Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Tractorada de Vide de 2011. | Tractorada de Vide 2011 . |
Les festes patronals se celebren els dies 14, 15 i 16 d'agost; i les dues setmanes anteriors s'organitzen activitats culturals com caminades, tractorades o maratons. | As festas patronais celébranse os días 14 , 15 e 16 de agosto ; e as dúas semanas anteriores organízanse actividades culturais como camiñatas , tractoradas ou maratóns . |
Santa María de Vide és una parròquia localitzada en el municipi pontevedrés Nieves. | Santa María de Vide é unha parroquia que se localiza no concello das Neves . |
Segons el padró municipal de 2008 tenia 492 habitants (262 dones i 230 homes), distribuïts en 26 entitats de població, el que suposa un augment en relació a l'any 2004 quan tenia 482 habitants. | Segundo o padrón municipal de 2008 tiña 492 habitantes ( 262 mulleres e 230 homes ) , distribuídos en 26 entidades de poboación , o que supón un aumento en relación ao ano 2004 cando tiña 482 habitantes . |
Vide limita a l'est amb la parròquia de Sela (Arbo), a l'oest amb el riu Termes, al nord amb les muntanyes de San Fins i Odrago i al sud amb el riu Miño. | Vide limita ao leste coa parroquia de Sela ( Arbo ) , ao oeste co río Termes , ao norte cos montes de San Fins e Odrago e ao sur co río Miño . |
És de terres planes. | É de terras chans . |
Manuel González Vicente, més conegut com Manuel G. Vicente, nascut a Vigo el 1958, és un fotògraf gallec. | Manuel González Vicente , máis coñecido como Manuel G. Vicente , nado en Vigo en 1958 , é un fotógrafo galego . |
Entrada " González Vicente , Manuel " en el Diccionario biográfico de Galicia , t . | Entrada " González Vicente , Manuel " en Dicionario biográfico de Galicia , t . |
manuelgvicente.blogspot.com.es | manuelgvicente.blogspot.com.es |
Va col·laborar amb La Voz de Galicia, la Revista del Colegio Arquitectos de Galicia i la Revista Gallega de Educación. | Colaborou con La Voz de Galicia , a Revista do Colexio Arquitectos de Galicia e a Revista Galega de Educación . |
Exposa des del 1983. | Expuxo dende 1983 . |
A la Sala dels Molls de Vigo, a la II (1986) i IV (1990) Fotobienal de Vigo, i a les exposicions sobre els refugiats sahrauís (1995), 1997 i 1998. | Na Sá dos Peiraos de Vigo , na II ( 1986 ) e IV ( 1990 ) Fotobienal de Vigo , e nas exposicións sobre os refuxiados saharauís ( 1995 , 1997 e 1998 ) . |
Tienes que verla (2006), amb Xaime Noguerol i José-Manuel Doniz Freire, DuenDeBux, ISBN 978-84-933817-4-5. (2) Pedras de Compostela (2009), Edicións Xerais de Galicia, ISBN 978-84-9782-894-9. | Tienes que verla ( 2006 ) , con Xaime Noguerol e José-Manuel Doniz Freire , DuenDeBux , ISBN 978-84-933817-4-5. [ 2 ] Pedras de Compostela ( 2009 ) , Edicións Xerais de Galicia , ISBN 978-84-9782-894-9 . |
Os ollos do Contomar (2009), Espazo Lectura, Concello de Gondomar.[3] Àlbum de fotos de persoas maiores galegas (2009), amb Encarna Álvarez Gallego. | Os ollos do Contomar ( 2009 ) , Espazo Lectura , Concello de Gondomar. [ 3 ] Álbum de fotos de persoas maiores galegas ( 2009 ) , con Encarna Álvarez Gallego , Sociedade Galega de Xerontoloxía e Xeriatría . |
