Split (2)

train · 3.95M rows

Search is not available for this dataset

text stringlengths 3 235k
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Frases fetes? A mi em fa molta gràcia una frase típica de Barcelona: "Llarg i prim, parent d'en Bufa" Això li diuen a algú que és Ivet i esprimatxat, estil Gasol. Aquest Bufa es veu que era un paio ("paio", un altra paraula de per aquí dalt) que es dedicava a apagar els fanals conforme els encenien (aprofitava que era tan alt per bufar la flama). Suposo que es devia fer molt popular entre els treballadors que es dedicaven a allò. I suposo també que deu ser llegenda, perquè ja m'explicareu com es pot apagar un llum de gas per molt que bufis... o potser és que encara és anterior a la il.luminació de gas. Una paraula d'argot que em sembla que només es diu al Principat: "halar" (la hac es pronuncia aspirada, com fan en anglès). Aquesta paraula ve del caló, el llenguatge dels gitanos, i vol dir "menjar". Una cosa molt típica del català central (i del mallorquí) era que algunes paraules que s'escriuen amb ll es pronunciaven amb i: ui (ull), ai (all),... i per exemple jo encara dic, de vegades, quan els problemes no paren de venir "Cony, és que quan no és un ai és una ceba", que no té ni solta ni volta si no saps que aquell "ai" és en realitat "all". Però vaja, això s'ha anat perdent en la majoria de llocs (al Vallès, per exemple era molt normal anys enrere i ara ja no...) Va animeu-vos, usuaris, que això és molt divertit! És que en alguns subdialectes del català central la forma científica és pronunciar així les LL, per gramàtica històrica va evolucionar d'aquesta manera, passa que poc a poc al ser unba forma identificada coma "de poble" o "no estandard ha anat regredint". El tret és diu iodització, no confondre amb ieisme que és un problema d'articulació. Amb el ieisme les formes provinents de certes iods llatines és pronuncien a uns llocs com a LL i a d'altres com a I. És a dir no´es tracta de pronunciar totes les LL com a I, només unes que provenen de les Iods. Dius cavaLL que pervé del llatí CABALLU, però dius uI que pervé de OCULO. Només se pronuncien LL si venen d'una LL llatina. Bé, ho he explicat una mica barroerament per a que m'entengues. Només dir-te que ho intentes mantindre, no ho perdigues Amb el ieisme les formes provinents de certes iods llatines és pronuncien a uns llocs com a LL i a d'altres com a I. Vull dir amb la iodització
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Atenció , a quín poble dieue aixó. El gos està abollan (lladrant, bordant) aquí a Vinaròs "los gosso abollen la gen que passa" i halar---> jalar...es diu per aquí també A Vinaròs està plé de paraules així . Resmostrons són les sobres del dinar (dinà) Trotxà és quan t´ho passes com un xiquet. "pos i com ham trotxat per la fira..." i més paraules.... ja les escriuré ........vinga gent!
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Jo dic LLONGANISSA i no butifarra BAJOCA i no mongeta Home Coke, per a les terres del sud jo sempre he sentit el mot bajoqueta, i sabies que la bajoqueta és una de les moltes varietats de mongeta? Per cert, al País Valencià dels bolets en diuen Max , sabeu per què? En la meva opinió és perquè el fals rovelló, també s´anomena " Max ", degut a que si el talles, perd un làtex vermellós, de fet el seu nom científic és "Lactarius sanguifluus". No confondre amb el rovelló de veritat "Lactarius deliciosus". És temporada de boletsm nanos! L'esclatassangs és el que a Girona en diuen Pinetell.
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Jo dic LLONGANISSA i no butifarra BAJOCA i no mongeta Home Coke, per a les terres del sud jo sempre he sentit el mot bajoqueta, i sabies que la bajoqueta és una de les moltes varietats de mongeta? Per cert, al País Valencià dels bolets en diuen Gerard , sabeu per què? En la meva opinió és perquè el fals rovelló, també s´anomena " Gerard ", degut a que si el talles, perd un làtex vermellós, de fet el seu nom científic és "Lactarius sanguifluus". No confondre amb el rovelló de veritat "Lactarius deliciosus". És temporada de boletsm nanos! Bajoqueta es diu per ací pel sud del PV! I els "rovellons" i "esclatassangs", per ací, a la Vall d'Albaida (no sé si més amunt o més avall també), es diuen "pebrassos". 1 pebràs, 2 pebrassos. (I demà veurem dreta-esquerra; davant-darrere... ) (M'ha sonat a això...) No n'estic segura, però em pareix que, igual que "bajoqueta" és una varietat (o com siga) de mongeta, "pebràs" ho és de bolet... no??? I hi ha una diferència notable entre "botifarra" i "llonganissa", eeehh? No és el mateix...
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Entregue ----> ´Déu ser "intriga", que mira que t'estàs fent pregar, Crevillent... vinga. us presente una altra frase per a desxifrar: q vol dir "ser parra"? He, he, juguem-hi tots, què és "semblar el cul del Jaumet"? -------- Edito: Havia escrit "ser el cul del Jaumet" És "semblar el cul del Jaumet" Editat al dia 13 de desembre del 2004, a les 23:46 I a Crevillent es diu QUERAÏLLA GAVINYET (GANIVET), CARIA O CAIRA (CADIRA), ARMELÉ (ATMETLER), ANS (i no ABANS) , i també diem: NAIXTRÀ--> NAIXERÀ CREIXTRÀ --> CREIXERÀ, etc... I moltes més... GANYIVET i ANS també ho diem a la Cava
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Entregue ----> ´Déu ser "intriga", que mira que t'estàs fent pregar, Crevillent... no, no ,no.... Tens la contestació més amunt. Aaajjj, l'has penjat amb intercalació i traïdoria, eh? "Èntregue", està bé... A viam si tu t'atreveixes amb el cul del Jaumet Editat al dia 13 de desembre del 2004, a les 23:50 Ho sent molt DOLSAINERA I GUILLEMOT però esteu equivocats, no es pronuncia ÈNTREGUE o ÉNTREGUE sinó com us he dit abans: \|en'tregue\|. Si fos una paraula que estaguera admesa per l'estàndard supose que si que s'hauria d'accentuar per tal de no confondre-la amb ENTREGUE, ENTREGA I ENTREGUES del verb ENTREGAR. Vinga va, una altra parauleta crevillentina: RAMAR (pronuciat ramà) Exemple: Me'n vaig a ramà. ( És un esport que es practica a la mar, a les piscines,...) NO US QUEIXAREU... I a Crevillent un PARDAL no té res a veure amb els ocells sinó que anomenem així al penís . Aleshores que si us diuen al meu poble: CORRE A TOCA-TE EL PARDAL !! Ah! I que no se us passe pel cap dir alguna expressió del tipus: MIRA QUIN PARDAL MÉS BONIC!!!! Perquè us podrien malinterpretar.
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. -Bé, l'apitxat ja serà prou conegut aixi que no el posaré... Un amic de la "Vila Joiosa" (un dels pocs pobles que tenen la quatribarrada al país valencià com a bandera) diuen: ASTÒ en volta d'AÇÒ. En algun lloc he sentit Mitjeval però... és correcte? A Blanes: -> mar = marc em/et/es = me/te/se (me tens que portar...) la fred per: el fred En per el (en Damià, no: el Damià.) L'article "el" davant de noms propis mai!prohibit! Al golf de Sant Jordi, els pescadors diuen la Marc = (la Mar) Mulons = melons .. i d'altres, com cunya = cuina fenya = feina Aquí tampoc hi ha pardals, hi ha moixons. ( i pardals dels altres, es clar)
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Frases fetes? A mi em fa molta gràcia una frase típica de Barcelona: "Llarg i prim, parent d'en Bufa" Això li diuen a algú que és Felipe i esprimatxat, estil Gasol. Aquest Bufa es veu que era un paio ("paio", un altra paraula de per aquí dalt) que es dedicava a apagar els fanals conforme els encenien (aprofitava que era tan alt per bufar la flama). Suposo que es devia fer molt popular entre els treballadors que es dedicaven a allò. I suposo també que deu ser llegenda, perquè ja m'explicareu com es pot apagar un llum de gas per molt que bufis... o potser és que encara és anterior a la il.luminació de gas. Una paraula d'argot que em sembla que només es diu al Principat: "halar" (la hac es pronuncia aspirada, com fan en anglès). Aquesta paraula ve del caló, el llenguatge dels gitanos, i vol dir "menjar". Una cosa molt típica del català central (i del mallorquí) era que algunes paraules que s'escriuen amb ll es pronunciaven amb i: ui (ull), ai (all),... i per exemple jo encara dic, de vegades, quan els problemes no paren de venir "Cony, és que quan no és un ai és una ceba", que no té ni solta ni volta si no saps que aquell "ai" és en realitat "all". Però vaja, això s'ha anat perdent en la majoria de llocs (al Vallès, per exemple era molt normal anys enrere i ara ja no...) Va animeu-vos, usuaris, que això és molt divertit! És que en alguns subdialectes del català central la forma científica és pronunciar així les LL, per gramàtica històrica va evolucionar d'aquesta manera, passa que poc a poc al ser unba forma identificada coma "de poble" o "no estandard ha anat regredint". El tret és diu iodització, no confondre amb ieisme que és un problema d'articulació. Amb el ieisme les formes provinents de certes iods llatines és pronuncien a uns llocs com a LL i a d'altres com a I. És a dir no´es tracta de pronunciar totes les LL com a I, només unes que provenen de les Iods. Dius cavaLL que pervé del llatí CABALLU, però dius uI que pervé de OCULO. Només se pronuncien LL si venen d'una LL llatina. Bé, ho he explicat una mica barroerament per a que m'entengues. Només dir-te que ho intentes mantindre, no ho perdigues Ja és ben bé el que has dit. En el meu cas, però, ja es va perdre en l'anterior generació (per autocorreció). A mi només me'n queden romanalles com aquella. Per cert, sabieu que en Fabra volia que es tingués en compte en l'ortografia, aquest tret? Té una discussió molt interessant -amb sorpreses incloses- sobre com s'havia de representar el so de "ll" i ell era partidari de crear un dígraf especial per als casos de iodització. (No, no estic proposant cap reforma de l'ortografia ni estic fent cap reclamació, només és una curiositat) L'article en qüestió es pot trobar al llibre "La llengua catalana i la seva normalització", d'Edicions 62, que és un recull d'articles d'en Fabra. Em sembla que Fabra volia representar per yl el so de ll, no sé si et referies a això.
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. -Bé, l'apitxat ja serà prou conegut aixi que no el posaré... Un amic de la "Vila Joiosa" (un dels pocs pobles que tenen la quatribarrada al país valencià com a bandera) diuen: ASTÒ en volta d'AÇÒ. En algun lloc he sentit Mitjeval però... és correcte? ASTO és correcte, però no se si és normatiu. Vull dir que és una forma científicament correcta, però que no s'ha considerat prou general per a ser normativa A Benaguasil (Camp del Túria) diem: -bufat (borratxo) -borinot/tontot -gavinet -caira -"anar tot encalat" (haver fumat marihuana) -"volcar" (bossar després d'agafar un bon pet) -... Algú ho havia sentit mai??? Editat al dia 16 de desembre del 2004, a les 21:52 "gavinet" i borinot també es diuen aquí dalt. (En central sí, en tot cas)
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. -Bé, l'apitxat ja serà prou conegut aixi que no el posaré... Un amic de la "Vila Joiosa" (un dels pocs pobles que tenen la quatribarrada al país valencià com a bandera) diuen: ASTÒ en volta d'AÇÒ. En algun lloc he sentit Mitjeval però... és correcte? ASTO és correcte, però no se si és normatiu. Vull dir que és una forma científicament correcta, però que no s'ha considerat prou general per a ser normativa A Benaguasil (Camp del Túria) diem: -bufat (borratxo) -borinot/tontot -gavinet -caira -"anar tot encalat" (haver fumat marihuana) -"volcar" (bossar després d'agafar un bon pet) -... Algú ho havia sentit mai??? Editat al dia 16 de desembre del 2004, a les 21:52 "Valencians de merdeta, que al fred li diuen frescoreta" Bona dita i m'identifique, perquè fent un fred de mort encara diem q fa frescoreta!!!! Algú coneix dites interesants??? Valencià i home de bé no pot ser. Català, te l'ha fet o te la farà.
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. -Bé, l'apitxat ja serà prou conegut aixi que no el posaré... Un amic de la "Vila Joiosa" (un dels pocs pobles que tenen la quatribarrada al país valencià com a bandera) diuen: ASTÒ en volta d'AÇÒ. En algun lloc he sentit Mitjeval però... és correcte? ASTO és correcte, però no se si és normatiu. Vull dir que és una forma científicament correcta, però que no s'ha considerat prou general per a ser normativa Des de Manresa: balaiar enlloc d'esclarir, encara que cada vegada costa més de sentir i s'està perdent. No surt al DIEC ni al GREC però sí al DCVB ( http://dcvb.iec.es/ ).
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. A st.llorenç de morunys de armari= asmari botifarra crua= donegal d'una aixada= uns arpiots del penis= sigala d'un nen= Maria Teresa una nena= Maria Teresa a bomitar=escorxar la guineu emborratxarse=gatar el verb cardar es fa sevir x tot (estic ven cardat)i el "pas " també (jo no vindré pas...)
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Només un petit aclariment. En català no entreguem un document, ni fem entrega d'una factura o d'una comanda, sinó que LLIUREM un document, una factura, una comanda, etc. No és ENTREGAR, sinó LLIURAR. Això sempre que (no sempre quan, tampoc és correcte dir sempre i quan) els genocides i terroristes lingüístics de l'IEC no hagin ja acceptat el verb castellà entregar, cosa que no m'estranyaria gens... entregar [1381; del ll. integrare 'reparar, restaurar', que donà l'ant. entegrar amb el mateix sentit; al s. XVII prengué del cast. el sentit de 'lliurar'] [®pregar ] v tr i pron Lliurar.
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. -Bé, l'apitxat ja serà prou conegut aixi que no el posaré... Un amic de la "Vila Joiosa" (un dels pocs pobles que tenen la quatribarrada al país valencià com a bandera) diuen: ASTÒ en volta d'AÇÒ. En algun lloc he sentit Mitjeval però... és correcte? ASTO és correcte, però no se si és normatiu. Vull dir que és una forma científicament correcta, però que no s'ha considerat prou general per a ser normativa A Benaguasil (Camp del Túria) diem: -bufat (borratxo) -borinot/tontot -gavinet -caira -"anar tot encalat" (haver fumat marihuana) -"volcar" (bossar després d'agafar un bon pet) -... Algú ho havia sentit mai??? Editat al dia 16 de desembre del 2004, a les 21:52 -Mon iaio li diu "tallaor" al ganivet Alt i gros...................i ruc com un talòs. -Pla d'Urgell-
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Frases fetes? A mi em fa molta gràcia una frase típica de Barcelona: "Llarg i prim, parent d'en Bufa" Això li diuen a algú que és Mar i esprimatxat, estil Gasol. Aquest Bufa es veu que era un paio ("paio", un altra paraula de per aquí dalt) que es dedicava a apagar els fanals conforme els encenien (aprofitava que era tan alt per bufar la flama). Suposo que es devia fer molt popular entre els treballadors que es dedicaven a allò. I suposo també que deu ser llegenda, perquè ja m'explicareu com es pot apagar un llum de gas per molt que bufis... o potser és que encara és anterior a la il.luminació de gas. Una paraula d'argot que em sembla que només es diu al Principat: "halar" (la hac es pronuncia aspirada, com fan en anglès). Aquesta paraula ve del caló, el llenguatge dels gitanos, i vol dir "menjar". Una cosa molt típica del català central (i del mallorquí) era que algunes paraules que s'escriuen amb ll es pronunciaven amb i: ui (ull), ai (all),... i per exemple jo encara dic, de vegades, quan els problemes no paren de venir "Cony, és que quan no és un ai és una ceba", que no té ni solta ni volta si no saps que aquell "ai" és en realitat "all". Però vaja, això s'ha anat perdent en la majoria de llocs (al Vallès, per exemple era molt normal anys enrere i ara ja no...) Va animeu-vos, usuaris, que això és molt divertit! De bon rotllo, Guillemot, però... crec que hauríem d'evitar les paraules que contenen el so de l'h aspirada anglesa, perquè es tracta d'un so estrany al nostre idioma. En aquest cas concret, jo no dic mai "halar", sinó "cruspir-se": "El Jordi es va cruspir dos plats de mandonguilles". Igualment, res de "pihus" sinó "bledes" (per exemple). Crec, per acabar, que ja hi ha un fòrum dedicat a localismes d'arreu dels Països Catalans (es deia "Els subdialectes"); el problema és que té tantíssimes respostes que fins que es carrega la pàgina... Estic d'acord amb tu, en principi. Passa que nosaltres tenim el problema de la megasupermacroingerència de l'espanyol sobre la llengua. Si no fos per això, que ho distorsiona tot, no crec que a ningú li pogués fer cap nosa el pobre "halar". Per cert, i parlant de "pihos". Com ho podem substituir amb la mateixa gràcia? Trobo que es un problema gros el fet que, per substituir catellanismes, sovint se'ns proposen paraules que no són en realitat equivalents ni per aproximació. No vull dir que no signifiquin el mateix, sinó que pertanyen clarament a un registre diferent o que tenen connotacions molt particulars (divertides, suggerents,... el que sigui). Tu pregunto expressament perquè tu ets filòleg, oi? Fa temps que tenia ganes de preguntar-ho a algú del ram. Ja sé que nosaltres tenim el problema que tenim poques fonts de creació popular de paraules noves. Però ja que és així, no seria convenient que l'IEC es busqués assesors entre la gent que té aquella imaginació, aquella gràcia per triar o inventar paraules expressives..., encara que no fossin filòlegs? Sinó, acabem com estem ara, que qui vol ser més expressiu acaba omplint la parla de barbarismes (Buenafuente, "Plats bruts", gent en general,...) i qui vol parlar més correctament acaba semblant encarcarat. (Sí, ja sé que moltes vegades la gent no aprofita recursos que hi són, però tot i així...) Hmmm, pensant-ho bé, potser no seria mala idea que algun grupet de gent amb imaginació i "salero" es muntés una web de paraules d'aquesta mena. Argot, encara que fos antic (al capdavall ja l'hem oblidat i seria com nou), expressions divertides, una cosa amb cara i ulls, amb sentit, encara que fossin inventades. Jo enlloc de parlar de persones pihes parlo de persones pàmfiles. Hi ha qui parla d'esnobs, però t'ampoc m'agrada canviar-ho per un anglicisme.
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Al meu municipi, Marratxí, hi ha dos pobles on enlloc de dir ''Aquí'' o ''Allà'' dieun ''Assuquí'' i ''Assullà'' Jo no ho acostum a dir, tot i que com que els meus companys de classe ho diuen bastant qualque vegada se'm escapa qualcun. Potser ho diuen a qualque atre puesto no ho sé.
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Jo dic LLONGANISSA i no butifarra BAJOCA i no mongeta doncs jo dic llangonissa no se si està ben dit, però es q ho he dit de tota la vida Jo dic "llonganissa" a la "salsitxa" i "pelag" als "bassals". lo de llonganissa a la salsitxa es algo de la part de tarragona, en el meu cas del vendrell d'on es la meva familia per part de mare i lo de pelag es de la zona de vilafranca d'on soc per part de pare i suposo que aixins amb moltes altres ke no em noto x k per mi es normal xro akestes en concret me ne adonat perque la meva avia sempre ke li parlava de llunganissa em corretgia i em deia ke era salsitxa, ke la llunganissa era fuet. el pelag men vaig adonar quan alguns companys no sabien que volia dir pelag, es veu ke nomes es diu per la zona de vilafranca. Soc del Vendrell
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Dues frases més. -De fora vingueren que de casa ens tragueren -De ponent, ni vent ni gent. que cadascú ho apliqui on s'escaigui. A blanes molts cops e sentit dir a la meva àvia i al meu avi dir Gamatzem en comtes de Magatzem i Jusgats en comtes de Jutjats.
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. donç com no sigui entregar estik nmi ( ni meuca idea) a ke sone estrany? enga disu ke jo em començo a aburrir si algu sap frases de caire independent ke les escrigui al forum on es troba la pregunta akella de Rock català Ho sent però no has encertat, no té res a veure amb entregar. ENTREGUE prové de INTEGRUS (LLATÍ) i significa SENCER. Aquesta paraula sols s'utilitza al Baix Vinalopó. Vindria a ser el que diem "íntegre". Hauries d'haver posat èntregue, que sinó si que és del verb entregar!
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Entregue ----> ´Déu ser "intriga", que mira que t'estàs fent pregar, Crevillent... vinga. us presente una altra frase per a desxifrar: q vol dir "ser parra"? matinada diu: vinga. us presente una altra frase per a desxifrar: q vol dir ser parra? Sí, què vol dir? És allò que els castellans diuen "ser cotilla"
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Entregue ----> ´Déu ser "intriga", que mira que t'estàs fent pregar, Crevillent... vinga. us presente una altra frase per a desxifrar: q vol dir "ser parra"? He, he, juguem-hi tots, què és "semblar el cul del Jaumet"? -------- Edito: Havia escrit "ser el cul del Jaumet" És "semblar el cul del Jaumet" Editat al dia 13 de desembre del 2004, a les 23:46 Ser molt nerviós "Sembles el cul del Jaumet, que no para mai quiet." Jo la conec així: "sembles el cul del Jaumet, que no està quiet ni assegut ni dret"
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Frases fetes? A mi em fa molta gràcia una frase típica de Barcelona: "Llarg i prim, parent d'en Bufa" Això li diuen a algú que és Ana Isabel i esprimatxat, estil Gasol. Aquest Bufa es veu que era un paio ("paio", un altra paraula de per aquí dalt) que es dedicava a apagar els fanals conforme els encenien (aprofitava que era tan alt per bufar la flama). Suposo que es devia fer molt popular entre els treballadors que es dedicaven a allò. I suposo també que deu ser llegenda, perquè ja m'explicareu com es pot apagar un llum de gas per molt que bufis... o potser és que encara és anterior a la il.luminació de gas. Una paraula d'argot que em sembla que només es diu al Principat: "halar" (la hac es pronuncia aspirada, com fan en anglès). Aquesta paraula ve del caló, el llenguatge dels gitanos, i vol dir "menjar". Una cosa molt típica del català central (i del mallorquí) era que algunes paraules que s'escriuen amb ll es pronunciaven amb i: ui (ull), ai (all),... i per exemple jo encara dic, de vegades, quan els problemes no paren de venir "Cony, és que quan no és un ai és una ceba", que no té ni solta ni volta si no saps que aquell "ai" és en realitat "all". Però vaja, això s'ha anat perdent en la majoria de llocs (al Vallès, per exemple era molt normal anys enrere i ara ja no...) Va animeu-vos, usuaris, que això és molt divertit! De bon rotllo, Guillemot, però... crec que hauríem d'evitar les paraules que contenen el so de l'h aspirada anglesa, perquè es tracta d'un so estrany al nostre idioma. En aquest cas concret, jo no dic mai "halar", sinó "cruspir-se": "El Jordi es va cruspir dos plats de mandonguilles". Igualment, res de "pihus" sinó "bledes" (per exemple). Crec, per acabar, que ja hi ha un fòrum dedicat a localismes d'arreu dels Països Catalans (es deia "Els subdialectes"); el problema és que té tantíssimes respostes que fins que es carrega la pàgina... Estic d'acord amb tu, en principi. Passa que nosaltres tenim el problema de la megasupermacroingerència de l'espanyol sobre la llengua. Si no fos per això, que ho distorsiona tot, no crec que a ningú li pogués fer cap nosa el pobre "halar". Per cert, i parlant de "pihos". Com ho podem substituir amb la mateixa gràcia? Trobo que es un problema gros el fet que, per substituir catellanismes, sovint se'ns proposen paraules que no són en realitat equivalents ni per aproximació. No vull dir que no signifiquin el mateix, sinó que pertanyen clarament a un registre diferent o que tenen connotacions molt particulars (divertides, suggerents,... el que sigui). Tu pregunto expressament perquè tu ets filòleg, oi? Fa temps que tenia ganes de preguntar-ho a algú del ram. Ja sé que nosaltres tenim el problema que tenim poques fonts de creació popular de paraules noves. Però ja que és així, no seria convenient que l'IEC es busqués assesors entre la gent que té aquella imaginació, aquella gràcia per triar o inventar paraules expressives..., encara que no fossin filòlegs? Sinó, acabem com estem ara, que qui vol ser més expressiu acaba omplint la parla de barbarismes (Buenafuente, "Plats bruts", gent en general,...) i qui vol parlar més correctament acaba semblant encarcarat. (Sí, ja sé que moltes vegades la gent no aprofita recursos que hi són, però tot i així...) Hmmm, pensant-ho bé, potser no seria mala idea que algun grupet de gent amb imaginació i "salero" es muntés una web de paraules d'aquesta mena. Argot, encara que fos antic (al capdavall ja l'hem oblidat i seria com nou), expressions divertides, una cosa amb cara i ulls, amb sentit, encara que fossin inventades. "Tu pregunto expressament perquè tu ets filòleg, oi?" De moment, només filòleg aficionat. Qui sap, potser d'aquí a un temps... A mi se m'ha acudit el nom de "bledes" perquè al meu llibre de català de COU es comentaven alguns parlars de Barcelona, com el parlar "xava" o el parlar "bleda", propi dels barris alts de Barcelona. I per això se'm va ocórrer que "bleda" podria ser sinònim de "piho". Home, una mica bledes sí que són, i faves, també. El nom de "xava" sí que l'he sentit molts cops, i per desgràcia és ja el que més se sent a Barcelona. L'altre nom, "bleda", no el coneixia amb aquest sentit. Estudies filologia, doncs? Aprofito per estendre la pregunta a tothom. Filòlegs i no. No sé si estens la pregunta de si soms (nosaltres soms, vosaltres sous... ) filòlegs o quina estens. El cas és que jo sóc estudiant de traducció i, òbviament, la meva llengua d'arribada és el català. En aquest any i mig que porto, he après moltíssim i ara estic de becari al Departament de la Pompeu Fabra, fent tasques de català. És un luxe perquè (pels que sigueu del ram) treballo frec a frec amb en Daniel Cassany!!! Així que estic molt interessat en tots els temes filològics i sovint m'inspiro i escric cartes als diaris, ja siguin relacionades amb la llengua o, si més no, amb política. Ara estic preparant alguna cosa sobre expressions i frases fetes, paraules, refranys... que es perden. Tot i així, l'altre dia vaig sentir no sé què sobre la Víctor Català i un llibre-diccionari d'això mateix. En sabeu res? Gràcies!
