Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
Bona tarda, companys. Algú sap on podria aprendre gaèlic irlandès a Barcelona? I coreà, que no sigui a l'EOI, que només és de matins? M'agradaria saber-ho, per més endavant. També voldria saber si existeixen cursos semiintensius d'italià i on es poden fer (semiintensius perquè a la tarda ja faig altres idiomes i al matí, des de febrer, faré pràctiques a l'AVUI). Moltes gràcies.
El tema dels idiomes, ni idea tu... ho sento. Només et volia felicitar per les pràctiques a l'AVUI!
|
Bona tarda, companys. Algú sap on podria aprendre gaèlic irlandès a Barcelona? I coreà, que no sigui a l'EOI, que només és de matins? M'agradaria saber-ho, per més endavant. També voldria saber si existeixen cursos semiintensius d'italià i on es poden fer (semiintensius perquè a la tarda ja faig altres idiomes i al matí, des de febrer, faré pràctiques a l'AVUI). Moltes gràcies.
Jo vaig estudiar irlandès al Dublin School, a la Via Augusta... No se si encara en fan classes.Però no se si recomanar-th'ho, perquè com que és gairebé impossible practicar-ho a Barcelona, te'n oblides de seguide. Jo només em recordo de "Dia duit", "go raibh maith agat" i "pog mo thoin"
|
Bona tarda, companys. Algú sap on podria aprendre gaèlic irlandès a Barcelona? I coreà, que no sigui a l'EOI, que només és de matins? M'agradaria saber-ho, per més endavant. També voldria saber si existeixen cursos semiintensius d'italià i on es poden fer (semiintensius perquè a la tarda ja faig altres idiomes i al matí, des de febrer, faré pràctiques a l'AVUI). Moltes gràcies.
Precisament ara estava tafanejant per la xarxa i he trobat aquest web de cursos d'idiomes on-line: http://www.iespana.es/quebusques/idiomes.htm Que hi hagi sort!
|
Bona tarda, companys. Algú sap on podria aprendre gaèlic irlandès a Barcelona? I coreà, que no sigui a l'EOI, que només és de matins? M'agradaria saber-ho, per més endavant. També voldria saber si existeixen cursos semiintensius d'italià i on es poden fer (semiintensius perquè a la tarda ja faig altres idiomes i al matí, des de febrer, faré pràctiques a l'AVUI). Moltes gràcies.
També ho podries mirar a l'EIM (escola d'idiomes moderns). Està a la Universitat de Barcelona, allà a la plaça Universitat (Gran Via de les Corts Catalanes, no recordo quin número).
|
Bona tarda, companys. Algú sap on podria aprendre gaèlic irlandès a Barcelona? I coreà, que no sigui a l'EOI, que només és de matins? M'agradaria saber-ho, per més endavant. També voldria saber si existeixen cursos semiintensius d'italià i on es poden fer (semiintensius perquè a la tarda ja faig altres idiomes i al matí, des de febrer, faré pràctiques a l'AVUI). Moltes gràcies.
Pots aprendre gaèlic irlandès (Gaeilge) i gaèlic escocès (Gàidhlig) aquí.
|
hola!! algú sap on puc aprendre basc, a vilafranca del Penedès mateix (si pot ser)? àcies!!
Una altra opció que uns amics van fer fa uns anys a l'Empordà és d'aconseguir-te uns quants interessats més (amb 10 o així ja en faràs) i proposar al teu Ajuntament que contractin un profe a través del seu pressupost de Cultura. Parla amb el teu regidor de cultura. Si no, gafa el Bakarka, què està la hòstia de bé. i la professora és molt maca Doncs no deu de ser Basca, tu. Una Basca per acabar de ser Basca té de ser lletja com la sífilis.
Volia dir que és maca en el sentit de simpàtica, que és bona tia. Però també és atractiva, no et pensis, i sembla ser que sí que és basca
Maria Elena diu: Volia dir que és maca en el sentit de simpàtica Clar, com quan ens demanen què tal està la noia a qui finalment vam aconseguir d'arrapar-nos el cap de setmana a quarts de sis quan ja començava a clarejar i deim: "Ah, sí... eh.. . simpatiqueta..." Però també és atractiva, no et pensis, i sembla ser que sí que és basca Es diu Itziar? Si d'això, és La Basca bona que vaig trobar jo una vegada. Juro que de veritat existia, tinc testimonis no gaire etilitzats que ho poden confirmar. Això sí, d'això fa ben be deu anys, i mira que hi vaig estar cops a EH. Per cert, veient que el fil el va començar una noia: Ànim tia, que els xicots Bascos si que estan bé, i a més els hi agraden les catalanes (sobretot en vista que amb les basques no hi ha res a fer, ni ganes)
nan
|
hola!! algú sap on puc aprendre basc, a vilafranca del Penedès mateix (si pot ser)? àcies!!
ah, ja ho tinc home! serà qüestió d'anar-nos-en uns quants -per anar bé mascles i femelles barrejats- cap a EH a aprendre l'èuscar en unes colònies. Aleshores nosaltres els aprenem català i entre tots els catalans que estiguem en aquell país muntem una colònia en un paratge que ens cedeixin. A canvi nosaltres els cedim també un paratge al nostre país per a què facin el mateix. Resultat: tothom a parir com conilles i d'aquí a 50 anys a tota EH es parlarà català i a tots els PC es parlarà l'èuscar. Ens haurem canviat els països, però gràcies a aquestes col·laboracions cadascún dels nostres nous països serà plenament nacional i cultural d'acord amb allò que som. En fi, que Catalunya estarà al mar Cantàbric i EH anirà de Salses a Guardamar...etc.... Així que ja ho sabeu, tots a anar de colònies a EH a aprendre euskera, la nova llengua de vehiculació entre bascos i catalans! I ells que vinguin aquí a fer colònies per aprendre el català. I a parir com uns desgraciats i a repoblar-ho tot sense pietat!!! bé més val que me'n vagi a dormir. (aquest símbol aquí no hi pinta res però em venia de gust posar-lo perquè de vegades penso que és un símbol que m'agrada molt). au.
|
hola!! algú sap on puc aprendre basc, a vilafranca del Penedès mateix (si pot ser)? àcies!!
http://personales.com/espana/bilbao/aprendereuskera/ikastarohtml.html Aquesta no està mal..per tenir una mica de base
|
hola!! algú sap on puc aprendre basc, a vilafranca del Penedès mateix (si pot ser)? àcies!!
Apuntat a un internat al País Basc, que son molt barats, faràs molt bons amics i coneixeràs un lloc únic i preciós. Jo ho vaig fer, ja fa anys, i va ser una de les millor experiències que he tingut mai. Cerca informació sobre AEK
|
hola!! algú sap on puc aprendre basc, a vilafranca del Penedès mateix (si pot ser)? àcies!!
A Barcelona hi ha l'"Euskal Etxea" (casa basca) on donen classes d'éuscar, txalaparta... està a la placeta Montcada molt a prop del Fossar de les Moreres, allà on no s'hi enterra cap traïdor. clar que queda una mica lluny del Penedés. Agur!
|
hola!! algú sap on puc aprendre basc, a vilafranca del Penedès mateix (si pot ser)? àcies!!
Jo de tu provaria el que diu en xavi, apunta't a un BARNETEGI, una mena de campaments/colònies totalment en èuscar. jo ho vull fer, pe`ron o sé d'on treure el temps i els calers :p Sinó, tens altres opcions: -l'Euskal Etxea de Barcelona - A la UAB fan llengua euskara de crèdits de lliure elecció (jo ho he fet) - cursos per internet salut!
Ei, on puc trobar informació sobre estes colonies?? Gràcies, Salut!!
cerca "maizpide" , és una casa de colònies on fan barnetegis, és a la població de Iker , a la comarca de Goiherri, Gipuzkoa. I sí, són cares PD: a la UAb fan crèdits de lliure elecció d'èuscar, i el profe està prou bo Gora Jon!!! apa, salut
|
hola!! algú sap on puc aprendre basc, a vilafranca del Penedès mateix (si pot ser)? àcies!!
ostia... doncs això d les colònies akestes smbla q stigui B merci!, però... sabeu quant costa?, és q ho he estat buscant a l'AEK, però no em diu res d'activitats q facin amb gent d fora del País Basc.
A Vilafranca del Penedès no sé, i de les altres opcions que t'han comentat no en tinc ni idea, jo només et puc dir que he començat a fer basc a l'escola oficial d'idiomes i de moment va bé (porto 3 classes només!), i la professora és molt maca L'altre dia vam aprendre els números cantant, com els nens XD però hi ha molt bon ambient, és divertit (i et juro que en 15 minuts m'he après els números de l'1 al 20 per sempre més!) Semblarà una ximpleria però s'aprèn força.
|
hola!! algú sap on puc aprendre basc, a vilafranca del Penedès mateix (si pot ser)? àcies!!
i per Reus? algú sap si en fan a algun lloc???
els del carrasclet/sarri crec que feien classes
|
Bueno, el titulo solamente como ven esta escrito en catalan, ya que ayudaron. Yo no tengo la menor idea de catalan. Les cuento soy Argentino y estoy en interesado en aprender. Aca les dejo mi msn/hotmail cualquier cosa podrian hacer contacto por ahi sin ningun problema eugenio@ email.cat saludos
Aquí.
Per l'amor de Déu.... jo, si no sabés català, no l'aprendria gràcies a la pàgina web que has posat....
|
Bueno, el titulo solamente como ven esta escrito en catalan, ya que ayudaron. Yo no tengo la menor idea de catalan. Les cuento soy Argentino y estoy en interesado en aprender. Aca les dejo mi msn/hotmail cualquier cosa podrian hacer contacto por ahi sin ningun problema beatriz@ edu.cat saludos
Bienvenido seas. Ten cuidado con ciertas personas que últimamente rondan por esta página que tienen de respeto y humanidad lo mismo que yo de chino (sin querer de esta forma utilizar dicha nacionalidad como insulto, que quede claro). Dices que eres Argentino, ¿vives en Argentina o bien en Catalunya? Lo digo porque si vives aquí (Catalunya) lo tienes fácil, solo te hace falta acercarte algun dia a La Generalitat y preguntar por los cursos de catalan que ellos ofrecen. Saludo. Elvira
|
Bueno, el titulo solamente como ven esta escrito en catalan, ya que ayudaron. Yo no tengo la menor idea de catalan. Les cuento soy Argentino y estoy en interesado en aprender. Aca les dejo mi msn/hotmail cualquier cosa podrian hacer contacto por ahi sin ningun problema andreu@ email.cat saludos
Molt senzill, llamas al 012 y pides informacion alli. como ha dicho un compañero el Gobierno de Catalunya organiza cursos de catalan gratis para immigrantes que vagi be nano!
|
Bueno, el titulo solamente como ven esta escrito en catalan, ya que ayudaron. Yo no tengo la menor idea de catalan. Les cuento soy Argentino y estoy en interesado en aprender. Aca les dejo mi msn/hotmail cualquier cosa podrian hacer contacto por ahi sin ningun problema milagros@ email.cat saludos
Fés cas de l'Scorppio, si ets resident a Catalunya només has de dirigir-te al Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i preguntar pels cursos de català que fan. Gràcies pel teu interès en aprendre la nostra llengua. Editat al dia 08 de juliol del 2004, a les 01:50
|
Bueno, el titulo solamente como ven esta escrito en catalan, ya que ayudaron. Yo no tengo la menor idea de catalan. Les cuento soy Argentino y estoy en interesado en aprender. Aca les dejo mi msn/hotmail cualquier cosa podrian hacer contacto por ahi sin ningun problema said@ edu.cat saludos
Ola si quieres aprender catalán la mejor forma es informarte de los cursos de parejas lingüísticas de una entidad que se llama omnium cultural! este curso consiste en una persona catalana i otra immigrante que entablan conversaciones n catalán para aprender! adeu!INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS!
|
Bueno, el titulo solamente como ven esta escrito en catalan, ya que ayudaron. Yo no tengo la menor idea de catalan. Les cuento soy Argentino y estoy en interesado en aprender. Aca les dejo mi msn/hotmail cualquier cosa podrian hacer contacto por ahi sin ningun problema raquel@ edu.cat saludos
En primer lloc benvingut i desitjar-te que aprenguis el nostre idioma, si així és ja veuràs com seràs un català més entre nosaltres. T'aconsello tal i com ja t'han dit que allà on visquis preguntis a l'ajuntament on està situat el centre d'ensenyament de català més proper a tu, allí segurement t'indicaràn on pots aprendre la nostra llengua. El que et pot anar molt bé és l'intercanvi lingüístic amb voluntaris per la llengua, també demanar a tothom que se't dirigeixi en català i mica en mica anar-te llençant fins que arrivarà un moment en el qual parlaràs una llengua més sense ni tant sols adonar-t'en. Un web que et pot servir d'utilitat ja que conté varis enllaços: Cursos i aprenentatge PS: Si no entens quelcom del que hagi escrit només has de comentar-ho i t'aclarim els dubtes.
