Split (1)

train · 25.5k rows

text large_stringlengths 39 13.3M	id large_stringlengths 36 47	repo_tree_path large_stringclasses 20 values	source_dataset large_stringclasses 1 value	lang large_stringclasses 20 values	num_chars uint32 39 13.3M
VOLUNTARIEDAT / OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ ................................................................. Pàg. 3 2. VOLUNTARIEDAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT: VALORS ÈTICS .................. Pàg. 4 3. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT A LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS .................................................. Pàg. 6 4. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT A LES DISPOSICIONS LEGISLATIVES VIGENTS D’APLICACIÓ LABORAL I DOCUMENTACIÓ RELACIONADA ........................................................................... Pàg. 9 5. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT ALS CONVENIS COL·LECTIUS DE TREBALL ................................................................. Pàg. 15 6. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT SEGONS LA JURISPRUDÈNCIA .................................................................................. Pàg. 16 7. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT: POSICIONAMENT DE LA SOCIETAT CATALANA DE SEGURETAT I MEDICINA DEL TREBALL .................................................................................. Pàg. 17 8. CONCLUSIONS ............................................................................. Pàg. 22 ANNEXOS I. BIBLIOGRAFIA ............................................................................ Pàg. 23 II. TAULES COMPARATIVES SEGONS LES DISPOSICIONS LEGISLATIVES VIGENTS D’APLICACIÓ LABORAL I DOCUMENTACIÓ RELACIONADA .................. Pàg. 28 AGRAÏMENTS .................................................................................. Pàg. 34 1. INTRODUCCIÓ Una de les tasques dels Professionals Sanitaris de la Medicina del Treball (PSMT) dels Serveis de Prevenció és la d’informar a l’empresari sobre la voluntariat o l’obligatorietat de la Vigilància de la Salut (VS) per part dels seus treballadors. La VS dels treballadors és un terme genèric que avarca procediments de recollida sistemàtica i anàlisi de dades de salut dels treballadors, principalment relacionades amb el treball, amb l’objectiu d’avaluar la salut de les persones que treballen i detectar precoçment possibles alteracions. La seva aplicació, tant a nivell individual com col·lectiu, té com a finalitat la protecció i promoció de la salut dels treballadors. Els mitjans d’avaluació de la salut poden incloure: exàmens mèdics, controls biològics, enquestes de salut... Determinar, però, la voluntariat o l’obligatorietat de la VS per part dels treballadors pot esdevenir un dilema de difícil solució quan es pretén un estricte compliment legal. L’objectiu d’aquest document és establir els criteris de bona praxi per part dels PSMT dels Serveis de Prevenció amb relació a la recomanació d’obligar o no als treballadors a sotmetre’s a la VS. 2.1. Valors ètics i legalitat La Declaració Universal dels Drets Humans (article 3) reconeix que tothom té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la seva persona i, per tant, a la salut. L’Organització Mundial de la Salut, en definir la salut com l’estat de perfecte benestar físic, psíquic i social (i no solament com l’absència de malaltia), introduceix el concepte de percepció individual en la valoració de l’estat de salut. La Constitució Espanyola (article 43) declara el dret a la protecció de la salut dels ciutadans, i estableix que són els poders públics els responsables de tutelar la salut pública. Aquest principi de protecció de la salut, que correspon a l’Estat, està basat en els principis de llibertat i de justícia dels ciutadans. La Llei Bàsica Reguladora de l’Autonomia del Pacient i de Drets i Obligacions en Matèria d’Informació i Documentació Clínica estableix el dret del pacient com a l’eix de les relacions clínicoassistencials, regulant que tota actuació en l’àmbit de la salut precisa (amb excepcions) el consentiment lliure i voluntari del pacient, un cop rebuda tota la informació disponible d’una manera comprensible i adequada a les seves necessitats. La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL), que és el marc legislatiu de l’activitat preventiva, en el seu article 22 especifica que l’empresari garantirà a tots els treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat de salut en funció dels riscos inherents al treball, respectant sempre el dret a la intimitat i a la dignitat del treballador i a la confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut. A més, la LPRL estableix, com a norma general, la necessitat del consentiment voluntari per part del treballador per poder efectuar la VS, dret que pot perdre’s excepcionalment en determinades circumstàncies. La Directiva 89/391/CEE, que conté el marc jurídic general en el que opera la política de prevenció comunitària, tan sols assenyala el dret dels treballadors a sotmetre’s a una VS a intervals regulars, sense recollir supòsits d’obligatorietat. 2.2. Dilemes ètics El principi ètic bàsic que ha de guiar als PSMT és el de vetllar per la salut i la seguretat del treballador. La comunicació amb el treballador és bàsica per informar sobre les possibles repercussions que, en termes de salut, pot comportar la seva decisió d’acceptar o refusar la VS voluntària. En aquest sentit, la confiança del treballador en els PSMT és, tot sovint, un factor determinant i és precis garantir-li la confidencialitat de les dades referents a la seva salut. Alhora, els PSMT han de tenir en compte les possibles conseqüències negatives (pèrdua de nivell socioeconòmic, acomiadament...) que se’n poden derivar d’un dictamen d’aptitud medicolaboral desfavorable (aptitud condicionada, no aptitud...). Aquesta possibilitat obliga a extremar la prudència en recomanar l’obligatorietat de la VS; no seria èticament acceptable establir uns criteris parcials, discriminatoris o arbitraris d’obligatorietat de la VS, que poguessin repercutir negativament sobre la salut del treballador al que es pretén protegir. El consentiment del treballador ha de ser donat lliurament i podrà ser retirat en qualsevol moment del procés. Per altra banda, la VS ha d’estar basada en evidències científiques contrastades i ha de ser específica per als factors de risc derivats del treball (etologia i magnitud); el Codi Internacional d’Ètica per als Professionals de la Salut Laboral adverteix que els PSMT no poden cercar ni enregistrar informació personal que no sigui pertinent per a la protecció de la salut amb relació al treball. Esdevé, per tant, imprescindible conscienciar als diferents agents socials (empresaris, sindicats, treballadors) de la plena independència professional dels PSMT, evitant qualsevol intent d’interferir en les seves actuacions. No s’han d’acceptar intervencions sanitàries d’eficàcia dubtosa, amb la finalitat de justificar mesures preventives, ni proves no relacionades amb els riscos específics detectats, com a mitjà de selecció de personal. D’altra banda, la negativa del treballador a practicar la VS obligatòria és un tema a solucionar entre empresari i treballador, mitjançant les mesures disciplinàries que cada empresa hagi establert. En aquest sentit, els PSMT han de quedar-ne al marge d’aquest conflicte, doncs cap disposició legal els atribueix responsabilitat alguna. 3. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT A LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS L’article 22 de la LPRL exceptua el principi de voluntariedat de la VS periòdica en els següents supòsits: - quan la VS sigui imprescindible per: - avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors - verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix - verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per als demés treballadors o per a altres persones relacionades amb l’empresa - quan estigui establert en una disposició legal amb relació a la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat. S’ha d’entendre, doncs, que l’obligatorietat és una excepció i tan sols l’ús fraudulent de l’excepció convertiria l’obligatorietat en norma. La LPRL determina que en el cas que la VS periòdica sigui obligatòria per al treballador, cal l’informe previ dels seus representants, amb la intenció de limitar i regular les situacions d’obligatorietat. Però aquest informe no és vinculant per a l’empresa i, en cas d’oposició, l’empresari haurà de motivar la seva decisió. Per la seva banda, l’article 25 de la LPRL fa referència a la garantia empresarial de protegir als treballadors especialment sensibles, circumstància que també pot condicionar l’obligatorietat de la VS. 3.1. Obligatorietat per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors “Els reconeixements són obligatoris quan siguin imprescindibles per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels treballadors” (LPRL, art. 22). Per condició de treball s’entén qualsevol característica d’aquell que pugui tenir una influència significativa sobre la generació de riscos per a la seguretat i la salut del treballador (art. 4 de la LPRL). L’estudi de les condicions de treball defineix tres situacions possibles, basades en les seves conseqüències sobre la seguretat i la salut del treballador: - Efectes coneguts i no perjudicials. En aquestes condicions no té sentit plantejar l’obligatorietat de la VS. - Efectes coneguts i potencialment perjudicials (pe, exposició a molts agents químics o biològics). S’ha d’informar al treballador que es troba en unes condicions de treball probablement nocives i se li ha de recomanar la VS com a possible mesura de protecció de la salut. Però no esdevé ètic tolerar l’exposició d’un treballador a unes condicions de treball potencialment lesives: cal insistir que el factor preventiu prevalent per excel·lència és el desenvolupament del treball en condicions adequades d’higiene i seguretat. • Efectes poc coneguts o desconeguts (pe., exposició a camps electromagnètics). Els possibles efectes de les condicions de treball no estan suficientment avaluats. S’ha d’informar al treballador de la situació i recomanar-li la VS. Obligar-lo tampoc resultaria ètic, ja que equivaldria a tractar al treballador com animal d’experimentació. ### 3.2. Obligatorietat per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per al propi treballador “Els reconeixements són obligatoris quan siguin imprescindibles per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell mateix” (LPRL, art. 22). La idea de protegir al treballador d’ell mateix és paternalista, ja que tota persona és lliure d’assumir els riscos dels que prèviament n’ha estat informada. L’actitud protectora del legislador, no obstant, està justificada quan preval el dret a la integritat física sobre la llibertat individual. N’és un exemple quotidià la imposició de la conducció amb cinturó de seguretat o amb casc, i la seva falta és pot sancionar. A més, en l’àmbit laboral, l’empresari pot ser responsable si el risc es materialitza, i per això és comprensible que pugui plantejar-se l’obligació de la VS quan s’objectivi qualsevol factor de risc laboral. En aquest sentit, el Tribunal Constitucional (RTC 2004/196) resol que l’obligatorietat de la VS no pot imposar-se si únicament està en joc la salut del propi treballador quan no hi hagi un risc o un perill cert objectiu, i dictamina que l’examen de salut tan sols podrà ser obligatori si és “estrictament indispensable”. En conseqüència, només pot imposar-se el supòsit d’obligatorietat si existeix una alta probabilitat de perill per al propi treballador, que comporti una gravetat considerable i quan la VS sigui l’única opció factible. Per tant, pot determinar-se l’obligatorietat de la VS en el cas de treballadors amb incidents o accidents repetitius. ### 3.3. Obligatorietat per risc per a tercers “Els reconeixements són obligatoris quan siguin imprescindibles per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per als demés treballadors o per a d’altres persones relacionades amb l’empresa” (LPRL, art. 22). En aquest supòsit entren en joc els drets de terceres persones: existeix l’obligació de protegir la salut de tercers. No pot prevaldre la llibertat individual. Es pot considerar obligatòria la VS quan esdevé indispensable per descartar el risc per a tercers condicionat per l’estat de salut d’un treballador (pe., capacitat visual i conducció). També aquí es pot plantejar l’obligatorietat de la VS, en el cas de treballadors amb incidents o accidents repetitius, en els que puguin veure’s afectades terceres persones. 3.4. Obligatorietat per a treballadors especialment sensibles L’article 25 de la LPRL determina que l’empresari garantirà la protecció dels treballadors especialment sensibles. Aquests treballadors no seran empleats en llocs en els que ells mateixos o tercers s’hi puguin posar en perill o, en general, quan es trobin manifestament en situacions o estats transitoris que no responguin a les exigències psicofísiques dels respectius llocs de treball. Aquest article és molt imprecís i la seva interpretació estricta condiciona l’obligatorietat de la VS en tots els casos amb la finalitat de conèixer si un treballador és d’especial sensibilitat. 4. VOLUNTARIETAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT A LES DISPOSICIONS LEGISLATIVES VIGENTS D’APLICACIÓ LABORAL I DOCUMENTACIÓ RELACIONADA Apart de la LPRL, existeixen altres normatives legals vigents que poden condicionar la VS, directament o indirecta. Aquestes normatives, tant laborals (del Ministeri de Treball) com no estrictament laborals (promulgades per altres departaments ministerials), són d’obligat compliment, encara que siguin prèvies a la LPRL. Per al seu estudi s’han revisat 41 disposicions legals vigents promulgades a partir de 1985. A més, s’han analitzat 19 Protocols de Vigilància Sanitària Específica (PVSE), publicats pel Ministeri de Sanitat i Consum, i 10 Guies de Bona Praxi (GBP), editades pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Els PVSE i les GBP són instruments elaborats per experts, que proporcionen criteris d’actuació, però no són d’obligat compliment. Donat que el terme VS no apareix a totes les normatives legals (perquè no són laborals, o perquè són prèvies a la LPRL), s’assumeix com a VS els termes examen mèdic, reconeixement mèdic o equivalents, per tal de facilitar-ne l’anàlisi comparativa. De l’estudi de la normativa vigent i de la documentació relacionada, basada en l’obligatorietat o la voluntarietat de la VS per part dels treballadors, se’n deriva la seva classificació en quatre grups genèrics: 1. vigilància de la salut obligatòria 2. vigilància de la salut condicionada 3. vigilància de la salut voluntària 4. vigilància de la salut no esmentada 4.1. Vigilància de la salut obligatòria Tan sols 11 documents legals són categòrics en determinar l’obligatorietat de la VS: 1. Ordre Ministerial sobre les Normes de Seguretat per a l’exercici d’Activitats Subaquàtiques 2. Reial Decret del Reglament General de Conductors 3. Reial Decret referent a Grues Torre 4. Ordre del Personal Ferroviari 5. Reglament d’Armes 6. Llei de Seguretat Privada 7. Reial Decret dels Treballadors del Mar 8. Reial Decret sobre jornades especials de treball, relatiu al temps de treball a l’Aviació Civil 9. Reial Decret sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball dels treballadors a l’àmbit de les Empreses de Treball Temporal 10. Instrucció Tècnica Complementària sobre la protecció dels treballadors contra la pols, amb relació a la Silicosi a les indústries extractives 11. Ordre Ministerial sobre el Reglament per a la prevenció de riscos i protecció de la salut per la presència de Clorur de Vinil Monòmer a l’ambient de treball Els 11 documents coincideixen en concretar que la VS ha de ser prèvia i, posteriorment, periòdica. Per la seva banda, hi ha 2 PVSE relacionats amb la normativa legal examinada: - el protocol sobre Silicosi i altres pneumoconiosis indica que “a una empresa amb risc de silicosi o de pneumoconiosi s’ha de realitzar una avaluació de la salut inicial, una vigilància de la salut a intervals periòdics...”; el protocol assimila examen de salut inicial a examen de salut previ. - el protocol del Clorur de vinil monòmer no especifica l’obligatorietat, si bé s’ha de pressuposar per la referència legal. Existeixen 2 PVSE i 1 GBP que consideren obligatòria la VS, contradient parcialment la legislació en la que se basen. Concretament, són: - Agents citostàtics (PVSE): “…la vigilància mèdica ha de formar part dels procediments propis de prevenció laboral enfront l’exposició a citostàtics”, i ho argumenta amb el fet que sempre pot existir algun grau de risc, independent del nivell d’exposició. - Agents anestèsics inhalatoris (PVSE): “Els treballadors exposats a agents anestèsics inhalatoris hauran de sometre’s a un reconeixement inicial i a un reconeixement mèdic periòdic…” - Tuberculosi (GBP): “La vigilància específica s’ha de fer a tot treballador…” 4.2. Vigilància de la salut condicionada En aquest segon grup s’inclouen aquells documents que indiquen que la VS és obligatòria en determinades condicions. 4.2.1. Llei de Prevenció de Riscos Laborals Els quatre supòsits d’excepció a la voluntariatet, ja comentats. 4.2.2. Reglament dels Serveis de Prevenció Per referència a la LPRL, doncs no esmenta explícitament la voluntariatet ni l’obligatorietat de la VS. Diferencia el tipus d’examen de salut en funció del moment que es practica. És a dir, classifica els exàmens de salut en iniciais, periòdics i per retorn al treball després d’una absència perllongada per motius de salut. 4.2.3. Llei General de la Seguretat Social Determina l’obligatorietat dels exàmens de salut previs (abans de la contractació) i periòdics quan el lloc de treball pot comportar risc de malaltia professional. La LPRL no regula la VS prèvia, ni tampoc revoca l’obligatorietat de la VS periòdica imposades per la Llei General de la Seguretat Social. En conseqüència, aquesta situació equival a un dels supòsits d’excepció a la voluntariatet de la VS (“…quan estigui establert a una disposició legal amb relació a la protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat”). Però, alhora, la normativa legal preventiva derivada de la LPRL especifica les condicions d’obligatorietat de la VS periòdica segons el factor de risc, contradient la Llei General de la Seguretat Social. 4.2.4. Reial Decret sobre els Equips de Protecció Individual Els equips de protecció individual han de tenir en compte les condicions anatòmiques i fisiològiques i l’estat de salut del treballador, fet que pot condicionar l’obligatorietat de la VS. 4.2.5. Reial Decret dels Funcionaris del Cos Nacional de Policia Condiciona l’obligatorietat de la VS a: - l’existència d’alguna norma - la necessitat de detectar patologies que suposin un risc greu per al treballador - la necessitat de detectar patologies que suposin un risc greu per a tercers. 4.2.6. Reial Decret de la Guàrdia Civil També condiciona l’obligatorietat a la necessitat de verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per al propi treballador o per a tercers. 4.2.7. Reial Decret de les Forces Armades L’obligatorietat de la VS ve condicionada pels següents supòsits: - quan sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut del personal - per verificar si el seu estat de salut pot constituir un perill per a ell mateix, per a la resta del personal o per a terceres persones relacionades - els casos previstos a la LPRL (redundant). 4.2.8. Amiant El RD especifica les condicions laborals d’exposició a l’amiant que determinen l’obligatorietat. El PVSE remet a ordres ministerials derogades. La GBP és, de fet, un programa de vigilància post-ocupacional de la salut dels treballadors que han estat exposats a l’amiant. 4.2.9. Plom La legislació específica per al plom es troba al RD 374/2001, sobre agents químics, concretament als annexos I i II, que estableixen l’obligatorietat de la VS en dues circumstàncies: - quan el treballador estigui exposat a una concentració de plom a aire superior a 0,075mg/m³, calculats de forma ponderada per un període de referència de quaranta hores setmanals, o a 0,15mg/m³ d’exposició diària - quan el control biològic detecti en determinats treballadors un nivell de plom a sang superior a 40µg/100ml Aquesta segona circumstància esdevé, però, desconcertant: - en primer lloc, obliga a determinats treballadors, sense concretar-ne els criteris de selecció, a sotmetre’s a una extracció de sang - en segon lloc, encara que la plumbèmia no és aïlladament una mesura de VS, n’és un paràmetre emprat en el context de la VS i, per tant, és incoherent que en sigui condicionant. En conclusió, s’hauria d’entendre que la VS (encara que tan sols fos per determinar la concentració de plom a sang) és obligatòria quan existeix una concentració ambiental de plom superior a la referida al RD. El PVSE remet a l’Ordre Ministerial derogada. La GBP en cap moment esmenta l’obligatorietat, però té la referència legal vigent. 4.2.10. Activitats mineres El RD del 1985, previ a la LPRL, obliga a la VS prèvia i periòdica als treballadors que desenvolupin tasques subterrànies, i específicament quan existeix risc de pneumoconiosi. Els RRDD posteriors, de 1996 i 1997, condicionen l’obligatorietat a la legislació vigent, a l’ús del sector, als convenis col·lectius i als acords d’empresa. 4.2.11. Radiacions ionitzants Els RRDD i el PVSE obliguen a la VS als treballadors de categoria A. 4.2.12. Agents químics El RD obliga a l’empresa a portar a terme la VS dels seus treballadors quan l’avaluació de riscos posi de manifest l’existència d’un risc per a la salut dels treballadors. En conseqüència, la VS ve imposada sempre que existeix un risc per a la salut degut a un agent químic. Tot seguit, però, el RD acota les condicions d’obligatorietat per al treballador en els següents casos: - quan estigui establert legalment (pe., plom) - quan sigui imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut del treballador degut al fet que: - no es pugui garantir que l’exposició del treballador al risc estigui suficientment controlada - el treballador sigui d’especial sensibilitat. Per tant, és una normativa controvertida, que enfona una extensa obligació empresarial a unes condicions concretes d’obligatorietat per part del treballador. 4.2.13. Òxid d’etilè El PVSE considera que els professionals exposats han de sotmetre’s a la VS en funció del nivell d’exposició. 4.2.14. Crom La GBP d’entrada recomana la VS específica en determinades condicions ambientals d’exposició. Però posteriorment, considera que ha d’existir un seguiment periòdic en funció dels resultats de la vigilància efectuada. 4.2.15. Soroll El RD condiciona l’obligatorietat de la VS dels treballadors a l’existència d’un risc per a la seva salut (determinada a l’avaluació de riscos), alhora que garanteix el dret dels treballadors a aquesta mateixa VS. És, per tant, una normativa equívoca que enfona drets i obligacions. El PVSE remet al RD derogat i no fa referència a l’obligatorietat de la VS. La GBP determina el nivell d’exposició diària a partir del qual és obligatòria la VS, si bé no coincideix plenament amb el nivell de pic de soroll que marca el RD. 4.2.16. Vibracions El RD obliga a l’empresari a portar a terme la VS quan l’avaluació de riscos posi de manifest l’existència d’un risc per a la salut dels treballadors. De nou, es tracta d’una normativa equívoca, com en el cas anterior, que oposa l’obligació empresarial amb el dret del treballador a la protecció de la seva salut. 4.2.17. Agents biològics El PVSE considera que la VS és obligatòria en el cas d’exposició a virus de transmissió sanguínia, quan l’estat de salut del treballador pot constituir un risc per a ell o per a tercers. 4.2.18. Manipuladors d’aliments El RD no menciona ni la VS, ni la LPRL, doncs no està orientat a protegir la salut dels treballadors, sinó la salut dels consumidors (per això, la manipulació d’aliments com a factor de risc laboral s’ha de tractar des del punt de vista dels agents biològics i de les patologies que se’n derivin). Però el RD destaca tres fets que incideixen en la VS: - els exàmens de salut previs no són una mesura preventiva eficaç en la transmissió alimentària de malalties - els manipuladors d’aliments han d’informar al seu responsable si pateixen una malaltia de transmissió alimentària o d’altres patologies que puguin causar la contaminació directa o indirecta dels aliments per microorganismes patògens, amb la finalitat de valorar conjuntament la necessitat de sotmetre’s a un examen mèdic - amb caràcter extraordinari les autoritats sanitàries competents poden exigir la realització d’exàmens i proves analítiques oportunes per protegir la salut dels consumidors, sense especificar qui els ha de practicar. 4.2.19. Risc elèctric El RD sobre risc elèctric condiciona l’obligatorietat de la VS al treball en alta tensió. 4.3. Vigilància de la salut voluntària En aquest grup s’inclouen aquells documents que no determinen l’obligatorietat de la VS i, per tant, ha d’entendre’s que és voluntària. 4.3.1. Agents cancerígens El RD obliga a l’empresari a oferir la VS als treballadors exposats. 4.3.2. Cadmi La GBP no especifica l’obligatorietat. 4.3.3. Mercuri La GBP no especifica l’obligatorietat. 4.3.4. Plaguicides El PVSE indica que el protocol serà aplicat als treballadors exposats, sense determinar-ne l’obligatorietat per part d’aquests. 4.3.5. Manipulació manual de càrregues El RD remarca el dret dels treballadors a la VS. El PVSE no assenyala l’obligatorietat. 4.3.6. Postures forçades El PVSE no especifica l’obligatorietat. 4.3.7. Moviments repetitius d’extremitats superiors El PVSE no especifica l’obligatorietat. 4.3.8. Traumatismes de repetició d’extremitats superiors La GBP no especifica l’obligatorietat. 4.3.9. Pantalles de visualització de dades (PVD) El RD insisteix en l’obligació empresarial d’ofertir la VS. El PVSE no determina l’obligatorietat. 4.3.10. Agents biològics El RD reitera l’obligació empresarial d’ofertir la VS. La GBP repeteix el RD. 4.3.11. Brucel·losi La GBP recomana la VS. 4.3.12. Neuropaties per pressió El PVSE no especifica l’obligatorietat. 4.3.13. Asma laboral El PVSE no especifica l’obligatorietat. 4.3.14. Alveolitis al·lèrgiques extrínseques El PVSE no especifica l’obligatorietat. 4.3.15. Dermatosis laborals El PVSE no especifica l’obligatorietat. 4.4. Vigilància de la salut no esmentada A la normativa que s’indica tot seguit es fa referència directa o indirecta a la LPRL, però no específicament a la VS: 1. Atmosferes explosives 2. Centres militars 3. Emissions radioelèctriques 4. Legionel·losi 5. Obres de la construcció 6. Tallers penitenciaris 7. Treball en altura 8. Treballador autònom 4.5. Observacions La lectura detallada de tota la documentació exposada posa en evidència l’obligatorietat de la VS en menys casos dels que semblaria a primera vista, essent confusa en molts altres. En termes estadístics, els 41 documents legals analitzats es classifiquen en un dels quatre grups genèrics amb els següents percentatges: - VS obligatòria: 27% (11 documents) - VS condicionada: 44% (18 documents) - VS voluntària: 10% (4 documents) - VS no esmentada: 19% (8 documents) També es posa de manifest la falta de propietat a l’emprar termes com inicial o previ, assimilant-los. És el cas de: - els PVSE sobre amiant, silicosi i altres pneumoconiosis, òxid d’etilè, plaguicides i radiacions ionitzants - la GBP sobre el cadmi. En darrer lloc, recordar que els protocols d’asma laboral, alveolitis al·lèrgiques extrínseques, neuropaties per pressió i dermatosis laborals son guies mèdiques de patologies derivades de l’exposició a factors de risc laboral. Per tant, no són equivalents a factors de risc. 5. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT ALS CONVENIS COL·LECTIUS DE TREBALL De l’anàlisi de 792 convenis col·lectius se’n dedueix que la majoria dels mateixos es limita a fer referència a la legislació bàsica en matèria de prevenció de riscos laborals, sense aprofundir en el seu desenvolupament. Entre els convenis col·lectius (CC) que fan referència a la salut laboral se’n despren que: - la majoria dels CC no distingeix entre VS específica i reconeixements mèdics inespecífics - la majoria dels CC considera la voluntariedat de la VS per part dels treballadors com a norma, encara que sempre contempla l’obligació empresarial d’ofèrirla - alguns CC fan referència als reconeixements mèdics previs obligatoris, però tot sovint com part del procés de selecció de personal - alguns CC imposen l’obligatorietat de la VS prèvia a empreses d’alimentació, amb la intenció d’evitar la transmissió de malalties infeccioses - alguns CC determinen l’obligatorietat de la VS inicial, si bé pocs assenyalen l’especificitat de la VS - alguns CC resolen l’obligatorietat de la VS periòdica (inclusivament per als usuaris de PVD) - molts CC estableixen una periodicitat anual per oferir els exàmens de salut als treballadors, siguin o no específics - en pocs CC es fa referència explícita a la VS després d’una absència perllongada, o a la VS per canvi d’activitat dins l’empresa. En conclusió, els CC tan sols aporten més controvèrsia al dilema obligatorietat/voluntariedat de la VS: només en comptades ocasions determinen l’obligatorietat i, a més, aquesta esdevé pràcticament gratuïta a la llum del que disposa la LPRL, la qual cosa genera seriosos dubtes sobre la seva legitimitat. 6. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIEDAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT SEGONS LA JURISPRUDÈNCIA La jurisprudència, que recull les interpretacions de les normes jurídiques per part dels Tribunals, no està reconeguda a Espanya com a Font de Dret directe, però de fet, ho és en la mesura que ajuda a configurar els Principis Generals del Dret. Sobre els pronunciaments a 12 Sentències (de les 270 revisades) se’n dedueix: - el risc de malaltia professional condiciona l’obligatorietat de la VS, ja que: - l’absència de VS es pot sancionar quan es declara una malaltia professional, per falta de mesures de seguretat - la inexistència de la constància escrita de la renúncia voluntària del treballador exposat a factors de risc, que puguin derivar en malaltia professional, pot suposar una sanció per a l’empresa, per falta de vigilància - l’objecció de violació de la intimitat (com a dret constitucional) amb relació a la pràctica de la VS és un argument discutible: - la no existència del consentiment informat per a la realització d’una prova mèdica, que no tingui relació amb els factors de risc laboral, suposa una violació de la intimitat del treballador - no es considera, però, la violació de la intimitat quan: - l’objectiu és protegir la salut de tercers, davant la denúncia d’una conducta perillosa d’un treballador - una prova mèdica es considera imprescindible per determinar una aptitud medicolaboral, perquè guarda relació amb els factors de risc laboral: el Tribunal Suprem sentencia que “sempre que es respectin la dignitat i la confidencialitat de les dades de la salut i tinguin relació amb els riscos laborals greus sense desviament de la seva finalitat… no pot considerar-se l’obligatorietat com una intromissió il·legítima a l’àmbit de la intimitat personal” 7. VOLUNTARIEDAT/OBLIGATORIETAT DE LA VIGILÀNCIA DE LA SALUT: POSICIONAMENT DE LA SOCIETAT CATALANA DE SEGURETAT I MEDICINA DEL TREBALL La Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball (SCSMT) considera que l’ofertiment de la VS per part de l’empresa, amb l’objectiu de protegir la salut dels treballadors, ha de mantenir-se com una obligació legal, i l’empresa ha de facilitar-ne al treballador el seu accés. Així mateix, la SCSMT reitera que l’acceptació de la VS per part del treballador ha de ser, com a norma, voluntària. Encara que la decisió final sempre és de l’empresari, els PSMT han d’assessorar a empresa i treballador sobre l’obligatorietat o voluntariedat de la VS per part del treballador, en funció dels factors de risc laboral, sense oblidar unes premisses fonamentals: - el treball és un medi de vida - l’avaluació de l’aptitud psicofísica no equival a l’examen de la destresa o habilitat per desenvolupar un lloc de treball (la qual cosa correspon a l’empresa) - l’existència d’un factor de risc laboral condiciona un perill per a la salut dels treballadors, en major o menor magnitud; per tant, el perill no desapareix seleccionant als treballadors, sinó eliminant-ne el factor de risc - la VS d’un treballador exposat a un risc laboral és un dret del treballador, i mai ha de ser emprat en el seu perjudici - el treballador que no se sotmet a la VS obligatòria per a un lloc de treball, no pot ocupar-lo - la protecció de la seguretat i la salut de tercers preval sobre la llibertat individual. Apart de les consideracions ètiques, la determinació de l’obligatorietat ha d’ajustar-se a la normativa legal vigent. Però la seva aplicació estricta pot convertir-se en un despropòsit quan: - les obligacions empresarials entren en conflicte amb els drets més fonamentals dels treballadors com a persones: el dret al treball, a la llibertat i a la dignitat - es disposa d’una normativa desfasada i/o equívoca, i existeixen buits legals; hi ha nombrosos factors de risc per als que no hi ha legislació laboral específica amb referència a la VS (radiacions no ionitzants, càrrega mental, nanopartícules...) Per tot això, la SCSMT exposa el seu posicionament referent a la voluntariedat i l’obligatorietat de la VS per part dels treballadors, ensens que reivindica la VS com activitat sanitària. Per tant, considera que és precis facilitar al treballador l’accés a la VS, independentment de periodicitats preestablertes i en detriment de la VS de connotacions burocràtiques i legalistes desenvolupada en el context de l’obligació empresarial, essent indispensable la confiança de treballadors i empreses en el criteri professional imparcial, aliè a interessos econòmics o de qualsevol altre tipus. 7.1. Definicions Es recorden les següents definicions legals: - VS prèvia (Llei General de la Seguretat Social): la que es practica abans de la contractació del treballador - VS inicial (Reglament dels Serveis de Prevenció): la que es practica per primer cop després de la incorporació al treball o després de l’assignació de tasques específiques amb nous riscos per a la salut - VS periòdica (Reglament dels Serveis de Prevenció): VS posterior a la inicial, que es practica amb una freqüència determinada 7.2. Consentiment informat per a la prevenció de riscos laborals Tot treballador ha d’estar informat per escrit de: - les condicions de treball i els factors de risc relacionats amb el lloc de treball que ocupa o que ocuparà - les mesures preventives requerides per al lloc de treball, especificant-ne drets i obligacions - les condicions de salut que contraindiquin l’exposició del treballador als factors de risc del lloc de treball - el contingut de la VS amb relació als factors de risc del lloc de treball - les situacions en les que la VS és obligatòria i les possibles conseqüències negatives derivades de la seva pràctica - la garantia mèdica en el tracte confidencial de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut - el tipus i tractament de la informació derivada de la VS: orientacions diagnostiques, recomanacions mèdiques i preventives, estudis epidemiològics... - el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de l’empresa al que pot dirigir-se i mitjà d’accés al mateix. La signatura d’aquest document per part del treballador conforme ha rebut tota aquesta informació preventiva, la compren i l’accepta, correspondria al consentiment informat per a la prevenció de riscos laborals. La SCSMT considera que l’empresa ha d’entregar aquest document a tots els treballadors, preferentment abans de la contractació. També ha de proporcionar per escrit les posteriors modificacions que se’n produïssin. 7.3. Aptitud medicolaboral Actualment, tot examen medicolaboral que es practica conclou amb un dictamen d’aptitud medicolaboral que, desgraciadament, pot degenerar en un “aprovat” o un “suspens” per al treball: les empreses poden acomiadar als seus treballadors quan l’aptitud és restrictiva o condicionant (i, per suposat, quan un treballador no és apte), si demostren que no poden adaptar el seu lloc de treball ni reubicar al treballador. Aquesta realitat suposa, doncs, el fracàs de la prevenció. Per aquest motiu, la SCSMT reconeix la necessitat d’un replantejament de la situació actual, basat en dos conceptes indicats a la pròpia LPRL (article 22, punt 4): “l’empresari i les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de prevenció han de ser informats de les conclusions que se’n derivin dels coneixements efectuats amb relació a l’aptitud del treballador pel desenvolupament del lloc de treball, o amb la necessitat d’introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció” i “les dades relatives a la vigilància de la salut dels treballadors no poden ser emprades amb fins discriminatoris ni en perjudici del treballador”. En definitiva, la SCSMT considera que el dictamen d’aptitud medicolaboral (apte, apte condicionat, no apte…) tan sols s’ha d’emetre en cas que la VS sigui obligatòria. En la resta de situacions els PSMT proporcionaran les recomanacions escaients a treballador i empresa, sense aptituds. Els objectius d’eliminar el dictamen d’aptitud medicolaboral de la VS voluntària són: - fomentar l’accés de la VS per part dels treballadors, sense risc de perdre el seu lloc de treball • evitar possibles conflictes que poden generar les aptituds condicionades, tant per als treballadors com per a les empreses • evitar el greuge comparatiu amb els treballadors que refusen la VS voluntària i que segueixen ocupant el seu lloc de treball sense cap aptitud • obtenir informació verac de l'estat de salut dels treballadors amb relació als factors de risc, que permeti: - proporcionar a treballador i empresa recomanacions adequades en matèria preventiva - facilitar els estudis epidemiològics de la població treballadora. 7.4. Vigilància de la salut i malalties professionals El risc de patir una malaltia professional, contemplat a la Llei General de la Seguretat Social, no hauria de condicionar l’obligatorietat de la VS, donat que: - la pràctica de l’examen de salut previ a l’exposició no preveu la malaltia professional si es mantenen els factors de risc laboral - no totes les patologies que tenen relació amb el treball estan incloses a la llista tancada de malalties professionals del Reial Decret 1299/2006, pel qual s’aprova el Quadre de Malalties Professionals en el Sistema de la Seguretat Social - els treballadors poden desconèixer l’existència de patologies latents, o poden amagar informació sobre patologies existents (amb la finalitat d’ocupar un lloc de treball), que aconsegueixen passar desapercebudes a l’exploració física o a les proves complementàries habituals. Per aquests motius, la SCSMT estima indispensable la reforma de la Llei General de la Seguretat Social en els seus articles 196 i 197. 7.5. Vigilància de la salut obligatòria La SCSMT considera obligatòria la VS per a l’exercici de les següents activitats laborals i/o professions únicament quan existeixi risc per a la seguretat i salut de tercers: 1. conductors professionals de vehicles de motor (perquè la periodicitat marcada a la normativa vigent pot no ser suficient) 2. conductors i maquinistes ferroviaris 3. maneig de grues 4. personal de vol 5. treballadors del mar 6. treballadors sanitaris que realitzin procediments invasius, que puguin predisposar a exposicions a virus de transmissió sanguínia (virus de l’hepatitis B o C, VIH) a tercers 7. treballs amb tinença i/o ús d’armes 8. treballs en altures 9. treballs en espais confinats 10. treballs subaquàtics. Esdevé imprescindible la creació d’una via legal de coordinació i comunicació entre els professionals sanitaris dels serveis mèdics acreditats per a l’expedició dels carnets/certificats/il·licències/títols de determinades activitats i els PSMT dels Serveis de Prevenció, amb la finalitat d’evitar o resoldre possibles conflictes (pe., quan es dictamina una no aptitud per a la conducció a un treballador amb permís de circulació vigent). Fins i tot es pot plantejar una regularització legal dels Serveis de Prevenció com a entitats acreditades per a l’expedició d’aquelles titulacions (com ho ha estat pels treballs amb risc d’exposició a radiacions ionitzants). Per altra banda, també es considera obligatòria la VS en cas de treballadors amb incidents o accidents repetitius en els que puguin veure’s afectades terceres persones (siguin o no de l’empresa), o quan tan sols existeix risc per al propi treballador però se sospeita que l’alta accidentalitat està motivada per problemes de salut del treballador. En aquestes circumstàncies, l’empresa ha de procedir amb precaució, guiada pel seu assessor laboral, per evitar possibles situacions d’abús o d’assetjament laboral sobre els treballadors. 7.6. Vigilància de la salut voluntària En coherència amb el que s’ha plantejat fins el moment, la VS ha de ser voluntària per als treballadors en qualsevol altra situació no contemplada en el punt anterior. 7.7. Treballadors discapacitats Es considera obligatòria la VS per a persones en situació d’incapacitat permanent o amb minusvalèdia quan es donin les condicions plantejades en el Punt 7.5 (VS obligatòria). El consentiment informat per a la prevenció de riscos laborals ha de ser proporcionat al treballador i/o al seu representant legal si aquell hagués estat declarat incapaç. 7.8. Treballadors menors La normativa legal vigent sobre el treball de menors és el Decret de 1957, pel qual es regulen els treballs prohibits als menors. Per tant, un menor pot ocupar un lloc de treball en el que no existeixin els factors de risc especificats en el citat Decret. La SCSMT també considera que la VS només pot ser obligatòria en els casos especificats en el Punt 7.5 (VS obligatòria) i recomana l’actualització de la legislació amb referència als menors. El consentiment informat per a la prevenció de riscos laborals ha de ser proporcionat al treballador i al seu representant legal. 7.9. Treballadores en període de gestació, puerperi o lactància L’avaluació de riscos ha d’indicar si un lloc de treball pot ser ocupat per una treballadora en període de gestació, de puerperi o de lactància. El RD 298/2009 amb relació a l’aplicació de mesures per a promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball de la treballadora embarassada, que ha donat a llum o en període de lactància, proporciona informació en aquest sentit. En el cas que la treballadora pugui ocupar el lloc de treball, s’ha de recomanar la pràctica de la VS i concretar la seva periodicitat en funció dels factors de risc. 7.10. Reincorporació després d’absència perllongada per motius de salut Els treballadors que es reincorporen al seu lloc de treball després d’estar en situació d’incapacitat temporal poden precisar la VS, no tant per la durada de la mateixa (que no està legalment definida) com per la patologia causant. Novament, es considera obligatòria la VS en els casos específicats en el Punt 7.5 (VS obligatòria). 7.11. Empreses de treball temporal Donat que els factors de risc laboral són idèntics tant per als treballadors de l’empresa usuària com per als de l’empresa de treball temporal, no hauria d’existir distinció entre uns i altres per determinar l’obligatorietat: la VS només pot ser obligatòria en els casos especificats en el Punt 7.5 (VS obligatòria). Alhora, també se’ls ha de proporcionar el consentiment informat per a la prevenció de riscos laborals. S’estima convenient que la pràctica de la VS correspongui al PSMT del Servei de Prevenció de l’empresa usuària, per evitar problemes derivats de la possible falta d’informació per part de l’empresa usuària a l’empresa de treball temporal. 7.12. Treballadors en contracte de pràctiques Els contractes de pràctiques no tenen consideració de contractes laborals i, per tant, no els és d’aplicació la normativa de prevenció de riscos laborals. Però com els treballadors en pràctiques haurien de tenir els mateixos drets i obligacions en matèria preventiva que la resta de treballadors exposats als factors de risc, també se’ls ha de proporcionar el consentiment informat per a la prevenció de riscos laborals i condicionar l’obligatorietat de la VS als casos especificats en el Punt 7.5 (VS obligatòria). 7.13. Treballadors autònoms La Llei del Treballador Autònom no contempla la VS per a aquest col·lectiu. Però si la VS es considera una mesura de seguretat i salut per als treballadors en general, també ho hauria de ser per als autònoms, amb els mateixos criteris establerts que per a la resta de treballadors i, per tant, obligatòria en els casos especificats en el Punt 7.5 (VS obligatòria). 8. CONCLUSIONS 1. La Vigilància de la Salut de les persones que treballen és un dret dels treballadors, de la que n’és responsable l’empresari: l’empresari té l’obligació d’ofertir la Vigilància de la Salut al treballador. 2. L’acceptació de la Vigilància de la Salut per part del treballador, com a norma, ha de ser voluntària. 3. La Vigilància de la Salut obligatòria, per ella mateixa, no és sinònim d’acció preventiva eficient. 4. La imposició de la Vigilància de la Salut al treballador és admissible èticament i legal quan: 4.1. existeix risc per a la salut de tercers. 4.2. existeix risc per al propi treballador amb alta accidentalitat motivada per possibles problemes en la seva salut. 5. El dictamen d’aptitud medicolaboral tan sols s’ha d’emetre quan la Vigilància de la Salut és obligatòria. En cas contrari, és suficient proporcionar les recomanacions oportunes a treballador i a empresa, sense aptitud. 6. Un treballador no pot ocupar un lloc de treball sense una aptitud medicolaboral favorable quan s’ha determinat que la Vigilància de la Salut és obligatòria per a aquest lloc de treball. 7. El consentiment informat per a la prevenció de riscos laborals garanteix al treballador la informació necessària que precisa per decidir, amb criteri, acceptar o refusar la Vigilància de la Salut. 8. L’apropament dels PSMT als treballadors i la confiança mútua entre ambdós són fonamentals per al desenvolupament de l’activitat preventiva. 9. Esdevé imprescindible establir vies de col·laboració i treball entre els PSMT i el Sistema de Salut (tant públic com privat), amb la finalitat d’agilitzar processos i optimitzar recursos. 10. Es considera necessària l’adequació de la normativa legal vigent a la realitat sociolaboral actual. Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball Barcelona, gener de 2010 ANNEX I: BIBLIOGRAFIA 1. Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears (ACMCB). “Diccionari Enciclopèdic de Medicina”. Enciclopèdia Catalana, Segona Edició 2000, 210 pp 2. Agence de Santé Publique du Canada. «Procedure de l’évaluation de santé au travail (incluant les évaluations de l’aptitude au travail)» 3. BASELGA-MONTE, Manuel: “Vigilància de la Salut (Glossari)”. Archivos de Prevención de Riesgos Laborales. 2001 : 4 (3) : 128 - 132 4. Consell General del Poder Judicial: CENDOJ- Cercador del Sistema de Jurisprudència. Microsoft Internet Explorer. http://www.poderjudicial.es/jurisprudencia/ 5. Constitució Espanyola de 1978 6. Decàleg de la valoració de l’aptitud per treballar. Grup de Treball sobre la Valoració de l’Aptitud per treballar. Archivos de Prevención de Riesgos Laborales. 2007 7. Declaració Universal dels Drets Humans. Assemblea General de les Nacions Unides, de 10 de desembre de 1948 8. Decret de 26 de juliol de 1957, pel que es regulen els treballs prohibitis a la dona i als menors (derogat en relació al treball de les dones per la Llei 31/1995). BOE núm. 217 de 26 de agost 9. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Barcelona: “Guies de Bona Praxis per a la Vigilància de la Salut dels Treballadors”. http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/dir146/doc5254.html 10. DIAZ de FREIJO LÓPEZ, Santiago: “Ètica y Salud Laboral”. Medicina y Seguridad del Trabajo, vol 1, nº 0, 2004 11. Directiva 89/391/CEE del Consell, de 12 de juny de 1989, relativa a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut dels treballadors en el treball 12. Institut d’Estudis Catalans (I.E.C.): “Diccionari de la Llengua Catalana”. Novembre 1998, Quarta Reimpressió de la Primera Edició, Barcelona –Palma - València 13. International Commission on Occupational Health-ICOH: “Codi internacional d’ètica per als professionals de la salut ocupacional”, actualització 2002. http://www.icohweb.org/core_docs/code_ethics/spanish.pdf 14. La Llei. Grup Wolters Kluwer. Jurisprudència Laboral. http://www.lalei.net/bdatos/menulab.htm 15. LAST, John M.: “Diccionario de Epidemiología”. Barcelona, 1989. Salvat Editores. S.A., xv + 200pp. (versió castellana de la 2ª edició original americana: “A Dictionary of Epidemiology” , Òxford Universiti Press, Inc. New York 1988) 16. LEX NOVA Seguretat i Salut Laboral. Editorial Lex Nova. Jurisprudència Laboral. http://www.lexnova.es/jurisprudencialaboral 17. Llei 14/1986, de 25 d’abril, General de Sanitat. BOE núm. 102 de 29 d’abril 18. Llei 23/1992, de 30 de juliol, de Seguretat Privada. BOE núm. 186 de 4 d’agost 19. Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevenció de Riscos Laborals. BOE núm. 269 de 10 de novembre 20. Llei 41/2002, de 14 de novembre, Bàsica Reguladora de l’Autonomia del Pacient i de Drets i Obligacions en Matèria d’Informació i Documentació Clínica. BOE núm. 274 de 15 de novembre 21. Llei 20/2007, de 11 de juliol, de l’Estatut del Treballador Autònom. BOE núm. 166 de 12 de juliol 22. Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, BOE núm. 298, de 14-12-1999, pp. 43088-43099 23. MARTÍNEZ FONS, D., Universitat Pompeu Fabra, “La vigilància de la salut a la doctrina del TC. El principi de voluntariatet i la interpretació d’excepcions”, Aranzadi Social 19/2004, BIB 2005/408 24. Taula Rodona de la Tarda, X Diada de la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball: “La Gestió de la Confidencialitat de les Dades de Salut Laboral”. Barcelona, any 2000 25. Taula Rodona del Matí, XI Diada de la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball: “Protocols per a la Vigilància de la Salut dels Treballadors. Un repte per a la Medicina i la Infermeria del Treball”. Barcelona, any 2001 26. Taula Rodona del Matí, XV Diada de la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball: “Elements pel disseny de la Vigilància de la Salut dels Treballadors”. Barcelona, any 2005 27. Taula Rodona del Matí, XVI Diada de la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball: “La Vigilància Col·lectiva de la Salut dels Treballadors als Serveis de Prevenció”. Barcelona, any 2006 28. Taula Rodona del Matí, XVII Diada de la Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball: “Voluntariat/Obligatorietat de la Vigilància de la Salut”. Barcelona, any 2007 29. Ministeri de Sanitat i Consum (MSC), Madrid: “Protocolos de vigilancia sanitaria específica de los trabajadores”. http://www.msc.es/salutConLaboral/vigiTreballadors/Protocols.htm 30. OIT: “Principis directius tècnics i ètics relatius a la vigilància de la salut dels treballadors”. Sèrie Seguretat i Salut en el Treball, Núm. 72. Ginebra OIT, 1998, ix+44 pàgs. 31. Ordre de 14 d’octubre de 1997, pel que s’aproven les Normes de Seguretat per a l’Exercici d’Activitats Subaquàtiques. BOE núm. 280 de 22 de novembre 32. Ordre de 9 d’abril de 1986 pel que s’aprova el Reglament per a la prevenció de riscos i protecció de la salut per la presència de Clorur de Vinil Monòmer en el lloc de treball. BOE núm. de 6 de maig 33. Ordre FOM/2520/2006, de 27 de juliol, pel que es determinen les condicions per a l’obtenció de títols i habilitacions que permeten l’exercici de les funcions del Personal Ferroviari relacionades amb la seguretat, així com el règim dels centres de formació d’aquest personal i dels de valoració de la seva aptitud psicofísica. BOE núm. 183 de 2 d’agost 34. Ordre ITC/2585/2007, de 30 d’agost, pel que s’aprova la Instrucció Tècnica Complementària 2.0.02. BOE núm. 215 de 7 de setembre 35. Reial Acadèmia Espanyola: “Diccionario de la Lengua Española”, Real Academia Española, Madrid 20ª Ed. 1984 36. Reial Decret 1124/2000, de 16 de juny, pel que es modifica el Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a Agents Cancerígens durant el Treball. BOE núm. 145 de 17 de juny 37. Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels Equips de Treball. BOE núm. 188 de 7 d’agost 38. Reial Decret 1311/2005, de 4 de novembre, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors enfront els riscos derivats o que se’n puguin derivar de l’exposició a Vibracions Mecàniques. BOE núm. 265 de 5 de novembre 39. Reial Decret 137/1993, de 29 de gener, pel que s’aprova el Reglament d’Armes. BOE núm. 55 de 29 de gener 40. Reial Decret 1389/1997, de 5 de setembre, pel que s’aproven les disposicions mínimes destinades a protegir la seguretat i la salut dels treballadors a les Activitats Mineres. BOE núm. 240 de 7 d’octubre 41. Reial Decret 150/1996, de 2 de febrer, pel que es modifica l’article 109 del Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera. BOE núm. 59 de 8 de març 42. Reial Decret 818/2009, de 8 de maig, pel que s’aprova el Reglament General de Conductors. BOE núm. 138 de 8 de juny 43. Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen disposicions mínimes de seguretat i salut a les Obres de Construcció. BOE núm. 256 de 25 d’octubre 44. Reial Decret 1696/2007, de 14 de desembre, pel que es regulen els Reconeixements Mèdics d’Embarcament Marítim. BOE núm. 313 de 31 de desembre 45. Reial Decret 179/2005, de 18 de febrer, sobre prevenció de riscos laborals a la Guàrdia Civil. BOE núm. 49 de 26 de febrer 46. Reial Decret 1932/1998, de 11 de setembre, d’adaptació dels capítols III i V de la Llei 31/1995, de 8 de Novembre, de Prevenció de Riscos Laborals, a l’àmbit dels Centres i establiments militars. BOE núm. 224 de 18 de setembre 47. Reial Decret 2/2006, de 16 de gener, pel que s’estableixen normes sobre prevenció de riscos laborals a l’activitat dels funcionaris del Cos Nacional de Policia. BOE núm. 14 de 17 de gener 48. Reial Decret 202/2000, de 11 de febrer, pel que s’estableixen les normes relatives als Manipuladors d’Aliments. BOE núm. 48 de 25 de febrer 49. Reial Decret 216/1999, de 5 de febrer, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut en el treball dels treballadors a l’àmbit de les Empreses de Treball Temporal. BOE núm. 47 de 24 de febrer 50. Reial Decret 2177/2004, de 12 de novembre, pel que es modifica el Reial Decret 1215/1997, de 18 de juliol, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut per a la utilització per part dels treballadors dels equips de treball, en matèria de Treballs Temporals en Altura. BOE núm. 274 de 13 novembre 51. Reial Decret 286/2006, de 10 de març, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició al Soroll. BOE núm. 60 de 11 de març 52. Reial Decret 294/2004, de 20 de febrer, pel que es modifica el Reial Decret 1561/1995, de 21 de setembre, sobre jornades especials de treball, amb relació al temps de treball a l’Aviació Civil. BOE núm. 50 de 27 de febrer 53. Reial Decret 349/2003, de 21 de març, pel que es modifica el Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a Agents Cancerígens durant el treball, i pel que s’amplia el seu àmbit d’aplicació als Agents Mutàgens. BOE núm. 82 de 5 d’abril 54. Reial Decret 374/2001, de 6 d’abril sobre la protecció de la salut i seguretat dels treballadors contra els riscos relacionats amb els Agents Químics durant el treball. BOE núm. 104 de 1 de maig 55. Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció. BOE núm. 27 de 31 gener 56. Reial Decret 396/2006, de 31 de març, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut, aplicables als treballs amb risc d’exposició a Amiant. BOE núm. 86 de 11 d’abril 57. Reial Decret 487/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la Manipulació Manual de Càrregues que comporti riscos, en particular dorsolumbars, per als treballadors. BOE núm. 97 de 23 d’abril 58. Reial Decret 488/1997, de 14 d’abril, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives al treball amb equips que inclouen Pantalles de Visualització. BOE núm. 97 de 23 d’abril 59. Reial Decret 525/2002, de 14 de juny, sobre el control de compliment de l’Acord Comunitari relatiu a l’Ordenació del temps de treball de la Gent del Mar. BOE núm. 152 de 26 de juny 60. Reial Decret 604/2006, de 19 de maig, pel que es modifica el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, i el Reial Decret 1627/1997, de 24 d’octubre, pel que s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut a les Obres de Construcció. BOE núm. 127 de 29 de maig 61. Reial Decret 614/2001, de 8 de juny, sobre disposicions mínimes per a la protecció de la salut i seguretat dels treballadors enfrent al Risc Elèctric. BOE núm. 148 de 21 de juny 62. Reial Decret 664/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a Agents Biòlegs durant el treball. BOE núm. 124 de 24 de maig 63. Reial Decret 665/1997, de 12 de maig, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a Agents Cancerígens durant el treball. BOE núm. 124 de 24 de maig 64. Reial Decret 681/2003, de 12 de juny, sobre la protecció de la salut i la seguretat dels treballadors exposats als riscos derivats d’Atmosferes Explosives en el lloc de treball. BOE núm. 124 de 24 de maig 65. Reial Decret 773/1997, de 30 de maig, sobre disposicions mínimes de seguretat i salut, relatives a la utilització pels treballadors d’Equips de Protecció Individual. BOE núm. 140 de 12 de juny 66. Reial Decret 782/2001, de 6 de juliol, pel que es regula la relació laboral de caràcter especial dels Penats que realitzin activitats laborals en Tallers Penitenciaris i la protecció de Seguretat Social dels sofreixos a Penes de Treball en Benefici de la Comunitat. BOE núm. 162 de 7 de juliol 67. Reial Decret 783/2001, de 6 de juliol, pel que s’aprova el Reglament sobre Protecció Sanitària contra Radiacions Ionitzants. BOE núm. 178 de 26 de juliol 68. Reial Decret 1085/2009, de 3 de juliol, pel que s’aprova el Reglament sobre instal·lació i utilització d’Aparells de Raigs X amb fins de diagnòstic mèdic. BOE núm. 173 de 18 de juliol 69. Reial Decret 836/2003, de 27 de juny, pel que s’aprova una nova Instrucció Tècnica Complementària «MIE-AEM-2» del Reglament d’Aparells d’Elevació i Manutenció, referent a Grues Torre per a obres o d’altres aplicacions. BOE núm. 170 de 17 de juliol 70. Reial Decret 298/2009, de 6 de març, pel que es modifica el Reial Decret 39/1997, de 17 de gener, pel que s’aprova el Reglament dels Serveis de Prevenció, amb relació a l’aplicació de mesures per promoure la millora de la seguretat i de la salut en el treball de la Treballadora embarassada, que hagi donat a llum o en període de lactància. BOE núm. 57 de 7 de març 71. Reial Decret 863/1985, de 2 d’abril, pel que s’aprova el Reglament General de Normes Bàsiques de Seguretat Minera. BOE núm. 140 de 12 de juny 72. Reial Decret 865/2003, de 4 de juliol, pel que s’estableixen els criteris higiènic-sanitaris per a la prevenció i control de la Legionel·losi. BOE núm. 171 de 18 de juliol 73. Reial Decret 1755/2007, de 28 de desembre, de prevenció de riscos laborals del Personal Militar de les Forces Armades i de l’organització dels Serveis de Prevenció del Ministeri de Defensa. BOE núm. 16 de 18 de gener 74. Reial Decret 1066/2001, de 28 de setembre, pel que s’aprova el Reglament que estableix condicions de protecció del domini públic radioelèctric, restriccions a les emissions radioelèctriques i mesures de protecció sanitària, enfocant a Emissions Radioelèctriques. BOE núm. 91 de 16 d’abril 75. Reial Decret Legislatiu 1/1994, de 20 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei General de la Seguretat Social. BOE núm. 154 de 29 de juny 76. Reial Decret Legislatiu 1/1995, de 24 de març, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors. BOE núm. 72 de 25 de març 77. Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel que s’aprova el Text Refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions a l’Ordre Social. BOE núm. 189 de 8 d’agost 78. SAN MARTÍN MAZZUCCONI, C.: “La vigilància de l’estat de salut dels treballadors: voluntariat i periodicitat dels reconeixements mèdics”, Revista del MTAS 53, 181-202 79. SCSMT, Grup de Treball “Infermeria del Treball” de la SCSMT: “Les Competències Professionals de la Infermeria del Treball”. Archivos de Prevención de Riesgos Laborales, 2006; 9 (2) 89-93 80. SERRA C., BROTONS A., PLANA M., BENAVIDES F.G., MAQUEDA J., en nom del Grup de Treball sobre les competències professionals dels metges del treball. “Les competències professionals dels metges del treball”. Barcelona: Mutual Ciclops, 2003 81. Servei d’Autorització i Registre d’Entitats, Centres i Serveis sanitaris. “Indicadors de salut laboral a Catalunya, any 2003”. Direcció General de Recursos Sanitaris. Departament de Salut. Barcelona, setembre 2005 82. SOLÉ, MªD., PIQUÉ T., BULTÓ M.: “La vigilancia de la salud en la normativa de prevención de riesgos laborales”. Centro Nacional de Condiciones de Trabajo, NTP 471 83. “The American Heritage dictionary”. A Laurel Book. Bantam Doubledai Dell Publishing Inc, New Iork 3ª Ed. 1994 84. THOMSON ARANZADI: Jurisprudència http://www.aranzadi.es/index.php/informacionjuridica/jurisprudencia. 85. WIKIPEDIA: “L’enciclopèdia lliure”. http://es.wikipedia.org/ ANNEX II: TAULES COMPARATIVES SEGONS LES DISPOSICIONS LEGISLATIVES VIGENTS D’APLICACIÓ LABORAL I DOCUMENTACIÓ RELACIONADA \| LEGISLACIÓ / FACTOR DE RISC \| DOCUMENTS \| ANY \| VIGILÀNCIA DE LA SALUT \| ESPECIFICA PERIODICITAT \| REFERÈNCIA LEGAL \| \|---------------------------\|-----------\|-----\|------------------------\|-------------------------\|-----------------\| \| \| \| \| PRÉVIA \| INICIAL \| PERIÒDICA \| POST-OCC \| EXTRA \| \| \| \| ACTIVITATS SUBAQUÀTIQUES \| O.M. 14/10/1997 \| 1997 \| ☑️ \| \| ☑️ \| \| \| \| \| \| CONDUCCIÓ DE VEHICLES \| R.D. 818/2009 \| 2009 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| ☑️ \| \| \| \| GRIUISTA \| R.D. 836/2003 \| 2003 \| ☑️ \| \| ☑️ \| \| \| \| \| \| PERSONAL FERROVIARI \| ORDRE FOM/2520/2006 \| 2006 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| ☑️ \| \| \| \| ARMES \| R.D. 137/1993 \| 1993 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| ☑️ \| \| \| \| SEGURETAT PRIVADA \| LLEI 23/1992 \| 1992 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| \| \| \| \| TREBALLADORS DEL MAR \| R.D. 1696/2007 \| 2007 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| \| \| \| \| AVIACIÓ CIVIL \| R.D. 294/2004 \| 2004 \| ☑️ \| \| ☑️ \| \| \| \| \| \| EMPRESES DE TREBALL TEMPORAL \| R.D. 216/1999 \| 1999 \| ☑️ \| \| ☑️ \| \| \| \| \| \| SILICOSI \| ITC/2585/2007 \| 2007 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| ☑️ \| \| \| \| SILICOSI I ALTRES PNEUMOCONIOSI \| PVSE \| 2001 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| ☑️ \| RR.DD. 863/1985-150/1996-1389/1997 \| \| \| CLORUR DE VINIL MONÒMER \| O.M. 09/04/1986 \| 1986 \| ☑️ \| \| ☑️ \| \| \| OM. 9/4/86 \| \| \| CLORUR DE VINIL MONÒMER \| PVSE \| 1999 \| ☑️ \| \| ☑️ \| \| \| \| \| \| AGENTS CITOSTÀTICS \| PVSE \| 2003 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| ☑️ \| RR.DD. 665/1997-1124/2000-374/2001 \| \| \| AGENTS ANESTÈSICS INHALATORIS \| PVSE \| 2001 \| ☑️ \| \| ☑️ \| \| \| R.D. 374/2001 \| \| \| TUBERCULOSI \| GBP \| 2003 \| ☑️ \| \| ☑️ \| ☑️ \| ☑️ \| R.D. 664/1997 \| \| \| LEGISLACIÓ \| DOCUMENTS \| ANY \| VIGILÀNCIA DE LA SALUT \| ESPECIFICA PERIODICITAT \| REFERÈNCIA LEGAL \| \|----------------------------------\|--------------------\|-----\|------------------------\|-------------------------\|-----------------\| \| \| \| \| PRÉVIA \| INICIAL \| PERIÒDICA \| POST-OCCI \| EXTRA \| \| \| \| LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS \| LLEI 31/1995 \| 1995 \| \| \| ✔ \| ✔ \| \| \| \| \| REGLAMENT DELS SERVEIS DE PREVENCIÓ \| R.D. 39/1997 \| 1997 \| \| ✔ \| ✔ \| ✔ \| ✔ \| \| LLEI 31/1995 \| \| LLEI GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL \| R.D.L. 1/1994 \| 1994 \| ✔ \| \| ✔ \| \| \| \| \| \| EQUIPS DE PROTECCIÓ INDIVIDUAL \| R.D. 773/1997 \| 1997 \| \| \| \| \| \| \| \| \| FUNCIONARIS COS NACIONAL POLICIA \| R.D. 2/2006 \| 2006 \| \| \| ✔ \| \| \| \| \| \| GUÀRDIA CIVIL \| R.D. 179/2005 \| 2005 \| \| \| ✔ \| \| \| \| \| \| FORCES ARMADES \| R.D. 1755/2007 \| 2007 \| \| \| ✔ \| ✔ \| \| \| \| \| FACTOR DE RISC \| DOCUMENTS \| ANY \| VIGILÀNCIA DE LA SALUT \| ESPECIFICA PERIODICITAT \| REFERÈNCIA LEGAL \| \|------------------------\|----------------------------\|-----\|-------------------------\|--------------------------\|-------------------------------------------------------\| \| \| \| \| PRÈVIA \| INICIAL \| PERIÒDICA \| POST-OCUPACIÓ \| EXTRA \| \| \| \| AMIANT \| R.D. 396/2006 \| 2006\| ☑ \| \| ☑ \| ☑ \| \| ☑ \| OO.MM. DEROGADES R.D. 396/2006 \| \| AMIANT \| PVSE \| 1999\| ☑ \| \| ☑ \| ☑ \| \| \| \| \| AMIANT \| GBP \| 2006\| \| \| ☑ \| ☑ \| \| \| \| \| PLOM \| R.D. 374/2001 \| 2001\| \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| PLOM \| PVSE \| 1999\| ☑ \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| PLOM \| GBP \| 2004\| ☑ \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| ACTIVITATS MINERES \| R.D. 863/1985 \| 1985\| ☑ \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| ACTIVITATS MINERES \| RR.DD. 150/1996-1389/1997 \| 1996-1997\| ☑ \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| RADIACIONS IONITZANTS \| RR.DD. 783/2001-1085/2009 \| 2001-2009\| ☑ \| \| ☑ \| \| \| ☑ \| R.D. 783/2001 \| \| RADIACIONS IONITZANTS \| PVSE \| \| ☑ \| \| ☑ \| \| \| ☑ \| \| \| AGENTS QUÍMICS \| R.D. 374/2001 \| 2001\| \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| ÒXID D'ETILE \| PVSE \| 2003\| ☑ \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| CROM \| GBP \| 2004\| ☑ \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| SOROLL \| R.D. 286/2006 \| 2006\| \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| SOROLL \| PVSE \| 2000\| \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| SOROLL \| GBP \| 2004\| \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| VIBRACIONS \| R.D. 1311/2005 \| 2005\| \| \| ☑ \| \| \| \| \| \| AGENTS BIOLÒGICS \| PVSE \| 2001\| ☑ \| \| ☑ \| \| \| \| R.D. 664/1997 \| \| MANIPULADORS D'ALIMENTS\| R.D. 202/2000 \| 2000\| \| \| \| \| \| \| \| \| RISC ELÈCTRIC \| R.D. 614/2001 \| 2001\| \| \| \| \| \| \| \| \| FACTOR DE RISC / PATOLOGIA \| DOCUMENTS \| ANY \| VIGILÀNCIA DE LA SALUT \| ESPECIFICA PERIODICITAT \| REFERÈNCIA LEGAL \| \|---------------------------\|-----------------\|-----\|------------------------\|-------------------------\|------------------\| \| \| \| \| PRÉVIA \| INICIAL \| PERIÒDICA \| POST-OCU. \| EXTRA \| \| \| \| AGENTS CANCERÍGENS \| R.D. 665/1997 \| 1997 \| ✓ \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| RR.DD. 665/1997 \| \| CADMI \| GBP \| 2004 \| ✓ \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| R.D. 374/2001 \| \| MERCURI \| GBP \| 2004 \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| R.D. 374/2001 \| \| PLAGUICIDES \| PVSE \| 1999 \| ✓ \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| \| \| MANIPULACIÓ MANUAL CÀRREGUES \| R.D. 487/1997 \| 1997 \| \| \| \| \| ✓ \| \| R.D. 487/1997 \| \| MANIPULACIÓ MANUAL CÀRREGUES \| PVSE \| 1999 \| \| ✓ \| ✓ \| \| ✓ \| \| R.D. 487/1997 \| \| POSTURES FORÇADES \| PVSE \| 2000 \| \| ✓ \| ✓ \| \| ✓ \| \| R.D. 487/1997 \| \| MOVIMENTS REPETITIUS D'EESS. \| PVSE \| 2000 \| \| ✓ \| ✓ \| \| ✓ \| \| R.D. 487/1997 \| \| TRAUMATISMES DE REPETICIÓ D'EESS. \| GBP \| 2006 \| \| \| ✓ \| \| ✓ \| \| \| \| PANTALLA VISUALITZACIÓ DADES \| R.D. 488/1997 \| 1997 \| ✓ \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| R.D. 488/1997 \| \| PANTALLA VISUALITZACIÓ DADES \| PVSE \| 1999 \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| R.D. 488/1997 \| \| AGENTS BIOLÒGICS \| R.D. 664/1997 \| 1997 \| ✓ \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| R.D. 664/1997 \| \| AGENTS BIOLÒGICS \| GBP \| 1997 \| ✓ \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| R.D. 664/1997 \| \| BRUCELOSI \| GBP \| \| \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| R.D. 664/1997 \| \| NEUROPATIES PER PRESSIÓ \| PVSE \| 2000 \| \| \| \| \| ✓ \| \| R.D. 487/1997 \| \| ASMA LABORAL \| PVSE \| 2000 \| \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| ✓ \| \| R.D. 664/1997 \| \| ALVEOLITIS AL-LÈRGICA EXTRINSECA \| PVSE \| 2000 \| \| ✓ \| ✓ \| \| ✓ \| \| R.D. 664/1997 \| \| DERMATOSIS LABORALS \| PVSE \| 2003 \| \| \| \| \| \| \| MÚLTIPLE \| \| LEGISLACIÓ \| DOCUMENTS \| ANY \| COMENTARIS \| \|-----------------------------\|--------------------\|-----\|-------------------------------------------------\| \| ATMOSFERES EXPLOSIVES \| R.D. 681/2003 \| 2003\| \| \| CENTRES MILITARS \| R.D. 1932/1998 \| 1998\| PERSONAL LABORAL I FUNCIONARIS CIVILS \| \| EMISSIONS RADIOELÉCTRIQUES \| R.D. 1066/2001 \| 2001\| PROTECCIÓ SANITÀRIA DEL PÚBLIC EN GENERAL \| \| LEGIONEL-LOSI \| R.D. 865/2003 \| 2003\| \| \| OBRES DE LA CONSTRUCCIÓ \| R.D. 1627/1997 \| 1997\| \| \| TALLERS PENITENCARIAS \| R.D. 782/2001 \| 2001\| \| \| TREBALL EN ALTURA \| R.D. 1215/1997 \| 1997\| \| \| TREBALLADOR AUTÒNOM \| LLEI 20/2007 \| 2007\| \| AGRAÎMENTS La SCSMT agraeix el treball realitzat per a l’elaboració d’aquest Document de Posicionament a: - Dr. Manel Baselga i Monte - DUI. Montse Bassa García - Dra. Montserrat Cortijo Sardà - Dra. Elena Costa Farré - Dra. Montserrat Figueras Bajona - Dr. Javier Funes Artiaga - Dra. Mª José Higueras Pubill - Dra. Marga León Sampol - DUI. Albert Marsal Monge - Dr. Jordi Planas Domingo - Dra. Charo Rodríguez Cánovas - Dr. Marfí Rodríguez Molar - Dra. Mari Cruz Rodríguez Jareño - DUI. Mercè Serra Secall - Dra. Amèlia Sos Sequeiro La SCSMT vol dedicar aquest document a la memòria del Dr. Manel Baselga i Monte, reconeixent-li el mestratge del seu vast coneixement científic amb inesgotable vocació didàctica i amb profund espírit crític, agraint-li una vida de treball dedicada, fins els seus darrers dies, a la salut de les persones que treballen i als seus companys de professió, tant metges com infermers. Nota S’ha considerat oportú emprar formes masculines en la redacció del document per facilitar-ne la seva lectura, sense que això suposi cap discriminació en sentit de gènere. Societat Catalana de Seguretat i Medicina del Treball	<urn:uuid:80083f1b-47d9-465f-acbe-4eabadce7c1f>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/cat_Latn/train	finepdfs	cat_Latn	76,810
Délégation générale à l’emploi et à la formation professionnelle Sous-direction des parcours d’accès à l’emploi Mission insertion professionnelle Personne chargée du dossier : MIP tél. : 01 40 38 28 31 mél. : email@example.com; Mission de l’emploi des travailleurs handicapés Personne chargée du dossier : METH tél. : 01 40 38 28 31 mél. : firstname.lastname@example.org; Sous-direction du financement et de la modernisation Mission du pilotage et de la performance Personne chargée du dossier : MPP tél. : 01 40 38 33 48 mél. : email@example.com La Ministre du travail à Mesdames et Messieurs les préfets de région Monsieur le préfet de Mayotte Monsieur le préfet de la collectivité territoriale de Saint-Pierre-et-Miquelon Monsieur le représentant de l’Etat à Saint-Barthélemy et à Saint-Martin Mesdames et Messieurs les préfets de département Copie : - Mesdames et Messieurs les directeurs régionaux des entreprises, de la concurrence, de la consommation, du travail et de l’emploi - Mesdames et Messieurs les recteurs d’académie - Monsieur le directeur général de Pôle emploi - Monsieur le président de l’UNML - Madame la présidente de l’AGEFIPH - Monsieur le président de CHEOPS - Monsieur le directeur général de l’ASP - Monsieur le contrôleur budgétaire et comptable ministériel CIRCULAIRE N° DGEFP/SDPAE/MIP/METH/MPP/2019/17 du 31 janvier 2019 relative au Fonds d’inclusion dans l’emploi en faveur des personnes les plus éloignées du marché du travail (parcours emploi compétences, insertion par l’activité économique, entreprises adaptées, groupements d’employeurs pour l’insertion et la qualification). Date d’application : dès publication NOR : MTRD1902567C Classement thématique : Publiée au BO : oui Par-delà les cycles économiques et les variations des taux de chômage, il demeure en France un niveau trop important de chômeurs de longue et de très longue durée qui, sans intervention dédiée, restent à l’écart du marché du travail. Le chômage des moins qualifiés est quatre fois plus élevé que celui des bac + 2 ; le chômage des jeunes deux fois plus élevé que celui du reste de la population. Le taux d’emploi des travailleurs handicapés est deux fois inférieur à celui des autres actifs. Or l’absence de travail expose à la vulnérabilité, à la précarité et à l’isolement. Dans une période de retour de la croissance et de création d’emplois, l’enjeu de cohésion sociale partagé par tous est fort : chacun doit pouvoir participer, selon ses aptitudes et ses talents, à la dynamique économique. Dans ce contexte, l’action du gouvernement a pour ambition de créer les conditions d’une croissance inclusive, permettant, selon le principe « nul n’est inemployable », l’insertion des personnes éloignées du marché du travail. Ainsi le pari de l’inclusion dans l’emploi est double : pour les personnes qui doivent être accompagnées dans leur parcours vers un emploi et pour les entreprises confrontées à un besoin de main d’œuvre et de compétences qui peuvent trouver une réponse à leurs problématiques de recrutement dans l’inclusion des premières. Depuis plus d’un an, l’approche des politiques d’inclusion a été renouvelée sur une approche structurelle, décloisonnée et recentrée sur les bénéficiaires les plus éloignés du marché du travail. D’abord par la création d’un fonds unique d’inclusion dans l’emploi ouvrant de nouvelles marges de manœuvre aux territoires. Ensuite, par la transformation des contrats aidés en parcours emploi compétences dont les bénéficiaires sont plus ciblés et davantage accompagnés par le prescripteur et l’employeur pour que soient assurées les conditions d’un parcours insérant par la formation et le développement des compétences. Enfin, par la réforme des entreprises adaptées dont l’optique plus inclusive est renforcée par une plus grande mixité des publics et par des expérimentations pour donner une passerelle vers les autres employeurs (publics ou privés) pour les personnes en situation de handicap : l’accompagnement des transitions professionnelles avec le CDD Tremplin ou les entreprises adaptées de travail temporaire. La présente circulaire consolide ces acquis et va plus loin afin de donner à la fois une vision et une gestion globales des moyens dédiés à l’inclusion dans chaque région et permettre ainsi une meilleure cohérence de l’offre d’insertion avec les spécificités des territoires et les besoins des populations. Ainsi, le périmètre du fonds d’inclusion dans l’emploi est étendu, renforçant l’approche décloisonnée entre dispositifs. Aux parcours emploi compétences et à l’insertion par l’activité économique (IAE) s’ajoutent désormais les entreprises adaptées (EA) et les groupements d’employeurs pour l’insertion et la qualification (GEIQ). Elle traduit, pour 2019, la mise en application de la loi de finances initiale par la mise en œuvre de 90 000 nouveaux parcours emploi compétences dans le secteur non marchand, niveau proche des prescriptions réalisées en 2018 (hors contrats prescrits pour l’accompagnement des élèves en situation de handicap, désormais gérés par le Ministère de l’Education nationale). Elle prévoit également l’accompagnement de l’équivalent de 76 000 ETP dans les structures de l’insertion par l’activité économique soit une augmentation de 5 000 aides par rapport à 2018, première année de la trajectoire 2019-2022 inscrite dans le cadre de la Stratégie de prévention et de lutte contre la pauvreté. Ce sont également, 29 509 ETP dans les entreprises adaptées dont 1 200 aides à l’accompagnement de mise à disposition et 3 273 au titre des expérimentations portées par des entreprises volontaires, 1ère année de mise en œuvre de l’engagement 2019-2022 « Cap vers l’entreprise inclusive » permettant d’employer 10 000 personnes supplémentaires pour atteindre la cible de 80 000 en 2022 contre près de 40 000 aujourd’hui. Il est également prévu, avec le plan d’investissement dans les compétences, de porter à 5 558 le nombre d’aides à l’accompagnement social et professionnel mis en œuvre dans les GEIQ. Je souhaite plus précisément insister sur les principes d’action suivants : (i) Orienter chaque demandeur d’emploi, en fonction de ses besoins, vers le bon parcours. L’orientation vers l’un des dispositifs d’insertion - ou l’un puis l’autre - doit permettre d’apporter une réponse individualisée aux besoins diagnostiqués avec la personne par les conseillers du service public de l’emploi ou d’autres acteurs socio-professionnels. L’orientation est essentielle à la construction de parcours vers l’autonomie et l’emploi à partir du besoin de la personne : orientation vers un parcours emploi compétences, une structure de l’IAE, une entreprise adaptée, mais également, s’il s’agit d’une question de qualification, vers des contrats en alternance ou une formation notamment dans le cadre du Plan d’investissement dans les compétences et des programmes régionaux. Ainsi pour les jeunes, la priorité doit être donnée à leur orientation vers les solutions de formation longue, d’alternance ou vers les mesures qui leur sont spécifiquement dédiées ; (ii) Inscrire la qualité de l’accompagnement tout au long du parcours dans l’ensemble des outils de la politique de l’emploi pour rendre efficient le triptyque emploi-formation-accompagnement. Recentrés sur les publics éloignés de l’emploi, les dispositifs d’accès à l’emploi doivent associer à la fois mise en situation professionnelle auprès d’employeurs sélectionnés, accès facilité à la formation et acquisition de compétences. Dans ce cadre, la transformation des contrats aidés en parcours emploi compétences devra être consolidée via le renforcement du rôle des prescripteurs pour assurer le suivi des engagements en termes d’accompagnement et de formation et pour accompagner les employeurs à devenir insérants. Le plan d’investissement dans les compétences à travers les pactes régionaux permet d’accroître l’effort de formation de ceux qui en ont le plus besoin. Il faut veiller à articuler les dispositifs ; (iii) Innover et expérimenter de nouveaux dispositifs pour s’adapter aux besoins des personnes. De nouvelles expérimentations se déploieront à compter du 1er janvier 2019. Tout d’abord dans le champ des entreprises adaptées (EA), les CDD trempin ou la création des entreprises adaptées de travail temporaire visent à faciliter les passerelles entre ces dernières et les employeurs classiques. Dès novembre 2018, 40 entreprises adaptées sont entrées dans l’expérimentation du CDD trempin ; début 2019, elles sont 53 pour une prévision de 400 en contrats trempins. Sous votre impulsion, de nouvelles entreprises rejoindront la dynamique d’expérimentation pour proposer des parcours de transition. Ensuite, dans le champ de l’IAE via l’élargissement à titre expérimental de l’insertion par le travail indépendant qui permettra de viser de nouveaux publics et de tester un nouveau modèle économique d’insertion. Enfin vous soutiendrez les initiatives territoriales pour lesquelles le fonds peut être, de manière renforcée par rapport à 2018, mobilisé ; (iv) Renforcer la territorialisation des politiques d’insertion par la globalisation des moyens au sein du fonds d’inclusion dans l’emploi. Cette approche globale doit accroître et faciliter les capacités d’intervention en matière d’offre d’insertion au plus près des spécificités de terrain et en lien avec les collectivités territoriales, notamment les conseils départementaux dans le cadre des conventions annuelles d’objectifs et de moyens qui trouvent toute leur place dans la dynamique de contractualisation impulsée à l’occasion de la stratégie de prévention et de lutte contre la pauvreté, et les conseils régionaux. Ainsi, la mise en œuvre des politiques d’insertion doit pouvoir concrètement s’adapter tant aux spécificités des publics, qu’à celles des tissus économiques et de leur dynamisme ou encore aux besoins des bassins d’emploi en matière de compétences ; (v) Renforcer les liens entre les structures d’insertion, les entreprises adaptées, les entreprises et leurs branches. Les structures d’insertion et les entreprises adaptées sont des acteurs économiques produisant biens et services qui participent au développement économique des territoires et, à ce d’innovation et d’internationalisation (SRDEII). Elles constituent par là même des maillons parfois essentiels de filières économiques. Les liens avec les entreprises de votre région doivent être développés, sous votre impulsion et en lien avec le conseil régional pour dynamiser l’acquisition de compétences et développer une approche de pré-recrutement pour les branches et les filières, et faciliter ainsi les passerelles vers les autres employeurs. Sur la base d’une stratégie régionale discutée en CREFOP, vous impulserez le développement de partenariats entre les structures d’insertion, les entreprises adaptées, les GEIQ et les autres acteurs économiques du territoire. Cette action pourra s’appuyer sur une logique de consolidation de filières et d’identification des compétences recherchées sur le territoire. Je compte sur votre mobilisation immédiate dans la mise en œuvre de cette circulaire par laquelle vous œuvrez à la transformation des politiques d’insertion dans nos territoires et d’inclusion dans l’emploi. Muriel PENICAUD Visa n° 24 Laurent FLEURIOT Contrôleur budgétaire et comptable ministériel Laurent FLEURIOT Contrôleur budgétaire et comptable ministériel Afin de garantir « le bon parcours pour la bonne personne » et d’assurer une articulation entre les différents outils de l’inclusion aux côtés du Plan d’investissement dans les compétences, l’action de l’ensemble des acteurs doit assurer une bonne adéquation de l’offre et de la demande d’insertion autour de trois objectifs : - cibler les publics les plus éloignés du marché du travail et les orienter vers le parcours (parcours emploi compétences, IAE, EA, formation, alternance…) répondant au besoin diagnostiqué et assurer l’articulation entre les différents outils ; - mobiliser sur le territoire la structure employeuse de droit commun, dès lors qu’elle présente un environnement favorisant l’insertion, ou dédiée à l’accompagnement des plus vulnérables, répondant au mieux aux enjeux rencontrés sur les territoires ; - activer le triptyque emploi-accompagnement-formation en fonction des situations individuelles et des structures employeuses dans une logique d’alternance d’insertion. 1. Les parcours emploi compétences En premier lieu, les parcours emploi compétences de la présente circulaire renvoient au cadre juridique des contrats uniques d’insertion - contrats d’accompagnement dans l’emploi (CUI-CAE) prévu par le code du travail. Les contrats initiative emploi (CUI-CIE) ne sont mobilisables que sous conditions précisées dans la fiche 3. Le positionnement des contrats aidés en parcours emploi compétences autour du triptyque emploi-formation-accompagnement doit permettre d’en faire un des leviers efficaces de la politique de l’emploi et de la formation. Pour répondre à l’objectif d’insertion professionnelle des publics éloignés de l’emploi, ils reposent sur une mise en situation professionnelle et un accès facilité à la formation et à l’acquisition de compétences auprès d’employeurs de droit commun. La prescription des parcours emploi compétences doit reposer sur les actions suivantes : (i) l’automaticité d’un entretien tripartite préalable (employeur, prescripteur, bénéficiaire) au moment de la signature de la demande d’aide ; (ii) la formalisation des engagements de l’employeur sous la forme de « principales compétences à développer en cours de contrat » qui figurent dans le CERFA selon des modalités définies dans le paragraphe 1.3. ; (iii) le suivi de la mise en œuvre des engagements en termes d’accompagnement et de formation, notamment via le livret du salarié, selon les modalités définies dans l’annexe au CERFA ; (iv) l’automaticité d’un entretien de sortie entre le prescripteur et le salarié, lorsque ce dernier se retrouve sans solution à l’issue du contrat, afin d’anticiper la suite de son parcours au sortir du parcours emploi compétences. L’entretien de sortie doit ainsi utilement intervenir entre 1 à 3 mois avant la fin du contrat. En s’appuyant sur les acquis de la première année de mise en œuvre, les orientations nationales, structurées en cinq axes exposés ci-après sont déclinées au niveau régional, autour du préfet, par la DIRECCTE en lien avec le directeur régional de Pôle emploi, les représentants régionaux des missions locales et des Cap emploi. Les cellules opérationnelles pilotées par les DIRECCTE peuvent utilement définir les priorités avec l’ensemble des prescripteurs. Ces cellules sont une instance de suivi qualitatif concernant les publics bénéficiaires, le choix des employeurs et la mobilisation des formations existantes sur le territoire. 1.1. Cibler les publics à partir du besoin diagnostiqué avec le demandeur d’emploi La prescription du contrat d’accompagnement dans l’emploi (CUI-CAE) est centrée sur les publics éloignés du marché du travail au sens « personnes sans emploi rencontrant des difficultés sociales et professionnelles particulières d’accès à l’emploi » (L.5134-20 du code du travail) pour lesquelles : - la formation, seule, n’est pas l’outil approprié (le frein à l’accès à l’emploi ne relève pas d’un défaut de qualification mais plutôt d’expérience et de savoir-être professionnels, rupture trop forte avec le monde de l’école et de la formation etc.) ; - les raisons de l’éloignement à l’emploi ne relèvent pas de freins périphériques lourds justifiant d’un parcours dans une structure dédiée à l’insertion (type SIAE, EA). Dans ce cadre, l’évaluation de l’élégibilité des publics doit dépasser le raisonnement par catégorie administrative et s’appuyer sur le diagnostic global conduit par le conseiller du service public de l’emploi. Le demandeur pourra solliciter un conseil en évolution professionnelle (CEP). Par ce diagnostic, le prescripteur, responsabilisé, doit orienter vers le parcours emploi compétences lorsqu’il s’agit de la réponse la plus adaptée aux causes de l’éloignement de la personne du marché du travail. Parallèlement, il sera maintenu au niveau national un reporting par caractéristiques de publics (TH, DETLD, bRSA, QPV, niveau de qualification, etc.) dont il sera fait un bilan trimestriel avec les DIRECCTE. Toutefois, certains publics doivent faire l’objet d’une attention particulière : - les travailleurs handicapés : ils doivent faire l’objet d’une attention particulière en complément d’une part, de l’orientation vers les entreprises adaptées y compris vers les EA qui expérimentent un accompagnement des transitions professionnelles en mobilisant le CDD tremplin et les EA de travail temporaire expérimentatrices et, d’autre part, des échanges à engager avec les employeurs pour favoriser l’emploi direct des publics en situation de handicap dans le cadre de l’obligation d’emploi qui s’impose aux entreprises de plus de 20 salariés ; - les résidents de QPV : il conviendra de respecter un objectif de 15 % permettant de garantir un nombre équivalent à 2018 de recrutement de résidents de QPV en PEC conformément à la convention d’objectifs 2016-2020 liant le ministère du travail, le ministère en charge de la politique de la ville et le service public de l’emploi ; - les jeunes : s’ils ne sont pas exclus des parcours emploi compétences, la priorité doit être donnée à leur orientation vers les solutions de formation ou d’alternance (apprentissage, contrat de professionnalisation), ou vers les mesures qui leur sont spécifiquement dédiées à travers un accompagnement intensif (la Garantie jeunes, modalité du Parcours d’accompagnement contractualisé vers l’emploi et l’autonomie -PACEA- portée par les missions locales, l’accompagnement intensif des jeunes porté par Pôle emploi, les E2C ou l’EPIDE). 1.2. Sélectionner les employeurs en fonction des capacités à proposer les conditions d’un parcours insérant et les accompagner Le recentrage des parcours emploi compétences sur l’objectif d’insertion suppose une exigence réelle à l’égard des employeurs, qui doivent être sélectionnés sur la capacité à offrir des postes et un environnement de travail propices à un parcours d’insertion. La sélection des employeurs doit se faire autour des critères indiqués ci-après : - le poste doit permettre de développer la maîtrise de comportements professionnels et de compétences techniques qui répondent à des besoins du bassin d’emploi ou transférables à d’autres métiers qui recrutent ; - l’employeur doit démontrer une capacité à accompagner au quotidien le salarié notamment au regard du nombre de parcours emploi compétences par rapport aux effectifs totaux et de l’effectivité de la designation et mobilisation d’un tuteur ; - l’engagement à faciliter l’accès à la formation : les employeurs proposant des formations a minima préqualifiantes doivent être prioritaires – le PEC pouvant être une première étape débouchant sur une formation qualifiante du PIC à l’issue du contrat ; le « chaînage » du parcours devant s’établir en amont de la sortie du contrat ; - le cas échéant, la capacité de l’employeur à pérenniser le poste. Dans ce cadre, le prescripteur a la responsabilité de proposer, d’accepter ou de refuser un parcours emploi compétences en fonction de la qualité du contrat proposé par l’employeur et de son adéquation avec le besoin de la personne. En dehors des priorités fixées en cellules opérationnelles, les refus de prescription pourront être portés à la décision du préfet. Cette évolution qualitative introduite par les parcours emploi compétences peut nécessiter un accompagnement spécifique des prescripteurs à destination des employeurs tels que : - des actions de sensibilisation et d’information pour présenter les objectifs et les spécificités des parcours emploi compétences, qui peuvent notamment se traduire par des réunions d’information, la diffusion de courtes vidéos ou des ateliers collectifs par exemple ; - la désignation d’un conseiller unique référent afin d’assurer un suivi avec l’employeur ; - une aide à l’ingénierie de formation, à la construction de parcours d’insertion et de qualification ; - le partage et la diffusion des actions, des expériences et des bonnes pratiques déployées sur le territoire associant prescripteurs, employeurs de parcours emploi compétences ainsi que les services déconcentrés du Ministère du Travail. A compter de 2019, un transfert de gestion s’opère concernant les CUI-CAE recrutés par les établissements scolaires du Ministère de l’Education nationale pour l’accompagnement des élèves handicapés. Une circulaire du Ministère de l’Education nationale précisera les règles de pilotage physico-financier ainsi que les modalités d’application des exigences qualitatives des Parcours emploi compétences attachées aux contrats établis sous statut de CUI-CAE. 1.3. Renforcer les engagements de formation et d’accompagnement par l’employeur et en assurer le suivi, pour faire du contrat aidé un parcours emploi compétences Les actions d’accompagnement et de formation constituent au sens des articles L. 5134-20 et suivants du code du travail les contreparties obligatoires à l’aide financière attribuée au titre du CUI-CAE incombant à l’employeur. Pour faire du parcours emploi compétences un emploi tremplin permettant d’acquérir des compétences valorisables, trois leviers cumulatifs sont à mettre en œuvre : - définir de façon tripartite (prescripteur-bénéficiaire-employeur) les compétences qui devront être développées au cours du parcours emploi compétences pour permettre de combler la distance de la personne au marché du travail sur la base du référentiel « compétences » de Pôle emploi ; - conditionner réellement la validation d’une demande d’aide à l’engagement de l’employeur à proposer des actions de développement de ces compétences sous la forme d’actions de formation (remise à niveau, pré-qualification, période de professionnalisation, acquisition de nouvelles compétences, VAE) et d’accompagnement (aide à la prise de poste, évaluation des compétences, PMSMP, aide à la construction du projet professionnel, aide à la recherche d’emploi à la sortie) ; - formaliser ces engagements dans le cadre d’un entretien tripartite (prescripteur – salarié – employeur) donnant lieu à la signature de la demande d’aide et définir les conditions de suivi de ces engagements qui seront notamment recensés via le livret du salarié (voir §1.4.). A titre d’illustration, la proposition d’un parcours emploi compétences à des bénéficiaires du dispositif Sésame (Sésame vers l’emploi pour le sport et l’animation dans les métiers de l’encadrement) - sous réserve que les employeurs remplissent les engagements prévus attachés aux PEC - fait partie des bonnes pratiques pouvant être développées dès lors qu’il couple formation pré-qualifiante (ou qualifiante) et mise en situation professionnelle vers un emploi d’éducateur sportif ou d’animateur. Ce dispositif a en effet pour objectif d’accompagner des jeunes de 16 à 25 ans rencontrant des difficultés d’insertion sociale et/ou professionnelle et résidant au sein d’un quartier politique de la ville ou d’une zone de revitalisation rurale vers un emploi d’éducateur sportif ou d’animateur. 1.4. Développer le rôle du prescripteur en matière d’accompagnement des salariés avant, pendant et à la sortie du parcours emploi compétences Pour produire son plein effet, le parcours emploi compétences doit faire l’objet d’un accompagnement par le prescripteur. Cet accompagnement s’articule en quatre phases complémentaires : (i) le diagnostic : cette action n’est pas spécifique au dispositif de parcours emploi compétences dès lors qu’elle concerne l’ensemble des demandeurs d’emploi inscrits à Pôle emploi ou accompagnés par les missions locales ou Cap emploi ; (ii) l’entretien tripartite : il réunit le référent prescripteur, l’employeur et le futur salarié au moment de la signature de la demande d’aide. Il doit permettre la formalisation des engagements ainsi que la déclinaison des compétences que le poste doit permettre d’acquérir parmi les compétences définies ; (iii) le suivi pendant la durée du contrat : il prend la forme, selon le prescripteur, d’un suivi dématérialisé avec le cas échéant un livret et/ou d’entretiens ciblés dans leur contenu (entretiens physiques ou téléphoniques, visites sur le lieu de travail). Il a pour objectif de s’assurer du bon déroulement du parcours, de vérifier la mise en œuvre effective des actions de formation et d’accompagnement définies pendant l’entretien tripartite et d’anticiper la fin du parcours emploi compétences. Il doit a minima comprendre 3 étapes : un suivi à l’issue de la période d’essai à un mois, un suivi à mi-contrat et un suivi aux ¾ du contrat. Suivant les besoins du salarié en parcours emploi compétences, le prescripteur peut lui proposer une prestation de validation des acquis de l’expérience (VAE) pendant la durée du parcours emploi compétences. (iv) l’entretien de sortie, 1 à 3 mois avant la fin du contrat, pour les salariés en parcours emploi compétences sans solution à l’issue du contrat : il doit permettre de maintenir le bénéficiaire dans une posture de recherche active d’emploi, de faire le point sur les compétences acquises, d’évaluer le cas échéant l’opportunité d’un renouvellement de l’aide au regard de l’intérêt pour le bénéficiaire et des actions de formation engagées et de mobiliser des prestations ou des actions de formation notamment dans le cadre du Plan d’investissement compétences. De même, les mesures d’accompagnement à la sortie pour les jeunes en emplois d’avenir demeurent une priorité. ### 1.5. Conditionner le renouvellement des parcours emploi compétences à la tenue des engagements de l’employeur et à son utilité pour le bénéficiaire Dans le cadre d’un objectif global de durée des contrats de 12 mois, la durée de l’aide initiale ne doit pas être inférieure à 9 mois afin de permettre au parcours emploi compétences d’être un réel levier d’accompagnement vers l’emploi et d’accès à la formation. Par ailleurs, les renouvellements ne doivent être ni prioritaires ni automatiques. Ils doivent être conditionnés à l’évaluation, par le prescripteur, de son utilité pour le bénéficiaire et autorisés sous réserve du respect des engagements de l’employeur. ### 2. L’insertion par l’activité économique #### 2.1 Assurer un pilotage garantissant la montée en charge des effectifs fixée par la stratégie de prévention et de lutte contre la pauvreté La stratégie de prévention et de lutte contre la pauvreté fixe une trajectoire de croissance pluriannuelle qui constitue un effort sans précédent pour l’IAE. 2019 constitue une première étape avec une augmentation de 5 000 ETP budgétés. Dans ce cadre, il est demandé aux DIRECCTE de prévoir une feuille de route du déploiement de l’IAE couplant couverture des besoins non couverts et projets permettant le développement de compétences recherchées par les entreprises et filières économiques du territoire. Ce travail doit être partagé avec les acteurs de l’IAE et le service public de l’emploi. Cette stratégie s’appuiera utilement sur des appels à projets ou appels à manifestation d’intérêt permettant d’alimenter la réflexion sur un déploiement pluriannuel. 2.2 Déterminer les publics éligibles à l’IAE en fonction d’un diagnostic personnalisé L’IAE s’adresse à des personnes sans emploi, rencontrant des difficultés sociales et professionnelles particulières qui, au-delà de critères administratifs traditionnels, cumulent des difficultés sociales et professionnelles en raison de leur âge, de leur état de santé, de la précarité de leur situation, etc. L’entrée en parcours d’insertion doit s’inscrire dans une logique d’approche individualisée des situations, des besoins des personnes et des projets individuels au regard des projets proposés par les structures. Ce sont des difficultés ou freins d’accès à l’emploi qui justifient la mise en situation professionnelle dans une structure dédiée à l’insertion par l’activité économique. 2.3 Renforcer l’efficacité des parcours Plusieurs leviers pourront et devront être mobilisés afin de faciliter l’employabilité des personnes qui ne possèdent pas les attendus du marché du travail et pour lesquelles s’ajoutent des problématiques sociales. - Accompagnement professionnel et social Dans le cadre du parcours dans une SIAE, les outils et méthodes favorisant le coaching professionnel des salariés en vue de leur recherche d’emploi, l’accompagnement à la montée en compétences et le développement d’expériences valorisables doivent être encouragés. Parmi ces actions figurent : - la médiation pour l’emploi dans une logique de partenariat avec les entreprises et les branches : la médiation suppose d’inciter les SIAE à se rapprocher des entreprises de leur territoire, pour connaître leurs besoins et les accompagner à recruter des salariés en insertion. Vis-à-vis des salariés en insertion, la médiation pour l’emploi fait évoluer leur demande d’emploi en insertion en projet professionnel concret et en capacité effective à occuper un emploi précis grâce à une valorisation des compétences attendues par les recruteurs. Dans cette perspective, l’IAE a pour vocation de renforcer sa dimension de sas d’acquisition de compétences et de pré-recrutement pour les branches et filières. Les DIRECCTE pourront faciliter le repérage d’entreprises et développer des partenariats avec des entreprises, notamment dans une logique de filière ; - les expériences dans l’emploi hors SIAE, notamment via les périodes de mise en situation professionnelle (PMSMP – voir au 3.) ; - les suspensions de CDDI facilitant les expériences professionnelles ou la formation : le code du travail (articles L.5132-5, L.5132-11-1, L.5132-15-1) prévoit la possibilité de suspendre un CDDI à la demande du salarié, afin notamment de lui permettre d’effectuer « une action concourant à son insertion professionnelle ». Ces actions s’inscrivent dans le parcours d’insertion avec un objectif de sécurisation des projets professionnels des salariés et peuvent prendre différentes formes, notamment : - des situations de travail courtes au profit d’employeurs tiers sous forme par exemple de CDD de courte durée ou en intérim ; - des actions d’acquisition de compétences, y compris des actions de formation certifiante ou qualifiante. Afin de sécuriser les parcours, le suivi post sortie de la SIAE des publics les plus fragiles doit être encouragé et peut figurer parmi les objectifs co-construits avec la SIAE. - Formation professionnelle Eu égard aux objectifs poursuivis par l’IAE, la mobilisation de la formation professionnelle constitue un maillon essentiel du parcours d’insertion du salarié qui doit lui permettre d’acquérir des compétences, y compris des compétences de base, d’accéder à une certification (complète ou partielle) et de consolider des compétences transférables acquises en situation de travail. Pour faciliter l’accès à la formation des salariés en insertion, le Plan d’investissement dans les compétences (PIC) est mobilisé tel que fixé par l’accord-cadre national du 28 mai 2018 signé par les réseaux de l’IAE et les OPCA. Ainsi, en sus des pactes signés avec les régions dont les périmètres pourront comprendre l’IAE, une enveloppe de 260 M€ a été réservée sur cinq ans. Les DIRECCTE pilotent régionalement de l’accord dans le cadre des comités de pilotage prévus à cet effet, doivent assurer l’effectivité et la cohérence de la mobilisation de ces fonds, en lien avec les besoins en compétences des territoires et dans une juste articulation entre les différents acteurs de la formation et de l’inclusion dans l’emploi. Dans ce cadre, pourront être soutenues les actions de formation en situation de travail (AFEST), dont les résultats de l’expérimentation publiés en juillet 2018 ont mis en évidence un gain significatif de compétences concernant des salariés peu qualifiés [https://travail-emploi.gouv.fr/ministere/documentation-et-publications-officielles/rapports/article/rapport-l-experimentation-relative-aux-actions-de-formation-en-situation-de](https://travail-emploi.gouv.fr/ministere/documentation-et-publications-officielles/rapports/article/rapport-l-experimentation-relative-aux-actions-de-formation-en-situation-de). Durée des parcours d’insertion - La durée hebdomadaire de travail La durée hebdomadaire minimale de travail est de 20 heures pour les personnes embauchées en CDDI dans une entreprise d’insertion (article L. 5132-5 du code du travail) et dans une association intermédiaire (article L. 5132-11-1 du code du travail). Cette durée peut varier sur tout ou partie de la période couverte par le contrat (sans dépasser la durée légale hebdomadaire), dans une logique de progressivité du parcours d’insertion en fonction de l’évolution de la situation de la personne. Le contrat de mission quand il est conclu avec une ETTI (article L. 5132-6 du code du travail) et le CDD dit « contrat d’usage » conclu avec une AI (article L. 5132-7 du code du travail) n’est pas soumis à la durée hebdomadaire minimale de 24 heures afin de permettre d’adapter le temps de travail pendant le parcours d’insertion pour des personnes en grande difficulté ou très éloignées du marché du travail. Dans tous les cas, la durée hebdomadaire de travail ne peut pas dépasser en cumul d’heures d’insertion, d’accompagnement et de formation le plafond de la durée maximale de travail. Pour les ACI, le décret n° 2015-1435 du 5 novembre 2015 relatif à la durée minimale de travail en atelier et chantier d’insertion et portant diverses mesures relatives à l’insertion par l’activité économique détermine et organise les conditions de la dérogation à la durée minimale de travail hebdomadaire de vingt heures qui peut être accordée dans un ACI. Il s’agit de permettre, en début de parcours, à des personnes en grande difficulté (sans domicile fixe, personnes sous-main de justice, personnes n’ayant jamais exercé d’emploi…) qui ne peuvent travailler immédiatement 20 heures par semaine de reprendre une activité professionnelle avec une durée de travail réduite pouvant évoluer ensuite progressivement et par paliers.$^1$ Le schéma retenu permet : - en amont de l’embauche : à l’employeur et au prescripteur de droit ou habilité de recourir au cas par cas à une durée de travail inférieure à vingt heures, en fonction de la situation de la personne à accompagner ; - durant le parcours : au salarié en insertion de demander, à tout moment et en accord avec son employeur, le bénéfice d’une durée hebdomadaire de travail inférieure à vingt heures pour faire face notamment à des contraintes personnelles. Dans les deux cas de figure, le décret prévoit un double encadrement de la mesure : - par les caractéristiques des personnes ciblées : la dérogation reste circonscrite à des personnes rencontrant des difficultés notamment sociales, professionnelles particulièrement importantes qui caractérisent un risque de grande exclusion en l’absence de prise en charge ; --- $^1$ La durée de travail pourrait augmenter en fonction de l’évolution du salarié dans son environnement de travail et de la résolution de ses problématiques sociales (addiction, absence de logement, dettes par exemple). - dans le temps : la période initiale de la dérogation ne peut excéder six mois et son renouvellement ne peut être porté au-delà du terme des actions d’accompagnement renforcées ou de formation qui ont servi de fondement à la dérogation. Dans tous les cas de figure, l’employeur doit donc avoir une feuille de route. Il est attendu une collaboration entre l’employeur, Pôle emploi et les autres référents sociaux des personnes bénéficiaires pour réaliser un diagnostic préalable à l’embauche et établir le bilan des actions mises en place pour chaque bénéficiaire. ✓ La durée du contrat de travail La durée maximale d’un ou des CDDI successifs est de 24 mois, sauf cas dérogatoires. Il existe en effet des possibilités de prolongation pour achever une action de formation professionnelle en cours de réalisation à l’échéance du contrat de travail et, à titre exceptionnel, pour les personnes reconnues travailleurs handicapés ou âgées de 50 ans et plus. Une nouvelle possibilité de prolongation de contrat a été introduite à l’article L5132-15-1 modifié par l’article 53 de la loi n°2016-1088 du 8 août 2016 pour les salariés en insertion dans un ACI qui rencontrent des difficultés particulièrement importantes, dont l’absence de prise en charge ferait obstacle à leur insertion professionnelle. Cette prolongation intervient de façon exceptionnelle et ne peut être octroyée qu’au vu de trois critères : - la situation du salarié au regard de l’emploi ; - la capacité contributive de l’employeur ; - les actions d’accompagnement et de formation conduites dans le cadre de la durée initiale du contrat. La situation du salarié au regard de l’emploi intègre la question des freins à l’emploi, notamment en matière de logement ou de santé. La demande de prolongation est appréciée par Pôle emploi par décisions successives d’un an au plus, dans la limite de soixante mois. L’encadrement de ce mécanisme de prolongation préserve le caractère de sas de transition vers l’insertion durable sur le marché du travail : le parcours en insertion demeure un passage au terme duquel le bénéficiaire doit pouvoir réintégrer le marché du travail de manière durable. ➢ Les possibilités de progressivité et de continuité des parcours d’insertion Afin de favoriser une progression des salariés en insertion, dans une logique de parcours vers l’emploi, le parcours d’insertion peut se construire avec un ou plusieurs employeurs conventionnés au titre de l’IAE par le biais de l’extension de l’agrément. 2.4 Ouvrir la possibilité d’expérimenter des Entreprises d’Insertion par le Travail Indépendant (EITI) L’article 83 de la loi du 5 septembre 2018 pour la liberté de choisir son avenir professionnel prévoit d’élargir, de façon expérimentale, l’IAE au travail indépendant. Il autorise ainsi l’Etat à expérimenter, pendant une durée de 3 ans, une nouvelle forme de structure d’insertion par l’activité économique appelée entreprise d’insertion par le travail indépendant (EITI). Ce nouveau dispositif permet à des personnes sans emploi, rencontrant des difficultés sociales et professionnelles particulières, d’exercer une activité professionnelle en bénéficiant d’un service de mise en relation avec des clients et d’un accompagnement réalisés par une EITI. L’élargissement de l’insertion par l’activité économique au travail indépendant vise d’abord à tester un nouveau modèle d’inclusion dans l’emploi et viser de nouveaux publics : le travail indépendant a prouvé son efficacité auprès de publics qui ne sont pas intégrés dans les dispositifs d’insertion utilisant le travail salarié. Il peut être adapté à certaines situations personnelles ne permettant pas de s’accommoder du cadre du travail salarié classique tout en assurant une grande flexibilité dans l’élaboration des parcours d’insertion et en rendant la personne plus autonome dans la construction de celui-ci. L’expérimentation permet en outre de tester un nouveau modèle économique de l’insertion. Pour pouvoir être conventionnée en tant qu’entreprise d’insertion par le travail indépendant, la structure doit relever du champ de l’ESS et respecter les conditions propres aux entreprises solidaires d’utilité sociale. En outre, une part significative des travailleurs indépendants avec laquelle l’entreprise contracte doivent relever des publics en insertion. Le droit commun de l’insertion par l’activité économique, adapté au travail indépendant, est repris quant aux modalités de conventionnement des entreprises candidates : - le contenu de la convention entre l’État et la structure ainsi que les modalités de conventionnement : les entreprises sont conventionnées par le préfet après consultation du conseil départemental de l’insertion par l’activité économique ; - le conventionnement peut être pluriannuel (jusqu’à 36 mois sans excéder le terme de l’expérimentation) ; - le suivi et le contrôle par le préfet de l’exécution de la convention tel que prévu dans le droit commun de l’IAE. Aide financière perçue par l’entreprise d’insertion par l’activité indépendante : - la conclusion de contrats avec les personnes agréées par Pôle emploi ouvre droit à une aide financière. Cette aide ne peut, par travailleur indépendant, excéder une durée de deux ans ; - le montant de l’aide financière est fixé par arrêté conjoint des ministres chargés de l’emploi et du budget ; - les modalités de suivi et de déclaration des heures travaillées font l’objet d’un questions/réponses transmis aux DIRECCTE en parallèle de la présente circulaire. Tout dépôt de dossier d’entreprise candidate à l’insertion par le travail indépendant doit être communiqué pour information à la DGEFP. 3. Les entreprises adaptées 3.1 Réaffirmation de la vocation économique et sociale des entreprises adaptées L’entreprise adaptée est un dispositif placé sous la responsabilité du représentant de l’État dans la région, qui conclut un contrat pluriannuel d’objectifs et de moyens avec un porteur d’un projet économique en tenant compte des besoins du territoire. La réforme des entreprises adaptées portée par la loi du 5 septembre 2018 pour la liberté de choisir son avenir professionnel vise à : • renforcer la logique entrepreneuriale des EA (pour une moindre dépendance aux subventions publiques) vers un modèle plus inclusif (par l’encouragement de la diversité des profils employés en EA) ; • développer l’emploi durable pour les travailleurs handicapés les plus éloignés du marché du travail au sein des EA elles-mêmes et dans les autres entreprises en mobilisant le savoir-faire « inclusif » des EA, grâce à l’innovation et l’expérimentation qui faciliteront les passerelles entre « entreprises adaptées » et les autres employeurs publics ou privés. Afin d’accompagner la réforme des entreprises adaptées, les DIRECCTE veilleront à ce que les représentants de ces entreprises soient associés aux réflexions du PRITH et en particulier à ce que des actions spécifiques aux entreprises adaptées soient mises en œuvre dans le cadre du PRITH. Il peut s’agir par exemple d’actions pour faire connaître les entreprises adaptées, favoriser les partenariats notamment avec le service public de l’emploi, développer les coopérations avec les autres acteurs économiques, fluidifier et sécuriser les parcours ou encore développer les passerelles entre le milieu protégé, les entreprises adaptées et les autres employeurs publics ou privés. 3.2 Evolution profonde du cadre conventionnel et introduction de véritables dialogues de gestion avec les entreprises adaptées à compter de 2019 La loi du 5 septembre crée un contrat pluriannuel d’objectifs et de moyens (CPOM) d’une durée maximale de 5 ans. Cette mesure permet de donner plus de visibilité aux entreprises adaptées pour déployer leur stratégie de développement en faveur de l’emploi des travailleurs handicapés et conclure des partenariats, notamment avec les opérateurs du service public de l’emploi et les autres employeurs publics et privés. Les CPOM seront complétés d’une annexe opérationnelle individualisée présentant les perspectives et les engagements en termes de publics, d’accompagnement, de formation et de sorties. Ces objectifs opérationnels sont contextualisés (besoins du territoire, situation de l’entreprise). Ils sont négociés et évalués à l’occasion de dialogues de gestion annuels. Une instruction relative au nouveau cadre de conventionnement et de pilotage des entreprises adaptées précise ces points. 3.3. Expérimentation de nouvelles formes de réponses accompagnées de proximité Le réforme des entreprises adaptées s’accompagne de trois expérimentations sur le territoire national permettant l’acquisition d’une expérience professionnelle et fondées sur des parcours individualisés, dans la logique du triptyque emploi-formation-accompagnement. Chaque expérimentation est encadrée par un cahier des charges et fait l’objet d’un appel à candidatures. Elles se terminent au 31 décembre 2022. - L’expérimentation d’un accompagnement des transitions professionnelles en recourant au contrat à durée déterminée Trempin Cette expérimentation débutée au cours du quatrième trimestre 2018 a pour objet de favoriser les mobilités professionnelles vers les employeurs autres que les entreprises adaptées. Les entreprises adaptées autorisées expérimentent la mise en place d’un parcours d’accompagnement individualisé dans le cadre d’un contrat conclu pour une durée comprise entre 4 mois minimum et 24 mois maximum hors cas de dérogation prévus par l’article 78 de la loi du 5 septembre 2018. Ces contrats visent à dynamiser les parcours et transitions professionnelles et favoriser le développement de l’emploi des travailleurs handicapés par l’acquisition d’une expérience professionnelle et l’accès à des formations notamment pré-qualifiantes et qualifiantes selon leurs besoins. - L’Entreprise adaptée de travail temporaire (EA TT) Au premier trimestre 2019, des entreprises adaptées volontaires pourront créer un établissement juridique distinct ayant pour activité exclusive de faciliter l’accès à l’emploi durable des travailleurs handicapés sans emploi ou qui courent le risque de perdre leur emploi en raison de leur handicap. Ces EA TT auront pour objet de placer dans le cadre de missions d’intérim des travailleurs handicapés dans des entreprises adaptées ou ordinaires. Les EA TT mettront en œuvre un accompagnement professionnel renforcé durant le contrat de mission et en intermission, dans le respect du projet professionnel de leurs salariés. Elles proposeront de construire des parcours individualisés qui tiendront compte des capacités et des besoins des intérimaires reconnus handicapés qu’elles emploient. Ces expériences permettront aux travailleurs handicapés d’acquérir une expérience professionnelle et d’accéder à des formations, notamment pré-qualifiantes et qualifiantes, pour favoriser la réalisation de leurs projets professionnels. - Entreprise adaptée Pro-inclusive Cette troisième expérimentation sera lancée au deuxième trimestre 2019. Elle est ouverte aux entreprises adaptées existantes ou nouvellement créées qui expérimenteront un modèle favorisant la parité et la mixité des publics, avec une part de travailleurs handicapés éligibles aux aides spécifiques qui sera limitée à 50% des effectifs totaux. 3.4 La fondation d’une nouvelle coopération renforcée avec le service public de l’emploi La réduction de l’écart du taux de chômage des personnes en situation de handicap est un enjeu central pour une société du travail pour tous. Cette réforme doit offrir des perspectives et des opportunités à davantage de personnes handicapées. Dans les expérimentations, outre les plus éloignés du marché du travail, un nouveau public est susceptible de bénéficier du savoir-faire inclusif des entreprises adaptées. Il s’agit des personnes courant le risque de perdre leur emploi en raison de leur handicap (bien que leur employeur ait mis en œuvre toutes les mesures nécessaires pour leur maintien en emploi). C’est le cas des personnes déclarées inaptes ou en cours de reconnaissance d’inaptitude, mais pas encore licenciées, qui sont susceptibles d’intégrer un CDD tremplin ou une EATT. Ce type d’accompagnement nécessite un développement des liens entre le service public de l’emploi, les entreprises adaptées et les autres employeurs. Des conventions de coopération locales entre chaque entreprise adaptée et les opérateurs du SPE (Pôle emploi, Cap emploi et missions locales) pourront être mises en œuvre pour définir les conditions de réussite d’un partenariat qui couvrirait toutes les phases du parcours des personnes handicapées : au moment du recrutement, pendant son parcours dans l’EA, en préparation à la sortie vers un employeur autre qu’une EA. 4. Les Groupements d’employeurs pour l’insertion et la qualification (GEIQ) Les GEIQ, constitués en structures associatives, ont pour objet l’insertion et la qualification de personnes éloignées du marché du travail sur des contrats en alternance pour satisfaire les besoins de recrutement de leurs entreprises adhérentes. Ils font l’objet d’une labellisation annuelle associant étroitement les services de l’Etat. Ils ont donc naturellement vocation à être mobilisés dans le cadre de la politique régionale de l’Etat en faveur de l’insertion professionnelle. L’accompagnement social et professionnel des salariés en contrats de professionnalisation délivré par les GEIQ peut être financé à hauteur de 814€ par an et par contrat pour les salariés âgés de moins de 26 ans et les salariés de 45 ans et plus. Il est à noter que la ligne GEIQ a été abondée par des crédits du Plan d’investissement dans les compétences (PIC) depuis 2018. De manière temporaire, les réfugiés en contrat de professionnalisation peuvent bénéficier de cette aide sans condition liée à l’âge. Dans ce cadre, les DIRECCTE apporteront une attention particulière : - au taux de qualification des salariés faisant l’objet du conventionnement à l’issue de leur parcours, au taux de sortie positive vers l’emploi et au taux de rupture du contrat pendant ou après la période d’essai ; - à une meilleure mobilisation de ce dispositif dans les politiques publiques de l’emploi dans les territoires. Il appartiendra ainsi aux DIRECCTE de réunir un comité de pilotage régional, au moins une fois par an, en associant les partenaires dont l’implication dans le dispositif est nécessaire à la bonne coordination et à l’optimisation des parcours d’insertion et de qualification, tels que les partenaires publics ou privés concernés, des représentants du SPE, des représentants des collectivités territoriales, des OPCA, des organisations professionnelles et des réseaux associatifs (se référer à l’instruction DGEFP du 13 juin 2018 relative au développement des parcours d’insertion qualification en contrat de professionnalisation dans les GEIQ dans le cadre du PIC 2018-2022). 5. Le soutien aux initiatives territoriales Comme en 2018, les DIRECCTE peuvent repérer et soutenir des initiatives sur le territoire qui ne s’inscriraient pas en tant que telles dans les dispositifs prévus au niveau national et sous réserve de leur pertinence et de leur impact en termes de maintien, d’accès et de retour à l’emploi. Peuvent être financées dans ce cadre des actions relatives à la mobilisation des clauses sociales. Ce soutien sera formalisé par une convention avec les parties prenantes et fera l’objet d’un reporting qualitatif et financier. A cette fin, les DIRECCTE communiqueront à la DGEFP, avant la fin de l’année 2019, un tableau de reporting et des fiches projets qui leur seront adressés en début d’année et qui recenseront notamment le public bénéficiaire, la description du projet, les thématiques d’intervention ainsi que des indicateurs de suivi et de résultats. 6. Les périodes de mise en situation en milieu professionnel (PMSMP) La loi n° 2014-288 du 5 mars 2014 relative à la formation professionnelle, à l’emploi et à la démocratie sociale a ouvert la possibilité, à toute personne faisant l’objet d’un accompagnement social ou professionnel, de bénéficier, au cours d’un parcours d’insertion, de périodes de mise en situation en milieu professionnel (article L.5135-1 et suivants du code du travail). Ce dispositif doit permettre aux bénéficiaires de se confronter à des situations réelles de travail pour : - découvrir un métier ou un secteur d’activité ; - confirmer un projet professionnel ; - initier une démarche de recrutement. La PMSMP est un cadre juridique spécifique, ce n’est ni une période de travail ni une période d’essai, ni une période de formation ou de stage, auxquelles elle ne peut se substituer. Elle s’inscrit dans une logique renouvelée des pratiques d’accompagnement. Cet outil doit également servir une démarche de médiation pour l’emploi, faire émerger des opportunités de contractualisation avec des employeurs avant même qu’ils aient formalisé des offres d’emploi. Il s’agit donc d’un appui au recrutement pour l’entreprise et d’un appui au processus d’insertion pour le bénéficiaire. Les prescripteurs légaux des PMSMP sont : - Pôle emploi, les missions locales et les Cap emploi – soit les prescripteurs de parcours emploi compétences pour le compte de l’Etat ; - les entreprises d’insertion (EI), les associations intermédiaires (AI) et les ateliers et chantiers d’insertion (ACI) – soit les structures de l’insertion par l’activité économique à l’exception des entreprises de travail temporaire d’insertion (ETTI). Les salariés en parcours emploi compétences ou en IAE (hors ETTI) qui bénéficient d’un accompagnement personnalisé, sont par définition éligibles à la PMSMP. Dans le cadre de leur mission d’accompagnement social et professionnel, les prescripteurs de parcours emploi compétences et les SIAE (hors ETTI) peuvent donc leur prescrire directement des PMSMP dans les conditions fixées par la loi du 5 mars 2014 et le décret n° 2014-1360 du 13 novembre 2014 relatif aux périodes de mise en situation en milieu professionnel. Pendant ces périodes, les bénéficiaires demeurent des salariés de leur employeur (maintien du contrat de travail) et bénéficient de la couverture AT/MP à ce titre. Dans les bilans des parcours emploi compétences, les PMSMP figureront parmi les actions d’accompagnement mises en œuvre. Points de vigilance : - pour les parcours emploi compétences comme pour l’IAE, la durée passée en PMSMP ne doit pas excéder 25% de la durée du contrat de travail ; - les structures d’accueil auprès desquelles sont prescrites des PMSMP pour des salariés de l’IAE ne doivent pas être elles-mêmes des SIAE, en raison : 1° de leurs perspectives insuffisantes pour les salariés au regard de l’objet du dispositif PMSMP et 2° des possibles dévoiements dont elles contribueraient à préparer le terrain (période d’essai déguisée, mise à disposition déguisée ou tout autre situation renvoyant à du travail dissimulé), lesquels peuvent s’avérer de véritables risques juridiques, éventuellement de nature pénale, pour les structures d’accueil. 7. Les clauses sociales Les clauses « sociales » peuvent être introduites dans les marchés publics - mais aussi dans les marchés passés par les entreprises - pour assurer qu’une partie du travail à réaliser soit confiée à des personnes éloignées de l’emploi (difficultés sociales, expérience professionnelle ou niveau de qualification insuffisants ou inadaptés, situation de handicap, victimes de discriminations, demandeurs d’emploi résidant dans un quartier prioritaire de la politique de la ville). Les clauses sociales constituent un outil de la politique d’inclusion dans l’emploi. Elles ont vocation à permettre à la fois de donner un emploi – et souvent un accompagnement - à des personnes en difficulté, de les faire monter en compétences, de répondre aux problèmes de recrutement et de tensions sur le marché du travail rencontrés par certains secteurs et de donner corps au devoir de solidarité des pouvoirs publics et de responsabilité sociale des entreprises. Les services régionaux se voient notifier une enveloppe financière globale pour le déploiement des dispositifs d’insertion. Celle-ci est construite de la façon suivante : - les enveloppes financières résultant de la répartition des moyens sur les parcours emploi compétences, l’insertion par l’activité économique, les entreprises adaptées et les GEIQ sont sommées ; - l’enveloppe financière telle que notifiée par la présente instruction intègre, pour le périmètre EA / IAE / PEC, une réserve de précaution sur le FIE totalement imputée aux PEC. S’agissant spécifiquement des PEC, l’enveloppe notifiée ne couvre que les nouvelles entrées, le coût attaché au « stock » étant directement pris en charge et suivi au niveau national. S’agissant spécifiquement du secteur adapté, l’enveloppe ne comprend pas les moyens attachés aux expérimentations (notamment CDD tremplin) qui font l’objet d’une gestion spécifique à ce titre. 1. Détermination des moyens indicatifs relatifs aux parcours emploi compétences Les enveloppes indicatives déterminées pour les parcours emploi compétences sont la résultante des paramètres suivants : 1.1 Répartition indicative des volumes La LFI pour 2019 prévoit 100 000 PEC avant retrait de la réserve. Après application de la réserve, 90 000 parcours vous sont effectivement notifiés par la présente circulaire, dont 16 500 parcours pour les territoires ultra-marins, ce qui conduit à réserver à l’outre-mer plus de 18 % du volume global des emplois aidés, au nom de la solidarité nationale attachée à la situation de ces territoires. Les enveloppes physiques attachées à la métropole sont réparties selon les volumes figurant dans le tableau en fin de fiche, au regard des réalisations respectives observées dans chaque région. S’agissant de l’outre-mer, la ventilation de l’enveloppe a été assurée sur proposition de la DGOM. Ces volumes sont indiqués de façon à calibrer les enveloppes financières à l’intérieur desquelles les préfets de région détermineront leur programmation effective. Cette programmation devra se décliner par la délégation d’enveloppes physiques aux différents prescripteurs locaux (Pôle emploi, Cap emploi, conseils départementaux, missions locales), au vu de la mise en œuvre de la fongibilité décidée localement dans le respect des principes exposés ci-dessous et de la stratégie des prix retenue sur les parcours emploi compétences. 1.2 Paramètres financiers L’assiette financière attachée aux volumes présentés ci-dessus tient compte des déterminants retenus dans le projet de loi de finances pour 2019, notamment : - un taux de prise en charge moyen par l’Etat de 50%, à l’exception des parcours conclus en outre-mer pour lesquels un taux moyen de 60% est retenu ; - une part de 15% de parcours cofinancés par les conseils départementaux dans le cadre des CAOM. 2. Détermination des moyens indicatifs relatifs à l’insertion par l’activité économique Les crédits ventilés au titre de l’insertion par l’activité économique, pour la consolidation de l’enveloppe globale du Fonds d’inclusion dans l’emploi, recouvrent les lignes suivantes : – les aides au poste d’insertion dans les ACI, AI, EI et ETTI composées : – d’un montant socle revalorisé en fonction de l’évolution du SMIC en 2019 ; – d’un montant modulé (de 0 % à 10 %) budgété sur la base d’un versement moyen de 5% des aides au poste versées par l’Etat et les conseils départementaux ; – les aides au poste d’insertion de l’expérimentation EITI avec un montant socle ; – les conventionnements au titre du fonds départemental d’insertion (FDI). Les enveloppes régionales 2019 ont été réparties sur la base des deux critères suivants : – à titre principal, la moyenne du poids régional 2018 des crédits IAE programmés et des crédits IAE conventionnés - permettant ainsi de tenir compte de la fongibilité mobilisée par les préfets en 2018 ; – à titre secondaire, un rééquilibrage au profit des régions au regard du poids des publics DELD. Paramètres financiers Les montants unitaires des aides au poste sont établis à compter du 1er janvier 2019 comme suit : \| Montant socle (en euros) \| EI \| ETTI \| ACI \| AI \| \|--------------------------\|------\|------\|------\|------\| \| Métropole \| 10 520 \| 4 472 \| 20 199 \| 1 367 \| \| Mayotte \| 7 940 \| 3 375 \| 15 244 \| 1 031 \| Ils seront fixés par arrêté à paraître des ministres du travail et des comptes publics pour tenir compte de la revalorisation 2019 du montant du SMIC. Pour les SIAE intervenant en milieu pénitentiaire, le montant des aides financières est fixé à 60% du montant socle de l’aide (hors pénitentiaire) et le montant modulé à 5% du montant socle. Le montant unitaire relatif plus spécifiquement aux aides aux postes de l’expérimentation EITI sera fixé par arrêté. 3. Détermination des moyens indicatifs relatifs aux entreprises adaptées hors expérimentations A compter de 2019, les enveloppes régionales sont exprimées en crédits, et non plus en effectifs de référence. Les crédits ventilés au titre des entreprises adaptées, sous-jacent utilisé pour la consolidation de l’enveloppe du Fonds d’inclusion dans l’emploi, recouvrent deux lignes : – les aides au poste hors expérimentations ; – les aides à l’accompagnement pendant les périodes de mise à disposition (MAD), visant à financer l’accompagnement individualisé du salarié. La fongibilité de ces deux lignes sera examinée en cours d’année en tenant compte de la dynamique de développement de la MAD rénovée. Les enveloppes régionales 2019 des AAP hors expérimentations (aides au poste hors expérimentations et aides à l’accompagnement pendant les périodes de mise à disposition) ont été réparties sur la base des paramètres suivants : – à titre principal, la consolidation des enveloppes 2018 en tenant compte des nouveaux paramètres financiers ci-dessous ; – à titre secondaire, – la poursuite de la démarche de rééquilibrage territorial pour tenir compte du poids des demandeurs d’emploi handicapés dans la DEFM. - la prise en compte de la dynamique d’emploi des EA sur la base des remontées des DIRECCTE dans le cadre des dialogues de gestion. Les crédits régionaux au titre du fonds d’accompagnement à la transformation feront l’objet d’une notification complémentaire. Paramètres financiers Les montants unitaires des aides au poste qui tiennent compte de l’impact du vieillissement et des aides à l’accompagnement des mises à disposition sont établis par an et par ETP à compter du 1er janvier 2019 comme suit : \| Montant (en euros) \| Moins de 50 ans \| De 50 à 55 ans \| 56 ans et plus \| Mise à disposition \| \|--------------------\|----------------\|---------------\|---------------\|-------------------\| \| \| 15 400 \| 15 600 \| 16 000 \| 4 100 \| Ils seront fixés par arrêté à paraître des ministres du travail et des comptes publics. L’assiette financière attachée à l’enveloppe des AAP tient compte, conformément aux déterminants retenus dans le projet de loi de finances pour 2019, de l’impact du vieillissement au regard de la pyramide des âges observée permettant d’identifier un montant moyen de l’aide de 15 534 € (avant écrêtage). Ce coût moyen repose sur les proportions suivantes entre chaque tranche d’âge : \| -50 ans \| 63% \| \|---------\|-----\| \| 50-55 ans \| 22% \| \| 56 ans et + \| 15% \| Principe des écrêtages a) Écrêtage Plafond En application de l’article D.5213-63-1 du code du travail : « Le montant total annuel d’aide versée à l’entreprise adaptée au titre de l’enveloppe financière fixée par l’avenant au contrat conclu avec le préfet de région est calculé sur la base d’une proportion de travailleurs qui ne peut être supérieure à 75 % de l’effectif salarié annuel de l’entreprise ». L’ASP calcule ce pourcentage, qui est égal au rapport, du nombre en équivalents temps plein, des personnes mentionnées au deuxième alinéa de l’article L. 5213-13-1, dont l’emploi ouvre droit à une aide financière et de l’effectif salarié annuel de l’entreprise. Pour ce calcul, les travailleurs reconnus handicapés ayant conclu un contrat à durée déterminée tremplin sont exclus du numérateur et du dénominateur. Les cas où un écrêtage pourra être réalisé sont ceux pour lesquels la proportion de travailleurs handicapés excédera 90% pour l’année 2019, 85 % pour l’année 2020, 80 % pour l’année 2021, et 75 % pour l’année 2022 des effectifs salariés annuel pour les EA agréées avant le 1er janvier 2019, et 75% pour les nouvelles EA. b) Écrêtage Europe En application combinée de l’article R. 5213-78 du code du travail et du régime cadre exempté de notification N° SA.40208 relatif aux aides en faveur de l’emploi des travailleurs défavorisés et des travailleurs handicapés, l’ASP procède à la vérification du montant maximum d’aide susceptible d’être perçue par l’entreprise adaptée pour chaque travailleur handicapé. Ce montant ne peut excéder 75% des coûts salariaux supportés par l’entreprise au cours de toute période pendant laquelle le travailleur handicapé est employé. Dans le cas contraire, la partie d’aide qui dépasse ce seuil fait l’objet d’une récupération : a = Salaires + charges d’un salarié bénéficiant de l’aide au poste b = montant de l’aide au poste versée Si (b) > 75% de (a) : alors écrêtage à hauteur de 75% de (a) En 2020, les exercices d’écrêtage sont réalisés quatre fois par an : - En mai, lors du paiement du bordereau du mois d’avril - En septembre, lors du paiement du bordereau du mois d’août - En décembre, lors du paiement du bordereau du mois de novembre - En janvier, lors du paiement du bordereau du mois de décembre Pour 2019 le premier exercice d’écrêtage plafond interviendra au mois de juin, lors du paiement du bordereau du mois de mai et en au mois de septembre lors du paiement du bordereau du mois d’août. Ces exercices doivent permettre d’identifier les crédits éventuellement dégagés par l’application des écrêtages en 2019. Les conditions d’utilisation de ces crédits pour le financement de nouvelles aides au poste seront précisées ultérieurement. Pour mémoire, les expérimentations sont hors champ de la présente instruction. La notification des enveloppes financières régionales relatives aux expérimentations interviendra en fonction des entreprises adaptées volontaires retenues et des volumes associés auxquels seront appliqués, pour 2019, les paramètres financiers ci-après : - aides au poste en CDD Tremplin : 10 520 € par an par ETP, complétés d’une partie modulée selon la performance de l’entreprise adaptée (+ 0 à 10%) à partir de 2020 ; - aides à l’accompagnement en entreprises adaptées de travail temporaire - EA TT : 4 472 € par an par ETP accompagné ; - aides au poste spécifiques à l’entreprise adaptée pro-inclusive : 11 980 € par an par ETP. 4. Détermination des moyens indicatifs relatifs aux GEIQ La répartition des enveloppes régionales tient compte du volume des aides à l’accompagnement prévu par les Direccte et des actions de développement envisagées sur les territoires. Comme en 2018, les crédits du PIC consacrés aux GEIQ sont affectés sur la ligne GEIQ dans le programme 103. La ligne GEIQ n’est pas fongible avec d’autres lignes budgétaires. Paramètres financiers Le montant des aides à l’accompagnement des publics en contrats de professionnalisation délivré par les GEIQ peut être financé à hauteur de 814€ par an et par contrat pour les jeunes de moins de 26 ans peu qualifiés ou en difficulté d’insertion professionnelle et les demandeurs d’emploi de 45 ans et plus, ainsi que, de manière temporaire et sans condition d’âge, pour les réfugiés en contrat de professionnalisation. 1. Leviers de gestion Le schéma de gestion 2019 permet aux préfets de région, dans la limite des enveloppes financières mutualisées, d’ajuster la programmation telle qu’issue de la déclinaison de la LFI 2019, de façon à assurer une adaptation plus forte des politiques mises en œuvre aux problématiques territoriales. Il est demandé aux DI(R)ECCTE de transmettre pour information : - dès que possible, les copies des arrêtés préfectoraux relatifs aux parcours emploi compétences ; - de remonter à date fixe leurs programmations physico-financières, ainsi que les opérations de fongibilité sous-jacentes à cette programmation. Ces remontées sont à prévoir à maxima pour les 15 février, 15 mai, 15 septembre, 15 novembre. Comme indiqué plus bas, la DGEFP mettra à disposition un outil unique de remontée des programmations du FIE. Les programmations ne font pas l’objet d’une validation préalable par les services centraux de l’Etat mais sont transmises à la DGEFP qui communiquera ces éléments à la direction du budget afin de permettre un suivi optimal de la dépense. Ces programmations sont également transmises à Pôle Emploi pour intégration des nouveaux volumes de contrats aidés dans son système d’information bloquant. 1.1 Mobilisation des volumes Pour mieux adapter l’offre d’insertion aux spécificités des publics, du tissu économique et des besoins en compétence des bassins d’emploi, à partir des moyens initialement programmés pour les contrats aidés en loi de finances et dans la limite des enveloppes financières globales : - le volume programmé de parcours emploi compétences peut être réduit pour abonder la programmation des volumes d’aides au poste dans le champ de l’IAE ainsi que pour soutenir des initiatives territoriales à caractère innovant en matière de création ou d’accès à l’emploi, dans une limite totale de 20% des volumes initialement répartis, de manière à ce que les parcours emploi compétences demeurent un outil parmi la palette des solutions proposées au bénéfice des personnes éloignées du marché du travail ; - en sus de cette fongibilité limitée sur les volumes de PEC, il est précisé que les initiatives territoriales ne peuvent conduire à engager plus de 4% des AE attachées à l’enveloppe notifiée pour les PEC. Cette limite permet, au vu de l’exécuté 2018, de maintenir une capacité d’engagement en hausse, pour à la fois tenir compte d’une maturité plus importante du réseau sur la gestion de cette enveloppe, ainsi qu’assurer la possibilité, au cas par cas, de mobiliser ces crédits pour soutenir les « clauses sociales », en sus du schéma privilégié de financement de cette politique par les acheteurs eux-mêmes ; - le principe de fongibilité asymétrique est maintenu en 2019 : les moyens dédiés initialement à l’IAE et aux entreprises adaptées ne peuvent pas être mobilisés pour augmenter le volume prescrit de parcours emploi compétences ; - la fongibilité des moyens programmés pour les contrats aidés ne s’applique pas au secteur des entreprises adaptées. Il est précisé que les prescriptions de parcours emploi compétences concernent exclusivement les contrats d’accompagnement dans l’emploi (CUI-CAE) du secteur non marchand. La prescription de contrats dans le secteur marchand (CUI-CIE) n’est autorisée que : (i) par les conseils départementaux dans le cadre des CAOM, sous réserve que le coût soit nul pour l’État d’une part, et que les conseils départementaux s’engagent d’autre part à cofinancer à bon niveau des CUI-CAE. (ii) dans les DOM, dans le strict respect de l’enveloppe financière allouée par la présente circulaire au titre des parcours emploi compétences. Aussi, en dehors de ces cas dérogatoires, aucun contrat initiative-emploi (CUI-CIE) ne sera prescrit en 2019, et les CIE antérieurs se poursuivront jusqu’à la date de leur échéance, sans pouvoir être renouvelés. Enfin, il est rappelé que le système bloquant des volumes prescrits de contrats aidés par Pôle emploi au sein des enveloppes déléguées par le préfet de région, mis en place courant 2018, est maintenu et doit permettre, sur la base des programmations actualisées chaque trimestre, d’assurer la pleine maîtrise du rythme de prescription et donc des enveloppes financières en cours de gestion. Lors de chaque blocage de l’enveloppe à l’échelle régionale, la DIRECCTE en informe la DGEFP qui communique cette information à la direction du budget. 1.2 Mobilisation des prix En ce qui concerne les parcours emploi compétences, le montant de l’aide correspondant au taux de prise en charge du SMIC brut pourra être modulé, entre 30% et 60% dans la limite des enveloppes financières. En ce qui concerne les dispositifs d’insertion par l’activité économique, le montant de l’aide au poste forfaitaire demeure fixé en 2019 par un arrêté conjoint du ministre chargé de l’emploi et du ministre chargé du budget. En ce qui concerne les entreprises adaptées, le montant des aides est également fixé par un arrêté conjoint du ministre chargé de l’emploi et du ministre chargé du budget. Les aides au poste hors expérimentation sont susceptibles de faire l’objet d’un écrêtement lors des exercices annuels. Ces exercices doivent permettre d’identifier les crédits éventuellement dégagés à ce titre ; les conditions de mobilisation seront précisées ultérieurement (cf. fiche 2). 1.3 Mobilisation des durées La circulaire DGEFP n°2013-02 du 22 février 2013 prévoit l’allongement de la durée des CUI-CAE afin de tendre, en ce qui concerne les conventions initiales, vers 12 mois. Pour 2019, ces orientations sont poursuivies, les durées des contrats initiaux ne pouvant être fixées sous le seuil de 9 mois, sauf dérogations exceptionnelles. 1.4 Conventions annuelles d’objectifs et de moyens avec les conseils départementaux Il appartient à chaque préfet de négocier la Convention annuelle d’objectifs et de moyens tant pour les parcours emploi compétences que pour l’IAE dans le cadre du principe de cofinancement par les conseils départementaux posé par le code du travail. Pour rappel, c’est le département qui est compétent pour prescrire un CUI aux bénéficiaires du RSA (bRSA). Aussi, il devra être donné pour instruction aux prescripteurs de durcir les conditions de prescription de CUI, au nom de l’Etat, pour ces publics. Par conséquent : - lorsqu’il n’y a pas de délégation de compétence du conseil départemental à Pôle emploi, ce dernier devra prioritairement orienter le bRSA vers les services départementaux pour qu’il puisse se voir prescrire un CUI ; - lorsqu’il y a délégation de compétence à Pôle emploi, ce dernier devra systématiquement imputer au contingent CAOM la prescription d’un CUI à un bRSA ; - lorsque le prescripteur agit pour le compte de l’Etat, il peut prescrire, le cas échéant, un PEC pour une personne relevant des publics prioritaires de l’Etat mais par ailleurs bénéficiaire du RSA. En ce cas toutefois, le PEC ne sera pas cofinancé, sa charge incombera à l’Etat seul et le taux de l’aide applicable ne sera pas celui prévu par la CAOM pour les bRSA, mais celui de l’arrêté du préfet pour la catégorie de publics concernée. Les prescriptions de ce type doivent donc rester exceptionnelles. 2. Modalités de gestion des enveloppes financières Les enveloppes financières doivent être strictement respectées, dans un contexte caractérisé par l’absence d’ouverture en gestion de crédits complémentaires aux notifications initiales organisées par la présente circulaire. Rappel des règles de gestion et des modalités actuelles de reporting financier Les parcours emploi compétences Les parcours font l’objet d’un suivi en AE/ CP : - les AE correspondent au coût total du parcours et peuvent donc être pluriannuelles : l’ensemble des AE sont décomptées de votre enveloppe dans l’outil de suivi de gestion (disponible sur l’extranet POP) lors de la prescription du parcours ; à terme, elles seront consommées dans le SI CHORUS ; - les CP correspondent au coût du parcours jusqu’à la fin de l’année civile. Les CP affichés au moment de la prescription correspondent à la projection du coût du parcours jusqu’au 31 décembre de l’exercice en cours. Le rythme de « consommation » des CP dépend donc de la date de la prescription, un parcours prescrit au cours du 1er trimestre étant plus consommateur de CP sur l’année en cours qu’un parcours prescrit au 4ème trimestre. Les outils de pilotage mis à disposition par la DGEFP pour le pilotage des parcours emploi compétences par les DIRECCTE reposent sur le décompte des prescriptions. Lors de la prescription d’un parcours, l’ASP calcule le coût du parcours en AE et en CP à partir des paramètres de prise en charge figurant dans le CERFA support de la demande d’aide. Ce calcul permet ainsi d’afficher le coût prévisionnel attaché sur l’exercice au parcours prescrit. Cette prévision est corrigée au fur et à mesure de la vie du parcours et de ce qui a réellement été payé. Il permet également d’établir le coût du parcours qui restera à couvrir en CP en N+1. L’insertion par l’activité économique Les aides au poste versées aux structures de l’insertion par l’activité économique font l’objet d’une gestion en AE=CP par type de structures. Les outils de pilotage mis à disposition par la DGEFP permettent de suivre les ETP conventionnés et les ETP réalisés, ainsi que la dépense associée à chacun des deux éléments. Un taux de consommation à partir de l’effectif de référence notifié en début d’année est ensuite calculé. Un suivi est établi mensuellement en volume et en crédits sur le niveau des engagements et des paiements prévisionnels à l’aide des outils de gestion. Les aides au poste des entreprises adaptées Les aides au poste versées aux entreprises adaptées font l’objet d’une gestion en AE=CP. L’évolution du système d’information de l’ASP, consécutive à la réforme du secteur, doit permettre de disposer de données de pilotage adaptées aux besoins des territoires. Au-delà des restitutions financières, des tableaux de bord permettront de suivre les caractéristiques des travailleurs handicapés recrutés (âge, minimum social…), la part des prescripteurs dans ces recrutements, la durée des parcours, les taux de sortie… 2.1 Un seul outil de modélisation et de programmation physico-financière mis au service du FIE Pour accompagner les DIRECCTE dans le suivi de la fongibilité entre dispositifs, le calcul d’impact des ajustements souhaités par rapport à la programmation nationale et les évolutions de programmation de l’ensemble du FIE, la DGEFP adressera à chaque région, en début de gestion 2019, un modèle établi à jour en concertation avec la direction du budget permettant de convertir les enveloppes physico-financières des deux dispositifs en une trajectoire AE / CP sur l’année dans le cadre de programmations ajustées. Cet outil servira de support unique aux remontées par les DIRECCTE des évolutions de programmation de l’IAE -jusqu’au niveau départemental- et des PEC. 2.2 Des outils de suivi hebdomadaire physico-financier couvrant le champ des parcours emploi compétences / IAE / EA Les outils mis à disposition des DIRECCTE permettent d’ores et déjà d’avoir un suivi hebdomadaire des crédits AE / CP mobilisés en prévision sur l’ensemble de l’année au titre des prescriptions validées de parcours emploi compétences. La logique d’enveloppes notifiées sur une base annuelle facilitera par ailleurs ce suivi. L’IAE dispose également d’outils de pilotage physico-financier publiés chaque semaine, qui évolueront au cours de l’année 2019. Concernant les EA, les outils actuellement mis à disposition des DIRECCTE permettent un suivi mensuel physico-financier par région, par département et par EA. Ces outils vont évoluer à partir du second trimestre 2019 pour prendre en compte les évolutions de la réforme et le suivi des expérimentations mises en place. Une solution transitoire est en cours d’expertise pour permettre le suivi des dépenses sur le premier trimestre. 2.3 Un pilotage resserré de la consommation financière par la DGEFP Au-delà du suivi mensuel mis en œuvre par la DGEFP des consommations financières – permettant d’assurer un pilotage ajusté des régions en fonction de leurs situations, des échanges pourront intervenir au cas par cas s’il est observé un rythme anormal, à la baisse ou à la hausse, des enveloppes notifiées. En particulier, un suivi sera effectué au titre de la mise en œuvre de la réforme du financement des entreprises adaptées, au vu d’enveloppes prévisionnelles attachées à des sous-jacents structurants en termes notamment de répartition de la population concernée par âge. 1. Une formalisation de la stratégie régionale de l’inclusion dans l’emploi Les préfets de région sont chargés d’établir annuellement une stratégie régionale de l’inclusion dans l’emploi des publics éloignés du marché du travail, feuille de route annuelle qui est la déclinaison opérationnelle et financière de la stratégie régionale de l’emploi reposant sur celles définies à l’échelon départemental. Ce document présentera les objectifs poursuivis au regard des enjeux territoriaux, la programmation physico-financière retenue en début d’exercice pour le Fonds régional d’inclusion dans l’emploi et, en annexe, les copies des arrêtés préfectoraux des parcours emploi compétences. La stratégie régionale ainsi définie servira ensuite de document de référence au cours de l’exercice et fera l’objet d’un bilan en fin d’année, en amont de la détermination de l’allocation des moyens N+1. 2. Suivi des engagements qualitatifs attachés aux parcours emploi compétences Afin d’assurer un suivi plus qualitatif de la mise en œuvre des parcours emploi compétences, les prescripteurs communiqueront mensuellement l’ensemble des données listées ci-dessous (remontée attendue pour les données du mois M-1 au plus tard le 10 du mois M à une maille contrat) : \| Données attendues des opérateurs \| Précisions \| \|----------------------------------\|------------\| \| Nombre d’entretiens d’entrée tripartites \| En flux et en cumul \| \| Nombre d’entretiens de suivi \| En flux et en cumul \| \| Nombre d’entretiens de sortie \| En flux et en cumul \| \| Actions d’accompagnement réellement mises en œuvre pendant le PEC \| A minima, ces données doivent permettre d’identifier précisément les engagements initiaux du cerfa. \| \| Actions de formation réellement mises en œuvre pendant le PEC \| A minima, ces données doivent permettre d’identifier précisément les engagements initiaux du cerfa. \| \| Savoirs et savoir faire acquis \| \| \| Savoir-être professionnels acquis \| \| \| Motif de sortie du PEC \| \| \| Situation 1 mois après la fin d’un PEC \| \| \| Situation 3 mois après la fin d’un PEC \| \| \| Situation 6 mois après la fin d’un PEC \| \| \| Situation 12 mois après la fin d’un PEC \| \| \| Formation à l’issue du PEC \| Domaine de formation \| \| \| Durée prévisionnelle de l’action de formation \| \| \| Date d'entrée prévisionnelle de l'action de formation \| \|----------------------------------------------------------------\|-----------------------------------------------------\| \| Date de sortie prévisionnelle de l'action \| \| \| Date d'entrée réelle de l'action de formation \| \| \| Date de sortie réelle \| \| \| Le cas échéant, niveau obtenu à l'issue de la formation \| \| \| Type d'emploi à l'issue du PEC \| \| Chaque prescripteur communiquera dès février 2019 un dictionnaire de données précis détaillant le périmètre exact des données transmises, leur définition, et les référentiels qui y sont associés, de façon notamment à assurer une lecture homogène et cohérente de l'ensemble de ces informations. Un contrat de service à venir formalisera les engagements des prescripteurs en termes de transmission de données. 3. Suivi des données de pilotage des initiatives territoriales innovantes Les DIRECCTE communiqueront à la DGEFP avant la fin de l’année 2019, un tableau de reporting et des fiches projets qui leur seront adressés en début d’année et qui recenseront notamment le public bénéficiaire, la description du projet, les thématiques d’intervention ainsi que des indicateurs de suivi et de résultats.	<urn:uuid:84201a19-be64-45ae-abf5-300f660088c0>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/fra_Latn/train	finepdfs	fra_Latn	83,711
