Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
Ha estat fet a corre cuita i és molt dolenta. Jo el tinc en castellà i encara no m'he dignat ni a obrir-lo tothom el té en castellà...no hi ha dret... Jo el tinc però perquè el va comprar la meva mare que sinó ni el tindria
Ha estat fet a corre cuita i és molt dolenta. jo ja esper impacientment la película! molt bo el llibre. Queden vuit mesos!! Ja estic esperant a vore quantes i quines cagades hi trobaré.
Ha estat fet a corre cuita i és molt dolenta. Editat És una gran llàstima, però t'asseguro que El codi Da Vinci és un d'aquells llibres que no pots deixar a mitges...
Ha estat fet a corre cuita i és molt dolenta. jo ja esper impacientment la película! molt bo el llibre. Jo també per no haver-me de llegir aquesta parida de llibre. Com pots dir que és una parida si no l'has llegit?
Ha estat fet a corre cuita i és molt dolenta. Cap problema, el tinc en versió original L'etern problema de sempre... El català, tot i comptar amb excel·lents traductors i correctors, sempre és el germà pobre de les editorials. Perquè El Codi da Vinci pogués sortir a la venda similarment a El Código da Vinci, se'n feu una traducció poc acurada i menyspreant la varietat i riquesa lèxica catalanes. Quina pena!
Ha estat fet a corre cuita i és molt dolenta. Me l'estic llegint i de moment he trobat 2 errors garrafals: 1. A la pàgina 27 hi diu: "va pregunta", quan en realitat hauria de dir "va preguntar". 2. A la pàgina 45 hi diu: "En Langdon va donar un cop d'ull al crucifix d'en Langdon i no sabia com continuar", quan el crucifix és d'en Fache! De moment he arribat fins aquí, estic indignat, és la dotzena edició i continuen havent-hi errors com aquest!!
Hola a tothom, Ahir a la tarda vaig comprar-me l'últim llibre de Saramago Assaig sobre la lucidesa , i em van sortir molts de dubtes. El llibre diuen que és magnífic, jo encara no he pogut mossegar-l'ho d'allò més be, però em dóna bones vibracions. El que volia demanar era si qualcú que l'estigués llegint podria dir-me si també s'ha sorprès de que les mayúscules són i no són sense cap ordre aparent. Es a dir, hi ha comes que volen dir punts i d'altres que no... En cap moment vull qüestionar l'autoritat del traductor, ni molt menys la del nobel. Simplement si qualque persona amb criteri (o sense, cadascú que digui el que vulgui) pogués aclararme aquest parany.... Gràcies per haver llegit fins aquí i adeu. No sóc cap lletrat però la resposta és que sí. És més que evident que es passa la gramàtica per allà abaix, tot i que encara no veig clar amb quin objectiu. Me l'he llegit i està força bé. Prou recomanable
Hola a tothom, Ahir a la tarda vaig comprar-me l'últim llibre de Saramago Assaig sobre la lucidesa , i em van sortir molts de dubtes. El llibre diuen que és magnífic, jo encara no he pogut mossegar-l'ho d'allò més be, però em dóna bones vibracions. El que volia demanar era si qualcú que l'estigués llegint podria dir-me si també s'ha sorprès de que les mayúscules són i no són sense cap ordre aparent. Es a dir, hi ha comes que volen dir punts i d'altres que no... En cap moment vull qüestionar l'autoritat del traductor, ni molt menys la del nobel. Simplement si qualque persona amb criteri (o sense, cadascú que digui el que vulgui) pogués aclararme aquest parany.... Gràcies per haver llegit fins aquí i adeu. "Viaje al fin de la noche" del francès Céline és un llibre boníssim, però de de vegades et posa dels nervis amb el seu peculiar sistema de puntuació. El poeta Benedetti, per exemple, no fa servir cap signe de puntuació en els seus textos i no els trobes pas a faltar. Però suposo que en poesia és prou diferent. De vegades, no tenir en compte cap regla de puntuació o una de molt sui generis pot provocar efectes contradictoris...
Hola a tothom, Ahir a la tarda vaig comprar-me l'últim llibre de Saramago Assaig sobre la lucidesa , i em van sortir molts de dubtes. El llibre diuen que és magnífic, jo encara no he pogut mossegar-l'ho d'allò més be, però em dóna bones vibracions. El que volia demanar era si qualcú que l'estigués llegint podria dir-me si també s'ha sorprès de que les mayúscules són i no són sense cap ordre aparent. Es a dir, hi ha comes que volen dir punts i d'altres que no... En cap moment vull qüestionar l'autoritat del traductor, ni molt menys la del nobel. Simplement si qualque persona amb criteri (o sense, cadascú que digui el que vulgui) pogués aclararme aquest parany.... Gràcies per haver llegit fins aquí i adeu. Jo vaig llegir fa uns mesos l'altre de Saramago "Ensayo sobre la ceguera" i el seu estil era el mateix. No puntua de forma normal i de vegades és un poc un embolic. Però a mesura q vas llegint et vas fent a aquest peculiar estil i se't fa normal. Jo penso q vol crear un estil propi, com altres grans autors (ex. Valle Inclán i d'altres). Cadascú vol fer la seva pròpia aportació a la literatura...
hola voldria demanar si hi ha algú que em pugui recomanar algun llibre o web o qualsevol document que parli del bilingüisme i les seves conseqüències en les persones en tots els àbits de la vida i la societat, especialment a catalunya però d'altres llocs també si n'hi ha. és per a un treball de la universitat. gràcies. mira a www.contrastant.net, hi fan uns articles molt interesants sobre la llengua. Salut.
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Ets de la catalunya nord? Benvingut! Perpinya !!! Ma mare es de jesus , a costat des roquetes, que es a costat de Tortosa. Mum pare es vasco... que mezcla no ?... Déu n'hi do...lol "do" suposo que serà un arcaisme del verb "donar". Literalment la frase no té sentit en el sentit que s'empra (és una expressió). Això és el què suposo jo també... Ah, i benvingut! que em sembla que encara no t'ho havia dit! Si que és una unió curiosa si... xD
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Ets de la catalunya nord? Benvingut! Perpinya !!! Ma mare es de jesus , a costat des roquetes, que es a costat de Tortosa. Mum pare es vasco... que mezcla no ?... Déu n'hi do...lol doncs jo tenia entes que do era donar. Deu en dona... És una frase feta però no vol dir que no tingui cap significat. Si algú ho sap millor que ho digui. Literalment no té el mateix significat que figuradament.
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. S'escriu DÉU N'HI DO en català i PAS MAL en francès. - Hi havia molta gent al concert? - Sí, déu n'hi do. (pas mal) - Quants anys tens? - 91. - Déu n'hi do! Sinònims de DÉU N'HI DO en diversos casos: caram!, no està (gens) malament, Rebeca , bufa, ostres... - És difícil el català? - Home déu n'hi do, però encara és més difícil l'àrab. Salutacions a Perpinyà i al Rosselló! Ets un putu mestre!
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Benvingut "Deu ni do" una apreciació: en comptes d'utilitzar la "y" acostuma't a posar "j" com "ajuda" en comptes d'"ayuda", o "ja" en comptes de "ya". els accents és un altre rotllo molt llarg d'explicar però bé poc a poc ja aniràs aprenent... vinga company salutacions a la Catalunya Nord. Visca l'USAP i visca els Països Catalans!
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Mira, això ho he tret del diccionari Moll-Alcover (http://dcvb.iecat.net) i potser et servirà: Déu n'hi dó: significa pròpiament ‘Déu li'n doni’, i en aquest sentit propi s'usa quan un captaire demana «un bocí de pa que Déu n'hi dó», o quan una mare renya el vailet perquè fa cofis i mofis «amb el pa, que Déu n'hi dó». Secundàriament, però amb gran freqüència, s'usa com a exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la grandària o importància d'una cosa o l'admiració que ens produeix; així es diu: «Déu n'hi dó! quines filles tens tan boniques!»«Aquest pagès ha fet un capitalet que Déu n'hi dó!»; «Diu que té vuit fills? Déu n'hi dó!» (=ja és prou). «Déu n'hi dó de les tragèdies que va passar amb els seus sogres!» (=varen esser grans les tragèdies que...). «Amb una llengua que tenia el seu pare, que Déu n'hi dó!» (=era una llengua terrible). A certes comarques catalanes, per exemple al Pla del Llobregat, la locució Déu n'hi do ha arribat a prendre un valor exclamatiu d'estranyesa, de commiseració o d'ironia, com és ara en aquestes frases: «Ai, Déu n'hi dó! I què li va respondre ella?»; «Aquest és el teatre que deien que seria tan bonic? Ai, Déu n'hi dó!»—Existeix també la forma diminutiva Déu n'hi doret, molt usada sobretot en el català oriental. Finalment, es troben frases complementàries burlesques o iròniques del Déu n'hi dó, com és ara aquestes: «Déu n'hi dó, un bon crostó; Déu vos afavoresca, una bona llesca» (Llofriu); «Déu n'hi dó, de pa al sarró i de vi a la botella» (Llofriu). Déu n'hi dó quin diccionari! Moltes gracies a tots !!! per vuestra ayuda !!!! Visca Catalunya, visca el rossello, visca l USAP que juga la final del campéonat frances el disapte 26/06/2004 a 17h30 vs Paris....a paris Para nosaltres , es comparable a una final BARCA / madrid, Adeu.
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Mira, això ho he tret del diccionari Moll-Alcover (http://dcvb.iecat.net) i potser et servirà: Déu n'hi dó: significa pròpiament ‘Déu li'n doni’, i en aquest sentit propi s'usa quan un captaire demana «un bocí de pa que Déu n'hi dó», o quan una mare renya el vailet perquè fa cofis i mofis «amb el pa, que Déu n'hi dó». Secundàriament, però amb gran freqüència, s'usa com a exclamació ponderativa, emfàtica, per a expressar la grandària o importància d'una cosa o l'admiració que ens produeix; així es diu: «Déu n'hi dó! quines filles tens tan boniques!»«Aquest pagès ha fet un capitalet que Déu n'hi dó!»; «Diu que té vuit fills? Déu n'hi dó!» (=ja és prou). «Déu n'hi dó de les tragèdies que va passar amb els seus sogres!» (=varen esser grans les tragèdies que...). «Amb una llengua que tenia el seu pare, que Déu n'hi dó!» (=era una llengua terrible). A certes comarques catalanes, per exemple al Pla del Llobregat, la locució Déu n'hi do ha arribat a prendre un valor exclamatiu d'estranyesa, de commiseració o d'ironia, com és ara en aquestes frases: «Ai, Déu n'hi dó! I què li va respondre ella?»; «Aquest és el teatre que deien que seria tan bonic? Ai, Déu n'hi dó!»—Existeix també la forma diminutiva Déu n'hi doret, molt usada sobretot en el català oriental. Finalment, es troben frases complementàries burlesques o iròniques del Déu n'hi dó, com és ara aquestes: «Déu n'hi dó, un bon crostó; Déu vos afavoresca, una bona llesca» (Llofriu); «Déu n'hi dó, de pa al sarró i de vi a la botella» (Llofriu). Déu n'hi dó quin diccionari! et sol explicar d'on surten les expressions i hi surten castellanismes i tot, als quals els sol adjuntar la paraula correcta. A vegades va bé si no saps x quina paraula has de substituïr un castellanisme d'aquests arrelats arrelats
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Hola! No et preocupis pel teu català, està força bé si no l'has estudiat mai. Molt millor que alguns que porten dècades vivint aquí... I ara responent a la pregunta: déu ni do és com una frase feta el significat de la qual vindria a ser: -bastant. -força. -amb una proporció considerable. .... no se m'acudeixen més sinònims... Amb un exemple: -Hi havia gaire gent a la festa? -Sí, déu ni do! (bastanta gent, força gent...) Espero haver-te ajudat! Salut i felicitats pel teu català! Ep! No és deu n'hi do? Ostres, doncs ara si que m'has deixat que no en tinc ni idea... no deu venir de "Déu ni dóna" (que Déu no dóna res vaja...) o alguna cosa així? No ho sé, és que al ser una locució tan vella l'ortografia deu haver quedat de com ho escrivien abans... Vaja, si algú ho sap que ho digui, que ara em fa molta mandra buscar-ho! Sí, ve del verb ''donar'' però en català antic la tercera persona era ''do'' enlloc de l'actual ''dóna''. PD: Fil AMUNT!
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Ets de la catalunya nord? Benvingut! Perpinya !!! Ma mare es de jesus , a costat des roquetes, que es a costat de Tortosa. Mum pare es vasco... que mezcla no ?... Déu n'hi do...lol Mum pare es vasco... que mezcla no ?... Déu n'hi do...lol xDDDD
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Hola! No et preocupis pel teu català, està força bé si no l'has estudiat mai. Molt millor que alguns que porten dècades vivint aquí... I ara responent a la pregunta: déu ni do és com una frase feta el significat de la qual vindria a ser: -bastant. -força. -amb una proporció considerable. .... no se m'acudeixen més sinònims... Amb un exemple: -Hi havia gaire gent a la festa? -Sí, déu ni do! (bastanta gent, força gent...) Espero haver-te ajudat! Salut i felicitats pel teu català! Ep! No és deu n'hi do? si es : Déu n'hi do ver aqui : y explicarme ?lol http://www.questionem.com/link.php/195 Visca Catalunya, Visca l USAP !!!!
Soc catala del nort , asi que perdona por el catala , perque no se escribirlo be. Asi que vuldria sapigue... que vol di " DEU NI DO " ? Gracies. Hola! No et preocupis pel teu català, està força bé si no l'has estudiat mai. Molt millor que alguns que porten dècades vivint aquí... I ara responent a la pregunta: déu ni do és com una frase feta el significat de la qual vindria a ser: -bastant. -força. -amb una proporció considerable. .... no se m'acudeixen més sinònims... Amb un exemple: -Hi havia gaire gent a la festa? -Sí, déu ni do! (bastanta gent, força gent...) Espero haver-te ajudat! Salut i felicitats pel teu català! gracies !!! hara que vol di " do " ? DEU ya lo sé es deu el padre de ... lol pero" do " es el diablo ? Doncs la veritat és que no ho sé... si algú pot ajudar... És que "déu n'hi do" és una frase tota junta, les seves parts separades no tenen gaire significat, o potser el tenien antigament però ara no... Bé, ni idea! xD Editat al dia 19 de juny del 2004, a les 23:12
Llengua Catalana i mitjans de comunicació. Els mitjans de comunicació suposen, segurament, la influència més potent vehiculada pel llenguatge que cada ciutadà d'una societat articulada rep al llarg de la seva vida. La presència o absència de la llengua pròpia d'una comunitat en els mitjans de comunicació que consumeix, la qualitat i utilitat dels productes en aquesta llengua, i la bona o mala qualitat d'aquesta llengua allà on es fa servir, poden ser determinants per a la viabilitat i el futur de la llengua. D'aquí que l'Observatori de la llengua catalana hagi celebrat les seves Primeres Jornades sobre aquest tema -Llengua catalana i mitjans de comunicació. Arran d’aquestes Jornades, celebrades al Parador de la Suda, de Tortosa, els dies 11 i 12 de juny de 2004, fem la següent declaració. 1. Cal considerar en tot moment els Països Catalans com un espai propi i natural de comunicació, vertebrat per la llengua. Com a ciutadans membres d'una mateixa comunitat lingüística i nacional, aspirem a disposar de mitjans de comunicació escrits, audiovisuals i electrònics, amb continguts, referents i imaginari propi d'aquest espai, pensats per al conjunt dels nostres països. 2. Cal que les empreses beneficiades per concessions radioelèctriques de l'Estat espanyol respectin la diversitat lingüística, com figura per llei que han de fer, amb una oferta en llengua catalana molt més àmplia i variada que l'actual. 3. Aquest respecte, no cal dir-ho, afecta igualment RTVE, que ha d'aplicar la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries en aquest àmbit. No és admissible que Ràdio 4 no cobreixi el conjunt del territori de llengua catalana, ni tampoc l'exigu pressupost que TVE dedica a la seva programació en català. 4. Cal que tots els mitjans audiovisuals, i sobretot la TV, facin un ús digne de la llengua, no barrejant-la amb, o subordinant-la a, altres llengües; i que vetllin per la qualitat i l'ús d'expressions ben vives, en lloc de recórrer a un llenguatge farcit d'influències del castellà, sovint amb una intenció humorística mal entesa. 5. Mentre no hi hagi una oferta equilibrada en la nostra llengua per altres canals, pel cap baix, cal que els projectes nous de TV impulsats pels governs autònoms contribueixin a equilibrar-la, garantint que tota la seva programació sigui en la nostra llengua. 6. Cal una estreta col•laboració entre els governs dels territoris de parla catalana promotors de canals i emissores de caràcter públic, per garantir la màxima difusió conjunta de programes en català i d'alta qualitat, tant de ràdio com de TV, i aprofitant així la potencialitat d'un mercat que, en termes europeus, és de dimensió mitjana. 7. El futur dels mitjans de comunicació en llengua catalana depèn del seu èxit i de la seva incidència dins el mercat. Que els productes siguin de qualitat i atractius – per a tots els segments d’edat i per tots els sectors de la societat – requereix unes inversions que sovint no fan rendible el mitjà si no hi ha un suport institucional més o menys fort, segons el cas. 8. Cal, doncs, que les administracions catalanes reforcin el seu suport als mitjans de comunicació privats que utilitzen la llengua catalana, mitjançant mecanismes transparents i sense discriminacions pel que fa a la línia editorial de cada mitjà, i aplicant-los el principi de discriminació positiva, principi recollit en la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. 9. Convé aconseguir un fort augment en la promoció mútua dels mitjans de comunicació en llengua catalana amb diferents suports, de manera que encoratgin espectadors a llegir articles, oients a veure programes de TV, lectors a navegar per internet, i internautes a sentir programes de ràdio, etc. Convé igualment promoure projectes conjunts entre mitjans del mateix suport, tal com han exemplificat diverses iniciatives explicades a les Jornades. 10. Cal que les comunitats autònomes tinguin competències per crear emissores institucionals de ràdio de Ona Mitjana i Ona Curta. 11. A l'hora d'atorgar noves concessions de freqüències radiofòniques, cal que el compromís de contribuir a l'expansió de la llengua catalana sigui determinant; i que sigui motriu de revocació inapel•lable en cas d'incompliment. 12. Les iniciatives institucionals per donar cabuda a la pluralitat de cultures i llengües present en el territori gràcies a la immigració han de garantir en tot moment que la llengua catalana sigui percebuda com a llengua hegemònica d'integració en el nostre país. 13. És important garantir, amb inversions públiques si cal, que els principals mitjans audiovisuals en català arribin amb qualitat tècnica a tots els territoris de llengua catalana sense excepció i sense barreres ni obstacles administratius o legals, d'acord amb la legislació europea. 14. És urgent dissenyar, davant dels grans canvis que suposa la revolució digital, les estratègies per ser-hi capdavanters en benefici, entre altres coses, del rol de la nostra llengua dins la societat. En aquest sentit destaquen les inversions necessàries tant per garantir que en el procés de digitalització de ràdio i televisió els mitjans en llengua catalana hi pugui competir com per assegurar que disposem de la màxima qualitat en les infrastructures de telecomunicacions; i la indispensable vigilància sobre el futur repartiment de les concessions de televisió terrestre (TVT), de manera que hi sigui garantida una presència digna de mitjans en llengua catalana, i que es puguin crear xarxes en el conjunt de l'espai comunicatiu de la llengua catalana. 15. Cal que la informació detallada sobre el grau i qualitat de l'ús del català a cada mitjà sigui recollida de forma regular i posada a disposició d'aquest Observatori i, també, dels estudiosos que la vulguin consultar. 16. Exigim que es posi fi immediat a la prohibició de publicitat en llengua catalana a un diari de Perpinyà. 17. Demanem que la comissió parlamentària redactora del nou Estatut d’autonomia de Catalunya fixi en el sostre més alt les competències de la Generalitat de Catalunya en aquestes matèries, pel que fa a ràdio, televisió, premsa i mitjans electrònics, incloent-hi la participació en els consells d'administració de tots els mitjans estatals amb presència a Catalunya; la participació proporcional de representants de la societat catalana en els consells d'administració de les emissores i cadenes privades concedides per l'Estat, i amb presència a Catalunya; i la proposta als altres governs autònoms que en el moment de revisar els seus textos estatutaris, facin el mateix. Tortosa, 12 de juny de 2004 Com a valenciana em costa relacionar: Llengua Catalana-Mitjans de Comunicacio...
