Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
Bé, dius moltes coses amb les que discrepe radicalment, però m'ha cridat l'atenció una d'elles: Dius: "no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic." Un "poble" manifesta lliurement? Estàs dient que les persones que vos manifestàreu el dia 27 representeu tot el poble valencià? I dient aquestes barbaritats t'estranya que la gent diga que sou uns feixistes? Dient que els polítics són uns ineptes, l'escòria, que a qui s'ha de fer cas és a qui crida més al carrer, que allò que vota la gent no importa, per que qui té la raó, qui representa TOT el poble valencià són les 25.000 persones que es manifestaren el dia 27 de novembre, t'estranya que es diga en alguns mitjans d'informació gens sensacionalistes que sou uns ultres? Mira, ací sentiments en tenim tots, ok? I valencians, ho som tots també. Poc diàleg demostres si negues d'entrada unes característiques inherents a tota persona que viu al PV. Aprén a respectar. Per cert, tu quan parles de "contrastar informació" i que estàs "oberta al diàleg", què ens vols dir? Què hem de pendre com a veritat inqüestionable allò que ens digueu? Vosaltres que sou uns mestres en manipular xifres, fotos, documents, etc... Que sou capaços d'inventar-vos agredits i filòlegs, tot per la causa? Per últim, ja que t'interessa la informació i contrastar-la: la RACV no és recolçada per la immensa majoria dels polítics... tampoc per Sentandreu que va dient que, acceptant els accents, han cedit als "catalanistes"... no dones lliçons i, abans de parlar, informa't. El rebuig polític d'aquesta acadèmia és important. El més important. però, és que no han estat recolçades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua.
a vore: la gent que es manifestà lliurement el dissabte, evidentment, no representen a tot el poble valencià, es representen a ells mateixos, i a molta gent que no va a anar, jo en ningun moment he dit que representen a tot el poble valencià yo no més he dit que respeteu lo que yo i gent com yo defen en esta premisa, la mitat del teu discurs està fora de lloc pero el sentiment anticatalanista està més extés de lo que creus ya sé que ací a valencia també hi ha catalanistes i a mi que m'importa que la racv no estiga recolçada per politics per a tindre la meua credibilitat? el rebuig que dius està clar, vols dir que el recolçament politic és la unica senyal de garantia? io no dóne lliçons, cosa que tu sí fas a les teues acusacions de manipulació, només te "recomane" llegir originals exemple: m'he trobat en més d'un llibre editat a catalunya la denominació "confederació catalano-aragonesa", per no parlar de la "corona catalano-aragonesa" me podeu dir qui té el títul de rei d'esta corona en l'actualitat? eixa denominació no va existir mai, només la "corona d'aragó" el rei actual té els títuls de "rei d'aragó", i "conde de barcelona" pero la "corona catalano-aragonesa" no va existir com a tal estic disposta a dialogar, pero no vos fiqueu agressius per si de cas, m'anticipe, lo del rei ha sigut un eixemple, no els tinc ninguna simpatia, de fet no els soporte
L'entrecomillat que he ficat adés deixa ben clar que tu confundies el poble valencià amb les persones que es manifestaren dissabte passat. Si ara rectifiques, perfecte...Alguna cosa hem avançat. Ah, i per favor, no faces demagògia: es manifestaren els que es manifestaren i punt, no aventurem quanta gent no hi va anar tenint les mateixes idees. Açò ho vorem el 2.007, d'acord? És que en una democràcia (fins i tot en les democràcies de baixa qualitat com la nostra) tots ens comptem el dia de les eleccions. Ja sé que a tu et costa d'entendre tot plegat, però t'assegure que és així. Respecte? Doncs crec que t'equivoques de fòrum i que et podries aplicar el conte tu primer. Per exemple, no desqüalificant com a renegats el 98% dels valencians que no voten opcions blaveres. De veres, "dona respectuosa", fes pedagogia entre els blavers, n'esteu ben necessitats. I de què vols dialogar? D'història? De filologia? Et tornes a enganyar de fòrum. Ací es parla, sobretot, de política. Només un apunt, perque sembla que lliges a mitges els escrits dels altres: la RACV no té cap suport polític ni SOCIAL. Si és que ni el 0,05% dels usuaris de la llengua utilitzen el seu model de llengua! Ni tu fas servir les seues normes!!! Ni el seu president, Lladró, que té la pàgina web traduïda de la seua empresa a un fum de llengües, menys la valenciana!!! Parlem de política? Quin és model social i econòmic que defenses? Què penses de la comarcalitació, del dret a l'autodeterminació del poble valencià, de la Constitució Europea i Espanyola... Fixa't, t'estic llançant un guant que si fores intel·ligent el sabries aprofitar fent propaganda de la teua ideologia. Però no, com que no saps contestar a aquestes preguntes, a tu t'interessa parlar només de filologia i història donant validesa a allò que diuen uns indocumentats.
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
Bé, dius moltes coses amb les que discrepe radicalment, però m'ha cridat l'atenció una d'elles: Dius: "no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic." Un "poble" manifesta lliurement? Estàs dient que les persones que vos manifestàreu el dia 27 representeu tot el poble valencià? I dient aquestes barbaritats t'estranya que la gent diga que sou uns feixistes? Dient que els polítics són uns ineptes, l'escòria, que a qui s'ha de fer cas és a qui crida més al carrer, que allò que vota la gent no importa, per que qui té la raó, qui representa TOT el poble valencià són les 25.000 persones que es manifestaren el dia 27 de novembre, t'estranya que es diga en alguns mitjans d'informació gens sensacionalistes que sou uns ultres? Mira, ací sentiments en tenim tots, ok? I valencians, ho som tots també. Poc diàleg demostres si negues d'entrada unes característiques inherents a tota persona que viu al PV. Aprén a respectar. Per cert, tu quan parles de "contrastar informació" i que estàs "oberta al diàleg", què ens vols dir? Què hem de pendre com a veritat inqüestionable allò que ens digueu? Vosaltres que sou uns mestres en manipular xifres, fotos, documents, etc... Que sou capaços d'inventar-vos agredits i filòlegs, tot per la causa? Per últim, ja que t'interessa la informació i contrastar-la: la RACV no és recolçada per la immensa majoria dels polítics... tampoc per Sentandreu que va dient que, acceptant els accents, han cedit als "catalanistes"... no dones lliçons i, abans de parlar, informa't. El rebuig polític d'aquesta acadèmia és important. El més important. però, és que no han estat recolçades per la immensa majoria dels usuaris de la llengua.
a vore: la gent que es manifestà lliurement el dissabte, evidentment, no representen a tot el poble valencià, es representen a ells mateixos, i a molta gent que no va a anar, jo en ningun moment he dit que representen a tot el poble valencià yo no més he dit que respeteu lo que yo i gent com yo defen en esta premisa, la mitat del teu discurs està fora de lloc pero el sentiment anticatalanista està més extés de lo que creus ya sé que ací a valencia també hi ha catalanistes i a mi que m'importa que la racv no estiga recolçada per politics per a tindre la meua credibilitat? el rebuig que dius està clar, vols dir que el recolçament politic és la unica senyal de garantia? io no dóne lliçons, cosa que tu sí fas a les teues acusacions de manipulació, només te "recomane" llegir originals exemple: m'he trobat en més d'un llibre editat a catalunya la denominació "confederació catalano-aragonesa", per no parlar de la "corona catalano-aragonesa" me podeu dir qui té el títul de rei d'esta corona en l'actualitat? eixa denominació no va existir mai, només la "corona d'aragó" el rei actual té els títuls de "rei d'aragó", i "conde de barcelona" pero la "corona catalano-aragonesa" no va existir com a tal estic disposta a dialogar, pero no vos fiqueu agressius per si de cas, m'anticipe, lo del rei ha sigut un eixemple, no els tinc ninguna simpatia, de fet no els soporte
Ah! I jo sóc valencià. T'ha quedat clar? Valencià; t'ho torne a repetir? He nascut i visc a la ciutat de València i m'identifique com a ciutadà del País Valencià i no necessite, com tu, demostrar la meua pertanença a aquest País, negant allò que no sóc, i tu, en aquest tema no tens res a dir, no t'ho permet (sigues respectuosa per una vegada). Sóc valencià i punt. Ara ho entens?
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
Em pareix que t´he llegit a Foroché.. ..em recordes a Ratapenà..pero bé aixó es atra cosa... Estem d´acord en que el rpincipal enemic de la llengua valenciana no tan sols en els últims anys , segles també..han segut el polítics venuts a Madrid i una Burguesia castellanitzada que continuament desprestigiaba la llengua....i la menyspreava...., el poble valencià va ser donat de costat, i varen fer-le sentir vergonya de la seua llengua. Això no té perdó. ELs Valencians serem el que vuiguem, no el que vuiguen, pero amb les nostres senyes,...dins la nostra llibertat respectant als demés si volen que ens respecten. No crec que la manifestació contra Catalans i Catalunya siga res profitós...els dirigents que tenim moltes vegades no es representen a sí mateixos..... El nostre propi tarannà, es pacífic, divers, no es pur....som els valencians de una gran riquea cultural, que estem perdent.... Està en les nostres mans tornar alló que varen ser....una Nacionalitat tant històrica com la que més...pe´ro per que ho vuigem nosaltres. ELs Valencians. No aceptarem l ´intervenció de cap que no siga del nostre poble. No deuriem. ELs Valencians per una vegada deurien ser lo que el poble vuiga, del poble, per el poble i per al poble. "Si el paradís hi ha en la terra , en Regne de València és". Francesc Eiximenis.
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
Perdona, criatura, potser ets tu el desinformat. Sàpigues que el pancatalanisme és quelcom q existeix en el vostre pais pq us l'ha inculcat l'opressor, q no és un altre q Espanya. A mi, personalment, tant se me'n fot si voleu alliberar-vos o no, però penso que donar-vos la opció de fer-ho passa necesariament per unir-vos a Catalunya per a federar-nos posteriorment. D'una altra manera no tindria sentit, pq el Pais Valencià s'ha d'entendre com una part dels Països Catalans. Ni pitjor ni millor q Catalunya, simplement un subjecte més. Jo penso que quan Catalunya arribi a la independència el q més t'interessa si realment t'importa tant la llengua és marxar del pais q te l'està robant. I segurament hauràs de pujar cap al Nord per a poder escoltar-lo... irònic, si es tracta de diferents llengues, no? Està clar q al País Valencià ho teniu magre, bàsicament pq no teniu la potència económica de Catalunya, no teniu ni la meitat de normalitzat el Català (q ja és fotut), i no teniu un sentiment nacional massa despert, a banda de l'espanyolisme. (I demano perdó a tots aquells q abraçen els Països Catalans, però la situació sabeu quina és, desgraciadament). (I parlo de Català pq en cap moment el debat polític s'ha centrat en un debat filológic, ja que TOTHOM ha convingut que era la mateixa llengua, simplement s'ha centrat en un tema de denominació. Dir una altra cosa és dir bajanades i estar desinformat. L'institut de la llengua valenciana va reconèixer q el debat era simplement de denomiació, així q deixa de dir bajandes. Personalment no tinc cap problema en dir-li valencià, però sé q ens seguirem entenent en Català... ) Per això crec q el més sensat és integrar-se al moviment q arriba des del nord del pais i ajuntar esforços. D'altra manera sento dir-te q la teva llengua desapareixerà, la teva cultura també i acabaràs sent un espanyol més. Catalunya mai oblidarà q el Pais Valencià és UNA part dels Països Catalans i com a tal te la seva identitat, cosa q Espanya, perdona'm, no ha fet mai, i menys amb els valencians. Series valencià dintre dels Països Catalans, com jo seria Català dintre dels Països Catalans. Ara ets espanyola i fan el posible pq siguis espanyola i punt. I si no ho veus és q ets inepte. Ja n'hi ha prou de fotre'ns canya quan nosaltres només anem de bona fe, cony! No us volem robar cap identitat, simplement pensem que molta gent del Pais Valencià preferiria formar part dels Països Catalans i per això us hi incloem. Ara, si no ens vols, quedat sola i a veure q passa amb la teva llengua i la teva cultura... hehehehe I perdona'm, però aquí s'han vist moltes fotos, he entrat en molts foros "blaveros" i del q dius de la mani no puc fer més q dubtar-ne soberanament! Salut! I recorda q negar-li l'ajuda a qui et cedeix la seva mà és un dels gestos més lletjos que hi ha. Sort! Editat al dia 30 de novembre del 2004, a les 01:28
la personalitat valenciana no té res a vore en la catalana parles de coses que per a mi i per a molts no signifiquen res (païssos catalans) per això no s'entenem és aixina de simple la realitat és que no volem ser catalans
Ah no? Per començar parleu català. Si ets filòloga hauries de saer que països porta una s. EN VALENCIÀ, CLAR QUE SÍ!
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
//* Editat per ser un text bord i estúpid *// Editat al dia 01 de desembre del 2004, a les 21:19
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
vos deixe, vos he llegit parlar de la manifestació en informacions poc exactes, només pretenia donar-vos una visió personal i diferent a la dels mijos podria contradir varies coses, pero en són massa i no em fa massa gràcia el to què és l'institut al que algú ha fet referència? només he parlat de les acadèmies en valencia, una catalanista, l'atra valencianista... gràcies als més dialogants i als més intransigents: esteu caiguent en el mateix feixisme del que vos queixeu, no sé si sou conscients i això només pot provocar rebuig, vosatros ho sabeu bé pd. no tingau mai por a contrastar en tots els sentits, estem més manipulats de lo que es pensem
gs diu: ...no tingau mai por a contrastar en tots els sentits, estem més manipulats de lo que es pensem No si al final ens citaras a Fuster... Temeu l'home d'un sol periòdic...
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
vos deixe, vos he llegit parlar de la manifestació en informacions poc exactes, només pretenia donar-vos una visió personal i diferent a la dels mijos podria contradir varies coses, pero en són massa i no em fa massa gràcia el to què és l'institut al que algú ha fet referència? només he parlat de les acadèmies en valencia, una catalanista, l'atra valencianista... gràcies als més dialogants i als més intransigents: esteu caiguent en el mateix feixisme del que vos queixeu, no sé si sou conscients i això només pot provocar rebuig, vosatros ho sabeu bé pd. no tingau mai por a contrastar en tots els sentits, estem més manipulats de lo que es pensem
Els més dialogants, com jo, esprem respostes dialogants, tb, i no la merda q m'has respost. T'has quedat sense paraules? I per cert, si tu ets filóloga jo sóc en Nacho Vidal! "la realitat és que no volem ser catalans" Si dius això despres de la meva parrafada és q la teva capacitat interpretativa tendeix infinitament a zero, filla. Mare meva, no ha entés res! Au, a pastar, Salut! Editat al dia 30 de novembre del 2004, a les 04:30
enhorabona per l'èxit de la manifestació. ànims i adeu!
Va ser una gran manifestació de: - iaios vells (aguelos) - skins - castellans - racistes - constitucionalistes - monàrquics hahaha!
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
després de vore els vostres ultims mensages, ho tinc encara més clar al marge de la llengua, no soporte la vostra prepotència talleu la història on vos interessa pero hi ha coses que estan ahí, el regne de valencia va tindre un segle d'or, i els autors afirmaren en les seues obres que parlaven en llengua valenciana i a açò em remitixc, i a la nostra racv, no sé si heu visitat el link també és cert que la colla de polítics ineptes que hem tingut no ha fet res per la nostra llengua, pero això és una qüestió nostra i no vostra no m'importen les vostres històries inventades posteriorment, que ne són moltes, no m'identifique gens en lo que vosatres anomeneu païssos catalans i la personalitat no és la llengua només, quants eixemples trobariem; els valencians, en general, som més pacífics, gens egocèntrics i massa humils que cada poble siga com és podriem parlar hores si no foreu tan prepotents PERO PER A MOLTS DE VOSATRES, QUI NO PENSA LO MATEIX QUE VOSATRES ÉS UN FEIXISTE, NO SAP EL QUE DIU, ÉS RIDICUL, PARLA MERDA yo ne parle varies, de llengües, i cadascuna d'elles em produix satisfacció perquè em permitix entrendre'm en la gent, conéixer atres cultures, obrir la ment i mai m'he trobat en un cas com este, de gent que només parlant, desprècia ni en valencià, ni en italià, ni en anglès, ni en alemà, ni en castellà es creieu en la veritat absoluta, i en el dret d'imposar lo que penseu QUE VOS APROFITE EL VOSTRE FEIXISME
els valencians, en general, som més pacífics, gens egocèntrics i massa humils que cada poble siga com és xDDDD Contradicció!!! Afirmar q NOMES sou Valencians i q no teniu res a veure amb els Paisos Catalans no és egocentrisme? És molt senzill. Els sarrains els va fer fora gent del nord, del Principat, del q ara s'enten com a Catalunya... així q si xerreu català és pq allà hi erem. Concretament vàrem arribar un 9 d’octubre de 1238 i bé... abans q arribèssim no xerraveu català, q jo sàpigue, ni tenieu com a bandera les cuatre barres... però bé, potser és massa complicat per tu... De totes maneres ja et dic q els valencians com tu me la bufen. Ni prepotència ni hòsties, simplement rigor històric. Au, filóloga , un petó!
Hola PErikitu...si vols de rigor històric.....als sarrains els van fer fora principalment el decret d´expulsió dels Austries...al 1.609..més que res per rigor històric....., i d´alló es va resentir molt l´economia valenciana... el bó de Jaume va respectar als sarraïns....... .. Encara no sé perqué no s´inclou als PPCC a la mare d´eixes PPCC.... ¿QUé passa en Aragó?..que no ens agrada la seua bandera..??????? Aragó Paissos Catalans. CLar Que sí.!!!!!!!!!!!