Aixi m'agrada gent q vol aprendre l'idioma. Aixo esta molt be. Aixi com es va a perdre l'idioma?? Gent com tu son els q tenen q vindre!! I no els imbecils eixos q estan sempre keixant-se de la llengua i dient q només hi ha q parlar-ne en castellà.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Busques algun tipus en concret de literatura o ha de ser una mica de tot? És a dir novel-la, poesia,... Quin és el tipus de llibres que acostmes a llegir més?
Arnau, no tinc cap preferència... Be, m'interessa principalment la narrativa, no l'assaig ni la poesia... I vull que em feu recomanacions, no del que heu estudiat o el que us han dit que és gran literatura catalana, sinó de llibres que hagueu gaudit molt llegint-los, el típic llibre que li recomanes a tots els amics...
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Busques algun tipus en concret de literatura o ha de ser una mica de tot? És a dir novel-la, poesia,... Quin és el tipus de llibres que acostmes a llegir més?
del gènere d'aventures. quins en recomaneu????
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Home, doncs, hauries de començar pel clàssic dels nostres clàssics, equivalent al Quijote castellà, a la Divina Comedia italiana, a la Chanson de Roland francesa, al Hamlet anglès, o al Faust alemany: EL TIRANT LO BLANC.
Si, de fet això m'interessa (m'agraden les històries de cavallers, i el mateix Cervantes diu que és un llibre molt guapo). M'he comprat una versió "traduida" al català modern (diuen que la original resulta una mica incomprensible, no?). Gràcies pel suggeriment!
Converses amb el meu gos sobre França i els francesos . De Joan Lluís-Lluís, escriptor de la Catalunya Nord. Aquest és un tema més o menys contemporani, tracta sobre la situació del català al Rosselló i de la societat francesa en general.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Home, doncs, hauries de començar pel clàssic dels nostres clàssics, equivalent al Quijote castellà, a la Divina Comedia italiana, a la Chanson de Roland francesa, al Hamlet anglès, o al Faust alemany: EL TIRANT LO BLANC.
Si, de fet això m'interessa (m'agraden les històries de cavallers, i el mateix Cervantes diu que és un llibre molt guapo). M'he comprat una versió "traduida" al català modern (diuen que la original resulta una mica incomprensible, no?). Gràcies pel suggeriment!
Home, no és que siga incomprensible. És qüestió que t'acostumes. Edicions 62 té una magnífica edició a la col.lecció "Els Nostres Clàssics", i al final hi ha un petit glossari d'equivalències del català antic al modern. No vull incordiar-te, però jo m'ho llegiria en versió original antiga (amb aquest ajudeta, clar). Perquè a més, totes les obres haurien de llegir-se en versió original per a copsar el seu sentit original (si es saben idiomes, clar). Recorda la dita italiana de "traduttore-tradittore" (traductor-traïdor). D'altra banda, els que sou del Principat, aprenent termes de català antic, comprendríeu millor les parles valenciana i balear, que han conservat (per aïllament geogràfic o per lo que siga), multitud de termes catalans antics que al Principat per desgràcia s'han perdut.
Bé, estic d'acord en que s'han de llegir les obres en versió original... Però pensava que el català antic era especialment difícil. Tantmateix, si dius que l'edició d'Edicions 62 és bona... Miraré de fer-te cas!
jo el tinc en 3 volums en "valencià" antic ... el donaven al Mundo -Si, llibres en català a el mundo!!!-
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Aqui tens la llista del xat: http://www.racocatala.com/tema/80
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Home, jo l'ultim llibre en català (traduït al català, es clar) que m'he llegit és: "Estúpids homes blancs" d'en Michael Moore, i l'he trobat molt interessant. Si et serveix d'algo...
Gràcies, és un bon llibre (de fet jo vaig corretgir la traducció al castellà) però m'interessen els llibres escrits directament en català.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
"L'últim cató" i "els pilars de la terra" potser no són imprescindibles.. però estan molt be
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Jo et recomanaria (no sols a tu, sinó a tothom que no ho hagi fet) que llegissis en Josep Pla, qualsevol llibre de la seva extensa obra. I Pla el trobo un gran escriptor més que per les històries que explica, per la forma de fer-ho. Les seves descripcions de llocs de sensacions, d'actituds, de racons són fantàstiques. I bé, que crec que cal llegir-lo per tots aquells que estimem una mica la nostra llengua. Més: Pla, tot i la seva dubtosa filiació política (ja sé que tots heu pensat en això ), va fer una de les definicions més encertades del nostre país (al meu entendre) és aquella que diu: "El meu país és aquell en que quan et lleves es diu bon dia i quan vas a dormir dius bona nit." Tot i que en l'actualitat on l'us social del català és el que és potser ha perdut vigència, continuo trobant-la molt bonica.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Obres mestres de la narrativa catalana (al meu entendre): Època medieval: - Llibre de les bèsties de Llull. - Tirant lo Blanc de J.Martorell. - Lo Somni de B. Metge. - Crònica de Ramon Muntaner. Edat contemporànea: - L'escanyapobres, La bogeria i, especialment, La febre d'or de Narcís Oller. - Solitud de Víctor Català. - La plaça del diamant i Mirall trencat de Mercè Rodoreda. - Acte de violència de Manuel de Pedrolo. - La majorida de contes de Quim Monzó, (magnífics!).
Montag, jo et recomano el que m´estic a punt d´acabar ara mateix: "Espècies protegides" d´en Ferran Torrent. Un reflex de les cúpules de poder valencianes i carregat d´ironia i mala llet.
la plaça del diamant de Mercè Rodoreda
el carrer de les camèlies de Mercè Rodoreda i Societat Limitada de Ferran Torrent, primera part d'Espècies protegides.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
El que se'n diu imprescindible no n'hi ha cap, ni en català ni en cap altre idioma, però si de recomenables. Alguns d'ells ja te'ls han dit com són el de la Merçè Rodoreda de La plaça del Diamant, algun d'en Pla pel seu estil d'escriure o per exemple el Tirant lo Blanc que també ja s'ha dit. Algún altre: El violí d'Auschwitz, de la Maria Àngels Anglada. Bearn o la sala de les nines, d'en Llorenç Villalonga. El mecanoscrit (modificat, abans deia manuscrit, lapsus linguae) del segon origen. De Manuel de Pedrolo. Pel que fa al tema polític, qualsevol d'en Víctor Alexandre, començant pel Jo no sóc espanyol(són entrevistes). L'últim que em vaig llegir, ara quasi no disposo de temps per fer-ho, tot i tenir una muntanya de llibres pendents, va ser La pell freda, de l'Albert Sànchez Piñol. Està força bé, bastant aconsellable. -El que si que t'aconsello és que els autors en literatura estrangera si no els vols en versió original (o no els trobes) els compris en català i no en castellà. Editat al dia 26 de juliol del 2004, a les 23:01
Jo també et recomanaria el mecanoscrit (no manuscrit) del segon origen. Crec que la història entra bé i és entretinguda, però també m'agrada força pel català que fa servir.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Jo et recomanaria que, si vols llegir en català, cada vegada que t'hagis de comprar un llibre de qualsevol autor estranger, demanis la versió traduïda al català. Ja que no els pots llegir en versió original (si pots millor), traducció per traducció, tries la catalana. Jo és una cosa que faig sempre, i si a la botiga només tenen la versió castellana marxo i la busco a un altre lloc. Salut.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
"Terra Baixa", d'Àngel Guimerà. "De mica en mica s'omple la pica", de Jaume Fuster. "Primera història d'Esther", de Salvador Espriu. "Lola", de Maria de la Pau Janer. "La salvatge", d'Isabel-Clara Simó.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Et recomane alguns: -La trilogia de Primo Levi a edicions 62 "Si això és un home", "La treva" i "els enfonsats i els salvats". Parlen de la seua experiència als camps nazis. -De Bernardo Atxaga "L'home sol" (Columna edicions) sobre un militant d¡ETA que es veu atrapat entre el seu desig de deixar la lluita armada i ajudar els seus companys per últim colp i "Obabakoak", de relats curts, aquest el vaig llegir en espanyol però existeix traducció al català. -De Ferran Torrent "Gràcies per la propina" (Bromera) -"Assaig sobre la lucidesa" de José Saramago (Ed. 62) -"La comuna de Puigcerdà" de Rafael Vallbona (Columna edicions) -"Cròniques de la veritat oculta" de Pere Calders (Ed. 62). -"Nascuts culpables" de Peter Sichrovsky (Ed. 3 i 4). Què pensen els fills d'antics nazis alemanys? És molt bo i hi trobes tota mena d'opinions. -"El pont de Brooklyn" de Lluís-Anton Baulenas (Ed. 62.) Teatre -"Ser Joan Fuster" (Bromera). Recull de textos. -"Una absència enlluernadora de llum" de Tahar Ben Jelloun (Empúries). Un soldat està anys i anys a una presó sota terra sense llum, són els seus pensaments, basat en una entrevista de l'autor amb un dels presos. Per a mi el millor llibre que mai he llegit en la meua vida. -"El pont sobre el Drina" (Ivo Andric). Parla del conflicte des de l'Edat Mitja fins la I Guerra Mundial. -"Després de tot" (Ed. Proa) i "Paraules al vent" (ed. 62) de Miquel Martí i Pol (Poesia). -"Darrere la càmera. Quinze anys de 30 minuts". (Pòrtic). -"Els nens perduts del franquisme" de Ricard Vinyes, Montse Armengou i Ricard Belis (Proa). -"Ser dona a la Xina" de Xinran (Ed. 62). Aquestos tres úlitms parlen de la realitat pura i dura. -"La plaça del diamant" de Mercè Rodoreda. -"Els camps dels vençuts" de Toni Cucarella, pense que és de Bromera i també "Quina lenta agonia la dels ametllers perduts" últim premi Andròmina de narrativa.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
També és imprescindible (això sí, per riure una estona, que de tant en tant va bé també) "Dr. Cat, esgarrapant a tort i a dret", de Salvador Avià i Jordi Avià. Realment molt bo. I també diu coses bastant assenyades. Editat al dia 26 de juliol del 2004, a les 22:46
Dr. Cat, esgarrapant a tort i a dret", de Salvador Avià i Jordi Avià on es pot tribar? I crec q també n'hi hava un altre q es deia Elena on es troba aquest també, hem vaig llegir LA Història d CAtalunya contada de l'inreves i hem va agradar molt.