Hola a tothom, sóc nou al racò i... us vull proposar una cosa que em sembla interessant: que llistem cadascun aquelles característiques pròpies del nostre dialecte que sabem que no estan acceptades a l'stàndard (no només paraules), a veure si trobem gaire decantament cap a un o altre dels parlars regionals. El meu dialecte és el central i us poso aquí les característiques tradicionals no acceptades que se m'acudeixen ara mateix (algunes que m'afecten personalment i d'altres que no). -"U" muda en els grups "-gua": llenga, aiga... en lloc de llengua, aigua... (Aquest és un clàssic que a la gent dels parlars occidentals els al.lucina) - pronúcia "i" de certes "ll" paia, vei,... en lloc de palla, vell... (jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi") -forma dels pronoms a final del verb menjà'ls, estimà'ns... en lloc de menjar-los, estimar-nos (o també la variant menjà'ls-e, estimà'ns-e) -article salat es, sa... en lloc de el, la... (R.I.P) -ús de la partícula "pas" com a negació exclusiva hi aniré pas, en vol pas... en lloc de no hi aniré (pas), no en vol (pas) (això és més propi de la Cat-N, però no només) (no hi incloc coses com les "r" mudes finals de "cantar", "fortor", etc perquè no s'accepten en l'estàndard escrit però sí en l'estàndard oral) 4 cosetes... jo també sóc de la zona de català central i pronuncio a la perfecció la ll i tothom que conec catalanoparlant d'origen la sap pronunciar (la gran majoria). Després, jo no dic aiga, llenga... jo dic llengua, aigua... però reconec que algun cop ho he sentit als meus avis. açò no ho he entès: "jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi"" que jo sàpiga els dos s'escriuen POLL, però normalment als fills de les gallines se'ls anomena pollets. el tema de la negació jo la faig així: avui no hi aniré pas, doble negació I també faig les r mudes a final de paraula :D ho veieu com l'estàndard no està totalment basat en el català central? apa, salut! Moltes característiques molt o poc esteses per la zona del català central s'han anat perdent per la pressió del Barceloní, en alguns casos recolzat per l'stàndard. Per exemples els articles salats, que van desaparèixer de la Costa Brava cap allà mitjans segle XX, si no estic mal informat. Un procés semblant ha patit la pronúncia "llenga", etc que abans eren ben habituals per bona part del català central (tu mateix comentes que ho has sentit als avis) Igualment ha passat amb les pronúncies "i" de "poi", etc. Certes combinacions llatines de sons van donar el so català "ll" i d'altres "i", com encara passa a Mallorca. I no era pas cap incorreció! En l'ortografia tradicional es distingien l'un de l'altre, si no recordo malament;; només s'han començat a escriure igual modernament, quan es va acceptar per al català la representació "ll", que és d'origen castellà -encara que ens pugui semblar estrany. Per tant, encara que ara s'escrigui igual "poll" (paràsit) i "poll" (de gallina -pollet és diminutiu-) la pronúncia tradicional a vàries zones del català central i a Mallorca era "poi" i "poll" . Quan dic que jo estic a mig camí no vull dir que no sàpiga pronunciar la "ll", sinó que pronuncio amb un so intermig entre "i" i "ll" aquelles paraules que tradicionalment es pronunciaven amb "i" a la meva regió d'origen; les altres les pronuncio amb "ll" alta i clara. El que no se si és gaire clara és l'explicació. Salut! [CITAR]Guillemot diu: la representació ll, que és d'origen castellà -encara que ens pugui semblar estrany. [ /CITAR] Això és una gran bajanada. No sé què m'estava passant pel cap quan ho vaig escriure Perdoneu.
Hola a tothom, sóc nou al racò i... us vull proposar una cosa que em sembla interessant: que llistem cadascun aquelles característiques pròpies del nostre dialecte que sabem que no estan acceptades a l'stàndard (no només paraules), a veure si trobem gaire decantament cap a un o altre dels parlars regionals. El meu dialecte és el central i us poso aquí les característiques tradicionals no acceptades que se m'acudeixen ara mateix (algunes que m'afecten personalment i d'altres que no). -"U" muda en els grups "-gua": llenga, aiga... en lloc de llengua, aigua... (Aquest és un clàssic que a la gent dels parlars occidentals els al.lucina) - pronúcia "i" de certes "ll" paia, vei,... en lloc de palla, vell... (jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi") -forma dels pronoms a final del verb menjà'ls, estimà'ns... en lloc de menjar-los, estimar-nos (o també la variant menjà'ls-e, estimà'ns-e) -article salat es, sa... en lloc de el, la... (R.I.P) -ús de la partícula "pas" com a negació exclusiva hi aniré pas, en vol pas... en lloc de no hi aniré (pas), no en vol (pas) (això és més propi de la Cat-N, però no només) (no hi incloc coses com les "r" mudes finals de "cantar", "fortor", etc perquè no s'accepten en l'estàndard escrit però sí en l'estàndard oral) nan Ain't? Això és argot, nen :D Cada cop que dic això a un amic meu nord-americà em fot la bronca! hahahaha.
Hola a tothom, sóc nou al racò i... us vull proposar una cosa que em sembla interessant: que llistem cadascun aquelles característiques pròpies del nostre dialecte que sabem que no estan acceptades a l'stàndard (no només paraules), a veure si trobem gaire decantament cap a un o altre dels parlars regionals. El meu dialecte és el central i us poso aquí les característiques tradicionals no acceptades que se m'acudeixen ara mateix (algunes que m'afecten personalment i d'altres que no). -"U" muda en els grups "-gua": llenga, aiga... en lloc de llengua, aigua... (Aquest és un clàssic que a la gent dels parlars occidentals els al.lucina) - pronúcia "i" de certes "ll" paia, vei,... en lloc de palla, vell... (jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi") -forma dels pronoms a final del verb menjà'ls, estimà'ns... en lloc de menjar-los, estimar-nos (o també la variant menjà'ls-e, estimà'ns-e) -article salat es, sa... en lloc de el, la... (R.I.P) -ús de la partícula "pas" com a negació exclusiva hi aniré pas, en vol pas... en lloc de no hi aniré (pas), no en vol (pas) (això és més propi de la Cat-N, però no només) (no hi incloc coses com les "r" mudes finals de "cantar", "fortor", etc perquè no s'accepten en l'estàndard escrit però sí en l'estàndard oral) nan nan Està bé, aquesta web que has deixat. Gràcies. Algunes coses, per això, no deuen ser exclusivament lleidatanes perquè jo també les dic/deia. M'ha fet molta gràcia trobar el "sisquera". A casa, quan jo era menut, ho dèiem a tort i a dret, però fa una pila d'anys que no el sento; ha passat al "busson" de la història com d'altres castellanismes salvatges (ep,potser a Lleida no ho sigui pas, un castellanisme, no ho sé).
Hola a tothom, sóc nou al racò i... us vull proposar una cosa que em sembla interessant: que llistem cadascun aquelles característiques pròpies del nostre dialecte que sabem que no estan acceptades a l'stàndard (no només paraules), a veure si trobem gaire decantament cap a un o altre dels parlars regionals. El meu dialecte és el central i us poso aquí les característiques tradicionals no acceptades que se m'acudeixen ara mateix (algunes que m'afecten personalment i d'altres que no). -"U" muda en els grups "-gua": llenga, aiga... en lloc de llengua, aigua... (Aquest és un clàssic que a la gent dels parlars occidentals els al.lucina) - pronúcia "i" de certes "ll" paia, vei,... en lloc de palla, vell... (jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi") -forma dels pronoms a final del verb menjà'ls, estimà'ns... en lloc de menjar-los, estimar-nos (o també la variant menjà'ls-e, estimà'ns-e) -article salat es, sa... en lloc de el, la... (R.I.P) -ús de la partícula "pas" com a negació exclusiva hi aniré pas, en vol pas... en lloc de no hi aniré (pas), no en vol (pas) (això és més propi de la Cat-N, però no només) (no hi incloc coses com les "r" mudes finals de "cantar", "fortor", etc perquè no s'accepten en l'estàndard escrit però sí en l'estàndard oral) Tot el que dius m'ho conec. Tu deus ser del Berguedà, no? perquè jo hi tinc familia i amics i els he sentit parlar així, se m'ha enganxat una mica i tot. Això del menja'l tasta'l, en infinitius, la i enlloc de ll (també és degut a que hi ha gent que no sap dir la ll, jo mateixa fa un temps no en sabia, però això ja és una altra història), i la u, el que no havia sentit era això del pas, sí que s'utilitza bastant, però es conserva el no. Pel vallès... no sé crec que tot és bastant semblant a l'estandard. Per alguns la característica que sí que és diferent és la qüestioó vocals neutres, però això és un altre tema. No vos entenc. Quan l'AVL diu d'introduir noves paraules i expresions valencianes dins l'estàndard l'acuseu ràpidament de particularistes i de ser pro-seccesionistes. (almenys els dogmàtics com l'IEC) I ara pareix que tots introduirieu paraules noves si tinguereu l'oportunitat de fer-ho. Dixeta, tot lo que has dit tb se diu a la meua comarca sobretot als pobles, com Peníscola o Càlig. BAIX-MAESTRAT diu: Dixeta, tot lo que has dit tb se diu a la meua comarca sobretot als pobles, com Peníscola o Càlig. Normal, si som de la mateixa zona a pesar de les fronteres... Ah i el que han dit més amunt del lleidatà també! Que no deixa de ser català occidental tot plegat
Hola a tothom, sóc nou al racò i... us vull proposar una cosa que em sembla interessant: que llistem cadascun aquelles característiques pròpies del nostre dialecte que sabem que no estan acceptades a l'stàndard (no només paraules), a veure si trobem gaire decantament cap a un o altre dels parlars regionals. El meu dialecte és el central i us poso aquí les característiques tradicionals no acceptades que se m'acudeixen ara mateix (algunes que m'afecten personalment i d'altres que no). -"U" muda en els grups "-gua": llenga, aiga... en lloc de llengua, aigua... (Aquest és un clàssic que a la gent dels parlars occidentals els al.lucina) - pronúcia "i" de certes "ll" paia, vei,... en lloc de palla, vell... (jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi") -forma dels pronoms a final del verb menjà'ls, estimà'ns... en lloc de menjar-los, estimar-nos (o també la variant menjà'ls-e, estimà'ns-e) -article salat es, sa... en lloc de el, la... (R.I.P) -ús de la partícula "pas" com a negació exclusiva hi aniré pas, en vol pas... en lloc de no hi aniré (pas), no en vol (pas) (això és més propi de la Cat-N, però no només) (no hi incloc coses com les "r" mudes finals de "cantar", "fortor", etc perquè no s'accepten en l'estàndard escrit però sí en l'estàndard oral) Poc qu'us entenc pas! Jo sóc empordanès, sabeu? Xevi diu: Poc qu'us entenc pas! Jo sóc empordanès, sabeu? Je, je... això ho diu la meva mare que també es d'allà, buenu... jo també sóc mig empordanès. Pò que t'he picat? --> No t'he trucat pas (per telèfon). A Figueres també diuen: -Tomata --> Tomàquet -Tabé --> També Jo en comptes de tomàquet moltes vegades també dic tomata o tomaca. Aixó de tomaca no sé si és d'aquí El Maresme o no... En general parlo com l'estandard però m'agrada recuperar paraules típiques del meu poble: -Marc --> Mar -Banyerus --> Banyadors -Paieya --> Paella Tomata, sí senyor... Després també menjem fesolines amb patates... I si vols que et digui sincer no sé quina és la forma correcte de dir pastanaga-carrota-estafanòria... Deixem-ho aquí, que no me n'enrecordut! Nosaltres en diem safranories, de les pastanagues.... I sí, mengem pa amb tomata! Aquí diem "pataques" en lloc de "patates", i "tomata" en lloc de "tomàquet".
Hola a tothom, sóc nou al racò i... us vull proposar una cosa que em sembla interessant: que llistem cadascun aquelles característiques pròpies del nostre dialecte que sabem que no estan acceptades a l'stàndard (no només paraules), a veure si trobem gaire decantament cap a un o altre dels parlars regionals. El meu dialecte és el central i us poso aquí les característiques tradicionals no acceptades que se m'acudeixen ara mateix (algunes que m'afecten personalment i d'altres que no). -"U" muda en els grups "-gua": llenga, aiga... en lloc de llengua, aigua... (Aquest és un clàssic que a la gent dels parlars occidentals els al.lucina) - pronúcia "i" de certes "ll" paia, vei,... en lloc de palla, vell... (jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi") -forma dels pronoms a final del verb menjà'ls, estimà'ns... en lloc de menjar-los, estimar-nos (o també la variant menjà'ls-e, estimà'ns-e) -article salat es, sa... en lloc de el, la... (R.I.P) -ús de la partícula "pas" com a negació exclusiva hi aniré pas, en vol pas... en lloc de no hi aniré (pas), no en vol (pas) (això és més propi de la Cat-N, però no només) (no hi incloc coses com les "r" mudes finals de "cantar", "fortor", etc perquè no s'accepten en l'estàndard escrit però sí en l'estàndard oral) - A "io" enlloc de " A mi" no pas, el "mi" és castellà, de fet correcte hauria d'ésser "si et quedes amb jo", a les Illes Balears ho diuen bé, i no els de Sopa de cabra. Però és una castellanització tan fotuda a la mèdula que sembla impossible que sigui cert, com el "quelcom/qualcú" enlloc de "algo/algú", "poc o molt" enlloc de "més o menys" i un llarg i etnocida etcètera. Addenda: no és "standard" (angl.), és "estàndard", que tampoc "estendard" (penó). diccionari CVB diccionari de l'EC Ostres, tota la vida pensant que ho dèiem malament i resulta que està bé...! Ja ho he canviat! Merci per la correcció!
Hola a tothom, sóc nou al racò i... us vull proposar una cosa que em sembla interessant: que llistem cadascun aquelles característiques pròpies del nostre dialecte que sabem que no estan acceptades a l'stàndard (no només paraules), a veure si trobem gaire decantament cap a un o altre dels parlars regionals. El meu dialecte és el central i us poso aquí les característiques tradicionals no acceptades que se m'acudeixen ara mateix (algunes que m'afecten personalment i d'altres que no). -"U" muda en els grups "-gua": llenga, aiga... en lloc de llengua, aigua... (Aquest és un clàssic que a la gent dels parlars occidentals els al.lucina) - pronúcia "i" de certes "ll" paia, vei,... en lloc de palla, vell... (jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi") -forma dels pronoms a final del verb menjà'ls, estimà'ns... en lloc de menjar-los, estimar-nos (o també la variant menjà'ls-e, estimà'ns-e) -article salat es, sa... en lloc de el, la... (R.I.P) -ús de la partícula "pas" com a negació exclusiva hi aniré pas, en vol pas... en lloc de no hi aniré (pas), no en vol (pas) (això és més propi de la Cat-N, però no només) (no hi incloc coses com les "r" mudes finals de "cantar", "fortor", etc perquè no s'accepten en l'estàndard escrit però sí en l'estàndard oral) - A "io" enlloc de " A mi" no pas, el "mi" és castellà, de fet correcte hauria d'ésser "si et quedes amb jo", a les Illes Balears ho diuen bé, i no els de Sopa de cabra. Però és una castellanització tan fotuda a la mèdula que sembla impossible que sigui cert, com el "quelcom/qualcú" enlloc de "algo/algú", "poc o molt" enlloc de "més o menys" i un llarg i etnocida etcètera. Addenda: no és "standard" (angl.), és "estàndard", que tampoc "estendard" (penó). diccionari CVB diccionari de l'EC He buscat a un diccionari de dubtes i dificultats del català el tema dels pronoms personals.... " S'usa mi en lloc de jo darrera les preposicions a, amb, de, en, per, contra, entre, sense, envers : Parla de mi. Qui no està amb mi està contra mi. No pas, però, quan alguna d'aquestes preposicions regeix dos o més pronoms coordinats: Entre tu i jo no hi ha res de comú. Parla de tu i jo." Per tant, diria que "amb jo" no és correcte...
Hola a tothom, sóc nou al racò i... us vull proposar una cosa que em sembla interessant: que llistem cadascun aquelles característiques pròpies del nostre dialecte que sabem que no estan acceptades a l'stàndard (no només paraules), a veure si trobem gaire decantament cap a un o altre dels parlars regionals. El meu dialecte és el central i us poso aquí les característiques tradicionals no acceptades que se m'acudeixen ara mateix (algunes que m'afecten personalment i d'altres que no). -"U" muda en els grups "-gua": llenga, aiga... en lloc de llengua, aigua... (Aquest és un clàssic que a la gent dels parlars occidentals els al.lucina) - pronúcia "i" de certes "ll" paia, vei,... en lloc de palla, vell... (jo estic a mig camí, francament Encara puc distingir un "poll" -fill de la gallina- d'un "poi" -el paràsit-, encara que ja no pronuncio ben bé "poi") -forma dels pronoms a final del verb menjà'ls, estimà'ns... en lloc de menjar-los, estimar-nos (o també la variant menjà'ls-e, estimà'ns-e) -article salat es, sa... en lloc de el, la... (R.I.P) -ús de la partícula "pas" com a negació exclusiva hi aniré pas, en vol pas... en lloc de no hi aniré (pas), no en vol (pas) (això és més propi de la Cat-N, però no només) (no hi incloc coses com les "r" mudes finals de "cantar", "fortor", etc perquè no s'accepten en l'estàndard escrit però sí en l'estàndard oral) No m'agrada parlar de les particularitats del català meridional pq em recorden a les animalades de les q parlen els blavers...(q, per cert sóc valenciana i tampoc parle com ells diuen. Visca el Regne d'Ontinyent ) - Mosatros, vosatros i altres q ara no recorde. Els valencians en tenim moltes. Visca la varietat !! Com que la majoria dels blaveros són de la ciutat de València i el encontorns, potser és que identifiquen "Valencià" amb "apitxat", pot ser? Per cert, tu no sabries pas si a la xarxa es poden trobar les propostes que l'AVL fa i que diu que l'IEC no troba adequades? A la web oficial de l'AVL no hi són. Amb la primera part del teu text estic totalment d'acord. Per què eixa utilització de la "x" en "vixca" jo no la utilitze i el "lo" tant sovint tampoc. Que si, q els blavers són molt centralistes a València, als demes q ens en donen.... La veritat és q no tinc ni idea i, he estat buscant per la xarxa i no he encontrat res. Si ho encontres m'ho passes
La Generalitat ha obert un web perquè puguem aportar les propostes que considerem escaients al nou Estatut. L'adreça és aquesta: http://www10.gencat.net/drep_epc/AppJava/governEscolta.jsp?tema_ID=4 Jo ja he enviat la meva per l'obligatorietat de la llengua catalana. Heus-la aquí. Jo voldria transmetre tres propostes per al nou Estatut: La primera és que tots els ciutadans catalans tinguin l'obligació de saber parlar i escriure català. La segona és l'obligació d'atendre en català tot client que es dirigeixi en català als propietaris i treballadors de qualsevol empresa, botiga, administració, etc ja siga pública com privada . la tercera és l'obligació de tot mitjà de comunicació que siga present a Catalunya -premsa, revistes, televisió, ràdió a catalunya d'emetre, com a mínim el 50%, de la programació en llengua catalana. Des del meu punt de vist crec que deurien viure plenament en català Però no m'agadaria imposar a ningú el català Igual que castella ens imposa la llengua castellana Editat al dia 21 de juny del 2004, a les 21:25 Doncs jo estic completament a favor d'imposar el Català a tothom que visqui a Catalunya. I a qui no li agradi... aire! Per què s'han de fer tantes concesions als colonitzadors?! A Catalunya, en Català. I a casa de cadascú, amb la llengua que cadascú vulgui. Però l'escola, l'administració, el comerç, l'empresa, el carrer, el cinema, el teatre, la cultura, l'etiquetatge... en Català. De fer coses en castellà ja se n'encarreguen a Espanya i a Llatinoamèrica. Realment necessiten que nosatres també potenciem la seva llengua?! Això no s'ho creu ningú! Bilingüisme és feixisme!
