Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
1 2 Llibreria Editrice Vaticana ( ed. ). | 1 2 Libreria Editrice Vaticana , ed. ( 2006 ) . |
Annuario pontificio. | Annuario Pontificio. p. 728 . |
Va estudiar al seminari de Burgos, i es va llicenciar a la Universitat de Valladolid en 1840. | Estudou no seminario de Burgos , e licenciouse na Universidade de Valladolid en 1840 . |
Va ser beneficiat a Villahán i Villamayor de los Montes. | Foi beneficiado en Villahán e Villamayor de los Montes . |
En 1849 va obtenir la càtedra de Lògica i Metafísica al seminari de Burgos, i en 1852 la de Llocs Teològics i Institucions. | En 1849 obtivo a cátedra de Lóxica e Metafísica no seminario de Burgos , e en 1852 a de Lugares Teolóxicos e Institucións . |
Fou governador eclesiàstic. | Foi gobernador eclesiástico . |
El 23 de setembre de 1875 va ser preconitzat en el Consistori com a bisbe d'Ourense, consagrat en la Col·legiata de San Isidro de Madrid el 6 de febrer de 1876 pel cardenal Moreno. | O 23 de setembro de 1875 foi preconizado no Consistorio como bispo de Ourense , consagrado na Colexiata de San Isidro de Madrid o 6 de febreiro de 1876 polo cardeal Moreno . |
Va prendre possessió del càrrec el dia 18 d'aquell mes. | Tomou posesión do cargo o día 18 dese mes . |
Durant la seva etapa com a bisbe d'Ourense va promoure la construcció del Col·legi de Santa Teresa de Jesús, a càrrec de les Germanes Carmelites de la Caritat. | Durante a súa etapa como bispo de Ourense promoveu a construción do Colexio de Santa Tareixa de Xesús , a cargo das Irmás Carmelitas da Caridade . |
A més va impulsar el Seminari Conciliar de San Fernando, i va imposar diverses mesures per contrarestar la decadència del clergat. | Amais impulsou o Seminario Conciliar de San Fernando , e impuxo diversas medidas para contrarrestar a decadencia do clero . |
Va denunciar a l'escriptor Manuel Curros Enríquez per la publicació de l'obra El divino sainete, en la qual apareixia nomenat. | Denunciou o escritor Manuel Curros Enríquez pola publicación da obra O divino sainete , na que aparecía nomeado . |
En el Butlletí Eclesiàstic del 28 de juny de 1880 declarava prohibida la lectura del llibre per heretgia i blasfèmia.[1] | No Boletín Eclesiástico do 28 de xuño de 1880 declaraba prohibida a lectura do libro por herexía e blasfemia [ 1 ] . |
Va tenir com a secretari a Juan Soldevilla Romero, a qui va consagrar com a bisbe en 1889. | Tivo como secretario a Juan Soldevilla Romero , a quen consagrou como bispo en 1889 . |
Va escriure diverses obres teològiques i pastorals. | Escribiu diversas obras teolóxicas e pastorais . |
Va ser Cavaller Gran Creu d'Isabel la Catòlica, i Senador del Regne. | Foi Cabaleiro Gran Cruz de Isabel a Católica , e Senador do Reino . |
A Ourense la plaça de l'albereda porta el seu nom. | En Ourense unha praza leva o seu nome . |
Cesáreo Rodrigo Rodríguez, nascut a Coculina, a l'ajuntament de Villadiego (província de Burgos) el 25 de febrer de 1819 i mort a Ourense el 5 de gener de 1895, va ser un religiós espanyol, bisbe de la diòcesi d'Ourense entre 1876 i 1895. | Cesáreo Rodrigo Rodríguez , nado en Coculina , no concello de Villadiego ( provincia de Burgos ) o 25 de febreiro de 1819 e finado en Ourense o 5 de xaneiro de 1895 , foi un relixioso español , bispo da diocese de Ourense entre 1876 e 1895 . |
Es doctorà en Sagrada Teologia per la Universitat de Toledo, i fou nomenat vicerector del Seminari, Examinador sinodal i jutge secretari de l'arxidiòcesi de Burgos. | Doutorouse en Sagrada Teoloxía pola Universidade de Toledo , e foi nomeado vicerreitor do Seminario , Examinador sinodal e xuíz secretario da arquidiocese de Burgos . |
