Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
www.mcyt.es http://wwwn.mec.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?area=becas&id=433 Editat al dia 15 de novembre del 2004, a les 23:15
www.mcyt.es http://www.mma.es/ Editat al dia 15 de novembre del 2004, a les 23:15
www.mcyt.es www.administracion.es www.map.es portal.minhac.es www.mapa.es www.boe.es portal.minhac.es/Minhac/Temas/Loterias y Apuestas ZP s'ha compromès a deixar clar que català i valencià són la mateixa llengua i ha assegurat que faran els gestos necessaris. (10/11/04) Carod dóna deu dies de termini a Zapatero (11/11/04) Editat al dia 11 de novembre del 2004, a les 23:06
www.mcyt.es http://www.la-moncloa.es http://www.msc.es/home.jsp http://www.mapya.es/
www.mcyt.es Crec entendre el sentit d'este fil, però al meu mode de veure es tracta de crear ocupació, així hi haurà un administrador de la pàgina en català i un altre administrador de la pàgina en valencià, d'esta manera hi ha dos famílies que poden menjar cada dia. No vos enfadeu, és una obra de caritat cristiana de ZP. Em penso que per fer un copiar+pegar (passar de catala a catala) no cal contractar ningu.... És el viu exemple de les noves tècniques de clonació.
www.mcyt.es http://www.grupoeroski.es http://www.mercadona.es http://www.europapress.es http://www.boe.es/g/es/normativa/constitucion.php
www.mcyt.es Vull que posin les pàgines en castellà i espanyol. I, si pot ser, ben separats també. No fos cas que algú tingués temptacions de creure que són el mateix.
Com s'escriu "fer-los-hi"? "fer'ls-hi"? "fer-li's?" Crec que la primera opció és la correcta, oi? Fer'ls- hi una proposta (a vostès)? Editat al dia 11 de novembre del 2004, a les 17:14 resposta d'un filòleg amateur (hauria de dir aficionat o afeccionat????): - s'escriu "fer-los (però no seria a vostès/vosaltres sinó a ells) una proposta - si ho vols dirigir a vostès/vosaltres (2a.persona plural) seria "fer-vos una proposta" - no entenc per què vols posar el pronom "hi". només l'has posar si substitueix realment a alguna cosa, sinó no cal. - si vols substituir "la proposta" quedaria "fer-vos-la", o sigui, fer a vosaltres/vostès la proposta. - si realment "hi" cal posar-ho quedaria "fer-vos-hi una proposta". Per exemple: fer -a vosaltres- -al carrer- una proposta. Crec. Salut i independència - Afeccionat Exemple: "Tu agafa els llibres i porta'ls al cotxe. Ja m-encarregaré jo de fer-los-hi caber."
Com s'escriu "fer-los-hi"? "fer'ls-hi"? "fer-li's?" Crec que la primera opció és la correcta, oi? Fer'ls- hi una proposta (a vostès)? Editat al dia 11 de novembre del 2004, a les 17:14 resposta d'un filòleg amateur (hauria de dir aficionat o afeccionat????): - s'escriu "fer-los (però no seria a vostès/vosaltres sinó a ells) una proposta - si ho vols dirigir a vostès/vosaltres (2a.persona plural) seria "fer-vos una proposta" - no entenc per què vols posar el pronom "hi". només l'has posar si substitueix realment a alguna cosa, sinó no cal. - si vols substituir "la proposta" quedaria "fer-vos-la", o sigui, fer a vosaltres/vostès la proposta. - si realment "hi" cal posar-ho quedaria "fer-vos-hi una proposta". Per exemple: fer -a vosaltres- -al carrer- una proposta. Crec. Salut i independència - Resposta d'un filòleg professional però que treballa d'una altra cosa Ascension , veig que intentes situar l'hi com a circumstancial, que és com treballa la majoria de vegades, però en el cas que ens ocupa i a la zona del català central, el que fem és canviar el li (OI) pel hi. T'he trobat un esquema per internet que ho deixa més claret. Les expressions d'amunt, s'empren al País Valencià i no sé si a alguna zona més del domini lingüístic. I contestant a palestí, com veus, la forma correcta d'escriure-ho és fer-los-hi, però ho acabem pronunciant fels-hi. OI OD OI OD LI + EL = Ll'L Dóna el llapis al noi: Li'l dóna / Dóna-li'l LI + LA = LI LA Dóna la ploma al noi: Li la dóna / Dóna-li-la LI + ELS = Ll'LS Dóna els llapis al noi: Li'ls dóna / Dóna-li'ls LI + LES = LI LES Dóna les plomes al noi: Li les dóna / Dóna-li-les LI + EN = LI'N Dóna llapis al noi: Li'n dóna / Dóna-li'n Però en molts altres parlars, el pronom li es transforma en hi i s'inverteix l'ordre de col·locació: OI OD OD OI LI + EL = L'HI Dóna el llapis al noi: L'hi dóna / Dóna-l'hi LI + LA = LA HI Dóna la ploma al noi: La hi dóna / Dóna-la-hi LI + ELS = ELS HI Dóna els llapis al noi: Els hi dóna / Dóna'ls-hi / Va donar-los-hi LI + LES = LES Hl Dóna les plomes al noi: Les hi dóna / Dóna-les-hi LI + EN = N'HI Dóna llapis al noi: N'hi dóna / Dóna-n'hi Salut!
Com s'escriu "fer-los-hi"? "fer'ls-hi"? "fer-li's?" Crec que la primera opció és la correcta, oi? Fer'ls- hi una proposta (a vostès)? Editat al dia 11 de novembre del 2004, a les 17:14 resposta d'un filòleg amateur (hauria de dir aficionat o afeccionat????): - s'escriu "fer-los (però no seria a vostès/vosaltres sinó a ells) una proposta - si ho vols dirigir a vostès/vosaltres (2a.persona plural) seria "fer-vos una proposta" - no entenc per què vols posar el pronom "hi". només l'has posar si substitueix realment a alguna cosa, sinó no cal. - si vols substituir "la proposta" quedaria "fer-vos-la", o sigui, fer a vosaltres/vostès la proposta. - si realment "hi" cal posar-ho quedaria "fer-vos-hi una proposta". Per exemple: fer -a vosaltres- -al carrer- una proposta. Crec. Salut i independència - Les formes "Vostè/Vostès" són terceres persones, oi? "Vostès voldran cafè o tè?". "Vostè farà el que jo li mani".
Aquests son alguns dels articles que han eixit a la premsa valenciana sobre la desaparició de Xavier Casp: Publicat al Diari electrònic "Diari Parlem" dijous 11 de novembre BREU BIOGRAFIA DE XAVIER CASP EL DIA DE LA SEUA MORT El controvertit escriptor valencià Xavier Casp Vercher (Carlet 1915-València 2004) ha mort als 89 anys hui a València. Casp va ser fundador, junt a Miquel Adlert, de l'Editorial Torre, des d'on es donà eixida a les primeres publicacions en valencià de la postguerra. Xavier Casp poseix una controvertida biografia degut a les seues bandejades lingüistiques. Mentres en els anys de la posquerra de la guerra civil espanyola va destacar en la promoció dels ideals catalanistes junt Miquel Adlert i Noguerol als anys 70 es va convertir en el principal valedor de l'actual doctrina seccionista, el que popularment es coneix com “blaverisme”. Casp va promocionar tant com Joan Fuster l'unitat de la llengua i els ideals catalanistes desde les seues tertulies clandestines i publicacions en la seua editorial pròpia -Editorial Torre-, editorial on, ironies de la vida, es va editar la primera edició de "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster. En aquella época Xavier Casp deia coses com aquesta "catalans, valencians i balears formem part de la Comunitat Catalànica". El problema del seccionisme es va fonamentar en un problema onomàstic, que s’ha vingut arrosegant fins despusahir mateix, més que en un problema de reconeiximent de la unitat de la llengua catalana. El 1977 I davant les presions pancatalanistes Miquel Adlert va escriure el que després es convertiria en la biblia del ideal seccionista “En defensa de la llengua valenciana” on adelantava el que més tard es convertiria en una manera de viure tant per a d’ell com per a Casp, "Com m'enganyaren, una vegada enganyat, enganyí de bona fe...", per a continuar dient, "per això la actual catalanisació, superació de la de les normes de Castelló, exigix també una revalencianisació enèrgica, total i de colp, que és lo que propugne ací." A partir d’eixe moment comença l’anomenada “Batalla de Valéncia”, un conflicte civil valencià on es va arribar a posar bombes a casa de Fuster i de Sanchis Guarner. Xavier Casp va ser president de la R.A.C.V des d’on va impulsar el seccionisme desenvolupant les normes d'El Puig. Des de gener de 1989 fins juny de 2002 va pertanyer al Consell Valencià de Cultura , sent Vicepresident del mateix en 1998. En juny del 2001 Xavier Casp, fins eixe moment degà de la RACV i que en tot moment s´havia manifestat contrari a la Academia Valenciana de la Llengua , accepta entrar en ella. El 15 de juny del 2001 Xavier Casp hagué d´abandonar la seu de la RACV dins d’un furgó policial per a evitar que els que fins eixe dia havien sigut els seus incondicionals l’agrediren per haver acceptat un silló en la AVL El 10 de setembre del 2002 presenta la seua la dimissió com a membre de la AVL per motius de salut. Des d’aquell moment fins ara la seua salut ha anat empijorant fins hui mateix que ha mort a València ciutat. Descanse en pau. Poema de Casp escrit en les Normes del Puig. Va naixer perque calia. Ningu no ha sabut mai el dia. Valencia es el nom. La patria es presencia i essencia. I yo estic i estare on ella està. Soc tant si vullc com si no vullc, ¡que si que vullc!, valencià. Xavier Casp (1976) --------------------------------------------------------------------------- Publicat al diari "Levante-El Mercantil Valenciano" divendres 12 de novembre L´amic d´aquells anys FRANCESC DE P. BURGUERA El primer que cal dir de Xavier Casp és que, en acabar-se la guerra, ell i Miquel Adlert van portar a terme una tasca impagable en defensa de la llengua des de la seua Editorial Torre. Tots dos, des de Torre, i Carles Salvador amb els seus cursos de valencià impartits en Lo Rat Penat, presidit aleshores per Manuel González i Martí, van fer posible que el conreu de la llengua comencés ben prompte. Els joves de la postguerra que sentiem inclinacions literàries, trobàrem ben aviat un lloc on publicar els primers versos, que es per on comencen a aflorar les inquietuds literàries. Casp i Adlert, com Carles Salvador, venien de l´avantguerra, i van fer d´enllaç amb les noves generacions. Vam ser Fuster i jo els primers poetes jovens que publicarem en Editorial Torre. Fuster el seu llibret Sobre Narcís (194 i jo el meu Ara que sóc ací (1949). Després, Casp i Adlert van encetar la Col·lecció l´Espiga on van començar a aparèixer els escriptors d´aquella generació de postguerra junt a d´altres de més edat provinent dels anys trenta. Sempre que he tingut ocasió he tractat de posar en relleu la importantísima tasca de Casp i Adlert en aquells anys quaranta. Per cert, i com que ara tots estant embolicats en aqueixa estupidesa de la unitat o no de la llengua, haig de dir que aleshores ningú no tenia cap dubte sobre aqueixa unitat. Començant pels mateixos Casp i Adlert. Els anuncis amb que promocionaven els llibres publictas a la Col·lecció l´Espiga, deien el segúent: "Col·lecció l´Espiga de obras valencianas. Biblioteca de suma selección, pulcritud y economía. Imprescindible para el buen conocimiento de la Literatura Catalana". Naturalment, els llibres que es publicaven a Torre estaven escrits correctament en la llengua única. Però és que aleshores no havia arribat encara el desgavell de l´escissió lingüística que hui patim. En desembre del 1951, en plena post guerra, l´alcalde de València, Baltasar Rull i Vilar, va oferir el pati de cristalls de l´Ajuntament de València per a instal·lar l´exposició del Diccionari Catalá-Valencià-Balear, que recorria les terres de parla catalana. I en el Consell del País Vaslencià que es va consituir per a la difusió d´aquesta obra, figuraven personalitats com Nicolau-Primitiu Gómez Serrano, Martí Domínguez Barberà, Salvador Ferrandis Luna, marqués consort de Valverde, Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Joan Fuster, el baró de San Petrillo, Manuel Gozález Martí, Abel Thous Llorens? I moltes personalitats més de la societat i el món de la cultura valencians. ¿S´imagina algú, al dia de hui, oferint els locals de l´Ajuntament de València per a una exposició d´aquest tipus, a la senyora alcaldesa Rita Barberà? Doncs durant el franquisme, es feien actes como el que he dit i que hui seria imposible. I no passava res. La dreta d´aleshores, la dreta mitjanament il·lustrada, no discutía la unitat de la llengua com arav fan els seus hereus. Com deia, Casp i Adlert van fer una tasca excepcional durant molts anys, donant suport editorial a la literatura valenciana. Llàstima que passat el temps, renunciaren a tot el que havien fet dedicant-se a ser capdavanters del secessionisme lingüístic. Casp, però, acaba de morir, i jo no vull sinó fer palesa la seua gran obra d´aquells anys. No vull entrar en la seua darrera època. Vull recordar l´amic d´aquells anys i retre-li la meua gratitud pel que ell i Adlert van fer. Descanse en pau. Fragment de l´entrevista de "Levante- El Mercantil Valenciano" a Jordi Pujol, publicada el 31 d´octubre "Vaig conèixer a Fuster a començaments dels 50 i la seua talla intel.lectual era enorme. Una cosa que pot resultar sorprenent és que els meus primers contactes amb el País Valencià varen ser Xavier Casp i Miquel Adlert. Va ser molt abans del trencament, que sempre vaig lamentar i que ha tingut efectes negatius. La primera vegada que vaig llegir quelcom d´un escriptor viu i actual, amb 18 ó 19 anys, va ser una referència en la revista "Destino" a la poesía de Casp. Vaig vindre a València i el vaig visitar." No es per res,pero podriem ficar els temes que es pareixen o siguen iguals,als topics,fils,assumptes,o com li vullgau dir,que ja estan fets als fòrums. Per exemple aquet habera anat be contestar-lo al fil ja fet,que més o menys es paregut i tracta del mateix,que es deia: César Vidal, enemic dels PPCC.On tambe feia jo una menció a Xavier Casp(i on evidentment tambe es parlava de César Vidal). Jo ho deixe com a sugeriment,no es cap critica ni molt menys.Pero crec que fent les coses aixi i posant fils que podrian aprofitar-se per contestar altres ja fets...doncs pense que es lia tot,i obrim moltisims fils nous innecesaris. Bo,espere haber-me expresat be i no haber ofés,ni res paregut,pero es el que opine. Salutacions Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 14:51
