Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Homenatge literari a Xohan Xesus González, 2016, Cascada. | Homenaxe literaria a Xohan Xesus González , 2016 , Fervenza . |
Premi Minerva de poesia el 1996 i 1997. | Premio Minerva de poesía en 1996 e 1997 . |
Premi de la Universitat de Vigo de poesia el 2000. | Premio da Universidade de Vigo de poesía no 2000 . |
Faustino Rey Romero el 2000, per La flor del lirolai. | Faustino Rey Romero no 2000 , por A flor do lirolai . |
Premi de poesia Ajuntament de Carral en el 2000, per Epiderme de estío. | Premio de poesía Concello de Carral no 2000 , por Epiderme de estío . |
Premi Johán Carballeira el 2009, per Nieve. | Premio Johán Carballeira no 2009 , por Neve . |
↑ Lucía Novas (1). | ↑ " Lucía Novas " . Ligeia. Revista de Literatura ( 1 ) . |
ISSN 2603-7416 . | Xuño/setembro 2018. ISSN 2603-7416 . |
Lucía Noves a la pàgina web de l'Associació d'Escriptores i Escriptors en Llengua Gallega. | Lucía Novas na páxina web da Asociación de Escritoras e Escritores en Lingua Galega . |
Lucía Nuevas a la Biblioteca Virtual Gallega. | Lucía Novas na Biblioteca Virtual Galega. Perfil en As escollas electivas |
Frieda Barkin Hennock, nascuda el 27 de desembre de 1904 a Kovel i morta el 20 de juny de 1960 a Nova York, va ser una advocada nord-americana. | Frieda Barkin Hennock , nada o 27 de decembro de 1904 en Kovel e finada o 20 de xuño de 1960 en Nova York , foi unha avogada estadounidense . |
Hennock va néixer a la Ucraïna tsarista en una família jueva que va emigrar als Estats Units el 1910. | Hennock naceu na Ucraína zarista nunha familia xudía que emigrou aos Estados Unidos en 1910 . |
A Nova York va estudiar dret a la Brooklyn Law School i es va graduar el 1924. | En Nova York estudou dereito na Brooklyn Law School e graduouse en 1924 . |
Entre 1926 i 1948 treballà com a advocada a l'Estat de Nova York especialitzant-se en dret corporatiu. | Entre 1926 e 1948 traballou como avogada no Estado de Nova York especializándose en dereito corporativo . |
El 1948 Harry Truman la va nomenar per servir en la Comissió Federal de Comunicacions, sent la primera dona a entrar-hi, i va tenir un paper decisiu en la decisió de la FCC d'assignar canals a les televisions educatives, el que seria el començament de la televisió pública als Estats Units.[1][2] El 1955 va deixar la FC... | En 1948 Harry Truman nomeouna para servir na Comisión Federal de Comunicacións , foi a primeira muller en entrar nela [ 1 ] , e tivo un papel decisivo na decisión da FCC de asignar canles ás televisións educativas [ 2 ] , o que sería o xermolo da televisión pública nos Estados Unidos. En 1955 deixou a FCC volvendo ao e... |
Aminata Sow Fall, nascuda a Saint-Louis el 1941, és una escriptora senegalesa. | Aminata Sow Fall , nada en Saint-Louis en 1941 , é unha escritora senegalesa . |
Va néixer en el si d'una família acomodada, va estudiar a la seva ciutat fins que va marxar a Dakar per finalitzar l'ensenyament de secundària, va estudiar lletres modernes a França i després de casar-se en 1963 va tornar al Senegal i es va dedicar a l'ensenyament. | Naceu no seo dunha familia acomodada , estudou na súa cidade ata que marchou a Dakar para rematar o ensino secundario , estudou letras modernas en Francia e logo de casar en 1963 regresou ao Senegal e dedicouse ao ensino e pertenceu á Comisión Nacional para a Reforma do Ensino do Francés . |
Entre 1979 i 1983 va treballar per al Ministeri de Cultura. | Entre 1979 e 1983 traballou para o Ministerio de Cultura . |
