Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
La bandera improvisada es va fabricar per ordre del comandant Nahum Sarig, quan va descobrir que la seva brigada no comptava amb una bandera d'Israel. | A bandeira improvisada fabricouse por orde do comandante Nahum Sarig , cando descubriu que a súa brigada non contaba unha bandeira de Israel . |
Els soldats van trobar una sabana, i van dibuixar sobre ella dues franges de tinta i van cosir una estrella de David que van agafar d'un kit de primers auxilis.[1] | Os soldados atoparon unha sabana , e debuxaron sobre ela dúas franxas de tinta e coseron unha estrela de David que colleron dun kit de primeiros auxilios. [ 2 ] |
A Eilat, es commemora l'esdeveniment amb una escultura de bronze construïda per l'escultor Bernard Reder.[1] La fotografia de l'hissat de la bandera de tinta va ser presa pels soldats Micha Perry, i té certa semblança amb la fotografia Alçant la bandera a Iwo Jima, presa durant la segona guerra mundial.[2] | En Eilat , conmemorase o evento cunha escultura de bronce construída polo escultor Bernard Reder [ 3 ] A fotografía do izado da bandeira de tinta foi tomada polo soldado Micha Perry , e ten certo parecido coa fotografía Erguendo a bandeira en Iwo Jima tomada durante a segunda guerra mundial. [ 4 ] |
Reconstrucció moderna de la bandera de tinta Escultura commemorativa de Bernard Reder Una altra escultura commemorativa | Reconstrución moderna da bandeira de tinta Escultura conmemorativa de Bernard Reder Outra escultura conmemorativa |
Rafael Pérez Barreiro, (Madrid, 1862-La Corunya, 29 d'abril de 1932), va ser un filòleg i professor espanyol. | Rafael Pérez Barreiro , nado en Madrid en 1862 e finado na Coruña o 29 de abril de 1932 , foi un filólogo e profesor . |
Fitxa a la RAG | Ficha na RAG [ Ligazón morta ] |
Catedràtic de Llatí i Castellà, va arribar a La Corunya per ocupar la càtedra de Llatí i Llengua Espanyola a l'institut d'ensenyament mitjà. | Catedrático de Latín e Castelán , chegou á Coruña para ocupar a cátedra de Latín e Lingua Española no instituto de ensinanza media . |
Es va integrar en activitats relacionades amb la cultura gallega. | Integrouse en actividades relacionadas coa cultura galega . |
Va ser membre numerari de la Reial Acadèmia Gallega. | Foi membro numerario da Real Academia Galega . |
Va publicar treballs filològics en El Liberal i La Voz de Galicia. | Publicou traballos filolóxicos en El Liberal e La Voz de Galicia . |
Entretenimientos gramaticales, 1935 (recopilació dels seus articles). | Entretenimientos gramaticales , 1935 ( escolma dos seus artigos ) . |
Gran Enciclopèdia Gallega (DVD). | Gran Enciclopedia Galega ( DVD ) . |
Jaime Ozores de Prado, marquès de San Martiño de Ombreiro (La Corunya, 17 de juliol de 1846, ibídem 2 de maig de 1922), va ser un militar i filantrop espanyol. | Jaime Ozores de Prado , marqués de San Martiño de Ombreiro , nado na Coruña o 17 de xullo de 1846 e finado na mesma cidade o 2 de maio de 1922 , foi un militar e filántropo galego . |
Fill d'Eduardo Ozores Valderrama i germà de José María Ozores de Prado. | Fillo de Eduardo Ozores Valderrama e irmán de José María Ozores de Prado . |
Va ser coronel d'artilleria. | Foi coronel de artillaría . |
Vinculat al catolicisme social. | Vinculado ao catolicismo social . |
Va presidir la Reial Acadèmia Gallega de Belles Arts (1901-1922), i va promoure la creació del Museu Provincial i de les Escoles Populars Gratuïtes a la Corunya.[1] Va ser membre de la Reial Acadèmia Gallega exercint el càrrec de secretari.[2] Va ser col·leccionista d'art. | Presidiu a Real Academia Galega de Belas Artes ( 1901-1922 ) , [ 1 ] e promoveu a creación do Museo Provincial e das Escolas Populares Gratuítas na Coruña. Foi membro da Real Academia Galega desempeñando o cargo de secretario. [ 2 ] Foi coleccionista de arte . |
