Search is not available for this dataset
text
stringlengths 3
235k
|
|---|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
d) 4) Només el parlo amb els immigrants (visc a Barcelona).
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Només el faig anar amb castellanoparlants que veig que tenen uns seixanta anys o més, o per trucades a les típiques empreses com Renfe. Mireu: Ho veieu? Tothom el domina, especialment si tenen menys de trenta anys. Allò que impedeix més la normalització de l'ús del català és la por a fer-lo servir amb orgull i naturalitat sempre. Ah, i als immigrants se'ls ha d'acostumar a sentir català. Aquí: http://www.cpnl.org/xarxa/index.htm teniu les direccions del Consorci per la Normalització Lingüística. Feu-ne targetes de les més pròximes i doneu-les a tots els nouvinguts que conegueu.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Cada dia, la meva vida és en castellà exceptuant amb els familiars i algun amic. És lo que té viure en un barri obrer i que a classe es parli castellà
Jo estic molt orgullós de ser d'un barri obrer. Al meu no es parla gaire castellà; el que és es parla és l'andalús. Ja sé que per a la majoria de vosaltres l'andalús és un castellà mal parlat, però no és veritat. Visca els barris obrers!
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Només a la feina perquè tinc un munt de companys argentins i no m'entenen. És sorprenent ( o no ) com poden viure durant anys aqui i no haver-lo ni escoltat. N'hi ha, però, que m'entenen i, fins i tot, q intenten parlar-lo.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Em semble que a les opcions de amb qui parles castellà hi manquen les mes importants: quan compro coses, i quan em dirigeijo a una autoritat publica (força mossos d'esquadra inclosos).
No, està fet expressament, el que passa és que quan vaig obrir el fòrum era tard i no em vaig voler allargar. El meu interès no és tant saber quins són els àmbits on la llengua flaqueja (que més o menys ja ho sé) com saber fins a quin punt el castellà té presència en la nostra vida quotidiana (en aquest sentit, que els jutges siguin monolingües és relativament poc important, perquè una persona normal es pot passar anys i panys sense tenir cap relació amb el món judicial).
d4 i he aconseguit emprar més l'anglès i el francès en la meva vida quotidiana que el castellà! QUE N'APRENGUIN!
Jo també ho he aconseguit!! PD: Visc a Paris!
Jo a Barcelona! Doble mèrit eh!
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
ei Aida , que vens sovint pel Baix Segura? jo soc d'ahi i bo, el castellà he de parlar-ho cada dia perque aquesta es zona castellanoparlant, el català nomes el puc utilitzar quan vaig a Elx o a Alacant i segons amb quina gent.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Jo no el parle quasi mai. Diria que cada setmana (una classe que és obligatòria) i... de tant en tant em passe al castellà amb una amiga que tinc. Però és adonar-me'n i au. Ja no parle més en espanyol. De totes formes, hauria de millorar.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
B 2. Amb els meus pares parlo castellà, i ja té collons la cosa perquè son gallecs, però és ben trist... en arribar aquí els hi va semblar que seria millor educar-me en castellà, que el gallec em faria anar malament al cole. O sigui que es pot dir que no tinc llengüa materna. Sortosament al meu barri a totes les botigues que he freqüentat pots anar tranquil.lament parlant en català. No tots et contesten en català, però ningu t'insinua que no ho entén ni es fa l'ofès. A casa meva només es parla el català, i curiosament, el meu fill gran (el petit encara no parla) ja sap més paraules en castellà que jo en català a la seva edat... i això que fins i tot els meus pares li parlen en català (o ho intenten). Perquè després estiguin preocupats per si els nens de Catalunya no aprenen el castellà! És que ni volent! No hi ha manera d'evitar-ho!
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Cada día, cada minuto y cada segundo.
Ets dels que parlen dormint ?
Pues mira, no lo puedo saber, porque estoy dormido y no me oigo . Por cierto, has dicho que el castellano es para ti una lengua "desconfortable" , si haces el favor de explicarme que coños quiere decir esa palabra te estaría agradecido. Sin embargo a mi ninguna lengua me resulta "desconfortable" Un saludo, portugués.
Cap llengua és desconfortable; però quan t'imposen una llengua... ja saps el que passa.
Pues no, lobo, no lo puedo saber porque a mi no me han impuesto ninguna, en mi tierra se habla castellano y punto pelota.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
b) 3) tocat i enfonsat
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Cada día, cada minuto y cada segundo.
Ets dels que parlen dormint ?
Pues mira, no lo puedo saber, porque estoy dormido y no me oigo . Por cierto, has dicho que el castellano es para ti una lengua "desconfortable" , si haces el favor de explicarme que coños quiere decir esa palabra te estaría agradecido. Sin embargo a mi ninguna lengua me resulta "desconfortable" Un saludo, portugués.
He posat "desconfortable" entre comilles perquè de certa manera representa algun esforç la pronúncia per exemple de la J i de les vocals totes obertes. La tendència en les paraules que son gairebé iguals al portuguès és per a que em surtin unes o finals com u o unes a neutres ( bassu de agu@) i també sempre evito el ceceo ( per exemple sé com es pronuncia "cinco" però m'és més fàcil dir sinco)
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Jo l'última vegada fa 2 anys en unes mini vacances a Sevilla. I una vegada més m'en vaig adonar de com és relativament fàcil llegir un periòdic però em falta molt vocabulari del quotidià i amb prou feines he d'explicar que "el aparato de calentar la agua no funciona" o "necesito la cosa de lana para la cama porqué està frio" I fonèticament m'és una llengua "desconfortable"
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
JO el faig servir cada día,és la meva manera natural de dirigir-me a la gent.De totes maneres tinc la sort que a la feina el 90 % són catalanoparlants i la resta inclosos 2 argentins que hi ha l'entenen i el fan servir a mitjes si més no ho intenten ,cosa que ja em sembla bé.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
A) 2) salut!
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Cada dia, en el barri que visc de Mollet, tothom parla el castellà
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Editat
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
La meva familia és meitat Castellana (per part de pare) i meitat Catalana, (per part de mare), per tant depèn de amb qui estigui utilitzo una o altre llengua. En quant als amics, hi ha de tot, amb els que conec desde petit normalment parlo en castellà, ja que desde petit he viscut en un barri quasi 100% castellà de Sabadell, però amb els amics o coneguts que he fet en els darrers temps parlo sempre Català, coses de la vida. Ara bé, quan sigui pare als meus fills els hi parlaré única i exclusivament en CATALA això és clarissim. Salut!!
Quin barri, veí? Jo sóc xarnego de Barberà.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
mmmm... Mai. AMb tothom parlo català, exceptuant algun cas aïllat com la policia nacional
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
A 2 Tinc familia castellana i amics castellans. el Valles Occidental esta ple de gent de fora de Catalunya I a casa tan parlem amb catala que amb castella. Pero lo que mai cambiara sera el sentiment catala e independentista, sempre sera el mes gran
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
D-4. El sé parlar perfectament, però a Catalunya m'hi nego del tot, de fet, bona part de la gent que conec no saben que el parlo. Amb els que no m'entenen, em passo a l'anglès o al francès indistintament. Fora de Catalunya, en canvi, no tinc cap problema en parlar castellà amb algú, per exemple si aquesta és la seva llengua materna. Qui digui que no pot viure a Catalunya sense haver de parlar castellà menteix. Tot és qüestió de voluntat.
Ves a renovar-te el DNi, o a fer una denúncia, i ja m'ho explicaràs...
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
A i 2 (al dia següent me n'adono que havia posat un número que no era XD) A casa parlem castellà, així que és inevitable, però de portes cap a fora parlo més català que castellà, i cada dia més! (als amics de tota la vida els parlo igual que ho he fet tota la vida xD però a gent nova que vaig coneixent sempre en català) Editat al dia 07 de desembre del 2004, a les 15:05
JO fa uns 3 ayns que no parlo MAI en castella excepte amb la familia (un cop cada tants mesos) i a la feina es flipant ,imagineu :6 catalanoparlants a la taula xerrant normalment en català ,arrben les companyes argentines i com si de una plaga es tractes tothom (excepte jo )a parlar en castella ,fa molta rabia ,pero es gent molt abduida pels mas mierda i amb pokissima consciencia de pais per sort a la meua feina utilitzo 100% el català i intento que tots els meus nanos l'utilitzin i l'aprenguin i l'estimin com jo ,fa gracia pero a vegades als altres monitors s'els dirigeixen en castella i a mi mai ,me guanyat el seu respecta linguistic SALUT COMPANYS /ES
A) / 1 Només a classe (dissabtes, diumenges i festius 100% català) Vitraka, a mi em pasa el mateix. L'altre dia per exemple, erem sis parlant en català i s'acoplà un que parla castella i apa, tothom a parlar en castellà... Per cert la foto que tens és d'un equip d'atletisme d'Eïvisa, no? El conec perquè faig atletisme i cada any vaig al campionat de balears...