La Generalitat ha obert un web perquè puguem aportar les propostes que considerem escaients al nou Estatut. L'adreça és aquesta: http://www10.gencat.net/drep_epc/AppJava/governEscolta.jsp?tema_ID=4 Jo ja he enviat la meva per l'obligatorietat de la llengua catalana. Heus-la aquí. Jo voldria transmetre tres propostes per al nou Estatut: La primera és que tots els ciutadans catalans tinguin l'obligació de saber parlar i escriure català. La segona és l'obligació d'atendre en català tot client que es dirigeixi en català als propietaris i treballadors de qualsevol empresa, botiga, administració, etc ja siga pública com privada . la tercera és l'obligació de tot mitjà de comunicació que siga present a Catalunya -premsa, revistes, televisió, ràdió a catalunya d'emetre, com a mínim el 50%, de la programació en llengua catalana. Pero no és ja obligatori? Es suposa que ja és obligatori a catalunya , país valencià i balears, de la mateixa manera que és obligatori el castellà, no? No era això el rotllo que ens han explicat sobre el bilingüisme? que passa, que ja no hi ha qui s'ho crega? I que hem de fer , posar a l'estatut el català com "Obligatori-però-ara-de-debò"? Això em recorda un cartell d'un bar de la postguerra del llibre "celtiberia show" del Carandell: Café --- 5 céntimos Café-Café --- 10 céntimos Café por la glória de mi madre --- 25 céntimos Que hem de posar a l'estatut, que ara va de debò o que ara si que va de debò ´"per-la-glòria-de-les-nostres-mares" ? Merda! Bilingüisme és feixisme! Actualment, encara que la gent del "foro babel" no s'ho pugui creure, el català i el castellà no estan equiparats legalment. La seva constitució diu que és obligatori conèixer el castellà i, en canvi, considera el dret de parlar en català. A viam, parlar fent rots també està permès (no està pas penalitzat), per tant: paper mullat. Si el castellà és obligatori, el català també!! La seua constitucio ni anomena al català .Parla de "les altres llengues..." sense dir quines són, .Com deia Ramón Barnils, si la cultura catalana desapareguera, no s'ha de camviar res del text de la constitucio apanyola, peró si desapareix Melilla si. El que volia dir és que legalment ja hi ha base per a obligar al català. Es suposa que l'estatut fa obligatori el català .Jo em burle de que ara vuguen tornar a posar-ho obliatori a l'estatut quan es suposa que ja és obligatori. El que NO es suposa és que l'estatut és paper mullat, i si fem ara un estatut on diga " ei, ara això del català es obligatori com abans però ara de debò" demostrarem que l'estatut antic si era paper mullat, que es pot fer obligatori el català "però de broma". (Ja ho se, no m'explicat massa bé , un altre cop a veure si estic més inspirat)
La Generalitat ha obert un web perquè puguem aportar les propostes que considerem escaients al nou Estatut. L'adreça és aquesta: http://www10.gencat.net/drep_epc/AppJava/governEscolta.jsp?tema_ID=4 Jo ja he enviat la meva per l'obligatorietat de la llengua catalana. Heus-la aquí. Jo voldria transmetre tres propostes per al nou Estatut: La primera és que tots els ciutadans catalans tinguin l'obligació de saber parlar i escriure català. La segona és l'obligació d'atendre en català tot client que es dirigeixi en català als propietaris i treballadors de qualsevol empresa, botiga, administració, etc ja siga pública com privada . la tercera és l'obligació de tot mitjà de comunicació que siga present a Catalunya -premsa, revistes, televisió, ràdió a catalunya d'emetre, com a mínim el 50%, de la programació en llengua catalana. En Nil se m'ha avançat, efectivament un català te el DEURE de saber Castellà però tan sols te el DRET de saber Català, això ha obert la via per que molt funcionariat estatal (ex: policies, jutges) es negessin a utilitzar-ho. El matiz és important i per tant animaria a tothom a adreçar-se a la web que proposa en Jaume per tal de fer constar les obligacions i els Deures a saber Català, és molt bonic dir que a un no li agrada imposar res el problema és que ja disposem d'una constitució que ens obliga a saber el Castellà, és una qüestió de justicia.
La Generalitat ha obert un web perquè puguem aportar les propostes que considerem escaients al nou Estatut. L'adreça és aquesta: http://www10.gencat.net/drep_epc/AppJava/governEscolta.jsp?tema_ID=4 Jo ja he enviat la meva per l'obligatorietat de la llengua catalana. Heus-la aquí. Jo voldria transmetre tres propostes per al nou Estatut: La primera és que tots els ciutadans catalans tinguin l'obligació de saber parlar i escriure català. La segona és l'obligació d'atendre en català tot client que es dirigeixi en català als propietaris i treballadors de qualsevol empresa, botiga, administració, etc ja siga pública com privada . la tercera és l'obligació de tot mitjà de comunicació que siga present a Catalunya -premsa, revistes, televisió, ràdió a catalunya d'emetre, com a mínim el 50%, de la programació en llengua catalana. Crec que et deixes el més important: El dret a l'AUTODETERMINACIÓ i la lliure federació amb altres regions. També el dret a fer Referèndums. Sel.leccions esportives oficials.. Això sembla la carta dels reis mags. RECONEIXEMENT OFICIAL DE CATALUNYA COM A NACIÓ (no comunitat autònoma) CONCERT ECONÒMIC!!! com el del País Basc... Va més, més propostes... Estimat perot lo lladre, jo només he fet propostes en matèria lingüística, evidentment pel que fa a la resta de temes que proposes estic completament d'acord amb tu. A la resta dels participants. Algú em pot citar l'article de l'estatut que diu que el català és obligatori a Catalunya? http://www10.gencat.net/gencat/AppJava/cat/generalitat/estatut/preliminar.jsp Estatut d'Autonomia Títol preliminar: Disposicions Generals Article 3 1. La llengua pròpia de Catalunya és el català. 2. L'idioma català és l'oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà, oficial a tot l'Estat espanyol. 3. La Generalitat garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya. 4. La parla aranesa serà objecte d'ensenyament i d'especial respecte i protecció. Diu que és "oficial" que es "garantirà l'ús normal i oficial d'ambdós idiomes, prendrà les mesures necessàries per tal d'assegurar llur coneixement i crearà les condicions que permetin d'arribar a llur igualtat plena quant als drets i deures dels ciutadans de Catalunya." No veig enlloc que l'Estatut digui que la gent que viu, treballa, etc a Catalunya tingui l'obligació de conèixer-lo Si jo també estic d'acord que millor si ho diguera explícitament " ...el deure de coneixer la llengua catalana.." Però amb el text de l'actual estatut ( on no hi diu "obligatori" ) es pot obligar als jutges de catalunya a fer judicis en català, per exemple. ...o que pasa, que el que hem de suposar es una "transició eterna" pel que fa al tema per que no diu "obligatori" ...la veritat es que una mica massa "prudent" si que sembla quan ho lliges més... Xè, nanos, m'heu convençut. Ja que es fa, es redacta amb menys cov....."prudència" Editat al dia 21 de juny del 2004, a les 20:24 Estimat Wolfram, ens dius que "...o que pasa, que el que hem de suposar es una "transició eterna" pel que fa al tema per que no diu "obligatori". Em sembla que la resposta és òbvia però per si de cas imagina't en un litigi amb un/a dependent/a que es negara a parlar català, la resposta del PP atenent al que diu l'Estatut. Per tant, com que no costa gens afegir a l'Estatut que tot català té el deure de parlar català, si no ho exigim, li estarem fent un favor immens a l'espanyolime i si no, mira el que fa el PP al País Valencià i les Illes Balears amb el català. Si saber castellà és un deure, saber-ne català també. Demanem el deure de saber català al nou Estatut.
La Generalitat ha obert un web perquè puguem aportar les propostes que considerem escaients al nou Estatut. L'adreça és aquesta: http://www10.gencat.net/drep_epc/AppJava/governEscolta.jsp?tema_ID=4 Jo ja he enviat la meva per l'obligatorietat de la llengua catalana. Heus-la aquí. Jo voldria transmetre tres propostes per al nou Estatut: La primera és que tots els ciutadans catalans tinguin l'obligació de saber parlar i escriure català. La segona és l'obligació d'atendre en català tot client que es dirigeixi en català als propietaris i treballadors de qualsevol empresa, botiga, administració, etc ja siga pública com privada . la tercera és l'obligació de tot mitjà de comunicació que siga present a Catalunya -premsa, revistes, televisió, ràdió a catalunya d'emetre, com a mínim el 50%, de la programació en llengua catalana. Jo voldria afegir l'obligatorietat d'utilitzar el català en: Etiquetatge de tots els productes que es venguin a Catalunya almenys en català, Trobaríem als prestatges més articles etiquetats en finlandès o grec que en català. Instruccions de TV, rentadores, neveres, cotxes, impressores, etc. No recordo haver-ne vist mai cap en català, en xinès sí. Prospectes dels medicaments, no n'he vist mai cap en català tampoc. Que el català al cinema no sigui només testimonial, ni hagis de fer quilòmetres per veure una pel·lícula en la teva llengua. Amb les pel·lícules de video i DVD, de lloguer i compra. De compra encara s'en troben, però de lloguer se'ls pot considerar rareses. Això que hi ha DVD que pots escollir entre 17 idiomes. L'ús del català parlat no hauria d'haver de ser obligatori, perquè tothom hauria de ser conscient que quan va a viure a un país, ha d'aprendre la llengua d'aquell país. Jo m'hi esforço fins i tot quan vaig de vacances. Però com que lamentablement no és així s'ha de fer obligatori. M'he oblidat d'un àmbit important: les factures. El 99,9 % de les factures són emeses en espanyol. Sóc comptable, i la quantatitat de factures emeses totalment en català són mínimes.
La Generalitat ha obert un web perquè puguem aportar les propostes que considerem escaients al nou Estatut. L'adreça és aquesta: http://www10.gencat.net/drep_epc/AppJava/governEscolta.jsp?tema_ID=4 Jo ja he enviat la meva per l'obligatorietat de la llengua catalana. Heus-la aquí. Jo voldria transmetre tres propostes per al nou Estatut: La primera és que tots els ciutadans catalans tinguin l'obligació de saber parlar i escriure català. La segona és l'obligació d'atendre en català tot client que es dirigeixi en català als propietaris i treballadors de qualsevol empresa, botiga, administració, etc ja siga pública com privada . la tercera és l'obligació de tot mitjà de comunicació que siga present a Catalunya -premsa, revistes, televisió, ràdió a catalunya d'emetre, com a mínim el 50%, de la programació en llengua catalana. I com proposeu fer efectiva aquesta obligatorietat? Posant-li exàmens de català a tota la població periòdicament? Instalant controls de policies de la llengua a les carreteres? I si algun estranger sudamericà o magrebí no el parla? Se li posa una multa, se li fica a la presó, se'l deporta? Expliqueu-me què farieu. A veure Elisabet , la situació actual es d'una clara discriminació dels catalanoparlants. T'explicarè un cas, a veure si ens ajuda a reflexionar sobre el pais que de cap de les maneres volem construir. Una amiga meva va anar a la seva mutua. La va atendre un metge sudamericà, que obviament, era monolingue en castellà. La meva amiga, que es una activista per la llengua, va utilitzar el seu dret constitucional de parlar la seva llengua, el català. El metge li va dir que ell no entenia res i que li parles en castellà. Al no fer-ho va dir que s'esperès a que un altre metge l'atengès. Cosa que va pasar una hora més tard!!!!, doncs no hi havia cap de disponible. Conclusió: El estranguer sudamericà tè més drets linguistics que no un autocton, doncs cap català pot alegar que no coneix el espanyol, hi tè obligació constitucional. Els sudamericans no poden ser discriminats per l'us de la seva llengua, en canvi els catalans, ciutadans espanyols (de segona???) si que ho son. Per tant, Elisabet , si que demano, la igualtat de drets de les dues llengues. Si el espanyol n'es obligatoria, el català també ho ha de ser, a tots els efectes. Exigencia d'utilitzar el català sobre tot a l'hora de ser contractats laboralments i d'atendre el public, tant extrangers com a "nacionals". Salut i reflexió. Jo no dic que la llengua catalana no estigui discriminada. Jo tan sols eliminaria l'obligatorietat del castellà. Torno a preguntar: com faries per fer efectiva aquesta obligatorietat? L'obligatorietat? Ja t'ho he dit! Continuament tenim que acreditat que sabem anglès o informatica per tenir un contracte laboral. El català hauria de ser obligatori per poder treballar o montar-te una empresa. Amb aixó ja crec que n'hi hauria prou.
La Generalitat ha obert un web perquè puguem aportar les propostes que considerem escaients al nou Estatut. L'adreça és aquesta: http://www10.gencat.net/drep_epc/AppJava/governEscolta.jsp?tema_ID=4 Jo ja he enviat la meva per l'obligatorietat de la llengua catalana. Heus-la aquí. Jo voldria transmetre tres propostes per al nou Estatut: La primera és que tots els ciutadans catalans tinguin l'obligació de saber parlar i escriure català. La segona és l'obligació d'atendre en català tot client que es dirigeixi en català als propietaris i treballadors de qualsevol empresa, botiga, administració, etc ja siga pública com privada . la tercera és l'obligació de tot mitjà de comunicació que siga present a Catalunya -premsa, revistes, televisió, ràdió a catalunya d'emetre, com a mínim el 50%, de la programació en llengua catalana. Des del meu punt de vist crec que deurien viure plenament en català Però no m'agadaria imposar a ningú el català Igual que castella ens imposa la llengua castellana quee??? nosaltres hem ocupat militarment una nació que no és la nostra i estem pensant en imposar-hi la nostra llengua que no és la seva? em pareix que no... més aviat normalitzaria la situació, seria la llengua normalment emprada a l'únic lloc del món d'on és aquella llengua. Em sembla molt bé que la gent tingui opinions diferents i discrepi, etc. Però hi ha temes que requereixen la unitat nacional sobretot quan estem jugant amb la nostra supervivència. Els castellans tots tenen molt clar que el castellà ha de ser un deure, ho tenen tan clar que ni s'ho plantegen i nosaltres aquí estem dividits per la qüestió. Anem a donar-los més arguments i més feblesa?És molt fàcil: vostè vol treballar a Catalunya doncs com a mínim ha de saber parlar català i si no cap feina. CAP. Totes les revistes i diaris de tirada estatal que es vénen als nostres quioscs han d'escriure's com a mínim el 50% en català -veureu quina gràcia que l'ABC haja de fer com a mínim la meitat del periòdic en català-. La mateixa cosa per a la televisió, etc perquè si no ho fem el castellà s'estendrà més i més i qui perd la llengua perd la identitat. Català obligatori ja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A veure si algú em pot ajudar ja que tinc un dubte: Davant d'infinitiu, es pot utilitzar per a ? Per exemple, seria per a dir o bé seria per dir . Si em doneu alguna referència, millor pq és una discussió amb un amic. Gràcies! Aquest és un tema que no es pot assegurar amb rotunditat. En general, davant d'infinitiu no s'hi posa el "per a" i la majoria de guies de correcció (com la de Softcatalà) així ho recomanen, encara que no tothom hi està d'acord. Per exemple en aquest enllaç de la UOC hi veuràs alguns usos i en aquest altre de la UPC veuràs que segueixen la doctrina Coromines de no posar-lo. En fi, jo et recomano seguir la tàctica de no posar el "per a" + infinitiu mai, perquè així no t'equivocaràs mai. Això independentment de la juguesca que tinguis amb el teu amic, que són figues d'un altre paner En tot cas, el per a dir* es incorrecte de totes totes. Salut! Editat al dia 29 de juny del 2004, a les 01:55
A veure si algú em pot ajudar ja que tinc un dubte: Davant d'infinitiu, es pot utilitzar per a ? Per exemple, seria per a dir o bé seria per dir . Si em doneu alguna referència, millor pq és una discussió amb un amic. Gràcies! Ni els mateixos lingüístes es posen d'acord. Hauries de mirar-te les teories del Fabra, del Coromines i del Solà.
A veure si algú em pot ajudar ja que tinc un dubte: Davant d'infinitiu, es pot utilitzar per a ? Per exemple, seria per a dir o bé seria per dir . Si em doneu alguna referència, millor pq és una discussió amb un amic. Gràcies! depén del context. Digame'l i t'ajudo.