José García Mosquera, (Castro de Escuadro (Maceda, 17 de març de 1817 - Ourense, 19 de novembre de 1868), va ser un escriptor, professor i traductor espanyol. | José García Mosquera , nado en Castro de Escuadro ( Maceda ) o 17 de marzo de 1817 e finado en Ourense o 19 de novembro de 1868 , foi un escritor , profesor e tradutor galego . |
Estudià als seminaris d'Ourense, Santiago de Compostel·la i Salamanca. | Estudou nos seminarios de Ourense , Santiago de Compostela e Salamanca . |
Instal·lat a Ourense, va obrir un Col·legi d'Humanitats. | Instalado en Ourense , abriu un Colexio de Humanidades . |
Va ser professor en els instituts de Pontevedra i Conca i catedràtic de Llatí i Humanitats i de Retòrica i Política en l'Institut d'Ourense. | Foi profesor nos institutos de Pontevedra e Cuenca e catedrático de Latín e Humanidades e de Retórica e Política no Instituto de Ourense . |
Va fer la traducció al gallec del "Beatus ille" d'Horacio que va publicar a Revista Gallega. | Fixo a tradución ao galego do " Beatus ille " de Horacio que publicou en Revista Gallega . |
Era poeta en gallec, espanyol i llatí. | Era poeta en galego , español e latín . |
Alguns dels seus poemes en castellà es van publicar pòstumament a El Heraldo Gallego. | Algúns dos seus poemas en castelán publicáronse postumamente en El Heraldo Gallego . |
Gran Enciclopèdia Gallega (DVD). | Gran Enciclopedia Galega ( DVD ) . |
Carballo Calero, R. (1975) 1963. | ISBN 84-87804-88-8. Carballo Calero , R. ( 1975 ) [ 1963 ] . |
Història de la literatura gallega contemporània. | Historia da literatura galega contemporánea. Galaxia . |
Bibliófilos gallegos. | Couceiro Freijomil , Antonio ( 1951-53 ) . |
Fernández del Riego, F. (1992). | Diccionario Bio-bibliográfico de Escritores ( en castelán ) . Bibliófilos Gallegos . |
Diccionario de escritores en lengua gallega (2a ed.). | Fernández del Riego , F. ( 1992 ) [ 1990 ] . Diccionario de escritores en lingua galega ( 2a ed. ) . Do Castro . |
Jesús San Luis Romero (Carballo, 9 de setembre de 1872 - Santiago de Compostel·la, 22 de setembre de 1966)[1] va ser un escriptor i polític gallec. | Xesús San Luís Romero , nado en Carballo o 9 de setembro de 1872 e finado en Santiago de Compostela o 22 de setembro de 1966 [ 1 ] , foi un escritor e político galego . |
Maçó, va ser tres vegades president del Centre Republicà de Santiago entre 1920 i 1930, va assistir la signatura del pacte de Lestrove. | Masón , foi tres veces presidente do Centro Republicano de Santiago entre 1920 e 1930 , asistiu a sinatura do pacto de Lestrove . |
En la República, fou elegit regidor, fou president del Comitè del Partit Radical Socialista de Compostel·la i formà part de la Comissió organitzadora de l'Assemblea Regional de Municipis de 1932 que decidí la redacció del projecte d'Estatut d'Autonomia. | Na República , foi elixido concelleiro , foi presidente do Comité do Partido Radical Socialista de Compostela e formou parte da Comisión organizadora da Asemblea Rexional de Municipios de 1932 que decidiu a redacción do proxecto de Estatuto de Autonomía . |
Fou candidat a diputat pel partit Radical Socialista a les eleccions de novembre de 1933 però no resultà elegit. | Foi candidato a deputado polo partido Radical Socialista nas eleccións de novembro de 1933 pero non resultou elixido . |
Al maig de 1935 va anunciar la seva retirada de la vida política, però va tornar a ser regidor després de febrer de 1936.[1] | En maio de 1935 anunciou a súa retirada da vida política [ 3 ] , pero volveu ser concelleiro despois de febreiro de 1936 . |
