Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
7938/4 | 18.05.2023 | Pronúncia dels mots jo, ja | Fonètica i prosòdia | En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies són acceptables.
Font:... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13403 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13403 | 2026-07-08T00:00:00 |
7939/4 | 23.02.2026 | Pronunciació dels mots altre, nosaltres, vosaltres
Emmudiment de la ela a l'interior de mot | Fonètica i prosòdia | En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l dels pronoms indefinits altre (altra, altres) i altri, i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
altri (pronunciat sense ela: atri)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13404 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13404 | 2026-07-08T00:00:00 |
7941/2 | 08.09.2021 | Abreviacions de temperatura | Convencions. Abreviacions | temp.
t
L'abreviatura de temperatura és temp.
El símbol de temperatura és t. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13456 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13456 | 2026-07-08T00:00:00 |
7942/2 | 07.09.2022 | Com es diu bajarse del carro/tren (sentit figurat) en català?
Es pot dir baixar del carro/tren (sentit figurat) en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana bajarse del carro/tren es fa servir en un registre informal per indicar que s'abandona un projecte. El català disposa d'altres expressions pròpies per expressar aquest significat o un significat semblant, com ara deixar córrer, engegar-ho tot a rodar, desdir-se, fer-se enrere, girar-se enrere, ti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13488 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13488 | 2026-07-08T00:00:00 |
7943/1 | 13.03.2020 | saber més o saber-ne més?, veure més o veure'n més? | Sintaxi | Malgrat que en alguns contextos en què se simplifica molt el text, com ara en missatges publicitaris o en llocs web, de vegades es troba usat l'infinitiu d'un verb transitiu sense el complement directe (saber més, conèixer més, veure més, etc.), aquest ús no és acceptable. Per tant, si no es fa explícit el complement d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13495 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13495 | 2026-07-08T00:00:00 |
7944/1 | 12.03.2020 | Règim verbal de treballar | Sintaxi | El verb treballar és intransitiu amb el significat d'aplicar-se amb un esforç sostingut en l'execució d'una acció o d'una obra. Per exemple:
La Sílvia treballa a mitja jornada.
En Pere treballa molt i no té temps de preparar-se les oposicions.
Si es vol indicar que s'exerceix un ofici, una activitat professional, el ve... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13498 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13498 | 2026-07-08T00:00:00 |
7945/2 | 20.03.2024 | Pronúncia dels verbs aguar, evacuar i promiscuar
Pronúncia d'adjectius acabats en cu (innòcua, innòcues, etc.) | Fonètica i prosòdia | Les formes dels verbs aguar, evacuar i promiscuar que tenen l'arrel àtona es poden pronunciar amb hiat o amb diftong. Per exemple, tant es pot pronunciar a-gu-a-ri-a, e-va-cu-a-va, pro-mis-cu-a-ré com a-gua-ri-a, e-va-cua-va, pro-mis-cua-ré.
Així mateix, es poden pronunciar amb hiat o amb diftong les formes femenines ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13499 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13499 | 2026-07-08T00:00:00 |
7946/3 | 27.03.2026 | Com es diu acontecimiento en català?
Es pot dir event en català? | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a un fet extraordinari o important en la vida d'una persona o d'una col·lectivitat social, les formes event i aconteixement no són acceptables. Per expressar aquest sentit se sol usar el substantiu esdeveniment o d'altres de sinònims, segons el context, com ara ocasió, fet, succés, acte, celebració, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13515 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13515 | 2026-07-08T00:00:00 |
7947/2 | 07.09.2022 | Com es diu incautar en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb requisar es fa servir per indicar que una autoritat posa a la seva disposició certs béns o persones per a un servei públic. Malgrat que de vegades es fa servir el verb incautar per expressar aquest significat, l'ús d'aquest verb no és acceptable en català. Per exemple:
L'Ajuntament va requisar vehicles per pode... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13518 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13518 | 2026-07-08T00:00:00 |
7948/2 | 07.09.2022 | procrastinar, procrastinació | Lèxic. Lèxic general | Malgrat que en llenguatge especialitzat, dins de l'àmbit de ciències de la salut, s'usa el terme procrastinació per anomenar la tendència patològica a diferir o a remetre una acció al dia següent, cal tenir en compte que, en llengua general, els verbs o les expressions més habituals per designar l'acció de diferir o aj... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13519 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13519 | 2026-07-08T00:00:00 |
7949/2 | 05.10.2022 | Es pot dir calendaritzar en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | Per fer referència a fixar les dates de certes activitats al llarg d'un període, cal evitar les formes calendaritzar o calendarització. Segons el context, es poden fer servir altres expressions, com ara programar, planificar o establir un calendari (o bé els noms programació, planificació). Per exemple:
Cal programar e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13520 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13520 | 2026-07-08T00:00:00 |
7950/2 | 07.09.2022 | Com es diu freak, freaky en català? | Lèxic. Lèxic general | La denominació friqui, que prové de l'anglès freak o freaky, és una forma molt utilitzada en registres col·loquials per expressar que una persona o una cosa és peculiar o inusual. Això no obstant, en la llengua general, segons el context, es fa servir alguna de les formes següents: estrany, estranya; rar, rara; anòmal,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13521 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13521 | 2026-07-08T00:00:00 |
7951/4 | 16.12.2020 | Traducció de noms d'universitats, facultats i altres centres educatius | Convencions. Criteris de traducció | Generalment es tradueixen al català els noms de les universitats, facultats i altres centres educatius.