L'arxiu conté imatges de l'arquitectura i carrers de la ciutat de Vigo, escenes de la vida política de les diferents etapes, del treball industrial de principis del segle XX, de la vida social de la ciutat a través de les modes i dels costums, dels esports, del desenvolupament industrial de la dècada de 1960 i de la vi... | O arquivo contén imaxes da arquitectura e rúas da cidade de Vigo , escenas da vida política das distintas etapas , do traballo industrial de principios do século XX , da vida social da cidade a través das modas e dos costumes , dos deportes , do desenvolvemento industrial da década de 1960 e da vida cotiá . |
En 1991 l'ajuntament de Vigo va adquirir aquests fons a la família.[2] | En 1991 o concello de Vigo adquiriu estes fondos á familia. [ 2 ] |
Els fons recullen més de 120.000 fotografies que comprenen els treballs d'estudi fets per Jaime Pacheco, reportatges a l'exterior fetes pel seu nebot, Horacio, i les imatges preses pel seu fill Jaime Pacheco, que va quedar al capdavant de l'estudi, amb el seu germà Alberto, després de la mort del pare en 1954. | Os fondos recollen máis de 120.000 fotografías que comprenden os traballos de estudo feitos por Xaime Pacheco , reportaxes no exterior feitas polo seu sobriño , Horacio , e as imaxes tomadas polo seu fillo Xaime Pacheco , que quedou á fronte do estudio , co seu irmán Alberto , logo da morte do pai en 1954 . |
Àlbum Any Senyal Human Flesh 2015 Matapadre Foc 2017 Matapadre | Álbum Ano Selo Human Flesh 2015 Matapadre Lume 2017 Matapadre |
« 15 bandas gallegas para el 2015 » ↑ Error en el títol o la url.«. | " 15 bandas gallegas para el 2015 " . Arquivado dende o orixinal o 20 de decembro de 2016. Consultado o 5 de maio de 2017. ↑ Bala ( ed. ) . |
« Bala - Human Flesh » . ↑ Matapadre ( ed. ) . | " Bala - Human Flesh " . Consultado o 5 de maio de 2017. ↑ Matapadre ( ed. ) . " Bala - Lume " . |
« Bala - Lume » . | Consultado o 5 de maio de 2017 . |
Le Pavillon d'Armide és un ballet en un acte i tres escenes coreografiat per Michel Fokine i amb música de Nikolai Tcherepnin sobre un llibret d'Alexandre Benois inspirat en la novel·la de Théophile Gautier Omphale.[1] | Le Pavillon d ' Armide é un ballet nun acto e tres escenas coreografiado por Michel Fokine e con música de Nikolai Tcherepnin sobre un libreto de Alexandre Benois inspirado na novela de Théophile Gautier Omphale. [ 1 ] |
El 19 de maig de 1909, el ballet va ser presentat pels Ballets Russos de Sergei Diaghilev en el Théâtre du Châtelet de París. | O 19 de maio de 1909 , o ballet foi presentado polos Ballets Russes de Sergei Diaghilev no Théâtre du Châtelet de París . |
El paper d'Armida va ser interpretat per Vera Karalli, el Vicomte de Beaugency per Mikhail Mordkin, i l'esclau per Nijinski.[2][3] Le Pavillon d'Armide va ser el primer ballet presentat a la capital francesa per Diaghilev, i el seu èxit es va deure en part al tema francès. | O papel de Armida foi bailado por Vera Karalli , o Vicomte de Beaugency por Mikhail Mordkin , e o escravo por Nijinski. [ 2 ] [ 3 ] Le Pavillon d ' Armide foi o primeiro ballet presentado na capital francesa por Diaghilev , e o seu éxito debeuse en parte ao tema francés . |
La temporada 1909 també va incloure obres basades en el folklore rus que també va aconseguir l'aprovació del públic.[4] | A tempada 1909 tamén incluíu obras baseadas no folclore ruso que tamén conseguiu a aprobación do público. [ 4 ] |
El Pavelló d'Armide és un homenatge al segle XVIII francès. | Le Pavillón d ' Armide é unha homenaxe ao século XVIII francés . |