Amb el cop d'estat del 18 de juliol de 1936 va ser detingut i processat per maçó, passant 33 mesos a la cadena.[1] En 1941 tornà la presó condemnat a 12 anys i un dia en aplicació de la Llei de Repressió de la Maçoneria i del Comunisme, passà pels centres penitenciaris de Puerto de Santa María (Cadis), Burgos, Toledo i... | Co golpe de Estado do 18 de xullo de 1936 foi detido e procesado por masón [ 4 ] , pasando 33 meses na cadea. En 1941 volveu o cárcere condenado a 12 anos e un día en aplicación da lei de Represión da Masonería e do Comunismo , pasou polos penais de Porto de Santa María ( Cádiz ) , Burgos , Toledo e Lugo , de onde saíu... |
En enviduar en 1946, passà temporades a Turces (Touro) amb sa filla Dolores. | Ao enviuvar en 1946 , pasou tempadas en Turces ( Touro ) coa súa filla Dolores . |
Allà va escriure el conte en vers "Una noche con la compaña" i el drama en tres actes i un quadre Mania, que va ser prohibit per la censura. | Alí escribiu o conto en verso " Unha noite coa compaña " e o drama en tres actos e un cadro Xenreira , que foi prohibido pola censura . |
En 1950 li van concedir el premi de poesia del Centre Gallec de Buenos Aires i li van fer un dinar d'homenatge a Rubios. | En 1950 concedéronlle o premio de poesía do Centro Galego de Buenos Aires e fixéronlle un xantar de homenaxe en Roxos . |
El fidalgo, 1918, 1a ed. amb portada d'Asorey i 2a de Camilo Díaz.[1] Rosiña, 1998. | O fidalgo , 1918 , 1a ed. con portada de Asorey e 2a de Camilo Díaz. [ 5 ] Rosiña , 1998 . |
Manía, 2002. | Xenreira , 2002 . |
La festa n-o de carrer. | A foliada n-o rueiro . |
La vuelta del bergantiñano, 1928, Nós, amb portada de Camilo Díaz.[1] Versos escritos en Buenos Aires y otros poemas, 1999, recopilació de la seva poesia en la emigración bonaerense. | A volta do bergantiñán , 1928 , Nós , con portada de Camilo Díaz. [ 6 ] Versos escritos en Buenos Aires e outros poemas , 1999 , escolma da súa poesía na emigración bonaerense . |
Fill de Francisco San Luis, que havia estat president del Comitè Republicà, síndic i alcalde de Carballo en la Primera República i germà de Ramón San Luis Romero. | Fillo de Francisco San Luís , que fora presidente do Comité Republicano , síndico e alcalde de Carballo na Primeira República e irmán de Ramón San Luís Romero . |
Realitzà els estudis primaris a Carballo i, després, es posà a treballar com a aprenent de sabater. | Realizou os estudos primarios en Carballo e , despois , púxose a traballar como aprendiz de zapateiro . |
Als vint anys emigrà a l'Argentina i col·laborà en El Eco de Galicia, per al qual va escriure articles amb el pseudònim Un mozo bergantiñán. | Aos vinte anos emigrou á Arxentina e colaborou en El Eco de Galicia , para o que escribiu artigos co pseudónimo Un mozo bergantiñán . |
Allà va escriure els monòlegs Para que me enamoré? (1897) i En el quinteiro, la comèdia El sastre aprovechado (estrenada al Saló Teatre de l'Orfeó Espanyol l'abril de 1898) i les revistes folklòrico-musicals A romaxe de san Campio i Una noche en el molino (estrenada el 1959 a Santiago de Compostel·la). | Alí escribiu os monólogos Para que me namorei ? ( 1897 ) e No quinteiro , a comedia O xastre aproveitado ( estreada no Salón Teatro do Orfeón Español en abril de 1898 ) e as revistas folclórico-musicais A romaxe de san Campio e Unha noite no muíño ( estreada en 1959 en Santiago de Compostela ) . |
En 1902 tornà a Galícia, i s'establí com a sabater a Santiago de Compostel·la. | En 1902 volveu a Galiza , e estableceuse como zapateiro en Santiago de Compostela . |
