Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Juana manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa. Sou d'un patètic els blaveros... 1 - "Tirant lo Blanch", en otrografia prenormativitzada es pronuncia exactament igual que "Tirant lo Blanc". No hi ha falsificació. En castellà no es queixa ningú per què en els llibres acyuals hi digui "Quijote" enlloc de "Quixote". 2 - Les Normes del Puig manen escriure "ch" amb el valor de /tx/ però mai amb el valor de /k/. En les normes del Puig cal escriure també "Blanc" 3 - No és un tret distintiu del valencià per més que ho reivindiqueu un cop rere l'altre, només cal que miris els cognoms catalans. 4 - En un fil de 50 missatges has esquivat a absolutament totes les preguntes sense contestar mai a res i dient que és mentida tot elq ue t'gha donat la gana sens més. Tant nacionalista espanyol i descarat ets que ni tens bilis de mentir quan et pregunten si t'agradaria que en alguns llocs hi haguès valencià on ara hi ha el castellà. Veritablement patetic.
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Maria Montserrat manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Sou patetics, rectifiqueu fins al autor del llibre per endosar les regles del Pompeyo. Joanot Martorell escrigué el Tirant lo Blanch no el Tirant lo Blanc. Jo soc blavero segons tu i te puc asegurar que els meus fills parlen un perfecte valencià. Lo que no parlen es en la llengua que tu escrius per supost. ¿I tu eres de Benimaclet? Supose que no parlaràs al teu barri com escrius . Diràn, ja tenim açi a un atre de la caverna. Quin complexe d'inferioritat. En fi, tu mateixa. No li digues valencià a allò que és apitxat.... Jo no utilitze les normes del Puig aquestes, i la meva familia de llarga tradicio valenciana tampoc. Manipulació a l'escola? Homeee...jo crec q la meva iaia no donava classes de valencià a l'escola (i mes tradició blavera en la meva familia com poques per cert. Això si mai admetran les normes del Puig pq no les utilitzen)...No se, no se....Per quina raó passa això a la vall d'albaida?m'agradaria saber-ho. Admitisc que utilitze de tant en tant el famós "lo" q tan ens identifica als valencians...però...i eixe amor per la "ch" ? A aquell dialecte no l'utilitzem... Per què vols imposar-nos la teva llengua apitxada? Llengua valenciana MAI APITXADA!!! PD: Per favor contesta a les meves grans preguntes...I, una coseta, la quatribarrada es la meva bandera, com la del meu poble...així q la blavera (si em permets dir-ho...)us la claveu per on us apeteixca!! (No podia evitar-ho, he de soltar animalades, tipic valencià també....)
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Rosario manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. MES CLAR AIGUA !!!! Que n'aprenguin!!!!!!!!
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Ariadna manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? No crec que a tu t'importe lo que se parla en Valencia. I tampoc com tenim que defensar la nostra llengua. No saps que Pere és valencià? El que passaés que parla un dialecte diferent a la teua llengua apitxada. Què ignorants! I clar que l'importa que a València ciutati voltants regne el castellà gràcies als "valencianos" com vosaltres. P.D.: Què fas connectat a una web catalanista i no fent correctament el teu treball de guàrdia nocturn o polissero? No ets seriós i no fas bé la teua faena: Te tornes a retratar.
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Daniela manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? No crec que a tu t'importe lo que se parla en Valencia. I tampoc com tenim que defensar la nostra llengua. Ei, Francesc Xavier , per que no organitzeu un altre record Guinnes al riu, com un altra "super paella" d'eixes que s'han de remoure amb una excavadora? Mireu que arribeu a ser de COENTS els blavers! Només per estètica els teus fills no serán blavers, i amb un poc de sort per vergonya també (((( ei que han llevat la foto de la web on la van penjar i no la vaig guardar, que si algú la va guardar si la penja per ahí li ho agraïria gracies disculpeu )))) PS -- Aquell continua flipant sense contestar, no?
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Jaume manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? Però si no escolten! Sense anar més lluny l'altre dia li explicava al torrat aquest que al sud de valència no diuen "barrechar"(sic) si no "barrejar", i lo de la L·L de villareal (m'encanta la L·L de villareal)..etc Els que menys saben valencià son els blavers Wolfram diu: Però si no escolten! La coentor és la primera causa de sordesa al nostre país.
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Aitor manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? Però si no escolten! Sense anar més lluny l'altre dia li explicava al torrat aquest que al sud de valència no diuen "barrechar"(sic) si no "barrejar", i lo de la L·L de villareal (m'encanta la L·L de villareal)..etc Els que menys saben valencià son els blavers ¿Tu que eres l'insultador oficial de esta merda de web?. Si yo te diguera qui es el torrat me ficaria al teu nivell. ¿Qué collons ?, t'ho vaig a dir , TON PARE ES EL TORRAT. Au a fer la Ma. Va, home, no et piques tan promte que ens has de durar, des d'un que li deien elrespetoesfenomenal que no passava una mascota tan bona pel racó si, vosatros fent amics, com sempre. Jo encara espere fer-me amiga teua...pro curiosament mai respons als meus missatges... PD:Wolfram, visca kevin spencer xDD
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Maria Elena manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? Però si no escolten! Sense anar més lluny l'altre dia li explicava al torrat aquest que al sud de valència no diuen "barrechar"(sic) si no "barrejar", i lo de la L·L de villareal (m'encanta la L·L de villareal)..etc Els que menys saben valencià son els blavers La força està en la unió, la força està en la col·laboració entre pobles, sobretot si són de la mateixa llengua... El que m'han dit que no m'importa el que es parla a València? I tant que sí, tinc amics de València, companys de classe...castellanoparlants tots menys un. I aquest un quan parlem cada vegada que algun dels dos diu una frase no utilitzada per l'altre deiem: "ui què curiòs, això nosaltres no ho utilitzem...això és molt oriental i ho deieu al teu poble?". Aquesta persona sap que és la mateixa llengua la que parlem. Els altres tenen el seu castellà i tant contents. Ara be, imagineu-vos la situació següent: Un espanyol ha decidit comprovar pel seu compte quina diferència hi ha entre el català i el valencià o si no n'hi ha cap. Es prepara una llista de paraules bàsiques i truca a un amic seu de Barcelona i a un altre de València i comença a omplir la seua llista. El resultat final és sorprenent. Comproveu-lo vosaltres mateixos: ----------------------------------------------------------- CASTELLÀ \| CATALÀ \| VALENCIÀ ----------------------------------------------------------- hola hola hola adiós adéu adéu buenos días bon dia bon dia buenas noches bona nit bona nit hablar parlar parlar catalán català català valenciano valencià valencià madre mare mare mi hijo el meu fill el meu fill mías mev es meu s ojo! isla illa illa perro gos gos amigo amic amic uno un un cuatro quatre quatre siete set set diez deu deu volver tornar tornar ir anar anar salir sortir eixir blavero idiota imbècil Mmm...pensa el espanyol...creo que por los dos últimos términos van a ser dos lenguas distintas y todo! VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Aci Aquí Aquí Acort Acord Acuerdo Ademes Endemés Además Alvanç Avenç Adelante Alvançar Avançar Adelantar Agramadora Abargues Agramadera Aigüera Claveguera Alcantarilla Albello Arbellón Alergia Al.lergia Alergia Alusio Al.lusió Alusión Aluvio Al.luvió Aluvión Alla - Hi Enllá Allá Allumenacio Il.luminacio Iluminación Allumenar Il.luminar Iluminar Amarc Amarg Amargo Amenisar Amenitzar Amenizar Analisar Analitzar Analizar Anouer Noguera Nogal Aparat Aparell Aparato Aplec Reunión / Junta Aptitut Aptitud Aptitud Archiduc Arxiduc Archiduqye Archiu Arxiu Archivo Archivar Arxivar Archivar Archiver Arxiver Archivero Aresta Caire Arista Atre - Atra Altre - Altra Otro - Otra Autumnal Tardorenc Otoñal Autumne Tardor Otoño Barco Vaixell Barco Barral Porró Porrón Bonico / a Maco / a Guapo / a Boqueta de nit Vesprejar Atardecer Borrador Esborrador - Esborrany Borrador Boto Gema Yema Buço Bústia Buzón Busca Recerca Busca Cabuda Capacitat Capacidad Campeo Campio Campeón Campeonat Campionat Campeonato Canalisar Canalitzar Canalizar Cancelar Cancl.lar Cancelar Casi Quasi Casi Catalanisar Catalanitzar Catalanizar Cicatriç Cicatriu Cicatriz Cicatrizar Cicatritzar Cicatrizar Ciprer Xiprer Ciprés Circul Cercle Círculo Clario Guix Clarión - Tiza Closca Clotxa Caparazón Coa Cua Cola Cabrit de Llet Ascension Choto Coche Cotxe Coche Codic Codi Código Coleccio Col.lecció Colección Colectiu Col.lectiu Colectivo Colega Col.lega Colega Colege Col.legi Colegio Colegiata Col.legiata Colegiata Colegir Col.legir Colegir Colocacio Col.locació Colocación Colocar Col.locar Colocar Coloqui Col.loqui Coloquio Companyo Company Compañero Condena Condemna Condena Condenar Condemnar Condenar Conversacio Conversa Conversación Conquista Conquesta Conquista Conquistador Conqueridor Conquistador Contrapou Albelló Sumidero Covart Covard Cobarde Creïlla Patata Patata Pobret Ignorant Catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Chat Xat Chat Che Xe Che Chic Noi Chico Chicotet Petit Pequeño Chiquea Infantesa Niñez Chiquet / ta Min /a - Xiquet /ta Niño / a Chiular Xiular Silbar Chiulet Xiulet Silbato Chiulit Xiulit Silbido Chofer Xofer Chófer Choriç Xoriç Chorizo Chufa Xufa Chufa Churro Xurro Churro Chut Xut Chut Chutar Xutar Cutar Dacsa Moresc Maíz Deport Sport Deporte Desmodat Maleducat Maleducado Despaig Despatx Despacho Destaponabotelles Obridor Sacacorchos Desvario Desvari Desvarío Detindre Aturar Detener Devades Gratis Gratis Dialec Dialeg Diálogo Dolla Virolla Virola Dumenge Diumenge Domingo Eixecucio Execució Ejecución Eixecutar Executar Ejecutar Eixemplar Exemplar Ejemplar Eixercici Exercici Ejercicio Eixercit Exèrcit Ejército Eixercir Exercir Ejercer Eiemple Exemple Ejemplo Eixir Sortir Salir El / Lo El El Emfatisar Emfatitzar Enfatizar En Amb Con / En Encarniçar Encarnitzar Encarnizar Encisam Enciam Lechuga Encolerisar Enfellonir Encolerizar Escorrer Esprémer Exprimir Enchis Encantament Encantamiento Enchisador Encantador Encantador Enchisar Encantar Encantar Escritor Escriptor Escritor Espentar Impel.lir Impeler Este Aquest Este Evaluacio Avaluacio Evaluación Expelir Expel.lir Expeler Farda Esquirol Ardilla Firmar Signar Firmar Formalisar Formalitzar Formalizar Gayato Gaiato Cayado Gentola - Gentuça Xusma Chusma Giner Gener Enero Granera Escombrera Escoba Pobret Ignorant catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Harmonisar Harmonitzar Armonizar Horchata Horxata Horchata Horiso Horitzó Horizonte Hui Avui Hoy Humanisar Humanitzar Humanizar Iles Il.les Ileso Ilicit Il.licit Ilícito Ilus Il.lus Iluso Ilusionar Il.lusionar Ilusionar Ilusio Il.lusio Ilusión Ilusionisme Il.lusionisme Ilusionismo Ilusori Il.lusori Ilusorio Ilustracio Il.lustració Ilustración Ilustrar Il.lustrar Ilustrar Ilustre Il.lustre Ilustre Illegal Il.legal Ilegal Illegible Il.legible Ilegible Illimitat Il.limitat Ilimitado Image Imatge Imagen Imbecilitat Imbecil.litat Imbecilidad Imprenta Impremta Imprenta Inclos Inclús Incluso Instalar Instal.lar Instalar Locada Bogeria Locura Loco Boig Loco Llavors Aleshores Entonces Llaurador Pagés Labrador Llinae Llinatge - Cognom Apellido Lluentor Lluïsor Brillo Maixquera Màscara Máscara Mampresa Empresa Empresa Marchamo Marxamo Marchamo Marchar Marxar Marchar Massage Massatge Masaje Micalet Miquelet Miguelete Milenari Mil.leni Milénio Milesim Mil.lèsim Milésimo Miligram Mil.ligram Miligramo Milimetro Mil.limetre Milímetro Millo Milió Millón Mimar Aviciar Mimar Mochila Motxila Mochila Montanya Muntanya Montaña Musti Sem Marchito Mustiar Marcir Marchitar Naiximent Naixença Nacimiento Normalisacio Normalització Normalización Normalisar Normalitzar Normalizar Nos - Mos Ens Nos Nosatros /es Nosaltros / es Nosotros /as Onsevullga Onsevulla Donquiera Organisar Organitzar Organizar Oronella Oroneta Golondrina Païs País País Ester Ximple Simple (Tonto) Panel Panell Panel Panflet Pamflet Panfleto Panoli Totxo Tonto Paralisar Paralitzar Paralizar Pardal Ocell Pájaro Pareixer Apareixer Parecer Pavor Paüra Pavor Pechina Petxina Pechina Peixcar Pescar Pescar Pelicula Pel.licula Película Pene Penis Pene Perfavor Si Ous Place Porfavor Poc Mica Poco Polideportiu Poliesportiu Polideportivo Poltrona Poltrona Poncil Poncem Cidra Ponciler Poncemer Cidro Popularisar Popularitzar Popularizar Porfiar Maldar Porfiar Poro Porus Poro Proveir Assortir Surtir Princip Princep Príncipe Pronte - Enjorn Aviat Pronto Pulsar Polsar Pulsar Ramassada Ruixat Chubasco Rarea Raresa Rareza Rata Ratolí Ratón Rata Penada - Rat Penat Isaac Murciélago Realisar Realitzar Realizar Reciclage Reciclatge Reciclaje Recolzament Suport Apoyo Resguart Resguard Resguardo Remolacha Remolatxa Remolacha Remontar Remuntar Remontar Renaiximent Renaixença Renacimiento Ret Xarxa Red Rostaria Vessant Ladera Safanoria Pastanaga Zanahoria Sagell Segell Sello Seguridad Seguretat Seguridad Semana Setmana Semana Senil Xaruc Chocho (senil) Ser (Substantiu) Èsser (Substantiu) Ser (Substantivo) Servici Servei Servicio Su - Seu - Son - Sa - Seua - Sos - Sas - Ses Seu - Seva - Seves - Llur Suyo - Suya - Suyos - Suyas Similitut Similitud Similitud Sobreeixir Excel.lir Campar Solicitar Sol.licitar Solicitar Solicitut Sol.licitud Solicitud Solit Sòlid Sólido Somi Somni Sueño Sur Sud Sur Tanda Torn Turno Taula Camestrilla Tendur Mesa Camilla Tenis Tennis Tenis Tentacio Temtació Tentación Tesis Tesi Tesis Testicul Testicle Testículo Tindre Tenir Tener Tipo Tipus Tipo Tito Titot Pavo Titul Titol Título Tofol Rústic Pardillo Tots Tothom Todos Triumfo Triomf Triunfo Tubo Canó Tubo Usar Emprar Emplear Verp Verb Verbo Vesprada Tarda Tarde Vertic Vertigen Vértigo Vibora Escurço Víbora Vigorisar Vigoritzar Vigorizar Vimon Vim Mimbre Vincul Vincle Vínculo Vocalisacio Vocalització Vocalización Vocalisar Vocalitzar Vocalizar Vos Us Os Vosatros /es Vosaltros / es Vosotros / as Whisquy Güisqui - Wiski Whisky Ya Ja Ya Yayo / a Avi / a Abuelo / a Yo Jo Yo Yodo Iode Yodo Yoga Ioga Yoga Yogurt Iogurt Yogur Yuca Iuca Yuca Pobret Ignorant catalanista DICCIONARIO BÁSICO CASASBAJERO (Rincón de Ademuz -PV "teòricament" castellanoparlant-) ABABOL: amapola. ABADEJO: bacalao. \|\| Nombre común a varios peces del mismo género que el bacalao. ABANTO: dícese del hombre aturdido y torpe. ABOCAR: verter el contenido de un cántaro, costal, etc., en otro. Se usa propiamente cuando para ello se aproximan las bocas de ambos. ABREVADOR: abrevadero, estanque, pilón o paraje del río, arroyo o manantial a propósito para dar de beber al ganado. ACACHARSE: agacharse. ACALORO: acaloramiento, sofocación. ACARRiAR: acarrear, transportar en carro \|\| Por extensión transportar de cualquier manera. ACHUCHAR: azuzar. ACÓLITO: monaguillo que sirve con sobrepelliz en la iglesia, aunque no tenga orden alguna ni esté tonsurado. ADÁN: hombre desaliñado, sucio o haraposo. ADAZA: planta gramínea que produce unas espigas con granos amarillos o rojizos, maíz. AGARRAO/DA: tacaño, mezquino. \|\| Familiarmente, dícese del baile en el que la pareja va estrechamente abrazada. AGORA: ahora, a esta hora; dentro de poco tiempo, o hace poco tiempo AGUACIL: alguacil. AGUADERAS: armazón de madera, esparto, mimbre u otra materia semejante, con divisiones, que se coloca sobre las caballerías para llevar en cántaros o barriles agua u otras cosas. AGUAMIEL: agua mezclada con alguna porción de miel. AGUARDENTE: aguardiente. AGUAREDA: rocío. AGUILANDO: aguinaldo, regalo que se da en Navidad o en la fiesta de la Epifanía. AHIBA: interjección de admiración o sorpresa. \|\| Aiba de ahí; conminar a alguien a que se retire o aparte de algún sitio (uso incorrecto del imperativo del verbo ir). AHUJA: aguja (...cual en ahuja, en mi espada vais a quedar enhebrado...). AHUJERO:agujero (Tomad, no quiero la piel vérmela llena de ahujeros...). AILANTE: ahí delante. AJAZAITE: ajoaceite, composición hecha de ajos machacados y aceite. AJOATAO: ajoaceite. AJUNTARSE: juntarse.\|\| Estar en buenas relaciones, sobre todo los chicos. ALADRO: arado. ALANTE: adelante. ALBALCORA: albacora, breva, fruto de la higuera. ALBARCA: abarca, calzado de cuero crudo que cubre sólo la planta de los pies, con reborde en torno, y se asegura con cuerdas o correas sobre el empeine y el tobillo. Hoy se hacen también de caucho. ALBARDA: pieza principal del aparejo de las caballerías de carga, que se compone de dos a manera de almohadas rellenas, generalmente de paja y unidas por la parte que cae sobre el lomo (Una yegua y un pollino con su albarda...). ALBARDAR: enalbardar, echar o poner la albarda sobre las caballerías. ALBARDERO: persona que tiene por oficio hacer o vender albardas. ALBERICOQUE: albaricoque. ALCAHUETE/A: persona chismosa. ALCAHUETEAR: curiosear, chismorrear. ALCOBA: aposento destinado para dormir. \|\| Mobiliario de ese aposento. ALCONTRAR: encontrar. ALCUZA: vasija de barro, hojalata o de otros materiales, generalmente de forma cónica en que se guarda el aceite para diversos usos. ALDABA: pieza de hierro o bronce que se pone a las puertas para llamar golpeando con ella. \|\| Pieza ordinariamente de hierro y de varias hechuras, fija en la pared para atar de ella una caballería. \|\| Barreta de metal o travesaño de madera con que se aseguran, después de cerrados, los postigos o puertas. ALFALFE: alfalfa, mielga común que se cultiva para forraje. ALHAJÚ: alajú, pasta de almendras, nueces y, a veces, piñones, pan rallado y tostado, especia fina y miel bien cocida. \|\| Dulce hecho con esta pasta. ALIAGA: aulaga, planta de la familia de las papilionáceas, como de un metro de altura, espinosa, con hojas lisas terminadas en púas y flores amarillas. Las puntas tiernas gustan al ganado; el resto de la planta se machaca, aplastando las espinas, para darlo en pienso. Se usaba para socarrar a los gorrinos el día de la matanza. Esta planta es ideal para encender las hogueras para San Antón. ALICOTERO: helicóptero. ALJEZ: mineral de yeso (...me encontré a Calores que en burro iba por aljez). ALJEZÓN: yesón, cascote de yeso. Suele utilizarse en la construcción de tabicones. ALMÁCERA: trujal o molino para moler la oliva, almazara. ALMÁDENA: mazo de hierro con mango largo, para romper piedras. ALMORTA: planta anual de la familia de las papilionáceas, con tallo herbáceo y ramoso; hojas lanceoladas con pedúnculo y zarcillo; flores de color morado y blancas, y fruto en legumbre con cuatro simientes de forma de muela, por lo que también se denomina así la planta en algunas localidades, y en otras se llama guija o tito. Florece por junio y es indígena de España. ALMUESTRA, AMBUESTA, AMBUEZA: porción de cosa suelta que cabe en ambas manos juntas y puestas en forma cóncava. ALPARGATA: calzado de lona con suela de esparto o cáñamo, que se asegura por simple ajuste o con cintas. \|\| Por extensión cualquier tipo de zapatilla. AMAGAR: ocultarse, esconderse. AMASAR: formar o hacer masa, mezclando harina, yeso, tierra o cosa semejante con agua u otro líquido. \|\| Reunir, acumular fortuna o bienes. AMONTARSE:montarse. AMORRARSE: aplicar los labios o morros directamente a una fuente o a una masa de líquido para beber. AMOTO: moto. AMPRAR: pedir o tomar prestado. \|\| Figurativamente, robar. AMUGAS: armazón de madera para llevar carga con las caballerías. ANDAS: tablero que, sostenido por dos varas paralelas y horizontales, sirve para conducir efigies, personas o cosas. ANDE: dónde. ANDURRIAL: paraje extraviado o fuera de camino. ANEGADO/A: inundado de agua. ANSA: asa, parte que sobresale del cuerpo de una vasija, etc. ANTIER, ANTIAYER, ANTESDEAYER: anteayer. ANTOJARIZO/A: antojadizo, que tiene antojos con frecuencia. \|\| Raro, quisquilloso, tozudo. ANTOJERA: anteojera, pieza de guarnición que cubre por los lados los ojos de las caballerías. AÑUDAR: anudar. APA: aúpa, interjección que se usa para animar a alguien a levantarse o a levantar algo. La usan especialmente los niños cuando quieren que los cojan en brazos. APAICER: parecer. APARADOR: mueble donde se guarda o contiene lo necesario para el servicio de la mesa. APARAR: acudir con las manos o con la falda, etc., a tomar o coger alguna cosa. APAREJO: arreo necesario para montar o cargar las caballerías. APEGAR: unir fuerte por aglutinación, adherir, pegar. \|\| Apegarse, comunicar una enfermedad, costumbre etc., contagiar. APEGARIZO, APEGADIZO: salamanquesa, saurio de la familia de los gecónidos, de unos ocho centímetros de largo, con cuerpo ceniciento. Vive en las grietas de los edificios y debajo de las piedras, se alimenta de insectos y se la tienen equivocadamente por venenosa. APLICAR: prender fuego. APODERAR: hacerse alguien o algo dueño de alguna cosa, ocuparla, ponerla bajo su poder. APORREAR, APORRIAR: golpearse, por ejemplo; unas manzanas están aporreadas si tienen alguna marca producida por la caída desde el árbol al suelo. \|\| Golpear las judías u otras legumbres para desgranarlas. APOSTA: adrede. ARCIJO: pequeño pozo que se hace en el monte para esconder alimentos o cualquier otra cosa. AREL: criba grande para limpiar el trigo en la era. ARGUELLAO/DA: persona delgada, pálida, de aspecto enfermizo. ARGUELLARSE: desmedrarse por falta de salud. ÁRNICA: planta de la familia de las compuestas, de raíz perenne, tallo de unos tres decímetros de altura, hueco, velloso y áspero; ramas colocadas de dos en dos, simples, derechas, desnudas y con una flor terminal amarilla; hojas aovadas y semejantes a las del llantén, ásperas por encima y lampiñas por el envés, y semillas de color pardo, con un vilano que las rodea. Las flores y la raíz tienen sabor acre, aromático y olor fuerte, que hace estornudar. Se emplea en medicina. ARRACLÁN: alacrán, escorpión. ARRADIO: radio. ARREAR: estimular a las bestias para que echen a andar, o para que sigan caminando, o para que aviven el paso. \|\| Dar prisa, estimular. \|\| Ir, caminar deprisa. \|\| Poner arreos, adornar, hermosear, engalanar. \|\| Pegar o dar un golpe o un tiro. \|\| ¡Arrea!, expresión familiar que se emplea para meter prisa. Denota vivamente pasmo o asombro. ARREGOSTARSE: engolosinarse, aficionarse a alguna cosa. ARREJUNTARSE: amancebarse. ARREO: guarniciones o jaeces de las caballerías de montar o de tiro. \|\| Aperos de labranza. ARRIBOTAS: muy arriba, en la parte alta. ARRODIAR: arrodear, rodear. ARROVINAO: cubierto de herrumbre, oxidado. ARTESA: cajón cuadrilongo, por lo común de madera, que por sus cuatro lados va angostando hacia el fondo. Sirve para amasar el pan y para otros usos. ASCAPE: a escape, a todo correr, a toda prisa. ASCLA: astilla grande de madera o de otra materia sólida. \|\| Astilla pequeña que se nos clava. ASPIAO/DA: tener los pies lastimados. ASPIARSE: despearse, maltratarse los pies el hombre o el animal, por haber caminado mucho. Lastimarse las plantas de los pies. ATABALADO/A: que obra sin reflexión, atolondrado, mareado. ATAJO: senda o lugar por donde se abrevia el camino. \|\| Hatajo, pequeño grupo de ganado. \|\| Despectivamente, hatajo, grupo de personas y cosas. ATIZAR: remover el fuego o añadirle combustible para que arda más. \|\| Avivar pasiones o discordias. \|\| Golpear, zurrar, dar. \|\| ¡Atiza!, interjección familiar que se emplea para reprobar por incoherente o desatinada alguna cosa, y también para indicar sorpresa. ATOLONDRAO/DA: atolondrado, que procede sin reflexión. ATOLONDRAR: aturdir, causar aturdimiento. ATRANCAR: asegurar la puerta por dentro con una tranca. AU: interjección con la que se incita a poner en ejecución alguna cosa, etc., ¡ea! \|\| Expresión adverbial que equivale a "ya vale", "fin", "marcha". AUPAR: levantar o subir a una persona. AVENTADORA: dícese del que avienta y limpia los granos. \|\| Aplícase a la máquina o instrumento que se emplea con este fin. AVERIAR: maltratarse, echarse a perder o estropearse una cosa. AVIAR: prevenir o disponer alguna cosa para el camino. \|\| Alistar, aprestar, arreglar, componer. AVÍO: entre pastores y gente del campo, provisión que llevan al hato para alimentarse durante el tiempo que tardan en volver al pueblo. AZAITE: aceite. AZAROLLA: acerola, fruto del acerolo. Es redondo, encarnado o amarillo, carnoso y agridulce, y tiene dentro tres huesecillos juntos muy duros (...yo quité las azarollas y he sacado de las ollas hirviendo, ¡hasta las morcillas!). BADAJO: pieza metálica, generalmente en forma de pera, que pende en el interior de las campanas, y con la cual se golpean estas para hacerlas sonar. En los cencerros y esquilas suele ser de madera o hueso. BAJOCA: judía verde. BALEAR: abalear, separar del trigo, cebada, etc., después de aventados, y con escoba a propósito para ello, los granzones y la paja gruesa. BAMBOLLA: vejiga que se forma por la elevación de la epidermis, ampolla. BANASTO: banasta redonda, cesto grande formado de mimbres o listas de madera delgadas y entretejidas (...y en él te podrás lavar tu cuerpo sublime y casto, como se limpia un banasto acabao de vendimiar...). BANDEAR, BANDIAR: columpiarse. BANDEO: echar al vuelo las campanas. BAQUE: golpe que da el cuerpo o cualquier cosa pesada cuando cae. \|\| Batacazo. BARRAL: porrón para el vino. BARRASTRA: tabla para recoger la parva con una caballería. BARRÓN: reja, instrumento de hierro, que es parte del arado y sirve para romper y revolver la tierra. BARRUNTAR: prever, conjeturar o presentir por alguna señal o indicio. BASCA: ansia, desazón e inquietud que se experimenta en el estómago cuando se quiere vomitar. \|\| Hacer mucho calor. BASCOSO: que padece bascas. BASTE: cada una de las almohadillas que lleva la silla de montar o la albarda en su parte inferior, para evitar rozaduras y molestias a la caballería. BATACAZO: golpe fuerte y con estruendo que da alguna persona cuando cae. \|\| Caída inesperada de un estado o condición. BECICLETA: bicicleta. BERNETE: arado con dos brazos para arar con una sola caballería. BINAR: dar segunda reja a las tierras de labor. BIRLO: bolo, trozo de palo labrado y base plana. \|\| Juego de los bolos. BLINCAR: brincar. BLINCO: brinco. BOCADO: parte del freno que entra en la boca de la caballería. BOCERAS: bocazas, hablador. \|\| El que dice bobadas sin discreción ni respeto. BOCHICÓN, MOCHICÓN: golpe en la espalda. BOTARATE: hombre alborotado y de poco juicio. BOTE (JUGAR AL): juego de muchachos parecido al escondite con la variante de que los escondidos tienen la posibilidad de golpear con un puntapié a un bote que está colocado en un círculo de clarión, obligando al que los busca a reiniciar el juego tras colocar el bote de nuevo en su sitio, oportunidad que aprovechan los demás para volver a esconderse. BOTO: cuero mayor que la bota para echar vino. BOTONES: familiarmente, eufemismo de testículos. BOTONUDO: cojonudo. BOZO: cabestro o cuerda que se echa a las caballerías sobre la boca, y dando un nudo por debajo de ella, forma un cabezón con solo un cabo o rienda. Bozal para las caballerías. BRAGAO/DA: familiarmente, persona de resolución enérgica y firme. BRAGAZAS: figurativamente, hombre que se deja dominar o persuadir con facilidad, especialmente por su mujer. BRAGUERO: ubres de los animales. \|\| Aparato o vendaje destinado a contener las hernias o quebraduras. BRAZAO: brazado, cantidad de leña, palos, bálago, hierba, etc., que se puede abarcar y llevar de una vez con los brazos. BRAZUELO: parte de las patas delanteras de los mamíferos comprendida entre el codo y la rodilla. BRENCA: poste que en las acequias sujeta las compuertas o presas de agua para que esta suba hasta alcanzar los repartidores. BROCAL: cerco de madera o de cuerno que se pone en la boca de la bota para llenarla con facilidad y beber por él. \|\| Por extensión boca de cualquier recipiente, como por ejemplo la de la cubeta. BRUJÓN: chichón (...estacazo que atizaba brujón seguro hacía;…). BURRA: sangre coagulada debajo de la piel por algún pellizco o golpe. BUTINO, BUTRINO: buitrón, arte de pesca en forma de cono prolongado, en cuya boca hay otro más corto, dirigido hacia adentro y abierto por el vértice para que entren los peces y no puedan salir. BUYOL: botijo de madera. CABALLÓN: lomo entre surco y surco de la tierra arada. \|\| El que se levanta con la azada para formar y dividir las eras de las huertas y para plantar las hortalizas o aporcarlas. \|\| El que se dispone para contener las aguas o darles dirección en los riegos. CABEZADA: correaje que ciñe y sujeta la cabeza de una caballería, al que está unido el ramal. \|\| Parte más elevada de una haza de tierra. CABEZÓN: careta de gorrino. CABIENDO: cupiendo (verbo caber). CABRÍO: perteneciente a las cabras. \|\| Macho cabrío. \|\| Ganado cabrío, rebaño de cabras. \|\| Cabrón, macho de la cabra. CACHETE: golpe que con la palma de la mano se da en la cabeza o en la cara. CACHUMBO: cubo alto de lata. CACHURRO: abrojo y fruto del abrojo, planta de la familia de las cigofiláceas, de tallos largos y rastreros, hojas compuestas y fruto casi esférico y armado de muchas y fuertes púas. Es perjudicial a los sembrados. Se agarra a la ropa. CAGALLÓN: cagajón, porción del excremento de las caballerías. Excremento a la intemperie. CAGARRUTA, CAGARRUZA: porción de excremento de ganado menor y por extensión de otros animales. CAIBA: caía (verbo caer). CAL: contracción de "ca" (por casa) y del artículo "el" y que significa; en la casa del (...y que acaban cal "tío Tuerto"). CALANDARIO: calendario. CALCETA: media del pie y pierna. \|\| Tejido de punto. CALDERO: caldera pequeña de suelo casi semiesférico, y con asa sujeta a dos argollas en la boca. Los de cobre son ideales para hacer las gachas. CALENTOR: calidad y sensación de aquello que está caliente, calor. CALORINA: calor fuerte y sofocante, bochorno. CALVARIO: vía crucis. CALVIZÓN: golpe dado en la cabeza. CAMA: en el arado, pieza encorvada de madera o de hierro, en la cual encajan por la parte inferior delantera el dental y la reja, y por detrás la esteva; por el otro extremo está afianzada en el timón. CÁMARA, MÁQUINA DE RETRATAR:cámara de fotografiar. CAMASTRO: lecho pobre y sin aliño. CAMBÉA: cambia, del verbo cambiar. CAMBEAR: cambiar. CAMBRA: piso superior de una casa, bajo techo, generalmente destinado para guardar en él granos, paja, herramientas, etc. (... a las cambras subía y al momento...). CAMBRUCHO: cambra. CAMISÓN: camisa larga, que cubre total o parcialmente las piernas, y se emplea para permanecer en la cama. CANALERA: canal del tejado. CANALÓN: conducto que recibe y vierte el agua de los tejados. CANASTILLA: cestilla de mimbres en que se tienen objetos menudos de uso doméstico. CANASTILLO: azafate hecho con mimbres. CANASTO: canasta de boca estrecha. CANDELA: familiarmente, lumbre. CANDIL: utensilio para alumbrar, dotado de un recipiente de aceite y torcida y una varilla con gancho para colgarlo. \|\| Lamparilla manual de aceite, usada antiguamente, en forma de taza cubierta, que tenía en su borde superior, por un lado, la piquera o mechero, y por el otro el asa. CANDONGA: figurativamente, prostituta. CANEAR: familiarmente, pegar a alguien, sobarle la badana. CANTARERA: poyo de fábrica o armazón de madera que sirve para poner los cántaros. \|\| Familiarmente, forma que se deja con la boca al morder un bocadillo. CÁNTARO: vasija grande de barro o metal, angosta de boca, ancha por la barriga y estrecha por el pie y por lo común con una o dos asas. CANTERO: extremo de algunas cosas duras que se pueden partir con facilidad, por ejemplo; un cantero de pan. CANTO: extremidad o lado de cualquier parte o sitio. \|\| Trozo de piedra. \|\| Piedras pequeñas que se tiran con la mano. CANTURRIAR: canturrear. CANZONCILLO: calzoncillo. CAÑIZO: tejido de cañas y bramante o tomiza que sirve para las camas en la cría de gusanos de seda, armazón en los toldos de los carros, sostén del yeso en los cielos rasos, etc. CAÑO: tubo por donde sale un chorro de agua u otro líquido, principalmente el de una fuente. CAÑOTA: carrizo, planta gramínea, indígena de España, con la raíz larga, rastrera y dulce, tallo de dos metros, hojas planas, lineales y lanceoladas, y flores en panojas anchas y copudas. Se cría cerca del agua; sus hojas sirven para forraje; sus tallos servían para construir cielos rasos, y sus panojas para hacer escobas. CAPADOR: el que tiene el oficio de capar. CAPAR: extirpar o inutilizar los órganos genitales. CAPARRA: garrapata, ácaro que chupa la sangre (...pero tendré que ir a ver dónde están esas garrapatas...). CAPAZO: espuerta grande de esparto o de palma. \|\| Espuerta acondicionada como cuna, frecuentemente encajada en un armazón con ruedas que facilitan su desplazamiento. CAPULLO: envoltura de forma oval dentro de la cual se encierra, hilando su baba, el gusano de seda para transformarse en crisálida. \|\| Botón de las flores, especialmente de la rosa. CAPUZAR: chapuzar. CAPUZÓN: chapuzón. CARACOLERA: cesto profundo, terminado en boca estrecha, para taparla y guardar caracoles. CARASOL: solana, sitio donde da el sol (...me marché a los Cerradillos y en un carasol me dormí). CARAZA: careta de gorrino. CARDELINA: jilguero, ave paseriforme cantora, de plumaje pardo por el lomo, blanco con una mancha roja en la cara, y en las alas y cola, negro manchado de amarillo y blanco (El guarda su cardelina sin pensar en que D. Juan tiene más de gavilán que de cobarde gallina). CARFOLLA: peladura de las almendras, nueces, cebollas… CARICA: alubia. CARIQUERA: mata de alubias. CARRACLA: carraca, instrumento músico de madera que produce un ruido seco y desapacible, se usaba entre otras cosas para tocar a los Oficios de Viernes y Sábado Santo. CARRASCA: encina, generalmente pequeña, o mata de ella. CARRASCAL: sitio o monte plagado de carrascas. CARRASCALEJO: carrascal. CARRASPERA: cierta aspereza de la garganta, que obliga a desembarazarla tosiendo. CARRIOLA: cama baja o tarima con ruedas. CARRUCHA: polea. CARTETA: cuadrado formado al unir en pliegues un naipe que anteriormente ha sido cortado simétricamente a lo alto. \|\| Jugar a las cartetas; juego de muchachos consistente en lograr sacar de una circunferencia cartetas ayudándose de un chepo o de un chavo. CASCABELES: familiarmente, testículos. CASCAR: quebrantar o hender una cosa quebradiza. \|\| Dar a alguien golpes con la mano u otra cosa. \|\| Morirse uno. \|\| Hablar mucho. CASCARRIA: cazcarria, lodo o barro que se coge y seca en la parte de la ropa que va cerca del suelo. \|\| Figurativamente, fragmentos de excremento que se quedan en el vello del ano. CASCÓN/A: persona que habla mucho. CASOLANO: que pertenece al interior de la casa, de la familia, casero, familiar. CATAR: probar, gustar alguna cosa para examinar su sabor o sazón (... no he comido en mi vida viandas como allí caté... CATE: en la matanza, probar el mondongo antes de embutirlo para comprobar si ha tomado bien la sal y las especias. CATÓLICO (NO ESTAR MUY): figurativamente, no estar muy sano y perfecto, no encontrarse uno bien CATRUCHIL: cuchitril, habitación estrecha y desaseada. CAZURRO: cualquier bote de conserva, ya vacío, que se emplea para varios usos, como puede ser llevar comida o agua para los animales. CEGAJO: dícese del cordero o chivo que no llega a primal. \|\| Persona tosca y testaruda. CEGARRITO: cegarrita, dícese de la persona corta de vista que cierra casi los ojos para ver mejor. CELEMÍN: medida de capacidad para áridos, que tiene cuatro cuartillos y equivale en Castilla a 4,625 litros aproximadamente. \|\| Porción de grano, semillas u otra cosa semejante que llena exactamente la medida del celemín. \|\| Medida antigua superficial que en Castilla equivalía a 537 metros cuadrados aproximadamente y era el espacio de terreno que se consideraba necesario para sembrar un celemín de trigo. CEPELLÓN: pella de tierra que se deja adherida a las raíces de los vegetales para transplantarlos. CEPORRO: cepa vieja que se arranca para la lumbre. \|\| Persona torpe e ignorante. CERA: acera. CERNER: separar con el cedazo la harina del salvado, o cualquier otra materia reducida a polvo, de suerte que lo más grueso quede sobre la tela, y lo sutil caiga al sitio destinado para recogerlo. CERNERA, CERNEDERA: marco de madera del tamaño de la artesa, sobre el cual se pone uno o dos cedazos para cerner con más facilidad. CERRAJA: cerradura, mecanismo que sirve para cerrar. \|\| Hierba de la familia de las compuestas, de seis a ocho decímetros de altura, con tallo hueco y ramoso, hojas lampiñas, jugosas, oblongas y con dientecillos espinosos en el margen, y flores amarillas en corimbos terminales. CÉSPEDE: césped. CEVIL: civil, referido sobre todo a la Guardia Civil. \|\| Sardina salada de cuba. CHACHE/A/O: forma cariñosa de referirse entre hermanos. \|\| Muchacho, es voz de cariño. CHAFARDEAR, CHAFARDIAR: entrometerse en lo que no le importa. CHAFARDERO: entrometido, embarullador. CHAMBERGO: sombrero. \|\| Chaquetón. CHAMIZO: choza cubierta de chamiza, hierba. \|\| Tugurio sórdido de gente de mal vivir. CHAPARRAZO: trago de vino. \|\| Chaparrón. CHARRADOR, CHARRADERA: charlatán, parlanchín, charlatana. CHARRAR: charlar (¡Qué pueblo! ¡Qué gente loca!, yo por lo tanto no charro...). CHASCARRILLO: anécdota ligera y picante, cuentecillo agudo o frase de sentido equívoco y gracioso. CHEPO: trozo de suela de cuero o goma, de forma circular o alargada, que se modelan los muchachos para jugar a las cartetas. Se lanzan contra éstas con el fin de sacarlas de una circunferencia que está dibujada con un clarión en el suelo. También pueden ser de hierro (una media herradura puede servir). CHICHA: familiarmente, carne comestible. \|\| Carne del cuerpo humano. CHICHARRA: cigarra, insecto hemíptero, de color obscuro, cabeza gruesa, ojos salientes, alas membranosas y abdomen cónico, en cuya base poseen los machos un aparato por medio del cual producen un sonido estridente y monótono. CHICHARRINA: calor excesivo. CHICHINABO: de chicha y nabo, de poca importancia, despreciable. CHICHORRITA: chicharrón, residuo de las pellas del cerdo, después de derretida la manteca. Se llama también así el residuo del sebo de la manteca de otros animales. CHIFLA, CHIFLO, CHUFLA: especie de silbato (...un hombre de gran talento que con su chifla tocaba.). \|\| Pichina. CHIFLADO: dícese de la persona que tiene algo perturbada la razón. CHIFLAR: silbar con la chifla, silbato, o imitar su sonido con la boca. CHIFLIDO, CHUFLIDO: silbido. CHIFORRIO: boca del botijo o porrón por la que se bebe. \|\| Figurativamente, pichina. CHIMENERA: chimenea. CHIRIBÍAS: persona que no vale para nada, sin oficio ni beneficio. CHIRIGOTA: cuchufleta, chanza. CHIROLA: tejo, pedazo pequeño de teja o cosa semejante (cualquier piedra plana) que se utiliza en diversos juegos (como el de clemes). CHIRONA: cárcel de presos (Ya está D. Luis en chirona...). CHISPA: borrachera. CHISPARSE: emborracharse. CHISQUE: eslabón para encender la yesca con el pedernal. \|\| Por extensión, cualquier tipo de mechero. CHISQUERO: encendedor de bolsillo. CHITO, CHITICO, CHITÓN: interjección familiar para imponer silencio. CHIVA: cría de la cabra, desde que no mama hasta que llega a la edad de procrear. \|\| Jugar a las chivas, jugar con canicas. CHIZA: chispa que sube chimenea arriba desde la lumbre. CHO: interjección para llamar a los perros. CHOPAR: mojarse, empaparse. CHORRITEAR, CHORRITIAR: chorrear a gotas. CHORRITÓN: chorreón, huella o mancha que deja el golpe o chorro de un líquido. CHOTO/A: cría de la cabra mientras mama. \|\| Estar como una chota, estar como una cabra. \|\| Coger un choto, lloradera con rabia. CHULLA: costilla de cerdo, de cordero, de cabra o de bovino, con una porción de carne adherida, que se come asada o frita, chuleta. CHUMBO: higo chumbo, fruto del nopal o higuera de Indias; es elipsoidal, algo mayor que un huevo de gallina, de corteza verde amarillenta y pulpa comestible; anaranjada, abundante, dulce y llena de semillas blancas y menudas. CHUSCO: pedazo de pan, mendrugo o panecillo. CIAZO: cedazo, instrumento compuesto de un aro y de una tela, por lo común de cerdas, más o menos clara, que cierra la parte inferior. Sirve para separar las partes sutiles de las gruesas de algunas cosas; como la harina, el suero, etc. CICATERO: mezquino, ruin, miserable, que escatima lo que debe dar. CINCHA: faja de cáñamo, lana, cerda, cuero o esparto, con que se asegura la silla o albarda sobre la cabalgadura, ciñéndola ya por detrás de los codillos o ya por debajo de la barriga y apretándola con una o más hebillas. CINDRIA: cimbra, armazón que sostiene el peso de un arco o de otra construcción, destinada a salvar un vano, en tanto no está en condiciones de sostenerse por sí misma. CIRUEJA: ciruela. CISCLA: cesta de esparto o caña, usada para proteger de golpes a los calderos de cobre en los que se cocinan las gachas. CLAREAR: dar claridad. \|\| Empezar a amanecer. \|\| Irse abriendo y disipando el nublado. CLARIÓN: pasta hecha de yeso mate y greda, que se usa como lápiz para dibujar en los lienzos imprimados lo que se ha de pintar, y para escribir en los encerados de las aulas. CLEMES: juego en el cual se traza en tierra una serie de casillas numeradas formando una figura, sobre las que se lanza un tejo o chirola y se salta sobre un pie. Juego semejante al sambori valenciano o infernáculo castellano. CLUECA: aplíquese a la gallina y otras aves cuando se echan sobre los huevos para empollarlos. CLUJIDO: crujido. CLUJIR: crujir. COCIOL: vasija de barro del tamaño de media tinaja que se usa entre otras cosas para trasegar el vino. COLACABALLO: clase de peinado. COLFA: hojas que cubren a las panojas. COLLEJA: hierba de la familia de las cariofiláceas, de cuatro a ocho decímetros de altura, con hojas lanceoladas, blanquecinas y suaves, tallos ahorquillados y flores blancas en panoja colgante. Es muy común en los sembrados y parajes incultos, y se come en algunas partes como verdura. COLLERA, COLLERÓN: collar de cuero o lona, relleno de borra o paja, que se pone al cuello a las caballerías o a los bueyes para que no les haga daño el horcate. COLORAO/DA: colorado, que tiene color. \|\| Que por naturaleza o arte tiene color más o menos rojo. COLORÍN: jilguero. CÓMODA: mueble con tablero de mesa y tres o cuatro cajones que ocupan todo el frente y sirven para guardar ropa. COMPRERO: comprador. COMPUERTA, MAMPUERTA: plancha fuerte de madera o de hierro, que se desliza por carriles o correderas, y se coloca en los canales, diques, etc., para graduar o cortar el paso del agua. CONCEJALA (IR DE): prestación personal para el municipio. CONOZGO: conozco, verbo conocer. CONTENTAR: satisfacer el gusto o las aspiraciones de alguien; darle contento. \|\| Darse por contento, quedar contento. \|\| Cansarse de algo. CONVITE: acción y efecto de convidar. \|\| Función y especialmente comida o banquete a que es uno convidado. COPÍN: interjección vulgar con el mismo significado que copón, pero más fina. COPÓN: copa grande de metal con baño de oro por dentro, en la que, puesta en el sagrario, se guarda el Santísimo Sacramento. \|\| Interjección vulgar de sorpresa, asombro, admiración... CORAR: cocerse demasiado los alimentos. CORBELLA: variante de hoz de hoja curva en plano distinto del mango usada especialmente para segar hierba y trabajar la huerta, hoz, segadora. CORBELLÓN: corbella grande colgada generalmente en un tabique junto a la cuadra para cortar hierba para las caballerías, podón. CORBELLOTE: corbella pequeña. CORBETERA: cobertera, pieza llana de metal o de barro, de forma generalmente circular, y con un asa o botón en medio, que sirve para tapar las ollas, etc. CORDIL: cordel, cuerda delgada. CORDIÓN, ACORDIÓN: acordeón. CORRENTIDA, ESCORRENTIDA: corrida corta y rápida, carrera. CORTAPICHAS: cortapicos, insecto ortóptero de dos centímetros de largo aproximadamente, cuerpo estrecho, de color negro, cabeza rojiza, antenas filiformes, élitros cortos, y a veces sin alas y élitros, y abdomen terminado por dos piezas córneas, móviles, que forman una especie de alicates. Es muy dañoso para las plantas. Todas sus especies son fitófagas. CORTEZÓN: costra al cicatrizar. COSCURRO,CASCURRO, CUSCURRO: mendrugo, pedazo de pan duro. COSTAL: saco grande de tela ordinaria, en que comúnmente se transportan granos, semillas u otras cosas. COSTALAZO: costalada, golpe que uno da al caer de espaldas o de costado. COTOLO: golpe en la cabeza, coscorrón. CRÍA: acción y efecto de criar a los hombres, o a las aves, peces y otros animales. \|\| Niño o animal mientras se está criando. \|\| Conjunto de hijos que tienen de un parto, o en un nido, los animales. CRIBA: cualquiera de los aparatos mecánicos que se emplean en agricultura para cribar semillas, o en minería para lavar y limpiar los minerales. CRIBAR: limpiar el trigo u otra semilla, por medio de la criba, del polvo, tierra, neguilla y demás impurezas. CUADRILLA: grupo de personas reunidas para el desempeño de algunos oficios o para ciertos fines. \|\| Pandilla, grupo de amigos que se suelen reunir para divertirse. CUALO/A: cuál, pronombre interrogativo. CUARTAL: medida de capacidad para áridos, cuarta parte de la fanega de Aragón, que equivale a cinco litros y seis decilitros. CUARTERÓN: cuarta parte de una arroba (...si se pudiera pesar pasaba del cuarterón...). CUARTILLA: medida de capacidad para áridos, cuarta parte de una fanega, equivalente a 1.387 centilitros aproximadamente. \|\| Medida de capacidad para líquidos, cuarta parte de la cántara. \|\| Garrafa de cuatro litros. \|\| Cuarta parte de una arroba. CUARTO DEL AMASADOR: lugar que se destinaba para amasar el pan o similares. CUBETA: cuba manual que usaban los aguadores. \|\| Cuba que usaba la gente del campo para llevar agua cuando salían al monte o iban a la trilla. CUCHARETA: renacuajo, cría de la rana. CUCHARÓN: cazo con mango, o cuchara grande, que sirve para repartir ciertos alimentos en la mesa y para ciertos usos culinarios. \|\| Palo usado para remover ciertas comidas y para amasar las gachas en el caldero una vez cocidas. CUESCO: pedo ruidoso. CULERO: especie de bolsa de lienzo que se pone a los niños en la parte posterior para su limpieza (...iros corriendo a casa y que os pongan el culero). DALLA: dalle, guadaña. DECÁLITRO: jarra con capacidad para diez litros. Se usaba, sobre todo, como medida de vino. DECAUVE, BECAUVE: modelo de furgoneta, y por extensión cualquier furgoneta. DEDIL: cada una de las fundas de cuero o de otra materia, que se ponen en los dedos para que no se lastimen o manchen. DELANTAL: prenda de vestir de varias formas que, atada a la cintura, usan las mujeres para cubrir la delantera de la falda, y por analogía, el que usan algunos artesanos, los criados, camareros y niños. \|\| Mandil, especie de delantal de cuero o tela fuerte de ciertos oficios. \|\| Prenda exterior de tela ligera que cubre el cuerpo desde el cuello hasta el muslo o la rodilla y que llevan los niños, empleados, dependientes, etc., para proteger la ropa en la escuela o en el trabajo. DENTAL: palo donde se encaja la reja del arado. \|\| Cada una de las piedras o hierros del trillo, que sirven para cortar la paja. DEQUE: después que. Luego que. DERRITIR: derretir. DESANCHE: ensanche. DESAPARTIR: separarse un matrimonio. DESAPEGAR: despegar. DESCUBIERTO: solar acotado por paredes de piedra que solían ser utilizados como corrales (Pero en cuanto desperté a un descubierto me fui...). DESEMBOZAR: quitar el emboce de un tubo. DESFARGALLAO/DA: desaliñado, de mala figura de tipo, ademanes, vestir... DESPAGAO/A: frustrado, chasqueado. DESPEPITARSE (POR): una cosa, mostrar vehemente afición a ella (D. Juan tanto te quiere que por ti se despepita). DESVENCIJARSE: aflojar, desunir, desconcentrar las partes de una cosa que estaban y debían estar unidas. \|\| Quebrarse, herniarse. DIARRERA: diarrea. DIJENDA, DIJIENDA: noticia escandalosa y sus comentarios. DIMONIO: demonio. DIÑARLA: morirse. DISPERTAR: despertar. DISPIERTO: despierto. DUCE: dulce. DUELO (HACER): tener algo en mucha estima, que nos cuesta desprendernos. EJIDO: campo común de todos los vecinos de un pueblo, lindante con él, que no se labra, y donde suelen reunirse los ganados o establecerse las eras. EMBASTAR: asegurar con puntadas de hilo fuerte la tela que se ha de bordar, pegándola por las orillas a las tiras de lienzo crudo clavadas en el bastidor, para que la tela esté tirante. \|\| Poner bastas a los colchones. \|\| Hilvanar. \|\| Tapar los huecos de una pared con una mano de cal. \|\| Poner bastos a las caballerías. EMBOCE: obstrucción de un conducto. EMBOZAR: obstruir un conducto. EMBUTIDERA: embutidora, máquina dedicada a embutir. EMPANTANAO/DA: desordenado. EMPANTANAR: detener, embarazar o impedir el curso de un trabajo o negocio. EMPAPUZAR: hacer comer demasiado a uno. \|\| Hartarse de comer o beber. EMPAREJAR: igualar la tierra, nivelarla. EMPASTRARSE: ensuciarse. EMPASTRE: desastre, suceso lamentable e inesperado. EMPEDÍN: roncha que le sale a uno en la cara. EMPEDRADO: guiso de arroz y judías pintas. \|\| Pavimento formado artificialmente de piedras. EMPIPARSE: emborracharse. EMPRENDER: acometer y comenzar una obra, un negocio, un empeño. \|\| Acometer a uno para importunarle, reprenderle, suplicarle o reñir con él. ENAGUA: prenda interior femenina que se usa debajo de la falda (Desde aquí verás el río y provista de una enagua te meterás en el agua...). ENANTES: antes, en un tiempo o lugar anterior. ENCAÑADURA: encañado, conducto hecho de caños, o de otro modo, para conducir el agua. \|\| Enrejado o celosía de cañas que se pone en los jardines para enredar y defender las plantas o para hacer divisiones. \|\| Caña del centeno entera, sin quebrantar, que sirve para henchir jergones y albardas. ENCAÑO: túnel por donde pasa el agua de la acequia. ENCASQUETAR: encajar bien en la cabeza el sombrero, gorra, boina, etc. \|\| Meter a uno algo en la cabeza, por lo común sin el debido fundamento. \|\| Pasarle un marrón a alguien. ENCOSTERAO/DA: inclinado, con pendiente. ENCULAR: poner en dirección o en marcha hacia atrás. ENDORMISCAO: adormilado. ENDORMISCARSE: adormilarse. ENDROGAO/DA: drogado. ENDROGARSE: drogarse, usar estupefacientes. ENEBRO: arbusto de la familia de las cupresáceas, de tres a cuatro metros de altura, con tronco ramoso, copa espesa, hojas lineales de tres en tres, rígidas, punzantes, blanquecinas por la cara superior y verdes por el margen y el envés; flores en amentos axilares, escamosas, de color pardo rojizo, y por frutos bayas elipsoidales o esféricas de cinco a siete milímetros de diámetro, de color negro azulado, con tres semillas casi ovaladas, pero angulosas en sus extremos. La madera es rojiza, fuerte y olorosa. ENGANCHAR: agarrar una cosa con gancho o colgarla de él. \|\| Poner las caballerías en los carruajes de manera que puedan tirar de ellas. \|\| Comenzar a trabajar. ENGANCHÓN: acción y efecto de engancharse o prenderse la ropa o caballera en un objeto punzante. \|\| Tener un enganchón; discutir o pelear con alguien. ENGAÑIFA: engaño artificioso con apariencia de utilidad. ENGARITARSE: trepar, encaramarse. ENGOLVER: envolver. ENGULLIR: tragar la comida atropelladamente y sin mascarla. ENJARETAR: hacer pasar por una jareta un cordón, cinta o cuerda. ENJUAGAR: limpiar la boca y dentadura con un líquido adecuado. \|\| Aclarar y limpiar con agua lo que se ha jabonado o fregado, principalmente las vasijas. \|\| Lavar ligeramente. ENJUAGUE: acción de enjuagar. ENJUGAR: quitar la humedad superficial de algo absorbiéndola con un paño, una esponja, etc. \|\| Limpiar la humedad que echa de sí el cuerpo; como las lágrimas, el sudor, etc., o la que recibe mojándose las manos, el rostro, etc. ENJUGAZADO/A: que se enjugaza. ENJUGAZAR: distraerse los muchachos jugando a alguna cosa. ENJUTO: participio de enjugar. \|\| Delgado, seco o de pocas carnes. \|\| Que ha perdido la humedad, por ejemplo la ropa. ENLUCIR,LUCIR: poner una capa de yeso o mezcla a las paredes, techos o fachadas de los edificios. ENRAMADA: adorno formado de ramas de árboles con motivo de alguna fiesta. \|\| Ramos floridos que ponen a las mozas la noche de los Mayos. ENRISTRAR: hacer ristras, por ejemplo de ajos. ENRUNAR: construir o solar con casquijo o escombros. \|\| Envolver con tierra. ENSOÑAR: tener sueños. ENSUNDIA: enjundia, gordura que las aves tienen en la overa, como la de la gallina, la pava etc. \|\| Unto y gordura de cualquier animal. ENTRADERO: entrada. ENTRIPARSE: tener el estómago lleno por haber comido o bebido demasiado. ENVASADOR: embudo grande por el cual se echan los líquidos en pellejos y toneles. ERA: espacio de tierra limpia y firme, algunas veces empedrado, donde se trillan las mieses. ESARMENTAR: sarmentar, coger los sarmientos podados. ESCACHURRAR, ESCACHUFLAR: aplastar o reventar. ESCAGAZAO/DA: figurativamente, cobarde. \|\| Ir de diarrea. ESCAGAZARSE: escagarruzarse, hacer de vientre involuntariamente. \|\| Acobardarse. ESCAMPAR,ESCAMPIAR: despejar, desembarazar un sitio. \|\| Aclararse el cielo nublado, cesar de llover. \|\| Extender un montón, una manta... ESCAPAO: escapado, con ciertos verbos de movimiento, muy deprisa. ESCARBAR: rayar o remover repetidamente la superficie de la tierra, ahondando algo en ella, según suelen hacerlo con las patas el toro, el caballo, la gallina, etc. \|\| Mondar, limpiar los dientes o los oídos sacando la suciedad introducida en ellos. \|\| Avivar la lumbre, moviéndola con la badila. \|\| Inquirir curiosamente lo que está algo encubierto y oculto, hasta averiguarlo. ESCARDAR: arrancar y sacar los cardos y otras hierbas nocivas de los sembrados. \|\| Separar y apartar lo malo de lo bueno para que no se confundan. ESCARFOLLAR: quitarle la carfolla a las almendras, nueces… ESCARMENTAR: corregir con rigor, de