☒Student Learning and Achievement ☒Health and Safety of Students and Schools ☐Credibility and Communication ☐Fiscal Solvency, Accountability and Integrity ☐Consent ☒Action/Discussion ☐Information/Discussion ☐Public Hearing ______________________________________________________________________________ SUBJECT: WALK ON Pacific Grove High School Athletics Competition Update DATE: March 4, 2021 PERSON(S) RESPONSIBLE: Lito M. García, Pacific Grove High School and Pacific Grove Community High School Principal; Lauralea Gaona Athletic Director PGHS ______________________________________________________________________________ RECOMMENDATION: The Pacific Grove High School Administration recommends the Board review and approve the request for Pacific Grove High School student-athletes to compete in athletics, effective upon meeting all required regulations for athletic competition based on the California Interscholastic Federation (CIF) regulations, procedures and guidelines. BACKGROUND: Starting January 25, 2021, the California Department of Health and the CIF allowed competition under the guidelines outlined for sports based on a colored tier system. * Widespread/Purple Tier - Cross Country, Golf, Swimming, Tennis, Track, and Field * Substantial/Red Tier - Baseball, Softball * Moderate/Orange Tier - Football, Boys Lacrosse, Soccer, Volleyball, Water Polo * Minimal/Yellow Tier - Basketball, Competitive Cheer, Wrestling In addition, the Pacific Coast Athletic League (PCAL) Board of Managers met and took the following action regarding PCAL sports for the remainder of the 2020-2021 school year: effective immediately, the formal league schedules in all sports are suspended for the remainder of the year. This was done to give all 34 league schools, their districts, and governing Boards the maximum flexibility to provide their students with sports experiences when and as the current restrictions change and their local situations allow. On February 26, 2021, the CIF implemented new conditions for athletic competition as follows: Teams listed in red and orange can now compete regardless of county tier status if the county gets to 14:100000 or less. If competition for high and moderate contact sports is permitted to resume in a county pursuant to this updated guidance, competition is not required to stop if the county's adjusted case rate exceeds the 14 to 100000 threshold. a. Red (Outdoor Moderate Contact Sports) for PGHS = Baseball and Softball b. Orange (Outdoor High-Contact Sports) for PGHS = Football, Soccer, Water polo, Boys Lacrosse INFORMATION: Under the guidelines outlined by the California Department of Health as it relates to youth sports and the CIF, Pacific Grove High School Athletics is requesting the PGUSD Board of Education approve the updated guidelines for PGHS student-athletes to compete in athletics, effective upon meeting all required regulations, procedures and guidelines. PGHS Athletics will follow all required health precautions and practices while conducting conditioning sessions, practices, and competitions. FISCAL IMPACT: Reduction in normal yearly athletic costs due to a reduction in competition opportunities, elimination of travel outside the peninsula, seasons, and season length. A new cost - COVID-19 testing for football players and coaches.	<urn:uuid:7a15f575-c766-4dc4-9ee2-6700faf1ca40>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	3,340
Informasjon mars 2021 Ny overgang til Isegran og rehabilitering av tårnet Veiforbindelsen over Nøkledypet mellom Kråkerøy og Isegran er i dårlig forfatning. Eksisterende stålkulvert skal fjernes og erstattes med en ny overgang og kulvert i betong. Den nye overgangen blir omtrent som i dag og understøtter Isegrans historiske og kulturhistoriske verdier med et lavmælt og nøkternt uttrykk. Tilgangen til det populære rekreasjonsområdet blir som i dag. Overgangen skal sikre tilgang for tung og omfangsrik transport ved arrangementer, for aktørene som holder til på Isegran, for nødetater og båttransport til båthavna. Den nye overgangen bevarer plante- og dyreliv og sikrer vanngjennomstrømningen i Nøkledypet. Fremdrift ny overgang Arbeidene utlyses på anbud etter påske. Anleggsperioden er lagt utenom sommersesongen. Planlagt oppstart er i midten av september. Prosjektet skal etter planen være ferdig i midten av desember 2021. Ulemper i anleggsperioden - Anleggstrafikk, støv og støy fra anleggsmaskiner. - Adkomst til Isegran blir stengt for kjøretøy fra ca. midten av oktober til midten av november. - Det blir etablert en midlertidig løsning med flytebrygge eller lignende for at gående og syklende skal ha tilgang til Isegran i hele anleggsperioden. Vi beklager ulempene arbeidene medfører for berørte. Sikkerhet i anleggsperioden Området blir sikret på forskriftsmessig måte. Berørte oppfordres likevel til å være ekstra oppmerksomme og orientere barn om faremomenter ved anleggsområdet og anleggstrafikken. Rehabilitering av tårnet 2022 Rehabilitering av tårnet på Isegran var en gave til Fredrikstads befolkning i anledning byens 450-årsjubileum. Når den nye overgangen til Isegran er ferdig, starter vi arbeidene med tårnet. Planlagt oppstart er i begynnelsen av januar og med ferdigstillelse i mars 2022. Vi kommer tilbake med mer informasjon når arbeidene med tårnet nærmer seg. Kontaktpersoner Einar Modahl, prosjektleder Fredrikstad kommune – Prosjektutvikling tlf. 918 02 581 Malte Sebastian Hinsch, teamleder anlegg Fredrikstad kommune - Prosjektutvikling tlf. 915 59 382 e-post: firstname.lastname@example.org e-post: email@example.com	<urn:uuid:107f2088-1593-4eb2-a873-7e652d8ef6a1>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/nob_Latn/train	finepdfs	nob_Latn	2,173
Albert R. Atkinson, Jr., American Legion Post 210 Doylestown, Pennsylvania 18901 Meeting Minutes November 3, 2014 Commander Jack Strollo called the meeting to order at 1930 hours. The minutes of the October 20, 2014 minutes were read and approved. The Finance Officer reported $13,291in the main account and $1,985 in the home association account. The trust account had expenses of $22,550. David Morris, US Army, was a visitor. Service Officer – Marty Stern is laid up with a broken foot. VFW member Harry McCain passed away. He was in charge of the memorial service at the cemetery after the Memorial Day parade. The chaplain will send a letter of condolence. Membership – No change in membership. Home Association – Jim McComb reviewed upcoming rentals. The Saturday after Thanksgiving is needed by the Legion baseball team. The Keller-Williams real estate group will be renting during the day. Jim is a one-man committee and needs help with the rentals. The commander put out a call for members to step up to take over the job since Jim's plate is pretty full. Jim is VFW Post 175 Commander and the VFW District Commander. Flag Committee – The next flag retirement will be held Nov. 15 at 0900 hours. We need to rake the leaves to the street that day since leaf pickup is on Monday. Scholarship Committee – No report at this time. Upcoming Events Nov. 08 – Post 210 Banquet, at the Legion Hall. Doors open at 1700 hours and dinner at 1800 hours. Nov 08 - Plumsteadville Veterans Memorial will be dedicated. We are all invited to the ceremony which starts at 0900 hours and the breakfast which will take place inside the Plumstead Christian 1 school. Dan Hilferty, Plumstead Supervisor, reported that the memorial is complete and Jerry Fox thank those on the memorial committee. Nov 14 - Veterans Outreach Program - Tom Tirney reported that the event will be at Post 210 and that he has 14 providers and 3 sponsors. He mentioned that he has 7 full page ads, 11 half page ads, and 6 business ads for a total of $3,550. Any additional ads must be in this week and will be printed by Monday. Thursday will be set up day. Nov 13, 14, 15 – raffle sales at the State Store Nov 20, 21, 22 – raffle sales at the State Store Dec. 07 – Post 210 will provide a program, at the Legion hall, to honor all WW II Veterans. The program will start at 1400 hours. Dec. 13 – Christmas party at the Neshaminy Retirement Center. Old & Unfinished Business Pancake Breakfast - The finance officer reported that 182 guest attended. We took in $1,844.46 and the profit was $1,410.21. Correspondence The 9 th District and Post 210 newsletters are on our web site. Bill Luckenbill mentioned that the military pay cap is back. The commander mentioned the National PTSD campaign and further stated how our post is helping out by providing a place for Megan's Foundation to hold their yoga classes New Business None The good of the Legion was won by Tim Cathers. 29 members were in attendance. The Commander adjourned the meeting at 2049 hours. Rick Gaver Post 210 Adjutant	<urn:uuid:c4d311ff-7bc9-4598-8e1a-4fa6383d2f54>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	3,094
40 DANSE / MAGIE Compagnie 14:20 Wade in the Water La Compagnie 14:20, initiatrice du mouvement de la Magie nouvelle, crée avec le Théâtre National de Chaillot et au CENTQUATRE-PARIS une allégorie de la lutte, poétique et politique. Que traversons-nous lorsque s'annonce l'inéluctable ? Sur la musique vibrante d'Ibrahim Maalouf, les corps bravent la gravité, l'énigme et l'absolu. Immersion dans un sublime chant d'espoir et d'émotion magique. C'est le cheminement intérieur d'un homme. Nous traversons ses états, ses vertiges et nos illusions. Du déni à l'acceptation, insoumission et résignation submergent la réalité : la mort annoncée. Son voyage symbolique est celui de qui vit toute perte (de soi, de l'autre, du devenir ou de la liberté), que le naufrage soit intime ou sociétal. De la surface aux abysses, nous suivons cet homme auprès de ses proches, à la rencontre de l'inconnu. Ellipse, apparition /disparition, vol humain, ubiquité : temps, espace et corps fragmentés troublent nos perceptions. La magie et la danse sont en interaction directe avec la lumière : la Compagnie 14:20 déséquilibre les sens et détourne le réel. Contorsion entre abandon et résistance, la chorégraphie d'Aragorn Boulanger, remarquée dans leurs précédents spectacles, défie les lois de la physique et tend vers le surréel. Wade in the Water est à l'origine un chant d'esclave mythique d'Amérique du Nord, un appel à la fraternité et à la libération. Il n'y avait qu'Ibrahim Maalouf pour puiser aux sources la puissance rythmique du negro spiritual. L'artiste avait désir de créer avec la Compagnie 14:20 depuis leur rencontre et une collaboration scénique autour de l'album Illusions (2013). Clément Debailleul et Raphaël Navarro, venus à Chaillot en 2012 avec Vibrations , œuvrent à faire émerger un sentiment magique, archaïque. Cet étrange état qui bouleverse la finitude lorsque le merveilleux survient. mélanie jouen HORS LES MURS Au CENTQUATRE-PARIS DU 13 AU 24 DÉCEMBRE DÉCEMBRE 16h DIM 18 , SAM 20h30 MAR VEN 2016 24 , MER 13 , SAM 16 JEU 22 17 , VEN 14 , JEU , MAR 23 Durée 1h15 Tarif 104 CRÉATION Conception et mise en scène Clément Debailleul, Raphaël Navarro Écriture Clément Debailleul, Valentine Losseau, Raphaël Navarro Collaboration à l'écriture Aragorn Boulanger, Elsa Revol Musique originale Ibrahim Maalouf Chorégraphie Aragorn Boulanger Lumières Elsa Revol Scénographie Céline Diez Avec Marco Bataille-Testu, Aragorn Boulanger, Ingrid Estarque Production Compagnie 14:20 Coproduction Théâtre National de Chaillot / CENTQUATRE-PARIS / Opéra de Rouen Normandie / Cirque-Théâtre d'Elbeuf, pôle national des arts du cirque / Scène nationale du Sud-Aquitain / Bonlieu, scène nationale / Centre des arts d'Enghienles-Bains, scène conventionnée écritures numériques Avec le soutien de la DRAC Haute-Normandie, du conseil général de Seine-Maritime, du ministère de la Culture – DGCA et du DICRéAM Coréalisation Théâtre National de Chaillot / CENTQUATRE-PARIS Photo © Clément Debailleul 15, , MER 20 21,	<urn:uuid:0b8f64ef-09ab-4a8f-b80b-d5b7b8ab2a10>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/fra_Latn/train	finepdfs	fra_Latn	3,049
request FORM 9 NOTICE OF PROPOSED ISSUANCE OF LISTED SECURITIES 1 (or securities convertible or exchangeable into listed securities ) Please complete the following: Name of Listed Issuer: RISE Life Science Corp. (the "Issuer"). Trading Symbol: RLSC. Date: November 13, 2018 . Is this an updating or amending Notice: Yes X No If yes provide date(s) of prior Notices: ________________________. Issued and Outstanding Securities of Issuer Prior to Issuance: 59,243,687. Date of News Release Announcing Private Placement: Not Applicable. Closing Market Price on Day Preceding the Issuance of the News Release: Price protection reserved on October 18, 2018. 1. Private Placement (if shares are being issued in connection with an acquisition (either as consideration or to raise funds for a cash acquisition), proceed to Part 2 of this form) Describe relations -hip to Issuer (2) Non- Related and Related Parties (1) Indicate date each placee advanced or is expected to advance payment for securities. Provide details of expected payment date, conditions to release of funds etc. Indicate if the placement funds been placed in trust pending receipt of all necessary approvals. (2) Indicate if Related Person. 1An issuance of non-convertible debt does not have to be reported unless it is a significant transaction as defined in Policy 7, in which case it is to be reported on Form 10. 1. Total amount of funds to be raised: $4,035,000. 2. Provide full details of the use of the proceeds. The disclosure should be sufficiently complete to enable a reader to appreciate the significance of the transaction without reference to any other material. Proceeds from the sale of the units will be used for working capital and general corporate purposes . 3. Provide particulars of any proceeds which are to be paid to Related Persons of the Issuer: N/A. 4. If securities are issued in forgiveness of indebtedness, provide details and attach the debt agreement(s) or other documentation evidencing the debt and the agreement to exchange the debt for securities. N/A. 5. Description of securities to be issued: (b) Number 4,035 Debenture Units. (c) Price per security $1,000 per Debenture Unit. (d) Voting rights 1 vote per common share issuable upon conversion of the Debentures and/or exercise of the Warrants 6. Provide the following information if Warrants, (options) or other convertible securities are to be issued: (a) Number 26,897,310 Warrants. (b) Number of securities eligible to be purchased on exercise of Warrants (or options) 26,897,310 units (the "Units"). Each Unit is comprised of one common share in the capital of the Issuer (each, a "Common Share") and one-half of one Common Share purchase warrant (each whole Common Share purchase warrant, a "Bonus Warrant"). (c) Exercise price Each Unit is exercisable at $0.15. Each Bonus Warrant is Exercisable at $0.20. (a) Class Debenture units (the "Debenture Units") comprised of (i) $1,000 principal amount of senior unsecured convertible debenture (the "Debenture"); and (ii) 6,666 common share purchase warrants ("Warrants") . (d) Expiry date Each Unit expires twenty-four (24) months after the closing date. Each Bonus Warrant expires twelve (12) months from the date of the exercise of the corresponding Warrant. 7. Provide the following information if debt securities are to be issued: (a) Aggregate principal amount $4,035,000 . (b) Maturity date Until the earlier of (i) twenty-four (24) months or (ii) such earlier day after twelve (12) months at the sole discretion of the Issuer, upon thirty (30) days notice repay the principal amount of the Debentures and any accrued but unpaid interest and cancel the Debentures. (c) Interest rate Twelve (12) percent per annum, paid quarterly paid in cash to the holder of the Debenture. (d) Conversion terms The Debenture will be convertible at the holder's option to convert all or any portion of the unpaid principal amount which is an integral of $10,000 (or any amount if it is the balance of the Debenture) into Common Shares on not less than 15 days' prior written notice to the Issuer in the form of a conversion notice. The conversion shall be made on the basis of $0.15 per Common Share. The outstanding principal amount of the Debentures and any accrued and unpaid interest is convertible by the Issuer in whole or any part into Common Shares at the conversion price of $0.15 per Common Share if the Common Shares trade at $0.35 or more for twenty-one (21) or more consecutive trading days. (e) Default provisions: The occurrence of any one or more of the following events constitutes a default by the Issuer ("Default") (i) Scheduled Payment. Failure of the Issuer to make any payment required under the Debenture Certificate when due. (ii) Representation. If any statement, representation or warranty made by the Issuer is materially incorrect or misleading. (iii) Bankruptcy. In the event that the Issuer files bankruptcy, fails to pay its debts to a creditor, enters into liquidation. (iv) Legal Existence. An order is made or a resolution is passed for the winding-up, liquidation or dissolution of the Issuer or the Issuer is dissolved by operation of law. (v) Conversion. The Issuer fails to covert the Debenture in accordance with the Debenture Certificate. Upon Default, any debenture holder can provide a notice of default to the Issuer specifying the Default. The debenture holder shall not be entitled to pursue any of the remedies available to it hereunder unless the prior written approval of debenture holders representing at least 50.1% of the principal amount of the Debentures then outstanding, (which written approval may be in several counterparts) has been obtained and the debenture holders have first given the Issuer 10 days' notice of its intention to pursue such remedy and the Issuer has not cured the default which gave rise to the default within thirty (30) business days. 8. Provide the following information for any agent's fee, commission, bonus or finder's fee, or other compensation paid or to be paid in connection with the placement (including warrants, options, etc.): (a) Details of any dealer, agent, broker or other person receiving compensation in connection with the placement (name, address. If a corporation, identify persons owning or exercising voting control over 20% or more of the voting shares if known to the Issuer): N/A. (b) Cash N/A (c) Securities N/A (d) Other N/A (e) Expiry date of any options, warrants etc. N/A (f) Exercise price of any options, warrants etc. N/A 9. State whether the sales agent, broker, dealer or other person receiving compensation in connection with the placement is Related Person or has any other relationship with the Issuer and provide details of the relationship N/A . 10. Describe any unusual particulars of the transaction (i.e. tax "flow through" shares, etc.). N/A. 11. State whether the private placement will result in a change of control. N/A. 12. Where there is a change in the control of the Issuer resulting from the issuance of the private placement shares, indicate the names of the new controlling shareholders. N/A 13. Each purchaser has been advised of the applicable securities legislation restricted or seasoning period. All certificates for securities issued which are subject to a hold period bear the appropriate legend restricting their transfer until the expiry of the applicable hold period required by National Instrument 45-102.. 2. Acquisition 1. Provide details of the assets to be acquired by the Issuer (including the location of the assets, if applicable). The disclosure should be sufficiently complete to enable a reader to appreciate the significance of the transaction without reference to any other material: . 2. Provide details of the acquisition including the date, parties to and type of agreement (eg: sale, option, license etc.) and relationship to the Issuer. The disclosure should be sufficiently complete to enable a reader to appreciate the significance of the acquisition without reference to any other material: 3. Provide the following information in relation to the total consideration for the acquisition (including details of all cash, securities or other consideration) and any required work commitments: (a) Total aggregate consideration in Canadian dollars: . (b) Cash: . (c) Securities (including options, warrants etc.) and dollar value: . (d) Other: . (e) Expiry date of options, warrants, etc. if any: . (f) Exercise price of options, warrants, etc. if any: . (g) Work commitments: . 4. State how the purchase or sale price was determined (e.g. arm's-length negotiation, independent committee of the Board, third party valuation etc). 5. Provide details of any appraisal or valuation of the subject of the acquisition known to management of the Issuer: . 6. The names of parties receiving securities of the Issuer pursuant to the acquisition and the number of securities to be issued are described as follows: (1) Indicate if Related Person 7. Details of the steps taken by the Issuer to ensure that the vendor has good title to the assets being acquired: . 8. Provide the following information for any agent's fee, commission, bonus or finder's fee, or other compensation paid or to be paid in connection with the acquisition (including warrants, options, etc.): (a) Details of any dealer, agent, broker or other person receiving compensation in connection with the acquisition (name, address. If a corporation, identify persons owning or exercising voting control over 20% or more of the voting shares if known to the Issuer): . (b) Cash . (c) Securities. (d) Other . (e) Expiry date of any options, warrants etc. (f) Exercise price of any options, warrants etc. . 9. State whether the sales agent, broker or other person receiving compensation in connection with the acquisition is a Related Person or has any other relationship with the Issuer and provide details of the relationship. 10. If applicable, indicate whether the acquisition is the acquisition of an interest in property contiguous to or otherwise related to any other asset acquired in the last 12 months. . Certificate Of Compliance The undersigned hereby certifies that: 1. The undersigned is a director and/or senior officer of the Issuer and has been duly authorized by a resolution of the board of directors of the Issuer to sign this Certificate of Compliance on behalf of the Issuer. 2. As of the date hereof there is not material information concerning the Issuer which has not been publicly disclosed. 3. The undersigned hereby certifies to the Exchange that the Issuer is in compliance with the requirements of applicable securities legislation (as such term is defined in National Instrument 14-101) and all Exchange Requirements (as defined in CSE Policy 1). 4. All of the information in this Form 9 Notice of Issuance of Securities is true. Dated November 13, 2018. Robert Lelovic Name of Director or Senior Officer "Robert Lelovic" (Signed) Signature Chief Financial Officer Official Capacity	<urn:uuid:dc4c9864-2923-4a08-997d-f80c07be79b1>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	11,127
THIRD PARTY INTERVENTIONS IN INTERNATIONAL CONFLICTS: THEORY AND EVIDENCE by Jean-Sébastien Rioux Canada Research Chair in International Security Institut québécois des hautes études internationales Université Laval Québec (QC) G1K 7P4 firstname.lastname@example.org Presented to the annual meeting of the Canadian Political Science Association, Halifax, NS, May 30 – June 1 st 2003 THIRD PARTY INTERVENTION IN INTERNATIONAL CONFLICTS: THEORY AND EVIDENCE Jean-Sébastien Rioux 1 Université Laval Introduction Why does the "international community" intervene in some international or civil conflicts, yet not in others? A "coalition of the willing" has intervened in Iraq over the unproven existence of weapons of mass destruction (WMDs) but not in North Korea, which admits to having them. The North Atlantic Treaty Organization (NATO) intervened (without UN approval) in Kosovo, but not in Bosnia between 1991 and 1995. The United Nations sent troops to halt an ethnocide in East Timor but had done nothing to prevent the same from happening in Rwanda, even though it had blue helmets already in country! Aside from case studies and "lessons learned" reports issued by various organizations, what can we say empirically about the decision to intervene or not to intervene over a long period, say the entire 20 th Century? Moreover, what do we know empirically about the characteristics of certain types of conflicts that may "invite" third party interventions more frequently than others? Once the decision to intervene has been made, there is an incredible variety of actions that can be, and have been, undertaken by the various actors of the international community. Political or economic sanctions; travel bans for government officials; UN-sponsored fact-finding missions; peacekeepers, etc. What are the most prevalent forms of interventions in international 1 The author gratefully acknowledges the support of the funding agencies that are making this research possible. First, many thanks to the Canada Research Chairs program, which awarded me the Canada Research Chair in International Security at Laval University. I also receive funding from the Social Science and Humanities Research Canada (SSCRC grant 410-2002-0253) and the Fondation québécoise de la recherche en sciences sociales (FQRSC grant 2003-NC-80316) which help to make this research possible. A large debt of gratitude is also owed to my research assistants and associates, past and present, for all their help: David Forest, Julie Gagné, Thomas Juneau, Cynthia Lacasse, Sandra Pabón, Oana Tranca, and particularly Jean-Christophe "number one" Boucher. or civil conflicts? What do we know empirically about the preference of some actors for certain types of interventions as opposed to others? A final set of questions on the topic of third-party interventions might relate to the outcome and results of third-party interventions in international or civil conflicts: what were the short and long-term effects of these interventions, and how effective were the interveners in managing conflicts? Is the "international community" doing a good job of living up to its primary goal, as stated in Article 1 of the UN Charter, which is "to maintain international peace and security, and…to take effective collective measures for the prevention and removal of threats to the peace, and for the suppression of acts of aggression or other breaches of the peace"? The questions outlined above serve as the guiding themes of this essay. Mostly intended as an extended literature review, it seeks to explore the state of theorizing across these three issue areas. Therefore, the structure of the paper follows the same order as the questions posed above: I begin by exploring the state of the literature in assessing theoretical and empirical links between the types of conflict and the probability of a third party intervening. This is followed by a review of the types of interventions most prevalent in the international system, followed by an exploration of the literature that assesses the effects of third-party interventions in international or civil conflicts. The final section looks at some of the promising empirical patterns and proposes questions to guide further research. I would like to mention that this essay is among a set of "first cuts" at presenting research findings of the Canada Research Chair in International Security. 2 The ultimate aim of the project is to add to our knowledge and capabilities in conflict management in order to enhance global 2 Our Web site will soon be up and running in both official languages, please excuse the temporary mess: www.ulaval.ca/chaire/securite security policy. If we eventually are to adopt better collective security policies for the 21 st Century, we will require better models of third-party interventions in conflict management. To intervene or not to intervene: a biased concept An intervention by any third party occurs within the context of a conflict, crisis or war. Once a conflict occurs it can be managed in several ways, e.g., by violence, bilateral negotiation or by the involvement of a third party acting as an arbitrator or as a mediator between the parties (see Bercovitch 1991, 17). The role of a third party in non-violent conflict management is directed toward helping the actors in conflict to realize their own interests when various problems threaten to disrupt or downgrade their bargaining relationship (Young 1967). Third parties are useful in the process of conflict abatement, and they can make positive and direct contributions by focusing the parties on a termination agreement, providing an agenda and/or manipulating the timing of the negotiation process. They also can help to overcome constraints faced by the primary parties such as providing rationalizations for the disavowal of previous bargaining positions (face-saving), certifying the benefits of an agreement (guaranteeing), or providing insurance against the risks of the failure of an agreement (leverage) (Brecher & Wilkenfeld 1997, 849). Yet third parties can also manage a conflict by violent means through military intervention. The study of third-party interventions in conflict management is inexorably linked to the study of negotiation, and there is a rich body of literature on negotiation techniques and the role of third parties in conflict management. This literature spans several academic fields of study including, but not limited to, traditional political science & international relations (e.g., Zartman 1978), labor and industrial relations ( e.g., Walton & McKersie 1991), and management studies (e.g., Lewicki & Saunders 1996); the literature also spans various methodological approaches such as first-person accounts ( e.g., Kissinger 1979; 1982), case studies (e.g., Zartman 1989; 1995), and rational choice-based approaches ( e.g., Raiffa 1982). Thus, the issue of third parties and conflict management spans many disciplines and epistemological/methodological approaches, which leads to a certain level of confusion regarding the concepts and definitions to be analyzed. James Rosenau exposed the confusion in his classic 1969 chapter titled "Intervention as a scientific concept." Indeed, scientific research in this area was impeded due to the broad meaning of the term "intervention." Rosenau argued that it is difficult to develop variables and models, and thus make scientific progress, when the existing literature "is pervaded with discussions of military interventions, propaganda interventions, economic interventions, diplomatic interventions, and ideological interventions, not to mention customs interventions and other highly specific actions through which one state experiences the impact of another" (Rosenau 1969, 344-345). In other words, if any act can be qualified as an intervention, any explanatory model we develop loses its meaning as the concept itself is somewhat meaningless. Unfortunately, in many ways, Rosenau's critique is still valid. This is obvious even when one narrows a literature review to the political science & international relations field; an extensive search yields the observation that authors have differing concepts of intervention. For example, Alastair Smith understands intervention as a third-party action in the context of alliance (Smith 1996); Thomas G. Weiss (1999) narrows his view of intervention to UN-sanctioned humanitarian interventions; David Carment and Dane Rowlands (1998) write about "biased interventions" in intrastate conflicts; John Burton (1986) is concerned with interveners in the mediation and facilitation process of conflict management, while Paul Diehl (1989; 2000) is well-known for his research on UN peacekeeping interventions. A very recent article by Michael J. Butler (2003, especially pages 228-230) also briefly reviews the ambiguity of the concept of third-party intervention, and concentrates on cases of militarized interventions. If one analyses the literature on interventions closely enough, some patterns emerge which help us to understand where the different authors are situated on a hypothetical "X-Y" axis that evaluates the literature on two fundamental dimensions: 1. On the epistemological slant of the authors – formal/universal v. qualitative; and 2. On the ontological vision of the barga ining process displayed by the authors – whether they focus on the "distributive" or the "integrative" aspects of negotiations. These dimensions are represented in Figure 1. The Y-axis, representing the formal v. qualitative methodological foci found in the literature, is easily understood. The dimension represented on the X-axis, the ontological view of the bargaining process, signifies whether the authors view negotiations as 'classical' bargaining over values or issues (akin to the "zero-sum game" vision of bargaining) – which is distributive bargaining (Walton and McKersie 1991, 4). The other end of the spectrum is the integrative bargaining view of negotiation as a "variablesum game", where the actors are not necessarily in fundamental conflict and engage in joint problem-solving (Walton and McKersie 1991, 5). Examples of the first view (distributive) would include differences over territory in the case of an interstate conflict, or over ethnic discrimination in the case of an internal conflict. Integrative bargaining is closer to economic or political differences that can be resolved by accommodation. (Figure 1 about here) To illustrate this typology, some classic texts are mapped on the graph. Quadrant 1 features literature that is rational choice based and analyzes bargaining as a strategic game; an example to illustrate this tendency is Cliff Morgan's 1984 article "A Spatial Model of Crisis Bargaining." Howard Raiffa (1982) would also be comfortable in this category. Quadrant 2 features the "management" approach to bargaining, and I feature Walton and McKersie's 1991 classic A Behavioral Theory of Labor Negotiations: An Analysis of a Social Interactive System as an illustration. Quadrant 3 refers to the classical and biographical, and first-person type texts of diplomats; Kissinger is featured here but I could also have put Barston's (1997) Modern Diplomacy. Finally, quadrant 4 regroups works that focus on non-conflictual and context specific problem-solving negotiation. The best example I could think of is John Burton and his "human needs" approach to conflict resolution. This neat trick with the literature on negotiation does not, however, answer the fundamental question as to what exactly is a third-party intervention in conflict which is "universal" and which can be applied to various international events for the purpose of empirical examination and theory & model-building. A broad definition proposed by Oran Young, however, can serve as a good starting point. Young (1967, 34) defines an intervention as "any action taken by an actor that is not direct party to the crisis, that is designed to reduce or remove one or more of the problems of the bargaining relationship and, therefore, to facilitate the termination of the crisis itself." Linking this broad definition to international relations shows that third party involvement can be of varying levels and take different forms such as: 3 * Discussion of the problem in international or bilateral fora; * Fact-finding, which involves an inquiry by a third party as to the facts surrounding a conflict; * Good offices, where a third party helps the parties to reinitiate direct negotiations, and has minimal involvement in both the content and the process of resolving a dispute (Monroy et. al. 1986); 3 Dixon (1996) offers a slightly different listing of third-party management techniques. * Condemnation, which includes an implied or explicit demand to desist from hostile activities, and a request for aid to the victims of hostile activity by the third party (Brecher & Wilkenfeld 1997); * A "call for action" by adversaries includes a call for cease-fire, troops withdrawal, negotiation, and action to facilitate termination by the third party; * Mediation or conciliation, which involve a third party that actively participates in the settlement process. Mediation is generally constituted by a single third party, while in conciliation there may be a conciliatory commission. In both cases their aim is to propose an acceptable solution for the parties to a conflict (Monroy et. al. 1986, 270-71); * Arbitration, which is a legalistic form of conflict resolution where the contestants select a third party who makes a judgment on the case. There is a formal binding settlement by an arbitration body, thus distinguishing it from mediation and conciliation (Raiffa 1982; Raymond 1994, 28); * Sanctions , which may include the complete or partial interruption of economic or political relations, and of rail, sea, air, postal, radio and other means of communication, are measures that often do not involve the use of armed force employed to make effective the decisions reached by international organizations (White 1990, 80); * Peacekeeping or military intervention by emergency military forces, whose primary task is to encourage conformity among the parties to a cease-fire or armistice. Methods include interposition (stationing troops between the forces of the disputants) and surveillance (Baehr & Gordenker 1994, 76-77). 4 As we look at the increasing levels of involvement or intervention by third parties listed above, it is also important to keep in mind that an intervention – or lack thereof – is fundamentally a political decision. Questions of power, interests, bureaucratic, international and domestic politics undoubtedly affect whether leaders chose to intervene, or consciously decide to 4 Diehl, Druckman and Wall (1998) offer a taxonomic analysis of peacekeeping operations, listing 12 types of mission categories. However useful this is, Doyle and Sambanis (2000) point out that modern peacekeeping is complex and multifunctional (the famous "Chapter 6½" missions) that these types of typologies can only be illustrative and not explanatory. not intervene. As Chester A. Crocker put it, "intervention (just like nonintervention) is an inherently political action with inescapable political consequences" (cited in Weiss 1999, 41). Moreover, the political aspect of the intervention decision-making process may blur the distinction between "unbiased" and "biased" third parties. At what point is an intervener an involved actor (a party to) or not in a conflict? Does it matter if third parties are biased or not? Regan (2002) argues that interveners definitionally seek to affect the duration of conflicts, which in is in effect a conflict-management function. Indeed, while it may be difficult to measure the interests of third parties we can more easily assess the motives of third party actors. If the purpose of the intervention is to mana ge a conflict – that is, to affect the process of the conflict in such a way as to hasten its abatement and to save lives, we can evaluate whether the intervention had a "lifesaving" function. Thus, Betts (1994) questions the whole idea of biased v. unbiased intervention, arguing that the point of an outside intervention is to manage the conflict, so interventions work best (i.e., end a conflict more efficiently and quickly) when "the intervener takes sides, tilts the local balance of power, and helps one of the rivals to win – that is, [when the intervention] is not impartial" (Betts 1994, 21). Building on previous concepts and definitions (Young 1967, Rosenau 1969, & many others), and having as principal objective the empirical analysis of various interventions for the purpose of better conflict management and policy development, the Canada Research Chair in International Security's "Third Party Intervention Project" adopts the following definition of intervention: A third party intervention is a concrete action, be it political, economic or military, undertaken by a governmental or intergovernmental actor of the international system, the purpose of which is principally to affect the direction, duration or outcome of an internal/civil or international conflict. As such, an intervention is (as stated by Rosenau 1969) a response to an ongoing crisis/conflict and has a convention-breaking character (i.e., it is an extraordinary measure). A good operationalization of this concept will enable researchers to study the same phenomenon. This proposed operationalization is both inclusive (it recognizes that there are many reasons for third parties to intervene in conflicts) and useful because it is concerned only concrete steps undertaken by third parties – actual political or military decisions – which should simplify the data gathering process for empirical evaluations. In summary, the operationalization is action-based; it is not limited to militarized intervention yet neither does it include insignificant forms of interventions such as "calls for action." Conflict Types and the Likelihood of Third-Party Interventions Having proposed an operationalization of the concept of third party intervention, I now turn to the question as to which types of conflicts have been more likely to "cause" a third party interventions? In other words, which types of conflicts are more strongly – or less strongly – correlated with third-party interventions? Regan (1998, 756) states that "[We] do not have a set of logically consistent and empirically verified conditions that increase the likelihood that outside actors will intervene in internal conflicts," but several researchers have attempted to find some. Brecher and Wilkenfeld (1997), for example, examine the relationship between the level of violence experienced in a crisis and the probability of third party involvement. They find that the higher the level of violence, the higher the probability of third-party involvement, presumably because the superpowers "managed" their clients so as to not escalate a regional crisis into a Third World War. Smith (1996) also links third party interventions with alliance memberships. Judging by the sudden increase in UN activity since the end of the Cold War, there certainly seems to be a relationship between the structure of the international system and intervention in conflicts. The link between issues and conflict-proneness is well established. Many studies have shown that territorial disputes are those most likely to escalate to war (Holsti 1991, Vasquez 1993; Hensel 1994). Brecher and Wilkenfeld (1997) also link crisis escalation to treats to basic values such as the existence of the political regime and political influence. While several studies that examine empirical linkages between the characteristics of conflicts and third-party interventions have been published ( e.g., Regan 1996; 1998), they tend to focus on the decisionmaking process of the intervener rather than on the issues. This is logical, since the decisionmaking process will take into account the interests of the interveners – interests which will be affected by the issues at hand! Nevertheless, there is little empirical data focusing exclusively in the relationship between issues and interventions. The closest are the studies that examine the relationship between internal and/or ethnic conflicts and outside interventions. Carment and James (1997; 2001) show that third-party (outside) support for an ethnic group with some form of grievances increases the likelihood of conflict. The causal path here is reversed; the intervention causes the conflict rather than manages it. Having surveyed some of the literature in this issue-area, it becomes clear that another two-dimensional graph can be constructed which assesses the literature along two dimensions. The first dimension, much like the preceding one, is also along methodological lines because the literature tends to fall within either the quantitative/empirical models or case studies. The second dimension pertains to the nature of the conflict; I have found that the literature tends to "specialize" either in international (interstate) conflicts or in intrastate (civil) conflicts. These are presented in Figure 2. (Figure 2 about here) To illustrate the four tendencies in the literature pertaining to the problem of the types of conflicts and the likelihood of third-party intervention, in each quadrant some of the dominant representations for each tendency in the literature, representing their "load" on the two dimensions uncovered, were mapped. Forms of Third Party Interventions The last section analyzed the types of conflict that are more – or less – likely to correlate with a third party intervention. Once the decision to intervene has been made, another question of interest is who were the third party interveners and what forms do these interventions take? Here, the dimensions uncovered in the literature review were along different axes from the previous ones. The tendency in the literature was to analyze third party interventions either along (1) the method of intervention, along "militarized" or "pacific" dimensions; and (2) the nature of the intervener: whether the intervener was the "international community" (or, as I labeled it for lack of a better term, "UN-centric"), or a unilateral actor, whereby the literature appears "state-centric." These dimensions are represented in Figure 3. (Figure 3 about here) Here the astute reader will notice that at least one of the titles is repeated from the previous graph. 5 This illustrates the fact that these concepts are not easily reduced to simple dichotomies. Nevertheless, several things appear rather clearly as the literature review progresses. First, it is that third-party interveners are either multinational coalitions or individual 5 It is Malone 1998. states; second, it is that those states which intervene in "other" conflicts are those with interest and power. Almost a generation ago Dunér (1981) found that the superpowers did not use "proxies" to fight their wars in the Third World – at least, not as much as was speculated. Indeed, if we limit the concept of intervention to the operationalization proposed earlier, we eliminate much of the chatter that emanates from the verbal "interveners" and the list of active interveners is reduced to those that can actually affect the course of events in a distant conflict. Another clear finding is that conflict is a process with many phases, such as a beginning, an escalation, a de-escalation and abatement; a lot can happen involving many actors in all phases of conflict. As an illustration, Table 1 presents an analytical summary of conflict phases and potential third-party activity and actors. With such complexity, studies will rarely comply with the simple dichotomous dimensions presented here as heuristic tools. A future and more thorough literature review will also attempt to break down third party activity by conflict phase. (Table 1 about here) Effects of Third Party Interventions In this section the purpose is to evaluate the legacy of third party interventions: which forms of interventions and which third party actors were most and least successful in helping to manage international conflicts? The literature in this problem-area is not as obviously classifiable as the preceding ones, yet some dimensions stand out. A first dimension groups together the literature that focuses on formal or universal laws rather than specific cases of "lessons learned." This is not an obvious dichotomy but much of the literature seems focused on the same kind of methodological biases as previously described, and thus either evaluates general models that seek to inform policy or on specific cases of interventions. Yet, another dimension that clearly intrigues many authors is the problem of measuring the success/failure of third party interventions in conflicts. Much of the literature can be classified as either having a "failure bias" or an "efficiency bias." In other words, research seems either focused on either seeking to explain the failures of third-party interventions (often in an attempt to improve decision-making in the future), or on measuring the efficiency of third party interventions. (It is interesting to note that the "failure biased" literature seems to correlate with "lessons learned" facet mentioned above). These two dimensions are presented in Figure 4. (Figure 4 about here) Consider the following example: the UN intervenes under a Chapter VII mandate to "manage" an interstate war between countries Y and Z. The mandate is the result of a Security Council resolution, and hence the result of a political process, and describes what the mission is to achieve. We can outline several ways to measure the success or failure of this UN intervention: * Whether the goals and objectives listed in the resolution have been achieved by the end of the mandate – a "bureaucratic process" approach; * How many lives were saved by intervening at time t rather than letting the conflict settle itself – a "humanitarian approach"; * In a variant of the first two points, can we measure the material and human costs of the intervention (in dollars, UN casualties, and/or civilian casualties) against the benefits achieved by the intervention (number of people fed or protected; conflict abatement; assistance in negotiating an end to the conflict) – a "utilitarian" approach; * Has the war reignited between the two actors after the UN intervention – a "protracted conflict management" approach; and * Have the fundamental underlying issues that led to the war been addressed – a "problemsolving" approach. Obviously, other methods of evaluation can be found using variants of the points listed above. Yet each view has its strand in the literature. Indeed, one strong current along the success / failure dimension is the examination of the duration of the peace after a conflict. Diehl, Reifschneider and Hensel (1996), use a ten year rule to assess the effect of UN interventions in recurring conflicts in Latin America; if the conflict has not reignited within that 10-year period the intervention is deemed a success. 6 Hampson (1996) argues that a measure of success should take into account the cessation of hostilities as well as the how well the parties respect the settlement (which in many cases is achieved with the help of a third party). The best peace accords are those in which the parties are jointly satisfied of the outcome and in which both parties find mutual gain. Hampson (1996; 2001) argues that third parties can often be very useful in bringing the parties to seek an accommodation and often have a moral obligation to do so, a view echoed by Licklider (2001). Yet, as Luttwak (2001) argues, the 'curse' of third-party interventions is often that it artificially interrupts conflicts that have yet to run their 'natural course.' This view was also pointed out by Diehl, Reifschneider and Hensel (1996) specifically regarding UN interventions in Latin America. Furthermore, Carment and Harvey (2001, 128) point out that third party interveners may often have a limited knowledge of the states and issues in which they get involved, and this in turn can lead to inefficient and short peace accords. Regan (2002) finds that third party interventions in general are inefficient and have little or no impact on the expected duration of conflicts. Conclusion: The Evidence So Far and a Research Agenda What do we know about third party interventions? This is the general aim of the "Third Party Intervention Project" of the Canada Research Chair in International Security. To 6 They find that the UN is not successful in preventing future conflicts because it is a reactive body which is not set up to address the underlying issues. summarize a large bloc of literature, we can summarize some major evidence in the literature as follows: 1. The link between conflict and third-party involvement seems strongest along three axes: the traditional alliance link (conflict involvement and intervention via alliances); through ethnic ties; and due to internationally recognized humanitarian catastrophes accompanying civil wars in failed states. As interstate wars become rarer, the ethnic dimension remains important. International "humanitarian" interventions, while a promising objective after UNSC 688 (1991) and a string of interventions in the following few years, fell out of favor after Mogadishu and the (in)famous US Presidential Directive 25 that severely constrained American humanitarian activity since. 2. The interveners are those actors with interests and power. When the P-5 can work together, the UN is the vehicle of choice to "legitimize" interventions – either through an actual UN mission or, as seems to be the case more often nowadays, to authorize an intervention by a "coalition of the willing" (NATO, ECOWAS, etc.). 3. As far as the effects of third-party interventions, it appears that, consistent with previous research, "unilateral" or biased intervention is more effective than UN-sponsored intervention due to the increased efficiency of the former. 7 Moreover, we also believe this to be the case due to the artificial attention paid by the UN to "neutrality" and "impartiality", coupled with the lack of military structure of the global organization. Previous research has demonstrated that although the UN was involved more frequently in crises in Latin America 7 Effective, that is, in a conflict management role. Also, by efficient, we simply mean the speed at which an organization can respond. during the 1947-1994 period than the OAS, for example, it was less effective as a crisis management actor than either the US or the OAS (Rioux and Pabón 2002). Yet many fundamental questions remain, and many of these empirical findings could be re-evaluated using the more comprehensive definition of third-party interventions proposed earlier. The main axes of research for the Canada Research Chair in International Security in the coming months will be to evaluate hypotheses using the newly released International Crisis Behavior dataset (version 4, released in February 2003). 8 The dataset contains information on 432 crises spanning the years 1919-2001, thus providing ample observations to evaluate various hypotheses, which will be grouped along the three major sets of investigations outlined in this essay: 1. Which conflicts are most (and least) associated with third-party interventions, and why? * We will examine factors associated with the onset of interventions. 2. What forms do these interventions take? * We sill examine the different intergovernmental and state actors that regularly intervene (including, but not limited to, the UN, NATO, the regional powers) * This will include analyses of decision-making processes, since we have established that to intervene is a fundamentally political decision; as such, some assistants will also undertake the collection of data and case studies to examine "counterfactual" cases of decisions to not intervene. * A "process" analysis also will examine the paths of involvement in cases where several actors intervene in conflicts. 8 Brecher, Michael, and Jonathan Wilkenfeld. 2003. International Crisis Behavior (ICB) Project Dataset. Available through ICPSR and through the ICB's official Website: http://www.icbnet.org/ 3. Finally, what are the effects of third party interventions, including their successes and failures? * It is important to distinguish among the various measures of success and failure, and to properly identify the elements of an index of success; * The development of conflict management policy based on the above. References Baehr, Peter, and Gordenker Leon. 1994. The United Nations in the 1990s. New York: St. Martin's Press. Barston, Ronald Peter. 1997. Modern Diplomacy 2 nd edition. Boston: Addison-Wesley. Bercovitch, Jacob. 1991. "International Mediation and Dispute Settlement: Evaluating the Conditions for Successful Mediation." Negotiation Journal 7(1), 17-30. Betts, Richard K. 1994. "The Delusion of Impartial Intervention." Foreign Affairs 73(6), 20-33. Brecher, Michael and Jonathan Wilkenfeld. 1997. A Study of Crisis, Ann Arbor: University of Michigan Press. Burton, John W. 1986. "The Procedures of Conflict Resolution." In Edward E. Azar and John W. Burton, eds., International Conflict Resolution: Theory and Practice. Boulder: Lynn Rienner. Butler, Michael J. 2003. "Just War Theory and U.S. Military Intervention in Crisis." Journal of Conflict Resolution 47(2), 226-248. Carment, David and Dane Rowlands. 1998. "Evaluating Third-Party Intervention in Intrastate Conflict." Journal of Conflict Resolution 42(5), 572-599. Carment, David and Frank Harvey. 2001. "Evaluating Third-Party Efforts to End Intrastate Ethnic Conflict." In Using Force to Prevent Ethnic Violence, An Evaluation of Theory and Evidence, Westport: Praeger Publishers, p. 123-146. Carment, David, and Patrick James. 2000. "Explaining Third Party Intervention in Ethnic Conflict." Nations and Nationalism (Winter 2000). Carment, David and Patrick James. 1997. "Secession and Irredenta in World Politics." In David Carment and Patrick James, eds., Wars in the Midst of Peace: The International Politics of Ethnic Conflict. Pittsburgh: University of Pittsburgh Press. Carment, David and Patrick James. 2001. "Third-Party States in Ethnic Conflict: Identifying the Domestic Determinants of Intervention." Paper presented to the annual meeting of the American Political Science Association, Boston, MA, 2001. Diehl, Paul F. 1989. "The Conditions for Success in Peacekeeping Operations." In Paul F. Diehl, ed., The Politics of International Organizations: Patterns and Insights. Chicago: Dorsey. Diehl, Paul F. 2000. "Forks in the Road: Theoretical and Policy Concerns for 21 st Century Peacekeeping." Global Society 14(3): 337-360. Diehl, Paul F., Jennifer Reifschneider and Paul R. Hensel. 1996. "United Nations Intervention and Recurring Conflicts." International Organization 50(4), 683-700. Diehl, Paul F., Daniel Druckman and James Wall. 1998. "International Peacekeeping and Conflict Resolution: A Taxonomic Analysis with Implications." Journal of Conflict Resolution, 42(3), 33-55. Dixon, William J. 1996. "Third-Party Techniques for Preventing Conflict Escalation and Promoting Peaceful Settlement." International Organization, 50(4), 653-681. Doyle, Michael W. and Nicholas Sambanis. 2000. "International Peacebuilding: A Theoretical and Quantitative Analysis." American Political Science Review 94(4), 779-801. Dunér, Bertil. 1981. "Proxy Intervention in Civil Wars." Journal of Peace Research 18(4), 353361. Elbadawi, Ibrahim A. and Nicholas Sambanis. 2000. "External Intervention and Duration of Civil Wars." World Bank's Development Economic Research Group conference on "The Economics and Politics of Civil Conflicts". online document available at: www.econ.worldbank.org/programs/conflict/library/doc?id=13209 . Hampson, Fen Osler. 1996. Nurturing Peace. Why Peace Settlements Succeed or Fail Washington D.C.: United States Institute of Peace Press. , Hampson, Fen Osler. 2001. "Parent, Midwife or Accidental Executioner. The Role of Third Parties in Ending Violent Conflict." In Chester A. Crocker, Fen Osler Hampson and Pamela Aall, eds., Turbulent Peace: The challenges of managing international conflict. Washington, D.C.: United States Institute of Peace Press. Hensel, Paul R. 1994. "One Thing Leads to Another: Recurrent Militarized Disputes in Latin America, 1816-1986." Journal of Peace Research 31(3), 281-297. Holsti, Kaveli J. 1991. Peace and War: Armed Conflicts and International Order, 1648-1989, New York: Cambridge University Press. Huth, Paul K. 1998. "Major Power Intervention in International Crises." Journal of Conflict Resolution 42(6), 744-770. Jett, Dennis C. 1999. Why Peacekeeping Fails. New York: Palgrave. Kissinger, Henry A. 1994. Diplomacy. New York: Simon & Schuster. Kissinger, Henry A. 1982. Years of Upheaval. Boston: Little, Brown. Kissinger, Henry A. 1979. White House Years. Boston: Little, Brown. Lewicki, Roy J., David M. Saunders and John M. Minton. 1996. Essentials of Negotiation. Boston, MA: McGraw-Hill. Licklider, Roy. 2001. "Obstacles to Peace Settlements." In Chester A. Crocker, Fen Osler Hampson and Pamela Aall, eds., Turbulent Peace: The Challenges of Managing International Conflict. Washington, D.C.: United States Institute of Peace Press. Luttwak, Edward N. 2001. "The Curse of Inconclusive Intervention." In Chester A. Crocker, Fen Osler Hampson and Pamela Aall, eds., Turbulent Peace: The Challenges of Managing International Conflict. Washington, D.C.: United States Institute of Peace Press. Malone, David. 1998. Decision-Making in the Security Council. The Case of Haiti, 1990-1997. New York: Oxford University Press. Monroy Cabra, Gerardo et.al . 1986. Manual de Derecho Internacional Público. Bogotá: Editorial Temis. Morgan, T. Clifton. 1984. "A Spatial Model of Crisis Bargaining." International Studies Quarterly 28(4), 407-426. Raiffa, Howard. 1982. The Art and Science of Negotiation. Cambridge, MA: Harvard University Press. Raymond, Gregory. 1994. "Democracies, Disputes and Third-Party Intermediaries." Journal of Conflict Resolution. 38(1), 24-42. Regan, Patrick M. 1996. "Conditions for Successful Third-Party Interventions in Intrastate Conflicts." Journal of Conflict Resolution 40(2), 1996: 336-59. Regan, Patrick M. 1998. "Choosing to Intervene: Outside Interventions in Internal Conflicts as a Policy Choice." Journal of Politics, 60(3), 1998 : 754-79. Regan, Patrick M. 2002. "Third-Party Interventions and the Duration of Intrastate Conflicts." Journal of Conflict Resolution, 46(1), 55-73. Rioux, Jean-Sébastien and Sandra Pabón. 2002. "Les interventions des tiers en Amérique latine, 1947-1994." Études internationales 33(1), 5-30. Rosenau, James N. 1969. "Intervention as a Scientific Concept." In James N. Rosenau, ed., The Scientific Study of Foreign Policy. New York: Nichols Publishing Company. Ryan, Steven. 1998. "Preventive Diplomacy, Conflict Prevention and Ethnic Conflict," in David Carment and Patrick James, eds., Peace in the Midst of Wars: Preventing and Managing International Ethnic Conflicts. Columbia, S.C.: University of South Carolina Press. Smith, Alastair. 1996. "To Intervene or Not to Intervene: A Biased Decision." Journal of Conflict Resolution 40(1), 16-40. United Nations. « Rapport du Groupe d'étude sur les opérations de paix de l'ONU » (Rapport Brahimi), août 2000, http://www.un.org/french/peace/reports/peace-operations/docs/part1.htm, dernière visite le 22 mai 2002. Vasquez, John. 1993. The War Puzzle , Cambridge: Cambridge University Press. Walton, Richard E., and Robert B. McKersie. 1991. A Behavioral Theory of Labor Negotiations: An Analysis of a Social Interactive System. Ithaca, NY: ILR Press. Weiss, Thomas G. 1999. Military-Civilian Interactions. Intervening in Humanitarian Crises. Boulder, CO: Rowman & Littlefield Publishers Inc. Werner, Suzanne. 2000. "Deterring Intervention: The Stakes of War and Third-Party Involvement." American Journal of Political Science 44(4), 720-732. White, N. D. 1990. The United Nations and the Maintenance of International Peace and Security. Manchester, UK: Manchester University Press. Young, Oran R. 1967. The Intermediaries: Third Parties in International Crises. Princeton, NJ : Princeton University Press. Zartman, I. William, ed. 1978. The Negotiation Process: Theories and Applications. Beverly Hills, CA: Sage. Zartman, I. William. 1989. Ripe for Resolution: Conflict and Intervention in Africa. New York: Oxford University Press. Zartman, I. William, ed. 1995. Elusive Peace: Negotiating an End to Civil Wars. Washington, D.C.: Brookings Institution. Figure 1 Observed Dimensions in the Bargaining/Negotiation Literature: Concepts & Definitions Figure 2 Observed Dimensions in the Intervention Literature: Conflicts and Interventions Figure 3 TABLE 1 A NALYTICAL TABLE OF THE PHASES OF CONFLICT MANAGEMENT BY THIRD PARTIES 9 9 Partially adapted and inspired by Ryan 1998.	<urn:uuid:0a9fa26c-0353-4e64-a914-577ffa211638>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	41,301
Golden retrieverklubbens Fullmäktigemöte 26 mars 2017 Scandic Hotell, Upplands Väsby # INNEHÅLLSFÖRTECKNING \| Innehåll \| Sida \| \|--------------------------------------------------------------------------\|------\| \| Arbets- och beslutsordning \| 2 \| \| Dagordning \| 3 \| \| Verksamhetsberättelse 2016 \| 4 \| \| - RAS/Avel \| 5 \| \| - Avelsstruktur \| 7 \| \| - Mentalitet \| 11 \| \| - Funktion \| 13 \| \| - Jakt \| 14 \| \| - Hälsa \| 16 \| \| - Exteriör \| 17 \| \| - Utbildning \| 24 \| \| - Info/PR \| 26 \| \| Utmärkelser & stipendiater \| 27 \| \| Bokslut 2016 \| 29 \| \| Revisionsberättelse \| 31 \| \| Verksamhetsplan 2017 \| 32 \| \| Förslag medlemsavgifter & reseersättning \| 35 \| \| Budget 2017 \| 35 \| \| Valberedningens förslag \| 36 \| \| Motion \| 37 \| \| Proposition \| 39 \| \| Motioner till SSRK:s fullmäktigemöte \| 46 \| Yttranden Varje delegat upptagen i röstlängd äger rätt att yttra sig och ställa förslag vid fullmäktigemötet. De i § 7 mom. 7 angivna har rätt att närvara och yttra sig. De har också rätt i protokollet få antecknat en mot beslut avvikande mening. Reservation Eventuell reservation till fullmäktigemötets beslut i ett ärende ska anmälas till mötesordföranden vid beslutstillfället. Reservationen ska dessutom lämnas i skriftlig form till mötesordföranden innan fullmäktigemötet förklaras avslutat. Replik Den som blir direkt angripen i diskussionen har rätt att begära replik som bryter talarordningen. Den på vilken replik begärts har rätt till en motreplik. Repliklängden får ej överstiga en minut. Röstlängd Berättigade att delta i beslut är de delegater som finns förtecknade i den röstlängd som efter justering fastställs av fullmäktigemötet. Varje närvarande delegat har en röst. I enlighet med stadgan är fullmaktsröstning inte tillåten. Fullmäktige kan endast fatta beslut i ärenden som föranmäls, dvs. stadgeenliga ärenden, av styrelsen väckta frågor samt motioner inkomna i stadgeenlig ordning. Motioner Vid behandling av motioner kommer ordet att ges i tur och ordning till: styrelsen, motionären, fullmäktigedelegater (ordet fritt). Beslut När talarlistan gått igenom och överläggningen i ärendet är avslutad kan ingen erhålla ordet för annat än ordningsfråga. Därefter justerar ordföranden lagda förslag. Sedan samtliga förslag visat sig rätt uppfattade föreslår ordföranden propositionsordning för besluten, vilket skall godkännas av fullmäktige. Därefter ställs proposition. Den propositionsordning som kommer att användas är den gängse i föreningslivet, varvid de olika förslagen ställs mot varandra. När ordföranden, efter fastställd propositionsordning, frågar på de olika förslagen tas alltid styrelsens förslag först. Votering Om votering begärts kommer först en försökvotering att genomföras. Undantaget där sluten votering begärts. Försökvotering går till så att ordföranden, med användande av tidigare fastställda propositionsordning, ber röstberättigade att räcka upp handen, så att en översiktlig majoritetsbedömning kan ske. Om utfallet är klart, frågar ordföranden om votering vidhålls. Om ingen vidhåller sker beslutet. Vid val frågas på samtliga föreslagna kandidater. All omröstning sker öppet, såvida inte någon röstberättigad delegat begär sluten sådan. Vid lika röstetal avgör lotten. Majoritet Enkel majoritet tillämpas i sakfrågor, kvalificerad majoritet där stadgan så kräver, och vid personval relativ majoritet. § 1 Mötet öppnas § 2 Fastställande av röstlängden § 3 Val av ordförande och vice ordförande för mötet § 4 Klubbstyrelsens anmälan om protokollförare vid mötet § 5 Val av två justeringsmän tillika rösträknare, som tillsammans med mötesordföranden skall justera protokollet § 6 Beslut om närvaro- och yttranderätt för annan än vald delegat § 7 Fråga om fullmäktigedelegaterna blivit stadgeenligt kallade § 8 Fastställande av dagordningen § 9 Föredragning av styrelsens verksamhetsberättelse och årsbokslut med balans- och resultaträkning, redovisning av arbetet med avelsfrågor samt revisorernas berättelse § 10 Fastställande av balans- och resultaträkning samt beslut om enligt dessa uppkommen vinst eller förlust § 11 Styrelsens rapport om och eventuellt förslag till beslut avseende de uppdrag föregående fullmäktigemöte givit till styrelsen § 12 Beslut om ansvarsfrihet för styrelsen § 13 Presentation av och beslut om klubbstyrelsens förslag till: - verksamhetsplan för kommande år, medlemsavgifter och rambudget för kommande år - fastställande av villkor för resersättning till styrelseledamöter, revisorer, fullmäktigedelegater och övriga funktionärer § 14 Val av ordförande, vice ordförande, ordinarie ledamöter och suppleanter i klubbstyrelsen samt beslut om suppleanternas tjänstgöringsordning § 15 Val av två revisorer och två revisorssuppleanter § 16 Val av valberedning och suppleant till valberedningen § 17 Beslut om omedelbar justering av punkterna 14 – 16 § 18 Frågor som av klubbstyrelsen hänskjutsits till fullmäktige eller motion som av lokal sektion eller enskild medlem anmälts till klubbstyrelsen för behandling av fullmäktigemötet § 19 Övriga frågor § 20 Mötets avslutande KLUBBSTYRELSEN 2016 Ordinarie ledamöter Anita Ohlson, ordförande Lena Ohlsson, vice ordf., funktion, mentalitet, utb. Inger Karlsson, kassör Annika Andersson, avel & valphänvisning Janet Johansson, hälsa Kristina Nieminen, exteriör- & sektionsansvarig Susanna Johansson, jakt Suppleanter Cathrin Möller, medlemshantering Ingrid Andersson Adjungerade Annika Sahl Kadar, sekreterare Eva Skagert, postmottagare Arbetsutskott (AU) Anita Ohlson Lena Ohlsson Inger Karlsson Avelsstruktur Lena Widebeck Exteriörstatistik Eva Carlin Kommittén för Nordiskt Mästerskap Gun Eriksson Nina Johansson Eva Arnell Ek Annika Sahl Kadar Redaktionskommitté Golden Nytt Anita Ohlson Annika Andersson Eva Skagert Goldenspecialenkommittén: Lena Ohlsson Eva Carlin Thomas Broberg Boel Andersson Daniel Ekblom Inger Karlsson Anita Ohlsson Aktivitetssektionerna Klubben har för närvarande 16 aktivitetssektioner runt om i landet Ansvarig utgivare Golden Nytt Anita Ohlson Valphänvisningen Ingela Pässe van Reis Annika Andersson Cathrin Möller Eva Arnell Ek Revisorer och revisorssuppleanter Ingela Pässe van Reis, ordinarie Hans Hansson, ordinarie Malin Danielsson, suppleant Nils Gunnar Karlsson, suppleant Medlemsantal Den 31 december 2016 uppgick antalet medlemmar till 4 237, varav 268 är familjemedlemmar, 101 är utlandsmedlemmar och sju hedersmedlemmar. Hedersmedlemmar Per Aschan Ylva Braunerhjelm Märta Ericson Jan Eriksson Karin Eriksson Gert-Olle Lindqvist Gunnar Petersson Valberedning Eva Arnell-Ek (sammankallande) Robert Bohman Owe Rindstrand Gun Eriksson (suppleant) VERKSAMHETSBERÄTTELSE Allmänt om verksamhetsåret 2016 Det gångna året har varit fyllt av aktiviteter som går att läsa mer om under de olika ansvarsområdenas redovisningar nedan. Sektionsdagarna 2016 På årets sektionsdagar deltog 60 representanter från 15 av våra 16 lokala sektioner. Bland de olika programpunkterna fick deltagarna lyssna på Gunilla Lefvert som representerade SSRK:s kommitté för funktionsbeskrivning retriever (FB-R). Gunilla informerade om arbetet med FB-R och föreläsningen avslutades med att deltagarna fick gå utomhus, där de fick en demonstration av olika moment i beskrivningen. På söndagen höll Therese Rehn, SLU, en föreläsning, där hon berättade om en relationsstudie som hon genomfört på golden retriever och dess ägare. Ekonomi Det ekonomiska läget för klubben har under hela verksamhetsåret varit mycket gott. Registreringssiffrorna Det har inte skett någon större förändring av registreringssiffrorna jämfört med 2016. Sammanlagt registrerades 1 899 hundar under 2016, vilket är 64 färre än 2015. Våra samarbetspartners Samarbetet med våra partners Royal Canin och Agria har varit mycket gott under 2016. De har precis, som sedan många år tillbaka, ställt upp på många sätt på våra olika arrangemang. SSRK Anita Ohlson deltog på SSRK:s representantskapsmöte i maj. Forskningsfonden Goldenfonden fortsätter att växa. Stort tack till alla som bidrar! Det ger möjlighet att via fonden investera i forskning och andra projekt kring rasens utveckling i framtiden. Sektionerna I klubbens 16 sektioner har det praktiska medlemsvårdande arbetet genomförts. Klubbstyrelsen har regelbundet informerat sektionsstyrelserna genom ”Nyhetsbrevet”. Många väl genomförda och uppskattade arrangemang har anordnats i sektionerna under 2016. Utmärkelsen ”Årets Sektion” vanns i år av Uppland. På andra plats kom Skåne/Blekinge följt av tream Göteborg/Bohuslän. Goldenspecialen Under 2016 har klubbstyrelsen bildat en kommitté med representanter från klubbstyrelsen samt olika sektioner, som ska ansvara för Goldenspecialens genomförande. Kommittén har haft ett fysiskt möte den 23/7 på Villingsberg samt två telefonmöten. RAS/Avel Vår uppdatering av RAS kommer närmare och året har präglats av de inledande arbeten som krävs inför revideringen. Sektionerna har uppmanats diskutera RAS och komma med förändringsförslag. En Raskonferens med 40-talet deltagare hade också RAS som en viktig ingrediens. DNA-tester Klubben har arbetat vidare med de DNA-tester som finns tillgängliga avseende PRA på vår ras. Som ett led i arbetet med att få uppödarna medvetna om vikten av att använda DNA-testerna för PRA beslutades vid 2016 års fullmäktige att valphänvisningskraven skulle ändras, så att alla kombinationer med svenskgädda avelsdjur skulle ha båda föräldrarna testade för GR_PRA1 och GR_PRA2. Vi har fortsatt våra diskussioner med SKK för att försöka få möjligheter att se vilka DNA-tester som SKK godkänner för registrering, men som inte är tillgängliga varken för klubben eller dess medlemmar. Våra ansträngningar har hittills varit resultatlösa. Valphänvisning Under året har valphänvisning via telefon lagts ner på grund av minskad efterfrågan. Under en testperiod visade det sig att ytterst få efterfrågade denna telefontjänst. Presumtiva valpköpare väljer istället att söka information via nätet. Under året har klubben hävvisat 86 valpkullar och 19 omplacerningar. Många av dem som använt sig av valphänvisningen har hört av sig och meddelat att de har fått många kontakter när blivande valpköpare sökt valp via Goldenklubbens valphänvisning. Efter beslut av Goldenfullmäktige infördes från halvårsskiftet regeln att svenskgädda föräldradjur som får valphänvisning ska vara testade för GR_PRA1 och 2. Båda föräldrarna i en kombination ska alltså vara testade och endast en av dem får vara anlagsbärare för den sjuka genen. Detta har resulterat i att fem valpkullar nekats hävvisning för att en av föräldrarna inte var DNA-testad. Avelsindex Rasklubben fortsätter bevaka resultat av hur avelsindex fungerar i vår ras. Resultat så långt är att kullar med högt kullindex får klart bättre resultat än t ex kullar med index under 100. Sofia Malm presenterade i slutet av verksamhetsåret en utvärdering av indexsystemet. Klubben kommer mer ingående att gå igenom detta resultat under nästa verksamhetsår, men kan med klar tydlighet konstatera att avelsindex är ett utomordentligt hjälpmedel för att få fram kombinationer där andelen leddefekter blir mindre. Raskonferens Första helgen i oktober genomfördes en Raskonferens på Scandic Hotell i Upplands Väsby. Ett 40-tal medlemmar deltog. Konferensen koncentrerades på frågor kring det påbörjade RAS-arbetet och medlemmarnas grupperboken kommer senare att användas när RAS ska uppdateras. För dem som valt att inte delta kom en fyllig information kring konferensen i medlemstidningen Golden Nytt. Golden Nytt Frågor rörande avel har även detta år tagit stor plats i vår klubbtidning Golden Nytt. Vi har också i tidningen gett stor plats åt våra sektioner och deras verksamhet. Genom att påvisa de många aktiviteterna ute i landet, som överensstämmer med våra intentioner i RAS, vill vi ge goda exempel på verksamheter som kan engagera många. Förhoppningsvis kan detta i förlängningen få fler medlemmar att delta med sina hundar på jaktliga och exteriöra aktiviteter, samt inspirera fler att genomföra både BPH och FB-R. Forskningsfonden Under verksamhetsåret har bidrag ur fonden utbetalts till SLU för ett projekt kring retinopati. Resultatet av forskningen kommer att redovisas löpande. Avelsstruktur – en uppföljning av avelsstrategin i RAS På uppdrag av styrelsen av Lena Widebeck 2017 Klubbens avelsstrategi, RAS, som fastlades av årsmötet 2004, ska främja en sund avel och ett effektivt utnyttjande av rasens genpool. I strategin finns två mål att följa upp avseende avelsstruktur. Dessa två avser inavelsökningen och hanhundsanvändningen. Inavelsökningen ska hållas så låg som möjligt och en hanhund ska maximalt bli far till två procent av valparna i sin generation. När RAS fastställdes registrerades cirka 3000 valpar per år och då bedömdes två procent motsvara cirka 300 valpar. Med dagens registreringssiffror, som är lägre, är motsvarande siffra 180-190 valpar. Fakta om inavelsökning Ett stort antal hundar i rasen är ingen garanti för att det finns en stor genpool. Om rasen är inavlad och de flesta hundar nära släkt med varandra kan den genetiska variationen ändå vara låg. Genetisk variation, som innebär att det finns många olika anlag för samma egenskap i populationen, är viktig. Om några individer skulle visa sig ha en allvarlig genetisk defekt, så finns det möjlighet att använda obesläktade hundar, som förhoppningsvis saknar den defekta genen. Inavelsgraden är ett mått på hur nära släkt individer inom rasen är med varandra. Eftersom inavelsgraden alltid måste beräknas i förhållande till en viss utgångspopulation, blir själva nivån beroende på vilken population man använder som bas. I en sluten population måste medelinavelsgraden öka över tid. Därför är det mer intressant att studera hur snabbt inavelsgraden ökar. Detta är direkt kopplat till ökningen av andel homozygoter, det vill säga individer som bara har en variant av en gen, och minskningen av den genetiska variationen. Inavel, som i hundsammanhang ofta kallas linjeavel, ökar släktskapen mellan hundar och minskar därmed den genetiska variationen. I avelsstrategin ingår att följa upp inavelsgradens ökning i rasen. Risken med släktkapsavel Att ha en hög inavelsgrad i hela rasen är riskfyllt. Det betyder att även om rasen består av många individer så är de nära släkt. Om de är nära släkt bär många av hundarna på samma gener. Då kan det bli ödedsdigert om en genetisk defekt, som nedärvs recessivt, uppträder. Recessivt nedärvda defekter upptäcks bara om två individer som båda bär anlaget paras. Därför kan anlaget vandra obemärkt i många generationer. När det börjar dyka upp defekta individer, så är anlaget troligen väl utbredd i rasen om många hundar är närbesläktade. Risken är stor att det kommer att födas fler och fler individer som utvecklar defekten. Ett sådant exempel är ögonsjukdomen PRA, som med stor sannolikhet har recessiv arvsgång. Även om vi idag har möjlighet att gentesta hundar för att se om de bär på anlag för de vanligaste formerna av PRA, betyder inte det att vi löst hela problematiken. Det finns troligen flera former av PRA och det finns andra defekter eller sjukdomar, som med stor sannolikhet kan ha recessiv nedärvning. Mäts i procent Inavelsgraden mäts i procent. Den anger andel gener som dubblas genom föräldrarnas släktskap. En tumregel som genetiker använder är att man bör undvika att inavelsgraden vid en enskild parning överstiger 6,25 procent. Det är den inavelsgrad som uppnås om man exempelvis parar kusiner med varandra. Inavelsgraden vid en enstaka parning har dock mindre betydelse än att hålla inavelsökningen i rasen generellt låg. En enstaka individ med hög inavelsgrad kan i nästa generation producera avkomma med noll i inavelsgrad genom att man väljer en obesläktad partner. Men då gäller det att man har individer i rasen, som är relativt obesläktade med varandra, att para med. Så beräknas inavelsgraden Inavelsgrad är inte något absolut mått utan ett beräknat värde. Man utgår från ett antaget nolläge ett antal generationer bakåt. Där antas alla anor i stamtavlan vara obesläktade och inte inavlade. Därefter beräknar man ökningen av släktkap mellan individerna i rasen för varje generation. Inavelsgraden inom en ras ökar på sikt, eftersom individerna i rasen blir mer eller mindre släkt med varandra. Därför är det inte korrekt att tala om att sänka inavelsgraden i rasen. Däremot kan man minska inavelsökningen. En sjunkande kurva över tidsperioden ska tolkas som en avtagande ökning av inavelsgraden och inte som en minskande inavelsgrad. I SKK Avelsdata beräknas inavelsgraden över 5 generationer och det erhållna värdet mäter alltså inavelsgradens ökning från generation 0 till generation 5. Uppföljning av året 2016 Golden retrievern är fortsatt en av Sveriges populäraste hundraser, men antalet registrerade valpar har sjunkit och ligger nu under 2000 per år. Under 2016 registrerades 1899 hundar, vilket är något färre än året innan. Se tabell 1. Tabell 1 Antal golden retriever registrerade i SKK, 2007-2016 \| \| 2008 \| 2009 \| 2010 \| 2011 \| 2012 \| 2013 \| 2014 \| 2015 \| 2016 \| \|-------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\| \| Tikar \| 1043 \| 987 \| 1002 \| 1005 \| 863 \| 855 \| 905 \| 984 \| 956 \| \| Hanar \| 1125 \| 1033 \| 1056 \| 1007 \| 925 \| 954 \| 992 \| 979 \| 943 \| \| Totalt\| 2168 \| 2020 \| 2058 \| 2012 \| 1788 \| 1809 \| 1897 \| 1963 \| 1899 \| Källa: SKK Avelsdata Uppföljning inavelsökning Inavelsökningen som 1998 låg på 1,8 procent sjönk gradvis till en tillfredsställande nivå på cirka en procent redan år 2003 och har sedan dess legat på ungefär den nivån, se tabell 2. Även andelen enstaka parningar som resulterar i avkomma med hög inavelsgrad ligger lågt, se tabell 3. Att inavelsökningen ligger lågt tyder på en medvetenhet bland uppfödarna att undvika att para hundar som är nära släkt. Tabell 2 Inavelsökningen i rasen över fem generationer, 1998-2016 \| \| 1998 \| 1999 \| 2000 \| 2001 \| 2002 \| 2003 \| 2004 \| 2005 \| 2006 \| 2007 \| \|-----\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\| \| \| 1,8 \| 1,7 \| 1,4 \| 1,5 \| 1,4 \| 1,1 \| 1,1 \| 1,1 \| 1,0 \| 1,0 \| \| \| \| \| \| \| \| \| \| \| \| \| \| \| 0,9 \| 0,9 \| 0,7 \| 1,2 \| 1,0 \| 1,01 \| 0,9 \| 0,9 \| 1,0 \| \| Källa: SKK Avelsdata Tabell 3 Inavelsgrad för kullar födda 1998-2016. Kullar fördelade i antal med inavelsgrad i % \| Födelseår \| <6,25 \| 6,26-12.49 \| 12,5-24,99 \| >25 \| \|-----------\|-------\|------------\|------------\|-----\| \| 1998 \| 356 \| 21 \| 3 \| 0 \| \| 1999 \| 338 \| 16 \| 3 \| 0 \| \| 2000 \| 405 \| 13 \| 1 \| 0 \| \| 2001 \| 378 \| 14 \| 1 \| 0 \| \| 2002 \| 418 \| 10 \| 2 \| 0 \| \| 2003 \| 430 \| 6 \| 3 \| 0 \| \| 2004 \| 396 \| 10 \| 0 \| 1 \| \| 2005 \| 382 \| 7 \| 1 \| 1 \| \| 2006 \| 359 \| 9 \| 0 \| 0 \| \| 2007 \| 348 \| 9 \| 0 \| 0 \| \| 2008 \| 304 \| 7 \| 0 \| 0 \| \| 2009 \| 289 \| 0 \| 0 \| 0 \| \| 2010 \| 288 \| 2 \| 0 \| 0 \| \| 2011 \| 265 \| 8 \| 1 \| 0 \| \| 2012 \| 252 \| 5 \| 1 \| 0 \| \| 2013 \| 261 \| 6 \| 0 \| 0 \| \| 2014 \| 255 \| 7 \| 1 \| 0 \| \| 2015 \| 276 \| 6 \| 0 \| 0 \| \| 2016 \| 260 \| 6 \| 1 \| 1 \| Fotnot: Inavelsgraden är beräknad över 5 generationer. Källa: SKK Avelsdata Hanhundsanvändning I avelsstrategin ingår att undvika matadoravel, det vill säga att ett fåtal hanar får dominera aveln. En rekommendation är att en hanhund maximalt ska bli far till två procent av valparna i sin generation. När Avelsstrategin utformades registrerades cirka 3000 valpar per år och maxgränsen, beräknad utifrån ett generationsintervall på fem år, låg då på cirka 300 avkommor. De senaste fem åren har antal årliga registreringar legat under 2000. Det betyder att en hanhund bör maximalt tillåtas bli far till 180-190 valpar. Under 1990-talet hade vi en del hanhundar som dominerade aveln och som fick betydligt fler kullar och avkommor än det rekommenderade antalet. Sedan dess har inte någon enskild hanhund dominerat aveln på samma sätt och ingen har blivit far till fler än 300 valpar. Det tyder på en ökad medvetenhet om att inte låta en hane bli far till alltför många kullar. Däremot finns en del hanar som dominerar aveln genom att deras söner och döttrar i stor utsträckning används i aveln. Det beror förhoppningsvis på att de har varit goda nedärvare och det är därför som deras avkommor går i aveln. Ändå innebär det stora risker om enskilda individer tillåts få alltför stort inflytande på rasens genpool. Jämfört med andra retrieverraser använder vi relativt sett färre hanar och en del av hanarna får relativt många kullar redan som unga. Att istället använda fler hanar i aveln är ett sätt att minska riskerna för att sprida recessiva anlag. Ett sätt att öka den genetiska variationen är att heller använda två eller flera kullbröder, än att låta samma hane para många tikar. I tabell 4 kan man följa utvecklingen från 2005 och framåt och se hur många olika hanar respektive tikar som används i aveln varje år. Tabell 4 Antal olika tikar respektive hanar använda i avel ett visst år mellan 2005-2016. (År = födelsedatum för kull) \| \| 2005 \| 2006 \| 2007 \| 2008 \| 2009 \| 2010 \| 2011 \| 2012 \| 2013 \| 2014 \| 2015 \| 2016 \| \|-------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\|------\| \| Kullar\| 391 \| 368 \| 369 \| 313 \| 294 \| 301 \| 274 \| 264 \| 267 \| 263 \| 282 \| 268 \| \| Tikar \| 387 \| 366 \| 365 \| 309 \| 290 \| 297 \| 270 \| 256 \| 260 \| 258 \| 274 \| 266 \| \| Hanar \| 182 \| 200 \| 199 \| 171 \| 177 \| 166 \| 163 \| 156 \| 141 \| 144 \| 161 \| 151 \| \| Kull/hane \| 2,2 \| 1,8 \| 1,8 \| 1,8 \| 1,7 \| 1,8 \| 1,7 \| 1,7 \| 1,9 \| 1,8 \| 1,8 \| 1,8 \| Källa: SKK Avelsdata Tabell 5 Hamar födda 2002 eller senare som har mer än 200 barnbarn \| Hane \| Födelseår \| Antal barn \| Antal barnbarn \| \|-----------------------------\|-----------\|------------\|----------------\| \| Ritzilyn Rick O'Shay \| 2006 \| 38 \| 458 \| \| Goldenlines New Feeling \| 2002 \| 197 \| 392 \| \| Lamier's See I told You So \| 2003 \| 235 \| 369 \| \| One Night in Bangkok Av Vervik \| 2004 \| 168 \| 342 \| \| Stanroph Say Hi to Rossmix \| 2005 \| 157 \| 341 \| \| Dewmist Silkventure \| 2002 \| 187 \| 311 \| \| Ashbury Angel Heart \| 2005 \| 30 \| 310 \| \| Jako's Union for Dream Max \| 2006 \| 84 \| 298 \| \| Combine Hennessy \| 2003 \| 146 \| 297 \| \| Golden Hill's Side Imagine a Chap \| 2008 \| 18 \| 253 \| \| Chavenis Magic Passion \| 2005 \| 198 \| 245 \| \| Xanthos Conquistador \| 2003 \| 108 \| 238 \| \| Dream Max Hugo Boss \| 2003 \| 41 \| 215 \| \| Inassicas Blade \| 2005 \| 37 \| 204 \| \| Daintys Man of the Year \| 2003 \| 56 \| 202 \| Källa: SKK Avelsdata Man brukar rekommendera att en hane inte ska ha fler barnbarn än två gånger det antal valpar en enskild hane bör bli far till. Med nuvarande registreringssiffror betyder det max mellan 360-400 barnbarn. I tabell 5 visas hanhundar födda år 2002 eller senare och som har fler än 200 barnbarn. Eftersom deras avkommor fortfarande kan vara verksamma i aveln innebär det att deras antal barnbarn kan komma att stiga. Den ende hane som redan nu har mer än 400 avkommor är Ritzilyn Rick O'Shay, född 2006. Risken är påtaglig att hans inflytande på den svenska populationen kommer att bli alltför stort, då hans avkommor fortfarande används i aveln och antal barnbarn antagligen kommer att öka ytterligare. Vi har fortfarande problem med att en del unga hanhundar används intensivt och får para ett stort antal tikar under de första åren. I tabell 6 redovisas de hanar, födda 2012 eller senare, som är far till minst 65 valpar. Enligt nuvarande rekommendation, skriven 2012, anges att man bör låta en hane para maximalt 7-8 tikar, vilket motsvarar cirka 60 valpar, och sedan avvaka och följa upp resultatet. Den gränsen bör med nuvarande registreringssiffror justeras nedåt och snarare ligga på cirka 50 valpar. De unga hanar som kraftigt överskrider den gränsen är Dream Max Morgonstjärna, född 2013, med 121 avkommor, Golden Countryside’s Ambassador Man, född 2012, med 110 avkommor och Sunny Delights Spanish Matador, född 2012, med 100 avkommor. Tabell 6 Hanar, födda 2012 eller senare som är far till minst 65 valpar \| Hane \| Födelseår \| Antal valpar \| \|-----------------------------\|-----------\|--------------\| \| Dream Max Morgenstjärna \| 2013 \| 121 \| \| Golden Countryside’s Ambassador Man \| 2012 \| 110 \| \| Sunny Delights Spanish Matador \| 2012 \| 100 \| \| Bonett Bride Last Miles \| 2013 \| 66 \| \| Honeyqueen’s Plenty Hopes \| 2012 \| 68 \| Källa: Rasdata 2017 Sammanfattning Inavelsökningen ligger på en tillfredsställande låg nivå i rasen, men när det gäller användningen av hanhundar finns fortfarande anledning att vara observant. Det finns fortfarande unga hanar som tillåts få fler än det rekommenderade antalet avkommor innan resultatet följs upp och utvärderas. En rekommendation är att göra uppehåll efter 7-8 kullar eller cirka 50 avkommor och följa upp resultatet innan hanen används till fler tikar. En annan risk är det inflytandet en hund kan få genom sina barnbarn. Medan det är enkelt som hanhundsägare att styra antal tikar hanen parar är det svårare att styra antal barnbarn. Den hane som idag börjar få alltför stort inflytande på den svenska populationen via sina barnbarn är Ritzilyn Rick O’Shay. Han har redan idag betydligt fler än 400 barnbarn och eftersom hans söner och döttrar fortfarande är i fertil ålder riskerar antalet att öka. En rekommendation är att vara restriktiv med att använda hans söner och döttrar i aveln. Mentalitet Under året har antalet BPH-banor utökats. SKK arbetar för att hela tiden hitta nya arrangörer samt för att se till att det finns banor spridda över hela Sverige. Allt för att göra BPH tillgängligt för så många som möjligt. Samtliga resultat finns registrerade på SKK. Tabellen nedan visar antalet beskrivna hundar från åren 2007 – 2016 \| ÅR \| ANTAL MH \| GENOMFÖRDA MH \| AVBRUTNA MH \| ANTAL BPH \| GENOMFÖRDA BPH \| AVBRUTNA BPH \| \|----\|----------\|---------------\|-------------\|-----------\|----------------\|--------------\| \| 2007 \| 379 \| 363 \| 16 \| \| \| \| \| 2008 \| 387 \| 371 \| 13 \| \| \| \| \| 2009 \| 315 \| 297 \| 18 \| \| \| \| \| 2010 \| 222 \| 217 \| 5 \| \| \| \| \| 2011 \| 297 \| 288 \| 9 \| \| \| \| \| 2012 \| 201 \| 199 \| 2 \| 44 \| 41 \| 3 \| \| 2013 \| 151 \| 146 \| 5 \| 40 \| 39 \| 1 \| \| 2014 \| 95 \| 92 \| 3 \| 69 \| 64 \| 5 \| \| 2015 \| 145 \| 141 \| 4 \| 135 \| 131 \| 4 \| \| 2016 \| 96 \| 94 \| 2 \| 137 \| 128 \| 9 \| Källa: SKK Avelsdata I tabellen kan vi se att 47 hundar färre är mentalbeskrivna 2016 jämfört med 2015. Från 1997 och fram till 2016 har 4 680 golden känd mental status från MH eller BPH. Målsättning i RAS Målsättningen i RAS är att minst 30 % av avelsdjuren skall vara mentalbeskrivna. 245 tikar och 143 hanhundar har använts i avel under 2016, av dessa är 54 tikar och 33 hanhundar beskrivna på BPH eller MH. Räknat i procent blir det 22 % av tikarna och 23 % av hanhundarna. Detta är en ökning från året innan, men når inte upp till målet i RAS. Antal mentalbeskrivna hundar som använts i avel \| Årtal \| 2012 \| 2013 \| 2014 \| 2015 \| 2016 \| \|-------\|------\|------\|------\|------\|------\| \| Hanar \| 23,5% \| 25% \| 31% \| 21% \| 23% \| \| Tikar \| 19,4% \| 15,5% \| 24% \| 18% \| 22% \| Att beskriva hundrasers mentala egenskaper och beteenden Goldenklubben har under året deltagit i ett projekt hos SKK. Projektet handlar om hur vi i framtiden ska beskriva våra hundars mentalitet. Första delen av SKK:s långsiktiga plan är att försöka underlätta för rasklubbarna att hitta en formulering kring den egna rasens mentalitet, som ger en mer utförlig bild. Samtidigt bör de frågeställningar som klubbarna utgår ifrån vara desamma och röra egenskaper såsom socialitet, aktivitetsnivå, funktion etc. Detta för att få en modell för att på ett mer relevant sätt kunna jämföra hundrasers egenskaper och beteende. Funktion FB-R Ett flertal beskrivare och testledare kommer från GRK:s sektioner. Under året har det varit 53 beskrivningstillfällen och av dessa var 19 anordnade av någon sektion inom GRK. Flest tillfällen hade FB-R kommittén och SSRK: västra med 11 tillfällen vardera, därefter GRK:s Medelpad/Hälsingland med sex tillfällen.. Under året har totalt 139 golden blivit beskrivna av sammanlagt 373 beskrivna retrievrar. Samtliga resultat finns registrerade hos SKK. Under åren 2014 – 2016 har totalt 366 golden blivit beskrivna. \| År \| Antal funktionsbeskrivna hundar inom FB-R \| Antal genomförda beskrivningar \| Antal avbrutna beskrivningar \| \|----\|------------------------------------------\|-------------------------------\|-----------------------------\| \| 2014 \| 93 \| 92 \| 1 \| \| 2015 \| 134 \| 130 \| 4 \| \| 2016 \| 139 \| 137 \| 2 \| Från september 2016 skickas en informationsbroschyr om FB-R till alla valpkullar på vår valphänvisning. Jakt Klubbmästerskapet För sjätte året i rad genomfördes Klubbmästerskapet, med klubbstyrelsen som arrangör, på Villingsbergs skjutfält utanför Karlskoga. Provet ägde rum den 22-24 juli 2016. Klubbmästerskapet genomfördes i alla klasser och sammanlagt kom 97 ekipage till start. Nybörjarklassen hade rekordmånga anmälningar i år, vilket gjorde att vi fick bjuda in en extra domare för att ge alla möjlighet att starta. Domare: NKL – Sune Nilsson & Bengt Gustafsson ÖKL – Leif Gustafsson EKL – Lasse Hedman Provledare: Christine Jansson Kommissarie: Anita Ohlson Klubbmästare NKL: Doubleuse Artemis, Christina Gunnesby Klubbmästare ÖKL: Whispering Oaks Longrunner, AnneCharlotte Bengtsson Klubbmästare EKL: Kopparhults Poker, Wilma Steen Förstapristagare NKL: Doubleuse Artemis, Christina Gunnesby Weljesten Promise Au, Petra Soons Sungold Buick, Anette Sundqvist Andvingens Härliga Hedda, Kerstin Eriksson Förstapristagare ÖKL: Whispering Oaks Longrunner, AnneCharlotte Bengtsson Stjärnglimtens Qurella, Sara Andersson Goldwish Dagmar Long, Lena Läng Lisabackens Gangster-Glimma, Emma Regberg Seasymphony Fantastic Freja, Lotta Ottosson Doubleuse All-Star, Bengt Rödseth Doubleuse Goldeneye Pale Ale, Sune Andersson Kopparhults Pajaz, Lena Filipsson Ippika’s Wilde Elfe, Helena Björlund Nordiskt Mästerskap WT Finland stod som arrangör för Nordiska Mästerskapet WT den 13 augusti 2016, där Sverige representerades av tre lag. Sven Ludvigsson var Sveriges domarrepresentant. Bästa svenska lag placerade sig på en tredje plats. Laget bestod av: Nina Johansson, Doubleswing Andrea Andersson, Krankesjöns Read Pearl Margret Bengtsson, LPIII SE LCH Havtornets Tempranillo Statistik retrieverjaktprov B-jaktprov 2016 Siffror inom parentes avser 2015 \| Antal hundar \| Nkl \| Ökl \| Ekl \| Totalt \| 0:or \| 3:or \| 2:or \| 1:or \| % pris \| % 1:or \| \|--------------\|-----\|-----\|-----\|--------\|------\|------\|------\|------\|--------\|--------\| \| 220 (210) \| 200 (204) \| 120 (138) \| 76 (55) \| 396 (397) \| 148 (137) \| 120 (122) \| 64 (65) \| 64 (73) \| 62,6 (65,5) \| 16,2 (18,4) \| A-jaktprov 2016 Siffror inom parentes avser 2015 \| Antal hundar \| Kkl \| Ekl \| Totalt \| Ej GK \| GK \| % GK \| 0:or \| 3:or \| 2:or \| 1:or \| % pris \| % 1:or \| \|--------------\|-----\|-----\|--------\|-------\|-----\|-------\|------\|------\|------\|------\|--------\|--------\| \| 17 (11) \| 16 (4) \| 6 (7) \| 22 (13) \| 11 (2) \| 5 (2) \| 31 (50) \| 5 (4) \| 0 (1) \| 0 (1) \| 1 (1) \| 16,7 (42,9) \| 16,7 (14,3) \| Hälsa Medlemmar har hört av sig både per telefon och per e-post med frågor avseende hälsa. Ett fåtal medlemmar har fyllt i och skickat in Hälsablanketten angående sina golden. Fyra gånger per år publiceras ny avkommestatistik avseende HD och ED på hanhundar som har 30 eller fler röntgade avkommor. Ögonlysning av äldre hundar Genom att rabattera ögonlysningskostnaden för hundar över sju år uppmuntras ägare av äldre hundar att ögonlysa. Under 2016 har sammanlagt 10 hundägare har fått ersättning från forskningsfonden för detta syfte. Prcd-PRA Under 2016 DNA-testades fem golden för prcd-PRA, fyra med resultat fria och en anlagsbärare. En medlem har under 2016 skickat in resultat för DNA-test på prcd-PRA för publicering på hemsidan. Golden Nytt I hälsaspalten i Golden Nytt har medlemmarna uppdaterats om vad som skett under året avseende hälsa. Veterinära artiklar har publicerats i Golden Nytt. Hemsidan har uppdaterats när ny information har funnits. Hälsaspalten har under året varit inriktad på avstämningar gentemot mål i RAS. Hälsoenkät Presentation hölls både på sektionsdagarna och på Goldenkonferensen, där resultatet av enkäten redovisas. En artikel har publicerats i Golden Nytt. Vi kan konstatera att: - Andelen röntgade på armbågar är 58 % och höfter 60 %, det är en ökning med 5 % på armbågar och 4 % på höfter. Målet i RAS ligger på 65 % och vi har nu under flera år sett att vi sakta ökar andelen röntgade. - Andelen hundar med grad D och E ligger på 9 %, vilket innebär att vi även under 2016 hamnat över målet i RAS på 8 %. - Andelen hundar med ED är 17,5 %, målet i RAS är 10 %. Ögonlysning Under 2016 ögonlystes 827 golden och av dessa var 735 utan anmärkning. Målet i RAS är satt till att det årligen ska ögonlysas 200 hundar äldre än fem år. Under 2016 ögonlystes 272 golden äldre än fem år, vilket innebär att vi ligger över målet i ras 2016. Ögondiagnoser 2016 \| PRA \| Katarakt, total \| Bakre polär katarakt \| Retinopati \| Näthinneveck \| RD multifokal \| RD geografisk \| \|-----\|----------------\|----------------------\|------------\|--------------\|---------------\|---------------\| \| 1 \| 2 \| 13 \| 8 \| 8 \| 3 \| 3 \| Källa: Avelsdata GR_PRA1 Under 2016 DNA-testades 131 golden för GR_PRA1, av dessa var 20 anlagsbärare, ingen sjuk och 111 fria från anlaget. 1 107 golden registrerades hereditärt fria, då båda föräldrarna testats fria från anlaget. GR_PRA2 Under 2016 DNA-testades 135 golden för GR_PRA2, av dessa var 20 anlagsbärare, ingen sjuk och 115 fria från anlaget. 1 245 golden registrerades hereditärt fria, då båda föräldrarna testats fria från anlaget. Exteriör Club Show Club Show 2016 arrangerades av Hallandssektionen på Skottorps Slott i Laholm den 8 maj 2016. Domare var Sjoerd Jobse, som dömde hanar, och Henric Fryckstrand, som dömde tikar. Det var 131 hundar anmälda. BIR NORD UCH NORD V-15 Snowjar’s Trendmaker Uppfödare & Ägare: Charlotte Linde, Österhaninge BIM SE JV-15 SE V-15 Snowjar’s Counting Stars Uppfödare & Ägare: Charlotte Linde, Österhaninge BIR VETERAN SE VCH Endicott Sing For Me Uppfödare: Ingrid Bergenblad, Skurup Ägare: Lotta Öhnell Andersson, Åhus BIR JAKTMERITERAD RLD A RLD F RLD M RLD N Respons Rappa Rockartist-Ten Uppfödare: Maud Törnblom Vaxholm Ägare: Hanna Nilsson, Halmstad BIR valpklass I Laurenley Luciano Uppfödare & Ägare: Mrs Janis Ward, Storbritannien BIM valpklass I Lessieanne’s My Number One Uppfödare: Anne Gundhammar & Lars-Åke Nilsson, Karlskoga Äg. Anne Gundhammar, Karlskoga BIR valpklass II Sunny Delight’s Whilted Rose Uppfödare & Ägare: Åsa Cederlund, Steninge BIM valpklass II Poetry’s Wild Card Uppfödare: Kerstin Persson Kerstin, Åmål Ägare: Thomas Bååth, Alingsås CERT hanhund Sunny Delight’s Pep Talk Uppfödare & Agare: Åsa Cederlund, Steninge CERT tik SE JV-15 SE V-15 Snowjar’s Counting Stars Uppfödare & Ägare: Charlotte Linde, Österhaninge Uppfödargrupp Kennel Sunny Delight’s Uppfödare: Åsa Cederlund, Steninge Open Show Under 2016 har sektionerna haft 20 Open Shower. En sektion har haft tre utställningar, tre sektioner har haft två och övriga sektioner har haft en Open Show vardera. 20 svenska domare har anlitats och fyra av dem har dömt två gånger var. Tre utländska domare har anlitats. Resultaten har redovisats på hemsidan och i Golden Nytt. Exteriörkurs steg III Under 2016 arrangerade klubben en Exteriörkurs steg III med 15 deltagare från olika delar av landet. Förhoppningsvis kommer kursen innebära att nya domare tillkommer på domarlistan i framtiden. Kursledare var Kjell Svensson. Utställningsprogram 2017 2017 års utställningsprogram för GRK Open Show har publicerats i Golden Nytt nr 4 och på hemsidan i början av december. Sektionerna Under året har exteriöransvarig haft kontakt med sektionerna genom e-post och vid brådskande fall även per telefon. Exteriörkurser steg I och II har hållits i några av sektionerna. Kriterier för Open Show-domare Under året har klubbstyrelsen sett över vilka kriterier som ska gälla för domare på vår domarlista. Sammanställning av officiella utställningar för Golden retriever 2016 På uppdrag av styrelsen av Eva Carlin 2017 Sammanlagt har 69 separata officiella utställningar genomförts under 2016. SKK har arrangerat 39 utställningar varav 14 har varit nationella och 25 internationella och SSRK har arrangerat 30 utställningar alla nationella. På fyra av dessa har rasen varit uppdelad på fler än en domare d.v.s det har varit 73 olika domartillfällen. Sju av utställningarna har varit tvådagarsutställningar. Av dessa 73 domartillfällen så har 54 dömts av nordiska domare (74 %) och 16 (22 %) har dömts av domare från Europa. \| \| Av totalen \| \|----------------\|------------\| \| Norden \| 54 \| 74,0% \| \| Sverige \| 33 \| 45,2% \| \| Norge \| 9 \| 12,3% \| \| Danmark \| 5 \| 6,8% \| \| Finland \| 7 \| 9,6% \| \| Europa \| 16 \| 21,9% \| \| Estland \| 1 \| 1,4% \| \| England \| 1 \| 1,4% \| \| Tyskland \| 2 \| 2,7% \| \| Kroatien \| 2 \| 2,7% \| \| Irland \| 3 \| 4,1% \| \| Italien \| 2 \| 2,7% \| \| Portugal \| 2 \| 2,7% \| \| Land \| Antal \| % \| \|---------------\|-------\|------\| \| Slovakien \| 1 \| 1,4% \| \| Spanien \| 1 \| 1,4% \| \| Österrike \| 1 \| 1,4% \| \| Canada \| 1 \| 1,4% \| \| Sydamerika \| 1 \| 1,4% \| \| Colombia \| 1 \| 1,4% \| \| Asien \| 1 \| 1,4% \| \| Israel \| 1 \| 1,4% \| TOTALT 73 Nationella utställningar På 26 av SSRK:s utställningar har nordiska domare dömt (84 %) och på 10 av SKK:s utställningar har nordiska domare dömt (71 %). Internationella utställningar På 17 av SKK:s utställningar har nordiska domare dömt (63 %). Fördelning av domartillfällen mellan rasspecialister gr 8 domare och domare utanför gr 8 \| \| Rasspecialister \| Grupp 8 \| Utanför gr 8 \| Totalt antal \| \|-----------------\|-----------------\|---------\|--------------\|--------------\| \| SKK Int \| 5 (18,5 %) \| 4 (14,8 %) \| 18 (66,7 %) \| 27 \| \| SKK Nat \| 4 (26,7 %) \| 6 (40,0 %) \| 5 (33,3 %) \| 15 \| \| SSRK Nat \| 6 (19,4 %) \| 16 (51,6 %) \| 9 (29,0 %) \| 31 \| \| Totalt \| 15 (20,5 %) \| 26 (35,6 %) \| 32 (43,8 %) \| 73 \| Fördelning av domaruppgifterna ser ut som följande: \| Dömda utställningar \| Antal domare \| Del av total \| \|---------------------\|--------------\|--------------\| \| 1 \| 65 \| 90 % \| \| 2 \| 7 \| 9 % \| \| 3 \| 1 \| 1 % \| \| Summa olika domare \| 73 \| \| Källa bakgrundsmaterial: SKK Hunddata Antal bedömda hundar har varit 2 712, av dessa är 1 167 hanar (43 %) och 1 545 tikar (57 %). Snittet per utställning har varit 39 hundar (17 hanar respektive 22 tikar). Av dessa 2 712 är det totalt 915 olika hundar och i tabellen nedan syns att spannet är stort från 385 hundar som ställts ut 1 gång till en hund som ställts ut vid 27 olika tillfällen. I snitt ger det att varje enskild hund ställs ut 2,96 gånger under året. Antal gånger samma hund är anmäld till utställningar \| Antal utställningar \| Antal hundar \| Antal utställningar \| Antal hundar \| \|---------------------\|--------------\|---------------------\|--------------\| \| 1 \| 385 \| 13 \| 3 \| \| 2 \| 202 \| 14 \| 4 \| \| 3 \| 98 \| 15 \| 3 \| \| 4 \| 50 \| 16 \| 3 \| \| 5 \| 46 \| 17 \| 1 \| \| 6 \| 32 \| 18 \| 1 \| \| 7 \| 36 \| 19 \| 1 \| \| 8 \| 17 \| 21 \| 1 \| \| 9 \| 8 \| 22 \| 1 \| \| 10 \| 11 \| 26 \| 1 \| \| 11 \| 3 \| 27 \| 1 \| \| 12 \| 4 \| \| \| \| \| \| Summa \| 915 \| Antalet olika kennelnamn som varit representerade vid årets olika utställningar är 266 stycken. Av 2 712 startande ekipage är det 695 olika hundar som tilldelats excellent. Allt från en hund som fått 26 excellent till 277 enskilda hundar som fått ett excellent. I snitt ger det tre excellent per enskild hund. Totalt utdelade excellent är 2 087. Antal gånger samma hund fått excellent \| Antal Exc \| Antal hundar \| Antal Exc \| Antal hundar \| \|-----------\|--------------\|-----------\|--------------\| \| 1 \| 277 \| 11 \| 5 \| \| 2 \| 153 \| 12 \| 6 \| \| 3 \| 78 \| 13 \| 3 \| \| 4 \| 44 \| 14 \| 2 \| \| 5 \| 34 \| 15 \| 1 \| \| 6 \| 33 \| 17 \| 1 \| \| 7 \| 28 \| 18 \| 1 \| \| 8 \| 11 \| 21 \| 1 \| \| 9 \| 9 \| 26 \| 1 \| \| 10 \| 7 \| \| \| \| \| \| Summa \| 695 \| De totalt 1076 utdelade CK är fördelade på 418 olika hundar enligt tabellen nedan Antal gånger samma hund fått CK \| Antal CK \| Antal hundar \| Antal CK \| Antal hundar \| \|----------\|--------------\|----------\|--------------\| \| 1 \| 190 \| 8 \| 5 \| \| 2 \| 90 \| 9 \| 5 \| \| 3 \| 42 \| 10 \| 1 \| \| 4 \| 28 \| 11 \| 1 \| \| 5 \| 22 \| 12 \| 2 \| \| 6 \| 19 \| 14 \| 1 \| \| 7 \| 11 \| 23 \| 1 \| \| \| \| Summa \| 418 \| Av de bedömda hundar som får excellent (2 087 st) är det alltså 418 olika som får CK. Allt från en hund som fått 23 CK till 190 enskilda hundar som fått ett CK. I snitt ger det 2,6 CK per enskild hund som fått excellent. Av totalt antal enskilda hundar (915 st) blir det således ca 46 % som tilldelas CK. Ovanstående siffror kan man sammanställa för åren 2012-2016 enligt nedanstående diagram. I det ser man också att nivån ligger ganska lika mellan åren. Not för 2012 finns inte statistik för enskilda hundar som får excellent samt enskilda hundar med excellent som får CK. Totalt har 37 hundar fått godkänt utställningschampionat SE U(U)CH, det har delats ut 138 CERT, 137 R-CERT, 42 Cacib Prel., 50 R-Cacib och 8 Cacib Bekr. Andel kvalitetspriser har varit fördelade enligt nedanstående tabell Källa bakgrundsmaterial: SKK Hunddata ### Jämförelse mot tidigare år \| År \| Antal utställningar \| Antal off. starter \| CK av totalt antal starter \| CK av antal Exc eller 1:or \| EXC \| 1:or \| Snitt antal bedömda per utst \| \|------\|---------------------\|--------------------\|----------------------------\|----------------------------\|-----\|-----\|-------------------------------\| \| 2016 \| 69 \| 2712 \| 39,7% \| 51,6% \| 77,0% \| \| 39 \| \| 2015 \| 69 \| 2710 \| 39,9% \| 50,7% \| 78,6 % \| \| 39 \| \| 2014 \| 71 \| 2458 \| 39,5% \| 50,7% \| 78,0 % \| \| 35 \| \| 2013 \| 69 \| 2464 \| 38,4 % \| 52,3 % \| 73,4 % \| \| 36 \| \| 2012 \| 71 \| 2586 \| 39,9 % \| 54,7 % \| 73,0 % \| \| 37 \| \| 2011 ) \| 69 \| 2666 \| 39,5 % \| 55,3 % \| 71,4 % \| \| 39 \| \| 2011 ) \| 2 \| 94 \| 36,2 % \| 45,9 % \| \| 78,7 % \| 47 \| \| 2010 \| 68 \| 2840 \| 38,4 % \| 46,3 % \| \| 82,9 % \| 42 \| \| 2009 \| 68 \| 3061 \| 32,9 % \| \| \| 79,5 % \| 45 \| \| 2008 \| 68 \| 3064 \| 33,3 % \| \| \| 68,2 % \| 46 \| \| 2007 \| 67 \| 3448 \| 33,5 % \| \| \| 71,9 % \| 51 \| \| 2006 \| 69 \| ? \| 37,5 % \| \| \| 65,8 % \| \| ) Nya systemet ) Gamla systemet En sammanställning av antalet kvalitetspriser mellan åren kan man se i nedanstående tabell \| \| Excellent \| Very good \| Good \| Sufficient \| Disqualified \| Can't be judged \| Summa starter \| \|----------------\|-----------\|-----------\|------\|------------\|--------------\|-----------------\|---------------\| \| 2012 \| 1888 \| 597 \| 81 \| 7 \| 9 \| 4 \| 2586 \| \| 2013 \| 1809 \| 564 \| 73 \| 3 \| 5 \| 10 \| 2464 \| \| 2014 \| 1845 \| 442 \| 68 \| 2 \| 5 \| 6 \| 2368 \| \| 2015 \| 2131 \| 497 \| 59 \| 7 \| 6 \| 10 \| 2710 \| \| 2016 \| 2087 \| 543 \| 65 \| 6 \| 4 \| 7 \| 2712 \| Utbildning Rasutbildningen Under det gångna året har inga sektioner haft studiecirklar kring vår Rasutbildning. Detta märks också på antalet medlemmar som genomfört utbildningen – samtliga i egen regi med hjälp av mentorer. Fem medlemmar har under året genomfört utbildningen. Dessa personer har också i samtliga fall hittat egna mentorer till hjälp och stöd. Utbildning av funktionärer FB-R Goldenklubben har haft flertalet deltagare med på de utbildningstillfällen inom FB-R som har anordnats av SSRK. Även 2016 har klubbstyrelsen utbetalat bidrag för utbildning av funktionärer till FB-R för att täcka kostnader för resa, kost och logi. Exteriör III I ett led att rekrytera fler Open Show-domare så anordnade klubbstyrelsen en Exteriörkurs steg III den 10–11 september. Klubbstyrelsen subventionerade även kursavgiften för de som deltog. Kursen hölls på Scandic Hotell i Upplands Väsby. Kursledare var Kjell Svensson och Maria Sjöberg stod för de praktiska arrangemangena. På kursen deltog 15 personer. Goldenlägret Goldenlägret anordnades för sextonde gången den 6–10 juli 2016 på Kvinnerstaskolan i Örebro. Med erfarenhet från förra året kunde vi utöka antalet deltagare till 35 stycken. Efterfrågan på dessa platser var fortfarande stor och för att alla skulle få samma chans att få plats så lottades platserna ut. Årets instruktörer: Lotte Lydeking, Kicki Lilliehöök, Suzanne Asplund, Eva Arnell Ek, Kaj Kadar och Vanja Börjesson Domare utställning: Lena Ohlsson, kennel Spin Tail Ansvariga arrangörer: Annika Sahl Kadar, Boel Andersson & Lena Ohlsson Årets lägermästare Dämigs Hot May Ägare: Hjördis Mämmi BIS Sangold Så Dundersött Ala Sparris Ägare: Birgitta Bergström BIS 2 Extradorables Life Is Waiting Ägare: Lena Gillberg Klassvinnare NKL: Vindögats Viddja Äg: Britt Kallur, 92 p Klassvinnare ÖKL: Allaballatassens Patwin Äg: Monika Nässström, 88 p Information/PR Stamtavlebok 2015 Under året har klubbens nionde stamtavlebok getts ut och boken finns till försäljning via klubbens hemsida. Annonsering på Google Annonseringen på Google har fortsatt under hela 2016 för att vägleda fler presumtiva valpköpare till klubbens valphänvisning. Annonsen visas när någon gör en sökning på Google på vissa angivna sökord. Skänkta medlemskap Antalet uppfödare som skänker medlemskap till sina valpköpare är fortsatt högt och har ökat i förhållande till 2015. Under 2016 skänkte 61 uppfödare medlemskap till sammanlagt 521 valpköpare. Golden Nytt Medlemstidningen Golden Nytt har getts ut med fyra nummer enligt den fastställda utgivningsplanen. Redaktionskommittén har som vanligt strävat efter att få en rättvis fördelning av olika artiklar med hänsyn till medlemmarnas olika intresseområden. Årets första nummer innehöll en sammanställning av officiella utställningsresultat och jaktprovsresultat, samt championat som är registrerade under året. Medlemsvärvning och medlemsvård Även i år har sektionerna regelbundet fått statistik med uppgifter om nya goldenägare, nya medlemmar och även listor på medlemmar som inte har förnyat sitt medlemskap. Marknadsföring av golden retriever Material har tillhandahållits för de sektioner som deltagit på mässor i syfte att marknadsföra rasen. De stora mässorna Stockholms Hundmässa och My Dog har bemannats av Stockholmssektionen resp. Göteborgssektionen även i år, vilka även erhållit ett ekonomiskt bidrag från klubben. Facebook Klubbens Facebooksida används regelbundet för att sprida information i ytterligare en kanal. Ungefär 3 900 personer är anslutna till sidan och får information den vägen. KLUBBENS UTMÄRKELSER UPPFÖDARTROFÉN Gunilla Wedeen kennel Doubleuse GOLDENTROFÉ TIK SE (U)UCH DK UCH NO UCH Dewmist Diversity Henric Fryckstrand GOLDENTROFÉ HANE Nous’s Dream Be My Shadow Gunilla Wedeen BREEDERS CROWN har tilldelats Annika Thunfors Annika Thunfors har tilldelats Breeders Crown år 2016. Hon har varit engagerad goldenägare redan på den tid när rasen var liten och obekant i Sverige. Hon köpte nämligen sin första golden redan 1971 och sedan dess har rasen varit närmast hennes hjärta. Under alla år har Annika varit en engagerad och entusiastisk goldenägare, uppfödare och inspiratör. Hon har i många olika sammanhang varit engagerad i rasklubben och dess arbete. Bland allt Annika har uträttat med och för sin ras kan nämnas att hon var drivande när klubben arbetade fram sina första rasspecifika avelsstrategier (RAS). Annika har aldrig varit främmande för att engagera sig i klubbens olika verksamheter. Hon har också varit klubbordförande och under tid haft många engagemang såväl i den egna sektionen som i klubbens centrala verksamhet. I många år har Annika varit domare på Goldenklubbens Open shows. Sedan den nya funktionsbeskrivningen FB-R lanserats har Annika varit drivande för att utveckla verksamheten. AGRIASTIPENDIET Golden retrieverklubbens styrelse och Agria Djurförsäkringar har gemensamt beslutat tilldela årets Agriastipendium till: Eva Arnell Ek Eva Arnell Ek har i över tio år varit aktiv som arrangör, funktionär och inspiratör vid såväl klubbens som sektionernas jaktliga arrangemang. Hon har under några år drivit de jaktliga frågorna som jaktansvarig i både klubbstyrelsen och i sin sektion. Eva är en outtröttlig person som aldrig tvekar att hjälpa till och ta ansvar vid olika jaktliga verksamheter. Hon inspirerar och sporrar dessutom andra goldenägare att aktivera sina hundar i jaktlig verksamhet. Genom sitt stora engagemang är hon en mycket bidragande orsak till att rasens jaktliga verksamheter synliggörs och uppmärksammas. # Bokslut 2016 GOLDEN RETRIEVERKLUBBEN - Sammanställning kostnader/intäkter Bokslut 2016 \| Kostnadsställe \| Intäkter \| Kostnader \| Utfall 2016 \| Budget 2016 \| \|---------------------------------\|------------\|---------------\|-------------\|-------------\| \| Gennemsnitt hela föreningen \| 62 388,50 \| -63 000,00 \| -611,50 \| -1 500 \| \| Medlemsavgifter \| 991 452,21 \| -94 818,80 \| 896 633,41 \| 885 000 \| \| Golden Nytt \| 91 380,00 \| -296 349,79 \| -204 969,79 \| -231 000 \| \| Valphänvisning \| 24 100,00 \| -28 276,90 \| -4 176,90 \| -2 000 \| \| Sektioner/Fullmäktige \| 55 250,00 \| -287 400,80 \| -232 150,80 \| -252 000 \| \| RAS \| 0,00 \| -10 000,00 \| -10 000,00 \| -10 000 \| \| Goldenlägret \| 131 602,20 \| -128 714,20 \| 2 888,00 \| -5 000 \| \| KM+NM \| 40 917,05 \| -73 699,50 \| -32 782,45 \| -26 000 \| \| GRK-artiklar \| 54 693,00 \| -13 963,00 \| 40 730,00 \| 44 000 \| \| Rosetter \| 64 448,50 \| -73 854,00 \| -9 405,50 \| 0 \| \| Information/PR \| 0,00 \| -22 962,00 \| -22 962,00 \| -25 000 \| \| Administration \| 0,00 \| -20 993,90 \| -20 993,90 \| -25 000 \| \| Utbildning \| 0,00 \| -13 184,00 \| -13 184,00 \| -30 000 \| \| Exteriör - Konferenser \| 33 150,00 \| -57 435,40 \| -24 285,40 \| -17 000 \| \| Styrelse \| 0,00 \| -193 659,15 \| -193 659,15 \| -230 000 \| \| Goldenkonferens \| 44 200,00 \| -80 703,40 \| -36 503,40 \| -43 000 \| \| Stamtavlebok \| 69 818,00 \| -88 251,00 \| -18 433,00 \| -6 500 \| \| Summa \| 1 663 399,46 \| -1 547 265,84 \| 116 133,62 \| 25 000 \| \| Ränteintäkter \| 0,00 \| 0,00 \| 0,00 \| 0 \| \| Summa finansiella intäkter \| 0,00 \| 0,00 \| 0,00 \| 0 \| \| Avskrivning kundfordring \| 0,00 \| 1 500,00 \| 1 500,00 \| 0 \| \| Summa finansiella kostnader \| 1 500,00 \| 1 500,00 \| 0 \| 0 \| \| Summa \| 1 663 399,46 \| -1 545 765,84 \| 117 633,62 \| 25 000 \| \| Värdeförändring - Varulager 2016-12-31 \| \|----------------------------------------\| \| GRK-Artiklar \| -6 263,00 \| -25 000 \| \| Guldhundar \| -25 500,00 \| \| \| Stamtavlebok 2015 \| 10 860,00 \| \| \| Valpbroschyrl, Raskompendium \| -6 275,00 \| \| \| Summa värdeförändring \| 0,00 \| -27 178,00 \| -25 000,00 \| \| RESULTAT EFTER VARULAGERFÖRÄNDRING \| \| \| 90 455,62 \| 0 \| Kommentarer till bokslut Årets bokslut visar på ett relativt stort överskott. Många delar har bidragit till detta, men största avvikelseerna är: - Kostnaden för medlemsadministration + 55 tkr - Ökade kommersiella annonser GN +22 tkr - Styrelsen minskade resekostnader +27 tkr \| BALANSRÄKNING \| 2016-12-31 \| 2015-12-31 \| \|--------------\|------------\|------------\| \| TILLGÅNGAR \| \| \| \| Stamtavlebok 2015 \| 10 860,00 \| 0,00 \| \| Varulager - Varor/GRK-artiklar \| 33 782,00 \| 40 220,00 \| \| Varulager - Valpbroschyrer \| 34 805,00 \| 37 930,00 \| \| Varulager - Guldhundar \| 37 000,00 \| 62 500,00 \| \| Varulager - Raskompendium \| 3 570,00 \| 6 720,00 \| \| Varulager - Goldenfilm \| 10 000,00 \| 9 825,00 \| \| Summa \| 130 017,00 \| 157 195,00 \| \| Kassa \| 1 419,30 \| 2 359,30 \| \| Handkassa \| 1 539,00 \| 1 459,00 \| \| Plusgiro, 856993-1 \| 79 713,10 \| 54 541,05 \| \| Plusgiro, Medlemsavg 8361172-3 \| 13 074,88 \| 6 433,41 \| \| Plusgiro, Valphänvisning 4130545-9 \| 7 427,41 \| 973,31 \| \| NB, Forskning \| 99 715,13 \| 133 327,13 \| \| Sparkonto Nordea \| 482 147,90 \| 418 147,90 \| \| Summa \| 685 036,72 \| 617 241,10 \| \| Interimsfordringar \| 0,00 \| 0,00 \| \| Kundfordringar \| 20 520,00 \| 18 120,00 \| \| Förutb kostnader \| 0 \| 0 \| \| Summa \| 20 520,00 \| 18 120,00 \| \| SUMMA TILLGÅNGAR \| 835 573,72 \| 792 556,10 \| \| SKULDER OCH EGET KAPITAL \| \| \| \| SKULDER \| \| \| \| Deposition – Club Show \| 0,00 \| 0,00 \| \| Leverantörsskulder \| -43 000,00 \| -48 126,00 \| \| Forskningskonto \| -98 809,95 \| -132 421,95 \| \| Deposition Retrieverunga \| 0,00 \| 0,00 \| \| Personalens källskatt \| 0,00 \| 0,00 \| \| Sociala avgifter \| 0,00 \| 0,00 \| \| Förskottsbetalning-stamtavlebok \| 0,00 \| -8 700,00 \| \| Summa skulder \| -141 809,95 \| -189 247,95 \| \| EGET KAPITAL \| \| \| \| Balanserad Vinst/Förlust \| -500 100,66 \| -463 297,33 \| \| Föregående års vinst/Förlust \| -103 207,49 \| -36 803,33 \| \| Årets resultat \| -90 455,62 \| -103 207,49 \| \| Summa eget kapital \| -693 763,77 \| -603 308,15 \| \| SUMMA SKULDER OCH EGET KAPITAL \| -835 573,72 \| -792 556,10 \| REVISIONSBERÄTTELSE Undertecknade av Goldenretrieverklubben valda revisorer har granskat årsbokslutet, räkenskaperna och styrelsens förvaltning för räkenskapsåret 2016. Granskningen har utförts enligt god revisionssed. Bokslutet har gjorts enligt god redovisningssed och god föreningssed och vi tillstyrker - att resultaträkningen och balansräkningen fastställs - att resultatet disponeras i enlighet med styrelsens förslag och - att styrelsens ledamöter beviljas ansvarsfrihet för räkenskapsåret. Askim och Nödinge 2017-02-05 Ingela Pässe van Reis Hans Hansson Verksamhetsplan 2017 Året som helhet Klubbstyrelsen kommer att fortsätta det långsiktiga arbetet som krävs för att uppfylla våra avelsstrategier i RAS. En fortsatt bra relation och nära kontakt med SKK, SSRK, övriga retrieverklubbar, veterinärer och forskare är prioriterat. Ett brett utbud av aktiviteter både centralt och lokalt behövs för att kunna nå ut med information till både gamla, nya och blivande goldenägare om förtjänsterna med vår ras. För detta krävs att hela klubben arbetar för att fortsatt ha ett relativt högt medlemsantal. I denna samverkan ska vi i alla sammanhang framhära vikten av att golden retrievernens specifika och unika egenskaper är värda att bevara för framtiden. Vi ska också värda den goda relation vi har med våra samarbetspartners Agria Djurförsäkring och Royal Canin. Sektionsdagar och Goldenfullmäktige Årets Sektionsdagar och Goldenfullmäktige genomförs 25–26 mars i Upplands Väsby. Det är ett värdefullt tillfälle för klubbens funktionärer att diskutera gemensamma frågor och klubbens framtid. Sektionsdagarna är också en värdefull kompetensutveckling för klubbens funktionärer. SSRK Klubben kommer att vara representerade både på SSRK:s Funktionärsträff i april och på Fullmäktigemötet i maj. Klubbens centrala verksamhet De stora centrala arrangemang som planeras för 2017 är: - Klubbmästerskapet 22-23 juli i Hjo. Ansvarig för arrangeranget är sektionerna i Skaraborg/Älvsborg och Göteborg/Bohuslän. - Goldenspecialen 11-13 augusti i Kungsbyn, Västerås. Ansvarig för arrangeranget är Goldenspecialenkommittén. - Club Show 9 september på Wideröra Gård i Vallåkra. Ansvarig för arrangeranget är sektionen i Skåne/Blekinge. - Goldenlägret genomförs 5-9 juli på Kvinnerstaskolan i Örebro. Ansvarig för arrangeranget är klubbstyrelsen. Ekonomi En god ekonomi är som vanligt ett prioriterat område. Uppföljning sker som vanligt regelbundet under året. RAS/Avel Uppdatering av RAS Verksamheten under året kommer att koncentreras på arbetet med uppdatering av klubbens RAS-dokument. En arbetsgrupp har tillsatts och sektionerna kommer att bidra med synpunkter och åsikter kring hur uppdateringen ska genomföras för rasens bästa i framtiden. SKK-kontakter Rasklubben kommer under året intensifiera sina ansträngningar för att kunna samarbeta med SKK kring frågor som rör HD/ED-avläsning. Dessutom fortsätter arbetet med att hitta möjligheter att få del av DNA-tester avseende PRA på avelshundar som är testade med metoder som SKK inte offentliggör, men ändå accepterar för registrering av valpkullar. Avelsindex Resultatet av SKK:s utvärdering av avelsindex för HD/ED på golden retriever kommer att följas upp och redovisas i klubbens informationskanaler. Mentalitet Vi fortsätter att arbeta för att fler ska genomföra BPH med sin hund. Vid 500 beskrivna golden får vi en genetisk analys, som görs av Erling Strandberg på Sveriges Lantbruksuniversitet. Att beskriva hundrasers mentala egenskaper och beteenden Klubben kommer under året att medverka i SKK:s projekt som inleddes 2015. Projektet har som mål att på sikt kunna hitta formuleringar för att beskriva hundrasers egenskaper och beteenden. Funktion Klubben kommer att aktivt bevaka SSRK:s utveckling och organisation kring utbildning av funktionärer till FB-R. Vi skall verka för att det kommer att ske genom ett gott samarbete med SSRK och övriga retrieverrasklubbar. Vi kommer att verka för att sektioner och uppfödare anordnar funktionsbeskrivningstillfällen. Jakt Arbetet att profilera golden retriever som apportör och jakthund fortsätter genom att främhålla rasens jaktliga funktion via klubbens olika informationskanaler och stimulera till fler träningstillfällen och fler starter på prov. Vi kommer i enlighet med RAS att fortsätta arbeta för att bredda den jaktliga verksamheten att omfatta goldenägare som normalt sett kanske inte kommer till start på vanliga B-prov. Uttagningen av lagen till Nordiska Mästerskapet kommer att ske den 1-2 juli i Halland. Mästerskapet arrangeras i år av Norge den 12-13 augusti. Hälsa Vi kommer under 2017 att: - Samarbeta med SKK:s och SSRK:s avelskommittéer - Informera om utvecklingen gällande Avelsindex för HD/ED - Ta fram avkommostatistik fyra gånger per år avseende HD och ED för hanhundar med fler än 30 röntgade avkommor - Fortsätta följa upp och stödja förekommande forskning inom alla i rasen förekommande övriga hälsoproblem - Deltå i kurser och konferenser om hälsofrågor som berör rasen, samt informera om detta i Golden Nytt - Regelbundet uppdatera hälsadelen på hemsidan, samt informera medlemmarna om olika hälsoproblem genom artiklar i Golden Nytt. Exteriör Open Show Under 2017 kommer sektionerna att arrangera 19 Open Shower och dessutom arrangeras en Open Show på Goldenspecialen. Sammanlagt är 25 svenska och en utländsk domare är inbjudna att döma. Club Show Årets Club Show arrangeras av Skåne/Blekingesektionen lördagen den 9 september 2017 på Wideröra gård i Vallåkra i nordvästra Skåne. Hanar döms av Val Tregaskis, kennel Steval och tikar döms av Janet Buckingham, kennel Lindjan. Info/PR Golden Nytt Medlemstidningen Golden Nytt kommer att ges ut med fyra nummer under 2017. I nummer 1 kommer vi i år att sammanställa officiella jaktprovsresultat och utställningsresultat samt nya championat från 2016. Medlemsstatistik till sektionerna Även under 2017 kommer sektionerna att få stöd i arbetet med medlemsvärvning och medlemsvård. Vi kommer att skicka ut statistik med uppgifter om nya medlemmar, medlemmar som inte förnyat sitt medlemskap och uppgifter från SKK:s ägarregister om nya goldenägare. Annonsering på Google Vi fortsätter även under 2017 med att annonsera på Google. På så sätt når vi både presumtiva och befintliga goldenägare med hjälp av Internets sökmaskiner. KLUBBSTYRELSENS FÖRSLAG TILL MEDLEMSAVGIFTER 2018 GRK:s klubbstyrelse föreslår fullmäktige att besluta om oförändrade medlemsavgifter för 2018. KLUBBSTYRELSENS FÖRSLAG TILL RESEERSÄTTNING FÖR 2017 GRK:s klubbstyrelse föreslår att oförändrade regler ska gälla för resekostnadsersättning till styrelse och revisorer, dvs. lägsta statliga norm f.n. 18:50 kr per mil. Inga traktamenten ska utgå. GOLDEN RETRIEVERKLUBBEN Budget 2017 \| Kostnadsställe \| Budgeterade Intäkter \| Budgeterade Kostnader \| Budgeterat Resultat 2017 \| \|---------------------------------\|----------------------\|-----------------------\|--------------------------\| \| Gemensamt hela föreningen \| 60 000 \| -68 000 \| -8 000 \| \| Medlemsavgifter \| 981 000 \| -130 000 \| 851 000 \| \| Golden Nytt \| 87 000 \| -310 000 \| -223 000 \| \| Valphänvisning \| 23 000 \| -29 200 \| -6 200 \| \| Sektioner/Fullmäktige \| 54 000 \| -336 000 \| -282 000 \| \| RAS \| 0 \| -10 000 \| -10 000 \| \| Goldenlägret \| 120 000 \| -127 500 \| -7 500 \| \| Klubbmästerskapet \| 0 \| -28 300 \| -28 300 \| \| Varor GRK-artiklar \| 52 500 \| -14 500 \| 38 000 \| \| Rosetter \| 61 700 \| -51 000 \| 10 700 \| \| Information/PR \| 0 \| -25 000 \| -25 000 \| \| Administration \| 0 \| -21 700 \| -21 700 \| \| Utbildning \| 0 \| -30 000 \| -30 000 \| \| Exteriör \| 0 \| -10 000 \| -10 000 \| \| Styrelse \| 0 \| -218 000 \| -218 000 \| \| Avskrivningar/Lagerförändring \| \| -30 000 \| -30 000 \| \| Summa \| 1 439 200 \| -1 439 200 \| 0 \| \| Ränteintäkter \| 0 \| 0 \| 0 \| \| Summa finansiella intäkter \| 0 \| 0 \| 0 \| \| Summa \| 1 439 200 \| -1 439 200 \| 0 \| Valberedningens förslag Goldenfullmäktige 2017 Ordförande Anita Ohlson Omväl 1 år Vice ordförande Lena Ohlsson Omväl 2 år Ordinarie ledamöter Gun Eriksson Nyval 2 år Kerstin Persson Nyval 2 år Janet Johansson Kvarstår till 2018 Inger Karlsson Kvarstår till 2018 Kristina Nieminen Kvarstår till 2018 Suppleanter Annika Andersson (1:a) Nyval 1 år Ingrid Andersson Omväl 1 år Revisorer Hans Hansson Omväl 1 år Ingela Pässe van Reis Omväl 1 år Revisorssuppleanter Malin Danielsson Omväl 1 år Gun-Inger Laesker Omväl 1 år Fullmäktiges ordförande Ann-Sofie Pettersson Omväl 1 år Fullmäktiges vice ordförande Ib Ahlén Nyval 1 år Motion angående ändring av Golden retrieverklubbens avelsrekommendationer Bakgrund: Nuvarande avelsrekommendationer för meriter (utställning och b-prov) säger: Hund som används i avel är meriterad för uppfödning genom ett av följande alternativ: - Merit från officiell utställning i form av minst två excellent - Merit från officiellt B-prov i form av minst ett förstapris - Merit från officiellt B-prov i form av lägst ett tredjepris, samt merit från officiell utställning i form av minst ett very good. Detta stämmer dåligt ihop med målen i RAS (rasspecifika avelsstrategier). Ur RAS: ”Golden retrieverklubben har som ett övergripande mål att väcka intresse för och främja avel av mentalt och fysiskt sunda, jaktligt och exteriört fullgodda golden retrievare. Vår ras utveckling och framtid grundar sig på uppfödarnas val av avelsdjur och aveln måste vara målinriktad, långsiktig och hållbar, så att den inte leder till brister avseende hälsa, exteriör, mentalitet eller funktion”. Förslag: Att ta bort punkten som avser meritering (utställning och b-prov) ifrån avelsrekommendationerna och ersätta med denna punkt: Hund som används i avel är meriterad för uppfödning genom att uppfylla minst två av nedanstående tre alternativ. Om något alternativ saknas hos ett av förrådadjuren skall den andra av avelsdjuren i kombinationen uppfylla det alternativet och då även minst ett alternativ till: • skall ha genomfört FB-R med skott eller tagit pris på officiellt retrieverprov-b • skall ha ställts ut på officiell utställning med lägst good • skall ha genomfört MH eller BPH med skott. Vi föreslår även att ge klubbstyrelsen i uppdrag att införa eventuella övergångsregler och startpunkt för de nya rekommendationerna. Detta så de nya rekommendationerna inte slår bort allt för många av de nuvarande avelsdjuren från klubbens valphänvisning. Motivering: Syftet med denna motion är inte att ena rasen, den är redan delad i olika avelsinriktningar, utan att bibehålla rastypisk funktion, mentalitet och exteriör i hela rasen. Vi som skrivit denna motion anser inte att nuvarande avelsrekommendationer gällande meritering (b-prov, utställning) är i enlighet med RAS (rasspecifik avelsstrategi). De nuvarande meritkraven ställer bara krav på jakt bland de som väljer den jaktliga meriteringsvägen för att uppfylla avelsrekommendationerna. Och för de jaktligt avlade Golden retrievers vi har idag är det kravet ändå ganska lägt. Likaså ställs bara krav på exteriör bland de som väljer den exteriöra vägen i, och dessa som väljer den vägen har oftast inga problem att fylla dessa krav. Det som gör att de exteriört avlade Golden retrievers inte tappar jaktliga retrieveregenskaper är inte höga meriter inom exteriör där de redan är bra. Likaså gynnar det inte avel att ställa jaktligt låga krav på de jaktligt avlade, bättre att ställa låga exteriöra baskrav, den jaktliga funktionen finns oftast redan där. Sen finns den tredje vägen in som är en mittemellan väg, den är mer i fas med vårt nya förslag. Den mentala biten glöms helt bort i de nuvarande kraven för avelsrekommendationerna trots att mentalitet lyfts fram som viktigt i RAS. Om MH, BPH och FB-R skall räknas som merit är en annan fråga, men det är av högt avelsvärde att så många avelsdjur som möjligt beskrivs. Genom en sådan här införsel av breda baskrav tror vi att hela rasen kan få en högre lägsta standard exteriört, mentalt och jaktligt. Istället för som nuvarande rekommendationer som i praktiken endast ställer exteriöra meritkrav på exteriört avlade och jaktliga krav på jaktligt avlade. Om denna motion klubbas igenom så kommer även alla avelsdjur i klubbens valphänvisning vara beskrivna eller provade vid skott, vilket känns väsentligt vid förmedling av en apporterande jakthundsras. Vi anser att denna motion är mer i linje med RAS än nuvarande avelsrekommendation. Det fastslås i SKK:s grundregler (§ 2 Avelsetik) att varje ägare som upplåter sin hund till avel ska vara väl förtrogen med RAS. Robert Bohman och Angelica Söder, Västerbotten Klubbstyrelsens yttrande: Utdrag ur våra stadgar: § 8 Mom. 2 Klubbstyrelsens åligganden - ansvara för rasens avelsfrågor i enlighet med av SSRK och SKK upprättade riktlinjer. __________________________________________________________ Klubbens avelsrekommendationer är en del av vårt RAS-dokument. Våra stadgar föreskriver att klubbstyrelsen är ansvarig för avelsfrågor och ska därför vara beslutsfattande i frågor som gäller våra avelsrekommendationer. SKK:s föreningskommitté har bekräftat att detta är den beslutsordning som ska råda. Däremot ska givetvis fullmäktige ha en rådgivande funktion i samband med att RAS redovisas på fullmäktige. Detta medför att man kan diskutera motionen, men ej ta beslut på fullmäktigemötet. Förslag till beslut: Klubbstyrelsen anser därmed motionen besvarad. Proposition angående nya stadgar för Golden retrieverklubben SKK:s centralstyrelse antog 2015 nya typstadgar för rasklubbar inom SKK-organisationen. De nya typstadgarna började gälla 2016-01-01. Klubbstyrelsen har gjort ett stadgeförslag anpassat till de nya typstadgarna. Golden retrieverklubbens styrelse föreslår därför Goldenfullmäktige att besluta fastställa det nya stadgeförslaget. Förslag till reviderade stadgar för Golden retrieverklubben att gälla från 2017-04-01 INLEDNING Golden retrieverklubben ingår som medlemsorganisation i Svenska Spaniel- och retrieverklubben (SSRK). Rasklubben ska arbeta för SKK:s och medlemsorganisationernas gemensamma mål för golden retriever. Utöver dessa stadgar gäller också SSRK:s stadgar samt i tillämpliga delar stadgar för Svenska Kennelklubben (SKK) och av SSRK eller SKK utfärdade regler och riktlinjer. § 1 MÅL Golden retrieverklubben, som är en ideell förening, har till mål att inom ramen för SSRK:s stadgar tillvarata specifika intressen för rasen genom: - att väcka intresse för och främja avel av mentalt och fysiskt sunda, jaktligt och exteriört, fullgoda rashundar. - att bevara och utveckla rasens specifika egenskaper och verka för utveckling av dressyr och praktiskt bruk av denna. - att informera och sprida kunskap om rasens beteende, dess fostran, utbildning och vård. - att bevaka och arbeta med frågor som har ett rasspecifikt intresse för hundägaren och hundägandet. - att skapa och vidmakthålla goda relationer mellan omvärlden och hundägaren och hundägandet. § 2 VERKSAMHET För att nå det uppsatta målet skall klubben: 1. informera och sprida kunskap om Golden retrieverklubben – dess mål, organisation och arbetsformer 2. informera om golden retrievern och dess användningsområden 3. lämna information och råd i avelsfrågor i enlighet med av SSRK och SKK upprättade riktlinjer. 