"Dr. Cat, esgarrapant a tort i a dret", de Salvador Avià i Jordi Avià on es pot tribar?" Jo vaig comprar-lo el Sant Jordi del 2003, per a aquest any sembla que van fer-ne una nova versió. No sé on el venen però ells t'ho podran dir a la pàgina de la Lliga Anticolonial.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Seguint la teva premissa llibres que hagueu gaudit molt llegint-los L’Escanyapobres, Narcís Oller . Edicions 62. Mossegar-se la cua. Manuel de Pedrolo . Edicions 62. “Narrativa”: Les sots feréstecs; Les multituds; llibres d’històries. Raimon Casellas . Edicions 62. La Rambla fa baixada, Nèstor Luján . Planeta Un català a Mauthausen, El testimoni de Francesc Comellas. David Serrano i Blaquer. Pòrtic. Enciclopèdia Catalana. La magnitud de la tragèdia. Quim Monzó . Quaderns Crema La independència i la realitat. bases per a la sobirania de Catalunya. Hèctor López Bofill . Editorial Moll. Editat al dia 26 de juliol del 2004, a les 22:46
El llibre que et recomenaria molt especialment és Les Dictadures dels nostres dies, d'Andreu Nin. També molt recomanables: Terra Baixa, d'Àngel Guimerà La Plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda Lola, de Maria de la Pau Janer qualsevol del Miquel Martí i Pol i no se que més dir-te perquè últimament no llegeixo molt.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Com que he fet Filologia Catalana n'he llegit molts de llibres catalans, però això de la lectura és molt subjectiu. Segur que amb tantes propostes en trobaràs que t'agradin. Els contes de Pere Calders (tots, divertits i subtils) A més de les obres esmentades de Mercè Rodoreda hi ha també els seus CONTES que m'agraden tant o més que les novel·les. Val la pena descobrir-los! Mar i cel d'Angel Guimerà. Solitud, de Víctor Català (ja s'ha esmentat però és que mereix que hi insisteixi) D'altra banda (aquí no estic d'acord amb els altres companys del racó) no et recoman res de na Maria de la Pau Janer (i això que també som mallorquina jo) La trob insuportable: cursi i avorrida, no he pogut acabar mai cap novel·la seva. En canvi et recoman els llibres del seu pare: Gabriel Janer Manila. Per exemple, El Palau de vidre: és un conte amb final sorpresa que em va encantar (és de lectura molt fàcil perquè és un llibre per a joves, però no és gens superficial i molt més ric de contigut del que sembla a primera vista)
Estic d'acord amb tu amb els de la Maria de la Pau Janer, he provat de començar-ne més d'un i no els he pogut acabar, això que els seus articles a l'Avui són prou bons. Vaig llegir de més jove, el temps de l'oblit d'en Jordi Sierra i Fabra, d'aleshores ençà l'he repetit uns quants cops, tot i que crec que és més aviat literatura juvenil. I un que em va agradar molt, a part dels altres que ja he dit en l'altre missatge més amunt, és "Blai grana" Picó, Alfred. EDICIONS DE LA MAGRANA. És una novel-la sobre el barça.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
A veure...Trobo que una tria prou equilibrada i que barrejaria autors més amens amb d'altres de més intensos, podria ser: - Algúns del Monzó. - L'Empar Moliner. - Sergi Pàmies (la seva mare en té tb de molt interessants). - Pere Calders. - Mathew Tree. - Josep Plà. - Jesús Moncada (imprescindible). - Baltasar Porcel. - Ferran Torrent. - Joan Francesc Mira. - Mercè Rodoreda. - Joaquim Carbó. - Jaume Fuster. - Maria Antònia Oliver. - Emili Teixidor. - Josep Maria Espinàs. - Vidal Vidal Etc... (D'aquests en pots treure noveles, relats... i en Plà, l'Espinàs o en Vidal que ajuden molt a entendre el país). Bon profit.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
La plaça del diamant de Mercè Rodoreda Terra Baixa de Àngel Guimerà El poema de la rosa als llavis de Joan Salvat-Papasseit Aquestos els vaig llegir a l'institut, i em van agradar prou. Després he llegit altres coses en català però són bàsicament traduccions de llibres en altres llengües: El Codi da Vinci, L'últim Cató, etc. Espero q t'agradin. Si me'n recordo d'algun més ja t'ho diré.
|
A la meva vida he llegit molt poc en català, i m'agradaria paliar aquesta carència. Quins són els llibres escrits en català que em recomanarieu, que considereu imprescindibles? No cal que siguin clàssics o obres mestres de la literatura (ho poden ser, si penseu que de veritat val la pena llegir-les, però pot ser un llibre recent que ho us hagi agradat molt o us hagi semblat molt divertit). Gràcies per la vostra ajuda!
Bé, pixant un pèl fora de test i desviant força el fil de la conversa no puc estar-me de donar-te algunes referències bibliogràfiques generals de l'etapa republicana i franquista. (Són llibres força densos si no ets molt aficionat a la lectura se't poden fer eterns!): Esquerra Republicana de Catalunya. 70 anys d'història (1931-2001). Història del nacionalisme català. Dels orígens als nostres temps. Balcells, Albert. Molas, Isidre: El sistema de partits de Catalunya (1931-1936). Riquer, Borja de; Culla Joan B: El franquisme i la transició democràtica 1939-1988.
|
hey! nois a surtit un llibre de dicat a la historia dels skins desde que van entra a catalunya fins que van sortir els casual segur que se ha parlat del tema ja pero vull anyadir un altre comentari que pot ser molt interesant
com es diu aquest llibre'¡ dius que vols afegir un comentari... però no has dit res
es diu "skinheads a catalunya" i el comentari que vulia dir es que es molt interesant la historia de aquet grup o tribu urbana i per algu aficionat aquet tema t'aclara molts dubtes
|
Catalunya, un poble sota el signe astrològic d'Escorpi !!! Conte de l'escorpi i la granota: Un escorpí i una granota es van trobar a la ribera d'un riu i el volien creuar. L'escorpi li va dir a la granota: - Porta'm a la teva esquena - Que et dugui a la meva esquena? -va contestar la granota- No, no! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs! - No, dona, no. Necessito travessar el riu i si et pico t'enfonsaràs en l'aigua i jo, que no se nedar, també m'ofegaré? Els dos animals van seguir parlant i parlant fins que la granota va ser persuadida. - Txaxipé -va dir la granota- m'has convençut. L'escorpi va pujar a la seva esquena i van començar la travessa. Ai las! però al mitjà del gran riu, allí on es creen els remolins, de cop i volta l'escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s'estenia pel seu cos i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar: - Veus! t'ho havia dit! Però què has fet? - No he pogut evitar-ho -va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les aigües- - És la meva naturalesa. Anònim africà. Editat al dia 10 de juliol del 2004, a les 23:56
Pel què veig avui estic una mica espès, el conte l'he entés però suposo que hi deu haver una segona lectura referint-se a Catalunya i no l'enganxo. Crec que necessito un cop de mà, alguna ajuda per a treure'm de l'espesor que duc a sobre?
Pel que he entès la granota respresenta Catalunya (Països Catalans) i l'escorpí L'estat espanyol. Entenc que ens vol dir que l'estat espanyol, per molt bona cara i intencions que tingui sempre ens la fotrà, és la seva naturalesa, putejar a les nacionalitats diferents a la castellana que el conformen. vaig a caçar mosques. salut
|
Catalunya, un poble sota el signe astrològic d'Escorpi !!! Conte de l'escorpi i la granota: Un escorpí i una granota es van trobar a la ribera d'un riu i el volien creuar. L'escorpi li va dir a la granota: - Porta'm a la teva esquena - Que et dugui a la meva esquena? -va contestar la granota- No, no! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs! - No, dona, no. Necessito travessar el riu i si et pico t'enfonsaràs en l'aigua i jo, que no se nedar, també m'ofegaré? Els dos animals van seguir parlant i parlant fins que la granota va ser persuadida. - Txaxipé -va dir la granota- m'has convençut. L'escorpi va pujar a la seva esquena i van començar la travessa. Ai las! però al mitjà del gran riu, allí on es creen els remolins, de cop i volta l'escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s'estenia pel seu cos i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar: - Veus! t'ho havia dit! Però què has fet? - No he pogut evitar-ho -va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les aigües- - És la meva naturalesa. Anònim africà. Editat al dia 10 de juliol del 2004, a les 23:56
Pel què veig avui estic una mica espès, el conte l'he entés però suposo que hi deu haver una segona lectura referint-se a Catalunya i no l'enganxo. Crec que necessito un cop de mà, alguna ajuda per a treure'm de l'espesor que duc a sobre?
No soc un entès en la materia astrologica, però crec recordar (d'alguna conversa amb iniciats en el tema)que el signe de Catalunya és Acuari. Salut
Doncs ara som a l'era d'Aquari, oi?
|
Catalunya, un poble sota el signe astrològic d'Escorpi !!! Conte de l'escorpi i la granota: Un escorpí i una granota es van trobar a la ribera d'un riu i el volien creuar. L'escorpi li va dir a la granota: - Porta'm a la teva esquena - Que et dugui a la meva esquena? -va contestar la granota- No, no! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs! - No, dona, no. Necessito travessar el riu i si et pico t'enfonsaràs en l'aigua i jo, que no se nedar, també m'ofegaré? Els dos animals van seguir parlant i parlant fins que la granota va ser persuadida. - Txaxipé -va dir la granota- m'has convençut. L'escorpi va pujar a la seva esquena i van començar la travessa. Ai las! però al mitjà del gran riu, allí on es creen els remolins, de cop i volta l'escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s'estenia pel seu cos i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar: - Veus! t'ho havia dit! Però què has fet? - No he pogut evitar-ho -va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les aigües- - És la meva naturalesa. Anònim africà. Editat al dia 10 de juliol del 2004, a les 23:56
Va amb segones? Salut! Isidro Editat al dia 10 de juliol del 2004, a les 20:10
|
Catalunya, un poble sota el signe astrològic d'Escorpi !!! Conte de l'escorpi i la granota: Un escorpí i una granota es van trobar a la ribera d'un riu i el volien creuar. L'escorpi li va dir a la granota: - Porta'm a la teva esquena - Que et dugui a la meva esquena? -va contestar la granota- No, no! Si et duc a la meva esquena, em picaràs i em mataràs! - No, dona, no. Necessito travessar el riu i si et pico t'enfonsaràs en l'aigua i jo, que no se nedar, també m'ofegaré? Els dos animals van seguir parlant i parlant fins que la granota va ser persuadida. - Txaxipé -va dir la granota- m'has convençut. L'escorpi va pujar a la seva esquena i van començar la travessa. Ai las! però al mitjà del gran riu, allí on es creen els remolins, de cop i volta l'escorpí va picar a la granota. Aquesta va sentir que el verí mortal s'estenia pel seu cos i, mentre s'ofegava, i amb ella l'escorpí, li va cridar: - Veus! t'ho havia dit! Però què has fet? - No he pogut evitar-ho -va contestar l'escorpí abans de desaparèixer en les aigües- - És la meva naturalesa. Anònim africà. Editat al dia 10 de juliol del 2004, a les 23:56
Sincerament crec que ningú ha entés el conte, ni jo. Si segons tu el signe astrologic de catalunya és escorpí (que vaja tonteries de creure hehehe), en el conte sortim molt mal parats. I jo no veig que els catalàns anem picant als altres. Però a veure si algun dia ens pujem a lloms d'Espanya i li piquem ben fort per poder-nos-en sortir d'ella hehehe.
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Perque vols coneixer aquesta llengua?, jo no li veig cap gràcia ni utilitat.
utiolitat no. pero intentar que al gent sapiga l'esperanto es motl bonic.. pero tu amb l'angles...k ja estem fotuts amb el castella que ara ve l'angles. akia katalunya kasi te ems importancia l'angles que el catala----
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Quines ganes d'apendre coses sense cap utilitat. Posa't a apendre occità, llatí o rus! O fins i tot japonés! Però... Esperanto? va home va!
no vull ser borde, però faig el que em rota! salut
si señor. lesperanto te k se un idoma molt senzill, xq es pugui trensmetre a tothom.
NO A LA GLOBALITZACIÓ, SÍ A L'ESPERANTO???? aneu a pendre pel sac home!
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Quines ganes d'apendre coses sense cap utilitat. Posa't a apendre occità, llatí o rus! O fins i tot japonés! Però... Esperanto? va home va!
Per aprendre qualsevol d'aquestes llengües et cal anys d'experiència. Amb l'esperanto trigues de 5 minuts a 1/4 d'hora a aprendren tota la seva gramàtica correctament. Desprès d'aquest enorme esforç pots accedir a fonts d'informació en aquest idioma, comunicar-te amb potser més d'un milió de persones que el parlen i que representen una de les comunitats més actives d'internet i és una base per estar preparat per entendre d'altres llengües més. Servir sí que serveix. Ara, si no fos així per mi com si aprèn arameu antic. Que faci el que li roti.