obra o de palabra, al que ha errado, para que se enmiende. \|\| Tomar enseñanza de lo que uno ha visto y experimentado en sí o en otros, para guardarse y evitar el caer en los mismos peligros. ESCARMIENTO: castigo, multa, pena. ESCASCARILLAR, ESCASCORAR: descascarillar, quitar la cascarilla. ESCLAFAR: quebrantar, estallar. \|\| Romper nueces, huevos... o soltar carcajadas. ESCLAFIDO: estallido. \|\| Ruido al esclafarse, romperse o quemarse una cosa. ESCOMPONER: descomponer, desordenar y desbaratar. \|\| Averiar, estropear, deteriorar. ESCOPETEAR, ESCOPETIAR: ir deprisa, como echando chispas. ESCOPLO: herramienta de hierro acerado, con mango de madera, de unos tres decímetros de largo, sección de uno a tres centímetros en cuadro, y boca formada por un bisel. ESCOSCAR: quitar la cáscara de algunos frutos. \|\| Agitarse por una molestia, comezón. \|\| Dormir (...lo metí en una pajera lo mismo que si estuviera escoscándose una mona...). ESCRIÑO: cesta o canasta fabricada de paja, cosida con mimbres o cáñamo, que se usa para recoger el salvado y las granzas de los granos. Los carreteros y boyeros los usan de tamaño reducido para dar de comer a los bueyes cuando van de camino. ESCULLAR: echar caldo o comida en escudillas. \|\| Plato de escullar; escudilla, vasija ancha y de forma de una media esfera, que se usa comúnmente para servir en ella la sopa y el caldo (...yo les quité a los amigos; yo miré debajo "escuillas"...). ESCUPIÑADA, ESCUPIÑAZO: escupitajo. ESCUSAR: no gastar, ahorrar. ESGANGLILLAO/DA: persona mal hecha y de poca traza. ESGARRO: desgarro. ESGRANAR: desgranar, quitar el grano. ESGUADILLAR: fastidiarse, romperse alguna cosa, hacerse mal en alguna parte del cuerpo. ESGUADILLAO/DA: desarmado, estropeado. ESLAVACIAO/A: deslavazado, insubstancial, insulso. ESLOMAO/DA: deslomado. ESLOMAR: deslomar. ESMAYAR: desmayar. ESMIRRIAO/DA: esmirriado, flaco, extenuado, consumido. ESMOCHAR: desmochar, quitar, cortar, arrancar o desgajar la parte superior de una cosa, dejándola mocha. ESMOLER: charrar sin parar, darle a la lengua. ESMORRAR,ESMORRILLAR: romper los morros o el borde de una vasija. ESMORRILLAO/DA: roto por el borde. ESNUCAR: desnucar, causar la muerte a una persona o animal por un golpe en la nuca. ESPABILAO/DA: despabilado, dícese del que está libre de sueño, en especial del que está desvelado en la hora que debía dormir. \|\| Figurativamente, vivo y despejado. ESPACHAR: despachar, despedir, alejar o apartar de sí a una persona. \|\| Atender el tendero o dependiente a los clientes. ESPANAO/A: muerto de hambre. ESPANZURRAR: despanzurrar, reventar una cosa que está rellena, esparciendo el relleno por fuera. ESPARTEÑA, ESPARDEÑA:especie de alpargata de cuerda de esparto. ESPEDRIEGA, ESPERIEGA: manzana aplastada, dura y de buen sabor, que aguanta mucho tiempo y que es típica del Rincón. ESPELLEJAR: despellejar. ESPIAZAR: despedazar. ESPINAZO: columna vertebral. ESPIZCAR: cortar a trozos. ESPLIGO: espliego, mata de la familia de las labiadas, de cuatro a seis decímetros de altura, con tallos leñosos, hojas elípticas, casi lineales, enteras y algo vellosas, flores azules en espiga, de pedúnculo muy largo y delgado, y semilla elipsoidal de color gris. Toda la planta es muy aromática, y principalmente de las flores se extrae un aceite especial muy usado en perfumería. ESPOLSAR: sacudir el polvo. ESPORRINADO/A: lo que crece rápidamente, se suele aplicar a los críos que se hacen altos y fuertes en poco tiempo. ESPORRINAR, ESPORRINIAR: crecer de la noche a la mañana. ESPORTILLAR: desportillar, deteriorar o maltratar una cosa, quitándole parte del canto o boca y haciendo portillo o abertura. ESPUERTA: especie de cesta de esparto, palma u otra materia, con dos asas, que sirve para llevar de una parte a otra escombros, tierra u otras cosas semejantes. ESPUNTAR: despuntar. ESQUILA: cencerro en forma de campana para el ganado. ESQUILAR: cortar el pelo, vellón o lana de los ganados y otros animales. ESRIÑONAR: desriñonar. ESTAJO: destajo. ESTENAZAS: tenazas. ESTERA: tejido grueso de esparto, juncos, palma, etc, o formado por varias pleitas cosidas, que sirve para cubrir el suelo de las habitaciones y para otros usos. \|\| Dar más ostias que a una estera, pegar una paliza a alguien. ESTERCOLERO: lugar donde se recoge el estiércol. \|\| Lugar muy sucio. ESTEVA: pieza corva y trasera del arado, sobre la cual lleva la mano el que ara, para dirigir la reja y apretarla contra la tierra. \|\| Madero curvo que en los carruajes antiguos sostenía en sus extremos las varas y se apoyaba por el medio sobre la tijera. ESTIJERAS: tijeras. ESTOMIZADO/A: deshecho, roto. ESTOMIZAR: deshacer los terrones, hacer añicos una cosa. ESTOZOLAO/DA: desnucado. ESTOZOLAR: estozar, desnucar, romper la cerviz. ESTRENAS: dádiva, alhaja o presente que se da en señal y demostración de gusto, felicidad o beneficio recibido. \|\| Dinero que se da a los jóvenes en Navidad. ESTRIAR: seleccionar o separar cada clase de cosas. ESTRONCHINAR: cortar a trozos. ESTROPICIO: destrozo, rotura estrepitosa, por lo común impremeditada, de cosas por lo general frágiles. ESTROZA: destrozo. ESTRUIDES, ESTRÉVEDES, ESTRUEDES, ESTRUDES, YERRES: trébedes, aro o triángulo de hierro con tres pies, que sirve para poner al fuego sartenes, peroles, etc. ESVARAR: desbarar, resbalar. ESVARINAR: esvarar. ESVARÓN, ESVARINAZO: acción y efecto de esvararse; resbalón. FACA: cuchillo corvo. \|\| Cualquier cuchillo de grandes dimensiones y con punta, que suele llevarse envainado en una funda de cuero. FALCA: cuña, pieza de madera o metal en forma de ángulo diedro y agudo. FALCAR: asegurar con cuñas. FANEGA: medida de capacidad para áridos que, según el marco de Castilla, tiene 12 celemines y equivale a 55 litros y medio; pero es muy variable según las diversas regiones de España. \|\| Porción de granos, legumbres, semillas y cosas semejantes que cabe en esa medida. \|\| Espacio de tierra en que se puede sembrar una fanega de trigo. \|\| Medida agraria que, según el marco de Castilla, contiene 576 estadales cuadrados y equivale a 64 áreas y 596 miliáreas. Esta cifra varía según las regiones. FANFARRIA: baladronada, bravata, jactancia. FARFALLOSO/A: tartamudo o tartajoso. FATEAR: olfatear. FATO: olfato. FLORECER: echar flor. \|\| Hablando de algunas cosas, como el queso, pan, etc., ponerse mohosas. FOLASTERO: forastero. FORCATE: arado con dos varas o timones para que tire de él una sola caballería. FRAGUA: fogón en que se caldean los metales para forjarlos, avivando el fuego mediante una corriente horizontal de aire producida por un fuelle o por otro aparato análogo. \|\| Taller donde está instalado este fogón. FRIR: freír. FRITADA: conjunto de cosas fritas. FRITO (EL): fritada que se hace una vez se han secado las longanizas, morcillas y demás embutido de la matanza para posteriormente hacer la conserva en orzas llenas de aceite de oliva. FUCHINA: huída, escapada. FUELLE: instrumento para recoger aire y lanzarlo con dirección determinada, que esencialmente se reduce a una caja con tapa y fondo de madera, costados de piel flexible, una válvula por donde entra el aire y un cañón por donde sale cuando, plegándose los costados, se reduce el volumen del aparato. FUNDIR (EL DINERO): gastar todo el dinero o patrimonio. FÚRBOL: fútbol. FUS: interjección para indicar a alguien que se aparte o se vaya. GABÁN: capote con mangas, y a veces con capilla, y que se hacía por lo regular de paño fuerte. \|\| Abrigo, prenda de vestir. GABINA: cabina telefónica o de cualquier vehículo. GACHAMIGA: gachasmigas, especie de migas hechas con harina en vez de pan desmenuzado. GACHAPAZO: costalada, caída violenta. GACHAS: comida compuesta de harina con agua y sal que se cuece en un caldero de cobre y que una vez cocida se liga con un cucharón hasta hacer una masa compacta, la cual admite un acompañamiento variado; sardinas saladas, bacalao, pimientos, magro de cerdo, caracoles, conejo etc., y salsas como el ajoaceite. Es la comida típica de los pueblos del Rincón. GALÁN: hombre de buen semblante, bien proporcionado y airoso en el manejo de su persona. GALIPUENTE: gallipuente, especie de puente sin barandas, que se hace en las acequias para comunicación de los campos; suele ser de cañas cubiertas de césped. GALLINAZA: excremento o estiércol de las gallinas. GAMELLA: artesa que sirve para dar de comer y beber a los animales, para fregar, lavar y otros usos. \|\| Arco que se forma en cada extremo del yugo que se pone a los bueyes, mulas, etc. GAÑOTE: garguero o gaznate. \|\| De gañote, de gorra. GARBA: gavilla de mieses. GARBÓN: haz pequeño de leña menuda usada para los hornos. GARCEARSE: torcerse la madera por el peso o la humedad. GARDACHO, HARDACHO, LARDACHO: lagarto, reptil. GARGANCHÓN: garguero, tráquea. GARLITO (CAER EN EL): caer en el lazo, en la red, en la emboscada (Veo que he caído, ¡ay de mí!, por tu amor en el garlito). GARRA: mano o pie del animal, cuando están armados de uñas corvas, fuertes y agudas; como en el león y el águila. \|\| Mano o pierna del hombre. \|\| Tener buenas garras, tener buenas piernas. GARRAPITAL: terreno de pocas dimensiones, garrucho. GARREAR, GARRIAR: moverse mucho. GARRIADA: paso grande (y al momento os desmayasteis dando sais u ocho garriadas...). GARRIALTO: persona alta, de piernas largas. GARROFA: algarroba. GARRÓN: extremo de la pata del conejo, de la res y otros animales, por donde se cuelgan después de muertos. \|\| Hueso del jamón una vez ya se ha comido. \|\| Meter la pata hasta el garrón, meter la pata, intervenir en alguna cosa con dichos o hechos inoportunos. GARROTA: garrote. \|\| Cayado. GARROTILLO: palo corvo que se usa para dar el nudo al vencejo sin lastimarse los dedos al atar los haces de mies. GARRUCHA: polea. GARRUCHERA: terreno aún más pequeño que un garrucho o garrapital. GARRUCHO: terreno de pocas dimensiones, garrapital. GASÓN: terrón muy grande que queda sin desmenuzar por el arado. GATERA: agujero hecho en pared, tejado o puerta para que puedan entrar y salir los gatos, o con otros fines. GAVETA: recipiente menudo y redondo, que sirve para dar de comer a los animales, para fregar, amasar o para otros usos, dornajo. GAVILLA: conjunto de sarmientos, cañas, mieses, ramas, hierba, etc., mayor que el manojo y menor que el haz. GAYATA: cayada, cayado , bastón corvo rústico. GAYATO: cayado, palo o bastón corvo por la parte superior. Suelen usarlo los pastores para prender y retener las reses. \|\| Figurativamente, persona muy alta y recia. GAYATÓN: almeza, latón, fruto del almez. Es una drupa comestible redonda, como de un centímetro de diámetro, negra por fuera, amarilla por dentro y con el hueso también redondo. GAYATONERO: almez, latonero, árbol de la familia de las ulmáceas, de unos 12 a 14 metros de altura, tronco derecho de corteza lisa y parda, copa ancha, hojas lanceoladas y dentadas de color verde oscuro, flores solitarias, y cuyo fruto es la almeza. \|\| Madera de este árbol. GAZNATE: garguero, parte superior de la tráquea. GAZPACHO: especie de migas que las gentes del campo hacen de la torta cocida en le rescoldo o entre las brasas. GOBANILLA: muñeca, parte del cuerpo humano en donde se articula la mano con el antebrazo. GOLER: oler. GOLVER: volver. GOMITAR: vomitar. GORRINERA: pocilga, cochiquera. GORRINO: cerdo, puerco, cochino (...al mismo dueño un gorrino que valía un dineral...). \|\| Familiarmente, ombligo. \|\| Persona desaseada o de mal comportamiento en su trato social. GOSETEAR: alcahuetear, curiosear. GOSETERO/A: alcahuete, curioso. GRADA: instrumento de madera o de hierro, de figura casi cuadrada, a manera de unas parrillas grandes, con el cual se desmenuza y allana la tierra después de arada, para sembrarla. GRAJO: ave muy semejante al cuervo, con el cuerpo de color violáceo negruzco, el pico y los pies rojos y las uñas grandes y negras. \|\| Figurativamente, persona charlatana. GRAMA: planta herbácea de la familia de las gramíneas que se cría por dentro de los campos sembrados y es muy tenaz y mala de eliminar. GRILLADO/A: familiarmente, chiflado. GRILLARSE: entallecer el trigo, las cebollas, ajos y cosas semejantes. GRISALTO: bisalto, guisante. GRUMO: conjunto de cosas apiñadas y apretadas entre sí. Por ejemplo grumo de coliflor o de uvas. GRUÑÓN, GRIÑON: ciruela. GUA: hoyito que hacen los muchachos en el suelo para jugar tirando en él bolitas o canicas. \|\| Nombre de este juego. GUAIMAR: llorar. GUAINA: boina. GUANTAZO: golpe que se da con la mano abierta. GUARÍN: lechoncillo, el último nacido en una lechigada. \|\| Cariñosamente, el niño más pequeño de la casa. GUARNECERSE: guarecerse. GUCHILLO: cuchillo. GÜENO: bueno. GÜEÑA: embutido compuesto de las vísceras del cerdo, excepto el hígado, y algunas carnes gordas de desperdicio de los demás embutidos, picado todo y adobado con ajos, pimentón, pimienta, clavo, sal y otras especias (... catorce vueltas de güeñas y vino de Valdepeñas). GÜERO: huero, huevo huero, el que por no estar fecundado por el macho no produce cría, aunque se echa a la hembra clueca. GUIJA: tito, almorta. GUIÑOTE: juego de naipes, variante del tute. Se canta con el rey y la sota, en vez de con el rey y el caballo. GUIPAR: ver, percibir, descubrir. GUISOPO: hisopo, utensilio usado en las iglesias para dar o esparcir agua bendita, consistente en un mango de madera o metal, con frecuencia de plata, que lleva en su extremo un manojito de cerdas o una bola metálica hueca y agujereada, en cuyo interior hay alguna materia que retiene el agua. \|\| Manojo de ramitas que se usa con el mismo fin, como lo autoriza o manda la liturgia en algunas bendiciones solemnes. GUISOTE: guisado ordinario, hecho con poco cuidado. GUIZQUE: aguijón de ciertos animales. \|\| Familiarmente, persona que le gusta chinchar y fastidiar. GURIPA: golfo, pillo. GUSAMIENTO: gusaniento, que tiene gusanos. HACHO: hacha pequeña de cortar. HACHUELO: hachuela, hacha pequeña. HAIGA: haya (del verbo haber). HALA: interjección que se emplea para infundir aliento o meter prisa. \|\| ¡Hala a cascala!, mandar a alguien a paseo. HALDA: regazo o enfaldo de la saya. HATO: pequeño ajuar para el uso preciso y ordinario. \|\| Cargar el hato, emborracharse. HELARIZO/A: heladizo, persona friolera. HICIENDO: haciendo (verbo hacer). HIJUELA: cada uno de los canales o regueros pequeños que conducen el agua desde una acequia al campo que se ha de regar, y escurren el sobrante a otros canales de evacuación. HILACHO: pedazo de hilo que se desprende de una tela. HILERA: orden o formación en línea de un número de personas o cosas. HINAJADO: adobo con hinojo, vinagre, ajo y especias utilizado para dar sabor a la carne antes de cocinarla. HOGAÑO: en este año, en el año presente. \|\| En esta época, a diferencia de antaño, en época anterior. HONCETE: hocete, corbella pequeña que se usa para labores del campo, como cortar uva. HORCA: palo que remata en dos o más púas hechas del mismo palo o sobrepuestas de hierro, con el cual los labradores hacinan las mieses, las echan en el carro, levantan la paja y revuelven la parva. \|\| Palo que remata en dos puntas y sirve para sostener las ramas de los árboles, armar los parrales, etc. HORCATE: arreo de madera o hierro, en forma de herradura, que se pone a las caballerías encima de la collera, y al cual se sujetan las cuerdas o correas de tiro. HORCÓN: horca grande de los labradores. \|\| Palo para sostener las ramas de los árboles. HORQUETA, HORQUILLA: horca. \|\| Horcón para sostener las ramas de los árboles. IGUALA: convenio entre médico y cliente por el que aquél presta a éste sus servicios mediante una cantidad fija anual en metálico o en especie. INDIANO: conejo de Indias. INDICIÓN: inyección. INDIZCAR: inducir a enfado. INFLAR: hinchar. \|\| Inflar a alguien, pegarle una paliza. INTIERRO: entierro. INVITE: convite, invitación. JABALÍN: jabalí. En plural, jabalines. JALBEGAR, FALDEGAR: enjalbegar, blanquear las paredes con cal, yeso o tierra blanca. JALBIEGUE: jalbegue, blanqueo de las paredes hecho con cal o arcilla blanca. JARETA: pleita de cinco ramales. JEDREA, JADREA: ajedrea, planta de la familia de las labiadas, de unos tres decímetros de altura, muy poblada de ramas y hojas estrechas, algo vellosas y de un verde oscuro; es muy olorosa; se cultiva para adorno en los jardines y se usa en infusión como estomacal. Se suele poner en la tinaja de las olivas para darles sabor. JEME: distancia que hay desde la extremidad del dedo pulgar a la del índice, separado el uno del otro todo lo posible. \|\| Rostro o talle de mujer, palmito. JIPIAJO: escupitajo. JOLÍN: interjección de asombro o queja, caramba. JOVENZANO: muchacho joven. JUSTILLO: prenda interior sin mangas, que ciñe el cuerpo y no baja de la cintura. LAMINERO: goloso, aficionado al dulce. LAPICERO: lápiz, barrita de grafito. LEBRILLO: vasija de barro vidriado, de plata y otro metal, más ancha por el borde que por el fondo, y que sirve para lavar ropa, para baños de pies y otros usos. LEVA: porción de tierra que se arranca de una vez con la azada. LINGOTAZO: trago de bebida alcohólica. LIVIANO: de poco peso. \|\| Pulmón; principalmente el de las reses destinadas al consumo (...bien seguro lo sabéis puesto que de mí tienes el alma y hasta el liviano...). LLADRE: persona que roba, ladrón (¡Yo no soy suegro de un lladre!). LLANDA: hojalata para cocer al horno pastas finas, asar cacao, almendras, etc., lata. LLUECA: dícese del ave que está para empollar, clueca. LLUVISNIAR: lloviznar, caer lluvia menuda. LOMILLO: en la carne de los animales de matadero, la parte muscular entre las costillas y el lomo, solomillo. MACHO: mulo, híbrido de asno y yegua, o de caballo y asna. MACHOTE: hombre vigoroso, bien plantado, valiente. MADALENA: magdalena, bollo pequeño, hecho con los mismos materiales que el bizcocho de confitería, pero con más harina y menos huevo. MAGRA: lonja de jamón. MAGRO: jamón. \|\| Carne magra del cerdo próxima al lomo. MAJADA: lugar donde se recoge de noche el ganado y se albergan los pastores. \|\|Ir de majada; dormir en el monte. MAJANO: montón de cantos sueltos que se forma en las tierras de labor o en las encrucijadas y división de términos. MALACATÓN: melocotón. MALVAR: corromper o hacer mala a una persona o cosa (...y hasta voy a sospechar que me malvaron el vino...). MANCHURREAR, MANCHURRIAR: mancharse, generalmente con aceite. \|\| Ir manchando o esparciendo algo al andar. MANDIL: prenda de cuero o tela fuerte, que, colgada del cuello, sirve en ciertos oficios para proteger la ropa desde lo alto del pecho hasta por debajo de las rodillas. \|\| Prenda atada a la cintura para cubrir la falda, delantal. MANDUCA, MANDUNQUE: comida o manducatoria. MANGANTE: que roba. \|\| Sinvergüenza, persona despreciable sin oficio ni beneficio. MANGLANA, MANGRANA: granada, fruto del granado. MANGUITO: media manga de punto que usaban las mujeres ajustada desde el codo a la muñeca. MANTA: cubierta que sirve de abrigo a las caballerías. \|\| Pagar la manta; patente, convite a los mozos del pueblo del forastero que corteja a una moza. MANTECA: gordura de los animales, especialmente la del cerdo. \|\| Gordura del cuerpo humano. \|\| Producto obtenido por el batido, amasado y posterior maduración de la crema extraída de la leche de vaca o de otros animales. Suele designarse con el nombre del animal que produce la leche. \|\| Nata de la leche. MANTELLINA: mantilla de la cabeza. MANZANILLA: hierba de la familia de las compuestas, con tallos débiles, comúnmente echados, ramosos, de dos a tres decímetros de longitud; hojas abundantes partidas en segmentos lineales, agrupados de tres en tres, y flores olorosas en cabezuelas solitarias con centro amarillo y circunferencia blanca. \|\| Flor de esta planta. \|\| Infusión de esta planta. \|\| Infusión de esta flor, que se usa mucho como estomacal, antiespasmódica y febrífuga. \|\| Aceituna manzanilla. \|\|Cada uno de los botones redondos y forrados de tela con que solía abrocharse la ropilla. MAÑOSO/A: que tiene maña, destreza. MARDANO: carnero padre. MARGARITA: magdalena, dulce. MARIGATO: ortiga, hierba urticácea dioica, de tallos prismáticos, hojas agudas, aserradas, cubiertas, lo mismo que los tallos, de pelos urentes; flores verdosas en racimos colgantes, y fruto seco y comprimido. MÁRREGA: tela de jergones y sacos, márfega. \|\| Jergón de paja, hierba u hoja sin bastas. MARTINGALA: artimaña, artificio para engañar. MASCAR: partir y triturar algo con la dentadura. \|\| Triturar la comida con la dentadura torpemente. \|\| Mascullar. MASERA: artesa grande que sirve para amasar. \|\| Piel de carnero o lienzo en que se amasa la torta. \|\| Paño de lienzo con que se abriga la masa para que fermente. MATACABRAS: viento norte fuerte. MATORRA: coscoja, árbol achaparrado semejante a la encina, en el que con preferencia vive el quermes que produce el coscojo. MATUJOS: dulces que se preparan para comer en fiestas señaladas; principalmente, rolletes, mantecados y margaritas. \|\| Matojos, matorral. MAYOS: fiesta casi desaparecida que se celebra la última noche de abril en el que se hace un sorteo para emparejar a los solteros y solteras del pueblo. Los mozos más agraciados celebraban su suerte poniendo enramadas a las puertas de las casas de las mozas y les cantaban con más empeño que acierto, la mayoría de las veces. Antiguamente, la noche acababa con un gran baile en honor de las parejas resultantes, y no era de extrañar que muchos mozos sobornaran con vino a los quintos (que eran los encargados de realizar el sorteo) para conseguir a la moza que rondaban. MAZA (DEL GORRINO):jamón sin curar, se aplica a los cuartos traseros del gorrino, no a las paletillas. MEADINA MORRAL: talego que contiene el pienso y se cuelga de la cabeza de las bestias, para que coman cuando no están en el pesebre. \|\| Saco que usan los cazadores, soldados y viandantes, colgado por lo común a la espalda, para echar la caza, llevar provisiones o transportar alguna ropa. \|\| Hombre zote y grosero. MORRERA: erupción en los labios. MOSQUERO: ramo o haz de hierba o conjunto de tiras de papel que se ata a la punta de un palo para espantar las moscas, o se cuelga del techo para recogerlas y matarlas. \|\| Fleco de correíllas o cordones que se pone en las cabezadas y jáquimas para que las caballerías se espanten las moscas. MOSTRO: monstruo. MOTOSIERRO: motosierra. MOZO: joven. \|\| Célibe, soltero. \|\| Puntal de una cosa expuesta a caerse, tentemozo. MUDA: conjunto de ropa que se muda de una vez; se refiere normalmente a la ropa interior. MUDAR: ponerse otra ropa o vestido, dejando el que antes se llevaba puesto. MULETÓN: tela gruesa, suave y afelpada, de algodón o lana. MUNCHO: mucho (¿No os produce compasión que el valiente en munchas millas se postre a vos de rodillas...?). MURGA: molestar con palabras o acciones que causan hastío por prolijas o impertinentes. Lata, molestia. NEVASCO: nevasca, ventisca de nieve. NEVUSQUEAR, NEVUSQUIAR: nevar poco, más bien con viento. NIQUITOSO: dengoso, melindroso, minucioso. NO CAL, NO ES MENESTER: no es necesario. NOGUERA: nogal (Y esos pájaros que cantan encima de esas nogueras...). NONGANIZA: longaniza. NUBLO: cubierto de nubes. ÑUDO: nudo. OBISPO: estómago del gorrino relleno de pasta de morcilla, obispillo. ODO, ODER: interjección de enfado, irritación, asombro, etc. Se evita la expresión malsonante al omitir la jota inicial de la palabra de la que deriva. OJERIZA: odio o mala voluntad contra uno. OJETE: abertura pequeña y redonda, ordinariamente reforzada en su contorno con cordoncillo o con anillos de metal, para meter por ella un cordón o cualquier otra cosa que afiance. \|\| Agujero redondo u oval con que se adornan algunos bordados. \|\| Ano. OLORINA: olor desagradable. OMBRÍA: umbría, parte del terreno donde apenas toca el sol. ONCEJO: vencejo, pájaro. ONTINA: planta de la familia de las compuestas, con tallos de cuatro a seis decímetros de altura, erguidos, leñosos, cubiertos de hojas pequeñas, aovadas y carnosa. Las flores nacen en racimos, en la extremidad de los vástago, y son amarillentas y sumamente pequeñas. Toda la planta exhala un olor agradable. ORAJE: estado del tiempo, temperatura, etc. OREAR: dar el viento en una cosa, refrescándola. \|\| Dar en una cosa el aire para que se seque o se le quite la humedad o el olor que ha contraído. OREJERA: cada una de las dos piezas de la gorra o montera que cubren las orejas y se atan debajo de la barba. \|\| Cada una de las dos piezas o palos que el arado común lleva introducidos oblicuamente a uno y otro lado del dental y que sirve para ensanchar el surco. Modernamente estas piezas se hacen de hierro. ORZA: vasija vidriada de barro, alta y de asas pequeñas, que sirve por lo común para guardar conserva. OSCUA: interjección de enfado, irritación, asombro, etc. OSTIEN: interjección de enfado, irritación, asombro, etc. OVILLO: bola o lío que se forma devanando hilo, algodón, seda, lana, etc. \|\| Cosa enredada y de figura redonda. \|\| Montón o multitud confusa de cosas, sin trabazón ni arte. PA: para (Ese será de Aragón, pero ya lleva "pa" rato). PACHORRA: flema, tardanza, indolencia. PADER: pared. En plural, paderes. PAECER, PAICER: parecer (...paecen hijos de Colás cuando están junto a la estufa). PAJERA: pajar pequeño que suele haber en las caballerizas para servirse prontamente de paja (...lo metí en una pajera lo mismo que si estuviera escoscándose una mona...). PAJUZO: pajuz, paja a medio pudrir y desechada de los pesebres. \|\| Paja muy menuda que los labradores abandonan en la era y destinan para estiércol. PALANCANA: jofaina, palangana. PALIO: especie de dosel colocado sobre cuatro o más varas largas, bajo el cual se lleva procesionalmente el Santísimo Sacramento, o una imagen. Lo usan también los jefes del Estado, el Papa y otros prelados. PALMOTADA: palmada fuerte. PAMPLINA: agasajo excesivo, más o menos fingido. PAMPLINERO/A: propenso a decir pamplinas. PANDERO: lata grande de conserva que, una vez vacía, se reutiliza para llevar la comida a los animales de corral. \|\| Familiarmente, culo. PANDORMIDO: torta, mona de Pascua pero sin huevo, pan quemado. PANIZO: maíz. PANOCHA: panoja. PANOJA: Samuel del maíz, del panizo o del mijo. PAPELORIO: fárrago de papel o papeles. PAQUINESTO: por aquí. PARALÍS (UN): una parálisis. PARANZA: parada que se le hace al agua con tierra para desviar su curso al regar. PARIHUELA: artefacto compuesto de dos varas gruesas con unas tablas atravesadas en medio donde se coloca la carga para llevarla entre dos. PARTICIÓN: división o repartimiento que se hace entre algunas personas, de hacienda, herencia o cosa semejante. PÁRTIME: párteme, imperativo del verbo partir. PARVA: mies tendida en la era para trillarla, o después de trillada, antes de separar el grano. PATATÚS: desmayo, lipotimia. PECATOSO: pecoso, que tiene pecas. PEDIÓDICO: periódico. PEINETA: peine convexo que usan las mujeres por adorno o para asegurar el peinado. PEJIGUERA: cualquier cosa que sin traernos gran provecho nos pone en problemas y dificultades. PELADILLA (SER UN): figurativamente, ser un descarado, un atrevido. PENDÓN: divisa o insignia usada por las iglesias y cofradías para guiar las procesiones. \|\| Persona de vida irregular y desordenada. PERILLÁN: persona pícara, astuta. PERNIL: pierna de gorrino, jamón (Siete perniles serranos, quince quilos de tocino,...). PERRAS: dinero, riquezas (Quien cumplió con su deber se marcha a lejanas tierras con el puñado de perras que ganó). PESCOZÓN: golpe que se da con la mano en el pescuezo o en la cabeza. PESCUEZO: parte del cuerpo animal o humano desde la nuca hasta el tronco. PESCUÑO, PEZCUÑO: cuña gruesa y larga con que se aprieta la esteva, reja y dental que tiene la cama del arado. PÍA: calce para las ruedas. PIAR: poner un calce u obstáculo a las ruedas. PIAZO: pedazo. PICAPORTE: instrumento para cerrar de golpe las puertas y ventanas. \|\| Llamador, aldaba. PICARAZA: urraca. PICHINA: picha, pene, miembro viril. PICOLETA: piqueta de albañil. PIDIR: pedir. PIEJO: piojo. PILLO, PARAO (JUGAR AL):juego de muchachos consistente en atraparse unos a otros. PIPIRIGALLO: planta herbácea vivaz, de la familia de las papilionáceas, con tallos torcidos, de unos cuatro decímetros de altura; hojas compuestas de un número impar de hojuelas enteras y elípticas; flores encarnadas, olorosas, en espigas axilares y cuyo conjunto semeja la cresta y carúnculas del gallo, y fruto seco, cubierto de puntitas y con una sola semilla. Es común en España, se considera como una de las plantas mejores para prados, y una de sus variedades se cultiva en los jardines por la belleza de la flor. PISAZO: pisotón. PISPAR: robar, hurtar. PISTO: fritada de pimientos, tomates, huevo, cebolla o de otros alimentos, picados y revueltos. PITO: instrumento pequeño que produce un sonido agudo cuando se sopla en él, silbato. \|\| Dicho de personas, tieso, robusto. \|\| Bien de salud, despabilado. PITUSO/A: pequeño, gracioso, refiriéndose a los niños. PIZCAR: pellizcar en la piel. \|\| Tomar una porción mínima de una cosa. PIZCO, PISCO: pellizco en la piel. \|\| Porción mínima que se toma de una cosa. PLANTEL: criadero de plantas. PLEGAR: doblar o hacer pliegues. \|\| Acabar o dejar el trabajo y marcharse. \|\| Coger alguna cosa de tierra. \|\| Coger, atrapar a alguien (¡Oh Centellas, mal amigo, si te pudiera plegar...). PLEITA: faja o tira de esparto trenzado en varios ramales, o de pita, palma, etc., que cosida con otras sirve para hacer esteras, sombreros, petacas y otras cosas. POQUE, PIUQUE: puede que. PORTERA: compuerta para regar. PORTILLO: abertura que hay en las murallas, paredes o tapias. \|\| Postigo o puerta chica en otra mayor. \|\| Mella o hueco que queda en una cosa quebrada; como plato, escudilla, etc. POYATA: vasar o anaquel que sirve para poner vasos y otras cosas. \|\| Repisa. POZA: charca o concavidad en que hay agua detenida. \|\| Sitio o lugar donde el río es más profundo. POZAL: cubo o zaque con que se saca el agua del pozo. PRAU: expresión que se usa para indicar a alguien, que ya es suficiente o bastante. PREBERA, PEBRERA, PRIBERA: pimiento pequeño muy picante, guindilla. PREPALO: barra para apalancar. PRETAR: apretar. PRETO: prieto, apretado, ajustado, ceñido, estrecho, duro, denso. \|\| Mísero, escaso, codicioso. PRISCO, PRISQUILLA: fruto del albérchigo, variedad del melocotonero, es de tamaño vario, aunque por lo general de unos seis centímetros de diámetro. Su carne es recia, jugosa y de color amarillo muy subido, y su piel amarillenta también, tiene una mancha sonrosada muy encendida por la parte que más le da el sol. PROBATINA: esfuerzos o pruebas para alcanzar algo difícil. PUANDE: por donde. PUAQUÍ: por aquí. PUCHERO: vasija de barro y de otros materiales, con asiento pequeño, panza abultada, cuello ancho, una sola asa junto a la boca. Por extensión, se llaman así otras vasijas. \|\| Especie de cocido, como el cocido español. \|\| Alimento diario y regular. PUDRÍO/A: podrido. PUDRIR: podrir. PUE: puede (...tengamos buena la mesa y por mí ya "pue" nevar). PUEQUE: puede que. PUGA: púa, vástago de un árbol, que se introduce en otro para injertarlo. PUNCHA: púa, espina, punta delgada y aguda. PUNCHAR: picar, punzar. PUNTILLA: encaje generalmente estrecho que forma ondas o picos en una de sus orillas y que se pone como adorno en el borde de pañuelos, toallas, vestidos, etc. PUNZÓN: instrumento de hierro o de otro material que remata en punta. PUSIENDO: poniendo, verbo poner. QUEMAZO: quemadura. QUEMESÍO: que me sé yo. QUERAR: carcomer. QUIA: voz familiar con que se denota incredulidad o negación. QUINCALLA: conjunto de objetos de metal, generalmente de escaso valor; como tijeras, dedales, imitaciones de joyas, etc. QUINQUÉ: lámpara de mesa alimentada con petróleo y provista de un tubo de cristal que resguarda la llama. QUINQUILLERO, QUINCALLERO: persona que fabrica o vende quincalla. QUISIENDO: queriendo, gerundio del verbo querer. RAMAL: ronzal asido al cabezón de la bestia (...un pollino con su albarda y su ramal...). RAMBLA: lecho natural de las aguas pluviales cuando caen copiosamente. \|\| Suelo por donde las aguas pluviales corren cuando son muy copiosas. RANCHERO: persona que guisa el rancho y cuida de él. RANCHO: comida que se hace para muchos en común, y que generalmente se reduce a un solo guisado. RAQUETAS (JUGAR A LAS): jugar a frontenis. RASERA: paleta de metal, por lo común con varios agujeros, que se emplea en la cocina para volver los fritos y para otros fines. RASGUÑÓN: rasguño grande. RASMIA: raspón de la uva, del pescado. RASMIAZO: arañazo. RASMIÓN (DE): de pasada, de refilón. RASO: plano, liso, libre de estorbos. \|\| La atmósfera cuando está libre y desembarazada de nubes y nieblas. RATOLÍN: ratón pequeño. REBAILA: peonza, trompa. \|\| Peonza hecha con los extremos de un carrete de hilo y un palito con punta. REBAILAR: girar (¡Si os doy una bofetada rebailais como un tomate!) REBANADA: porción delgada, ancha y larga que se saca de una cosa, y especialmente del pan, cortando de un extremo al otro. REBOLLÓN: robellón, seta comestible que suele hacerse en los lugares donde hay pinos, níscalo. REDÍCULO: ridículo. REDOR: rededor, alrededor. REFAJO: falda corta y vueluda, por lo general de bayeta o paño, que usan las mujeres de los pueblos encima de las enaguas. REFILÓN (DE): oblicuamente, de soslayo, al sesgo. \|\| De paso, de pasada. REFREGAR: frotar una cosa con otra. \|\| Dar en cara a uno una cosa que le ofende, insistiendo en ello. \|\| Refregarse; limpiarse. REFREGÓN: restregón. REFRIOR: frío que emana de la escarcha especialmente. REGADERA: acequia, reguera. REGALAR: liquidar con el calor una cosa sólida, congelada o pastosa, derretir. REGAÑAO: pan regañado, el que se abre en el horno, o por la fuerza del fuego, o por la incisión que se le hace al tiempo de echarlo a cocer. \|\| Torta que se hace al horno a la que se le añade sardinas saladas, jamón, panceta o pimientos. REGATENA: lagartija. REGIRAR: girarse. REGLOTAR: eructar. REGLOTE: eructo. REGOLVER: revolver. REGUERO: corriente, a modo de chorro o de arroyo pequeño, que se hace de una cosa líquida. REGUÑIR: regruñir. RELENTE: humedad que en noches serenas se nota en la atmósfera. RELOJEAR, RELOJIAR: girar la vista hacia atrás para escudriñar. RELOJERO/A: que le gusta relojear. REMANSO: detención o suspensión de la corriente del agua u otro líquido. \|\| Lugar en que esta corriente se detiene REMENDAR: reforzar con remiendo lo que está viejo o roto, especialmente la ropa. \|\| Reforzar con puntadas la parte gastada de una tela, o tapar con ellas un agujero en el tejido REMIENDO: pedazo de paño u otra tela, que se cose a lo que está viejo o roto REMPUJAR: empujar REMPUJÓN: empujón. RENDRIJA: rendija. RENEGAR: refunfuñar. RENEGÓN/A: persona que refunfuña mucho. REPANTIGARSE: arrellanarse en el asiento, y extenderse para mayor comodidad. REPIZCAR: pizcar, pellizcar repetidamente. REPIZCO, REPIZCÓN: pizco, pellizco REPLACETA: plazuela. REPRETAR: apretar. REPRETÓN: acción de repretar, apretón. RESOLLAR: absorber y expeler el aire por sus órganos respiratorios el hombre y el animal. \|\| Dejar de resollar; figurativamente, morirse. RESPONSO: responsorio que, separado del rezo, se dice por los difuntos. \|\| Regañina. \|\| Rezo destinado para ayudar a encontrar las cosas que perdemos. RESUELLO: aliento o respiración, especialmente la violenta (...dudaron de mi valor y les corte los resuellos...). RETÉN (IR DE): hacer caminos sin cobrar prestando un servicio a la comunidad. RETESTINES: mancha por roce en la ropa. RETIZAR: atizar, remover el fuego o añadirle combustible para que arda más (...ya el diablo está contento de llevarme a retizar...). RETÓLICA: retórica, cuentos, rollo. RETORCIJÓN: retorcimiento o retorsión grandes, especialmente de alguna parte del cuerpo. REVOLQUETA: voltereta. REVOLTINA: revoltijo. REVOLTÓN: bóveda pequeña entre viga y viga del techo, bovedilla. REVUELTA: curva de la carretera o camino. RIAL: real, moneda. RIBAZO: porción de tierra con elevación y declive. \|\| Talud entre dos fincas que están a distinto nivel. \|\| Caballón que divide dos fincas o cultivos. \|\| Caballón que permite dirigir los riegos, y andar sin prisas la tierra de labor. RINGURRANGO: ringorrango, cualquier adorno superfluo y extravagante. RIÑIR: reñir. RISCA: risco, peñasco. RISTRA: trenza hecha de los tallos de ajos o cebollas. \|\| Conjunto de ciertas cosas colocadas unas tras otra. RITE: ríete, imperativo del verbo reír. RODAL: lugar, sitio o espacio pequeño que por alguna circunstancia particular se distingue de lo que le rodea. RODILLERA: pieza o remiendo que se echa a los pantalones, calzones, calzoncillos u otra ropa, en la parte que sirve para cubrir la rodilla. \|\| Rosca de paño o lienzo para llevar pesos en la cabeza. ROLLETE: pasta dulce, rollo pequeño de anís. ROMANCE: cuento. ROMANCEAR, ROMANCIAR: ir con súplica, peticiones, quejas… ROMANCERO/A: cuentista. ROMO: obtuso y sin punta. \|\| Macho romo; animal resultante del cruzamiento entre caballo y asna (un caballo, una pollina, cinco romos...). RONCHA: tajada delgada de cualquier cosa, cortada en redondo. \|\| Bultillo que se eleva en figura de haba en el cuerpo de un animal. \|\| Cardenal, moradura. ROPÓN: especie de acolchado que se hace cosiendo unas telas gordas sobre otras o poniéndolas dobladas. \|\| Cubierta que sirve de abrigo a las caballerías. ROSA: flor del rosal. \|\| Flor del azafrán. \|\| Rosas; palomitas de maíz que saltan al calentarlas en la sartén. ROSEGAR, ROSIGAR: roer, cortar superficialmente con los dientes parte de una cosa dura. \|\| Murmurar entre dientes, refunfuñar. ROSIGÓN: mendrugo de pan. ROTOVATOR: instrumento agrícola destinado a cultivar la tierra durante el desarrollo de las plantas. Es una marca de cultivador o fresadora que se usa para dar nombre a cualquier cultivadora. ROYO: rubio, rojo. RUIDERA: ruido. RUIN: vil, bajo y despreciable. \|\| Pequeño. RULANCHO: aro o redondel que hacían rodar los muchachos ayudándose de un gancho para jugar. RULAR: rodar. RULO: rodillo para allanar el suelo. RUMIENTO: oxidado. SABANAZAS: desaliñado, descuidado material o moralmente. SABAYÓN: sabañón, rubicundez, hinchazón o ulceración de la piel, principalmente de las manos, de los pies, de las orejas, con ardor y picazón causada por frío excesivo. SAGATEAR: retizar la lumbre. SAGATO: lumbre. SAGUDIR: sacudir. SAIS: seis (...y al momento os desmayasteis dando sais u ocho garriadas...). SALVAO: salvado, cáscara del grano de los cereales desmenuzada por la molienda. SAMUGA: cuerda gorda, generalmente de esparto. \|\| Aparato de dos palos unidos por cuerdas entrelazadas que se ponen sobre la albarda para cargar en las caballerías hierba, alfalfe, leña… SAMUGAZO: golpe dado con una samuga, cuerda, correa, etc., especialmente en la espalda, espaldarazo. SANTIAMÉN (EN UN): en un instante. SANTOS: viñeta, grabado, estampa, dibujo que ilustran una publicación. SAPE: voz para espantar a los gatos, especialmente cuando van rondando la comida. SAQUE: tener buen saque, comer o beber mucho de cada vez. SARRIA: género de red basta en que recogen la paja para transportarla (...tendrás más duros que el tío Gregorio Severo: que si a él a sarrias los tiene...). SAYA: falda, prenda femenina. SÉMOLA: trigo quebrantado a modo del farro y que se guisa como él. \|\| Pasta de harina de flor reducida a granos muy menudos y que se usa para sopa. SENDA: camino más estrecho que la vereda, abierto principalmente por el tránsito de peatones y del ganado menor. SER: sed. \|\| No tener ser; figurativamente, ir bebido. SERENA (A LA): al sereno, humedad de la que, durante la noche, está impregnada la atmósfera. SERÓN: especie de sera más larga que ancha, que sirve regularmente para carga de una caballería (...tendrás más duros que el tío Gregorio Severo: que si a él a sarrias los tiene, tú los tendrás a serones...). SERRATA, SERRATILLA, SERRETA: mediacaña de hierro, de forma semicircular y con dentecillos o puntas, que se pone sujeta al cabezón sobre la nariz de las caballerías. SILLETA: armazón a modo de silla para montar en las caballerías a mujeriegas. SIMIENTE: semilla. SINFÍN: infinidad, sinnúmero. SIRLI: sirle, excremento del ganado lanar y cabrío. SOBAQUILLO: modo de lanzar piedras por debajo del brazo izquierdo apartado del cuerpo. \|\| Cenar de sobaquillo; cenar trayendo el bocadillo de casa. SOBAR (LA BADANA): zurrarle la badana, darle de golpes (Os sobaré la badana porque soy D. Juan Tenorio). SOBRECARGA: exceso de carga. \|\| Soga o lazo que se echa encima de la carga para asegurarla. SOCARRAR: quemar o tostar ligera y superficialmente una cosa. SOFOCO: grave disgusto que se da o se recibe. \|\| Efecto de sofocar o sofocarse. SOGA: cuerda gruesa de esparto. SOLANA: sitio o lugar donde el sol da de lleno. SOMARRAR: socarrar, chamuscar. SONREGAR: regar involuntariamente, pasándose el agua de un bancal a otro, o desde la reguera. SOPAPO: golpe que se da con la mano en la cara. SOPLADOR: aventador, soplillo, abanico. SÚBITE: súbete, imperativo del verbo subir. SUDADOR: sudadero, manta pequeña que se pone a las cabalgaduras debajo de la silla o aparejo. SULFATAR,SULFATIAR: impregnar o bañar con un sulfato alguna cosa. SUS: os, pronombre personal. TABA: astrágalo, hueso del pie. \|\| Juego en que se tira al aire una taba de carnero, u otro objeto similar, y que se gana o se pierde según la posición en que caiga aquella. TABILLA: vaina de las leguminosas. TABLA: faja de tierra, y especialmente la labrantía comprendida entre dos filas de árboles. \|\| Cuadro o plantel de tierra en que se siembran verduras. \|\| Pedazo cuadrilongo de tierra dispuesto para plantar legumbres, vides o árboles. TAJADA: porción cortada de una cosa, especialmente de carne cocinada. \|\| Embriaguez, borrachera. TAJADERA, TAJADORA: compuerta que se pone para detener la corriente de agua. \|\| Cortafrío. TAJO: corte hecho con instrumento adecuado. \|\| Sitio hasta donde llega en su faena la cuadrilla de operarios que trabaja avanzando sobre el terreno; como la de segadores, taladores, empedradores, mineros, etc. TAJUELO: varillas de madera que unen el yugo con el arado para labrar. TALABASCÓN: leva, gasón grande, capa de pared a punto de caer. TALEGA: saco o bolsa ancha y corta, de lienzo basto u otra tela, que sirve para llevar o guardar cosas (Seis talegas de centeno, nueve lo menos de harina...). TALEGAZO: golpe que se da con un talego. \|\| Costalada. TAMBORINAZO: caída o trompazo. TANDA: alternativa, turno. TAPACULO: escaramujo, fruto de una especie de rosal silvestre, con hojas algo agudas y sin vello; tallo liso, con dos aguijones alternos; flores encarnadas y por fruto una baya aovada, carnosa, coronada de cortaduras, y de color rojo cuando está madura, que se usa en medicina. TAPE: tapón o tapadera. TARCUAL: tal cual. TARQUÍN: légamo que las aguas estancadas depositan en el fondo, o las avenidas de un río en los campos que inundan. TARRIA: correa ancha para sujetar la albarda por detrás. TARRIÓN: trozo de madera que se le coloca a las caballerías por detrás para con la ayuda de unas cadenas unirlas al trillo. TARUGO: trozo de madera o pan, generalmente grueso y corto. \|\| Persona de rudo entendimiento, zoquete. TASÓN: tejón, mamífero carnicero, de unos ocho decímetros de largo desde la punta del hocico hasta el nacimiento de la cola, que mide dos; con piel dura y pelo largo, espeso y de tres colores: blanco, negro y pajizo tostado. Habita en madrigueras profundas y se alimenta de animales pequeños y de frutos. Es común en España. TASTARILLO: tástara, salvado gordo. TASTARRAZO: golpe. TEA: astilla o raja de madera muy impregnada en resina, y que, encendida, alumbra como una hacha. TEJEDOR: insecto hemíptero de cuerpo prolongado, con los dos pies delanteros cortos y los cuatro posteriores muy largos y delgados. Corre con mucha agilidad por la superficie del agua y se alimenta de otros insectos que coge con los pies delanteros. \|\| Persona que tiene por oficio tejer. TEMPLAO/DA: despabilado, rápido. TENTÓN (A): a tientas, tocando y probando TERCALINA, PERCALINA: borrachera. TERRERO: depósito de tierras acumuladas por la acción de las aguas. \|\| Lugar donde está la tierra suelta. \|\| Corte de tierra en vertical con bastante altura. TERRÓN: masa pequeña y suelta de tierra compacta. TIJERETAS: cortapicos, cortapichas. TIMÓN: palo derecho que sale de la cama del arado y al que se fija el tiro. TINAJA: vasija grande de barro cocido, y a veces vidriado, mucho más ancha por el medio que por el fondo y por la boca, y que encajada en un pie o aro , o empotrada en el suelo, sirve ordinariamente para guardar agua, aceite u otros líquidos. TIRADOR: asidero del cual se tira para abrir o cerrar una puerta, un cajón, una gaveta, etc. \|\| Horquilla con mango, a los extremos de la cual se sujetan dos gomas unidas por una badana, en la que se colocan piedrecillas o perdigones para dispararlos. TITAS: voz para llamar a las gallinas y sus pollitos. TITIRITAR: tiritar. TIZÓN: palo a medio quemar (...ahora mi alma perdida se quemará y hará un tizón). TOBALLA: toalla, pieza de felpa, algodón u otros materiales, por lo general rectangular, para secarse el cuerpo. TOCA: prenda de tela con que se cubría la cabeza. TOCATA: zurra, paliza. TONTADA: tontería, simpleza (Tienes las horas contadas, así que D. Juan, deliras si me vienes con mentiras o se te ocurren tontadas). TONTILÁN, TONTOLABA: tonto en sentido cariñoso o despectivo. TOPETAR: topar, chocar una cosa con otra. TOPETAZO: golpe que da uno con la cabeza en alguna cosa. TOQUITIAR: toquetear, tocar reiteradamente y sin tino ni orden. TORDILLO: dícese de la caballería de pelo mezclado de negro y blanco, tordo. TORNAJO: abrevadero para beber los animales. Suelen ser de madera (de sabina, generalmente), aunque también pueden construirse picando sobre piedra. TORNILLO/A: tabla de madera usada para lavar la ropa. TOROZAR: trocear una cosa o partirse algún hueso. TOSCA: pieza caliza porosa que se forma de la cal de algunas aguas. Servía para lavar el gorrino con agua caliente después de socorrarlo con aliagas en la matanza. TOSTE: trompazo. TOSTURRAR: al asar o freír, quemar casi un alimento. TOZOLÓN,TOCOLÓN: tozolada, golpe que se da en el tozuelo. TOZUELO: cerviz gruesa, carnosa y crasa de un animal. TRACERO: despectivamente, persona con poca traza. TRÁFAGO: conjunto de negocios, ocupaciones o faenas que ocasionan mucha fatiga o molestia. TRAGADERAS: tener uno buenas tragaderas, facilidad de creer cualquier cosa. TRAGALDABAS: persona muy tragona. TRAIBA: traía, verbo traer. TRAÍLLA: cuerda o correa con que se lleva al perro atado a las cacerías, para soltarlo a su tiempo. \|\| Tralla. \|\| Instrumento agrícola para allanar un terreno. TRAJENDO: trayendo, gerundio del verbo traer. TRALLA: cuerda más gruesa que el bramante. \|\| Trencilla de cordel o de seda que se pone al extremo del látigo para que restalle. \|\| Látigo provisto de este cordel. TRAMUSO: planta leguminosa de flores blancas y fruto de grano plano, altramuz. TRANCA: palo grueso y fuerte. \|\| Palo grueso que se pone para mayor seguridad, a manera de puntal o atravesado detrás de una puerta o ventana cerrada. \|\| Borrachera, embriaguez. TRANCAZO: golpe que se da con una tranca. \|\| Gripe. TRANCO: paso largo o salto que se da abriendo mucho las piernas. \|\| Hablando de caballerías y por extensión de personas, a paso largo. TRAPACERO: trapacista, que con astucias, falsedades y mentiras procura engañar a otro en cualquier asunto (No me seáis trapacero envaina presto el acero...). \|\| Chapucero. TRASCOLADERA, TRACOLADERA: cociol, vasija del tamaño de media tinaja que se usa para trascolar el vino o el aceite. TRASCOLAR: sacar el vino del lagar y echarlo a la cuba. TRASEGAR: mudar las cosas de un lugar a otro y en especial un líquido de una vasija a otra, como el vino. \|\| Figurativamente, beber mucho. TRASPELLADO/A: persona un poco chalada. TRASPUESTO/A: quedarse uno algo dormido. TRASQUILAR: cortar el pelo o la lana a algunos animales. TRASQUILÓN: trasquiladura, a trasquilones, cortar el pelo con desorden, feamente y sin arte. TRASTADA: travesura. \|\| Jugada, acción mala o inesperada contra alguien. TRATOR: tractor. TRAZA: modo, apariencia o figura de una persona o cosa. TREBAJAR: trabajar. TRENTA: treinta. TRENTENO: macho de treinta meses(...una pollina, cinco romos y un trenteno...). TRENZADERA: cinta de hilo, cuerda TRIGUERO: criba o harnero para zarandar el trigo (...y los puestos en triguero yo les quité a los amigos... TRILLAR: quebrantar la mies tendida en la era, y separar el grano de la paja TRILLO: instrumento para trillar, que comúnmente consiste en un tablón con pedazos de pedernal o cuchillas de acero encajadas en una de sus caras. TRINQUETE: frontón cerrado sin contracancha y con doble pared lateral. TRIPERA: barriga. TRUJAL: prensa donde se estrujan las uvas o se exprime el aceite. TRUJE: traje, verbo traer. TRUJILLA: especie de tabla que atada a una caballería se usa para nivelar la tierra. TRULL: silo dentro de la vivienda destinado a guardar grano, almendras, etc. TURRAR: tostar o asar en las brasas. TUSO: perro. \|\| Voz para llamar o espantar a los perros. UNCIDERA: uncidor, que unce o sirve para uncir. UNCIR: atar o sujetar al yugo bueyes, mulas u otras bestias. UNTAR: aplicar y extender superficialmente aceite u otra materia pingüe sobre una cosa. \|\| Corromper o sobornar a uno con dones o dinero. \|\| Familiarmente, pegar a alguien. UNTO: grasa, aceite. US: os, pronombre personal. VAGO: holgazán, perezoso, poco trabajador. \|\| Hondonada. VAINTE: veinte. VALDAO/DA: muy cansado, roto por dentro. VARETA: irse, estar de vareta uno; familiarmente, tener diarrea. VARRACO: verraco, cerdo padre. VASAR: poyo o anaquelería de ladrillo y yeso u otra materia que , sobresaliendo en la pared, especialmente en las cocinas, despensas y otros lugares semejantes, sirve para poner vasos, platos, etc. VELETA: pieza de metal, ordinariamente en forma de saeta, que se coloca en lo alto de un edificio, de modo que pueda girar alrededor de un eje vertical impulsada por el viento, y que sirve para señalar la dirección del mismo. VENCEJO: lazo o ligadura con que se ata una cosa, especialmente los haces de las mieses. \|\| Pájaro como de dos decímetros de longitud desde la punta del pico hasta la extremidad de la cola, que es muy larga y ahorquillada, con alas también largas y puntiagudas; plumaje blanco en la garganta y negro en el resto del cuerpo; pies cortos, con cuatro dedos dirigidos todos adelante, y pico pequeño algo encorvado en la punta. Es ave de temporada en España, se alimenta de insectos, anida en los aleros de los tejados. VERDE: maíz sembrado para forraje. \|\| Alcacer y demás hierbas que se siegan en verde y las consume el ganado sin dejarlas secar. VERDEROL: verderón, ave canora del orden de las paseriformes, del tamaño y forma del gorrión, con plumaje verde y manchas amarillentas en las remeras principales y en la base de la cola. VERDÍN: primer color verde que tienen las hierbas o plantas que no han llegado a su sazón. \|\| Estas mismas hierbas o plantas que no han llegado a sazón. \|\| Capa verde de plantas criptógamas, que se cría en las aguas dulces, principalmente en las estancadas, en las paredes y lugares húmedos y en la corteza de algunos frutos, como el limón y la naranja, cuando se pudren. VEROS: idos, imperativo del verbo irse. VERTEDERA: especie de orejera que sirve para voltear y extender la tierra levantada por el arado. VESTE: vete, verbo irse. VETA: cuerda, cinta o hilo. \|\| Tirar de veta; figurativamente, tener trato carnal con una persona. VíA CRUCIS: camino señalado con diversas estaciones de cruces o altares, y que se recorre rezando en cada una de ellas, en memoria de los pasos que dio Jesucristo caminando al Calvario. VIDE: vi, verbo ver. VINAJERA: cada uno de los dos jarrillos con que se sirve en la misa el vino y el agua. VISO: forro de color o prenda de vestido que se coloca debajo de una tela clara para que por ella se transparente. VOCEAR: dar voces o gritos. \|\| Llamar a uno en voz alta o dándole voces. VOLADA: ráfaga de viento. YUBADA, YUGADA: espacio de tierra de labor que puede arar una yunta en un día. \|\| En algunas partes, espacio de tierra de labor equivalente a 50 fanegas de marco real o algo más de 32 hectáreas. \|\| Yunta, especialmente de bueyes. YUNTA: par de bueyes, mulas u otros animales que sirven en la labor del campo o en los acarreos. \|\| Yugada de tierra. YUNTO: junto. \|\| Ir yuntos los surcos. \|\| De modo que los surcos estén juntos. Arar yunto. ZAFRÁN: azafrán. ZAGAL: muchacho que ha llegado a la adolescencia. \|\| Pastor joven. ZAICA (CEICA): acequia. ZAMARRA: prenda de vestir, rústica, hecha de piel con su lana o pelo. \|\| Pelliza, chaqueta de abrigo. \|\| Piel de carnero. \|\| Delantal de cuero. ZAMARRAZO: golpe dado con palo o correa. ZAMARRO: hombre tosco, lerdo, rústico, pesado. ZAMBOMBO: hombre tosco, grosero y rudo de ingenio. ZANCAJO: hueso del pie que forma el talón. \|\| Parte trasera del pie, donde empieza la prominencia del talón. \|\| Hueso grande de la pierna, zancarrón. ZANGUANGO/A: indolente, embrutecido por la pereza. ZANGUEO: desorden. ZANORIA: zanahoria. ZANQUILÓN: zanquilargo, que tiene las piernas largas. ZAPATA: zapatilla. ZAPATERO: tejedor, insecto hemíptero. ZARPEAR: echar las zarpas. \|\| Bracear torpemente en el agua. ZARRAPASTROSO: desaseado, andrajoso, desaliñado y roto. ZOFRE: azufre. ZOPENCO: tonto y abrutado. ZOQUETA: especie de guante de madera con que el segador resguarda de los cortes de la hoz los dedos meñique, anular y corazón de la mano izquierda. ZOQUETE: persona tarda en comprender. ZOTAINA:azotaina, zurra de azotes. ZUECO: zapato de cuero con suela de corcho o de madera. ZURO: corazón o raspa de la Samuel del maíz después de desgranarla. ZURRIR: tirar alguna cosa. ZURRÓN: bolsa grande de pellejo, que regularmente usan los pastores para guardar y llevar su comida u otras cosas. ZURUTO: zurullo, excremento sólido.