4. aktivt följa den kynologiska utvecklingen för golden retriever inom och utom landet, 5. utbilda instruktörer, hundägare och hundar så att hundarnas rasspecifika egenskaper kan komma till användning, 6. anordna verksamheter i enlighet med SSRK:s direktiv, 7. stödja och medverka i SSRK:s och SKK:s forskningsarbete, 8. delta i samråd inom och utom SKK-organisationen. § 3 MEDLEMSKAP Enskild person kan bli medlem i Golden retrieverklubben. Styrelsen beviljar medlemskap. Beslut om medlemskap kan inom ett år upphävas av SKK:s centralstyrelse. Ungdomsmedlem är medlem som ansluter sig genom Sveriges Hundungdom. Ungdomsmedlem har samma rättigheter och skyldigheter som fullbetalande medlem. Varje medlem har rösträtt från det år under vilket han/hon fyller 16 år. Medlem skall följa klubbens stadgar, utfärdade regler och riktlinjer. Medlem skall också, i enlighet med beprövad erfarenhet, värda de hundar han/hon har tillsyn över, så att någon befogad anmärkning mot hundhållningen inte kan göras av kennelkonsulent eller annat behörigt kontrollorgan. Medlem som bedriver uppfödning och försäljning av hundar, eller mottar hundar till inackordering, dressyr eller trimming, skall särskilt följa SKK:s regler i dessa avseenden och underkasta sig den kontroll som SKK och myndigheter föreskriver. Fullmäktigemötet kan, efter förslag från styrelsen, kalla den som på ett förtjänstfullt sätt främjat klubbens syften till hedersmedlem. Person anställd inom någon del av SKK-organisationen kan inte väljas som ledamot eller suppleant av styrelse, kommitté eller motsvarande för den del av organisationen anställningen avser. Medlemskap upphör om medlem begärt sitt utträde ur klubben, inte inom föreskriven tid betalat sin medlemsavgift eller blir utesluten ur någon del av SKK-organisationen i enlighet med SKK:s stadgar. Medlem som uteslutsits kan inte åter antas som medlem utan tillsytikan från SKK:s Disciplinnämnd. Medlemskap i GRK berättigar till deltagande i av GRK anordnade verksamheter samt erhållande av GRK:s publikationer. Medlemskap erhålls i den sektion som verkar i det område där medlemmen är skriven. Byte av sektion medges endast i samband med förnyelse av medlemskap. Om medlem önskar medlemskap i annan sektion än den man bor i meddelas detta till styrelsen. § 4 MEDLEMSAVGIFT Medlemsavgiftens storlek beslutas av ordinarie fullmäktigemöte. Om flera personer i samma hushåll är medlemmar i klubben behöver endast en av dessa betala hel medlemsavgift. Övriga medlemmar i hushållet betalar av fullmäktigemötet fastställd familjemedlemsavgift. Familjemedlem erhåller inte klubbens publikationer. Hedersmedlem ärbefriad från medlemsavgift, men har samma rättigheter och skyldigheter som fullbetalande medlem. § 5 VERKSAMHETSÅR OCH MANDATPERIOD Klubbens verksamhets- och räkenskapsår ska vara kalenderår. Med mandatperiod avses i dessa stadgar, för de personer som väljs enligt stadgarna, tiden från det fullmäktigemöte vid vilket valet skett till och med nästa fullmäktigemöte eller till och med det fullmäktigemöte som mandatperioden avser. § 6 ORGANISATION Klubbens angelägenheter sköts av fullmäktigemötet och en av fullmäktigemötet vald styrelse. Klubbens högsta beslutande organ är fullmäktigemötet, dess verkställande och förvaltande organ är styrelsen. Den lokala verksamheten sker inom fastställda sektioner. Sektionerna arbetar enligt de stadgar som är fastställda av GRK:s styrelse. Undantag från ovanstående indelning beslutas i samråd mellan respektive sektion och GRK:s styrelse. § 7 FULLMÄKTIGEMÖTE Mom. 1 a Ordinarie fullmäktigemöte Ordinarie fullmäktigemöte ska hållas årligen senast den 31 mars. Tid och plats för fullmäktigemötet bestäms av styrelsen. Kallelse till ordinarie fullmäktigemöte ska utfärdas av klubbstyrelsen och skriftligen eller via e-post delges sektionerna senast 31 januari det är fullmäktigemötet avhålls. Till kallelsen ska bifogas verksamhetsberättelse, balans- och resultaträkning, revisorernas berättelse, valberedningens förslag samt handlingar i de ärenden som ska behandlas på fullmäktigemötet. Mom. 1 b Extra fullmäktigemöte Extra fullmäktigemöte skall hållas om revisorerna eller minst en fjärdedel av fullmäktigedelegaterna så yrkar. Styrelsen kan också kalla till extra fullmäktigemöte om styrelsen bedömer att särskilda skäl för detta föreligger. Extra fullmäktigemöte ska hållas inom 60 dagar från den dag då yrkandet inkom till styrelsen. Yrkande om extra fullmäktigemöte ska vara skriftligt och ställas till styrelsen samt innehålla uppgift om det eller de ärenden som ska tas upp till behandling, samt skäl till yrkandet. Tid och plats för extra fullmäktigemöte bestäms av klubbstyrelsen. Kallelse till extra fullmäktigemöte ska utfärdas av klubbstyrelsen och skriftligen eller via e-post delges delegaterna senast tre (3) veckor före det extra fullmäktigemötet. Till kallelsen ska bifogas handlingar i det eller de ärenden som ska behandlas. Mom. 1 c Fullmäktigedelegater Fullmäktigedelegater utses av klubbens lokala sektioner. Sektionernas medlemsantal, per den 31 december året innan fullmäktigemötet, bestämmer antalet delegater enligt följande: 1-199 medlemmar = 2 delegater samt 2 suppleanter 200-399 medlemmar = 3 delegater samt 3 suppleanter 400-599 medlemmar = 4 delegater samt 4 suppleanter > 600 medlemmar = 5 delegater samt 5 suppleanter Delegat eller suppleant ska vara registrerad medlem inom den sektion de representerar. Valbar till fullmäktigedelegat är medlem som under året fyller 16 år och som inte har fullmäktigemötets uppdrag som ledamot eller suppleant i styrelsen, ej heller som klubbens revisor eller revisorsuppleant. Eventuellt inträde av suppleant under mandatperioden skall anmälas till styrelsen. Mom. 2 Dagordning Ordinarie fullmäktigemöte öppnas av styrelsens ordförande eller, om denne inte är närvarande, av styrelsens vice ordförande. Fullmäktigemötet avslutas av styrelsens ordförande eller, om denne inte är närvarande, fullmäktigemötets ordförande. Vid ordinarie fullmäktigemöte skall följande ärenden förekomma: 1. Justering av röstlängd. 2. Val av ordförande för mötet. 3. Styrelsens anmälan om protokollförare vid mötet. 4. Val av justerare som tillsammans med mötesordförande ska justera protokollet. De valda justerarna är dessutom rösträknare. 5. Beslut om närvaro- och yttranderätt förutom av klubbens medlemmar. 6. Fråga om mötet blivit stadgeenligt utlyst. 7. Fastställande av dagordningen. 8. Styrelsens verksamhetsberättelse med balans- och resultaträkning, redogörelse för arbetet med avelsfrågor samt revisorernas berättelse. 9. Fastställande av balans- och resultaträkning samt beslut om enligt dessa uppkommen vinst eller förlust. 10. Styrelsens rapport om de uppdrag föregående årsmöte givit till styrelsen. 11. Beslut om ansvarsfrihet för styrelsen. 12. a) Beslut om styrelsens förslag till verksamhetsplan. b) Beslut om avgifter för kommande verksamhetsår. c) Beslut om styrelsens förslag till rambudget. 13. Val av ordförande, vice ordförande, ordinarie ledamöter och suppleanter i styrelsen enligt § 8 samt beslut om suppleanternas tjänstgöringsordning. 14. Val av två revisorer och två revisorssuppleanter enligt § 9 i dessa stadgar. 15. Val av valberedning enligt § 10 i dessa stadgar. 16. Beslut om omedelbar justering av punkterna 13 – 15. 17. Övriga ärenden som av styrelsen hänskjuts till fullmäktigemötet eller ärende som senast den 1 oktober året innan fullmäktigemötet har anmänts till styrelsen. Anmälan av sådant ärende ska vara skriftlig. Till ärendet ska styrelsen för behandling på årsmötet avge utlåtande och lämna förslag till beslut. Om det vid ordinarie fullmäktigemöte väcks förslag i ett ärende som inte finns medtaget under punkt 17, kan ärendet tas upp till behandling men inte till beslut, om fullmäktigemötet så beslutar. Mom. 3 a Röstning Vid fullmäktigemöte har endast fullmäktigedelegat rösträtt. Röstning med fullmakt får inte ske. Röstning ska som regel ske öppet. Röstning vid val ska ske med slutna sedlar, om någon begär detta. I annat ärende än val kan röstning ske med slutna sedlar, om någon så yrkar och mötet så beslutar. Som mötets beslut gäller den mening som får flest röster, utom i fråga där annat stadgas. För beslut fordras enkel majoritet av de angivna rösterna. Vid lika röstetal i ärenden där röstning sker öppet gäller den mening som stöds av tjänstgörande ordförande, under förutsättning att denne är medlem. I annat fall avgörs ärendet genom lottning. Om röstetalet vid röstning med slutna sedlar blir lika, avgörs ärendet genom lottning. Eventuell reservation mot mötets beslut i ett ärende ska lämnas skriftligt. Den underskrivna reservationen ska lämnas till mötesordföranden och av denne anmälas innan mötet förklaras avslutat. Mom. 3 b Skriftlig omröstning Ärende som enligt stadgarna skall föreläggas fullmäktige för behandling och beslut, men som av styrelsen bedöms som brådskande, kan avgöras genom skriftlig omröstning utan att fullmäktige kallas till extra möte. Röstning kan ske via vanlig post eller e-post. För beslut fordras att minst två tredjedelar av delegaterna har inkommit med svar på det av styrelsen utsända förslaget. Skriftlig omröstning är avslutad 21 dagar efter det att delegaterna av styrelsen tillställt: 1. Redovisning för ärendet med tillhörande handlingar. 2. Ett förslag till beslut så utformat att svaret endast kan bli ja, nej eller avstår. 3. Uppgifter om vilket datum omröstningen skall vara avslutad. Uteblivet svar eller svar som inkommit till styrelsen efter det att omröstningen avslutats, jämställs med avstår. Moment 4 Närvarorätt med mera** Vid fullmäktigemöte äger följande personer rätt att närvara och att yttra sig, men inte rätt att delta i beslut. De har också rätt att i protokollet få antecknat en mot beslut avvikande mening. - Medlem i GRK. - Ledamot och suppleant i SKK:s centralstyrelse eller annan av centralstyrelsen utsedd person. - SKK:s verkställande direktör. - Ledamot och suppleant i SSRK:s huvudstyrelse År någon av ovannämnda personer medlem gäller för denne samma som för annan medlem. Mom. 5 Motioner och ärenden Motion som enskild medlem eller sektion önskar få behandlad vid ordinarie årsmöte ska skriftligen och undertecknad lämnas till styrelsen senast den 1 oktober året innan fullmäktigemötet. Styrelsen ska med eget yttrande överlämna motionen till fullmäktigemötet. Om det vid ordinarie fullmäktigemöte väcks förslag i ett ärende som inte finns medtaget under Moment 2, punkt 17, kan ärendet tas upp till behandling men inte till beslut, om fullmäktigemötet så beslutar. Vid extra fullmäktigemöte får endast ärende som angetts i kallelsen tas upp till beslut. Mom. 6 Kostnader GRK svarar för kostnader för delegat alternativt dennes ersättare gällande resa och den förtäring som erbjuds på mötet vid ordinarie och extra fullmäktige. Resan ska företas på för klubben billigast möjliga sätt och i enlighet med direktiv från styrelsen. Den lokala sektionen svarar för samtliga kostnader för suppleant vid ordinarie och extra fullmäktigemöte. Klubben svarar för samtliga kostnader för: - Av fullmäktige vald ordförande för mötet. - Av fullmäktige valda revisorer och revisorssuppleanter. - Av fullmäktige vald representant för valberedningen. § 8 STYRELSE Förvaltningen av klubbens angelägenheter handhas av en av fullmäktigemötet vald styrelse. Mom. 1 Styrelsens organisation Styrelsen består av ordförande, vice ordförande, fem ordinarie ledamöter och två suppleanter. Ordinarie fullmäktigemöte väljer ordförande för ett år, vice ordförande för två år, övriga ledamöter för två år samt suppleanter för ett år. Suppleant tjänstgör i den ordning röstetalet vid fullmäktigemötet visar, eller om röstetal saknas, enligt beslut av årsmötet. Endast den som är medlem i klubben kan väljas till ordinarie ledamot och suppleant. Styrelsen utser inom sig kassör och inom eller utom sig sekreterare. Styrelsen har rätt att adjungera person eller personer. Denne eller dessa har yttranderätt, men inte rätt att delta i beslut. Styrelsen får inom sig utse ett arbetsutskott och inom eller utom sig kommittéer eller arbetsgrupper för att handlägga av styrelsen angivna arbetsuppgifter. Styrelsen utser inom eller utom sig personer som var och en för sig eller i förening har rätt att teckna klubbens firma. Styrelsen sammanträder efter kallelse från ordförande eller vid förhinder för denne vice ordförande. Styrelsen ska sammanträda minst fyra gånger per kalenderår. Vid sammanträde ska protokoll föras. Styrelsen är beslutsför då samtliga ledamöter är kallade och fler än hälften av ledamöterna är närvarande vid sammanträdet. Som styrelsens beslut gäller den mening som erhåller flest röster. Om röstetalet är lika gäller den mening som stöds av tjänstgörande ordförande. Mom. 2 Styrelsens uppdrag Styrelsen ska, förutom vad som sägs i dessa och SSRK:s stadgar samt i stadgar för SKK, bland annat: - ansvara för rasens avelsfrågor i enlighet med av SSRK och SKK upprättade riktlinjer, - bereda ärenden som ska behandlas av fullmäktigemötet, - verkställa av fullmäktigemötet fattade beslut, - ansvara för klubbens tillgångar, arkiv och korrespondens, - avge verksamhetsberättelse med balans- och resultaträkning inklusive redogörelse för arbetet med avelsfrågor till ordinarie fullmäktigemöte, - senast sju veckor innan ordinarie fullmäktigemöte avlämna verksamhetsberättelse med balans- och resultaträkning till revisorerna, - upprätta verksamhetsplan för kommande verksamhetsperiod, - avge yttranden över ärende som SSRK hänskjutit till klubben, - följa de anvisningar som lämnas av SSRK, - senast en månad efter ordinarie fullmäktigemöte lämna SSRK uppgift om styrelsens sammansättning och om viktigare funktioner inom styrelsen, - utse delegater till SSRK:s fullmäktigemöte i den ordning som SSRK:s stadgar föreskriver, - i övrigt sköta klubbens angelägenheter. § 9 REVISORER Klubbens balans- och resultaträkning samt styrelsens förvaltning av klubbens angelägenheter ska årligen granskas av de av fullmäktigemötet utsedda revisorerna. Revisorer och revisorssuppleanter väljs för en tid av ett år. Med ett år menas tiden från det fullmäktigemöte då val skett till och med det därpå följande ordinarie fullmäktigemöte. Klubbens verksamhetsberättelse med balans- och resultaträkning ska överlämnas till revisorerna senast sju veckor före ordinarie fullmäktigemöte. Revisorernas berättelse ska vara styrelsen tillhanda senast fyra veckor före ordinarie fullmäktigemöte. Ordinarie revisorer ska få protokoll från styrelsens sammanträden. Ordinarie revisorer har rätt att begära att få närvara vid styrelsens sammanträden. Revisorerna har rätt att yrka att ett extra fullmäktigemöte ska hållas. § 10 VALBEREDNING Av fullmäktigemötet utsedd valberedning skall förbereda de val som stadgemässigt skall ske vid ordinarie fullmäktigemöte. Valberedningen ska bestå av fyra ledamöter, varav en sammankallande och en suppleant. Mandatperioden för sammankallande skall vara ett år och för övriga två år. Efter beslut från styrelsen kan valberedningen beredas tillfälle att närvara vid styrelsessammanträde. Valberedningens sammankallande ska få protokoll från styrelsens sammanträden. § 11 PROTOKOLL Protokoll ska föras vid fullmäktigemöte samt vid styrelsens sammanträden. Protokollen ska återge de ärenden som behandlats och de beslut som fattats och ska vara justerade av tjänstgörande ordförande och av vald eller valda justerare. Protokollen ska vara tillgängliga för medlemmar. Protokollen ska arkiveras på betryggande sätt. § 12 DISCIPLINÄRENDEN För disciplinärenden och dess handläggning gäller stadgar för SKK. § 13 FORCE MAJEURE Om klubben på grund av omständighet som den inte kunnat råda över, såsom arbetskonflikt, myndighetsbeslut, naturkatastrof, eldsvåda, fel eller försening i leveranser från leverantör eller liknande omständigheter, inte kan genomföra evenemang inom sin klubbverksamhet på sätt som planerats, är den inte skyldig att återbetalta erlagda avgifter som avser sådant evenemang. Klubben har således rätt att behålla del av eller hela den avgift som inbetalats för icke genomfört evenemang till täckande av uppkomna kostnader. Klubbens beslut att behålla inbetalad avgift kan överklagas till SKK:s centralstyrelse. På motsvarande sätt har klubben rätt att begära betalning av avgift för icke genomfört evenemang av den som inte redan erlagt avgiften. Klubben svarar inte för skador eller direkta eller indirekta kostnader som någon åsamkats på grund av icke genomfört evenemang. Inte heller förtroendevald, tjänsteman eller funktionär inom klubben som fattar beslut om sådant evenemang svarar för skador eller direkta eller indirekta kostnader. § 14 STADGEÄNDRING Förslag till ändring av dessa stadgar ska senast 1 oktober året innan fullmäktigemötet inges till styrelsen som till fullmäktigemötet avger yttrande över förslaget. Beslut om ändring av stadgarna fattas av fullmäktigemötet. För sådant beslut krävs antingen att det stöds av tre fjärdedelar av delegaterna vid ett ordinarie fullmäktigemöte eller att likalydande beslut fattas med enkel majoritet vid två på varandra följande fullmäktigemöten varav mist ett ska vara ordinarie. Klubbens stadgar jämte ändring av dessa ska fastställas av SSRK. § 15 UPPHÖRANDE AV KLUBBEN Beslut att hos SSRK begära få upphöra som rasklubb fattas vid fullmäktigemöte. För att beslut om upplösning ska vara giltigt ska detta fattas av två på varandra följande fullmäktigemöten, varav minst ett ordinarie och på det senare fullmäktigemötet ha biträttts av minst tre fjärdedelar av delegaterna. Upplöses klubben som medlemsorganisation i SSRK ska klubbens tillgångar och arkiv överlämnas till SSRK att användas på sätt som sista fullmäktigemötet beslutat i enlighet med dessa stadgars mål- och verksamhetsparagrafer 1 och 2. Till SSRKs ordinarie fullmäktigemöte 2017 Motion om ändring av typstadgar för rasklubb inom SSRK. §6 Organisation i SSRKs typstadgar för rasklubb inom SSRK, reglerar bland annat rasklubbarnas rätt att bilda sektioner/aktivitetsgrupper (ofta kallade lokalavdelningar) inom ett lokalt område. En innebörd av begreppet sektioner/aktivitetsgrupper inom ett lokalt område är att medlemmarna med automatik tillhör den region där man är bosatt. Om man vill ha undantag från denna huvudregel måste detta regleras i stadgarna. Något undantag från denna praxis finns inte inskrivet i de av SSRKs fullmäktigemöte fastställda typstadgarna. Vid Springerklubbens fullmäktigemöte 2016 beslöts att bifalla motion om att medlem fritt skall få välja vilken lokalavdelning man vill tillhöra. Springerklubben yrkar således på att tillägg görs i SSRKs typstadgar för rasklubb med innebörden att medlem fritt skall få välja avdelningstillhörighet oavsett var man är bosatt. Korskrogen 2016 09 19 Springerklubben Rasklubb för Engelsk Springer Spaniel Barbro Collin Sekreterare Motion till SSRK:s fullmäktigemöte 2017 Yrkande: Golden retrieverklubbens klubbstyrelse yrkar att fullmäktige beslutar att slopa den centrala avgift som ska inbetalas till SSRK HS för varje beskriven hund på FB-R. Motivering: Endast en mindre del av populationen kommer till start på B-prov. Syftet med att utveckla FB-R, var att fler hundar ska få sina grundläggande egenskaper beskrivna som stöd för avelsarbetet. Vi har därför ett gemensamt intresse av att fler retrievers beskrivs på FB-R. De avdelningar och rasklubbar som arrangerar FB-R har svårt att få ekonomin att gå ihop, då marginalerna är snäva. Beskrivningar riskerar att få ställas in då ekonomin kanske inte går ihop om beskrivningen inte är fullbokad. Golden retrieverklubben anser att verksamheten med FB-R inte ska belastas med avgifter som ingen annan del av kärnverksamheten belastas av. Exempelvis jaktprov och utställningar, där kostnader för utbildning och domarkonferenser finansieras med budgeterade medel. 2016-09-21 För Golden retrieverklubbens klubbstyrelse Anita Ohlson Ordförande Motion till SSRK:s Fullmäktige 2017 Labrador Retrieverklubben föreslår att för att få titeln SE.U.CH skall hunden ha tilldelats tre certifikat vid officiell utställning samt minst 1:a pris i NKL på jaktprov. För att få titeln SE.J.CH skall hunden ha tilldelats tre 1:a pris i EKL på jaktprov + godkänd vid praktisk jakt samt minst GOOD på officiell utställning. Motivering: Om SSRK tillstyrker ovanstående förslag, så anser LRK att kvaliteten så småningom förbättras, både vad gäller hundarna och uppfödarna. Dessutom bör klubbarnas ekonomi förbättras, då förhoppningsvis fler hundar kommer att delta för meritering. Som grädde på moset, så kommer hundarna att må bättre. Dennas motion är ursprungligen inlämnad av Majvor Näsmann till Labradorfullmäktige 2015 och därefter tillstyrkt av Fullmäktige den 28-29 mars 2015. Motionen skickas härmed vidare till SSRK:s Fullmäktige 2017. För Labrador Retrieverklubbens styrelse den 24 september 2016 Enligt uppdrag Monica Damell Modin v. ordförande/sekreterare Bilaga: Kopia av motionen i original Motion till SSRK fullmäktige 2017 Utbildning till domare Yrkande: Att utbildningen till B-provsdomare ses över och kortas ner. Att utbildningen till A-provsdomare helt skall separeras från utbildningen till B-provsdomare. Motivering: SSRK är i stort behov av nya domare och utbildning till domare tar idag aldeles för lång tid. Det kan ta upp till tre år innan en domare är klar att få sin behörighet som B-provsdomare. Att bli A-provsdomare tar ytterligare ett par år. Vår erfarenhet är att det finns personer som vill bli A-provsdomare men avstår pga. denna långa utbildningsväg. A-prov och B-prov skiljer sig åt i bedömningen och utbildningarna skulle därför kunna separeras. Vi ser dessa förslag som en möjlighet till att få fler kandidater till domarutbildningarna. Ordförande SSRK Södra Motion till SSRK fullmäktige 2017 Anvisningar (RoA) A-prov Retriever, Lottning EKL Yrkande: Att det i Anvisningarna (RoA) för A-prov Retriever i skrivningar om lottning för EKL ska framgå "att lottning i denna klass sker slumpmässigt bland samtliga de hundar som ej enligt tidigare stycken är undantagna från lottning". Att detta förfarande gäller framlades till annat beslut eventuellt fattas av ett kommande Fullmäktige. Motivering: Utdrag från Jaktprovsregler A-prov Retriever: "I elitklassen tillämpas konkurrensbedömning där placerade hundar rangordnas. I denna klass ska domarna utse de bästa hundarna med verlig viltfinnarförmåga, bra temperament, bra markeringsförmåga, bra näsa, initiativ, samt mjuk mun och god samarbetsvilja." SSRK södra anser att med dagens lottning för EKL, där hundar med minst antal starter prioriteras framför hundar med fler starter, finns risk för att det (speciellt i slutet av säsongen) sker en koncentration av hundar som nyligen kommit igenom KKL och därmed sannolikt ännu inte har samma kvalitet som hundar som tidigare startat och placerat sig i EKL. Eftersom det i EKL tillämpas konkurrensbedömning och utdelas Cert och CK anser vi att slumpmässig lottning skall ske. Då minimeras risken för att det blir "lättare" att vinna ett prov med "enbart nyligen KKL hundar" än ett prov med "hundar där båda tidigare placerade hundar och nyligen KKL hundar" deltar. Ordförande SSRK Södra Motion till SSRK fullmäktige 2017 Framtagning av nya jaktprovsbestämmelser Yrkande: Att beslutandet av nya jaktprovs- och championatbestämmelser skall ske av domarkåren för respektive jakthundstyp (retriever/spaniel/tollare) och inte av fullmäktigemötet. Motivering: Våra domare är de som har stört erfarenhet av jaktprovsverksamheten och är de som bäst bedömer våra jakthundar. Det är även de som är mest insatta i prov- och championatbestämmelserna och dess praktiska tillämpning och betydelse. Vi anser därför att det är domarkåren som skall besluta om ändringar i dessa, inte fullmäktigemötet där alla delegater inte är insatta i jaktprovsverksamheten och dess sakfrågor. Anna von Blücher-Hnecke Ordförande SSRK Södra Motion till SSRK fullmäktige 2017 Domarkonferens Yrkande: Att det varje år skall genomföras en domarkonferens för samtliga SSRK’s domare. Deltagande vid konferensen skall vara obligatorisk vart annat år för att få behålla domarcertifikatet. Motivering: Likt vår motion angående central domartillsättning ser vi detta förslag som ett steg i att främja kvalitetshöjning och utveckling samt att motverka lokala kulturer. Att domarkåren träffas, diskuterar och utbyter erfarenheter ser vi som ett självklart led i detta. Ordförande SSRK Södra Motion till SSRK fullmäktige 2017 Central domartillsättning för B prov Yrkande: Att HS centralt tar över ansvaret för domartillsättningen för B prov och utreder hur ekonomin skall lösas. Ett förslag skall presenteras inom sex månader och systemet skall införas till jaktprovssäsongen 2018. Motivering: I dag tillsätts domare till jaktprov av respektive avdelnings retrieveransvarig. Eftersom ekonomin i stora delar är styrande innebär det att man tillsätter domare från den egna, eller närliggande avdelningar i första hand. En central domartillsättning skulle främja utvecklingen av vår domarkår då domarna skulle få en ökad möjlighet att resa runt i landet och bredda sin erfarenhet samt sitt kontaktnät. Denna kvalitetshöjning skulle gynna avdelningarnas medlemmar, jakthundarnas utveckling samt även motverka risken att olika bedömningskulturer uppkommer. Ordförande SSRK Södra Motion till SSRK fullmäktige 2017 Avsluta sponsoravtal med Royal Canin Yrkande: Att SSRK skall söka en annan sponsor och avsluta samarbetet med Royal Canin. Motivering: Under våren har vi blivit informerade om att Mars/Royal Canin centralt tagit avstånd från sponsring, där som man beskriver, "där vilt fälls". SSRK är Sveriges största specialklubb för Jakthundsraser. SSRK Södra anser att vi skall ha en sponsor som vill synas med oss i alla våra verksamhetsområden. Ordförande SSRK Södra	<urn:uuid:63c8963d-5885-41b1-988d-76cf973d8269>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/swe_Latn/train	finepdfs	swe_Latn	102,737
Don´t shake the data! Der 16. Collections Business Club am 26.11.2015 in Bonn Genießen Sie mit uns den 16. CeeClub in der Club Lounge des Shaker's in Bonn bei angesagten Sounds vom DJ. Das Shaker's wird vom Bonner Gastronomie Führer seit 2001 permanent als beste Bar Bonns ausgezeichnet. Hier nehmen die Bartender den Shaker in die Hand und zaubern Drinks, die sowohl optisch, als auch geschmacklich begeistern. Genießen Sie mit dem CeeClub anregende Gespräche und Netzwerken auf hohem Niveau. Neben leckeren Shakes und chilligen Sounds erwartet uns an diesem Abend auch der Experte für Datenschutz und ITSicherheit, Thorsten Logemann, Vorstand der Intersoft Consulting Services AG. Er taucht mit uns in die spannende und weite Welt des Datenschutzes ein und gibt uns Handlungsempfehlungen für wichtige Maßnahmen rund um eine datenschutzkonforme Unternehmensführung mit auf den Weg. Also melden Sie sich gleich an beim 16. Collections Business Club „where Collections, Credit and Customer Care become connected." Genüsslicher Empfang Andreas Tafel, 1. Vorsitzender des Collections Business Club, begrüßt Sie im Shaker's in der Club Lounge, Bornheimer Str. 26 in 53111 Bonn mit einem prickelnden Welcome-Drink. 18.30 Das CeeClub-Update Erfahren Sie, was sich hinter der Community für Unternehmer und Führungskräfte sowie Spezialisten aus den Branchen Finanz-, und Forderungsmanagement sowie Customer Care/Customer Service verbirgt, und was es Neues gibt. Impulsvortrag „Lauschen Sie, wie spannend Datenschutz sein kann" Thorsten Logemann, Vorstand der Intersoft Consulting Services AG in Hamburg, entwickelt mit seinem Unternehmen Strategien für die von ihm konzipierten Beratungssparten Datenschutz, IT-Sicherheit und Compliance. Hier greift er auf einen Pool von spezialisierten Beratern, darunter u.a. promovierte Rechtsanwälte, Informatiker, ISO 27001 Grundschutz-Auditoren und Fachanwälte für IT-, Urheber- und Medienrecht, zurück. Im Rahmen seines Impulsvortrags beleuchtet er aktuelle und relevante Themen rund um Datenschutz und Datensicherheit. Ein absolutes Muss für jedes Unternehmen, um auf der sicheren Seite zu sein. Verführung für Ihren Gaumen Die Profiköche vom Shaker's zaubern Ihnen ein delikates Ensemble aus amerikanischen und internationalen Spezialitäten und verführen Ihren Gaumen im nächtlichen Bonn. Lassen Sie sich überraschen. Shake the Cocktail Bei einem mitreißenden Cocktail-Contest können Sie Ihren Geschmackssinn und Ihre Kreativität unter Beweis stellen. Mixen Sie einen vorgemachten Cocktail nach und behaupten sich gegenüber der Jury sowie Ihren Mitstreitern. CeeLounge 21.30 19.00 19.10 19.45 20.30 Verweilen Sie bei genüsslichen Drinks und lockeren Gesprächen in der Club Lounge. Mit entspannter Lounge-Musik lassen wir gemeinsam den Abend ausklingen. Für Mitglieder des Collections Business Club e.V. ist der Eintritt wie immer frei! Nicht-Mitglieder erhalten Tickets für den 16. CeeClub unter www.collections-business-club.de/events	<urn:uuid:27d1a4c5-47e1-4205-8c9b-f795f4942095>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	2,993
EVIDENCIJA IZDANIH OVLAŠTENJA ZA OBAVLJANJE POSLOVA ZAŠTITE NA RADU – PRAVNE OSOBE Objava rješenja u novinama HBŽ"	<urn:uuid:7cdedbdb-1752-42fd-a138-9fc0bd4fe493>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/hrv_Latn/train	finepdfs	hrv_Latn	115
Εσωτερικά Μεταβλητά Κεφάλαια ΕΥ ΖΗΝ - ΕΥ ΖΗΝ Plus Ετήσια Έκθεση 2016 ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ. Μερίδια σε κυκλοφορία την 31/12/2015 ΠΛΕΟΝ: Πωλήσεις Μεριδίων 1/1-31/12/2016 ΜΕΙΟΝ: Eξαγορές Μεριδίων 1/1-31/12/2016 ΣΥΝΟΛΟ ΚΕΦΑΛΑΙΩΝ ΜΕΡΙΔΙΟΥΧΩΝ HSBC ΕΥ ΖΗΝ Εξασφάλισης ΕΤΗΣΙΑ ΕΚΘΕΣΗ ΔΙΑΧΕΙΡΙΣΗΣ (ΠΕΡΙΟΔΟΥ 1/1/2016 - 31/12/2016) Άρθρο 105 παρ. 2 Ν. 4364/2016 (ΦΕΚ Α'13/5-2-2016), Άρθρα 75, 77 παρ. 2 Ν. 4099/2012 (ΦΕΚ 250Α/20.12.2012) 1. ΑΝΑΛΥΤΙΚΗ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΗ ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ 31/12/2016 (Αξίες σε Ευρώ). ΣΥΝΟΛΙΚΗ ΑΞΙΑ ΔΙΑΡΘΡΩΣΗ ΕΠΙ ΔΙΑΡΘΡΩΣΗ Κατηγορία 1 Κατηγορία 2 Κατηγορία 3 Σύνολο Μερίδια Αμοιβαίων Κεφαλαίων Χρηματικά διαθέσιμα Σύνολο Μεταβιβάσιμοι τίτλοι Καταθέσεις σε τράπεζες Σύνολο περιουσιακών στοιχείων Υποχρεώσεις Αξία καθαρών περιουσιακών στοιχείων Αριθμός μονάδων (μεριδίων) σε κυκλοφορία Αξία καθαρών περιουσιακών στοιχείων κατά μονάδα (μερίδιο) Ανάλυση χαρτοφυλακίου 1. Μεταβιβάσιμοι τίτλοι που διαπραγματεύονται σε επίσημο χρηματιστήριο αξιών Σύνολο 128.224,12 25.386,90 - - 153.611,02 - 2. ΙΣΟΛΟΓΙΣΜΟΣ ΟΡΓΑΝΙΣΜΩΝ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΚΙΝΗΤΕΣ ΑΞΙΕΣ ( Ν.4308/14 Παράρτημα Β. - Υπόδειγμα Β.11. / ΦΕΚ 251 Α/24-11-14) 3. ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ ΕΞΕΛΙΞΗΣ ΤΩΝ ΚΑΘΑΡΩΝ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΩΝ ΣΤΟΙΧΕΙΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ ΟΡΓΑΝΙΚΩΝ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΚΙΝΗΤΕΣ ΑΞΙΕΣ ( Ν.4308/14 Παράρτημα Β. - Υπόδειγμα Β.12 / ΦΕΚ 251 Α/24-11-14) 4. ΜΕΤΑΒΟΛΗ ΣΤΗ ΣΥΝΘΕΣΗ ΤΟΥ ΧΑΡΤΟΦΥΛΑΚΙΟΥ ΚΑΤΑ ΤΗ ΔΙΑΡΚΕΙΑ ΤΗΣ 01/01/2016 - 31/12/2016 Κινητές αξίες εσωτερικού εισηγμένες σε οργανωμένη αγορά 5. ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ ΕΙΣΡΟΩΝ ΕΚΡΟΩΝ ΜΕΡΙΔΙΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ 01/01/2016 - 31/12/2016 ΜΕΡΙΔΙΑ 48.876,934 10.725,415 4.516,345 ΕΥΡΩ 138.087,64 29.464,14 12.378,28 55.086,004 155.173,50 6. ΑΝΑΤΙΜΗΣΗ/ΥΠΟΤΙΜΗΣΗ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ 01/01/2016 - 31/12/2016 Δημόσιας Χρήσης \| Allianz ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ - - - 128.224,12 25.386,90 153.611,02 ΣΗΜΕΙΩΣΕΙΣ 1. Ο Θεματοφύλακας του Εσωτερικού Μεταβλητού Κεφαλαίου είναι η "ΗSBC Bank plc''. 2. Τα Μερίδια των Αμοιβαίων Κεφαλαίων αποτιμήθηκαν με βάση τις τιμές κλεισίματος της 31.12.2016. 3. Το Εσωτερικό Μεταβλητό Κεφάλαιο δεν περιλαμβάνει Παράγωγα Χρηματοοικονομικά Προϊόντα και επομένως το επίπεδο μόχλευσης του χαρτοφυλακίου ήταν μηδενικό. Αθήνα, 28 Aπριλίου 2017 Η ΕΤΑΙΡΕΙΑ ΑLLIANZ Eλλάς Α.Α.Ε. ΟΙΚΟΝΟΜΙΚΟΣ ΔΙΕΥΘΥΝΤΗΣ ΠΡΟΙΣΤΑΜΕΝΗ ΛΟΓΙΣΤΗΡΙΟΥ ΙΩΑΝΝΗΣ ΚΟΤΣΙΑΝΟΣ ΘΕΟΔΩΡΑ ΚΑΦΑΝΤΑΡΗ HSBC ΕΥ ΖΗΝ Μικτής Απόδοσης ΕΤΗΣΙΑ ΕΚΘΕΣΗ ΔΙΑΧΕΙΡΙΣΗΣ (ΠΕΡΙΟΔΟΥ 1/1/2016 - 31/12/2016) Άρθρο 105 παρ. 2 Ν. 4364/2016 (ΦΕΚ Α'13/5-2-2016), Άρθρα 75, 77 παρ. 2 Ν. 4099/2012 (ΦΕΚ 250Α/20.12.2012) 1. ΑΝΑΛΥΤΙΚΗ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΗ ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ 31/12/2016 (Αξίες σε Ευρώ). ΣΥΝΟΛΙΚΗ ΑΞΙΑ ΔΙΑΡΘΡΩΣΗ ΕΠΙ ΔΙΑΡΘΡΩΣΗ Κατηγορία 1 Κατηγορία 2 Κατηγορία 3 Σύνολο Μερίδια Αμοιβαίων Κεφαλαίων Χρηματικά διαθέσιμα Σύνολο Μεταβιβάσιμοι τίτλοι Καταθέσεις σε τράπεζες Σύνολο περιουσιακών στοιχείων Υποχρεώσεις Αξία καθαρών περιουσιακών στοιχείων Αριθμός μονάδων (μεριδίων) σε κυκλοφορία Αξία καθαρών περιουσιακών στοιχείων κατά μονάδα (μερίδιο) Ανάλυση χαρτοφυλακίου 1. Μεταβιβάσιμοι τίτλοι που διαπραγματεύονται σε επίσημο χρηματιστήριο αξιών Σύνολο Δημόσιας Χρήσης \| Allianz 699.361,00 28.671,27 - - 728.032,27 - 2. ΙΣΟΛΟΓΙΣΜΟΣ ΟΡΓΑΝΙΣΜΩΝ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΚΙΝΗΤΕΣ ΑΞΙΕΣ ( Ν.4308/14 Παράρτημα Β. - Υπόδειγμα Β.11. / ΦΕΚ 251 Α/24-11-14) ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ - - - 699.361,00 28.671,27 728.032,27 ΣΗΜΕΙΩΣΕΙΣ 1. Ο Θεματοφύλακας του Εσωτερικού Μεταβλητού Κεφαλαίου είναι η "ΗSBC Bank plc''. 2. Τα Μερίδια των Αμοιβαίων Κεφαλαίων αποτιμήθηκαν με βάση τις τιμές κλεισίματος της 31.12.2016. 3. Το Εσωτερικό Μεταβλητό Κεφάλαιο δεν περιλαμβάνει Παράγωγα Χρηματοοικονομικά Προϊόντα και επομένως το επίπεδο μόχλευσης του χαρτοφυλακίου ήταν μηδενικό. Αθήνα, 28 Aπριλίου 2017 Η ΕΤΑΙΡΕΙΑ ΑLLIANZ Eλλάς Α.Α.Ε. ΟΙΚΟΝΟΜΙΚΟΣ ΔΙΕΥΘΥΝΤΗΣ ΠΡΟΙΣΤΑΜΕΝΗ ΛΟΓΙΣΤΗΡΙΟΥ ΙΩΑΝΝΗΣ ΚΟΤΣΙΑΝΟΣ ΘΕΟΔΩΡΑ ΚΑΦΑΝΤΑΡΗ ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ Δημόσιας Χρήσης \| Allianz HSBC ΕΥ ΖΗΝ Υπεραξίας ΕΤΗΣΙΑ ΕΚΘΕΣΗ ΔΙΑΧΕΙΡΙΣΗΣ (ΠΕΡΙΟΔΟΥ 1/1/2016 - 31/12/2016) Άρθρο 105 παρ. 2 Ν. 4364/2016 (ΦΕΚ Α'13/5-2-2016), Άρθρα 75, 77 παρ. 2 Ν. 4099/2012 (ΦΕΚ 250Α/20.12.2012) 1. ΑΝΑΛΥΤΙΚΗ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΗ ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ 31/12/2016 (Αξίες σε Ευρώ). Δημόσιας Χρήσης \| Allianz ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ Καθαρό Ενεργητικό την 31/12/2016 Αριθμός μεριδίων σε κυκλοφορία την 31/12/2016 Καθαρή τιμή μεριδίου την 31/12/2016 Ζημιές χρήσεως 1.317.160,74 409.627,863 3,2155 (18.472,30) Μεταφορά στο κεφάλαιο των μεριδιούχων (18.472,30) 10. ΣΥΓΚΡΙΤΙΚΟΣ ΠΙΝΑΚΑΣ ΤΡΙΩΝ (3) ΤΕΛΕΥΤΑΙΩΝ ΕΤΩΝ ΣΗΜΕΙΩΣΕΙΣ 1. Ο Θεματοφύλακας του Εσωτερικού Μεταβλητού Κεφαλαίου είναι η "ΗSBC Bank plc''. 2. Τα Μερίδια των Αμοιβαίων Κεφαλαίων αποτιμήθηκαν με βάση τις τιμές κλεισίματος της 31.12.2016. 3. Το Εσωτερικό Μεταβλητό Κεφάλαιο δεν περιλαμβάνει Παράγωγα Χρηματοοικονομικά Προϊόντα και επομένως το επίπεδο μόχλευσης του χαρτοφυλακίου ήταν μηδενικό. Αθήνα, 28 Aπριλίου 2017 Η ΕΤΑΙΡΕΙΑ ΑLLIANZ Eλλάς Α.Α.Ε. ΟΙΚΟΝΟΜΙΚΟΣ ΔΙΕΥΘΥΝΤΗΣ ΠΡΟΙΣΤΑΜΕΝΗ ΛΟΓΙΣΤΗΡΙΟΥ ΙΩΑΝΝΗΣ ΚΟΤΣΙΑΝΟΣ ΘΕΟΔΩΡΑ ΚΑΦΑΝΤΑΡΗ HSBC ΕΥ ΖΗΝ Εξασφάλισης PLUS ΕΤΗΣΙΑ ΕΚΘΕΣΗ ΔΙΑΧΕΙΡΙΣΗΣ (ΠΕΡΙΟΔΟΥ 1/1/2016 - 31/12/2016) Άρθρο 105 παρ. 2 Ν. 4364/2016 (ΦΕΚ Α'13/5-2-2016), Άρθρα 75, 77 παρ. 2 Ν. 4099/2012 (ΦΕΚ 250Α/20.12.2012) 1. ΑΝΑΛΥΤΙΚΗ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΗ ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ 31/12/2016 (Αξίες σε Ευρώ). Σύνολο 54.562,20 - - 54.562,20 2. ΙΣΟΛΟΓΙΣΜΟΣ ΟΡΓΑΝΙΣΜΩΝ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΚΙΝΗΤΕΣ ΑΞΙΕΣ ( Ν.4308/14 Παράρτημα Β. - Υπόδειγμα Β.11. / ΦΕΚ 251 Α/24-11-14) Δημόσιας Χρήσης \| Allianz ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ 8. ΜΕΡΙΔΙΑ/ΑΞΙΑ ΜΕΡΙΔΙΟΥ 01/01/2016 - 31/12/2016 9. ΔΙΑΝΕΜΟΜΕΝΑ ΚΑΙ ΕΠΑΝΕΠΕΝΔΥΟΜΕΝΑ ΚΕΡΔΗ ΣΗΜΕΙΩΣΕΙΣ 1. Ο Θεματοφύλακας του Εσωτερικού Μεταβλητού Κεφαλαίου είναι η "ΗSBC Bank plc''. 2. Τα Μερίδια των Αμοιβαίων Κεφαλαίων αποτιμήθηκαν με βάση τις τιμές κλεισίματος της 31.12.2016. 3. Το Εσωτερικό Μεταβλητό Κεφάλαιο δεν περιλαμβάνει Παράγωγα Χρηματοοικονομικά Προϊόντα και επομένως το επίπεδο μόχλευσης του χαρτοφυλακίου ήταν μηδενικό. Αθήνα, 28 Aπριλίου 2017 Η ΕΤΑΙΡΕΙΑ ΑLLIANZ Eλλάς Α.Α.Ε. ΟΙΚΟΝΟΜΙΚΟΣ ΔΙΕΥΘΥΝΤΗΣ ΠΡΟΙΣΤΑΜΕΝΗ ΛΟΓΙΣΤΗΡΙΟΥ ΙΩΑΝΝΗΣ ΚΟΤΣΙΑΝΟΣ ΘΕΟΔΩΡΑ ΚΑΦΑΝΤΑΡΗ ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ Δημόσιας Χρήσης \| Allianz Α. Κατάσταση αποτελεσμάτων περιόδου 01.01-31.12 Εισόδημα από επενδύσεις Λοιπά εισοδήματα Κέρδη/Ζημίες από αγοραπωλησίες κινητών αξιών/μέσων χρηματαγοράς και πράξεων σε παράγωγα χρηματοοικονομικά Έξοδα διαχείρισης Λοιπά έξοδα και φόροι Καθαρό εισόδημα περιόδου 01.01-31.12 Β. Κατάσταση λοιπών μεταβολών καθαρών περιουσιακών στοιχείων αποτελεσμάτων περιόδου 01.01-31.12 Έκδοση νέων μεριδίων Εξαγορές μεριδίων Διαφορές επιμέτρησης επενδύσεων Μερίδια σε κυκλοφορία την 31/12/2015 ΠΛΕΟΝ: Πωλήσεις Μεριδίων 1/1-31/12/2016 ΜΕΙΟΝ: Eξαγορές Μεριδίων 1/1-31/12/2016 ΣΥΝΟΛΟ ΚΕΦΑΛΑΙΩΝ ΜΕΡΙΔΙΟΥΧΩΝ HSBC ΕΥ ΖΗΝ ΜΙΚΤΗΣ ΑΠΟΔΟΣΗΣ PLUS ΕΤΗΣΙΑ ΕΚΘΕΣΗ ΔΙΑΧΕΙΡΙΣΗΣ (ΠΕΡΙΟΔΟΥ 1/1/2016 - 31/12/2016) Άρθρο 105 παρ. 2 Ν. 4364/2016 (ΦΕΚ Α'13/5-2-2016), Άρθρα 75, 77 παρ. 2 Ν. 4099/2012 (ΦΕΚ 250Α/20.12.2012) 1. ΑΝΑΛΥΤΙΚΗ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΗ ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ 31/12/2016 (Αξίες σε Ευρώ). Κατηγορία 1 Κατηγορία 2 Κατηγορία 3 Σύνολο Μερίδια Αμοιβαίων Κεφαλαίων Χρηματικά διαθέσιμα Σύνολο Μεταβιβάσιμοι τίτλοι Καταθέσεις σε τράπεζες Λοιπά περιουσιακά στοιχεία Σύνολο περιουσιακών στοιχείων Υποχρεώσεις Αξία καθαρών περιουσιακών στοιχείων Αριθμός μονάδων (μεριδίων) σε κυκλοφορία Αξία καθαρών περιουσιακών στοιχείων κατά μονάδα (μερίδιο) Ανάλυση χαρτοφυλακίου 1. Μεταβιβάσιμοι τίτλοι που διαπραγματεύονται σε επίσημο χρηματιστήριο αξιών Σύνολο 153.181,93 20.495,82 - - 173.677,75 - 2. ΙΣΟΛΟΓΙΣΜΟΣ ΟΡΓΑΝΙΣΜΩΝ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΚΙΝΗΤΕΣ ΑΞΙΕΣ ( Ν.4308/14 Παράρτημα Β. - Υπόδειγμα Β.11. / ΦΕΚ 251 Α/24-11-14) 31.12.2016 153.181,93 20.495,82 0,00 173.677,75 1.969,21 171.708,54 58.634,972 2,9284 153.181,93 153.181,93 20.495,82 173.677,75 31.12.2015 36.105,79 23.727,07 0,00 59.832,86 1.873,29 57.959,57 20.045,890 2,8913 36.105,79 153.181,93 36.105,79 3. ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ ΕΞΕΛΙΞΗΣ ΤΩΝ ΚΑΘΑΡΩΝ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΩΝ ΣΤΟΙΧΕΙΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ ΟΡΓΑΝΙΚΩΝ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΚΙΝΗΤΕΣ ΑΞΙΕΣ ( Ν.4308/14 Παράρτημα Β. - Υπόδειγμα Β.12 / ΦΕΚ 251 Α/24-11-14) 2016 150,63 (1.566,38) (120,00) (1.535,75) 116.611,46 (5.752,25) 4.425,51 115.284,72 Σύνολο μεταβολών καθαρών περιουσιακών στοιχείων (Α+Β) περιόδου 01.01-31.12 113.748,97 4. ΜΕΤΑΒΟΛΗ ΣΤΗ ΣΥΝΘΕΣΗ ΤΟΥ ΧΑΡΤΟΦΥΛΑΚΙΟΥ ΚΑΤΑ ΤΗ ΔΙΑΡΚΕΙΑ ΤΗΣ 01/01/2016 - 31/12/2016 31/12/2016 Κινητές αξίες εσωτερικού εισηγμένες σε οργανωμένη αγορά 153.181,93 153.181,93 5. ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ ΕΙΣΡΟΩΝ ΕΚΡΟΩΝ ΜΕΡΙΔΙΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ 01/01/2016 - 31/12/2016 ΜΕΡΙΔΙΑ 20.045,890 40.575,383 1.986,301 ΕΥΡΩ 59.213,27 116.611,46 5.752,25 58.634,972 170.072,48 6. ΑΝΑΤΙΜΗΣΗ/ΥΠΟΤΙΜΗΣΗ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ 01/01/2016 - 31/12/2016 Ενεργητικό σε τιμές κτήσης την 31/12/2016 επι μεριδίων Α/Κ 150.010,12 Ενεργητικό σε τρέχουσες τιμές την 31/12/2016 επι μεριδίων Α/Κ ΥΠΟΤΙΜΗΣΗ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΜΕΡΙΔΙΑ Α/Κ ΣΥΝΟΛΟ ΥΠΟΤΙΜΗΣΗΣ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ Α. Κέρδη (Ζημίες) κεφαλαίου Καθαρά κέρδη από πωλήσεις χρεογράφων Σύνολο καθαρών κερδών Β. Δαπάνες Αμοιβή Εταιρίας Διαχείρισης Έξοδα συμμετοχών και χρεογράφων Σύνολο Δαπανών Καθαρά αποτελέσματα (Ζημίες) Δημόσιας Χρήσης \| Allianz 153.181,93 3.171,81 3.171,81 150,63 150,63 1.566,38 120,00 1.686,38 (1.535,75) ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ 2015 59,49 (457,73) (40,00) (438,24) 0,00 0,00 0,00 0,00 (438,24) 31/12/2015 36.105,79 36.105,79 - - - 7. ΑΠΟΤΕΛΕΣΜΑΤΑ ΠΕΡΙΟΔΟΥ 01/01/2016 - 31/12/2016 31.12.2014 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000 0,0000 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 Ποσοστό % 324,26% 324,26% 2014 Ζημιές χρήσεως (1.535,75) Μεταφορά στο κεφάλαιο των μεριδιούχων Σύνολο καθαρού ενεργητικού Μερίδια Αξία μεριδίου ΣΗΜΕΙΩΣΕΙΣ 1. Ο Θεματοφύλακας του Εσωτερικού Μεταβλητού Κεφαλαίου είναι η "ΗSBC Bank plc''. 2. Τα Μερίδια των Αμοιβαίων Κεφαλαίων αποτιμήθηκαν με βάση τις τιμές κλεισίματος της 31.12.2016. 3. Το Εσωτερικό Μεταβλητό Κεφάλαιο δεν περιλαμβάνει Παράγωγα Χρηματοοικονομικά Προϊόντα και επομένως το επίπεδο μόχλευσης του χαρτοφυλακίου ήταν μηδενικό. Αθήνα, 28 Aπριλίου 2017 Η ΕΤΑΙΡΕΙΑ ΑLLIANZ Eλλάς Α.Α.Ε. ΟΙΚΟΝΟΜΙΚΟΣ ΔΙΕΥΘΥΝΤΗΣ ΠΡΟΙΣΤΑΜΕΝΗ ΛΟΓΙΣΤΗΡΙΟΥ ΙΩΑΝΝΗΣ ΚΟΤΣΙΑΝΟΣ ΘΕΟΔΩΡΑ ΚΑΦΑΝΤΑΡΗ HSBC ΕΥ ΖΗΝ ΥΠΕΡΑΞΙΑΣ PLUS ΕΤΗΣΙΑ ΕΚΘΕΣΗ ΔΙΑΧΕΙΡΙΣΗΣ (ΠΕΡΙΟΔΟΥ 1/1/2016 - 31/12/2016) Άρθρο 105 παρ. 2 Ν. 4364/2016 (ΦΕΚ Α'13/5-2-2016), Άρθρα 75, 77 παρ. 2 Ν. 4099/2012 (ΦΕΚ 250Α/20.12.2012) 1. ΑΝΑΛΥΤΙΚΗ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΗ ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ 31/12/2016 (Αξίες σε Ευρώ). Κατηγορία 1 Κατηγορία 2 Κατηγορία 3 Σύνολο Μερίδια Αμοιβαίων Κεφαλαίων Χρηματικά διαθέσιμα Σύνολο Μεταβιβάσιμοι τίτλοι Καταθέσεις σε τράπεζες Λοιπά περιουσιακά στοιχεία Σύνολο περιουσιακών στοιχείων Υποχρεώσεις Αξία καθαρών περιουσιακών στοιχείων Αριθμός μονάδων (μεριδίων) σε κυκλοφορία Αξία καθαρών περιουσιακών στοιχείων κατά μονάδα (μερίδιο) Ανάλυση χαρτοφυλακίου 1. Μεταβιβάσιμοι τίτλοι που διαπραγματεύονται σε επίσημο χρηματιστήριο αξιών Σύνολο 170.529,86 24.476,81 - - 195.006,67 - 2. ΙΣΟΛΟΓΙΣΜΟΣ ΟΡΓΑΝΙΣΜΩΝ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΚΙΝΗΤΕΣ ΑΞΙΕΣ ( Ν.4308/14 Παράρτημα Β. - Υπόδειγμα Β.11. / ΦΕΚ 251 Α/24-11-14) 31.12.2016 170.529,86 24.476,81 0,00 195.006,67 3.940,47 191.066,20 66.042,054 2,8931 170.529,86 170.529,86 24.476,81 195.006,67 31.12.2015 30.859,13 29.741,91 0,00 60.601,04 1.206,74 59.394,30 20.856,682 2,8477 30.859,13 170.529,86 30.859,13 3. ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ ΕΞΕΛΙΞΗΣ ΤΩΝ ΚΑΘΑΡΩΝ ΠΕΡΙΟΥΣΙΑΚΩΝ ΣΤΟΙΧΕΙΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ ΟΡΓΑΝΙΚΩΝ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΚΙΝΗΤΕΣ ΑΞΙΕΣ ( Ν.4308/14 Παράρτημα Β. - Υπόδειγμα Β.12 / ΦΕΚ 251 Α/24-11-14) 2016 0,00 (1.603,43) (120,00) Α. Κατάσταση αποτελεσμάτων περιόδου 01.01-31.12 Εισόδημα από επενδύσεις Λοιπά εισοδήματα Κέρδη/Ζημίες από αγοραπωλησίες κινητών αξιών/μέσων χρηματαγοράς και πράξεων σε παράγωγα χρηματοοικονομικά Έξοδα διαχείρισης Λοιπά έξοδα και φόροι 2015 27,91 (387,37) (40,00) Καθαρό εισόδημα περιόδου 01.01-31.12 (1.723,43) (399,46) Δημόσιας Χρήσης \| Allianz ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ - - - (1.535,75) 2014 0,00 0,000 0,0000 10. ΣΥΓΚΡΙΤΙΚΟΣ ΠΙΝΑΚΑΣ ΤΡΙΩΝ (3) ΤΕΛΕΥΤΑΙΩΝ ΕΤΩΝ 2015 57.959,57 20.045,890 2,8913 2016 171.708,54 58.634,972 2,9284 31.12.2014 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,000 0,0000 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 2014 Β. Κατάσταση λοιπών μεταβολών καθαρών περιουσιακών στοιχείων αποτελεσμάτων περιόδου 01.01-31.12 Έκδοση νέων μεριδίων Εξαγορές μεριδίων Διαφορές επιμέτρησης επενδύσεων Σύνολο μεταβολών καθαρών περιουσιακών στοιχείων (Α+Β) περιόδου 01.01-31.12 5. ΚΑΤΑΣΤΑΣΗ ΕΙΣΡΟΩΝ ΕΚΡΟΩΝ ΜΕΡΙΔΙΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ 01/01/2016 - 31/12/2016 ΜΕΡΙΔΙΑ 20.856,682 47.622,445 2.437,073 ΕΥΡΩ 60.763,08 135.217,83 6.993,23 66.042,054 Μερίδια σε κυκλοφορία την 31/12/2015 ΠΛΕΟΝ: Πωλήσεις Μεριδίων 1/1-31/12/2016 ΜΕΙΟΝ: Eξαγορές Μεριδίων 1/1-31/12/2016 ΣΥΝΟΛΟ ΚΕΦΑΛΑΙΩΝ ΜΕΡΙΔΙΟΥΧΩΝ 188.987,68 6. ΑΝΑΤΙΜΗΣΗ/ΥΠΟΤΙΜΗΣΗ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΠΕΡΙΟΔΟΥ 01/01/2016 - 31/12/2016 Ενεργητικό σε τιμές κτήσης την 31/12/2016 επι μεριδίων Α/Κ 166.727,91 Ενεργητικό σε τρέχουσες τιμές την 31/12/2016 επι μεριδίων Α/Κ 170.529,86 ΥΠΟΤΙΜΗΣΗ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ ΣΕ ΜΕΡΙΔΙΑ Α/Κ 3.801,95 ΣΥΝΟΛΟ ΥΠΟΤΙΜΗΣΗΣ ΕΠΕΝΔΥΣΕΩΝ 3.801,95 ΣΗΜΕΙΩΣΕΙΣ 1. Ο Θεματοφύλακας του Εσωτερικού Μεταβλητού Κεφαλαίου είναι η "ΗSBC Bank plc''. 2. Τα Μερίδια των Αμοιβαίων Κεφαλαίων αποτιμήθηκαν με βάση τις τιμές κλεισίματος της 31.12.2016. 3. Το Εσωτερικό Μεταβλητό Κεφάλαιο δεν περιλαμβάνει Παράγωγα Χρηματοοικονομικά Προϊόντα και επομένως το επίπεδο μόχλευσης του χαρτοφυλακίου ήταν μηδενικό. Αθήνα, 28 Aπριλίου 2017 Η ΕΤΑΙΡΕΙΑ ΑLLIANZ Eλλάς Α.Α.Ε. ΟΙΚΟΝΟΜΙΚΟΣ ΔΙΕΥΘΥΝΤΗΣ ΠΡΟΙΣΤΑΜΕΝΗ ΛΟΓΙΣΤΗΡΙΟΥ ΙΩΑΝΝΗΣ ΚΟΤΣΙΑΝΟΣ ΘΕΟΔΩΡΑ ΚΑΦΑΝΤΑΡΗ ΤΑ ΕΣΩΤΕΡΙΚΑ ΜΕΤΑΒΛΗΤΑ ΚΕΦΑΛΑΙΑ ΔΕΝ ΕΧΟΥΝ ΕΓΓΥΗΜΕΝΗ ΑΠΟΔΟΣΗ ΚΑΙ ΟΙ ΠΡΟΗΓΟΥΜΕΝΕΣ ΑΠΟΔΟΣΕΙΣ ΔΕΝ ΔΙΑΣΦΑΛΙΖΟΥΝ ΤΙΣ ΜΕΛΛΟΝΤΙΚΕΣ Δημόσιας Χρήσης \| Allianz	<urn:uuid:85847912-2c5c-4c33-a5d3-43ff27e88eb3>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ell_Grek/train	finepdfs	ell_Grek	14,695
Table des matières Chapitre XIV – Rateau manque à l'appel........................ 113 Malet_BAT.indd 223 17/02/2021 15:23:03 Bibliographie .................................................................. 219 Mise en page email@example.com Cet ouvrage a été imprimé par en pour le compte des éditions du félin. Dépôt légal : mars 2021 Malet_BAT.indd 224 17/02/2021 15:23:04	<urn:uuid:865d03b6-fe64-439b-9ae5-71549f4c4e59>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/fra_Latn/train	finepdfs	fra_Latn	394
PROCESS FOR (A) SEPARATING BIOLOGICAL LIGANDS FROM DILUTE SOLUTIONS AND (B) CONDUCTING AN IMMUNOCHROMATOGRAPHIC ASSAY THEREOF EMPLOYING SUPERPARAMAGNETIC PARTICLES THROUGHOUT Inventors: Roger N. Piasio, Cumberland Foreside, ME (US); Nathan Turner, Portland, ME (US) Assignee: Binax, Inc., Portland, ME (US) Notice: Subject to any disclaimer, the term of this patent is extended or adjusted under 35 U.S.C. 154(b) by 0 days. This patent is subject to a terminal disclaimer. Appl. No.: 11/295,486 Filed: Dec. 7, 2005 Prior Publication Data US 2006/0094128 A1 May 4, 2006 Related U.S. Application Data Continuation of application No. 10/044,920, filed on Jan. 15, 2002, now Pat. No. 7,018,849. Int. Cl. G01N 33/553 (2006.01) G01N 33/558 (2006.01) U.S. Cl. 436/526; 422/56; 422/57; 422/58; 435/7.1; 435/287.2; 435/287.7; 435/287.8; 435/805; 435/810; 435/970; 436/149; 436/514; 436/806 Field of Classification Search 422/56, 422/57, 58; 435/7.1, 287.2, 287.7, 287.8, 435/805, 810, 970; 436/149, 514, 526, 806 See application file for complete search history. References Cited U.S. PATENT DOCUMENTS 4,230,685 A * 10/1980 Senyei et al. .............. 436/526 4,267,234 A * 5/1981 Rembaum .................. 428:403 4,297,337 A * 10/1981 Mansfield et al. .......... 436:527 4,452,773 A * 6/1984 Molday ..................... 424/1.37 4,554,088 A * 11/1985 Whitehead et al. ....... 252:62.54 4,628,037 A * 12/1986 Chagnon et al. .......... 436:526 4,672,040 A * 6/1987 Josephson .................. 436:526 4,795,490 A * 1/1989 Kowalchuk et al. .......... 435:4 4,965,007 A * 10/1990 Yudelev .................... 252:62.53 5,252,493 A 10/1993 Fujiwara et al. ............ 422:69 5,385,707 A * 1/1995 Millenya et al. ............. 422:69 5,445,970 A 8/1995 Rohr 5,445,971 A 8/1995 Rohr 5,492,920 A * 2/1996 Schmieder ................... 435:7.25 5,512,332 A * 4/1996 Liberti et al. ............. 427:550 5,597,531 A * 1/1997 Liberti et al. ............... 422:57 5,770,388 A 6/1998 Vorpahl 5,916,539 A * 6/1999 Pilgrimm ................... 424:9.322 6,007,690 A 12/1999 Nelson et al. 6,120,834 A * 9/2000 Liberti et al. ............... 427:550 6,479,302 A1 11/2002 Dremel et al. 6,607,922 B2* 8/2003 LaBonte ..................... 436:514 FOREIGN PATENT DOCUMENTS WO WO 86/04684 8/1986 WO WO 90/47983 8/2000 * cited by examiner Primary Examiner—Christopher L. Chin Attorney, Agent, or Firm—Foley Hoag LLP ABSTRACT Superparamagnetic ("SPM") subunits of 1-30 nm average mean diameter (e.g. ferro fluid) subparticles are treated with a magnetically noninterfering substance capable of coating and covering them (e.g. BSA) and they spontaneously form agglomerates of about 100 nm to about 450 nm or higher average mean diameter and are then used to form complexes with target biological ligands such as viruses, contained in large volumes of liquid. The complexes are subjected to the gradient intensity of a strong magnetic field, and excess liquid is removed, where upon an immunochromatographic assay is conducted to determine the identity and/or amount of target ligand present, in which operation SPM particles that bonded to the ligand function as tags for ligand detection. Figure 1: 100401: Amplification of Signal by Magnetic Concentration of Increasing Sample Volume at Constant Dose. - 0.1 ml - 1.0 ml - 10.0 ml Magnetically Induced Signal (mV) RSV Lysate Conc. (mg/ml) 1 PROCESS FOR (A) SEPARATING BIOLOGICAL LIGANDS FROM DILUTE SOLUTIONS AND (B) CONDUCTING AN IMMUNOCHROMATOGRAPHIC ASSAY THEREOF EMPLOYING SUPERPARAMAGNETIC PARTICLES THROUGHOUT This application is a continuation of U.S. patent application Ser. No. 10/044,920 filed Jan. 15, 2002, now U.S. Pat. No. 7,018,849. This invention relates to using the same superparamagnetic particles, more particularly described hereinafter, to concentrate biological substances believed to be sparsely present in large volumes of fluids and as labeling agents for detecting the quantity of the same biological molecules present in a fluid sample. BACKGROUND OR THE INVENTION Heretofore it has become common to use metallic particles having superparamagnetic properties to concentrate biological ligands present in small amounts in large volumes of aqueous fluids, including fluids of mammalian origin such as urine. These metallic particles are often of large size (typically in the order of 1-5 μm or larger in average mean diameter) such that they cannot move, or do not move sufficiently readily, through the matrices used for either flow-through tests or lateral flow immunochromatographic ("ICT") tests such as those commonly used currently in many commercially available diagnostic tests for identifying disease causative organisms. In an instance where such tests are to follow the initial concentration step, removal of the superparamagnetic particles used for concentration is necessary, followed by adding a target specific conjugate labelled with a chemiluminescent, fluorescent or radioactive tag, or a tag such as colloidal latex particles, colloidal gold, or another colloidal metal which couples to the biological ligand and aids in the detection thereof. The need to remove superparamagnetic particles used in ligand concentration and then subject the concentrated ligand to an identification or quantification assay often poses problems. For example, quantification of the small amount of biological ligand obtained by concentration is rendered inaccurate if even a tiny fragment of concentrated ligand clings to the particles used for concentration; by the same token, incomplete removal of a small fragment of a magnetic particle may disrupt a qualitative identification of the concentrated sample by setting up an interaction with the labelling agent chosen for use in the subsequent identification test. Even in cases where superparamagnetic particles are employed to concentrate biological ligands present in a large volumes of fluid and the nature of the subsequent identification procedure renders separation of the superparamagnetic particles unnecessary, these particles have heretofore been viewed in the art as irrelevant to the subsequent identification step. Large sized superparamagnetic particles have been preferred for ligand concentration work, because their large size (in the order of 1 to 5 μm or more) increases the mass of material bound to the target ligand and allows the gradient field of a fixed magnet to effect separation with ease. Much smaller particles have been used in some instances but often the low mass of magnetic material that they impart to their target, requires the introduction of magnetizable columns, filters or screens as an aid to separating the target molecules from the sample. Particles heretofore used as tags for detecting a biological ligand (regardless of whether it has been subjected to a first concentration step) are usually quite small. As already noted, this is especially true where rapid "flow-through" or lateral flow matrices having narrow pores are employed as solid phase substrates. Particularly in the lateral flow ICT format, particles used as detection markers must be small enough to migrate through the pores of the matrices and reach the immobilized binding partner of the biological ligand being detected. The present invention is based on the discovery that there is a class of superparamagnetic particles which are small enough to function as tags for detecting biological ligands in ICT test formats wherein dry polymer matrices are employed and also have a sufficiently large magnetic moment to function effectively as ligand concentration adjuvants. The capability of using the same particles for concentration and separation of a target ligand from a large volume of liquid and as tags for a qualitative ligand identification test or a similar test that not only identifies but quantifies the amount of ligand enables a significant increase in the sensitivity of the pre-assay concentration step. At the same time, the separation of the target ligand from interfering or inhibitory substances that may be present in the original sample is enhanced, the awkward need for removing a magnetic label is avoided and so is the equally awkward need for introducing a second label. BRIEF DESCRIPTION OF THE INVENTION The present invention utilizes superparamagnetic subunits of 1-30 nm in average mean diameter, such as ferrofluid subparticles, which are mixed with bovine serum albumin ("BSA") or a similar biologically and chemically non-interacting substance capable of coating and encapsulating particles, whereby they form BSA-coated ferrofluid particles which spontaneously agglomerate to masses each containing a number of ferrofluid subunit "cores" or nuggets, each completely surrounded by BSA. These BSA-ferrofluid agglomerates have been found to be highly effective, at overall particle average mean diameters of at least about 100 nm ranging up to about 450 nm, and at times even higher, (1) as agents from concentrating and separating out target biological ligands from large liquid volumes in which they are thinly present in trace amounts and (2) as tags for enabling detection of the separated ligands, for diagnostic confirmation purposes and/or for quantification in ICT-format assays. BRIEF DESCRIPTION OF THE DRAWING FIG. 1 hereof is a plot of magnetic signal measured in millivolts (mV) against Respiratory Syncytial Virus ("RSV") lysate in milligrams per milliliter at sample volumes of 0.1 mL, 1.0 mL and 10.0 mL, respectively. DETAILED DESCRIPTION OF THE INVENTION The vistas opened by the use of this invention are best appreciated from a consideration of the fact that the commercially available ICT assays described in the copending, commonly assigned U.S. patent application Ser. No. 09/139,720 filed Aug. 25, 1998 and Ser. No. 09/397,110, now U.S. Pat. No. 6,824,997 filed Sep. 16, 1999 as a continuation in part of Ser. No. 09/156,488 filed Sep. 18, 1998, now abandoned, which are both highly sensitive and specific for identifying the presence of particular disease-causing bacteria, are successfully run with a few drops of test fluid—in the order of 100 microliters of urine, for example. Bacteria molecules, however, are large in comparison to the molecules of, e.g., viruses and various biochemical substances, the presence or concentration of which may be indicative of a disease state or another abnormal condition in a human patient. These smaller molecules often are widely dispersed in samples of mammalian fluid, such as urine, with the result that the sample size adequate to enable detection of particular bacteria in the urine of a person suffering from a disease of which those bacteria are causative, is too dilute to insure that smaller, disease-causing molecules will be equally readily detectable. By affording a means of concentrating the smaller molecules in a liquid sample prior to assaying for them, one is enabled to detect and, if desired, quantify, the presence in, e.g., human urine, of molecules that—if run in the assay format described in the aforementioned copending applications, without preconcentration, could not be detected with high sensitivity and specificity and might not be detectable at all. Experience to date with pre-assay concentration using superparamagnetic particles composed of ferrofluid 1–30 nm diameter subunits distributed in a BSA matrix, i.e., composite particles having average mean diameters of between at least about 100 nm and about 450 nm and coated with an antibody to the target molecule which attracts the target molecule and couples thereto, thereby effecting the desired concentration upon exposure to the gradient of a magnetic field, when followed by an ICT assay for the target molecule which assay employs the aforesaid superparamagnetic particles as tags in the assay, has demonstrated a gain of approximately 2 logarithms of sensitivity to the target molecule over results heretofore attainable with methods wherein it was attempted to perform a conventional ICT assay for the target molecule on the original sample without concentration. The superparamagnetic material used in the investigative work described herein—i.e., ferrofluid core subunits of 1–30 nm diameter dispersed in a magnetically and biochemically inactive matrix of BSA—can be substituted as to ferrofluid by any other metallic subunits of this size range that exhibit superparamagnetic properties, including metals and metallic oxides which exhibit spinel structure alone or in combinations with another. As noted above, other materials that are magnetically inactive and in themselves biologically unreactive with the target ligand may readily be substituted for BSA. The procedure for concentration of a target molecule in an aqueous medium (including a mammalian bodily fluid such as urine, blood, saliva, sputum, etc.) renders it necessary that the BSA-superparamagnetic core agglomerates have a composite particle diameter of at least about 100 nm be first coated with a material which is a binding partner for the target molecule, and then the coated particles be more than immersed in the fluid and incubated for a period of at least 15, and often 30-40 or more, minutes. Complexes of superparamagnetic particles and target ligand are thereby formed. These complexes are sequestered from the bulk of liquid sample by exposure to the gradient of a magnetic field. The liquid is then removed by aspiration, decanting or any other convenient method and the particles are washed and dispersed in a volume of a suitable buffer that is smaller than the volume of the original sample. An ICT strip of nitrocellulose or other bibulous material upon which a stripe of binding partner for the target molecule—which may be the same one used in the concentration step or a different one, depending upon the functionality of the target molecule—has been immovably bound to the capture zone area contained in a “dipstick” ICT device format, is immersed in the buffered dispersion of superparamagnetic particles complexes. Upon migration of these particle complexes along the strip, the target molecule on their outer surface binds to its binding partner in the immovable stripe, causing superparamagnetic particles to accumulate along the stripe. Experience has shown that immovable stripping of binding partner for the target molecule in multiple lines, spaced apart from one another along the end of the strip remote from the sample receiving end, may be appropriate to ensure efficient capture of the target ligand in this manner. The magnetic signal of the superparamagnetic tag on the capture line or lines in millivolts, is read in a suitable instrument. The instrument used for the work shown in the ensuing specific examples was a Magnetic Assay Reader IV unit obtained from Quantum Design, Inc., San Diego, Calif. This unit is especially designed to be compatible with small volume assay formats, such as those which exhibit the end result as a line or lines of accumulated magnetic tag material. Because of the permeability of the magnetic field of the superparamagnetic tag, signal due to any analyte immobilized to the capture line acts as a direct function of mass. This is in contrast to readings obtained from optical inspection which detect only the surface appearance of the capture line. According to the manufacturer, the magnetic reading is linear with respect to the mass of magnetic material on the capture line through at least four orders of magnitude. The construction of standard curves correlating measured magnetic signal to target ligand amount is readily achievable by methodology that is well known in the art. It is anticipated that, for concentrating target molecules present in mammalian bodily fluids, such as, e.g., urine, saliva, blood, etc. at very high dilution levels, it may be necessary to make use of auxiliary magnetizable columns, filters or screens, or the addition of nickel powder to the sample, to facilitate complete separation from the sample and from unbound particles, of the low mass of superparamagnetic material actually bound to target molecules. The following examples, which are illustrative only and in no sense limiting, illustrate how the invention works in practice: EXAMPLE 1 A partially purified viral lysate of respiratory syncytial virus ("RSV") obtained from Chemicon (Catalog #A857, Lot 21031072) was diluted in an aqueous buffer of pH 7.8±0.1 having the following composition: - Tris base — 24.22 grams per liter (g.p.l.) - Triton X-100 — 10 ml./liter - Tween 20 — 10 ml./liter - N-tetradeeyl-N, N-dimethyl-3-ammonio-1-propane sulfonate — 20.0 g.p.l. - Sodium azide — 0.2 g.p.l. - Water added to make 1 liter The resulting dilution contained 0.05 mg./ml. of RSV lysate. Samples of 0.1 ml., 1 ml. and 10 ml., respectively of this dilution were carefully withdrawn after thorough mixing. To each of the 3 samples there was then added 5 microliters of approximately 250 nm average mean diameter superparamagnetic particles consisting of ferrofluid subunits of 1–30 nm diameter embedded in and each separately surrounded by BSA, which composite particles had been previously coated with anti-RSV monoclonal antibody obtained from Viro Stat, Inc. (Catalog #0631, Lot RM286). The mixture of the coated superparamagnetic particles and buffered viral lysate was in each instance thoroughly mixed and allowed to incubate for 30 minutes at room temperature on a blood bag rotator platform. Each sample was then exposed to the gradient magnetic field intensity produced by a strong rare earth permanent magnet and held stationary for at least 30 minutes, thereby concentrating the superparamagnetic conjugate and any bound RSV lysate and sequestering them in the area of greatest field intensity proximal to the magnet. In each instance the supernatant was then removed by aspiration and 100 microliters of the above-described buffer was then added. Each of the three resulting sample concentrates was thoroughly mixed and placed in contact with a 22.5 mm wide nitrocellulose lateral flow ICT membrane (purchased from Millipore Corp. and identified as HF07504, Lot RK 000231) upon which had earlier been immovably striped across its width in the “capture” zone (located in the area most remote from the point of sample introduction) the same anti-RSV-monoclonal antibody referred to above. The contact with the nitrocellulose membrane, in each instance was initiated through an absorbent bridging pad, whereby the magnetic conjugate and analyte bound thereto was caused to migrate laterally through the strip to the capture line, along which magnetic conjugate bound to the viral lysate analyte bound, but magnetic conjugate free of viral lysate did not bind and was allowed to flow into an absorbent zone positioned after the capture line. In each instance the magnetic signal in millivolts of the capture line was read with the Quantum Design instrument referred to above. The exact procedure was repeated for each sample using run buffer alone, without the present of RSV viral lysate, as a negative control. The measured results are shown in the following Table 1: \| Measured Signal in mV \| RSV Lysate Concentration in mg. 1 ml \| \|-----------------------\|--------------------------------------\| \| \| 0.1 ml sample \| 1.0 ml sample \| 10 ml. sample \| \| 0 \| 7.3 \| 17.6 \| 12.60 \| \| 0.05 \| 41.2 \| 218.2 \| 408.20 \| The results set forth in Table 1 are graphed in FIG. 1 hereof, wherein the intensity of magnetically induced signal is represented as a straight line function of RSV lysate concentration in mg./ml. for each sample volume analyzed. The signal to noise ratio and the detection limit in mg./ml. for each sample were calculated and the results appear in the following Table 2: \| RSV Lysate Concentration 0.05 mg. per ml., \| Signal to Noise Ratio \| Detection Limit in mg./ml. \| \|--------------------------------------------\|-----------------------\|----------------------------\| \| 0.1 ml. sample \| 5.6 \| 0.027 \| \| 1.0 ml. sample \| 12.5 \| 0.012 \| \| 10 ml. sample \| 32.4 \| 0.0046 \| Later work has shown that the total sensitivity of antigenic detection for each sample volume can be increased if multiple fixed stripes of antibody are applied to the ICT membrane, each spaced apart from one another along the sample flow path and the total magnetic moment of these capture lines is measured. This example as presented illustrates the efficacy and feasibility of the superparamagnetic particles of this invention, when coated with an appropriate biological ligand such as the antibody employed in the work underlying this example, and thus enabling extraction of a biological ligand from a dilute solution in which it occurs and thereby also concentrating the ligand. It also illustrates the efficacy and practicality involved in using the same superparamagnetic particles as tags for the biological ligand in an ensuing ICT assay. EXAMPLE 2 This example involves a possible use of the superparamagnetic particles described herein in an experimental ICT test for quantifying Legionella pneumophila serogroup 1 in environmental water. The present commercially available test is described in copending, commonly assigned U.S. application Ser. No. 09/458,998 filed Dec. 10, 1999 as a continuation-in-part of copending, commonly assigned U.S. application Ser. No. 09/307,920 filed Aug. 25, 1999. In this experiment, two 100 ml. samples of cooling tower water were drawn at Hood Dairy, Portland, Me. and held at temperature of 2-8° C. To one of these samples was added sufficient Legionella pneumophila serogroup 1 bacteria to enrich the sample bacteria content by 95 colony-forming units (“CFU”) per ml. Both samples were subjected to a filtration concentration on a small pore membrane as described in detail in copending U.S. application Ser. No. 09/458,998. The particulate retained on the membrane was recovered on a swab in each instance and was reconstituted to a sample volume of 200 μl with a buffer composition composed of aqueous 0.05 M Tris HCl and 2.5% Tween 20 having a pH of 7.0±0.1. Each sample was then carefully split into two portions. All four resulting samples were of equal volume. Particles of approximately 100 nm average mean diameter composed of ferrofluid subunits, each of 1–30 nm average mean diameter, distributed in an enveloping matrix of BSA were coated with anti-Legionella pneumophila serogroup 1 antibodies which had been purified as described in copending U.S. application Ser. No. 09/139,720. Equal amounts of these coated magnetic particles were added to each of the samples and allowed to incubate for 15 minutes. Each sample was then exposed to the gradient of a strong magnetic field as in Example 1. One sample having no added Legionella pneumophila serogroup 1 bacteria and one sample having 95 CFU/ml of added bacteria were immediately subjected to an ICT test performed with a dipstick style lateral flow device comprising a nitrocellulose membrane pretreated by the application of a fixed stripe of purified anti-Legionella pneumophila serogroup 1 antibodies at the end of the strip most remote from the point of sample-introduction. The test strips were then washed with a buffer solution and washed until the samples had migrated to the end of the nitrocellulose membrane, the conductivities in millivolts (mV) of the capture lines were read by the Quantum Design instrument referred to above. The sample having no added bacteria gave a negative reading of −248.4 mV, which is believed attributable to the presence in the sample of particulate that was not broken down. The sample with added bacteria (95 CFU/ml) gave a reading of 375 mV. The remaining two samples were each washed 3 times with 500 ml. of the buffer and then reconstituted to 100 μl and run in the same manner in an identical ICT test, to that of the first two samples. The magnetic moments of the capture lines of each of the respective test strips were read in the Quantum Design instrument. The washed sample having no added bacteria gave a reading of 8.5 mV. The washed sample with added bacteria gave a reading of 161.8 mV. The example supports the broad concept of superparamagnetic alloy separating the target ligand—in this instance the O-polysaccharide antigen of Legionella pneumophila serogroup I—from a liquid sample, using superparamagnetic particles, followed by conducting an immunoassay using the same supermagnetic label for detection. Those skilled in the art will recognize many opportunities for making use of the particles and methods referred to herein beyond the possibilities explicitly disclosed. It is therefore intended that the scope of this invention be limited only by the appended claims. We claim: I. A process for (1) separating a target biological ligand suspected of being present in dilute concentration in an aqueous fluid and (2) ascertaining whether said target ligand is present, which process comprises the steps of: a) coating with a first biological binding partner for said target biological ligand a group of superparamagnetic particles, which particles comprise a metallic material and have an average mean diameter of at least about 100 nm and are each composed of superparamagnetic subunits, which subunits have an average mean diameter of 1–30 nm and are separately spaced from one another within a covering matrix of nonmetallic, nonmagnetic material that is compatible, but non reactive, with said biological ligand and its first biological binding partner, b) immersing the coated superparamagnetic particles from step (a) in a sample of said aqueous fluid which is suspected of containing said target biological ligand and allowing said particles and said fluid to incubate for a time sufficient to allow the target biological ligand, if present, to react with its first biological binding partner coated on said particles, thereby forming complexes, c) exposing said particles to the gradient of a magnetic field, whereby said particles acquire a magnetic charge and are attracted to one another, d) removing said particles from said fluid with a permanent magnet, e) washing said particles, f) releasing said magnetic field and removing said particles, g) adding to said particles a small volume of an aqueous buffer to form a dispersion of said particles in said buffer, h) applying said dispersion from step (g) to the sample receiving end of an immunochromatographic ("ICT") device comprising a strip of bibulous material having at least one immovable stripe of a second binding partner for said ligand affixed permanently thereto at a position near the end of said strip that is opposite its sample receiving end, i) allowing said dispersion to migrate along said strip and contact said at least one immovable stripe of a second binding partner for said biological ligand, whereby target biological ligand on the surface of said particles binds to its second binding partner on said immovable stripe, and j) observing whether a mass of the metallic material from said particles, indicative of the presence of said target ligand in said sample, appears along said immovable stripe. * * * * *	<urn:uuid:a1d75bfb-d1b7-4117-bb2e-5ceb587809a5>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	27,510
School Year 2017-18 Monthly Dance Tui:on \| Hours/Week \| Monthly Dance Tui:on \| With GST \| Hours/Week \| MonthlyD ance Tui:on \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| 0.5 hrs \| $48.00 \| $50.40 \| 6.25 hrs \| $322.00 \| \| 0.75 hrs \| $54.00 \| $56.70 \| 6.5 hrs \| $330.00 \| \| 1.0 hrs \| $70.00 \| $73.50 \| 6.75 hrs \| $336.00 \| \| 1.25 hrs \| $75.00 \| $78.75 \| 7.0 hrs \| $344.00 \| \| 1.5 hrs \| $92.00 \| $96.60 \| 7.25 hrs \| $348.00 \| \| 1.75 hrs \| $106.00 \| $111.30 \| 7.5 hrs \| $355.00 \| \| 2.0 hrs \| $124.00 \| $130.20 \| 7.75 hrs \| $362.00 \| \| 2.25 hrs \| $136.00 \| $142.80 \| 8.0 hrs \| $369.00 \| \| 2.5 hrs \| $150.00 \| $157.50 \| 8.25 hrs \| $374.00 \| \| 2.75 hrs \| $163.00 \| $171.15 \| 8.5 hrs \| $378.00 \| \| 3.0 hrs \| $184.00 \| $193.20 \| 8.75 hrs \| $383.00 \| \| 3.25 hrs \| $189.00 \| $198.45 \| 9.0 hrs \| $386.00 \| \| 3.5 hrs \| $204.00 \| $214.20 \| 9.25 hrs \| $398.00 \| \| 3.75 hrs \| $218.00 \| $228.90 \| 9.5 hrs \| $409.00 \| \| 4.0 hrs \| $224.00 \| $235.20 \| 9.75 hrs \| $420.00 \| \| 4.25 hrs \| $235.00 \| $246.75 \| 10.0 hrs \| $432.00 \| \| 4.5 hrs \| $247.00 \| $259.35 \| 10.5 hrs \| $454.00 \| \| 4.75 hrs \| $258.00 \| $270.90 \| 11.0 hrs \| $476.00 \| \| 5.0 hrs \| $270.00 \| $283.50 \| 11.5 hrs \| $507.00 \| \| 5.25 hrs \| $281.00 \| $295.05 \| 12.0 hrs \| $529.00 \| \| 5.5 hrs \| $293.00 \| $307.65 \| 12.5 hrs \| $541.00 \| \| 5.75 hrs \| $304.00 \| $319.20 \| 13.0 hrs \| $563.00 \| \| 6.0 hrs \| $316.00 \| $331.80 \| \| \| RAD Exam session rates payable in full \| Exam session \| Dates/Times \| Price \| \|---\|---\|---\| \| RAD Gr. 1 exams \| Dec 1 – Feb 9 \| $166 \| \| RAD Gr. 2 exams \| Dec 1 – Feb 9 \| $166 \| \| RAD Gr. 3 exams \| Dec 1 – Feb 9 \| $249 \|	<urn:uuid:3666fc53-2411-477f-b18b-02fe23740345>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	1,569
Association des Joueuses et Joueurs de Rôles de l'Outaouais Avis de convocation Assemblée Générale Annuelle (AGA) 2018 Le samedi 3 mars 2018, 12h30 Au Centre communautaire Limbour 288 chemin Lebaudy Gatineau (Québec) J8V 3W4 Chers membres, Avec un peu de recul, je crois que nous pouvons dire que l'année 2017 a été faite sous le thème du renouveau : de nouveaux visages au sein du CA, la transition vers un nouveau terrain, de nouveaux groupes d'organisateurs (Comité jeu de l'AJJRO et CTA 2.0) et surtout une arrivée massive de nouveaux joueurs comme nous n'en n'avions pas vu depuis de nombreuses années! Je ne vous cacherais pas que tout cela a amené son lot de défis d'un point de vue administratif, mais je crois tout de même qu'il y a de quoi être fier du travail qui a été accompli! J'ai maintenant bien hâte de voir ce que 2018 nous réserve à l'aube du 20 e anniversaire de notre l'association! Vous connaissez déjà la formule : comme chaque année, nous aurons plusieurs choses à vous dire lors de cette rencontre. En plus de faire un retour sur les réalisations de l'année, de vous informer sur les projets qui s'en viennent pour le terrain et d'élire de nouveaux représentants au sein du CA, cette AGA sera également un bon moment pour faire ce que nous savons faire de mieux : continuer de faire vivre ensemble cette communauté de rôliste que nous aimons tant. Comme les années passées, du café, du thé, du jus et des collations seront servis. Un tirage aura également lieu afin de remettre des prix aux bénévoles qui ont donné de leur temps en s'impliquant lors d'une activité hors GN. Ceci est une gracieuseté de nos différents commanditaires. Nous vous attendons donc en grand nombre! Louis Fontaine Président, AJJRO Ordre du jour, Assemblée Générale Annuelle 2018 1. Ouverture par le président du conseil d'administration 2. Lecture de l'avis de convocation 3. Élection d'un président et d'un secrétaire d'assemblée 4. Lecture et adoption de l'ordre du jour 5. Lecture et adoption du procès-verbal de l'assemblée du 26 février 2017 6. Retour sur l'année 2017 a. Modification des règlements administratifs de l'AJJRO (modifications de 2016) b. Activités de l'année 2017 c. Organisations membres d. Comité jeu de l'AJJRO e. Participation aux événements communautaires 7. Terrain de Perkins 8. Présentation et adoption des états financiers pour l'année 2017-2018 9. Dissolution des administrateurs sortants et élections a. Président b. Trésorier c. Secrétaire (mandat d'un an) d. Administrateurs (3 postes disponibles) 10. Nomination de vérificateurs 11. Tirage pour les bénévoles de l'année 2017-2018 12. Varia 13. Clôture et ajournement	<urn:uuid:fa2c2ea0-e2da-4a01-81be-3f1f80cad48c>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/fra_Latn/train	finepdfs	fra_Latn	2,662
These are our 'Top Tips' to help you enjoy your child's journey of learning together… Try to give your child space and time to move freely and to develop games to the full…why not move the furniture back and create an obstacle course? If possible, provide access to large equipment on which children can climb, swing, scramble and balance. Lots of our children are used to being driven places, by car or bus and walking together is one of the best and cheapest forms of exercise available. Play active games with your child both indoors and out. For example, chasing, hide and seek, hopscotch and skipping. Encourage children to practise their new skills, such as hopping, walking on tiptoe or going backwards. Babies like to use push and pull along toys/trikes, as well as objects that encourage squeezing, pressing and rolling. Praise them for what they have achieved. Do some regular activity together as a family to help your children develop a positive attitude towards physical activity. Help them to be conscious of their own bodies as they move, by giving names to their activities and encouraging them to be aware of their position in relation to other things: "You're under the blanket," "Can you wiggle your legs down into your tracksuit?" "You're on top of the wall." Talk to them about how they feel when they have been energetic. Are they hot or cold? Are they dry or sticky? Are their hearts beating quickly or slowly? Talk to them about the choices you make that will help them to keep healthy, like decisions about eating, drinking and sleeping. Make sure that both girls and boys have opportunities to develop control of arm and hand muscles. Manipulating small cars, building blocks, craft activities, puzzle pieces or dolls clothes will all build up skill and co-ordination. Teach your children the skills and techniques they need to keep themselves safe. Even small children can begin to develop the habit of checking where they are going to land before they jump, and of not crossing the path of moving swings. Physical Development The Early Years Foundation Stage recognises 7 different areas of learning. Physical development is one of the 3 Prime Areas. Physical development involves providing opportunities for young children to be active and interactive; and to develop their coordination, control and movement. Children must also be helped to understand the importance of physical activity, and to make healthy choices in relation to food. (Successful writing depends on large muscle groups being developed through physical activities which then enable the strengthening of the finer muscles in the wrist, hand and fingers to control pencil movements.) The Early Learning Goals: Moving and handling: that children show good control and coordination in large and small movements. That they move confidently in a range of ways, safely negotiating space. That they handle equipment and tools effectively, including pencils for writing. (This is the level of attainment which children should be expected to attain at the end of the foundation stage, age 5.) Health and self-care: that children know the importance for good health and physical exercise, and a healthy diet, and talk about ways to keep healthy and safe. They manage their own basic hygiene and personal needs successfully, including dressing and going to the toilet independently. Be a role model. Children learn by watching what parents do so show your child you enjoy and value activity by taking part yourself. Even simple things like walking instead of using the car can have a big influence, encourage your child to help you in the garden this spring! More information about the Early Years Foundation Stage is available from the foundation years website: www.foundationyears.org.uk. Other useful websites: www.parentsforhealth.org www.keepkidshealthy.com www.bhf.org.uk	<urn:uuid:91d736a8-019f-4374-a001-b34703a44875>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	3,887
Ajuntament de Breda NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT DE BREDA (LA SELVA) TEXT REFÓS 2006 Aquest text refós es redacta amb la finalitat de procedir a la publicació de les Normes Subsidiàries de planejament de Breda, a efectes del que preveu la Disposició Transitòria Vuitena del Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme. El present text refós conté totes aquelles modificacions de les Normes Subsidiàries introduïdes des de l'aprovació definitiva segons acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Girona en sessió de 26 de setembre de 1990 (DOGC 27/02/1991) EL PRESENT TEXT REFÓS INCORPORA: Modificacions Puntuals de Normes: 1. Modificació de les Normes Subsidiàries a la Unitat d'Actuació núm. 1 "Les Guilleries". (Aprovació definitiva: CUG 01/10/1997. DOGC 12/12/1997). exp. 1997/243/G. 2. Modificació de les Normes Subsidiàries pel que fa a l'alçada reguladora dels carrers Capellans i Santa Victòria. (Aprovació definitiva: CUG 24/07/2002. DOGC 9761 de 14/11/2002). exp. 2001/1141/G. 3. Modificació Puntual núm. 1/2004 de les Normes Subsidiàries referent a l'article 72.b (Aprovació definitiva: CUG 27/07/2005, pendent de publicació al DOGC a la publicació del present text refós). exp. 2005/18847/G. Modificacions de les Normes Subsidiàries resultants de resolucions dels recursos següents: 1- Modificació de les Normes subsidiàries per resolució de conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 23 de desembre de 1991, pel qual s'incorpora la regulació del Pla Especial del Parc Natural del Montseny, que correspon a l'àmbit territorial afectat per aquest Pla Especial; i, d'altra banda, s'adeqüen els articles 140, 141 i 142 i concordants de la normativa a la Llei 6/1988 Forestal i al Decret 35/1990, pel qual es fixa la Unitat mínima forestal. 2- Resolució de conseller de Política Territorial i Obres Públiques de data 3 de febrer de 1992, pel qual l'adquisició de la casa situada al Carrer Convent, qualificada com a sistema general d'equipaments i dotacions, clau Es, s'efectuarà per expropiació forçosa. Res. 36/1992. 3- Modificació de NNSS per Resolució de Conseller de 15 de juny de1992, pel qual, entre d'altres coses, s'exclouen uns terrenys de 525 m² del sector de sòl urbanitzable PP10 "Turó de Santa Anna", per classificar-los com a sòl urbà, Clau A. exp. 1992/725/G. 4- Modificació de Normes Subsidiàries a la unitat d'Actuació núm. 2 "Camps d'en Bombí", per Resolució de Conseller, amb data 24/01/1994. exp. 1992/184/G. Modificacions referents al Sistema d'Actuació Urbanística aprovades per Decret d'Alcaldia o pel Ple de la Corporació: 1- Modificació de les Normes Subsidiàries en relació al Sistema d'Actuació del Pla Parcial núm. 7 "Residencial i Industrial del Repiaix", que passa de Compensació a Cooperació, aprovat per Ple amb data 26 de setembre de 1997. 2- Modificació de les Normes Subsidiàries en relació al Sistema d'Actuació del Pla Parcial núm. 1 "Petrunes-Guilleumes", que passa de Compensació a Cooperació, per Decret d'Alcaldia núm. 72/2001 de 13 de setembre de 2001, aprovat definitivament per Ple amb data 11 de febrer de 2002. 3- Modificació de les Normes Subsidiàries en relació al Sistema d'Actuació del Pla Parcial núm. 1 "Petrunes-Guilleumes", que passa de Cooperació a Compensació, aprovat inicialment per Decret d'alcaldia núm. 68/2005 de 29 d'abril de 2005, aprovat definitivament per Decret d'alcaldia núm. 141/2005 de 29 de juliol de 2005 Altres modificacions de les Normes Subsidiàries que només tenen incidència en la documentació gràfica: 1- Plànol 2.5.1. Classificació del Sòl Urbà. Modificació de les Normes Subsidiàries en l'Equipament privat de la Fonda Santa Anna. (Aprovació definitiva: CUG 04/02/1992). exp. 1992/175/G. 2- Plànol 2.5.3 i 2.5.4. Classificació del Sòl Urbà. Modificació de les Normes Subsidiàries en Relació a l'amplada del Carrer La Selva, afectant a l'illa núm. 112. (Aprovació definitiva: CUG 19/05/2000). exp. 2000/522/G. Tanmateix, s'aprofita el fet de la redacció del present text refós per a procedir a fer la correcció de l'errada continguda en l'apartat corresponent a situació i objectius de la UA 6 "L'Hispano" pel que fa a la referència geogràfica que hi consta. Aquesta correcció consisteix en suprimir del text original la frase següent: "contigua amb la riera del Repiaix" a continuació d'on diu "Marge dret de la Carretera d'Arbúcies part Nord del casc urbà". CONTINGUT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DOCUMENTACIÓ ESCRITA Article 25 Definició Article 26 Determinacions de les Normes Article 57 Planta àtic Article 96 Condicions d'edificabilitat Article 130 Activitats forestals UA 7 Vial Poliesportiu 103 104 106 107 108 109 110 111 112 113 115 117 118 119 120 121 122 123 124 125 126 127 128 130 131 132 140 140 1.INTRODUCCIÓ El conjunt de documents que es presenten constitueixen el resultat dels treballs d'elaboració de les Normes Subsidiàries de Planejament de Breda basats amb el que preceptuen de la Llei del Sòl i Ordenació Urbana 19/1.975 de 2 de maig i la Llei de mesures d'adequació de l'ordenació urbanística de Catalunya 3/1.984 de 9 de gener, així com els seus Reglaments. Amb l'entrega d'aquesta documentació, que es remet a l'Ajuntament de Breda per a la seva aprovació Provisional finalitza el procés de formació del Planejament, essent aquest document l'expressió definitiva sobre l'ordenació global del territori, de la Corporació Municipal. L'instrument urbanístic que resulti de l'ulterior resolució administrativa constituirà el document definitiu de les Normes Subsidiàries de Planejament de la Vila de Breda. 1.1. ASPECTES GEOGRÀFICS I TERRITORIALS Al peu del vessants orientals del massís del Montseny i el vessants meridionals de Montsoriu s'estén de la vila de Breda, en una petita vall de clima suau arrecerada per les diferents muntanyes que l'encerclen. La vila es localitza al centre d'una vall ampla de 169 m. d'altura sobre el nivell del mar, que es recolza a la zona oriental del massís del Montseny. La població que té actualment uns 3.200 habitants, s'organitza linealment de N.O. a S.E. Regada per la riera de Breda i la riera del Repiaix, Breda té com a límits només dos termes municipals que l'encerclen: Sant Feliu de Buixalleu de l'est i Riells a l'oest. L'antiga carretera de Barcelona a Girona per Granollers travessa el terme i diferents carreteres que l'enllacen amb pobles veïns com la que va a Arbúcies o la que es dirigeix a Riells; a més, ben a prop del terme la línia de ferrocarril de Girona a Barcelona i la nova carretera de la Batllòria a Hostalric. El terreny de la vall presenta un lleuger pendent que des del coll d'en Orri i Can Padró va davallant fins a la confluència de les rieres de Breda i del Repiaix. L'únic accident orogràfic remarcable en aquesta vessant és el turó de Sta. Anna de caire pintoresc. La vegetació humida i verda que envolta el nucli municipal ha conformat llocs bells a l'entorn de la multitud de fonts, moltes de les quals, malauradament, avui es troben abandonades. El clima és sec i suau a causa de la seva altitud i de la protecció que comporta el seguit de muntanyes de certa altura que envolten la vila i la protegeixen dels vents i els freds del N. La dimensió aproximada del terme municipal és de 5 Km2; afronta al llevant amb el sector de Gaserans, que pertany així mateix a St. Feliu de Buixalleu, i al S. i al O. amb St. Esteve de Viabrea, a la zona anomenada St. Llop. Breda pertany al partit Judicial de Sta. Coloma de Farners del bisbat de Girona i de la comarca de La Selva. És, d'altra part, l'últim municipi de la província de Girona en aquest sector de La Selva per on passa l'actual divisió administrativa en províncies. La vila de Breda es caracteritza per la seva terrissa i el seu esplèndid campanar romànic. Ambdós elements els trobem ben aviat. Tot just entrar al poble per la carretera que ens portarà a Arbúcies, després d'haver deixat enrere Hostalric, diferents empreses terrissaires ofereixen els seus productes al peu de la carretera mentre que el campanar romànic sobresurt de les teulades del nucli antic de Breda. Abans, però, d'endinsar-nos fins el capdamunt del petit turó que havia estat del pròsper monestir, farem un recorregut per alguns dels carrers de Breda: anem resseguint la carretera d'Arbúcies deixant enrere el carrer de sant Josep i el carrer de Sant Antoni fins a trobar a l'esquerra la Fonda Montseny (anomenada antigament Can Trunes) i que segons consta fou la primera casa del poble. A l'altre costat de la carretera (davant de la Fonda Montseny) trobem un carrer estret i llarg que davalla per una petita pendent: el carrer del Còdols; un dels carrers més característics de la vila està conformat per cases antigues de petites dimensions que ens sorprenen pels detalls ornamentals de les seves façanes com tot tipus de finestres gòtiques, lobulades i poliformes. EL MONESTIR Tornem camí enrere per agafar el carrer Nou i que ens portarà directament cap a l'antic monestir de Breda. Aquest carrer també ens ofereix notables sorpreses a la seva entrada mateix amb els excel·lents arcs conopials que s'han conservat, Can Sisó. L'antic monestir, centre de la vila antiga de Breda i el lloc on està ubicat és ben peculiar, ja que la plaça on està emplaçat s'hi troben dos campanars: l'un el campanar romànic del primitiu monestir i l'altre del segle XVIII, el de l'antiga església parroquial de Santa Maria, avui convertida en casa de la vila i museu municipal. L'Ajuntament i el museu s'estan remodelant totalment i el museu s'hostatja en l'antic absis romànic que encara conserva interessants pintures medievals. El museu municipal Josep Aragay està dedicat a aquest important pintor, ceramista i teòric de l'art noucentista. A l'altre costat de la plaça es dreça el popular campanar romànic de Breda (de 32 m d'alçada) datat al segle XI i corresponent a un antic temple del monestir. La configuració del campanar ens recorda els famosos campanars pirinencs com el de Taüll amb la seva base quadrada i amb cinc pisos superiors que estan decorats amb petites arcuacions i frisos dentals. Avui el tercer pis s'allotgen dues campanes reconegudes amb el nom d'Amàlia i Mercè, tot i que antigament tots els finestrals contenien campanes. Aquest campanar és una de les úniques restes que queden de l'antic temple romànic, ja que l'església actual és una construcció gòtica de finals del segle XII, on es poden contemplar dos bustos de plata del segle XVI dels Sant Iscle i Santa Victòria, uns fragments de taules renaixentistes a la capella del Santíssim i algunes pintures d'Antoni Viladomat. 1.2. BREU RESSENYA HISTÒRICA El primer esment històric del topònim de Breda és un privilegi concedit pel rei franc al bisbe de Barcelona el 878. Aleshores Breda ja tenia una minsa comunitat camperola però el veritable nucli de població no es formà fins dos segles més tard a redós del monestir benedictí. El monestir fou un dels més importants de la diòcesi gironina, juntament amb la seva important obra colonitzadora i pobladora va tenir una certa importància a nivell cultural i religiós. Igualment el poder patrimonial del monestir es va anar estenent al llarg dels segles, incrementant-lo amb altres possessions. L'existència del castell de Montsoriu a l'alta Edat Mitjana, articula l'incipient vila als designis d'aquesta feudalia, vescomtat de Girona i casa de Cabrera. A l'ensems, per la fundació l'any 1.038 del monestir de St. Salvador de Breda, que fou dotat d'abundants terres i delmes, sorgeix a la vila un fort centre de poder eclesiàstic. Així doncs cal entendre que la vila coincideix essencialment en la zona declarada com a conjunt historicoartístic, com un recinte fortificat de petita dimensió i sota el control i el poder dels dos estaments ja anomenats. La vida agrícola dominava el nucli de Breda i les seves masies escampades que aprofitaven la fertilitat del terreny ben regat per les aigües de les rieres i torrenteres. Al segle XVI, però, es té coneixement d'una altre activitat ben diferent a l'agrícola i que encara té certa importància la terrissa, que es convertir en l'activitat econòmica més important de la vila. I fou aquesta indústria de la terrissa implantada seriosament a la vila la que va originar uns creixements importants i una específica tipologia edificatòria. L'edificació menestral es troba a la corona que envolta l'edificació medieval. L'edificació agrícola històricament la trobem localitzada a les afores de la vila, tant en petits nuclis com en nombroses masies disperses en el territori. La nova traça de la carretera local per fora del nucli tradicional representa la ruptura del model concèntric de creixement, que s'articulava mitjançant la formació progressiva d'eixampla de la vila. A principis del segle XX es comença a construir la carretera de la Batllòria a Breda i Arbúcies; vers l'any 1.940-50 es produeixen un seguit d'actuacions urbanístiques de tipus cooperatiu que posen en servei tres sectors de territori a l'altre costat de la vila històrica en referència a la carretera. Aquestes actuacions es concentren en habitacles de petita dimensió, estructurats en forma de ciutat jardí. La construcció d'aquest sector coincideix essencialment en un altre dels períodes de creixement de la vila, i inicia un procés de bipolarització urbanística, avui encara vigent. Després d'aquestes esmentades actuacions amb voluntat ordenadora parcial, la vila de Breda ha conegut una situació caracteritzada per la manca total de planificació. Aquest fet ha portat com a conseqüència una pèrdua de l'orientació urbanística de la vila que durant més de 600 anys havia crescut amb ordre i claredat. La inexistència de planejament general ha originat la proliferació de ravals escassament urbanitzats de situacions conflictives i ha portat la vila a perdre la qualitat formal que sempre l'havia caracteritzat, fins l'any 1.984 en el que es va redactar i aprovar una delimitació del sòl urbà que va permetre adreçar l'ordenament urbanístic, si més no al sòl urbà. 1.3. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ La població de Breda ha tingut un augment demogràfic constant des del segle XVIII, només amb una inflexió descendent a principi del segle actual. Aquest augment és degut a l'important dinamisme de la seva activitat econòmica, que ha sabut reconvertir-se i modernitzar-se al llarg dels segles. Tan sols des del 1.950 al 1.968 es va produir un augment d'un 34% de la població. A conseqüència d'aquest augment de la població, fins i tot en els últims anys la piràmide d'edats que reflecteix Breda està rejovenida. DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ PER EDATS I SEXES HOMES OCUPACIÓ DE LA POBLACIÓ Breda és un poble eminentment industrial, amb un incipient sector de serveis potenciat pel turisme. Del sector primari només cal destacar les estabulacions de vaquí per a la producció de llet. Es mantenen les tradicionals manufactures terrissaires amb processos artesanals, que venen els seus productes arreu de l'Estat i fins i tot mantenen una dinàmica activitat exportadora als Estats Units i al Nord d'Europa. Dins la nova indústria es destaca la del sector del metall i l'alimentació, així com les fàbriques de mobles. 2. LA REDACCIÓ DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE BREDA 2.1. ANTECEDENTS LEGALS Actualment el municipi de Breda es urbanísticament regit per una delimitació del sòl urbà aprovada definitivament per la Comissió Provincial d'Urbanisme en data 31 de gener de 1.984 B.O.P. 1 de març de 1.984 i D.O.G.C. de 24 de febrer de 1.984, posteriorment una modificació puntual amb la inclusió al perímetre del sòl urbà de dos sectors, el dels equipaments esportius aprovada definitivament en data 8 d'octubre de 1.985 i del Prat de l'Avellana aprovat el 16 de febrer de 1988 per estimació de recurs d'alçada presentat pels particulars. 2.2. EL PROCÉS DE REDACCIÓ Els treballs d'elaboració d'aquestes normes s'han realitzat en dues fases diferenciades: la primera informació urbanística i proposta d'avanç de les normes, i la segona de redacció definitiva de la documentació establerta a l'article 97 del Reglament de Planejament de la llei del sòl. L'avanç de les Normes L'exposició pública de l'avanç de les Normes Subsidiàries va donar lloc a la presentació de suggeriments a les seves propostes, aquestes foren considerades pel redactor i el Consistori a fi d'establir les directrius bàsiques sobre les que havia de regir-se la seva redacció definitiva. RESULTAT DEL TRÀMIT D'EXPOSICIÓ PÚBLICA POSTERIOR A L'APROVACIÓ INICIAL: En el decurs de l'exposició d'aquests treballs es varen presentar un conjunt de suggeriments que considerats pel redactor han estat debatuts amb el Consistori, a fi d'establir els ajustos precisos a les alternatives de Planejament que figuraven a l'avanç de les normes i que prevaldran en aquesta redacció definitiva. En document annex es descriuen aquestes al·legacions i el informes corresponents. COMPOSICIÓ DEL TEXT REFÓS El text refós de les presents Normes Subsidiàries ha estat elaborat pels Serveis Tècnics dels Serveis Territorials d'Urbanisme a Girona de la Direcció General d'Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, competents per a la seva redacció en virtut del que disposa l'apartat segon de l'art. 31 de la Llei del sòl i apartat 4rt. de l'art. 123 del Reglament de Planejament. 3. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA 3.1. EL CONTINGUT DE LES NORMES En base als treballs previs d'informació urbanística pormenoritzats en els plànols d'informació i en el resum d'intencions exposats en la informació pública inicial dels dies de novembre i desembre de 1988 i atenent al que preceptua l'ordenament jurídic vigent l'ordenament jurídic vigent en ordre a la formulació de planejaments urbanístics de caràcter general (fonamentalment els articles 70 i 71 del Text Refós de la Llei del sòl i capítol I i II del Títol segon del Reglament de Planejament), el present document estableix l'ordenació urbanística integral del territori municipal. Definint, en primer lloc, els elements fonamentals de l'estructura general adoptada i a partir d'aquesta, un conjunt de determinacions per a tot el sòl, inclòs el que figura en el seu règim jurídic. Aquesta definició de l'estructura general i orgànica del territori, que és conseqüència de l'elecció d'un model territorial específic significa l'assignació, de manera global, dels destins i usos dels diferents sòls integrats en el territori municipal, i la definició dels sistemes generals de comunicacions, espais lliures, equipament comunitari i infraestructures de serveis, com elements fonamentals que són d'aquella estructura general. Aquestes determinacions s'expressen de forma gràfica en el plànol 2.1. Estructura General i Orgànica del Territori i literalment en aquest capítol de la present memòria, completat per l'oportuna normativa urbanística. Convé aclarir que aquesta definició de destins i usos globalitzats i d'elements fonamentals de l'estructura general del terme municipal, comporta, en aquest nivell, una directa classificació i qualificació dels sòls, en els termes que estableix l'actual legislació urbanística. En conseqüència, aquest nivell de definicions correspon a la classificació de la totalitat del sòl del municipi, tipus i categories, en funció de les circumstàncies de dret i de fet preexistents, de les previsions sobre assentament de població, activitats i serveis de caràcter col·lectiu i de l'estratègia d'ocupació que les Normes determinen. Es divideix així el territori municipal en els tres tipus de sòl previstos a la Llei Urbanística, de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, Aquestes determinacions es troben gràficament en el plànol 2.2 Classificació del Sòl, i es descriuen i justifiquen, de forma escrita, en els capítols IV, V i VI d'aquesta memòria, regulant el seu contingut en les Normes Urbanístiques (Títol II) de conformitat amb el que preceptua el bloc de legalitat vigent. A partir d'aquest conjunt de definicions, les Normes fixen de forma permenoritzada els usos, intestinals i les condicions d'edificació del sòl urbà, dels aprofitaments i de les mesures necessàries per a la conservació i protecció de tots i cadascun dels elements naturals del sòl, als efectes oportuns, en zones. Així queden fixats de forma unívoca els destins urbanístics dels esmentats terrenys. Aquest mateix nivell de permenorització del seu destí, condicions d'utilització, etc. assoleixen els sòls que les Normes reserven per als sistemes generals i locals, sigui quin sigui el tipus de sòl en el que es situen. La qualificació del territori en zones i sistemes, es conté, quant a les zones i sistemes, en el plànols 2.5. Aquestes determinacions gràfiques es completen, per a la seva justificació, en els capítols III, IV i VII de la present memòria, i estableix una reglamentació específica del seu contingut a les Normes Urbanístiques (Títols III, IV i V). Un últim nivell fixa els processos que necessàriament han de seguir els sòls per a fer efectius els aprofitaments i/o per assolir els destins establerts en el planejament. Contempla, essencialment, els aspectes dinàmics d'aquestes normes. Aquesta regulació resulta essencial pels sòls urbanitzables, en els que tal com afirma l'Exposició de Motius de la Llei de 2 de maig de 1975, les Normes es limiten a orientar el criteri del seu futur desenvolupament, doncs la seva transformació és consubstancial a la seva classificació urbanística. Per aquesta raó, es determinen en aquesta fase, de forma globalitzada, els usos, intensitats, i aprofitaments, així com un esquema de la futura ordenació, a concretar mitjançant planejaments derivats. Sense l'essenecialitat del sòl urbanitzable, per tal com les normes defineixen unes expectatives concretes, es defineixen també en el sòl urbà altres àrees que precisen de processos de transformació per assolir el destí urbanístic fixat per les Normes (Plans Especials de Reforma Interior, Polígons i Unitats d'Actuacions aïllades). Aquestes determinacions es troben en els plànols 2.4. els capítols IV i V d'aquesta memòria i a les Normes Urbanístiques (Títol VI). 3.2. EL MODEL GENERAL El model urbanístic d'aquestes normes es concreta en una proposta basada en els següents punts: 1. Potenciació i rehabilitació del nucli urbà al voltant del centre històric. 2. La connexió entre els diversos nuclis actuals. 3. Expansió de l'actual ciutat jardí, amb el protagonisme de l'habitatge unifamiliar en petita parcel·la rodejada de vegetació. 4. Concentració industrial a les bandes Est i Oest de la població, amb el conseqüent desplaçament de les indústries ubicades, encara a l'interior del casc urbà. 5. Preservació del sòl rústic i del Turó de Sta. Anna lliures d'edificació. Per aconseguir aquests objectius, la trama urbana projectada tracta d'aconseguir un teixit urbà continu i interdependent per assolir la connexió entre els nuclis, sempre considerant la carretera d'Arbúcies i la de Riells com a generadors del creixement. La creació de dues Rondes perimetrals, est i oest permetrà el moviment del tràfic pesat i el funcionament de les zones industrials, sense irrompre al bell mig de la població de carrers estrets i llargs. Per altra banda la creació de les Rondes interiors, que a mòdus de passejos arbrats relacionaran els diversos indrets de la Vila, conformaran al seu recorregut un seguit d'espais lliures i equipaments cerquen una forma d'entendre la circulació lleugera i peatonal com a creadora en si mateixa d'un paisatge urbà descobert successivament en el seu itinerari. Paral·lelament la fixació dels sols urbanitzables, ja amb una gestió interna mitjançant l'elaboració dels corresponents Plans Parcials, incidirà de forma directa en la solució de la gran vialitat i de la distribució de les zones. La preservació del Turó de Sta. Anna, element geogràfic que caracteritza la imatge del municipi, la protecció dels marges de les rieres amb les seves fonts incloses i la restricció a l'edificació al sòl no urbanitzable contribuiran a aconseguir un desenvolupament harmònic de la Vila conservant la seva imatge tradicional. 4. ANNEX NORMATIU CATÀLEG D'ELEMENTS DE VALOR ARQUITECTÒNIC I PATRIMONIAL Es recullen en aquest catàleg els elements del lloc que són més representatius pels seus valors històrics, artístics o tradicionals i que han de ser conservats com a part del patrimoni col·lectiu. Aquestes construccions i conjunts d'interès són inclosos en el pre-catàleg redactat el novembre de 1.985. Aquest haurà de ser completat per la redacció d'un Pla Especial de Protecció de conservació i millora del nucli antic, el qual regularà les intervencions possibles, l'àmbit de protecció al seu entorn, i les mesures de protecció específiques sobre l'arquitectura considerada. Els conjunts i elements catalogats es localitzen a la sèrie de plànols d'ordenació, mitjançant una identificació gràfica (la trama més fosca), que defineix aquelles àrees que es consideren de protecció dels conjunts i edificis de caràcter patrimonial i que són: Conjunt del nucli històric. Nucli originari del nucli urbà de Breda, a l'entorn de l'Església i Monestir de St. Salvador, fundat pels Vescomtes de Girona a l'any 1.038 dins d'aquesta zona s'inclouen l'església gòtica del s. XIV, la de Sta. Maria del s. XIII, la torre campanar romànica llombarda del s. XI, l'Ajuntament, edifici civil del mateix segle d'estil romànic primitiu. L'Abadia, les restes del claustre romànic, l'aula capitular, i el Priorat. Aquest conjunt ve protegit pel Decret 3.600/1.974 de 29 de desembre (BOE 14 de gener de 1.975). Can Coll de n'Orri El Convent. Col·legi de les monges Taller de fusteria Can Clapés Ca l'Arola Ca l'Avellana Can Padró Cal Batlle (Mas Mascorda) Can Bosch Can Sisó Can Xifré Can Cortina Can Barrabàs Molí d'en Folgueroles Can Padró de pagès La Torra Can Trunes (Bar Montseny) Can Hosta 5. QUANTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA En els fulls adjunts es presenta una relació detallada de les quantificacions escaients per a una correcta valoració de la proposta de planejament. El primer quadre presenta el sostre potencial del nucli urbà, desglossant aquest en les zones d'edificació tancada i d'edificació oberta i amb referència directa al nombre de plantes edificables. El còmput d'habitatges en les zones tancades es fa mitjançant el càlcul del sostre edificable en aplicació al límit de la normativa, es descompta la planta baixa, normalment destinada a usos terciaris o de magatzem i el resultat es divideix per la quantitat de 125 m2, quantitat bruta necessària per a la construcció d'un habitatge per a les condicions de vida actuals. En les zones d'edificació oberta, el càlcul del potencial d'habitatges es fa mitjançant el còmput de la quantitat màxima de parcel·les possibles en aplicació de la normativa. El producte del nombre d'habitatges possibles al nucli urbà per la quantitat de 3,5 habitants per habitatge, segons estàndards demogràfics actuals ens dóna un total de 10.513 habitants, que es la màxima població possible dins l'àmbit del nucli urbà en aplicació d'aquesta normativa. Aquest valor és el que ens fixa la quantitat d'espai lliure mínim a disposar a la població dins el perímetre del sòl urbà, que és de 52.565 m², valor que prové de multiplicar els 5 m² de sòl lliure que especifica el Reglament de Plantejament, en el seu article 25 c, superat pel planejament projectat tal com es justifica en el quadre descriptiu dels espais lliures i de domini públic així com la forma d'obtenir-lo. En els quadres comparatius anteriors al descrit en l'anterior paràgraf, es pot apreciar com la previsió actual al nucli urbà, 10.524 habitants, depassa la prevista en l'anterior planejament, si bé es millora la densitat, 118 habitants per hectàrea davant dels 135 anteriors, degut a la proliferació de nous espais lliures procedents de les operacions urbanístiques previstes. El sòl urbanitzable, gràcies al seu funcionament autònom en la generació d'espais lliures permet assolir uns estàndards molt correctes en les seves previsions, així mateix facilitaran la gestió en el nucli urbà, pel fet de la cessió del 10% d'aprofitament mig a la comunitat. Les operacions de sòl industrial, ja siguin al sòl urbà com a l'urbanitzable, permeten garantir un procés de creixement equilibrat quan a llocs de treball per habitatges previstos, ja que el sostre industrial orientatiu és d'unes 143 parcel·les, és a dir, 143 centres de producció als que aplicant un estàndard de 15 treballadors per indústria, el sostre potencial de llocs de treball industrial és de 2.145 que juntament amb les possibilitats industrials del nucli urbà, justifiquen el potencial de població. El quadre de gestió planteja d'una forma purament quantitativa l'ordre d'aprofitament i de desenvolupament de les diverses peces que composen el sòl urbà en primer lloc i l'urbanitzable en segon. Posteriorment en el text normatiu s'expliciten cadascuna d'aquestes operacions. \| Densitat sòl urbà \| Sostre abans de normes \| \|---\|---\| \| Superfície sòl urbà Nombre habitatges Nombre habitants Habitatges per hectàrea Habitants per hectàrea \| 66,15 Ha. 2.550 habitatges 8.925 habitants 38,00 Hab. / Ha. 135,00 Hab. / Ha. \| Total habitants sòl urbà 10.591 Total necessitat sòl lliure i domini públic 52.955 Densitat sòl urbanitzable: \| ZONES LLIURES I DE DOMINI PÚBLIC \| \| EXISTENTS \| NOUS \| \|---\|---\|---\|---\| \| 1 \| Plaça de l’Ajuntament \| 1.800 \| \| \| 2 \| Plaça Convent \| 460 \| \| \| 3 \| Bassa del Molí \| 1.300 \| \| \| 4 \| Camp de futbol \| \| 776 \| \| 5 \| \| \| \| \| 6 \| Pl. Dr. Rovira \| 670 \| \| \| 7 \| Parc de les Escoles \| \| 2.700 \| \| 8 \| Jardí dels Còdols \| \| 650 \| \| 9 \| \| \| \| \| 10 \| Jardí de la Hispano \| \| 1.500 \| \| 11 \| Pl. Prat del Cigarro \| \| 1.290 \| \| 12 \| \| \| \| \| 13 \| Jardí vessant de Sta. Anna \| \| 2.010 \| \| 14 \| Parc de Cal Batlle \| 8.000 \| \| \| 15 \| Parc Esportiu \| 3.900 \| \| \| 16 \| Pl. de l’Avellana \| 800 \| \| \| 17 \| Pl. Maragall (Verge de Montserrat) \| \| 2.200 \| \| 18 \| Jardins sector cementiri \| \| 1.100 \| \| 19 \| Pl. Camps d’en Bombí \| \| 2.473 \| \| 20 \| Jardí Residencial Breda \| 1.100 \| \| \| 21 \| Jardí Cal Catxu \| \| 250 \| \| 22 \| Zona de protecció sector Cal Batlle \| \| 2.920 \| \| 23 \| Parc de la riera del Repiax \| \| 21.000 \| EQUIPAMENTS PÚBLICS \| \| \| Existents \| Nous \| \|---\|---\|---\|---\| \| 1 \| Ajuntament \| 300 \| \| \| 2 \| Museu Aragay \| \| \| \| 3 \| Església de St. Salvador \| 800 \| \| \| 4 \| Edifici Pl. del Convent \| 130 \| \| \| 5 \| Escoles \| 9.880 \| \| \| 6 \| Pavelló Poliesportiu \| 2.090 \| \| \| 7 \| Piscines \| 3.350 \| \| \| 8 \| Camp de futbol \| 8.880 \| \| \| 9 \| Pistes de tennis \| 2.800 \| \| \| 10 \| Llar de jubilats \| 150 \| 870 \| \| 11 \| Correus \| 570 \| \| \| 12 \| Ermita de Sta. Anna \| 100 \| \| \| 13 \| Mercat \| \| 1.470 \| \| 14 \| Estació d’autobusos \| \| 1.600 \| \| 15 \| Centre d’assistència primària \| \| 930 \| \| 16 \| Local C/ Nou \| 90 \| \| \| 17 \| Local Pl. de l’Església \| 30 \| \| \| 18 \| Magatzem municipal \| \| 4.600 \| \| 19 \| Escorxador \| 9.600 \| \| \| 20 \| Cementiri \| 6.850 \| \| \| \| TOTALS \| 45.620 \| 9.470 \| \| RESUM QUANTIFICACIÓ \| Abans normes \| Segons normes \| \|---\|---\|---\| \| Total sòl urbà \| 66,15 \| 89 \| \| Total sòl urbanitzable \| \| 114 \| \| Total sòl no urbanitzable \| 443,85 \| 307 \| \| TOTAL \| 510,00 \| 510,00 \| \| U.A. \| SUP. TOTAL \| VIALS SUP. % \| Z. LL. SUP. % \| CESSIONS TOT. % \| SOSTRE EDIFIC. \| ÍNDEX EDIF. \| HAB. TOT. \| \|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\| \| U.A. 1 Guilleries \| 5.906 \| 2.249/38,08 \| 432/7,31- \| 2.681/45,39 \| 2.419 \| 0,41 \| 15 \| \| U.A. 2 Camps Bombí \| 18.189 \| 5.246/28,84 \| 1.431/7,86 \| 6.677/36,70 \| 8.311 \| 0,46 \| 41 \| \| U.A. 3 Camp futbol \| 7.76 \| 2.230/28,74 \| - \| 2.230/28,74 \| 3.88 \| 0,50 \| 18 \| \| U.A. 4 Joan XXIII \| 5.34 \| 1.900/35,60 \| - \| 1.900/35,60 \| 3 \| 0,56 \| 13 \| \| U.A. 5 Cementiri \| 22.8 \| 5.400/23,70 \| 7.000/30,70 \| 12.400/54,39 \| 9.104 \| 0,40 \| 45 \| \| U.A. 6 L’Hispano \| 6.52 \| 1.320/20,20 \| 1.500/23,00 \| 2.820/43,20 \| 6.06 \| 0,93 \| 30 \| \| U.A. 7 Poliesportiu \| 2.69 \| 1.310/48,70 \| - \| 1.310/48,70 \| 1.176 \| 0,44 \| 5 \| \| U.A. 8 Cal Batlle \| 16.53 \| 4.330/26,19 \| 3.875/23,40 \| 8.205/49,50 \| 7.1 \| 0,43 \| 22 \| \| U.A. 9 Cal Duset \| 20.1 \| 4.850/24,00 \| 2.010/10,00 \| 6.860/34,00 \| 11.4 \| 0,57 \| 57 \| \| U.A. 10 Accés sud \| 7.552 \| 2.940/39,00 \| - \| 2.940/39,00 \| 4.909 \| 0,65 \| 30 \| \| U.A. 11 Pssg. escoles \| 19.73 \| 5.110/25,90 \| 2.700/13,60 \| 7.810/89,50 \| 10.448 \| 0,53 \| 29 \| \| U.A. 12 Cal Catxu \| 3.83 \| 820/21,40 \| 250/6,50 \| 1.070/27,90 \| 2.84 \| 0,74 \| 12 \| \| U.A. 13 Prat Cigarro \| 13.88 \| 3.810/27,40 \| 1.290/9,29 \| 5.100/36,69 \| 13.5 \| 0,97 \| 73 \| \| U.A. 14 Verge Montserrat \| 21.974 \| 6.741/30,60 \| 3.629/16,50 \| 10.370/47,10 \| 10.987 \| 0,50 \| 46 \| \| U.A. 15 Can Sibina \| 3.6 \| 1.080/30,00 \| 370/10,28 \| 1.450/40,28 \| 5.82 \| 1,62 \| 35 \| \| U.A. 16 Sect. Ind. sud \| 41.25 \| 4.599/11,15 \| 6.600/16,00 \| 11.199/27,15 \| 30.051 \| 0,73 \| - \| \| TOTALS \| 222.268 \| 53.935 \| 31.087 \| 85.022 \| 131.005 \| 0,63 \| 471 \| \| UNITAT D’ACTUACIÓ \| SUP. TOTAL \| VIALS SUP. % \| Z. LL. SUP. % \| CESSIONS TOT. % \| SOSTRE EDIFIC. \| ÍNDEX EDIF. \| HAB. TOT. \| \|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\| \| P.E. 1 C. Escolomines \| 9.5 \| 1.900/20,00 \| 1.330/14,00 \| 3.230/34,00 \| 7.125 \| 0,75 \| 40 \| \| NOM \| SUP. TOTAL \| APRO. PRIV. SUP. % \| DOTACIONS SUP. % \| VIALITAT SUP. % \| PARCEL. MIN. \| ÍNDEX EDIF. \| HAB. \| \|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\| \| PP 1 Petrunes-Guilleumes \| 111.3 \| 72.345/65,00 \| 22.260/20,00 \| 10.695/15,00 \| 400 \| 0,40 \| 89 \| \| PP2 Can Ribas \| 104.2 \| 68.772/65,00 \| 20.840/20,00 \| 15.630/15,00 \| 400 \| 0,40 \| 171 \| \| PP 3 Can Ferreric \| 104 \| 68.640/66,00 \| 20.800/20,00 \| 14.560/17,00 \| 400 \| 0,40 \| 114 \| \| PP 4 Can Huguet \| 52 \| 34.320/66,00 \| 10.400/20,00 \| 7.280/14,00 \| 400 \| 0,40 \| 86 \| \| PP 5 Can Fogueres \| 60.272 \| 39.780/66,00 \| 12.054/20,00 \| 8.438/14,00 \| 400 \| 0,40 \| 99 \| \| PP 6 Can Valent \| 48.2 \| 31.812/66,00 \| 9.640/20,00 \| 6.748/14,00 \| 400 \| 0,40 \| 79 \| \| PP 7-R Repiaix \| 26.672 \| 17.338/65,00 \| 5.334/20,00 \| 4.000/15,00 \| 400 \| 0,40 \| 43 \| \| PP 8-R Can Xifré \| 28.8 \| 18.720/65,00 \| 5.760/20,00 \| 4.320/15,00 \| 400 \| 0,40 \| 47 \| \| PP 9 Cal Gall-Cal Xec \| 80.579 \| 52.376/65,00 \| 16.106/20,00 \| 12.087/15,00 \| 400 \| 0,40 \| 130 \| \| PP 10 Sta. Anna \| 240.237 \| 96.095/40,00 \| 120.118,50/50,00 \| 24.023,50/10,00 \| 2500 \| 0,06 \| 38 \| \| PP 11 Can Guilleumes \| 37.691 \| 24.501/65,00 \| 7.538/20,00 \| 5.654/15,00 \| - \| 0,40 \| 100 \| \| TOTAL \| 893.554 \| 524.699/58,00 \| 250.850,50/28,00 \| 119.435,5/14,00 \| - \| - \| 996 \| \| NOM \| SUP. TOTAL \| APRO. PRIV. SUP. % \| DOTACIONS SUP. % \| VIALITAT SUP. % \| PARCEL. MIN. \| ÍNDEX EDIF. \| HAB. \| \|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\| \| PP 7-I Repiaix \| 79.785 \| 56.647/71,00 \| 11.170/14,00 \| 11.968/15,00 \| - \| 0,40 \| 55 \| \| PP 8-I Can Xifré \| 96.671 \| 65.086/71,00 \| 12.834/14,00 \| 13.751/15,00 \| - \| 0,40 \| 56 \| \| PP12 Indust. Nord \| 46 \| 32.660/71,00 \| 6.440/14,00 \| 6.900/15,00 \| - \| 0,40 \| 32 \| \| TOTAL \| 217.456 \| 154.393/71,00 \| 30.444/14,00 \| 32.619/15,00 \| - \| 0,40 \| 143 \| TÍTOL PRIMER DISPOSICIONS GENERALS Article 1.- Àmbit territorial Les presents Normes Subsidiàries de Planejament constitueixen l'instrument d'ordenació del territori del municipi de Breda, de conformitat amb allò que disposa l'actual legislació urbanística. Article 2.- Àmbit temporal Aquestes Normes entraran en vigor el dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Girona i es mantindrà la seva vigència mentre no es procedeixi a la seva revisió. Article 3.- Supòsits de revisió 1- La revisió de les Normes serà preceptiva un cop transcorreguts vuit anys comptats a partir del dia de la seva entrada en vigor. 2- No obstant, s'iniciarà, s'iniciarà el procediment per a la seva revisió sempre que, mitjançant un estudi previ justificatiu, es demostri l'existència d'alguna de les següents circumstàncies: a) Que la població permanent resident en el terme municipal sobrepassi la xifra de 10.000 habitants. b) L'alteració per exigències legals superiors dels estàndards reservats pels equipaments comunitaris i espais lliures. c) La creació, modificació o supressió d'infraestructures bàsiques que afectin de manera fonamental l'estructura general i orgànica del territori establerta per aquestes Normes. d) L'aprovació d'un Pla Director Territorial de Coordinació que afecti al terme municipal de forma no concordant amb el que disposen aquestes Normes Subsidiàries. Article 4.- Contingut de les Normes D'acord amb el que preveu la Llei de Règim del Sòl i Ordenació Urbana Text Refós aprovat pel Reial Decret 1346/1976 de 9 d'abril, les Normes Subsidiàries municipals de Breda consten dels següents documents d'abast normatiu: 1- Memòria descriptiva 2- Normes 3- Plànols d'Informació 4- Plànols d'ordenació Article 5.- Modificació de Normes 1- La modificació d'aquestes Normes Subsidiàries podrà portar-se a terme en qualsevol moment en els termes i continguts que assenyala l'article 49 de la Llei del Sòl i sempre que no s'alterin o variïn substancialment les previsions de població i ordenació física, de forma que es faci necessària la tramitació d'una Revisió global de les Normes d'acord amb el procediment establert en la legislació urbanística. 2- En qualsevol cas, les propostes de modificació hauran d'anar acompanyades per un estudi justificatiu de llur incidència en l'ordenació general i en particular, en el manteniment dels estàndards d'equipaments i espais lliures. 3- Si la modificació afecta a les zones verdes o espais lliures de les Normes, sigui per l'adopció d'una altra qualificació o per la reducció de la seva superfície, la seva tramitació es sotmetrà al que preveu l'article 50 de la Llei del Sòl. Article 6.- Obligatorietat de les Normes 1- Les determinacions d'aquestes Normes obligaran tant a l'Administració com als particulars. Aquesta obligació comporta les limitacions que s'estableixen a l'article 58 de la Llei del Sòl. 2- Amb el caràcter excepcional, l'Ajuntament podrà, previ informe favorable de la Comissió Provincial d'Urbanisme, autoritzar usos o obres de caràcter provisional no previstos per les Normes, segons el que disposa l'article 58.2 de la Llei del Sòl. 3- Així mateix, l'Ajuntament, previ informe favorable de la Comissió Provincial d'Urbanisme, podrà ocupar temporalment terrenys per a usos i obres de caràcter provisional, encara que estiguin en desacord amb les Normes, quan no dificultin la seva execució i estigui justificada l'ocupació per una necessitat pública de caràcter transitori. Article 7.- Interpretació dels documents de les Normes 1- Les determinacions d'aquestes Normes s'interpretaran atenent al seu contingut i d'acord amb llurs objectius i finalitats expressats a la Memòria. En els casos de dubte o imprecisió, les normes escrites prevaldran sobre qualsevol determinació gràfica, i entre dues determinacions gràfiques prevaldrà sempre la de menor escala. Si subsisteix la imprecisió, prevaldrà la solució més favorable a la menor edificació i a la major dotació per equipaments comunitaris. 2- La delimitació dels sectors, unitats, zones i sistemes d'aquestes Normes Subsidiàries, podrà ser precisada o ajustada pels instruments de planejament que les desenvolupin (Plans Parcials, Plans Especials, Estudis de Detall, Unitats d'Actuació Urbanística, Delimitació de Polígons, etc.) tot respectant les regles gràfiques següents: a) No alterar la superfície de l'àrea delimitada en els plànols normatius, en més o menys un cinc per cent. b) No alterar la forma substancial de les àrees, efectuant els necessaris deguts a: Les alineacions de l'edificació existent. Les característiques topogràfiques i físiques del terreny. Els límits de la propietat. L'existència d'elements naturals o artificials d'interès que ho justifiquin. 3- La delimitació dels sistemes d'equipaments comunitaris i d'espais lliures no podrà ajustar-se mai de forma que suposi disminució de la seva superfície. 4- Totes aquestes regles seran d'aplicació en qualsevol planejament que desplegui aquestes Normes Subsidiàries, així com a tots aquells treballs planimètrics o topogràfics de canvi d'escala dels seus plànols normatius. TÍTOL SEGON RÈGIM DEL SÒL Article 8.- Règim Urbanístic del Sòl El règim urbanístic del sòl, d'acord amb el que preveuen els arts. 12 i 71 de la Llei del Sòl, es regula mitjançant: a) La classificació del sòl segons el seu règim jurídic, plànol d'ordenació 1/5.000. b) La determinació i regulació de l'estructura general i orgànica del territori, plànol d'ordenació 1/5.000. c) La qualificació urbanística del sòl amb la seva divisió de sistemes i zones, plànols d'ordenació 2 a l'escala 1/5.000 i 1/1.000. Article 9.- Classificació del Sòl 1- El territori ordenat per aquestes Normes Subsidiàries es classifica, als efectes del règim jurídic del sòl i d'acord amb el que preveuen els articles 78, 79 i 80 de la Llei del Sòl, en sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. La delimitació d'aquests diferents tipus de sòl es fa en el plànol d'ordenació 2.2 Règim de Sòl. 2- El sòl urbanitzable o apte per a la urbanització passarà a ser urbà mitjançant l'execució del planejament parcial corresponent, essent condició imprescindible l'efectiva realització de les obres d'urbanització i l'acompliment de llurs obligacions per part dels propietaris. 3- El sòl no urbanitzable només es pot transformar en urbanitzable mitjançant una revisió global de les Normes Subsidiàries, d'acord amb el que preveu l'article 3 d'aquestes mateixes Normes Urbanístiques. Article 10.- Abast de les determinacions de les Normes 1- En sòl urbà, les Normes precisen l'ordenació física de forma detallada mitjançant la delimitació del sòl segons el seu destí a: a) Vials i aparcaments b) Parcs i jardins urbans c) Infrastructures tècniques d) Sòls privats edificables Aquestes determinacions es presenten gràficament en els plànols d'ordenació 2.3. Usos globals, tipus i categories del sòl. 2- En el sòl urbanitzable les Normes Subsidiàries determinen amb caràcter vinculant els sectors de planejament, els elements fonamentals de l'estructura urbana i la regulació genèrica dels diferents usos globals i dels seus nivells d'intensitat, havent-se d'efectuar l'ordenació detallada del sòl mitjançant el corresponent Pla Parcial. 3- En el sòl no urbanitzable, les Normes Subsidiàries desenvolupen el règim previst pels arts. 85 i 86 de la Llei del Sòl. Article 11.- Sistemes i zones 1- Pel seu destí en l'ordenació del territori, aquestes Normes Subsidiàries qualifiquen el sòl en sistemes i zones. 2- Es qualifiquen com a sistemes aquells sòls d'interès general, que permeten assolir els objectius del planejament en matèria de comunicacions, espais lliures, equipaments i serveis. 3- Es qualifiquen com a zones els sòls sotmesos a un règim uniforme, en el que els particulars, d'acord amb les especificacions que fixen aquestes Normes, podran exercir les seves facultats dominicals. Article 12.- Estructura General i Orgànica del Territori 1- Als efectes de la determinació i regulació de l'Estructura General i Orgànica del Territori, aquestes Normes Subsidiàries i el seu desenvolupament en Plans Parcials o Especials assigna o haurà d'assignar alguns sòls per a: a) Sistema d'espais viaris b) Sistema d'espais lliures c) Sistema d'equipaments públics d) Sistema d'infrastructures tècniques 2- L'Estructura Orgànica del Territori es complementa a nivell local amb els següents elements determinants del procés urbà: e) Sistema viari local f) Sistema d'espais lliures locals g) Sistema d'equipaments locals 3- La consideració de sistema implica la declaració d'utilitat pública de les obres i la necessitat d'ocupació dels terrenys, segons disposa l'article 64 de la Llei del Sòl. Article 13.- Divisió de les zones del sòl urbà, sòl apte per a la urbanització i del sòl no urbanitzable 1- Als efectes d'orientar els processos d'urbanització i edificació, les Normes Subsidiàries qualifiquen el sòl urbà, el sòl urbanitzable i el sòl no urbanitzable en zones, sense perjudici del que es destina a sistemes generals i locals. 2- Les Normes Subsidiàries distingeixen les següents zones: SÒL URBÀ SÒL APTE PER LA URBANITZACIÓ SÒL NO URBANITZABLE TÍTOL TERCER REGULACIÓ DELS SISTEMES Article 14.- Definició 1- Els sistemes generals regulats per aquest capítol són el conjunt d'elements que ordenadament interrelacions contribueixen a assolir els objectius del planejament en matèria de comunicacions, espais lliures, equipaments i serveis urbans a nivell de tot el territori ordenat. 2- Els sistemes locals o complementaris són aquells que estructurant orgànicament i de manera específica un sector determinat, completen l'estructura integrada pels sistemes generals. Article 15.- Determinació dels sistemes generals i locals 1- Els sistemes generals d'aquestes Normes queden grafiats en el plànol d'ordenació 2.1. Estructura General i Orgànica del Territori. 2- La resta de previsions, quant a sistemes, efectuades en qualsevol tipus de sòl tindrà la consideració de locals o complementaris. Article 16.- Titularitat 1- El sòl destinat a sistemes generals i locals serà en execució d'aquestes Normes Subsidiàries, de domini públic. L'aplicació del règim propi del domini públic serà efectiu només després que l'Administració hagi adquirit el sòl, a través de qualsevol dels sistemes previstos per la Llei del Sòl, fins i tot per cessió gratuïta en aquells casos en què sigui procedent d'acord amb el previst per aquestes Normes Subsidiàries. 2- La gestió dels sistemes podrà ser pública o privada. En aquest darrer cas, la gestió del servei es podrà fer: - Per concessió administrativa. - Per constitució d'un dret de superfície. 3- Els sistemes que es trobin en funcionament abans de l'aprovació inicial d'aquestes Normes Subsidiàries podran continuar llur titularitat i gestió privada mentre es mantingui el seu funcionament. Article 17.- Qualificació Les Normes Subsidiàries determinen els següents sistemes, independentment de la seva classificació en sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable: *Clau gràfica expressada als plànols 2.5.Σ Qualificació del Sòl Urbà. SISTEMA D'ESPAIS VIARIS Article 18.- Definició 1- el sistema d'espais viaris comprèn els espais públics reservats al traçat de la xarxa viària i dedicats exclusivament a l'ús de vialitat i aparcament. S'inclouen en aquest sistema els següents espais: a) Xarxa viària general: Són les carreteres, vies primàries urbanes i camins rurals estructurants definits en el plànol d'ordenació 2.1 Estructura General i Orgànica del Territori. b) Xarxa viària local: Són el conjunt de carrers, per on es distribueix el trànsit de la població. c) Camins urbans: Són passatges d'ús preferent per a vianants i que comuniquen diferents zones de la població i la resta de camins rurals. Admetent una circulació de vehicles restringida als residents i de servei al sector. d) Àrees d'aparcament: Són els espais destinats a aparcament d'ús públic a l'aire lliure. Els espais b), c) i d) figuren grafiats en la sèrie de plànols d'ordenació de la documentació gràfica. Article 19.- Ordenació i regulació 1- El projecte, construcció, conservació, financiació, ús i explotació de les carreteres que creuen el terme municipal observaran el que disposa la Llei de Carreteres 51/1.974 de 19 de desembre i el seu Reglament de 8 de febrer de 1.977. (BOE 117 de 17 de maig de 1.977). 2- La xarxa de camins rurals es regirà pel què disposen aquestes mateixes Normes Subsidiàries en al zona corresponent del sòl no urbanitzable. Article 20.- Desenvolupament 1- Les línies que delimiten la xarxa viària local indiquen la magnitud i disposició del sòl reservat per a aquesta, així com la secció viària més adequada al carrer. 2- Aquest traçat podrà ajustar-se als Plans Parcials, Especials, Unitats d'actuació o Estudis de Detall que es redactin, precisant el disseny de cadascuna de les vies, especialment quant a la distribució de calçades per a vehicles, voreres, passos per a vianants i arbrat, sense disminuir en cap cas les superfícies de la xarxa viària establertes per aquestes Normes Subsidiàries. Article 21.