Rosario Hernández Diéguez, coneguda com A Calesa, nascuda a Vigo el 17 de febrer de 1916 i morta a la mateixa ciutat el 3 de setembre de 1936, va ser una sindicalista gallega. | Rosario Hernández Diéguez , coñecida como A Calesa , nada en Vigo o 17 de febreiro de 1916 e finada na mesma cidade o 3 de setembro de 1936 , foi unha sindicalista galega . |
Fitxa a Nomes e Voces Rolland, Eduardo: «El nombre de una calle» La Voz de Galicia, 9/12/2011. | Ficha en Nomes e Voces Bará , Luís : « Rosario Hernández Diéguez A Calesa » 18/5/2016. Rolland , Eduardo : « El nombre de una calle » La Voz de Galicia , 9/12/2011 . |
Rosario té un carrer a Teis, Vigo. | Rosario ten unha rúa en Teis , Vigo . |
Filla d'un ferroviari anarquista. | Filla dun ferroviario anarquista . |
Simpatitzant del PSOE. | Simpatizante do PSOE . |
Treballava com a venedora de periòdics al portal de la societat "El Gimnasio", al carrer del Príncep.[1] Amb la revolta del 18 de juliol de 1936 fugí. | Traballaba como vendedora de xornais no portal da sociedade " El Gimnasio " , na rúa do Príncipe. [ 1 ] Coa sublevación do 18 de xullo de 1936 fuxiu . |
Va ser detinguda el 3 setembre de 1936, torturada i assassinada en una caserna de Falange. | Foi detida o 3 setembro de 1936 , torturada e asasinada nun cuartel de Falanxe . |
El seu cos va ser fondejat a la ria de Vigo, a l'altura de les Illes Cíes. | O seu corpo foi fondeado na ría de Vigo , á altura das Illas Cíes . |
Giráldez, La. : «Tres nombres en el recuerdo de Vigo hace sesenta años : “ El Comandante ”, “ El Rabioso ” y “ La Calesa ” » Glaucopis 5 , pp. 31–44 . | Dicionario de Mulleres Galegas. Edicións A Nosa Terra. p. 211-212. ISBN 978-84-8341-146-9. [ Ligazón morta ] Giráldez , A. : « Tres nombres en el recuerdo de Vigo hace sesenta años : “ El Comandante ” , “ El Rabioso ” y “ La Calesa ” » Glaucopis 5 , pp. 31–44 . |
Ramiro Paz Carbajal, nascut a Pontevedra el 29 de juny de 1891 i difunt en el mateix municipi el 12 de novembre de 1936, va ser un tipògraf i polític gallec.[1] | Ramiro Paz Carbajal , nado en Pontevedra o 29 de xuño de 1891 e finado no mesmo concello o 12 de novembro de 1936 , foi un tipógrafo e político galego. [ 1 ] |
Ramiro Paz Carbajal 1891-1936. | Ramiro Paz Carbajal 1891-1936. Unha vida segada pola barbarie. Noia : Toxosoutos . |
Una vida segada per la barbàrie. | ISBN 84-96259-03-X. Marco , Aurora ( 2007 ) . " O socialismo pontevedrés a comenzos do século XX . |
Noia: Toxosoutos. | Ramiro Paz Carbajal ( 1891-1936 ) " ( PDF ) . |
ISBN 84-96259-03-X. | Claridade ( Fundación Luís Tilve ) . setembro ( Especial homenaxe ) : 35–42 . |
Consultat el 27/8/2012. | Consultado o 27/8/2012 . |
Ramiro Paz Carbajal a la pàgina web Nomes e Voces . | Ramiro Paz Carbajal na páxina web Nomes e Voces . |
Fitxa a la Fundació Luis Tilve | Ficha na Fundación Luís Tilve Xenealoxía Ramiro Paz Carbajal ( tipógrafo asasinado en 1936 ) |
Als 13 anys es traslladà a Vigo, on treballà com a aprenent de tipògraf al Faro de Vigo i El Pueblo Gallego. | Aos 13 anos trasladouse a Vigo , onde traballou como aprendiz de tipógrafo en Faro de Vigo e El Pueblo Gallego . |
Després marxà a l'Argentina d'on retornà en 1917. | Logo marchou a Arxentina de onde regresou en 1917 . |
Ingressà en l'Agrupació Socialista de Pontevedra i en 1918 dirigí Acción Obrera. | Ingresou na Agrupación Socialista de Pontevedra e en 1918 dirixiu Acción Obrera . |