A veure si algú em pot ajudar ja que tinc un dubte: Davant d'infinitiu, es pot utilitzar per a ? Per exemple, seria per a dir o bé seria per dir . Si em doneu alguna referència, millor pq és una discussió amb un amic. Gràcies! Malgrat que hi ha molta gent que no fa la distinció de per i per a davant d'infinitiu, convé mantenir-la perquè la normativa que s'hi refereix no ha canviat. Es fa servir per a davant d'infinitiu quan aquest infinitiu indica: 1. La destinació, l'objecte d'alguna cosa; fa de complement d'un verb que no és d'acció voluntària (sinó que té un caràcter objectiu), o d'un substantiu, un adjectiu, un participi, un pronom, un adverbi. S'inclouen en aquest apartat els infinitius que depenen d'un verb en forma impersonal o passiva, perquè la voluntarietat queda afeblida per la forma del verb, els infinitius que tenen un subjecte diferent del del verb principal i els infinitius que depenen d'un verb que, encara que sembla d'acció voluntària, de fet és de servei, ús, mitjà per a una finalitat (fer servir, utilitzar, aprofitar, basar-se, usar, triar, emprar, etc.). 2. Una certa condició, equivalent a una frase amb si...; sol anar davant de la frase principal. 3. Una certa conseqüència (en la primera part hi sol haver un terme quantitatiu: massa, prou, força, molt, etc.). 4. Un fet posterior a l'acció del verb principal sense estar-hi lligat intencionalment, com si fossin dues oracions lligades per una i i prou. Exemples 1. Té competències per a canviar la gent de lloc. - Disposen de materials didàctics especialment dissenyats per a estudiar des de casa. - S'ha obert el període per a sol·licitar l'accés als estudis. - En aquest curs expliquen tot el que necessitem per a dissenyar una pàgina web. - Aquí hi ha els catàlegs per a consultar el fons de la biblioteca. - El termini per a matricular-se a aquest curset s'acaba el 20 de juny. - Falten tres mesos per a lliurar la feina que ens han encarregat. - Em baso en la importància que té cada cosa per a decidir-ho. - Fan servir ganivets esmolats per a tallar la carn. - Aprofitarem les vacances per a visitar les amistats. 2. Per a fer l'anàlisi distingirem dues situacions. - Per a respondre correctament les preguntes, fixa't en l'enunciat. - Toqueu la pantalla per a obtenir informació. 3. S'ha de tenir prou perspectiva per a no equivocar-se. - Sou massa espavilades per a creure-us tot el que diuen. - És molt lluny per a anar-hi a peu. 4. Davant d'un canvi de situació, els salaris reaccionen amb relativa facilitat per a tornar a l'equilibri amb plena ocupació en el mercat de treball. - Es va estar tota la tarda a casa amb el malalt per a sortir al vespre com si res. ------------------------------------ Malgrat que hi ha molta gent que no fa la distinció de per i per a davant d'infinitiu, convé mantenir-la perquè la normativa que s'hi refereix no ha canviat. Es fa servir per davant d'infinitiu quan aquest infinitiu indica: 1. La causa eficient, que es refereix a un temps passat respecte al del verb principal. 2. La finalitat i la causa o el motiu alhora; es refereix a un temps futur i fa de complement d'un verb d'acció voluntària (o d'un substantiu derivat d'un verb d'acció voluntària). 3. Una acció que s'espera però que encara no s'ha realitzat. 4. Una circumstància de manera, o altres de semblants, equivalent a una expressió adverbial. Exemples 1. Li han donat un premi per haver estat la primera de resoldre el problema. - L'han despatxat per encarar-se amb el director. 2. Treballem per millorar el servei. - Escriu per alliberar-se del passat. - Heu de fer un esforç per acabar el treball. - Es revoltaven per assolir drets democràtics. - Ha vingut per ajudar en el que pogués. - Assajaven revoltes per assolir drets democràtics. - Fem pauses per respirar i per pensar. 3. Tinc una pila d'exàmens per corregir. - Encara hi ha moltes tasques per distribuir. 4. Per acabar em referiré al tema de les subvencions. - Comencem per fer un volt pels diferents pobles. ----------------------------------------- FONT: www.Enlloc.com Ieps! El tema que has encetat és motiu de disputa pels lingüistes i filòlegs catalans. Hi ha dues normes: Coromines-Solà, i Fabra-Ruaix. Pots consultar qualsevol de les dues a la Gramàtica de Català Contemporani. Malgrat això,"per a" davant d'infinitiu no és correcte a no ser que l'oració que presegueix sigui ambigua, és a dir, no es pugui diferenciar si és causal o consecutiva. Tot i això, si t'interessa mira't bé les dues normes i quina aplica cada llibre de text o cada usuari de la llengua, ja que tot i que la norma Coromines-Solà és la més utilitzada, encara no és normativa com ho és la de Fabra. Salut! Ep! L'Arnau té raó en una cosa. Recordem que la Gramàtica Oficial Normativa de la Llengua Catalana vigent és la de Fabra de 1933. Amb tot, qualsevol persona percep que d'aleshores ençà la forma de parlar ha estat molt modificada, bàsicament per les (males) influències hispàniques. Per tant, s'accepta que hi hagi modificacions a la Regla, atès que la seva argumentació dista molt del català actual. No obstant això, ningú no et pot negar que en facis els usos que recomanen Fabra i Ruaix, en canvi, sí que són discutibles les aportacions de Solà i Coromines/Corominas (?). Esperem que la Secció Filològica acabi finalment la nova gramàtica oficial i així sols romangui una via de solució en front d'aquesta qüestió (que val a dir que és més -massa i tot- senzilla amb el sistema Solà-Coromines). Joan Sala
Avui s'estrena Shrek 2. S'ha doblat al català. Ara mateix és la pel·lícula amb la distribució de cintes més gran fins al moment (23 còpies, enfront de les 13 de Harris Potters, Senyors dels Anells, etc...). Segurament, serà l'éxit de l'estiu. I sabeu quin és el titular de l'Avui? Banderas posa accent malagueny a Shrek 2. Molts dels lectors d'aquest diari, ni tan sols sentirem al Banderas quan mirem Shrek 2. Aquesta és la idea de país que té l'AVUI? Doncs ja que parles del cinema en català i els diaris catalans... aprofitaré per remenar un tema que fa temps que crec que és important. Perquè tots els diaris regalen (perque ens entenguem) pel.lícules DVD cada dia, o cada dissabte, etc. i sempre són, única i exclusivament en castellà? Quan començarà El Punt o l'AVUI a treure la seva pròpia col.lecció de pel.lícules en català? Estic segur que el primer que s'hi tiri de cap, s'emportarà un bon grapat de compradors. Ah, i aprofito per felicitar a la distribuidora LAUREN. L'altre dia em van passar per les mans 4 DVD's seus, i tots 4 incloien la versió, tan d'àudio com de subtítols en català (a part de castellà i angl¡es). I val a dir que tot i ser pel.lícules conegudes, no eren títols de la dimensió de Harry Potter o El Senyor dels Anells... per qui ens passem la vida discutint. En fi... en general hi ha una mala política per promocionar el cinema en català. Però encara es pot solucionar. Oi tant...
Avui s'estrena Shrek 2. S'ha doblat al català. Ara mateix és la pel·lícula amb la distribució de cintes més gran fins al moment (23 còpies, enfront de les 13 de Harris Potters, Senyors dels Anells, etc...). Segurament, serà l'éxit de l'estiu. I sabeu quin és el titular de l'Avui? Banderas posa accent malagueny a Shrek 2. Molts dels lectors d'aquest diari, ni tan sols sentirem al Banderas quan mirem Shrek 2. Aquesta és la idea de país que té l'AVUI? Potser Banderas ho dobla al català amb accent malagueny.
Avui s'estrena Shrek 2. S'ha doblat al català. Ara mateix és la pel·lícula amb la distribució de cintes més gran fins al moment (23 còpies, enfront de les 13 de Harris Potters, Senyors dels Anells, etc...). Segurament, serà l'éxit de l'estiu. I sabeu quin és el titular de l'Avui? Banderas posa accent malagueny a Shrek 2. Molts dels lectors d'aquest diari, ni tan sols sentirem al Banderas quan mirem Shrek 2. Aquesta és la idea de país que té l'AVUI? ENTRE PARÈNTESIS Desclot Visca Shin Chan i mori el mal govern Una vegada més ha estat el manga japonès qui ens ha hagut de traure les castanyes del foc. La cartellera cinematogràfica d'estiu s'ha obert de bat a bat a l'estrena de l'últim episodi de Shin Chan: Operació rescat. El darrer lliurament del serial que protagonitza el nen més descarat de la història internacional de l'animació s'ha estrenat en una pila de sales a Catalunya i Balears. A tot arreu n'ha arribat la versió catalana. L'espanyola ha quedat reservada per a Espanya i el País Valencià. Enhorabona, president Camps. Però també a Catalunya Shin Chan torna a ser l'excepció. Harry Potter, per exemple, no ha tingut tanta sort. La versió catalana d'El presoner d'Azkaban ha tornat a tenir vocació residual. S'ha estrenat en una quantitat esquifida de sales. Circuit underground. Es fa molt complicat d'entendre per què amb diners públics es paga un doblatge de tirada marginal. Diu el nou govern que té les coses més clares que l'anterior. La pregunta és òbvia: per què no han renegociat uns convenis que perjudiquen el públic catalanopacient? Avui s'estrena Shrek 2. El cronista encara no ha tingut temps de mirar-se el percentatge que correspon a cada versió, però intueix -perquè intuir no és ofendre- que una vegada més la castellana serà dominant. D'aquí a quatre dies hi ha una altra estrena de les que mouen espectació entre el públic juvenil i infantil -és a dir, de tot el públic-: Spider-man 2. S'admeten travesses. Una vegada més, l'home aranya parlarà català amb la teranyina. Hem de pagar perquè ens insultin la intel·ligència aràcnida? Mentrestant, això sí, el govern ha decidit estalviar en publicitat. Aquests dies han inserit una plana anunciant unes estrenes en català que s'hauran de veure a base de fer cames. I ho ha fet restringint-ne també el circuit. Aquest anunci, de la secretaria de Política Lingüística, comandada ara per un mallorquí que teòricament ens ve de la brega patriòtica, només s'ha publicat en dos diaris, entre els quals no cal dir que no hi ha l'AVUI. No sigui que realment se n'assabenti molta gent i demanin la versió catalana en més sales. Molt bé, Mir. Collons, amb els patriotes. Shin Chan ensenya el cul de tant en tant a la televisió i això va provocar la queixa irada de molta gent sensible. El govern l'ensenya acceptant les restriccions de les versions catalanes i restringint alhora la publicitat. Visca Shin Chan, doncs, i mori el mal govern.
He estat llegint la batalla articulistica entre Màrius Serra i Sam Abrams. Alexandria no ho he seguit mai, perquè el Serra em posa nerviós, però estic molt d'acord amb la part final de l'article d'avui de l'Abrams. Però tan en l'article d'avui com en la rèplica del Serra, sembla que hi hagi raons personals pel mig? Algú ho sap del cert? I els que mireu Alexandria que en penseu? El Sam Abrams va fer un areticle molt correcte dient els punts febles d'Alexandria. El Màrius Serra ha fet una rèplica fent el ridícul, ja que no va respondre tot el que li va criticar el D. Sam Abrams, a més el va criticar per ser anglès i ser un "intrús". De raons personals no n'hi ha, però algú que llegeixi els tres articles s'ha de posar de par del Sam Abrams, per força. Avui en la presentació de l'antologia dels imparables Miquel de Palol ja criticat molt la crtítica (valgui la redundància) dels diaris catalans, excepte l'AVUI, que també ha criticat però menys.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 El xat és el meu pastor El xat és el meu pastor:no em manca res.Em fa salivar en fils deliciosos,em mena al gaudi vora el defecar,i allí tot es torna home. Em guia per camins segurs,per amor al blanc català;ni que passi pel Raval,no tinc por de cap mal. Tu, xat, ets vora meu:la vara dels teus esbirrosem fustiga justament. Davant meu pares taula tu mateixprotegint-me dels transgènere;m'has ungit de masculinitat,i m'omples Catalunya de moros. Ben cert, tota la vida m'acompanyaranel mar de cigales i el seu amor.I defecaré anys i més anysa la bassa del xat.Defecable, 27 d'octubre de 2018
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Amunt !
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 INDESINENTER Nosaltres sabíemd'un únic senyori vèiem comesdeveniagos.Envilit pel ventre,per l'afalac al ventre,per la por,s'ajup sota el fuetamb foll oblitde la raóque té.Arnat, menjatde plagues,aquest tristnúmero de baratilli,saldo al circde la mort,sense parar llepaval'aspra màque l'ha fermatdes de tant tempsal fang.Li hauria estatsenzill de ferdel seu silenci murimpenetrable, altíssim:va triarla vergonya mansadels lladrucs.Mai no hem pogut,però, desesperardel vell vençuti elevem en la nitun cant a crits,car les paraules vessende sentit.L'aigua, la terra,l'aire, el focsón seus,si s'arrisca d'un copa ser qui és.Caldrà que diguide seguida prou,que vulgui aracaminar de nou,alçat, sense repòs,per sempre méshome salvat en poble,contra el vent.Salvat en poble,ja l'amo de tot,no gos mesell,sinó l'únic senyor. Salvador Espriu
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Catalunya: "Un país amb la gran C, un cor fort i valerós. Un país de dos colors i un estel incandescent. Una llengua coneguda, un poble universal. Una terra plena de fermesa, a la que li han pres la llibertat. Tenim ports per navegar, tenim neu per esquiar, tenim una terra a la que estimar i uns veïns als que odiar. Un cor català lluita amb paraules de poeta i als espanyols els diem... ... aneu a fer punyetes!"
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 de poesia patriotica en se bastanta, hi han cd's i tot plens de poesia catalanista. A mi m' agrada molt aquest poema de pere quart. Quin fred, reïra de bet!, quan bufa l´airet de la matinada, tallant com un ganivet de fulla esmolada Doncs encara fa més fred al parapet d´avançada! Quin fred en nit estel·lada amb el cel cruel i net, quan hi ha glaçada i cap llit no és prou estret ni té prou flassada. Quin fred al sòl, la paret d´oficina esbalandrada, sense foc ni cigarret, on hom treballa amb calfred fins a la vesprada, fins a la vesprada. Camarada, si sota abric i barret i amb bufanda ben nuada oblides que al parapet d´avançada uns homes lluiten pel dret de la terra amenaçada i tens fred, quin fred al cor, camarada!
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 apa, pq vagis omplint la biblioteca!!! Oda a Espanya " Escolta, Espanya, - la veu d'un fill que et parla en llengua - no castellana; parlo en la llengua - que m'ha donat la terra aspra: en'questa llengua - pocs t'han parlat; en l'altra, massa. T'han parlat massa - dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries - i els teus records, records i glòries - només de morts: has viscut trista. Jo vui parlar-te - molt altrament. Per quE vessar la sang inútil? Dins de les venes - vida és la sang, vida pels d'ara - i pels que vindran: vessada és morta. Massa pensaves - en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies - a morts els fills, te satisfeies - d'honres mortals, i eren tes festes - els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos - marxar replens dels fills que duies - a que morissin: somrients marxaven - cap a l'atzar; i tu cantaves - vora del mar com una folla. On són els barcos? - On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l'ona brava: tot ho perderes, - no tens ningú. Espanya, Espanya, - retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva't, oh!, salva't - de tant de mal; que el plô et torni feconda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? - no et veig enlloc, No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua - que et parla entre perills? Has desaprès d'entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! " ¡Oh parla castellana! ¿Qui et feia inconeguda, qui et feia menyspreada de la Ciutat rient? Altívola trepitges la nostra fe caiguda i dónes ufanosa els teus plomalls al vent.- A l'aldarull de coures vibrants de regiment, nostre passeig de Gràcia, quan és la nit vinguda, apar Zamora, sense cap cara coneguda, i amb no sé què de Bécquer que plou del firmament. Per una mà de ferro es migren dos ciervistes. Festegen unes noies amb uns oficinistes. ¡Hi ha un sol company de causa, i exalta Valle Inclán! Un Imparcial, per terra, masega l'aura pura, i qualsevol diria que el seu cruixit murmura: -"A la verdad, no existe problema catalán". Josep Carner: "Barcelona, ciutat castellana a l'estiu SÍNTESI La Constitució No em fa fred ni calor. L'ha feta sense mi un ardat grimpador cobejós i mesquí d'experts sense parió en l'art de consentir. Ben pocs votaran NO i molts votaran SÍ. ¿I per quina rao la cosa anirà així? Els mòbils són la por d'una subversió, la manca de juí, el no saber qui es qui, l'influx de tal senyor, l'espera d'un guardó o l'ordre d'obeir... Què haig de fer? Què puc dir? Com que l'abstenció és una evasió de bàmbol o coquí jo, lliure i complidor, haure de votar NI. (no sé de qi és, pro és bona!!!) L'últim poema és de Joan Oliver.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Va, una més Aquesta remor que se sent- Marti-pol Aquesta remor que se sent no és de pluja ja fa molt temps que no plou. S'han eixugat les fons i la pols s'acumula pels carrers i les cases. Aquesta remor que se sent no és de vent. Han prohibit el vent perquè no s'alci la pols que hi ha pertot i l'aire no esdevingui, diuen, irrespirable. Aquesta remor que se sent no és de paraules. Han prohibit les paraules perquè no posin en perill la fràgil immobilitat de l'aire. Aquesta remor que se sent no és de pensaments. Han estat prohibits perquè no engendrin La necessitat de parlar i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe. I TANMATEIX, LA REMOR PERSISTEIX. El 90% de la poesia de Verdaguer. És tan patriòtica que al final cansa i tot! Costa de trobar alguna obra de Verdaguer on no surti: 'Catalunya del meu cor','estimada pàtria mia' o sintagmes semblants. Això si, la més gran poesia patriòtica és 'Canigó', que ja feia referència als Països Catalans, tenint en compte que la montanya pertany i pertanyia, lamentablement, al Pirineu francès des del Tractat dels Pirineus, rerefons de la llegenda encisadora de Gentil i Flordeneu. Llegiu-la. Doncs a mi m'encanta Verdaguer i la seua poesia patriòtica. N'hi ha una que es diu "Dom Jaume a sant Jeroni" i representa a Jaume I que puja al cim més alt de Montserrat, sant Jeroni i observa Catalunya, i fa una detallada i exaltada descripció. Llavors mira cap a les Illes i cap a València i exclama: "Germanes de Catalunya i encara porten el jou? Rei moro que les tens preses, jo et vull veure a mos genolls". I quan baixa fa promessa solemne a la Mare de Déu de Montserrat de conquerir aquelles terres. Encara que semble molt cursi, és bellíssim aquest poema, i com tota la poesia de Verdaguer, grandiosa i àdhuc èpica. I evidentment, parla obertament de PPCC. Avui no tinc temps de transcriure'l, però em recorde com comença: Per veure bé Catalunya Jaume I d'Aragó pujà al cim de sant Jeroni a l'hjora en què hi surt el sol. Quin pedestal per l'estàtua, pel gegant quin mirador, les àligues que hi niaven al capdamunt li fan lloc. què gran li sembla i què hermosa l'estimada del seu cor! Tinc la primera edició del llibre on es va publicar aquest poema l'any 1880. Autografiat i dedicat al meu besavi. L'ortografia no era la d'ara, especialment els accents: ROMANS PREMIAT AB LO BROT DE ROURE D'ARGENT Y D'OR EN LO CERTÁMEN DE LA JOVENTUT CATÒLICA DE BARCELONA DE 1880 Per veure be Catalunya Jaume primer d'Aragó puja al cim de Sant Geroni, á l'hora en que hi surt lo sol: ¡quín pedestal per l'estàtua! ¡pel gegant quín mirador! Les àligues que hi niaven al cap d'amunt li fan lloch, sols lo cel miraven elles ell mira la terra y tot; qué gran li sembla y que hermosa l'estimada del seu cor. Te en son cor aucells y ángels, en sos camps verges y flors, en sos aplechs l'alegría, en ses families l'amor, ... Collons, un llibre autografiat per mossen Cinto i dedicat al teu besavi. QUINA ENVEJA (SANA) ME DÓNES! Avui tinc ganes i ànims de transcriure sencer aquest poema en qüestió. Gaudiu d'ell, companys: DOM JAUME A SANT JERONI Per veure bé Catalunya, Jaume primer d'Aragó puja al cim de sant Jeroni a l'hora en què hi surt el sol; quin pedestal per l'estàtua!, pel gegant, quin mirador! Les àligues que hi niaven al capdamunt li fan lloc; sols el cel miraven elles, ell mira la terra i tot. Qu gran li sembla i que hermosa, l'estimada del seu cor! Té en son cel ocells i àngels, en sos camps vèrgens i flors, en sos aplecs l'alegria, en ses famílies l'amor: té guerrers en ses muralles, naus veleres en sos ports; naus de pau i naus de guerra, frisoses de prendre el vol. Les ones besen ses plantes, l'estela besa son front, sota un cel d'ales immenses, que és son reial pavelló. En son trone de muntanyes té el Pirineu per redós per coixí verdosos boscos, per catifa prats de flors, per on juguen i s'escorren rieres i rierons, com per un camp d'esmaragdes anguiles de plata i or. Del Llobregat veu les ribes, les marjades del Besòs, que coneix per les arbredes, com les roses per l'olor. Els vilatges a llur vora semblen ramats de moltons que, abeurant-s'hi a la vesprada, hi esperen la llum del jorn. Montsec li parla de Lleida, que el graner de Roma fou; Montagut, de Tarragona, tan antiga com el món; la serra de les Alberes, de l'Empordà i Rosselló, penjats en son dors enorme com dos arganells de flors; Montseny, de Vic i Girona, que lliga el Ter anguilós; Cardona, de ses salines; Urgell, de ses messes d'or; Montjuïc, de Barcelona, la que estima més que tot. Tot mirant a Catalunya, s'ha sentit robat el cor. "Què puc fer per ma estimada?", va dient tot amorós; si del cel vol una estela, des d'ací l'abasto, jo. "No vull del cel unja estela", una veu dolça respon: "la més bella que hi havia, li llueix enmig del front. Torna-li dues germanes, que prengué el moro traïdor, l'una anant a collir perles vora la mar de Montgó, l'altra nedant entre els cignes, prop d'on volava el voltor". Ell gira els ulls a Mallorca, l'albira com un colom nedant entre cel i aigua, vestida d'un raig de sol; a València no l'albira, mes albira sos turons que, de l'hort de la sultana, són muralla i miradors. Se n'arrenca dem l'espasa, i aixeca sa veu de tro: "¿Germanes de Catalunya, i encara porten el jou? Rei moro que les tens preses, jo et vull veure a mos genolls." Si l'albiressin els moros, les deixarienn de por, com deixaren Catalunya quan, d'Otger entre els lleons, Rol.lan els tirà la maça des del cim del Canigó. Quan torna els ulls a la serra, cerca aquell que li ha respost; dintre l'ermita més alta, té la Verge un altar d'or, no hi ha ningú a la capella i Ella té el llavi desclòs. Posant a sos peus l'espasa, cau a terra de genolls: "A rescatar les captives, Maria, guieu-me Vós; a mon pit doneu coratge, a mon braç força i braó, i si en pujar a la serra 'vui me deien rei hermós, quan tornaré a visitar-vos me diran Conqueridor!".