El cardenal Juan Ignacio Moreno y Maisanove el nomenà secretari i canònic de la catedral de Burgos, càrrecs que ocupà fins que el 1863, quan Moreno fou nomenat arquebisbe de l'arxidiòcesi de Valladolid. | O cardeal Juan Ignacio Moreno y Maisanove nomeouno secretario e Canónico da catedral de Burgos , cargos que ocupou até que en 1863 Moreno foi nomeado arcebispo da arquidiocese de Valladolid . |
Va acompanyar el cardenal Moreno en els seus viatges a Roma, com a secretari i com a teòleg consultor, i el va ajudar en el Concili Vaticà Primer (1878). | Acompañou o cardeal Moreno nas súas viaxes a Roma , como secretario e como teólogo consultor , e axudouno no Concilio Vaticano Primeiro ( 1878 ) . |
El 1862 havia estat nomenat cambrer del papa Pius IX. | En 1862 fora nomeado camareiro do papa Pío IX . |
" Bisbe Cesáreo Rodrigo, natural de Coculina " , post al bloc Coculina refugi de vida , 10 de maig de 2011 . | " Obispo Cesáreo Rodrigo , natural de Coculina " , post no blog Coculina refugio de vida , 10 de maio de 2011 ( en castelán ) . |
Segona part", post al blog Coculina refugi de vida, 14 de juny de 2011. | Segunda parte " , post no blog Coculina refugio de vida , 14 de xuño de 2011 ( en castelán ) . |
Francisco Tettamancy Gastón, nascut a La Corunya el 10 d'octubre de 1854 i mort a la mateixa vila el 15 de maig de 1921, va ser un escriptor en llengua gallega i castellana. | Francisco Tettamancy Gastón , nado na Coruña o 10 de outubro de 1854 e finado na mesma vila o 15 de maio de 1921 , foi un escritor en lingua galega e castelá . |
En llengua castellana va donar a l'autor diversos manuals molt ben documentats relatius a la història de Galícia. | En lingua castelá deu ao prelo varias monografías moi ben documentadas relativas á historia de Galiza , todas elas referencia ineludíbel aínda hoxe nas súas respectivas áreas temáticas. [ 16 ] |
Personatge molt apreciat en l'ambient cultural del seu temps, l'enterrament de Francisco Tettamancy constituí una extraordinària manifestació de dol ciutadà, i el 1962 la cambra municipal corunyesa atorgaria el seu nom a un carrer del popular barri de Los Mallos.[1] | Personaxe moi apreciado no ambiente cultural do seu tempo , o enterro de Francisco Tettamancy constituíu unha extraordinaria manifestación de dó cidadán , [ 17 ] e en 1962 a cámara municipal coruñesa outorgaría o seu nome a unha rúa do popular barrio dos Mallos . |
Apuntes para la historia comercial de La Coruña (1900): Tipografia El Noroeste de J. Fdez. | Apuntes para la historia comercial de La Coruña ( 1900 ) : Tipografía El Noroeste de J. Fdez . |
García – Llibreria Regional d'I. Carré Aldao, Lana Corunya. | García – Librería Regional de E. Carré Aldao , La Coruña . |
Llana revolució gallega de 1846 (1908): Llibreria Regional de I. Carré, Lana Corunya. | La revolución gallega de 1846 ( 1908 ) : Librería Regional de E. Carré , La Coruña . |
Britanos y galos (Pàgines de llana Guerra de la Independència) 1808-1809 (1910): Impremta i Fotogravat de Ferrer, La Corunya. | Britanos y galos ( Páginas de la Guerra de la Independencia ) 1808-1809 ( 1910 ) : Imprenta y Fotograbado de Ferrer , La Coruña . |
Batalló Literari de Santiago: Diari de campanya (anyells 1808 al 1812) (1910): Impremta i Fotogravat de Ferrer, La Corunya. | Batallón Literario de Santiago : Diario de campaña ( años 1808 al 1812 ) ( 1910 ) : Imprenta y Fotograbado de Ferrer , La Coruña . |
Los Mártires de Carral (1912): Impremta i Fotogravat de Ferrer, La Corunya. | Los Mártires de Carral ( 1912 ) : Imprenta y Fotograbado de Ferrer , La Coruña . |