Durant una tempesta, el vescomte de Beaugency es va refugiar en un misteriós castell. | Durante unha treboada , o vizconde de Beaugency refuxiouse nun misterioso castelo . |
Passa la nit en una estada en la qual és estranyament atret per un tapís d'Armida. | Pasa a noite nunha estancia na que é extrañamente atraído por un tapiz de Armida . |
Queda adormit i somia que està enamorat d'ella, i quan al matí desperta i torna a la realitat, descobreix que sosté una fulla d'Armida a les seves mans. | Queda durmido e soña que está namorado dela , e cando pola mañán esperta e volve á realidade , descubre que sostén unha folla de Armida nas súas mans . |
La variació que figura amb el número 7 no està inclòs en el Grand pas de Paquita.[2] | A variación que figura co número 7 non está incluído no Grand pas de Paquita. [ 2 ] |
« Text dóna novel·la Omphale » . | " Texto da novela Omphale " ( en francés ) . |
1 2 3 4 DanserenFrance ( ed. ). | Consultado o 19 de outubro de 2014 . |
« Le Pavillon d'' Armide » . ↑ « I Balletti Russi di Djaghilev in Italia » . ↑ Morrison , Simon . | 1 2 3 4 DanserenFrance ( ed. ) . " Le Pavillon d ' Armide " ( en francés ) . Consultado o 19 de outubro de 2014. ↑ Egizi , Eleonora . |
" The'World of Art'and Music , " in [ Mir iskusstva ] : Russia's Age of Elegance . | " I Balletti Russi di Djaghilev in Italia " ( PDF ) ( en italiano ) . ↑ Morrison , Simon. " The ' World of Art ' and Music , " in [ Mir iskusstva ] : Russia ' s Age of Elegance . |
(Omaha, Minneapolis, and Princeton: Palace Editions, 2005), p. 39. | ( Omaha , Minneapolis , and Princeton : Palace Editions , 2005 ) , p. 39. ↑ Hamburg Ballet ( ed. ) . " John Neumeier " ( en inglés ) . Arquivado dende o orixinal o 25 de xuño de 2011 . |
«John Neumeier». | Consultado o 19 de outubro de 2014 . |
Sardina dissenyada per Henri Gervais en el seu llibre Les poissons (1877). | Sardiña deseñada por Henri Gervais no seu libro Les poissons ( 1877 ) . |
L'abreviatura H. Gervais s'utilitza per reconèixer a Henri Gervais com autoritat en la descripció i taxonomia dins la zoologia. | A abreviatura H. Gervais emprégase para recoñecer a Henri Gervais como autoridade na descrición e taxonomía en zooloxía . |
Henri Frédéric Paul Gervais, nascut el 1845 a París i mort a la mateixa ciutat el 1915, va ser un ictiòleg francès que va treballar al Museu Nacional d'Història Natural de la capital de França. | Henri Frédéric Paul Gervais , nado en 1845 en París e finado na mesma cidade en 1915 , foi un ictiólogo francés que traballou no Museo Nacional de Historia Natural da capital de Francia . |
Fou fill del zoòleg i paleontòleg francès Paul Gervais. | Era fillo do zoólogo e paleontólogo francés Paul Gervais . |
Camp de mámoas d'Oirós: vint túmuls funeraris distribuïts en una esplanada de diverses hectàrees, prop de la carretera que uneix la capital de l'ajuntament amb Lalín. | Campo de mámoas de Oirós : vinte túmulos funerarios distribuídos nunha chaira de varias hectáreas , entre a laidera norte do Carrio e o monte baixo do Camballón , preto da estrada que une a capital do concello con Lalín . |
Santa María de Oirós és una parròquia que es localitza a l'ajuntament de Vila de Creus. | Santa María de Oirós é unha parroquia que se localiza no concello de Vila de Cruces . |
Segons l'IGE l'any 2013 tenia 130 habitants (67 dones i 63 homes), distribuïts en 12 entitats de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 1999 quan tenia 182 habitants. | Segundo o IGE en 2013 tiña 130 habitantes ( 67 mulleres e 63 homes ) , distribuídos en 12 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 cando tiña 182 habitantes . |