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
després de vore els vostres ultims mensages, ho tinc encara més clar al marge de la llengua, no soporte la vostra prepotència talleu la història on vos interessa pero hi ha coses que estan ahí, el regne de valencia va tindre un segle d'or, i els autors afirmaren en les seues obres que parlaven en llengua valenciana i a açò em remitixc, i a la nostra racv, no sé si heu visitat el link també és cert que la colla de polítics ineptes que hem tingut no ha fet res per la nostra llengua, pero això és una qüestió nostra i no vostra no m'importen les vostres històries inventades posteriorment, que ne són moltes, no m'identifique gens en lo que vosatres anomeneu païssos catalans i la personalitat no és la llengua només, quants eixemples trobariem; els valencians, en general, som més pacífics, gens egocèntrics i massa humils que cada poble siga com és podriem parlar hores si no foreu tan prepotents PERO PER A MOLTS DE VOSATRES, QUI NO PENSA LO MATEIX QUE VOSATRES ÉS UN FEIXISTE, NO SAP EL QUE DIU, ÉS RIDICUL, PARLA MERDA yo ne parle varies, de llengües, i cadascuna d'elles em produix satisfacció perquè em permitix entrendre'm en la gent, conéixer atres cultures, obrir la ment i mai m'he trobat en un cas com este, de gent que només parlant, desprècia ni en valencià, ni en italià, ni en anglès, ni en alemà, ni en castellà es creieu en la veritat absoluta, i en el dret d'imposar lo que penseu QUE VOS APROFITE EL VOSTRE FEIXISME
els valencians, en general, som més pacífics, gens egocèntrics i massa humils que cada poble siga com és xDDDD Contradicció!!! Afirmar q NOMES sou Valencians i q no teniu res a veure amb els Paisos Catalans no és egocentrisme? És molt senzill. Els sarrains els va fer fora gent del nord, del Principat, del q ara s'enten com a Catalunya... així q si xerreu català és pq allà hi erem. Concretament vàrem arribar un 9 d’octubre de 1238 i bé... abans q arribèssim no xerraveu català, q jo sàpigue, ni tenieu com a bandera les cuatre barres... però bé, potser és massa complicat per tu... De totes maneres ja et dic q els valencians com tu me la bufen. Ni prepotència ni hòsties, simplement rigor històric. Au, filóloga , un petó!
gs, disculpa el meu tò. avui he llegit el vostre web www.racv.es i us dono la enhorabona perquè és el primer web seriós i documentat que trobo sobre aquesta temàtica. Els webs seccessionistes són normalment lletjos. endavant amb la vostra lluita de vore reconegudes les particularitats de la vostra llengua valenciana, si això ha de servir per a fomentar-ne el seu ús. Si el català té serioses dificultats, el valencià encara en tindrà més, i més donades les particularitats de la ciutadania valenciana. Si de veritat creus en 'la vostra història' i en que són dues llengues diferents, doncs ànims i endavant! I recorda que el text que hi ha a la Unió Europea està escrit en valencià. et demano disculpes novament pel tò prepotent. tan de bò tots els blavers fóssin tan dialogants com tú! sort!
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
després de vore els vostres ultims mensages, ho tinc encara més clar al marge de la llengua, no soporte la vostra prepotència talleu la història on vos interessa pero hi ha coses que estan ahí, el regne de valencia va tindre un segle d'or, i els autors afirmaren en les seues obres que parlaven en llengua valenciana i a açò em remitixc, i a la nostra racv, no sé si heu visitat el link també és cert que la colla de polítics ineptes que hem tingut no ha fet res per la nostra llengua, pero això és una qüestió nostra i no vostra no m'importen les vostres històries inventades posteriorment, que ne són moltes, no m'identifique gens en lo que vosatres anomeneu païssos catalans i la personalitat no és la llengua només, quants eixemples trobariem; els valencians, en general, som més pacífics, gens egocèntrics i massa humils que cada poble siga com és podriem parlar hores si no foreu tan prepotents PERO PER A MOLTS DE VOSATRES, QUI NO PENSA LO MATEIX QUE VOSATRES ÉS UN FEIXISTE, NO SAP EL QUE DIU, ÉS RIDICUL, PARLA MERDA yo ne parle varies, de llengües, i cadascuna d'elles em produix satisfacció perquè em permitix entrendre'm en la gent, conéixer atres cultures, obrir la ment i mai m'he trobat en un cas com este, de gent que només parlant, desprècia ni en valencià, ni en italià, ni en anglès, ni en alemà, ni en castellà es creieu en la veritat absoluta, i en el dret d'imposar lo que penseu QUE VOS APROFITE EL VOSTRE FEIXISME
gs diu: els valencians, en general, som més pacífics, gens egocèntrics i massa humils Ais, jais, jai... Per favor, no em faces riure, justament el moviment Clara es caracteritza pel seu aferrissat egocentrisme ("València, i el seu melic"). Destaca per la seua colèrica violència, i d'humils, bé, deixem-ho estar... si total no em vas ni a llegir..., està clar que sou uns egocèntrics de collons, no teniu en compte a les comarques de "lo Regne" per a res, deprecieu la nostra llengua, els nostres símbols, etc. tot el que no sigue València-Capitalina-i-Folklorica-amblau, vos dona asco, no? Fumigueu, fumigueu, i així la resta del País deixarà d'agonitzar, i podreu ser tan castellans com vulgueu... bffffff Verge del Lledó, empara’ns... Damunt s'atreveix a parlar de Feixisme! Increïble! però que hipòcrites...
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
després de vore els vostres ultims mensages, ho tinc encara més clar al marge de la llengua, no soporte la vostra prepotència talleu la història on vos interessa pero hi ha coses que estan ahí, el regne de valencia va tindre un segle d'or, i els autors afirmaren en les seues obres que parlaven en llengua valenciana i a açò em remitixc, i a la nostra racv, no sé si heu visitat el link també és cert que la colla de polítics ineptes que hem tingut no ha fet res per la nostra llengua, pero això és una qüestió nostra i no vostra no m'importen les vostres històries inventades posteriorment, que ne són moltes, no m'identifique gens en lo que vosatres anomeneu païssos catalans i la personalitat no és la llengua només, quants eixemples trobariem; els valencians, en general, som més pacífics, gens egocèntrics i massa humils que cada poble siga com és podriem parlar hores si no foreu tan prepotents PERO PER A MOLTS DE VOSATRES, QUI NO PENSA LO MATEIX QUE VOSATRES ÉS UN FEIXISTE, NO SAP EL QUE DIU, ÉS RIDICUL, PARLA MERDA yo ne parle varies, de llengües, i cadascuna d'elles em produix satisfacció perquè em permitix entrendre'm en la gent, conéixer atres cultures, obrir la ment i mai m'he trobat en un cas com este, de gent que només parlant, desprècia ni en valencià, ni en italià, ni en anglès, ni en alemà, ni en castellà es creieu en la veritat absoluta, i en el dret d'imposar lo que penseu QUE VOS APROFITE EL VOSTRE FEIXISME
gs diu: podriem parlar hores si no foreu tan prepotents PERO PER A MOLTS DE VOSATRES, QUI NO PENSA LO MATEIX QUE VOSATRES ÉS UN FEIXISTE, NO SAP EL QUE DIU, ÉS RIDICUL, PARLA MERDA Que opines de les Normes (valencianes) de Castelló (?), i el moviment valencianista d'aleshores que culminà en aquesta fita històrica -la signatura d'unes normes úniques per al valencià-?? Editat al dia 01 de desembre del 2004, a les 16:19
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
després de vore els vostres ultims mensages, ho tinc encara més clar al marge de la llengua, no soporte la vostra prepotència talleu la història on vos interessa pero hi ha coses que estan ahí, el regne de valencia va tindre un segle d'or, i els autors afirmaren en les seues obres que parlaven en llengua valenciana i a açò em remitixc, i a la nostra racv, no sé si heu visitat el link també és cert que la colla de polítics ineptes que hem tingut no ha fet res per la nostra llengua, pero això és una qüestió nostra i no vostra no m'importen les vostres històries inventades posteriorment, que ne són moltes, no m'identifique gens en lo que vosatres anomeneu païssos catalans i la personalitat no és la llengua només, quants eixemples trobariem; els valencians, en general, som més pacífics, gens egocèntrics i massa humils que cada poble siga com és podriem parlar hores si no foreu tan prepotents PERO PER A MOLTS DE VOSATRES, QUI NO PENSA LO MATEIX QUE VOSATRES ÉS UN FEIXISTE, NO SAP EL QUE DIU, ÉS RIDICUL, PARLA MERDA yo ne parle varies, de llengües, i cadascuna d'elles em produix satisfacció perquè em permitix entrendre'm en la gent, conéixer atres cultures, obrir la ment i mai m'he trobat en un cas com este, de gent que només parlant, desprècia ni en valencià, ni en italià, ni en anglès, ni en alemà, ni en castellà es creieu en la veritat absoluta, i en el dret d'imposar lo que penseu QUE VOS APROFITE EL VOSTRE FEIXISME
Sabies que en el teu segle d'or i va haver un llibre es crit per un valencia i un català que tractava precisament de la llengua?? sisi un llibre de correccions del català/valencia (digue-li com vulguis) sobre com sabien de dir les paraules que en aquella epoca es pronunciaven malament (curiosament es com s'han acabat dient ara, evolucio suposo) I ja que hi soc dir-te que jo he tingut 3 professors Valencians, un d'ells de català que sempre que pot ens fot parrafades sobre la unitat de la llengua. I misteriosament ens entenem, no se perque
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
Per a començar diré que la mitat del que dieu no té fonaments. El català és una llengua que es parla en molts territoris (no sols a Catalunya). Si bé és cert que els Països Catalans no existixen legalment i que pot ser que no s'identifiquen amb ells. Perquè no passa res. Que el castellà o espanyol o hispà o … es parla en un únic país? Per tant el català es podria parlar en mes d'un país sense cap problema. És a dir que el País Valencià s'independitze de manera separada de Catalunya no passada que parle català. Que el català (central) i el valencià són la mateixa llengua ja no cal discutir-ho més. El tema denominació si que es pot parlar sense cap problema i té fàcil solució. Les diferències entre el català de València i el de Barcelona són menors a les que hi ha entre el català de l'Alguer i el de Barcelona a pesar que s' engloben en un mateix bloc dialectal. És català tot i tan correcte és el de València com el de Barcelona. Dins d'este català hi ha dos blocs dialectals i dins d'un d'ells esta el català central i dins d'un altre el català meridional o valencià. Sóc de Barcelona i no crec que ningú tinga problemes per a entendre este text pese este en un altre dialecte.
La manifestació era política. Constitucionalistes contra Carod i contra Catalunya. Res nou, res seriós ...
EM pareix que descrius la manifestació de manera molt senzilla. Es una miqueta més complexe. JA ho vaig dir. N´hi havia un sentiment mort que entre tots han despertat. Vorem a on ens porta el temps.........pero crec que res bó.
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
Com es nota que tenen por a que la ciència parli... Viva er andalúh!.
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
"tampoc penses que eixe poble de castelló és representatiu de tot el valencià" Molt bé, així doncs per què voleu establir les normes d'El Puig si el que parles tu només es parla a València capital i a quatre poblets del seu voltant. A Castelló hi ha valencians, a Vinaròs també, no parlem exactament igual, de fet els del nord del PV parlem Tortosí (què curiòs no?). Ara una pregunta: per què et limites a incloure només a gent de la província de València? I la cosa segueix quan dius: "em fa gràcia lo que dieu sobre la castellanizació de la llengua pero vosatros no elimineu castellanismes com "bastant", "tarda", "aquí", "noblesa" en valencià diguem prou vesprada, ací, noblea.." En valencià?? En el teu. El meu valencià m'ha ensenyat "bastant/prou", "aquí", "tarde (similar a tarda)", "noblesa"... No anem enlloc. No pots agafar un dialecte i convertir-lo en una llengua independent i damunt anar dient que és diferent, en aquest cas, del català. "yo sí que sóc filóloga" - amb els errors ortogràfics que fas seràs tu filóloga. Anglesa a la millor. ESTIC FART de donar una imatge equivocada i manipulada sobre el que és la societat valenciana. ESTIC FART d'haver de defensar la unitat de la llengua catalana, és que al final no diré mai més que parlo valencià i així us obriré el pas perquè la gent del nord del País Valencià us la passeu pel cul i no corresponem a la vostra "normativa". EM TENIU REALMENT FART per totes les tonteries i mentides que dieu, i mira que no us insulto, jo dic la veritat i el que feu. No tinc ganes ni de seguir escrivint.
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
Àntte muetto que zencillo, Ché!
|
la manifestació va ser pur sentiment esteu més desinformats de lo que yo em creia el pp recomanà no anar el psoe pensa que no hi ha cap conflicte a coalició valenciana no el coneixia ningú hi havia més de 30 pancartes contra zaplana, camps i el pp traidor moltissimes més contra zapatero i carod gent major, sí, i joves, grups de nova formació i sobretot gent de pobles, el 95% erem de poble i valenciano-parlant sóc objectiva, vaig vore unes 3 banderes espanyoles i unes 8 persones d'espanya 2000 moltes pancartes demanant la derogació de l'avll, una barbaritat de senyeres, varios km. de manifestació i els mijos, manipulats, canal 9 dedicà 10 minuts a la farsa del manifest broseta, i pràcticament res a la manifestació el pp té massa que amagar en este cas no pretenc donar més informació que la real i un mensage: no me parleu d'autodeterminació i llibertat si no sou capaços de respetar lo que un poble manifesta lliurement, esta volta més lliure que mai, sense recolçament politic em pareix incoherent que lluiteu contra un imperialisme i n'exerciu un'atre en valencia tenim una racv que els politics MAI han recolçat, volem eixes normes que, encara que no ho cregau, són pur reflex de lo que hem sentit parlar tota la vida i, en la majoria dels casos, de lo que es parlava fa segles per això no volem les normes catalanisadores (no vos tireu les mans al cap, el terme és correcte segons les normes valencianes) si el gallec i es portugués són dos llengües distintes, perquè no poden mantindre esta diferència les nostres volem mantidre la diferència i normalisar-la (podeu consultar el link) la nostra lluita és real perquè és la lluita d'una minoria que no renega de lo propi deixeu-se estar de dretes i esquerres de peperos de blaveros deixeu de faltar al respete, i informeu-se un poc de lo que defenem part dels valencians volem viure tranquils i recuperar la llengua que, per culpa de politics ineptes, no s'ensenya en les escoles en la millor de les intencions, vos recomane que no llegiu només edicions catalanes, contrasteu informació, llegiu originals, yo també ho faig i estic oberta al diàleg però açò no és una qüestió de llengua només, i al vostre crit de "països catalans", jo, en tota la calma del món, dic: no vull ser catalana i, al marge de la llengua, éste és el crit que es va sentir el dissabte; al marge de la llengua, vos puc assegurar que és el sentiment de la gran majoria de valencians que conec, i en conec de molt variats busqueu les reaccions anticatalanistes en la vostra injerència, prepotència i falta de sensibilitat en tots els que no pensen com vosatros defengau la independència de catalunya, pero respeteu la independència dels demés, de lo contrari es convertiu en lo que critiqueu
mmm... no està mal, un/a seccesionista que no bé a provocar (note's que m' he abstés d' usar la paraula "blavero") La veritat que eixe "no sabeu com parlem"... que vols que et diga : Jo he nascut a València, la ciutat, la de la b andereta blava, i cuan vaig al meu poble (comarca d' el comtat) ... no parlen tampoc com nosaltres, obviament parlen valencià (i el parlen com a unica llengua viva, el castellà s' usa tant com l' anglés, per als foranis) però es veu a primera vista que no apitxe, que diferèncien els sons de la B i V... les "normes" de la RACV, a mes d' un invent de 4 espanyols que no volien per a res la llengua (ara no entrem a res a eixe debat) estan molt centralitzades, estan fetes molt col.loquialment i molt valencianociutatment, es com si ferem unes normes per als sudamericans o andalussos, suprmint les C i Z als primers o reestructurant els sons d' S , C i Z als segons... es podria fer, però queden com a una cosa molt col·loquial, de com quan erem xiquets i escriviem a la pissarra del col·legi paraules mal escrites per riure...
Tu ho has dit Jo també porto dient-ho molt de temps: el valencià que defenses els blaveros es redueix a un grup de persones molt minoritari, deixant fora fins i tot a la resta de valencians. Si ells parlen VALENCIÀ, fora de la província de València es parla CATALÀ. I prou
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
doncs jo parlo una barreja de català septentrional (rossellonès) amb barceloni. soc de perpinyà, pero com que miro molt TV3 i que vaig sovint a bcn s'em queden moltes coses d'allà en el meu parlar.... i de totes formes avui els joves catalanoparlants de perpinyà que no siguin gitanos ja no parlen rossellonès sino aquesta barreja.
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Jo tinc accent deltaic, encara que procuro vocalitzar i estàndaritzar una mica, perquè sinó no m'entendrien. Sempre procuro parlar en lo màxim de paraules pròpies.
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Jo soc de Benicarló, al nord de Castelló on parlem la varietat nord occidental, però per estudis vaig tindre k anar a Gandia. Una vegada allà. la gent em notava molt l´accent, el que va donar peu al bonic malnom de "el català". A més, hi ha gent del poble, que tb m´ha dit que se m´esta pegant l´accent apitxat.
això a los de les terres de l'ebre ja mos passa (lo maestrat també és de les terres de l'ebre), a valència som catalans, a barcelona valencians,... es simplement per la ignorància de les dos ciutats principals dels ppcc
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Jo soc de L'horta Sud... i allà l'accent es l'"apitxat". Caracteritzat sobretot per l'ús del só CH, la no diferencia de B i V, i l'ús del perfect simple. Per si de cas, ús ficare un troçet de la vikipedia escrit en apitxat per a que entengueu que vuic dir. wikipedia - dialectes del català "Un home només que tenia dos fillx. El més txobe digué a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-me'n a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres un roín i seràs castigat". I en acabant aurigué un calaix, partí'ls els seus béns i ne feu dos parts. Uns dies después, el roín se n'anà del poble molt ufà i sinse dir adiós a ningú. Trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i arribà a una gran ciutat on se gastà tots els dinés." El cas esque ara estic vivint a Gandia (La safor) que es tirant pal Sud l'últim territori de l'apitxat... I m'he trobat amb situacions gracioses com discutir amb un profesor si un amic es deia Xavi (pronunciat CHavi) o Xavi (SSavi) xD. O uns nanos de "Suequé" que hem van prendre el pel per ser segons ells "de ciutat". El que s'ha de vore xDDD Però si que m'he fixat que poc a poc les ò i les è les vaig assimilant.
Em pensava que el so 'v' diferent de 'b', que tenen les altres llengües, s'havia anat castellanitzant i ja no existia. Espero que el mantingueu a València, perquè es un so molt bonic.
La b i la v es pronuncien diferents (com en francès, per exemple) als següents indrets de parla catalana: - Zona del Camp de Tarragona; - Illes Balears; - País Valencià (menys el valencià central); - L'Alguer.
Perdoneu la meva ignorància, però cquina és la diferència entre v i b? Sóc de Lleida, i aquí sempre l'he sentit igual.
en alguns dialectes la "v" es pronuncia com la "v" francesa
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Sí, a mi també em passa! Els meus pares són de ponent i jo visc a Barcelona des de menut, o sigui que parlo lleidatà amb interferències del barceloní... Queda molt bonic.
