Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
La teulada presenta una cúpula coronada per una creu i a banda i banda de la cúpula dos pinacles coronats per sengles boles. | O tellado presenta unha cúpula coroada por unha cruz e a ámbolos lados da cúpula dous pináculos coroados por sendas bolas . |
Pertany al segle XVII[6]. | Pertence ao século XVII [ 6 ] . |
A Trasar de Carballo van néixer els escriptors Emilio Álvarez González i Anxo González Guerra | En Trasar de Carballo naceron os escritores Emilio Álvarez González e Anxo González Guerra . |
↑ Estudios de toponimia galega , tomo II . | ↑ " Orixe do nome Trasar " ( PDF ) . www.osparentes.eu. Consultado o 04-05-2017. ↑ Ares Vázquez , Nicandro ( 2013 ) . |
Real Academia Galega. | Estudios de toponimia galega , tomo II . |
ISBN 978-84-87987-85-4. ↑ Error en el títol o la url.«». ↑ Catastro de Ensenada : Reyno de Galicia , Provina . | Real Academia Galega. ISBN 978-84-87987-85-4. ↑ " Microtoponima : Os Parentes " . osparentes.eu. Consultado o 25/08/2017. ↑ Catastro de Ensenada : Reyno de Galicia , Provina . |
Libro de Vecindario quecomprehende todoslos Individuos Seglares de ambos Sexos conDistencion dehedades , Estado , Oficio , Arte e Industria y deloquecadauno Utiliza poreStaRazon ) ↑ « Peto de ánimas de Trasar de Carballo » ↑ « Patrimonio etnográfico do Concello de Carballedo » . ↑ Rielo Carballo , Nicanor ( 1976 ) . | Libro de Vecindario quecomprehende todoslos Individuos Seglares de ambos Sexos conDistencion dehedades , Estado , Oficio , Arte e Industria y deloquecadauno Utiliza poreStaRazon ) ↑ " Peto de ánimas de Trasar de Carballo " ( PDF ) . Concello de Carballedo. Consultado o 20/09/2017. ↑ " Patrimonio etnográfico do Concello... |
Escolma de Carballedo. | Concello de Carballedo. Consultado o 04-05-2017. ↑ Rielo Carballo , Nicanor ( 1976 ) . Escolma de Carballedo . |
Lucha Social va ser un periòdic editat a Santiago de Compostel·la entre 1919 i 1921. | Lucha Social foi un semanario editado en Santiago de Compostela entre 1919 e 1921 . |
Periòdic de tendència obrera, va aparèixer el 15 de març de 1919. | Periódico de tendencia obreirista , apareceu o 15 de marzo de 1919 . |
Va començar com a portaveu de la Federació de Societats Obreres i Agrícoles de Santiago, promogut per José Pasín Romero, Ezequiel Rey Turnes, Manuel Fandiño Ricart i José Silva Martínez, entre altres. | Comezou como voceiro da Federación de Sociedades Obreras y Agrícolas de Santiago , promovido por José Pasín Romero , Ezequiel Rey Turnes , Manuel Fandiño Ricart e José Silva Martínez , entre outros . |
Va estar dirigit per Marcelino Puente González (març a juliol de 1919), José Silva Martínez (del 26 de juliol de 1919 a agost de 1920), Ezequiel Rey Turnes (del 20 d'agost de 1920 a abril de 1921), Jesús Posse (del 9 d'abril de 1921 fins al juliol) i Valentín Canedo (del 8 de juliol de 1921 fins a la seva desaparició). | Estivo dirixido por Marcelino Puente González ( marzo a xullo de 1919 ) , José Silva Martínez ( do 26 de xullo de 1919 a agosto de 1920 ) , Ezequiel Rey Turnes ( do 20 de agosto de 1920 a abril de 1921 ) , Jesús Posse ( do 9 de abril de 1921 ata xullo ) e Valentín Canedo ( do 8 de xullo de 1921 ata a súa desaparición )... |
Fou suspès per la vaga general d'abril a juny de 1919. | Foi suspendido pola folga xeral de abril a xuño de 1919 . |
Posteriorment, després de la desafecció dels agraris, va mudar la seva capçalera i a partir del número 13 es va convertir en l'Òrgan de les Societats Obreres de Resistència de Santiago i el seu contorn. | Posteriormente , logo da desafección dos agrarios , mudou a súa cabeceira e a partir do número 13 converteuse no Órgano de las Sociedades Obreras de Resistencia de Santiago y su contornos . |