tu tens tota la careta de ser un weekender
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
A i 2 (al dia següent me n'adono que havia posat un número que no era XD) A casa parlem castellà, així que és inevitable, però de portes cap a fora parlo més català que castellà, i cada dia més! (als amics de tota la vida els parlo igual que ho he fet tota la vida xD però a gent nova que vaig coneixent sempre en català) Editat al dia 07 de desembre del 2004, a les 15:05
JO fa uns 3 ayns que no parlo MAI en castella excepte amb la familia (un cop cada tants mesos) i a la feina es flipant ,imagineu :6 catalanoparlants a la taula xerrant normalment en català ,arrben les companyes argentines i com si de una plaga es tractes tothom (excepte jo )a parlar en castella ,fa molta rabia ,pero es gent molt abduida pels mas mierda i amb pokissima consciencia de pais per sort a la meua feina utilitzo 100% el català i intento que tots els meus nanos l'utilitzin i l'aprenguin i l'estimin com jo ,fa gracia pero a vegades als altres monitors s'els dirigeixen en castella i a mi mai ,me guanyat el seu respecta linguistic SALUT COMPANYS /ES
Després aquestes mateixes noies et venen i et diuen que ningú no parla català, és clar, la majoria de catalans ja s'ocupen de que no l'escoltin.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Subratllaré la resposta correcta: Cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai. I he de dir algunes coses: 1. A ma mare li ha picat la curiositat del català, i de vegades se li va la olla i em parla en català (tot i que el parla força malament). El problema és que s'ho pren com una llengua folklòrica, més que altra cosa; i intentar parlar ara en català a una familia que ha estat tota la vida vivint en castellà... doncs xungo. 2. Ara porte mes i pico sense estar amb la novia (qui em va fer indepe), i això ha fet que parle menys sovint català, doncs ara només la veig una vegada a la setmana com a molt. 3. Quan vaig de botigues per la meua zona, normalment no tinc cap problema. Però al centre m'han rebutxat moltes vegades. També m'he trobat amb casos on el teu interlocutor t'enten perfectament, però es burla de tu i la teua llengua.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
només amb gent d'espanya quan em demanen alguna cosa,però a la vida quotidiana en català. Tota la meua familia em parla en castellà però jo els conteste en català i amb els amics i coneguts també en valencià i si diuen que no m'entenen,ho sento però no és xinès es català no és molt dificil d'entendre
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
El que si que és el més fort és (com he pogut llegir més amunt) que dins d'un grup de catalanoparlants un castellanoparlant ja ho trenca tot. Per què? Quantes vegades m'ha passat això, en conec a ben pocs que encara que els hi parlen en castellà segueixen parlant català. I a classe...què deu ser? vergonya? ganes de caure-li bé al professor? Una vegada a classe la professora (per l'accent deu ser molt castellana) li faig una pregunta en català i em diu: cómo?. Li torno a fer la mateixa pregunta i també en català. La professora: es que no he entendido lo que has dicho?. Llavors em vaig quedar callat una estona i li dic: no, és igual! I no ho dic per demostrar res, sinò pel que em van dir els companys de classe més tard: i per què no li ho has preguntat en castellà? - Perquè no me'n recordava com es deia afegir en castellà. I llavors vaig pensar: però si no sé parlar bé en catellà no cal que m'esforce i seguiré preguntant-li en català fins que m'entenga!
Seria a la classe de castellà, oi?.
No, a classe d'Introducció als Computadors
jajajajajajaja un altre de la FIB ja vec xDDDDDDDDDDDDD
Com a mínim IC encara es diu igual, que quan em parlen d'ES em ve al cap estadística i haig de corregir.
ostres si el canvi de pla vaia merda... jo l'he pillat directe, ja que l'any passat es va aplicar a la fase selectiva, però aquest any ha sigut un xou per tots els que estaveu dintre del pla antic... I ara sense compensables.... mare mevaaaaa no saben que mes inventar!!!
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
L'espanyol, l'idioma d'Espanya, el parlo tant com l'anglès. O sigui, cada vegada que vaig a l'estranger. Ni les odioses trucades de Telefònica o l'INE les utilitzo per practicar aquesta llengua (tant lloable com el gaèlic, el mandarí o el català, cal dir-ho). Tot i que, a vegades et trobes amb sorpreses (i en algunes zones del Rosselló, per dir-ne una, has d'utilitzar la mímica si t'adreces a segons qui), m'expresso plenament en català al llarg de tot Catalunya (d'Alacant a Perpinyà). Au, i xerrar força!
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
d) Esporàdicament o mai. 4) Esporàdicament o mai. Només el parlo quan viatjo a les espanyes o algún país de parla castellana. Mentres estigui a la meva terra, no l'utilitzaré mai, encara que el receptor sigui castellà i hagi de fer un esforç. És una filosofia personal i no la vull trencar.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
jo, cada mai! parlo més en anglès que no pas en castellà!
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
D4 - TOCAT I ESFONSAT
Aquesta imatge és la que va rebre en Piqué?
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
d 4 Tan sols l'utilitzo molt sde tant en tant a les classes de castellà i a l'estiu per parlar amb gent que només sap castellà i no català, tot i que sempre els intento ensenyar el català
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
d) 4)
Aigua!!
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Cada mai. Si truco fora del país, i com truco poc...
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Tres hores a la setmana (les tres classes de castellà de la setmana) i no ho sé en alguns casos molt especials, ja que no conec ningú que visqui a Espanya
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
D-4. El sé parlar perfectament, però a Catalunya m'hi nego del tot, de fet, bona part de la gent que conec no saben que el parlo. Amb els que no m'entenen, em passo a l'anglès o al francès indistintament. Fora de Catalunya, en canvi, no tinc cap problema en parlar castellà amb algú, per exemple si aquesta és la seva llengua materna. Qui digui que no pot viure a Catalunya sense haver de parlar castellà menteix. Tot és qüestió de voluntat.
Estic amb Consells. No crec que la txakurrada parle català, i molt menys que tinga interés d'aprendre-hi.
No s'està dient si ells parlen català, sinó que tu no has de parlar-los castellà. Jo a la policia, jutges, polítics, etc... parlo en català sense concessions. Però tambè és cert que hi ha polis que diuen no entendre't en català, i que si insisteixes et detenen i tot
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Parlo castellà només quan dono de menjar als porcs.
Pobres cerdos, tener que aguantarte debe ser un suplicio impresionante para ellos.
M'ha semblat que algun cridava per sopar ja...
Pues hala, no te entretengas, ves con tus cerditos que estarás como en familia, dales bién de cenar y cuidado con tratarlos mal que te denuncio a la Sociedad Protectora de Animales.
Com es nota que ets un espanyol: tot a la vida ho arregles amb amenaces..."te voy a denunciar".
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Pràcticament mai, només en casos extrems... però no el faig servir per res de moment.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
D 4
Tu no val Xavi!! A tu t'hem de dir... cada quant parles el suec...
Maria Soledad diu: Tu no val Xavi!! A tu t'hem de dir... cada quant parles el suec... Noruec... no suec. Bé, llavors sóc un vengut... ja que xerro noruec a diari i constantment! Ara, si ho extrapolem a quan sóc a “casa” (Catalunya), llavors segur que aixeco controvèrsia... Jo sóc d’aquests que sempre es dirigeix en català de primeres, però que, si la persona a la que em dirigeixo no entén el català, llavors canvio a la llengua que li sigui millor per entendrem i que jo també sapigue. Per també escriure que la llengua amb la que em sento més còmode avui es, sense cap mena de dubte, l’anglès i no la meva llengua mare (el català) ni la meva llengua “imposada” (el castellà) Quin merder...
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
Mai, només quan és estrictament imprescindible. I si no m'entenen, que es fotin.
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
g
|
He sortit a sopar amb uns amics castellanoparlants i ha sortit el tema de la llengua. El que m'ha sorprès és que érem 4 i dos feien servir el castellà amb la família i prou i un el feia servir amb la família i amb alguns amics. La pregunta, doncs, és aquesta: cada quant feu servir el castellà? a) Cada dia. b) Cada setmana. c) Cada mes. d) Esporàdicament o mai. Amb qui? 1) Amb la família i prou. 2) Amb la família i alguns amics/coneguts/companys de feina. 3) Amb alguns amics/coneguts/companys de feina. 4) Esporàdicament o mai.
b) Cada setmana 2) Amb amics de tota la vida. Depén de com parlem castellà o català. Ara quan vaig de compres només parlo en català, i si no em volen atendre... ells s'ho perden, me'n vaig a la competència.
-cada dia. -només amb amics o companys de treball.
D, 4 Cada vegada parlo el castellà pitjor. Tot i que a Los Angeles hi ha molts mexicans i centreamericans. Els pocs que conec ja porten generacions al país i no el parlen. Abans hi havia un parell de noies a la feina que el parlaven i casi el parlava a diari. Ara amb ningú... només que si hi ha algun "hispano"com els anomenen aquí que veig que no dominen gens l'anglès.
Son uns invasors, es increïble. Jo si fos nord-americà em molestaria molt veure que hi ha gent que no sap l’Anglès.
|
Que vol dir cassalla?
osti mireu ja l'he trobat el significat : f DESTIL·L Beguda alcohòlica d'alta graduació i molt seca.
a osona de la ressaca en diuen cassalla!! ara no se si s'ascriu aixi!!!
Ah si?
|
Que vol dir cassalla?
La cassalla és una beguda anisada molt bona que trobaràs pel País Valencià. Si et vas a alguna festa x cullera, poca cosa més trobaràs a part de cassalla. Per cert, si no recordo malament tenia quaranta i escatx de graus. I si et fas un cubata de cassalla i lima es diu xifli. Proba-la, es molt bona!!! i puja que dona gust hahaha Vaja, semblo un alcoholic ara
|
Que vol dir cassalla?
casalla potser és més típic per la expressió popular "tenir veu de casalla" que vol dir tenir la veu així com una mica ronca, com quan et lleves de ressaca per exemple. /è
a Mallorca també tenim cassalla...
|
Que vol dir cassalla?
La cassalla és la beguda típica de Cullera. És anís amb 46 graus. Si la mescles amb fanta de llima aconsegueixes el xifli. Ah, si passeu alguna vegada per algun bar de Cullera podreu vore els efectes que provoca sobre la gent.
|
Que vol dir cassalla?
Qui ha dit cassalla?On està la cassalla? Altres variants....amb aigua pots fer-te un nuvolet!
|
Que vol dir cassalla?
La barreja de bon matí: una mica de cassalla i moscatell. Al meu poble n'hi ha uns quants que practiquen aquest esport de risc. D'aquí uns quants anys úlceres per a tothom.
