Terra la nuestra!
O castro de Cañás ( Boicentril ) ( 1919 ) : 2a ed. corr. e aum. , en ¡ Terra a nosa !
Supremento d'El Noroeste (20/2/1919), vol. 2, La Cruña.
Supremento de El Noroeste ( 20/2/1919 ) , vol. 2 , A Cruña .
No va arribar a publicar completa una altre manual, Rianjo-Altamira, de la qual va avançar diversos capítols en diferents periòdics.
Non chegou a publicar completa unha outra monografía , Rianjo-Altamira , da que adiantou varios capítulos en diferentes xornais. [ 18 ]
Ramón Villarino de Sáa, nascut a Ginzo de Limia en 1890 i mort a Ourense el 27 de març de 1959,[1] va ser un jurista, escriptor, periodista i polític gallec.
Ramón Villarino de Sáa , nado en Xinzo de Limia en 1890 e finado en Ourense o 27 de marzo de 1959 [ 1 ] , foi un xurista , escritor , xornalista e político galego .
Fou redactor-cap d'El Eco Antelano (1911-1912).
Foi redactor-xefe de El Eco Antelano ( 1911-1912 ) .
En 1912 es traslladà a Madrid per fer la carrera de dret; en acabar donà conferències a l'Ateneo de Madrid.
En 1912 trasladouse a Madrid para facer a carreira de dereito ; ao rematar deu conferencias no Ateneo de Madrid .
Tornà a Ourense on treballà com a advocat de l'Estat i dirigí El Diario de Orense i col·laborà en La Centuria i La Región.
Volveu a Ourense onde e traballou como avogado do Estado e dirixiu El Diario de Orense e colaborou en La Centuria e La Región .
Formava part dels afins al corrent calvosotelista.
Formaba parte dos afíns á corrente calvosotelista .
Durant la República formà part del Comitè Provincial d'Acció Popular a Ourense i a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per Ourense per la CEDA.
Durante a República formou parte do Comité Provincial de Acción Popular en Ourense e nas eleccións xerais de 1936 foi elixido deputado por Ourense pola CEDA .
Després de la Guerra civil, fou advocat del bisbat d'Ourense.
Despois da Guerra civil , foi avogado do bispado de Ourense .
Casat amb Araceli Anta Novoa, van ser els últims propietaris del pazo de Chaioso.
Casado con Araceli Anta Novoa , foron os últimos propietarios do pazo de Chaioso .
El Eco Antelano va ser un periòdic editat a Ginzo de Limia entre 1911 i 1912.
El Eco Antelano foi un periódico editado en Xinzo de Limia entre 1911 e 1912 .
Subtitulat Semanario Independiente, va aparèixer per primera vegada el 24 de desembre de 1911.
Subtitulado Semanario Independiente , apareceu o 24 de decembro de 1911 .
Dirigit per José Santiago Taboada, el cap de redacció era Ramón Villarino de Sáa i l'administrador Modesto Álvarez Erices.
Dirixido por José Santiago Taboada , o xefe de redacción era Ramón Villarino de Sáa e o administrador Modesto Álvarez Erices .
Era un periòdic conservador i clerical que contenia informació general, cultural, religiosa i textos literaris i poemes.
Era un xornal conservador e clerical que contiña información xeral , cultural , relixiosa e textos literarios e poemas .
Va cessar la seva publicació a l'abril de 1912.
Cesou a súa publicación en abril de 1912 .
Ramón Fernández Rico, nascut a Vilasantar en 1891 i mort a Pontevedra el 5 de juny de 1937, va ser un polític gallec.
Ramón Fernández Rico , nado en Vilasantar en 1891 e finado en Pontevedra o 5 de xuño de 1937 , foi un político galego .
Va néixer el 1891 a l'ajuntament corunyès de Vilasantar.
Naceu en 1891 no concello coruñés de Vilasantar .
Torner de professió, es va casar amb Pura Prado Rey, amb la qual va tenir nou fills.
Torneiro de profesión , casou con Pura Prado Rey , coa que tivo nove fillos .
Va ser amo d'una ebenisteria a l'avinguda d'Amèrica de La Estrada.
Foi dono dunha ebanistería na avenida de América da Estrada .
Va arribar a ser vicepresident del Partit Radical Socialista en 1931, i més tard va acabar integrat en la Unió Republicana.
Chegou a ser vicepresidente do Partido Radical Socialista en 1931 , e máis tarde rematou integrado na Unión Republicana .
Després de les eleccions de 1936 i la victòria del Front Popular, Jesús Ignacio Puente Fontanes es va convertir en alcalde de La Estrada i Ramón Fernández Rico en tinent d'alcalde.
Tras as eleccións de 1936 e a victoria do Frente Popular , Jesús Ignacio Puente Fontanes convertiuse en alcalde da Estrada e Ramón Fernández Rico en tenente de alcalde .
El 14 de juliol de 1936, l'alcalde marxa a Madrid amb una delegació de diputats i polítics gallecs per presentar davant les Corts els resultats del plebiscit sobre l'Estatut d'autonomia de Galícia, quedant al capdavant del govern municipal Fernández Rico.