Debem tenir un accent semblant, reclamo la creació d'akest nou dialecte, el occi-oriental
No ets l'únic: http://www.bibiloni.net/seleccio.htm Això que comentes així de passada és l'únic solució per a la llengua a llarg termini, si volem evitar la fragmentació del propi mercat que porta associat, i per tant, en definitiva, si volem evitar la seva agonia. Això sí, és clar, tot això sense independència, és IMPOSSIBLE. Tinguem-ho clar. JM
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Jo soc de Benicarló, al nord de Castelló on parlem la varietat nord occidental, però per estudis vaig tindre k anar a Gandia. Una vegada allà. la gent em notava molt l´accent, el que va donar peu al bonic malnom de "el català". A més, hi ha gent del poble, que tb m´ha dit que se m´esta pegant l´accent apitxat.
A casa meua i conviuen el pallarès més tancat, i el barceloní més exagerat jajaja amb algún element castellanoparlant pel mig jajaja Però jo quan vaig al pallars doncs parlo català del pallars, però tots em diuen que se'm nota molt el barceloni... i a barcelona parlo barceloní però no se'm nota l'accent del pallars... Això si, si alguna vegada parlo castellà, tothom es pixa de mi... sobre tot una vegada que vaig nar a madrid per a poder-me fer el visat d'estudiant per anar a estats units, que vaig entrar en una botiga, i sense voler vaig dir la meitat de paraules en català... jajaja em va fer molta vergonya i els de a botiga es van pixar de riure... i jo els i vaig dir tot somrient "es lo que tiene el ser catalan..." també van riure... uns madrilenys simpatics jaja dels pocs que en deuen quedar per cert hehe. Ei per cert jo vaig estar a benicarló i tot quisqui parlava valencià, em vaig quedar parat... ni les zones més catalanorparlants del principat... el problema és que molts rètols estaven en la llengua del país vei... l'espanyol es clar... jeje
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Jo soc de L'horta Sud... i allà l'accent es l'"apitxat". Caracteritzat sobretot per l'ús del só CH, la no diferencia de B i V, i l'ús del perfect simple. Per si de cas, ús ficare un troçet de la vikipedia escrit en apitxat per a que entengueu que vuic dir. wikipedia - dialectes del català "Un home només que tenia dos fillx. El més txobe digué a sun pare: "Ia és hora que siga el meu propi amo i que tinga dinés: és precís que puga anar-me'n a bore món. Partixca'ls seus béns i done'm lo que me toque". "Ai, fill meu", digué'l pare, "com bullgues, eres un roín i seràs castigat". I en acabant aurigué un calaix, partí'ls els seus béns i ne feu dos parts. Uns dies después, el roín se n'anà del poble molt ufà i sinse dir adiós a ningú. Trabessà moltes terres ermes, mol(t)s boscs i mol(t)s rius, i arribà a una gran ciutat on se gastà tots els dinés." El cas esque ara estic vivint a Gandia (La safor) que es tirant pal Sud l'últim territori de l'apitxat... I m'he trobat amb situacions gracioses com discutir amb un profesor si un amic es deia Xavi (pronunciat CHavi) o Xavi (SSavi) xD. O uns nanos de "Suequé" que hem van prendre el pel per ser segons ells "de ciutat". El que s'ha de vore xDDD Però si que m'he fixat que poc a poc les ò i les è les vaig assimilant.
Em pensava que el so 'v' diferent de 'b', que tenen les altres llengües, s'havia anat castellanitzant i ja no existia. Espero que el mantingueu a València, perquè es un so molt bonic.
Jo sóc de Mallorca, i aquí hi ha gent que encara ho fa. Jo per exemple en el parlar em fugen moltes paraules, però quan llegeixo si que faig la diferència de B a V sempre. Editat al dia 30 de novembre del 2004, a les 21:37
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Collons... jo m’haig de fer la pregunta a mi mateix i... no en se la resposta! Qui accent tinc jo? Crec que, més que res... un barceloní molt rar amb barreges de moltes llengües i dialectes. Tingueu en compte que porto des de ben jove rebent únicament la meva influencia de la meva llengua mare a traves de literatura, sobretot de la xarxa. El meu parlar s’entén, però de cops pot ser un xic massa “exòtic” Quan torno per Catalunya sempre em trobo amb els típics comentaris/preguntes de que tinc un català molt correcte, que on l’he après? Que d’on sóc? Que tots els estrangers haurien de ser com jo... Crec que el que fa que la gent en comenti aquestes coses es per que no es massa normal de xerrar en anglès amb la teva dona i que de cop i volta et giris a preguntar a algun/a dependent/a quelcom en català... Fa gràcia que et donin ànims per utilitzar la meva pròpia llengua... Bé, sobre la pregunta del fòrum, el meu dialecte... no te nom.
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Jo apitxat i valencià normal. Així, no faig ni una "s" sonora però si que faig bé les "j" i "g" hehehehe. Ma mare és apitxada i mon pare no, i el poble està a no-res de la frontera amb l'apitxat, d'ací el meu parlar.
Jo parlo un tarragoni mallorquinitzat, molt maco. Sovint a classe se m'escapen els articles es/sa ses/sas, o cotxo, llengo... queda molt mono .
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
Dons jo sóc fill d'empordanesa i de maresmenc, visc al Maresme, i aquí no tenim dialecte ni res ja... aquí es parla igual que el telenotícies de tv3, per dir algo... Que jo sàpiga, al meu poble (tot hi que ja només ho diuen els vells) de la paella en diem "payella", de la mar, "marc" i del conill, "cuní". Poca cosa més... No es que a Figueres (d'on és la meva mare) es parli diferent que aquí, però algunes paraules si que canvien. Jo quan vaig allà intento parlar com ells, de fet, a casa meva sovint se m'escapen paraules típiques d'allà. A veure si em surt un text en Figuerenc: -Un t'heu nat? -A collir tumates i carrotes amb la meu mare, però pò que n'em trobat pas masses, tabé ha vingut la Maria amb nosaltres. -Guita! I jo que portut tot el matí picante a ca teva! -Si, erems a l'hort, i pò que portava el mobil a sobre, ara et nava a picar jo. -Dons ara surtut de casa que t'haig de portar les espardenyes Buenu... ho he intentat... Editat al dia 30 de novembre del 2004, a les 22:39
Tradueixo el text: -A on heu anat? -A collir tomàquets i pastanagues amb la meva mare, però no n'em trobat pas masses, també ha vingut la María amb nosaltes. -Goita! I jo que portu tot el matí trucante a casa teva! -Si, erem a l'hort, i no portava el mòbil a sobre, ara t'anava a trucar jo. -Dons ara surto de casa que t'haig de portar les espardenyes. A la meva mare li ha fet gràcia...
|
Bueno, llegint el fòrum d'on som, se m'ha ocorregut, demanar a la gent del xat si els hi passa el mateix que a mi amb els dialectes. Jo sóc fill de pares gironins, i als cinc anys vaig anar a viure a Lleida. Total que de petit sempre em deien que tenia accent de Barcelona al col·legi, i quan anava amb els meus cosins i la meva familia em deien que tenia accent de Lleida. La veritat és que tinc un accent molt particular, normalment barrejo els dialectes, però quan parlo amb algú de Lleida tinc tendència a parlar amb oriental, i amb algú de la Part Oriental amb dialecte oriental. Ja no parlem del vocabulari que utilitzo, que també és una mica d'aqui una mica d'allà. Li passa el mateix al meu germà gran. I un dia vaig parlar amb una noia que havia fet la barreja al revés, de pares deLleida i després va anar a viure a Barna, i la veritat em va fer molta gràcia. A veure quina barreja de dialectes tenen els usuaris de per aqui. Espero no ser el únic.
La barreja de dialectes més comuna és la d'estudiants universitari que han d'anar a la capital per poder estudiar, moltes vegades aquesta queda molt lluny de la ciutat d'origen. Aquest fenòmen és molt comú, totes les llengües del món el viuen dia de cada dia. Els catalanoparlants vivim aquest fenòmen amb molta intensitat, tenim curiositat de conéixer altres parlars, altres paraules i expressions, ens enriquim com a persones. A mi personalment m'encanta aquest tema, a la meua classe som gent de diversos pobles del nord i del sud del País Valencià i sempre intercanviem opinions i observcions sobre les nostres maneres de parlar, sempre arribant a la mateixa conclusió: el català és una llengua molt rica, amb diversitat d'expressions, de vocabulari i del seu ús. No deixem mai que els enemics de la llengua ens la robin com si fos d'ells.
|
Ahir vaig rebre una carta del video club dient-me que tenia una pel·li seva des de feia tres mesos i que si no els hi tornava empendrien accions legals. La carta estava en perfecte castella, i adjuntava un numero de telefon amb prefixe 96 (no sabia d'on era). En trucar em contesten en castella, no li dono mes importancia i jo em poso a parlar en catala. La dona que em va contestar m'entenia perfectament mentre li exposava la situacio (jo la pel·licula l'havia llogat a Tarragona), pero quan em va demanar el numero de contacte... - " nou, set set..." -Perdon? - nou, set, set.... Perdon, es que no le entiendo Llavors vaig pensar en que no sabia on era, que trucava, i li vaig preguntar(amb un accent catala ben accentuat )i em respon... -A Castellon Em vaig quedar parat. Li vaig anar repetint tots els numerets ben a poc a poc, i finalment els va apuntar correctament --------------------------------------------------------------------- D'altra banda, comentar que en catala, teoricament el so "j" de "jefe", "joder"... no existeix. Hem adquirit la fonetica del castella, aixi que ja podreu veure que qualssevol paraula que pronuncieu amb la "j" sera un barbarisme Aixi que us convido a tots a no "riure" amb el jajajaja sino amb el de la hac aspirada "hahaha" d'acord? No es que esperi respostes...era nomes comentarlo. Ah, no se que passa que els acents no em funcionen em surt aix``o
Hehehehehhee Abril diu: D'altra banda, comentar que en catala, teoricament el so j de jefe, joder... no existeix. Hem adquirit la fonetica del castella, aixi que ja podreu veure que qualssevol paraula que pronuncieu amb la j sera un barbarisme Aixi que us convido a tots a no riure amb el jajajaja sino amb el de la hac aspirada hahaha d'acord? Jo fa temps queho estic substituint però de vegades em surt sol amb j quan escric rapid... Una noia em va dir: "Ara rius com els anglosaxons?" i li vai respondre: "Jo mai he rigut pronunciant la jota (catala)".
Es aixo... a mi molts cops em diuen que per que ho faig... Em prenen per freak quan ho faig... pero he de fer valdre aquell 15 % que vaig treure al test! Algu podria recuperar el test pels que no el van fer, no?
cosetania, la url era aquesta http://club.telepolis.com/docz/frikitest.htm el que passa és que a l' intentar carregar-la no em deixa. La vaig guardar a preferits (suposo que pel fet de guardar la url he pujat un 2% al 6% q vaig fer ) Apa salut! a veure si us carrega
|
Ahir vaig rebre una carta del video club dient-me que tenia una pel·li seva des de feia tres mesos i que si no els hi tornava empendrien accions legals. La carta estava en perfecte castella, i adjuntava un numero de telefon amb prefixe 96 (no sabia d'on era). En trucar em contesten en castella, no li dono mes importancia i jo em poso a parlar en catala. La dona que em va contestar m'entenia perfectament mentre li exposava la situacio (jo la pel·licula l'havia llogat a Tarragona), pero quan em va demanar el numero de contacte... - " nou, set set..." -Perdon? - nou, set, set.... Perdon, es que no le entiendo Llavors vaig pensar en que no sabia on era, que trucava, i li vaig preguntar(amb un accent catala ben accentuat )i em respon... -A Castellon Em vaig quedar parat. Li vaig anar repetint tots els numerets ben a poc a poc, i finalment els va apuntar correctament --------------------------------------------------------------------- D'altra banda, comentar que en catala, teoricament el so "j" de "jefe", "joder"... no existeix. Hem adquirit la fonetica del castella, aixi que ja podreu veure que qualssevol paraula que pronuncieu amb la "j" sera un barbarisme Aixi que us convido a tots a no "riure" amb el jajajaja sino amb el de la hac aspirada "hahaha" d'acord? No es que esperi respostes...era nomes comentarlo. Ah, no se que passa que els acents no em funcionen em surt aix``o
Hehehehehhee Nieves diu: D'altra banda, comentar que en catala, teoricament el so j de jefe, joder... no existeix. Hem adquirit la fonetica del castella, aixi que ja podreu veure que qualssevol paraula que pronuncieu amb la j sera un barbarisme Aixi que us convido a tots a no riure amb el jajajaja sino amb el de la hac aspirada hahaha d'acord? Jo fa temps queho estic substituint però de vegades em surt sol amb j quan escric rapid... Una noia em va dir: "Ara rius com els anglosaxons?" i li vai respondre: "Jo mai he rigut pronunciant la jota (catala)".
A mi també m'han preguntat més d'un cop si me'n ric en anglès. Gent catalana, per cert. Cosetània, això que expliques de la trucada és molt freqüent, per desgràcia. A mi una vegada em van trucar també parlant en castellà i al final vaig acabar fent parlar en català la telefonista. Em va dir que sabia poc català pero que ho intentaria, i com que m'havia de dir un número, me'l va anar dient en català, això sí, molt a poc a poc perquè s'ho havia de pensar. En penjar em vaig sentir satisfeta
|
la bandera dels PPCC hauria de ser la quatre barres o l´estelada? Jo crec que la 4 barres mos indentifica tant als valenciàns, ballears i catalàns. e inclus als de l´alguer a l´illa italiana.
depén . quina seria la bandera del principat? si el principat usa les 4 barres els Països tindran que usar l' estrelada...
L'estelada va ser creada com a bandera de combat, tenint en compte que una vegada assolida la independència la bandera oficial seria la senyera.
|
la bandera dels PPCC hauria de ser la quatre barres o l´estelada? Jo crec que la 4 barres mos indentifica tant als valenciàns, ballears i catalàns. e inclus als de l´alguer a l´illa italiana.
Hola Josep Maria . Sé que no n'ets conscient, però hi ha 3 fils oberts on es discuteix si fa o no fa el mateix. I els que hi ha hagut en la història del fòrum. Et convido a investigar per la web, a remenar, a buscar fils antics, i m'ofereixo amb tota la meva bona fe a ajudar-t'hi a través de la missatgeria interna si no te'n surts. Au, salut i benvingut!
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
No sóc filòleg (els realment competents) però crec que originàriament van ser la mateixa llengua. Avui però, 1.000 anys després de la seva escissió dialectal, crec que les podriem considerar llengües ben diferents. El que sí és un dialecte occità és l'aranès.
Doncs mira, em penso que has donat al clau. En aquest tema ni els filòlegs es posen d'acord. Pro vaja, si tens en compte que en l'actualitat, aquestes dues llengues comparteixien el 90% del seu vocabulari. I si tens en compte que qualsevol català que parli amb un occità (sobretot si parla llenguadocià o gascó) no afrancesat es poden entendre perfectament... imaginat com era el tema fa un mileni. Jo m'atreveixo a dir que si, que ambdues llengues tenen un avantpassat comú.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Seguint els vostres propis raonaments no es poden aplicar els mateixos a la llengua valenciana? És a dir inclús admetent un avantpassat comú amb el pas dels anys són dos llengües distintes. Veïnes i amb moltes similituds, però amb identitat pròpia.
Riiiiiiiiiiing! T'ha tocat la grossa! El milió d'euros és per tu!
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Seguint els vostres propis raonaments no es poden aplicar els mateixos a la llengua valenciana? És a dir inclús admetent un avantpassat comú amb el pas dels anys són dos llengües distintes. Veïnes i amb moltes similituds, però amb identitat pròpia.
Si el filòlegs es possesin d'acord, jo no tindria cap problema en admetre que el català i l'occità són la mateixa llengua però amb diferents denominacions segons es parli a Occitània o Catalunya. No estic disposat a continuar amb entelèquies absurdes sobre el tema de la llengua. Penses tu el mateix del valencià/català ? No creus que realment (partidismes apart) són la mateixa llengua, o variants dialectals d'una mateixa llengua, que s'anomenen diferent segons sia el lloc on es parla?
MIRA QUE SET VEIA VENIR Jonatan . PROVOCADOR. T'EMPALAREM A LA PLAÇA CATALUNYA.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Per que vos enfadeu si jo només he desenvolupat el vostre propi raonament
Qui s'ha enfadat? Per cert, veig que tens prou domini de llengües extrangeres... escrius força bé el català
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Per que vos enfadeu si jo només he desenvolupat el vostre propi raonament
Tranquil que no se't veia pas l'inteció. (ironik)
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Només et recomano que lleguixis tractats de linguistica. Sobre si son dialectes un de l'altre, NO. Son dos llengues diferents. Tenen molta afinitat, i una historia comuna. És sabut que els catalans a la edat mitjana escrivien en ocità en generes literaris com la poesia. Als anys 30, linguistes i politics com Pompeu Fabra o rovira i virgili varen autocentrar la nació en els Paisos catalans, dons hi havia corrents dincs del catalanisme que defensaven una unió dels paisos de parla catalana i occitana. Sobre el que expliques del valencià, només recordarte que les diferencies dialectals del català son inferiors a la del espanyol, per exemple. I que ovbiament d'aqui a 40 generacions, el català hauria, si no desapareix, donat lloc a altres llengues. El problema a valencia no és la diferencia dialectal, si no el proces de sustitució pel hispano-americano/castellano. Au, salut.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Foyero, tens raó. El català i el valencià són la mateixa llengua, i per contra el català i l'occità són idiomes diferents. Un cop aclarit aquest punt, i per evitar polèmiques sobre el nom m'inclino per l'ús de "polac" aplicat a la llengua comuna, tal i com proposen els de la Lliga Anticolonial. Així d'ara en endavant parlem de "polac" referit a l'idioma i de "Països polacs" o "Polàquia" per anomanar el territori. Veig que coneixes Occitània i que per tant saps que si proves de parlar amb un gascó o llenguadocià, en el cas que trobis algú que enraoni aquest bonics dialectes occitans, no entendras res i ells (o elles) tampoc. Proba fefaent de que són són idiomes ben diferents, tal i com assenyalen tots els filòlegs d'arreu. De la mateixa manera que el valencia i l'alcoià són la mateixa llengua i aquests són igual que l'eivissenc o el garrarfenc, per posar uns exemples... El que no té sentit és pretendre que valencià i català són llengues diferents o que el "barcelonés" (castellà parlat a Barcelona) és una llengua dieferent del castellà tal i com pretenen els de la recentment creada "Academia de la Llengua Barcelonina" i que sol·licitat l'estatus de llengua comunitària, difrenciada de l'espanyol o castellà. Estem d'acord, oi, Fallero?
