Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Ei, Foyero, les explicacions que ja t'han donat per aquí certament expliquen el misteri, però vols saber una cosa? Se me'n refot si tens proves de que la galàxia d'Andròmeda és una mascletà alienígena que se'ls va escapar de les mans. Se me'n refot tot tu. Porta'ns les proves de tot el que estàs fent per què la llengua que dius que no és català deixi d'estar marginada per l'espanyol al País Valencià i recuperi la posició que li pertoca i llavors mereixaràs una mica de respecte. Mentrestant no ets ni serà mai altra cosa que un Fullero. Bon vent! Editat al dia 02 de desembre del 2004, a les 23:29
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València catala que anc fos e ab pus bell catalanesc. Llegiu això en veu alta a vera qui ho diu més rapid
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Enmig de la mar diu: de la Crònica de Ramon Muntaner: Bah! Eixe no tenia ni puta idea Pregunteu-li a la plana major de la intel·lectualitat blavera
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València Jo aporte dades d'escriptors antics a favor d'una teoria, vosaltres aporteu dades d'escriptors tan antics com els meus a favor d'una altra teoria. Quin escriptor encerta i qual no? Jo no busque la polèmica (bo un poquet si ) només deixar la meua opinió que no pots acudir als clàssics per a defendre una postura, sense assumir que un altre clàssic potser dirà tot al contrari. PD: No es pot mesclar la cultura amb la política (bo lamentablement si que es pot però no s'hauria de mesclar), i dir que per tindre unes idees eres feixista o extremista. Sóc d'un poble xicotet de València i fins a la quarta generació que he pogut rastrejar tots nascuts a Foios i parlant en Valencià. Políticament mes d'esquerra (al meu iaio no el van afusellar per roig de miracle) que una altra cosa, i abans m'exilie que del P.P. No parle des de l'anticatalanisme, poble a què respecte i admire, però no em sent català, ho sent si això molesta a algú Sí, ja se veu quins autors, com Alminyana, Mourelle o Luca de Tena, tots ells ESPANYOLÍSSIMS. Respecte a la portada del Blanquerna (escrit per un MALLORQUÍ RAMON LLULL. Com és que l'entenien a València si parlavaunallengua diferent?), ja t'he contestat, i no m'agradarepetir tantles coses. I al final has donat la clau: LA COMARCA DE L'HORTA, LA SEUA LLENGUA APITXADA I LA SEUA (EN GENERAL I NO TOTAL AFORTUNADAMANT) PARANOIA ANTICATALANA. Doncs mira, te vaig a contestar: Jo sóc valencià, originari de la valencianíssima comarca de la Valldigna, amb TOTS els meus avantpasats valencianoparlants (els més vells no sabien castellà). I per tant, EM NEGUE A QUE M'IMPOSEU LA VOSTRA LLENGUA VALENCIANA APITXADA. Te queda clar?
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València BON DIA Xavier . A VERA QUE EM SEMBLA QUE T'ESTAS LIANT UNA MICA. JO NO EM SENTU PERUÀ, PRO NO CREC QUE FACI FALTA SENTIR-SE PERUÀ PER SABER QUE ALLÀ ES PARLA L'ESPANYOL, NO???? O PER NO POSAR-HO TAN FACIL A ALGUNS, NO FA FALTA SENTIR-SE PERUÀ PER SABER QUE LA LLENGUA D'ALLÀ I LA DEL TEU PAIS ES LA MATEIXA, NO???
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València El roder de Benimaclet: En la portada esta clarament especificat que és la traducció al valencià. Jo no tracte d'imposar la meua llengua a ningú, cada un té la seua i és molt lícit que la defenga. GERMANOR: Jo no em sent peruà ni català, i pense que la meua llengua és el valencià i no el català, però eixe és el meu pensament i no li'l vull imposar a ningú, és una convicció personal. La terra és plana? Els català és una llengua inventada? Deixem de contestar les provocacions dels blavers! Les idees secessionistes i d'auto-immolació lingüística no ténen ni representació parlamentària. Ni el PP creu en la paranoia blava.
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València El roder de Benimaclet: En la portada esta clarament especificat que és la traducció al valencià. Jo no tracte d'imposar la meua llengua a ningú, cada un té la seua i és molt lícit que la defenga. GERMANOR: Jo no em sent peruà ni català, i pense que la meua llengua és el valencià i no el català, però eixe és el meu pensament i no li'l vull imposar a ningú, és una convicció personal. 1-Què gilipolles que sou amb lo de la "portada". I si jo faig un llibre i dic que està escrit en "la llengua de Benimaclet", existeix aquesta llengua? I respecte a les denominacions locals per ala llengua a l'Edat Mitjana, ja 'he parlat d'això i no pense repetir-me. 2-Les normes del Puig i la llengua blavera en general SÍ QUE PRETÉN IMPOSAR LA VARIANT APITXADA ULTRACASTELLANITZADA A LA RESTA DE VALENCIANS. Cosa inacceptable i que mai consentirem. o siga , que un de La marina alta hauria de dir "sétxe txutxes d'un txutxat mentxen fetxe d'un pentxat" això és antinatural, neng! Jo als blavers els fotia canya amb l'argument de que si ells ,que són de valència ,volien separar-se del català, els de les comarques d'alacant amb més "arguments" i que res d'apitxat ni "TE diré" ni molts dels "arguments" que ells per ignorància t'amollaven. És molt difícil trobar blavers amb ganes d'enraonar.Per que serà? Editat al dia 03 de desembre del 2004, a les 19:28
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València FOYERO, si et sents valencià és bo i d'orgull, si no et sents català ningú t'obligarà, peró espero que per lógica no et sentis pas espanyol..., perque si defenses que la llengua t'impedeix comulgar amb catalans, mallorquins i valencians tots, mòlt menys podràs comulgar amb castellans, gallecs, bascos, o amzighs (els berbers de Ceuta). Finalment veig el teu raonament: no et sents català: peró que té a veure aixó si el valencià és o no és català ? Cap brasiler se sent portugués, peró ningú nega l'unitat de la llengua, cap mexicà se sent espanyol, peró ningú nega que el mexicà és espanyol, cap xilé se sent espanyol peró ningú nega que parlen lo mateix, etc. Negar l'unitat de la llengua en base d'un sentiment subjetiu és totalment acientífic, com si ara digués jo que l'ibissenc no és català per que els ibissencs em cauen malament (no és el cas). A més, encara no se de quina llengua va traduir SEGONS el Bonlabi la Blanquerna (del llatí ?, del llemosí ?, de l'àrab ?, del mallorquí ?, del klingon ??). I fixa't, diu que empra els originals, no un sino varios, un traductor en té prou amb un llibre, a menys que n'hi hagin de varies versions i les necessiti totes per contrastar els siginificats, a més a més en Llull s'inventava neologismes llatins... Jo flipo.
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València “El roder de Benimaclet:” Jo no se si algú pretén imposar la seua variant lingüística als altres, ni sóc de cap partit polític ni de cap societat, es com parle en el meu poble, i com parlaven els meus pares i iaios, i si és la llengua valenciana apitxada pues bé, és el meu valencià, jo no l'impose a ningú. Vitalis No em sent català però no sóc anticatalà, el problema potser serà mes polític que lingüístic, l'admet, però en els últims trenta anys s'ha mesclat tot tant que ara és complicat delimitar-ho. Com he llegit en este fòrum potser la solució siga declarar-nos uns polacos del nord i altres polacos del sud i tots contents Sobre la traducció del blanquerna et remet a esta Web http://members.fortunecity.com/tremosa/llengua/d-06.htm No m'agrada repetir tant les coses: 1-Ramon Llull era mallorquí. 2-Tu parles apitxat i jo valencià meridional. 3-Torne a fir-te que Dant deia que escrivia en llengua toscana. I en qualsevol cas, si un diu que escriu en una llengua, existeix eixa llengua? En fi, passa't pel Cantó de Foios, on hi van prou nacionalistes i a veure si ells te poden obrir els ulls i se't va la cabuderia que mostres.
de la Crònica de Ramon Muntaner: "enaixi apreseren del catalanesc de cascun lloc de Catalunya e del regne de Valencia tot ço que bo ne bell era, e aixi cascun d'ells fo lo pus perfet catala que anc fos e ab pus bell catalanesc." Ramon Muntaner es manifestava nat de Peralada i ciutadà de València FOYERO, llavors, com expliques això? (m'agradarà veure-ho): Sobre la llengua dels valencians Informes i documents 1998 Universitat de València Aquest document correspon a parts de les pàgines 57 a 98, capítol "Testimonis Històrics" del llibre publicat per la Universita de València i que representa un "recull dels documents que les universitats valencianes han elaborat i presentat a les institucions públiques i al conjunt de la societat en relació a la identitat de la llengua dels valencians i a l'organisme que hauria de servir de referència normativa." amb data de juny de 1998. Segle XIV [1325-29] Ramon Muntaner¹, Crònica, cap. XVII. A cura de Ferran Soldevila. Barcelona: Selecta, 1971. [b][i]E com la dita ciutat [de Múrcia] hac presa, poblàla tota de catalans, e així mateix Oriola, e Elx, e Alacant, e Guardamar, Cartagènia e los altres llocs. Sí, siats certs que tots aquells qui en la dita ciutat de Múrcia e en los davant dits llocs són, [...] parlen del bell catalanesc del món.[/i][/b] 1. Cronista empordanés (1265-1336) que residí durant alguns anys a València i Xirivella on començà el 1325 a redactar la seua Crònica. [1341] Carta de cessió del lloc de Sagra (Marina Alta) a l'Orde de Santiago estesa per duplicat a València el 17 de setembre de 1341, pel notari valencià Bernat de Soler. (Archivo Històrico nacional, Órdenes Militares, Uclés, Sagra i Sanet, carp. 307, núm. 6) [b][i][l'una] scripta en letra e lengua castellana, et la otra [...] en plan escripta en letra e lengua catalana.[/i][/b] Segle XV [1400] Carta dels Jurats de València al veguer i jurats de Girona tramesa l'1 de setembre de 1400. (Arxiu Municipal de València, Lletres missives, g³-7, s.f. [28 r i v]) [b][i]Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lebguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...][/i] [/b] [1415] Carta del rei Ferran d'Antequera al sultà del Marroc, a propòsit d'una reclamació. (El document sencer és publicat per M. Arribas Palau, "[b[i]]Reclamaciones cursadas por Fernando de Aragón a Abu Sa'id 'Utman III de Marruecos", Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXX (1963-1964), p. 320.) Nos empero, querientes procedir en esto legíctimament e segunt dreyto e razon, vista una letra o carta morisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadi nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán, por lo qual parece del deudo de las ditas MCCC doblas restantes de la dita mayor cuantía o precio de los ditos drapos o panyos [...][/i][/b] [1412-18] Sant Vicent Ferrer, Reportationes sermonum Reueredissimi Magistri Vicentii Ferrarii, predicatoris finis mundi. (Citat per Roc Chabàs en "[b][i]Estudio sobre los sermones valencianos de San Vicente Ferrer, que se conservan manuscritos en la Biblioteca de la Basílica Metropolitana de València", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 1902, p. 134.) Vosaltres de la Serrania qui estats enmig de castella e de Catalunya, e per ço prenets algun vocable castellà e altre català. La nostra vida és el mig: dessús és la glòria e dejús infern.[/i] [/b] [1389-1459] Sant Antoní, Arquebisbe de Florència, Istoriale, III, tit. 24, c. 8 [referint-se als sermons de sant Vicent Ferrer]. [b][i]Ecco la grande maraviglia. Egli non predicava che nella sua nativa lingua catalana e ogni nazione facilmente lo capiva.[/i][/b] [1492-97] Bernat Fenollar¹ i Jeroni Pau², Regles de esquivar vocables o mots grossers o pagesívols. (Edició i estudi d'Antoni M. Badia i Margarit, Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, XXIII (1950), pp. 137-152; XXIV (1951-1952), pp. 83-116, i XXV (1953), pp. 153-163.) [i][b]Obra subtitulada: "mots o vocables los quals deu esquivar qui bé vol parlar la lengua catalana, a juy del reverend prevere mossèn Fenollar e misser Hierònym Pau [e] altres hòmens diserts catalans e valentians e prestantíssims trobadors": "entre les persones de bon ingeni o experiència, fàcilment se coneix dits vocables ésser d'Empurdà, o d'Urgell, o de Mallorques, o de Xàtiva, o de les Muntanyes, o pagesívols, dels quals no acostumen usar los cortesans ne elegants parladors e trobadors"[/b][/i] 1. Escriptor valencià (1438-1516) que participà com a poeta en diverses obres col.lectives, entre les quals les Obres e trobes en lahors de la Verge Maria (1474). 2. Humanista barceloní (mort el 1497) que va pertànyer al cercle del cardenal Roderic de Borja. Segle XVI [1523] Joan Lluís Vives¹, De Institutione foeminae christianae. (Citat per [b][i]Felip Mateu i Llopis, Lérida y sus relaciones con Valencia, Lleida, 1976.) mandó el monarca que hombres aragoneses y mujeres leridanas fueran a poblarla; y de ambos nacieron hijos que tuvieron como propia la lengua de aquellas, el lenguaje que ya por más de doscientos cincuenta años hablamos entre nosotros.[/i][/b] 1. Filòsof valencià (1492-1540), representant arreu d'Europa de l'Humanisme cristià. [1556] Frederic Furió Ceriol¹, Bononia sive de libris sacris in vernaculam lingua convertendis libri duo. Basilea. (Traducció de Jordi Pérez Durà i col., en Obra Completa, I, CNRS-Universitat de València-UNESCO-Alfons el Magnànim, València, 1996, p. 337) [b][i]Que se traduzca, si quieres, a la lengua hispana y puesto que yo he mantenido una polémica con un valenciano, que se vierta a vuestra lengua; sabes que en vuestra lengua no hay una diversidad menor que en la italiana. Gritará, así pues, Cataluña entera que ha sido mal traducida, porque en su opinión, encontrará muchas cosas descuidadas, extranjeras, inadecuadas y completamente ajenas a los legítimos contenidos de la Biblia. Lo mismo dirán Mallorca y Menorca, lo mismo Ibiza, pues el habla y la lengua de todos esos reinos es común con vosotros aunque os diferencièis en algunos extremos en el sonido, en la pronunciación y en la abertura de la boca.[/i][/b] 1. Humanista valencià (1527-1592) de tendència erasmista, defensor de la predicació en llengües vernacles. [1557] Cristòfor Despuig¹, Col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa. (Citat per J. Ribelles, Bibliografía de la lengua valenciana, II. Madrid, 1929.) [b][i]les forces y potència principal [en la Conquesta de València] tota o quasi tota són de Catalunya, y per ço reserva allí la llengua catalana y no la aragonesa[/i] [/b] 1. Erudit i humanista tortosí (1510-1561/80). [1563] Martí de Viciana¹, Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia, III. València, p.341. [b][i]En Orihuela & su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana: porque en tiempo de la conquista se pobló la tierra más de catalanes que de otras naciones, de los quales heredaron la lengua, coraçon, manos & obras[/i][/b] 1. Historiador valencià (1502-1582). Segle XVII [1610] Gaspar Escolano¹, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia. València, llibre I, cap. XVI, c. 108. [b[i]]Como fue poblado desde su conquista casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua, y están tan paredañas y juntas las dos provincias, por más de trescientos años han pasado los deste reino [València] debajo del nombre de catalanes, sin que las naciones extranjeras hiciesen diferencia ninguna de catalanes y valencianos.[/i][/b] 1. Historiador i eclesiàstic valencià (1560-1619), cronista del Regne de València. Segle XVIII [1734] Carles Ros¹, Epítome del Origen y Grandezas del Idioma Valenciano. València [citant G. Escolano]. [b][i]que se dieron tan buena maña nuestros passados en perfeccionar el idioma Valenciano, que con ser el mesmo que el Catalan, se ha quedado este montaràz, mal sonante, y grossero, y el Valenciano ha passado a ser cortesano, y gentil[/i][/b] 1. Escriptor valencià (1703-1773), autor de nombrosses obres de reivindicació del valencià. [1747] Vicent Ximeno¹, Escritores del reyno de Valencia. València. [b][i][valencians i malllorquins] de ellos [els catalans] tienen el origen y la lengua.[/i] [/b] 1. Bibliògraf valencià (1691-1764). [1760] Memorial presentat pels diputats de Barcelona, València, Ciutat de Mallorca i Saragossa a les corts convocades pel juliol de 1760. (Citat per Joan Reglà, Introducció a la història de la Corona d'Aragó. Dels orígens a la Nova Planta. Ciutat de mallorca: Moll, 1969, pp. 175-176.) [b][i]Hay otras leyes que obligan a que en Cataluña, Valencia y Mallorca sean obispos y clérigos de sus iglesias los que nacieron o se criaron en aquellos reynos. Porque en ellos se habla una lengua muy particular y aunque en las ciudades y villas principales muchos entienden y hablan la castellana, con todo los labradores ni saben hablarla ni la entienden. En las Indias, cuyos naturales, según se dize, no son capaces del ministerio eclesiàstico los párrocos deben entender y hablar la lengua de sus feligreses. ¿Y van a ser los labradores catalanes, valencianos y mallorquines de peor condición que los indios, haviéndose dado en aquellos reynos hasta los curatos a los que no entienden su lengua?[/i][/b] [1763] Gregori Maians i Ciscar¹, carta al bisbe Ascensi Sales. [b][i]Los libros que VS me envió llegarón a mis manos bien acondicionados. El Gazofilazio es muy de mi gusto, no tanto por su abundancia [...] como por la lengua catalana que estimo como propia.[/i][/b] 1. Escriptor valencià (1699-1781) de l'època de la Il.lustració que exercí una gran influència en els cercles intel.lectuals del seu temps. [1764] Fr. Lluís Galiana¹, carta a Carles Ros. (Reproduïda en C. Ros, Diccionario valenciano-castellano. València: Impremta de Benito Monfort, s.p.) [b][i]cualquiera que imprimiesse esta grande obra, nada havia de perder, porque todos los que fuessen de buen gusto en este Reino la querrían, i en mallorca, i cataluña se despacharian tambien muchos ejemplares, por ser la Lengua de todos estos reinos una misma en la substancia, i aun casi en el modo, si hablamos de tiempo mas antiguo.[/i][/b] 1. Escriptor i religiós valencià (1740-1771), preocupat per la recuperació de la llengua i autor de la Rondalla de rondalles. [1778] Francesc Cerdà i Rico¹, Notas al canto del Turia de la Diana Enamorada. Madrid. [b][i]bajo el nombre de Catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua...[/i][/b] 1. Erudit il.lustrat valencià (1739-1800). [1783] Joan Antoni Maians i Ciscar¹, carta a Josep Vega i Sentmenat. (Recollida per Antoni Mestre en Historia, fueros y actitudes políticas. Mayans y la historiografía del XVIII. Oliva, 1970.) [b][i]Su lengua [la de Catalunya] en Espanya i en Francia huvo tiempo en que fue la más culta, pero en ambas partes ha tenido igual desgracia passando de dueña a criada, i los interesados en su conservación son los primeros que la han abandonado con menor o mayor prissa. En esto los valencianos hemos ganado la palma, como más inmediatos al riñon de Castilla. [...] Vamos, pues, a vindicar el descuido de nuestra lengua con esse que Vmd. intitula Thesoro de la lengua cathalana i ciertamente essa provincia es la que deve tomar a su cargo la empresa porque es la que mantiene esta lengua i la que conserva más memorias de ella[/i].[/b] 1. Escriptor valencià (1718-1801), canonge, rector de la Universidad de València. [1791] Antoni de Capmany¹, Libro del Consulado (apèndix). Madrid. [b[i]]El catalán, a mediados del siglo XIII, era la lengua nacional de tres provincias o reinos, es a saber, de Catalunya, Valencia, Mallorca, Menorca e Ibiza, y de allí se comunico a mucha parte de Aragón [...] Fue, es una palabra, una lengua nacional, y no una jerga territorial, desde el siglo XII hasta principios del presente.[/i] [/b] 1. Historiador, polític i filòleg barceloní (1742-1813). Segle XIX [1801-08] Gaspar de Jovellanos¹, carta al canonge de Tarragona C. González de Posada (durant el confinament a Valldemossa). (Reproduïda a Pere Marcet, Història de la llengua catalana, II, Barcelona, 1987, p.5) [b][i]Si no me engaño, tardará usted poco en desbautizarla a la que llama lengua lemosina, para ponerle el nombre de catalana [...] se extendió y cundió por todo el reino de Valencia, y saltó a las islas Baleares, pudiendo decirse que antes de la mitad del siglo XIII los aledaños de su imperio estaban señalados en el Ródano, el Turia y al confín oriental a Menorca.[/i][/b] 1. Escriptor i polític espanyol (1744-1811). [1804] Antoni Febrer i Cardona¹, Principis generals de la llengua menorquina. [b][i][el títol d'aquest llibre no és] perquè considéria que aquesta llengua dèguia el seu origen a Menorca, sabent molt bé que aquesta ila fonc fundada de valencians, catalans, etc,. els quals e-hi portaren la seua llengua, que és la mateixa que nosaltres usam i antigament s'anomenava llemosina, [...] És doncs, no únicament per als menorquins, sinó també per als mallorquins, catalans i valencians que jo he treballat aquesta gramàtica...[/i][/b] 1. Gramàtic i escriptor menorquí (1761-1841). [1859] Reglament dels Primers Jocs Florals de Barcelona. (Citat per Joan Martí i Josep Moran, Documentos d'història de la llengua catalana. Barcelona, 1986.) [b][i]No se premiaran sinó les poesies escrites en pur català, ja sia lo antic o ja lo literari modern, lo qual se pot cultuivar així en Catalunya com en València, Mallorca i Roselló.[/i][/b] [1876] Benvingut Oliver¹, Historia del derecho en Cataluña, Mallorca y Valencia. Código de las costumbres de Tortosa, I. Madrid. [b][i][existe] una comunidad de usos, costumbres, legislación y tradiciones entre los habitantes de territorios conocidos con los antiguos nombres de Principado de Cataluña y Reino de Mallorca y de Valencia [...] Este hecho, que, si no somos los primeros en descubrir, nadie hasta ahora lo ha proclamado, arroja inesperada luz sobre toda nuestra historia y sobre el verdadero carácter de los pueblos que podemos llamar de lengua catalana...[/i][/b] 1. Jurista i historiador valencià (1836-1912), natural de Catarroja, que estudià el dret foral de l'antiga Corona d'Aragó. [1878] Constantí Llombart¹, Excel.lencies de la Llengua Llemosina. Discurs panegirich llegit en la solemne sesió inaugurativa de Lo Rat-Penat. València. [b][i]No, valencians, no es morta nostra expresiva llengua llemosina, com los seus malhavirats inimichs semblaba desijaben, gracies als generosos esforços de nostres germans de Catalunya y les illes Mallorques [...] En la mateixa llengua fonch criat en Montpeller, y parlà nostre molt alt é invicte Rey En Jaume. Ab ella escrigué, á imitació de Juli Cesar, ses conquestes y á imitació d'els romans la introduhí ab la sua religió en les Mallorques, y en Valencia y son antich regne al conquestarlos. [...] la llemosina llengua fonch la cortesana ab qu'en Aragó, Valencia y Catalunya, los reys parlaben [...]; dissentint aquesta llengua en los tres amunt citats dominis, sols en alguna qu'atra petita variació, ya en la manera de pronunciar-se, ya en la adopció d'algunes veus originaries, insignificants diferencies molt meyns notables si es vol encara, que les que'l castellà sofrix en les divereses provincies hon se parla. Sempre ademés s'ha observat qu'en los confins d'Aragó, Valencia y Catalunya, s'ha parlat ab més correctitut y puretat qu'en lo mateix interior d'ells propis nostra llengua.[/i][/b] 1. Pseudònim de l'escriptor valencià Carmel Navarro i Llombart (1848-1893), fundador de la societat Lo Rat-Penat i de diverses revistes i autor de diverses obres de reivindicació del valencià. [1878] Constantí Llombart, "Ensayo de ortografía lemosino-valenciana". (Inclòs en el Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, 1887, p. XVII.) [b[i]]Partiendo de este principio, siempre hemos creído lo más conducente á nuestro fin, establecer una doble división de lugar y tiempo en nuestra lengua que, sin duda, para su porvenir daría excelentes resultados prácticos. La primera de ellas, es decir, la que al punto donde se habla se refiere, reducida está á la aplicación indistinta del calificativo de lemosín á las tres diversas ramas del árbol de nuestra lengua, que son el catalán, el mallorquín y el valenciano, denominándose respectivamente lemosino-catalán, lemosino-malloqrquín y lemosino-valenciano, según el dictado lemosín, ya que tal fué el nombre de pila que, por razón de haber nacido en Limoges, así como por haber nacido en Castilla se denomina á la lengua española castellana, le es en todos casos apropiado. De este modo obtendríanse las consiguientes ventajas de facilitar en mucho la unificación de nuestra lengua, pudiendo, por otra parte, desarrollarse autonómicamente cada una de por sí, evitándose quizás mezquinos recelos ó antagonismos que entre sus cultivadores pidieran algún día suscitarse.[/i][/b] [1887] Vicent Boix¹, "Censura oficial" al Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig i Martínez. València: Pascual Aguilar, p. 7. [b][i]Nuestra lengua, aunque catalana, no es substancialmente diferente [de la de Catalunya] más que en el dialecto, pronunciación, conjunto de voces y vocablos árabes, vulgares y romanos.[/i][/b] 1. Escriptor romántic i historiador valencià (1813-1880) que fou cronista de València. [1888] Teodor Llorente i Olivares¹, "El movimiento literario en Valencia en 1888", La España Moderna, 1. (Reproduït a Almanaque de Las Provincias para 1890, p. 71.) [b][i]en Cataluña, Valencia y Mallorca, no ha de haber más que una lengua literaria, a cuya unidad no afecten las variantes de sus vulgares dialectos[/i][/b] 1. Poeta, escriptor, periodista i polític conservador valencià (1836-1911), fundador del diari Las Provincias i impulsor de la Renaixença literària. [1888-89] Roc Chabàs¹, "Nuestro regionalismo", El Archivo, 3, p. 284. [b][i]Desde que vaix naixer he tingut à molt plaer el parlar la llengua que, surtint del llemosí com à rama del provençal, vingué catalana al ser barrejats los sarrahins, dictant els Furs, que feleces féren estes comarques[/i][/b] 1. Eclesiàstic i historiador (1844-1912), fou canonge de la seu de València i fundà la revista d'estudis històrics El Archivo. Influí en la renovació de la historiografia valenciana. [1894] Roc Chabàs, carta [datada l'1 d'abril] al R. P. Juan Berkman. (Citat per M. Bas Carbonell a Roque Chabás, el historiador de la Renaixença. Dénia: canfali, 1995, p. 247.) [i][b][...] el idioma ue se habla en Valencia y Barcelona no nació aquí espontáneamente sino que fue importado de Cataluña: es pues catalán por su origen[/b][/i] [1896] Juan Valera¹, citat en Revista de Catalunya, XVIII (193 , pp. 118-119. [b][i]Como dialecto o variedades del catalán, bueno es que duren el mallorquín y el valenciano; pero, ¿no sería conveniente que los autores de Valencia, de las Baleares y de Cataluña propendiesen a unificar literariamente su lenguaje y a tener literariamente uno solo?[/i][/b] 1. Escriptor andalús (1824-1905), conegut per les seues novel.les i també per treballs de crítica literària Editat al dia 03 de desembre del 2004, a les 19:35
Companys, ahir vaig tenir un debat espontani en un sopar familiar sobre la qüestió de l'independentisme. Em sento orgullós de mi mateix perquè vaig reconèixer als altres el dret de no voler-la, la independència, i de pensar de manera diferent que jo. Al cap i a la fi, així som nosaltres: no volem imposar res. Vaig poder exposar els meus arguments però se'm va acusar d'allò típic de tenir el cap ple de pardals, etc. El que voldria és saber quins llibres i documents podria deixar-los llegir per tal que m'entenguin. No prentenc convèncer-los d'esdevenir independentistes, només vull que reconeguin que és quelcom viable i que, en tot cas, hem de decidir els catalans, el que volem fer amb la nostra terra. Vull que deixin de pensar que si Catalunya esdevé independent, no podran anar a visitar la família que viu fora ni rebre visites. Aquest últim argument per part seva és pura demagògia, però ho creuen de debò. Repeteixo, voldria saber quins llibres o documents els puc fer llegir, tenint en compte que cal descartar aquells llibres que els independentistes llegim amb delit però que a un no independentista no li agradarien gens. Vull llibres realistes i imparcials. Es tracta de fer que aquesta gent, que defensa el català i tot això, també entengui que ecspanya ens agredeix, cosa que no veuen. Pensen que ara estem millor que mai i que Catalunya no és una colònia. I precisament perquè fa gairebé 300 anys que ho és, és vergonyós que no s'hagi pogut descolonitzar. Em desespera la intolerància. Ajudeu-me! Com era aquella frase? Més o menys, "estic en contra del que dius, però em deixaria matar pel teu dret a dir-ho". Alguna cosa així. M'encanta. I hi predico. Però no rebo el mateix tracte. Qualsevol de Victor Alexandre, Senyor President (Carta Oberta) per exemple. Que és dels últims (abans del del Carod si no m'equivoco). Tracta tot de temes de manera planera sobre pq som una nació, tenim el dret de ser lliures, el català, l'autoodi, etc... tot amb exemples molt clarificadors, experiències propies i alienes, anàlisis de la vida política actual, etc... El pots llegir tant tu per tenir arguments i conscienciar-te de coses que no hi hauries caigut, com donar-li a algú que vulgui fer l'esforç de llegir-se el llibre. A part que no són molt llargs i són fàcils de llegir.