Va reprendre la seva tasca escrita i va col·laborar en diversos periòdics (com ara La Defensa, El Látigo o La Campana) amb composicions anticaciquils, amb un esperit de lluita agrària que, reivindicada per Solidaridad Gallega i altres organitzacions agràries, mobilitzava la societat gallega del primer terç del segle XX... | Retomou a escrita e colaborou en varios xornais ( como La Defensa , El Látigo ou La Campana ) con composicións anticaciquís , cun espírito de loita agraria que , reivindicada por Solidaridad Gallega e outras organizacións agrarias , mobilizaba a sociedade galega do primeiro terzo do século XX . |
San Luis Romero va compondre i va estrenar nombroses obres dramàtiques, algunes de les quals atacaven els abusos del poder dels cacics. | San Luís Romero compuxo e estreou numerosas obras dramáticas , algunhas das cales atacaban os abusos do poder dos caciques . |
Aquesta línia del teatre social xa havia estat iniciada per Manuel Lugrís Freire. | Esta liña do teatro social xa fora iniciada por Manuel Lugrís Freire . |
Publicà El fidalgo, estrenada al Teatre Principal el gener de 1918 i Rosiña, estrenada el febrer de 1921. | Publicou O fidalgo , estreada no Teatro Principal en xaneiro de 1918 e Rosiña , estreada en febreiro de 1921 . |
Col·laborà en el suplement Nós d'El Noroeste. | Colaborou no suplemento Nós de El Noroeste . |
En poesia va escriure La vuelta del bergantiñán (1928). | En poesía escribiu A volta do bergantiñán ( 1928 ) . |
Jesús San Luis, 1929. | Xesús San Luís , 1929 . |
L'abril de 1936 s'intentà portar al cinema el seu drama anticaciquil El fidalgo.[1] Deixà una obra inèdita Una noche con' a Compaña. | En abril de 1936 intentouse levar ao cine o seu drama anticaciquil O fidalgo. [ 2 ] Deixou unha obra inédita Unha noite co ' a Compaña . |
Ir Yendo, ed. Enrique Peinador Lines. | Ir Indo , ed. Enrique Peinador Lines . |
Burgès, empresari, galleguista, mecenes i filantrop. | Burgués , empresario , galeguista , mecenas e filántropo . |
Gurriarán, Ricardo (2016). | ISBN 84-7680-584-5. Gurriarán , Ricardo ( 2016 ) . |
Enrique Peinador Lines y Mondariz. | Enrique Peinador Lines e Mondariz . |
Empresa, turisme i país (PDF). | Empresa , turismo e país ( PDF ) . |
Article " PEINADOR LINES , Enrique " en Gran Enciclopedia Gallega Silverio Cañada | Artigo " PEINADOR LINES , Enrique " en Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada |
Enrique Peinador Lines (Pontevedra, 1880 - Vigo, 19 de juny de 1940)[1] va ser un empresari i filantrop gallec. | Enrique Peinador Lines , nado en Pontevedra en 1880 e finado en Vigo o 19 de xuño de 1940 [ 1 ] , foi un empresario e filántropo galego . |
Fill de Sabino Enrique Peinador Vela, va succeir al seu pare com a gerent del balneari de Mondariz en 1907. | Fillo de Sabino Enrique Peinador Vela , sucedeu ao seu pai como xerente do balneario de Mondariz en 1907 . |
Va ser Soci protector del Seminari d'Estudis Gallecs, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Gallega i artífex de la constitució de l'ajuntament de Mondariz-Balneario en 1924. | Foi Socio protector do Seminario de Estudos Galegos , académico correspondente da Real Academia Galega e artífice da constitución do concello de Mondariz-Balneario en 1924 . |
Membre del Partit Galleguista, l'abril de 1936 va ser escollit compromissari en la candidatura del Front Popular per Pontevedra per a l'elecció del president de la República.[1] | Membro do Partido Galeguista , en abril de 1936 foi elixido compromisario na candidatura da Fronte Popular por Pontevedra para a elección do presidente da República. [ 2 ] |
