Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Gómez , ; ( 2001 ) . ( ed. ) . p. 166 . | Gómez , Anxo ; Queixas , Mercedes ( 2001 ) . |
MARTÍNEZ MORÁS, Fernando: Letras de duelo. | Historia xeral da literatura galega ( 1a ed. ) . |
Don Evaristo Martillo Paumán " Boletín de la RAG no 204 , 1/5/1928 , pp. 312 – 314 . | A Nosa Terra. p. 166. ISBN 84-95350-79-3. [ Ligazón morta ] Martínez Morás , Fernando : " Letras de duelo . |
Monteagudo, Henrique: " Martillo Paumán de él Nero , Evaristo " in Gran Enciclopedia Gallega Silverio Cañada Suárez , Laura : " Vida y obra de Evaristo Martillo Paumán " en Adra : revista de los socios y socias del Museo del Pueblo Gallego , 8 , 2013 , pp. 83–107 . | Don Evaristo Martelo Paumán " Boletín da RAG no 204 , 1/5/1928 , pp. 312 – 314. Monteagudo , Henrique : " Martelo Paumán del Nero , Evaristo " in Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada Suárez , Laura : " Vida e obra de Evaristo Martelo Paumán " en Adra : revista dos socios e socias do Museo do Pobo Galego , 8 , 2013 ... |
Ajuntament de Vimianzo Evaristo Martelo i el Castell de Vimianzo | Concello de Vimianzo Evaristo Martelo e o Castelo de Vimianzo |
Els afiliats do demo | Os afillados do demo . |
Fill de Ramón Martelo Núñez de Leis i Dolores Paumán Zuazo de Andrade, era descendent del poeta i almirall Pay Gómez Chariño, va fer estudis per marí, però finalment es dedicà al dret. | Fillo de Ramón Martelo Núñez de Leis e Dolores Paumán Zuazo de Andrade , era descendente do poeta e almirante Pai Gómez Chariño , fixo estudos para mariño , pero finalmente dedicouse ao Dereito . |
La vida d'Evaristo Martelo va transcórrer entre la Casa de l'Arc a Lage, el pazo dels Andeiro a Rianjo, el Castell de Vimianzo (que ell va comprar) i el Pazo d'Ombre. | A vida de Evaristo Martelo transcorreu entre a Casa do Arco en Laxe , o pazo dos Andeiro en Rianxo , o castelo de Vimianzo ( que el mercou ) e o pazo de Ombre . |
Membre de la noblesa, fou marquès d'Almeiras i vescomte d'Andeiro. | Membro da nobreza , foi Marqués de Almeiras e Vizconde de Andeiro . |
Era un dels contertulians de la Cova Cèltica de la Corunya, en la qual participava amb Eduardo Pondal, amb qui va travar una gran amistat, influint en la seva obra. | Era un dos contertulios da Cova Céltica coruñesa , na que participaba con Eduardo Pondal , con quen trabou unha grande amizade , influíndo na súa obra . |
Va fer gala de patriotisme gallec, sobretot en la defensa de l'idioma, al que qualificava com "parla de reis". | Fixo gala dun patriotismo galego exemplar , sobre todo na defensa do idioma , ao que cualificaba como " fala de reis " . |
Va col·laborar en Revista Gallega. | Colaborou en Revista Gallega . |
Va ser membre de la Reial Acadèmia Gallega (1921-1928).[1] | Foi membro da Real Academia Galega ( 1921-1928 ) . [ 2 ] |
Es casà amb Josefa de la Maza Agar, filla de Ramón María de la Maza Quiroga. | Casou con Josefa de la Maza Agar , filla de Ramón María de la Maza Quiroga . |
Os afiliados do demo, 1885, La Corunya. | Os afillados do demo , 1885 , A Coruña . |
A noite de San Silvestre, 1890, La Corunya. | A noite de San Silvestre , 1890 , A Coruña . |
Líriques gallegues, 1894, La Corunya. | Líricas gallegas , 1894 , A Coruña . |
Aquestes obres, juntament amb una altra inèdita, As toupas do Pindo, formen un conjunt caracteritzat pel to satíric i la defensa de l'idioma. | Estas obras , xunto con outra inédita , As toupas do Pindo , forman un conxunto caracterizado polo ton satírico e a defensa do idioma . |
Celestino García Romero (Boiro, 19 de gener de 1855 - Santiago de Compostel·la, 18 de gener de 1929), fou un frare i escriptor gallec. | Celestino García Romero , nado en Boiro o 19 de xaneiro de 1855 e finado en Santiago de Compostela o 18 de xaneiro de 1929 , foi un frade e escritor galego . |
Jesuïta des de 1880, va fer els seus vots definitius el 2 de febrer de 1892. | Xesuíta dende 1880 , fixo os seus votos definitivos o 2 de febreiro de 1892 . |
