Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
8153/2 | 03.06.2025 | atindre o atenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: atenir o atindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és atenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15267 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15267 | 2026-07-08T00:00:00 |
8154/2 | 03.06.2025 | avindre o avenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: avenir o avindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és avenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15268 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15268 | 2026-07-08T00:00:00 |
8155/2 | 03.06.2025 | captindre o captenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: captenir o captindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és captenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15269 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15269 | 2026-07-08T00:00:00 |
8156/2 | 03.06.2025 | cartindre o cartenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cartenir o cartindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és cartenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15270 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15270 | 2026-07-08T00:00:00 |
8157/2 | 03.06.2025 | contindre o contenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: contenir o contindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és contenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15271 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15271 | 2026-07-08T00:00:00 |
8158/2 | 03.06.2025 | contravindre o contravenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: contravenir o contravindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és contravenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15272 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15272 | 2026-07-08T00:00:00 |
8159/2 | 03.06.2025 | convindre o convenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: convenir o convindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és convenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15273 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15273 | 2026-07-08T00:00:00 |
8160/2 | 03.06.2025 | desavindre o desavenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: desavenir o desavindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és desavenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15274 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15274 | 2026-07-08T00:00:00 |
8161/2 | 04.06.2025 | desconvindre o desconvenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: desconvenir o desconvindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és desconvenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15275 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15275 | 2026-07-08T00:00:00 |
8162/2 | 04.06.2025 | detindre o detenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: detenir o detindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és detenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15278 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15278 | 2026-07-08T00:00:00 |
8163/2 | 04.06.2025 | entretindre o entretenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: entretenir o entretindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és entretenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15279 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15279 | 2026-07-08T00:00:00 |
8164/2 | 04.06.2025 | entrevindre o entrevenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: entrevenir o entrevindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és entrevenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15280 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15280 | 2026-07-08T00:00:00 |
8165/2 | 04.06.2025 | esdevindre o esdevenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: esdevenir o esdevindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és esdevenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15281 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15281 | 2026-07-08T00:00:00 |
8166/2 | 04.06.2025 | intervindre o intervenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: intervenir o intervindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és intervenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15282 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15282 | 2026-07-08T00:00:00 |
8167/2 | 04.06.2025 | menystindre o menystenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: menystenir o menystindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és menystenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15283 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15283 | 2026-07-08T00:00:00 |
8168/2 | 04.06.2025 | obtindre o obtenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: obtenir o obtindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és obtenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15284 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15284 | 2026-07-08T00:00:00 |
8169/2 | 04.06.2025 | obvindre o obvenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: obvenir o obvindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és obvenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15285 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15285 | 2026-07-08T00:00:00 |
8170/2 | 04.06.2025 | pervindre o pervenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: pervenir o pervindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és pervenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15286 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15286 | 2026-07-08T00:00:00 |
8171/2 | 04.06.2025 | provindre o provenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: provenir o provindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és provenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15287 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15287 | 2026-07-08T00:00:00 |
8172/2 | 04.06.2025 | reconvindre o reconvenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: reconvenir o reconvindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és reconvenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15288 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15288 | 2026-07-08T00:00:00 |
8173/2 | 04.06.2025 | retindre o retenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: retenir o retindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és retenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15290 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15290 | 2026-07-08T00:00:00 |
8174/2 | 04.06.2025 | revindre o revenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: revenir o revindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és revenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15291 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15291 | 2026-07-08T00:00:00 |
8175/2 | 04.06.2025 | sobrevindre o sobrevenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: sobrevenir o sobrevindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és sobrevenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15292 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15292 | 2026-07-08T00:00:00 |
8176/2 | 04.06.2025 | sostindre o sostenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: sostenir o sostindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és sostenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15293 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15293 | 2026-07-08T00:00:00 |
8177/2 | 16.05.2025 | subvindre o subvenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: subvenir o subvindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és subvenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15294 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15294 | 2026-07-08T00:00:00 |
8178/2 | 04.06.2025 | viltindre o viltenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: viltenir o viltindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és viltenir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15296 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15296 | 2026-07-08T00:00:00 |
8179/1 | 21.09.2022 | firma o signatura?
firmar o signar? | Lèxic. Lèxic general | Per designar el nom d'una persona que aquesta escriu, sovint acompanyat de la rúbrica, al peu d'una carta, d'un rebut, etc., per certificar que n'és l'autor o que n'aprova el contingut, en català es poden fer servir indistintament les denominacions firma i signatura. Per exemple:
La plataforma ha començat una recollida... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15310 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15310 | 2026-07-08T00:00:00 |
8180/2 | 30.09.2022 | tiet, tieta | Lèxic. Lèxic general | Per anomenar el germà i la germana del pare o de la mare es fan servir les formes oncle i tia, respectivament.
Malgrat que les formes tiet i tieta no estan recollides per la normativa, també s'usen en els registres informals.