- Protecció del sistema viari Les carreteres existents al terme municipal de Breda són: Comarcal GI-552 de La Batllòria a Arbúcies. Carreteres de la Diputació: De Riells a Breda i variant entre aquesta i la de La Batllòria a Arbúcies. Les proteccions: a aquestes infraestructures seran les següents: 1- En sòl urbà a tretze metres (13 m.) de l'eix de les mateixes o menor allí on hi hagi una línia consolidada d'edificació. 2- En sòl urbanitzable a divuit metres (18 m.) de la vora de la calçada. Els plans parcials, hauran de permetre l'establiment de calçades laterals. 3- En sòl no urbanitzable, a divuit metres (18 m.) de la vora de la calçada. Article 22.- Ordenació de cruïlles 1- Els plànols d'ordenació expressen la definició de les cruïlles previstes, les quals es desenvoluparan en els corresponents Projectes de Construcció. Aquests documents podran variar justificadament la forma dels enllaços entre vies de la xarxa bàsica, sempre que no es redueixin les reserves de sòl previstos, ni els nivells de servei. 2- En sòl urbà, les Normes Subsidiàries especifiquen els xamfrans que s'hauran de realitzar i les seves alineacions en els plànols d'ordenació 2.5.Σ Qualificació del Sòl Urbà. En tot cas l'alineació del xamfrà serà ortogonal a la bisectriu de l'angle que formen les alineacions de les façanes en els carrers o places, i en el supòsit d'alineació en corba es prendrà la bisectriu formada per les tangents a la corba d'alineació en el punt d'intersecció amb els carrers que arriben al xamfrà. Article 23.- Publicitat. 1- La col·locació de cartells o d'altres mitjans de publicitat o propaganda, visibles des de qualsevol via pública, està subjecta a la llicència municipal prèvia, d'acord amb el què disposa l'article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística, sense perjudici d'altres intervencions administratives. 2- No s'autoritzarà la col·locació de rètols, cartells o d'altres mitjans de publicitat o propaganda quan pel seu emplaçament o característiques, limitin la contemplació o alterin l'harmonia del paisatge. Article 24.- Llicència municipal. La construcció d'edificacions. instal·lacions i d'altres activitats previstos a l'article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística que s'hagin d'efectuar als espais adscrits al sistema viari i a les seves zones de protecció, estan sotmeses a llicència municipal, amb independència de la intervenció d'altres Organismes Oficials. SISTEMA D'ESPAIS LLIURES Article 25.- Definició 1- Comprèn els sòls destinats a la formació de parcs o jardins públics. 2- Els parcs i jardins urbans (P), que formen part de l'Estructura General i Orgànica del Territori son espais lliures previstos per les Normes Subsidiàries. Article 26.- Determinacions de les Normes 1- Aquestes Normes delimiten les àrees reservades a parcs urbans en aquelles zones qualificades de Sistema General d'Espais Lliures i que es localitzen en el plànol 2.1. Estructura General i Orgànica del Territori. 2- En sòl urbà es fixa la localització dels parcs i jardins urbans a la sèrie de plànols 2.5.Σ Qualificació del Sòl Urbà. Els Plans Parcials i Especials que despleguin aquestes Normes Subsidiàries hauran de preveure les reserves de sòl necessàries por a completar el sistema d'espais lliures locals. Article 27.- Condicions d'ús 1- En els parcs i jardins públics només es permetran els usos i activitats de caràcter púbic que siguin absolutament compatibles amb la utilització general d'aquests sòls. 2- Aquests usos es restringeixen por les Normes exclusivament als recreatius esportius, socio-cultural i comercial limitats als quioscos. Article 28.- Condicions d'edificació 1- Les edificacions al servei dels parcs i jardins públics i dels usos admesos, hauran d'observar les següents condicions: 2- S'admetran instal·lacions esportives sempre que siguin de gestió pública, amb una ocupació fins al 20% i a l'aire lliure. 3- Es podran autoritzar ocupacions temporals dels parcs i jardins per a instal·lacions mòbils, en els espais no enjardinats i amb finalitat exclusivament recreatives. superfície mínima del parc ocupació màxima sostre total edificable alçada màxima 2.000.- m2 5% 2 m2 sostre/m2 sup. ocupable 7 metres Article 29.- Condicions per a reserva d'espais lliures Els sòls destinats a jardins urbans en els Plans Parcials i Especials que despleguin les Normes Subsidiàries hauran de complir les següents condicions: a) El pendent del terreny haurà d'ésser inferior al 20 %, exceptuant aquelles àrees ja reservades por aquestes Normes. b) La configuració, quan no estigui prevista en el plànols observarà els criteris de l' Article 4rt. de l'Annex del Reglament de Planejament. SISTEMA D'EQUIPAMENTS PÚBLICS Article 30.- Definició i Règim 1- Comprèn els sòls destinats a usos públics o col·lectius al servei de la població. 2- El sòl adscrit a aquest sistema serà, en execució de les Normes Subsidiàries i dels instruments que les desenvolupin, de titularitat pública, si bé s'admetran les excepcions regulades a l'article 16 d'aquestes mateixes Normes. Article 31.- Usos Els sòls destinats a equipaments públics es classifiquen, segons el seu destí, en: Ed Docents. Comprèn l'ensenyament en tots els graus i modalitats: Centres Pre-escolars, d'E.G.B., de B.U.P., de Formació Professional i instal·lacions annexes. Ee Esportius. Inclou els camps d'esport de tot tipus i els locals o edificis condicionats per a la pràctica i l'ensenyament dels exercicis de cultura física i esports. . Ea Sanitario-assistencials És el corresponent al tractament o allotjament de malalts. Comprèn els hospitals, sanatoris, clíniques, centres de salut i similars. També comprèn els edificis destinats a allotjaments comunitaris com guarderies, residències de vells, etc. Ec Socio-cultural i religiós. Aquest ús comprèn les instal·lacions com museus, biblioteques, sales de conferències, sales d'art i similars, i les activitats de caire social i religiós, com poden ser els centres d'associacions, agrupacions, col·legis, esglésies i similars. Es Serveis urbans i territorials. Aquest ús comprèn les instal·lacions i edificis afectes a qualsevol Administració Pública. Inclou els serveis administratius, de seguretat, d'abastament i subministres, cementiris i d'altres anàlegs. ECF Cafè del Forn. Definició i règim: 1. Comprèn els sòls ocupats per l'edificació catalogada "Cafè del Forn", destinats a usos públics o col·lectius al servei de la població. 2. El sòl adscrit a aquest sistema serà, en execució de les Normes Subsidiàries i instruments que les desenvolupin, de titularitat pública, si bé s'admetran les excepcions regulades a l'article 16 de les Normes Subsidiàries. Article 32.- Assignació d'usos 1- Les Normes Subsidiàries assignen, dins del sòl urbà, els usos del Sistema d'Equipaments Públics, o bé, l'ús genèric que l'Ajuntament podrà especificar, per a cada cas concret, per acord plenari municipal. 2- Sempre que no es disminueixi la superfície global de cada subzona d'equipaments, podrà variar-se l'assignació d'usos vigent, mitjançant la tramitació d'un Pla Especial d'iniciativa pública, en el que es raonarà la nova distribució en funció de les noves necessitats públiques, així com el manteniment dels estàndards previstos per a cada ús. 3- Ús específic per la qualificació ECF:: s'admetran el usos que les Normes Subsidiàries en el seu article 31 defineix com a socio-cultural i religiós, així com també els de Serveis Urbans i territorials Article 33.- Condicions d'edificació 1- L'edificació a les àrees d'equipament s'ajustarà a les necessitats funcionals dels diferents equipaments, respecte a les condicions ambientals i a la integració al sector on s'emplacin. a) Pels diferents usos d'equipament regirà el tipus d'ordenació i les condicions d'edificació majoritàries de I'entorn on es situa. b) L'edificabilitat màxima sobre parcel·la serà d'1 m2. de sostre per m2. de sòl. Quan l'ordenació del sector on es situa l'equipament no s'adeqüi a les seves exigències funcionals podrà redactar-se un Estudi de Detall que proposi una ordenació adequada als fins previstos per aquestes Normes Subsidiàries, tot respectant els criteris exposats en aquest article. Condicions específiques per la qualificació ECF: Condicions d'edificació: 1. No s'admetran les obres que modifiquin la volumetria, ni el caràcter de l'edifici anomenat "Cafè del Forn". 2. S'admetran les obres de conservació i millora de l'edificació actual. 3. Prèviament a la concessió de llicències en aquesta zona es requerirà l'autorització perceptiva de la Direcció General del Patrimoni Artístic (Comissió Tècnica del Patrimoni Cultural de Girona) o de l'organisme que el substitueixi." SISTEMES D'INFRAESTRUCTURES TÈCNIQUES Article 34.- Definició Comprèn els espais destinats als serveis d'abastament d'aigües, d'evacuació i depuració d'aigües residuals, de distribució i subministrament d'energia elèctrica, de comunicació, de telèfons i d'altres serveis de caràcter semblant. Aquestes Normes estableixen les reserves de sòl necessàries per a les instal·lacions i elements destinats en aquests fins o complementaris. Article 35.- Condicions d'ús i funcionals 1- Només s'admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades per la legislació tècnica existent sobre la matèria. 2- Els espais lliures d'edificació o d'instal·lacions es consideraran com a espais verds adscrits al servei corresponent. 3- Quan en sòl no urbanitzable es precisi la instal·lació d'alguns d'aquests serveis, i no hagi estat previst per aquestes Normes Subsidiàries, es podrà efectuar seguint el procediment que estableix Article 44 del Reglament de Gestió urbanística. SISTEMA DE CURSOS D'AIGUA Article 36.- Definició i Règim 1- Comprèn els cursos d'aigua, les fonts i els espais riberencs de les rieres i dels torrents que són en aquest planejament objecte d'especial protecció. 2- Aquests terrenys no poden ser edificats ni dedicats a utilitzacions que suposin una transformació de llurs condicions actuals. 3- Els propietaris d'aquests espais i de les fonts ,hauran de mantenir-les en perfectes condicions de seguretat, salubritat i ornat públic d'acord amb el que preveu l'article 181 de la Llei del Sòl. L'Ajuntament podrà executar subsidiàriament les obres necessàries per a conservar aquelles condicions, seguint el procediment que regula l'article 10.3 del Reglament de Disciplina Urbanística, amb càrrec a la propietat. TÍTOL QUART REGULACIÓ DE L'ÚS I DE L'EDIFICACIÓ DE LES ZONES DE SÒL URBÀ CAPÍTOL PRIMER REGULACIÓ D'ÚS DE LES EDIFICACIONS Article 37.- Definició A efectes d'aquestes Normes Subsidiàries i les que en el transcurs de la seva vigència, s'incloguin als Plans Parcials o als Plans Especials que es redactin, s'estableixen les següents condicions d'ús: 1- Per la seva adequació a cada sector i segons els objectius de l'ordenació, els usos es divideixen en permesos i prohibits. 2- Per la seva naturalesa els usos es divideixen en públics, privats i col·lectius. 3- Per raó de la seva funció es distingeixen els següents usos: ús d'habitatge ús residencial ús comercial ús d'oficines ús industrial ús docent ús esportiu ús sanitario-assistencial ús socio-cultural ús recreatiu ús religiós ús público-administratiu ús d'abastament Article 38.- Condicions de permissibilitat dels usos 1- Són usos permesos els expressament admesos en la regulació de les zones i subzones de les Normes Subsidiàries. 2- Són usos prohibits aquells la implantació dels quals no és permesa per aquestes Normes Subsidiàries. 3- Els usos permesos podran ser predominants, complementaris o compatibles. a) S'entén per ús predominant el que defineix l'especificació d'un sector de planejament. b) S'entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d'incloure el Pla Parcial que ordeni un sector de planejament. d) S'entén per usos compatibles aquells la implantació dels quals no és contradictòria amb l'ús global. 4- Per a ser permesos, determinats usos requeriran establiment de mesures o de limitacions especifiques. Aquests usos són els següents: a) Usos condicionats són els que precisen certes limitacions pel que fa a les seves característiques. b) Usos temporals són els establerts per un termini limitat en funció dels objectius de l'ordenació urbanística. d) Usos provisionals són els que per no necessitar obres o instal·lacions permanents i no dificultar el desplegament d'aquestes Normes Subsidiàries, poden autoritzar-se amb caràcter provisional amb els termes disposats por l'article 58.2 de la Llei del Sòl. Article 39.- Ús d'habitatge L'habitatge és l'edifici o part d'un edifici destinat a allotjament o residència familiar. S'estableixen les següents categories d'ús d'habitatges: a) Habitatge unifamiliar. És el situat en parcel·la independent, en edifici aïllat o agrupat horitzontalment a un altre habitatge, i amb accés exclusiu. b) Habitatge plurifamiliar. És l'edifici constituït per habitatges amb accés i elements comuns. Quan el nombre màxim d'habitatges sigui de dos, l'habitatge serà bifamiliar. Article 40.- Ús residencial És l'ús que correspon a aquells edificis que es destinen a allotjaments comunitaris, com poden ser residències, asils, llars de vells, de matrimonis o de jovent, i a l'allotjament temporal per a transeünts, com poden se apartaments, motels, i en general, els del ram d'hostaleria. Article 41.- Ús comercial 1- És l'ús que correspon a locals oberts al públic destinats al comerç al detall i locals destinats a la prestació de serveis privats al púbic, com poden ser perruqueries, salons de bellesa, rentat i similars. 2- L'ús comercial que per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats, origini molèsties o generi riscos a la salubritat o a la seguretat de les persones, o de les coses, es regirà pel que s'estableix a l'ús industrial. Article 42.- Ús d'oficines Comprèn les activitats administratives, burocràtiques, financeres, o similars que amb caràcter anàleg pertanyen a empreses públiques o privades, i els despatxos professionals. Article 43.- Ús Industrial S'hi comprenen les següents activitats: a) Les indústries d'obtenció, transformació i transport. b) Els magatzems destinats a la conservació, guarda i distribució de productes, amb exclusiu forniment a detallistes, majoristes, instal·ladors, fabricants o distribuïdors i sense servei de venda directa. c) Els tallers de reparació. d) Les estacions de servei i rentat de vehicles i garatges. e) Les activitats que pels materials utilitzats, manipulats o despatxats, o pels elements tècnics emprats, puguin ocasionar molèsties, perills o incomoditats a les persones o danys a béns. Article 44.- Usos propis del sistema d'equipaments Els usos: docent, esportiu, sanitario-assistencial, socio-cultural, recreatiu, religiós, público-administratiu i d'abastament, constitueixen els usos propis del sistema d'equipaments públics definits a l'article 31 d'aquestes mateixes Normes Urbanístiques. CONDICIONS ESPECIFIQUES SOBRE L'US INDUSTRIAL Article 45.- Classificació Als efectes de la regulació de l'ús i de la determinació de la seva compatibilitat amb d'altres usos, les indústries i similars es classifiquen atenent en primer lloc a les molèsties, els efectes nocius per a la salubritat, els danys que puguin ocasionar i les alteracions que puguin produir en el medi ambient. En relació als conceptes esmentats, s'estableixen les següents categories d'indústries: Categoria 1ª.- Activitats artesanes o indústries familiars que no produeixen molèsties o sorolls superiors als propis d'un habitatge, i que utilitzen màquines o aparells moguts a mà o por motors de baixa potència. Categoria 2ª.- Indústries compatibles amb l'habitatge que amb les pertinents mesures correctores no produeixin molèsties o sorolls superiors als propis d'un habitatge, i que utilitzin màquines o aparells moguts a mà o por motors de baixa potència. Categoria 3ª.- Indústries que poden originar molèsties als habitatges contigus, i que no poden estar en àrees que hi domini l'ús residencial ni els edificis d'habitatges. Article 46.- Activitats reglamentades Per a la qualificació de les activitats en "molestes", "insalubres", "nocives" o "perilloses" s'estarà al què es disposa al Decret 2.414/1.961 de 30 de novembre, amb respecte en tot cas, a les presents Normes i al Nomenclàtor ampliat i tipificat elaborat pel Col·legi Oficial d'Enginyers industrials de Catalunya, així com a les disposicions modificatives i de desenvolupament que s'hi vagin produint, en base a la necessària adaptació a noves legislacions sobre la matèria que requereix el canvi tecnològic. Article 47.- Regulació L'adaptació de les anteriors categories industrials als teixits urbans actuals, es regularà a les zones del sòl urbà i a les condicions d'ordenació dels sectors del sòl urbanitzable. Les superfícies màximes admeses, que depenen directament de les condicions morfològiques dels diversos teixits urbans, també es concretaran a cadascuna de les zones i sectors d'aquestes Normes. Article 48.- Consideració de la categoria quan s'apliquen mesures correctores 1- Quan mitjançant els medis tècnics correctors emprables i de reconeguda eficàcia, s'eliminin o es redueixin les causes justificatives de la inclusió d'una activitat industrial en una categoria determinada, l'Administració podrà considerar aquesta activitat a tots els efectes, com de categoria immediatament inferior. 2- Si les mesures tècniques correctores no aconseguissin l'efecte justificatiu de la inclusió en la categoria inferior, i en el termini de temps que s'atorgui a l'industrial per a l'esmena de deficiències o l'adopció d'altres mesures (que no podrà mai ésser superior a dos mesos), no es garantís l'eficaç funcionament, l'Administració acordaria la cessió o clausura de l'activitat no permesa segons les Normes generals. Article 49.- Limitacions de l'ús industrial Aquestes Normes només admeten les activitats industrials de la categoria tercera a la Sub-Zona I del sòl urbà d'ús exclusivament industrial. i Ajuntament de Breda CAPÍTOL SEGON PARÀMETRES I CONCEPTES REGULADORS DE L'ACTIVITAT EDIFICATÒRIA Article 50.- Paràmetres d'ordenació Als efectes de fixar l'ordenació concreta de les diversos zones de les Normes Subsidiàries, es defineixen els següents conceptes: a) L'índex d'edificabilitat bruta o zona és el límit màxim d'edificabilitat, expressat en m² (metres quadrats) de sostre per m² de sòl. b) La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que de conformitat amb aquestes Normes, tinguin la consideració de baixos i pisos. c) La densitat màxima d'habitatges és el nombre màxim d'habitatges por hectàrea que poden construir-se en un polígon o sector. d) Sòl susceptible d'aprofitament urbanístic privat és la superfície de sòl que resulta de deduir d'un polígon o sector, els espais destinats a sistemes generals o locals. Així doncs, el sòl susceptible d'aprofitament privat inclou el conjunt de sòls privats edificables segons el tipus d'ordenació de cada zona. e) Índex d'edificabilitat net és el límit d'edificabilitat, expressat en m² de sostre per m² de sòl, aplicable a una parcel·la. En el còmput d'edificabilitat s'inclouran totes les superfícies por sobre de les plantes soterranis sumant els patis de llum, ventilació i cossos volats. Article 51.- Tipus d'ordenació i modalitats de l'activitat edificatòria 1- Les Normes Subsidiàries estableixen els següents tipus d'ordenació: a) D'edificació tancada: Correspon a una edificació entre mitgeres, tot al llarg dels carrers o vials, regida bàsicament por l'alçada reguladora màxima i por la profunditat edificable. b) D'edificació oberta: Correspon a l'edificació aïllada, establerta atenent a la forma superfície de parcel·la i regulada bàsicament en: l'alçada màxima, l'índex d'intensitat d'edificació, el percentatge màxim d'ocupació de parcel·la i les distàncies mínimes fins a les seves partions. 2- L'activitat edificatòria en sòl urbà es classifica, als efectes del què disposa aquest Títol, en cinc modalitats diferents: a) Obres de conservació: Les destinades a reparar un o varis elements en mal estat i hauran de limitar-se a la seva reposició utilitzant materials de naturalesa semblant als existents. b) Obres de millora: Les destinades a la modernització de les condicions higièniques o sanitàries de l'interior dels edificis, o a adaptar la seva distribució a les necessitats actuals. c) Obres d'ampliació: Les que s'efectuen en els edificis existents amb augment de la seva superfície i volum edificat fins a un 20% sobre la ja construïda. Les obres per damunt d'aquest límit es consideraran de nova planta. d) Obres de nova planta: Les que s'efectuen en solars sense edificar en el moment de l'aprovació de les Normes Subsidiàries. e) Obres de substitució: Les que s'efectuen amb posterioritat a l'enderrocament d'una edificació existent, degut a la seva baixa qualitat arquitectònica o bé al seu estat ruïnós. DISPOSICIONS COMUNES ALS SISTEMES D'ORDENACIÓ DE L'EDIFICACIÓ Article 52.- Definició dels conceptes 1- Els conceptes que s'indiquen tot seguit, tindran el següent significat: a) Parcel·la Porció de sòl edificable. b) Solar Parcel·la que per reunir les condicions de superfície i urbanització establertes en aquestes Normes és apta per a ésser edificada immediatament. c) Planta baixa Pis baix de l'edifici a nivell de sòl o dins dels límits que amb referència a la rasant assenyalen les Normes. d) Planta soterrani La situada a sota de la planta baixa. e) Planta pis Tota planta de l'edificació que estigui per sobre de la planta baixa. f) Elements tècnics de les instal·lacions Parts integrants dels serveis de l'edifici de caràcter comú, com els següents: Filtres d'aire, dipòsits de reserva d'aigua, de refrigeració o acumuladors, conductes de ventilació o fums, claraboies, antenes de telecomunicació, ràdio i televisió, maquinaria d'ascensor, espais per a recorregut extra dels ascensors i, fins i tot, per accés d'aquests al pla del terrat o coberta, elements de suport per a estendre i assecar la roba i d'altres que comunament tinguin aquest valor d'element tècnic i que no suposin parts de l'edifici que es puguin comercialitzar independentment. g) Cossos sortints Són els que sobresurten de l'alineació de façana o línia de façana, o de l'alineació interior, o de l'espai lliure a l'interior de l'illa, i tenen el caràcter d'habitables o ocupables, siguin tancats, semitancats o oberts. h) Elements sortints Són la part integrant de l'edificació o elements constructius no habitables ni ocupables, de caràcter fix, que sobresurten de l'alineació o línia de façana o de l'alineació interior o de l'alineació de l'edificació. i) Celobert Espai no edificat situat dins del volum d'edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació. j) Patis de ventilació Amb aquest nom es designen espais no edificats, d'igual significació que els celoberts, però destinats a il·luminar o ventilar escales o dependències que no siguin dormitoris o estances on s'habita normalment i que no és destinen a dormitori. Article 53.- Parcel·la 1- Poció de sòl urbà edificable sobre el que s'aplica la intensitat d'edificació neta i destinada a acollir la unitat mínima d'edificació. 2- Quan en aquestos Normes o en els Plans Parcials o Especials s'estableixi una parcel·la mínima o unes dimensions mínimes en alguna de les seves partions, serà obligatori per a poder edificar, complir aquest mínim de superfície o longitud. Article 54.- Planta baixa 1- La planta baixa és la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. Però en els tipus d'ordenació de formació històrica i d'edificació en filera la planta baixa per a cada parcel·la és aquella el paviment de la qual estigui situat entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que correspon a la parcel·la. 2- En els casos en què a conseqüència del pendent, hi hagi més d'una planta que se situï dintre dels límits establerts al paràgraf anterior, s'entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la la de posició inferior. 3- L'alçada lliure mínima de la planta baixa, en les zones d'edificació tancada, serà de 2,80 i la màxima de 4,00 metres, no admetent-se en cap cas el seu desdoblament en el soterrani i entresol. En les zones d'edificació oberta 2,50 metres la mínima i 3,00 la màxima. Article 55.- Planta soterrani 1- Les plantes soterrani en els tipus d'ordenació i d'edificació tancada són les situades por sota de la planta baixa. 2- Les plantes soterrani en el tipus d'edificació aïllada, són tota planta enterrada o semienterrada sempre que el seu sostre sigui a menys d'1,50 per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semienterrada, el sostre de la qual sobresurti més d'aquesta cota, tindrà en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. 3- No s'admetran plantes soterrani al tipus d'ordenació tancada subzona antiga i tradicional (1) si són visibles des de l'espai públic. 4- Als soterranis no és permès l'ús d'habitatge ni la ubicació d'habitacions d'ús residencial, dedicant-se exclusivament a aparcaments i instal·lacions. L'alçada lliure interior mínima dels soterranis serà de 2,20 metres. Article 56.- Alçades Alçada Reguladora L'alçada reguladora és la que correspon a la magnitud resultant d'amidar verticalment el pla exterior de la façana, fins a la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia d'arrencada de la coberta. La normativa especifica la màxima alçada reguladora a que poden arribar les edificacions als diferents sectors o zones. Alçada Màxima És a màxima alçada a que poden arribar les edificacions inclosa la coberta i els elements tècnics de les instal·lacions. S'exceptuen les xemeneies i antenes receptores. Alçada útil És la que correspon a la distancia amidada verticalment entre el pla del terra i la del sostre, interiors, a les diverses plantes dels edificis. Article 57.- Planta àtic És la que es troba per sobre de l'última planta possible per l'aplicació de les alçades màximes i està autoritzada explícitament en plànols d'ordenació. Aquesta planta haurà de quedar retardada de les façanes dels edificis, allà on sigui permesa, un mínim de 3,00 metres. Article 58.- Elements de les instal·lacions 1- Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions, definits en aquestes Normes, s'hauran de preveure en el projecte d'edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l'edifici. 2- Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d'instal·lació. Article 59.- Cossos sortints 1- Són tots aquells cossos habitables que sobresurten de les alineacions de les façanes. 2- La superfície en planta dels cossos sortints es computarà a efectes del càlcul del sostre edificable, excepte quan siguin totalment oberts. 3- Es computaran en qualsevol cas a efectes de l'ocupació màxima de parcel·la i de separacions als límits de la parcel·la en les zones d'edificació oberta. 4- S'entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis. Aquest pla límit de vol se situa a la mateixa distància que el vol i com a mínim a 60 cm. 5- Els cossos sortints, en les zones d'edificació tancada, no podran estar a una alçada inferior a 3 metres nets del nivell de la voravia. Article 60.- Vol màxim dels cossos sortints 1- Els sortints màxims que es permeten són els que s'estableix en aquest article pels diferents tipus d'ordenació: a) Ordenació d'edificació tancada. La volada màxima a carrer, espai públic o pati interior d'illa serà la desena part de la distància a l'eix del carrer corresponent a l'edifici, sense que en cap cas, pugui ser superior a 0,80 metres. b) Ordenació tancada, subzona antiga i tradicional segons l'amplada dels carrers: Fins a 5,00 metres un vol màxim de 0,20 metres. A partir de 5,00 metres 0,50 metres. c) Ordenació d'edificació oberta. En aquest sistema d'ordenació el vol dels cossos sortints ve limitat per la superfície de sostre edificable de la parcel·la. En els percentatges d'ocupació màxima i en les separacions als límits de parcel·la es tindran en compte els cossos sortints. Article 61.- Elements sortints 1- Els elements sortints, com els sòcols, pilars, ràfecs, gàrgoles, marquesines, parasoIs i d'altres de similars fixos es limitaran, quant al vol, al disposat pols cossos sortints amb les particularitats següents aplicables al tipus d'ordenació a formació històrica i d'edificació en filera. a) Els elements sortints a la planta baixa no podran volar més d'una desena part de l'amplada de la voravia. b) S'admeten els elements sortints situats per sobre dels 3 metres sobre la rasant de la voravia de forma que cap dels seus punts podrà volar més d'un terç de l'amplada de la voravia. c) Els ràfecs podran volar del pla de façana un màxim de 0,40 metres en els carrers de menys de 8 metres i un màxim de 0,80 m. en els d'amplada superior. 2- Els elements sortints no permanents, com són les veles, les persianes, els rètols, anuncis i similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquestes Normes, i es regularan, quant al vol, pel disposat pels cossos sortints, mentre no s'estableixi una regulació específica pels mateixos mitjançant unes Ordenances Municipals. Article 62.- Ventilació i il·luminació 1- Els habitatges a construir a partir de l'aprovació d'aquestes Normes hauran de comptar obligatòriament amb un mínim d'una peça habitable de la seva distribució Interior (dormitoris o estances), de ventilació i il·luminació a les façanes a la via pública, o al pati interior d'illa. 2- Els dormitoris i les estances interiors rebran obligatòriament ventilació i il·luminació directa des del carrer o des del pati interior d'illa. No obstant s'admetrà la ventilació i il·luminació des d'un celobert sempre que s'acompleixin les següents condicions: a) La dimensió del celobert serà tal que admeti inscriure en el seu interior un cercle de diàmetre igual a 3,00 metres i amb una superfície mínima segons la taula següent: b) Les llums mínimes entre murs dels celoberts no podran reduir-se per elements sortints, serveis, ni en general per cap mena d'edificació. 3- La ventilació i Il·luminació d'altres dependències podrà fer-se mitjançant patis de ventilació. Article 63.- Patis de ventilació La dimensió mínima dels patis de ventilació serà la que permeti d'inscriure, com a mínim, un cercle sempre superior a 2,00 metres i amb una superfície mínima de 4,00 metres quadrats. Article 64.- Condicions d'habitabilitat En tot cas, els habitatges que es construeixin en execució d'aquestes Normes Subsidiàries compliran amb les condicions que sobre el nivell d'habitabilitat objectiva, regulen els Decrets 346/1983 8 de juliol (D.O.G. 24/8/1983) i 571/1983 de 28 de desembre (D.O.G. 1/2/1984), o les que puguin ésser vigents a l'encems en aquesta matèria. Article 65.- Conservació de les edificacions En cas de deteriorament evident de les construccions actuals, l'Ajuntament requerirà dels propietaris l'execució de los obres necessàries per a la seva conservació en el termini que s'estableixi d'acord amb el que es preveu en l'article 181 de la Llei del Sòl. De no executar-se aquestes obres en el termini concedit, l'Ajuntament seguirà el procediment regulat por l'article 10.3 del Reglament de Disciplina Urbanística, a fi de procedir a l'execució subsidiària. Article 66.- Edificacions existents Les edificacions anteriors a aquestos Normes Subsidiàries que ultrapassin les condicions d'edificabilitat establertes por aquestes Normes podran ser objecte d'obres de consolidació i millora de la seves condicions estètiques i higièniques, però no d'augment de volum. Quan es procedeixi a la seva demolició total o parcial, la reconstrucció s'ajustarà a la present normativa. CAPÍTOL TERCER REGULACIÓ DE LES ZONES D'ORDENACIÓ SEGONS EDIFICACIÓ TANCADA Article 67.- Definició Aquest tipus d'ordenació es caracteritza per l'alineació de l'edificació ajustada al carrer amb una disposició continua i entre mitgeres, de forma que la volumetria resultant condiciona les característiques físiques i el dimensionat dels espais públics. Article 68- Paràmetres de regulació Els paràmetres propis d'aquest sistema d'ordenació són: 1) Alineació de vial 2) Façana mínima 3) Profunditat edificable 4) Alçada reguladora, màxima i nombre de plantes 5) Balcons i cossos sortints 6) Mitgeres 7) Cobertes 8) Celoberts Article 69.- Alineació de vial 1- L'alineació de vials es la línia que estableix al llarg dels vials la línia d'edificació. 2- L'alineació dels vials coincideix amb la de les edificacions i ve assenyalada en els plànols d'ordenació. Article 70.- Façana mínima 1- És la magnitud mínima de contacte de la façana d'un solar amb l'espai públic. 2- Els solars que no acompleixin aquesta condició no seran edificables, llevat d'aquells Inscrits en el registre de la propietat amb anterioritat a l'aprovació d'aquestes Normes. Article 71.- Profunditat edificable 1- És la distància normal a la línia de façana que limita l'alineació per la part posterior. 2- Amb caràcter general, es fixa una fondària edificable màxima de 16 metres pel sòl urbà sempre i quan les determinacions gràfiques no estableixin una profunditat menor. 3- Les profunditats edificables a cada parcel·la, només podran ser sobrepassades amb balcons i elements sortints. Article 72.- Alçada reguladora, màxima i nombre màxim de plantes 1- Són la màxima alçada reguladora i el nombre màxim de plantes a la que poden arribar les edificacions de la zona. Aquestes dades s'especifiquen a continuació i als plànols d'ordenació de la següent manera: Alçada 2- Per sobre de l'alçada reguladora només es permetran: a) La planta àtic en els casos que s'escaigui. En els plànols s'indicarà amb una "A" a continuació del número de plantes permeses. En aquests casos l'alçada màxima de la zona podrà depassar en tres (3,00) metres la corresponent pel nombre de plantes possibles. b) La coberta inclinada de l'edifici, de pendent inferior al 30% en subzona 1, d'edificació antiga i tradicional i inferior al 40% a la resta de zones, essent aprofitable l'espai útil interior. En el desenvolupament dels percentatges establerts anteriorment no es podran generar en cap moment alçades màximes superiors a tres (3,00) metres per sobre de l'alçada reguladora a la zona. S'estableix l'obligació de no superar mai el nombre màxim autoritzat de plantes, cosa que prohibeix l'aparició d'obertures en façana pel damunt del forjat més elevat. Els volums situats per dessota de la coberta, que resultin d'aplicar les determinacions contingudes més amunt, podran utilitzar-se com altells o espais annexos vinculats i no segregables de l'habitatge o unitat registral immediata inferior, sempre amb accés interior. En ordenació segons edificació tancada, en el pla de façana, el punt d'arrencada de la coberta no superarà els 50 cm per sobre del forjat més elevat, sempre construït a la mateixa cota. En aplicació d'aquesta norma no pot generar-se una altura lliure interior superior a 80 cm en el pla de contacte amb les façanes de l'edificació, segons els següent croquis. S'admet la formació d'obertures d'il·luminació i ventilació amb utilització de finestres integrades en el pla de la coberta inclinada. La superfície d'ocupació d'aquestes obertures no superarà el 6% de la superfície de la coberta. c) Els elements tècnics de les instal·lacions, que hauran de ser composats amb la resta de l'edifici, i que hauran de quedar inclosos en l'alçada màxima permesa. d) Els coronaments exclusivament decoratius de les façanes. Article 73.- Balcons i cossos sortits 1- La volada màxima a carrer o esplai públic, tant de balcons com de cossos sortints de façana serà la desena part de l'amplada del carrer no podent depassar en cap moment de 0,80 metres. 2- En els carrers de menys de 5,00 metres d'amplada el vol màxim serà de 0,20 m. 3- No s'admetran els balcons tancats (tribunes). 4- No es podrà construir cap balcó ni cos sobresortint per sota de la cota de 3,00 m. amidada sobre la rasant del carrer. 5- Els balcons no podran ocupar la totalitat de la façana, hauran de retirar-se de l'eix de la mitgera a una distància equivalent al seu vol, amb un mínim de 0,60 m. No s'autoritzen els xamfrans. Article 74.- Mitgeres 1- Són les parets laterals, límit entre dos edificacions o parcel·les que s'aixequen des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s'interrompi amb patis de llums o de ventilació de caràcter mancomunat. 2- Quan a conseqüència de diferents alçades, profunditat edificable, o d'altres causes puguin sortir mitgeres vistes, s'hauran d'acabar amb el mateix acabat que la façana principal. 3- Així mateix, quan en el supòsit de no esgotament de les possibilitats de construcció es provoqués la visió d'una mitgera no pròpia, aquesta haurà de ser tractada com la seva respectiva façana, (materials i colors) per compte del que provoqués la seva visió. 4- A partir de l'inici d'aplicació d'aquestes Normes, qualsevol edificació que no esgoti les possibilitats que li atorga la norma i que deixi una mitgera vista, quedarà obligada el seu promotor al tractament de la mateixa segons allò que especifica el paràgraf anterior. No s'admeten els envans pluvials de fibrociment o de qualsevol altre material que no presenti una superfície llisa. 5- Si la mitgera que resultaria de l'edificació de dos solars contigus, no és normal a la línia de façana, només podran edificar-se els solars quan l'angle format per la mitgera amb la normal de la façana al punt d'intersecció sigui inferior a 25 º. En altres casos per poder edificar s'hauran de regularitzar els solars perquè acompleixin la condició indicada. Article 75.- Cobertes 1- Les cobertes seran inclinades amb el sentit dels vessants perpendiculars als carrers amb un pendent no superior al 40 %. 2- S'admet que la meitat de la teulada sigui plana, sempre i quan no doni la façana a vial. 3- Es obligatori l'ús de canalera connectada a la xarxa pública en tota la llargada de la façana. Article 76.- Celoberts En aplicació de la present normativa, en les zones tancades que conformin espais totalment edificables a dos carrers o espais públics en els que es contempli la formació de patis mancomunats, previ a l'atorgament de la llicència s'haurà de presentar conjuntament amb els projectes d'obres, escriptura notarial i document acreditatiu d'inscripció en el Registre de la Propietat en el que s'especifiqui l'acord entre les propietats afectades. Article 77.- Condicions d'ús S'admeten els usos següents: a) Habitatge unifamiliar i plurifamiliar b) Residencial c) Comercial d) Oficines e) Magatzems i indústries limitades a la planta baixa i a les categories primera i segona f) Tots els usos propis del sistema d'equipaments. SUBZONES Les subzones que es regeixin por aquest tipus d'ordenació són: Subzona 1 Edificació Antiga i tradicional Subzona 2 Eixample Subzona 3 Patis d'illa Subzona 4 Equipaments privats SUBZONA 1 EDIFICACIÓ ANTIGA I TRADICIONAL Article 78.- Definició 1- Aquest tipus d'ordenació comprèn el nucli originari del casc urbà de Breda, a l'entorn de l'església de Sant Salvador, i la seva extensió històrica mitjançant conjunts d'edificació contínua i parcel·lació regular que se situen en extensió del nucli originari. 2- Les característiques principals d'aquest tipus d'ordenació són la geometria irregular de la parcel·lació, les alineacions de l'edificació, adoptant el conjunt un aspecte formal homogeni que aquestes Normes Urbanístiques tenen l'objectiu de preservar i rehabilitar, tot i millorant les seves actuals condicions d'habitabilitat. 3- Es preveu com a desenvolupament d'aquestes Normes Subsidiàries la formació d'un Pla Especial de Conservació i Millora del Nucli Històric de Breda. L'àmbit d'aquest Pla Especial podrà comprendre les zones que s'inclouen dins d'aquest tipus d'ordenació, establint-se la seva delimitació definitiva en funció dels treballs d'informació i diagnosi previs a la seva redacció, els quals justificaran adequadament el perímetre elegit. 4- Amb caràcter general i mentre no es redacti aquest Pla Especial es defineix un règim transitori per aquest tipus d'ordenació, basat en el manteniment dels seus actuals valors històrics i ambientals, i que es concreta en la regulació detallada de cadascuna de les zones que integren el nucli tradicional del poble. Aprovat definitivament aquest Pla Especial serà ferma l'ordenació que en resulti de les seves determinacions per a l'àmbit inclòs en el mateix, passant a ser definitiva l'ordenació prevista per aquestes Normes Subsidiàries per a totes aquelles zones excloses del perímetre del Pla Especial. Article 79.- Tipus d'obres permeses 1- S'admetran les obres de conservació i millora de l'edificació actual. 2- S'admetran les obres d'ampliació sense alterar l'estructura de suport, els nivells dels sostres i el caràcter tradicional de l'edificació del nucli històric, acomplint amb les limitacions i condicions establertes per a les obres de substitució i nova planta. 3- La substitució de l'edificació s'admetrà quan es trobi en estat manifest de ruïna irreparable, o bé es justifiqui per la baixa qualitat arquitectònica de l'edifici. En aquest cas no podrà enderrocar-se l'edifici existent fins que no es compti amb la corresponent llicència municipal de l'obra de nova planta que el substituirà, la qual mantindrà les característiques tipològiques i arquitectòniques del nucli històric. 4- Els solars no construïts i els que puguin ésser objecte d'enderroc podran ser edificats d'acord amb les condicions que determinen aquestes Normes. Article 80.- Condicions d'ús S'admeten els usos següents: a) Habitatge unifamiliar o plurifamiliar b) Residencial c) Comercial d) Oficines e) Industrial limitat en planta baixa i categoria primera i segona f) Els usos propis del sistema d'equipaments sense vulnerar les condicions d'edificació i estètica de la zona. Article 81.- Condicions d'edificació 1- Alineacions de l'edificació. L'edificació seguirà les alineacions que figuren al plànol 2.5.Σ Qualificació del sòl Urbà, el qual regula la relació de l'edificació amb el sistema d'espais viaris (carrers i camins per a vianants), amb la única excepció dels cossos sortints previstos per aquestes Normes. 2- Alçada reguladora, màxima i nombre màxim de plantes. a) S'ajustarà a allò previst en les condicions generals per l'ordenació tancada, descrites en l'article 72 d'aquestes Normes. b) En cap cas es podran realitzar soterranis accessibles des del carrer o que es manifestin exteriorment en la composició estètica del pla de façana. 3- Ocupació de parcel·la. El percentatge d'ocupació de la parcel·la serà total i amb els límits que figuren en els plànols 2.5.Σ Qualificació del Sòl Urbà. En tot cas, s'assegurarà la ventilació i la il·luminació dels habitatges i de les seves estances, així com les seves condicions d'habitabilitat, d'acord amb el que fixen els arts. 62, 63 i 64 d'aquestes Normes. 4- Cossos sortints. A més de les limitacions previstes per l'article 52 d'aquestes Normes s'estableixen les següents pels cossos sortints: a) Longitud màxima 1,50 metres. Ocupació por planta: 50% de la longitud total de la façana. S'exceptua una planta de l'edifici del compliment d'aquestes dues limitacions. No s'admetran cossos sortints tancats amb obra de fàbrica. Seran de formes similars als balcons tradicionals, oberts, rectangulars i les baranes d'elements verticals de ferro massís. Article 82.- Composició estètica dels edificis 1- Per a les obres d'ampliació, substitució i nova planta s'estableixen els següents criteris compositius: a) La composició de façana haurà de guardar els criteris tradicionals de predomini de les proporcions verticals sobre les horitzontals a les obertures i dels plens sobre els buits a les façanes de l'edifici. En conseqüència, els buits de tot el pla de façana no podran superar el 50% de la seva superfície, havent de superar sempre l'alçada a l'amplada. b) La superfície de les obertures serà idèntica o decreixent des de la planta baixa fins a la planta golfes. c) Les cobertes seran de teula àrab i color tradicional. La cornisa serà obligatòria amb la volada, inclinació i característiques materials de les edificacions veïnes. d) Materials i colors de l'edifici. Els acabaments dels edificis seran semblants als de I'entorn, mantenint el caràcter arquitectònic de les edificacions del carrer o plaça al qual pertanyen. Els materials i elements no admesos a l'exterior dels edificis seran els següents: Formés volumètriques complexes i distorsionades. Canvis de colors en superfície d'una mateixa façana o en diferents del mateix edifici fora d'una gamma o tonalitat. Tribunes tancades o balcons tipus banyera. Colors i tonalitats que contrastin amb l'entorn urbà. Arrebossats de ciment vistos. Parets de maó, totxana o blocs de formigó vistos quan són de cares per arrebossar o revestir. Imitacions de pedra (arrebossats, pintures,...). Plafons de plàstic o metàl·lics. Fusteria metàl·lica sense pintar. Els materials i elements que es recomanen són: Volums senzills i compactes. Pedra natural. Arrebossats en color clar en la gamma dels terrosos i ocres. Baranes de ferro, de dibuixos senzills i de colors tradicionals. Baixants i desguassos vistos, en ceràmica, zenc o ferro fos. Fusteria de fusta natural o pintada, color similar façana. 2- Aquestes criteris podran ser modificats sempre que consti l'autorització municipal expressa de la Comissió Tècnica del Patrimoni Cultural de Girona. Article 83.- Documents per a la sol·licitud de llicències 1- Les sol·licituds de llicència d'obra major s'hauran d'acompanyar amb la resta de documents que s'especifiquen al capítol segon Títol VI "Intervenció en l'activitat dels particulars" d'aquestes mateixes Normes. Els serveis urbanístics municipals podran demanar en els casos que s'escaigui el plànol de les façanes de les construccions veïnes existents en el tram de carrer en el que se situa la nova edificació, a escala 1:100, i fotografies a fi de comprovar l'acompliment d'aquestes Normes. 2- Prèviament a la concessió de llicències en aquesta zona es requerirà l'autorització preceptiva de la Direcció General del Patrimoni Artístic (Comissió Tècnica del Patrimoni Cultural de Girona) o de l'Organisme que la substitueixi. SUBZONA 2 EIXAMPLE Article 84.- Definició Comprèn les àrees d'extensió urbana edificades segons edificació tancada que es configuren per illes i quin volum edificable queda definit pel perímetre que formen totes les alineacions de façana, el pati interior de l'illa i l'alçada reguladora. Article 85.- Tipus d'obres permeses S'admetran les obres de nova planta, substitució, conservació i millora de l'edificació actual. Article 86.- Condicions d'ús S'admeten els usos següents: a) Habitatge unifamiliar o plurifamiliar b) Residencial c) Comercial d) Oficines e) Industrial limitat en planta baixa i categoria primera i segona f) Els usos propis del sistema d'equipaments sense vulnerar les condicions d'edificació i estètica de la zona. Article 87.- Condicions d'edificació 1- Alineacions de l'edificació. L'edificació seguirà les alineacions que figuren als plànols 2.5.Σ Classificació del sòl Urbà, que regulen la relació de l'edificació amb el sistema d'espais viaris. 2- Alçada reguladora, màxima i nombre màxim de plantes. S'ajustarà a allò previst en les condicions generals per l'ordenació tancada, descrites en l'article 72 i a allò que assenyalen els plànols d'ordenació 2.5.Σ. 3- Ocupació de parcel·la. El percentatge d'ocupació de la parcel·la serà total i amb els límits que figuren en els plànols 2.5. Σ Classificació del Sòl Urbà. En tot cas, s'assegurarà la ventilació i la il·luminació dels habitatges i de les seves estances, així com les seves condicions d'habitabilitat, d'acord amb el que fixen els arts. 62, 63 i 64 d'aquestes Normes. 4- Façana mínima. Només podran ser edificades les parcel·les que comptin amb una façana mínima de 5,00 metres. S'exceptuen de l'acompliment d'aquesta norma aquelles parcel·les que estiguin registrades amb anterioritat a l'aprovació d'aquestes Normes. 5- Condicions Especials en Subzona 2 pel que fa a la Modificació de NNSS a l'alçada reguladora dels carrers Capellans i Santa Victòria i Requalificació dels terrenys de l'edifici anomenat "Cafè del Forn". Exp. 2001/1141. Regeixen els paràmetres i definicions actualment vigents, excepte en els punts que queden modificats: 1. Es permet augmentar la pendent de la coberta per la vessant que dóna al pati d'illa en el front paral·lel al carrer Sant Iscle, per poder donar solució satisfactòria a la mateixa, degut a la menor profunditat del front. 2. L'alçada reguladora es mesurarà al punt mig del solar. 3. Es mantindrà la mateixa alçada de l'edifici al llarg de les façanes del carrer Capellans, Santa Victòria i la paral·lela al Carrer Sant Iscle. Article 88.- Composició estètica dels edificis Els acabaments dels edificis seran semblants als de l'entorn, mantenint el caràcter arquitectònic de la Vila, els materials i els elements no admesos i recomanats a l'exterior dels edificis es regiran per l'article 82 d'aquestes Normes. SUBZONA 3 PATIS D'ILLA Article 89.- Definició Comprèn les parts lliures d'edificació de les àrees d'extensió urbana edificades segons edificació tancada. A efectes normatius diferenciarem dos tipus de patis segons l'edificabilitat possible al seu interior i s'assenyalen als plànols amb els epígrafs (3). Article 90.- Condicions d'edificabilitat 1- Els patis interiors d'illa, classificats als plànols (3) podran ser edificats només en planta baixa i amb una profunditat equivalent al 50% de la fondària edificable de l'edifici principal, llevat dels casos en els que en aplicació d'aquesta norma es generin espais de llargada inferior a 3,00 metres, que seran edificables en la seva totalitat. L'alçada màxima d'aquests cossos no serà superior a 4,00 metres, i per sobre d'aquest nivell només es podran construir elements separadors del tipus calat, amb una alçada no superior a 2,00 metres. Article 91.- Tanques 1- Són els elements de separació entre l'espai privat i el públic i l'espai propi dels veïns. 2- Les tanques que se situïn davant dels espais públics se subjectaran en tota la seva longitud a les alineacions que fixen els plànols d'ordenació del sòl urbà. 3- Els tancaments a qualsevol límit de la parcel·la es construiran amb elements calats a tota la seva alçada i fins a un màxim de 1,80 metres sobre la rasant del terreny en cada punt, i massissos fins a una alçada màxima d'un metre. 4- Quan es tracti de patis no edificats l'alçada del tancament amb material opac podrà arribar com a màxim fins a 2.00 metres per sobre del terreny natural. Article 92.- Composició estètica de les construccions La composició arquitectònica d'aquestes construccions seguirà en tot moment allò que prescriu l'article 82. Article 93.- Condicions d'ús Als patis tipus (3) tots els corresponents a los zones d'edificació tancada, segons descriu l'article 77. Als patis tipus (3n) només els relligats als usos agrícoles. Article 94.- Aparcaments A aquesta zona els projectes d'obres que contemplin l'edificació de més de dos habitatges hauran de resoldre l'aparcament de vehicles en una proporció d'un vehicle per habitatge. Els locals que de l'aplicació d'aquesta norma es generin no podran ser sotmesos a qualsevol altre ús, encara que aquest sigui permès a la zona. SUBZONA 4 EQUIPAMENTS PRIVATS Article 95.- Definició Comprèn les àrees destinades a la ubicació de serveis col·lectius privats de caràcter preferentment hostaler i de serveis. Article 96.- Condicions d'edificabilitat Les unitats de zona qualificades de zona 4 "Equipaments Privats", es consideraran parcel·la única i indivisible, als efectes del que preveu l'article 95 de la llei del sòl. L'índex d'edificabilitat es fixa per la ocupació en Planta Baixa assenyalada als plànols 2.5.Σ Classificació del Sòl Urbà La ocupació en planta baixa ve assenyalada en els plànols d'ordenació, es podran aixecar planta i dos pisos i la resta de condicions d'edificabilitat vindran regulades per les comuns a les d'ordenació tancades. En les instal·lacions residencials, hotels, fondes etc., s'hauran de resoldre les condicions d'aparcament de vehicles en proporció d'un vehicle por habitació. Article 97.- Tanques 1- Són els elements de separació entre l'espai privat i el públic i l'espai propi dels veïns. 2- Les tanques que se situïn davant dels espais públics se subjectaran en tota la seva longitud a les alineacions que fixen els plànols d'ordenació del sòl urbà. 3- Els tancaments a qualsevol límit de la parcel·la es construiran amb elements calats a tota la seva alçada i fins a un màxim de 1,80 metres sobre la rasant del terreny en cada punt, i massissos fins a una alçada màxima d'un metre. Article 98.- Condicions d'ús S'admeten els usos següents: a) Residencial. b) Comercial. c) Habitatge limitat a un sol habitatge per a cada unitat de zona. d) Els usos propis del sistema d'equipaments. CAPÍTOL QUART REGULACIÓ DE LES ZONES D'ORDENACIÓ SEGONS EDIFICACIÓ OBERTA Article 99.- Definició Aquest tipus d'ordenació es caracteritza por l'edificació aïllada en parcel·la, mantenint distancies als límits de la mateixa. Article 100.- Paràmetres de regulació Els paràmetres propis d'aquest sistema d'ordenació son: 1) Parcel·la mínima 2) Façana mínima 2) Coeficient d'edificabilitat de la parcel·la 3) Ocupació màxima de la parcel·la 4) Alçada reguladora màxima 5) Nombre màxim de plantes 6) Separacions a vials i veïns 7) Edificacions auxiliars 8) Tanques Article 101.- Parcel·la mínima És la que representa la superfície mínima que ha de tenir una parcel·la per que es pugui autoritzar l'edificació en ella. S'exceptuen d'aquesta norma aquelles parcel·les inscrites en el Registre de la Propietat amb anterioritat a la data d'aprovació inicial d'aquest document. Article 102.- Façana mínima És la longitud de façana o l'amplada que, com a mínim, han de tenir les parcel·les per que siguin edificables. S'exceptuen d'aquesta norma aquelles parcel·les inscrites en el Registre de la Propietat amb anterioritat a la data d'aprovació inicial d'aquest document. Article 103.- Coeficient d'edificabilitat de la parcel·la Coeficient en metres quadrats de sostre (m 2 s), que multiplicat per la superfície de la parcel·la, ens dóna la quantitat de sostre edificable que es pot edificar a la mateixa. Article 104.- Ocupació màxima de la parcel·la Percentatge de la superfície de la parcel·la que pot ser ocupada per la planta baixa o pel soterrani. Aquest percentatge es definirà a cada zona en concret. Article 105.- Alçada màxima reguladora 1- És la màxima a que poden arribar les edificacions. Es fixa aquesta per a totes les zones classificades com obertes en la cota de 7,00 metres. 2- Per sobre d'aquesta cota només es podrà aixecar: La coberta, sempre inclinada amb una pendent màxima del 40%, essent aprofitable el seu interior. En el desenvolupament d'aquest 40% no es podran generar en cap moment alçades màximes superiors a tres metres per sobre de l'alçada màxima reguladora. Cossos assimilables a torres de serveis, il·luminació o de composició estètica sempre i quan no depassin més d'un 20% de la superfície ocupada en planta, d'una alçada no superior a tres metres i amb la seva respectiva coberta. L'alçada màxima de l'edificació serà la que forma un plànol paral·lel al perfil de la parcel·la situat a 10,00 metres d'alçada. Article 106.- Nombre màxim de plantes Es el nombre màxim de plantes permeses a cada zona dins de l'alçada reguladora. En tot el terme municipal qualificat de zona oberta serà de planta baixa i pis. Es permet la construcció de planta semisoterrani sempre que no depassin l'alçada de 1,50 metres des de la rasant del carrer d'accés a la parcel·la. Article. 107.- Separacions a Vials i Veïns Son les distàncies mínimes que hauran de mantenir les edificacions respecte de la línia oficial dels carrers (límit de la vorera), i de les partions amb els veïns. S'especifiquen a cada subzona. Article 108.- Edificacions auxiliars 1- Son edificacions incloses en el sòl lliure d'edificació i amb un percentatge d'ocupació en planta diferent i additiu al de l'edificació principal, aquest percentatge s'especificarà a cada zona en concret. 2- No s'admetran construccions auxiliars que no formin una unitat compositiva amb l'edificació principal. 3- Aquestes edificacions es podran construir, en les zones que s'escaigui, adossades a les partions amb els veïns. Mai podran ocupar més del 50% de la línia de separació amb el veí. 4- L'alçada màxima de les edificacions auxiliars no depassarà dels 3,50 metres. 5- Es podran construir piscines i instal·lacions esportives que no precisin cap mena d'edificació sense mantenir les separacions obligades als límits de la parcel·la. 6- En aquest cas, el pla de la instal·lació, no podrà ultrapassar, en cap punt, més d'un metre de la cota natural del terreny. Article 109.- Tanques 1- Són els elements se separació entre l'espai privat i el públic i l'espai propi del dels veïns. 2- Les tanques que es situïn davant dels espais públics es subjectaran en tota la seva longitud a les alineacions que fixen els plànols d'ordenació del sòl urbà. 3- Els tancaments a qualsevol límit de la parcel·la es construiran amb elements calats a tota la seva alçada i fins a un màxim de 1,80 metres sobre la rasant del terreny en cada punt. SUBZONES Les subzones que es regeixin per aquest tipus d'ordenació són: Subzona A Residencial intensitat 1 Subzona B Residencial intensitat 2 Subzona C Residencial intensitat 3 Subzona E Equipaments Privats Subzona I Industrial SUBZONES A, B i C RESIDENCIALS Article 110.- Condicions d'ús 1- Són usos admesos: a) Habitatge Unifamiliar b) Agrupació d'habitatges unifamiliars c) Residencial d) Garatge limitats els de caràcter particular amb una superfície màxima de 50 m 2 e) Tots els propis del sistema d'equipaments 2- S'admet la construcció d'habitatges aparellats a les subzones A i B sempre i quan es presenti un projecte conjunt de composició unitària pels dos habitatges i es compti amb una superfície mínima de parcel·la igual a la suma de la que precisarien cadascun dels dos habitatges en cas de construir-se en forma aïllada. Només es concedirà llicència pel conjunt del projecte, a fi d'evitar l'aparició de mitgeres vistes en aquesta zona d'edificació aïllada. 3- En cas de construir-se varis habitatges en una mateixa parcel·la que s'inscrigui com una sola unitat parcel·laria indivisa, tot constituint un conjunt de cases unifamiliars agrupades a l'entorn d'un espai comunitari i amb un únic accés a la via pública, prèviament a la concessió de llicències d'edificació haurà de tramitarse un Estudi de Detall del conjunt que defineixi la disposició de l'edificació, les formes dels espais comuns, l'acompliment dels paràmetres edificatoris de la subzona que es tracti i la urbanització privada que es precisa per a donar servei als habitatges projectats. Subzona A un habitatge per cada 250 m 2 de parcel·la. No es podran construir blocs unitaris amb més de quatre habitatges, en aplicació d'aquesta norma. Article 111.- Condicions de parcel·lació Les parcel·les per a ser edificades hauran d'acomplir amb les següents condicions: Com a excepció s'admeten parcel·les de superfície i llargària de façana menors quan procedeixin de segregació o divisió formulada en escriptura pública amb anterioritat a l'aprovació inicial d'aquestes Normes Subsidiàries, o quan es trobin entre d'altres ja construïdes amb impossibilitat material d'assolir els mínims exigibles. En aquests dos supòsits l'índex net d'edificació serà el de la subzona que correspongui per raó de la superfície de la parcel·la. Si la parcel·la resultés inferior a 250 m2 aquest índex es reduiria en la mateixa proporció en que la parcel·la tingués reduïda la seva superfície respecte a la mínima exigida. Article 112.- Edificabilitat L'índex d'edificabilitat net per parcel·la és el següent: Article 113.- Condicions d'edificació 1- Ocupació màxima de parcel·la. El percentatge d'ocupació màxima per parcel·la és el següent: 4- Separacions mínimes. Les separacions de les edificacions als límits de parcel·la respectaran les distàncies mínimes següents: Subzona Separ ac iómínima en metres 5- Edificacions auxiliars. a) No s'admetran construccions auxiliars que no formin una unitat constructiva amb l'edificació principal. L'alçada màxima serà de 3,5 metres. b) En els casos d'existència d'edificacions colindants, anteriors a l'aprovació d'aquesta normativa, que presentin part de la seva edificació sense separació als límits de la parcel·la i amb presència de mitgeres, la nova edificació podrà adossar-se a aquestes als efectes de tapar-les. En aquests casos caldrà, abans de l'atorgament de la corresponent llicència, l'aprovació d'un estudi de detall. Article 114.- Composició estètica dels edificis 1- Els acabaments dels edificis seran semblants als de l'entorn, mantenint el caràcter arquitectònic del poble de Breda. Es recomana utilitzar els criteris de l'article 82 d'aquestes Normes sobre materials, elements i colors de la nova edificació. SUBZONA E EQUIPAMENTS PRIVATS Article 115.- Definició Comprèn les àrees destinades a la ubicació de serveis col·lectius privats de caràcter preferentment hostaler i comercial, que es distribueixen ordenadament a les àrees urbanes del municipi reforçant les seves possibilitats turístiques. Article 116.- Condicions d'ús S'admeten els usos següents: a) Residencial b) Comercial c) Plurifamiliar limitat a les plantes pis. d) Els usos propis del sistema d'equipaments. Article 117.- Condicions de parcel·lació Les unitats de zona qualificades d'Equipaments Privats a la sèries de plànols d'ordenació del Sòl Urbà, és consideraran parcel·la única i indivisible, als efectes del que preveu l'article 95 de la Llei del Sòl. Article 118.- Edificabilitat Parcel·la mínima Ocupació en planta baixa Façana mínima parcel·la Edificabilitat en m2s/m2s Alçades Separacions a vials i veïns Edificacions auxiliars 1.000 m 2 60 % 20 m 0,75 segons edificació Oberta art. 105 segons edificació Oberta subz. B art. 113 segons edificació Oberta subz. B art. 113 SUBZONA I D'EDIFICACIÓ INDUSTRIAL Article 119.- Definició Comprèn les àrees situades a les proximitats de les rieres en la que s'ha produït l'assentament dispers d'un seguit d'instal·lacions industrials aïllades, al que determina la conveniència de consolidar aquests terrenys per a l'ús industrial i de magatzems, ordenats en funció de les pròpies exigències de l'activitat industrial. Article 120.- Condicions d'ús S'admeten els usos següents: a) Magatzem i industrial en totes les categories. b) Habitatge limitat a un sòl habitatge por indústria instal·lada. c) L'ús d'oficines i els propis del sistema d'equipaments s'admeten exclusivament quan estiguin adscrits al servei directe de l'activitat industrial. Article 121.- Condicions de parcel·lació 1- En funció de la grandària de les parcel·les mínimes establirem dos subzones: 2- L'amplada mínima de parcel·la per a poder edificar serà de: (Ip) 20 metres. Subzona Subzona (lm) 30 metres. 3- S'exceptuen d'aquesta norma aquelles parcel·les inscrites en el Registre de la Propietat amb anterioritat a la data d'aprovació inicial d'aquest document. Article 122.- Edificabilitat L'índex d'edificabilitat neta per parcel·la es fixa en 1,20 m2 de sostre per m2 de sòl, en les dos subzones. Article 123.- Condicions d'edificació 1- Ocupació màxima de la parcel·la. El percentatge d'ocupació màxima de la parcel·la per a l'edificació serà: Subzona (Ip) del 70% Subzona (Im) del 60% 2- Alçada màxima i nombre de plantes per les dues subzones. L'alçada reguladora serà de 8,00 metres. L'alçada màxima serà de 10,00 metres i el nombre límit de plantes és de planta baixa i pis. Per damunt de l'alçada reguladora màxima es podran situar aquells elements tècnics de les instal·lacions que resulti obligat col·locar per exigències del procés industrial així com xemeneies, ponts grues, conduccions i d'altres. 3- Separacions mínimes. L'edificació respectarà en tot moment les següents distàncies mínimes: 4- Agrupació d'indústries. En les subzones (Ip), s'admet l'agrupació de naus industrials entre mitgeres formant fronts de menys de 50 metres lineals i fondària edificable menor de 30 metres. En aquest cas, la façana mínima per a cada nau serà de 10 metres i seran d'obligat compliment les restants condicions d'edificació que regulen aquesta zona. Prèviament a la concessió de la corresponent llicència d'edificació serà preceptiu aprovar un Estudi de Detall que ordeni els volums previstos sense vulnerar les prescripcions que efectuen aquestes Normes. Article 124.- Tanques El tancament de la parcel·la serà obligatori, amb una alçada mínima de 1,20 metres i màxima de 2,00 metres. Article 125.- Documents obligats a les sol·licituds de llicència 1- Les sol·licituds de llicència s'hauran d'acompanyar amb el plànol d'ordenació interior de la parcel·la que preveurà: Aparcament en proporció d'un vehicle por cada 100 m2 de parcel·la. L'arbrat de l'espai lliure interior en proporció d'un arbre por cada 50 m2 de parcel·la. Aquests arbres podran estar distribuïts o agrupats segons convingui a l'ordenació del conjunt. 2- La resta de documents s'especifiquen al capítol segon del Títol VI "Intervenció en l'activitat dels particulars", d'aquestes mateixes Normes. Article 126- Edificacions existents Les instal·lacions industrials anteriors a aquestes Normes Subsidiàries que ultrapassin les condicions d'edificabilitat establertes per a aquesta zona podran ser objecte de consolidació i millora de llurs condicions estètiques i higièniques, el que vol dir totes aquelles obres que garanteixin el manteniment de l'activitat. En cas de que la construcció industrial vulneri el retranqueig obligatori, es podran efectuar les obres d'ampliació previstes per aquestes Normes, sempre i quan respectin aquestes la separació obligatòria de 5,00 metres a carrer i a veïns. Quan es procedeixi a la seva demolició total o parcial, la reconstrucció s'ajustarà a la present normativa. TÍTOL CINQUÈ REGULACIÓ DE L'ÚS I DE L'EDIFICACIÓ DE LES ZONES DE SÒL NO URBANITZABLE CAPÍTOL PRIMER DISPOSICIONS GENERALS Article 127.- Definició i divisió de zones 1- El sòl no urbanitzable comprèn els sectors del territori delimitats per aquestes Normes Subsidiàries com a àrees en les que no es permeten els processos d'urbanització de caràcter urbà, amb la finalitat d'assegurar la continuïtat de les condicions naturals i d'ús actuals i la preservació dels valors paisatgístics de Breda. 2- El sòl no urbanitzable es divideix en les següents zones: La delimitació d'aquestes zones s'efectua al plànol d'ordenació 2.2. Qualificació del Sòl. 3- Aquesta divisió s'efectua en base als valors propis de cada sòl i dels objectius que es proposen en les Normes Subsidiàries. La regulació de les mesures de protecció i dels aprofitaments que són susceptibles els sòls no urbanitzables es realitza a nivell de zona, però amb unes limitacions de caràcter general aplicables en aquest tipus de sòl. 4- En els terrenys que queden compresos dins l'Àrea de Pre-Parc del Parc Natural del Montseny, indicats en el Plànol 2.2. Qualificació del Sòl estan subjectes a les limitacions que disposa el Pla Especial del Parc Natural del Montseny, en els articles 15 i concordants. Article 128.- Limitacions de caràcter general 1- Els terrenys classificats com a sòl no urbanitzable estan subjectes a los limitacions que estableix l'article 85 i següents de la Llei del Sòl, segons el desenvolupament i la concreció de detall que s'efectua en aquest Títol. 2- Es conservarà l'actual xarxa de camins rurals, prohibint-se expressament l'obertura de nous camins, vies rurals o qualsevol altre tipus de vialitat si no està previst en els Plans Especials que es redactin o en els Plans o Programes Sectorials de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca, prèvia obtenció de la corresponent llicència municipal. 3- Es prohibeix expressament practicar divisions i segregacions de les actuals finques rústiques por sota de la unitat mínima de conreu d'acord amb el Decret de la Generalitat 169/83 de 12 d'abril. La unitat mínima de conreu pel municipi de Breda és: regadiu 1,50 Ha secà 4,50 Ha Tot procés de parcel·lació que vulneri aquesta superfície mínima o d'urbanització de finques rústiques serà objecte d'expedient d'infracció urbanística i de restabliment de l'ordre urbanístic alterat. 4- Als efectes previstos a l'article 20 de la Llei de Catalunya 9/1981 sobre Protecció de la Legalitat Urbanística, es considerarà que existeix nucli de població quan es pretengui edificar sobre una parcel·lació posterior a la data d'aprovació inicial d'aquestes Normes Subsidiàries. En qualsevol cas, es considerarà que es generen condicions objectives per a la formació d'un nucli de població quan es modifiquin els camins rurals tradicionals o es precisi l'obertura de nous vials o la instal·lació de serveis urbanístics. 5- Es prohibeixen expressament tots els usos i activitats no admesos per a cada zona o subzona en què es divideix aquest sòl. 6- En els terrenys que queden compresos dins l'Àrea de Pre-Parc del Parc Natural del Montseny, indicats en el Plànol 2.2. Qualificació del Sòl, queden restringits els usos al que disposa el Pla Especial del Parc Natural del Montseny, en els articles 17 i concordants. Article 129.- Activitats agropecuàries Comprèn les activitats relacionades amb la producció agrícola i ramadera que restaran subjectes a les disposicions dictades per la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Article 130.- Activitats forestals Comprèn les activitats relacionades amb la plantació, conservació i explotació forestal, que en cada moment s'ajustarà a les disposicions dictades por la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Article 131.- Instal·lacions d'obres públiques D'acord amb el que preveu l'article 86 de la Llei del Sòl, podran autoritzar-se construccions i instal·lacions vinculades a l'execució, conservació i servei d'obres públiques, les quals observaran les determinacions sobre edificabilitat i condicions d'edificació aplicables. L'habitatge no es considera inclòs entre les construccions necessàries per a la finalitat senyalada. Article 132.- Condicions pels habitatges en el medi rural 1- Els habitatges que es realitzin en sòl no urbanitzable hauran de complir les següents condicions de procediment i de caràcter general: a) Autorització d'acord amb el procediment previst por l'Article 44 del Reglament de Gestió Urbanística. b) No existir possibilitat de formació de nucli de població d'acord amb els criteris que estableixen aquestes Normes. c) Disposar el terreny que es pretén edificar d'accés directe a través d'un camí de a xarxa rural. d) Aconseguir la integració de la nova edificació amb l'entorn, adaptant els tipus de construcció, els materials d'acabat i els colors exteriors a l'arquitectura tradicional del territori. 2- Les actuacions que es produeixin en aquest tipus de sòl, observaran també les següents condicions d'ordenació i edificació: a) L'ús i la tipologia de l'habitatge serà unifamiliar. b) El sostre edificat màxim serà de 500 m2. c) L'alçada reguladora màxima de l'edificació serà de 7 metres i la coberta serà inclinada amb pendent no superior al 30% i de teula àrab. d) Les separacions mínimes de les edificacions a tots els límits de la finca serà de 10 metres. e) L'edificació no disposarà de cap cos volat que sobresurti dels plans de façana. f) Els materials i colors de l'edificació s'ajustaran als que preveu l'article 83 d'aquestes Normes. g) El terreny no ocupat per l'edificació haurà de condicionar-se amb vegetació de les característiques de l'indret, prohibint-se la seva pavimentació. h) El tancament dels terrenys només es podrà efectuar amb material calat o vegetal, sense emprar cap tipus d'obra, fins a una alçada d'1,80 metres. Aquestes tanques se separaran un mínim de 3 metres de l'eix dels camins que formen la xarxa de comunicacions rurals. Quan es tracti de murs de contenció de terres obligats per la rasant del camí rural, es condicionarà la concessió de la corresponent llicència a la utilització de pedra natural o arrebossat i pintat amb colors terrosos similars als de l'entorn, i sempre que la seva alçada màxima no ultrapassi d'1,50 metres. Article 133.- Instal·lacions d'utilitat pública 1- Amb excepció dels usos agrícoles, ramaders i forestals, de les instal·lacions d'obres públiques i de l'ús d'habitatge unifamiliar, les altres activitats i construccions només poden autoritzar-se si tenen la consideració d'instal·lacions d'utilitat pública o d'interès social que hagin de situar-se en el medi rural. 2- En tots els supòsits hauran de complir-se les determinacions sobre prevenció de la formació de nucli de població i les condicions d'edificació establertes per a cada zona. 3- En la tramitació de les autoritzacions per a instal·lacions d'utilitat pública haurà d'observar-se el següent: a) El procediment s'ajustarà al previst per l'article 44 del Reglament de Gestió Urbanística. b) A l'expedient haurà d'acreditar-se l'existència de declaració d'utilitat pública o d'interès social assenyalant de forma expressa les raons en què es basa la necessitat de situar la instal·lació en el medi rural, així com les mesures adoptades a fi de conservar les condicions naturals del sector i els seus valors paisatgístics. c) Només s'admetran les següents activitats com a instal·lacions de possible utilitat pública o d'interès social que poden situar-se en el nucli rural: a) Residencials b) Docents c) Esportives d) Recreatives e) Destinades a la seguretat pública f) Destinades a infraestructures tècniques g) Estacions de servei Tots els usos d'interès públic que impliquin construir edificacions compliran los següents condicions: Superfície mínima de parcel·la: 15.000 m2 Edificabilitat: 0,05 m2/m2 Alçada màxima: 9,00 metres Separació límits: en el cas de límit a la xarxa viària general, l’establerta per la Llei de Carreteres resta de separacions: 10 metres. Article 134.- Activitats extractives 1- Comprèn les activitats d'extracció de terres i àrids, de minerals o de pedreres. Aquesta activitat tindrà sempre el caràcter de temporal i provisional. Es situaran, en tot cas, a una distància mínima de 1.000 metres lineals dels sòls urbans i urbanitzables d'aquestes Normes Subsidiàries, i a més de 50 metres de la xarxa viària general. 2- Per a la concessió de la preceptiva llicència municipal serà necessària la prèvia presentació d'un projecte tècnic que contingui: a) Descripció de l'activitat, mitjans a utilitzar, desmunts o anivellacions previstes i duració estimada de l'explotació. b) Projecte de reposició del sòl finalitzada l'extracció, en el que es farà constar l'estat inicial de la finca, mesures adoptades per a la preservació del seu entorn, estat final en què es proposa deixar els terrenys afectats i pressupost de les necessàries operacions de reposició. 3- Serà condició indispensable per a la concessió de la llicència la presentació duna fiança, en qualsevol de les formes admeses per la legislació local, en quantia suficient per tal de garantir les operacions de reposició. 4- L'autorització o denegació de la llicència atendrà a la preservació del paisatge, conservació de l'arbrat existent, alteració de les aigües superficials o subterrànies i contaminació del medi ambient que suposi l'activitat sol·licitada. Article 135.- Activitats d'acampada 1- La instal·lació de camps d'acampada i d'aparcament de caravanes, a les zones en què estiguin autoritzats, exigirà amb caràcter previ la redacció d'un Pla Especial d'ocupació del sòl rústic que estableixi la seva ordenació, ajustant-se a les determinacions del Decret 55/1982 del 4 de febrer sobre l'ordenació de la pràctica del càmping i dels establiments destinats a aquesta finalitat. Tanmateix es complirà l'ordre del 14 d'abril del 1982 de la Conselleria de Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya sobre Normativa per a la instal·lació, obertura, classificació i funcionament dels establiments dedicats a la pràctica del càmping o qualsevol que es dicti en la seva substitució. El Pla Especial estudiarà acuradament els sectors reservats a l'ús particular, les separacions entre caravanes, la integració de les instal·lacions en el paisatge i els serveis d'ús col·lectiu i general. 2- Sempre que no es vulneri les obligacions derivades d'aquesta legislació específica, les zones destinades a càmping no podran tenir més instal·lacions de caràcter fix que les destinades a serveis col·lectius, la seva ocupació no podrà excedir del 5% de l'àrea objecte d'ordenació i la seva alçada sobrepassarà als 4 metres amidats des de qualsevol punt de terreny natural. 3- En tot cas resta prohibida la construcció d'elements fixes en les zones reservades per a l'ús individual. A aquests efectes, es prohibeix expressament l'aparcament de caravanes que no estiguin muntades sobre rodes, essent obligatori que totes les caravanes s'absentin durant un termini no inferior a quinze dies a l'any de l'àrea objecte de l'autorització. 4- S'haurà de preveure l'aparcament d'automòbils, amb una capacitat mínima d'una plaça per cada dues persones en els camps d'acampada i d'una plaça per cada mòdul, en els de caravanes. CAPÍTOL SEGON NORMES PARTICULARS DE LA ZONA Clau p PROTECCIÓ DEL SISTEMA GENERAL VIARI Article 136.- Definició Comprèn els sòls contigus a les carreteres i camins rurals estructurants del terme municipal sobre els que s'estableix una protecció específica. Article 137.- Regulació 1- Aquests terrenys no poden ser edificats ni dedicats a utilitzacions que suposin una transformació de les seves condicions actuals, admetent-se tan sols les actuacions orientades cap a la seva conservació. 2- La protecció de carreteres es regularà pelí que disposa la seva legislació específica i d'acord amb els límits expressats en el plànol 2.2 Qualificació del Sòl. 3- La protecció dels camins rurals estructurants s'estableix en una amplada mínima de 10 metres mesurada des de l'eix dels camins. Clau r PROTECCIÓ DELS CURSOS D'AIGUA, FONTS I VEGETAL DE RIBERA Article 138.- Definició Comprèn els terrenys que envolten les fonts que brollen en el terme municipal, i que després escorrent-se por xaragalls constitueixen les rieres del Repiaix i la de Breda. El conjunt de fonts, rius, rieres i els seus espais riberencs de vegetació formada per salzes, verns i pollancres constitueixen uns dels elements d’interès més notable del municipi de Breda i que aquestes Normes protegeixen d’acord amb el seu destí actual. Article 139.- Regulació 1- Aquests terrenys no poden ser edificats ni dedicats a utilitzacions que suposin una transformació de la seves condicions actuals, permetent-se tan sols les actuacions orientades cap a la seva conservació. 2- La protecció de les fonts s'estableix en una circumferència d'un radi mínim de 30 metres, mesurat des de la font. 3- La protecció de rius i rieres s'estableix en una amplada mínima de 15 metres mesurada a partir de l'eix del curs d'aigua en el seu punt central. 4- Es prohibeixen explícitament els moviments de terres i les extraccions d'àrids, així com les tales i l'alteració de la vegetació de ribera. Clau f DE PROTECCIÓ FORESTAL Article 140.- Definició Es tracta de boscos que es protegeixen pel seu bon estat i dels que mereixen especial cura les alzinedes que ocupen la franja lateral del municipi, al nord de la riera. Queden inclosos els terrenys que, segons l'article 2 de la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya, són considerats com a terrenys forestals. Article 141.- Condicions d'ús Són usos admesos: a) Agropecuaris. b) Forestals. c) Artesanals, comercials, i d'hostalera existents o quan es creïn en edificacions ja existents adaptades a les característiques tradicionals del Montseny. d) Habitatge. e) Industrials i extractius, existents actualment condicionats a la protecció de l'equilibri ecològic, els valors ambientals i el paisatge. Aquests usos no poden contradir, en cap cas, el què disposa la Llei 6/1998, de 30 de març, forestal de Catalunya. Article 142.- Condicions d'edificació 1- S'admet l'edificació unifamiliar a una parcel·la mínima segons fixa la unitat mínima forestal establerta pel Decret 35/1990 pel qual es fixa la unitat mínima forestal (25 Ha), essent condició imprescindible per a la concessió de la llicència la inscripció en el Registre de la Propietat de la vinculació del sòl a l'edificació i el caràcter indivisible de la finca. 2- En cap cas, es concediran llicències d'edificació a terrenys de pendents superiors al 50%, o a aquelles construccions quina situació, massa, estil o alçada, trenqui l'harmonia del paisatge o limiti les visuals tradicionals d'aquests paratges. 3- Les condicions de les edificacions respectaran les determinacions de l'article 147 d'aquestes Normes. Clau s D'INFRAESTRUCTURES TÈCNIQUES Article 143.- Definició Comprèn els terrenys en sòl no urbanitzable reservats a la instal·lació d'usos propis del sistema d'infraestructures tècniques. Aquestes Normes Subsidiàries estableixen les reserves de sòl necessàries pels elements destinats en aquests fins o complementaris. Article 144.- Regulació 1- Només s'admetran els usos directament vinculats amb la instal·lació o servei de què es tracti, amb les condicions de funcionament específicament regulades per la legislació tècnica específica sobre la matèria. 2- Els espais lliures d'edificacions o instal·lacions es consideraran com a espais verds. Clau g DE RÚSTEC GENERAL Article 145.- Definició Comprèn els sòls que no gaudeixen d'un especial interès agrícola, forestal o paisatgístic que faci necessària la seva protecció i que no són necessaris pel creixement dels nuclis urbans del municipi, per la qual cosa admeten usos compatibles amb la seva condició de sòl no urbanitzable. Article 146.- Condicions d'ús Són permesos en aquesta zona els usos següents: a) Agropecuaris b) Forestals c) Habitatge d) D'utilitat pública i interès socials e) Extractiu f) Residència mòbil Article 147.- Regulació 1- Les condicions d'edificació de les diversos construccions i instal·lacions admeses són les següents: a) S'autoritzen les construccions destinades a explotacions agràries relacionades amb el caràcter de la finca i que s'ajustin als plans i normes de la Conselleria d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Les granges de bestiar porcí es situaran a 500 metres del sòl urbà o urbanitzable i a més de 50 metres de la xarxa viària general. La distància mínima entre dues granges porcines serà de 500 metres del sòl urbà o urbanitzable. Les granges i d'altres instal·lacions annexes no podran sobrepassar l'alçada de 7 metres des de cap punt del terreny natural. b) L'habitatge unifamiliar precisarà una parcel·lació mínima corresponent a la unitat mínima de conreu segons allò que disposa l'article 128 i per l'atorgament de la llicència caldrà que s'inscrigui al Registre de la Propietat la vinculació del sòl a l'edificació i el caràcter indivisible de la finca. L'edificabilitat màxima serà de 0,02 m2 de sostre por m2 de sòl amb un màxim de 500 m2. 2- Regiran per aquesta zona les limitacions generals i els paràmetres específics reguladors que determinen aquestes normes per a les edificacions en zones Obertes. TÍTOL SISÈ DESPLEGAMENT DE LES NORMES SUBSIDIÀRIES DE PLANEJAMENT CAPÍTOL PRIMER DESENVOLUPAMENT I EXECUCIÓ DE LES NORMES Article 148.- Competència 1- El desplegament de les Normes Subsidiàries de Planejament correspon a l'Ajuntament de Breda en primer terme, sense perjudici de les atribucions que pertanyen a la Generalitat de Catalunya i d'altres organismes públics en l'àmbit de la seves especifiques competències. 2- L'Ajuntament promourà i facilitarà la participació dels particulars en el desplegament de les previsions de les Normes Subsidiàries de Planejament, segons estableixen la Llei del Sòl i aquestes Normes. Article 149.- Desenvolupament de les Normes 1- Amb l'objecte de complementar i desenvolupar l'ordenació establerta per les determinacions de les Normes Subsidiàries, s'elaboraran, segons preveuen la Llei del Sòl i els seus Reglaments i en els termes previstos en aquestes Normes, Plans Parcials, Plans Especials i Estudis de Detall. 2- Quan no sigui necessari o no estigui prevista la prèvia aprovació dels documents esmentats en el paràgraf anterior, les determinacions de les Normes seran susceptibles d'aplicació directa i immediata, sempre que es tracti de terrenys que tinguin la condició de solar i que no estiguin inclosos en Unitats d'Actuació. Per a l'atorgament de llicències d'edificació a terrenys que es trobin en aquestes condicions, hauran d'acomplir-se els requisits previs que assenyalen els arts. 40 i 41 del Reglament de Gestió Urbanística. Article 150.- Execució de les Normes 1- Els plans que es redactin i els polígons o unitats d'actuació que es delimitin desplegant les Normes, determinaran expressament els sistemes d'actuació previstos per a la seva execució. 2- En el sistema de compensació, l'acord d'aprovació definitiva del projecte de compensació produirà la cessió de dret a l'Administració actuant, en ple domini i lliure de càrregues, de tots els terrenys que siguin de cessió obligatòria i gratuïta segons les Normes. La cessió de les obres d'urbanització s'efectuarà per la Junta de Compensació a favor de l'Administració actuant quan l'execució del Projecte d'Urbanització sigui efectiva i dins d'un termini no superior als tres mesos comptats des de la recepció definitiva d'aquestes obres per la Junta de Compensació. 3- En el sistema de cooperació, les cessions de sòl es formalitzaran quan sigui ferm en via administrativa l'acord d'aprovació definitiva del projecte de parcel·lació, excepte que s'hagi declarat la innecessarietat d'aquest projecte. Si la reparcel·lació fas innecessària per tal com la distribució dels beneficiaris i de les càrregues resultés ja suficientment equitativa, la transmissió serà efectiva des de la publicació de l'acord en què es declari la seva innecessarietat. 4- Per a l'execució de les obres d'urbanització contingudes en les Normes i als instruments de planejament que les desenvolupin, caldrà redactar Projectes d'Urbanització d'acord amb el que preveuen els arts. 15 de la llei del Sòl i 67 al 70 del Reglament de Planejament. Totes les instal·lacions hauran de ser soterrades, segons els Reglaments vigents a l'encems. Article 151.- Cessions gratuïtes 1- En sòl urbà els sòls destinats a places, vials, parcs i jardins, centres docents i equipaments assistencials seran de cessió gratuïta i obligatòria al municipi de conformitat amb el previst a l'article 16 de la Llei Catalana 3/1984 de Mesures d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic de Catalunya. Per a fer efectives aquestes cessions es delimitaran polígons o unitats d'actuació, en els quals els titulars d'aquests sòls trobin la justa distribució dels beneficis i càrregues urbanístiques. 2- Els eixamplaments de vials previstos per aquestes Normes seran de cessió gratuïta i obligatòria a través de la delimitació d'unitats d'actuació que comprenguin trams de carrer complerts i en les que es produeixi la distribució de les càrregues urbanístiques. En tot cas l'eixamplament del vial i la cessió gratuïta del sòl al municipi serà condició prèvia per a la concessió de qualsevol llicència d'obres, major o menor, sobre el solar afectat per aquest eixamplament. 3- En sòl urbanitzable, els sòls destinats a sistemes i el 10% l'aprofitament de cada sector, segons indiquen aquestes Normes, serà de cessió gratuïta i obligatòria al municipi. DESPLEGAMENT DEL SÒL URBÀ Article 152.- Normes generals 1- Les previsions de les Normes Subsidiàries de Planejament en sòl urbà seran d'aplicació directa i immediata, llevat dels sectors als que s'assenyala l'obligatorietat de redactar els corresponents Plans Especials o Estudis de Detall i sense perjudici de la redacció i aprovació dels corresponents Projectes de Reparcel·lació o Compensació que siguin necessaris per al desenvolupament de les Unitats d'Actuació que hagin estat delimitades expressament. 2- Quan les circumstàncies ho aconsellin i d'acord amb les finalitats establertes per la Llei del Sòl, l'Ajuntament podrà formular altres Plans Especials o Estudis de Detall. També podrà delimitar nous polígons o unitats d'actuació per a l'execució de les determinacions del planejament. Aquestes contemplaran una cessió mínima del 30% de la superfície total, destinada a sistemes i dotacions. Article 153.- Plans Especials 1- Els Plans Especials hauran d'ajustar-se a les disposicions que per cada cas estableix la Llei del Sòl, el Reglament de Planejament Urbanístic i els objectius i determinacions previstos per aquestes Normes Subsidiàries de Planejament. 2- Els Plans Especials no podran modificar les determinacions de les Normes Subsidiàries de Planejament, especialment aquelles que regulen l'edificabilitat màxima i l'ús del sòl. 3- L'execució dels Plans Especials s'efectuarà mitjançant polígons o unitats d'actuació a definir en el propi Pla i la urbanització es realitzarà pel sistema de cooperació, llevat que els propietaris dels terrenys, que representin el 60% o més de la superfície total del polígon o unitats d'actuació demanessin, en el tràmit d'informació pública del procediment per a la delimitació del polígon, l'aplicació del sistema de compensació. L'execució del Pla suposarà la cessió gratuïta dels terrenys destinats a vials, equipaments i espais lliures, i l'execució de les obres d'urbanització. 4- Les Normes Subsidiàries preveuen la formació d'un Pla Especial de Conservació i Millora del Nucli Històric de Breda. 5- Les Normes Subsidiàries determinen gràficament a la sèrie de plànols d'ordenació aquelles àrees subjectes al desenvolupament de Plans Especials de Millora Urbana. Es preveu la formació de dos Plans Especials: - Pla Especial de Conservació i Millora del Nucli Històric de Breda. - Pla Especial de Reforma Interior del Sector Industrial de Can Guilleumes. Mentre no es produeixi l'aprovació definitiva d'aquests Plans especials s'aplicarà el següent règim transitori: - Pla Especial de Conservació i Millora del Nucli Històric de Breda: S'aplicaran les normes transitòries descrites en l'ordenació Tancada subzona Antiga i Tradicional. - Pla Especial de Reforma Interior del Sector Industrial de Can Guilleumes: S'admetran obres de conservació i millora de tots els edificis i de les instal·lacions existents. No es podran efectuar obres d'ampliació, nova planta o substitució de l'edificació actual. Article 154.- Estudis de Detall 1- Els Estudis de Detall hauran de respectar les determinacions fonamentals de les Normes Subsidiàries de Planejament i es redactaran quan alguns dels objectius o fins previstos a l'article 14 de la Llei del Sòl ho faci necessari. 2- Als efectes del que disposa l'article 14.4 de la Llei del Sòl i 65 i 66 del Reglament de Planejament, s'entendrà com a determinacions fonamentals de les Normes Subsidiàries, aquelles que regulen el tipus d'ordenació, les condicions d'edificabilitat, les alçades edificables i les condicions d'ús de cada zona, llevat dels casos en què aquestes Normes defineixen expressament la possibilitat de modificar el tipus d'ordenació i l'alçada edificable mitjançant l'aprovació d'un Estudi de Detall que justifiqui la millor integració urbana i paisatgística de la solució adoptada. Article 155.- Unitats d'Actuació 1- Per a l'execució de les determinacions del planejament en sòl urbà, es podran delimitar unitats d'actuació que permetin una justa distribució dels beneficis i càrregues derivats de la seva ordenació. 2- Aquestes Normes Subsidiàries delimiten gràficament a la sèries de plànols de qualificació del Sòl Urbà aquelles àrees de procés subjectes al desenvolupament previ d'un Projecte de Reparcel·lació o Compensació. Es tracta de Unitats d'Actuació Urbanística que tonen per objecte desenvolupar les determinacions de l'ordenació establerta quant a la urbanització dels espais urbans i la cessió dels vials, espais lliures i equipaments previstos. 3- El sistema d'actuació per a l'execució d'aquestes Unitats d'Actuació es fixa per a cadascuna en la relació que s'adjunta. D'actuar-se pel sistema de cooperació, es podrà canviar el sistema pel de compensació, en cas que es demani pels propietaris dels terrenys que representin el 60% o més de la superfície total de la Unitat d'Actuació. 4- En el sistema de cooperació serà innecessària la reparcel·lació dels terrenys quan els propietaris del sòl objecte de la cessió gratuïta, l'efectuïn i renunciïn expressament a la reparcel·lació. La declaració d'innecessarietat de la reparcel·lació tindrà que ser efectuada per l'Ajuntament. 5- Mentre no sigui forma en via administrativa la Reparcel·lació o el Projecte de Compensació, o en tot cas, la declaració, s'aplicarà el següent règim respecte de l'activitat edificatòria: S'admetran només les obres de conservació i millora de tots els edificis i instal·lacions existents. 6- Aprovat el Projecte de Reparcel·lació o Compensació, en cas de no haver-se executat la urbanització de l'àrea que ocupa la Unitat d'Actuació, la concessió de llicències restarà condicionada al compromís de contribuir en la part que li correspongui a les càrregues de la urbanització. Per la qual juntament amb l'obtenció de la corresponent llicència de construcció haurà de lliurar-se un aval bancari a favor de l'Ajuntament per valor de la totalitat del cost previst per les obres d'urbanització repercutides al sol·licitant. 7- Pel desenvolupament de les unitats d'actuació serà preceptiva la realització d'un Estudi de Detall que ajusti les determinacions del planejament general. Les característiques de les Unitats d'Actuació que delimiten en aquestes Normes Subsidiàries, són les següents: UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 1 "Guilleries" Situació i objectius: Marge esquerra de la carretera d'Arbúcies per Nord de la Vila. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte la formació d'una cruïlla de diversos carrers que incideixen en ell, i la formació de la connexió de dos zones de sòl Urbanitzable a desenvolupar mitjançant els corresponents Plans Parcials. Característiques generals: Superfície Total: Sistema d ’ actuació: COOPERACIÓ Notes: L'edificabilitat de les parcel·les marcades en el plànol amb el 2 i el 3 s'acumularan a la parcel·la núm. 1, que són del mateix propietari. D'acord amb el que determina l'article 110 apartat 3er. Caldrà tramitar un estudi de detall, de l'illa marcada amb 1, en què es defineixi la disposició de l'edificació, dels espais comuns i l'acompliment dels paràmetres edificatoris de l'edificabilitat assignada. Els espais indicats (marcats amb el núm. 2 i 3 en el plànol núm. 2 de la modificació aprovada en data 1.10.1997) es cediran gratuïtament a l'ajuntament conjuntament amb els corresponents destinats a vials. Quedaran, dits terrenys, qualificats amb la Clau P (Parc Públic). 2 5.906 m UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 2 "Camps d'en Bombí" Situació i objectius: A la part Nord del casc urbà en posició central de la Vila. Aquesta Unitat d'actuació té per objectiu principal la finalització d'una sèrie de vials concurrents a la Carretera d'Arbúcies en un punt estratègic d'accés al casc urbà de la Vila i de connexió entre diferents sectors de la mateixa. Per altra banda té per objecte l'obtenció d'un parc urbà per a dotació del sector que l'envolta: Característiques generals: UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 3 "Camp de futbol" Situació i objectius: Marge dret de la Vila zona Nord. Aquesta Unitat d'Actuació té com a objectiu, la urbanització de l'actual camp de futbol, que mitjançant un conveni a signar amb el propietari es traslladarà a la zona esportiva integral ubicada en el sector de Cal Batlle i actualment en construcció. El conveni contemplarà la construcció del nou camp de futbol. Característiques generals: Espais destinats a parcs i equipaments: Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 4 "Carrer Joan XXIII" Situació i objectius: Marge dret de la Vila part Nord propera a la Riera del Repiaix. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte la finalització d'uns vials de la trama urbana amb l'entrega del sòl urbà amb l'urbanitzable. Característiques generals: 2 Espais destinats a parcs i equipaments: Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 5 "Sector Cementiri" Situació i objectius: Marge dret part Nord de la Vila i colindant amb la Riera del Repiaix. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte el desenvolupament d'un sector residencial i l'obtenció d'un espai lliure destinat a la formació d'un Jardí Urbà per a millor dotació del sector. Característiques generals: 2 Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 6 "L'Hispano" Situació i objectius: Marge dret de la Carretera d'Arbúcies part Nord del casc urbà. Aquesta Unitat d'Actuació tracta de l'ordenació del sector de la formació de vials i de l'obtenció d'un espai destinat a Parc Urbà procedent del trasllat de la indústria existent, i d'un altre per completar la plaça de Cal Cigarro. Característiques generals: 2 Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 7 "Vial Poliesportiu" Situació i objectius: Marge dret de la Carretera d'Arbúcies part Sud de la Vila en el sector Poliesportiu. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte l'obertura d'un vial que doni accés a les instal·lacions del Camp de Futbol i a la formació d'un petit aparcament auxiliar al seu servei. Característiques generals: Sistema d ' actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 8 "Sector Cal Batlle" Situació i objectius: Marge dret de la Carretera d'Arbúcies part Sud de la Vila, zona annexa al sector de Cal Batlle. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte l'acabat de la trama urbana d'una zona i la formació del vial de connexió amb la zona de sòl urbanitzable. Característiques generals: Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 9 "Can Duset" Situació i objectius: Marge dret de la Carretera d'Arbúcies part Sud de la Vila. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte el desenvolupament d'un sector residencial i l'obtenció d'un espai lliure destinat a la formació d'un Jardí Urbà per a millor dotació del sector. Característiques generals: Sistema d ' actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 10 "Accés Sud" Situació i objectius: A la Carretera d'Arbúcies, a l'entrada de la Vila. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte l'ordenació del sector d'accés Sud a la Vila i la formació de l'accés al Turó de Santa Anna i l'obtenció d'uns espais per aparcaments. Característiques generals: Superfície Total: 7.552 m² Aprofitament urbanístic privat: 4.612 m² 61,00% Superfície edificable: 4.909 m² Nombre d'habitatges: 30 hab Densitat d'habitatges: 39,7 hab/Ha Índex edificabilitat brut: 0,65 m²/m² Espais destinats a vials: 2.940 m² 39,00% Espais destinats a parcs i equipaments: Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 11 "Plaça de Les Escoles" Situació i objectius: Marge esquerra de la Carretera d'Arbúcies part Nord de la Vila i colindant amb la Riera de Breda. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte l'obtenció d'un espai per a la formació d'un parc Urbà annex al recinte de les escoles. Característiques generals: Sistema d ' actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIÓ EN SÒL URBÀ U.A. 12 "Cal Catxu" Situació i objectius: Marge esquerra de la Carretera d'Arbúcies part Nord de la Vila. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte la formació d'un vial d'acabament del sector i l'obtenció d'un petit espai per a Jardí Urbà. Característiques generals: ' Sistema d actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIO EN SÒL URBÀ U.A. 13 "Prat del Cigarro" Situació i objectius: Marge esquerra de la Carretera d'Arbúcies part sud de la Vila. Aquest Polígon d'Actuació té per objecte l'ordenació del sector que envolta, la formació d'un vial de connexió de la carretera d'Arbúcies amb la ronda Est de la vila projectada en aquest document, i l'obtenció d'un espai lliure per a Jardí Urbà. En l'aplicació del sostre edificable i atès el desnivell que en sentit Nord-Sud presenta el sector es podrà autoritzar la formació d'una tercera planta en la part sud i concretament en la zona de contacte amb el vial de connexió. La qual cosa si s'escau, haurà de ser contemplada en l'estudi de detall corresponent. Característiques generals: Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIO EN SÒL URBÀ U.A. 14 "Verge de Montserrat" Situació i objectius: Marge dret de la Carretera d'Arbúcies part Nord de la Vila. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte el desenvolupament del sector i l'obtenció d'un espai per a jardí públic i un altre per equipament per a millor dotació del sector. Característiques generals: Sistema d' actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIO EN SÒL URBÀ U.A. 15 "Can Sibina" Situació i objectius: Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte l'obtenció d'un espai lliure i la creació d'un itinerari de vianants amb la plaça del Dr. Rovira, resultat del trasllat de la indústria existent i de l'ordenació proposada en aquest document, mitjançant un pas en planta baixa. Aquest conjunt s'ordenarà mitjançant l'Estudi de Detall escaient. El subsòl d'aquest espai podrà ser objecte d'explotació privada per aparcaments. Característiques generals: Superfície Total: Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ 3.600 m² UNITAT D'ACTUACIO EN SÒL URBÀ U.A. 16 "Sector Industrial Sud" Situació i objectius: Marge dret de la Vila pel Sud i colindant amb la Riera del Repiaix. Aquesta Unitat d'Actuació té per objecte el desenvolupament d'una zona industrial en funcionament, l'acabat del carrer de Sant Francesc i l'obtenció d'un espai per equipament destinat a la construcció de l'escorxador de la Vila. Característiques generals: Sistema d ' actuació: COMPENSACIÓ UNITAT D'ACTUACIO EN SÒL URBÀ P.E. 1 "Carrer Escolomines" Situació i objectius: Marge esquerra de la Carretera d'Arbúcies part Sud de la Vila. Aquest Pla Especial té per objecte el desenvolupament d'un sector residencial i l'obtenció d'un espai lliure destinat a la formació d'un Jardí Urbà per a millor dotació de la Vila i del sector. Característiques generals: Sistema d ' actuació: COMPENSACIÓ Actuacions Aïllades 1- Quan no sigui possible delimitar Unitats d'Actuació, l'execució de les determinacions de les Normes es podran realitzar mitjançant Actuacions Aïllades en sòl Urbà. 2- Aquestes Normes delimiten una actuació aïllada en sòl no urbanitzable, el que implica l'adquisició per l'Ajuntament o altre Organisme públic del sòl i de les edificacions existents mitjançant l'expropiació forçosa. 3- Si d'aquestes expropiacions se'n deriven beneficis especials per als sectors contigus, es podran repercutir els costos d'aquestes adquisicions, en la mesura del benefici, mitjançant l'aplicació de contribucions especials a càrrec dels propietaris especialment beneficiats. 4- Mentre no s'efectuï l'expropiació prevista per aquestes Normes Subsidiàries, en aquestes àrees solament podran efectuar-se les obres de conservació de l'edificació existent. 5- Les actuacions aïllades es reflecteixen al plànol 2.4 Sectors de Desenvolupament. DESPLEGAMENT DEL SÒL URBANITZABLE Article 156.- Normes generals 1- El sòl urbanitzable de les Normes Subsidiàries es desenvoluparà necessàriament mitjançant Plans Parcials, l'aprovació definitiva dels quals és condició indispensable per a la realització d'intervencions de qualsevol tipus en el territori corresponent, llevat del supòsit dels sistemes generals. 2- L'àmbit territorial dels Plans Parcials haurà de coincidir amb els sectors de planejament delimitats a les Normes Subsidiàries. Article 157.- Plans Parcials 1- Els Plans Parcials d'Ordenació hauran de contenir les determinacions previstes a la Llei del Sòl i Reglament de Planejament, amb la precisió suficient per a permetre la seva execució sense necessitat de cap altre estudi previ. 2- El Pla Parcial haurà de preveure la divisió poligonal i el sistema d'actuació aplicable a cada polígon. Posteriorment aquestes determinacions podran ésser modificades mitjançant el procediment previst als arts. 118 i 119 de la Llei del Sòl. 3- El Pla d'Etapes no podrà preveure un termini superior a vuit anys per a la realització de la urbanització. D'establir-se varis Polígons, es fixarà l'ordre de prioritats entre ells. 4- Quan els Plans Parcials siguin d'iniciativa privada, haurà de preveure a més les determinacions d'iniciativa i la documentació a què es refereixen els arts. 46 i 64 del Reglament de Planejament. 5- Per a cada sector del sòl urbanitzable aquestes Normes Subsidiàries especifiquen: a) La superfície total. b) La previsió dels espais destinats a sistemes. c) L'aprofitament urbanístic privat. d) El traçat viari estructurant del sector del que formarà part el sistema general de comunicacions, als efectes de garantir la seva execució en cas de no desenvolupar-se cap dels sectors. e) Les determinacions sobre l'ordenació del sector que es consideren necessàries per a la seva adequada integració en l'estructura urbana global. Es concreta, generalment la localització de les àrees d'equipament i espais lliures, i el tipus d'ordenació aplicable pel desenvolupament de la normativa del Pla Parcial. 6- Els sectors previstos per les Normes Subsidiàries i les seves característiques urbanístiques són: SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 1 "Petrunes-Guilleumes" Situat al Sud de la població i a l'oest de la carretera d'Arbúcies. Té per objecte desenvolupar es sector esquerra d'accés a la vila i la franja sud del sector industrial procedent de la divisió de Can Guilleumes. En aquest Pla Parcial es podrà conjuminar els usos industrial i residencial, amb una proporció d'un 50% per a cada ús. 50% Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 2 "Can Ribas" Situat a l'oest de la carretera d'Arbúcies i al centre de la població. Desenvolupament Urbanístic del sector i formació de vial de connexió del camí de Sant Llop amb la carretera d'Arbúcies, amb la finalització formal del Passeig de Les Escoles. Es preveu un ús residencial per a tot el sector. En el moment de desenvolupar el Pla Parcial s'admetrà, si s'escau el canvi de zonificació residencial a industrial a un màxim d'un 30% del sector i ubicant-lo adjacent al sector industrial de Can Guilleumes. SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 3 "Can Ferreric" Situat a l'oest de la carretera d'Arbúcies i al nord de la població. Té per objecte el desenvolupament del sector i la formació en el seu àmbit de la Ronda Oest. SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 4 "Can Huguet" Situat a l'oest de la carretera d'Arbúcies i al nord del casc urbà. Té per objecte el desenvolupament del sector i la connexió del casc urbà amb la zona de Cal Catxu i del Camí Fondo. SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 5 "Can Fogueres" Situat a l'oest de la carretera de Riells i al nord del casc urbà. Té per objecte el seu desenvolupament urbanístic i la formació de la continuació de la Ronda Oest. SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 6 "Can Valent" Situat al nord del casc urbà en contacte amb el sòl no urbanitzable. Té per objecte el seu desenvolupament urbanístic i té en el seu àmbit la carretera d'Arbúcies. SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 7 "Residencial i industrial del Repiaix" Situat a la part dreta de la carretera d'Arbúcies, al centre de la població i limitat per la riera del Repiaix. Té per a objecte la consolidació d'un sector industrial ja existent i l'acabat de la trama urbana tancat pel carrer Verge de Montserrat (Ronda interior). Desenvolupa dos zones una residencial ocupant un 25% del sector i l'altre d'industrial, ocupant un 75%. Sistema d ’ actuació: COOPERACIÓ SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 8 "Can Xifré" Situat a la part dreta de la carretera d'Arbúcies i colindant amb els equipaments esportius. Té per a objecte el desenvolupament del seu sector i la formació de part de la Ronda perimetral de l'Est. Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 9 "Cal Gall i Cal Xec" Situat al peu del Turó de Santa Anna a la part dreta de la carretera d'Arbúcies. Té per objecte el desenvolupament urbanístic del seu sector, la formació d'una part del vial de circumval·lació del Turó de Santa Anna i la formació de part de la Ronda Est. Ús residencial ordenació oberta subzona B i C. Sistema d ' actuació: COMPENSACIÓ SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 10 "Turó de Santa Anna" Situat al sud de la població. Aquest Pla Parcial té per objecte l'obtenció de la part alta del Turó pe dotació comunitària i la preservació del bosc existent. La seva normativa contemplarà aspectes diferents al de la resta de la resta de les zones obertes de la Vila en el sentit de permetre tan solament una edificació per cada 38 metres de façana al vial de circumval·lació i parcel·les d'una superfície mínima de 2.500 metres quadrats. Ús residencial ordenació oberta Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 11 "Can Guilleumes" Situació i objectius: Aquest Pla Parcial pretén el desenvolupament d'un sector de la Vila amb l'obtenció d'una zona lliure per a la formació d'una Plaça de considerable magnitud així com la preservació d'una de les vistes més importants de la Torre del Campanar de l'antic convent. Ús residencial Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ SECTOR EN SÒL URBANITZABLE Pla Parcial 12 "Sector Industrial Nord" Situació i objectius: Marge esquerra de la carretera d'Arbúcies part Nord de la Vila. Aquest Pla Parcial té per objecte el desenvolupament urbanístic d'un sector industrial de certa consolidació, i l'obtenció d'un espai per a construir un magatzem municipal. 4% Ús industrial Sistema d ’ actuació: COMPENSACIÓ Article 158.- Aprofitament mitjà 1- L'aprofitament mitjà de cada un dels sectors, a efectes de gestió urbanística, s'expressarà amb un quocient que resulti de dividir la superfície de sostre edificable per la superfície total del sector. 2- Les cessions de sòl corresponents al 10% de l'aprofitament mitjà s'efectuaran en terrenys que en el Pla Parcial tinguin assignat un sostre edificable equivalent al d'aquest percentatge, mesurat sobre l'aprofitament mitjà del sector quantificat segons el que s'indica a l'apartat anterior. 3- A tots els sistemes inclosos a l'àmbit de cadascun dels sectors delimitats per aquestes Normes se'ls atorga l'aprofitament mitjà del sector corresponent i par tan seran de cessió gratuïta al municipi d'acord amb el previst a l'article 18 de la Llei de Mesures d'Adequació de l'Ordenament Urbanístic de Catalunya. DESPLEGAMENT DEL SÒL NO URBANITZABLE Article 159.- Normes generals 1- Les determinacions del Pla General sobre el sòl no urbanitzable s'apliquen directa i immediatament. 2- Tanmateix, es podran formar Plans Especials que tinguin per objecte: la protecció del paisatge la creació i/o protecció de les vies de comunicació la protecció de conreus i espais forestals la millora del medi rural la determinació de les condicions específiques de les activitats que es puguin emplaçar en el sòl urbanitzable. 3- L'execució de les previsions de les Normes Subsidiàries en aquest tipus de sòl s'efectuarà mitjançant la delimitació d'actuacions aïllades en sòl no urbanitzable. Article 160.- Actuacions aïllades en sòl no urbanitzable 1- El pla delimita 1 actuació aïllada en sòl no urbanitzable a l'objecte de dotar a la població d'uns terrenys per a la ubicació d'una nova depuradora, el que implica l'adquisició per l'Ajuntament d'aquests terrenys, la qual cosa s'efectuarà mitjançant l'expropiació forçosa. DESPLEGAMENT DELS SISTEMES Article 161- Desenvolupament dels sistemes 1- Les previsions de les Normes Subsidiàries en relació als Sistemes Generals i Locals es podran desenvolupar directament per mitjà de Projectes d'Urbanització o Projectes d'Obres Ordinàries. 2- Tanmateix, l'Ajuntament podrà formar Plans Especials per a regular l'ús i protecció dels sistemes generals d'espais viaris, d'espais lliures, d'equipaments públics ¡ d'infraestructures tècniques. Article 162.- Execució dels sistemes 1- El sòl destinat per les Normes Subsidiàries a sistemes generals podrà ser adquirit per l'Administració per mitjà d'alguna de les següents formes: Per cessió gratuïta, quan es tracti de sòls inclosos en polígons o unitats d'actuació en sòl urbà. Per qualsevol altre títol jurídic, inclosa l'expropiació forçosa, que puguin preveure els Plans Especials, Projectes d'urbanització o projectes d'obra que desenvolupin les Normes Subsidiàries. 2- Els sòls destinats per aquestes Normes Subsidiàries i pels Plans que desenvolupin, a sistemes locals, s'obtindran mitjançant la cessió gratuïta efectuada a l'Ajuntament pels propietaris del sector de planejament o de les Unitats d'Actuació que es tracti. Això no obstant, si raons d'interès públic o prioritari en l'actuació ho aconsellen, també podran ser adquirits per qualsevol altre títol legal, inclosa l'expropiació forçosa. En aquest cas l'Ajuntament entrarà a formar part, com a propietari del sòl així adquirit, del sector de Planejament o Unitat d'Actuació corresponent. Article 163.- Concessió per a equipaments 1- Sobre el sòl destinat a equipaments, que en execució d'aquestes Normes Subsidiàries sigui de titularitat pública, l'Ajuntament podrà atorgar concessions per a la construcció i explotació del corresponent equipament. 2- Aquesta concessió no podrà tenir en cap cas una durada superior a cinquanta anys, ni conferir al concessionari cap dret de renovació. CAPÍTOL SEGON INTERVENCIÓ EN L'ACTIVITAT DELS PARTICULARS Article 164.- Actes subjectes a llicència municipal 1- Estan subjectes a l'obtenció prèvia de llicència municipal tots els actes relacionats a l'article 1 del Reglament de Disciplina Urbanística de la llei del Sòl. També serà precís obtenir llicència municipal per a tots aquells usos i activitats que afectin a les característiques naturals dels terrenys. 2- L'obligació d'obtenir prèviament llicència o informe favorable d'altres administracions per a determinats usos o activitats no excusa en cap cas de la necessitat d'obtenir llicència municipal corresponent, d'acord amb l'article 179.1 de la Llei del Sòl. 3- Els actes que siguin promoguts per òrgans de l'Estat o Entitats de Dret Públic, també estan subjectes a prèvia llicència municipal, sens perjudici del que disposa l'article 180.2 de la Llei del Sòl. Article 165.- Contingut de llicència 1- Les llicències s'atorgaran seguint les previsions de la Llei del Sòl i dels seus Reglaments, les prescripcions d'aquestes Normes Subsidiàries i del seu desenvolupament. 2- Les precisions d'aquestes Normes sobre condicions d'edificabilitat, ús estètiques, higièniques o d'altre caràcter s'entendran contingudes en l'acte d'atorgament de la llicència. 3- Les vulneracions d'aquestes Normes no es podran justificar en el silenci o insuficiència del contingut de la llicència. El promotor, l'empresari o el tècnic director de les obres podran dirigir-se a l'Administració que concedeixi la llicència en sol·licitud d'informació, la qual cosa haurà d'ésser facilitada en el termini màxim de trenta dies. Article 166.- documentació por a sol·licitar la llicència 1- Les sol·licituds de llicència d'obres majors s'acompanyaran dels següents documents: Model previst per a la concessió de llicències complimentat. Projecte tècnic complert subscrit per facultatiu competent i pel sol·licitant. Plànols d'emplaçament i situació a escales 1:1000 i 1:200 amb detall dels serveis urbanístics existents. Tota aquella documentació especifica que el caràcter del projecte demani segons especifiquen aquestes Normes. 2- Quan es tracti d'obres de reforma o reconstrucció d'edificis existents es representarà per separat l'estat actual i la reforma projectada. 3- Les sol·licituds de ¡llicència per a obres menors s'acompanyaran d'un plànol o croquis a escala subscrit per responsable tècnic. Article 167.- Obres majors i obres menors Als efectes del que es disposa a l'article anterior, es consideren OBRES MAJORS: les construccions de nova planta, reforma de l'estructura d'edificis, les de parcel·lació, els moviments de terres, la demolició de les edificacions, totes les que exigeixin d'un facultatiu titulat amb les excepcions que figuraran a l'apartat següent. Seran OBRES MENORS les següents: 1- Les realitzades a la via pública, relacionades amb l'edificació confrontant: a) Construcció o reparació de guals a les voravies, així com la seva supressió. b) Ocupació provisional de la via pública por a la construcció, no emparada en llicència d'obres majors. c) Construcció de rètols, banderes i anuncis lluminosos. d) Construcció de barraques o quioscos per a l'exposició i venda. e) Col·locació d'anuncis, excepte els situats sobre la coberta dels edificis, subjectes a llicència d'obres majors. f) Col·locació de pals. g) Col·locació de veles a les plantes baixes de façana a la via pública. h) Instal·lació de marquesines per a comerços. 2- Les OBRES AUXILIARS de la construcció enunciats a continuació: a) Establiment de barreres o tanques de precaució d'obres. b) Construcció de ponts, bastides i similars. c) Execució de cales, pous i sondejos d'explotació quan no s'hagués atorgat llicència d'obres. d) Recalçament d'edificis per a construir-ne d'altres que disposin de llicència. e) Apuntalament de façanes. f) Col·locació de grues-torre, ascensors, sínies o d'altres aparells elevadors per a la construcció. g) Realització de treballs d'anivellació que no alterin en més d'un metro les cotes naturals dels terreny en algun punt ni tinguin relleu o transcendència a efectes de mesura de les alçades reguladores de l'edifici. h) Construcció o instal·lació de barraques provisionals d'obra. 3- Les OBRES MÍNIMES petites obres de reparació, modificació i millora d'edificis següents: a) Execució d'obres interiors en locals no destinats a habitatge que no modifiquin la seva estructura i millorin les condicions d'higiene i estètica. b) Reparació de cobertes i terrats. c) Pintura, estucat i reparació de façanes d'edificis. d) Col·locació de portes i persianes en obertures. e) Col·locació de reixes. f) Construcció, reparació o substitució de canonades d'instal·lacions, desguàs i claveguerons. g) Construcció de pous i fosses sèptiques. h) Modificació de balcons, lleixes o elements sortints. i) Canvi o reparació d'elements estructurals. j) Execució o modificació d'obertures que no afectin a elements estructurals sense perjudici d'acompanyar-hi a més, els documents exigits per aquestes Normes. k) Execució o modificació d'obertures que no afectin a elements estructurals. l) Formació de cambres de bany en locals comercials i magatzems. ll) Construcció i modificació d'aparadors. m) Col·locació d'elements mecànics de les instal·lacions en terrasses o terrats en edificis, que no estiguin emparats per llicència d'obres. n) Reposició d'elements alterats per accident o deteriorament de façanes. o) Coberts lleugers oberts o tancats lateralment per envans de superfície no major de 25 m2 i l'alçada no excedeixi de 5 metres. 4- Les obres en solars o patis que a continuació es relacionen: a) Establiment de barreres i tanques definitives. b) Construcció o enderroc de cobertes provisionals d'una planta i de menys 25 m2 de superfície total. c) Treballs d'anivellament a l'entorn de l'edifici construït, sempre que no es produeixin variacions de més d'1.50 metres, sobre el nivell natural del terreny i menys de 2,20 metres, per sota d'aquest, en algun punt. d) Formació de jardins quan no es tracti dels privats complementaris a l'edificació de la parcel·la, els quals estan exceptuats de llicència. Article 168.- Termini, pròrroga i caducitat de les llicències 1- Les llicències d'obres s'atorgaran per a un termini màxim d'un any. 2- Quan les obres no poguessin acabar-se en el termini assenyalat, i abans d'expirar aquest, l'interessat podrà sol·licitar pròrroga de durada màxima d'un any. Esgotats aquests terminis, s'haurà de sol·licitar de nou llicència. 3- Les llicències caduquen als sis mesos del seu atorgament, si no s'han iniciat les obres. També caduquen a conseqüència de la interrupció en la realització de les obres per un període superior a un any. Aquest prescripcions es faran constar expressament com a condició de la llicència. Article 169 .- Obligacions del titular de la llicència. 1- La llicència d'obres obliga al seu titular, sense perjudici dels altres deures assenyalats en les presents Normes, el següent: a) Construir o reposar la vorera que dóna front a la finca dins del termini de conclusió de l'obra. b) Reparar o indemnitzar els danys que causin en els elements urbanístics de sòl, subsòl i vol de la via pública, tal com voreres, paviments, vorades, fanals grans, rètols i plaques de numeració, arbres, plantacions, clavegueram, canalitzacions i d'altres serveis anàlegs. 2- Quan l'obra o edificació requereixi la prèvia urbanització i els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta no hagin estat lliurats a l'Administració, no podrà ésser atorgada la llicència d'edificació fins que es compleixin els deures de cessió de terrenys i costejament de la urbanització que legalment procedeixin, sense perjudici d'allò que preveu l'article 83 de la Llei del Sòl. Article 170.- Llicència condicionada a completar la urbanització 1- Per a atorgar la llicència d'edificació cal que la parcel·la reuneixi tots els elements d'urbanització definits en aquestes Normes, sense perjudici d'allò que preveu l'article 83 de la Llei del Sòl. 2- No obstant això, s'atorgarà la llicència, condicionada a l'execució de les obres d'urbanització, quan concorrin les circumstancies següents: Quan l'element d'urbanització que falti no sigui cap dels següents: a) Accés rodat b) Proveïment d'aigües c) Evacuació d'aigües d) Xarxa elèctrica de baixa tensió 3- Quan s'asseguri l'execució o successiva de la urbanització, en terme que no excedeixi els tres mesos des de l'acabament de l'edificació, mitjançant la constitució d'una fiança, en qualsevol de les formes admeses per la legislació local. La garantia serà de quantia no inferior a l'import calculat de les obres d'urbanització pendents imputades al sol·licitant i, a aquest afecte, en el procediment d'atorgament de la llicència, els tècnics municipals informaran sobres aquests punts. Mentre la garantia no sigui constituïda i acreditada en el procediment municipal, l'edificació de la llicència restarà demorada. Article 171.- Recuperació de les despeses derivada de les obres d'urbanització 1- El propietari que amb l'objecte de dotar els seus terrenys dels serveis mínims que s'assenyala en l'article anterior, urbanitzés una o més vies públiques on tinguessin façana altres propietaris, podrà sol·licitar a l'Ajuntament que no doti de llicència d'obres a aquests propietaris, sempre i quan no acreditin haver-hi abonat la part proporcional d'aquestes despeses, evitant d'aquesta manera un enriquiment injust disconforme amb els deures que l'article 83.3.2. de la Llei del Sòl imposa als propietaris del Sòl Urbà. 2- Les despeses d'urbanització, en l'anterior supòsit, es distribuiran entre els propietaris afectats, en proporció a l'edificabilitat que correspongui a cadascuna de les finques que encara no estiguin edificades. Article 172.- Llicència de primera utilització 1- Tot edifici queda subjecte a llicència de primera utilització per comprovar si el mateix està d'acord amb el planejament vigent. 2- No podrà atorgar-se aquesta llicència en el cas que aquest edifici no s'ajustés a la llicència d'obres en el seu dia atorgada. 3- La llicència de primera utilització és imprescindible per al subministrament municipal d'aigües potables o per a la prestació de qualsevol altre servei municipal. Article 173.- Llicència de parcel·lació 1- Resta subjecte a llicència de parcel·lació tota partió d'una finca en altres independents. 2- La documentació a presentar conjuntament amb la sol·licitud de llicència inclourà: Memòria justificativa que estableixi les condicions de la parcel·lació i es justifiqui jurídicament i tècnica l'operació de parcel·lació. Plànol d'emplaçament de la finca referit a la Classificació del Sòl que consta en el Pla General escala 1:5000. Article 174.- Llicencies d'obres d'urbanització 1- Amb la sol·licitud de llicència d'obres d'urbanització s'acompanyaran els següents documents: a) Plànol de situació, a escala no inferior a 1:2000, en el qual es determini la localització de la finca o finques a què es refereix la llicència. b) Projecte tècnic 2- El projecte tècnic estarà integrat, com a mínim, pels següents documents: a) Memòria descriptiva de les característiques de l'obra o servei, amb detall dels càlculs justificatius de les dimensions i dels materials que es projectin, la seva disposició i condicions. S'exigirà el sistema separatiu entre les aigües negres i les de les pluges, en totes les urbanitzacions de nova planta i en les de rehabilitació d'instal·lacions existents. b) Plànol de situació de les obres i instal·lacions, en relació amb el conjunt urbà i amb el Pla d'Ordenació en el qual estigui inclosa. c) Plànol topogràfic amb corbes de nivell, amb equidistància d'un metre, en el qual s'indiqui l'edificació i arbrat existents. d) Plànol de perfils dels terrenys. e) Plànols acotats i detallats de les obres i serveis projectats. f) Pressupostos separats de les obres i de les instal·lacions, amb resum general. Aquests pressupostos es composaran de mesures, quadres de preus i pressupostos general de la contrata. g) Plec de condicions econòmico-facultatives que regiran en la realització de les obres, amb indicació de l'ordre d'execució, dels terminis de les diversos etapes i del termini total. 3- Si l'acte d'atorgament de la llicència introduís modificació substancial en el projecte, l'interessat haurà de presentar nou projecte, el duplicat del qual li serà retornat, degudament conformat, amb la llicència. Les modificacions no substancials del projecte s'introduiran mitjançant esmena dels plànols originals, subscrita pel promotor i el seu tècnic. Article 175.- Llicència de moviment de terres 1- La llicència per a moviment de terres en cap cas podrà incloure l'obertura de vials, la seva urbanització, l'excavació de fonaments i soterranis, o la desfeta de jardins, sinó que haurà de limitar-se a obres d'anivellació i neteja de terres lliures. 2- Les obres a què es refereix la llicència s'executaran sota la direcció d'un tècnic titulat que assumirà expressament la funció de vigilar el correcte desenvolupament dels treballs, d'acord amb la documentació presentada i les ordres de la direcció facultativa. 3- La documentació inclourà un plànol topogràfic, a escala 1:500, amb indicació detallada de les cotes altimètriques, edificació i arbrat existent, característiques dels terrenys i informació de les finques o edificacions veïnes que puguin resultar afectades per les obres. Article 176.- Llicències d'edificació 1- Amb la sol·licitud de llicències d'obres de nova planta, ampliació o reforma d'edificis existents, s'acompanyarà projecte tècnic redactat per Arquitecte Superior, el qual contindrà les dades necessàries per a que amb el seu examen pugui comprovar-se si les obres, la llicència de les quals se sol·licita, s'ajusten a la reglamentació vigent sobre ús i edificació del sòl. Com a mínim, el projecte estarà integrat pels documents següents: a) Memòria en la qual es descrigui i s'indiqui les dades que no puguin representar-se numèricament i gràfica als plànols. A mes, quan en l'edifici tinguessin d'exercir-se activitats industrials, caldrà que se'n consigni la categoria i situació. b) Plànol d'emplaçament, a escala 1:500, en el qual s'expressi clarament la situació de la finca amb relació a les vies públiques o particulars que limitin la totalitat de illa en el que estigui situada. En aquest plànol s'acotaran les distàncies de les obres a l'eix de la via pública i l'amplada d'aquesta, així com la seva relació amb el carrer més proper i s'indicarà l'orientació, les alineacions i rasants oficials i el perímetre del pati central de l'illa, cas que estigui previst. c) Plànol topogràfic, a la mateixa escala, amb corbes de nivell amb equidistància d'un metre, en el qual s'indiqui l'edificació i arbrat existent. No caldrà la presentació d'aquest plànol, sempre que el pendent màxim del terreny no sigui superior al 10%. d) Plànols de plantes i façanes, amb les seccions necessàries per a la seva completa intel·ligència. Aquests plànols es dibuixaran a escala 1:50 o 1:100, segons la menor o major capacitat de l'edifici. En la planta i seccions es dibuixarà o pintarà, el dirigir les obres. 2- Amb la sol·licitud s'acompanyaran els següents documents: - Memòria tècnica explicativa de les característiques dels treballs, programa i precaucions a prendre amb relació a la via pública i a les construccions o predis veïns. - Plànols de l'estat de l'edificació existent, en plantes i alçats, que permetin apreciar l'abast de l'enderroc sol·licitat. - Document acreditatiu que el peticionari assumeix el compromís de reparar els mals que pugui ocasionar en els de domini públic i reparar els serveis que provisionalment hagin quedat afectats. - Fotografies en les quals es pugui apreciar si en l'obra a enderrocar existeix algun element d'interès especial per a l'Ajuntament, des del punt de vista històric, artístic o tradicional. - Comunicació de l'acceptació del facultatiu designat com a director de les obres, visat pel Col·legi Oficial corresponent. Article 177.- Llicències de modificació d'ús 1- Amb la sol·licitud de llicència per a la modificació objectiva de l'ús de l'edifici, sempre que aquesta no requereix la realització d'obres d'ampliació o reforma s'acompanyaran els documents següents: - Memòria justificativa del nou ús amb indicació de si està autoritzat pel planejament vigent. - Plànol d'emplaçament a escala 1:1000 amb indicacions suficients respecte a les vies públiques i finques de l'entorn. - Certificació expedida per facultatiu competent acreditativa que l'edifici és apte per al nou ús d'acord amb la normativa aplicable en funció del mateix. 2- Quan aquesta sol·licitud porti aparellada la realització d'obres d'ampliació o de reforma, caldrà que es compleixin les prescripcions establertes per a la mena d'obres que es tracti. Article 178.- Llicència de tancament de parcel·les 1- El tancament de parcel·les és un acte subjecte a prèvia obtenció de llicència municipal. 2- Les tanques que es realitzin en el sòl urbà i urbanitzable amb el Pla Parcial aprovat, hauran d'ajustar-se a les alineacions previstes per als sòls destinats a l'edificació privada, per la qual cosa haurà de justificar-se gràficament aquesta adequació, presentant plànol acreditatiu de l'alineació oficial. 3- Les finques afectades de Sistemes Generals o Locals i les situades en sòl urbanitzable programat, mentre no s'hagi redactat el corresponent Pla Parcial, es podran tancar provisionalment, sempre que el seu propietari renunciï expressament a la despesa d'aquesta tanca en la futura execució d'aquells Sistemes, o dels Plans Parcials que puguin aprovar-se. Article 179.- Llicència de tallada d'arbres 1- La tallada d'arbres està subjecta la prèvia llicència municipal. Amb la sol·licitud de llicència s'aportarà plànol de situació de la finca i memòria justificativa del motiu de la tallada, la qual podrà ser acceptada o no per l'Ajuntament. 2- En els sòls qualificats de Sistemes Generals o Locals queda prohibida en tots els supòsits la tallada, mentre no s'executin els mateixos. 3- En el sòl no urbanitzable serà necessari, a més a més l'autorització de l'organisme que correspongui per a la tallada de masses arbòries. DISPOSICIONS TRANSITÒRIES PRIMERA 1- Les edificacions anteriors a aquestes Normes Subsidiàries realitzades o en curs d'execució en terrenys qualificats per aquestes Normes Subsidiàries com a sistemes, quedaran fora d'ordenació d'acord amb el que prescriu l'article 60 de la Llei del Sòl. 2- Les edificacions anteriors a aquestes Normes Subsidiàries que superin les condicions d'edificabilitat establertes per aquestes Normes podran ser objecte d'obres de consolidació i millora de la seves condicions estètiques i higièniques, però no d'augment de volum. Quan es procedeixi a la seva demolició total o parcial, la reconstrucció s'ajustarà a la present normativa. SEGONA 1- Les edificacions existents en Sòl No Urbanitzable queden reconegudes per aquestes Normes Subsidiàries, pel que l'Ajuntament publicarà un cens definitiu de la superfície construïda d'aquestes construccions i de l'ús residencial, industrial o agropecuari a què estan destinades. El canvi d'aquest ús no serà permès si és contrari a les determinacions de les presents Normes Subsidiàries. 2- S'admeten exclusivament les obres de consolidació i millora de les condicions higièniques. 3- Les ampliacions de volum es tramitaran segons el procediment previst per l'article 44 del Reglament de Gestió Urbanística. TERCERA 1- Les llicències que se sol·licitin després de l'aprovació inicial d'aquestes Normes Subsidiàries respectaran les seves determinacions, d'acord amb l'article 120 del Reglament de Planejament. Es consideraran caducades les pròrrogues de llicències que contradiguin el nou planejament i que no hagin iniciat les obres amb anterioritat a l'esmentada aprovació inicial. 2- Les llicències sol·licitades abans de la publicació de l'acord d'aprovació inicial de les Normes Subsidiàries quedaran subjectes al que disposa l'article 121 del Reglament de Planejament.	<urn:uuid:b90745ac-1b05-4b76-b2ff-485ec5f14b98>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/cat_Latn/train	finepdfs	cat_Latn	182,510
Allanson Street Primary School Newsletter Friday 5 th October 2018 This week: Our Y6 children have taken part in a photography project learning how to use cameras and taking some exciting photographs of conservation and extreme reading around school. We look forward to seeing their work in print. The final total for the Macmillan cake sale was £270 so a huge thank you to everyone who supported this fund raising. Next Week: On Tuesday, the Achievement and Standards Committee of our Governing body will meet. On Wednesday, the children that have had consent for the Fluenz spray, the nurses will be in school on this day to immunise those children. On Wednesday, Year 4 will go on a trip to Parr Library. FREE BOOKS on Thursday and Friday – This year we are once again starting our school year with a very important meeting for parents and offering a free book for each of your children if you come along.! In 2016 we called it a 'Reading Meeting', last year we re-named it a 'Progress Meeting' and this year we have been even more imaginative and called it an 'Improvement Meeting' .The meeting will last about 30 minutes and is all about what our school is doing this year to improve and how you can best support your children on their learning journey. Please come along on Thursday or Friday morning (9am). We have over 400 great books to give away! Attendance Matters: Please remember the importance of good attendance during the school year. The national target for attendance is now 96%. If your child is absent for a total of more than 7 days during the school year then he or she will fall below this target. School staff and the Education Welfare Officer (EWO) can offer support if you are struggling to maintain good attendance for your child so please let us know if you have any specific issues. Fixed Penalty Notices (fines) are issued if absences are recorded as 'unauthorised' over a period of time. This includes possible fines for holidays taken in school time. This half term our EWO's will be making contact with all parents whose children had attendance below 90% last year as this is classed as 'persistent absence' and we must work towards reducing the numbers of children missing so much school. Contact/Medical Forms A blank copy of this form is being sent home today. Please ensure you return it to your child's class teacher as soon as possible to ensure we have up to date emergency contact and medical information for your child. If your child requires an inhaler in school, please ensure this is sent in and a medical form completed. If your child has previously had an inhaler in school and no longer needs it, please let us know so we can amend our records. Thank you. Sports News Clubs week beginning 8.10.18 : We have had amazing turnouts for all the clubs on offer so far. Please keep it up. If your child is attending a Sports Club after school, could you please ensure they have the correct clothing and trainers. Monday – Year 5/6 Girls Football (Ellis) Year 5/6 Boys Football (Ellis) Tuesday –KS2 Thriller Dance (Lucy) Wednesday – Year3 / 4 Boys Football (Ellis) Year 1 / 2 Thriller Dance (Lucy) Thursday – Year 3 / 4 Girls Football - (Ellis) Friday – Netball (Mrs Farnell) Word of the Week (talk about it and use it as often as you can!) Nursery - explore Reception – relative Year 1 – explore Year 2– paradise Year 3 – ferocious Year 4 – independent Year 5 – ominous Year 6 – eventful Reception Stars of the week. RJT: Olivia B and Milan MRRG: Aldo R and Phoebe H Celebration Assembly Medal Winners– Well done to the following children: Year 1: Hannah J, Jakub L, Curtis D and Lillie C Year 2: Mia B, Alexia W, Martin B and Lizy O Year 3: John-Jaymes S, Lilly L, Zara B and Sadie-Mae C Year 4: Kacey G, Dean S, Rhys V and Sophie H Year 5: Lesley G, Scarlett D, Caiden A and Brogan W Year 6: Lily O, Ella K, Lexy D and Nikita A Young Citizens of the week. KS1: Natalia HLower Juniors: Bethany GUpper Juniors: Keira D Many thanks Have a good weekend. P Farnell (Headteacher)	<urn:uuid:da41a3e5-fe07-46e5-86f4-8c7ca0268437>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	4,058