Va ser poeta en llatí, castellà i gallec. | Foi poeta en latín , castelán e galego . |
El seu poema gallec més conegut és "Canto a Galícia", publicat en 1929 i traduït a l'italià. | O seu poema galego máis coñecido é " Canto a Galicia " , publicado en 1929 e traducido ao italiano . |
Va escriure les peces teatrals "Santa Liberata", drama històric i la comèdia A señá Tiburcia (estrenada pel Colegio de Huérfanas de Santiago, 1920), així com poemes i contes en gallec per a nens, i alguns treballs arqueològics. | Escribiu as pezas teatrais Santa Liberata , drama histórico e a comedia A señá Tiburcia ( estreada polo Colexio de Orfas de Santiago , 1920 ) , así como poemas e contos en galego para rapaces , e algúns traballos arqueolóxicos . |
Col·laborà a Ultreya. | Colaborou en Ultreya . |
Va publicar alguns treballs assagístics en llengua gallega, com "As reliquias de Sant Yago", "Un ourensano que n'e de esquencer" i "Defensa del protohistorismo del idioma gallego". | Publicou algúns traballos ensaísticos en lingua galega , coma " As reliquias de Sant Yago " , " Un ourensán que n’e de esquencer " e " Defensa do protohistorismo do idioma gallego " . |
Entre els seus treballs assagístics en castellà estan "Un temple primitiu en el Vedat d'Amoreira", "Una estació romana desconeguda", "Les làpides romanes de Ciutadella", "Memòries romanes de Cuntis", "Un llibre de Galícia i un escriptor gallec", "De re epigrafica", "Inscripcions a les esglésies de Padró i Pastoriza" i ... | Entre os seus traballos ensaísticos en castelán están " Un templo primitivo en el Coto de Amoreira " , " Una estación romana desconocida " , " Las lápidas romanas de Ciudadela " , " Memorias romanas de Cuntis " , " Un libro de Galicia y un escritor gallego " , " De re epigrafica. Inscripciones en las iglesias de Padrón... |
Va tenir una intensa activitat epistolar amb historiadors coetanis com César Vaamonde Lores. En 2000 l'editorial SEPT va publicar el seu assaig teològic Infierno y gloria, una edició facsímil del manuscrit, que és el primer tractat teològic escrit en llengua gallega. Va deixar inèdites les obres Las lámparas del Apósto... | Tivo unha intensa actividade epistolar con historiadores coetáneos como César Vaamonde Lores . |
De la seva obra destaquen Poesías (1878), el seu llibre més romàntic; Soazes d'un vello (1886) premi literari de La Voz de Galicia i publicat per Biblioteca Gallega i posteriorment amb "Contiños da Tierra" a la tercera part de Soazes d'un vello. | Da súa obra destacan Poesías ( 1878 ) , o seu libro máis romántico ; Soazes d’un vello ( 1886 ) premio literario de La Voz de Galicia e publicado por esta editorial ( Biblioteca Gallega ) e posteriormente con " Contiños dá Terra " na terceira parte de Soazes d ́un vello . |
Té publicada per entregues un novel·la curta amb el títol "Por un retrato" a la revista Galicia de la Corunya. | Ten publicada por entregas un novela curta co título " Por un retrato " na revista Galicia da Coruña. Tampouco están publicadas dúas das súas novelas en castelán Lola e Votos Eternos . |
La llegenda " Afrenta , daga i vieira " inclosa en Soazes d'un borrissol és un bell relat ambientat en l'edat mitjana en la qual apareixen castells i paratges de la bisbarra de l'Ulla . | A lenda " Afronta , daga e vieira " incluída en Soazes d ́un vello é un fermoso relato en tempo medieval na que aparecen castelos e paraxes da bisbarra do Ulla , nobres violentos e sufridas heroínas , na que está presente encontros , amores secretos , fuxida fracasada , xuramento , anagnórises , arrepentimento e múltip... |
Però, pel que és més conegut Benito Losada és per la trentena de poemes solts Contiños (1888) de signe costumista i pels seus epigrames. | Pero polo que é máis coñecido Benito Losada é pola trintena de poemas soltos Contiños ( 1888 ) de signo costumista e polos seus epigramas . |