L'església de Santa Maria d'Oirós és una església romànica, però queden poques restes de l'obra original. | A igrexa de Santa María de Oirós é románica , pero quedan poucos restos da fábrica orixinal , só unha fiestra no testeiro e un arco triunfal sobre columnas ás que lles foron mutilados os capiteis . |
Té una creu processional de 1589 llaurada per l'argenter compostel·là Rodrigo de Paradiñas. | Ten unha cruz procesional de 1589 labrada polo prateiro compostelán Rodrigo de Paradiñas . |
A l'interior del temple hi ha un arcosoli amb el sepulcre del comissari del Sant Ofici Lope Barela, mort el 1610, que va donar la seva casa, avui rectoral (que conserva el seu escut) a canvi que li permetessin fer aquest sepulcre i la capella que l'alberga. | No interior do templo hai un arcosolio co sepulcro do comisario do Santo Oficio Lope Barela , morto en 1610 , que doou a súa casa , hoxe reitoral ( que conserva o seu escudo ) a cambio de que lle permitiran facer este sepulcro e a capela que o alberga . |
A Voz do País (en català: La Veu del País) fou un setmanari editat a Monforte de Lemos en 1912. | A Voz do País foi un semanario editado en Monforte de Lemos en 1912 . |
Subtitulat Semanario Rexionalista, va aparèixer el 7 d'abril de 1912. | Subtitulado Semanario Rexionalista , apareceu o 7 de abril de 1912 . |
Va ser òrgan de Solidaritat Gallega, sent una publicació bilingüe però escrita principalment en gallec. | Foi órgano de Solidaridad Gallega. Publicación bilingüe , pero escrita principalmente en galego . |
Dirigit per Victoriano Rodríguez Gómez. | Dirixido por Victoriano Rodríguez Gómez . |
Va incloure col·laboracions literàries com els contes de Manuel Lugrís Freire i poemes d'Alfredo Brañas, Eduardo Pondal i Uxío Carré Aldao. | Incluíu colaboracións literarias como os contos de Manuel Lugrís Freire e poemas de Alfredo Brañas , Eduardo Pondal e Uxío Carré Aldao . |
L'últim número conegut és el 19, corresponent a l'11 d'agost d'aquell any. | O último número coñecido é o 19 , correspondente ao 11 de agosto dese ano . |
Subtitulat Semanario de Falange Española de lanas J.O.N.S. de Lugo, va aparèixer el 24 de gener de 1937. | Subtitulado Semanario de Falange Española de las J.O.N.S. de Lugo , apareceu o 24 de xaneiro de 1937 . |
Entre els seus col·laboradors van figurar Alfonso de Vega Araujo, Javier Manso Pedroso, Antonio Arana Salvador, Vázquez García, Miguel Grau, Manuel Talavera, Federico Urrutia, J. Pablo Royo, Luis Moure Mariño i Xosé Filgueira Valverde, que signava amb el pseudònim Martín Valerio.[1] | Entre os seus colaboradores figuraron Alfonso de Vega Araujo , Javier Manso Pedroso , Antonio Arana Salvador , Vázquez García , Miguel Grau , Manuel Talavera , Federico Urrutia , J. Pablo Royo , Luis Moure-Mariño e Xosé Filgueira Valverde , que asinaba co pseudónimo Martín Valerio [ 1 ] . |
Va néixer d'un matrimoni acomodat, Isla-Losada, va ser la número sis de nou germans (tres homes i sis dones) i va passar la seva infància al Pazo d'Altamira. | Naceu dun matrimonio acomodado , Isla-Losada , foi a número seis de nove irmáns ( tres varóns e seis mulleres ) e pasou a súa infancia no Pazo de Altamira . |
Es va criar amb el seu germà, el religiós José Francisco de Isla, i sempre va mantenir amb ell una relació estreta, malgrat estar separats. | Criouse co seu irmán , o relixioso , José Francisco de Isla e sempre mantivo con el unha relación estreita , a pesar de estaren separados . |
