Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano A Oriola no es parla català oi? Està més al sud de Guardamar? mapa dialectes PC És PPCC, no PC. Stoitxkov, si seguim les normes ortogràfiques del català estàndard (bé, no sé si serien aplicables a les altres variants, en aquest sentit) veurem que la forma correcta d'escriure unes sigles és la d'escriure en singular. Per exemple, no diem EE.UU. (com en castellà), sinò E.U.A. I no diem FF.CC., sinò FC. El que passa és que no sé si per acord sembla que s'hagi acceptat, "popularment", el terme PP.CC. Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 21:13 Generalment s'escriuen en singular però hi ha excepcions. PPCC i altres sigles en són una excepció. ei, no és per picar, és per ignorància, però d'on ho treus això?
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 Atenció aquest enllaç pot ferir la sensibilitat; concretament la sensibilitat intel.lectual espanyola: WWW.REGISTRODELAPROPIEDADINTELECTUAL.COM
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 aquesta es la llibertatr d´expressió que té l´estat espanyol, un estat plurinacional de´esquerres i lliberti. que collons molt progres, però quan es parla dels Països Catalans, de Galiza o de Euskal Herria, els hi agafa la vena fatxa hi comencen a il.legalitzar partits, negar estatuts, etc... . si això es el que vol la gent, jo no. visca la República Catalana.
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 doncs això,que per un seguit de coincidències,avui soparé sol ......però tranquils,que tot està controlat i me sabré cuidar.. ... au,Bon Any nou i bones festes a tots/es!! Salut!
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 Simplement patètic..... P.D.: Aìxò ja es va publicar en aquest article al racó (el dissabte, 18 de desembre a les 20:29)
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 Últimament ens estan fent de tot, ens ataquen per totes bandes, estic flipant, quan se n'adonaran els Països Catalans de la nosa que ens fa l'Estat Espanyol???? >quan se n'adonaran els Països Catalans de la nosa >que ens fa l'Estat Espanyol???? L'estat espanyol ensa fa nosa? Com pots dir això, amb el bon tarannà que tenen! És que només us fixeu en les coses negatives. Fixeu-vos, per exemple, en l'anul·lació del PHN o el fet que es proposi el català com a llengua de segona a europa. Si no fos pels espanyols què collons seríem ara? Us juro que m'he trobat gent amb aquests arguments i no volen escoltar res més. Es queden les paraules 'maques' del PS(C)OE que endolceixen el seu fred i amarg contingut i adorm la gent.
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 Cal que El Parlament (el nostre) es pronuncii sobre aquest tema, igual que amb el cas Fènix. O es que tot ha de quedar aquí al racocatala o vilaweb?
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 crec que simplement, estan acollonats... l'únic que als mesetaris els donaria tranquilitat es vore al senyor acebes dir per la tele "Españoles, EL MOVIMIENTO HA VUELTO"... mentres, a donar pel cul
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 Heh, una altra vegada més ens putejen com volen. És que vosaltres podeu dir-me per què no està prohibit anar amb una esvàstica pel carrer i en canvi posar-li el nom "república catala" a una revista sí que ho està... Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:49 molt fàcil: perquè vivim en una monarquia bananera.
El ministeri espanyol de Cultura prohibeix que es registri una revista amb el nom de ‘República catalana’ > Diu que és 'contrari a la llei' El Registre de la Propietat Intel·lectual, organisme que depèn del ministeri espanyol de Cultura, s’ha negat a registrar una revista amb el nom de ‘República catalana’ per ser ‘contrària a la llei, a l’ordre públic i als bons costums’. La publicació, promoguda per l’editor Josep Vergés, no ha pogut sortir al carrer, segons ha publicat avui Diari de Girona. Vergés s’ha mostrat enfadat i sorprès per la prohibició i ha declarat que en un país normal no s’hauria publicat aquesta ordre de suspensió que respon, ha dit ‘a motius polítics’. A més, l’editor ha dit que no entenia que hi hagués publicacions amb el nom de ‘La república de les lletres’ o bé el mateix partit Esquerra Republicana. Vergés, fill de l’històric editor de 'Destino', té la intenció que ‘República Catalana’ sigui un espai de reflexió com ho va ser Destino, on hi van escriure autors de la talla de Josep Pla, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Font: www.vilaweb.com (Perdó, he anat massa ràpid, que amb aquest tema ja hi ha un fil: http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?id_f=1&fil=42651) Editat al dia 18 de desembre del 2004, a les 15:15 A veure si ho entenc; el ministeri de Cultura socialista ha prohibit la publicació d'una revista perquè es titularia "República Catalana"? Emilio de senzill (i bèstia)? Potser és que creuen més ells amb l'amenaça de l'independentisme que nosaltres mateixos. La maquinària repressiva de l'Estat actuant davant dels nostres nassos i aquí com si res...
He estat visitant pàgines i he trobat aquest article. Qué en penseu???? http://www.contrastant.net/llengua/valencia.htm Contesteu perfavor!!!!!! L'article aquest critica tres dels arguments més utilitzats per a defensar que el valencià és un dialecte més de la llengua catalana, però tampoc proposa clarament cap altre argument. A mi discutir el tema de la unitat lingüística és un tema que m'esgota molt, m'esgota molt perquè la veig tant evident com que la Terra és rodona o que 2 més 2 són 4. El tema de la unitat linguïstica és molt difícil de defensar (i no perquè no estigui claríssima), jo crec que una bona opció és regalar un viatge als blavers per Tortosa i Lleida i així potser canvien d'opinió. Malgrat tot, per desgràcia crec que molts dels blavers i del PP de València realment no s'ho creuen pas que el valencià és una llengua diferent del català, em temo que tots sabem quins són els seus veritables motius per a defensar el secessionisme lingüístic i sabem de quin peu calcen... Editat al dia 19 de desembre del 2004, a les 22:31 Moltes gràcies i estic d'acord amb el que dius.
He estat visitant pàgines i he trobat aquest article. Qué en penseu???? http://www.contrastant.net/llengua/valencia.htm Contesteu perfavor!!!!!! El tercer argument, molt estès a nivell popular, és el que manté que el català i el valencià són la mateixa llengua perquè si un català i un valencià parlen les seves variants respectives no tenen cap problema per entendre's. És un argument, aquest també, fàcilment rebatible. D'una banda, hi ha variants intercomprensibles que es consideren llengües diferents, com, per exemple, les llengües escandinaves, en l'àmbit germànic, o el català i l'occità en el de les romàniques No estic d'acord, és el típic argument que s'utilitza, però no és cert i us diré per què: És pot parlar amb un italià o portugués sense parlar la seua llengua, però a quin nivell de comprensió i expressió? En canvi, un valencià i un català parlen amb fluïdesa, comprensió, riquesa lingüística comuna, expressions idèntiques, etc. A més a més en quin punt és tracta "el valencià" i en quin punt comença el "català"? No val la frontera PV/Principat! No, Fins i tot A Morella es parla tortosí. Curiòs, no? D'acord, d'arguments n'hi ha milers que defensen qualsevol postura, però els que realment tenen una base sólida són els que defensen la unitat lingüística. No estic del tot d'acort en tú, Alba . Cert que n'hi han arguments que defen l'unitat de les dos llengües i que, ho he de reconeixer, em fan que pensar sobre la certea que semblem demostrar. Per lo que he llegit fins ara, es basen, sobre tot, en el paregut entre ambdos (bé, un altissim nivell de comprensió), l'orige del Valenciá (la Repoblació), etc etc. De totes maneres, a mi m'agradaria fer una experiencia (imposible, per atra banda) per a vore si les nostres llengües han sigut sempre les mateixes i tan paregudes, com ho son des de que començà tot est embolic. Consistiria en posar a raonar a dos yayos de cada rejó naixcuts a principis del sigle XX (al 1900): dos llauradors de Valencia, dos de qualsevol de les Illes Balears i dos 'pagesos' (¿ho he escrit be?). ¿Penseu que s'entendrien tant com ho fem nosatros hui en dia? Yo ho dubte, per experiencia propia. (I soc prou mes jove que estos yayos...) ¿En açò que vullc dir? Que encara no entenc la discussió per l'unitat de la llengua. ¿Quin és el problema de que Valencians i Catalans puguen sentir-se igual d'orgullosos de parlar uns en llengua valenciana i els atres en llengua catalana? És evident que yo no estic a favor de l'unitat. Tampoc de la idea de crear els Països Catalans perque: ¿a on està la gracia de deixar de perteneixer a l'estat espanyol per a perteneixer a l'estat català? Mes coses: he llegit en este lloc web (molt interessant, tot siga dit) que la Comunitat Valenciana no pot tindre un atre nom que no siga Païs Valencià; que n'hi ha que abandonar la idea de dir-li Regne de Valencia perque ¿a on està eixe rey? Be, molt aguda la pregunta. Plantejaré yo un atra: ¿ a on està el princep de Catalunya? Perque, quan parleu del Principat no esteu parlant del d'Andorra, veritat? Que vos pareix Nació Valenciana? Lliure, independent (pero totalment, res d'eixir de Málaga per a clavar-se en Malagón). En llengua propia, en normativa propia. Escollida i utilisada pel poble. Normativisada per una entitat rigorosa des de l'inici, partint pel seu propi nom: Academia de la Llengua Valenciana (ALV i no AVL, sense ambigüetats)... Respecte al text que originà este foro, no estic gens d'acort en la explicació que es fa a l'ultim parraf on es diu que el seccecionisme valencià tracta de mantindre el lligam en l'espanyolisació o castellanisació del nostre territori. D'on hauran tret esta conclusió... La meua opinió és que s'está ejerxint mes presió des de Catalunya per a catalanisar este territori que des del Gobern central per a castellanisar-lo. De fet, des de fa unes quantes legislatures, la coalisió que els goberns espanyols han fet per a poder gobernar han sigut en nacionalistes catalans i bascos, i Valencia sempre la moneda de canvi per a que catalans acceptaren les propostes centrals. ¿Qui te la culpa? Per supost, nosatros, els valencians, per no tindre una unitat com a poble, per ser uns meninfots i no apreciar lo nostre. Dels nostres gobernants millor no dir res... seria malgastar les paraules. Aço és la meua opinió.... Yo ho dubte, per experiencia propia. (I soc prou mes jove que estos yayos...) Conec molts valencians (algun de Cullera) que diuen tot el contrari (jo també). Aquest argument (dels nascuts cap al 1900, ja veus quina bestiesa!) ja l'he vist fer servir a espanyolistes i gonelles. Be, molt aguda la pregunta. Plantejaré yo un atra: ¿ a on està el princep de Catalunya? Perque, quan parleu del Principat no esteu parlant del d'Andorra, veritat? Príncep 2 1 fig El primer, el cap, el qui té més gran autoritat a l'interior d'un ambient o d'un grup en algunes designacions tradicionals. ( www.grec.net ) Que encara no entenc la discussió per l'unitat de la llengua. ¿Quin és el problema de que Valencians i Catalans puguen sentir-se igual d'orgullosos de parlar uns en llengua valenciana i els atres en llengua catalana? Encara no entenc la discussió per la unitat de la llengua. Quin és el problema que els catalanoparlants tinguem diversos noms per la mateixa llengua i poguem sentir-nos-en orgullosos, amb la seva riquesa i varietat enlloc de fer com els espanyols de la varietat un error? És evident que yo no estic a favor de l'unitat. Tampoc de la idea de crear els Països Catalans perque: ¿a on està la gracia de deixar de perteneixer a l'estat espanyol per a perteneixer a l'estat català? Si haguéssis llegit per aquí, veuries que la majoria de la gent està d'acord que la independència del País Valencià no la podem imposar nosaltres, us l'heu de guanyar. I si un cop siguem sobirans podem restar com a estats confederats, sense imposar res a ningú. Si això és pitjor que l'estat espanyol que no té en compte la llengua ni la cultura més que per a la festa major (i la resta de l'any en una vitrina) doncs em deixes sense paraules. És evident que no defensis aquest projecte comú, per fer front a espanya i a la imposició del castellà perquè no ens esquarteritzin la llengua per ja ja ho fas tu mateix. Respecte al text que originà este foro, no estic gens d'acort en la explicació que es fa a l'ultim parraf on es diu que el seccecionisme valencià tracta de mantindre el lligam en l'espanyolisació o castellanisació del nostre territori. D'on hauran tret esta conclusió... De la realitat: demanar que el valencià sigui -reconegut,diferenciat,amb normes pròpies diferenciades- només en qüestions nominals, mai pràctiques. A més, tot aquest discurs és en castellà i en valencià mal escrit amb les normes del Puig, que cada quatre dies són diferents i n'hi ha versions per a tothom i tots els gustos, una prova més que no consideren que el valencià pugui ser una llengua d'ús habitual. La meua opinió és que s'está ejerxint mes presió des de Catalunya per a catalanisar este territori que des del Gobern central per a castellanisar-lo. La meva opinió és que castellanitzar el valencià és l'única manera ràpida, fàcil i eficaç de descatalanitzar-lo. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 18:09 Baix el meu punt de mira, vos heu anat a clavar a on no vos han cridat. La mostra és que ets capaç de dir-me a mi que, en el meu tractament del conflicte i en la meua posicio al respecte, ya estic afavorint la castellenisacio del meu poble, quan no saps qui soc, com visc, com treballe o com em comporte en la meua terra. Aneu de llestos la majoria de les vegades donant per sentades massa coses sense saber de qui parleu. No n'hi res que mes em fota que algu que'm diu A MI que és lo que YO pense i el per qué de lo que YO faig. ¡Fotre! que estas dins de mi, a cas? Parles de les normes del Puig. No les conec exhaustivament. La primera vegada que vaig llegir algo escrit en este normes m'asombri de la proximitat que tenen a la meua llengua, mes que les normes del 32, engendrades en una reunió de catalanistes sense el soport de cap entitat valenciana de cap ambit social. I dius que estes normes van variant a sobint al gust de qui les utilisa. ¿No ho fa a cas el català? ¿o es que la tv3 parla el mateix català des de que començà les emisions? Que al tio aquell del Filiprim no hi havia qui l'entenguera. Bo, che. Deixem-ho estar que yo, al igual que vosatros, també em canse de contestar les mateixes coses en eixemples a vostra casa (o casa vostra, com vullgues) de lo que vosatros critiqueu d'aci. AU! Bons nadals a tots. Baix el meu punt de mira, vos heu anat a clavar a on no vos han cridat. La mostra és que ets capaç de dir-me a mi que, en el meu tractament del conflicte i en la meua posicio al respecte, ya estic afavorint la castellenisacio del meu poble, quan no saps qui soc, com visc, com treballe o com em comporte en la meua terra. Aneu de llestos la majoria de les vegades donant per sentades massa coses sense saber de qui parleu. No n'hi res que mes em fota que algu que'm diu A MI que és lo que YO pense i el per qué de lo que YO faig. ¡Fotre! que estas dins de mi, a cas? En el meu punt de vista, intentar dividir la llengua és afeblir-la i menystenir els que l'han defensat durant segles. És cert que no puc saber què fas, però dient el que dius em demostres que no tens gaire estima a la llengua Parles de les normes del Puig. No les conec exhaustivament. La primera vegada que vaig llegir algo escrit en este normes m'asombri de la proximitat que tenen a la meua llengua, mes que les normes del 32, engendrades en una reunió de catalanistes sense el soport de cap entitat valenciana de cap ambit social. Vols ca t'ascrigui an barsaluní, mol més propé a com parlen a serts iocs da barna? I dius que estes normes van variant a sobint al gust de qui les utilisa. ¿No ho fa a cas el català? ¿o es que la tv3 parla el mateix català des de que començà les emisions? Que al tio aquell del Filiprim no hi havia qui l'entenguera. Am sap greu ca no sàpigas distinjir l'ascriptura de la pronunsiasió, jo mi esforsu per fer-tu veura. Las normas urtugràficas diuan com sa dascriura par què tutom entengi la iengua ascrita i no passi com feu als Ali us i com io estic fen ara. Això es cumú par totas las ienguas dal mon. An cambi, io tin comprobat ca'ls Ali us ascriuan da manera diferent sagons van avulucionan, mumés cal ca fagis una serca pel racó de jen ca ascriu Ali i vuras ca cadascú u fa a la seva manera i ca un mateix parsunatja ascriu diferen sagons al día. Si això et sembla insultant i irracional, pots comprovar que a nosaltres ens passa el mateix amb el Ali . Incentivar això és dividir la llengua escrita i promocionar llengües més fortes que no tenen "problemes" com ara el castellà, voluntàriament o no. Si realment defenses el valencià no pots actuar com ho estàs fent fins ara i t'animo a escriure'l bé i a promocionar-lo a tort i a dret. Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 15:01
He estat visitant pàgines i he trobat aquest article. Qué en penseu???? http://www.contrastant.net/llengua/valencia.htm Contesteu perfavor!!!!!! El tercer argument, molt estès a nivell popular, és el que manté que el català i el valencià són la mateixa llengua perquè si un català i un valencià parlen les seves variants respectives no tenen cap problema per entendre's. És un argument, aquest també, fàcilment rebatible. D'una banda, hi ha variants intercomprensibles que es consideren llengües diferents, com, per exemple, les llengües escandinaves, en l'àmbit germànic, o el català i l'occità en el de les romàniques No estic d'acord, és el típic argument que s'utilitza, però no és cert i us diré per què: És pot parlar amb un italià o portugués sense parlar la seua llengua, però a quin nivell de comprensió i expressió? En canvi, un valencià i un català parlen amb fluïdesa, comprensió, riquesa lingüística comuna, expressions idèntiques, etc. A més a més en quin punt és tracta "el valencià" i en quin punt comença el "català"? No val la frontera PV/Principat! No, Fins i tot A Morella es parla tortosí. Curiòs, no? D'acord, d'arguments n'hi ha milers que defensen qualsevol postura, però els que realment tenen una base sólida són els que defensen la unitat lingüística. No estic del tot d'acort en tú, Biel . Cert que n'hi han arguments que defen l'unitat de les dos llengües i que, ho he de reconeixer, em fan que pensar sobre la certea que semblem demostrar. Per lo que he llegit fins ara, es basen, sobre tot, en el paregut entre ambdos (bé, un altissim nivell de comprensió), l'orige del Valenciá (la Repoblació), etc etc. De totes maneres, a mi m'agradaria fer una experiencia (imposible, per atra banda) per a vore si les nostres llengües han sigut sempre les mateixes i tan paregudes, com ho son des de que començà tot est embolic. Consistiria en posar a raonar a dos yayos de cada rejó naixcuts a principis del sigle XX (al 1900): dos llauradors de Valencia, dos de qualsevol de les Illes Balears i dos 'pagesos' (¿ho he escrit be?). ¿Penseu que s'entendrien tant com ho fem nosatros hui en dia? Yo ho dubte, per experiencia propia. (I soc prou mes jove que estos yayos...) ¿En açò que vullc dir? Que encara no entenc la discussió per l'unitat de la llengua. ¿Quin és el problema de que Valencians i Catalans puguen sentir-se igual d'orgullosos de parlar uns en llengua valenciana i els atres en llengua catalana? És evident que yo no estic a favor de l'unitat. Tampoc de la idea de crear els Països Catalans perque: ¿a on està la gracia de deixar de perteneixer a l'estat espanyol per a perteneixer a l'estat català? Mes coses: he llegit en este lloc web (molt interessant, tot siga dit) que la Comunitat Valenciana no pot tindre un atre nom que no siga Païs Valencià; que n'hi ha que abandonar la idea de dir-li Regne de Valencia perque ¿a on està eixe rey? Be, molt aguda la pregunta. Plantejaré yo un atra: ¿ a on està el princep de Catalunya? Perque, quan parleu del Principat no esteu parlant del d'Andorra, veritat? Que vos pareix Nació Valenciana? Lliure, independent (pero totalment, res d'eixir de Málaga per a clavar-se en Malagón). En llengua propia, en normativa propia. Escollida i utilisada pel poble. Normativisada per una entitat rigorosa des de l'inici, partint pel seu propi nom: Academia de la Llengua Valenciana (ALV i no AVL, sense ambigüetats)... Respecte al text que originà este foro, no estic gens d'acort en la explicació que es fa a l'ultim parraf on es diu que el seccecionisme valencià tracta de mantindre el lligam en l'espanyolisació o castellanisació del nostre territori. D'on hauran tret esta conclusió... La meua opinió és que s'está ejerxint mes presió des de Catalunya per a catalanisar este territori que des del Gobern central per a castellanisar-lo. De fet, des de fa unes quantes legislatures, la coalisió que els goberns espanyols han fet per a poder gobernar han sigut en nacionalistes catalans i bascos, i Valencia sempre la moneda de canvi per a que catalans acceptaren les propostes centrals. ¿Qui te la culpa? Per supost, nosatros, els valencians, per no tindre una unitat com a poble, per ser uns meninfots i no apreciar lo nostre. Dels nostres gobernants millor no dir res... seria malgastar les paraules. Aço és la meua opinió.... Yo ho dubte, per experiencia propia. (I soc prou mes jove que estos yayos...) Conec molts valencians (algun de Cullera) que diuen tot el contrari (jo també). Aquest argument (dels nascuts cap al 1900, ja veus quina bestiesa!) ja l'he vist fer servir a espanyolistes i gonelles. Be, molt aguda la pregunta. Plantejaré yo un atra: ¿ a on està el princep de Catalunya? Perque, quan parleu del Principat no esteu parlant del d'Andorra, veritat? Príncep 2 1 fig El primer, el cap, el qui té més gran autoritat a l'interior d'un ambient o d'un grup en algunes designacions tradicionals. ( www.grec.net ) Que encara no entenc la discussió per l'unitat de la llengua. ¿Quin és el problema de que Valencians i Catalans puguen sentir-se igual d'orgullosos de parlar uns en llengua valenciana i els atres en llengua catalana? Encara no entenc la discussió per la unitat de la llengua. Quin és el problema que els catalanoparlants tinguem diversos noms per la mateixa llengua i poguem sentir-nos-en orgullosos, amb la seva riquesa i varietat enlloc de fer com els espanyols de la varietat un error? És evident que yo no estic a favor de l'unitat. Tampoc de la idea de crear els Països Catalans perque: ¿a on està la gracia de deixar de perteneixer a l'estat espanyol per a perteneixer a l'estat català? Si haguéssis llegit per aquí, veuries que la majoria de la gent està d'acord que la independència del País Valencià no la podem imposar nosaltres, us l'heu de guanyar. I si un cop siguem sobirans podem restar com a estats confederats, sense imposar res a ningú. Si això és pitjor que l'estat espanyol que no té en compte la llengua ni la cultura més que per a la festa major (i la resta de l'any en una vitrina) doncs em deixes sense paraules. És evident que no defensis aquest projecte comú, per fer front a espanya i a la imposició del castellà perquè no ens esquarteritzin la llengua per ja ja ho fas tu mateix. Respecte al text que originà este foro, no estic gens d'acort en la explicació que es fa a l'ultim parraf on es diu que el seccecionisme valencià tracta de mantindre el lligam en l'espanyolisació o castellanisació del nostre territori. D'on hauran tret esta conclusió... De la realitat: demanar que el valencià sigui -reconegut,diferenciat,amb normes pròpies diferenciades- només en qüestions nominals, mai pràctiques. A més, tot aquest discurs és en castellà i en valencià mal escrit amb les normes del Puig, que cada quatre dies són diferents i n'hi ha versions per a tothom i tots els gustos, una prova més que no consideren que el valencià pugui ser una llengua d'ús habitual. La meua opinió és que s'está ejerxint mes presió des de Catalunya per a catalanisar este territori que des del Gobern central per a castellanisar-lo. La meva opinió és que castellanitzar el valencià és l'única manera ràpida, fàcil i eficaç de descatalanitzar-lo. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 18:09 Baix el meu punt de mira, vos heu anat a clavar a on no vos han cridat. La mostra és que ets capaç de dir-me a mi que, en el meu tractament del conflicte i en la meua posicio al respecte, ya estic afavorint la castellenisacio del meu poble, quan no saps qui soc, com visc, com treballe o com em comporte en la meua terra. Aneu de llestos la majoria de les vegades donant per sentades massa coses sense saber de qui parleu. No n'hi res que mes em fota que algu que'm diu A MI que és lo que YO pense i el per qué de lo que YO faig. ¡Fotre! que estas dins de mi, a cas? Parles de les normes del Puig. No les conec exhaustivament. La primera vegada que vaig llegir algo escrit en este normes m'asombri de la proximitat que tenen a la meua llengua, mes que les normes del 32, engendrades en una reunió de catalanistes sense el soport de cap entitat valenciana de cap ambit social. I dius que estes normes van variant a sobint al gust de qui les utilisa. ¿No ho fa a cas el català? ¿o es que la tv3 parla el mateix català des de que començà les emisions? Que al tio aquell del Filiprim no hi havia qui l'entenguera. Bo, che. Deixem-ho estar que yo, al igual que vosatros, també em canse de contestar les mateixes coses en eixemples a vostra casa (o casa vostra, com vullgues) de lo que vosatros critiqueu d'aci. AU! Bons nadals a tots. No, no pots crear una llengua "valenciana" perquè el que parleu a València (o altres llocs dels sud) no és la mateixa variant dialectal que la que és parla al nord del PV. Sou uns egoistes dient que voleu que el valencià siga llengua del PV, perquè no respecteu tots aquells pobles de parla, suposadament valenciana, però que en ralitat és més català que valencià. Aquest argument no el pots rebutjar. A part d'això, un dels valencians més grans de la història, en Joan Fuster ja deia que "ser valencians és la nostra manera de ser catalans". I té tota la raó. Ah i el que has dit de les àvies que no s'entendrien, t'estranya? Si no t'entenen ni en la seua llengua!