Guida Vinidipuglia 2015 TIRSO MEDIA ABC... Cinque sezioni per altrettante aree di produzione: Daunia, Alta Murgia, Bassa Murgia e Valle d’Itria, Magna Grecia e Salento, ognuna aperta da una introduzione sul territorio e dotata di una mappa delle relative Docg, Dop e Igp. All’interno, ciascuna pagina è dedicata a una cantina con descrizione dell’azienda, scheda del vino degustato, informazioni su altre etichette prodotte e, novità di quest’anno, l’indicazione di merito per il miglior rapporto qualità-prezzo. Un colore per ogni denominazione e per la sua zona di produzione La descrizione del territorio Macroarea Informazioni sociali e recapiti dell’azienda Dettagli sui vini degustati Breve descrizione dei vini degustati Nome e marchio dell’azienda Breve descrizione Indicazione ottimo rapporto qualità/prezzo Alcune informazioni di particolare rilevanza Altre etichette prodotte L’azienda rappresenta una “sfida vincente” intrapresa nel 1979 da tre amici, Girolamo d’Amico, Louis Rapini e Priore Ulrico, accomunati dalla passione per la musica e per il vino e dal desiderio di valorizzare il territorio di San Severo. Con caparbietà e lungimiranza si sono cimentati per primi in tutta la regione nella produzione di spumanti metodo classico da uve di varietà autoctona, in particolare il Bombino bianco e il Montepulciano. Di straordinaria bellezza storica i sotterranei dove riposano le bottiglie, che custodiscono testimonianze dell’antica architettura della città e del palazzo a partire dal Medioevo. Prestigiosi riconoscimenti premiano l’audacia dei fondatori, orgogliosi portavoce dell’eccellenza del loro territorio. Anno di fondazione: 1979 Proprietario: d’Arapri srl Enologo: Girolamo d’Amico Ettari vitati: 7 Totale bottiglie annuali: 82.000 ALTRE ETICHETTE - d’Arapri Brut - d’Arapri Brut Riserva Nobile 2010 - La Dama Forestiera di d’Arapri 2008 --- Vini degustati: d’Arapri Brut Rosé Metodo Classico - Uve: Montepulciano 60%, Pinot nero 40% - Alcol: 13% - Prezzo: euro 20,00 d’Arapri Gran Cuvée XXI Secolo 2008 - Uve: Bombino bianco 65%, Pinot nero 20%, Montepulciano 15% - Alcol: 12,5% - Prezzo: euro 30,00 d’Arapri Bianco Pas Dosé - Uve: Bombino bianco 70%, Pinot nero 30% - Alcol: 12,50% - Prezzo: euro 18,00 Il Brut Rosé, buccia di cipolla, dal perlage fine e persistente, impatta i recettori olfattivi con buona intensità suggerendo memorie di ciliegia e crosta di pane. All’assaggio emerge una piacevole freschezza acida e corrispondenti ritorni di ciliegia. Finale amarognolo (rustici). Il Gran Cuvée XXI Secolo illumina il calice con un giallo paglierino brillante e ammalia l’olfatto con aromi di pesca bianca, biancospino, mandorle e note fragranti. Intenso e deciso al palato, ostenta un’imponente struttura in perfetto equilibrio. Molto persistente (crostini di caviale). Il Pas Dosé, giallo paglierino dal perlage fitto e persistente ha intensi e raffinati aromi di caprifoglio, agrumi e pietra focaia. Fresco e sapido, dal corpo piacevolmente snello e dinamico, è persistente e beverino (crostini di patè). Guida Vinidipuglia 2015 I PREMIATI d’Araprì Spumante Classico d’Araprì Gran Cuvée XXI Secolo 2008 Daunia La Daunia è situata a nord della Puglia, confina con il Molise, la Campania e la Basilicata ed è incorniciata dal Subappennino Dauno, digradando nell’ampia zona pianeggiante del Tavoliere, fino a lambire i confini della Murgia barese. A est è delimitata dal massiccio promontorio del Gargano, che funge da barriera naturale ai venti freddi provenienti dai vicini balcani. Questi caratteri morfologici determinano un clima tendenzialmente continentale, caratterizzato da inverni molto freddi, con nevi e gelate, ed estati generalmente lunghe e spesso torride. I suoli sono profondi, con buona capacità drenante e bassa dispersione di acqua. Il terreno si lascia penetrare agevolmente dalla vite, assicurandole un buon rifornimento di liquidi e sostanze minerali. Numerose sono le varietà che trovano in questo territorio l’habitat ideale per insediarsi e proliferare, sia a bacca bianca, come Bombino bianco, Malvasia bianca e Trebbiano, ma soprattutto a bacca nera come Nero di Troia, Montepulciano e Aglianico. L’intera Daunia è coperta dalla denominazione Daunia Igp. Il territorio inoltre è coperto dalle Dop Ortanova, Rosso di Cerignola, Tavoliere delle Puglie, San Severo, la denominazione più antica di Puglia che da poco ha superato i quarant’anni d’età, e Cacc’e mmitte di Lucera. Curiosa l’origine di quest’ultima denominazione, dal nome dialettale legato a un’antichissima tradizione locale: “Togli e metti” è il suo significato in italiano, e ha il suo fondamento nell’estrema frammentazione della proprietà. Non disponendo di attrezzature proprie, infatti, i piccoli produttori prendevano in affitto le vasche di pigiatura nei cosiddetti palmenti, strutture comuni dotate di macchinari per la preprazione del mosto. Le operazioni di pigiatura dovevano essere molto rapide per concludersi nell’arco della giornata di affitto, pertanto nell’arco di poche ore i produttori rimuovevano il mosto appena prodotto dalle vasche (“Cacce”) per lasciare spazio al successivo affittuario, già pronto per versare (“Mmitte”) la propria uva da pigiare. Le particolari caratteristiche pedoclimatiche del territorio, insieme ad altri fattori sociali comuni a molte aree del sud Italia, hanno determinato la vocazione prettamente agricola dell’economia di quest’area. La vitivinicoltura, in particolare, è da sempre un’attività storica del territorio, e ricevette particolare impulso nella seconda metà del XIX secolo grazie all’intervento della famiglia dei Rochefoucauld. A causa della drammatica epidemia di fillossera che, in quel periodo, mise in ginocchio l’intera Europa, questa nobile famiglia francese di latifondisti decise di spostare le proprie produzioni nel territorio di Cerignola, introducendo importanti ammodernamenti nella tradizionale vitivinicoltura locale che determinarono il rinnovamento dell’intero comparto della zona. Sinergie vincenti È innegabile che le politiche di settore che riguardano la viticoltura pugliese - e in special modo quella autoctona - premiano la lungimirante scelta di puntare sulle varietà tipiche del nostro territorio. Aver investito sulla tipicità ci ha consentito di vendere una immagine “più robusta” dei nostri prodotti, nati con il pregiudizio di vini da taglio ed ora diventati a tutto tondo gli ambasciatori di una terra che si ritrova nella vitivinicoltura, dalla Daunia al Salento. Si vince la competizione sui mercati recuperando radici e identità irripetibili altrove. Insomma, abbiamo voluto costruire un brand in grado di vendere non solo il vino ma anche la suggestione e la storia che sono in grado di raccontare i territori dove, con competenza e sapienza, viene prodotto. L’obiettivo della politica regionale per il comparto enologico è quello di qualificarne ulteriormente la produzione, mettendo in atto azioni che consentano di migliorare e incrementare la superficie vitata regionale impiantando vitigni di qualità, con particolare predilezione verso gli autoctoni, per mantenere la traccia identitaria del patrimonio viticolo e culturale della nostra regione attraverso produzioni di grande pregio. Continueremo a sostenere il settore attraverso misure che ne permettano la promozione sia a livello nazionale sia internazionale. La partecipazione alle rassegne più qualificate ci consente di aprire una vetrina prestigiosa sui nostri vini e di proporli ad un pubblico sempre più vasto e, oggi più di ieri, competente. Vi è poi, il capitolo straordinario delle “bollicine”. È un’avventura stupenda che ci sta dando soddisfazioni enormi. Sono sempre di più le cantine che propongono nelle loro produzioni bottiglie di spumante realizzate, spesso, con il metodo classico per offrire agli appassionati di tale tipologia di vino una qualità superiore. Per questo, tenendo anche conto di un nuovo contesto normativo che non consente più ai nostri produttori di uve ad Indicazione di Origine Protetta di effettuare la presa di spuma fuori dal territorio delimitato dal proprio disciplinare di produzione, con il bando per la realizzazione di impianti di spumantizzazione e frizzantatura stiamo offrendo alle nostre cantine la possibilità di valorizzare e di diversificare le produzioni enoiche pugliesi per renderle ancora più competitive ed uniche. In conclusione, ci troviamo di fronte ad un aspetto della nostra enologia suscettibile di sviluppi assai interessanti e che è foriero di traguardi ambiziosi perché fondato sulla passione per il territorio, il rispetto per la civiltà rurale e le moderne tecnologie riguardose di ambiente e tradizione. Sono aspetti che si riscontrano in pochissimi altri luoghi del mondo e che perciò ci proiettano proficuamente nelle sfide con i nostri competitors nazionali ed esteri, con la lusinghiera prospettiva di vincerle. Fabrizio Nardoni Assessore alle Risorse Agroalimentari della Regione Puglia Stile di guida Una regione così importante nel panorama enologico italiano merita di essere raccontata. Noi abbiamo scelto di farlo attraverso una guida che non conferisce punteggi ma parla del lavoro dei produttori. Il nostro intento è quello di restituire una panoramica ampia, autentica e imparziale di tutto il mondo vitivinicolo di Puglia, dando spazio sia alle aziende storiche sia alle nuove realtà meritevoli di essere presentate agli addetti ai lavori e ai consumatori. In questa seconda edizione ci presentiamo con alcune novità. Sono passate da tre a cinque le macroaree vitivinicole del territorio: Daunia, Murgia, Valle d’Itria e Bassa Murgia, Magna Grecia e Salento, in modo da approfondirne meglio gli aspetti pedo-climatici, i disciplinari di produzione e l’eccezionale varietà e versatilità delle anime enologiche e storico-culturali che vi convivono. Abbiamo attribuito un maggior risalto anche ai nostri ambasciatori enologici più illustri, i tre principali vitigni autoctoni: Negroamaro, Primitivo e Nero di Troia, con una sezione dedicata in apertura. Inoltre, una menzione speciale è stata assegnata a quei vini che si sono distinti per il più vantaggioso rapporto qualità prezzo. Il nostro viaggio immaginario attraverso la Puglia enologica si svolge in 192 pagine, con 123 aziende e 350 etichette segnalate, consultabili non solo in formato cartaceo ma anche in versione digitale, con la App disponibile gratuitamente sugli appositi store Apple e Android. Componenti delle commissioni d’assaggio alcuni rappresentanti di Assoenologi, AIS, ONAV e del mondo della ristorazione; la sinergia e la collaborazione fra questi importanti operatori del settore enogastronomico regionale costituisce lo straordinario valore aggiunto della nostra guida, perché garantisce imparzialità di valutazione e una visione “a tutto tondo” dei vini degustati, descritti dalla penna di Daniele Cirrone. Ogni etichetta va degustata consapevoli dell’enorme lavoro dei produttori, che continuano a impegnarsi e a credere nella ricchezza di questa terra, con uno sguardo sempre attento all’innovazione e alla sostenibilità. Brindiamo, quindi, alla Puglia di qualità, e al lavoro svolto dalle istituzioni regionali che, negli ultimi anni, hanno investito tanto per la promozione di un Brand che è e continuerà ad essere sempre più vincente. Vittoria Cisonno Curatore della guida	15ba84e2-06a0-4738-b7b4-5b22cbae844b	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ita_Latn/train	finepdfs	ita_Latn	11,442
Digital kvarlåtenskap Bert Bjarland 14.5.2020 Digital kvarlåtenskap • Din digitala kvarlåtenskap är allt digitalt material du lämnar efter dig; foton, dokument, e-post- och andra meddelanden, innehåll på sociala medier, tjänster du abonnerat på, kod du eventuellt skrivit osv • Vad som händer med din digitala kvarlåtenskap beror på dig; • du kan strunta i alltihop – hoppas på evigt liv i cyberrymden • du kan planera genom intressebevakning Digital intressebevakning • Du kan utse en betrodd person – intressebevakare – att förfara med din digitala kvarlåtenskap enligt vad du bestämmer i en digital intressebevakningsfullmakt, dvs • ett juridiskt dokument, bevittnat av två icke-jäviga personer • som räknar upp din digitala kvarlåtenskap • definierar hur man kommer åt den • och vad som ska göras med den efter din död Vad • e-post, SMS-meddelanden • innehåll, meddelanden och chattinlägg på sociala medier • inlägg på bloggar & diskussionsforum • digitala foton, videosnuttar • dokument lagrade på datorn, i molntjänster, i tjänster du abonnerat på • kod eller annat du skrivit Var • i din dator; bordsdator, laptop, surfplatta / tablett • i din telefon; smarttelefon, seniortelefon • i molntjänster; lagring, kod på plattformar • på externa minnen; hårddiskar, minnespinnar • hos internetoperatörer • på olika användarkonton Vad göra • skriv ner / spara dina viktigaste användarnamn och lösenord • i ett dokument • i ett häfte • se till att din betrodda person vet var och hur du skrivit ner / sparat dem • radera användarkonton i tjänster du inte längre använder Användarkonto? • För att använda en kommersiell tjänst måste du hos tjänstleverantören skapa ett användarkonto • användarnamn; vanligen din e-postadress • lösenord; ska vara ganska långt, innehålla stora och små bokstäver, siffror och specialtecken, också mellanslag tillåts • ofta används ditt telefonnummer som bekräftelse • Hos myndigheter identifierar du dig med mobil-ID, ID-kortläsare eller bankkoder Vilka konton? • Du måste inte nödvändigtvis skriva upp användarnamn och lösenord för alla användarkonton – men åtminstone för • konton som innehåller för dig viktiga dokument, foton, mm • konton där du har pengar placerade eller innestående • tjänster du debiteras för .dvs åtminstone • e-postkonton (alla) • Telefon- och internetoperatörer, befintliga avtal, fakturerade tjänster • Molntjänster (Dropbox, Google Drive, iCloud, OneDrive …) • Sociala medier (Facebook, Twitter, Instagram, LinkedIn …) • Streamingtjänster (Netflix, Spotify, ViaPlay, Cmore, HBO …) • Köpta spel och e-böcker • Användarkonton för spel och betaltjänster (Veikkaus, PayPal, eBay …) Vad göra – i praktiken • Spara dokumentet i en molntjänst (t.ex. Google Drive) och ge din betrodda person åtkomst till tjänsten och dokumentet • Spara dokumentet på datorn och skydda det med lösenord. Ge datorn och lösenordet till din betrodda person • Skriv ner dina användarnamn och lösenord på ett papper eller i ett häfte och förvara det i ett kassaskåp, på ett annat säkert ställe eller i ett slutet kuvert i testamentet • Använd en lösenordshanterare och ge dess lösenord till din betrodda person. Intressebevakningsfullmakt • En intressebevakningsfullmakt definierar vem som i framtiden ska sköta dina (bl.a. digitala) angelägenheter, ifall du inte själv förmår göra det. • Upprätta gärna en intressebevakningsfullmakt i ett tidigt skede. Om du kan sköta dina angelägenheter ända till livets slut, tas den inte i bruk. • Utse en betrodd person till intressebevakare – vanligen make / maka, barn, annan nära släkting eller vän. • Utse gärna också ersättare; andrahandsfullmäktig och vice fullmäktig. En kortfattad guide Innehåll 1. Förberedelser ......................................................... 2 1.1. Praktiska tips .................................................. 2 1.2. Intressebevakningsfullmakt ............................. 5 2. Efter dödsfallet......................................................... 6 2.1. Praktiska tips .................................................. 6 3. Referenser, länkar .................................................... 7 BILAGA: Intressebevakningsfullmakt .................. 8 Efter ev. dödsfall.. • Stäng inte telefonabonnemanget först • Många tjänster kan ha ett telefonnummer som användarnamn eller bekräftelse. Om du inte kan öppna den avlidnes / avlidnas telefon, kontakta hans / hennes internetoperatör för hjälp • Stäng inte heller av den avlidnes / avlidnas e-post • E-postadressen fungerar sannolikt som användarnamn för de flesta av de tjänster han / hon använder • Ta en tjänst i taget reda på hur du tar bort den avlidnes / avlidnas information. • Till exempel kan många tjänsteleverantörer kräva en kopia av dödsattesten för att radera informationen om den avlidne / avlidna Tack!	416b93c7-b9f5-437f-a958-436cae77f512	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/swe_Latn/train	finepdfs	swe_Latn	4,864
AVVISO PUBBLICO MANIFESTAZIONE DI INTERESSE PER LA SPONSORIZZAZIONE DELLA MANIFESTAZIONE MOTORISTICA “1000 MIGLIA” PER LE EDIZIONI 2019-2020-2021 PER LA CATEGORIA “GLOBAL PARTNER” NEL SETTORE “CASE AUTOMOBILISTICHE” La Società 1000 Miglia S.r.l., società partecipata dall’Automobile Club di Brescia e licenziataria esclusiva dei marchi “1000 Miglia”, intende ricercare operatori economici operanti nel settore “case automobilistiche” interessati ad assumere la qualifica, senza diritto di esclusiva, di “GLOBAL PARTNER” per il valore di € 300.000,00 (trecentomila/00) oltre IVA per ogni anno. La qualifica di “Global Partner” si intende riferita alle edizioni 2019-2020-2021 di 1000 Miglia e di un ulteriore evento organizzato da 1000 Miglia S.r.l. che l’operatore economico dovrà scegliere, in sede di manifestazione di interesse al presente Avviso o entro il 31.03.2019, tra i seguenti eventi: - 1000 Miglia Green, 27-29 settembre 2019 Gara di regolarità per vetture “green” ed iniziative collaterali a tema volte a sottolineare la vocazione sostenibile del brand “1000 Miglia” e la sua capacità di promuovere e portare su strada l’innovazione tecnologica al servizio del progresso e della mobilità. - 1000 Miglia Warm-up Evento esclusivo di durata di un giorno dedicato ai clienti dello sponsor o con un numero di partecipanti non superiore a 30 auto. - Travelling Collection USA, Ottobre 2019 Evento esclusivo della durata di quattro giorni comprensivo di una giornata di warm-up e di tre giornate dedicate a tour con prove di regolarità in stile “1000 Miglia” per un numero selezionato di partecipanti. - Coppa delle Alpi by 1000 Miglia, 4-7 dicembre 2019 Manifestazione motoristica di regolarità classica rivolta a un pubblico internazionale che si snoderà lungo un percorso attraverso le più affascinanti località alpine italiane ed estere. Si precisa che i diritti di marketing e benefit relativi all’ulteriore evento scelto, saranno garantiti solo in seguito alla comunicazione della scelta effettuata. I diritti di marketing e i benefit per la categoria in riferimento ai succitati eventi sono dettagliati nelle schede di seguito allegate. Sarà inoltre possibile assumere la qualifica di Global Partner anche per gli ulteriori eventi sopracitati, previa corresponsione di un fee aggiuntivo. Gli operatori economici interessati dovranno manifestare il proprio interesse, specificando il corrispettivo offerto, mediante compilazione dell’allegato al presente Avviso che dovrà essere inviato via e-mail entro le ore 12:00 del 25 gennaio 2019 all’indirizzo di Posta Elettronica Certificata (PEC) email@example.com. Si precisa che la suddetta offerta di sponsorizzazione potrà pervenire da operatori economici operanti nella categoria merceologica “case automobilistiche”. Il contratto di sponsorizzazione avrà durata per le edizioni 2019, 2020 e 2021 della 1000 Miglia e dell’evento ulteriore scelto dall’operatore economico, con scadenza al 31 dicembre 2021. L’importo della sponsorizzazione verrà corrisposto per ogni anno in tre rate alle scadenze che verranno comunicate da 1000 Miglia S.r.l. in sede di sottoscrizione del contratto. Oltre al corrispettivo offerto, l’operatore economico si impegna a fornire gratuitamente, senza oneri aggiuntivi per 1000 Miglia S.r.l., n. 30 automobili (segmento D o superiore), con copertura assicurativa completa (RC e Kasko integrale), franco Brescia, per 10 giorni, a ridosso dell’evento 1000 Miglia. L’operatore economico si impegna, altresì, a fornire gratuitamente n. 5 automobili (segmento C e/o D o superiore), con copertura assicurativa completa /RC e Kasko integrale) a ridosso dell’ulteriore evento scelto nell’ambito della “global partnership”, per un numero di giorni che sarà definito alla stipula del contratto. Si precisa che la stipula del contratto di sponsorizzazione è subordinata alla dimostrata insussistenza, in capo all’operatore economico, dei motivi di esclusione alla stipula di cui all’art. 80 del Codice dei Contratti Pubblici Italiano (D.lgs. 50/2016). 1000 Miglia S.r.l. si riserva, comunque, a suo insindacabile giudizio, di non assegnare le sponsorizzazioni per ragioni inerenti alla tutela dei valori e dell’immagine del marchio 1000 Miglia. Si informa che gli operatori economici che diventeranno Sponsor a seguito dell’aggiudicazione, potranno richiedere la formula “Guest Car” secondo i termini e le condizioni riportati nella scheda allegata al presente Avviso. 1000 Miglia S.r.l. L’Amministratore Delegato Dott. Alberto Piantoni GLOBAL PARTNER (CASE AUTOMOBILISTICHE) DIRITTI DI MARKETING & BENEFITS “1000 MIGLIA” PARTECIPAZIONE ALLA GARA - ammissione diretta in gara di max. 10 auto storiche eligibili e regolarmente iscritte con pagamento della quota separata prevista dal Regolamento di Gara (RPG) pubblicato su www.1000miglia.it - possibilità di formare un “Partner/Sponsor Team” con le 10 auto iscritte, identificabile da un adesivo dedicato (come da Regolamento di Gara) applicabile sulla livrea delle auto e segnalato nella lista di partenza ufficiale - parcheggio delimitato e riservato presso il Paddock ad uso esclusivo delle 10 auto del “Partner/Sponsor Team” + welcome desk per attività di P.R. da parte dello sponsor - verifiche sportive su appuntamento in area dedicata all’interno del Paddock per i 10 equipaggi del “Partner/Sponsor Team” - briefing tecnico-operativo dedicato ai 10 equipaggi del “Partner/Sponsor Team” da tenersi in occasione delle verifiche sportive - disponibilità – su prenotazione - di un’area esterna al Paddock per il training autonomo degli equipaggi del “Partner/Sponsor Team” (da condividere con gli altri “Global Partner”) - servizio di pre check-in dei 10 equipaggi del “Partner/Sponsor Team” presso gli hotel di tappa nel rispetto della policy dell’Area ospitalità di 1000 Miglia VISIBILITA’ - esposizione del logo in posizione privilegiata su: allestimenti, sito web, materiali di promo-comunicazione, materiali di gara e progetti editoriali (inclusa la pedana di partenza e arrivo a Brescia e Roma) - esposizione logo sponsor sul “bollo auto” delle auto in gara + vetture di servizio/staff dell’Organizzazione - esposizione logo sulle uniformi della Direzione e dello Staff (in abbinamento al logo degli altri “global partner”) ATTIVITA’ ESPOSITIVA - fornitura di n. 2 tende all’interno del Villaggio “1000 Miglia” riportanti all’esterno l’immagine coordinata dell’evento e con possibilità di allestimento personalizzato al proprio interno, a carico del partner. In alternativa, diritto di identificare e concordare con 1000 Miglia un’altra location del centro cittadino da allestire e personalizzare a proprio carico, previa approvazione del progetto da parte di 1000 Miglia, ed utilizzare nei giorni ed orari del programma ufficiale dell’evento a Brescia ADVERTISING - n. 1 spot pubblicitario su schermi presso Paddock e/o Villaggio e/o Partenza/Arrivo (numero ripetizioni in proporzione al numero totale degli sponsor e della categoria di appartenenza) - n. 1 editoriale + pagina pubblicitaria, in posizione privilegiata, all’interno della Guida Ufficiale - n. 1 editoriale + pagina pubblicitaria, in posizione privilegiata, all’interno di altro progetto editoriale a marchio 1000 Miglia da definirsi (es. Year Book) DIRECT MARKETING - possibilità di inserire materiale promozionale nelle "welcome-bag" per i concorrenti (da concordare con 1000 Miglia) - n. 3 e-newsletter* singole verso il database dei concorrenti e degli iscritti al sito di 1000 Miglia * (una da inviarsi prima o dopo la gara 1000 Miglia, due da inviarsi nel resto dell’anno) - possibilità di fare omaggi ai concorrenti presso il Paddock o al Villaggio tramite hostess/steward (da concordare con 1000 Miglia) P.R. & CERIMONIE - inviti per assistere alla partenza e arrivo della gara a Brescia, sulle Tribune con sedute, in proporzione ai posti disponibili e al numero totale degli sponsor - n. 120 “guest pass” per accedere al Villaggio nei giorni 14 e 15 Maggio - n. 20 “visitor pass” per accedere al Paddock nei giorni 13 e 14 Maggio - n. 10 inviti in totale per i pranzi lungo percorso incluso quello di pre-partenza al Museo Mille Miglia di Brescia (da utilizzarsi su prenotazione) - n. 10 inviti alle Premiazioni e al Closing Party di Brescia, sabato 18 Maggio - n. 2 inviti al “1000 Miglia Day” + possibilità di speech: è un’iniziativa di networking tra gli stakeholders di 1000 Miglia che si tiene annualmente tra Febbraio e Marzo - possibilità di consegnare uno dei premi ufficiali “1000 Miglia” in occasione delle Premiazioni (opportunità a rotazione tra tutti i global partner) - possibilità di consegnare un premio aziendale agli equipaggi del proprio “Sponsor Team” in pedana, all’arrivo di fine gara a Brescia COMUNICAZIONE & PRESS - diritto d’uso del logo “1000 Miglia” denominativo e figurativo (freccia rossa) con finalità di comunicazione aziendale - diritto d’uso del logo figurativo “edizione evento” con finalità di comunicazione aziendale - comunicato aziendale inserito nelle cartelle stampa “1000 Miglia” predisposte per le varie conferenze - possibilità di speech in occasione delle principali conferenze da parte di un rappresentante aziendale - possibilità di organizzare un evento stampa corporate con la partecipazione dei rappresentanti di 1000 Miglia e utilizzo dei materiali ufficiali 1000 Miglia - sinergie con l’ufficio stampa di 1000 Miglia e condivisione delle attività sui social network - servizio di accreditto dedicato degli operatori media registrati dallo Sponsor presso l’Ufficio Stampa di 1000 Miglia - n. 10 copie omaggio dei prodotti editoriali ufficiali 1000 Miglia + materiali di reportistica post-evento (brochure, rassegna, etc.) BENEFIT OPZIONALI - diritto di prelazione per la fornitura alla società 1000 Miglia di n.1 auto d’epoca elegibile che abbia funzione di “auto ufficiale 1000 Miglia” per attività di P.R. secondo la formula della “Guest Car” - possibilità di aderire alla formula della “Guest Car” con Fee aggiuntivo di € 10.000,00 oppure € 15.000,00 + IVA: si veda scheda informativa allegata diritto di proporre e concordare con 1000 Miglia un evento co-branded da realizzarsi nel periodo di vigenza del contratto di partnership, previo contributo economico aggiuntivo da definirsi FORMULA DELLA “GUEST CAR” SCHEDA DESCrittIVA Al fine di consentire agli sponsor e partner della 1000 Miglia di mettere in atto iniziative di pubbliche relazioni e ospitalità o di tipo esperienziale, l’Organizzatore della gara ha istituito la formula della “Guest Car” in ragione di una quota aggiuntiva oltre l’iscrizione regolare dell’auto (€ 8.000,00 + IVA) che corrisponde ad una delle due seguenti proposte, illustrate in dettaglio a fine pagina: a) “BASE” del valore di € 10.000,00 (diecimila/00) + IVA oppure b) “LUXURY” del valore di € 15.000 (quindicimila euro/00) + IVA La formula prevede che lo sponsor abbia la possibilità di designare, nell’ambito delle vetture facenti parte del proprio “Sponsor Team”, una o più vetture denominate “Guest Car”. Al concorrente che designa una vettura “Guest Car” è consentito associare all’equipaggio di base (2 persone) n. 4 nominativi aggiuntivi per un totale di n. 6 conduttori per la stessa vettura. Lo sponsor avrà anche diritto di registrare un’auto moderna al seguito cui sarà concesso apposito “bollo” per seguire integralmente il convoglio con la sola limitazione d’accesso alle zone delle prove cronometrate o eventuali altre aree con particolari restrizioni d’accesso. I sei conduttori associati alla “Guest Car” potranno: a) alternarsi a bordo come pilota e navigatore, nel corso dei quattro giorni di gara, qualora abbiano superato le verifiche amministrative a Brescia, nei giorni precedenti l’inizio della gara, come previsto dal Regolamento Particolare di Gara (punto 8.1); b) alternarsi a bordo con la sola funzione di navigatore qualora abbiano superato le verifiche amministrative presso i punti intermedi predisposti dall’Organizzatore lungo il percorso, a gara già iniziata. In ottemperanza al Regolamento Particolare di Gara (RPG), nel caso in cui una vettura “Guest Car” sia iscritta da un Concorrente Persona Giuridica, i conduttori iscritti e verificati saranno liberi di alternarsi a bordo della vettura stessa in qualità di pilota e navigatore. I Concorrenti Persona Fisica che iscriveranno una “Guest Car” dovranno obbligatoriamente essere sempre a bordo della vettura come pilota o navigatore. È prevista la possibilità di sostituire i nominativi dei membri dell’equipaggio, ad eccezione del conduttore che ha iscritto l’auto alla gara in qualità di concorrente “Persona Fisica”. In tal caso, non sarà applicato l’importo di € 366,00 (trecentosessantasei/00) previsto per tutti gli altri concorrenti non rientranti negli “Sponsor Team”, come diritto di segreteria. Le vetture “Guest Car” saranno classificate esclusivamente in una classifica dedicata. Il “bollo” con cui l’auto sarà identificata in gara è lo stesso di tutti gli altri partecipanti. La segnalazione della vettura “Guest Car” e dei conduttori ad essa associati deve essere fatta entro il 31/01/2019. La quota “BASE” di € 10.000,00 (diecimila/00) + IVA è comprensiva di: - ospitalità in n.2 camere doppie, in hotel di categoria non superiore alle 4 stelle, per i n. 4 conduttori associati alla “Guest Car” per i pernottamenti a Brescia, Cervia-Milano Marittima, Roma e Bologna - pass “all access” per n. 4 persone per i pranzi e le cene lungo il percorso: pranzo di partenza al Museo Mille Miglia di Brescia, cena di Cervia-Milano Marittima, lunch-break della seconda tappa, cena di Roma, lunch-break della terza tappa, cena di Bologna e lunch di fine gara - inviti per n. 4 persone alla Cerimonia di Premiazione e al Closing Party di sabato 18 maggio 2019 - kit di road-book e bolli tondi da applicare esclusivamente alla vettura moderna al seguito della “Guest Car” La quota “LUXURY” di € 15.000,00 (quindicimila/00) + IVA è comprensiva di: - upgrade in hotel 5 stelle per l’equipaggio principale iscritto in gara (n. 1 camera doppia) a cui si intende associare i quattro conduttori aggiuntivi - ospitalità in n. 2 camere doppie di hotel 5 stelle per i conduttori associati alla “Guest Car” per i pernottamenti a Brescia, Cervia-Milano Marittima, Roma e Bologna - pass “all access” comprensivi di accesso ai pranzi e cene sul percorso: pranzo di partenza al Museo Mille Miglia di Brescia, cena di Cervia-Milano Marittima, lunch break della seconda tappa, cena di Roma, lunch break della terza tappa, cena di Bologna e lunch di fine gara - inviti per n. 4 persone alla Cerimonia di Premiazione e al Closing Party di sabato 18 maggio 2019 - kit di road-book e bolli tondi da applicare esclusivamente alla vettura moderna al seguito della “Guest Car” GLOBAL PARTNER (CASE AUTOMOBILISTICHE) DIRITTI DI MARKETING & BENEFITS “1000 MIGLIA GREEN” PARTECIPAZIONE ALLA GARA - ammissione di auto in un numero da definirsi nel rispetto della tipologia e delle categorie prestabilite per l’evento VISIBILITA’ - esposizione del logo su: allestimenti, sito web, materiali di promo-comunicazione, materiali di gara e progetti editoriali - esposizione logo sul “bollo auto” delle auto in gara + vetture di servizio/staff dell’Organizzazione ATTIVITA’ ESPOSITIVA - concessione di uno spazio (tbd) presso le aree che verranno identificate a tal fine, in funzione delle aree complessivamente disponibili e del numero di sponsor totali e del loro livello P.R. & CERIMONIE - “guest pass” per accedere alle aree dell’evento, in funzione della loro capienza e del numero totale degli sponsor e del loro livello - inviti alle Premiazioni, in funzione della capienza della location e del numero totale di sponsor e del loro livello - possibilità di consegnare uno dei premi ufficiali “1000 Miglia Green” in occasione delle Premiazioni (opportunità a rotazione tra tutti i global partner) COMUNICAZIONE & PRESS - diritto d’uso del nome + logo ufficiale dell’evento con finalità di comunicazione aziendale - comunicato aziendale inserito nelle cartelle stampa dell’Evento predisposte per le varie conferenze - possibilità di speech in occasione delle principali conferenze da parte di un rappresentante aziendale - sinergie con l’ufficio stampa di 1000 Miglia e condivisione delle attività sui social network - servizio di accreditò dedicato degli operatori media registrati dallo Sponsor presso l’Ufficio Stampa di 1000 Miglia GLOBAL PARTNER (CASE AUTOMOBILISTICHE) DIRITTI DI MARKETING & BENEFITS “1000 MIGLIA WARM-UP / TRAVELLING COLLECTION” PARTECIPAZIONE ALLA GARA - ammissione di auto in un numero da definirsi nel rispetto della tipologia e delle categorie prestabilite per l’evento VISIBILITA’ - esposizione del logo su: allestimenti, sito web, materiali di promo-comunicazione, materiali di gara e progetti editoriali - esposizione logo sul “bollo auto” delle auto in gara + vetture di servizio/staff dell’Organizzazione P.R. & CERIMONIE - “guest pass” per accedere alle aree dell’evento, in funzione della loro capienza e del numero totale di sponsor presenti e del loro livello - inviti alla Cerimonia di Premiazione, in funzione della capienza della location e del numero totale degli sponsor presenti e del loro livello - possibilità di consegnare uno dei premi ufficiali in occasione delle Premiazioni (opportunità a rotazione tra tutti i global partner) COMUNICAZIONE & PRESS - diritto d’uso del nome + logo ufficiale dell’evento con finalità di comunicazione aziendale - comunicato aziendale inserito nelle cartelle stampa dell’Evento predisposte per le varie conferenze - possibilità di speech in occasione delle principali conferenze da parte di un rappresentante aziendale - sinergie con l’ufficio stampa di 1000 Miglia e condivisione delle attività sui social network - accreditto dedicato degli operatori media registrati dallo Sponsor presso l’Ufficio Stampa di 1000 Miglia GLOBAL PARTNER (CASE AUTOMOBILISTICHE) DIRITTI DI MARKETING & BENEFITS “COPPA DELLE ALPI BY1000 MIGLIA” PARTECIPAZIONE ALLA GARA - ammissione diretta in gara di max. 5 auto storiche eligibili e regolarmente iscritte con pagamento della quota separata prevista dal Regolamento di Gara (RPG) pubblicato su www.1000miglia.it - possibilità di formare un “Partner/Sponsor Team” con le 5 auto iscritte, identificabile da un adesivo dedicato (come da Regolamento di Gara) applicabile sulla livrea delle auto e segnalato nella lista di partenza ufficiale - verifiche sportive su appuntamento in area dedicata all’interno del Paddock per i 5 equipaggi del “Partner/Sponsor Team” - briefing tecnico-operativo dedicato ai 5 equipaggi del “Partner/Sponsor Team” da tenersi in occasione delle verifiche sportive VISIBILITA’ - esposizione del logo in posizione privilegiata su: allestimenti, sito web, materiali di promo-comunicazione, materiali di gara e progetti editoriali - esposizione logo sponsor sul “bollo auto” delle auto in gara + vetture di servizio/staff dell’Organizzazione ATTIVITA’ ESPOSITIVA - concessione di spazi (da definirsi) presso le aree che verranno identificate a tal fine, in funzione della superficie disponibile e in proporzione al numero di sponsor totali e del loro livello ADVERTISING - n. 1 editoriale + pagina pubblicitaria, in posizione privilegiata, all’interno della Guida Ufficiale dell’evento DIRECT MARKETING - possibilità di inserire materiale promozionale nelle “welcome-bag” per i concorrenti (da concordare con 1000 Miglia) - possibilità di fare omaggi ai concorrenti tramite hostess/steward (da concordare con 1000 Miglia) P.R. & CERIMONIE - inviti per assistere alla partenza e arrivo dell’evento in proporzione ai posti disponibili e al numero totale degli sponsor e al loro livello - “guest pass” per accedere alle aree dell’evento, in funzione della loro capienza e in proporzione al numero totale degli sponsor e al loro livello - inviti alla Cerimonia di Premiazione, in funzione della capienza della location e in proporzione al numero totale degli sponsor e al loro livello - possibilità di consegnare uno dei premi ufficiali “1000 Miglia” in occasione delle Premiazioni (opportunità a rotazione tra tutti i global partner) COMUNICAZIONE & PRESS - diritto d’uso del nome + logo ufficiale dell’evento con finalità di comunicazione aziendale - comunicato aziendale nelle cartelle stampa predisposte per le Conferenze di presentazione dell’evento - possibilità di speech in occasione delle principali conferenze da parte di un rappresentante aziendale - sinergie con l’ufficio stampa di 1000 Miglia e condivisione delle attività sui social network - accreditto dedicato per gli operatori media registrati dallo sponsor presso l’Ufficio Stampa di 1000 Miglia BENEFIT OPZIONALI - possibilità di aderire alla formula della “Guest Car” con Fee aggiuntivo da definirsi (si veda scheda informativa di cui sopra)	<urn:uuid:a59f529a-3d86-4d25-91ed-108336f0aaa9>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ita_Latn/train	finepdfs	ita_Latn	20,922
Enero 2025 MES: MENÚ ELABORADO POR EL DEPARTAMENTO DE NUTRICIÓN DE ESCUELA INFANTIL EMBOLIC Lunes Martes Miércoles Jueves Viernes Sábado Domingo 1 2 3 4 5 \| 7 Lentejas estofadas con verduras Tortilla de patatas Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºPescadocon VerdurayFruta VE:3.103/742GT:18GS:3HC:116AZ:21PROT:34SAL:1 \| 8 Espirales carbonara Filete de merluza al limóncon zanahoria y cebolla Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºCarneconPatatas yLácteos VE:3.749/897GT:32GS:3HC:112AZ:21PROT:39SAL:2 \| 9 Crema de brócoli y zanahoria Pollo asado al romero Fruta de temporadaypan () 1ºArroz2ºHuevosconVerdura yLácteos VE:2.024/484GT:13GS:3HC:70AZ:21PROT:23SAL:1 \| 10 Ensalada completacondados de pavo Paella de pescado Fruta de temporadaypan () 1ºPatatas2ºCarneconVerdura yLácteos VE:2.360/565GT:8GS:1HC:101AZ:23PROT:24SAL:3 \| 11 1ºLegumbres2º Pescadocon VerdurayFruta 1ºVerdura2º CarneconPasta yLácteos \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| 14 Coditos con atún (tomate y atún) Tortilla de calabacín Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºCarnecon VerdurayLácteos VE:2.838/679GT:14GS:2HC:112AZ:21PROT:29SAL:2 \| 15 Potaje de garbanzos (eco.) Limanda empanada al hornocon salteado de maíz Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºHuevoscon PatatasyFruta VE:4.067/973GT:38GS:4HC:111AZ:31PROT:47SAL:1 \| 16 Ensalada mixta con atún Paella valenciana Fruta de temporadaypan () 1ºArroz2ºPescadocon VerdurayLácteos VE:2.475/592GT:7GS:1HC:104AZ:24PROT:28SAL:3 \| 17 Patatas estofadas con verduras Pollo a la naranjaconcebolla y puerro Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºPescadocon PastayFruta VE:2.571/615GT:7GS:2HC:95AZ:26PROT:43SAL:2 \| 18 1ºVerdura2º Carnecon Patatasy Lácteos 1ºArroz2º Pescadocon VerdurayFruta \| \| 21 Lentejas (eco) estofadas con verduras Tortilla de patatas Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºPescadocon VerdurayFruta VE:3.103/742GT:18GS:3HC:116AZ:20PROT:29SAL:1 \| 22 FESTIVO 1ºArroz2ºCarneconVerduray Fruta () 1ºVerdura2ºHuevoscon PatatasyFruta \| 23 Sopa de pescado con pasta Jamoncitos de pollo con verduras Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºPescadocon VerdurayLácteos VE:2.127/509GT:6GS:2HC:70AZ:20PROT:41SAL:0 \| 24 Salteado de judías verdes Lomo en salsaconcous cous Fruta de temporadaypan () 1ºLegumbres2ºHuevoscon VerdurayLácteos VE:2.766/662GT:16GS:4HC:94AZ:23PROT:35SAL:2 \| 25 1ºVerdura2º Pescadocon PastayLácteos 1ºArroz2ºCarne conVerduray Fruta \| \| 28 Ensalada de coloresconhuevo duro Arroz al horno Fruta de temporadaypan () 1ºArroz2ºCarneconVerduray Lácteos VE:2.959/708GT:22GS:6HC:100AZ:22PROT:25SAL:3 \| 29 Alubias estofadas con calabaza y patata Delicias de bacalao Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºCarnecon VerdurayFruta VE:2.487/595GT:25GS:2HC:74AZ:18PROT:15SAL:0 \| 30 Macarrones (integrales) gratinados Tortilla de calabacín Fruta de temporadaypan () 1ºVerdura2ºPescadocon VerdurayLácteos VE:2.596/621GT:13GS:2HC:106AZ:19PROT:21SAL:2 \| 31 JORNADA ESPECIAL () 1ºPatatas2ºPescadocon VerdurayFruta \| \| ensalada variada con el menú y el pan se alternará entre blanco e integral. Opción de lácteo tras 6 1º () 1º 13 () 1º VE: 2.582/618 20 Medallón de salmón y calabaza al () 1º VE: 3.370/806 27 y Sopa minestrone con lluvia con Filete de merluza pisto Fruta de temporada pan () 1º 2º con y Verdura Carne Patatas Fruta VE: 2.153/515 () Recomendación cena (*) Recomendación comida // A partir de 18 meses VISITA NUESTRA WEB: WWW.ELGUSTODECRECER.ES Verdura 2º Carne con Patatas y Lácteos Arroz 2º Huevos con y Fruta Arroz 2º Carne con Verdura y Lácteos Verdura 2º Huevos con y Fruta Verdura 2º Huevos con y Lácteos Legumbres 2º Carne con Verdura y Lácteos Patatas 2º Carne con Verdura y Lácteos Verdura 2º Pescado con Patatas y Lácteos	<urn:uuid:c2ff7478-5e0f-413a-b66c-1fa3526330cb>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/spa_Latn/train	finepdfs	spa_Latn	3,727
PITTARC FL182B Caratteristiche: FL182B è un flusso agglomerato alluminato-rutilico per la saldatura di acciai comuni al carbonio e basso legati con limite di snervamento fino a 355 N/mm² e con spessore <25 mm. in combinazione con fili tipo PITTARC S1, S2, S2Mo e S2Cr1Mo. È particolarmente indicato per eseguire saldature ad elevata velocità (fino a 2 metri/minuto) con il quale si ottiene un ottimo aspetto del cordone senza incisioni marginali. Questo flusso ha un eccellente distacco della scoria anche nelle saldature ad angolo o in cianfrino stretto. La composizione chimica previene la formazione di cricche in passata singola e consente di ottenere saldature senza porosità anche in presenza di lamiere ruggini, con grandi quantità di scaglia o con superfici trattate con primer o protettivi. Applicazioni: preferibilmente da utilizzare in passata singola o passate singola contrapposta. Il campo di applicazione ideale per il flusso FL182B è la produzione di bombole GPL, fabbricazione di travi, pannelli per scambiatori di calore negli impianti di generazione di energia, ruote tendi-cingolo per macchine movimento terra, ecc. Classificazione ISO 14174: S A AR 1 76 AC H5 (¹) Indice di basicità circa 0,6 (in accordo con Boniszewski) Corrente DC o AC, fino a 800 Amp. con filo singolo Granulometria secondo ISO 14174: 4-16 (0,4-1,6 mm.) Densità 1,0 kg./dm³ (lt) Confezionamento il flusso è disponibile in sacchi di PE da 25 kg Ricondizionamento il flusso può essere stoccato fino a 1 anno nella sua confezione originale in magazzino a temperatura e umidità controllata. Il flusso che ha assorbito umidità deve essere ricondizionato a una temperature effettiva di 200±50 °C. Costituenti principali del flusso Composizione chimica del deposito di saldatura secondo EN ISO 15792-1 e AWS A5.17/5.23 \| PITTARC S1 \| 0,04-0,08 \| 0,3-0,6 \| 0,8-1,1 \| - \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| PITTARC S2 \| 0,04-0,08 \| 0,3-0,6 \| 1,0-1,4 \| - \| \| PITTARC S2Si \| 0,04-0,08 \| 0,4-0,8 \| 1,0-1,4 \| - \| \| PITTARC S2Mo \| 0,04-0,08 \| 0,3-0,7 \| 1,0-1,4 \| 0,4-0,6 \| \| PITTARC S2Cr1Mo \| 0,04-0,08 \| 0,3-0,7 \| 0,9-1,3 \| 0,4-0,6 \| PITTARC FL182B Caratteristiche meccaniche del deposito secondo ISO 15972-1 e AWS A5.17/A5.23 \| In combinazione con filo \| YS [MPa] \| UTS [Mpa] \| Elong. [%] \| \| ISO-V [Joule] \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| \| \| \| \| RT ±0 °C -20 °C \| \| \| \| \| \| \| \| +32 °F -4 °F \| \| \| PITTARC S1 \| ≥400 \| ≥510 \| ≥24 \| ≥70 \| \| ≥40 \| \| PITTARC S2 \| ≥420 \| ≥530 \| ≥22 \| ≥70 \| \| ≥47 \| \| PITTARC S2Si \| ≥430 \| ≥540 \| ≥22 \| ≥70 \| \| ≥47 \| \| PITTARC S2Mo \| ≥480 \| ≥580 \| ≥20 \| ≥60 \| \| ≥47 \| \| PITTARC S2Cr1Mo (²) \| ≥470 \| ≥570 \| ≥20 \| ≥50 \| \| - \| Le caratteristiche meccaniche riportate in tabella si riferiscono a deposito di saldatura come saldato. (²) Caratteristiche meccaniche dopo trattamento termico a 680 °C x 10 ore. Classificazioni per tutto metallo d'apporto per saldature multi-pass \| \| \| AWS A5.17 AWS A5.23 \| ISO 14171 ISO 24598 \| AWS A5.17M AWS A5.23M \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| In combinazione con \| \| \| \| \| \| filo \| \| \| \| \| PITTARC S1 \| \| EL12 \| S 38 A AR S1 \| F48A0-EL12 \| \| PITTARC S2 \| \| EM12K \| S 42 A AR S2 \| F48A0-EM12K \| \| PITTARC S2Si \| \| EM12K \| S 42 2 AR S2Si \| F48A2-EM12K \| \| PITTARC S2Mo \| \| EA2 \| S 46 2 AR S2Mo \| F55A2-EA2-A2 \| \| PITTARC S2Cr1Mo \| \| EB2 \| S S CrMo1 AR \| F55PZ-EB2-B2 \| Classificazioni per tutto metallo d'apporto per saldature con tecnica a passate contrapposte \| \| \| AWS A5.17 AWS A5.23 \| ISO 14171 \| AWS A5.17M AWS A5.23M \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| In combinazione con \| \| \| \| \| \| filo \| \| \| \| \| PITTARC S2 \| \| EM12K \| S 3T A AR S2 \| F43TA0-EM12K \| \| PITTARC S2Si \| \| EM12K \| S 3T 2 AR S2Si \| F43TA2-EM12K \| \| PITTARC S2Mo \| \| EA2 \| S 4T 2 AR S2Mo \| F49TA2-EA2 \| \| PITTARC S4Mo \| \| EA3 \| S 5T 2 AR S4Mo \| F55TA2-EA3 \| \| PITTARC S2Cr1Mo \| \| EB2 \| ----- \| F49TPZ-EB2 \| I dati sopra riportati sono indicativi e possono essere variati senza preventiva informazione. Edizione: luglio 2018	<urn:uuid:7d94ad6d-d497-41e1-be91-2917e5758e00>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ita_Latn/train	finepdfs	ita_Latn	4,005
ODETE, A ANDRÓGINA: PSEUDÔNIMOS MASCULINOS DE CASSANDRA RIOS ODETE, THE ANDROGYNOUS: CASSANDRA RIOS'S MALE PSEUDONYMS Marcelo Branquinho Massucatto Resende 1 Resumo: O presente artigo pretende investigar as potências de sentido criadas em torno de Cassandra Rios enquanto persona literária a partir de duas obras de seus pseudônimos masculinos: Andra, traição sexual (1980), sob o pseudônimo de Oliver River's, e Sonho de Viúva (1980), como Clarence Rivier. As obras serão estudadas sob a ótica de estudos prévios sobre a escritora, além de norteadores teóricos como Deleuze (2004) e Preciado (2018). Abstract: The present article intends to investigate the potencies of sense created around Brazilian writer Cassandra Rios's literary persona, departing from two of her works written by her male pseudonyms: Andra, traição sexual (1980), published under the pseudonym of Oliver River's, and Sonho de viúva (1980), as Clarence Rivier. Both works will be studied under the critical point of view of previous studies on the author, as well as theoretical approaches as Deleuze (2004) and Preciado (2018). Palavras-chave: Cassandra Rios; escritas de si; pseudônimos. Keywords: Cassandra Rios; self-writing; pseudonyms. O conto "O garanhão russo", assinado por Cassandra Rios e publicado em 1978 como parte da antologia Uma aventura dentro da noite, apresenta as letras garrafais de seu título acompanhadas do subtítulo "É proibido escrever" – frase que serve como mote para a narrativa. Ambientado no regime de censura soviético, somos introduzidos ao escritor russo Igor Poplavski, que se vê impedido de continuar a exercer sua profissão de escritor de livros pornográficos e subversivos que atentavam contra a ordem e a moral do partido: Igor Poplavski não escapou aos controles literários do regime soviético. Pela regulamentação das atividades artísticas e exigências feitas aos escritores, Igor ultrapassara os limites, fora além da conta e em consequência disso vira-se detido e levado a julgamento. Em decorrência das incoerências e contradições da política literária, e por ser ele considerado em Moscou apenas um subliterato da flutuante arte popular, e por não ter sido a primeira vez em que abordara assuntos que feriam o Partido a ponto de ser enquadrado como subversivo, acabou sendo condenado. Uma campanha erguera-se contra ele no mais baixo nível difamatório, exigindo que o privassem da sua cidadania. E Igor Poplavski acabou sendo exilado, para tristeza dos seus milhares de leitores russos que exclamaram um oh! de revolta em uníssono, numa Vox Populi que representava mais da metade de uma nação, que se via lograda num dos seus prazeres maiores, que era ler o subliterato e pornográfico, mas encantador Igor Poplavski. (RIOS, 1979, p.71-72) 1 Mestre e doutorando pela Universidade Estadual Paulista Júlio de Mesquita Filho, com pesquisa intitulada "Margens transatlânticas: identidades trans nas literaturas lusófonas do século XXI". Bolsista FAPESP. Substituindo nomes próprios, contextos, nomes de lugares e países, a narrativa em questão poderia se tratar da trajetória da própria Cassandra Rios, pseudônimo adotado pela paulistana Odete Rios, que se firmou como uma escritora com diversas camadas e nuances a serem estudadas a fim de explicar sua imagem enquanto fenômeno literário de uma subcultura popular das décadas de 1950 a 1980. No entanto, seu nome é mais comumente associado aos eixos da lesbiandade, da censura militar e da censura moral da sociedade. Em uma edição sem data da Revista Fiesta, Cassandra Rios é anunciada como "aquela que para os críticos é uma subliterata, para os leitores é um gênio, para os censores é uma pornográfica e imoral." (REVISTA FIESTA, S/D, p.5), afirmações que refletem exatamente o percurso do personagem principal do conto mencionado acima. Narrativa esta que traz duas narrativas dentro de uma: a do próprio Igor, narrada em terceira pessoa, e a de uma relação sexual entre Igor e Maria, que quebra pontualmente com a narrativa principal. Em meio às posições aparentemente fixas nas quais a escritora fora circunscrita no passado e no presente, como atualmente se encontra nos estudos de literatura, algumas nuances e detalhes sobre sua vida e obra foram perdidos ou esquecidos. Esse desconforto se faz presente também na narrativa de Igor Poplavski, que "não era subversivo, nem anti-russo, nem antinada. Se suas ideias eram progressistas ou revolucionárias, se divergiam das opiniões do Partido, se ele fizera política nos seus livros, fora por acaso, sem querer, sem intenções" (RIOS, 1979, p.78). Evidenciando o potencial das multiplicidades do texto biográfico enquanto criador de sentidos, a escritora traça um retrato de si enquanto persona literária e, por outro lado, um relato de si que não corresponde às visões construídas discursivamente em torno de sua figura pelos meios midiáticos. A contraposição entre os dois trechos do romance e o discurso que Cassandra Rios adota sobre si em suas duas autobiografias (RIOS, 1977; 2000) evidencia o abismo existente entre a autoimagem que a escritora aparentemente projetava de si e a imagem que fora construída a partir de determinadas características de sua literatura e de seu nome autoral: Precisava escrever alguma coisa. Mas os jornais estavam decepcionados com ele e nem as Editoras o procuravam mais. Ele não passava mesmo de um escritor medíocre. Nem pornográfico era, nem sequer entrara na lista dos livros apreendidos nas proibições que a Censura havia feito. As Revistas haviam desistido dos artigos que ele não quisera escrever a sacos de ouro em pó; as editoras não insistiam, oferecendo vantajosos contratos para que ele escrevesse a estória do seu exílio. (RIOS, 1979, p. 85-86) De acordo com Vieira (2014), a escritora teria publicado, ao longo de toda sua carreira, algo em torno de mais de 70 obras, a maioria delas, atualmente, de difícil acesso, uma vez que não há registros de vários deles, muitos escritos sem direitos autorais reservados à escritora e pertencendo às editoras que os publicavam. O grande paradoxo em torno de Cassandra Rios se encontra no fato de se tratar de uma autora best-seller de romances lésbicos que, para além do teor erótico, hoje são lidos como uma camada de militância que advogava pela liberdade de expressão do amor. Ainda segundo Vieira (2014, p. 69), a partir do momento em que o nome autoral adotado por Odete Rios passou a ser um sucesso de vendas, muito se especulava a respeito de seu verdadeiro sexo, o que advinha do fato incomum de uma mulher ser escritora de romances eróticos que se transformaram em sucesso de vendas: Numa coluna escrita com muitas interrogações, as dúvidas sobre o gênero que carrega o nome Cassandra Rios não são dirimidas. Marfa Barbosa, mesmo tentando demonstrar certa erudição, mostra desconhecimento da matéria veiculada na Revista Mundo Ilustrado (1961), dois anos antes de sua coluna. Caso a colunista tivesse lido a matéria, saberia que não seria "mistério" saber que Cassandra era mulher. Essa dúvida, ao ser retomada, e, portanto, ratificada, faz conexão com o histórico descrédito cultural para com a escrita de autoria feminina, mas também com os códigos culturais que não permitiam ou desejavam que uma mulher abrisse mão de sua "natureza" dócil e inocente, e se aventurasse em escrever, e assim, pensar, "cenas fortes e picantes". Embora anuncie as transformações em relação à sexualidade que foram possíveis a partir da expansão do cinema, das rádios da circulação das pessoas nos espaços públicos. (VIEIRA, 2014, p.70) Além disso, especulava-se que ela fosse uma mulher inexistente, apenas o pseudônimo de uma mulher comum ou de algum escritor homem, sendo Nelson Rodrigues o nome que mais se especulava (REVISTA MUNDO ILUSTRADO, 1961, p.35). Rios não escreveu somente romances concentrados em personagens lésbicas. Em seus romances publicados a partir dos anos 1960, é comum verificar personagens que transitam entre os gêneros, ou que são definidos como hermafroditas psicossexuais, ou que são andróginos. Em Georgette, publicado em 1961, a narrativa construída trata-se de um romance de formação sobre Bob, garoto que descobre ser transgênero ao explorar sua sexualidade e sua beleza feminina. Alguns anos depois, publicaria o romance policial Uma mulher diferente, em 1965, narrativa centrada no assassinato da travesti Ana Maria, contada a partir do ponto de vista do detetive Grandão, que entrevista diversas pessoas a fim de descobrir o culpado. As entrevistas revelam olhares hipócritas da sociedade para com as sexualidades dissidentes. Em romances como A breve história de Fábia, a personagem que surge no título é descrita como possuindo traços de androginia que realçavam sua excentricidade. No prefácio do livro Mutreta, a autora se refere a Pascale, protagonista do romance A noite tem mais luzes, como uma "hermafrodita psicossexual". Na obra de Rios, portanto, há uma espécie de espectro da androginia a ser explorado, o qual abrange desde as identidades lésbicas até a transexualidade. Impossível não associar o poder do texto biográfico na criação da ficção da autora, uma vez que suas multiplicidades passam a se complementar, misturando-se na criação da ficção da obra e da ficção da vida (DELEUZE; GUATTARI, 2004), sendo o gênero um denominador comum na produção de sentidos que foram sendo construídos em torno de sua persona literária. Vieira (2014) observa que, no ano de 1983, Cassandra Rios assume ter publicado alguns romances escritos sob pseudônimos masculinos: na Revista Fatos e Fotos (1983, p.62, coluna 1) irá dizer que precisou usar os pseudônimos masculinos por necessidades financeiras: "Tive de entregar vários livros assinados com pseudônimos estrangeiros, todos com os direitos definitivos. Era uma roda-viva, eu entregando livros e mais livros e não recebia nada, só para sobreviver.", na Revista Mulherio (1983, p.10), de cunho feminista, o argumento é transportado para a necessidade criativa: "No meio daquela revolta íntima, de todo aquele fôlego reprimido, e diante de toda aquela minha necessidade artística, criativa, comecei a trabalhar com pseudônimos e então surgiu um Oliver Rivers, um Clarence Rivier (...)". (VIEIRA, 2014, p.91) De acordo com Amaral (2010), além de Oliver Rivers e Clarence Rivier, outros pseudônimos usados por Rios incluiriam os sobrenomes Strom e Fleuve, porém os levantamentos realizados não encontraram resultados para autores com esse sobrenome cujas obras poderiam ser atribuídas a Cassandra. Sob o pseudônimo de Oliver River's ("rio", em inglês), foram encontrados os romances Valéria, a freira nua; Mônica, a insaciável; Rosa, a irresistível e Andra, traição sexual, enquanto que sob o pseudônimo de Clarence Rivier ("rio", em francês), foram encontradas as obras Sonho de viúva e Andarilho do sexo, todos compõem a "Love sex collection", publicada pela editora Gama ao longo dos anos de 1978 e 1980. Embora os dois pseudônimos sejam mencionados nos estudos de Amaral (2010) e Vieira (2014), as duas obras não se encontram listadas neles. Por se tratar de edições baratas, feitas com papel de baixa qualidade e com abordagens extremamente comerciais, podendo ser facilmente descartados após a leitura (AMARAL, 2010, p. 23), hoje são obras de difícil acesso, sendo restritos a coleções pessoais, sebos e acervos de grandes e renomadas bibliotecas públicas, como a Biblioteca Nacional, no Rio de Janeiro, ou a Biblioteca Mário de Andrade, em São Paulo. Para o presente artigo, foram realizados levantamentos nos acervos da Biblioteca Municipal Mário de Andrade, no acervo de obras gerais da Biblioteca Nacional do Rio de Janeiro e do acervo disponível para compras do site Estante Virtual. Com isso, foi possível encontrar as obras Andra, traição sexual e Sonho de viúva. Entre o fim dos anos 1970 e início dos anos 1980, período em que a ditadura militar já se encontrava fragilizada em meio à recessão e à pressão para reabertura democrática, a censura perdia a força e muitas brechas eram encontradas por artistas e editoras antes censurados. Em edição do jornal República de janeiro de 1979, é mencionado a reabertura das editoras para novas publicações de mercado erótico. Em 1979, a fragilidade da censura cultural da ditadura militar encontrava-se cada vez mais evidente, uma vez que a recessão batia à porta e a pressão pela reabertura democrática fazia-se cada vez mais presente. Na edição de número 74 do Jornal da República, datada de 20 de novembro de 1979, consta uma matéria intitulada "Em todas as bancas, a explosão do sexo", de autoria de Paulo Sergio Markun, na qual afirma-se que Foi a liberalização da censura – que ainda existe, mas faz vistas grossas a certas escorregadas em relação às normas seguidas rigidamente até um ano atrás – que determinou a multiplicação de publicações e o avanço de muitas delas em direção a poses e textos mais ousados. E nem mesmo uma recente portaria da Divisão de Censura de Diversões Públicas, já contestada judicialmente pelas editoras, impede que nas bancas de São Paulo qualquer um possa comprar livros com títulos tão sugestivos quanto Mônica, a Insaciável, ou Valéria, a Freira Nua. (JORNAL DA REPÚBLICA, 1979, p.18) A matéria escrita por Markun expõe a natureza contraditória (inerente a qualquer ditadura ou regime democrático, na realidade) do fim da ditadura militar e de algumas bases sobre as quais está situada Cassandra Rios. Já que o regime censor da ditadura estava em baixa e prestes a cair, seria lógico que a escritora pudesse se ver livre para voltar a usar o seu pseudônimo feminino e original para publicar romances sem sofrer com a repressão por parte da Divisão de Censura a Diversões Públicas, porém, foi a partir da década de 1980 que a escritora viu sua fama ser reduzida e deu os primeiros passos rumo ao ostracismo, uma vez que sua obra literária não fora reconhecida pela academia e nem mesmo tornou-se objeto de estudos. Entre os anos de 1979 e 1980, Cassandra Rios publicou o romance Eu sou uma lésbica, na revista Playboy, em forma de folhetim, que foi publicado na forma de livro físico em 1981; também houve a adaptação cinematográfica do romance Ariella, a paranoica, cujo roteiro era assinado pela escritora. Muitos de seus romances ganharam reedições. No ano de 1980, os livros assinados por seus pseudônimos masculino foram publicados. Entre os nomes citados na matéria, encontra-se o de Oliver River's, um dos pseudônimos criados pela escritora, como admitido por ela na Revista Mulherio (1983, p. 10). Personagem narrador criado por Rios, Oliver inicia a narrativa de Andra, traição sexual com citações: "Para aqueles escritores malditos que se santificaram pela glória abençoada dos séculos" (RIVER'S, 1980, p. 4), fazendo referência à alcunha de "escritora maldita" designada a Rios por alguns jornais (VIEIRA, 2014, p. 59); "Isso é um palavrão e uma banana pro mundo" e "Espero que todos os que lerem este livro saibam estabelecer a diferença entre o Ser em si e O Ser no mundo". As pistas que levam à "real" identidade do narrador são produto do texto biográfico de Cassandra Rios, que, tal como em diversos de seus romances, ganha vida e contribui para a produção de sentidos, que ganha ainda mais força com a apresentação inicial do narrador: Eu era, por assim dizer, um ilustre fabricante de cigarros; alguns comparavam os meus cigarros aos Benson's & Hedges, Minister, Carlton, Vila Rica, mas comparados fossem aos que fossem, o caso era que os meus deliciosos cigarros eram consumidos por quase toda uma população, mas fecharam-me a fábrica e levaram-me quase à falência não fosse a minha ilustre cabeça dotada de ilustres e salvadoras ideias. E então... Então passei a vender apenas a Nicotina que extraio dos meus cigarros. Aí está, saboreiem-na. (RIVER'S, 1980, p. 11) Estranhamente, na matéria escrita para o Jornal da República, Markun situa o nome de Oliver River's de forma bastante oposta, afirmando que A fauna que escreve esses livros é a mais surpreendente e discreta possível. Catherine Dupré, por exemplo, um sucesso nacional editado pela Global (Se Minha Cama Falasse e Cinco Noites Erótica), é na verdade um delegado de polícia que perpetra as maiores fantasias eróticas na solidão dos plantões noturnos e preserva a todo custo seu anonimato, aceitando somente pagamento em dinheiro. Oliver Rivers, ainda no prelo com uma coleção inteira dedicada à luxúria e às orgias, é na verdade um famoso escritor, tido como sério em qualquer círculo intelectual. (JORNAL DA REPÚBLICA, 1979, p. 18) O narrador inicia seu relato a partir de sua experiência nos jogos ilegais de bingos, onde conhece os irmãos Suco, Jairo, Paulo, Jonas e Núcia. Durante o jogo de bingo, o narrador se sente extremamente atraído por Núcia, uma mulher negra descrita como uma loira que me deixou perplexo, pois ela era bem capaz de deixar Marilyn Monroe com medo de ser desbancada, se ainda estivesse viva. Aquele olhar mortiço, o remelexo, a boca sensual, tudo nela era ritmo, como se do próprio ar uma música erótica fosse solfejada a cada passo que ela dava e à medida que se aproximava da mesa de jogo, o seu perfume já marcando mais a sua presença. Logo percebi que ela era uma loira dessas nascidas por capricho da natureza para confundir qualquer teoria genética, pois aos poucos fui vendo que ela era descendente de negros. Leves traços, a pele, o seu tom dourado natural em tudo, a boca, embora ressaltasse os traços característicos dos brancos, havia algo que dizia o que ela era. [...] É que ela tinha um olho azul e o outro quase amarelo como os dos gatos, fazendo um contraste chocante [...] Os cabelos dela eram claros feito palha e se não fosse tão linda, se não tivesse a pele dourada e acetinada, eu juraria que ela escapara de ser uma albina. (RIVER'S, 1980, p. 17-18) A ironia é que o narrador se define como um homem racista: "eu sempre fora racista, não ao extremo de desprezar as pessoas de cor, podia ter amizade, tratar com eles, trabalhar com eles, jogar e bater papo, mas jamais pensara em ter relações sexuais com uma descendente da raça negra, fosse ela a mais bela mulata ou como Núcia" (RIVER'S, 1980, p.23). Após várias ocasiões em que o narrador participou de jogos na casa de Suco e seus irmãos, ele e Núcia trocaram diversas insinuações de desejo mútuo, em que o narrador descreve o que a presença da mulher causava ao estado de seu órgão sexual, fazendo com que ele ficasse instantaneamente excitado, mas nunca cedesse ao seu desejo, uma vez que seu preconceito racial lhe impedia de realizar o ato sexual. O relatado ocorre até o momento em que Núcia escreve uma carta para Oliver pedindo para que ele vá embora, e seus irmãos decidem questionar o rapaz acerca de sua atração sexual por ela, uma vez que ele teria sido o único homem a rejeitar as investidas dela. A conversa desenvolve-se para uma briga, com o argumento de que Núcia tem toda a liberdade sexual para se relacionar com os homens que ela desejasse, no entanto, no caso do narrador em questão, o ato sexual não se concretizara também por um detalhe a respeito de Núcia, a mulher negra albina, revelado por seu irmão Suco: O que ela tem de pele branca, seu, por dentro ela é pura raça negra. Ela adora os negros e jamais transou um branco, jamais transaria um branco. Ela tem nojo de branco, que nem você tem nojo de negra. Branco só por amizade ela aceita e pra ser tratado como qualquer ser humano. É a filosofia dela, mas é questão de pele mesmo, nada de ligação sexual, nada de intimidades. [...] Ela não gosta de ser branca. Tem complexo. [...] Tem raiva. Queria ser negra. E nem se pode dar ao luxo de tomar muito sol pra se queimar por que o sol faz mal pra ela. (RIVER'S, 1980, p. 36) Além disso, é revelado que Núcia é uma mulher que recusa a exploração de sua beleza e que não se conforma com a identidade branca que lhe é atribuída por conta de sua cor de pele e cor de seus cabelos. Nas palavras de Suco, se houvesse um movimento de revolução de gente de cor ela ia ser líder. Dá até medo, sabe? [...] Ela não se conforma com a posição do negro no mundo, na sociedade, na política, em tudo. Até um Deus negro ela já inventou. A gente tinha um presépio lá em casa, ela pintou Jesus de preto. Todos os santos". (RIVER'S, 1980, p.37) À essa altura da narrativa, a posição privilegiada e a visão hierárquica que havia estabelecido com relação à mulher negra é desestabilizada, e o leitor para o qual o livro claramente é destinado - homem, heterossexual - se vê confrontado com a própria posição privilegiada enquanto leitor de um livro que, ao julgar pela capa, se trataria de uma leitura simples, contudo, não é o que se verifica após a leitura de sessenta páginas do romance de setenta e duas páginas. Andra, traição sexual é um romance que aborda questões de preconceito racial em sua primeira metade, expondo o racismo do protagonista, que é interrompido pela reviravolta do enredo. O nome de Andra só é mencionado na segunda parte da narrativa, em que Suco pede um favor a Oliver, explicando que a mulher em questão é sua ex-esposa, que havia lhe traído com Monfort, um empresário rico do ramo do cigarro. A missão de Oliver consiste em encontrar Andra em um show de Maria Bethânia no Canecão para lhe entregar uma carta, com o pretexto de se desculpar e pedir para que ele pudesse ver os filhos que os dois têm juntos. Oliver aceita a missão que lhe é dada e narra sua experiência no evento, relatando o que sentiu ao assistir à performance da cantora: Confesso que ela me excitou. Maria Bethânia me provocou com os movimentos sensuais do seu corpo sob o vestido longo que rebrilhava sob a luz dos refletores. E a voz dela penetrava fundo. Uma mulher e tanto, pensei e tentei flertar com ela, mas ela mantinha-se fiel ao flerte coletivo com os seus milhares de fãns e nem sequer me notou. Olhava sem ver. Lá de cima, como a musa de garganta de veludo enchendo o ar com a sonoridade da sua voz gostosa. Meus ouvidos devoravam cada palavra. (RIVER'S, 1980, p. 47) As tentativas de aproximação de Oliver para com Andra são facilmente desenvolvidas, uma vez que há troca de olhares entre os dois e uma demonstração de desejo, permitindo ao narrador cumprir a missão que lhe foi designada por Suco e entregar a carta para Andra. Todavia, ao desenvolver uma breve conversa com a mulher, descobre que o pretexto criado por Suco se tratava de uma mentira, pois os dois não tinham filhos e ela, na verdade, era vítima de violência doméstica: Eu nem tenho filhos! [...] Acha que eu faria uma coisa dessas? O que eu tive de Suco foram surras por causa do seu ciúme. [...] Ele explicou na carta que estava garantido que eu não ficaria com você por que você tem nojo de gente de cor". (RIVER'S, 1980, p.61) Andra, assim como Núcia, era negra, o que não impediu, dessa vez, que Oliver desenvolvesse forte atração sexual pela mulher e que segurasse seu desejo por ela. A cena de sexo explícito entre os dois se desenrola ao longo das últimas vinte páginas do romance, sendo narrada detalhadamente: Meti os dedos na buceta dela. Enxarquei-os e dirigi-os para a sua linda bunda, perfeita, redondinha, de quadris flexíveis, separei as nádegas e lambuzei o rego com a língua, lambi o rabo dela e ela como que esperneou, sugando mais forte o meu membro, gemendo com a boca cheia. [...] Agarrados, beijando-nos, alisando-nos, ela ainda masturbando-me embora eu não conseguisse passar de uma excitação dolorosa e eu masturbando-a sem que ela gozasse e reclamando que estava tendo choques, mas esfregando os seios em meu peito, chupando o meu queixo, os lóbulos das minhas orelhas, assim nessas escaramuças excitantes fomos para o caramanchão e vestimos um ao outro. (RIVER'S, 1980, p. 70-71) Em muitos de seus romances, Cassandra Rios reservara um final trágico para os casais lésbicos. No entanto, como observa Amaral (2010, p. 141), não é o que se verifica com as protagonistas de Eudemônia, Eu sou uma lésbica, Copacabana posto 6 ou Ariella, a paranoica. Em Andra, traição sexual, o fim reservado a Oliver, após a intensa cena de sexo explícito que permeia as últimas páginas, é descobrir que está com sarna e carrapatos. Sendo assim, embora não se trate de um final propriamente trágico por não haver mortes, há uma punição para o narrador, provavelmente decorrente de seu comportamento machista e racista revelado ao longo da narrativa. Em Sonho de viúva, o pseudônimo de Clarence Rivier possui uma identidade de caráter tão autobiográfico quanto a de River's. Na capa, uma mulher nua acompanhada do nome do autor e dos dizeres "Sonho de mulher de marido brocha é ficar viúva". No prefácio do livro constam as afirmações "Sexo é o mais importante exercício físico. Sexo é uma arte. É preciso saber fazê-lo. Usar o sexo todo o mundo usa, o importante é saber foder!" e "Segundo cientistas, há mais homens histéricos do que mulheres" (RIVIER, 1980, p. 8). O narrador se apresenta como um gerente de banco e artesão, que faz pinturas em madeira e veludo compradas por turistas. Ele também se descreve fisicamente como um homem "alto, um metro e setenta e oito, moreno, cabelos cortados rentes, bem másculo, ombros largos, um furo no queixo, olhos verdes e ando sempre muito limpo e perfumado". E completa afirmando "Eu acho que sou irresistível" (RIVIER, 1980, p.9). Mais dados a respeito do narrador são gradualmente revelados ao longo da narrativa, como seu nome verdadeiro - Carlos Reis -, e suas motivações para adotar um pseudônimo, bem como a sua profissão de escritor. O narrador afirma que Escritor morre de fome, é perseguido e difamado. Poucos, um ou dois, vivem de direitos autorais, outros pagam para serem editados. Andei me informando, por isso já me conformei e vou dar isto para algum "comerciante de livros". Isto! Talvez valesse como título: ISTO! Não ambiciono nada. Só quero ver a minha história publicada e já andei me informando como é que as coisas se processam. [...] Já bolei um pseudônimo porque sei que autor nacional não vence concorrência dos americanos e outros vindos de fora. Por isso em vez de usar o meu verdadeiro nome, Carlos Reis, vou usar o nome de Clarence Rivier, que é bastante charmoso e vai enganar na capa os que comprarem o livro. [...] Enfim, que me perdoem pela apelação, mas é o que tenho a fazer devido à conclusão que tirei dos artigos que li a respeito da profissão de escritor nacional. (RIVIER, 1980, p. 26) Sendo assim, temos um cenário de múltiplos pseudônimos que se revelam escondidos dentro de outros pseudônimos, uma vez que Carlos Reis faz uso do pseudônimo de Clarence Rivier, assim como Cassandra Rios que, por sua vez, é o pseudônimo de Odete Rios. Trata-se de um jogo de multiplicidades textuais e narrativas que criam suas próprias subnarrativas como um rizoma (DELEUZE; GUATTARI, 2004). E, ao introduzir a figura de Valeska, esposa do narrador, este conclui que "de vez em quando eu me sinto como se estivesse realmente morto, esticadinho dentro de um caixão, pelo exagerado ciúme que sinto dela, é, acho que sou mesmo histérico" (RIVIER, 1980, p. 9-10). A introdução do autor surge paralela à figura de Valeska, uma mulher pela qual é obcecado e desperta sua histeria. A narrativa tem início com uma cena de violência doméstica, em que a agressão foi aparentemente motivada pelos ciúmes do narrador, advindo da crença de traição. A cena, caracterizada por diversas agressões físicas e verbais, culmina com a tentativa de suicídio de Valeska, que ingere diversos remédios, sendo imediatamente "salva" por Clarence, que lhe induz o vômito. A isso, sucede a reflexão do narrador, que decide dar início à narrativa que será contada, baseada nas suas experiências sexuais com outras mulheres. A narrativa de Clarence, que na verdade se chama Carlos Reis, se desdobra na narrativa de suas relações sexuais com Valeska, que coincidem com o falecimento de um tio. O casal participa do funeral realizado na casa da tia de Valeska, chamada Estefânia, agora viúva. A narrativa acompanha as aventuras sexuais do casal ao longo de todas as etapas do velório e culmina com a troca de olhares entre Carlos e Estefânia e a cena de sexo entre os dois, que se apresenta como o clímax da narrativa, encerrada com a seguinte observação de Carlos: "O enterro saiu às duas horas. Ninguém desconfiou de nada. O corno brocha foi enterrado e os sonhos da viúva realizados, porque sonho de mulher de marido brocha é ficar viúva e encontrar um garanhão como eu" (RIVIER, 1980, p. 78). As tensões andróginas de Odete, somadas à multiplicidade de sentidos de seu texto biográfico, se desdobram nos pseudônimos masculinos citados. Em ambos os romances analisados, a figura masculina é ridicularizada pela própria narrativa, sendo retratada de forma inferiorizada, exposta ao ridículo e tendo sua masculinidade desnudada, de modo que as tensões de androginia que se apresentam na obra de Cassandra Rios surjam como uma ficção dentro da própria androginia de Odete, ou como uma forma de, a partir da junção da persona literária de "escritora maldita", que, celebrada e cristalizada também como "escritora pornógrafa", resolve se aproveitar de sua fama para reinventar a própria escrita. Os pseudônimos masculinos provocam no leitor um distanciamento da condição da escritora feminina, demonstrando maior aceitação e, consequentemente, o machismo inerente que afeta a compreensão de sua obra. A escrita de si, que se materializa na forma de Igor Poplavski, Oliver River's e Clarence Rivier possuem um denominador comum: a construção de si a partir de um viés pornográfico, remetendo ao que Paul Preciado (2018) afirma sobre a indústria farmacopornográfica com a capitalização em cima das multiplicidades de arquiteturas do corpo, como o segredo do sucesso de Poplavski se encontrava em seu saco de espermatozoides, que lhe davam o tesão e as relações sexuais que serviam de matéria-prima para suas obras literárias. O texto biográfico é aqui usado de forma paródica. Cassandra produz uma paródia de si mesma, uma performance metalinguística da visão masculinizada que foi construída sobre ela. Enquanto tenta se fingir de escritor masculino, a autora se descobre um homem com mente feminina que performa e explora sua masculinidade. Os pseudônimos de Cassandra Rios oscilam frequentemente entre a sua identidade feminina, nos momentos em que a figura feminina se revela, ao expor suas criações ao ridículo e, ao mesmo tempo, recuam para a sua masculinidade, que se expressa por meio de comportamentos machistas, racistas e preconceituosos, advindos de uma masculinidade tóxica que se expressa em seus personagens. Os recuos e oscilações produzem o fenômeno da identidade andrógina de Cassandra que, fincada na diferença, não consegue encontrar uma repetição para fixar sua identidade de gênero. A criação de pseudônimos masculinos é a canalização de uma potência, colocando Cassandra Rios como uma esquizo que se recusa a aceitar a captação de sua multiplicidade, demonstrando a rejeição a capturas institucionalizadas de fragmentos de sua persona, cristalizados a partir da sua construção midiática. O jogo construído por Cassandra, então, hesita entre participar e abdicar da construção de seu eu. A partir dessa política de diferença em que se encontra Cassandra, há a arquitetura corporal da criação de uma persona literária que se configura especialmente a partir da pornografia, eixo em torno do qual a literatura da escritora teria, involuntariamente, se cristalizado. Assim, em fins de censura militar e reabertura política, caberia à escritora a reinvenção de sua literatura autoral, que passa, voluntariamente, a jogar com a característica predominante pela qual sua literatura passou a ser conhecida. Pois, qual observa Markun, no Jornal da República de 20 novembro de 1979, Assim como a abertura, a censura ainda é relativa também. E tanto proíbe obras moralistas com títulos dúbios, como cria problemas por questões pouco ligadas à moral, em certos casos. O exemplo mais recente foi uma série e fotos de uma bela garota despida, na revista Homem, número 13. Roberta, a garota, derramava champanhe sobre os seios, mas não foi isso que irritou os censores: sobre o ventre, estrategicamente colocado, estava um exemplar de Marx, um livro de David McLellan. (JORNAL DA REPÚBLICA, 1979, p. 18) A partir da leitura dos romances, associada à análise dos arquivos midiáticos que auxiliam na compreensão do contexto em que Cassandra Rios criou seus pseudônimos, é possível observar que o uso de nomes de autores masculinos e estrangeiros não se deva somente a uma estratégia editorial para driblar a censura militar, ainda em voga durante o ano de 1979, quando as obras provavelmente foram escritas. Essa adoção é igualmente relacionável a tentativas da escritora de inovar e conquistar novos mercados a partir de uma de suas características mais marcantes, pela qual as pessoas passaram a conhece-la, não somente por conta do conteúdo de seus romances, mas também por estratégias editoriais de incluir mulheres nuas nas capas e, em parte, devido à presença de cenas eróticas marcantes que sempre povoaram sua produção literária. A cristalização de sua literatura em torno da pornografia pode estar relacionada ao fato de que o público leitor de Cassandra Rios era composto não por lésbicas, gays ou mulheres heterossexuais, mas por um grupo masculino heterossexual, como observado por Vieira: Em 02 de outubro de 1962, um dia antes do seu aniversário, Cassandra Rios terá outra vez seu nome nas Notas Policiais do Jornal O Estado de São Paulo (p. 22). Novamente aparecendo ao lado das notícias esportivas, seção buscada em grande medida pelo público masculino, figura a matéria: "Escritora Processada". Seu nome ainda não aparecia de forma tão visível no título da matéria, cabendo ao leitor, que o jornal parece presumir que são possivelmente seus ávidos consumidores homens, se deter na leitura da informação para tomar conhecimento. (VIEIRA, 2014, p. 67) Juntam-se a isso as capas apelativas de muitos de seus romances publicados pela Record ao longo dos anos 1960 a 1980 e o fato de que a publicação de seu último romance, em forma de folhetim, se deu na revista Playboy, que sempre teve como público-alvo o homem heterossexual. Além disso, a matéria veiculada pelo O Estado de São Paulo faz uso do pseudônimo de Odete Rios para relatar o processo que envolvia uma acusação por uso de linguagem imprópria no romance Eudemônia. O uso do pseudônimo, ao invés do nome de batismo da escritora, aponta para a confusão entre ficção e real; os usos múltiplos que a escritora, a mídia e o público fizeram do nome autoral Cassandra Rios se revelam como um rizoma repleto de significados. Portanto, o presente artigo não almeja dar uma resposta definitiva, mas apontar para um início de estudos sobre os usos, apropriações e criações acerca do nome de Cassandra Rios, ao mesmo tempo em que se apresenta como um esforço de resgate de suas obras perdidas – seja pelo tempo, pela academia ou pela confusão memorialística que resulta dos múltiplos discursos que frequentemente permeiam e criam essa narrativa. Referências: AMARAL, Pedro. Meninas más, mulheres nuas: as máquinas literárias de Adelaide Carraro e Cassandra Rios. Rio de Janeiro: Papéis selvagens, 2017. DELEUZE, Gilles; GUATTARI, Felix. Mil platôs: capitalismo e esquizofrenia. v. 3. 2ª reimpr. Trad. Aurélio Guerra Neto, Ana Lúcia de Oliveira, Lúcia Cláudia Leão e Suely Rolnik. São Paulo: Editora 43, 2004. DELEUZE, Gilles. Diferença e repetição. Tradução de Luiz Orlandi e Roberto Machado. Rio de Janeiro; São Paulo: Paz e terra, 2018. MARKUN, Paulo Sérgio. Em todas as bancas, a explosão do sexo. Jornal da República, 20 nov. 1979. MORAES, Eliane Robert; LAPEIZ, Sandra. Cassandra Rios, popular e maldita. Revista Mulherio, ano III, n. 14, jul/ ago 1983, p. 10. NEGRÃO, Walter. Cassandra Rios: "Não tenho culpa se a vida é feia". Revista Fiesta, ano III, n. 27, (S/D), pp. 5-7. PRECIADO, Paul. Testo Junkie: sexo, drogas e biopolítica na era farmacopornográfica. Trad. Maria Paula Gurgel Ribeiro. São Paulo: n-1 edições, 2018. RIOS, Cassandra. O garanhão russo. In:___. Uma aventura dentro da noite. Rio de Janeiro: Record, 1979. RIVER'S, Oliver. Andra, traição sexual. São Paulo: Gama, 1980. RIVIER, Clarence. Sonho de viúva. São Paulo: Gama, 1980. VIEIRA, Kyara Maria de Almeida. "Onde estão as respostas para as minhas perguntas"?: Cassandra Rios - a construção do nome e a vida escrita enquanto tragédia de folhetim (1955-2001). 2014. Tese (Doutorado) – Centro de Filosofia e Ciências Humanas, Universidade Federal do Pernambuco, Recife, 2014.	<urn:uuid:70992522-c7b6-4228-9645-05cc664e935d>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/por_Latn/train	finepdfs	por_Latn	36,605
Tunguska explosion revisited. Mikhail Kovalyov Abstract. A few aspects of the Tunguska explosion unnoticed until now are reviewed. Key words: Tunguska explosion. It has been 110 years since the June 30, 1908 explosion at 60.917 o N, 101.95 o E by the river of Podkamenaya Tunguska. Numerous theories have been proposed, numerous papers have been written, numerous expeditions have been dispatched to study the site of the explosion leaving no stone unturned. What else could be left there to talk about? It turns out the past 110 years provided us with new possible clues to the puzzle, we discuss them here. The discussion renders support to the terrestrial origin of the Tunguska explosion, [6]. Emergence of a new geomagnetic maximum. Figure 1 shows snapshots of the Earth's magnetic ﬁeld in 1750 - 2000. In 1750 - 1850 there were two maxima of the total intensity of the Earth's magnetic ﬁeld: one near Antarctica and one in North America. According to Figure 1, a third geomagnetic maximum, pointed to by an arrow in frame '1900', appeared in Asia not too far from the epicenter of the Tunguska explosion sometime in 1850 - 1900; although it must have started forming in 1800 - 1850, but was not large enough to show in Figure 1. Since its appearance the third geomagnetic maximum has been moving towards the epicenter of the Tunguska explosion, its location on 1908/6/30, according to IGRF, was ≈ 63.8 o N, 110.65 o E, or ≈ 550 km from the epicenter of the Tunguska explosion. On 2017/12/6 IGRF placed the geomagnetic maximum at ≈ 61.5 o N, 103.15 o E, while WMM placed it at ≈ 61.4 o N, 103.85 o E; we take the average ≈ 61.45 o N, 103.5 o E of the two as the true location, it is merely ≈ 101 km away from the epicenter of the Tunguska explosion, [4]. Such close proximity can hardly be coincidental. As Figure 2 shows, the epicenter of the Tunguska explosion and the locations of the geomagnetic maximum on 1908/6/30 and 2017/12/6 are almost on the same line; of course, the geomagnetic maximum does not move strictly along a straight line but close to it. If the motion of the geomagnetic maximum continues unchanged, it should reach the epicenter of the Tunguska explosion in 30 -35 years. Intraplate seismic activity. The left frame of Figure 3 shows earthquakes of M ⩾ 7 . 6 in 1900 - 2016; almost all, shown in gray, struck in or close to water and at or close to tectonic lines. Only few, shown in yellow, struck far from wa- ter and oﬀtectonic lines. The right frame zooms in on the latter with M ⩾ 7 . 8 earthquakes shown in pink and M = 7 . 6 , 7 . 7 earthquakes shown in yellow; of the 16 M ⩾ 7 . 6 earthquakes, 6 struck in 1902 - 1911; 6 in 1920 - 1937, and only 4 in 1938 - 2016. The location of the third geomagnetic maximum in 1908 and in 2017 is shown by the purple crosses; the epicenter of the Tunguska explosion is shown by the red cross. M ⩾ 7 . 8 earthquakes, marked pink, form an arrow pointing towards the epicenter of the Tunguska explosion and the geomagnetic maximum. It is very unlikely that the earthquakes were unrelated to the newly-born geomagnetic maximum. The earthquakes shown in Figure 4 concentrate along the Baikal Rift Zone. The earthquakes marked by yellow-green also form a triangle pointing towards the epicenter of the Tunguska explosion indicated by the red cross. The butterﬂy pattern. It was determined n 1960s, that the region of fallen trees was shaped like a giant butterﬂy 70 km across and 55 km long; it is shown in Figure 5. The portion of the butterﬂy's boundary marked with red dots closely follows the edge of elevated area while the portion marked with pink dots is just a few kilometers away from elevations. It looks like the elevations around the epicenter, marked by the red cross, protected the trees behind them. That suggests that the shock wave itself traveled close to the ground, at the same height as the elevations nearby. In some sources the butterﬂy pattern is in a slightly diﬀerent position but not by much. Correlation of earthquakes with syzygies. Table 1 shows all M ⩾ 8 . 2 earthquakes in 1934 2017. The number of earthquakes within 12 + 24 n hours of a syzygy or within 30 + n days of a syzygy-perigee 1 for n = 3 / 2 / 1 / 0 is 33/29/23/18, or 94.3%/82.9%/65.7%/51.4%, of the total of 35. If the earthquakes were distributed randomly relative to syzygies, the distribution would have been 63%/53.3%/43.6%/33.9% due to formula 1 A syzygy-perigee is a syzygy within 12 hours of a perigee. Table 1: M ⩾ 8.2 earthquakes in 1938 - 2017 and their correlation with syzygies, [7, 8]. If n = 0, 1, 2, 3, then the earthquake struck either within 12 + 24n hours of a syzygy or within 30 + n days of a syzygy-perigee. Since the synodic month is ≈ 29.5 days, any event is no more than 7-8 days away from the nearest syzygy, hence only n = 0, 1, 2, 3 are considered. \| Date, time, M \| syzygy, if within 84 hours; syzygy-perigee, if within 33 days \| \|---\|---\| \| 2017/9/8 4:49 M=8.2 \| 2017/9/6 7:05 syzygy and 2017/9/7 X9.3 solar flare \| \| 2015/9/16 22:55 M=8.3 \| 12 days before 2015/9/28 syzygy-perigee \| \| 2014/4/1 23:46 M=8.2 \| 53 hours after 2014/3/30 18:48 syzygy \| \| 2013/5/24 5:45 M=8.3 \| 23 hours before 2013/5/25 4:27 syzygy 30.3 days before 2013/6/23 11:34 syzygy-perigee \| \| 2012/4/11 8:39 M=8.6 \| 25 days before 20012/5/6 syzygy-perigee \| \| 2011/3/11 5:46 M=9.1 \| 7 days before 2011/3/18-19 syzygy-perigee \| \| 2010/2/27 6:34 M=8.8 \| 2010/2/28 16:39 syzygy, 2010/2/27 perigee 28 days after 2010/1/30 syzygy-perigee \| \| 2007/9/12 11:10 M=8.4 \| 22.5 hours after 2007/9/11 12:45 syzygy \| \| 2006/11/15 11:14 M=8.3 \| \| \| 2005/3/28 16:10 M=8.6 \| 67 hours after 2005/3/25 21:01 syzygy \| \| 2004/12/26 0:59 M=9.1 \| 2004/12/26 21:31 syzygy, 2005/1/2 perihelion 15 days before 2005/1/10 syzygy-perigee \| \| 2003/9/25 19:50 M=8.3 \| 7.5 hours before 2003/9/26 3:09 syzygy \| \| 2001/6/23 20:33 M=8.4 \| 58.5 hours after 2001/6/21 11:59 syzygy \| \| 1996/2/17 6:00 M=8.2 \| 41.5 hours before 1996/2/18 23:32 syzygy \| \| 1994/10/4 13:23 M=8.3 \| 30 days before 1994/11/3 13:36 syzygy-perigee 14.5 hours before 1994/10/5 3:55 syzygy \| \| 1994/6/9 0:33 M=8.2 \| 1994/6/9 8:28 syzygy \| \| 1989/5/23 10:55 M=8.2 \| 65.5 hours after 1989/5/20 18:18 syzygy 48 days after 1989/4/5 syzygy-perigee \| \| 1977/8/19 6:09 M=8.3 \| \| \| 1968/5/16 10:39 M=8.2 \| 4 days after 1968/5/12 13:05 syzygy-perigee \| \| 1965/2/4 5:01 M=8.7 \| 18 days after 1965/1/17 syzygy-perigee \| \| 1965/1/24 0:11 M=8.2 \| 7 days after 1965/1/17 syzygy-perigee \| \| 1964/3/28 3:36 M=9.2 \| 1964/3/28 2:49 syzygy \| \| 1963/10/13 5:18 M=8.5 \| 20 days before 1963/11/2 syzygy-perigee \| \| 1960/5/22 19:11 M=9.5 \| 1960/5/25 12:27 syzygy 19 days before 1960/6/9 syzygy, 1960/6/10 perigee \| \| 1958/11/6 22:58 M=8.3 \| 24 days after 1958/10/13 syzygy-perigee \| \| 1957/3/9 M=8.6 \| 23 days after 1957/2/14 syzygy-perigee \| \| 1952/11/4 16:58 M=9.0 \| 64 hours after 1952/11/1 23:09 syzygy \| \| 1950/12/9 21:39 M=8.2 \| 1950/12/9 syzygy-perigee \| \| 1950/8/15 14:10 M=8.6 \| 46 hours after 1950/8/13 16:47 syzygy \| \| 1949/8/22 4:01 M=8.2 \| 48 hours before 1949/8/24 3:59 syzygy, 1949/8/25 perigee \| \| 1946/12/20 19:19 M=8.3 \| 11 days after 1946/12/9 syzygy-perigee \| \| 1946/4/1 12:29 M=8.6 \| 16 hours before 1946/4/2 4:39 syzygy \| \| 1940/5/24 16:34 M=8.2 \| 75 hours after 1940/5/21 13:32 syzygy \| \| 1938/11/20 20:19 M=8.3 \| 28 hours before 1938/11/22 0:05 syzygy \| \| 1938/2/1 19:04 M=8.5 \| 29.5 hours after 1938/1/31 13:35 syzygy \| Table 2: M ⩾ 8.2 earthquakes in 1900 - 1933, [7, 8]. If n = 0, 1, 2, 3, then the earthquake struck either within 12 + 24n hours of a syzygy or within 30 + n days of a syzygy-perigee. \| 1933/3/2 17:31 M=8.4 \| \| ⩾4 \| \| \|---\|---\|---\|---\| \| 1923/2/3 16:02 M=8.4 \| 48 hours after 1923/2/1 15:54 syzygy \| 2 \| \| \| 1922/11/11 4:33 M=8.5 \| \| ⩾4 \| \| \| 1920/12/16 12:06 M=8.3 \| 10 days before 1920/12/26 syzygy-perigee \| 0 \| \| \| 1920/6/5 4:22 M=8.2 \| 11 days before 1920/6/16 syzygy-perigee \| 0 \| \| \| 1918/8/15 12:18 M=8.3 \| \| ⩾4 \| \| \| 1917/5/1 18:26 M=8.2 \| \| ⩾4 \| \| \| 1906/8/17 0:40 M=8.2 in Chile \| 73 hours before 1906/8/20 1:26 syzygy \| \| 3 \| \| 1906/8/17 0:11 M=8.3 in Alaska \| 74 hours before 1906/8/20 1:26 syzygy \| \| 3 \| \| 1906/1/31 15:36 M=8.8 \| \| ⩾4 \| \| \| 1905/7/23 2:46 M=8.3 \| \| ⩾4 \| \| \| 1905/7/9 9:41 M=8.3 \| \| ⩾4 \| \| Table 3: Known earthquakes of M ⩾ 8.2 in 1687 - 1899, [8, 10]. If n = 0, 1, 2, 3, then the earthquake struck either within 12+24n hours of a syzygy or within 30+ n days of a syzygy-perigee. One should keep in mind that [8] loses its precision as we go back in time. \| Date, time, M \| syzygy, if within 84 hours; syzygy-perigee, if within 33 days \| \|---\|---\| \| 1897/6/12 M=8.3 \| 1897/5/16 syzygy-perigee \| \| 1896/6/15 10:32 M=8.8 \| 1896/6/11 8:42 syzygy , 14 hours short of n = 3 \| \| 1877/5/10 0:59 M=8.5 \| 1877/5/13 5:30 syzygy \| \| 1868/8/13 M=8.5-9.0 \| 1868/8/17-18 syzygy-perigee \| \| 1861/2/16 M=8.5 \| 1861/3/26 syzygy-perigee, 8 days short of n = 3 \| \| 1854/12/23-24 two adjacent earthquakes of M=8.4 \| 1855/1/18 syzygy-perigee \| \| 1835/2/20 M=8.5 \| \| \| 1833/11/25 M=8.8 \| 1833/11/27 7:09 syzygy \| \| 1822/11/19 M=8.5 \| 1822/11/29 syzygy-perigee, 1822/11/13 syzygy \| \| 1797/2/10 M=8.4 \| 1797/1/12 syzygy-perigee, 1797/2/11 syzygy \| \| 1787/3/28 M=8.6 \| 1787/4/2 syzygy \| \| 1762/4/2 M=8.8 \| \| \| 1755/11/1 M=8.5-9.0 \| 1755/11/4 syzygy-perigee \| \| 1751/5/24 M=8.5 \| 1751/4/25-26 syzygy-perigee, 1751/5/25 syzygy \| \| 1746/10/28 M=8.6 \| 1746/11/12 syzygy-perigee, 1746/10/29 syzygy \| \| 1737/10/17 M=8.5 \| 1737/10/23 syzygy-perigee \| \| 1730/7/8 M=8.7 \| 1730/6/30 syzygy-perigee \| \| 1707/10/28 5:00 M=8.7-9.3 \| 1707/10/25 14:33 syzygy \| \| 1703/12/31 M=8.2 \| 1704/1/6 syzygy-perigee \| \| 1700/1/26 M=8.7-9.2 \| 1700/1/5 syzygy-perigee \| \| 1687/10/20 M=8.5 \| 1687/10/20 syzygy \| \| 1647/5/14 M=8.5 \| 1647/5/18 syzygy \| \| 1604/11/24 M=8.5 \| 1604/10/22 syzygy-perigee \| \| 1575/12/16 M=8.5 \| 1575/12/18 syzygy-perigee \| Table 4: VEI ⩾ 5 eruptions in 1601 - 2017. If m = 0, 1, 2, 3, 4, then the eruption occurred either within m days of a syzygy or within 30 + m days of a syzygy-perigee, [8]; m ⩾ 5 are not listed. Question mark "?" in the date indicates that only the year and month are known. The 1800 eruption of St. Helens is not listed as only the year is known. The 2006/11/15 M=8.3 earthquake was the most recent M ⩾ 8.2 earthquake that did not correlate with the Moon; it started the eleven-month season with the most M ⩾ 8.0 earthquakes in 1900 - 2017. There were ﬁve M ⩾ 8.0 earthquakes in 2006/11/15 - 2007/9/29, while there were 93 M ⩾ 8.0 earthquakes in 1900 - 2017 averaging ≈ 0.722 earthquakes per eleven months, [7]. The 1977/8/19 M=8.3 earthquake was the second most recent M ⩾ 8.2 earthquake that did not correlate with the Moon; it started the 1977/6/20 - 1985/3/3 M ⩾ 8.0 earthquake drought, the longest period in 1900 - 2017 without a M ⩾ 8.0 earthquake, [7]. Tables 2 shows all M ⩾ 8.2 earthquakes in 1900 - 1933; Table 3 shows known M ⩾ 8.2 earthquakes in 1700 - 1899, the latter is clearly incomplete as no complete catalog of earthquakes in that period exists, the magnitude can only be estimated and the time and date of syzygies are subject to precision indicated in [8]. Tables 1, 2, 3 show that M ⩾ 8.2 earthquakes correlated with syzygies extremely well in 1938 - 2017 and in 1687 − 1835. Not only there was no correlation in 1905 - 1918, but the number of earthquakes in n = 3, 2, 1, 0 was merely 2 out of 7, or 28.6% instead of expected 63%. The years 1919 - 1933 and 1835 - 1897 were somewhat of transition periods. The majority of earthquakes in the right frame of Figure 3 struck before 1938 Correlation of VEI ⩾⩾⩾ 555 eruptions with syzygies. Table 4 shows all known volcanic eruptions of VEI ⩾ 5 in 1707 - 2017. Of the ten eruptions in 1907 - 2017, nine, or 90%, started within 12+24n of a syzygy or within 30+n days of a syzygy-perigee; while formula (1) suggests 73.6%. A similarly good correlation of 80% - 100% was in in 1707 - 1822. Of the six eruptions in 1835 - 1906 only one, or 1.7% started within 4 days of a syzygy or within 34 days of a syzygy-perigee versus 73/6% suggested by formula (1). Motion of the magnetic North Pole. The correlation of seismic activity seems to be mirrored by the motion of the magnetic North pole. The sudden southwards twist in the motion of the magnetic North pole in 1828 - 1910 is chronologically close to the worsening of correlation of earthquakes to syzygies in 1835 - 1933 in Tables 1 - 3 and the worsening of correlation of volcanic eruption to syzygies in 1835 - 1902 in Table 4; the period overlaps with the Dalton minimum. The 1600 - 1684 northwards loop in the motion of the magnetic North pole is chronologically close to the the 1647/5/14 earthquake in Table 3 and 1673/5/2 eruption in Table 4; it overlaps with the Maunder minimum. The change in the direction of motion of the magnetic North pole around 1973 is chronologically close to the 1977/8/19 earthquake in Table 1 and the worsening of correlation of volcanic eruption to syzygies in 1956 - 1980 in Table 4. The southwards loop in the motion of the North magnetic pole around around 1700 did not aﬀect known seismic activity of the time, most likely because we have only limited knowledge of the latter. The Tunguska explosion occurred at the end of the 1831 - 1910 southwards twist in the motion of the North magnetic pole. Circles around the epicenter of the Tunguska explosion. Tunguska explosion of 1908 did not leave any craters. However, as Figure 7 shows, the epicenter of the Tunguska explosion, marked by the red cross, is surrounded by a number of nonconcentric circles of unknown origin, indicated by small colored dots. Other similar and/or possibly related events. The epicenter of the Tunguska explosion and the new geomagnetic maximum are near the kimberlite diamond pipe Mirny at ≈ 62.53 o N, 114.00 o W, kimberlite pipe Udachnaya at 66.43 o N, 112.32 o E and gold mine Olimpiada at ≈ 59.86 o N, 92.914 o E; al three believed to be created by eruptions of deep-origin volcanoes. The epicenter of the Tunguska explosion is about 607 km from Logancha Crater at 65.52 o N, 95.93 o E; about 830 km from Patomskiy crater at 59.285 o N, 116.589 o E and almost exactly between the site of the Krasnojarsk meteorite at 54.9 o N, 91.8 o E and the Popigai crater at 71.65 o N, 111.183 o E. Violent earthquakes and meteorites not too far from the epicenter of the Tunguska explosion were reported a century earlier, [3]: "Upon Aug. 28, 1819, there was a violent quake at Irkutsk ... There had been two shocks upon Aug. 22, 1813 ... Upon April 6, 1805 ... two stones had fallen from the sky at Irkutsk ... Another violent shock at Irkutsk, April 7, 1820 ... "; "Upon Feb. 11, 1824, a slight shock was felt at Irkutsk, Siberia ... Upon February 18, or, according to other accounts, upon May 14, a stone that weighed ﬁve pounds, fell from the sky at Irkutsk ... Three severe shocks at Irkutsk, March 8, 1824 ... "; "Upon March 8, 1829, a severe quake, preceded by clattering sounds, was felt at Irkutsk. There was something in the sky. Dr. Erman, the geologist, was in Irkutsk, at the time. In the Report of the British Association, 1854-20, it is said that, in Dr. Erman's opinion, the sounds that preceded the quake were in the sky." Irkutsk's coordinates are 52.283 o N, 104.283 o E. The events were contemporary to the New Madrid earthquakes and the VEI=7 eruption of Tambora in 1815. The correlation of M ⩾ 8.2 earthquakes was broken about 10 -15 years later in ≈ 1835; the correlation of M ⩾ 8.2 earthquakes with syzygies was restored in ≈ 1922 − 1933, 14 -27 years after the Tunguska explosion. The year of the Tunguska explosion was extraordinarily void of powerful earthquakes with merely two M=7.0 earthquakes, both in December. For comparison, almost each year in 1900 2017 had at least one M ⩾ 7.5 earthquake; the only years without a M ⩾ 7.5 earthquake other than 1908 were: 1925, 1967, 1982 when the strongest earthquake of the year was of M=7.2 - 7.4, [7]. The 1900 - 2017 period had the total of 1353 earthquakes of M ⩾ 7.0, averaging ≈ 11.37 per year, or ≈ 5.7 times more than 1908. The Tunguska explosion occurred merely two days after June 28, 1908 solar eclipse. Discussion. It is very unlikely that the events and phenomena discussed here happened to be close both geographically and chronologically by mere coincidence; most likely, they are but diﬀerent facets of a colossal geological event gone unnoticed by people. We may hypothesise that the event originated in the liquid core and caused currents of ionized ﬂuid to escape the conﬁnes of the liquid core, cross the mantle and reach the crust. The currents lead to the earthquakes of Figure 3, 4, and aﬀected the correlation of seismic activity with syzygies. The Tunguska explosion may have been caused by one of the currents when it got very close to the surface; the electric charges inside the current induced a charge of the opposite sign in the ionosphere, resulting in a magnetic storm and lightenings and/or earthquake lights of immense proportions observed by witnesses. The drastic increase to the geomagnetic ﬁeld in the region due to the currents may have also attracted a number of small iron-rich meteorites, the same way a magnet attracts iron nails, which burned in atmosphere before reaching the surface of the Earth. The hypothesis would explain unusual electromagnetic phenomena which accompanied the Tunguska explosion: 1) extreme brightness of the skies of Eurasia for the ﬁrst three nights after the Tunguska explosion; 2) a ﬁve-hour geomagnetic storm detected minutes after the Tunguska explosion by scientists at the Magnetographic and Meteorological Observatory in Irkutsk, it was not detected by any other magnetometric station on the planet; 3) unusual pulsations in the Earth's magnetic ﬁeld detected by L. Weber of Kiel University as well as other events contemporary to the Tunguska explosion. Clearly such an event could not be unique, similar events must have happened in the past with some currents not just reaching close to the surface but coming out of the surface and leaving behind the almost-perfectly circular structures shown in Figure 7, unexplained microscopic magnetic spheres in the Tunguska soil, high-pressure carbon allotropes containing inclusions of troilite, iron-nickel alloy taenite and schreibersite found in diamond-lonsdaleite-graphite microsamples, yttrium and ytterbium. Similar events in the past might have created kimberlite pipes Mirny and Udachnaya and gold mine Olimpiada; and may explain the phenomena near Irkutsk in early 1800s described in the previous section. Some of such currents in the past may have created the Great Blue Hole with its remarkably rounded walls containing iron, [1]; and the Nastapoka arc surrounded by numerous craters and generous deposits of iron and nickel. The geomagnetic maximum has been moving more-or-less along a straight line towards the epicenter of the Tunguska explosion, the two should merge or come very close in 30-35 years; what happens then may ﬁnally reveal the true nature of the Tunguska explosion. References [1] Arienzo, M., Swart, P. K., Broad, K., Clement, A. C., Eisenhauer, A., Kakuk, B. Bahamian speleothems reveal increased aridity associated with Heinrich events. Mineralogical Magazine, 2011, 75/3, p. 451. http://www.livescience.com/30896-stalagmites-climate-cluesblue-holes.html, accessed 2017. 10 [2] Data Analysis Center for Geomagnetism and Space Magnetism Graduate School of Science, Kyoto University. Animation of secular variation in geomagnetic total intensity for the last 400 years. http://wdc.kugi.kyoto-u.ac.jp/igrf/anime/index.html, accessed 2017. 1 [3] Charles Fort. New lands. http://www.resologist.net/landsei.html, accessed 2017. The book provides exact references to the original sources. 9 [4] IGRF and WMM models. Magnetic ﬁeld calculators. https://www.ngdc.noaa.gov/geomagweb/#igrfgrid, accessed 2017. 2 [5] NOAA. Historical magnetic declination. https://maps.ngdc.noaa.gov/viewers/ historical_declination/, accessed 2017. 7 [6] Olkhovatov, A. Geophyscial circumstances of the 1908 Tunguska event in Sibera, Russia. Earth, Moon and Planets, 2003, vol. 93, pp. 163-173. additional material is provided in http://olkhov.narod.ru/tunguska.htm, accessed 2017. 1 [7] USGS. Search Earthquake Catalog. https://earthquake.usgs.gov/earthquakes/search/, accessed 2017. USGS has been revising their earthquakes data on a regular basis, so the particulars of an earthquake may change at any time. 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9 [8] Walker, J. Lunar Perigee and Apogee Calculator. https://www.fourmilab.ch/earthview/ pacalc.html#patab, accessed 2017. 4, 5, 6, 7 [9] Darrin J. Ward. Plot points on map. https://www.darrinward.com/lat-long/?id= 5a292ecf87f4b5.09773456, accessed 2017. 2 [10] Wikipwdia. Lists of earthquakes. https://en.wikipedia.org/wiki/Lists_of_earthquakes and https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_historical_earthquakes, accessed 2017. 5	<urn:uuid:c60c5c2c-04bd-4da6-8b6d-0e2eb77a400e>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	20,997
Az Egyenlő Bánásmód Hatóság 2013. évi tevékenysége a számok tükrében Az Egyenlő Bánásmód Hatósághoz 2013. évben 1496 beadvány érkezett, mely több mint másfélszerese az előző években érkezett panaszok számának. Ebbe a számba beletartozik az a 173 panaszbeadvány is, mely a 19 megyében dolgozó egyenlőbánásmód-referens közreműködésével készült el az általuk tartott ügyfélfogadáson, ahol emellett 2730 regisztrációs lap felvételére is sor került azokról a bejelentésekről, amelyek nem a hatóság hatáskörébe tartoznak. A korábbi évekhez hasonlóan a városi lakosságtól érkezett beadványok száma körülbelül háromszorosan meghaladta a kisebb településekről a hatóság eljárását kezdeményezők arányát. A legtöbb panasz Budapestről, valamint Pest és Borsod-AbaújZemplén megyéből érkezett a hatósághoz, míg a legkevesebben Győr-Moson-Sopron, Vas és Csongrád megyéből kezdeményezték a hatóság eljárását. A tavalyi év statisztikai adataiból ugyanakkor az is megállapítható, hogy területenként eltérő, hogy egy adott megyéből milyen védett tulajdonsághoz való tartozás miatt fordulnak a panaszosok a hatósághoz. Például Budapestről beérkezett panaszoknál leggyakrabban az egészségi állapotot és fogyatékosságot jelölik meg a panaszosok védett tulajdonságként, addig BAZ megyéből érkezett panaszok esetében a kérelmezők nemzetiséghez való tartozásuk miatt, Pest megyéből érkezett panaszok esetében pedig életkoruk miatt érezték úgy, hogy sérült velük szemben az egyenlő bánásmód követelménye. A hatóság 2013. évben a beadványok alapján 589 esetben indított eljárást, míg 907 esetben tájékoztatta a hozzá forduló ügyfelet, hogy kérelme nem tekinthető diszkriminációs panasznak és más szervhez irányította a panaszost. Azokban az ügyekben, amelyekben eljárás indult, a kérelmezők leggyakrabban fogyatékosságukat (119 esetben), nemzetiséghez való tartozásukat (113 esetben) valamint egészségi állapotukat (77 esetben) jelölték meg védett tulajdonságként a hatósághoz eljuttatott panaszukban. A jogsértést megállapító határozatokból is az látszik, hogy leggyakrabban a kérelmezők fogyatékosságával (6 esetben) valamint egészségi állapotával kapcsolatban (4 esetben) sértette meg az eljárás alá vont az egyenlő bánásmód követelményét. 2013. évben 345 közigazgatási döntés született, mely 122 esetben elutasító határozattal, 120 esetben eljárást megszüntető végzéssel zárult, 52 esetben érdemi vizsgálat nélküli elutasítással végződött, 21 esetben állapította meg a hatóság, hogy az eljárás alá vont megsértette az egyenlő bánásmód követelményét és 30 esetben egyezséget jóváhagyó határozat született. A diszkrimináció területét tekintve a legtöbb panasz a foglalkoztatással kapcsolatban érkezett (248 esetben), ezen belül is a foglalkoztatási jogviszony létesítésénél vagy megszüntetésénél érezték úgy a legtöbben, hogy sérült az egyenlő bánásmód követelménye, ezt követi az áruk forgalma és szolgáltatások igénybevételének területe (108 esetben) valamint az oktatás és képzés (73 esetben). Az előző évekhez hasonlóan 2013. évben is a legtöbb eljárás gazdasági társasággal (239 esetben), a helyi és nemzetiségi önkormányzat valamint szerveivel (99 esetben), illetve az oktatási intézményekkel (85 esetben) szemben indult. A jogsértést megállapító határozatoknál ugyanez a sorrend figyelhető meg, ha a jogsértő szerv típusa szerint csoportosítjuk a 2013. évben született határozatokat. A hatóság 2013-ban többségében közvetlen hátrányos megkülönböztetéssel kapcsolatos panaszokkal foglalkozott, de jelentős számban érkeztek panaszok zaklatás miatt is. Közvetett hátrányos megkülönböztetés, megtorlás és jogellenes elkülönítés miatt csak néhány esetben keresték fel a hatóságot. Az egyenlő bánásmód követelményét megsértőkkel szemben a szankciók közül a legtöbb esetben a további jogsértő magatartástól való eltiltás (15 esetben), illetve a határozat nyilvános közzététele elrendelésére (11 esetben) került sor. A hatóság döntéseivel szemben (ebbe beletartoznak a 2012 végén meghozott döntések is) 2013-ban 30 esetben fordult az ügyfelek valamelyike bírósághoz. Tekintettel az előző évről áthúzódó ügyekre, 35 esetben a bíróság elutasította a felperes keresetét vagy megszüntette a pert (pl. azért, mert a keresetet visszavonták, vagy idézés kibocsátása sem történt meg hiánypótlás elmulasztása miatt). Mindösszesen egy esetben helyezte hatályon kívül a bíróság a hatóság döntését, és három további esetben ezzel egyidejűleg új eljárás lefolytatására kötelezte a hatóságot. Számos ügy végződött a Kúria előtt, vagy azért, mert a hatóság nem értett egyet a bíróság ítéletével, vagy mert az ellenérdekű fél bízott a rendkívüli perorvoslati eljárás során abban, hogy javára szóló döntés születik. A Kúria 7 esetben hatályában fenntartotta a Fővárosi Közigazgatási és Munkaügyi Bíróság ítéletét (ezekben az esetekben nem a hatóság terjesztette elő a felülvizsgálati kérelmet), egy esetben történt az eljáró bíróság új eljárásra utasítása, amikor viszont a hatóság kérte a Kúriát a számára sérelmes ítélet hatályon kívül helyezésére, és további két esetben – ugyancsak a hatóság kérelmére, a Kúria hatályon kívül helyezve a sérelmes elsőfokú döntést, elutasította a kereseti kérelmet.	<urn:uuid:ab6f0c88-c001-491a-a77f-86d376449a1a>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/hun_Latn/train	finepdfs	hun_Latn	5,174
Market-based Instruments for NOx abatement in the Baltic Sea by Per Kågeson Air Pollution & Climate Secretariat AIR POLLUTION AND CLIM AT E S E R I E S AIR POLLUTION AND CLIM AT E S E R I E S 2 4 Market-based instruments for NOx abatement in the Baltic Sea By Per Kågeson, Nature Associates Cover illustration: Lars-Erik Håkansson (Lehån) ISBN: 978-91-975883-6-2 ISSN: 1400-4909 Published in October 2009 by the Air Pollution & Climate Secretariat (AirClim), the European Environmental Bureau (EEB) and the European Federation for Transport and Environment (T&E) - see presentations on the back cover inside. Further copies can be obtained free of charge from the publishers as above. The report is also available in pdf format at www.airclim.org. The views expressed here are those of the author and not necessarily those of the publishers. Contents Summary Large emissions of nitrogen oxides (NOx) are a cause of major environmental problems in the Baltic Sea area. Ships account for a large and growing share of these emissions. However, in 2008 the International Maritime Organization (IMO) decided to strengthen somewhat the NOx requirements for new ships from 2011. In addition, the IMO decided that in Emission Control Areas (ECAs) very stringent rules will apply from 1 January 2016. Ships will have to reduce emissions of NOx by about 80 per cent from the current limit values that took effect in 2000. The States surrounding the sea are expected to apply to the IMO for a Baltic Sea ECA for NOx. However, a problem in the context of the new rules is that they will apply to new ships only, and the turnover of the fleet is slow. The aim of this report is therefore to assess potential market-based instruments for reducing emissions from existing vessels and an early introduction of efficient NOx abatement technologies for newly built ships (ahead of 2016). Three technologies can achieve emissions that meet the stringent ECA requirements: Selective Catalytic Reduction (SCR), Humid Air Motor (HAM) and LNG engines. The benefits of reducing NOx from Baltic Sea shipping by these technologies are estimated to be about five times the average cost so long as a pay-off time of 10 years is allowed. However, some, less expensive, technologies can also reduce emissions significantly, which is relevant when considering the economic efficiency of retrofitting old engines. This paper proposes the introduction of a NOx-differentiated en-route charge. Port authorities around the Baltic Sea would be mandated to assist a common authority that collects a mandatory charge reflecting the visiting ship's NOx emissions during its latest trip in Baltic Sea waters. The charge would correspond to emissions emitted from the point of entry into Baltic Sea waters or since departure from another Baltic port. A NOx-differentiated en-route charge would be relatively easy to operate. However, as long as the revenues are not returned to the industry, the scheme runs the risk of being legally challenged by third parties. It may therefore be wise to allow the proceeds to finance grants to ships along the lines used for recycling the revenues from the existing Norwegian NOx tax. A charge that is similar in size to the current Norwegian tax 1 , €470 per ton NOx, may be sufficient when the proceeds are used for grants. The combined effect of a grant and a modest charge should, for frequent visitors, be enough to justify investment in SCR in engines with a remaining life of about ten years. Ships should be equally eligible for the grants regardless of flag and ownership. The grant should not correspond to more than, say, 50 per cent of the incremental cost, as a higher subsidy would overcompensate some ship owners at the expense of others (e.g. infrequent visitors). Ideally there should be only one fund for the Baltic Sea run jointly by the participating coastal States. To improve the overall efficiency one may contemplate widening the scheme to include the ports of the North Sea. 1 After it was converted into a contribution to the Business Sector's NOx Fund. A rough calculation of the emission reduction potential indicates that application of an emissions charge, as outlined above, could cut NOx emissions from ships in the Baltic Sea by 72 per cent in 2015. If it is assumed that only four out of five of ship owners respond to the incentives in the way foreseen, the actual effect on emissions would be lowered to 58 per cent. This would correspond to a reduction of about 270,000 tons in NOx, from a business-as-usual level of approximately 460,000 tons in 2015. Accumulated over the years 2013 to 2030, the emissions charge incentive scheme can be expected to cut NOx emissions in the Baltic Sea by a total of about 7.3 million tons, corresponding to socio-economic benefits of at least €5.8 billion. Introduction Large emissions of nitrogen oxides (NOx) are a cause of major environmental problems in the Baltic Sea area. The sea itself is highly sensitive to eutrophication and most of its drainage area suffers from acidification. NOx contributes to both. Furthermore, many cities in the region have difficulties attaining the Community's air quality standards for NO2, PM and ozone. For the formation of the two latter, NOx is a precursor. The European Union and the governments of its Member States have in relatively recent years imposed stringent restrictions on emissions of NOx from a wide range of industrial and commercial activities, including transport by road vehicles. Little has been done to reduce emissions from ships that now account for more than a quarter of total emissions of nitrogen oxides in Europe and the surrounding seas. As most inexpensive measures aimed at emissions from land-based sources have already been implemented, the shipping sector must in coming years contribute a great deal more to the abatement of NOx. Studies for the European Commission show that in relative terms it is very cost-effective to reduce emissions from shipping. Several low-cost techniques for reducing considerably the emissions of NOx from shipping are available. In 2008 the International Maritime Organization (IMO) decided to strengthen somewhat the requirements for new ships from 2011 (Tier II). However, for Emission Control Areas (ECAs), such as the Baltic Sea, very stringent rules will apply from 1 January 2016 for new ships (Tier III). They will have to reduce emissions of NOx by about 80 per cent from the current limit values (Tier I) that took effect as of 1 January 2000. Projections, prepared for the European Commission's Clean Air For Europe (CAFE) programme, show that emissions of NOx from shipping in European waters will nevertheless increase by about 20 per cent between 2000 and 2020, (IIASA, 2008). A problem in this context is that the new rules apply to new ships only, and the turnover of the fleet is slow. Ships tend to remain in service for 25–35 years before being scrapped. The aim of this report is to assess potential market-based instruments for reducing emissions from existing vessels and an early introduction of efficient NOx abatement technologies in newly built ships (ahead of 2016). The objective is to design a scheme that can be used in a pilot project for providing incentives to ship owners to improve the performance of vessels operating in the Baltic Sea. Being a vulnerable brackish water ecosystem makes the Baltic Sea a suitable candidate for such a project. The Baltic is an ideal area for a trial of market-based instruments, as its boundaries are well defined and competition with ports in other areas is limited. This paper is partly based on Kågeson (2005) and Kågeson et al (2008). The latter report presented a scheme for distance-related NOx charges for making the shipping industry invest in advanced technologies for the abatement of emissions of NOx. However, it became obsolete only a few weeks after having been approved by the German Environmental Protection Agency. What happened was that the IMO to the surprise of many decided to enforce the more stringent requirements for new ships mentioned above. However, most of the findings of the report would also be relevant in the context of developing market-based incentives for a voluntary early introduction of the new limits and for retrofitting of existing engines. Therefore this paper may be seen as an attempt to update parts of the previous report. In doing so some proposals for market-based instruments that have been launched since the spring of 2008 will also be considered. 1. Emissions and trends Worldwide, NOx emissions from shipping (international and domestic) have been estimated at about 25 million tons in 2007, equivalent to about 30 per cent of total global anthropogenic emissions (MEPC, 2009). In 2000, emissions from ships engaged in international trade in the seas surrounding Europe were estimated to have been 3.7 million tons (IIASA, 2006). Institut für Seeverkehrswirtschaft und Logistik (ISL) has calculated shipping emissions of NOx to have been about 384,000 tons in the Baltic Sea in 2004 (Kågeson et al, 2008), and Denmark et al (2007) estimate them to have been at least 370,000 tons in 2006. Based on the assumption that traffic grows by an average of four per cent per year, emissions would under business-as-usual reach 600,000 tons by 2020. However, as a result of existing and new MARPOL rules, and taking the longer-term effects of the current recession into account, the 2020 figure may end up being around 460,000 tons. The exact amount is difficult to forecast as it depends on the scrapping and replacement rate and on spontaneous use of measures for NOx abatement onboard ships built prior to 2016. 2. Effects on human health, climate change and natural ecosystems Emissions of NOx affect human health and the environment in numerous ways. Nitrogen is an inert gas that makes up one fifth of the volume of the lower layers of the earth's atmosphere. In the combustion of fuels, nitrogen reacts with oxygen to form oxides of nitrogen (NOx). NOx has residence times of several days in the atmosphere, which means it can be transported over distances of more than 1,000 km. Although great amounts are deposited at sea, shipping is a large source of acid deposition in many countries in Europe. Especially in sensitive coastal regions, ship emissions of NOx (and of sulphur) contribute notably to overstepping the critical loads of acidification. NOx also causes eutrophication, affecting biodiversity both on land and in coastal waters. In 2000, depositions of nitrogen exceeded the critical loads for eutrophication over an area of 800,000 square kilometres, representing about 60 per cent of sensitive terrestrial ecosystems in the EU25 (Amann et al, 2004). NOx from shipping also contributes significantly to the severe eutrophication of the Baltic Sea itself. According to the European Monitoring and Evaluation Programme (EMEP, 2009), ship emissions are responsible for nearly a quarter of the atmospheric deposition of oxidized nitrogen compounds to the Baltic Sea, which equals about 12 per cent of the total nitrogen deposition. Emissions of NOx cause the formation of nitrate aerosols that contribute to increased atmospheric concentrations of PM10 and PM2.5. Nitrogen oxides also play a roll in the formation of ozone, a major health hazard in many regions of Europe and a cause of vegetation damage and reduced crop yields. Around three quarters of the urban population in southern Europe, and 40 per cent of that in northern Europe live in cities where levels exceed the EU air quality standard for ozone. The exposure to high levels of ozone and PM2.5 results in 370,000 annual cases of premature death, of which PM2.5 accounts for about 350,000 and ozone for approximately 20,000 in Europe (European Commission, 2005a and 2005b). Under current trends, the number of fatalities is likely to stay high even in 2020, and by then maritime shipping may have become the most important source in Europe of the main precursor, NOx. Ozone (O3) is also a greenhouse gas, contributing to global warming. Ozone is formed under the influence of sunlight in combination with anthropogenic and natural hydrocarbons over the oceans, especially at tropical latitudes where the intensity of solar radiation is high. However, the positive radiative forcing of O3 is balanced by the negative forcing (cooling effect) caused by the reduction of ambient methane (CH4) for which NOx acts as an agent. Important in this context is that ozone has a life-time of weeks while CH4 stays in the atmosphere for years (MEPC, 2009). The indirect effect of NOx on climate change is therefore disregarded in the following evaluation of the merits of reducing NOx from shipping. 3. IMO's regulation of NOx The International Maritime Organization (IMO), a UN body, is the organization with competence to enforce technical and operational standards on ships. The IMO's Marine Environment Protection Committee (MEPC) is the subcommittee in charge of preparing and adopting regulations concerning the environmental impacts of international shipping. Annex VI of the IMO's MARPOL Convention regulates NOx emissions from large marine diesel engines. The current NOx regulation The Technical Code of MARPOL Annex VI regulates NOx emissions from diesel engines with a power output greater than 130 kW installed on a ship constructed after January 2000. The specified NOx limit currently enforced on new ships represents only a small reduction in emissions compared to unregulated engines. Figure 1. The IMO's NOx curve. The Tier I regulation, having affected 40 per cent of the current fleet (that was built after January 2000), is believed to have reduced NOx from shipping in 2007 by a little more than six per cent (MEPC, 2009). The NOx emission requirements of MARPOL's Technical Code, shown in Figure 1, relate to engine revolutions. The permissible emission level for NOx is a function of the engine's rpm and varies from 17.0 g/kWh, when the rated engine speed is less than 130 rpm, to 9.8 g/kWh, when the engine speed is equal to or above 2,000 rpm. The lower the engine's revolutions, the more polluting it is thus permitted to be. The revised rules In 2008, the MEPC 58 decided to strengthen the NOx emission requirements in two steps. The first, Tier II, will apply worldwide to new ships from 1 January 2011, and is expected to cut emissions by 15–20 per cent below business-as-usual. Tier III, to be introduced from 1 January 2016, will only apply to new ships when travelling through an ECA (see next section for details). Table 1 provides an overview of the current and the forthcoming regulations. Please note that Tier III applies only in emission control areas. The Tier III standard is approximately 80 per cent lower than the current Tier I. Table 1. The NOx limits of MARPOL Annex VI. n refers to rated engine speed (rpm) It should be noted that the regulation applies to every engine of 130 kW or larger. This limit implies that not only the main engines of commercial vessels but also most auxiliary engines must comply. Auxiliary engines are used for providing the ship with electricity and heat, and are used at berth when the main engine has been turned off. Special areas MARPOL Annex VI provides an opportunity for coastal states to designate part of the sea as an Emission Control Area (ECA) in order to prevent or reduce the adverse impacts on human health and the environment through measures that control emissions of NOx and SOx. The North Sea (including the English Channel) and the Baltic Sea have been designated as Sulphur Emission Control Areas (SECAs). No area has yet been designated as an ECA for NOx but a proposal has been made by the governments of Canada and the United States for a combined SOx/PM/NOx ECA along most of the coasts of the two countries that would extend 200 nautical miles from the coast (370 km). Assuming the earliest possible approval by the MEPC 60, which is planned for March 2010, the new ECA could enter into force in August 2012. The States surrounding the Baltic Sea are also expected to apply to the IMO for an ECA for NOx. The Helsinki Commission (HELCOM) 2 is currently preparing a submission. However, a potential negative side-effect of creating an ECA for NOx could be that ship owners respond by predominantly using ships built before 2016 in the ECA. This may thus delay the renewal of the fleets operating in the Baltic Sea, to the disadvantage of safety and the environment. 2 HELCOM is the governing body of the "Convention on the Protection of the Marine Environment of the Baltic Sea Area". HELCOM works to protect the marine environment of the Baltic Sea from all sources of pollution through intergovernmental co-operation between Denmark, Estonia, the European Community, Finland, Germany, Latvia, Lithuania, Poland, Russia and Sweden. 4. Measures for reducing emissions of NOx The marine diesel engine is the dominant method of propulsion used by merchant ships. Most ships have several engines, including auxiliary engines for onboard electricity production. Nitrogen oxides are formed in the combustion chamber of the engine when some of the nitrogen in the combustion air is oxidised due to high temperature and pressure. The amount of emissions generated is very dependent on the circumstances under which the fuel is burned. In the past decades the maximum combustion pressure and temperature in marine diesels have been markedly increased as a result of successful efforts to improve the energy efficiency (by as much as 20 per cent). However, increased emissions of NOx have been a negative side-effect. Slow-speed diesel engines (SSD) are more energy-efficient than medium-speed diesel engines (MSD) but emit more nitrogen oxides. Table 2 shows the approximate emission factor for each of the IMO's current and future standards for new ships, in comparison with ships built prior to the introduction of Tier I in 2000. Besides SSD and MSD, figures are also given for engines running on Liquefied Natural Gas (LNG) that have inherently low emissions of NOx. Table 2. Estimated NOx emission factors by emission standard. Grams per kg of fuel. Source: MEPC (2009) There are in principle two different ways of reducing NOx emissions: ƒ Modifications to the engine and/or injection of water or steam into the engine. ƒ After-treatment of the exhaust gas. Combinations of the two methods are feasible. While Tier II can be achieved with relatively simple modifications of the internalcombustion process, only three technologies can at present achieve emissions that meet the Tier III limit; Selective Catalytic Reduction (SCR), Humid Air Motor (HAM) and LNG engines. However, several technologies presented in the next sections can reduce emissions below "Tier 0" and Tier I, which is relevant when the economic efficiency of retrofitting old engines is considered. Basic internal engine modifications The most widespread basic internal engine modification is the replacement of conventional fuel valves by low-NOx slide valves, a method that is currently applicable only to slow-speed two-stroke engines. Most new engines of this type have these valves fitted as standard, as a means of meeting the current IMO NOx standard. Retrofitting is considered easy. In 2005 more than 500 commercial installations of basic IEM had already taken place (Entec, 2005). Advanced internal engine modifications Advanced IEM involves combinations of a number of techniques – such as retarded injection, higher compression ratio, increased turbo efficiency and common rail injection – optimised for particular engine types. Miller cycling The Miller cycle is an adaption of the Otto cycle and characterised by lower compression ratio, high-pressure turbocharging, variable air inlet timing and charge-aircooling. It can be applied to two-stroke as well as four-stroke engines. The Miller cycle allows for a lower combustion chamber temperature without a loss in power output (Wahlström et al, 2006). Miller cycling, in combination with two-stage turbocharging, has resulted in reductions of more than 40 per cent and improved fuel efficiency in four-stroke engines (MEPC, 2009). Direct Water Injection (DWI) Injecting water to cool the combustion chamber is a way of reducing NOx formation by up to 60 per cent. The method requires rebuilding the engine and bunkering fresh water on board, which is either injected directly with separate nozzles or sprayed into the combustion air at the inlet to the cylinder. The system is technically fairly complicated. The heat consumed in the evaporation of the water is lost with the exhaust gas. Typical ratios of water to fuel consumption are 40–70 per cent. By 2005, 23 ships had installed DWI on approximately 50 engines (Entec, 2005). Exhaust Gas Recirculation (EGR) Part of the exhaust gases are filtered, cooled and redirected into the engine intake air, thus reducing the combustion temperature. This technique is used in road vehicles and may be best suited to engines running on high-grade low-sulphur fuels. The reduction in efficiency in ships is estimated to be around 30 per cent. Some trials are currently being undertaken within the scope of the Norwegian program for NOx reduction (Næringslivets NOx-fond, 2009). Selective Catalytic Reduction (SCR) SCR is a system for after-treatment of exhaust gases and reduces the emissions of nitrogen oxides by up to 97 per cent 3 . The method is suitable for both new vessels and retrofit installations. SCR requires an exhaust temperature above 300°C. NO and NO2 are reduced to N2 and H2O by mixing a solution of urea in water into the exhaust gas before it passes through a catalytic converter. This reaction takes place in a satisfactory manner only within a certain "temperature window". The exhaust temperature of medium-speed four-stroke engines is normally within this window, but often only at full engine load with large slow-speed two-stroke diesel engines, as the temperature of the exhaust gases from marine engines at partial load is not sufficiently high for effective operation of the catalyst. The urea consumed in the SCR amounts to about seven per cent of the fuel consumption (EPA, 2009). 3 http://www.sjofartsverket.se/templates/SFVXNewsPage____1365.aspx An advantage of after-treatment of exhausts is that it allows the engine to be optimised for low fuel consumption without risking high emissions of NOx. Thus the normal contradiction between fuel efficiency and low emissions of NOx can be overcome. Optimising engines in order to meet the Tier 1 and Tier 2 NOx requirements would, on the other hand, increase fuel consumption. Another advantage of SCR is that VOCs are simultaneously reduced by about the same percentage and PM emissions by as much as half. The latter effect is primarily related to the oxidation of soot over the catalyst (Fridell et al, 2007). In addition to SCR, the EPA (2009) expects that manufacturers will use compound or two-stage turbo-charging as well as electronic valving to enhance performance and emission reductions to meet Tier III. By mid-2009 and worldwide, around 800 engines on about 200 ships were equipped with SCR 4 . Humid Air Motor (HAM) HAM is a technique for preventing NOx formation during combustion by adding water vapour to the engine's combustion air. The compressed and heated turbo air passes through a specially designed cell that humidifies and chills the hot air from the turbo charger by taking up moisture from the warm cooling water until saturation of the intake air is achieved. Saline seawater heated by thermal losses from the engine's jacket cooling and the turbo charger is utilised in the HAM process for humidifying the intake air. The salt brine from the process is rejected back into the sea. This means there is no need for fresh water as is the case with DWI. The system makes the intercooler superfluous as the HAM system constitutes a replacement. HAM makes combustion smoother, the combustion temperature more uniform and prevents so called "hot spots". The method is independent of the bunker oil quality and the engine's workload. HAM does not demand a warm-up period before being operated. However, the system needs to be shut down ten minutes before the diesel engine is stopped. NOx reduction also takes place at low load and independently of the exhaust temperature. Fuel consumption does not increase, and HAM has the advantage over Selective Catalytic Reduction (SCR) of somewhat reducing operating costs instead of increasing them. This means that with HAM there is no risk of tampering. The HAM method is able to reduce NOx by around 75 per cent. However, there is as yet only one commercial vessel, the Viking Line ferry Mariella, that has installed HAM on its Pielstick engines (starting in 1999). By early 2009 it had been in service for approximately 100,000 operational hours with an availability factor of 99 per cent. The Mariella has been certified by the Swedish Maritime Administration (2007) as having reduced its NOx emissions from 15 to 4.4 g/kWh (-71%). The Viking Line reports that installation of HAM reduced lube oil consumption by about 50 per cent and that the engine life has been extended. The engines run cleaner, and service intervals have therefore been extended by 25 per cent. Fuel consumption is down by an average of five per cent, and operating and maintenance costs have been reduced considerably. According to the Swedish Maritime Administration (2009), HAM is more cost-efficient than SCR when the financial depreciation period can be allowed to exceed five years. 4 Personal communication by Per Holmström, D.E.C. Marine AB, 4 August 2009. The main drawbacks of HAM are the high initial costs and the need for integration with the engine (Entec, 2005). An initial problem to overcome for a more widespread application of the HAM technology is that additional space is required, and research and trials may be necessary before installation is possible on engines other than those produced by Pielstick (which holds only a tiny share of the global market for mediumspeed diesel engines). Recently the Swedish Maritime Administration (2009) has suggested that HAM should be installed in combination with a direct-acting turbo compound unit for reducing fuel consumption further. However, the additional cost of installing the turbo compound unit is not yet known as no such installation has yet been made. The turbo compound units onboard existing vessels are not direct-acting but work via a steam cycle. In the case of a direct-acting system the exhaust emissions will instead be immediately directed to a second turbine unit, whereby a higher total efficiency can be achieved. The maritime administration says that a conservative assumption suggests that combining a direct-acting turbo compound unit with HAM will boost power by at least eight per cent. Low-NOx engines Other means of reducing NOx include using gas turbines or gas engines with lowNOx burners. Such engines, however, have thermal efficiencies well below those of slow- and medium-speed diesel engines. LNG operation can reduce NOx by 90 per cent in four-stroke engines. The price of LNG is currently significantly lower than that of distillate fuels, providing an incentive to switch. Costs The costs per tonne NOx abated for various technologies, according to Entec, are as summarised in Table 3. Table 3. Emissions reduction efficiencies and estimated costs Source: Entec (2005) Exhaust gas re-circulation is not included in Table 3 as no installations have yet been made in commercial ships, and because the ship would for technical reasons have to switch from heavy residual oil to marine distillates. None of the technologies affect the specific fuel consumption significantly (Entec, 2005). However, the Viking Line claims a five per cent reduction for HAM (see above) and SCR allows engines to be fully optimised for low fuel consumption. It should finally be noted that reduced speed, besides cutting fuel consumption, results in reduced exhaust emissions, including NOx. However, the IMO's method for regulating NOx does not provide any credit for this as it is expressed as grams of NOx per kWh used. EPA (2009) gives a significantly higher cost for reduction by SCR in the US-Canadian ECA, USD 1,200 per ton NOx 5 . The difference is presumably explained by the fact that the equipment will only be used in the ECA, which for many ships will only represent a fraction of their annual voyages. Outside the ECA (beyond 200 nm off the coast), most ship operators will probably refrain from using the catalyst in order to avoid the cost of the urea. According to the EPA, the cost of a 32.5 per cent urea solution is USD 1.52 per gallon. 5. Existing policy instruments for advanced abatement technologies A few countries and some ports have introduced market-based instruments that provide an incentive to ship owners to take measures to reduce emissions of nitrogen oxides from their ships. Differentiated port and fairway dues Recognising the need for abatement measures, the Swedish Maritime Administration, the Swedish Port and Stevedores Association and the Swedish Shipowners' Association in 1996 arrived at a Tripartite Agreement to use differentiated fairway and port dues to reduce emissions of NOx and SOx by 75 per cent by the end of the first decade of the new millennium. The parties concluded that vessels engaged in dedicated trade and other frequent vessel traffic involving Swedish ports, regardless of flag, should reduce emissions of NOx by installing SCR or other cost-effective NOx abatement techniques. Shifting to lower sulphur bunker fuels would reduce sulphur emissions. The Swedish Maritime Administration (SMA) is funded by fairway dues on shipping. The fairway dues consist of two parts, one related to the gross tonnage (GT) of the ship and one based on the amount of cargo carried. It is only the former that is differentiated for environmental performance. When the differentiation was introduced, the basic levels were raised to make room for substantial deductions for ships that emit less sulphur and nitrogen oxides. From 1 January 2005 the basic rate is SEK 1.80 (€0.18) per GT for passenger ships, SEK 2.05 (€0.20) for oil tankers and SEK 2.05 (€0.20) for other types of ship 6 . Cruise ships were included in 2006 (SEK 0.80). On top of this rate, vessels are charged an ad- 5 30 years net present value discounted at 3%. 