Juntament amb el seu germà, Ramón Peinador Lines, va convertir Mondariz en un important centre de la cultura gallega on se celebraven tertúlies literàries amb la participació dels intel·lectuals, com ara la sessió d'ingrés a la Reial Acadèmia Gallega de Ramón Cabanillas en 1920. | Xunto co seu irmán , Ramón Peinador Lines , converteu Mondariz nun importante centro da cultura galega onde se celebraban faladoiros literarios coa participación dos intelectuais , como a sesión de ingreso na Real Academia Galega de Ramón Cabanillas en 1920 . |
Subvencionà exploracions arqueològiques, promocionà diverses publicacions al balneari i creà un museu amb peces arqueològiques i etnogràfiques. | Subvencionou exploracións arqueolóxicas , promocionou diversas publicacións no balneario e creou un museo con pezas arqueolóxicas e etnográficas . |
En 1936 li van expropiar els terrenys on es va construir, en 1954, l'aeroport de Vigo. | En 1936 expropiáronlle os terreos onde se construíu , en 1954 , o aeroporto de Vigo . |
Va publicar diferents articles a Mondariz i La Temporada a Mondariz, va col·laborar en la Guía turística Mondariz-Vigo-Santiago (1912) i va escriure Vocabulario de los cesteiros de Mondariz, en la revista Nós (1922). | Publicou diferentes artigos en Mondariz e La Temporada en Mondariz , colaborou na Guía turística Mondariz-Vigo-Santiago ( 1912 ) e escribiu Vocabulario dos cesteiros de Mondariz , na revista Nós ( 1922 ) . |
Manuel Castro López, (Lugo, 22 de juliol de 1860 - Buenos Aires, 25 de juny de 1926), va ser un periodista i escriptor espanyol. | Manuel Castro López , nado en Lugo o 22 de xullo de 1860 e finado en Bos Aires o 25 de xuño de 1926 , foi un xornalista e escritor galego . |
Narradores ocasionales del siglo XIX (Relato breve). | Narradores ocasionais do século XIX ( Relato breve ) ( PDF ) . |
84-453-3736-X . | ISBN 84-453-3736-X . |
Consultat el 6 de novembre de 2013. | Consultado o 6 de novembro de 2013 . |
Treballà als Jutjats de Lugo i formà part de la redacció de la revista La Juventud Galaica. | Traballou nos Xulgados de Lugo e formou parte da redacción da revista La Juventud Galaica . |
Milità en el Partit Republicà Democràtic Federal de Pi i Margall i actuà com a secretari en la seva Assemblea de Lugo (1887). | Militou no Partido Republicano Democrático Federal de Pi i Margall e actuou como secretario na súa Asemblea de Lugo ( 1887 ) . |
Va fundar el setmanari El Ciudadano (1889) i l'Associació d'Escriptors i Artistes (1891). | Fundou o semanario El Ciudadano ( 1889 ) e a Asociación de Escritores e Artistas ( 1891 ) . |
En 1892 emigrà a Buenos Aires on col·laborà i dirigí El Eco de Galicia i fundà en 1898 Almanaque Gallego. | En 1892 emigrou a Bos Aires onde colaborou e dirixiu El Eco de Galicia e fundou en 1898 Almanaque Gallego . |
Va publicar alguns poemes en gallec. | Publicou algúns poemas en galego . |
Fou nomenat soci de mèrit de la Lliga Gallega (1899) per la seva tasca a favor de la causa galleguista. | Foi nomeado socio de mérito da Liga Gallega ( 1899 ) polo seu labor a prol da causa galeguista . |
Rodríguez Iglesias, F., ed. Galícia, Art, Tom XV: Art Contemporani. | Rodríguez Igrexas , F. , ed. Galicia , Arte , Tomo XV : Arte Contemporánea . |
Pizarra Rodríguez, Manuel; Isidoro Brocos Gómez, sus vidas, su familia, su obra, 245 p, s., Diputación de Lugo, 2002. | ISBN 84-89468-11-7. Lousa Rodríguez , Manoel ; Isidoro Brocos Gómez , sus vidas , su familia , su obra , 245 p , s. , Deputación de Lugo , 2002 . |
Mon , Fernando et al. , article " BROCOS GÓMEZ , Isidoro " de la Gran Enciclopedia Gallega Silverio Cañada . | Mon , Fernando et al. , artigo " BROCOS GÓMEZ , Isidoro " da Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada . |
Els Brocos, una saga gallega, Diario de León Exposició Isidoro Brocos Escultura i dibuix a la Col·lecció ABANCA a Pontevedra | Los Brocos , una saga gallega Diario de León ( en castelán ) . Exposición Isidoro Brocos Escultura e debuxo na Colección ABANCA en Pontevedra |
Isidoro Brocos Gómez, (Santiago de Compostel·la, 4 d'abril de 1841-ibídem, 26 de novembre de 1914), fou un escultor, gravador i dibuixant gallec. | Isidoro Brocos Gómez , nado en Santiago de Compostela o 4 de abril de 1841 e finado ibídem o 26 de novembro de 1914 , foi un escultor , gravador e debuxante galego . |
Tomba d'Isidoro Brocos al cementiri de Santo Amaro de La Corunya. | Tumba de Isidoro Brocos no cemiterio de Santo Amaro da Coruña . |
Es va formar a l'Escola de San Fernando de Madrid, a Roma i a París. | Formouse na Escola de San Fernando de Madrid , en Roma e en París . |
Va ser professor de l'Escola d'Arts i Oficis de la Corunya, on va tenir entre els seus alumnes Pablo Picasso i va fer gravats per a La Ilustración Gallega y Asturiana. | Foi profesor da Escola de Artes e Oficios da Coruña , onde tivo entre os seus alumnos a Pablo Picasso e fixo gravados para La Ilustración Gallega y Asturiana . |
Era germà gran del pintor Modesto Brocos i, encara que va morir a Santiago, està enterrat al cementiri de San Amaro de la Corunya.[1] | Era irmán maior do pintor Modesto Brocos e , inda que finou en Santiago , está soterrado no cemiterio de San Amaro da Coruña. [ 4 ] |
Carolina del Olmo (Madrid, 1974)[1] és una filòsofa espanyola. | Carolina del Olmo , nada en Madrid en 1974 [ 1 ] é unha filósofa española . |
Carolina del Olmo Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ cerca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en espanyol : Carolina del Olmo . | Carolina del Olmo Nacemento 1974 Madrid Nacionalidade España Educada en Universidade Complutense de Madrid Ocupación filósofa [ editar datos en Wikidata ] |
Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat Complutense de Madrid. | Licenciouse en Filosofía pola Universidade Complutense de Madrid . |
És directora de publicacions del Círculo de Bellas Artes de Madrid i de la revista Minerva. | É directora de publicacións do Círculo de Bellas Artes de Madrid e da revista Minerva . |
És una pensadora feminista sobre temes de criança i conciliació familiar, i crítica amb aquest últim concepte.[2] | É unha pensadora feminista sobre temas de crianza e conciliación familiar , e crítica con este último concepto. [ 2 ] |
↑ Dades biogràfiques a la web del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. | ↑ Datos biográficos na web do Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. ↑ Pérez Pena , Marcos . |
"Caminem cara a un món no que coidar personalment dos teus fills vai ser un luxo". | Praza Pública , ed. " " Camiñamos cara a un mundo no que coidar persoalmente dos teus fillos vai ser un luxo " " . Consultado o 22 de xaneiro de 2017 . |
Evaristo Martelo Paumán del Nero (La Corunya, 25 d'abril de 1853 - 31 de març de 1928), fou un escriptor i advocat gallec.[1] | Evaristo Martelo Paumán del Nero , nado na Coruña o 25 de abril de 1853 e falecido na mesma cidade o 31 de marzo de 1928 , foi un escritor e avogado galego. [ 1 ] |
Landras e bayas, 1919, El Noroeste, La Corunya. | Landras e bayas , 1919 , El Noroeste , A Coruña . |
Poema histórico-brigantino da Unión Ibérica (segle XIV), 1922, La Corunya. | Poema histórico-brigantino da Unión Ibérica ( século XIV ) , 1922 , A Coruña . |
El Laudemio, su legislación y jurisprudencia hasta el año 1898, 1899, La Coruña. | El laudemio , su legislación y jurispridencia hasta el año 1898 , 1899 , A Coruña . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.