Aquests son alguns dels articles que han eixit a la premsa valenciana sobre la desaparició de Xavier Casp: Publicat al Diari electrònic "Diari Parlem" dijous 11 de novembre BREU BIOGRAFIA DE XAVIER CASP EL DIA DE LA SEUA MORT El controvertit escriptor valencià Xavier Casp Vercher (Carlet 1915-València 2004) ha mort als 89 anys hui a València. Casp va ser fundador, junt a Miquel Adlert, de l'Editorial Torre, des d'on es donà eixida a les primeres publicacions en valencià de la postguerra. Xavier Casp poseix una controvertida biografia degut a les seues bandejades lingüistiques. Mentres en els anys de la posquerra de la guerra civil espanyola va destacar en la promoció dels ideals catalanistes junt Miquel Adlert i Noguerol als anys 70 es va convertir en el principal valedor de l'actual doctrina seccionista, el que popularment es coneix com “blaverisme”. Casp va promocionar tant com Joan Fuster l'unitat de la llengua i els ideals catalanistes desde les seues tertulies clandestines i publicacions en la seua editorial pròpia -Editorial Torre-, editorial on, ironies de la vida, es va editar la primera edició de "Nosaltres, els valencians" de Joan Fuster. En aquella época Xavier Casp deia coses com aquesta "catalans, valencians i balears formem part de la Comunitat Catalànica". El problema del seccionisme es va fonamentar en un problema onomàstic, que s’ha vingut arrosegant fins despusahir mateix, més que en un problema de reconeiximent de la unitat de la llengua catalana. El 1977 I davant les presions pancatalanistes Miquel Adlert va escriure el que després es convertiria en la biblia del ideal seccionista “En defensa de la llengua valenciana” on adelantava el que més tard es convertiria en una manera de viure tant per a d’ell com per a Casp, "Com m'enganyaren, una vegada enganyat, enganyí de bona fe...", per a continuar dient, "per això la actual catalanisació, superació de la de les normes de Castelló, exigix també una revalencianisació enèrgica, total i de colp, que és lo que propugne ací." A partir d’eixe moment comença l’anomenada “Batalla de Valéncia”, un conflicte civil valencià on es va arribar a posar bombes a casa de Fuster i de Sanchis Guarner. Xavier Casp va ser president de la R.A.C.V des d’on va impulsar el seccionisme desenvolupant les normes d'El Puig. Des de gener de 1989 fins juny de 2002 va pertanyer al Consell Valencià de Cultura , sent Vicepresident del mateix en 1998. En juny del 2001 Xavier Casp, fins eixe moment degà de la RACV i que en tot moment s´havia manifestat contrari a la Academia Valenciana de la Llengua , accepta entrar en ella. El 15 de juny del 2001 Xavier Casp hagué d´abandonar la seu de la RACV dins d’un furgó policial per a evitar que els que fins eixe dia havien sigut els seus incondicionals l’agrediren per haver acceptat un silló en la AVL El 10 de setembre del 2002 presenta la seua la dimissió com a membre de la AVL per motius de salut. Des d’aquell moment fins ara la seua salut ha anat empijorant fins hui mateix que ha mort a València ciutat. Descanse en pau. Poema de Casp escrit en les Normes del Puig. Va naixer perque calia. Ningu no ha sabut mai el dia. Valencia es el nom. La patria es presencia i essencia. I yo estic i estare on ella està. Soc tant si vullc com si no vullc, ¡que si que vullc!, valencià. Xavier Casp (1976) --------------------------------------------------------------------------- Publicat al diari "Levante-El Mercantil Valenciano" divendres 12 de novembre L´amic d´aquells anys FRANCESC DE P. BURGUERA El primer que cal dir de Xavier Casp és que, en acabar-se la guerra, ell i Miquel Adlert van portar a terme una tasca impagable en defensa de la llengua des de la seua Editorial Torre. Tots dos, des de Torre, i Carles Salvador amb els seus cursos de valencià impartits en Lo Rat Penat, presidit aleshores per Manuel González i Martí, van fer posible que el conreu de la llengua comencés ben prompte. Els joves de la postguerra que sentiem inclinacions literàries, trobàrem ben aviat un lloc on publicar els primers versos, que es per on comencen a aflorar les inquietuds literàries. Casp i Adlert, com Carles Salvador, venien de l´avantguerra, i van fer d´enllaç amb les noves generacions. Vam ser Fuster i jo els primers poetes jovens que publicarem en Editorial Torre. Fuster el seu llibret Sobre Narcís (194 i jo el meu Ara que sóc ací (1949). Després, Casp i Adlert van encetar la Col·lecció l´Espiga on van començar a aparèixer els escriptors d´aquella generació de postguerra junt a d´altres de més edat provinent dels anys trenta. Sempre que he tingut ocasió he tractat de posar en relleu la importantísima tasca de Casp i Adlert en aquells anys quaranta. Per cert, i com que ara tots estant embolicats en aqueixa estupidesa de la unitat o no de la llengua, haig de dir que aleshores ningú no tenia cap dubte sobre aqueixa unitat. Començant pels mateixos Casp i Adlert. Els anuncis amb que promocionaven els llibres publictas a la Col·lecció l´Espiga, deien el segúent: "Col·lecció l´Espiga de obras valencianas. Biblioteca de suma selección, pulcritud y economía. Imprescindible para el buen conocimiento de la Literatura Catalana". Naturalment, els llibres que es publicaven a Torre estaven escrits correctament en la llengua única. Però és que aleshores no havia arribat encara el desgavell de l´escissió lingüística que hui patim. En desembre del 1951, en plena post guerra, l´alcalde de València, Baltasar Rull i Vilar, va oferir el pati de cristalls de l´Ajuntament de València per a instal·lar l´exposició del Diccionari Catalá-Valencià-Balear, que recorria les terres de parla catalana. I en el Consell del País Vaslencià que es va consituir per a la difusió d´aquesta obra, figuraven personalitats com Nicolau-Primitiu Gómez Serrano, Martí Domínguez Barberà, Salvador Ferrandis Luna, marqués consort de Valverde, Ignasi Villalonga, Joaquim Reig, Joan Fuster, el baró de San Petrillo, Manuel Gozález Martí, Mercedes Thous Llorens? I moltes personalitats més de la societat i el món de la cultura valencians. ¿S´imagina algú, al dia de hui, oferint els locals de l´Ajuntament de València per a una exposició d´aquest tipus, a la senyora alcaldesa Rita Barberà? Doncs durant el franquisme, es feien actes como el que he dit i que hui seria imposible. I no passava res. La dreta d´aleshores, la dreta mitjanament il·lustrada, no discutía la unitat de la llengua com arav fan els seus hereus. Com deia, Casp i Adlert van fer una tasca excepcional durant molts anys, donant suport editorial a la literatura valenciana. Llàstima que passat el temps, renunciaren a tot el que havien fet dedicant-se a ser capdavanters del secessionisme lingüístic. Casp, però, acaba de morir, i jo no vull sinó fer palesa la seua gran obra d´aquells anys. No vull entrar en la seua darrera època. Vull recordar l´amic d´aquells anys i retre-li la meua gratitud pel que ell i Adlert van fer. Descanse en pau. Un altre article: http://www.vilaweb.com/mailobert/index.html Mail Obert Casp 12/11/2004 Per a la major part del país Xavier Casp és poca cosa. Un parell de línies en qualsevol història de la literatura, dedicades sobretot a la seua època incipient. No per a mi. Ni per a molts valencians. Per a molts de nosaltres Casp és el poeta que no va poder admetre que la qualitat dels altres l'arraconara al lloc que la seua mediocre poesia mereixia. Casp és qui va fer política del ressentiment personal. L'apocat que no va saber deixar pas a una mentalitat més preparada, oberta al món, interessada pel futur i el rigor, que ja no vibrava ni amb l'enyorança ni amb el passat nebulós. El trencament de Casp i Adlert amb el catalanisme, i la seua instrumentalització pel blaverisme, va significar una divisió, les conseqüències de la qual encara sofrim. Però, paradoxalment, també va significar un salt qualitatiu remarcable per als qui no vàrem quedar atrapats en el seu regionalisme antiquat. El país d'Estellés, de Guarner, de Fuster i de tots els altres té una alçada que el país de Casp no va saber mai ni imaginar. En aquesta perspectiva mirar-nos en l'espill de Casp és descobrir, amb alegria, quant de camí no hem fet, tot allunyant-nos d'ell. Ben sovint quan mirem el País Valencià veiem una geografia estranya, una imatge col·lectiva que amaga d'una manera conscient i constant el país de Fuster per ensenyar-nos i refregar-nos el nyap esperpèntic del país de Casp. No s'hi veu pràcticament mai el país de Bernat Sòria o de Santiago Calatrava, el de Sol Picó o d'Obrint Pas, el país d'Andreu Alfaro o de Vicent Todolí. El país dels qui vàrem aprendre de Fuster, Guarner i Estellés una manera de mirar la vida i la realitat. Sí, és clar que, de Sòria o de Calatrava, en sentim parlar, però pràcticament sempre sense recalcar que són valencians. Se'n parla perquè no és possible ignorar-los, per la seua qualitat personal. Però ningú no els veu com els abanderats del país dels nous valencians nascuts després de la traïció de Casp. I tanmateix, ells, com tants altres, anònims o no, pertanyen a una classe de valencians que no podrien haver existit, si abans no hi haguera hagut un trencament amb Casp. Si no s'haguera trencat l'intent de Casp d'imposar una manera de ser valencians que ens allunyava del món contemporani. Casp no resistí l'èxit d'Estellés o de Fuster. Perquè era incapaç d'entendre'n la contemporaneïtat rabiosa. Llegir Sartre o Russell? Ca! Opinar sobre la primavera de Praga o la píndola? I ara! L'univers mental de Casp, el dels caspians que encara hi ha, no ix de les creus de terme. Per als postcaspians, en canvi, el món és l'escenari dels somnis i els debats, el territori a viure. Els valencians hem tingut molta mala sort amb els nostres polítics. Per això, de tant en tant hem de repetir que som un país molt allunyat de la mediocritat i de la poca ambició dels qui ens governen. Tot i que és cert que, en part, això passa perquè som un país trencat. En cada poble, en cada ciutat del Regne, hi ha gent com Casp: aporuguida, mesella, tancada en si mateixa per por d'entendre el món, adversa per definició al canvi i a la innovació. I els Casp, perquè són com són, troben massa desafiants els qui ens afirmem com a valencians d'avui, disposats a competir on siga i amb qui siga, oberts joiosament a totes les influències, i conscients que és el futur allò que ens interessa explorar. Aquests últims anys he coincidit algunes voltes amb Casp i la seua família. Ell tenia una casa a Nàquera i hem estat companys circumstancials de paelles. Mirar la seua família, escoltar-los parlant de temes gal·linacis i majoritàriament en un castellà forçat, ha estat cada vegada, per a mi, una manera d'observar el fracàs de qui no va saber entendre que més enllà de Patraix hi ha vida. Una vida excitant que volem viure com a valencians, precisament perquè no ens sentim hereus seus. Vicent Partal AVUI IN MEMORIAM Xavier Casp (1915-2004) Poeta i activista de la llengua Ester Pinter El poeta va promocionar als anys 50 autors com Joan Fuster i Enric Valor Durant la Transició es va convertir en el símbol del secessionisme lingüístic L'escriptor Xavier Casp, nascut a Carlet (Ribera Alta) el 1915, va morir ahir a València després d'una llarga malaltia. Casp, figura clau per entendre la història del valencianisme de l'últim segle, va realitzar una important tasca de recuperació i promoció dels escriptors en valencià durant la postguerra a través de l'editorial Torres, defensora de la unitat de la llengua catalana. No obstant, amb l'arribada de la Transició i en plena batalla de València, Casp, juntament amb el seu amic Miquel Adlert, van establir les bases del secessionisme lingüístic en establir una nova normativa per al valencià, les anomenades normes del Puig de 1981. El poeta, que havia guanyat el 1950 la flor natural als Jocs Florals de Perpinyà, que havia promocionat nous autors en valencià com Joan Fuster o Enric Valor i que havia creat, amb l'activista Miquel Adlert, una mena de xarxa cultural dels Països Catalans a València enmig del desert valencianista dels anys 40 i 50, va acabar esdevenint el símbol literari del secessionisme lingüístic. Va reeditar tota la seva obra seguint les normes del Puig i va passar a encapçalar institucions secessionistes com Lo Rat Penat i la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Faust Ripoll, autor d'una tesina sobre Xavier Casp i Miquel Adlert, afirma que en unes dècades tots dos van passar de ser l'avantguarda a València a tancar-se en els posicionaments més retrògrads, i en aquest pelegrinatge, sosté Ripoll que hi van intervenir molts factors: ideològics, estètics i personals. "El seu nacionalisme de dreta profunda no quallava amb el nacionalisme d'esquerres ni amb la idea de Països Catalans de Joan Fuster". A més, diu Ripoll, "la seva estètica poètica estava desfasada, es van sentir desplaçats per una nova generació d'universitaris i van decidir refugiar-se en el blaverisme". Xavier Casp, autor de poemaris postsimbolistes com Volar (1943), Jo sense tu (194 , Silenci (1970) o Gran poeta de la pàtria (1981), va ser diputat a les Corts valencianes per València des del 1987 al 1991 en les llistes d'Unió Valenciana i membre del Consell Valencià de Cultura (CVC) des de 1989 fins a 2002. Després de ser guardonat amb l'Alta Distinció de la Generalitat al Mèrit Cultural i sent vicepresident del CVC, aquest organisme va aprovar el dictamen per a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua on es reconeixia la unitat de la llengua catalana. Ell hi va votar en contra. Posteriorment, després de ser "pressionat" per Eduardo Zaplana, segons va reconèixer el mateix Casp, el 2001 va ser nomenat membre de l'AVL, cosa que li va reportar que sectors del secessionisme l'increpessin en diverses ocasions i l'acusessin de "traïdor" i "venut al PP". Un any després, Xavier Casp dimitia com a acadèmic per motius de salut i aprofitava la carta de dimissió per proposar que s'acceptessin en la normativa de l'AVL el dígraf ch i la y, encara que remarcava que les seves conviccions mai havien estat dogmàtiques. Ahir tant el president de la Generalitat Valenciana com els membres del seu equip, l'AVL, el CVC i el PP i el PSPV-PSOE van lamentar la seva mort.
Hola,que tal? Abans de res, disculpeu les errades ortografiques:el meu ordinador no te ni accents, ni ce trencada, etc. Una consideracio volia jo fer en aquest forum. Es una realitat ben palpable que en aquest temps que vivim tot Deu es creu capacitat per a donar opinions sobre el nostre idioma, i no petites opinions personals (que tothom te el dret de tindre i expressar, es clar), sino que, per tot arreu, cada politic -gran o menut-, diaris, en algun cas Ajuntaments (com les famoses normes ortografiques que l'Ajuntament de valencia va "instituir" per als seus documents interns) fins i tot pagines Web d'autoria desconeguda, s'treveixen a opinar sobre apectes cientifics de l'idioma, sense estar avalats per cap classe de valoracio cientifica. Una pregunta, per a tots vosaltres: En cas d'un pacient amb pancreatitis lleu que presenti un quadre febril moderat i simptomes cutanis, administrarieu una dosi de 10 mg. de serotonina via subcutania cada 12 hores? Que? Si o no? Es clar, si no sou metges (i jo no ho soc tampoc) no us atrevirieu mai a pronunciar-vos, veritat? En canvi, en el tema de llengua fins a l'ultim carallot semi-analfabet s'atreveix a proclamar als 4 vents que el catala o el valencia oel balear es aixo o allo altre, son llengues, o no etc. etc. etc. Per favor, una simple observacio: la llengua -com la medicina, com l'arquitectura, com la Historia de l'Art,... com moltes branques del saber- ES i HA DE SER motiu de treball dels CIENTIFICS, que son persones que disposen de les dades i coneixements necessaris per a dir coses assenyades sobre la llengua. Crec que no sempre s'haurien de combatre els arguments dels que defensen que valencia i catala son llengues diferents amb els nostres arguments, sino que, simplement, se'ls ha de recordar que la COMUNITAT CIENTIFICA INTERNACIONAL ha reconegut des de sempre, i sense excepcions, que formen un unic idioma, i que aquesta realitat no la pot modificar un politiquet de poble o un exaltat que es posa a cridar les seues opinions (molt poc valuoses, per cert). La llengua, per als cientifics. Prou d'acord amb tu, excepte en l'última frase (la llengua és de tots els qui la parlen, no només dels científics). Per a que està la ciència, sinó per servir a la humanitat? Tots, teòricament, podem fer nostres les paraules dels científics perquè són veritats universals. Per tant, podem "opinar" sobre la llengua sempre que el que diguem siga científicament correcte. Ara, el que no pot ser, com molt bé dius, és que polítics amb interessos de govern darrere (incloent els advocats que van tardar 9 anys a treure's la carrera ) donen les seues opinions personals creient que són veritats absolutes, i a més intentant fer-nos creure a la resta dels mortals que tenen raó. En això coincidisc plenament amb tu.