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Mentre les barricades es concentren a ponent, al nord també reclamen Catalunya independent! Lluny de les mans d'espanya, sota poder francès, gabatxos per la força, això no pot durar més temps! Que el poble català no pot ser dividit és quelcom que no entenen ni a París ni a Madrid! Tornarem a creuar els Pirineus un altre cop fora francesos de Catalunya Nord! Tornarem a creuar els pirineus un altre cop fora francesos de Catalunya Nord.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 De Francesc Matheu (Barcelona, 1851 - Sant Antoni de Vilamajor, 193 POBRA PÀTRIA! Nostra pàtria endogalada, i escarnida, i sabrejada, catalans, avui veiem; i la llengua ha de ser muda, i la mà no pot dar ajuda, i amb la ràbia continguda, nostres cors assadollem. Beguem, beguem, no ha sonat l'hora encara; beguem, beguem, que prou la sentirem! Com un roure que l'esbranquen, de la pàtria, ens en arranquen tot lo noble i fort i gran; ni els tresors d'antiga herència, ni els esplets de nova ciència, ni el treball, ni la consciència, res per viure ens deixaran. Beguem, beguem, no ha sonat l'hora encara; beguem, beguem, que prou la sentirem! Nostres naus arraconades, empobrides i corcades, van podrint-se dintre el port; nostra indústria feinadora, l'han ferida amb mà traïdora; lo Dret vell espera l'hora com un condemnat a mort. Beguem, beguem, no ha sonat l'hora encara; beguem, beguem, que prou la sentirem! Pobra pàtria malferida! Pobra viuda dolorida! On hi ha mal com lo teu mal? En ta sort desesperada, què espera ara ta fillada? Quina sang li has enconada, que no et sap trencar el dogal?... Beguem, beguem, no ha sonat l'hora encara; beguem, beguem, que prou la sentirem! Oh, vindrà, vindrà el dia que es deperte qui dormia, i els més sords hi sentiran! Ah, llavors, tothom alhora, quin esclat de via fora! Fins los morts, en sonar l'hora, de les tombes s'alçaran! Beguem, beguem, no ha sonat l'hora encara; beguem, beguem, que prou la sentirem! D'Àngel Guimerà (Santa Cruz de Tenerife, 1845- Barcelona, 1924) "CATALUNYA, POBRA MARE..." Catalunya, pobra mare, no et sento els glatits del cor! Qui t'ha vist i qui et veu ara! Un temps lluitant per l'honor: avui amb fang a la cara, cercant només grapats d'or! Aquest francesc matheu no el coneixia, i mira que es maco aquest poema
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Algun poema més seu. Víctor Balaguer (Barcelona, 1824 – Madrid, 1901) ELS QUATRE PALS DE SANG Jo tenia en la muntanya un castell emmerletat que n’era el rei de la serra i n’era el rei de la vall. En ell mos pares guardaven, de llurs avis heretat, un panyo groc i vermell i llistat per quatre pals. Mes el drap era d’or fi i los pals eren de sang, de la sang d’un noble comte el Pilós anomenat. Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai! «El gonfanó de les barres», deien els uns en passar; altres deien: «El penó de les quatre llibertats.» Perquè los pals eren quatre i eren quatre los senyals, essent cada barra un símbol, essent un nom cada pal. Dret es deia lo primer, i lo segon Llibertat; Justícia era el nom del terç, Indústria lo nom del quart. Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai! El pal del Dret trossejaren aquells que a Casp congregats a la llum quedaren cegos per les prèdiques d’un sant. La barra de la Justícia, sota la llosa restà d’una tomba on se llegeix: «Carles de Viana aquí jau.» I els canons de Felip Quint deixaren la Llibertat soterrada entre les runes de Barcelona fumant. Ai, Castella castellana, no t’hagués conegut mai! Si lo drap d’or de mos pares n’és avui un esvoranc, i en la torre del castell n’hi tinc el penó arborat; si al peu dels merlets en runa sols ressonen entre planys les llastimeres esparses del trobador català; si ja sols me’n queda un de mos quatre pals de sang, és per tu, la de les torres i dels lleons afamats. Ai, Castella castellana, ai si em trenques el quart pal!
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Del llibre 3er. -LES CONSPIRACIONS-, amb una dedicatoria a Lluis Plandidura, que diu: Sant Jordi el cavaller ja té un peu a l'estrep i la bandera alçada. EL SOMNI Guardeu la terra els pagesos germans, guardeu-beseu-la amb delit, pam a pam: ara amb nosaltres, marins i gojats, per Catalunya, els vaixells salparan. Guardeu la terra els pagesos germans. De cara al món altra volta, i firam! Les gestes nostres no temin la mar: --qui duu senyera els dofins li fan pas. Per Catalunya un bell nom voleiant, de cara al mon altra volta, i firam! Fornits atletes, a proa s'hi cap: deixeu l'Estadi pels fadrins que es fan. Preneu els estris de viure en combat per Catalunya: Una passa endevant! Fornits atletes a proa s'hi cap. Vosaltres, dones, heroiques com mai, sigueu valentes, que l'empresa es gran: les nostres filles que aprenguin l'afany. Per Catalunya reseu català, vosaltres, dones, heroiques com mai. Fendim les ones, tal guerrers d'abans; --de nou la història que ens vegi avançant-- vulguem esser-hi entre els pobles més grans: Per Catalunya, els fanals ben endalt, fendim les ones, tal guerrers d'abans. Joan Salvat-Papasseit. Es del menys conegut del poeta. Bona pensada, Arnau!!! Jordi
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Països Catalans ocupats, però no vençuts. Els ulls arrosseguen ràbia, quatre dits assenyalen futur, caminades llargues conten un poble en lluita. Dates amb història ens concentra cantant lletres que expliquen amb balls i begudes de la terra, que som una nació, no pas una regió. La nostra gent, crida llibertat. Les nostres mans, mouen estels. Passa’m la torxa amb flama, perquè la portaré ben lluny, fent ressò en places i carrers arreu dels Països Catalans. Que troni llamps de glòria, que el vent onegi la senyera, perquè som terra de castells, tocada per la mediterrània. La nostra gent, crida llibertat. Les nostres mans, mouen estels. Més enllà de l’horitzó, trobem ànimes perdudes embolicades en un autoodi creades des de l’Estat. Botiflers, que recollons fas? Democràcia: maquillatge per tapar un passat obscur, així no sabran en sa vida que torturaves i torturaràs a persones que pensen, que parlen i escriuen diferent. Quina sort que tant emparà el Rei i la constitució. La memòria es recupera, continua el dur trajecte, la gent compromesa no renúncia i no s’agenollarà davant d’un succés fatídic. I si passa això? Eixirem de nou al carrer, fent de la paraula una eina que ens ha donat la terra, perquè la nostra gent crida llibertat, i les nostres mans mouen estels! De la tela roja i groguenca, filaré una quatribarrada, i la penjaràs a la balconada com a símbol d’esperança. Per més que reivindiquem, com molt ens esforcem cercant les nostres arrels, hi ha un obstacle, un entrebanc que impedisc veure la llum, eixe és el camí per retrobar, el camí que ens assenyala cap a l’ autodeterminació cap a la independència, cap a la llibertat d’expressió, cap a uns Països Catalans lliures i sobirans!!! Jordi Manyes i Sans
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 UNA GRAN TERRA Una gran Terra, Un difícil camí. És la meva pàtria És el meu destí. Aquesta nit no tindré por Perquè el cor De la meva Terra M’il·lumina en plena foscor. La muntanya i el mar Dos grans enamorats El cel i el camp Éssers necessitats. Serà la meva Terra És el meu destí. És Catalunya Un immens jardí.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Aquí en teniu una de l'Angel Guimerà : HIMNE A CATALUNYA ¡Oh Catalunya, mare nostra, mare del cor que venerem, respira fort i aixeca el rostre: mentre el món sia món te voltarem. Avant,avant, que ets nostra mare! Sàpigue´t tu, que Déu ja et sap, i el teu terrer és teu encara amb l´ànima damunt, de cap a cap. Regada amb sang, ta terra és bona, Tingues al mar clavats los peus, un braç enlaire per l´escona, i amb l´altre arrapa´t fort als Pirineus. Amb nostra llengua franca i noble crida´ns a tots, que et respondrem; som una raça i som un poble, i tan drets com caiguts poble serem. Caiguts avui i enmig de runes; demà el peu ferm i enlaira els corts; sense captar d´enlloc engrunes, sensa lligams de ferro ni de flors. Va, doncs, oh Pàtria, que t´ho imploren damunt la terra els qui s´hi estan, davall la terra aquells que foren, i més lluny que els estels els que vindran. Que no ets pas morta; ets adormida. Amb ta bandera els vents remou; sigui tothom a l´embranzida, i cauran els castells quan diguis: Prou! Ostres! Quina casualitat! en questiò de minuts ens hem repetit. Bé tan és, la poesia s'ho val.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 Aquesta es per mi.. la MILLOR poesia mai escrita en català (i segurament en qualsevol llengua) per una de les persones que més admiraré en tota la meva vida, VICENT ANDRÉS ESTELLÉS. ASSUMIRÀS LA VEU D'UN POBLE ASSUMIRÀS la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl.labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició. No tot serà, però, silenci. Car dirà la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se'n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament. Com a curiositat comentar que a aquest grandisim home el vaig coneixer quan encara era petit (jo, ell ja era ben vell i mai he estat a cap lloc que fes tanta pudor a medicaments) i es de les coses de les que més orgullos estic i estaré sempre. Gràcies, 1984,per enganxar aquest magnific poema que personalment no coneixia. Sempre m'agradat molt aquest, popularitzat per en Raimon. El que no enia clar, és que el poema sigui del Salvat-Papasseit, algú m'ho podria confirmar? INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE A Raimon, amb el meu agraït aplaudiment. Homenatge a Salvat-Papasseit. Ara digueu: «La ginesta floreix, arreu als camps hi ha vermell de roselles. Amb nova falç comencem a segar el blat madur i, amb ell, les males herbes.» Ah, joves llavis desclosos després de la foscor, si sabíeu com l’alba ens ha trigat, com és llarg d’esperar un alçament de llum en la tenebra! Però hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa, perquè seguíssiu el recte camí d’accés al ple domini de la terra. Vàrem mirar ben al lluny del desert, davallàvem al fons del nostre somni. Cisternes seques esdevenen cims pujats per esglaons de lentes hores. Ara digueu: «Nosaltres escoltem les veus del vent per l’alta mar d’espigues.» Ara digueu: «Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d’aquest poble.» Salut i Força.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 A veure si endevineu a qui li dedico aquesta: COMPANYS, NO ÉS AIXÒ No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això. No és això, companys, no és això, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l’espera dels que no ens aturarem Lluís Llach (les negretes les hi ha posades en Nelo) Una de l'Espriu EL MEU POBLE I JO A la memòria de Pompeu Fabra, Mestre de tots. Bevíem a glops aspres vins de burla el meu poble i jo. Escoltàvem forts arguments del sabre el meu poble i jo. Una tal lliçó hem hagut d'entendre el meu poble i jo. La mateixa sort ens uní per sempre: el meu poble i jo. Senyor, servidor? Som indestriables el meu poble i jo. Tenim la raó contra bords i lladres el meu poble i jo. Salvàvem els mots de la nostra llengua el meu poble i jo. A baixar graons de dol apreníem el meu poble i jo. Davallats al pou, esguardem enlaire el meu poble i jo. Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 A veure si endevineu a qui li dedico aquesta: COMPANYS, NO ÉS AIXÒ No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això. No és això, companys, no és això, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l’espera dels que no ens aturarem Lluís Llach (les negretes les hi ha posades en Nelo) D'en Pere Quart, qui explica molt bé els que ens cal: VACA SUÏSSA Quan jo m'esmerço en una causa justa com mon Tell sóc adusta i arrogant: prou, s'ha acabat! Aneu al botavant vós i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s'amistança amb el cafè pudent. Vós no sou qui per grapejar una vaca, ni un àngel que baixés expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l'ànima d'esclau. A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l'he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me'n desencamini la llepolia d'un manat d'alfals. Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagué la vaca cega: jo só la vaca de la mala llet.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 A veure si endevineu a qui li dedico aquesta: COMPANYS, NO ÉS AIXÒ No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això. No és això, companys, no és això, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l’espera dels que no ens aturarem Lluís Llach (les negretes les hi ha posades en Nelo) I què dir d'en Brossa, brutal i genial: PERSONATGE L'ardidesa del Cid L'autoritarisme de Felip II La voluntat d'imperi de Carles V I el cul i la veu d'Isabel la Catòlica.
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 A veure si endevineu a qui li dedico aquesta: COMPANYS, NO ÉS AIXÒ No era això, companys, no era això pel que varen morir tantes flors, pel que vàrem plorar tants anhels. Potser cal ser valents altre cop i dir no, amics meus, no és això. No és això, companys, no és això, ni paraules de pau amb garrots, ni el comerç que es fa amb els nostres drets, drets que són, que no fan ni desfan nous barrots sota forma de lleis. No és això, companys, no és això; ens diran que ara cal esperar. I esperem, ben segur que esperem. És l’espera dels que no ens aturarem Lluís Llach (les negretes les hi ha posades en Nelo) Ai, el poeta del poble: Ara mateix enfilo aquesta agulla amb el fil d'un propòsit que no dic i em poso a apedaçar. Cap dels prodigis que anunciaven taumaturgs insignes no s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho i assentar els peus en terra i proclamar-nos hereus d'un temps de dubtes i renúncies en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, ni el toc de displicent malenconia que ens posem per jersei o per corbata quan sortim al carrer. Tenim a penes el que tenim i prou: l'espai d'història concreta que ens pertoca, i un minúscul territori per viure-la. Posem-nos dempeus altre vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!, que tot està per fer i tot és possible Miquel Martí i Pol
La poesia és un tipus de literatura que cada cop m'agrada més. M'agradaria fer un recull del màxim de poesies patriòtiques possible, en el web que he fet hi he posat una secció de poesies patriòtiques, us demano si podeu anar dient el títol o tota la poesia si és breu de poemes que facin referència a Catalunya, els Països Catalans,...les que a vosaltres us agradin o coneixeu. Començo amb una de les que m'agraden més. Joan Salvat-Papasseit (Barcelona 1894 - 1924) LES GORGES A Sant Martí del Canigó la veu ressona que us esglaia. Diu: Catalunya! i la remor sempre contesta: Esclava a Espanya. Si prens coratge els ulls al cel i alces el braç -gest de venjança, a Sant Martí sents una veu i a cau d'orella: També a França. Us poso l'enllaç concret per veure les ja hi tinc: Poemes, imatges i cançons en MP3. Editat al dia 24 de juny del 2004, a les 20:01 No quedaria millor una lletra més petita?? Jo ho veig tot molt gran.... a part costa de carregar. Segurement tinguis raó, la lletra l'hauria de fer més petita, pel que fa a que tarda de carregar, tens raó, principalment és per les imatges, ja que per a cada poema vaig intentar posar-hi una imatge més o menys adient. Us recomano la pàgina que vaig penjar recitant poemes d'en Martí Pol, impressionant. -Defensor, on puc trobar el poema que vas penjar del Fossar de les Moreres? Avui penjo ací l'últim que cercant he trobat. HIMNE A CATALUNYA (Angel Guimerà) ¡Oh Catalunya, mare nostra, mare del cor que venerem, respira fort i aixeca el rostre: mentre el món sia món te voltarem. Avant,avant, que ets nostra mare! Sàpigue´t tu, que Déu ja et sap, i el teu terrer és teu encara amb l´ànima damunt, de cap a cap. Regada amb sang, ta terra és bona, Tingues al mar clavats los peus, un braç enlaire per l´escona, i amb l´altre arrapa´t fort als Pirineus. Amb nostra llengua franca i noble crida´ns a tots, que et respondrem; som una raça i som un poble, i tan drets com caiguts poble serem. Caiguts avui i enmig de runes; demà el peu ferm i enlaira els corts; sense captar d´enlloc engrunes, sensa lligams de ferro ni de flors. Va, doncs, oh Pàtria, que t´ho imploren damunt la terra els qui s´hi estan, davall la terra aquells que foren, i més lluny que els estels els que vindran. Que no ets pas morta; ets adormida. Amb ta bandera els vents remou; sigui tothom a l´embranzida, i cauran els castells quan diguis: Prou! 1859
Els nous catalanoparlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català i hem adoptat la llengua del país com a llengua habitual. A Catalunya, però, es fa una falsa distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants: una distinció que no correspon a la realitat, i en la qual nosaltres no tenim lloc. La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic. També ens preocupa que disminueixi l'ús públic del català, la llengua que hem adoptat i en la qual hem invertit temps i energies; la llengua que, des de fa segles, ha servit perquè les persones arribades de fora esdevinguessin catalans i catalanes. Ens preocupa que molts conciutadans, com nosaltres d'origen no-català, no acabin de fer el procés que hem seguit nosaltres: l'adopció del català com a llengua habitual. Aquest procés no és fàcil: moltes persones es veuen bloquejades per sentiments d'inseguretat i vergonya quan comencen a parlar català habitualment, i la majoria dels catalanoparlants no hi ajuden, perquè es passen al castellà quan detecten un accent no català. Cal transmetre la nostra experiència d'haver adoptat el català, i ajudar les persones que s'enfronten amb els "petits grans problemes" de començar a parlar la llengua. Finalment, molts i moltes de nosaltres considerem que la societat catalana no s'implica prou en la promoció i la defensa de la nostra llengua comuna, el català. I malauradament, la política lingüística que es fa a Catalunya i el moviment en defensa de la llengua no acaben de connectar amb els nous catalanoparlants, presents i futurs, perquè se centren massa en la idea de "recuperar" el català. Però nosaltres no hem de recuperar cap llengua, perquè no n'hem perdut ni n'hem renunciat a cap; al contrari, nosaltres hem guanyat una llengua. No tenim nostàlgia del passat, sinó que mirem cap al futur. No volem la supervivència sinó el benestar del català, la nostra llengua comuna. I creiem que ha arribat el moment de parlar a favor del català des del nostre punt de vista, el dels nous catalanoparlants. Per tots aquests motius, un grup de nous catalanoparlants, homes i dones, joves i grans, hem creat VEU PRÒPIA, una associació de nous catalanoparlants a favor de la llengua catalana. http://www.veupropia.com/ "Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi" El Poble que guarda la seva llengua té la clau de la seva llibertat ... Campanya de catalanització dels topònims dels Països Catalans Endeguem aquesta campanya per normalitzar aquells topònims de poblacions dels Països Catalans que apareixen en espanyol o francès dins el territori del Principat i que per llei haurien de ser en català. Això afecta principalment a poblacions de Catalunya Nord , la Franja, el País Valencià i Balears. Els àmbits on trobem aquestes mancances són diverses. A les carreteres sovint trobem "Perpignan", "Castellón", "Vinaroz", "Benabarre","Tamarite"... totes elles poblacions dels Països Catalans; a RENFE sen's anuncia "La Tour de Carol", "Cerbère" i als aeroports "Mahon"o "Ibiza". Cerquem doncs, col·laboradors que ens aportin material (poden ser fotos, fulletons, gravacions de megafonia...) on s'evidenciï de manera clara aquesta infracció citant el lloc i data exactes. Donat que la llei que ens recolza l'ha creat la Generalitat de Catalunya i la seva competència no abasta tot el territori dels Països Catalans, és imprescindible que aquestes proves siguin únicament en territori del Principat. Així, per exemple no ens servirien ara per ara, fotos fetes a l'AP7 a l'alçada de Castelló. Si fem bé les coses, entre la gent que tenim el castellà com a llengua materna però vivim en català, i els catalanoparlants que es mantinguin ferms i no canviin al castellà, el català està salvat. Fermesa per part d'uns i integració per part dels altres Que hi hagin organitzacions així, amb gent que tingui les idees clares, trobo que és esperançador!