O 14 de xullo de 1936 , o alcalde marcha a Madrid cunha delegación de deputados e políticos galegos para presentar ante as Cortes os resultados do plebiscito sobre o Estatuto de autonomía de Galicia , quedando á fronte do goberno municipal Fernández Rico .
Després de la revolta militar del 18 de juliol, la Guàrdia civil es va negar a posar-se a la disposició de les autoritats municipals, per la qual cosa Fernández Rico rep ordres del Govern Civil per armar a la població i detenir als revoltats.
Tras a sublevación militar do 18 de xullo , a Garda civil negouse a poñerse a disposición das autoridades municipais , polo que Fernández Rico recibe ordes do Goberno Civil para armar a poboación e deter aos sublevados .
Però va ser la Guàrdia Civil qui va destituir el govern municipal i va començar a detenir polítics, sindicalistes i republicans.
Pero foi a Garda Civil quen destituíu ao goberno municipal e comezou a deter a políticos , sindicalistas e republicanos .
Encara que al principi es va amagar durant uns dies, es va acabar presentant davant la Guàrdia Civil i va ser enviat a la Presó Provincial de Pontevedra primer i a la improvisada presó de l'Illa de Sant Simón després.[1]
Aínda que nun principiou se agochou durante uns días , acabouse presentando perante a Garda Civil e foi enviado á Prisión Provincial de Pontevedra primeiro e ao improvisado cárcere da Illa de San Simón despois. [ 1 ]
En 2006, al costat del riu Lérez es va retre un homenatge a Ramón Fernández Rico, Jesús Ignacio Puente Fontanes i José Rodríguez Sangiao, afusellats tots tres en 1937.[3][4]
En 2006 , á beira do río Lérez rendeuse unha homenaxe a Ramón Fernández Rico , Jesús Ignacio Puente Fontanes e José Rodríguez Sangiao , fusilados os tres en 1937. [ 3 ] [ 4 ]
En 2007, coincidint amb el 70 aniversari de l'afusellament, es va celebrar en el saló de plens de l'ajuntament de l'Estrada, un homenatge a Fernández Rico i la altres cinc estradenses assassinats amb ell i en la qual van participar nombrosos familiars dels represaliats.
En 2007 , coincidindo co 70 aniversario do fusilamento , celebrouse no salón de plenos do concello da Estrada , unha homenaxe a Fernández Rico e a outros cinco estradenses asasinados canda el e na que participaron numerosos familiares dos represaliados .
També es va col·locar una placa a l'Ajuntament per recordar els afusellats.[5]
Tamén se colocou unha placa no Concello para lembrar aos fusilados. [ 5 ]
Una família destrossada per la repressió franquista Ramón Fernández Rico a la pàgina web Noms i Veus.
Unha familia desfeita pola represión franquista Ramón Fernández Rico na páxina web Nomes e Voces .
Ramón Fernández Rico Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ cerca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en espanyol : Ramón Fernández Rico .
Ramón Fernández Rico Nacemento 1891 Vilasantar Falecemento 5 de xuño de 1937 Pontevedra Nacionalidade España Ocupación político [ editar datos en Wikidata ]
Va estar pres durant més de nou mesos, acusat de múltiples càrrecs, com els de ser comunista, "instigador de l'alçament revolucionari" i enemic de l'Església.
Estivo preso durante máis nove meses , acusado de múltiples cargos , como os de ser comunista , " instigador do alzamento revolucionario " e inimigo da Igrexa .
Durant aquest temps la seva dona i fills van sortir a treballar per poder alleujar la penosa situació econòmica de la família i per poder portar-li menjar a Ramón, doncs les condicions de la presó eren lamentables.[2] Malgrat la seva confiança a salvar la situació, al març de 1937 és condemnat a la pena de mort.
Durante este tempo a súa muller e fillos saíron a traballar para poder aliviar a penosa situación económica da familia e para poder levarlle comida a Ramón , pois as condicións do cárcere eran lamentables. [ 2 ] A pesares da súa confianza en salvar a situación , en marzo de 1937 é condenado á pena de morte .
Ramón Fernández Rico va ser afusellat el 5 de juny de 1937 a l'Avinguda de Buenos Aires, en una cruïlla de camins de Monte Porreiro, a l'ajuntament de Pontevedra.
Ramón Fernández Rico foi fusilado o 5 de xuño de 1937 na Avenida de Buenos Aires , nun cruce de camiños de Monte Porreiro , no concello de Pontevedra .
La seva dona havia anat aquell dia per veure'l i presentar-li el seu fill nascut feia poc temps, però quan va arribar ja era mort.
A súa muller fora ese día para velo e presentarlle ao seu fillo nacido facía pouco tempo , pero cando chegou xa estaba morto .
«Sucumbir a mercè de la calúmnia i la infàmia»: repressió, pauperització i mort entre la Guerra Civil espanyola i la dècada de 1940» (PDF) (en castellà).
" Sucumbir a merced de la calumnia y la infamia » : represión , pauperización y muerte entre la Guerra Civil española y la década de 1940 " ( PDF ) ( en castelán ) . Consultado o 12 de xuño de 2018. ↑ " San Simón : la isla de la muerte " ( en castelán ) . Consultado o 12 de xuño de 2018. ↑ " Tributan un homenaje a tres...
↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«».
Consultado o 12 de xuño de 2018. ↑ " Homenaxe na Avenida de Buenos Aires de Pontevedra aos estradenses asasinados neste lugar " . Tabeirós Montes. Consultado o 12 de xuño de 2018. ↑ " A Estrada llora 70 años después " .
Antonio López de Neira, nascut a Sober, Província de Lugo, en 1827 i mort a Vigo el 6 de febrer de 1919, va ser un empresari i polític gallec.
Antonio López de Neira , nado en Sober , Provincia de Lugo , en 1827 e finado en Vigo o 6 de febreiro de 1919 , foi un empresario e político galego .
En torno al elduayenismo: reflexiones sobre la política clientelista en la provincia de Pontevedra (1856-1879) Felipe Castro Pérez en Documentos de Trabajo.
En torno ó elduayenismo : reflexións sobre a política clientelista na provincia de Pontevedra ( 1856-1879 ) Felipe Castro Pérez en Documentos de Traballo .
Va arribar a Vigo com a empleat de comerç, i aconseguí convertir-se en un dels seus principals comerciants industrials.
Chegou a Vigo como empregado de comercio , e conseguiu converterse nun dos seus principais industriais .
Participà en diverses iniciatives, destacant la fàbrica de paper amb Antonio Sanjurjo Badía i fàbriques de xocolata, també en el negoci del transport marítim, en el qual fou representant de la Compañía Trasatlántica, que havia absorbit la seva pròpia petita companyia.
Participou en varias iniciativas , destacando a fábrica de papel con Antonio Sanjurjo Badía e fábricas de chocolate. Tamén no negocio do transporte marítimo , no que foi representante da Compañía Trasatlántica , que absorbera a súa propia pequena compañía .
A més va ser conseller del Banc d'Espanya a Vigo.[1]
Ademais foi conselleiro do Banco de España en Vigo [ 1 ] .
En 1874 ja era regidor a l'ajuntament de Vigo.
En 1874 xa era concelleiro no concello de Vigo .
Va ser diputat provincial per Vigo en 1877 i 1878 i per Redondela-Pontecaldelas en 1882-1890, 1896 i 1905-1911.
Foi deputado provincial por Vigo en 1877 e 1878 e por Redondela-Pontecaldelas en 1882-1890 , 1896 e 1905-1911 .
En 1897 va ser elegit alcalde de Vigo.
En 1897 foi elixido alcalde de Vigo .
Entre 1905 i 1909 fou president de la Diputació Provincial.
Entre 1905 e 1909 foi presidente da Deputación Provincial .
La seva fama d'intel·lectual i bon cristià va arribar fins a la Cort del Rei Felip II, qui l'any 1593 el va proposar com a bisbe de la Reial Audiència de Charcas de la ciutat de La Plata, avui anomenada Sucre, a Bolívia, ja que va rebutjar.
A súa sona de intelectual e bo cristián chegou ata a Corte do Rei Filipe II , quen no ano 1593 o propuxo como bispo da Real Audiencia de Charcas da cidade de La Plata , hoxe chamada Sucre , en Bolivia , posto que rexeitou .
El 30 de maig de 1595[3] va prendre possessió com a bisbe d'Ourense, amb el nom de Miguel Ares Canaval, ja que va canviar el segon cognom pel seu lloc de naixement, una mica habiutal en aquella època.
O 30 de maio de 1595 [ 3 ] tomou posesión como bispo de Ourense , co nome de Miguel Ares Canaval , xa que mudou o segundo apelido polo seu lugar de nacemento , algo habiutal naquela época .
Des d'Ourense visita sempre que pot el Santuari de Nuestra Señora da Laxe, a Armental, del qual va ser devot des de nen.
Dende Ourense visita sempre que pode o Santuario de Nosa Señora da Laxe , en Armental , do que foi devoto dende neno .
Interessant-se sempre per la seva cura, va enviar ofrenes al santuari segon consta en els llibres de Fàbrica.
Interesándose sempre polo seu coidado , enviou ofrendas ó santuario segundo consta nos libros de Fábrica .
També fundà al costat del santuari una escola o seminari i aconseguí importants donacions per al seu manteniment.
Tamén fundou a carón do santuario unha escola ou seminario e conseguiu importantes doazóns para o seu mantemento .
D'aquesta manera es van alfabetitzar nombrosos nens de l'entorn, entre ells Alfonso Ares, veí de Vilariño i nebot de Miguel, que va arribar a ocupar diferents càrrecs a l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la.
Deste xeito alfabetizáronse numerosos nenos da contorna , entre eles Alfonso Ares , veciño de Vilariño e sobriño de Miguel , que chegou a ocupar distintos cargos na arquidiocese de Santiago de Compostela .
Va morir l'1 de gener de 1611, sent bisbe d'Ourense, i està sepultat a la Capella Major de la catedral ourensana.
Faleceu o 1 de xaneiro de 1611 , sendo bispo de Ourense , está sepultado na Capela Maior da catedral ourensá .