Hola,que tal? Abans de res, disculpeu les errades ortografiques:el meu ordinador no te ni accents, ni ce trencada, etc. Una consideracio volia jo fer en aquest forum. Es una realitat ben palpable que en aquest temps que vivim tot Deu es creu capacitat per a donar opinions sobre el nostre idioma, i no petites opinions personals (que tothom te el dret de tindre i expressar, es clar), sino que, per tot arreu, cada politic -gran o menut-, diaris, en algun cas Ajuntaments (com les famoses normes ortografiques que l'Ajuntament de valencia va "instituir" per als seus documents interns) fins i tot pagines Web d'autoria desconeguda, s'treveixen a opinar sobre apectes cientifics de l'idioma, sense estar avalats per cap classe de valoracio cientifica. Una pregunta, per a tots vosaltres: En cas d'un pacient amb pancreatitis lleu que presenti un quadre febril moderat i simptomes cutanis, administrarieu una dosi de 10 mg. de serotonina via subcutania cada 12 hores? Que? Si o no? Es clar, si no sou metges (i jo no ho soc tampoc) no us atrevirieu mai a pronunciar-vos, veritat? En canvi, en el tema de llengua fins a l'ultim carallot semi-analfabet s'atreveix a proclamar als 4 vents que el catala o el valencia oel balear es aixo o allo altre, son llengues, o no etc. etc. etc. Per favor, una simple observacio: la llengua -com la medicina, com l'arquitectura, com la Historia de l'Art,... com moltes branques del saber- ES i HA DE SER motiu de treball dels CIENTIFICS, que son persones que disposen de les dades i coneixements necessaris per a dir coses assenyades sobre la llengua. Crec que no sempre s'haurien de combatre els arguments dels que defensen que valencia i catala son llengues diferents amb els nostres arguments, sino que, simplement, se'ls ha de recordar que la COMUNITAT CIENTIFICA INTERNACIONAL ha reconegut des de sempre, i sense excepcions, que formen un unic idioma, i que aquesta realitat no la pot modificar un politiquet de poble o un exaltat que es posa a cridar les seues opinions (molt poc valuoses, per cert). La llengua, per als cientifics. La comunitat científica internacional és una entelèquia, que no definisca a res en concret, i el problema dels científics és que cada un també té la seua opinió, se suposa que tan valguda com la dels altres, si t'interessa et puc facilitar un llistat d'escriptors, autors i filòlegs, que estan en desacord amb la unitat de la llengua valenciana i el català, i són tan científics com els altres que el teu em pots aportar en sentit contrari. Llavors que científics creiem? El que és sensat es creure en les autoritats cientifiques internacionalment reconegudes, com per exemple, la Real Academia de la Lengua Española, i no en lincenciats a sou sense escrupols, al servei del secesionisme artificial, que l'unic que busca es entorpir la normalització i l'us social del valencià, altrement dit català a la resta del seu ambit linguistic.
Hola,que tal? Abans de res, disculpeu les errades ortografiques:el meu ordinador no te ni accents, ni ce trencada, etc. Una consideracio volia jo fer en aquest forum. Es una realitat ben palpable que en aquest temps que vivim tot Deu es creu capacitat per a donar opinions sobre el nostre idioma, i no petites opinions personals (que tothom te el dret de tindre i expressar, es clar), sino que, per tot arreu, cada politic -gran o menut-, diaris, en algun cas Ajuntaments (com les famoses normes ortografiques que l'Ajuntament de valencia va "instituir" per als seus documents interns) fins i tot pagines Web d'autoria desconeguda, s'treveixen a opinar sobre apectes cientifics de l'idioma, sense estar avalats per cap classe de valoracio cientifica. Una pregunta, per a tots vosaltres: En cas d'un pacient amb pancreatitis lleu que presenti un quadre febril moderat i simptomes cutanis, administrarieu una dosi de 10 mg. de serotonina via subcutania cada 12 hores? Que? Si o no? Es clar, si no sou metges (i jo no ho soc tampoc) no us atrevirieu mai a pronunciar-vos, veritat? En canvi, en el tema de llengua fins a l'ultim carallot semi-analfabet s'atreveix a proclamar als 4 vents que el catala o el valencia oel balear es aixo o allo altre, son llengues, o no etc. etc. etc. Per favor, una simple observacio: la llengua -com la medicina, com l'arquitectura, com la Historia de l'Art,... com moltes branques del saber- ES i HA DE SER motiu de treball dels CIENTIFICS, que son persones que disposen de les dades i coneixements necessaris per a dir coses assenyades sobre la llengua. Crec que no sempre s'haurien de combatre els arguments dels que defensen que valencia i catala son llengues diferents amb els nostres arguments, sino que, simplement, se'ls ha de recordar que la COMUNITAT CIENTIFICA INTERNACIONAL ha reconegut des de sempre, i sense excepcions, que formen un unic idioma, i que aquesta realitat no la pot modificar un politiquet de poble o un exaltat que es posa a cridar les seues opinions (molt poc valuoses, per cert). La llengua, per als cientifics. La comunitat científica internacional és una entelèquia, que no definisca a res en concret, i el problema dels científics és que cada un també té la seua opinió, se suposa que tan valguda com la dels altres, si t'interessa et puc facilitar un llistat d'escriptors, autors i filòlegs, que estan en desacord amb la unitat de la llengua valenciana i el català, i són tan científics com els altres que el teu em pots aportar en sentit contrari. Llavors que científics creiem? Per cert, no et privis de posar la llista, amb antenció ens la mirarem a veure si trobem algu que mereixi algun tipus de respecte. Salut. Ah, però és que n´hi ha algun? Crec que científic i blavero són antònims
Hola,que tal? Abans de res, disculpeu les errades ortografiques:el meu ordinador no te ni accents, ni ce trencada, etc. Una consideracio volia jo fer en aquest forum. Es una realitat ben palpable que en aquest temps que vivim tot Deu es creu capacitat per a donar opinions sobre el nostre idioma, i no petites opinions personals (que tothom te el dret de tindre i expressar, es clar), sino que, per tot arreu, cada politic -gran o menut-, diaris, en algun cas Ajuntaments (com les famoses normes ortografiques que l'Ajuntament de valencia va "instituir" per als seus documents interns) fins i tot pagines Web d'autoria desconeguda, s'treveixen a opinar sobre apectes cientifics de l'idioma, sense estar avalats per cap classe de valoracio cientifica. Una pregunta, per a tots vosaltres: En cas d'un pacient amb pancreatitis lleu que presenti un quadre febril moderat i simptomes cutanis, administrarieu una dosi de 10 mg. de serotonina via subcutania cada 12 hores? Que? Si o no? Es clar, si no sou metges (i jo no ho soc tampoc) no us atrevirieu mai a pronunciar-vos, veritat? En canvi, en el tema de llengua fins a l'ultim carallot semi-analfabet s'atreveix a proclamar als 4 vents que el catala o el valencia oel balear es aixo o allo altre, son llengues, o no etc. etc. etc. Per favor, una simple observacio: la llengua -com la medicina, com l'arquitectura, com la Historia de l'Art,... com moltes branques del saber- ES i HA DE SER motiu de treball dels CIENTIFICS, que son persones que disposen de les dades i coneixements necessaris per a dir coses assenyades sobre la llengua. Crec que no sempre s'haurien de combatre els arguments dels que defensen que valencia i catala son llengues diferents amb els nostres arguments, sino que, simplement, se'ls ha de recordar que la COMUNITAT CIENTIFICA INTERNACIONAL ha reconegut des de sempre, i sense excepcions, que formen un unic idioma, i que aquesta realitat no la pot modificar un politiquet de poble o un exaltat que es posa a cridar les seues opinions (molt poc valuoses, per cert). La llengua, per als cientifics. La comunitat científica internacional és una entelèquia, que no definisca a res en concret, i el problema dels científics és que cada un també té la seua opinió, se suposa que tan valguda com la dels altres, si t'interessa et puc facilitar un llistat d'escriptors, autors i filòlegs, que estan en desacord amb la unitat de la llengua valenciana i el català, i són tan científics com els altres que el teu em pots aportar en sentit contrari. Llavors que científics creiem? Exacte, m'encantaria saber, amb noms i cognoms, qui, amb una base cientifica acceptable defensa que son llengues diferenciades. Probablement no en coneguem a cap... Són llengües diferents perque tenen paraules diferents: català "zulú" és en valencià "salvatxe" http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/079.htm XDDDD
Hola,que tal? Abans de res, disculpeu les errades ortografiques:el meu ordinador no te ni accents, ni ce trencada, etc. Una consideracio volia jo fer en aquest forum. Es una realitat ben palpable que en aquest temps que vivim tot Deu es creu capacitat per a donar opinions sobre el nostre idioma, i no petites opinions personals (que tothom te el dret de tindre i expressar, es clar), sino que, per tot arreu, cada politic -gran o menut-, diaris, en algun cas Ajuntaments (com les famoses normes ortografiques que l'Ajuntament de valencia va "instituir" per als seus documents interns) fins i tot pagines Web d'autoria desconeguda, s'treveixen a opinar sobre apectes cientifics de l'idioma, sense estar avalats per cap classe de valoracio cientifica. Una pregunta, per a tots vosaltres: En cas d'un pacient amb pancreatitis lleu que presenti un quadre febril moderat i simptomes cutanis, administrarieu una dosi de 10 mg. de serotonina via subcutania cada 12 hores? Que? Si o no? Es clar, si no sou metges (i jo no ho soc tampoc) no us atrevirieu mai a pronunciar-vos, veritat? En canvi, en el tema de llengua fins a l'ultim carallot semi-analfabet s'atreveix a proclamar als 4 vents que el catala o el valencia oel balear es aixo o allo altre, son llengues, o no etc. etc. etc. Per favor, una simple observacio: la llengua -com la medicina, com l'arquitectura, com la Historia de l'Art,... com moltes branques del saber- ES i HA DE SER motiu de treball dels CIENTIFICS, que son persones que disposen de les dades i coneixements necessaris per a dir coses assenyades sobre la llengua. Crec que no sempre s'haurien de combatre els arguments dels que defensen que valencia i catala son llengues diferents amb els nostres arguments, sino que, simplement, se'ls ha de recordar que la COMUNITAT CIENTIFICA INTERNACIONAL ha reconegut des de sempre, i sense excepcions, que formen un unic idioma, i que aquesta realitat no la pot modificar un politiquet de poble o un exaltat que es posa a cridar les seues opinions (molt poc valuoses, per cert). La llengua, per als cientifics. COLL DE CENT MIL PUTES SAGRADES
Hola,que tal? Abans de res, disculpeu les errades ortografiques:el meu ordinador no te ni accents, ni ce trencada, etc. Una consideracio volia jo fer en aquest forum. Es una realitat ben palpable que en aquest temps que vivim tot Deu es creu capacitat per a donar opinions sobre el nostre idioma, i no petites opinions personals (que tothom te el dret de tindre i expressar, es clar), sino que, per tot arreu, cada politic -gran o menut-, diaris, en algun cas Ajuntaments (com les famoses normes ortografiques que l'Ajuntament de valencia va "instituir" per als seus documents interns) fins i tot pagines Web d'autoria desconeguda, s'treveixen a opinar sobre apectes cientifics de l'idioma, sense estar avalats per cap classe de valoracio cientifica. Una pregunta, per a tots vosaltres: En cas d'un pacient amb pancreatitis lleu que presenti un quadre febril moderat i simptomes cutanis, administrarieu una dosi de 10 mg. de serotonina via subcutania cada 12 hores? Que? Si o no? Es clar, si no sou metges (i jo no ho soc tampoc) no us atrevirieu mai a pronunciar-vos, veritat? En canvi, en el tema de llengua fins a l'ultim carallot semi-analfabet s'atreveix a proclamar als 4 vents que el catala o el valencia oel balear es aixo o allo altre, son llengues, o no etc. etc. etc. Per favor, una simple observacio: la llengua -com la medicina, com l'arquitectura, com la Historia de l'Art,... com moltes branques del saber- ES i HA DE SER motiu de treball dels CIENTIFICS, que son persones que disposen de les dades i coneixements necessaris per a dir coses assenyades sobre la llengua. Crec que no sempre s'haurien de combatre els arguments dels que defensen que valencia i catala son llengues diferents amb els nostres arguments, sino que, simplement, se'ls ha de recordar que la COMUNITAT CIENTIFICA INTERNACIONAL ha reconegut des de sempre, i sense excepcions, que formen un unic idioma, i que aquesta realitat no la pot modificar un politiquet de poble o un exaltat que es posa a cridar les seues opinions (molt poc valuoses, per cert). La llengua, per als cientifics. Mira si et sona Manuel Mourelle de Lema i el seu llibre “La identitat etnolingüística de València”. Natural de Vimianzo(Galícia), és el president del Grup Cultural de Galícia a Madrid, la primera associació intel·lectual gallega de la capital . Hui en dia Manuel Mourelle impartix classes en la Facultat de Ciències de la Informació de Madrid. Ha escrit, entre altres, els llibres següents: El llenguatge publicitari, La teoria lingüística en l'Espanya del segle XIX, Història i Sintagmàtica de la Comunicació verbal i Relleus enllumenats. Mirant en el google he trobat la resenya d'aquest llibre a la razón española: http://galeon.hispavista.com/razonespanola/re83-lem.htm La veritat es que esperava algú de renom, i no a una persona desconeguda. De totes maneres, dir-te varies consideracions: - El discurs que plantella es obsolet: "A lo largo de más de medio millar de documentadas páginas el autor trata de demostrar dos tesis principales. La primera es que Valencia posee, desde la prehistoria, caracteres étnicos propios. La segunda es que, durante los siglos de dominio musulmán, en Valencia se hablaba un romance vernáculo, que es el antecedente del valenciano actual". 1.- La formació de la nació catalana, com les altres nacionalitats europees és daten cap a la alta edat mitjana. La seva formació va ser un procès de cicle llarg, que durà segles. En paraules del historiador Ramon d'Abadal, es el pas "dels Visigots als Catalans". Politicament parlant, l'independencia de catalunya hi ha la convenció de situar-la el 988. I per cert, les fronteres de catalunya han anat canviant, amb la conquesta (que no reconquesta) cap el sud. La cultura i la llengua catalana també han canviat i s'han adaptat, agafant prestecs d'altres i evolucionant, doncs aquesta és la dinamica de totes les llengues i cap d'ells es inmutable. Per tant, cap historiador que s'apreci, retrocedirà a la prehistoria per justificar criteris etnics actuals!!!!. Així, qualsevol "cretí" que defensi que a la prehistoria existia tal nació manté un discurs anacronic (i soc suau en els qualificatius). S'ha quedat anclat a les discusions desfasades dels historiadors romantics del segle XIX i principis del segle XX. 2.- Sobre el que parlaven els mozarabs, si varen quedar algun, i l'influencia que aquest varen otorgar al actual valencià, tornem al mateix problema de plantejament, els origens i l'infuencia de tal o cual poble en la fundació del poble valencià és un discurs historicista romantic, desfasat, que vol minimitzar el paper dels conqueridors catalans en el repoblament. Només et farè un argumentació logica: Queda clar que, com no pot ser d'una altra manera, a la cancelleria real s'utilitzava la llengua dels conqueridors, els catalans que acompanyaven al rei Jaume, i que aquests varen seguir escrivint-lo. També queden clar que els catalans acepten com a propis els textos literaris medievals valencians i que aquestos estan escrits en la mateixa llengua. I queda clar també que aquesta llengua es la mateixa que es parla ara a valencia. Per tant, només estem perdent el temps discutint de obvietats. Ah, i si fas d'historiador, només et recomano que miris les cartes de repartiment dels pobles de valencia, on s'expica exactament els cristians que s'instalen i els musulmans que hi quedaven. Nota: crec que has d'encaminar les teves lectures cap el codi da vinci.