Els nous catalanoparlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català i hem adoptat la llengua del país com a llengua habitual. A Catalunya, però, es fa una falsa distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants: una distinció que no correspon a la realitat, i en la qual nosaltres no tenim lloc. La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic. També ens preocupa que disminueixi l'ús públic del català, la llengua que hem adoptat i en la qual hem invertit temps i energies; la llengua que, des de fa segles, ha servit perquè les persones arribades de fora esdevinguessin catalans i catalanes. Ens preocupa que molts conciutadans, com nosaltres d'origen no-català, no acabin de fer el procés que hem seguit nosaltres: l'adopció del català com a llengua habitual. Aquest procés no és fàcil: moltes persones es veuen bloquejades per sentiments d'inseguretat i vergonya quan comencen a parlar català habitualment, i la majoria dels catalanoparlants no hi ajuden, perquè es passen al castellà quan detecten un accent no català. Cal transmetre la nostra experiència d'haver adoptat el català, i ajudar les persones que s'enfronten amb els "petits grans problemes" de començar a parlar la llengua. Finalment, molts i moltes de nosaltres considerem que la societat catalana no s'implica prou en la promoció i la defensa de la nostra llengua comuna, el català. I malauradament, la política lingüística que es fa a Catalunya i el moviment en defensa de la llengua no acaben de connectar amb els nous catalanoparlants, presents i futurs, perquè se centren massa en la idea de "recuperar" el català. Però nosaltres no hem de recuperar cap llengua, perquè no n'hem perdut ni n'hem renunciat a cap; al contrari, nosaltres hem guanyat una llengua. No tenim nostàlgia del passat, sinó que mirem cap al futur. No volem la supervivència sinó el benestar del català, la nostra llengua comuna. I creiem que ha arribat el moment de parlar a favor del català des del nostre punt de vista, el dels nous catalanoparlants. Per tots aquests motius, un grup de nous catalanoparlants, homes i dones, joves i grans, hem creat VEU PRÒPIA, una associació de nous catalanoparlants a favor de la llengua catalana. http://www.veupropia.com/ "Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi" El Poble que guarda la seva llengua té la clau de la seva llibertat ... Campanya de catalanització dels topònims dels Països Catalans Endeguem aquesta campanya per normalitzar aquells topònims de poblacions dels Països Catalans que apareixen en espanyol o francès dins el territori del Principat i que per llei haurien de ser en català. Això afecta principalment a poblacions de Catalunya Nord , la Franja, el País Valencià i Balears. Els àmbits on trobem aquestes mancances són diverses. A les carreteres sovint trobem "Perpignan", "Castellón", "Vinaroz", "Benabarre","Tamarite"... totes elles poblacions dels Països Catalans; a RENFE sen's anuncia "La Tour de Carol", "Cerbère" i als aeroports "Mahon"o "Ibiza". Cerquem doncs, col·laboradors que ens aportin material (poden ser fotos, fulletons, gravacions de megafonia...) on s'evidenciï de manera clara aquesta infracció citant el lloc i data exactes. Donat que la llei que ens recolza l'ha creat la Generalitat de Catalunya i la seva competència no abasta tot el territori dels Països Catalans, és imprescindible que aquestes proves siguin únicament en territori del Principat. Així, per exemple no ens servirien ara per ara, fotos fetes a l'AP7 a l'alçada de Castelló. Jo estic en el mateix cas, però abans que es formés aquesta associació ja militava a la PL, sinó ja seria de la vostra. Igualment trobo que teniu (tenim) un potencial enorme i sobretot la força de contrarestar amb el nostre simple testimoni tota la paraflernària propagandista espanyolera. Salut i endavant Pregunto: és incompatible ser membre de la plataforma per la llengua i de veu pròpia? no es pot ser de totes dues alhora? La veritat és que ho desconec però suposo que s'ha de poder. No és el mateix que un partit polític, que aquí sí representa que només pots militar amb un, perquè al capdavall es fan la "competència", però amb associacions cíviques i culturals suposo que no ha de ser així. No és pas incompatible, depèn del que vulguis prioritzar.
Els nous catalanoparlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català i hem adoptat la llengua del país com a llengua habitual. A Catalunya, però, es fa una falsa distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants: una distinció que no correspon a la realitat, i en la qual nosaltres no tenim lloc. La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic. També ens preocupa que disminueixi l'ús públic del català, la llengua que hem adoptat i en la qual hem invertit temps i energies; la llengua que, des de fa segles, ha servit perquè les persones arribades de fora esdevinguessin catalans i catalanes. Ens preocupa que molts conciutadans, com nosaltres d'origen no-català, no acabin de fer el procés que hem seguit nosaltres: l'adopció del català com a llengua habitual. Aquest procés no és fàcil: moltes persones es veuen bloquejades per sentiments d'inseguretat i vergonya quan comencen a parlar català habitualment, i la majoria dels catalanoparlants no hi ajuden, perquè es passen al castellà quan detecten un accent no català. Cal transmetre la nostra experiència d'haver adoptat el català, i ajudar les persones que s'enfronten amb els "petits grans problemes" de començar a parlar la llengua. Finalment, molts i moltes de nosaltres considerem que la societat catalana no s'implica prou en la promoció i la defensa de la nostra llengua comuna, el català. I malauradament, la política lingüística que es fa a Catalunya i el moviment en defensa de la llengua no acaben de connectar amb els nous catalanoparlants, presents i futurs, perquè se centren massa en la idea de "recuperar" el català. Però nosaltres no hem de recuperar cap llengua, perquè no n'hem perdut ni n'hem renunciat a cap; al contrari, nosaltres hem guanyat una llengua. No tenim nostàlgia del passat, sinó que mirem cap al futur. No volem la supervivència sinó el benestar del català, la nostra llengua comuna. I creiem que ha arribat el moment de parlar a favor del català des del nostre punt de vista, el dels nous catalanoparlants. Per tots aquests motius, un grup de nous catalanoparlants, homes i dones, joves i grans, hem creat VEU PRÒPIA, una associació de nous catalanoparlants a favor de la llengua catalana. http://www.veupropia.com/ "Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi" El Poble que guarda la seva llengua té la clau de la seva llibertat ... Campanya de catalanització dels topònims dels Països Catalans Endeguem aquesta campanya per normalitzar aquells topònims de poblacions dels Països Catalans que apareixen en espanyol o francès dins el territori del Principat i que per llei haurien de ser en català. Això afecta principalment a poblacions de Catalunya Nord , la Franja, el País Valencià i Balears. Els àmbits on trobem aquestes mancances són diverses. A les carreteres sovint trobem "Perpignan", "Castellón", "Vinaroz", "Benabarre","Tamarite"... totes elles poblacions dels Països Catalans; a RENFE sen's anuncia "La Tour de Carol", "Cerbère" i als aeroports "Mahon"o "Ibiza". Cerquem doncs, col·laboradors que ens aportin material (poden ser fotos, fulletons, gravacions de megafonia...) on s'evidenciï de manera clara aquesta infracció citant el lloc i data exactes. Donat que la llei que ens recolza l'ha creat la Generalitat de Catalunya i la seva competència no abasta tot el territori dels Països Catalans, és imprescindible que aquestes proves siguin únicament en territori del Principat. Així, per exemple no ens servirien ara per ara, fotos fetes a l'AP7 a l'alçada de Castelló. Jo estic en el mateix cas, però abans que es formés aquesta associació ja militava a la PL, sinó ja seria de la vostra. Igualment trobo que teniu (tenim) un potencial enorme i sobretot la força de contrarestar amb el nostre simple testimoni tota la paraflernària propagandista espanyolera. Salut i endavant Pregunto: és incompatible ser membre de la plataforma per la llengua i de veu pròpia? no es pot ser de totes dues alhora? La veritat és que ho desconec però suposo que s'ha de poder. No és el mateix que un partit polític, que aquí sí representa que només pots militar amb un, perquè al capdavall es fan la "competència", però amb associacions cíviques i culturals suposo que no ha de ser així. No és un "problema" d'incompatibilitat, ni de ganes, és de diners i de manca de temps per dedicar a dues organitzacions diferents. Malauradament hi ha massa gent, sobretot joves (segurament per aquí en còrren uns quants), que col·leccionen militàncies en moooooltes associacions, però a l'hora de la veritat han d'anar de vacances amb els papes, tenen exàmens, compromisos amb l'esplai, o han d'anar de marxa o... No ens fem la competència, per tant militar en una o en d'altra és indeferent, la cosa important és fer quelcom. Salut ok perdona, ho havia entès malament. Sí, suposo que depèn del temps lliure que tinguis i el que hi vulguis dedicar. De tota manera suposo que també es poden fer col·laboracions puntuals, no cal tenir 20000 militàncies coses tipus correllengua i això... potser sí que és millor això que estar a moltes organitzacions alhora.
Els nous catalanoparlants no tenim existència pública, però som molta gent. Provenim de famílies on no es parla el català i hem adoptat la llengua del país com a llengua habitual. A Catalunya, però, es fa una falsa distinció entre catalanoparlants i castellanoparlants: una distinció que no correspon a la realitat, i en la qual nosaltres no tenim lloc. La nostra invisibilitat és un problema. Hi ha organitzacions amb interessos dubtosos que s'apropien de la nostra veu i parlen en nom nostre, sense consultar-nos. Pretenen "defensar" els nostres drets com a castellanoparlants i "protegir-nos" d'una suposada "dictadura lingüística". Molts i moltes de nosaltres estem farts de demagògia a costa nostra, i creiem que ja és hora de fer sentir la nostra veu en públic. També ens preocupa que disminueixi l'ús públic del català, la llengua que hem adoptat i en la qual hem invertit temps i energies; la llengua que, des de fa segles, ha servit perquè les persones arribades de fora esdevinguessin catalans i catalanes. Ens preocupa que molts conciutadans, com nosaltres d'origen no-català, no acabin de fer el procés que hem seguit nosaltres: l'adopció del català com a llengua habitual. Aquest procés no és fàcil: moltes persones es veuen bloquejades per sentiments d'inseguretat i vergonya quan comencen a parlar català habitualment, i la majoria dels catalanoparlants no hi ajuden, perquè es passen al castellà quan detecten un accent no català. Cal transmetre la nostra experiència d'haver adoptat el català, i ajudar les persones que s'enfronten amb els "petits grans problemes" de començar a parlar la llengua. Finalment, molts i moltes de nosaltres considerem que la societat catalana no s'implica prou en la promoció i la defensa de la nostra llengua comuna, el català. I malauradament, la política lingüística que es fa a Catalunya i el moviment en defensa de la llengua no acaben de connectar amb els nous catalanoparlants, presents i futurs, perquè se centren massa en la idea de "recuperar" el català. Però nosaltres no hem de recuperar cap llengua, perquè no n'hem perdut ni n'hem renunciat a cap; al contrari, nosaltres hem guanyat una llengua. No tenim nostàlgia del passat, sinó que mirem cap al futur. No volem la supervivència sinó el benestar del català, la nostra llengua comuna. I creiem que ha arribat el moment de parlar a favor del català des del nostre punt de vista, el dels nous catalanoparlants. Per tots aquests motius, un grup de nous catalanoparlants, homes i dones, joves i grans, hem creat VEU PRÒPIA, una associació de nous catalanoparlants a favor de la llengua catalana. http://www.veupropia.com/ "Hi ha gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi en català. És la mateixa gent a qui no agrada que es parli, s'escrigui o es pensi" El Poble que guarda la seva llengua té la clau de la seva llibertat ... Campanya de catalanització dels topònims dels Països Catalans Endeguem aquesta campanya per normalitzar aquells topònims de poblacions dels Països Catalans que apareixen en espanyol o francès dins el territori del Principat i que per llei haurien de ser en català. Això afecta principalment a poblacions de Catalunya Nord , la Franja, el País Valencià i Balears. Els àmbits on trobem aquestes mancances són diverses. A les carreteres sovint trobem "Perpignan", "Castellón", "Vinaroz", "Benabarre","Tamarite"... totes elles poblacions dels Països Catalans; a RENFE sen's anuncia "La Tour de Carol", "Cerbère" i als aeroports "Mahon"o "Ibiza". Cerquem doncs, col·laboradors que ens aportin material (poden ser fotos, fulletons, gravacions de megafonia...) on s'evidenciï de manera clara aquesta infracció citant el lloc i data exactes. Donat que la llei que ens recolza l'ha creat la Generalitat de Catalunya i la seva competència no abasta tot el territori dels Països Catalans, és imprescindible que aquestes proves siguin únicament en territori del Principat. Així, per exemple no ens servirien ara per ara, fotos fetes a l'AP7 a l'alçada de Castelló. Jo estic en el mateix cas, però abans que es formés aquesta associació ja militava a la PL, sinó ja seria de la vostra. Igualment trobo que teniu (tenim) un potencial enorme i sobretot la força de contrarestar amb el nostre simple testimoni tota la paraflernària propagandista espanyolera. Salut i endavant Pregunto: és incompatible ser membre de la plataforma per la llengua i de veu pròpia? no es pot ser de totes dues alhora? La veritat és que ho desconec però suposo que s'ha de poder. No és el mateix que un partit polític, que aquí sí representa que només pots militar amb un, perquè al capdavall es fan la "competència", però amb associacions cíviques i culturals suposo que no ha de ser així. No és un "problema" d'incompatibilitat, ni de ganes, és de diners i de manca de temps per dedicar a dues organitzacions diferents. Malauradament hi ha massa gent, sobretot joves (segurament per aquí en còrren uns quants), que col·leccionen militàncies en moooooltes associacions, però a l'hora de la veritat han d'anar de vacances amb els papes, tenen exàmens, compromisos amb l'esplai, o han d'anar de marxa o... No ens fem la competència, per tant militar en una o en d'altra és indeferent, la cosa important és fer quelcom. Salut Això que dius de tenir mil carnets crec que passa a força gent, i a l'hora de treballar li poses més esforços en una organització o en una altra. Jo ara mateix milito a 2 llocs diferents, i tinc la sort de que són dues militàncies molt campatibles. Però el que pot passar és que una quedi arracondada, però tampoc no crec que sigui tant greu mentre paguis almenys hehehe amb això vull dir que si el nucli on treballes en són conscients de al teva nodisponibilitat tot està arreglat!
La post data en català és "P.S.", no? ho pregunto perquè no ho sé i ma semblat llegir-ho a diferents llocs. Si a més em podeu dir per què hi ha la S millor Gràcies Si no m'equivoco significa Post Scriptum, en llatí: després de l'escrit, o quelcom semblant. Em sembla que va per aqui...
La post data en català és "P.S.", no? ho pregunto perquè no ho sé i ma semblat llegir-ho a diferents llocs. Si a més em podeu dir per què hi ha la S millor Gràcies Post Data = P.D. P.S. és Post Scriptum. Pel que sé, es tracta de dues expressions equivalents. I en català quina està més ben dita?? P.S Perquè? perque PS és més cult, mentre que l'altre és més informal
La post data en català és "P.S.", no? ho pregunto perquè no ho sé i ma semblat llegir-ho a diferents llocs. Si a més em podeu dir per què hi ha la S millor Gràcies Gràcies a tots. He estat cercant i P.S. ve del llatí, per tant és un cultisme que ve del llatí. En canvi P.D. té unes arrels diferents i ve més aviat del català informal. Personalment seguiré utilitzant P.D. Gràcies a tots Salut i visca els PPCC
La post data en català és "P.S.", no? ho pregunto perquè no ho sé i ma semblat llegir-ho a diferents llocs. Si a més em podeu dir per què hi ha la S millor Gràcies Jo he estudiat gramàtica anglesa al college on era estudiant a Arizona i aquesta mateixa pregunta li vaig fer al meu professor, un alemany molt entens en gramàtica anglesa i espanyola. Ell em va contestar que... En anglès, tot i que no hi ha regles * com les del Pompeu Fabra en català, em va comentar que s’escriu P.S. havent-ho agafat del llatí. En espanyol, per tenir un “referent”, s’escriu P.D. (Post Data) que, com es fàcil d’endevinar, tampoc bé del espanyol, però que, segons el meu professor, era com la llengua d’en Cervantes ho va adaptar del llatí. *Per acabar, només explicar-me un xic més sobre normes ortografies en angles. Qui “tria” la manera d’escriure correctament i qui “inventa/adapta” les noves paraules son els medis de comunicació i els que es dediquen profecionalment a escriure. No hi ha cap institució com la que nosaltres, els catalans, tenim. Això escrivint estrictament sobre el àmbit Nord Americà. P.D./P.S. La resposta, en català, segueix a l’aire... Ieps! En català s'ha escollit per normativa la forma de P.S, malgrat que les dues formes són equivalents. Es va triar aquesta perquè és l'utilitzada en la resta de llengües occidentals a excepció de l'espanyol. Prové d'un cultisme del llatí. Així doncs, avui dia és considera un falta d'ortografia escriure P.D al final d¡una carta. Salut! Aclarit dons, mercès. A mi també m’interessava. Sí, és P.S. (Post Scriptum) la forma correcte. n-éssima corroboració. /è
La post data en català és "P.S.", no? ho pregunto perquè no ho sé i ma semblat llegir-ho a diferents llocs. Si a més em podeu dir per què hi ha la S millor Gràcies Post Data = P.D. Post Scriptum = P.S. Per mi si que hi ha una sutil diferencia: Posem P.S. quant acavat un misatge ens hem deixat una cosa a dir, normalment, en el mateix dia en que està datat el document. En canvi, posariem P.D. si quant escribim la nota, ja ha pasat un altre dia de la data del document. Salut.