Per a mi, l'esperanto és massa fàcil, vull dir massa poc subtil. No té els equivalents morfològics del subjuntiu o el condicional, ni les possibilitats de temps passats de les llengües llatines (o del grec o el rus) Li manca naturalitat, en contra de les llengües naturals no té cap mena d'excepció gramatical, que en general tendeixen a ser simplificadores. És un idioma de circumloquis, degut a la pobresa gramatical, té moltes menys partícules tipus preposició conjunció o adverbi que els idiomes reals. La fonologia és dificultosa per al 90% de la humanitat. En gramàtica i lèxic és evident que és simplificador, però en el joc de caràcters no: hi ha lletres que no s'empren i d'altres que necessiten diacrítics (o que s'escriuen com a lletres dobles, que posats a inventar és igualment dolent). Podent agafar el pentavocalisme estricte de l'espanyol, l'italià o el basc, hi va afegir una u curta (que s'escriu diferent, amb diacrític) pels diftongs. Respecte a les consonants no va saber copiar els models el japonès o el polinesi, que n'empren ben poques i inconfusibles. En definitiva, la idea sí m'agrada, però la realització la trobo francament antiquada i amb gens de connexió amb els principis de la lingüística moderna, és una opinió, clar.
>No té els equivalents morfològics del subjuntiu Com l'anglès, doncs. Excepte que no té excepcions punyeteres que t'¡apreixen per verbs aïllats. Això és clar és magnífic pels parlants de milers de llengües que no tenen res semblant al subjuntiu i que no entenen el seu ús. És una part que sempre costa molt als que intenen parlar català o castellà. >o el condicional Sí que en té. >ni les possibilitats de temps passats de les llengües llatines (o del grec o el rus) Depèn del prefix que utilitzis per relativitzar l'acció del verb. Es considera que el que es fa és ús de verbs diferents però el resultat és el mateix. >És un idioma de circumloquis, degut a la pobresa gramatical, té moltes menys partícules tipus preposició conjunció o adverbi que els idiomes reals. I ara! Just el que té és una gran capacitat per escurar mitjantçant canvis en els sufixs i prefixs. Angla (adj.) -> relatiu o relacionat amb l'anglès, anglo (sust.) -> idioma anglès, angle (adv.) -> en anglès >La fonologia és dificultosa per al 90% de la humanitat. Estadístiques Joaquim ? És increïblement més fàcil que l'anglès que tenen sons per donar i per vendre. De fet també té menys sons que el català. >En gramàtica i lèxic és evident que és simplificador, però en el joc de caràcters no: hi ha lletres que no s'empren i d'altres que necessiten diacrítics (o que s'escriuen com a lletres dobles, que posats a inventar és igualment dolent). Com has dit, nomès hi ha sis lletres que no siguin en els alfabets llatins:Ĝ, Ĉ, Ĥ, Ĵ, Ŭ, Ŝ. I tots ells es poden substituir per dígrafs amb la lletra x la qual no té valor per si sola en esperanto GX, CX, HX, JX, UX, SX. Quin drama. Ja fos tan fàcil escriure en català amb els seus interminables dígrafs. >Podent agafar el pentavocalisme estricte de l'espanyol, l'italià o el basc, hi va afegir una u curta (que s'escriu diferent, amb diacrític) pels diftongs. Hi ha dues semivocals una pels diftongs amb u i l'altra pels diftongs amb i. El seu ús és més que clar i no duu a la confusió. >Respecte a les consonants no va saber copiar els models el japonès o el polinesi, que n'empren ben poques i inconfusibles. Que permeten combinacions sil·labiques pobres i acaben convertint la llengua en un sil·labari de paraules llargues o amb un grau de polisèmia gens adequat per la intencionalitat que tenia le llangua. >En definitiva, la idea sí m'agrada, però la realització la trobo francament antiquada i amb gens de connexió amb els principis de la lingüística moderna, és una opinió, clar Doncs jo la trobo prou bé. El que a mi m'hi sobra són les declinacions del complement directe que es podrien arreglar posant un ordre en la seqüència de les parts de l'oració que no estan reglamentades.
El compares amb l'anglès que no és model per a quasi res en qüestió de llenguatges. Jo el comparo més amb el llatí que té la gramàtica relativament complexa però la fonologia molt fàcil i una gran economia d'expressió. No crec que calguin tantes consonants, de fet per exemple el grec clàssic funciona amb relativament poques i no per això tendeix a fer paraules més llargues que per exemple les llengües eslaves. És cert el que dius del japonès i les llengües polinèsies, però el cas és que tenen un nombre se síl·labes molt curt perquè no totes les combinacions estan permeses i en el cas del japonès ni tan sols hi ha el caràcter hiragana corresponent. Ara no recordo quante n'hi ha però em sembla que menys de 250. Una llengua amb cinc vocals diftongs, i dotze consonants (crec recordar que eren B D F G K L M N P R S T), amb unes regles de construcció senzilles, en un estudi que vam fer a la Facultat de físiques sobre fonologia i espectres sonors, permetia més de 8.000 possibilitats fàcilment discriminables amb màquina, que sempre és més difícils que pels humans. Potser estic molt influenciat per aquell estudi, on una de les dificultats era la distinció de sons xiulants, tan abundants a les llengües eslaves. El 90% potser ho he dit a ull, però em referia a sons difícilment distingibles per persones que no els tenen a la seva llengua.
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Quines ganes d'apendre coses sense cap utilitat. Posa't a apendre occità, llatí o rus! O fins i tot japonés! Però... Esperanto? va home va!
Per aprendre qualsevol d'aquestes llengües et cal anys d'experiència. Amb l'esperanto trigues de 5 minuts a 1/4 d'hora a aprendren tota la seva gramàtica correctament. Desprès d'aquest enorme esforç pots accedir a fonts d'informació en aquest idioma, comunicar-te amb potser més d'un milió de persones que el parlen i que representen una de les comunitats més actives d'internet i és una base per estar preparat per entendre d'altres llengües més. Servir sí que serveix. Ara, si no fos així per mi com si aprèn arameu antic. Que faci el que li roti.
Per a mi, l'esperanto és massa fàcil, vull dir massa poc subtil. No té els equivalents morfològics del subjuntiu o el condicional, ni les possibilitats de temps passats de les llengües llatines (o del grec o el rus) Li manca naturalitat, en contra de les llengües naturals no té cap mena d'excepció gramatical, que en general tendeixen a ser simplificadores. És un idioma de circumloquis, degut a la pobresa gramatical, té moltes menys partícules tipus preposició conjunció o adverbi que els idiomes reals. La fonologia és dificultosa per al 90% de la humanitat. En gramàtica i lèxic és evident que és simplificador, però en el joc de caràcters no: hi ha lletres que no s'empren i d'altres que necessiten diacrítics (o que s'escriuen com a lletres dobles, que posats a inventar és igualment dolent). Podent agafar el pentavocalisme estricte de l'espanyol, l'italià o el basc, hi va afegir una u curta (que s'escriu diferent, amb diacrític) pels diftongs. Respecte a les consonants no va saber copiar els models el japonès o el polinesi, que n'empren ben poques i inconfusibles. En definitiva, la idea sí m'agrada, però la realització la trobo francament antiquada i amb gens de connexió amb els principis de la lingüística moderna, és una opinió, clar.
L'única crítica acceptable a l'esperanto com a llengua no la fas. És el fet que és un idioma "sexista". Les paraules tenen gènere, i per posar-les en femení cal afegir-hi un sufix. Això em molesta. Tota la resta de coses són detallets sense importància. La llengua és així i ja està. I sobre això que dius que el 90% del món hi té dificultats essencials; potser t'agradarà saber que la xina és on hi ha més esperantistes (en proporció i en nombre absolut), i que la troben fàcil d'aprendre.
knabo -> knabino ? No ho veig com a un ús sexista. La nostra llengua també ho fa i no és sexista, simplement és. En esperanto a més, i a diferència del català es diferencia el plural del masculí del plural dels dos gèneres. knaboj -> nois (només masculins) knabinoj -> noies geknaboj -> knaboj kaj knabinoj El seu comentari feia referència a la fonètica i és clar el xinès és justament una llengua amb mil i un sons. Per ells és bufar i fer ampolles.
Exactament el que dius, és difícil parlar d'un "nen" en general. Has de dir-ne el sexe. I a més, el sufix del femení és més llarg (geomètricament, hauria de ser a l'inrevés, no? ). De totes maneres, reconec que l'esperanto és una llengua bonica i molt divertida d'aprendre (tot i que encara no m'he trobat espontàniament amb cap estranger que la parlés, cosa que em faria molta ilusió).
>Exactament el que dius, és difícil parlar d'un "nen" en general. Has de dir-ne el sexe En canvi amb una "nena" aquest problema no existeix. Serà una forma encoberta de feminisme? Tatxan... tatxan... >geomètricament, hauria de ser a l'inrevés, no? Veig que tu et fixes més en l'abdomen que en el tòrax.
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Quines ganes d'apendre coses sense cap utilitat. Posa't a apendre occità, llatí o rus! O fins i tot japonés! Però... Esperanto? va home va!
Coses sense cap utilitat? (Mira , pot ser d'aquí uns anys ens haurem de sentir dir això del català...) Crec que seria un gran error que l'esperanto caigués en l'oblit, doncs fou un gran intent d'internacionalització d'una llengua no artificial, que reuneix elements de les llengües naturals ordenats amb més lògica i simplicitat, i que té una gramàtica senzilla basada en setze regles gramaticals sense cap excepció. L'esperanto tenia vocació de llengua internacional i auxiliar, és a dir, no única, i si hagués prosperat pot ser ara no ens trobariem sota l'imperialisme de la llengua anglesa. LA VIRDO FLUGAS ALTA
Siusplau, no comparem el català amb l'esperanto, el català te una historia, uns parlants i una cultura al darrera, l'esperanto no es mes que el fracas d'un boig d'intentar crear una llengua unica, per mi el bonic del mon es que hi ha moltisimes llengües i cultures diferents, a la llrga si tothom parles aquesta llengua, la gent aniria deixant de banda les altres
Home, hauria sigut bo si s'utilitzés com avuí en dia amb l'anglès, per comunicar-te amb l'estranger, o sigui com a llengua internacional, però no pas per comunicar-te amb la teva propia nació. Però mai s'ha de deixar una llengua per el fet de que hi hagi una llengua "internacional".
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Quines ganes d'apendre coses sense cap utilitat. Posa't a apendre occità, llatí o rus! O fins i tot japonés! Però... Esperanto? va home va!
posat a fotre cops de kap amb la paret tu!!
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Jo vaig fer un curs d'esperanto a barcelona, prop de plaça de les glòries. Estava força bé, només érem tres alumnes amb una profe de croacia. Era en una llibreria on fan moltes acrivitats "esperantistes". Si passes pel davant es veu una estrella verda, que és la bandera de l'esperantisme. Allà et deixen endur llibres i discos en esperanto. Si t'interessa te'n diré la direcció en un missatge.
El japonès sí que és maco! Home això de l'esperanto no és pas cap tonteria, està molt bé això de poder-te entendre amb gent de tot el món amb una llengua que no és pròpia de ningú i que per tant ningú té avantatge. Però ara imagineu-vos que es convertís amb una llengua que els pares ensenyessin al seus fills, noooo seria globalització això, hi passaria com ara amb l'anglès
'esperanto és una llengua de tots i de ningú. sols l'utilitzariem per a parlar amb l'estranger, pero a casa nostra utilitzariem les nostres llengues. de fet, moltes associacions esperantistes d'arreu del món organitzen viatges per tots els indrets del món, i hi ha gent k ha pegat la volta al món parlant l'esperanto i allotjant-se en cases on es sap l'esperanto, coneixent milers de cultures i de pobles. jo pense k és una cosa molt positiva esta llengua, i k jo abans la preferisc a l'angles, una llengua capitalista i dificil. jo vaig anar a un curs d'esperanto a castelló i en poques classes ja sabia molt de la llengua, i era molt divertida. vos la recomane. ah, i no feu cas als ignorants k diuen k no val per a res, estic ja fart de sentir a eixe tipus de gent pegant la murga de k no la estudies k no val per a res, jo faig el que em passa pels ous.
cap llengua és capitalista, no sé d'on ho has tret això. L'esperanto és una parida i siusplau no el compareu amb el català perquè no té res a veure. El català transmet una forma de veure les coses, una cultura, l'esperanto és una simple eina de comunicació.
el catala va per mal kami...i si l'anbgles avança tan.....(kom els de la LA volen fen-li el joc am el Catigat...)