Llana torre d'ell homenatge d'ell castell de Villalba (1913): Impremta i Fotogravat de Ferrer, La Corunya. | La torre del homenaje del castillo de Villalba ( 1913 ) : Imprenta y Fotograbado de Ferrer , La Coruña . |
La Torre de Hércules. | La torre de Hércules . |
Impressions sobre aquest antiquíssim far sota el seu aspecte històric i arqueològic (1920): Litografia i Impremta Roel, Lana Coruña. | Impresiones acerca de este antiquísimo faro bajo su aspecto histórico y arqueológico ( 1920 ) : Litografía e Imprenta Roel , La Coruña . |
Parent polític i íntim amic d'Eugenio Carré Aldao, va participar amb regularitat en les cèlebres tertúlies de la Cova Cèltica, que es desenvolupaven a les tardes als locals de la Llibreria Regional de Carré, al voltant de la figura de Manuel Murguía, i on tantes iniciatives a favor del rexurdimento polític i cultural d... | Parente político e íntimo amigo de Uxío Carré Aldao , participou con regularidade nos célebres faladoiros da Cova céltica , que se desenvolvían polas tardes nos locais da Libraría Rexional de Carré , nucleados , desde o seu traslado á Coruña , arredor da figura de Manuel Murguía , [ 3 ] e onde tantas iniciativas a prol... |
Per a Vicente Risco, que el 1929 s'asseia al maluc del corunyès a la RAG, Tettamancy mereixeria, per aquesta i altres raons, la qualificació de nacionalista gallec; Ricardo Carballo Calero, en perioditzar la literatura gallega, el va incloure entre els diàdocs autodidactes de l'escola crunyesa, i per edat també s'adscr... | Para Vicente Risco , que en 1929 sentaba na cadeira do coruñés na RAG , Tettamancy merecería , por esta e outras razóns , a cualificación de nacionalista galego ; [ 13 ] Ricardo Carballo Calero , ao periodizar a literatura galega , incluíuno entre os diádocos autodidactas da escola cruñesa , [ 14 ] e por idade tamén se... |
Entre altres mèrits va ser corresponent de la Reial Acadèmia de la Història i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, i condecorat per altres diverses institucions. | Entre outros méritos foi correspondente da Real Academia de la Historia e da Real Academia de Bellas Artes de San Fernando , e condecorado por outras varias institucións . |
Dempeus, d'esquerra a dreta, Eugenio Carré Aldao, Florencio Vaamonde, Francisco Tettamancy i Eladio Rodríguez González. | De pé , de esquerda a dereita , Uxío Carré Aldao , Florencio Vaamonde , Francisco Tettamancy e Eladio Rodríguez González . |
Asseguts, José Ogea, Manuel Murguía, Manuel Curros Enríquez i Andrés Martínez Salazar, a La Corunya, l'octubre de 1904. | Sentados , José Ogea , Manuel Murguía , Manuel Curros Enríquez e Andrés Martínez Salazar , na Coruña , en outubro de 1904 . |
Poesies (1902): Llibreria Regional d'Euxenio Carré, La Cruña. | Poesías ( 1902 ) : Libreiría Rexional de Euxenio Carré , A Cruña . |
El castro de Cañás; Diego de Samboulo (Lleenda històrica). | O castro de Cañás ; Diego de Samboulo ( Leenda histórica ) . |
Poemetos (1903): Libreiría Regional de Euxenio Carré, A Cruña – Tipografia de Xan La. Menéndez, Lugo. | Poemetos ( 1903 ) : Libreiría Rexional de Euxenio Carré , A Cruña – Tipografía de Xan A. Menéndez , Lugo . |
El druïdisme i el celtisme gallecs. | O druidismo e o celtismo gallegos . |
L'Epopeia irlandesa (1912): Imprensa i Fotogravat de Ferrer, La Cruña. | A Epopeya irlandesa ( 1912 ) : Imprensa e Fotograbado de Ferrer , A Cruña . |
Víctor Said Armesto (Treball llegit en la nit del 3 d'agost de 1917, amb motiu de l'homenatge consagrat pol-la “Hermandad de la Habla” en la Cruña per a honorar-la memòria de tan il·lustre escriptor. | Víctor Said Armesto ( Traballo leído na noite do 3 de agosto de 1917 , con motivo do homenaxe consagrado pol-a “ Irmandade da Fala ” na Cruña para honral-a memoria de tan ilustre escritor . |