Aquestes composicions, posseeixen un marcat caràcter picaresc, munts d'al·lusions malicioses, la qual cosa va motivar algunes crítiques, entre elles de Pardo Bazán, per considerar que resultaven de mal gust. | Estas composicións , posúen un marcado carácter picaresco , cheas de alusións maliciosas , o cal motivo algunhas críticas , entre elas de Pardo Bazán , por considerar que resultaban chocarreras e de mal gusto . |
En 1922 Aubrey Fitz Bell li va dedicar un apèndix de Portuguese Litarature al renaixement literari gallec on destaca sobretot el seu populisme perquè presenta quadres colorits, íntims i interessants de la vida de camp a Galícia. | En 1922 Aubrey Fitz Bell dedicoulle un apéndice de Portuguese Litarature ao renacemento literario galego onde salienta sobre todo o seu populismo porque presenta cadros coloridos , íntimos e interesantes da vida de campo en Galicia . |
Hi ha un ampli i detallat estudi biogràfic i bibliogràfic de Benito Losada Astray d'Antonio Couceiro Freijomil (1952) i de Ricardo Carballo Calero (1975). | Hai un amplo e detallado estudo biográfico e bibliográfico de Benito Losada Astray de Antonio Couceiro Freijomil ( 1952 ) e de Ricardo Carballo Calero ( 1975 ) . |
El 1991, amb motiu del centenari de la seva mort, José Filgueira Valverde, li va dedicar un article a Faro de Vigo. | En 1991 , con motivo do centenario do seu falecemento , José Filgueira Valverde , dedicoulle un artigo en Faro de Vigo . |
Carballo Calero, R. (1975) 1963. | Carballo Calero , R. ( 1975 ) [ 1963 ] . Historia da literatura galega contemporánea . |
Història de la literatura gallega contemporània. | Galaxia. ISBN 84-7154-227-7. Couceiro Freijomil , A. ( 1952 ) . |
Fernández del Riego, F. (1992). | Diccionario Bio-bibliográfico de Escritores ( en castelán ) II. Santiago de Compostela : Bibliófilos Gallegos. p. 338 . |
Diccionario de escritores en lengua gallega (2a ed.). | Fernández del Riego , F. ( 1992 ) [ 1990 ] . Diccionario de escritores en lingua galega ( 2a ed. ) . Do Castro . |
Benito Ramón Hipólito Losada Astray, (Santiago de Compostel·la, 19 de novembre de 1824 - San Mamede de Ribadulla, 11 de setembre de 1891), va ser un metge, militar i escriptor espanyol. | Benito Ramón Hipólito Losada Astray , nado en Santiago de Compostela o 19 de novembro de 1824 e finado en San Mamede de Ribadulla o 11 de setembro de 1891 , foi un médico , militar e escritor galego . |
Fill de Benito Alvarez-Losada Pardo, catedràtic de Dret Penitenciari, i Teresa Astray-Caneda Calvelo. | Fillo de Benito Alvarez-Losada Pardo , catedrático de Dereito Penal , e Teresa Astray-Caneda Calvelo . |
Es va llicenciar en Medicina i va ingressar en el Cos de Sanitat Militar. | Licenciouse en Medicina e ingresou no Corpo de Sanidade Militar . |
Va exercir de metge militar al País Basc durant la guerra carlina i més tard a Cuba. | Exerceu de médico militar no País Vasco durante a guerra carlista e máis tarde en Cuba . |
Convençut anticlerical, s'interessà en la política liberal, afiliant-se al partit republicà, fet que el portà a participar en l'aixecament de Solís de 1846. | Convencido anticlerical , interesouse na política liberal , afiliándose ao partido republicano , o que o levou a participar no levantamento de Solís de 1846 . |
Col·laborador de diverses publicacions, com El Heraldo Gallego i Revista Gallega, es pot adscriure a la generació provincialista, per la qual cosa me la va ser part de la nòmina de poetes tardans del Rexurdimento. | Colaborador de diversas publicacións , como El Heraldo Gallego e Revista Gallega , pódese adscribir á xeración provincialista , polo que forma parte da nómina de poetas tardíos do Rexurdimento . |
Es conserva un manuscrit que titula “Os que ensinan a orella” en el qual arremet implacablement contra el clergat pel seu desig d'exclusivitat en l'ensenyament públic i que li va valer una forta campanya de desprestigi per part d'un jove director de periòdic compostelano, però al que va venir a donar-li la raó el Reial... | Consérvase un manuscrito que titula " Os que ensinan a orella " no que arremete implacablemente contra o clero polo seu desexo de exclusividade no ensino público e que lle valeu unha forte campaña de desprestixio por parte dun mozo director dun xornal compostelán , pero ao que veu a darlle a razón o Real Decreto sobre ... |