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Hola Enriqueta . A Sabadell hi ha una associació força dinàmica (tot i q reduïda) i crec q és tb on hi ha la KAE (Associació Catalana d'Esperanto). Fan cursos a preus irrisòris. Tenen la seu a la Creu Alta (C/Papa pius)... No és virtual, però en un curs pots aprendre moltes coses i moure't en aquest ambient tant....especial. Bona nit
gràcies Olga , ets un sol deixeu ja de dir si és important o no l'esperanto, cony. Us barallarieu pel color dels ulls d'una granota honkonguesa! no hi pot haver mai pau al racó?? que sigui important o no me la rempampimfla, que tingui utilitat idem. Que jo la vull aprendre?? doncs problema meu i a qui no li agradi que s'hi foti fulles. Foteu igual que els que em qüestionen que estudii èuscar cony. He fet la simple pregunta de si algú em podia donar una certa informació, qui la tingui i me la vulgui donar endavant, li estaré molt agraït. i és clar que no es pot comparar el català al esperanto, són coses diferents. Però em pica el cuquet d'aprendre esperanto. I pareu de barallar-vos salut
Hola a tots, Sóc des de fa un temps usuari passiu del racó. És a dir, llegeixo les notícies i els fòrums, però mai m’havia decidit a escriure-hi. Avui, però, he llegit aquest post sobre l’esperanto i m’he decidit a llançar-me al “ruedu”. Fa unes poques setmanes em va picar la curiositat per aquesta llengua i vaig començar a buscar informació al respecte. Gràcies a internet va ser fàcil trobar tot tipus de material i aviat vaig començar a estudiar l’idioma. Ho faig de forma totalment amateur i com a hobby. M’agraden els idiomes, en general. Jorge , un bon lloc per trobar tot tipus d’informació i cursos en català és www.lernu.net ,com ja et deia Aloja en un missatge anterior. A tothom que li piqui la curiositat li recomano fer-hi un cop d’ull. Vinga, i com a cloenda, fem una mica de país en esperanto: Vivu Katalunio!! Salut.
Realment alguns sou mes jacobins... si el xicot vol estudiar esperanto que ho fagi, si senyor A mi també em va passar pel cap estudiar-lo pero l'any que bé em posaré a estudiar o bé alemany o bé rus per a poder llegir de primera ma als Kafka, Hesse, Junger, Nietzsche, Freud, Tolstoi, Dostoievski... A l'ultim número de Sapiens hi havia un article sobre l'esperanto als PPCC que no estava malament A Radio Pika ( o Bronka, no se?) que es una radio punki-acrata de l'Hospi fan cada setmana un curset ... no aprens res i a mes et xupes tota la discografia de la Polla Record's, pero per provar que no quedi... L'esperanto es un intent d'harmonitzar i igualar totes les llengües del món i només per aixo - i per que a la Xina, on s'esta fent ara un congrés mundial esperantista, hi ha mes de 3 milions de parlants- val la pena estudiarlo... tot i que amb arguments utilitaristes no val la pena fer res en aquesta vida... ni estudiar, ni riure, ni cardar, ni plorar, ni lluitar, ni... No hi ha millor raó per fer una cosa que fer-ho per que a un li surt dels pebrots ( o ovaris) Vivu Katalunio!!!
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
s'han creat alguns idomes internacionls. fins i tot uns amb numeros. son idiomes "perfectes" es a dir, res de complicacions, res de excepcions.. etc....... I crec que es aquesta l'utilitat, la de comunicació amb el mon. Que es aixo de aprla un idioma perque la seva economia tubliga indirectament.. d'aixo sendiu conolitzacio passiva, i a sobre, capitalista!. Cada nació te la seva llengua, i la de parla, despres per comunicarte amb el mon hem de fer un idioma de tots. I L'ESPERANTO ES L'IDIOMA DE TOTS. no es per fer poesia segurmanet... ni res de l'altre mon, es per comunicarse amb l'extranger!. problemes : Per fer un idioma del mon senser quina grafia utilitzem? la araba? la occidebtalk? la rusa? la xines/japones ????? Aquet es un problema.. crec que amb la de simbols que tenen els japonesos/xinesos, no crec que els i fasi res que la seva segona llengua per aprendre sigui l'esperanto i no pas l'angles per colonitzacio comercial. CADA NACIÓ AMB EL SEU IDIOMA, FORA TOTS AMB EL MATEIX ! no imposició !! idioma nou, inventat i per tots! que us a semble? jejejeje
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
www.kurso.com.br Curs brasiler d'esperanto, el programa també està en català, molt fàcil d'entendre i d'utilitzar. Bona feina, bismut!
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
No sé quin idioma és aquest d'"Esperanto" però si pel google busques "esperanto català" et surtirà diccionaria i quelcom més. Suposo que això ja ho hauries vist, però el fet de que no sé ni què és l'esperanto... Espero haver servit de quelcom Salut!
l'esperanto era l'intent de fe run idioma nou, q servis per tohom....i no l'angles que s'imposa
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Hola Vanessa , aquest web (http://www.xtec.es/~pmarti10/kurso.htm)és de l'Associació Catalana d'Esperanto, on hi podràs seguir un curs d'aquesta llengua. Jo tinc el llibre de Curs Complet de la llengua internacional Esperanto, de Jaume Grau Casas, que és membre de "Lingva Komitato". Bé, millor dir era, perquè el llibre és de 1934, editat per la Federació Esperantista Catalana. No sé si encara és possible trobar aquest llibre. Salut
gràcies dolça dolçaina salut
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Justament la web lernu.net (aprèn) l'acaben de traduir al català. I ja abans era bona i tot.
|
Hola usuaris, amics, companys... Estic interessat en aprendre Esperanto, a veure si algú sap d'algun curs que et puguis baixar des d'internet i que estigui en català. gràcies
Jo vaig seguir el curset de http://anaproy.homeip.net/esperantocourse/ i bé, tot i que és en anglès, si això no és un problema te'l recomano . També et recomano la web unilang.org per qualsevol qüestió relacionada amb aprendre idiomes, pots trobar coses interessants.
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Mi-te'l / mi-te-la.Si feu la pronominalització al revés: Mi'l-te / mi-la-te.
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Qui ha estat l'espeleòleg?
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles, per exemple:mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
No s'escriu. Així de simple. Ara, en Quin Monzó escrivia "Mi-te-la"
Ara sí que m'has mort, com que no s'escriu? + ...vinga defensar buenafuentes i cia., ella, i ara mi-te-la. ¿Que potser està escrivint... + ...mà lliure em va saludar. “Mi-te-la! Però què fas... + ...mi'-te-la...és la Marika Aochi, l'actriu!... + ...Ja la tinc! (Riu)/ Mi'-te-la. Oi que sí?... + ...Seu! Mi-te-la que llesta! Seu!... + ...Missatge: Mi-te'l, tu... + ..."Mi-te'l tan vanitoset... + ...Mi-te’l! Que maco que és!... + ...li vaig dir mi-te'l aquell... + ...Mi-te’l, aquest deu ser...
No, no és normatiu. No tot el que es diu s'escriu. Els blavers no hi ha manera que ho entenguin.
I que ho digues! Blaver escriu: "¡Moatros esque som l'ostio!"
Blaver escriu: "¡Moatros esque som l'ostio!" Jajajajajaja
què vol dir "Jajajajajaja"? el context no té sentit
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
No s'escriu. Així de simple. Ara, en Quin Monzó escrivia "Mi-te-la"
Ara sí que m'has mort, com que no s'escriu? + ...vinga defensar buenafuentes i cia., ella, i ara mi-te-la. ¿Que potser està escrivint... + ...mà lliure em va saludar. “Mi-te-la! Però què fas... + ...mi'-te-la...és la Marika Aochi, l'actriu!... + ...Ja la tinc! (Riu)/ Mi'-te-la. Oi que sí?... + ...Seu! Mi-te-la que llesta! Seu!... + ...Missatge: Mi-te'l, tu... + ..."Mi-te'l tan vanitoset... + ...Mi-te’l! Que maco que és!... + ...li vaig dir mi-te'l aquell... + ...Mi-te’l, aquest deu ser...
No, no és normatiu. No tot el que es diu s'escriu. Els blavers no hi ha manera que ho entenguin.
I que ho digues! Blaver escriu: "¡Moatros esque som l'ostio!"
Blaver escriu: "¡Moatros esque som l'ostio!" Jajajajajaja
Això, que tant "mite'l! com "mite-la" es diu però no s'escriu. Perc cert, jo em pensava que només es deia per les terres de l'Ebre, no també per València.
Sóc del Montsià i aquí no es diu mite'l. Aquí diem altres coses com "ira'l" xDDDDD Nonono a les Terres de l'Ebre no eh?
a la plana baixa diem "ira'l" o "ira-lo"
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
No s'escriu. Així de simple. Ara, en Quin Monzó escrivia "Mi-te-la"
De veritat no s'escriu? Estàs segur? No ho sabia això... Per mi s'escriuria "mite'l" i "mi-te-la".
No siguem tan taxatius!!! Ja que en algun altre fòrum es parlava de les gramàtiques fabrianes, en prendré mostra. Quan aquest gran de grans parla de la pronominalització, diu que s'afegeix el pronom (a davant, a darrere, en forma apostrofada o plena) de la forma verbal corresponent sense que aquesta pateixi, en principi, cap modificació. Tot i així, s'admeten variacions que simbolitzin les adaptacions orals (evidentment, no en textos formals!), com per exemple: vence'ls, dona'ls-hi, compra'n, ... Amb això, dedueixo que també s'accepta en textos no formals formes com "mi-te'l/mi-te-la", "digue'm"...
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
No s'escriu. Així de simple. Ara, en Quin Monzó escrivia "Mi-te-la"
Ei, així el "Digue'm agosarat" Buenafuentenc hauria de ser "Digues-me agosarta't", suposo. Sempre m'ho va semblar. Tot i així ja els hi val doncs a les editorials... Bona nit
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Mi-te'l i mi-te-la. Mi seria abreviació de mira, te pronom referent a tu, i 'l o la farien referència a l'objecte mirat, no?
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
No sabia que en veritat no s'ecrivia, però si no m'ho arribeu a dir jo escric: mite'l mite-la jajajajaja
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Recoi, m'esteu dient que la traducció garrotxina del mite'l, és a dir, goita'l, tampoc és correcte?
s'escriu com la diem al PV, "guaita'l!"
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Recoi, m'esteu dient que la traducció garrotxina del mite'l, és a dir, goita'l, tampoc és correcte?
I tampoc la versió gironina "cuita'l" La versió estandaritzada és "guaita'l"
jo també dic guite'l,jeje
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Jo tan sols recordo un grup de Rock Català, de ja fa uns anyets, que es deia Míte'ls (que no Beatles). En fi... com a curiositat més que res, eh!
jo sóc del Prat de Llobregat i també ho dic!!
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Com a curiositat a Massanes (La Selva)i rodalies també es diu "mi-te'l", "guaita'l" i "goita'l". Coses de l'idioma...
I a Canet de Mar, al Maresme, també.
I a Blanes, Costa Brava sud, també, tant goita com mi-te'l
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Com a curiositat a Massanes (La Selva)i rodalies també es diu "mi-te'l", "guaita'l" i "goita'l". Coses de l'idioma...
a Castellar del vallès, Vallès Occidental, també ho diem. salut
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
doncs... posa "goita'l" i jasta, q això ho dic jo i poca gent més (xq en realitat, com B ha dit algun company, es diu "guaita'l", però jo dic goita'l/goita-la q és més senzill. jejeje).
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Recoi, m'esteu dient que la traducció garrotxina del mite'l, és a dir, goita'l, tampoc és correcte?
I tampoc la versió gironina "cuita'l" La versió estandaritzada és "guaita'l"
Per alguns pobles de Girona diuen uita'l.
|
Com s'escriu "mitel"? Suposo que ve de mi(ra)te'l. -"Mitel aquell, com corre." -"No sabia com fer-ho però mitel que bé ho fa." I en femení com es diu/escriu? "mitela"? Molt agraït, Editat al dia 11 de juliol del 2004, a les 04:42
Recoi, m'esteu dient que la traducció garrotxina del mite'l, és a dir, goita'l, tampoc és correcte?
