Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Està dividida en lots la divisió i denominació dels quals obeeixen al seu ús original. | Está dividida en lotes cuxa división e denominación obedecen ó seu uso orixinal . |
En un d'ells es conserva un bosc autòcton i uns altres estan dedicats a jardins, en els quals destaca la col·lecció de camèlies. | Nun deles consérvase un bosque autóctono e outros están dedicados a xardíns , nos que destaca a colección de camelias . |
A la parcel·la hi ha diverses construccions, entre les quals destaquen una pèrgola, un estany i diversos conjunts de taules i bancs d'una pedra. | Na parcela hai varias construcións , entre as que destacan un cenador , un estanque e diversos conxuntos de mesas e bancos de pedra . |
Es conserven també un hórreo i un cup. | Consérvanse tamén un hórreo e un lagar . |
Pazo de la Carballeira de Gandarón. | Pazo da Carballeira de Gandarón . |
Va ser construït per l'arquebisbe Sebastià Malvar la finals del segle XVIII com a residència familiar. | Foi construído polo arcebispo Sebastián Malvar a finais do século XVIII como residencia familiar . |
Va ser construït en la dècada de 1940 per a la cria de porcs, dins d'una línia d'investigació sobre genètica animal iniciada per Miguel Odriozola en l'anterior dècada. | Foi construído na década de 1940 para a cría de porcos , dentro dunha liña de investigación sobre xenética animal iniciada por Miguel Odriozola na anterior década . |
En acabar aquesta investigació el 1987, es va decidir la remodelació de l'edifici, que va ser realitzada entre 2002 i 2003 per l'arquitecte Mauro Lomba. | Ó se extinguir esta investigación en 1987 , decidiuse a remodelación do edificio , que foi realizada entre 2002 e 2003 polo arquitecto Mauro Lomba . |
Va ser construït en la dècada de 1960 per l'arquitecte Alejandro de llana Sota, sent la primera obra d'aquest arquitecte. | Foi construído na década de 1960 polo arquitecto Alejandro de la Sota , sendo a primeira obra deste arquitecto . |
La seva construcció tenia per objecte albergar les oficines que fins al moment estaven en el pazo. | A súa construción tiña por obxecto albergar as oficinas que ata o momento estaban no pazo . |
L'edifici va ser ocupat el 1969. | O edificio foi ocupado en 1969 . |
Vol 291 d'Iran Air Boeing 727 similar a l'accident. Resum Data 21 de Gener de 1980 Causa ILS i radar de terra inoperable. Lloc Muntanyes de alborz Origen Aeroport de mashhad Destinació Aeroport de mehrabad Multat 128 Avion Tipus d'aeronau Boeing 727-86 Operador Iran Air Registre EP-IRD Els passatgers 120 Tripulació 8 S... | Voo 291 de Iran Air Boeing 727 semellante ao do accidente Resumo Data 21 de xaneiro de 1980 Causa ILS e radar de terra inoperables Lugar montañas Alborz Orixe aeroporto de Mashhad Destino aeroporto de Mehrabad Finados 128 Aeronave Tipo de aeronave Boeing 727-86 Operador Iran Air Rexistro EP-IRD Pasaxeiros 120 Tripulaci... |
El vol 291 d'Iran Air va ser un vol que es va cancel·lar el dia 21 de gener de 1980. | O voo 291 de Iran Air foi un voo que se esnafrou o día 21 de xaneiro de 1980 . |
Es tractava d'un vol domèstic entre l'aeroport de Mashhad i l'aeroport de Mehrabad a l'Iran, operat per un Boeing 727-86. | Tratábase dun voo doméstico entre o aeroporto de Mashhad e o aeroporto de Mehrabad en Irán , operado por un Boeing 727-86 . |
A les 19.11 hora local, l'aparell, amb registre EP-IRD, va xocar contra les muntanyes Alborz, a 29 quilòmetres al nord de Teheran, durant l'aproximació a la pista 29 de l'aeroport de Mehrabad en condicions de boira i neu.[1] Els 8 tripulants i 120 passatgers van morir en l'accident, i l'avió va quedar destrossat. | Ás 19:11 hora local , o aparello , con rexistro EP-IRD , chocou contra as montañas Alborz , a 29 quilómetros ao norte de Teherán , durante a aproximación á pista 29 do aeroporto de Mehrabad en condicións de néboa e neve. [ 1 ] Os 8 tripulantes e 120 pasaxeiros morreron no accidente , e o avión quedou esnaquizado . |