La Pequeña Patria, Santiago, 30 de desembre de 1890, núm. 6. | La Pequeña Patria , Santiago , 30 de decembro de 1890 , n.o 6 . |
Un cop jubilat del seu lloc de general metge militar, va començar a dedicar-se a la creació literària. | Unha vez xubilado do seu posto de xeneral médico militar , comezou a dedicarse á creación literaria . |
Després de la mort de la seva dona, es va sumir en una gran tristesa que va reflectir en els versos "Records". | Tras o falecemento da súa muller , sumiuse nunha gran tristura que reflectiu nos versos " Recordos " . |
Després vindria la novel·la curta Votos eternos d'estil romàntic. | Logo viría a novela curta Votos eternos de estilo romántico . |
En 1883 va acabar una altra de les seves novel·les en castellà Paca, en la qual narra minuciosament les llargues jornades d'un viatge en diligència de Santiago a Madrid a mitjan XIX. | En 1883 rematou outra das súas novelas en castelán Paca , na que narra minuciosamente as longas xornadas dunha viaxe en dilixencia de Santiago a Madrid a mediados do XIX . |
Es conserva un manuscrit en castellà d'un relat tràgic romàntic titulat "Mario", que no va arribar a publicar-se. | Consérvase un manuscrito en castelán dun relato tráxico romántico titulado " Mario " , que non chegou a publicarse . |
Jaime Solá Mestre (Vigo, 11 de setembre de 1874 - ibídem, 9 de gener de 1940), va ser un escriptor i periodista espanyol. | Jaime Solá Mestre , nado en Vigo o 11 de setembro de 1874 e finado en Vigo o 9 de xaneiro de 1940 , foi un escritor e xornalista galego . |
El alma de lana aldea, 1918. | El alma de la aldea , 1918 . |
Ram captiu. | Ramo cativo . |
A Vida Gallega van aparèixer els relats: Anduriña (1917), Diablillos i Mis memorias. | En Vida Gallega apareceron os relatos : Anduriña ( 1917 ) , Diablillos e Mis memorias . |
Gran Enciclopèdia Gallega (DVD). | Gran Enciclopedia Galega ( DVD ) . El Progreso . |
José Gil Gil, Juan Tato Lens, Jaime Solá, Julián García Larrú i Julián Iglesias. | José Gil Gil , Juan Tato Lens , Jaime Solá , Julián García Larrú e Julián Iglesias . |
Va ser nebot del també periodista Luis Antonio Mestre i va viure al Grove en la seva infància. | Foi sobriño do tamén xornalista Luis Antonio Mestre e viviu no Grove na súa infancia . |
La seva mare va ser hereva d'una part del Gran Hotel de La Toja el 1891. | A súa nai foi herdeira dunha parte do Gran Hotel da Toxa en 1891 . |
Va estudiar Dret a Santiago de Compostel·la i Valladolid, però professionalment es va dedicar al periodisme. | Estudou Dereito en Santiago de Compostela e Valladolid , pero profesionalmente dedicouse ao xornalismo . |
En 1903 comprà el periòdic El Independiente de Vigo, que passà a anomenar-se Noticiero de Vigo. | En 1903 mercou o xornal El Independiente de Vigo , que pasou a chamarse Noticiero de Vigo . |
Passà un temps a Madrid, on formà part de la redacció d'El Globo i col·laborà en altres periòdics. | Pasou un tempo en Madrid , onde formou parte da redacción de El Globo e colaborou noutros xornais . |
Va dirigir les revistes Poquita Cosa i Vigo Juvenil. | Dirixiu as revistas Poquita Cosa e Vigo Juvenil . |
Dempeus, d'esquerra a dreta: Apolinar Torres, Avelino Rodríguez Elías, Laureano Domínguez Cao-Cordido i Manuel Lustres Rivas. | De pé , de esquerda a dereita : Apolinar Torres , Avelino Rodríguez Elías , Laureano Domínguez Cao-Cordido e Manuel Lustres Rivas . |
Asseguts Jaime Solá, Manuel Otero Bárcena i Blas Agra Mancebo.[1] | Sentados Jaime Solá , Manuel Otero Bárcena e Blas Agra Mancebo. [ 1 ] |
La seva contribució més important va ser la revista Vida Gallega, que va dirigir des de la seva creació el 1909 fins al final de la seva primera època el 1938. | A súa contribución máis importante foi a revista Vida Gallega , que dirixiu dende a súa creación en 1909 ata o final da súa primeira época en 1938 . |