Hola,que tal? Abans de res, disculpeu les errades ortografiques:el meu ordinador no te ni accents, ni ce trencada, etc. Una consideracio volia jo fer en aquest forum. Es una realitat ben palpable que en aquest temps que vivim tot Deu es creu capacitat per a donar opinions sobre el nostre idioma, i no petites opinions personals (que tothom te el dret de tindre i expressar, es clar), sino que, per tot arreu, cada politic -gran o menut-, diaris, en algun cas Ajuntaments (com les famoses normes ortografiques que l'Ajuntament de valencia va "instituir" per als seus documents interns) fins i tot pagines Web d'autoria desconeguda, s'treveixen a opinar sobre apectes cientifics de l'idioma, sense estar avalats per cap classe de valoracio cientifica. Una pregunta, per a tots vosaltres: En cas d'un pacient amb pancreatitis lleu que presenti un quadre febril moderat i simptomes cutanis, administrarieu una dosi de 10 mg. de serotonina via subcutania cada 12 hores? Que? Si o no? Es clar, si no sou metges (i jo no ho soc tampoc) no us atrevirieu mai a pronunciar-vos, veritat? En canvi, en el tema de llengua fins a l'ultim carallot semi-analfabet s'atreveix a proclamar als 4 vents que el catala o el valencia oel balear es aixo o allo altre, son llengues, o no etc. etc. etc. Per favor, una simple observacio: la llengua -com la medicina, com l'arquitectura, com la Historia de l'Art,... com moltes branques del saber- ES i HA DE SER motiu de treball dels CIENTIFICS, que son persones que disposen de les dades i coneixements necessaris per a dir coses assenyades sobre la llengua. Crec que no sempre s'haurien de combatre els arguments dels que defensen que valencia i catala son llengues diferents amb els nostres arguments, sino que, simplement, se'ls ha de recordar que la COMUNITAT CIENTIFICA INTERNACIONAL ha reconegut des de sempre, i sense excepcions, que formen un unic idioma, i que aquesta realitat no la pot modificar un politiquet de poble o un exaltat que es posa a cridar les seues opinions (molt poc valuoses, per cert). La llengua, per als cientifics. El diccionari de la REAL ACADEMIA ESPAÑOLA DE LA LENGUA defineix de la següent manera el terme valenciano : valenciano, na. 1. adj. Natural de Valencia, antiguo reino y ciudad de España, capital de la Comunidad Valenciana, o de su provincia. U. t. c. s. 2. adj. Natural de la Comunidad Valenciana. U. t. c. s. 3. adj. Natural de Valencia, ciudad de Venezuela, capital del Estado de Carabobo. U. t. c. s. 4. adj. Perteneciente o relativo a aquel antiguo reino, a aquella provincia, a esa comunidad autónoma o a estas ciudades. 5. m. Variedad del catalán, que se usa en gran parte del antiguo reino de Valencia y se siente allí comúnmente como lengua propia . 6. f. Méx. Parte baja de las perneras del pantalón que se vuelve hacia fuera y hacia arriba. MÉS CLAR IMPOSSIBLE. I AQUESTS NO SE'LS POT ACUSAR DE INDEPENDENTISTES NI RES PER L'ESTIL. APA, SALUT!
Hola,que tal? Abans de res, disculpeu les errades ortografiques:el meu ordinador no te ni accents, ni ce trencada, etc. Una consideracio volia jo fer en aquest forum. Es una realitat ben palpable que en aquest temps que vivim tot Deu es creu capacitat per a donar opinions sobre el nostre idioma, i no petites opinions personals (que tothom te el dret de tindre i expressar, es clar), sino que, per tot arreu, cada politic -gran o menut-, diaris, en algun cas Ajuntaments (com les famoses normes ortografiques que l'Ajuntament de valencia va "instituir" per als seus documents interns) fins i tot pagines Web d'autoria desconeguda, s'treveixen a opinar sobre apectes cientifics de l'idioma, sense estar avalats per cap classe de valoracio cientifica. Una pregunta, per a tots vosaltres: En cas d'un pacient amb pancreatitis lleu que presenti un quadre febril moderat i simptomes cutanis, administrarieu una dosi de 10 mg. de serotonina via subcutania cada 12 hores? Que? Si o no? Es clar, si no sou metges (i jo no ho soc tampoc) no us atrevirieu mai a pronunciar-vos, veritat? En canvi, en el tema de llengua fins a l'ultim carallot semi-analfabet s'atreveix a proclamar als 4 vents que el catala o el valencia oel balear es aixo o allo altre, son llengues, o no etc. etc. etc. Per favor, una simple observacio: la llengua -com la medicina, com l'arquitectura, com la Historia de l'Art,... com moltes branques del saber- ES i HA DE SER motiu de treball dels CIENTIFICS, que son persones que disposen de les dades i coneixements necessaris per a dir coses assenyades sobre la llengua. Crec que no sempre s'haurien de combatre els arguments dels que defensen que valencia i catala son llengues diferents amb els nostres arguments, sino que, simplement, se'ls ha de recordar que la COMUNITAT CIENTIFICA INTERNACIONAL ha reconegut des de sempre, i sense excepcions, que formen un unic idioma, i que aquesta realitat no la pot modificar un politiquet de poble o un exaltat que es posa a cridar les seues opinions (molt poc valuoses, per cert). La llengua, per als cientifics. franki: Anomenar al diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua com prova no em servix. que edició em parles?, Segur que jo puc trobar una altra edició d'un altre any que diga una altra cosa. Jo no defenc la postura a favor ni la de en contra (tinc la meua opinió però és meua i personal) només dic que no pots confiar en els CIENTÍFICS perquè cada un de nosatros buscara la que millor s'adapte al que ens interessa, i totes les opinions són molt CIENTÍFIQUES. I com per a gustos colors, en la comunitat científica, també Doncs si no te serveix el diccionari de la RAE, busca't QUALSEVOL DICCIONARI EN ALTRES LLENGÜES. SABIES PER CERT QUE MÉS DE 53 UNIVERSITATS DE TOT EL MÓN RECONEIXEN LA UNITAT DE LA LLENGUA CATALANA? Digues-me una només que reconega l'existència de la suposada "llengua valenciana".
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 jejejeej aquests ejpanyols !!!!!!!
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 Alacantí?. Ho dius de debò, de existeix aquesta "llengua"?.
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 El meu també es força ample: català estàndard, barceloní, castellà, menorquí, andalús, català d'Igualada i lleidatà..i em defenso bastant bé amb l'anglès. Ara gràcies als espanyols el meu currículum ha millorat- Gràcies als espanyols. Els hi debem tant.. Doncs jo, a banda de tots els que heu dit més amunt: anglès britànic, anglès nordamericà, anglès caribeny, anglès australià i anglès de la Índia I l'spanglish? I l'Argentinglish? I l'Andalunglish? I el catalanglish? I el Valencianglish? Ep gent! Que ja duc 300 pàgines de currículum imprès i encara està per les llengües que parlo!
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 Doncs jo parlo castellonenc, català de barna/chavacà , tortosí a la intimitat, anglès de Vic, castellà rubí (que pasa neng!) espanyol, eivissenc i ara m'estic integrant a Gràcia i m'he comprat un diccionari valencià-gracienc gracienc -valencià. D'aquí hauré d'enquadernar l'apartat de llengües del meu currículum. El que no porto gairebé és el mallorquí Jo parlo altafullenc! Visca l'academia d'estudis de la llengua altafullenca! Que mori Torredembarra! Visca Altafulla! xD
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 Doncs jo en parlo molts més: Català, Català oriental, Català central, Barceloni, Santcugatenc, Vallesa, Espanyol, Castellà, Catanyol, Anglès, Americà, Britanic... I a més també se una mica de frances, occità, aranès, gasco... Editat al dia 19 de novembre del 2004, a les 19:53
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 Eric, estic bocabadada
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 Donca jo parlo català central, castellà (no l' uso però l' entenc), estic fent un curset per correspondència de Gràcienc. A part parlo perfectament el Granollerí i el joanprimenc, que és una llengua que parlen tots els que viuen al carrer Joan Prim.
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 Pero Alfredo no sos boludo! Agarrás un mapa de sudamérica, acá está lleno de lindas lenguas pa los currícolos. Editat al dia 19 de novembre del 2004, a les 22:39 Hablás un argentino macanudo, Max ! Papanatas! Nomás decir que el argentino no existe. En rioplatense dicen "cantái" y en cordobense "cantás". El lunfardo no destruirá las lenguas argentinas. Editat al dia 23 de novembre del 2004, a les 20:12
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 D'akí a poc haurem de crear la: -Acadèmia de la llengua lleidetana - Acadèmia de l'empordanès - Acadèmia del rossellonès - Acadèmia de l'alacantí - Acadèmia de l'andalus - Acadèmia del madrileny -... Totes amb les seves respectives lleis ortogràfiques i premis literaris (amb tantes acadèmies acabarem amb l'atur! Si es que tampoc no és tan mala idea el fet de separar llengues) I la Acadèmia de la llengua gracienca? Imperialista!!
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 Posats a dir que sabem parlar tots aquests dialectes, malgrat que en realitat no siguin tots llengües, fóra interessant tenir la capacitat de parlar-los correctament tots. Ja m'agradaria, a mi, poder dir que parlo valencià del País Valencià, ja que el que parlo és el valencià que es parla a Catalunya (per denominacions que no quedi). Per cert, jo sóc de Barcelona i voldria que en aquest fòrum no s'ataqués tant el català d'aquí, ja que no tothom el parla castellanitzat. Jo procuro parlar-lo tan pur com em surt, i cada dia aprenc alguna manera nova de dir les coses sense que s'assemblin tant al castellà (és a dir, triant l'opció més allunyada). És cert que hi ha molta gent a Barcelona que passa de la qüestió, i que fa servir paraules castellanes a cada frase que emet la seva boca perquè pensa que deu quedar millor o, senzillament, perquè no sap com es diu en català, però no tots som així. Per favor. Gràcies. I ara posant-nos seriosos, jo parlo català, castellà (quin remei), em puc defensar en anglès, i estudio japonès, xinès (mandarí, aquí cal aclarir-ho), rus i alemany. Vull estudiar en el futur èuscar, occità (aranès), gaèlic irlandès i coreà, entre altres llengües, però a banda de l'esforç, cal disponibilitat horària. Sabeu on es poden aprendre les tres primeres, al marge de l'EOI?
Doncs si, en el meu currilulum ja posse que parle 5 idiomes: espanyol, valencià, angles, català i alacantí. I estic esperant per vore si el Ilicità es pot separar de l'alacanti i que sigan 6 ja.. a l'extranger de segur que es queden amb aquesta cara amb tant idioma i em donen un treball sense duptar xD Salut desde la millor terreta del món!! (Alacant :ok Editat al dia 12 de novembre del 2004, a les 19:36 Demano que se´ns reconegue el benicarlando com a llengua aïllada del sistema troncal lingüístic català. Considerem que el nostre benicarlando es una llengua totalment diferent del català, i per tant, sr Zapatero, si vol el nostre recolzament a la Constitució Europea EXIGIM EL RECONEIXEMENT EUROPEU DEL BENICARLANDO. Gracies PD Si els vinarossencs demanen el mateix, no els faça cas, que son uns renegats que no saben parlar
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: Mira que arriba a ser bo aquest paio!! Per certa resulta simptomàtic que un va amb txapela i l'altre porta una gorra de llana llavors d'una barretina, potser és un símptoma de l'estatut que sens espera?
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: Aquest tio normalment és boníssim. I quan no és boníssim, és prou bo!
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: Editat al dia 19 de novembre del 2004, a les 15:01 Aquest es molt bo "si hem de donar explicacions aquests no se les empassaran" XD
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: 10 de novembre 11 de novembre 16 de novembre Editat al dia 19 de novembre del 2004, a les 15:06
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: És de les úniques coses que repeteixo cada dia, mirar ses acudits. Per mi, és el millor! /èric Aquest és molt bo:
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: La veritat és q si q és molt bo
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: Us heu fixat en els personatges que a vegades surten... diguem-ne, subliminals als acudits d'en Ferreres? Josep Pernau (Opus mei), Joan Barril (Disc Dur)... Per exemple, en aquest mateix dibuix apareixen aquest dos, més uns altres dos que no arribo a identificar. A vegades inclus apareix Antonio Franco, director del diari, però aquest sempre com a personatge d'atrezzo: Guardia Urbana, cambrer... Tindrà això algun missatge amagat? O es simplement una brometa entre ells i que no s'atreveix a fer-li cap bafarada al director? Sigui el que sigui, els acudits d'en Ferreres són la raó per la qual començo sempre pel darrere.
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: si, es molt bó aquest paio, a mi també m'agrada llegeir-lo
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: En Ferreres és genial. Fa uns acudits molt bons. Per Sant Jordi vaig comprar el seu llibre, em va signar un autògraf i vam estar xerrant uan estona. El seu llibre, Pujol en su salsa, té un recull de les millors vinyetes protagonitzades per l'anterior honorable. Està molt bé. Llàstima que estigui en castellà. Li vaig preguntar que com és que ho feia en castellà, editant-lo a Catalunya, fent-lo sobre un personatge que és català (dubto que a fora de Catalunya algu comprés el llibre) i sent moltes vinyetes del Periodico, editades en català. Em va dir que era perquè algunes de les vinyetes eren de quan treballava a la Vanguardia. Sergi
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: Ultraheroi deia: >> Us heu fixat en els personatges que a vegades surten... diguem-ne, subliminals als acudits d'en Ferreres? Josep Pernau (Opus mei), Joan Barril (Disc Dur)... >> Per exemple, en aquest mateix dibuix apareixen aquest dos, més uns altres dos que no arribo a identificar. Els altres dos són Josep Maria Ureta (cap d'Opinió), a l'esquerra del tot, i Josep M. Cadena (també d'Opinió), a la dreta. Tots quatre surten força sovint.
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: El d'avui també és bo!
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: És força bo. En l'època de la guerra deu n'hi do. Ara que veig que molta gent llegeix el Psoeriódico. En Ferreres és el millor dibuixant de diaris de Catalunya. control diu: En Ferreres és el millor dibuixant de diaris de Catalunya. I també del pais vei,de la resta d'Europa no puc opinar perque no els segueixo Per cert, no cal compra el periódico per seguir en Ferreres, es pot veure per internet, jo no m'el perdo cap dia Me'n recordo d'un de quan va sortir allò del Projecte Genoma... es veu que Espanya no hi va contribuir gens ni mica Sortia l'Aznar i li deia al rajoy: Marianoooo com es que no hem contribuit amb el projecte genoma? i deia: Osti Josemari... Es que vaig llegir Gerona... i com que sempre estan demanant... no se....:p em fa molta gracia
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: És força bo. En l'època de la guerra deu n'hi do. Ara que veig que molta gent llegeix el Psoeriódico. En Ferreres és el millor dibuixant de diaris de Catalunya. control diu: En Ferreres és el millor dibuixant de diaris de Catalunya. I també del pais vei,de la resta d'Europa no puc opinar perque no els segueixo Per cert, no cal compra el periódico per seguir en Ferreres, es pot veure per internet, jo no m'el perdo cap dia [CITAR]PILO diu: [CITAR]control diu: I també del pais vei,de la resta d'Europa no puc opinar perque no els segueixo [/CITAR] Discrepo. A nivell de qualitat en Ferreres es fot d'hòsties amb El Roto, d'"El País". Aquest home és també molt bo. En Peridis, també d'"El País" està molt bé. Però El Roto és crême de la crême. A part que té una carrera llarguíssima, si mal no recordo ja publicava a "Por Favor", d'això en fot com 30 anys. Per a establir relacions, en Forges i Máximo, companys seus a "Por Favor", estan ara molt més cremats. De França només conec en Willemin (el material que tinc deu tenir més de 20 anys, però em sembla que segueix en actiu) i en Plantu, al qual li van donar un premi Gat Perich fa uns anys. Aquest últim és bo, però massa nyonyo pel meu gust. Però en Willemin era molt àcid, estava molt bé. Un que sempre recordaré d'en Roto... Una parella tot feliça, i diu: "Queremos casarnos y tener perros". Maximo fa uns dibuixos que semblen fets per un nano de 10 anys, sense sustancia ninguna Fa anys que no entenc que fa a El País, es dels pitjors, per a trobar-te un dia alguna cosa amb sustància hi han 100 que no valen res
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: Bonissim Una mica d'humor ens anirà bé Per cert, no soc pas el primer que diu això però potser que reciclem els fòrums com he fet jo en aquest cas. És evident que Fresno ha estat un impacte molt gran per tots nosaltres i amb 48 hores ja hi ha 3 fileres de fòrums només d’aquest tema a l'apartat d'actualitat. Editat al dia 27 de novembre del 2004, a les 13:06
Voldria obrir aquest fil per a retre un petit homenatge a aquest dibuixant, que ens fa somriure cada dia amb les seves vinyetes publicades a la contraportada de El Periódico. La d'avui és aquesta: Un altre molt bo, el d'avui: "Qui t'ha manat dir..." Impressionant la traduccio! Genial el catanyol del periodico! què passa? doncs a mi m'agrada llegir El Periódico. L'informació hi és amb més claredat que no en d'altres diaris. A més, els acudits són molt bons! Molt bé Ferreres!