Altres variants no normatives per fer referència a aquesta relació de parentiu en masculí són ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15311 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15311 | 2026-07-08T00:00:00 |
8181/2 | 11.03.2025 | Règim dels adjectius diferent i distint: diferent de o diferent que?, distint de o distint que? | Sintaxi | Els adjectius diferent i distint estableixen comparacions de desigualtat. Aquesta comparació es pot expressar, per exemple, per mitjà d'un complement de l'adjectiu, que pot ser introduït per la preposició de (o a) o bé per la conjunció que.
Es fa servir la preposició de (o a) en els contextos següents:
1. Quan el compl... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15313 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15313 | 2026-07-08T00:00:00 |
8182/2 | 06.09.2023 | Majúscules i minúscules en pactes, tractats, acords, declaracions i compromisos | Convencions. Majúscules i minúscules | Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:
el Pacte Nacional per la Llengua
el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
el Compromís de Casp
el Tractat de No Proliferació d'Armes Nuclea... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15314 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15314 | 2026-07-08T00:00:00 |
8183/1 | 23.09.2022 | Com es diu de pie en català: de peu, dempeus o dret? | Lèxic. Lèxic general | Per indicar que algú descansa solament sobre els dos peus, l'adjectiu que es fa servir habitualment és dret, dreta. Per exemple:
Quan va veure que era el seu torn es va posar dreta.
Si estic gaire estona dret em fa mal l'esquena.
A més de l'adjectiu dret, dreta, amb aquest mateix sentit també es pot fer servir l'expres... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15317 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15317 | 2026-07-08T00:00:00 |
8184/1 | 19.12.2022 | Complements de lloc amb pronom o sense | Sintaxi | Els complements de lloc no obligatoris que afecten el verb (adjunts de predicat), si es desplacen a la dreta o a l'esquerra se solen reprendre amb el pronom hi, tot i que la represa no és obligatòria. En aquesta fitxa trobareu més informació sobre la represa pronominal d'aquests complements.
Convé no confondre aquests ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15318 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15318 | 2026-07-08T00:00:00 |
8185/1 | 19.12.2022 | Coneguda com boixac o coneguda com a boixac?
Usos de com i com a amb el verb conèixer | Sintaxi | Un dels significats del verb conèixer és 'designar habitualment una cosa o algú amb un nom determinat'. En aquest cas, el verb pot portar un complement encapçalat per la preposició com a. Per exemple:
Aquesta planta es coneix com a boixac.
Cal tenir en compte que si el sintagma va introduït per un article la preposició... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15322 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15322 | 2026-07-08T00:00:00 |
8186/1 | 17.11.2022 | Com es diu ahora voy en català: ara vaig o ara vinc? | Lèxic. Lèxic general | En català, el verb anar significa 'moure's passant d'un punt a un altre en una direcció determinada', mentre que el verb venir significa 'desplaçar-se d'un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla', és a dir, 'anar a un lloc relacionat amb l'interlocutor'. Per exemple, es fa servir el verb anar en la frase seg... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15333 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15333 | 2026-07-08T00:00:00 |
8187/1 | 17.11.2022 | Com es diu chiringuito ('negoci poc clar') en català? | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a un negoci de legalitat poc clara, alguns diccionaris d'ús recullen la forma xiringuito, tot i que no està recollida per la normativa.
Per tant, per expressar el sentit que col·loquialment designa xiringuito, en registres formals es poden fer servir expressions com ara negoci tèrbol o negoci poc cla... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15348 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15348 | 2026-07-08T00:00:00 |
8188/1 | 17.11.2022 | Es pot dir formació ('curs', 'taller', 'activitat formativa') en català? | Lèxic. Lèxic general | Un dels significats del terme formació és 'conjunt de coneixements sobre una matèria que algú assoleix'. Tot i que està força estès l'ús d'aquest terme per fer referència a un curs, un taller o, en general, una activitat formativa, per expressar aquest sentit es poden fer servir formes com ara activitat formativa, acti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15377 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15377 | 2026-07-08T00:00:00 |
8189/2 | 13.02.2025 | Usos de com i com a: cridar com bojos o cridar com a bojos? | Sintaxi | En construccions comparatives amb intenció hiperbòlica amb un sentit pròxim a 'com si fossin', quan el segon terme és un sintagma nominal sense determinant ni quantificador o un sintagma adjectival, es pot fer servir tant com com com a. En aquest cas, com a és habitual en valencià, baleàric i nord-occidental, mentre qu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15383 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15383 | 2026-07-08T00:00:00 |
8190/2 | 13.05.2024 | Règim verbal de pegar: pegar a algú o pegar algú?
Li pegaven o El pegaven? | Sintaxi | El verb pegar, generalment, es construeix amb un complement directe que representa el cop, l'empenta, etc., que es pega i amb un complement indirecte que representa la persona o l'animal que rep l'acció. Per exemple:
Pegaven bufetades a l'Albert.