L'any 1754 es va casar amb Nicolás Jacinto de Ayala a Santiago, i va ser l'any 1774 quan va enviduar després de vint anys de matrimoni. | No ano 1754 casou con Nicolás Jacinto de Ayala en Santiago , e foi no ano 1774 cando enviuvou despois de vinte anos de matrimonio . |
En aquesta època les dones tenien prohibit l'accés a les aules universitàries però això no li va impedir aconseguir una excel·lent formació cultural; freqüentava tertúlies en convents i cases hidalgues, la qual cosa va fer que iniciés amistats literàries, amb les quals va romandre la resta de la seva vida. | Nesta época ás mulleres estáballes prohibido o acceso ás aulas universitarias mais isto non lle impediu acadar unha excelente formación cultural ; frecuentaba faladoiros en conventos e casas fidalgas , o que fixo que iniciase amizades literarias , coas que permaneceu o resto da súa vida . |
Aquesta educació en un ambient culte i senyorial va influir en la seva trajectòria; des de molt jove va ser una persona curiosa i amb interès cultural. | Esta educación nun ambiente culto e señorial influíu na súa traxectoria ; desde moi nova era unha persoa curiosa e con interese cultural . |
Es va fer coneguda en la societat amb el nom de "Perla Gallega" i "Mussa Compostel·lana". | Fíxose coñecida na sociedade co nome de “ Perla Gallega ” e “ Musa Compostelana ” . |
Va aconseguir fama de dona intel·ligent i de viu enginy fins a arribar a la Premsa madrilenya d'aquella època com una curiositat digna de ser difosa. | Acadou fama de muller intelixente e de vivo enxeño ata chegar á Prensa madrileña daquela época como curiosidade digna de ser difundida . |
Malgrat el seu enginy i dels escrits que va realitzar, no va voler que aquests perduressin i poc abans de morir, va destruir la major part de les seves poesies, per la qual cosa no existeixen publicacions al seu nom, tan sols recopilacions d'algunes de les seves poesies i cartes. | A pesar do seu enxeño e dos escritos que realizou , non quixo que estes perdurasen e pouco antes de morrer , destruíu a maior parte das súas poesías , polo que non existen publicacións ao seu nome , tan só recompilacións dalgunhas das súas poesías e cartas . |
Algunes de les seves composicions estan escrites en gallec (romanç gallec dirigit al capellà de Fruíme Diego Antonio Cernadas de Castro), en un segle en el qual no abunden les composicions de la llengua vernacla. | Algunhas das súas composicións están escritas en galego ( romance galego dirixido ao cura de Fruíme Diego Antonio Cernadas de Castro ) , nun século no que non abundan as composicións da lingua vernácula . |
Sonet: El poema és la resposta d'un sonet que Cernadas li va escriure a l'autora després de saber que Francisco Alejandro de Bocanegra y Xibaja havia estat proposat pel rei per ocupar la vacant arquebisbal a Compostel·la. | Soneto : O poema é a resposta dun soneto que Cernadas lle escribiu á autora despois de saber que Francisco Alejandro de Bocanegra y Xibaja fora proposto polo rei para ocupar a vacante arcebispal en Compostela . |
Tracta el tema de la seva viduïtat. | Trata o tema da súa viuvez . |
El romanç escrit el 1775, reflecteix el seu estat de salut, evidenciant la seva situació física i psíquica després de la mort del seu marit quatre mesos abans. | Romance : O romance data de 1775 , reflicte o seu estado de saúde , evidenciando a súa situación física e psíquica tras a morte do seu marido ( catro meses antes ) . |
Va ser escrit al capellà de Friume. | Foi escrito ao cura de Friume . |