Yale University: Universitat de Yale
Freie Universität Berlin: Universitat Lliure de Berlín
Massachussetts Institute of Technology: Institut de Tecnologia de Massachussetts
Universidad Complutense de Madrid: Universi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13522 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13522 | 2026-07-08T00:00:00 |
7952/2 | 16.12.2020 | Traducció de noms d'entitats i equipaments culturals | Convencions. Criteris de traducció | En general, les designacions genèriques incloses en els noms de museus, galeries, biblioteques i altres entitats culturals es tradueixen al català:
Museo del Prado: Museu del Prado
Matadero Madrid. Centro de Creación Contemporánea: Matadero Madrid. Centre de Creació Contemporània
British Museum: Museu Britànic
Sydney O... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13523 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13523 | 2026-07-08T00:00:00 |
7953/3 | 15.12.2021 | civisme i incivisme | Morfologia | El substantiu civisme té el significat de 'comportament respectuós amb les regles de convivència pública'. Per exemple:
La nova ordenança de civisme regula l'ús de vehicles de mobilitat personal.
La pregonera va demanar civisme durant la festa major.
A partir d'aquest substantiu es pot formar incivisme, amb el prefix i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13524 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13524 | 2026-07-08T00:00:00 |
7954/3 | 03.12.2025 | represaliat, represaliada | Lèxic. Lèxic general | A partir del verb transitiu represaliar, que significa 'prendre represàlies contra algú', s'ha format el nom represaliat, represaliada, que designa la persona que pateix les represàlies. Per exemple:
Hi ha més de mil represaliats per motius polítics.
Més de cinc-centes persones han estat represaliades en els últims sis... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13526 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13526 | 2026-07-08T00:00:00 |
7955/4 | 23.02.2026 | El prefix super-
L'adjectiu i adverbi súper | Morfologia | En català, cal distingir el prefix super- de l'adjectiu i adverbi súper.
Generalment, el prefix super-, amb un valor intensificador que destaca el grau superior de la paraula a la qual s'adjunta, forma mots com superpotència, supersònic, superabundar, etc.
Ara bé, col·loquialment, aquest prefix també s'usa amb una inte... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13527 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13527 | 2026-07-08T00:00:00 |
7956/3 | 09.09.2022 | cronificar, cronificació (ciències de la salut) | Lèxic. Lèxic general | En l'àmbit de les ciències de la salut, hi ha el terme cronificació i el verb cronificar-se, que significa 'esdevenir crònica una malaltia'. Aquests mots han passat a utilitzar-se en llengua general i, per extensió de significat, també pot esdevenir crònic un problema. Per exemple:
Se li ha crofinicat la tos.
La cronif... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13529 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13529 | 2026-07-08T00:00:00 |
7957/1 | 28.04.2020 | deconstruir o desconstruir?; deconstrucció o desconstrucció? | Lèxic. Lèxic general | El mot desconstrucció (format amb el prefix des + el nom construcció) es fa servir per anomenar el mètode que consisteix en la inversió del procés de creació d'un text o una obra per descobrir-ne l'estructura i també, si n'hi hagués, les contradiccions. El verb desconstruir, per tant, vol dir 'desfer un text o un conce... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13531 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13531 | 2026-07-08T00:00:00 |
7958/2 | 18.10.2022 | Es pot dir gamificació en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | En l'àmbit de la comunicació empresarial, per designar l'estratègia consistent a utilitzar la mecànica del joc per crear un vincle emocional entre una marca i els seus usuaris, la forma adequada és ludificació.
Així mateix, és una estratègia que també s'aplica en l'entorn educatiu, per captar la motivació de l'estudian... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13533 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13533 | 2026-07-08T00:00:00 |
7959/1 | 15.05.2020 | Com es diu feedback en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals; Lèxic. Lèxic general | El terme retroacció per a l'anglès feedback es fa servir en diferents àmbits, com per exemple en pedagogia ('informació que, en un procés educatiu, rep un alumne sobre la validesa d'una resposta, o un ensenyant sobre els resultats de la seva acció educativa o instructiva') i en comunicació empresarial ('informació de r... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13537 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13537 | 2026-07-08T00:00:00 |
7960/1 | 09.04.2020 | Plural de test: tests o testos? | Morfologia | El plural de test pot ser tests o testos. Els noms i els adjectius acabats en -st poden fer el plural de les dues maneres: afegint-hi una -s o bé afegint-hi la terminació -os.
Quan la paraula test s'utilitza específicament en el sentit de 'prova', fa habitualment el plural regular tests, encara que també admet el plura... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13539 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13539 | 2026-07-08T00:00:00 |
7961/2 | 25.08.2023 | Com es diu screenshot en català?
Com es diu pantallazo en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | En l'àmbit de la informàtica, el terme que serveix per designar la còpia del contingut que es visualitza a la pantalla d'un ordinador, un telèfon intel·ligent, una tauleta, etc., en un moment determinat és captura de pantalla. De vegades, si el context permet entendre a què es fa referència, també és possible fer servi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13541 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13541 | 2026-07-08T00:00:00 |
7962/2 | 08.09.2025 | Com es diu fiambrera en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge | En l'àmbit de l'equipament de la llar, els termes que serveixen per designar el recipient de plàstic, de vidre, d'alumini, etc., amb una tapa ben ajustada, per guardar-hi o portar-hi menjar, generalment cuit, són carmanyola, portaviandes i tàper. Per exemple:
Els caps de setmana em preparo cinc carmanyoles.
Quan va a d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13542 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13542 | 2026-07-08T00:00:00 |
7963/2 | 01.04.2025 | Plural de noms femenins acabats en -ç | Morfologia | Els noms femenins acabats en -ç formen el plural afegint-hi una -s, la qual cosa fa que la pronunciació del singular i del plural sigui la mateixa. Així, el plural de calç, faç i falç és calçs, façs i falçs, respectivament.