Prefereisc la cassalleta abans de dinar i el moscatell per a després... Tot junt pot resultar molt dur per al meu renyó ja prou "gastaet" el pobre...
|
Que vol dir cassalla?
Cassalla vol dir mort i destrucció per a l'estòmac i el fetge. Alguns valencians no som menys valencians perquè no beguem cassalla cada nit de festa. Reconegueu que molts només la beveu per pur folklorisme i valencianitat, és impossible que vos agrade
A mi m'agrada, però preferisc el canari.
Que és el canari?
|
Que vol dir cassalla?
Cassalla vol dir mort i destrucció per a l'estòmac i el fetge. Alguns valencians no som menys valencians perquè no beguem cassalla cada nit de festa. Reconegueu que molts només la beveu per pur folklorisme i valencianitat, és impossible que vos agrade
Aixina de clar. Jo conec cert usuari que sempre que beu Cassalla no para de dir que està bona. Bona??? Des de quant l'annís és una beguda alcohòlica bona? El tio ho fa perquè quan un diu beguda alcohòlica valenciana pensa automàticament en Cassalla, però és que és impossible que a un èsser humà puga agradar-li beure aquest mata-rates. Lo dit, un parell de voltes a l'any per festes, per fer-se un el valencianot fester, i prou. Perquè creieu sino que la Gossa Sorda diu això de "Cassalla contra Espanya?". Els estadounidencs van massacrar vàries tribus índies gràcies al Bourbon altrament anomenat "aigua de foc". En una cosa similar estarien pensant ells quan van escriure la cançò...
Gran! Ningú ho podria haver descrit millor "un parell de voltes a l'any per festes, per fer-se un el valencianot fester, i prou"
|
Que vol dir cassalla?
A Girona diem "Porto una cassalla a sobre que m'en vaig directe al llit" <- portar un pet a sobre"Tenir veu de cassalla" <- veu ronca
|
Que vol dir cassalla?
Aquí monforteros pegant-li a la palometa i reduïnt la seua esperança de vida.
Reconec que la cassalla és roïna de collons, tot i això he agarrat bones asmerles bevent-ne i tinc comprovat que esta és la més bona menys roïna i amb la que menys malament et senta la ressaca. (reconec que ho aprofite per fer patriotisme riberenc )
Molt d'acord amb tu, la Cerveró és la que menys destruit deixa el meu fetge (Passem d'Hiroshima a Dresden )
|
Que vol dir cassalla?
La Cassalla és pura merda. Serà molt nostre, molt típic, molt tradicional, i molt el que vullguem, però aquesta beguda és mata-rates bàsicament. Tots els "palomeros" com Déu mana no han arribat molt a vells i en bon estat que diguem. Jo me'n vec una o dos a l'any, a les festes del meu poble, i per fer la gràcia. Més ni de conya.
|
Que vol dir cassalla?
Què nivell tenia aleshores el xat XD
no ho kaptu
Vanessa escrigué: no ho kaptu
pos ankara no u kaptu
dexau corra
|
Que vol dir cassalla?
osti mireu ja l'he trobat el significat : f DESTIL·L Beguda alcohòlica d'alta graduació i molt seca.
a osona de la ressaca en diuen cassalla!! ara no se si s'ascriu aixi!!!
Des de quan? Es deu haver extingit la expressió al 2005.
Segurament, perquè és el primer cop que ho sento
|
Que vol dir cassalla?
Hi ha una cosa que es diu diccionari
El problema és saber què és diccionari
Correcte! Bé, en previsió que en antifascistacion pugui arribar a veure aquest fil algun dia, li deixo la definició: diccionari 1 1 m. [LC] [FL] Obra que recull els mots d’una llengua, els termes d’una ciència, d’un art, d’una activitat, etc., amb llur significació, disposats en un ordre determinat, normalment alfabètic, que pot contenir d’altres informacions de naturalesa gramatical, fonètica, etc. Diccionari de la llengua catalana. Diccionari de química, d’arquitectura. Diccionari escolar. 1 2 [FL] diccionari visual Diccionari que presenta il·lustracions ordenades temàticament, en les quals s’assenyalen les denominacions de les diverses parts dels objectes que s’hi mostren. 1 3 [FL] diccionari de la rima Diccionari en què els mots figuren agrupats segons la rima. 1 4 [FL] [IN] diccionari electrònic Diccionari en suport informàtic. 1 5 [FL] diccionari invers Diccionari en què els mots apareixen ordenats alfabèticament de dreta a esquerra. 2 m. [FL] Llibre que ofereix per ordre alfabètic noms, fets, notícies, referents a un ordre de coneixements. Diccionari geogràfic. Diccionari bibliogràfic. Diccionari biogràfic.
, ara ja anem ben encaminats. Propera estació: cassalla.
|
www.esquerrarepublicana.com
K gossos akets del pp
i pq havien d ser del pp? q pasa, q aquests son els unics q volen el 2M12 o q?
|
www.esquerrarepublicana.com
ja,hi jo sòc xinès,i la terra ès cuadrada
|
www.esquerrarepublicana.com
¬¬" No sé qui ha desviat així aquesta pàgina però www.esquerrarepublicana.com no ha estat mai la pàgina d' ERC. La pàgina d' ERC és: www.esquerra.org
|
www.esquerrarepublicana.com
Que cabrons que són aquest del PP !!! Algu podria registra el domini www.putaespanya.com, www.putapp.com o algo aixi estaria bé !!! Per cert els dominis son barats per 15€ any en tens un !!! Editat al dia 07 de desembre del 2004, a les 15:48
putopp.com fa temps que existeix
|
www.esquerrarepublicana.com
Ja no saben que fer els del PP per traure vots a CATALUNYA xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Sovietic diu: Ja no saben que fer els del PP per traure vots a CATALUNYA xDDDDDDDDDDDDDDDDDDDDD Sí, i tant! Que pensin els peperos que, com les estadístiques es facin realitat, fins ICV treurà més vots que ells (estan en cinquè lloc, amb el 4% de vots). En fi, com diria Racc 105, que n'aprenguin!
|
www.esquerrarepublicana.com
qualsevol persona entesa en dret et dirà que aixo es un delicte.Crec que ja tardem a denunciar-ho.Crec que es pot liar un bon merder si es dona publicitat d'això,similar a lo del Grupo Risa... M'agradaria veure en José Piqué donant explicacions d'això..ja en tinc ganes.. Si us plau,algú que n'entengui que ho denuncii..
Quina era la web per mirar a nom de qui està registrat el domini?
|
www.esquerrarepublicana.com
hahahaha xDD
inpresionant
|
www.esquerrarepublicana.com
Ja he trobat les dades del registre d'aquest domini, són dades que qualsevol pot consultar a www.whois.net domain: esquerrarepublicana.com status: lock organization: Catalanhost owner: Jaume Domenech email: abel@ edu.cat address: montseny,1 city: La Palma postal-code: 08756 country: ES admin-c: abel@ edu.cat#0 tech-c: abel@ edu.cat#0 billing-c: abel@ edu.cat#0 nserver: a.ns.joker.com 194.176.0.2 nserver: b.ns.joker.com 194.245.101.19 nserver: c.ns.joker.com 194.245.50.1 registrar: JORE-1 created: 2003-11-17 18:59:17 UTC JORE-1 modified: 2004-11-10 13:51:59 UTC JORE-1 expires: 2005-11-17 13:59:02 UTC source: joker.com
Envieu un mail a esquerra, denunciant l'origen d'aquesta web, i ells mateixos s'encarregaran de denu8nciar.los i que els i fotin un bon puru!
mmmm no és tan fàcil crec, aquest paio ha pagat per tenir aquest domini i simplement el redirecciona a una altra web... molts cops han sortit notícis de judicis per temes semblants (amb marques comercials etc..) que s'han allargat anys i anys..
|
www.esquerrarepublicana.com
ed2k://|file|Alberto.Fernandez.Díaz.,.del.PP.català.....o.no.mp3|71223|F7CAA765753E2D82B93C0FDBCA7B4C6B|/
|
www.esquerrarepublicana.com
Quins collons el Jaume domenech aquest. Ara a la web esquerrarepublicana.com apareix això: NOTA INFORMATIVA DEGUT ALS DARRERS MALENTESOS EN RELACIÓ A LA CANDIDATURA PELS JOCS OLÍMPICS MADRID 2012, I COM A GEST DE BONA VOLUNTAT, esquerrarepublicana.com MANIFESTA LA SEVA ADHESIÓ DE MANERA INCONDICIONAL DEDICANT DURANT UNS DIES LA SEVA WEB A LA PROMOCIÓ DE LA INICIATIVA PER MADRID 2012, I AMB LA RENÚNCIA AL RETORN DELS ARXIUS.
Aquest capullo del domenech, per més que vulgui anar de guai L?unic que realment vol és treure pasta als d'esquerra per el domini i això es senzillament le seva manera de pressionar, xantatge "puro y duro" que diuen els castellans
|
www.esquerrarepublicana.com
www.rajoy.info
|
www.esquerrarepublicana.com
aixo ja fa temps o que?