Comiat de Lidia i Armindo: Són tres poemes que parlen de l'amor i expressen el comiat d'aquests dos amants – Lidia i Armindo – quan ell parteix a la guerra; reflecteix el dolor de la dona que pateix. | Despedida de Lidia y Armindo : Son tres poemas que falan do amor e expresan a despedida destes dous amantes - Lidia e Armindo - cando el parte á guerra ; reflicte a dor da muller que sofre . |
Correspon al gènere líric de la poesia neoclàssica. | Corresponde ao xénero lírico da poesía neoclásica . |
Té un ritme irregular de tema amorós i reiteratiu. | Ten un ritmo irregular de tema amoroso e reiterativo . |
Està fet durant el període de maduresa de l'autora, quan ella tenia trenta-sis anys. | Está feito durante o período de madurez da autora , cando ela tiña trinta e seis anos de idade , aos quince anos de casada . |
Existeix un estudi biogràfic-literari de Carlos García Cortés (2007) -el més documentat- que divideix l'obra en tres dimensions:[1] | Existe un estudo biográfico-literario de Carlos García Cortés ( 2007 ) - o máis documentado - que divide a obra en tres dimensións : [ 1 ] |
Comiat de Lídia i Armindo (1770, Biblioteca Nacional de Madrid, Ms 22.058). | Na que se encadra : Despedida de Lidia y Armindo ( 1770 , Biblioteca Nacional de Madrid , Ms 22.058 ) . |
Sonet a l'arquebisbe Bocanegra (1772) Romanç al Capellà de Fruime (1775). | Soneto al arzobispo Bocanegra ( 1772 ) , e Romance al Cura de Fruime ( 1775 ) . |
Es tracta dels escrits del seu germà, que ella va editar i publicar pòstumament, i la col·laboració juntament amb altres escriptors, com el cas de José Ignacio de Salas (pseudònim del jesuïta santiagués Juan José Tolrá, conegut en l'àmbit cultural compostel·lana i amic de la família Isla-Losada), en la publicació de la... | A dimensión como editora de escritos do seu irmán , que ela editou e publicou postumamente , e a colaboración xunto con outros escritores , como o caso de José Ignacio de Salas ( pseudónimo do xesuíta santiagués Juan José Tolrá , coñecido no ámbito cultural compostelá e amigo da familia Isla-Losada ) , na publicación d... |
La poeticoliterària | A poético-literaria |
María Francisca de Isla y Losada, nascuda a Santiago de Compostel·la el 1734 i morta a la mateixa ciutat el 1808, va ser una escriptora i editora gallega.[1] | María Francisca de Isla y Losada , nada en Santiago de Compostela en 1734 e finada na mesma cidade en 1808 , [ 1 ] foi unha escritora e editora galega . |
Va morir a casa seva, al carrer Nueva de Santiago l'any 1808, als setanta-tres anys i sense successió. | Morreu na súa casa da Rúa Nova de Santiago no ano 1808 , aos setenta e tres anos e sen sucesión . |
María Francisca de Isla y Losada (1734-1808), una connexió en la Compostel·lana de la Il·lustració. | 1 2 García Cortés , Carlos ( 2007 ) . María Francisca de Isla y Losada ( 1734-1808 ) , una conexión en la Compostelana de la Ilustración ( en castelán ) . |
Concepción Castroviejo Blanco-Cicerón, coneguda com a Concha Castroviejo, (Santiago de Compostel·la 1913 - Madrid el 9 de desembre de 1995), fou una periodista i escriptora espanyola. | Concepción Castroviejo Blanco-Cicerón , nada en Santiago de Compostela en 1913 e finada en Madrid o 9 de decembro de 1995 [ 1 ] , foi unha xornalista e escritora galega . |
Concha Castroviejo va néixer a Santiago de Compostel·la, però va estudiar al col·legi de monges de Praceres (Marín). | Filla de Amando Castroviejo Nobajas , catedrático de Economía Política e Facenda Pública na USC , irmá de Xosé María Castroviejo e neta de Ricardo Blanco-Cicerón . |