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana (5.6, punt 3) i Ortografia de la llengua ca... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13543 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13543 | 2026-07-08T00:00:00 |
7964/1 | 12.05.2020 | Com es diu habidos y por haber en català? | Lèxic. Lèxic general | Generalment, per expressar 'tot tipus de coses imaginables', en català se sol fer servir, segons el context, alguna de les expressions següents, entre moltes altres: l'adjectiu tot + nom + possibles / imaginables / que puguis imaginar / que hi pugui haver o un cúmul de / una mar de / un munt de + nom. Per exemple:
Vaig... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13544 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13544 | 2026-07-08T00:00:00 |
7965/1 | 05.06.2020 | Règim verbal de contactar
Contacta'ns o Contacta amb nosaltres? | Sintaxi | El verb contactar (que té el sentit d'establir contacte) és intransitiu i, per tant, el pronom que l'acompanya com a complement verbal no és un complement directe, sinó que s'introdueix amb la preposició amb. Per exemple:
Hem contactat amb ella per videotrucada. (i no L'hem contactada...)
Contacta amb nosaltres. (i no ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13552 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13552 | 2026-07-08T00:00:00 |
7967/3 | 30.07.2024 | Usos de la preposició com i com a: Fa com calor o Fa com a calor? | Sintaxi | En registres informals, la preposició com a pot tenir una funció pròxima a la d'un quantificador o un modificador. Per exemple:
Feia com a calor. ('prou, força', 'més aviat')
N'hi havia com a mig litre. ('aproximadament')
Estic com a marejat. ('tirant a')
M'he com a espantat. ('gairebé')
En registres formals, es fa ser... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13556 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13556 | 2026-07-08T00:00:00 |
7968/1 | 09.06.2020 | Com es diu empollón, empollona en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, hi ha diferents maneres de referir-se a un alumne que estudia intensament, especialment de manera memorística. Segons el context, es poden fer servir els adjectius estudiós, estudiosa o aplicat, aplicada; i amb un sentit més despectiu, es poden utilitzar el nom setciències, per exemple, o els adjectius saber... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13561 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13561 | 2026-07-08T00:00:00 |
7969/1 | 16.06.2020 | bolet ('element discordant') | Lèxic. Lèxic general | En català, una forma molt habitual per anomenar l'element aïllat o discordant respecte del context o de l'entorn en què es troba és bolet. Per exemple:
Feia hores que caminàvem pel bosc i ens va aparèixer de cop aquella casa modernista, com un bolet! | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13570 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13570 | 2026-07-08T00:00:00 |
7970/1 | 16.06.2020 | Interjeccions de confirmació: eh, oi, veritat, no | Lèxic. Lèxic general | Hi ha expressions que serveixen per demanar la confirmació del que es diu o l'assentiment a una demanda. Les interjeccions més habituals de confirmació són eh, oi, veritat o no, i se solen trobar al final de l'oració. Per exemple:
No fallis a la nostra trobada, eh?
Recordes com et tractava, oi?
Anireu al parc, veritat?... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13571 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13571 | 2026-07-08T00:00:00 |
7971/1 | 16.06.2020 | a jutjar per | Sintaxi | En català es pot fer servir la locució preposicional a jutjar per, que indica segons el que mostra o aparenta un fet o un indici. Per exemple:
A jutjar pel seu comportament, diria que s'ha barallat amb els fills un altre cop. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13572 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13572 | 2026-07-08T00:00:00 |
7972/1 | 11.06.2020 | posar per cas | Lèxic. Lèxic general | La locució verbal posar per cas significa 'suposar a manera d'exemple'. Per exemple:
Podria comprar un pis, poso per cas l'any que ve, i encara tinc marge per fer una hipoteca abans de jubilar-me.
Posem per cas que hi ha un tren a les 11 h, et podries quedar fins a les 10 h. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13573 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13573 | 2026-07-08T00:00:00 |
7973/1 | 19.06.2020 | anxovat o enxubat? | Lèxic. Lèxic general | Per anomenar un espai que no té ventilació o qualsevol cosa que està atapeïda, es fan servir les formes anxovat, anxovada o bé enxubat, enxubada, que signifiquen el mateix. Per exemple:
Quan vaig entrar a la casa, no havien ventilat i estava ben anxovada.
Aquell pis és petit: de moment no tenen més remei que viure enxu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13577 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13577 | 2026-07-08T00:00:00 |
7974/1 | 17.06.2020 | liberal o lliberal? | Lèxic. Lèxic general | Els adjectius liberal i lliberal es poden usar indistintament amb el significat de 'llarg en el recompensar, en el donar' o bé 'que manifesta una actitud de tolerància i diàleg'. Per exemple:
Ha estat un soci fundador liberal.
Crec que podràs parlar de tot amb ella, és molt lliberal. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13579 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13579 | 2026-07-08T00:00:00 |
7975/1 | 19.06.2020 | de l'ordre de | Sintaxi | La locució preposicional de l'ordre de serveix per indicar una quantitat aproximada d'alguna cosa. Per exemple:
Compten que enguany tindran uns beneficis de l'ordre de deu milions d'euros. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13580 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13580 | 2026-07-08T00:00:00 |
7976/2 | 26.03.2024 | Pronúncia dels grups -bl- i -gl- (cobla, poble, regla, etc.) | Fonètica i prosòdia | En la majoria de parlars orientals i nord-occidentals, la consonant oclusiva dels grups -bl- i -gl- es pot pronunciar geminada quan es troba darrere d'una vocal accentuada al final de l'arrel d'un mot, i també en derivats i altres formes flexionades. Aquesta geminació és acceptable en tots els registres.