Hola a tothom, soc un enamorat de les varietats dialectals i he pensat que podriem fer una mena de "joc filològic" que ens seria prou útil per conèixer les particularitats de cada poble. Consisteix en escriure algunes expressions, frases fetes o paraules típiques d'una zona determinada, per exemple: Al meu poble, Crevillent (Baix Vinalopó): es diu "MUCAÓ" i no MOCADOR, TERONJA i no TARONJA,... I aquesta és la millor: ENTREGUE. A veure qui sap que vol dir açò.(Els de Santa Pola, Elx o Guardamar que no ho diguen) Espere que us animeu a participar-hi. Entregue ----> ´Déu ser "intriga", que mira que t'estàs fent pregar, Crevillent... vinga. us presente una altra frase per a desxifrar: q vol dir "ser parra"? He, he, juguem-hi tots, què és "semblar el cul del Jaumet"? -------- Edito: Havia escrit "ser el cul del Jaumet" És "semblar el cul del Jaumet" Editat al dia 13 de desembre del 2004, a les 23:46 Per la meua comarca, al Camp de Túria diguem cregaïlla i no creïlla, i arrempunyar i no espentar. Crec que això de "creïlla" és un castellanisme que ve de "criadilla" en castellà. Sabadellenc creïlla és que digueu al principat patata.
Hola d nou! Ja us vaig parlar d'un grup d valencians residents a Barcelona, no? Doncs ara us deixe l'enllaç perquè signeu per la unitat de la llengua. És molt important que apleguem com més signatures millor, abans del proper dimarts, que en farem la presentació. Potser heu entrat a Vilaweb i heu llegit que només poden siganr-lo valencians que visquen a Catalunya. Bé, això és un error que intentarem canviar. Pot signar-lo tothom, nosaltres després en fem una diferenciació de signatures. Us recorde l'adreça per di de cas: www.vilaweb.com/campanyavalencians Gràcies per la vostra atenció Havies de ser tu....valencians vivint a Blavència?Això val? Ja està fet I tant q val!! Val qualsevol persona que opine q parlem la mateixa llengua, ells després ja fan una classificació d mails perquè els q més valen son aquells dels valencians a Bcn. Gràcies SiSTeR
Tot i que en els darrers anys hi ha hagut alguuuun petit canvi, crec que la televisio publica catalana hauria de representar millor la diversitat dels dialectes de la nostra llengua, sempre, evidentment dins de la normativa. Us imagineu el factor cohesionador de l'idioma si als telenoticies, documentals (si es que en fan algun ), etc, hi apreguessen presentadors (o presentadores... :calor pertanyents als dialectes (i subdialectes) alacanti, eivissenc, rossellones, ribagorsa, etc. etc. Jo era molt petit quan TV3 va comensar a emetre, i per a mi va ser la primera vegada que vaig un dialecte diferent del meu, realment deconcertant, per a mi i per a moltes altres persones en aquell moment. La preguna es: que aconseguiriem si els nostres nens (i no tan nens... ) s'acostumessen a sentir, com si res, des de sempre, la totalitat de modalitats linguistiques del nostre idioma? Jo crec que un pais mes cohesionat linguisticament, culturalment i nacionalment. Pensem que TV3 es veu a molts indrets fora del Principat estricte i es, fins i tot, una de les televisions preferides en tals indrets, amb la qual cosa l'exit seria garantit i tot revertiria en benefici de tots. En fi, es nomes una idea... Una mica de canvi hi ha hagut amb el programa de les tardes de l'Albert Om, "El Club". Hi participen crec que tres col·laboradors valencians: Ferran Torrent (bé, ara mateix no però suposo que tornarà), Mabel Martí i un altre que no recordo el nom. De la variant nord-occidental tenim la Mari Pau i el Toni Nadal del Temps... i que recordi para de comptar. Rossellonès el Pere Codognan, corresponsal de TN que només parla de notícies de la Catalunya Nord i de vegades de França, de manera que surt molt poc. I per acabar, en balear es feia l'espai d'economia que venia després del TN vespre, però ara no sé si es continua fent. Qui amplia la llista? Hem de fer un balanç després No, no, no s'hi val Mari Pau com a accent lleidatà, no s'hi val. Les feinades que té, pobra, per intentar treure-se'l de sobre...
Tot i que en els darrers anys hi ha hagut alguuuun petit canvi, crec que la televisio publica catalana hauria de representar millor la diversitat dels dialectes de la nostra llengua, sempre, evidentment dins de la normativa. Us imagineu el factor cohesionador de l'idioma si als telenoticies, documentals (si es que en fan algun ), etc, hi apreguessen presentadors (o presentadores... :calor pertanyents als dialectes (i subdialectes) alacanti, eivissenc, rossellones, ribagorsa, etc. etc. Jo era molt petit quan TV3 va comensar a emetre, i per a mi va ser la primera vegada que vaig un dialecte diferent del meu, realment deconcertant, per a mi i per a moltes altres persones en aquell moment. La preguna es: que aconseguiriem si els nostres nens (i no tan nens... ) s'acostumessen a sentir, com si res, des de sempre, la totalitat de modalitats linguistiques del nostre idioma? Jo crec que un pais mes cohesionat linguisticament, culturalment i nacionalment. Pensem que TV3 es veu a molts indrets fora del Principat estricte i es, fins i tot, una de les televisions preferides en tals indrets, amb la qual cosa l'exit seria garantit i tot revertiria en benefici de tots. En fi, es nomes una idea... Una mica de canvi hi ha hagut amb el programa de les tardes de l'Albert Om, "El Club". Hi participen crec que tres col·laboradors valencians: Ferran Torrent (bé, ara mateix no però suposo que tornarà), Mabel Martí i un altre que no recordo el nom. De la variant nord-occidental tenim la Mari Pau i el Toni Nadal del Temps... i que recordi para de comptar. Rossellonès el Pere Codognan, corresponsal de TN que només parla de notícies de la Catalunya Nord i de vegades de França, de manera que surt molt poc. I per acabar, en balear es feia l'espai d'economia que venia després del TN vespre, però ara no sé si es continua fent. Qui amplia la llista? Hem de fer un balanç després Jennifer diu: De la variant nord-occidental tenim la Mari Pau i el Toni Nadal del Temps... i que recordi para de comptar. No era mallorquí el Nadal?
Tot i que en els darrers anys hi ha hagut alguuuun petit canvi, crec que la televisio publica catalana hauria de representar millor la diversitat dels dialectes de la nostra llengua, sempre, evidentment dins de la normativa. Us imagineu el factor cohesionador de l'idioma si als telenoticies, documentals (si es que en fan algun ), etc, hi apreguessen presentadors (o presentadores... :calor pertanyents als dialectes (i subdialectes) alacanti, eivissenc, rossellones, ribagorsa, etc. etc. Jo era molt petit quan TV3 va comensar a emetre, i per a mi va ser la primera vegada que vaig un dialecte diferent del meu, realment deconcertant, per a mi i per a moltes altres persones en aquell moment. La preguna es: que aconseguiriem si els nostres nens (i no tan nens... ) s'acostumessen a sentir, com si res, des de sempre, la totalitat de modalitats linguistiques del nostre idioma? Jo crec que un pais mes cohesionat linguisticament, culturalment i nacionalment. Pensem que TV3 es veu a molts indrets fora del Principat estricte i es, fins i tot, una de les televisions preferides en tals indrets, amb la qual cosa l'exit seria garantit i tot revertiria en benefici de tots. En fi, es nomes una idea... Una mica de canvi hi ha hagut amb el programa de les tardes de l'Albert Om, "El Club". Hi participen crec que tres col·laboradors valencians: Ferran Torrent (bé, ara mateix no però suposo que tornarà), Mabel Martí i un altre que no recordo el nom. De la variant nord-occidental tenim la Mari Pau i el Toni Nadal del Temps... i que recordi para de comptar. Rossellonès el Pere Codognan, corresponsal de TN que només parla de notícies de la Catalunya Nord i de vegades de França, de manera que surt molt poc. I per acabar, en balear es feia l'espai d'economia que venia després del TN vespre, però ara no sé si es continua fent. Qui amplia la llista? Hem de fer un balanç després nord-occidental et deixes l'Artur Peguera
Tot i que en els darrers anys hi ha hagut alguuuun petit canvi, crec que la televisio publica catalana hauria de representar millor la diversitat dels dialectes de la nostra llengua, sempre, evidentment dins de la normativa. Us imagineu el factor cohesionador de l'idioma si als telenoticies, documentals (si es que en fan algun ), etc, hi apreguessen presentadors (o presentadores... :calor pertanyents als dialectes (i subdialectes) alacanti, eivissenc, rossellones, ribagorsa, etc. etc. Jo era molt petit quan TV3 va comensar a emetre, i per a mi va ser la primera vegada que vaig un dialecte diferent del meu, realment deconcertant, per a mi i per a moltes altres persones en aquell moment. La preguna es: que aconseguiriem si els nostres nens (i no tan nens... ) s'acostumessen a sentir, com si res, des de sempre, la totalitat de modalitats linguistiques del nostre idioma? Jo crec que un pais mes cohesionat linguisticament, culturalment i nacionalment. Pensem que TV3 es veu a molts indrets fora del Principat estricte i es, fins i tot, una de les televisions preferides en tals indrets, amb la qual cosa l'exit seria garantit i tot revertiria en benefici de tots. En fi, es nomes una idea... Això pensava jo l'altre dia I pens que seria molt i molt positiu que es donàs més presència als diferents dialectes, ja que.... bé, perquè embolicar-me més: estic d'acord 100% amb el que has escrit.. Suposo (suposo) que al País Valencià se'ls deu fer més estrany sentir a un Balear que no sentir a un del principat, ja que el nostre dialecte té un espai molt reduït dins el que és la tv, però bé. Bé, jo sóc mallorquí, es Balear el sent pes carrer, el central per Tv3, i el valencià per Punt2. I quan estic avorrit i vull aprendre una mica de castellà em poso Canal9 Bé és molt més important del q sembla. Per altra banda és fa incomprensible veure com ningú se'n queixa públicament ni com TV3 fa la vista grossa, tant sols exemples com la vicenteta o pocs altres com a icones folclòrics és el q em pogut veure-hi, patètic. Apa a fer pressió els q parlem "raru".
Tot i que en els darrers anys hi ha hagut alguuuun petit canvi, crec que la televisio publica catalana hauria de representar millor la diversitat dels dialectes de la nostra llengua, sempre, evidentment dins de la normativa. Us imagineu el factor cohesionador de l'idioma si als telenoticies, documentals (si es que en fan algun ), etc, hi apreguessen presentadors (o presentadores... :calor pertanyents als dialectes (i subdialectes) alacanti, eivissenc, rossellones, ribagorsa, etc. etc. Jo era molt petit quan TV3 va comensar a emetre, i per a mi va ser la primera vegada que vaig un dialecte diferent del meu, realment deconcertant, per a mi i per a moltes altres persones en aquell moment. La preguna es: que aconseguiriem si els nostres nens (i no tan nens... ) s'acostumessen a sentir, com si res, des de sempre, la totalitat de modalitats linguistiques del nostre idioma? Jo crec que un pais mes cohesionat linguisticament, culturalment i nacionalment. Pensem que TV3 es veu a molts indrets fora del Principat estricte i es, fins i tot, una de les televisions preferides en tals indrets, amb la qual cosa l'exit seria garantit i tot revertiria en benefici de tots. En fi, es nomes una idea... La Blanca del Cor de la Ciutat. Tenim els badalonins Jordi Díaz (Fede) i la Mari del Cor de la Ciutat, el Tomàs Molina, el Toni Soler que podrien aportar els mots propis de Badalona com micaco, badiu...
Tot i que en els darrers anys hi ha hagut alguuuun petit canvi, crec que la televisio publica catalana hauria de representar millor la diversitat dels dialectes de la nostra llengua, sempre, evidentment dins de la normativa. Us imagineu el factor cohesionador de l'idioma si als telenoticies, documentals (si es que en fan algun ), etc, hi apreguessen presentadors (o presentadores... :calor pertanyents als dialectes (i subdialectes) alacanti, eivissenc, rossellones, ribagorsa, etc. etc. Jo era molt petit quan TV3 va comensar a emetre, i per a mi va ser la primera vegada que vaig un dialecte diferent del meu, realment deconcertant, per a mi i per a moltes altres persones en aquell moment. La preguna es: que aconseguiriem si els nostres nens (i no tan nens... ) s'acostumessen a sentir, com si res, des de sempre, la totalitat de modalitats linguistiques del nostre idioma? Jo crec que un pais mes cohesionat linguisticament, culturalment i nacionalment. Pensem que TV3 es veu a molts indrets fora del Principat estricte i es, fins i tot, una de les televisions preferides en tals indrets, amb la qual cosa l'exit seria garantit i tot revertiria en benefici de tots. En fi, es nomes una idea... Torno a dir-ho per enèssima vegada: A TV3 només es tria el dialecte en els doblatges (com a qualsevol altre cadena). A TV3, el percentatge de presentadors, tertulians i periodistes en un dialecte o altre que hi arriben és proporcional als currículums que els envien, i vés per on, ni valencians ni balears els n'envien alhora que a Catalunya els orientaloparlants són 5/6 de la població sent generosos amb l'1/6 restant. El català occidental té molts més parlants que l'oriental a Catalunya i sols a barcelona ja hi ha mes gent que a la resta del principat (o quasi) i encara que molts siguen castellano-parlants, saben català (encara que alguns el parlen lleig)
Diuen que el 6 de cada 10 valencianoparlants (repeteixo, valencianoparlants, que no valencians) assegura que català i valencià són llengües diferents. ¿Però és que voleu que se us mori la vostra llengua o què coi us passa? És increïble la bestiesa de ximples útils que ha generat aquest conflicte creat per l'ultradreta espanyola. Les enquestes són d'allò més manipulables. S'hauria de veure QUINA ÉS LA PREGUNTA EXACTA QUE S'HA FET. També on, a quina classe de gent, etc. I t'ho dic jo que vaig treballar una època fent enquestes (i damunt "oficials"). I tu feies gaires màfies o què? Les enquestes ja venien preparades, espabilat. A mi em tocava la feina més dura: Preguntar a la gent!
Diuen que el 6 de cada 10 valencianoparlants (repeteixo, valencianoparlants, que no valencians) assegura que català i valencià són llengües diferents. ¿Però és que voleu que se us mori la vostra llengua o què coi us passa? És increïble la bestiesa de ximples útils que ha generat aquest conflicte creat per l'ultradreta espanyola. Les enquestes són d'allò més manipulables. S'hauria de veure QUINA ÉS LA PREGUNTA EXACTA QUE S'HA FET. També on, a quina classe de gent, etc. I t'ho dic jo que vaig treballar una època fent enquestes (i damunt "oficials"). I tu feies gaires màfies o què? A mi el que em fa gràcia les enquestes en que només pots respondre una cosa: Que en penses del passat congrés de covergència? -Molt positiu. Convergència n’ha sortit molt cohesionada -Penso que el diàleg ha estat intens i profitós. Tot plegat, ha col·locat les bases per una Convergència reforçada i renovada. -Significa l’inici d’una nova etapa en què cal treballar bé i molt per portar la nova Convergència a una Catalunya sense límits. I si et sembla malament?????
Diuen que el 6 de cada 10 valencianoparlants (repeteixo, valencianoparlants, que no valencians) assegura que català i valencià són llengües diferents. ¿Però és que voleu que se us mori la vostra llengua o què coi us passa? És increïble la bestiesa de ximples útils que ha generat aquest conflicte creat per l'ultradreta espanyola. Per saber si eren valencianoparlants, què feien? Els preguntaven abans si és que parlaven valencià? Perque si no, no ho entenc... Bona pregunta. És un detall en el que també m'hi he fixat.
Diuen que el 6 de cada 10 valencianoparlants (repeteixo, valencianoparlants, que no valencians) assegura que català i valencià són llengües diferents. ¿Però és que voleu que se us mori la vostra llengua o què coi us passa? És increïble la bestiesa de ximples útils que ha generat aquest conflicte creat per l'ultradreta espanyola. No et creguis l'enquesta. Com a molt hauria de dir que 6 de cada 10 persones que viuen al País Valencià són blavers espanyolistes. ( i no pas precisament valencianoparlants) Au Salut! L'enquesta està desglosada segons la llengua que parlen i la diferència de criteris és anecdòtica. Em podries passar un link de l'enquesta... em sembla que és aquesta a la pregunta 20, però no està més detallat i a més no puc consultar segons provincies ja que la pregunta no hi surt. I encara menys segons el vot de la gent Sí que he vist diaris electrònics blavers que hi posen dades, però la objectivitat d'aquesta mena de premsa és Salut! Tot el que puc fer és enganxar-te el text de l'article de la Vanguàrdia i treu-ne tu mateix les conclusions: ----------- http://www.lavanguardia.es/web/20041209/51171422999.html ----------- Casi el 65% de los valencianos opina que su lengua es distinta al catalán, según una encuesta del CIS Dos tercios de la población respalda esta diferencia en las encuestas realizadas en los cuatro últimos años LVD - 09/12/2004 - 17.03 horas Valencia. (EUROPA PRESS).- Seis de cada diez valencianos opina que su lengua es distinta al catalán, según una encuesta del CIS elaborada en la Comunidad Valenciana en abril. Casi dos tercios de la población respalda esta diferencia en las encuestas realizadas en los cuatro últimos años y a las que ha tenido acceso Europa Press. El CIS ha realizado entre los años 2001 y 2004 cuatro estudios sociológicos anuales de la comunidad en los que se ha preguntado sobre la identidad del idioma valencianos y en todos los años las dos terceras partes opinó que el valenciano y el catalán son lenguas diferenciadas. Sobre esta cuestión se refirió el martes el Gobierno valenciano, a través de su portavoz, Esteban González, quien emplazó al ejecutivo central antes de tomar alguna decisión, a consultar al pueblo valenciano sobre cómo quiere que se llame a su lengua. En el último estudio, elaborado en abril de 2004, el 64,5 por ciento señala que el valenciano es una lengua diferenciada del catalán frente al 29,3 por ciento que considera que es la misma lengua que se habla en Catalunya y las Islas Baleares y a un 5,6 por ciento que no sabe o no contesta. El CIS ha realizado entre los años 2001 y 2004 cuatro estudios sociológicos anuales de la comunidad en los que se ha preguntado sobre la identidad del idioma valencianos y en todos los años las dos terceras partes opinó que el valenciano y el catalán son lenguas diferenciadas. Sobre esta cuestión se refirió el martes el Gobierno valenciano, a través de su portavoz, Esteban González, quien emplazó al ejecutivo central antes de tomar alguna decisión, a consultar al pueblo valenciano sobre cómo quiere que se llame a su lengua. En el último estudio, elaborado en abril de 2004, el 64,5 por ciento señala que el valenciano es una lengua diferenciada del catalán frente al 29,3 por ciento que considera que es la misma lengua que se habla en Catalunya y las Islas Baleares y a un 5,6 por ciento que no sabe o no contesta. Desde 2001 no se aprecian cambios significativos en la opinión de los ciudadanos sobre la identidad del valenciano ya que en ese año un 62% diferenció ambas lenguas, frente a un 66,8% en 2002 y un 52,7 en 2003, mientras que el 29,5% afirmó que eran la misma lengua en 2001, 25,4% en 2002 y 31,6% en 2003. La opinión de los castellano-parlantes y de los valenciano-parlantes es similar, según los datos recogido por la encuesta. De las personas que escriben y usan el valenciano en el trabajo, en la calle y en casa el 59,5 por ciento cree en la diferencia de ambas lenguas frente al 38,5 que considera que solo hay una. Son similares los porcentajes de las personas que consideran el catalán y valenciano distintos según si usan indistintamente castellano y valenciano (67,9%), conocen el valenciano, pero usan el castellano (65%), usan el valenciano en casa, pero no en la calles y trabajo (69,7%). Uso social El uso social del valenciano está muy relacionado con la forma en que se ha estudiado, según se desprende de la encuesta de este año en la que se refleja que los que lo han aprendido en casa son en su mayoría valenciano parlantes. Aproximadamente la mitad de los entrevistados (54%) ha aprendido el valenciano fuera de su entorno familiar, habiéndolo estudiado el 30% frente al 24% que no lo ha estudiado. El 45,4 por ciento lo ha estudiado en su casa con sus padres, el 24,4 por ciento no lo ha estudiado, el 20,7 por ciento lo ha aprendido en la escuela y el 9,2 por ciento fuera de ésta. Entre los que han aprendido el valenciano con sus padres, nueve de cada diez lo habla y uno de cada diez lo entiende pero no lo habla, mientras que los que han estudiado la lengua fuera de casa, casi el 48 por ciento no lo usa. Aproximadamente la mitad de los valenciano son partidarios de que tanto el alcalde de su municipio, lo médicos y los maestros hablen tanto valenciano como castellano. En cuanto a la resolución del problema lingüístico del valenciano según las encuestas, no es un tema prioritario para el conjunto de los valencianos, aunque cuatro de cada diez opinan que la resolución de este problema es "muy o bastante importante", tres de cada diez considera que es "algo importante" y dos de cada diez le conceden escasa importancia "poca o ninguna".
Diuen que el 6 de cada 10 valencianoparlants (repeteixo, valencianoparlants, que no valencians) assegura que català i valencià són llengües diferents. ¿Però és que voleu que se us mori la vostra llengua o què coi us passa? És increïble la bestiesa de ximples útils que ha generat aquest conflicte creat per l'ultradreta espanyola. No et creguis l'enquesta. Com a molt hauria de dir que 6 de cada 10 persones que viuen al País Valencià són blavers espanyolistes. ( i no pas precisament valencianoparlants) Au Salut! Costa lluitar contra la ignorància i la mala fe.
Diuen que el 6 de cada 10 valencianoparlants (repeteixo, valencianoparlants, que no valencians) assegura que català i valencià són llengües diferents. ¿Però és que voleu que se us mori la vostra llengua o què coi us passa? És increïble la bestiesa de ximples útils que ha generat aquest conflicte creat per l'ultradreta espanyola. Cada cop tinc més clar que la independència unitària dels Països Catalans no es donarà mai. Si hem d'esperar que al País Valencià hi hagi una majoria independentista, anem llestos. Em fa molt de mal veure la situació on es troba la política valenciana. En fi, espero que la independència de Catalunya sigui l'espurna que engegui el mateix procès al País Valencià.