Companys, ahir vaig tenir un debat espontani en un sopar familiar sobre la qüestió de l'independentisme. Em sento orgullós de mi mateix perquè vaig reconèixer als altres el dret de no voler-la, la independència, i de pensar de manera diferent que jo. Al cap i a la fi, així som nosaltres: no volem imposar res. Vaig poder exposar els meus arguments però se'm va acusar d'allò típic de tenir el cap ple de pardals, etc. El que voldria és saber quins llibres i documents podria deixar-los llegir per tal que m'entenguin. No prentenc convèncer-los d'esdevenir independentistes, només vull que reconeguin que és quelcom viable i que, en tot cas, hem de decidir els catalans, el que volem fer amb la nostra terra. Vull que deixin de pensar que si Catalunya esdevé independent, no podran anar a visitar la família que viu fora ni rebre visites. Aquest últim argument per part seva és pura demagògia, però ho creuen de debò. Repeteixo, voldria saber quins llibres o documents els puc fer llegir, tenint en compte que cal descartar aquells llibres que els independentistes llegim amb delit però que a un no independentista no li agradarien gens. Vull llibres realistes i imparcials. Es tracta de fer que aquesta gent, que defensa el català i tot això, també entengui que ecspanya ens agredeix, cosa que no veuen. Pensen que ara estem millor que mai i que Catalunya no és una colònia. I precisament perquè fa gairebé 300 anys que ho és, és vergonyós que no s'hagi pogut descolonitzar. Em desespera la intolerància. Ajudeu-me! Com era aquella frase? Més o menys, "estic en contra del que dius, però em deixaria matar pel teu dret a dir-ho". Alguna cosa així. M'encanta. I hi predico. Però no rebo el mateix tracte. Sobre la viabilitat de l'indepèndencia, el Llibre del profesor de dret constitucional Hector Lopez i Bofill: "La Indèpendencia i la Realitat"
Companys, ahir vaig tenir un debat espontani en un sopar familiar sobre la qüestió de l'independentisme. Em sento orgullós de mi mateix perquè vaig reconèixer als altres el dret de no voler-la, la independència, i de pensar de manera diferent que jo. Al cap i a la fi, així som nosaltres: no volem imposar res. Vaig poder exposar els meus arguments però se'm va acusar d'allò típic de tenir el cap ple de pardals, etc. El que voldria és saber quins llibres i documents podria deixar-los llegir per tal que m'entenguin. No prentenc convèncer-los d'esdevenir independentistes, només vull que reconeguin que és quelcom viable i que, en tot cas, hem de decidir els catalans, el que volem fer amb la nostra terra. Vull que deixin de pensar que si Catalunya esdevé independent, no podran anar a visitar la família que viu fora ni rebre visites. Aquest últim argument per part seva és pura demagògia, però ho creuen de debò. Repeteixo, voldria saber quins llibres o documents els puc fer llegir, tenint en compte que cal descartar aquells llibres que els independentistes llegim amb delit però que a un no independentista no li agradarien gens. Vull llibres realistes i imparcials. Es tracta de fer que aquesta gent, que defensa el català i tot això, també entengui que ecspanya ens agredeix, cosa que no veuen. Pensen que ara estem millor que mai i que Catalunya no és una colònia. I precisament perquè fa gairebé 300 anys que ho és, és vergonyós que no s'hagi pogut descolonitzar. Em desespera la intolerància. Ajudeu-me! Com era aquella frase? Més o menys, "estic en contra del que dius, però em deixaria matar pel teu dret a dir-ho". Alguna cosa així. M'encanta. I hi predico. Però no rebo el mateix tracte. Explica'ls els milers d'euros que tindrien ells a la seua butjaca cada any i que ara no tenen perque hem de ser "solidaris" per collons. Comenta'ls que per què serà que l'estat s'hi nega sistemàticament a explicar que fan amb la pasta gansa de tots quan explicar eixes coses és el més normal en un mun de paisos civilitzats una ajudeta: http://www.tancamentdecaixes.org/catalunya/ESPOLI13.pdf
Companys, ahir vaig tenir un debat espontani en un sopar familiar sobre la qüestió de l'independentisme. Em sento orgullós de mi mateix perquè vaig reconèixer als altres el dret de no voler-la, la independència, i de pensar de manera diferent que jo. Al cap i a la fi, així som nosaltres: no volem imposar res. Vaig poder exposar els meus arguments però se'm va acusar d'allò típic de tenir el cap ple de pardals, etc. El que voldria és saber quins llibres i documents podria deixar-los llegir per tal que m'entenguin. No prentenc convèncer-los d'esdevenir independentistes, només vull que reconeguin que és quelcom viable i que, en tot cas, hem de decidir els catalans, el que volem fer amb la nostra terra. Vull que deixin de pensar que si Catalunya esdevé independent, no podran anar a visitar la família que viu fora ni rebre visites. Aquest últim argument per part seva és pura demagògia, però ho creuen de debò. Repeteixo, voldria saber quins llibres o documents els puc fer llegir, tenint en compte que cal descartar aquells llibres que els independentistes llegim amb delit però que a un no independentista no li agradarien gens. Vull llibres realistes i imparcials. Es tracta de fer que aquesta gent, que defensa el català i tot això, també entengui que ecspanya ens agredeix, cosa que no veuen. Pensen que ara estem millor que mai i que Catalunya no és una colònia. I precisament perquè fa gairebé 300 anys que ho és, és vergonyós que no s'hagi pogut descolonitzar. Em desespera la intolerància. Ajudeu-me! Com era aquella frase? Més o menys, "estic en contra del que dius, però em deixaria matar pel teu dret a dir-ho". Alguna cosa així. M'encanta. I hi predico. Però no rebo el mateix tracte. "Jo no soc espanyol" de Víctor Alexandre. També en te més: "Despullant Espanya..." Crec que un de molt bò és el que t'han dit a d'alt (d'Hèctor Bofill).
Companys, ahir vaig tenir un debat espontani en un sopar familiar sobre la qüestió de l'independentisme. Em sento orgullós de mi mateix perquè vaig reconèixer als altres el dret de no voler-la, la independència, i de pensar de manera diferent que jo. Al cap i a la fi, així som nosaltres: no volem imposar res. Vaig poder exposar els meus arguments però se'm va acusar d'allò típic de tenir el cap ple de pardals, etc. El que voldria és saber quins llibres i documents podria deixar-los llegir per tal que m'entenguin. No prentenc convèncer-los d'esdevenir independentistes, només vull que reconeguin que és quelcom viable i que, en tot cas, hem de decidir els catalans, el que volem fer amb la nostra terra. Vull que deixin de pensar que si Catalunya esdevé independent, no podran anar a visitar la família que viu fora ni rebre visites. Aquest últim argument per part seva és pura demagògia, però ho creuen de debò. Repeteixo, voldria saber quins llibres o documents els puc fer llegir, tenint en compte que cal descartar aquells llibres que els independentistes llegim amb delit però que a un no independentista no li agradarien gens. Vull llibres realistes i imparcials. Es tracta de fer que aquesta gent, que defensa el català i tot això, també entengui que ecspanya ens agredeix, cosa que no veuen. Pensen que ara estem millor que mai i que Catalunya no és una colònia. I precisament perquè fa gairebé 300 anys que ho és, és vergonyós que no s'hagi pogut descolonitzar. Em desespera la intolerància. Ajudeu-me! Com era aquella frase? Més o menys, "estic en contra del que dius, però em deixaria matar pel teu dret a dir-ho". Alguna cosa així. M'encanta. I hi predico. Però no rebo el mateix tracte. 1) Des del punt de vista JURÍDIC: - "La independència i la realitat", Hèctor López Bofill 2) Des del punt de vista ECONÒMIC: - "Independència econòmica: la viabilitat econòmica", Xavier Sala-i-Martin: http://www.columbia.edu/~xs23/papers/independ.htm - "Viabilitat econòmica estatal catalana": http://www.desequilibri.net/estudis/Viabilitat%20econ%F2mica%20estatal%20catalana.pdf - Llibre de pròxima aparició: "L'espoli fiscal" (Ramon Tremosa, 3i4) - Llibres "Ni som ni serem" i "Entre l'espanya i la paret" (Xavier Roig) - Tota la resta de documents sobre l'espoli fiscal que apareixen a: http://www.desequilibri.net/cat/estudis.asp ) 3) Des del punt de vista LINGÜÍSTIC: - "Llengua estàndard i variació lingüística", Gabriel Bibiloni (3i4) - Selecció de textos, Gabriel Bibiloni: http://www.bibiloni.net/seleccio.htm - "El català: una llengua en perill d'extinció?", M.Carme Junyent http://www.revistaigualada.com/revista1/catala.htm 4) Des del punt de vista CULTURAL/ESPIRITUAL/SOCIAL: - "Obra escrita", Carles M. Espinalt (El Llamp) - "Jo no sóc espanyol", Víctor Alexandre. - "Despullant Espanya", Víctor Alexandre. - "Senyor President (Carta Oberta)", Víctor Alexandre. Crec que serà suficient... JM toni el gros, si després d'aquest missatge no en tens prou només et queda explicar-ho com els del PP d'elx Se m'escapa... expliqueu-me això del PP d'Elx! Digueu-me ignorant, però... Bé, he llegit els vostres comentaris i els tindré en compte. Ara caldrà que vulguin fer l'esforç de llegir. Jo ja vaig tenir arguments i no em van enganxar en calces en res, però ho van entendre com a opinió meva sense fonament. Sense proves... ja pots parlar, ja. No sé si m'enteneu. Em van arribar a dir que a Catalunya ja no hi havia agressions al català. Com respons a algú que ho diu convençudament? I estem parlant d'algú que és d'aquí i que se sent catala/na. Quina desesperació! No us passa? De veritat que no saps que ha passat amb els PPros d'elx? http://revistes.upc.es/~dikfib/Batussa_PP_Elx-Els_militants_del_PP_no_es_posen_dacord_i_ho_arreglen_com_millor_saben_es_a_dir_a_mastegots.zip
Companys, ahir vaig tenir un debat espontani en un sopar familiar sobre la qüestió de l'independentisme. Em sento orgullós de mi mateix perquè vaig reconèixer als altres el dret de no voler-la, la independència, i de pensar de manera diferent que jo. Al cap i a la fi, així som nosaltres: no volem imposar res. Vaig poder exposar els meus arguments però se'm va acusar d'allò típic de tenir el cap ple de pardals, etc. El que voldria és saber quins llibres i documents podria deixar-los llegir per tal que m'entenguin. No prentenc convèncer-los d'esdevenir independentistes, només vull que reconeguin que és quelcom viable i que, en tot cas, hem de decidir els catalans, el que volem fer amb la nostra terra. Vull que deixin de pensar que si Catalunya esdevé independent, no podran anar a visitar la família que viu fora ni rebre visites. Aquest últim argument per part seva és pura demagògia, però ho creuen de debò. Repeteixo, voldria saber quins llibres o documents els puc fer llegir, tenint en compte que cal descartar aquells llibres que els independentistes llegim amb delit però que a un no independentista no li agradarien gens. Vull llibres realistes i imparcials. Es tracta de fer que aquesta gent, que defensa el català i tot això, també entengui que ecspanya ens agredeix, cosa que no veuen. Pensen que ara estem millor que mai i que Catalunya no és una colònia. I precisament perquè fa gairebé 300 anys que ho és, és vergonyós que no s'hagi pogut descolonitzar. Em desespera la intolerància. Ajudeu-me! Com era aquella frase? Més o menys, "estic en contra del que dius, però em deixaria matar pel teu dret a dir-ho". Alguna cosa així. M'encanta. I hi predico. Però no rebo el mateix tracte. ...Com era aquella frase? Més o menys, "estic en contra del que dius, però em deixaria matar pel teu dret a dir-ho". Alguna cosa així... "No estic d'acord amb allò que dius, però defensaré amb la meva vida el teu dret a expressar-ho." Voltaire font
Companys, ahir vaig tenir un debat espontani en un sopar familiar sobre la qüestió de l'independentisme. Em sento orgullós de mi mateix perquè vaig reconèixer als altres el dret de no voler-la, la independència, i de pensar de manera diferent que jo. Al cap i a la fi, així som nosaltres: no volem imposar res. Vaig poder exposar els meus arguments però se'm va acusar d'allò típic de tenir el cap ple de pardals, etc. El que voldria és saber quins llibres i documents podria deixar-los llegir per tal que m'entenguin. No prentenc convèncer-los d'esdevenir independentistes, només vull que reconeguin que és quelcom viable i que, en tot cas, hem de decidir els catalans, el que volem fer amb la nostra terra. Vull que deixin de pensar que si Catalunya esdevé independent, no podran anar a visitar la família que viu fora ni rebre visites. Aquest últim argument per part seva és pura demagògia, però ho creuen de debò. Repeteixo, voldria saber quins llibres o documents els puc fer llegir, tenint en compte que cal descartar aquells llibres que els independentistes llegim amb delit però que a un no independentista no li agradarien gens. Vull llibres realistes i imparcials. Es tracta de fer que aquesta gent, que defensa el català i tot això, també entengui que ecspanya ens agredeix, cosa que no veuen. Pensen que ara estem millor que mai i que Catalunya no és una colònia. I precisament perquè fa gairebé 300 anys que ho és, és vergonyós que no s'hagi pogut descolonitzar. Em desespera la intolerància. Ajudeu-me! Com era aquella frase? Més o menys, "estic en contra del que dius, però em deixaria matar pel teu dret a dir-ho". Alguna cosa així. M'encanta. I hi predico. Però no rebo el mateix tracte. Buf, la família. Si no entren en raó, millor deixar-los estar, normalment si els colles molt els germans, pares, etc. fan el contrari. SABATINO ARACU AS AL CAPONE LONDON 2012
Una encuesta de la AVL desvela que el 71% de la población de Castelló puede hablar en valenciano PRESIDENTA. ASCENSIÓN FIGUERES. El valenciano es más utilizado en casa que el castellano, con amigos y tiendas tradicionales Susana Barberá, Castelló La encuesta sobre la situación social del valencià realizada por la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) destaca que aproximadamente tres cuartas partes (76%) de la población de la Comunidad Valenciana de 15 y más años declaran entender el valenciano bastante bien o perfectamente. Sobre este punto y lo que se refiere a las comarcas de Castelló valencianoparlantes, en comprensión oral hay un 87%, frente a un 71% con la capacidad de hablarlo. La metodología de trabajo de la encuesta de la AVL se ha realizado durante los meses de enero y febrero de 2004 por EMER-GFK y se han considerado 6 regiones o agrupaciones comarcales (5 de valencianoparlantes y una de castellanoparlantes). Para cada una de las anteriores agrupaciones se ha diseñado una muestra independiente con 1.111 entrevistas, lo que implica trabajar con un margen de error del 3%. De Castelló lo han dividido en la zona castellanoparlante de Segorbe, Alt Millars y Alt Palancia y el resto de las comarcas están incluidas en uno de las cinco grupos valenciano parlantes (Plana Baixa, Plana Alta, l'Alcalatén, Alt Maestrat, Baix Maestrat y Els Ports). Otro dato a destacar y de acuerdo con la división territorial es que el 70% o poco más de la población de Castelló que sabe hablar en valenciano, al menos un poco, lo ha aprendido en su familia. En lo que se refiere al uso oral en Castelló el valenciano se utiliza más que el castellano en casa, en las relaciones de amistad y en las compras en las tiendas tradicionales, mientras que se produce la situación inversa en las compras hechas en las grandes superficies comerciales, en la calle, con gente desconocida, en las relaciones externas de trabajo y con los profesionales liberales. Del uso escrito del valenciano y concretamente sobre la lectura de prensa en valenciano un 15% de los encuestados en las comarcas de Castelló afirma leer cada semana (al menos un día) mientras que el 17% lo hace de tanto en tanto. Sobre la lectura de libros en valenciano apuntan que en Castelló el 16% afirma que leen. Más adeptos tiene escribir en valenciano y ya que el 36% de los encuestados en Castelló afirman escribir en alguna ocasión. Por último también se afirma que desde el punto de vista de las oportunidades laborales el 72% de los encuestados en Castelló valora la competencia lingüística para el futuro. Està fatal! Si jo passo els caps de setmana a Vinaròs i em foto de mala llet quan vaig pel carrer, als locals, als restaurants o a les botigues!
Una encuesta de la AVL desvela que el 71% de la población de Castelló puede hablar en valenciano PRESIDENTA. ASCENSIÓN FIGUERES. El valenciano es más utilizado en casa que el castellano, con amigos y tiendas tradicionales Susana Barberá, Castelló La encuesta sobre la situación social del valencià realizada por la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) destaca que aproximadamente tres cuartas partes (76%) de la población de la Comunidad Valenciana de 15 y más años declaran entender el valenciano bastante bien o perfectamente. Sobre este punto y lo que se refiere a las comarcas de Castelló valencianoparlantes, en comprensión oral hay un 87%, frente a un 71% con la capacidad de hablarlo. La metodología de trabajo de la encuesta de la AVL se ha realizado durante los meses de enero y febrero de 2004 por EMER-GFK y se han considerado 6 regiones o agrupaciones comarcales (5 de valencianoparlantes y una de castellanoparlantes). Para cada una de las anteriores agrupaciones se ha diseñado una muestra independiente con 1.111 entrevistas, lo que implica trabajar con un margen de error del 3%. De Castelló lo han dividido en la zona castellanoparlante de Segorbe, Alt Millars y Alt Palancia y el resto de las comarcas están incluidas en uno de las cinco grupos valenciano parlantes (Plana Baixa, Plana Alta, l'Alcalatén, Alt Maestrat, Baix Maestrat y Els Ports). Otro dato a destacar y de acuerdo con la división territorial es que el 70% o poco más de la población de Castelló que sabe hablar en valenciano, al menos un poco, lo ha aprendido en su familia. En lo que se refiere al uso oral en Castelló el valenciano se utiliza más que el castellano en casa, en las relaciones de amistad y en las compras en las tiendas tradicionales, mientras que se produce la situación inversa en las compras hechas en las grandes superficies comerciales, en la calle, con gente desconocida, en las relaciones externas de trabajo y con los profesionales liberales. Del uso escrito del valenciano y concretamente sobre la lectura de prensa en valenciano un 15% de los encuestados en las comarcas de Castelló afirma leer cada semana (al menos un día) mientras que el 17% lo hace de tanto en tanto. Sobre la lectura de libros en valenciano apuntan que en Castelló el 16% afirma que leen. Más adeptos tiene escribir en valenciano y ya que el 36% de los encuestados en Castelló afirman escribir en alguna ocasión. Por último también se afirma que desde el punto de vista de las oportunidades laborales el 72% de los encuestados en Castelló valora la competencia lingüística para el futuro. EL ARGENTINO, EL CUBANO, EL PERUANO, EL GUATEMALTECO, EL MURCIANO, EL EXTREMEÑO... NO SON CASTELLANO (O ESPAÑOL). Gracias a la implacable política de persecución lingüística de los partidos nacionalistas españoles PP y PSOE, que persiguen la lengua vasca de Navarra y el catalán de las Islas Baleares y el País Valenciano, los argentinos, los guatemaltecos, los murcianos, extremeños, salvadoreños, cubanos, chilenos... podemos afirmar ya sin ningún género de duda que nosotros no hablamos español. Lo nuestro son lenguas propias provenientes de las lenguas de los pueblos indígenas que los españoles (o castellanos) ocuparon, como el murciano y el extremeño que tienen su origen, como es sabido por el PP y el PSOE, en el mozárabe. Por lo tanto afirmamos nuestra independencia lingüística y la voluntad de crear nuestras propias academias diferenciadas de la de la lengua castellana (o española): Academia de la Lengua Argentina, Academia de la Lengua Cubana, Academia de la Lengua Murciana, Academia de la Lengua Guatemalteca, Academia de la Lengua Riojana, Academia de la Lengua Chilena... Nos mostramos solidarios con los pueblos vascos y catalanes, contra la política lingüística del “divide y vencerás” de los partidos nacionalistas españoles PP y PSOE. Nosotros los argentinos, chilenos, cubanos, murcianos, extremeños, riojanos, salvadoreños... no hablamos castellano (o español). ¡¡¡PP-PSOE exterminadores de pueblos y culturas!!! Asamblea de Lenguas Propias hispano-americanas, Buenos Aires, febrero del 2004. –Succedani- Nota.- Texto irónico sobre la persecución lingüística que se da en la Península Ibérica contra las lenguas vasca y catalana.