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Olga manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? Però si no escolten! Sense anar més lluny l'altre dia li explicava al torrat aquest que al sud de valència no diuen "barrechar"(sic) si no "barrejar", i lo de la L·L de villareal (m'encanta la L·L de villareal)..etc Els que menys saben valencià son els blavers La força està en la unió, la força està en la col·laboració entre pobles, sobretot si són de la mateixa llengua... El que m'han dit que no m'importa el que es parla a València? I tant que sí, tinc amics de València, companys de classe...castellanoparlants tots menys un. I aquest un quan parlem cada vegada que algun dels dos diu una frase no utilitzada per l'altre deiem: "ui què curiòs, això nosaltres no ho utilitzem...això és molt oriental i ho deieu al teu poble?". Aquesta persona sap que és la mateixa llengua la que parlem. Els altres tenen el seu castellà i tant contents. Ara be, imagineu-vos la situació següent: Un espanyol ha decidit comprovar pel seu compte quina diferència hi ha entre el català i el valencià o si no n'hi ha cap. Es prepara una llista de paraules bàsiques i truca a un amic seu de Barcelona i a un altre de València i comença a omplir la seua llista. El resultat final és sorprenent. Comproveu-lo vosaltres mateixos: ----------------------------------------------------------- CASTELLÀ \| CATALÀ \| VALENCIÀ ----------------------------------------------------------- hola hola hola adiós adéu adéu buenos días bon dia bon dia buenas noches bona nit bona nit hablar parlar parlar catalán català català valenciano valencià valencià madre mare mare mi hijo el meu fill el meu fill mías mev es meu s ojo! isla illa illa perro gos gos amigo amic amic uno un un cuatro quatre quatre siete set set diez deu deu volver tornar tornar ir anar anar salir sortir eixir blavero idiota imbècil Mmm...pensa el espanyol...creo que por los dos últimos términos van a ser dos lenguas distintas y todo! VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Aci Aquí Aquí Acort Acord Acuerdo Ademes Endemés Además Alvanç Avenç Adelante Alvançar Avançar Adelantar Agramadora Abargues Agramadera Aigüera Claveguera Alcantarilla Albello Arbellón Alergia Al.lergia Alergia Alusio Al.lusió Alusión Aluvio Al.luvió Aluvión Alla - Hi Enllá Allá Allumenacio Il.luminacio Iluminación Allumenar Il.luminar Iluminar Amarc Amarg Amargo Amenisar Amenitzar Amenizar Analisar Analitzar Analizar Anouer Noguera Nogal Aparat Aparell Aparato Aplec Reunión / Junta Aptitut Aptitud Aptitud Archiduc Arxiduc Archiduqye Archiu Arxiu Archivo Archivar Arxivar Archivar Archiver Arxiver Archivero Aresta Caire Arista Atre - Atra Altre - Altra Otro - Otra Autumnal Tardorenc Otoñal Autumne Tardor Otoño Barco Vaixell Barco Barral Porró Porrón Bonico / a Maco / a Guapo / a Boqueta de nit Vesprejar Atardecer Borrador Esborrador - Esborrany Borrador Boto Gema Yema Buço Bústia Buzón Busca Recerca Busca Cabuda Capacitat Capacidad Campeo Campio Campeón Campeonat Campionat Campeonato Canalisar Canalitzar Canalizar Cancelar Cancl.lar Cancelar Casi Quasi Casi Catalanisar Catalanitzar Catalanizar Cicatriç Cicatriu Cicatriz Cicatrizar Cicatritzar Cicatrizar Ciprer Xiprer Ciprés Circul Cercle Círculo Clario Guix Clarión - Tiza Closca Clotxa Caparazón Coa Cua Cola Cabrit de Llet Laia Choto Coche Cotxe Coche Codic Codi Código Coleccio Col.lecció Colección Colectiu Col.lectiu Colectivo Colega Col.lega Colega Colege Col.legi Colegio Colegiata Col.legiata Colegiata Colegir Col.legir Colegir Colocacio Col.locació Colocación Colocar Col.locar Colocar Coloqui Col.loqui Coloquio Companyo Company Compañero Condena Condemna Condena Condenar Condemnar Condenar Conversacio Conversa Conversación Conquista Conquesta Conquista Conquistador Conqueridor Conquistador Contrapou Albelló Sumidero Covart Covard Cobarde Creïlla Patata Patata Pobret Ignorant Catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Chat Xat Chat Che Xe Che Chic Noi Chico Chicotet Petit Pequeño Chiquea Infantesa Niñez Chiquet / ta Min /a - Xiquet /ta Niño / a Chiular Xiular Silbar Chiulet Xiulet Silbato Chiulit Xiulit Silbido Chofer Xofer Chófer Choriç Xoriç Chorizo Chufa Xufa Chufa Churro Xurro Churro Chut Xut Chut Chutar Xutar Cutar Dacsa Moresc Maíz Deport Sport Deporte Desmodat Maleducat Maleducado Despaig Despatx Despacho Destaponabotelles Obridor Sacacorchos Desvario Desvari Desvarío Detindre Aturar Detener Devades Gratis Gratis Dialec Dialeg Diálogo Dolla Virolla Virola Dumenge Diumenge Domingo Eixecucio Execució Ejecución Eixecutar Executar Ejecutar Eixemplar Exemplar Ejemplar Eixercici Exercici Ejercicio Eixercit Exèrcit Ejército Eixercir Exercir Ejercer Eiemple Exemple Ejemplo Eixir Sortir Salir El / Lo El El Emfatisar Emfatitzar Enfatizar En Amb Con / En Encarniçar Encarnitzar Encarnizar Encisam Enciam Lechuga Encolerisar Enfellonir Encolerizar Escorrer Esprémer Exprimir Enchis Encantament Encantamiento Enchisador Encantador Encantador Enchisar Encantar Encantar Escritor Escriptor Escritor Espentar Impel.lir Impeler Este Aquest Este Evaluacio Avaluacio Evaluación Expelir Expel.lir Expeler Farda Esquirol Ardilla Firmar Signar Firmar Formalisar Formalitzar Formalizar Gayato Gaiato Cayado Gentola - Gentuça Xusma Chusma Giner Gener Enero Granera Escombrera Escoba Pobret Ignorant catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Harmonisar Harmonitzar Armonizar Horchata Horxata Horchata Horiso Horitzó Horizonte Hui Avui Hoy Humanisar Humanitzar Humanizar Iles Il.les Ileso Ilicit Il.licit Ilícito Ilus Il.lus Iluso Ilusionar Il.lusionar Ilusionar Ilusio Il.lusio Ilusión Ilusionisme Il.lusionisme Ilusionismo Ilusori Il.lusori Ilusorio Ilustracio Il.lustració Ilustración Ilustrar Il.lustrar Ilustrar Ilustre Il.lustre Ilustre Illegal Il.legal Ilegal Illegible Il.legible Ilegible Illimitat Il.limitat Ilimitado Image Imatge Imagen Imbecilitat Imbecil.litat Imbecilidad Imprenta Impremta Imprenta Inclos Inclús Incluso Instalar Instal.lar Instalar Locada Bogeria Locura Loco Boig Loco Llavors Aleshores Entonces Llaurador Pagés Labrador Llinae Llinatge - Cognom Apellido Lluentor Lluïsor Brillo Maixquera Màscara Máscara Mampresa Empresa Empresa Marchamo Marxamo Marchamo Marchar Marxar Marchar Massage Massatge Masaje Micalet Miquelet Miguelete Milenari Mil.leni Milénio Milesim Mil.lèsim Milésimo Miligram Mil.ligram Miligramo Milimetro Mil.limetre Milímetro Millo Milió Millón Mimar Aviciar Mimar Mochila Motxila Mochila Montanya Muntanya Montaña Musti Sem Marchito Mustiar Marcir Marchitar Naiximent Naixença Nacimiento Normalisacio Normalització Normalización Normalisar Normalitzar Normalizar Nos - Mos Ens Nos Nosatros /es Nosaltros / es Nosotros /as Onsevullga Onsevulla Donquiera Organisar Organitzar Organizar Oronella Oroneta Golondrina Païs País País Khadija Ximple Simple (Tonto) Panel Panell Panel Panflet Pamflet Panfleto Panoli Totxo Tonto Paralisar Paralitzar Paralizar Pardal Ocell Pájaro Pareixer Apareixer Parecer Pavor Paüra Pavor Pechina Petxina Pechina Peixcar Pescar Pescar Pelicula Pel.licula Película Pene Penis Pene Perfavor Si Ous Place Porfavor Poc Mica Poco Polideportiu Poliesportiu Polideportivo Poltrona Poltrona Poncil Poncem Cidra Ponciler Poncemer Cidro Popularisar Popularitzar Popularizar Porfiar Maldar Porfiar Poro Porus Poro Proveir Assortir Surtir Princip Princep Príncipe Pronte - Enjorn Aviat Pronto Pulsar Polsar Pulsar Ramassada Ruixat Chubasco Rarea Raresa Rareza Rata Ratolí Ratón Rata Penada - Rat Penat Diego Murciélago Realisar Realitzar Realizar Reciclage Reciclatge Reciclaje Recolzament Suport Apoyo Resguart Resguard Resguardo Remolacha Remolatxa Remolacha Remontar Remuntar Remontar Renaiximent Renaixença Renacimiento Ret Xarxa Red Rostaria Vessant Ladera Safanoria Pastanaga Zanahoria Sagell Segell Sello Seguridad Seguretat Seguridad Semana Setmana Semana Senil Xaruc Chocho (senil) Ser (Substantiu) Èsser (Substantiu) Ser (Substantivo) Servici Servei Servicio Su - Seu - Son - Sa - Seua - Sos - Sas - Ses Seu - Seva - Seves - Llur Suyo - Suya - Suyos - Suyas Similitut Similitud Similitud Sobreeixir Excel.lir Campar Solicitar Sol.licitar Solicitar Solicitut Sol.licitud Solicitud Solit Sòlid Sólido Somi Somni Sueño Sur Sud Sur Tanda Torn Turno Taula Camestrilla Tendur Mesa Camilla Tenis Tennis Tenis Tentacio Temtació Tentación Tesis Tesi Tesis Testicul Testicle Testículo Tindre Tenir Tener Tipo Tipus Tipo Tito Titot Pavo Titul Titol Título Tofol Rústic Pardillo Tots Tothom Todos Triumfo Triomf Triunfo Tubo Canó Tubo Usar Emprar Emplear Verp Verb Verbo Vesprada Tarda Tarde Vertic Vertigen Vértigo Vibora Escurço Víbora Vigorisar Vigoritzar Vigorizar Vimon Vim Mimbre Vincul Vincle Vínculo Vocalisacio Vocalització Vocalización Vocalisar Vocalitzar Vocalizar Vos Us Os Vosatros /es Vosaltros / es Vosotros / as Whisquy Güisqui - Wiski Whisky Ya Ja Ya Yayo / a Avi / a Abuelo / a Yo Jo Yo Yodo Iode Yodo Yoga Ioga Yoga Yogurt Iogurt Yogur Yuca Iuca Yuca Pobret Ignorant catalanista Per cert, les llistes que he posat no es basen majoritàriament com en les teves en: Canvis dels convenis ortogràfics que no modifiquen els sons. Mentides. Aloja, nen! em penso que et mereixes un bon vot com a usuari! T'has quedat ben descansat, segur!
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Ivet manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? Però si no escolten! Sense anar més lluny l'altre dia li explicava al torrat aquest que al sud de valència no diuen "barrechar"(sic) si no "barrejar", i lo de la L·L de villareal (m'encanta la L·L de villareal)..etc Els que menys saben valencià son els blavers La força està en la unió, la força està en la col·laboració entre pobles, sobretot si són de la mateixa llengua... El que m'han dit que no m'importa el que es parla a València? I tant que sí, tinc amics de València, companys de classe...castellanoparlants tots menys un. I aquest un quan parlem cada vegada que algun dels dos diu una frase no utilitzada per l'altre deiem: "ui què curiòs, això nosaltres no ho utilitzem...això és molt oriental i ho deieu al teu poble?". Aquesta persona sap que és la mateixa llengua la que parlem. Els altres tenen el seu castellà i tant contents. Ara be, imagineu-vos la situació següent: Un espanyol ha decidit comprovar pel seu compte quina diferència hi ha entre el català i el valencià o si no n'hi ha cap. Es prepara una llista de paraules bàsiques i truca a un amic seu de Barcelona i a un altre de València i comença a omplir la seua llista. El resultat final és sorprenent. Comproveu-lo vosaltres mateixos: ----------------------------------------------------------- CASTELLÀ \| CATALÀ \| VALENCIÀ ----------------------------------------------------------- hola hola hola adiós adéu adéu buenos días bon dia bon dia buenas noches bona nit bona nit hablar parlar parlar catalán català català valenciano valencià valencià madre mare mare mi hijo el meu fill el meu fill mías mev es meu s ojo! isla illa illa perro gos gos amigo amic amic uno un un cuatro quatre quatre siete set set diez deu deu volver tornar tornar ir anar anar salir sortir eixir blavero idiota imbècil Mmm...pensa el espanyol...creo que por los dos últimos términos van a ser dos lenguas distintas y todo! VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Aci Aquí Aquí Acort Acord Acuerdo Ademes Endemés Además Alvanç Avenç Adelante Alvançar Avançar Adelantar Agramadora Abargues Agramadera Aigüera Claveguera Alcantarilla Albello Arbellón Alergia Al.lergia Alergia Alusio Al.lusió Alusión Aluvio Al.luvió Aluvión Alla - Hi Enllá Allá Allumenacio Il.luminacio Iluminación Allumenar Il.luminar Iluminar Amarc Amarg Amargo Amenisar Amenitzar Amenizar Analisar Analitzar Analizar Anouer Noguera Nogal Aparat Aparell Aparato Aplec Reunión / Junta Aptitut Aptitud Aptitud Archiduc Arxiduc Archiduqye Archiu Arxiu Archivo Archivar Arxivar Archivar Archiver Arxiver Archivero Aresta Caire Arista Atre - Atra Altre - Altra Otro - Otra Autumnal Tardorenc Otoñal Autumne Tardor Otoño Barco Vaixell Barco Barral Porró Porrón Bonico / a Maco / a Guapo / a Boqueta de nit Vesprejar Atardecer Borrador Esborrador - Esborrany Borrador Boto Gema Yema Buço Bústia Buzón Busca Recerca Busca Cabuda Capacitat Capacidad Campeo Campio Campeón Campeonat Campionat Campeonato Canalisar Canalitzar Canalizar Cancelar Cancl.lar Cancelar Casi Quasi Casi Catalanisar Catalanitzar Catalanizar Cicatriç Cicatriu Cicatriz Cicatrizar Cicatritzar Cicatrizar Ciprer Xiprer Ciprés Circul Cercle Círculo Clario Guix Clarión - Tiza Closca Clotxa Caparazón Coa Cua Cola Cabrit de Llet Maria Rosario Choto Coche Cotxe Coche Codic Codi Código Coleccio Col.lecció Colección Colectiu Col.lectiu Colectivo Colega Col.lega Colega Colege Col.legi Colegio Colegiata Col.legiata Colegiata Colegir Col.legir Colegir Colocacio Col.locació Colocación Colocar Col.locar Colocar Coloqui Col.loqui Coloquio Companyo Company Compañero Condena Condemna Condena Condenar Condemnar Condenar Conversacio Conversa Conversación Conquista Conquesta Conquista Conquistador Conqueridor Conquistador Contrapou Albelló Sumidero Covart Covard Cobarde Creïlla Patata Patata Pobret Ignorant Catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Chat Xat Chat Che Xe Che Chic Noi Chico Chicotet Petit Pequeño Chiquea Infantesa Niñez Chiquet / ta Min /a - Xiquet /ta Niño / a Chiular Xiular Silbar Chiulet Xiulet Silbato Chiulit Xiulit Silbido Chofer Xofer Chófer Choriç Xoriç Chorizo Chufa Xufa Chufa Churro Xurro Churro Chut Xut Chut Chutar Xutar Cutar Dacsa Moresc Maíz Deport Sport Deporte Desmodat Maleducat Maleducado Despaig Despatx Despacho Destaponabotelles Obridor Sacacorchos Desvario Desvari Desvarío Detindre Aturar Detener Devades Gratis Gratis Dialec Dialeg Diálogo Dolla Virolla Virola Dumenge Diumenge Domingo Eixecucio Execució Ejecución Eixecutar Executar Ejecutar Eixemplar Exemplar Ejemplar Eixercici Exercici Ejercicio Eixercit Exèrcit Ejército Eixercir Exercir Ejercer Eiemple Exemple Ejemplo Eixir Sortir Salir El / Lo El El Emfatisar Emfatitzar Enfatizar En Amb Con / En Encarniçar Encarnitzar Encarnizar Encisam Enciam Lechuga Encolerisar Enfellonir Encolerizar Escorrer Esprémer Exprimir Enchis Encantament Encantamiento Enchisador Encantador Encantador Enchisar Encantar Encantar Escritor Escriptor Escritor Espentar Impel.lir Impeler Este Aquest Este Evaluacio Avaluacio Evaluación Expelir Expel.lir Expeler Farda Esquirol Ardilla Firmar Signar Firmar Formalisar Formalitzar Formalizar Gayato Gaiato Cayado Gentola - Gentuça Xusma Chusma Giner Gener Enero Granera Escombrera Escoba Pobret Ignorant catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Harmonisar Harmonitzar Armonizar Horchata Horxata Horchata Horiso Horitzó Horizonte Hui Avui Hoy Humanisar Humanitzar Humanizar Iles Il.les Ileso Ilicit Il.licit Ilícito Ilus Il.lus Iluso Ilusionar Il.lusionar Ilusionar Ilusio Il.lusio Ilusión Ilusionisme Il.lusionisme Ilusionismo Ilusori Il.lusori Ilusorio Ilustracio Il.lustració Ilustración Ilustrar Il.lustrar Ilustrar Ilustre Il.lustre Ilustre Illegal Il.legal Ilegal Illegible Il.legible Ilegible Illimitat Il.limitat Ilimitado Image Imatge Imagen Imbecilitat Imbecil.litat Imbecilidad Imprenta Impremta Imprenta Inclos Inclús Incluso Instalar Instal.lar Instalar Locada Bogeria Locura Loco Boig Loco Llavors Aleshores Entonces Llaurador Pagés Labrador Llinae Llinatge - Cognom Apellido Lluentor Lluïsor Brillo Maixquera Màscara Máscara Mampresa Empresa Empresa Marchamo Marxamo Marchamo Marchar Marxar Marchar Massage Massatge Masaje Micalet Miquelet Miguelete Milenari Mil.leni Milénio Milesim Mil.lèsim Milésimo Miligram Mil.ligram Miligramo Milimetro Mil.limetre Milímetro Millo Milió Millón Mimar Aviciar Mimar Mochila Motxila Mochila Montanya Muntanya Montaña Musti Sem Marchito Mustiar Marcir Marchitar Naiximent Naixença Nacimiento Normalisacio Normalització Normalización Normalisar Normalitzar Normalizar Nos - Mos Ens Nos Nosatros /es Nosaltros / es Nosotros /as Onsevullga Onsevulla Donquiera Organisar Organitzar Organizar Oronella Oroneta Golondrina Païs País País Maria Mercedes Ximple Simple (Tonto) Panel Panell Panel Panflet Pamflet Panfleto Panoli Totxo Tonto Paralisar Paralitzar Paralizar Pardal Ocell Pájaro Pareixer Apareixer Parecer Pavor Paüra Pavor Pechina Petxina Pechina Peixcar Pescar Pescar Pelicula Pel.licula Película Pene Penis Pene Perfavor Si Ous Place Porfavor Poc Mica Poco Polideportiu Poliesportiu Polideportivo Poltrona Poltrona Poncil Poncem Cidra Ponciler Poncemer Cidro Popularisar Popularitzar Popularizar Porfiar Maldar Porfiar Poro Porus Poro Proveir Assortir Surtir Princip Princep Príncipe Pronte - Enjorn Aviat Pronto Pulsar Polsar Pulsar Ramassada Ruixat Chubasco Rarea Raresa Rareza Rata Ratolí Ratón Rata Penada - Rat Penat Maria Teresa Murciélago Realisar Realitzar Realizar Reciclage Reciclatge Reciclaje Recolzament Suport Apoyo Resguart Resguard Resguardo Remolacha Remolatxa Remolacha Remontar Remuntar Remontar Renaiximent Renaixença Renacimiento Ret Xarxa Red Rostaria Vessant Ladera Safanoria Pastanaga Zanahoria Sagell Segell Sello Seguridad Seguretat Seguridad Semana Setmana Semana Senil Xaruc Chocho (senil) Ser (Substantiu) Èsser (Substantiu) Ser (Substantivo) Servici Servei Servicio Su - Seu - Son - Sa - Seua - Sos - Sas - Ses Seu - Seva - Seves - Llur Suyo - Suya - Suyos - Suyas Similitut Similitud Similitud Sobreeixir Excel.lir Campar Solicitar Sol.licitar Solicitar Solicitut Sol.licitud Solicitud Solit Sòlid Sólido Somi Somni Sueño Sur Sud Sur Tanda Torn Turno Taula Camestrilla Tendur Mesa Camilla Tenis Tennis Tenis Tentacio Temtació Tentación Tesis Tesi Tesis Testicul Testicle Testículo Tindre Tenir Tener Tipo Tipus Tipo Tito Titot Pavo Titul Titol Título Tofol Rústic Pardillo Tots Tothom Todos Triumfo Triomf Triunfo Tubo Canó Tubo Usar Emprar Emplear Verp Verb Verbo Vesprada Tarda Tarde Vertic Vertigen Vértigo Vibora Escurço Víbora Vigorisar Vigoritzar Vigorizar Vimon Vim Mimbre Vincul Vincle Vínculo Vocalisacio Vocalització Vocalización Vocalisar Vocalitzar Vocalizar Vos Us Os Vosatros /es Vosaltros / es Vosotros / as Whisquy Güisqui - Wiski Whisky Ya Ja Ya Yayo / a Avi / a Abuelo / a Yo Jo Yo Yodo Iode Yodo Yoga Ioga Yoga Yogurt Iogurt Yogur Yuca Iuca Yuca Pobret Ignorant catalanista "Macagon Dénia" Carolina ,l que lo de la L geminada és mentida, en valencià es pronuncia molt més delque tu penses,so ignoraaaant!!!! Que t'ho he dit ja un cabàs de voltes , torrentiiiii que jo no parle valencià, parle alacantí, per que no dic "Vegaes" ni "cops" si no "voltes", borinooot que vajes contestant a les altres preguntes molt facils de contestar i no et faces més "el sorreeeeet" Va, passa pa l'afaitadora---Contesta -- En quina llengua vols els cines a València capital ?
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Elisa manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? Però si no escolten! Sense anar més lluny l'altre dia li explicava al torrat aquest que al sud de valència no diuen "barrechar"(sic) si no "barrejar", i lo de la L·L de villareal (m'encanta la L·L de villareal)..etc Els que menys saben valencià son els blavers La força està en la unió, la força està en la col·laboració entre pobles, sobretot si són de la mateixa llengua... El que m'han dit que no m'importa el que es parla a València? I tant que sí, tinc amics de València, companys de classe...castellanoparlants tots menys un. I aquest un quan parlem cada vegada que algun dels dos diu una frase no utilitzada per l'altre deiem: "ui què curiòs, això nosaltres no ho utilitzem...això és molt oriental i ho deieu al teu poble?". Aquesta persona sap que és la mateixa llengua la que parlem. Els altres tenen el seu castellà i tant contents. Ara be, imagineu-vos la situació següent: Un espanyol ha decidit comprovar pel seu compte quina diferència hi ha entre el català i el valencià o si no n'hi ha cap. Es prepara una llista de paraules bàsiques i truca a un amic seu de Barcelona i a un altre de València i comença a omplir la seua llista. El resultat final és sorprenent. Comproveu-lo vosaltres mateixos: ----------------------------------------------------------- CASTELLÀ \| CATALÀ \| VALENCIÀ ----------------------------------------------------------- hola hola hola adiós adéu adéu buenos días bon dia bon dia buenas noches bona nit bona nit hablar parlar parlar catalán català català valenciano valencià valencià madre mare mare mi hijo el meu fill el meu fill mías mev es meu s ojo! isla illa illa perro gos gos amigo amic amic uno un un cuatro quatre quatre siete set set diez deu deu volver tornar tornar ir anar anar salir sortir eixir blavero idiota imbècil Mmm...pensa el espanyol...creo que por los dos últimos términos van a ser dos lenguas distintas y todo! VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Aci Aquí Aquí Acort Acord Acuerdo Ademes Endemés Además Alvanç Avenç Adelante Alvançar Avançar Adelantar Agramadora Abargues Agramadera Aigüera Claveguera Alcantarilla Albello Arbellón Alergia Al.lergia Alergia Alusio Al.lusió Alusión Aluvio Al.luvió Aluvión Alla - Hi Enllá Allá Allumenacio Il.luminacio Iluminación Allumenar Il.luminar Iluminar Amarc Amarg Amargo Amenisar Amenitzar Amenizar Analisar Analitzar Analizar Anouer Noguera Nogal Aparat Aparell Aparato Aplec Reunión / Junta Aptitut Aptitud Aptitud Archiduc Arxiduc Archiduqye Archiu Arxiu Archivo Archivar Arxivar Archivar Archiver Arxiver Archivero Aresta Caire Arista Atre - Atra Altre - Altra Otro - Otra Autumnal Tardorenc Otoñal Autumne Tardor Otoño Barco Vaixell Barco Barral Porró Porrón Bonico / a Maco / a Guapo / a Boqueta de nit Vesprejar Atardecer Borrador Esborrador - Esborrany Borrador Boto Gema Yema Buço Bústia Buzón Busca Recerca Busca Cabuda Capacitat Capacidad Campeo Campio Campeón Campeonat Campionat Campeonato Canalisar Canalitzar Canalizar Cancelar Cancl.lar Cancelar Casi Quasi Casi Catalanisar Catalanitzar Catalanizar Cicatriç Cicatriu Cicatriz Cicatrizar Cicatritzar Cicatrizar Ciprer Xiprer Ciprés Circul Cercle Círculo Clario Guix Clarión - Tiza Closca Clotxa Caparazón Coa Cua Cola Cabrit de Llet Joaquim Choto Coche Cotxe Coche Codic Codi Código Coleccio Col.lecció Colección Colectiu Col.lectiu Colectivo Colega Col.lega Colega Colege Col.legi Colegio Colegiata Col.legiata Colegiata Colegir Col.legir Colegir Colocacio Col.locació Colocación Colocar Col.locar Colocar Coloqui Col.loqui Coloquio Companyo Company Compañero Condena Condemna Condena Condenar Condemnar Condenar Conversacio Conversa Conversación Conquista Conquesta Conquista Conquistador Conqueridor Conquistador Contrapou Albelló Sumidero Covart Covard Cobarde Creïlla Patata Patata Pobret Ignorant Catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Chat Xat Chat Che Xe Che Chic Noi Chico Chicotet Petit Pequeño Chiquea Infantesa Niñez Chiquet / ta Min /a - Xiquet /ta Niño / a Chiular Xiular Silbar Chiulet Xiulet Silbato Chiulit Xiulit Silbido Chofer Xofer Chófer Choriç Xoriç Chorizo Chufa Xufa Chufa Churro Xurro Churro Chut Xut Chut Chutar Xutar Cutar Dacsa Moresc Maíz Deport Sport Deporte Desmodat Maleducat Maleducado Despaig Despatx Despacho Destaponabotelles Obridor Sacacorchos Desvario Desvari Desvarío Detindre Aturar Detener Devades Gratis Gratis Dialec Dialeg Diálogo Dolla Virolla Virola Dumenge Diumenge Domingo Eixecucio Execució Ejecución Eixecutar Executar Ejecutar Eixemplar Exemplar Ejemplar Eixercici Exercici Ejercicio Eixercit Exèrcit Ejército Eixercir Exercir Ejercer Eiemple Exemple Ejemplo Eixir Sortir Salir El / Lo El El Emfatisar Emfatitzar Enfatizar En Amb Con / En Encarniçar Encarnitzar Encarnizar Encisam Enciam Lechuga Encolerisar Enfellonir Encolerizar Escorrer Esprémer Exprimir Enchis Encantament Encantamiento Enchisador Encantador Encantador Enchisar Encantar Encantar Escritor Escriptor Escritor Espentar Impel.lir Impeler Este Aquest Este Evaluacio Avaluacio Evaluación Expelir Expel.lir Expeler Farda Esquirol Ardilla Firmar Signar Firmar Formalisar Formalitzar Formalizar Gayato Gaiato Cayado Gentola - Gentuça Xusma Chusma Giner Gener Enero Granera Escombrera Escoba Pobret Ignorant catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Harmonisar Harmonitzar Armonizar Horchata Horxata Horchata Horiso Horitzó Horizonte Hui Avui Hoy Humanisar Humanitzar Humanizar Iles Il.les Ileso Ilicit Il.licit Ilícito Ilus Il.lus Iluso Ilusionar Il.lusionar Ilusionar Ilusio Il.lusio Ilusión Ilusionisme Il.lusionisme Ilusionismo Ilusori Il.lusori Ilusorio Ilustracio Il.lustració Ilustración Ilustrar Il.lustrar Ilustrar Ilustre Il.lustre Ilustre Illegal Il.legal Ilegal Illegible Il.legible Ilegible Illimitat Il.limitat Ilimitado Image Imatge Imagen Imbecilitat Imbecil.litat Imbecilidad Imprenta Impremta Imprenta Inclos Inclús Incluso Instalar Instal.lar Instalar Locada Bogeria Locura Loco Boig Loco Llavors Aleshores Entonces Llaurador Pagés Labrador Llinae Llinatge - Cognom Apellido Lluentor Lluïsor Brillo Maixquera Màscara Máscara Mampresa Empresa Empresa Marchamo Marxamo Marchamo Marchar Marxar Marchar Massage Massatge Masaje Micalet Miquelet Miguelete Milenari Mil.leni Milénio Milesim Mil.lèsim Milésimo Miligram Mil.ligram Miligramo Milimetro Mil.limetre Milímetro Millo Milió Millón Mimar Aviciar Mimar Mochila Motxila Mochila Montanya Muntanya Montaña Musti Sem Marchito Mustiar Marcir Marchitar Naiximent Naixença Nacimiento Normalisacio Normalització Normalización Normalisar Normalitzar Normalizar Nos - Mos Ens Nos Nosatros /es Nosaltros / es Nosotros /as Onsevullga Onsevulla Donquiera Organisar Organitzar Organizar Oronella Oroneta Golondrina Païs País País Bruna Ximple Simple (Tonto) Panel Panell Panel Panflet Pamflet Panfleto Panoli Totxo Tonto Paralisar Paralitzar Paralizar Pardal Ocell Pájaro Pareixer Apareixer Parecer Pavor Paüra Pavor Pechina Petxina Pechina Peixcar Pescar Pescar Pelicula Pel.licula Película Pene Penis Pene Perfavor Si Ous Place Porfavor Poc Mica Poco Polideportiu Poliesportiu Polideportivo Poltrona Poltrona Poncil Poncem Cidra Ponciler Poncemer Cidro Popularisar Popularitzar Popularizar Porfiar Maldar Porfiar Poro Porus Poro Proveir Assortir Surtir Princip Princep Príncipe Pronte - Enjorn Aviat Pronto Pulsar Polsar Pulsar Ramassada Ruixat Chubasco Rarea Raresa Rareza Rata Ratolí Ratón Rata Penada - Rat Penat Said Murciélago Realisar Realitzar Realizar Reciclage Reciclatge Reciclaje Recolzament Suport Apoyo Resguart Resguard Resguardo Remolacha Remolatxa Remolacha Remontar Remuntar Remontar Renaiximent Renaixença Renacimiento Ret Xarxa Red Rostaria Vessant Ladera Safanoria Pastanaga Zanahoria Sagell Segell Sello Seguridad Seguretat Seguridad Semana Setmana Semana Senil Xaruc Chocho (senil) Ser (Substantiu) Èsser (Substantiu) Ser (Substantivo) Servici Servei Servicio Su - Seu - Son - Sa - Seua - Sos - Sas - Ses Seu - Seva - Seves - Llur Suyo - Suya - Suyos - Suyas Similitut Similitud Similitud Sobreeixir Excel.lir Campar Solicitar Sol.licitar Solicitar Solicitut Sol.licitud Solicitud Solit Sòlid Sólido Somi Somni Sueño Sur Sud Sur Tanda Torn Turno Taula Camestrilla Tendur Mesa Camilla Tenis Tennis Tenis Tentacio Temtació Tentación Tesis Tesi Tesis Testicul Testicle Testículo Tindre Tenir Tener Tipo Tipus Tipo Tito Titot Pavo Titul Titol Título Tofol Rústic Pardillo Tots Tothom Todos Triumfo Triomf Triunfo Tubo Canó Tubo Usar Emprar Emplear Verp Verb Verbo Vesprada Tarda Tarde Vertic Vertigen Vértigo Vibora Escurço Víbora Vigorisar Vigoritzar Vigorizar Vimon Vim Mimbre Vincul Vincle Vínculo Vocalisacio Vocalització Vocalización Vocalisar Vocalitzar Vocalizar Vos Us Os Vosatros /es Vosaltros / es Vosotros / as Whisquy Güisqui - Wiski Whisky Ya Ja Ya Yayo / a Avi / a Abuelo / a Yo Jo Yo Yodo Iode Yodo Yoga Ioga Yoga Yogurt Iogurt Yogur Yuca Iuca Yuca Pobret Ignorant catalanista Churro Xurro Churro Aixó es el que eres tu un xurro, i ahí demostres lo be que saps parlar valencià i lo ignorant que eres. Moltes d'eixes paraules que tu creus valencianes son producte de la castellanització del nostre idioma, del mal que ha fet el castellà a València. Xcert amb tantes espardenyaes podries montar una paraeta en el mercat de Torrent...