Diuen que el 6 de cada 10 valencianoparlants (repeteixo, valencianoparlants, que no valencians) assegura que català i valencià són llengües diferents. ¿Però és que voleu que se us mori la vostra llengua o què coi us passa? És increïble la bestiesa de ximples útils que ha generat aquest conflicte creat per l'ultradreta espanyola. a mi no m' han preguntat! no es vàlida tenint en compte que les dades de valencianoparlants son dificils de trobar i calcular, es molt dificil fer una enquesta preguntant a quatre i esperant fer un percentatge. si el 40% d'entrevistats son de valència ja pots tirat l' enquesta al fem
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Home, si és el "facaco" per excel·lència... Missatge número 1... Déu n'hi do, xicot, admiro la teva moral després de quedar en el més espantós dels ridículs als fórums de Neopàtria i Porta Oberta, encara tens ganes de gresca? Que arribes a ser miserable. Vinga, no perdem més temps, comencem el debat de l'aragonès oriental, que com abans quedis en ridícul, abans riurem. Salut i benvingut, posa't còmode... JM P.D.: Per cert, el teu missatge està escrit en aragonès occidental, no? Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 17:55 snif, no recordo amb quin email vaig registrar Max , i m'hagut de fer un nou nick. Aixó em pasa per utilitzar adreçes de usar i llençar. Jo vaig quedar en ridícul? I jo que em pensava que tu havíes quedat com una persona intolerant i discutidora. Noi, imposible seguir una llínea argumental amb tú, tot el rato canviant de tema i no contestant res. El meu missatge està escrit en aragonés zaragozano ves a la web de la facao per trovar-hi textos en aragonés oriental. Ras i curt: noi, no t'ho creus ni tu... Saps allò que hom només pot convèncer als altres d'allò que es creu de veritat? Doncs noi, tu no ho aconsegueixes, és tan senzill com això. Fes-te'n mirar les raons... Si de la repetida reducció a l'absurd en dius "intolerància"... és que el que necessites no és "més" tolerància i que "algú t'entengui i t'estimi" en el teu "facacorisme" oníric, el que necessites és aprendre una mica de lògica i de teoria de conjunts. O deixar de mentir, que és més fàcil i porta menys feina. Tu mateix, si vols tornar a sortir escaldat i amb la cua entre cames... em penso que estàs al lloc adequat... JM Tú no m'has convencut a mi. Tú no saps a qui he convencut o a qui he deixat de convencer. Jo no sé a qui has convencut tú o a qui no has pogut convencer. La reducció al absurd es una técnica matemàtica. El seu us a la dialéctica (em sembla que) es considera que es un intent de fer que les idees del oponent semblin ridícules. Per cert, jo també sé posar noms ridículs a les idees de la gent: "facacorisme oníric" "cacalanisme oníric" > el que necessites és aprendre una mica > de lògica i de teoria de conjunts Aixó ja ho he estudiat a la universitat. Ja en saps TÚ de aixó? Nora diu: Tú no m'has convencut a mi. Tú no saps a qui he convencut o a qui he deixat de convencer. Jo no sé a qui has convencut tú o a qui no has pogut convencer. I tant que no t'he convençut, no ho pretenia tampoc... Crec que tens un greu error i creuament de conceptes entre "convèncer" i "deixar en evidència". T'ho hauries de fer mirar. La reducció al absurd es una técnica matemàtica. El seu us a la dialéctica (em sembla que) es considera que es un intent de fer que les idees del oponent semblin ridícules. "Em sembla que"? Que no ho havies estudiat? Mira, xiquet, quan parles o escrius i fas una negació o afirmació, és plenament aplicable la lògica. El meu objectiu no és que les teves idees "semblin" ridícules. És simplement posar en evidència, com ja t'ha passat més d'una vegada i de dues, que les teves afirmacions són absurdes i falses seguint les teves pròpies premisses. Si això tampoc ho entens, ja m'agradaria saber quin professor t'ha ensenyat lògica... Fes-te mirar això també, comences a tenir una llista gens menyspreable. Per cert, jo també sé posar noms ridículs a les idees de la gent: facacorisme oníric cacalanisme oníric D'això se'n diu copiar, tampoc no destaques en creativitat... Aixó ja ho he estudiat a la universitat. Ja en saps TÚ de aixó? I tant, quan vulguis desenvolupa la teva teoria sobre les raons per les quals el català de la Franja no és català sinó aragonès oriental. A veure qui del xat riu més fort. Esperem impacients... Au, a disfrutar... JM I tant que no t'he convençut, no ho pretenia tampoc... Crec que tens un greu error i creuament de conceptes entre convèncer i deixar en evidència. T'ho hauries de fer mirar. Ejem, tú has sigut el primer a utilitzar el verb "convèncer" amb el significat de "convèncer" Cito: "Saps allò que hom només pot convèncer als altres d'allò que es creu de veritat?". O sigui que ara no et surtis per la tangent intentant ridiculitzar-me. Aquí el que s'ho hauría de fer mirar ets tú, que ni tant sols et recordes del que vas posar al seu últim missatge. >La reducció al absurd es una técnica matemàtica. >El seu us a la dialéctica (em sembla que) >es considera que es un intent de fer que >les idees del oponent semblin ridícules. Em sembla que? Que no ho havies estudiat? Mira, xiquet, quan parles o escrius i fas una negació o afirmació, és plenament aplicable la lògica. El meu objectiu no és que les teves idees semblin ridícules. És simplement posar en evidència, com ja t'ha passat més d'una vegada i de dues, que les teves afirmacions són absurdes i falses seguint les teves pròpies premisses. Si això tampoc ho entens, ja m'agradaria saber quin professor t'ha ensenyat lògica... Fes-te mirar això també, comences a tenir una llista gens menyspreable. Dic "em sembla que" perque ara mateix no puc demostrar-te 100% amb cites i referéncies lo que estic dient. Així demostro que no soc un capullo arrogant que es creu en posesió de la veritat absoluta. Haurías de provar-ho algun cop. També pots provar "al meu entendre", "dins de lo que jo se" i "dins dels meu limitats coneixements". Ja ho sé com se fa una reducció al absurd. Ja sé que utilitzes les meues propies premises. Ja ho sé que les afirmacions se poden negar. Ja sé que es pot aplicar la lógica a tot arreu. Lo que dic és que la reducció al absurd aplicada a la dialéctica és una técnica de manipulació que tu utilitzes. JM, en aquest paràgraf tan llarg no has fet més que dir coses que ja sabía e insultarme. Fes-tu mirar. >Per cert, jo també sé posar noms >ridículs a les idees de la gent: > >facacorisme oníric cacalanisme oníric D'això se'n diu copiar, tampoc no destaques en creativitat... No pasa res, tú tampoc. Ridiculitzar les idees de la gent amb técniques sencilles és molt vell. >Aixó [lògica i teoría de conjunts]ja ho he estudiat a la universitat. Ja en saps TÚ de aixó? I tant, quan vulguis desenvolupa la teva teoria sobre les raons per les quals el català de la Franja no és català sinó aragonès oriental. A veure qui del xat riu més fort. Esperem impacients... Fill meu, jo he estudiat lògica i teoría de conjunts dins de la carrera de informática (sobre tot a àlgebra i matemàtica discreta). Potser tú en la teva infinita sabiduria saps cóm aplicar aquests coneixements al català de la Franja, peró jo no. Dins que quina carrera vas estudiar tú lògica i teoría de conjunts? Matemàtiques? Aixó ho donen a les filologies? Ets autodidacta en aquests camps? Au, a disfrutar... Igualment. Ejem, tú has sigut el primer a utilitzar el verb convèncer amb el significat de convèncer Cito: Saps allò que hom només pot convèncer als altres d'allò que es creu de veritat?. Molt bé, puntualitzo: la confusió la tens amb les persones. TU no aconsegueixes convèncer ningú, i JO no he pretès convèncer-te de res a tu, sinó evidenciar com són d'absurds els teus propis raonaments. Ara et queda més claret...? Dic em sembla que perque ara mateix no puc demostrar-te 100% amb cites i referéncies lo que estic dient. Així demostro que no soc un capullo arrogant que es creu en posesió de la veritat absoluta. Haurías de provar-ho algun cop. També pots provar al meu entendre, dins de lo que jo se i dins dels meu limitats coneixements. Ja ho sé com se fa una reducció al absurd. Ja sé que utilitzes les meues propies premises. Ja ho sé que les afirmacions se poden negar. Ja sé que es pot aplicar la lógica a tot arreu. Lo que dic és que la reducció al absurd aplicada a la dialéctica és una técnica de manipulació que tu utilitzes. JM, en aquest paràgraf tan llarg no has fet més que dir coses que ja sabía e insultarme. Fes-tu mirar. Insultar-te? Quina és la paraula que fereix la teva sensibilitat? Absurd? Reducció? La reducció a l'absurd aplicada a la dialèctica és una "tècnica de manipulació"? De desgranar el procés de formació de les conclusions en dius manipulació? Dins que quina carrera vas estudiar tú lògica i teoría de conjunts? Matemàtiques? Aixó ho donen a les filologies? Ets autodidacta en aquests camps? Filologies? Mira, si et poses així, jo també sóc enginyer i dels que estudien lògica. I ja que hi som, em pregunto per què ets incapaç de desenvolupar la teva teoria sobre l'aragonès oriental aquí, entre nosaltres, potser tens por de cagar-la novament en públic? L'argument de les fronteretes administratives ha reviscut d'entre els morts, o encara resta enterradet? És simplement per saber si has evolucionat o encara t'aguantes amb pinces mig trencades... Salut, això sempre. [CITAR" target="_blank"> JM diu: Molt bé, puntualitzo: la confusió la tens amb les persones. TU no aconsegueixes convèncer ningú, i JO no he pretès convèncer-te de res a tu, sinó evidenciar com són d'absurds els teus propis raonaments. Ara et queda més claret...? [/CITAR" target="_blank"> Voldre evidenciar com sòn d'absurds els meus raonaments no és lo mateix que voldre ridiculitzar els meus raonaments, només que dit amb paraules més boniques? [CITAR" target="_blank"> Dic em sembla que perque ara mateix no puc demostrar-te 100% amb cites i referéncies lo que estic dient. Així demostro que no soc un capullo arrogant que es creu en posesió de la veritat absoluta. Haurías de provar-ho algun cop. També pots provar al meu entendre, dins de lo que jo se i dins dels meu limitats coneixements. Ja ho sé com se fa una reducció al absurd. Ja sé que utilitzes les meues propies premises. Ja ho sé que les afirmacions se poden negar. Ja sé que es pot aplicar la lógica a tot arreu. Lo que dic és que la reducció al absurd aplicada a la dialéctica és una técnica de manipulació que tu utilitzes. JM, en aquest paràgraf tan llarg no has fet més que dir coses que ja sabía e insultarme. Fes-tu mirar. [/CITAR" target="_blank"> [CiTAR" target="_blank"> Insultar-te? Quina és la paraula que fereix la teva sensibilitat? Absurd? Reducció? [/CITAR" target="_blank"> - Que no ho havies estudiat? Implicar que menteixo o que sé tant com abans de haver estudiat (que no he aprofitat els estudis). - Mira, xiquet Tractar-me amb condescendència - quan parles o escrius i fas una negació o afirmació, és plenament aplicable la lògica. Aleccionar-me sobre coses obvies, com si fos imbècil (aquesta frase seria pasable sense el [b" target="_blank">xiquet). - simplement posar en evidència, com ja t'ha passat més d'una vegada i de dues, que les teves afirmacions són absurdes i falses seguint les teves pròpies premisses. No, tú creus que m'has posat en evidència. Per haver quedat en evidència, ha de ser la gent que va veure els debats qui ha de pensar que vaig quedar en evidència. Jo crec que molts van pensar sencillament que em vas fer callar a base de anar liant la troca i ridiculitzant-me. - Si això tampoc ho entens, ja m'agradaria saber quin professor t'ha ensenyat lògica... Insinuar que no vaig saber aprendre lògica, o que vaig tindre un profesor de lògica funest. - Fes-te mirar això també, comences a tenir una llista [de coses per fer-te mirar" target="_blank"> gens menyspreable. Dir repetidamente que m'ho faci mirar. [CITAR" target="_blank"> La reducció a l'absurd aplicada a la dialèctica és una tècnica de manipulació? De desgranar el procés de formació de les conclusions en dius manipulació? [/CITAR" target="_blank"> (4) Reductio ad Absurdum (Slippery Slope). Amb aquest enfoc, un porta la posició del seu oponent al seu fi lògic, sense mencionar que aquest no és el resultat inevitable del punt de vista del oponent. La fal.lacia de la pendent resbalidisa (la que tú utilitzes, JM) frequentment construeix [deliberadament, penso jo" target="_blank"> un escenari que porta a un final tan extrem que un no hauría de fer mai el primer pas. O sigui, que tu fas reducció al absurd, peró la portes massa llluny, i a més et negues a reconeixer qualsevol altre tipus d'argument. StrawMan - Un oponent pren el argument original del seu adversari - i llavors ofereix una imitació cercana,o home de palla, versió del argument original - tira per terra la versión home de palla del argument (perque el home de palla, como el seu nom implica, es un objectiu molt més difícil de golpejar, debilitar, etc.) - y per tant dona la aparença de haver contrarrestat/superat/contestat amb exit el argument original Entens? Aixó és el que tú fas. [CITAR" target="_blank"> >Dins que quina carrera vas estudiar >tú lògica i teoría de conjunts? >Matemàtiques? Aixó ho donen a >les filologies? Ets autodidacta ç >en aquests camps? Filologies? Mira, si et poses així, jo també sóc enginyer i dels que estudien lògica. I ja que hi som, em pregunto per què ets incapaç de desenvolupar la teva teoria sobre l'aragonès oriental aquí, entre nosaltres, potser tens por de cagar-la novament en públic? L'argument de les fronteretes administratives ha reviscut d'entre els morts, o encara resta enterradet? És simplement per saber si has evolucionat o encara t'aguantes amb pinces mig trencades... [/CITAR" target="_blank"> Ja saps que amb els manipuladors provar d'argumentar és perdre el temps, per aixó no desenvoluparé cap teoria per a tu. Ja et vaig dir que no l'havia cagat pas en públic. Com a miním no vaig donar imatge de manipulador ni vaig pels llocs provant de guanyar arguments a base de retorçar els arguments dels demés (a mi m'agrade més trovar-lis contradiccions ). Encara que aconsegueixes cansar la gent i que fins i tot et donin la raó, no vol dir que hagis aconseguit res util, sino que t'agafaràn mania i seguiràn pensant el mateix . [CITAR" target="_blank"> Salut, això sempre. [/CITAR" target="_blank"> Salut i pesetes Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 22:14 En fi, no fas més que donar-me la raó: en lloc d'afrontar el propi debat i exposar els teus arguments et dediques a (què deies que feia jo? embolicar la troca? ), i encara tens la barra d'emparar-te en això per a no voler exposar els teus raonaments. Impressionant. Tu tampoc no fas servir cap tècnica sofisticada: atacar l'oponent d'allò que fas, i mentrestant evitar el debat centrant-te en els temes secundaris, tant si reps preguntes directes com si no. Doncs molt bé, jo només et pregunto dues coses: - Per què la llengua pròpia de la Franja de Ponent no és català sinó "aragonès oriental"? - Quin és el teu objectiu en aquest fòrum anomenat "xat"? Si ets incapaç de respondre aquestes dues preguntes (em conformo amb la primera), no cal que en parlem més, queda clar qui és el manipulador i qui embolica la troca, que ho disfressis més o menys és ben indiferent. Evites el debat directe? Doncs bé, jo no: 1) El que tu anomenes "aragonès oriental" no és una altra cosa que la llengua anomenada CATALÀ. 2) El teu objectiu en aquest fòrum, amb nom prou explícit ("xat CATALÀ") és confondre, manipular, i falsejar justament aquesta realitat: que la llengua de la Franja de Ponent és el CATALÀ. Per tant, resumint: el que dius és FALS i, com que a més a més ja saps que és fals, no és que estiguis equivocat o que siguis un inconscient sinó que ets un MENTIDER. Au, bon profit, i ànims... JM JM diu: En fi, no fas més que donar-me la raó: en lloc d'afrontar el propi debat i exposar els teus arguments et dediques a (què deies que feia jo? embolicar la troca? ), i encara tens la barra d'emparar-te en això per a no voler exposar els teus raonaments. Impressionant. Tu tampoc no fas servir cap tècnica sofisticada: atacar l'oponent d'allò que fas, i mentrestant evitar el debat centrant-te en els temes secundaris, tant si reps preguntes directes com si no. Deia "manipular". M'amparo en aixó per la sencilla raó de que no vull perdre el temps discutint amb persones manipuladores i prefereixo emplear el meu temps en parlar amb gent que no està continuament provant de danyar la meva reputació devant del demés a base de manipular. Doncs molt bé, jo només et pregunto dues coses: - Per què la llengua pròpia de la Franja de Ponent no és català sinó aragonès oriental? (...) 1) El que tu anomenes aragonès oriental no és una altra cosa que la llengua anomenada CATALÀ. Serveixes vosté mateix amb el detallat article del meu pare que copio al final, amb explicacions de per qué lo que parlem es aragonés oriental,mentre contestava a un ponent de un congrés. - Quin és el teu objectiu en aquest fòrum anomenat xat? (...) 2) El teu objectiu en aquest fòrum, amb nom prou explícit (xat CATALÀ) és confondre, manipular, i falsejar justament aquesta realitat: que la llengua de la Franja de Ponent és el CATALÀ. Per tant, resumint: el que dius és FALS i, com que a més a més ja saps que és fals, no és que estiguis equivocat o que siguis un inconscient sinó que ets un MENTIDER. Jo només volia anunciar el certamen lliterari, peró sempre acabo liant-me amb algú com tú, que ens negas el dret a la autodeterminació i a parlar la llengua que vulguem. Si ets incapaç de respondre aquestes dues preguntes (em conformo amb la primera), no cal que en parlem més, queda clar qui és el manipulador i qui embolica la troca, que ho disfressis més o menys és ben indiferent. Evites el debat directe? Doncs bé, jo no: (...) Au, ja estàn contestades. Au, bon profit, i ànims... JM Igualment P.D.: Buf, quina feinada per només anunciar un certamen ************* article *********** III Jornadas de lenguas de Ribagorza. Graus. 2004 12.00horas día 23/04/04. Ramón Sistac Udad. de Lleida.- Int. d’Estudis Catalá. Ponencia: El catalá d’Aragó i la llengua estandart. Nuestra réplica a Ramón Sistac. En el Estudio sociolingüístico encargado por el Gobierno de Aragón a la Universidad de Zaragoza, sobre la Zona Oriental de Aragón . (Zorraquino,Fort,Arnal y Giralt 1995). En el apartado sobre encuestas en la pregunta nº 1 (Nombre del habla local: El 46’73% responde chapurreau y el 32.11 % denominaciones locales y solo el 9.23% lo denomina catalán.). El tal nombramiento que hace Vd. (catalán de Aragón)lo rechaza el 90.77% de la población. No deja de causarnos sorpresa que los habitantes de la Zona Oriental de Aragón cuando hablan de su lengua o tratan de darle un nombre, la denominen como “chapurreat” . La explicación tiene su lógica, cuando alguien oye una lengua en que identifica parte de las palabras como castellanas, grausinas , del patués, etc, y las ve mezcladas con otras que no conoce, lo lógico es que, crea firmemente que es una mezcla de lenguas, que en sentido despectivo lo nombran como “chapurreat”. ( Mi padre que acudía a jugar a casa de J.Costa, siendo niño ya que eran los únicos que tenian acceso a él en cualquier momento) .(Y lo que diga no lo saquen Vds de este contexto ) Les decía que aprendieran bien a hablar, pues en la calle solo aprendían un castellano mal hablado. Bien pues a nosotros dicen que lo que hablamos en un catalán mal hablado. Salvando las diferencias, estoy totalmente seguro que la acepción de Costa, ya he dicho sin sacarla de su contexto, (porque Costa deja varios trabajos sobre el ribagorzano), no es aceptada por ningún grausino lo mismo que no es aceptada por la acepción que Vd nos coloca Sr. Sistac sobre el catalán sobre los de la zona Oriental de Aragón y más concreta en mi caso sobre Tamarite. Lo lógico ya que se trata de una lengua hablada en Aragón se le llame aragonesa , pero todos tenemos la experiencia, que al decirlo por ejemplo en Zaragoza, lo mínimo que han hecho hasta hace muy poco es reirse y digo y subrayo asta hace muy poco, porque las cosas y el conocimiento de la historia va avanzando y sobre todo va avanzando mucho más deprisa si es atacada como se está haciendo últimamente. Le cito unas palabras que recoge y publica (su)la profesora M.A.Martín Zarroquino(Justicia de Aragón Tomo II.2003). El criterio filológico estricto no puede preceder al histórico y jurídico, antes debe servirse de estos, en todo caso colaborar con ellos .(F.Indurain 1945. pag.10). Así que siguiendo los consejos de dicha profesora, muy brevemente y para rebatir su tesis le expongo unos datos históricos y otros jurídicos. Aragón se forma con Ramiro I que hereda los Condados de Aragón y Ribagorza, conquista el Valle de Arán donde muere en batalla, llegamos hasta el Noguera Pallaresa. Su hijo Sancho Ramirez, que conquista Tamarite, en el ámbito jurídico dota a Jaca con su Fueros, solo se guardan, retazos de su original en latín ; pero en 1247, se hace una copia, en una lengua original, en Huesca y son los que nos llegan a nuestros días. Zarroquino (la,su,prof.) dice “ es una lengua híbrida con fondo occitano que se proyecta hacia Huesca” .Está escrita en una lengua que estudiosos como Molhó, Ubieto, Buesa, etc. la clasifican como una koiné , mezcla o chapurreau de lenguas occitanas y aragonesas. Aunque Ubieto la califica como jaquesa. Coromines dice que “sembla catalá o un gascó primitiu” postura que abandona la hablar con Molho. No falta quien dice que como la lengua catalana era oficial en La Corona de Aragón , eran Notarios Catalanes los que hicieron la compilación. Tal postura cae por si sola cuando aparecen, varias copias (Molho 1960) (Justicia de Aragón 2003), en la que en la misma lengua con algún rasgo añadido de vasco, en Tudela, Estella , Pamplona, S.Sebastián . Y no creo que los Notarios Catalanes , también se lo escribieran a los navarros y vascos. Por otra parte Molho dice que fueron escritos por juristas aragoneses, así mismo lo creen todos los profesores que le he nombrado anteriormente Así que aunque muy brevemente en el apartado histórico, en el que nos podríamos alargar indefinidamente, no cabe que estos Fueros estuvieran escritos en “catalán de aragón”, todo lo más como dice Ubieto en “jakés”.o provenzal o occitano o gascón o aragonés. Siguiendo la pauta de Zarroquino en la parte Jurídica , tales Fueros conocidos como de Jaca, tienen 313 apartados de los cuales 262 están incluidos en los Fueros de Aragón , ya sabe Vd, que esta Ordenanzas emplean “fueros” y los catalanes “usages” cosa esta última que no se encuentra en Aragón Siguiendo la parte jurídica quizá se sorprendería al comprobar que las Ordenaciones de la villa de Tamarite y sus Aldeas,(La Litera) tienen prácticamente todas las ordenaciones sacadas de los Fueros de Jaca . Y que el Famoso Consejo de Cien de Jaca tiene su homónomo en Tamarite con El Consejo de Treinta, no he podido estudiar a fondo ambos con los Assentaments de Jaca, pero con las tranformaciones que fueron necesarias para adaptarlos a una economía del llano (Como se adaptaron lo de San Sebastián a los pescadores) , se aprecia claramente su procedencia y como los anteriores se usa “fueros “ y no “usages”. Así que los Fueros copiados en Huesca, están en nuestra lengua “aragonesa” chapurreau y quizás debamos recordar que la memoria histórica “funciona”, cuando los de la Zona Oriental de Aragón desde Benasque hasta Valderobles, no la identifican como una de las lenguas hermanas “ catalán” a pesar de las ventajas que con ello puede aportarles. Si se hiciese una comparación con el habla actual de La Litera, con los lógicos cambios después de trancurridos 700años, vería que la Compilación de Huesca , podría pasar como literana, fragatina o bajoaragonés. Linguísticamente, todas proceden del latín. El provenzal, limosín etc., entró por el Oeste hacia Cataluña mezclado con las hablas autóctonas se convierte en “catalán” y por el Este en Aragón para mezclarse con las hablas autóctonas para convertirse en “aragonés”, lo que les da la singularidad y diferenciación con el catalán. En la forma más pura se conserva en la Zona Oriental, quererlo adscribir al catalán es una cuestión “política”no filológica, igual que “Los Paisos Catalans”. Por último debo recordarle que Vd. en su Tesis Doctoral sobre las hablas de la Zona Oriental de la que es oriundo, presentó su trabajo, no utilizando el alfabeto catalán, sino utilizando el alfabeto internacional, por la sencilla razón que no es posible reproducir nuestra fonética con el catalán. Lo mismo puedo decirle de su colega J. Giral que hizo una adaptación original para reproducir la fonética. Ambos tenían en común, que entre los Jurados examinadores estaban eminentes lingüistas catalanes, de los cuales y por parte del Sr. Veny, recibieron sendas críticas , tanto uno como el otro por no haber empleado el alfabeto catalán. Sabemos que los Jurados para tan alto puestos y para los que serán la guía en un futuro del pais, se forman por eminentes personajes, nosotros tenemos y buenos, pero no tan númerosos como los catalanes, donde siempre estamos en minoría en esos foros. Julián Naval de Tamarite. Portavoz de FACAO. (Federación Asoc. Arag. Oriental) Més avall em serveixo, no pateixis... Jo només volia anunciar el certamen lliterari, peró sempre acabo liant-me amb algú com tú, que ens negas el dret a la autodeterminació i a parlar la llengua que vulguem. En lloc de fer-ho jo mateix, t'ho respondrà la mateixa AVL, amb una frase de fa pocs dies: "LA CIÈNCIA NO SE SOTMET A VOTACIÓ". Si ets incapaç de respondre aquestes dues preguntes (em conformo amb la primera), no cal que en parlem més, queda clar qui és el manipulador i qui embolica la troca, que ho disfressis més o menys és ben indiferent. Evites el debat directe? Doncs bé, jo no: (...) I ara les perles sobre per què el que parleu (ara mateix també "parles" aragonès oriental? ) *********** article *********** III Jornadas de lenguas de Ribagorza. Graus. 2004 12.00horas día 23/04/04. Ramón Sistac Udad. de Lleida.