He estat visitant pàgines i he trobat aquest article. Qué en penseu???? http://www.contrastant.net/llengua/valencia.htm Contesteu perfavor!!!!!! L'ARTICLE ÉS EL SEGÜENT: Si el valencià és català no és perquè ho diguin els científics Cada vegada que una institució política valenciana o espanyola adopta alguna mesura orientada a segregar el valencià del català, al Principat de Catalunya es produeixen reaccions de rebuig que provenen d'institucions de tota mena com sindicats, associacions culturals i partits polítics. En aquest article ens proposem identificar i analitzar els arguments sobre els quals es construeixen aquestes reaccions. Volem demostrar la feblesa dels arguments utilitzats i denunciar el fet que els únics arguments vàlids no són utilitzats perquè fer-ho suposaria acceptar la necessitat de prendre determinades mesures polítiques que, a hores d'ara, queden fora de l'ideari polític compartit per les institucions catalanes. Sense pretendre ser exhaustius, hem localitzat tres arguments recurrents. D'aquests tres arguments, dos els podríem qualificar d'arguments d'autoritat. El més utilitzat, amb molta diferència, és el que podríem anomenar l'"argument científic". Es tracta d'un argument d'autoritat segons el qual el català i el valencià són la mateixa llengua perquè això és el que diuen arreu els lingüistes i els filòlegs, és a dir, la ciència i la institució que la impulsa i la regula, la universitat. El segon argument més utilitzat comparteix amb el primer el seu caràcter d'autoritat, però en aquest cas l'autoritat no és la ciència en abstracte sinó una institució concreta, la Reial Acadèmia Espanyola. Es tracta d'un argument ben pintoresc que resulta altament significatiu de la situació de subordinació i de dependència de la societat catalana. Diem que és pintoresc perquè concedeix autoritat sobre la llengua catalana no a la institució que la té reconeguda, l'Institut d'Estudis Catalans, sinó a la institució que la té sobre la llengua espanyola, la RAE. En efecte, mentre que tot sovint se'ns recorda que la RAE reconeix la filiació catalana del valencià, mai no s'ha sentit ningú dir que el valencià és català perquè així ho diu l'Institut d'Estudis Catalans El tercer argument que volem comentar és el de la intercomprensió: el valencià és català perquè s'entén. Tornem, però, al primer argument, l'argument científic. El caracteritza Gabriel Bibiloni: Una visió ingènua -i molt estesa- dels fets lingüístics consisteix a creure que les llengües del món són les que són i que estan constituïdes per uns determinats dialectes geogràfics en funció de la seva realitat "lingüística"... D'aquesta manera, el fet que una varietat geogràfica pertanyi a una llengua determinada o a la llengua veïna -o el fet que formi llengua independent- vindria donat per factors d'ordre exclusivament lingüístic. Fins i tot persones del món de les ciències del llenguatge s'han afanyat a trobar una justificació lingüística de la configuració de llengües i dialectes que es dóna normalment per establerta. Dins d'aquest marc conceptual, quan els polítics valencians i espanyols afirmen de fet o de paraula que el valencià és una llengua diferent del català s'equivoquen, és a dir, van contra la veritat científicament establerta. La veritat en qüestions lingüístiques la determina la filologia i tots els filòlegs solvents diuen que el valencià és una variant de la llengua catalana. Aquest argument és d'una debilitat extrema i es pot criticar des de diversos punts de vista. D'entrada, no és cert que la definició de llengua s'hagi de fer exclusivament amb criteris lingüístics o estructurals. És evident que a ningú se li acudirà pretendre convertir en una mateixa llengua variants lingüístiques pertanyents a grups lingüístics diferents, però dins d'una mateixa família lingüística les fronteres entre les llengües depenen més de factors de tipus històric i polític que no pas lingüístics. Sentim-ho, de bell nou, en paraules de G. Bibiloni: Una llengua és abans que res una noció cultural producte de la història; el resultat d'una història que ha anat d'una manera i bé hauria pogut anar d'una altra, tot partint d'una mateixa realitat lingüística inicial. Per tant, de la mateixa manera que la història explica la presència del català al territori que avui coneixem com a País Valencià, la història també pot dur a la formació d'una llengua valenciana diferent de la llengua catalana. El tercer argument, molt estès a nivell popular, és el que manté que el català i el valencià són la mateixa llengua perquè si un català i un valencià parlen les seves variants respectives no tenen cap problema per entendre's. És un argument, aquest també, fàcilment rebatible. D'una banda, hi ha variants intercomprensibles que es consideren llengües diferents, com, per exemple, les llengües escandinaves, en l'àmbit germànic, o el català i l'occità en el de les romàniques. D'altra banda, hi ha variants lingüístiques que s'agrupen dins d'una mateixa llengua que no són intercomprensibles, com per exemple diverses variants de l'alemany o alguns dialectes italians. Això demostra que del fet que un valencià i un mallorquí es puguin entendre sense parlar un estàndard comú no es desprèn que parlin la mateixa llengua. Vol dir això que no hi ha arguments per defensar la unitat de la llengua catalana? En absolut, però els arguments han de ser d'una altra índole. Les llengües estan fetes per uns processos d'integració que tenen com a element bàsic la construcció de varietats model, les llengües estàndard, a les quals se subordinen les varietats no estàndards o dialectes. L'ús dels estàndards en un espai geogràfic, polític i administratiu determinat, fa la funció d'unificar i cohesionar grups de variants lingüístiques i diferenciar-les d'altres grups de llengües. Són els estàndards, doncs, el que defineixen les llengües i les comunitats lingüístiques. La llengua estàndard és una varietat que s'utilitza en àmbits formals -des de la universitat fins als mitjans de comunicació- si bé és cert que en els temps actuals, i gràcies a l'escola i els mitjans de comunicació de masses, la varietat estàndard tendeix fins i tot a influir sobre els usos no formals de la llengua. Es tracta d'una varietat lingüística amb un grau elevat de convencionalitat i per tant implica que perquè tingui èxit ha de comptar amb la voluntat de la societat d'impulsar-lo des d'àmbits com l'escola i els mitjans de comunicació. Si els valencians no utilitzen l'estàndard català, la seva llengua deixa de ser català. La defensa de la unitat de la llengua catalana va íntimament lligada a la defensa de l'existència de l'estàndard català. I això és el que no assumeixen els sindicats, els partits polítics i les entitats culturals del Principat, perquè pensen que això seria considerat per determinats sectors de la societat valenciana com una ingerència inacceptable. A partir d'aquí recorren a una autoritat externa, la ciència, que els eximeix de responsabilitats i de l'acusació d'ingerència. Al País Valencià, i a la resta dels Països Catalans, els ciutadans tenen a la seva disposició dos estàndards, un de perfectament definit, l'espanyol, i un altre de defectuós, el català. Quan els ciutadans valencians han de passar d'un àmbit no formal a un de formal, hi ha una sèrie de factors que els porta a utilitzar l'estàndard espanyol: 1. Saben que en aquests àmbits han d'utilitzar una varietat lingüística més prestigiosa que la llengua col·loquial i això exclou l'ús del valencià. 2. La llengua espanyola té molt més prestigi que la catalana. De fet, al País Valencià, el català tan sols té prestigi a la universitat. 3. La llengua espanyola ha ocupat aquests àmbits des de fa segles i, en conseqüència, és la llengua que hi apareix per defecte, és a dir, quan no es fa un ús intencional de la llengua. 4. L'estàndard català no és vist com a propi. Per tant, canviar l'espanyol pel català estàndard és canviar una forma que era forana però que ja no ho és per una que sí que ho és. 5. L'estàndard espanyol està més ben definit, per la qual cosa proporciona més seguretat al parlant. 6. L'estàndard espanyol és més conegut, perquè és més present a tot arreu. Si volem que les parles no espanyoles dels Països Catalans pervisquin, hem d'aconseguir crear uns mecanismes de lleialtat lingüística i de consciència lingüística que passen inevitablement per la promoció d'una varietat estàndard que substitueixi l'espanyola. Aquest no és l'objectiu dels secessionistes valencians. Sense excepció tots els defensors de la segregació del valencià mantenen posicions bilingüistes, que, com és sabut a bastament, són posicions que no pretenen impugnar la situació hegemònica de l'espanyol. Els secessionistes valencians no volen que l'estàndard català substitueixi les varietats valencianes en els àmbits no formals i l'espanyol en els formals. Els secessionistes valencians veuen l'estàndard referencial català com una amenaça per a la posició hegemònica de l'espanyol al País Valencià i per això no l'accepten. El seu model sociolingüístic passa per l'ús majoritari de l'estàndard espanyol en l'àmbit formal i per l'ús de les varietats valencianes i espanyoles en l'àmbit no formal. Això no vol dir que no sigui possible crear un estàndard valencià diferent del català, però en el moment actual el conflicte lingüístic no va per aquí, sinó que està establert en termes d'oposició català-espanyol. És a dir, els que pretenen impugnar l'hegemonia de l'espanyol al País Valencià són partidaris de defensar la substitució de l'estàndard espanyol per l'estàndard català. Podrien postular la creació d'un estàndard valencià independent del català, però no ho fan. Per contra, l'estratègia dels secessionistes valencians consisteix a ocultar el veritable conflicte lingüístic entre el català i l'espanyol i substituir-lo pel conflicte entre el català i el valencià. Per tant, a hores d'ara, la defensa de la unitat de la llengua catalana és la defensa del valencià. És una tria dels valencians, no dels altres catalans, i, per tant, defensar la catalanitat del valencià no és una forma d'ingerència, sinó de respecte a la voluntat dels valencians que volen la pervivència de les seves varietats lingüístiques.
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. No m'apareix el text sancer............. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 01:39 Bon dia a tots. Vull plantejar unes atres qüestions: Son el galleg i el portugués la meteixa llengua? Son Austria i Alemania els 'Països Alemans'? ESTIME LA MEUA TERRA, ESTIME LA MEUA LLENGUA! EL VALENCIÀ (dels blavencians) NO ÉS CATALÀ ( NI GANES ) " El valencià és la llengua parlada a la província de València. Llevat de la capital, on mai s'ha parlat, i de les principals ciutats : Alcira, Játiva, Gandia on quasi s'ha perdut. Aquesta llengua és anomenada d'una manera culta valenciano. El català és la llengua parlada a Catalunya. I segons els catalans, que sempre escombren cap a casa, també a les Balears, al País Valencià, i fins i tot en un tros d'Aragó, en una part de França, i en un poble d'Itàlia. Ah! I també a Andorra : la Vella. El valencià el parlen tres milions i mig. El català deu milions. Però no passa res perquè els lituans també són tres milions i mig. El valencià és la llengua dels pobres. El català és la llengua dels rics. El valencià és la llengua dels iaios, abuelitos, i de les persones majors, però no tinc problemes per a entendre'm amb ells perquè a mi em parlen en castellà.. El català és la llengua que parlen els infants amb els seus avis. El català és la llengua del diari Avui. El valencià és la llengua d'una part del Diario Oficial de la Generalitat Valenciana. El català és la llengua del President de la Generalitat i del Parlament,màxims representants del poble català. El valencià és la llengua dels professors de valencià de la UPV, màxims representants del nacionalisme. En català és Jordi i Neus. En valencià és Vicente i Amparo. El català és una llengua parlada i escrita. El valencià és una llengua parlada. El valencià és una llengua molt antiga, la parlaven els romans. El català serà oficial a Europa i Espanya. El català és una llengua d'una comunitat històrica. El valencià és la llengua de la Comunitat Valenciana. El català és la llengua que es fa servir davant un desconegut, per si t'entén. El valencià és la llengua que no s'usa en les converses, per si algú que passa en eixe moment, o que està en la cua, no t'entén. Sempre hi ha algú que pot no entendre't. S'ha de tenir en compte. El català és la llengua que parlen els bisbes catalans, i en la qual preguen els creients. El valencià és la llengua que parlen els rectors valencians en privat, i en la qual reguen els de la comunitat de regants. El català és l'única llengua de TV3. El valencià és la llengua dels informatius de Canal 9, i d'una pel·lícula que tornaran a posar l'any que ve, i que van fer al principi. El català és la llengua oficial dels Jocs Olímpics que sonarà arreu del món el dia de la inauguració. La mateixa que el Papa fa servir quan rep els catalans. El valencià és la llengua de l'Himne Regional i s'usa en la cremà i en la presentació de les distintes comissions falleres. També en els ninots de la falla, excepte en els de la falla de l'Ajuntament, que com és la més important, ho fan en castellà. La Fallera Major de València, màxima representació de la dona valenciana, no sol saber-lo -el valencià-, però no passa res, perquè si que sap cantar-lo -l'himne -. El català l'usen els grans metges i les eminències mèdiques. El valencià els malalts en l'agonia o en situació terminal. El català és la llengua de tots. El valencià és la llengua dels valencianoparlants. Sense el català no trobaràs feina ( el català no m'agrada, el parle perquè m'obliguen. El valencià no val per a res ( quan vages a demanar faena no vages parlant en valencià ). M'agrada molt el valencià, m'agrada com sona. El català no s'entén. El valencià si s'entén ( però no vull entendre'l ). Cada vegada són més els immigrants que parlen català. Cada vegada són més els valencians que no parlen valencià. El català és una llengua. El valencià és una assignatura. La major part dels escrits de la Generalitat Catalana són en català. Només una part insignificant dels escrits de la Generalitat Valenciana són en bilingüe, la resta ho són en castellà. El valencià, seguint l'exemple de la Generalitat, no el vol ningú. Solament el 5% creu en l'ensenyament en valencià. En el futur. El català, seguint l'exemple de la Generalitat, el vol una majoria. Més d'un 60% creu en l'ensenyament en català. En el futur. El valencià no és un problema social, ni un problema polític ( excepte per una minoria catalanista que s'entesta en parlar-lo i escriure'l, creent-se amb algun dret ). Sense cap perill. El català és un problema social i un problema polític ( sobretot per a una minoria espanyolista que s'entesta que no es parle ni s'escriga, creent-se amb tots els drets ). Molt perillós. Els Reis d'Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als xiquets de València els parlen en castellà. Els Reis d'Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als infants de Barcelona els parlen en català. El valencià no és un problema. El català si. Al català cada li va cada vegada pitjor. Al valencià li va cada vegada millor. El català ens enveja i ens necessita : estan tot el dia pendents de nosaltres. Nosaltres ni els envegem ni els necessitem, ni tenim res a aprendre, ni podem aprofitar-nos de res. En tot cas, al contarri. Ací es viu millor - diuen alguns - . Ací no es pot viure - diuen uns altres - . " LLUÍS RODA ( PREMI OCTUBRE DE POESIA, 1989 ) Article publicat al principi dels noranta a la " Cartelera Túria ", a la secció " Testigo de cargo " Molt bo!!!
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Home, tot depén de si viusa la capital i voltants o no. A València ciutat i la comarca de l'Horta, siguem realistes, el blaverisme sí que és un problema. Prier per la ignorància que suposa. Després, per les actituds violentes que comporta: Una autèntica "kale borroka" de baixa intensitat, i contra la qual, de manera increïble, s'ha lluitat poc. Evidentment, se'ls ha de pegar canya ací a tots els nivells. Si Mia , el blaverisme és un autèntic problema. I és impossible de combatre amb intel·ligència i arguments, perquè ells són l'essència de la incultura. Qualsevol argumentació que a priori ens pugui semblar irrefutable i genial la desfan els blavers en 5 minuts simplement passant del que puguis dir-los i tornant a les seues frases-tòpic sense base. Donar-los diàleg és inútil. És legitimar-los. Admetre'ls com a valencianistes per intentar també. Ells són espanyolistes incultes que segueixen idees xenòfobes. I res més. Els blavers valencianistes potser assoleixen un 5% del total, tirant per dalt. Jo proposo que hi passem. A ells, la humiliació davant la incultura i el feixisme que suposen, i l'atac directe. I punt. Que s'acabe l'acolloniment crònic dels nacionalistes valencians amb la carronya blavera. El diàleg ha acabat. Provem amb l'acció directa, És la meua opinió. Una puntualització, l'acolloniment afecta més a alguns dirigents que ales bases. Sobretot als del Bloc (Pere Mayor n'és l'exemple). Altres tenen tal palla mental que veuen el blaverisme com a quelcom secundari (els del PSAN, sensedubte, que prefereixen calfar-se el cap sobrecom fer la revolució marxista-leninista que sobre com lluitar contra ells). I en general, tota la generació "progre" de la transició pensa així. Però tepuc assegurar que de la meua generació cap avall, això no és així. Els pegarem canya amb fermesa i duresa. I també estaria bé que des del Principat vosaltres els pegàreu canya, cosa que no sempre ha estat així. Recorde que quan existia la quasi extinta UV, CIU la va convidar a congressos i tot. O que algunes emrpeses catalanes feren negocis amb Lizondo (que era el "cabdillo" d'ells aleshores). Per favor, companys del Principat, sigueu conseqüents. Roder, n'hi han moltes panges agraïdes entre el nostre poble. Molts, no soles lizondo, son els que han sigut convidats pels catalans a congressos i a participar en empreses catalanes sense arriscar practicament res, i ara gogen d'un jornalet extra a canvit, només, d'afermar en la nostra terra que el valencià es català. I a vosatros se vos veu el plomer rapit. Digueu que el valencianisme es un moviment facha, la kaleborroka valencia, no has dit aixo? I vas tu i aportes la teua solucio, que no es atra que donar-los canya a tots els nivells. ¡Fotre, quanta contradicció en les teues paraules! I veges per a on les noticies parlen de maulets detinguts per altercats, de joves desgraciadament assessinats en baralles al carrer, etc, i tot dins l'entorn nacionalista catalá. Yo no soc Francesc , i molt menys radical (com tu els descrius). Soc valencià i no senc cap lligam en l'entorn català. Ni crec que la llengua ens unisca. Que son paregudes? Sí, molt paregudes. I qué? Yo parle la llengua valenciana i ells la llengua catalana. I als que no ho voleu vore aixina, yo no vos a dir que sou uns incults. I com yo ho pensem moltissims mes d'eixe 5% que he llegit per aci dins del valencianisme. Ixa es la gran diferencia entre nosatros. I als que diguen que no hi ha res escrit en llengua valenciana: mentira. Que no conegau i no vullgau coneixer lo que en llengua valenciana s'escriu, aixo és una atra cosa. I als que diguen que en el Cap i Casal no es parla en Valencià, que vinga el meu barri, on fins i tot els ocupes parlen valencià (lo que no se és si són catalanistes o no, pero pot ser que sí, perque són molt 'progres' i lis molen este tipo de moviments. Ara be, quan necesiten algo, tornen a casa dels papis, com no, a per 'cacauets'). I al que es burle dels yayos perque són els únics que defenen el valencianisme: primer, és un maleducat; segon, només per ser mes vells que tú ya saben mes que tú perque ho han viscut; i tercer, gracies ad ells som hereus de la nostra llengua valenciana i la majoria de nosatros (tots) seriem incapaços de viure en l'epoca que ells ho feren, i ens cagariem als pantalons si ens amenaçaren de mort nomes per parlar en valencià (o en català, que en catalunya també pasà). Aixina que prou d'insultar i menysprear al que pensa distint perque aixo vos fa perdre tota la rao (en el cas de que la tingau). AU! "moltes PANGES"per favor!!com s'atreveixen a donar lliçons de filologia, aquesta gent que no sap escriure!! Em fan riure tant que em fa mal la PANJA Us pose una mostra, aquest "company" n'utilitza un fragment com a signatura: "Va naixer perque calia. Ningu no ha sabut mai el dia. Valencia es el nom. La patria es presencia i essencia. I yo estic i estare on ella està. Soc tant si vullc com si no vullc, ¡que si que vullc!, valencià" Xavier Casp (1976) Au! vinga! anem a fer poesia, sense accents, què collons! Si és una llengua milenària! em recorda els versets de les falles,
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. No m'apareix el text sancer............. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 01:39 Bon dia a tots. Vull plantejar unes atres qüestions: Son el galleg i el portugués la meteixa llengua? Son Austria i Alemania els 'Països Alemans'? Quantes vegades més llegiré els mateixos exemples cutres...cada casa és un món, nosaltres hem de vigilar el nostre pati, que és en què ens toca viure. Prou de pensament independista=cabró, l'independista lluita per la llibertat, per la seua casa, per la seua cultura i, obviament, per la seua llengua. Son el galleg i el portugués la mateixa llengua? SI Són el valencià i el català la mateixa llengua? SI Son Austria i Alemania els 'Països Alemans'? SI Són Catalunya i el Pais Valencià els Països Catalans? SI Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 12:25 pertanyen centreamèrica, mèxic, i tota sudamerica (menys brasil), ademés de les antilles, les filipines...etc... als païssos castellans? Són EEUU i UK els països anglesos? I no em digues lo d sempre, que soc un blavero insolent, i que aixo son questions que no afecten al nostre independentisme... vullc una resposta coherent.
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. No m'apareix el text sancer............. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 01:39 Bon dia a tots. Vull plantejar unes atres qüestions: Son el galleg i el portugués la meteixa llengua? Son Austria i Alemania els 'Països Alemans'? Quantes vegades més llegiré els mateixos exemples cutres...cada casa és un món, nosaltres hem de vigilar el nostre pati, que és en què ens toca viure. Prou de pensament independista=cabró, l'independista lluita per la llibertat, per la seua casa, per la seua cultura i, obviament, per la seua llengua. Son el galleg i el portugués la mateixa llengua? SI Són el valencià i el català la mateixa llengua? SI Son Austria i Alemania els 'Països Alemans'? SI Són Catalunya i el Pais Valencià els Països Catalans? SI Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 12:25 El galleg i el portugués no son la mateixa llengua, tenen arrel comú, pero actualment el galleg es mil vegades més castellanitzat, res a veure amb els dialectes del català. Si que ho son, però a galiza es va portar a terme una castellanització de la llengua per tal de diferenciar-la Igual q volen fer amb nosaltres
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Com que veig que en aquest fil sí que venen blavers vinc a veure si en trobe. blavers, fa més d'una setmana que us busque i no us trobe, necessite la vostra cultura blavera en aquest fil http://www.racocatala.com/forum/llegir.php?idf=6&fil=212 si sou tan amables d'ajudar-me us ho agrairé. "Wolfram a la recerca del Laura perdut" estrena el 10 de gener..
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. crec que hi a dues formes de ser valencià. Una, la dels qui estimen la llengua i la defensen, s'interessen per la història del seu poble i pel seu futur, és a dir, els valencians catalanistes. L'altra, la dels qui es defineixen com a valencians defensors de les glòries d'espanya, és a dir, els valencians espanyolistes, que en són de dues menes també. Els qui manipulen l'ignorància apel·lant a les mentides (que si ens volen furtar la llengua- com si això fos possible!-, que si volen colonitzar-nos -que és precisament el que fan des d'aspanya-, que ...) i els qui mancats d'informació i duts per un fals sentiment de pàtria valenciana (això sí, sotmesa a la voluntat d'espanya -mai ho veuen com una relació d'iguals, cosa que sí es dóna a la idea de PPCC.-) es creuen totes aquestes troles. És a dir, el blaverisme és una pura manipulació, recolzada per partits com el psoe, de la opinió pública valenciana, sobretot de cara a obtenir vots fàcils a les eleccions que tenen lloc cada quatre anys. Olé! fem fora els feixistes castellanófils!! VISCA EL NACIONALISME VALENCIÀ DE CONSTRUCCIÓ!!! que també existim els valencians valencianistes no-blavers!