Una encuesta de la AVL desvela que el 71% de la población de Castelló puede hablar en valenciano PRESIDENTA. ASCENSIÓN FIGUERES. El valenciano es más utilizado en casa que el castellano, con amigos y tiendas tradicionales Susana Barberá, Castelló La encuesta sobre la situación social del valencià realizada por la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) destaca que aproximadamente tres cuartas partes (76%) de la población de la Comunidad Valenciana de 15 y más años declaran entender el valenciano bastante bien o perfectamente. Sobre este punto y lo que se refiere a las comarcas de Castelló valencianoparlantes, en comprensión oral hay un 87%, frente a un 71% con la capacidad de hablarlo. La metodología de trabajo de la encuesta de la AVL se ha realizado durante los meses de enero y febrero de 2004 por EMER-GFK y se han considerado 6 regiones o agrupaciones comarcales (5 de valencianoparlantes y una de castellanoparlantes). Para cada una de las anteriores agrupaciones se ha diseñado una muestra independiente con 1.111 entrevistas, lo que implica trabajar con un margen de error del 3%. De Castelló lo han dividido en la zona castellanoparlante de Segorbe, Alt Millars y Alt Palancia y el resto de las comarcas están incluidas en uno de las cinco grupos valenciano parlantes (Plana Baixa, Plana Alta, l'Alcalatén, Alt Maestrat, Baix Maestrat y Els Ports). Otro dato a destacar y de acuerdo con la división territorial es que el 70% o poco más de la población de Castelló que sabe hablar en valenciano, al menos un poco, lo ha aprendido en su familia. En lo que se refiere al uso oral en Castelló el valenciano se utiliza más que el castellano en casa, en las relaciones de amistad y en las compras en las tiendas tradicionales, mientras que se produce la situación inversa en las compras hechas en las grandes superficies comerciales, en la calle, con gente desconocida, en las relaciones externas de trabajo y con los profesionales liberales. Del uso escrito del valenciano y concretamente sobre la lectura de prensa en valenciano un 15% de los encuestados en las comarcas de Castelló afirma leer cada semana (al menos un día) mientras que el 17% lo hace de tanto en tanto. Sobre la lectura de libros en valenciano apuntan que en Castelló el 16% afirma que leen. Más adeptos tiene escribir en valenciano y ya que el 36% de los encuestados en Castelló afirman escribir en alguna ocasión. Por último también se afirma que desde el punto de vista de las oportunidades laborales el 72% de los encuestados en Castelló valora la competencia lingüística para el futuro. Tens raó, Baix-Maestrat, no està gens malament. Sobretot tenint en compte la situació de desgast continuu a la que estem sotmesos, amb immigració i educació, i el govern còmplice que no fa res, excepte riure en l'ombra. Però atenció, perquè la castellanització no cavalca, galopa. Sobretot a la Capi, i zones més turístiques. Has vist la nova obra del Fabriccio? Mundo Ilusión ... jo em pense que volen acabar amb nosaltres de qualsevol manera... encara que sigue embotint-nos en ciment, i emplenant-nos de patètic turisme que ni resultara rentable (a lo Terra Patètica), però si serà útil per a fer que deixem de parlar la llengua aquesta indígena del collons... bffff.... Menys presons, menys mentides! Els masos del Maestrat, patrimoni de la humanitat!!
Una encuesta de la AVL desvela que el 71% de la población de Castelló puede hablar en valenciano PRESIDENTA. ASCENSIÓN FIGUERES. El valenciano es más utilizado en casa que el castellano, con amigos y tiendas tradicionales Susana Barberá, Castelló La encuesta sobre la situación social del valencià realizada por la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) destaca que aproximadamente tres cuartas partes (76%) de la población de la Comunidad Valenciana de 15 y más años declaran entender el valenciano bastante bien o perfectamente. Sobre este punto y lo que se refiere a las comarcas de Castelló valencianoparlantes, en comprensión oral hay un 87%, frente a un 71% con la capacidad de hablarlo. La metodología de trabajo de la encuesta de la AVL se ha realizado durante los meses de enero y febrero de 2004 por EMER-GFK y se han considerado 6 regiones o agrupaciones comarcales (5 de valencianoparlantes y una de castellanoparlantes). Para cada una de las anteriores agrupaciones se ha diseñado una muestra independiente con 1.111 entrevistas, lo que implica trabajar con un margen de error del 3%. De Castelló lo han dividido en la zona castellanoparlante de Segorbe, Alt Millars y Alt Palancia y el resto de las comarcas están incluidas en uno de las cinco grupos valenciano parlantes (Plana Baixa, Plana Alta, l'Alcalatén, Alt Maestrat, Baix Maestrat y Els Ports). Otro dato a destacar y de acuerdo con la división territorial es que el 70% o poco más de la población de Castelló que sabe hablar en valenciano, al menos un poco, lo ha aprendido en su familia. En lo que se refiere al uso oral en Castelló el valenciano se utiliza más que el castellano en casa, en las relaciones de amistad y en las compras en las tiendas tradicionales, mientras que se produce la situación inversa en las compras hechas en las grandes superficies comerciales, en la calle, con gente desconocida, en las relaciones externas de trabajo y con los profesionales liberales. Del uso escrito del valenciano y concretamente sobre la lectura de prensa en valenciano un 15% de los encuestados en las comarcas de Castelló afirma leer cada semana (al menos un día) mientras que el 17% lo hace de tanto en tanto. Sobre la lectura de libros en valenciano apuntan que en Castelló el 16% afirma que leen. Más adeptos tiene escribir en valenciano y ya que el 36% de los encuestados en Castelló afirman escribir en alguna ocasión. Por último también se afirma que desde el punto de vista de las oportunidades laborales el 72% de los encuestados en Castelló valora la competencia lingüística para el futuro. Crec que puc dir alguna cosa en aquest assumpte, ja que visc a VINARÒS i estudio a CASTELLÓ de la PLANA. Les ciutats ec castellanitzen de mala manera, sobretot el negoci, les empreses, a CASTELLÓ hi ha moltíssima gent castellanoparlant. Però la situació dins el que cap segueix sent majoritàriament catalano-(o valenciano-)parlant. Cosa que canvia radicalment a la província de València...
Una encuesta de la AVL desvela que el 71% de la población de Castelló puede hablar en valenciano PRESIDENTA. ASCENSIÓN FIGUERES. El valenciano es más utilizado en casa que el castellano, con amigos y tiendas tradicionales Susana Barberá, Castelló La encuesta sobre la situación social del valencià realizada por la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) destaca que aproximadamente tres cuartas partes (76%) de la población de la Comunidad Valenciana de 15 y más años declaran entender el valenciano bastante bien o perfectamente. Sobre este punto y lo que se refiere a las comarcas de Castelló valencianoparlantes, en comprensión oral hay un 87%, frente a un 71% con la capacidad de hablarlo. La metodología de trabajo de la encuesta de la AVL se ha realizado durante los meses de enero y febrero de 2004 por EMER-GFK y se han considerado 6 regiones o agrupaciones comarcales (5 de valencianoparlantes y una de castellanoparlantes). Para cada una de las anteriores agrupaciones se ha diseñado una muestra independiente con 1.111 entrevistas, lo que implica trabajar con un margen de error del 3%. De Castelló lo han dividido en la zona castellanoparlante de Segorbe, Alt Millars y Alt Palancia y el resto de las comarcas están incluidas en uno de las cinco grupos valenciano parlantes (Plana Baixa, Plana Alta, l'Alcalatén, Alt Maestrat, Baix Maestrat y Els Ports). Otro dato a destacar y de acuerdo con la división territorial es que el 70% o poco más de la población de Castelló que sabe hablar en valenciano, al menos un poco, lo ha aprendido en su familia. En lo que se refiere al uso oral en Castelló el valenciano se utiliza más que el castellano en casa, en las relaciones de amistad y en las compras en las tiendas tradicionales, mientras que se produce la situación inversa en las compras hechas en las grandes superficies comerciales, en la calle, con gente desconocida, en las relaciones externas de trabajo y con los profesionales liberales. Del uso escrito del valenciano y concretamente sobre la lectura de prensa en valenciano un 15% de los encuestados en las comarcas de Castelló afirma leer cada semana (al menos un día) mientras que el 17% lo hace de tanto en tanto. Sobre la lectura de libros en valenciano apuntan que en Castelló el 16% afirma que leen. Más adeptos tiene escribir en valenciano y ya que el 36% de los encuestados en Castelló afirman escribir en alguna ocasión. Por último también se afirma que desde el punto de vista de las oportunidades laborales el 72% de los encuestados en Castelló valora la competencia lingüística para el futuro. Això en part és culpa nostra.Conec a gent castellana-parlant que vol aprendre i no pot perqué insistim a parlar-los en castellà sense adonar-nos.Tenim massa arrelada la diglòssia, i ara s'estan fent cursets per aprendre a combatre eixa mala costum de passar-nos al castellà a la mínima.
Una encuesta de la AVL desvela que el 71% de la población de Castelló puede hablar en valenciano PRESIDENTA. ASCENSIÓN FIGUERES. El valenciano es más utilizado en casa que el castellano, con amigos y tiendas tradicionales Susana Barberá, Castelló La encuesta sobre la situación social del valencià realizada por la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) destaca que aproximadamente tres cuartas partes (76%) de la población de la Comunidad Valenciana de 15 y más años declaran entender el valenciano bastante bien o perfectamente. Sobre este punto y lo que se refiere a las comarcas de Castelló valencianoparlantes, en comprensión oral hay un 87%, frente a un 71% con la capacidad de hablarlo. La metodología de trabajo de la encuesta de la AVL se ha realizado durante los meses de enero y febrero de 2004 por EMER-GFK y se han considerado 6 regiones o agrupaciones comarcales (5 de valencianoparlantes y una de castellanoparlantes). Para cada una de las anteriores agrupaciones se ha diseñado una muestra independiente con 1.111 entrevistas, lo que implica trabajar con un margen de error del 3%. De Castelló lo han dividido en la zona castellanoparlante de Segorbe, Alt Millars y Alt Palancia y el resto de las comarcas están incluidas en uno de las cinco grupos valenciano parlantes (Plana Baixa, Plana Alta, l'Alcalatén, Alt Maestrat, Baix Maestrat y Els Ports). Otro dato a destacar y de acuerdo con la división territorial es que el 70% o poco más de la población de Castelló que sabe hablar en valenciano, al menos un poco, lo ha aprendido en su familia. En lo que se refiere al uso oral en Castelló el valenciano se utiliza más que el castellano en casa, en las relaciones de amistad y en las compras en las tiendas tradicionales, mientras que se produce la situación inversa en las compras hechas en las grandes superficies comerciales, en la calle, con gente desconocida, en las relaciones externas de trabajo y con los profesionales liberales. Del uso escrito del valenciano y concretamente sobre la lectura de prensa en valenciano un 15% de los encuestados en las comarcas de Castelló afirma leer cada semana (al menos un día) mientras que el 17% lo hace de tanto en tanto. Sobre la lectura de libros en valenciano apuntan que en Castelló el 16% afirma que leen. Más adeptos tiene escribir en valenciano y ya que el 36% de los encuestados en Castelló afirman escribir en alguna ocasión. Por último también se afirma que desde el punto de vista de las oportunidades laborales el 72% de los encuestados en Castelló valora la competencia lingüística para el futuro. No està gens malament no? home... podriem estar millor si que es xocant el 15% que llegeix en valencià... anem bé Lo xocant es que tenint un 70% de valenciano-parlants siga el PP l'amo i senyor de les nostre comarques, ciutats i pobles. Lo de la lectura, que vols que et diga... Dis-me quina oferta tenim els valencians per llegir en la nostra llengua. Hi ha algo més que la Lliteratura i els llibres escrits en valencià? I què més vols? Llibres i diaris Que no n'hi ha pocs. L'oferta de literatura en llengua catalana no és pas limitada. Ara, que no sé a les botigues de per allà com van de llibres en la nostra llengua. Només conec la llibreria Els Diaris de Vinaròs i allà sí que tenen una bona exposició de llibres en català. Qué més vullc? Intentar viure plenament en valencià. Quins diaris estan en valencià? Com a molt els locals i comarcals (en bilingüe) i para de contar. Llibres? Quanta gent llig llibres? Jo no m'acabe de fiar d'estes xifres per què les poblacions mitjanament grans (15.000-25.000 habitants) van castellanitzant-se any rere any. I no parlem de ciutats xicotetes com benicàssim, peníscola... és a dir, les ciutats turístiques, perque te sorprenderies de la quantitat d'immigrants forasters que n'hi han i que no entenen l'idioma Que em sorprendria? Oblides que jo també sóc d'aquí Ho tinc ben present i em fa molta ràbia que o bé la gent no els ajude a integrar-se o bé que ells mateixos es neguen a fer-ho.
Una encuesta de la AVL desvela que el 71% de la población de Castelló puede hablar en valenciano PRESIDENTA. ASCENSIÓN FIGUERES. El valenciano es más utilizado en casa que el castellano, con amigos y tiendas tradicionales Susana Barberá, Castelló La encuesta sobre la situación social del valencià realizada por la Academia Valenciana de la Lengua (AVL) destaca que aproximadamente tres cuartas partes (76%) de la población de la Comunidad Valenciana de 15 y más años declaran entender el valenciano bastante bien o perfectamente. Sobre este punto y lo que se refiere a las comarcas de Castelló valencianoparlantes, en comprensión oral hay un 87%, frente a un 71% con la capacidad de hablarlo. La metodología de trabajo de la encuesta de la AVL se ha realizado durante los meses de enero y febrero de 2004 por EMER-GFK y se han considerado 6 regiones o agrupaciones comarcales (5 de valencianoparlantes y una de castellanoparlantes). Para cada una de las anteriores agrupaciones se ha diseñado una muestra independiente con 1.111 entrevistas, lo que implica trabajar con un margen de error del 3%. De Castelló lo han dividido en la zona castellanoparlante de Segorbe, Alt Millars y Alt Palancia y el resto de las comarcas están incluidas en uno de las cinco grupos valenciano parlantes (Plana Baixa, Plana Alta, l'Alcalatén, Alt Maestrat, Baix Maestrat y Els Ports). Otro dato a destacar y de acuerdo con la división territorial es que el 70% o poco más de la población de Castelló que sabe hablar en valenciano, al menos un poco, lo ha aprendido en su familia. En lo que se refiere al uso oral en Castelló el valenciano se utiliza más que el castellano en casa, en las relaciones de amistad y en las compras en las tiendas tradicionales, mientras que se produce la situación inversa en las compras hechas en las grandes superficies comerciales, en la calle, con gente desconocida, en las relaciones externas de trabajo y con los profesionales liberales. Del uso escrito del valenciano y concretamente sobre la lectura de prensa en valenciano un 15% de los encuestados en las comarcas de Castelló afirma leer cada semana (al menos un día) mientras que el 17% lo hace de tanto en tanto. Sobre la lectura de libros en valenciano apuntan que en Castelló el 16% afirma que leen. Más adeptos tiene escribir en valenciano y ya que el 36% de los encuestados en Castelló afirman escribir en alguna ocasión. Por último también se afirma que desde el punto de vista de las oportunidades laborales el 72% de los encuestados en Castelló valora la competencia lingüística para el futuro. No està gens malament no? home... podriem estar millor si que es xocant el 15% que llegeix en valencià... anem bé Lo xocant es que tenint un 70% de valenciano-parlants siga el PP l'amo i senyor de les nostre comarques, ciutats i pobles. Lo de la lectura, que vols que et diga... Dis-me quina oferta tenim els valencians per llegir en la nostra llengua. Hi ha algo més que la Lliteratura i els llibres escrits en valencià? no, ho deia com a quelcom positiu... realment no hi ha tanta premsa en valencià diguem-ne "de masses" com per a arribar a un 15% i sobre els llibres... potser seria una dada possitiva si no fos per que ... si la gent de 15 anys entra un cert% puja pels llibres obligats a llegir a escola (a mes, caldria vore quin % total llegeix llibres, potser eixe 15 no es tan xicotet i tot) realment l' unic negatiu es el nº total de valenciano-parlants...