En canvi, malg... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13581 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13581 | 2026-07-08T00:00:00 |
7977/3 | 25.04.2024 | Emmudiment de la segona consonant d'alguns grups consonàntics | Fonètica i prosòdia | En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de plural -s. Per exemple... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13582 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13582 | 2026-07-08T00:00:00 |
7978/2 | 16.04.2024 | Sonorització o ensordiment de la essa en posició final no absoluta: els avis, els savis... | Fonètica i prosòdia | En posició final no absoluta, la essa es pot pronunciar sorda o sonora. Tot depèn del mot que vingui a continuació:
Es pronuncia sonora si va seguida d'un mot que comença amb un so sonor (ens mira); també és sonor el so de la s corresponent als prefixos seguits de vocal (transatlàntic) i dels imperatius seguits de pron... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13585 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13585 | 2026-07-08T00:00:00 |
7979/5 | 12.01.2026 | Pronunciació o emmudiment de la erra a final de mot | Fonètica i prosòdia | En tots els parlars, llevat de la major part del valencià, la erra gràfica final dels mots aguts no se sol pronunciar encara que vagi seguida de la marca de plural -s. Per exemple:
clar, clars (pronunciats cl[á], cl[á]s, però clara, clares, claror, pronunciats amb erra simple)
sopar (pronunciat sop[á], però soparà, sop... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13589 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13589 | 2026-07-08T00:00:00 |
7980/3 | 13.03.2024 | Iodització en la pronunciació d'alguns mots en certs parlars | Fonètica i prosòdia | Hi ha alguns mots patrimonials amb una ll no inicial en els quals, per raons etimològiques, en els parlars baleàrics sobretot, però també en certes zones del català central, aquesta ll es pronuncia com una i. Aquest fenomen s'anomena iodització i el trobem en mots com ara palla, ull, cella.
Malgrat que la iodització és... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13591 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13591 | 2026-07-08T00:00:00 |
7981/2 | 18.03.2024 | Pronunciació oberta o tancada de la e de certs mots | Fonètica i prosòdia | Hi ha casos en què la vocal e presenta alternança pel que fa a la pronúncia oberta o tancada segons els parlars.
En gironí i en part del valencià meridional, la e tònica de la terminació -ència es pronuncia tancada. Per exemple: absència, conferència, referència.
A més a més, en gironí es pronuncia tancada la vocal e t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13592 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13592 | 2026-07-08T00:00:00 |
7982/2 | 26.03.2024 | Pronúncia de la vocal neutra en determinats sectors urbans | Fonètica i prosòdia | En determinats sectors urbans dels parlars centrals, s'observa una tendència a pronunciar una a en comptes de la vocal neutra. Aquesta pronúncia, tanmateix, no és acceptable. Per exemple:
escolta (la e i la a s'han de pronunciar com a vocals neutres, i no com a a, ascolta)
dies (la e s'ha de pronunciar com a vocal neut... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13593 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13593 | 2026-07-08T00:00:00 |
7983/2 | 11.04.2024 | Pronunciació d'una vocal de suport | Fonètica i prosòdia | La vocal e de suport precedeix la essa seguida de consonant a inici de mot. Aquest fenomen sovint afecta cultismes i estrangerismes, incloent-hi noms propis provinents d'altres llengües. Per exemple:
escàner, escola, esfera, eslàlom, eslògan, espagueti, espia, estàndard Escòcia, Eslovènia, Esparta, Estocolm; Escipió, E... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13594 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13594 | 2026-07-08T00:00:00 |
7984/2 | 16.04.2024 | Timbres oberts i tancats de e i o tòniques sense accent | Fonètica i prosòdia | La vocal e és oberta davant de ela, de erra vibrant seguida de vocal i de erra simple seguida de consonant (llevat que la consonant que segueix la erra simple sigui b, p o m). Així, es pronuncien amb e oberta les paraules següents:
e oberta + l: arrel, cel, empelt, gel, mel, tela, Estel, Miquel, Isabel, Marcel·la
e obe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13595 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13595 | 2026-07-08T00:00:00 |
7985/2 | 17.04.2024 | Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians | Fonètica i prosòdia | En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13608 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13608 | 2026-07-08T00:00:00 |
7986/2 | 17.12.2024 | Posició dels adjectius possessius | Sintaxi | Els possessius tònics (meu, meva, teu, teva, seu, seva, nostre, nostra, vostre, vostra) poden anar davant o darrere del nom. Si van davant del nom s'usen normalment amb article. Per exemple:
La meva llibreta és al costat de la seva.
No sé si corre més el seu cotxe o la meva moto.
En canvi, si van darrere del nom que de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13610 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13610 | 2026-07-08T00:00:00 |
7987/3 | 17.04.2024 | Pronunciació de vocals àtones en alguns parlars | Fonètica i prosòdia | Certes pronunciacions que afecten vocals en posició àtona es consideren pròpies dels registres informals i, en conseqüència, s'eviten en els registres formals. Es tracta dels casos següents:
la caiguda de a i e pretòniques en contacte amb r (sobretot en català central). Per exemple: berenar, però, veritat, Teresa (i no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13619 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13619 | 2026-07-08T00:00:00 |
7988/2 | 13.11.2020 | Participi del verb cobrir: cobrit o cobert? | Morfologia | El participi del verb cobrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:
cobert (i no cobrit)
descobert (i no descobrit)
recobert (i no recobrit) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13624 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13624 | 2026-07-08T00:00:00 |
7989/1 | 15.01.2021 | binocles i prismàtics | Lèxic. Lèxic general | Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:
En Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar els ocells. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13627 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13627 | 2026-07-08T00:00:00 |
7990/1 | 25.01.2021 | Com es diu no estar por la labor en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana no estar por la labor se sol fer servir amb el significat de no estar predisposat a fer una tasca determinada. En català, sovint s'expressa aquest sentit amb les expressions següents, entre moltes altres: no anar per feina, no estar gaire feiner, no estar per a res, deixar de banda, no ocupar-se'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13628 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13628 | 2026-07-08T00:00:00 |
7991/1 | 22.01.2021 | Com es diu a toro pasado en català? | Fraseologia i refranys | En català, per expressar l'acció de fer tard o de fer les coses a destemps, habitualment fent referència a una opinió d'algun fet, es poden fer servir les locucions a misses dites, a pilota passada; també l'expressió un cop dat i beneït o bé la frase feta quan fou mort el combregaven, segons el context. Per exemple:
És... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13629 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13629 | 2026-07-08T00:00:00 |
7992/1 | 22.01.2021 | marejar la perdiu | Fraseologia i refranys | Amb el sentit de perdre intencionadament el temps per demorar la resolució d'un problema, es pot fer servir l'expressió marejar la perdiu. Altres expressions que es poden fer servir amb un sentit similar, segons el context, són embolicar la troca, perdre el temps, distreure, fer el ronsa, enredar, fugir d'estudi, fer b... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13630 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13630 | 2026-07-08T00:00:00 |
7993/1 | 30.04.2026 | Com es diu matar el gusanillo en català?