6 SEK 1 is equal to € 0.099 (25 September 2009) ditional SEK 0.70 (€0.07) per GT unless they use fuels containing less than a certain percentage of sulphur. The NOx-related reduction of the due is based on the emissions measured in grams per kWh. If the emissions at 75 per cent engine load are above 10 g/kWh, no NOx discount is given. Below this level the discount increases continuously down to a level of zero grams per kWh, where the gross tonnage based fairway due is zero. For emissions below two grams per kWh there is a multiple factor for the ship's total installed engine power. The reason for this is to provide an economic incentive to ship owners to apply NOx reduction technology on auxiliary engines. The maximum total discount (for NOx and SOx) is 100 per cent for all vessels. The number of calls that are subject to fairway dues is limited to five per calendar month for passenger vessels and two per month for other vessels. The incentive provided by the Swedish fairway due is currently on average well below €100 per ton NOx (Swedish Energy Agency et al, 2007). By July 2009, 37 ships had a valid NOx certificate that allows them a NOx-related discount on the fairway due (excluding vessels owned by the Swedish Maritime Administration). Among them 34 have installed SCR, two apply water injection, one has installed HAM, one is a cargo vessel that has relatively low emissions (7–8 g/kWh) without having installed SCR, and one is a high-speed craft powered by low-NOxemitting gas turbine engines. Some vessels apply different abatement technologies to the main engine and the auxiliary engines, which explains why the total number of installations by type exceeds 37. The National Maritime Administration estimates that the scheme reduces NOx emissions from ships calling at Swedish ports by around 44,000 tonnes per year. One reason why NOx abatement measures take longer to introduce than low-sulphur fuel is that ship owners have to invest in new technology. This involves a certain degree of risk-taking, as the investments in most cases will have to be written off over a period of approximately 10 years. The response would, presumably, have been swifter had other North European countries provided a similar incentive. To overcome initial problems and encourage the installation of SCR technologies, the Swedish Maritime Administration (SMA) offered ship owners partial subsidies for installations made during the first five years following 1 January 1998. Of the 37 ships currently enjoying reduced fairway dues because of low NOx emissions, 13 received an investment subsidy from the SMA for the abatement equipment. By June 2009, 19 Swedish ports had introduced discounts for low emissions of nitrogen oxides. They apply a differentiation based on data for qualified ships from the SMA, but their systems are outside the influence of the SMA. Each port is an autonomous body, which in competition with other ports has to cover its costs. The challenge lies in differentiating the port due in a way that provides an incentive additional to that of the fairway due without risking a loss of customers or revenue. Such difficulties explain why the port dues are much less differentiated than the SMA's fairway dues. Table 3 shows the current rates in the most important Swedish harbours. Table 3. Discounts for NOx emissions in selected Swedish ports in 2009. SEK per GT (SEK 1 = € 0.099) The discounts are small compared to the nominated rates. For instance, in the case of Stockholm the nominated tariff is SEK 2.90 (€0.29) per GT with a lower fee of SEK 1.73 (€0.17) for scheduled service vessels (at least four calls per week). The port fee is supplemented by cargo and passenger fees. The cargo fee depends on the type of cargo and the amount loaded or unloaded. It should also be kept in mind that substantial rebates may occur as a result of bargaining. When assessing the Swedish schemes, one obvious observation is that the system does not reflect real emissions. Even if there may in most circumstances be a relatively accurate relationship between GT and engine output, neither the fairway due itself nor the discount take into account the distance travelled. The fact that the fairway due is limited to a certain number of port calls per month is another deviation from making ships pay for real emissions (or granting them a discount for reducing them). However, even a scheme that does not truly reflect real emissions may provide sufficient incentives to ship owners to clean up their operations. Where the environmental differentiation of port dues is concerned, one should keep in mind that if such a scheme proves very successful, the port would be forced to continuously increase its basic dues in order to balance its cash flow. When the most frequent visitors have undertaken the necessary investments to reduce their emissions, all rebates would have to be paid by the infrequent port users. They would in such a case consider calling at an alternative port, which would make it problematic for the first port to maintain its nominal rate of differentiation. In the case of Sweden, much of this problem appears to have been avoided as all major ports decided to follow the recommendation of the Swedish Port and Stevedores Association to participate in the effort by differentiating their port dues. Being situated on a peninsula, Swedish ports may also be less vulnerable to foreign competition than ports that share a coastline with ports of neighbouring countries. Since 2000, the Finnish Port of Mariehamn (in Åland) also differentiates its basic dues with regard to ships' emissions of NOx and SOx. Most vessels are certified by the Swedish Maritime Administration as they also take advantage of the differentiation of fairway and port dues in Sweden. Norwegian NOx tax and NOx fund From 1 January 2007 Norway introduced a tax on NOx emissions from ship engines above 750 kW. The rate is NOK 15 per kilo (equivalent to €1,765/ton) 7 . The tax applies to emissions from ships within Norwegian territorial waters irrespective of the nationality of the vessel and her activities in the area. However, for Norwegian registered vessels, the tax applies to emissions in "near waters", which are defined as sea areas within 250 nautical miles of the Norwegian coast. Ships in international traffic are exempt, including vessels operating in direct traffic between Norway and foreign ports (Norwegian Directorate of Customs and Excise, 2007). The tax is calculated on the basis of actual NOx emissions. If these are not known, it is calculated on the basis of a source-specific emission factor. If neither actual emissions nor the source specific factor are known, factors determined by standard values will be used. When source-specific or standard values are used, they are multiplied by the quantity of energy product consumed. Since the introduction of the NOx tax, 14 Norwegian business organizations have entered into an agreement with the Ministry of the Environment to reduce the effective tax to 4 NOK/kg NOx (€0.47) and 11 NOK/kg (€1.29) for the offshore sector. For participant enterprises, payments to the Business Sector's NOx Fund replace the government's NOx tax. Enterprises that sign an agreement to pay NOK 4 (€0.47) per kg to the NOx Fund will be exempt from paying NOx tax for a period of three years, but in return they have to commit themselves to investigate investments required to reduce NOx and to report back to the board of the fund. More than 90 per cent of the emissions (approx. 100,000 tons) that were initially subject to the tax are now covered by agreements that exempt them from paying the duty. The establishment of the NOx Fund means that NOK 600 million per year will be allocated to NOx reduction projects. The board of the NOx fund will pick the most cost-effective projects, which may receive 75 per cent of the investment costs from the fund. The fund will also support operational costs such as urea for the SCR reactor. The incentive for urea is 1.5 NOK (€0.18) per kg of urea used. It is estimated that approximately 80 per cent of the reduction will come from maritime projects onboard vessels. By mid-2009 the fund estimated that measures undertaken during 2008 and 2009 will cut annual emissions by close to 14,000 tons. At the end of 2011, the program is believed to have contributed to measures that will reduce annual emissions by 30,000 tons. The average cost for measures to be undertaken on ships will, based on 250 applications, be NOK 8.86 per kilo (€1.04). The grants have provided an opportunity for new suppliers to enter the market and have given a boost to investment in NOx abatement technologies, including some novel applications, such as EGR (Næringslivets NOx-fond, 2009). Green Award (Rotterdam) In 1994 the Green Award Foundation was established to initiate market incentives to promote quality shipping. In collaboration with the Port of Rotterdam the Green Award programme was launched. It is designed as an incentive to large vessels to improve safety and environmental protection. Worldwide, more than 1,500 tankers and 1,500 bulk carriers are operational in the categories for which the Green Award is available. Today more than 35 ports in nine different countries offer reduced port dues for vessels that carry a Green Award Certificate. Most of them offer discounts of five or six per cent on port dues. Around 200 ships have been certified. Most of these vessels are larger than 50,000 DWT and are not used in short-sea shipping. The certification procedure consists of audits of crew and management procedures and technical provisions. The emphasis is on safe and environmentally friendly management and crew competence. The ship owner must demonstrate environmental and safety awareness in a number of areas affecting management and crew competence, as well as technical provisions. For each element a certain minimum score must be obtained in order to be granted a Green Award, and a certain minimum total score for the entire ranking list must also be obtained. Criteria related to air emissions can contribute a maximum of 10 per cent of the total number of ranking points available. Points are awarded for NOx emissions of no more than 17 g/kWh. The assessment procedure is carried out in absolute confidentiality, which means third parties are not offered any scrutiny. 6. Use of market-based policy instruments Market-based instruments such as emission charges and cap-and-trade systems have the advantage of allowing subjects a large degree of flexibility in their choice of response. Where NOx is concerned, it makes sense for ship owners to install abatement technologies in ships travelling in the Baltic Sea in response to a market-based instrument provided that the vessel has an expected remaining life that is long enough to allow the equipment to be written off. For ships with few remaining years in operation and for infrequent visitors to the Baltic Sea it may be better to pay the full charge. As shown above, several technological measures are available for abatement of NOx emissions from maritime shipping. Most of them can be used in new vessels and for retrofitting in old. Among these measures, the abatement potentials and costs differ, which allows ship owners to select from the menu a method that fits the engine and the remaining life of each specific vessel. While a reduction by 90 per cent would be clearly cost-effective in some ships, others can minimise expenditure by choosing a less costly method. NOx abatement, therefore, is well suited for schemes of market-based instruments as they can provide ship owners flexibility in their choice of response. The conclusion is that environmentally differentiated incentives for reducing NOx in the Baltic Sea area offer a large degree of flexibility and would contribute towards the development/implementation of cost-efficient pollution abatement measures. The next chapters will present various market-based instruments that could potentially be used in a pilot scheme for the reduction of NOx emitted from vessels travelling in the Baltic Sea, among them an en-route charge (chapter 8), a baseline and credit system (chapter 9), and some recent proposals for environmentally differentiated port dues, emissions trading and other market-based instruments (chapter 11). Chapter 10 is devoted to a short analysis of the legal feasibility of introducing en-route charges or a baseline and credit system. In later chapters the pros and cons of the various options will be discussed. 7. A scheme for NOx differentiated en-route charging The proposal for environmentally differentiated en-route charges in this paper, based on Kågeson (2005) and Kågeson et al (2008), is to mandate the port authorities around the Baltic Sea to assist a common authority that collects a mandatory charge reflecting the calling ship's emissions of NOx during its latest trip in Baltic Sea waters. The charge would apply to emissions from the point of entry into Baltic Sea waters (e.g. at 57° 44.43'N or the Kiel Canal) or since departure from another Baltic port. The authority in charge of the scheme would check the distance and time travelled in Baltic Sea waters and carry out a limited number of random checks of on-board facilities for compliance with a certified situation on board and with available NOx abatement technologies. Reflecting actual emissions Currently it is not possible to measure the exact amount of NOx being emitted from individual ships. For the time being, emissions will therefore have to be estimated. The calculation can make use of official data on the amount of NOx that is released for each kilowatt-hour produced by the vessel's engines, assuming that on average a certain percentage of the engine capacity is utilised when the ship is moving. The Technical Code of MARPOL's Annex VI can also be used for registering specific emission levels below the mandatory value. Assuming that the average capacity utilisation of the engines is equal to that prescribed in MARPOL's technical code, an authority responsible for collecting the en-route charges can with reasonable accuracy calculate the emissions from individual vessels, provided it also has access to information on the time and distance travelled by the ship. Since the late 1990s, the Swedish National Maritime Administration has registered the specific emissions of NOx (per kWh) for ships applying for reduced fairway dues. Its simplified method, however, cannot consider differences that occur due to a higher or lower speed or the force and direction of the wind, and does not take into consideration any emissions at berth or at anchor 8 . An additional opportunity would be to measure the true emissions of NOx as the ship moves. This is already standard for land-based furnaces of a size equal to those of the main engines of large ships, and technologies for continuous monitoring of NOx from ships are now being developed. At a later stage, when emissions are continuously measured on board each ship, the scheme could be further developed. Establishing a scheme for environmentally differentiated en-route charges in the Baltic Sea would necessitate a common environmental ships register, which could build on the existing register administered by the Swedish Maritime Administration that already includes more than one thousand commercial vessels, most of which have registered to achieve a discount for low-sulphur fuel. Each ship would be registered by its IMO number, which remains the same throughout the life of the vessel. 8 The same kind of simplification is currently used in the environmental differentiation of road tolls. To make charges reflect overall emissions, it would be necessary to register the time and/or distance travelled by each ship in the area covered by the scheme. For ships that never leave the Baltic Sea the simplest method would be to base the calculation on the fuel consumed. This could be done by making use of the bunker delivery notes that are already obligatory for ships above 400 GT. These must be kept on board until three years after any delivery of fuel. For these ships it would not be necessary to register distance travelled, and emissions at berth would automatically be covered. For ships that spend part of their time on journeys outside the Baltic Sea, participating ports would have to register the port of departure for vessels calling at their facilities. The amount of fuel consumed on the journey would be calculated automatically by a computer that uses data from the ships register based on the assumption that the ship makes use of, say, 85 per cent of its engine capacity. Covering emissions when idling or in port would be difficult without having access to technologies that monitor emissions as they happen. However, the use of engines at berth will diminish as ports invest in facilities for delivery to ships of shore-side electricity. Port authorities may differentiate their dues in order to stimulate ships to invest in equipment that enables them to connect to the grid. The existing Automatic Identification System, AIS, which automatically transmits the identity of ships, can be used for monitoring compliance and for verification of the exact time and location when a ship enters or leaves the Baltic Sea via the Kiel Canal or by passing 57° 44.43'N in the waters between Gothenburg (Vinga lighthouse) and Skagen (the Skaw) in Denmark. The heart of the AIS is a transponder on board. It consists of three main components: a GPS receiver, a VHF transceiver, and in between them a computerised data processor. The Global Positioning System (GPS) uses signals from multiple satellites to give the position of its antenna and also a very accurate time reference. The system gives updated information about other ships in the vicinity that are also equipped with AIS and thus helps the watch officer on board to take appropriate measures to avoid collisions or other calamities. In addition, the system also transmits information to onshore coastal centres. The range of the VHF transmission is equal to "the line of sight" which in most cases is no more than 60 nm. A high antenna on board or a base station located on a hill or equipped with a tall antenna may extend the range somewhat. The conditions in the Kattegat should give sufficient coverage at 57° 44.43'N. The emissions per kWh would then have to be multiplied by the amount of energy used under normal/average circumstances to propel the ship for the duration of the trip at 85 per cent engine capacity. In other words, this type of charge is aimed at limiting emissions per kWh used, rather than setting a cap on the total emissions emitted in the area concerned. The latter also depend on the growth (or decline) in traffic. The conclusion is that determining emissions and/or registering the specific emissions from different vessels appears not to be a technical problem. The AIS system makes it possible to identify all ships and to measure the distance and time that each ship travels in the Baltic Sea area. Acceptable in the context of inter-port competition The launch of a market-based pilot scheme that applies to ports in the Baltic Sea area would give ports in neighbouring non-participating states and/or areas a competitive advantage. This might potentially be a problem for participating ports that to a large extent attract visitors from other parts of the world. The ships calling at such ports would in many cases pay en-route charges above average. If there is a non-participating port in the vicinity they may consider calling at that port. Such a move, however, is conditional on the approval of freight owners who would have to consider potential negative side-effects such as delayed deliveries or incremental costs for extended land transport by truck or train. The road toll system used on the German motorways, which after the revision of the "Eurovignette Directive" (2006/38/EC) may be followed by the introduction of kilometre-charging on the roads of other Member States, is a system that would have to be considered in this context. If inter-port competition is regarded as a problem, the founders of the Baltic Sea pilot project would have to consider lowering the charges in order to diminish the burden put on participating ports. However, in doing so they would also affect the costeffectiveness of the scheme. To lower the en-route charge for NOx to a level where it no longer provides an incentive to ships with many remaining years in operation to install SCR or HAM would severely weaken the scheme. In such a case, it would be better to choose a cap-and-trade system as this would guarantee some improvement, even in a case where the cap is initially set relatively high in order not to disturb competition with outside ports. One should also remember that the charge would only be enforced on journeys to participating ports in the Baltic Sea area. As a result, all trips from such ports to ports outside the area would not be covered. In addition, trips from outside ports to ports in the southern and western part of the Baltic, which are most vulnerable to competition from neighbouring North Sea ports, would only be charged for the relatively short distance from the Kiel Canal or 57°44.43'N to the ships' destination in the Baltic Sea. One should be aware that the problem with competition from non-participating ports exists in all regional schemes. For example, if the ports of the North Sea, the British Channel and the Irish Sea were to be included, some participating ports would face problems with ports on the other side of the "border". This may, in fact, become a (minor) problem by establishing ECAs. Moving the limits of the pilot area to some other geographical point would, of course, just shift the burden to other participating ports. The Baltic, being relatively well separated from neighbouring seas, should be the ideal place for a trial if all coastal states take part, and would provide better conditions for a pilot project than most other sea areas, even if Russia chose not to participate. However, a potential problem with the Baltic Sea is that high-emitting ships calling at ports along the northern part of the Swedish Baltic coast will encounter higher costs than equally high-emitting vessels calling at the Port of Gothenburg on the North Sea coast. The fact that Sweden is part of the Scandinavian Peninsula is a disadvantage to the former ports as many freight customers prefer to unload at Gothenburg and use road or rail for the journey across the peninsula. This problem is to some extent caused by the fact that the Swedish government makes sea transport pay for the fixed costs of the fairways while at the same time exempting rail from the financial burden of most of its much higher infrastructural costs. Sweden could level the playing field by enforcing the same principle of liability on all modes. This implies raising the track fee for trains (currently among the lowest in Europe) and introducing kilometre-charging for heavy goods vehicles, which several Member States of the EU have already done or are in the process of doing. Applicable to vessels of all types? From a technical point of view, all types of vessels can be included in the pilot scheme. However, for practical reasons it might be better to exempt small vessels (e.g. fishing boats and small passenger ships). The rules of MARPOL and AIS are relevant to reaching a decision on the minimum size of ships that are obliged to participate in the pilot scheme. According to MARPOL Annex VI, an International Air Pollution Prevention Certificate (IAPP) must be issued to any ship of 400 GT or more engaged in voyages to ports under the jurisdiction of other Parties. All ships concerned must have received their certificate no later than the first scheduled dry-docking after entry into force of the Annex VI protocol, but in no case later than three years after entry into force of the protocol (i.e. 19 May 2008). The AIS is compulsory for all passenger ships and all cargo ships of 300 GT and more engaged in international voyages. Bunker delivery notes are mandatory for all commercial ships of 400 GT or more. From these regulations it is clear that all vessels of 400 GT or more that engage in international traffic carry both bunker delivery notes, an IAPP Certificate and an AIS transponder. Ships of 500 GT or more engaged in domestic voyages must also be equipped with AIS, but current regulations do not force them to carry an IAPP Certificate. In order not to discriminate against ships in international traffic, it is necessary to set the limit at 400 GT and ask the participating states to demand that all vessels in domestic traffic of that size be equipped with AIS transponders and an IAPP Certificate or, alternatively, set the limit at 500 GT. The charges should, of course, apply to all ships regardless of flag. A common Authority for monitoring and enforcement A common agency needs to be in charge of the en-route system, here referred to as the Authority. Among the duties of the Authority should be to: ƒ Keep a Baltic Sea environmental ships register ƒ Use the AIS system for monitoring of compliance ƒ Receive and store data transmitted from participating ports on ship movements and port calls ƒ Use these data for calculating the charges to be paid by individual ships ƒ Redistribute the revenues ƒ Collect the charges ƒ Collaborate with port state authorities in making random inspections on board vessels calling at participating ports to ensure that they carry the appropriate documents and are equipped accordingly ƒ Red-listing ships that violate the rules There is no European authority for emissions at sea, but Kågeson (2005) identifies several existing institutions that could potentially harbour the Baltic Sea Authority. HELCOM's authority could be extended to the tasks now in question, but a decision to that effect would have to be taken by the Parties to the Helsinki Convention. This might be difficult in a situation where, potentially, one or several coastal states may choose not to participate. The new European Maritime Safety Agency (EMSA) is another option, at least if the decision to launch the pilot project is taken by the European Union rather than by some of its Member States. The goals of EMSA are to reduce the risk of maritime accidents, marine pollution from ships and the loss of human lives at sea. The agency, however, is primarily concerned with the prevention of accidents and illegal discharges rather than with the "normal" emissions of sea vessels, and it is based in Portugal, far from the Baltic Sea. The Authority would use vessel-specific data from its register and information from participating ports and the AIS system to calculate the charges to be paid by individual ships. The responsibility of participating ports would be limited to controlling each ship's bunker delivery note and asking the ship owner or the operator to sign a statement confirming that he/she accepts responsibility to pay the en-route charge for NOx based on the ship's latest journey in Baltic waters. Based on this information, the Authority would later bill the company. This could be done on a monthly, quarterly or annual basis. The Authority, or alternatively the national maritime administration (port state control), should carry out random inspections on board vessels calling at participating ports to ensure that they carry the appropriate documents and are equipped accordingly. To deter ships from cheating, the scheme must also include rules on how the Authority and the participating states shall penalise ships that violate the regulations. The simplest way would be to rule that non-complying ships will be denied the right to make voluntary port calls until the debt and a penalty has been paid. Recycling the revenues? The proceeds from the charge could, in light of the polluter pays principle, be seen as a price that the shipping industry should pay for the damage that it causes. However, distributing the money among millions of potential "victims" would hardly be feasible, and if the treasuries of coastal states were to keep the money, land-locked neighbours may see this as a way of taxing goods belonging to firms or citizens of their countries. An alternative may therefore be, at the end of each fiscal year, to recycle the revenue from the en-route charges on shipping. In the case of an existing Swedish charge on NOx emissions from large land-based furnaces, the money is returned to the owners based on their annual net energy production. However, in the case of shipping, a better basis for recycling money might be to divide the total annual revenue from the scheme by the number of GT or DW kilometres produced in the designated area by each ship owner, provided that reliable data are available. One could also contemplate other ways of recycling, for instance to use the revenue for funding grants to ships that invest in NOx abatement technologies. The latter type of recycling is used by Norway after remodelling its tax on NOx. Provided that the level of the charge is accurately set, the programme would provide a correct marginal incentive without causing the average ship to pay more than it will receive back. However, ship owners who invest in abatement technologies would receive more than they pay, and owners of high-polluting ships would pay more than they get back. Apart from administration costs for the industry as such it would be a zero sum game. In this respect, this type of charge would resemble an emissions trading scheme. 8. A baseline-and-tradeablecredit scheme An alternative to charges would be to design the en-route system as a baseline-andtradeable-credit scheme (NERA, 2005, and Kågeson et al, 2008). Each ship would in this case receive credits equal to a baseline or benchmark value (g/kWh), which is multiplied by the amount of fuel used. The ships would have to surrender emission credits for NOx that correspond to their exhaust emissions on their journeys in the Baltic Sea. Initially the baseline could be, say, 60 per cent of the respective value in the MARPOL Annex VI technical NOx curve (Tier I), to be gradually lowered over the years. These values would then have to be multiplied by the amount of energy used under normal/ average circumstances to propel the ship at 85 per cent engine capacity and the distance and time travelled. This type of baseline cap therefore limits emissions per kWh used rather than sets a cap on the total emissions emitted in the area concerned. The level of total emissions also depends on the growth (or decline) in traffic. In the baseline-and-credit system, the Authority would collect credits surrendered by each individual ship that equate to the vessel's emissions over a certain period of time. Ships with emissions per kWh above the baseline would have to buy credits from ships with emissions below the baseline. The scheme would thus require either the industry or the Authority to establish a trading place for emission credits. With a limited number of acting participants, there is always a risk that strong players will try to manipulate the market, for instance by withholding credits from trading. This may argue in favour of making the Authority collect not only the credits surrendered by a liable ship to match its emissions but also the surplus credits created by ships that fall below the benchmark value. The latter would then be sold by the Authority at auction to ships that have been recorded as having excess emissions. The revenue from the auction would in such a case be returned to the initial owners of the credits in relation to the numbers surrendered. This could be done on the basis of the average price for NOx credits over a certain period of time. In order to minimise the number of transactions, in particular for frequent visitors to participating ports, it should be sufficient to make ship owners liable for final submission of credits for all their ships on a quarterly basis or once every six months. Designing the system in this way should guarantee transparency and prevent discrimination. The Authority would thus in the case of a baseline-and-credit system: ƒ register to what extent each calling ship under-scores or exceeds the baselines for NOx; ƒ collect credits surrendered by individual ships; ƒ calculate the total quantities to be surrendered by different ships; ƒ sell excess credits at public auction and return the revenue to the ship owners who provided them. An obvious advantage of a baseline-and-tradable-credit scheme is that it does not generate any net-revenue. The trade reallocates money between net-sellers and netbuyers without burdening the industry with any expenditure beyond the cost of compliance. Thus no effort has to be made to find a special model for recycling money. As will be shown later, a baseline-and-credit scheme may also be more legally feasible than a system of charges. One obvious difficulty with a baseline-and-credit scheme is to define the baseline. If set too high, there will not be credits enough on sale to cover the excess emissions caused by high-emitting ships. As scarcity will result in a high credit price, it will provide ship owners a strong incentive to invest in NOx abatement technologies so the deficit may only be temporary. However, so long as there is an imbalance, some highemitting ships cannot sail without violating the rules. One way around this problem might be to impose a high penalty on non-complying ships. The penalty would then, in practice, act as a cap on the price of credits. 9. Legal issues when introducing market-based instruments For political and institutional acceptance, it is important that an introduction of NOxrelated charges or a baseline-and-credit system is in line with the principles expressed in the United Nations Convention on the Law of the Sea (UNCLOS), adopted in 1982. UNCLOS provides a universal legal framework for the management of marine resources and regulates international aspects of marine-related activities. According to UNCLOS Article 24, the coastal state shall not hamper the innocent passage of foreign ships through the territorial sea except in accordance with the Convention. However, Article 211(3) permits states to "establish particular requirements for the prevention, reduction and control of pollution of the marine environment as a condition for the entry of foreign vessels into their ports". Limiting the en-route scheme for NOx to ships calling at participating ports may therefore be a way to avoid a conflict with the right of innocent passage. This means that no ship is charged for crossing the Baltic Sea on its way to a port that is not participating. This would, for instance, be the case for trips to Russian ports, if the coastal states belonging to the European Union chose to participate but Russia decided not to. Port States have wide discretion under UNCLOS and are allowed to make voluntary port calls conditional on unilaterally enforced standards if they consider this necessary for the protection of their environment. However, the requirements must be proportional to the subject pursued and non-discriminatory. They can be enforced on all vessels regardless of flag. Examples of States having made use of this opportunity are the United States Oil Pollution Act, the European Union's ban on single hull tankers, the 1996 Stockholm agreement on roll-on-roll-off ferries, the US ballast water requirements, and a recent ruling by the Swedish Supreme Environment Court on the use of SCR in the case of the city of Helsingborg versus two ferry lines. Most of these unilaterally introduced requirements applied to domestic and foreign flagged ships for the right of entry to a port have also affected the vessels when travelling in the territorial sea and the Exclusive Economic Zone on their way to the ports. From this evidence it seems reasonable to conclude that the states around the Baltic Sea should legally be able to design a scheme for differentiated charges or a baselineand-credit system that takes account of emissions from a journey to a port of those states. However, Article 26 declares that no charge may be levied upon foreign ships by reason only of their passage through the territorial sea, and that charges may be levied upon a foreign ship passing through the territorial sea as payment only for specific services rendered to the ship and only in a non-discriminatory manner. This may be interpreted to rule out the use of distance-related charges. As shown above, it would in principle be possible to require all ships to be equipped with advanced technologies for the abatement of NOx, e.g. SCR, as a condition of entry into a port. However, from a cost-effectiveness point of view, it does not seem reasonable to require infrequent visitors or ships with few remaining years in operation to install technologies that would require 10 or more years to be written off. In such cases charging high emitters appears to be a more flexible and less costly solution. As this offers a greater flexibility to owners and operators of foreign flagged ships, it should in principle be regarded as less far-reaching than a fixed standard. One way of limiting the risk of conflict over the interpretation of Article 26, may be to design the en-route scheme in a revenue-neutral way so as to avoid any net payment being levied on the average ship, though low-emitting ships would receive more than they pay, and owners of high-polluting ships would pay more than they get back. The latter would thus pay a net fee, which reflects higher than average damage to the environment. This is exactly what happens within the existing Swedish scheme for environmentally differentiated fairway dues, which however does not take distance into account. The risk of conflict with Article 26 would diminish even further if the scheme was designed as a baseline-and-credit system, where no charges would be involved at all. The legal situation is evidently not entirely clear. Both UNCLOS and MARPOL were adopted at a time when air pollution from ships was not a major concern, and cap-and-trade systems and schemes for baseline-and-tradeable credits had not yet been invented. Therefore it is difficult to say how far a port state can go in introducing schemes that take account of emissions from ships in the territorial water and the economic zone on their way to a voluntary port of call. However, one may assume that what is not prohibited according to general principles or specifically forbidden, should be legitimate. As baseline-and-credit schemes neither enforce mandatory standards that go beyond generally accepted international rules nor raise any charges, they seem to be more feasible from a legal perspective than en-route charges, even in a case where the latter are designed in a revenue-neutral manner. The survival of a scheme that potentially operates under legal uncertainties depends to an extent on whether any flag state or any owner of a foreign flagged ship cares to complain. The risk of legal complaints is presumably small as long as the scheme is fair and efficient and the rules are transparent. The risk of conflict should be very small in a case where the objective is to incentivise ships to meet an agreed IMO regulation ahead of time. The responsible entity In maritime law, a ship has a distinct legal personality. It may be arrested and have legal proceedings brought against it separate from the legal owner or operator. Sweden's enforcement of its fairway dues requires all ships to submit electronically a declaration for fairway dues. According to the ordinance, "those who sign" declarations for fairway dues assume payment liability for these dues. The ordinance does not specifically place the liability with any legal entity. It is understood to be the ship that needs to comply with the regulation. Making the ship responsible for submitting allowances or paying the tax or charge would make it possible to rule that a non-complying ship would be denied the right of calling voluntarily at participating ports until its debt was paid. To maintain the ship's right to call it would make no difference whether the charge or the credits were paid or submitted by the owner, the charterer, the operator or by someone else. Change of flag state or ownership would not alter the liability of the ship. Making the owner or the charterer of the ship liable would potentially be less effective, as several different charters may be involved over time and as vessel ownership may change. It may be difficult to deny a ship the right of entrance in a case where a former charterer or owner was legally responsible and had not submitted enough NOx credits or paid the en-route charge. A non-complying ship would be black-listed by the Authority and denied the right of calling voluntarily at participating ports until its deficit was balanced or the debt paid. 10. Other market-based instruments This chapter discusses briefly three different proposals for use of market-based instruments for the reduction of NOx that have been presented in the last few years. Emissions trading The ship owners in the North Sea and Baltic Sea areas have discussed the possibility of creating a scheme for cap-and-trade between land-based emitters that are currently subject to regulation and ships which are not (or at least not much). The idea is that land-based installations should be allowed to offset emissions of NOx and SOx by financing less expensive reductions at sea (Swedish Shipowners Association, 2006). A theoretical pilot trial with ship internal SOx trade has been undertaken (SEAaT, 2006). Emissions trading has also been investigated jointly by four Swedish state agencies (Swedish Energy Agency et al, 2007) but this has not resulted in any decision by the government. Recently, the European Commission has launched studies into the subject, one of them with the objective of analysing whether it is a good idea to create a pilot SO2 and NOx emissions trading scheme in the Baltic Sea where shipping would be allowed to trade with other sectors. However, one difficulty in this context is that several existing EU directives may have to be changed in order to allow this to happen. Another problem is that the proposed scheme may be seen as a deviation from the Polluter Pays Principle. A third obstacle is, that in the years since the discussion started, land-based emitters have continued to invest in advanced NOx reduction technologies whereby the potential for trade with ships has been gradually reduced. New system of differentiated port dues CE Delft (2009), commissioned by the ports of Le Havre, Antwerp, Rotterdam, Bremen and Hamburg, has recently developed an Environmental Ships Index (ESI) that identifies ships that go beyond the current average technology in reducing emissions. The proposed index ranges from 0 for a ship that meets the current environmental average performance to 100 for a ship that emits no sulphur and NOx and reports its CO2 performance index. Ten of the 100 points are reserved for ships that report the IMO's Energy Efficiency Operational Index for the previous year (regardless of what it shows). The remaining 90 are split between NOx and sulphur so that the former is given a maximum of 60 points. According to CE Delft, this reflects the fact that the average environmental damage from NOx in ship emissions is approximately twice that caused by SOx from the same sources. For NOx it is proposed that the index should indicate the reduction per unit of power below the current technology average. All engines would be covered and weighted together according to rated power. This must be taken to mean that the operating time, which may differ greatly between the main engine(s) and auxiliary engines, will not be accounted for. However, this is in line with the CE proposal that the ESI should assign greater weight to a kg of NOx reduced in an auxiliary engine. The authors say this is justified on the basis that emissions in and near ports are more damaging than emissions on the high seas. However, to be able to take full and accurate account of this, one would need to know the extent to which different engines are used. It is not clear from the report how this could be achieved and what it would require from the port authorities in terms of monitoring. The effect on behaviour of the ESI will, of course, depend on the incentives provided by the participating ports. One problem associated with an introduction of voluntary differentiation of dues in a competitive environment is that in order to preserve revenue neutrality, ports would need to offset any incentive offered to low-polluting ships by higher dues for highpolluting vessels. They would thus risk losing the latter category to competitors that do not differentiate their port dues. In general, the more price-sensitive the customers of a port, the more difficult it would be to maintain revenue neutrality. One way of diminishing the risk of losing traffic would be to depress the degree of environmental differentiation. This, however, would reduce the environmental benefits of the scheme. If all major ports in an area decide to enforce a common model, the problem will at least partly disappear. It is notable that in the case of the ESI the study was sponsored by six major ports that compete for the same customers. Another problem with voluntary differentiation of port dues is that many ports offer regular customers negotiated rates that differ from published port dues. These negotiated rates are normally not public information, but NERA (2005) says that ports consulted by its researchers indicated that the difference from published rates may be substantial. The port may take into account the environmental performance of ships covered by a negotiated contract, but in the absence of transparency, both ship operators and competing ports will be left in doubt. One result is that ship owners cannot be certain to recoup the costs of emissions abatement measures ex ante. NERA finds it hard to see how this issue can be addressed in a commercial setting. There are also limits to the incentives that can be provided for different kinds of vessels. With reference to a study by GAUSS (2001) of the charging structure in five German ports, NERA (2005) says that port and quay dues generally do not constitute more than 20–30 per cent of the overall port costs of most ships, even when the costs of cargo handling are excluded. Payments made to private firms offering different kinds of services in the port usually cannot be expected to be available for environmental differentiation. NERA's conclusion is that in some cases even very large discounts (percentage-wise) of port dues may not be able to offer incentives that match a significant proportion of the ship's expenditure on emission abatement measures. The Clean Shipping Project The Clean Shipping Project, commissioned by local and regional authorities in western Sweden, has developed an environmental index – the Clean Shipping Index – which major shipping customers can use during procurement to evaluate the environmental performance of shipping operators. The index addresses 20 factors that can affect the environment, including quality of marine fuel, energy consumption, NOx emissions, lubricants, bilge water, ballast water, antifouling paint, refrigerants and waste. Twelve of Sweden's largest industrial companies are now asking shipowners to report the environmental data needed to calculate the index. These companies have also jointly requested 77 of the world's largest shipping operators to report environmental information through the Clean Shipping Index 9 . The Clean Shipping Index identifies cargo owners as an important group of stakeholders. However, it is unclear whether the weight given to NOx is strong enough to provide a significant incentive to ship owners and operators to reduce emissions. 11. Costs and benefits Costs There is considerable uncertainty about the costs of NOx reduction. Some of the technologies are well established and have been installed in numerous vessels, others are in an early stage of development. The extent to which these various abatement measures affect fuel consumption and emissions of other substances is less well documented. Costs vary with size and may differ greatly when the technology is installed in existing vessels (retrofitting). Therefore any figures on capital costs and operational costs should be taken with a pinch of salt. Cost-efficiency will also be affected by the actual emission reduction efficiency, which may differ a bit from the values chosen here. The most authoritative and comprehensive evaluation of the abatement costs is a study by Entec (2005) for the European Commission. Later reports base their economic analysis on this study (e.g. Cofala et al, 2007, Swedish Energy Agency et al, 2007, Kågeson et al, 2008). Thus the below figures have also been taken from the Entec report. When considering retrofitting existing vessels with abatement technologies it is necessary to take account of the expected lifespan of the equipment installed. Entec has based its calculations on the assumption about lifespan shown in Table 4. For SCR, the cost of rebuilding the reactor (every 5 years) has been regarded as part of the operational cost. According to Entec, the combined uncertainty of costs and abatement efficiency is 30–50 per cent. It should be noted that all figures in Table 4 are mid-range abatement costs. The marginal cost for reaching an ambitious target will therefore be higher. The actual capital cost will also be influenced by the interest rate (which is not mentioned by Entec). 1. Two-stroke slow speed engines only. 2. Fuel valves must be replaced. 3. Costs for retrofitting advanced IEM and DWI were not included by Entec due to a very high uncertainty in cost estimation. 4. Water injectors every fourth year, rest of the equipment likely to last 25 years. 5. Sulphur Emission Control Area (SECA), such as the Baltic Sea. 6. The reactor is likely to have to be rebuilt every 5 years. An analysis by the United States and Canada (2009) shows that the requirements imposed on shipping for the reduction of NOx in the proposed ECA along the Pacific coast would cost USD 2,600 per ton avoided, which may be compared with the cost of implementing the current American programme for cleaning up the emissions from heavy-duty diesel trucks that has been estimated at USD 2,700 per ton. However, this high figure (compared to the costs given by Entec) is explained by the assumption that most of the vessels will only use their SCR when operating inside the ECA (i.e. within 200 nm of the coast), and then switch the SCR off when operating outside the ECA. This means the capital cost will be distributed over rather few tons. Incremental benefits Installation of SCR and other advanced technologies for the abatement of NOx will reduce emissions dramatically and result in lower costs to society as the damage caused by NOx and ozone diminishes. Studies have shown that the socio-economic benefits are greater than the estimated costs and that it is much less costly to reduce emissions from maritime transport than to cut emissions from land-based sources even further (IIASA et al, 2007). Kågeson et al (2008) found, based on cost-data from Holland and Watkiss (2002), that the benefits from reducing NOx from Baltic Sea shipping were about five times the average cost. This paper, therefore will not elaborate any further on the benefits of the proposed scheme. So long as a pay-off time of 10 years is allowed it is assumed that investment in SCR is socio-economically justified, and in most cases by a broad margin. Table 4. Estimated cost effectiveness of NOx abatement technologies (mid-range values). €/ton NOx abated. 12. Reduction potential In order to reduce emissions in 2020 significantly below the levels achieved by Tier I and II and the introduction of Tier III in new ships from 2016, all new ships built between 2010 and 2016 that regularly call at ports in the area would have to use HAM or SCR. In addition most ships with many remaining years of operation will also have to be equipped with advanced technologies for NOx reduction. As described in chapter 12, the cost of equipping an existing vessel with SCR may fall in the range of €443 and €613 per ton depending on the size of the ship. For new ships the range is estimated to be €398–543 per ton. In order to promote retrofitting with SCR of the most frequent visitors, the en-route charge for NOx would have to be set at €550–600 per ton emitted, and in order to take account of the uncertainty in cost estimates, it may even have to be set higher unless the proceeds of the charge are used as grants for abatement measures. If the revenue is recycled to the industry in line with the rules for current Norwegian NOx tax, the level of the charge may be set somewhat lower as the combined incentive will be strong enough. After having been renegotiated in a deal between the government and the industry, the Norwegian tax now corresponds to €440 per ton NOx. It should be recognised that the average cost of applying SCR to new and old vessels may amount to less than €400 per ton. However, in order to provide an incentive to all ships with more than 10 years of remaining life, the charge must reflect the marginal cost. In order to have a significant effect on shipping emissions, the marked-based incentives would have to be introduced within the next few years. Given the time a decision process involving several states usually takes, a new scheme probably cannot enter into force before 2013, by which time the Baltic Sea ECA for NOx may be in force. It will therefore have limited effect on newly built ships, as such ships that are used in the Baltic Sea from 2016 will have to be equipped with technologies for NOx abatement, and as a consequence of the financial crisis presumably relatively few vessels will be ordered for delivery in 2011–2015. However, for some ships, not yet ordered but to be launched before 2016, the owner may choose to install SCR if early notice is given about the introduction of the incentive system. On the other hand, the scheme's effect on pre-existing tonnage may turn out to be considerable. However, assuming an average life of 25 years and that few ship owners would contemplate retrofitting ships with a remaining expected life of less than, say, ten years, the incentives, if introduced in 2013, will only affect ships built between 1998 and 2015. As the transaction and monitoring costs will not be insignificant, the States of the Baltic Sea probably would prefer to close the scheme in a situation when in practice it would only apply to a small share of the Baltic Sea fleet. By 2025, given an annual fleet growth of four per cent after 2015, about half of the then existing ships will be younger than 10 years and thus equipped with SCR, HAM or some other lowemission technology. Five years later only a small fraction of the total fleet will consist of vessels built before 2010. The above analysis clearly indicates that the most cost-effective use of a scheme of market-based instruments would be to launch the system as soon as possible and allow it to operate over a period of only 10–15 years. The period would, of course, have to be long enough to allow for the successful depreciation of investments in retrofitting engines with HAM or SCR that were made during the first three to five years of the scheme. The exact length of the period required for break-even would depend on the strength of the incentives provided by the system, and on the cost of borrowing capital. Assuming that most investment decisions would be made shortly after the introduction of the scheme but that scarcity of supply may cause some installations to be delayed for a year or two, a few years of investment followed by ten years of depreciation of the last installations appear to be sufficient. The scheme should then enter into force in 2013 to be closed in 2025 or 2030. It is essential that the participating States give a guarantee to the shipping sector that the scheme and its rules and incentives will apply throughout the period, as any uncertainty in this respect may cause ship owners to hesitate about making the investments. In addition to investments in SCR and HAM, the incentives will also make shipowners invest in basic IEM, as such investments can be written off in a very short time. However, its contribution to NOx abatement will be limited as the reduction efficiency is small and the lifespan short. Assuming that all vessels with a remaining expected life of 10 years that operate solely within the Baltic Sea or are frequent visitors invest in SCR and that most ships with less than ten remaining years and some infrequent visitors invest in less costly abatement measures that can be written off in a few years time, the total theoretical effect of the scheme on emissions in 2015 may be as high as minus 70 per cent. This figure is based on an estimate in Denmark et al (2007) that ships built prior to 1990 accounted for 40 per cent of overall emissions in 2006 and an assumption by the author that by 2015 all of these vessels will have been replaced by new ships. All replacements and all new capacity after 2006, the latter representing an overall growth of traffic by 40 per cent, would in a business-as-usual scenario have to comply with either MARPOL Tier I or Tier II (depending on whether they were built before or after 2011). In the abatement scenario it is assumed that all new vessels would be retrofitted with SCR (frequent visitors) or DWI or advanced IEM (infrequent visitors). These measures would, if applied to all new ships, on average reduce emissions from this category by about 80 per cent compared with BAU 10 . According to Denmark et al (2007), ships that were built between 1990 and 2000 in 2006 accounted for 28 per cent of shipping emissions of NOx in the Baltic Sea. Assuming that all ships have an operational life of 25 years, these vessels would by 2013 on average have seven years to go. This means that only about half of the frequent visitors in this group would probably find it profitable to invest in SCR. The emissions caused by this group in 2015 can be expected to be reduced approximately 45 per cent below BAU (under which no retrofitting is assumed to take place). Denmark et al (2007) found that 32 per cent of the 2006 emissions were caused by ships that were built after the year 2000. These vessels will by 2013 on average have 15 more years in operation. For the frequent visitors among them it will make sense to retrofit their engines with SCR, while for infrequent visitors it would be better to invest in basic IEM. These measures are estimated on average to have the capacity to reduce emissions from this group of ships by about 75 per cent in 2015. Provided that the above calculations are reasonably well founded, the average reduction below the emissions in the BAU scenario would be 72 per cent. However, this is the maximum theoretical reduction. In practice maybe only 80 per cent of ship owners will respond to the incentives in the way foreseen. The actual effect on emissions may thus be 58 per cent. This would correspond to a reduction by a little less than 270,000 10 Under the assumption of 75% frequent visitors and 25% infrequent, both categories split 50/50 between SSD and MSD. tons in 2015 (from a BAU level of approx. 460,000 tons). Such an outcome does not appear totally unrealistic given a relatively high charge combined with generous grants. Over the years between 2013 and 2030 and under the assumptions made above, the incentives can be expected to cut emissions by a total of about 7.3 million tons. This corresponds to a socio-economic benefit of €5.8 billion 11 . The current Norwegian scheme provides an incentive of NOK 1.5 per kg of urea (€0.18) when urea is used in SCR. With a charge of €440 per ton of NOx emitted, such a subsidy may not be needed to make ship operators use their SCR installations. However, if the Baltic Sea scheme is closed before all pre-2016 ships have been scrapped, there may be cause to contemplate a temporary incentive for urea directed at the remaining ships that in the absence of a subsidy may choose not to use their installations. 11 Based on BeTa-values for the Baltic Sea (only NOx, not including the benefits of simultaneous reduction of PM and VOC). Conclusion By 2016 the use of advanced technologies for the reduction of NOx will become necessary in new ships provided that the IMO, on application by the coastal States, decides to make the Baltic Sea an ECA for NOx. However, these stringent rules will not apply to ships built prior to 2016. As sea vessels tend to have a life of at least 25 years, it is essential to find ways to stimulate the industry to invest in advanced technologies such as SCR and HAM well ahead of 2016 and to contemplate retrofitting existing machinery. The incentive provided by the Swedish fairway due is currently on average well below €100 per ton of NOx (Swedish Energy Agency et al, 2007), and the incentive provided by differentiated port dues is even smaller. Such incentives cannot alone make ship owners invest in advanced methods for NOx abatement. The Norwegian combination of a modest charge and generous grants appears to provide a better incentive. In this report two instruments have been seriously considered; a charge on NOx emissions and a baseline-and-credit system. Both would take account of the distance sailed so as to reflect actual emissions. Although both systems could be expected to deliver similar results, the base-line-and-credit system is more complicated and may create uncertainty among ship owners. To create the baseline-and-credit scheme, it would be necessary for the authorities to take an early decision on where to set the baseline. When doing so they will not know how the industry will respond and what the credit price will be. In order to avoid a situation where demand for credits initially is far greater than the supply, the States may have to allow relatively high emissions during the first phase of the scheme. This means losing some momentum and a need to take subsequent decisions on how to reduce the baseline step-wise. A base-line-and credit system could also be expected to give rise to somewhat higher transaction costs than a charge, although the difference is not likely to be great. To prevent a possible shortage of credits from hampering shipping in the Baltic Sea area, the scheme would have to allow ships to call at participating ports even in the event that they were not capable of buying enough credits to balance a NOx deficit. Instead, failing ships would have to pay a high penalty when emissions exceed the baseline. However, the existence of such a penalty would act as a charge that puts a cap on the price of credits. If so, it may be better to choose a charge rather than a baseline-and-credit system right from the outset. A NOx-differentiated en-route charge along the lines presented in greater detail in Kågeson et al (2007), a report commissioned by the Federal German Environmental Protection Agency (UBA), would be relatively easy to design and to operate. However, as long as the revenues are not recycled to the industry the scheme runs the risk of being legally challenged by third Parties. In chapter 8 various ways of recycling the proceeds were mentioned. Among them was the alternative of returning the money to the ships concerned based on the GT or DW kilometres travelled by each of them. However, this would be rather data-consuming and make it impossible to use a simplified reporting system for ships that never operate outside the area covered by the scheme. A better idea, therefore, may be to allow the proceeds to finance grants to ships along the lines used for recycling the revenues from the Norwegian NOx tax. A charge of the size of the current Norwegian NOx tax (see chapter 6) after it was converted into a contribution to the Business Sector's NOx Fund (NOK 4/kg = €470/ ton) 12 , may be sufficient when the proceeds are used as grants for investment in advanced abatement technologies. The combined effect of a grant and a reduced charge (as a result of reduced emissions) should, for frequent visitors, be enough to justify investment in SCR in engines with a remaining life of about ten years. Ships should be equally eligible for the grants regardless of flag, ownership and frequency of calls at participating ports. However, in a case of shortage it appears reasonable to give priority to ships with many reported annual miles in the area covered by the scheme. The grant should not correspond to more than, say, 50 per cent of the incremental cost, as a higher subsidy would over-compensate some ship owners at the expense of others (e.g. infrequent visitors), and as a high grant may give equipment manufacturers and shipyards an opportunity to improve their margins. A third reason is that lots of money will be needed in the first few years of the scheme. The imbalance between the initial years and the remaining part of the life of the scheme may even call for an opportunity for the Fund to borrow money for financing part of the investments. It should in this context also be noted that the Norwegian tax applies not only to ships but also to emissions from the offshore sector and to some major landbased installations that emit NOx. This means that the balance between payments and grants is different than that of a scheme which is designed to address ship emissions only. The exact level of the charge and the size of the grants therefore need to be investigated in greater detail to make sure that a long-term balance between revenues and expenses can be achieved. Ideally there should be only one fund for the Baltic Sea run jointly by the participating coastal States. To improve the overall efficiency one may contemplate widening the scheme to include the ports of the North Sea. References CE Delft (2009), Proposal for an Environmental Ship Index. Air pollutants and CO2. Delft, the Netherlands, 26 February 2009. Committee on the Environment, Public Health and Consumer Policy (2003), Report on a European Union strategy to reduce atmospheric emissions from seagoing ships, (COM(2002) 595, 2003/2064(INI)), FINAL, A5-0400/2003. Denmark, Estonia, Finland, Germany, Lithuania, Latvia, Poland, the Russian Federation and Sweden (2007), Information on NOx Emissions from Shipping in the Baltic Sea Area. Submission to the IMO's MEPC57, December 2007. EMEP (2009). Transboundary acidification, eutrophication and ground level ozone in Europe in 2007. EMEP Status Report 1/2009. Entec UK Limited (2005), Service Contract on Ship Emissions: Assignment, Abatement and Market-based Instruments. Task 2b – NOx Abatement Technologies. EPA (2009), Proposal to Designate an Emission Control Area for Nitrogen Oxides, Sulphur Oxides and Particulate Matter. Technical Support Document. United States Environmental Protection Agency. European Commission (2005a), Thematic Strategy on Air Pollution. COM(2005) 446. European Commission (2005b), Commission staff working paper: Impact assessment of the thematic strategy on air pollution and the directive on "Ambient air quality and cleaner air for Europe". SEC(2005) 1133. Finnish Environment Institute (2006), Ship emissions and technical reduction potential in the northern Baltic Sea. Report 8/2006. Fridell, E., Steen, E. and Peterson, K. (2007), Primary particles in ship emissions. Atmospheric Environment 2007.10.042. GAUSS (2001), Entwicklung eines Modells für ein integrative und international einsetzbares Bonussystem Quality Shipping – Ergebnisse der Studie. Bremen. Hagström, U. (2005), Humid Air Motor (HAM) and Selective Catalytic Reduction (SCR), presentation at Swedish Maritime Administration Symposium/Workshop on Air Pollution from Ships, Stockholm 24-26 May 2005. Holland, M. and Watkiss, P. (2002), SHIPPING Marginal external costs from emissions at sea, year 2000 prices, Benefits Table database: BeTa Version E1.02a, DG Environment, 2002. IIASA (2008), NEC Scenario Analysis Report Nr. 6: National Emission Ceilings for 2020 based on the 2008 Climate & Energy Package. IIASA, Entec UK, and the Norwegian Meteorological Institute (2007), Analysis of Policy Measures to Reduce Ship Emissions in the Context of the Revision of the National Emissions Ceilings Directive, Final Report, Submitted to the European Commission, DG Environment, April 2007. Kågeson, P. (2005), Reducing Emissions from Ships in the Baltic Sea Area. The feasibility of introducing a distance-related en-route charge, European Federation for Transport and Environment and Svenska Naturskyddsföreningen, Brussels and Stockholm. Kågeson, P., Bahlke, C., and Hader. A. (2008), Market Based Instruments for Abatement of Emissions from Shipping. A pilot project for the Baltic Sea. Nature Associates, GAUSS and ISL, commissioned by the German Environmental Protection Agency. MEPC (2008), Report of the Marine Environment Protection Committee on its Fifty-Eighth Session, MEPC 58/23, 17 October 2008. MEPC (2009), Second IMO GHG Study 2009. Update of the 2000 IMO GHG Study. Final report covering Phase 1 and Phase 2. Note by the Secretariat. MEPC 59/INF.10, 9 April 2009. NERA (2005), Economic Instruments for Reducing Ship Emissions in the European Union. NERA Economic Consulting on behalf of the European Commission, DG Environment. Norwegian Directorate of Customs and Excise (2007), Tax on Emissions of NOx Circular No. 14/2007 S, Oslo 12 January 2007. . Næringslivets NOx-fond (2009), Rapport om oppfyllelse av utslippsforpliktelsen i 2008, 27 May 2009. SEAaT (2006), Sulphur Emissions Offsetting Pilot. S-Offset. Final Report. Prepared by BMT Ltd for Shipping Emissions Abatement and Trading, SEAaT. V2: October 2006. Swedish Energy Agency et al (2007), Emission Trading for Sulphur and Nitrogen Oxides. Means to Green Maritime Shipping. The Swedish Energy Agency, the Swedish Environmental Protection Agency, the Swedish Institute for Transport and Communications Analysis, and the Swedish Maritime Administration. 1 October 2007. Swedish Maritime Administration (2007), Certified NOx measures in ships, Swedish Maritime Administration, 10 January 2007. Swedish Maritime Administration (2009), Basic Report Regarding HAM and Direct Acting Turbo Compound, draft version 1.1, 11 February 2009. Swedish Shipowners Association (2006), Emission Trading Scheme for SO2 and NOx including Shipping. Gothenburg 12 May 2006. United States and Canada (2009), Proposal to Designate an Emission Control Area for Nitrogen Oxides, Sulphur Oxides and Particulate Matter. Submitted to MEPC 59, 2 April 2009. Wahlström, J., Karvosenoja, N. and Porvari, P. (2006), Ship emissions and technical reduction potential in the Northern Baltic Sea. Finnish Environment Institute, Report 8/2006. Air Pollution & Climate Secretariat (AirClim) The essential aim of the Secretariat is to promote awareness of the problems associated with air pollution and climate change, and thus, in part as a result of public pressure, to bring about the needed reductions in the emissions of air pollutants and greenhouse gases. The aim is to have those emissions eventually brought down to levels that the environment can tolerate without suffering damage. ƒ In furtherance of these aims, the Secretariat: ƒ Acts as an information centre, primarily for European environmentalist organisations, but also for the media, authorities, and researchers. ƒ Keeps up observation of political trends and scientific developments. ƒ Produces information material. ƒ Participates in the lobbying and campaigning activities of European environmentalist organisations concerning European policy relating to air quality and climate change, as well as in meetings of the Convention on Long-range Transboundary Air Pollution and the UN Framework Convention on Climate Change. ƒ Supports environmentalist bodies in other countries in their work towards common ends. AirClim, Box 7005, 402 31 Göteborg, Sweden. Phone: +46 (0)31 711 45 15. Website: www. airclim.org The European Environmental Bureau (EEB) The European Environmental Bureau is a federation of over 145 environmental citizens' organisations based in all 27 EU Member States and most candidate and potential candidate countries as well as in a few neighbouring countries. These organisations range from local and national, to European and international. EEB has an information service, runs working groups of EEB members, produces position papers on topics that are, or should be, on the EU agenda, and represents members in discussions with the Commission, the European Parliament and the Council. EEB closely co-ordinate EU-oriented activities with national member organisations and also track the EU enlargement process and some pan-European issues. EEB's aim is to protect and improve Europe's environment and enable its citizens to play a part in achieving that goal, by promoting environmental policy integration and sustainable policies, particularly at EU level. The office in Brussels was established in 1974 to provide a focal point for EEB members to monitor and respond to the EU's emerging environmental policy. EEB, Bd. de Waterloo 34, 1000 Brussels, Belgium. Phone: +32 (0)2 289 10 90. Website: www. eeb.org European Federation for Transport and Environment (T&E) The European Federation for Transport and Environment is Europe's primary non-governmental organisation campaigning on a Europe-wide level for an environmentally responsible approach to transport. T&E closely monitors developments in European transport policy and submits responses on all major papers and proposals from the European Commission. T&E frequently publishes reports on important issues in the field of transport and the environment, and also carries out research projects. The Federation was founded in 1989 as a European umbrella for organisations working in this field. At present T&E has 35 member organisations covering 21 countries. T&E, Mundo-B Building, rue d'Edimbourg 26, 1050 Brussels, Belgium. Phone: +32 (0)2 893 08 41. Website: www.transportenvironment.org Large emissions of nitrogen oxides (NOx) are a cause of major environmental damage, and ships account for a large and growing share of these emissions. A problem with the emission standards for NOx adopted by the International Maritime Organisation is that they will apply to new ships only, and the turnover of the fleet is slow. This report assesses potential market-based instruments for reducing emissions from existing vessels and an early introduction of efficient NOx abatement technologies for newly built ships. A rough calculation of the emission reduction potential indicates that application of an emissions charge, as outlined in the report, could cut NOx emissions from ships in the Baltic Sea by around 60 per cent. This would correspond to a reduction of about 270,000 tons in the year 2015.	<urn:uuid:31a043cd-8558-48ea-8612-76422ca6a3fc>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	106,265
Law and Cultural Identity J. Peter Burgess Jean Monnet Fellow, European University Institute, Firenze Abstract It has become common to construe modernization as a process of rationalization and systematization in which technology and instrumentality are central values. According to this model the European nation-state is evaluated more and more according to scientific ideals; bureaucracy becoming synonymous with technocracy. One dominant theoretician of this analysis is Max Weber (1881-1961), the German sociologist and economist whose Sociology of Law elegantly maps the ebb and flow of legal practices and legitimization from ancient cultures to modern Weimar Europe. According to Weber, the primary consequence of modernization process and its concurrent scientifization of the nation-state is the detachment of legal jurisdiction from its foundation. It is the source and nature of that absent foundation which is the object of the present paper. It argues that the absence of juridical foundation is in effect a detachment from the cultural roots of law. Post-Weberian legal theorists (Habermas, Luhmann, Teubner, Nonet, Selznick) problematize in radically different ways the notion of rationalization as scientification. It will be our approach to construct a homology between law and culture. By demonstrating the radical generality of the concept of law it is possible to rediscovery the continuity between culture in law, in other words, the implicit presence of law in culture and culture in law. Law and culture, it will be argued, are inseparable, the one being the conceptual platform of the other. 1. From the Generality of Law to the Law of Identity A law organizes the way we understand the world. [1] Even a superficial etymological analysis or conceptual history of the term "law" reveals a deep and complexly layered constellation of structures, norms, interests and authoritative practices. From the principle of polis, which organized both vertically and horizontally Athenian society beginning in the 5th Century B.C., to the complex of legal theories which make up the juridical landscape today, the legality of law has never been self-evident. It has always been the object of negotiation, of discussion, debate, opposition, contention. In other words, it has always been a practice. Moreover, the structure of law is fundamental. For the concepts we use everyday function as legal administrators of our world. They serve to differentiate authorized from unauthorized uses of concepts and terms, the distinguish between identical and non-identical objects, the draw the border of what legitimately belongs to a category and what is legitimately excluded. [2] Concepts organize reality, shaping, grounding and regulating the laws of the understandable. The radical generality of law arises in part from an omnipresent myth of pure descriptivity. The myth claims that the intelligibility of a phenomenon is exhausted by its description: To understand a thing is to describe it. The concept of law resists the myth of pure descriptivity: Any understandable claim about any object, from the color of the cliffs of Dover to the makeup of the French Parliament, is understandable only because of necessity of its content, because of the regularity of its concept, because, for example, the notion "color of the cliffs of Dover" is regulated, governed, organized by a law of conceptual belonging, or predication which situates its object in a network of necessary associations. What is an object which is not organized by the law of the concept? It is an object which neither corresponds to any other object we have ever observed or any other category which we have ever employed in order to understand objects in general. It would be therefore pure and principally incomprehensible, invisible. Thus the naming of a thing is invariably caught up in the structure of the governance, organization of the thing with regard to human understanding. This collusion between law and name belongs to the deep heritage of Western thought. Nomos (law, name) — the name of the thing is the law of the thing, what predicates the thing is authorized to have while still being the thing, what the name of the thing, what the thought of thing is destined to correspond to. Thus the repeatability or of organizational notions and the regularity of their general validity is the first Western notion of law. This general principle can be further delineated into a complex of notion associate with the structure and development of law. The structure of legality, governance and regularity, however, remain the same. Thus the term traverse a number of discourses: (1) in "scientific" contexts as the necessary relation between which naturally occurring elements are associated in an invariable way, (2) in "moral" contexts as normative rule, (3) as an aesthetic guideline, as (4) in a logical sense as the universal structure of human spirit, defining the universal laws of thought, (5) as rules which organize the state. The same set or principles is transmitted to the Roman lex and the hermeneutics of law which are generalized in the fundamentals of Roman citizenship. Understanding law as the guarantor of the legality of a cultural unity is a contemporary development, more or less coeval with the emergence of the nation-state. Enlightenment philosophy and the 18th Century theoreticians of the nation-state conceptualize constitutional law as the codification of social, cultural relations — "laws" which somehow are intelligible but not codified. [3] The monumental purveyors of universal rights, constitutionality and nation of the 18th Century create the difference between law and code in order to emphatically unite them in the principles of political modernity. [4] Thus the question of law is a historical question, a question of linking together the thread of legitimacy which assures the continuity of any regime. Still this horizontal, diachronic continuity is at odds with the vertical, synchronic continuity of law: The general foundation of any given legal moment. For any question of foundation is a question of rupture, of discontinuity or otherness. This is true for the very reason that the question of legitimacy never even arises in a situation of pure and self-present legitimacy. The context in which one asks as to the foundation of law, of its source of legitimacy, is the absence of immediate legitimacy. The question of foundation arises when it becomes clear that law is not self-legitimating, that its legitimacy is not self-present, does not contain its own legitimacy, but rather derives it from a reference to its foundation. This is the essence of the very concept of foundation: the immediate absence of foundation. The moral, cultural or legal foundation of any regulation is the object of reference to something else. When a law's correctness, be it moral or otherwise, is not self-evident, then it acquires that correctness by means of an association with its legitimizing basis, its foundation. A law which is radically, universally self-evident, requires no foundation. It is rather self-foundation. Its foundation is within, or more precisely, it has no foundation because there is no difference between the law and its foundation. Pragmatically, such a law would simply not be a law. For no law is self-constituting or selfauthorizing. No law appears spontaneously ex nihilo, and thereby begins to legitimately guide human actions. Any law have an author, someone or something which accords it its legitimacy and its authority. A law is thus most commonly understood as a formulation whose meaningfulness reposes upon its situation in a network of moral, cultural, and authoritative references which Luhmann, for example, calls a "system." [5] Identity is law. Identity, the most powerful and most tyrannical idea of Western civilization is the essence of law, the law of identity: A = B, Jacques = Albanian, Arnold = sociologist. If an individual is to be who/what s/he is, a law of identity is immediately — even preceding the thought of identify — in place. Understanding anything as anything, (this is a pencil, that is a Belgian) is submitting to the law or identity. The notion of collectivity is based on a law of belonging. If there is a collectivity, there is a rule, a law of who/what belongs and does not belong. («Only Norwegians, that is individuals with properties x, y, z, are admissible in the Norwegian collectivity».) The theoretical problem is thus how to generalize the concept of law. It must transcend while including the conventional legislative/juridical sense in order to include all regulative agencies. Any assembly is organized by a rule. The rule is what permits us to speak of, indeed to think of assembly. A good Bordeaux is inconceivable without the law which organizes the world according to good Bordeaux not-good Bordeaux. The process of modernity which leads up to an produces the conception of the nation-state, is a movement of legalization of law: legalization in the juridical sense, law in the sense we've been investigating. There is thus a strange and difficult kind of double logic in the movement from the law of belonging as an organic, phenomenological, even affective dimension to the instrumentalization of belonging in the notion of civitas, that is belonging which is juridically guaranteed by the construction of citizenship. The destiny of political modernity is its self-legitimacy. The statement of any law is always both necessary and impossible. Necessary because, as I mentioned above, it is the basis of Western thinking: thinking conceived as the making and using of concepts. Impossible because the law in question can never be the object of thought. It works fine for apples and oranges and Dover cliffs: I proclaim "these cliffs are Dover" and thereby inscribe the formation in a set of relations. But who legislates belonging for an Albanian? Who decides what a Norwegian is? A Norwegian? The Human Rights Commission in the Haag? Jacques Santers? God? S/he who legislates, forms the law of human collectivities, does so as selfauthorized. Legislating collective identity is auto-legitimizing, in other words it is both legitimate and illegitimate. 2. From the Law of Identity to the Law of Cultural Identity No trend has marked the last 50 years of European history as much as the as the crisis of cultural identity which plagues Europe. [6] The identity of Europe is like never before a question of identity-asparticularity. The break-up of the Soviet Union and the Eastern Bloc, the reunification of Germany, the ethnic conflicts in ex-Yugoslavia, the growing trends of racism, xenophobia, and anti-Semitism in every European country all to some degree appear as the signs of a problematization of European identity and a revaluation of the terms of cultural identity itself. The analysis of the logic of law and legitimacy, the analysis of cultural identity has two dimensions. It is both a historical development involving the genesis and mutation of collectivities and a conceptual tension, involving a series of paradox in the logical form of any collective identity: being itself both by excluding others and by being in relation to them. European cultural identity is thus a constellation of both rupture or discontinuity with the past and a continuation, even an exemplification, of traditions as old as Europe itself. Its ideological character is likewise double: For some, the radical reorganization of much of European cultural selfconsciousness falls under the sign of liberalism, diverse kinds of liberty rediscovering the greater path of history; for others, there is no precedent and no rule. At the limit, the crisis faced by Europe at the very moment it undertakes a de juris unification, takes the form of a radical questioning of ethnic and racial conventions, political affiliation, historical origins, linguistic norms, official jurisdiction concerning political borders, constitutional authority, representative capacity, general defense, and law enforcement. And yet the problem of European cultural identity, its patterns and politics, cannot be simply reduced to any historical unity which might stabilize or ground the debate in a fixed origin or reference. The particularity of any such situation is to be found in the way that its first appearance as a universal principle is contemporaneous with the conceptual diversity which constitutes it. Although the notion of a European geographical unity is at least twenty-five centuries old, Europe as a universal, self-conscious concept is the product of a tradition younger than three hundred years originating within the politico-theoretical movements of the Enlightenment. The universalizing machinery of the Enlightenment is based on ideologies of opposition, delimitation and exclusion. In Montesquieu's The Spirit of Laws (1748), Voltaire's Candide (1759), Rousseau's Social Contract (1762), Diderot's Rameau's Nephew (1762) — published first in Germany in a translation by Goethe (1805), then in France (1821) — and Lessing's Nathan, The Wise (1775) arise the distinctions which constitute the fabric of contemporary European politics and society: nature/culture, society/politics, human/institutional, public/private. These oppositions apply and reproduce themselves automatically within modern society. They operate in a network of social-political-philosophical relations which together form a conceptual totality, the "universal spirit." Only such a unifying theoretical force would permit the internal sundering of the spheres of modern society by the introduction of its own specialization. Thus arises a fundamental dialectic of the modern: it is at once necessary for the restitution of social specialization and diversification into a totality and contingent upon the social cleavages which make it possible in the first place. Social totality is never implicitly absolute: it is always the restitution of a temporarily lost totality. This emergence of organic individualism within the spiritual whole, which functions as a socially critical counter-part to the universalism of the Enlightenment, was a fundamental element in the thought of the young Goethe (as well as the young Schiller), and first drew him to Diderot who, with Lessing, had a great influence on the young Hegel. European culture seen as a systematic claim to universality arises first as the assertion of that universality, as a corrective or restitutional gesture. It may be said, for example, that the Declaration of the Rights of Man and Citizen (1789) claims the universal presence of those human rights which are de facto not present but rather virtual. Like all such declaratory statements, its normative status is based on its absolute truth or universality while its essential sense as a statement rests on its non-truth, that is, on the necessity of its realization. This is a structural logic particularly important to Hegel's system of thought. In the Phenomenology of Spirit (1807), for example, he asserts that no object of knowledge undergoes the "phenomenological act" of being known without some alteration. Knowledge, he says, is a "tool" whose application does not leave the constitution and the realization of the universal in its diversity. object of knowledge unchanged. Knowledge is never simply knowledge in itself; it is knowledge-knowing-itself. [7] Conceptual knowledge, the self-constitution of concepts, is an instrumental operation which, precisely because it is instrumental, renders impossible absolute knowledge of its object. With this argument, a direct attack on Kant's transcendental deduction of the thing-in-itself in the Critique of Pure Reason (1781), Hegel lodges a global critique of the universal spirit and its movement in human history. If Kant's thing-in-itself were absolute, Hegel argues, it would have no finite bonds or predicates; that is, it would have no qualities which are knowable by a finite subject. It could be known only by an absolute subject and would be thus absolutely unknowable. [8] Any thing, including the thing-in-itself, the thing as absolute, universal object, is accessible to knowledge only through its determinations, through the dispersion of its being in its particular manifestations. And yet, this dispersion is precisely what precludes its universality. For Hegel, this eternal manifestation of the determinations of a universal which continually reassemble themselves forming a superior universal, constitutes the dialectic of culture (Bildung). It is at once the [9] Even though the concept of European culture is supposed as universal, it has never had an absolute and universal form, has never been detached or indifferent with respect to its own meaning, has never been in-itself. It has always been able only to recognize itself in its instrumentality, in the moment when it applies itself to the task of discovering what it is. It has never been able to remain closed, frozen in an abstract totality. Thus the concept "European cultural identity" has sense only at the moment when it breaks off from itself and selfconsciously sees itself as an object. It has sense only at the moment of its own introspective decomposition, at the moment of the rupture of its integrity, at the moment of its own cultural crisis. And yet this is also the moment which signals the impossibility of a fixed concept. Thus the double bind of culture as thing-in-itself, as unitary concept: The axiom of universality is the rule of diversity: Cultural identity has always taken the form of the crisis of cultural identity, but a crisis which unifies and disperses at the same time. The cultural history of Europe is the history of crisis. Cultural identity thus cannot recall a time when it wasn't a question of cultural identity, when cultural identity was not in question, when some form of disequilibrium, dispersion, rupture was not present, sounding the alarm and the call to redefine, reestablish the identity presumed lost or threatened. Crisis is a constant. The crisis has no time. At all moments of the history of European culture it is already present, already determining its identity through the diversity of its universality. The modern imperative of absolute contemporaneity, exemplified, perhaps, by Rimbaud's axiom — "Il faut être absolument moderne" — cannot overtake the history of crisis: the history of crisis precedes cultural identity itself. 3. Some Variations on Culture and Law Generally speaking, pre-Socratic philosophy articulates a philosophy of nature. Thinkers like Anaximander, Thales, Hericlitus, and Parmenides understand the causes, nature, and above all meaning of natural phenomena as components in an integrated universe. In other words, there exists no difference between principle and event, law of nature and phenomenon. Every natural occurrence constitutes its own self-contained principle. This conception is both a break with a mythological understanding of nature and a clear secularization of philosophical thought. At the same time a new notion of the public sphere is inaugurated, whereby explanation attains a new theoretical level. From now on there are publicly accountable theories — public assertions which are required to stand the test of criticism, revision, and rejection. [10] Both the consensus-based character of scientific research and the integrated notion of nature which dominates among the Presocratics pave the way for what might be considered the birth of legal philosophy. In Greek civilization philosophy of nature exists as natural science. The explanation of a natural occurrence is its meaning. Whereas in post-classical scientific method, an occurrence becomes intelligible from the moment it can be related to a scientific law which generalizes it in a set regulating principles alongside a potentially infinite number of observable occurrences, pre-classical "science" renders events intelligible by revealing the system of its naturality. To seize the significance of an event is to understand in what sense nature itself would be harmed without the occurrence. Otherness — residual existence of unintelligible constituents which one is at pains to fit into the holistic understanding of nature — is precisely a symptom of defective understanding of the phenomenon as nature, of the naturality of the phenomenon. This "naturality," this implicit rightness of what exists in nature reveals nature as a kind of implicit moral essence and as a model. Nature is not simply what is; it is what should be. Or more precisely, the question of what should be is unintelligible: what is is what should be. This insight must be associated with the movements of natural right and law which flourish starting in the 17th Century to which we will return. In the same manner, a certain moral or aesthetic space of nature is opened. According to Presocratic reasoning, a sunrise on the Ionian Sea is no more "beautiful" than the sight of a leopard tearing the liver out of a gazelle. Both simply are, and are simply as they should be. Both moral reflection and aesthetic consciousness are products of the notion of contingence, of the notion that things can be otherwise, that nature is variable, changeable, governable. This is the beginning of the process of the demystification of nature, and thereby the beginning of the thought of the social, of the question of how the social sphere should be theoretically organized. Thus when Thales, as the story goes, correctly predicts an eclipse of the sun in 585 B.C., he goes beyond simply revealing the meaning of nature, he makes a claim for the iterability of nature, for its predictability. Thus the notion of forecast constitutes a betrayal of nature's chronological meaning, the revelation of nature in repugnance of its own plan. He inaugurates a movement in human history which, as we will see, finds a certain apex in Weber. Science is no longer constituted at the service of nature, but rather nature is subsumed within the understandabililty of human intervention. Theoretical science thus arises out of the collapse of nature as a horizon-less background surrounding human affairs. This is the origin of the cleavage between what is and what should be, between theory and praxis. The history of law as a mechanism for the organization of human societies thus begins as a negation of the referential status of nature. The history of the philosophy of law emerges from this rupture. The central sophists (Xenophon, Gorgias, Protagoras, Socrates) conceive of social questions in terms the opposition between nature (physis) and law (nomos). Nature is understood as the eternal, unchanging background upon which human events are played out. Law is the expression of human intervention. Questions of morality, justice, and obligation — the now "classic" questions of legal philosophy — emerge as a differentiation between human reality and nature. Morality, justice and obligation are henceforth understandable in relation to law (nomos), to the properly human as against the natural. This is the basis of society and culture in Western thought. It is also the opening of a Pandora's box of juridical discourses, not the least important of which serves to negotiate the very border between the natural and the human. The foundation of law, the basis of its legitimacy and the moral motivation for its observance is thus to be understood as an opposition to nature. Whether the origin of this law is imminently human, that is, a part of human nature, or whether it is external to humans and thus the object of education, is thus a central dispute. However, universal for the sophists is the notion that morality and justice are human constructions. Legality is a constructed unity between what is right and best for humans and the norms which organize human society. [11] Plato writes at the time of the decline of the polis, the Athenian democracy. His reflections on law can be read as a resistance against the wavering legitimacy of what he sees as the rational foundation of law in human reason. The well know formulation of Plato's conception of law is to be found in the Republic. The ideal state, he claims in Book IV, requires no laws. The activity of legislation is mere a needless complication of the purity of a state founded on reason. The correct way to assure the proper organization is through education, that is, by instilling in citizens the taste for the ideal (eros), the (naturalized) desire to seek a society which corresponds to its own ideal. [12] Law and order in the polis should not be based on decrees, technically formulated rules which are necessarily foreign to all those who have not already thought them. The basis of law should be rooted in the customs of the populous, the conventions and mores which are natural to the society, or rather, to the society's «natural» inclination toward reason. The polis can thus be understood as a culturally based collectivity. It is an equilibrium which balances the abstract ideals of justice, on the one hand, with the happiness of individual citizens, on the other. [13] The members of the social collective are thus related by a shared inclination toward the ideals of the collectivity and by aspirations integrated into the. By the same token, the city-state, the politea, is no to be understood in any technocratic or bureaucratic sense, but rather as an organic, cultural unity. In brief, law should be culturally base, not external. Law is politea: there is no distinction to be made between the natural function of the community and the community itself. "Law is not concerned with assuring the exceptions happiness of a class of citizens; it seeks to realize the happiness of the entire city-state by unifying the citizens by persuasion or force and leading the participate in the advantages which each calls c an bring to the community. If such men can thus be formed in the city-state, it is not to set them free to turn which ever way they please, but to make them compete in fortifying the bond of the State". [14] The community is defined as the properly functioning community. Law and order are not predicates but rather the essence of the collectivity. The cultural identity of the city state is its implicit self-sanction. Aristotle's considerations on law and justice are multifarious and complex. In many ways, he develops a number of the procedural principles which form the background for modern juridical thought. In general however, it can be said that he continues the attack on the sophistic decoupling of culture and law. In his critique of Plato, he opens a reflection on the nature of democracy which draws into question its relation to the cultural substance of the bonds which are confirmed in democratic processes. As is known, the republic proposed by Plato, presupposes democratic principles only in the sense that all citizens are to be considered with equity with respect to their inherent gifts. This differentiated is called equitable, in the sense that the social system which is erected as the city-state follows equitably the uneven contours of human reality. Aristotle differentiates between state (politeia) and law (nomos), the should, he claims be constructed on a (modern) democratic basis, whereas law organizes society according to the moral or cultural substance of the citizenry. In Book III of the Politics, he argues that a society ruled by law cannot be ruled by an arbitrary ruler. This defies the fundamental logic of law, namely its principle universality: If a proposition is a law, it is valid at all times, at all places, to all persons; if it is marked by singularities, then it is indeed no law. All citizens must be submitted to law. [15] At the same time, Aristotle understands that whereas the logic of legality is absolute, the moral substance of human culture is not undifferentiated. Legal procedure must thus be impersonal, nearly bureaucratic. In other words the protection rights in a society marked by the internal cultural differentiation is radically equity in application of law. Aristotle hastens to underscore that laws are imperfect and do not respect the contours of human reality. All general rules, though logically coherent, are "culturally" flawed. With respect to the notion of justice, laws can fail in certain cases. Aristotle thus reverts a notion of "natural justice" as the legitimization of what he calls "equity." [16] This supplementary category foreshadows the tripartite distinction in Roman legal thought between jus naturale, jus gentium and jus civile. For practical purposes, jus civile corresponds to the doctrine practiced with regard to citizens, that is, residents of Rome. It is eventually applied analogously, such that it referred to the doctrine applicable to members of any community. Jus gentium is the conceptual counterpart of jus civile: originally law of the foreigners, applicable to all those who do not reside in Rome, by extension, to all those who did not belong to a community. Jus naturale is natural law in the sense that the natural is the rational, the infinitely founded and correct. In many ways jus naturale proves to be the ideological turning point for the historical development of the notion of foundation: In the late Middle Ages the "naturality" of natural law slides into a notion of the divinity of natural law; in the Renaissance it takes on a far more prominent signification of rationality; beginning in the 17th Century it becomes the center of the modern notion of natural law. Particular to Roman law is its descriptive nature. Jurisprudence in this sense does not aspire to organize both society and its peoples but rather seeks to seize and characterize the rational core of social reality. As far as the relation between culture and law is concerned, the primary opposition is that between jus civile and jus gentium. Out of the original category of foreigner arises notion of people in general. Jus gentium becomes law of peoples, the universal category of person which beside the jus naturale, is a central anchoring point for Roman cultural self-understanding. Indeed among the innovations attributable to Roman jurisprudence is the systematic categorization of persons. Such a categorization is more or less incorporated into any legal doctrine. The originality of Roman law, however, is the level of abstraction of the categorization. In the ancient versions of Roman law, the only persons accorded full rights are male heads of family. Excluded from full rights are thus (1) slaves, (2) foreigners (3) other family members. In the period of the late Empire, these rights are significantly expanded. What remains clear is once again the cultural basis for excluding foreigners from rights. The treasurehouse jus civile is based on cultural belonging, the categorization of human before the law is cultural. This cultural difference is posed as natural, or rather the universality of rights derived from nature has limited extension. [17] 4. Modernization understood as the Rationalization of Law and the Denaturalization of Culture Weber's Sociology of Law can be seen as an analysis of the process of modernization understood as a history of the emptying of law of its cultural references. This elegant history of the conditions of legitimacy of law provides a partial confirmation of our hypothesis that the cognitive presupposition of law is the cultural cohesiveness which binds any given society. Law and culture are homologous. Or rather a certain radical generalization of the law provides the structure of intelligibility of both national-cultural identity and state-law. Thus modernity's enormous project of egalitization in the name of democracy, instrumentalization in the name economic efficiency, technologization in the name progress, all devalue, to a greater or lesser degree, the fuzzy logic, the non-purposefulness, and the nontechnical nature of "culture." [18] As we have already suggested, the logic of exclusion of culture from the program of modernity is remarkable indeed: Culture is excluded because it cannot be consigned to the various modern logics of instrumentalization, In other words, it is irreducible to the logic of modernity and therefore it must be reduced to a logic of modernity, and reject according to modernity's premises. As we have seen, the history of legal foundation which is the object of Weber's presentation consists of a considerable variety of forms of legitimacy. What assures the continuity of the development is that legitimacy lies in the ties that bind the social group which is to be governed by the law at hand. Legality is thus as a social dimension, but it is indeed more than that. It is indeed not simply reducible to the logical coordinates of an association, but rather, a certain force (Gewalt) which arises from the interstices of association, from the cohesiveness of social cohesion. This is indeed what Weber majestically demonstrates the presence of in the pre-modern history of law, and what he seeks to demonstrate the absence of in the modern context. "The old principles which were decisive for the interactive notions of "subjective" and "objective" right (Recht) that law represents a valid quality of the members of personal association which is monopolized by it: the clan-based or social class-based personality of law and a legislated particularity usurped by camaraderie or privilege have disappeared and with them the class-based and special procedures of associations and tribunal classes. Thereby neither all particular and personal law nor all special jurisdiction is eliminated. On the contrary, precisely the most recent legal development has produced an increasing particularization of law. Only the principle of delimitation of the sphere of validity is characteristically modified". [19] Weber's historical development demonstrates that law is traditionally nourished by a collaboration of objective and subjective legitimacy. Subjectively legitimated law draws its force from the faculty of judgment proper to every thinking, acting subject. Objectively legitimated law orders individuals with respect to an authority which issues from some origin or platform which is foreign to the individual. Objective legitimacy emphasizes a horizontal access of judgment: value set on the basis of other individuals, other acts and experiences within the sphere of experience of an individual actor. Subjective legitimacy is vertically organized, drawing its authority from a singular source who essence and validity is closely tied to its universality. According to Weber, traditional conceptions of legitimacy repose on an interplay of these two elements. This is in accordance with the neo-kantian theories of law and ethics upon which many of Weber's points of view repose. Neo-kantianism develops the notion of transcendental yet individual categories of reason, whereby any ethical claim is both subjective and objective. This interaction assures the social cohesion which is coeval with legal legitimacy. This is why the interaction of the subjective and the objective, is both constitutive of cultural identity and of the legality of law. What is this strange force which inhabits the space between "I should" and "I shall"? The history of ethics is replete with answers to the question. One again, the most pregnant for Weber and other thinkers of his era is Kant. Freedom to act (Handelsfreiheit), according to Kant, is both a subjective freedom with regard to one's own individuality, an objective lack of freedom with regard to the necessary framework of natural laws to which all are subject and, finally, a subjective-objective freedom with regard to one's own moral sense. Freedom is freedom to submit oneself to the restraints of society, to chose to limit one's freedom, to oppose one's one "natural" inclinations based on a sense that it is right to choose the laws of the state. [20] Yet the freedom of choice of non-freedom is not singular, not subjective, it is both a function of social belonging and the source of social belong, cultural cohesion. Indeed according to a more radical theory of social constructivism, the individual is produced by just a social negotiation of norms and customs. [21] An individual member of a culture is both particular in the sense that s/he lives the experience of law alone, the choice of accepting law is the choice of accepting law for oneself, not for others. At the same time, the choice of the individual is constitutive of the cultural collectivity. By choosing for myself, by recognizing the laws of state, I endorse the law of identity. The very dialectic of individual particularity and social universality and the reciprocal conditions of intelligibility exclude any notion of individual which is not entwined in the constant subjective/objective sliding. The neo-kantian ethical paradigm produces a validity, however, which Weber claims has disappeared. It no longer exists because the non-technical, non-technological substance, from which it derived its legitimacy has been extinguished from cultural practice. The irreducible rest of culture, the hard kernel which no science could reduced to quantifiable essence, has indeed been reduced by scientific humanism. This kernel has several forms in Weber's historical analysis. It is what he calls the clan-based or social class-based personality of law (die stammesmäige oder ständische Personalität des Rechts), or "camaraderie (eine durch genossenschaftliche Einung)" The humanity, or what we could call the cultural foundation of law, has evaporated in the shining walls of technocracy. In other words, the cultural basis of legal validity has disappeared. What is the measure of validity? How does Weber draw a line between legitimacy and illegitimacy? Ostensibly its traditional site is the Personenverband, the "band" which assembles members of a collectivity. In other words, it is neither the collectivity, nor the individuals, but rather the force of cohesion which unites them. Not merely their common traits, not merely a simple function of a will to be collectively assembled, but rather a commonness which escapes the contingency of individuality, which is objective, not subjective, which can not be simply chosen away, which is nature. The foundation of law is thus culture. How does Weber measure the presence or absence of culture? What is the criterion for differentiating between legitimating cultural activity and nonlegitimating? Where does the criterion come from? Who is the legitimate judge of who will be the legitimate judge? Who decides what legitimates the legitimate? Or to put it in other terms, what is the origin of the right to speak of rights? Who, exactly, authorizes the authorization? Succinctly put, the origin of legitimacy of any collectivity is both implicit in the system — it is the mechanism which legitimates this group instead of another — and yet cannot be isolated there. At the same time, the source of legitimacy cannot be nailed down either, cannot be attached to one person, or too several. For there too, the foundation of the whole would be destroyed by the alienation of the one who is not the foundation. The foundation belongs to the movement of the culture being itself, that is identifying itself as what it is, drawing out the tensions which spring forth from knowledge of what it is not, and the re-integration of the knowledge and counter-knowledge in the movement of the whole. As an illustration of the modern process of evacuation, Weber presents the case of commercial law and in particular the form proper to it: the contract. Late 19th Century industrialization introduces intensive competition which brings with it the need for more efficiency -- what in today's jargon is interestingly enough called "rationalization." As has become clear, the modern reflex is quantification. The transposition of human activity into a set of quantifiable measurements and thereby the operationalization of legal matters within and among commercial ventures. Modernization is process of streamlining and dehumanizing of humanity, a process which Weber seeks to nuance and rehumanize. The legal expert is a professional technocrat who in order to succeed in modern society must systematically avoid culture, must de-culturize law and delegalize culture. "One can only demand of him intellectual righteousness: to see that the ascertainment of facts, the ascertainment of mathematical or logical realities or of the inner structure of cultural goods, on the one hand, and the answer to the question of the value of culture and its individual contents, on the other hand. And then, how one should act within the cultural collectivity and the political associations — that these two problems are completely heterogeneous." [22] Yet Weber's analysis of commercial law disregards at least two essential matters with regard to the effects of instrumentalization and operationalization. (1)The ideology of measurement and (2) the conceptual impossibility of the extinction of culture. (1) Quantification is a matter of power, of controlling, surveillance, measuring and adjusting movement and production. Measurement thus carries with it enormous ideological conditions and consequences which we cannot analyze here. It will suffice to notice that the process of modernization which is Weber's concern both homogenizes and thereby introduces hegemonic relations of power and the norm which expresses the need for further, extended, deepened operationalization. (2) The question of legitimacy reveals itself as a question of power. This interaction assures the social cohesion which the question of legal legitimacy generates. For legitimacy is always a question of legitimacy. A law which is perfectly, totally, absolutely saturated with its own legitimacy is simply not a law, but a fact. A law without the notion of criminality is not a law. In order for a law to be a law, it must be open to the contingency of question and doubt. It must be possible to imagine a situation in which the law is invalid. In any given situation, illegitimacy is a hovering presence. The pragmatic basis for this "otherness," for the possibility of other points of view, other personal considerations of right and wrong. This situation arises from the alterity implicit in the dialectic of culture. Thus the law of national or cultural identity, is implicitly repeated in the structure of state law, in the legality of law. [23] The pursuit of legitimate action reveals a constant replacement of the ethical with the technical according to a kind of dialectic of competence. The more proficiency in legal matters grows, the more the individual becomes alienated from the general structure of identity which organizes cultural self-understanding. Technical, profession perfection is ultimately deadly because its gradually excludes its other, the ethical, the aesthetic, the cultural. "Whether or not law and legal practices are formed under these influences, the inevitable destiny of law, in any case as the consequence of technical and economical development, and despite all lay judicial expertise, is the unavoidably increasing ignorance of it on the part of layman, given its constantly rising technical content; in other words, the specialized nature of law and the increasing appraisal of formerly valid law as a rational and thus technical apparatus capable of being purposefully (zweckrational) transformed at any given moment and which dispenses with the holiness of content." [24] In Basic Sociological Concepts, Weber defines ethical customs (Sitte) in opposition to law (Recht). Customary are those actions which are carried out with reference to an internal, natural or cultural code. The legitimacy of laws of customs is thus internal. Their validity is not a function of external codes. Though customs maybe learned and thus once have appeared to be external, they are experienced as customs at the moment when their external origin is forgotten. Laws, on the other hand, are, according to Weber, always external, always conceived as otherwise, as something to be learned, understood and carried out as some kind of imposed duty. [25] If laws are entirely internalized — "cultural" — then they are hardly laws, bur rather individualized, reflex-based facts. The normativity of law disappears into the cultural orientations and inclinations of the individual. Law becomes what individuals do. If, if on the other hand, a custom is entirely external, a rule or guideline whose origin is totally foreign, totally external, unknown and abstract, then it cannot be called a custom. The "custom" is thus the ideal of a socially-culturally based code of conduct. The process of rationalization which Weber describes as typical of modernity is precisely the substitution of custom by law, "the substitute of inner adaptation to customary habits by planned adaptation to positions of interest" [26] It is the instrumentalization of normativity, that is, its extinction. If I am directed to carry out an action which is completely abstract to me, an action which is based neither on my experience, my aspirations, nor my sense of responsibility, then the direction — the rule, is incomprehensible as a rule, and the action becomes purely non-ethical, non-normative action, identical with my will. If the notion of being required to collect 5 kilograms of stones is totally foreign to me, then the act of collecting 5 kilograms of stones is and remains random, radically contingent. There is no ethical, cultural basis for carrying it out. Moreover, if ever I should acquire such an ethico-cultural relation to the act of collecting 5 kilograms of stones, this ethical sense will not be a meaningful object of law. The conceptual of legitimacy is thus the identity between legitimacy and legality. [27] Habermas' critique of Weber on this point is thus correct: radically formal legitimacy — legitimacy free of any ethical dimension — is precisely as unintelligible as ethical constraints without form. "Summing up, we can ascertain that the formal qualities of law under particular social conditions which Weber examines could only have made the legitimacy of legality possible, just as it did not recognize itself in a more kernel of civil formal law, in as far as he constantly understood moral insights as subjective world-orientations; values were valid as contents which not further rationalizable, incompatible with the formal character of law. He did not distinguish between the preference for values which recommend themselves within particular cultural life forms and traditions as preferable with respect to other values as it were, and the should-value of norms which, in the same manner, oblige all addressees. He did not separate the appraisal of values which are scattered over the entire range of competing value contents from the formal aspects of associability or validity of norms, which do not vary according to the content of norms. In other words he didn't take ethical formalism seriously." [28] Much of post-Weberian sociology of law draws on a critique of input-output models of authority whereby the will of person A is transferred to the action of person B by one modality of power or authority. The strength of Weber's taxonomy of legal legitimacy, however, lies precisely in a problematization of the basis and movement of legitimacy. Thus Weber's point of departure already contains an essential distinction between authority and legitimacy. Though both are functionally based on an economy of recognition, only the logic of legitimacy draws its force from a notion of social, cultural, religious collectivity of the type which forms the background for a certain type of Kantian analysis of law. Already Weber's analysis of why we accept the legitimacy of law or of political or military leaders in general engages a problematization of the traditional conception of the legal subject as a kind of input-output processor, prefiguring, in particular, Luhmann's analyses of the "epistemic subject." [29] Once again, the dynamic kernel of legitimacy lies in the collective force of a given collectivity, in the band which ties together different individual members of a same cultural unity. Weber outlines much of his theory on the nature of cultural cohesion as a basis for legitimacy in "The Three Pure Types of Legitimate Domination" (1922). Superficially, he explains, different forms of domination can be determined by a number of elements: different varieties of interest, consideration of purposefulness, advantages and disadvantages, customs or mere habit, affective, based on personal preference or inclination. More grave consequences arise, however, from domination-based state law. The legal grounds for domination, legitimate, law-based domination have inner support, a platform which lies deep in the cultural fabric. [30] Weber thereby conceptualizes his well-known three basic forms of domination: "legal domination," "traditional domination," and "charismatic domination." Briefly put, "legal domination" refers to "bureaucratic domination," that is, technocratic, rationalized, institutionalized, formal power; "traditional domination" reposes on a belief in the "sacredness" of a certain order of power which is already present; "charismatic domination" is based on an affective devotion to an "authority" with charisma. Though the historical process of modernization shows a general movement toward "legal domination" all three categories can indeed be present at any given time. Essential for our purposes is, of course, "legal domination," since it corresponds to a pure formalism of authority and thereby opens the question of how pure formal legitimacy is thinkable "The entire history of the development of the modern state in particular is identical to the history of bureaucracy and bureaucratic processes in the same way that the development of modern high capitalism is identical to the increasing bureaucratization of the economic processes." [31] The question of modernization thus becomes: How can domination be rationalized, idealized, and purified to the point of being without concrete content. How can this happen where there is neither interest, nor tradition, nor affective will to carry out the legitimated law? Can the very notion of obeying when there is nothing to obey with respect to be intelligible? The moment of recognition of the legitimacy of the law is the moment of its own dehumanization or desubjectivization. "It is not a person which is obeyed because of his/her proper right, but rather a legalized rule which is authoritative concerning whom and what is to be obeyed. The one giving the order also obeys a rule in as far as s/he enacts an order: the "law," or regulation, a formally abstract norm." [32] In logical domination, the individual authority, what previously would have been a monarch, priest or a socially recognized leader, becomes equalized with those being lead. The pure rationality of law becomes sufficient unto itself, auto-legitimizing. The recognition is not determined by the concrete person, but rather by the form. The authority becomes transparent, inessential, unaccountable and thus meaningless. The legal machine, purveyor of legality and justice is perfected to the point where the content of law, the actions of individuals becomes inconsequential. The individual becomes mere static — noise in the machine. 5. Reflexive Law, Autopoesis, and the Dialectic of Cultural Identity. Thus 75 years after the first edition of The Sociology of Law, Weber's notion of "formal rationality" remains the point of reference for reflection on the relation between law and modernity. The rational basis of legality in the modern world thereby rests upon a double platform: (1) a formal legal system presents itself as universal, that is, as a constellation of formally inscribed norms which are ideally and perfectly adequate to the social system which they are intended to govern; (2) a class of professional legal technocrats whose task it is to universally apply the system. Yet this detached, instrumentalized notion of formal rationality in law is only the extreme pole of the evolution of thinking on law. For a variety of reasons, the legal theories of Weber and others collapsed in the critical exchanges which followed their construction. Epistemological doubts associated with the decline of both Neo-kantianism and the New Historical School, undermined the viability of the notion of the system as an ideal form, the prolonged critic of Enlightenment rationality carried out by the Frankfurt School lead to re-questioning of the validity of reason as the ultimate reference point for philosophical and social systems, and, finally, the experience of the two World Wars, lead to a general skepsis with regard to the promise of technology and progress. In short, the word crisis — both philosophical, sociological and juridical — was on the lips of all those who believed in and sought systematic solutions to the legal complexities presented by modern society. Still, it is the very notion of crisis which is a key to our analysis. For the measure of the long century which has intervened between Weber and contemporary sociology can be understood as a mutation and a reevaluation of the notion of crisis. Crisis for those who witnessed the last cries of Neo-kantianism and New Historical thought on the even of World War I understood crisis as the loss of something which could or could not be recovered, but whose recovery was in any case understood as a recover of the same, as a return to the specificity of time and place which created the conditions and context for that which now is gone. The last of the modern intellectual foundations — the transmutability of time and space as rational categories of human experience, pure faculties of human existence — had slipped away, and work had to focus on retrieving it. On the other hand, the notion of crisis which informs today's legal sociology is, as we shall see, far from a nostalgic one. More recent theories of law and legitimacy focus on crisis as constitutive: as somehow fundamental, productive and creative. In the post-war period, the rise of European Social-democracy and interventionist economic and social philosophies have lead to various attempts at re-anchoring legal foundation in the substance of social and cultural reality. Many European scholars see this process of "rematerialization" the implicit project of the welfare-regulatory state. [33] The most common tactic for rematerialization is a reconstruction of the link between cultural substance and legal form through a rehistoricizing or "evolutionary" approach. In this context, crisis becomes the vehicle for progress in the development of a more coherent picture of legal reality. Crisis is not the moment of loss by rather a far more dialectically marked re-absorption of the failed moment in a totality which rationalizes it as failed. The most significant systematic attempts to formulate an evolutionary reconstruction of legal rationality are offered by Nonet and Selznick, Habermas, Luhmann. [34] Nonet and Selznick see the evolution of legal systems in three distinct phases: the repressive, the autonomous and the responsive. [35] The repressive moment corresponds to a notion of rights and legality which emerges from feudal structures, mapping the transformation which Marc Bloch calls the movement from "noblesse to legal noblesse." [36] The autonomous phase corresponds to the rational paradigm developed by Weber and support by the Neo-kantianism of Rickert, Dilthey, Simmel and Droysen. The final — responsive — phase is the product of the crisis in legal formalism. It is the process whereby new forms of law emerge which are oriented to a large degree toward "purposefulness" and the participatory dimension of law. Luhmann's evolutionary reflection is based on the notion of an internal differentiation of society and on the complex interdependency of society and legal systems. Habermas, finally, continues the general project of a critique of the modern concept of rationality in the Theory of Communicative Action with a differentiation of the formal rationality of law. A fourth, compelling alternative is presented by Gunther Teubner. Teubner abstracts both Habermas, Luhmann, and Nonet and Selznick in order to construct a synthetic route between the two. Nonet and Selznick, he suggests tend to rely on variables which are internal to the system or to thematize its evolution, while Habermas and Luhmann, each in his own manner, concentrate on external or international elements between legal and social structures. [37] In his essays from the 1980's, Teubner begins the construction of an alternative to the internal and external notions of system. Building upon Nonet and Selznick's concept of responsive law, Teubner develops what he calls "reflexive law," a self-regulating system which orients itself toward the norms present in society in part according to a more or less neo-liberal model while at the same time coordinating with the external nature of social phenomena. [38] In other words, Teubner fully integrates the notion of the crisis in formal law as a constructive, meaning-producing component in a system of reflexive law. Crisis is the mode of constant problematization which forms the basis for the formation of new concepts and new approaches, always adapting to the requirements and mutations of a socially based system of self-understanding: cultural identity. "Reflexive law" can thus be understood as a self-regulating system based on both an internal and an external mechanism of modification which derives its reference from changes in the social sphere. "The law regulates society by regulating itself." [39] "Autopoeisis" is a conceptualization of the self-production of legal and social systems. In this context society may be understood as, "an autopoietic communication system. Society consists of communications that have the characteristic of reproducing other communications. [40] Specialized communication circuits have thematically differentiated from the general communicative circuit of society, and some of them have become so independent that they have to be regarded as autopoietic social systems of the second degree. Vis-à-vis social communication, they constitute independent communicative units as their elements which are in turn self-reproducing, i.e., they produce communicative units of the same type and value. All of their system components are produced by themselves: special communications as elements, self-generated expectations as structures, autonomous processes, thematically defined boundaries, self constructed environments, self-defined identities. They are operatively closed and informationally open to the environment." [41] The central and most obvious presupposition for modern legal systems is that they bear a relationship to society. The theoretical debate thus becomes what kind of relationship this should indeed imply: law as a reflection of social norms such as they occur (neoliberalism); law as a normative ambition, model or patterned on the basis of some sort of implicit rationality (natural law); law which is unequivocally imposed and accepted (positive law); etc. With his evolution to the concept of autopoeisis, Teubner posits the continuity between society and law on the discursive level. Society and law enjoy commonality as communication. Both are autopoeitic: Both consist of communications which derive their intelligibility from their production (an re-production ) of communications. The challenge to modern legal theory is thus, according to Teubner, the negotiation of the discursive relation between two discursive spheres. "The legal system feels out its social environment with `sensors' (boundary roles, dogmatic concepts), reconstructs the conflicts in its own terms as conflicts of expectations, processes these through rules, procedures and dogmatics that are intrinsic to the law, and produces the binding decision as a `case norm', to which new legal communications can in turn be linked up. This all takes place exclusively in the limits of meaning peculiar to the system of legal communications." [42] The guiding question of autopoeisis is thus the question which begins the history of modern legal theory, that of crisis. Crisis is the opening which inaugurates reflection on the foundations and boundaries of legal legitimacy. According to the logic of autopoeisis, both the legal system and social structures find themselves in a constant state of mutation. Indeed the very being of the social and the legal are hereby redefined as the self-producing, faithful to the essence of the Greek term auto-poeisis. The pragmatic question thereby becomes: Where indeed does the system close? Where does mutation, evolution, alteration cease in such a way that the solid concrete norms and legislation can be isolated, identified, conceptualized, politicized and posited as the foundation for further construction of norms and legislation? Is closure of such a system of self-reflection even possible? If a social structure or a legal system derives its very essence from a movement of reference to other components, that is by a kind of constant overture, can this movement ever be halted? This is the sort of questioning which leads Teubner, in more recent work, to interrogate the premises of a number of poststructuralist positions advanced, notably by Foucault and Derrida, and to attempt to place neo-evolutionary theory (Habermas and Luhmann) in a shared context with a number of post-structuralist notions. [43] In the 1991 article, "The Two Faces of Janus: Rethinking Legal Pluralism," Teubner undertakes a direct confrontation between legal autopoeisis and postmodern jurisprudence, most notably, "Critical Legal Studies." [44] The "two faces" to which the myth of the Roman god Janus refers goes beyond the simple opposition of the social sphere and the legal sphere, locating the very intelligibility of legality, its "rationality," in the field of tension of a number of opposed terms: "norms and rules, law and society, formal and informal, rule-oriented and spontaneous." [45] By understanding legal studies as a discursive science, a common structure uniting the social sciences and law emerges. This strategy thus distances itself from both legal positivism and positivist sociology and thereby seeks a new, more comprehensive and thus more "universal" horizon of understanding. Both legal studies and social sciences are indeed "sciences of man," and in that regard reducible to a single — though ultimately quite malleable — register of understanding: discourse. "Discourse" must itself be generalized and subsumed as a higher more generalized form of "law": what we have called the "law of the concept," the general set of presuppositions which organizes what is understandable to human actors. If, however, such a system of understanding is general or "open" enough to encompass both the relatively heterogeneous domains of law and social sciences and allow them both to freely articulate meaning, the question arises of whether any anchoring whatsoever is possible. If understanding and knowledge are based on a movement across domains of thought, in other words, in a non- or antifoundational type of reasoning, how can fixed meaning be possible? The fact of the matter is that both the legal sciences and social sciences produce intelligible facts and meaning which form the basis for human understanding and action. The response of postmodern legal theory is "operational closure." Auto-poeisis is indeed an endless, open process, but it is, at the same time arrested in moments of fixed, anchored meaning. If there is meaning; there is a verifiable, empirical, understandable relationship between law and society. But this fixed meaning, this closure, is based on the possibility of openness. The demonstration of this strange paradox lies in the very presuppositions of traditional empiricism. For what is the difference between empirical fact and conceptual foundation? Empirical fact is considered — at least according to classical doctrine of logical empiricism — as the immediately observable, unmediated knowledge-as-observation, unadulterated by systems of reference or conceptual networks. Foundation, on the other hand, is always foundation of something. A foundation is a legitimating, authorizing, justifying, essence-giving platform for truth. Science, be it legal or social, is foundational in the sense that it presents a set of universal principles — laws — which have applicability in not one but in a variety of circumstances. [46] Yet if we look more closely, we see that the "factuality" of the empirical sciences indeed reposes on a certain "foundation." For in order for a fact to be intelligible, it must first be understood as fact. We must first have objective knowledge of a thing as a fact before taking a position with regard to its factuality. A fact is only a fact in relation to the concept of "factuality" — that notion or concept of being a fact. Thus the very understanding of a fact presupposes a certain abstraction, a certain distance from the fact, and the confirmation that the thing in question is indeed a fact and can be understood and evaluated as such. In other words, it must be understood that the thing is a fact and not a cat or an automobile or Henry VIII. In other words, it must be placed in a network of concepts ("cat," "automobile," "Henry VIII") with respect to which all but one is excluded. Conclusion: the factuality of facts is foundational, derives its legitimacy from something other than itself, and thus can only be understood as a network of concepts — as discursive. The consequence for our concerns is an overture of the possibility of uniting the questions of the social sciences — not the least national and cultural identity — with the legal sciences and, further, with practices which are destined to link them to political practices. The discursivization of the field of legal science is thus a breakthrough for interdisciplinary effort toward understanding national identity in particular and the europeanization of the question of identity, in general. 