Hola companys, el portal comunicat.info es un portal amb la clara missió de normalitzar els mèdis de comunicació dels Països Catalans. El mes passat vam posar a la web un programa per escoltar 8 emissores online dels Països Catalans. Ara em engegat una campanya per a l’edició impresa en català del “Diario de Ibiza” i del diari “Levante”, la digital ja la proporcionem nosaltres. Apunteu-vos a la campanya! Esperem que feu córrer la noticia i entre tots ho aconseguim!! http://www.comunicat.info Vinga, vinga, aquests posts són els que han de anar amunt!
Hola companys, el portal comunicat.info es un portal amb la clara missió de normalitzar els mèdis de comunicació dels Països Catalans. El mes passat vam posar a la web un programa per escoltar 8 emissores online dels Països Catalans. Ara em engegat una campanya per a l’edició impresa en català del “Diario de Ibiza” i del diari “Levante”, la digital ja la proporcionem nosaltres. Apunteu-vos a la campanya! Esperem que feu córrer la noticia i entre tots ho aconseguim!! http://www.comunicat.info encara que he signat, no ho veig viable. Si el ciudad d' alcoi, que només es ven a l' alcoià, comtat i com a molt castalla (zones on , sense exagerar n' hi ha mes del 90% de valenciano-parlants , alguns monolingues) es en castellà, això vol dir que qualsevol diari (que no periòdic) en valencià està destinat al fracàs.
Hola companys, el portal comunicat.info es un portal amb la clara missió de normalitzar els mèdis de comunicació dels Països Catalans. El mes passat vam posar a la web un programa per escoltar 8 emissores online dels Països Catalans. Ara em engegat una campanya per a l’edició impresa en català del “Diario de Ibiza” i del diari “Levante”, la digital ja la proporcionem nosaltres. Apunteu-vos a la campanya! Esperem que feu córrer la noticia i entre tots ho aconseguim!! http://www.comunicat.info JO ACABO DE SIGNAR PERÒ TAMBÉ HO VEIG DIFICIL, MOLT DIFICIL. PENSEU QUE NI TANSOLS LA VANGUARDIA FA UNA VERSIÓ EN CATALÀ I MIRA QUE HO PODRIA FER DE LA MATEIXA MANERA QUE HO FA EL PERIODICO
Hola, m’agradaria saber si hi ha un diccionari català-occità, occità-català. Vaig llegir alguna cosa sobre això i crec que n’hi ha un però no n’estic segur. He preguntat en algunes llibreries i m’han dit que si els hi dic l’editorial cap problema; que ells es posarien en contacte i me’l aconseguirien. Per tant: Algú em pot dir l’editorial, l’ISBN i d’altres dades d’aquestes per poder-me’l comprar? Però ni hi ha cap diccionari dels normals i corrents de 1000 planes o més PS: Aquest diccionari que m'has dit (diccionari de mila mots) és de les dues llengües. És a dir és Català-occità i, també, Occità-català? Però ni hi ha cap diccionari dels normals i corrents de 1000 planes o més D'occità-francès podries trobar alguna cosa, però d'occità-català em sembla que no. PS: Aquest diccionari que m'has dit (diccionari de mila mots) és de les dues llengües. És a dir és Català-occità i, també, Occità-català? Ostres, ara no ho sé! Només l'he fullejat alguna vegada, però diria que és només occità-català.
Hola, m’agradaria saber si hi ha un diccionari català-occità, occità-català. Vaig llegir alguna cosa sobre això i crec que n’hi ha un però no n’estic segur. He preguntat en algunes llibreries i m’han dit que si els hi dic l’editorial cap problema; que ells es posarien en contacte i me’l aconseguirien. Per tant: Algú em pot dir l’editorial, l’ISBN i d’altres dades d’aquestes per poder-me’l comprar? N'hi ha diversos, però acostumen a ser llibrets de 200 o 300 paraules. Potser el més digne que he vist jo és aquest: "Diccionari de mila mots : los mila mots occitans mai importants ambe la traduccion en catalan e esperanto ; obratge redigit ambe la collaboracion del professor Xavier Lamuela pel catalan, e del professor Pèire Janton per l'esperanto", de Jacme Taupiac, però és una edició que en una llibreria no te la trobaran. Més info: http://ccuc.cbuc.es/cgi-bin/vtls.web.gateway?bib=0657-32760&conf=080000++++++++++++++ Si l'interès va més enllà de la curiositat, mira't això: http://membres.lycos.fr/occitancatala/diccionarigeneraloccitan.htm. És un diccionari monolingüe, però no et serà difícil de fer-lo servir. I tant que n'hi ha un de bo i ben digne: Gràcies Però és exaurit ara. Avisa'm si el trobes!
Hola estic creant una web indepe i de moltes coses més buenu laquestio es que necesito dades per a crear una secció que es dira homenatge als caiguts (o algu aixi ) el ke necessito es ke maporteu dades d'activistes de tll buenu i dels caiguts al 1714 i a la dictadura gracies L'organitzador de la defensa del 1714 va ser un tal Moragues em sembla (Pere Moragues, concretament però no ho sé segur) Per posar imatges a la firma has d'escriure img en majuscules IMG, si no no va. per trobart informació de patriotes et recomano visitar http://www.unitat.org
Es una mica estranya que escrigui això ara pq ja va pasar fa un temps (l'abril passat...) però mai hi havia pensat en publicar-ho al racó. Us podeu imaginar el xoc q sentirieu si, passejant per uns carrerons de EL CAIRO, en una serie de mercadillos de tonteres per turistes, de sobte us trobeu una botiga amb un cartell en català??? I no vull dir un cartellet penjat, sino q el nom de la botiga tenia el subtítol "LA MILLOR BOTIGA DEL CARRER". No m'ho podia creure. A l'altra banda del mediterrani! Reconenc q es precipitat dir q era Català. Al cap i a la fi també pot ser Valencià però em costa una mica distingir-los ( s bromaaaaaa). A part d'això està molt bé veure com els turistes que han passat abans feien país; perquè els guies en dir que ets d Barcelona et deia: AAHH Ustedes son catalanes! I des de llavors se't dirigien com a català i no com a espanyol (que no EN catala, evidentment). Ja penjaré la fotigrafia quan la trobi Quina passada!! I quina flipada en veure el cartell. Et vas fregar els ulls? I com és que estava en català? A vere si trobes la foto! Dic el mateix! Fes el revelatge ràpid, Josep ! ------------------------------------- Visita La Stoa, més de 250 articles en català! www.cromelnordic.org es q la tinc en un cd xo n el trobo!!!
Es una mica estranya que escrigui això ara pq ja va pasar fa un temps (l'abril passat...) però mai hi havia pensat en publicar-ho al racó. Us podeu imaginar el xoc q sentirieu si, passejant per uns carrerons de EL CAIRO, en una serie de mercadillos de tonteres per turistes, de sobte us trobeu una botiga amb un cartell en català??? I no vull dir un cartellet penjat, sino q el nom de la botiga tenia el subtítol "LA MILLOR BOTIGA DEL CARRER". No m'ho podia creure. A l'altra banda del mediterrani! Reconenc q es precipitat dir q era Català. Al cap i a la fi també pot ser Valencià però em costa una mica distingir-los ( s bromaaaaaa). A part d'això està molt bé veure com els turistes que han passat abans feien país; perquè els guies en dir que ets d Barcelona et deia: AAHH Ustedes son catalanes! I des de llavors se't dirigien com a català i no com a espanyol (que no EN catala, evidentment). Ja penjaré la fotigrafia quan la trobi Aprofito per renéixer aquest fòrum. Enllaç
Es una mica estranya que escrigui això ara pq ja va pasar fa un temps (l'abril passat...) però mai hi havia pensat en publicar-ho al racó. Us podeu imaginar el xoc q sentirieu si, passejant per uns carrerons de EL CAIRO, en una serie de mercadillos de tonteres per turistes, de sobte us trobeu una botiga amb un cartell en català??? I no vull dir un cartellet penjat, sino q el nom de la botiga tenia el subtítol "LA MILLOR BOTIGA DEL CARRER". No m'ho podia creure. A l'altra banda del mediterrani! Reconenc q es precipitat dir q era Català. Al cap i a la fi també pot ser Valencià però em costa una mica distingir-los ( s bromaaaaaa). A part d'això està molt bé veure com els turistes que han passat abans feien país; perquè els guies en dir que ets d Barcelona et deia: AAHH Ustedes son catalanes! I des de llavors se't dirigien com a català i no com a espanyol (que no EN catala, evidentment). Ja penjaré la fotigrafia quan la trobi Aqui està la fotografia. Editat al dia 21 de novembre del 2004, a les 22:10 Bé, si hi has parlat i t'han tractat de català, em sembla bé. De tota manera, a banda que el cartell de la botiga és d'allò més caòtic i poc atractiu, si només veiés la foto diria que han posat "La millor botiga del carrer" pensant-se que era una frase en castellà.
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Si ets a França, pots posar "Le Pays Catalan" que això si que ho entenen i arriben! Confirmat!
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Jo sempre poso Catalonia - Europe i arriben. Provat des de diversos continents. No cal posar Spain.
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Jo vaig enviar diverses cartes i postals des d´Anglaterra posant només Catalonia. I van arribar totes.
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Jo, quan escric dins el que és l'estat espanyol, hi poso "Principat de Catalunya. Països Catalans" i arriba. Fins i tot posant-hi lemes, disculpes pel segell del rei, etc. També hi poso el nom del país on va la carta, que en els casos que ho he hagut de fer ha estat "Galiza", "Andalucía" i "Castilla" (sí, a seques, doncs aquest és el país). Cap problema. Però encara no ho he provat a o des de l'estranger. Suposo que hi posaré "Catalunya" perquè, de fet, el que necessiten és el codi postal. Oi que a les notícies hi diuen "Glasgow, Escòcia"? Sense afegir-hi "Regne Unit"? Doncs ja està. No abaixem el cap!
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Jo n'he enviat des de Londres, Amsterdam i Nova York escrivint només Catalonia, sense Europe i ni molt menys Spain i m'han arribat totes. Curiosament, una postal enviada des de Madrid posant Catalunya rera la localitat no em va arribar. En fi, no vull ser malpensada, hehe. Salut!
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu jo en vaig enviar 8 o 10 des de diferents països del sud-est d'europa, i també tunissia i van arribar totes. Hi ficava (per al principat) catalunya (amb la llengua del pais des d'on l'estés enviant) i com a molt "spain?" amb un interrogant ben gran.
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Gràcies per les respostes, ja us avisaré si arriben o no les postals. Em penso que em decantaré pel "Pay Catalan", o "Catalogne".
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Bueno ja està, ja han arribat les postals una setmana després d'haver-les enviat. No sé per on hauran passat però han tardat molt. A partir d'ara sols Catalogne ou Pays Catalan
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu No es el que preguntes, pero Joan Fuster diu que una vegada va rebre una carta adreçada a ell i que previament s'havia passejat per Suècia, de Sueca a Suècia va un troç... Catalunya, Catalonia, és més coneguda a Europa del que podriem pensar. Una anècdota de l'últim viatge que he fet, el meu cotxe porta l' "A" d'Alacant a la matrícula, i anant per Eslovènia un mecànic al veure la part davantera em va preguntar d'on era, li vaig dir "Catalan Countries" i es va quedar perplex, quan li vaig dir Catalonia aleshores ho va entendre, i a més li va agradar el comentari, doncs li vaig dir "according the Spanish I'm Spanish but really I come from Catalonia" (el meu anglès no dóna més...) Dins l'Estat sempre pose País Valencià quan estic per fora, i el rei dels espanyols cap per a baix, i mai no n'he tingut de problemes.
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Jo vaig enviar una postal des de frança a la meva iaia que posava: Irene (nom) Castellcir(poble) Catalunya i va arribar!
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Jo sempre que les he enviat he utilitzat la fórmula Països Catalans - Catalonia (Catalogne a Algèria, Katalonija des d'Eslovènia) des de diferents llocs han arribat, treu d'una que anava cap a València. Per tant cap problema! A enviar!
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Jo si que m’he trobat algun problement. Unes postals que vaig enviar des d’Anchorage (Alaska) cap a Irlanda i Catalunya i vaig escriure Eire i no Ireland i Catalunya a seques a les altres corresponents i no en va arribar cap. Des d’aquell dia sempre escric Catalunya – Espanya en la llengua oficial de la localització d’on son enviades. Evidentment, aquestes sempre arriben.
Jo estare visquent dos anys a França. I, és clar, haig de enviar cartes i postals. He enviat unes postals, posant "Catalogne"(dubto que coneguin els"Paisos Catalans"), però tinc por de que no arribin. Obro aquest forum per preguntar a la gent que s'ha trobat en el meu cas, Quin nom de pais heu posat??? Han arribat les cartes?? Espero no haver de posar HPAIN per a que les meves cartes arribin P.D.: Responeu els usuaris "extrangers", dieu de quin pais les envieu Jo sempre poso Catalunya-Spain.