Tenim el garrtxi com idima oficial i pasem de qualsevol normativa estandard
|
Ja està a la xarxa el número d'estiu de Laketània, revista crítica d'humanitats en català pel lliurepensament. En aquesta edició trobareu els següents articles: - Breu història de les drogues . Aproximació crítica a la realitat històrica d'aquestes substàncies que han acompanyat l'home des dels inicis dels temps. - Amazones i guerreres. La dona abans de la revolució patriarcal la tanqués a casa va defensar violentament el seu territori i els seus drets. - Francesc Pi i Margall. Figura cabdal per entendre l'esquerranisme hispànic contemporani. conciderat per molts com a pare de l'anarquisme espanyol i de les reivindicacions nacionals catalanas. - Edvard Munch. Geni de la pintura i màxim exponent de l'expressionisme, la seva pintura es el gemec del dolor mes profund i ocult que atormenta l'ànima humana. - La Jamància. La primera gran revolta del proletariat català. - Opinió: . Poderosos i oprimits . Articles d'opinió de Carlo Fabretti, Bertrand Russell i la gent de Laketània. .Al-què? La peculiar visió sobre Al-qaida i la lluita contra el terrorisme de l'editor de la nostra revisa - Recomanacions culturals. Llibres, Pel·licules i pàgines d'internet. Revista Laketània
http://freewebs.com/laketania ... per si no es veia prou... i perdoneu les molesties!
contingut molt recomanable.felicitats fa goig veure productes de qualitat en català a la xarxa
Moltes gràcies Guillem i a la vintena de usuaris que ens heu fet una visita tot i no ser la nostra revista una publicació independentista. Realment deu fer goig veure pàgines en català, pero es realment difícil fer un espai virtual amb la nostra llengua amb pocs recursos i s'agraeixen molt les visites i els comentaris... tots menys alguns: Un mail que hem rebut que ens ha produït en part dol i i en part riure: "Cultura y localismos Veo publicado en un foro sobe filosfía un anuncio sobre una pagina cultural. La visito, esta en catalán y busco una imagen con la bandera nacional para poder leer la pagina en español. No esta. Busco una banderita británica, el inglés no se me da bien, pero puedo leerlo. No la encuentro. Una supuesta revista de agitación cultural no se puede leer en ninguna lengua internacional. Todo se encuentra en una dialecto local que solo entienden unos millares de personas. Muy bien chavales, asi se remueven los fundamentos de la cultura, con localismos marginales. Seguid así, cerrados en vuestro mundo manipulado por 4 políticos. Gracias por hacerme sentir marginado. Uno que nunca os leerá." En fi, Salut i llibertat!
Gracias por hacerme sentir marginado. Si cada vegada que a nosaltres ens passa això ens haguéssim de sentir encara més marginats ja ens hauríem suïcidat tots. Uno que nunca os leerá. És el que faig amb les pàgines en castellà.
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
Doncs és un relat realment interessant, té un encant especial. Et respondré les preguntes: Creieu que està ben escrita o seria necessari que un corrector d'estil em donés un cop de ma? Doncs està força bé, crec, però sovint utilitzes exessivament el 'varen, vàrem, vàreu' i podries substituir-ho canviant la forma composta per la simple: 'varen arribar' = 'arribaren' L'argument és intrigant, interessant, original o pel contrari el considereu aborrit, sense sentit i repetitiu? No, està molt bé, és senzill i intrigant. Creieu que el text és massa descriptiu i avança massa lent o és pot descriptiu i avança massa ràpid? Noooo! Més aviat a la revés, a mi m'ha semblat que els fets anaven molt ràpid, no veia lloc per respirar,sense el fre d'alguna descripció, i això precipita molt la narració. Es capta la complexitat de la trama? un personatge fictici que llegeix la seva propia història? Si, però aquesta ja és una idea que vaig llegir en un conte d'un autor castellà: un home llegeix el seu propi cas d'assassinat! llàstima que no recordi el nom. Però és igual, eh! Els sentiments dels protagonistes estan ben descrits o m'hi hauria d'entretenir més? Sense descriure'ls molts'entenen perfectament. erimer capítol s'enten bé? és necessari simplificar-lo? No fa falta simplificar res, ja és molt concís. Teniu ganes de seguir llegint els altres capítols? Teniu alguna idea de cap a on pot evolucionar la història? Jo si. La segona pregunta ja es feina teva!
T'he de dir que també me l'havia llegit aquesta tarda, vaja un troç del troç que hi tens al web,quasi tot, no l'he pogut acabar per manca de temps. (ara el company ja m'ha dit que tracta del seu propi assasinat, tranquil que me l'acabaré de llegir ja que m'ha enganxat força:ok . Et volia respondre un pic l'hagués acabat tot però no m'he n'he pogut estar. Pel que fa a les preguntes et respondré més o menys el que t'ha dit en Wagnerià malgrat que jo no l'he acabat de llegir tot. 1-Jo també opino que està força ben escrit, pel que fa al vàren també me n'havia adonat que el repeteixes bastant. En algun dels casos seria aconsellable substituir-lo. Fins i tot he arrivat a pensar si mai no havies escrit un altre llibre. He trobat algun error pocs (tot i que no sóc ni filòleg ni expert, m'ha semblat que ho era, potser m'equivoco). Portava el cabell vermell - en català és portava els cabells (plural) casi - en català és quasi visitarem al Taj Mahal - crec que és visitarem el Taj Mahal article LO - no és correcte (l'he vist un cop crec) Perdó per filar prim, només volia col-laborar, per la forma d'escriure-ho m'ha semblat molt bé. 2-Pel que fa a l'argument, tot i no haver-lo acabat, pel troç que he pogut llegir m'ha agradat força t'intriga i t'atrapa bastant. 3- Segurement té raó el company, deseguida passa l'acció d'un lloc a l'altre, tot i així, tampoc no m'ha semblat que fos inadequat el ritme ràpid, segurement fa que t'hi enganxis més. 4-Si es capta, tot i que en algun instant em feia dubtar, ja que no es fa servir molt aquest ús oi? 5-S'entenen bastant bé. 6-Potser és un pèl curt però no el tocaria gaire. 7-Oi tant! Encara he d'acabar de llegir el troç del web, quan l'acabi potser t'en dono alguna, o no. Bé, només encoratjar-te a seguir escrivint, he passat una bona estona llegint. Has provat de presentar-te a algún concurs o quelcom similar? Salut.
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
Moltes gràcies Arnau i Wagnerià, realment tindre molt en compte els vostres comentaris. Sí, també havia notat que estava utilitzant massa la forma verbal va, vas, varen,... però em feia la impressió que si combinava les dues formes verbals podia quedar estrany. De totes maneres ho intentaré. Respecte a la continuació de la novel·la, ja la tinc tota estructurada, però la pregunta més aviat anava a si es pot deduir alguna cosa o us mantindré intrigats al llarg de la lectura? Respecte al concurs, no ho sé, encara em queden uns mesos d'escriptura, potser fins al desembre, després ho pensaré o us demanaré la opinió. Bé, repeteixo. Moltes gràcies a tots els que llegiu aquest fragment (1/3 de la novel·la) i m'envieu aquests útils comentaris. Jan
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
Comentaré sols unes qüestions formals. Els diàlegs, encara que figurin escrits en un mitjà electrònic, es veuen estranys amb la inicial davant, com si fos teatre. Penso que a lo millor, per distingir-los d'un diàleg oral, es podria introduir algun símbol diferent a la tireta (—) que representés aquesta mena de conversa, com si fos el símbol que realment sortís a la pantalla (> » • ? §), i el nom del personatge, introduir-lo de la manera habitual en els diàlegs. Respecte a la tireta, al menys en la versió html, fas servir el guió "n" i hi poses espais de més, escrius per exemple: N – Impossible – va dir divertida –, en Jan va escriure la novel·la al 2004, fa uns trenta anys. …quan crec que hauria de ser: —Impossible —va dir divertida—, en Jan va escriure la novel·la el 2004, fa uns trenta anys. … amb guions "m" (alt + 0151 si fas servir windows; alt shift - en mac) que són més llargs i sense els espais. D'altra banda, ja sé que hi ha escriptors que fan paràgrafs massa llargs, però em sembla que els teus són una mica massa curts, prova de posar-ni mes punt i seguit. I també es pot usar el punt i coma per alguna cosa més que els emoticons . Respecte a la qüestió del passat, per evitar la repetició de la forma perifràstica amb va van a varen, és totalment correcta alternar-la amb el perfet. Jo sovint he optat per emprar la forma perifràstica en la narració (la Maria va baixar l'escala) i la forma pura en les acotacions (Hola! —digué la Maria en entrar a casa.)
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
Ziol, moltes gràcies pels teus comentaris. Però aprofito la teva experiència per demanar-te alguna altre opinió o ajuda. És cert que en una novel·la no he vist mai diàlegs típus teatre, tal com utilitzo jo (Alan i Nadia): A- Hola N- Hola, què tal? A- Molt bé, i tu? Però en un diàleg llarg el lector es perd fàcilment i el truc d'introduir el nom dels personatges en els diàlegs crec que no és un reflex de la realitat, quan parlem no utilitzem gaire els noms de l'interlocutor. També Podria utilitzar: -Hola -Va dir l'Alan. -Hola, què tal? -Preguntà ella. -Molt bé, i tu? Però aquest recurs, en diàlegs llargs en què lo important és el diàleg penso que també fa nosa. D'altre banda, si escribís com al teatre, crec que els noms a cada inici de frase també molesten molt: Alan: Hola Nàdia: Hola, què tal? Alan: Molt bé, i tu? Per tant, vaig obtar per la primera opció, independentment de si eren diàlegs electrònics o no. Partint d'aquest raonament, què em recomanaries? I ara en general, a qui hagi llegit una mica aquests capítols. He deixat llegir aquest tros a un parell d'amics i m'han comentat que en relació a altres novel·les que han llegit, aquesta descriu masses fets puntuals, moc massa el protagonista d'un lloc a un altre i no il·lustro la profunditat del protagonista. També em comenten que les descripcions de la Índia potser sobren una mica. Què en penseu de tot això? Moltes gràcies per abançat. Jan
El problema dels diàlegs, crec que és un problema de convencions. El públic en general està acostumat a veure una determinada manera de fer les coses i li costa acceptar novetats. A mi em sembla que quan el diàleg està ben construït, no cal posar a cada entrada qui és qui parla. Segurament no en sé gaire (sóc de ciències i a més, per l'edat, vaig fer tot l'ensenyament en espanyol. o sigui que soc autodidacta en literatura) però hi ha detalls que ajuden, per exemple com que l'idioma és sexista, si el diàleg és entre home i dona, el gènere dels adjectius pot ajudar a saber qui és que parla sense necessitat d'esmentar sovint els noms. Si algú diu "estic distreta", és que és dona... Òbviament, el més important és que el lector no es perdi, més val llegir una acotació suplementària que no haver d'anar comptant mentalment o amb el dit les entrades de diàleg (Ell, ella, ell, ella, ell, ella...) com he hagut de fer algun cop en un mal llibre. Personalment, el que faig jo és posar força acotacions entre guionets, que vaig eliminant a la revisió quan veig que no calen. Els noms al teatre molesten quan el llegeixes, però al públic que veu la peça el que li arriba és quin actor parla realment. Pels actors també és més fàcil anar saltant directament a les seves entrades. Posats a innovar, com que els teus diàlegs són xats, podries fer servir el que faig les poques vegades que m'escric en directe amb algú, una convenció tipogràfica: faig servir una mena de lletra diferent pel què escric jo i el que escriu l'interlocutor, eliminant la signatura prèvia a cada paràgraf (el client de missatgeria que empro sota Macintosh, m'ho permet. Ignoro si els de Windows o Linux ho fan) *************** *************** *************** *************** ******** La segona cosa que dius, l'aprofondiment en els personatges, a mi també m'ha passat. Pots apel·lar a la llibertat de l'autor. Aprofundir en la psicologia dels personatges és sols una opció. Una obra pot tenir com a eix una trama d'esdeveniments, o una descripció d'un ambient o qualsevol altre que l'autor vulgui. Segurament, el que sí és important és que l'eix sigui constant al llarg del llibre. Que els personatges siguin lineals, és una decisió que no hauria d'afectar la qualitat de l'obra, l'autor pot voler centrar-se en qualsevol altre aspecte y optar perquè els personatges siguin prou senzills, evidents o estàndard o bé deixar aquest tema a l'imaginació, deducció o especulació del lector. No per això l'obra serà "immadura" o "juvenil" com alguns crítics opinen, Els mateixos crítics, que davant un personatge complex i torturat s'encaterinen, malgrat que se l'hagi pintat amb un caràcter que cap psicòleg o psiquiatre trobaria versemblant. Ara diré una bajanada: les descripcions sobren quan sobren. I quan sobren? Quan aporten poc als objectius de l'obra; quan són massa evidents (l'arbre de fulles verdes que es movien al ritme de la ventada to fent un soroll...); quan son massa ad hoc, o sigui que hi són sols per justificar esdeveniments posteriors... Altra cosa és l'ambientació, personalment m'agrada que en una novel·la paral·lelement a la trama se m'expliquin una sèrie de fets que m'ajudin a situar en el país o època on passa l'acció, encara que no tinguin gaire a veure amb ella.