Encara n'hi ha més: www.euskaditaaskatasuna.tk Editat al dia 07 de desembre del 2004, a les 17:01
|
www.esquerrarepublicana.com
hola a tots, doncs no, aixo no es fa per fer diners ni tampoc s´ha demanat res a ningú d´esquerra i es impossible que això sortís al Punt ja que es relativament recent. També us hagi de dir que mai ningú s´ha posat en contacte oficialment amb mi, ja que només que ho fessin el domini aniria redireccionat al lloc on se suposa que ha d´anar. tot aixo es perque s´adonin d´una vegada els maleïts polítics que estem farts de sentir-los a parlar i no saber que diuen i no voler estar assessorats per gent que saben més que ells. I la veritat, voler controlar la xarxa, no esta pas en mans d´ells ni poden censurar el que qualsevol usuari pot expressar. el mateix passa amb www.libertaddigital.com que pertany als poders de comunicació de l´estat i que sí m´han amaneçat de denunciar-me i pretenien que renunciessim al domini www.libertad-digital.com a canvi de 15 euros nois, em sap greu per qui no vulgui entendre que a dins la xarxa manem tots plegats i aquesta es la meva humil manera de protestar. força catalunya www.llenguacatalana.com jaume domenech
Sincerament, ho trobo penós. Si algú està interessat en informació d'ERC i per equivocació posa aquesta adreça es trobarà un partit que no hi té res a veure, si em passés a mi no em faria gens de gràcia. L'únic que fas fent això és el pena. Com diu la dita: "Qui no té feina el gat pentina" salut
|
www.esquerrarepublicana.com
hola a tots, doncs no, aixo no es fa per fer diners ni tampoc s´ha demanat res a ningú d´esquerra i es impossible que això sortís al Punt ja que es relativament recent. També us hagi de dir que mai ningú s´ha posat en contacte oficialment amb mi, ja que només que ho fessin el domini aniria redireccionat al lloc on se suposa que ha d´anar. tot aixo es perque s´adonin d´una vegada els maleïts polítics que estem farts de sentir-los a parlar i no saber que diuen i no voler estar assessorats per gent que saben més que ells. I la veritat, voler controlar la xarxa, no esta pas en mans d´ells ni poden censurar el que qualsevol usuari pot expressar. el mateix passa amb www.libertaddigital.com que pertany als poders de comunicació de l´estat i que sí m´han amaneçat de denunciar-me i pretenien que renunciessim al domini www.libertad-digital.com a canvi de 15 euros nois, em sap greu per qui no vulgui entendre que a dins la xarxa manem tots plegats i aquesta es la meva humil manera de protestar. força catalunya www.llenguacatalana.com jaume domenech
Força catalunya? Quins cullons... Em sembla que desviant un possible domini legitim d'ERC a un partit fascista com el PP, no ajudes gaire a Catalunya. Perquè no els hi fas a CIU, el PP i el PSC? i no a un partit pobre com Esquerra. A més, quins cullons, desvies el domini www.esquerrarepublicana.org, a la web del PP, que justament són els que van crear la llei d'internet, LSSI, per controlar i censurar els continguts de la xarxa Si et penses que aquí a xat son idiotes, vas ben equivocat. Editat al dia 08 de desembre del 2004, a les 13:18
Doncs a mi aquesta pàgina m'ha enviat a la plana web de la família reial, l'ha de euskaditaaskatasuna.com m'ha arribat al a web del pp... a vosaltres no?
El molt c.... ha desviat ara la web www.esquerrarepublicana.org a la web de la casa del reis borbons espanyols..la mare que el va parir..
|
www.esquerrarepublicana.com
hola a tots, doncs no, aixo no es fa per fer diners ni tampoc s´ha demanat res a ningú d´esquerra i es impossible que això sortís al Punt ja que es relativament recent. També us hagi de dir que mai ningú s´ha posat en contacte oficialment amb mi, ja que només que ho fessin el domini aniria redireccionat al lloc on se suposa que ha d´anar. tot aixo es perque s´adonin d´una vegada els maleïts polítics que estem farts de sentir-los a parlar i no saber que diuen i no voler estar assessorats per gent que saben més que ells. I la veritat, voler controlar la xarxa, no esta pas en mans d´ells ni poden censurar el que qualsevol usuari pot expressar. el mateix passa amb www.libertaddigital.com que pertany als poders de comunicació de l´estat i que sí m´han amaneçat de denunciar-me i pretenien que renunciessim al domini www.libertad-digital.com a canvi de 15 euros nois, em sap greu per qui no vulgui entendre que a dins la xarxa manem tots plegats i aquesta es la meva humil manera de protestar. força catalunya www.llenguacatalana.com jaume domenech
Son bojos aquests independentistes de boqueta! :buf _@
|
www.esquerrarepublicana.com
hola a tots, doncs no, aixo no es fa per fer diners ni tampoc s´ha demanat res a ningú d´esquerra i es impossible que això sortís al Punt ja que es relativament recent. També us hagi de dir que mai ningú s´ha posat en contacte oficialment amb mi, ja que només que ho fessin el domini aniria redireccionat al lloc on se suposa que ha d´anar. tot aixo es perque s´adonin d´una vegada els maleïts polítics que estem farts de sentir-los a parlar i no saber que diuen i no voler estar assessorats per gent que saben més que ells. I la veritat, voler controlar la xarxa, no esta pas en mans d´ells ni poden censurar el que qualsevol usuari pot expressar. el mateix passa amb www.libertaddigital.com que pertany als poders de comunicació de l´estat i que sí m´han amaneçat de denunciar-me i pretenien que renunciessim al domini www.libertad-digital.com a canvi de 15 euros nois, em sap greu per qui no vulgui entendre que a dins la xarxa manem tots plegats i aquesta es la meva humil manera de protestar. força catalunya www.llenguacatalana.com jaume domenech
Manuela diu: hola a tots, es impossible que això sortís al Punt ja que es relativament recent. No saps que dius perquè això VA sortir al Punt. Jo ho vaig llegir
|
www.esquerrarepublicana.com
Però com se pot ser tan impresentable!
|
www.esquerrarepublicana.com
EL domini el va comprar un "famós" hacker o lammer, un imbècil espanyolista aprofitat que va comprar diversos dominis similars i ha creat diverses webs contra erc. És un que vol treure diners a erc. Era (i potser encar és) habitual al fòrum www.neopatria.cjb.net
|
www.esquerrarepublicana.com
Noticia publicada al Diari El Punt Esquàters» en els webs polítics Partits polítics i dirigents troben que algú ha registrat els seus noms com a domini a Internet per demanar-los diners o criticar-los en la xarxa 14/11/2004 ALBERT SEGURA Barcelona El segrest de dominis de llocs web afecta tots els partits polítics del Parlament de Catalunya i molts dels seus dirigents. Demanar diners a canvi de cedir el lloc web al partit afectat és un dels motius que ha empès a més d'un a registrar dominis com esquerrarepublicana.com a Internet abans que ho facin els mateixos republicans. Però també hi ha qui no demana diners i, simplement, vol aprofitar que són molts els internautes que, per error, escriuen adreces com partitpopular.com o pasqualmaragall.com creient que hi trobaran webs oficials, per carregar contra un partit o criticar un polític. ERC és objecte tant del segrest econòmic com de l'ideològic. «El propietari d'esquerrarepublicana.com és un privat que ens demana una compensació econòmica a canvi de donar-nos el domini», denuncia la portaveu republicana, Marina Llansana. ERC no està disposada a pagar «res de res» al propietari del web, que, per fer pressió, ja l'ha redirigit a la pàgina del PP. Així, quan algú es connecta no apareix Carod-Rovira en la pantalla, sinó Mariano Rajoy. «Legalment tampoc podem emprendre cap via perquè esquerra republicana no és la nostra marca», afegeix Llansana. El 1999, algú va registrar tot els dominis amb el nom dels candidats a la presidència de la Generalitat. «Per pujol.org ens va demanar 20 milions de pessetes», recorda el responsable d'Internet a CDC, Roc Fernández. Empreses i entitats de tot el món també han estat més ràpides que els partits catalans a registrar dominis: psc.org és el web de la societat protectora del salmó pacífic, i psc.com, d'una empresa que ven capturadors de dades òptics. Erc.com és una immobiliària amb propietats als Estats Units; erc.org, la Employee Relocation Council, una associació de treballadors, i erc.info, un servidor de correu electrònic japonès. Convergencia.com és un portal de telecomunicacions llatinoamericà; cdc.org, un servei d'assistència tècnica a petites i mitjanes empreses, i cdc.gov són els Centers for Disease Control and Prevention del Departament de Serveis Socials nord-americà. Udc.es és el lloc web de la Universitat de la Corunya, i icv.org, l'Institute Cardiovasculaire francès. Darrere dels llocs web polítics ocupats no hi ha gaires esquàters: el propietari d'esquerra.com, carod-rovira.com o .org, pasqualmaragall.org, convergencia.info o generalitat.us, per exemple, és el mateix. Els partits no sabien, fins ara, de l'existència de molts d'aquests webs.
mai he demanat diners pel domini ni m´he posat en contacte amb ningú d´ERC per proposar cap quantitat. El domini va estar mesos dirigit a esquerra.org i ningú li ha donat importància. no em pensava que exercir la llibertad d´espressió aixequés tanta indignació. hi ha maneres diverses per treballar per Catalunya. que no les entenem no vol dir que no siguin vàlides. Per cert, això és un forum, valdria la pena no insultar-nos, no creus? salutacions jaume
Ho sento però no et crec. I disculpes si t'he ofes,però em sembla que jugar brut amb els sentiments de molts catalans, no és una "manera de treballar per Catalunya".