Ahir va sorgir en un fil el dubte de si l'scot era una llengua o el dialecte escocès de l'anglès. Més avall us poso un petit text (en anglès) que explica simplificadament ¨quines llengües es parlen i s'han parlat a Escòcia. Per als qui no llegeixin gaire en anglès us tradueix el paràgraf que parla de l'scot: Anglès Antic: una llengua germànica el dialecte septentrional de la qual va arribar a Escòcia per primer cop al segle VII. Tant l'anglès stàndard com l'scot provenen de l'Anglès Antic. Això voldir que l'scot és un dialecte anglès que no forma part de l'anglès standard, o que és una llengua diferent de l'anglès general però amb un origen comú? Doncs no ho sabria dir, la veritat... Però com que la pàgina és interessant i breu us la poso. L'enllaç és aquest: www.ltscotland.org.uk/5to14/specialfocus/scots/background/languages.asp LES LLENGÜES D'ESCÒCIA Languages are part of the histories of the people who speak them. Pupils should be aware that the history of the Scottish people is not the history of one race or of one language. In many ways, Scotland has always been a multilingual and multicultural country. As they investigate Scotland's People in the Past, pupils will discover that the country is a rich patchwork of peoples and languages. All have made their mark. Here are a few ... -Brithonic, a (Celtic) language spoken in south west Scotland (the ancient Kingdom of Strathclyde whose capital was Dumbarton) is related to modern-day Welsh. It was spoken until about the eighth century. -Pictish, an ancient, indigenous (probably Celtic) language of Scotland, about which very little is known. It died out after the ninth century and survives only in some placenames, such as the prefix 'Pit', e.g. Pittenweem. -Gaelic, brought to Scotland by a tribe from Ireland called the Scoti. At first they settled in the west, but by the ninth century Gaelic was the dominant language and culture in Scotland. Most Scottish placenames are Gaelic in origin. -Old English, a Germanic language which in its northern dialect first Juan Antonio to Scotland in the seventh century. Both Standard English and Scots are descended from Old English. -Norse, the language of the Vikings, who began as raiders in the seventh and eighth centuries and ended up as settlers. The Norse language influenced the English language when it Juan Antonio into contact with it. This is still evident in placenames and local dialect in northern England, and also in Scots. The influence of Norse is particularly apparent in the dialect of Shetlands and Orkney. -Standard (southern) English be Juan Antonio increasingly widespread in Scotland during the eighteenth century as the language of government, law, the church and education. Scottish writers such as the philospher Jonatan went to great lengths to write and speak in Standard English. -Modern languages brought to Scotland by twentieth century immigration - including Italian, Polish and Lithuanian in the first half of the twentieth century, Punjabi, Urdu and Chinese in the last 40 years. As both Scottish society and the world change, new languages will continue to be added to the linguistic map of Scotland. Us heu fixat en el detall final? Fan com els francesos: posen les llengües de la immigració al mateix nivell que les llengües ancestrals del país. Aquest enllaç de la Universitat d'Oslo parla de les tres principal llengües d'Escòcia com a Anglès escocès, Scots i gaèlic escocès. http://www.uio.no/studier/emner/hf/iba/ENG4101/index-eng.html Deu ser una llengua, doncs. Editat al dia 22 de novembre del 2004, a les 22:56 Home, si així ho escriu la Universitat d’Oslo... serà cert! Bé, fora conyes. Fa un temps vaig informar-me un xic sobre el mateix i vaig trobar força pagines explicant sobre l’Scots i que era una llengua i no un dialecte. Tot i així, tinc amics i coneguts a Escòcia i els cops que els hi he preguntat per el tema, sempre m’han posat una cara de no saber del que els hi xerrava. Ja vaig llegir que era una llengua força minoritària. Bé, no ho se... Si algú té curiositat, que busqui amb google. En surten moltes de pa`gines sobre l'scott. No sé perquè no he començat pel google. Scots: Parlar germànic del grup de les llengües germàniques del nord-oest, pròxim a l'anglès, que va arribar al sud-est de la regió escocesa durant el s VII. Es parla majoritàriament al sud i centre d'escòcia, a la regió de Lowlands i és sovint anomenat Lallans. L'scots és, de fet, un conjunt de parlars, cap dels quals no ha aconseguit desenvolupar els seus usos socials per a poder exercir les funcions de llengua estàndard. El Lallans, que es basa en la forma tradicional escrita dels dialectes centrals- per a la qual no s'han fixat encara les normes ortogràfiques- és el que més s'hi apropa si bé presenta moltes diferències respecte als dialectes parlats, que el consideren una variant literària. L'scots ha mantingut, de fet, trets arcaïtzants del Middle English (s. XII- sXVI) i en l'actualitat és molt dependent de l'anglès des del punt de vista de l'elaboració estilística. La seva semblança amb l'anglès és com la del portuguès al castella.Això és degut al fet que originàriament foren dialectes emparentats. No té cap mena de reconeixement oficial A les illes Shetland es parla una variant pròxima a l'scots- molt influïda`pel neerlandès i pel francès, a mésde compartir trets amb el noruec- anomenada shetland o broad shetland; alguns lingüistes la consideren descendent directe del nòrdic antic, llengua germànica del nord extingida actualment i pròpia dels víkings. Àngela Cotano, "Les llengües minoritzades d'Europa" Ed Tres i Quatre Si us interesen les llengües europees us el recomano Salut
Ahir va sorgir en un fil el dubte de si l'scot era una llengua o el dialecte escocès de l'anglès. Més avall us poso un petit text (en anglès) que explica simplificadament ¨quines llengües es parlen i s'han parlat a Escòcia. Per als qui no llegeixin gaire en anglès us tradueix el paràgraf que parla de l'scot: Anglès Antic: una llengua germànica el dialecte septentrional de la qual va arribar a Escòcia per primer cop al segle VII. Tant l'anglès stàndard com l'scot provenen de l'Anglès Antic. Això voldir que l'scot és un dialecte anglès que no forma part de l'anglès standard, o que és una llengua diferent de l'anglès general però amb un origen comú? Doncs no ho sabria dir, la veritat... Però com que la pàgina és interessant i breu us la poso. L'enllaç és aquest: www.ltscotland.org.uk/5to14/specialfocus/scots/background/languages.asp LES LLENGÜES D'ESCÒCIA Languages are part of the histories of the people who speak them. Pupils should be aware that the history of the Scottish people is not the history of one race or of one language. In many ways, Scotland has always been a multilingual and multicultural country. As they investigate Scotland's People in the Past, pupils will discover that the country is a rich patchwork of peoples and languages. All have made their mark. Here are a few ... -Brithonic, a (Celtic) language spoken in south west Scotland (the ancient Kingdom of Strathclyde whose capital was Dumbarton) is related to modern-day Welsh. It was spoken until about the eighth century. -Pictish, an ancient, indigenous (probably Celtic) language of Scotland, about which very little is known. It died out after the ninth century and survives only in some placenames, such as the prefix 'Pit', e.g. Pittenweem. -Gaelic, brought to Scotland by a tribe from Ireland called the Scoti. At first they settled in the west, but by the ninth century Gaelic was the dominant language and culture in Scotland. Most Scottish placenames are Gaelic in origin. -Old English, a Germanic language which in its northern dialect first Mar to Scotland in the seventh century. Both Standard English and Scots are descended from Old English. -Norse, the language of the Vikings, who began as raiders in the seventh and eighth centuries and ended up as settlers. The Norse language influenced the English language when it Mar into contact with it. This is still evident in placenames and local dialect in northern England, and also in Scots. The influence of Norse is particularly apparent in the dialect of Shetlands and Orkney. -Standard (southern) English be Mar increasingly widespread in Scotland during the eighteenth century as the language of government, law, the church and education. Scottish writers such as the philospher Lara went to great lengths to write and speak in Standard English. -Modern languages brought to Scotland by twentieth century immigration - including Italian, Polish and Lithuanian in the first half of the twentieth century, Punjabi, Urdu and Chinese in the last 40 years. As both Scottish society and the world change, new languages will continue to be added to the linguistic map of Scotland. Us heu fixat en el detall final? Fan com els francesos: posen les llengües de la immigració al mateix nivell que les llengües ancestrals del país. Pàgina sobre el Lallans.
Ahir va sorgir en un fil el dubte de si l'scot era una llengua o el dialecte escocès de l'anglès. Més avall us poso un petit text (en anglès) que explica simplificadament ¨quines llengües es parlen i s'han parlat a Escòcia. Per als qui no llegeixin gaire en anglès us tradueix el paràgraf que parla de l'scot: Anglès Antic: una llengua germànica el dialecte septentrional de la qual va arribar a Escòcia per primer cop al segle VII. Tant l'anglès stàndard com l'scot provenen de l'Anglès Antic. Això voldir que l'scot és un dialecte anglès que no forma part de l'anglès standard, o que és una llengua diferent de l'anglès general però amb un origen comú? Doncs no ho sabria dir, la veritat... Però com que la pàgina és interessant i breu us la poso. L'enllaç és aquest: www.ltscotland.org.uk/5to14/specialfocus/scots/background/languages.asp LES LLENGÜES D'ESCÒCIA Languages are part of the histories of the people who speak them. Pupils should be aware that the history of the Scottish people is not the history of one race or of one language. In many ways, Scotland has always been a multilingual and multicultural country. As they investigate Scotland's People in the Past, pupils will discover that the country is a rich patchwork of peoples and languages. All have made their mark. Here are a few ... -Brithonic, a (Celtic) language spoken in south west Scotland (the ancient Kingdom of Strathclyde whose capital was Dumbarton) is related to modern-day Welsh. It was spoken until about the eighth century. -Pictish, an ancient, indigenous (probably Celtic) language of Scotland, about which very little is known. It died out after the ninth century and survives only in some placenames, such as the prefix 'Pit', e.g. Pittenweem. -Gaelic, brought to Scotland by a tribe from Ireland called the Scoti. At first they settled in the west, but by the ninth century Gaelic was the dominant language and culture in Scotland. Most Scottish placenames are Gaelic in origin. -Old English, a Germanic language which in its northern dialect first Lourdes to Scotland in the seventh century. Both Standard English and Scots are descended from Old English. -Norse, the language of the Vikings, who began as raiders in the seventh and eighth centuries and ended up as settlers. The Norse language influenced the English language when it Lourdes into contact with it. This is still evident in placenames and local dialect in northern England, and also in Scots. The influence of Norse is particularly apparent in the dialect of Shetlands and Orkney. -Standard (southern) English be Lourdes increasingly widespread in Scotland during the eighteenth century as the language of government, law, the church and education. Scottish writers such as the philospher Mohamed went to great lengths to write and speak in Standard English. -Modern languages brought to Scotland by twentieth century immigration - including Italian, Polish and Lithuanian in the first half of the twentieth century, Punjabi, Urdu and Chinese in the last 40 years. As both Scottish society and the world change, new languages will continue to be added to the linguistic map of Scotland. Us heu fixat en el detall final? Fan com els francesos: posen les llengües de la immigració al mateix nivell que les llengües ancestrals del país. Et va picar el cuquet, eh? Em sembla que sobre el tema de l'scots hi ha moltes opinions i cap de definitiva. Si trobes alguna cosa interessant ja me la passaràs.
He expressat en alguna altra ocasió la meva preocupació per la dificultat de trobar segons quins llibres en català. Vull saber si hi ha alguna pàgina on es puguin seguir les novetats del llibre en català, i no només això, sinó també un catàleg, perquè sé que existeixen llibres de butxaca en català com ara "Frankenstein" o "Dràcula", però no els trobo enlloc. M'agradaria poder accedir a un catàleg de tots els llibres que hi ha en català i de butxaca (més petits i molt més barats). Si no, no hi ha altre remei que buscar per l'ABACUS i tornar-te ximple. Pots anar a www.llibres.com o a http://www.totselsllibres.com (aquesta té l'opció d'encomanar el llibre i anar-lo a buscar a la llibreria i així t'estalvies el cost d'enviament). Trauràs molta cosa de llibreries de vell: són molt baratetes i trobaràs coses que no te les hauries imaginat mai. Si ets de BCN, pots anar al mercat de Sant Antoni els diumenges o al voltant de la plaça Universitat (deixa'm uns dies pq et busqui les adreces, si les vols). Certament tens raó pel que fa a llibres que no t'esperaries, però és una cosa que depèn de l'atzar. Jo conec una llibreria molt bona en aquest sentit, que es diu "La Boutique" i és a la Via Laietana, que té llibres per 1 euro, en molt bon estat, i entre altres coses hi he comprat: -Sobirania o submissió, d'Alfons Sala Argemí -El 23-F a Catalunya -Un amor de Swann, de Marcel Proust -Oliver Twist, de Mark Twain Els dos últims són en una edició de tapes de pell, molt maca i es troben en perfecte estat. No sabia que hi eren, en català, i em van costar 1 euro cadascun. Pel títol no podries saber si són en castellà o en català, però només em va caldre obrir-los. Però vull conèixer més botigues així. Passo, però, dels llibres fets una merda, de les llibreries de "súper vell". Jo conec una llibreria molt bona en aquest sentit, que es diu La Boutique i és a la Via Laietana, Hosti, que bé! Aquesta no la coneixia! Home, les del voltant de la plaça Universitat no estan malament... N'hi ha una a Muntaner entre Gran Via i Consell de Cent (banda Girona) que tenen molta cosa de Destino i narrativa actual (és un xic cara), i una a Aribau entre Gran Via i Aragó (banda Girona, també, perdona que et faci caminar) on hi pots trobar cosa molt barata i variada (res de menys de 20 anys, però). I a la Cervantes (c. Tallers, entrant per pl. Universitat de seguida a mà esquerra) sempre val la pena pegar-hi una ullada. I una que pots mirar per Internet: www.costavic.com. Au, bona nit! Com se sent quan et responen un missatge de fa 14 anys?Parlant de llibres, aquell llibre que em vas recomanar "Txetxènia any III" em va agradar molt. Breu però molt clarificador. Moltes gràcies. Hosti tu, en tenia 26 i ara ja soc un maduret És un molt bon llibre, me'l rellegiré un dia d'aquests, gràcies per fer-m'hi pensar
He expressat en alguna altra ocasió la meva preocupació per la dificultat de trobar segons quins llibres en català. Vull saber si hi ha alguna pàgina on es puguin seguir les novetats del llibre en català, i no només això, sinó també un catàleg, perquè sé que existeixen llibres de butxaca en català com ara "Frankenstein" o "Dràcula", però no els trobo enlloc. M'agradaria poder accedir a un catàleg de tots els llibres que hi ha en català i de butxaca (més petits i molt més barats). Si no, no hi ha altre remei que buscar per l'ABACUS i tornar-te ximple. Pots anar a www.llibres.com o a http://www.totselsllibres.com (aquesta té l'opció d'encomanar el llibre i anar-lo a buscar a la llibreria i així t'estalvies el cost d'enviament). Trauràs molta cosa de llibreries de vell: són molt baratetes i trobaràs coses que no te les hauries imaginat mai. Si ets de BCN, pots anar al mercat de Sant Antoni els diumenges o al voltant de la plaça Universitat (deixa'm uns dies pq et busqui les adreces, si les vols). Les Pàgines web no funcionen Fa catorze anys d'aquest missatge... era la prehistòria d'internet , Jo no sabia que existia internet
He expressat en alguna altra ocasió la meva preocupació per la dificultat de trobar segons quins llibres en català. Vull saber si hi ha alguna pàgina on es puguin seguir les novetats del llibre en català, i no només això, sinó també un catàleg, perquè sé que existeixen llibres de butxaca en català com ara "Frankenstein" o "Dràcula", però no els trobo enlloc. M'agradaria poder accedir a un catàleg de tots els llibres que hi ha en català i de butxaca (més petits i molt més barats). Si no, no hi ha altre remei que buscar per l'ABACUS i tornar-te ximple. Pots anar a www.llibres.com o a http://www.totselsllibres.com (aquesta té l'opció d'encomanar el llibre i anar-lo a buscar a la llibreria i així t'estalvies el cost d'enviament). Trauràs molta cosa de llibreries de vell: són molt baratetes i trobaràs coses que no te les hauries imaginat mai. Si ets de BCN, pots anar al mercat de Sant Antoni els diumenges o al voltant de la plaça Universitat (deixa'm uns dies pq et busqui les adreces, si les vols). Les Pàgines web no funcionen Per cert, www.llibres.cat encara existeix , Doncs el meu ordinador no anava bé
en negreta , la llengua per defecte: CATALUNYA PP http://www.ppcatalunya.com/ en català (nomès!!! ) PSC http://socialistes.org/home/ català , castellà P. VALENCIÀ PP http://www.ppcv.org/ castellà (nomès) PSPV-PSOE http://www.pspv.psoe.es/inicio2c.asp català , castellà BALEARS PP http://www.ppbalears.com/ castellà (només) PSOE http://www.psoe.es/ambito/illesbalears/ català , castellà GALICIA PP http://www.pp.es/galicia/ castellà i gallec (web en renovació) PSDEG-PSOE http://www.psdeg-psoe.org/ gallec (nomès) EUZKADI PP http://www.ppvasco.com/ castellà , basc (però el vincle pel basc no funciona) PSE-EE http://www.pse-ee.psoe.es/ castellà Editat al dia 24 de novembre del 2004, a les 13:20 hola, Em temo que t´has oblidat la de www.esquerrarepublicana.com Salutacions Hola, potser que m'ho he fet comprendre malament: no m'en oblidat de res. Només volia sobratllar l'actitud dels partits politics de caire "nacional" d'Espanya respecte a les llengües de les autonomies (sobretot el PP) - allà on l'aspecte llingüistic és de primera importància i un element tan sensible pels opcions electorals (Catalunya) no gosen oposar-s'hi de front. Però a València o als Balears, actuen com si l'unica llengua oficial i legitima d'aquestes comunitats fora el castellà. cordialment Editat al dia 28 de novembre del 2004, a les 18:03 i Izquierda unida?