Hola amics, he estat buscant a través d'internet forums sobre literatura catalana i he trobat aquest. Espero que aquest espai sigui l'ideal per a deixar la meva proposta. Estic escrivint una novel·la, de moment titulada "l'escriptor imaginat". Ja porto uns 5 mesos escrivint cada tarda o vespre, tot i que la trama ja fa més de 5 anys que la vaig imaginar i desembolupar. He escrit tot l'esquelet de la novel·la i ara estic començant a omplir de contingut els primers capítols. Estic molt animat i crec que està quedant molt bé, però tinc por de ser massa optimista i m'agradaria que algú llegís els capítols escrits i la trama i em donés la seva opinió de lector. La novel·la, ambientada al 2036, comença descrivint l'inici d'una historia d'amor, però la trama es complica quan la noia regala al protagonista la novel·la titulada "L'escriptor imaginat" i llegeix que la història descrita és la seva pròpia. Bé, no us dic res més, però la novel·la intenta que el protagonista es posi en dubte i es pregunti si és un personatge fictici o real. Algú s'anima a llegir aquests primers capítols? escriviu-me a eric@ edu.cat i us els enviaré, després deixeu els comentaris en el fòrum. Moltes gràcies i bona literatura!! Jan www.esbarjo.org www.esbarjo.org/phpBB2 www,joescric.com etc.... Hi ha com 50 pàgines de literatura catalana a internet..d'aquestes 50 les que més destaquen són l'Esbarjo i JoEscric o YoEscribo.com Salutacions i sort.
Hola amics, he estat buscant a través d'internet forums sobre literatura catalana i he trobat aquest. Espero que aquest espai sigui l'ideal per a deixar la meva proposta. Estic escrivint una novel·la, de moment titulada "l'escriptor imaginat". Ja porto uns 5 mesos escrivint cada tarda o vespre, tot i que la trama ja fa més de 5 anys que la vaig imaginar i desembolupar. He escrit tot l'esquelet de la novel·la i ara estic començant a omplir de contingut els primers capítols. Estic molt animat i crec que està quedant molt bé, però tinc por de ser massa optimista i m'agradaria que algú llegís els capítols escrits i la trama i em donés la seva opinió de lector. La novel·la, ambientada al 2036, comença descrivint l'inici d'una historia d'amor, però la trama es complica quan la noia regala al protagonista la novel·la titulada "L'escriptor imaginat" i llegeix que la història descrita és la seva pròpia. Bé, no us dic res més, però la novel·la intenta que el protagonista es posi en dubte i es pregunti si és un personatge fictici o real. Algú s'anima a llegir aquests primers capítols? escriviu-me a jonatan@ gmail.es i us els enviaré, després deixeu els comentaris en el fòrum. Moltes gràcies i bona literatura!! Jan Si creus que el text s'ho mereix, jo m'ofereixo voluntari a fer una primera llegideta. Ja et diré què em sembla si vols... El meu correu és eva@ gmail.es Fins ara, i sort!
Hola amics, he estat buscant a través d'internet forums sobre literatura catalana i he trobat aquest. Espero que aquest espai sigui l'ideal per a deixar la meva proposta. Estic escrivint una novel·la, de moment titulada "l'escriptor imaginat". Ja porto uns 5 mesos escrivint cada tarda o vespre, tot i que la trama ja fa més de 5 anys que la vaig imaginar i desembolupar. He escrit tot l'esquelet de la novel·la i ara estic començant a omplir de contingut els primers capítols. Estic molt animat i crec que està quedant molt bé, però tinc por de ser massa optimista i m'agradaria que algú llegís els capítols escrits i la trama i em donés la seva opinió de lector. La novel·la, ambientada al 2036, comença descrivint l'inici d'una historia d'amor, però la trama es complica quan la noia regala al protagonista la novel·la titulada "L'escriptor imaginat" i llegeix que la història descrita és la seva pròpia. Bé, no us dic res més, però la novel·la intenta que el protagonista es posi en dubte i es pregunti si és un personatge fictici o real. Algú s'anima a llegir aquests primers capítols? escriviu-me a bernat@ gmail.es i us els enviaré, després deixeu els comentaris en el fòrum. Moltes gràcies i bona literatura!! Jan Gràcies Dolores , ara t'ho envio.
Benvolguts usuaris i usuaries del xat, Avui mateix per la vesprada he iniciat les meues accions contra l'únic cinema que hi ha al Principat d'Andorra que no vol sentir anomenar pel·licules en català. Sense dubtes estem davant de les mateixes agressions cap als catalanoparlants de la resta dels Països Catalans. Hi ha que dir també que els únics doblatges a la nostra maltractada llengua són fetes ja des de Catalunya. Aquest personatge que es beneficia de la tolerància dels Andorrans quan posa pel·lícules en castellà, només mira la butxaca i no la llengua oficial d'aquest País. Fins i tot, el Govern d'Andorra li pagava les perdues si no s'omplien les sales perquè com sabeu la gent està acostumada a veure les pel·lícules en espanyol i no en català. Quan em pare a pensar la gent que es molt andorrana que menja plats típics andorrans i que sent les festes com les falles un valencià, a l'hora de la veritat se'n foten de la seua identitat, com passa a gran part del nostre territori. L'anestesia per sort va passant i hi ha més gent que vol viure en català i per això cansat de viure en contradicció en mi mateix m'he anat directe al Cinema principat després d'acabar de la feina. Allà amb quatre fulls fets amb l'ordinador i agarrant les mateixes frases ( ja en faré de nous) que la plataforma per la llengua, que són aquestes: "Volem cinema en català" i "aquesta empressa descrimina el català". Demà sense complexos faré el mateix i els dies que fagen falta. Fins als ous estic jo.. i vosaltres? post: Qui vaga a Andorra que deixe la seua signatura. No et vull pas contradir, però el Govern comunal d'Andorra té interès ZERO per la llengua oficial del seu país. I és una llàstima... Les xiques de política llingüística del Govern d'Andorra així m'ho van dir. Però solament van tindre la iniciativa amb la pressió de la gent que treballa en política lingüística que sino res. A aquestes persones solament dir-les que sou un encant. Solament falta tornar a obrir el tema i per JoanFu que ho faré!! Si algú pot trobar una direcció d'e-mail per tal de queixar-nos al govern andorrà, que la posi al fòrum si us plau. Cal que ens sentin arreu on maltractin la nostra llengua.
Benvolguts usuaris i usuaries del xat, Avui mateix per la vesprada he iniciat les meues accions contra l'únic cinema que hi ha al Principat d'Andorra que no vol sentir anomenar pel·licules en català. Sense dubtes estem davant de les mateixes agressions cap als catalanoparlants de la resta dels Països Catalans. Hi ha que dir també que els únics doblatges a la nostra maltractada llengua són fetes ja des de Catalunya. Aquest personatge que es beneficia de la tolerància dels Andorrans quan posa pel·lícules en castellà, només mira la butxaca i no la llengua oficial d'aquest País. Fins i tot, el Govern d'Andorra li pagava les perdues si no s'omplien les sales perquè com sabeu la gent està acostumada a veure les pel·lícules en espanyol i no en català. Quan em pare a pensar la gent que es molt andorrana que menja plats típics andorrans i que sent les festes com les falles un valencià, a l'hora de la veritat se'n foten de la seua identitat, com passa a gran part del nostre territori. L'anestesia per sort va passant i hi ha més gent que vol viure en català i per això cansat de viure en contradicció en mi mateix m'he anat directe al Cinema principat després d'acabar de la feina. Allà amb quatre fulls fets amb l'ordinador i agarrant les mateixes frases ( ja en faré de nous) que la plataforma per la llengua, que són aquestes: "Volem cinema en català" i "aquesta empressa descrimina el català". Demà sense complexos faré el mateix i els dies que fagen falta. Fins als ous estic jo.. i vosaltres? post: Qui vaga a Andorra que deixe la seua signatura. No et vull pas contradir, però el Govern comunal d'Andorra té interès ZERO per la llengua oficial del seu país. I és una llàstima... Enseguida em pose a cercar un E-mail per poder queixar-nos.[Govern d'Andorra Si algú en troba cap que ho pose ací per favor. Jo sol no puc fer res amb la vostra colaboració
Benvolguts usuaris i usuaries del xat, Avui mateix per la vesprada he iniciat les meues accions contra l'únic cinema que hi ha al Principat d'Andorra que no vol sentir anomenar pel·licules en català. Sense dubtes estem davant de les mateixes agressions cap als catalanoparlants de la resta dels Països Catalans. Hi ha que dir també que els únics doblatges a la nostra maltractada llengua són fetes ja des de Catalunya. Aquest personatge que es beneficia de la tolerància dels Andorrans quan posa pel·lícules en castellà, només mira la butxaca i no la llengua oficial d'aquest País. Fins i tot, el Govern d'Andorra li pagava les perdues si no s'omplien les sales perquè com sabeu la gent està acostumada a veure les pel·lícules en espanyol i no en català. Quan em pare a pensar la gent que es molt andorrana que menja plats típics andorrans i que sent les festes com les falles un valencià, a l'hora de la veritat se'n foten de la seua identitat, com passa a gran part del nostre territori. L'anestesia per sort va passant i hi ha més gent que vol viure en català i per això cansat de viure en contradicció en mi mateix m'he anat directe al Cinema principat després d'acabar de la feina. Allà amb quatre fulls fets amb l'ordinador i agarrant les mateixes frases ( ja en faré de nous) que la plataforma per la llengua, que són aquestes: "Volem cinema en català" i "aquesta empressa descrimina el català". Demà sense complexos faré el mateix i els dies que fagen falta. Fins als ous estic jo.. i vosaltres? post: Qui vaga a Andorra que deixe la seua signatura. QUEIXA'T COLLONS! UNFLEU D 'E-MAILS JA!!! Els ciutadans estem protegits per normativa que garanteix els nostres drets en els actes de consum quotidians, drets que moltes vegades desconeixem per manca d'informació o perquè pensem que davant d'un abús o situació discriminatòria es pugui resoldre res. És per això que existeixen mecanismes de reclamació oficials per resoldre els conflictes que patim com a agents individuals en el moment que adquirim productes o serveis. Aquests mecanismes inclouen la discriminació o menyspreu que pateix la llengua catalana en les situacions quotidianes, és a dir, quan estem en establiments o empreses actuant com a consumidors o usuaris. Que conste que ha sigut inciativa pròpia. Ara només hi ha que esperar a que els ciutadans d'aquest País reaccionen i quan ho fagen jo estraé amb ells. boikot
Benvolguts usuaris i usuaries del xat, Avui mateix per la vesprada he iniciat les meues accions contra l'únic cinema que hi ha al Principat d'Andorra que no vol sentir anomenar pel·licules en català. Sense dubtes estem davant de les mateixes agressions cap als catalanoparlants de la resta dels Països Catalans. Hi ha que dir també que els únics doblatges a la nostra maltractada llengua són fetes ja des de Catalunya. Aquest personatge que es beneficia de la tolerància dels Andorrans quan posa pel·lícules en castellà, només mira la butxaca i no la llengua oficial d'aquest País. Fins i tot, el Govern d'Andorra li pagava les perdues si no s'omplien les sales perquè com sabeu la gent està acostumada a veure les pel·lícules en espanyol i no en català. Quan em pare a pensar la gent que es molt andorrana que menja plats típics andorrans i que sent les festes com les falles un valencià, a l'hora de la veritat se'n foten de la seua identitat, com passa a gran part del nostre territori. L'anestesia per sort va passant i hi ha més gent que vol viure en català i per això cansat de viure en contradicció en mi mateix m'he anat directe al Cinema principat després d'acabar de la feina. Allà amb quatre fulls fets amb l'ordinador i agarrant les mateixes frases ( ja en faré de nous) que la plataforma per la llengua, que són aquestes: "Volem cinema en català" i "aquesta empressa descrimina el català". Demà sense complexos faré el mateix i els dies que fagen falta. Fins als ous estic jo.. i vosaltres? post: Qui vaga a Andorra que deixe la seua signatura. Boikot... pq no ens expliques el mateix en un format notícia, a veure si li podem donar ressó a la cosa i aconseguim alguna cosa més que 4 crítiques aïllades! Espero la teva notícia! D'acord Enrique . A veure si aquesta vesprada ho tinc enllestit i te'l envie. Espere no tindré moltes faltes. Segur que te'n sortiràs perfectament!
Hola, voldria saber si algú coneix algun llibre bo sobre aquest tema, em té igual que estiga en català, castellà o italià, si algú en sap que me'n recomane. Especialment espere que Zeneize81 entenga el missatge, lo hai capito Zeneize81? Se non sapi che ho detto posso tradurre. Editat al dia 30 de juny del 2004, a les 21:35 Molt segurament el Vanessa t'ho sabrà respondre.
Hola, voldria saber si algú coneix algun llibre bo sobre aquest tema, em té igual que estiga en català, castellà o italià, si algú en sap que me'n recomane. Especialment espere que Zeneize81 entenga el missatge, lo hai capito Zeneize81? Se non sapi che ho detto posso tradurre. Editat al dia 30 de juny del 2004, a les 21:35 vuoi sapere se c'e qualche libro sulle lingue della penisola italica? beh io ne conosco molti ma solo sulla lingua Genovese,in particolatre dizionari GENOVESE-ITALIANO e ITALIANO-GENOVESE volevo sapere qualche cosa più generali un livro dove sono tutti le lingue della penisola italica e spiegazione più o meno generali dei dialetti italiani.
Hola, voldria saber si algú coneix algun llibre bo sobre aquest tema, em té igual que estiga en català, castellà o italià, si algú en sap que me'n recomane. Especialment espere que Zeneize81 entenga el missatge, lo hai capito Zeneize81? Se non sapi che ho detto posso tradurre. Editat al dia 30 de juny del 2004, a les 21:35 OK se trovo qualcosa ti faccio sapere parli bene l'italiano e u Luisa u ti u capisci,almenu un pitin? salut non ho avuto la occasione di andare in lo stato italiano, solo che porto dall'ottobre andando in lezione di lingua italiana e mi piace abbastanza. Per me, parla la tua lingua, credo che potrò comprendere quello che dici! NEL CUORE E NELLA MENTE LIGURIA INDEPENDENTE
Hola, voldria saber si algú coneix algun llibre bo sobre aquest tema, em té igual que estiga en català, castellà o italià, si algú en sap que me'n recomane. Especialment espere que Zeneize81 entenga el missatge, lo hai capito Zeneize81? Se non sapi che ho detto posso tradurre. Editat al dia 30 de juny del 2004, a les 21:35 Hi ha una pàgina on hi pots trobar algunes coses, com ara poesies, un diccionari italià- dialects (o llengües) www.dialettando.com Hi ha una altra. http://www.netaxs.com/~salvucci/ITALhome.html Si no, pots buscar amb el google pel nom del dilecte o de la llengua, que hi trobaràs molta informació. Ciao Emulator, com anem? Hi ha molts llibres sobre aquest argument, però ara per ara no en recordo els títuls. Com arribi a casa (ara sóc al meu despatx) cerco alguna coseta i us envio les dades. M'he adonat avui mateix d'aquest fòrum nou. Força interessant ja que tracta dels idiomes. Salutacions. Ah, una pregunta. Hi ha en català el proverbi correspondent a l'italià: Alba che non ammazza ingrassa i al castellà: Lo que no mata engorda? Gràcies i força PPCC sei catalano? vivi in italia? salut Per a Enmig de la mar. El textos que demanes són prou rars i difícils per a trobar. Es tracta de publicacion especialitzades. L'únic que he reixit a trobar és " Le lingue dell'Italia antica oltre il latino" de Pisani V. - ed. 1964. Però crec que no estigui en catalog ara. Es pot trobar en les bibliotèques. Textos més divulgadors no en cunec, però, la setmana que vé un meu amic torna de les vacànces i, com tè una libreria, li ho preguntaré. Fins a la propera setmana, doncs. Per a Zeneize81. Tinc passaport italià, malauradament, però no res més. Soc nascut a Lucca i aquí hi visc però no em sento italià. M'agraden els idiomes. A tu et consell un bon llibre. " I LIGURI, etnogenesi di un popolo, dalla preistoria alla conquista (purtroppo) romana" di Renato Dal Ponte. Ed. ECIG. Perdona'm si et respondo en català, però és que som en un fòrum català i crec que els nostres amics prefereixin la seva llengua. En cas t'interessi el lucchese, aquí va una addressa web www.laotenna.it on hi pots trobar textos i més. Hi ha també un diccionari. Res més per avui, encantat de coneixer-te i visca la Serenissima Repubblica di Genova.
Ja vaig anunciar que a la plana de la FNC s´ha organitzat el Primer Concurs de Poesia personal en la xarxa. Doncs ja tenim 8 poemes, de molt bona qualitat. El concurs finalitzsarà el 30 de juliol i el guanyador es donarà a conéixer uns díes més tard. Si algú de vosaltres té un poema guardat en algun calaix o a l´ordinador i vol compartir-ho amb tothom, que visiti la secció del concurs! El concurs el trobareu molt ben anunciat a la portada de la plana: Plana de la FNC Animeu-vos! Editat al dia 01 de juliol del 2004, a les 21:06 No vares dir que al 30 de juliol? En fi espere q tots els poetes i poetesses del xat s'animen! No sé com m´he pogut equivocar d´un mes Ja ha set corretjit Quina manera d´anunciar un concurs no sino? Anunciar-ho quan ja s´ha acavat. Salut!
Ja vaig anunciar que a la plana de la FNC s´ha organitzat el Primer Concurs de Poesia personal en la xarxa. Doncs ja tenim 8 poemes, de molt bona qualitat. El concurs finalitzsarà el 30 de juliol i el guanyador es donarà a conéixer uns díes més tard. Si algú de vosaltres té un poema guardat en algun calaix o a l´ordinador i vol compartir-ho amb tothom, que visiti la secció del concurs! El concurs el trobareu molt ben anunciat a la portada de la plana: Plana de la FNC Animeu-vos! Editat al dia 01 de juliol del 2004, a les 21:06 Ja en tenim dos més! Gràcies als participants! Salut! Felipe N'hi han que estàn moolt bé, però n'hi han que són d'agenda d'institut... Quin és, el teu, Arturo ? Qui t'agrada més (el teu no val)? És evident que hi ha de tot, d´un de més bons que d´altres. Sobre lo del meu poema, jo tinc bastants poemes però com que desprès tindré que donar la meva veu per a escollir el guanyador, no em puc permetre posar un de meu. Salut! Margarita
Ja vaig anunciar que a la plana de la FNC s´ha organitzat el Primer Concurs de Poesia personal en la xarxa. Doncs ja tenim 8 poemes, de molt bona qualitat. El concurs finalitzsarà el 30 de juliol i el guanyador es donarà a conéixer uns díes més tard. Si algú de vosaltres té un poema guardat en algun calaix o a l´ordinador i vol compartir-ho amb tothom, que visiti la secció del concurs! El concurs el trobareu molt ben anunciat a la portada de la plana: Plana de la FNC Animeu-vos! Editat al dia 01 de juliol del 2004, a les 21:06 Sabeu si abans de publicar-la a la web se la llegeixen? es que jo he enviat la meva i no surt. Be, de fet no se si l' he enviat, s' ha d' apretar al simbol d' abaix al quadrat amb la x o no per enviar-la? quin liooooo Si que s´ha rebut Lourdes . Però el webmaster és humà i com a tal no està 24 hores davant d´un ordinador. Segur que demà, dissabte, estarà publicada! Els poemes es llegeixen per a possibles errades d´ortografia però sobretot per a aspectes informàtics. A part d´això, no es toca rès més. Salut! Juan Miguel
Ja vaig anunciar que a la plana de la FNC s´ha organitzat el Primer Concurs de Poesia personal en la xarxa. Doncs ja tenim 8 poemes, de molt bona qualitat. El concurs finalitzsarà el 30 de juliol i el guanyador es donarà a conéixer uns díes més tard. Si algú de vosaltres té un poema guardat en algun calaix o a l´ordinador i vol compartir-ho amb tothom, que visiti la secció del concurs! El concurs el trobareu molt ben anunciat a la portada de la plana: Plana de la FNC Animeu-vos! Editat al dia 01 de juliol del 2004, a les 21:06 ei, doncs hus en vaig enviar 2, la 2a crec que és millor (davant la meva massa humil opinió. Gràcies!