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Ara mateix
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Quan arriba un amic, arriba massa tard i s'en va massa aviat. Visitant, qui ets tu? Si ets un amic, del fons del cor, sigues benvingut. Si ets estranger, l'hospitalitat t'espera. Si ets enemic, la bondat et retindrà. Ermita del Llorito, Tarragona.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Assatjant amb sa ximbomba omplint de semen un pitxer acabant-ne a s'assaig torna per omplir-me de plaer. I en tenint-ne es pitxer ple L'he emprat de biberó atorgant-me un bon alè que res té a veure amb dolç. Però just mentre en bevia degotissos tot pes coll n'ha feta molta de via a deixar-me tot ben moll I quan es semen s'aixuga te deixa sa pell tota aspra i llavò hi ha gent qui juga amb semen aixut fer pasta Sa pasta però la fan mesclant semen amb ses baves surt quelcom més dens que es fang i que val per fer porcades Són porcades que fan oi com menjar-se aquesta mescla sembla haver-se tornat boig qui en fer aquestes coses pensa
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA No demano gran cosa . No demano gran cosa: poder parlar sense estrafer la veu, caminar sense crosses, fer l'amor sense haver de demanar permisos, escriure en un paper sense pautes. O bé, si sembla massa: escriure sense haver d'estrafer la veu, caminar sense pautes, parlar sense haver de demanar permisos, fer l'amor sense crosses. O bé, si sembla massa: fer l'amor sense haver d'estrafer la veu, escriure sense crosses, caminar sense haver de demanar permisos, poder parlar sense pautes. O bé, si sembla massa... Miquel Martí i Pol
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA A jo m'agraden "El pi de Formentor" (Costa i llobera) i "A Mallorca durant la guerra civil" (B. Roselló-Pòrcel) i també aquest de Josep LLuís Pons i Gallarza: L'OLIVERA MALLORQUINA Conta'm, vella olivera, mentre sec alenant sobre la roca, noves del temps d'enrera que escrites veig en ta surenca soca. Jo vinc a recolzar-me a tes nuades rels, trist d'enyorança, perquè vulles tornar-me dels béns que n'he perduts sols l'esperança. Ton delicat fullatge que sota el cel blau l'embat oreja és de la pau la imatge, de tots los goigs de la ciutat enveja. Ta rama verda i blanca com cabellera d'angel t'emmantella; i a ta esqueixada branca falta, pel vent l'arrabassada estella. Quen jove i vincladissa creixes sobre el marge de la coma, xermada ta verdissa la falç del llaurador fill de Mahoma. L'àrab i sa mainada respirant-ne tes flors pel maig sortien i ta oliva escampada sos fills, per la tardor, la recollien. Ah, quin dol, escoltant-ne del corn aragonès lo toc de guerra, tallà tots brots, donant-ne empriu a l'host de la guanyada terra! I el jorn de la conquista amb llàgrimes del cor snyant sos passos, sense girar la vista, sotí, amb l'infant més xic estret als braços. Los cavalls trepitjaren dins lo solc sarraí les bruies tendres i els ferros enfonsaren de l'alqueria en les calentes cendres. Com reposava, a l'ombra, deslliurant lo baró dels durs arnesos, mentre els llebrers sens nombre jeien al sol assedegats i estesos! I de son puny volant-ne lo manyac esparver dalt tu es posava, le ingles encreuant-ne i els tendres cims dels branquillons vinclava. Quan era una alta ermita aqueix claper de trossejada runa lo místic cenobita aquí s'agenollava al clar de lluna. Al toc del monestiri mans plegadas al pit, pregàries deia, i el cel en son de deliri per lo reixat de ton ombratge veia. Ara aquí el temps enganya lo pastoret que embadalit s'atura i amb flaviol de canya gira el ramat que al comellar pastura. Mentre l'ovella tosa amb lo clapat anyell entorn apila, la cabra delitosa tos tanys novells per rosegar s'enfila. Abre amic del qui plora, dosser sagrat d'eternitat serena, jo et sento grat de l'hora que m'has aidat a conhortar ma pena. Tu al cor m'has donat força, tu apar que em tornes joventut perduda, com de t'eixuta escorça la saba n'ix que ton brancatge muda. Jo moriré i encara espolsarà el mestral ta negra oliva; res serà del que és ara, tu sobre el blau penyal romandràs viva. LA BALANGUERA La Balanguera misteriosa com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil. Com una parca bé cavil.la teixint la tela per demà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Girant l'ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. De tradicions i d'esperances teix la senyera pel jovent com qui fa un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa que s'enfila, de la vellura que se'n va. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. (Joan Alcover)
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA ASSUMIRÀS la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs, i aniràs sempre entre la pols, et seguirà una polseguera. I tindràs fam i tindràs set, no podràs escriure els poemes i callaràs tota la nit mentre dormen les teues gents, i tu sols estaràs despert, i tu estaràs despert per tots. No t'han parit per a dormir: et pariren per a vetlar en la llarga nit del teu poble. Tu seràs la paraula viva, la paraula viva i amarga. Ja no existiran les paraules, sinó l'home assumint la pena del seu poble, i és un silenci. Deixaràs de comptar les síl.labes, de fer-te el nus de la corbata: seràs un poble, caminant entre una amarga polseguera, vida amunt i nacions amunt, una enaltida condició. No tot serà, però, silenci. Car dirà la paraula justa, la diràs en el moment just. No diràs la teua paraula amb voluntat d'antologia, car la diràs honestament, iradament, sense pensar en ninguna posteritat, com no siga la del teu poble. Potser et maten o potser se'n riguen, potser et delaten; tot això són banalitats. Allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble. I tu, greument, has escollit. Després del teu silenci estricte, camines decididament. Del llibre de les meravelles de Vicent Andrés Estellés
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Vicent Andrés Estellés sense cap dubte TESTAMENT MURAL ...de la mellor que mai vestís camisa. Jordi de Sant Jordi. El teu nom i el meu nom, escrits en la paret, en aquella paret plena de cors i rúbriques, en aquella paret de voluntats darreres, mentre s'agonitzava de l'amor o la pena; en aquella paret de la fosca escaleta, entre paraules tendres i paraules obscenes, paraules que parlaven d'un amor invencible, paraules que parlaven d'un record de carn viva, paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals, i la pornografia delirant d'uns dibuixos, en una convivència que m'agrada pensar. En aquella paret suada dels amants, amarada d'amors com un dur matalàs, en aquella paret de friccions ardentes. El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca escaleta que evoque i que no diré on és, encara que em torturen, encara que em degollen. El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap sobre els algeps suats de la paret aquella. El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles, arrapats en la bruta paret de l'escaleta, amb una voluntat de viure, de perviure, amb una agonitzant cal.ligrafia dura, entre coses obscenes i coses delicades, exclamacions brutals d'un sexe poderós, notacions ingènues de quadern escolar, notes sobre la marxa dels esdeveniments, aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris. El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats, aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents. De Vicent Andrés Estellés apunteu també "No hi havia a València dos amants com nosaltres". No tinc temps per a escriure´l. Jo també el pensava!!! Preciós!!! (aaaaaaai...) I quan tinga un poc de temps penjaré un de Miquel Martí i Pol (que no men recorde com es diu...). Aquell de: parlar sense haver d'estrafer la veu... Quin fil més guaaaai!!!!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Jo sóc català Enmig de la mar s’aixeca ma terra fins tocar el cel que es besa en la serra banderes de blau jo sóc balear jo sóc de mallorca català insular. Tot el meu passat, que la història allunya, el tenyeix de glòria la gran Catalunya en les arrels profundes de la meva gent un conqueridor portà proa al vent la nau que a Salou deixà ses amarres seguint la bandera de les quatre barres. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat. Jo sóc de la raça vella i gegantina que espantà del mar la gent serraïna jo sóc de la pàtria dels agermanats Joanot Colom vells avantpassats defensors heroics de tradicions que en sang ofegaren Àustries i Borbons. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat. Herois de Mallorca herois catalans que en les hores greus us dàreu les mans fent del vostre exemple sagrada costum jo us tinc en ma vida de guia i de llum jo sóm mallorquí i és la meva glòria ésser català per la meva història. Estim Catalunya perquè té un passat de lluita incansable per la llibertat. De Pere Capellà (la cançó la canta en Biel Majoral). Simplement, perfecta M'emociono sempre que l'escolto. jo també m'emociono amb la cançó, es preciosa
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA estic flipan amb els poemes catalans.. molt bonic! me'ncataria que algui em pudiese escriur el del rousinyol! no se si es aixi pero.. jejje eskerrik asko!!! gracies!!! El Rossinyol (Cançó popular dels Països Catalans) Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Encomana'm a la mare, rossinyol, i a mon pare no pas gaire, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Perquè m'ha mal maridada, rossinyol, a un pastor me n'ha dada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Que em fa guardar la ramada, rossinyol, he perduda l'esquellada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Jo t'he de donar per paga, rossinyol, un petó i una abraçada, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Rossinyol, que vas a França, rossinyol, encomana'm a la mare, rossinyol, d'un bell boscatge rossinyol d'un vol. Amunt els bons fils ! Salut!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Ostres! ningú no se'n recorda d'en Joan Salvat -Papasseit?! DIVISA Fem l'escamot dels que mai no reculen i sols un bes els pot fer pressoners, fem l'escamot dels qui trenquen les reixes i no els fa caure sinó un altre bes. Fem l'escamot dels soldats d'avantguarda: el primer bes que se'ns doni als primers. _________________________________ VISCA L'AMOR Visca l'amor que m'ha donat l'amiga fresca i polida com un maig content! Visca l'amor l'he cridada i venia -Tota era blanca com un glop de llet. Visca l'amor que ella també es delia: visca l'amor: la volia i l'he pres. __________________________________- La de Tota! Ous i tot! m'ha fet riure; no la coneixia.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Aquest poema no se de ki és, xo bé el poso xq m'agrada molt. ESPURNES La lluna brillava pàl·lida enmig de la nit serena la mar restava immòbil i tranquil·la, en pau i silenciosa. I aquella groga i pàl·lida lluna amb la seva íntima tristor semblava recordar-me que aviat ja no estaries amb mi. Deixa'm gravar en la memòria el record del teu bru cabell i el mirar misteriós i seriós dels teus formosos ulls negres. Deixa'm parlar-te de moltes coses de tantes coses, amb només una mirada amb què puguis saber-ho tot sense res haver-te de dir jo. Deixa'm contar-te abans de que te'n vagis que els meus dies amb tu no foren vans i que a un fosc racó de la meva ànima hi has deixat una llum encesa una càl·lida espurna d'esperança. perquè sento molt endins que ni la distància ni el temps t'esborraran del meu record així, estimada, amb un miler de besades tu no esborraries ara les meves llàgrimes.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Som un país petit com una mà oberta a un mar tranquil color sulfat que dóna un to de rec o de romà al vigorós silenci del sembrat Avui la pluja parla en català en caure mansament al Priorat; damunt la terra roja del secà les vinyes són un verd tapís mullat. A poc a poc, tornant pels rovellats camins de les cabanes, reflectim als ulls la claror arcaica del raïm. No cerquem, en la pàtria, conhort. La saludem, llunyana, entre la pluja amb el vi negre de brindar amb la mort Joan Margarit
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Cant a
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA LA CASA QUE VULL La casa que vull, que la mar la vegi i uns arbres amb fruit que me la festegin. Que hi dugui un camí lluent de rosada, no molt lluny dels pins que la pluja amainen. Per si em cal repòs que la lluna hi vingui; i quan surti el sol que el bon dia em digui. Que al temps de l'estiu níui l'oreneta al blanc de calç ric del porxo amb abelles. Oint la cançó del pagès que cava; amb la salabror de la marinada. Que es guaiti ciutat des de la finestra, i es sentin els clams de guerra o de festa: per ser-hi tot prest si arriba una gesta. Joan Salvat-Papasseit Seguim amb la poesia.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Jo volia posar-vos el poema que vaig presentar pel darrer certamen literari i que vaig guanyar un premi! Durant cada instant de temps que jo et miro, ma raó i mon cor són independents, l’una em diu que molt poc faig si t’admiro l’altre que besi el dolç llavi que tens. A prop teu la felicitat respiro, amb el somriure de les teves dents. Amb tu ben a la vora a tot aspiro i no puc viure si no se el que sents. Pensant amb els teus ulls el plor s’acaba, les llàgrimes són espurnes de llum que em fan veure el que de tu em captivava. I jo recordo les nits que em passava volent fer que les penes fossin fum, fum que, alhora, el teu nom em dibuixava. Està molt bé, ja m'agradaria tenir el teu talent, perquè jo alhora d'escriure tan en prosa com en vers sóc una negada total.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA No puc dir el teu nom (Vicent Andrés i Estellés)No puc dir el teu nom. O el dic negligentment.No puc dir el teu nom. Certs dies, certes nits,em passen certes coses. Tinc el desig de tu.Esdevens, aleshores, la meua sola pàtria.No puc dir el teu nom. Esvelta, tendra, càlida.Terriblement esvelta, dempeus, com una pàtria.No puc dir el teu nom. Car, si el dic, l'he de diramb certa negligència. No puc dir el teu nom.No és un desig tan sols sexual, conjugal.És el desig del riu, i el llençol, i la brossa.És un instint de pàtria. És el desig de l'arbre,i del cel, i del cànter, i el pitxer, i l'argila.De ser i ser del tot, plenament: tenir pàtria.I una pàtria lliure, i lluminosa, i alta.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Ningú ha posat Foix?! És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata, Hi ha un pany de mar al revolt I un tros de cel escarlata, Un ocell fa un giravolt I treu branques una mata, El casalot del pirata És un ample girasol. És quan plou que ballo sol Vestit d'algues, or i escata. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era, Em vesteixo d'home antic I empaito la masovera, I entre pineda i garric Planto la meva bandera; Amb una agulla saquera Mato el monstre que no dic. És quan ric que em veig gepic Al bassal de sota l'era. És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, –O la lluna que s'afina En morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina. I atenció als títols d'alguns dels seus poemes: A L'ENTRADA D'UNA ESTACIÓ, SUBTERRÀNIA, LLIGAT DE MANS I PEUS PER DUANERS BARBOSOS, VAIG VEURE COM LA MARTA SE N'ANANVA EN UN TREN FRONTERER. LI VOLIA SOMRIURE, PERÒ UN MILICIÀ POLICÈFAL SE'M VA ENDUR AMB ELS SEUS, I VA CALAR FOC AL BOSC PASSÀVEM PER CORRIOLS NOCTURNS AMB GAVETES AL CAP CURULLES D'INÚTILS CIMENTS. ENS MIRÀVEM I NO ENS CONEIXÍEM. ELLES TAMBÉ HI EREN, AL PEU DE LES FONTS ESTRONCADES VAIG ARRIBAR EN AQUELL POBLE, TOTHOM ME SALUDAVA I JO NO CONEIXIA NINGÚ; QUAN ANAVA A LLEGIR ELS MEUS VERSOS, EL DIMONI AMAGAT DARRERE UN ARBRE, EM VA CRIDAR, SARCÀSTIC, I EM VA OMPLIR LES MANS DE RETALLS DE DIARIS
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Ignasi Iglesias, va morir l'any 1.928. Que jo sapiga, no l'ha cantat ningú i no es gaire conegut. Sempre que llegeixo aquest poema, no puc estar-me de recordar la meva àvia. La que de petit i d'amagat, em va ensenyar el camí de la meva nació, quant d'aquestes coses, nomes sen podia parlar a les fosques i en veu molt baixa. L'avia. El sol amb els ocells, se'n va a la posta, dient adéu al dia. L'àvia, aclucant els ulls, entresunyada, com el tris girasol el cap inclina. Amb el cor ple d'amor i de tendreses per tots aquells que estima, s'asseu en un recó, passa el rosari, i al misteri primer queda adormida. I, dormint dolçament, com una nena, somnia que somnia, retornant a la edat que ella era noia, i, arrapant-se entre somnis, a la vida Aquell somriure de tendresa que s'ens posa en veure adormir-se a l'avi o l'àvia Molt maco.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA N'escric un de l'Ovidi Montllor (genial): La revolució Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! Després d'aquestes paraules, molta gent s'esverarà. D'altra potser no s'esvere, d'altra no em coneixerà. Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! I qui no hi estigui d'acord no li done la raó, perquè és tan necessària com per la terra la saó. Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! Fixeu-vos que no la cante a crit sec ni amb passió, la pronuncie amb respecte, amb tendresa i devoció. Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! No us penseu que vol dir guerres, ni destroces, ni rancors. Vol dir coses estimades: llibertat, justícia i raó. Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! No és pas aquest crit de pobres que amb ella volen ser rics. Volem un món al dia i just, almenys per als nostres fills. Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! Encara que jo i d'altres la cridem amb impaciència, ella vindrà el dia just, quan maduri la consciència. Si em permeteu l'expressió: Visca la revolució! Tots volem que vingue a bones, sense sang, amb comprensió, i si els burgesos no ho volen, llavors serà per collons. Oh, sí. Si em permeteu com si no, Visca la revolució! -En el meu web trobareu mes poemes: http://www.freewebs.com/catalanet/poemescanonsmp3iimatge.htm
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA A mi m'agrada molt un que es diu "Aglae i les taronges", de Josep Carner, inclòs dins el llibre Els fruits saborosos. A vere si després el busco i el poso. Aglae, sota un bell taronger deturada, al lluny sent les germanes com ocellada al vent. I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada, I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment. Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, 5 altiva entre la fressa, joiosa de la llum. I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum. I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. 10 Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pes les dues mans. I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança; amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut; ella pogués besar l'infant que ja s'atansa, 15 batec tan avinent i tan inconegut. I veu la piadosa taronja que fou bella, i jeu abandonada del rec vora l'espill. De la muller la sort li transpareix en ella: fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill. 20 Ostres! Aquesta és molt maca! També n'hi ha una que m'agrada, de Miquel Martí i Pol, que potser no és de les més conegudes (no sé...) però em va agradar molt quan la vaig llegir: De sobte el foc De sobte el foc que creix desmesurat i converteix els límits en presó, tot el que era projecte i horitzó és ara el clos estricte del combat Quin vent misteriós ens ha portat fins al recinte obscur d'aquesta por? Qui ens nega l'esperança i la claror? Qui ens sotmet a un silenci desolat? Potser no hi ha cap mesurable enuig que faci comprensible aquest rebuig, ni cap llei que exigeixi aquest vaitot, però sabem que ja no hi ha camí que ens preservi del risc de decidir sense apostar la vida a cada mot. i tmb la de... Lletra a Dolors Em costa imaginar-te absent per sempre. Tants de records de tu se m'acumulen que ni deixen espai a la tristesa i et visc intensament sense tenir-te. No vull parlar-te amb veu melangiosa, la teva mort no em crema les entranyes, ni m'angoixa, ni em lleva el giog de viure; em dol saber que no podrem partir-nos mai més el pa, ni fer-nos companyia; però d'aquest dolor en trec la força per escriure aquests mots i recordar-te. Més tenaçment que mai, m'esforço a créixer sabent que tu creixes amb mi: projectes, il·lusions, desigs, prenen volada per tu i amb tu, per molt distants que et siguin, i amb tu i per tu somio d'acomplir-los. Te'm fas present en les petites coses i és en elles que et penso i que t'evoco, segur com mai que l'única esperança de sobreviure és estimar amb prou força per convertir tot el que fem en vida i acréixer l'esperança i la bellesa. Tu ja no hi ets i floriran les roses, maduraran els blats i el vent tal volta desvetllarà secretes melodies; tu ja no hi ets i el temps ara em transcorre entre el record de tu, que m'acompanyes, i aquell esforç, que prou que coneixies, de persistir quan res no ens és propici. Des d'aquests mots molt tendrament et penso mentre la tarda suaument declina; tots els colors proclamen vida nova i jo la visc, i en tu se'm presenta sorprenentment vibrant i harmoniosa. No tornaràs mai més, però perdures en les coses i en mi de tal manera que em costa imaginar-te absent per sempre. ostres, el segon és PRECIÓS M'ha agradat molt, si senyor
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA L'EMIGRANT Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de tu s'allunya d'enyorança es mor. I Hermosa vall, bressol de ma infantesa, blanc Pirineu, marges i rius, ermita al cel suspesa, per sempre adéu! Arpes del bosc, pinsans i caderneres, cantau, cantau; jo dic plorant a boscos i riberes: adéu-siau! II ¿On trobaré tos sanitosos climes, ton cel daurat?, mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes, bell Montserrat? Enlloc veuré, ciutat de Barcelona, ta hermosa Seu, ni eixos turons, joiells de la corona que et posà Déu. III Adéu, germans; adéu-siau, mon pare, no us veuré més! Oh, si al fossar on jau ma dolça mare jo el llit tingués! Oh mariners, el vent que me'n desterra, que em fa sofrir! Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra, que hi vull morir! I un home que coneixia, amic del meu avi, la va versionar en morir la seva familia. La sabia de memòria, no la va escriure, i feia plorar tothom qui l'escoltava (jo no puc plorar)
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA A mi m'agrada molt un que es diu "Aglae i les taronges", de Josep Carner, inclòs dins el llibre Els fruits saborosos. A vere si després el busco i el poso. Aglae, sota un bell taronger deturada, al lluny sent les germanes com ocellada al vent. I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada, I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment. Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, 5 altiva entre la fressa, joiosa de la llum. I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum. I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. 10 Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pes les dues mans. I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança; amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut; ella pogués besar l'infant que ja s'atansa, 15 batec tan avinent i tan inconegut. I veu la piadosa taronja que fou bella, i jeu abandonada del rec vora l'espill. De la muller la sort li transpareix en ella: fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill. 20 Gràcies
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Cançó a Mahalta de Màrius Torres Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cel.s No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-. i també Coupo Santo Coupe Sainte Prouvençau, veici la Coupo Que nous vèn di Catalan ; A-de-rèng beguen en troupo Lou vin pur de noste plant. Coupo Santo E versanto Vuejo à plen bord Vuejo abord Lis estrambord E l'enavans di fort ! D'un vièi pople fièr e libre Sian bessai la finicioun ; E, se toumbon li Felibre Toumbara nosto nacioun. D'uno raço que regreio Sian bessai li proumié gréu ; Sian bessai de la patrìo Li cepoun emai li priéu. Vuejo-nous lis esperanço E li raive dóu jouvènt, Dóu passat la remembranço E la fe dins l'an que vèn. Vuejo-nous la couneissènço Dóu Verai emai dóu Bèu, E lis àuti jouïssènço Que se trufon dóu toumbèu. Vuejo-nous la Pouësio Pèr canta tout ço que viéu, Car es elo l'ambrousìo Que tremudo l'ome en diéu. Pèr la glòri dóu terraire Vautre enfin que sias counsènt Catalan, de liuen, o fraire, Coumunien tóutis ensèn ! Frederic Mistral 1867. És l'himne de Provença, amb música és preciós! quan se sent allò de "catalan, catalan" ^^ els nostres germanets! 'Cançó a Mahalta' està musicat per Espiral d'Embulls al disc No tot és desar somnis. Molt recomanable. ...i anteriorment per Lluís Llach. Tanmateix, és cert, Espiral d'Embulls: molt recomanable.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA A mi m'agrada molt un que es diu "Aglae i les taronges", de Josep Carner, inclòs dins el llibre Els fruits saborosos. A vere si després el busco i el poso. Aglae, sota un bell taronger deturada, al lluny sent les germanes com ocellada al vent. I ja no va a l'encalç per l'herba i la rosada, I té la cara pàl·lida d'un gran defalliment. Ella dansava i reia tot just casada amb Drias, 5 altiva entre la fressa, joiosa de la llum. I ja de l'hort s'amaga per les desertes vies I encara es fa més blanca, perduda entre el perfum. I arriba a les taronges, i en cull i se n'emporta; la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants. 10 Mossega un fruit i acluca els ulls com una morta i del cabell afluixen el pes les dues mans. I Aglae, ja refeta, es bressa en l'esperança; amb un sospir molt tendre solleva el pit caigut; ella pogués besar l'infant que ja s'atansa, 15 batec tan avinent i tan inconegut. I veu la piadosa taronja que fou bella, i jeu abandonada del rec vora l'espill. De la muller la sort li transpareix en ella: fer-se espremuda i lassa per la frescor del fill. 20 Aquest també és excel·lent.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Itaca és un dels meus preferits, tot i que n'hi ha un munt d'en Martí i Pol, Marçal, ... que són fantàstics. A qui li agradi la poesia que no es perdi el darrer disc d'en Llach: Poetes. És fantàstic. ÍTACA - Konstantinos P. Kavafis (Carles Riba) Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops, l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis: són coses que en el teu camí no trobaràs, no, mai, si el pensament se't manté alt, si una emoció escollida et toca l'esperit i el cos alhora. Els Lestrígons i els Cíclops, el feroç Posidó, mai no serà que els topis si no els portes amb tu dins la teva ànima, si no és la teva ànima que els dreça davant teu. Has de pregar que el camí sigui llarg. Que siguin moltes les matinades d'estiu que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, corals i nacres, mabres i banussos i delicats perfums de tota mena: tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes, per aprendre i aprendre dels que saben. Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí. Però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca. Ítaca t'ha donat el bell viatge. Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència, ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques. (....) ------------------------------------------------------------ O la versió d'en Llach: ÍTACA I Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Has de pregar que el camí sigui llarg, que siguin moltes les matinades que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, i vagis a ciutats per aprendre dels que saben. Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí, però no forcis gens la travessia. És preferible que duri molts anys, que siguis vell quan fondegis l'illa, ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que et doni més riqueses. Ítaca t'ha donat el bell viatge, sense ella no hauries sortit. I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet, sabràs el que volen dir les Ítaques. II Més lluny, heu d'anar més lluny dels arbres caiguts que ara us empresonen, i quan els haureu guanyat tingueu ben present no aturar-vos. Més lluny, sempre aneu més lluny, més lluny de l'avui que ara us encadena. I quan sereu deslliurats torneu a començar els nous passos. Més lluny, sempre molt més lluny, més lluny del demà que ara ja s'acosta. I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes. III Bon viatge per als guerrers que al seu poble són fidels, afavoreixi el Déu dels vents el velam del seu vaixell, i malgrat llur vell combat tinguin plaer dels cossos més amants. Omplin xarxes de volguts estels plens de ventures, plens de coneixences. Bon viatge per als guerrers si al seu poble són fidels, el velam del seu vaixell afavoreixi el Déu dels vents, i malgrat llur vell combat l'amor ompli el seu cos generós, trobin els camins dels vells anhels, plens de ventures, plens de coneixences.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Tres dels meus poemes preferits en català: El Pi de Formentor (Miquel Costa i Llobera) Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera més poderós que el roure, més verd que el taronger, conserva de ses fulles l'eterna primavera i lluita amb les ventades que atupen la ribera com un gegant guerrer. No guaita per ses fulles la flor enamorada; no va la fontanella ses ombres a besar; mes Déu ungí d'aroma sa testa consagrada i li donà per terra l'esquerpa serralada, per font la immensa mar. Quan lluny, damunt les ones, reneix la llum divina, no canta per ses branques l'aucell que encaptivam; el crit sublim escolta de l'aguila marina o del voltor qui puja sent l'ala gegantina remoure son fullam. Del llim d'aquesta terra sa vida no sustenta; revincla per les roques sa poderosa rel; té pluges i rosades i vents i llum ardenta, i, com un vell profeta, rep vida i s'aliment de les amors del cel. Arbre sublim! del geni n'és ell la viva imatge; domina les muntanyes i aguaita l'infinit; per ell la terra és dura, mes besa son ramatge el cel que l'enamora, i té el llamp i l'oratge per glòria i per delit. Oh sí: que quan a lloure bramulen les ventades i sembla entre l'escuma que tombi el seu penyal, llavors ell riu i canta més fort que les onades i, vencedor, espolsa damunt les nuvolades sa caballera real. Arbre mon cor t'enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record. Lluitar constant i vèncer, regnar sobre l'altura i alimentar-se i viure de cel i de llum pura... Oh vida! oh noble sort! Amunt ànima forta! Traspassa la boirada i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals. Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada, i tes cançons tranquil·les aniran per la ventada com l'au dels temporals. La relíquia (Joan Alcover) Faune mutilat brollador eixut jardí desolat de ma joventut. Beneïda l'hora que m'ha duit aquí. La font qui no vessa, la font qui no plora, me fa plorar a mi. Sembla que era ahir que dins el misteri de l'ombra florida tombats a la molsa passàvem les hores millors de la vida. De l'aigua sentíem la música dolça, dintre la piscina guaitàvem els peixos. collíem poncelles, caçàvem bestioles, i ens fèiem esqueixos muntant a la branca de les atzaroles. Ningú sap com era que entre l'esponera de l'hort senyorívol fent-lo més ombrívol creixia la rama d'antiga olivera. Arbre centenari, amorós portava la soco torçuda perquè sense ajuda poguéssim pujar-hi. Al forc de la branca senyora i majora penjàvem la corda de l'engronsadora i venta qui venta. folgàvem i rèiem, fins que la vesprada la llum esvaïa de l'hora roenta, de l'hora encantada. Somni semblaria el temps que ha volat de la vida mia. Sense les farides que al cor ha deixat, sense les farides que es tornen a obrir quan veig que no vessa ni canta ni plora la font del jardí. Trenta anys de ma vida volaven de pressa, i encara no manca penjat a la branca un tros de la corda de l'engrosadora com trista penyora despulla podrida d'un món esbucat... Faune mutilat brollador eixut jardí desolat de ma joventut. Veles e vents (Ausiàs March) Veles e vents han mos desigs complir faent camins dubtosos per la mar. Mestre i ponent contra d'ells veig armar: xaloc, llevant, los deuen subvenir, ab llurs amics lo grec e lo migjorn, fent humils precs al vent tramuntanal que en son bufar los sia parcial e que tots cinc complesquen mon retorn. Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn. Grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran. Los pelegrins tots ensems votaran e prometran molts dons de cera fets: la gran paor traurà al llum los secrets que al confés descuberts no seran. E en lo perill no em caureu de l'esment, ans votaré al Déu qui ens ha lligats de no minvar mes fermes voluntats e que tots temps me sereu de present. Jo tem la mort per no ser-vos absent, per què amor per mort es anul.lats, mas jo no creu que mon voler sobrats pusca esser per tal departiment. Jo só gelós de vostre escàs voler que, jo morint, no meta mi en oblit. Sol est pensar me tol del mon delit, car, nos vivint, no creu se pusca fer: après ma mort, d'amar perdau poder e sia tots en ira convertit. E jo, forçat d'aquest món ser eixit, tot lo meu mal serà vos no veer. Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor, cap prop d'aquell jo em trobara tot sol? Vostre voler sabera quant me vol, tement, fiant, de l'avenidor! Jo son aquell pus extrem amador apres d'aquell a qui Déu vida tol: puix jo son viu, mon cor no mostra dol tant com la mort, per sa extrema dolor. A bé o mal d'amor jo só dispost, mas, per mon fat, fortuna cas no em porta: tot esvetlat, ab desbarrada porta, me trobarà faent humil respost. Jo desig ço que em porà ser gran cost i aquest esper de molts mals m'aconhorta; a mi no plau ma vida ser estorta d'un cas molt fer, qual prec Déu sia tost. Lladoncs, les gents, no els calrà donar fe al que amor fora mi obrarà: lo seu poder en acte es mostrarà e los meus dits ab los fets provaré. Amor, de vós, jo en sent més que no en sé, de què la part pijor me'n romandrà, e de vós sap lo qui sens vós està: a joc de daus vos acompararé. I també, és clar, el poema d'on surten els dos versos de la meva signatura: Déu nos do ser catalans... (Josep Carner) Déu nos do ser catalans, Gent de bella anomenada, La millor cosa del món: Vella rel i fresca saba. Si no iguals als anteriors, Una artiga els afressàrem; Si no som com els passats, Ens hi trobem retirada. Déu nos do la nostra fe, Amatents a trenc de l’alba, L’aigua fina de les neus I el forment per les vessanes, I els diners de bon dringar, I l’amor, que és millor paga, I a la fi sense retret, Amb la cara asserenada, I que diguin: -Ara, mort, Quina imatge de son pare!-. I si fama hem de tenir, Que ens la gruï el veïnatge; Sempre fou, en alt afany, Lloc difícil una pàtria. I si tara hem de sofrir, Déu nos do la nostra tara; Que si ve de tan endins, Farà goig tal dia o altre.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Un de la Maria-Mercè Marçal: Divisa Sal oberta a la nafra: que no es tanqui! Que no em venci cap àncora, vençuda pels anys, i per l'oratge, i per la ruda. Que cap pòsit d'enyor no m'entrebanqui! Heura al velam! Sal viva a les parpelles per albirar l'enllà, com un desert obert de sobte en un deliri verd! Que l'escandall encalci les estrelles! Sal oberta i, en reble, cel obert! Deixar senyal de sal on l'ona manqui que m'assaoni llengua, nas i orelles! Sal oberta a la nafra: que no es tanqui! Sal que m'embranqui, en temps d'hora batuda, pel gorg lunar on tota cosa muda! I qualsevol de Ferrater, en particular aquest: Posseït Sóc més lluny que estimar-te. Quan els cucs faran un sopar fred amb el meu cos trobaran un regust de tu. I ets tu que indecentment t'has estimat per mi fins al revolt: saciada de tu, ara t'excites, te me'n vas darrere d'un altre cos, i em refuses la pau. No sóc sinó la mà amb què tu palpeges.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Mai m'ha interessat massa la poesia llegida, hi entro més a recitals de poesia amb un bon ambient i sobretot amb els poemes musicats per diferents grups. Un poema i canço que m'agrada molt és Claus, d'Enric Casasses. Musicat per Pomada al 'Disc 1' 12 - Claus (Enric Casasses) Ella em da amor vomito claus clau retorçats el ventre ple de claus torçats em dóna amor m'he despertat descalç i boig i rei del món del món gelat em dóna amor no em darà re no tindré re no vull ser res desesperat em dóna amor. Seré feliç un dia més ja estic content talleu-me els dits ella em da amor ja no hi ha món em dóna amor ja em sé la mort. Em dóna amor no hi ha ningú em dóna amor no em diu mai res em dóna amor se me ne'n va ja em sé morir ara viuré etc.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Tots aquest poemes i versos m'encanten. sobretot, "veles e vents" d'Ausiàs March i encara més musicada per Raimon. Jo posaria collita pròpia una de les més famoses del "xat". Repetisc unes de les més calentes i morboses. Es titula Tota! Ous i tot! i encara que tinga eixe tó de Sueca i Comarca també és vàlid per a la reta dels mortals d'ací, fins i tot, els que la volen suprimir. TOTA! OUS I TOT! On vas tan espentolada xiqueta meua, bogeta de la vida que només veure’m el que tinc tapat en la entrecuixa botes d’alegria. Xe! Quin gust, quina excitació amb eixa passió i estimulació tocada pels teus llavis, palpada per la llengua; engolint-la: Tota! Ous i tot!. Ous peluts piu empinat amb cames obertes i la figa encesa, espàrrec que va. Jordi Manyes i Sans A la vida. Lletra i música: Ovidi Montllor Disc: A Alcoi Quin plor més gran que duc a dins del meu poc cos. Quin raig de foc que sent A dintre d’ell. Que fort que bufa el vent aquesta nit suau. Quines coses més estranyes Que passen prop de mi. ¿Què passa ací on sóc, que tinc regust de res? Vaig i anem passant, anem i vaig passant. Vaig i anem compartint sense cap novetat, poc a poc els minuts. Poc a poquet l’hivern. Tots passant un camí Havent-en tants i tants, i tantes coses més que neixen cada instant. Ah!, la vida... Encara espere tant de tu, Que esperant mor amb tu. Encara espere tant de tu, Que esperant mor amb tu. Mil trencaments de viure, mils i mils d’enemics. Tot contra tota vida. Colps amagats. Muntanyes de paranys. Enganys i més enganys. Paraules sense lletra. Imatges sense vida. I un arma prop la mà, Pel que passe demà. Espere tant i tant de tu, que no mato el meu cos. Segueixo amb tots. Espere tant i tant de tu, que no mato el meu cos. Segueixo amb tots. Un pensament però, per aquells que estaran junts a tots i tots junts... Per aquells que ara estan tant lluny però tant a prop, tant a dins de nosaltres. Aquells que fan possible l’esperança de viure, morint a cada instant. Un dia qualsevol serà la VIDA I TOTS! serà la VIDA I TOTS! Per tant i tantes coses més, seguim. Us esperem! Per tant i tantes coses més, seguim. Us esperem! Cante a la vida plena, des de la vida buida. Tanque els ulls, baixe el cap. La sang em puja al cap. I el cor em diu que SI. El cervell diu que SI. I tot en mi és un SI. Que mai no acabarà. Canto la vida–SI.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Ja no me'n recordava, d'aquest fil! Au, que els usuaris vegin que no tot son cançons de lliuta !