en negreta , la llengua per defecte: CATALUNYA PP http://www.ppcatalunya.com/ en català (nomès!!! ) PSC http://socialistes.org/home/ català , castellà P. VALENCIÀ PP http://www.ppcv.org/ castellà (nomès) PSPV-PSOE http://www.pspv.psoe.es/inicio2c.asp català , castellà BALEARS PP http://www.ppbalears.com/ castellà (només) PSOE http://www.psoe.es/ambito/illesbalears/ català , castellà GALICIA PP http://www.pp.es/galicia/ castellà i gallec (web en renovació) PSDEG-PSOE http://www.psdeg-psoe.org/ gallec (nomès) EUZKADI PP http://www.ppvasco.com/ castellà , basc (però el vincle pel basc no funciona) PSE-EE http://www.pse-ee.psoe.es/ castellà Editat al dia 24 de novembre del 2004, a les 13:20 hola, Em temo que t´has oblidat la de www.esquerrarepublicana.com Salutacions Hola, potser que m'ho he fet comprendre malament: no m'en oblidat de res. Només volia sobratllar l'actitud dels partits politics de caire "nacional" d'Espanya respecte a les llengües de les autonomies (sobretot el PP) - allà on l'aspecte llingüistic és de primera importància i un element tan sensible pels opcions electorals (Catalunya) no gosen oposar-s'hi de front. Però a València o als Balears, actuen com si l'unica llengua oficial i legitima d'aquestes comunitats fora el castellà. cordialment Editat al dia 28 de novembre del 2004, a les 18:03 "nacional" => estatal. Ja sé que ho volies dir però com que no et sortia ja la trec jo per tu!!
en negreta , la llengua per defecte: CATALUNYA PP http://www.ppcatalunya.com/ en català (nomès!!! ) PSC http://socialistes.org/home/ català , castellà P. VALENCIÀ PP http://www.ppcv.org/ castellà (nomès) PSPV-PSOE http://www.pspv.psoe.es/inicio2c.asp català , castellà BALEARS PP http://www.ppbalears.com/ castellà (només) PSOE http://www.psoe.es/ambito/illesbalears/ català , castellà GALICIA PP http://www.pp.es/galicia/ castellà i gallec (web en renovació) PSDEG-PSOE http://www.psdeg-psoe.org/ gallec (nomès) EUZKADI PP http://www.ppvasco.com/ castellà , basc (però el vincle pel basc no funciona) PSE-EE http://www.pse-ee.psoe.es/ castellà Editat al dia 24 de novembre del 2004, a les 13:20 Doncs acabo d'entrar a la del PSPV-PSOE, del País Valencià, i per defecte ve en castellà. Cal clicar "en valencià" per veure la nostra llengua i, tot i així, són només els menús. Les notícies hi estan redactades en castellà.
Falsos demòcrates i grans mentiders. “Penso que l’harmonia humana es fundamenta en un sentit autèntic de fraternitat” Dalai Lama. Recordo be a l’escola com la bona dona que teníem per professora de filosofia ens deia ,entre un gest arrugat de pena, que els inventors de la magnifica democràcia ,els helens, mai havien conegut el sentit de l’autentica democràcia ,tot dient entre lineas arrugades per las arrugades lineas de la seva cara, que en realitat l’autentica democràcia era la nostra, la justa, la millor de les millors possibles. Esgrimia davant dels nostres rostres mig d’infant mig d’adult ,que a les assemblees mensuals , enmig del fòrum ,sols parlaven els homes i en canvi no les dones, sols parlaven els lliures , no hi tenien veu els pobres esclaus. I tots quedàvem astorats, amb cara de babaus, hi pensàvem quina sort ,quina gran sort es la nostra per participar de l’autentica democràcia. Enmig d’aquestes assemblees de ben segur que a mes hi havien interessos, i grans mentiders, ciutadans que falsejaven , i venien la seva opinió al millor postor, interessos amagats sota paraules educades. Però ara que me fet una mica mes gran ,he deixat de ser barbamec i m’ha sortit pel a la cara ,alhora també m’ha començat a créixer la dubta de que el sistema que impera sigui immillorable, m’he convertit en un ateu de la democràcia (que no dic que no la vulgui , dic que avui per avui no crec que existeixi ) i ara penso en els helens , en aquests falsos demòcrates i m’adono que ells practicaven la democràcia un cop per mes ,mentre que nosaltres, els grans sufragistes, exercim d’autèntics demòcrates, un cop cada quatre anys, mentre traslladem una veu a unes tristes sigles, i evitem pronunciar-nos en primera persona mentre llisca una papereta per una urna. Però tot i això hem sabut perpetuar quelcom d’aquell antic sistema, el seu rostre mes trist, el gen de la zitzania, que es multiplica i s’adapta als temps i es perpetua pels segles dels segles, i que alimenta els individus innobles , els interessats, els cruels, els envenenadors, que menteixen a les tribunes que el poder li ofereix des d’on s’enganya i es confon a la massa , que al seu torn sols alça “La veu” cada quatre anys, temps suficient per que les alimanyes ens atemoreixen amb mil feres ferotges fictícies e irreals, i ens ofeguin de mil dubtes i rancúnies. Aquests mentiders professionals s’amaguen moltes vegades rere les corbates , unes paraules educades (a vegades), un somriure d’home intel•ligent i un posat de superioritat sacerdotal o rabinic i es serveixen d’aquesta estètica depurada per amargar-se els bigotis de rata. Ells son bons prefessionals i els mitjans son els seus fòrums , on ells sempre hi tenen veu , mentre que els demés queden reduïts als cinc minuts paternalistes, que el mateix poble moltes vegades no entén o vol obviar, no em desprogrameu maleïts ¡¡ que resen els covards. No em condemneu a ser lliure. I així el poble enganyat i estupiditzat creu que pensa lliurament ,però al final sols es menja el pinso dels mitjans, menjant de la boca de les rates; Hem canviat la dita “ penso doncs existeixo” per la de “pinso doncs existeixo”. Doncs si visca, visca la nostra gran Democràcia. El nostre gran sistema perfecte. L’imperi del pinso. Molt ben dit! Penso en gran part el mateix que tan encertadament (i estilisticament) exposes. Crec que la democracia s'hauria de plantejar amb uns postura mes esceptica, mes com un cami que no pas com la "meta final" en la qual los temps han anat ha consumar-se en la "perfecta organitzacio" de la societat...
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València la filologia ens guiarà... puja!
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Quin català més repreciós que feien anar els nostres anntecessors, eh ?
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Joan Bonlabi. Va naixer en Rocafort de Queralt (Catalunya) El llibre lulia B l a n q u e r n a, va ser traduit al valencià per Joan Bonlabi l'any 1521. Per lo manco en tres llocs del llibre ho diu clarament: en la portada: «Traduit y corregit novament dels primers originals y estampat en Llengua Valenciana»; en l’Epistola o proemi: «lo qual ara novament es fet, traduit, corregit y stampat en Llengua Valenciana»; i finalment, en la portada del Libre de oracions y contemplacions, a on es llig: «y corregit novament dels primers originals en Lengua Valenciana». Queda ben clar, per tant, segons el mateix Bonlabi, que escrigue en Llengua Valenciana la traduccio del B l a n q u e r n a l u l i a . Pero no ho es aço tot; tambe crida l’atencio poderosament un detall: que un home, catala d’orige per tarraconi, diga que escriu o traduix el llibre en Llengua Valenciana. Es mes; n’hi ha una frase molt important en la «Epistola» o proemi que diu: «segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera». En conseqüencia, un catala diu que escriu en Llengua Valenciana i demana disculpes de no coneixer prou be el valencià, per ser-li una llengua estranya i estrangera. (Puc enviar per correu electrònic el facsímil de la portada) Osti pots traduir-ho al català? És que com és una llengua estranya i estrangera no he pogut entendre res....
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Joan Bonlabi. Va naixer en Rocafort de Queralt (Catalunya) El llibre lulia B l a n q u e r n a, va ser traduit al valencià per Joan Bonlabi l'any 1521. Per lo manco en tres llocs del llibre ho diu clarament: en la portada: «Traduit y corregit novament dels primers originals y estampat en Llengua Valenciana»; en l’Epistola o proemi: «lo qual ara novament es fet, traduit, corregit y stampat en Llengua Valenciana»; i finalment, en la portada del Libre de oracions y contemplacions, a on es llig: «y corregit novament dels primers originals en Lengua Valenciana». Queda ben clar, per tant, segons el mateix Bonlabi, que escrigue en Llengua Valenciana la traduccio del B l a n q u e r n a l u l i a . Pero no ho es aço tot; tambe crida l’atencio poderosament un detall: que un home, catala d’orige per tarraconi, diga que escriu o traduix el llibre en Llengua Valenciana. Es mes; n’hi ha una frase molt important en la «Epistola» o proemi que diu: «segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera». En conseqüencia, un catala diu que escriu en Llengua Valenciana i demana disculpes de no coneixer prou be el valencià, per ser-li una llengua estranya i estrangera. (Puc enviar per correu electrònic el facsímil de la portada) "mesomanco" crec que no et vindria malament estudiar un poquet i deixar la filologia a qui li toca, als filolegs.
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Joan Bonlabi. Va naixer en Rocafort de Queralt (Catalunya) El llibre lulia B l a n q u e r n a, va ser traduit al valencià per Joan Bonlabi l'any 1521. Per lo manco en tres llocs del llibre ho diu clarament: en la portada: «Traduit y corregit novament dels primers originals y estampat en Llengua Valenciana»; en l’Epistola o proemi: «lo qual ara novament es fet, traduit, corregit y stampat en Llengua Valenciana»; i finalment, en la portada del Libre de oracions y contemplacions, a on es llig: «y corregit novament dels primers originals en Lengua Valenciana». Queda ben clar, per tant, segons el mateix Bonlabi, que escrigue en Llengua Valenciana la traduccio del B l a n q u e r n a l u l i a . Pero no ho es aço tot; tambe crida l’atencio poderosament un detall: que un home, catala d’orige per tarraconi, diga que escriu o traduix el llibre en Llengua Valenciana. Es mes; n’hi ha una frase molt important en la «Epistola» o proemi que diu: «segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera». En conseqüencia, un catala diu que escriu en Llengua Valenciana i demana disculpes de no coneixer prou be el valencià, per ser-li una llengua estranya i estrangera. (Puc enviar per correu electrònic el facsímil de la portada) M'he perdut. Així doncs demana perdó per escriure en una llengua que no sap escriure? Mandeeeeee?
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Joan Bonlabi. Va naixer en Rocafort de Queralt (Catalunya) El llibre lulia B l a n q u e r n a, va ser traduit al valencià per Joan Bonlabi l'any 1521. Per lo manco en tres llocs del llibre ho diu clarament: en la portada: «Traduit y corregit novament dels primers originals y estampat en Llengua Valenciana»; en l’Epistola o proemi: «lo qual ara novament es fet, traduit, corregit y stampat en Llengua Valenciana»; i finalment, en la portada del Libre de oracions y contemplacions, a on es llig: «y corregit novament dels primers originals en Lengua Valenciana». Queda ben clar, per tant, segons el mateix Bonlabi, que escrigue en Llengua Valenciana la traduccio del B l a n q u e r n a l u l i a . Pero no ho es aço tot; tambe crida l’atencio poderosament un detall: que un home, catala d’orige per tarraconi, diga que escriu o traduix el llibre en Llengua Valenciana. Es mes; n’hi ha una frase molt important en la «Epistola» o proemi que diu: «segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegria [peregrina] y strangera». En conseqüencia, un catala diu que escriu en Llengua Valenciana i demana disculpes de no coneixer prou be el valencià, per ser-li una llengua estranya i estrangera. (Puc enviar per correu electrònic el facsímil de la portada) I què? Dant Alighieri deia que parlava en "llengua toscana". Aquestes denominacions locals eren molt normals en l'Edat Mitjana. Però en qualsevol cas, si era català i escrivia en "valencià", no escrivia en la mateixa llengua? SOU DE PSIQUIÀTRIC. En qualsevol cas, en lloc de preocupar.vos per aquestes collonades llibresuqes, podríeu preocupar.vos de trasmetre las vostres fills, com no fan els vostres caps (Juan Lladró sense anarmés lluny).
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València O siga que al final em dónes la raó. (t'ho puc traduir al'anglés)
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València oOkami: Reconec que em falta molt per estudiar, i en això estic però això de la filologia no m'ho he inventat jo, consta en els llibres de Josep Alminyana i Vallés (El CRÍT de la Llengua), Mourelle de Lema (L'entitat etnolingüística València), Torquat Lucca de Tena i altres que no cite per no allargar la llista. Independentment del que digui Ramon Muntaner (o Joan Bonlabi anys després), el català i el valencià són avui una sola llengua perquè així ho han determinat els lingüistes nacionals (ct / ib /pv) i internacionals, i així s'ensenya a les universitats del món. El català que es parle a alacant, i el valencià que es parle a Maó són accents diferents de la mateixa llengua. El Aina isme és un sentiment d'odi de les diferències i autodestrucció de la propia llengua i de la seua riquesa. Cerqueu " Aina isme" al Google o al googlecat i aprendreu més sobre aquest moviment alimentat per espanyolistes per a destruïr la nostra llengua. Algú sap si en Joan Fuster era de la Falanje? Ho vaig llegir a un llibre Aina , i voldria saber si és cert o si és una altra mentida. Son pare era carlí. Ell no milità mai enlloc. Salut!
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València oOkami: Reconec que em falta molt per estudiar, i en això estic però això de la filologia no m'ho he inventat jo, consta en els llibres de Josep Alminyana i Vallés (El CRÍT de la Llengua), Mourelle de Lema (L'entitat etnolingüística València), Torquat Lucca de Tena i altres que no cite per no allargar la llista. Torquat Lucca de Tena i altres que no cite per no allargar la llista. Osti, aquet no era el funador de l'ABC? Molt apropiat per parlar de l'unitat del català, si senyor! Quins referents que tens colega
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València oOkami: Reconec que em falta molt per estudiar, i en això estic però això de la filologia no m'ho he inventat jo, consta en els llibres de Josep Alminyana i Vallés (El CRÍT de la Llengua), Mourelle de Lema (L'entitat etnolingüística València), Torquat Lucca de Tena i altres que no cite per no allargar la llista. Em pots explicar per què al regne de Castella es coneixia a Ausiàs March com a poeta valenciano de nación catalán? Em pots explicar per què el Papa medieval de l'Esglèsia Católica, el Papa Borja, valencià de naixement i educació es feia anomenar com a Papus Manuela ?? Em pots explicar per què cap filòleg es pot prendre seriosament això del valencià com a llengua diferent del català?. Hauríem de fer el mateix amb l'andalús, el mexicà, el quebequès, l'altafullenc, etc.? Em pots explicar si a la teva llista de personatges només cal afegir-hi al Sentandreu i al Franquito Camps? Em pots explicar per què ens entenem si segons tu no ens expressem en la mateixa llengua? Em pots explicar si ets un espanyolista disfressat o es que t'ha rentat el cervell a fons el pensament espanyolista colonitzador? Em pots explicar per què tots els personatges i totes les manifestacions que defensen el segregacionisme lingüístic són de caire ultra-espanyolista?. Es pot defensar el valencià parlant en la llengua de l'imperi de Perejil als valenciaparlants com va fer Franquito Camps? Em pots explicar si la Terra és plana o esferoide?
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València oOkami: Reconec que em falta molt per estudiar, i en això estic però això de la filologia no m'ho he inventat jo, consta en els llibres de Josep Alminyana i Vallés (El CRÍT de la Llengua), Mourelle de Lema (L'entitat etnolingüística València), Torquat Lucca de Tena i altres que no cite per no allargar la llista. Quines autoritats més "valencianes": 1-Alminyana: Un capellà que és el principal responsable de que l'Església valenciana estiga quasi totalment castellanitzada (car noha fet més queenredar i impedir que s'aprove un missal oficial en valencià). ELL FA LES MISSES EN CASTELLÀ. 2-Mourelle de Lema: Un gallec pepero (què collons li importa el valencià a aquest? 3-Torcuato Luca de Tena: Representant de la mésrància aristocràcia castellano-andalusa.