També és possible elidir el complement directe i, en aquest cas, el verb ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15386 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15386 | 2026-07-08T00:00:00 |
8191/1 | 21.11.2022 | Règim verbal de robar: robar a algú o robar algú?
Li han robat o L'han robat? | Sintaxi | Amb el verb robar, el complement que representa la persona a qui es desposseeix d'allò que li pertany pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa robada. Per exemple:
Han robat la Berta.
Han robat a la Berta (equivalent a dir 'Van roba... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15387 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15387 | 2026-07-08T00:00:00 |
8192/1 | 19.12.2022 | encabat | Sintaxi | L'expressió encabat és la contracció de en acabat, que té el significat de 'després'. Per exemple:
Ves a comprar la funda i encabat anem a fer l'aperitiu.
Cal tenir en compte, però, que aquesta expressió pertany a un registre col·loquial de la llengua. En registres formals, es fa servir la forma en acabat. Per exemple:... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15400 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15400 | 2026-07-08T00:00:00 |
8193/2 | 24.10.2025 | Majúscules i minúscules de sobrenoms de llocs
Majúscules i minúscules de noms de lloc històrics, geopolítics i geoturístics | Convencions. Majúscules i minúscules | S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc o un nom de lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per Roma)
el V... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15406 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15406 | 2026-07-08T00:00:00 |
8194/1 | 19.12.2022 | feminicidi | Lèxic. Lèxic general | En català, el terme feminicidi designa el crim de qui mata deliberadament una dona per raons de gènere, o de qui la indueix al suïcidi com a conseqüència de la pressió i la violència exercides sobre ella. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15407 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15407 | 2026-07-08T00:00:00 |
8195/1 | 21.12.2022 | olimpiades o olimpíades?
Majúscules i minúscules de olimpíades | Lèxic. Lèxic general; Convencions. Majúscules i minúscules | En català, la forma olimpíades és esdrúixola i fa referència a la celebració dels jocs olímpics.
Aquest substantiu s'escriu amb majúscula inicial, quan es refereix a una edició concreta. Per exemple: les Olimpíades de Barcelona. En canvi, si fa referència a la celebració dels jocs olímpics en general s'escriu amb minús... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15409 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15409 | 2026-07-08T00:00:00 |
8196/1 | 13.01.2023 | Com es diu juguetería en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per designar l'establiment on es venen joguines, la forma adequada és botiga de joguines.
En canvi, no són adequades les formes jogueteria i joguineria. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15412 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15412 | 2026-07-08T00:00:00 |
8197/1 | 20.07.2023 | parlar-ne i parlar-ho | Sintaxi | El verb parlar, amb el significat de 'tractar d'un assumpte', generalment és intransitiu i regeix l'ús de la preposició de o sobre. Per tant, els complements introduïts amb aquestes preposicions es reprenen amb el pronom en. Per exemple:
Van parlar de literatura. (En van parlar.)
Són tertúlies en què es parla sobre po... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15419 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15419 | 2026-07-08T00:00:00 |
8199/1 | 10.03.2023 | Gentilici de Kíiv
Es pot dir kiïvià en català? | Morfologia | Actualment la normativa no preveu un gentilici per al topònim Kíiv. No obstant això, diverses obres de consulta recullen la forma kiïvià, kiïviana, que s'ajusta a la normativa ortogràfica. Així doncs, a banda de l'opció estrictament normativa de Kíiv, es pot fer servir la forma kiïvià, kiïviana. Per exemple:
La meva ve... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15501 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15501 | 2026-07-08T00:00:00 |
8200/2 | 07.09.2023 | Varietats geogràfiques del català | Lèxic. Lèxic general | Les varietats geogràfiques de la llengua catalana es divideixen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Oriental
Pertanyen al bloc oriental els dialectes alguerès, septentrional, central i baleàric.
Alguns d'aquests dialectes tenen subdialectes:
Dins del central hi trobem el gironí, el barceloní i el tarragoní.
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15596 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15596 | 2026-07-08T00:00:00 |
8201/2 | 13.01.2026 | Alternances vocàliques en el verb veure: vore o veure?, vorà o veurà? | Fonètica i prosòdia | En alguns parlars, el diftong eu del verb veure es pronuncia com una sola vocal.
En valencià, en part del tortosí, en mallorquí i en eivissenc, en lloc del diftong eu es pronuncia una o en el futur i el condicional: Ja voràs quin gatet tan bonic!
Si parés més atenció al que fa, voria que això no li convé. Aquest fenome... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15599 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15599 | 2026-07-08T00:00:00 |
8202/1 | 12.06.2023 | Comarca del Lluçanès | Toponímia | La comarca del Lluçanès es va crear el maig de 2023 i està integrada pels municipis següents: Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, Prats de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra, Sant Martí d'Albars i Sobremunt.