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. No m'apareix el text sancer............. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 01:39 Bon dia a tots. Vull plantejar unes atres qüestions: Son el galleg i el portugués la meteixa llengua? Son Austria i Alemania els 'Països Alemans'? ESTIME LA MEUA TERRA, ESTIME LA MEUA LLENGUA! EL VALENCIÀ (dels blavencians) NO ÉS CATALÀ ( NI GANES ) " El valencià és la llengua parlada a la província de València. Llevat de la capital, on mai s'ha parlat, i de les principals ciutats : Alcira, Játiva, Gandia on quasi s'ha perdut. Aquesta llengua és anomenada d'una manera culta valenciano. El català és la llengua parlada a Catalunya. I segons els catalans, que sempre escombren cap a casa, també a les Balears, al País Valencià, i fins i tot en un tros d'Aragó, en una part de França, i en un poble d'Itàlia. Ah! I també a Andorra : la Vella. El valencià el parlen tres milions i mig. El català deu milions. Però no passa res perquè els lituans també són tres milions i mig. El valencià és la llengua dels pobres. El català és la llengua dels rics. El valencià és la llengua dels iaios, abuelitos, i de les persones majors, però no tinc problemes per a entendre'm amb ells perquè a mi em parlen en castellà.. El català és la llengua que parlen els infants amb els seus avis. El català és la llengua del diari Avui. El valencià és la llengua d'una part del Diario Oficial de la Generalitat Valenciana. El català és la llengua del President de la Generalitat i del Parlament,màxims representants del poble català. El valencià és la llengua dels professors de valencià de la UPV, màxims representants del nacionalisme. En català és Jordi i Neus. En valencià és Vicente i Amparo. El català és una llengua parlada i escrita. El valencià és una llengua parlada. El valencià és una llengua molt antiga, la parlaven els romans. El català serà oficial a Europa i Espanya. El català és una llengua d'una comunitat històrica. El valencià és la llengua de la Comunitat Valenciana. El català és la llengua que es fa servir davant un desconegut, per si t'entén. El valencià és la llengua que no s'usa en les converses, per si algú que passa en eixe moment, o que està en la cua, no t'entén. Sempre hi ha algú que pot no entendre't. S'ha de tenir en compte. El català és la llengua que parlen els bisbes catalans, i en la qual preguen els creients. El valencià és la llengua que parlen els rectors valencians en privat, i en la qual reguen els de la comunitat de regants. El català és l'única llengua de TV3. El valencià és la llengua dels informatius de Canal 9, i d'una pel·lícula que tornaran a posar l'any que ve, i que van fer al principi. El català és la llengua oficial dels Jocs Olímpics que sonarà arreu del món el dia de la inauguració. La mateixa que el Papa fa servir quan rep els catalans. El valencià és la llengua de l'Himne Regional i s'usa en la cremà i en la presentació de les distintes comissions falleres. També en els ninots de la falla, excepte en els de la falla de l'Ajuntament, que com és la més important, ho fan en castellà. La Fallera Major de València, màxima representació de la dona valenciana, no sol saber-lo -el valencià-, però no passa res, perquè si que sap cantar-lo -l'himne -. El català l'usen els grans metges i les eminències mèdiques. El valencià els malalts en l'agonia o en situació terminal. El català és la llengua de tots. El valencià és la llengua dels valencianoparlants. Sense el català no trobaràs feina ( el català no m'agrada, el parle perquè m'obliguen. El valencià no val per a res ( quan vages a demanar faena no vages parlant en valencià ). M'agrada molt el valencià, m'agrada com sona. El català no s'entén. El valencià si s'entén ( però no vull entendre'l ). Cada vegada són més els immigrants que parlen català. Cada vegada són més els valencians que no parlen valencià. El català és una llengua. El valencià és una assignatura. La major part dels escrits de la Generalitat Catalana són en català. Només una part insignificant dels escrits de la Generalitat Valenciana són en bilingüe, la resta ho són en castellà. El valencià, seguint l'exemple de la Generalitat, no el vol ningú. Solament el 5% creu en l'ensenyament en valencià. En el futur. El català, seguint l'exemple de la Generalitat, el vol una majoria. Més d'un 60% creu en l'ensenyament en català. En el futur. El valencià no és un problema social, ni un problema polític ( excepte per una minoria catalanista que s'entesta en parlar-lo i escriure'l, creent-se amb algun dret ). Sense cap perill. El català és un problema social i un problema polític ( sobretot per a una minoria espanyolista que s'entesta que no es parle ni s'escriga, creent-se amb tots els drets ). Molt perillós. Els Reis d'Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als xiquets de València els parlen en castellà. Els Reis d'Orient quan arriben a dur els regals i la il·lusió als infants de Barcelona els parlen en català. El valencià no és un problema. El català si. Al català cada li va cada vegada pitjor. Al valencià li va cada vegada millor. El català ens enveja i ens necessita : estan tot el dia pendents de nosaltres. Nosaltres ni els envegem ni els necessitem, ni tenim res a aprendre, ni podem aprofitar-nos de res. En tot cas, al contarri. Ací es viu millor - diuen alguns - . Ací no es pot viure - diuen uns altres - . " LLUÍS RODA ( PREMI OCTUBRE DE POESIA, 1989 ) Article publicat al principi dels noranta a la " Cartelera Túria ", a la secció " Testigo de cargo " SERVEI D'HEMEROTEQUES IRU: SI LI PLAU MIRI VOSTÈ AMUNT I LLEGEIXI EL TEXT D'ISMENE. GRACIES. SERVEI D'HEMEROTEQUES IRU: Sempre al servei del usuari: reciclem, recuperem i reutilitzem i no li cobrem ni un ral! (es que no hi ha altra manera: els blaveros canten sempre el mateix!)
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. No m'apareix el text sancer............. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 01:39 Bon dia a tots. Vull plantejar unes atres qüestions: Son el galleg i el portugués la meteixa llengua? Son Austria i Alemania els 'Països Alemans'? son països germànics.
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. No m'apareix el text sancer............. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 01:39 Bon dia a tots. Vull plantejar unes atres qüestions: Son el galleg i el portugués la meteixa llengua? Son Austria i Alemania els 'Països Alemans'? molt bé nen, i que es parla a austria? l'austríac?
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Home, tot depén de si viusa la capital i voltants o no. A València ciutat i la comarca de l'Horta, siguem realistes, el blaverisme sí que és un problema. Prier per la ignorància que suposa. Després, per les actituds violentes que comporta: Una autèntica "kale borroka" de baixa intensitat, i contra la qual, de manera increïble, s'ha lluitat poc. Evidentment, se'ls ha de pegar canya ací a tots els nivells. Si Francesc , el blaverisme és un autèntic problema. I és impossible de combatre amb intel·ligència i arguments, perquè ells són l'essència de la incultura. Qualsevol argumentació que a priori ens pugui semblar irrefutable i genial la desfan els blavers en 5 minuts simplement passant del que puguis dir-los i tornant a les seues frases-tòpic sense base. Donar-los diàleg és inútil. És legitimar-los. Admetre'ls com a valencianistes per intentar també. Ells són espanyolistes incultes que segueixen idees xenòfobes. I res més. Els blavers valencianistes potser assoleixen un 5% del total, tirant per dalt. Jo proposo que hi passem. A ells, la humiliació davant la incultura i el feixisme que suposen, i l'atac directe. I punt. Que s'acabe l'acolloniment crònic dels nacionalistes valencians amb la carronya blavera. El diàleg ha acabat. Provem amb l'acció directa, És la meua opinió. No hi ha més que vore El Palleter, que els unics que fan comentaris coherents són els catalanistes. El problema del blaverisme no es la gent que hi son, sino el control economic i mediàtic que ténen aquests poquets. a LA SAFOR El Balverisme no es cap problema... 4 iaios que s'aburreixen jugant al dominó i s'inventen normes com les del PUIG ... M'encanten, son molt bons Humoristes El blaverisme és un problema i portarà a la destrucció dels Països Catalans.
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Home, tot depén de si viusa la capital i voltants o no. A València ciutat i la comarca de l'Horta, siguem realistes, el blaverisme sí que és un problema. Prier per la ignorància que suposa. Després, per les actituds violentes que comporta: Una autèntica "kale borroka" de baixa intensitat, i contra la qual, de manera increïble, s'ha lluitat poc. Evidentment, se'ls ha de pegar canya ací a tots els nivells. Si Erik , el blaverisme és un autèntic problema. I és impossible de combatre amb intel·ligència i arguments, perquè ells són l'essència de la incultura. Qualsevol argumentació que a priori ens pugui semblar irrefutable i genial la desfan els blavers en 5 minuts simplement passant del que puguis dir-los i tornant a les seues frases-tòpic sense base. Donar-los diàleg és inútil. És legitimar-los. Admetre'ls com a valencianistes per intentar també. Ells són espanyolistes incultes que segueixen idees xenòfobes. I res més. Els blavers valencianistes potser assoleixen un 5% del total, tirant per dalt. Jo proposo que hi passem. A ells, la humiliació davant la incultura i el feixisme que suposen, i l'atac directe. I punt. Que s'acabe l'acolloniment crònic dels nacionalistes valencians amb la carronya blavera. El diàleg ha acabat. Provem amb l'acció directa, És la meua opinió. Una puntualització, l'acolloniment afecta més a alguns dirigents que ales bases. Sobretot als del Bloc (Pere Mayor n'és l'exemple). Altres tenen tal palla mental que veuen el blaverisme com a quelcom secundari (els del PSAN, sensedubte, que prefereixen calfar-se el cap sobrecom fer la revolució marxista-leninista que sobre com lluitar contra ells). I en general, tota la generació "progre" de la transició pensa així. Però tepuc assegurar que de la meua generació cap avall, això no és així. Els pegarem canya amb fermesa i duresa. I també estaria bé que des del Principat vosaltres els pegàreu canya, cosa que no sempre ha estat així. Recorde que quan existia la quasi extinta UV, CIU la va convidar a congressos i tot. O que algunes emrpeses catalanes feren negocis amb Lizondo (que era el "cabdillo" d'ells aleshores). Per favor, companys del Principat, sigueu conseqüents. Roder, n'hi han moltes panges agraïdes entre el nostre poble. Molts, no soles lizondo, son els que han sigut convidats pels catalans a congressos i a participar en empreses catalanes sense arriscar practicament res, i ara gogen d'un jornalet extra a canvit, només, d'afermar en la nostra terra que el valencià es català. I a vosatros se vos veu el plomer rapit. Digueu que el valencianisme es un moviment facha, la kaleborroka valencia, no has dit aixo? I vas tu i aportes la teua solucio, que no es atra que donar-los canya a tots els nivells. ¡Fotre, quanta contradicció en les teues paraules! I veges per a on les noticies parlen de maulets detinguts per altercats, de joves desgraciadament assessinats en baralles al carrer, etc, i tot dins l'entorn nacionalista catalá. Yo no soc Ascension , i molt menys radical (com tu els descrius). Soc valencià i no senc cap lligam en l'entorn català. Ni crec que la llengua ens unisca. Que son paregudes? Sí, molt paregudes. I qué? Yo parle la llengua valenciana i ells la llengua catalana. I als que no ho voleu vore aixina, yo no vos a dir que sou uns incults. I com yo ho pensem moltissims mes d'eixe 5% que he llegit per aci dins del valencianisme. Ixa es la gran diferencia entre nosatros. I als que diguen que no hi ha res escrit en llengua valenciana: mentira. Que no conegau i no vullgau coneixer lo que en llengua valenciana s'escriu, aixo és una atra cosa. I als que diguen que en el Cap i Casal no es parla en Valencià, que vinga el meu barri, on fins i tot els ocupes parlen valencià (lo que no se és si són catalanistes o no, pero pot ser que sí, perque són molt 'progres' i lis molen este tipo de moviments. Ara be, quan necesiten algo, tornen a casa dels papis, com no, a per 'cacauets'). I al que es burle dels yayos perque són els únics que defenen el valencianisme: primer, és un maleducat; segon, només per ser mes vells que tú ya saben mes que tú perque ho han viscut; i tercer, gracies ad ells som hereus de la nostra llengua valenciana i la majoria de nosatros (tots) seriem incapaços de viure en l'epoca que ells ho feren, i ens cagariem als pantalons si ens amenaçaren de mort nomes per parlar en valencià (o en català, que en catalunya també pasà). Aixina que prou d'insultar i menysprear al que pensa distint perque aixo vos fa perdre tota la rao (en el cas de que la tingau). AU! "Que son paregudes? Sí, molt paregudes. I qué? Yo parle la llengua valenciana i ells la llengua catalana" L'ANGLÉS, L'AMERICÀ I L'AUTRALIÀ SÓN LLENGÜES DIFERENTS?? Una cosa és pertànyer o no als Paisos Catalans, o bé voler formar amb els catalans una nació.. això és una opinió (molt respectable, per cert). Però dir que el valencià és un dialecte del català no és una opinió, sino un FET... i prou. Consulta filòlegs.. I respecte als iaios: "només per ser mes vells que tú ya saben mes que tú perque ho han viscut" No sempre té que èsser així.. Fidel Castro té més de 70 anys i no és un home de qui prendre eixemple, i el mateix amb Pinochet.. Amb això et vull dir que no sempre el que más ha viscut és sempre qui té la rao, o qui ha escollit el camí més adequat. "I veges per a on les noticies parlen de maulets detinguts per altercats, de joves desgraciadament assessinats en baralles al carrer, etc, i tot dins l'entorn nacionalista catalá. " Jo no dic que no haja "extremistes" al meu bàndol. Tot i que.. parlem del teu "amic" Toni Rochina i tota eixa gentussa del GAV amb impunitat judicial??
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Home, tot depén de si viusa la capital i voltants o no. A València ciutat i la comarca de l'Horta, siguem realistes, el blaverisme sí que és un problema. Prier per la ignorància que suposa. Després, per les actituds violentes que comporta: Una autèntica "kale borroka" de baixa intensitat, i contra la qual, de manera increïble, s'ha lluitat poc. Evidentment, se'ls ha de pegar canya ací a tots els nivells. Si Nieves , el blaverisme és un autèntic problema. I és impossible de combatre amb intel·ligència i arguments, perquè ells són l'essència de la incultura. Qualsevol argumentació que a priori ens pugui semblar irrefutable i genial la desfan els blavers en 5 minuts simplement passant del que puguis dir-los i tornant a les seues frases-tòpic sense base. Donar-los diàleg és inútil. És legitimar-los. Admetre'ls com a valencianistes per intentar també. Ells són espanyolistes incultes que segueixen idees xenòfobes. I res més. Els blavers valencianistes potser assoleixen un 5% del total, tirant per dalt. Jo proposo que hi passem. A ells, la humiliació davant la incultura i el feixisme que suposen, i l'atac directe. I punt. Que s'acabe l'acolloniment crònic dels nacionalistes valencians amb la carronya blavera. El diàleg ha acabat. Provem amb l'acció directa, És la meua opinió. No hi ha més que vore El Palleter, que els unics que fan comentaris coherents són els catalanistes. El problema del blaverisme no es la gent que hi son, sino el control economic i mediàtic que ténen aquests poquets. a LA SAFOR El Balverisme no es cap problema... 4 iaios que s'aburreixen jugant al dominó i s'inventen normes com les del PUIG ... M'encanten, son molt bons Humoristes Conversa real sentida al Grau de Gandia entre dos iaies: "saps, Maria, la tele diu que els catalans volen robar-nos la llengua". Com diu el Nargo, ací a la Safor son quatre iaiets i poc més
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Home, tot depén de si viusa la capital i voltants o no. A València ciutat i la comarca de l'Horta, siguem realistes, el blaverisme sí que és un problema. Prier per la ignorància que suposa. Després, per les actituds violentes que comporta: Una autèntica "kale borroka" de baixa intensitat, i contra la qual, de manera increïble, s'ha lluitat poc. Evidentment, se'ls ha de pegar canya ací a tots els nivells. Si Noa , el blaverisme és un autèntic problema. I és impossible de combatre amb intel·ligència i arguments, perquè ells són l'essència de la incultura. Qualsevol argumentació que a priori ens pugui semblar irrefutable i genial la desfan els blavers en 5 minuts simplement passant del que puguis dir-los i tornant a les seues frases-tòpic sense base. Donar-los diàleg és inútil. És legitimar-los. Admetre'ls com a valencianistes per intentar també. Ells són espanyolistes incultes que segueixen idees xenòfobes. I res més. Els blavers valencianistes potser assoleixen un 5% del total, tirant per dalt. Jo proposo que hi passem. A ells, la humiliació davant la incultura i el feixisme que suposen, i l'atac directe. I punt. Que s'acabe l'acolloniment crònic dels nacionalistes valencians amb la carronya blavera. El diàleg ha acabat. Provem amb l'acció directa, És la meua opinió. Una puntualització, l'acolloniment afecta més a alguns dirigents que ales bases. Sobretot als del Bloc (Pere Mayor n'és l'exemple). Altres tenen tal palla mental que veuen el blaverisme com a quelcom secundari (els del PSAN, sensedubte, que prefereixen calfar-se el cap sobrecom fer la revolució marxista-leninista que sobre com lluitar contra ells). I en general, tota la generació "progre" de la transició pensa així. Però tepuc assegurar que de la meua generació cap avall, això no és així. Els pegarem canya amb fermesa i duresa. I també estaria bé que des del Principat vosaltres els pegàreu canya, cosa que no sempre ha estat així. Recorde que quan existia la quasi extinta UV, CIU la va convidar a congressos i tot. O que algunes emrpeses catalanes feren negocis amb Lizondo (que era el "cabdillo" d'ells aleshores). Per favor, companys del Principat, sigueu conseqüents. Roder, n'hi han moltes panges agraïdes entre el nostre poble. Molts, no soles lizondo, son els que han sigut convidats pels catalans a congressos i a participar en empreses catalanes sense arriscar practicament res, i ara gogen d'un jornalet extra a canvit, només, d'afermar en la nostra terra que el valencià es català. I a vosatros se vos veu el plomer rapit. Digueu que el valencianisme es un moviment facha, la kaleborroka valencia, no has dit aixo? I vas tu i aportes la teua solucio, que no es atra que donar-los canya a tots els nivells. ¡Fotre, quanta contradicció en les teues paraules! I veges per a on les noticies parlen de maulets detinguts per altercats, de joves desgraciadament assessinats en baralles al carrer, etc, i tot dins l'entorn nacionalista catalá. Yo no soc Ester , i molt menys radical (com tu els descrius). Soc valencià i no senc cap lligam en l'entorn català. Ni crec que la llengua ens unisca. Que son paregudes? Sí, molt paregudes. I qué? Yo parle la llengua valenciana i ells la llengua catalana. I als que no ho voleu vore aixina, yo no vos a dir que sou uns incults. I com yo ho pensem moltissims mes d'eixe 5% que he llegit per aci dins del valencianisme. Ixa es la gran diferencia entre nosatros. I als que diguen que no hi ha res escrit en llengua valenciana: mentira. Que no conegau i no vullgau coneixer lo que en llengua valenciana s'escriu, aixo és una atra cosa. I als que diguen que en el Cap i Casal no es parla en Valencià, que vinga el meu barri, on fins i tot els ocupes parlen valencià (lo que no se és si són catalanistes o no, pero pot ser que sí, perque són molt 'progres' i lis molen este tipo de moviments. Ara be, quan necesiten algo, tornen a casa dels papis, com no, a per 'cacauets'). I al que es burle dels yayos perque són els únics que defenen el valencianisme: primer, és un maleducat; segon, només per ser mes vells que tú ya saben mes que tú perque ho han viscut; i tercer, gracies ad ells som hereus de la nostra llengua valenciana i la majoria de nosatros (tots) seriem incapaços de viure en l'epoca que ells ho feren, i ens cagariem als pantalons si ens amenaçaren de mort nomes per parlar en valencià (o en català, que en catalunya també pasà). Aixina que prou d'insultar i menysprear al que pensa distint perque aixo vos fa perdre tota la rao (en el cas de que la tingau). AU! "Molts, no soles lizondo, son els que han sigut convidats pels catalans a congressos i a participar en empreses catalanes sense arriscar practicament res, i ara gogen d'un jornalet extra a canvit, només, d'afermar en la nostra terra que el valencià es català". Què vol dir això? Que si defenses la unitat dela llengua i/o vols anar més enllà, estàs arriscant . T'estàs arriscant . A què? A acabar a hòsties? (jo ho he fet) A que te ratllen el cotxe? (jo el tinc ratllat, i alguns usuaris ho han comprovat) A que t'amenacen? (a mi m'han amenaçat, encara que evidentment no em feu por). Vet ací la kale borroka de la qual estic parlant. I com això és inacceptable, deprés de dècades d'ensopiment general davant d'això i d'immunitat total vostra, vos anem a plantar cara, amb fermesa i amb duresa. Perquè, entre d'altres coses, no ens feu cap de por. Ah, i per a panxes agraïdes, les vostres, a Madrid evidentment. Qui li paga a Sentandreu? La Fundació FAES potser? El seu gran amic Fernando Sánchez Dragó? I la llista seria llarguíssima.