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Isabel manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? Però si no escolten! Sense anar més lluny l'altre dia li explicava al torrat aquest que al sud de valència no diuen "barrechar"(sic) si no "barrejar", i lo de la L·L de villareal (m'encanta la L·L de villareal)..etc Els que menys saben valencià son els blavers La força està en la unió, la força està en la col·laboració entre pobles, sobretot si són de la mateixa llengua... El que m'han dit que no m'importa el que es parla a València? I tant que sí, tinc amics de València, companys de classe...castellanoparlants tots menys un. I aquest un quan parlem cada vegada que algun dels dos diu una frase no utilitzada per l'altre deiem: "ui què curiòs, això nosaltres no ho utilitzem...això és molt oriental i ho deieu al teu poble?". Aquesta persona sap que és la mateixa llengua la que parlem. Els altres tenen el seu castellà i tant contents. Ara be, imagineu-vos la situació següent: Un espanyol ha decidit comprovar pel seu compte quina diferència hi ha entre el català i el valencià o si no n'hi ha cap. Es prepara una llista de paraules bàsiques i truca a un amic seu de Barcelona i a un altre de València i comença a omplir la seua llista. El resultat final és sorprenent. Comproveu-lo vosaltres mateixos: ----------------------------------------------------------- CASTELLÀ \| CATALÀ \| VALENCIÀ ----------------------------------------------------------- hola hola hola adiós adéu adéu buenos días bon dia bon dia buenas noches bona nit bona nit hablar parlar parlar catalán català català valenciano valencià valencià madre mare mare mi hijo el meu fill el meu fill mías mev es meu s ojo! isla illa illa perro gos gos amigo amic amic uno un un cuatro quatre quatre siete set set diez deu deu volver tornar tornar ir anar anar salir sortir eixir blavero idiota imbècil Mmm...pensa el espanyol...creo que por los dos últimos términos van a ser dos lenguas distintas y todo! VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Aci Aquí Aquí Acort Acord Acuerdo Ademes Endemés Además Alvanç Avenç Adelante Alvançar Avançar Adelantar Agramadora Abargues Agramadera Aigüera Claveguera Alcantarilla Albello Arbellón Alergia Al.lergia Alergia Alusio Al.lusió Alusión Aluvio Al.luvió Aluvión Alla - Hi Enllá Allá Allumenacio Il.luminacio Iluminación Allumenar Il.luminar Iluminar Amarc Amarg Amargo Amenisar Amenitzar Amenizar Analisar Analitzar Analizar Anouer Noguera Nogal Aparat Aparell Aparato Aplec Reunión / Junta Aptitut Aptitud Aptitud Archiduc Arxiduc Archiduqye Archiu Arxiu Archivo Archivar Arxivar Archivar Archiver Arxiver Archivero Aresta Caire Arista Atre - Atra Altre - Altra Otro - Otra Autumnal Tardorenc Otoñal Autumne Tardor Otoño Barco Vaixell Barco Barral Porró Porrón Bonico / a Maco / a Guapo / a Boqueta de nit Vesprejar Atardecer Borrador Esborrador - Esborrany Borrador Boto Gema Yema Buço Bústia Buzón Busca Recerca Busca Cabuda Capacitat Capacidad Campeo Campio Campeón Campeonat Campionat Campeonato Canalisar Canalitzar Canalizar Cancelar Cancl.lar Cancelar Casi Quasi Casi Catalanisar Catalanitzar Catalanizar Cicatriç Cicatriu Cicatriz Cicatrizar Cicatritzar Cicatrizar Ciprer Xiprer Ciprés Circul Cercle Círculo Clario Guix Clarión - Tiza Closca Clotxa Caparazón Coa Cua Cola Cabrit de Llet Emma Choto Coche Cotxe Coche Codic Codi Código Coleccio Col.lecció Colección Colectiu Col.lectiu Colectivo Colega Col.lega Colega Colege Col.legi Colegio Colegiata Col.legiata Colegiata Colegir Col.legir Colegir Colocacio Col.locació Colocación Colocar Col.locar Colocar Coloqui Col.loqui Coloquio Companyo Company Compañero Condena Condemna Condena Condenar Condemnar Condenar Conversacio Conversa Conversación Conquista Conquesta Conquista Conquistador Conqueridor Conquistador Contrapou Albelló Sumidero Covart Covard Cobarde Creïlla Patata Patata Pobret Ignorant Catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Chat Xat Chat Che Xe Che Chic Noi Chico Chicotet Petit Pequeño Chiquea Infantesa Niñez Chiquet / ta Min /a - Xiquet /ta Niño / a Chiular Xiular Silbar Chiulet Xiulet Silbato Chiulit Xiulit Silbido Chofer Xofer Chófer Choriç Xoriç Chorizo Chufa Xufa Chufa Churro Xurro Churro Chut Xut Chut Chutar Xutar Cutar Dacsa Moresc Maíz Deport Sport Deporte Desmodat Maleducat Maleducado Despaig Despatx Despacho Destaponabotelles Obridor Sacacorchos Desvario Desvari Desvarío Detindre Aturar Detener Devades Gratis Gratis Dialec Dialeg Diálogo Dolla Virolla Virola Dumenge Diumenge Domingo Eixecucio Execució Ejecución Eixecutar Executar Ejecutar Eixemplar Exemplar Ejemplar Eixercici Exercici Ejercicio Eixercit Exèrcit Ejército Eixercir Exercir Ejercer Eiemple Exemple Ejemplo Eixir Sortir Salir El / Lo El El Emfatisar Emfatitzar Enfatizar En Amb Con / En Encarniçar Encarnitzar Encarnizar Encisam Enciam Lechuga Encolerisar Enfellonir Encolerizar Escorrer Esprémer Exprimir Enchis Encantament Encantamiento Enchisador Encantador Encantador Enchisar Encantar Encantar Escritor Escriptor Escritor Espentar Impel.lir Impeler Este Aquest Este Evaluacio Avaluacio Evaluación Expelir Expel.lir Expeler Farda Esquirol Ardilla Firmar Signar Firmar Formalisar Formalitzar Formalizar Gayato Gaiato Cayado Gentola - Gentuça Xusma Chusma Giner Gener Enero Granera Escombrera Escoba Pobret Ignorant catalanista VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Harmonisar Harmonitzar Armonizar Horchata Horxata Horchata Horiso Horitzó Horizonte Hui Avui Hoy Humanisar Humanitzar Humanizar Iles Il.les Ileso Ilicit Il.licit Ilícito Ilus Il.lus Iluso Ilusionar Il.lusionar Ilusionar Ilusio Il.lusio Ilusión Ilusionisme Il.lusionisme Ilusionismo Ilusori Il.lusori Ilusorio Ilustracio Il.lustració Ilustración Ilustrar Il.lustrar Ilustrar Ilustre Il.lustre Ilustre Illegal Il.legal Ilegal Illegible Il.legible Ilegible Illimitat Il.limitat Ilimitado Image Imatge Imagen Imbecilitat Imbecil.litat Imbecilidad Imprenta Impremta Imprenta Inclos Inclús Incluso Instalar Instal.lar Instalar Locada Bogeria Locura Loco Boig Loco Llavors Aleshores Entonces Llaurador Pagés Labrador Llinae Llinatge - Cognom Apellido Lluentor Lluïsor Brillo Maixquera Màscara Máscara Mampresa Empresa Empresa Marchamo Marxamo Marchamo Marchar Marxar Marchar Massage Massatge Masaje Micalet Miquelet Miguelete Milenari Mil.leni Milénio Milesim Mil.lèsim Milésimo Miligram Mil.ligram Miligramo Milimetro Mil.limetre Milímetro Millo Milió Millón Mimar Aviciar Mimar Mochila Motxila Mochila Montanya Muntanya Montaña Musti Sem Marchito Mustiar Marcir Marchitar Naiximent Naixença Nacimiento Normalisacio Normalització Normalización Normalisar Normalitzar Normalizar Nos - Mos Ens Nos Nosatros /es Nosaltros / es Nosotros /as Onsevullga Onsevulla Donquiera Organisar Organitzar Organizar Oronella Oroneta Golondrina Païs País País Carles Ximple Simple (Tonto) Panel Panell Panel Panflet Pamflet Panfleto Panoli Totxo Tonto Paralisar Paralitzar Paralizar Pardal Ocell Pájaro Pareixer Apareixer Parecer Pavor Paüra Pavor Pechina Petxina Pechina Peixcar Pescar Pescar Pelicula Pel.licula Película Pene Penis Pene Perfavor Si Ous Place Porfavor Poc Mica Poco Polideportiu Poliesportiu Polideportivo Poltrona Poltrona Poncil Poncem Cidra Ponciler Poncemer Cidro Popularisar Popularitzar Popularizar Porfiar Maldar Porfiar Poro Porus Poro Proveir Assortir Surtir Princip Princep Príncipe Pronte - Enjorn Aviat Pronto Pulsar Polsar Pulsar Ramassada Ruixat Chubasco Rarea Raresa Rareza Rata Ratolí Ratón Rata Penada - Rat Penat Mireia Murciélago Realisar Realitzar Realizar Reciclage Reciclatge Reciclaje Recolzament Suport Apoyo Resguart Resguard Resguardo Remolacha Remolatxa Remolacha Remontar Remuntar Remontar Renaiximent Renaixença Renacimiento Ret Xarxa Red Rostaria Vessant Ladera Safanoria Pastanaga Zanahoria Sagell Segell Sello Seguridad Seguretat Seguridad Semana Setmana Semana Senil Xaruc Chocho (senil) Ser (Substantiu) Èsser (Substantiu) Ser (Substantivo) Servici Servei Servicio Su - Seu - Son - Sa - Seua - Sos - Sas - Ses Seu - Seva - Seves - Llur Suyo - Suya - Suyos - Suyas Similitut Similitud Similitud Sobreeixir Excel.lir Campar Solicitar Sol.licitar Solicitar Solicitut Sol.licitud Solicitud Solit Sòlid Sólido Somi Somni Sueño Sur Sud Sur Tanda Torn Turno Taula Camestrilla Tendur Mesa Camilla Tenis Tennis Tenis Tentacio Temtació Tentación Tesis Tesi Tesis Testicul Testicle Testículo Tindre Tenir Tener Tipo Tipus Tipo Tito Titot Pavo Titul Titol Título Tofol Rústic Pardillo Tots Tothom Todos Triumfo Triomf Triunfo Tubo Canó Tubo Usar Emprar Emplear Verp Verb Verbo Vesprada Tarda Tarde Vertic Vertigen Vértigo Vibora Escurço Víbora Vigorisar Vigoritzar Vigorizar Vimon Vim Mimbre Vincul Vincle Vínculo Vocalisacio Vocalització Vocalización Vocalisar Vocalitzar Vocalizar Vos Us Os Vosatros /es Vosaltros / es Vosotros / as Whisquy Güisqui - Wiski Whisky Ya Ja Ya Yayo / a Avi / a Abuelo / a Yo Jo Yo Yodo Iode Yodo Yoga Ioga Yoga Yogurt Iogurt Yogur Yuca Iuca Yuca Pobret Ignorant catalanista en quin valencià parles tu? Jo que em pensava que parlava valencià, veges tu!xè, quina desgràcia! ara ja no sé ni que parle!
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Jaume manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Us dic una cosa: els blavers pretenen crear una llengua a base d'un dialecte no molt estés, ja que dins del Païs Valencià hi ha regions que no s'adapten a les seues "normes", per tant no poden negar la unitat de la llengua catalana! quants amics catalans tinc? quants catalans tenen amics valencians? quanta gent del PV se'n va a estudiar a Barcelona? I els negocis? Com és que puc veure TV3 sense traductor...Crec que aquestes paraules estan més repetides... Però el més fort és el que tothom sap...Per què defenseu la llengua valenciana si parleu castellà? Però si no escolten! Sense anar més lluny l'altre dia li explicava al torrat aquest que al sud de valència no diuen "barrechar"(sic) si no "barrejar", i lo de la L·L de villareal (m'encanta la L·L de villareal)..etc Els que menys saben valencià son els blavers La força està en la unió, la força està en la col·laboració entre pobles, sobretot si són de la mateixa llengua... El que m'han dit que no m'importa el que es parla a València? I tant que sí, tinc amics de València, companys de classe...castellanoparlants tots menys un. I aquest un quan parlem cada vegada que algun dels dos diu una frase no utilitzada per l'altre deiem: "ui què curiòs, això nosaltres no ho utilitzem...això és molt oriental i ho deieu al teu poble?". Aquesta persona sap que és la mateixa llengua la que parlem. Els altres tenen el seu castellà i tant contents. Ara be, imagineu-vos la situació següent: Un espanyol ha decidit comprovar pel seu compte quina diferència hi ha entre el català i el valencià o si no n'hi ha cap. Es prepara una llista de paraules bàsiques i truca a un amic seu de Barcelona i a un altre de València i comença a omplir la seua llista. El resultat final és sorprenent. Comproveu-lo vosaltres mateixos: ----------------------------------------------------------- CASTELLÀ \| CATALÀ \| VALENCIÀ ----------------------------------------------------------- hola hola hola adiós adéu adéu buenos días bon dia bon dia buenas noches bona nit bona nit hablar parlar parlar catalán català català valenciano valencià valencià madre mare mare mi hijo el meu fill el meu fill mías mev es meu s ojo! isla illa illa perro gos gos amigo amic amic uno un un cuatro quatre quatre siete set set diez deu deu volver tornar tornar ir anar anar salir sortir eixir blavero idiota imbècil Mmm...pensa el espanyol...creo que por los dos últimos términos van a ser dos lenguas distintas y todo! VALENCIÀ CATALÀ CASTELLÀ Aci Aquí Aquí Acort Acord Acuerdo Ademes Endemés Además Alvanç Avenç Adelante Alvançar Avançar Adelantar Agramadora Abargues Agramadera Aigüera Claveguera Alcantarilla Albello Arbellón Alergia Al.lergia Alergia Alusio Al.lusió Alusión Aluvio Al.luvió Aluvión Alla - Hi Enllá Allá Allumenacio Il.luminacio Iluminación Allumenar Il.luminar Iluminar Amarc Amarg Amargo Amenisar Amenitzar Amenizar Analisar Analitzar Analizar Anouer Noguera Nogal Aparat Aparell Aparato Aplec Reunión / Junta Aptitut Aptitud Aptitud Archiduc Arxiduc Archiduqye Archiu Arxiu Archivo Archivar Arxivar Archivar Archiver Arxiver Archivero Aresta Caire Arista Atre - Atra Altre - Altra Otro - Otra Autumnal Tardorenc Otoñal Autumne Tardor Otoño Barco Vaixell Barco Barral Porró Porrón Bonico / a Maco / a Guapo / a Boqueta de nit Vesprejar Atardecer Borrador Esborrador - Esborrany Borrador Boto Gema Yema Buço Bústia Buzón Busca Recerca Busca Cabuda Capacitat Capacidad Campeo Campio Campeón Campeonat Campionat Campeonato Canalisar Canalitzar Canalizar Cancelar Cancl.lar Cancelar Casi Quasi Casi Catalanisar Catalanitzar Catalanizar Cicatriç Cicatriu Cicatriz Cicatrizar Cicatritzar Cicatrizar Ciprer Xiprer Ciprés Circul Cercle Círculo Clario Guix Clarión - Tiza Closca Clotxa Caparazón Coa Cua Cola Cabrit de Llet Vicenta Choto Coche Cotxe Coche Codic Codi Código Coleccio Col.lecció Colección Colectiu Col.lectiu Colectivo Colega Col.lega Colega Colege Col.legi Colegio Colegiata Col.legiata Colegiata Colegir Col.legir Colegir Colocacio Col.locació Colocación Colocar Col.locar Colocar Coloqui Col.loqui Coloquio Companyo Company Compañero Condena Condemna Condena Condenar Condemnar Condenar Conversacio Conversa Conversación Conquista Conquesta Conquista Conquistador Conqueridor Conquistador Contrapou Albelló Sumidero Covart Covard Cobarde Creïlla Patata Patata Pobret Ignorant Catalanista Alexandre escrigué: Mosatros, els Botiflers) Vosaltres Vosotros Vosatros Depresa Aprisa Apresa Trucar Llamar Tocar Restaurant (Català pur i dur) Restaurante Ristorant Bicicleta Bicicleta Becicleta Internet Internet Enternet El Xé El Che Xé que bó!!! Seguretat Seguridad Seguritat Iougurt Yougurt Danone Tret Disparo Trabucá Taronja Naranja Naranj Eïvisa Ibiza Ibiça Obrint Pas Abriendo Paso Choves Catalanistes Videojoc Videojuego Vidiojueg 25 d'Abril 25 d'Abril Gloriosa Fecha Nazi Nazi Nasi (Adèmës són lós meùs ìdolos) Pastis Pastel Tortá Nubol Nuve Nubolaros Sol Sol Ástr Réÿ Ens Nos Mos Us Os Vos Ase Burro Burr Lliçó Lección Lliso-Lecció Maquetjar Tunnetjar Trucar Demà Mañana Mañà Germà Hermano Hermà Compte Cuidado Aspai Musulmà Mulsulman Moro mierda Princep Principe Princip Prostibul Prostibulo Casa de dones "pa" alquilar El vam fer un diaun amic i jo que estabem aborrtis.... CATALÀ - VALENCIÀ ( basat en fets reals!! ) Zulú és en valencià salvatxe, el català onzau és, en valencià, duodècim (o bé potser a l'inrevés, és a dir català dotzè, valencià undècim, etcètera) Eduart-Eduard; deute-txep i per tant Banca Catalana-Txeperudeta; Com se Digui-Lerma; rei-Juan Carles; reina-Consuelo; llevant-ponent; ponent-llevant; blau-Blau; valencià-txe; txe-Guevara; sant-Psan; psan-Guia; Guia-cicerone; Nicolau-Nicolás; Nicolàs-Fúlvia; joguet-Tatay; Tatay-moral; moral-morera; morera-lavabo de senyors en terra de moros; abans-moros; moros-que catalans; que catalans-què collons. I com aquestes, mil. De rê. La llengua ié la qui trebaia
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Noa manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..." ¿I tu qué ? ¿Has suat molt per a recopilar tanta xorraeta junta?,¿ creus que aixo cambia algo?. Una mentira dita 1000 vegaes no se convertix en una veritat per molt que ho diga Rubalcaba. Disculpa que et faci una pregunta: com saps que tot allò és mentida sense haver-ho comprovat primer? Copiar i Pegar yo al menys ho reconec. ¿Per qué tinc que creure lo que diueu i no aço? Sé que es un poquet llarg pero aixina podeu llegir en la meua llengua , au. ------------------------------------------------------------------------ FACTORS DEMOGRAFICS. REPARTIMENT. REPOBLAMENT. ELS ESTATS EN EL S. XIII. Com ya s'ha deixat entrevore en l'apartat anterior quan ficava en cursiva lo de nacio repoblada de nou en sa totalitat, dubte de la teoria de la tabula rasa que preten fer una repoblacio nova extinguint tot lo anterior, despreciant l'element mossarap, i suponent un alt grau de coneiximent dels mussulmans de la llengua arap. En estos factors demografics, parlare de la romanisacio, i de la posterior poblacio,que a la seua volta sería la poblacio anterior a la conquesta mussulmana, i dels diversos elements racials i culturals vinguts en els nous invasors, per acabar parlant dels invasors cristians, i de la seua diversa procedencia i cultura. Escomencem parlant del ibers, el poble que vivia aci ans de la vinguda del romans, pareix ser que el proces conegut com a romanisacio durà aproximadament 1000 anys, al cap del qual els ibers estaven totalment romanisats, i a soles quedava de la seua llengua alguns vocables en el llati vulgar que usaven. Aci en lo que hui es coneix com a Valencia, no tinguerem apenes influencies celtes, poble centreuropeu que arribà a dominar casi tota Europa i misteriosament va retrocedir davant dels pobles gots. Per acabar despres reduits a uns pocs territoris arraconats pels romans. Els celtes invadiren entre uns atres territoris lo que hui es coneix com la Catalunya Vella. Este poble no s'assentà en Lleida, ni en Tortosa, com tampoc ho feu aci en Valencia. En aço lo que vinc a dir es que les possibles influencies d'este poble no es deixaren sentir aci, aço ya comporta un element diferenciador important entre els valencians i els catalans propiament dits (em referixc als que formaven part dels primitius comtats catalans, i no als que hui en dia es solen dir catalans, els temps canvien). L’Imperi Romà despres de completar el proces ans mentat, va arrelar fortament entre els ibero-romans, fins al punt de donar figures lliteraries i filosofiques, i com no, tambe emperadors. Est imperi s’agotà i frut de la relaxacio de les costums, i pot ser de l’expansio del cristianisme (moviment religios que seria fonamental a la llarga per a conservar el romanç en les terres valencianes baix l’Islam) es produiren una serie d’invasions de pobles germanics, a nosatres el que nos tocà en gracia fon el Visigot, puix be fruit d’estes invasions es desfeu l’Imperi. Tambe es de destacar que part dels territoris que hui formen Valencia, estigueren en aquells anys baix el domini de Bisanci (la part de l’Imperi Romà que havia subsistit, el d’Orient) . No s’han investigat les possibles consequencies que este domini pogue eixercir. Els Visigots conseguixen dominar tota la pell de bou, i frut d’este domini podem parlar dels visigots-ibero-romans, esta mescolança racial basicament formada per la poblacio ibera i la romana, en algunes traces de visigots; parlava un llati vulgar fortament influenciat pel substrat iber, i modificat lexicament per l'adstrat visigot. Les hosts islamiques a la seua arribada, no formaven un tot homogeneu, ans al contrari (i dubte molt que tots els diversos components etnics, parlaren la mateixa llengua). Com es sabut elements de raça semitica, es dir araps ne vingueren molt pocs, la major part eren de les diverses tribus berebers que parlaven llengues diferents inclus entre ells mateixos. Totes estes tribus berebers fea relativament poc de temps que havien segut conquistats per l’Islam. I es ben sabut que el nort d’Africa que fon ans Cartago, fon molt romanisat, per intentar desfer qualsevol vestigi anterior als romans (atra cosa es que ho consiguiren). Puix be, la llengua d’estos invasors nort africans estaria prou influenciada pel llati, en la qual cosa tenim un eixercit mussulma en una bona barreja etnica i cultural. Uns atres elements etnics diferenciats que vingueren en estos nous invasors pogueren ser perses i siris. I un element important degue ser el poble jueu, (pot ser que s'incorporaren despres de l'arribada de les tropes islamiques, o be, que ya es trobaren aci), lo que està clar es que parlaven una llengua propia i acabaren parlant el romanç nomenat sefardi, en la qual cosa vullc deixar entrevore que si estos pobladors pogueren deixar la seua llengua, atres tambe. Llance una pregunta als eminents investigadors i a vosatres jovens desinquets: - "¿Sí els jueus qué convivien aci en els mussulmans i en els cristians, pogueren dependre el romanç i deixar la seua llengua, per qué no pogueren fer lo mateix els araps que tambe conviviren en els mossaraps (encara que ne foren pocs¿?)?". I aixina en este maremagnum llingüistic, arriben a la peninsula i pretenen impondre la seua llengua. Pero lo mes llogic es que primer es produira un proces d'aprenentage per part dels components d'est eixercit invasor, de la llengua oficial en la seua religio, l'arap. Crec que es produiria entre la poblacio (em referixc a les dos comunitats majoritaries), un proces curios que denominaria de bipermeabilitat llingüistica. En este proces, les classes altes de la comunitat subyugada intentarien dependre la llengua dels dominadors, i al mateix temps les classes baixes entre els dominadors (que ya hem dit que no necessariament parlarien arap, sino atres llengues, o be un arap molt corrupte), intentarien dependre el parlar d'eixa gran massa de gent que ya habitava en la peninsula. Molts d'estos per conveniencia es convertirien a l'Islamisme per no pagar mes tributs que el restant de la gent, pero continuarien parlant romanç, i els menys afavorits entre els mussulmans com ya he dit, deprendrien eixe romanç per a poder entendre's i comerciar en la gran massa de poblacio recentment incorporada per la conquista, si fon tal conquista i no una simple transaccio de compra venda per part del reyet visigot de tanda que es despren de son propietat en favor del seu aliat el Califa de Bagdat. Nos trobariem en una classe alta arabisada, una classe mija composta per mercaders i muladins rics, en moltes provabilitats de ser billingües (mes be diglossics), i unes classes baixes arromançades (analfabetes en qualsevol llengua). Tambe es provable degut a la llibertat de cult que els araps propiciaren, que hi haguera religiosos arromançats, pero instruits en el llati que gastaven en els rituals(1). Per acabar de complicar-ho nos trobariem als jueus que dominarien les tres llengues (arap, romanç i hebreu). Pero que com hem dit ans acabaren parlant un romanç, el Sefardí. Passa el temps i arribem al sigle XIII, els cristians derroten als mussulmans. Pero ans de l'arribada de les tropes aragoneses, arribà el Sit i les seues tropes, i en eixe sigle XII, encara quedaven mossaraps, que ell ficà en les muralles de la Ciutat de Valencia. Estos mossaraps parlaven la seua llengua, el romanç. Mor el Sit i el regne torna a ser moro. Ans d’arribar Jaume I, arribà Anfos el Batallador d’Arago, i pareix que 10000 mossaraps se’n van en ell cap a Arago. No creuen possible que estos mossaraps (que no crec que foren tots els que hi havien) o els seus decendents, pogueren tornar als pocs anys en companyia d’atre rei d’Arago de nom Jaume I, enyorant esta terra que havien perdut. Quan dic que no serien tots els que hi havia en Valencia i el seu regne me permetixc recordar un passage de Escolano(2) a on es fa referencia a la donacio de 1000 florins d’or per part dels mossaraps de Sueca en l’any 1234 al nostre rei En Jaume I per a pendre el Castell de Cullera(3). Seguint el curs de l’historia, les tropes aragoneses arriben en guerrers Aragonesos, navarros, castellans, galecs, del mig dia frances (de totes les terres del sur de l'actual frança que eren aliats de Pere, el pare del rei En Jaume), francs, italians, etc. D’entrada, aço nos pot donar una idea de la varietat de llengues que els cristians recent vinguts portaven, i totes elles influirien en certa mida en el romanç comu de la poblacio del Regne de Valencia. Es indubtable que els mes numerosos foren els aragonesos com ho demostren les sifres del Llibre del Repartiment, i els llibres d'Aveïnaments de la Ciutat de Valencia. Despres en importancia foren els catalans propiament dits (lo que hui es diu la Catalunya Vella, els catalans orientals). Un atre element diferenciador entre les dos llengües el trobem en el provençal (i en tots els dialectes de la llengua d'Oc), els trobadors escrivien en est idioma, i aci llevat del poeta Gilabert de Proxità, Pere i Jaume March, no tenim practicament escritors en eixa llengua, prova de la poca influencia que estos parlars tingueren en la poblacio en general (pot ser que si que influiren en la cort pero el mateix rei En Jaume vol que tot es redacte en el romanç d'aci, deixant de banda parlars estranys a la poblacio general de banda, un atre factor es que els escritors d'aci volen que el poble els entenga i per aixo escriuen en una llengua (el romanç del poble) que tots puguen entendre). Les influencies no son tan grans com en els territoris de la Catalunya Vella que compartix el mateix substrat (inclus el celta). Alguns dialectes occitants en companyia de l'aragones si que haurien influit en els parlars del Ducat de Lleida, (hui en dia encara compartixen frontera en l'aranes, que es una evolucio occitana) i no tant en el Marquesat de Tortosa(4), (quant mes al sur, menys influencia). Quan els aragonesos conquistaren estes terres, les quals es quedaren com a territoris autonoms entre ells i els catalans, seguiren una evolucio entre els dos parlars que els envoltaven. La poblacio arap, d’estos territoris -Lleida i Tortosa- que mes poder economic tindria, i que tambe era la que mes conscienciada politico-religiosament estaria; sería la que abandonaria les seues llars buscant als germans que encara conservaven tot el seu modo de vida, en el sur en les terres de Valencia. Pero, este fenomen no es aduible a Valencia, ya que al finalisar el proces nomenat com a reconquista, la frontera en l'Islam es va perdre ( en temps de Jaume II, seria quan es perdria del tot eixe contacte, i mercet als tractats en Castella que es quedaria en Murcia) i no podien fugir d'aci (be, reyets i capitosts entre els araps, si que degueren poder fugir per les millors condicions economiques de les que disponien, normalment per la mar). Tots estos mussulmans no tenien per qué parlar arap, tal volta els dirigents i rics si que el parlarien, pero els de les classes miges i baixes, mesclats en eixos mossaraps (i no entre a dir si n'eren molts o pocs, a soles que existien), parlarien l'algemia per a entendre's i mes si els mossaraps a soles eren comerciants i estarien de pas o feya molt poques generacions (com sugerixen alguns investigadors, la qual cosa dubte molt), extrem este totalment indemostrat (el que foren comerciants o de pas, per supost). Sobre estos mossaraps vos recorde lo que uns paragrafs ans vos he indicat. A modo de resum o conclusio sobre els factors demografics i culturals, s’ha de tindre en conte el factor cultural del poble invasor i de l’invadit. Sempre -sempre- s’impon la llengua del poble culturalment mes fort (no te res que vore la força de l’eixercit). Per aixo, Roma s’impon als ibers, pero en canvi els pobles germanics no s’imponen a la cultura romana; desgastat l’Imperi Romà, pero, encara en una cultura i en una llengua forta, resultava dificil per als araps impondre la seua llengua, ya que topaven en una llengua en un codic grafic ben estructurat, tan estructurat com la seua llengua culta (tant uns com atres parlarien parlars vulgars de les seues respectives llengues). L’invasio del cristians en Valencia –culturalment forta en aquell temps- no va supondre una substitucio llingüistica per banda d’uns pobles diversos i culturalment inferiors. Es de ressenyar que tant els que vingueren d’entre els cristians com els habitants del regne moro, es podien entendre ya que com he deixat clar parlarien un romanç mes o manco evolucionat. Nos podem trobar eixemples al llarc dels sigles: Castella si que s’impon totalment en casi tota America. Tambe en epoques mes recents, nos trobem en que la força dels francesos en l’epoca de Napoleo era molt gran, pero la cultura autoctona era lo sufucientment forta per a que la llengua no es vera afectada. La mateixa va passar en Europa i els alemans. Com ya he deixat entrevore en el titul de l'apartat vullc explicar cóm estaven els estats en el sigle XIII. La Corona d'Arago estava constituida per diversos estats; entre els que podriem nomenar estarien: el Regne d'Arago, el Comtat de Barcelona, el Ducat de Lleida, el Marquesat de Tortosa(5). Territoris que hui formen part de Catalunya en aquells temps no ho eren, com es el cas de: El comtat d'Urgell, la Cerdanya (part de lo que hui es Girona junt a lo que hui es la Catalunya Nort Francesa). En aço tindriem uns territoris autonoms que fins ben entrat el XIV o ya en el XV no formarien part de Catalunya sino que conservarien una autonomia entre els dos grans estats de la corona en pugna per incloure'ls en la seua esfera d'influencia. Sería la mateixa pugna que mantindrien a l'hora de la conquista de Valencia per eixamplar els seus dominis, i el seu poder de cara al rei (a major poder i grandaria, majors privilegis obtindrien). Bibliografia. Creure, creure, ningú no s'hauria de creure res que no hagués comprovat per ell mateix. Però la realitat és que no tenim temps per comprovar fins a l'últim fil de cada tema que se'ns apareix a la vida, així que ens hem de refiar d'aquells que tenen coneixements profunds de la qüestió. Perquè, és clar, en el text que tu escrius s'hi afirmen moltes coses i caldria comprovar-les una per una. El que et puc dir és que moltes d'aquestes coses xoquen amb dades que jo conec i amb informacions d'historiadors reconeguts com excel.lents i honrats en la seva feina. En aquests casos, quan algú planteja hipòtesis que xoquen amb les que estan acceptades per la gent que té prou coneixements per jutjar, és aquest algú qui ha de presentar proves del que diu, no al revés. Per exemple, van ser Copèrnic i Galileu els qui van haver de presentar proves fortes de que la Terra no era el centre del sistema Solar. Igualment, ja que aquest text contradiu fortament en molts punts la ciència històrica comunament acceptada, els qui ho defensen haurien de presentar proves realment molt fortes. D'altra banda, en Bandera Negra ha posat referències que jo conec de manera directa perquè he vist els llibres on estan escrites -es poden trobar a qualsevol bibilioteca- i el context em dónava a entendre el mateix significat que els els extractes que ell ens ha posat. Per tant, en aquest cas no és una qüestió de creure, perquè ho he vist, com tu ho pots veure si vas a una llibreria o biblioteca on tinguin els llibres que ell menciona. Per cert, t'has oblidat de donar l'autor d'aquell text. Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 02:54 Bibliografia. Cabanes Pecourt, Desamparados. El "Repartiment" en la ciutat de Valencia. Anubar de. Zaragoza, 1977 Repoblación Jaquesa de Valencia. Anubar Ed. Valencia, 1980 Cabanes, Mª Dolors. Geografia i Repoblacio. Alacant. 1984 Costa i Català, Joan. El valencià, llengua viva. Rev. Filologia. RACV, nº4.Valencia, 1989 Ferrer i Navarro, Ramón. La repoblacio del reine de Valencia vista a traves del llibre del repartiment. Anales de la RACV.Valencia.1984 Francesc Lliso Genoves. Aragon, Lerida y Valencia, un viaje de ida y vuelta. Antes y despues de la conquista de Valencia. Gómez Bayarri, J.P. El valenciano un habla romance medieval. SanValero, Julià. El pueblo del reino de Valencia.Valencia.1987 Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. La inmigración en la Valencia medieval. Anubar Ed. Zaragoza, 1979. Dos actitudes ante la reconquista de Valencia. Anubar, Ed. Valencia, 1977. La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas. Anubar Ed. Zaragoza, 1978 Bibliografia. Costa i Català, Joan. Sant Pere Pascual. Serie Fil. RACV. Valencia. La Biblia parva de Sant Pere Pascual. Col. Al vent. Lo Rat penat .Valencia, 1998 Gomez Bayarri, J. Vicente. ¿Evolución o rupturismo en la Valencia medieval?. Ajuntament de Valencia, 1993 La lengua valenciana hasta Jaime I. Particularidades del proceso histórico. Diputacio de Valencia. 1998 Simo Santonja,Vicent L. ¿Valenciano o Catalán? CCV.Valencia.1978 Peñarroja i Torrejon, Lleopolt. El Mozarabe de Valencia.Ed.Gredos. Madrit.1990 Cristianos bajo el Islam. Idem.Madrit.1993 Orige i formacio de la llengua de Valencia. Serie Fil nº1.RACV. Ribera, Julián. De historia arabigo-valenciana.CCV.Valencia.1982 ¿Vols més autors? Gràcies. Permet-me que insisteixi en el que et deia al final de l'altre missatge: una part de les cites d'en Bandera negra són facilment comprovables. Com que. a més a més, es contradiuen amb el que es dedueix de les afirmacions del teu text, tens una manera gens complicada d'esbrinar fins a quin punt és cert el que creus. Al capdavall, això és el que compta, que cadascú intenti descobrir la realitat per ell mateix. (A no ser que simplement se sigui algú que fa servir un tema per política o per neures personals. Quan és aquest el cas, i passa sovint en tots els camps, res ni ningú no pot fer canviar d'opinió una persona) Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 03:52