En la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009, aquests municipis... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15615 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15615 | 2026-07-08T00:00:00 |
8204/1 | 26.09.2023 | a l'avançada | Sintaxi | La locució adverbial a l'avançada es pot utilitzar en català com a sinònim de per endavant per indicar que alguna cosa es fa de manera anticipada o abans del temps establert o acordat. Amb aquest mateix significat, també es pot fer servir la forma per avançat. Per exemple:
M'han fet pagar l'encàrrec a l'avançada.
Us do... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15623 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15623 | 2026-07-08T00:00:00 |
8205/1 | 27.07.2023 | contracorrent, contra corrent i a contracorrent | Lèxic. Lèxic general | El substantiu contracorrent és un mot compost i s'escriu amb els dos elements que el formen aglutinats. Per exemple:
En aquest riu hi ha contracorrents molt forts.
A partir d'aquest nom s'ha format la locució a contracorrent, que té els significats 'en sentit contrari al corrent' i 'd'una manera oposada a les idees o a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15628 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15628 | 2026-07-08T00:00:00 |
8209/1 | 27.07.2023 | El pronom en: substitució d'un sintagma nominal indefinit | Sintaxi | Una de les funcions principals del pronom feble en és representar sintagmes nominals indefinits que actuen com a complement directe o com a subjecte postverbal de verbs inacusatius (com ara caldre, faltar, passar o arribar). Per exemple:
Comprem magdalenes. En comprem.
Arribaran ofertes. N'arribaran.
Si el sintagma nom... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15681 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15681 | 2026-07-08T00:00:00 |
8210/2 | 05.04.2024 | La conjunció com amb valor condicional | Sintaxi | De vegades, en contextos informals, es fa servir la conjunció com amb valor condicional per expressar una condició hipotètica no desitjable. Per exemple:
Com no vinguis, te'n penediràs.
Com els en diguis alguna cosa, no et parlaré mai més.
Ara bé, en registres formals, en comptes d'aquesta construcció, se n'usen d'altr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15686 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15686 | 2026-07-08T00:00:00 |
8211/1 | 20.10.2023 | El sufix -menta | Morfologia | El sufix -menta, igual que el sufix -ment, forma substantius que designen l'acció i l'efecte expressats per la base verbal. Per exemple:
Li ha agafat una emprenyamenta que no et vol ni veure.
Amb l'esveramenta m'he descuidat les claus.
Ara bé, cal tenir en compte que -ment és possible en tots els registres, mentre que ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15696 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15696 | 2026-07-08T00:00:00 |
8212/3 | 19.02.2024 | Preposició davant dels noms de les estacions: a la primavera, aquella primavera o en primavera? | Sintaxi | Les expressions temporals que fan referència a les estacions de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un modificador re... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15706 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15706 | 2026-07-08T00:00:00 |
8213/1 | 20.10.2023 | Es pot dir brunyol en català?
brunyols o bunyols? | Lèxic. Lèxic general | La forma general per denominar la massa de forma més o menys rodona, feta de pasta de farina ben batuda a la qual poden incorporar-se altres substàncies reduïdes a pasta, com bacallà, cervell, patates, etc., i fregida amb oli o llard és bunyol.
En alguns parlars, també hi ha la forma brunyol. Aquesta variant es pot fer... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15714 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15714 | 2026-07-08T00:00:00 |
8214/1 | 20.10.2023 | El verb ser amb dies de la setmana
Som dilluns o És dilluns? | Sintaxi | Quan es fa servir el verb ser amb un dia de la setmana, tant és possible l'ús de la tercera persona del singular com l'ús de la primera persona del plural. En aquest darrer cas, el dia de la setmana es pot introduir amb la preposició a i, en alguns parlars, també pot aparèixer sense preposició. Per exemple:
—Quina setm... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15715 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15715 | 2026-07-08T00:00:00 |
8215/1 | 20.10.2023 | Usos de conforme | Sintaxi | El mot conforme és un adjectiu que, entre altres, té el significat 'que s'ajusta a un model, a un principi, a una opinió'. En aquest cas, regeix la preposició a. Per exemple:
És una còpia conforme a l'original.
El seu procediment ha estat conforme a les ordres dels directius.
Aquest adjectiu també pot acompanyar un sub... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15716 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15716 | 2026-07-08T00:00:00 |
8216/1 | 03.06.2024 | Els pronoms indefinits acompanyats d'un adjectiu: res nou o res de nou?; res bo o res de bo?
res + de + adjectiu | Sintaxi | Els pronoms indefinits (algú, qualsevol, ningú, un, una, quelcom, res, altre) poden anar acompanyats d'un adjectiu. Per exemple:
T'has fixat en algú concret?
No conec ningú mereixedor de la meva confiança.
Busco quelcom original.
No he comprat res barat.