C'una fulla de Murguía, i un colofó de Carré Aldao) (1917): Impremta Obrera, La Cruña. | C’unha folla de Murguía , e un colofón de Carré Aldao ) ( 1917 ) : Imprenta Obreira , A Cruña . |
El castro de Cañás (Boicentril) (1919): 2a ed. corr. i aum., a ¡Terra la nuestra! | O castro de Cañás ( Boicentril ) ( 1919 ) : 2a ed. corr. e aum. , en ¡ Terra a nosa ! |
Supremento d'El Noroeste (20/2/1919), vol. 2, La Cruña. | Supremento de El Noroeste ( 20/2/1919 ) , vol. 2 , A Cruña . |
No va arribar a publicar completa una altre manual, Rianjo-Altamira, de la qual va avançar diversos capítols en diferents periòdics. | Non chegou a publicar completa unha outra monografía , Rianjo-Altamira , da que adiantou varios capítulos en diferentes xornais. [ 18 ] |
Ramón Villarino de Sáa, nascut a Ginzo de Limia en 1890 i mort a Ourense el 27 de març de 1959,[1] va ser un jurista, escriptor, periodista i polític gallec. | Ramón Villarino de Sáa , nado en Xinzo de Limia en 1890 e finado en Ourense o 27 de marzo de 1959 [ 1 ] , foi un xurista , escritor , xornalista e político galego . |
Fou redactor-cap d'El Eco Antelano (1911-1912). | Foi redactor-xefe de El Eco Antelano ( 1911-1912 ) . |
En 1912 es traslladà a Madrid per fer la carrera de dret; en acabar donà conferències a l'Ateneo de Madrid. | En 1912 trasladouse a Madrid para facer a carreira de dereito ; ao rematar deu conferencias no Ateneo de Madrid . |
Tornà a Ourense on treballà com a advocat de l'Estat i dirigí El Diario de Orense i col·laborà en La Centuria i La Región. | Volveu a Ourense onde e traballou como avogado do Estado e dirixiu El Diario de Orense e colaborou en La Centuria e La Región . |
Formava part dels afins al corrent calvosotelista. | Formaba parte dos afíns á corrente calvosotelista . |
Durant la República formà part del Comitè Provincial d'Acció Popular a Ourense i a les eleccions generals espanyoles de 1936 fou elegit diputat per Ourense per la CEDA. | Durante a República formou parte do Comité Provincial de Acción Popular en Ourense e nas eleccións xerais de 1936 foi elixido deputado por Ourense pola CEDA . |
Després de la Guerra civil, fou advocat del bisbat d'Ourense. | Despois da Guerra civil , foi avogado do bispado de Ourense . |
Casat amb Araceli Anta Novoa, van ser els últims propietaris del pazo de Chaioso. | Casado con Araceli Anta Novoa , foron os últimos propietarios do pazo de Chaioso . |
El Eco Antelano va ser un periòdic editat a Ginzo de Limia entre 1911 i 1912. | El Eco Antelano foi un periódico editado en Xinzo de Limia entre 1911 e 1912 . |
Subtitulat Semanario Independiente, va aparèixer per primera vegada el 24 de desembre de 1911. | Subtitulado Semanario Independiente , apareceu o 24 de decembro de 1911 . |
Dirigit per José Santiago Taboada, el cap de redacció era Ramón Villarino de Sáa i l'administrador Modesto Álvarez Erices. | Dirixido por José Santiago Taboada , o xefe de redacción era Ramón Villarino de Sáa e o administrador Modesto Álvarez Erices . |
Era un periòdic conservador i clerical que contenia informació general, cultural, religiosa i textos literaris i poemes. | Era un xornal conservador e clerical que contiña información xeral , cultural , relixiosa e textos literarios e poemas . |
Va cessar la seva publicació a l'abril de 1912. | Cesou a súa publicación en abril de 1912 . |
Ramón Fernández Rico, nascut a Vilasantar en 1891 i mort a Pontevedra el 5 de juny de 1937, va ser un polític gallec. | Ramón Fernández Rico , nado en Vilasantar en 1891 e finado en Pontevedra o 5 de xuño de 1937 , foi un político galego . |