Com es diu picar el gusanillo en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió matar el cuc o trencar el cuc vol dir 'fer-se passar la gana'. Per exemple:
Sempre fa un mos al migdia per matar el cuc.
Tinc unes galetes a la feina per si he de trencar el cuc.
El mot cuc (o cuquet) també es fa servir en altres expressions per indicar el desig d'una cosa o de fer una cosa que manté molt v... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13631 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13631 | 2026-07-08T00:00:00 |
7994/1 | 25.01.2021 | Com es diu choca esos cinco en català? | Fraseologia i refranys | En registres informals, per expressar que es vol fer una encaixada de mans, es poden fer servir les expressions xoca-la o toca-la. Per exemple:
Has aconseguit obrir la porta sense fer soroll? Xoca-la, noi!
Toca-la, ens n'hem sortit després de tant de temps d'intentar-ho! | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13634 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13634 | 2026-07-08T00:00:00 |
7995/1 | 25.01.2021 | Com es diu vuelta de tuerca en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana vuelta de tuerca se sol fer servir per indicar l'acció amb què es força una situació, que generalment es torna més complexa, o amb què es força algú perquè actuï d'una determinada manera. La traducció literal volta de rosca no és adequada en català, i cal optar per alguna altra expressió, com ara... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13635 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13635 | 2026-07-08T00:00:00 |
7996/5 | 21.11.2025 | Majúscules i minúscules de can, cal, ca la
Can Serrat o can Serrat? | Convencions. Majúscules i minúscules | Les formes can (amb les variants ca n' i ca na) i cal (amb les variants ca l' i ca la) són una combinació de ca, que significa 'casa', i de la forma corresponent de l'article personal (en o na) o de l'article definit (el o la). Si es fan servir com a mot comú, és a dir, per referir-se simplement a una edificació o a la... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13639 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13639 | 2026-07-08T00:00:00 |
7997/1 | 22.01.2021 | Com es diu irse por las ramas en català? | Fraseologia i refranys | En català, hi ha diverses expressions per indicar el significat de donar detalls del que és superflu i no donar-ne del que és més important, com ara fugir d'estudi, sortir amb un ciri trencat, anar-se'n en raons o desviar-se del tema, segons el context. Per exemple:
En les entrevistes, els polítics acostumen a fugir d'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13640 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13640 | 2026-07-08T00:00:00 |
7998/2 | 21.01.2025 | la teva casa o casa teva? | Sintaxi | L'expressió casa meva (o casa meua), tot i que es fa servir sense determinant i amb el possessiu al darrere del nom, té un significat específic: 'la casa on visc, on m'estic' i pot aparèixer en posició de subjecte, atribut o complement verbal. Per exemple:
Casa teva és més gran.
Casa nostra és casa vostra.
Vam anar a c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13641 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13641 | 2026-07-08T00:00:00 |
7999/3 | 20.06.2023 | Com es diu romper moldes en català? | Fraseologia i refranys | En català, l'expressió trencar motlles (o motllos) es fa servir per indicar que alguna cosa o algú és innovador. Per exemple:
Ens han premiat el projecte perquè realment trenca motlles.
Amb aquesta posada en escena la directora ha trencat motllos.
Amb el mateix significat, hi ha l'expressió a l'avantguarda (de). Per ex... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13642 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13642 | 2026-07-08T00:00:00 |
8000/2 | 28.01.2021 | Com es diu para bien o para mal en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió per a bé o per a mal significa que un fet s'ha esdevingut, s'esdevé o s'esdevindrà tant si té bones conseqüències com si no. Per exemple:
Per a bé o per a mal, les coses han canviat i res no tornarà a ser igual.
El teletreball va passar a formar part de les seves vides des d'aquella pandèmia, per a bé o per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13643 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13643 | 2026-07-08T00:00:00 |
8002/1 | 15.01.2021 | fer un lleig a algú | Fraseologia i refranys | Amb el sentit de tenir una descortesia o indelicadesa envers algú es pot fer servir l'expressió fer un lleig algú. Altres formes sinònimes, segons el context i el grau de descortesia, poden ser tenir una descortesia (o indelicadesa) envers algú, tenir poc tacte, ser poc cortès, ser descortès, ser desatent, fer un mal ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13652 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13652 | 2026-07-08T00:00:00 |
8003/4 | 11.07.2025 | Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan?
Preposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal? | Sintaxi | El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple:
No sé què voleu fer, per Sant Jordi.