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Home, tot depén de si viusa la capital i voltants o no. A València ciutat i la comarca de l'Horta, siguem realistes, el blaverisme sí que és un problema. Prier per la ignorància que suposa. Després, per les actituds violentes que comporta: Una autèntica "kale borroka" de baixa intensitat, i contra la qual, de manera increïble, s'ha lluitat poc. Evidentment, se'ls ha de pegar canya ací a tots els nivells. Si Ahmed , el blaverisme és un autèntic problema. I és impossible de combatre amb intel·ligència i arguments, perquè ells són l'essència de la incultura. Qualsevol argumentació que a priori ens pugui semblar irrefutable i genial la desfan els blavers en 5 minuts simplement passant del que puguis dir-los i tornant a les seues frases-tòpic sense base. Donar-los diàleg és inútil. És legitimar-los. Admetre'ls com a valencianistes per intentar també. Ells són espanyolistes incultes que segueixen idees xenòfobes. I res més. Els blavers valencianistes potser assoleixen un 5% del total, tirant per dalt. Jo proposo que hi passem. A ells, la humiliació davant la incultura i el feixisme que suposen, i l'atac directe. I punt. Que s'acabe l'acolloniment crònic dels nacionalistes valencians amb la carronya blavera. El diàleg ha acabat. Provem amb l'acció directa, És la meua opinió. Una puntualització, l'acolloniment afecta més a alguns dirigents que ales bases. Sobretot als del Bloc (Pere Mayor n'és l'exemple). Altres tenen tal palla mental que veuen el blaverisme com a quelcom secundari (els del PSAN, sensedubte, que prefereixen calfar-se el cap sobrecom fer la revolució marxista-leninista que sobre com lluitar contra ells). I en general, tota la generació "progre" de la transició pensa així. Però tepuc assegurar que de la meua generació cap avall, això no és així. Els pegarem canya amb fermesa i duresa. I també estaria bé que des del Principat vosaltres els pegàreu canya, cosa que no sempre ha estat així. Recorde que quan existia la quasi extinta UV, CIU la va convidar a congressos i tot. O que algunes emrpeses catalanes feren negocis amb Lizondo (que era el "cabdillo" d'ells aleshores). Per favor, companys del Principat, sigueu conseqüents. Roder, n'hi han moltes panges agraïdes entre el nostre poble. Molts, no soles lizondo, son els que han sigut convidats pels catalans a congressos i a participar en empreses catalanes sense arriscar practicament res, i ara gogen d'un jornalet extra a canvit, només, d'afermar en la nostra terra que el valencià es català. I a vosatros se vos veu el plomer rapit. Digueu que el valencianisme es un moviment facha, la kaleborroka valencia, no has dit aixo? I vas tu i aportes la teua solucio, que no es atra que donar-los canya a tots els nivells. ¡Fotre, quanta contradicció en les teues paraules! I veges per a on les noticies parlen de maulets detinguts per altercats, de joves desgraciadament assessinats en baralles al carrer, etc, i tot dins l'entorn nacionalista catalá. Yo no soc Gabriel , i molt menys radical (com tu els descrius). Soc valencià i no senc cap lligam en l'entorn català. Ni crec que la llengua ens unisca. Que son paregudes? Sí, molt paregudes. I qué? Yo parle la llengua valenciana i ells la llengua catalana. I als que no ho voleu vore aixina, yo no vos a dir que sou uns incults. I com yo ho pensem moltissims mes d'eixe 5% que he llegit per aci dins del valencianisme. Ixa es la gran diferencia entre nosatros. I als que diguen que no hi ha res escrit en llengua valenciana: mentira. Que no conegau i no vullgau coneixer lo que en llengua valenciana s'escriu, aixo és una atra cosa. I als que diguen que en el Cap i Casal no es parla en Valencià, que vinga el meu barri, on fins i tot els ocupes parlen valencià (lo que no se és si són catalanistes o no, pero pot ser que sí, perque són molt 'progres' i lis molen este tipo de moviments. Ara be, quan necesiten algo, tornen a casa dels papis, com no, a per 'cacauets'). I al que es burle dels yayos perque són els únics que defenen el valencianisme: primer, és un maleducat; segon, només per ser mes vells que tú ya saben mes que tú perque ho han viscut; i tercer, gracies ad ells som hereus de la nostra llengua valenciana i la majoria de nosatros (tots) seriem incapaços de viure en l'epoca que ells ho feren, i ens cagariem als pantalons si ens amenaçaren de mort nomes per parlar en valencià (o en català, que en catalunya també pasà). Aixina que prou d'insultar i menysprear al que pensa distint perque aixo vos fa perdre tota la rao (en el cas de que la tingau). AU! -Dius que qui sap qui pot tindre raó? jo t'ho diré, serà Sentandreu?serà Francisco Campos? serà un polític? no, això està clar. -Com tots sabem, aquell que enten de medicinia és diu metge i ha estudiat la seua carrera, com un que enten d'arquitectura es diu arquitecte i ha estudiat la seua carrera... doncs per eixes raons algú que entén de Filologia es diu Filòleg i també estudia la seua carrera, i a ells, no a nosaltres els recau la feina de dir si són o no la mateixa llengua, i resulta que SI , i si tu ho negues estàs anant en contra de gent que enten del tema molt més que tu, per tant se't podria dir ignorant en el bon sentit de la paraula i sense insultar. -Dius que no saps si els ocupes que parlen valencià són catalanistes o no... com podrien ser catalanistes sense parlar català?... perquè són la mateixa llengua potser? -Que si hi ha literatura valenciana? és clar!! i per això deixa d'ésser catalana? tota la vida li hem dit valencià... però vol dir això que no és català? doncs no mira... -Li pots dir valencià, jo ho faig i no pense canviar-ho per català però negar evidències és promoure l'ignorància... No Mos Fareu Calamars!! Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 12:13
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Home, tot depén de si viusa la capital i voltants o no. A València ciutat i la comarca de l'Horta, siguem realistes, el blaverisme sí que és un problema. Prier per la ignorància que suposa. Després, per les actituds violentes que comporta: Una autèntica "kale borroka" de baixa intensitat, i contra la qual, de manera increïble, s'ha lluitat poc. Evidentment, se'ls ha de pegar canya ací a tots els nivells. Si Marc , el blaverisme és un autèntic problema. I és impossible de combatre amb intel·ligència i arguments, perquè ells són l'essència de la incultura. Qualsevol argumentació que a priori ens pugui semblar irrefutable i genial la desfan els blavers en 5 minuts simplement passant del que puguis dir-los i tornant a les seues frases-tòpic sense base. Donar-los diàleg és inútil. És legitimar-los. Admetre'ls com a valencianistes per intentar també. Ells són espanyolistes incultes que segueixen idees xenòfobes. I res més. Els blavers valencianistes potser assoleixen un 5% del total, tirant per dalt. Jo proposo que hi passem. A ells, la humiliació davant la incultura i el feixisme que suposen, i l'atac directe. I punt. Que s'acabe l'acolloniment crònic dels nacionalistes valencians amb la carronya blavera. El diàleg ha acabat. Provem amb l'acció directa, És la meua opinió. Una puntualització, l'acolloniment afecta més a alguns dirigents que ales bases. Sobretot als del Bloc (Pere Mayor n'és l'exemple). Altres tenen tal palla mental que veuen el blaverisme com a quelcom secundari (els del PSAN, sensedubte, que prefereixen calfar-se el cap sobrecom fer la revolució marxista-leninista que sobre com lluitar contra ells). I en general, tota la generació "progre" de la transició pensa així. Però tepuc assegurar que de la meua generació cap avall, això no és així. Els pegarem canya amb fermesa i duresa. I també estaria bé que des del Principat vosaltres els pegàreu canya, cosa que no sempre ha estat així. Recorde que quan existia la quasi extinta UV, CIU la va convidar a congressos i tot. O que algunes emrpeses catalanes feren negocis amb Lizondo (que era el "cabdillo" d'ells aleshores). Per favor, companys del Principat, sigueu conseqüents. Roder, n'hi han moltes panges agraïdes entre el nostre poble. Molts, no soles lizondo, son els que han sigut convidats pels catalans a congressos i a participar en empreses catalanes sense arriscar practicament res, i ara gogen d'un jornalet extra a canvit, només, d'afermar en la nostra terra que el valencià es català. I a vosatros se vos veu el plomer rapit. Digueu que el valencianisme es un moviment facha, la kaleborroka valencia, no has dit aixo? I vas tu i aportes la teua solucio, que no es atra que donar-los canya a tots els nivells. ¡Fotre, quanta contradicció en les teues paraules! I veges per a on les noticies parlen de maulets detinguts per altercats, de joves desgraciadament assessinats en baralles al carrer, etc, i tot dins l'entorn nacionalista catalá. Yo no soc Juan Antonio , i molt menys radical (com tu els descrius). Soc valencià i no senc cap lligam en l'entorn català. Ni crec que la llengua ens unisca. Que son paregudes? Sí, molt paregudes. I qué? Yo parle la llengua valenciana i ells la llengua catalana. I als que no ho voleu vore aixina, yo no vos a dir que sou uns incults. I com yo ho pensem moltissims mes d'eixe 5% que he llegit per aci dins del valencianisme. Ixa es la gran diferencia entre nosatros. I als que diguen que no hi ha res escrit en llengua valenciana: mentira. Que no conegau i no vullgau coneixer lo que en llengua valenciana s'escriu, aixo és una atra cosa. I als que diguen que en el Cap i Casal no es parla en Valencià, que vinga el meu barri, on fins i tot els ocupes parlen valencià (lo que no se és si són catalanistes o no, pero pot ser que sí, perque són molt 'progres' i lis molen este tipo de moviments. Ara be, quan necesiten algo, tornen a casa dels papis, com no, a per 'cacauets'). I al que es burle dels yayos perque són els únics que defenen el valencianisme: primer, és un maleducat; segon, només per ser mes vells que tú ya saben mes que tú perque ho han viscut; i tercer, gracies ad ells som hereus de la nostra llengua valenciana i la majoria de nosatros (tots) seriem incapaços de viure en l'epoca que ells ho feren, i ens cagariem als pantalons si ens amenaçaren de mort nomes per parlar en valencià (o en català, que en catalunya també pasà). Aixina que prou d'insultar i menysprear al que pensa distint perque aixo vos fa perdre tota la rao (en el cas de que la tingau). AU! Epuig . Tu mateixa has donat un exemple boníssim "existixen els païssos alemanys?" Per supost que si, i s'anomenen Païssos Germànics. Tot el món sap que son els païssos on es parla alemà: Alemania, Suissa i Austria. I no hi ha cap problema d'imperialisme ni invasió cultural. El mateix passa ací. Paissos Catalans: València, Catalunya , Balears, Rosselló, Franja ...
-Ben cert és que aquestos dies estan ocorrent coses com per a portar-se les mans al cap, que si PePe que si CoaliciÓ Blavensiana... però... siguem realistes, aquestos bojos tot i atraure masses populars se'ls creu algú? Coalició Blavensiana encara defensa alguna cosa tot i falta de realitats però el PePe defensa el Valencià de sempre que ningú amb seny s'atrevix a dir que no són la mateixa llengua. Home, tot depén de si viusa la capital i voltants o no. A València ciutat i la comarca de l'Horta, siguem realistes, el blaverisme sí que és un problema. Prier per la ignorància que suposa. Després, per les actituds violentes que comporta: Una autèntica "kale borroka" de baixa intensitat, i contra la qual, de manera increïble, s'ha lluitat poc. Evidentment, se'ls ha de pegar canya ací a tots els nivells. Si Eva Maria , el blaverisme és un autèntic problema. I és impossible de combatre amb intel·ligència i arguments, perquè ells són l'essència de la incultura. Qualsevol argumentació que a priori ens pugui semblar irrefutable i genial la desfan els blavers en 5 minuts simplement passant del que puguis dir-los i tornant a les seues frases-tòpic sense base. Donar-los diàleg és inútil. És legitimar-los. Admetre'ls com a valencianistes per intentar també. Ells són espanyolistes incultes que segueixen idees xenòfobes. I res més. Els blavers valencianistes potser assoleixen un 5% del total, tirant per dalt. Jo proposo que hi passem. A ells, la humiliació davant la incultura i el feixisme que suposen, i l'atac directe. I punt. Que s'acabe l'acolloniment crònic dels nacionalistes valencians amb la carronya blavera. El diàleg ha acabat. Provem amb l'acció directa, És la meua opinió. Una puntualització, l'acolloniment afecta més a alguns dirigents que ales bases. Sobretot als del Bloc (Pere Mayor n'és l'exemple). Altres tenen tal palla mental que veuen el blaverisme com a quelcom secundari (els del PSAN, sensedubte, que prefereixen calfar-se el cap sobrecom fer la revolució marxista-leninista que sobre com lluitar contra ells). I en general, tota la generació "progre" de la transició pensa així. Però tepuc assegurar que de la meua generació cap avall, això no és així. Els pegarem canya amb fermesa i duresa. I també estaria bé que des del Principat vosaltres els pegàreu canya, cosa que no sempre ha estat així. Recorde que quan existia la quasi extinta UV, CIU la va convidar a congressos i tot. O que algunes emrpeses catalanes feren negocis amb Lizondo (que era el "cabdillo" d'ells aleshores). Per favor, companys del Principat, sigueu conseqüents. Roder, n'hi han moltes panges agraïdes entre el nostre poble. Molts, no soles lizondo, son els que han sigut convidats pels catalans a congressos i a participar en empreses catalanes sense arriscar practicament res, i ara gogen d'un jornalet extra a canvit, només, d'afermar en la nostra terra que el valencià es català. I a vosatros se vos veu el plomer rapit. Digueu que el valencianisme es un moviment facha, la kaleborroka valencia, no has dit aixo? I vas tu i aportes la teua solucio, que no es atra que donar-los canya a tots els nivells. ¡Fotre, quanta contradicció en les teues paraules! I veges per a on les noticies parlen de maulets detinguts per altercats, de joves desgraciadament assessinats en baralles al carrer, etc, i tot dins l'entorn nacionalista catalá. Yo no soc Said , i molt menys radical (com tu els descrius). Soc valencià i no senc cap lligam en l'entorn català. Ni crec que la llengua ens unisca. Que son paregudes? Sí, molt paregudes. I qué? Yo parle la llengua valenciana i ells la llengua catalana. I als que no ho voleu vore aixina, yo no vos a dir que sou uns incults. I com yo ho pensem moltissims mes d'eixe 5% que he llegit per aci dins del valencianisme. Ixa es la gran diferencia entre nosatros. I als que diguen que no hi ha res escrit en llengua valenciana: mentira. Que no conegau i no vullgau coneixer lo que en llengua valenciana s'escriu, aixo és una atra cosa. I als que diguen que en el Cap i Casal no es parla en Valencià, que vinga el meu barri, on fins i tot els ocupes parlen valencià (lo que no se és si són catalanistes o no, pero pot ser que sí, perque són molt 'progres' i lis molen este tipo de moviments. Ara be, quan necesiten algo, tornen a casa dels papis, com no, a per 'cacauets'). I al que es burle dels yayos perque són els únics que defenen el valencianisme: primer, és un maleducat; segon, només per ser mes vells que tú ya saben mes que tú perque ho han viscut; i tercer, gracies ad ells som hereus de la nostra llengua valenciana i la majoria de nosatros (tots) seriem incapaços de viure en l'epoca que ells ho feren, i ens cagariem als pantalons si ens amenaçaren de mort nomes per parlar en valencià (o en català, que en catalunya també pasà). Aixina que prou d'insultar i menysprear al que pensa distint perque aixo vos fa perdre tota la rao (en el cas de que la tingau). AU! Pero qui t'has cregut tu per soltar-nos aquest rollo inutil? Primer de tot APREN A ESCRIURE, la gent com tu que embruta i destrossa la llengua be s'en podia anar a Madrid, ací SOBREU. Sou una colla d'INCULTS i no per pensar diferent, si no per la vostra manca de cultura, repetint les tonteries que els neo-franquistes s'inventen, per tal de dividir el nostre poble, peró, deurieu saber que despres de 297 anys, la resistencia no s'atura. Per cert, a més d'un de nosaltres ens han amenaçat per defendre la nostra llengua, jo al menys no em vaig cagar, així que menys contes. I els blavers com tu parlaveu CASTELLÀ durant el franquisme i els unics que van fer algo per la nostra llengua son aquells que vosaltres digueu catalanistes, i també gent lligada a l'esquerra (per aquells que demanen un nacionalisme de dretes) i no em refereixc al PSOE o EU. I si penses que perdem la raó per menysprearte, ve i plorali al teu pare, a mi se m'hen fot una MERDA el que penses. Blaverisme es feixisme. Blavers son botiflers. Enemics del poble, fora del País Valencià.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Home, a mi m'agraden molt Pere Calders i Pep Coll, peró crec que no és el que demanes...
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . "Les històries naturals" de Joan Perucho, i del mateix tens uns altres, però no m´enrecorde dels títols ara Breu resenya de la seua obra...joan perucho
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Ah , i Calders crec q no és exactament el q busques( alguna coseta en tindrà), però hi ha que llegir-lo de totes totes. Crec q un/a forista porta una cita i tot La Vanesa !
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Jo et recomano Manuel de Pedrolo qualsevol dels seus llibres tot i que no son literatura fantastica pura, tenen molta relació amb aquesta tematica
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Potser no es el que vols pero Pages editors te una col·leccio petita pero força decent de Ciencia Ficcio en la nostre llengua , una part son traduccions i un altre son obres d´escriptors catalans
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . En Jaume Fuster té "L'illa de les tres taronges" i uns quants llibres més de fantasia heroica tipus Tolkien (no és cap meravella però es deixa llegir) . També hi ha el col·lectiu Ofèlia Dracs, que a finals dels 70-80 va publicar "Lovecraft, Lovecraft" i alguna cosa més, i el Jordi Sierra i Fabra també ha publicat força ciència-ficció amb robots i naus espacials (és narrativa juvenil però jo no li faria fàstics). Pel que fa al còmic, fa uns anys al Cavall Fort es publicaven unes històries de l'Oriol Garcia i em sembla que estan recollides en llibre però no sé on. I per casa mons pares ronda una adaptació del Tirant lo Blanc en còmic però ara no te'n sé dir res més.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Justament ahir em vaig acabar la trilogia d'en Jaume Fuster, formada per L'Illa de les tres Taronges, Anell de Ferro i El jardí de les palmeres. En un ambient de caire medieval s'ens van exposant una mena de Països Catalans imaginaris que s'acaben unint tot i que prèviament eren desconeguts entre sí. Us els recomano, de veritat. Com que no soc un gran crític, us poso un comentari dels llibres " Jaume Fuster també va conrear altres estils novel·lístics, com pot ser la novel·la d'espasa i bruixeria, plasmada en la trilogia formada per L'illa de les Tres Taronges, L'anell de Ferro i El Jardí de les Palmeres, que tenen com a base uns imaginaris Països Catalans medievals, on les influències de Tolkien i Tirant lo Blanc hi són presents constantment. Segons afirmava ell mateix, "la simbologia de Països Catalans és evident. Al principi de la trilogia, els tres països es desconeixien mútuament i al final, queden amb uns governs no monàrquics i en igualtat de condicions, és a dir, sense centralismes". I què tal? Val la pena llegir-se l'Anell de Ferro i El jardí de les palmeres? És que L'illa de les tres taronges em va decebre una mica... jo tb m'he llegit el primer i ara em toquen els altres dos, però quan tingui temps, que la uni i la mandra em treuen molt de temps... I com han dit, La pell freda està molt bé... però sincerament no me l'esperava així... a mig llibre em vaig quedar però està molt ben escrit. Aix... com Tolkien i Poe... poca cosa... xddd
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Ho sento si atabalo, però m'has tocat el tema: Joan Barceló i Cullerés. Ulls de gat mesquer. Bruixes i inquisidors a la València del segle XIII. Està editat com a infantil, però és un llibre magnífic. Joan Barceló i Cullerés. Miracles i espectres. Recull de contes curts (la majoria escrits en lleidatà). (També té alguna altra novel·la fantàstica.) Lluís Ferran de Pol. Abans de l'alba. Adaptació de llegendes asteques. Anna Murià: El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic. Un nen es fa petit com un cigró i recorre Mèxic a cavall del seu gos. Infantil. Tísner: Paraules d'Opòton el Vell. El descobriment d'Europa per una expedició d'indis americans al segle XIV. És més ficció històrica que fantàstic, però val molt la pena. Tísner: Prohibida l'evasió. Una mena de 1984, per dir-ho curt. Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 21:56
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Feu aportacions va, que és molt interessant! Jo insisteixo amb en Pep Coll: Per a els que sou amants del Pirineu, el veureu amb uns altres ulls. (Muntanyes maleïdes, El secret de la moixornera, i altres...) Amb el Pere Calders no insisteixo, tot i que m'agrada molt, perqué ja conto que tots el coneixeu prou.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Primer de tot, moltes gràcies a tots per contestar Conec en Pere Calders i m'encanta, tot i que no és la mena de literatura fantàstica que cercava perquè hi és molt present l'humor, és gairebé un gènere a part. Em van regalar El jardí de les palmeres, però m'he de comprar els dos altres llibres perquè no vull començar pel darrer. L'he fullejat i no m'acaba de convèncer encara que la idea és molt bona: una mica el que va fer Tolkien amb la mitologia germànica i escandinava, però inspirat de les rondalles i la tradició catalana... Reconec que no és just de jutjar-lo abans de llegir la trilogia, per tant ho provaré. De fet som una fanàtica de Lovecraft, Poe i Tolkien i, és clar, és difícil trobar literatura fantàstica a aquest nivell en qualsevol llengua. És cuirós, però em sembla que és un fenòmen anglòfon... En tot cas m'he apuntat totes les suggerències Gràcies i seguiu informant-me. @ Sants: no atabales ningú, semblas saber-ne molt del tema i m'interessa la teva opinió Editat al dia 20 de desembre del 2004, a les 22:27
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Hola, Si t'interessen els viatges a l'ultramón, jo et recomano dos llibres: -Ramon de Perellós (s. XIV-XV), Viatge al purgatori de Sant Patrici , Edicions 62 -Autor anònim, (s. XVI), Cas rar d'un home anomenat Pere Portes , Edicions 62
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Fa temps em van deixar un llibre interessant però difícil de seguir. No és que sigui pesat, sinó que dins la narració principal hi ha narracions secundàries i dins d'aquestes, terciàries, i així succesivament, de manera que acaben arribant al nivell 7 o 8. En tot moment se t'explica amb números en quin nivell estàs, però de tota manera el llibre és llarg i no l'acabes ràpidament, fent que et perdis. Tot i així, trobo que és interessant llegir-lo perquè és com un recull d'històries que tenen relació entre si, i a més no és ben bé ciència-ficció però sí fantàstic. Plantejeu-vos-ho com un repte. El llibre es diu "El jardí dels set crepuscles" i és de Miquel de Palol. Això sí, si teniu dificultats per llegir en el sentit que us costa que una història us atrapi... oblideu-vos d'aquest títol. És per a gent a qui li agradi llegir molt i que pugui llegir bé llibres gruixuts, com ara Moby Dick, Els pilars de la Terra o Anna Karènina. El llibre de Miquel de Palol el vaig trobar extraordinàriament enginyós. En realitat són molts llibres en un, i la seva lectura, tot i que llarga, és capaç d'engrescar qui sigui aficionat al gènere. Ara bé, he d'admetre q em va decebre una mica la història principal, que crea moltes expectatives però, per a mi, deixa el lector una mica penjat. Només és una opinió.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . gràcies al teu fil, ahir vaig l'arbre de nadal va aparèixer el llibre "la pell freda" ja vos dire si m'agrada ^^ el racó serveix per a molt. a veure si llegint millore el meu escriure , que sóc coscient que és penós Vaja quina sort. Jo faig comptes comprar-me'l la setmana que ve. M'encantaria que ens diguessis la teva opinió. Esper que la gent segueixi aconsellant lectures També fem país llegint.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Justament ahir em vaig acabar la trilogia d'en Jaume Fuster, formada per L'Illa de les tres Taronges, Anell de Ferro i El jardí de les palmeres. En un ambient de caire medieval s'ens van exposant una mena de Països Catalans imaginaris que s'acaben unint tot i que prèviament eren desconeguts entre sí. Us els recomano, de veritat. Com que no soc un gran crític, us poso un comentari dels llibres " Jaume Fuster també va conrear altres estils novel·lístics, com pot ser la novel·la d'espasa i bruixeria, plasmada en la trilogia formada per L'illa de les Tres Taronges, L'anell de Ferro i El Jardí de les Palmeres, que tenen com a base uns imaginaris Països Catalans medievals, on les influències de Tolkien i Tirant lo Blanc hi són presents constantment. Segons afirmava ell mateix, "la simbologia de Països Catalans és evident. Al principi de la trilogia, els tres països es desconeixien mútuament i al final, queden amb uns governs no monàrquics i en igualtat de condicions, és a dir, sense centralismes". I què tal? Val la pena llegir-se l'Anell de Ferro i El jardí de les palmeres? És que L'illa de les tres taronges em va decebre una mica... A veure... el Jardi de les palmeres es més light, podríem dir, nomes parla de com el fill d'en Roger i na Garidaina fa la seva vida, i es casa amb l'hereva del Jardí(País Valencià imaginari)...tot un seguit de cardaments entre els diferents protagonistes. Sobre l'Anell de ferro...té un començament una mica embolicat perquè el poeta es troba a en un present i després ens recordarà tot el que li ha passat des que deixà l'Illa fins que torna a "Catalunya". Al llibre s'ens relata com els protagonistes han de defensar el seu país de l'imperi Ponentí gobernat per la reiona Nyoga (bona representació d'Espanya). Us deixo ara una frase que em va donar un calfred... "Guiós lluitava amb l'espasa de soldat i amb el gaiato de muntanyenc, amb la fe que li produïa saber que lluitava per la llibertat de la terra que l'havia vist néixer."
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . D'en Manel de Pedrolo "El mecanoescrit del segón orígen" Si ja l'heu dit....mutis i a la gàbia.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Sens cap mena de dubte, cal q llegiu Uroc, el guerrer, de Lluís Falp i editat per Alfaguara-Grup Promotor. Es ven com literatura juvenil però crec q és vàlid per a qualsevol adult apassionat per la literatura fantàstica (com jo mateix). Ja me'n direu què n'opineu.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Hola, Jo us recomano una antologia titolada Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Hi ha textos de molts autors catalans que han tocat aquest gènere. Alguns dels escriptors que apareixen són: Àngel Guimerà, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Sagarra, Domènec Guansé, Pep Coll, Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Mercè Rodoreda, Joan Perucho, Terenci Moix, Salvador Espriu, Pere Calders, Jaume Fuster, Raimon Casellas, Narcís Oller, Víctor Català (Caterina Albert), Ventura Gassol, Santiago Rusiñol, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep Carner, Màrius Serra, Miquel de Pallol, entre molts d'altres. No l'he llegit tot, però he llegit algun conte i està molt bé. L'editorial és Galàxia gutenberg i Cercle de Lectors, i va ser publicat l'any 2004. Salut! Ah! I ara faré propaganda de l'escriptor tarragoní Ramon Comas i Maduell. El llibre es diu Rescat d'ambaixadors, i és un recull de contes estructurat en tres parts: passat, present i futur. A la part del futur és on tracta temes de ciencia-ficció. Aquí teniu un conte d'aquest llibre que pertany a la part de passat: Els primers murcians Salut! PD: podeu donar la vostra opinió sobre aquest conte aquí. Salut!
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . La fantàstica lectura que jo us recomano:LES FAULES DE FEDREISBN: 978-84-94483-92-9A part de les traduccions en vers de les de La Fontaine per part d’en X. Benguerel, no teniem fins ara més que les no menys lloables faules en castellà de Samaniego i d’Iriarte.J. C.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Em sembla que algú t'ha de dir que el llibre que busques, amb àmplia diferència, és 'La pell freda' d'Albert Sánchez Piñol. Quan te l'hagis llegit, sabràs perque te l'he recomenat, creu-me! Gràcies a aques fil em vaig comprar aquest llibre i l'he terminat de llegir ahir. Però baja que per no mentir, no m'agradat massa, potser no és el meu estil, crec que li falta un poquet de sustància. no se que llegir-me ara........algú m'ajuda?(ja se que un bon llibre d'ortografia em vindria bé)però i d'un altra cosa? jo no li vaig vore massa sentit, no pareix que tinga ni cap ni peus!
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . "Les històries naturals" de Joan Perucho, i del mateix tens uns altres, però no m´enrecorde dels títols ara Les històries naturals segurament s'et faran una mica pesadetes al començament, ja que carrega una mica massa les frases amb uns adjectius una mica massa cultes(sí, això vol dir que no vaig entendre ni faba del primer capítol). Malgrat tot, com a llibre és prou bo i al final em va agradar. Les històries naturals és una gran novel·la de vampirs, però amb el recarregament propi del cientificisme decimonònic, en el que em sembla que s'inspira, per això és tant original. És una de les millors novel·les fantàstiques que s'han escrit en català i en Perucho un dels millors mestres del gènere.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Exacte!! Jo m'acabo de llegir "Mecanoescrit del segon origen" per l'institut, i està força bé... encara que amb un final massa tràgic... jejeje però està bé!
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Vauig trobar un llibre en una fira de segona ma, es diu Elidor, i l'autor és Alan Garner. Manuel de Pedrolo la va traduir i adaptar a la llengua catalana. Em sembla que no s'ajusta al que tu demanes. De totes formes, si vols ciencia ficció (ja se que demanaves fantasia) pots provar de buscar llibres de Manuel de Pedrolo. Què tal "Mecanoscrit de segon origen"?