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Home, un es defén en diversos idiomes, a vosaltres vos escric en català perquè m'entengueu bé, perquè si escriguera conforme a les Normes del Puig, possiblement vos costaria mes. (Si preferixes que t'escriga en anglés, castellà o italià només has de demanar-ho)
No sóc filòleg, però crec que el què diferència una llengua d´una variant dialectal és el fet de no entendre´s. No se tu però per TV3 cada cop veig més valencians, que parlen valencià de l´horta i.... casualitat! Els entenem perfectament! Serà que són la mateixa llengua? Serà que els catalans i els valencians tenim capacitats extrasensorials per entendre llengues diferents? Va home, admet que xerrem la mateixa llengua i que les diferències entre la variant central i la meridional o valencià són mínimes, les mateixes que tindriem amb una persona de Lleida. Per cert, com és que la gent confon tant el parlar de valència i el de lleida? Serà perquè la majoritària repoblació va ésser feta des d´allí?
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Home, un es defén en diversos idiomes, a vosaltres vos escric en català perquè m'entengueu bé, perquè si escriguera conforme a les Normes del Puig, possiblement vos costaria mes. (Si preferixes que t'escriga en anglés, castellà o italià només has de demanar-ho)
Tu deus escriure el valencià de la comarca de l'Horta, no? I per què no cullerenc, xativí, suecà, saguntí, castellonenc, borrianenc... Vinga una "llengua valenciana" per a cada poble i així tots contents.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Home, un es defén en diversos idiomes, a vosaltres vos escric en català perquè m'entengueu bé, perquè si escriguera conforme a les Normes del Puig, possiblement vos costaria mes. (Si preferixes que t'escriga en anglés, castellà o italià només has de demanar-ho)
Foyero, com està això que ens costaria més entendre les normes del puig?les normes del puig són practicament igual a les de castelló, només canvien que a les normes del puig els accents no existeixen. A més no entenc com es vol imposar el parlar de valència ciutat, el parlar del meu poble està a anys llum de les normes del puig i del parlar de valència ciutat. Una cosa que em fa molta gràcia és que la ideologia blavera diga que moltes paraules que diem al meu poble, pertanyen al català i no al valencià(jo sóc d'un poble d'alacant). Potser parle alacantí?
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Home, un es defén en diversos idiomes, a vosaltres vos escric en català perquè m'entengueu bé, perquè si escriguera conforme a les Normes del Puig, possiblement vos costaria mes. (Si preferixes que t'escriga en anglés, castellà o italià només has de demanar-ho)
bufff.... si escrivires en les normes del puig, ni jo, que sóc valenciana, t'entendria
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Diria que el català i el valencià deriven d'una llengua anomenada llemosí en que es va canviar el nom per català.
naturalment, vas a castelló i els expliques que tot i el que parlen s'assemble més al parlar de tortosa, parlen el matix que a valència ciutat que és una llengua diferent que la de la Sènia.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Evidentment que el català i l'occità tenen un avantpassat comú: el llatí. Però no han format mai una unitat, i les raons (falses) que s'han volgut donar per identificar-les eren més de tipus psicològic que lingüístic. Un exemple de que aquesta diferència idiomàtica ve de lluny: "Era patent, no cal dir-ho, la divergència idiomàtica occitano-catalana, i sovint els altres trobadors retreien als catalans els errors fonètics en què incorrien en les seves rimes". Font: Aproximació a la història de la llengua catalana, M. Sanchís Guarner, pàg. 116. Sobre si això és aplicable al català i al valencià: NO. Per què? Doncs perquè el que diferencia un idioma d'un altre és l'aplicació de regles evolutives diferents a l'hora de crear els seus mots: per exemple, els occitans diuen profièch i nosaltres profit, i totes dues provenen del llatí PROFECTUM. Això és el que diferencia les llengües, i no pas el fet que un mateix objecte o concepte sigui expressat amb dos mots diferents en dues zones diferents: granera és un mot perfectament català, perquè segueix les normes evolutives pròpies del català (prové de GRANARIA, com primera prové de PRIMARIA, etc.).
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
A més, encara es podria comentar una altra cosa: el País Valencià fou repoblat per catalans, però Catalunya no va ser repoblada per occitans.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
EmulatorQ: Si Catalunya va ser invadida per musulmà l'any 720, i Barcelona reconquistada per Carlemany l'any 801, i creada la Marca Hispànica per aquelles dates. Qui va repoblar Catalunya?
Te conteste jo: Catalunya la repoblaren els francs i els germànics.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
EmulatorQ: Si Catalunya va ser invadida per musulmà l'any 720, i Barcelona reconquistada per Carlemany l'any 801, i creada la Marca Hispànica per aquelles dates. Qui va repoblar Catalunya?
Foyero, Foyero, Foyero... Segons la teva absurda visió de la història, Catalunya era una terra deserta, els musulmans van venir i van matar a absolutament tothom, s'hi van estar uns 60 anys i van marxar... Doncs no va així la cosa...
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
EmulatorQ: Si Catalunya va ser invadida per musulmà l'any 720, i Barcelona reconquistada per Carlemany l'any 801, i creada la Marca Hispànica per aquelles dates. Qui va repoblar Catalunya?
Per ser de Foios tens la mateixa visió que molts de Barcelona (no tots) Més al nord d'aquesta ciutat Catalunya continua... per exemple Girona no va ser envaida pels àrabs, alguns cops saquejada i prou, a més has de tenir present que Catalunya eren uns comtats a cavall des Pirineus a banda i banda de l'actual frontera! I per últim: L'invasió Musulmana no va ser un extermini dels natius com va fer la reconquesta!!!! els cristians continuaren en el territori, això si fora de l'influencia de Roma!! Foier: M'agrada q plantegis aquestes preguntes pq això vol dir que te'n preocupes i hi penses, encara que no timguem la mateixa opinió Però ja fas més q molts blavers! Felicitats!
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Hola "FOYonERO", El català ERA un dialecte de l'occità/provençal. La separació política total els va fer divergir fins a esdevenir llengües bessones però diferents. El valencià ÉS un dels dialectes del català (el català central n'és un altre). La separació política total els FARIA divergir fins a ser llengües bessones diferents. Però, ai amic, una cosa és el passat i una altra el futur. Per a això serveixen els temps verbals, per a expressar aquestes diferències. Els raonaments, abstractament, poden ser certament iguals (jo mateix ho dic), però una cosa és el passat i una altra el CONDICIONAL. Si en vols una altra prova, el mateix va passar amb el gallec i el portuguès. Està clar que amb un País Valencià encara a Espanya separat per tant d'una Catalunya independent, hi hauria una "galleguització" del valencià, no ho dubto. Però de moment això no és cert i el valencià, per moltes normes del Puig (o del Puch?) que us inventeu, només té una codificació normativa vàlida, i són les normes de Castelló. I bé, per cert, una mica de formació, per si t'interessa: http://www.bibiloni.net/seleccio.htm JM
Molt encertat, JM!
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
No, el català no està emparentat amb l'occità més que com a "filles" del llatí. El català deriva directament del llatí importat a partir del s.III aC al nordoest de la província romana de Hispania Citerior o Tarraconense. Tot i que el naixement del català (del protocatalà) se situa a banda i banda del Pirineus orientals. És cert que els trobadors catalans empraren l'occità (el provençal) per a les seves composicions i fins a la primera meitat del segle XV i Ausiàs March no apareix el primer corpus de poesia en català. També és una aberració filològica que català (tots els seus dialectes, és clar) deriven del llemosí. Aquest dialecte occità fou emprat per donar un nom a la llengua catalana, nom que en tenim documentació una mica tardana. També "llemosí" ha estat utilitzat per escriptors per donar un denominació més "democràtica" als problemes de català, valencià, mallorquí... Tot i que no deixa de ser filològicament mentida. Tanmateix si utilitzem el mètode comparatiu entre llengües el català té més proximitat amb l'occità i el francès que amb el castellà, que per la seva banda té més proximitat amb el portuguès. Això s'explica per una diferent evolució del llatí a la Península, diferència entre el llatí de la Tarraconense i el de la Bètica. Per això, el catalans diem "groc" més proper al francès "crocé" (si no m'erro) i a l'occità "groc/croc" i els castellans "amarillo" més proper al portuguès "amarelo". "Groc" prové de llatí arcaitzant "CROCU" "Amarillo" prové del llatí modern "AMARELLU" Editat al dia 03 de desembre del 2004, a les 18:46
http://www.foros.telecinco.es/forost/servlet/leerMensaje?foro=9&thread=41305
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Els blavers em teniu pres el cor. Atenció als seus aguments: *Indubtablement, en una generació el romanç es va extingir a Catalunya de manera que el que hi ha ara prové de més al nord. *Indubtablement al País Valencià el romanç va resistir 5 segles de dominació àrab en els que només va adquirir la meitat de paràules d'aquesta llengua que les que té el castellà fins que esdevinguè un territori cristià. Sou la polla.
mai millor dit, tenen uns arguments que flipes XD Visca el Mossàrab XDDDDDDD efectivament, són la polla
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Totsel idiomes comencem com a dialectes. El francés, que era la llengua moderna, es va originar de la barreja de una llengua celta i del provençal. Per aixo alguns francesos consideren que Provençal i Catala, que son idiomes mes antics, haurien ja d'haver desparegut, i no entenen com amb les seves extremades persecusions contra la nostre llengua, encara aixequi el cap.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
En el "Tirant lo Blanch" Martorell escriu:"en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar...." I aixó que en aquella època, segle XV no n´hi havia conflicte llinguístic, creat pels nazis catalanistes................. Pompeu I el Químic i els seus vassalls, gastaren els clàssic valencians del Segle d´Or de la Llengua Valenciana, (perque evidentment els catalans no ne tinguereu), per a normativisar el català, apropiant-se de gran part del lèxic que ara utiliseu al parlar i escriure, i adaptant-lo a la fonètica barcelonina. ¿En que parlava Sant Pere Pascual als cristians valencians en l´època musulmana, sino es en romanç valencià, i en que està escrit la Biblia Parva?. Perqué Jaume I redacta els Furs en un romanç distint al català, si tots parlaven àrap com digueu, i com es que en menys de 200 ayns ací teniem lliteratura de primera magnitut i allí, "orige i font" del nostre idioma no escrivieu mes que notetes burocràtiques i Pares Nostres per als "pagesos". ¿Que dieu de la brutal immersió llinguística començada pels nazisprogres dels socialistes en les escoles valencianes, i de la discriminació feroge en l´Universitat Valenciana a qui pensa distint al dogma llinguístic revelat per Déu als catalans?. Es hora ya de tornar a recuperar la nostra llibertat nacional, els valencians estem farts dels castellans i dels catalans, que nos han intentat furtar tot lo nostre a sanc i foc. ¡PROU!. Si no vos agrada que vos diguen que parleu provençal, que es de veres, no fotau en lo de valencià-català.
Ja vaig obrir un fil sobre l'existència de denominacions de "llengua valenciana" a l'Edat Mitjana que es diu "Dedicat als Blanca s que visiten el xat" (prova de que els Blanca s no llegiu molt en general. Llig i aprén,borinot Blanca . La resta d'estupideses (sempre dieu les mateixes. Què repetitius i avorrits que sou!) que dius no mereixen resposta.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
En el "Tirant lo Blanch" Martorell escriu:"en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar...." I aixó que en aquella època, segle XV no n´hi havia conflicte llinguístic, creat pels nazis catalanistes................. Pompeu I el Químic i els seus vassalls, gastaren els clàssic valencians del Segle d´Or de la Llengua Valenciana, (perque evidentment els catalans no ne tinguereu), per a normativisar el català, apropiant-se de gran part del lèxic que ara utiliseu al parlar i escriure, i adaptant-lo a la fonètica barcelonina. ¿En que parlava Sant Pere Pascual als cristians valencians en l´època musulmana, sino es en romanç valencià, i en que està escrit la Biblia Parva?. Perqué Jaume I redacta els Furs en un romanç distint al català, si tots parlaven àrap com digueu, i com es que en menys de 200 ayns ací teniem lliteratura de primera magnitut i allí, "orige i font" del nostre idioma no escrivieu mes que notetes burocràtiques i Pares Nostres per als "pagesos". ¿Que dieu de la brutal immersió llinguística començada pels nazisprogres dels socialistes en les escoles valencianes, i de la discriminació feroge en l´Universitat Valenciana a qui pensa distint al dogma llinguístic revelat per Déu als catalans?. Es hora ya de tornar a recuperar la nostra llibertat nacional, els valencians estem farts dels castellans i dels catalans, que nos han intentat furtar tot lo nostre a sanc i foc. ¡PROU!. Si no vos agrada que vos diguen que parleu provençal, que es de veres, no fotau en lo de valencià-català.
Ni país ni nació : Xarq-al-andalus Pare Fullana diu: Perqué Jaume I redacta els Furs en un romanç distint al català,? Mande-lo-què? esta es nova... Pare Fullana diu: i com es que en menys de 200 ayns ací teniem lliteratura de primera magnitut i allí, "orige i font" del nostre idioma no escrivieu mes que notetes burocràtiques i Pares Nostres per als "pagesos". literatura de primera maginutd es el tirant? el mateix tirant que escribí un fill de català? i els que escribien en "la llengua que ara parlem" molta pinta de moro no tenien... potser eren repobladors i descendència d' ells ?(com jo, i tu, supose...)
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
En el "Tirant lo Blanch" Martorell escriu:"en vulgar valenciana, per ço que la nacio d'on jo soc natural se'n puixa alegrar e molt ajudar...." I aixó que en aquella època, segle XV no n´hi havia conflicte llinguístic, creat pels nazis catalanistes................. Pompeu I el Químic i els seus vassalls, gastaren els clàssic valencians del Segle d´Or de la Llengua Valenciana, (perque evidentment els catalans no ne tinguereu), per a normativisar el català, apropiant-se de gran part del lèxic que ara utiliseu al parlar i escriure, i adaptant-lo a la fonètica barcelonina. ¿En que parlava Sant Pere Pascual als cristians valencians en l´època musulmana, sino es en romanç valencià, i en que està escrit la Biblia Parva?. Perqué Jaume I redacta els Furs en un romanç distint al català, si tots parlaven àrap com digueu, i com es que en menys de 200 ayns ací teniem lliteratura de primera magnitut i allí, "orige i font" del nostre idioma no escrivieu mes que notetes burocràtiques i Pares Nostres per als "pagesos". ¿Que dieu de la brutal immersió llinguística començada pels nazisprogres dels socialistes en les escoles valencianes, i de la discriminació feroge en l´Universitat Valenciana a qui pensa distint al dogma llinguístic revelat per Déu als catalans?. Es hora ya de tornar a recuperar la nostra llibertat nacional, els valencians estem farts dels castellans i dels catalans, que nos han intentat furtar tot lo nostre a sanc i foc. ¡PROU!. Si no vos agrada que vos diguen que parleu provençal, que es de veres, no fotau en lo de valencià-català.
Digues que sí, Fullana. Que allà pel sigle XVII Cervantes ya reconeixia en les seues obres tindre una pena dins d'ell, i era no poder expresar-se en una llengua tan dolça i melossa con la valenciana o la portuguesa, com ho fea en la seua castellana natal. Mai parlà de la llengua catalana. ¿Perque serà que en el quijote uns dels pocs llibres que es salva de la crema és el Tirant lo Blanch? I vosatros, catalans i catalanistes, unes voltes critiqueu lo valencià, vos burleu de la nostra història y dels nostres lliterats, i unes atres, quan vos convé, feu vostre lo nostre i digueu de tots els autors de renom valencians que són catalans, i vos quedeu mes amples que llargs. I així, i ací, entre tots, sabeu que fem? perdre el temps, i vosatros també els diners, tractan de catalanisar a la nostra gent i fomentant tot açò. Demaneu l'independència i deixeu-nos en pau. Esteu impedint-nos creixer com a poble unit de forma totalment intencionada argumentant que lo que voleu és unir-nos. ¡Quin cinisme!
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Ta agafa un text en català i la seva traducció en occità i veuràs que tot i assemblar-se són diferents (no només lexicament, sinó morfologicament, ortogràfica i probablement gramaticalment). En canvi agafes un text en català i la un en valencià (quina redundància) i veuràs que, tret de petites variacions, els textos són iguals. Sí que van tenir una llengua orígen en comú, però és que resulta que totes les llengues romàniques provenen del llatí (això s'aprèn a primària), i dir que català i occità són dialectes és com dir que el castellà és dialecte de l'italià. I si anem més lluny ens trobem l'indoeuropeu. I encara més lluny, resulta que els lingüistes creuen que totes les llengue provenen d'una de sola.