- Int. d’Estudis Catalá. Ponencia: El catalá d’Aragó i la llengua estandart. pregunta nº 1 (Nombre del habla local: El 46’73% responde chapurreau y el 32.11 % denominaciones locales y solo el 9.23% lo denomina catalán.). El tal nombramiento que hace Vd. (catalán de Aragón)lo rechaza el 90.77% de la población. Es pot contradir tant una persona en tan poc espai/temps? Assumeixo abans de res que fas teus els "raonaments" del teu pare. Dit això, primer dius que voleu exercir l'autodeterminació per a classificar la llengua de la Franja (!) i després quan es fa una enquesta en la que ningú l'anomena "aragonès" a la seva llengua, aleshores apareix la perla mare de totes les perles: Lo lógico ya que se trata de una lengua hablada en Aragón se le llame aragonesa !!!!! Sense dir que per simple comparació no es tracta més que del català no estàndard (tampoc és estàndard el català parlat a LLEIDA, com tothom sap molt més llunyana de Fraga en tots els aspectes -cultural, lingüístic, kilomètric, paisatgístic) que no pas Benasc, Jaca, Saragossa- o tampoc ho és el de TORTOSA -com tothom sap llunyaníssima lingüísticament de la comarca del Matarranya-). Sense esmentar la facilitat de reducció a l'absurd de la teoria fronterera aragonesa. Si això fos cert, la llengua parlada a Lugano seria suís meridional, la parlada a Ginebra suís occidental i la parlada a Zurich suís septentrional, llengües per descomptat diferenciadíssimes totes de l'italià, francès i alemany, i certament semblants entre elles... Sense esmentar la diferència brutal entre el francès meridional oriental i l'espanyol orientalíssim... I d'altra banda, la semblança és realment espectacular entre el valencià oriental i el valencià occidental i meridionalíssim... Tanta que necessiten traductors a la UE... Si se hiciese una comparación con el habla actual de La Litera, con los lógicos cambios después de trancurridos 700años, vería que la Compilación de Huesca , podría pasar como literana, fragatina o bajoaragonés. Si es fan comparacions amb el temps pel mig, el més evident de tot és que el català també ha evolucionat ell mateix. Això en canvi no ho diu, curiós... Per últim, em sembla profundament cínic que l'única parla que realment no està clar que sigui català (ni aragonès de debò, perquè si no està clar, no està clar, per alguna cosa se'n diu "parlar de transició"), que és la parla de Benasc, sigui utilitzada com a argument per a coses gens comparables, com són les parles de força més al sud, filològicament gairebé idèntiques de manera evident amb els parlars de pocs kilòmetres a l'est, amb subdivisions que van de nord a sud. Bé, i acabo ja, perquè els teus arguments fronterers-administratius són divertits, però no tant com per a quedar-me més estona. Au, JM En lloc de fer-ho jo mateix, t'ho respondrà la mateixa AVL, amb una frase de fa pocs dies: LA CIÈNCIA NO SE SOTMET A VOTACIÓ. La ciència no, peró el drets polítics sí. Posar el nòm de la nostra llengua en el Estatut no és ciència, és política. I ara les perles sobre per què el que parleu (ara mateix també parles aragonès oriental? ) No, no, en absolut. Ara estic parlant català estandar, com el que es parla a TV3 (bueno, tret de alguna presentadora mallorquina amb molt d'accent). *********** article ************* (...) pregunta nº 1 (Nombre del habla local: El 46’73% responde chapurreau y el 32.11 % denominaciones locales y solo el 9.23% lo denomina catalán.). El tal nombramiento que hace Vd. (catalán de Aragón)lo rechaza el 90.77% de la población. (...) El chapurreau és una lengua aragonesa perque es parla a Aragó. Desgraciadament, aquest denominació té molt poc prestigi, per aixó vam decidir anar amb el nom de "aragonés oriental", que quede més elegant i que denomina la mateixa llengua. Lo que sí que queda clar és que la gent de la franja NO anomena "català" a la seva llengua. Com que és que no et fixes en aixó i no en lo altre? Sense esmentar la facilitat de reducció a l'absurd de la teoria fronterera aragonesa. Si això fos cert, la llengua parlada a Lugano seria suís meridional, la parlada a Ginebra suís occidental i la parlada a Zurich suís septentrional, llengües per descomptat diferenciadíssimes totes de l'italià, francès i alemany, i certament semblants entre elles... Sense esmentar la diferència brutal entre el francès meridional oriental i l'espanyol orientalíssim... I d'altra banda, la semblança és realment espectacular entre el valencià oriental i el valencià occidental i meridionalíssim... Tanta que necessiten traductors a la UE... Ja t'he dit que aixó que fas es manipulació. Repasat l'article del "strawman" i deixa de manipular. >Si se hiciese una comparación con el habla actual > de La Litera, con los lógicos cambios después >de trancurridos 700años, vería que la >Compilación de Huesca , podría pasar >como literana, fragatina o bajoaragonés. Si es fan comparacions amb el temps pel mig, el més evident de tot és que el català també ha evolucionat ell mateix. Això en canvi no ho diu, curiós... Precisament aquest és el punt que fem: que la llengua de la Llitera no ha evolucionat del català, sino que prové del aragonés original d'Osca. Per últim, em sembla profundament cínic que l'única parla que realment no està clar que sigui català (ni aragonès de debò, perquè si no està clar, no està clar, per alguna cosa se'n diu parlar de transició), que és la parla de Benasc, sigui utilitzada com a argument per a coses gens comparables, com són les parles de força més al sud, filològicament gairebé idèntiques de manera evident amb els parlars de pocs kilòmetres a l'est, amb subdivisions que van de nord a sud. Tot depén de la vara amb que es mesura, i els catalanistes teniu una vara molt llarga al mesurar "parles de transició" quan dieu que provenen del català, i vares molt curtes quan us diuen que podríen vondre del aragonés. > La ciència no, peró el drets polítics sí. Posar el nòm de la nostra llengua en el Estatut no és ciència, és política. Es que no només estàs "posant el nom" de la llengua, també estàs assignant-la o extirpant-la a un sistema lingüístic. Donat que existeix un sistema lingüístic anomenat "català" i un altre anomenat "aragonès", dir-li a la llengua que es parla a la Franja "aragonès oriental" no és més que una simple manipulació, per la qual la pressumpta "autodeterminació" de posar-li en nom a la llengua no es queda aquí sinó que tot d'una l'adhereix al sistema lingüístic "aragonès" i l'extirpa d'on pertany evidentment, que és el sistema "català". Si anar saltant entre una denominació administrativa i les seves implicacions quant al sistema lingüístic en què hi està immersa (com fas tu i clarament també el teu pare en el text que vas copiar) no és manipulació (novament ataques d'allò que fas descaradament), què ho serà doncs? (...) pregunta nº 1 (Nombre del habla local: El 46’73% responde chapurreau y el 32.11 % denominaciones locales y solo el 9.23% lo denomina catalán.). El tal nombramiento que hace Vd. (catalán de Aragón)lo rechaza el 90.77% de la población. (...) > El chapurreau és una lengua aragonesa perque es parla a Aragó. Això també es preguntava explícitament a l'enquesta o és un misteriós "afegitó" que hi heu posat després? Després em dius manipulador. La gent diu "chapurreau" i tu, Déu de les altures, saps desxifrar el misteri de la seva resposta, i assignes el valor "aragonès oriental" a la paraula "chapurreau". Ets un cínic sense límits. Curiós que un cert % li diu a la seva llengua "català" però aquests, segons tu, deuen estar equivocats. I en canvi els que l'anomenen "chapurreau" (NO aragonès, reitero que NINGÚ li diu aragonès -perdó, sí, vosaltres, els 4 gats facaoristes-) i no només són aquests és els que tenen raó, sinó que també estan en certa manera equivocats, car la veritat absoluta és que en realitat volien dir "aragonès oriental" però fan servir una denominació amb poc prestigi... Sí senyor, ets el rei de la transparència. Tremolo de pensar que tu o el teu pare organitzéssiu un referèndum, faríeu una pregunta i després de la resposta del poble interpretaríeu el que us vingués de gust. Amb una simple enquesta has demostrat el mateix. > Desgraciadament, aquest denominació té molt poc prestigi, per aixó vam decidir anar amb el nom de aragonés oriental, que quede més elegant i que denomina la mateixa llengua. És clar, primer defenses "l'autodeterminació" de la denominació de la llengua, i després sou vosaltres els que us erigiu amb el poder de canviar el que diu la gent, perquè queda més elegant i denomina "la MATEIXA LLENGUA". Fals. Quan li canvies el nom a una llengua, i JA existeixen les llengües anomenades "aragonès" i "català", en fer aquest canvi no fas més que mentir descaradament, car estàs adherint la parla a un altre sistema lingüístic diferent, és a dir, a una LLENGUA diferent. Perquè una llengua no és el seu estàndard, sinó tot el sistema dels seus dialectes, nordoccidental i tortosí inclosos (que com veus, l'estàndard no contempla i no per això passen a ser llengua lleidatana o ebrenca). > Lo que sí que queda clar és que la gent de la franja NO anomena català a la seva llengua. Com que és que no et fixes en aixó i no en lo altre? Repeteixo, perquè veig que ets una mica duret: SÍ que hi ha un % que sí l'anomena CATALÀ (9,23%) i NINGÚ l'anomena aragonès (0%). Qui està mentint? > Precisament aquest és el punt que fem: que la llengua de la Llitera no ha evolucionat del català, sino que prové del aragonés original d'Osca. Sí, home, i tant. I també la del Baix Cinca,a la Terra Alta i la del Matarranya? Ai, ja sé, és que han estat més "contaminades" per la propera llengua catalana, i bla bla bla... Ja, ja... És clar. Ja veig la imatge, surts de Fraga, i cap a una banda veus Lleida i un terreny obert, i cap a l'altra no hi ha res més que muntanyetes desertes i Monegros. D'on prové la seva llengua? > Tot depén de la vara amb que es mesura, i els catalanistes teniu una vara molt llarga al mesurar parles de transició quan dieu que provenen del català, i vares molt curtes quan us diuen que podríen vondre del aragonés. Ara no estàs tenint cap discussió amb tots els catalanistes, sinó amb mi. Jo dic que el benasquès està al bell mig del català o l'aragonès, probablement no sigui pròpiament cap dels dos. Però parlem del benasquès. Aleshores, que quedi clar, de què parles? Del benasquès o de totes les parles de la Franja (Fraga, Mequinensa, Vall-de-roures -seu del certamen precisament, què sospitóooos!... -?) ? Vinga, mulla't, espero impacient... Encara recordo quan em deies que la llengua de Morella era valencià, la de Tortosa i Gandesa era català i la de Vall-de-roures era aragonès oriental, i que a més cap d'elles no eren la mateixa llengua. Veig que en aquests mesos has aparcat lleugerament la tesi "fronterera-administrativa". Vas evolucionant, no és qüestió de cagar-la dos cops amb la mateixa errada, no?... Però ara tinc curiositat sobre com te'n sortiràs. Estic expectant. JM No volem adscriure el aragonés oriental del sistema català al aragonés (suposo que et refereixes a les regles de la fabla ), sino que volem que tingui un sistema llingüístic propi. El nom aragonés oriental és una proposta de la FACAO per unificar totes les llengües que es parlen a la zona oriental d'Aragó. Es parlen totes a Aragó, per tant aragonés, i sòn al Orient, per tant oriental. Que la gent acepti aquesta denominació serà algo que només el temps dirà. (...) pregunta nº 1 (Nombre del habla local: El 46’73% responde chapurreau y el 32.11 % denominaciones locales y solo el 9.23% lo denomina catalán.). El tal nombramiento que hace Vd. (catalán de Aragón)lo rechaza el 90.77% de la población. (...) Ningú no va respondre aragonés. Esperem que la nostra proposta cali i la gent comenci a dir-li així. Lo que és segur és que molt poca gent lo va anomenar català, i no crec que aixó haigue canviat molt (faría falta una altra enquesta, es clar, perqué les opinions canvien amb el temps). > Precisament aquest és el punt que fem: que la llengua de la Llitera no ha evolucionat del català, sino que prové del aragonés original d'Osca. Sí, home, i tant. I també la del Baix Cinca,a la Terra Alta i la del Matarranya? Ai, ja sé, és que han estat més contaminades per la propera llengua catalana, i bla bla bla... Ja, ja... És clar. Ja veig la imatge, surts de Fraga, i cap a una banda veus Lleida i un terreny obert, i cap a l'altra no hi ha res més que muntanyetes desertes i Monegros. D'on prové la seva llengua? Aquí tens una miqueta de límits administratius. Una mica d'història: Ramón Berenguer I va conquistar el meu poble Tamarit... i el va bescanviar inmediatament a un caballer aragonés per Fraga i Zaidín, amb lo qual mai van arrivar a aplicar-se les lleis de Catalunya al meu poble. Aragó va arribar un temps fins al Segre (uns 50 anys, penso). Jaume I va moure la frontera i va estar 80 anys que Aragó arrivabe només fins al Cinca (molts pobles com el meu van seguir amb els fueros d'Aragó perque eren propietat de caballers aragonesos, mentre que altres tenien els fueros de Catalunya), y llavors es va moure la frontera fins la Clamor d'Almacelles, on ha estat durant segles desde llavors, i els pobles van anar agafant progresivament els Fueros del costat de la frontera on s'havien quedat, i no de la zona on havíen estat originalment. O sigui, Aragó ja fa molt de temps que arribe on arriba ara, amb els seus fueros i les seves lleis. Qué menos que pensar que la llengua aragonesa també hi arribave i que el aragonés que es parlave a Lleida va ser substituit pel català, no? Aixó explicaría molt bé la diferència entre català occidental i oriental. Tens alguna teoría sobre aquesta diferència que s'adapti tan bé a la realitat histórica? > Tot depén de la vara amb que es mesura, i els catalanistes teniu una vara molt llarga al mesurar parles de transició quan dieu que provenen del català, i vares molt curtes quan us diuen que podríen vondre del aragonés. Ara no estàs tenint cap discussió amb tots els catalanistes, sinó amb mi. Jo dic que el benasquès està al bell mig del català o l'aragonès, probablement no sigui pròpiament cap dels dos. Però parlem del benasquès. Aleshores, que quedi clar, de què parles? Del benasquès o de totes les parles de la Franja (Fraga, Mequinensa, Vall-de-roures -seu del certamen precisament, què sospitóooos!... -?) ? Vinga, mulla't, espero impacient... Jo sòc partidari de preguntar als benasquesos que volen fer de la seva llengua. A aquest pas, no faràn gaire cosa, perque el anteprojecte de la Llei de Llengües d'Aragó ni ho mencione com benasqués ni res, sino que clasifique Benasque dins de zonas de utilización predominante de su respectiva lengua o modalidad lingüística propia o zonas de utilización predominante del aragonés normalizado. O sigui, que ho foten al montó amb la resta. Encara recordo quan em deies que la llengua de Morella era valencià, la de Tortosa i Gandesa era català i la de Vall-de-roures era aragonès oriental, i que a més cap d'elles no eren la mateixa llengua. Jo he dit aixó? Si gairebé no sé ni òn està Morella . Ejem, si d'acàs et deus referir a que deia que el valencià, el català i l'aragonés oriental eren llengues diferents (ja no diguem el balear). Si us plau, no canviis d'aquesta manera els arguments que formulo. De les llengues de la Franja, nosaltres encara estem amb lo que parle en la Llitera, que prouta feina tenim. Tranquil que ja anirem fent pinya amb la resta de territoris, a veure com ens sortim. Veig que en aquests mesos has aparcat lleugerament la tesi fronterera-administrativa. Vas evolucionant, no és qüestió de cagar-la dos cops amb la mateixa errada, no?... Però ara tinc curiositat sobre com te'n sortiràs. Estic expectant. JM La "tesi" aquesta la tens adalt. No recordo haver-la cagat, sí recordo haver-me cansat. Tens una preocupant tendència a pensar que tothom recorde les coses tal i com tú les recordes, sense tindre en conte aixó de Cada un recorda el mercat segons com li ha anat..... i jo només recordo haver sigut manipulat fins marejarme Javier diu: No volem adscriure el aragonés oriental del sistema català al aragonés (suposo que et refereixes a les regles de la fabla ), sino que volem que tingui un sistema llingüístic propi. El nom aragonés oriental és una proposta de la FACAO per unificar totes les llengües que es parlen a la zona oriental d'Aragó. Es parlen totes a Aragó, per tant aragonés, i sòn al Orient, per tant oriental. Que la gent acepti aquesta denominació serà algo que només el temps dirà. Ehem, atenció, pregunta: quines són les diferències entre la parla de Fraga i la de Lleida, i entre la de Vall-de-roures i Tortosa? I dic la PARLA, no l'escriptura, que n'és un pur conveni posterior (repeteixo que el tortosí i el nordoccidental no tenen una forma estàndard pròpia com el balear o el valencià, que normativitzi l'ús del "lo" o les terminacions verbals, p.ex.). Però és clar, segons el Gran Mestre Déu de les altures, el criteri filològic no pot ser l'únic a ésser tingut en compte... És clar, és clar... Ningú no va respondre aragonés. Doncs això. No parlaves d'autodeterminació? Acabes el raonament per l'extrem oposat al qual el vas començar? No serà que l'has cagat? No serà que en el fons quan parlaves d'autodeterminació volies dir la-meva-determinació ? Tens complex de dèspota il·lustrat ara? Aquí tens una miqueta de límits administratius. Una mica d'història: Ramón Berenguer I va conquistar el meu poble Tamarit... i el va bescanviar inmediatament a un caballer aragonés per Fraga i Zaidín, amb lo qual mai van arrivar a aplicar-se les lleis de Catalunya al meu poble. Aragó va arribar un temps fins al Segre (uns 50 anys, penso). Jaume I va moure la frontera i va estar 80 anys que Aragó arrivabe només fins al Cinca (molts pobles com el meu van seguir amb els fueros d'Aragó perque eren propietat de caballers aragonesos, mentre que altres tenien els fueros de Catalunya), y llavors es va moure la frontera fins la Clamor d'Almacelles, on ha estat durant segles desde llavors, i els pobles van anar agafant progresivament els Fueros del costat de la frontera on s'havien quedat, i no de la zona on havíen estat originalment. O sigui, Aragó ja fa molt de temps que arribe on arriba ara, amb els seus fueros i les seves lleis. Qué menos que pensar que la llengua aragonesa també hi arribave i que el aragonés que es parlave a Lleida va ser substituit pel català, no? Aixó explicaría molt bé la diferència entre català occidental i oriental. Tens alguna teoría sobre aquesta diferència que s'adapti tan bé a la realitat histórica? He vist arguments absurds, però aquest és com un tsunami al costat dels altres, bat tot els rècords. Que no deies que l'aragonès i l'aragonès oriental eren sistemes lingüistics diferents? Aleshores què té a veure aquí la llengua aragonesa, en tot això? Per a un argument són el mateix sistema, i per a d'altres són diferents, segons et convingui? Et podries aclarir el cap abans d'escriure? Gràcies Jo he dit aixó? Si gairebé no sé ni òn està Morella Mare meva, he vist fugides d'estudi, però com aquesta! Quina excusa més barata! Saps on és Vall-de-roures, no? Doncs uns kilòmetres més al sud, on parlen una cosa ben semblant. Per si el "gareibé" no era una ironia : . Ejem, si d'acàs et deus referir a que deia que el valencià, el català i l'aragonés oriental eren llengues diferents (ja no diguem el balear). Si us plau, no canviis d'aquesta manera els arguments que formulo. Ui, sí, quin canvi radical que he fet!! Estic atemorit i tot de mi mateix, de com sóc de manipulador... Sincerament, no hi vegi cap canvi. Si creus que he canviat cap argument teu, en lloc de dir que ho he fet, senzillament enuncia quina LLENGUA es parla a Morella (pots posar Vinaròs si vols, o tampoc no saps on és "gairebé"? ), quina LLENGUA es parla a Vall-de-roures, i quina LLENGUA es parla a Tortosa. Així veurem si simplement l'has cagat del tot o encara pots anar una mica més lluny. La tesi aquesta la tens adalt. Tesi? Sí que ets generós. Només veig un parell de paràgrafs de referències històriques al ball de sobirania dels territoris (igual que ha passat al País Valencià al llarg de tota la frontera lingüística amb el castellà), i després no ets capaç ni de fer un simple enunciat. D'un text on no es fan enunciats (reitero la pregunta: quina LLENGUA es parla a Vall-de-roures, Morella i Gandesa) jo en dic "mareig de la perdiu", no pas una "tesi". No recordo haver-la cagat, sí recordo haver-me cansat. Evidentment, no m'estranya... De rebre per totes bandes, suposo. En el moment de fer afirmacions com aquella (tampoc ara recordaràs aquella èpica que del francès de Suïssa no se'n deia suís, sinó francès, perquè tenia un "país" -suposo que volies dir Estat- que ja li donava el nom, i per això aquest cas no era equivalent i no es podia comparar amb el tema del català i l'aragonès oriental. Com tampoc el cas de l'anglès i l'irlandès, l'anglès a Anglaterra i EUA, el francès i l'anglès al Canadà, etc etc etc. JM Editat al dia 14 de desembre del 2004, a les 23:09 Ehem, atenció, pregunta: quines són les diferències entre la parla de Fraga i la de Lleida, i entre la de Vall-de-roures i Tortosa? I dic la PARLA, no l'escriptura, que n'és un pur conveni posterior(...) Moltes. El parlar de Fraga sone extrany a orelles dels de "Lleide", i viceversa. El que pasa és que ultimament s'ha normalitzat molt tot, per l'ensenyament al colegi i per TV3. Al final, a cop de normalització, s'acabaràn esborrant les diferències. Només cal sentir com parlen els vells i com parli el jovent. Es perden la "ch", el article "lo", el "mos", girs i maneres de dir les coses. Parla amb algun vellet de Fraga i veuràs lo que et dic. Nosaltes volem evitar que es perdin aquestes peculiaritats. Percivim una mena de "rodillo" per part de Catalunya per igualar totes les llengües veines i agrupar-les sota la bandera del català (i, ja de pas, reivindicar-les com a catalanes i separar-les d'Aragó). (repeteixo que el tortosí i el nordoccidental no tenen una forma estàndard pròpia com el balear o el valencià, que normativitzi l'ús del lo o les terminacions verbals, p.ex.). No tenen stàndard perqué no l'han demanat, bé perqué ja lis va bé el normatiu central, bé per complexe d'inferioritat, bé perqué lis es igual perdre la seva llengua. Però és clar, segons el Gran Mestre Déu de les altures, el criteri filològic no pot ser l'únic a ésser tingut en compte... És clar, és clar... Sí, exactament aixó és lo que vull dir (gràcies per lo de Gran Mestre déu ). Utilitzar només el criteri filològic negue a la gent el dret a determinar el nòm de la seva llengua, lo qual de rebot provoca que no poden determinar si volen que la seva llengua sigui regulada per un institut aragonés o un institut català (el típic argument de si és català ho ha de regular el Institut d'Estudis Catalans), i finalment no poden determinar els plans d'estudis (perqué, com és català i es gestione desde Catalunya, al final els contonguts dels plans d'estudis acaben també pasant per Catalunya). A la llarga, aixó acaba provocant la perdua de la identitat aragonesa lo qual era el objectiu catalanista desde el primer moment. (sí, cuando dic catalanista estic parlant de tú també, JM). >Ningú no va respondre aragonés. Doncs això. No parlaves d'autodeterminació? Acabes el raonament per l'extrem oposat al qual el vas començar? No serà que l'has cagat? No serà que en el fons quan parlaves d'autodeterminació volies dir la-meva-determinació ? Tens complex de dèspota il·lustrat ara? Ni tú t'ho creus aixó. Sí realment l'autodeterminació llavors demanaríes que la llengua s'anomenés "chapurreau", amb noms per les varietats locals, tal i com deia la gent a la enquesta.... Nosaltres ho hauríem fet així, peró aixó té molt poques posibilitats de ser aprovat al parlament (tant bonic que sone jo parlo chapurreao), de allí que nosaltres sugerim l'alternativa de aragonés oriental. (...)Que no deies que l'aragonès i l'aragonès oriental eren sistemes lingüistics diferents? Aleshores què té a veure aquí la llengua aragonesa, en tot això? Per a un argument són el mateix sistema, i per a d'altres són diferents, segons et convingui? Et podries aclarir el cap abans d'escriure? Gràcies No, no he dit aixó. He dit que el sistema de la fabla és diferent. Nosaltres volem (com a mínim) dos sistemes aragonesos, un per la fabla i un altre per l'aragonés oriental. Apart, no sé si el benasqués demanaria el seu propi sistema aragonés, o si voldria un apanyo dins del de l'aragonés oriental (perque sería més fàcil aprovar un sistema pel benasqués fent pinya amb la resta de la franja). (...)quina llengua es parla a Morella i a Vall-de-Roures(...) hum, a veure, Morella --> València --> Valencià Vall-de-Roures --> Aragó --> Aragonés Tortosa --> Catalunya --> Català La tesi aquesta la tens adalt. Vas ser que tú qui em va demanar que posés la meva "tesis", o ni sigui que ara no em vinguis amb manipulacions de per qué li dic "tesis", quan has sigut tú el primer a anomar-la així les meves teoríes. En el moment de fer afirmacions com aquella (tampoc ara recordaràs aquella èpica que del francès de Suïssa no se'n deia suís, sinó francès, perquè tenia un país -suposo que volies dir Estat- que ja li donava el nom, i per això aquest cas no era equivalent i no es podia comparar amb el tema del català i l'aragonès oriental.