|
www.esquerrarepublicana.com
Noticia publicada al Diari El Punt Esquàters» en els webs polítics Partits polítics i dirigents troben que algú ha registrat els seus noms com a domini a Internet per demanar-los diners o criticar-los en la xarxa 14/11/2004 ALBERT SEGURA Barcelona El segrest de dominis de llocs web afecta tots els partits polítics del Parlament de Catalunya i molts dels seus dirigents. Demanar diners a canvi de cedir el lloc web al partit afectat és un dels motius que ha empès a més d'un a registrar dominis com esquerrarepublicana.com a Internet abans que ho facin els mateixos republicans. Però també hi ha qui no demana diners i, simplement, vol aprofitar que són molts els internautes que, per error, escriuen adreces com partitpopular.com o pasqualmaragall.com creient que hi trobaran webs oficials, per carregar contra un partit o criticar un polític. ERC és objecte tant del segrest econòmic com de l'ideològic. «El propietari d'esquerrarepublicana.com és un privat que ens demana una compensació econòmica a canvi de donar-nos el domini», denuncia la portaveu republicana, Marina Llansana. ERC no està disposada a pagar «res de res» al propietari del web, que, per fer pressió, ja l'ha redirigit a la pàgina del PP. Així, quan algú es connecta no apareix Carod-Rovira en la pantalla, sinó Mariano Rajoy. «Legalment tampoc podem emprendre cap via perquè esquerra republicana no és la nostra marca», afegeix Llansana. El 1999, algú va registrar tot els dominis amb el nom dels candidats a la presidència de la Generalitat. «Per pujol.org ens va demanar 20 milions de pessetes», recorda el responsable d'Internet a CDC, Roc Fernández. Empreses i entitats de tot el món també han estat més ràpides que els partits catalans a registrar dominis: psc.org és el web de la societat protectora del salmó pacífic, i psc.com, d'una empresa que ven capturadors de dades òptics. Erc.com és una immobiliària amb propietats als Estats Units; erc.org, la Employee Relocation Council, una associació de treballadors, i erc.info, un servidor de correu electrònic japonès. Convergencia.com és un portal de telecomunicacions llatinoamericà; cdc.org, un servei d'assistència tècnica a petites i mitjanes empreses, i cdc.gov són els Centers for Disease Control and Prevention del Departament de Serveis Socials nord-americà. Udc.es és el lloc web de la Universitat de la Corunya, i icv.org, l'Institute Cardiovasculaire francès. Darrere dels llocs web polítics ocupats no hi ha gaires esquàters: el propietari d'esquerra.com, carod-rovira.com o .org, pasqualmaragall.org, convergencia.info o generalitat.us, per exemple, és el mateix. Els partits no sabien, fins ara, de l'existència de molts d'aquests webs.
mai he demanat diners pel domini ni m´he posat en contacte amb ningú d´ERC per proposar cap quantitat. El domini va estar mesos dirigit a esquerra.org i ningú li ha donat importància. no em pensava que exercir la llibertad d´espressió aixequés tanta indignació. hi ha maneres diverses per treballar per Catalunya. que no les entenem no vol dir que no siguin vàlides. Per cert, això és un forum, valdria la pena no insultar-nos, no creus? salutacions jaume
"hi ha maneres diverses per treballar per Catalunya" si d'això en dius treballar per Catalunya ja podem plegar va, vés a enganyar a un altra persona. salut
|
www.esquerrarepublicana.com
Noticia publicada al Diari El Punt Esquàters» en els webs polítics Partits polítics i dirigents troben que algú ha registrat els seus noms com a domini a Internet per demanar-los diners o criticar-los en la xarxa 14/11/2004 ALBERT SEGURA Barcelona El segrest de dominis de llocs web afecta tots els partits polítics del Parlament de Catalunya i molts dels seus dirigents. Demanar diners a canvi de cedir el lloc web al partit afectat és un dels motius que ha empès a més d'un a registrar dominis com esquerrarepublicana.com a Internet abans que ho facin els mateixos republicans. Però també hi ha qui no demana diners i, simplement, vol aprofitar que són molts els internautes que, per error, escriuen adreces com partitpopular.com o pasqualmaragall.com creient que hi trobaran webs oficials, per carregar contra un partit o criticar un polític. ERC és objecte tant del segrest econòmic com de l'ideològic. «El propietari d'esquerrarepublicana.com és un privat que ens demana una compensació econòmica a canvi de donar-nos el domini», denuncia la portaveu republicana, Marina Llansana. ERC no està disposada a pagar «res de res» al propietari del web, que, per fer pressió, ja l'ha redirigit a la pàgina del PP. Així, quan algú es connecta no apareix Carod-Rovira en la pantalla, sinó Mariano Rajoy. «Legalment tampoc podem emprendre cap via perquè esquerra republicana no és la nostra marca», afegeix Llansana. El 1999, algú va registrar tot els dominis amb el nom dels candidats a la presidència de la Generalitat. «Per pujol.org ens va demanar 20 milions de pessetes», recorda el responsable d'Internet a CDC, Roc Fernández. Empreses i entitats de tot el món també han estat més ràpides que els partits catalans a registrar dominis: psc.org és el web de la societat protectora del salmó pacífic, i psc.com, d'una empresa que ven capturadors de dades òptics. Erc.com és una immobiliària amb propietats als Estats Units; erc.org, la Employee Relocation Council, una associació de treballadors, i erc.info, un servidor de correu electrònic japonès. Convergencia.com és un portal de telecomunicacions llatinoamericà; cdc.org, un servei d'assistència tècnica a petites i mitjanes empreses, i cdc.gov són els Centers for Disease Control and Prevention del Departament de Serveis Socials nord-americà. Udc.es és el lloc web de la Universitat de la Corunya, i icv.org, l'Institute Cardiovasculaire francès. Darrere dels llocs web polítics ocupats no hi ha gaires esquàters: el propietari d'esquerra.com, carod-rovira.com o .org, pasqualmaragall.org, convergencia.info o generalitat.us, per exemple, és el mateix. Els partits no sabien, fins ara, de l'existència de molts d'aquests webs.
mai he demanat diners pel domini ni m´he posat en contacte amb ningú d´ERC per proposar cap quantitat. El domini va estar mesos dirigit a esquerra.org i ningú li ha donat importància. no em pensava que exercir la llibertad d´espressió aixequés tanta indignació. hi ha maneres diverses per treballar per Catalunya. que no les entenem no vol dir que no siguin vàlides. Per cert, això és un forum, valdria la pena no insultar-nos, no creus? salutacions jaume
Tens una forma curiosa d´entendre l´humor. Espero que aquesta jugada no te la facin a tu a la vida real, perquè no et faria cap gràcia. No està bé putejar d´aquesta manera a la gent, no, no ho està.
|
www.esquerrarepublicana.com
Jo trobo q es una bona broma, i un toc de atencio,XD pro aixo en campanya no oh facies eh?,xDDD
gràcies per voler entendre les intencions que s´amaguen de la mateixa manera que ells també ens amaguen els pactes que tenen acordats. ah, per cert, de moment l´envio a www.libertad-digital.com que és una web que fa mal als de www.libertaddigital.com i que han amanaçat de demandar. d´aqui a uns dies si ningú m´ha sugerit cap web on dirigir el domini hauré de fer-ho a sorts. apa, poseu una nota d´humor a la vostra navegació usuaris !!! salutacions jaume
suposo que seria molt difícil que la redireccionessis a esquerra.org no? Anem bé amb catalans com aquets, no veig quina necessitat hi ha d'anar amb aquesta mala baba a putejar ERC, no faràs re contra el PP això si que no, és més fàcil atacar el partit que saps que no te vindra amb querelles ni histories com si faria el PP
|
www.esquerrarepublicana.com
Jo trobo q es una bona broma, i un toc de atencio,XD pro aixo en campanya no oh facies eh?,xDDD
gràcies per voler entendre les intencions que s´amaguen de la mateixa manera que ells també ens amaguen els pactes que tenen acordats. ah, per cert, de moment l´envio a www.libertad-digital.com que és una web que fa mal als de www.libertaddigital.com i que han amanaçat de demandar. d´aqui a uns dies si ningú m´ha sugerit cap web on dirigir el domini hauré de fer-ho a sorts. apa, poseu una nota d´humor a la vostra navegació usuaris !!! salutacions jaume
fas pena
|
www.esquerrarepublicana.com
Jo trobo q es una bona broma, i un toc de atencio,XD pro aixo en campanya no oh facies eh?,xDDD
gràcies per voler entendre les intencions que s´amaguen de la mateixa manera que ells també ens amaguen els pactes que tenen acordats. ah, per cert, de moment l´envio a www.libertad-digital.com que és una web que fa mal als de www.libertaddigital.com i que han amanaçat de demandar. d´aqui a uns dies si ningú m´ha sugerit cap web on dirigir el domini hauré de fer-ho a sorts. apa, poseu una nota d´humor a la vostra navegació usuaris !!! salutacions jaume
Que pretens? Que et riguem les gracies Em callo l'opinió que tinc d'un element com tú , per no embrotir aquest fòrum Nomès dir que ha sigut aques impresentable el que ha obert el fil, amb això ja quedar clar de quin peu calçes
|
www.esquerrarepublicana.com
Jo trobo q es una bona broma, i un toc de atencio,XD pro aixo en campanya no oh facies eh?,xDDD
gràcies per voler entendre les intencions que s´amaguen de la mateixa manera que ells també ens amaguen els pactes que tenen acordats. ah, per cert, de moment l´envio a www.libertad-digital.com que és una web que fa mal als de www.libertaddigital.com i que han amanaçat de demandar. d´aqui a uns dies si ningú m´ha sugerit cap web on dirigir el domini hauré de fer-ho a sorts. apa, poseu una nota d´humor a la vostra navegació usuaris !!! salutacions jaume
De moment la web http://www.jaumedomenech.co.nr/ redirecciona cap al racóCatala, d´aqui a uns dies si ningú m´ha sugerit cap web on dirigir el domini hauré de fer-ho a sorts. apa, poseu una nota d´humor a la vostra navegació usuaris !!!