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
Per a "Pare Fullana". Com que ja veig que no en saps res d'en Fullana et regalo pel Nadal aquest article. El pare Fullana JOSEP DANIEL CLIMENT - Professor i autor del llibre L´obra lingüística de Lluís Fullana i Mira Dijous 2 de desembre es presentava a València el Colectiu Lluís Fullana, format per professors de diverses universitats valencianes, que naixia amb la voluntat de «luchar contra la unidad lingüística en las universidades». He de dir que, no puc negar-ho, em vaig quedar amb la boca oberta. Primer que res pel fet de crear un col·lectiu amb la finalitat d´anar contra una idea o concepte, en aquest cas, la unitat lingüística entre les varietats lingüístiques parlades als antics territoris de la Corona d´Aragó, unitat que, per altra banda, ha estat ratificada per les Corts Valencianes en el moment d´aprovació de la Llei de creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua. Però molt més em va cridar l´atenció el fet que s´emprara el nom de Lluís Fullana, el pare Fullana, per a representar a un col·lectiu que defensarà aquestes idees. És cert, però, que en determinats moments de la seua vida i en diverses circumstàncies político-socials, el pare Fullana fou un defensor de la independència del valencià respecte a la resta de la llengua catalana. Així mateix, en altres moments i circumstàncies, Lluís Fullana fou un aferrissat defensor de la unitat lingüística del balear, català i valencià, tal i com ho demostren les seues manifestacions i actuacions al llarg de molts anys de la seua vida. En aquest sentit, tal vegada seria convenient recordar als il·lustres professors universitaris del Colectiu Fullana algunes dades significatives sobre el menoret franciscà, a qui podem considerar, sens dubte, l´autor valencià que, al llarg del primer terç del segle XX, dedicarà majors esforços a l´estudi de la llengua i que donarà a llum els més importants treballs sobre el valencià, encara que amb les limitacions que molts autors han comentat, i qui va mostrar un major interés en la difusió de la llengua. Així, Lluís Fullana fou des de 1902 un actiu col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear de mossèn Antoni M. Alcover, i gràcies a aquesta relació va assistir el 1906, convidat expressament pel Comité d´organització, al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, on va presentar la comunicació «Ullada general a la morfologia catalana». En el moment de redactar les normes ortogràfiques de l´Institut d´Estudis Catalans el 1913, Lluís Fullana va col·laborar amb aquesta institució, mirant d´introduir les solucions lingüístiques valencianes, cosa que va aconseguir en alguns casos. L´any següent, quan des de Lo Rat Penat Jacint M. Mustieles va proposar adaptar aquestes normes a la realitat valenciana, el pare Fullana va elaborar un informe on afirmava que l´objectiu final del procés era «poder unificar les ortografies en la majoria des casos» de Catalunya i València. També és en aquest any, concretament el 2 d´agost de 1915, que Lluís Fullana prendrà possessió com a membre de l´Acadèmia de la Llengua Catalana, amb seu a Barcelona, en representació de la varietat valenciana. Un altre moment significatiu de la trajectòria de Lluís Fullana d´aquests anys és la incorporació a l´Academia Española. Efectivament, el 26 de novembre de 1926, mitjançant un Real Decret, el Govern de Madrid, aprovà l´ampliació de la Real Academia Española amb la creació d´unes noves places reservades per a representants del que anomenaven lenguas regionales. Segons aquesta norma, tal i com certifica l´article tercer, «se crean en la Real Academia Española tres secciones, denominadas: de la lengua catalana y sus variedades valenciana y mallorquina»; secció aquesta on s´integrà el pare Fullana. Les altres dues seccions eren les de la «lengua gallega y de la lengua vascuence». A més d´aquestes dades que aportem, en podríem assenyalar moltes més en aquesta mateixa línia, de la mateixa manera que també podríem ressaltar moltes altres on Fullana es manifesta partidari de considerar el valencià com una llengua germana del català però que va nàixer independent d´ell, o fins i tot contrari a la unitat ortogràfica entre les dues variants de la llengua. L´erràtica trajectòria de les opinions de Lluís Fullana sobre la identitat del valencià, però, no ens han d´impedir considerar-lo com el primer dels filòlegs valencians del segle XX, i com a tal l´hem de considerar patrimoni de tots els valencians. Aquest intent de patrimonialitzar la seua figura i la seua obra és el pitjor favor que se li pot fer a la seua memòria, i és absolutament intolerable l´aprofitament polític que en ocasions s´ha fet del seu nom. I més quan una de les seues darreres accions en favor del valencià, la signatura de les Normes de Castelló el 1932, l´hem de veure com la renúncia als seus postulats ortogràfics, l´acceptació de la unificació ortogràfica amb la resta de variants de la llengua catalana, i sobretot, el desig de situar per damunt de les seues conviccions personals l´interés del poble valencià, que havia aconseguit adoptar per consens una normativa per al valencià després d´anys d´absurda anarquia. Hem de poder parlar i defensar totes les idees, i sobretot en àmbits com l´universitari, però, en tot cas, això no significa que hàgem de fer apropiacions partidistes de figures tan emblemàtiques de la societat valenciana com Lluís Fullana i Mira, ni utilitzar-lo en enfrontaments entre les diferents concepcions de la societat valenciana. Per aquest camí únicament aconseguirem perjudicar la seua figura i impedir el coneixement de la seua obra entre els valencians. -------------------------------------------------------------------------- Apa, aquí tens el teu ídol pretesament secessionista . Editat al dia 17 de desembre del 2004, a les 20:59
|
Si els Musulmans van conquistar Espanya des de l'any 711 al 720, inclús assaltant zones de França (conquista de Bordeus l'any 732), i només fins a primers del segle següent els francs de Carlemany, després de la conquista de Girona (785) i Barcelona (801), van crear la Marca Hispànica, origen de Catalunya, i els francs parlaven en occità o provençal. Llavors el català té el seu origen en el provençal? És a dir, lingüísticament es podria dir que és un dialecte de l'occità?
no, no es podria. El català (igual k el provençal) tenen l'origen en el llatí vulgar. La teva teoria no es tant patètika, però m sap greu dir-te (no me'n sap de greu) k no tenen un origen comú. De fet hi va haver una època en que a Catalunya s'escrivia prosa en llatí (qui tenia el luxe de saber-ne, clar) es parlava en català i es feia poesia en provençal. nose ben be pq, se´ke te a veure amb els trobadors k els va donar x utilitzar el provencal per influències de més enllà dels pirineus. tampok i poso la mà al foc, e... apa, salut!! INDEPÈNDÈNCIA - SOCIALISME - PPCC
|
VALENCIANS A CATALUNYA PER LA UNITAT DE LA LLENGUA: Els i les sotasignants, nascuts a diferents comarques del País Valencià i actualment residents al Principat, davant de la polèmica sorgida per la doble traducció del projecte de Constitució Europea on es qüestiona la unitat de la llengua catalana, i davant del fet que aquesta qüestió no és nova i que ja fa massa temps que s'arrossega, volem fer públiques les següents consideracions: - Cap autoritat científica o acadèmica seriosa dubta de la unitat de la llengua catalana, que és parlada al País Valencià. Aquest aspecte ha estat aclarit per tots els experts en Filologia i així es recull en les enciclopèdies i diccionaris més prestigiosos. A més a més, el Ministeri d'Educació espanyol va acordar la denominació única de Filologia Catalana per a l'àrea de coneixement que estudia totes les modalitats de la llengua catalana. Així mateix, les universitats valencianes oficialitzaren, als seus Estatuts, la doble denominació per a la llengua. I fins i tot el Tribunal Constitucional i el Tribunal Superior de Justícia de la CV han ratificat la unitat de la llengua en diverses sentències. - El problema és polític, el secessionisme lingüístic ha estat promogut des de determinats sectors del País Valencià, però també des de l'Estat Espanyol, i es correspon amb una maniobra per dividir i afeblir la llengua catalana, tot just allà on es troba en més perill. El blaverisme, moviment populista que té com a tret distintiu l'anticatalanisme, no va nàixer de manera espontània, sinó que va ser un procés calculat. Al País Valencià, fins el 1977, només petits sectors reaccionaris es manifestaven obertament contra la unitat de la llengua catalana. Els hereus del règim franquista van desencadenar la "batalla de València", massa sovint sense topar amb la necessària fermesa democràtica. Aquest conflicte va ser tancat en fals amb un pacte autonòmic que va suposar la renúncia al nom i els símbols del País Valencià i el no reconeixement de la unitat de la llengua. Aquest pacte havia de posar fi al conflicte, però al llarg dels darrers 25 anys hem pogut comprovar que l'ús social del valencià ha continuat minvant i les agressions han continuat produint-se. Malgrat tot, gràcies al poble que s'estima la llengua s'han produït avanços en l'ensenyament, en els mitjans de comunicació... - El darrer pacte língüístic, que havia de suposar la "pax lingüística" i la garantia de la unitat de la llengua, va donar lloc a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que ha esdevingut l'ens normatiu al marge de l'Institut d'Estudis Catalans. Tanmateix, això no ha ajudat massa a resoldre el conflicte, ja que els atacs a la unitat de la llengua han continuat produint-se i l'ús social també ha retrocedit. - No estem davant d'un conflicte entre valencians i catalans. El rebuig a la unitat de la llengua no respon, com de vegades es pensa des de Catalunya, a un sentiment identitari valencià. No és més que una expressió de l'espanyolisme més dur que pretén impedir la recuperació de la llengua al País Valencià i debilitar el conjunt de la llengua catalana, i davant d'això cal que tots els parlants de la llengua hi diguen la seua. Cal trencar el fals dilema valencià/català. - Al País Valencià hi ha una majoria progressista silenciada. Hi ha amplíssims sectors socials que no tenen cap dubte de la unitat de la llengua i que són els que han permés que avui el valencià siga alguna cosa més que un reducte folklòric, des de les escoles, les universitats, les editorials, els mitjans de comunicació o, simplement, usant-lo amb normalitat i dignitat plena. - Nosaltres, procedents de les comarques del País Valencià, som un viu exemple del fals debat plantejat a l'hora de dividir la nostra llengua. Des de fa generacions, als valencians que vivim al Principat, no ens cal canviar de llengua per fer-nos entendre. Treballem i vivim a Catalunya amb la llengua que hem heretat dels nostres pares, o que hem adoptat al País Valencià. - Exigim, doncs, que s'ature aquest trist espectacle. Demanem als governs espanyol i valencià que actuen amb responsabilitat i que no atien el foc de la confrontació. Demanem, especialment, al senyor Camps que abandone la demagògia suïcida i la hipocresia de qui diu defensar el valencià mentre promou la castellanització forçosa del País. I als partits amb tradició democràtica, que siguen valents i estiguen a l'alçada de les circumstàncies històriques. El País i la llengua no podran aguantar més renúncies ni passos enrere. - Cal, per tant, un reconeixement legal a tots els efectes de la unitat de la llengua. I aquest reconeixement ha de començar per l'Estatut d'Autonomia del País Valencià, com a garantia bàsica per al futur de la llengua. El manifest defensa, entre d'altres coses, l'existència d'un consens unànim de les autoritats científiques i acadèmiques al voltant de la unitat de la llengua catalana; i denuncia les maniobres polítiques de determinats sector valencians i espanyols –maniobres en forma de promoció del seccesionisme lingüístic– per afeblir i dividir la llengua catalana. A més, els signants posen com a exemple la seua pròpia experiència: "Nosaltres, procedents de les comarques del País Valencià, som un viu exemple del fals debat plantejat a l'hora de dividir la nostra llengua. Des de fa generacions, als valencians que vivim al Principat, no ens cal canviar de llengua per fer-nos entendre. Treballem i vivim a Catalunya amb la llengua que hem heretat dels nostres pares, o que hem adoptat al País Valencià." Entre els signants podem destacar el conseller d'universitats de la Generalitat de Catalunya, Carles Solà, natural de Xàtiva (Costera); el periodista i fundador de Vilaweb, Vicent Partal, de Bétera (Camp de Túria); o l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó.
Sí senyor!
|
Fa pocs dies ha aparegut un article sobre una pàgina de cinema en català, però no se si es perquè la vaig mirar malament però em va pareixer una pàgina en català de cinema no pas una pàgina de cinema en català. Algú coneix películes de cinema en català?, no que estiguen doblades al català sinó que hatgen sigut rodades en català Sabeu si alguna d'aquestespel.lícules es pot baixar d'algun servidor d'internet tipus e-mule, kazaa etc. Au Salut
Jo tinc un pàgina de cinema en català amb informació de les pel·lícules doblades. La direcció és: www.catala.ca Espero que t'agradi. Salutacions P.D.: Es busquen col·laboradors.
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
òstres, no surt l'imatge escanejada, algú em diu com es fa???? es un text molt fort de la llengua catalana i us el voldria enviar ajuda!!!!!
Penja-la a http://www.imageshack.us/
hola Wolfram, els nostres posts s'han creuat. de totes maneres, no se com penjar-ho a la http://www.imageshack.us. he rebut el document com a full de word. tan es, ja he fet la transcripció en eun altre post. gràcies
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
bé, us faig la transcripció del texte ja que no puc enviar-vos la imatge original que porta el segell d'entrada de 28 d'octubre 2004 pel Juzgado de los Social nº 23 de Barcelona. si algú em diu com fer-ho us podreé enviar el document escanejat. --------cita JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 2 DE BADAJOZ EJECUCION 153/03 ACUERDO DEL SR. SECRETARAIO D. FERNANDO BARRANTES FERNANDEZ : Visto el contenido del exhorto enviado por este Juzgado y que por el turno de reparto correspondió al JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 23 DE BARCELONA” en el cual aprece sendos escritos encabezados por “DIRECCIÓ GENERAL DE RELACIONS AMB L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA” y “MINUTA D’HONORARIS” que vienen ajena al idioma oficial de estos pagos patrios, se devuelve el mismo para que por el organismo correspondiente sea correctamente redactado y sin faltas de ortografía en el idioma oficial común de neustra Nación, esto es, el ESPAÑOL ; lengua en la que se hane scrito las mejores obras de la Literatura Universal, con la que se civilizó medio mundo y prácticamente hablada en todo él. En cualquier caso, por estas tierras españolas la mayoría de sus habitantes son bilingües pues conocen el idioma portugués, otra clásica lengua Romana en la que también se han escrito grandes obras de la Literatura Universal. Si en el plazo de QUINCE DIAS no se ha cumplimentado correctamente el exhorto se entenderá que se renuncia a la tasación de costas. En Badajoz, a 25 de Octubre de 2004 --------fi cita
Això ho vaig llegir al diari AVUI i em vaig quedar DE PEDRA, no podria creure el que llegia, per un moment vaig pensar que debia ser una broma És increïble que encara hi hagi gent tan IGNORANT, i que, a més, no se'n puguen estar de demostrar que ho són!
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
bé, us faig la transcripció del texte ja que no puc enviar-vos la imatge original que porta el segell d'entrada de 28 d'octubre 2004 pel Juzgado de los Social nº 23 de Barcelona. si algú em diu com fer-ho us podreé enviar el document escanejat. --------cita JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 2 DE BADAJOZ EJECUCION 153/03 ACUERDO DEL SR. SECRETARAIO D. FERNANDO BARRANTES FERNANDEZ : Visto el contenido del exhorto enviado por este Juzgado y que por el turno de reparto correspondió al JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 23 DE BARCELONA” en el cual aprece sendos escritos encabezados por “DIRECCIÓ GENERAL DE RELACIONS AMB L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA” y “MINUTA D’HONORARIS” que vienen ajena al idioma oficial de estos pagos patrios, se devuelve el mismo para que por el organismo correspondiente sea correctamente redactado y sin faltas de ortografía en el idioma oficial común de neustra Nación, esto es, el ESPAÑOL ; lengua en la que se hane scrito las mejores obras de la Literatura Universal, con la que se civilizó medio mundo y prácticamente hablada en todo él. En cualquier caso, por estas tierras españolas la mayoría de sus habitantes son bilingües pues conocen el idioma portugués, otra clásica lengua Romana en la que también se han escrito grandes obras de la Literatura Universal. Si en el plazo de QUINCE DIAS no se ha cumplimentado correctamente el exhorto se entenderá que se renuncia a la tasación de costas. En Badajoz, a 25 de Octubre de 2004 --------fi cita
I a sobre va de sobrat i diu que a Extremadura la gent xerra portuguès.... pfff.... si, home, sí
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
bé, us faig la transcripció del texte ja que no puc enviar-vos la imatge original que porta el segell d'entrada de 28 d'octubre 2004 pel Juzgado de los Social nº 23 de Barcelona. si algú em diu com fer-ho us podreé enviar el document escanejat. --------cita JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 2 DE BADAJOZ EJECUCION 153/03 ACUERDO DEL SR. SECRETARAIO D. FERNANDO BARRANTES FERNANDEZ : Visto el contenido del exhorto enviado por este Juzgado y que por el turno de reparto correspondió al JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 23 DE BARCELONA” en el cual aprece sendos escritos encabezados por “DIRECCIÓ GENERAL DE RELACIONS AMB L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA” y “MINUTA D’HONORARIS” que vienen ajena al idioma oficial de estos pagos patrios, se devuelve el mismo para que por el organismo correspondiente sea correctamente redactado y sin faltas de ortografía en el idioma oficial común de neustra Nación, esto es, el ESPAÑOL ; lengua en la que se hane scrito las mejores obras de la Literatura Universal, con la que se civilizó medio mundo y prácticamente hablada en todo él. En cualquier caso, por estas tierras españolas la mayoría de sus habitantes son bilingües pues conocen el idioma portugués, otra clásica lengua Romana en la que también se han escrito grandes obras de la Literatura Universal. Si en el plazo de QUINCE DIAS no se ha cumplimentado correctamente el exhorto se entenderá que se renuncia a la tasación de costas. En Badajoz, a 25 de Octubre de 2004 --------fi cita
Jo aquest document també l'he llegit!!! És alucinant lo incultes que arriben a ser aquests ecspanyols!!!!! P.D.: Adela , en el redactat t'has deixat lo de "una extrañisima y curiosa lengua" Salut!
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
bé, us faig la transcripció del texte ja que no puc enviar-vos la imatge original que porta el segell d'entrada de 28 d'octubre 2004 pel Juzgado de los Social nº 23 de Barcelona. si algú em diu com fer-ho us podreé enviar el document escanejat. --------cita JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 2 DE BADAJOZ EJECUCION 153/03 ACUERDO DEL SR. SECRETARAIO D. FERNANDO BARRANTES FERNANDEZ : Visto el contenido del exhorto enviado por este Juzgado y que por el turno de reparto correspondió al JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 23 DE BARCELONA” en el cual aprece sendos escritos encabezados por “DIRECCIÓ GENERAL DE RELACIONS AMB L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA” y “MINUTA D’HONORARIS” que vienen ajena al idioma oficial de estos pagos patrios, se devuelve el mismo para que por el organismo correspondiente sea correctamente redactado y sin faltas de ortografía en el idioma oficial común de neustra Nación, esto es, el ESPAÑOL ; lengua en la que se hane scrito las mejores obras de la Literatura Universal, con la que se civilizó medio mundo y prácticamente hablada en todo él. En cualquier caso, por estas tierras españolas la mayoría de sus habitantes son bilingües pues conocen el idioma portugués, otra clásica lengua Romana en la que también se han escrito grandes obras de la Literatura Universal. Si en el plazo de QUINCE DIAS no se ha cumplimentado correctamente el exhorto se entenderá que se renuncia a la tasación de costas. En Badajoz, a 25 de Octubre de 2004 --------fi cita
Son la pesta; ni ells mateixos saben fer servir la seva llengua, i volen que la parlem nosaltres? Fernando Barrantes
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
Que jo sàpiga només es parla portugués en Olivenza un poble fronterer amb Portugal.Que per cert està reclamat com a portugués per l'exercit d'este país i a on n'hi ha una escola depenent de portugal.
i tenen la bandera española o la de Portugal a l'ajuntament?
el meu primer fil al racó va ser del tema d'Olivenza i la reclamació territorial per part de Portugal. l'he buscat però no he estat capaç de trobar -lo
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
El cas d'un jutjat de Badajoz sobre el català arriba al Senat La mesa del Senat ha acceptat tramitar la pregunta del senador Jaume Bosch, vicepresident d'ICV i portaveu a la Comissió d'Administracions Públiques del Senat, en què es planteja que el Govern Central "adopti mesures en relació al Secretari del jutjat de Badajoz que va qualificar el català de "extrañísima y curiosa lengua totalmente ajena al idioma oficial de estos pagos patrios" " i utilitzava un document públic per emetre opinions polítiques personals.
ei Manuel saps quan s’haurà de tramitar ?