Encara que ells desacreditaran el que vaig a escriure,perquè quan se'ls demostra alguna cosa de seguida diuen que "esto lo habrán escrito catalanistas", vaig a transcriure'ls un interessant text que a més està escrit en la seua llengua (el castellà): "En una época en que todavía no se habían formado los grandes estados "nacionales" deEuropa y que las fronteras políticas se alteraban con cierta frecuencia, algunas lenguas recibieron, en usos internos, diferentes denominaciones particularistas, basadas en el gentilicio de una determinada ciudad o comunidad político-administrativa. para sus usuarios, era una manera de resaltar sus vínculos telúricos, generalmentefrente a otros miembros de su misma comunidadlingüística pero de diferente adscripción político-administrativa. Ahorabien, cuando una lengua se encontraba con la vecina, sus denominaciones particularistas dejaban paso a la unitaria. Dante,por ejemplo, se refirió varias veces a su "fiorentino idioma" o a su "toscano" nativo, sin dejar por ello deconsiderarse hablante de la "lingua italiana". entrelos valencianos de nuestro Siglo de Oro se daba unaq situación muy similar. Orgullosos de su condición de ciudadanos de un país en expansión frente a una Cataluña decadente, nuestros antepasados prefirieron designar como "valenciana" a su lengua materna. Elprimer escritor que lo hizo fue Antoni Canals en 1395. La publicación del repertorio completo del léxico de Antoni Canals, que acabade realizar Emili Casanova (198 , pone de manifiesto que de las más de 6000 palabras invenariadas,sólo 7 se las puede clasificar como valencianismos. Si exceptuamos algunos extranjerismos de moda y algunos arabismos más o menos locales, los valencianismos estrictosdel "Tirant lo Blanc", publicado en 1490, no son mucho más numerosos que los de Canals y, sin embargo, Maria Dolores manifiesta en su dedicatoria que lo traduce en lengua "vulgar valenciana, per ço que la nació d'on io só natural se'n puixa alegrar". Con la nueva denominación se trataba, pues, de proclamar unos orígenes concretos. Entre nuestros textos cuatrocentistas, los matices diatópicos, silos hay, habría que buscarlos, más que en algunos dialectalismos a menudo discutibles, en la preferencia por determinadas palabras o variantes formales de la lengua común. Con todo, estos matices nunca son tan acusados como los que existen, por ejemplo, entre el castellano y el andaluz. Además de subrayar el hecho diferencial dentro de la Corona de Aragón, la denominación de "valenciano" tanto en sentido idiomático como administrativo, tenía la virtud dediluir o integrar las diferencias de la variopinta población cristiana. Sin embargo, en contextos internacionales, esta insistencia se hacía menos imperiosa. Cuando se incoa el proceso de canonización de sant Vicent Ferrer (1445-1455), Roma requierre a varios testigos para confirmar elmilagro atribuído al santo de que, sin dejar depredicar nunca en su lengua materna, era entendido por toda clase de naciones. El arzobispo deTolosa se hizo eco de la duplicidad onomástica de nuestra lengua al afirmar que sant VicentFerrer predicaba "in sua vulgari idiomate Catalonie seu Valentino" [en la seua llengua vular catalana o valenciana]. En cambio, un rey de armas de Valencia se limitó a declarar que sant Vicent Ferrer "predicabat post latinum in lingua cathalana" [predicava després del llatí en llengua catalana]. D.A. "Historia del pueblo valenciano". Fascicle 18. València. Levante-EMV. 1988. Pp. 343-344. Totalment revelador que al final es parle de sant Vicent Ferrer, el pare del qual era de Palamós (parlava una llengua diferent amb son pare, segons els blavers?), i que és tota una icona del blaverisme. Sant Vicent Ferrer, no obstant, si els veiera als blavers, faria un duríssim sermó contra ells, que són un pou de vicis i de pecats en tots els sentits. A banda que s'avergonyeixen i no transmeten als fills la llengua que el nostre Vicent Ferrer passejà amb orgull per tota Europa. Difongueu això. Creat especialment per a Blavers i gent anticatalana arreu. Treuran espuma per la boca EL "VALENCIANO" ES CATALAN IGUAL QUE EL EXTREMEÑO O EL COLOMBIANO ES CASTELLANO. LOS VALENCIANOS VENIMOS DE LOS CATALANES, COSA QUE SIEMPRE EN TODA LA HISTORIA SE HA AFIRMADO CON ROTUNDIDAD Y QUE SOLO POR SUCIA POLITIQUERIA SE NIEGA. Unos pocos ejemplos entre otros muchos: S. XIII: En el “Libre del Repoblament” vienen los pueblos originarios de los cristianos que repueblan el Reino de València. Casi un 80% proceden de Catalunya. Capitulo CLXXI de "Les Quatre Grans Cròniques" de Ramon Muntaner (1265-1336): "Veritat és que en una companya eren vint almogàvers qui eren de Segorb e de l'encontrada. E és costum de catalans que la vespra de Nadal tothom comunament dejuna, e no menja fins a la nit...". Es decir que en Segorbe en aquella época se consideraban catalanes, de hecho tienen aun hoy una torre con el nombre en puro catalán, que se llama "Torre del Botxí", o sea, Torre del Verdugo. 1311: Ramon Muntaner se casa con na Valençona, de València: "E és veritat que jo, Ramon Muntaner, en aquella saó, venguí en Sicília, de Romania, e demaní llicència al senyor rei que li plagués que jo pugués anar en les parts de Catalunya e prendre ma muller que havia afermada fadrina en la ciutat de València". ("Les Quatre Grans Cròniques", cap. CCLI ó CCXXXV). 1316: Testamento de na Guillelma, mujer de Salvador Pedrosell, ciudadano de València: deja dinero para liberar "cautivos catalanes de la ciudad de València" ("captivis catalanis oriundis de civitate Valentie" de tierras de sarracenos. 1352: Capítulo 5 de la Crònica del Cerimonioso sobre una tempestad en Sicilia: "No se'n perdé alguna, sinó una galea dels catalans que era de València". 1370: Bernat Serra, notario de València: "alcuns mercaders catalans entre los quals eren Johan Roca, mercader de València". Bernat de Miracle, savi en dret de València: "entre los quals catalans que hi moriren hi morí En Johan Roca, jove, mercader de València", etc. 1392: Los concejales valencianos se dirigen a los de Mallorca lamentandose de la inseguridad que hay en la mar: "On és la vigor de la nació catalana, que feia tributàries totes altres nacions circunvehines?". El Infante Martí de Sicília està pacificando aquella isla y cuando el Consell de València conoce sus triunfos, los considera como "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó; encara a tota la nació catalana". 1399: Los jurados de València se dirigen a los diputados del General de Catalunya para agradecerles la galera que les prestaron para armarla contra los berberiscos, para dar “a aquells durs càstichs, terrible terror e punició condigna de tants damnatges per aquells donats a la Catalana nació". Hacia 1400: Vicent Ferrer llama Catalunya a la València de habla catalana, al predicar a la comarca de Serranos: "Vosaltres de la Serrania, que estats enmig de Castella e de Catalunya, e per ço prenets un vocable castellà e altre català". S. XV: Los Papas Borja, procedentes de Xàtiva, eran llamados catalanes por todos ("O Dio, la Chiesa Romana in mani dei catalani" y por sí mismos (Calixto III se llamaba "papa catalanus" y considera su pontificado como "gloria nationis catalanae". 1539: 1ª edición de de la traducción castellana de Baltasar de Romaní de las obras de Ausiàs Marc, en València y en la 1553: 2ª edición en Sevilla, l'autor constata que el poeta de València i señor de Beniarjó era "caballero valenciano de nación catalán", 1554: Matteo Bandello. Novelle I: "Valenza, gentile e nobilissima, che in tutta Catalogna non és piu lasciva e amorosa città". 1566: El burrianense Martí de Viciana en su “Crònica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia”: "En Orihuela e su tierra siempre se ha guardado la lengua catalana; porque en la conquista se pobló más de catalanes que de otras naciones." 1604: J. Pujades. Dietari: "Y los valentians diuen que ara ells són los vertaders vells catalans" 1610-1611: Gaspar Escolano, Décadas de la historia de la insigne y coronada Ciudad y Reyno de Valencia: "Como fue poblado casi todo de la nación catalana, y tomó della la lengua (..) por más de 300 años han pasado los deste reyno debajo del nombre de catalanes (..) por ser todos de una misma lengua y nación". Escolano (p. 49) escribe: "Y Muntaner, autor de aquellos tiempos, afirma que Murcia, Origuela, Elche, Guardamar, Alicante y Cartagena, se poblaron de Catalanes, y que en el suyo se hablaba en ellas tan fino Catalán, como en la propria Barcelona". 1766: El castellonense Josep Climent, en el Sermón de entronización como obispo de Barcelona: "Casi todos los valencianos somos catalanes (...) debeis reconocerme como paisano vuestro". 1778: F. Cerdà, Notas al Canto del Turia: "Bajo el nombre de catalanes se entendían éstos y los valencianos, por ser todos de una misma lengua..." ¿I tu qué ? ¿Has suat molt per a recopilar tanta xorraeta junta?,¿ creus que aixo cambia algo?. Una mentira dita 1000 vegaes no se convertix en una veritat per molt que ho diga Rubalcaba. Disculpa que et faci una pregunta: com saps que tot allò és mentida sense haver-ho comprovat primer? Copiar i Pegar yo al menys ho reconec. ¿Per qué tinc que creure lo que diueu i no aço? Sé que es un poquet llarg pero aixina podeu llegir en la meua llengua , au. ------------------------------------------------------------------------ FACTORS DEMOGRAFICS. REPARTIMENT. REPOBLAMENT. ELS ESTATS EN EL S. XIII. Com ya s'ha deixat entrevore en l'apartat anterior quan ficava en cursiva lo de nacio repoblada de nou en sa totalitat, dubte de la teoria de la tabula rasa que preten fer una repoblacio nova extinguint tot lo anterior, despreciant l'element mossarap, i suponent un alt grau de coneiximent dels mussulmans de la llengua arap. En estos factors demografics, parlare de la romanisacio, i de la posterior poblacio,que a la seua volta sería la poblacio anterior a la conquesta mussulmana, i dels diversos elements racials i culturals vinguts en els nous invasors, per acabar parlant dels invasors cristians, i de la seua diversa procedencia i cultura. Escomencem parlant del ibers, el poble que vivia aci ans de la vinguda del romans, pareix ser que el proces conegut com a romanisacio durà aproximadament 1000 anys, al cap del qual els ibers estaven totalment romanisats, i a soles quedava de la seua llengua alguns vocables en el llati vulgar que usaven. Aci en lo que hui es coneix com a Valencia, no tinguerem apenes influencies celtes, poble centreuropeu que arribà a dominar casi tota Europa i misteriosament va retrocedir davant dels pobles gots. Per acabar despres reduits a uns pocs territoris arraconats pels romans. Els celtes invadiren entre uns atres territoris lo que hui es coneix com la Catalunya Vella. Este poble no s'assentà en Lleida, ni en Tortosa, com tampoc ho feu aci en Valencia. En aço lo que vinc a dir es que les possibles influencies d'este poble no es deixaren sentir aci, aço ya comporta un element diferenciador important entre els valencians i els catalans propiament dits (em referixc als que formaven part dels primitius comtats catalans, i no als que hui en dia es solen dir catalans, els temps canvien). L’Imperi Romà despres de completar el proces ans mentat, va arrelar fortament entre els ibero-romans, fins al punt de donar figures lliteraries i filosofiques, i com no, tambe emperadors. Est imperi s’agotà i frut de la relaxacio de les costums, i pot ser de l’expansio del cristianisme (moviment religios que seria fonamental a la llarga per a conservar el romanç en les terres valencianes baix l’Islam) es produiren una serie d’invasions de pobles germanics, a nosatres el que nos tocà en gracia fon el Visigot, puix be fruit d’estes invasions es desfeu l’Imperi. Tambe es de destacar que part dels territoris que hui formen Valencia, estigueren en aquells anys baix el domini de Bisanci (la part de l’Imperi Romà que havia subsistit, el d’Orient) . No s’han investigat les possibles consequencies que este domini pogue eixercir. Els Visigots conseguixen dominar tota la pell de bou, i frut d’este domini podem parlar dels visigots-ibero-romans, esta mescolança racial basicament formada per la poblacio ibera i la romana, en algunes traces de visigots; parlava un llati vulgar fortament influenciat pel substrat iber, i modificat lexicament per l'adstrat visigot. Les hosts islamiques a la seua arribada, no formaven un tot homogeneu, ans al contrari (i dubte molt que tots els diversos components etnics, parlaren la mateixa llengua). Com es sabut elements de raça semitica, es dir araps ne vingueren molt pocs, la major part eren de les diverses tribus berebers que parlaven llengues diferents inclus entre ells mateixos. Totes estes tribus berebers fea relativament poc de temps que havien segut conquistats per l’Islam. I es ben sabut que el nort d’Africa que fon ans Cartago, fon molt romanisat, per intentar desfer qualsevol vestigi anterior als romans (atra cosa es que ho consiguiren). Puix be, la llengua d’estos invasors nort africans estaria prou influenciada pel llati, en la qual cosa tenim un eixercit mussulma en una bona barreja etnica i cultural. Uns atres elements etnics diferenciats que vingueren en estos nous invasors pogueren ser perses i siris. I un element important degue ser el poble jueu, (pot ser que s'incorporaren despres de l'arribada de les tropes islamiques, o be, que ya es trobaren aci), lo que està clar es que parlaven una llengua propia i acabaren parlant el romanç nomenat sefardi, en la qual cosa vullc deixar entrevore que si estos pobladors pogueren deixar la seua llengua, atres tambe. Llance una pregunta als eminents investigadors i a vosatres jovens desinquets: - "¿Sí els jueus qué convivien aci en els mussulmans i en els cristians, pogueren dependre el romanç i deixar la seua llengua, per qué no pogueren fer lo mateix els araps que tambe conviviren en els mossaraps (encara que ne foren pocs¿?)?". I aixina en este maremagnum llingüistic, arriben a la peninsula i pretenen impondre la seua llengua. Pero lo mes llogic es que primer es produira un proces d'aprenentage per part dels components d'est eixercit invasor, de la llengua oficial en la seua religio, l'arap. Crec que es produiria entre la poblacio (em referixc a les dos comunitats majoritaries), un proces curios que denominaria de bipermeabilitat llingüistica. En este proces, les classes altes de la comunitat subyugada intentarien dependre la llengua dels dominadors, i al mateix temps les classes baixes entre els dominadors (que ya hem dit que no necessariament parlarien arap, sino atres llengues, o be un arap molt corrupte), intentarien dependre el parlar d'eixa gran massa de gent que ya habitava en la peninsula. Molts d'estos per conveniencia es convertirien a l'Islamisme per no pagar mes tributs que el restant de la gent, pero continuarien parlant romanç, i els menys afavorits entre els mussulmans com ya he dit, deprendrien eixe romanç per a poder entendre's i comerciar en la gran massa de poblacio recentment incorporada per la conquista, si fon tal conquista i no una simple transaccio de compra venda per part del reyet visigot de tanda que es despren de son propietat en favor del seu aliat el Califa de Bagdat. Nos trobariem en una classe alta arabisada, una classe mija composta per mercaders i muladins rics, en moltes provabilitats de ser billingües (mes be diglossics), i unes classes baixes arromançades (analfabetes en qualsevol llengua). Tambe es provable degut a la llibertat de cult que els araps propiciaren, que hi haguera religiosos arromançats, pero instruits en el llati que gastaven en els rituals(1). Per acabar de complicar-ho nos trobariem als jueus que dominarien les tres llengues (arap, romanç i hebreu). Pero que com hem dit ans acabaren parlant un romanç, el Sefardí. Passa el temps i arribem al sigle XIII, els cristians derroten als mussulmans. Pero ans de l'arribada de les tropes aragoneses, arribà el Sit i les seues tropes, i en eixe sigle XII, encara quedaven mossaraps, que ell ficà en les muralles de la Ciutat de Valencia. Estos mossaraps parlaven la seua llengua, el romanç. Mor el Sit i el regne torna a ser moro. Ans d’arribar Jaume I, arribà Anfos el Batallador d’Arago, i pareix que 10000 mossaraps se’n van en ell cap a Arago. No creuen possible que estos mossaraps (que no crec que foren tots els que hi havien) o els seus decendents, pogueren tornar als pocs anys en companyia d’atre rei d’Arago de nom Jaume I, enyorant esta terra que havien perdut. Quan dic que no serien tots els que hi havia en Valencia i el seu regne me permetixc recordar un passage de Escolano(2) a on es fa referencia a la donacio de 1000 florins d’or per part dels mossaraps de Sueca en l’any 1234 al nostre rei En Jaume I per a pendre el Castell de Cullera(3). Seguint el curs de l’historia, les tropes aragoneses arriben en guerrers Aragonesos, navarros, castellans, galecs, del mig dia frances (de totes les terres del sur de l'actual frança que eren aliats de Pere, el pare del rei En Jaume), francs, italians, etc. D’entrada, aço nos pot donar una idea de la varietat de llengues que els cristians recent vinguts portaven, i totes elles influirien en certa mida en el romanç comu de la poblacio del Regne de Valencia. Es indubtable que els mes numerosos foren els aragonesos com ho demostren les sifres del Llibre del Repartiment, i els llibres d'Aveïnaments de la Ciutat de Valencia. Despres en importancia foren els catalans propiament dits (lo que hui es diu la Catalunya Vella, els catalans orientals). Un atre element diferenciador entre les dos llengües el trobem en el provençal (i en tots els dialectes de la llengua d'Oc), els trobadors escrivien en est idioma, i aci llevat del poeta Gilabert de Proxità, Pere i Jaume March, no tenim practicament escritors en eixa llengua, prova de la poca influencia que estos parlars tingueren en la poblacio en general (pot ser que si que influiren en la cort pero el mateix rei En Jaume vol que tot es redacte en el romanç d'aci, deixant de banda parlars estranys a la poblacio general de banda, un atre factor es que els escritors d'aci volen que el poble els entenga i per aixo escriuen en una llengua (el romanç del poble) que tots puguen entendre). Les influencies no son tan grans com en els territoris de la Catalunya Vella que compartix el mateix substrat (inclus el celta). Alguns dialectes occitants en companyia de l'aragones si que haurien influit en els parlars del Ducat de Lleida, (hui en dia encara compartixen frontera en l'aranes, que es una evolucio occitana) i no tant en el Marquesat de Tortosa(4), (quant mes al sur, menys influencia). Quan els aragonesos conquistaren estes terres, les quals es quedaren com a territoris autonoms entre ells i els catalans, seguiren una evolucio entre els dos parlars que els envoltaven. La poblacio arap, d’estos territoris -Lleida i Tortosa- que mes poder economic tindria, i que tambe era la que mes conscienciada politico-religiosament estaria; sería la que abandonaria les seues llars buscant als germans que encara conservaven tot el seu modo de vida, en el sur en les terres de Valencia. Pero, este fenomen no es aduible a Valencia, ya que al finalisar el proces nomenat com a reconquista, la frontera en l'Islam es va perdre ( en temps de Jaume II, seria quan es perdria del tot eixe contacte, i mercet als tractats en Castella que es quedaria en Murcia) i no podien fugir d'aci (be, reyets i capitosts entre els araps, si que degueren poder fugir per les millors condicions economiques de les que disponien, normalment per la mar). Tots estos mussulmans no tenien per qué parlar arap, tal volta els dirigents i rics si que el parlarien, pero els de les classes miges i baixes, mesclats en eixos mossaraps (i no entre a dir si n'eren molts o pocs, a soles que existien), parlarien l'algemia per a entendre's i mes si els mossaraps a soles eren comerciants i estarien de pas o feya molt poques generacions (com sugerixen alguns investigadors, la qual cosa dubte molt), extrem este totalment indemostrat (el que foren comerciants o de pas, per supost). Sobre estos mossaraps vos recorde lo que uns paragrafs ans vos he indicat. A modo de resum o conclusio sobre els factors demografics i culturals, s’ha de tindre en conte el factor cultural del poble invasor i de l’invadit. Sempre -sempre- s’impon la llengua del poble culturalment mes fort (no te res que vore la força de l’eixercit). Per aixo, Roma s’impon als ibers, pero en canvi els pobles germanics no s’imponen a la cultura romana; desgastat l’Imperi Romà, pero, encara en una cultura i en una llengua forta, resultava dificil per als araps impondre la seua llengua, ya que topaven en una llengua en un codic grafic ben estructurat, tan estructurat com la seua llengua culta (tant uns com atres parlarien parlars vulgars de les seues respectives llengues). L’invasio del cristians en Valencia –culturalment forta en aquell temps- no va supondre una substitucio llingüistica per banda d’uns pobles diversos i culturalment inferiors. Es de ressenyar que tant els que vingueren d’entre els cristians com els habitants del regne moro, es podien entendre ya que com he deixat clar parlarien un romanç mes o manco evolucionat. Nos podem trobar eixemples al llarc dels sigles: Castella si que s’impon totalment en casi tota America. Tambe en epoques mes recents, nos trobem en que la força dels francesos en l’epoca de Napoleo era molt gran, pero la cultura autoctona era lo sufucientment forta per a que la llengua no es vera afectada. La mateixa va passar en Europa i els alemans. Com ya he deixat entrevore en el titul de l'apartat vullc explicar cóm estaven els estats en el sigle XIII. La Corona d'Arago estava constituida per diversos estats; entre els que podriem nomenar estarien: el Regne d'Arago, el Comtat de Barcelona, el Ducat de Lleida, el Marquesat de Tortosa(5). Territoris que hui formen part de Catalunya en aquells temps no ho eren, com es el cas de: El comtat d'Urgell, la Cerdanya (part de lo que hui es Girona junt a lo que hui es la Catalunya Nort Francesa). En aço tindriem uns territoris autonoms que fins ben entrat el XIV o ya en el XV no formarien part de Catalunya sino que conservarien una autonomia entre els dos grans estats de la corona en pugna per incloure'ls en la seua esfera d'influencia. Sería la mateixa pugna que mantindrien a l'hora de la conquista de Valencia per eixamplar els seus dominis, i el seu poder de cara al rei (a major poder i grandaria, majors privilegis obtindrien). Bibliografia. Creure, creure, ningú no s'hauria de creure res que no hagués comprovat per ell mateix. Però la realitat és que no tenim temps per comprovar fins a l'últim fil de cada tema que se'ns apareix a la vida, així que ens hem de refiar d'aquells que tenen coneixements profunds de la qüestió. Perquè, és clar, en el text que tu escrius s'hi afirmen moltes coses i caldria comprovar-les una per una. El que et puc dir és que moltes d'aquestes coses xoquen amb dades que jo conec i amb informacions d'historiadors reconeguts com excel.lents i honrats en la seva feina. En aquests casos, quan algú planteja hipòtesis que xoquen amb les que estan acceptades per la gent que té prou coneixements per jutjar, és aquest algú qui ha de presentar proves del que diu, no al revés. Per exemple, van ser Copèrnic i Galileu els qui van haver de presentar proves fortes de que la Terra no era el centre del sistema Solar. Igualment, ja que aquest text contradiu fortament en molts punts la ciència històrica comunament acceptada, els qui ho defensen haurien de presentar proves realment molt fortes. D'altra banda, en Bandera Negra ha posat referències que jo conec de manera directa perquè he vist els llibres on estan escrites -es poden trobar a qualsevol bibilioteca- i el context em dónava a entendre el mateix significat que els els extractes que ell ens ha posat. Per tant, en aquest cas no és una qüestió de creure, perquè ho he vist, com tu ho pots veure si vas a una llibreria o biblioteca on tinguin els llibres que ell menciona. Per cert, t'has oblidat de donar l'autor d'aquell text. Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 02:54 Bibliografia. Cabanes Pecourt, Desamparados. El "Repartiment" en la ciutat de Valencia. Anubar de. Zaragoza, 1977 Repoblación Jaquesa de Valencia. Anubar Ed. Valencia, 1980 Cabanes, Mª Dolors. Geografia i Repoblacio. Alacant. 1984 Costa i Català, Joan. El valencià, llengua viva. Rev. Filologia. RACV, nº4.Valencia, 1989 Ferrer i Navarro, Ramón. La repoblacio del reine de Valencia vista a traves del llibre del repartiment. Anales de la RACV.Valencia.1984 Francesc Lliso Genoves. Aragon, Lerida y Valencia, un viaje de ida y vuelta. Antes y despues de la conquista de Valencia. Gómez Bayarri, J.P. El valenciano un habla romance medieval. SanValero, Julià. El pueblo del reino de Valencia.Valencia.1987 Ubieto Arteta, Antonio. Orígenes del Reino de Valencia. Zaragoza. 1981. La inmigración en la Valencia medieval. Anubar Ed. Zaragoza, 1979. Dos actitudes ante la reconquista de Valencia. Anubar, Ed. Valencia, 1977. La leyenda del origen ilerdense de trescientas valencianas. Anubar Ed. Zaragoza, 1978 "Ducat de Lleida? QUÈ IGNORANTS! Anem a reatratar a aquests autorsd'aquesta bibliografia: 1-Desamaparados Cabanes: Va ser consellera d'educació en el Consell preatonòmic de la blavera UCD. I VA DIR QUE ERA MÉS IMPORTANT SABER ANGLÈS QUE SABER VALENCIÀ. No comment. 2-Joan Costa: Jesuïta fracassat que està deseperat per cridar l'atenció i que li facen cas. 3-Ramon Ferrer: Més del mateix. 4-Julià San Valero: Tota la seua producció és en castellà. 5-Antonio Ubieto: Un tio0 de psiquiàtric. Catedràtic d'Història a València, obsessionat per demostrar que la majoria dels repobladors del PV eren aragonesos (com ell, clar). Dels altres autors njo conec dades, però crec que està ja clar quina classe degentola pot haver escrit aquestes bajanades, no?