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
Renoi Jan, no m'ho facis mai més això!! Tot un "coitus interruptus"! M'estava agradant moltissim, vull saber com continua! Val a dir que l'estil és cutrillo, es veu principiant, però la història enganxa molt i té una ritme guapo. Aviam quan l'acabes i puc llegir la resta, t'ho dic de debò que m'agrada molt. Felicitats!
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
porte llegides tres línies i ja note alguna cosa distinta. Ara quan acabe d'imprimir-la vaig al llit a començar a llegir-la.
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
Bé, gràcies a tots de nou. Tingueu molt present que totes les crítiques i opinions em son molt positives, algunes (d'alguns amics) em van enfonzar una mica, però m'he menjat l'orgull i he acceptat que cal fer alguns canvis de forma que crec que milloraran molt la lectura i la intriga. Ara estaré fora un mes de vacances i quan torni em posaré mans a l'obra, espero cap al septembre o octubre poder-vos entregar una nova mostra molt més treballada. Moltes gràcies de nou i si hi ha noves opinions les seguiré tenint en compte.
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
Benvolgut Jan, Espero que no et molesti la opinió de “un de fora”, però jo també he llegit el teu llibre i dec dir que és molt, però molt intrigant.. No et faré comentaris llingüistics, ja que no cunec el català tan bé per poder-ho fer. Tanmateix, la historia es desenvelopa bé i també aprecio el fet que no t’has tardat gaire sobre la descripciò del viatge a l’India (cosa que em temia encetant el llibre). Una única coseta. Crec que el protagonista, donat que és el cap de si mateix i l’amo de la seva empresa, dificilment es podria passar una estoneta tan llarga (un mes em sembla que durin les seves vacàncies) sense conectar-se al seu despatx i descarregar l’e-correu pel que fa al treball. Per la resta, estic ansiós de llegir-ne la continuació. Salutacions
|
Hola a tots, perdoneu que obri un nou tema. Estic escrivint una novel·la i estic cercant voluntaris que s'animin a llegir-ne els primers capítols pq em retornin la seva opinió. Podeu accedir-hi a: www.elmeuweb.com/nov/ . Molt agraït. Jan Bover
: Si, però aquesta ja és una idea que vaig llegir en un conte d'un autor castellà: un home llegeix el seu propi cas d'assassinat! llàstima que no recordi el nom. És un conte del genial escriptor argentí Jorge Luis Borges que es diu Continuidad de los parques Ara és tard però demà em llegiré el teu text, estic intrigada
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
No funciona
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
Hola,Acab de traduir-me el nom del castellà al català (de Juan a Joan). Ja he fet el canvi del nom al DNI i al passaport, però estic cercant informació sobre quins altres documents es convenient canviar per no tenir problemes. Per exemple, si a les properes eleccions vaig a votar i al cens electoral encara tenen el meu nom com a Juan, em deixaran votar? Al carnet de conduir? Als títols univeritaris? M'agradaria que tots aquells que heu passat per aquest procés expliquéssiu la vostra experiència per saber quins problemes poden aparèixer.Gràcies!
Si tens un document on figura el canvi de nom supos que hauria de ser suficient si mai tens problemes. Pero igualment es tan poca la diferencia gramatical de Juan a Joan que no crec que massa gent se'n adoni al llegir el DNI.
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
Fa anys i panys que tota la família varem normalitzar els nostres noms al català, Albert per Alberto, Xavier per Javier, etc.Bé, fa uns dies vaig convèncer al meu pare perquè normalitzés el seu segon cognom, ñ per ny. No en va tenir prou amb l'argument de fer-ho per dignitat personal i respecte als seus avantpassats. Es negava en rodó fins que li vaig dir que ho fes per mi i llavors va accedir.Vaig demanar el certificat a l'Institut d'Estudis Catalans i vam quedar per anar junts al Registre Civil.Doncs va l'home avui i em diu que no, que no vol tenir problemes amb les escriptures notarials (que jo hauria de ser el primer interessat), amb els bancs, etc.Jo li he repetit que no tindria cap problema però ell sol responia que jo pensava una cosa i ell pensava una altra. En fi que no el convencia.El meu cabreig ha estat monumental i encara entenent que té 80 anys i és fill de la por i de temps difícils m'he sentit com una puta merda companys, ferit en la meva dignitat i en l'autoodi que té el meu pare empordanès.Abans de penjar-li el telèfon li he dit: estàs segur pare ... i em respost: no parlem més. M'he acomiadat amb un:"Molt bé Suñer, estem contents que siguis bon espanyol i no t'entretinguis a la minúcia de com escrivien el cognom teus avantpassats" .... i he penjat ... i em sento tan trist ...Necessito que m'ajudeu aportant normativa per demostrar-li que no hagués tingut problemes legals. Tambié us agrairia textos o comentaris per tocar-li la fibra o posar en evidència la seva falta de patriotisme, autoestima i dignitat...
http://www.racocatala.cat/forums/fil/180422/ajuda-si-us-plau-questi-dignitat
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
Fa anys i panys que tota la família varem normalitzar els nostres noms al català, Albert per Alberto, Xavier per Javier, etc.Bé, fa uns dies vaig convèncer al meu pare perquè normalitzés el seu segon cognom, ñ per ny. No en va tenir prou amb l'argument de fer-ho per dignitat personal i respecte als seus avantpassats. Es negava en rodó fins que li vaig dir que ho fes per mi i llavors va accedir.Vaig demanar el certificat a l'Institut d'Estudis Catalans i vam quedar per anar junts al Registre Civil.Doncs va l'home avui i em diu que no, que no vol tenir problemes amb les escriptures notarials (que jo hauria de ser el primer interessat), amb els bancs, etc.Jo li he repetit que no tindria cap problema però ell sol responia que jo pensava una cosa i ell pensava una altra. En fi que no el convencia.El meu cabreig ha estat monumental i encara entenent que té 80 anys i és fill de la por i de temps difícils m'he sentit com una puta merda companys, ferit en la meva dignitat i en l'autoodi que té el meu pare empordanès.Abans de penjar-li el telèfon li he dit: estàs segur pare ... i em respost: no parlem més. M'he acomiadat amb un:"Molt bé Suñer, estem contents que siguis bon espanyol i no t'entretinguis a la minúcia de com escrivien el cognom teus avantpassats" .... i he penjat ... i em sento tan trist ...Necessito que m'ajudeu aportant normativa per demostrar-li que no hagués tingut problemes legals. Tambié us agrairia textos o comentaris per tocar-li la fibra o posar en evidència la seva falta de patriotisme, autoestima i dignitat...
No tinc mes info pero molt commovedora la teva historia. Fa goig veure la teva voluntat. Espero que te'n surtis.
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
Fa anys i panys que tota la família varem normalitzar els nostres noms al català, Albert per Alberto, Xavier per Javier, etc.Bé, fa uns dies vaig convèncer al meu pare perquè normalitzés el seu segon cognom, ñ per ny. No en va tenir prou amb l'argument de fer-ho per dignitat personal i respecte als seus avantpassats. Es negava en rodó fins que li vaig dir que ho fes per mi i llavors va accedir.Vaig demanar el certificat a l'Institut d'Estudis Catalans i vam quedar per anar junts al Registre Civil.Doncs va l'home avui i em diu que no, que no vol tenir problemes amb les escriptures notarials (que jo hauria de ser el primer interessat), amb els bancs, etc.Jo li he repetit que no tindria cap problema però ell sol responia que jo pensava una cosa i ell pensava una altra. En fi que no el convencia.El meu cabreig ha estat monumental i encara entenent que té 80 anys i és fill de la por i de temps difícils m'he sentit com una puta merda companys, ferit en la meva dignitat i en l'autoodi que té el meu pare empordanès.Abans de penjar-li el telèfon li he dit: estàs segur pare ... i em respost: no parlem més. M'he acomiadat amb un:"Molt bé Suñer, estem contents que siguis bon espanyol i no t'entretinguis a la minúcia de com escrivien el cognom teus avantpassats" .... i he penjat ... i em sento tan trist ...Necessito que m'ajudeu aportant normativa per demostrar-li que no hagués tingut problemes legals. Tambié us agrairia textos o comentaris per tocar-li la fibra o posar en evidència la seva falta de patriotisme, autoestima i dignitat...
No et puc ajudar amb el tema. Perˋo m'alegro que al final hagis aconseguit publicar el missatge
Com ho saps..brufffffffffffff
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
El nou registre civil informatitzat no accepta noms amb ela geminada ( any 2004).ja s´accepta? o continuem igual?
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
Molt interesant , no pense canvairme el nom ni els cognoms ja que el nom esta en català i el primer cognom es català (i això que soc del País Valencià ). Weno, un dubte si que tinc, el meu segon cognom es Juan, com es traduiria al català, com a Joan?
evidentment. Que vagi bé!
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
Jo ja fa temps quan vivia al País Valencià, (abans d'anar-me'n cap a Andorra a viure) em vaig traduir els dos cognoms que era Mañez perManyes i el segon Sanz per Sans amb la i llatina al mig. Sóc l'únic de la famila que ho té així. Espere que no, ja que em van dir ells també h volien fer-se la traducció. Hi ha que recuperar la memòria i les senyes.
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
Algú sap d'alguna plana on poder consultar si un dels meus cognoms és català i,per tant, està ben escrit? L'altre és aragonès i no el penso canviar...
Això de canviar-se el cognom és complicat, jo tinc dos cognoms espanyolitzats, i crec que els genuins no existeixen. Dubto que m'els canvii
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
Salut! Tinc un dubte a l'hora d'escriure els cognoms: generalment utilitzo la "i" entre els meus dos cognoms (ex. Joan Montero i Rius, Pere Teulats i Riera, etc.). És una forma genuïna del català?? És opcional o obligatori en català la utilització d'aquesta "i"??
Jo no és que tingui cognoms espanyolitzats, el que tinc són cognoms espanyols.
Ei soldat català, si et fixes amb el canvi que ha fet en Boikot, tots dos cognoms son espanyols, i no tenen en trincipi traduccuó al català, però ho ha fet =ment. Perquè crec que Sans no existeixi en català, però mira. Jo encara que tmb els tinc en castellà no m'els penso canviar, amb sentir-me català ja en tinc prou. El que si que potser em posaré la i entre mig, xq jo pensava que això no es podia fer en el registre civil, però =ment sempre dic la i.
El registre civil...per anar-hi, m'he d'esperar a renovar el dni o hi puc anar en qualsevol moment?
Jo em vaig canviar el nom del castellà al català, com ja he dit no sé perquè el/la del registre civil me'l va inscriure en castellà quan els meus pares li van indicar el nom en català. -Pel tema del registre civil(traducció del nom al català) són 2 minuts i ho pots fer quan et vagi bé, és a dir en qualsevol moment, i llavors quan et toqui renovar el DNI només cal que duguis el paper que et donen al registre civil i ja t'ho canvies sense fer res. També duc la "i" entre els dos cognoms, tot i que crec que no és exclusivament d'aquí, em sembla que els castellans ho feien molt abans però ara a arrelat entre els catalans i s'ha convertit en un tret més dels cognoms dels catalans. Jo ja tenia els dos cognoms en català però si n'hagués tingut algun d'espanyolitzat tipus: PIÑOL x PINYOL l'hagués normalitzat a correcuita. Moltes candeletes fan un ciri gros.
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
El meu primer cognom és francès, però en català te un significat, encara que en francès en tingui un altre, el segon cognom si que és català, però el que passa, es que no se ven bé com es pronuncia. El cognom sona tal com és ( es a dir, pronunciat com s’escriu), o es com en català, te una pronunciació?