Ja vaig anunciar que a la plana de la FNC s´ha organitzat el Primer Concurs de Poesia personal en la xarxa. Doncs ja tenim 8 poemes, de molt bona qualitat. El concurs finalitzsarà el 30 de juliol i el guanyador es donarà a conéixer uns díes més tard. Si algú de vosaltres té un poema guardat en algun calaix o a l´ordinador i vol compartir-ho amb tothom, que visiti la secció del concurs! El concurs el trobareu molt ben anunciat a la portada de la plana: Plana de la FNC Animeu-vos! Editat al dia 01 de juliol del 2004, a les 21:06 Bé, estic content de dir que ja tenim 13 poemes ! Gràcies a tots i totes per participar! Volíem organitzar un concurs de poesia personal i ja es pot dir que ha tingut bastant d´èxit, més si es té en compte que és el primer! Ens anima a fer-ne més. Abril , m´han dit que sobre els teus dos poemes, han posat les dues estrofes diferents juntes, en un sol poema, ja que creien que les dues eren bones. Diga´m si no t´agrada i, si és així, com t´agradaria presentar-ho. Salut! Joel
Ja vaig anunciar que a la plana de la FNC s´ha organitzat el Primer Concurs de Poesia personal en la xarxa. Doncs ja tenim 8 poemes, de molt bona qualitat. El concurs finalitzsarà el 30 de juliol i el guanyador es donarà a conéixer uns díes més tard. Si algú de vosaltres té un poema guardat en algun calaix o a l´ordinador i vol compartir-ho amb tothom, que visiti la secció del concurs! El concurs el trobareu molt ben anunciat a la portada de la plana: Plana de la FNC Animeu-vos! Editat al dia 01 de juliol del 2004, a les 21:06 be, em sembla perfecte, moltes gràcies
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" alla on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa es un masculi "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Deu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho son del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que son uns "sinverguenzas", mentre que els corresponents catalans son, tan sols, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Alla celebren cada any les "Navidades" mentre que aqui amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tambe amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, multiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Paisos Catalans donem mes aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abracades, pena, un tomb...". Alla diuen "oiga!" quan aqui filem mes prim amb un "escolti!" Dels ous de gallina que no son blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos" Dels genitals femenins, alla en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol.lusc salat, aspre, dur, grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolc, sucos, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells "hablan" -i fan!- aqui "enraonem", es a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Mes enllà dels conceptes politics, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)... Tota una concepció del mon, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perque la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en consequencia, de traduir sols, sino d'entendre. Per aixó, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina- no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista, d'una manera d'entendre la vida. Preserva-la!! Estic completament d'acord amb el comentari d'en Miquel . Jo voldria explicar perquè no preservar les diferències no serveix per a res. Em sembla que un actor de Hollywood de fa molt anys (no n'estic segur) va dir que els humans no hauriem de parar de cardar fins que fóssim tots del mateix color. Amb aquesta frase deuria volguer dir que les diferències (de color de pell en aquest cas concret) són la cause de conflictes, violència i guerres. Aquesta mena d'opinions estan molt de moda actualment entre la gent progre (en el pitjor sentit) de la paraula, tipu socialistes. Són aquests que parlen de diversitat i cosmopolitisme per una banda, però quan en un acte públic en català algú demana que es faci en castellà perquè no enten el català, diuen que s'ha de fer en castellà perquè "la llengua és per entendre's". En què quedem doncs? volem diversitat o no, perquè si volem "entendren's" amb una sola llengua al món n'hi ha prou. A partir d'aquestes dues anècdotes, la de tots del mateix color, i la de que hem d'entendren's vull dir que duen a una tesi falsa: com menys diferències, menys conflictes. Això no és cert, aquesta tesi pretén eliminar la causa dels conflictes, i aixó és impossible ja el conflicte és inherent en la naturalesa humana. Encara que tots parlessim el mateix i fóssim del mateix color, sempre hi hauria motius de conflicte (i per cert, la llengua o la raça com arrel de conflictes és una gran simplificació), per diners, per recursos naturals, per 40000 coses. Ja que el conflicte és inevitable, el que cal fer és aprendre a gestionar aquest conflicte per tal de que no acabi de manera violenta. Eliminar les diferències tòpiques és una enganyifa. hem trec la barretina! m'he quedat molt impresionat! Salut i república.
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" alla on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa es un masculi "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Deu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho son del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que son uns "sinverguenzas", mentre que els corresponents catalans son, tan sols, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Alla celebren cada any les "Navidades" mentre que aqui amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tambe amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, multiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Paisos Catalans donem mes aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abracades, pena, un tomb...". Alla diuen "oiga!" quan aqui filem mes prim amb un "escolti!" Dels ous de gallina que no son blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos" Dels genitals femenins, alla en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol.lusc salat, aspre, dur, grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolc, sucos, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells "hablan" -i fan!- aqui "enraonem", es a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Mes enllà dels conceptes politics, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)... Tota una concepció del mon, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perque la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en consequencia, de traduir sols, sino d'entendre. Per aixó, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina- no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista, d'una manera d'entendre la vida. Preserva-la!! Jo afegeixo una altra: Ells tenen bandera i nosaltres senyera (ve de seny) nan Gràcies per aclarir-m'ho. Jo sempre havia pensat que venia de seny...
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" alla on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa es un masculi "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Deu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho son del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que son uns "sinverguenzas", mentre que els corresponents catalans son, tan sols, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Alla celebren cada any les "Navidades" mentre que aqui amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tambe amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, multiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Paisos Catalans donem mes aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abracades, pena, un tomb...". Alla diuen "oiga!" quan aqui filem mes prim amb un "escolti!" Dels ous de gallina que no son blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos" Dels genitals femenins, alla en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol.lusc salat, aspre, dur, grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolc, sucos, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells "hablan" -i fan!- aqui "enraonem", es a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Mes enllà dels conceptes politics, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)... Tota una concepció del mon, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perque la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en consequencia, de traduir sols, sino d'entendre. Per aixó, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina- no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista, d'una manera d'entendre la vida. Preserva-la!! Jo afegeixo una altra: Ells tenen bandera i nosaltres senyera (ve de seny) nan deu ser de "senyal", senyal d'inteligencia.
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" alla on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa es un masculi "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Deu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho son del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que son uns "sinverguenzas", mentre que els corresponents catalans son, tan sols, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Alla celebren cada any les "Navidades" mentre que aqui amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tambe amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, multiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Paisos Catalans donem mes aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abracades, pena, un tomb...". Alla diuen "oiga!" quan aqui filem mes prim amb un "escolti!" Dels ous de gallina que no son blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos" Dels genitals femenins, alla en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol.lusc salat, aspre, dur, grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolc, sucos, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells "hablan" -i fan!- aqui "enraonem", es a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Mes enllà dels conceptes politics, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)... Tota una concepció del mon, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perque la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en consequencia, de traduir sols, sino d'entendre. Per aixó, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina- no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista, d'una manera d'entendre la vida. Preserva-la!! molt be !!! si senyor, la llengua mostre una manera de viure, un punt de vista i per tant una nació. salut!
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" alla on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa es un masculi "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Deu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho son del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que son uns "sinverguenzas", mentre que els corresponents catalans son, tan sols, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Alla celebren cada any les "Navidades" mentre que aqui amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tambe amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, multiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Paisos Catalans donem mes aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abracades, pena, un tomb...". Alla diuen "oiga!" quan aqui filem mes prim amb un "escolti!" Dels ous de gallina que no son blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos" Dels genitals femenins, alla en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol.lusc salat, aspre, dur, grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolc, sucos, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells "hablan" -i fan!- aqui "enraonem", es a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Mes enllà dels conceptes politics, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)... Tota una concepció del mon, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perque la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en consequencia, de traduir sols, sino d'entendre. Per aixó, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina- no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista, d'una manera d'entendre la vida. Preserva-la!! Estic completament d'acord amb el comentari d'en Ana . Jo voldria explicar perquè no preservar les diferències no serveix per a res. Em sembla que un actor de Hollywood de fa molt anys (no n'estic segur) va dir que els humans no hauriem de parar de cardar fins que fóssim tots del mateix color. Amb aquesta frase deuria volguer dir que les diferències (de color de pell en aquest cas concret) són la cause de conflictes, violència i guerres. Aquesta mena d'opinions estan molt de moda actualment entre la gent progre (en el pitjor sentit) de la paraula, tipu socialistes. Són aquests que parlen de diversitat i cosmopolitisme per una banda, però quan en un acte públic en català algú demana que es faci en castellà perquè no enten el català, diuen que s'ha de fer en castellà perquè "la llengua és per entendre's". En què quedem doncs? volem diversitat o no, perquè si volem "entendren's" amb una sola llengua al món n'hi ha prou. A partir d'aquestes dues anècdotes, la de tots del mateix color, i la de que hem d'entendren's vull dir que duen a una tesi falsa: com menys diferències, menys conflictes. Això no és cert, aquesta tesi pretén eliminar la causa dels conflictes, i aixó és impossible ja el conflicte és inherent en la naturalesa humana. Encara que tots parlessim el mateix i fóssim del mateix color, sempre hi hauria motius de conflicte (i per cert, la llengua o la raça com arrel de conflictes és una gran simplificació), per diners, per recursos naturals, per 40000 coses. Ja que el conflicte és inevitable, el que cal fer és aprendre a gestionar aquest conflicte per tal de que no acabi de manera violenta. Eliminar les diferències tòpiques és una enganyifa. Quan a tu et figuin que s'ha de d'el·liminar les diferències tu els contestes que era l'objectiu d'en Hitler.
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" alla on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa es un masculi "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Deu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho son del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que son uns "sinverguenzas", mentre que els corresponents catalans son, tan sols, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Alla celebren cada any les "Navidades" mentre que aqui amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tambe amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, multiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Paisos Catalans donem mes aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abracades, pena, un tomb...". Alla diuen "oiga!" quan aqui filem mes prim amb un "escolti!" Dels ous de gallina que no son blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos" Dels genitals femenins, alla en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol.lusc salat, aspre, dur, grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolc, sucos, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells "hablan" -i fan!- aqui "enraonem", es a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Mes enllà dels conceptes politics, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)... Tota una concepció del mon, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perque la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en consequencia, de traduir sols, sino d'entendre. Per aixó, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina- no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista, d'una manera d'entendre la vida. Preserva-la!! Estic completament d'acord amb el comentari d'en Maria Lourdes . Jo voldria explicar perquè no preservar les diferències no serveix per a res. Em sembla que un actor de Hollywood de fa molt anys (no n'estic segur) va dir que els humans no hauriem de parar de cardar fins que fóssim tots del mateix color. Amb aquesta frase deuria volguer dir que les diferències (de color de pell en aquest cas concret) són la cause de conflictes, violència i guerres. Aquesta mena d'opinions estan molt de moda actualment entre la gent progre (en el pitjor sentit) de la paraula, tipu socialistes. Són aquests que parlen de diversitat i cosmopolitisme per una banda, però quan en un acte públic en català algú demana que es faci en castellà perquè no enten el català, diuen que s'ha de fer en castellà perquè "la llengua és per entendre's". En què quedem doncs? volem diversitat o no, perquè si volem "entendren's" amb una sola llengua al món n'hi ha prou. A partir d'aquestes dues anècdotes, la de tots del mateix color, i la de que hem d'entendren's vull dir que duen a una tesi falsa: com menys diferències, menys conflictes. Això no és cert, aquesta tesi pretén eliminar la causa dels conflictes, i aixó és impossible ja el conflicte és inherent en la naturalesa humana. Encara que tots parlessim el mateix i fóssim del mateix color, sempre hi hauria motius de conflicte (i per cert, la llengua o la raça com arrel de conflictes és una gran simplificació), per diners, per recursos naturals, per 40000 coses. Ja que el conflicte és inevitable, el que cal fer és aprendre a gestionar aquest conflicte per tal de que no acabi de manera violenta. Eliminar les diferències tòpiques és una enganyifa. Molt bona reflexió I benvingut al xat
Ells diuen "perro viejo" i "mosquita muerta" alla on nosaltres diem "gat vell" i "gata maula". La sort màxima de la rifa es un masculi "el gordo", allà, i un femení, "la grossa", aquí. De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui "Virgen" i nosaltres que sigui "Mare (de Deu)"; ells paguen "impuestos", que ve d'"imponer", i nosaltres "contribucions" que ve de "contribuir". Els espanyols desvergonyits ho son del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que son uns "sinverguenzas", mentre que els corresponents catalans son, tan sols, uns "poca-vergonyes". Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen "madera" quan nosaltres toquem "ferro". Alla celebren cada any les "Navidades" mentre que aqui amb un sol "Nadal" anual ja en tenim prou, com en tenim prou tambe amb un "bon dia" i una "bona nit" cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, multiples "buenos dias" i "buenas noches" diaris. A Espanya es veu que ho donen tot "dar besos, abrazos, pena, paseos ... " mentre que als Paisos Catalans donem mes aviat poc, ja que ens ho hem de fer solets "fer petons, abracades, pena, un tomb...". Alla diuen "oiga!" quan aqui filem mes prim amb un "escolti!" Dels ous de gallina que no son blancs, ells en diuen "morenos" i nosaltres "rossos" Dels genitals femenins, alla en diuen vulgarment "almeja" i aquí "figa", mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol.lusc salat, aspre, dur, grisenc i dificil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolc, sucos, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil. Mentre ells "hablan" -i fan!- aqui "enraonem", es a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix. Allà per ensenyar alguna cosa a algú "adiestran" i aquí "ensinistrem". Mes enllà dels conceptes politics, els uns basen l'ensenyament sobre la "destra" (dreta) i els altres sobre la sinistra"(esquerra)... Tota una concepció del mon, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perque la llengua és l'expressió d'un comportament col.lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en consequencia, de traduir sols, sino d'entendre. Per aixó, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, a la feina- no unicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista, d'una manera d'entendre la vida. Preserva-la!! Estic completament d'acord amb el comentari d'en Juan Luis . Jo voldria explicar perquè no preservar les diferències no serveix per a res. Em sembla que un actor de Hollywood de fa molt anys (no n'estic segur) va dir que els humans no hauriem de parar de cardar fins que fóssim tots del mateix color. Amb aquesta frase deuria volguer dir que les diferències (de color de pell en aquest cas concret) són la cause de conflictes, violència i guerres. Aquesta mena d'opinions estan molt de moda actualment entre la gent progre (en el pitjor sentit) de la paraula, tipu socialistes. Són aquests que parlen de diversitat i cosmopolitisme per una banda, però quan en un acte públic en català algú demana que es faci en castellà perquè no enten el català, diuen que s'ha de fer en castellà perquè "la llengua és per entendre's". En què quedem doncs? volem diversitat o no, perquè si volem "entendren's" amb una sola llengua al món n'hi ha prou. A partir d'aquestes dues anècdotes, la de tots del mateix color, i la de que hem d'entendren's vull dir que duen a una tesi falsa: com menys diferències, menys conflictes. Això no és cert, aquesta tesi pretén eliminar la causa dels conflictes, i aixó és impossible ja el conflicte és inherent en la naturalesa humana. Encara que tots parlessim el mateix i fóssim del mateix color, sempre hi hauria motius de conflicte (i per cert, la llengua o la raça com arrel de conflictes és una gran simplificació), per diners, per recursos naturals, per 40000 coses. Ja que el conflicte és inevitable, el que cal fer és aprendre a gestionar aquest conflicte per tal de que no acabi de manera violenta. Eliminar les diferències tòpiques és una enganyifa. Molt bona aportació i benvingut
Sens dubte deu haver algun jugador del joc de rol del VAMPIR al racó i això dóna peu a parlar sobre l´ús del català a aquestos jocs de masses, on la nostra llengua es troba en situació precària per no dir inexistent. Però deu quedar algun fort q es negue a això i vulga el català en tots els àmbits per això propose la creació d´una pàgina d´aquestos jocs en català, si no existeix ja. Espere que em contesteu. Adéu. Jo no hi he jugat ni se quin es, tampoc se si et refereixes a videojocs o a jocs d'aquests amb un llibre, jo trobo a faltar en tots dos casos que estiguin en català, trobo molt be que vulguis fer una web sobre aixo, pero que i posaras traduccions?, o sera per fer presio perque els tradueixin? Pd:Jo de rol amb llibre nomes he jugat al warhamer i la veritat es que m'agues agradat que estigues en català. La idea era començar de nou, però fer pressió tmb, en el sentit q tots aquells que penjen a internet en espanyol que ho feren en català. Tmb com a punt d´encontre d´aquests tipus de jocs en aquesta llengua, a voltes les parides que es diuen en aquestes pagines en espanyol no s´entenen, pareix que la cultura afecta fins i tot els jocs de rol. Au! A vore si ens animem! Jo si que he jugat al "Vampir" i és un gran joc. És obvi que el tema està molt fotut i evident que s'hauria de traduir tots els jocs al català ni que sigui de manera "il*legal", pero el cas és que no tinc ni la més remota idea d'informàtica... A veure si es pose en contacte amb nosaltres algun interessat q en sapiga de fer webs. SALUT Jo acostumo a jugar a "Aquelarre", del Ricard Ibáñez, i en té una versió en català, com a mínim de l'edició antiga (un llibre no molt gruixut, de tapa dura). Però tret d'aquest i la Crida de Chtulu (crec que s'escribia així), no n'he vist cap altre Editat al dia 06 de juliol del 2004, a les 00:11
Sens dubte deu haver algun jugador del joc de rol del VAMPIR al racó i això dóna peu a parlar sobre l´ús del català a aquestos jocs de masses, on la nostra llengua es troba en situació precària per no dir inexistent. Però deu quedar algun fort q es negue a això i vulga el català en tots els àmbits per això propose la creació d´una pàgina d´aquestos jocs en català, si no existeix ja. Espere que em contesteu. Adéu. Fa anys jugava a El Senyor dels Anells, que si que hi era en català, si més no el llibre bàsic.
Sens dubte deu haver algun jugador del joc de rol del VAMPIR al racó i això dóna peu a parlar sobre l´ús del català a aquestos jocs de masses, on la nostra llengua es troba en situació precària per no dir inexistent. Però deu quedar algun fort q es negue a això i vulga el català en tots els àmbits per això propose la creació d´una pàgina d´aquestos jocs en català, si no existeix ja. Espere que em contesteu. Adéu. Salut, gent. Des de fa un grapat d'anys (mitja dotzena, si no vaig errat), una colla del Penedès afeccionats als jocs de tauler, rol, wargames, etc., mantenim un portal web exclusivament dedicat precisament a això: a parlar en català de jocs, i elaborar en aquesta llengua traduccions de reglaments, mòduls, escenaris, ajudes, etc. El portalet porta el sumptuós nom de "The Catalan Wargames Resource", i la seva URL és http://www.catalanwargames.org/ Inclou una secció de notícies en portada, que s'actualitza cada mes, i diverses seccions de descàrrega, enllaços, revisions, un fòrum obert allotjat a MelodySoft i una de llista de correu (actualment amb dues dotzenes de membres, catalans i occitans), hostatjada a YahooGroups. Hem participat a la darrera edició de les GenCon amb un "stand" propi i esperem poder encetar una sèrie de col·laboracions amb la revista "Alea" ben aviat. Ens agradaria moltíssim esdevenir centre de referència dels jugadors catalanoparlants, per compartir materials i informacions, ajudes, descàrregues, articles, etc. Disposem de prou espai per encabir-hi pràcticament de tot, així que animeu-vos!! Lluís

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.