En el cas dels pronoms res i quelcom, a més a més, quan precedeix... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15717 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15717 | 2026-07-08T00:00:00 |
8217/1 | 25.08.2023 | Com es diu panel en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Matemàtiques | En el camp de l'estadística, les formes normatives en català per anomenar la mostra permanent de persones que són interrogades periòdicament per estudiar l'evolució d'actituds i opinions són panel i pànel. Per exemple:
El panel d'aquest estudi està format per persones representatives del jovent del país.
La forma panel... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15718 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15718 | 2026-07-08T00:00:00 |
8218/1 | 20.10.2023 | Connectors correlatius: d'un costat..., de l'altre...; per un costat..., per l'altre... | Sintaxi | Hi ha una sèrie d'expressions que funcionen com a connectors entre oracions amb un valor distributiu i que serveixen per sumar idees que s'organitzen en el text amb un cert ordre: al seu torn, per començar, finalment...
Entre aquests connectors n'hi ha alguns que introdueixen dos aspectes que cal considerar en relació ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15719 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15719 | 2026-07-08T00:00:00 |
8219/1 | 20.10.2023 | dir + infinitiu: diu saber o diu que sap?
Verbs de dicció amb oracions subordinades d'infinitiu | Sintaxi | La majoria de verbs de dicció admeten com a complement directe tant una oració en forma flexionada com una oració amb el verb en infinitiu, el qual pot ser simple o compost. És el cas de prometre, jurar, confessar, afirmar, assegurar, declarar, insinuar, sostenir, demanar, suplicar... Per exemple:
El personal docent af... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15720 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15720 | 2026-07-08T00:00:00 |
8222/2 | 18.07.2025 | Es pot dir (això) no treu en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió (això) no treu és adequada en català per cancel·lar el possible impediment que representa el que es diu en la subordinada que funciona com a subjecte o el que s'ha dit prèviament i es reprèn per mitjà del pronom això. Per exemple:
Que juguin en equips rivals no treu que puguin ser amics fora del camp.
Jugue... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15752 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15752 | 2026-07-08T00:00:00 |
8223/3 | 12.06.2024 | retroalimentar | Morfologia | El verb retroalimentar és un mot format per derivació a partir del prefix retro-, que significa 'endarrere', i el verb alimentar, que en un context ampli significa 'fer créixer, estimular'. Així, retroalimentar vol dir 'incidir en un sistema o un procés retornant part dels resultats de sortida a fases anteriors'.
Aques... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15753 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15753 | 2026-07-08T00:00:00 |
8224/1 | 21.09.2023 | Es pot dir pòstit en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball | La denominació catalana adequada per designar el full petit, generalment de color, amb una banda adhesiva que permet enganxar-lo i desenganxar-lo diverses vegades, utilitzat per deixar notes, és nota adhesiva. Per exemple:
M'ha deixat una nota adhesiva a l'ordinador per dir-me que cal fer els dos informes.
Les formes p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15754 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15754 | 2026-07-08T00:00:00 |
8225/3 | 03.06.2024 | El prefix video- en compostos cultes: videotrucada, videotutorial... | Morfologia | La forma prefixada video-, que en llatí significa 'jo veig' i que en català indica referència a la imatge dels mitjans audiovisuals, serveix per formar compostos cultes.
La base culta video- s'escriu sense accent, de manera aglutinada amb l'altre formant i sense guionet. Per exemple: videotrucada, videofreqüència, vide... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15755 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15755 | 2026-07-08T00:00:00 |
8226/2 | 21.10.2024 | Interjeccions de sorpresa: alça, bufa, oh, vatua... | Lèxic. Lèxic general | Hi ha expressions que serveixen per manifestar sorpresa. Les interjeccions o locucions interjectives més habituals de sorpresa són alça, ara pla, bufa, oh, Mare de Déu (Senyor), redeu, valga'm Déu, vatua..., i se solen trobar al principi de l'oració. Per exemple:
Mare de Déu, què has fet!
Vatua! Què hi fas tu per aquí?... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15756 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15756 | 2026-07-08T00:00:00 |
8227/1 | 14.12.2023 | N'estic en contra o hi estic en contra?
N'estic a favor o hi estic a favor? | Sintaxi | Les locucions prepositives a favor i en contra duen un complement encapçalat per de; aquest complement generalment es pronominalitza amb el pronom hi. Per exemple:
Ha guanyat la meva proposta: tres hi han votat a favor i dos hi han votat en contra.
Cal saber si l'Ajuntament està a favor de construir un refugi d'animals... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15760 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15760 | 2026-07-08T00:00:00 |
8228/1 | 27.03.2025 | L'accent en les expressions llatines: òpera prima o opera prima? | Ortografia | El llatí no feia servir accents gràfics com els del català i, per tant, si es fan servir expressions llatines dins un text en català no s'han d'accentuar. Així, cal escriure, per exemple, alter ego i per capita (i no pas àlter ego i per càpita).