Va cessar en el segon trimestre de 1921 després de la seva suspensió per la censura governativa. | Cesou no segundo trimestre de 1921 trala súa suspensión pola censura gobernativa . |
L'Accident del Marisquiño va ser un accident que va ocórrer a Vigo l'any 2018 durant la celebració del festival del Marisquiño.[1] | Accidente do Marisquiño foi un accidente que ocurriu en Vigo no ano 2018 durante a celebración do festival do Marisquiño. [ 1 ] |
L'accident va ocórrer el dia 12 d'agost de 2018 a les 23:58 hores en rebentar l'estructura de formigó en la qual es recolzava una plataforma de fusta del Port de Vigo durant un concert de música.[1] L'endemà calculaven que hi havia hagut 377 persones ferides.[2] | O accidente ocurriu o día 12 de agosto de 2018 ás 23:58 horas ao esboroarse a estrutura de formigón sobre a que descansaba unha plataforma de madeira do Porto de Vigo , nas Avenidas , durante un concerto de música. [ 2 ] Ao día seguinte calculaban que houbera 377 persoas feridas , [ 3 ] aínda que de diversa consideraci... |
Al setembre de 2018 la Federació d'Associacions Veïnals Eduardo Chao (Favec) va crear una Plataforma d'Afectats per l'Accident del Marisquiño i el Parlament de Galícia, una comissió política sobre l'accident.[1][2][3] | En setembro de 2018 a Federación de Asociacións Veciñais Eduardo Chao ( Favec ) [ 5 ] creou unha Plataforma de Afectados polo Accidente do Marisquiño [ 6 ] e o Parlamento de Galicia , unha comisión política sobre o accidente. [ 7 ] |
Isidoro Bugallal Araújo, nascut a Puenteareas el 3 de setembre de 1854 i mort a Madrid el 14 d'abril de 1914, va ser un advocat, polític i escriptor gallec. | Isidoro Bugallal Araújo , nado en Ponteareas o 3 de setembro de 1854 e falecido en Madrid o 14 de abril de 1914 , foi un avogado , político e escritor galego . |
Diccionario Biográfico de Galicia 1. | Dicionario biográfico de Galicia 1 . |
Ir a Yendo Ediciones. | Ir Indo Edicións . |
López Morán, Beatriz; Mínguez-Goyanes de lana Rica, José Luis (2003). | López Morán , Beatriz ; Mínguez-Goyanes de la Rica , José Luis ( 2003 ) . Real Academia Galega , ed . |
Reial Acadèmia Gallega, ed. Parlamentaris de Galícia, biografies de diputats i senadors (1810-2001). | Parlamentarios de Galicia , biografías de deputados e senadores ( 1810-2001 ) . A Coruña. ISBN 978-84-87987-27-4 . |
ISBN 978-84-87987-27-4 . | Caciqismo e poder local na Galicia da restauración ( distrito de Ponteareas , 1881-1894 ) . |
ISBN 84-404-8088-1 . | Ponteareas : Galicia - Sur. ISBN 84-404-8088-1 . |
Fitxa al Congrés dels Diputats | Ficha no Congreso dos Deputados |
Fill de José Ramón Bugallal Muñoz i nét del periodista Isidoro Araújo. | Fillo de José Ramón Bugallal Muñoz e neto do xornalista Isidoro Araújo . |
Va estudiar el batxillerat a Pontevedra i es va llicenciar en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la. | Estudou o bacharelato en Pontevedra e licenciouse en Dereito pola Universidade de Santiago de Compostela . |
En 1883 es va traslladar a Madrid i va ingressar en el cos de Registradors de la Propietat. | En 1883 trasladouse a Madrid e ingresou no corpo de Rexistradores da Propiedade . |
Fou diputat provincial i fou elegit diputat a Corts pel districte de Ponteareas a les eleccions de 1903, 1905, 1907 i 1910 i pel districte d'Ourense a les eleccions de 1914. | Foi deputado provincial , foi elixido deputado a Cortes polo distrito de Ponteareas nas eleccións de 1903 , 1905 , 1907 e 1910 e polo distrito de Ourense nas eleccións de 1914 . |