Aquest an... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13653 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13653 | 2026-07-08T00:00:00 |
8004/1 | 17.02.2021 | Majúscules i minúscules de noms de rutes, vies d'escalada, camins, etc. | Convencions. Majúscules i minúscules | En les denominacions de rutes, vies d'escalada, camins, etc., se segueix el criteri general que s'adopta per a les vies urbanes i interurbanes: s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius, adjectius i altres elements que componen la part del nom propi, tret dels articles i les preposicions, i s'escriu amb min... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13657 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13657 | 2026-07-08T00:00:00 |
8005/2 | 22.01.2025 | El vocatiu | Sintaxi | El nom amb què algú s'adreça directament a una persona o cosa personificada s'anomena vocatiu. El vocatiu s'utilitza, entre altres funcions, per saludar el receptor, captar la seva atenció, donar-li una ordre o assegurar-nos que es parla amb la persona que vol l'emissor. N'hi ha de diverses menes i poden expressar més ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13662 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13662 | 2026-07-08T00:00:00 |
8006/1 | 28.01.2021 | Sigla de associació de famílies d'alumnes
Plural de AFA | Convencions. Abreviacions; Morfologia | La sigla de associació de famílies d'alumnes és AFA.
A l'hora de formar el plural d'aquesta sigla es pot mantenir invariable o bé es pot afegir una essa al final. Per exemple: les AFA o les AFAs. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13664 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13664 | 2026-07-08T00:00:00 |
8007/1 | 01.02.2021 | posar bastons a les rodes | Fraseologia i refranys | Les expressions posar bastons a les rodes o posar pals a les rodes signifiquen 'obstaculitzar o entorpir una acció'. Per exemple:
Malgrat que ens han posat bastons a les rodes per tirar endavant aquest projecte, estem contentes d'haver-nos-en sortit.
Altres expressions que també s'usen amb un significat semblant són po... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13666 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13666 | 2026-07-08T00:00:00 |
8008/4 | 03.04.2025 | Els possessius àtons | Sintaxi | Els possessius àtons són els següents:
Masculí singular: mon, ton, son
Femení singular: ma, ta, sa
Masculí plural: mos, tos, sos
Femení plural: mes, tes, ses
El possessiu àton va sempre davant del nom, sense cap més determinant, i concorda en gènere i nombre amb el nom que especifica. En canvi, el possessiu tònic, que ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13667 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13667 | 2026-07-08T00:00:00 |
8009/1 | 08.02.2021 | Vostè posposat al verb
És vostè aquí o Vostè és aquí? | Sintaxi | En català, el pronom vostè no apareix quan fa de subjecte, si no és que es tracta de casos en què es vol marcar un contrast. Així, a diferència del que fan altres llengües, el pronom vostè no es troba mai darrere del verb, sinó que generalment s'elideix. Per exemple:
Ha triat pagar amb targeta. (i no Ha triat vostè pag... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13668 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13668 | 2026-07-08T00:00:00 |
8010/3 | 27.03.2025 | L'article baleàric o article salat | Sintaxi | Les formes de l'article baleàric, també anomenat article salat, són les següents:
Nombre Gènere Forma Exemples
es es moix
masculí s' s'arbre
Singular so Va picar amb so cap
femení sa sa cadira
s' s'economia
masculí es es moixos, es arbres
Plural sos Van picar amb sos caps
femení ses ses cadires, ses economies
Com es ve... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13669 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13669 | 2026-07-08T00:00:00 |
8011/5 | 12.06.2026 | El pronom en en funció de complement del nom | Sintaxi | El pronom en pot substituir un complement del nom. Ara bé, s'han de complir una sèrie de condicions.
1. El complement del nom ha de dependre d'un sintagma que faci la funció de complement directe, de subjecte postverbal d'un verb inacusatiu, d'atribut (postverbal en les copulatives d'identificació) o de complement pred... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13674 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13674 | 2026-07-08T00:00:00 |
8012/4 | 21.01.2025 | Els adjectius demostratius | Sintaxi | Els adjectius demostratius indiquen el grau de proximitat en l'espai, el temps o el discurs de l'entitat designada pel nom al qual acompanyen.
En català coexisteixen dos sistemes de demostratius: el binari i el ternari.
Sistema binariSistema ternariProximitat a l'emissoraquest, aquestaaquest, aquesta
(este, esta)Proxim... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13675 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13675 | 2026-07-08T00:00:00 |
8013/1 | 17.02.2021 | Com es diu playlist en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | En l'àmbit de la informàtica, la forma amb què es designa un conjunt de fitxers multimèdia seleccionats per un usuari segons uns criteris determinats és llista de reproducció. Per exemple:
Els seguidors han creat una llista de reproducció amb les cançons de la banda sonora de la sèrie.
El terme equivalent en anglès és ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13677 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13677 | 2026-07-08T00:00:00 |
8016/1 | 04.03.2021 | La preposició malgrat | Sintaxi | La preposició malgrat és un nexe concessiu i es fa servir per introduir una causa que va en contra d'un fet però que no n'és pas impediment. Pot anar seguida d'un sintagma nominal, una oració d'infinitiu o bé una subordinada introduïda per la conjunció que. En aquest últim cas, tot i que hi ha una certa tendència a sup... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13685 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13685 | 2026-07-08T00:00:00 |
8017/1 | 05.03.2021 | sí o sí o tant sí com no? | Fraseologia i refranys | Per expressar el sentit de costi el que costi, sense possibilitat d'opció, en català se solen fer servir, segons el context, les expressions tant sí com no o bé peti qui peti, entre d'altres. Per exemple:
Hem d'aconseguir una altra invitació al concert, tant sí com no.
Peti qui peti, aquesta setmana he d'acabar el proj... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13688 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13688 | 2026-07-08T00:00:00 |
8018/1 | 16.03.2021 | Femení de poeta: la poeta o la poetessa? | Morfologia | La forma femenina de poeta és poetessa o poeta. Per exemple:
Felícia Fuster va ser poetessa, pintora i traductora.
La poetessa nord-americana Louise Glück va rebre el Premi Nobel de Literatura el 2020.
Maria-Mercè Marçal sentia admiració per una altra poeta contemporània, Teresa Pascual.