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA ho sento, però a la darrera meitat del segle XX on hi hagi el meu estimat Espriu i en Carles Riba la resta són purs aprenents: de Salvador Espriu: ORACIÓ EN LA TEVA MORT Quan roures enyorosos de verds marins comencen crepusculars missatges, volent-te foc, demano nova claror, que siguis, davant altars on cremen ardents silencis d'ales, encès cristall, més flama, llum de cançó senzilla. La Marina Rossell va treure un disc als anys 80 que es deia La Barca del Temps, un disc que a mi sempre m'ha agradat molt. El poema que donava nom al disc era, és clar, de l'Espriu: No me'l sé tot de memòria, però deia més o menys: LA BARCA DEL TEMPS Estimat Rosselló si podies venir amb la barca del temps amb el vent de llevant de l'Alguer i senties en mi com és viu i arrelat i tan clar aquest nostre parlar català de l'Alguer Si podies venir amb la barca del temps amb el vent de llevant allunyat amic meu allunat amic meu allunyat amic meu que ara ets al xiper a l'indret on el temps se'ns endu els records el veler i el camí el camí que et va ser sempre car (no sé què no sé què etc...) si podies venir amb la barca del temps amb el vent de llevant allunyat amic meu i d'en Carles Riba n'hi ha molts, també, que són genials. salut.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Morir: potser només perdre forma i contorns desfer-se, ser xuclada endins de l’úter viu, matriu de déu mare: desnéixer. Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall, fregall d’espart, camussa, sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra, i sabó en pols, blauet, netol, galleda. Cossi, cubell, i picamatalassos, esponja, pala de plegar escombraries, gibrell i cendra, salfumant, capçanes. Surt el guerrer vers el camp de batalla. Tu tan petita i ja saps com és d’alta la paret que no es deixa saltar! I jo voldria prou fer-te esqueneta. Qui és que m’omple les mans de maons? Qui em fa dir-te les serps de l’altra banda? Qui fa que engalzi vidres a la tàpia? -Tu, lladre de la teva llibertat? Tan petita i ja saps com és d’alta la paret que no et deixo saltar! Maria Mercè Marçal (tots tres) Editat al dia 14 de desembre del 2004, a les 17:03
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Bruixa de dol amb totes dues mans alçades a la lluna obrirem una finestra en aquest cel tancat. hereves de les dones que cremaren ahir farem una foguera amb l’estrall i la por. hi acudiran les bruixes de totes les edats, deixaran les escombres per pastures d foc cossis i draps de cuina, el sabó i el blauet, els pots i les cassoles, els fregalls i els bolquers. deixarem les escombres per pastures de foc , els pots i les cassoles, els fregalls i els bolquers. la cendra que en resti no la canviarem per res ni per or ni pel ferro ni per ceptres ni punyals. sorgida ja la flama sols tindrem ja la vida per arma i per escut a totes dues mans. el fum dibuixarà l’inici de la història, com un heura de joia entorn el nostre cos i plourà i farà sol i dansarem a l’aire de les noves cançons que la terra rebrà. vindicarem la nit i la paraula dona, llavors creixerà l’arbre de l’alliberament Maria Mercè Marçal Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 01:00
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA LO PI DE FORMENTOR, però ja ha sortit. També: JACINT VERDAGUER : CANIGÓ Per veure bé Catalunya, Jaume primer d'Aragó puja al cim de Sant Jeroni a l'hora en què hi surt lo sol: ¡quin pedestal per l'estàtua!, ¡pel gegant quin marador! Les àligues que hi niaven al capdamunt li fan lloc; sols lo cel miraven elles, ell mira la terra i tot; ¡que gran li sembla i que hermosa, l'estimada del seu cor! Té en son cel aucells i àngels, en sos camps vèrgens i flors, en sos aplecs l'alegria, en ses famílies l'amor; té guerrers en ses muralles, naus veleres en sos ports, naus de pau i naus de guerra frisoses de pendre el vol. Les ones besen ses plantes, l'estrella besa son front sota un cel d'ales immenses que és son real pavelló. En son trono de muntanyes té el Pirineu per redós, per coixí verdosos boscos, per catifa prats de flors per on juguen i s'escorren rieres i rierons, com per un camp d'esmaragdes anguiles de plata i or. Del Llobregat veu les ribes, les marjades del Besòs que coneix per les arbredes com les roses per l'olor. Los vilatges a llur vora semblen ramats de moltons que, abeurant-s'hi a la vesprada, hi esperen la llum del jorn. Llena li parla de Lleida que el graner de Roma fou; Albiol, de Tarragona, tan antiga com lo món; Puigmal, de dues Cerdanyes, talment dos cistells de flors; Montseny, de Vic i Girona; Albera, del Rosselló; Cardona, de ses salines; Urgell, de ses messes d'or; Montjuïc, de Barcelona, la que estima més que tot. Tot mirant a Catalunya s'ha sentit robar lo cor: -¿Què puc fer per ma estimada? -va dient tot amorós-; si del cel vol una estrella, des d'ací l'abasto jo. -No vol del cel una estrella -una veu dolça respon-; la més bella que hi havia se li és posada al front. Torna-li dues germanes que prengué el moro traidor, l'una anant a collir perles vora la mar de Montgó, l'altra nedant entre els cisnes prop d'on volava el voltor.- Ell gira els ulls a Mallorca, l'obira com un colom, nedant entre cel i aigua, vestida d'un raig de sol; a València no l'obira, mes obira sos turons, que de l'hort de la sultana són muralla i miradors. Se n'arranca de l'espasa i aixeca sa veu de tro: -¿Germanes de Catalunya, i encara porteu lo jou? Rei moro que les tens preses, jo et vull veure a mos genolls.- Si l'obirassen los moros, les deixarien de por, com deixaren Catalunya quan, d'Otger entre els lleons, Rotland los tirà la maça des del cim de Canigó. Quan torna els ulls a la serra, cerca aquell que li ha respost; dintre l'ermita més alta té la Verge un altar d'or, no hi ha ningú en la capella i ella té el llavi desclòs. Posant a sos peus l'espasa, cau en terra de genolls: -A rescatar les catives, Maria, guiau-me Vós; a mon pit donau coratge, a mon braç força i braó, i si al pujar a la serra 'vui me deien rei hermós, quan tornaré a visitar-vos ¡me diran Conqueridor! I un gran poeta mallorquí mort massa jove. Quan ella dorm el gaudi somnolent del vell jardí vibrant de flors i nit, passant per la finestra sóc el vent, i tot és com un alenar florit. Quan ella dorm i sense fer-hi esment tomba a les grans fondàries de l'oblit, l'abella, so que clava la roent agulla -fúria i foc- en el seu pit. La que era estampa, encís i galanor i moviment ambigu, és plor i crit. I jo, causa del dol, de la dolçor en faig lasses delícies de pecat, i Amor, que veu, ulls closos, el combat, s'adorm amb un somriure embadalit. Lletra BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL, 1933. Maria del Mar Bonet li ha posat música. També m'encanta A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL però ara no el tenc a mà, si algú el pugués copiar estaria bé Gràcies per aquest fil Editat al dia 25 de desembre del 2004, a les 23:57
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA T'estimo perquè sí (Maria Mercè Marçal) T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana. Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert. Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana sense panys ni bernats, en un desvari verd. Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia. Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit. Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit que provoca el salobre i encrespa la badia. Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall a la marea viva que em nega a l'endeví. Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí que han signat, sense mi, les busques de l'estrall. Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva. Wow, preciós!!!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Sens dubte "Ara Mateix" de Miquel Martí i Pol, publicat el 1980 a l'Àmbit de tots els àmbits. Va ser musicat per Lluís LLach el 1981, el disc tb es diu "Ara Mateix", però la millor versió musical és la reedició que va fer al disc Jocs. No sé si és millor el poema o la música És un poema llarg q no transcriuré sencer, però una estrofa és la que poso a la signatura. No té cap vers de despercidi, dels millors: "potser caldria q trenquéssim la rutina fent algun gest desmesurat, alguna sublimitat que capgirés la història". o "molt lentament giravolta la sínia i passen anys o segles, fins que l'aigua s'enfila al cim més alt i gloriosa proclama la claror per tots els àmbits. Molt lentament davallen aleshores els cartufús per recollir més aigua. Així s'escriu la història, saber-ho no pot sobtar ni decebre a ningú" Us el recomano. Visca Martí i Pol, Visca Lluís Llach!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Un que està molt bé és ''I com podem parlar de llibertat...'' de Miquel Martí i Pol, publicat arran dels fets del '92. I com podem parlar de llibertat si vosaltres no hi sou i el vostre espai no s'emplena amb paraules, si ara tot és trist i provisori i ens assetja el gran risc del costum i la peresa? Quan el present no es comparteix, s'esborra, i al seu lloc hi creix l'heura d'un silenci fet d'absències injustes i renúncies; el vent enceta la pell jove i tota la immensitat és un clam de distàncies que es repeteix, monòton, pel gran buit de l'embosta de llum que algú manté segrestada i llunyana. Tanta vida, però, que heu sabut viure com un repte no es perdrà i en farem, per més que ens costi, la referència clara d'un dessig que algun dia tothom assumirà. Mentrestant, tanmateix, amb les mans tenses i la mirada vigilant, per mor de no abdicar el neguit ni l'esperança, repetim-nos sovint que no podem parlar de llibertat sense vosaltres. Salut
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Papasseit: PERQUÈ HAS VINGUT Perquè has vingut han florit els lilàs i han dit llur joia envejosa a les roses: mireu la noia que us guanya l'esclat, bella i pubilla, i és bruna de rostre. De tant que és jove enamora el seu pas -qui no la sap quan la veu s'enamora. Perquè has vingut ara torno a estimar: diré el teu nom i el cantarà l'alosa. Kavafis (que tret del d'ïtaca és un autor molt desconegut) TORNA Torna sovint i pren-me, sensació estimada, torna i pren-me - llavors que es deixondeix la memòria del cos i que un desig antic revé a la sang; llavors que els llavirs i la pell recorden i que senten les mans com si de nou toquessin. Torna sovint i pren-me dins la nit, llavors que els llavis i la pell recorden. I per últim Ventura Gassol, un autor q no vaig conèixer fins fa ben poc. LES TOMBES FLAMEJANTS Fou una pàtria. Va morir tan bella, que mai ningú no la gosà enterrar: damunt de cada tomba un raig d'estrella sota de cada estrella un català. Tan a la vora del mar dormia aquella son tan dolça de la mort, que les sirenes dia i nit sentia com li ananven desvetllant el cor. Un dia es féu una claror d'albada i del fons de la tomba més glaçada fremí una veu novella el cant dels cants: - Foc nou, baixa del cel i torna a prendre. Ja ha sonat l'hora d'esventar la cendra, oh Pàtria de les tombes flamejants. I molts més!! xdd Kavafis, sí senyor!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA aquest poema d'en Foix és recomplicat, però m'agrada molt... (tot i que té el títol tant llarg!) VAGAVA AQUELL VESPRE PELS BARRANCS DE BEGUR, ON ERREN, SOMICAIRES, ELS SAURINS. AL TOMBANT DE SA TUNA, UN CLAM DE VEUS GERMINATIU ACOMPANYAVA TOT D'OMBRES DANSAIRES. D'UN BRANC SELVÀTIC D'ALZINA PENJAVA, ABANDONADA, LA VESTA ESTIVAL D'UNA NOIA. LI VAIG PARLAR COM SI HI FOS. Agemoleix-te als vents de les cales esquerpes, Tu, forma i nom, i del futur membrança, Hostessa universal, i del goig missatgera, Alba del dia total, i crepuscle! Salva, serpentejants, les cabelleres Que ombrejen les remors amb marors de retaule, Avança, alabatent, per les aigües ventrudes, Entre insignes negrors i clams secrets, salífers! Si mous l'Arbre de Mar cauran els fruits defesos. ¿T'he conegut als broms de les drassanes Enyorada de mar i de molles marselles Amb llums regalimants a l'espart del capvespre? ¿O al pic nevós, en abordatge d'ales, Copiant soledats a l'àlbum de congestes, El pit signat amb el carmí dels astres? ¿O en cambra breu, entre elixirs liguris, Senyorejant en els acres reialmes? (¿A la taverna, al ball o als tossals megalítics?) ¿Ets el pomer pensat a la vall carbonera Voltada d'infinits i, Tu Sola, Minerva, Llança i elm del Real, i nodrissa dels segles, De l'Home Sol que cavalca els dos signes Més enllà de la mort, a recer de la Idea? ¿...O, captiva i lasciva als foscants de manubri, De flanc esponerós, i pits, a la llitera, Dànae deixondida amb besars sefardites? ¿Fuges o véns a mi, o de mi, que só l'Immòbil? Mira!: baixen dels cims les vestals venturoses Sota l'embruix dels rocs amb xifres extingides I noms estranys escrits en llengua morta. Llur mirada solar encén estels errívols A l'aiguadolç amb parpelleigs eteris, Omple de boll les sines sedejants, D'escumes del matí les tímides parpelles, De fullaraca morta els ventres venials. —Joc sideral, nocturnes recompenses!— Esmuny-te pels covals amb nupcials flongeses, Crema els olis novells en arcaiques argiles, Petja, suau, les herbes consagrades Al pleniluni dolç de les nits imperibles, Ungeix amb sang recent l a pedra augusta, Cobreix-te al tamariu amb vesta blanca: Celen frescors d'aranya els degotalls del cel I, foc i vent, una veu crida: —Dea!— Només tos ulls tancats em donen lluors d'alba. Sa Tuna, 1934
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA açò té pinta de valencià, es valencià? un salut oi tant! de tortosa!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA pues el meu es: Totes ses putes de barcelona que venen a biniamar duen mes llet dins sa poma que aigua no ahia a la mar en es carrer de sa roca ahia una pentinadora que quant no tes res a fer sa pentina sa cotorra aixo si que es bo
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA N'han dit molts que m'agraden, però vos heu deixat esta joia!! Tirallonga de monosíl·labs Pere Quart DéuI tu, què vols?JoDoncs jo sols vull-ei, si pot ser-:Un poc de fami un xic de pa.Un poc de fredi un poc de foc.Un xic de soni un poc de llit.Un xic de Maria Cristina un poc de vii un poc de llet.I un poc de pau.Un poc de pas,un poc de pesi un poc de pis.I un xic de niu.Un xic de pici un poc de pac-o un xic de soui un xic de xec.I un poc de soli un poc de sal.I un poc de cel.Un xic de béi un xic de mal.Un poc de meli un poc de fel.I un poc de niti un xic de por,i un poc de piti un xic de cori un poc de crit.I un xic de llumi un xic de so:un poc de llampi un xic de tro.Un poc de goigi un xic de besi un poc de coit. I un xic de gos.I un poc de gas.Un poc del forti un poc del fluix.I un poc de romi un poc de fum.Un poc de lloc.I un poc de joc-tres reis, dos nous.I un poc de groci un xic de grisi un xic de verd.I un xic de blau.Un poc de treni un poc de nau;i un xic de rem.Un xic de vent.I un poc de neu. I un poc de rou.I un poc de veu-i un poc de vot.I un poc de cant.I un xic de vers.I un xic de ball.I d'art. I d'or.Un poc de peix.I un poc de greix.I un xic de feix.I un poc de gruix.I un poc de carni un poc de sang;i un poc de pèl.I un poc de fangi un xic de pols.Un xic de flami un poc de gel.Un poc de santi un xic de drac.Un xic de risci un poc de res-i un poc de rus.I un tros de campi un xic de fruit;un tros de closprop de la llaramb aus i flors.I un poc de boscamb pins i brins.I un xic de font.I un xic de riui un poc de reci un poc de pont.I un poc de gorg.I un poc de mari un xic de port.I un poc de llor.Un xic de llii un poc de cuiri un poc de pelli un xic de fil.Un poc de lluci un xic de suc.I un poc de porc.I un xic de parc.Un poc de gusti un xic de rang.I a més del meuun poc del seui un xic del llur.Vull ser: ruc? clerc?bell? lleig? dret? tort?gras? prim? llest? llosc?nou? vell? ferm? flac?bla? dur? buit? pledolç? tosc? sec? moll?greu? lleu? curt? llarg?fosc? clar? xaix? fi?Un poc de tot.I a més, què vull?Un xic de seny.I un poc de temps.I un xic de món.I un poc de sort.I un poc de mort.I un poc de Vós.Ei, si pot ser.Del llibre Circumstàncies, 1968. Mareeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!! És geniaaaaaaaaaal!!!!!!! Gràcies per penjar-lo!!!!! E que és bo? Les coses bones que s'aprenen al institut.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Cançó a Mahalta de Màrius Torres Corren les nostres ànimes com dos rius paral.lels. Fem el mateix camí sota els mateixos cel.s No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-. i també Coupo Santo Coupe Sainte Prouvençau, veici la Coupo Que nous vèn di Catalan ; A-de-rèng beguen en troupo Lou vin pur de noste plant. Coupo Santo E versanto Vuejo à plen bord Vuejo abord Lis estrambord E l'enavans di fort ! D'un vièi pople fièr e libre Sian bessai la finicioun ; E, se toumbon li Felibre Toumbara nosto nacioun. D'uno raço que regreio Sian bessai li proumié gréu ; Sian bessai de la patrìo Li cepoun emai li priéu. Vuejo-nous lis esperanço E li raive dóu jouvènt, Dóu passat la remembranço E la fe dins l'an que vèn. Vuejo-nous la couneissènço Dóu Verai emai dóu Bèu, E lis àuti jouïssènço Que se trufon dóu toumbèu. Vuejo-nous la Pouësio Pèr canta tout ço que viéu, Car es elo l'ambrousìo Que tremudo l'ome en diéu. Pèr la glòri dóu terraire Vautre enfin que sias counsènt Catalan, de liuen, o fraire, Coumunien tóutis ensèn ! Frederic Mistral 1867. És l'himne de Provença, amb música és preciós! quan se sent allò de "catalan, catalan" ^^ els nostres germanets! El meu hamster va anar a Cuba Hola ratolí, suau i petit; sóc el teu cantant preferit. Jo em moro per tu i tu et mors per mi i pel meu vers atrevit. El meu hamster va anar a Cuba… i què? doncs jo m’en vaig a Marraqueix. Si hi ha una dona que té mal de cap, proveu de fer-li menjar peix. Ai, ai! Manta i carretera; fer el tomàquet pel món sencer. Ai, ai! Carretera i manta i una noia que vol dir-se Odette. Ai, ai! Manta i carretera, carquinyolis, pets de monja i mel. Ai, ai! Carretera i manta i els teus llavis de pur caramel. Sóc llatí com ho era en Ciceró, criat al món del canaló. Mòc els malucs amb gràcia i distinció però de cert no sé els malucs què són. Tu ja saps que jo t’estimaré ben bé fins l’últim combregar i si el meu hamster va anar Cuba… què? Doncs jo m’en vaig a Sabadell. Ai, ai! Manta i carretera; fer el tomàquet pel món sencer. Ai, ai! Carretera i manta el meu somni és que em diguin Josep. Ai, ai! Tot un món per fer-hi el préssec; carquinyolis, pets de monja i mel. Ai, ai! Carretera i manta i els teus llavis de pur caramel. Per mi, això també és poesia. Llarga vida a l'Astre! ( http://www.quimiportet.com/blog/ ) Esta cançó me recorda una mica a l'estil d'escriptura de Woody Allen...