Va néixer el 1891 a l'ajuntament corunyès de Vilasantar. | Naceu en 1891 no concello coruñés de Vilasantar . |
Torner de professió, es va casar amb Pura Prado Rey, amb la qual va tenir nou fills. | Torneiro de profesión , casou con Pura Prado Rey , coa que tivo nove fillos . |
Va ser amo d'una ebenisteria a l'avinguda d'Amèrica de La Estrada. | Foi dono dunha ebanistería na avenida de América da Estrada . |
Va arribar a ser vicepresident del Partit Radical Socialista en 1931, i més tard va acabar integrat en la Unió Republicana. | Chegou a ser vicepresidente do Partido Radical Socialista en 1931 , e máis tarde rematou integrado na Unión Republicana . |
Després de les eleccions de 1936 i la victòria del Front Popular, Jesús Ignacio Puente Fontanes es va convertir en alcalde de La Estrada i Ramón Fernández Rico en tinent d'alcalde. | Tras as eleccións de 1936 e a victoria do Frente Popular , Jesús Ignacio Puente Fontanes convertiuse en alcalde da Estrada e Ramón Fernández Rico en tenente de alcalde . |
El 14 de juliol de 1936, l'alcalde marxa a Madrid amb una delegació de diputats i polítics gallecs per presentar davant les Corts els resultats del plebiscit sobre l'Estatut d'autonomia de Galícia, quedant al capdavant del govern municipal Fernández Rico. | O 14 de xullo de 1936 , o alcalde marcha a Madrid cunha delegación de deputados e políticos galegos para presentar ante as Cortes os resultados do plebiscito sobre o Estatuto de autonomía de Galicia , quedando á fronte do goberno municipal Fernández Rico . |
Després de la revolta militar del 18 de juliol, la Guàrdia civil es va negar a posar-se a la disposició de les autoritats municipals, per la qual cosa Fernández Rico rep ordres del Govern Civil per armar a la població i detenir als revoltats. | Tras a sublevación militar do 18 de xullo , a Garda civil negouse a poñerse a disposición das autoridades municipais , polo que Fernández Rico recibe ordes do Goberno Civil para armar a poboación e deter aos sublevados . |
Però va ser la Guàrdia Civil qui va destituir el govern municipal i va començar a detenir polítics, sindicalistes i republicans. | Pero foi a Garda Civil quen destituíu ao goberno municipal e comezou a deter a políticos , sindicalistas e republicanos . |
Encara que al principi es va amagar durant uns dies, es va acabar presentant davant la Guàrdia Civil i va ser enviat a la Presó Provincial de Pontevedra primer i a la improvisada presó de l'Illa de Sant Simón després.[1] | Aínda que nun principiou se agochou durante uns días , acabouse presentando perante a Garda Civil e foi enviado á Prisión Provincial de Pontevedra primeiro e ao improvisado cárcere da Illa de San Simón despois. [ 1 ] |
En 2006, al costat del riu Lérez es va retre un homenatge a Ramón Fernández Rico, Jesús Ignacio Puente Fontanes i José Rodríguez Sangiao, afusellats tots tres en 1937.[3][4] | En 2006 , á beira do río Lérez rendeuse unha homenaxe a Ramón Fernández Rico , Jesús Ignacio Puente Fontanes e José Rodríguez Sangiao , fusilados os tres en 1937. [ 3 ] [ 4 ] |
En 2007, coincidint amb el 70 aniversari de l'afusellament, es va celebrar en el saló de plens de l'ajuntament de l'Estrada, un homenatge a Fernández Rico i la altres cinc estradenses assassinats amb ell i en la qual van participar nombrosos familiars dels represaliats. | En 2007 , coincidindo co 70 aniversario do fusilamento , celebrouse no salón de plenos do concello da Estrada , unha homenaxe a Fernández Rico e a outros cinco estradenses asasinados canda el e na que participaron numerosos familiares dos represaliados . |