En aquella època el vol 291 d'Iran Air va ser el pitjor accident aeri de l'Iran. | Na época o voo 291 de Iran Air foi o peor accidente aéreo de Irán . |
Charles-Eugène Guye, nascut a Champvent el 15 d'octubre de 1866 i mort a Ginebra, Suïssa el 15 de juliol de 1942, va ser un físic suís. | Charles-Eugène Guye , nado en Champvent o 15 de outubro de 1866 e finado en Xenebra , Suíza o 15 de xullo de 1942 , foi un físico suízo . |
Va estudiar física a la Universitat de Ginebra, obtenint el seu doctorat en 1889 amb una tesi sobre el fenomen de la dispersió òptica rotatòria. | Estudou física na Universidade de Xenebra , obtendo o seu doutoramento en 1889 cunha tese sobre o fenómeno da dispersión óptica rotatoria . |
Des de 1890 fins a 1892 va treballar com a lector a Ginebra, i des de 1893 fins a 1900 com a lector a la Politècnica de Zürich, dirigint el seu interès investigador a l'enginyeria elèctrica. | Dende 1890 ata 1892 traballou como lector en Xenebra , e dende 1893 ata 1900 como lector na Politécnica de Zürich , mudando o seu interese investigador á enxeñaría eléctrica . |
Des de 1900 fins a 1930 va ser professor i director de l'Institut de Física de la Universitat de Ginebra. | Dende 1900 ata 1930 foi profesor e director do Instituto de Física da Universidade de Xenebra . |
Des de 1907, al costat dels seus estudiants Simon Ratnowsky i Charles Lavanchy va dur a terme experiments per demostrar la dependència de la massa de l'electró de la seva velocitat, i els seus resultats van recolzar les prediccions de Lorentz, Einstein i de la teoria especial de la relativitat en contra de la teoria ri... | Dende 1907 , xunto ós seus estudantes Simon Ratnowsky e Charles Lavanchy levou a cabo experimentos para demostrar a dependencia da masa do electrón da súa velocidade , [ 1 ] e os seus resultados apoiaron as predicións de Lorentz , Einstein e da teoría especial da relatividade en contra da teoría rival do electrón propo... |
Manuel Luis Casalderrey García (La Corunya, 12 de març de 1941) és un químic espanyol. | Manuel Luis Casalderrey García nado na Coruña o 12 de marzo de 1941 , é un químico galego . |
En 1966 es va llicenciar en Ciències Químiques per la Universitat de Santiago de Compostel·la, doctorant-se vint anys després. | En 1966 licenciouse en Ciencias Químicas pola Universidade de Santiago de Compostela , doutorándos vinte anos despois . |
Va ser catedràtic de Física i Química a l'IES Sánchez Cantón de Pontevedra fins a la seva jubilació.[1] | Foi catedrático de Física e Química no IES Sánchez Cantón de Pontevedra até a súa xubilación. [ 1 ] |
María Luisa Fernández Castañón, J. L. Alvarez López, M. L. Casalderrey García, J. La. España Talón, José Lillo Beviá, T. Viel Ramírez. | María Luisa Fernández Castañón , J. L. Alvarez López , M. L. Casalderrey García , J. A. España Talón , José Lillo Beviá , T. Viel Ramírez . |
La investigación pedagógica y la formación de profesores, Vol. | La investigación pedagógica y la formación de profesores , Vol . |
Pàgs. | Páxs . |
234-235. [ 1 ] | 234-235. [ 8 ] |
1984: Premi Nacional a la Investigació i Innovació Educativa del Ministeri d'Educació i Ciència.[1] 1991: Premi de defensa del consumidor per les publicacions en el periòdic La Voz de Galicia. | 1984 : Premio Nacional á Investigación e Innovación Educativa do Ministerio de Educación e Ciencia. [ 1 ] 1991 : Premio de defensa do consumidor polas publicacións no xornal La Voz de Galicia . |