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA N'han dit molts que m'agraden, però vos heu deixat esta joia!! Tirallonga de monosíl·labs Pere Quart DéuI tu, què vols?JoDoncs jo sols vull-ei, si pot ser-:Un poc de fami un xic de pa.Un poc de fredi un poc de foc.Un xic de soni un poc de llit.Un xic de Magdalena un poc de vii un poc de llet.I un poc de pau.Un poc de pas,un poc de pesi un poc de pis.I un xic de niu.Un xic de pici un poc de pac-o un xic de soui un xic de xec.I un poc de soli un poc de sal.I un poc de cel.Un xic de béi un xic de mal.Un poc de meli un poc de fel.I un poc de niti un xic de por,i un poc de piti un xic de cori un poc de crit.I un xic de llumi un xic de so:un poc de llampi un xic de tro.Un poc de goigi un xic de besi un poc de coit. I un xic de gos.I un poc de gas.Un poc del forti un poc del fluix.I un poc de romi un poc de fum.Un poc de lloc.I un poc de joc-tres reis, dos nous.I un poc de groci un xic de grisi un xic de verd.I un xic de blau.Un poc de treni un poc de nau;i un xic de rem.Un xic de vent.I un poc de neu. I un poc de rou.I un poc de veu-i un poc de vot.I un poc de cant.I un xic de vers.I un xic de ball.I d'art. I d'or.Un poc de peix.I un poc de greix.I un xic de feix.I un poc de gruix.I un poc de carni un poc de sang;i un poc de pèl.I un poc de fangi un xic de pols.Un xic de flami un poc de gel.Un poc de santi un xic de drac.Un xic de risci un poc de res-i un poc de rus.I un tros de campi un xic de fruit;un tros de closprop de la llaramb aus i flors.I un poc de boscamb pins i brins.I un xic de font.I un xic de riui un poc de reci un poc de pont.I un poc de gorg.I un poc de mari un xic de port.I un poc de llor.Un xic de llii un poc de cuiri un poc de pelli un xic de fil.Un poc de lluci un xic de suc.I un poc de porc.I un xic de parc.Un poc de gusti un xic de rang.I a més del meuun poc del seui un xic del llur.Vull ser: ruc? clerc?bell? lleig? dret? tort?gras? prim? llest? llosc?nou? vell? ferm? flac?bla? dur? buit? pledolç? tosc? sec? moll?greu? lleu? curt? llarg?fosc? clar? xaix? fi?Un poc de tot.I a més, què vull?Un xic de seny.I un poc de temps.I un xic de món.I un poc de sort.I un poc de mort.I un poc de Vós.Ei, si pot ser.Del llibre Circumstàncies, 1968. Mareeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!! És geniaaaaaaaaaal!!!!!!! Gràcies per penjar-lo!!!!! Gran poema, per cert que Aramateix el musiquen al seu Cd a ritme de rapsòdia (no se'n passa, però és curiòs).
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA amunt! AVUI ÉS L’HORA Referma el tronc i abat l’herba maligna; El mur no cau si tu no l’enderroques. Alerta el crit, passem de mort a vida; Massa temps fa que som en via morta. Serà el nou temps com ara el fem, i bell, si travessem l’oneig, dreta la proa. Salut als morts! –en guerres i de vells. Siguem-hi tots a bord de barca nova. Que el raig de llum no ens torni ni Pau ni cecs que el nostre nord no es perdi ni s’esborri, que cada pas ens fermi més i més. Lliure i tots, la terra que fem nova, la de demà. Guanyem-li el dret a ser Com la volem. Lluitem: avui és l’hora. Alvar Valls
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA TERRA D'ARRÒS, TERRA DE FANG Terra d'arròs, terra de fang homes i dones, tots van al camp, aigua als genolls, mig estacats. Canten i riuen, canten i riuen i conten xistes per oblidar, canten i riuen, canten i riuen i conten xistes per no gemegar. Encara els senyorets de la capital, es queixaran de què l'arroòs es paga molt car, molt car, molt car... si ells comprivessin lo que es sofix, no es queixarien, no es quiexarien, perquè sabrien lo que es patix. L'esquena molta d'anar acotxats, els peus descalços i tots banyats, una esperança, sols els manté... que arribe l'hora, que arribe l'hora, de la collita i que es pague bé, que arribe l'hora que arribe l'hora, de la collita i que es pague bé. Terra d'arròs, terra de fang... Autor: Josep Bo
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA El sonet que tot seguit escriuré, ens el va manar fer el professor de literatura universal enguany, i es tracatava de resaltar la bellesa masculina o femenina. Tot i ser bastant cutrillo el vaig escriure amb tota la ilusió i estima per a una persona que tot i no ser ara al meu costat me'l segueixo estimant. El seu amor mai s'esfumarà del meu cor... M'agradaria estar amb tu a cada moment i seguir per sempre les teves petjades estar presa per les teves mirades car els teus ulls són estels del firmament. Els teus cabells daurats se'ls endú el vent, vent que els embolica formant rinxolades que cauen pel teu front llis com animades protegint la sabiesa de la teva ment. Els teus llavis són rojos com un clavell florit enmig d'un camp de romigueres que dona un to viu a la teva pell. Hermós com si divinitzat estigueres així es com es manifesta el teu cos bell el qual m'enlluerna com si tu em prengueres. jo també vull que em dediquen algun poema!!!!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Bones, com que veig que encara no l'ha posat ningú, el copio aquí. És un dels primers poemes que em van ensenyar a classe de català, i a hores d'ara em segueix emocionant com el primer dia; més encara, sabent que l'autor el va escriure ja gran, després d'una període breu de temps horrible, en què se li moriren la dona, dos fills i una filla (si mal no recordo). DESOLACIÓ Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir, que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta; mes branques una a una va rompre la tempesta, i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí. Brots de migrades fulles coronen el bocí obert i sens entranyes que de la soca resta; cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa, al cel he vist anar-se'n la millor part de mi. I l'amargor de viure xucla ma rel esclava, i sent brostar les fulles i sent pujar la saba, i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort. Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca: sens jo, res parlaria de la meitat que em manca; jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort. Cap al tard, Joan Alcover ILICET A flor dels ulls, enlluernada, la festa ha dit el mot darrer. La nit, tenaç desheretada ens espera dreta al carrer. Tornem al llindar gairebé com si fóssim sense mirada; caldrà cada cosa refer del que era en nosaltres pensada. Virginal, portem a les mans un somni partit en dos trossos: saps quin és d'ara, quin d'abans? Pròxims tots dos, tots dos distants! així un amor viu en dos cants i una soledat en dos cossos. Antologia poètica, Carles Riba CANÇÓ FUTURA Guerra la guerra, fem-nos soldats! Serà la terra pels catalans. Gent de Castella, deixeu-nos pas! Feu-vos enrera la host vilana. La mar és nostra! La branca ufana quan l'estol passa. La malvestat s'és feta eixorca si som triomfants: serà la terra pels catalans. Duem estrella i penó barrat. Guerra la guerra! L'ardit és bat per una engruna dolça de pau: si perd l'engruna, vol llibertat. Serà la terra pels catalans. Gent castellana, l'allau no us val! Poesia completa, Joan Salvat-Papasseit Au, salut!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Ara mateix
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA T'estimo perquè sí (Maria Mercè Marçal) T'estimo perquè sí. Perquè el cos m'ho demana. Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert. Perquè el brull del boscatge t'enrama la cabana sense panys ni bernats, en un desvari verd. Perquè vull. Perquè em xucla la rel de la follia. Perquè és l'amor, dallat, que ha granat el meu llit. Perquè duc, ben reblat, el bleix de l'escorpit que provoca el salobre i encrespa la badia. Perquè sóc massa fràgil per bastir l'aturall a la marea viva que em nega a l'endeví. Perquè sóc massa forta perquè em blegui un destí que han signat, sense mi, les busques de l'estrall. Perquè l'aigua més fonda no vol ni pau ni treva i pregona ben fort que sóc d'estirp romeva. Ostres! que maca!! m'ha encantat!!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Vicent Andrés Estellés sense cap dubte TESTAMENT MURAL ...de la mellor que mai vestís camisa. Jordi de Sant Jordi. El teu nom i el meu nom, escrits en la paret, en aquella paret plena de cors i rúbriques, en aquella paret de voluntats darreres, mentre s'agonitzava de l'amor o la pena; en aquella paret de la fosca escaleta, entre paraules tendres i paraules obscenes, paraules que parlaven d'un amor invencible, paraules que parlaven d'un record de carn viva, paraules que evocaven les nits de gaudi i pètals, i la pornografia delirant d'uns dibuixos, en una convivència que m'agrada pensar. En aquella paret suada dels amants, amarada d'amors com un dur matalàs, en aquella paret de friccions ardentes. El teu nom i el meu nom feroçment enllaçats quan també s'enllaçaven les nostres cames, fosca escaleta que evoque i que no diré on és, encara que em torturen, encara que em degollen. El teu nom i el meu nom, ardents, en un arrap sobre els algeps suats de la paret aquella. El teu nom i el meu nom arrapats amb les ungles, arrapats en la bruta paret de l'escaleta, amb una voluntat de viure, de perviure, amb una agonitzant cal.ligrafia dura, entre coses obscenes i coses delicades, exclamacions brutals d'un sexe poderós, notacions ingènues de quadern escolar, notes sobre la marxa dels esdeveniments, aquell luxe d'autògrafs autèntics i primaris. El teu nom i el meu nom, més que escrits, arrapats, aquell amor, l'amor, amor d'ungles i dents. De Vicent Andrés Estellés apunteu també "No hi havia a València dos amants com nosaltres". No tinc temps per a escriure´l. No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat passat moltes coses. De sobte encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre braços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles (i que ens perdone el cast senyor López-Picó). Es desperta, de sobte, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle, i després el peçó d'una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò. No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs. Vicent Andrés Estellés Trobo que l'Ovidi Montllor va musicar aquest poema. També m'agrada molt la Vaca suïssa de Pere Quart (Joan Oliver), però ara no la tinc a mà. Salut i poesia! Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 17:06 Aquest, sense dubte... (...) car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs (...) Sublim!!! Que jo sàpia, Ovidi Montllor el recità, però no el musicà.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Cant a la Pàtria (Himne Alguerès) De la banda de ponent hi ha una terra llunya, llunya; és la nostra Catalunya bella, forta i renaixent. En allà nostres germans, redimits de la gran prova, van cantant la cançó nova que travessa monts i plans. És un crit atronador per la catalana terra que mil ànimes enserra en un llaç de germanor. Aquest crit és arribat fins a la nostra platja! Catalans d'Alguer, coratge! no oblidem nostro passat. En lo seu gloriós camí Catalunya sempre avança, i per tot on passa llança la llavor que ha de florir. Oh!, germans, no disperem, Catalunya està fent via; presto arribarà lo dia en què tots renaixerem! Antoni Ciuffo ("Ramon Clavellet") (Versió original en alguerès) Da la banda da punent hi ha una terra llunya, llunya; és nostra Catarunya, bella, folta i ranaixent. An allà nostrus jalmans, rarimits da la gran prova, van cantant la cançó nova ca travessa mons i prans. És un crit atrunaró par la catalana terra ca mil ànimas anserra an un llaç da jalmanó. Aquest crit és arribat fins a nostra plaja Catarans de l'Alguer, curatja! no ublirem nostru passat. An lo sou gruriós camí Catarunya sempre avança i paltot on passa llança la llavó ca da frurí. Oh, jalmans no disparem Catarunya està fent via. Prest arribarà lu dia an ca tots ranaixerem!
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Jo tindré una mort incolora, com un riu antic sense baladres. I l'atzavara i els núvols i el blindatge fosc del vent, soterraran el meu nom a la cripta azòtica dels faunes. Però un jorn, a l'hora del seny del vaticini, tornarà als meus llavis el suc agredolç de la magrana. El món és racional i els preceptes del Tora són immutables, però el regne de l'angoixa té el cor d'antracita i una verge que plora junt a la clau i el pany. La mort, serà incolora com el vidre que trobàrem ahir? Serà la mort un vol de maragdes? Jo dataria totes les lletres missives els idus de març, perquè tinc l'ànima plena de focs follets i no puc pastar el pa alís. Els llavis tenen una mel antiga, com els fulls del Psaltiri. Solitud i tristesa davallen al cor dels homes, i la ressaca -sense possibles ancoratges- s'omple de sal. Tot el magnetisme dels salms s'escampa entre el romànic, i els Cavallers Templaris no poden atalaiar el camí dels Sants Llocs... La sobrevesta blanca és una immensa Creu de sang... Tu vindràs a nosaltres, ocell negre i petit, que has niat els presagis a la gàrgola trista. Vindràs com un gat mesquer, i no ens n'adonarem de l'averany ni del grafit ni del xiprer fossilitzat. M'han dit que un cirineu camina desmembrant la suor i la fusta, cap a un bosc de palmeres que engrogueixen el cel. Paraules... paraules... Però el símbol i el dogma esclavitzen tot un poble de circumcisos. Del llibre Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA Aquí va un poema preciós d'un dels més grans poetes que ha donat el nostre país, Màrius Torres. La versió musicada pel Llach al disc Nu és, senzillament, corprenedora i emocionant. CANÇÓ A MAHALTA Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels. Fan el mateix camí sota els mateixos cels. No podem acostar les nostres vides calmes: entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes. En els meandres, grocs de lliris, verds de pau, sento, com si em seguís, el teu batec suau i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga, de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-. Març 1937 a mi em posa els pèls de punta, a dalt l'havia postejada ja, és que és genial! i coneixent la biografia de Màrius Torres realment brutal, l'escrigué poc abans de morir en un hospital, residia allí mentre escrigué tota la seua obra, convalescent per tuberculosi, i es va enamorar d'una altra malalta i a ella li escriu. A més a més "Mahalta" és el nom de l'esposa d'un dels reis medievals catalans, i per tancar-ho, dir-vos que Torres va morir però la seua estimada es va curar de la malaltia. Una història realment trista i emocionant! Sí noi tens raó, la biografia d'en Màrius Torres és molt trista i fa venir ganes de plorar, pobre tio. Jo és que estic enamorat de la seva poesia també.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA exelent. No mels he llegit tots, m'hauria estat tres anys i mig, però aquest últim és molt guapo. salut
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA BARTOMEU ROSSELLÓ PÒRCEL A MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre. Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca. SALVADOR ESPRIU CANÇÓ DEL MATÍ ENCALMAT El sol ha anat daurant el llarg somni de l’aigua. Aquests ulls tan cansats del qui arriba a la calma han mirat, han comprés, oblidaven. Lluny, enllà de la mar, se’n va la meva barca. De terra endins, un cant amb l’aire l’acompanya: «Et perdràs pel camí que no té mai tornada.» Sota la llum clement del matí, a la casa dels morts del meu vell nom, dic avui: «Sóc encara.» M’adormiré demà sense por ni recança. I besarà l’or nou la serenor del marbre. Solitari, en la pau del jardí dels cinc arbres, he collit ja el meu temps, la rara rosa blanca. Cridat, ara entraré en les fosques estances. Ligeia, desconeixia aquest d'en Salvador Espriu i m'ha encantat. Fantàstic. Ja que torno a esciure en aquest fil, en poso un altre ( ara d'en Narcís Comadira):PRIMAVERA ANGLESA No és que un sol massa feble filtrant-se entre aquests oms de fulla tendra pugui fer-me enyorar primaveres més clares: aquí l'herba esplendent i el vellut de la molsa tenen llum permanent i bé poden recolzar passions amb perfum de jacint o amb els pètals alats dels narcisos. Lent, el canal discorre, quasi immòbil, com si volgués quedar-se la imatge pacient del pescador, la trèmula frisança del bedoll, o el núvol. Res del món no existeix fora d'això, fora d'aquesta lentitud aparent amb què se'n van les coses. (Que punyent ens semblarà el dolor amb aire nou i ocells entre els lilàs.) Però el món va seguint el seu camí. L'estudiant ha tancat el seu llibre i es distreu sembla que amb un bri d'herba. Però és tot el món que el distreu, la transparent cortina de sofriments i afectes que li priva de llançar-se al somriure esplendorós d'uns instants que sap breus i que, amb tot, són els únics feliços. No us perdeu el darrer llibre d'en Miquel Desclot, De tots els vents. Traduccions de poesia.
Quin és el vostre poema preferit? el meu és aquest, el trobo preciós: A UNA HERMOSA DAMA DE CABELL NEGRE QUE ES PENTINAVA EN UN TERRAT AB UNA PINTA DE MARFIL Ab una pinta de marfil polia Sos cabells de finíssima atzabeja, A qui los d’or més fi tenen enveja, En un terrat la bella Flora un dia; Entre ells la pura neu se descobria Del coll, que ab son contrari més campeja, I com la mà com lo marfil blanqueja, Pinta i mà d’una peça pareixia. Jo, de lluny, tan atònit contemplava Lo dolç combat que ab estremada gràcia Aquestos dos contraris mantenien Que el cor, enamorat, se m’alterava I, temerós d’alguna gran desgràcia, De pendre’ls tregües ganes me venien. Francesc Vicenç GARCIA A mi m'encanta el de Los Nadies, està en El Libro de los abrazos, de l'escriptor uruguayà, Eduardo Galeano. Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba. Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada. Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos: Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.
Tot valencià (i no vuid dir ni espanyol resident a la "Comunidad" ni pseudoEspanyol que va eixir a ofrenar glories al carrer) estara amb mí en que ahir va ser un dia trist. A partir d'uns textos escrits en dos variants de la amteixa llengua i presentats amb noms diferents per a segons diuen, "respetar lo que dicen los estatutos" es va generar una gran polèmica. El psoe va cometre un gran error, o un acte de mala fe..? no el sabem... Però si que sabem que els Populars més valencians que ningú van aprofitar per a fer publicitat electoral. I quan pareixia que seria una cosa puntual, van arrivar les acusacions dels polítics catalans. Si teniem poc problema, ara ja no esq els madrilenys s'estaven rient de nosaltres, esque els mitjans de comunicació van fomentar el problema com una imposició catalana. Valencià contra el món, una batalla épica a tots els telediaris de canal9. Finalment els blavers de veritat van moure, no podien desaprofitar aquesta oportunitat. Cartells a les parets, pintades, papers als comerços que els comernciants ficaven als seus mostradors, inclús un cotxe amb megafon. Kilos i kilos de paper, euros i euros en imprentes pagats amb subencions populars, i moltes hores dels activistes del GAV. Dos setmanes de treball, per a difondre de nou el missatge. El perill català. Ahir va arrivar el dia... i Sant Andreu ja deia que no esperava una gran afluència de gent degut al poc temps per a convocar (i diria jo que també a que no tenien paelles gratis). Però vam poder disfrutar de 15 mínuts de manifestació al telediari de Canal9 migdia, amb la lectura del manifest Broseta i tot. Ara tocava riure o plorar... quants serien? Segons las provincias eren 50.000 mil . I per sí es poc, ens regala altres articles com Un paseo a favor del valenciano. Una crònica per a res partidista com les que ens fan nosaltres els 25-A. Per últim, Varios académicos que piden debatir el nombre de la lengua apoyan el término ‘valenciano’ . 13 dels 21 académics de la AVL diuen que estan a favor de la doble denominació. Però em resulta curios que aquesta noticiano estiga en el lloc de Cultura, sino en política. Segons Diario de Valencia, eren 100.000 persones les que es varen manifestar... No puc donar la direcció. "Rogamos disculpen las molestias" diuen a la seua fulla. I per terminar amb el repas, segons el levante eren 40.000 clamando contra la unidad de la lengua . De fet, aquest es el que he comprat al quiosc, i puc flipar al vore que al diari que donen la xifra més menuda... CoaliciónValenciana haja pagat tot un full per a dir que eren 600.000 persones. (Imagine que hauran pagat a tots els diaris) En fí... si bé es veritat que 600.000 persones no van ser, 40.000 espanyols, o 50.000 enganyats, o 100.000 blavers acompanys d'España20... es una xifra massa elevada. Els valencians no podem permetre tindre una ciutat, una Horta com aquestes. On la mentira es perpetua i l'anticatalanisme, l'antivalencianisme siga feliç. Jo personalment fare tot el que puga, i vosaltres? Una rectificació: no confondre el manifest de la Fundació Broseta-PP amb la mani. De fet, Canal Nou va donar 10 minuts amb informació d'eixe manifest i només un minut de la mani, sense nomenar en cap moment Coalición Valenciana. I és que el PP vol ser l'únic que capitalitze "l'explosió" blavera. Que què podem fer? Jo crec que el problema és de fons. Vull dir, que el problema no és que puntualment 30.000 blavers es manifesten per València (si som objectius i pensem que fa quatre dies, com aquell que diu, cogovernava UV el PV, arribarem a la conclusió que els blavers estan pitjor que mai). El problema és que el valencianisme d'esquerres (desgraciadament, l'únic que n'hi ha) no passa la frontera per deixar de ser marginal. Autocrítica constructiva (de grup i INDIVIDUAL), xafar de peus a terra, partir de la realitat sociopolítica del PV per poder canviar-la i deixar d'enlluernar-nos per la política catalana, i, per favor, que no ens ajuden tant determinats polítics catalans. Açò o ho arreglem nosaltres o no ho arregla ni Déu (i, com que em considere agnòstic, ja sabeu què vull dir). Fer una reflexió interna: vivint com vivim una situació de marginalitat, les diferents sensibilitats sobiranistes no podriem , ja que encara no hem arribat ni a la primera estació del nostre llarg viatge, mirar allò que ens unix i aparcar de moment les coses que ens allunyen? Comencem primer per construir el País Valencià? No sé, pregunte... [Com ja he dit en un altre post, que ningú no es prenga la meua reflexió com una sentència. Jo també cerque respostes.]