Des de les pàgines de Vida Gallega va fer una clara promoció del complex hoteler de la Toja, sent accionista de la societat anònima que el gestionava. | Desde as páxinas de Vida Gallega fixo unha clara promoción do complexo hoteleiro da Toxa , sendo accionista da sociedade anónima que o xestionaba . |
Antolín López Peláez, nascut a Manzanal del Puerto (Villagatón) el 31 d'agost de 1866 i mort a Madrid el 22 de desembre de 1918, va ser un bisbe i escriptor espanyol. | Antolín López Peláez , nado en Manzanal del Puerto ( Villagatón ) o 31 de agosto de 1866 e finado en Madrid o 22 de decembro de 1918 , foi un bispo e escritor español . |
De pare guàrdia civil, destinat a Manzanal del Puerto, tota sa família paterna era de Noceda del Bierzo, on visqué d'infant alguns anys i anà a escola. | O pai era garda civil destinado en Manzanal del Puerto. Toda a súa familia paterna era de Noceda del Bierzo , onde viviu de neno algúns anos e foi á escola . |
Guanyà una beca per estudiar al seminari d'Astorga on va fer la carrera eclesiàstica. | Gañou unha bolsa para estudar no seminario de Astorga e fixo a carreira eclesiástica . |
Ordenat sacerdot, va ser nomenat ecònom de Mombuey i, posteriorment Majordom del seminari d'Astorga. | Ordenado sacerdote , foi nomeado ecónomo de Mombuey e , posteriormente Maiordomo do seminario de Astorga . |
En 1890, amb 23 anys, va ser Canonge Magistral de Lugo, on a més de dedicar-se al professorat, va ser polemista en la premsa catòlica. | En 1890 , con 23 anos , foi Cóengo Maxistral de Lugo , onde ademais de dedicarse ao profesorado , foi polemista na prensa católica . |
Va col·laborar en Revista Gallega. | Colaborou en Revista Gallega . |
Va romandre a Lugo sis anys i va ser després Doctor de la Metropolitana de Burgos. | Permaneceu en Lugo seis anos e foi despois Doutor da Metropolitana de Burgos . |
El 1905 fou nomenat bisbe de Jaca i elegit senador per la seva província eclesiàstica fins a ser elegit arquebisbe de Tarragona el 1913. | En 1905 foi nomeado bispo de Jaca e elixido senador pola súa provincia eclesiástica ata ser elixido arcebispo de Tarragona en 1913 . |
L'exposició contínua del Santíssim a la santa església catedral de Lugo, 1892. | La exposición continua del Santísimo en la santa iglesia catedral de Lugo , 1892 . |
El Pontificat i l'actual pontífex: llibre escrit amb motiu del jubileu episcopal de Lleó XIII, 1893.[1] Història del culte eucarístic a Lugo. | El Pontificado y el actual pontifice : libro escrito con motivo del jubileo episcopal de León XIII , 1893. [ 1 ] Historia del culto eucarístico en Lugo . |
Las poesías de Feijoo, sacadas a la luz amb un pròleg d'Antolín López Peláez, 1899.[2] Los escritos de Sarmiento y el siglo de Feijoo, 1901, Biblioteca Gallega.[3] El Derecho español en sus relaciones con la Iglesia, 1902. | Las poesías de Feijoo , sacadas á luz con un prólogo de Antolín López Peláez , 1899. [ 2 ] Los escritos de Sarmiento y el siglo de Feijoo , 1901 , Biblioteca Gallega. [ 3 ] El Derecho español en sus relaciones con la Iglesia , 1902 . |
Els danys del llibre, 1905. | Los daños del libro , 1905 . |
Museu Diocesà. | Museos diocésanos . |
Franklin Pierce Adams, nascut a Chicago el 1881 i mort a Nova York el 1960, va ser un periodista i escriptor nord-americà. | Franklin Pierce Adams , nado en Chicago en 1881 e finado en Nova York en 1960 , foi un xornalista e escritor norteamericano . |
Always in Good Humour i The Conning Tower van ser els títols de les seves columnes diàries a la premsa novaiorquesa, signades com FPA. | Always in Good Humour e The Conning Tower foron os títulos das súas columnas diarias na prensa neoiorquina , asinadas como FPA . |