En 1920 fou elegit president de l'Agrupació Socialista, president de la Federació Obrera local i regidor de Pontevedra i dirigí Nueva Aurora. | En 1920 foi elixido presidente da Agrupación Socialista , presidente da Federación Obreira local e concelleiro de Pontevedra e dirixiu Nueva Aurora . |
El setembre de 1920 marxà altre cop a l'Argentina, romanent a Buenos Aires fins al 1922. | En setembro de 1920 marchou outra vez a Arxentina , permanecendo en Buenos Aires ata 1922 . |
A la tornada establí una impremta pròpia, «La Popular», amb José Benito García Santiago. | Ao regreso estableceu unha imprenta propia " La Popular " con José Benito García Santiago . |
Participà en la reorganització de l'Agrupació Socialista de Pontevedra «La Internacional» el maig de 1931 i dirigí La Hora (1931-1933). | Participou na reorganización da Agrupación Socialista de Pontevedra " La Internacional " en maio de 1931 e dirixiu La Hora ( 1931-1933 ) . |
Va pertànyer al Comitè Revolucionari Provincial de Pontevedra durant la vaga general revolucionària de 1934, per la qual cosa va ser detingut i la seva impremta «La Popular» assaltada i destruïda. | Foi elixido presidente da AS de Pontevedra en 1933. Pertenceu ao Comité Revolucionario Provincial de Pontevedra durante a folga xeral revolucionaria de 1934 polo que foi detido e a súa imprenta " La Popular " asaltada e destruída . |
En 1936 fou membre de la Comissió Gestora de la Diputació Provincial, president del Comitè Provincial del Front Popular, president de l'Associació Tipogràfica i president de la Federació Provincial Socialista de Pontevedra. | En 1936 foi membro da Comisión Xestora da Deputación Provincial , presidente do Comité Provincial da Fronte Popular , presidente da Asociación Tipográfica e presidente da Federación Provincial Socialista de Pontevedra . |
A l'abril de 1936 va ser triat compromissari del PSOE per Pontevedra per a l'elecció del nou President de la República. | En abril de 1936 foi elixido compromisario do PSOE por Pontevedra para a elección do novo Presidente da República . |
Amb el cop d'estat del 18 de juliol de 1936, va ser detingut el 20 de juliol i reclòs a l'Escola Normal convertida en presó. | Co golpe de Estado do 18 de xullo de 1936 , foi detido o 20 de xullo e recluído na Escola Normal convertida en prisión . |
El 22 d'octubre va ser traslladat a l'Illa de San Simón on va romandre fins al 31, quan va ser traslladat a Pontevedra. | O 22 de outubro foi trasladado á Illa de San Simón onde permaneceu ata o 31 , cando foi trasladado a Pontevedra . |
L'1 de novembre, va ser condemnat a mort. | Xulgado en consello de guerra sumarísimo o 1 de novembro , foi condenado a morte . |
Fou afusellat a la carretera de Campanyó el 12 de novembre de 1936. | Foi fusilado na estrada de Campañó o 12 de novembro de 1936 . |
Idoia Etxeberria Ikutza, nascuda a Orio (Guipúscoa) el 1992, és una esportista basca especialista en la modalitat d'esport rural basc de harri-jasotze. | Idoia Etxeberria Ikutza , nada en Orio ( Guipúscoa ) en 1992 , é unha deportista vasca especialista na modalidade de deporte rural vasco de harri-jasotze . |
Va ser la primera dona a aixecar una pedra de 140 kg el 2011. | Foi a primeira muller en levantar unha pedra de 140 kg en 2011 . |