1992: Premi d'Investigació de la Xunta de Galícia al millor article de divulgació sobre investigació. | 1992 : Premio de Investigación da Xunta de Galicia ao mellor artigo de divulgación sobre investigación . |
1993: Premi Casa de les Ciències de Divulgació Científica pel treball "Làsers, emissors de llum especial". | 1993 : Premio Casa das Ciencias de Divulgación Científica polo traballo " Láseres , emisores de luz especial " . |
1997 : Premi Innovació Educativa de la Xunta de Galícia en l'apartat Educació per al Consum . | 1997 : Premio Innovación Educativa da Xunta de Galicia no apartado Educación para o Consumo . |
2001: Accèssit al Premi Aliments d'Espanya en la modalitat de Mitjans de Comunicació per la sèrie d'articles "Aliments amb Etiqueta" publicats a La Voz de Galicia.[2] | 2001 : Accésit ao Premio Alimentos de España na modalidade de Medios de Comunicación pola serie de artigos " Alimentos con Etiqueta " publicados en La Voz de Galicia. [ 9 ] |
Comiat de l'alumnat de l'IES Sánchez Cantón . | Despedida do alumnado do IES Sánchez Cantón . |
Va passar la seva infància a Maside, Ourense, després va estudiar el batxillerat a l'IES Otero Pedraio a Ourense i finalment va acabar els seus estudis en Ciencicas Químicas a la Universitat de Santiago de Compostel·la. | Pasou a súa infancia en Maside , Ourense , logo estudou o bacharelato no IES Otero Pedraio en Ourense e finalmente rematou os seus estudos en Ciencicas Químicas na Universidade de Santiago de Compostela . |
La seva tesi de doctorat Interpretació teòrica de l'espectre electrònic de la benzofenona va ser dirigida pel professor Miguel Ángel Ríos Fernández i presentada en 1986.[1] | A súa tese de doutoramento Interpretación teórica del espectro electrónico de la benzofenona foi dirixida polo profesor Miguel Ángel Ríos Fernández e presentada en 1986. [ 2 ] |
En el plànol docent va treballar en diferents llocs i àrees: entre 1966 i 1968 va ser professor en l'Institut Ibáñez Martín de Terol. | No plano docente traballou en diferentes lugares e áreas : entre 1966 e 1968 foi profesor no Instituto Ibáñez Martín de Teruel . |
De 1968 a 1971 va ser professor agregat de Física i Química a l'IES Agra do Orzán de la Corunya. | De 1968 a 1971 foi profesor agregado de Física e Química no IES Agra do Orzán da Coruña . |
En el curs següent va treballar a l'Institut Virgen de la Luz d'Avilés. | No curso seguinte traballou no Instituto Virgen de la Luz de Avilés . |
En 1973 va passar a l'Institut Mixt de Carballo, i en 1975 es va establir en l'Institut Sanchez Cantón de Pontevedra fins a la seva jubilació en 2011.[1] Amais, va ser director adjunt de l'Institut de Ciències de l'Educació de la USC.[2] | En 1973 pasu ao Instituto Mixto de Carballo , e en 1975 estableceuse no Instituto Sanchez Cantón de Pontevedra ata a súa xubilación en 2011. [ 3 ] Amais , foi director adxunto do Instituto de Ciencias da Educación da USC. [ 2 ] |
Institut de Ciències de l'Educació, Universitat de Santiago de Compostel·la. | Instituto de Ciencias de la Educación , Universidade de Santiago de Compostela . |
236 pàg. ISBN 8460026434 . | 236 páxs. ISBN 8460026434 . |
132 pàg. [ 1 ] Aproximació a la integració ciència-tecnologia ( 1986 ) . | 132 páxs. [ 6 ] Aproximación a la integración ciencia-tecnología ( 1986 ) . |
175 pàg. ISBN 843691273X . | 175 páxs. ISBN 843691273X . |
292 pàg. ISBN 8439864302 . | 292 páxs. ISBN 8439864302 . |
281 pàg. ISBN 8474926610 . | 281 páxs. ISBN 8474926610 . |
197 pàg. ISBN 8482110128 . | 197 páxs. ISBN 8482110128 . |
237 pàg. ISBN 849757222X . | 237 páxs. ISBN 849757222X . |