Va col·laborar al Faro de Vigo, La Correspondencia Gallega i El Universo i va ser elegit acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Gallega. | Colaborou en Faro de Vigo , La Correspondencia Gallega e El Universo e foi elixido académico correspondente da Real Academia Galega . |
Gràcies a la seva generositat es va construir l'edifici de les Escoles Graduades de Ponteareas, que va ocupar el Museu Municipal i ara ocupa el Conservatori Municipal. | Grazas a súa xenerosidade construíuse o edificio das Escolas Graduadas de Ponteareas , que ocupou o Museo Municipal e agora ocupa o Conservatorio Municipal . |
Es casà amb María Pérez de Castro Martínez, filla d'Evaristo Pérez de Castro Brito, i fou pare de Javier Bugallal Pérez de Castro. | Casou en primeiras nupcias con María Pérez de Castro Martínez , filla de Evaristo Pérez de Castro Brito , e foi pai de Javier Bugallal Pérez de Castro . |
María va morir en 1892 i Isidro es va casar en segones noces amb Pilar Marchesi Buhigas (1894); d'aquest matrimoni va tenir com a fill al periodista José Luis Bugallal Marchesi. | María faleceu en 1892 e Isidro casou en segundas nupcias con Pilar Marchesi Buhigas ( 1894 ) ; deste matrimonio tivo como fillo ao xornalista José Luis Bugallal Marchesi . |
Xosé Ramón Barreiro Fernández, nascut a Riveira el 2 de desembre de 1936, és un historiador gallec i va ser el president de la Reial Acadèmia Gallega entre 2001 i 2009. | Xosé Ramón Barreiro Fernández , nado en Ribeira o 2 de decembro de 1936 , é un historiador galego e foi o presidente da Real Academia Galega entre 2001 e 2009 . |
Entrevista a Barreiro a Galícia Hoxe (23-08-2009). | Entrevista a Barreiro en Galicia Hoxe ( 23-08-2009 ) arquivada dende o orixinal o 29 de xuño de 2013 . |
Es llicencià i doctorà en Dret Canònic per la Universitat Gregoriana de Roma. | Licenciouse e doutorouse en Dereito Canónico pola Universidade Gregoriana de Roma . |
El 1974 va obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres, amb premi extraordinari. | En 1974 obtivo a licenciatura en Filosofía e Letras , con premio extraordinario . |
Es va doctorar també en Història per la Universitat de Santiago de Compostel·la amb la tesi El campesino gallego en el siglo XIX: economía y sociedad i és catedràtic d'Història Contemporània de Galícia a la mateixa universitat. | Doutorouse en Historia pola Universidade de Santiago de Compostela coa tese O campesino galego no século XIX : economía e sociedade e é catedrático de Historia Contemporánea de Galicia na mesma universidade . |
Va ser degà de la Facultat de Geografia i Història. | Foi decano da Facultade de Xeografía e Historia . |
Des del 20 de desembre de 2001 fins al 23 de gener de 2010 va ser president de la Reial Acadèmia Gallega, substituint Francisco Fernández del Riego.[1] | Desde o 20 de decembro de 2001 até o 23 de xaneiro de 2010 foi presidente da Real Academia Galega , substituíndo a Francisco Fernández del Riego. [ 1 ] |
A més del Premi de la Crítica amb el qual va ser guardonat el 1982, Barreiro Fernández va rebre el Premi Televisió Espanyola a Galícia (1988). | Ademais do Premio da Crítica co que foi galardoado en 1982 , Barreiro Fernández recibiu o Premio Televisión Española en Galicia ( 1988 ) . |
És membre de l'Instituto de Estudios Gallegos Padre Sarmiento, del Centro de Estudios Jacobeos, de l'Instituto José Cornide, del Seminario de Estudios Gallegos i del Consejo de la Cultura Galega. | É membro do Instituto de Estudios Galegos Padre Sarmiento , do Centro de Estudios Xacobeos , do Instituto José Cornide , do Seminario de Estudios Galegos e do Consello da Cultura Galega . |