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . He trobat un article molt interessant sobre el tema a l'Avui, que fa referència al llibre que ens diu el Franki: Es diu La literatura catalana també és fantàstica. Però com que podriem dir que tot entra (no només novel·la), podriem parlar de de l'entorn de Dau al Set, que va ser un oasi de "fugida intel·lectual" en temps de Franco pels artistes i escriptors que no van poder-se exiliar. Dintre de Dau al Set, a més de les genials pintures i il·lustracions de gènere fantàstic dels joves Tàpies i Ponç, hi havia escriptors com Joan Brossa (teatre escènic, poesia visual, etc), Palau i Fabre (Poemes de l'Alquimista) o Joan Eduard Cirlot (en llengua castellana). A més hi ha l'herència d'alguns escriptors catalans de principis del segle XX com Pompeu Gener, Apel·les Mestres, Salvat-Papasseit o el jove Foix de la 1a època, els quals van posar la llavor d'una literatura de tema fantàstic més consolidada en temps recents. En quan al Brossa, si vius a Bcn, tens tot un Espai Escènic Joan Brossa, que és el meu teatret preferit (una passada: foten obres inèdites del Brossa, que també feia teatre, i d'altres "fantàstics"). També hi ha coses interessants en aquesta pàgina web de literatura infantil i juvenil (falsament anomenada així, com abans s'anomenava a la literatura de l'ara venerat per tothom Edgar Allan Poe, del que sembla, Francisca , que has tret el nom...oi? ). Salut!
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Llibres d'aquesta mena? Coincideixo amb d'altres usuaris: El Mecanoscrit del segon origen Collonut! Quan tingui temps me'l llegiré ... que ara prou feina tinc. I això que encara m'he d'acabar Madame Bovary i començar-ne un altre ... t'agrada el Flauvert? Et diré que l'he començat però de moment me l'he deixat perquè bé, vaig haver-me de llegir Our Man in Havana, per anglès, i des de llavors poc he fet perquè he seguit amb els examens. De moment trobo que és molt detallista amb cada situació. Quan me l'acabi t'aviso ... Salut!
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . T'he de dir que fa uns anys, quan jo no havia sentit a parlar de Tolkien ni de la seva obra, vaig inventar un món de fantasia heroica que havia d'esdevenir un còmic, però que al final escriuré en forma de novel·la si puc, i segur que em diran que m'he inspirat en Tolkien, però no és cert. En ell segur que no, car no coneixia pas la seva obra. Ho dic perquè sembla que la fantasia heroica surti només d'ell, pel que dius, però bé, només és un comentari.
M'agradaria que em recomanéssiu llibres de literatura catalana fantàstica perquè tinc la impressió que no n'hi ha gaire, comparat per exemple amb la literatura en llengua anglesa, on des de les obres gòtiques del XIX existeix una gran tradició dins aquest gènere. M'interessen autors catalans de qualsevol època. No em refereixo a la literatura popular (contes i llegendes) que ja conec bé, sinó a novel·les i contes del que anomenam literatura culta, en totes les vessants possibles: terror, fantasia heroica (inspirada de Tolkien), etc. L'unica condició és que no siguin traduccions d'altres llengües sinó obres originals en català També m'agradaria saber si existeixen còmics catalans de tema fantàstic o històric. Gràcies per endavant a tots els usuaris . Hola, Jo us recomano una antologia titolada Els altres mons de la literatura catalana. Antologia de narrativa fantàstica i especulativa. Hi ha textos de molts autors catalans que han tocat aquest gènere. Alguns dels escriptors que apareixen són: Àngel Guimerà, Joaquim Ruyra, Josep Maria de Sagarra, Domènec Guansé, Pep Coll, Jacint Verdaguer, Apel·les Mestres, Mercè Rodoreda, Joan Perucho, Terenci Moix, Salvador Espriu, Pere Calders, Jaume Fuster, Raimon Casellas, Narcís Oller, Víctor Català (Caterina Albert), Ventura Gassol, Santiago Rusiñol, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep Carner, Màrius Serra, Miquel de Pallol, entre molts d'altres. No l'he llegit tot, però he llegit algun conte i està molt bé. L'editorial és Galàxia gutenberg i Cercle de Lectors, i va ser publicat l'any 2004. Salut! Genial, m'encanten els contes i les antologies. Me l'apuntaré ;)
Veig que n'hi ha alguns murcians que escriuen en català al fòrum. Enhorabona, però NOSALTRES NO SOM MURCIANS. Com diu una dita oriolana:"los mursianos son hijos de putas y gitanos".És un insult tradicional(el deia el meu iaio) d'ací que reflecteix la"murcianitat", és a dir, CAP. Quan vas al camp de futbol com l'Oriola és al grup murcià, per diners i per facilitat, els espectadors es passen tot el temps dient als àrbitres:"mursiano, hijo puta". Jo això ho senc sempre que vaig al camp. Respecte a un alacantí que escriu, doncs no sé on vius però del Baix Segura no saps res. La universitat de Múrcia ja a la Transició volia convèncer als estudiants universitaris del Baix Segura de que eren murcians. Molts estudiants universitaris s'oposaven al que deien i va haver-hi repressàlies( susupesos i fer la vida impossible). El Govern de Múrcia també va intentar que la delegació de la CAM(caixa) del Baix Segura s'incorporara a la regional de Múrcia però la Geleralitat s'oposà i els frenà. A aquesta comarca, tots se senten valencians, alacantins o localistes però murcians ningú. Els que dieu això sou murcians dels fòrums LA LLENGUA MURCIANA i altres. A Oriola, inclús la gent més oposada al català ( del PP) es diuen valencians de llengua castellana. Jo crec que amb això ja he explicat algo. Però n'hi ha més... PER CERT ORIOLA ÉS A L'OEST DE GUARDAMAR I ÉS CAPITAL DE COMARCA. A MÉS , AQUEST ANY CELEBREM JUNT AMB ELX I ALACANT I ALTRES LLOCS EL 700 ANIVERSARI DE LA GOVERNACIÓ D'ORIOLA I LA NOSTRA INCLUSIÓ A LA CATALANITAT.(VEGEU LA REVISTA EL TEMPIR D'ELX) SALUTACIONS DEL SUD DEL PAÍS VALENCIÀ Moisès Ja vaig dir que etmereixes un monument. També és veritat que s'hauria de mirar alguna manera de recuperar el que es puga dela "catalanitat" de Múrcia... aprenc molt dels valencians
Veig que n'hi ha alguns murcians que escriuen en català al fòrum. Enhorabona, però NOSALTRES NO SOM MURCIANS. Com diu una dita oriolana:"los mursianos son hijos de putas y gitanos".És un insult tradicional(el deia el meu iaio) d'ací que reflecteix la"murcianitat", és a dir, CAP. Quan vas al camp de futbol com l'Oriola és al grup murcià, per diners i per facilitat, els espectadors es passen tot el temps dient als àrbitres:"mursiano, hijo puta". Jo això ho senc sempre que vaig al camp. Respecte a un alacantí que escriu, doncs no sé on vius però del Baix Segura no saps res. La universitat de Múrcia ja a la Transició volia convèncer als estudiants universitaris del Baix Segura de que eren murcians. Molts estudiants universitaris s'oposaven al que deien i va haver-hi repressàlies( susupesos i fer la vida impossible). El Govern de Múrcia també va intentar que la delegació de la CAM(caixa) del Baix Segura s'incorporara a la regional de Múrcia però la Geleralitat s'oposà i els frenà. A aquesta comarca, tots se senten valencians, alacantins o localistes però murcians ningú. Els que dieu això sou murcians dels fòrums LA LLENGUA MURCIANA i altres. A Oriola, inclús la gent més oposada al català ( del PP) es diuen valencians de llengua castellana. Jo crec que amb això ja he explicat algo. Però n'hi ha més... PER CERT ORIOLA ÉS A L'OEST DE GUARDAMAR I ÉS CAPITAL DE COMARCA. A MÉS , AQUEST ANY CELEBREM JUNT AMB ELX I ALACANT I ALTRES LLOCS EL 700 ANIVERSARI DE LA GOVERNACIÓ D'ORIOLA I LA NOSTRA INCLUSIÓ A LA CATALANITAT.(VEGEU LA REVISTA EL TEMPIR D'ELX) SALUTACIONS DEL SUD DEL PAÍS VALENCIÀ Moisès Ja vaig dir que etmereixes un monument. També és veritat que s'hauria de mirar alguna manera de recuperar el que es puga dela "catalanitat" de Múrcia... 100% d'acord amb tu Eloi de Benimaclet. Si hagués alguna alternativa catalanista a Múrcia, jo la votaria, pels nostres orígens i la nostra sang. Donç mira company,si no hi és la pots crear,podeu demanar ajut a ERc de Bcn o VLcia i formar una assemblea constituent.Segur que en Cerdà us aiderà en el que calgui i els casals jaume 1 er també o tantmateix el Bloc per demanr l'incorporació administrativa a Alacant.... O formar unes cups localistes .Jo començaria per fer una assemblea constituent als poblets del Carxe,presentar-se a les municipals amb ajut d´ERpv o Bloc,després reivindicar l'incorporació a Alacant i bilinguísme en escoles etc.
Veig que n'hi ha alguns murcians que escriuen en català al fòrum. Enhorabona, però NOSALTRES NO SOM MURCIANS. Com diu una dita oriolana:"los mursianos son hijos de putas y gitanos".És un insult tradicional(el deia el meu iaio) d'ací que reflecteix la"murcianitat", és a dir, CAP. Quan vas al camp de futbol com l'Oriola és al grup murcià, per diners i per facilitat, els espectadors es passen tot el temps dient als àrbitres:"mursiano, hijo puta". Jo això ho senc sempre que vaig al camp. Respecte a un alacantí que escriu, doncs no sé on vius però del Baix Segura no saps res. La universitat de Múrcia ja a la Transició volia convèncer als estudiants universitaris del Baix Segura de que eren murcians. Molts estudiants universitaris s'oposaven al que deien i va haver-hi repressàlies( susupesos i fer la vida impossible). El Govern de Múrcia també va intentar que la delegació de la CAM(caixa) del Baix Segura s'incorporara a la regional de Múrcia però la Geleralitat s'oposà i els frenà. A aquesta comarca, tots se senten valencians, alacantins o localistes però murcians ningú. Els que dieu això sou murcians dels fòrums LA LLENGUA MURCIANA i altres. A Oriola, inclús la gent més oposada al català ( del PP) es diuen valencians de llengua castellana. Jo crec que amb això ja he explicat algo. Però n'hi ha més... PER CERT ORIOLA ÉS A L'OEST DE GUARDAMAR I ÉS CAPITAL DE COMARCA. A MÉS , AQUEST ANY CELEBREM JUNT AMB ELX I ALACANT I ALTRES LLOCS EL 700 ANIVERSARI DE LA GOVERNACIÓ D'ORIOLA I LA NOSTRA INCLUSIÓ A LA CATALANITAT.(VEGEU LA REVISTA EL TEMPIR D'ELX) SALUTACIONS DEL SUD DEL PAÍS VALENCIÀ Moisès Sempre sabem quin és el lloc d'orige dels murcianos....(o el q s'ha dit sempre al PV....) Qui no ho sàpia q m'ho pregunte... (açò ja ho he escrit abans....) collonades pròpies de partit futbol les hi ha a tot arreu. També hi ha altres sobre origen dels valencians, i dels d'Elx, i d'Alacant... però evocar-les em sembla, sincerament, posar-me a la teva altura. En Cartagena diuen també moltes coses de Múrcia (per cert aquesta frase és cartagenera, no oriolana xaval), i a Elx dels d'Alacant, la rivalitat entre ciutats veïnes està a l'ordre del dia. Amb això no em dius més que ho pallasso que ets. Això del "no ens farem murcians" em sona molt, Ivan . I es que t'agrada molt tenir diversos noms en els fòrums per a semblar més embalum. Et sona d'alguna cosa "Jo també soc oriolá" en el fòrum de Múrcia? jajaja mira tu per on que teníeu la mateixa adreça IP Com expliques això? Creo que fins i tot vas abandonar la xerrada i vas deixar a mitja la teva esplèndida disertaciò. tampoc em creo el de la universitat de Múrcia, entitat que acull a gran part de la Vega Baixa. Se'ls tracta com paisans per la proximitat, però de xantatges i pressions res de res. La teva parles per parlar. altra cosa, la caixa CAM és una entitat que té la seva seu en la ciutat d'Alacant. d'això que és murciana res de res, murciana i alacantina si per ventura, i mes del segons. per cert, en la Vega Baixa, hi ha una delegació de zona de la CAM, igual que en l'Altiplà, o en L'Horta de Múrcia,... és un ens comarcal i no provincial així que ja m'explicaràs com anaven a englobar una zona comarcal en altra zona comarcal. A veure si saps del que parles, deixa d'inventar mentides ja. Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 23:52 Però què dius panotxo? L'altre noi és oriolà, universitari com jo i els dos estudiem a la Universitat d'Alacant. Ell va enviar el seu missatge des de la Universitat com jo. Hem estat parlant aquest cap de setmana i no he tornat al fòrum perque per parlar per uns analfabets històrics que no tenen ni puta idea del que diuen, només saben lladrar i encabotar-se. Ja he dit que no volia discutir més amb tu. Jo no m'he ficat amb ta mare, ruc , imbècil. Però tu insisteixes. A Múrcia no es recuperarà el català, la gent es prou pepera i nalfabeta perque això no es puga donar mai. Que no vull dicutir més... lladrar i encabotar-se... si és que ho dius per mi, doncs que bé que t'ho apliques. Si ets el mateix o no em dóna igual, la veritat. Solament sé que el teu és demagògia pura i dura. Abans de mirar els peperos que hi ha a Múrcia, mira els quals teniu allí a Oriola, a aquests no et convé nomenar-los, no? ja veig . Ja està bé de tanta collonada home, amb el noi aquest. Jo opino com tu que Oriola no és Murcia, però el qual insisteix en això ets tu. Si saps que és mentida, per que tanta revolada. Em sembla una xorrada tot això, sincerament. Molta gent diu que Murcia és Andalusia i jo pas d'ells, perquè sé que no tenen base històrica per a afirmar-lo, però no insult i generalitzo sobre els andalusos com tu has fet amb els murcians, un poble a més veí del teu t'agradi o no. En Oriola, la gran majoria és castellanoparlant, i si no es perd el català és perquè s'ensenya en les escoles. Sovint la gent que sempre creu dur raó i estar per sobre dels altres, és perquè en realitat mai la tenen. A veure si va a ser el teu cas Andrea , a veure... En alguna cosa estem d'acord, no vull seguir perdent el temps amb un exaltat passat com tu. i si pretens ofendre'm, hauràs d'inventar-te una mica millor que ho de panotxo que me la sua adeu "amic" oriolà Editat al dia 21 de desembre del 2004, a les 20:41 heu vist l'antic escur de Múrcia? Oriola¿?, ets lliure per a odiar i voler el que vulguis ... jo ja no entro en aixó.
Veig que n'hi ha alguns murcians que escriuen en català al fòrum. Enhorabona, però NOSALTRES NO SOM MURCIANS. Com diu una dita oriolana:"los mursianos son hijos de putas y gitanos".És un insult tradicional(el deia el meu iaio) d'ací que reflecteix la"murcianitat", és a dir, CAP. Quan vas al camp de futbol com l'Oriola és al grup murcià, per diners i per facilitat, els espectadors es passen tot el temps dient als àrbitres:"mursiano, hijo puta". Jo això ho senc sempre que vaig al camp. Respecte a un alacantí que escriu, doncs no sé on vius però del Baix Segura no saps res. La universitat de Múrcia ja a la Transició volia convèncer als estudiants universitaris del Baix Segura de que eren murcians. Molts estudiants universitaris s'oposaven al que deien i va haver-hi repressàlies( susupesos i fer la vida impossible). El Govern de Múrcia també va intentar que la delegació de la CAM(caixa) del Baix Segura s'incorporara a la regional de Múrcia però la Geleralitat s'oposà i els frenà. A aquesta comarca, tots se senten valencians, alacantins o localistes però murcians ningú. Els que dieu això sou murcians dels fòrums LA LLENGUA MURCIANA i altres. A Oriola, inclús la gent més oposada al català ( del PP) es diuen valencians de llengua castellana. Jo crec que amb això ja he explicat algo. Però n'hi ha més... PER CERT ORIOLA ÉS A L'OEST DE GUARDAMAR I ÉS CAPITAL DE COMARCA. A MÉS , AQUEST ANY CELEBREM JUNT AMB ELX I ALACANT I ALTRES LLOCS EL 700 ANIVERSARI DE LA GOVERNACIÓ D'ORIOLA I LA NOSTRA INCLUSIÓ A LA CATALANITAT.(VEGEU LA REVISTA EL TEMPIR D'ELX) SALUTACIONS DEL SUD DEL PAÍS VALENCIÀ Moisès Em podeu explicar què és això de ser o no ser murcians? Qui diu què a qui? Hi ha catalans a la Regió de Múrcia? Milagros diu: Hi ha catalans a la Regió de Múrcia? Home, doncs si tenim en compte que més de la meitat de repobladors de Múrcia en el segle XIII eren d'origen català i fins i tot valencià (hi ha qui parla en altres xerrades del xat de 10.000 lleidatás duts A Múrcia per Jaume I), jo creo que una mica de catalans si que tenim, doncs venim d'ells. La prova queda evident quan es veu que la meitat del lèxic autòcton murcià és d'arrel catalana. A part d'això, hi ha gent en Raspai el Carxe que també ho parla, arribant a incloure's aquesta xicoteta regió entre Iècla i Jumella en els PPCC. D'altra banda, encara que no és l'usual que a Múrcia la gent conegui el català, la majoria de gent no té problema per a assimilar-lo i entendre'l pels llaços històrics i proximitat del País Valencià, a tan solament uns quilòmetres, el que ens permet estar familiaritzats amb el català a través de la televisió. Com veus molts altres ho parlem, encara que no massa bé, es fa el que es pot. jeje L'escriptor Roselló i Verger va escriure un llibre titulat "Múrcia, un país català frustrat", que explica com Múrcia i la seva horta, sent un territori tan catalanitzat (Ramon Muntaner deia en la seva crònica de 1235 a l'Horta de València: són vers catalans i parlan del bell catalanesch del mon referint-se als murcians), va acabar, per avatars de la història, fora d'una entitat a la qual estava cridada a pertànyer, a una Catalunya Lliure. Molts catalans-murcians van ser obligats a canviar el seu cognom per imperatiu castellà, devent castellanitzar-lo. Per a mi, el dia que es va signar el tractat d'Almizra, es va posar punt i final no solament a la catalanitat de Múrcia sinó a la pròpia identitat murciana, que no pot ser altra més que la catalana, i em sobren els motius per a explicar-lo. Salut Article "Catalanisme a Múrcia" al any 1994 al xat Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 13:42 Ja he dit que jo no odie cap poble... i no parlaré més del tema si no el trauen. I respecte al català a la Regió de Múrcia, què proposes "assarbe" per a Múrcia?