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
Si no hi ha cap problema aquí la teniu, espero que es llegeixi bé. Editat: he posat primer la imatge sencera, poso el thumbnail millor. Editat al dia 07 de desembre del 2004, a les 15:32
gràcies Clara per penjar-ho
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
Jo quan ho vaig llegir a l'Avui ja vaig flipar moltíssim i ara hi torno... es per quedar-se de pedra , com ha de reaccionar hom davant d'aquesta demostració tant brutal d'ignorància i espanyolisme ranci? Aquest "bon" home hauria de ser cessat, que segur que hi ha molta altra gent sobradament preparada per ocupar aquest carrec.
|
acabo de rebre per email el següent document d’un jutjat de Badajoz parlant de “.....una extrañísima y curiosa lengua.....” que es la nostra.
bé, us faig la transcripció del texte ja que no puc enviar-vos la imatge original que porta el segell d'entrada de 28 d'octubre 2004 pel Juzgado de los Social nº 23 de Barcelona. si algú em diu com fer-ho us podreé enviar el document escanejat. --------cita JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 2 DE BADAJOZ EJECUCION 153/03 ACUERDO DEL SR. SECRETARAIO D. FERNANDO BARRANTES FERNANDEZ : Visto el contenido del exhorto enviado por este Juzgado y que por el turno de reparto correspondió al JUZGADO DE LO SOCIAL NUMERO 23 DE BARCELONA” en el cual aprece sendos escritos encabezados por “DIRECCIÓ GENERAL DE RELACIONS AMB L'ADMINISTRACIÓ DE JUSTICIA” y “MINUTA D’HONORARIS” que vienen ajena al idioma oficial de estos pagos patrios, se devuelve el mismo para que por el organismo correspondiente sea correctamente redactado y sin faltas de ortografía en el idioma oficial común de neustra Nación, esto es, el ESPAÑOL ; lengua en la que se hane scrito las mejores obras de la Literatura Universal, con la que se civilizó medio mundo y prácticamente hablada en todo él. En cualquier caso, por estas tierras españolas la mayoría de sus habitantes son bilingües pues conocen el idioma portugués, otra clásica lengua Romana en la que también se han escrito grandes obras de la Literatura Universal. Si en el plazo de QUINCE DIAS no se ha cumplimentado correctamente el exhorto se entenderá que se renuncia a la tasación de costas. En Badajoz, a 25 de Octubre de 2004 --------fi cita
és brutaaaaal quin riureee . Açò ho he de mostrar a mon pare i mo mare, xq vegin que és realment un espanyol
Que es un espanyol? estas fet un bon clasista, nen.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Eduard manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
¿I tu qué ? ¿Has suat molt per a recopilar tanta xorraeta junta?,¿ creus que aixo cambia algo?. Una mentira dita 1000 vegaes no se convertix en una veritat per molt que ho diga Rubalcaba.
Tu no saps llegir, i estàs rabiós perquè t'estem humiliant i deixant-te en evidència sense parar.
I te que eres , un atre criat d'estos? Com se nota que no has eixit del teu barri i no coneixes el percal. Creus que tot se limita a un foro d'extremistes. Si hagueres viscut 11 llarcs anys com jo en eixa arisca terra de segur que no estaries fent el joc a esta gent. Fins mai.
i no potser que estigues traduint un rencor molt gran causat per una mala experiència d'onze anys a catalunnya, en un blaverisme tancat ??????
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Joaquina manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
¿I tu qué ? ¿Has suat molt per a recopilar tanta xorraeta junta?,¿ creus que aixo cambia algo?. Una mentira dita 1000 vegaes no se convertix en una veritat per molt que ho diga Rubalcaba.
Doncs això, una mentida dita 1000 vegades no es converteix en una veritat, per molt que ho digui Sentandreu.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Ramona manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
Eviteu insultar als blavers que reivindiquen respecte a la seua identitat i sobirania. No és convenient insultar a la gent. La llengua valenciana té una riquesa que els catalans encara no coneixem perquè els mitjans de comunicació han creat dues zones lingüístiques impermeables per a separar-nos.
Estàs confonent Alberto s i valencianistes. Quan un Alberto -a diferència d'un valencianista- demana respecte a les particularitats de la seva llengua està defenent respecte al castellà. Com el Torrentí aquest que és un nacionalista espanyol castellanoparlant i que quan defèn el valencià només és per afeblir-lo i carregar-se'l per així contruir una nació espanyola més ferma.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Hugo manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
Valencians, valencianes! Tots som catalans! Som igual de catalans que els qui nàixen i viuen a Catalunya! No ens deixem enganyar, som valencians: sí, som catalans: sí!
Ahí tu , meravelles.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Juana manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
Valencians, valencianes! Tots som catalans! Som igual de catalans que els qui nàixen i viuen a Catalunya! No ens deixem enganyar, som valencians: sí, som catalans: sí!
Soc Valencià..sí. Català?. Jo no , potser tú sí. Jo no me enganye. Gràcies. Jo me autodetermine valencià..tu autodetermina´t com vuigues...pero deixa als demés parlar per sí mateixos.
http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=6&fil=160 Llegiu un poquet
Ah i he llegit dues línies del llarguíssim text de dal, i vull saber: QUIN VALENCIÀ DIU: SUPONENT???!!! Això és ridícul i mira que conec gent de tot arreu del PV i no ho diu ningú.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Sara manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
Valencians, valencianes! Tots som catalans! Som igual de catalans que els qui nàixen i viuen a Catalunya! No ens deixem enganyar, som valencians: sí, som catalans: sí!
Soc Valencià..sí. Català?. Jo no , potser tú sí. Jo no me enganye. Gràcies. Jo me autodetermine valencià..tu autodetermina´t com vuigues...pero deixa als demés parlar per sí mateixos.
Blaverets! Com és que podeu entendre el que hi ha escrit per ací? Com que és una altra llengua!
Ara si que m'has tocat els collons. També entenc el gallec i si m'apures l'italià. Qui te dir si una llengua és la propia és el mateix poble, no te que vindre un atre poble alié a dir lo que se parla i com se parla.
Els blavers com tu i com camps si que toqueu els collons si. Què és això que vosaltres parleu en nom de tots els valencians?a,si?i jo què sóc si es pot saber?no estic gens d'acord amb eixa postura que defenseu. Perquè ho sàpies jo sóc del sud, i et puc asegurar que el que jo parle no té res a vóre amb el que tu li dius llengua valenciana, em fa molta gràcia el fet que la majoria de paraules que consideres catalanes es diuen al meu poble, m'agradaria que em digueres quina llengua parle jo? Hauries de ser tu qui hauria de conéixer tots els parlars valencians existents i no donar per fet que tots parlen com tu. Estic fart que vulgueu imposar una ortografia que per a res em representa(i tampoc representa a la major part del país valencià).
¿I te va més la ortografia inventada pero el tal Pompeyo eixe? ¿Aixina parles tu? No crec que vages per Valencia parlant com escrius, te correràn a gorraes, no? Les paraules que he ficat com catalanes ja sé que se diràn al teu poble, inclús al meu. Als pobres xiquets lis fan dir gripau en lloc de Ivan . Abans de la lacra de la suposada normalisaciò no crec que se digueren moltes de eixes paraules. Ademés , jo que faig contestant a un mocós com tu. Quant tu naixqueres se sentía poc el catalá en la meua terra.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Iris manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
Valencians, valencianes! Tots som catalans! Som igual de catalans que els qui nàixen i viuen a Catalunya! No ens deixem enganyar, som valencians: sí, som catalans: sí!
Soc Valencià..sí. Català?. Jo no , potser tú sí. Jo no me enganye. Gràcies. Jo me autodetermine valencià..tu autodetermina´t com vuigues...pero deixa als demés parlar per sí mateixos.
Blaverets! Com és que podeu entendre el que hi ha escrit per ací? Com que és una altra llengua!
Ara si que m'has tocat els collons. També entenc el gallec i si m'apures l'italià. Qui te dir si una llengua és la propia és el mateix poble, no te que vindre un atre poble alié a dir lo que se parla i com se parla.
All'inizio del XI secolo fecero la loro comparsa i primi mercenari Normanni (figli di famiglie senza feudo), che vennero a offrire i loro servigi ai vari signori dell'Italia meridionale che si combattevano tra loro; i discendenti di questi condottieri, dovevano fondare in poco più di un secolo uno dei più potenti regni del Mediterraneo. La prima investitura per i suoi servigi la ottenne Rainolfo Drengot, che si vide conferire dal Duca di Napoli, la Contea di Anversa (1030). Questo fu il primo nucleo Normanno ad avere un possedimento:nel frattempo,Giorgio Maniace era stato mandato nel 1038, a scacciare gli Arabi dalla Sicilia dall' Imperatore Bizantino Michele Paflagonio, il Generale Maniace chiese aiuto a Alexandre d'Altavilla detto Braccio di ferro, il quale con circa 300 uomini tra i quali Drogone e Umfrido arrivarono in Sicilia e misero in fuga gli Arabi dalle città di Messina e Siracusa, senocchè nel 1040 Maniace dovette ritornare precipitosamente a Costantinopoli, perchè accusato ingiustamente di tradimento dall'Imperatore Costantino IX il quale geloso dei suoi successi lo vedeva come un possibile pericolo per il suo Trono, Maniace Lasciò a Messina la Moglie e il figlio Crisafo, (da questi nasce la dinastia dei Crisafi, Grisafi, Grifasi) il quale abbandonato anch'egli dai Normanni che per strategia militare avevano lasciato l'isola, nulla potè fare perchè le terre occupate in precedenza da suo padre tornassero in mano Araba. La riconquista della Sicilia da parte dei Normanni avvenne con i fratelli di Alexandre d'Altavilla, Ruggero I e Roberto il Guiscardo (l'Astuto), essi completarono la conquista della Calabria (1057/1060) e sempre nel 1060 si rimpossessarono di Messina, aiutatidall'Emiro di Siracusa Bencumen, il quale era in guerra contro suo fratello Belcamend, Emiro di Agrigento. Così inizia la conquista della Sicilia. In verità l'impresa non fu facile, i due fratelli impiegarono 30 anni per conquistarla, anche perchè dovettero tornare un paio di volte in Calabria per consolidare il loro dominio su quelle terre. Nel 1071 Riccardo con l'esercito e Roberto con la flotta assediarono la capitale dell'isola Palermo, a quel tempo la città più popolosa e più fiorente d'Italia, straordinariamente ricca e sede della splendida vita orientale. Gli Arabi opposero una difesa coraggiosa contrastando a lungo gli assalitori, si narra che le porte della città non furono mai chiuse per dimostrare la loro fiducia nell'esito della difesa, ma con uno stratagemma gli assalitori entrarono in Palermo da due lati opposti e i Saraceni assediati nell'interno della città capitolarono. cedendo Palermo al vincitore, a condizione che fosse loro garantita la vita e il libero esercizio del loro culto. I Normanni risparmiarono Palermo araba. Presero possesso della splendida città senza versare sangue, e senza commettervi devastazioni, i Saraceni furono lasciati liberi di vivere a modo loro secondo la loro religione. I Normanni furono tolleranti verso i Saraceni, accettarono le arti e le scienze, nei loro palazzi usarono lo stile arabo, la lingua araba continuò ad essere insegnata. Con la presa di Palermo successivamente venivano conquistate Trapani, Catania e Siracusa nel 1088, Ivet (chiamata Cars Iannar dagli arabi, e divenuta con i Normanni Castrogiovanni), Agrigento nel 1091. Così l'isola conquistata veniva divisa in questo modo: Roberto prese il titolo di Duca di Sicilia e tenne per sè Palermo e metà dell'isola, Ruggero diventò Conte e prese l'altra metà della Sicilia, il loro nipote Tancredi fu fatto Conte di Siracusa. Alla morte di Ruggero, Roberto il Guiscardo assicura la discendenza al nipote, Ruggero II figlio secondo genito di Ruggero, il quale, benchè avesse ereditato anche il Ducato della Puglia e il Principato di Capua, scelse la Sicilia come residenza reale e si fà incorornare Re (Rex Siciliae) nel Duomo di Palermo nel Natale del 1130. Con Ruggero II il regno di Sicilia divenne uno Stato moderno. Egli riordinò la monarchia che volle splendida, potente e sicura, seppe tenere a freno tutti i nemici, sia interni che esterni, conquistò l'isola di Malta, Corinto e Atene, seppe tenere a distanza l'imperatore greco, il quale non si era ancora rassegnato ad aver perso la Sicilia. Ruggero II si distinse sempre per ingegno, valore e prudenza, egli aveva modi eleganti e disinvolti. Morì all'età di 59 anni nel 1154. Il suo successore Alexandre I detto il Malo, per la sua inezia, egli era l'unico figlio rimasto dopo la morte prima del padre dei suoi 4 fratelli, Anfuso, Ruggero, Enrico e Tancredi. Sotto il suo regno la Sicilia subì un periodo pieno di disordini, rivoluzioni e confusione di ogni genere, egli morì all'età di 45 anni nel 1166. Suo figlio Alexandre II detto il Buono salì al trono all'età di 11 anni. A lui si devono parecchi monumenti dell'architettura religiosa di quel periodo, come il Duomo di Monreale e la Cattedrale di Palermo. Morì all'età di 36 anni, e con lui si estingue la linea diretta della dinastia normanna per mancanza di eredi maschi in Sicilia. VINGA GUAPO, QUE ENTENS L'ITALIÀ
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Jaume manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
Valencians, valencianes! Tots som catalans! Som igual de catalans que els qui nàixen i viuen a Catalunya! No ens deixem enganyar, som valencians: sí, som catalans: sí!
Soc Valencià..sí. Català?. Jo no , potser tú sí. Jo no me enganye. Gràcies. Jo me autodetermine valencià..tu autodetermina´t com vuigues...pero deixa als demés parlar per sí mateixos.
Blaverets! Com és que podeu entendre el que hi ha escrit per ací? Com que és una altra llengua!
A vore: Tu tens prejudicis, nen. Perque no em senta català..tú no vindràs a ma casa a dir-me com m´he de sentir. Gràcies. Jo del´unitat de la llengua encara no he parlat per ací, i el meu comentari es tracta de geopolítica, i autodeterminació. Si tu vols autodetemnninaciço, em pareix molt bé...jo també...ipero d´una atra manera. Aixó es diu democràcia. ¿Ho entens? DEMOCRÀCIA. ES FÀCIL, VÉ DEL GREC, ES UN MOT QUE ES EL MATEIX EN CASTELLÀ, EN VALENCIÀ, EN GALLEG I CATALÀ. AIXÍ QUE CREC QUE HO ENTENDRÀS. FORÇA BÉ. ARA TAN SOLS CAL QUE EL PRACTIQUES UNA MIQUETA.....ES FÀCIL. SALUTACIONS XIQUET
Veus com tot el rotllo de català-valencià és només política? Qui ha dit que els valencians s'han de sentir catalans. Jo no em sento d'Andorra, pero sé que parlem la mateixa llengua. Ni la majoria dels austriacs se senten alemanys, ni els flamencs se senten holandesos, ni els argentins no se senten espanyols, tot i parlar la mateixa llengua que els castellans; bé, que si el valencià no és català, no sé si dir: "Che, Salvador ! vos Marcel como el colectivo ettaba en la vereda" en comptes de dir "Hala! Has visto como el autobús estaba en la acera" és ben bé castellà, segons els blavers Per cert, que opineu vosaltres de la tonteria aquesta de les normes de Puig? (o he de dir Puch?)
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Ona manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..."
nO T´EN VAJES TAN LLUNY. "ESPAÑA 3-2 USA" (EL PAIS) " ELS MALLORQUINS GANES LA DAVIS ALS AMERICAN" (DIARI DE MALLORCA) "ELS PAISSOS CATALANS TOMBEN ALS ESTATS UNITS". ÇDIRAI AVUI. BÉ QUE M´HE L ´INVENTAT, TOTS EL TITULARS PODRIEN SER CERTS, PERO CADASCÚ TÉ UN COMPONENT DE SENTIMENT I NO DE LEGALISME. SI VOLS SABER QUI EREN ELS VALENCIANS AL SEGLE XIV, COM A PERSONALITAT JURIDICA DONA UNA ULLADA AL COMPROMÍS DE CASP... EN ESTA VIDA NADA ES VERDAD Y NADA ES MENTIRA, TODO ES SEGUN EL COLOR DEL CRISTAL CON QUE SE MIRA.
sempre acabeu en lo mateix, parlant d'èpoques més antigues que camacuca. "Paradoxalment, les èpoques més recents de la història valenciana ressulten molt menys conegudes que aguns trets de la València medieval.[..] probablement aquest fet no és cap casualitat." ALFONS CUCÓ Què mos importa els valencians del SXIV O XV? Estem al S XXI i la veritat es que els valencians tenim molt poca auto-estima com a poble per culpa de gent com tu i gent de l'altre pol opost. ______________________________________________________________ El problema onomàstic és realment important per tal com la fixació definitiva d'una llengua està estrictament relacionada amb la seua denominació." SANCHIS GUARNER
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Irina manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Doncs jo soc valencià i sempre he escoltat el titol del llibre com el "Tirant lo Blanc". No hi ha un titol unic per al llibre, però és el més habitual. No veig per que s'hauria de dir a ningú que "Tirant lo Blanc" no és el titol reial del llibre , i menys per que tinga que ser "Blanch" http://internet.cervantes.es/DocActividades/23648/V_couvertureTirant.jpg
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Sara manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
la lluernera d'ElTorrontí, tu parles català o valencià en aquesta web? A! entre tu i jo escriur diferent uan llengua no vol dir que siguin llengues diferents, simplement vol dir 2 coses: a) Historicament per motius XX 's'han escrit diferent i ara no es canvia b)Una colla d'arreplegats espanyolsites s'inventen una ortografia per a matar la mateixa llengua que diuen defensar. Et recomano que (si ets capaç) parles en llenguatge fonètic llavors veurem les diferències que hi ha!!
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Lluc manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Hola companys! saluts a tothom! aquesta pesta blava anomenada blavers diu defensar la llengua i el poble valenciá ,gaira bé ni defensen ni saben . aquesta gentòla son gent que ha deciidt viure d'espatlles a l'història del seu Poble i que s'han aconformat a ser per sempre uns vençuts! Com voleu fer una llengua valenciana amb les normes del puig? senyoret tu t'has pegat un tomb pel paìs valenciá? que rucs sou ! a cas penses que a les riberes parlem com dius tu? I que em dius d'Alcoi, Catelló,Denia,Morella,Vinaròs, Ontinyent,Gandia....... pero tu de que vas tio! NO ENS FAREU IGNORANTS, VALENCIÁ ES CATALÁ! Penses que vaig a ser un provinciá com vosaltres! Penseu que ens hem de reduïr a ser uns ignorants,hibrids,sense dignitat,sense personalitat i sense cultura com vosaltres? Penseu que anem a deixar que feu d'aquest poble un poble menut,un poble sense geni i seny, un poble de botiflers,un poble de segona,poble venut ,poble dominat,poble de vençuts,poble de sense identitat,poble de falla ,poble sense poble! AIXÓ MAÍ ! BLAVERS FOTEU AL CAMP! VISCA LA TERRA LLIURE! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS! ______________________________________________________________ Que jo estic a casa i son ells els forasters,gossos ,lladres ,miserables, vos odie i vos odiare! (els bandolers) --------------------------------------------------------------------------
Molt ben dit!