simplement impressionant, de moment mira altra cop www.esquerrarepublicana.com Amb tot això uns quants haurieu de llegir el que heu escrit, no sou pas millors que ells, censuradors que no respecten la llibertad d´expressió. I per cert, això de la web aquesta que fas amb el meu nom també parla de com ets i de com t´ha ensenyat a opinar diferent sense faltar al respecte, simplement impressionant, noi. A la resta, gràcies per llegir amb humor aquesta moguda i per opinar diferent, ja que és el tret diferencial el que també ha de definir-nos com a poble. Tolerància i elegància. Salutacions jaume P.D. Perquè a alguns us fa por dir el nom i cognom? (és una pregunta retòrica, i vol dir que no cal contestar-la :-))
No veig perquè et poses així, quan ho fas tu fa gràcia i quan ho faig jo no respecto la llibertat d'expresió? I no crec que t'hagi faltat el respecte, si fos un cabrón l'hauria redirigit a alguna web insultant etc.. i evidenment no tinc cap intenció de fer-ho ni a mantenir aquesta redirecció. És més en 10 dies caducarà si no s'hi posses cap link de propaganda a la web que te dona el domini,i si et fa il·lusió tenir-la ja té passaré el password i penja-hi el que et faci més gràcia
|
www.esquerrarepublicana.com
jajajajaja si el dia que le granotes tiguin pel
|
www.esquerrarepublicana.com
T'avorreixes massa, oi freak? En tot cas, ara que ve Nadal estic pensant en regalar-te el kit de demència mental de Fisher Price, tot intentant que la teva pèrdua de temps en webs inútils no afecti a d'altres usuaris més seriosos, com podem ser els del xat. Tot convidan-te a fotre't la teva web on l'esquena perd el seu nom (i no ho dic com insult sexista, em surt així), m'acomiado. Au, a mamar-la com deia el Pepe Sancho.
|
www.esquerrarepublicana.com
Ja he trobat les dades del registre d'aquest domini, són dades que qualsevol pot consultar a www.whois.net domain: esquerrarepublicana.com status: lock organization: Catalanhost owner: Jaume Domenech email: rebeca@ gmail.com address: montseny,1 city: La Palma postal-code: 08756 country: ES admin-c: rebeca@ gmail.com#0 tech-c: rebeca@ gmail.com#0 billing-c: rebeca@ gmail.com#0 nserver: a.ns.joker.com 194.176.0.2 nserver: b.ns.joker.com 194.245.101.19 nserver: c.ns.joker.com 194.245.50.1 registrar: JORE-1 created: 2003-11-17 18:59:17 UTC JORE-1 modified: 2004-11-10 13:51:59 UTC JORE-1 expires: 2005-11-17 13:59:02 UTC source: joker.com
Envieu un mail a esquerra, denunciant l'origen d'aquesta web, i ells mateixos s'encarregaran de denu8nciar.los i que els i fotin un bon puru!
Em penso que us esteu confonent... jo diria que això és cosa d'algun hacker panka (amb més o menys gràcia) i no dels del pepé. O sigui que estalvieu-vos la denúncia.
No, Aquest element, és senzillament un aprofitat que vol fer cales amb el domini El "pajaru" és va fer amb el domini, despres l'intenta vendre a esquerra per un preu desorbitat, com que no varen tragar, ara redirecciona la plana a la web del PP,per presionar a esquerra per que l'hi pagui el que demana
|
www.esquerrarepublicana.com
Ja he trobat les dades del registre d'aquest domini, són dades que qualsevol pot consultar a www.whois.net domain: esquerrarepublicana.com status: lock organization: Catalanhost owner: Jaume Domenech email: nora@ yahoo.com address: montseny,1 city: La Palma postal-code: 08756 country: ES admin-c: nora@ yahoo.com#0 tech-c: nora@ yahoo.com#0 billing-c: nora@ yahoo.com#0 nserver: a.ns.joker.com 194.176.0.2 nserver: b.ns.joker.com 194.245.101.19 nserver: c.ns.joker.com 194.245.50.1 registrar: JORE-1 created: 2003-11-17 18:59:17 UTC JORE-1 modified: 2004-11-10 13:51:59 UTC JORE-1 expires: 2005-11-17 13:59:02 UTC source: joker.com
Envieu un mail a esquerra, denunciant l'origen d'aquesta web, i ells mateixos s'encarregaran de denu8nciar.los i que els i fotin un bon puru!
Em sembla que a Esquerra ja ho saben..el propietari d' aquest domini els hi fa xantatge , i demana una fortuna per transferir el domini a ERC. Aixó ho vaig llegir una vegada al Diari el Punt.
.Editat al dia 08 de desembre del 2004, a les 13:45
|
www.esquerrarepublicana.com
Ja he trobat les dades del registre d'aquest domini, són dades que qualsevol pot consultar a www.whois.net domain: esquerrarepublicana.com status: lock organization: Catalanhost owner: Jaume Domenech email: eloi@ msn.com address: montseny,1 city: La Palma postal-code: 08756 country: ES admin-c: eloi@ msn.com#0 tech-c: eloi@ msn.com#0 billing-c: eloi@ msn.com#0 nserver: a.ns.joker.com 194.176.0.2 nserver: b.ns.joker.com 194.245.101.19 nserver: c.ns.joker.com 194.245.50.1 registrar: JORE-1 created: 2003-11-17 18:59:17 UTC JORE-1 modified: 2004-11-10 13:51:59 UTC JORE-1 expires: 2005-11-17 13:59:02 UTC source: joker.com
Envieu un mail a esquerra, denunciant l'origen d'aquesta web, i ells mateixos s'encarregaran de denu8nciar.los i que els i fotin un bon puru!
Em sembla que a Esquerra ja ho saben..el propietari d' aquest domini els hi fa xantatge , i demana una fortuna per transferir el domini a ERC. Aixó ho vaig llegir una vegada al Diari el Punt.
Aixo es pot denunciar, ja que si el paio no te res que el relacioni amb esquerra republicana (una associacio, un grup de musica....) ERC pot exigir la venda de domini pel preu que va pagar aquest individu. Ho dic per experiencia propia amb congressos
|
A mi, sincerament, si els valencians (o els blavencians) volen dir que el valencià és una llengua a mi m'és igual, sempre i quan reconeguin el seu origen, que és el català. A mi l'únic que m'interessa és que deixin d'inventar-se parides de l'origen del valencià i del català.
Jorge diu: A mi, sincerament, si els valencians (o els blavencians) volen dir que el valencià és una llengua a mi m'és igual, sempre i quan reconeguin el seu origen, que és el català. A mi l'únic que m'interessa és que deixin d'inventar-se parides de l'origen del valencià i del català. doncs deixem de dir parides de que el valencià es un dialecte i no una llengua : EL VALENCIÀ ÉS CATALÀ!!!! dialecte son l' apitxat i el barsaluní. Valencià no es només l' apitxat de la ciutat de valència, es tota la llengua.
no company ara no ho hem entès.. CATALÀ : a)català central -barcelonó -etc b)valencià - català septentrional - apitxat - etc el nom de català central no m'agrada gens, però és el que té...
ara s' anem a posar a discutir valenciuà es el nom de la llengua (o català) dividit en central i meridional i aquestos en dialectes menors... almenys així ho crec jo, si sou filòlegs, em creuré el que dieu...
A veiam, jo no sóc filòleg però recordo bé el mapa. El català es composa de dos dialectes, l'Oriental i l'Occidental, i cada un d'aquests està dividit en diversos subdialectes. Català Occidental Subdialectes: 1.-Català nord-occidental (o lleidatà) 2.-Català meridional (o valencià) Català Oriental Sudialectes: 1.- Català Central 2.- Català septentrional (o rossellonès) 3.- Balear 4.- Alguerès ------ La paraula "valencià" té dos significats possibles. a) Subdialecte del Català occidental, propi del País valencià, també anomenat "meridional". b) Català (=llengua catalana); en aquest sentit -com a sinònim de català-és el que s'usa quan un valencià no-blavero parla de "llengua valenciana". ----- Que jo sàpiga, l'adjectiu "Central" per al català de les regions de Barcelona i Girona ni té ni mai no ha tingut cap connotació en el sentit de "central = més important". Es diu central per una qüestió geogràfica: dins dels dialectes orientals, és el subdialecte que està al bell mig). ----- L'apitxat és un parlar del subdialecte meridional (o valencià) propi de les comarques central del País Valencià. Com el menorquí és un parlar del subdialecte balear propi de Menorca, o el Pallarès és un parlar del subdialecte nord-occidental propi del Pallars. Naturalment les diferències entre dos dialectes són més grans que entre dos subdialectes, i les diferències entre dos parlars del mateix subdialecte són menors que entre dos dubdialectes diferents. Però és que, a més a més, els trencaments tampoc no són bruscos, de vegades. A la frontera entre el dialecte Nord-occidental (o lleidatà) i el meridional (o valencià) hi ha una zona de transició, I és que la gent de l'Ebre i la gent del Maestrat i els Ports parlen pràcticament igual. El mateix passa (o passava) a la zona entre el subdialecte Central i el subdialecte rossellonès, que hi havia una zona de transició. B´e, perdoneu per la lliçó, però m'ha semblat que calia. Editat al dia 07 de desembre del 2004, a les 23:36
Jo no ho hauria pogut explicar millor X cer, visiteu www.googlecat.com Es pot cercar en català/valencià
|
A mi, sincerament, si els valencians (o els blavencians) volen dir que el valencià és una llengua a mi m'és igual, sempre i quan reconeguin el seu origen, que és el català. A mi l'únic que m'interessa és que deixin d'inventar-se parides de l'origen del valencià i del català.
Tot és llengua o dialecte segons com es miri. Com va dir Joan Veny, tot parlar és llengua o dialecte; tot depèn d'amb qui es compari. Per exemple, el valencià és una llengua si se'l compara amb el parisenc, el bergamasc, el llemosí, etc. Però, d'altra banda, és un dialecte si se'l compara amb el barceloní, el mallorquí, l'alguerès, etc.
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
si algú em troba un mapa lingüístic del català en color i currat, em faria un gran favor!! gràcies!