Tot valencià (i no vuid dir ni espanyol resident a la "Comunidad" ni pseudoEspanyol que va eixir a ofrenar glories al carrer) estara amb mí en que ahir va ser un dia trist. A partir d'uns textos escrits en dos variants de la amteixa llengua i presentats amb noms diferents per a segons diuen, "respetar lo que dicen los estatutos" es va generar una gran polèmica. El psoe va cometre un gran error, o un acte de mala fe..? no el sabem... Però si que sabem que els Populars més valencians que ningú van aprofitar per a fer publicitat electoral. I quan pareixia que seria una cosa puntual, van arrivar les acusacions dels polítics catalans. Si teniem poc problema, ara ja no esq els madrilenys s'estaven rient de nosaltres, esque els mitjans de comunicació van fomentar el problema com una imposició catalana. Valencià contra el món, una batalla épica a tots els telediaris de canal9. Finalment els blavers de veritat van moure, no podien desaprofitar aquesta oportunitat. Cartells a les parets, pintades, papers als comerços que els comernciants ficaven als seus mostradors, inclús un cotxe amb megafon. Kilos i kilos de paper, euros i euros en imprentes pagats amb subencions populars, i moltes hores dels activistes del GAV. Dos setmanes de treball, per a difondre de nou el missatge. El perill català. Ahir va arrivar el dia... i Sant Andreu ja deia que no esperava una gran afluència de gent degut al poc temps per a convocar (i diria jo que també a que no tenien paelles gratis). Però vam poder disfrutar de 15 mínuts de manifestació al telediari de Canal9 migdia, amb la lectura del manifest Broseta i tot. Ara tocava riure o plorar... quants serien? Segons las provincias eren 50.000 mil . I per sí es poc, ens regala altres articles com Un paseo a favor del valenciano. Una crònica per a res partidista com les que ens fan nosaltres els 25-A. Per últim, Varios académicos que piden debatir el nombre de la lengua apoyan el término ‘valenciano’ . 13 dels 21 académics de la AVL diuen que estan a favor de la doble denominació. Però em resulta curios que aquesta noticiano estiga en el lloc de Cultura, sino en política. Segons Diario de Valencia, eren 100.000 persones les que es varen manifestar... No puc donar la direcció. "Rogamos disculpen las molestias" diuen a la seua fulla. I per terminar amb el repas, segons el levante eren 40.000 clamando contra la unidad de la lengua . De fet, aquest es el que he comprat al quiosc, i puc flipar al vore que al diari que donen la xifra més menuda... CoaliciónValenciana haja pagat tot un full per a dir que eren 600.000 persones. (Imagine que hauran pagat a tots els diaris) En fí... si bé es veritat que 600.000 persones no van ser, 40.000 espanyols, o 50.000 enganyats, o 100.000 blavers acompanys d'España20... es una xifra massa elevada. Els valencians no podem permetre tindre una ciutat, una Horta com aquestes. On la mentira es perpetua i l'anticatalanisme, l'antivalencianisme siga feliç. Jo personalment fare tot el que puga, i vosaltres? Jo vaig anar a la mani i HI HAURIEN 20.000 PERSONES ESTIRANT MOLT LA MÀNEGA. PER TANT, TOTESLES XIFRES QUE S'HAN DONAT SÓN FALSES.
Tot valencià (i no vuid dir ni espanyol resident a la "Comunidad" ni pseudoEspanyol que va eixir a ofrenar glories al carrer) estara amb mí en que ahir va ser un dia trist. A partir d'uns textos escrits en dos variants de la amteixa llengua i presentats amb noms diferents per a segons diuen, "respetar lo que dicen los estatutos" es va generar una gran polèmica. El psoe va cometre un gran error, o un acte de mala fe..? no el sabem... Però si que sabem que els Populars més valencians que ningú van aprofitar per a fer publicitat electoral. I quan pareixia que seria una cosa puntual, van arrivar les acusacions dels polítics catalans. Si teniem poc problema, ara ja no esq els madrilenys s'estaven rient de nosaltres, esque els mitjans de comunicació van fomentar el problema com una imposició catalana. Valencià contra el món, una batalla épica a tots els telediaris de canal9. Finalment els blavers de veritat van moure, no podien desaprofitar aquesta oportunitat. Cartells a les parets, pintades, papers als comerços que els comernciants ficaven als seus mostradors, inclús un cotxe amb megafon. Kilos i kilos de paper, euros i euros en imprentes pagats amb subencions populars, i moltes hores dels activistes del GAV. Dos setmanes de treball, per a difondre de nou el missatge. El perill català. Ahir va arrivar el dia... i Sant Andreu ja deia que no esperava una gran afluència de gent degut al poc temps per a convocar (i diria jo que també a que no tenien paelles gratis). Però vam poder disfrutar de 15 mínuts de manifestació al telediari de Canal9 migdia, amb la lectura del manifest Broseta i tot. Ara tocava riure o plorar... quants serien? Segons las provincias eren 50.000 mil . I per sí es poc, ens regala altres articles com Un paseo a favor del valenciano. Una crònica per a res partidista com les que ens fan nosaltres els 25-A. Per últim, Varios académicos que piden debatir el nombre de la lengua apoyan el término ‘valenciano’ . 13 dels 21 académics de la AVL diuen que estan a favor de la doble denominació. Però em resulta curios que aquesta noticiano estiga en el lloc de Cultura, sino en política. Segons Diario de Valencia, eren 100.000 persones les que es varen manifestar... No puc donar la direcció. "Rogamos disculpen las molestias" diuen a la seua fulla. I per terminar amb el repas, segons el levante eren 40.000 clamando contra la unidad de la lengua . De fet, aquest es el que he comprat al quiosc, i puc flipar al vore que al diari que donen la xifra més menuda... CoaliciónValenciana haja pagat tot un full per a dir que eren 600.000 persones. (Imagine que hauran pagat a tots els diaris) En fí... si bé es veritat que 600.000 persones no van ser, 40.000 espanyols, o 50.000 enganyats, o 100.000 blavers acompanys d'España20... es una xifra massa elevada. Els valencians no podem permetre tindre una ciutat, una Horta com aquestes. On la mentira es perpetua i l'anticatalanisme, l'antivalencianisme siga feliç. Jo personalment fare tot el que puga, i vosaltres? però que fem? Preparar una mani com deu mana(bueno sense ell ens anirà millor potser ) Però preparar-la amb temps,si te que ser en abril en abril,pero tenim que ser molts,tindre idees perque vinga molta gent,per convencer...etc. Vinga ànims,que ens fa falta... Editat al dia 28 de novembre del 2004, a les 20:50
Tot valencià (i no vuid dir ni espanyol resident a la "Comunidad" ni pseudoEspanyol que va eixir a ofrenar glories al carrer) estara amb mí en que ahir va ser un dia trist. A partir d'uns textos escrits en dos variants de la amteixa llengua i presentats amb noms diferents per a segons diuen, "respetar lo que dicen los estatutos" es va generar una gran polèmica. El psoe va cometre un gran error, o un acte de mala fe..? no el sabem... Però si que sabem que els Populars més valencians que ningú van aprofitar per a fer publicitat electoral. I quan pareixia que seria una cosa puntual, van arrivar les acusacions dels polítics catalans. Si teniem poc problema, ara ja no esq els madrilenys s'estaven rient de nosaltres, esque els mitjans de comunicació van fomentar el problema com una imposició catalana. Valencià contra el món, una batalla épica a tots els telediaris de canal9. Finalment els blavers de veritat van moure, no podien desaprofitar aquesta oportunitat. Cartells a les parets, pintades, papers als comerços que els comernciants ficaven als seus mostradors, inclús un cotxe amb megafon. Kilos i kilos de paper, euros i euros en imprentes pagats amb subencions populars, i moltes hores dels activistes del GAV. Dos setmanes de treball, per a difondre de nou el missatge. El perill català. Ahir va arrivar el dia... i Sant Andreu ja deia que no esperava una gran afluència de gent degut al poc temps per a convocar (i diria jo que també a que no tenien paelles gratis). Però vam poder disfrutar de 15 mínuts de manifestació al telediari de Canal9 migdia, amb la lectura del manifest Broseta i tot. Ara tocava riure o plorar... quants serien? Segons las provincias eren 50.000 mil . I per sí es poc, ens regala altres articles com Un paseo a favor del valenciano. Una crònica per a res partidista com les que ens fan nosaltres els 25-A. Per últim, Varios académicos que piden debatir el nombre de la lengua apoyan el término ‘valenciano’ . 13 dels 21 académics de la AVL diuen que estan a favor de la doble denominació. Però em resulta curios que aquesta noticiano estiga en el lloc de Cultura, sino en política. Segons Diario de Valencia, eren 100.000 persones les que es varen manifestar... No puc donar la direcció. "Rogamos disculpen las molestias" diuen a la seua fulla. I per terminar amb el repas, segons el levante eren 40.000 clamando contra la unidad de la lengua . De fet, aquest es el que he comprat al quiosc, i puc flipar al vore que al diari que donen la xifra més menuda... CoaliciónValenciana haja pagat tot un full per a dir que eren 600.000 persones. (Imagine que hauran pagat a tots els diaris) En fí... si bé es veritat que 600.000 persones no van ser, 40.000 espanyols, o 50.000 enganyats, o 100.000 blavers acompanys d'España20... es una xifra massa elevada. Els valencians no podem permetre tindre una ciutat, una Horta com aquestes. On la mentira es perpetua i l'anticatalanisme, l'antivalencianisme siga feliç. Jo personalment fare tot el que puga, i vosaltres? Estic amb tu. Hem de reaccionar, pero no se com. Encara que crec que ells van a menys i nosaltres a mes, pero no ens confiem. No saps com? pos hi ha un fum d'accions simples que ajuden. Per exemple, fara cosa d'una setmana vaig llevar cartells de la mani, al igual que lleve tota enganxina taronja, blanca o negra o blava dels blavers. A ells els sobra els diners per ficar-les, a nosaltres no es resulta cap perduda de temps parar-se 5 segons davant d'una enganxina i llevarla. Però entre les respostes vaig trobar-me de tot. Gent que em va animar, i gent que es cagava als pantalons. I si em pega un welo? i si hi han blavers pel costat?... I SI FEM ALGUNA COSA PEL NOSTRE PUTO PAÍS ENCARA QUE NO SIGA RES¿?! També, com diu XML hi ha que ser conscients de la realitat d'ací. I que si ERPV es capaç de fer-se amb 20mil, 50mil vots tirant per lo alt de catalanistes, mai podra fer-se amb el vot dels valencianistes. (No se si m'enteneu). Jo personalment estic esperant una cridada del Bloc per a passar-me per la seu de Gandia, ja no puc aguantar-me més.
(ho torno a penjar aqui per si a n'algú que li pugui interessar no ho havia vist en aquest altre fòrum sento la duplicitat, però ho he trobat prou importat com per a que no es perdés) El dissabte a Catalunya Ràdio a les 15.05 fan el programa SENSE FRONTERES de na Montse Jené ("Un viatge pels Països Catalans i la perspectiva dels catalans que viuen arreu del món") Doncs aquest dissabte van parlar en un mallorquí que porta trenta anys vivint a noruega (a unes illes). Després van parlar de jacint rigau (després es va fer coneixer com a Hyacinthe Rigaud, proveu de buscar al google el nom en català i després en francès...), pintor nord-català que fou el pintor de la cort de lluisXIV. Va neixer uns anys abans del tractat del pirineus, i de francès tenia lo que jo de zimbauès, però ja se sap que la pela... això si, comentaren (remarcaren))que sa mare mai aprengué francès, i ell, ja vell, encara resava en català, tal com ho havia après... com si fos un gran què. Faig un resum del programa perquè no l'havia sentit mai, i crec que està molt bé!!!!!!!! Però si en parlo és perquè: després van fer una entrevista a en Patrici Pujada i a en Claudi Balaguer , autors del diccionari Català-Occità que el dia 10 de desembre en faran una presentació a barcelona i pocs dies després a la Val d'Aran (o potser era abans?). M'ho vaig apuntar perquè tinc un amic occità (sons avis eren del meu poble) i perquè un cop vaig llegir aqui pel racó que algú preguntava si hi havia cap diccionari. Així que ara ja en tenim un! Per cert, un dels dos (crec que era en Claudi) era fill de valencians establerts (prop de tolosa? l'altre era d'un poble a prop de Montpelhier, o això crec) i el "valencià" tenia un accent molt peculiar i encantador (tots dos parlaven català perquè els hi agradava, no era la seua llengua i el parlaven millor que tots naltres!) Després de la presentació ja estarà a la venda!! A comprar-lo! ei ... què passa????????? a ningú l'interessa l'occità??? així anem.... Ei ei, clar que sí! pro com bé dius, ja hi havia un fil del tema... VOLEM VIURE AL PAÏS!! Bones! És el primer cop que veig aquest mapa! què representa? Per què és tant important Occitània per nosaltres? Gràcies! Salut! Q no representi l'agermanament-unió entre occitània i els PC... I pq és tant important occitània? Home, és més important Alacant
(ho torno a penjar aqui per si a n'algú que li pugui interessar no ho havia vist en aquest altre fòrum sento la duplicitat, però ho he trobat prou importat com per a que no es perdés) El dissabte a Catalunya Ràdio a les 15.05 fan el programa SENSE FRONTERES de na Montse Jené ("Un viatge pels Països Catalans i la perspectiva dels catalans que viuen arreu del món") Doncs aquest dissabte van parlar en un mallorquí que porta trenta anys vivint a noruega (a unes illes). Després van parlar de jacint rigau (després es va fer coneixer com a Hyacinthe Rigaud, proveu de buscar al google el nom en català i després en francès...), pintor nord-català que fou el pintor de la cort de lluisXIV. Va neixer uns anys abans del tractat del pirineus, i de francès tenia lo que jo de zimbauès, però ja se sap que la pela... això si, comentaren (remarcaren))que sa mare mai aprengué francès, i ell, ja vell, encara resava en català, tal com ho havia après... com si fos un gran què. Faig un resum del programa perquè no l'havia sentit mai, i crec que està molt bé!!!!!!!! Però si en parlo és perquè: després van fer una entrevista a en Patrici Pujada i a en Claudi Balaguer , autors del diccionari Català-Occità que el dia 10 de desembre en faran una presentació a barcelona i pocs dies després a la Val d'Aran (o potser era abans?). M'ho vaig apuntar perquè tinc un amic occità (sons avis eren del meu poble) i perquè un cop vaig llegir aqui pel racó que algú preguntava si hi havia cap diccionari. Així que ara ja en tenim un! Per cert, un dels dos (crec que era en Claudi) era fill de valencians establerts (prop de tolosa? l'altre era d'un poble a prop de Montpelhier, o això crec) i el "valencià" tenia un accent molt peculiar i encantador (tots dos parlaven català perquè els hi agradava, no era la seua llengua i el parlaven millor que tots naltres!) Després de la presentació ja estarà a la venda!! A comprar-lo! ei ... què passa????????? a ningú l'interessa l'occità??? així anem.... Ei ei, clar que sí! pro com bé dius, ja hi havia un fil del tema... VOLEM VIURE AL PAÏS!! freak freak freak FOREVER hahahahaha per cert, el mapa es prou bonic haha
(ho torno a penjar aqui per si a n'algú que li pugui interessar no ho havia vist en aquest altre fòrum sento la duplicitat, però ho he trobat prou importat com per a que no es perdés) El dissabte a Catalunya Ràdio a les 15.05 fan el programa SENSE FRONTERES de na Montse Jené ("Un viatge pels Països Catalans i la perspectiva dels catalans que viuen arreu del món") Doncs aquest dissabte van parlar en un mallorquí que porta trenta anys vivint a noruega (a unes illes). Després van parlar de jacint rigau (després es va fer coneixer com a Hyacinthe Rigaud, proveu de buscar al google el nom en català i després en francès...), pintor nord-català que fou el pintor de la cort de lluisXIV. Va neixer uns anys abans del tractat del pirineus, i de francès tenia lo que jo de zimbauès, però ja se sap que la pela... això si, comentaren (remarcaren))que sa mare mai aprengué francès, i ell, ja vell, encara resava en català, tal com ho havia après... com si fos un gran què. Faig un resum del programa perquè no l'havia sentit mai, i crec que està molt bé!!!!!!!! Però si en parlo és perquè: després van fer una entrevista a en Patrici Pujada i a en Claudi Balaguer , autors del diccionari Català-Occità que el dia 10 de desembre en faran una presentació a barcelona i pocs dies després a la Val d'Aran (o potser era abans?). M'ho vaig apuntar perquè tinc un amic occità (sons avis eren del meu poble) i perquè un cop vaig llegir aqui pel racó que algú preguntava si hi havia cap diccionari. Així que ara ja en tenim un! Per cert, un dels dos (crec que era en Claudi) era fill de valencians establerts (prop de tolosa? l'altre era d'un poble a prop de Montpelhier, o això crec) i el "valencià" tenia un accent molt peculiar i encantador (tots dos parlaven català perquè els hi agradava, no era la seua llengua i el parlaven millor que tots naltres!) Després de la presentació ja estarà a la venda!! A comprar-lo! Perfecte! Jo m'el compraré! Menys basquitis i més occitanitis!
(ho torno a penjar aqui per si a n'algú que li pugui interessar no ho havia vist en aquest altre fòrum sento la duplicitat, però ho he trobat prou importat com per a que no es perdés) El dissabte a Catalunya Ràdio a les 15.05 fan el programa SENSE FRONTERES de na Montse Jené ("Un viatge pels Països Catalans i la perspectiva dels catalans que viuen arreu del món") Doncs aquest dissabte van parlar en un mallorquí que porta trenta anys vivint a noruega (a unes illes). Després van parlar de jacint rigau (després es va fer coneixer com a Hyacinthe Rigaud, proveu de buscar al google el nom en català i després en francès...), pintor nord-català que fou el pintor de la cort de lluisXIV. Va neixer uns anys abans del tractat del pirineus, i de francès tenia lo que jo de zimbauès, però ja se sap que la pela... això si, comentaren (remarcaren))que sa mare mai aprengué francès, i ell, ja vell, encara resava en català, tal com ho havia après... com si fos un gran què. Faig un resum del programa perquè no l'havia sentit mai, i crec que està molt bé!!!!!!!! Però si en parlo és perquè: després van fer una entrevista a en Patrici Pujada i a en Claudi Balaguer , autors del diccionari Català-Occità que el dia 10 de desembre en faran una presentació a barcelona i pocs dies després a la Val d'Aran (o potser era abans?). M'ho vaig apuntar perquè tinc un amic occità (sons avis eren del meu poble) i perquè un cop vaig llegir aqui pel racó que algú preguntava si hi havia cap diccionari. Així que ara ja en tenim un! Per cert, un dels dos (crec que era en Claudi) era fill de valencians establerts (prop de tolosa? l'altre era d'un poble a prop de Montpelhier, o això crec) i el "valencià" tenia un accent molt peculiar i encantador (tots dos parlaven català perquè els hi agradava, no era la seua llengua i el parlaven millor que tots naltres!) Després de la presentació ja estarà a la venda!! A comprar-lo! Jo vaig ser qui ho va preguntar. Porto temps interesant-me pel tema i m'interesa molt. Algu em podria dir l'editorial d'aquest diccionari? Ed. Llibres de l'índex. T'he buscat l'ISBN pro nol trobo q no resulti q encara no està editat... a veure si algú pot abocar un poc d llum al tema... Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 13:00 Encara no està editat. Et poso la informació que he trobat a telenoticies.com: 23/11/2004 10:04 Vielha El Conselh Generau d'Aran promou el primer diccionari occità-català L'editorial Llibres de l'Índex ultima l'edició del "Diccionari occità-català", una iniciativa del Conselh Generau d'Aran amb la col·laboració de la Generalitat. El llançament d'aquest volum permetrà disposar del primer repertori lèxic en les dues llengües editat en tota la història. El diccionari compta amb 35.000 entrades i ha estat realitzat per dos autors occitans. Patrici Pojada i Claudi Balaguer són els autors del primer diccionari bilingüe occità-català, en el qual han treballat dos anys. Fins ara només s'havien realitzat diccionaris francès-occità, amb la inclusió d'alguna paraula en català. El Conselh Generau d'Aran ha informat que el treball es troba ja a la impremta de l'editorial Llibres de l'Índex, a Barcelona, encarregada de l'edició del diccionari. El cap del Departament de Cultura i Ensenyament del Conselh, Jusèp Loïs Sans, ha declarat que "ja era hora de tenir un element que facilités als occitans un accés fàcil al català i a l'inrevés". De fet, assegura que aquesta és una obra "necessària" i "demandada per la població". El Conselh és la institució promotora del diccionari, tot i que el Departament d'Educació de la Generalitat hi participa amb una aportació del 50% del cost total. El cap del Departament de Cultura ha informat que la intenció del govern aranès és presentar el diccionari el 10 de desembre, coincidint amb el centenari de la concessió del premi Nobel de literatura a l'escriptor occità Frederic Mistral. De tota manera, pot ser que es produeixi un cert retard en la presentació. Sabeu si ja és publicat?
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu Fins a on arribarà aquesta paranoia? Per cert, et defenses prou en català. Es podria millorar, però. Entens el que t'he escrit? O et faig un copiar i pegar? perdona, sé parlar català, entre moltes atres llengües si no eres capaç de contrastar/respetar res, no et mereixes massa del meu temps ja veig a on arriba la teua curiositat intelectual tancat incapaç de dialogar aznar se queda curt al teu costat Mira gs, tinc cosins, tiets i àvia a Alcanar, Peníscola i Ulldecona o sigui que si que sé què s'hi parla. El que tu estàs fent una demagògia considerable, això que escrius no és valencià ni és res, has vist mai algú que escrigui "Io no ho hei fet, vai anà ai a dinà", així és com jo ho escriuria jo si escrigués com parlo realment. Llegeix una mica de lingüística i aprèn el que és una llengua, un dialecte, la diferència entre l'estàndard, la normativa, la llengua escrita, la llengua literària, etc. On dius que vas aprendre el català? Et fa falta cultura Si no passa el que passa que vas a Morella i veus uns contenidors de la Gene Valenciana on hi posa "Conselleria de Mig Ambient" yo no defenc que l'escrigues com el parles ya he dit lo que defenc, les normes de la racv pero ya veig que no hi ha pijor entenidor que el que no vol entendre el valencià l'aprés en casa i en el carrer el català i la llingüística, en la universitat no deixaré mai de culturisarme, et recomane lo mateix RACV? Qui sou ? Els de les normes del Puig? Me la sua bastant saps, com si et dóna la gana de fer la Reial Acadèmia de la Llengua del meu barri. Seguiràs escrivint la mateixa llengua. Totes les llengües tenen lingüística, que ho sàpigues. CATALÀ= Idioma que es parla als Països Catalans. Això no vol dir que tu siguis de Catalunya , vol dir que t'agradi o no ets dels Països Catalans, vius en un lloc on es parla en català (en concret la subvariant valenciana). No crec que cap való que li diguin que parla francès entengui que li estan dient francès. Estan complicat que entengueu això? On dius que hi ha els diccionaris de la racv ? Teniu diccionaris racv-català ? i si jo dic que tu ho fas, el viure, en un pais que s'anomena Espanya i es parla castellá, que aixo t'agrada? El mateix em passa a mi, perque tenim que passar pel vostre aro?
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu Fins a on arribarà aquesta paranoia? Per cert, et defenses prou en català. Es podria millorar, però. Entens el que t'he escrit? O et faig un copiar i pegar? perdona, sé parlar català, entre moltes atres llengües si no eres capaç de contrastar/respetar res, no et mereixes massa del meu temps ja veig a on arriba la teua curiositat intelectual tancat incapaç de dialogar aznar se queda curt al teu costat Mira gs, tinc cosins, tiets i àvia a Alcanar, Peníscola i Ulldecona o sigui que si que sé què s'hi parla. El que tu estàs fent una demagògia considerable, això que escrius no és valencià ni és res, has vist mai algú que escrigui "Io no ho hei fet, vai anà ai a dinà", així és com jo ho escriuria jo si escrigués com parlo realment. Llegeix una mica de lingüística i aprèn el que és una llengua, un dialecte, la diferència entre l'estàndard, la normativa, la llengua escrita, la llengua literària, etc. On dius que vas aprendre el català? Et fa falta cultura Si no passa el que passa que vas a Morella i veus uns contenidors de la Gene Valenciana on hi posa "Conselleria de Mig Ambient" yo no defenc que l'escrigues com el parles ya he dit lo que defenc, les normes de la racv pero ya veig que no hi ha pijor entenidor que el que no vol entendre el valencià l'aprés en casa i en el carrer el català i la llingüística, en la universitat no deixaré mai de culturisarme, et recomane lo mateix "el andalú mi tio de seviya " y el espanyol la llengua de cervantes, no?