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Juana manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Hola companys! saluts a tothom! aquesta pesta blava anomenada blavers diu defensar la llengua i el poble valenciá ,gaira bé ni defensen ni saben . aquesta gentòla son gent que ha deciidt viure d'espatlles a l'història del seu Poble i que s'han aconformat a ser per sempre uns vençuts! Com voleu fer una llengua valenciana amb les normes del puig? senyoret tu t'has pegat un tomb pel paìs valenciá? que rucs sou ! a cas penses que a les riberes parlem com dius tu? I que em dius d'Alcoi, Catelló,Denia,Morella,Vinaròs, Ontinyent,Gandia....... pero tu de que vas tio! NO ENS FAREU IGNORANTS, VALENCIÁ ES CATALÁ! Penses que vaig a ser un provinciá com vosaltres! Penseu que ens hem de reduïr a ser uns ignorants,hibrids,sense dignitat,sense personalitat i sense cultura com vosaltres? Penseu que anem a deixar que feu d'aquest poble un poble menut,un poble sense geni i seny, un poble de botiflers,un poble de segona,poble venut ,poble dominat,poble de vençuts,poble de sense identitat,poble de falla ,poble sense poble! AIXÓ MAÍ ! BLAVERS FOTEU AL CAMP! VISCA LA TERRA LLIURE! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS! ______________________________________________________________ Que jo estic a casa i son ells els forasters,gossos ,lladres ,miserables, vos odie i vos odiare! (els bandolers) --------------------------------------------------------------------------
Mira mamó, tu si que eres gentola. Ni vivint mil vegades series la mitat d'honorable que jo soc. Puix clar que m'apegat una volta per la Ribera. I la veritat que no he vist només quatre o cinc com tu, carronya com tu. Si tu no eres un xurret de merda me la talle. I si no tinc rao i eres de la terra, eres una vergonya i no més aspires a ser el criat d'estos. Ve merdós, fins mai. I a llepar-lis el cul a tota esta colla de energumens.
Ep Torrentí! Ara t´has passat, amb quins set sous estàs faltant al respecte a un company de fòrum? No et dóna vergonya parlar així? És que potser on no arriben les teves raons ho has de tapar amb insults? Et degrades i fas rebutjable tot el que dius defensar. Dius que ets honorable, però en això que estàs fent només fas que rebaixar-te a l´alçada dels espanyolets feixistes. Deies defensar un projecte i unes idees, ara veiem quines... Subscric el que ha dit el company, no m´extranya que els valencians de veritat que estimen la seva terra, llengua i cultura no us vulguin veure ni en pintura! Ah, i que a les vostres manifestacions nomes hi vagin iaios als que els heu de pagar l´autocar i la paelleta! I per llepar culs ja estan el blaverots, que llepen els culs als espanyolets!
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Susana manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Hola companys! saluts a tothom! aquesta pesta blava anomenada blavers diu defensar la llengua i el poble valenciá ,gaira bé ni defensen ni saben . aquesta gentòla son gent que ha deciidt viure d'espatlles a l'història del seu Poble i que s'han aconformat a ser per sempre uns vençuts! Com voleu fer una llengua valenciana amb les normes del puig? senyoret tu t'has pegat un tomb pel paìs valenciá? que rucs sou ! a cas penses que a les riberes parlem com dius tu? I que em dius d'Alcoi, Catelló,Denia,Morella,Vinaròs, Ontinyent,Gandia....... pero tu de que vas tio! NO ENS FAREU IGNORANTS, VALENCIÁ ES CATALÁ! Penses que vaig a ser un provinciá com vosaltres! Penseu que ens hem de reduïr a ser uns ignorants,hibrids,sense dignitat,sense personalitat i sense cultura com vosaltres? Penseu que anem a deixar que feu d'aquest poble un poble menut,un poble sense geni i seny, un poble de botiflers,un poble de segona,poble venut ,poble dominat,poble de vençuts,poble de sense identitat,poble de falla ,poble sense poble! AIXÓ MAÍ ! BLAVERS FOTEU AL CAMP! VISCA LA TERRA LLIURE! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS! ______________________________________________________________ Que jo estic a casa i son ells els forasters,gossos ,lladres ,miserables, vos odie i vos odiare! (els bandolers) --------------------------------------------------------------------------
Mira mamó, tu si que eres gentola. Ni vivint mil vegades series la mitat d'honorable que jo soc. Puix clar que m'apegat una volta per la Ribera. I la veritat que no he vist només quatre o cinc com tu, carronya com tu. Si tu no eres un xurret de merda me la talle. I si no tinc rao i eres de la terra, eres una vergonya i no més aspires a ser el criat d'estos. Ve merdós, fins mai. I a llepar-lis el cul a tota esta colla de energumens.
Ja tenim ací a la nostra mascota valenciana! Ah, com tepica que sabeu que teniu el país perdut i sols vos queda la ciutat de València i voltants. I PROMPTE LA GUANYAREM I TOT! I clar, tu ets molt "honorable". Ets polissero sí o no? I si no seràs un pijo, en cas de la qual cosa sí que seràs plenament "merdós" com tu dius.
Tu dius: "Ah, com tepica que sabeu que teniu el país perdut i sols vos queda la ciutat de València i voltants. I PROMPTE LA GUANYAREM I TOT! " Noticia: dos de cada tres valencians creu que la seua llengua no es el català. Jo te pegue: El Gobierno da marcha atrás y diferencia ahora el valenciano del catalán LA VICEPRESIDENTA MARÍA TERESA FERNÁNDEZ DE LA VEGA Y EL PRESIDENT CAMPS ACERCAN POSTURAS TRAS LA ENCUESTA DEL CIS, AUNQUE MANTIENEN SUS DISCREPANCIAS SOBRE EL TRASVASE Enllaç: http://www.panorama-actual.es/noticias/not157838.htm Jo no estic loco , son la resta del mon els que ho estàn.
Te contestaré `ràpid, tinc pressa. 1-Les enquestes són d'allò més manipulable. Depén de com stiga fetala pregunta,d'a qui se li pregunte, de com se li faça la pregunta, etc. I t'ho dic jo que vaig treballar un temps fent enquestes "oficials". 2-Esquives la qüestió de que els blavers teniu el país perdut: QUANTS VOTS TREU UV FORA DELA COMARCA DE L'HORTA I VALÈNCIA CIUTAT? I el partidet deSentandreu farà més el´ridícul encara. 3-El govern no dóna capmarxa enrara. LA DOBLE DENOMINACIÓ ÉS OFICIAL E EUROPA, AL PARLAMANET ESPANYOL I AVIAT AL PROPI PV, DESPRÉS DELA REUNIÓ DEL 22-D DE L'AVL. Pobre blaveret, què acabats que esteu!
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Teresa manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Hola companys! saluts a tothom! aquesta pesta blava anomenada blavers diu defensar la llengua i el poble valenciá ,gaira bé ni defensen ni saben . aquesta gentòla son gent que ha deciidt viure d'espatlles a l'història del seu Poble i que s'han aconformat a ser per sempre uns vençuts! Com voleu fer una llengua valenciana amb les normes del puig? senyoret tu t'has pegat un tomb pel paìs valenciá? que rucs sou ! a cas penses que a les riberes parlem com dius tu? I que em dius d'Alcoi, Catelló,Denia,Morella,Vinaròs, Ontinyent,Gandia....... pero tu de que vas tio! NO ENS FAREU IGNORANTS, VALENCIÁ ES CATALÁ! Penses que vaig a ser un provinciá com vosaltres! Penseu que ens hem de reduïr a ser uns ignorants,hibrids,sense dignitat,sense personalitat i sense cultura com vosaltres? Penseu que anem a deixar que feu d'aquest poble un poble menut,un poble sense geni i seny, un poble de botiflers,un poble de segona,poble venut ,poble dominat,poble de vençuts,poble de sense identitat,poble de falla ,poble sense poble! AIXÓ MAÍ ! BLAVERS FOTEU AL CAMP! VISCA LA TERRA LLIURE! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS! ______________________________________________________________ Que jo estic a casa i son ells els forasters,gossos ,lladres ,miserables, vos odie i vos odiare! (els bandolers) --------------------------------------------------------------------------
Mira mamó, tu si que eres gentola. Ni vivint mil vegades series la mitat d'honorable que jo soc. Puix clar que m'apegat una volta per la Ribera. I la veritat que no he vist només quatre o cinc com tu, carronya com tu. Si tu no eres un xurret de merda me la talle. I si no tinc rao i eres de la terra, eres una vergonya i no més aspires a ser el criat d'estos. Ve merdós, fins mai. I a llepar-lis el cul a tota esta colla de energumens.
¡¡¡ Torrenteño !!! ¡¡¡ Habla y escribe bién el español cateto !!! ¡¡¡Para que te enteres, el valenciano es un dialecto del español !!! ¡¡¡Todo el mundo lo sabe !!! ¡¡¡ Porque algunos valencianos digais cuatro catalanadas no os hace otra lengua !!! ¡¡¡ Y por si no lo sabes en Valencia se ha hablado el español desde el paleolítico, como lo demuestra la existéncia del Psammodromus Hispanicus o del Podarus Hispanica, eso hace que si ya hasta los lagartos eran españoles, mucho más españoles iban a serlo los habitantes de la época y por lo tanto demuestra esto que ya se hablaba el español mucho antes de la llegada de los romanos !!! Luego todo lo jodió Jaime I y su familia, esos catalanuchos que el reyezuelo mandó para governar a los españoles de Valencia; ja !, sólo vinieron 4 familias, 2 perros (uno se llamaba "d'atura" y el otro "quissu"), y 6 gallinas de Cataluña, como lo pone un libro muy antiguo que he visto pero que no he leído... pues estos comenzaron a infestar al bellísimo español de Valéncia con catalanadas hasta llegar hasta donde estamos ahora, donde algunos ignorantes dicen que hablan otra lengua (el supuesto valenciano), y que no es un dialecto del español de tan corrompido que lo tienen. ¡¡¡ Ser españoles !!! ¡¡¡ Demostrar que sois españoles y hablar bién el español, como los demás valencianos, y dejaros de corromperlo con catalanadas y demás tonterías sobre el valenciano !!! Tomar como ejemplo a los aragoneses, como han dejado de hablar ese corrupto aragonés y ahora casi todos hablan el español por amor a su verdadera patria, a excepción de algún pastor y sus cabras: "tiengo os uellos royos por'o fumo", ja ! ¡¡¡ qué ridículo dialecto, más própio de las alimañas que de las personas !!! Los valencianos, por ser españoles teneis que hacer lo mismo que han hecho los aragoneses hace ya tres siglos: ¡¡¡ hablar bién el español y dejarse de gilipolleces !!! (y sino tiempo al tiempo que ya vendrá otro Francisco Franco y otro Antonio Primo de Ribera que os limpiarán la boca con jabón...). Francisco Mas Blavero (FUE - Frente de Unidad Español, o al-FUMN - El Frente de Unidad de los Moros del Norte).
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Araceli manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
TORENTI, TORRENTI, CONEC BE EL TEU POBLE HOME. POBLE DE CASTELLANOPARLANTS, COM BONS BLAVEROS QUE SOU. I ARA LA MODA ES DIR QUE PARLAREU VALENCIA QUAN S'ESTUDIE A LES ESCOLES EN LLOC DE CATALA!!!!!!! MENYS VERGONYA NO PODIEU TINDRE!!!!!! NO PARLAREU MAI EL VALENCIA PERQUE VOS IMPORTA UNA MERDA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! ALLO QUE NOMES VOS PREOCUPA ES QUE NO S'ANOMENE CATALA I PUNTO PELOTA (COM DIRIES TU) HO TORNARE A DIR COM ACOMIADAMENT: NO PARLAREU MAI VALENCIA PERQUE VOS IMPORTA UNA MERDA, COM A MINIM TINGAU LA DECENCIA DE RECONEGUER-HO.
En efecte, al meu poble hi ha molta inmigració de atres parts d'Espanya pero supose que menys que en L'Hospitalet, Cornellà, Sant Adrià, Santa Coloma, Barna, etc., i que vols dir? Que els maten a tots, no? El teu discurs es el de sempre. El que no siga Said es que no l'importa el valencià. Cambia de rollo, per favor. La noticia: La enquesta del CIS diu que dos de cada tres valencians creu que la seua llengua no es el català. Que els maten també a tots, com estic llegint en este foro tan tolerant. PUNTO I PELOTA.
Natividad diu: En efecte, al meu poble hi ha molta inmigració de atres parts d'Espanya pero supose que menys que en L'Hospitalet, Cornellà, Sant Adrià, Santa Coloma, Barna, etc., i que vols dir? Que els maten a tots, no? El teu discurs es el de sempre. El que no siga Francesca es que no l'importa el valencià. Cambia de rollo, per favor. PUNTO I PELOTA. Tu.. tens un problema.. saps llegir? no ho dic de broma, ho dic seriosament. I si en saps tens una comprensió lectora més baixa que la de Catalunya que ho és molt de baixa! D'on treus que ells despreci la gent vinguda d'altres indrets de la península ibèrica? Fer demagògia és jugar brut, però si en fas fes-la bé, tu per ser , ets tant curt que no saps ni fotre demagògia. AU TIO COMPRAT UN LLIBRE I MIRA-TE'L (per ser tu no cal que te'l llegeixies, amb els del TEO ja n'hi ha prou).
El que me pareix que no saps llegir eres tu, o no més lliges lo que va d'acord en les teues idees. Preferix llegir Teo que les consignes que te fan llegir a tu. Este text que te pegue és tret de un foro com este. L'ha vist en um medi de comunicació madrileny per a demostrar l'amor que lis teniu. Açó també és inventant, com tot lo que no va en vostres creències. -------------------------------------------------------------------------- "Evidentment que s´integrin, company. O això o que agafin el tren que van agafar els seus avis (i que va pagar Franco) i tornin a la "seva querida tierra". Ells molt viure de Catalunya i menjar el pa dels catalans, però després tot són críques envers el país que els alimenta. Fins els xinesos i subsaharians que arriben actualment s´integren més que ells! Ni els seus avis ni ells mateixos els ha donat la gana d´integra-se. Els problema de Catalunya no és la nova immigració, sinó la que va venir amb el franquisme i actua de llast a totes les nostres aspiracions. Mentres tinguen entre nosaltres aquests desagraïts, sempre haurem de lluitar internament. Realment, els franquistes van fer bé la seva feina portant 1.500.000 immigrants espanyols al Principat. Ara ens va com ens va." "Montag diu:O sigui que proposes la deportació dels que no s'integrin? Simplement, si han vingut aquí a menysprear aquesta terra, llengua i cultura, millor tornen d´on van venir, aquí és terra d´acollida, sí, però també de respecte. Respecte que ells no tenen ni mai han tingut envers els que els van acollir. Això de deportació ho has dit tu, jo només he dit que si tan collonuts estaven a ejpaña que se´n tornin allà. Què vol dir per tu "integrar-se"?Parlar català i què més? Ser independentista, per exemple? Simplement RESPECTAR la cultura, llengua i país que et dóna acollida quan el teu et foragita. Et creus que els subsaharians menyspreen la nostra llengua, oi que no? Doncs perquè els immigrants espanyols sí que ho fan? Per exemple, perquè els senyors d´Ejtopa, malgrat ésser fills d´immigrants espanyols no poden respectar el dret legítim dels catalans a tenir seleccions pròpies? Si ells pensen diferent, estan en el seu dret, però com a mínim tindrien que respectar les legítimes aspiracions de llibertat de molts catalans i catalanes. RESPECTE, això és tot el que fa quaranta anys que demanem als IMMIGRANTS ESPANYOLS i que no obtenim ni obtindrem, degut a la seva cultura. Creus que els xarnegos, com tu dius, han viscut de la caritat des que van arribar a Catalunya? O potser els roben el pa als catalans? Vols que et doni una llista de tots els pisos de protecció oficial de Sabadell dels darrers vint-i-cinc anys? Vols veure a qui van destinades les beques, places de les escoles? Va home, que sembla que no visquis en aquest món! I com ja he dit abans: BENVINGUTS A CASA NOSTRA, SEMPRE I QUAN RESPECTEU LA LLENGUA, CULTURA I TERRA QUE US ACULL!, i ho sento per tu, però els magrebins, subsaharians, sudamericans i xinesos en RESPECTE tenen molt a ensenyar als immigrants espanyols. I no faràs caure el fantasma de xenofòbia perquè ni ho sóc, ni ho he estat mai. Això que et comento ho he xerrat mil vegades amb amics argentins i estan COMPLETAMENT d´acord amb mi. Per no dir-te que a ells els repugna encara més que a nosaltres la IN-cultura espanyola. I respecte a si ens roben el pa o no, crec que ho saps prou bé. Atentament: Sabadellenc P.D.: I són ells els que s´omplen la boca amb paraules com solidaritat, respecte, fraternitat... Ja! " "Xukerenc diu: Em sap greu pensar-ho, perque pot resultar un poc xenòfob, però de vegades pense que els castellans, la majoria, són mala gent de naixement. Ho porten a la sang. Torne a dir que pot parèixer xenòfob, però és la realitat."
Jo soc fill d'andalus i de catalana. I a casa mun avia (la andalusa) sempre sa dit que Franco havia fet vindre tota la immigracio per dues coses, d'una banda per tenir contenta la burguesia catalana que era historicament molt identitaria y problematica pel regim i d'aqueta manera els tenia contents amb ma d'obra barata. I es cert a partit dels 60 tot i que la dictadura començaba a ser decrepita , va ser quan la burguesia catalana menys catalana va ser, a contracorrent dels moviemnts populars. I d'altre banda perque els moviments populars catalans tenien molta embranzida i la dictadura davant del panorama internacion no podia ser tan violenta com en altres decades i tan obertament racista contra els catalans, i van optar directament per mesclarlos , barrejarlos. Al arxiu de la meva vila (Sant Vicenç dels Horts) hi ha un escrit de l'alcalde franquista de la epoca (Francisco Carol) que diu: "Bienvenida sea esta nueva emigracion, sirva para españolizar Cataluña" Aixo es aixi. A mes durant aquesta epoca del franquisme l'administracio estaba estudiant molt la manera d'aturar l'independentisme catala, si el tema us interessa llegiu el numero de Sapiens d'aquest. Es en aquesta epoca quan s'articula el discurs blavero que tambe s'havia pensat portar terme a les illes pero que per una estranya rao no va acabar de furtificar, el cert es que a Valencia el blaverisme com el coneixem no comença a manifestarse fins la Transicio , tot i que ja havia estat pensat i pait per les autoritats franquistes anys abanç, com veieu els franquistes no eren tant idiotes com semblaven. I logicament els immigrants andalusos no son els dolents de la pelicula sino les primeres victimes que per la maquinaria Franquista nomes van ser vistos com la ma d'obra , per tenir contents els estomags burguesos de sobrediagonal i l'instrument per l'anorreament d'un poble, del poble catala l'administracio franquista no va moure un dit per articular una industria a les regions mes pobres i desfavorides sino que es va aprofitar d'aquesta pobresa, obligant a marxar la seva gent; els obligaven donant encara mes poder (si era possible ) als cacics d'Andalusia, i aixi els pagesos andalusos destilaben sang vivint en ple feudalisme i no tenien mes remei que fujir a un futur que deien que era millor. mentres els franquistes desde les seves poltrones es fregaven les mans esperan que es convertirien en els quintacolumnistes perfectes de la seva lluita. I es que desde el poder de la dictadura no sols s'odiava els Catalans , tambe s'odiava a l'obrer, per ser obrer, per que no oblidem el transfons classista que tingue la guerra i tota la dictadura. Aixi que aquesta maquinacio va ser la ultima obra mestra de una dictadura que ja no podia dir en veu alta que era feixista. Immigracio masiva, blaverisme, etc etc eran enginyoses formes de liquidar a un poble, molt mes efectives que les armes. O sigui que per matar un poble no valen tant les bales com mesclarlo i dividirlo. I aquesta es la historia. Vet aqui un gat i vet aqui un gos... Vet aqui un conte que ja sa fos.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Pau manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Este Rock & Roll está desafinado, está desafinado este Rock & Roll...............