De petita va guanyar alguns pre... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13689 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13689 | 2026-07-08T00:00:00 |
8019/4 | 05.09.2025 | Règim dels verbs trucar, telefonar, cridar, picar i tocar ('telefonar') | Sintaxi | Els verbs trucar, telefonar i picar, amb el significat d''establir comunicació per via telefònica', es poden fer servir transitivament. Ara bé, l'ús general és intransitiu, és a dir, porten un complement indirecte que expressa la destinació. Per exemple:
La teva germana ha trucat fa poc: truca-li!
La teva germana ha tr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13690 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13690 | 2026-07-08T00:00:00 |
8020/1 | 02.03.2021 | espatarrant o espaterrant? | Lèxic. Lèxic general | El verb espaterrar significa 'meravellar, espantar, granment amb alguna cosa extraordinària, amenaçadora'. Deriva d'aquest verb l'adjectiu espaterrant, amb el significat 'que espaterra'. Per exemple:
Cantava que espaterrava!
Al final es va comprar una casa espaterrant!
Malgrat que en alguns diccionaris d'ús també es do... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13691 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13691 | 2026-07-08T00:00:00 |
8021/3 | 19.08.2024 | La locució causal ja que | Sintaxi | Tradicionalment, la locució ja que es fa servir en construccions causals anteposades per justificar una ordre, un prec o un suggeriment, i equival a 'atès que'. Per exemple:
Ja que has vingut expressament a dur-me el paquet, per què no et quedes a dinar?
Més recent és l'ús d'aquesta locució en les causals posposades qu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13692 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13692 | 2026-07-08T00:00:00 |
8022/2 | 09.03.2021 | Femení de músic: la músic o la música? | Morfologia | El substantiu músic, música, amb el significat de 'persona que compon, dirigeix i interpreta obres musicals', presenta flexió de gènere. Per exemple:
La germana de Mozart va ser música també.
Les músiques van interpretar obres de Toldrà. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13693 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13693 | 2026-07-08T00:00:00 |
8023/3 | 15.05.2024 | Addició de es- inicial: tisores o estisores?, carxofes o escarxofes?, etc. | Morfologia | Els substantius carxofa, palmatòria, tenalles, tisores i tovalles alternen amb els que, amb la mateixa forma, presenten el segment es- inicial: escarxofa, espalmatòria, estenalles, estisores i estovalles. Tant els uns com els altres són adequats i cada parella té el mateix significat. Per exemple:
Avui he comprat un qu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13694 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13694 | 2026-07-08T00:00:00 |
8024/3 | 24.10.2024 | Conjuncions correlatives: ara... ara..., ja... ja..., sigui... sigui... | Sintaxi | En català, hi ha unes construccions correlatives que serveixen per expressar diverses possibilitats, habitualment dues. Aquestes correlacions, més o menys lexicalitzades, apareixen encapçalades per adverbis o altres tipus d'elements, la majoria repetits, com ara... ara..., ja... ja..., sigui (o siga/sia)... sigui (sig... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13695 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13695 | 2026-07-08T00:00:00 |
8026/2 | 25.03.2022 | Es pot dir dintre de tot en català? | Sintaxi | En català, hi ha diverses expressions que serveixen per avaluar un resultat o arribar a una conclusió, com ara fet i fet, comptat i debatut, al capdavall, encara, malgrat tot, ben mirat, etc. Per exemple:
No ens queixem que, al capdavall, el menú d'aquest restaurant és prou bo.
Malgrat tot, trobo que ens ha sortit prou... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13701 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13701 | 2026-07-08T00:00:00 |
8028/1 | 31.03.2021 | Majúscules i minúscules de les formes genèriques de noms d'edificis i dependències | Convencions. Majúscules i minúscules | Les formes genèriques que formen part de les denominacions d'edificis s'escriuen amb minúscula inicial. Per exemple:
la catedral de Tarragona
l'església de la Mercè
santuari de la Mare de Déu de Bruguers
la capella de Santa Àgata
el temple de Zeus
el mas Rovira
el monestir de Poblet (però el Reial Monestir de Poblet, p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13710 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13710 | 2026-07-08T00:00:00 |
8029/2 | 27.07.2021 | Pronom en amb el verb ser ('haver-hi')
Ja en són tres els ferits o Ja són tres els ferits? | Sintaxi | En oracions copulatives locatives, hi ha parlars que fan servir el verb ser, juntament amb el pronom en, amb el valor de haver-hi, sempre que faci referència a persones. Per exemple:
En aquella sala en són deu. (fent referència a deu persones)
Ara bé, cal tenir en compte que generalment aquestes oracions es construeixe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13720 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13720 | 2026-07-08T00:00:00 |
8030/1 | 07.02.2022 | Abreviatura de arquitecte, arquitecta | Convencions. Abreviacions | arq.
L'abreviatura de arquitecte, arquitecta és arq. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13781 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13781 | 2026-07-08T00:00:00 |
8031/1 | 09.07.2021 | El numeral dos, dues | Sintaxi | En general, el numeral dos manté la variació de gènere: dos per al masculí i dues per al femení, encara que especialment en els parlars valencians, però no exclusivament, es fa servir la forma dos com a invariable. Ara bé, en els registres formals és preferible mantenir la variació. Per exemple:
dos nois i dues noies
d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13898 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13898 | 2026-07-08T00:00:00 |
8032/1 | 16.08.2021 | fórmula d'Hondt o fórmula D'Hondt?
sistema d'Hondt o sistema D'Hondt? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials; Convencions. Majúscules i minúscules | Per expressar el mètode ideat per Victor D'Hondt per distribuir els escons d'una circumscripció electoral es poden fer servir les denominacions fórmula D'Hondt o sistema D'Hondt (i no d'Hondt). Consisteix a dividir el nombre de vots obtinguts per cada candidatura entre divisors successius (1, 2, 3, etc.) fins al nombre... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14134 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14134 | 2026-07-08T00:00:00 |
8033/6 | 02.04.2026 | Els prefixos hiper-, mega-, super-, ultra- davant de locucions i sintagmes no lexicalitzats | Morfologia | En els registres informals, alguns prefixos com super-, hiper-, mega- o ultra-, que se solen utilitzar amb intenció hiperbòlica, poden modificar locucions com a prop, d'hora, de pressa, etc.