(...) No recordo aquesta afirmació. No l'hauràs manipulada com has fet amb tots els missatges anteriors meus? En tot cas, i per si d'un acàs, refaig l'afirmació, perque quedi clar el que penso: Els suissos anomemen francés a la llengua francesa parlada a Suissa perque lis surt dels collons no anomenar-la suís franco-occidental com estàn en el dret de fer quan vulguin. I per descontant, també poden agafar i fer la seva propia ortografia i gramàtica i enviar el equivalent francés del Institut d'Estudis Catalans a fer punyetes. (continúa) Com tampoc el cas de l'anglès i l'irlandès, l'anglès a Anglaterra i EUA, el francès i l'anglès al Canadà, etc etc etc. Igualment als canadencs no els ha sortit dels collons dir que parlen canadenc oriental i canadenc occidental en contes d'anglés i francés. És més, jo et dic que ho fan perque no els importa anomenar a les seves llengües així, i no per motius llingüístics. Sí algú día els francesos aconseguisin fer-se molt impopulars a Canada (per errors diplomàtics o declaracions infortunades), es molt posible que sortisin moviments a favor de canviar el nom de la llengua. Que trionfin o no ja dependria del recolçament que lis donés la gent. Com a exemple, et poso el chec, el polac i el eslovac, amb noms diferents tot i semblar-se molt entre ells, per motius histórics i polítics. Cito: los parecidos son tan grandes que un polaco, un checo y un eslovaco se entenderán sin necesidad de intérprete. Ambaixa de Polonia a Venezuela Sempre tinc dubtes, a partir de quina data es adecuat desitjar bones festes? Bueno, ja estem a 15, o sique que.... Bones Festes! > Moltes. El parlar de Fraga sone extrany a orelles dels de Lleide, i viceversa. El que pasa és que ultimament s'ha normalitzat molt tot, per l'ensenyament al colegi i per TV3. Molt bé, sí senyor, abundància d'arguments!! De la mateixa manera que tu dius el que et dóna la gana, qualsevol podria dir també: "Cap. El parlar de Fraga sona ben poc estrany a les orelles dels de Lleida, i viceversa. I a més, últimament s'ha normalitzat molt tot, per l'ensenyament del col·legi i per TV3. Fixa't que l'únic que ha variat en realitat (apart del resum inicial "Cap" o "Moltes", és la teva valoració personal del que és "estrany". Per a quantificar doncs el que significa "estrany", estaria bé que enumeressis les diferències, ja que n'hi ha moltes... i segur que deuen ser molt importants, vaja, com que és una altra llengua... > Es perden la ch, el article lo, el mos, girs i maneres de dir les coses. Parla amb algun vellet de Fraga i veuràs lo que et dic. Així, no és propi de Lleida el "lo", sense anar més lluny? Parles per parlar, o era un exemple de diferència entre la parla de Fraga i Lleida? O parlaves del delta de l'Ebre fins i tot? Em sap "greu" dir-te que l'has cagat novament. > No tenen stàndard perqué no l'han demanat, bé perqué ja lis va bé el normatiu central, bé per complexe d'inferioritat, bé perqué lis es igual perdre la seva llengua. Jo sóc el primer en dir que cal un estàndard català global, barreja de tots els dialectes, per a fer una norma justa i equilibrada. Si el nordoccidental i el tortosí no el tenen (parles de la Franja incloses, segons el cas -amb únic dubte raonable del benasquès-), no significa que no el puguin tenir, i que el tinguin no significa que se surtin del sistema lingüístic català, perquè per moltes maneres de dir-ho que t'inventis, un estàndard polimòrfic pot correspondre a una mateixa llengua. Exemples? A cabassos: anglès (britànic-nordamericà), espanyol (castellà - argentí), català (valencià - balear - central)... i bla bla bla. Per tant, no té res a veure tenir un estàndard propi (pur conveni) a ser una LLENGUA DIFERENT, com graciosament insinues en el teu missatge quan dius, parlant de l'estàndard propi, que els és igual perdre la seva LLENGUA (sistema lingüístic diferenciat, idioma diferent, per tant). Més cagades? > Sí, exactament aixó és lo que vull dir (gràcies per lo de Gran Mestre déu ). Utilitzar només el criteri filològic negue a la gent el dret a determinar el nòm de la seva llengua A veure: parlaves del NOM? O parlaves d'una LLENGUA / sistema lingüístic DIFERENT ? Perquè ara en aquest paràgraf parles de l'autodeterminació per a posar-li el NOM, i en canvi en el teu missatge anterior, deies exactament: "No volem adscriure el aragonés oriental del sistema català al aragonés (suposo que et refereixes a les regles de la fabla ), sino que volem que tingui un sistema llingüístic propi .". Et demano novament que t'aclareixis. Parles de donar-li un nom determinat? O parles d'un sistema lingüístic propi? Simplement perquè fas tantes voltes que podries de fet seguir tu sol aquest debat, et contradius a cada missatge... O potser és que consideres que és la MATEIXA COSA tenir un NOM diferent i ser una LLENGUA diferent? És això el que vols dir? > A la llarga, aixó acaba provocant la perdua de la identitat aragonesa lo qual era el objectiu catalanista desde el primer moment. (sí, cuando dic catalanista estic parlant de tú també, JM). Intentava ser un comentari despectiu? >Ningú no va respondre aragonés. Doncs això. No parlaves d'autodeterminació? Acabes el raonament per l'extrem oposat al qual el vas començar? No serà que l'has cagat? No serà que en el fons quan parlaves d'autodeterminació volies dir la-meva-determinació ? Tens complex de dèspota il·lustrat ara? > Ni tú t'ho creus aixó. Sí realment l'autodeterminació llavors demanaríes que la llengua s'anomenés chapurreau, amb noms per les varietats locals, tal i com deia la gent a la enquesta.... Nosaltres ho hauríem fet així, peró aixó té molt poques posibilitats de ser aprovat al parlament (tant bonic que sone jo parlo chapurreao), de allí que nosaltres sugerim l'alternativa de aragonés oriental. T'ho creus tu, potser? T'ho creus quan DETERMINES que cal posar-li un nom a la llengua que la gent no ha dit EN ABSOLUT? Digues, t'ho creus tu? Jo sí que m'ho crec. A mi ja m'està bé si la gent prefereix dir-li "chapurreau", tothom sabria que el "chapurreau" (o fragatí o la denominació local que sigui que van dir) o "català" seria "català" (obvi sobretot en el cas del 9,23% de la gent, perquè et recordo que un 9,23% ho va dir. Igual si fan una enquesta i a Menorca surt que la gent li diu al que parla "menorquí", no deixa de ser català perquè li canviï el nom a una denominació local. Igual passa amb el valencià. De fet, fins i tot si la gent digués que vol dir-li "aragonès oriental" no deixaria de ser català, de la mateixa manera que el "valencià" no deixa de ser la manera dels valencians d'anomenar la llengua catalana que es parla a la seva terra. Aleshores tothom sabria que aragonès oriental seria el català parlat a l'extrem oriental de l'Aragó. Però resulta que NINGÚ EXCEPTE VOSALTRES (0% A L'ENQUESTA) ANOMENA LA SEVA LLENGUA ARAGONÈS ORIENTAL. A això li dius tu "AUTOdeterminació"? I ara, la medalla d'or de les cagades: > hum, a veure, Morella --> València --> Valencià Vall-de-Roures --> Aragó --> Aragonés Tortosa --> Catalunya --> Català Així doncs, són NOMS diferents de la mateixa llengua, o LLENGÜES DIFERENTS, el valencià, el català i l'ARAGONÈS? O era "aragonès oriental"? Ara és "aragonès" a seques? O el subconscient t'ha traït perquè ni tu tens clara la mentida que estàs dient???? > No recordo aquesta afirmació. Ja, com la de Morella, Vall-de-roures i Tortosa, que tampoc la recordaves com a teva i l'acabes de repetir, gamarús!! > No l'hauràs manipulada com has fet amb tots els missatges anteriors meus? En tot cas, i per si d'un acàs, refaig l'afirmació, perque quedi clar el que penso: Els suissos anomemen francés a la llengua francesa parlada a Suissa perque lis surt dels collons no anomenar-la suís franco-occidental com estàn en el dret de fer quan vulguin. I per descontant, també poden agafar i fer la seva propia ortografia i gramàtica i enviar el equivalent francés del Institut d'Estudis Catalans a fer punyetes. Ostres, per a finalment fer una afirmació, en treuràs ben poc profit, em temo... Molt bé, anem avançant, passet a passet t'apropes a l'abisme tu solet. Mira que he vist cagades en debats, però el que poques vegades havia vist és que hom es tirés pedres contra ell mateix de forma tan escandalosa. Vegem-ho: Així segons tu, el suïssos que parlen francès (cito) "anomenen francès a la LLENGUA FRANCESA PARLADA A SUÏSSA perquè els surt dels collons". A la "LLENGUA FRANCESA"!!! Així, és la LLENGUA FRANCESA? O seria una LLENGUA DIFERENT DE LA FRANCESA perquè està fora de França, al més pur estil "Vall-de-roures -> Aragó -> aragonès" (no-mos-fareu-catalans)??? Així, en el cas transportat a la Franja (tu mateix en fas l'analogia en parlar de l'IEC, no fotem), no seria més que raonable, segons el teu propi argument, la LLENGUA CATALANA PARLADA A LA FRANJA?? O seria una LLENGUA DIFERENT DE LA CATALANA PERQUÈ ESTÀ FORA DE CATALUNYA?? T'has cavat el teu propi forat, company... (de fòrum). Em pensava que aquesta vegada duraries més, és una pena... Bones Festes, JM Editat al dia 15 de desembre del 2004, a les 22:03 Renoi! Tot plegat, JM La base de tot, -Llengua de prestigi i del poder castigador -----> Llengua. -Llengua de la por al cos -------> Una col.lecció de parlars. Degut a que, -Les llengües són dels països (llegeixi's "estats"), per tant no és pas lògic donar-li l'estatus de llengua si el seu territori no té l'estatus de "país". -El poder castigador va dir que no era llengua i sabia explicar-ho . Element perturbador, -Uns de la mateixa colla que jo diuen que és llengua. Per tant, -El poder castigador està sent desafiat. -El poder castigador sempre ha malmès qui el desafia. Perill!, -El poder castigador podria atacar-me a mi perque sóc del mateix grup que els desafiadors. Resolució del conflicte personal, -En primera instància: fer desistir els desafiadors. -En segona instància (quan la primeras falla): la separació. "Jo no sóc d'aquells" Raonament subjacent: el poder castigador entendrà que demostro hostilitat amb els desafiadors -----> NO EM CASTIGARÀ A MI. Editat al dia 16 de desembre del 2004, a les 22:00 Quanta lucidesa... Guillemot! Quina mania amb el poder castigador. Ho puc entendre en temps de franco, peró ara.... JM, prego em disculpis, peró tardaré uns díes a contestar. He estat ocupat escrivint a un altre foro, i aquests díes tindré feina per fer. Sí, home, i tant, només faltaria... No pensarem pas que vas a buscar reforços, ni res d'això, no pateixis... JM
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Home, si és el "facaco" per excel·lència... Missatge número 1... Déu n'hi do, xicot, admiro la teva moral després de quedar en el més espantós dels ridículs als fórums de Neopàtria i Porta Oberta, encara tens ganes de gresca? Que arribes a ser miserable. Vinga, no perdem més temps, comencem el debat de l'aragonès oriental, que com abans quedis en ridícul, abans riurem. Salut i benvingut, posa't còmode... JM P.D.: Per cert, el teu missatge està escrit en aragonès occidental, no? Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 17:55 snif, no recordo amb quin email vaig registrar Carme , i m'hagut de fer un nou nick. Aixó em pasa per utilitzar adreçes de usar i llençar. Jo vaig quedar en ridícul? I jo que em pensava que tu havíes quedat com una persona intolerant i discutidora. Noi, imposible seguir una llínea argumental amb tú, tot el rato canviant de tema i no contestant res. El meu missatge està escrit en aragonés zaragozano ves a la web de la facao per trovar-hi textos en aragonés oriental. Anna Maria diu: El meu missatge està escrit en aragonés zaragozano ves a la web de la facao per trovar-hi textos en aragonés oriental. molt be : l' "aragones oriental" i el català son la mateixa llengua, seguent qüestió?
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Home, si és el "facaco" per excel·lència... Missatge número 1... Déu n'hi do, xicot, admiro la teva moral després de quedar en el més espantós dels ridículs als fórums de Neopàtria i Porta Oberta, encara tens ganes de gresca? Que arribes a ser miserable. Vinga, no perdem més temps, comencem el debat de l'aragonès oriental, que com abans quedis en ridícul, abans riurem. Salut i benvingut, posa't còmode... JM P.D.: Per cert, el teu missatge està escrit en aragonès occidental, no? Editat al dia 10 de desembre del 2004, a les 17:55 snif, no recordo amb quin email vaig registrar Gonzalo , i m'hagut de fer un nou nick. Aixó em pasa per utilitzar adreçes de usar i llençar. Jo vaig quedar en ridícul? I jo que em pensava que tu havíes quedat com una persona intolerant i discutidora. Noi, imposible seguir una llínea argumental amb tú, tot el rato canviant de tema i no contestant res. El meu missatge està escrit en aragonés zaragozano ves a la web de la facao per trovar-hi textos en aragonés oriental. ARAGONÈS ORIENTAL...doncs mira, et responc en ARGENTÍ SEPTENTRIONAL. PATRIOTES, espavilem: Comencem a publicar gramàtiques i ortografies de "Andaluz Castizo" , "Boliviano Meridional", "Ataulfo Centro-Chileno", "Gramática Espiritual de la Lengua Onésimo-Redonda", y luego las llevamos a la Unión Europea para ke las rekonozkan como 40 nuevos idiomas, eso si cada uno con su peculiaridad ortográfica. Si no ens respecten com a nació, la única resposta possible es no respectar-los amb ells. Per cert, si no fós per que la rival de Madrid 2012 és Paris,...no cal que en parlem més, oi. Com ja va dir un cop en Ramon Mendoza ex-president del Madrid en un partit Barça-Atlètic de Madrid: "Ojalá pierdan los dos". Naturalment, parlem del partit de futbol. Ai, i si no volen cava, tranquils ja se'l beurem nosaltres, alguns brètols encara confondríen les ampolles amb vibradors anals. No a La constitució Europea, és una presa de pèl impressionant, per no fer servir altres expressions més fortes. El principi d'igualtat no hi és reconegut, penseu que 40 mil irlandesos valen més que 7 o 8milions de parlants de la nostra llengua, i no parlem del milió d'estonians, aquestos amb molts m és drets que els irlandesos. NO a les PRESES de PÈL. No cal que digui que si votem que si, serà com dir que ens agrada que ens donin, i no dic res més.
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Algú em pot resulmir les diferències entre el català oriental i el català i/o valencià? Ah!, no, perdò, que no existeixen! Que al nord parlen com a Lleida, al centre com a Tarragona i al Sud com al País Valencià! No us canseu de fer el ridícul? Per cert, no vegis com m'ha sorpès veure que la convocatòria és en castellà. Vés quina sorpresa. Ara que ho dius, l'any passat estava en castellà i en aragonés oriental. Ja lis estiraré de els orelles, que segur que s'ho han deixat per vagància. El cartell estave en aragonés oriental. Mirat tu mateix les diferéncies amb el català. III CONCÚRS LLITERARI EN ARAGONÉS ORIENTAL “Roberto G. Bayod” (En cualquiera de les modalidats llingüístiques propies de la zona oriental d’Aragó) Bases añ 2.004 Los escríts podrán sé narratibos, teatráls u poetics, de texto llibre, y se balorará en funció de lo interesán que sigue lo seu contingut. Los trebálls deuen está escríts en cualquier modalidat llingüística de l’aragonés oriental. La escritura quede llibre a criteri dels participáns, pero aquélls que bullguen orientació gramatical, ortográfica u bibliográfica poden contactá en la FACAO a: Mail: antoni@ gmail.com Estensió : llibre La decisió del churat sirá irrebocable. S’entregará l’escrit orichinal acompañat d’un sobre tancat, y adins i anirán los datos personáls de l’autó/ra (Nom, D.N.I., edat, direcció y població, teléfono u mail). FECHA LÍMIT D’ENTREGA : 30 d’ Octubre de 2.004 Los guañadós recibirán Diploma acreditatiu y’ls premios correponéns. S’intentará publicá totes les obres a la PRENSA de les comarques de l’Aragó oriental. Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental www.facao.com I si te dic que les úniques diferències que hi veig són de conveni ortogràfiques? Això sí, amb molts castellanismes que al poble del costat ni diuen. Que no faltin. Que lleig que no siguis capaç d'enumerar-me-les. Mare de Déu, una pregunta tan bàsica com la meva i no rebo resposta. Quina decepció. No soc filóleg jo. Sento decepcionar-te, peró per contestar a mitjes no contesto, que aquí et fusilen per no res . Hi ha feta una ortografia, peró encara falta la gramàtica (la cual es veu que es moooolt més dificil) i el diccionari (que es moooolt llarg). http://www.facao.com/modules.php?name=Sections&op=viewarticle&artid=1 Ni una, oi?
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Algú em pot resulmir les diferències entre el català oriental i el català i/o valencià? Ah!, no, perdò, que no existeixen! Que al nord parlen com a Lleida, al centre com a Tarragona i al Sud com al País Valencià! No us canseu de fer el ridícul? Per cert, no vegis com m'ha sorpès veure que la convocatòria és en castellà. Vés quina sorpresa. Ara que ho dius, l'any passat estava en castellà i en aragonés oriental. Ja lis estiraré de els orelles, que segur que s'ho han deixat per vagància. El cartell estave en aragonés oriental. Mirat tu mateix les diferéncies amb el català. III CONCÚRS LLITERARI EN ARAGONÉS ORIENTAL “Roberto G. Bayod” (En cualquiera de les modalidats llingüístiques propies de la zona oriental d’Aragó) Bases añ 2.004 Los escríts podrán sé narratibos, teatráls u poetics, de texto llibre, y se balorará en funció de lo interesán que sigue lo seu contingut. Los trebálls deuen está escríts en cualquier modalidat llingüística de l’aragonés oriental. La escritura quede llibre a criteri dels participáns, pero aquélls que bullguen orientació gramatical, ortográfica u bibliográfica poden contactá en la FACAO a: Mail: andreu@ yahoo.com Estensió : llibre La decisió del churat sirá irrebocable. S’entregará l’escrit orichinal acompañat d’un sobre tancat, y adins i anirán los datos personáls de l’autó/ra (Nom, D.N.I., edat, direcció y població, teléfono u mail). FECHA LÍMIT D’ENTREGA : 30 d’ Octubre de 2.004 Los guañadós recibirán Diploma acreditatiu y’ls premios correponéns. S’intentará publicá totes les obres a la PRENSA de les comarques de l’Aragó oriental. Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental www.facao.com Per cert: L'any passat sí i aquest no? Suposo que com que no tenen cap credibilitat ja passen de dissimular. O potser és que aquest any hem fet els cartells de presa i correns, amb el presupost ja en números vermells, i ens hem deixat el detallet al comunicat de premsa. De tota manera he de dir que sou insaciables. El cartell està tot en aragonés oriental, i es va distribuir per la Llitera i potser algún altre poble de la franja. El comunicat de premsa l'hauríem de haver fet en català i castellà per enviar-lo a la mañana i al segre (mirat lo que dic del idioma de la propaganda en un altre missatge), en castellà per l'heraldo i l'altoaragón i en aragonés oriental per les revistes locals. Joer, aixó de ser trilingüe done un munt de feina.... Clara diu: Joer, aixó de ser trilingüe done un munt de feina.... I tant! Suposo que per això us voleu carregar tot allò que no sigui la "lengua del imperio" Se us veu tant el llautó...
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Algú em pot resulmir les diferències entre el català oriental i el català i/o valencià? Ah!, no, perdò, que no existeixen! Que al nord parlen com a Lleida, al centre com a Tarragona i al Sud com al País Valencià! No us canseu de fer el ridícul? Per cert, no vegis com m'ha sorpès veure que la convocatòria és en castellà. Vés quina sorpresa. Ara que ho dius, l'any passat estava en castellà i en aragonés oriental. Ja lis estiraré de els orelles, que segur que s'ho han deixat per vagància. El cartell estave en aragonés oriental. Mirat tu mateix les diferéncies amb el català. III CONCÚRS LLITERARI EN ARAGONÉS ORIENTAL “Roberto G. Bayod” (En cualquiera de les modalidats llingüístiques propies de la zona oriental d’Aragó) Bases añ 2.004 Los escríts podrán sé narratibos, teatráls u poetics, de texto llibre, y se balorará en funció de lo interesán que sigue lo seu contingut. Los trebálls deuen está escríts en cualquier modalidat llingüística de l’aragonés oriental. La escritura quede llibre a criteri dels participáns, pero aquélls que bullguen orientació gramatical, ortográfica u bibliográfica poden contactá en la FACAO a: Mail: carles@ msn.es Estensió : llibre La decisió del churat sirá irrebocable. S’entregará l’escrit orichinal acompañat d’un sobre tancat, y adins i anirán los datos personáls de l’autó/ra (Nom, D.N.I., edat, direcció y població, teléfono u mail). FECHA LÍMIT D’ENTREGA : 30 d’ Octubre de 2.004 Los guañadós recibirán Diploma acreditatiu y’ls premios correponéns. S’intentará publicá totes les obres a la PRENSA de les comarques de l’Aragó oriental. Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental www.facao.com Per cert: L'any passat sí i aquest no? Suposo que com que no tenen cap credibilitat ja passen de dissimular. O potser és que aquest any hem fet els cartells de presa i correns, amb el presupost ja en números vermells, i ens hem deixat el detallet al comunicat de premsa. De tota manera he de dir que sou insaciables. El cartell està tot en aragonés oriental, i es va distribuir per la Llitera i potser algún altre poble de la franja. El comunicat de premsa l'hauríem de haver fet en català i castellà per enviar-lo a la mañana i al segre (mirat lo que dic del idioma de la propaganda en un altre missatge), en castellà per l'heraldo i l'altoaragón i en aragonés oriental per les revistes locals. Joer, aixó de ser trilingüe done un munt de feina.... Quan parles de "detallet" et refereixes de què una entitat que suposadament defèn l' "aragonès oriental" no el té ni en compte per al paperam. Sí, i tant, quin detallet.
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Algú em pot resulmir les diferències entre el català oriental i el català i/o valencià? Ah!, no, perdò, que no existeixen! Que al nord parlen com a Lleida, al centre com a Tarragona i al Sud com al País Valencià! No us canseu de fer el ridícul? Per cert, no vegis com m'ha sorpès veure que la convocatòria és en castellà. Vés quina sorpresa. Ara que ho dius, l'any passat estava en castellà i en aragonés oriental. Ja lis estiraré de els orelles, que segur que s'ho han deixat per vagància. El cartell estave en aragonés oriental. Mirat tu mateix les diferéncies amb el català. III CONCÚRS LLITERARI EN ARAGONÉS ORIENTAL “Roberto G. Bayod” (En cualquiera de les modalidats llingüístiques propies de la zona oriental d’Aragó) Bases añ 2.004 Los escríts podrán sé narratibos, teatráls u poetics, de texto llibre, y se balorará en funció de lo interesán que sigue lo seu contingut. Los trebálls deuen está escríts en cualquier modalidat llingüística de l’aragonés oriental. La escritura quede llibre a criteri dels participáns, pero aquélls que bullguen orientació gramatical, ortográfica u bibliográfica poden contactá en la FACAO a: Mail: carla@ gmail.es Estensió : llibre La decisió del churat sirá irrebocable. S’entregará l’escrit orichinal acompañat d’un sobre tancat, y adins i anirán los datos personáls de l’autó/ra (Nom, D.N.I., edat, direcció y població, teléfono u mail). FECHA LÍMIT D’ENTREGA : 30 d’ Octubre de 2.004 Los guañadós recibirán Diploma acreditatiu y’ls premios correponéns. S’intentará publicá totes les obres a la PRENSA de les comarques de l’Aragó oriental. Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental www.facao.com Ah! D'acord! Que d'això en dieu "chapurreau" per no dir-li el nom que li correspon, és a dir, català. D`acord. Per cert, podrieu explicar que si tant us estimeu la llengua perquè collons no tenieu paradeta a la fira del llibre de Montsó, aquest passat cap de setmana i només tenieu una patètica taula amb cadires tretes del camping Cala Gogó a la dreta de l'entrada de L' Algodonera, i ho tenieu tot en castellà? No defenseu l'aragonés? Si fins i tot la paradeta del diari "La Mañana" tenia llibres en aragonés! Perquè no us treieu la careta i dieu clarament que us voleu carregar el català? No sigueu tan hipòcrites. Per cert, gran defensa de l'aragonés tenint la paradeta fora. Sou uns cracks..però no enganyeu a ningú: sou espanyols, ni tan sols sou aragonesos perquè no mereixeu portar el nom d'un poble germà amb tanta história. Sou només traïdors al vostre país i a la fira i a totes les vostres activitats s'ha vist ben clar. Aquest any la fira tenía un recinte més petit, i els expositors de anys passats teníen preferéncia. No va quedar cap stand lliure. Ens van cedir un petit lloc perque plovia, peró ens van dir que ocupaven massa espai i que no podíem posar cartells. Ens vam anar i al día seguent ens posarem fora com ens van dir i ja no plovia. Els folletos estaven tots en aragonés oriental i en castellà. El meu pare exposava un llibre seu en tamarità i castellà. No et sabria dir la proporció de aragonés/castellà de la resta de llibres, peró em sembla que eran tots en castellà.Tingues en conta que s'ha editat poc o res en aragonés oriental, i que editar un llibre coste molt (ja no et dic escriure'l). Lo que teniem era llibres en fabla. Et referies a aixó? Els cartells estàn en castellà perque sòn per a que els de Zaragoza els entenguin i ens facin cas, i cal que els puguin llegir. Falten peles per fer stands desmontables amb sostre o alquilar-los. Nosaltres no tenim subvencions de la Generalitat, com tenen les associacions catalanistes de la Franja, que demanen subvencions a Aragó i a Catalunya, i després critiquen Aragó i diuen que la zona hauría de ser catalana, peró les peles aragoneses bé que les agafen no enganyeu a ningú: sou espanyols, ni tan sols sou aragonesos perquè no mereixeu portar el nom d'un poble germà amb tanta história. Sou només traïdors al vostre país i a la fira i a totes les vostres activitats s'ha vist ben clar. Tío, em negues el dret a anomenar-me aragonés? Amb aquesta actitud, després no t'extranyis de que a la franja odiin el catalanisme. I aixó de traició a la fira? Eren tot llibres de autors de la franja, o sigui, aragonesos. Potser rebaixem el nivell de la fira amb la nostra preséncia? XDDDDD Bé, lamento dir-te que les persones que eren amb mi (aragonesos que s'estimen el seu poble des de diferents àmbits) no diuen el mateix. D'entrada, el recinte firal, que se sàpiga no s'ha encongit. Primera mentida. A això li acompanyem que diumenge, dia que vaig anar, no va ploure en tota la tarda (així com dissabte). A més, si plovia, que coi feieu amb una paradeta (més que paradeta penós espectacle de dues taules enganxades amb "celo") fora del recinte?. Segona mentida doncs. Admets que tots els llibres eren en castellà. Gràcies. I folletos com dius tu en aragonés oriental (quina ridiculesa per no dir el seu nom real, català) cap ni un. Cosa que demostra que només defenseu el català i que si preteneu ser una mostra del poble aragonés només defenseu el poble aragonés castellanoparlant. Frase impagable: "Els cartells estàn en castellà perque sòn per a que els de Zaragoza els entenguin i ens facin cas, i cal que els puguin llegir." Hahaha! O sigui, que orienteu els vostres cartells i el seu idioma en base als hipotétics visitants que i la seva procedència més que a les cultures representades? Bé, doncs aneu pensant en fer l'any vinent a la vostre cutreparadeta pegada a la de la CNT cartells en suahili o l'idioma que empren els subsaharians. I un gran respecte al trillingue cartell de la fira. Per cert, en quan al tema subvencions sabem perfectament d'on les treieu, No sabia que els que us ajuden a fer atemptats contra l' Aiguabarreig o a reventar cartells de carretera tinguin tants pocs calers. Pensava que l'ultradreta i l'espanyolisme del PP a Aragó té més diners... I no. No ets el que considero un aragonés. Aragonesos són els que s'estimen la seva terra i les seves tres diferents cultures i que saben d'on provenen. Tu no ets més que un blaveret o un gonella a Aragó que justifiques l'opressió del més fort i que vius (viviu) en castellà i no us talleu d'atemptar contra les altres cultures. I curiosa manera d' odiar al catalanisme vaig poder comprovar quan passant per Tamarit, Sant Esteve, Peralta i Calassanç o Sanui, vaig trobar moltíssima gent que pensa en terme de Païssos Catalans i no vaig escoltar per res el castellà (només el dels meus acompanyants). Els aragonesos, afortunadament, en la seva gran majoria, no són com tu. Tu ets espanyol. I punt. No enganyes a ningú. Errare humanum est: "Cosa que demostra que només defenseu el català"...aquí hauria d'anar "cosa que demostra que només defenseu el castellà". Només faltaria...