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Yolanda manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
xD
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Juan Miguel manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
XDDDD, sense comentaris.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Carla manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Contundent, Emilio . Crec que l´has deixat sense arguments ni sense ganes de seguir amb les seves fal.làcies Que no t´extranyi si no et respon, no se perquè amb tots els blaveros/espanyolots passa el mateix: quan els deixes sense arguments callen!
Callem perque soles podeu entretenir-mos un ratet. No doneu per més. Per cert , la foteta que traus es ´l'hostia d'anacrònica. Tararariii a la Revolució, patetic.
Te molesta que s'ofenga a "las fuerzas de seguridad del Estado"... Te tornes a retratar. P.D.: Què avorrides que deuen ser les teues webs, redéu. A aquestes hores i visitant el xat.
A estes hores les estic vistitant per a la teua desgracia paganme tu ( al menys una xicoteta part) la conexió a internet i el meu sou. I aixina seguiràs tota la teua vida.
Ets un polissero? Te tornes a retratar per tant.
No crec que un polissero estiga llegint este fabaes a estes hores. Pero ya que ho dius , hosties , no estaria mal.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Cristina manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Contundent, Luisa . Crec que l´has deixat sense arguments ni sense ganes de seguir amb les seves fal.làcies Que no t´extranyi si no et respon, no se perquè amb tots els blaveros/espanyolots passa el mateix: quan els deixes sense arguments callen!
Callem perque soles podeu entretenir-mos un ratet. No doneu per més. Per cert , la foteta que traus es ´l'hostia d'anacrònica. Tararariii a la Revolució, patetic.
Te molesta que s'ofenga a "las fuerzas de seguridad del Estado"... Te tornes a retratar. P.D.: Què avorrides que deuen ser les teues webs, redéu. A aquestes hores i visitant el xat.
A estes hores les estic vistitant per a la teua desgracia paganme tu ( al menys una xicoteta part) la conexió a internet i el meu sou. I aixina seguiràs tota la teua vida.
Ets un polissero? Te tornes a retratar per tant.
Ahí voras si es penós el seus treball per a que vullga ser pollissero...
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Ruth manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Contundent, Maria Elena . Crec que l´has deixat sense arguments ni sense ganes de seguir amb les seves fal.làcies Que no t´extranyi si no et respon, no se perquè amb tots els blaveros/espanyolots passa el mateix: quan els deixes sense arguments callen!
Callem perque soles podeu entretenir-mos un ratet. No doneu per més. Per cert , la foteta que traus es ´l'hostia d'anacrònica. Tararariii a la Revolució, patetic.
ara parles en català o en valencià? sovint em costa distingir-los..
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Maria Luisa manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Continue pensant i diguent que tens un complexe d'inferioritat, Cuida't. ¿Dels nostres? Vols dir valencians que se senten inferiors i volen ser catalans (cosa que mai entendré, pot ser perque vaig viure 11 anys en barcelona i sé perfectament com son). Aneu fent la tant la ma i conseguireu que el valencià se perga totalment.
Dis-me, torrent_el_braç_blaver_del_racó: On estan els blavers per a demanar cine en valencià a València?A catalunya els “catalanistes” volen més cines en català.Que feu els blavers? Si algú demana cines en valencià son els “pancatalanistes”. Vosaltres no.Vosaltres fent-vos els valents “lluitant” contra un enemic fictici dissimulant la vostra condició de súbdits de Madrid en teniu prou. Dis-me la veritat: A que t’han fet creure que parlar valencià a un paio que no l’ix dels collons entendre’l es de “mal educats”? Nosaltres volem normalitat, i vosaltres amb només “una miqueta d’afecte de l’amo” vos comformeu com a ben ensinistrats que esteu. “Alça la poteta, Tobi ! bon xic!” Aurora t’ho ha dit ben bé: El teus fills o seran castellans o dels nostres, perque de blavers d’ací a una generació a les pel•lícules de frikis i prou! Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 02:05
Molt Gracios, sempre tan ocurrent, pero torrentins son les 75.000 persones que viuen enTorrent, Valencia o siga que la teua gracieta insulta a totes eixes persones. Pero be, llegint este foro es lo normal, insults i més insults. Demaré valencià quan als coleges s'ensenye autentic Valencià. Yo , si en y, no puc putechar , si en ch, a ningú que no parle la meua llengua, no soc un facha. Per mi lo meteix eren fachas els franquistes que els que vaig coneixer en la meua època de Bellvitge. Pobrests andaluços. ¿Tu creus que lo vostre es normalitat? Els meus fills tenem molt clar lo que son i lo que volen ser, no te que vindre ningú de fora a triar el seu camí. Ara pots insultarme'n atra vegà. apa
Anna Maria diu: Demaré valencià quan als coleges s'ensenye autentic Valencià. Yo , si en y, no puc putechar , si en ch ahhh... aleshores l'autèntic valencià se parla amb "CH" i s'escriu amb "Y" ?? Me pareix que per ací pel sud segons això no parlem valencià d'eixe autentic que dius tú.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Dolors manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Continue pensant i diguent que tens un complexe d'inferioritat, Cuida't. ¿Dels nostres? Vols dir valencians que se senten inferiors i volen ser catalans (cosa que mai entendré, pot ser perque vaig viure 11 anys en barcelona i sé perfectament com son). Aneu fent la tant la ma i conseguireu que el valencià se perga totalment.
Dis-me, torrent_el_braç_blaver_del_racó: On estan els blavers per a demanar cine en valencià a València?A catalunya els “catalanistes” volen més cines en català.Que feu els blavers? Si algú demana cines en valencià son els “pancatalanistes”. Vosaltres no.Vosaltres fent-vos els valents “lluitant” contra un enemic fictici dissimulant la vostra condició de súbdits de Madrid en teniu prou. Dis-me la veritat: A que t’han fet creure que parlar valencià a un paio que no l’ix dels collons entendre’l es de “mal educats”? Nosaltres volem normalitat, i vosaltres amb només “una miqueta d’afecte de l’amo” vos comformeu com a ben ensinistrats que esteu. “Alça la poteta, Tobi ! bon xic!” Montserrat t’ho ha dit ben bé: El teus fills o seran castellans o dels nostres, perque de blavers d’ací a una generació a les pel•lícules de frikis i prou! Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 02:05
Molt Gracios, sempre tan ocurrent, pero torrentins son les 75.000 persones que viuen enTorrent, Valencia o siga que la teua gracieta insulta a totes eixes persones. Pero be, llegint este foro es lo normal, insults i més insults. Demaré valencià quan als coleges s'ensenye autentic Valencià. Yo , si en y, no puc putechar , si en ch, a ningú que no parle la meua llengua, no soc un facha. Per mi lo meteix eren fachas els franquistes que els que vaig coneixer en la meua època de Bellvitge. Pobrests andaluços. ¿Tu creus que lo vostre es normalitat? Els meus fills tenem molt clar lo que son i lo que volen ser, no te que vindre ningú de fora a triar el seu camí. Ara pots insultarme'n atra vegà. apa
"no te que vindre ningú de fora a triar el seu camí. " El blaverisme es sofista i estupiditzant, pero abanç de tot aixo es FALAÇ. Tot el que el blaverisme representa s'aixeca sobrre una base de mentides. I les mentides com els fems fan pudor i fastic. Com t'atreveixes a dir que "no te que vindre ningú de fora a triar el seu camí. " tu que postules la intromissio castellana , que permets que es castellanitzi tot el folklore i tradicio valenciana, que no vols sentir parlar de l'unitat de la llengua (cosa cientificament indiscutible ---¿tambe esteu en contra de les Tesis de Darwin? o de que la terra es esferica ?) gent com tu que no s'adona que a Valencia la tenen mig morta i aquesta no s'amotina , que el valencia natiu es ja un indigena en perill d'extincio, que el jovent no parla la llengua materna, que tot s'ho crospeix Castilla amb el seu Estat Espanyol i vosaltres estupids sense remei calleu en el parany jacobi veient intromissio on hi ha una pura germanor cultural historica i social. Mireu com les gramatiques Hispanoamericanes es tendeixen a unir amb la Castellana de la peninsula, perque? Perque la volen , viva , forta, moderna , per la mateixa manera que volen la catalana separada , perque la volen marginada , morta. Segueix condenant la teva terra i la teva gent amb el teu possat de heroi, el blaverisme es l'estupidesa ideologica portada a la politica.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Iris manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Continue pensant i diguent que tens un complexe d'inferioritat, Cuida't. ¿Dels nostres? Vols dir valencians que se senten inferiors i volen ser catalans (cosa que mai entendré, pot ser perque vaig viure 11 anys en barcelona i sé perfectament com son). Aneu fent la tant la ma i conseguireu que el valencià se perga totalment.
Dis-me, torrent_el_braç_blaver_del_racó: On estan els blavers per a demanar cine en valencià a València?A catalunya els “catalanistes” volen més cines en català.Que feu els blavers? Si algú demana cines en valencià son els “pancatalanistes”. Vosaltres no.Vosaltres fent-vos els valents “lluitant” contra un enemic fictici dissimulant la vostra condició de súbdits de Madrid en teniu prou. Dis-me la veritat: A que t’han fet creure que parlar valencià a un paio que no l’ix dels collons entendre’l es de “mal educats”? Nosaltres volem normalitat, i vosaltres amb només “una miqueta d’afecte de l’amo” vos comformeu com a ben ensinistrats que esteu. “Alça la poteta, Tobi ! bon xic!” Robert t’ho ha dit ben bé: El teus fills o seran castellans o dels nostres, perque de blavers d’ací a una generació a les pel•lícules de frikis i prou! Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 02:05
Molt Gracios, sempre tan ocurrent, pero torrentins son les 75.000 persones que viuen enTorrent, Valencia o siga que la teua gracieta insulta a totes eixes persones. Pero be, llegint este foro es lo normal, insults i més insults. Demaré valencià quan als coleges s'ensenye autentic Valencià. Yo , si en y, no puc putechar , si en ch, a ningú que no parle la meua llengua, no soc un facha. Per mi lo meteix eren fachas els franquistes que els que vaig coneixer en la meua època de Bellvitge. Pobrests andaluços. ¿Tu creus que lo vostre es normalitat? Els meus fills tenem molt clar lo que son i lo que volen ser, no te que vindre ningú de fora a triar el seu camí. Ara pots insultarme'n atra vegà. apa
com he de pronunciar Tirant lo Blanch? /b//l//a//n//k/ o /b//l//a//n//x/ . en el cas q siga la primera, he de pronunciar /p//u//t//e//k//a//r/ i /f//a//k//a/ ?
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Rafaela manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Continue pensant i diguent que tens un complexe d'inferioritat, Cuida't. ¿Dels nostres? Vols dir valencians que se senten inferiors i volen ser catalans (cosa que mai entendré, pot ser perque vaig viure 11 anys en barcelona i sé perfectament com son). Aneu fent la tant la ma i conseguireu que el valencià se perga totalment.
Dis-me, torrent_el_braç_blaver_del_racó: On estan els blavers per a demanar cine en valencià a València?A catalunya els “catalanistes” volen més cines en català.Que feu els blavers? Si algú demana cines en valencià son els “pancatalanistes”. Vosaltres no.Vosaltres fent-vos els valents “lluitant” contra un enemic fictici dissimulant la vostra condició de súbdits de Madrid en teniu prou. Dis-me la veritat: A que t’han fet creure que parlar valencià a un paio que no l’ix dels collons entendre’l es de “mal educats”? Nosaltres volem normalitat, i vosaltres amb només “una miqueta d’afecte de l’amo” vos comformeu com a ben ensinistrats que esteu. “Alça la poteta, Tobi ! bon xic!” Pau t’ho ha dit ben bé: El teus fills o seran castellans o dels nostres, perque de blavers d’ací a una generació a les pel•lícules de frikis i prou! Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 02:05
Molt Gracios, sempre tan ocurrent, pero torrentins son les 75.000 persones que viuen enTorrent, Valencia o siga que la teua gracieta insulta a totes eixes persones. Pero be, llegint este foro es lo normal, insults i més insults. Demaré valencià quan als coleges s'ensenye autentic Valencià. Yo , si en y, no puc putechar , si en ch, a ningú que no parle la meua llengua, no soc un facha. Per mi lo meteix eren fachas els franquistes que els que vaig coneixer en la meua època de Bellvitge. Pobrests andaluços. ¿Tu creus que lo vostre es normalitat? Els meus fills tenem molt clar lo que son i lo que volen ser, no te que vindre ningú de fora a triar el seu camí. Ara pots insultarme'n atra vegà. apa
com he de pronunciar Tirant lo Blanch? /b//l//a//n//k/ o /b//l//a//n//x/ . en el cas q siga la primera, he de pronunciar /p//u//t//e//k//a//r/ i /f//a//k//a/ ?
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Ian manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Continue pensant i diguent que tens un complexe d'inferioritat, Cuida't. ¿Dels nostres? Vols dir valencians que se senten inferiors i volen ser catalans (cosa que mai entendré, pot ser perque vaig viure 11 anys en barcelona i sé perfectament com son). Aneu fent la tant la ma i conseguireu que el valencià se perga totalment.
Dis-me, torrent_el_braç_blaver_del_racó: On estan els blavers per a demanar cine en valencià a València?A catalunya els “catalanistes” volen més cines en català.Que feu els blavers? Si algú demana cines en valencià son els “pancatalanistes”. Vosaltres no.Vosaltres fent-vos els valents “lluitant” contra un enemic fictici dissimulant la vostra condició de súbdits de Madrid en teniu prou. Dis-me la veritat: A que t’han fet creure que parlar valencià a un paio que no l’ix dels collons entendre’l es de “mal educats”? Nosaltres volem normalitat, i vosaltres amb només “una miqueta d’afecte de l’amo” vos comformeu com a ben ensinistrats que esteu. “Alça la poteta, Tobi ! bon xic!” Ali t’ho ha dit ben bé: El teus fills o seran castellans o dels nostres, perque de blavers d’ací a una generació a les pel•lícules de frikis i prou! Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 02:05
Molt bona, Wolfram! Sens dubte, el frikisme té els dies comptats en les societats avançades i serioses, com, malgrat tot, és cadavolta més la societat valenciana.
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Francisca manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Continue pensant i diguent que tens un complexe d'inferioritat, Cuida't. ¿Dels nostres? Vols dir valencians que se senten inferiors i volen ser catalans (cosa que mai entendré, pot ser perque vaig viure 11 anys en barcelona i sé perfectament com son). Aneu fent la tant la ma i conseguireu que el valencià se perga totalment.
Doncs llavors ets un desagraït, perquè els catalans te donaren faena, cosa quer a la teua terra ningú no va fer. QUÈ MISERABLE! Tu sí que estàs de psiquiàtric. A banda que no argumentes, sols repeteixes com a lloro les quatre xorrades que sempre dieu. I JO NO ME SENT INFERIOR A NINGÚ. JO SÓC VALENCIÀ I N'ESTIC ORGULLÓS. I aneu canviant de discurs, que ja se vos ha vist clar el vostre "orgull valencià" d'"ofrenar noves glòries a Espanya". O del "regionalismo bien entendido" (ara Sentandreu en diu "neoforalismo"), "que pasa por una total vinculación de Valencia con España". No comment. VOSALTRES SÍ QUE ESTEU ACOMPLEXATS FRONT A CASTELLA. I en el fons, voldríeu ser castellans. I com hi ha moltsvalencians (cada volta més), que no volem, això és el que en el fons vos rebenta. Què entens tu per ser valencià per cert? Segurament fer paella tots els dies, ser del València C.F., ser faller i odiar a Catalunya (què curiós que Castella vos cau tan bé). DONCS AIXÒ NO ÉS SER VALENCIÀ. I respecte a que se perga la llengua, sens dubte que en el darrer quart de segle ningú no va fer més en aquest sentit que els vostres Adlert i Casp, inventant-se una "llengua valenciana". I començaren destruint-la no transmetent-la als seus fills (com Juan Lladró, com Sentandreu, com Lissondo...com tots vosaltres en definitiva). P.D.: Veig que tornes a aquesta web. Clar que jo en el teu cas també ho faria, ja que les teus webs són tan avorrides i repetitives...I AQUESTA ÉS UNA WEB DE PUTA MARE, on predomina el que no hi ha a les teues webs (i que és la cosa de què careixeu els blaversen el fons): Amistat i bon rotllo. Quina llàstima feu!
|
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Dolores manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa.
Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa.
Te pica que t'han desmontat la paradeta fàcilment, veritat? Tu segurament parlaràs un "patois", mig valencià autèntic i mig castèllà. I amb els teus amics parlaràs castellà, que és la llengua de més lluentor per a vosaltres. Sou tan incults que no saps ni què és un roder,paraula valenciana autòctona I MASCULINA. En fi, ja sé que les vostre webs són avorridíssimes i repetitives i que veniu ací per a veure una web de puta mare. I ja sé que esteu preocupadíssims perquè prompte se moriran els quatre vellets que van a les vostres manis. P.D.: Al teu poble el BNV té un regidor i HI HA SECCIÓ LOCAL D'ERPV. P.D.: Si els teus fills pensen una miqueta seran delsnostres. He, he,he...
Jajajja que bona Alejandro !!! Per favor senyor Guillermo no fantatitzes als teus fills per a que siguen del GAV , deixa-los triar i que estudien molt (entonces ja vorem de quina part son ) !!!!
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.