Ací en tens un altre: http://www.geocities.com/perpinya/varis/mapaplc2.jpg
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
Més específicament sobre els subdialectes del País Valencià: Web sencera: http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/intrdUMDV.html Mapes detallats per isoglosses: http://www.geocities.com/soho/cafe/9308/alvintr.html Mapa general: JM
Aquest mapa de quin atles l'has tret? donem les dades: ISBN, editorial, autor...
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
XIPELLA PAWAAAAR!
quines són les característiques del xipella? Per lo que he vist al mapa el meu poble estaria dins aquesta zona, pero mai havia notat quelcom diferent. de quina àrea ets tu? jo de l'alta segarra./è
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
em sembla que és el forum sobre la llengua més interessant que s'ha obert fins ara. enhorabona. no és per emprenyar, però, creieu que els acadèmics de AVL no coneixen aquests textos?
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
Hi ha un llibre que pot ser que més d'un de vosaltres l'hagueu mirat o el teniu que es diu: tot el que sempre has volgut saver sobre catalunya i ningú t'ha explicat mai. Doncs en aquest llibre surten tots els dialectes del Català, n'hi ha 21 de diferents
Els dialectes, i no només en català, no són una cosa ja establera i fixada. Continuament apareixen nous criteris, dades i concepcions que ho fan variar. La mateixa distribució dels dialectes catalans en occidentals i orientals segons la presència de la vocal neutra es posa en qüestió. És relativament senzill distingir una llengua d'una altra, però dins d'una mateixa llengua la cosa ja canvia perquè les diferències són mínimes, i bàsicament fonètiques, lèxiques i morfològiques. Però aquestes diferències ja les trobem en més o menys mesura dins del que es considera un dialecte (entre el català d'algú d'Igualada i el d'algú de Roses hi ha diferències de vocabulari, de pronúncia i, per exemple, de morfemes de flexió verbal: un dirà 'conec' i l'altre 'coneixo', per exemple, o 'cap' i 'quep')
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
Tinc una proposta: obrir cada cert temps un fil que parle sobre alguna variant dialectal del català, que la gent en parle i comente les seves observacions. Què me'n dieu?
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
si algú em troba un mapa lingüístic del català en color i currat, em faria un gran favor!! gràcies!
http://webs.satlink.com/usuarios/c/capdevil/mapa.jpg
L'aragonés no es tant extens.
Ni l'occità
Però ho eren (l'aragonès i l'occità). Perquè no és un mapa de la situació lingüística-geogràfica actual.
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
interessant llegiré tranquilament
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
MmMMm.... D' això en vaig fer un examen no fa massa...
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
Molt bona pàgina. Hi ha també un llibre (magnífic) amb el mateix títol, escrit per Joan Veny.
De quin llibre es tracta? Me'n podries donar les dades (editorial, autor, ISBN...)?
Els parlars catalans, de Joan Veny. Editorial Moll, 1982 ISBN: 84-273-1038-2
|
Pàgina de la web Catalunya 1714 dedicada als parlars catalans. PIQUEU AQUÍ El text que obre la pàgina: Els parlars catalans Dins el marc de la unitat evident del domini lingüístic català, palesa a tots els nivells de la llengua, la notable cohesió lexical, semàntica, fonètica, morfològica i, sobretot, sintàctica del català ha fet que a l'hora d'establir els factors principals de diferenciació dialectal hom hagi hagut de recórrer al diferent tractament d'un fenomen (de rendiment indubtable) tanmateix comú a tot el domini: el relaxament del vocalisme àton (amb l'ajuda a voltes d'altres fenòmens morfològics, d'un rendiment molt menor). El fet que es tracti, fonamentalment, d'una qüestió de grau fa que les diferents realitzacions dialectals no arribin mai a dificultar la normal comprensió interdialectal, que és accessible àdhuc als parlants menys cultivats. Hom pot, doncs, distingir dos grans grups de varietats diatòpiques: el català occidental i el català oriental. Els parlars occidentals només neutralitzen en la mateixa circumstància les vocals e tancada i e oberta en e tancada (i a i e àtones en a, en posició inicial de mot), i o tancada i o oberta en o tancada (amb algunes excepcions que els aproximen als fets orientals). El bloc occidental integra el català nord-occidental i el català meridional. Els parlars orientals neutralitzen, en posició àtona, les vocals a, e tancada i e oberta en e neutra (a excepció, però, de l'alguerès, que ho fa en a), i o tancada i o oberta en u (a excepció del mallorquí, que ho fa en o tancada). Pertanyen al bloc oriental el català central, el català insular, el català septentrional i el català alguerès. La isoglossa de la distinció entre a i e àtones, que hom pot prendre com a partió principal entre els dos grups, segueix una línia que deixa com a localitats extremes pel cantó oriental Montellà, Sant Llorenç de Morunys, Solsona, Riner, Pujalt, Sant Guim, Santa Coloma de Queralt, Conesa, Senan, Vimbodí, Argentera i Mont-roig. Prop d'aquesta isoglossa i aproximadament paral·lela a ella (però notablement decantada cap a ponent en acostar-se al País Valencià) corre la de la distinció entre o i u àtones, deixant entre les dues una zona de transició, eixamplada de vegades per altres fenòmens de tipus morfològic principalment.
si algú em troba un mapa lingüístic del català en color i currat, em faria un gran favor!! gràcies!
El mapa (molt bo i molt maco) que t'ha penjat l'EmulatorQ el pots trobar en gros en AQUESTA PÀGINA. Val la pena d'anar-hi només per lo bonic que és. (És casualitat, ahir mateix el vaig lligar en un altre fil )
Només faltaria diferenciar el dialecte "barsaluní" de la resta del català central i ja estaria perfecte!!
|
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi.
Frases fetes? A mi em fa molta gràcia una frase típica de Barcelona: "Llarg i prim, parent d'en Bufa" Això li diuen a algú que és Dolors i esprimatxat, estil Gasol. Aquest Bufa es veu que era un paio ("paio", un altra paraula de per aquí dalt) que es dedicava a apagar els fanals conforme els encenien (aprofitava que era tan alt per bufar la flama). Suposo que es devia fer molt popular entre els treballadors que es dedicaven a allò. I suposo també que deu ser llegenda, perquè ja m'explicareu com es pot apagar un llum de gas per molt que bufis... o potser és que encara és anterior a la il.luminació de gas. Una paraula d'argot que em sembla que només es diu al Principat: "halar" (la hac es pronuncia aspirada, com fan en anglès). Aquesta paraula ve del caló, el llenguatge dels gitanos, i vol dir "menjar". Una cosa molt típica del català central (i del mallorquí) era que algunes paraules que s'escriuen amb ll es pronunciaven amb i: ui (ull), ai (all),... i per exemple jo encara dic, de vegades, quan els problemes no paren de venir "Cony, és que quan no és un ai és una ceba", que no té ni solta ni volta si no saps que aquell "ai" és en realitat "all". Però vaja, això s'ha anat perdent en la majoria de llocs (al Vallès, per exemple era molt normal anys enrere i ara ja no...) Va animeu-vos, usuaris, que això és molt divertit!
De bon rotllo, Guillemot, però... crec que hauríem d'evitar les paraules que contenen el so de l'h aspirada anglesa, perquè es tracta d'un so estrany al nostre idioma. En aquest cas concret, jo no dic mai "halar", sinó "cruspir-se": "El Jordi es va cruspir dos plats de mandonguilles". Igualment, res de "pihus" sinó "bledes" (per exemple). Crec, per acabar, que ja hi ha un fòrum dedicat a localismes d'arreu dels Països Catalans (es deia "Els subdialectes"); el problema és que té tantíssimes respostes que fins que es carrega la pàgina...
Estic d'acord amb tu, en principi. Passa que nosaltres tenim el problema de la megasupermacroingerència de l'espanyol sobre la llengua. Si no fos per això, que ho distorsiona tot, no crec que a ningú li pogués fer cap nosa el pobre "halar". Per cert, i parlant de "pihos". Com ho podem substituir amb la mateixa gràcia? Trobo que es un problema gros el fet que, per substituir catellanismes, sovint se'ns proposen paraules que no són en realitat equivalents ni per aproximació. No vull dir que no signifiquin el mateix, sinó que pertanyen clarament a un registre diferent o que tenen connotacions molt particulars (divertides, suggerents,... el que sigui). Tu pregunto expressament perquè tu ets filòleg, oi? Fa temps que tenia ganes de preguntar-ho a algú del ram. Ja sé que nosaltres tenim el problema que tenim poques fonts de creació popular de paraules noves. Però ja que és així, no seria convenient que l'IEC es busqués assesors entre la gent que té aquella imaginació, aquella gràcia per triar o inventar paraules expressives..., encara que no fossin filòlegs? Sinó, acabem com estem ara, que qui vol ser més expressiu acaba omplint la parla de barbarismes (Buenafuente, "Plats bruts", gent en general,...) i qui vol parlar més correctament acaba semblant encarcarat. (Sí, ja sé que moltes vegades la gent no aprofita recursos que hi són, però tot i així...) Hmmm, pensant-ho bé, potser no seria mala idea que algun grupet de gent amb imaginació i "salero" es muntés una web de paraules d'aquesta mena. Argot, encara que fos antic (al capdavall ja l'hem oblidat i seria com nou), expressions divertides, una cosa amb cara i ulls, amb sentit, encara que fossin inventades.
"Tu pregunto expressament perquè tu ets filòleg, oi?" De moment, només filòleg aficionat. Qui sap, potser d'aquí a un temps... A mi se m'ha acudit el nom de "bledes" perquè al meu llibre de català de COU es comentaven alguns parlars de Barcelona, com el parlar "xava" o el parlar "bleda", propi dels barris alts de Barcelona. I per això se'm va ocórrer que "bleda" podria ser sinònim de "piho".