Veig que n'hi ha alguns murcians que escriuen en català al fòrum. Enhorabona, però NOSALTRES NO SOM MURCIANS. Com diu una dita oriolana:"los mursianos son hijos de putas y gitanos".És un insult tradicional(el deia el meu iaio) d'ací que reflecteix la"murcianitat", és a dir, CAP. Quan vas al camp de futbol com l'Oriola és al grup murcià, per diners i per facilitat, els espectadors es passen tot el temps dient als àrbitres:"mursiano, hijo puta". Jo això ho senc sempre que vaig al camp. Respecte a un alacantí que escriu, doncs no sé on vius però del Baix Segura no saps res. La universitat de Múrcia ja a la Transició volia convèncer als estudiants universitaris del Baix Segura de que eren murcians. Molts estudiants universitaris s'oposaven al que deien i va haver-hi repressàlies( susupesos i fer la vida impossible). El Govern de Múrcia també va intentar que la delegació de la CAM(caixa) del Baix Segura s'incorporara a la regional de Múrcia però la Geleralitat s'oposà i els frenà. A aquesta comarca, tots se senten valencians, alacantins o localistes però murcians ningú. Els que dieu això sou murcians dels fòrums LA LLENGUA MURCIANA i altres. A Oriola, inclús la gent més oposada al català ( del PP) es diuen valencians de llengua castellana. Jo crec que amb això ja he explicat algo. Però n'hi ha més... PER CERT ORIOLA ÉS A L'OEST DE GUARDAMAR I ÉS CAPITAL DE COMARCA. A MÉS , AQUEST ANY CELEBREM JUNT AMB ELX I ALACANT I ALTRES LLOCS EL 700 ANIVERSARI DE LA GOVERNACIÓ D'ORIOLA I LA NOSTRA INCLUSIÓ A LA CATALANITAT.(VEGEU LA REVISTA EL TEMPIR D'ELX) SALUTACIONS DEL SUD DEL PAÍS VALENCIÀ Moisès Em podeu explicar què és això de ser o no ser murcians? Qui diu què a qui? Hi ha catalans a la Regió de Múrcia? Tatiana diu: Hi ha catalans a la Regió de Múrcia? Home, doncs si tenim en compte que més de la meitat de repobladors de Múrcia en el segle XIII eren d'origen català i fins i tot valencià (hi ha qui parla en altres xerrades del xat de 10.000 lleidatás duts A Múrcia per Jaume I), jo creo que una mica de catalans si que tenim, doncs venim d'ells. La prova queda evident quan es veu que la meitat del lèxic autòcton murcià és d'arrel catalana. A part d'això, hi ha gent en Raspai el Carxe que també ho parla, arribant a incloure's aquesta xicoteta regió entre Iècla i Jumella en els PPCC. D'altra banda, encara que no és l'usual que a Múrcia la gent conegui el català, la majoria de gent no té problema per a assimilar-lo i entendre'l pels llaços històrics i proximitat del País Valencià, a tan solament uns quilòmetres, el que ens permet estar familiaritzats amb el català a través de la televisió. Com veus molts altres ho parlem, encara que no massa bé, es fa el que es pot. jeje L'escriptor Roselló i Verger va escriure un llibre titulat "Múrcia, un país català frustrat", que explica com Múrcia i la seva horta, sent un territori tan catalanitzat (Ramon Muntaner deia en la seva crònica de 1235 a l'Horta de València: són vers catalans i parlan del bell catalanesch del mon referint-se als murcians), va acabar, per avatars de la història, fora d'una entitat a la qual estava cridada a pertànyer, a una Catalunya Lliure. Molts catalans-murcians van ser obligats a canviar el seu cognom per imperatiu castellà, devent castellanitzar-lo. Per a mi, el dia que es va signar el tractat d'Almizra, es va posar punt i final no solament a la catalanitat de Múrcia sinó a la pròpia identitat murciana, que no pot ser altra més que la catalana, i em sobren els motius per a explicar-lo. Salut Article "Catalanisme a Múrcia" al any 1994 al xat Editat al dia 22 de desembre del 2004, a les 13:42 Buf, si ja som pocs a Catalunya, i menys a València, conta a Múrcia... A més, això de l'origen pot ser veritat, però la immigració posterior andalusa sens dubte deu haver deixat nul·la la presència lleidatana a la regió. En primer lloc, l'única immigració andalusa a Murcia va tenir lloc a la fi del segle XIX i principis del segle XX, i va estar molt localitzada, en el municipi de L'Unió i a Cartagena, a causa de la mineria de la zona. A part d'això, cap grup andalús de consideració s'ha instal·lat en la comunitat murciana, ten en compte que Múrcia era fins a fa 10 o 15 anys exportadora i no receptora d'immigrants. No és el mateix 10.000 lleidatás en l'edat mitja (que amb els segles la colonía augmenta gairebé al milió), que 7.000 o poc més de andalusos en 1900, que poden haver aportat com moltíssim 20.000 o 30.000 persones d'origen no català, d'un total de 1.300.000 en tota la provincia, i ,molt localitzat ja et dic a L'Unió i Cartagena, ciutat aquesta de més de 200.000 habitants. el que vull dir és que la colònia catalana s'ha desenvolupat durant 7 segles, per tan solament un de l'andalusa. Jo, per a començar proposaria la cooficialitat del català a Múrcia com creo que ja ho és a Aragó, perquè com poc existeixen 2000 catalanofons en la zona del Carxe. Així almenys es podria contemplar algun tipus de mesura de caràcter educatiu perquè el català d'alguna forma no es perdi on ja es coneix. Creo que Josep de Raspai estarà d'acord en això. Tampoc estaria mal representació política catalana a Múrcia , almenys la gent podria qüestionar-se l'alternativa. També podria qüestionar-se l'obertura d'un institut d'estudis catalans a Múrcia. Em sembla, com poc, una forma de començar. També diré una cosa, i és que en moltes zones del Baix Segura, s'havia gairebé perdut el català, i gràcies a aquests últims 20 anys, torna a recuperar-se. Per això m'estranya que precisament tu, oriolà, no tinguis fe en el que un govern conscienciat pot fer referent a això Ajuntaments de Iècla, Jumella, la Favanella (on ja almenys existeixen indicadors en català en molts negocis), govern regional, associacions de llengua murciana, i per que no la pròpia generalitat valenciana podrien començar a moure fitxa. Editat al dia 23 de desembre del 2004, a les 13:12 Irene diu: Jo, per a començar proposaria la cooficialitat del català a Múrcia com creo que ja ho és a Aragó No. Segons la pàgina de la CAL: "L’Estatut aragonès (1982) no estableix cap mena d’oficialitat de la llengua catalana, tot i que, en el seu redactat original reconeixia l’existència d’unes modalitats lingüístiques (Art. 3.3 i 35.23) o (Art. 7), que semblen referir-se al català (i a l’aragonès), les quals han de gaudir de protecció, “com a elements integrants del seu patrimoni cultural i històric (de l’Aragó)”. Aquests termes inconcrets van ser substituïts, en la reforma de l’Estatut, de 1996, pels de llengües i modalitats pròpies, sense modificar l’exclusiva oficialitat de l’espanyol, ni anomenar el català pel seu nom. L’únic element “positiu” va ser l’afegit que l’administració autonòmica n’ha de garantir l’ensenyament i els drets dels parlants (quins drets?), cosa que havia de quedar regulada per una llei posterior. Aquesta llei, la tan esperada Llei de llengües, que ha de regular els usos lingüístics, encara és avui un avantprojecte, ple de limitacions a l’ús de la llengua pròpia de 50.000 catalanoparlants." Editat al dia 23 de desembre del 2004, a les 14:23 no estava segur d'aquesta dada, per això vaig apuntar el "creo". Gràcies per l'apunt lèxic del "tant de bo". Salutacions La co-oficialitat del català per a la comarca del Carxe això és innegable com diu Francesca . No té cap mena de discussió. Però cal aprofundir més en el tema per a entendre'l bé. Hi ha un moment fonamental a tenir en compte, el tractat de Alzmirra. Hauríem de traslladar-nos a l'antic Ren Musulmà d'aquesta zona, que és on comença tot. En aquells moments les actuals províncies d'Alacant i Murcia integraven el Regne Musulmà de Tudmir, totalment independent del gran Califato de Cordoba que tenia com capital Auriola/Oriola/Oriola. Aquesta zona era un objectiu secular de la Corona d'Aragó de sempre, així ho diuen els escrits que s'han trobat i mai de Castella. Així va anar. La conquesta la va protagonitzar Jaime I (anys més tard per segona vegada Jaime II). No solament es va fer una repoblació de catalans sinó també una cristianització, amb la importància que en aquella societat tenia l'església. I així Murcia es converteix en cristiana, sota lleis catalanes i població catalana. D'aquí tenim cognoms ancestrals de Múrcia tals com: Puche, Meseguer, Rosique, Reche, Roche, Sabater, Andreu. Està plena d'aquests cognoms i segur que els coneixeu. O la Illa Grosa-isla grosa davant de La Manga. Aquest tractat injust, el que va fer va ser dividir un territori (cartaginès, visigot, musulmà, mossàrab i aragonès) que mai abans ho havia estat, ple de similituds físiques, demogràfiques, amb la condició de que la corona de Castella tingués un pas obert al mediterrani passant el regne de Murcia nord al recentment conquistat regne de València i el Regne de Murcia sud a la Corona de Castella, la qual cosa està documentat va ser nefast per als territoris fronterers d'ambdues corones que es van veure sense capitalitzar cap territori i molt allunyats del poder central (Aragó i Castella, paral·lel en les ciutats d'Oriola i Murcia) Aquesta divisió en aquella època o va tenir tanta transcendència en la població com es creu simplement perquè la cristianització ja estava feta en tot el territori per tropes aragoneses i catalanes i no per castellanes, per això la immigració a la Murcia del sud de castellà no va ser molt nombrosa encara que molt perllongada en el temps. Encara que si les lleis van passar a ser castellanes. El contacte del català i el castellà amb el mossàrab, amb el transcurs del temps ha donat lloc al parla pròpia de Múrcia i Oriola. Dir que la Murcia d'avui és Catalana és un món, si ja és difícil presentar a València com a tal, imagineu-vos a Múrcia. Però encara ho és més dir que Murcia és Castellana ja que és una mica artificial que es va imposar en virtut d'un tractat sobre una veritable base social, política i llinguistica catalana, d'aquí els seus escuts, les seves lleis ancestrals, fet que no va passar en cap altre territori de Castella. Com ja he dit abans, la co-oficialitat del català per a la comarca del Carxe és IRRENUNCIABLE, però a més es podria establir per a tota la Comunitat el que l'aproparia sens dubte a la seva veritable essència, per justícia i historia. No explica tot això les seculars similituds entre la província de Múrcia i la d'Alacant, i València encara que en menor mesura? Murcia és un projecte català inacabat. Aquí està la seva llavor, però encara ha de germinar la catalanitat del poble murcià, vull creure algun dia serà aquest que tot això succeeixi Si basta veure el paisatge per a saber que segueixes dintre del mateix país. Mira els pobles murcians, mira els pobles alacantins, mira les cúpules de les seves esglésies, l'alegria de les seves places, de la seva gent. El regne de la palmera, l'horta i el "assulet", són tant idèntics a tantíssimes nivells... nosoltres som la Catalunya del sud, l'últim país català abans d'entrar a Andalusia, la millor terreta del mon, som mediterranis, som llevantins, som catalans. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 13:49
Us explicaré un fet que em va succeir ahir a la tarda i que em va deixar totalment bocabadat: Vaig anar a fer-me unes fotografies de carnet (m'haig de renovar el DNI) a un Fotoprix (ara no estic segur de si era un Fotoprix ). A dins del local hi havia uns quants petan la xerrada amb el que despatxava. Parlaven en castellà, amb accent sudamericà, i eren lleugerament mulats (inclòs el dependent). Abans de parlar vaig pensar que ja tindria "merder" un altre cop per seguir la meva política lingüística (evidentment, sempre parlo català, sigui qui sigui) però vaig quedar absolutament estupefacte: em va atendre en català! . A partir d'aquí tot va serguir el seu curs, em va fer les fotografies de carnet, es va despedir dels seus companys,..i quan m'estava preparant les fotografies no em vaig poder aguantar més,després de què fiqués un disc compacte de música cubana, li vaig dir: Com es que te m'has atès en català? i em va explicar la seva història. Era cubà, havia immigrat a Catalunya fa un parell d'anys. Va venir a Catalunya sense saber res sobre que aquí es parlava una altra llengua. En aquest temps va aprendre la nostra llengua sense anar a cap mena de classe, imagineu com el parlava de bé que fins i tot li vaig demanar el DNI perquè em demostrés que era cubà! També em va dir que havia atés en català perquè era la llengua del lloc on ell havia immigrat, que s'havia de fomentar i que recomanava a tots els nouvinguts a fer com ell. Era totalment increïble. Per acabar-ho de rematar, em va dir que es dirigia als seus fills en català perquè la seva dona ho feia en castellà (o cubà, ara mateix no sé si són la mateixa llengua o no ) i que ara estava aprenent refranys en català i que si jo en sabia algun. Vaig quedar mort. Tornant a casa vaig estar pensant en tot el que m'havia dit...quina lliçó per tots aquests immigrants que normalment em responen: hablame en cristiano, por favor. Senzillament impressionant. Un alè d'aire fresc. A més, te més mèrit perquè la tenda està a l'Hospitalet! on normalment tinc problemes fins i tot per demanar un cafè amb llet en català. Molts extrangers ni se'n adonen que Catalunya és un altre pais, perquè tothom els hi parla en castellà. Un aplaudiment per a Hugo i per al cubà:
Us explicaré un fet que em va succeir ahir a la tarda i que em va deixar totalment bocabadat: Vaig anar a fer-me unes fotografies de carnet (m'haig de renovar el DNI) a un Fotoprix (ara no estic segur de si era un Fotoprix ). A dins del local hi havia uns quants petan la xerrada amb el que despatxava. Parlaven en castellà, amb accent sudamericà, i eren lleugerament mulats (inclòs el dependent). Abans de parlar vaig pensar que ja tindria "merder" un altre cop per seguir la meva política lingüística (evidentment, sempre parlo català, sigui qui sigui) però vaig quedar absolutament estupefacte: em va atendre en català! . A partir d'aquí tot va serguir el seu curs, em va fer les fotografies de carnet, es va despedir dels seus companys,..i quan m'estava preparant les fotografies no em vaig poder aguantar més,després de què fiqués un disc compacte de música cubana, li vaig dir: Com es que te m'has atès en català? i em va explicar la seva història. Era cubà, havia immigrat a Catalunya fa un parell d'anys. Va venir a Catalunya sense saber res sobre que aquí es parlava una altra llengua. En aquest temps va aprendre la nostra llengua sense anar a cap mena de classe, imagineu com el parlava de bé que fins i tot li vaig demanar el DNI perquè em demostrés que era cubà! També em va dir que havia atés en català perquè era la llengua del lloc on ell havia immigrat, que s'havia de fomentar i que recomanava a tots els nouvinguts a fer com ell. Era totalment increïble. Per acabar-ho de rematar, em va dir que es dirigia als seus fills en català perquè la seva dona ho feia en castellà (o cubà, ara mateix no sé si són la mateixa llengua o no ) i que ara estava aprenent refranys en català i que si jo en sabia algun. Vaig quedar mort. Tornant a casa vaig estar pensant en tot el que m'havia dit...quina lliçó per tots aquests immigrants que normalment em responen: hablame en cristiano, por favor. Senzillament impressionant. Un alè d'aire fresc. A Sants és relativament habitual que els dependents estrangers t'atenguin en català, o com a mínim ho provin.
Us explicaré un fet que em va succeir ahir a la tarda i que em va deixar totalment bocabadat: Vaig anar a fer-me unes fotografies de carnet (m'haig de renovar el DNI) a un Fotoprix (ara no estic segur de si era un Fotoprix ). A dins del local hi havia uns quants petan la xerrada amb el que despatxava. Parlaven en castellà, amb accent sudamericà, i eren lleugerament mulats (inclòs el dependent). Abans de parlar vaig pensar que ja tindria "merder" un altre cop per seguir la meva política lingüística (evidentment, sempre parlo català, sigui qui sigui) però vaig quedar absolutament estupefacte: em va atendre en català! . A partir d'aquí tot va serguir el seu curs, em va fer les fotografies de carnet, es va despedir dels seus companys,..i quan m'estava preparant les fotografies no em vaig poder aguantar més,després de què fiqués un disc compacte de música cubana, li vaig dir: Com es que te m'has atès en català? i em va explicar la seva història. Era cubà, havia immigrat a Catalunya fa un parell d'anys. Va venir a Catalunya sense saber res sobre que aquí es parlava una altra llengua. En aquest temps va aprendre la nostra llengua sense anar a cap mena de classe, imagineu com el parlava de bé que fins i tot li vaig demanar el DNI perquè em demostrés que era cubà! També em va dir que havia atés en català perquè era la llengua del lloc on ell havia immigrat, que s'havia de fomentar i que recomanava a tots els nouvinguts a fer com ell. Era totalment increïble. Per acabar-ho de rematar, em va dir que es dirigia als seus fills en català perquè la seva dona ho feia en castellà (o cubà, ara mateix no sé si són la mateixa llengua o no ) i que ara estava aprenent refranys en català i que si jo en sabia algun. Vaig quedar mort. Tornant a casa vaig estar pensant en tot el que m'havia dit...quina lliçó per tots aquests immigrants que normalment em responen: hablame en cristiano, por favor. Senzillament impressionant. Un alè d'aire fresc. Un acudit dolent: "Quí és més tonto, un marroquí, un paquistanès o un espanyol? -L'espanyol, perqué es l'unic que no sap que és un immigrant..." Es un acudit dolent, ho reconec, peró es l'actitut de la majoria que conec. Una abraçada als nouvinguts que actuen com el depenent del Photo prix, que per sort, també n'hi ha.
Us explicaré un fet que em va succeir ahir a la tarda i que em va deixar totalment bocabadat: Vaig anar a fer-me unes fotografies de carnet (m'haig de renovar el DNI) a un Fotoprix (ara no estic segur de si era un Fotoprix ). A dins del local hi havia uns quants petan la xerrada amb el que despatxava. Parlaven en castellà, amb accent sudamericà, i eren lleugerament mulats (inclòs el dependent). Abans de parlar vaig pensar que ja tindria "merder" un altre cop per seguir la meva política lingüística (evidentment, sempre parlo català, sigui qui sigui) però vaig quedar absolutament estupefacte: em va atendre en català! . A partir d'aquí tot va serguir el seu curs, em va fer les fotografies de carnet, es va despedir dels seus companys,..i quan m'estava preparant les fotografies no em vaig poder aguantar més,després de què fiqués un disc compacte de música cubana, li vaig dir: Com es que te m'has atès en català? i em va explicar la seva història. Era cubà, havia immigrat a Catalunya fa un parell d'anys. Va venir a Catalunya sense saber res sobre que aquí es parlava una altra llengua. En aquest temps va aprendre la nostra llengua sense anar a cap mena de classe, imagineu com el parlava de bé que fins i tot li vaig demanar el DNI perquè em demostrés que era cubà! També em va dir que havia atés en català perquè era la llengua del lloc on ell havia immigrat, que s'havia de fomentar i que recomanava a tots els nouvinguts a fer com ell. Era totalment increïble. Per acabar-ho de rematar, em va dir que es dirigia als seus fills en català perquè la seva dona ho feia en castellà (o cubà, ara mateix no sé si són la mateixa llengua o no ) i que ara estava aprenent refranys en català i que si jo en sabia algun. Vaig quedar mort. Tornant a casa vaig estar pensant en tot el que m'havia dit...quina lliçó per tots aquests immigrants que normalment em responen: hablame en cristiano, por favor. Senzillament impressionant. Un alè d'aire fresc. -Ei, ens has de donar la direcció i anem a fer-li un monument!
Us explicaré un fet que em va succeir ahir a la tarda i que em va deixar totalment bocabadat: Vaig anar a fer-me unes fotografies de carnet (m'haig de renovar el DNI) a un Fotoprix (ara no estic segur de si era un Fotoprix ). A dins del local hi havia uns quants petan la xerrada amb el que despatxava. Parlaven en castellà, amb accent sudamericà, i eren lleugerament mulats (inclòs el dependent). Abans de parlar vaig pensar que ja tindria "merder" un altre cop per seguir la meva política lingüística (evidentment, sempre parlo català, sigui qui sigui) però vaig quedar absolutament estupefacte: em va atendre en català! . A partir d'aquí tot va serguir el seu curs, em va fer les fotografies de carnet, es va despedir dels seus companys,..i quan m'estava preparant les fotografies no em vaig poder aguantar més,després de què fiqués un disc compacte de música cubana, li vaig dir: Com es que te m'has atès en català? i em va explicar la seva història. Era cubà, havia immigrat a Catalunya fa un parell d'anys. Va venir a Catalunya sense saber res sobre que aquí es parlava una altra llengua. En aquest temps va aprendre la nostra llengua sense anar a cap mena de classe, imagineu com el parlava de bé que fins i tot li vaig demanar el DNI perquè em demostrés que era cubà! També em va dir que havia atés en català perquè era la llengua del lloc on ell havia immigrat, que s'havia de fomentar i que recomanava a tots els nouvinguts a fer com ell. Era totalment increïble. Per acabar-ho de rematar, em va dir que es dirigia als seus fills en català perquè la seva dona ho feia en castellà (o cubà, ara mateix no sé si són la mateixa llengua o no ) i que ara estava aprenent refranys en català i que si jo en sabia algun. Vaig quedar mort. Tornant a casa vaig estar pensant en tot el que m'havia dit...quina lliçó per tots aquests immigrants que normalment em responen: hablame en cristiano, por favor. Senzillament impressionant. Un alè d'aire fresc. Només per això sóc capaç d'anar a fer-me fotos a l'Hospitalet! Per treure's el barret!
Us explicaré un fet que em va succeir ahir a la tarda i que em va deixar totalment bocabadat: Vaig anar a fer-me unes fotografies de carnet (m'haig de renovar el DNI) a un Fotoprix (ara no estic segur de si era un Fotoprix ). A dins del local hi havia uns quants petan la xerrada amb el que despatxava. Parlaven en castellà, amb accent sudamericà, i eren lleugerament mulats (inclòs el dependent). Abans de parlar vaig pensar que ja tindria "merder" un altre cop per seguir la meva política lingüística (evidentment, sempre parlo català, sigui qui sigui) però vaig quedar absolutament estupefacte: em va atendre en català! . A partir d'aquí tot va serguir el seu curs, em va fer les fotografies de carnet, es va despedir dels seus companys,..i quan m'estava preparant les fotografies no em vaig poder aguantar més,després de què fiqués un disc compacte de música cubana, li vaig dir: Com es que te m'has atès en català? i em va explicar la seva història. Era cubà, havia immigrat a Catalunya fa un parell d'anys. Va venir a Catalunya sense saber res sobre que aquí es parlava una altra llengua. En aquest temps va aprendre la nostra llengua sense anar a cap mena de classe, imagineu com el parlava de bé que fins i tot li vaig demanar el DNI perquè em demostrés que era cubà! També em va dir que havia atés en català perquè era la llengua del lloc on ell havia immigrat, que s'havia de fomentar i que recomanava a tots els nouvinguts a fer com ell. Era totalment increïble. Per acabar-ho de rematar, em va dir que es dirigia als seus fills en català perquè la seva dona ho feia en castellà (o cubà, ara mateix no sé si són la mateixa llengua o no ) i que ara estava aprenent refranys en català i que si jo en sabia algun. Vaig quedar mort. Tornant a casa vaig estar pensant en tot el que m'havia dit...quina lliçó per tots aquests immigrants que normalment em responen: hablame en cristiano, por favor. Senzillament impressionant. Un alè d'aire fresc. Quina història més bonica, de tant en tant una bona noticia no va malament
Us explicaré un fet que em va succeir ahir a la tarda i que em va deixar totalment bocabadat: Vaig anar a fer-me unes fotografies de carnet (m'haig de renovar el DNI) a un Fotoprix (ara no estic segur de si era un Fotoprix ). A dins del local hi havia uns quants petan la xerrada amb el que despatxava. Parlaven en castellà, amb accent sudamericà, i eren lleugerament mulats (inclòs el dependent). Abans de parlar vaig pensar que ja tindria "merder" un altre cop per seguir la meva política lingüística (evidentment, sempre parlo català, sigui qui sigui) però vaig quedar absolutament estupefacte: em va atendre en català! . A partir d'aquí tot va serguir el seu curs, em va fer les fotografies de carnet, es va despedir dels seus companys,..i quan m'estava preparant les fotografies no em vaig poder aguantar més,després de què fiqués un disc compacte de música cubana, li vaig dir: Com es que te m'has atès en català? i em va explicar la seva història. Era cubà, havia immigrat a Catalunya fa un parell d'anys. Va venir a Catalunya sense saber res sobre que aquí es parlava una altra llengua. En aquest temps va aprendre la nostra llengua sense anar a cap mena de classe, imagineu com el parlava de bé que fins i tot li vaig demanar el DNI perquè em demostrés que era cubà! També em va dir que havia atés en català perquè era la llengua del lloc on ell havia immigrat, que s'havia de fomentar i que recomanava a tots els nouvinguts a fer com ell. Era totalment increïble. Per acabar-ho de rematar, em va dir que es dirigia als seus fills en català perquè la seva dona ho feia en castellà (o cubà, ara mateix no sé si són la mateixa llengua o no ) i que ara estava aprenent refranys en català i que si jo en sabia algun. Vaig quedar mort. Tornant a casa vaig estar pensant en tot el que m'havia dit...quina lliçó per tots aquests immigrants que normalment em responen: hablame en cristiano, por favor. Senzillament impressionant. Un alè d'aire fresc. La propera volta que t'hi atensis, li dones un "petó" de part de tots els usuaris.
Us explicaré un fet que em va succeir ahir a la tarda i que em va deixar totalment bocabadat: Vaig anar a fer-me unes fotografies de carnet (m'haig de renovar el DNI) a un Fotoprix (ara no estic segur de si era un Fotoprix ). A dins del local hi havia uns quants petan la xerrada amb el que despatxava. Parlaven en castellà, amb accent sudamericà, i eren lleugerament mulats (inclòs el dependent). Abans de parlar vaig pensar que ja tindria "merder" un altre cop per seguir la meva política lingüística (evidentment, sempre parlo català, sigui qui sigui) però vaig quedar absolutament estupefacte: em va atendre en català! . A partir d'aquí tot va serguir el seu curs, em va fer les fotografies de carnet, es va despedir dels seus companys,..i quan m'estava preparant les fotografies no em vaig poder aguantar més,després de què fiqués un disc compacte de música cubana, li vaig dir: Com es que te m'has atès en català? i em va explicar la seva història. Era cubà, havia immigrat a Catalunya fa un parell d'anys. Va venir a Catalunya sense saber res sobre que aquí es parlava una altra llengua. En aquest temps va aprendre la nostra llengua sense anar a cap mena de classe, imagineu com el parlava de bé que fins i tot li vaig demanar el DNI perquè em demostrés que era cubà! També em va dir que havia atés en català perquè era la llengua del lloc on ell havia immigrat, que s'havia de fomentar i que recomanava a tots els nouvinguts a fer com ell. Era totalment increïble. Per acabar-ho de rematar, em va dir que es dirigia als seus fills en català perquè la seva dona ho feia en castellà (o cubà, ara mateix no sé si són la mateixa llengua o no ) i que ara estava aprenent refranys en català i que si jo en sabia algun. Vaig quedar mort. Tornant a casa vaig estar pensant en tot el que m'havia dit...quina lliçó per tots aquests immigrants que normalment em responen: hablame en cristiano, por favor. Senzillament impressionant. Un alè d'aire fresc. Això demostra que subestimem els immigrants. Pensem que no parlaran el català. Depèn de la nostra actitut. Si els parlem en castellà no l'aprendran, però si veuen que el necessiten llavors sí.
Vilaweb: Indignació a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per la intrusió del conseller de cultura en el ple d'avui Fonts de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han assegurat a VilaWeb que la majoria de membres de la institució estan molt enfadats amb la intrusió del govern valencià, que avui els ha prohibit votar un dictamen que havia d'establir la denominació de la llengua. 'La postura del govern valencià ha estat d'evitar que l'Acadèmia es pronunciés', ha dit Joan Asensi, cap de premsa de l'entitat. Durant la reunió d'aquest matí el conseller d'Educació i Cultura, Alejandro Font de Mora, ha interromput el ple, de forma sorprenent, i ha amenaçat els acadèmics amb 'accions legals' si l'AVL es pronunciava. Davant d'això, la presidenta de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, ha retirat la votació del dictamen de l'ordre del dia, que tot feia indicar que obriria la porta a la denominació 'valencià/català'. La majoria de membres han demanat a Figueres que reconsiderés la decisió. 'Ara la situació és molt complexa', ha dit Asensi, però probablement l'Acadèmia proposarà a vot el dictamen en el proper ple, d'aquí aproximadament un mes. El document ha estat redactat per quatre ponents, que hi han estat treballant des del mes de juny. De totes maneres, Asensi ha dit a VilaWeb que l'Acadèmia 'sempre ha reconegut la unitat de la llengua', encara que de 'manera ambigua Que penos.... I que pensa fer l'AVL??? No els pots denunciar?? El conseller de Cultura, va interrompre ahir una reunió de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per amenaçar els acadèmics, si reconeixien oficialment la unitat del català. És demencial. Però també simptomàtic. Simptomàtic del desconcert del PP valencià. L'Acadèmia és un invent seu. La seua coartada. I ni la seua coartada ja no s'apunta a la tesi secessionista. Fa anys hi havia qui es creia que 'català' i 'valencià' eren coses diferents. Ara no resta ningú..., tret del feixista Santandreu i les seues ties maries. El PP ho sap ja i sap que no pot fer res per evitar que allò que és raonable aviat siga també oficial. Per això s'atrinxera en el curiós argument del nom. La discussió ja no és si és una llengua o no, sinó com n’hem de dir. Bé, anem guanyant. Però atrinxerant-se en aquesta batalla pel nom, què caram pretenen els populars? Si al final no els tocarà més remei que cedir i reconèixer una unitat que ja és impossible de discutir amb sentències jurídiques, amb la presa de posició de la mateixa Acadèmia o amb el pas per Europa. I evidentment, primer de tot, amb la ciència a la mà. Per què tesar la situació fins en aquest nivell? Que no se n'adonen, que acabaran donant uns quants vots als neoblavers i que aquests vots seran decisius per a fer-los perdre la Generalitat? Per mi, encantat. Tinc ganes de veure'ls tots corrent carrer de Cavallers amunt. Però no sembla normal que ells mateixos miren d'ensorrar-se... (vilaweb.com) P.D. Crec que el feixista (Sentandreu) s'encarregaria de denunciar en cas de pronunciament per part de l'AVLL. Crec que discutir el nom que s'ha de posar a la llengua és caure de quatre grapes en la tàctica secessionista, i que es comença per aqui. No estic d'acord quan dius que han hagut de tirar-se enrera. Crec q simplement s'han replantejat la tàctica i han tirat enrera, cert, però per començar de nou d'una manera millor. Cal anar amb molt de compte. Tot i que no tinc cap problema amb la doble denominació a primera instància, no m'agrada gens com estan anant les coses en aquest tema... l'AVL pot fer dues coses, si vol demostrar que cumpleix el seu mandat, o bé, dimitir, o bé, demanar la dimissió del Conseller de Cultura per ingerir-se'n en la tasca que tenen encomanada els seus membres, i demanar una disculpa del Consell. Una disculpa pública i notòria. Perquè presentar-se a una assemblea lliurement convocada, i acceptada pels tots els acadèmics, que per això hi eren presents, i amenaçar-ne les possibles intervencions i acords, és negar-los l'autoritat en la decisió, és el no reconeixement, és dir-te que no eres res si el conseller no vol. El primer, doncs, que ha de fer l'AVL si vol tenir un mínim de credibilitat, d'ara en davant, i que no els tinguen com a ninots de falla, es recuperar la seua dignitat com a institució. Perquè si l'Acadèmia VALENCIANA DE LA LLENGUA, no és adequada per a parlar del nom de la llengua, ni ho és la universitat, ni l'IEC, qui ho són? Els ppros? I per a recuperar la seua dignitat han de demanar que es rectifique des del màxim organ de govern: Camps ha de demanar disculpes per l'actuació del seu conseller, i aquest ha de dimitir, i han de continuar el mateix plenari en el punt en què el van deixar. La llibertat no li la donen a ningú, la llibertat es guanya, i ara és l'hora dels acadèmics de guanyar-se-la, per ells, per la institució que representen i per tot el poble valencià.