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
El que també es pot fer es cambiar l'ordre. Ma germana ho va fer. Si a algú l'interessa, ja li preguntaré com ho ha de fer. SALUT !!
Està molt bé això de normalitzar els cognoms, si eren catalans ho han de tornar a ser. Però si el cognom és estranger, crec que s'hauria de mantenir en la versió original. Jo tinc el primer cognom català i el segon castellà, però aquest no me'l penso canviar, ja està bé com és. Tampoc seré menys catalans per tenir un cognom català.
Alguna puntualització: -Per aquí s'ha preguntat si cal esperar que caduquin els documents per poder-s'hi fer algun arranjament. La resposta és que no. En principi es pot actuar quan i com es vulgui al Registre Civil. El que no es pot escollir és on. S'ha de fer a l'Oficina en què s'està inscrit. -Sobre la "i" entre els cognoms. Algú ha dit que no és exclusiva del català. Cert. També s'ha dit que això existia abans en castellà. Mentida. Tant en català com en castellà (i suposo que en altres llengües també!) existien de molt temps ençà. Trobem en castellà els molts reconeguts cognoms Ramó y Cajal. En català trobem indicis de fa molt de temps i en trobem a l'actualitat. Tothom té dret a escriure la "i" entre els dos cognoms sempre que ho vulgui, amb l'excepció dels documents oficials, si no s'ha fet la "validació" al Registre Civil. És un tràmit molt senzill i ràpid. Per qualsevol dubte més... Insto a tots aquells catalans que la hi escriguin. És un marca molt catalana que, encara que existís en altres llengües, només se'ns manté a nosaltres i s'ha de potenciar. Faig notòria, emperò, la incompatibilitat de la "i" amb el guionet d'unió. JOAN
Al igual que en Joansala, insto a la gent que demani la "i" entre els cognoms. És un petit detall que se suma a ampliar un xic més a aquest "fet diferencial" que tanta gent proclama. A més, és molt gratificant anar a la comisaria espnyola de torn, i demanar que t'afegeixin aquesta diferenciació. L'únic dubte que se't planteja és en quin dels dos cognoms posar-la. És a dir, a darrera del primer o davant del segon. Però bé, això és el menys important.
Jo et diria que no és tant insignificant posar-se la "i" a darrera de l'un o a davant de l'altre. Per què? Doncs senzillament, a vegades se'ns demana un únic cognom (mira, un altre efecte despreciable de la globalització i l'equiperació amb els EUA) o n'escrivim un per motius x. El fet és, aleshores, que si te l'has adherida després del primer, per ser legals, s'hauria d'escriure Nom+Cognom1+ i (Joan Sala i); en canvi, mai es demana el segon cognom sol, per tant, "i Quer" no és possible. Bé, és una observació pràctica.
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
El que també es pot fer es cambiar l'ordre. Ma germana ho va fer. Si a algú l'interessa, ja li preguntaré com ho ha de fer. SALUT !!
Està molt bé això de normalitzar els cognoms, si eren catalans ho han de tornar a ser. Però si el cognom és estranger, crec que s'hauria de mantenir en la versió original. Jo tinc el primer cognom català i el segon castellà, però aquest no me'l penso canviar, ja està bé com és. Tampoc seré menys catalans per tenir un cognom català.
Alguna puntualització: -Per aquí s'ha preguntat si cal esperar que caduquin els documents per poder-s'hi fer algun arranjament. La resposta és que no. En principi es pot actuar quan i com es vulgui al Registre Civil. El que no es pot escollir és on. S'ha de fer a l'Oficina en què s'està inscrit. -Sobre la "i" entre els cognoms. Algú ha dit que no és exclusiva del català. Cert. També s'ha dit que això existia abans en castellà. Mentida. Tant en català com en castellà (i suposo que en altres llengües també!) existien de molt temps ençà. Trobem en castellà els molts reconeguts cognoms Ramó y Cajal. En català trobem indicis de fa molt de temps i en trobem a l'actualitat. Tothom té dret a escriure la "i" entre els dos cognoms sempre que ho vulgui, amb l'excepció dels documents oficials, si no s'ha fet la "validació" al Registre Civil. És un tràmit molt senzill i ràpid. Per qualsevol dubte més... Insto a tots aquells catalans que la hi escriguin. És un marca molt catalana que, encara que existís en altres llengües, només se'ns manté a nosaltres i s'ha de potenciar. Faig notòria, emperò, la incompatibilitat de la "i" amb el guionet d'unió. JOAN
Ramó i Cajal??? aquest no era l'americà que es carregaba als policíes a 'Acorralat' ???
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
I com es traduiria "Martínez" perqué per més pense no em surt res
oOkaMi, Ací hi ha un company que s'ha catalanitzat el nom Sanz per Sans em pense, per tant, el teu seria Martínez per Martines? No ho se però és l'únic que em surt. Una pregunteta a la resta de companys, el cognom Torres, és l'originari català o pel contrari és Torras? és que el meu segon cognom em ve de familia Andalusa i no se ven bé quin és l'originari català. Salut!
hola jo de segon també em dic com tu, Torres i pel que sé és ben català. Torras tambés és correcte, però aquest és del tipus "clàssic", manté una ortografia anterior a les normes fabrianes (els plurals amb es). salut i visca Sant Andreu!
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
I com es traduiria "Martínez" perqué per més pense no em surt res
JO tinc els dos cognoms en ESPANYOL pero no em dol perque son bonics i no acaben amb "ez"VELAZQUEZ,LOPEZ etc....no vull dir que siguin malsonants pero a mi no m'agraden,ho sento.... potser si que em posi un guio i un accent...... “Catalunya és una nació militarment ocupada, políticament sotmesa, economicament expoliada, lingüísticament substituïda, ideologicament colonitzada i artísticament despullada.” Mossen Josep Dalmau
|
Fa un temps em vaig normalitzar el meu nom ja que seguia tenint-lo en castellà, ja que resulta que qui hi havia al registre civil en comptes de posar el nom en català me'l va posar en castellà passant de tot l'home/dona. Fa poc va sortir un presidenciable a la Generalitat del principat que ben poc abans de les eleccions encara es deia ARTURO. Fa temps que cercava aquesta informació per a penjar-la al xat per tal d'informar-vos com s'ha de fer per a normalitzar el nom o cognom al català. Pel que fa a cognoms esgarrifeu-vos mirant aquest enllaç, hi ha molts catalans que tenen el cognom espanyolitzat ja sigui per temps del registre civil de Franco o d'altres motius com per exemple Juñen que és clarament Junyent. Si no vaig errat ja només queden 1/3 dels cognoms en català.Ja ho sabeu. Normalització del nom S'entén per normalització del nom la traducció d'aquest al català de qualsevol altra llengua. Observacions Tots els catalans (els qui s'hi senten) haurien de tenir el seu nom en català a tots els documents oficials. Procediment Basta presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre nom. Ús d'hipocorístics Els hipocorístics són formes escurçades dels noms, usats de vegades col·loquialment però no, en principi, en la documentació oficial. Per exemple, Toni, Pep o Lina. La llei prohibeix la imposició d'hipocorístics en el Registre Civil, llevat que hagin adquirit "substantivitat pròpia". Aquest és el punt jurídicament més complicat, atès que els tècnics lingüístics no poden establir objectivament si un hipocorístic ha assolit aquesta substantivitat (no hi ha criteris científics). Per tant, l'admissió o no d'un hipocorístic depèn de la seva valoració subjectiva i de les pràctiques de cada jutge. Els organismes assessors esmentats més avall només emeten una nota informativa manifestant que la forma que es pretén imposar existeix. --------------------------------------- Normalització dels cognoms S'entén per normalització d'un cognom català els canvis necessaris en la seva forma per a adequar-lo a les normes ortogràfiques de la llengua vigents (per exemple, substituir Ribas o Piñol per Ribes i Pinyol). Observacions Els cognoms catalans han estat fixats gràficament en moments anteriors a l'establiment de l'actual sistema ortogràfic. Molts presenten formes que no s'ajusten a l'ortografia actual, però que segueixen normes gràfiques tradicionals, antigues i genuïnes (com Antich, Prohens, Reynés o Thomàs). En altres casos, aquestes grafies tradicionals foren alterades modernament per funcionaris, sovint forasters, que desconeixien les tradicions gràfiques catalanes (com Farré, Caballé o Sardá) i que introduïren grafies espanyoles estranyes al sistema (com Piña o Rusiñol). Cal diferenciar clarament les dues situacions. En el cas de cognoms no afectats per alteracions degudes a la interferència castellana, tan legítim és la conservació de les formes tradicionals, normalment lligades a la identitat de les famílies (Antich, Prohens, Reynés Thomàs), com la modernització i adaptació a les normes vigents (Antic, Proenç, Reiners, Tomàs). Cadascú ha de decidir la seva opció lliurement, segons les seva sensibilitat i conveniències. En el cas de cognoms que s'escriuen amb interferències gràfiques de tipus espanyol, és recomanable corregir aquestes alteracions (Pinya, Rossinyol), Amb tot, hi haurà molts de casos a mig camí, en els quals cal apel·lar a una prudent combinació de bon gust i lleialtat a la normativa lingüística actual. Recomanam de fer només aquelles regularitzacions que no indueixin a canvis fonètics i, doncs, evitar aquelles altres que forçarien aquestes transformacions, com seria canviar Planici per Planícia, Busquets per Bosquets, Villalonga per Vilallonga o Marroig per Masroig. Recordem, de passada, que en el cas d'antropotopònims (noms de lloc formats a partir de cognoms) hi ha consens general a recomanar la regularització absoluta (Son Lledó, Son Arboç, Can Maçanet). Procediment Cal presentar-se al Registre Civil i aportar la documentació següent: Document d'identitat El llibre de família Certificat lliurat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans o la Universitat de les Illes Balears (Gabinet d'Onomàstica). Aquest document certifica que el cognom és català i la seva grafia adequada. Un certificat literal de la partida de naixement, emès pel Registre Civil del lloc on heu nascut, en cas que aquest no sigui el mateix que el Registre Civil al qual us adreçau per normalitzar el vostre cognom. La "i" entre cognoms Si voleu tenir una "i" entre els dos cognoms, basta que ho manifesteu a l'encarregat del Registre Civil. --------------------------- Traducció o adaptació al català de cognoms estrangers Es tracta de la "traducció" d'un cognom semànticament transparent basant-se en l'equivalència del nom comú corresponent al dit cognom (per exemple, Rubio per Ros o Escribano per Escrivà), o bé en la modificació d'un cognom estranger que té un equivalent català formalment molt pròxim i etimològicament emparentat (com Fernández i Ferrandis). Observacions Aquesta és una qüestió lingüísticament polèmica i jurídicament complexa. Els cognoms estrangers en principi no es tradueixen al català, a diferència del que succeeix amb els noms de fonts. Nosaltres creiem que en cap cas no s'ha de fer el canvi, el qual representaria una falsificació de la història personal del portador. Una altra cosa és recuperar una forma originària en cas que aquesta hagués estat alterada per una acció inadequada d'algun funcionari en el passat. Procediment Aquest procés és més difícil, atès que cal obrir un expedient judicial. Els organismes assessors esmentats més amunt només emeten una nota informativa manifestant que el cognom català que es pretén adoptar existeix en català i s'escriu d'una manera determinada. Tràmits posteriors Una vegada feta la rectificació del nom o cognom en el Registre Civil ja la podeu fer en altres documents (DNI, passaport, carnet de conduir, títols acadèmics o escriptures) presentant només una fotocòpia de la pàgina del llibre de família on consti el canvi. No heu de fer les modificacions obligatòriament en tots els documents, ja que el Registre Civil acredita el canvi de nom i cognoms des del moment en què el practicau. Podeu esperar a fer els canvis en renovar els documents per caducitat o pèrdua, si s'escau.
I com es traduiria "Martínez" perqué per més pense no em surt res
Penso q seria "Martí", ho dic pq també és el meu cognom i em penso q seria així, ja m'ho han dit altres persones. Quan el tradueixi el traduiré així. Apa, un saludet!
Per a qualsevol dubte amb el vostre cognom de com s'hauria de traduir o bé procediments per a posar la i entre cognoms,.... Crec que hauríeu d'anar al Centre de Normalització Lingüística (crec que es diuen així)més proper i allí us poden informar millor.
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.