En casos en què hi ha un mot català que coincideix amb un de llatí (o amb ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15766 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15766 | 2026-07-08T00:00:00 |
8229/3 | 22.05.2024 | Compostos formats per ben o mal + adjectiu: mal parlat o malparlat?, ben tornat o bentornat? | Morfologia | Hi ha una sèrie d'adjectius que estan formats per un adverbi (generalment mal o ben, però també altres com nou o prim) i un adjectiu o un participi. Aquests adjectius, d'acord amb la norma general, s'escriuen aglutinats i sense cap espai ni guionet. Per exemple: bentornat, benvingut, malavingut, maldestre, malparlat, m... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15767 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15767 | 2026-07-08T00:00:00 |
8230/1 | 14.12.2023 | Com es diu escueto, escueta en català?
Es pot dir escuet, escueta en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per expressar concreció i omissió de tot allò que no és necessari, es poden fer servir mots com ara breu, curt, simple, senzill, concís, escarit, sobri o sec. Per exemple:
Hi havia tanta gent esperant que l'escriptora només em va poder fer una dedicatòria molt breu.
Ens va rebre amb un simple "Bona tarda".
E... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15768 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15768 | 2026-07-08T00:00:00 |
8232/1 | 25.04.2024 | donar un curs o fer un curs? | Lèxic. Lèxic general | Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer un curs o donar un curs. També es poden fer servir verbs com impartir. Per exemple:
Em van proposar fer un curs d'història de Catalunya per a gent gran.
L'Elisabet donarà un curs d'introducció ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 15857 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=15857 | 2026-07-08T00:00:00 |
8234/1 | 02.12.2024 | Masarac o Masarac i Vilarnadal? | Toponímia | Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Masarac i Vilarnadal.
La Resolució PRE/2200/2024, de 14 de juny, estableix el canvi de denominació del municipi de Masarac, que passa a denominar-se Masarac i Vilarnadal.
Com que aquest canvi és molt recent, algunes obres de consulta (sobretot les pub... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16058 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16058 | 2026-07-08T00:00:00 |
8235/1 | 24.10.2024 | recollir ('algú passar a buscar algú altre') | Lèxic. Lèxic general | Un dels significats del verb recollir és 'algú o un mitjà de transport passar a buscar una cosa o algú al lloc on és'. Així, es pot dir:
Vaig a recollir la Maria a la guarderia.
Si vas a la parada, un taxi et recollirà i et durà al recinte firal.
He d'anar a la secretaria a recollir el títol. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16072 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16072 | 2026-07-08T00:00:00 |
8236/1 | 06.03.2025 | en menor mesura i en major mesura | Sintaxi | En català, a partir del significat del substantiu mesura 'grau d'intensitat determinat', es poden fer servir les expressions en menor mesura i en major mesura, que tenen el sentit 'en una proporció menor' i 'en una proporció major', respectivament. Per exemple:
Aquesta pronunciació és pròpia dels parlars valencians i e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16077 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16077 | 2026-07-08T00:00:00 |
8237/2 | 13.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a
Ús de per davant de nom o de sintagma adjectival amb valor causal | Sintaxi | Una de les maneres de construir els complements que expressen causa és per mitjà de la preposició per. Generalment, precedeix un substantiu. Per exemple:
Ho fa per necessitat.
Es mou per pur interès.
Malgrat que no és tan habitual, la preposició per també pot introduir un sintagma adjectival amb el mateix valor. Per ex... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16085 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16085 | 2026-07-08T00:00:00 |
8238/2 | 16.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a
Usos de per davant d'una oració amb valor causal | Sintaxi | Una de les maneres de construir els complements que expressen causa és amb la preposició per, que pot introduir una oració d'infinitiu. Per exemple:
Et dono les gràcies per haver-me ajudat tant.
Això t'ha passat per no presentar els papers quan calia.
Si la preposició introdueix l'infinitiu ser, aquesta forma verbal po... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16086 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16086 | 2026-07-08T00:00:00 |
8239/1 | 17.12.2024 | Vocal de suport entre pronom i verb | Sintaxi | En diferents parlars, s'intercala una e de suport entre els pronoms acabats amb essa i els verbs començats amb el so de essa sorda, per evitar el contacte entre les dues esses. Així,
se sent, per exemple: ens e cenyim al guió, els e sap greu.
Tanmateix, aquestes pronúncies no es representen gràficament i s'eviten en el... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16091 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16091 | 2026-07-08T00:00:00 |
8240/1 | 03.04.2025 | ben o bé?
mal o malament? | Sintaxi | L'adverbi bé expressa que l'acció, la situació o l'estat denotat pel verb que modifica és considerat satisfactori. Per exemple:
Avui he dormit bé.
L'examen ha anat més bé del que esperava.
Ahir l'àvia estava bé.
També es fa servir per reforçar una afirmació. Per exemple:
Deia que no plouria, però bé prou que ha plogut.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16093 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16093 | 2026-07-08T00:00:00 |
8241/1 | 16.12.2024 | la Bisbal de Falset o la Bisbal de Montsant? | Toponímia | Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Priorat és la Bisbal de Montsant.