Després, es va retirar un any a causa d'una lesió congènita de la columna vertebral. | Despois , retirouse un ano por mor dunha lesión conxénita da columna vertebral . |
El 2012 va pujar el rècord fins als 150 kg i el 2016 fins als 163,4 kg.[1] | En 2012 subiu o récord até os 150 kg e en 2016 até os 163,4 kg. [ 1 ] |
Daniel Río Rubal, nascut a Mondoñedo el 6 de març de 1955, és un escultor i ceramista gallec, conegut amb el pseudònim de Caxigueiro.[1][2] | Daniel Río Rubal , nado en Mondoñedo o 6 de marzo de 1955 , é un escultor e ceramista galego [ 1 ] [ 2 ] , coñecido co pseudónimo de Caxigueiro . |
Les seves primeres exposicions van ser a Lugo (1980) i a la Biennal de Pontevedra (1981).[1] Després del seu pas pel Seminari d'Estudis Ceràmics (Sargadelos), aquests materials formen part fonamental de la seva obra. | As súas primeiras exposición foron en Lugo ( 1980 ) [ 1 ] e na Bienal de Pontevedra ( 1981 ) [ 2 ] . Tras o seu paso polo Seminario de Estudios Cerámicos ( Sargadelos ) , ditos materiais forman parte fundamental da súa obra . |
La narració i la temàtica social, entre d'altres, formen la base de la seva obra.[2] Reflexiona sobre qüestions que condicionen el desenvolupament vital, tant individual com col·lectiu.[3] Des del 1990 s'interessa per la instal·lació, tot i que sovint també s'expressa a través d'altres disciplines (escultura, fotografi... | A narración e a temática social , entre outras , forman a base da súa obra [ 2 ] . Reflexiona sobre cuestións que condicionan o desenvolvemento vital , tanto individual coma colectivo [ 3 ] . Dende 1990 interésase pola instalación , aínda que a miúdo tamén se expresa a través doutras disciplinas ( escultura , fotografí... |
Ha participat en diverses fires internacionals d'Art Contemporani, com: ARCO (Madrid), Foro Atlántico (la Corunya i Pontevedra) o FIL (Lisboa), i les seves obres formen part de col·leccions com Fenosa o Abanca.[4] | Ten participado en diversas feiras internacionais de Arte Contemporánea , como : ARCO ( Madrid ) , Foro Atlántico ( A Coruña e Pontevedra ) ou FIL ( Lisboa ) , e a súas obras forman parte de coleccións como Fenosa ou Abanca [ 4 ] . |
En els anys 2010 va crear juntament amb la seva dona, Flor Núñez, Espai Caritel. | Nos anos 2010 creou xunto coa súa dona , Flor Núñez , Espazo Caritel . |
"Trencaments i camins". | " Trazos e Camiños " . |
D'Asorey als 90. | " De Asorey ós 90 . |
L'escultura moderna a Galícia” (Auditori de Galícia). | A escultura moderna en Galicia " ( Auditorio de Galicia ) . |
"Galícia Terra Única" (Fundació Barrié). | " Galicia Terra Única " ( Fundación Barrié ) . |
La ceràmica com a punt de partida. | La cerámica como punto de partida . |
Diálogos con el silencio. | Diálogos co Silencio . |
Dues cultures, un diàleg. | 2 culturas , un diálogo . |
Emmurallant l'ombra dels somnis. | Amurallando a sombra dos soños . |
Lana cerámica española y su integración en el arte. | La cerámica española y su integración en el arte . |
Portes de la Llum. | Portas da Luz . |
"Els ulls de les Paraules" (Cidade da Cultura, Santiago, amb Baldo Ramos) [ 9 ] 2016 . | " Os ollos das Palabras " ( Cidade da Cultura , Santiago , con Baldo Ramos ) [ 9 ] 2016 . |