També es va col·locar una placa a l'Ajuntament per recordar els afusellats.[5] | Tamén se colocou unha placa no Concello para lembrar aos fusilados. [ 5 ] |
Una família destrossada per la repressió franquista Ramón Fernández Rico a la pàgina web Noms i Veus. | Unha familia desfeita pola represión franquista Ramón Fernández Rico na páxina web Nomes e Voces . |
Ramón Fernández Rico Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ cerca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en espanyol : Ramón Fernández Rico . | Ramón Fernández Rico Nacemento 1891 Vilasantar Falecemento 5 de xuño de 1937 Pontevedra Nacionalidade España Ocupación político [ editar datos en Wikidata ] |
Va estar pres durant més de nou mesos, acusat de múltiples càrrecs, com els de ser comunista, "instigador de l'alçament revolucionari" i enemic de l'Església. | Estivo preso durante máis nove meses , acusado de múltiples cargos , como os de ser comunista , " instigador do alzamento revolucionario " e inimigo da Igrexa . |
Durant aquest temps la seva dona i fills van sortir a treballar per poder alleujar la penosa situació econòmica de la família i per poder portar-li menjar a Ramón, doncs les condicions de la presó eren lamentables.[2] Malgrat la seva confiança a salvar la situació, al març de 1937 és condemnat a la pena de mort. | Durante este tempo a súa muller e fillos saíron a traballar para poder aliviar a penosa situación económica da familia e para poder levarlle comida a Ramón , pois as condicións do cárcere eran lamentables. [ 2 ] A pesares da súa confianza en salvar a situación , en marzo de 1937 é condenado á pena de morte . |
Ramón Fernández Rico va ser afusellat el 5 de juny de 1937 a l'Avinguda de Buenos Aires, en una cruïlla de camins de Monte Porreiro, a l'ajuntament de Pontevedra. | Ramón Fernández Rico foi fusilado o 5 de xuño de 1937 na Avenida de Buenos Aires , nun cruce de camiños de Monte Porreiro , no concello de Pontevedra . |
La seva dona havia anat aquell dia per veure'l i presentar-li el seu fill nascut feia poc temps, però quan va arribar ja era mort. | A súa muller fora ese día para velo e presentarlle ao seu fillo nacido facía pouco tempo , pero cando chegou xa estaba morto . |
«Sucumbir a mercè de la calúmnia i la infàmia»: repressió, pauperització i mort entre la Guerra Civil espanyola i la dècada de 1940» (PDF) (en castellà). | " Sucumbir a merced de la calumnia y la infamia » : represión , pauperización y muerte entre la Guerra Civil española y la década de 1940 " ( PDF ) ( en castelán ) . Consultado o 12 de xuño de 2018. ↑ " San Simón : la isla de la muerte " ( en castelán ) . Consultado o 12 de xuño de 2018. ↑ " Tributan un homenaje a tres... |
↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Error en el títol o la url.«». | Consultado o 12 de xuño de 2018. ↑ " Homenaxe na Avenida de Buenos Aires de Pontevedra aos estradenses asasinados neste lugar " . Tabeirós Montes. Consultado o 12 de xuño de 2018. ↑ " A Estrada llora 70 años después " . |
Antonio López de Neira, nascut a Sober, Província de Lugo, en 1827 i mort a Vigo el 6 de febrer de 1919, va ser un empresari i polític gallec. | Antonio López de Neira , nado en Sober , Provincia de Lugo , en 1827 e finado en Vigo o 6 de febreiro de 1919 , foi un empresario e político galego . |
En torno al elduayenismo: reflexiones sobre la política clientelista en la provincia de Pontevedra (1856-1879) Felipe Castro Pérez en Documentos de Trabajo. | En torno ó elduayenismo : reflexións sobre a política clientelista na provincia de Pontevedra ( 1856-1879 ) Felipe Castro Pérez en Documentos de Traballo . |