Després de la mort del seu pare, el catedràtic d'economia Amando Castroviejo Nobajas, va cursar el batxillerat en dos anys. | Estudou no colexio de freiras de Praceres ( Marín ) e , cando morreu o seu pai , fixo o bacharelato en dous anos e rematou Filosofía e Letras na Universidade de Santiago de Compostela . |
A la Universitat s'integrà en els cercles republicans i conegué Francisco Comesaña Rendo, Borobó i Joaquín Seijo Alonso, amb qui havia previst casar-se el 25 de juliol de 1936. | Na Universidade integrouse nos círculos republicanos e coñeceu a Francisco Comesaña Rendo , Borobó e Joaquín Seijo Alonso , con quen tiña previsto casar o 25 de xullo de 1936 . |
Va testificar en el judici sumaríssim de Francisco Comesaña a Compostel·la el 23 de desembre de 1936, la qual cosa la va col·locar en una posició difícil. | Testificou no xuízo sumarísimo de Francisco Comesaña en Compostela o 23 de decembro de 1936 , o que a colocou nunha posición difícil . |
A començaments de 1937 aprofità un viatge de Gaspar Massó i se'n va anar Bordeus. | A principios de 1937 aproveitou unha viaxe de Gaspar Massó e marchou a Bordeos . |
Després es va reunir amb Joaquín Seijo a València, on es van casar. | Despois reuniuse con Joaquín Seijo en Valencia , onde casaron . |
Passà a residir a Barcelona fins a la derrota de febrer de 1939, quan hagué de fugir a França. | Pasou a residir en Barcelona até a derrota de febreiro de 1939 , cando tivo que fuxir a Francia . |
Aconseguí arribar a Bordeus i hi visqué fins que fou exiliada a Mèxic, via Nova York, en el vapor Normandia.[2] En l'exili mexicà treballà a San Francisco de Campeche, Tijuana i, sobretot, a Ciutat de Mèxic. | Conseguiu chegar a Bordeos e viviu alí até marchar para México , vía Nova York , no vapor Normandía [ 2 ] . No exilio mexicano traballou en San Francisco de Campeche , Tijuana e , sobre todo , en Cidade de México . |
El desembre de 1949 retornà a Galícia, arribant al port de la Corunya amb sa filla. | En decembro de 1949 retornou a Galicia , chegando ao porto da Coruña coa súa filla . |
Va treballar a Lana Noche de 1951 a 1953. | Traballou en La Noche de 1951 a 1953 . |
Al mateix temps va fer els cursos per obtenir el carnet de periodista a Madrid. | Ao mesmo tempo fixo os cursos para obter o carné de xornalista en Madrid . |
El setembre de 1953 marxà a Madrid a treballar a Informaciones. | En setembro de 1953 marchou a Madrid a traballar en Informaciones . |
Membre de l'Associació Internacional de Crítics Literaris, va formar part del jurat dels Premis de la Crítica. | Membro da Asociación Internacional de Críticos Literarios , formou parte do xurado dos Premios da Crítica . |
Va escriure a Ínsula, Lana Estafeta Literaria, Cuadernos de Occidente, Cuadernos Hispanoamericanos, Blanco y Negro i Grial. | Escribiu en Ínsula , La Estafeta Literaria , Cuadernos de Occidente , Cuadernos Hispanoamericanos , Blanco y Negro e Grial . |
Després d'una malaltia vascular i degenerativa que la va allunyar de la vida pública durant deu anys, va morir a la seva casa de la Ribera d'ell Manzanares el desembre de 1995. | Despois dunha enfermidade vascular e dexenerativa que a afastou da vida pública durante dez anos , morreu na súa casa de Ribera del Manzanares en decembro de 1995 . |
Eulalia Vicenti Díez de Tejada , va néixer a Madrid en 1884 i va morir a Porto en 1979 va ser una periodista i política gallega.[1] | Eulalia Vicenti Díez de Tejada , nada en Madrid en 1884 e finada en Porto en 1979 foi unha xornalista e política galega. [ 1 ] |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.