Vol I. Diputació Provincial d'Ourense. | Vol I. Deputación Provincial de Ourense . |
ISBN 978-84-96503-51-9. [ 2 ] Emissió estimulada : articles publicats a La Voz de Galicia 1997-2007 ( 2008 ) . | 636 páxs. ISBN 978-84-96503-51-9. [ 7 ] Emisión estimulada : artículos publicados en La Voz de Galicia 1997-2007 ( 2008 ) . |
Diputació Provincial d'Ourense. | Deputación Provincial de Ourense . |
605 pàg. ISBN 978-84-96503-75-5 . | 605 páxs. ISBN 978-84-96503-75-5 . |
Coma un allo Durada 45 min. Produït per TVG amb Centroña P.A. Presentat per Bernardo Montaña Dia ( s ) d'emissió Dilluns a divendres Horari d'emissió 15.45 a 16.30 Cadea TVG Dia d'estrea 11 de setembre de 2017 Pàxina web oficial | Coma un allo Duración 45 min. Producido por TVG con Centroña P.A. Presentado por Bernardo Montaña Día ( s ) de emisión Luns a venres Horario de emisión 15.45 a 16.30 Cadea TVG Día da estrea 11 de setembro de 2017 Páxina web oficial |
També hi va haver edicions especials infantils amb nens i nenes de 4t curs d'educació primària de diversos centres educatius, | Tamén houbo edicións especiais infantís con nenos e nenas de 4o curso de educación primaria de varios centros educativos , como o CEIP Eugenio López de Cee [ 7 ] , o CEIP O Areal de Camariñas , CEIP Labarta Pose de Baio e CEIP Aquilino Iglesia Alvariño de Abadín [ 8 ] . |
Coma un allo és un programa concurs de preguntes i respostes, emès per la Televisió de Galícia. | Coma un allo é un programa concurso de preguntas e respostas , emitido pola Televisión de Galicia . |
Va començar a emetre's l'11 de setembre de 2017.[1] | Comezou a emitirse o 11 de setembro de 2017. [ 1 ] |
Corona González Santos (Vilaño, Laracha, 10 d'octubre de 1875 - Vigo, 11 de maig de 1972) va ser una filantropa, fotògrafa i periodista espanyola. | Corona González Santos , nada en Vilaño ( A Laracha ) o 10 de outubro de 1875 e finada en Vigo o 11 de maio de 1972 , foi unha filántropa , fotógrafa e xornalista galega . |
Enllaços externs " Corona González " . | " Corona González " . Álbum de Mulleres . |
Album de dones Regidoria de la Cultura Gallega . | Consello da Cultura Galega . |
Corona González Santos i Ramón González : un matrimoni de patrons | Corona González Santos e Ramón González : Un matrimonio de mecenas |
Filla del doctor Faustino González Cobas i de Jesusa Santos Cervela. | Filla do médico Faustino González Cobas e de Jesusa Santos Cervela . |
La família es va mudar a Mos on el seu pare era un metge local. | A familia trasladouse a Mos , onde o pai exerceu de médico local . |
Es casà amb Ramón González Fernández el 1900. | Casou con Ramón González Fernández en 1900 . |
El matrimoni va residir per temporades a Ribadeo i Porriño, exercint la seva tasca filantròpica, contribuint al desenvolupament d'aquests consells. | O matrimonio residiu por tempadas en Ribadeo e O Porriño , exercendo o seu labor filantrópico , contribuíndo ao desenvolvemento destes concellos . |
Després de la mort del seu marit en 1925, González va escriure diversos articles al setmanari A Nosa Terra on abordava la temàtica de l'emigració i la necessitat de l'educació de les dones. | Logo da morte do seu home en 1925 escribiu varios artigos no semanario A Nosa Terra nos que aborda a temática da emigración e a necesidade da educación das mulleres . |
Com a aficionada a la fotografia, la revista Vida Gallega va publicar el 1914 el seu reportatge fotogràfic titulat "L'art i la bellesa" sobre una festa benèfica que celebrada al Casino. | Afeccionada á fotografía , Vida Gallega publicou en 1914 a súa reportaxe fotográfica titulada “ El arte y la belleza ” sobre unha festa benéfica realizada no Casino . |
També va fer escultura en ciment. | Tamén fixo escultura en cemento . |