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Algú em pot resulmir les diferències entre el català oriental i el català i/o valencià? Ah!, no, perdò, que no existeixen! Que al nord parlen com a Lleida, al centre com a Tarragona i al Sud com al País Valencià! No us canseu de fer el ridícul? Per cert, no vegis com m'ha sorpès veure que la convocatòria és en castellà. Vés quina sorpresa. Ara que ho dius, l'any passat estava en castellà i en aragonés oriental. Ja lis estiraré de els orelles, que segur que s'ho han deixat per vagància. El cartell estave en aragonés oriental. Mirat tu mateix les diferéncies amb el català. III CONCÚRS LLITERARI EN ARAGONÉS ORIENTAL “Roberto G. Bayod” (En cualquiera de les modalidats llingüístiques propies de la zona oriental d’Aragó) Bases añ 2.004 Los escríts podrán sé narratibos, teatráls u poetics, de texto llibre, y se balorará en funció de lo interesán que sigue lo seu contingut. Los trebálls deuen está escríts en cualquier modalidat llingüística de l’aragonés oriental. La escritura quede llibre a criteri dels participáns, pero aquélls que bullguen orientació gramatical, ortográfica u bibliográfica poden contactá en la FACAO a: Mail: diego@ msn.com Estensió : llibre La decisió del churat sirá irrebocable. S’entregará l’escrit orichinal acompañat d’un sobre tancat, y adins i anirán los datos personáls de l’autó/ra (Nom, D.N.I., edat, direcció y població, teléfono u mail). FECHA LÍMIT D’ENTREGA : 30 d’ Octubre de 2.004 Los guañadós recibirán Diploma acreditatiu y’ls premios correponéns. S’intentará publicá totes les obres a la PRENSA de les comarques de l’Aragó oriental. Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental www.facao.com lliterari vol dir que es fa a la comarca de la Llitera? GENIAL!
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Algú em pot resulmir les diferències entre el català oriental i el català i/o valencià? Ah!, no, perdò, que no existeixen! Que al nord parlen com a Lleida, al centre com a Tarragona i al Sud com al País Valencià! No us canseu de fer el ridícul? Per cert, no vegis com m'ha sorpès veure que la convocatòria és en castellà. Vés quina sorpresa. Ara que ho dius, l'any passat estava en castellà i en aragonés oriental. Ja lis estiraré de els orelles, que segur que s'ho han deixat per vagància. El cartell estave en aragonés oriental. Mirat tu mateix les diferéncies amb el català. III CONCÚRS LLITERARI EN ARAGONÉS ORIENTAL “Roberto G. Bayod” (En cualquiera de les modalidats llingüístiques propies de la zona oriental d’Aragó) Bases añ 2.004 Los escríts podrán sé narratibos, teatráls u poetics, de texto llibre, y se balorará en funció de lo interesán que sigue lo seu contingut. Los trebálls deuen está escríts en cualquier modalidat llingüística de l’aragonés oriental. La escritura quede llibre a criteri dels participáns, pero aquélls que bullguen orientació gramatical, ortográfica u bibliográfica poden contactá en la FACAO a: Mail: elsa@ edu.cat Estensió : llibre La decisió del churat sirá irrebocable. S’entregará l’escrit orichinal acompañat d’un sobre tancat, y adins i anirán los datos personáls de l’autó/ra (Nom, D.N.I., edat, direcció y població, teléfono u mail). FECHA LÍMIT D’ENTREGA : 30 d’ Octubre de 2.004 Los guañadós recibirán Diploma acreditatiu y’ls premios correponéns. S’intentará publicá totes les obres a la PRENSA de les comarques de l’Aragó oriental. Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental www.facao.com lliterari vol dir que es fa a la comarca de la Llitera? Genial!!!!
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 CERTAMEN LINGÜÍSTIC EN ALT VALLERO: Les txents del poble de dalt de la Vall d'Uixó mos afirmem com entitat difirenciada dels malparits del poble de baix, aixina és que, com tots aquell que s'avurrixen i posen la política en la llengua mos inventem una norma lingüística i llengua que mos separe d'ells. Ademés que demanem que al carrer Correos se faça una valla pa separa-mos d'ells. En el certamen només podran participar aquells qui, siguent del poble de dalt, no compren mai al poble de baix, i que escriguen, o ho intenten. Ademés han d'haver guanyat alguna cosa en la cursa del Roser i no haver corregut mai el mig-fons de la vall d'uixó, perquè això no és ni de la vall d'uixó ni res, que passa tot per allí baix. Aixina queda dit, tot treball literari serà acceptat si accepta eixes bases, i tot literat tindrà llitera la nit prèvia per descansar davant la inmensitat de rebre un premit en la plaça de l'Àntxel. Queda dit
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Caram, tu. S'han aplegat al xat secessionistes de TOTES les zones. Quin poder de convocatòria!
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 CERTAMENT LITERARI EN BAIX VALLER: Les gents del poble de baix, demanem al senyor alcalde, que dixe de fer la mà i que bombardege el poble de dalt que ja està donan-nos massa pel cul. En base a lo dit, hem decidit fer un certament literari, on només podran participar aquells que hagen anat a l'escola de L'assumpció, eleuterio, st. vicent o sucedanies. O que en cas de no haver anat a l'escola massa hagueren perdut les hores fuman petes en la placeta de l'Assumpció. No podrà participar ningú que haja anat a la cursa i posterior ampedrao del Roser. Els falleros, tret que siguen de la falla l'ambien, no poden participar tampoc. Regalarem entrades de la fira, perquè al poble de dalt no tenen. Tot texte literari que complisca tot lo dit, pot participar, sempre que l'autor tinga sang del grup A+ o bé O+ i siga del nostre poble. DE LA SORRA A L'AJUNTAMENT. DE LA PLACETA EL CIRCO A L'AMBULATORI. POBLE DE BAIX, MAI DE DALT! COLACAO: Coordinadora d'Organitzacions Lliures i Autònomes de Ca Antonieta l'Olivera. Poble de baix. hahahahaha genial!! un dia vaig entrar a la pàgina de la FACAO aquesta, i realment practiquen un odi envers tot el que sigui català, de fet són un a còpia idèntica del Blverisme, però a l'estil aragonès. salut Mateixes causes, mateixes conseqüències. --------------- Enmig de la Mar, vés a pastar! Ets un traidor, i nosaltres els del Poble d'Enmig t'ho farem pagar. Un dia d'aquests. Quan haguem construit el poble i això. Però aviat. ENMIG SEMPRE! No ens fareu... No ens fareu... d'això.. eeehhh... No ens fareu! Apa! ;-) (He. he, he, molt bona la teva paròdia Enmigdelamar) Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 22:35
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 CERTAMENT LITERARI EN BAIX VALLER: Les gents del poble de baix, demanem al senyor alcalde, que dixe de fer la mà i que bombardege el poble de dalt que ja està donan-nos massa pel cul. En base a lo dit, hem decidit fer un certament literari, on només podran participar aquells que hagen anat a l'escola de L'assumpció, eleuterio, st. vicent o sucedanies. O que en cas de no haver anat a l'escola massa hagueren perdut les hores fuman petes en la placeta de l'Assumpció. No podrà participar ningú que haja anat a la cursa i posterior ampedrao del Roser. Els falleros, tret que siguen de la falla l'ambien, no poden participar tampoc. Regalarem entrades de la fira, perquè al poble de dalt no tenen. Tot texte literari que complisca tot lo dit, pot participar, sempre que l'autor tinga sang del grup A+ o bé O+ i siga del nostre poble. DE LA SORRA A L'AJUNTAMENT. DE LA PLACETA EL CIRCO A L'AMBULATORI. POBLE DE BAIX, MAI DE DALT! COLACAO: Coordinadora d'Organitzacions Lliures i Autònomes de Ca Antonieta l'Olivera. Poble de baix. COLACAO, eh? Doncs ara mateix queda constituït el NESQUIK: Nucli d'Entitats Sobiranistes QUe Intenten Kulturitzar. NESQUIK POWER! FREAK CATALONIA!
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Company Aroa , les llengües (com les nacions) no entenen de fronteres administratives arbitràries. És per això que al voler "crear" unes "llengües" balear, valenciana i aragonesa diferenciades de la catalana que casualment coincideixen amb les fronteres que ha traçat l'Estat espanyol es perd tota la credibilitat. Aquest és un mapa de tots els territoris de parla catalana (a excepció de les comarques castellanoparlants del País Valencià en que incicialment es parlava aragonès i la Val d'Aran on també es parla una variant de la llengua occitana), no sé si seran independents d'Espanya o no en el futur però aquests pobles, trist castellanista, parlen tots el mateix idioma: Salut i cultura company! Editat al dia 11 de desembre del 2004, a les 23:11
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 Enric: Els fatxes de la Franja, els que mai han fet res per la cultura, mes enllà de tocar la bandurria, -i se molt bè de que parlo, no t'equivoquis-, ara que l'idioma corre el risc de retrobar-se publicament i amb veu alta amb el seus origens, ara, s'inventen una mena de tragedia. Perque la bestiesa d'aquest pretes idioma, es una tragedia. una mes afegida a les que la franja ha patit desde que va caure ens mans dels aragonesos. Els fatxes de la Franja, mai han fet servir el seu idioma per a a res, l'han menystingut d'ofici, l'han esventrat a l'escola i a l'esglesia -i no t'equivoquis, que se molt bè de que parlo-, s'han atipat de escriure els seus pamflets sempre en castellano que es mas fino, i ara desbarren una vegada mes. Pretenen elevar la seva pretesa"cultureta de cafe i guinyot" a la categoria de norma. No noi, no. Tornen a fer el ridicul, com sempre l'han fet. Amb les seves infules de senyorassos, amb el caliquenyo a la boca, amb les putes d'amagat a Lleida. Pero, fora de Tamarit, i potser d'algun emigrat de postguerra a Altorricó, sou quatre. I el seu objectiu, segueix sent el de sempre; carregar-se el català evidentment en el seu mon petit, en els seus caparrons petits, per que mes enllà, no son dingú, i frecuentment, he tingut la sensació, que de crani cap en dins, tampoc. Que patetics. Jordi
http://www.facao.com/modules.php?name=News&file=article&sid=55 FALLADO EL CERTAMEN LITERARIO EN VALDERROBRES CON ENTREGA DE LOS PREMIOS CORRESPONDIENTES AL III CONCURSO LITERARIO EN ARAGONÉS ORIENTAL “ROBERTO G. BAYOD” Valderrobres fue la localidad escogida este año para realizar la entrega de premios correspondiente al III Concurso Literario en Aragonés Oriental “Roberto G. Bayod”. El pasado sábado 27 de noviembre de 2004 tuvo lugar en la Sala de la Casa Polivalente o Casa de Cultura de Valderrobres (Teruel) la entrega de los premios a los vencedores del certamen de este año 2004. Los ganadores de este año han sido: Primer clasificado: Jorge Borrás Frago, de Altorricón (Huesca), con su obra “Sopa de lletres”. Segundo clasificado: Raúl Vallés Labanda, de La Cañada de Verich (Teruel), con su obra “Lo radé biache”. Tercer clasificado: Julián Naval Fuster, de Tamarite de Litera (Huesca), con su obra “Relatos”. El acto, que estuvo presentado por Luis Gascón Cases, presidente de la Asociació “Baix Aragó”, tuvo también lugar un coloquio con los asistentes al mismo y en el que intervinieron con sendas ponencias socio-lingüísticas el presidente de FACAO, Ángel Hernández Galicia, así como su secretario, Éctor Castro Ariño. Al finalizar todo ello se procedió a la venta de diversos ejemplares de la obra “La bida del pachés”, a cargo de l’Asociació Cultural “Amícs de Tamarit” representada por su presidente Julián Naval Fuster. Una vez concluido el acto algunas personas de la localidad se interesaron por la asociación local del “Baix Aragó”. Los premios de la edición de este año consistieron en una pieza de cerámica artesanal fragatina que era representaba fielmente algunas de las piezas encontradas en el yacimiento ibérico de la capital del Bajo Cinca así como los diplomas acreditativos correspondientes. FACAO recuerda que ya está preparando el próximo certamen para el año 2005 y que se hace extensivo a todo el territorio oriental de Aragón desde Benasque hasta el Bergantes teruelino. Los participantes pueden utilizar la modalidad lingüística propia de su comarca o pueblo. Además, FACAO facilita la ortografía común que realizó por consenso de todos sus integrantes en el año 2000, a todos aquellos participantes que la requieran. Por otra parte FACAO estará presente en Monzón y Huesca la semana próxima mostrando y vendiendo sus libros editados en aragonés oriental y facilitando todo tipo de información al público que lo desee. FACAO VALDERROBRES, A 27 DE NOVIEMBRE DE 2004 ara te dediques a dir "tonteries" per aquí? mon iaio era de lledó i sempre deia que parlava català
Concentració per exigir l'oficialitat del valencià a l'esdeveniment esportiu i pel compliment del reglament lingüístic de l'Ajuntament de València Divendres 17 de desembre, 12.00 hores Ajuntament de València L'ACV Tirant lo Blanc ha convocat un acte de protesta per l'exclusió del valencià com a llengua oficial a l'America's Cup que el 2007 tindrà lloc al cap-i-casal del nostre país. Per este motiu volen comptar amb el suport i la participació de tots els socis i simpatitzants de l'associació. L'objectiu d'esta convocatòria és denunciar esta exclusió, però també l'actitud hipòcrita de l'alcaldesa de València, Rita Barberà, qui diu defensar "el valencià a Europa" tot negant-li a la llengua l'oficialitat a l'esdeveniment esportiu i, el que és més greu, marginant-la en bona part de les seues accions de govern els 365 dies de l'any. A la concentració s'exhibiran pancartes reivindicatives i es lliurarà un escrit de protesta a l'Ajuntament de València juntament amb un quilogram de carbó com a "premi" per la marginació del valencià a l'esdeveniment esportiu. També s'hi repartiran pamflets informatius als assistents i adhesius. El dia 16, a les 12.30, hi haurà una reunió a la seu de l'ACV Tirant lo Blanc, ubicada al Campus dels Tarongers, per a coordinar la protesta i repartir el material. Les persones que tinguen interés a conéixer més detalls sobre la convocatòria, arreplegar material (també en format electrònic) o realitzar algun tipus de suggeriment poden contactar amb l'associació. Més info: www.tirant.org anims! Tant valencianistes que s'han tornat ara...
Concentració per exigir l'oficialitat del valencià a l'esdeveniment esportiu i pel compliment del reglament lingüístic de l'Ajuntament de València Divendres 17 de desembre, 12.00 hores Ajuntament de València L'ACV Tirant lo Blanc ha convocat un acte de protesta per l'exclusió del valencià com a llengua oficial a l'America's Cup que el 2007 tindrà lloc al cap-i-casal del nostre país. Per este motiu volen comptar amb el suport i la participació de tots els socis i simpatitzants de l'associació. L'objectiu d'esta convocatòria és denunciar esta exclusió, però també l'actitud hipòcrita de l'alcaldesa de València, Rita Barberà, qui diu defensar "el valencià a Europa" tot negant-li a la llengua l'oficialitat a l'esdeveniment esportiu i, el que és més greu, marginant-la en bona part de les seues accions de govern els 365 dies de l'any. A la concentració s'exhibiran pancartes reivindicatives i es lliurarà un escrit de protesta a l'Ajuntament de València juntament amb un quilogram de carbó com a "premi" per la marginació del valencià a l'esdeveniment esportiu. També s'hi repartiran pamflets informatius als assistents i adhesius. El dia 16, a les 12.30, hi haurà una reunió a la seu de l'ACV Tirant lo Blanc, ubicada al Campus dels Tarongers, per a coordinar la protesta i repartir el material. Les persones que tinguen interés a conéixer més detalls sobre la convocatòria, arreplegar material (també en format electrònic) o realitzar algun tipus de suggeriment poden contactar amb l'associació. Més info: www.tirant.org Ja m'estranyava que quan el Camps dels collons digué, ja fà temps, que el valencià anava ser un dels idiomes oficials de la copa amèrica diguera a veritat i que fera alguna cosa pel valencià. Si els del PP no el parlen, ni volen parlar-lo,volen que desaparega, el menyspreen,i després van diguent que el valencià és la senya d'indentitat dels valencians. Aii camps quant tens que aprendre!!!Inepte!! VISCA ELS PAÏSOS CATALANS!!! Tenen un complex d'inferioritat au`tnticament de psiquiàtric. I com bé has dit, el valencià els fa nosa, voldrien que desapareguera i que al PV tot se fera en castellà. De psiquiàtric...
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 A mi m'agrada m'es fava o cap de fava?jaja i l'insult de: parixes boig, que?? o és només a Mallorca que ho diem?
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Jo sempre empro LLUÇ, que segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana significa curt, parat, que no és espavilat o deseixit (evidentment en sentit figurat). Un company meu sempre ho deia i al final m'ho ha enganxat. Jo moltes vegades faig servit CAPSOT, el que passa que a Barcelona aquesta paraula no l'entén gairebé ningú. També pot servir CAPDECONY (encara que és més ofensiu) o NINOT. Cabriiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiit!!!! Tatano!
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Jo sempre empro LLUÇ, que segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana significa curt, parat, que no és espavilat o deseixit (evidentment en sentit figurat). Un company meu sempre ho deia i al final m'ho ha enganxat. Jo moltes vegades faig servit CAPSOT, el que passa que a Barcelona aquesta paraula no l'entén gairebé ningú. També pot servir CAPDECONY (encara que és més ofensiu) o NINOT. CAPSOT Això es diu aquí al Montsià!
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Jo li dic beneit i betzol, que no l'has posat però be Ja no puc esperar a la pròxima setmana... Ja no puc esperar a la pròxima setmana... Corregit, (Racò no l'ha vist ningú!). Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:38
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 gamarús, fer el bleda... Resistència a la asimilació !
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Pallús en comptes de capullo / capoll...
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 també es pot dir : - rucot -cap de suro - curt de Federico - no tens ni 2 dits de front etc..........
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Sembla aquell espai del Matí de Catalunya Ràdio on un lingüista proposa un tema, i la gent truca d'arreu per explicar com es refereixen a una cosa en la seva zona. A vegades és absolutament al.lucinant. M'encanta aquest programa... Afegeixo imbecil (que sense accent -tal com ha de ser- sona un xic diferent), pocatraça, sapastre. tòtil, tros de quoniam, etc. En aquesta pàgina podeu trobar un llistat amb més d'un miler d'insults catalans. Ah... tampoc són gens despreciables: - How to swear, insult, cuss and curse in Catalan! - The Alternative Catalan Dictionary Que vagi de gust! Que bones!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Moltíssimes gràcies!!!!!!!
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 La meva professora de català, farta de sentir la penya insultant-se en mots castellans ens va passar un full amb 30 insults autènticament catalans: -cap cigrany -tanoca -cap de cony -curt de gambals -malparit -desgraciat -figaflor -mitjanena -titacurta -esgarriacries -pallús -cap de trons -napbuf -cagacalces -cap de suro -bleda -llepaculs -bordegàs -ximple -pocatraça -... ara no en recordo més Cap d'ou, m'encanta...
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Com m’agrada aquest fil Tens molta raó, gràcies per la informació. Tenim una llengua preciosa és una llàstima que es perdin tots aquests mots. Així també es mor una llengua. Per cert, encara que el meu metge em té contraindicades les cartes als lectors dels diaris gratuïts l’altre dia vaig veure que hi ha una secció anomenada “las 5 palabras más bonitas” i en espanyol-castellà hi havia: amor; libertad, malencolía, etc però en català eren: Atzavara Esdevenir Andròmina Xiuxiuejar Picarol Trencadís Llaminadura etc Sí que són boniques...
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Com m’agrada aquest fil Tens molta raó, gràcies per la informació. Tenim una llengua preciosa és una llàstima que es perdin tots aquests mots. Així també es mor una llengua. Per cert, encara que el meu metge em té contraindicades les cartes als lectors dels diaris gratuïts l’altre dia vaig veure que hi ha una secció anomenada “las 5 palabras más bonitas” i en espanyol-castellà hi havia: amor; libertad, malencolía, etc però en català eren: Atzavara Esdevenir Andròmina Xiuxiuejar Picarol Trencadís Llaminadura etc He sentit que podem fer un concurs per tal de triar la paraula catalana més bonica? Jo m'hi apunto, eh! a la paraula ke surti guanyadora li farem un homenatge?
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Com m’agrada aquest fil Tens molta raó, gràcies per la informació. Tenim una llengua preciosa és una llàstima que es perdin tots aquests mots. Així també es mor una llengua. Per cert, encara que el meu metge em té contraindicades les cartes als lectors dels diaris gratuïts l’altre dia vaig veure que hi ha una secció anomenada “las 5 palabras más bonitas” i en espanyol-castellà hi havia: amor; libertad, malencolía, etc però en català eren: Atzavara Esdevenir Andròmina Xiuxiuejar Picarol Trencadís Llaminadura etc He sentit que podem fer un concurs per tal de triar la paraula catalana més bonica? Jo m'hi apunto, eh! Aquest és el meu humil recull de paraules que trobo que tenen molta boniquesa Esbullar Destriar Desllorigador Debades Cucurull Cèl·lula Assedegat Feréstec Filaberquí Filagarsa Guspira Manovella Lledoner Perseverança Ploramiques Socarrim Xerinola Xoriguer
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 A les comarques gironines es diu bastant: gamaruç
En català, el mot tonto no existeix. Siusplau, si estimeu el català, no l'utilitzeu. Estic fart de veure comentaris als fòrums amb aquesta paraula. En català es pot emprar altres mots, uns quants de suficientment coneguts popularment són: -babau -beneit -tanoca -ximple Potser la versió més correcte sigui "ximple": tonto/ximple tonterias/ximpleries. En un arxiu .pdf titulat Lèxic a evitar, que un usuari, (no m'enrecordo qui), del xat va passar-nos al fòrum, i que podeu trobar aquí, hi diu això: tonteria: (qualitat de ximple) beneiteria, ximplesa, bajaneria, neciesa \| (cosa de poca importància) fotesa, bagatel· la. // tonto -ta: ximple, beneit -a, bajà -ana, babau, tanoca, neci -ècia, totxo -a, pallús. És prou informació per a evitar aquesta paraula. I la pròxima setmana: "pues buenu, vale"... Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 13:31 Com m’agrada aquest fil Tens molta raó, gràcies per la informació. Tenim una llengua preciosa és una llàstima que es perdin tots aquests mots. Així també es mor una llengua. Per cert, encara que el meu metge em té contraindicades les cartes als lectors dels diaris gratuïts l’altre dia vaig veure que hi ha una secció anomenada “las 5 palabras más bonitas” i en espanyol-castellà hi havia: amor; libertad, malencolía, etc però en català eren: Atzavara Esdevenir Andròmina Xiuxiuejar Picarol Trencadís Llaminadura etc He sentit que podem fer un concurs per tal de triar la paraula catalana més bonica? Jo m'hi apunto, eh! Blah, això ja ho va fer La Vanguardia Els resultats van ser (entre parèntesi el nombre de vots): Independència (1584) Encisador (1145) Martingala (491) Enguany (243) Catalunya (223) Tendresa (201) Oreig (184) Espanya (113) Vers (109) Gamarús (91) Caganiu (82) Baldufa (79) Tarannà (77) Xiuxiueig (69) Caliu (69) Atzavara (59) Xiroi (59) Pau (57) Llibertat (52) Escotorit (52) Tardor (50) Melangia (42) Rauxa (40) Aixopluc (39) Enganyall (39) Becut (39) Cigala (38) Atzucac (38) Enjòlit /34) Acaronar (33) Ruflet (33) Marrec (32) Vacances (31) Capsigrany (31) Caliu (31) Seny (30) Amor (28) Borinot (28) Patufet (27) Quincalla (26) Pessigolleig (26) Carmanyola (25) Prou (25) Estimar (24) Mare (24) Carallot (24) Aiguabarreig (24) Gatzara (24) Orc (24) Nanu (23) Editat al dia 12 de desembre del 2004, a les 16:26 "Espanya" al top 10 de les paraules catalanes més boniques? És La Vanguardia, no els coneixes?
Avui he vist, millor dit he constatat, que la FNAC de Barcelona no ens tracta gaire millor que als compatriotes del País Valencià o de la Catalunya Nord. No sé si sou gaire llegidors de còmics, però els de Tintín i Astèrix els he associat des de menut a la llengua catalana, i amb els anys vaig descobrir amb sorpresa que també hi eren en castellà. Altres còmics, com els de l'Snoopy o els de Garfield, vaig saber que hi eren en català més tard. En tot cas, aquests 4 importants títols de la història del còmic tenen versions en la nostra llengua, però... On són, a la FNAC? Els dos primers es poden trobar, tot i que amb menor presència que les versions castellanes (!!). Els altres dos, diria que no els he vist mai en català a la FNAC. Fins i tot van fer una oferta de Garfield de 3X1 i, òbviament, només eren en castellà. Què hem de fer, per comprar els pocs títols de còmics que hi ha en català? Per què no es poden trobar a les grans superfícies? Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut "Shin-chan". I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. Massagran! I, segons tinc entes, en Mortadel i Filemó ara també son en català! D'aquest parell em sembla que hi ha uns quants còmics traduïts al català, però no hi ha una continuïtat. De tota manera, en aquest cas concret, els tinc en castellà, com tinc en castellà les novel·les que són escrites originalment en castellà, per una qüestió de principis: cal llegir en versió original tot allò que poguem. Però bé, està bé remarcar que Mortadel·lo i Filemó existeix.