Camí de tornada. | Camiño de Volta . |
Casa de la Parra. | Casa da Parra . |
València [ 11 ] Espai Caritel . | Valencia [ 11 ] Espazo Caritel . |
El arte gallego en las colecciones Abanca y Afundación. | A Arte Galega nas Coleccións Abanca e Afundación . |
1 2 " Daniel Río Rubal Galegos Gallegos " . galegos.galiciadigital.com . | 1 2 " Daniel Río Rubal Galegos Gallegos " . galegos.galiciadigital.com. Consultado o 11 de novembro de 2018. 1 2 3 " Daniel Río Ruibal " . |
Consultat o 11 de novembre de 2018 . | Afundacion ( en castelán ) . Consultado o 11 de novembro de 2018. ↑ " caxigueiro " . caxigueiro. Consultado o 2018-11-12. ↑ " Caxigueiro Escultura Cultura Galega " . cultura.galiciadigital.com ( en castelán ) . |
1 2 3 " Daniel Río Ruibal " . | Consultado o 11 de novembro de 2018. ↑ " Daniel Caxigueiro expone en CAI Luzán " . |
Afundacion (en castellà). | El Periódico de Aragón ( en castelán ) . |
Consultado o 11 de novembro de 2018. ↑ « caxigueiro » . ↑ « Caxigueiro Escultura Cultura Galega » . ↑ « Daniel Caxigueiro expone en CAI Luzán » . ↑ « Alfar Galería Azul Artículos Exposiciones La Cerámica española y su integración en el Arte » . ↑ « Paseo por la historia de la cerámica Ibérica » . | Consultado o 11 de novembro de 2018. ↑ https://www.galiciadigital.com/opinion/opinion.2626.php ↑ " Alfar Galería Azul Artículos Exposiciones La Cerámica española y su integración en el Arte " . alfargaleriaazul.com ( en castelán ) . Consultado o 2018-11-12. ↑ El País ( 2007-04-11 ) . " Reportaje Paseo por la historia d... |
ISSN 1134-6582. ↑ «Exposicions » . ↑ https://www.galiciadigital.com/opinion/opinion.14967.php ↑ https://www.mecd.gob.es/mnceramica/dam/jcr:ef32cce1-b5f4-4a8d-8ab1-5f3b375bdbd7/dossier-de-premsa-fuera-de-serie.pdf | Consultado o 2018-11-12. ↑ " Exposiciones " . Revista Cerámica. Consultado o 11 de novembro de 2018. ↑ https://www.galiciadigital.com/opinion/opinion.14967.php ↑ https://www.mecd.gob.es/mnceramica/dam/jcr:ef32cce1-b5f4-4a8d-8ab1-5f3b375bdbd7/dossier-de-prensa-fuera-de-serie.pdf |
El Eco Franciscano va ser una revista catòlica en castellà, publicada a Santiago de Compostel·la des del 15 de maig de 1884 fins a 1968, de periodicitat primerament mensual i després quinzenal. | El Eco Franciscano foi unha revista católica en castelán , publicada en Santiago de Compostela desde o 15 de maio de 1884 ata 1968 , de periodicidade primeiramente mensual e logo quincenal case chegou aos 1 500 números . |
Va publicar textos en gallec de Juan Barcia Caballero, Salvador Cabeza de León, Dolores del Río Sánchez-Granados, Luciano Piñeiro, José Pose Gerpe, Manuel Posse Rodríguez, Eladio Rodríguez González i els frares Alfonso Rey i Agustín González, entre altres | Publicou textos en galego de Juan Barcia Caballero , Salvador Cabeza de León , Dolores del Río Sánchez-Granados , Luciano Piñeiro , José Pose Gerpe , Manuel Posse Rodríguez , Eladio Rodríguez González e os frades Alfonso Rey e Agustín González , entre outros |
Entre els directors de la publicació destaquen Plácido Ángel Rey Lemos, Samuel Eiján, Atanasio López Fernández i José Isorna. | Entre os directores da publicación destacan Plácido Ángel Rey Lemos , Samuel Eiján , Atanasio López Fernández e José Isorna . |