6. Law and Cultural Identity: The King's Two Bodies "If postmodernity is a retreat from the blind alleys into which radically pursued ambitions of modernity have led, a postmodern ethics would be one that readmits the Other as a neighbour, as the close-to-hand-and-mind, into the hard core of the moral self, back from the wasteland of calculated interests to which it had been exiled; an ethics that restores the autonomous moral significance of proximity; an ethics that recasts the Other as the crucial character in the process through which the moral self comes into its own." Zygmunt Bauman, Postmodern Ethics [47] No one could have taught us more about the "calculated interests" of modernity than Max Weber. The Sociology of Law construes the epitome of modernity as the rendering-calculable — the quantification — of all interests. Rationalization — modernity's ideological anchoring point — is implemented as a strategy of control, measure, systematization, atomization, compartmentalization, mathematization, and bureaucratization. The rationalization of society is carried out at the expense of the allegedly non-rationalizable: aesthetics and ethics. Will, the force of the moral action, the nexus of law and human life, is relegated to the category of the a-rational, to the non-rationalizable, the non-quantifiable. Theorems of value or worth retain intelligibility uniquely through their inner ratio. The numbers tell all there is to tell; what cannot be measured cannot be understood: This is not just a feeble ideology for the weak at heart, it lurks somewhere at the very foundation of human cognition. Yet as we have seen in our reading of Weber, no interest is completely calculable. If an "interest" can be calculated, then it is precisely not an interest, but rather, a deculturization of things, acts, experiences. — the instrumentalization of cultural identity. Yet not even Weber foresees the double entendre which lies beneath the surface of modernity's discrete processes of rationalization. As we have already seen, without the possibility of delimitation, of stating clearly what a thing is and what it is not, without measuring or calculating its limits, it cannot be unambiguously attributed to a concept or understood as predication. Thus the calculated interest — as the expression goes — is a paradigm of modern ethical thought. To integrate interest in the conceptual whole of an institutional system is to digest the ethical share in that system. Interest is an implicit participation in a given matter. If I have interest in a red balloon it is because I indirectly participate in it, either by my appreciation of its form and color or by the personal feelings I have with regard to certain of its attributes. Interest thereby displays a double, paradoxical, relationship to the object of interest. On the one hand, interest, is inherently attached to the thing, predicated on the thing. There is no interest in a red balloon without a red balloon. On the other hand, interest does not, cannot belong to the thing. If my interest for the red balloon were implicit to in it, if the red balloon would cease to be red balloon without my interest, then it would not be a matter of interest, but rather an invariable predicate of the red balloon itself. Both internal and external, necessary and contingent, human and material. Can interest be "calculated." Not surprisingly, the calculation of the double logic of interest also bears the burden of a double logic. How can interest be calculated? One the one hand, if the relation between subject and object is radically objective, if my interest in the red balloon is only the $1.35 I paid for it, excluding any affective dimensions, any emotional, ethical or aesthetic involvement, then my interested is objective and thereby completely quantifiable as $1.35 and exhausted by the calculation alone. At the same time, if my only relation to the red balloon is the $1.35 I have invested in it, then I have indeed no relation to it at all. This is precisely what we call disinterest. Summing up, only when interest cannot be quantified is it indeed interest, only when interest is irreducible to calculation can it rightfully be called "calculated interest." Only interest which is completely disinterested can rightfully be called interest. Law has always been the expression of a certain interest. No surprise then that law has always been caught in the insoluble aporias of subjectivity. For interest is the human, the moral, the aesthetic element in any real event. If a human being is to participate in a certain event, the person is interested. If the person has no interest, there is simply no experience. In short interest is per definition excluded from rationalization, it was indeed one of the cultural anchoring points which refused to let itself be reduced to quantity, thereby preserving the platform for legitimacy as an act of resistance. The same logic must be applied to the modern, and subsequently postmodern, search for foundation. Weber's genealogy of legal foundation clearly demonstrates that the historical rationalization of law, from ancient history to the early 20th Century, is accompanied by a radical shift in the foundation of legitimacy of legal practices. As we have seen, the fundamental development is an internalization of legitimacy, that is an internalization of foundation. Modern foundationalism thus tends toward auto-foundationalism. The anchoring point to which the legal actor refers in order to justify his/her actions is no longer an other, a monarch, patriarch, religious authority, the turning inward of intellectual sovereignty, not the least with the advent of the nation-state as the ultimate guarantor of the legitimacy of the individual's intellectual sovereignty in the 18th Century. Gunther Teubner analyzes the deconstruction of legal foundation as a particular case of the deconstruction of systems in general. Where deconstruction reveals the logical incompatibility of the components of legal foundation while at the same time confirming their factual reality, systems theory has, according to Teubner, accepted the task of negotiating the common basis of all components in a working system. Autopoeisis, as it is developed by both Luhmann and Teubner seeks a middle path. [48] Like deconstruction, autopoeitic system theory seeks to stress "law's autonomy, normative closure, structural determination, dynamic stability, emerging eigenvalues in binary codes and normative programmes, and its reflexive identity." [49] In contrast to deconstruction, however, Teubner characterizes autopoeitic system theory as "radical constructivism" — thus apparently more radical than deconstruction. Constructivism holds that reality is a "construction," and epistemological consequence of discursive interaction. "Truth about reality — in the hyperbolic version, reality itself — is produced by the confrontation, collation and reciprocal resistance of discourse. While, deconstruction would agree that truth is somehow a byproduct of language, the horizon of the "production" reaches beyond language. Deconstruction is not merely an epistemology; it also seeks to examine the structure of being, and postulates, analogous to constructivism, that what is, is also always a byproduct of a certain process of being. Constructivism's response to the question of the foundation of law is a certain discursive process, the production of foundation through the constant structural mutation of foundation in the process of negotiating that very foundation. Deconstruction, on the other hand, questions the primordiality of the world with respect to law. It is reality which appears, only to be populated by jurists who create systems of reference, which draw their authority from that reality. Deconstruction understands law itself as primordial; it sees reality as a byproduct of law. Reality, be it social, cultural, national or other, is already "lawful," already organized as a system of legitimation. The consequence is that the legal formulations of any juridical principle must both seek their legitimacy within the discursive system which is constructivism's object, and with respect to the principles of law which are already situated in "reality" — most immediately, for example, the laws of logic. Teubner differentiates autopoeitic system theory and deconstruction otherwise by describing two of system theory's "responses" to deconstruction: "second-order observation" and "paradoxification." (1) Second-order observation refers to system theory's self-referential nature. Legal foundation cannot be found in a stable anchoring point. Law is internal to the system in question, and derived from the play of differences of its elements. The identities, national, cultural, individual, etc. which legal discourse refers to thus change as a function of the observer's perspective, conceptual network, experience, etc. (2) Paradoxification refers to constructivism's alternative to what Teubner calls deconstruction's focusing on hierarchical rules where "the lower normative acts are legitimated by different levels of higher rules and principles that finally end in the constitutional legitimation of political sovereignty." [50] Instead of what he understands as deconstruction's vertical or hierarchical play of binary poles, constructivism sees the hierarchy of law as "a selfreferential circularity where validity becomes a circular relation between rule-making and rule-application." [51] Thus autopoeitic system theory derives its force not from hierarchical difference, but from a pragmatic or operational circularity which hearkens considerably to a Peircian theory of truth or Gadamerian hermeneutics, and its logic of Auslegung: understanding as applicability. In order to construct a synthetic combination of these two alternatives, Teubner rehearses the stereotypical characterizations of both system theory and deconstruction in order to nuance his position with regard to them. and demonstrate in what sense they are not entirely justified. To combat them, he introduces the metaphor of the "King's Two Bodies" which in some sense can be likened to the historical genesis of modernity presented by Weber. "The King's Two Bodies — the grandiose christological fiction of the immortal Sovereign "above" the mortal human being as the supreme source of law — have protected the law against the deconstruction of its foundation and its identity. Both, the contradictory multiplicity of law's identities and the founding paradox of law are found to be hidden behind the facade of law's hierarchy at the top of which the King's Two Bodies are governing. The constitutional law construction of the political sovereign as the top layer of law's hierarchy has allowed the law to externalize its threatening paradox an to hand it over to politics where it is "resolved" by democracy. The externalizing manoevre of constitutional law is an equivalent to Hans Kelsen's attempt to externalize the founding paradox of law into the transcendentalism of the Grundnorm and the Herbert Hart's attempt to conceal it in the social acceptance of the ultimate rule of recognition. Similarly the multiple identities of law, the different use different social contexts make of it, becomes a matter no longer in the responsibility of law but of democratic politics." [52] The king is thus far from dead: symbol of sovereignty, he is the is both source and end of national identity. For the king symbolizes the unifying power of legitimation processes. The meaning of identity is indeed that a collectivity is one thing. This monolithic function is the king's first role: the "founding paradox of law" refers to the notion that law's function is a universalization of what is multiple, a homogenization of what is heterogeneous. The contradiction of law, this strange but necessary logic at the heart of any notion of cultural or national identity cannot be extinguished by modernity's processes of rationalization. As we have seen in our reading of Weber's Sociology of Law, this contradiction is the basis of rationality itself. Constitutional law has a deep inner function which protects itself from this "impossible necessity" — the simultaneous coexistence of the one and the many. The nation-state declares the rights of national collectivities as self-motivated, self-validating. As the alpha and omega of the cultural self, the nation erases the foreignness of any cultural collectivity: legitimacy assures identity, by inventing it as well. Footnotes [1] This "Work in Progress" is a product of discussions and encouragement of the CIRG (Collective Identity Research Group), a forum supported by the ARENA program, University of Oslo. May I here express my special endebtedness to coordinator Theodor T. Barth. [2] Cf. J. Peter Burgess, "European Borders: History of Space/Space of History," Canadian Journal of Political and Social Theory, Volume 17, numbers 1-2 (1994). [3] On the nation as a "legal-political" commuity, see Anthony Smith, Nations and Nationalism in a Global Era (London: Polity Press, 1995), pp. 54f. [4] Dominique Schnapper, La communauté des citoyens. Sur l'idée moderne de nation (Paris: Gallimard, 1994), p. 66. Cf. also Reinhard Bendix, Strukturgeschichtliche Voraussetzungen der nationalen und kulturellen Identität in der Neuzeit" in Berhard Giesen (ed.), Nationale und kulturelle Identität. Studien zur Entwicklung des kollektiven Bewutseins in der Neuzeit (Frankfurt am Main, Suhrkamp, 1996), pp. 39-55. [5] Niklas Luhmann, "Subjektive Rechte: Zum Umbau des Rechtsbewutseins für die moderne Gesellschaft," in Gesellschaftsstruktur und Semantik. Studien zur Wissenssoziologie der modernen Gesellschaft, Band 2 (Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1993), pp. 45-104. [6] This section builds on my earlier "On the Necessity and the Impossibility of a European Cultural Identity," in J. Peter Burgess (ed.) Political Cultural and Cultural Politics in Postmodern Europe (Amsterdam/Atlanta: Rodopi Press, 1997). [7] G.W.F. Hegel, Phänomenologie des Geistes (Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1972), p. 46. [8] G.W.F. Hegel, "Glauben und Wissen," in Jenaer Schriften (Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1972), p. 46. [9] Hegel, Phänomenologie, p. 298. [10] W.T. Jones, W., The Classical Mind, (New York/London: Harcourt Brace Jovanavich College Publishers, 1970), p. 19 [11] Michel Lallement, Histoire des idées sociologiques. Tome 1: des origines à Weber (Paris: Nathan, 1993), p. 15. [12] Plato, The Republic, Loeb Classical Library (London: William Heinemen, Ltd, 1930), 425b-426b. [13] Plato, The Republic, 358e-359a. [14] Plato, The Republic, 519a; Plato, p. 278 [15] Aristoteles, The Politics Loeb, Classical Library (London: William Heinemen, Ltd, 1932), 1287b. [16] Jean Imbert, Le droit antique (Paris: P.U.F., 1961), p. 44. [17] Theodor Mommsen & Paul Krueger (eds.) Digesta: The Digest of Justianian, Alan Watson (trans.) (Philadelphia: University of Pennsylvania Press, 1985). Michel Villey, Le droit roman (Paris: P.U.F., 1945), pp. 40-44. [18] This notion of the modernization of individual belonging to the state is in some ways evoked by Magnus Enzel's concept of "absolute citizen". [19] Weber, Rechtssoziologie, p. 329. [20] [...als reine Vernunft , auf die Willkür, unangesehen dieser ihres Objekts, angewandt, an sie, als Vermögen der Prinzipien (und hier praktischer Prinzipien, mithin als gesetzgebendes Vermögen), da ihr die Materie des Gesetzes abgeht, nichts mehr, als die Form der Tauglichkeit der Maxime der Willkür zum allgemeinen Gesetz selbst zum obersten Gesetze und Bestimmungsgrunde der Willkür machen, und, da die Maximen des Menschen aus subjektiven Ursachen mit jenen objektiven nicht von selbst übereinstimmen, dieses Gesetz nur schlechthin, als Imperative des Verbots oder Gebots, vorschreiben." Kant, Metaphysik der Sitten, Werkasugabe, VIII (Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1977), p. 318. [21] Cf., for example, Niklas Luhmann, Soziale Systeme: Grundriss einer allgemeinen Theorie (Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1984). "Wissenschaft als Beruf," in Gesammelte Aufsätze zur Wissenschaftslehre (Tübingen: J.C.B. Mohr, 1988), p. 602. [23] Jorunn Sem Fure's resourceful research and reflection on the constitutional debates in Silesia after 1945 opens precisely this field of reflection. The legality of rights in general and property rights in particulary repose on two radically heterogeneous structures of legitimacy corresponding to the two sides of what is today the German — Polish Border. The question of legitimacy and the conflicts which organize repose on conflicts of culture, of the culturation of power and of the culture of administrative bureacracy: "Even if Silesia never achieved a strong political subjectivity, the region never ceased to be conceived of and treated as a geographical administrative unit. Its regional identity has been challenged by nation state ambitions and administrative divisions, but is still a cultural as well as a political reality." "Borders and Identities — Unstable Realities" (unpublished manuscript, 1997). [24] Weber, Rechtssoziologie, pp. 346-7. [25] Weber, "Soziologische Grundbegriffe," in Gesammelte Aufsätze zur Wissenschaftslehre (Tübingen: J.C.B. Mohr, 1988), pp. 571-573. [26] Weber, "Soziologische Grundbegriffe," p. 572. [27] "Die heute geläufigste Legitimitätsform ist der Legalitätsglaube: die Fügsamkeit gegenüber formal korrekt und in der üblichen Form zustandegekommenen Satzungen. Der Gegensatz paktierer und oktroyierter Ordnungen ist dabei nur relativ. Denn sobald die Geltung einer paktierten Ordnung nicht auf einmütiger Vereinbarung beruht, — wie dies in der Vergangenheit oft für erforderlich zur wirklichen Legitimität gehalten würde, — sonder innerhalb eines Kreises von Menschen auf tatsächlicher Fügsamkeit abweichend Wollender gegenüber Majoritäten — wie es sehr oft der Fall ist —, dann liegt tatsächlich eine Oktroyierung gegenüber der Minderheit vor." Weber, "Soziologische Grundbegriffe," p. 581.. [28] Jürgen Habermas, "Recht und Moral," in Fakizität und Geltung. Beiträge zur Diskurstheorie des Rechts und des demokratischen Rechtsstaats (Frankfurt am Main, Suhrkamp, 1994), p. 549. [29] Niklas Luhmann, Soziale Systeme: Grundriss einer allgemeinen Theorie (Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1984); also Gunter Teubner, "How the Law Thinks: Toward a Constructivist Epistemology of Law." Unpublished manuscript, January, 1989. [30] Weber, "Die drei reinen Typen der legitimen Herrschaft," in Gesammelte Aufsätze zur Wissenschaftslehre (Tübingen: J.C.B. Mohr, 1988), p. 475. [31] Weber, "Die drei reinen Typen," p. 477. [32] Weber, "Die drei reinen Typen," p. 476. [33] Gunther Teubner, "Substantive and Reflexive Elements in Modern Law," Law & Society Review, Volume 17, Number 2 (1983). Cf. also "`And God Laughed'...Indeterminacy, Self-Reference and Pardox in Law," (Badia Fiesolana: European University Institute, 1988); "Die vielköpfige Hydra: Netzwerke als kollektive Akteure höherer Ordnung" in W. Krohn and G. Küppers (eds.) Emergenz und Selbstorganistaion (1990); "Autopiesis and Steering: How Politics Profit from the Normative Surplus of Capital".in R.J. In't veld, L. Schaap, C.J.A.M. Termeer & M.J.W. van Twist (eds.) Steering: Autopoiesis and Configuration Theory (Dordrecht: Kluwer, 1991). [34] Jürgen Habermas, Theorie des kommunikativen Handelns, (Frankfurt am Main: Suhrkamp Verlag, 1981). Nklas Luhmann, Rechtssoziologie (Hamburg: Rowolt, 1972). [35] Philipp Nonet and Philip Selznick, Law and Society in Transition (New York: Harper and Row, 1978), p. 78. [36] Marc Bloch, La société féodale (Paris: Albin Michel, 1968), pp. 454-57 [37] Teubner, "Substantive," pp. 4-6. [38] Teubner, "Substantive," p. 19. [39] Teubner, "Social Order from Legislative Noise? Autopoietic Closure as a Problem for Legal Regulation" in Gunther Teubner (ed.), State, Law and Economy as Autopoietic Systems (Berling: de Gruter, 1989), p. 609. [40] The original theories of "autopoeisis" were developed most notably in Niklas Luhmann, Soziale Systeme: Grundriss einer allgemeinen Theorie (Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1984); Humberto R. Maturana & Francisco J. Varela, Autopeiesis and Cognition (Boston: Reidel, 1980); Henz von Foerster, Observing Systems (Seaside, Cal.: Intersystems Publications, 1981); Gunter Teubner (ed.), Autopoietic Law: A New Approach to Law and Society (Berlin: de Gruter, 1988). [41] Teubner, "Social Order," p. 613. [42] Teubner, "Social Order," p. 614. [43] Any number of texts could be evoked here. Two central points of departure are Michel Foucault, L'ordre du discours (Paris: Gallimard, 1971); Jean-Francois Lyotard, Le différend (Paris: Editions de Minuit, 1983) and Jacques Derrida, Force de loi (Paris: Galilée, 1990). [44] Gunther Teubner, "The Two Faces of Janus: Rethinking Legal Pluralism." Some platform statements of Critical Legal Theory are Stanley Fish, "Working on the Chain Gang: Interpretation in Law and Literature" "Still Wrong after all these Years," and "Force," in Doing What Comes Naturally. Change, Rhetoric, and the Practice of Theory in Literary and Legal Studies (Durham & London: Duke University Press, 1989); Deconstruction and the Possibility of Justice; Ronald Dworkin, "Law as Interpretation," Critical Inquiry 179 (1982); Kenneth Abraham, "Three Fallacies of Interpretation: A Comment on Precedent and Judicial Decision," 23 Arizona Law Review 771 (1981) and "Statutory Interpretation and Literary Theory: Some Concerns of an Unlikly Pair," 32 Rutgers Law Review 676 (1979); David Kairys (ed.), The Politics of Law: A Progressive Critique (New York: Pantheon Books, 1990); David Grey Carlson, Deconstruction and the Possibility of Justice (New York: Routlege, 1992) Samuel Weber, Institution and Interpretation (Minneapolis, University of Minnesota Press, 1987). [45] Teubner, "The Two Faces," p. 1. [46] "Darin scheint mir die hermeneutische Situation für den Historiker wie für den Jursiten die gleiche, da wir jedem Text gegenüber in einer unmittelbaren Sinnerwartung leben. Ein unmittelbares Zugehen auf den historischen Gegenstand, das seinen Stellen wert objektiv ermittelte, kann es nicht geben. Der Historiker mu die gleiche Reflexion leisten, die aud den Juristen leitet." HansGeorg Gadamer, Wahrheit und Methode. Grundzüge einer philosophischen Hermenuetik (Tübingen: J.C.B. Mohr, 1990), pp. 332-3. Cf. also Paul Ricoeur, "Civilisation universelles et cultures nationales," Histoire et vérité (Paris: Editions du seuil, 1955.), pp. 286-300. [47] (Oxford U.K. & Cambridge, U.S.A.: Blackwell Publishers, 1993), p. 84. [48] For example: "Begreift man die Legitimation von Entscheidungen als einen institutionalierten Lernproze, als laufende Umstrukturierung von Erwartungen, die den Entscheidungsproze begleitet, dann kann mit der Frage nach der Legitimation durch Verfahren nicht der juristische Bezug auf das Verfahrensrecht und auch nicht dessen rechtspolitische Würdigung gemeint sein. Ob Wahlen dem Wahlrecht, Plenarabstimmungen der Geschäftsordnung des Parlaments, Beweisaufnahmen der Prozeordnung entsprechen, und ob die vorhandenen Regelungen verfahrensrechtlicher Art reformbedürftig sind oder nicht, das sind andere Fragen. Legitimation durch Verfahren ist nicht etwa Rechtfertigung durch Verfahrensrecht, obwohl Verfahren eine rechtliche Regelung voraussetzen; vielmehr geht es um die Umstrukturierung des Erwartens durch den faktischen Kommunikationsproze, der nach Magabe rechtlicher Regelungen abläuft, also um wirkliches Geschehen und nicht um eine normative Sinnbeziehung. Ein soziologischer Verfahresnbegriff, der jenen empirischen Sachverhalt zum Ausdruck brächte, steht nicht zur Verfügung. Bevor wir zu Einzeluntersuchungen übergehen, mu ein solcher Begriff daher erst erarbeitet werden." Niklas Luhmann, Legitimation durch Verfahren ``` Teubner, "The King's," p. 3. [51] Teubner, "The King's," p. 3. [52] Teubner, "The King's," p. 4. ``` ``` (Frankfurt am Main: Suhrkamp, 1993), pp. 37-8. [49] Gunther Teubner, "The King's Many Bodies: The Selfdeconstruction of Laws Hierarchy," (Oslo: Working Paper, ARENA, University of Oslo, 1997). [50] ``` [Date of publication in the ARENA Working Paper series: 15.7.1997]	<urn:uuid:9af18580-2e53-4dd1-aaed-1bfbd8dc8070>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	90,847
A partir del 14 de Setembre e16 - BARCELONA - SITGES - LES ROQUETES ** Expedició amb parada intermitja a totes les poblacions Telèfon informació: 938937060 (Dill a Div de 8:00 a 21:00) any 2020	<urn:uuid:7be38bd9-1163-4550-991f-be4ea3667bca>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/cat_Latn/train	finepdfs	cat_Latn	199
Gentofte Sogns Menighedsrådsmøde - referat Mødedato: 10. marts 2022, i Sognegården. Deltagere: Bjarne Steenstrup (BS), Torben Vistisen, (TV), Niels Frimodt-Møller (NFM), Christian Erik Lund (CEL), Morten Cruse (MC), Bente Frimodt-Møller (BFM), Peter Reumert (PR), Adam Garff (ADG), Hanne Bang (HABA). Afbud fra: Claus Nissen (CN), Dorte Østergaard Christensen (DOCH) Referent: CEL \| Dagsorden: \| \| \|---\|---\| \| 1 \| Meddelelser ved formanden. \| \| 2 \| Årsrapport 2021. Bilag Årsrapport 2021 \| \| 3 \| Personale (lukket punkt). \| \| 4 \| Provstisyn 23.03.2022. Bilag - Synsrapporter \| \| 5 \| Meddelelser ved Kirkeværge \| \| 6 \| Meddelelser ved Kontaktperson \| \| 7 \| Meddelelser ved præsterne. \| 1 \| 8. \| Meddelelser ved øvrige udvalg \| Det Danske Pigekor. Problematikken omkring finansiering mellem de deltagende sogne blev drøftet. En løsning med at øge kontingentet fra kormedlemmerne, og reducere øgningen af deltagende sogne synes at være en gangbar. Bazarudvalget. Sommerbazeren 2022 er lørdag den 11.06.2022 fra kl. 10 til kl. 15. Udvalget er i fuld gang med planlægning af aktiviteter, konkurrencer, underholdning og forplejning. Eventuelt overskud i år går til DSUK. Provstiudvalget. Provstiets økonomimøde finder sted i Hellerup Sognegård torsdag den 17. marts 2022 kl. 19.00. Kasserer deltager. Tirsdag den 29. marts 2022 kl. 17.00 er der en koncert i Kirken med Junior Pigekoret. Billetindtægter går til fordel for Røde Kors indsamling til Ukraines børn. \| \|---\|---\|---\| \| 9 \| Indsamlingsliste Kollekter \| Indsamlingsliste præsenteret af Adam blev godkendt med visse ændringer. \| \| 10 \| Eventuelt \| Næste MR møde flyttes til onsdag den 27. april 2022 kl. 18-20. \| Mødet sluttede kl. 21.00 ÆNDRING: Næste ordinære møde: onsdag den 27.04.2022 kl. 18:00 Referat godkendt af alle tilstedeværende MR medlemmer. Gentofte den 10.03.2022 Niels Frimodt-Møller, Fungerende formand 2	<urn:uuid:d62cce31-4443-452d-8577-f24769308bd6>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/dan_Latn/train	finepdfs	dan_Latn	1,886
Blog Export: Raimondo Fanale, http://blog.fanale.name/ Mercoledì, 11 febbraio 2009 copying... what? but... leggo il post dal titolo originale "Why you shouldn't copy us or anyone else" e ne approfitto al volo per riprendere il discorso e diffondere questo concetto semplice semplice. Il post originale di onstartup.com punta il dito sui cosiddetti "modelli di business" ed i suggerimenti volti a copiare questi modelli, mentre i ragazzi di 37signals estendono il concetto del "copiare" anche alle interfacce e senza usare mezzi termini usano una frase che mi piace molto: " This is why future iterations of a copied interface begin to break down quickly." Son pienamente d'accordo: copiare "beceramente" uccide il processo della conoscenza, distrugge la crescita personale, vanifica gli sforzi di chi crea, impedisce l'evoluzione. E quest'ultimo punto mi sembra anche il più grave. Impedire l'evoluzione o vincolarla a copie senza futuro (bel paradosso.. evoluzione senza futuro...) è forse l'errore più grande che si possa commettere. In questo caso non abbiamo coinvolto solo il "derubato", ovvero la persona dalla quale abbiamo copiato, ma abbiamo illuso e derubato anche tutte le persone coinvolte nell'uso del "nostro" prodotto. uff... mi sembra di essere tornato ai vecchi discorsi sul codice libero ed i programmi, quando in qualche hacklab vecchio stile (ovver= 4 amici riuniti con altri 4 amici in birreria + altri 8 via rete ) si discuteva del pericolo di vedere il proprio codice copiato, il proprio software riutilizzato... e con protervia e superiorità affermavamo che chi aveva creato il codice ed i software era uno dei pochi (certo non l'unico...) a poterlo evolvere e la sua dedizione al proprio "pargolo" avrebbe fatto al differenza con i "mercanti di copie". Scritto da Raimondo Fanale in Beyond Web Pages (ex web 2.0), Generale at 00:13 Page 1 / 3 Blog Export: Raimondo Fanale, http://blog.fanale.name/ Mercoledì, 4 febbraio 2009 Google's new Ajax-powered search results breaks search keyword tracking for everyone Ho appena letto questa notizia e non nascondo il mio stupore. L'aggiornamento delle ricerche su Google, ora in Ajax, di fatto non consentono il tracking completo dei referrers, quindi molte delle features cui siamo abituati dalla nostre statistiche potrebbero non essere più attendibili o pressochè nulle. Almeno per quanto riguarda le ricerche condotte da Google. Appena letto ho fattole mie dovute prove, ed effettivamente ecco quanto ho ricontrato.Cercando sul sito www.google.com la chiave di ricerca "topper simpatici", che mi consentiva di verificare al volo sul sito della mia amica Mary, l'indirizzo restituito è stato http://www.google.com/#hl=en&pwst=1&q=topper+simpatici&start=60&sa=N&fp=Rhq7p-mUk-o al posto del normale http://www.google.com/search?hl=en&pwst=1&q=topper+simpatici&start=60&sa=N&fp=Rhq7p-mUk-o cosa cambia? che in base alle RFC i browsers inviano come referrer tutta la URL PRIMA del carattere #, e niente piùPeccato che la chiave di ricerca si trovi esattamente nella seconda parte...L'aggiornamento per ora coinvolge solo il sito .com mentre non è ancora visibile sul .it .via: Clicky Scritto da Raimondo Fanale in Beyond Web Pages (ex web 2.0) at 01:46 Page 2 / 3 Blog Export: Raimondo Fanale, http://blog.fanale.name/ Lunedì, 2 febbraio 2009 GLocal Glocal (global + local) is an immense, collaborative and multifaceted digital art project that examines the making, sharing and exhibiting of images in the 21st century. Working out of the Surrey Art Gallery's TechLab, the artists behind Glocal pose questions about the nature of photography at this point in our history: What is a photograph? What is a camera? What is a photographer?via: glocal.caflickr: glocalE nel panorama del progetto Glocal, Jer Thorp ha realizzato dei tool per la ricerca all'interno del database di immagini, uno per similitudini ed un altro per tipologia. Thorp in questo modo ha fornito uno strumento di ricerca senza "obbiettivi": possno essere condotte ricerche del tipo : "scoiattolo che mangia una pizza". In questo modo l'utente può creare un numero molto alto di relational maps all'interno del databas e di Glocal. Scritto da Raimondo Fanale in Beyond Web Pages (ex web 2.0) at 15:28 Page 3 / 3	<urn:uuid:85058bfe-cece-4dcd-93e5-aa5b155d0945>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ita_Latn/train	finepdfs	ita_Latn	4,270
Table of Contents Ohio Performance Team Annual Report ........................................................................................ 2 Ohio Performance Team Annual Report Performance audits examine the efficiency and effectiveness of government programs and functions with the goal of making them better. While financial audits determine whether public funds are spent legally and managed in accordance with accounting principles, performance audits examine whether funds are spent wisely and whether programs achieve their intended purpose. The Ohio Performance Team (OPT) is made up of professionals with a mix of government (public sector) and industry (private sector) backgrounds, as well as in-depth experience in research, operations, and management. Team members are drawn from the fields of public administration, economics, information technology, statistics, human services, public works, environmental science, and education. State agencies can use performance audit results to improve the delivery of services and reduce overall costs to the taxpayers. The Ohio Performance Team has worked with more than 20 agencies on a variety of topics. Under Ohio Revised Code (ORC) § 117.46, the Auditor of State's Office is required to perform a minimum of four state agency performance audits each biennium. This may include an audit of a university or college. State agencies and public institutions of higher education must pay for performance audits based on federal cost guidelines and may use biennial appropriations or other funding sources. The Ohio Performance Team releases an annual report providing a status update of state agency performance audits and implementation of recommendations. This report highlights those reports that were released between January 1, 2023, and June 30, 2024. These audits include the Ohio Department of Natural Resources' Dredging Program, the Department of Administrative Services' Multi-Agency Radio Communication System, the Ohio Board of Nursing, and Lakeland Community College. The following pages include information pertaining to each of these audits, including detailed recommendations and each entity's initial responses on implementation. In addition, a new online data dashboard was developed this year to track the implementation of all audit recommendations made under ORC § 117.46, dating back to January 2019. Organizations that receive a performance audit under ORC § 117.46 are required to report on the implementation status of all recommendations until it is determined that the recommendation is fully implemented. If an organization chooses not to implement a recommendation, it is required to provide a letter to the Governor and the General Assembly to declare that decision. Further information on this dashboard and how to use it can be found at the end of this report. Recent ORC § 117.46 Audit Releases Between January 1, 2023, and June 30, 2024, OPT released four audits under ORC § 117.46. These audits included a review of the effectiveness of ODNR's dredging program, the financial stability of the Multi-Agency Radio Communications System initiated by legislative request, the efficiency of the Ohio Board of Nursing, and the overall operations at Lakeland Community College. Ohio Department of Natural Resources This audit was initiated to identify opportunities to improve the efficiency and effectiveness of the Department of Natural Resources' Dredge Program so that Ohioans can maximize the use of our waterways. The Dredge Program relies on complaints to set annual program goals and objectives. Without basic information regarding costs and performance, we found that it was not possible to effectively or transparently conduct dredge activities. DAS Multi-Agency Radio Communication System The Department of Administrative Services requested a performance audit to better understand the financial condition of the state's Multi-Agency Radio Communication System (MARCS). MARCS is a radio system that allows for individuals from multiple organizations to communicate with each other on a secure network. Under the current model, users pay a fee to subscribe to the system and gain access. Using historical trends, we determined that, without increasing fees or obtaining additional revenue from the state, that MARCS could have an overall fund deficit as early as FY 2027. Ohio Board of Nursing In 2021, newspapers were reporting long delays in processing times for nursing license and certification applications as a result of the COVID-19 pandemic. In response to the reported increase in processing times during a time of a public health emergency, a performance audit was initiated to review the Ohio Board of Nursing's (OBN or the Board) license and certification processing times. The Board undertook a process improvement initiative, which has significantly improved its application processing times. Lakeland Community College Due to concerns regarding the overall fiscal health of institutions of higher education, the Ohio Performance Team initiated a performance audit of Lakeland Community College. We found that the College has not responded to declining enrollment trends in a timely manner. This has resulted in the College offering course sections with minimal enrollment and maintaining teaching staff and facility levels beyond what is needed for the existing student body. The College has also failed to appropriately downsize facilities as enrollment declined, leading to severely underutilized classroom and laboratory space. Summary of Audit Recommendations Four different types of recommendations were issued in these audits, including Strategic Management, Financial Sustainability, Program Effectiveness, and Operations. The chart below shows the proportion each recommendation type represents of the total recommendations issued in 117.46 audits this year. Types of Recommendations Issued Source: Ohio Auditor of State Client Responses and Implementation Status Of the 20 recommendations issued over 4 audits between January 1, 2023, and June 30, 2024, all are either in the process of being implemented or already implemented. The following tables provide a detailed update for each of the recently audited clients. Ohio Department of Natural Resources Ohio Performance Team Multi-Agency Radio Communication System (MARCS) Lakeland Community College Ohio Performance Team Previous ORC § 117.46 Audit Release Status Dating back to January 2019, OPT has released audits under ORC § 117.46 of 10 state agencies, 1 state board, and 11 institutions of higher education including the state's co-located campuses. The following chart provides a brief overview of the clients receiving audits during our report timeframe including the number of recommendations issued and the status of those recommendations. Client Recommendation Summary: January 2019 – June 2024 Ohio Performance Team Source: Ohio Auditor of State Belmont College, Kent State Stark, and Zane State College each have indicated that there are some recommendations that will not be implemented, highlighted in red above. For these recommendations, each institution is required to submit written notification of the decision to not proceed with implementation to both the General Assembly and the Governor's Office. Annual Report Dashboard To provide more detailed information on each of these audits, OPT created a data dashboard. This dashboard shows the progress that recent and past clients have made toward implementing performance audit recommendations. The information presented in the dashboard is provided by each client through a mandatory annual reporting process. The dashboard includes data on all performance audits of state agencies and higher education institutions released January 2019 to present, and information is presented on two pages. Below is an example of the setup of the first page. Users can select a client type (state agency or higher education institution) and then select a performance audit from the Audit drop-down. The "Implementation Progress by Year" column chart at the top right shows the progress that the client has made on the implementing these recommendations over time; users can see how many recommendations were marked as "in progress", "implemented", or "not implemented and not planning to implement" in each of the fiscal years after the audit report was released. Any recommendations marked as "implemented" or "not implemented and not planning to implement" in a given fiscal year are marked as "closed" in any following years, as OPT will have stopped requesting an update on these recommendations and closed them out. The recommendations marked "closed" show either closed due to implementation or closed due to the client's plan to not implement the recommendation. All recommendations made in the selected audit are listed in the table at the bottom of the page. Users can toggle the (+/-) buttons on each recommendation to expand the table to view the implementation of an individual recommendation over time. For more details, users can hover over lines in the table to read recommendation language as well as responses clients have provided on their progress. The second page of the dashboard allows users to observe the implementation status of recommendations made to date for all performance audits, rather than observe implementation progress for one particular audit. An example of the setup of this page can be seen below. The "Implementation Progress to Date" donut chart shows the number of recommendations falling under each implementation status as of FY 2025. Users have the option to filter the page by client type, release fiscal year, or client using the drop-down boxes at the top left of the page. All recommendations across all audits are listed in the table at the bottom of the page—users can see the implementation status to date of each recommendation. Selecting a "slice" from the donut chart above will filter the table to quickly show all recommendations under that implementation status. For more details, users can hover over lines in the table to read recommendation language as well as responses clients have provided on their progress. Furthermore, for those recommendations still in progress, the rightmost column of the table shows the number of years in which the recommendation has been in progress. If the user clicks the header of that column twice, the user can re-sort the recommendations in the table from the most years in progress to least. The table's original sort can then be reset by clicking the "Audit" column header.	<urn:uuid:bdf88fef-6bc5-408c-b349-820917eddf15>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	10,645
01 l 2011 l www.gefahrgut-online.de l Verlag Heinrich Vogel l ISSN 0944-6117 l 7694 Das Magazin für Sicherheit in der Gefahrgut-Praxis 24 logistik 16 Vorschriften Pflichten in Bezug auf einen Unfall bei der Entsorgung von Druckgaspackungen RFID-Transponder können im Notfall wertvolle Hilfe für Rettungskräfte leisten Verschärfte Bedingungen Bekannte Versender und Reglementierte Beauftragte stehen nach den jüngsten Bombenfunden in einem Flugzeug erneut unter Druck S. 20	<urn:uuid:c75e84f0-36bf-4416-8c44-224770ce3daa>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	485
(PR OVINCIA DI R OVIGO) AVVISO L'AMMINISTRAZIONE COMUNALE INCONTRA LA CITTADINANZA PER DISCUTERE sul tema del BILANCIO GIOVEDI' 9 MARZO centro civico BELLOMBRA; LUNEDI' 13 MARZO ex scuole CA' EMO; MARTEDI' 14 MARZO ADRIA – SALA CORDELLA; tutti gli incontri avranno inizio alle ore 21:00 LA CITTADINANZA E' INVITATA A PARTECIPARE	<urn:uuid:03491f15-42ae-4799-a141-b458fe76f752>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ita_Latn/train	finepdfs	ita_Latn	347
Sparkassen- und Giroverband für Schleswig-Holstein \| firstname.lastname@example.org Finanzministerium des Landes Schleswig-Holstein \| email@example.com Medieninformation Sperrfrist: 17.30 Uhr! Dr. Kilian Lembke Pressesprecher Kommunikation und Gesellschaftliches Engagement Fachbereichsleiter Medien und Kommunikation Telefon +49 431 5335 - 506 Mobil +49 151 688 705 46 firstname.lastname@example.org 22. Oktober 2021 Dr. Silke Torp und Oliver Stolz eröffnen Ausstellung „… tierisch …" im Finanzministerium Schleswig-Holstein Staatssekretärin Dr. Silke Torp hat heute gemeinsam mit Oliver Stolz, Präsident des Sparkassen- und Giroverbandes für Schleswig-Holstein, die Ausstellung „…tierisch…" eröffnet. Die Ausstellung mit mehr als 100 Werken bietet damit einen Querschnitt durch die zeitgenössische Kunstszene im echten Norden. Auf allen Werken finden sich Tiere oder tierische Kreaturen: von Phantasiegebilden über mythische Fabelwesen bis hin zu Comicfiguren. Von Anderson bis Windeler reicht dabei das Künstler: innen-Alphabet. Die Auswahl von Arbeiten an Fotografien, Drucken, Grafiken und Gemälden gehört zur Sammlung der Sparkassenstiftung Schleswig-Holstein. „Kunst ist immer eine Einladung, ins Gespräch zu kommen und sich auszutauschen. Dazu regen auch die hier ausgestellten schönen und vielfältigen Exponate an", sagte Finanzstaatssekretärin Dr. Silke Torp: „Ich freue mich, dass wir als Finanzministerium in Zusammenarbeit mit dem Sparkassen- und Giroverband nach dieser langen und schwierigen Corona-Zeit unsere Türen öffnen und Gäste begrüßen können." Oliver Stolz erläuterte zur Eröffnung der Ausstellung: „Die umfangreiche Ausstellung „…vereint…" anlässlich der Feierlichkeiten zum Tag der Deutschen Einheit 2019 in Kiel im Finanzministerium hat die Vielfalt der Sammlungen der Sparkassenstiftungen in Deutschland präsentiert. Jetzt freuen wir uns wieder über eine Ausstellung mit eignen Bildern, auf denen alle Besucherinnen und Besucher etwas Spannendes und Überraschendes, aber auch Bekanntes entdecken können. Ich danke Finanzministerin Heinold, Staatssekretärin Dr. Silke Torp und ihren Mitarbeiterinnen und Mitarbeitern, dass wir mit der „… tierisch …"–Ausstellung im Ministerium zu Gast sein dürfen. " Die Ausstellung „… tierisch …" wird vom 25. Oktober 2021 bis zum 24. März 2022 montags bis freitags von 9 bis 17 Uhr im Finanzministerium gezeigt. Der Eintritt ist kostenlos. Für den Einlass in das Finanzministerium ist die Vorlage eines Personalausweises erforderlich. Gemäß der aktuellen Landesverordnung zum Umgang mit dem Corona-Virus gilt im Finanzministerium die 3G-Regelung. Zur Ausstellung ist ein Katalog erschienen, der im Finanzministerium erhältlich ist. Hintergrund: Die Sparkassen-Finanzgruppe ist die größte unternehmerische Förderin der bildenden Kunst in Deutschland. Viele der inzwischen mehr als 750 rechtsfähigen und gemeinnützigen Stiftungen der Sparkassen verfügen über eigene Sammlungen zur Kunst der deutschen Nachkriegszeit, die die regionalen Besonderheiten aufnehmen und abbilden. Die Sparkassenstiftung Schleswig-Holstein fördert regionale zeitgenössische Kunst und Kultur in Schleswig-Holstein. Dazu gehört auch eine umfangreiche Sammlung von rund 3.000 Kunstwerken, von denen in Wechselausstellungen regelmäßig verschiedene thematische Zusammenstellungen der Öffentlichkeit vorgestellt werden. Weitere Informationen zur Ausstellung: www.sgvsh.de www.sparkassenstiftung-sh.de	<urn:uuid:a625e7f1-6fca-4fdb-a4cb-8131673530b8>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	3,446
Q2 QUARTERLY REPORT Richards Packaging Income Fund Quarter ended June 30, 2019 Report Contents CEO'S REPORT TO UNITHOLDERS July 29, 2019 Richards Packaging has been providing packaging solutions to small-and medium-sized North American businesses since 1912. Over this period Richards Packaging has developed into the leading packaging distributor in Canada, and the third largest in North America, with one of the most diverse product and service offerings available to product marketers. The 25% tariff on Chinese imports imposed by the US government and implemented in May resulted in significant offsetting impacts to the revenue in the second quarter as the lost revenue from two large customers was offset by the sale of the extra inventory investment to large customers outside our base. Going forward, these large customer losses which are expected to impact us at $2 mil. per quarter, should be partially offset with organic growth 4 . Second quarter revenue increased $5.2 mil., or 6.5%, on 2.8% organic revenue growth and 3.7% currency translation as the dollar weakening by U.S/Cdn. 2.7¢ to 75¢. Adjusted EBITDA 1 was up $0.6 mil., or 5.0% at 14.4% of sales, mainly due to higher organic growth in our cosmetic packaging segment. Net income increased $0.5 million, or 4¢ per Unit, mainly due to a $0.6 million lower mark-to-market loss on the exchangeable shares reflecting a $5 Unit price increase. First half results were as expected with revenue growth of $12.5 mil., or 8.1%, driven by organic growth of 4.1% and a U.S./Cdn. 3.3¢ weakening of the dollar to 75¢. Adjusted EBITDA 1 was up $1.5 million, or 6.7%, due to higher sales volumes. Net income was down $1.1 million, or 10¢ per Unit, mainly due to a $1.1 million higher mark-to-market loss on the exchangeable shares on a $8 Unit price increase. The $4.1 million of free cash flow 2 generated in the second quarter was mainly utilized to settle $1.3 million of income tax payable from the first quarter and repay $3.0 million of term debt. The Fund's leverage remains at 0.5x as at June 30th. The Fund paid monthly distributions of 11¢ per Unit during the second quarter, which represented an annualized yield of 3.1% on the June 30 th closing price of $42.91 per Unit. The payout ratio 3 for the second quarter was 49% reflecting higher Adjusted EBITDA. We appreciate the support of our customers, suppliers, employees and investors and will continue to execute on our commitments with the highest degree of quality, care and integrity. "Gerry Glynn" Chief Executive Officer Richards Packaging Inc. 6095 Ordan Drive Mississauga, Ontario L4T 2M7 July 29, 2019 MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 This management's discussion and analysis ("MD&A") of Richards Packaging Income Fund for the second quarter should be read in conjunction with the attached condensed interim financial statements dated June 30, 2019, the first quarter report dated April 29, 2019, the 2018 Annual Report and the 2018 Annual Information Form dated March 6, 2019 respectively. Results are reported in Canadian dollars and have been prepared in accordance with International Financial Reporting Standards ("IFRS") on a consistent basis with the 2018 annual financial statements, except as disclosed in the New Accounting Policy. Description of the Business Richards Packaging serves a wide customer base that is comprised of approximately 14,200 regional food, beverage, cosmetic, healthcare and other companies. The primary source of revenue is from the distribution of over 5,800 different types of packaging components sourced from over 850 suppliers and its three dedicated manufacturing facilities. Sales from these manufacturing facilities represent approximately 8% of the total revenues of Richards Packaging (2018 – 10%). Financial Highlights This MD&A covers the three and six months ended June 30, 2019 generally referred to in this MD&A as the "second quarter" and the "first half", respectively. The following table sets out selected consolidated financial information: a) anti-dilutive result reverts back to basic income per Unit b) Term debt/Adjusted EBITDA 1 MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 Highlights of the overall performance for the second quarter as compared to the same period in 2018 include: * Revenue up $5.2 mil. due to 2.8% organic growth in addition to 3.7% from currency translation due to a 3¢ U.S./Cdn. decrease, * Adjusted EBITDA 1 up $0.6 mil., or 5.0%, at 14.4% of sales, on higher revenue, * Current income taxes up $0.5 mil. on higher taxable income, * Net income increased $0.4 mil., or 3.8¢ per Unit, due primarily to a lower mark-to-market loss on exchangeable shares, * Non-cash working capital was flat mainly due to increases in inventory of $1.5 mil. and prepaids of $0.5 mil. offset by a decrease in receivables of $1.9 mil., * Assets increased by $35.3 mil. and long-term financial liabilities increased by $30.2 mil., offset by $6.5 mil. debt repayment, to reflect the new accounting policy for leases, * Free cash flow 2 of $4.1 mil. was used to pay $1.3 million of income tax payable from the first quarter and repay $3.0 million of term debt. * Leverage ratio flat at 0.5x compared to ratio at March 31, 2019, * Distributable cash flow 2 up $0.1 mil., or 1.1¢ per Unit, resulting in a 49% payout ratio 3 , and * Monthly distributions of 11¢ per Unit paid represented a 3.1% annualized return on the June 30 th closing price of $42.91 per Unit. These distributions have been characterized as return of capital. Review of Operations Operations were split approximately half in the United States ("Richards Packaging US") and half in Canada. Approximately forty percent of sales are concentrated in Los Angeles, Reno and Portland and 40% in Toronto, Montreal, Winnipeg and Vancouver. Qtr.2 Six months Revenue increased by $5.2 million, or 6.5%, for the second quarter from the same period in 2018 due to organic growth ($2.3 million) along with the translation impact of Richards US, with the Canadian dollar weakening by 2.7¢ to U.S./Cdn.75¢ ($2.9 million). Revenue increased by $12.5 million, or 8.1%, for the first half from the same period in 2018 due to organic growth of $6.4 million along with the translation impact of Richards US, with the Canadian dollar strengthening by 3.3¢ to U.S./Cdn.75¢. MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 Cosmetics packaging increased $2.8 million, excluding the impact of translation, or 15.6%, as existing large customers continued to grow by 4.0% ($0.7 mil.) and new customers added 3.0% ($0.5 mil.). In addition, the extra investment in inventory was converted to take advantage of demand outside our customer base resulting in an additional 6.1% growth ($1.1 mil.) in second quarter sales. The remaining increase of 2.5% represents normal activity. Healthcare increased $0.3 million, or 1.5%, from the same period in 2018 down compared to the traditional growth rates of over 5% reflecting a slowdown in spending with the threat of the Ontario government proposed budget cuts. Food, beverage and other packaging decreased by $0.9 million, excluding the impact of translation, or 2.6% for the second quarter primarily due to the loss of 2 large customers representing $2.4 million per quarter which was offset by $1.5 million of organic growth. This was partially due to the implementation of the US tariffs on Chinese imports. Cost of products sold (before amortization and lease expense) for the second quarter and the first half increased by $4.5 million, or 7.0%, and by $10.9 million, or 8.9%, from the same periods in 2018, respectively. Gross profit margins for the second quarter were similar to the first quarter levels at 18%. Resins price volatility did not have a material impact on margins as a result of management's practice of passing through increases and decreases to customers. MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 Lease expense represents a reallocation out of amortization, for lease depreciation required to be characterized as finance leases under the new IFRS 16 and is higher against the same period in 2018 accounted for as operating leases under IAS 17 due to the move into one larger facility and a renewal of another. Administrative expenses (before amortization) increased $0.1 million for the second quarter and $0.2 million for the first half with the same periods in 2018 mainly due to inflation. The foreign currency loss (gain) from operations resulted from exchange rate changes applied to our U.S. dollar denominated working capital position within our Canadian operations. The net liability position decreased in the second quarter leading to the gain as the Canadian dollar strengthened by 1.6¢ from March 31 to 76.4¢ U.S./Cdn. Adjusted EBITDA 1 for the second quarter and first half increased by $0.6 million, or 5.0%, and by $1.5 million, or 6.7%, from the same periods in 2018, respectively. As a percent of sales, Adjusted EBITDA was at 14.4% for the second quarter and for the first half, similar to the same periods in 2018. The impact of translation was an increase of $0.5 million for the second quarter and $1.1 million for the first half due to the weaker Canadian dollar and higher earnings at Richards US. Amortization (excluding leases) of $0.9 million for the second quarter and $1.7 million for the first half were mainly comprised of $0.5 million and $0.9 million respectively for intangible assets amortization, which represents a charge for customer relationships. Depreciation for capital assets was $0.4 million and $0.8 million for the second quarter and the first half respectively, which annualized, is approximately Richards Packaging's normalized annual maintenance capital expenditure requirement. Exceptional items in the first half include professional fees associated with our reorganization. Financial expenses were $0.3 million higher for the second quarter and up $0.5 million for the first half compared to the same periods in 2018 due to interest on leases with the adoption of IFRS 16. Exchangeable shares mark-to-market loss reflects a $5.10 per Unit price increase during the second quarter and a Unit price increase of $7.91 for the first half to $42.91 per Unit. Exchangeable shares monthly distributions were 11¢ per share in the first half of 2019. Income tax expense was up $0.3 million for the second quarter and $0.6 million for the first half compared to the same periods in 2018, respectively, primarily on higher taxable income. Net income was up $0.4 million or 3.8¢ per Unit and down $1.1 million or 10.3¢ per Unit on a diluted basis for the second quarter and for the first half, respectively. MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 Distributable Cash Flow 2 The distributable cash flow 2 definition excludes changes in working capital and capital expenditures for the expansion of the business, as they are necessary to drive organic growth and are expected to be financed by a $5.0 million revolving facility currently undrawn (2018 – nil drawn) or free cash flow 2 . Distributable cash flow 2 for the second quarter and first half was $0.1 million and $0.3 million higher than in the same periods in 2018. Overall the increase was attributed to increased Adjusted EBITDA 1 offset by higher current income taxes. Free cash flow 2 of $4.1 million was used to pay $1.3 million of income tax payable from the first quarter and repay $3.0 million of term debt. The $2.4 million of cash on hand as at June 30 th will be used to fund future growth. Monthly distributions paid of 11¢ per Unit represent a payout ratio 3 of 49% for the second quarter and represent an annual yield of 3.1% on a $42.91 price per Unit at June 30, 2019. The Unit distributions for the first half are characterized as 66% return of capital and 34% capital dividends. MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 Liquidity and Financing Cash flows from operating activities Cash flow from operating activities was up $2.3 million for the second quarter and up $3.6 million for the first half over the same periods in 2018, primarily due to the recharacterization of operating leases included in 2018. In addition, during the second quarter, working capital increased by $0.2 million mainly on higher inventory and prepaids of $2.1 million offset by lower receivables of $1.9 million. For the first half, working capital increased $6.0 million with a decrease of $6.8 million in payables and increases in receivables of $1.3 million offset by decreases of $1.8 million in inventory and $0.3 million in prepaids. The financial structure of the Fund allows for maximum distributions of cash flow from operations to the Unitholders and Exchangeable shareholders as outlined above in the distributable cash discussion. Current income taxes Current income tax expense of $3.4 million for the second quarter and $6.3 million for the first half reflects the higher taxable income in the respective periods. Capital expenditures Maintenance capital expenditures for the first half were $0.8 million (2018 – $0.7 million) mainly comprised of refurbishment of moulds for replacement packaging, warehouse equipment and computer equipment upgrades. Expansion capital expenditures for the first half were nil (2018 – $0.1 million). Financing activities and instruments Credit facilities include a $23.5 million term loan (2018 – $30.0 million) with maturity on September 30, 2021 and up to $5.0 million in revolving debt to fund working capital expansion. The term loan facility bears interest at BA's plus a premium of 1.15% to 1.80% or a prime rate plus a premium of 0.15% to 0.80%. During the second quarter, $3.0 million was repaid (2018 – $2.5 million). The credit facilities are subject to a number of covenants including the leverage ratio which was to maintain debt less than 2.75 times the trailing twelve months Adjusted EBITDA 1 . As at June 30, 2019, our leverage ratio was 0.5 times (2018 0.7 times). Combined with cash flow from operations, management believes that adequate financing will be available for the foreseeable future 4 . MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 Outlook Sensitivities 4 Management believes that the performance of Richards Packaging is on track to meet ongoing requirements for working capital, capital expenditures and to sustain monthly distributions to unitholders at the current level through 2019. For the third quarter of 2019, we expect food, beverage and other revenue to be down by $1.2 million as the large customer loss is expected to be partially offset by organic growth. Exchange translation at the current exchange rate of U.S./Cdn. 76¢ will be flat over the same period in 2018. The sensitivity to revenue is $0.5 million and to Adjusted EBITDA 1 is $0.05 million for every 1¢ movement in the exchange rate. Maintenance capital will continue to be funded by cash flow from operations at $0.4 million per quarter with an additional $1.0 million set aside for an IT system upgrade by the end of 2019. Distributable cash flow 2 from Richards Packaging US and Richards Canada's current tax profile are expected to allow for a full return of capital to Unitholders. Distributable cash flow 2 sensitivity on an annual basis to foreign currency fluctuations is $0.03 million for every U.S./Cdn. 1¢ movement. For 2019, surplus distributable cash is expected to be deployed to pay down debt, purchase units opportunistically under the normal course issuer bid and/or fund acquisitions. Risks and Uncertainties Investment in Units involves risks inherent in the ordinary course of business including: changes in China tariff rates, sustainability of customer and supplier relationships, financial stability of customers, lack of written customer and supplier agreements, competition from other packaging companies, the extent and duration of an economic downturn, inventory obsolescence, trade risks, resin price and exchange rate fluctuations, interest rate volatility, income taxes and reliance on key personnel. For a detailed description of these and other risks and uncertainties facing investors in the Fund please refer to the 2018 Annual Information Form dated March 6, 2019. To management's knowledge, no significant changes to these risks and uncertainties have occurred in the first half of 2019. Critical Accounting Estimates Preparation of the consolidated financial statements in conformity with IFRS requires management to make estimates and assumptions which affect the amounts reported, and disclosure of contingent amounts for assets and liabilities as at June 30, 2019 and revenue and expenses for the period then ended. There have not been any significant changes in the critical accounting estimates of the Fund in the first half of 2019, relative to December 31, 2018 except for those associated with the implementation of lease accounting outlined below. For more information on critical accounting estimates, see the Management's Discussion and Analysis, the audited consolidated financial statements and the notes to the consolidated financial statements included in the Fund's 2018 Annual Report. MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 New Accounting Policy The Fund adopted IFRS 16, Leases for the annual period beginning on January 1, 2019 which required us to capitalize and amortize the fair value of most operating leases over the term of the leases. The impact of the adoption of this standard was an increase to long-term assets by $29 million, long-term liabilities by $26 million and accounts payable and accruals by $5 million on the statements of financial position. Assets associated with lease contracts cannot be used as security for term borrowings. Disclosure Controls and Internal Controls over Financial Reporting There have been no changes in the Fund's internal controls over financial reporting during the first half that have materially affected, or are reasonably likely to materially affect, its internal controls over financial reporting. Cautionary Statement Additional information relating to the Fund is available on Richards Packaging's website at www.richardspackaging.com, SEDAR at www.sedar.com or TSX at www.tmx.com 1 Management defines Adjusted EBITDA as net income before non-lease amortization, exceptional items, financial expenses, unrealized losses and distributions on exchangeable shares, share of income - Vision and income tax expense. The reconciliation of Adjusted EBITDA to net income can be found on page 4. Our lenders use this measure as a starting point in the determination of earnings available for distribution to Unitholders and exchangeable shareholders. In addition, Adjusted EBITDA and Adjusted EBITDA as a percentage of sales are intended to provide additional information on the operating performance. This earnings measure should not be construed as an alternative to net income or as an alternative to cash flows from operating, investing and financing activities as a measure of liquidity and cash flows. Adjusted EBITDA does not have a standardized meaning prescribed by IFRS and therefore the method of calculating Adjusted EBITDA may not be comparable to similar measures presented by other companies. 2 Management defines distributable cash flow, in accordance with Richards Packaging's credit agreement, as Adjusted EBITDA less exceptional items, non-lease interest, cash income tax expense, maintenance capital expenditures plus dividends from equity investments. The reconciliation to cash flow from operations can be found on page 6. Free cash flow is distributable cash flow less distributions. The objective of presenting this measure is to calculate the amount which is available for distribution to Unitholders or exchangeable shareholders and to determine the amount available to fund increases in working capital or expansion capital. Investors are cautioned that distributable cash flow should not be construed as an alternative to cash flow from operating, investing and financing activities as a measure of liquidity and cash flows. Distributable cash flow does not have a standardized meaning prescribed by IFRS and therefore the method of calculating distributable cash flow may not be comparable to similar measures presented by other companies. 3 Management defines payout ratio as distributions declared over distributable cash flow 2 . The objective of presenting this measure is to calculate the percentage of distributions compared to the amount available for distribution under our credit agreement. Payout ratio does not have a standardized meaning prescribed by IFRS. The method of calculating payout ratio may not be comparable to similar measures presented by other companies. MANAGEMENT'S DISCUSSION AND ANALYSIS July 29, 2019 4 The Report to Unitholders and this MD&A contains forward-looking information within the meaning of applicable securities laws. The forward-looking information reflects management's current beliefs and expectations regarding the future growth, results of operations, performance and business prospects and opportunities of the Fund and Richards Packaging. We use words such as "may", "will", "should", "anticipate", "plan", "expect", "believe", "predict", "estimate" and similar terminology to identify forwardlooking information. It is based on assumptions, estimates and analysis made by us in light of our experience and our perception of trends, current conditions and expected developments, as well as other factors we believe to be reasonable and relevant in the circumstances. Forward-looking information involves significant known and unknown risks, uncertainties and other factors which may cause our actual results, performance or achievements to be materially different from those predicted, expressed or implied by the forward-looking information. Readers should not place undue reliance on forward-looking information as a number of factors could cause actual events, results and prospects to differ materially from those expressed in or implied by the forward-looking information. The risks and uncertainties include, among other things, changes in China tariff rates, changes in customer and supplier relationships, competition in the industry, inventory obsolescence, trade risks in respect of foreign suppliers, fluctuations in foreign exchange and interest rates, liability claims, reliance on key personnel, changes to applicable tax laws, as well as other risks and uncertainties, as more fully described in other reports and filings made by us with securities regulatory authorities and available at www.sedar.com. While management believes the expectations expressed and the assumptions underlying same are reasonable, there can be no assurance that such expectations and assumptions will prove to be correct. In evaluating forward-looking information, readers should carefully consider the foregoing factors and various other factors which could cause actual results or events to differ materially from those indicated in the forwardlooking information. Notice to Unitholders The attached consolidated financial statements have not been reviewed by the Fund's external auditors STATEMENTS OF NET INCOME AND COMPREHENSIVE INCOME Unaudited For the three and six months ended June 30 [Consolidated] See accompanying notes "Susan Allen" "Gerry Glynn" "Enzio Di Gennaro" CFO – Richards Packaging Inc. Chair – Audit Committee CEO – Richards Packaging Inc. STATEMENTS OF FINANCIAL POSITION Unaudited As at June 30 and December 31 [Consolidated] STATEMENTS OF CHANGES IN EQUITY Unaudited For the three and six months ended June 30 [Consolidated] a) AOCI - Accumulated other comprehensive income (loss) reflects the foreign currency translation of the net investment in Richards Packaging US. See accompanying notes STATEMENTS OF CASH FLOWS Unaudited For the three and six months ended June 30 [Consolidated] See accompanying notes NOTES TO INTERIM FINANCIAL STATEMENTS Unaudited June 30, 2019 [Cdn$ thousands] 1. BASIS OF PRESENTATION These condensed interim financial statements of the Fund have been prepared in accordance with International Financial Reporting Standard ["IFRS"] IAS 34 Interim Financial Reporting. As such these statements do not contain all the explanatory notes, descriptions or accounting policies or other disclosures that can be found in the Fund's 2018 audited annual financial statements. The accounting policies used in the preparation of these condensed interim financial statements are consistent with the 2018 audited annual financial statements except as outlined in Note 2. 2. NEW ACCOUNTING POLICY IFRS 16, Leases, was adopted on January 1, 2019, for real estate and equipment operating leases, on a modified retrospective basis. Formerly the policy under IAS 17 was to expense rental payments and lease inducements on a straight-line basis over the life of the leases and to disclose future obligations excluding renewal options in a commitment note. Therefore, on January 1, 2019 we reversed $954 of accounts payable and accruals less the deferred taxes of $91 to increase retained earnings by $865. The new policy requires that these leases now be treated as finance leases which requires that the present value of lease payments be recognized utilizing Richards' incremental borrowing rate of 4% as the discount rate. Therefore, on January 1, 2019 we recognized $28,701 of Property and equipment, $2,863 of lease receivable and $31,564 of lease obligations. Lease payments reduce lease obligations after adjusting for implied financial expenses ($328) calculated utilizing the effective interest method. Lease terms include extension options as management is reasonably certain to exercise them in due course and exclude any residual value. There are no onerous or low value leases and initial direct costs have been excluded. Short term leases ($296) continue to be treated as operating in nature. The calculations to reflect the adoption of IFRS 16 for lease obligations are outlined below: NOTES TO INTERIM FINANCIAL STATEMENTS Unaudited June 30, 2019 [Cdn$ thousands] Property and equipment are depreciated on a straight-line basis over the expected terms of the leases. The calculations to reflect the adoption of IFRS 16 for property, plant and equipment leases are outlined below: The commitments disclosed at December 31, 2018 were net of the sublease income. The present value of rent receivable from the subleases is reflected as leases receivable with the associated financial income calculated utilizing the actuarial method at a 18% implied rate ($251). The calculations to reflect the adoption of IFRS 16 for subleases are outlined below: The impact for the six months ended June 30, 2019 on deferred taxes was a $209 decrease and on retained earnings a $202 increase. NOTES TO INTERIM FINANCIAL STATEMENTS Unaudited June 30, 2019 [Cdn$ thousands] 3. REVENUE & SEGMENTED INFORMATION 4. INCOME TAXES The income tax expense differs from the amount computed at statutory rates due to the various adjustments outlined below: Three months Six months a) future recovery associated with refundable dividend tax on hand of $1,761 has not been recognized. NOTES TO INTERIM FINANCIAL STATEMENTS Unaudited June 30, 2019 [Cdn$ thousands] 5. UNITS AND EXCHANGEABLE SHARES Exchangeable shares mark-to-market loss reflects $5.12 per Unit and $7.91 per Unit price increases during the three and six months ended June 30, 2019 to $42.91 per Unit, respectively. The impact on income per Unit of the mark-to-market loss and distributions to shareholders is antidilutive which reverts back to basic income per Unit. The calculation of the diluted income per Unit would yield 63¢ for the three-month period of 2019 [2018 – 64.6¢] and $1.24 for the six-month period of 2019 [2018 – $1.24]. NOTES TO INTERIM FINANCIAL STATEMENTS Unaudited June 30, 2019 5. ADDITIONAL CASH FLOW INFORMATION The net change in working capital consists of the following: For the three and six-month periods the total foreign exchange translation excluded from the above values was $904 loss [2018 − $819 gain] and $1,808 loss [2018 − $1,823 gain] respectively. [Cdn$ thousands]	<urn:uuid:b95f5370-c6a7-49e0-8e67-e07b99b5c312>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	28,406
AN ODE TO MY FATHER Aparajita – (Shruti Nada Poddar) -‐ 30-‐09-‐2012 You are the One, the one Divine The Universe gave to me You nurtured me from every core As deeply as can be You were the one, the one who brought Thosecandies from the "plane" So that the pain of you being gone Was made up yet again You were the one, who thought I should Open my heart and Sing You made sure I was trained to know Theswar of every string You helped me build my confidence With audience for my "voice" From tender age of four and five Helped me sing and rejoice You never let a tear drop Made sure I never cried A little princess I was like Protected by your side You knew! You knew the big bad world Was waiting there for me You tried, you tried your very best To shield eternally So much you gave – So much you give! In every circumstance I wish I could express my love If I could get a chance A chance to fathom from my Being What could make you fulfilled Journey in your Divinity And help your soul rebuild Rebuild the link of bliss with bliss Of "yonder" with the earth And close this most bewildering "gap" And find the journey's worth My Hero, My idol you were Forever you will be For it is you, who built in me The strength to love and "be" I thank you from my Being within On this so special day Papa, I love you very much Much more than I can say…	<urn:uuid:ac6f97d3-9085-4787-a018-d63afe4ef969>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	1,357
PLANO DE INTERVENÇÕES DE ENFERMAGEM BASEADO NA APLICAÇÃO DO MODELO CALGARY DE AVALIAÇÃO FAMILIAR Ana Maria de Araujo Loiola (firstname.lastname@example.org)Universidade de Pernambuco Introdução: Para intervir nos problemas de uma família é necessário conhecê-la, para isso, o Modelo Calgary de Avaliação Familiar, possibilita observar o aspecto multidimensional, a diversidade, instabilidade, a organização e as formas de cuidados inerentes ao sistema familiar. O modelo em questão avalia três categorias; aspectos internos e externos da família; o desenvolvimento familiar, como são realizadas as divisões de tarefas, vínculos; e aspecto instrumental. A partir dessa avaliação, e diante dos seus problemas, é possível propor intervenções que permitam mudanças no seu cotidiano, que atuem de forma integral e a explorar suas potencialidades. Objetivo: Conhecer aspectos familiares, os determinantes e condicionantes que neles interferem, além de propor possíveis intervenções para os problemas identificados. Metodologia: Para a coleta de dados foram realizadas três visitas domiciliares, aplicação do Modelo Calgary de Avaliação Familiar, envolvendo construção de genograma e ecomapa, entrevistas e anamnese. Resultados: Diante das informações objetivas e subjetivas, foi percebido que os membros da família exprimiam um sentimento de inutilidade, visto que precisaram se abdicar de atividades que tanto gostavam de praticar no sítio onde residiam anteriormente. Descobrimos também que gostam muito do mar, porém devido as condições socioeconômicas e dificuldade de locomoção de ônibus por parte da chefa da família, não tiveram oportunidade de vê-lo. Outro problema foi o afastamento da religião devido a distância de sua casa em relação a igreja, esse afastamento causou uma baixa-estima, tristeza e falta de consolo espiritual, como foi referido. Foram propostas então intervenções simples, que foram recebidas com um largo sorriso no rosto e um olhar esperançoso. Uma delas foi a criação de uma horta vertical em seu muro a fim de resgatar atividades da vida no sítio; um passeio na orla de Boa viagem durante a tarde para possibilitar o conhecimento e apreciação da praia. Também foi contatado o Pároco responsável pela comunidade católica em que a família estava relacionada e um acompanhamento domiciliar foi instaurado. Conclusão: A assistência à saúde vai além de intervenções medicamentosas, não adiantam os fármacos se a causa dos problemas persistirem na vida das pessoas, portanto além do cuidado amplo prestado, a experiência provocada pela convivência enriquece também o profissional que assiste com responsabilidade e respeito. Dessa forma foi perceptível a importância da atenção que é dada a uma família e como é necessário criar vínculos com a mesma para que se estabeleça confiança nesta relação. A assistência familiar permite não apenas tratar um paciente, mas, melhor que isso, permite cuidar de uma família no palco de suas relações e particularidades, fazendo dos laços um apoio para cada membro e nas dificuldades descobrindo potencialidades.	<urn:uuid:dd452078-0b15-4d57-b6ad-5ce26265efec>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/por_Latn/train	finepdfs	por_Latn	3,071
Hattiesburg Auto Auction spot light AUTOMOTIVE REMARKETING 50+ UNITS THURSDAY June 29, 2023 @ 1:30 pm Special Run Craft Auto Sales 10+ Units BBQ CHICKEN PLATES 11:30 AM New Car Trades Hattiesburg Cars, Courtesy Ford, Pinebelt Honda, Gulfport Nissan, John O'Neil Toyota, New South Ford, Laurel Ford, Pinebelt Chevrolet, Allen Toyota, Champion Chrysler Closed the week of July 1st - 17th Open on Tuesday July 18th Next Sale July 20th Floor Plan AFC Carbucks, Nextgear Kinetics, Car Financial ALL CHECKS AND TITLES INSURED THROUGH AUCTION INSURANCE AGENCY-BIRMINGHAM, AL 2812 Edwards Street ★ Hattiesburg, MS 39401 ★ 601-544-8741 ★ Fax: 601-582-5539 www.hattiesburgautoauction.com	7e34e499-ed6a-4e99-b126-8745213ba50b	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	687
BE PREPARED FOR A NUCLEAR EMERGENCY Ontario is prepared to respond to nuclear emergencies both provincially and internationally. Bruce Power's CANDU reactors have independent emergency shutdown systems that provide layers of protection against a nuclear emergency occurring on site. The company has spent considerable time and money in adding additional ways to cool the reactors should a loss of power occur at the station and the layers of back-up power fail to work as well. Although a nuclear emergency situation on the Bruce site is highly unlikely due to the depth of defence at Bruce Power, a detailed emergency plan has been formulated by the Municipality of Kincardine, the Office of the Fire Marshall and Emergency Management (OFMEM) and Bruce Power. Nuclear Emergency Due to the proximity of Bruce Power, both The Municipality of Kincardine and the Town of Saugeen Shores each have detailed nuclear emergency plans for their municipality. Residents within 10 kilometres of Bruce Power would be notified by the municipality in the unlikely case of a nuclear emergency, and directed to take actions such as sheltering indoors, evacuating and/or taking Potassium Iodide tablets. If your instructed to take potassium iodide: [x] Potassium Iodide (KI) tablets are to be taken only when instructed by the Ontario Medical Officer of Health in the unlikely event of a nuclear incident involving a release of radioactive iodine. [x] Potassium Iodide protects the thyroid from absorbing radioactive iodine but does not shield or protect from other types of radiation. If you're instructed to shelter indoors: [x] Go into your home or workplace. If necessary, inform other people to do the same. [x] Close all doors and windows. [x] Turn off furnaces, air conditioners and any other air intake/exhaust mechanisms. [x] Gather your family and your personal emergency kit. [x] Stay tuned to designated radio stations for further instructions. It is important you do not evacuate unless instructed to do so. If you are instructed to evacuate: [x] Turn on the radio and find a local station at AM560, AM920, FM91.3, FM92.3, FM93.7, FM94.5, FM95.5, FM97.9, FM99.3, FM101.7 or FM106.5. [x] Take your previously packed 72-hour emergency kit, ensuring it has plenty of clothing, necessary medications and personal care items. Take money and credit cards with you. [x] Turn off furnace, air conditioning and other air intake mechanisms. [x] Close and lock all windows and doors. [x] If directed, report to the Reception/Evacuee Centre (Kincardine Davidson Centre – 601 Durham Street, Kincardine). Traffic will be directed along an evacuation route. For your safety, close the windows, shut off all ventilation in the car and listen to the radio for further instructions. Detailed and Contingency Planning Zones: Please click the images below to learn more about the zones surrounding the Bruce site and where the reception centre and hospital in Kincardine are located.	<urn:uuid:0df61e98-0b9b-4a6c-be64-7d37ec3272d5>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	2,974
Silicon pixel R&D for the CLIC detector Daniel Hynds, on behalf of the CLICdp collaboration CERN E-mail: firstname.lastname@example.org The physics aims at the future CLIC high-energy linear $e^+e^-$ collider set very high precision requirements on the performance of the vertex and tracking detectors. Moreover, these detectors have to be well adapted to the experimental conditions, such as the time structure of the collisions and the presence of beam-induced backgrounds. The main challenges are: a point resolution of a few microns, ultra-low mass ($\sim 0.2\% \ X_0$ per layer for the vertex region and $\sim 1\% \ X_0$ per layer for the outer tracker), very low power dissipation (compatible with air-flow cooling in the inner vertex region) and pulsed power operation, complemented with $\sim 10$ ns time stamping capabilities. A highly granular all-silicon vertex and tracking detector system is under development, following an integrated approach addressing simultaneously the physics requirements and engineering constraints. For the vertex-detector region, hybrid pixel detectors with small pitch (25 µm) and analogue readout are explored. For the outer tracking region, both hybrid concepts and fully integrated CMOS sensors are under consideration. The feasibility of ultra-thin sensor layers is validated with Timepix3 readout ASICs bump bonded to active edge planar sensors with 50-150 µm thickness. Prototypes of CLICpix readout ASICs implemented in 65 nm CMOS technology with 25 µm pixel pitch have been produced. Hybridisation concepts have been developed for interconnecting these chips either through capacitive coupling to active HV-CMOS sensors or through bump-bonding to planar sensors. Recent R&D achievements include results from beam tests with all types of hybrid assemblies. Simulations based on Geant4 and TCAD are used to validate the experimental results and to assess and optimise the performance of various detector designs. The R&D project also includes the development of through-silicon via (TSV) technology, as well as various engineering studies involving thin mechanical structures and full-scale air-cooling tests. An overview of the R&D program for silicon detectors at CLIC will be presented. Speaker. 1. The CLIC accelerator and detector 1.1 The CLIC accelerator and experimental conditions The Compact LLinear Collider (CLIC) is a proposed CERN-based linear $e^+e^-$ collider [1], capable of operation with a centre-of-mass energy of up to 3 TeV. The accelerator is currently envisaged to be constructed in 3 stages, shown schematically in figure 1 [2], and is based upon a novel two-beam acceleration method. The central concept of the CLIC acceleration scheme is the use of high frequency RF to achieve high accelerating gradients (of order 100 MV/m). Given the low efficiency for klystron power generation at such high frequencies, the RF power is instead extracted from a high frequency (low energy) drive beam. This beam is accelerated using klystrons at low frequency, with the bunch frequency subsequently increased using a series of delay loops and combiner rings. High frequency RF power can then be extracted by decelerating this beam, which is used in conjunction with normal conducting cavities to accelerate the main colliding beam. Due in part to this acceleration scheme, the bunch structure at CLIC has some particular features which strongly impact the detector design. Colliding bunches are arranged into trains, 156 ns long and with a repetition rate of 50 Hz, which allows the use of power-pulsing in the front-end electronics. Additionally, in order to produce the high luminosities of order $6 \times 10^{34} \text{ cm}^{-2} \text{ s}^{-1}$ required for physics analyses, each bunch in the CLIC machine contains a large number of particles ($10^9$) over a very small physical area ($\sigma_x \times \sigma_y \times \sigma_z \approx 40 \text{ nm} \times 1 \text{ nm} \times 44 \mu m$). Such a high bunch density leads to strong electromagnetic interactions between opposing bunches, even in the absence of a hard interaction. This Beamstrahlung reduces the collision energy and produces a large number of background particles. These beam-induced backgrounds are peaked in the forward directions, and add a significant number of hits which must be removed in order to perform the track reconstruction. For this purpose, it is assumed that a 10 ns window around the hard physics event will be used for the track reconstruction (requiring sufficient time-stamping on the detector level), with a further 1 ns time window imposed by the calorimeters in order to reduce the physics-level contamination. ![Figure 1: Proposed layout of the CLIC accelerator, showing the staged construction at several centre-of-mass energies.](image-url) 1.2 Current detector layout A new detector model for CLIC is currently under development, based on an all-silicon vertex and tracking system with high-granularity calorimeters and a 4 T solenoid field. The layout of the tracking system is shown in figure 2. The vertex detector consists of six barrel layers, arranged in three double-layers containing modules mounted on opposing sides of the mechanical substrate. This sharing of the mechanical support between two layers aids in reducing the material budget to the $\sim0.2\%$ $X_0$ per layer required (0.4% $X_0$ per double-layer). In addition, it is foreseen not to have any cooling pipes/material inside the vertex detector: cooling will instead be achieved by a forced air flow through the detector. Such an approach has been shown to work in previous experiments [3] using barrel-only geometries, as well as in mechanical mockups produced for CLIC [4]. To accommodate this, the vertex forward disks (also consisting of double layers) will be constructed in a spiral geometry, in order to improve the efficiency of the heat extraction. Power-pulsing of the front end electronics will additionally keep the mean power consumption below 50 mW/cm$^2$. For the desired impact parameter resolution to be reached (important for flavour tagging) the detector should be capable of providing a single hit resolution of 3 µm. The tracking detector is designed to provide a momentum resolution of $< 2 \times 10^{-5} \Delta p_T/p_T^2$ for high-momentum particles, within the 4 T solenoid field currently planned. The material budget for each layer is less than $\sim1.5\%$ $X_0$, with an assumed single point resolution of 7 µm in the bending plane of the magnet. In the longitudinal direction the cell size is limited by occupancies from beam-beam interactions, with maximum values of between 1 mm and 10 mm. 2. HV-CMOS sensor studies High Voltage (HV-) CMOS is a commercial CMOS process where the electronics are shielded within a deep $n$-well. In recent years, detectors for particle physics have been proposed around this concept [5], which allows for some degree of on-pixel functionality without compromising the fast signal collection (since the $n$-well shielding allows the application of a moderate bias voltage to deplete the sensing layer underneath). Such active sensors may contain an amplification stage which would allow the signal transfer to the readout chip to proceed via capacitive coupling despite the small pixel area, removing the need for bump-bonding. Such detectors are currently considered as possible sensors for the CLIC vertex detector. 2.1 CLIC ASICs In order to prove that the requirements on the CLIC vertex detector can be met, a series of custom ASICs have been developed. A dedicated readout chip, CLICpix [6], has been designed and fabricated in a commercial 65 nm CMOS process, containing a matrix of $64 \times 64$ square pixels with 25 $\mu$m pitch. Each CLICpix pixel contains a Charge Sensitive Amplifier (CSA), a discriminator and digital logic to record the arrival time and charge deposited of each hit. The pixel logic can be seen schematically on the right hand side of figure 3. The chip is operated in a shutter-based acquisition mode, well suited to the bunch structure of the CLIC accelerator, and additionally supports power-pulsing of the analogue and digital circuitry in order to reduce power consumption between bunch trains. For the HV-CMOS sensor studies, a dedicated ASIC has further been produced in order to match the footprint of the CLICpix. This device, fabricated in a commercial 180 nm HV-CMOS process, again contains a matrix of $64 \times 64$ square pixels with 25 $\mu$m pitch, with each pixel containing a charge sensitive amplifier and a second inverting amplifier stage. The chip, termed Capacitively Coupled Pixel Detector version 3 (CCPDv3) [7], has limited standalone readout capabilities, intended for use solely as an active sensor for the CLICpix. The pixel schematic of the CCPDv3 can be seen on the left hand side of figure 3. 2.2 Proof of concept An initial study to gauge the feasibility of using capacitively coupled devices for charged particle tracking has been carried out, and the results documented in [8]. The CCPDv3 and CLICpix were connected together using a flip-chip machine with placement accuracy of order 1-2 $\mu$m, using only a thin layer of glue placed on one of the ASICs. A cross section of such an assembly is shown on the left hand side of figure 4, with the CLICpix on the upper part of the photograph and the CCPDv3 underneath. The pads on each chip which together form the coupling capacitance for the signal transfer can be clearly seen, with the CLICpix electronics separated by the copper power distribution layer. A single hit efficiency of $>99\%$ was measured in testbeam for thresholds of around 1000 electrons, with little sensitivity to the bias voltage applied (the technology is rated to 60 V). The single hit resolution was measured to be 6 µm, with a degree of cross-coupling observed between the HV-CMOS pads and neighbouring CLICpix pixels. 2.3 Fabrication studies Having demonstrated the successful use of capacitively coupled HV-CMOS devices as active sensors, subsequent studies have focussed on the production of assemblies and concerns which might arise for large scale uses. Given the signal transfer through the capacitance generated between the ASIC bonding pads, the distance between the chips and quality of the glueing across the matrix are of principal importance. Different glue viscosities, drop sizes, bonding pressures and alignments have been used to produce a range of assemblies, some of which have been characterised by physical dicing in order to obtain cross-section photographs, while others have been placed in testbeams to evaluate their performance. In most assemblies produced, the dominant factor behind the chip separation was observed to be the passivation layers applied to the chips by the foundry. The most prominent features of the surface, the metal coupling pads, were separated by only this layer and a thin (0.3 µm) layer of glue, with the majority of the glue instead occupying the surrounding gaps. For small pitch devices such as those under investigation by CLICdp, the alignment precision during glueing could be expected to have a large impact on the capacitance between the small coupling pads; on the contrary this was observed to be robust. Figure 4 shows the single hit efficiency versus threshold for a range of samples produced; it can be seen that a significant drop in performance only occurs for the most extreme misalignment (where the pixels of the HV-CMOS sensor are perfectly misaligned with respect to the readout chip, i.e. half-pixel misalignment). 3. Planar sensor studies 3.1 Small pitch sensors Due to the production of the CLICpix ASIC on multi-project wafers, post-processing of the chips at the wafer level has not been possible. This has serious consequences for the bump-bonding of the chips to sensors. Several assemblies have been produced at the Stanford Linear Accelerator laboratory (SLAC) [9], using a custom process involving the deposition of indium bumps on both the sensor and readout chip. Given the small dimensions of the CLICpix (the active matrix is 1.6 mm by 1.6 mm) and the pitch of 25 µm, a large variability between assemblies has been observed, with some showing successful bumping in only half of the matrix. Nonetheless, samples have been produced with slim-edge 200 µm thick planar sensors and active-edge sensors of 50 µm thickness, allowing measurements of their performance. It should be noted that large-scale bump-bonding of 25 µm pitch detectors has already been demonstrated [10], where access to the ASIC wafers is possible. Some testbeam performance plots of a CLICpix bump-bonded to a 50 µm thick active-edge sensor can be seen in figure 5. The efficiency as a function of threshold is shown in the left hand plot, reaching an efficiency of around 99% at a threshold of 1000 electrons. A known issue exists within the CLICpix layout, where an overlap of the discriminator output and the CSA input leads to an unwanted feedback loop. This results in an operating threshold higher than the design value of 600 electrons; this issue should be alleviated in future chip submissions and it would seem feasible to reach even higher efficiencies. On the right hand plot of figure 5 the efficiency versus bias voltage can be seen (for a threshold of 1200 electrons). The value of the depletion voltage of the sensor is around 2 V, while the built-in potential and the offset of the pixel ground level due to biasing of the CMOS circuitry leads to an effective applied voltage of 1 V independent of the external bias voltage. The detector is thus observed to be very efficient even in the absence of external biasing, with the efficiency rising quickly to 98%. 3.2 Active-edge sensors To facilitate the testing of new sensor designs, the Timepix [11] and Timepix3 [12] ASICs have been used. Active-edge sensors [13] have been under development for several years, but have yet to be employed in a large scale detector for high energy physics. These sensors typically involve an extension of the back-side implant to the sensor cut edge, significantly reducing the distance between the last pixel implant and the physical edge of the sensor. Guard rings may still be used in this region, and may affect the electric field (and therefore charge collection properties) towards this cut edge. Several guard ring designs have been tested with active edge sensors, produced by Advacam. In the most conservative configuration, the guard ring is connected to an additional row of bump bonds, which keep the guard rings at zero potential via dedicated pads on the ASIC side. In a second design, these guard rings are left unconnected, such that the potential is floating. Finally, sensors have been produced where the guard ring has been removed entirely. Testbeam results are shown in figures 6 and 7 for active-edge sensors in all three of these configurations; in each case the sensor thickness is 50 µm, matching the expected sensor thickness for CLIC. The efficiency over a two-pixel cell is shown in figure 6. It can be seen that when the guard rings are grounded a significant amount of charge is lost, due to field line termination on the rings themselves. When the potential of the guard rings is left floating (centre plot) then this is not the case: only a very marginal drop in efficiency close to the physical edge is observed. The best results, in terms of charge collection and single hit efficiency, are however seen with the complete removal of the guard rings. The losses observed with floating guard ring are further highlighted in figure 7, where the mean cluster charge is shown over the same two-pixel cell. The drop in charge collected for tracks passing close to the corners of the pixel cell at the physical edge can be seen, which are absent when the guard rings are removed completely (right hand plot). Figure 7: Mean cluster signal over a two-pixel region, (left) for a floating guard ring and (right) in the absence of a guard ring. The distance from the last implant to the physical cut edge is 23 µm and 20 µm respectively. The dashed line represents the end of the regular pixel grid, while the solid line represents the cut edge. 4. Integrated technologies For the tracker, where the requirements on power consumption and cell size are more relaxed than for the vertex detector, a number of technology options are under consideration. Given the large area currently foreseen (of the order of 100 m$^2$), silicon strip detectors and integrated CMOS devices are both of interest. The relatively small cell lengths, necessary to keep the occupancy low in the face of beam-induced backgrounds, lead to short strips/long pixels of between 1 mm and 10 mm length (while the pitch in the bending plane of the magnet is expected to be around 50 µm). For this reason, effort has been directed more towards integrated CMOS options, including technologies not yet employed on a large scale in the community. 4.1 Monolithic Active Pixel Sensors (MAPS) The development of quadruple-well processes, where both p- and n-type transistors are shielded from the (p-type) substrate, allows the placement of full CMOS circuitry inside the active region of the chip. Recently, as part of the ALICE Inner Tracking System (ITS) upgrade [14], a chip has been developed in such a technology with 180 nm feature size, containing a large number of small test matrices to better understand the effects of sensor geometry on the device performance. This Investigator chip contains many small matrices of pixels with differing diode layouts, transistor size, pixel pitch, etc., allowing detailed studies concerning the influence of the physical pixel layout. Some preliminary results from a recent testbeam are shown in figure 8, where a spatial resolution of around 5 µm has been measured, along with a timing resolution of approximately 7 ns. This fast timing is possible due to the High Resistivity (HR) epi-layer, which allows a significant amount of charge collection via drift. 4.2 SOI Another emerging technology being considered for CLIC is Silicon-on-Insulator (SOI) [15], so-called due to the separation of the bulk HR silicon from the layer containing the CMOS readout electronics via a thick insulating layer (connected by vias). This layer can thus be operated under full depletion, and arbitrarily complex circuitry can be included in the upper layer(s). While the simplest such scheme contains only a single Buried OXide (BOX) layer, more complicated ![Figure 8: Spatial (left) and timing (right) residuals for 28 µm pitch pixels within the Investigator chip. An external bias voltage of 6 V is applied.](image-url) schemes such as double-SOI have been proposed, intended to overcome some of the initial problems observed with this technology (in particular the sensitivity to charge build-up in the insulating layer during irradiation). An initial test chip has been produced with several pixel architectures containing variations on the electronics (source follower versus charge pre-amplifier) and pixel layout. The analysis of recent testbeam measurements is currently underway, with an initial correlation plot (figure 9) showing a spatial resolution of 6 µm, for pixels of 30 µm pitch. 5. Outlook The result of the studies and investigations outlined in this document have led to the design of a new generation of ASICs, getting closer to the performance required by the CLIC detector. A new version of the CLICpix readout chip, featuring a larger matrix (128×128 pixels), longer on-pixel counters and the correction of the discriminator feedback issue has been designed, shortly to be submitted for production. Similarly, a new HV-CMOS sensor, the CLIC Capacitively Coupled Pixel Detector (C3PD) has recently been received and has shown excellent performance. The new sensor contains a redesign of the amplifier layout, removing the second stage and providing a much faster signal (with a peaking time of order 25 ns). Analysis of the data obtained with devices for the tracker is still on-going, with the aim of a future chip which satisfies the CLIC requirements. In parallel, many developments not mentioned above will continue: the mechanical layout of the tracker, including services and cooling layout; a more detailed description of what the tracker electronics will look like; and a finalised detector model to be used for future full-simulation physics studies. 6. Acknowledgements This project has received funding from the European Union’s Horizon 2020 Research and Innovation programme under Grant Agreement no. 654168. References [1] M. Aicheler et al. (eds), A Multi-TeV linear collider based on CLIC technology: CLIC Conceptual Design Report, CERN-2012-007. [2] P.N. Burrows et al. (eds), Updated baseline for a staged Compact Linear Collider, CERN-2016-004. [3] H.H. Wieman et al., STAR PIXEL detector mechanical design, JINST 4 (2009) P05015. [4] F. Duarte Ramos et al., Experimental tests on the air cooling of the CLIC vertex detector, CLICdp-Note-2016-002. [5] I. Peric, A novel monolithic pixelated particle detector implemented in high-voltage CMOS technology, Nucl. Instrum. Meth. A 582 (2007) 876 [6] P. Valerio, R. Ballabriga and M. Campbell, Design of the 65 nm CLICpix demonstrator chip, CLICdp-Conf-2013-003. [7] I. Peric et al., High-voltage pixel detectors in commercial CMOS technologies for ATLAS, CLIC and Mu3e experiments, Nucl. Instrum. Meth. A 731 (2013) 131. [8] N. Alipour et al., Capacitively coupled hybrid pixel assemblies for the CLIC vertex detector, Nucl. Instrum. Meth. A 823 (2016) 1. [9] A. Tomada et al., Flip chip assembly of thin substrates, fine bump pitch, and small prototype die, SLAC-PUB-16168. [10] S. Cartier et al., Micrometer-resolution imaging using MONCH: towards G2-less grating interferometry, J. Synchrotron Rad. 23 (2016) 1462. [11] X. Llopart et al., Timepix, a 65k programmable pixel readout chip for arrival time, energy and/or photon counting measurements, Nucl. Instrum. Meth. A 581 (2007) 485. [12] T. Poikela et al., Timepix3: a 65K channel hybrid pixel readout chip with simultaneous ToA/ToT and sparse readout, JINST 9 (2014) C05013. [13] X. Wu et al., Recent advances in processing and characterization of edgeless detectors, JINST 7 (2012) C02001. [14] ALICE Collaboration, Technical Design Report for the Upgrade of the ALICE Inner Tracking System, CERN-LHCC-2013-024. [15] B. Dierickx et al., Integration of CMOS-electronics and particle detector diodes in high-resistivity silicon-on-insulator wafers, IEEE Trans. Nucl. Sci. 40 (1993) 753.	87f98a24-bb34-43c9-9246-8a2545734453	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	22,688
Voorgevel Bouwnummer(s): 1.02 t/m 1.06. Bouwnummer 1.06 voorzien van eindgevel. Achtergevel Bouwnummer(s): 1.07 t/m 1.12. Bouwnummers 1.07 en 1.12 voorzien van eindgevel. Doorsnede A-A Bouwnummer(s): 1.02 t/m 1.06. Bouwnummer 1.06 voorzien van eindgevel. Begane grond Bouwnummer(s): 1.02 t/m 1.06. Bouwnummer 1.06 voorzien van eindgevel. Dakaanzicht Bouwnummer(s): 1.02 t/m 1.06. Bouwnummer 1.06 voorzien van eindgevel. Begane grond Bouwnummer(s): 1.07 t/m 1.12. Bouwnummers 1.07 en 1.12 voorzien van eindgevel. Dakaanzicht Bouwnummer(s): 1.07 t/m 1.12. Bouwnummers 1.07 en 1.12 voorzien van eindgevel. De Boskamer te Rijen Verkooptekening Bungalow: bouwnummers 1.02 t/m 1.12 Formaat: A2 Datum: 19-03-2021 Schaal: 1:100 Bemoeilijk - Schakelaars op 1050+ b.k. afgewerkt vloer. - Wandcontactdoos op 300+ 0,4. afgewerkt vloer. - B.b. = Bouwbeginpunt. - W.b. = Woonbeginpunt. - W.b. = Wandelbeginpunt woonruimte. - P.b. = Plafondbeginpunt. - K. = Wandcontactdoos enkel. - K. = Wandcontactdoos dubbel. - Y. = Eindpuntige schakelaar. - Y. = Wisselschakelaar. - Y. = Schakelaar. - K. w.m. = Aansluiting warmwater. - K. rad. = Aansluiting elektrische radiator. - A. = Rookmelder (aangepast op het lichtnet), conform NEN 2055 - Th. = Telefoonhoofd. - mrv. = Mechanische ventilatie bediening. - o ed. = Lusze leiding wasdroger. - o LL. = Lusze leiding d.w. - = Aanvaagpunt mechanische ventilatie. Positie en aantal indrukaf. - = Inbouwpunt mechanische ventilatie. Positie en aantal indrukaf. - = Elektrische radiator. - = Zonnepanel. Aantal per woning volgens EPC-berekening. - = Ventiler voornemenig. Positie en aantal indrukaf. De Boskamer te Rijen Verkooptekening Bungalow: Bouwnummer 1.01 Format: A2 Datum: 19-03-2021 Schaal: 1:100 Renvooi: - Schakelaars op 1050+ b.v. afgewerste vloer. - Wandcontactdoos op 300+ b.v. afgewerste vloer. - Bsl = Bsel - Wd = Wanddichtpunt. - Wd = Wanddichtpunt waterdicht. - Pd = Plafondpunt. - K = Wandcontactdoos enkel. - Kd = Wandcontactdoos dubbel. - S = Rechtezige schakelaar. - W = Wisselschakelaar. - S = Seriëschakelaar. - Wm = Aansluiting warmwater. - Rd = Aansluiting elektrische radiator. - R = Rooster (met isolatiemateriaal op hallichtbalk), conform HEN 2658. - Th = Kanethermostat. - Mv = Mechanische ventilatie bediening. - Lwd = Loze leiding waterdrager. - Ul = Uitlaat ventilatie. - A = Aanzuigpunt mechanische ventilatie. Positie en aantal indrukaf. - I = Inblaaspunt mechanische ventilatie. Positie en aantal indrukaf. - R = Elektrische radiator. - Z = Zonnepanel. Aantal per woning volgens EPC-berekening. - V = Verdiepte vloerverwarming. Positie en aantal indrukaf. Bouwtekening Bungalow: kopersopties Format: A2 Datum: 19-03-2021 Schaal: 1:100 De Boskamer te Rijen Verkooptekening Bungalow: kopersopties Voorgevel optie 4+5 Achtergevel optie 4+6 Achtergevel optie 5 Achtergevel optie 6 Begane grond optie 4+5+6 1e verdieping optie 4 1e verdieping optie 5 1e verdieping optie 6 OPTIES BUNGALOWS: alle opties zijn afzonderlijk van elkaar te kiezen, tenzij anders aangegeven: 1a. Keuken vervangen door openstaande deuren met zicht. 1b. Keuken vervangen door openstaande deuren met zicht. 2. Lichtstraat (180x90cm) in dakvloer boven woonkamer. 3. Groot terras. 4. Dakpibow (Standard voor bouwnummer 1.01). 5. Dakpibow voldoende lengte. 6. Dakpibow met dakramen. WOLFS ARCHITECTEN VAN DER WEEGEN BOUWGRPOEP	a43c53f2-dd0b-415a-9c50-6c4f007a3432	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/nld_Latn/train	finepdfs	nld_Latn	3,371
REPUBBLICA ITALIANA ITTB/2023/6.1 PROVINCIA AUTONOMA DI TRENTO Numero di protocollo associato al documento come metadato (DPCM 3.12.2013, art. 20). La segnatura di protocollo è verificabile in alto oppure nell'oggetto della PEC o nei files allegati alla medesima. Data di registrazione inclusa nella segnatura di protocollo" A STUDENTESSE E STUDENTI Classi Seconde Classi Triennio di Chimica e DS e p. c. AI LORO GENITORI AI LORO DOCENTI AVVISO N. 134 OGGETTO: Iscrizione Giochi della Chimica 2024. Si comunica che sono aperte le iscrizioni ai Giochi della Chimica che si svolgeranno martedì 27 febbraio 2024 presso il nostro Istituto. L'iniziativa è rivolta a tutti gli studenti e le studentesse delle scuole secondarie di secondo grado che intendono approfondire la chimica in percorsi di studio di elevata qualità al fine di valorizzare le eccellenze. La gara è suddivisa in tre Classi di Concorso: classe A per il biennio, classe B per il triennio non di chimica e licei, classe C per il triennio di chimica. I quesiti sono differenziati in base alle Classi di Concorso e sono comuni a livello nazionale. I migliori della fase d' Istituto, parteciperanno alla fase regionale e poi eventualmente alla fase nazionale a Firenze il 24-26 maggio 2024. Entro fine novembre inizierà la fase di preparazione sia in presenza sia a distanza, secondo un calendario da definire in base agli iscritti. Le studentesse e gli studenti interessati devono comunicarlo entro giovedì 23 novembre al/alla loro docente di chimica, oppure scrivendo ai docenti referenti: firstname.lastname@example.org email@example.com Cordiali saluti. IL DIRIGENTE SCOLASTICO Questo documento, se trasmesso in forma cartacea, costituisce copia dell'originale informatico firmato digitalmente, valido a tutti gli effetti di legge, predisposto e conservato presso questa Amministrazione in conformità alle regole tecniche (artt. 3 bis e 71 D.Lgs. 82/05). La firma autografa è sostituita all'indicazione a stampa del nominativo del responsabile (art. 3 D. Lgs. 39/1993). prof. Giuseppe Rizza	<urn:uuid:4e2cc65f-d66b-4b7a-96e4-c1d5e7c11268>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ita_Latn/train	finepdfs	ita_Latn	2,071
Bill Voucher Report Board Meeting Date: 10/6/2021 October 6, 2021 __________________________ Dr. Richard L. Leff __________________________ Whitney S. Hoffman __________________________ Scudder G. Stevens Memo: During reconciliations there was a Peco invoice that was found to be paid and not in any previous Bill Voucher for approval. It is included in this BV for approval purposes only. No money will be transferred for this invoice. Page 1 of 4 AECOM Technical Services, Inc. ACH Push Escrow Fund (blank) Kennett Township Bill Voucher Details by Vendor BOS Meeting Date: 10/6/2021 Vendor name Payment Type Fund Project name Account number Account title Department name Bill Memo Amount $ 3,901.92 Engineering/Consulting/McGrory $ 598.43 $ 1,811.14 $ 1,908.85 $ 1,237.58 $ 458.17 $ 629.99 $ 345.08 $ 293.37 $ 800.96 $ 292.64 $ 1,817.79 $ 942.17 $ 429.24 $ 1,923.58 $ 493.20 $ 387.20 $ 983.16 $ 19,485.05 $ 230.58 $ 166.00 $ 1,412.50 $ 1,612.50 $ 3,191.00 $ 521.04 $ 520.00 $ 1,041.04 $ 5,220.50 $ 5,220.50 $ 5,512.16 $ 47,635.09 $ 42,122.93 $ 131,377.95 $ 208,224.74 $ 76,846.79 $ 150.00 $ 1,592.50 $ 150.00 $ 1,592.50 $ 12.10 $ 4,356.00 $ 12.10 $ 55.08 $ 84.46 $ 386.10 $ 113.97 $ 4,905.84 $ 113.97 $ 341.91 $ 113.97 $ (78.16) $ (75.26) $ 2.90 $ 661.57 $ 561.78 $ 524.29 $ 364.69 $ 2,407.44 $ 295.11 $ 490.50 $ 8,085.75 $ 7,595.25 53130 Engineering Services Engineering Services 2000539946General Galls Check General Fund (blank) Kennett Township Bill Voucher Details by Vendor BOS Meeting Date: 10/6/2021 Vendor name Payment Type Fund Project name Account number Account title Department name Bill Memo Amount $ 278.92 $ 278.92 $ 131.00 $ 1,250.00 $ 131.00 $ 1,250.00 $ 564.13 $ 878.56 $ 376.65 $ 3,975.00 $ 1,819.34 $ 1,750.00 $ 17,356.80 $ 5,725.00 $ 10,153.30 $ 1,593.11 $ 3,084.25 $ 32,187.46 $ 12,250.00 $ 242.10 $ 242.10 $ 18,984.20 $ 6,250.00 $ 3,017.40 $ 65,000.00 $ 3,017.40 $ 65,000.00 $ 32,083.30 $ 32,083.30 $ 2,193.75 $ 264.43 $ 2,193.75 $ 70.04 $ 10.08 $ 188.23 $ 25.63 $ 303.98 $ 558.41 $ 42.60 $ 292.58 $ (54.00) $ 32,083.30 $ 958.96 $ 32,083.30 $ 958.96 $ 413.00 $ 413.00 $ 607.50 $ 106.00 $ 607.50 $ 106.00 $ 1,520.74 $ 564.07 $ 2,084.81 $ 1,172.17 $ 220.64 $ 382.01 $ 93.03 $ 143.87 $ 45.71 $ 176.03 $ 40.31 52380 Uniforms Police 018134510 Police/Uniform Bill Voucher Report Kennett Township Bill Voucher Details by Vendor BOS Meeting Date: 10/6/2021 $ 323.80 $ 137.14 $ 679.40 $ 309.54 $ 679.40 $ 265.97 $ 316.24 $ 923.65 $ 112.90 $ 112.90 $ 151.71 $ 183.48 $ 110.00 $ 110.00 $ 110.00 $ 330.00	<urn:uuid:ea55fdd8-64cf-4d87-a761-f07ad521669e>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	3,891
The Scottish Ministers make the following Order in exercise of the powers conferred by sections 19(2) and 53(2)(a) of the Crofting Reform (Scotland) Act 2010(a) and all other powers enabling them to do so. Citation and commencement 1. This Order may be cited as the Crofting Register (Fees) (Scotland) Amendment Order 2012 and comes into force on 13th January 2013. Amendment to the Crofting Register (Fees) (Scotland) Order 2012 2. In the Table of Fees in the Schedule to the Crofting Register (Fees) (Scotland) Order 2012(b)— (a) in column 1, in the third entry, for “24(1)” substitute “24(1)(a) or (b)”; and (b) in columns 1 and 2, omit the fifth entry. PAUL WHEELHOUSE Authorised to sign by the Scottish Ministers St Andrew’s House, Edinburgh 27th November 2012 (a) 2010 asp 14 (“the 2010 Act”). Section 19(2) is applied, with modifications, to common grazings by section 28 of, and paragraph 12 of schedule 3 to, the 2010 Act and to land held runrig by section 32 of that Act. (b) S.S.I. 2012/295. EXPLANATORY NOTE (This note is not part of the Order) This Order makes corrections to clarify fees for the registration of common grazings set by the Crofting Register (Fees) (Scotland) Order 2012. © Crown Copyright 2012 Printed in the UK by The Stationery Office Limited under the authority and superintendence of Carol Tullo, the Queen’s Printer for Scotland.	<urn:uuid:ec68d45b-b929-4d7a-8603-bb6855be2d4e>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	1,381
OPERATING AGREEMENT AND CONTRACT FOR SERVICES This Operating Agreement and Contract for Services ("Agreement") dated March , 2019, ("Effective Date") is by and between THE MAYOR AND ALDERMEN OF THE CITY OF SAVANNAH, ("CITY") a Georgia municipal corporation, and COASTAL HERITAGE SOCIETY ("CHS"), a Georgia non-profit corporation. WHEREAS, the CITY and CHS (the "PARTIES") entered into a prior Management Agreement for the operation, maintenance, and use of the Tricentennial Park property ("Premises") effective as of January 1, 2017 for a one year period that expired on December 31, 2017; and WHEREAS, the prior Management Agreement provided a one year extension for the operation, maintenance, and use of the Premises that expired and terminated on December 31, 2018; and WHEREAS, the City and CHS re-instated and extended the contract in January 2019 for a period of 90 days. NOW, THEREFORE, in consideration of the mutual covenants and conditions set forth herein, the adequacy, sufficiency and receipt of which are hereby acknowledged, the CITY and CHS agree as follows: 1. The terms, conditions, and services previously provided in the Management Agreement for the operation, maintenance, and use of the Premises are hereby extended for an additional thirty (30) day period through April 30, 2019; and 2. A one-time payment in the amount of $59,710.67 will be paid from the CITY to CHS for the thirty (30) day extension; and 3. All other terms and conditions of the previous Management Agreement will remain the same during the extension period. IN WITNESS WHEREOF, CITY and CHS have executed this MOU as of the day and year first above written. CITY: MAYOR AND ALDERMEN OF THE CITY OF SAVANNAH, a municipal corporation organized under the laws of the State of Georgia By: ___________________________________ Roberto Hernandez, City Manager CHS: COASTAL HERITAGE SOCIETY, a Georgia Non-Profit Corporation By: ___________________________________ Its:	<urn:uuid:bddd57dd-d994-4566-8f23-80d140799bee>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	1,979
Civics Ppellate Ourts Nswers Getting the books civics ppellate ourts nswers now is not type of inspiring means. You could not by yourself going once ebook stock or library or borrowing from your connections to retrieve them. This is an certainly simple means to specifically acquire lead by on-line. This online publication civics ppellate ourts nswers can be one of the options to accompany you subsequent to having further time. It will not waste your time. give a positive response me, the e-book will definitely song you extra thing to read. Just invest tiny epoch to door this on-line proclamation civics ppellate ourts nswers as with ease as review them wherever you are now. Civics Ppellate Ourts Nswers Students learn what happens in appellate-level courts and how those courts operate differently from the trial courts most people are familiar with from watching television. By following the case of a real middle school girl who was strip searched at school, students find out what happens when someone takes a case all the way to the Supreme Court. Through this case, students learn about the ... Appellate Courts: Let's Take It Up \| iCivics Appellate court decisions are precedent for many people, so it's important to have more than one judge think about the decisions. Oral argument is an important part of an appeal because... it allows the appeals court judges or Supreme Court Justices to ask specific questions about the case. Appellate Courts Civics Flashcards - Questions and Answers ... Civics Ppellate Ourts Nswers Appellate Courts: Let's Take It Up Learning Objectives. Students will be able to: Explain the purpose of the appellate courts. Describe how appellate courts work. Compare the Court of Appeals and the Supreme Court. Define the following terms: precedent, opinion, dissent, brief, oral argument, en banc, petition. Civics Ppellate Ourts Nswers - old.dawnclinic.org Appellate Court - ICivics. STUDY. Flashcards. Learn. Write. Spell. Test. PLAY. Match. Gravity. Created by. marylouhandy TEACHER. Terms in this set (9) The court of appeals does not hold a trial all over again. Because trials are about finding out what happened, and the Court of appeals only decides whether the lower court judge correctly ... Appellate Court - ICivics Flashcards \| Quizlet Title: Civics Ppellate Ourts Nswers Author: graph.cureco.co.jp-2021-01-28T00:00:00+00:01 Subject: Civics Ppellate Ourts Nswers Keywords: civics, ppellate, ourts, nswers Civics Ppellate Ourts Nswers - graph.cureco.co.jp Title: Civics Ppellate Ourts Nswers Author: 3b35e99c649a67c047ae38830dae4d48.toyco.co.uk-2021-01-19T00:00:00+00:01 Subject: Civics Ppellate Ourts Nswers Page 1/3 Civics Ppellate Ourts Nswers Appellate Courts: Let's Take it Up Name: TEACHER'S GUIDE Compare! Decide whether each description fits courts of appeal only, Supreme Court only, or both, and write the letter of the description in the correct part of the diagram. The first one is done for you. Appellate Courts Worksheet Answers.pdf. Appellate Courts Worksheet Answers.pdf Appellate Courts Worksheet Answers.pdf iCivics and Annenberg Public Policy Center Release Updated Online Civics Games. May 06, 2020. Great for at-home and remote learning: The updated and redesigned Branches of Power helps students understand the balance of power among the president, Congress, and the courts,... iCivics \| Free Lesson Plans and Games for Learning Civics APPELLATE COURT 'APPELLATE COURT' is a 14 letter phrase starting with A and ending with T Synonyms, crossword answers and other related words for APPELLATE COURT We hope that the following list of synonyms for the word appellate court will help you to finish your crossword today. APPELLATE COURT - crossword answers, clues, definition ... Civics Ppellate Ourts Nswers\|aefurat font size 11 format As recognized, adventure as with ease as experience very nearly lesson, amusement, as capably as settlement can be gotten by just checking out a ebook civics ppellate ourts nswers then it is not directly done, you could say yes Civics Ppellate Ourts Nswers - certrofisio.com.br 1.1 Class 8 Civics Chapter 5 Judiciary InText Questions and Answers 1.2 Class 8 Civics Chapter 5 Judiciary Laws Exercise Questions and Answers Our team of experts is curating sets of NCERT Solutions for Class 8 Social Science Civics Chapter 5 Judiciary are given here will help you to prepare well and score good numbers in exams. NCERT Solutions for Class 8 Social Science Civics Chapter ... Play this game to review Civics. When judges in an appeals court remand a case, they . . . ... 20 Questions Show answers. Question 1 . SURVEY . 30 seconds . Q. When judges in an appeals court remand a case, they . . . answer choices . leave the verdict in the original trial unchanged. reverse the result of the original trial. The Judicial Branch (9.1/9.2) \| Civics Quiz - Quizizz This lesson plan on Appellate Courts from the iCivics website is organized and easy to understand. It has a step-by-step plan for teachers, including a description of the lesson, learning objectives, and worksheets. Each lesson is laid out in the same way, keeping it easy to understand. ... Page 2/3 Copyright : simon.com.br Appellate Courts: Let's Take It Up - The Federal Courts ... Appellate Courts: Let's Take It Up Learning Objectives. Students will be able to: Explain the purpose of the appellate courts. Describe how appellate courts work. Compare the Court of Appeals and the Supreme Court. Define the following terms: precedent, opinion, dissent, brief, oral argument, en banc, petition. Appellate Courts: Let's Take It Up - Mr. Buck Civics Blog The graph below describes appeals filed by type of appeal in the U.S. Courts of Appeals, 1990-2010. Year Civil Criminal. 1990 27116 9493. 1995 34203 10162. 2000 35780 10707. 2005 32818 16060. 2010 55992 12797. Source: United States Courts Dual Court System \| Civics Quiz - Quizizz Appellate Courts: Let's Take it Up C. Appellate Court Crossword. Use what you have learned about the Court of Appeals and the Supreme Court to complete this crossword activity. Go back to the reading if you get stuck! Name: 13 17 10 Across 11 12 15 Down 14 16 1. Briefs filed by groups that care about how a case turns out 3. MJ CIVICS WITH MR RAINEY - Home In India, we have an integrated judicial system, meaning that the decisions made by higher courts are binding on the lower courts. Another way to understand this integration is through the appellate system that exists in India. Course: Civics - Class 8, Topic: Chapter 5 – Judiciary– 1 Supreme Court. But most cases are heard because the Court has appellate jurisdiction—the ability to review a decision that a lower court has made. The Supreme Court can review cases involving the Constitution, federal laws, or treaties, or cases involving a dispute between parties from different states. Teacher's Guide You Be the Judge - Simulation - iCivics Icivics Judicial Branch In A Flash Answers. In this lesson, students learn the basics of our judicial system, including the functions of the trial court, the court of appeals, and the supreme court. Students learn how a case moves up through these levels and discover that these courts exist on both the state. Icivics Judicial Branch In A Flash Answers + My PDF ... icivics appellate courts lets take it up. Golden Education World Book Document ID 340a6c1d. Golden Education World Book. Vocabulary Workshop Second Course Answers 8th Grade Copyright code : 02a3b5e6c17d54a76e12c42c06c11210 Page 3/3	<urn:uuid:4785db49-8cd0-4e7f-b490-879ef7a8c2bc>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	7,551