Vilaweb: Indignació a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per la intrusió del conseller de cultura en el ple d'avui Fonts de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) han assegurat a VilaWeb que la majoria de membres de la institució estan molt enfadats amb la intrusió del govern valencià, que avui els ha prohibit votar un dictamen que havia d'establir la denominació de la llengua. 'La postura del govern valencià ha estat d'evitar que l'Acadèmia es pronunciés', ha dit Joan Asensi, cap de premsa de l'entitat. Durant la reunió d'aquest matí el conseller d'Educació i Cultura, Alejandro Font de Mora, ha interromput el ple, de forma sorprenent, i ha amenaçat els acadèmics amb 'accions legals' si l'AVL es pronunciava. Davant d'això, la presidenta de l'Acadèmia, Ascensió Figueres, ha retirat la votació del dictamen de l'ordre del dia, que tot feia indicar que obriria la porta a la denominació 'valencià/català'. La majoria de membres han demanat a Figueres que reconsiderés la decisió. 'Ara la situació és molt complexa', ha dit Asensi, però probablement l'Acadèmia proposarà a vot el dictamen en el proper ple, d'aquí aproximadament un mes. El document ha estat redactat per quatre ponents, que hi han estat treballant des del mes de juny. De totes maneres, Asensi ha dit a VilaWeb que l'Acadèmia 'sempre ha reconegut la unitat de la llengua', encara que de 'manera ambigua Simplement impresentable. El fet que un conseller es presente i boicotetge in situ un ple d'un ens AMB PLENA AUTONOMIA, és tan propi d'una república bananera, que fins i tot em dona vergonya ser valencià i tot. Jo crec que estos del PP no saben a què estan jugant. Passaran a la història ja no com els que no han salvat la llengua perquè no se l'estimen, sinó com els que l'han venut a primera de canvi per uns quants vots. A qualsevols País mitjanament normalitzat, el que ha fet aquest senyor es per a que el foten fora de qualsevol càrrec públic. Per què serà que els que mes defensen la LENGUA VALENCIANA, son els que mai la parlen
Demà he d'entregar un treball sobre Cuba i m'han agafat amb los pixats al ventre! Coneixeu algun traductor de castellà al català que sigui fiable?! Gràcies! Salut! www.internostrum.com
Demà he d'entregar un treball sobre Cuba i m'han agafat amb los pixats al ventre! Coneixeu algun traductor de castellà al català que sigui fiable?! Gràcies! Salut! internostrum prova d'anar aqui, jo sempre ho traduixo per aqui, es l'únic q se...
Demà he d'entregar un treball sobre Cuba i m'han agafat amb los pixats al ventre! Coneixeu algun traductor de castellà al català que sigui fiable?! Gràcies! Salut! A part d'InterNOSTRUM, Comprendium.
Demà he d'entregar un treball sobre Cuba i m'han agafat amb los pixats al ventre! Coneixeu algun traductor de castellà al català que sigui fiable?! Gràcies! Salut! SALT 3.0 http://www.softcatala.org/prog170.htm El Salt 3.0 es ben roin! Pareix que parle Yoda! Exemple: -El Salt 3.0 es ben roin! -Salto 0.3 ser malo muy!
La comissió d'experts recomana al govern espanyol que es tornin a la Generalitat els papers expoliats pel franquisme La comissió d'experts constituïda per dictaminar quin ha de ser el futur dels papers de Salamanca ha recomanat al govern espanyol que es torni a la Generalitat de Catalunya la documentació que la dictadura feixista de Franco va expoliar al govern català i a particulars. El dictamen l'ha anunciat aquesta tarda el portaveu de la comissió Federico Mayor Zaragoza (a la foto), després que els experts hagin estat reunits avui durant més de sis hores. Segons ha dit Zaragoza, la comissió ha aprovat el dictamen sense vots en contra i amb només tres abstencions. Els experts consideren 'justes i legítimes' les demandes de la Generalitat, però han remarcat que el retorn s'ha de fer amb unes condicions: el govern català ha de dipositar una 'còpia autèntica' de cada document (seran digitalitzats) i ha de garantir la conservació i l'accessibilitat als documents, tant a historiadors com a ciutadans. A més, insta al Ministeri de Cultura espanyol a crear un organisme de seguiment sobre el compliment del retorn dels papers al Principat. Ara, les conclusions de la comissió es traslladaran al govern espanyol i, en principi, el proper consell de ministres hauria de prendre la decisió definitiva sobre si els papers de Salamanca tornen a la Generalitat o no. www.vilaweb.com Ara com volen quedar? Com super comprensius? Espero que se'ls hi vegi el tarannà espanyol i així 10 mil independentistes més. Doncs sí: ara es muntarà un escàndol i al final encara els haurem de donar les gràcies. De què deuen haver parlat, durant 6 hores?
Us enganxo la proposta que ha fet Veu Pròpia per introduir en el nou estatut el concepte de "llengua comuna" a més del de "llengua pròpia" pel català a Catalunya. Podeu trobar més informació a www.veupropia.org Proposta d'articulat sobre la llengua per a l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya Davant les noves oportunitats creades pel projecte d'un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, Veu Pròpia vol fer avinents als representants del poble una sèrie de consideracions sobre la definició de la llengua al text estatutari, i vol presentar una proposta concreta d'articulat. 1. L'Estatut d'Autonomia vigent en l'actualitat defineix el català com a «llengua pròpia». Si bé aquest concepte ha permès legitimar fins a cert punt la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, al mateix temps el seu poder legitimador és, en general, força limitat, com va demostrar la vulnerabilitat jurídica de la legislació lingüística durant els anys vuitanta i noranta. Sense negar en cap moment la utilitat del concepte de «llengua pròpia», cal reconèixer també les seves limitacions: del fet que el català sigui llengua pròpia de Catalunya no es deriva necessàriament que s'hagi d'usar en tots els àmbits de la vida pública. Així doncs, per exemple, el gaèlic és la llengua pròpia i nacional d'Irlanda, però això no significa que hagi de ser la llengua que estructuri la vida de la nació, des de l'administració fins a l'escola passant pels mitjans de comunicació. Tornant al nostre cas, del fet que el català sigui llengua pròpia no es deriva necessàriament, per exemple, que hagi de ser la llengua d'acollida dels nous immigrants. El concepte de llengua pròpia, doncs, és avui en dia insuficient. 2. El punt anterior no significa, però, que no s'hagi de reconèixer que Catalunya és el país on va aparèixer la nostra llengua, i que per tant el català és la llengua pròpia de Catalunya. 3. Tanmateix, cal tenir present que el català no és la llengua primera d'una proporció molt important de la població catalana. Al mateix temps, tota l'evidència sociològica i sociolingüística indica que el català és el principal criteri de definició de la identitat catalana. Els i les membres de Veu Pròpia, persones que tenen una llengua primera diferent del català, som una mostra de totes dues realitats. Ens trobem, doncs, davant d'un context de diversitat cultural i lingüística que les autoritats públiques han de gestionar, i això suposa reconciliar un nombre de principis i d'interessos no sempre coincidents. En primer lloc, l'obligació dels poders públics és garantir que ningú se senti obligat o forçat a abandonar els signes d'identitat cultural de les persones que s'incorporin a la comunitat nacional, però al mateix temps cal assegurar que tothom, sense distinció d'origen, té accés a aquells signes d'identitat que proporcionen als individus un reconeixement social sense ambigüitats com a catalans, és a dir, com a membres de la comunitat nacional. El principal signe que facilita aquest reconeixement social és la llengua catalana. En segon lloc, els poders públics han d'assegurar que es respecten els drets dels ciutadans, però alhora aquests ciutadans tenen deures que han de complir. El coneixement de la llengua, i en alguns casos l'ús, formen part d'aquests deures, ja que altrament no es pot assegurar que els drets de tothom són respectats. I en tercer lloc, el respecte i la promoció de la pluralitat és el principi fonamental d'una societat democràtica, i cada cop més degut a la creixent diversitat i complexitat de la nostra societat. Però una societat democràtica, per a la seva existència, també ha de posar èmfasi en els aspectes que la ciutadania comparteix o hauria de compartir des de la seva pluralitat, allò que tenim en comú i que ens permet exercir la nostra ciutadania i participar en el govern de la cosa pública. Veu Pròpia pensa que la llengua, precisament perquè socialment és el que proporciona a qui la coneix i l'usa el reconeixement simbòlic com a català, és l'instrument més legítim per garantir aquesta unitat en la pluralitat. 4. Veu Pròpia, doncs, proposa que el nou Estatut d'Autonomia redefineixi el català com a «llengua comuna dels catalans». Pensem que aquesta nova formulació té una sèrie d'avantatges importants: No és incompatible amb la definició ja existent com a «llengua pròpia»; de fet, aquest terme es refereix a la llengua del país, mentre que la «llengua comuna» és la llengua dels ciutadans. No és incompatible amb l'existència d'altres llengües comunes, com per exemple el castellà com a vehicle de comunicació amb els pobles d'Espanya i Llatinoamèrica; això no significa, però, que no s'hagi d'avançar en el reconeixement de la pluralitat lingüística a l'Estat espanyol. No entra en conflicte amb la Constitució Espanyola tal com està redactada, ja que no vulnera el dret a usar el castellà ni afecta l'ordenament lingüístic més enllà del territori de Catalunya, ni disminueix l'oficialitat del castellà a Catalunya. Permet atorgar a la llengua un caràcter plenament cívic, enllà de l'expressió d'unes essències nacionals amb què una part de la població podria no identificar-se. Permet, també, reconèixer que és l'expressió i el símbol d'un projecte comú de convivència i solidaritat, més que no el reflex d'una realitat existent. El concepte de llengua comuna és l'expressió de la nostra voluntat de ser un sol poble dintre la nostra pluralitat i diversitat. Existeixen precedents de l'ús d'aquest terme a altres països, com ara el Quebec, on el francès és definit com la llengua comuna que farà posssible un projecte de vida en comú. Facilita la formulació i implementació del que hauria de ser l'objectiu principal de la política lingüística, és a dir, compatibilitzar les llengües a nivell individual sense que cap persona se senti forçada a renunciar-ne a cap, i al mateix temps gestionar la diversitat lingüística amb el català com a element estructurador de la convivència i la vida pública. Té un poder legitimador fort, ja que si el català és la llengua comuna, d'això es deriva, per exemple, el deure de conèixer-lo i el dret a usar-lo; el seu paper central i articulador en el sistema educatiu; la necessitat de regular els usos públics de la llengua, com ara en l'etiquetatge o la contractació de serveis; o el seu paper central en l'acollida dels nous habitants de Catalunya. Permet reconèixer i refermar, si així es desitja, la unitat de la llengua a tots els territoris del seu domini lingüístic, ja que si bé el català és la llengua comuna dels ciutadans de Catalunya, també és la llengua que el poble català té en comú amb els pobles germans que també la parlen. Per tots aquests motius, Veu Pròpia vol proposar a la ponència encarregada de redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya el següent Articulat 1. Les llengües oficials de Catalunya són el català i el castellà. 2. El català, llengua pròpia de Catalunya, és la llengua comuna dels catalans. És l'expressió de la unitat civil del poble català en la seva pluralitat, i un valor compartit des de la diversitat de llengües i orígens que lliga el poble català amb el seu passat, li proporciona un senyal d'identitat en el concert dels pobles, i fa possible un projecte comú de convivència i solidaritat en el futur. 3. En tant que llengua comuna, el català és la llengua de comunicació i de cohesió socials. Tots els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. 4. El català és la llengua d'ús preferent de la vida pública catalana. Com a tal, la Generalitat vetllarà perquè els ciutadans siguin atesos en català en tots els serveis públics i en totes les activitats bàsiques de la vida ciutadana. a. El català és la llengua d'ús de totes les institucions públiques. b. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que proporcionin serveis al ciutadà, els han de proporcionar preferentment en català. c. La Generalitat vetllarà perquè els ciutadans no siguin objecte de discriminació econòmica ni política per raó de llengua. 5. El català és la llengua que el poble de Catalunya té en comú amb els pobles germans de la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i la ciutat de l'Alguer. Al País Valencià, la llengua comuna rep el nom de valencià. La Generalitat protegirà les diferents varietats de la llengua comuna i promourà els intercanvis entre els territoris que la comparteixen. Barcelona, desembre de 2004 Personalment, l'únic que canviaria és el fet del reconeixement del castellà com a llengua oficial. No vull dir no incloure'l: hi ha de ser. Jo no vull que hi sigui però l'única manera de no acceptar com a oficial l'idioma oficial de tot l'estat espanyol és no formar-ne part. Si estem amb Espanya estem amb la seva constitució, si no la volem, doncs no hem d'estar amb Espanya; el que no podem fer és buscar situacions intermitges, sinó és com a pas previ a la total independència. Tot i així, especificaria que "el català és la llengua oficial de Catalunya, juntament amb l'aranès", i en un altre article que "el castellà és també oficial en tant que ho és segons la constitució vigent", és a dir, que només ho és mentre no tinguem la nostra constitució, per imperatiu legal. En això sóc partidari del tot o res perquè la resta és un amb tu però sense tu, sóc com independents però sense ser-ho. I jo vull la independència però la vull tota, sense eufemismes ni enganys! Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 02:16 Totalment d'acord amb tu, Iker , l'única cosa que voldria afegir-hi és que l'estatut ha de ser votat pel PPSOE. Es pot permetre el luxe que el PP hi voti en contra, però, tractant-se d'un estatut, crec que les 3/5 parts del Parlament hi han de votar a favor, i tots sabem que CIU+ERC no sumen, i el PSC no votarà MAI a favor d'allò que vagi en contra de la seva moooooolt estimadíssima Espanya. Això sí, si en Maragall fos conscient del que diu i conseqüent amb les seves paraules, no anem de cara a un estat federal, doncs cada un dels estats federats descentralitzats podria (i hauria) de tenir la seva llengua. El problema de plantejament que té aquest pobre home, perquè no és més que un pobre home emvalentonat pel poder de la poltrona, és que Espanya sigui una federació. La qüestió és que es podrien federar l'Espanya profunda, Galícia, el País Basc (incloent-hi o no Navarra) i els Països Catalans (o Catalunya pel seu compte), però no federar-se en forma de comunitats autònomes tal com les actuals, ja que moltes no són més que una divisió administrativa.
Us enganxo la proposta que ha fet Veu Pròpia per introduir en el nou estatut el concepte de "llengua comuna" a més del de "llengua pròpia" pel català a Catalunya. Podeu trobar més informació a www.veupropia.org Proposta d'articulat sobre la llengua per a l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya Davant les noves oportunitats creades pel projecte d'un nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, Veu Pròpia vol fer avinents als representants del poble una sèrie de consideracions sobre la definició de la llengua al text estatutari, i vol presentar una proposta concreta d'articulat. 1. L'Estatut d'Autonomia vigent en l'actualitat defineix el català com a «llengua pròpia». Si bé aquest concepte ha permès legitimar fins a cert punt la política lingüística de la Generalitat de Catalunya, al mateix temps el seu poder legitimador és, en general, força limitat, com va demostrar la vulnerabilitat jurídica de la legislació lingüística durant els anys vuitanta i noranta. Sense negar en cap moment la utilitat del concepte de «llengua pròpia», cal reconèixer també les seves limitacions: del fet que el català sigui llengua pròpia de Catalunya no es deriva necessàriament que s'hagi d'usar en tots els àmbits de la vida pública. Així doncs, per exemple, el gaèlic és la llengua pròpia i nacional d'Irlanda, però això no significa que hagi de ser la llengua que estructuri la vida de la nació, des de l'administració fins a l'escola passant pels mitjans de comunicació. Tornant al nostre cas, del fet que el català sigui llengua pròpia no es deriva necessàriament, per exemple, que hagi de ser la llengua d'acollida dels nous immigrants. El concepte de llengua pròpia, doncs, és avui en dia insuficient. 2. El punt anterior no significa, però, que no s'hagi de reconèixer que Catalunya és el país on va aparèixer la nostra llengua, i que per tant el català és la llengua pròpia de Catalunya. 3. Tanmateix, cal tenir present que el català no és la llengua primera d'una proporció molt important de la població catalana. Al mateix temps, tota l'evidència sociològica i sociolingüística indica que el català és el principal criteri de definició de la identitat catalana. Els i les membres de Veu Pròpia, persones que tenen una llengua primera diferent del català, som una mostra de totes dues realitats. Ens trobem, doncs, davant d'un context de diversitat cultural i lingüística que les autoritats públiques han de gestionar, i això suposa reconciliar un nombre de principis i d'interessos no sempre coincidents. En primer lloc, l'obligació dels poders públics és garantir que ningú se senti obligat o forçat a abandonar els signes d'identitat cultural de les persones que s'incorporin a la comunitat nacional, però al mateix temps cal assegurar que tothom, sense distinció d'origen, té accés a aquells signes d'identitat que proporcionen als individus un reconeixement social sense ambigüitats com a catalans, és a dir, com a membres de la comunitat nacional. El principal signe que facilita aquest reconeixement social és la llengua catalana. En segon lloc, els poders públics han d'assegurar que es respecten els drets dels ciutadans, però alhora aquests ciutadans tenen deures que han de complir. El coneixement de la llengua, i en alguns casos l'ús, formen part d'aquests deures, ja que altrament no es pot assegurar que els drets de tothom són respectats. I en tercer lloc, el respecte i la promoció de la pluralitat és el principi fonamental d'una societat democràtica, i cada cop més degut a la creixent diversitat i complexitat de la nostra societat. Però una societat democràtica, per a la seva existència, també ha de posar èmfasi en els aspectes que la ciutadania comparteix o hauria de compartir des de la seva pluralitat, allò que tenim en comú i que ens permet exercir la nostra ciutadania i participar en el govern de la cosa pública. Veu Pròpia pensa que la llengua, precisament perquè socialment és el que proporciona a qui la coneix i l'usa el reconeixement simbòlic com a català, és l'instrument més legítim per garantir aquesta unitat en la pluralitat. 4. Veu Pròpia, doncs, proposa que el nou Estatut d'Autonomia redefineixi el català com a «llengua comuna dels catalans». Pensem que aquesta nova formulació té una sèrie d'avantatges importants: No és incompatible amb la definició ja existent com a «llengua pròpia»; de fet, aquest terme es refereix a la llengua del país, mentre que la «llengua comuna» és la llengua dels ciutadans. No és incompatible amb l'existència d'altres llengües comunes, com per exemple el castellà com a vehicle de comunicació amb els pobles d'Espanya i Llatinoamèrica; això no significa, però, que no s'hagi d'avançar en el reconeixement de la pluralitat lingüística a l'Estat espanyol. No entra en conflicte amb la Constitució Espanyola tal com està redactada, ja que no vulnera el dret a usar el castellà ni afecta l'ordenament lingüístic més enllà del territori de Catalunya, ni disminueix l'oficialitat del castellà a Catalunya. Permet atorgar a la llengua un caràcter plenament cívic, enllà de l'expressió d'unes essències nacionals amb què una part de la població podria no identificar-se. Permet, també, reconèixer que és l'expressió i el símbol d'un projecte comú de convivència i solidaritat, més que no el reflex d'una realitat existent. El concepte de llengua comuna és l'expressió de la nostra voluntat de ser un sol poble dintre la nostra pluralitat i diversitat. Existeixen precedents de l'ús d'aquest terme a altres països, com ara el Quebec, on el francès és definit com la llengua comuna que farà posssible un projecte de vida en comú. Facilita la formulació i implementació del que hauria de ser l'objectiu principal de la política lingüística, és a dir, compatibilitzar les llengües a nivell individual sense que cap persona se senti forçada a renunciar-ne a cap, i al mateix temps gestionar la diversitat lingüística amb el català com a element estructurador de la convivència i la vida pública. Té un poder legitimador fort, ja que si el català és la llengua comuna, d'això es deriva, per exemple, el deure de conèixer-lo i el dret a usar-lo; el seu paper central i articulador en el sistema educatiu; la necessitat de regular els usos públics de la llengua, com ara en l'etiquetatge o la contractació de serveis; o el seu paper central en l'acollida dels nous habitants de Catalunya. Permet reconèixer i refermar, si així es desitja, la unitat de la llengua a tots els territoris del seu domini lingüístic, ja que si bé el català és la llengua comuna dels ciutadans de Catalunya, també és la llengua que el poble català té en comú amb els pobles germans que també la parlen. Per tots aquests motius, Veu Pròpia vol proposar a la ponència encarregada de redactar l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya el següent Articulat 1. Les llengües oficials de Catalunya són el català i el castellà. 2. El català, llengua pròpia de Catalunya, és la llengua comuna dels catalans. És l'expressió de la unitat civil del poble català en la seva pluralitat, i un valor compartit des de la diversitat de llengües i orígens que lliga el poble català amb el seu passat, li proporciona un senyal d'identitat en el concert dels pobles, i fa possible un projecte comú de convivència i solidaritat en el futur. 3. En tant que llengua comuna, el català és la llengua de comunicació i de cohesió socials. Tots els ciutadans de Catalunya tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la. 4. El català és la llengua d'ús preferent de la vida pública catalana. Com a tal, la Generalitat vetllarà perquè els ciutadans siguin atesos en català en tots els serveis públics i en totes les activitats bàsiques de la vida ciutadana. a. El català és la llengua d'ús de totes les institucions públiques. b. Les persones físiques o jurídiques, públiques o privades, que proporcionin serveis al ciutadà, els han de proporcionar preferentment en català. c. La Generalitat vetllarà perquè els ciutadans no siguin objecte de discriminació econòmica ni política per raó de llengua. 5. El català és la llengua que el poble de Catalunya té en comú amb els pobles germans de la Catalunya Nord, el País Valencià, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i la ciutat de l'Alguer. Al País Valencià, la llengua comuna rep el nom de valencià. La Generalitat protegirà les diferents varietats de la llengua comuna i promourà els intercanvis entre els territoris que la comparteixen. Barcelona, desembre de 2004 Personalment, l'únic que canviaria és el fet del reconeixement del castellà com a llengua oficial. No vull dir no incloure'l: hi ha de ser. Jo no vull que hi sigui però l'única manera de no acceptar com a oficial l'idioma oficial de tot l'estat espanyol és no formar-ne part. Si estem amb Espanya estem amb la seva constitució, si no la volem, doncs no hem d'estar amb Espanya; el que no podem fer és buscar situacions intermitges, sinó és com a pas previ a la total independència. Tot i així, especificaria que "el català és la llengua oficial de Catalunya, juntament amb l'aranès", i en un altre article que "el castellà és també oficial en tant que ho és segons la constitució vigent", és a dir, que només ho és mentre no tinguem la nostra constitució, per imperatiu legal. En això sóc partidari del tot o res perquè la resta és un amb tu però sense tu, sóc com independents però sense ser-ho. I jo vull la independència però la vull tota, sense eufemismes ni enganys! Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 02:16 potser caldria especificar que l'aranès no és oficial a catalunya, sinó que ho és a la zona on es parla, el català ho és a tota catalunya, l'aranès només a una petita part. Lo altre ho veig bé, però el que consta al estatut que es presentarà.. com és caldria veure que i diu i comparar, no? estic una mica perdut en el tema. miraré si ho puc trobar a la pàgina de la generalitat catalana. SALUT I LLIBERTAT!!! No, perquè si l'aranès no és oficial a Catalunya... la Generalitat no tindrà l'obligació d'usar-lo (bé, fins ara passa molt de l'aranès, per això algunes veus araneses defensen que sigui oficial a Catalunya i així puguin tenir un marc legal per reclamar coses en aranès). Exacte! Es tracta que els aranesos, mentre formin part administrativament parlant, d'aquest país nostre, puguin adreçar-se en la seva llengua a les institucions de l'estat.