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Edgar , Edgar ... no dius de quina llengua es va traduir la Blanquerna: a cas va existir una versió en llatí ? Tampoc comentes a quina llengua es refereix el traductor quan diu que és "peregrina i estranya": si vols convèncer algú has de ficar-nos que el traductor deia VALENCIÀ no és igual a CATALÀ ja que fins ara l'equació és VALENCIÀ no és igual a X. D'altra banda ben bé tots el lingüistes d'arreu del món reconeix l'unitat de la llengua, incloent la majoria dels filólegs valencians; mentrestant els blaveros (on el 99% pateix catalanofóbia...) en diuen si ve del llemosí (un dialecte occità parlat a 1000 km de València...), o si ve del mossarab (quan el 1609 es va expulsar 130000 àrabs del Regne de València: i ves per on de les muntanyes on eren la majoria, no diguem que es parlava a les ciutats abans de la reconquesta... a més, amb una miqueta-miqueta-miquetona d'informació s'adonarien comte que el mossàrab de València s'assemblava més a l'italià que no pas al català d'avui en dia); i vamos, lo més estrany del cas es que es parli portuguès al sud de Portugal (portat pels colons portuguesos), l'espanyol al sud d'Espanya (portat allà pels colons castellans), mentre que a València, cosa de màgia, els colons catalans (n'hi ha un tou de referències mitgevals també...) van deixar estar la seva llengua i van aprendre un mossàrab extint de feia més d'un segle. Peró què s'ha de fer, no es pot convèncer als blaveros doncs pateixen catalanofóbia, i a més en buscar raons acientífiques expressen com poden ser d'injustos: no es pot gastar temps amb ells, no s'han de llençar perles als porcs. Tenim una sola llengua, i no m'importa quin accent és millor, ni quin va ser el primer, ni el nom de la llengua, ni la norma a aplicar. He llegit llibres fidels a les normes del Puig, i em semblen tan valencians com els que s'escriuen en menorquí o gironí. Les paraules 'entonses i mosatros' són per a mi correctes, però tan minoritàries que no les podeu imposar a tots els valencians. Si una minoria voleu imposar les normes del Puig, jo seguiré redactant amb els mots que consideri oportuns. Salut! Crec que s'han de diferenciar castellanismes de localismes. Els meus pares m'expliquen que abans deien Bussó (ara en diem Bústia), era un castellanisme i ara ho diuen en català. En canvi Mosatros crec que si que és un localisme i com a tal s'ha de mantenir. L'entonses es veu massa que és un castellanisme. de tota manera no em feu cas, jo no sóc filòleg, preguntau-ho a enmig de la mar. salut
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Vitalis: Et dic el que el propi Joan Bonlabi, escriu en la seua obra: ----------------------------------- TRANSCRIPCIO DE LA PORTA DA DE BLANQUERNA Ab gracia y previlegi “Blanquerna, qui tracta de sinch estaments de persones: de matrimoni, de religio, de prelatura, de apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) y del estat de vida hermitana contemplativa, de bax los quals tots son c o n t e n g u t s. Hordenat per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals y estampat en llengua valenciana, Ab lo Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, fet per lo matex doctor”. ----------------------------------- TRANSCRIPCIO DE LA PORTA DA DEL LIBRE DE ORACIONS Y CONTEMPLACIONS Ab gracia y previlegi “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo illuminat doctor y martyr mestre Ramon Lull. Traduit y corregit ara novament dels primers originals en lengua valenciana” . ---------------------------------- Açò no m'ho invente jo, esta tret de l'original de l'edició de València de l'any 1521, de la que pots aconseguir una còpia del facsímil
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València SapGreu Les paraules 'entonses i mosatros'” no són minoritàries a València, ei Ana s paraules, com estes: Aci en compte de aquí Atre/atra en compte de altre/altra Che en compte de Ana Granera en compte de escombrera Nosotros en compte de nosaltros Proveir en compte de assortir Ramassada en compte de Ruixat i moltíssimes mes són d'ús comú en el carrer i ningú les intenta imposar. Al contrari altres que ens són alienes si que se'ns estan imposant Jo he sentit i llegit inclús "nosatros"...Aixi ja es va paregent més al castellà. Hi han moltes paraules que es utilitzen,però no per això son bones o estan ben dites... La gent normalment la majoria aci a valència pasa de les normes i tot aquell que diga: no no es diu atres,es diu altres,no es diu mosatros ni nosatros es diu nosaltres.Es fa per a que no parega català la majoria,i de paso que vaja "contamimant-se" tot un poc més del castaellà,i altra gent les diuen sense potser maldat,només perque ho han aprés aixi.
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València SapGreu Les paraules 'entonses i mosatros'” no són minoritàries a València, ei Maria Del Carme s paraules, com estes: Aci en compte de aquí Atre/atra en compte de altre/altra Che en compte de Maria Del Carme Granera en compte de escombrera Nosotros en compte de nosaltros Proveir en compte de assortir Ramassada en compte de Ruixat i moltíssimes mes són d'ús comú en el carrer i ningú les intenta imposar. Al contrari altres que ens són alienes si que se'ns estan imposant Ostres tinc un problemeta...Ninguna d'aquestes paraules, ni les catalanes, ni les valencianes, les utilitze... Qina diferència hi ha entre "xe" i "che"? Els castellononencs si no m'equivoque utilitzen "aqui" Jo, "nosotros" no ho dic... Una pregunta q cap Leonor m'ha respost mai... Per què jo mai utilitze les "Normes del Puig" quan parle? El meu dialecte s'assembla més a les "Normes de Castelló" per què és açò?... Abans q contestes, diràs q tinc la llengua infectada per l'imposicio catalana i tot això q diu ...però la meva àvia parla igual que jo i venim de família purament ontinyentina....Ara per favor: RESPÓN!! No seran les "normes del puig" les regles que utilitzen aquells que parlen "apitxat"? Els cognoms més freqüents al meu poble (de nou) són lleidatans i daten de la conquesta de Jaume I, ( i pots voreu,per exemple a "História de Ontinyent" del Pare Fullana ), es a dir, q ells ens portaren la llengua, la nostra llengua : La catalana. Abans no hi ha cap vestigi de l'existència del Valencià. La bandera que ens atorgà el rei Jaume I també fou una quatribarrada i, curiosament li he buscat el blau per tots els llocs i encara no l'he encontrat Llengua ontinyentina, mai valenciana!!!!
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València SapGreu Les paraules 'entonses i mosatros'” no són minoritàries a València, ei Pol s paraules, com estes: Aci en compte de aquí Atre/atra en compte de altre/altra Che en compte de Pol Granera en compte de escombrera Nosotros en compte de nosaltros Proveir en compte de assortir Ramassada en compte de Ruixat i moltíssimes mes són d'ús comú en el carrer i ningú les intenta imposar. Al contrari altres que ens són alienes si que se'ns estan imposant Jo dic naltrus enlloc de nosaltres, parlo un idioma que no és el català també?
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València SapGreu Les paraules 'entonses i mosatros'” no són minoritàries a València, ei Manuela s paraules, com estes: Aci en compte de aquí Atre/atra en compte de altre/altra Che en compte de Manuela Granera en compte de escombrera Nosotros en compte de nosaltros Proveir en compte de assortir Ramassada en compte de Ruixat i moltíssimes mes són d'ús comú en el carrer i ningú les intenta imposar. Al contrari altres que ens són alienes si que se'ns estan imposant Ací, atre/a granera són paraules no exclusives dels dialectes del País Valencià; també es troben a dialectes del principat. Proveir s'utilitza a barcelona amb tota la naturalesa del món. És com eixir, reeixir, etc. que també s'utilitzen en tot el català. Nosotros?? entonces? Això és castellà. Que ho diuen a València, és clar. Però això passa perquè són castellanoparlants. A barcelona diuen: "Crucem a l'altra acera que tinc que comprar un mechero" i Pompeu Fabra s'agita des de l'altre món... xddd (i jo des d'aquest)
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València SapGreu Les paraules 'entonses i mosatros'” no són minoritàries a València, ei Anna Maria s paraules, com estes: Aci en compte de aquí Atre/atra en compte de altre/altra Che en compte de Anna Maria Granera en compte de escombrera Nosotros en compte de nosaltros Proveir en compte de assortir Ramassada en compte de Ruixat i moltíssimes mes són d'ús comú en el carrer i ningú les intenta imposar. Al contrari altres que ens són alienes si que se'ns estan imposant Aci en compte de aquí (ací es una forma culta la segle xvii, que s'ha quedat al valencià) Atre/atra en compte de altre/altra (una elisió tipica de molts idimes, atre també s'escolta per tarragona ciutat) Che en compte de Laia ( canvi ortogràfic, promogut per l'ignorància) Granera en compte de escombrera ( a la seu d'urgell tambe diuen granera) Nosotros en compte de nosaltros (castellanisme degut a la colonització) Proveir en compte de assortir (un sinònim) Ramassada en compte de Ruixat (lo mateix que abans)
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València FAYERO, deu ser això de la moda del burro català, peró encara no veic de quina llengua tradueix el Bonlabi (o Ben Labí); per una altra banda, i pensant que fos la catalana, encara m'explico menys que ha "Traduit y corregit" l'obra original, traduir encara passa, peró corregir ja em perd absolutament: o bé hi ha una contradicció (es pot traduir del llatí peró no corregir aquest en el valencià/català !), o bé el terme traduir té un altre significat pel Bonlabi (potser com si digués "he valencianejat i corregit"). Mira, avui per avui, les obres catalanes del segle XIII es poden entendre bé, peró sempre són necessaris comentaris per explicar mots en dessús. De totes formes un cas no faria la norma, i per altra banda hi ha testimonis molt més clars: S.XVI: En la "Vida de san Vicente Ferrer", escrita pel valencià Gaspar Antist ( 1550 ). "san Vicente predicaba en catalan, porque antiguamente el lenguaje valenciano casi no se diferenciaba casi nada de aquel otro, como quiera que Valencia fue poblada de gente catalana." S. XVII: Gaspar Escolano, a les "Décadas de la Ciudad y Reino de Valencia" 1610. "como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó de ella la lengua, y estan tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los de este reino debajo el nombre de catalanes, sin que las naciones hicieren diferencia ninguna a catalanes y valencianos." Poqueta cosa, no només parlen lo mateix, sino que som lo mateix per a don Gaspar. S: XVIII: el dominic d' Ontinyent Luis Galiana en la carta pròleg que encapsala el "Diccionario Valenciano-Castellano" de Carles Ros: "cualquier que imprimiese esta grande obra nada habia de perder, porque todos los que fuesen de buen gusto en este Reyno la querrian, y en Mallorca y en Cataluña se despacharian también muchos ejemplares, por ser la lengua de todos reinos una misma en la substancia, Y aún en el modo, si hablamos de tiempo más antiguo." S.XIX: Vicent Boix el 1881 escriu: "Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes vulgares y romanos". S.XX : Lluís Fullana el 1908. "Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de Valencia, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar en la portada "Gramàtica de la llengua valenciana" (...) Tot açò per indicar que les característiques catalanes són unes mateixes que les valencianes". Has de portar dades científiques, sino hauràs de reconèixer que el valencià és un dialecte del català lo mateix que el barceloní ho és. Si negues lo que és evident a Catalunya, i lo que és evident per a la majoria dels valencians que tenen el valencià/català com a llengua materna, començaré a pensar que simplement no t'agrada lo català i ja està. hem trec la barretina
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València FAYERO, deu ser això de la moda del burro català, peró encara no veic de quina llengua tradueix el Bonlabi (o Ben Labí); per una altra banda, i pensant que fos la catalana, encara m'explico menys que ha "Traduit y corregit" l'obra original, traduir encara passa, peró corregir ja em perd absolutament: o bé hi ha una contradicció (es pot traduir del llatí peró no corregir aquest en el valencià/català !), o bé el terme traduir té un altre significat pel Bonlabi (potser com si digués "he valencianejat i corregit"). Mira, avui per avui, les obres catalanes del segle XIII es poden entendre bé, peró sempre són necessaris comentaris per explicar mots en dessús. De totes formes un cas no faria la norma, i per altra banda hi ha testimonis molt més clars: S.XVI: En la "Vida de san Vicente Ferrer", escrita pel valencià Gaspar Antist ( 1550 ). "san Vicente predicaba en catalan, porque antiguamente el lenguaje valenciano casi no se diferenciaba casi nada de aquel otro, como quiera que Valencia fue poblada de gente catalana." S. XVII: Gaspar Escolano, a les "Décadas de la Ciudad y Reino de Valencia" 1610. "como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó de ella la lengua, y estan tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los de este reino debajo el nombre de catalanes, sin que las naciones hicieren diferencia ninguna a catalanes y valencianos." Poqueta cosa, no només parlen lo mateix, sino que som lo mateix per a don Gaspar. S: XVIII: el dominic d' Ontinyent Luis Galiana en la carta pròleg que encapsala el "Diccionario Valenciano-Castellano" de Carles Ros: "cualquier que imprimiese esta grande obra nada habia de perder, porque todos los que fuesen de buen gusto en este Reyno la querrian, y en Mallorca y en Cataluña se despacharian también muchos ejemplares, por ser la lengua de todos reinos una misma en la substancia, Y aún en el modo, si hablamos de tiempo más antiguo." S.XIX: Vicent Boix el 1881 escriu: "Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes vulgares y romanos". S.XX : Lluís Fullana el 1908. "Escriure totes les característiques catalanes usades dins lo Regne de Valencia, equivaldria a escriure una gramàtica catalana i posar en la portada "Gramàtica de la llengua valenciana" (...) Tot açò per indicar que les característiques catalanes són unes mateixes que les valencianes". Has de portar dades científiques, sino hauràs de reconèixer que el valencià és un dialecte del català lo mateix que el barceloní ho és. Si negues lo que és evident a Catalunya, i lo que és evident per a la majoria dels valencians que tenen el valencià/català com a llengua materna, començaré a pensar que simplement no t'agrada lo català i ja està. Molt molt bo... de debó. Aquesta exposició és digna d'elogi! Resulta curiós que es consideri la mateixa llengua, aquella parlada a Espanya, Argentina, Mèxic, Filipines i Cuba... aquella llengua parlada al Regne Unit, Estats Units, Canadà, Nova Zelanda i Austràlia... aquella llengua parlada a França, Quebec i Algèria... Però que de cap de les maneres, sigui la mateixa llengua aquella que és parlada a Catalunya i País Valencià. I cony... que a més, jo l'entenc perfectament!
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València EI, SISTER I QUE PASA SI JO DIC NORMALMENT "LLAVORS" I EL QUE ES ASEGUT AL MEU COSTAT DE TAULA DIU "A LLAVORIS" QUI ES L'EXTRANGER ELL O JO??? OSTIA, PRO SI EL D'ENFRONT HA DIT ""A VEURE" I JO DIC "A VERA" DEUEN SER FORANIS AQUETS DOS NOIS!!!!!!!!! AI MARE, ENCARA ESTEM AIXI FOYONER!!!!!!!!!!!!! I si diu a vore?. Ai que em sembla que les meves idees comencen a trontollar pels sòlids arguments exposats per Foyoner
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Respecte de les normes del Puig, només reflexen una minoritària zona geogràfica, ja que fins i tot dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'hi adapten, que canvien, com he llegit més amunt, "entonses", si que apareix en alguns territoris però 1: és un castellanisme molt clar, 2: hi ha pobles on s'utilitza la forma "llavors", i, per tant, no es pot acceptar unes normes que diuen ser "valencianes" si no respecten ni els seus propis parlants. Al Païs Valencià es diu "ací o aquí", "eixir o sortir", etc. Les normes del Puig no ho tenen en compte...

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.