Ramón Peña Gil, nascut a Santiago de Compostel·la el 8 de setembre de 1892 i mort a Pontevedra el 26 de setembre de 1967, va ser un dibuixant i periodista gallec.[1] | Ramón Peña Gil , nado en Santiago de Compostela o 8 de setembro de 1892 e finado en Pontevedra o 26 de setembro de 1967 , [ 1 ] foi un debuxante e xornalista galego . |
Beatriz de San Ildefonso Rodríguez: "Ramón Peña Gil" en Diccionario Biográfico Español, Real Academia de la Historia. | Beatriz de San Ildefonso Rodríguez : " Ramón Peña Gil " en Diccionario Biográfico Español , Real Academia de la Historia ( en castelán ) . |
Fill de José Peña Meléndez. | Fillo de José Peña Meléndez . |
Va emigrar a l'Argentina sent un nen. | Emigrou a Arxentina sendo mozo . |
Va ser fundador i director de la revista Céltiga de Buenos Aires amb Domingo Rial Seijo. | Foi fundador e director da revista Céltiga de Buenos Aires con Domingo Rial Seijo . |
Retornat a Pontevedra, va ser soci dels germans Enrique i Ramón Barreiro en la productora cinematogràfica Folk. | Retornado a Pontevedra , foi socio dos irmáns Enrique e Ramón Barreiro na produtora cinematográfica Folk . |
Després de la guerra il·lustrà llibres per a Ediciones Céltiga i dirigí Sonata Gallega de Pontevedra. | Despois da guerra ilustrou libros para Ediciones Céltiga e dirixiu Sonata Gallega de Pontevedra . |
Va ser professor de dibuix de l'Institut de Batxillerat de Pontevedra. | Foi profesor de debuxo do Instituto de Bacharelato de Pontevedra . |
Es va casar amb Pilar Vergutín García en 1956. | Casou con Pilar Vergutín García en 1956 . |
José Peña Meléndez, conegut com Pepe Peña, mort a Villagarcía de Arousa el 17 de juny de 1895,[1] va ser un dibuixant i periodista gallec. | José Peña Meléndez , coñecido como Pepe Peña , finado en Vilagarcía de Arousa o 17 de xuño de 1895 [ 1 ] , foi un debuxante e xornalista galego . |
Professor de Dibuix a l'Escola de Dibuix de la Societat Econòmica[1] i a l'Institut de Santiago. | Profesor de Debuxo na Escola de Debuxo da Sociedade Económica [ 2 ] e no Instituto de Santiago . |
Amb son germà Valentín Peña fundà i dirigí el periòdic satíric El Ciclón. | Co seu irmán Valentín Peña fundou e dirixiu o periódico satírico El Ciclón . |
Va escriure la sarsuela De regreso de pascuas, estrenada a Santiago de Compostel·la el 1886, i la joguina còmica Un baño, estrenada a Villagarcía aquell mateix any. | Escribiu a zarzuela De regreso de pascuas , estreada en Santiago de Compostela en 1886 , e o xoguete cómico Un baño , estreado en Vilagarcía ese mesmo ano . |
Es va casar amb Paz Gil Serrano i va ser pare de Ramón Peña Gil. | Casou con Paz Gil Serrano e foi pai de Ramón Peña Gil . |
Camilo Leandro Estévez Puga, nascut a Maside el 1924[1] i difunt el 1999, va ser un religiós gallec, bisbe de l'Església catòlica Palmariana. | Camilo Leandro Estévez Puga , nado en Maside en 1924 [ 1 ] e finado en 1999 , foi un relixioso galego. bispo da Igrexa Católica Palmariana . |
Va ser sacerdot a Rairiz de Veiga fins a 1965. | Foisacerdote en Rairiz de Veiga até 1965 . |
L'11 de gener de 1976 va ser consagrat bisbe de l'Orde de Carmelites de la Santa Faç a El Palmar de Troia per l'arquebisbe Pierre Martin Ngô-Dinh-Thuc.[1] | O 11 de xaneiro de 1976 foi consagrado bispo da Orde de Carmelitas da Santa Face en El Palmar de Troya polo arcebispo Pierre Martin Ngô-Dinh-Thuc. [ 2 ] |
Any 1910 [ 1 ] 1920 [ 1 ] 1930 [ 1 ] 1940 [ 1 ] 1950 [ 1 ] 1960 [ 1 ] 1970 [ 1 ] 1981 [ 1 ] 1986 [ 2 ] 1991 [ 1 ] 1999 [ 3 ] 2000 [ 4 ] Habitants 748 792 747 843 862 903 727 445 422 410 350 349 | 1910 [ 1 ] 1920 [ 10 ] 1930 [ 10 ] 1940 [ 10 ] 1950 [ 10 ] 1960 [ 10 ] 1970 [ 10 ] 1981 [ 10 ] 1986 [ 11 ] 1991 [ 10 ] 1999 [ 12 ] 2000 [ 13 ] Habitantes 748 792 747 843 862 903 727 445 422 410 350 349 |