La Resolució PRE/4130/2024, de 20 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de la Bisbal de Falset, que passa a denominar-se la Bisbal de Montsant.
Com que aquest canvi és molt recent, algunes obres de consulta (sob... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16096 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16096 | 2026-07-08T00:00:00 |
8242/1 | 06.03.2025 | Sistema vocàlic àton dels diferents parlars | Fonètica i prosòdia | El sistema vocàlic àton de la majoria de parlars presenta menys vocals que el sistema tònic. Els més generals són el sistema de la majoria de parlars orientals, que es redueix a tres vocals (vocal neutra, i i u), i el dels parlars occidentals, que es redueix a cinc (i, e tancada, a, o tancada i u).
Sistemes vocàlics àt... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16099 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16099 | 2026-07-08T00:00:00 |
8243/1 | 03.04.2025 | Ús figurat de la preposició cap a | Sintaxi | La preposició cap a, o cap en alguns casos, pot expressar orientació d'una acció, d'un estat o d'un esdeveniment. Per exemple:
Quan anava cap a dormir, va començar a rondinar.
Si les coses no milloren, anem cap a una crisi mundial.
Aquella societat va desenvolupar un rebuig cap a la classe política.
Sentia una gran adm... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16105 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16105 | 2026-07-08T00:00:00 |
8244/1 | 27.03.2025 | a mode de o a manera de? | Sintaxi | En català, amb el significat 'com si fos alguna cosa', es fa servir la locució preposicional a manera de o a tall de (i no a mode de). Segons el context, també es pot fer servir com a. Per exemple:
Va lligar la samarreta al rem a manera de bandera.
A tall de recomanació només vull dir que haureu de llegir aquest passat... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16116 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16116 | 2026-07-08T00:00:00 |
8245/1 | 16.12.2024 | columbari | Lèxic. Lèxic general | Actualment, un columbari és una construcció amb nínxols petits destinats a posar-hi les urnes cineràries (amb les cendres), situada en cementiris. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16118 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16118 | 2026-07-08T00:00:00 |
8246/2 | 13.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a amb valor temporal | Sintaxi | Amb valor temporal, la preposició per expressa el temps en què passa alguna cosa. Per exemple:
Van anar a esquiar pel pont del desembre.
Per Nadal qui res no estrena res no val.
També expressa la durada. Per exemple:
Ha llogat un piano per un any.
Van deixar la feina per una estona.
La preposició per a indica que el si... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16125 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16125 | 2026-07-08T00:00:00 |
8247/1 | 07.02.2025 | Plural dels manlleus | Morfologia | En general, els manlleus introduïts dins el sistema lingüístic del català fan la flexió del plural seguint les normes morfològiques d'aquesta llengua, és a dir, adjuntant-hi la terminació -s o les variants -es o -os, segons el cas, i aplicant-hi les modificacions gràfiques que comporta la formació del plural. Per exemp... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16145 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16145 | 2026-07-08T00:00:00 |
8248/1 | 03.04.2025 | Pronunciació de vocals en contacte en dos mots seguits
Contacte entre dues vocals tòniques
Contacte entre dues vocals àtones | Fonètica i prosòdia | De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (es pronuncien com un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produei... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16156 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16156 | 2026-07-08T00:00:00 |
8249/1 | 07.05.2025 | migrant, emigrant i immigrant | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials | El verb migrar té el significat d''anar d'un lloc a un altre, especialment d'una regió a una altra per residir-hi'. A partir d'aquest verb es poden formar els derivats següents: migrant, emigrant i immigrant. El mot migrant, com a adjectiu i substantiu, fa referència a una persona que migra. Per exemple:
Els veïns d'aq... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16206 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16206 | 2026-07-08T00:00:00 |
8250/1 | 16.07.2025 | Com es diu pincho moruno en català?
pinxo, brotxeta o broqueta? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | L'ast petit de metall o de fusta amb el qual s'enfilen trossos d'aliments es denomina broqueta. Per extensió, reben el mateix nom les menges que es preparen i se serveixen amb aquest estri. Per exemple:
He de comprar broquetes per a la barbacoa de diumenge.
Cada dissabte baixem a sopar al bar i demanem patates braves i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16263 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16263 | 2026-07-08T00:00:00 |
8251/2 | 15.06.2026 | mirar o veure? | Lèxic. Lèxic general | Els verbs de percepció mirar i veure tenen significats molt similars. D'una banda, el verb mirar designa una acció voluntària i significa 'observar amb els ulls' o 'aplicar la vista sobre algú o alguna cosa per tal de veure-la'.
De l'altra, el verb veure, en la seva accepció més general, fa referència a un acte involu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16268 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16268 | 2026-07-08T00:00:00 |
8253/1 | 18.12.2025 | Es pot dir contemplar la possibilitat?