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu 1. No pots comparar les diferències entre el portuguès i el gallec amb les que hi ha entre el català del nord i el del sud. 2. Si de veritat vols defensar el valencià (si és així, et felicito, perquè ets la primera persona que conec que defensa la secessió i al mateix temps l'ús del valencià), no creus que junts podem aconseguir moltes més coses? 3. Realment... si us voleu separar és purament per odi... perquè teniu unes normes (les de Castelló), fetes a la vostra mida, amb el vostre lèxic i tot fet a mida dels valencians (sí, que l'ortografia del català és un 90% valenciana!). 4. Només defenses el valencià com a llengua independent, o també l'andalús, l'argentí, l'asturià, el balear, etc? (perquè sinó, visca la coherència, no?) 1. yo no puc compararles perquè no sóc filologa lusitana/gallega, tampoc vosatros podeu comparar les del català i el valencià, perquè molts no sabeu com parlem de nou vos recomane que s'informeu, quan tingau un moment, en la pàgina de la nostra racv 2. és una opció, però considere més llícit mantindre la diferència, perquè si no la mantenim, la perdem.. hi ha filòlegs que defenen que en un cas de conflicte, de diferències, és preferible difererenicar les llengües, a que una fagocite l'atra no solament parle de diferències lèxiques, ortogràfiques, també hi ha diferències fonètiques molt importants, yo diria que les més significatives no sóc la unica que defen esta postura 3. creu-me: no hi ha odi per la meua part 4. defenc el valencià perquè és la meua, la que conec m'estime més no parlar de lo que no conec 1. Si no coneixes el galaico-portuguès... per què llavors doncs el compares amb el valencià-català? I com és que presuposes que nosaltres no coneixem el valencià si dos dels que t'han contestat són valencians i la resta no saps què saben? 2. Jo també aposto per mantenir la diferència, però per això no cal declarar la llengua independent. 3. Dius que no hi ha odi, però sí que dius que no toleres la prepotència dels catalans. I els espanyols, no són prepotents? 1. no conec el gallec ni el portugés però en llegit que les diferències són mínimes, i que hi ha filolegs lusitans que defenen que són una mateixa llengua entenc que molts no coneixen la nostra llengua perquè afirmen que no hi ha diferències, i si que n'hi han 2. és la teua opció, yo senc moltes voltes una llengua catalanisada que no coincidix en la que he sentit parlar als meus pares i abuelos, moltes voltes en paraules que per a mi són castellanismes inclús, com tarda, bastant.. la meua opció és que hem de conservar la llengua que hem parlat sempre, i com l'hem parlat sempre, en la fonètica característica, i això sí, eliminant també els castellanismes 3. no senc eixa prepotència, pero entenc perfectament que tu la sengues i lluites contra ella en la meua opinió, la prepotència en sí és odi estar convençut que saps més que l'atre i no admitir ni escoltar moltes voltes una posició contrària, no voler entendre, voler imposar-se només=odi és la teua opció, yo senc moltes voltes una llengua catalanisada que no coincidix en la que he sentit parlar als meus pares i ABUELOS , moltes voltes en paraules que per a mi són castellanismes inclús, com tarda, bastant I abuelos ets sembla que "coincidix en la que he sentit parlar als meus pares"? Ara em diràs que sí. Reflexiona si no és un castellanisme. Després reflexiona si no serà que ara que ara la gent al PV després d'anar a l'escola té una mica més de cultura.
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu 1. No pots comparar les diferències entre el portuguès i el gallec amb les que hi ha entre el català del nord i el del sud. 2. Si de veritat vols defensar el valencià (si és així, et felicito, perquè ets la primera persona que conec que defensa la secessió i al mateix temps l'ús del valencià), no creus que junts podem aconseguir moltes més coses? 3. Realment... si us voleu separar és purament per odi... perquè teniu unes normes (les de Castelló), fetes a la vostra mida, amb el vostre lèxic i tot fet a mida dels valencians (sí, que l'ortografia del català és un 90% valenciana!). 4. Només defenses el valencià com a llengua independent, o també l'andalús, l'argentí, l'asturià, el balear, etc? (perquè sinó, visca la coherència, no?) 1. yo no puc compararles perquè no sóc filologa lusitana/gallega, tampoc vosatros podeu comparar les del català i el valencià, perquè molts no sabeu com parlem de nou vos recomane que s'informeu, quan tingau un moment, en la pàgina de la nostra racv 2. és una opció, però considere més llícit mantindre la diferència, perquè si no la mantenim, la perdem.. hi ha filòlegs que defenen que en un cas de conflicte, de diferències, és preferible difererenicar les llengües, a que una fagocite l'atra no solament parle de diferències lèxiques, ortogràfiques, també hi ha diferències fonètiques molt importants, yo diria que les més significatives no sóc la unica que defen esta postura 3. creu-me: no hi ha odi per la meua part 4. defenc el valencià perquè és la meua, la que conec m'estime més no parlar de lo que no conec 1.- Llavors pq ho poses com exemple (o eixemple q en dieu els blavers)? i sento decepcionar-te però em conec bastant bé com parleu els valencians ja q porto 3 o 4 estius anant a un poblet de Castelló, i prefereixo basarme en el qquè he vist i he sentit en akell poblet q no pas en una pàgina anti-catalana d'una acadèmia anti-catalana (espanyolista a més no poder, això si) 2.- D'acord, si vols ens anem barallant sobre el nom de la llengua o com s'ha d'escriure correctament, mentre el castellà està acabant amb el valencià/català a un ritme molt preocupant al PV i en menor mesura al Principat. I no es preocupis massa per si "el català acaba amb el valencià" (q malament q queda això) q si vas defensant akesta palla mental aviat no tindras cap llengua autòctona per defensar. I això q dius de les diferències ortografiques, lèxiques..., no em posaré filòleg pq no ho sóc però et puc assegurar q el català q parla la meva àvia és tant o més diferent del "català estandard" q el valencià, o sigui q deixa q els estudiosos de la llengua facin la seva feina q segur q en saben més q tots nosaltres. I sento decepcionar-te però ells confirmen q el català i el valencià són la mateixa llengua. 3 i 4... res a dir PD: Escolta una mica obrint pas q són molt bons tu que firmes "ani-nazi", eres prou més totalitari que yo 1. per a la teua informació, porte tota la vida vivint en un poble de valencia tu mateixa, pero tampoc penses que eixe poble de castelló és representatiu de tot el valencià 2. em fa gràcia lo que dieu sobre la castellanizació de la llengua pero vosatros no elimineu castellanismes com "bastant", "tarda", "aquí", "noblesa" en valencià diguem prou vesprada, ací, noblea.. yo sí que sóc filóloga, pero tampoc pense que la llengua siga patrimoni dels científics, que tenen una llavor importantísima, la llengua és principalment del poble, la llengua es pot normalisar, però no es deu imposar Filòloga de què? Aquesta sí que és bona! Has d'escriure llícit, llògica, etc. És un fenomen que també passa per allà a BCN i potser et creus que només passa al PV. Ja has trobat feina? Té sortida la traducció valencià-català?
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu 1. No pots comparar les diferències entre el portuguès i el gallec amb les que hi ha entre el català del nord i el del sud. 2. Si de veritat vols defensar el valencià (si és així, et felicito, perquè ets la primera persona que conec que defensa la secessió i al mateix temps l'ús del valencià), no creus que junts podem aconseguir moltes més coses? 3. Realment... si us voleu separar és purament per odi... perquè teniu unes normes (les de Castelló), fetes a la vostra mida, amb el vostre lèxic i tot fet a mida dels valencians (sí, que l'ortografia del català és un 90% valenciana!). 4. Només defenses el valencià com a llengua independent, o també l'andalús, l'argentí, l'asturià, el balear, etc? (perquè sinó, visca la coherència, no?) 1. yo no puc compararles perquè no sóc filologa lusitana/gallega, tampoc vosatros podeu comparar les del català i el valencià, perquè molts no sabeu com parlem de nou vos recomane que s'informeu, quan tingau un moment, en la pàgina de la nostra racv 2. és una opció, però considere més llícit mantindre la diferència, perquè si no la mantenim, la perdem.. hi ha filòlegs que defenen que en un cas de conflicte, de diferències, és preferible difererenicar les llengües, a que una fagocite l'atra no solament parle de diferències lèxiques, ortogràfiques, també hi ha diferències fonètiques molt importants, yo diria que les més significatives no sóc la unica que defen esta postura 3. creu-me: no hi ha odi per la meua part 4. defenc el valencià perquè és la meua, la que conec m'estime més no parlar de lo que no conec 1.- Llavors pq ho poses com exemple (o eixemple q en dieu els blavers)? i sento decepcionar-te però em conec bastant bé com parleu els valencians ja q porto 3 o 4 estius anant a un poblet de Castelló, i prefereixo basarme en el qquè he vist i he sentit en akell poblet q no pas en una pàgina anti-catalana d'una acadèmia anti-catalana (espanyolista a més no poder, això si) 2.- D'acord, si vols ens anem barallant sobre el nom de la llengua o com s'ha d'escriure correctament, mentre el castellà està acabant amb el valencià/català a un ritme molt preocupant al PV i en menor mesura al Principat. I no es preocupis massa per si "el català acaba amb el valencià" (q malament q queda això) q si vas defensant akesta palla mental aviat no tindras cap llengua autòctona per defensar. I això q dius de les diferències ortografiques, lèxiques..., no em posaré filòleg pq no ho sóc però et puc assegurar q el català q parla la meva àvia és tant o més diferent del "català estandard" q el valencià, o sigui q deixa q els estudiosos de la llengua facin la seva feina q segur q en saben més q tots nosaltres. I sento decepcionar-te però ells confirmen q el català i el valencià són la mateixa llengua. 3 i 4... res a dir PD: Escolta una mica obrint pas q són molt bons tu que firmes "ani-nazi", eres prou més totalitari que yo 1. per a la teua informació, porte tota la vida vivint en un poble de valencia tu mateixa, pero tampoc penses que eixe poble de castelló és representatiu de tot el valencià 2. em fa gràcia lo que dieu sobre la castellanizació de la llengua pero vosatros no elimineu castellanismes com "bastant", "tarda", "aquí", "noblesa" en valencià diguem prou vesprada, ací, noblea.. yo sí que sóc filóloga, pero tampoc pense que la llengua siga patrimoni dels científics, que tenen una llavor importantísima, la llengua és principalment del poble, la llengua es pot normalisar, però no es deu imposar EI ei ei!! Es pot saber pq em dius k sóc totalitari??? 1.- Molt bé, no és representatiud e tot el PV, però és una experiència al PV ja no? Això ho deia pq deies q no sabíem com parleu a València. 2.- Això jo crec q és una tonteria, pq q une sparaules k diguem aquí dalt s'assemblin al castellà no vol dir-hi res, tb n´'hi ha moltes en el valencià: sense anar més lluny akest "yo" q estas dient tota l'estona "este" per aquest, "antes" abans, "respetar" respectar... i ara no se'm acudeix cap més... però vaja q jo crec q això no vol dir res pq i a paraules q s'escriuen exactament igual en catlaà o valencià (com li vulguis dir) q en castellà. X cer, això de totalitari m'ha fet mal!! Jo ho respecto tot!!, sempre q es defensi com ho estas fent tu! així k no m'insultis ok??
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu 1. No pots comparar les diferències entre el portuguès i el gallec amb les que hi ha entre el català del nord i el del sud. 2. Si de veritat vols defensar el valencià (si és així, et felicito, perquè ets la primera persona que conec que defensa la secessió i al mateix temps l'ús del valencià), no creus que junts podem aconseguir moltes més coses? 3. Realment... si us voleu separar és purament per odi... perquè teniu unes normes (les de Castelló), fetes a la vostra mida, amb el vostre lèxic i tot fet a mida dels valencians (sí, que l'ortografia del català és un 90% valenciana!). 4. Només defenses el valencià com a llengua independent, o també l'andalús, l'argentí, l'asturià, el balear, etc? (perquè sinó, visca la coherència, no?) 1. yo no puc compararles perquè no sóc filologa lusitana/gallega, tampoc vosatros podeu comparar les del català i el valencià, perquè molts no sabeu com parlem de nou vos recomane que s'informeu, quan tingau un moment, en la pàgina de la nostra racv 2. és una opció, però considere més llícit mantindre la diferència, perquè si no la mantenim, la perdem.. hi ha filòlegs que defenen que en un cas de conflicte, de diferències, és preferible difererenicar les llengües, a que una fagocite l'atra no solament parle de diferències lèxiques, ortogràfiques, també hi ha diferències fonètiques molt importants, yo diria que les més significatives no sóc la unica que defen esta postura 3. creu-me: no hi ha odi per la meua part 4. defenc el valencià perquè és la meua, la que conec m'estime més no parlar de lo que no conec Per cert hi han filòlegs de llengua valenciana? perquè oh, quan van prohibir als filòlegs catalans donar classes de llengua a Velència (que fatxes son a València... després diuen dels catalans...) es van trobar que no existien filòlegs de llengua valenciana. Realment és preocupant defensar l'existència d'una llengua que a sobre no té filòlegs...
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu Si o què!!! Que guay, que guay tot això que ens expliques, però la llengua diguis com li diguis es mor al País Valencià i les 40.000 persones que van anar aquella manifestació no fan ni una pu** merda per solucionar-ho. Mira xiquet aquelles 40.000 persones no van fer mai una manifestació per demanar l'oficialitat de la llengua a la Unió Europea perquè ja els hi anava bé que l'anterior govern del PP en prohibís la possibilitat, no va demanar mai una contundent política lingüística que permetés normalitzar la llengua que viu una diglòssia i un desprestigi descomunal, no va demanar mai una televisió de prestigi en valencià, no van demanar un sistema educatiu de qualitat i en valencià, no van demanar un major ús de la llengua per part dels polítics, etc així que deixem-nos de comèdies. Aquelles 40.000persones PERÔ si que es va SENTIR MOTIVADES per anar a una manifestació contra Carod i no sé quines proclames anticatalanes gens edificants que només busquen la confrontació entre dos pobles. Quan més defenseu la llengua més gràcia feu. Com deia el vostre honorable president “nos quieren robar la lengua, nuestras señas de identidad”. En aquest lema quedava retratada l’essència de la manifestació. Apa a fer nones. el nostre honorable president com tu dius és un cínic que no li importa una m... el valencià crec que no m'has llegit parles de lemes el pp va dir NO a la manifestació, i hui ha declarat que "vol anar de la mà en el psoe en qüestions de llengua" ni el psoe ni el pp ha fet mai res pel valencia que yo defenc la manifestació era contra la injerència catalana, i és un sentiment extés, el sentiment contra la prepotència de Catalunya, en qüestions de llengua i polítiques conec a molta gent que ni tan sols vota, que compartix este sentiment yo personalment no vote al pp, i estic farta de la vostra prepotència de fet, si no puc parlar en vosatros en termes de respete, ho deixaré estar Pots parlar amb nosaltres en termes de respecte, però has d'entendre que per a nosaltres és difícil parlar d'alguns aspectes una mica ridículs...
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu Potser que primer us ocupeu de qui fa segles us té colonitzats i oprimits (Espanya) i no per qui mai ho ha fet i segons vosaltres ho intenta (Catalunya), no? Editat al dia 30 de novembre del 2004, a les 00:30 podrem triar nosatros de què s'ocupem no?? Sí, esclar... però ocupar-se tant del suposat imperialisme català i no tant de l'imperialisme espanyol fa una mica de pudor.... res més...... És com si després del que ha passat a Fresno els catalans dediquen tota la seva atenció a criticar els italians i portuguesos, però als espanyols no els critiquen tant, perquè "poden triar de què s'ocupen, no?".
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu Bé, dius moltes coses amb les que discrepe radicalment, però m'ha cridat l'atenció una d'elles: Dius: "no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic." Un "poble" manifesta lliurement? Estàs dient que les persones que vos manifestàreu el dia 27 representeu tot el poble valencià? I dient aquestes barbaritats t'estranya que la gent diga que sou uns feixistes? Dient que els polítics són uns ineptes, l'escòria, que a qui s'ha de fer cas és a qui crida més al carrer, que allò que vota la gent no importa, per que qui té la raó, qui representa TOT el poble valencià són les 25.000 persones que es manifestaren el dia 27 de novembre, t'estranya que es diga en alguns mitjans d'informació gens sensacionalistes que sou uns ultres? Mira, ací sentiments en tenim tots, ok? I valencians, ho som tots també. Poc diàleg demostres si negues d'entrada unes característiques inherents a tota persona que viu al PV. Aprén a respectar. Per cert, tu quan parles de "contrastar informació" i que estàs "oberta al diàleg", què ens vols dir? Què hem de pendre com a veritat inqüestionable allò que ens digueu? Vosaltres que sou uns mestres en manipular xifres, fotos, documents, etc... Que sou capaços d'inventar-vos agredits i filòlegs, tot per la causa? Per últim, ja que t'interessa la informació i contrastar-la: la RACV no és recolçada per la immensa majoria dels polítics... tampoc per Sentandreu que va dient que, acceptant els accents, han cedit als "catalanistes"... no dones lliçons i, abans de parlar, informa't. El rebuig polític d'aquesta acadèmia és important. El més important. però, és que no han estat recolçades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua. Ho veus com tinc raó, xml? Per què no deixem de discutir del sexe dels àngels i li peguem canya d'una vegada a aquesta gentola? De veres que no t'entenc, Tatiana . Açò és "pegar canya als blavers"? I vols dir que el Bloc (o qualsevol sobiranista valencià d'altres sensibilitats) no ho ha fet durant els darrers 25 anys? En fi, sí, deixe-m'ho córrer, ara ja m'has deixat descol·locat i ja no sé si em vols pendre el monyo o de què vas? Editat al dia 30 de novembre del 2004, a les 12:55
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu Bé, dius moltes coses amb les que discrepe radicalment, però m'ha cridat l'atenció una d'elles: Dius: "no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic." Un "poble" manifesta lliurement? Estàs dient que les persones que vos manifestàreu el dia 27 representeu tot el poble valencià? I dient aquestes barbaritats t'estranya que la gent diga que sou uns feixistes? Dient que els polítics són uns ineptes, l'escòria, que a qui s'ha de fer cas és a qui crida més al carrer, que allò que vota la gent no importa, per que qui té la raó, qui representa TOT el poble valencià són les 25.000 persones que es manifestaren el dia 27 de novembre, t'estranya que es diga en alguns mitjans d'informació gens sensacionalistes que sou uns ultres? Mira, ací sentiments en tenim tots, ok? I valencians, ho som tots també. Poc diàleg demostres si negues d'entrada unes característiques inherents a tota persona que viu al PV. Aprén a respectar. Per cert, tu quan parles de "contrastar informació" i que estàs "oberta al diàleg", què ens vols dir? Què hem de pendre com a veritat inqüestionable allò que ens digueu? Vosaltres que sou uns mestres en manipular xifres, fotos, documents, etc... Que sou capaços d'inventar-vos agredits i filòlegs, tot per la causa? Per últim, ja que t'interessa la informació i contrastar-la: la RACV no és recolçada per la immensa majoria dels polítics... tampoc per Sentandreu que va dient que, acceptant els accents, han cedit als "catalanistes"... no dones lliçons i, abans de parlar, informa't. El rebuig polític d'aquesta acadèmia és important. El més important. però, és que no han estat recolçades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua. a vore: la gent que es manifestà lliurement el dissabte, evidentment, no representen a tot el poble valencià, es representen a ells mateixos, i a molta gent que no va a anar, jo en ningun moment he dit que representen a tot el poble valencià yo no més he dit que respeteu lo que yo i gent com yo defen en esta premisa, la mitat del teu discurs està fora de lloc pero el sentiment anticatalanista està més extés de lo que creus ya sé que ací a valencia també hi ha catalanistes i a mi que m'importa que la racv no estiga recolçada per politics per a tindre la meua credibilitat? el rebuig que dius està clar, vols dir que el recolçament politic és la unica senyal de garantia? io no dóne lliçons, cosa que tu sí fas a les teues acusacions de manipulació, només te "recomane" llegir originals exemple: m'he trobat en més d'un llibre editat a catalunya la denominació "confederació catalano-aragonesa", per no parlar de la "corona catalano-aragonesa" me podeu dir qui té el títul de rei d'esta corona en l'actualitat? eixa denominació no va existir mai, només la "corona d'aragó" el rei actual té els títuls de "rei d'aragó", i "conde de barcelona" pero la "corona catalano-aragonesa" no va existir com a tal estic disposta a dialogar, pero no vos fiqueu agressius per si de cas, m'anticipe, lo del rei ha sigut un eixemple, no els tinc ninguna simpatia, de fet no els soporte Escolta una cosa, si vas dient que parlem una llengua diferent, què hi fots en una web on en teoria teva no t'hauríem d'entendre ? Perquè vaja a mi a l'escola no me'n van ensenyar res del teu "valencià". Passa a jaure!
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu Bé, dius moltes coses amb les que discrepe radicalment, però m'ha cridat l'atenció una d'elles: Dius: "no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic." Un "poble" manifesta lliurement? Estàs dient que les persones que vos manifestàreu el dia 27 representeu tot el poble valencià? I dient aquestes barbaritats t'estranya que la gent diga que sou uns feixistes? Dient que els polítics són uns ineptes, l'escòria, que a qui s'ha de fer cas és a qui crida més al carrer, que allò que vota la gent no importa, per que qui té la raó, qui representa TOT el poble valencià són les 25.000 persones que es manifestaren el dia 27 de novembre, t'estranya que es diga en alguns mitjans d'informació gens sensacionalistes que sou uns ultres? Mira, ací sentiments en tenim tots, ok? I valencians, ho som tots també. Poc diàleg demostres si negues d'entrada unes característiques inherents a tota persona que viu al PV. Aprén a respectar. Per cert, tu quan parles de "contrastar informació" i que estàs "oberta al diàleg", què ens vols dir? Què hem de pendre com a veritat inqüestionable allò que ens digueu? Vosaltres que sou uns mestres en manipular xifres, fotos, documents, etc... Que sou capaços d'inventar-vos agredits i filòlegs, tot per la causa? Per últim, ja que t'interessa la informació i contrastar-la: la RACV no és recolçada per la immensa majoria dels polítics... tampoc per Sentandreu que va dient que, acceptant els accents, han cedit als "catalanistes"... no dones lliçons i, abans de parlar, informa't. El rebuig polític d'aquesta acadèmia és important. El més important. però, és que no han estat recolçades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua. a vore: la gent que es manifestà lliurement el dissabte, evidentment, no representen a tot el poble valencià, es representen a ells mateixos, i a molta gent que no va a anar, jo en ningun moment he dit que representen a tot el poble valencià yo no més he dit que respeteu lo que yo i gent com yo defen en esta premisa, la mitat del teu discurs està fora de lloc pero el sentiment anticatalanista està més extés de lo que creus ya sé que ací a valencia també hi ha catalanistes i a mi que m'importa que la racv no estiga recolçada per politics per a tindre la meua credibilitat? el rebuig que dius està clar, vols dir que el recolçament politic és la unica senyal de garantia? io no dóne lliçons, cosa que tu sí fas a les teues acusacions de manipulació, només te "recomane" llegir originals exemple: m'he trobat en més d'un llibre editat a catalunya la denominació "confederació catalano-aragonesa", per no parlar de la "corona catalano-aragonesa" me podeu dir qui té el títul de rei d'esta corona en l'actualitat? eixa denominació no va existir mai, només la "corona d'aragó" el rei actual té els títuls de "rei d'aragó", i "conde de barcelona" pero la "corona catalano-aragonesa" no va existir com a tal estic disposta a dialogar, pero no vos fiqueu agressius per si de cas, m'anticipe, lo del rei ha sigut un eixemple, no els tinc ninguna simpatia, de fet no els soporte Estàs malament del cap. I vinga! L'Europa dels estats entesos com els entenem ara comença al segle XVIII. No es deia res, es diu Corona d'Aragó perquè eren els aragonesos qui tenien regne, Catalunya tenia comtes. I no hi ha cap diferència en si tens un rei, un comte o ets una república. Demagògia barata "paca casa"!

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.