El 1929, va cedir el seu terreny per aixecar la nova església del Tercer Orde de Sant Francesc que va ser acabada el 1931. | En 1929 cedeu os terreos para a nova igrexa da Orde Franciscana Terciaria rematada en 1931 . |
Allà va manar construir un mausoleu d'estil art déco a on va traslladar les restes del seu espòs. | Alí mandou construír un mausoleo art déco , onde trasladou os restos do seu esposo . |
Va ser nomenada filla adoptiva de Ribadeo en 1926. | Foi nomeada filla adoptiva de Ribadeo en 1926 . |
Antía Yáñez la va homenatjar en el seu llibre Senlleiras.[1] | Antía Yáñez homenaxeouna no seu libro Senlleiras. [ 1 ] |
Diego Antonio Cernadas y Castro, més conegut com El Cura de Fruíme, batejat a Santiago de Compostel·la el 18 de març de 1702[1] i mort a Fruíme (Lousame) el 30 de març de 1777, va ser un sacerdot i escriptor gallec en llengua gallega i llengua castellana. | Diego Antonio Cernadas y Castro , máis coñecido como O Cura de Fruíme , bautizado en Santiago de Compostela o 18 de marzo de 1702 [ 1 ] e finado en Fruíme ( Lousame ) o 30 de marzo de 1777 , foi un sacerdote e escritor galego en lingua galega e lingua castelá . |
Diego Antonio Cernadas Castro a la Biblioteca Virtual Gallega. | galegos.galiciadigital.com Diego Antonio Cernadas e Castro na Biblioteca Virtual Galega . |
Fill d'Antonio Zernadas, escrivà de la Universitat de Santiago de Compostel·la, i de María de Castro. | Foi fillo de Antonio Zernadas , escribán da Universidade de Santiago de Composela , e de María de Castro . |
Com el seu pare, solia escriure el seu primer cognom amb zeta (Zernadas). | Coma o seu pai , adoitaba escribir o seu primeiro apelido con zeta ( Zernadas ) . |
Va ser batejat a l'Església de San Frutuoso de Santiago. | Foi bautizado na Igrexa de San Frutuoso de Santiago . |
Va estudiar llatí amb els jesuïtes, va ser ordenat sacerdot i va aconseguir el grau de batxiller en Teologia per la USC el 31 de gener de 1729. | Estudou latín cos xesuítas , foi ordenado sacerdote e acadou o grao de bacharel en Teoloxía pola USC o 31 de xaneiro de 1729 . |
Va prendre possessió del curat de Fruíme amb 28 anys, mantenint-se en la parròquia fins a la seva mort. | Tomou posesión do curato de Fruíme con 28 anos , manténdose na parroquia ata a súa morte . |
Va escriure obres en prosa i en vers en defensa de Galícia i de les injustícies en general. | Escribiu obras en prosa e en verso en defensa de Galicia e das inxustizas en xeral . |
Va ser arxipreste de Posmarcos de Arriba, va guanyar un premi poètic a Múrcia, i va fomentar en la parròquia el cultiu del blat de moro. | Foi arcipreste de Posmarcos de Arriba , gañou un premio poético en Murcia , e fomentou na parroquia o cultivo do millo . |
Va escriure obres de teatre senzilles, amb les quals ensenyava a llegir al veïnat i explicava alguns dels misteris de la religió. | Escribiu obras de teatro sinxelas , coas que ensinaba a ler á veciñanza e explicaba algúns dos misterios da relixión . |
Les seves restes, trobades el 1958, es conserven a la capella dels Dolors de l'església parroquial de San Martiño de Fruíme, sota una làpida amb una lloança dels veïns. | Os seus restos , atopados en 1958 , consérvanse na capela das Dores da igrexa parroquial de San Martiño de Fruíme , baixo unha lápida cunha loanza dos veciños . |
En el seu honor, porta el seu nom el CPI de Lousame, construït el 1977 en el lloc de la Silva.[1] | Na súa honra leva o seu nome o CPI de Lousame , construído en 1977 no lugar da Silva. [ 2 ] |
Després de la seva mort es van imprimir a Madrid les seves Obras (1778-1781), col·leccionades pels seus amics en set volums.[1] | Logo da súa morte imprimíronse en Madrid as súas Obras ( 1778-1781 ) , coleccionadas polos seus amigos en sete volumes. [ 3 ] |