Usos del verb contemplar | Lèxic. Lèxic general | El diccionari normatiu recull tres significats diferents per al verb contemplar: 'esguardar atentament un objecte absorbint-se en la seva vista', 'donar a algú tots els gustos, totes les satisfaccions' i 'meditar sobre una qüestió religiosa o intel·lectual'. Per exemple:
No soc astrònoma, però m'encanta contemplar els ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16276 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16276 | 2026-07-08T00:00:00 |
8254/1 | 23.02.2026 | Com es diu chivato, chivata en català? | Lèxic. Lèxic general | En català hi ha diverses alternatives per a les formes col·loquials chivato, chivata, com ara bocamoll, bocamolla, xerraire, espieta o delator, delatora, segons el context. Per exemple:
La meva germana va dir als meus pares que havíem tornat a casa a les set del matí: és una bocamolla!
El Marc és un xerraire i va escam... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16278 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16278 | 2026-07-08T00:00:00 |
8256/1 | 18.12.2025 | recorrent o recurrent? | Lèxic. Lèxic general | La forma recorrent, amb o, és el gerundi del verb recórrer. Per exemple:
Recorrent a l'engany no arreglaràs el problema.
Recorrent contra la sentència mostrem que hi estem en desacord.
Estem recorrent Menorca i no tornarem fins la setmana que ve.
En canvi, recurrent, amb u, és un adjectiu que expressa que un fenomen s'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16284 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16284 | 2026-07-08T00:00:00 |
8257/1 | 18.09.2025 | Majúscules i minúscules en noms de balls | Convencions. Majúscules i minúscules | Els noms dels balls i les danses, de qualsevol tipus, s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:
En moltes poblacions del Vallès es manté el ball de gitanes.
A Mallorca vam xalar amb el ball de bot.
Els convidats al casament van acabar ballant una conga, com era previsible.
Les parelles d'avis esperen amb ànsia els... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16289 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16289 | 2026-07-08T00:00:00 |
8261/1 | 01.04.2026 | fer + infinitiu + sintagma nominal: fer riure algú o fer riure a algú? | Sintaxi | Quan el verb fer va seguit d'un infinitiu, el sintagma que seria el subjecte de l'acció representada pel verb en infinitiu es comporta com un complement directe i, seguint el criteri general, no va precedit de la preposició a. Així, s'escriu, per exemple:
El mag va fer riure els més petits (i no pas El mag va fer riure... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16300 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16300 | 2026-07-08T00:00:00 |
8263/1 | 27.03.2026 | Règim verbal de avisar | Sintaxi | El verb avisar és transitiu i la persona o entitat avisada sempre és el complement directe. Aquest complement directe habitualment no va introduït per cap preposició. A més del complement directe, aquest verb pot dur altres complements introduïts per una conjunció o la preposició de (que s'elideix davant la conjunció q... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16304 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16304 | 2026-07-08T00:00:00 |
8267/1 | 24.11.2025 | Com s'escriuen els jocs i els videojocs?
scrabble o Scrabble? | Convencions. Majúscules i minúscules | Les denominacions genèriques de jocs en català s'escriuen en rodona i minúscules inicials, excepte si coincideixen amb un nom comercial, cas en què van en rodona i amb majúscula a la inicial absoluta. Per exemple:
Jugar a fet i amagar al poble és molt divertit, perquè a tot arreu hi ha racons per amagar-s'hi.
El tauler... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16312 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16312 | 2026-07-08T00:00:00 |
8270/1 | 25.11.2025 | enfrontar o afrontar? | Lèxic. Lèxic general | El verb enfrontar es fa servir per expressar que algú o alguna cosa posa en situació d'oposició dues coses o persones. Per exemple:
L'acceptació de l'herència de la seva àvia va enfrontar el Pere amb la seva germana.
El campionat enfrontarà els dos equips principals de la ciutat.
Si es vol expressar que un subjecte fa ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16316 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16316 | 2026-07-08T00:00:00 |
8271/1 | 25.11.2025 | Règim del verb col·laborar
col·laborar a, col·laborar amb o col·laborar en? | Sintaxi | El verb col·laborar, amb el significat de treballar en una tasca comuna o en la consecució d'un objectiu comú, duu un complement introduït per la preposició en:
Sempre col·laborem en el recapte d'aliments com a voluntaris.
L'Associació de Veïns col·laborarà en la Festa Major organitzant un berenar per a la canalla.
Qua... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16317 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16317 | 2026-07-08T00:00:00 |
8272/1 | 18.06.2026 | Es pot dir la mar de bé en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió la mar de significa 'molt' o 'en gran quantitat', i pot acompanyar noms, adjectius i adverbis. Per exemple:
A la calaixera dels avis hi vaig trobar la mar de coses.
La Glòria està la mar de contenta perquè li ha tocat una bicicleta en un sorteig.
El dia de l'operació, tot l'equip de la clínica em va tractar... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 16322 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=16322 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.