Va començar a treballar al Chicago Journal el 1903, però ja el 1904 va passar al New York Evening Mail, on va treballar fins al 1913, quan va passar al New York Tribune. | Comezou a traballar no Chicago Journal en 1903 , pero xa en 1904 pasou ao New York Evening Mail , onde traballou ata 1913 , cando pasou ao New York Tribune . |
Durant la Primera guerra mundial va treballar al diari de l'exèrcit nord-americà Stars and Stripes a Washington DC i a França com a capità del servei d'intel·ligència, després de la guerra va tornar a Nova York. | Durante a primeira guerra mundial traballou no xornal do exército norteamericano Stars and Stripes en Washington DC e en Francia como capitán do servizo de intelixencia , despois da guerra volveu a Nova York . |
El 1921 va estar al New York World, el 1931 al New York Herald Tribune, i el 1937 al New York Post fins al 1941. | En 1921 estivo no New York World , en 1931 no New York Herald Tribune , en 1937 no New York Post ata 1941 . |
El 1938 participà en el programa de ràdio Information, Please | En 1938 participa no programa de radio Information , Please |
Tobogganing on Parnasus, traducció de poemes d'Horaci i altres autors clàssics, 1910 By and Large, 1914 Something Else Again, 1920 So Much Velvet, 1924 Cristopher Columbus and Other Patriotic Verses, 1935 The Melancholy Lute: Selected Songs of Thirty Years, 1936. | Tobogganing on Parnasus , tradución de poemas de Horacio e outros autores clásicos , 1910 By and Large , 1914 Something Else Again , 1920 So Much Velvet , 1924 Cristopher Columbus and Other Patriotic Verses , 1935 The Melancholy Lute : Selected Songs of Thirty Years , 1936 . |
{ { Fitxa de persona } | Manolo Paz Nacemento 1957 Castrelo , Cambados Nacionalidade España Educado en Escola de Arte e Superior de Deseño Mestre Mateo ( EASD ) Ocupación escultor e canteiro Coñecido/a por Menhires pola Paz e Cercanías - Largo Recorrido Premios Premio Cultura Galega das Artes Plásticas [ editar datos en Wikidata ] |
Pintores e escultores gallegos en Expo 92. | Pintores e Escultores Galegos na EXPO 92 . |
Pàgina de la Fundació Manolo Paz Manolo Paz na Col·lecció Afundación . | Páxina da Fundación Manolo Paz ( en castelán ) Manolo Paz na Colección Afundación . |
Manolo Paz Mouta, nascut a Castrelo, Cambados el 1957, és un escultor gallec. | Manolo Paz Mouta , nado en Castrelo , Cambados en 1957 , é un escultor galego . |
Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Santiago de Compostel·la i va ser mestre a l'Escola de Canteros de Poio. | Estudou na Escola de Artes e Oficios de Santiago de Compostela e foi mestre na Escola de Canteiros de Poio . |
D'ofici picapedrer, en les seves obres treballa sobretot el granit gallec. | De oficio canteiro , nas súas obras traballa sobre todo o granito galego . |
Els seus treballs reflecteixen una consciència antropològica que apareix definida en la pedra. | Os seus traballos reflicten unha conciencia antropolóxica , que aparece definida na pedra . |
Al seu torn mostren un paganisme líric i tel·lúric propi de les velles cultures, que posteriorment es va traslladar al romànic o barroc gallec. | A súa vez mostran un paganismo lírico e telúrico propio das vellas culturas , que posteriormente se trasladou ó románico ou barroco galego . |
L'any 2011 va ser nomenat acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Gallega de Belles Arts en la secció d'escultura. | No ano 2011 foi nomeado académico numerario da Real Academia Galega de Belas Artes na sección de escultura . |
Professor d'història i historiador, militant del BNG, va ser regidor a Ribadeo des de 1983. | Profesor de historia e historiador , militante do BNG , foi concelleiro en Ribadeo dende 1983 . |
Va ser alcalde entre 1987 i 1995. | Foi ademais alcalde entre 1987 e 1995 . |
Després va ser diputat provincial (1995-1997) i diputat al Parlament de Galícia per la circumscripció de Lugo (1997-2005) sempre amb el BNG. | Despois de ser deputado provincial ( 1995-1997 ) e deputado no Parlamento de Galicia pola circunscrición de Lugo ( 1997-2005 ) sempre polo BNG . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.