Mercedes Vieito Bouza, nascuda a l'Havana l'11 de febrer de 1887 i morta a Cuba el 1960, va ser una mestra i periodista gallega. | Mercedes Vieito Bouza , nada na Habana o 11 de febreiro de 1887 e finada en Cuba en 1960 , foi unha mestra e xornalista galega . |
Mestra, periodista i amant de la justícia social "Àlbum de Dones. | Mestra , xornalista e amante da xustiza social " Álbum de Mulleres . |
Filla de José Vieito Freire i Rosa Bouza Maseda, immigrants de les Somozas. | Filla de José Vieito Freire e Rosa Bouza Maseda , inmigrantes das Somozas . |
Va exercir de mestra i va crear la seva escola "L'Aurora" al barri de Luyanó per a l'ensenyament primari. | Exerceu de mestra e creou a súa escola " La Aurora " no barrio de Luyanó para o ensino primario . |
Va publicar els seus primers articles en 1903 en la revista Galicia, en la secció «Rápidas», sota el pseudònim de Zoraida, que va mantenir fins al 1905. | Publicou os seus primeiros artigos en 1903 na revista Galicia , na sección " Rápidas " , baixo o pseudónimo de Zoraida , que mantivo até 1905 . |
Va seguir col·laborant a Galicia, en els periòdics Galicia en América, Heraldo de Galicia i Eco de Galicia, de la qual va ser directora de 1934 fins al seu tancament en 1936. | Seguiu colaborando en Galicia , Galicia en América , Heraldo de Galicia e Eco de Galicia , da que foi directora de 1934 até o seu peche en 1936 . |
Va participar en la societat La Aurora de Somozas. | Participou na sociedade La Aurora de Somozas . |
Va visitar Galícia el 1924. | Visitou Galicia en 1924 . |
Es casà en 1918 amb José López López, de las Somozas, amb qui tingué 4 fills. | Casou en 1918 con José López López , das Somozas , co que tivo 4 fillos . |
Micaela Chao Maciñeira, nascuda en 1892 a Susavila (Viveiro) i morta el 27 de novembre de 1928, va ser una política gallega. | Micaela Chao Maciñeira , nada en 1892 en Susavila ( Viveiro ) e finada o 27 de novembro de 1928 , foi unha política galega . |
De la família de Federico Maciñeira Pardo de Lama, era germana de Teresa Chao Maciñeira, participà en l'acte fundacional de les Irmandades da Fala, formà part de la delegació de les Irmandades que viatjà a Catalunya en 1917. | Da familia de Federico Maciñeira Pardo de Lama , era irmá de Teresa Chao Maciñeira , participou no acto fundacional das Irmandades da Fala , formou parte da delegación das Irmandades que viaxou a Cataluña en 1917 . |
Va actuar en diverses peces teatrals del Conservatori Nacional de l'Art Gallec i va ser la principal animadora de la constitució a l'agost de 1918 de la Secció Femenina de la Germandat de la Corunya, de la qual va ser la seva primera consellera. | Actuou en diversas pezas teatrais do Conservatorio Nazonal do Arte Gallego e foi a principal animadora da constitución en agosto de 1918 da Sección Feminina da Irmandade coruñesa , da que foi a súa primeira conselleira primeira . |
Es casà el 1913 amb Antonio Villar Ponte. | Casou en 1913 con Antón Villar Ponte . |
Emilio Ínsua: Micaela Chao Maciñeira, germana de la parla | Emilio Ínsua : Micaela Chao Maciñeira , irmá da fala |
El Museu Etnològic de Ribadavia, de titularitat estatal i gestió transferida a la Xunta de Galícia, primerament va funcionar com a secció del Museu Arqueològic Provincial d'Ourense. | O Museo Etnolóxico de Ribadavia , de titularidade estatal e xestión transferida á Xunta de Galicia , primeiramente funcionou como sección do Museo Arqueolóxico Provincial de Ourense . |
Va ser concebut per Manuel Chamoso Lamas.[3] | Foi concibido por Manuel Chamoso Lamas. [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.