Antón Beiras García, nascut a Santiago de Compostel·la el 8 d'octubre de 1915 i mort a Vigo l'1 d'abril de 1968, va ser un oftalmòleg, humanista i poeta galleguista.[1] | Antón Beiras García , nado en Santiago de Compostela o 8 de outubro de 1915 e falecido en Vigo o 1 de abril de 1968 , foi un oftalmólogo , humanista e poeta galeguista. [ 1 ] |
Juntament amb Antía Cal ( Ediciones Laiovento, 2017). Aquestes escrites van ser trobades 60 anys després de la seva escriptura. | Xunto con Antía Cal ( Edicións Laiovento , 2017 ) |
Germà de Manuel Beiras García i oncle de Xosé Manuel Beiras Achicharrado, Antón Beiras es va llicenciar en Medicina en 1942 a la USC i en 1946 es va assentar definitivament a Vigo. | Irmán de Manuel Beiras García e tío de Xosé Manuel Beiras Torrado , Antón Beiras licenciouse en Medicina en 1942 na USC e en 1946 asentouse definitivamente en Vigo . |
Es va casar el 1947 amb la pedagoga Antía Cual. | Casou en 1947 coa pedagoga Antía Cal . |
A mitjans dels anys cinquanta li detecten estrabisme a la seva filla Antía, per la qual cosa decideix començar a fer recerca en aquesta malaltia ocular. | A mediados dos anos cincuenta detéctanlle estrabismo á súa filla Antía , polo que decide comezar a facer investigación nesta enfermidade ocular e a visitar centros de pescuda en Europa . |
A més de curar la filla, es va convertir en una referència de l'oftalmologia en aquest camp i el 1958 publica la que està considerada la primera publicació científica en gallec des de la guerra civil: "Ensaios para mellorar os resultados terapéuticos do esrabismo", a Referatas, la revista de l'Academia Médico Quirúrgic... | Como consecuencia diso , ademais de sandar a filla , converteuse nunha referencia da oftalmoloxía nese campo e en 1958 publica a que está considerada a primeira publicación científica en galego dende a guerra civil : " Ensaios para mellorar os resultados terapéuticos do estrabismo " , en Referatas , a revista da Academ... |
En aquest camp, també va ser l'inventor del vigoscopi, un aparell que permetia l'examen del fons de l'ull, i que mai es va arribar a desenvolupar plenament. | Neste campo , tamén foi o inventor do vigoscopio , un aparello que permitía o exame do fondo do ollo , e que nunca se chegou a desenvolver plenamente . |
El 1962 li concedeixen el premi de la Societat Espanyola d'Oftalmologia. | En 1962 concédenlle o premio da Sociedade Española de Oftalmoloxía . |
Milità activament en les Mocedades Galleguistas, fou membre fundador i conseller de l'Editorial Galaxia i mantingué una gran amistat amb Otero Pedrayo i altres intel·lectuals. | Militou activamente nas Mocedades Galeguistas , foi membro fundador e conselleiro da Editorial Galaxia e mantivo unha fonda amizade con Otero Pedrayo e outros intelectuais . |
Mort de càncer l'abril de 1968, va rebre l'homenatge de la comunitat mèdica i intel·lectual de l'època (Dario Álvarez Blázquez, Celso Emilio Ferreiro...). | Falecido de cancro en abril de 1968 , recibiu a homenaxe da comunidade médica e intelectual da época ( Darío Álvarez Blázquez , Celso Emilio Ferreiro ... ) . |
Va oficiar el seu funeral el jesuïta pare Seixas, en la que va ser la primera homilia pronunciada en gallec a Vigo després de la guerra. | Oficiou o seu funeral o xesuíta padre Seixas , na que foi a primeira homilía pronunciada en galego en Vigo logo da guerra . |