Va arribar a Vigo com a empleat de comerç, i aconseguí convertir-se en un dels seus principals comerciants industrials. | Chegou a Vigo como empregado de comercio , e conseguiu converterse nun dos seus principais industriais . |
Participà en diverses iniciatives, destacant la fàbrica de paper amb Antonio Sanjurjo Badía i fàbriques de xocolata, també en el negoci del transport marítim, en el qual fou representant de la Compañía Trasatlántica, que havia absorbit la seva pròpia petita companyia. | Participou en varias iniciativas , destacando a fábrica de papel con Antonio Sanjurjo Badía e fábricas de chocolate. Tamén no negocio do transporte marítimo , no que foi representante da Compañía Trasatlántica , que absorbera a súa propia pequena compañía . |
A més va ser conseller del Banc d'Espanya a Vigo.[1] | Ademais foi conselleiro do Banco de España en Vigo [ 1 ] . |
En 1874 ja era regidor a l'ajuntament de Vigo. | En 1874 xa era concelleiro no concello de Vigo . |
Va ser diputat provincial per Vigo en 1877 i 1878 i per Redondela-Pontecaldelas en 1882-1890, 1896 i 1905-1911. | Foi deputado provincial por Vigo en 1877 e 1878 e por Redondela-Pontecaldelas en 1882-1890 , 1896 e 1905-1911 . |
En 1897 va ser elegit alcalde de Vigo. | En 1897 foi elixido alcalde de Vigo . |
Entre 1905 i 1909 fou president de la Diputació Provincial. | Entre 1905 e 1909 foi presidente da Deputación Provincial . |
La seva fama d'intel·lectual i bon cristià va arribar fins a la Cort del Rei Felip II, qui l'any 1593 el va proposar com a bisbe de la Reial Audiència de Charcas de la ciutat de La Plata, avui anomenada Sucre, a Bolívia, ja que va rebutjar. | A súa sona de intelectual e bo cristián chegou ata a Corte do Rei Filipe II , quen no ano 1593 o propuxo como bispo da Real Audiencia de Charcas da cidade de La Plata , hoxe chamada Sucre , en Bolivia , posto que rexeitou . |
El 30 de maig de 1595[3] va prendre possessió com a bisbe d'Ourense, amb el nom de Miguel Ares Canaval, ja que va canviar el segon cognom pel seu lloc de naixement, una mica habiutal en aquella època. | O 30 de maio de 1595 [ 3 ] tomou posesión como bispo de Ourense , co nome de Miguel Ares Canaval , xa que mudou o segundo apelido polo seu lugar de nacemento , algo habiutal naquela época . |
Des d'Ourense visita sempre que pot el Santuari de Nuestra Señora da Laxe, a Armental, del qual va ser devot des de nen. | Dende Ourense visita sempre que pode o Santuario de Nosa Señora da Laxe , en Armental , do que foi devoto dende neno . |
Interessant-se sempre per la seva cura, va enviar ofrenes al santuari segon consta en els llibres de Fàbrica. | Interesándose sempre polo seu coidado , enviou ofrendas ó santuario segundo consta nos libros de Fábrica . |
També fundà al costat del santuari una escola o seminari i aconseguí importants donacions per al seu manteniment. | Tamén fundou a carón do santuario unha escola ou seminario e conseguiu importantes doazóns para o seu mantemento . |
D'aquesta manera es van alfabetitzar nombrosos nens de l'entorn, entre ells Alfonso Ares, veí de Vilariño i nebot de Miguel, que va arribar a ocupar diferents càrrecs a l'arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la. | Deste xeito alfabetizáronse numerosos nenos da contorna , entre eles Alfonso Ares , veciño de Vilariño e sobriño de Miguel , que chegou a ocupar distintos cargos na arquidiocese de Santiago de Compostela . |
Va morir l'1 de gener de 1611, sent bisbe d'Ourense, i està sepultat a la Capella Major de la catedral ourensana. | Faleceu o 1 de xaneiro de 1611 , sendo bispo de Ourense , está sepultado na Capela Maior da catedral ourensá . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.