2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 347 338 332 332 339 335 333 332 309 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 316 308 299 294 289 271 269 Font : IGE [ 1 ] | 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 347 338 332 332 332 339 335 333 332 309 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 316 308 299 294 289 271 269 Fonte : IGE [ 14 ] |
Santa María de Rodeiro és una parròquia situada en el municipi d'Oza-Cesuras. | Santa María de Rodeiro é unha parroquia que se localiza no concello de Oza-Cesuras . |
Segons l'IGE l'any 2017 tenia 269 habitants (132 dones i 137 homes) distribuïts en 22 entitats de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 1999 quan tenia 350 habitants. | Segundo o IGE en 2017 tiña 269 habitantes ( 132 mulleres e 137 homes ) distribuídos en 22 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 cando tiña 350 habitantes . |
Manuela María Cambronero de lana Peña, (La Corunya o Valladolid c.1820, Valladolid, 1854) va ser una escriptora gallega en llengua castellana. | Manuela María Cambronero de la Peña , nada na Coruña ou Valladolid c. 1820 e finada c. 1854 , foi unha escritora galega en lingua castelá . |
Va aparèixer obra seva publicada a l'Àlbum de la Caritat. | Apareceu obra súa publicada no Álbum de la Caridad . |
Safira (Valladolid, 1842), obra teatral en prosa.[1] El Ramillete: Inés (1846) novel·la curta.[2] Días de convalecencia (La Corunya, Impremta de Domingo Puja, 1852), recull de poemes i novel·les curtes.[3] | Safira ( Valladolid , 1842 ) , obra teatral en prosa. [ 1 ] El Ramillete : Inés ( 1846 ) novela curta. [ 2 ] Días de convalecencia ( A Coruña , Imprenta de Domingo Puja , 1852 ) , recompilación de poemas e novelas curtas. [ 3 ] |
Manuela Cambronero Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ cerca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en català : Manuela Cambronero . | Manuela Cambronero Nacemento circa 1820 A Coruña Falecemento circa 1854 Nacionalidade España Ocupación escritora [ editar datos en Wikidata ] |
El seu pare va desaparèixer tràgicament, el seu germà va embogir i la mateixa Manuela i el seu marit Lorenzo Caballero van patir greus malalties. | O seu pai desapareceu traxicamente , o seu irmán enlouqueceu e a propia Manuela e o seu marido Lorenzo Caballero sufriron graves doenzas . |
Va residir a Cadis i Valladolid. | Residiu en Cádiz e Valladolid . |
NAO és un grup gallec de música rock originari d'A Estrada, Pontevedra. | NAO é un grupo galego de música rock orixinario da Estrada , Pontevedra . |
El grup porta editats quatre àlbums d'estudi a més d'un EP musical en format de descàrrega digital. | O grupo leva editados seis álbums de estudio ademais dun EP musical en formato de descarga dixital . |
Les lletres de les seves cançons es caracteritzen pel compromís polític i la crítica social.[1] | As letras das súas cancións caracterízanse polo compromiso político e a crítica social. [ 1 ] |
Al novembre de 2007 van editar el seu primer àlbum, As palabras espidas, que incloïa una cançó amb el poema de Rosalía de Castro "A xustiza pola man". | En novembro de 2007 editaron o seu primeiro álbum , As palabras espidas , que incluía unha canción co poema de Rosalía de Castro " A xustiza pola man " . |
El 2010, van llançar el seu segon àlbum, Coas túas mans, que va ser autoeditat. | No 2010 , lanzaron o seu segundo álbum , Coas túas mans , que foi autoeditado . |