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Aquest mapa no el trobaras pq es tot la mateixa llengu. només trobaras els dialectes, i si el valeci`és llengua, l'empordanés tbe o a de ser! Si senyor . teniu raó. Després de vore tots estos mapes em done conter que estava totalment equivocat. I tot i més vore uns atres mapes que he vist per l'internet que aclara més si cap el tema de la llengua. Si voleu els puc apegar en un atre mensage per convertir a la causa més rapidament uns quants de eixos "rucs" (vaja, ja m'agrada la parauleta i tot) blavers. Els apegue? Perdó, no t'entenc, com que parlem llengues diferents... Una cosa, al Carxe què parlen, Valencià? Que imperialistes que sou, no?
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 ALELUIA ! PER FÍ !! Els de "elpalleter" m'han donat mapes!! Primer em van enviar a http://www.valencian.org , en la secció "Les comunitats lingüístiques d'europa" hi ha un mapa en pdf de quasi 7MB on hi pots veure que el valencià es parla fins al racó d'Ademús, així que aquest deu ser el mapa que deia vitalis com que aquest mapa és una merda, m'han donat per fí el que volia: A http://www.colectiuaitana.com/ en la secció "llengua valenciana" podem trobar aquest meravellós mapa!! http://www.colectiuaitana.com/imgllengua/dialectes.jpg Ja ho sabeu: A la franja de ponent es parla català llevat de la part sud on es parla llengua blavenciana!! M'en vaig satisfet tot cantant "Per ofrenaaaar noves glòries aaaaspaaanyaa......."
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Com que no venien blavers ací he anat a buscar-los, i a El Palleter m'han contestat amb un mapa!!Per fí!! Fins hi tot inclouen la Catalunya Nord! haha es veritat
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Cojones ! A ver ! en Requena somos castellanos y nunca nos hareisvalencianos cojones ! Fuera mierda de imperialistas blaveros !!(que almenos los pancas en los mapas lingüísticos nos ponen comode habla española); porque el puto mapa que vi en la web delenguavalencianasi en PDF que ni con ADSL tarda menos en cargarsede 8 minuntos, NOS PONEN QUE EN REQUENA HABLAMOS VALENCIANO!!!!!!!!! Os voy a cortar las orejas cojones ! O es que aqui hablamosmozárabe ? es que no se os puede cortar la cabeza porque no teneis !!! Incultos !!!! Y a ver si de una puñetera vez hablais vuestra lengua: el español,no soys españoles ? pues hablala ! [CITAR]porque el puto mapa que vi en la web delenguavalencianasi en PDF que ni con ADSL tarda menos en cargarsede 8 minuntos,[/CITAR] On és aquest mapa? he anat i no el trobe EL VALENCIÀ NO ES UNA LLENGUA, ES UN DIEALECTE DEL CATALÀ. El problema és que la gent no coneix la definició de llengua. Us faré una petita demostració del que podria ser una aproximació pràctica del significat de llengua. Aquí va: Si en el suposat que hom no coneixés cap mes llengua que la seva pròpia, si es capaç de compendre el sinificat del que se li està dient, es diu que parla la mateixa llengua que l'altre. Per tan, valencians i valenianes, suposeu que no coneixeu el català central (que és aquest amb el que us parlo) si sou capaços d'entendre la idea central del que us estic dient -més d'un 70% - (ja se que costa d'entendre'm) parleu la meteixa llengua que jo. I jo el que m'han ensenyat es català. Un altre punt seria quin hauria d'esser, llavors, el veritable nom de la llengua (donat que ja sabem que parlem en la mateixa llengua, pero per què s'ha de dir català i no valencià?). Donç bé, això ja es més fàcil. El nom de la nostra llengua es el català i no valencià perque per raons històriques es sabut que la nostra llengua es va començar a parlar a un indret dins de la Regió coneguda com Catalunya (Organyà), i més tard es va exportar a d'altrs indrets. Però, així i tot, molts dels valencians, no ho entenen.
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Aquest mapa no el trobaras pq es tot la mateixa llengu. només trobaras els dialectes, i si el valeci`és llengua, l'empordanés tbe o a de ser! Si senyor . teniu raó. Després de vore tots estos mapes em done conter que estava totalment equivocat. I tot i més vore uns atres mapes que he vist per l'internet que aclara més si cap el tema de la llengua. Si voleu els puc apegar en un atre mensage per convertir a la causa més rapidament uns quants de eixos "rucs" (vaja, ja m'agrada la parauleta i tot) blavers. Els apegue? Ai, em sembla que no has entés el fil, i això que en Wolfram ja s'ha esforçat per fer-ne promoció... No cal que ens mostris més mapes per demostrar la unitat de la llengua o la distribució geogràfica dels dialectes, ja ho tenim prou clar. Si TU estàs EN CONTRA de la unitat de la llengua, se suposa que estàs A FAVOR de la distinció com a LLENGÜES del català (quin català exactament?) i el valencià (quin valencià exactament?). I si estàs a favor d'una cosa serà perquè en tens arguments no? Això és el que ens has de mostrar! I molt em sembla que no en seràs capaç... Puix vaig a ajudar-vos. En 1238 arrivà Jaime I el Conqueridor a la terra dels rucs, encara no estava el PP pero ja eren blavers els cabrons. Com en Blavonia eren tots uns catetos i no no més parlaven amb senyes, els quatre que anaren lis ensenyaren a llavarse (feien pudor i tot), menjar i sobre tot a parlar. La situació era esta: Lo groc es el domini del català ( Ho dic pels rucs, els cults ja ho saben) Pasaren el anys i aplegà un que li dien Perez i no sé que més, pero molt "macu", i fent passar per l'aro al Mr. Bean i un quants més, la situació quedà com vos mostre: I com som usuaris de puta mare, fent-mos els pesats en l'any 2007 la sitació fon esta: I com revisant l'archiu de Salamanca es donaren conter que l'Historia estava contra l'imperi català i tot havien segut mentides, ens donaren la raó i conseguirem per fi el PAÏSOS CATALANS GALACTICS INTERESTELARS. Tiu que són aquestes parides, això ho hauràs tret de la copia de seguretat dels arxius que va borrar el PP a la moncloa oi?? i es que un paio com tu ha de tenir bones fons d'informació...
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 No t'atabalis maco.. si busques un mapa dialectal del català trobaras la línia imaginària que separa tots els dialectes que té la nostra llengua. una altra cosa... el català no es va començar a parlar de Organyar nen! d'allà n'extreiem el primer document escrit de la nostra llengua... xo no es que allà dos pastors decidicin començar a parlar el català.. és més complex que això, clar que si no t'entra al cap que un mapa que diferencii dues llengues "diferents" com català i valencià NO existeix això et costarà més. Canviant de tema... algú sap on puk trobar un mapa que separi dues llengues diferents com son castellà i espanyol?? jejejeje LLavors...Català i valencià són el mateix idioma?!?! Estic tan traumatitzat com quan vaig descobrir que els reis mags eren papa noel Mentre no hi hague normatives diferents..., com va a haver mapes?
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Com que no venien blavers ací he anat a buscar-los, i a El Palleter m'han contestat amb un mapa!!Per fí!! Que currat, no? Les quatre barres semblen dos banderes espanyoles, i reclamen el Delta com a territori històric... Imperialistes!
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 No t'atabalis maco.. si busques un mapa dialectal del català trobaras la línia imaginària que separa tots els dialectes que té la nostra llengua. una altra cosa... el català no es va començar a parlar de Organyar nen! d'allà n'extreiem el primer document escrit de la nostra llengua... xo no es que allà dos pastors decidicin començar a parlar el català.. és més complex que això, clar que si no t'entra al cap que un mapa que diferencii dues llengues "diferents" com català i valencià NO existeix això et costarà més. Canviant de tema... algú sap on puk trobar un mapa que separi dues llengues diferents com son castellà i espanyol?? jejejeje clar que si no t'entra al cap que un mapa que diferencii dues llengues "diferents" com català i valencià NO existeix això et costarà més. En quin sentit ho deies això?? clar que si no t'entra al cap que un mapa que diferencii dues llengues "diferents" com català i valencià NO existeix això et costarà més. Acabo de deduir que potser volies dir: Clar que si no t'entra al cap que si un mapa diferencia dues llengües com català i valencià, No existeix Es que si ho llegeixes literalment, no sembla que ho diguis ironicament...
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Aquest mapa no el trobaras pq es tot la mateixa llengu. només trobaras els dialectes, i si el valeci`és llengua, l'empordanés tbe o a de ser! Si senyor . teniu raó. Després de vore tots estos mapes em done conter que estava totalment equivocat. I tot i més vore uns atres mapes que he vist per l'internet que aclara més si cap el tema de la llengua. Si voleu els puc apegar en un atre mensage per convertir a la causa més rapidament uns quants de eixos "rucs" (vaja, ja m'agrada la parauleta i tot) blavers. Els apegue? Ai, em sembla que no has entés el fil, i això que en Wolfram ja s'ha esforçat per fer-ne promoció... No cal que ens mostris més mapes per demostrar la unitat de la llengua o la distribució geogràfica dels dialectes, ja ho tenim prou clar. Si TU estàs EN CONTRA de la unitat de la llengua, se suposa que estàs A FAVOR de la distinció com a LLENGÜES del català (quin català exactament?) i el valencià (quin valencià exactament?). I si estàs a favor d'una cosa serà perquè en tens arguments no? Això és el que ens has de mostrar! I molt em sembla que no en seràs capaç... Puix vaig a ajudar-vos. En 1238 arrivà Jaime I el Conqueridor a la terra dels rucs, encara no estava el PP pero ja eren blavers els cabrons. Com en Blavonia eren tots uns catetos i no no més parlaven amb senyes, els quatre que anaren lis ensenyaren a llavarse (feien pudor i tot), menjar i sobre tot a parlar. La situació era esta: Lo groc es el domini del català ( Ho dic pels rucs, els cults ja ho saben) Pasaren el anys i aplegà un que li dien Perez i no sé que més, pero molt "macu", i fent passar per l'aro al Mr. Bean i un quants més, la situació quedà com vos mostre: I com som usuaris de puta mare, fent-mos els pesats en l'any 2007 la sitació fon esta: I com revisant l'archiu de Salamanca es donaren conter que l'Historia estava contra l'imperi català i tot havien segut mentides, ens donaren la raó i conseguirem per fi el PAÏSOS CATALANS GALACTICS INTERESTELARS. mmmmm.... una interessant teoria... amb el màster en manipulació que imparteixen diàriament a domicili peperos i blaveros em veig capaç de defensar-la
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Aquest mapa no el trobaras pq es tot la mateixa llengu. només trobaras els dialectes, i si el valeci`és llengua, l'empordanés tbe o a de ser! Si senyor . teniu raó. Després de vore tots estos mapes em done conter que estava totalment equivocat. I tot i més vore uns atres mapes que he vist per l'internet que aclara més si cap el tema de la llengua. Si voleu els puc apegar en un atre mensage per convertir a la causa més rapidament uns quants de eixos "rucs" (vaja, ja m'agrada la parauleta i tot) blavers. Els apegue? Ai, em sembla que no has entés el fil, i això que en Wolfram ja s'ha esforçat per fer-ne promoció... No cal que ens mostris més mapes per demostrar la unitat de la llengua o la distribució geogràfica dels dialectes, ja ho tenim prou clar. Si TU estàs EN CONTRA de la unitat de la llengua, se suposa que estàs A FAVOR de la distinció com a LLENGÜES del català (quin català exactament?) i el valencià (quin valencià exactament?). I si estàs a favor d'una cosa serà perquè en tens arguments no? Això és el que ens has de mostrar! I molt em sembla que no en seràs capaç... Puix vaig a ajudar-vos. En 1238 arrivà Jaime I el Conqueridor a la terra dels rucs, encara no estava el PP pero ja eren blavers els cabrons. Com en Blavonia eren tots uns catetos i no no més parlaven amb senyes, els quatre que anaren lis ensenyaren a llavarse (feien pudor i tot), menjar i sobre tot a parlar. La situació era esta: Lo groc es el domini del català ( Ho dic pels rucs, els cults ja ho saben) Pasaren el anys i aplegà un que li dien Perez i no sé que més, pero molt "macu", i fent passar per l'aro al Mr. Bean i un quants més, la situació quedà com vos mostre: I com som usuaris de puta mare, fent-mos els pesats en l'any 2007 la sitació fon esta: I com revisant l'archiu de Salamanca es donaren conter que l'Historia estava contra l'imperi català i tot havien segut mentides, ens donaren la raó i conseguirem per fi el PAÏSOS CATALANS GALACTICS INTERESTELARS. I a on collons esta la frontera entre burros i cults?? Per cert, perque s'ha ficat de moda la paraula ruc, collons, tota la vida hem dit tots burros, quina mania de dir paraules per a diferenciar-nos, a moltes traduccions de TV3, i a molts llocs sempre s'ha dit burro, fins i tot a Barcelona que ho diuen tot al contrari que la resta de catalans, pero ara no se quina mania n'hi ha per dir rucs. Anem bé, ale, visca les parauletes estranyes, que vos penseu, que els blaveros van a dir ruc?? Ni tant sols jo dire ruc, una paraula que per a mi no es ni català. Per favor, demanaria saber d'on vé la paraula ruc.
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Cojones ! A ver ! en Requena somos castellanos y nunca nos hareisvalencianos cojones ! Fuera mierda de imperialistas blaveros !!(que almenos los pancas en los mapas lingüísticos nos ponen comode habla española); porque el puto mapa que vi en la web delenguavalencianasi en PDF que ni con ADSL tarda menos en cargarsede 8 minuntos, NOS PONEN QUE EN REQUENA HABLAMOS VALENCIANO!!!!!!!!! Os voy a cortar las orejas cojones ! O es que aqui hablamosmozárabe ? es que no se os puede cortar la cabeza porque no teneis !!! Incultos !!!! Y a ver si de una puñetera vez hablais vuestra lengua: el español,no soys españoles ? pues hablala ! [CITAR]porque el puto mapa que vi en la web delenguavalencianasi en PDF que ni con ADSL tarda menos en cargarsede 8 minuntos,[/CITAR] On és aquest mapa? he anat i no el trobe EL VALENCIÀ NO ES UNA LLENGUA, ES UN DIEALECTE DEL CATALÀ. El problema és que la gent no coneix la definició de llengua. Us faré una petita demostració del que podria ser una aproximació pràctica del significat de llengua. Aquí va: Si en el suposat que hom no coneixés cap mes llengua que la seva pròpia, si es capaç de compendre el sinificat del que se li està dient, es diu que parla la mateixa llengua que l'altre. Per tan, valencians i valenianes, suposeu que no coneixeu el català central (que és aquest amb el que us parlo) si sou capaços d'entendre la idea central del que us estic dient -més d'un 70% - (ja se que costa d'entendre'm) parleu la meteixa llengua que jo. I jo el que m'han ensenyat es català. Un altre punt seria quin hauria d'esser, llavors, el veritable nom de la llengua (donat que ja sabem que parlem en la mateixa llengua, pero per què s'ha de dir català i no valencià?). Donç bé, això ja es més fàcil. El nom de la nostra llengua es el català i no valencià perque per raons històriques es sabut que la nostra llengua es va començar a parlar a un indret dins de la Regió coneguda com Catalunya (Organyà), i més tard es va exportar a d'altrs indrets. El que dius no és gens significatiu. Jo puc entendre gallec sabent que és una altra llengua. Ara bé, quan parlo amb un gallec, amb quina llengua ho faig? En castellà, per què és la llengua comuna que tots dos dominem. I quan parlo amb un valencià en quina llengua ho fem? Per què? Per què no ens comuniquem en castellà? Aquí tens per què és la mateixa llengua.
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Aquest mapa no el trobaras pq es tot la mateixa llengu. només trobaras els dialectes, i si el valeci`és llengua, l'empordanés tbe o a de ser! Si senyor . teniu raó. Després de vore tots estos mapes em done conter que estava totalment equivocat. I tot i més vore uns atres mapes que he vist per l'internet que aclara més si cap el tema de la llengua. Si voleu els puc apegar en un atre mensage per convertir a la causa més rapidament uns quants de eixos "rucs" (vaja, ja m'agrada la parauleta i tot) blavers. Els apegue? Ai, em sembla que no has entés el fil, i això que en Wolfram ja s'ha esforçat per fer-ne promoció... No cal que ens mostris més mapes per demostrar la unitat de la llengua o la distribució geogràfica dels dialectes, ja ho tenim prou clar. Si TU estàs EN CONTRA de la unitat de la llengua, se suposa que estàs A FAVOR de la distinció com a LLENGÜES del català (quin català exactament?) i el valencià (quin valencià exactament?). I si estàs a favor d'una cosa serà perquè en tens arguments no? Això és el que ens has de mostrar! I molt em sembla que no en seràs capaç... Puix vaig a ajudar-vos. En 1238 arrivà Jaime I el Conqueridor a la terra dels rucs, encara no estava el PP pero ja eren blavers els cabrons. Com en Blavonia eren tots uns catetos i no no més parlaven amb senyes, els quatre que anaren lis ensenyaren a llavarse (feien pudor i tot), menjar i sobre tot a parlar. La situació era esta: Lo groc es el domini del català ( Ho dic pels rucs, els cults ja ho saben) Pasaren el anys i aplegà un que li dien Perez i no sé que més, pero molt "macu", i fent passar per l'aro al Mr. Bean i un quants més, la situació quedà com vos mostre: I com som usuaris de puta mare, fent-mos els pesats en l'any 2007 la sitació fon esta: I com revisant l'archiu de Salamanca es donaren conter que l'Historia estava contra l'imperi català i tot havien segut mentides, ens donaren la raó i conseguirem per fi el PAÏSOS CATALANS GALACTICS INTERESTELARS. Ei, doncs a mi m'han fet molta gràcia aquests mapes, de debó! XD És típic de gent amb autoodi, però que davant d'un català amb sentit d'humor irònicosarcàstic, arriben a fer gràcia. Endavant company... a veure si també feu una Lliga Anticolonial!
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Hem sembla que aquest mapa serà difícil de trobar.... o inclús impossible; excepte que et conformis amb un mapa dels dialectes/variants del català, és clar! Si en troba qualcun serà perquè estirà produit després d'haver llegit el post Potser "intel.lectuals" de l´alçada de Gimeno, Rita o Zapalana ens podrien ajudar...
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Amb un mapa autonòmic, oi? Si no m'equivoco, el que diuen els blavers és que a Vinaròs es parla una llengua i a la Sénia una altra... –- Sí sí, a mi me passa igual. Un dia vaig pensar una frase que m'encanta: ARA RESULTA QUE NO M'ENTENC AMB LA PERSONA QUE MÉS M'ENTÉN
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Com que no venien blavers ací he anat a buscar-los, i a El Palleter m'han contestat amb un mapa!!Per fí!! Home, en el fons tenen raó. El País Valencià no és Catalunya, igual que Catalunya no és el País Valencià. Però tots dos països formen part de la nació catalana!
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Aquest mapa no el trobaras pq es tot la mateixa llengu. només trobaras els dialectes, i si el valeci`és llengua, l'empordanés tbe o a de ser! Si senyor . teniu raó. Després de vore tots estos mapes em done conter que estava totalment equivocat. I tot i més vore uns atres mapes que he vist per l'internet que aclara més si cap el tema de la llengua. Si voleu els puc apegar en un atre mensage per convertir a la causa més rapidament uns quants de eixos "rucs" (vaja, ja m'agrada la parauleta i tot) blavers. Els apegue? Ai, em sembla que no has entés el fil, i això que en Wolfram ja s'ha esforçat per fer-ne promoció... No cal que ens mostris més mapes per demostrar la unitat de la llengua o la distribució geogràfica dels dialectes, ja ho tenim prou clar. Si TU estàs EN CONTRA de la unitat de la llengua, se suposa que estàs A FAVOR de la distinció com a LLENGÜES del català (quin català exactament?) i el valencià (quin valencià exactament?). I si estàs a favor d'una cosa serà perquè en tens arguments no? Això és el que ens has de mostrar! I molt em sembla que no en seràs capaç... Puix vaig a ajudar-vos. En 1238 arrivà Jaime I el Conqueridor a la terra dels rucs, encara no estava el PP pero ja eren blavers els cabrons. Com en Blavonia eren tots uns catetos i no no més parlaven amb senyes, els quatre que anaren lis ensenyaren a llavarse (feien pudor i tot), menjar i sobre tot a parlar. La situació era esta: Lo groc es el domini del català ( Ho dic pels rucs, els cults ja ho saben) Pasaren el anys i aplegà un que li dien Perez i no sé que més, pero molt "macu", i fent passar per l'aro al Mr. Bean i un quants més, la situació quedà com vos mostre: I com som usuaris de puta mare, fent-mos els pesats en l'any 2007 la sitació fon esta: I com revisant l'archiu de Salamanca es donaren conter que l'Historia estava contra l'imperi català i tot havien segut mentides, ens donaren la raó i conseguirem per fi el PAÏSOS CATALANS GALACTICS INTERESTELARS. T’avorreixes molt, oi? Busca’t una novia... Pobra novia.... "Ad lo meua botifarra, vaig a pentrarte, puix soc lo teu novio, i tenc lo dret..." RFR POWAHHHH! XDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD a mi el que més gràcia me fa dels blavers és quan usen "fruir" (disfrutar en català medieval, mireu Muntaner, R. "Crònica") sempre me'ls he imaginat "VOLS FRUIR DE MI, BONICA?" xDDDDDD
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Hem sembla que aquest mapa serà difícil de trobar.... o inclús impossible; excepte que et conformis amb un mapa dels dialectes/variants del català, és clar! Impossible. Mal els pesi als blavers, no hi ha coincidències entre les fronteres dialectals de la nostra llengua i les polítiques.
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Hem sembla que aquest mapa serà difícil de trobar.... o inclús impossible; excepte que et conformis amb un mapa dels dialectes/variants del català, és clar! ......que et conformis amb un mapa dels dialectes/variants del català, és clar! No, aquest no em val Amb aquestos mapes la possible partició linguística separaria el català en oriental i occidental, no de nord a sud i jo el que vull és que un Esther m'explique per on es suposa que comença el català i per on s'acaba el valencià
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 El meridià ZERO Degut a les diferències horaries resultants de les grans longituds geogràfiques i tenint en compte la necessitat d'unificar criteris horaris, principalment per raons comercials i de comunicació, a finals del segle XIX es va fer un congrés internacional a Washington (EEUU) en el que es va definir com a meridià de referència el de Greenwich (Anglaterra). Tots els països del món van haver d'adaptar-se a l'ús horari respecte al Meridià 0 i van haver d'establir la seva hora oficial prenent com a referència de canvi d'hora els meriadians que, separats l'un de l'altre en 15º, sumen o resten una hora segons es trobin a l'Est o a l'Oest del de Greenwich. Reunits a Washington en aquell congrés, el món va decidir que aquest Meridià separés l'Estat espanyol dels Països Catalans mitjançant una línia recta i indestructible. El Meridià més internacional ens separa d'Espanya. Per alguna cosa es comença. xDDDDDD Tinc constancia que els del PP de valencia, estan creant aquest mapa que demanes Wolfram xD
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 "però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià?" Qui supossa això?
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? el catala i el valencia no son llengues diferents El catalan y el valenciano no son dos lenguas, son dos dialectos de la lengua española! No us heu fixat amb l'evolució de l'alfabetitizació? Primer els analfabets deien que eren dialectes del castellà (fins i tot l'euscar), després deien que el català i el valencià no era la mateixa llengua i ara no entenen perquè la llengua es diu català als àmbits internacionals (jo em pregunte pq no riberenc...). Almenys l'escola sembla ser una miqueta més universal.... Clar , sempre estaria el típic blaverot que diria: teniu manipulada la Universitat! (també les universitats alemanyes? quin poder el nostre!) Mosatros som analfabets! No ens fareu llicenciats!
En principi si d'un tema s'en parla molt vol dir que hi ha d'haver material de tota classe, no? Ja coneixeu mapes com per exemple aquest que separa el català d'altres llengües diferents com ara el castellà o l'aranés Aquest altre més detallat diferència entre fronteres polítiques (en negre) i fronteres lingüístiques (en roig) però on son els mapes que separen dues llengües diferents com es suposa que són el català i el valencià? I no em digueu que la separació coincideix amb la separació espanyola de les "províncies" de castelló i tarragona, ja que això és polititzar el tema i els esp...blavers això no ho fan. Editat al dia 27 de desembre del 2004, a les 20:07 Això no existeix perquè el català i el valencià no són llengues diferents. Igual pots trobar un mapa amb les variants dialectals del català, encara que imagine que seria a mode de referència, ja que no crec que es pugueren posar fronteres a les diferents variants del català.

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.