Avui he vist, millor dit he constatat, que la FNAC de Barcelona no ens tracta gaire millor que als compatriotes del País Valencià o de la Catalunya Nord. No sé si sou gaire llegidors de còmics, però els de Tintín i Astèrix els he associat des de menut a la llengua catalana, i amb els anys vaig descobrir amb sorpresa que també hi eren en castellà. Altres còmics, com els de l'Snoopy o els de Garfield, vaig saber que hi eren en català més tard. En tot cas, aquests 4 importants títols de la història del còmic tenen versions en la nostra llengua, però... On són, a la FNAC? Els dos primers es poden trobar, tot i que amb menor presència que les versions castellanes (!!). Els altres dos, diria que no els he vist mai en català a la FNAC. Fins i tot van fer una oferta de Garfield de 3X1 i, òbviament, només eren en castellà. Què hem de fer, per comprar els pocs títols de còmics que hi ha en català? Per què no es poden trobar a les grans superfícies? Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut "Shin-chan". I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. Enllaç molt interesant sobre el tema. Ah, sí senyor, no ho recordava. Tinc el de la desfeta del 1714 i és un treball la mar de competent i professional. És còmic clàssic, i ben bo.
Avui he vist, millor dit he constatat, que la FNAC de Barcelona no ens tracta gaire millor que als compatriotes del País Valencià o de la Catalunya Nord. No sé si sou gaire llegidors de còmics, però els de Tintín i Astèrix els he associat des de menut a la llengua catalana, i amb els anys vaig descobrir amb sorpresa que també hi eren en castellà. Altres còmics, com els de l'Snoopy o els de Garfield, vaig saber que hi eren en català més tard. En tot cas, aquests 4 importants títols de la història del còmic tenen versions en la nostra llengua, però... On són, a la FNAC? Els dos primers es poden trobar, tot i que amb menor presència que les versions castellanes (!!). Els altres dos, diria que no els he vist mai en català a la FNAC. Fins i tot van fer una oferta de Garfield de 3X1 i, òbviament, només eren en castellà. Què hem de fer, per comprar els pocs títols de còmics que hi ha en català? Per què no es poden trobar a les grans superfícies? Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut "Shin-chan". I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. http://www.tintincat.com/ Gran pàgina per a tintinòlegs
Avui he vist, millor dit he constatat, que la FNAC de Barcelona no ens tracta gaire millor que als compatriotes del País Valencià o de la Catalunya Nord. No sé si sou gaire llegidors de còmics, però els de Tintín i Astèrix els he associat des de menut a la llengua catalana, i amb els anys vaig descobrir amb sorpresa que també hi eren en castellà. Altres còmics, com els de l'Snoopy o els de Garfield, vaig saber que hi eren en català més tard. En tot cas, aquests 4 importants títols de la història del còmic tenen versions en la nostra llengua, però... On són, a la FNAC? Els dos primers es poden trobar, tot i que amb menor presència que les versions castellanes (!!). Els altres dos, diria que no els he vist mai en català a la FNAC. Fins i tot van fer una oferta de Garfield de 3X1 i, òbviament, només eren en castellà. Què hem de fer, per comprar els pocs títols de còmics que hi ha en català? Per què no es poden trobar a les grans superfícies? Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut "Shin-chan". I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. Abans-d'ahir vaig comprar a la FNAC dos packs de 3x1 del Garfield en català! Els havia vist anteriorment en castellà, i vaig passar de comprar-me'ls, però veient-los en català no m'hi he pogut resistir. Per fi tinc còmics de Garfield! I en català! I 5,70 euros el pack de 3 (cal tenir en compte que a la FNAC fan descompte i que en comptes de 6 euros em va costar 5,70 cada pack). Me'n vaig comprar dos, de packs, que són els que vaig trobar. Espero trobar la resta dels pocs còmics traduïts al català de Garfield! Pel que fa a "L'ombra de les torres", de l'Art Spiegelman... l'heu vist? Primíssim i, només perquè les pàgines són de tela (s'haurà de veure) ja val un Nora i tres quarts!
Avui he vist, millor dit he constatat, que la FNAC de Barcelona no ens tracta gaire millor que als compatriotes del País Valencià o de la Catalunya Nord. No sé si sou gaire llegidors de còmics, però els de Tintín i Astèrix els he associat des de menut a la llengua catalana, i amb els anys vaig descobrir amb sorpresa que també hi eren en castellà. Altres còmics, com els de l'Snoopy o els de Garfield, vaig saber que hi eren en català més tard. En tot cas, aquests 4 importants títols de la història del còmic tenen versions en la nostra llengua, però... On són, a la FNAC? Els dos primers es poden trobar, tot i que amb menor presència que les versions castellanes (!!). Els altres dos, diria que no els he vist mai en català a la FNAC. Fins i tot van fer una oferta de Garfield de 3X1 i, òbviament, només eren en castellà. Què hem de fer, per comprar els pocs títols de còmics que hi ha en català? Per què no es poden trobar a les grans superfícies? Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut "Shin-chan". I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. Sembla que no és la primera queixa a la Federación de Nacionalistas anti catalán.
Avui he vist, millor dit he constatat, que la FNAC de Barcelona no ens tracta gaire millor que als compatriotes del País Valencià o de la Catalunya Nord. No sé si sou gaire llegidors de còmics, però els de Tintín i Astèrix els he associat des de menut a la llengua catalana, i amb els anys vaig descobrir amb sorpresa que també hi eren en castellà. Altres còmics, com els de l'Snoopy o els de Garfield, vaig saber que hi eren en català més tard. En tot cas, aquests 4 importants títols de la història del còmic tenen versions en la nostra llengua, però... On són, a la FNAC? Els dos primers es poden trobar, tot i que amb menor presència que les versions castellanes (!!). Els altres dos, diria que no els he vist mai en català a la FNAC. Fins i tot van fer una oferta de Garfield de 3X1 i, òbviament, només eren en castellà. Què hem de fer, per comprar els pocs títols de còmics que hi ha en català? Per què no es poden trobar a les grans superfícies? Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut "Shin-chan". I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. Del Garfiels només es va publicar en català fins al número 16, la resta en castellà. Fa a més a nys que no en publiquen cap i intenen desempallegar-se'n venenent-los 3x1.
Avui he vist, millor dit he constatat, que la FNAC de Barcelona no ens tracta gaire millor que als compatriotes del País Valencià o de la Catalunya Nord. No sé si sou gaire llegidors de còmics, però els de Tintín i Astèrix els he associat des de menut a la llengua catalana, i amb els anys vaig descobrir amb sorpresa que també hi eren en castellà. Altres còmics, com els de l'Snoopy o els de Garfield, vaig saber que hi eren en català més tard. En tot cas, aquests 4 importants títols de la història del còmic tenen versions en la nostra llengua, però... On són, a la FNAC? Els dos primers es poden trobar, tot i que amb menor presència que les versions castellanes (!!). Els altres dos, diria que no els he vist mai en català a la FNAC. Fins i tot van fer una oferta de Garfield de 3X1 i, òbviament, només eren en castellà. Què hem de fer, per comprar els pocs títols de còmics que hi ha en català? Per què no es poden trobar a les grans superfícies? Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut "Shin-chan". I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. Rosa diu: Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut Shin-chan. I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. Art Spiegelman: A l'ombra de les torres. Ed. Norma Craig Thompson: Blankets. (Astiberri )
Avui he vist, millor dit he constatat, que la FNAC de Barcelona no ens tracta gaire millor que als compatriotes del País Valencià o de la Catalunya Nord. No sé si sou gaire llegidors de còmics, però els de Tintín i Astèrix els he associat des de menut a la llengua catalana, i amb els anys vaig descobrir amb sorpresa que també hi eren en castellà. Altres còmics, com els de l'Snoopy o els de Garfield, vaig saber que hi eren en català més tard. En tot cas, aquests 4 importants títols de la història del còmic tenen versions en la nostra llengua, però... On són, a la FNAC? Els dos primers es poden trobar, tot i que amb menor presència que les versions castellanes (!!). Els altres dos, diria que no els he vist mai en català a la FNAC. Fins i tot van fer una oferta de Garfield de 3X1 i, òbviament, només eren en castellà. Què hem de fer, per comprar els pocs títols de còmics que hi ha en català? Per què no es poden trobar a les grans superfícies? Aprofitant l'avinentesa: sabeu més títols que es publiquin en català? Per si de cas algú no ho sap, trobo que seria interessant fer una llista de tots els còmics que es publiquen o s'han publicat en català, incloent-hi el ja conegut "Shin-chan". I si sabeu títols que hagin d'aparèixer, millor encara. Jo compro els llibres a Proa Espais. C/ Diputació 250 (Barcelona) És una llibreria molt gran, del Grup Enciclopèdia Catalana, i TOT el que tenen està en català. I l'atenció que t'ofereixen és molt bona. També tenen còmics. Si busques algun títol també pots consultar-ho en el cercador de la seva web: www.llibres.com No sabia això del Garfield. Una llàstima, però ara ja sé que els 16 primers me'ls compraré en català. La resta, si pel que sembla no ha de sortir en català, un cop més, com tot afeccionat al còmic, m'ho hauré de comprar en castellà. Desafortunadament, còmics de masses, en català, no vendrien, però aquests, que són universals i de tots els temps, de vegades tenim sort. El de l'Art Spiegelman (el de "Maus" el tinc en castellà però de molt abans de sortir en català, i és un regal, així que a casa es quedarà) sembla interessant, però el que treu Norma és tot tan car... Què us sembla el tom aquest, "El gran llibre de Charlie Brown"? I, pel que fa a Charlie Brown i l'Snoopy, com estem en català? També uns quants números i prou?
Ei, voldria que em recomanessiu material didàctic per apendre català per a persones adultes no catalanes a l'estranger. Hauria d'èsser material en format llibre , CD's o DVD's. No m'interessen els cursos online per internet. Algú en sap d'això? /è Hi ha un CD amb els nivells B i C que està molt bé, amb exercicis i itinerari personalitzat amb prova de nivell. catalàmultimèdia. Jo tinc la versió 1.0 del 98. No sé si han sortit noves, crec que no. En cas que no el poguessis trobar per comprar et puc fer una còpia i enviar-te la on vulguis. Salut Gràcies. Pero existeix també això pel nivell més de principiants? /è Clicka ací, en aquesta web hi trobaràs tota mena de cursos de català per à extrangers, Jo mateix estic fent un que es diu "Digui, Digui".......que et vagi bé.
Obro aquest fil perquè estic fent un treball de representació d'una persona relacionada amb el món de les lletres. Voldria saber què ha de fer un mànager d'un artista per a contactar amb possibles ciutats interessades en un espectacle literari al seu poble. Jo sóc l'intermediari i no sé si he de parlar amb les regidories de cultura dels ajuntaments o si a cada poble hi ha entitats que poden organitzar actes d'aquest tipus al marge de l'ajuntament. El "caché" estimat per a l'espectacle és molt petit, només 100 euros. Algú de vosaltres té contactes amb alguna regidoria de cultura del vostre ajuntament o coneix alguna entitat disposada a acollir un espectacle poètico-musical per una nit en un escenari acollidor i apte per a aquest tipus d'espectacles? Vinga, els qui estigueu embolicats en associacions, entitats, clubs, folklore, etc., i ajuntaments...digueu-m'ho si us plau i podem parlar-ne si voleu en privat, perquè si algú pot fer de falca o de pont m'aniria molt bé. Gràcies per endavant! No ho sé pas com funciona la cosa, en tot cas apujo el fil tot esperant que et responguin. Amunt.
Hola companys, He rebut aquest mail de les llistes de correu de la pàgina d'eurominority i crec que fora bo que els hi contestessim amb un mapa acurat dels Països Catalans per a que vagin sabent de nosaltres. Llegiu i si cap persona més l'ha rebut agrairia em donessiu un cop de mà com sempre feu per apropar-los un mapa significatiu de la nostra terra. Salut i gràcies. Hello XXXXX, We write you because Eurominority is searching for maps of European Stateless Nations or ethnic minorities. We want to know if you can send us maps of your nation (Stateless Nation, autonomous region, minority) by email or postal mail? Those maps will be redrawn and will be used on our website. They will probably be published. We are particularly interested in maps including the following information: - borders and name of the nation or the minority, - borders and name of the historical areas (subdivision, regions, …) of the nation, - main cities, capital and regional capitals, - location where the minority language and its dialects are spoken, - mountains, rivers, lakes, islands and their names, - source of maps, - scale, caption, cardinal points. We are interested in the maps you can send us, even if they don't include all these elements. We thank you for your cooperation. Bonjour XXXX, Nous vous écrivons car Eurominority est en train de collecter des cartes des nations sans état et des minorités ethniques européennes. Nous vous sollicitions pour savoir si vous pouvez nous expédier des cartes de votre région (nation sans État, région autonome, lieu d'implantation de votre minorité, …) (par e-mail ou par courrier postal) ? Celles-ci seront redessinées et serviront à alimenter notre site. Elles seront éventuellement publiées. Nous souhaitons plus particulièrement des cartes comportant les informations suivantes : - frontières et nom de la nation ou de la minorité, - frontières et nom des régions historiques (subdivisions, régions, …), - villes principales, dont capitale et capitales régionales, - implantation ou pratiques de la langue minoritaires et de ses dialectes, - reliefs, fleuves, lacs, îles et leurs noms, - source des cartes, - échelle, légende, points cardinaux. Nous sommes intéressés par les cartes que vous pourrez nous envoyer, même si elles ne comportent pas l'ensemble de ces éléments. Nous vous remercions pour votre collaboration. Michel Bolloré-Pellé www.eurominority.org EuroM 86 kae Stêr an Oded 29000 Kemper Breizh / Bretagne (F) Sí, jo també l'he rebut.
Hola companys, He rebut aquest mail de les llistes de correu de la pàgina d'eurominority i crec que fora bo que els hi contestessim amb un mapa acurat dels Països Catalans per a que vagin sabent de nosaltres. Llegiu i si cap persona més l'ha rebut agrairia em donessiu un cop de mà com sempre feu per apropar-los un mapa significatiu de la nostra terra. Salut i gràcies. Hello XXXXX, We write you because Eurominority is searching for maps of European Stateless Nations or ethnic minorities. We want to know if you can send us maps of your nation (Stateless Nation, autonomous region, minority) by email or postal mail? Those maps will be redrawn and will be used on our website. They will probably be published. We are particularly interested in maps including the following information: - borders and name of the nation or the minority, - borders and name of the historical areas (subdivision, regions, …) of the nation, - main cities, capital and regional capitals, - location where the minority language and its dialects are spoken, - mountains, rivers, lakes, islands and their names, - source of maps, - scale, caption, cardinal points. We are interested in the maps you can send us, even if they don't include all these elements. We thank you for your cooperation. Bonjour XXXX, Nous vous écrivons car Eurominority est en train de collecter des cartes des nations sans état et des minorités ethniques européennes. Nous vous sollicitions pour savoir si vous pouvez nous expédier des cartes de votre région (nation sans État, région autonome, lieu d'implantation de votre minorité, …) (par e-mail ou par courrier postal) ? Celles-ci seront redessinées et serviront à alimenter notre site. Elles seront éventuellement publiées. Nous souhaitons plus particulièrement des cartes comportant les informations suivantes : - frontières et nom de la nation ou de la minorité, - frontières et nom des régions historiques (subdivisions, régions, …), - villes principales, dont capitale et capitales régionales, - implantation ou pratiques de la langue minoritaires et de ses dialectes, - reliefs, fleuves, lacs, îles et leurs noms, - source des cartes, - échelle, légende, points cardinaux. Nous sommes intéressés par les cartes que vous pourrez nous envoyer, même si elles ne comportent pas l'ensemble de ces éléments. Nous vous remercions pour votre collaboration. Michel Bolloré-Pellé www.eurominority.org EuroM 86 kae Stêr an Oded 29000 Kemper Breizh / Bretagne (F) Jo també l'he rebut, Rosalia . N'hi ha el típic de comarques. Aquest també està bé: Emulator, com li puc enviar aquest mateix? A quina adreça està? O bé si algú de vosaltres ho envia doncs així matem la feina. Salut.
Hola companys, He rebut aquest mail de les llistes de correu de la pàgina d'eurominority i crec que fora bo que els hi contestessim amb un mapa acurat dels Països Catalans per a que vagin sabent de nosaltres. Llegiu i si cap persona més l'ha rebut agrairia em donessiu un cop de mà com sempre feu per apropar-los un mapa significatiu de la nostra terra. Salut i gràcies. Hello XXXXX, We write you because Eurominority is searching for maps of European Stateless Nations or ethnic minorities. We want to know if you can send us maps of your nation (Stateless Nation, autonomous region, minority) by email or postal mail? Those maps will be redrawn and will be used on our website. They will probably be published. We are particularly interested in maps including the following information: - borders and name of the nation or the minority, - borders and name of the historical areas (subdivision, regions, …) of the nation, - main cities, capital and regional capitals, - location where the minority language and its dialects are spoken, - mountains, rivers, lakes, islands and their names, - source of maps, - scale, caption, cardinal points. We are interested in the maps you can send us, even if they don't include all these elements. We thank you for your cooperation. Bonjour XXXX, Nous vous écrivons car Eurominority est en train de collecter des cartes des nations sans état et des minorités ethniques européennes. Nous vous sollicitions pour savoir si vous pouvez nous expédier des cartes de votre région (nation sans État, région autonome, lieu d'implantation de votre minorité, …) (par e-mail ou par courrier postal) ? Celles-ci seront redessinées et serviront à alimenter notre site. Elles seront éventuellement publiées. Nous souhaitons plus particulièrement des cartes comportant les informations suivantes : - frontières et nom de la nation ou de la minorité, - frontières et nom des régions historiques (subdivisions, régions, …), - villes principales, dont capitale et capitales régionales, - implantation ou pratiques de la langue minoritaires et de ses dialectes, - reliefs, fleuves, lacs, îles et leurs noms, - source des cartes, - échelle, légende, points cardinaux. Nous sommes intéressés par les cartes que vous pourrez nous envoyer, même si elles ne comportent pas l'ensemble de ces éléments. Nous vous remercions pour votre collaboration. Michel Bolloré-Pellé www.eurominority.org EuroM 86 kae Stêr an Oded 29000 Kemper Breizh / Bretagne (F) jo tb l'he rebut jajaja jo també pero no se quin mapa enviar-los
Hola companys, He rebut aquest mail de les llistes de correu de la pàgina d'eurominority i crec que fora bo que els hi contestessim amb un mapa acurat dels Països Catalans per a que vagin sabent de nosaltres. Llegiu i si cap persona més l'ha rebut agrairia em donessiu un cop de mà com sempre feu per apropar-los un mapa significatiu de la nostra terra. Salut i gràcies. Hello XXXXX, We write you because Eurominority is searching for maps of European Stateless Nations or ethnic minorities. We want to know if you can send us maps of your nation (Stateless Nation, autonomous region, minority) by email or postal mail? Those maps will be redrawn and will be used on our website. They will probably be published. We are particularly interested in maps including the following information: - borders and name of the nation or the minority, - borders and name of the historical areas (subdivision, regions, …) of the nation, - main cities, capital and regional capitals, - location where the minority language and its dialects are spoken, - mountains, rivers, lakes, islands and their names, - source of maps, - scale, caption, cardinal points. We are interested in the maps you can send us, even if they don't include all these elements. We thank you for your cooperation. Bonjour XXXX, Nous vous écrivons car Eurominority est en train de collecter des cartes des nations sans état et des minorités ethniques européennes. Nous vous sollicitions pour savoir si vous pouvez nous expédier des cartes de votre région (nation sans État, région autonome, lieu d'implantation de votre minorité, …) (par e-mail ou par courrier postal) ? Celles-ci seront redessinées et serviront à alimenter notre site. Elles seront éventuellement publiées. Nous souhaitons plus particulièrement des cartes comportant les informations suivantes : - frontières et nom de la nation ou de la minorité, - frontières et nom des régions historiques (subdivisions, régions, …), - villes principales, dont capitale et capitales régionales, - implantation ou pratiques de la langue minoritaires et de ses dialectes, - reliefs, fleuves, lacs, îles et leurs noms, - source des cartes, - échelle, légende, points cardinaux. Nous sommes intéressés par les cartes que vous pourrez nous envoyer, même si elles ne comportent pas l'ensemble de ces éléments. Nous vous remercions pour votre collaboration. Michel Bolloré-Pellé www.eurominority.org EuroM 86 kae Stêr an Oded 29000 Kemper Breizh / Bretagne (F) jo també, el vaig rebre ahir
El virus Zafi.D, camuflat en una e-felicitació de Nadal, ha agafat desprevinguts molts usuaris que normalment només desconfiaven dels virus en anglès. Aquest virus detecta la llengua que té configurada l'ordinador i s'autotraduix. S'han detectat unes quinze llengües diferents, i entre elles hi ha el català. El govern de la Generalitat Valenciana ha reaccionat indignat davant la inexistència d'una versió valenciana. Francisco Camps i Esteban González Pons, en una roda de premsa oferta aquesta tarda al Puig, han indicat que la Generalitat està intentant contactar amb els creadors del virus per a exigir una versió valenciana dels virus que siguin enviats a la Comunitat Valenciana. També han rebutjat que s'hi envïin virus en català perquè no hi és oficial. 'Els virus poden ser en espanyol o en valencià' - han manifestat. Aquí teniu més notícies sobre el virus aparegudes a Vilaweb: El virus Zafi.D arriba a les bústies camuflat de felicitació de Nadal El virus Zafi.D s'estén ràpidament i arriba a les bústies de correu electrònic com si fos una felicitació de Nadal, traduint ell mateix l'afer del missatge en l'idioma de la persona que ha de rebre el correu, segons informen algunes companyies d'antivirus. A més, afegeixen que aquesta capacitat multilingüe del virus és el que facilita encara més la seva difusió. En els darrers dies és el virus més estès a la xarxa i per això ha fet saltar les alarmes dels fabricants d'antivirus i dels navegants. Al 'viròmetre' de l'empresa Panda, per exemple, es poden consultar quins són els països més afectats. I en unes quantes pàgines d'empreses antivirus ja hi ha maneres per a protegir l'ordinador. Com altres virus de Windows, el Zafi.D entra a l'Outlook, agafa les adreces de l'agenda i s'hi reenvia. El missatge arriba a la bústia amb el títol 'Bon Nadal' en la quinzena de llengües en què fins ara s'ha detectat. El Zafi.D (a la foto) tria l'idioma en funció de la terminació de l'adreça de correu. L'e-mail inclou un fitxer que es pot presentar amb noms diferents, però sempre hi surt la paraula 'postal' i, de fet, el virus tan sols s'activarà si s'executa l'arxiu adjunt. També s'ha detectat que s'estén a través de xarxes d'intercanvi de fitxers (P2P). És ben boig, en Sisco Camps!!
El virus Zafi.D, camuflat en una e-felicitació de Nadal, ha agafat desprevinguts molts usuaris que normalment només desconfiaven dels virus en anglès. Aquest virus detecta la llengua que té configurada l'ordinador i s'autotraduix. S'han detectat unes quinze llengües diferents, i entre elles hi ha el català. El govern de la Generalitat Valenciana ha reaccionat indignat davant la inexistència d'una versió valenciana. Francisco Camps i Esteban González Pons, en una roda de premsa oferta aquesta tarda al Puig, han indicat que la Generalitat està intentant contactar amb els creadors del virus per a exigir una versió valenciana dels virus que siguin enviats a la Comunitat Valenciana. També han rebutjat que s'hi envïin virus en català perquè no hi és oficial. 'Els virus poden ser en espanyol o en valencià' - han manifestat. Aquí teniu més notícies sobre el virus aparegudes a Vilaweb: El virus Zafi.D arriba a les bústies camuflat de felicitació de Nadal El virus Zafi.D s'estén ràpidament i arriba a les bústies de correu electrònic com si fos una felicitació de Nadal, traduint ell mateix l'afer del missatge en l'idioma de la persona que ha de rebre el correu, segons informen algunes companyies d'antivirus. A més, afegeixen que aquesta capacitat multilingüe del virus és el que facilita encara més la seva difusió. En els darrers dies és el virus més estès a la xarxa i per això ha fet saltar les alarmes dels fabricants d'antivirus i dels navegants. Al 'viròmetre' de l'empresa Panda, per exemple, es poden consultar quins són els països més afectats. I en unes quantes pàgines d'empreses antivirus ja hi ha maneres per a protegir l'ordinador. Com altres virus de Windows, el Zafi.D entra a l'Outlook, agafa les adreces de l'agenda i s'hi reenvia. El missatge arriba a la bústia amb el títol 'Bon Nadal' en la quinzena de llengües en què fins ara s'ha detectat. El Zafi.D (a la foto) tria l'idioma en funció de la terminació de l'adreça de correu. L'e-mail inclou un fitxer que es pot presentar amb noms diferents, però sempre hi surt la paraula 'postal' i, de fet, el virus tan sols s'activarà si s'executa l'arxiu adjunt. També s'ha detectat que s'estén a través de xarxes d'intercanvi de fitxers (P2P). Òstia... aquesta és molt bona. Me l'apunto!