A finals de 2012 van començar un projecte de crowdfounding per publicar el seu tercer treball, Cancións de amor e liberdaade, que també va ser autoeditat i que va veure la llum el 26 de febrer de 2013.[2] | A finais de 2012 comezaron un proxecto de crowfounding para publicar o seu terceiro traballo , Cancións de amor e liberdade , que tamén foi autoeditado e que viu a luz o 26 de febreiro de 2013. [ 2 ] |
As palabras espidas ( 2007 ) Coas túas mans ( 2009 ) Cancións de amor e liberdade ( 2013 ) Soñar ( 2016 ) Crear ( 2016 ) Ata que o lume se apague ( 2018 ) | Usa a palabra ( 2006 ) Somos NAO ( 2006 ) As palabras espidas ( 2007 ) Coas túas mans ( 2009 ) Cancións de amor e liberdade ( 2013 ) Soñar ( 2016 ) Crear ( 2016 ) |
Elvira Méndez de Faro, va ser una noble gallega del segle XI, filla del comte Mendo Vermúdez de Faro i Aldara Gutérrez de Aranga.[1] | Elvira Méndez de Faro , foi unha nobre galega do século XI , filla do conde Mendo Vermúdez de Faro e Aldara Gutérrez de Aranga [ 2 ] . |
Vista actual de la Torre d'Hèrcules, antic castell de Faro. | Vista actual da Torre de Hercules , antigo castelo de Faro . |
Va heretar del seu pare el castell de Faro, actual Torre d'Hèrcules[1] i de la seva mare, filla del comte Guterre Rodríguez, el castell d'Aranga.[2] | Herdou do seu pai o castelo de Faro , actual Torre de Hercules [ 3 ] e da súa nai , filla do conde Guterre Rodríguez , o castelo de Aranga xunto co seu couto xurisdicional [ 4 ] . |
Es va casar amb Froila Vermúdez, de la Casa de Trava, unint el seu patrimoni territorial al del llinatge al comtat de Trastàmara. | Casou con Froila Vermúdez , da familia Froilaz-Traba , unindo o seu patrimonio territorial ao da liñaxe no condado de Trastámara . |
Gonzalo Froilaz (-1112), bisbe de Mondoñedo. | Gonzalo Froilaz ( - - 1112 ) , bispo de Mondoñedo . |
Pere Froilaz (1075-1128), comte de Galícia i Trastàmara. | Pedro Froilaz ( 1075-1128 ) , conde de Galiza e Trastámara . |
Rodrigo Froilaz ( - - 1133), almirall de Galícia i senyor de Trasancos.[1][2] Visclávara Froilaz, monja al monestir de Xuvia. | Rodrigo Froilaz ( - - 1133 ) , almirante de Galiza [ 5 ] e señor de Trasancos. [ 6 ] Visclávara Froilaz , monxa no mosteiro de Xuvia . |
Salvador Cabeza de León (Betatanzos, 4 de febrer de 1864 - Santiago de Compostel·la, 20 de maig de 1934) va ser un destacat galleguista, professor i polític gallec. | Salvador Cabeza de León , nado en Betanzos o 4 de febreiro de 1864 e finado en Santiago de Compostela o 20 de maio de 1934 , foi un destacado galeguista , profesor e político galego . |
L'Estatut del 36. | El León del Estatuto del 36 ( en castelán ) . |
Membres del SEG en 1928: D'esquerra a dreta en la filera de darrere: Ramón Otero Pedrayo, Antón Losada Diéguez, Florentino López Cuevillas, Vicente Risco, Carballo Calero, Xosé Filgueira Valverde, Sebastián García Paz, Luis Pintos Fonseca, Antón Fraguas, Bibiano Fernández Osorio-Tafall. | Membros do SEG en 1928 : De esquerda a dereita na fileira de atrás : Ramón Otero Pedrayo , Antón Losada Diéguez , Florentino López Cuevillas , Vicente Risco , Carballo Calero , Xosé Filgueira Valverde , Sebastián García Paz , Luís Pintos Fonseca , Antón Fraguas , Bibiano Fernández Osorio-Tafall . |
Asseguts: Isidro Parga Pondal, Abelardo Moralejo Laso, Xesús Carro García, Salvador Cabeza de León, Joaquín Arias Sanjurjo, Xerardo Álvarez Limeses i Juan Novás Guillán. | Sentados : Isidro Parga Pondal , Abelardo Moralejo Laso , Xesús Carro García , Salvador Cabeza de León , Joaquín Arias Sanjurjo , Xerardo Álvarez Limeses e Juan Novás Guillán . |
Membre de la Joventut Catòlica, fou un convençut carlí. | Membro da Xuventude Católica , foi un convencido carlista . |