Home, una mica bledes sí que són, i faves, també. El nom de "xava" sí que l'he sentit molts cops, i per desgràcia és ja el que més se sent a Barcelona. L'altre nom, "bleda", no el coneixia amb aquest sentit. Estudies filologia, doncs? Aprofito per estendre la pregunta a tothom. Filòlegs i no.
"Estudies filologia, doncs?" Potser d'aquí a un temps ho faci, mira per on.
|
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi.
Frases fetes? A mi em fa molta gràcia una frase típica de Barcelona: "Llarg i prim, parent d'en Bufa" Això li diuen a algú que és Maria Luz i esprimatxat, estil Gasol. Aquest Bufa es veu que era un paio ("paio", un altra paraula de per aquí dalt) que es dedicava a apagar els fanals conforme els encenien (aprofitava que era tan alt per bufar la flama). Suposo que es devia fer molt popular entre els treballadors que es dedicaven a allò. I suposo també que deu ser llegenda, perquè ja m'explicareu com es pot apagar un llum de gas per molt que bufis... o potser és que encara és anterior a la il.luminació de gas. Una paraula d'argot que em sembla que només es diu al Principat: "halar" (la hac es pronuncia aspirada, com fan en anglès). Aquesta paraula ve del caló, el llenguatge dels gitanos, i vol dir "menjar". Una cosa molt típica del català central (i del mallorquí) era que algunes paraules que s'escriuen amb ll es pronunciaven amb i: ui (ull), ai (all),... i per exemple jo encara dic, de vegades, quan els problemes no paren de venir "Cony, és que quan no és un ai és una ceba", que no té ni solta ni volta si no saps que aquell "ai" és en realitat "all". Però vaja, això s'ha anat perdent en la majoria de llocs (al Vallès, per exemple era molt normal anys enrere i ara ja no...) Va animeu-vos, usuaris, que això és molt divertit!
De bon rotllo, Guillemot, però... crec que hauríem d'evitar les paraules que contenen el so de l'h aspirada anglesa, perquè es tracta d'un so estrany al nostre idioma. En aquest cas concret, jo no dic mai "halar", sinó "cruspir-se": "El Jordi es va cruspir dos plats de mandonguilles". Igualment, res de "pihus" sinó "bledes" (per exemple). Crec, per acabar, que ja hi ha un fòrum dedicat a localismes d'arreu dels Països Catalans (es deia "Els subdialectes"); el problema és que té tantíssimes respostes que fins que es carrega la pàgina...
Estic d'acord amb tu, en principi. Passa que nosaltres tenim el problema de la megasupermacroingerència de l'espanyol sobre la llengua. Si no fos per això, que ho distorsiona tot, no crec que a ningú li pogués fer cap nosa el pobre "halar". Per cert, i parlant de "pihos". Com ho podem substituir amb la mateixa gràcia? Trobo que es un problema gros el fet que, per substituir catellanismes, sovint se'ns proposen paraules que no són en realitat equivalents ni per aproximació. No vull dir que no signifiquin el mateix, sinó que pertanyen clarament a un registre diferent o que tenen connotacions molt particulars (divertides, suggerents,... el que sigui). Tu pregunto expressament perquè tu ets filòleg, oi? Fa temps que tenia ganes de preguntar-ho a algú del ram. Ja sé que nosaltres tenim el problema que tenim poques fonts de creació popular de paraules noves. Però ja que és així, no seria convenient que l'IEC es busqués assesors entre la gent que té aquella imaginació, aquella gràcia per triar o inventar paraules expressives..., encara que no fossin filòlegs? Sinó, acabem com estem ara, que qui vol ser més expressiu acaba omplint la parla de barbarismes (Buenafuente, "Plats bruts", gent en general,...) i qui vol parlar més correctament acaba semblant encarcarat. (Sí, ja sé que moltes vegades la gent no aprofita recursos que hi són, però tot i així...) Hmmm, pensant-ho bé, potser no seria mala idea que algun grupet de gent amb imaginació i "salero" es muntés una web de paraules d'aquesta mena. Argot, encara que fos antic (al capdavall ja l'hem oblidat i seria com nou), expressions divertides, una cosa amb cara i ulls, amb sentit, encara que fossin inventades.
Guillemot diu: Hmmm, pensant-ho bé, potser no seria mala idea que algun grupet de gent amb imaginació i salero es muntés una web de paraules d'aquesta mena. Argot, encara que fos antic (al capdavall ja l'hem oblidat i seria com nou), expressions divertides, una cosa amb cara i ulls, amb sentit, encara que fossin inventades. rodamots SaluT i independència! Editat al dia 09 de desembre del 2004, a les 00:46
|
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi.
Frases fetes? A mi em fa molta gràcia una frase típica de Barcelona: "Llarg i prim, parent d'en Bufa" Això li diuen a algú que és Catalina i esprimatxat, estil Gasol. Aquest Bufa es veu que era un paio ("paio", un altra paraula de per aquí dalt) que es dedicava a apagar els fanals conforme els encenien (aprofitava que era tan alt per bufar la flama). Suposo que es devia fer molt popular entre els treballadors que es dedicaven a allò. I suposo també que deu ser llegenda, perquè ja m'explicareu com es pot apagar un llum de gas per molt que bufis... o potser és que encara és anterior a la il.luminació de gas. Una paraula d'argot que em sembla que només es diu al Principat: "halar" (la hac es pronuncia aspirada, com fan en anglès). Aquesta paraula ve del caló, el llenguatge dels gitanos, i vol dir "menjar". Una cosa molt típica del català central (i del mallorquí) era que algunes paraules que s'escriuen amb ll es pronunciaven amb i: ui (ull), ai (all),... i per exemple jo encara dic, de vegades, quan els problemes no paren de venir "Cony, és que quan no és un ai és una ceba", que no té ni solta ni volta si no saps que aquell "ai" és en realitat "all". Però vaja, això s'ha anat perdent en la majoria de llocs (al Vallès, per exemple era molt normal anys enrere i ara ja no...) Va animeu-vos, usuaris, que això és molt divertit!
De bon rotllo, Guillemot, però... crec que hauríem d'evitar les paraules que contenen el so de l'h aspirada anglesa, perquè es tracta d'un so estrany al nostre idioma. En aquest cas concret, jo no dic mai "halar", sinó "cruspir-se": "El Jordi es va cruspir dos plats de mandonguilles". Igualment, res de "pihus" sinó "bledes" (per exemple). Crec, per acabar, que ja hi ha un fòrum dedicat a localismes d'arreu dels Països Catalans (es deia "Els subdialectes"); el problema és que té tantíssimes respostes que fins que es carrega la pàgina...
Estic d'acord amb tu, en principi. Passa que nosaltres tenim el problema de la megasupermacroingerència de l'espanyol sobre la llengua. Si no fos per això, que ho distorsiona tot, no crec que a ningú li pogués fer cap nosa el pobre "halar". Per cert, i parlant de "pihos". Com ho podem substituir amb la mateixa gràcia? Trobo que es un problema gros el fet que, per substituir catellanismes, sovint se'ns proposen paraules que no són en realitat equivalents ni per aproximació. No vull dir que no signifiquin el mateix, sinó que pertanyen clarament a un registre diferent o que tenen connotacions molt particulars (divertides, suggerents,... el que sigui). Tu pregunto expressament perquè tu ets filòleg, oi? Fa temps que tenia ganes de preguntar-ho a algú del ram. Ja sé que nosaltres tenim el problema que tenim poques fonts de creació popular de paraules noves. Però ja que és així, no seria convenient que l'IEC es busqués assesors entre la gent que té aquella imaginació, aquella gràcia per triar o inventar paraules expressives..., encara que no fossin filòlegs? Sinó, acabem com estem ara, que qui vol ser més expressiu acaba omplint la parla de barbarismes (Buenafuente, "Plats bruts", gent en general,...) i qui vol parlar més correctament acaba semblant encarcarat. (Sí, ja sé que moltes vegades la gent no aprofita recursos que hi són, però tot i així...) Hmmm, pensant-ho bé, potser no seria mala idea que algun grupet de gent amb imaginació i "salero" es muntés una web de paraules d'aquesta mena. Argot, encara que fos antic (al capdavall ja l'hem oblidat i seria com nou), expressions divertides, una cosa amb cara i ulls, amb sentit, encara que fossin inventades.
Has tocat un puint moooooooooooolt interessant: la CREATIVITAT de la llengua. Quasi tots els neologismes, paraules de moda, expressions, frases fetes, modismes, etc. emprades per amplis sectors de la poblacio (jovent, infants,...) son manllevats del castella, i en menor mesura de l'angles, pero quasi ni un es creat per la propia comunitat catalanoparlant, 1000 exemples: PRINGAT, AGOBIAT, anar-se'n de l'olla (de la pilota, etc.), de puta mare, estar fet caldo, rajar-se, fer campana (enlloc de "fer safra"), passar (d'alguna cosa) i aixi fins que vulgues parar, que sempre te'n trobaries mes de les que penses. Jo considero que aquesta falta de creativitat de la comunitat catalanoparlant es un perill per a la subsistencia de l'idioma, mes potser que la ingerencia castellana, coses que encara que semblants no son ben be la mateixa: pensem en els castellanismes "tradicionals" i ben antics que presenta el catala, com "alabar, resar, ferro (potser), etc", pero que son escassos i en cap cap van comprometre en el seu dia la forca essencial de l'idioma. Cal recordar, per a fotre una mica els castellans, que el castella presenta vora 500 catalanismes: "vinagre, manjar, peseta,etc." i que fins i tot el seu famos "Quijote" deriva del catala "cuixot", o peca de l'armadura acoblada a la cuixa!! Avui dia pero, tot va mes de pressa, i la perdua de la identitat nacional, tambe, malauradament...
|
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.