El virus Zafi.D, camuflat en una e-felicitació de Nadal, ha agafat desprevinguts molts usuaris que normalment només desconfiaven dels virus en anglès. Aquest virus detecta la llengua que té configurada l'ordinador i s'autotraduix. S'han detectat unes quinze llengües diferents, i entre elles hi ha el català. El govern de la Generalitat Valenciana ha reaccionat indignat davant la inexistència d'una versió valenciana. Francisco Camps i Esteban González Pons, en una roda de premsa oferta aquesta tarda al Puig, han indicat que la Generalitat està intentant contactar amb els creadors del virus per a exigir una versió valenciana dels virus que siguin enviats a la Comunitat Valenciana. També han rebutjat que s'hi envïin virus en català perquè no hi és oficial. 'Els virus poden ser en espanyol o en valencià' - han manifestat. Aquí teniu més notícies sobre el virus aparegudes a Vilaweb: El virus Zafi.D arriba a les bústies camuflat de felicitació de Nadal El virus Zafi.D s'estén ràpidament i arriba a les bústies de correu electrònic com si fos una felicitació de Nadal, traduint ell mateix l'afer del missatge en l'idioma de la persona que ha de rebre el correu, segons informen algunes companyies d'antivirus. A més, afegeixen que aquesta capacitat multilingüe del virus és el que facilita encara més la seva difusió. En els darrers dies és el virus més estès a la xarxa i per això ha fet saltar les alarmes dels fabricants d'antivirus i dels navegants. Al 'viròmetre' de l'empresa Panda, per exemple, es poden consultar quins són els països més afectats. I en unes quantes pàgines d'empreses antivirus ja hi ha maneres per a protegir l'ordinador. Com altres virus de Windows, el Zafi.D entra a l'Outlook, agafa les adreces de l'agenda i s'hi reenvia. El missatge arriba a la bústia amb el títol 'Bon Nadal' en la quinzena de llengües en què fins ara s'ha detectat. El Zafi.D (a la foto) tria l'idioma en funció de la terminació de l'adreça de correu. L'e-mail inclou un fitxer que es pot presentar amb noms diferents, però sempre hi surt la paraula 'postal' i, de fet, el virus tan sols s'activarà si s'executa l'arxiu adjunt. També s'ha detectat que s'estén a través de xarxes d'intercanvi de fitxers (P2P). juas
El virus Zafi.D, camuflat en una e-felicitació de Nadal, ha agafat desprevinguts molts usuaris que normalment només desconfiaven dels virus en anglès. Aquest virus detecta la llengua que té configurada l'ordinador i s'autotraduix. S'han detectat unes quinze llengües diferents, i entre elles hi ha el català. El govern de la Generalitat Valenciana ha reaccionat indignat davant la inexistència d'una versió valenciana. Francisco Camps i Esteban González Pons, en una roda de premsa oferta aquesta tarda al Puig, han indicat que la Generalitat està intentant contactar amb els creadors del virus per a exigir una versió valenciana dels virus que siguin enviats a la Comunitat Valenciana. També han rebutjat que s'hi envïin virus en català perquè no hi és oficial. 'Els virus poden ser en espanyol o en valencià' - han manifestat. Aquí teniu més notícies sobre el virus aparegudes a Vilaweb: El virus Zafi.D arriba a les bústies camuflat de felicitació de Nadal El virus Zafi.D s'estén ràpidament i arriba a les bústies de correu electrònic com si fos una felicitació de Nadal, traduint ell mateix l'afer del missatge en l'idioma de la persona que ha de rebre el correu, segons informen algunes companyies d'antivirus. A més, afegeixen que aquesta capacitat multilingüe del virus és el que facilita encara més la seva difusió. En els darrers dies és el virus més estès a la xarxa i per això ha fet saltar les alarmes dels fabricants d'antivirus i dels navegants. Al 'viròmetre' de l'empresa Panda, per exemple, es poden consultar quins són els països més afectats. I en unes quantes pàgines d'empreses antivirus ja hi ha maneres per a protegir l'ordinador. Com altres virus de Windows, el Zafi.D entra a l'Outlook, agafa les adreces de l'agenda i s'hi reenvia. El missatge arriba a la bústia amb el títol 'Bon Nadal' en la quinzena de llengües en què fins ara s'ha detectat. El Zafi.D (a la foto) tria l'idioma en funció de la terminació de l'adreça de correu. L'e-mail inclou un fitxer que es pot presentar amb noms diferents, però sempre hi surt la paraula 'postal' i, de fet, el virus tan sols s'activarà si s'executa l'arxiu adjunt. També s'ha detectat que s'estén a través de xarxes d'intercanvi de fitxers (P2P). El Consell Comarcal del Vallès Occidental, en reunió plenària avui diumenge 19 de desembre de 2004, ha acordat: - exigim la traducció del virus ZAFI.D al Vallesà occidental - exigim que el virus faci servir l'expressió vallesoccidentalenca de Bon Nadal en vallesoccidentalenc: Felí Navidà - exigim que no s'equipari el vallesà occidental amb el Vallesà oriental. Si no es prenen mesures començarem la invasió de Madagascar, seu central dels makakos informàtics. Luis diu: - exigim que no s'equipari el vallesà occidental amb el Vallesà oriental. . i tant que no, i ara
El virus Zafi.D, camuflat en una e-felicitació de Nadal, ha agafat desprevinguts molts usuaris que normalment només desconfiaven dels virus en anglès. Aquest virus detecta la llengua que té configurada l'ordinador i s'autotraduix. S'han detectat unes quinze llengües diferents, i entre elles hi ha el català. El govern de la Generalitat Valenciana ha reaccionat indignat davant la inexistència d'una versió valenciana. Francisco Camps i Esteban González Pons, en una roda de premsa oferta aquesta tarda al Puig, han indicat que la Generalitat està intentant contactar amb els creadors del virus per a exigir una versió valenciana dels virus que siguin enviats a la Comunitat Valenciana. També han rebutjat que s'hi envïin virus en català perquè no hi és oficial. 'Els virus poden ser en espanyol o en valencià' - han manifestat. Aquí teniu més notícies sobre el virus aparegudes a Vilaweb: El virus Zafi.D arriba a les bústies camuflat de felicitació de Nadal El virus Zafi.D s'estén ràpidament i arriba a les bústies de correu electrònic com si fos una felicitació de Nadal, traduint ell mateix l'afer del missatge en l'idioma de la persona que ha de rebre el correu, segons informen algunes companyies d'antivirus. A més, afegeixen que aquesta capacitat multilingüe del virus és el que facilita encara més la seva difusió. En els darrers dies és el virus més estès a la xarxa i per això ha fet saltar les alarmes dels fabricants d'antivirus i dels navegants. Al 'viròmetre' de l'empresa Panda, per exemple, es poden consultar quins són els països més afectats. I en unes quantes pàgines d'empreses antivirus ja hi ha maneres per a protegir l'ordinador. Com altres virus de Windows, el Zafi.D entra a l'Outlook, agafa les adreces de l'agenda i s'hi reenvia. El missatge arriba a la bústia amb el títol 'Bon Nadal' en la quinzena de llengües en què fins ara s'ha detectat. El Zafi.D (a la foto) tria l'idioma en funció de la terminació de l'adreça de correu. L'e-mail inclou un fitxer que es pot presentar amb noms diferents, però sempre hi surt la paraula 'postal' i, de fet, el virus tan sols s'activarà si s'executa l'arxiu adjunt. També s'ha detectat que s'estén a través de xarxes d'intercanvi de fitxers (P2P). Com es preneu la noticia en serio? es veu clarament que es conya! Sigui conya o no, no em fareu canviar la meva opinió sobre en Camps.... ell molt que diu del valencià com a llengua, però encara no ha arribat el dia que l'he sentit parlar en alguna llengua que no sigui el castellà! Potser ho ha fet, però en molts casos empra la llengua "constitucional".
El virus Zafi.D, camuflat en una e-felicitació de Nadal, ha agafat desprevinguts molts usuaris que normalment només desconfiaven dels virus en anglès. Aquest virus detecta la llengua que té configurada l'ordinador i s'autotraduix. S'han detectat unes quinze llengües diferents, i entre elles hi ha el català. El govern de la Generalitat Valenciana ha reaccionat indignat davant la inexistència d'una versió valenciana. Francisco Camps i Esteban González Pons, en una roda de premsa oferta aquesta tarda al Puig, han indicat que la Generalitat està intentant contactar amb els creadors del virus per a exigir una versió valenciana dels virus que siguin enviats a la Comunitat Valenciana. També han rebutjat que s'hi envïin virus en català perquè no hi és oficial. 'Els virus poden ser en espanyol o en valencià' - han manifestat. Aquí teniu més notícies sobre el virus aparegudes a Vilaweb: El virus Zafi.D arriba a les bústies camuflat de felicitació de Nadal El virus Zafi.D s'estén ràpidament i arriba a les bústies de correu electrònic com si fos una felicitació de Nadal, traduint ell mateix l'afer del missatge en l'idioma de la persona que ha de rebre el correu, segons informen algunes companyies d'antivirus. A més, afegeixen que aquesta capacitat multilingüe del virus és el que facilita encara més la seva difusió. En els darrers dies és el virus més estès a la xarxa i per això ha fet saltar les alarmes dels fabricants d'antivirus i dels navegants. Al 'viròmetre' de l'empresa Panda, per exemple, es poden consultar quins són els països més afectats. I en unes quantes pàgines d'empreses antivirus ja hi ha maneres per a protegir l'ordinador. Com altres virus de Windows, el Zafi.D entra a l'Outlook, agafa les adreces de l'agenda i s'hi reenvia. El missatge arriba a la bústia amb el títol 'Bon Nadal' en la quinzena de llengües en què fins ara s'ha detectat. El Zafi.D (a la foto) tria l'idioma en funció de la terminació de l'adreça de correu. L'e-mail inclou un fitxer que es pot presentar amb noms diferents, però sempre hi surt la paraula 'postal' i, de fet, el virus tan sols s'activarà si s'executa l'arxiu adjunt. També s'ha detectat que s'estén a través de xarxes d'intercanvi de fitxers (P2P). Es broma no? Tot, absolutament TOT el que diu el PP valencià sobre la llengua, és broma. I si no, pensa en alguna cosa que no ho sigui i ens ho fas saber... ..el que passa és que són bromes de molt mal gust (de tan malt gust com les ceràmiques del Lladró). Lladró... pffff... jajajaj em peto de riure cada vegada q es parla d'ell és tan patètic... déu meu.... sense comentaris! Per la cara paga! Lladró Editat al dia 19 de desembre del 2004, a les 21:35
El virus Zafi.D, camuflat en una e-felicitació de Nadal, ha agafat desprevinguts molts usuaris que normalment només desconfiaven dels virus en anglès. Aquest virus detecta la llengua que té configurada l'ordinador i s'autotraduix. S'han detectat unes quinze llengües diferents, i entre elles hi ha el català. El govern de la Generalitat Valenciana ha reaccionat indignat davant la inexistència d'una versió valenciana. Francisco Camps i Esteban González Pons, en una roda de premsa oferta aquesta tarda al Puig, han indicat que la Generalitat està intentant contactar amb els creadors del virus per a exigir una versió valenciana dels virus que siguin enviats a la Comunitat Valenciana. També han rebutjat que s'hi envïin virus en català perquè no hi és oficial. 'Els virus poden ser en espanyol o en valencià' - han manifestat. Aquí teniu més notícies sobre el virus aparegudes a Vilaweb: El virus Zafi.D arriba a les bústies camuflat de felicitació de Nadal El virus Zafi.D s'estén ràpidament i arriba a les bústies de correu electrònic com si fos una felicitació de Nadal, traduint ell mateix l'afer del missatge en l'idioma de la persona que ha de rebre el correu, segons informen algunes companyies d'antivirus. A més, afegeixen que aquesta capacitat multilingüe del virus és el que facilita encara més la seva difusió. En els darrers dies és el virus més estès a la xarxa i per això ha fet saltar les alarmes dels fabricants d'antivirus i dels navegants. Al 'viròmetre' de l'empresa Panda, per exemple, es poden consultar quins són els països més afectats. I en unes quantes pàgines d'empreses antivirus ja hi ha maneres per a protegir l'ordinador. Com altres virus de Windows, el Zafi.D entra a l'Outlook, agafa les adreces de l'agenda i s'hi reenvia. El missatge arriba a la bústia amb el títol 'Bon Nadal' en la quinzena de llengües en què fins ara s'ha detectat. El Zafi.D (a la foto) tria l'idioma en funció de la terminació de l'adreça de correu. L'e-mail inclou un fitxer que es pot presentar amb noms diferents, però sempre hi surt la paraula 'postal' i, de fet, el virus tan sols s'activarà si s'executa l'arxiu adjunt. També s'ha detectat que s'estén a través de xarxes d'intercanvi de fitxers (P2P). eps aneu amb compte que aquest virus és Ana Maria ! a mi m'ha atacat ! sort que ja le netejat
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano És veritat això? Múrcia voldria incorporar el Baix Segura a la seva CA?
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano A Oriola no es parla català oi? Està més al sud de Guardamar? si , és més al sud jo tinc un amic d'oriola i el sap parlar valencià perque ha aprés a l'escola, però per la ciutat no és parla Però a Oriola s'hi ensenya la nostra llengua? A les comarques castellanoparlants del PV és optatiu.
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano A Oriola no es parla català oi? Està més al sud de Guardamar? si , és més al sud jo tinc un amic d'oriola i el sap parlar valencià perque ha aprés a l'escola, però per la ciutat no és parla Forma part dels PPCC? Què creieu? Segons la famosa "cançoneta" que diu "de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó" no en formaria part...
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano ¿¿¿¿???? Jo soc alacantí i Murcia mai a dit ni intentat res d'això. Quina imaginació tenen alguns No hi ha ni un sols partit politic a tota la comunitat Murciana amb una proposta d'aquest tipus, i a dir veritat jo diria que tu ni ets alacantí, per que si el fores dubte que digueres això, que no te ningun trellat Això és mentida oriolà, i a més dubte molt que siguis d'Oriola (Auriola) ja que ningú, ningú pensa que els murcians els volen engolir, a més, són molts els oriolans que se sents mes murcians que valencians, la realitat de la qual parles és totalment l'oposada. t'ho diu un murcià amb llengua catalana paterna i murciana materna (mon pare diu pèsols, boira, mestres, espardenya ... i ma mare pésoles, boria, mestros, esparteña ... igual que diuen a Múrcia i Oriola). El català es parla al Carxe, la meua comarca, (amunt de Guardamar) i no a Oriola, tal com diu la cançó. El murcià es parla a la resta de la comunitat murciana i a la vega baixa, encara que el català va ser la llengua pròpia durant molt més temps del que parles. Pel que fa als escuts, en múrcia, no hi ha cap LLEO i algun castell això si, però no dels castellans. Nomes has de veure els escuts dels municipis de la Vall de Ricot (Villanueva del Rio Segura-Vilanoeva del Riu Segura, Archena-Arxena....) o el meu, Abanilla-Fabanella. Et sonen d'alguna cosa aquestes franges verticals grogues i vermelles? No tens cap idea del que dius, però cap. Existeix un llibre molt interessant sobre les arrels de l'actual Murcia, titulat "Múrcia, un país català frustrat", de Roselló y Verger...te'ho recomane. Salutacions Jo reconec la catalanitat de Múrcia, al menys que és parcialment catalana, això és clar(jo també he estat a Lo Pagán). Però les afirmacions del noi del Carxe són absolutament falses. Cap persona a Oriola se sent murciana, llevat és clar dels murcians que han arribat els darrers anys a viure aquí, com per exemple gent del Siscar.(pedania de Santomera).A Oriola sí n'hi ha un sentiment localista molt fort i molt normal al haver sigut capital política, econòmica i cultural de l'antiga Governació d'Oriola. Però la gent autòctona sí se sent valenciana, però a la seua forma.Respecte a ser castellans o murcians, doncs a l'Oriola històrica sempre se'ls diguè castellans, però per pertanyer a la Corona de Castella, i per haver perdut el català quan nosaltres( els del Baix Segura) encara el parlàvem. D'ahí venen noms com el Barranc de Castella, que és al límit entre Múrcia i Oriola(Regne de València). O les afirmacions del Consell de la Vila d'Oriola (referint-se als murcians):"N'hi ha castellans?, que isca l'Oriol". Però no obstant això jo reconec que Múrcia té molt de catalana. Però veig difícil recuperar la llengua, i no sols a Múrcia, també al Baix Segura. és veritat que el coneixement de la llengua augmenta al Baix Segura, però només cal vore com està la resta del País Valencià....Salutacions!!! oriolà, a mi em sembla que Josep de Raspai no està dient res d'això... Oriola és Oriola i ja està. Jo més aviat he entès que tractava de explicar les similituds, no més. En cap cas l'annexió de territori algun. Nosaltres demanem una Murcia dintre de l'estat català, no una Oriola dintre de l'estat murcià. Per a nosoltres, Oriola está be on està.venja xavalote, salut
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano Tots sabem d'on va nàixer el primer murciano.... i ki no ho sàpia q m'ho pregunte... Va, t'ho pregunto. A veiam si em fa riure, que avui no tingut pas un dia dels millorets de l'any, com si diguéssim. Mira, ja ric abans de ue m'ho expliquis, ganes que en tinc! No puc dir-ho aci
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano Aprofito per recuperar una imatge que el company Iker va deixar fa unes setmanes pel fòrum:
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano Un oriolà conscient de la VALENCIANITAT absoluta de la seua terra (començant pel nom, que deriva d'Oriol). TE MEREIXES UN MONUMENT.
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano Em podries dir l'índex de catalanoparlants del teu indret?. És molt interessant tot allò que dius. No, si al final resultarà que en teniu més que no pas a Gramenet ... I al Carxe (Múrcia) quin és l' índex de catalano-parlants? Ha de ser molt alt, perquè és una zona rural que ha rebut poca immigració espanyola i extracomunitària. Però encara que el percentatge sigui molt alt, en nombres absoluts són molt poquets, no crec que passin de 2.000 o 3.000.
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano ¿¿¿¿???? Jo soc alacantí i Murcia mai a dit ni intentat res d'això. Quina imaginació tenen alguns No hi ha ni un sols partit politic a tota la comunitat Murciana amb una proposta d'aquest tipus, i a dir veritat jo diria que tu ni ets alacantí, per que si el fores dubte que digueres això, que no te ningun trellat Això és mentida oriolà, i a més dubte molt que siguis d'Oriola (Auriola) ja que ningú, ningú pensa que els murcians els volen engolir, a més, són molts els oriolans que se sents mes murcians que valencians, la realitat de la qual parles és totalment l'oposada. t'ho diu un murcià amb llengua catalana paterna i murciana materna (mon pare diu pèsols, boira, mestres, espardenya ... i ma mare pésoles, boria, mestros, esparteña ... igual que diuen a Múrcia i Oriola). El català es parla al Carxe, la meua comarca, (amunt de Guardamar) i no a Oriola, tal com diu la cançó. El murcià es parla a la resta de la comunitat murciana i a la vega baixa, encara que el català va ser la llengua pròpia durant molt més temps del que parles. Pel que fa als escuts, en múrcia, no hi ha cap LLEO i algun castell això si, però no dels castellans. Nomes has de veure els escuts dels municipis de la Vall de Ricot (Villanueva del Rio Segura-Vilanoeva del Riu Segura, Archena-Arxena....) o el meu, Abanilla-Fabanella. Et sonen d'alguna cosa aquestes franges verticals grogues i vermelles? No tens cap idea del que dius, però cap. Existeix un llibre molt interessant sobre les arrels de l'actual Murcia, titulat "Múrcia, un país català frustrat", de Roselló y Verger...te'ho recomane. Salutacions M'has fet reflexionar. Tens molta raó. Jo també he percebut moltes traces de catalanitat cada vegada que he viatjat a Múrcia. Fins i tot el casc antic de la ciutat de Múrcia recorda molt els de les velles ciutats catalanes i valencianes.
Hola!, Estic fart de que els murcians intenten fer-nos murcians. Nosaltres som valencians i prou. Els murcians sempre han intentat engolir el Baix Segura, la meua comarca, dins del seu àmbit o regió. Per culpa seua el català desapareguè d'aquestes contrades i ara van de bons i inclús alguns parlen català per la seua "herència catalana". Aquests són els més perillosos perque vos volen "camelar" perque cediu a les seues pretensions que són la cesió a Múrcia de 1000 km2 i 300.000 habitants del País Valencià. Nosaltres no parlem el panotxo seu eixe. El nostre castellà és més acatalanat que el seu, té més catalanismes perque el català es parlà aquí 500 anys i a Múrcia només 80 anys aprox. A més , nosaltres sessejem. és herència del català, mentre que els murcians no sessegen, potser tan sols 4 a Cartagena(aquí el català estiguè 200 anys). Oriola és la segona ciutat del Regne de València amb més quatribarrades a esglèsies i monuments, tot l'arxiu històric fins octubre de 1707 és en català...Múrcia només en té lleons i castells PER AIXÒ VOS DEMANE, NO CEDIU ALS MURCIANS!!! Un oriolà cansat dels murcians Moisès Soriano ¿¿¿¿???? Jo soc alacantí i Murcia mai a dit ni intentat res d'això. Quina imaginació tenen alguns No hi ha ni un sols partit politic a tota la comunitat Murciana amb una proposta d'aquest tipus, i a dir veritat jo diria que tu ni ets alacantí, per que si el fores dubte que digueres això, que no te ningun trellat Això és mentida oriolà, i a més dubte molt que siguis d'Oriola (Auriola) ja que ningú, ningú pensa que els murcians els volen engolir, a més, són molts els oriolans que se sents mes murcians que valencians, la realitat de la qual parles és totalment l'oposada. t'ho diu un murcià amb llengua catalana paterna i murciana materna (mon pare diu pèsols, boira, mestres, espardenya ... i ma mare pésoles, boria, mestros, esparteña ... igual que diuen a Múrcia i Oriola). El català es parla al Carxe, la meua comarca, (amunt de Guardamar) i no a Oriola, tal com diu la cançó. El murcià es parla a la resta de la comunitat murciana i a la vega baixa, encara que el català va ser la llengua pròpia durant molt més temps del que parles. Pel que fa als escuts, en múrcia, no hi ha cap LLEO i algun castell això si, però no dels castellans. Nomes has de veure els escuts dels municipis de la Vall de Ricot (Villanueva del Rio Segura-Vilanoeva del Riu Segura, Archena-Arxena....) o el meu, Abanilla-Fabanella. Et sonen d'alguna cosa aquestes franges verticals grogues i vermelles? No tens cap idea del que dius, però cap. Existeix un llibre molt interessant sobre les arrels de l'actual Murcia, titulat "Múrcia, un país català frustrat", de Roselló y Verger...te'ho recomane. Salutacions la majoria de castells que apareixen en les banderes i escuts de Múrcia no fan al·lusió a Castella, sinó al propi castell de cada poble. La majoria de viles murcianes van tenir o tenen un castell Els únics escuts on apareixen castells i lleons és en Murcia ciutat i Cartagena... i aquí tots sabem perquè, per una impressionant aculturització i castellanització voraç, augmentada durant el franquisme. El domini geografic de la senyera s'estén fins a la província d'Almería (creus genovessas i senyeres dels repobladors italians i catalans) Per altra banda creo que la catalanitat d'Oriola està fora de tota dubte. Tota la vega de Múrcia deuria ser catalana, ja ni parlem d'Oriola. Que quedi per sota de Guardamar no em sembla molt seriós. És solament una cancionçeta, no més, no és cap codi, i a més deixa exclosa la catalanitat d'Oriola i zones de Múrcia. Editat al dia 28 de desembre del 2004, a les 20:25 A la costa d'Almeria encara hi ha un poble menut que es diu castell de ferro .No sembla massa castellà, veritat? Una dada curiosa: L'Actor Paco Rabal va neixer en una pedania de la província de murcia molt propera a la provincia d'almeria que es diu la cuesta del gos Editat al dia 28 de desembre del 2004, a les 21:34 MURCIA: la cuesta del gos, l'illa grosa, roche, lo pagan, lo poyo, lo romero, lo garrofero, calblanque, calnegre, gea i truyols... n`ha un mon de llocs y noms que parlen d'una catalanitat a vegades subti i altres expresa a tota la Comunitat Murciana. exactament. Encara hi ha més topònims catalans que designen pobles i paratges de Múrcia. et sona el paratje dels Esculls del mojón proper a la frontera amb Alacant? Per no parlar de tots els caserons de camp que van dur noms de solera catalana, o la casa Maestre, l'amo de la qual ho era també de tota La Manga del Mar Menor, on a més està L'Illa Grossa, el Faralló, L'Estacio, El Portús, El Carmolí, Perdiguera Com bé apunta Josep de Raspai, la catalanitat de Múrcia està de vegades explícita, unes altres, les quals més, encoberta en segles i segles de desconeixement i desarrelament. Deia el Iker que el centre de Murcia li va recordar la bullícia de les velles ciutats catalanes i llevantines... com no recordar-li? si són tan semblants. Tampoc escapa a ningú la similitud dels noms de pobles valencians, castellonencs, alacantins i murcians. Noms com Algemesí (Val) Algezares (Mu), Aljucer (Mu), el xat de Beniscornia (Mu) Alguassas (Mu), Benimaclet, Beniaján (Mu), Benimantell, Benifayim, Favanella, Albudeite, les Alqueríes que hi ha a Alacant i Murcia, Benejuzar, Benferri, Benissa,... aixi com tots els pobles que comencen per "Lo", que són multitud en el camp de Cartagena (Lo Ferro, Lo Poyo, Lo Campano,...) i podria passar-me així tota la nit. record llegir una entrevista al dirigent històric de ERC Barrera, sempre crític a la pèrdua de l'essència catalana per la immigració, deia que l'assimilació d'aragonesos i murcians no havia suposat molt doncs els eren molt propers en un context històric i econòmic que els andalusos o els extremenys per exemple Al respecte del primer topic de tots, dir que la "herència catalana" de Múrcia mai ha estat utilitzada per ningú per a reivindicar res de res (respecte al tema d'Oriola). En Múrcia l'oriolà es veu com a un veí, com a un paisà si m'apures, però per la proximitat, no perquè creem que se'ns deu gens. no creo que Múrcia s'hagi caracteritzat mai per ser una comunitat expansionista precisament Editat al dia 28 de desembre del 2004, a les 23:19 http://groups.msn.com/PaisMurcia/pasmurci.msnw grup msn en català de Múrcia. De moment es tan sols un projecte.

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.