Quin text més tendenciós... en lloc de limitar-se a aspectes autèntics i filològics, embruta amb politica només començar. Valenciano - Enciclopedia Libre Fins i tot al extranger ho tenen més clar, l'assumpte de la unitat del Català. Codes for the Representation of Names of Languages Catalan; Valencian = cat/ca Valencian; Catalan = cat/ca
Segons ha pogut Saber el Sessió Contínua , el Sitges 2004 - Festival Internacional de Cinema de Catalunya, aposta més que mai pel cinema en català, tant per fer-lo arribar fora de les nostres fronteres, com sobretot per aconseguir que el nostre cinema conecti amb el públic dels Països Catalans. Amb aquest objectiu, el Sitges 2004 ha destinat un munt d'esforços, segons paraules del director Ángel Sala recollides pel Sessió Contínua, a través de més prjojeccions de títols en català, tant TV movies, llargmetratges i documentals. A banda d'això, l'organització del festival ha convertit l'habitual sala de visionats dels altres anys en una 'Sale Office', destinada a què les empreses comprin, venguin i ofereixin els seus treballs a d'altres empreses per trobar més capital inversor. Entre les cintes que ja s'han projectat al Sitges 2004 i que Sessió Contínua ha pogut veure, s'hi troben la TV Movie l'Encreuament, de producció bàsicamant catalana i valenciana (tv3 i Canal 9), i Febrer, el primer llargmetratge de Sílvia Quer. Tal i com es va dir a la roda de premsa inaugural de la secció Audiovisial Català (amb prop d'una vintena de títols), el cinema a casa nostra ha de tirar endavant. Per Sílvia Quer, "primer va ser l'acceptació dels culebrots, després les TV Movies, i ara hem de fer el mateix amb els llargmetratges" a veure si tots plegats ens animem i donem més suport al cinema en català, en tots els sues formats!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Com que em sembla que encara no he contestat aquí ho faré i si ja vaig contestar i torno Jo l'utilitzo el mínim possible i quan l'utilitzo és perquè no hi ha més remei
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Mai, no el faig servir mai, ni a clase de castellà.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. home cada dia crec q tothom el parla...ni que sigui una frase o algo. Jo amb el parlo amb coneguts..algun amic. Amb la familia i els amics d sempre en català tothom el parla? Ja et dic jo que TOTHOM no....!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. d) 4) no parlo mai castellà i quan algú de la meseta no m'entèn li dic: you speak english?? VISCA LA TERRA! MORIN ELS TRAÏDORS!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Desgraciadament quasi cada dia, sóc del Baix Llobregat què hi farem.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. D,4 (Pels que no ho sabeu visc a LA-California) Esporadicament o mai. No tinc amics que parlin castella. Solament quan em trobo amb algun mexica o centreamerica que no parla angles.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. MAI! perque sem catalans del nord i parlem català i francés! En canvi, algunes vegades alguns amb un uniforme verd ens parlen en castellà a la frontera! comprenem rés peró sentim que estan enrabiats!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Parlo castellà només quan dono de menjar als porcs. Pobres cerdos, tener que aguantarte debe ser un suplicio impresionante para ellos. M'ha semblat que algun cridava per sopar ja... Pues hala, no te entretengas, ves con tus cerditos que estarás como en familia, dales bién de cenar y cuidado con tratarlos mal que te denuncio a la Sociedad Protectora de Animales. Escolta'm una cosa, Kilómetro 0: m'ha cridat l'atenció que escrivissis "ves con tus cerditos..." Em pensava que fer servir aquest imperatiu (en comptes de "ve con tus cerditos") era un catalanisme... Però ara resulta que es fa servir també a Madrid? Explica'm-ho, si's plau. Ah, i a l'apanyó aquest ni cas. És perdre el temps. Salut!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Abans no el parlava mai i ara cada dia a la feina amb tots els clients i amb la gran majoria de companys/es de feina. En tot l'hotel som dos recepcionistes,l'informàtic, el fuster,dues administratives, la comptable, dos cambrers del bar, l'encarregat de magatzem, el director, el subdirector i jo que parlem català. La resta tots en castellà, i creieu-me que hi curra molta molta gent allà.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Parlo castellà només quan dono de menjar als porcs. Pobres cerdos, tener que aguantarte debe ser un suplicio impresionante para ellos. M'ha semblat que algun cridava per sopar ja... Pues hala, no te entretengas, ves con tus cerditos que estarás como en familia, dales bién de cenar y cuidado con tratarlos mal que te denuncio a la Sociedad Protectora de Animales. Ha cascar-la
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. d) 4)
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Malauradament per mi la pregunta tindria que ser al revés: "cada quan parles català"... Només parlo català amb algun company de classe i amb algun professor... això ha de cambiar!! i la culpa es meva aixó que procuraré parlar-lo més...
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Jo mai... bé, sols a classe de castellà.. pq la profe em va dir que jo li boicotejava les classes... i que no era una noia normal, que era massa rebel... Puta de castellà!!! Què pilli al seu marit foten-li les banyes amb una indepe jove!!!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. b) 3) puc estar les 24 hores parlant català sense inconvenients, menys quan vas de compres i tot això.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. a) 2) El tema família és força complicat, encara que ho intentis... almenys a mi no em surt... costum suposo!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. D 4 Trobo que de fet parlo cada cop més malament el castellà Quan vaig anar a estudiar a la universitat, fa 6 anys, me'n vaig adonar que el parlava fatal, ja que vivia amb una noia de Cartagena i clar li havia de parlar en castellà... Doncs no m'aclaria de cap manera!!!!!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. a/b) 1) Grandiós !
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. d) i a lhora de castellà
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. b) A la classe de castellà.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. 4) i 5) ara ja fa més de 2 anys que no parlo castellà.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. a3 /è
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Cada quan? Quasi cada dia. Amb qui? A l'hora de Castellà a l'insti i els diumenges amb els meus avis materns. Jo a l'hora de castellà convers el català també, però és un luxe que em puc permetre perquè sa professora també ho fa
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Jo em "prostitueixo" a la feina. Si un client em parla en castellà li contesto en castellà, per allò de que "el client sempre té la raó" o de que "se'ls ha de portar amb safata". I em fa sentir molt malament. Si l'empresa fos meva no ho faria, però no vull que cap client vagi a dir-li al jefe que "no el tracto prou bé".
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. d 4 Només quan parlo (MSN i telèfon) ,per questió de feina,amb gent de Sud-Amèrica o Espanya, que viuen allà naturalment. Als Països Catalans quasi mai parlo castellà. I L'ANGLÈS.. AIX.. Amb anglès també,però hi ha molta gent que viu a països de Sud-Amèrica que no saben anglès.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. d 4 Només quan parlo (MSN i telèfon) ,per questió de feina,amb gent de Sud-Amèrica o Espanya, que viuen allà naturalment. Als Països Catalans quasi mai parlo castellà. I L'ANGLÈS.. AIX.. MAI PARLO CASTELLÀ! No parlo mai amb castellà i quan algun estranger em demana alguna cosa el contesto amb català i sino amb anglès i sinó francés, més idiomes ja no ser...
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. D 4, només amb gent del carrer que els parlo en català, em diuen 'cómo?', els ho repeteixo en català, i llavors diuen 'es que no te entiendo, me lo puedes repetir en castellano?' i més d'un cop m'agradaria dir-los 'no, no em ve de gust', però no ho he fet mai. és que a sobre m'ho diuen amb prepotència... grrr A alemanya una dona em va començar a parlar en alemany, li vaig dir que no entenia gaire l'alemany i enlloc de dir-m'ho en una altra llengua, se'n va anar... xdd
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Jo ara soc a l'estranger, però en general, només parlo en castellà amb algu que, o jo sé que no m'entén en català perquè és espanyol/sudamericà, o és algun desconegut que em demana AMB EDUCACIO si li puc parlar en castell, com ho faré en anglès o francès si aixi m'ho demanen. Jo afegiria la pregunta: Si parleu amb un grup de castellanoparlants que sabeu que us entenen en català, amb quin idioma parleu? Jo sempre en català!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. 4) Esporàdicament o mai. i a vegades amb algún conegut que no domina prou la nstra llengua! cada setmana
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. d i 4, jo mai faig servir el castellà si no m'entenen a algun lloc faiug servir gestos, no me n'arrencaran de paraules castelllanes....
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Doncs l'enquesta la trobo una mica mal redactada (vull dir: la idea és molt bona, però li falta més concreció, vull dir, un nombre més alt d'opcions). Les meves respostes: Sincerament, entre b) i c). Entre la 3) i la 4). ----------------------------------------- Visita La Stoa, aquesta setmana antimilitaristes! www.cromelnordic.org
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. D4, només amb els estrangers que no entenen el català i a voltes ni aixó xD Encara que el meu nivell d'anglés sigui quasi inexistent, prefereixo parlar-lo abans que no pas el ApaÑó
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Doncs la resposta és facil xDDD D4 jejeje Responent a una de les preguntes que han quedat al aire sobre quina llengua uses amb castellanoparlants, dir-vos que en tinc molts d'amics castellanoparlants.. i quan parlen amb mi sempre comencen parlant castellà i acaben parlant català, tot i que els hi costa uns 2 minuts Hem de fer-nos valdrà nois!! Això si, si em trobu amb gent que no parla català i em demana educadament que els hi repeteixi en castellà, els hi contesto amb castellà, tot i que m'he adonat que cada cop em costa mes parlar amb castellà... i sense voler acabo altre cop parlant en català xDDDD Editat al dia 06 de desembre del 2004, a les 15:41
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Aquest qüestionari ja es va fer fa un any, però bé, tot sigui per col·laborar. De castellà en parlo entre familiars i potser amb algun amic. Tot i que darrerament faig alguna que altra "catalanada" involuntària.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Dons jo casi que mai el parlo, només a les feines d'estiu, és el que té viure en una ciutat turística... s'ha de conèixer idiomes... Si no és per obligació, no el parlo amb ningú, ho vaig deixar fa uns quants anys... Hi ha molta gent que em parla en castellà, però no em surt de dins mai parlar-lo, he perdut el costum. Em va costar el seu temps deixar la manía de contestar en castellà si em parlaven en castellà. Ara que hi penso... l'últim cop va ser en un concert de Reincidentes (el dia 26) a Barna amb una gent d'Andalucía.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. a) 3) Jo amb alguns amics que a casa seva parlen castellà, molts cops els hi parlo amb castellà inconscientment. EL que no faig mai es parlar en castellà a les botigues, si cal ho repeteixo.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. b-3 Només a la feina, quan truco a Espanya no entenen el català. D-4 pel castellà però A-3 pel francès Bé, mica en mica ja anirem fent que això canvii
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. 4) Esporàdicament o mai. i a vegades amb algún conegut que no domina prou la nstra llengua! cada setmana!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. b) 3)
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Avanç mai, ara algún cop molt puntualment per practicar-lo de tant en tant. En aquest sentit ja no té sentit ésser militant lingüistic.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. D i 4, sempre en català, si en una botiga no m'entenen pitjor per ells, si fa falta marxo, i amb la familia cap problema, tinc dues ties andaluses, però sempre parlen en català, amb els amics i coneguts, la veritat és que molts sòn castellanoparlants i alguns fins i tot sempre em parlen en castellà, però jo sempre els parlo en català, i no és cap problema, jo respecto el castellà i ells respecten el català. D 4
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Doncs jo el parlo ocasionalment (és a dir, molt de tant en tant) i bàsicament per temes de feina. Salut
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. b) No sempre el parlo cada dia. 3) Només amb companys de feina o clients de fora dels PPCC. I amb becaris francesos que estan fent les pràctiques aquí i no tenien cap noció de català.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. A les classes de castellà, als fòrums en castellà i si vaig per Espanya. I a veure, que no em fa cap vergonya! Estic contentíssim de que m'haigin fet aprendre castellà i de que el pugui parlar amb fluidesa, contentissim i orgullós! Parlar castellà em permet llegir literatura castellana, poder conéixer gent amb els mateixos interessos que jo (algú em diu el nom d'una web de música clàssica en català?), poder-me fer entendre amb milions de persones... Val la pena. Ara, que hauria preferit que m'haguessin fet aprendre alemany o anglès (bé)? I tant! Que quan algú am pinta d'haver estat aquí anys i panys em pregunta en castellà jo li contesto en català? I tant! Etc. Wagnerià diu: ...algú em diu el nom d'una web de música clàssica en català?... http://www.webcom.com/musics/ http://www.catclassics.com/ http://www.webcom.com/musics/ars.html http://www.cccb.org/cat/cccb.htm http://www.visitscotland.com/ca/lib/musicaclassica http://www.santfeliu.org/butlleti/414/noticia4.htm i també pots cerca a: http://www.google.ms/search?hl=ca&q=m%C3%BAsica+cl%C3%A0ssica&btnG=Cerca+amb+el+Google&lr=lang_ca amb un resultatde 38.400 pàgines (amb data de 06.12.04)
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. A casa -E5- sempre en català ( en obrir la porta, contestar el telèfon i enraonar amb els convidats) A la feina he de parlar en d'altres idiomes amb els clients i proveïdors (n'hi ha d'Euskadi, de Bretanya, de Suissa, d'Alemanya, d'Irlanda, d'Espanya i d'Estats Units), fen pedagogia per explicar que parlen amb un català i amb Catalunya. I sempre hola bon dia/bona tarda i adeu siau en començar i en acabar.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. 1 B x desgracia
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. jo no+ parlo en castellà durant la classe de castellà pk encara em toca pringar a classe quan tinc que parlar amb castellà a algú sempre solto alguna catalanada però mira : APA I A CÓRRER k si no saben parlar català ke n'aprenguin! salutacions a tota la gent dels maristes d lleida !!!!!!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. El que si que és el més fort és (com he pogut llegir més amunt) que dins d'un grup de catalanoparlants un castellanoparlant ja ho trenca tot. Per què? Quantes vegades m'ha passat això, en conec a ben pocs que encara que els hi parlen en castellà segueixen parlant català. I a classe...què deu ser? vergonya? ganes de caure-li bé al professor? Una vegada a classe la professora (per l'accent deu ser molt castellana) li faig una pregunta en català i em diu: cómo?. Li torno a fer la mateixa pregunta i també en català. La professora: es que no he entendido lo que has dicho?. Llavors em vaig quedar callat una estona i li dic: no, és igual! I no ho dic per demostrar res, sinò pel que em van dir els companys de classe més tard: i per què no li ho has preguntat en castellà? - Perquè no me'n recordava com es deia afegir en castellà. I llavors vaig pensar: però si no sé parlar bé en catellà no cal que m'esforce i seguiré preguntant-li en català fins que m'entenga! Seria a la classe de castellà, oi?. No, a classe d'Introducció als Computadors És que avui dia el català en el món de la informàtica sembla que encara estigui en una fase d'iniciació: en quantes tendes és habitual sentir el català?. Trist però real.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. B)Cada setmana... posem que unes 5 vegades per setmana (cada setmana és diferent emperò) 3)Amb alguns amics. La veritat és que en aquest tema he millorat molt, perquè jo abans si em dirigia a una persona que, per exemple, venia els tiquets del tren, ho feia en castellà, o a voltes en català però em passava al castellà en veure que ell em xerrava en castellà... ara ja no ho faig: o català o català, així de clar! I si no m'entenen sa culpa no és meva, jo sóc al meu territori.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. ja he comentat en algun altre fil que soc castellana de naixement i la llengua materna es el castellà. només parlo castellà de manera habitual amb la meva mare i rares excepcions. per tota la resta en català i si no m’entenen en anglès (curiós sempre acaben parlant català!!) la meva resposta seria A 2
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. esporàdicament o mai en les dues opcions. L'únic lloc on m'hi sentiran és a classe de castellà i només si he de llegir alguna cosa en veu alta, perquè m'hi obliguen. Encara que tingui amics castellanoparlants, jo els parlo en català. Em fa gràcia això que amb alguns amics de tota la vida la gent digui que els parla en castellà, jo des de ben petita que els parlo en català a tots. Mai he començat una amistat en castellà.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. D4 Com a bon militant de la CAL Això si, si provens d'una familia castellana no crec que ens haguem d'avergonyir pas de parlar castellà (Ho dic pel que posava B2 per desgracia) ja que es un idioma ben macu, i jo personalment si men vaig a un altre país a viure, com per exemple a Espanya, amb me familia no canviaria pas de llengua.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. només a la classe de català amb la profe ( i amb resignació), evidentment amb els companys no. I com que am la professora no hi tinc gaire converses, es queda en dues frases setmanals (excepte algun cop que he mantingut debats amb ella sobre el tema de la llengua) Tret d'ella, no parlo castellà en cap altre context. Paskui, parles en castellà a la classe de català??? Jo nomès el parlo a la classe de castellà, tot i que sempre que vas x barna et trobes que a molts llocs no t'atenen en català, moltes vegades en comptes de marxar, si vosaltres els hi seguiu parlant en català, el dependent/a, et seguirà parlant en català, i si no, el que s'ha de fer és desvaloritzar-lo perquè no sap el català, dir-li: de veritat que no saps el català??? mirant-lo com si fos alguna cosa estranya; ke la nostra llengua és mol lloable i ens l'hem de fer respectar i valorar!!! Tinc una amiga que és de rússia, i va venir a viure aquí l'any passat, al començament nomès parlava en castellà, tot i que ara amb l'ajuda dels companys i alguns professors ja parla molt bé el català i s'ha acostumat a dirigir-se a mi en català. Procuro sempre dirigir-me en català a tot aquell que s'em dirigeixi encara que ho faci en un altre idioma, costa molt, perquè em sembla que molta gent tenim tendència a seguir en castellà, perìo em de fer un esforç tots plegats i mantenir la nostra llengua!!! Salut!! ai ai ai , volia dir a la classe de castellà!!!. quin error més greu!!!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Jo SEMPRE parlo en català sempre i quan estigui en territori dels PPCC excepte quan la professora de castellà em fa llegir del llibre de text,llavors no hi ha remei..que hi farem...
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. De dilluns a divendres a la feina. El món laboral ja és gairebé tot castellà.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. mai, per que intento parlar sempre el catala, pero em trobo bastanta gent que em parla castella
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Mai
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Jo, més o menys així a grans trets: a) Cada dia. i 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. El parlo amb la meva família, amb tothom que conec de nou els parlo en català, si hi ha algú de fora castellanoparlant no canvio a no ser que m’ho demani explícitament i bé, però clar, és complicat quan ets l’únic que no canvia. Jo al lloc on estudio no ho tinc gaire fàcil ja que hi ha molta gent que només parla en castellà peti qui peti, també hi ha gent catalanoparlant però que al principi només parlava en castellà, fins i tot entre els mateixos catalanoparlants. Però poc a poc anem obrint camí. Fins fa pocs dies a la feina (ara ja no en tinc:’() parlava en castellà amb els clients que se’m dirigien en castellà (qui paga mana), encara que sempre començava jo parlant en català (normes de l’empresa). Als caps en castellà, quin remei. Per cert era una empresa amb fama de ser catalanista. I per això de començar en català alguns clients tenien reaccions bastant desagradables, he de dir que van ser poquets cops. jo només amb la familia del meu xicot, que son de murcia. Per a la resta, en català! Només en el cas que no m'entenguin parlo en castellà, però només quan no m'entenen.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. No puc concretar els dies, potser cada setmana, i parlo castellà amb l'amiga de galiza, amb els profes/becaris sudamericans/extrangers que tinc, i amb la gent gran que se'm dirigeix amb aquesta llengua.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. A-3 Què li anem a fer si visc a la Ciutat de València on un dia la generació decidí que el castellà estava més de moda i deixaren d'ensenyar-lo als seus fills.... -Però quan sóc al poble (Carcaixent): D-4 -I KI DIGA "CARCAGENTE" EL DEGOLLE!!!!!!!!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. D-3 i clar com molts a la classe de castellà a l'institut.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Sincerament, sols quan m'obliguen o és totalment imprescindible.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Com mis amigos "hablo" el Catalán, leo el periodico en Catalán para aprenderlo. pero escribirlo se me da fatal.. intento mejorar este aspecto, pero es díficil. Mi familia es de fuera y vive fuera de Catluña y hablo el Castellano así como mis amigo de toda la vida. En el trabajo (Barcelona) los idiomas oficiales son el Castellano y el Inglés. Un saludo
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Puc assegurar i orgullós que he aconseguit el meu objectiu, abandonar el castellà al racó que es mereix com a llengua estrangera de la meva nació. Faig servir tant el castellà com faig amb l'anglès, amb estrangers i prou. a la gent d'aquí li parlo el català, m'entengui o no, ja que suposo que si viuen aquí l'han de saber i si no el saben és pe rquè no els dóna la gana. Català única llengua oficial salut
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. b-1 Només parlo amb la sOGRE en castellà! Fa 27 anys que està a Catalunya i mai l'havia parlat perquè: "no li feia falta", ara li fa falta (li faig una mescla de català castellà, cada cop més català) i s'esforça a aprendre'l. Que els nouvinguts no parlin català és culpa nostra. La resta de la meva vida parlo en català.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. d) peró e de parla en castella a alguns jefes , dons l´empresa que treballlo te la central a Madrid i es , una puta merda me cago en la puta que quels va pari , jo crec que m´entenen pero u fan expresamen els molt cabrons. "perdón como dice?"
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. No+ quan he de rallar amb qualcú que acaba d'arribar i sé cert q no m'entén. Quan qualcú em diu "cómo?" i sé que fa un parell d'anys q estudia a les Illes l'envïi a filar, + q res xq sé x altres que és impossible no haver-ne après.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Açò ho diu tot: TIO CANYA En la pobla hi ha un vell en la pobla hi ha un vell que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra, porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana. Tres voltes només va anar el tio Canya a València: primer quan va entrar en quintes i en casar-se amb sa femella. La tercera va jurar de no tornar a xafar-la; que a un home que ve del poble, ningú fa abaixar la cara. Set vegades va fer cua, set vegades va fer cua, en presentar uns papers, per no saber expressar-se, per no saber expressar-se, en llengua de forasters. Aguantà totes les burles, les paraules agrejades, i a la Pobla va tornar. Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada. Tio Canya tingué un fill Tio Canya tingué un fill que li diuen tio Canya: porta gorra i brusa negra porta gorra i brusa negra, i una faixa morellana. Bé recorda el tio Canya quan varen portar-lo a escola set anys, la cara ben neta, ulls oberts, camisa nova. Però molt més va obrir els ulls el xiquet del tio Canya quan va sentir aquell mestre parlant de manera estranya. Cada dia que passava, Cada dia que passava anava encollint els muscles per por a que el senyor mestre per por a que el senyor mestre li fera alguna pregunta. Aguantà càstigs i renyes sens gosar d´obrir la boca i la escola va odiar. Tio Canya, tio Canya, no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou o et farà fum la teulada. Cròniques del carrer diuen cròniques del carrer diuen d´uns nets que té el tio Canya que són metges a València que són metges a València professors i gent lletrada. Quan a estiu vénen al poble, visiten el tio Canya i el pobre vell se´ls escolta parlant llengua castellana. Però cròniques més noves expliquen que el tio Canya ja compta amb besnéts molt joves que alegren la seua cara. Mai parlen en castellà mai parlen en castellà com han après dels seus pares, sinó com la gent del poble, sinó com la gent del poble la llengua del tio Canya. Reviscola, tio Canya, amb gaiato si et fa falta que a València has de tornar Tio Canya Tio Canya no tens les claus de ta casa: posa-li un forrellat nou, perquè avui tens temps encara. La Pobla del Duc (Vall d'Albaida) és el poble Jo estiguent estudiant a València no sé quan va ser la última vegada que vaig parlar en espanyol, no entenc com es pot dir q no es pot viure en valencià a valència-city La última volta que vaig intentar parlar espanyol, me les vaig vore fotudes Potser tens raó, perquè tinc familia llunyana per la Vall d'Albaida. Potser el meu rebesavi era d'allà. Jo conec la neta del tio canya potser siga ta mare Encara que per edad ho veig complicat xD Qui sap...
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. a) 1) Cada dia, amb me mare. Durant la setmana no tant, xq no estic a casa, xò com q cada dia truca... xD és castellana i, tot i q entén perfectament el català i tb el parla (l'ha de fer servir a la feina), estic acostumada, des q vaig a aprendre a parlar, a dirigir-m'hi en castellà i amb ella no he pogut canviar. Amb la resta de la gent, potser fa uns anys sí q era més "permissiva" i, si em parlaven en castellà, els contestava en castellà. Ara ja no. Sempre q sàpiga q són d'akí, els parlo en català. Puc dir, pràcticament amb certesa, q me mare és l'única persona amb qui parlo en castellà. I mira, fins a cert punt n'estic orgullosa i tot, en el sentit q gràcies a tenir uns pares q parlen cadascú una llengua diferent, jo he pogut aprendre dues llengües des de petita, i ara les parlo i escric perfectament, tant una com l'altra (en aquest cas, el català i el castellà). Tot això, amb independència de les connotacions opressives i impositives de la llengua castellana. Ara només ho enfoco des de la perspectiva de la riquesa lingüística, com qui té un pare xinès i una mare italiana i té la sort de saber parlar xinès i italià, ves. No sé si m'explico... Sí, no? :P Salut, volia comentar que -abans de tot demano desculpes per les errades ortogràfiques (porto poc més d'un any a Catalunya i em trobo molt insegura a l'hora d'escriure en català) - ...volia comentar que en un lloc com Barcelona m'he trobat amb gent estrangera que preferia que els parlessin en català...vull dir que el problema no deu ser que no l'entenguin, sinò que d'entrada el rebutgen, que és diferent. a mi per exemple em solia passar quan estava a Galiza, que hi havia gent que em feia cara de no entendre res quan els parlava en gallec... i no només em passava amb gent estrangera. Però, cap problema!, els insisteixes molt i al final t'acaven entenent el que sol passar és que els que parlem una llengua com ara el gallec o el català, que no tenen una situació regularitzada, com la té el castellà per exemple, sembla que ens "avergonyessim" ¿es diu així? d'allò que parlem davant de parlants d'altres llengües majoritaries...o estic equivocada? jo vaig tenir la sort de viure en un poblet gran part de la meva vida, i més tard en una ciutat petita...i he de dir que és genial no haver de fer servir més que la meva llengua per a comunicar-me, ja sigui a casa, amb els amics, amb els professors (he tingut de tots els tipus pel que fa als usos lingüístics) Es veritat que des de que estic aqui em trobo amb més dificultats, ja que he de fer servir una llengua que no domino del tot. Però tinc clar que la prefereixo abans que el castellà, i crec que val la pena l'esforç d'aprendre-la em sembla que la gent estrangera no està pas per donar-li importància a les llengües minoritaries..aleshores, si els parlants d'aquestes no les defesem, qui ho farà? ... Aquí em sembla que hi ha qui s'avergonyeix, però també (diguem que el votant mitjà de CiU) qui es pensa que els estrangers (especialment de països del Tercer Món, o d'Espanya) no són prou intel·ligents o cultes per entendre o parlar català, i els sobte molt trobar algú que ho faci.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. entre a) i b). Sempre amb turistes que venen a comprar al lloc on treballo, però n'hi ha que no entenen ni el català ni el castellà ni el swahili, en aquest cas els hi parlo en català i faig mímica, i funciona bastant, la veritat!!!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. El que si que és el més fort és (com he pogut llegir més amunt) que dins d'un grup de catalanoparlants un castellanoparlant ja ho trenca tot. Per què? Quantes vegades m'ha passat això, en conec a ben pocs que encara que els hi parlen en castellà segueixen parlant català. I a classe...què deu ser? vergonya? ganes de caure-li bé al professor? Una vegada a classe la professora (per l'accent deu ser molt castellana) li faig una pregunta en català i em diu: cómo?. Li torno a fer la mateixa pregunta i també en català. La professora: es que no he entendido lo que has dicho?. Llavors em vaig quedar callat una estona i li dic: no, és igual! I no ho dic per demostrar res, sinò pel que em van dir els companys de classe més tard: i per què no li ho has preguntat en castellà? - Perquè no me'n recordava com es deia afegir en castellà. I llavors vaig pensar: però si no sé parlar bé en catellà no cal que m'esforce i seguiré preguntant-li en català fins que m'entenga! Seria a la classe de castellà, oi?. No, a classe d'Introducció als Computadors La situació aquí a baix deu ser més complicada. Tu segueix així que és el que s' ha de fer! Ànims!!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. D i 4
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. mai em dirigeixo a ningú en castella dins les fronteres dels països catalans i nomes per aquest simple fet algu ja m'ha tracta de radical en quin punt estem arrivan que els catalans avandonin la seva llengua per relacionar-se amb castellans que moltes vegades fins i tot entenen i parlen perfctament el català. m'he trobat en converses on els catalans parlen en castellà als castellans pero els castellans entre ells es parlen en català. no vui ser catastrofista pero em sembla bastant greu... sino el parlem nosaltres el català qui el parlara?
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Cada dia. Normalment parlo quatre llengües cada dia. Potser perquè ets filóleg???? Típica pregunta de monolingüe Joder, no jodas que hay más lenguas que el inglé y el apañó
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. d-4: RESITÈNCIA CATALANA!!! Rebel.lat i vine a la Resistència!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. a) 3) Però no se com s'ho fan les persoens per viure anys sense parlar castellà. Jo em veig obligat a usar-l tots rels dies: quan vaig al dentista, al metro quan em pregunten (sempre em pregunten persones que no saben català), al super, a la llibreria.. tinc professors de la uni que tampoc saben català... amb la familia de la novia (que porta vivint aqui 40 anys o més, pero encara no saben català )... "quan vaig al dentista" El teu dentista no entén el català? "al metro quan em pregunten (sempre em pregunten persones que no saben català)" No el saben parlar o no l'entenen? "al super" Al super no t'entenen en català? Jo canviaria de super! "a la llibreria" idem "tinc professors de la uni que tampoc saben català" No l'entenen? collons, i son profes d'universitat? De bon rotllo. Hi ha molta gent que no parla català, però això no vol pas dir que no l'entenguin. Es evident que sentim molta gent castelanoparlant, la pregunta és: en què els parlem nosaltres? Si és en castellà, realment és per obligacio o perquè ens dona la gana? professors d'universitat que no entenen el català? que no el parlin en pocs mesoso es pot entendre, però que no l'entenguin? No tenir o no voler tenir la capacitat per aprendre ja vol dir quina capacitat per ensenyar poden tenit. Que probin d'anar a un altre país i fer-ho com a Catalunya! Però ells no hi van per no fer l'esforç intel.lectual per a una altre llengua. Franc
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Cada dia per desgràcia,vaig molt per Alacant,Torrevella,etc per feina i allí tot el món parla castellà i si t'escolten parlar en valencià et fan mala cara. No sabeu com està la situació per la zona sud d'Alacant,bufff. Amb la meua gent de confiança,feina,etc que parlen castellà utilitze el valencià perquè ho entenen i ho respecten. I si no ho respecten que s'aguanten!
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. jo parle castellà tots els dies, però sols amb la familia, als demés si no l'entenen que es busquen la vida....
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. a) 3) Però no se com s'ho fan les persoens per viure anys sense parlar castellà. Jo em veig obligat a usar-l tots rels dies: quan vaig al dentista, al metro quan em pregunten (sempre em pregunten persones que no saben català), al super, a la llibreria.. tinc professors de la uni que tampoc saben català... amb la familia de la novia (que porta vivint aqui 40 anys o més, pero encara no saben català )... "quan vaig al dentista" El teu dentista no entén el català? "al metro quan em pregunten (sempre em pregunten persones que no saben català)" No el saben parlar o no l'entenen? "al super" Al super no t'entenen en català? Jo canviaria de super! "a la llibreria" idem "tinc professors de la uni que tampoc saben català" No l'entenen? collons, i son profes d'universitat? De bon rotllo. Hi ha molta gent que no parla català, però això no vol pas dir que no l'entenguin. Es evident que sentim molta gent castelanoparlant, la pregunta és: en què els parlem nosaltres? Si és en castellà, realment és per obligacio o perquè ens dona la gana? No tens en compte moltes coses: 1- A mi desconeguts m'han recriminat per adreçar-me a ells en català, amb el típic "eso no lo entiendo". O en altres ocasions, m'entenien però es reien de mí per parlar una llengua "de poble" segons ells. I açò ho aguantes 2 ó 3 vegades, però més és que ja crema. 2- Respecte al que no t'entenen... Hi ha gent que no t'enten de veres, sobretot gent estrangera però també catalans. I si no t'entenen, no t'entenen. 3- Hi ha altres casos: la gent que t'enten perfectament, però els fot que els parles en català. PS: Respecte al Super, jo tinc la sort de que al costat de ma casa hi ha dos caixeres que em parlen en català. I quan vaig a comprar tabac per a mon pare, vaig a un estanc on parlen català.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. cada dia amb ma mare
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. a-2 :)
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. per sort gairebé mai, a més em comença a fer vergonya perque cada cop que obro la boca en castellà els meus amics se'n riuen, i la gent em mira amb cara de patiment.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. MAI No sé si ja us ho vaig comentar, però parlava més castellà quan vivia a frança (hi tenia classes de castellà) que ara que visc a Catalunya, on no el parlo mai i començo a adonar-me que l'estic perdent.
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. Ase mutxo tièmpu que no ablo castellànu i l'estoi oblidando. Fa tant de temps que no el parlo que me n'estic oblidant i desintoxicant per fortuna. salut!

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.