Es va llicenciar en Dret en la USC en 1884. | Licenciouse en Dereito na USC en 1884 . |
Amic d'Alfredo Brañas, del qual va ser professor auxiliar, fins a obtenir la seva pròpia càtedra de Dret Internacional el 1903. | Amigo de Alfredo Brañas , do que foi profesor auxiliar , ata obter a súa propia cátedra de Dereito Internacional en 1903 . |
Després de la dimissió presentada per Francisco Piñeiro Pérez, va ser elegit provisionalment alcalde de Compostel·la el dia 30 de novembre de 1910, fins a la seva presa de possessió efectiva en el 20 de febrer de 1911, després que Piñeiro confirmés la seva renúncia dies abans. | Tras a dimisión presentada por Francisco Piñeiro Pérez , foi elixido provisionalmente alcalde de Compostela o día 30 de novembro de 1910 , ata a súa toma de posesión efectiva no 20 de febreiro de 1911 , despois de que Piñeiro reconfirmara a súa renuncia días antes . |
Romandria en el càrrec fins a l'1 de gener de 1914.[1] També va ser degà de la Facultat de Dret. | Permanecería no cargo ata o 1o de xaneiro de 1914 [ 1 ] . Tamén foi decano da Facultade de Dereito . |
El novembre de 1890 participà en la constitució de l'Associació Regionalista Gallega que presidí Manuel Murguía. | En novembro de 1890 participou na constitución da Asociación Regionalista Gallega que presidiu Manuel Murguía . |
En 1917 va donar el discurs d'obertura del curs universitari 1917-1918 de la Universitat de Santiago de Compostel·la amb la lectura de "Notas sobre la disciplina escolar en la Universidad de Santiago durante los siglos XVI, XVII y XVIII". | En 1917 deu o discurso de apertura do curso universitario 1917-1918 da Universidade de Santiago de Compostela coa lectura de " Notas sobre la disciplina escolar en la Universidad de Santiago durante los siglos XVI , XVII y XVIII " . |
Va ser soci fundador de la Reial Acadèmia Gallega. | Foi socio fundador da Real Academia Galega . |
En 1919 s'integrà en la Irmandade da Fala de Compostel·la. | En 1919 integrouse na Irmandade da Fala de Compostela . |
El 21 de juny de 1920 fou elegit vocal del Comitè Compostel·là de l'Associació Espanyola per al Progrés de les Ciències.[1] En 1921 fundà amb altres personalitats l'agrupació folklòrica compostel·lana Cantigas e Agarimos, de la qual fou elegit el seu primer president.[2] En 1925 passà a ocupar la presidència del Semina... | O 21 de xuño de 1920 foi elixido vogal do Comité Compostelán da Asociación Española para o Progreso das Ciencias [ 2 ] . En 1921 fundou con outras personalidades a agrupación folclórica compostelá Cantigas e Agarimos , da que foi elixido o seu primeiro presidente [ 3 ] . En 1925 pasou a ocupar a presidencia do Seminari... |
En 1927 va escriure el umbral de Estampas Compostelanas, la primera publicació bibliogràfica de Ksado, qui en l'edició de 1948 la va substituir per una altra de Valentín Paz-Andrade. | En 1927 escribiu o limiar de Estampas Compostelanas , a primeira publicación bibliográfica de Ksado , quen na edición de 1948 substituiuna por outra de Valentín Paz-Andrade . |
Totes les seves obres com a autor o com a director Vídeo d'una conferència sobre el futur de l'Europa del Benestar ( 19/9/2017 ) Col·laboracions a Attac Espanya Participació en el documental realitzat per Pedro Prada , Xares : el riu que ens porta | Todas as súas obras como autor ou como director Vídeo dunha conferencia sobre o futuro da Europa do Benestar ( 19/9/2017 ) Colaboracións en Attac España Participación no documental realizado por Pedro Prada , Xares : o río que nos leva |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.