La Ráfaga va ser un periòdic publicat a Vigo entre 1914 i 1935, de quatre pàgines amb l'última de publicitat com era costum en l'època.[1] | La Ráfaga foi un semanario publicado en Vigo entre 1914 e 1935 , de catro páxinas coa última de publicidade como era costume na época. [ 1 ] |
Al mestre Elías Pérez Martínez, per iniciativa de La Ráfaga. | Ao mestre Elías Pérez Martínez , por iniciativa de La Ráfaga . |
Subtitulat Semanario satírico, va aparèixer el 4 d'abril de 1914.[1] Va estar dirigida per Francisco Vidales Canal (que va renunciar el desembre de 1914), Aquilino Parada, Miguel Campos Peña, Ramón Campos Peña i Ceferino Maestú Novoa.[2] Van ser els seus redactors Ricardo Trillo i Humberto Cuíñas. | Subtitulado Semanario satírico , apareceu o 4 de abril de 1914 [ 2 ] . Estivo dirixida por Francisco Vidales Canle ( que renunciou en decembro de 1914 [ 3 ] ) , Aquilino Parada , Miguel Campos Peña , Ramón Campos Peña e Ceferino Maestú Novoa. Foron os seus redactores Ricardo Trillo e Humberto Cuíñas . |
Entre els seus col·laboradors van figurar José Signo i "Andrés de Brizeux"; tenia una secció crítica titulada "Aturuxos" escrita per Rogelio Rivero. | Entre os seus colaboradores figuraron José Signo e " Andrés de Brizeux " ; tiña unha sección crítica titulada " Aturuxos " escrita por Rogelio Rivero . |
Va interrompre la seva publicació en 1915, per tornar a reaparèixer el setembre d'aquell any.[3] Va tornar a tancar en la dictadura de Primo de Rivera i el seu director va anar a presó en 1925 per defensar la llibertat d'expressió. | Interrompeu a súa publicación en 1915 , para volver reaparecer en setembro dese ano [ 4 ] . Volveu pechar na ditadura de Primo de Rivera e o seu director foi á cadea en 1925 por defender a liberdade de expresión . |
El 1918 es va organitzar un homenatge al mestre Elías Pérez Martínez. | En 1918 organizou unha homenaxe ao mestre Elías Pérez Martínez . |
Va cessar la seva publicació en 1935. | Cesou a súa publicación en 1935 . |
Segons Ferro Ruibal, Trasar deriva de l'antropònim Trassarius, el nom del primer propietari d'una explotació agropecuària, que s'anomenava Trasario. | Segundo Ferro Ruibal , Trasar deriva do antropónimo Trassarius , o nome do primeiro propietario dunha explotación agropecuaria , que se chamaba Trasario . |
Al segle XII el lloc ja apareix documentat amb aquest nom, i hi ha notícia d'un Petrus Iohannis de Trasar del segle XIII. | No século XII o lugar xa aparece documentado con este nome , e hai noticia dun Petrus Iohannis de Trasar do século XIII. [ 1 ] . |
Carballo és un fitònim que fa referència a l'arbre abundant a la zona, que té el seu origen en el preromà * carba.[2] | Carballo é un fitónimo que fai referencia á árbore abundante na zona , que ten a súa orixe no prerromano * carba [ 2 ] . |
Peto d'ànimes de Trasar de Carballo: presenta un templet rectangular i arquejat.[5] El retaule està tallat en pedra sense policromia i representa les ànimes al purgatori. | Peto de ánimas de Trasar de Carballo [ 5 ] : Peto que presenta un fornelo rectangular e arqueado. O retablo está tallado en pedra sen policromía e representa as ánimas no purgatorio . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.