Tot i que els mots construïts amb prefixos generalment s'escriuen aglutinats, quan el prefix precedeix una locució, com en aquest... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14135 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14135 | 2026-07-08T00:00:00 |
8034/2 | 09.09.2021 | Quantificadors exclamatius amb adjectius i adverbis: que, com o si
com n'és de bo o com és de bo? | Sintaxi | Els quantificadors que es fan servir en oracions que ponderen la qualitat o la quantitat, amb adjectius i adverbis, són que, com o si. Per exemple:
Que n'és, de bo! o Que bo que és!
Que endarrere que seus!
Que n'és, de lluny!
Com és d'impacient!
Si n'és, de beneit! o Si que és beneit! o Si que n'és, de beneit!
Com s'ob... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14181 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14181 | 2026-07-08T00:00:00 |
8035/1 | 29.09.2021 | Com es diu el dígraf ll en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, el nom del dígraf ll és ela doble, i no ella. Aquest dígraf representa el so de la consonant lateral palatal sonora. Per exemple:
El mot ratlla s'escriu amb ela doble. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14185 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14185 | 2026-07-08T00:00:00 |
8036/1 | 29.09.2021 | Xangai, Shangai o Shanghai?
Grafia del topònim xinès Shanghai | Toponímia | En català, la forma d'ús general d'aquest topònim xinès és Shanghai.
Malgrat que la forma Xangai ja té una certa tradició d'ús en català, és preferible prioritzar la forma internacional Shanghai. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14194 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14194 | 2026-07-08T00:00:00 |
8037/1 | 29.09.2021 | Com es diu a la brava en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió a la brava, que significa 'sense miraments', no és normativa en català. Segons el context, també es pot fer servir alguna de les expressions següents: de qualsevol manera, barrim-barram, tal com raja, sense engaltar, etc. Per exemple:
En Rafel sempre fa les coses de qualsevol manera, hauria de ser més curós... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14195 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14195 | 2026-07-08T00:00:00 |
8038/2 | 20.10.2021 | lliurable i entregable | Morfologia | A partir dels verbs lliurar i entregar, es poden formar per derivació els adjectius lliurable i entregable, per mitjà de l'adjunció del sufix -ble, que indica que es pot fer l'acció que designa el verb. Aquests adjectius, doncs, estan ben formats i es poden fer servir amb el significat 'que es pot lliurar' o 'que es po... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14250 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14250 | 2026-07-08T00:00:00 |
8039/3 | 07.03.2025 | Expressions per introduir exemples | Sintaxi | Per introduir exemples es poden fer servir diversos mots i expressions: com, com ara, com és/són ara o per exemple. També s'usa de vegades l'addició de com i per exemple: com per exemple. En aquest cas, la construcció es pot separar o no amb comes:
Pots afegir aquests retallons en postres com per exemple cremes, iogurt... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14259 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14259 | 2026-07-08T00:00:00 |
8040/1 | 07.10.2021 | Ministeri d'Afers Estrangers o Ministeri d'Afers Exteriors? | Convencions. Criteris de traducció | El ministeri que s'encarrega de les relacions d'un estat amb els altres o amb institucions internacionals s'anomena, en general, ministeri d'afers estrangers.
Per designar en català el ministeri corresponent a l'Estat espanyol (Ministerio de Asuntos Exteriores), s'observen vacil·lacions en la denominació: Ministeri d'A... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14260 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14260 | 2026-07-08T00:00:00 |
8043/1 | 15.12.2021 | el fi o la fi? | Morfologia | Fi és una paraula masculina quan fa referència al terme al qual tendeix una acció, el seu objecte. Per exemple:
Tot té un fi o altre.
Quin fi us proposeu?
En canvi, fi és una paraula femenina quan fa referència al punt o moment en què una cosa acaba, cessa. Per exemple:
Els maies no van predir la fi del món.
Al cap i a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14326 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14326 | 2026-07-08T00:00:00 |
8044/1 | 15.12.2021 | un ordre o una ordre? | Morfologia | El mot ordre és femení quan fa referència al manament, la prescripció, que cal obeir o seguir, procedent d'una autoritat competent. Per exemple:
No va obeir les ordres del metge.
Hi ha una ordre d'ingrés que no ha estat comunicada.
En canvi, el mot ordre és masculí en els casos següents:
Quan fa referència a l'arranjam... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14327 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14327 | 2026-07-08T00:00:00 |
8045/1 | 15.12.2021 | el pols o la pols? | Morfologia | El substantiu pols és masculí en els casos següents:
Quan fa referència al batec arterial que es percep palpant una artèria superficial, especialment en el punt d'unió de la mà amb l'avantbraç. Per exemple:
La tieta té el pols dèbil.
El metge m'ha pres el pols.
També és masculí quan es fa referència a la seguretat de l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14328 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14328 | 2026-07-08T00:00:00 |
8046/1 | 15.12.2021 | el pudor o la pudor? | Morfologia | El substantiu pudor és masculí quan fa referència l'aversió de l'ànim envers allò que pot ofendre la decència, la modèstia, la castedat. Per exemple:
Has de respectar el seu pudor: si no li agrada parlar de segons què, no el pressionis.
Va atemptar contra el pudor quan va fer aquella grolleria.
En canvi, és femení quan... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 14329 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=14329 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.