Zakończono realizację projektu termomodernizacji Domu Pomocy Społecznej w Konstantynowie str. 4-5 Odcinek Halasy - Żabce uroczyście otwarty str. 7 \| SPIS TREŚCI \| str. \| \|------------\|-----\| \| Samorząd \| \| \| XXI Sesja Rady Powiatu Bialskiego \| 3 \| \| Zakończono realizację projektu w Konstantynowie \| 4-5 \| \| Aktualności \| \| \| Podsumowanie projektów unijnych \| 6 \| \| Odcinek Halasy – Żabce uroczyście oddane \| 7-8 \| \| Posiedzenie Powiatowej Rady Rynku Pracy \| 8 \| \| Wydarzenia \| \| \| Sobota z logopedą \| 9 \| \| Telefony na kartę \| 10 \| \| Kultura \| \| \| Dzień Humanisty \| 10 \| \| Pani Sekretarz czyta dzieciom \| 11 \| \| Tradycje dworów szlacheckich w Muzeum Kraszewskiego \| 12 \| \| Biesiada na ludowo w nowym klubie w Koszelikach \| 13 \| \| Ferie w Łomazach \| 14 \| \| Międzynarodowy Festiwal Kolęd Wschodniostawiarskich \| 15-16 \| \| Zespół śpiewaczy „Sokotuch” \| 17 \| \| Zabawa choinkowa w Jabłecznej \| 18 \| \| Zimowisko dla dzieci i młodzieży \| 18 \| \| XIII Koncert Noworoczny w Terespolu \| 19 \| \| Biesiada Karnawałowa „Na ludową nutę” \| 21 \| \| Grand Prix Terespolu w Szachach \| 22 \| \| Sport \| \| \| KB Szuracz na Jubileuszu \| 23 \| \| I Halowy Turniej Sportowo-Pożarniczy MDP \| 24 \| \| Finał Powiatu Bialskiego w Siatkówce Chłopców \| \| \| Igrzyska Młodzieży Szkolnej \| 25 \| \| Finał Powiatu Bialskiego w Koszykówce Dziewcząt \| \| \| Igrzyska Młodzieży Szkolnej \| 27 \| \| XV Turniej Tenisa Stołowego \| 28 \| \| Ogłoszenia \| 29-30 \| \| Kalendarz wydarzeń \| 31 \| \| Powiat bialski w materiałach wideo \| 32 \| WAŻNE TELEFONY Kierownictwo Starostwa Powiatowego w Białej Podlaskiej Sekretariat Starosty Bialskiego 83 35 11 395 Sekretariat Wicestarosty Bialskiego 83 35 11 393 - Wydział Architektury i Budownictwa 83 35 11 328 - O/Z w Międzyrzecu Podlaskim 83 35 11 386 - O/Z w Terespolu 83 35 11 383 - Wydział Finansowy 83 35 11 396 - Wydział Geodezji, Katastru i Nieruchomości 83 35 11 397 - O/Z w Międzyrzecu Podlaskim 83 35 11 387 - O/Z w Terespolu 83 35 11 382 - Wydział Komunikacji - Rejestracja pojazdów 83 35 11 317 - Wydawanie praw jazdy 83 35 11 314 - Organizacja ruchu drogowego 83 35 11 321 - O/Z w Międzyrzecu Podlaskim 8335 11 384 - Wydział Rolnictwa i Środowiska 83 35 11 343 - Wydział Organizacyjno-Administracyjny 83 35 11 391 - Wydział Spraw Społecznych 83 35 11 339 - Powiatowe Centrum Zarządzania Kryzysowego telefon alarmowy 83 34 35 297 - Powiatowy Rzecznik Konsumentów 83 35 11 367 - Powiatowy Inspektorat Nadzoru Budowlanego 83 34 35 899 - Powiatowe Centrum Pomocy Rodzinie 83 34 32 982 - Zarząd Dróg Powiatowych 83 34 31 909 - Powiatowy Urząd Pracy w Białej Podlaskiej 83 34 16 500 - Komenda Miejska Policji w Białej Podlaskiej 83 34 48 112 - Komenda Miejska Państwowej Straży Pożarnej w Białej Podlaskiej 83 34 47 200 - Powiatowy Inspektorat Weterynarii 83 34 32 041 - Powiatowa Stacja Sanitarno-Epidemiologiczna w Białej Podlaskiej 83 34 44 160 - Szpital Powiatowy w Międzyrzecu Podlaskim 83 371 20 01 - Powiatowy Zespół ds. Orzekania o Niepełnosprawności 83 341 64 60 --- Wydawca: Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej Zespół Redakcyjny: Jakub Witczak, Marta Bogusz, Grzegorz Panasiuk, Mariusz Maksymiuk, Anna Jóźwik, Elżbieta Chwałczuk, Łukasz Ciszek. Gościniec Bialski jest współtworzony przez pracowników urzędów gmin, gminnych ośrodków kultury, szkół i bibliotek, które działają na terenie powiatu bialskiego. Adres redakcji: Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej ul. Brzeska 41, 21-500 Białe Podlaskie, tel. 83 351 13 85; fax 83 343 36 09; e-mail: firstname.lastname@example.org Zastrzegamy sobie prawo dokonywania skrótów w nadesłanych tekstach. Za treści reklam i ogłoszeń redakcja nie odpowiada. Numer zamknięto dnia 02 marca 2020 r. Okladka: Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej / Radio Bipex Skład i druk: POLIGRAF, tel. (83) 372 03 23, email@example.com, www.poligraf-druk.pl XXI Sesja Rady Powiatu Bialskiego Następnie w trakcie sesji stwierdzono kworum i ustalono porządek obrad. Ponadto radni powiatu bialskiego przyjęli protokoły XIX i XX sesji. Co więcej, rozpatrzyli i podjęli następujące uchwały w sprawie: zmian w budżecie Powiatu Bialskiego na 2020 r., zmiany uchwały w sprawie wieloletniej prognozy finansowej Powiatu Bialskiego na lata 2020 – 2026 oraz ustalenia wysokości stawek opłat za zajęcie 1 m² pasa drogowego dróg powiatowych. Następnie rozpatrzone sprawozdanie z wysokości średnich wynagrodzeń nauczycieli na poszczególnych stopniach awansu zawodowego w szkołach prowadzonych przez Powiat Bialski w 2019 r. Podczas sesji przyjęte zostały sprawozdania z działalności komisji za 2019 r. oraz sprawozdanie Starosty z pracy Zarządu Powiatu w okresie pomiędzy sesjami. W części końcowej sesji uwagę radnych zajęły sprawy bieżące, wnioski i oświadczenia. Przewodniczący Rady Powiatu w Białej Podlaskiej Mariusz Kiczynski podziękował do- Dnia 28 lutego 2020 r. odbyła się XXI sesja Rady Powiatu Bialskiego, podczas której m.in. wręczono dyplomy potwierdzające przyznanie stypendiów sportowych. Wyróżnionym uczniom nagrody i stypendia wręczyli starosta bialski Mariusz Filipiuk i przewodniczący Rady Powiatu w Białej Podlaskiej Mariusz Kiczynski. tychczasowej dyrektor Powiatowego Centrum Pomocy Rodzinie w Białej Podlaskiej Halinie Mincewicz i dotychczasowemu sekretarzowi powiatu Henrykowi Marczukowi za ich wieloletnią pracę na rzecz powiatu bialskiego. Pani Mincewicz i pan Marczuk w lutym 2020 r. przeszli na zasłużoną emeryturę. Materiały: Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej / Radio Biper Zakończono realizację projektu termomodernizacji DPS w Konstantynowie Całkowita wartość projektu wyniosła 2.260.137,03 zł (dofinansowanie ze środków unijnych: 1.473.056,11 zł + dotacja celowa Budżetu Państwa 173 300,71 zł, wkład powiatu bialskiego: 613.780,21 zł). W spotkaniu wzięli udział wszyscy wykonawcy, przedstawiciele władzy powiatu, w tym starosta bialski Mariusz Filipiuk, oraz zespół projektowy bezpośrednio pracujący przy projekcie. Pani Dyrektor Małgorzata Malczuk serdecznie podziękowała wszystkim za doskonale wykonane prace, w których brało udział kilka firm. Firma „CETUS” z Łosic dokonała remontu budynku pawilonu mieszkaniowego nr 3A i 3B, budynku stołówki z kuchnią i pralnią oraz budynku pro-morte. Między innymi ocieplone zostały ściany zewnętrzne, wymieniono parapety zewnętrzne we wszystkich oknach, wymieniono drzwi zewnętrzne. Ocieplono stroopy oraz zamontowano nawiewniki okienne. Firma LEBART z Białej Podlaskiej dokonała remontu kotłowni wraz z wymianą kotłów oraz montażem pompy ciepła. Natomiast firma EKOSERWIS wdrożyła inteligentny system pomiaru, monitoringu i zarządzania wykorzystaniem energii w budynku. Nad wszystkim czuwała firma INVESTCOM pełniąca funkcję Inspektora Nadzoru. Po wystąpieniach dokonano uroczystego przecięcia wstęgi oraz nastąpiło zwiedzanie Domu. Materiały: Beata Paluch / Radio Biper Komentarz Tadeusz Łazowski Członek Zarządu Powiatu Bialskiego – Bardzo ważna i potrzebna inwestycja związana z remontem i modernizacją Domu Pomocy Społecznej w Konstantynowie podnosi standard korzystania przez mieszkańców tego obiektu na poziomie europejskim. Władze Powiatu Bialskiego, Pani Dyrektor z pracownikami, wykonawcy zrealizowali bardzo ważną i potrzebną inwestycję, która będzie służyła Naszym mieszkańcom tego pięknego Domu na wiele długich lat. Wspólny montaż finansowy tej inwestycji: środki z Unii Europejskiej z Budżetu Państwa i wkład własny powiatu są dowodem na umiejętność wykorzystania środków zewnętrznych w czym nasz powiat jest od lat liderem. Zakres modernizacji i remontu jest imponujący. Dom Pomocy, który niedawno obchodził swoje 20 lecie działalności otrzymał wspaniały prezent. Gratulując mieszkańcom, Pani Dyrektor z pracownikami życzę, aby pobyt w Domu Pomocy Społecznej przypominał rodzinny dom, a Państwu dał satysfakcję z pieknej pracynacehowanej na pomoc bliskim, którzy tego tak bardzo potrzebują i oczekują. Uroczyste podsumowanie dwóch projektów unijnych w Perkowicach Pierwszy projekt dotyczył potraw tradycyjnych i regionalnych Południowego Podlasia. Drugi zaś ginących zawodów. W marcu ub. roku w Perkowicach miał miejsce pierwszy kurs kulinarny. Wzięło w nim udział 10 kobiet. W kolejnych miesiącach instruktorzy ze Stowarzyszenia Smaki Perkowic odwiedziły następujące sołectwa: Porosiuki, Jaźwiny, Pojelce, Terebełę, Woroniec, Sławacinek Stary, Woskrzenice Małe i Cicibór Duży. Scenariusz zajęć był ten sam, a emocje inne. W ciągu trzech dni uczestniczki miały poznać smak 27 potraw i nauczyć się je samodzielnie przygotowywać. Niektóre z nich, jak choćby: tartun z soczewicą, topielec, chalcuny zapiekane z kapustą i grzybami, kugiel z żeberkami czy kołacz z jaglami pozostawały nieznane nawet z nazwy. Część tych smakołyków, wyszukanych w przepisach prababek, zdobywała nagrody i wyróżnienia w konkursach kulinarnego dziedzictwa regionu, a nawet została wpisana na prestiżową listę produktu regionalnego. Także w marcu ub. roku rozpoczęły się czterodniowe warsztaty „na szlaku ginących zawodów”, w których jednorazowo brało udział od 10 do 12 osób. Organizowano je w pracowniach ginących zawodów z uwagi na istniejące zaplecze techniczne. W Woronicu uczyły się wykonywania pisanek tradycyjnych i współczesnych, palm wielkanocnych papierowego pająka lubelskiego oraz ozdob bożonarodzeniowych. W Sitniku poznawały sekrety koronki siatkowej. W Woskrzenicach Dużych uczyły się wyplatania koszyków i koszyczków z wikliny i rattanu. W Sitniku kobiety poznawały sposób wykonywania pereboru nadbużańskiego, czyli ozdobnego ornamentu stosowanego ongiś przez podlaskie prządki. Natomiast w Styrzyńcu poznawały sekrety wytwarzania ozdób, szali i chust z filcu wytwarzanego z wełny na mokro. Radość była przednia, gdy w ciągu czterech dni każda z uczestniczek mogła zastosować w praktyce wiedzę teoretyczną, uzyskaną od instruktorów. – Jestem przekonana, że kurs kulinarny i warsztaty rękołodzielnicze okazały się przysłowionym strzałem w dziesiątkę. Nauczyły uczestniczki wielu tradycyjnych metod, znanych kiedyś, co drugiej mieszkance wsi, dziś niestety zapomnianych. Skłonity kobiety do opuszczenia mieszkań i poznania czegoś nowego, jakie przydatnego, na co dzień. Uczestniczki spotkań zdobyły nowe doświadczenia, poznali nowych ludzi, a nawet znalazły pomysł na pożyteczne hobby, które mam nadzieję będzie procentowało. Już teraz haftiariki spotykają się, co tydzień w Sitniku. Warsztaty wyrobili w kobietach pozytywne nawyki, co mnie bardzo cieszy – dodaje Agnieszka Borodijuk, dyrektor Gminnego Ośrodka Kultury. Spotkanie w Perkowicach upływało w miłej i serdecznej atmosferze. Kobiety pochwalili się samodzielnie wykonanymi produktami i zdolnościami kulinarnymi. Miały też okazję posłuchać zespołów śpiewaczych Kalina z Perkowic., Białynia z Woronica i kapeli Caravana z Czosnowki. Zdaniem wójta Wiesława Pansiuka takie inicjatywy doskonale służą integracji mieszkańców i promocji gminy. Dodać należy, że instruktorki ze Stowarzyszenia Smaki Perkowic, które uczyły kobiety piec i gotować, zdobyły wiele prestiżowych nagród na konkursach dziedzictwa kulinarnego, organizowanych przez Urząd Marszałkowski. Materiały: Radio Biper Istvan Grabowski Odcinek Halasy – Żabce uroczyście otwarty! - Na tym odcinku drogi zbudowany jest kilometr chodnika, pół kilometra w miejscowości Żabce i pół kilometra w miejscowości Halasy. Przebudowany został odcinek drogi z szerokości nawierzchni czterech metrów do szerokości pięć i pół metra. W obrębie skrzyżowania z krajową dziewiętnastką zostały włączone wysepki rozdzielające ruch i zapewniające bezpieczny skręt na drogę krajową i wjazd z drogi krajowej. Ponadto zostały wykonane rowy odwadniające, zjazdy na posesje z kostki, natomiast na pola uprawne zjazdy z kruszywa naturalnego. – wychwala dyrektor Zarządu Dróg Powiatowych w Białej Podlaskiej Krystyna Beń – Ten odcinek drogi był naprawdę niebezpieczny przede wszystkim ze względu na szerokość jezdni. Cieszymy się, że mógł tu powstać i widzimy zadowolenie mieszkańców, którzy będą z niego korzystać. - Warto podkreślić, że ta inwestycja powstała dzięki wspólnym działaniom i dobrey współpracy z samorządem gminnym – mówi starosta bialski Mariusz Filipiuk – Chciałbym bardzo serdecznie podziękować panu wójtowi Krzysztofowi Adamowiczowi i kolegom radnym gminy Międzyrzec Podlaski, że wyrazili wolę i podnieśli rękę, by przegłosować te zapisy w budżecie gminy. 4 lutego 2020 r. oficjalnie oddano do użytku 3,277 km przebudowanej drogi powiatowej Nr 1009L odc. Halasy – Żabce. Kosztem inwestycji, który wyniósł ponad 3,7 mln zł, podzieliły się Powiat Bialski i Gmina Międzyrzec Podlaski przy udziale środków krajowych z Funduszu Dróg Samorządowych. Remont nawierzchni trwał dwa lata. Uroczystość zorganizował radny gminy Sławomir Zaniewicz. - Potwierdzam dobrą współpracę z powiatem bialskim, która owocuje kilkoma projektami na terenie gminy Międzyrzec Podlaski. Często spotykam się z takimi zarzutami od niektórych mieszkańców, że przecież to jest droga powiatowa i dlaczego w związku z tym gmina partykuje w kosztach? Niezmienne odpowiadam to samo: po tych drogach najczęściej jeżdżą nasi mieszkańcy – tłumaczył wójt Krzysztof Adamowicz zapowiadając jednocześnie pracę nad wieloma projektami przy współpracy na linii powiat – gmina. Materiały: Radio Biper / Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej Posiedzenie Powiatowej Rady Rynku Pracy Dnia 17 lutego w sali konferencyjnej nr 121 w siedzibie starostwa odbyło się posiedzenie Powiatowej Rady Rynku Pracy. W obradach uczestniczyli m.in. starosta bialski Mariusz Filipiuk, radny powiatu bialskiego Arkadiusz Maksymiuk, dyrektor Powiatowego Urzędu Pracy w Białej Podlaskiej Edward Tymoszyński i wójt Gminy Rokitno Jacek Szewczuk. Materiały: Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej SOBOTA Z LOGOPEDĄ 6 marca to Europejski Dzień Logopedy, który obchodzony jest we wszystkich krajach Unii Europejskiej. W Polsce z tej okazji organizowany jest Dzień Bezpłatnej Diagnozy Logopedycznej. Zapraszamy na spotkania z logopedami w Powiatowej Poradni Psychologiczno-Pedagogicznej w Białej Podlaskiej, Międzyrzecu Podlaskim, Terespolu oraz Wisznicach. Celem akcji jest ułatwienie osobom z zaburzeniami mowy dostępu do profesjonalnej diagnozy i rzetelnej konsultacji logopedycznej. Zapraszamy dn. 7, 14 i 21 marca br. w godzinach: 9.00-13.00 Uwaga! Decyduje kolejność zgłoszeń! KONTAKT Tel. 83 3433123 PPP-P w Białej Podlaskiej, ul. Warszawska 12c, rejestracja w godz. 8.00-15.30 Tel. 83 3752344 PPP-P Filia w Terespolu, ul. Wojska Polskiego 88, rejestracja w godz. 9.00-14.00 Tel. 83 3782237 PPP-P Filia w Wisznicach, ul. Warszawska 44, rejestracja w godz. 10.00-12.00 Tel. 691419531PPP-P Filia w Międzyrzecu Podlaskim, ul. Czysta 11, rejestracja w godz. 8.00-15.30 Logopedzi uczestniczący w akcji: mgr Agnieszka Mincewicz mgr Iwona Kędzierska mgr Aneta Kusznieruk mgr Małgorzata Krzemionka mgr Małgorzata Świderska-Poniatowska Akcja wspierana przez Polski Związek Logopedów TELEFONY NA KARTĘ – DECYZJA UOKiK UOKiK sprawdza czy operatorzy komórkowi oddają konsumentom niewykorzystane pieniądze, gdy minie ważność konta na kartę. W takich krajach jak Niemcy, Austria, Węgry, Chorwacja, Hiszpania, zwrot niewykorzystanych środków jest powszechną praktyką. Urząd wydał pierwszą decyzję w tej sprawie. Urząd Ochrony Konkurencji i Konsumentów we wrześniu 2016 r. wszczął postępowania przeciwko czterem największym operatorom - Orange Polska, P4, Polkomtel oraz T-Mobile Polska. Wątpliwości budziło to, że brak kolejnego doładowania telefonu na kartę oznaczał, że przepadają niewykorzystane środki. Podstawą do przyjęcia się tej praktyce były skargi konsumentów. Pierwsze postępowanie właśnie się zakończyło. – Uznalem, że Polkomtel naruszył zbiorowe interesy konsumentów, dlatego nałożyłem na przedsiębiorstwo karę ponad 20 mln zł. Liczyliśmy, że operator wystąpi z propozycją wydania decyzji zobowiązującej, pomimo długiego czasu trwania postępowania tak się nie stało. Co więcej - praktyka nadal trwa – mówi Tomasz Chróstny, prezes Urzędu Ochrony Konkurencji i Konsumentów. Zgodnie z regulaminem Polkomtelu, jeżeli np. ktoś posiada tzw. Taryfę elastyczną na kartę, to po doładowaniu za 50 zł, będzie mógł przez 90 dni wykonywać połączenia. Gdy nie wykorzysta wszystkich środków i nie doładowuje ponownie karty, to one przepadają. Jedynym sposobem na odzyskanie pieniędzy jest złożenie reklamacji – wpływają one jednak na konto abonenckie, a nie są wypłacane w gotówce. Ta możliwość nie dotyczy jednak osób, które już nie korzystają z usług tego operatora. Tym samym Polkomtel utrudnia zmianę firmy telekomunikacyjnej. – Na rynku usług telekomunikacyjnych panuje duża konkurencja, więc konsument powinien móc swobodnie wybierać najlepsze dla siebie oferty pre-paid. Tak się jednak nie dzieje bowiem konsument jest zmuszony do wykupywania doładowań tylko od jednego operatora z obawy przed utratą zgromadzonych na karcie środków pieniężnych. To operator dysponuje środkami swoich klientów i powinien je zwrócić na wniosek konsumenta automatycznie tak, jak się to odbywa na innych, europejskich rynkach – dodaje prezes UOKiK. W takich państwach jak Niemcy, Austria, Węgry, Chorwacja czy Hiszpania zwrot niewykorzystanych środków jest powszechna praktyką. Kara za naruszenie zbiorowych interesów konsumentów wyniosła ponad 20 mln zł (20 433 226 zł). Prezes UOKiK nakazał Polkomtelowi zaniechać tej praktyki i opublikować rozstrzygnięcie urzędu na stronie internetowej operatora. Konsumentom zachęcamy do składania reklamacji – każdy może się powołać na decyzję UOKiK i żądać zwrotu niewykorzystanych środków. Materiały: UOKiK / Powiatowy Rzecznik Konsumentów Dzień Humanisty- impreza pod znakiem literatury, miłości, czerwieni i serc. 14 lutego w auli przystrojonej 200 balonami w kształcie serc społeczność Zespołu Szkół świętała Dzień Humanisty, łącząc literaturę, a szczególnie poezję ze Święttem Zakochanych. Bowiem to właśnie literatura nierozerwalnie związana jest z miłością, często przedstawia uczucia i roztørki zakochanych i oddaje im głos. A miłość jest uczuciem, które inspirowało i nadal inspiruje artystów do tworzenia. Słowa starożytnego poety Owidiusza: „Jeśli chcesz być kochanym, bądź wart miłości” posłużyły jako motto towarzyszące temu wydarzeniu. Przed rozpoczęciem części właściwej Dnia Humanisty dyrektor Zespołu Szkół Jarosław Dubisz wręczył dyplomy uczniom, którzy wyróżnili się w ogólnopolskiej Olimpiadzie Mitologicznej. Były to uczennice: Dominika Krzyżanowska i Teresa Szczerba z kl. I c T oraz Karolina Chilkiewicz z kl. Iabc LO. Następnie szkolna społeczność obejrzała filmik, zrealizowany przez młodzież z kl. II a T, który wziął udział w finale ogólnopolskiego konkursu na spot reklamowy promujący czytelnictwo wśród młodzieży. Prezentacja tego filmiku rozpoczęła konkursowe zmagania. Oglądając kolejne filmowe scenki, nakręcone przez klasy maturalne oraz klasy III a T w ramach szkolnego projektu edukacyjnego zebrani uczniowie mieli udzielać odpowiedzi na dwa pytania: Kim jest ten bohater? Co to za lektura? Zwyciężczą tego konkursu została Marta Siedlecka z kl. III cd LO. Później zebrani w auli obejrzieli kolorową paradę różnych postaci literackich i historycznych. Ponad 40 uczniów Zespołu Szkół przebrało się za te postaci, a widzowie mieli odgadnąć, kim oni są i z jakiej lektury pochodzą. W tych zmagańach najlepsze okazały się Aleksandra Michałowska z kl. III cd LO, Martyna Sacharczuk z kl. II a LO oraz Karolina Perzyńska z kl. II b LO. Jako że miłości towarzyszy poezja, nie mogło zabraknąć recytacji erotyków i piosenek o miłości Wiersze recytowały: Kinga Struczyk, Dominika Krzyżanowska oraz Karolina Perzyńska. Śpiewali i grali: Dominika Szewczuk, Tamara Hudemann, Kinga Struczyk, Agnieszka Kirmuć, Szymon Domański. Na końcu wszyscy występujący razem zaśpiewali utwór Rotary „Na jednej z dzikich plaż”. Cała impreza, która poprowadzili Dominika Szewczuk i Bartek Tokarski, upłynęła pod znakiem literatury, miłości i radości. Królował kolor czerwony i serca pod różną postacią, również ciast serduszek z walentynkowymi wróżbami. Materiały: Urszula Majewska-Chilkiewicz Zespół Szkół w Jarowie Podlaskim Dzień Bezpiecznego Internetu 2020 w Gminnej Bibliotece Publicznej w Łomazach 11 lutego został ogłoszony Dniem Bezpiecznego Internetu (DBI). Tegoroczna edycja DBI organizowana jest pod hasłem „Dzień Bezpiecznego Internetu: Działajmy Razem!”. Z tej okazji w Gminnej Bibliotece Publicznej w Łomazach zostały zorganizowane zajęcia dla uczniów klas III. Tematyka zajęć związana była z bezpieczeństwem w sieci i zagrożeniami które mogą wynikać z niewłaściwego korzystania z Internetu oraz jakimi zasadami należy się kierować aby uniknąć niebezpieczeństw. Organizatorem DBI w Polsce jest Polskie Centrum Programu Safer Internet (PCPSI), które tworzą państwowy instytut badawczy NASK oraz Fundacja Dajemy Dzieciom Siłę. Materiały: Agata Chwałewska GBP Łomazy Pani Sekretarz czyta dzieciom z Samorządowego Przedszkola Autorka serii książeczek, Paulette Bourgeois, postarała się, by opowiadania były dopasowane do rozwoju dzieci wkraczających w świat literatury. Proste zdania, duże litery oraz kolorowe obrazki ułatwiają zrozumienie treści oraz wyciągnięcie stosownych wniosków. Opowiadania są pouczające i zabawne. Znajdujemy tam fragmenty, które mogą posłużyć jako rozwiązania konkretnych sytuacji, z którymi dziecko styka się w życiu. Przedszkolaki uwielbiają Żółtwa Franklina, który nieustannie zmaga się z różnymi przeciwnościami, pokazując dzieciom, że każdą przeszkodę można pokonać. Niezwykle miło jest zaangażowanie i uczestnictwo władz gminy w propagowanie akcji czytelniczej pt. „Cała Polska Czyta Dzieciom”. Wszyscy wiemy jak ważne jest czytanie dzieciom. Dobra literatura dla dzieci daje dobre wzorce zachowania, kształtuję właściwe postawy i nawyki. Czytanie uczy dzieci odróżniania dobra od zła i zachęca do refleksji nad konsekwencjami własnych słów i czynów. Materiały: Karolina Malczuk, Samorządowe Przedszkole w Rakowiskach Gwathwel Krzewicki Radio Biper 12 lutego po raz kolejny przedszkolaki z Samorządowego Przedszkola w Rakowiskach miały przyjemność wziąć udział w akcji propagującej czytelnictwo pt. „Cała Polska czyta dzieciom”. Grażyna Majewska, Sekretarz Gminy Biała Podlaska czytała dzieciom wybraną przez nie literaturę. Przedszkolaki z uwagą słuchały, poznawały głównego bohatera książki i chętnie odpowiadały na pytania. Poznali nowe przygody żółtwa Franklina – jednego z ulubionych postaci bajkowych. Tradycje dworów szlacheckich w Muzeum Kraszewskiego W tym roku wielu gości zaszczyciło nas swoją obecnością, wśród nich byli: Mariusz Kiczyński – Przewodniczący Rady Powiatu w Białej Podlaskiej, Łukasz Jaszczuk – Radny Powiatu w Białej Podlaskiej, Tomasz Wawryszuk – Przewodniczący Rady Gminy w Sosnowce, Ewa Koziara i Władysław Chilczuk – członkowie Rady Muzeum, Anna Czobodzińska – Przybysławska – Prezes Stowarzyszenia Przyjaciół Muzeum J. I. Kraszewskiego w Romanowie, prof. Feliks Czyżewski z małżonką, dr Szczepan Kalinowski z małżonką, ks. Adam Krasuski, Waldemar Kosieradzki – właściciel prywatnego Muzeum Historii i Tradycji w Łosicach, dyrektorzy miejscowych oraz okolicznych instytucji kultury, pomocy społecznej oraz nauczyciele i mieszkańcy Gminy Sosnówka. W dniu 16 lutego 2020 roku w Muzeum Józefa Ignacego Kraszewskiego w Romanowie odbyło się spotkanie z cyklu: Tradycje dworów szlacheckich - Romanów Kraszewskich, ich sąsiadów i gości”. Spotkania te odbywają się w naszym muzeum od 2017 roku i każde kolejne gromadzi coraz większe grono odbiorców. Zebranych przywitał dyrektor Muzeum im. J.I. Kraszewskiego w Romanowie – Krzysztof Bruczuk, który w swoim wystąpieniu przybliżył związki rodzinne pomiędzy Kraszewskimi – właścicielami Romanowa i Zalewskimi – właścicielami Antopola. Następnie Piotr Czyż – adiunkt Muzeum Ziemiaństwa w Dąbrowie wygłosił wykład pt. „Ziemiaństwo na Podlasiu”. Uczniowie i rodzice Szkoły Podstawowej im. J. I. Kraszewskiego w Milanowie zaprezentowali spektakl teatralny pt. „Wyrosły z tęsknoty”, według scenariusza pani Marzeny Zawiszy. Na zakończenie odbył się koncert poezji śpiewanej w wykonaniu pani Anety Ciok. Organizatorzy dziękują Panu Krzysztofowi Kamińskiemu z Łomaz za wsparcie finansowe udzielone na organizację wydarzenia. Materiały: Muzeum im. J.I. Kraszewskiego w Romanowie / Radio Biper Ceny targowiskowe wybranych produktów \| \| Jęczmień \| Mieszanka \| Owies \| Pszenica \| Cebula (kg) \| Jabłka (kg) \| Ziemniaki (kg) \| \|----------------\|----------\|-----------\|-------\|----------\|-------------\|-------------\|----------------\| \| Wisznice \| - \| - \| - \| - \| 1,50-2,00 \| 1,50-4,00 \| 2,00-2,50 \| \| Piszczac \| - \| - \| - \| - \| 1,50-2,50 \| 1,50-3,00 \| 2,00-2,50 \| \| Biała Podlaska \| 80 \| - \| 70 \| 80 \| 2,80-3,00 \| 2,00-3,50 \| 2,00-3,50 \| \| Radzyń Podl. \| - \| - \| - \| - \| 1,50-2,50 \| 2,50-3,00 \| - \| \| Łuków \| 70 \| 60-65 \| 60-65 \| 80 \| 2,00-2,50 \| 2,50-3,00 \| 1,80-3,00 \| Notowania LODR w Końskowoli. Stan na dzień 17-20 lutego 2020 r. Biesiada na ludowo w nowym klubie w Koszelikach Środki finansowe na tworzenie klubów seniora i na to, by te nasze święta wyglądały lepiej pochodzą także m.in. z rządowego programu Senior+ – mówi wójt gminy Międzyrzec Podlaski Krzysztof Adamowicz i dodaje – ale prawdziwą wartością dla mnie i dla gminy Międzyrzec Podlaski jest chęć budowania i spotykania się ludzi. Gratuluję mieszkańcom miejscowości Koszeliki za taką aktywność i otwarcie na inne środowiska. Cieszę się bardzo, że to miejsce przyciąga mieszkańców wsi sąsiadujących, bo to jest ważne by budować takie poczucie wspólnotowości. Sołtys wsi Koszeliki i prezes stowarzyszenia Zdrowo Aktywni Agnieszka Szostakiewicz przedstawiła gościom nowo wybraną prezes miejscowego klubu seniora Zofię Samociuk. Nasz klub powstał niedawno. Początkiem było stowarzyszenie Zdrowo Aktywni naszej pani sołtys i od niej to wyszło. Dzięki niemu mogliśmy utworzyć nieformalny klub seniora. – opowiada prezes klubu seniora Zofia Samociuk. Do miejscowości, która liczy niespełna 40 gospodarstw przyjeżdżają sąsiedzi z innych miejscowości. Klub Seniora z Koszelik przygotował biesiadę na ludowo dla międzyrzeckich klubów z Rzeczyca i Zaścianek przy wspólnym śpiewaniu z zespołem Jutrzenka z Rogoźnicy. Impreza odbyła się 22 lutego 2020 roku w świeżo wyremontowanej remizie w Koszelikach. – W naszym klubie są osoby z Rogoźnicy, Zasiadek. Nasza wioska jest bardzo małutka, ale zachęcamy. Zwłaszcza mężczyzn, bo byłoby inaczej, łatwiej, gdyby było ich więcej. Na szczęście udało mi się już zachęcić mojego męża. Pomysłów mamy dużo, co kto potrafi tym się dzieli. Planujemy konkurs na gotowanie, teraz robimy kwiatki, mamy i zumbę raz w tygodniu. Cieszę się, bo spotykać się trzeba jak najwięcej. Serdecznie dziękujemy Gminnemu Ośrodkowi Kultury, Urzędowi Gminy, szczególnie wójtowi Krzysztofowi Adamowiczowi za cenne wsparcie oraz wszystkim innym którzy finansowo lub swoją pracą pomogli w zorganizowaniu tego spotkania. Materiały: Radio Biper Ferie w Łomazach Czas odpoczynku zimowego rozpoczął seans filmowy w „Małym Kinie”, który zgromadził dużą grupę widzów. Seanse odbywały się również w drugim tygodniu ferii. Na warsztaty plastyczne dzieci zaprosiła Pani Bożena Kaczmarek, podczas których tworzyły obrazy „Igłą i nicią malowane”. Kolejną atrakcją był dzień pod nazwą „Ferie i teatr”. Wystawiony został spektakl teatralny dla dzieci, „Dusza Lasu” w wykonaniu aktorów Krakowskiego Biura Promocji Kultury. Drugi tydzień ferii rozpoczął trwający dwa dni turniej FIFA. Dostarczył on uczestnikom i „kibicom” dużo emocji i ciekawych rozstrzygnięć meczowych. Podczas ferii przeprowadzone zostały warsztaty dla dzieci oraz osób dorosłych pt. „Poszukiwania przodków”. Zajęcia prowadził historyk, archiwista Pan Łukasz Wędą. W Gminnej Bibliotece Publicznej w Łomazach odbyły się zajęcia pt. „Buduj, programuj, baw się”. Pracownicy biblioteki umożliwiли uczestnikom naukę programowania i kodowania poprzez zabawę. Pracując z robotami JIMI ROBOT i PHOTON dzieci poznaly i same tworzyły oprogramowania i realizowały własne nowatorskie pomysły. Ciekawa ofertę stanowiły warsztaty pt. „Poszukiwania przodków”. Zajęcia prowadził historyk, archiwista Łukasza Wędą. W bardzo ciekawy sposób uczestnicy warsztatów dowiedzieli się jak dotrzeć do informacji o tym gdzie i jak szukać swoich korzeni. Codziennie dzieci spotykały się również w bibliotece na wspólnych grach i zabawach. Wielkim finałem był ostatni dzień ferii. Dzieci bawiły się przy muzyce z udziałem animatorek z Lingualand w Białej Podlaskiej. Kolorowa zabawa fascynowała i cieszyła, a w konkursie na najładniejsze przebranie wszystkie dzieci otrzymały pierwsze miejsca. Materiały: GOK Łomazy Międzynarodowy Festiwal Kolęd Wschodniosłowiańskich Jest to również jeden z nielicznych tego typu festiwali na świecie. Na scenie, w ciągu trzech dni wystąpiło 20 chórów z Polski, Białorusi, Ukrainy i Rosji. Festiwal otworzyli jego organizatorzy: Arcybiskup Prawosławnej Diecezji Lubelsko-Chelmskiej JE Abel, burmistrz Terespolu Jacek Danieluk, dyrektorka MOK Terespol i Festiwalu Anna Pietrusik oraz ks. Jarosław Łoś proboszcz parafii prawosławnej p.w. św. Jana Teologa w Terespolu i dyrektor Nadbużańskiego Centrum Kultury Prawosławnej w Terespolu. W czasie festiwalu gościliśmy Panią Marszałek obecnie Europoseł do Parlamentu Europejskiego Beatę Mazurek, Posła na Sejm RP Dariusza Stefaniuka, Ambasadora nadzwyczajnego Republiki Białoruś w Warszawie Władimira Czuszewa, Wicewojewode Lubelskiego Roberta Gmitruczuka, Dyrektora Gabinetu Senatora RP Grzegorza Biereckiego, Kamila Paszkowskiego, Dyrektora delegatury Urzędu Marszałkowskiego Dariusza Litwińiuka, Konsula RP w Brześciu Piotra Kozakiewicza, Konsula Republiki Białoruskiej w Białej Podlaskiej Wasila Kurlowicza. Jubileuszowa edycja skłania do dokonania chociaż krótkiego podsumowania minionych dwudziestu pięciu lat. Można – nie popadając w przesadę powiedzieć, że festiwal okazał się sukcesem - wpisał się w kulturalny kalendarz nie tylko miasta czy województwa lubelskiego, ale również Polski oraz jej najbliższych wschodnich sąsiadów - czyli Białorusi i Ukrainy. Występujące chóry prezentują najwyższy artystyczny poziom. Festiwal stał się inspiracją dla wielu lokalnych zespołów do szlifowania własnej formy. Jednak jego największą zasługą jest przywracanie pamięci i kultywowanie wschodniosłowiańskich obrzędów kolędowania. Podczas Festiwalu odbywa się dialog międzypokoleniowy, gdzie młodzi słuchając starszych niosą w następujące chóry i zespoły: 1. Chór „WOŁYŃSKIE DZWONY” Parafii Prawosławnej Wszystkich Świętych Ziemi Wołyńskiej z Łucka (Ukraina) 2. Folklorystyczny Zespół „DIKOJE POLE” Centrum Kultury „Zelenograd” z Zielonogrodu (Rosja) 3. Zespół Pieśni i Muzyki „SZCZODRYCA” Mińskiego Pałacu Kultury z Mińska (Białoruś) 4. Zespół „YuMaVita BANDURA TRIO” Lwowskiej Akademii Muzycznej z Lwowa (Ukraina) 5. Chór Młodzieżowy Katedry Prawosławnej Świętej Marii Magdaleny z Warszawy (Polska) 6. Chór Kameralny „MY DIRIŻORY” Dziecięcej Szkoły Artystycznej nr 4 w Mińsku (Białoruś) 7. Zespół Ludowy „BURSZTYN” Kobryńskiego Pałacu Kultury w Kobryniu (Białoruś) 8. Chór Dziecięcy „LIRA” Lwowskiego Uniwersytetu im. Iwana Franki z Lwowa (Ukraina) 9. Chór Dziecięco - Młodzieżowy „WSTRECZA” Parafii Prawosławnej Ikony Matki Bożej „Wszystkich Strapionych Radość” z Mińska (Białoruś) 10. Kapela Bandurzystek „ZORIANYCIA” Lwowskiego Uniwersytetu im. Iwana Franki z Lwowa (Ukraina) 11. Chór Kameralny „CAPPELLA MUSICAЕ ANTIQUAE ORIENTALIS” z Poznania (Polska) NIEDZIELA 1. Chór Parafii Prawosławnej Opieki Matki Bożej z Sławatycz (Polska) 2. Zespół Wokalny „OSAMIT” Parafii Prawosławnej Świętej Marii Magdaleny z Łucka (Ukraina) 3. Zespół Akordeonowy „KARTUZJANIE” Dziecięcej Szkoły Artystycznej z Berezы (Białoruś) 4. Zespół Wokalny Katedry Prawosławnej Świętego Arcystratega Michała z Mozyrza (Białoruś) 5. Chór „PRZYSZŁOŚĆ” Parafii Rzymskokatolickiej Przemienienia Pańskiego z Nowej Myszy (Białoruś) 6. Chór Kameralny „KRYSTYNOPOL” Domu Kultury w Czerwonohradzie (Ukraina) 7. Chór „SOFIA” Pałacu Twórczości Dzieci i Młodzieży z Wsiewołożska (Rosja) 8. Kapela Chóralna Białoruskiego Narodowego Uniwersytetu Technicznego z Mińska (Białoruś) 9. Chór Prawosławnej Diecezji Lubelsko – Chełmskiej „PRAWOSŁAWNA NADBZAŃSCZYNA” SPONSORZY XXV FESTIWALU SPONSORZY FINANSOWI - Fundacja KGHM Polska Miedź - Fundacja PGNiG im. Ignacego Łukasiewicza - Fundacja ORLEN DAR SERCA - Urząd Marszałkowski Województwa Lubelskiego w ramach promocji walorów turystycznych województwa lubelskiego - Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej - Fundacja Dialog Narodów - Urząd Miasta Terespol - Radni Rady Miasta Terespol - Urząd Gminy Kodeń - PHU AGROSTOP Kobylany - Agnieszka Drab BARD Kobylany - Kancelaria Audytorska Waldemar Czarnecki Terespol - PHU INSAT Biała Podlaska - PPHU TRANSBET Marian Wojtiuk Biała Podlaska - PGKIM Terespol - Henryk Stec FHU COMPENSA Terespol - Teresa Harko Projekty i Nadzory Drogowe Biała Podlaska - PETRODOM Paliwa Biała Podlaska - Barbara i Ryszard Osypiukowie Terespol - Sklep PAPIRUS Terespol - PHU Rebutr II Władysław Grzelak Terespol - Wycenix Kazimierz Jarocki Biała Podlaska - Wojciech Mitura Radny Powiatu Bialskiego - Radosław Sebastianiuk Radny Powiatu Bialskiego - Pronar Sp. z o.o. - Urząd Gminy w Terespolu - Urząd Gminy Tuczna - PDM „MAKSbud” Sp. z o.o. z Bielska Podlaskiego - Bank Spółdzielczy w Międzyrzecu Podlaskim SPONSORZY RZECZOWI - Zespół Szkół Publicznych nr 1 w Terespolu - Zespół Szkół im. Władysława Reymonta w Małaszewiczach - GS SCH w Terespolu - Zenon Jędrysek Biała Podlaska. Patroni Medialni: TVP3 Lublin, Dziennik Wschodni, Polskie Radio Lublin, Cerkiew.pl, Wsparcie medialne: Tygodnik Podlasianin, Tygodnik Słowo Podlasia, Tygodnik Wspólnota, Biała.24, Biała News, Puls Miasta, Radio Bipер, TV Wschód, Goniec Terespolski, Terespol.net, Materiały: Lukasz Pogorzalski MOK Terespol V Powiatowy Przegląd Kolęd „Na chwałę Jezusowi” Piękne kolędy zagrali i zaśpiewali: Zespół „Studzienczanie” ze Studzianki, Oliwia Spychel z Leśnej Podlaskiej, „Lutenka” z Koszol, „Zielona Kalina” z Dubowa, „Czeldoninka” z Lubenki, „Lewkowianie” z Dokudowa, „Pohulanka” z Kopytnika, „Koledniccy” z Międzylesia, „Porranna rosa” z Korczówki, „Jarzębina” z Zabłocia oraz „Kaczeńce” z Czosnówki oraz Wiesława Matejek. Koncert poprowadził Arkadiusz Maksymiuk, radny powiatu bialskiego. Wśród gości m.in. przewodniczący Rady Powiatu w Białej Podlaskiej Mariusz Kiczynski, wójt Gminy Biała Podlaska Wiesław Panasiuk, radny Mateusz Siwiec, sołtysi kilku miejscowości z terenu Gminy Biała Podlaska i mieszkańcy Czosnówki i okolic. Materialy: Gmina Biała Podlaska Gwalbert Krzewicki 2 lutego w Czosnówce [gm. Biała Podlaska] odbył się V Powiatowy Przegląd Kolęd „Na chwałę Jezusowi”. W przeglądzie wzięło udział 11 zespołów z terenu powiatu bialskiego. Zespół śpiewaczy „Sokotuchy” Sokotuchy (w lokalnym języku gwarowym gdakujące kury) istnieją od pięciu lat i różnią się znacznie od kilkunastu innych zespołów, działających aktywnie w bialskiej gminie. Świadomie zrezygnowały z akompaniamentu, na rzecz białego śpiewu dwu i trzygłosowego. Sekret powodzenia grupy tkwi w jej repertuarze. Wypełniają go mało znane pieśni pogranicza kulturowego (a więc nie biesiadne, jakie słyszy się, na co drugim spotkaniu zespołów ludowych), wykonywane po polsku, białorusku, ukraińsku, rosyjsku i w gwarze tutejszej, zwanej czasami chachlaćką. Inspiratorką poczynają grupy, zarazem jej pierwszą instruktorką była Natalia Iwaniuk z Dobrynki w gm. Piszczac. Specjalista od białego śpiewu skierowała zainteresowanie kobiet na pieśni stosunkowo rzadko prezentowane na scenach. To za jej przyczyną Sokotuchy uczestniczyły w wielu festiwalach i prestiżowych konkursach, m.in dwukrotnie w Festiwalu Kapel i Śpiewaków Ludowych, gdzie zdaniem etnologów uchoǳiły za nowe odkrycie i muzyczną rewelację Południowego Podlasia. Również dwukrotnie koncertowały z powodzeniem na Festiwalu Tradycji Ludowych. Bialski zespół śpiewaczy Sokotuchy czaruje publiczność głosami, repertuarem i klimatem swoich pieśni. Zdolne śpiewaczki wystąpiły na wielu prestiżowych imprezach, odnosząc satysfakcjonujące ich sukcesy. Lubelszczyzny, Mazowsza i Podlasia „U zbiegu rzek” w Steżycy i Turnieju Muzyków Prawdziwych w Szczecinie. Zespół miał także okazję dwukrotnie śpiewać w Lublinie (podczas międzynarodowego festiwalu Mikołajki Folkowe oraz wernisażu wystawy Królowie Nadbujańscy, zorganizowanym w Centrum Spotkania Kultur). Zgotowano mu tam wręcz entuzjastyczne przyjęcie. Został również laureatem 16. edycji Festiwalu Kolęd i Szczedrywek nad Bugiem we Włodawie i przeglądu Sabalowe śpiewanie w Bukowinie Tatrzańskiej. Długa byłaby lista miejsc, w których koncertował. Sokotuchy, łączącce trzy pokolenia, są także stałym gościem wiele imprez o charakterze powiatowym i wojewódzkim. Na scenie pokazują się w składzie: Beata Wereszko, Anna Mielnicka, Renata Adamiuk, Jolanta Zając, Marta Jemieliniak, Joanna Chmiel, Kazimiera Klimiuk, Bogumiła Grzywacz i Agnieszka Borodijuk. Dodać warto, że opiekunem muzycznym zespołu jest znany harmonista i skrzypek z Zakalinek Zdzisław Marczuk. Znając zapal śpiewaczek, można być pewnym, że zabłysną jeszcze na wielu imprezach folklorystycznych. Materiały: Radio Biper Istvan Grabowski VIII Powiatowy Konkurs Kolęd i Pastorałek „Śpiewajmy Dziecinie” Jury po wysłuchaniu 16 wokalistów przyznało następujące nagrody i wyróżnienia: Kategoria, soliści klas I-III: I miejsce - Zuzanna Telaczyńska II miejsce - Zuzanna Lipka III miejsce - Anna Sosnowska Wyróżnienie - Lena Trochonowicz Kategoria, soliści klas IV - VI: I miejsce - Bartłomiej Juszkiewicz II miejsce - Wiktoria Pyżuk III miejsce - Dominika Stolarek Wyróżnienia: Maja Pietruczuk Jowita Hawryluk Kinga Peszuk Kategoria, soliści kl. VI - VIII: 1 miejsce - Amelia Wołosowicz 02.02.2020 r. w Gminnym Ośrodku Kultury w Łomazach odbył się VIII Powiatowy Konkurs Kolęd i Pastorałek „Śpiewajmy Dziecinie”. Materiały: Gminny Ośrodek Kultury w Łomazach Zabawa choinkowa w Jabłecznej Na zabawę choinkową licznie przybyły dzieci, rodzice i mieszkańcy pobliskich miejscowości. Spotkanie rozpoczęło się występem dzieci pt. „Kopciuszek”, które przedstawili inscenizację przygotowaną przez Filię Bibliotecną w Jabłecznej. Następnie Koło Gospodyń Wiejskich w Jabłecznej oraz rodzice przygotowali poczęstunek, po którym rozpoczęła się zabawa taneczna. Dzieci w trakcie zabawy choinkowej chętnie uczestniczyły w wielu konkursach przygotowanych dla nich. Za uczestnictwo przewidziane były nagrody. Kulminacyjnym punktem wspólnej zabawy było przybycie Mikołaja, który wręczył wszystkim dzieciom prezenty ufundowane przez sponsorów. W dniu 1 lutego 2020 roku w Świetlicy Ochotniczej Straż Pożarnej w Jabłecznej odbyła się zabawa choinkowa dla dzieci ze wsi Jabłeczna, Parośla-Pniski, Terebiski, i Nowosiółki. Zabawa choinkowa zorganizowana została we współpracy radnej Danuty Rabczuk i radnego Tomasza Panasiewicza, przewodniczącej Koła Gospodyń Wiejskich w Jabłecznej Grażyny Panasiewicz oraz przez Filę Bibliotecną w Jabłecznej. Organizatorzy składają podziękowania sponsorom, którzy udzielili wsparcia finansowego zabawy choinkowej z mikołajem. Materiały: Filia Biblioteki Publicznej w Jabłecznej Zimowisko dla dzieci i młodzieży Pierwszego dnia udaliśmy się do sąsiedniej gminy Kodeń, gdzie swoje kroki skierowaliśmy do Warsztatów Terapii Zajęciowej. Pełni zachwytu obejrzaliśmy prace wykonane przez podopiecznych tej placówki. Będąc w tak wyjątkowym miejscu odwiedziliśmy oczywiście Kalwarię oraz Bazylikę św. Anny. Na zakończenie wyjazdu zjeśliśmy obiad w Domu Pielgrzyma. Kolejnego dnia – z rącz przypadającego Dnia Babci i Dziadka – podczas zajęć plastycznych wykonaliśmy własnoręcznie upominki w postaci serc i bukietków. Natomiast w godzinach wieczornych Babcie i Dziadkowie zebrani w Sali Widowiskowej GOK bawili się wyśmienicie podczas swojego święta. Zebranych w ciepłych słowach powitał Dyrektor GOK Bolesław Szulej, by w dalszej części spotkania przekazać głos dzieciom i młodzieży. Dalszą część świętowania umilał zebranym zespół Bracia P. Goście uroczystości usłyszeli popularne piosenki i sami włączyli się do śpiewu i tańca. Organizatorzy zadbaли także o podniebienie zebranych serwując szampana, ciasto oraz słodki upominek dla każdego. Tegoroczne zimowisko zorganizowane przez Gminny Ośrodek Kultury oraz Gminną Bibliotekę Publiczną w Sławatyczach odbyło się w dniach 20 – 24 stycznia. Środa upłynęła pod znakiem tańca i dobrej zabawy. W godzinach popołudniowych odbyła się zabawa karnevalowa dla najmłodszych. Nieco później na parkiecie pojawiła się młodzież. Uczestnicy obu imprez skosztowali poczęstunku w postaci kanapek oraz owoców. Następnego dnia wyruszylismy do kina w Białej Podlaskiej na film familijny pt. „Król Lew”, który jest nową wersją klasycznej animacji Walt Disneya z 1994r. Po seansie obowiązkowym punktem programu był posiłek w McDonald’s. Ostatniego dnia gościliśmy w Klubie Senior+ w Lisznej, gdzie odbyły się warsztaty kulinarne. Uczestnicy zimowiska wraz z członkiniami Klubu wykonali własnoręcznie pierogi oraz upieki rogaliki. Spotkanie zakończyło się wspólną degustacją oraz miłymi rozmowami przy stole. Organizatorzy zimowiska oraz uczestnicy składają serdeczne podziękowania Kierownictwu oraz Podopiecznym placówek, w których gościśmy - za ciepłe przyjęcie, wyrozumiałość i gościnność. Za wsparcie finansowe dziękujemy Gminie Sławatycze. Materiały: B. Szulej XIII Koncert Noworoczny w Terespolu Całości dopełniły występy muzyczne i taneczne w wykonaniu sekcji zespołu tańca nowoczesnego FLESZ z MOK w Terespolu: Fqueens, Flesz Squad i Flesz Dance Company oraz Prywatnej Szkoły Tańca i Wokalu ART-PIPPER z Brześcia na Białorusi: zespół Ład i Kavi Band. Gwiazdą tegorocznej edycji był zespół wokalno-instrumentalny 5/6 z Akademii Muzycznej w Gdyni z Gosią Oleszczuk w składzie. Zespół wykorzystujący technikę „vocal play” zaprezentował utwory w stylistyce: jazz, pop, funk serwując prawdziwą ucztę dlaucha i oka. Kapituła złożona z przedstawicieli władz lokalnych przyznała tytuł Zasłużonego dla Miasta Terespol: Adamowi Jastrzębskiemu – działaczowi społecznemu, dziennikarzowi, redaktorowi „Gońca Terespolskiego”, członkowi istniejącego wiele lat terespolskiego chóru „Granica” a obecnie śpiewającemu w Zespole Śpiewaczym „Echo Polesia”. Był wielokrotnie nagradzany za pracę zawodową w PKP i działalność społeczną: nagrody z Polskiego Związku Chórów i Orkiestr, Ministerstwa Kultury oraz Starostwa Powiatowego w Białej Podlaskiej. Ochotniczej Straży Pożarnej – funkcjonującej od 1925 roku, obecnie jako stowarzyszenie, zrzeszającej na dzień dzisiejszy 61 członków i mającej swoją sekcję młodzieżową (11 osób). Strażacy wzywani są najczęściej do pożarów i usuwania skutków nawałnic. Syrena, na dźwięk której stają w gotowości, włącza się do 100 razy w roku. Członkowie OSP biorą udział w akcjach związanych z klęskami żywiołowymi, zagrożeniem życia i mienia ludzkiego oraz środowiska. Uczestniczą również w obsłudze zabezpieczania odbywających się na terenie miasta imprez kulturalnych i sportowych. Statuetkę odebrali: prezes Józef Paderewski, wiceprezes Jarosław Pastuszuk i komendant Andrzej Jarocki. Tego wieczoru wręczono wyróżnienia założycielom, redaktorom i współpracownikom „Gońca Terespolskiego”, pisma, które jest jednym z najstarszych i najważniejszych wydawnictw społeczno-kulturalnych w regionie. Uhonorowano obecną redakcję: Kamilię Korneluk (red. naczelną), Łukasza Pogorzelskiego, Adama Rymaszewskiego, Marka Ferensa, Krystynę Pucer, Annę Tomczuk, Adama Jastrzębskiego, Kazimierza Michalaka, Lecha Mazura, Janusza Sałtrukiewicza, Danutę Izdebską, Annę Pietrusik, Justynę Sowe, Janusza Tarasiuka, Krzysztofa Tarasiuka i Krzysztofa Badalskiego, oraz współpracowników: Przemysława Wróblewskiego, Wojciecha Kobylarza, Bogusława Korzeniewskiego, Hubertu Harasimiuka, Ryszarda Korneluka, Jacka Danieluka, Beatę Kupryś, Józefa Dawidziuka, Piotra Szyszkowskiego, Jarosława Onyszczuka i Tadeusza Jawtoszuka. List gratulacyjny od Starosty Bialskiego oraz nagrode Burmistrza Terespolu z okazji 30-lecia pisma otrzymała redaktorka naczelną Kamila Korneluk. Pamiątkowe upominki otrzymali założyciele Gońca: Andrzej Kwiatkowski (s.p.), Wiesław Jurek oraz Jan Polkowski. Referat okolicznościowy przybliżający bogatą historię pisma wygłosił Adam Jastrzębski. Za m.in. pracę w „Gońcu Terespolskim” odznaczenia Zasłużony dla Powiatu Bialskiego otrzymali: Wojciech Kobylarz – funkcjonariusz Komisariatu Policji w Terespolu, regionalista, miłośnik lokalnej historii; Łukasz Pogorzelski – pracownik Miejskiego Ośrodka Kultury, członek Stowarzyszenia Rozwoju Gminy Miejskiej Terespol, zastępca redaktora Gońca Terespolskiego i Krzysztof Tarasiuk – fotograf, regionalista, członek bialskiego klubu fotograficznego, klubu Seniora Srebrny Włos oraz Koła Miłośników Historii i Fortyfikacji. Nagrody w imieniu starosty bialskiego Mariusza Filipiuka wręczył radny powiatu Wojciech Mitura. Organizatorami Koncertu Noworocznego są: Burmistrz Miasta Terespol, Rada Miasta Terespol, Stowarzyszenie Rozwoju Gminy Miejskiej Terespol oraz Miejski Ośrodek Kultury w Terespolu. Materiały: Łukasz Pogorzelski MOK Terespol Babska Biesiada w Leśnej Podlaskiej W programie imprezy było wiele zaskakujących, niebanalnych występów. Można było podziwiać m.in. występ Grupy Uczniów klasy II „a” ze Szkoły Podstawowej w Leśnej Podlaskiej, która przygotowała inscenizację słowno-muzyczną z dużą dawką zarówno humoru, jak i talentu. Dziecięca Grupa Teatralna działająca w Gminnym Ośrodku Kultury w Leśnej Podlaskiej zaprezentowała zabawną i nietuzinkową historię Czerwonego Kapturka. Zobaczyć można było w dwóch odsłonach występ Dorosłej Grupy Teatralnej działającej w Gminnym Ośrodku Kultury. Pierwszym z nich był oryginalny układ taneczny, natomiast w drugiej odsłonie zaprezentowano zabawny skecz oraz piosenki. Na scenie można było także podziwiać występ Zespołu „Jarzębina” z Paszenek, który przedstawił humory- W sobotnie popołudnie, 15 lutego 2020 r., w Gminnym Ośrodku Kultury w Leśnej Podlaskiej odbyła się „Babska Biesiada” zorganizowana z okazji zbliżającego się Dnia Kobiet. styczne scenki. Zespół „Leśnianki” z Gminnego Ośrodka Kultury zaprezentował swój nowy repertuar. Następnie odbyło się losowanie szczęśliwych numerków, a zaraz po tym można było skosztować słodkości. Podczas uroczystości można było skorzystać z porad kosmetycznych firmy AVON oraz zakupić biżuterię ze stali chirurgicznej Gold4You. Na zakończenie przy dźwiękach Kapeli „Szwagry” publiczność bawiła się do późnych godzin wieczornych. Materiały: GOK Leśna Podlaska / Radio Biper Biesiada Karnawałowa „Na ludową nutę” Śpiewam, bo lubię” z Łomaz, „Raz na ludowo” z Huszczycy, „Luteńka” z Koszot, „Macierz” z Ortela, „Pohulanka” z Kopytnika, „Poranna rosa” z Korczówki, „Tęcza” z Dąbrowicy i „Zielona Kalina” z Dubowa to zespoły biorące udział w karnawałowej biesiadzie. Wśród gości pojawił się Andrzej Wiński – przewodniczący Rady Gminy Łomazy, Marianna Łojewska – sekretarz Gminy Łomazy, Ryszard Bielecki dyrektor Gminnego Ośrodka Kultury w Łomazach, sołtysi i radny z Łomaz i okolicy. Materiały: Radio Biper / GOK Łomazy W sobotę, 8 lutego, do Łomaz zjechało kilka zespołów ludowych, aby wspólnie z gospodarzami - zespołem „Śpiewam, bo lubię” bawić się wspólnie i integrować podczas II Biesiady Karnawałowej „Na ludową nutę”. Wydarzenie było też okazją dla debiutu i pierwszego publicznego występu nowego zespołu, jest nim „Raz na ludowo” z Huszczycy. I Nadbużański Przegląd Ludowej Poezji Miłosnej w Kodniu Główną ideą przeglądu jest prezentacja ludowej poezji z terenu województwa lubelskiego o tematyce miłosnej. Uczestnikami mogą być dzieci, młodzież i dorosli miłośnicy recytacji i śpiewu z terenu powiatu bialskiego i Lubelszczyzny. – wprowadziła zgromadzonych słuchaczy Katarzyna Stawicka, instruktor GCKSiT w Kodniu, a Agnieszka Nowacka dodała – Postaramy się, aby nasze uczucia płonęły cały rok, a nie zapalały się i gasły w dzień św. Walentego. Podarujemy naszym najbliższym to co ma największą wartość – miłość. Głos zabral również sekretarz gminy Kodeń Mariusz Zanko – Kto nie był w życiu zakochany? Kto nie zastanawiał się jak tej drugiej połowie wyznacza swoją miłość. Człowiek zastanawiał się „co powiem, może coś napiszę…”, ale gdy słowa nie przychodziły wtedy korzystaliśmy właśnie z Państwa wspaniałych wierszy. Pomysłodawcą Nadbużańskiego Przeglądu Ludowej Poezji Miłosnej w Kodniu jest dyrektor Gminnego Centrum Kultury, Sportu i Turystyki dr Piotr Skolimowski. – Jak widać chętni są, twórcy ludowi o miłości chętnie piszą. Bardzo serdecznie za to dziękuję i serdecznie zapraszam na kolejne imprezy, które wspólnie z Gminą Kodeń organizujemy. Wystąpili: • Zespół Śpiewaczy działający przy GCKSiT w Kodniu • Alicja Błażejczyk z Włodawy • Teresa Sawicka z Kodnia • Wiesława Tuszyńska z Klubu Seniora „Klub Marzeń” w Kodniu • Alina Hordyjewicz z Kodnia • Beata Kupryś z Okczyna • Teresa Kubik z Zespołu Nadbużańska Fraza z gminy Włodawa • Zespół „Pogodna jesień” z GCK w Konstantynowie • Danuta Buczyńska z Międzylesia • Teresa Filipek z Klubu Seniora „Klub Marzeń” w Kodniu • Maria Wanda Kozłowska z zespołu Nadbużańska Fraza z gminy Włodawa • Stanisława Potajczuk z Kodnia • Czesława Demczuk z Włodawy • Eugeniusz Daniłuk z Zespołu Nadbużańska Fraza z gminy Włodawa • Irena Jankowska z Klubu Seniora „Druga młodość” z Zabłocia Materiały: Radio Biper Grand Prix Terespolu w Szachach Jest nam miło, że zawodnicy chcą wracać do Terespolu i cieszy nas duża ilość młodych adeptów szachów ze Szkoły Podstawowej nr 1 w Terespolu. Oczywiście mistrz Terzić Safet udowodnił swoją wyższość i wygrał turniej. Planujemy zorganizować dla miłośników szachów symultane szachowe z mistrzem Safetem Terzicem. W kategorii do lat 12 chłopcy: Andrzej Pietkiewicz z Białej Podlaskiej, Krzysztof Gołębiowski z Terespolu, Jakub Zasiuk z Terespolu. W kategorii do lat 18 młodzieży: Wiktor Kukawski z Międzyrzeca Podlaskiego, Filip Samociuk z Białej Podlaskiej, Piotr Gołębiowski z Terespolu. W kategorii open: Safet Terzić z Bośni i Hercegowiny, Piotr Lewandowicz z Włodawy, Grzegorz Olichwirowicz z Łukowa. W kategorii kobiet: Marta Michalak z Terespolu, Ania Kwiecińska z Terespolu. W przerwie między rundami zostaliśmy ugoszczeni pizzą od naszego sponsora z pizzerii PAPPA PIZZA w Terespolu co bardzo ucieszyło najmłodszych szachistów. Pierwsza sesja (zimowa) X Grand Prix Terespolu w szachach odbyła się w niedziele 23 lutego br. w sali konferencyjnej przy Miejskiej Bibliotece Publicznej w Terespolu. W turnieju uczestniczyło 32 zawodników z Białej Podlaskiej, Łomaz, Łukowa, Międzyrzeca Podlaskiego, Włodawy, Kodnia, Sławatycz oraz już kolejny raz gościliśmy mistrza międzynarodowego w szachach Safeta Terzicia z Bośni i Hercegowiny zamieszkującego w Polsce. Dziękujemy za pomoc w organizacji Urzęduowi Miasta Terespol, Miejskiemu Ośrodkowi Kultury w Terespolu oraz Klubowi Szachowemu MOK „Debiut” Terespol. Zapraszamy już niebawem na następną sesję X Grand Prix Terespolu w szachach. Materiały: Marek Ferens i Slawomir Leszek Czwarty turniej Bialskiej Ligi Szachowej Turniej rozegrano na dystansie 7 rund. W poszczególnych kategoriach zwyciężyli: - uczniowie klas 1-3: 1. Michałina Wasiluk – SP w Misiach, 2. Weronika Budzyńska – SP 2 w Radzyniu Podlaskim 3. Julia Golec – SP nr 2 w Międzyrzecu Podl. - uczniowie klas 1-3. Mihail Smerachanski – Spoleczna SP w Białej Podlaskiej, 2. Krzysztof Gołębiowski – SP nr 1 w Terespolu, 3. Paweł Szczepaniuk – SP nr 2 w Radzyniu Podlaskim; - uczniowie klas 4 – 6: 1. Natalia Pawluczyk SP w Misiach; 2. Julia Nadolna SP 2 w Radzyniu Podlaskim, 3. Dorota Kuźmiuk – SP nr 2 w Międzyrzecu Podlaskim; - uczniowie klas 4 – 6: 1. Aleksander Nakaziuk – SP nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim, 2. Jakub Piskur – SP nr 1 w Radzyniu Podlaskim, 3. Piotr Gołębiowski – SP nr 1 w Terespolu; - młodzież (dziewczęta) 1. Karolina Sacharczuk – SP w Sarnakach, 2. Hanna Nurzyńska – SP w Kąkolowcach, 3. Joanna Golec – SP nr 2 w Międzyrzecu Podlaskim; - młodzież (chłopcy) 1. Wiktor Kukawski – SP nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim, Jakub Niczyaporuk – LO nr 1 w Białej Podlaskiej 3. Mateusz Czerniewicz – SP nr 2 w Międzyrzecu Podlaskim; W sobotę 15 lutego 2020 r. szachiści gościli w Szkole Podstawowej im. Adama Mickiewicza w Konstantynowie. W czwartym turnieju Bialskiej Ligi Szachowej edycji 2019/2020 wzięło udział 50 zawodniczek i zawodników. Turniej otworzył Wójt Gminy Konstantynów Pan Romuald Murawski, ciepło przywitał młodych szachistów i opiekunów oraz życzył wszystkim „dobrzej gry”. Medale i dyplomy, ufundowane przez Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej, wręczyli Wójt Gminy Konstantynów Pan Romuald Murawski i Dyrektor Szkoły w Konstantynowie Pani Monika Jankiewicz. W trakcie turnieju wszyscy posili się znakomitą zupą przygotowaną przez panie ze szkolnej stołówki Do zobaczenia na następnym turnieju, który zaplanowano na 14 marca 2020 roku w SP nr 1 w Terespolu. Materiały: Radio Bipex / Gmina Konstantynów / Białska Liga Szachowa KB SZURACZ na Jubileuszu W ramach 40 Półmaratonu, w niedzielę, 23 lutego 2020 r. odbyło się siedem biegów dla każdego i w każdym wieku, w tym dla najmłodszych. Dystans 21,0975 km ukończyło 3600 uczestników. Przekonali się na własnej skórze, że płaska trasa wcale nie musi być nudna, a „w mordę wind” nie tylko żeglarzom wieje w twarz. Zawodnicy wyruszyli o godz. 12.00. Start biegu odbywał się falowo. Półmaraton Wiązowski organizowany jest od 1981 r. To pierwszy w Polsce długodystansowy bieg, który odbywa się w okresie zimowo-wiosennym. Uczestnicy zostali podzieleni na cztery strefy. Pół godziny później ruszyli uczestnicy Wiązowskiej piątki. Z dystansem 5 km udanie zmierzyło się 914 osób. Wśród uczestników na obu dystansach byli przedstawiciele KB SZURACZ z Terespolu. To był rekordowy bieg. Po pierwsze, organizatorzy zanotowali rekord frekwencji, a po drugie aż 15 przedstawicieli terespolskiego klubu zameldowało się na mecie (sześć na 5km i 9 na 21 km!). Wszyscy w dobrej kondycji osiągnęli zamierzone cele. A dwie osoby: Kasia Tabulska i Paweł Gregorczuk pobili nawet rekordy życiowe na dystansie półmaratonu. Materiały: Krystyna Fucer Relacja z III Mistrzostw Gmin Nadbużańskich halowej piłki nożnej Udział w zawodach wzięło 9 drużyn z trzech powiatów województwa lubelskiego (białskiego – Twierdza Kobylany, Orzeł Kobylany, Chotyłowiak Chotyłów, Max Rossosz, Perła Sławatyzcze, włodawskiego – L-4 Włodawa, Bad Boys Włodawa, Różanianka Różanka oraz chełmskiego – Plaża Rejowiec). Zawody rozegrano w dwóch grupach systemem „każdy z każdym”, a dwa najlepsze zespoły z grup uzyskały awans do gier półfinałowych. Organizatorem zawodów było Starostwo Powiatowe w Białej Podlaskiej, Urząd Gminy w Sławatyczach, Gminny Ośrodek Kultury w Sławatyczach oraz Zespół Szkół w Sławatyczach. Po zakończeniu zawodów puchary, medale i dyplomy wręczył Sekretarz Gminy Gerard Skalski. Puchar Starosty Mariusza Filipiuka za I miejsce zdobyła drużyna Różanianki Różanka, Puchar Wójta Gminy Arkadiusza Misztala zdobyła drużyna Chotyłowiaka Chotyłów, puchar Przewodniczącej Rady Gminy Moniki Tyszczuk zdobyła drużyna Twierdzy Kobylany. Wyróżnienia indywidualne otrzymali: Król strzelców – Mateusz Chwedoruk – Różanianka Różanka. Najlepszy bramkarz – Jakub Bielecki – Plaża Rejowiec. Najlepszy zawodnik – Tomasz Trochimiuk – Chotyłowiak Chotyłów. W dniu 16.02.2020r. w hali sportowej Zespołu Szkół w Sławatyczach odbyły się III Mistrzostwa Gmin Nadbużańskich w Halowej Piłce Nożnej. Wyniki spotkań w poszczególnych grupach przedstawiają się następująco: Grupa A L-4 Włodawa - Różanianka Różanka 1:0 Plaża Rejowiec - Orzeł Kobylany 1:0 L-4 Włodawa - Bad Boys Włodawa 0:0 Grupa B Plaża Rejowiec - Różanianka Różanka 1:3 Bad Boys Włodawa - Orzeł Kobylany 1:2 L-4 Włodawa - Plaża Rejowiec 0:1 Orzeł Kobylany - Różanianka Różanka 1:1 Plaża Rejowiec - Bad Boys Włodawa 2:0 L-4 Włodawa - Orzeł Kobylany 0:0 Bad Boys Włodawa - Różanianka Różanka 0:3 Końcowa kolejność w grupie A I miejsce - Plaża Rejowiec 9 pkt. 5 – 3 II miejsce - Różanianka Różanka 7 pkt. 7 – 3 III miejsce - Orzeł Kobylany 5 pkt. 3 – 3 IV miejsce - L-4 Włodawa 5 pkt. 1 – 1 V miejsce - Bad Boys Włodawa c1 pkt. 1 – 7 Grupa B Twierdza Kobylany - Max Rossosz 2:0 Chotyłowiak Chotyłów - Perła Sławaty- cze 2:0 Twierdza Kobylany - Perła Sławaty- cze 2:0 Chotyłowiak Chotyłów - Max Rossosz 0 : 0 Twierdza Kobylany - Chotyłowiak Choty- łów 2:2 Perła Sławatycke - Max Rossosz 1:2 Końcowa kolejność w grupie B I miejsce - Twierdza Kobylany 7 pkt. 6 – 2 II miejsce - Chotyłowiak Chotyłów 5 pkt. 4 – 2 III miejsce - Max Rossosz 4 pkt. 2 – 3 IV miejsce - Perła Sławatycke 0 pkt. 1 – 6 W meczach półfinałowych zmierzyli się: Plaża Rejowiec - Chotyłowiak Chotyłów 0:3 Twierdza Kobylany - Różanianka Różanka 0:2 W meczu o III miejsce: Plaża Rejowiec - Twierdza Kobylany 0 : 0 karne 0 : 2 W meczu finałowym: Chotyłowiak Chotyłów - Różanianka Różanka 2 : 3 Końcowa kolejność turnieju: I miejsce - Różanianka Różanka II miejsce - Chotyłowiak Chotyłów III miejsce - Twierdza Kobylany IV miejsce - Plaża Rejowiec V miejsce - Orzeł Kobylany VI miejsce - L-4 Włodawa VII miejsce - Max Rossosz VIII miejsce - Bad Boys Włodawa IX miejsce - Perła Sławatycke Impreza organizowana była przy wsparciu finansowym Starostwa Powiatowego w Białej Podlaskiej i Gminy Sławatycke. Patronat medialny i prasowy sprawowali Radio Bipr, Podlasie 24, Słowo Podlasia i Gościniec Bialski. Materiały: B. Bandzerewicz, B. Szulej, Gwalbert Krzewicki - Radio Bipr I Halowy Turniej Sportowo-Pożarniczy MDP Grand Prix Powiatu Bialskiego w Rogoźnicy W zawodach uczestniczyło 27 drużyn z reprezentujących 10 MDP, łącznie 138 zawodników. Turniej był podzielony na 4 kategorie: chłopcy, dziewczęta do 13 lat, indywidualnie i drużynowo oraz chłopcy i dziewczęta do 16 lat, drużynowo i indywidualnie. Wyłoniono także Championa zawodów w grupie wiekowej 13 i 16 lat oraz najmłodszą drużynę turnieju. KATEGORIA DRUŻYNOWA Kat. dziewcząt 13 lat I miejsce MDP ROGOŹNICA 128,46 II miejsce MDP CHOTYŁÓW 150,67 III miejsce MDP ZALEŚIE 159,43 Kat. chłopców 13 lat I miejsce MDP KRZEWICA 129,69 II miejsce MDP ROGOŹNICA 139,03 III miejsce MDP RZECZYCA 145,15 Kat. dziewcząt 16 lat I miejsce MDP ROGOŹNICA 154,52 II miejsce MDP WOLA WAPOWSKA 156,98 III miejsce MDP KRZEWICA 157,63 Kat. chłopców 16 lat I miejsce MDP ROGOŹNICA 144,08 II miejsce MDP KRZEWICA 150,57 III miejsce MDP WOLA WAPOWSKA 153,56 KATEGORIE INDYWIDUALNA Kat. dziewcząt 13 lat I miejsce Natalia Segień MDP CHOTYŁÓW II miejsce Karolina Orłowska MDP ROGOŹNICA III miejsce Aleksandra Michaluk MDP Kat. chłopców 13 lat I miejsce Nikodem Tymoszuk MDP ROGOŹNICA II miejsce Hubert Giergun MDP RZECZYCA III miejsce Patryk Sidorczuk MDP KRZEWICA Kat. dziewcząt 16 lat I miejsce Weronika Sikorska MDP WOLA WAPOWSKA II miejsce Weronika Tymoszuk MDP ROGOŹNICA Kat. chłopców 16 lat I miejsce Dawid Wawrzycki MDP KRZEWICA I Halowy Turniej Sportowo-Pożarniczy MDP Grand Prix Powiatu Bialskiego odbył się w Rogoźnicy 1 lutego 2020 r. ROGOŹNICA Kat. chłopców 13 lat I miejsce Nikodem Tymoszuk MDP ROGOŹNICA II miejsce Hubert Giergun MDP RZECZYCA III miejsce Patryk Sidorczuk MDP KRZEWICA Kat. dziewcząt 16 lat I miejsce Weronika Sikorska MDP WOLA WAPOWSKA II miejsce Weronika Tymoszuk MDP ROGOŹNICA II miejsce Cyprian Nasiłowski MDP ROGOŹNICA III miejsce Jakub Rydzikowski MDP WOLA WAPOWSKA CHAMPION zawodów do 13 lat Natalia Segień MDP CHOTYŁÓW, CHAMPION zawodów do 16 lat Cyprian Nasiłowski MDP ROGOŹNICA Najmłodszą drużyną turnieju została MDP ROGOŹNICA Druga część turnieju 13 marca w Za- lesiu, gdzie wyłonione zostaną najlep- sze drużyny w Powiecie Bialskim. Opiekun MDP Rogoźnica Andrzej Michaluk Materiały: Gmina Międzyrzec Podlaski Finał Powiatu Bialskiego w Siatkówce Dziewcząt Igrzyska Młodzieży Szkolnej System gier: – gry w grupie, finał (do 2 wygranych setów, set 25 pkt). kolejność rozgrywanych spotkań: Szkoła Podstawowa w Wisznicach – Szkoła Podstawowa w Janowie Podl. 2:0 (25:13, 25:9) Szkoła Podstawowa w Janowie Podl. – Szkoła Podstawowa w Kodniu 2:1(25:23, 13:25, 15:11) Szkoła Podstawowa w Wisznicach – Szkoła Podstawowa w Kodniu 2:0 (25:18, 25:9) Finał Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl – Szkoła Podstawowa w Wisznicach 2:0 (25:11, 25:19) końcowa kolejność miejsc: I miejsce Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl – opiekun Alicja Bernat II miejsce Szkoła Podstawowa w Wisznicach – opiekun Rafał Osipiuk III miejsce Szkoła Podstawowa w Janowie Podl. – opiekun Grzegorz Demianiuk IV miejsce Szkoła Podstawowa w Kodniu – opiekun Piotr Drobczuk Final Powiatu Bialskiego w Siatkówce Dziewcząt Igrzyska Młodzieży Szkolnej przeprowadzono w dniu 20.02.2020 r. o godz. 10.00 w hali Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim. Puchar Starosty Powiatu Bialskiego, oraz awans do rejonu otrzymała drużyna dziewcząt ze Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim w składzie: Franczuk Zuzanna, Kokoszkiewicz Rita, Komar Paulina, Kozłowska Amelia, Maksymiuk Aleksandra, Markowska Gabriela, Mikolajczuk Amelia, Pietruk Maja, Romaniuk Ewelina, Wasiluk Kornelia, Wolińska Patrycja, Wróblewska Aleksandra. Wszystkie drużyny otrzymały pamiątkowe dyplomy. Finał Rejonu zaplanowany jest w dniu 01.04.2020r. o godz.10.00 w Białej Podlaskiej. Bialski Szkolny Związek Sportowy dziękuje Dyrekcji Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim oraz nauczycielom wychowania fizycznego za pomoc w przeprowadzeniu finału. Materiały: Stanisław Polaczuk Finał Powiatu Bialskiego w Siatkówce Chłopców Igrzyska Młodzieży Szkolnej System gier: – podział na pary, gry na krzyż (do 2 wygranych setów, set 25 pkt). kolejność rozgrywanych spotkań: Szkoła Podstawowa w Sosnowce – Szkoła Podstawowa w Kodniu 0:2 (12:25, 12:25) Szkoła Podstawowa w Janowie Podl.- Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl. 0:2 (11:25, 4:25) mecz o III miejsce Szkoła Podstawowa w Sosnowce – Szkoła Podstawowa w Janowie Podl. 0:2 (6:25, 11:25) Mecz o I miejsce Szkoła Podstawowa w Kodniu – Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl 0:2 (14:25, 18:25) końcowa kolejność miejsc: Finał Powiatu Bialskiego w Siatkówce Chłopców Igrzyska Młodzieży Szkolnej przeprowadzono w dniu 18.02.2020r. o godz. 10.00 w hali Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim. I miejsce Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl – opiekun Marian Mikołajczuk II miejsce Szkoła Podstawowa w Kodniu – opiekun Piotr Drobczuk III miejsce Szkoła Podstawowa w Janowie Podl. – opiekun Jarosław Hryciuk IV miejsce Szkoła Podstawowa w Sosnowce – opiekun Anna Bendziuk Puchar Starosty Powiatu Bialskiego, oraz awans do rejonu otrzymała drużyna chłopców ze Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim w składzie: Jakubowicz Dominik, Milewski Michał, Nowik Oliwier, Olszewski Sebastian, Romaniuk Jakub, Roszkowski Kacper, Tomczak Szymon, Wieczorek Gabriel, Woliński Maciej. Wszystkie drużyny otrzymały pamiątkowe dyplomy. Finał Rejonu zaplanowany jest w dniu 05.03.2020r. o godz.10.00 w Szkołce Podstawowej Nr 6 w Białej Podlaskiej. Bialski Szkolny Związek Sportowy dziękuje Dyrekcji Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim oraz nauczycielom wychowania fizycznego za pomoc w przeprowadzeniu finału. Materiały: Stanisław Polaczuk Finał Powiatu Bialskiego w siatkówce chłopców „4” – Igrzyska Dzieci System gier: podział na pary, gry na krzyż do 2 wygranych setów (set 25 pkt). kolejność rozgrywanych spotkań: Szkoła Podstawowa w Rokitnie – Szkoła Podstawowa w Wisznicach 1:2 (21:25, 25:10, 11:15) Szkoła Podstawowa w Kodniu – Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl. 0:2 (25:9, 25:14) mecz o III miejsce Szkoła Podstawowa w Kodniu – Szkoła Podstawowa w Rokitnie 2:1 (25:12, 22:25, 15:11) mecz o I miejsce Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl. – Szkoła Podstawowa w Wisznicach 2:0 (25:14, 25:18) końcowa kolejność miejsc: I miejsce Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl. – opiekun Zbigniew Bernat II miejsce Szkoła Podstawowa w Wisznicach – opiekun Rafał Osipiuk III miejsce Szkoła Podstawowa w Kodniu – opiekun Piotr Drobczuk IV miejsce Szkoła Podstawowa w Rokitnie – opiekun Regina Skerczyńska Finał Powiatu Bialskiego w siatkówce chłopców „4” w ramach Igrzysk Dzieci przeprowadzono w dniu 04.02.2020 r. o godz. 10.00 w hali Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim. Puchar ufundowany przez Starostę Białskiego, oraz awans do rejonu otrzymała drużyna chłopców ze Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim w składzie: Wiktor Daniluk, Marcel Domański, Maciej Grzeszyk, Mariusz Kurczyński, Bartosz Mikołajczuk, Igor Mikołajczuk, Mikołaj Nestorowicz, Kacper Wypych, Maciej Złotkowski. Wszystkie drużyny otrzymały pamiątkowe dyplomy. Finał rejonu odbędzie się w dniu 12.03.2020 r. o godz. 10.00 w Białej Podlaskiej. Biański Szkolny Związek Sportowy dziękuje Dyrekcji Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim oraz nauczycielom wychowania fizycznego za pomoc w przeprowadzeniu finału. Materiały: Stanisław Polaczuk Finał Powiatu Bialskiego w siatkówce dziewcząt „4” – Igrzyska Dzieci System gier: podział na pary, gry na krzyż do 2 wygranych setów (set 25 pkt). kolejność rozgrywanych spotkań: Szkoła Podstawowa w Wisznicach – Szkoła Podstawowa w Rokitnie 1:2 (25:9, 23:25, 12:15) Szkoła Podstawowa w Kodniu – Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl. 2:0 (25:2, 25:6) mecz o III miejsce Szkoła Podstawowa w Kodniu – Szkoła Podstawowa w Wisznicach 0:2 (14:25, 10:25) mecz o I miejsce Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl. – Szkoła Podstawowa w Rokitnie 2:0 (25:6, 25:7) Finał Powiatu Bialskiego w siatkówce dziewcząt „4” – Igrzyska Dzieci, przeprowadzono w dniu 03.02.2020 r. o godz. 10.00 w hali Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim. końcowa kolejność miejsc: I miejsce Szkoła Podstawowa Nr 3 w Międzyrzecu Podl. – opiekun Wojciech Wieckowski II miejsce Szkoła Podstawowa w Rokitnie – opiekun Regina Skerczyńska III miejsce Szkoła Podstawowa w Wisznicach – opiekun Dorota Nuszczyk IV miejsce Szkoła Podstawowa w Kodniu – opiekun Anna Krawczyk Puchar ufundowany przez Starostę Białskiego oraz awans do rejonu otrzymała drużyna dziewcząt ze Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim w składzie: Amelia Cisak, Oliwia Daniluk, Julia Hryciuk, Izabela Jeleszuk, Maja Kulak, Aleksandra Marcińiuk, Zuzanna Mróz, Urszula Storska, Klaudia Szyndler. Wszystkie drużyny otrzymały dyplomy. Finał rejonu jest zaplanowany w dniu 13.03.2020 r. o godz. 10.00 w Białej Podlaskiej. Biański Szkolny Związek Sportowy dziękuje Dyrekcji Szkoły Podstawowej Nr 3 w Międzyrzecu Podlaskim oraz nauczycielom wychowania fizycznego za pomoc w przeprowadzeniu finału. Materiały: Stanisław Polaczuk Finał Powiatu Bialskiego w Koszykówce Chłopców- Igrzyska Młodzieży Szkolnej Zawody finansowane są ze środków Starostwa Powiatowego w Białej Podlaskiej. Po eliminacjach międzygminnych 4 zespoły otrzymały awans do finału powiatu. System gier: podział na pary, gry 4 x 6 minut. Kolejność rozgrywanych spotkań: Szkoła Podstawowa w Drelowie – Szkoła Podstawowa w Konstantynowie 8:35 Szkoła Podstawowa Nr 1w Terespolu – Szkoła Podstawowa w Łomazach 28:6 mecz o III miejsce Szkoła Podstawowa w Drelowie – Szkoła Podstawowa w Łomazach 35:9 mecz o I miejsce Szkoła Podstawowa w Konstantynowie – Szkoła Podstawowa Nr 1w Terespolu 25:11 Kolejność miejsc: I miejsce Szkoła Podstawowa w Konstantynowie – opiekun Piotr Woźniak II Szkoła Podstawowa Nr 1 w Terespolu – opiekun Grzegorz Jakuszkow III Szkoła Podstawowa w Drelowie – opiekun Marek Dokudowiec IV Szkoła Podstawowa w Łomazach – opiekun Marek Prokopiuk W dniu 13.02.2020 r. w hali Szkoły Podstawowej w Konstantynowie odbył się Finał Powiatu Bialskiego w Koszykówce Chłopców- Igrzyska Młodzieży Szkolnej. Puchar Starosty Powiatu Bialskiego, oraz awans do rejonu otrzymała drużyna chłopców ze Szkoły Podstawowej w Konstantynowie w składzie: Filip Dencikowski, Mikołaj Dencikowski, Jakub Iwanek, Kacper Jeżewski, Adam Kępiński, Maciej Ladwiniec, Szymon Ochnik, Kacper Szymko, Michał Typa, Sebastian Zadrożniak. Wszystkie drużyny otrzymały dyplomy. Rejon odbędzie się w dniu 25.03.2020r. godz. 10.00 w hali Szkoły Podstawowej Nr 9 w Białej Podlaskiej przy ul. Zygmunta Augusta 2. UWAGA!!! Obowiązkowo zapisy do zawodów przez platformę System Rejestracji Szkół. Przypominamy o obowiązku posiadania listy imiennej zawodników podpisanej przez Dyrektora Szkoły, aktualnej legitymacji szkolnej, kserokopii wpłaty składki członkowskiej. Bialski Szkolny Związek Sportowy dziękuje Dyrekcji Szkoły Podstawowej w Konstantynowie oraz nauczycielom wychowania fizycznego za pomoc w przeprowadzeniu finału. Opracowanie i zdjęcia: Stanisław Polaczuk Finał Powiatu Bialskiego w Koszykówce Dziewcząt – Igrzyska Młodzieży Szkolnej Po eliminacjach międzygminnych 4 zespoły otrzymały awans do finału powiatu. System gier: podział na pary, gry 4 x 6 minut Kolejność rozgrywanych spotkań: Szkoła Podstawowa w Piszczacu – Szkoła Podstawowa w Drelowie 16:8 Szkoła Podstawowa w Piszczacu – Szkoła Podstawowa w Konstantynowie 37:26 mecz o III miejsce Szkoła Podstawowa w Konstantynowie – Szkoła Podstawowa w Drelowie 37:22 mecz o I miejsce Szkoła Podstawowa w Piszczacu – Szkoła Podstawowa w Konstantynowie 24:3 Kolejność miejsc: Finał Powiatu Bialskiego w Koszykówce Dziewcząt – Igrzyska Młodzieży Szkolnej został przeprowadzony w dniu 17.02.2020r. o godz. 10.00 w hali Szkoły Podstawowej w Konstantynowie. I miejsce Szkoła Podstawowa w Wisznicach – opiekun Rafał Osipiuk II miejsce Szkoła Podstawowa w Piszczacu – opiekun Piotr Kurowski III miejsce Szkoła Podstawowa w Konstantynowie – opiekun Dariusz Domitrz IV miejsce Szkoła Podstawowa w Drelowie – opiekun Marek Dokudowiec Puchar Starosty Powiatu Bialskiego, oraz awans do rejonu otrzymała drużyna dziewcząt ze Szkoły Podstawowej w Wisznicach w składzie: Amelia Chilczuk, Gabriela Gromysz, Martyna Gromysz, Maja Jańczuk, Martyna Kalinowska, Katarzyna Kieruczenko, Angelika Nadolna, Klaudia Osipiuk, Zofia Steckiewicz, Emilia Zawadzka. Wszystkie drużyny otrzymały pamiątkowe dyplomy. Zawody rejonowe zaplanowane są w dniu 04.03.2020r. o godz. 10.00 w Białej Podlaskiej. Bialski Szkolny Związek Sportowy dziękuje Dyrekcji Szkoły Podstawowej w Konstantynowie oraz nauczycielom wychowania fizycznego za pomoc w przeprowadzeniu finału. Materiały: Stanisław Polaczuk XV Turniej Tenisa Stołowego o Puchar Wójta Gminy Konstantynów W tym roku zawodników oraz kibiców biorących udział w turnieju tenisowym, w obecności Dyrektora Szkoły w Konstantynowie mgr Moniki Jankiewicz, Wicedyrektora Szkoły mgr Marka Horbowicza oraz Dyrektora Szkoły Podstawowej w Komarnie Kolonii mgr Katarzyny Nowik (organizatora turnieju), przywitał Wójt Gminy Konstantynów p. Romuald Murawski. Podczas otwarcia zawodów życzył zawodnikom sukcesów sportowych, radości ze współzawodnictwa, a kibicom mocnych wrażeń z oglądanej rywalizacji sportowej. Sędzia głównym zawodów, rozstrzygającym sprawy sporne, był p. Piotr Woźniak (n-l wf w Konstantynowie), a sekretariat zawodów prowadziła p. Monika Demianiuk (n-l wf w SP Komarnie Kol.). Dla uczestników przygotowano osiem kategorii wiekowych: • Rocznik 2009 i młodszy (dziewczęta i chłopcy) • Rocznik 2008-2007 (dziewczęta i chłopcy) • Rocznik 2006 - 2005 (dziewczęta i chłopcy) • Kategoria OPEN (kobiet i mężczyzn) Oto wyniki rywalizacji w poszczególnych kategoriach: Dziewczęta 2009 i młodsze 1. Maja Soroczyńska / Komarno/ 2. Aleksandra Typa / Konstantynów/ Chłopcy 2009 i młodszy 1. Emil Chwedoruk / Konstantynów/ 2. Jakub Kuźmiuk / Konstantynów/ 3. Jakub Osiej / Konstantynów/ 4. Igor Stefaniuk / Konstantynów/ Dziewczęta 2008-2007 1. Maja Korolczuk / Konstantynów/ Chłopcy 2008-2007 1. Maksymilian Maleńczyk / Komarno/ 2. Krzysztof Demianiuk / Komarno/ 3. Szymon Żytkowski / Konstantynów/ 4. Szymon Tarai / Konstantynów/ Chłopcy 2006-2005 1. Jakub Iwaniuk / Komarno/ 2. Adam Wojciuk / Komarno/ 3. Kacper Soroczyński / Komarno/ 4. Kacper Jeżewski / Konstantynów/ Kobiety Open 1. Agnieszka Kimsa / Komarno/ 2. Ilona Nieweglowska / Konstantynów/ Mężczyźni Open 1. Pietruszewski Jarosław / Łosice/ 2. Piotr Melaniuk / Biała Podlaska/ 3. Artur Pietruszewski / Łosice/ 4. Adam Laszuk / Łosice/ Nagrody zwycięzcom poszczególnych kategorii wręczyli: Wójt Gminy Konstantynów Romuald Murawski, Dyrektor Szkoły Podstawowej w Komarnie Kolonii, p. Katarzyna Nowik, Dyrektor Szkoły Podstawowej w Konstantynowie p. Monika Jankiewicz. Nagrody w postaci pucharów, medali i dyplomów ufundował Wójt Gminy Konstantynów. Organizatorem turnieju była Szkoła Podstawowa w Komarnie Kolonii, która od wielu lat współpracuje przy organizacji turniejów tenisa stołowego ze szkołą w Konstantynowie i co roku korzysta z nowoczesnej hali sportowej konstantynowskiej podstawówki. Rozgrywki sportowe w tenisa stołowego odbyły się 15.02.2020r. Zawody rozgrywane cyklicznie co roku w miesiącach zimowych (luty/marzec) na nowoczesnej hali sportowej w Konstantynowie gromadzą wielu chętnych. Zawody są imprezą rangi powiatowej i w każdym roku przyciągają wielu sympatyków ping-pongaż różnych miejscowości naszego okręgu. Turniej cieszy się sporym zainteresowaniem i wielu chętnych podejmuje rywalizację sportową w duchu „fair play”. W tym roku do rozgrywek przystąpiło około 500 osób z terenu naszego regionu. Serdecznie zapraszamy już dzisiaj wszystkich chętnych na przyszłoroczne rozgrywki. Materiały: Monika Demianiuk NIEODPŁATNA POMOC PRAWNA W POWIECIE BIAŁSKIM KARTA INFORMACYJNA PORADNICTWA NIEODPŁATNA POMOC PRAWNA (NPP)/MEDIACJA Tytuł usługi NPP opis usługi: a) poinformowanie osoby fizycznej, zwanej dalej „osobą uprawnioną”, o obowiązującym stanie prawnym oraz przysługujących jej uprawnieniach lub spoczywających na niej obowiązkach, w tym w związku z toczącym się postępowaniem przygotowawczym, administracyjnym, sądowym lub sądowoadministracyjnym; b) wskazanie osobie uprawnionej sposobu rozwiązania jej problemu prawnego; c) sporządzenie projektu pisma w sprawach, o których mowa w pkt a) i b), z wyłączeniem pism procesowych w toczącym się postępowaniu przygotowawczym lub sądowym i pism w toczącym się postępowaniu sądowoadministracyjnym; d) sporządzenie projektu pisma o zwolnienie od kosztów sądowych lub ustanowienie pełnomocnika z urzędu w postępowaniu sądowym lub ustanowienie adwokata, radcy prawnego, doradcy podatkowego lub rzecznika patentowego w postępowaniu sądowoadministracyjnym oraz poinformowanie o kosztach postępowania i ryzyku finansowymwiązanym ze skierowaniem sprawy na drogę sądową. Npp nie obejmuje spraw związanych z prowadzeniem działalności gospodarczej, z wyjątkiem przygotowania do rozpoczęcia tej działalności. MEDIACJA opis usługi: Mediacja jest metodą rozwiązywania konfliktów, w której uczestnicy poszukują najlepszych dla siebie rozwiązań. Osoba prowadząca mediację wspiera strony w znalezieniu przez nie satysfakcjonującego porozumienia. Mediacja jest dobrowolna i poufna. Mediację prowadzi mediator, czyli osoba profesjonalnie przygotowana do rozwiązywania sporów, która jest niezależna, bezstronna wobec uczestników i neutralna wobec przedmiotu sporu. Niedopłacna mediacja może być prowadzona w sprawach małżeńskich, rodzinnych, sąsiedzkich, konsumenckich i w innych kwestiach spornych, w tym również w sprawach toczących się już na drodze sądowej, o ile sąd nie skierował jeszcze sprawy do mediacji sądowej. Usługa może obejmować również: • rozmowę informacyjną o możliwościach wykorzystania polubownych metod rozwiązywania sporów. • przygotowanie projektu umowy o mediację lub wniosku o mediację, który osoba inicjująca mediację wystosuje do drugiej strony sporu. Niedopłacna mediacja nie może być prowadzona w sprawach formalnie skierowanych do mediacji (przez sąd albo inny organ), a także w sprawach, gdzie zachodzi podejrzenie przemocy w relacji stron. Kto może skorzystać: NPP/Mediacja: Osoby, które oświadczą na piśmie, iż nie są w stanie ponieść kosztów odpłatnej pomocy prawnej. Mediacja: druga strona sporu, zapraszana do mediacji przez osobę uprawnioną, nie musi spełniać tych warunków. Forma zapisu: Termin wizyty ustalany jest telefonicznie pod nr: centralny nr w powiecie (83) 351-13-56, e-mail: firstname.lastname@example.org lub osobiście. Inne informacje: Porady co do zasady udzielane są podczas osobistej wizyty w punkcie. Osoby, które ze względu na niepełnosprawność ruchową nie są w stanie przybyć do punktu lub osoby doświadczające trudności w komunikowaniu się mogą otrzymać poradę przez telefon, Internet, poprzez zorganizowanie wizyty w miejscu zamieszkania albo w innym miejscu wyposażonym w sprzęt ułatwiający komunikację lub z dostępem do tłumacza języka migowego. Bliszcz informacje pod numerem podanym do zapisów. Mediacja co do zasady jest świadczona podczas osobistej wizyty w punkcie porad. Dane teleadresowe: \| Jednostka prowadząca \| Adres \| Dni i godziny dyżurów \| Telefon, e-mail, www. \| \|-----------------------\|-------\|------------------------\|-----------------------\| \| Radcowie Prawni \| 21-560 Międzyrzec Podlaski, ul. Warszawska 30/32 \| od poniedziałku do piątku, w godz. 9<sup>00</sup> – 13<sup>00</sup> \| centralny nr w powiecie: (83) 351-13-56, e-mail: email@example.com nr do punktu: (83) 351-13-99 \| \| Adwokaci \| 21-550 Terespol, ul. Wojska Polskiego 132 \| wtorki, czwartki, piątki w godz. 9<sup>00</sup> – 13<sup>00</sup>, środy 13<sup>00</sup> – 17<sup>00</sup> \| centralny nr w powiecie: (83) 351-13-56, e-mail: firstname.lastname@example.org nr do punktu: (83) 375-20-79 \| \| Kobylany (Urząd Gminy Terespol), Pl. Kaczorowskiego 1 \| poniedziałki od 13<sup>00</sup> do 17<sup>00</sup> \| centralny nr w powiecie: (83) 351-13-56, e-mail: email@example.com nr do punktu: (83) 411-20-28 \| KARTA INFORMACYJNA PORADNICTWA NIEODPŁATNE PORADY OBYWATELSKIE (NPO)/MEDIACJA NPO opis usługi: Nieodpłatne poradnictwo obywatelskie obejmuje działania dostosowane do indywidualnej sytuacji osoby uprawnionej, zmierzające do podniesienia świadomości tej osoby o przysługujących jej uprawnieniach lub spoczywających na niej obowiązkach oraz wsparcia w samodzielnym rozwiązywaniu problemu, w tym, w razie potrzeby, sporządzenie wspólnie z osobą uprawnioną planu działania i pomoc w jego realizacji. Nieodpłatne poradnictwo obywatelskie obejmuje w szczególności porady dla osób zadłużonych i porady z zakresu spraw mieszkaniowych oraz zabezpieczenia społecznego. MEDIACJA opis usługi: Mediacja jest metodą rozwiązywania konfliktów, w której uczestnicy poszukują najlepszych dla siebie rozwiązań. Osoba prowadząca mediację wspiera strony w znalezieniu przez nie satysfakcjonującego porozumienia. Mediacja jest dobrowolna i poufna. Mediację prowadzi mediator, czyli osoba profesjonalnie przygotowana do rozwiązywania sporów, która jest niezależna, bezstronna wobec uczestników i neutralna wobec przedmiotu sporu. Nieodpłatna mediacja może być prowadzona w sprawach małżeńskich, rodzinnych, sąsiedzkich, konsumenckich i w innych kwestiach spornych, w tym również w sprawach toczących się już na drodze sądowej, o ile sąd nie skierował jeszcze sprawy do mediacji sądowej. Usługa może obejmować również: - rozmowę informacyjną o możliwościach wykorzystania polubownych metod rozwiązywania sporów. - przygotowanie projektu umowy o mediację lub wniosku o mediację, który osoba inicjująca mediację wystosuje do drugiej strony sporu. Nieodpłatna mediacja nie może być prowadzona w sprawach formalnie skierowanych do mediacji (przez sąd albo inny organ), a także w sprawach, gdzie zachodzi podejrzenie przemocy w relacji stron. Kto może skorzystać: NPO/Mediacja: Osoby, które oświadczą na pismo, iż nie są w stanie ponieść kosztów odpłatnej pomocy prawnej. Mediacja: druga strona sporu, zapraszana do mediacji przez osobę uprawnioną, nie musi spełniać tych warunków. Forma zapisu: Termin wizyty ustalany jest telefonicznie pod nr: centralny nr w powiecie: (83) 351-13-56, e-mail: firstname.lastname@example.org lub osobisticie. Inne informacje: Porady co do zasady udzielane są podczas osobistej wizyty w punkcie. Osoby, które ze względu na niepełnosprawność ruchową nie są w stanie przybyć do punktu lub osoby doświadczające trudności w komunikowaniu się mogą otrzymać poradę przez telefon, Internet, poprzez zorganizowanie wizyty w miejscu zamieszkania albo w innym miejscu wyposażonym w sprzęt ułatwiający komunikację lub z dostępem do tłumacza języka migowego. Blższe informacje pod numerem podanym do zapisów. Mediacja co do zasady jest świadczena podczas osobistej wizyty w punkcie porad. Dane teleadresowe: \| Jednostka prowadząca \| Adres \| Dni i godziny dyżurów \| Telefon, e-mail, www. \| \|-----------------------\|-------\|------------------------\|-----------------------\| \| Stowarzyszenie Inicjatyw Samorządowych \| 21-505 Janów Podlaski, ul. Bialska 6a \| poniedziałki, wtorki, czwartki, piątki od 8\textsuperscript{h} do 12\textsuperscript{h}, środy od 13\textsuperscript{h} do 17\textsuperscript{h} \| centralny nr w powiecie: (83) 351-13-56, e-mail: email@example.com do punktu (83) 341-30-73 (wew. 29) \| KALENDARZ NACIEKAWSZYCH WYDARZEŃ MIAST I GMIN POWIATU BIALSKIEGO!! CO, GDZIE, KIEDY... MARZEC 2020 HALOWY TURNIEJ SPORTOWO-POŻARNICZY MDP GRAND PRIX POWIATU BIALSKIEGO pod honorowym patronatem Starosty Powiatu Bialskiego Mariana Filipiuka oraz Wójta Gminy Załężo Jana Sikory 13.03.2020 r. (piątek) Sala sportowa w Załęszu START 9:30 KONCERT z okazji Dnia Kobiet 8 marca godz. 18:00 Hala Sportowo Rekreacyjna Placówki Oświatowej w Łomazach W programie: Autorski program muzyczny grupy RBB Zespół wokalny Gdzie diabeł nie może w programie RBB są nowe partie instrumentalne: śpiewaj, Ada nie wypada, Pożar Szkoły, Czy to jest miłość, Chłopiec z gitarą itp. Losowanie nagród – dwieki specjalne dla każdej Pani Organizatorzy: GOK i ROZBOJNICKI - HOST DARY PRZEZCZKI Współorganizatorzy: Gmina Łomazy i Centrum Kultury i Sportu w Łomazach DZIEŃ KOBIET 8 marca 2020 godz. 13:30 Gminna Biblioteka Publiczna w Wisznicach ORGANIZATORZY: KWA i ROZBOJNICKI - HOST DARY PRZEZCZKI Współorganizatorzy: Gmina Wisznice i Centrum Kultury i Sportu w Wisznicach MAGDA STECKOWSKA SERIALOVE PIOSENKI Z POLSKICH SERIALI ORAZ NAJPIĘKNIEJSZE PÓŁMESIĘCIE MŁODOŚCI DZIEŃ KOBIET W WISZNICACH 8 marca 2020 r. godz: 15:30 Sala widowiskowa Gminnego Ośrodka Kultury i Obóz Wsi w Wisznicach DZIEŃ KOBIET Gminne Centrum Kultury w Konstantynowie ZAPRASZA CHĘTNE PANIE 4 marca 2020 r. (środa) w godz. 17:00 – 19:00 do sali widowiskowej GCK na pogaduchy przy kawie i herbacie oraz porady kosmetyczne i zabieg na dłoni DZIEŃ KOBIET MIĘDZYNARODOWY DZIEŃ KOBIET 7 marca (sobota) Międzynarodowy Turniej Piłki Nożnej Kobiet godz. 14:00 Stadion Miejski w Terespolu Wstęp wolny NIEZAMIESZKANY Szanuj nasze ciało i serce! Wszystkie wydarzenia bezpłatne! Każdego dnia w terenie jest SIODE SAMBONI 8 marca (niedziela) Klubowe Galeria Sklepow godz. 16:00 Wstęp wolny NIEZAMIESZKANY Szanuj nasze ciało i serce! Wszystkie wydarzenia bezpłatne! Każdego dnia w terenie jest SIODE SAMBONI GABINET STALI PATRONI MIASTA TERESPOL WERNISAŻ 9 marca 2020 r. od godz. 18:00 DZICY SĄSIEDZI Replikacja "Szaleńca Brzeskiego" Wstęp wolny Katarzyna Wiertniakiewicz WYSTAWA BUDŻET CZYTA 13 marca w restauracji Grażyna Smolanka od 17 do 29 marca w Miejskiej Bibliotece Publicznej w godzinach 9:00 - 17:00 od poniedziałku do piątku OSIĄGNIĘĆ KONKURS SZKOLNICZNY MISTRZ RECYKLINGU MUKS PORZĄDKUJE ODPADY III LIGA ELEKTRORECYKLINGU 15.01.2020 - 30.03.2020 ELECTRO-SYSTEM GRUPA INWESTYCYJNA S.A. CHlorofil S.A. Jedyny w swoim rodzaju! Brodacze wystraszyli Stary Rok ze Sławatycz Nowoczesne rozwiązanie w Gościniec Bialskim. Świat korzysta z kodów QR. Gościniec Bialski proponuje swoim czytelnikom także i taką formę przekazu informacji i zapoznania się z wydarzeniami na terenie miast i gmin Powiatu Bialskiego. Jak obejrzeć zaproponowane przez nas filmy? Istnieje wiele programów skanujących kody QR na telefony z systemami Android, iOS (IPhone) czy Windows Mobile, Nokia i innymi. Są to aplikacje bezpłatne do pobrania online za pomocą np. Google Play, App Store itp. Jak skanować kody QR? Bardzo prosto! Musisz skierować swoje urządzenie (telefon z wbudowaną kamerą, smartfon lub tablet) w kierunku kodu QR. Kod powinien znaleźć się w obrębie kontur kwadratu, który widnieje na ekranie urządzenia po włączeniu aplikacji. Jeśli wykonasz te działania sprawnie i kod będzie wyraźny do odczytania automatycznie na twoim telefonie pojawi się film! Królowie w międzyrzeckim orszaku poklonieli się Dzieciątku Rodzinne spotkanie mieszkańców Gminy Międzyrzec Podlaski w Tulitowie Blacha 500 549. Spektakl grupy teatralnej "Tu i Teraz" z Drełowa Wspólnie kolędowali w Sławacinku Starym	a5e9ad23-e4f0-47f3-9b08-de1faf7d914b	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/pol_Latn/train	finepdfs	pol_Latn	84,861
April 6, 2022 Dear Minister Joly, Dear Minister Sajjan, Like you, our hearts are heavy as we watch news reports coming out of Ukraine and communicate with partners and staff continuing to work in Ukraine. Before developing global partnerships for relief, development and peace work, Mennonite Central Committee was originally founded to respond to a crisis in what is now Ukraine in the 1920s. We opened soup kitchens to provide relief to thousands of starving families. A century later, we continue to work in Ukraine by supporting local faith-based partners working in peace, trauma healing and meeting basic human needs. We also have programming around the world in other ongoing conflict scenarios like Colombia, Syria, Afghanistan, and Ethiopia. In all our work, we partner with grassroots and faith-based organizations and churches dedicated to peace in their local contexts. We recognize the challenges you face in responding to recent Russian military aggression in Ukraine. Like you, we are also concerned with the humanitarian impact of this conflict and with peace globally. It is a challenge to discern how to respond without aggravating conflict dynamics. The goal is to protect civilians, prevent further harm and seek long-lasting peace. While there are no easy answers, we know from the experiences of partners that efforts focused on peace and nonviolent solutions make a positive difference. We urge the Canadian government to play a leading role in advocating for the use of nonviolent tools, such as diplomacy, disarmament, conflict resolution, international courts and support for grassroots peacebuilding and nonviolent resistance in responding to the conflict in Ukraine, and all conflicts globally. We urge caution around both the selling and providing of arms and the direct participation with or training of those involved in military missions. As we have learned from other contemporary conflicts, foreign military interventions can easily exacerbate tensions between groups. We are also concerned about recent conversations and announcements about an increase in military spending in general within the Canadian defence budget. Instead, we encourage an increase in Official Development assistance (ODA) spending and human security, with a focus on conflict prevention and resolution as a government priority in response to global conflict and other crises, like climate change and COVID-19. This spending can include a focus on local peacebuilders, especially those connected with grassroots and community-based organizations, such as churches and faith groups, among others. For example, in Ukraine, local church partners are also doing their best to provide essential support for people who were struggling even before the conflict broke out. Churches are sharing contact information of people who are elderly, disabled or sick and those who normally are unable to leave their homes. That sharing of information means vulnerable people can receive resources they wouldn't be able to get themselves while their city is experiencing violence. Churches have been hubs for supply distribution, and they also serve as places of comfort during times of trauma and stress. We know from the experience of partners that a focus on trauma healing, peacebuilding and humanitarian support will continue to be urgently needed, now and when the fighting ceases, for all nationalities impacted by this conflict. We encourage caution around how government officials communicate about military and humanitarian support, being careful not to confuse the two. ODA funding should not be used for military activities. In all public conversations, we urge restraint around binary and inflammatory language and rhetoric that portrays Russians, especially Russian civilians, as the enemy. We also urge careful analysis of the unintended humanitarian impacts of sanctions, especially broad-based sanctions against Russia. Even when intended to send a strong message against military actions, sanctions can hurt vulnerable populations, including vulnerable Russians, and make the provision of humanitarian support more challenging. We ask for a focus on ensuring human dignity and support for the most vulnerable in all our actions, including in the measured application of sanctions. We ask that all Canadian government actions, from public statements to behind-the-scenes engagement, to budgeting decisions, integrate a lens of peace and conflict transformation. For MCC, peace is more than a wish, it is our work. We welcome conversation about how we can best support you in our joint work for peace. Sincerely, Rick Cober Bauman Executive Director, MCC Canada CC: Parliamentary Secretary to the Minister of Foreign Affairs / Secrétaire parlementaire de la ministre des Affaires étrangères : The Hon. Robert Oliphant / L'Hon. Robert Oliphant, firstname.lastname@example.org Critic of the CPC for Foreign Affairs / Responsable conservateur pour les Affaires étrangères : The Hon. Michael Chong / L'Hon. Michael Chong, email@example.com Critic of the Bloc Québécois for Foreign Affairs / Responsable du Bloc Québécois pour les Affaires étrangères : Stéphane Bergeron, firstname.lastname@example.org Critic of the NDP for Foreign Affairs / Responsable du NPD pour les Affaires étrangères : Heather McPherson, email@example.com Parliamentary Secretary to the Minister of International Development / Secrétaire parlementaire du ministre du Développement international: Anita Vandenbeld, firstname.lastname@example.org Critic of the CPC for International Development / Responsable conservateur pour le Développement international : Garnett Genuis, email@example.com Critic of the Bloc Québécois for International Development / Responsable du Bloc Québécois pour le Développement international : Stéphane Bergeron, firstname.lastname@example.org Critic of the NDP for International Development / Responsable du NPD pour le Développement international : Don Davies, email@example.com Prime Minister of Canada / Premier Ministre du Canada : The Right Honorable Justin Trudeau / Le Très Honorable Justin Trudeau, firstname.lastname@example.org Interim Leader of the Conservative Party of Canada / Cheffe intérimaire du Parti Conservateur du Canada : The Hon. Candice Bergen / L'Hon. Candice Bergen, email@example.com Leader of the Bloc Québécois / Chef du Bloc Québécois : Yves-François Blanchet, firstname.lastname@example.org Leader of the NDP / Chef du NPD : Jagmeet Singh, email@example.com Interim Leader of the Green Party / Chef intérimaire du Parti Vert : Amita Kuttner, firstname.lastname@example.org	<urn:uuid:9c9c0284-ab6a-444f-b662-cba309410ab1>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	6,633
Bremische Bürgerschaft Landtag 19. Wahlperiode Frage in der Fragestunde des Einzelabgeordneten Alexander Tassis (AfD) „Entwicklung des Handwerks im Lande Bremen" Ich frage den Senat: 1. Wie viele Meisterabschlüsse und Lehrlinge gab es im Land Bremen im Handwerk in den Jahren 1993-2003? (Bitte nach Jahr und den Anlagen A und B1 sowie Bremen/Bremerhaven aufschlüsseln.) 2. Wie viele Unfälle sind im Land Bremen, welche die Gesundheit bzw. das Leben Dritter betreffen, im Zeitraum von 1993-2003 und 2004-2014 bei bzw. durch die Tätigkeit oder im Anschluss durch das gefertigte Produkt in den Handwerken nach Anhang A und B1 der Handwerksordnung bekannt geworden? (Gesammelte Ausweisung jedoch geteilt in die zwei genannten Zeiträume.) 3. Ist der Senat der Meinung, dass „Gefahrengeneigtheit" ein zureichendes Hauptmerkmal für die Zuordnung verschiedener Handwerke in die Anlage B1 der Handwerksordnung darstellt? Alexander Tassis, Einzelabgeordneter Alternative für Deutschland	<urn:uuid:ac7a8b10-621e-40bc-9281-74ee768d0ca0>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	986
Im Fokus Der Public Corporate Governance Kodex des Bundes Auf Kommunal- 1 und Landesebene existieren mittlerweile eine Reihe Public Corporate Governance Kodizes, die eine effektivere Kontrolle und Steuerung öffentlicher Unternehmen gewährleisten sollen. Am 1. Juli 2009 hat nun auch die Bundesregierung mit „Grundsätze guter Unternehmens- und Beteiligungsführung im Bereich des Bun des" (kurz: „Grundsätze guter Unternehmensführung ") ein zen trales Regelwerk für die Governance von nicht börsennotierten Bundesbeteiligungen verabschiedet. Die „Grundsätze guter Unternehmensführung " sind aus dem neuen Public Corporate Governance Kodex des Bundes, den novel lierten „Hin weisen für gute Beteiligungsführung bei Bundesunternehmen" für die Beteiligungsverwaltung und den „Berufungsrichtlinien" für die entsandten Aufsichtsräte zusammengesetzt. Zielsetzung und Inhalt des Public Corporate Governance Kodex Der Public Corporate Governance Kodex für Bundesbeteiligungen soll die Leitung und Überwachung der Bundesbeteiligungen und die Zusammenarbeit der Unternehmensorgane verbessern, damit ein Bewusstsein für gute Unternehmensführung schaffen und Transparenz gegenüber den Stakeholdern gewährleisten. Außerdem soll sich das Regelwerk explizit am öffentlichen Auftrag ausrichten. Bei der Umsetzung der Empfehlun gen besteht eine Verpﬂ ichtung der Un ter nehmens or gane, im Falle der Abweichung von der Re gel ihr Verhalten zu begründen („comply or explain"). Ausführliche Anmer kungen sollen den Kodextext erläutern , ent halten je doch eine Reihe weite rer Emp fehlun gen (etwa die Einrichtung einer Kor rup tions bekämpfungsstelle bei der Ge schäfts leitung) und Anregungen, sind aber ofﬁ ziell nicht Bestandteil des Kodex. Als Vorbild für den Kodex des Bundes gilt der privatwirtschaftliche Deutsche Cor porate Governance Kodex, von dem weite Teile wörtlich entlehnt wurden. Wie dieser umfasst der Bundes-Kodex Emp fehlun gen und Anregungen, die sich in der Form der Verbindlichkeit unterscheiden. 1 Nach der aktuellen Studie „Kommunaler Gesamtabschluss – Die Gestaltung des ‚Konzerns Kommune'" des Instituts für den öffentlichen Sektor nutzen zurzeit gut zehn Prozent aller Kommunen einen Public Corporate Governance Kodex als Leitfaden für ihre Beteiligungssteuerung. Kommunale Kodizes wurden in dieser Zeitschrift bereits vorgestellt, vgl. Public Corporate Governance Kodizes auf dem Prüfstand, in: Public Governance, Winter 2008/2009, S. 6–12. Der Kodex übernimmt Bestandteile aus dem am 18. Juni 2009 beschlossenen Gesetz zur Angemessenheit der Vorstandsvergütung (VorstAG). Durch die Einführung eines Bonus-Malus-Systems sollen langfristige Anreizwirkungen bei der variablen Vergütung sichergestellt werden. In der Geschäftsleitung wird die Wahrung des Vier-Augen-Prinzips verlangt. Weitere Regelungen sind ein Selbstbehalt mindestens in Höhe des 1,5-Fachen der jährlichen Festvergütung bei D&O-Versicherungen für Geschäftsleitungsmitglieder © 2009 Institut für den öffentlichen Sektor e.V. Alle Rechte vorbehalten. sowie die unter sagte Kreditvergabe an Mitglieder der Unter nehmensorgane. Mit der letzteren Bestimmung und der Bonus Malus-Rege lung beispielsweise ist der Bundes-Kodex strikter als der Deutsche Corporate Gover nance Kodex der börsennotierten Unternehmen. Vorstands- und Aufsichtsratsgehälter sollen in Corporate Governance-Berichten of fengelegt werden. Das Einverständnis zur individuellen Offenlegung der Vergütung soll beim Abschluss von Anstellungsverträ gen eingefordert werden. Die Erstbestellung der Geschäftsleitung soll nur für drei Jahre erfolgen, auch soll der Anteil von Frau en in den Aufsichtsräten erhöht werden. Herausforderungen öffentlicher Unternehmen Öffentliche Unternehmen und Unternehmen im Privatbesitz unterscheiden sich hin sichtlich ihrer Corporate Governance. So beﬁ nden sich öffentliche Unternehmen im Mittelpunkt einer vielschichtigen Interessenlage verschiedener Akteure, u.a. aus Politik, Verwaltung, Unternehmen und der Öffentlichkeit. Hinzu kommt, dass die Bürger als eigentliche Eigner ihre Anteile nicht veräußern können, sodass kein Druck des Kapitalmarktes entstehen kann. Mehr noch als in der Privatwirtschaft werden Informationen über öffentliche Unternehmen, etwa in den Medien, instrumentalisiert. Fehlender Wettbewerb für viele öf fentliche Unternehmen ergänzt die Besonderheiten des öffentlichen Sektors. Zudem streben Gebietskörperschaf ten mit der Beteiligung an einem öffentli chen Unternehmen meist nicht (nur) nach einer bloßen Kapitalbeteiligung mit Verzinsungsund Gewinnabsichten. Öffentliche Unternehmen müssen durch die eigenständige Verfolgung eines öffentli chen Zwecks gerechtfertigt sein. Daher beﬁ nden sie sich in einem Spannungsfeld zwischen gemeinwohlorientierter Da seinsvorsorge und betriebswirtschaftli chem Ertragsdenken. © 2009 Institut für den öffentlichen Sektor e.V. Alle Rechte vorbehalten. Bereits in der letzten Winterausgabe dieser Zeitschrift wurden vier Kriterien vorgestellt, anhand derer die Eignung von Corporate Governance Kodizes im Hinblick auf die Besonderheiten öffentlicher Unternehmen überprüft werden kann. 2 1. Deﬁ nition und Einbindung der öffentlichen Zielsetzung 2. Berücksichtigung und klare Deﬁ nition der Aufgaben und Verantwortlichkeiten der unterschiedlichen Anspruchsgruppen bei der Führung und Kontrolle der öffentlichen Unternehmen 3. Regelungen zur Auswahl und Qualiﬁ kation von Gremienmitgliedern sowie Entscheidungsgrundsätze für entsandte Mit glieder 4. Berücksichtigung der Rechtsform der GmbH und Stärkung der Kompetenzen des Aufsichtsrats Der Public Corporate Governance Kodex des Bundes auf dem Prüfstand Prüfkriterium 1 – öffentliche Zielsetzung Es reicht im Rahmen eines Public Corporate Governance Kodex nicht aus, einfach festzustellen, dass der Unternehmenszweck sich am öffentlichen Interesse auszurichten habe. Vielmehr müsste deﬁ niert werden, wie der Unternehmenszweck in die Gesamtstrategie der öffentlichen Hand eingebunden und wie die Erfüllung der Zielsetzung sichergestellt bzw. kontrolliert werden soll. Dazu ist zu berücksichtigen, dass öffentliche Zielsetzungen sich in der Regel nicht ausschließlich in betriebs wirtschaftlichen Kennzahlen erfassen lassen. Der Bundes-Kodex schließt sich in der Ausgestaltung des öffentlichen Zwecks anderen öffentlichen Kodizes von Ländern und Kommunen an und bleibt eher unbe- 2 Vgl. Public Corporate Governance Kodizes auf dem Prüfstand, in: Public Governance, Winter 2008/2009, S. 6–12. stimmt. Er betont die Bedeutung der öffentlichen Zielsetzung in erster Linie in seiner Präambel: „Beteili gungen des Bundes an Unternehmen ﬁ nden ihre Grund lage und Legitimation in der Erfüllung speziﬁ scher Aufgaben des Bundes (öffentli cher Auftrag). Diese mittels der Beteiligung verfolgte Ziel set zung spiegelt sich im Unterneh mens ge gen stand und Gesellschaftszweck – beziehungsweise bei anderen Rechtsfor men in der entsprechenden Zwecksetzung des Unternehmensträgers (Unternehmenszweck) – wider." 3 Dabei werden keine konkreten Kriterien festgelegt, wann ein öffentlicher Zweck besteht, oder gar konkrete Zielsetzungen aufgestellt, es wurde auch auf eine Vorschrift zur Kontrolle bzw. Messung der Zielerreichung im Hinblick auf den öffentlichen Zweck verzichtet. In dieser Hinsicht gehen Kodizes auf Lan des und Kommunalebene teilweise weiter. So schreiben Potsdam und Bre men vor, dass der öffentliche Auftrag messbar formuliert werden soll, in Berlin und Brandenburg sollen Zielsysteme aufgestellt werden, die das öffentliche Interesse in Bezug auf das einzelne Unternehmen konkretisieren. So ist zu konstatieren, dass im BundesKodex die öffentliche Zielsetzung durchaus Beachtung ﬁ ndet, er abgesehen von der Ver pﬂ ichtung der Geschäftsleitung auf den Unternehmenszweck in der Konkretisierung jedoch offen bleibt. Vor dem 3 Vgl. Public Corporate Governance Kodex des Bundes, in: Grundsätze guter Unternehmens- und Beteiligungsführung im Bereich des Bundes, S. 2. Hinter grund der heterogenen Beteiligungsstruktur von insgesamt 454 unmittelbaren und mittelbaren Bundesbeteiligungen ist dies wohl auch pragmatischen Gesichtspunkten geschuldet. So ist es wahrscheinlich, dass je nach Unternehmen unterschiedliche Ziele verfolgt werden. Allerdings besteht angesichts dieser Offenheit die Gefahr, dass im Geschäftsalltag die Steuerung nach ﬁ nanzwirtschaftlichen Grö ßen die anderen, für die Erfüllung des öffentlichen Auftrags wesentlichen Ziele überlagert. Prüfkriterium 2 – Berücksichtigung der Anspruchsgruppen Zwar nimmt der Bund die Anteilseignerfunktion in den bundeseigenen Unternehmen wahr, letztlich sind aber die Bürger die Eigentümer der Unternehmen, die da mit unter den unterschiedlichen Anspruchs gruppen eine herausragende Rolle einnehmen. Die Interessen der Bürger wer den von der Volksvertretung wahrge nommen, auf der Bundesebene mithin vom Bundestag. Insofern stellt sich die Frage, inwieweit ein Kodex Transparenz gegenüber den Bürgern herstellt, ihnen ggf. direkte Mitwirkungsmöglichkeiten ein räumt, und welche Rolle die Volksvertreter bei der Führung und Kontrolle der Unternehmen spielen. Die Bürger ﬁ nden im Bundes-Kodex keine direkte Erwähnung. Jedoch erhebt der Kodex den Anspruch, die Transparenz gegenüber der Öffentlichkeit zu erhöhen. Wörtlich heißt es in der Präambel: „Der Public © 2009 Institut für den öffentlichen Sektor e.V. Alle Rechte vorbehalten. Corporate Governance Kodex des Bun des soll zudem durch mehr Transparenz, Verantwortungsbewusstsein und Kontrolle das öffentliche Vertrauen in Unternehmen mit Bundesbeteiligung und in den Bund als Anteilseigner stärken." 4 Mit dem Bezug auf das „öffentliche Vertrauen" wären die Bürger (indirekt) berücksichtigt. Konkretisiert wird der Transparenzanspruch nicht zuletzt durch den Corporate Governance-Bericht, der nicht nur die Befolgung der Kodexanregungen behandelt und bei Abweichungen eine nachvollziehbare Begründung verlangt, sondern auch die individualisierte Offenlegung der Vergütung von Mitgliedern der Geschäftsleitung und des Überwachungsorgans enthalten soll. Die Vertretung der Gesellschafterinteressen in der Gesellschafterversammlung wird im Kodex generell dem Bund, d.h. dem zuständigen Ministerium zugewiesen. Wie bei den Kommunal- und Länderkodizes kann also auch beim BundesKodex eine deutliche Dominanz der Verwaltung bei der Steuerung der Beteiligungsunternehmen konstatiert werden. Der unmittelbare Einﬂ uss des Bundestages bleibt begrenzt, abgesehen von der möglichen Entsendung von Vertretern in Aufsichtsräte und den üblichen parlamentarischen Anfrage- und Eingriffsmöglichkei ten. Ob eine stärkere unmittelbare Mitwir kung von Abgeordneten bei der Beteiligungssteuerung wirklich Vorteile brächte, soll hier nicht diskutiert werden. Fest steht aber, dass auf der kommunalen Ebene die Volksvertreter durch ihre direkte Vertretung in den Aufsichtsgremien eine sehr wesentliche Rolle spielen. Die weiteren Anspruchsgruppen – zu nennen sind vor allem die beteiligungs führende Verwaltung und die Geschäfts leitung – werden in ihren Verantwort lich kei ten und Aufgaben ausführlich berücksichtigt. 4 Vgl. Public Corporate Governance Kodex des Bundes, in: Grundsätze guter Unternehmens- und Beteiligungsführung im Bereich des Bundes, S. 2. Prüfkriterium 3 – Gremienmitglieder Das wichtigste Instrument zur Kontrolle öffentlicher Unternehmen besteht in der Entsendung von Vertretern in die Aufsichtsgremien. Um ihrer Aufgabe gerecht zu werden, benötigen diese Vertreter entsprechende Qualiﬁ kationen, Ressourcen und Betreuung. Außerdem sehen sich die Angehörigen von Aufsichtsgremien öffentlicher Unternehmen einem Interessengegensatz ausgesetzt: Interessen der öffentlichen Hand bzw. des Gemeinwohls und das Wohl des betreffenden Unternehmens können sich u.U. entgegenstehen. Zum Umgang mit diesen Interessenkonﬂ ikten sollte ein Kodex entsprechende Entscheidungsgrundsätze beinhalten. Um eine angemessene Kontrolle zu gewährleisten, sollen die Aufsichtsräte bzw. Verwaltungsräte des Bundes über die „erforderlichen Kenntnisse, Fähigkeiten und fachlichen Er fahrungen verfügen und hinreichend un ab hängig sowie angesichts ihrer beruﬂ i chen Beanspruchung in der Lage [sein] die Auf gaben eines Mitgliedes des Über wa chungs organs wahrzunehmen". 5 Außerdem dürfen Aufsichtsräte nicht mehr als drei Mandate ausüben . In den Berufungsrichtlinien wird deutlich, dass verstärkt Wert auf Fort- und Weiterbildung gelegt wird, indem das beteiligungsführende Ressort für Schulungen der Vertreter zu sorgen hat. Beachtenswert ist weiterhin , dass die Entsendung ex terner Sachverständiger empfohlen wird. Der Kodex regelt für die Geschäftsleitung und das Überwachungsorgan die „klassischen" Interessenkonﬂ ikte, wie sie zwischen dem Einzelnen und dem Unternehmen auftreten können, wobei beispielsweise festgelegt wird, dass es Beraterverträge zwischen Aufsichtsratsmitgliedern und dem Unternehmen nicht 5 Vgl. Public Corporate Governance Kodex des Bundes, in: Grundsätze guter Unternehmens- und Beteiligungsführung im Bereich des Bundes, S. 22. geben soll. Nach dem Kodex der börsennotierten Unternehmen wären solche Verträge mit Zustimmung des Aufsichtsrats möglich. Im Falle von Interessenkonﬂ ikten zwischen Interessen der öffentlichen Hand und dem Unternehmenswohl trifft der Kodex keine Aussage. Abschnitt 3.1.1 legt vielmehr Geschäftsleitung und Überwachungsorgan ausdrücklich auf das „Wohl des Unternehmens" fest. Die daneben auch bestehenden Interessen des Bundes werden als „Grundlage und Handlungsleitlinie" für die Mitglieder der Unternehmensorgane nur in den Anmerkungen, die ausdrücklich kein Bestandteil des Kodex sind, bezeichnet. Im Text der Beteiligungshinweise (Tz. 75) wird deut lich gemacht, dass Unternehmenswohl und Bundesinteresse von vom Bund entsandten Mitgliedern der Überwachungs organe gleichermaßen zu verfolgen seien. Bundesbeamte als Angehörige von Überwachungsorganen sollen laut Tz. 76 diesen Weisungen (im „Außenverhältnis") nicht gehorchen, sofern diese dem Unter nehmenswohl zuwiderlaufen und eine Pﬂ ichtverletzung darstellen würden. In der Zusammenschau von Kodex, Beteili gungshinweisen und Berufungsrichtlinien wird damit sowohl den qualiﬁ katorischen Anforderungen Rechnung getragen als auch Grundsätze zur Entscheidung im Falle von Interessenkonﬂ ikten bereitgestellt. Prüfkriterium 4 – Berücksichtigung der GmbH und Stärkung des Aufsichtsrats Der Deutsche Corporate Governance Kodex bezieht sich auf die Rechtsform der Aktiengesellschaft, bei öffentlichen Unternehmen dominiert jedoch die der GmbH. 6 6 So werden 73,4 Prozent der kommunalen Unternehmen in der Rechtsform der GmbH geführt, die Aktiengesellschaft folgt mit 4,9 Prozent erst an dritter Stelle (vgl. Richter, P./Edeling, T./ Reichard, C. (2006): Kommunale Betriebe in größeren Städten. In: Killian, W./Richter, P./ Trapp, J. H. (Hrsg.): Ausgliederung und Privatisierung in Kommunen, Berlin, S. 55–84). © 2009 Institut für den öffentlichen Sektor e.V. Alle Rechte vorbehalten. Daraus ergeben sich auch Konsequenzen für die Ausgestaltung eines öffentlichen Kodex. Beispielsweise kann der (fakultative) Aufsichtsrat der GmbH in seiner Über wachungs- und Beratungsfunktion von der Gesellschafterversammlung übergangen werden. Der Public Corporate Governance Kodex des Bundes richtet sich ausdrücklich an alle nicht börsennotierten Bundesunternehmen in privater Rechtsform, somit auch an alle GmbH. Zur Rolle des Aufsichtsrats: Er arbeitet eng mit der Geschäftsleitung zusammen und stimmt auch die Unternehmensstrategie mit ihr ab. Damit ist ihm im Hinblick auf Überwachung und Leitung des Unternehmens eine Schlüsselrolle zugewiesen; auch die Bestimmung der Vergütung der Geschäftsleitung liegt bei diesem Überwachungsorgan. Das Recht auf Berufung der Geschäftsleitung liegt jedoch in der Regel in der Hand der Anteilseignerversammlung. Damit kann fest gehalten werden, dass der Kodex im Gegensatz zum Aktienrecht keinen „starken " Aufsichtsrat vorsieht, der die volle Kompetenz über alle Personalangelegenhei ten der Geschäftsleitung hat. Bewertung und Ansätze zur Weiterentwicklung Der Public Corporate Governance Kodex für Bundesbeteiligungen ist sicherlich ein Schritt in Richtung bessere Unternehmens führung und -kontrolle. Insbesondere der Bedeutungszuwachs der qualiﬁ katori schen Anforderungen bzw. Fortbildungen für Aufsichtsräte trägt der ak tuellen Debatte um die Stärkung der Aufsichtsgremien Rechnung. Vor allem bei der Berücksichtigung der unterschiedlichen Anspruchsgruppen, insbesondere von Bürgern und Volksvertretern, besteht noch Raum für Verbesserungen. Bezüglich einer beteiligungsübergreifenden Deﬁ nition des öffentlichen Auftrags und konkreten Zielvereinbarungen hat man sich zurückgehalten. Dazu besteht die Gefahr, dass sich mittelbare Beteiligungen des Bundes („Enkelunternehmen") den Regelungen des Kodex entziehen. Da zu erwarten ist, dass der Public Corporate Governance Kodex des Bundes Ausstrahlwirkung auf die Kodizes der Länder und Kommunen haben wird, kommt der praktischen Umsetzung der neuen Regelungen in der Verwaltung und den betroffenen Unternehmen eine besondere Bedeutung zu. Schon bei der Umsetzung des Kodex der börsennotierten Unternehmen wurde deutlich, dass ein Sanktionsmechanismus fehlt, wenn Regelungen – was bei Empfehlungen und Anregungen ja möglich ist – in vielen Fällen nicht eingehalten werden. Beim Abweichen von Kodex-Empfehlungen genügt eine entsprechende Begründung („comply or explain"-Prinzip). Auch der Bund als Gesellschafter muss sich an diese Form der Regulierung halten und auf gesetzliche „Nachsteuerung" mindestens zunächst verzichten. p	<urn:uuid:d01d20ca-38cd-497f-afba-6f5743b0b164>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	17,680
seems to be the magic number for the Independence Saddle. In the two years since the MOVE International Board of Directors concluded that the Independence Saddle is compatible with the MOVE philosophy and is designed for use in the MOVE Program, there have been two significant studies of the saddle. The first study focused on the benefits of the saddle for the rider, and the second focused on the impact of the saddle on the horse. The conclusions from both studies have resulted in increased use of the saddle by individuals and therapeutic riding centers around the world. In addition, the goal of both studies was to build awareness, establish credibility, and find acceptance in the equestrian world for this first-of-its-kind adaptive saddle that allows individuals with the most severe multiple impairments the opportunity to experience the benefits of equestrian therapy. (The individuals often excluded from riding because they are “too difficult” to safely maintain while astride a horse.) FIRST STUDY In the first study, the progress of 25 students at the Woodland Developmental Center in Marysville, Michigan, a MOVE Model Site, was tracked for two years in a partnership with Liberty Riders, Inc., a NARHA (North American Riding for the Handicapped Association) Therapeutic Riding Center. The results of that study showed remarkable improvements in the students’ endurance, mobility, communication, and social skills, thereby improving their general quality of life. (For more details about this study, see the article, “A Collaborative Effort Allows People with Disabilities to Experience the Joy of Horseback Riding,” EPMagazine, June 2008, pp. 32-33. Beverly Young, special education teacher and MOVE Site Trainer at Woodland Developmental Center, is the author.) SECOND STUDY The second study took place at the Mary Anne McPhail Equine Performance Center on the campus of Michigan State University. Originally, the staff of Independent Strides asked Bonnie DePue, the director of CHUM (Children United in Movement) in Mason, Michigan, a NARHA Premier Accredited Center, to field-test the Independence Saddle with her severe multiple impairment riders. DePue intuitively saw the saddle’s possibilities for increasing mobility and she saw riders at CHUM experiencing success. (For more information about CHUM or for more details about the study conducted at Michigan State University, go to www.independentstrides.com.) To legitimize her findings that the saddle was not only capable of delivering effective therapy to this population, but also safe for therapy horses, she used her university research affiliations and worked with a panel of Ph.D. experts on the relationship between horses and humans to set up the testing of the saddle. On May 28, 2008, there was comprehensive testing of the Independence Saddle and its effect on the horse at the performance center. The data gathered during this day-long testing was analyzed by experts from various fields and the study concluded unequivocally that the Independence Saddle is safe for both horse and rider. THE SADDLE’S IMPACT... Although the results from these two studies verify the Independence Saddle delivers the beneficial results it promises, it is the human side of the story that has the greatest impact. Two delightful young ladies who participated in the saddle testing at Michigan State University aptly renamed the saddle, “The Happy Saddle” and “The Magic Saddle” because of what the saddle means to them. The most heartwarming testimony though comes from Chris, one of CHUM’s riders who said: I never thought I could ride again. What a feeling for both my body and soul to enjoy moving this way again. I feel so much safer and yet I don’t feel restricted either. To learn more about the Independence Saddle, go to www.independentstrides.com.	<urn:uuid:b72b100c-a42c-4c95-9d8e-b16d4b33f1ad>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	3,856
MUNICIPALITY OF MIAGAO PROVINCE OF ILOILO LOCAL GOVERNMENT UNIT OF MIAGAO CITIZEN’S CHARTER 2024 (1st Edition) I. Mandate: To provide a local governance aimed towards the effective delivery of basic services, to promote peace and order, ensure public safety and adopt policies that will further improve the general welfare and well-being of the people of Miagao. II. Vision: A Local Government unit that is transparent, accountable and responsive to its constituency through proper management of public affairs and public property manned by competent, honest and responsible officials and employees. III. Mission: To achieve an efficient, effective and transparent governance that is highly responsive to the needs of the public by promoting integrity, accountability, proper management of public affairs and public property and establishment of effective practices aimed at the prevention of graft and corruption in government and taking appropriate measures to promote transparency which shall encompass a program for the adoption of simplified procedures that will reduce red tape and expedite transactions in the local government. IV. Service Pledge: We, the officials and employees of the Municipality of Miagao, commit to: M – Make ourselves available from Mondays to Fridays, 8:00 AM to 5:00 PM as public service providers with I – Integrity and Credibility A – Aspiring for G – Good governance A – And a God-centered Municipality, working for O – Outstanding and quality service to all Miagaowanons. This we pledge, because YOU deserve the best. \| Office of the Municipal Mayor \| Application for Scholarship Grants (RG SEAL) \| 8-10 \| \|-----------------------------\|--------------------------------------------\|------\| \| Office of the Secretary to the Sangguniang Bayan \| Tricycle Franchise \| 12-15 \| \| Office of the Municipal Treasurer \| External Services \| \| \| \| Payment of Real Property Tax \| 17 \| \| \| Assessment of Business Tax During Renewal \| 18-19 \| \| \| Quarterly Collection of Business Taxes not paid on the prescribed time \| 20-21 \| \| \| Issuance of Community Tax Certificate \| 21-22 \| \| \| Payment of Fees and Charges \| 23-25 \| \| \| Registration of Large Cattles \| 25-27 \| \| \| Issuance of Tax Clearance/ Non-Delinquency Certification on Real Property \| 27-28 \| \| \| Issuance of Mayor’s Permit for Motorboats \| 28-29 \| \| Office of the Municipal Treasurer (Licensing Division) \| External Services \| \| \| \| Business Registration (New Application) \| 31-32 \| \| \| Renewal of Business Application \| 32-33 \| \| \| Closure of Business \| 34 \| \| \| Issuance of Mayor’s Permit/Special Permit \| 35-36 \| \| \| Online Business Registration (New Application) \| 36 \| \| \| Online Business Registration (Renewal) \| 37 \| \| Office of the Municipal Assessor \| External Services \| \| \| \| Simple Transfer of Real Property \| 39-40 \| \| \| Certification of Land Holdings/Properties \| 41 \| \| \| Issuance of Certified True Copies of Tax Declaration/Sketch Plan \| 42 \| \| Office of the Municipal Health Officer \| External Service \| \| \| \| Treatment of Emergency and Life Threatening Cases \| 44-45 \| \| Office of the Municipal Civil Registrar \| External Services \| \| \| \| Timely Registration of Certificate of Live Birth \| 47-48 \| \| \| Late Registration of Certificate of Live Birth \| 49-50 \| \| \| Issuance and Application of Marriage License For Marriage to be Solemnized by the Mayor \| 50-53 \| \| \| Issuance of Death Certificate \| 53-54 \| \| \| Collection of Clerical Error (RA 9048) \| 54-55 \| \| \| Change First Name (RA 9048) and Correction of Entry on Sex and Date of Birth (RA 10172) \| 55-57 \| \| Office of the Municipal Civil Registrar \| External Services \| \|---------------------------------------\|------------------\| \| Issuance of Vital Events in Security Paper (SecPa) from PSA COLB, COM, COD & CENOMAR \| 59-60 \| \| Office of the Municipal Social Welfare and Development Officer \| External Services \| \|---------------------------------------------------------------\|------------------\| \| Medical Assistance (AICS) \| 62-63 \| \| Burial Assistance (AICS) \| 63-64 \| \| Food and Transportation Assistance (AICS) \| 64-65 \| \| Issuance of Identification Card (OSCA) \| 65-66 \| \| Office of the Municipal Tourism Officer \| External Service \| \|----------------------------------------\|------------------\| \| Issuance of Certification to Stay Overnight in Tourist Spots \| 68 \| \| Office of the Municipal Accountant \| External Services \| \|-----------------------------------\|------------------\| \| Issuance of Certificate of No Claim \| 70 \| \| Issuance of Tax Certificate for Suppliers \| 70-71 \| \| Office of the Municipal Accountant \| Internal Services \| \|------------------------------------\|------------------\| \| Assist in the Signing of Clearances \| 73 \| \| Receiving and Checking of Barangay Financial Document \| 73-75 \| \| Issuance of Tax Certificates for Employees \| 75 \| \| Issuance of Philhealth Remittance Certification to Employees \| 76 \| \| Issuance of Pag-ibig Certificate \| 76-77 \| \| Issuance of Remittance Certification (Premiums and Loans) to Employees \| 77 \| \| Payroll Certification for Loan Application with Pag-ibig (JOs and COS) \| 78 \| \| Office of the Municipal Accountant \| Internal Services \| \|------------------------------------\|------------------\| \| Pag-ibig Loan Application through Virtual Pag-ibig Account for Local Officials and Regular Employees \| 79 \| \| Payroll Certification for Loan Application with Banks and Other Lending Institutions \| 80 \| \| Municipal Environment and Natural Resources Office \| External Services \| \|---------------------------------------------------\|------------------\| \| Issuance of Solid Waste Management Certificate \| 82 \| \| Issuance of Certificate of No Objection on Activities related to Environmental Protection and Conservation \| 83 \| \| Issuance of Certificate to Transport of Lumber and Charcoal \| 84 \| \| Office of the Municipal Agriculturist \| External Services \| \|--------------------------------------\|------------------\| \| Application for Dog and Cat Certificate Fee and Transfer \| 86 \| Permit (Livestock Division) Application for Fishery Projects (Municipal Fishery License/Permit Acquisition) Registration of Fisherfolks and Boats Office of the Municipal Engineer External Services Application for Permits (Building, Fencing, Electrical, Sanitary and Plumbing, Mechanical, Electron, Pole Location, Excavation and Ground Preparation, Demolition, Temporary Service Connection) Application for Certificate of Occupancy Application for Indigenous Permit Checking of Program of Work of Barangays MEEO – Operation of Market External Services Issuance of Lease Contract for New Applicant Issuance of Lease Contract for Renewal Issuance of Cash Ticket MEEO – Sports, Recreation & Cultural Center Unit External Services Rent a Venue MEEO – Cemetery Services External Services Facilitating the Burial MEEO – Operation of the Slaughterhouse External Services Slaughtering of Animals Certification for Butchers Weighing of Animals Daily Entry of Animals Public Employment Service Office External Services Issuance of No Objection Certificate (NOC) to Conduct Special or Local Recruitment Activity Issuance of Referral for Employment or Skills Training Issuance of Case Intake Form Human Resource Management Office External Service Issuance of Certificate of Employment Human Resource Management Office Internal Services Application for Vacation/Sick Leave Issuance of Certificate of Employment Municipal Disaster Risk Reduction Management Office External Services Request for Information, Education and Communication (IEC) Materials Request for MDRRM – Relevant Trainings and Seminars \| Service \| Page \| \|------------------------------------------------------------------------\|------\| \| Request for Emergency Response \| 124-125 \| \| Request for MDRRMO Certification \| 126-127 \| \| Assistance for Hospital Transfer \| 127 \| \| Evacuation Services \| 127-128 \| \| Non-Emergency Transport (such as Bedridden, Cancer, Dialysis or Fractured Patients) within and outside the Municipality of Miagao \| 128-129 \| \| Municipal Disaster Risk Reduction Management Office \| \| \| External Services \| \| \| Standby First Aiders for Any Event \| 129 \| \| Provision of Hazard Maps, DRRM Data, Weather Advisories \| 130 \| \| Assistance for Response in Emergencies and Provision of First Aid/BLS Service \| 130-131 \| \| Issuance of Certification of Barangays considered under State of Calamity \| 132 \| \| Municipal Disaster Risk Reduction Management Office \| \| \| (Traffic Unit Operation Services) \| \| \| External Service \| \| \| Traffic Citation Ticket and Traffic Violation Redemption \| 134-135 \| \| FEEDBACK AND COMPLAINTS \| 136 \| \| LIST OF OFFICES \| 137-138 \| OFFICE OF THE MUNICIPAL MAYOR EXTERNAL SERVICE I. APPLICATION FOR SCHOLARSHIP GRANTS (RG SEAL) The LGU provides financial assistance as scholarship grants to deserving students pursuant to its Local Ordinance. The Mayor’s Office through the Human Resource and Management Office which serves as Secretariat, and the Technical Working Group accepts and evaluates application for the scholarship grant of the LGU, and subsequently release the financial assistance to those who are qualified and accepted. Application should be done within one month from enrollment/opening of school year or semester. \| Office or Division: \| Mayor’s Office/Human Resource and Management Office \| \|---------------------\|---------------------------------------------------\| \| Classification: \| Highly Technical Transaction \| \| Type of Transaction:\| G2C \| \| Who may avail: \| Qualified Senior High School or College Students residing in and enrolled in schools situated in Miagao \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| New applicant \| \| \| • Duly accomplished application form (1 original copy) \| HRMO/Mayor’s Office/MLO \| \| • Certified Photocopy of Grades (Junior High School/Previous School Year (Form 137 or 138)/Previous Semester (RF) (1 copy) \| School graduated/Previously or presently enrolled \| \| • Original Copy of Certificate of Residency (1 copy) \| Punong Barangay of Barangay where applicant resides \| \| • Certified Photocopy of Enrollment Form or Registration Form (1 copy) \| School Presently Enrolled \| \| • Vicinity Sketch of Residence (use landmarks) from the municipal town proper \| Applicant \| \| • Picture of House \| Applicant \| \| • Photocopy of Valid Identification Card (with picture and signature) \| Applicant \| \| • Recent 1x1 picture of the applicant \| Applicant \| \| • Certification from MSWDO (for economic Scholar) \| MSWDO (Room 3 Municipal Hall Annex) \| \| Existing Scholars \| \| \| • Certified Photocopy of Grades (Previous Semester/SY) (1 Copy) \| School where enrolled \| \| • Registration/Enrollment Form (1 certified copy) \| School where enrolled \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Submits duly filled up application form with supporting documents to the HRMO/Mayor's Office \| 1.1. Receives applications and verifies completeness of supporting documents \| None \| 15 MINUTES \| Admin Aide/HRMO \| \| \| 1.2. Encodes data of applicant in the Applicants Matrix \| NONE \| 10 MINUTES \| Executive Assistant / MAYOR'S OFFICE Admin Aide/HRMO Executive Assistant MAYOR'S OFFICE \| \| \| 1.3. Compiles Application Forms Received and forwards Application forms and Matrix to TWG \| NONE \| 2 DAYS \| Admin Aide HRMO \| \| \| 1.4 Set schedule of examination or interview of qualified applicants \| NONE \| 1 DAY \| TWG assisted by Secretariat \| \| \| 1.5. Conduct examinations/interview of qualified applicants \| NONE \| 5 DAYS \| TWG and Secretariat \| \| \| 1.6 Screening of qualified applicants \| NONE \| 10 DAYS \| TWG and Secretariat \| \| \| 1.7 Prepares results of screening and recommends to Scholarship Governing Board \| NONE \| 1 DAYS \| TWG and Secretariat \| \| 2. Receive information as to wait for the final resolution \| 2.1 Inform the applicants to wait for the final resolution from the scholarship governing board \| NONE \| 15 MINUTES \| TWG/Secretariat \| \| \| TOTAL \| NONE \| 19 DAYS, 40 MINUTES \| \| \| \| 2.2 Conducts meeting to act on the recommendation of the TWG and set schedule of release of financial assistance \| \| \| Scholarship Governing Board \| \| \| 3.1 Finalizes list of scholars, prepares payroll and other documents \| \| (on 3rd month from start of school opening/ \| TWG/Secretariat \| \| \| 3.2 signs/approves payroll and other documents (OBR/DV/ Check) for release 3.3 Informs scholars of schedule of release 3.4 Release of FA \| \| semester) \| Municipal Mayor TWG/Secretariat and Infocen Disbursing Officers/MTO \| OFFICE OF THE SECRETARY TO THE SANGGUNIANG BAYAN EXTERNAL SERVICE I. TRICYCLE FRANCHISE A legislative privilege given to qualified persons to operate a tricycle-for-hire within the Municipality of Miagao. \| Office or Division: \| Office of the Sangguniang Bayan (SB) \| \|---------------------\|-------------------------------------\| \| Classification: \| Highly Technical \| \| Type of Transaction:\| G2C and G2B (citizen and business) \| \| Who may avail: \| Person of legal age with financial capacity to operate a Tricycle-for-Hire (TFH) \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Verified application: three (3) original copies \| Municipal Tricycle Franchising Board (MTFB) \| \| 2. Barangay Clearance: one (1) original copy \| barangay where applicant resides \| \| 3. Police Clearance: one (1) original copy \| Philippine National Police (PNP) \| \| 4. Judge Clearance: one (1) original copy \| Miagao Municipal Trial Court \| \| 5. Mayor’s Clearance: one (1) original copy \| Mayor’s Office c/o Municipal Treasurer’s Office (MTO) \| \| 6. Certificate of Membership: one (1) original copy \| Tricycle Owners and Drivers Association (TODA) \| \| 7. Mayor’s Permit: one (1) photocopy \| Business Permit and Licensing Division - MTO \| \| 8. Tricycle Inspection Report: one (1) original copy \| PNP: Miagao Municipal Police Station (MMPS) \| \| 9. Certificate of Registration and Official Receipt (OR/CR): one (1) photocopy each \| Applicant (or Land Transportation Office) \| \| 10. Common Carrier Insurance: one (1) photocopy \| Applicant (or insurance company) \| \| 11. Recent close-up color picture: one (1) 3R size original copy \| Applicant \| \| 12. Certificate of Attendance/Participation of the driver in most recent traffic seminar conducted by the traffic Management Office or MMPS: one (1) photocopy \| Driver of Tricycle Unit \| \| 13. Professional Driver’s License (with Restriction Code 1, DL Code A1 and Vehicle Code L4) and Community Tax Certificate (cedula) for the current year: one (1) photocopy each \| Driver of Tricycle Unit \| \| 14. Official Receipt: one (1) original copy \| Municipal Treasurer’s Office \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|---------------------------------\|-----------------\|-----------------------------------\| \| 1. Submit OR/CR, franchise and deed of conveyance (for transfer applications) to MTFB/Office of the SB Secretary for pre-application evaluation and assessment \| 1.1 Examine applicant’s OR/CR, franchise and conveyance instrument (for transfer applications) \| None \| 5 MINUTES \| Board Secretary/MTFB \| \| \| 1.2 provide forms to client if documents are in order and explains requirements if needed \| None \| 10 MINUTES \| SB SECRETARIAT \| \| \| TOTAL \| None \| 15 MINUTES \| \| \| 2. Submit complete application requirements as per checklist (Mayor’s Permit not yet required for new and transfer applications) and pay the necessary fees \| 2.1 examine, evaluate and assess the submitted documents including official receipt as proof of payment for fees \| Filing fee (per application): PhP50.00 Tricycle Inspection Fee (per unit): PhP50.00 \| 10 MINUTES \| Board Secretary/MTFB \| \| \| 2.2 issue Notice of Hearing \| None \| 5 MINUTES \| SB SECRETARIAT \| \| \| TOTAL \| PhP50.00 (per application) PhP50.00 (per unit) \| 15 MINUTES \| \| \| 3. Attend the scheduled MTFB Hearing together with designated driver (wearing of proper attire is required: sando, slippers and shorts are strictly prohibited) and wait for the result of the application \| 3.1 Conduct franchise application hearing and recommend its approval/disapproval to the Sangguniang Bayan through a Board Resolution \| None \| 2 HOURS \| Chairperson and Members \| \| \| 3.2 Prepare Committee Report for presentation during the plenary session \| None \| 3 DAYS \| MTFB \| \| \| 3.3 Submit Committee Report for adoption of the SB in session \| None \| 10 MINUTES \| Committee on Transportation SB \| \| \| 3.4 Present, defend \| None \| 20 \| Committee on Transportation SB \| \| \| \| \| \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| and sponsor the proposed ordinance granting TFH franchise to the applicant \| \| MINUTES \| Transportation SB \| \| 3.5 Prepare and submit enacted ordinance for signature of the Presiding Officer \| None \| 5 DAYS \| SB Secretary SB SECRETARIAT \| \| 3.6 Forward the ordinance to the Mayor for his signature \| None \| 10 DAYS \| SB Secretary SB SECRETARIAT \| \| 3.7 Notify applicant on the result of application whether granted or not \| None \| 1 DAY \| SB Secretary SB SECRETARIAT \| \| TOTAL \| None \| 19 DAYS, 2 HOURS, 30 MINUTES \| \| \| 4. Pay to the cashier and get legislative franchise and Miagao Tricycle Operators Permit (MTOP) \| \| \| \| \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| 4.1 Issue order of payment to the applicant \| None \| 5 MINUTES \| SB Secretary SB SECRETARIAT \| \| 4.2 Receive payment and issue OR \| Franchise Fee (renewal): PhP350 Franchise Fee (new or transfer): PhP450.00 \| 15 MINUTES \| Cashier OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 4.3 release tricycle franchise (for all types of applications) and MTOP (if for renewal) \| none \| 10 MINUTES \| SB Secretary SB SECRETARIAT \| \| 4.4 for new or transfer: release MTOP upon presentation of OR/CR in applicant’s name and Mayor’s Permit \| None \| 20 MINUTES \| SB Secretary SB SECRETARIAT \| \| TOTAL \| Franchise Fee (renewal): PhP350 Franchise Fee (new or transfer): \| 50 MINUTES \| \| \| \| GRAND TOTAL \| PhP450.00 \| \|-------------\|-----------\| \| Filing fee (per application): \| PhP50.00 \| \| Inspection Fee (per unit): \| PhP50.00 \| \| PLUS Franchise Fee (renewal): \| PhP350 \| \| Franchise Fee (new or transfer): \| PhP450.00 \| 19 DAYS, 3 HOURS, 20 MINUTES OFFICE OF THE MUNICIPAL TREASURER EXTERNAL SERVICES I. PAYMENT OF REAL PROPERTY TAX An annual ad valorem tax on real property such as lands, buildings, machineries, and other improvements imposed by the Province of Iloilo. \| Office or Division: \| Real Property Tax Section- Revenue Generation Division \| \|---------------------\|------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2C-Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Real Property Taxpayers / Real Property Owner or his Representative \| \| Checklist of Requirements \| Where to Secure \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Tax Declaration \| Real Property Taxpayer/ Office of the Municipal Assessor \| \| Latest Official Receipt/ Land Tax Receipt \| Real Property Taxpayer \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. FILE – Taxpayer presents latest Real Property Official Receipt or Tax Declaration \| 1.1 Receives and verifies latest O.R. or Tax Declaration 1.2 Prepare and print the Official Receipt 1.3 Forward O.R. to the cashier for payment \| NONE \| 10 MINUTES/PER TAX DECLARATION \| Revenue Collection Clerk II OFFICE OF THE MUN. TREASURER Assessment Clerk II OFFICE OF THE MUN. TREASURER Revenue Collection Clerk I Assessment Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 2. PAY – Taxpayer proceeds to the Cashier to pay \| 2.1 Cashier receives payment from the taxpayer \| Basic Tax 1% of the assessed value Special Education Fund 1% of assessed value \| 5 MINUTES \| Administrative Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 3. RELEASE – Taxpayer gets the 1st copy of the official receipt \| 3.1 Cashier files the 2nd and 3rd copy of the Official Receipt \| \| 1 MINUTE \| \| II. ASSESSMENT OF BUSINESS TAX DURING RENEWAL Assessment of the business tax and other fees based on the gross receipts or gross sales for the preceding year is determined through interview and evaluation of the submitted financial documents. Schedule of Availability of the Service - 8:00 AM - 5:00 PM (Monday-Friday) \| Office or Division: \| Business Tax Section- Revenue Generation Division \| \|---------------------\|--------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2B – Government to Business Owners \| \| Who may avail: \| Business Taxpayers/ Authorized Representatives \| \| Checklist of Requirements \| Where to Secure \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Duly filled-up Application Form For Business Permit (Original) \| Business Permit and Licensing Office \| \| Last Two Calendar Years Business Permits including Official Receipts \| Business Taxpayers \| \| Audited Financial Statement for the preceding year \| Business Taxpayers \| \| Sworn Declaration of previous year’s gross receipts \| Business Taxpayers \| \| Certificate of Tax Exemption from local taxes or fees, if exempted \| Business Taxpayers \| \| Contract of Lease, if leasing \| Business Taxpayers \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Presents all the requirements for review and assessment of business taxes, fees and charges \| 1.1 Receives the printed Unified Application Form issued by the BPLO, together with the duly filled-up Business Permit Owner Information 1.2 Evaluates \| \| 15 MINUTES \| Local Revenue Collection Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| Step \| Description \| Action \| Time \| Responsible Party \| \|------\|-----------------------------------------------------------------------------\|----------------------------------------------------------------------\|--------\|--------------------------------------------------------\| \| 1 \| The Office in Charge of the Revenue Collection Unit determines the declared gross receipts and assesses the business taxes, fees and charges. \| 1.3 Print the Tax Order of Payment \| \| \| \| 2 \| Taxpayer proceeds to the Window labeled “Fees and Charges” then presents the Tax Order of Payment (TOP), \| 2.1 Person in charge receives TOP and verify \| 10 MINUTES \| Revenue Collection Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| \| \| 2.2 Prepare and print the Official Receipt \| \| \| \| \| \| 2.3 Forward O.R. to the cashier for payment \| \| Administrative Aide IV OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 3 \| Taxpayer proceeds to the Cashier to pay and claim the Official Receipt \| 3.1 Cashier receives the payment, then stamps the O.R. and releases the taxpayer’s copy \| 10 MINUTES \| Administrative Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| \| \| 3.2 Cashier files the 2nd and 3rd copy of the Official Receipt \| \| \| Total: 35 MINUTES III. QUARTERLY COLLECTION OF BUSINESS TAXES NOT PAID ON THE PRESCRIBED TIME Big businesses may have the option to pay their business tax in quarterly basis. The schedule of quarterly payment of Business Tax are as follows: 1st quarter January 1-20 2nd quarter April 1-20 3rd Quarter July 1-20 4th quarter October 1-20 Schedule of Availability of the Service • 8:00 AM - 5:00 PM (Monday-Friday) \| Office or Division: \| Business Tax Section- Revenue Generation Division \| \|---------------------\|--------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2B – Government to Business Owners \| \| Who may avail: \| Business Taxpayers/ Authorized Representatives \| \| Checklist of Requirements \| Where to Secure \| \| Latest Tax Receipt \| Business Taxpayers/ Authorized Representatives \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|-------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Taxpayer proceeds to the window labelled, “Business Tax” and present the latest tax receipt \| 1.1 Receive and verify the Official Receipt 1.2 Verify the payments in the business tax registry 1.3 Compute the tax due, surcharge and interest and issue payment slip \| NONE \| 10 MINUTES \| Local Revenue Collection Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 2. Proceed to the window labeled “Fees and Charges” for issuance of O.R. \| 2.1 Presents the payment slip 2.2 Issues Corresponding Official Receipt \| NONE \| 10 MINUTES \| Revenue Collection Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 3. Taxpayer pays to the Cashier, then claims the official receipt \| 3.1 Cashier receives the payment, then stamps the O.R. and releases taxpayer’s copy 3.2 Cashier files the 2nd and 3rd copy of the Official Receipt \| Subject to a surcharge of 25% of the amount of tax + interest of 2% per month if tax is not paid on or before the 20th day of the 1st month of the quarter \| 10 MINUTES \| Administrative Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| --- \| --- \| --- \| --- \| --- \| \| 4. Return to the window labelled “Business Tax” for posting of payment in the Business Tax Registry \| 4.1 In charge of business tax section encodes payment in the tax registry \| NONE \| 5 MINUTES \| Local Revenue Collection Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| IV. ISSUANCE COMMUNITY TAX CERTIFICATE Community tax shall accrue to the first (1st) day of January of each year which shall be paid not later the last day of February of each year. Schedule of Availability of the Service - 8:00 AM - 5:00 PM (Monday-Friday) \| Office or Division: \| Municipal Treasurer’s Office \| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2C-Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Every Citizen of the Philippines 18 years old and above and resident of this Municipality / Corporations \| Requirements For Individual: Complete Name, Address, Citizenship, Gender, Place of Birth, Date of Birth, Civil Status, Gross Income For Corporation: Company’s Full Name, Address of Principal Office, Kind of Organization, Place of Incorporation, Date of Registration, Nature of Business \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. FILE - Client provides required data \| 1.1 Copy in the CTC all data provided by the client 1.2 Allow taxpayer to sign the CTC and affix thumbmark 1.3 Forwards the CTC to the cashier \| NONE \| 10 MINUTES \| Revenue Collection Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER Revenue Collection Officer I OFFICE OF THE MUN. TREASURER Administrative Aide IV OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 2. PAY - Taxpayer proceeds to the cashier to pay and claim the Official Receipt \| 2.1 Cashier receives payment 2.2 Releases taxpayer’s copy of CTC then files the 2nd and 3rd copy \| Based on the declared gross income for the preceding year For Individual Annual Tax P5.00 + P1.00 for every P1000.00 not to exceed P5,000.00 For Corporation - Annual Tax of P500.00 + P2.00 for every P5000.00 for every gross receipts/earnings Unemployed - P 5.00 \| 5 MINUTES \| Administrative Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER Administrative Officer I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| V. PAYMENT OF FEES AND CHARGES Fee - A charge fixed by law or ordinance for the regulation or inspection of a business or an activity. Charges- refers to pecuniary liability, as rents or fees against person or property. The fee or charge shall only be commensurate to the cost of issuing the license or permit and the expenses incurred in the conduct of necessary inspection of surveillance. Schedule of Availability of the Service - 8:00 AM - 5:00 PM (Monday-Friday) \| Office or Division: \| Fees and Charges Section \| \|---------------------\|--------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2B – Government to Business Owners; G2C-Government to Citizen \| \| Who may avail: \| General Public \| Requirements: \| Checklist of Requirements \| Where to Secure \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Order of payment/ slip from concerned office/s or Unit \| Concerned Office/s OR Unit \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------\|---------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| PRESENT- \| \| \| \| \| \| 1. Client proceeds to the Window labeled, “Fees and Charges” and present order slip \| 1.1 Receives and verifies the Order Slip 1.2 Encode data 1.3 Issues Corresponding Official Receipt 1.4 Forwards O.R. to the cashier for payment \| NONE \| 10 MINUTES \| Revenue Collection Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER Revenue Collection Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER Administrative Aide IV OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| PAY- \| 2. Proceed to the cashier to pay, then claim the Official Receipt \| \|------\|---------------------------------------------------------------\| \| \| 2.1 Cashier receives the payment and stamps the Official Receipt \| \| \| 2.2 Releases the taxpayer's copy of the OR and files the 2nd and 3rd copy. \| Application of Marriage License Both applicants from Miagao P 250.00 One of the applicant from Miagao P 300.00 One of the applicant is a Foreigner P 500.00 BREQS P 100.00 Burial Permit Regular P 100.00 Pensioner P 50.00 Indigent P 25.00 Certified True Copy (Civil Registry) P 75.00 Death Certificate-Exhumation P 100.00 Transfer of Cadaver P 150.00 Police Blotter P 75.00 Registration- Marriage P 150.00 Birth P 150.00 Certification- (Mun. Assessor) P 60.00 Certification Fee (Other Offices) P 75.00 Medical Student P 60.00 For employment P 100.00 Food Handler P 150.00 Non-food Handler P 100.00 Other Purpose/s P 75.00 Clearances Mayor’s Clearance P 75.00 Tax Clearance P 75.00 Building Permit (Rates based on the assessment of Engineering Office) --- Administrative Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| For Mayor’s Permit \| \|-------------------\| \| Motorboat \| \| Motorized \| P 220.00 \| \| Non-motorized \| P 100.00 \| \| Franchise Fee-Tricycle \| P 350.00 \| \| Filing of Franchise \| P 50.00 \| \| Inspection Fee (Tricycle) \| P50.00 \| \| Transient and Ambulant \| P 300.00 \| \| Tricycle \| P 250.00 \| \| Popular Dance \| P 500/day \| \| Promotional Sales \| P 1000/day \| \| Other group activities \| P 500/day \| \| Rallies, meetings, conference held in streets, parks, etc \| P 500/day \| \| Caravans, Parades \| P 500/day \| RELEASE- 3. Return to the requesting Office and present the Official receipt as proof of payment 3. Receives OR and release the documents requested NONE 5 MINUTES CONCERNED OFFICE OR UNIT --- VI. REGISTRATION OF LARGE CATTLES Schedule of Availability of the Service - 8:00 AM - 5:00 PM (Monday-Friday) \| Office or Division: \| Municipal Treasurer’s Office \| \|---------------------\|-------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2C-Government to Citizen \| \| Who may avail: \| FARMERS/ LARGE CATTLE OWNERS \| ### Requirements: \| Checklist of Requirements \| Where to Secure \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Certification from the Punong Barangay as to ownership of the large cattle \| Concerned Barangay \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------\|---------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| PRESENT-<br>1. Client proceeds to the Window labeled “Fees and Charges” and presents the requirement \| 1.1 Receives the Certification and verify/check<br>1.2 Copies all the data provided in the certification to AF 51 and AF 53<br>1.3 Computes the total fees due<br>1.4 Forwards the Accountable Forms 51 and 53 to the cashier for payment \| NONE \| 20 MINUTES \| Administrative Officer I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| PAY-<br>2. Proceeds to the cashier to pay \| 2.1 Cashier receives payment from the client, and return the AF 51 & 53 to the issuing staff for release \| Market Fee P5<br>Mun Share P1<br>LDF P2<br>GF P2<br>CO P5<br>Total P25<br>AF 53 P5 \| 10 MINUTES \| Administrative Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| RELEASE-<br>3. Receives the Certificate of Ownership of Large Cattle \| 3.1 Releases the 1st copy of the Accountable Forms 51 & 53 to the client and files the 2nd and 3rd copies \| NONE \| \| Administrative Officer I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| VII. ISSUANCE OF TAX CLEARANCE/ NON-DELINQUENCY CERTIFICATION ON REAL PROPERTY TAX Issued for the purpose of transfer of property ownership such as Sale, Donation, of real property, Extrajudicial, Deed of Exchange, Sheriff Certificate of Sale, and all other purposes like record, loan, subdivision, bail bond, etc. Schedule of Availability of the Service - 8:00 AM - 5:00 PM (Monday-Friday) \| Office or Division: \| Municipal Treasurer's Office \| \|---------------------\|-------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2B – Government to Business Owners; G2C-Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Real Property Taxpayers \| Requirements: Updated Real Property Tax payment/ Official Receipts \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|-----------------------------------------------------------------------------\|-------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. FILE - Present Latest Official Receipt or Tax Declaration at the Window labeled “Real Property Tax” for verification and computation of tax due \| 1.1 Check in the system if payment is updated 1.2 Issue corresponding Official Receipt 1.3 Forwards Official Receipt to the Cashier 1.4 Prepare and print the Certification for signature of the Municipal Treasurer \| NONE \| 15 MINUTES \| Revenue Collection Clerk II OFFICE OF THE MUN. TREASURER Assessment Clerk II OFFICE OF THE MUN. TREASURER Revenue Collection Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER Assessment Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 2. PAY - Proceed to the Cashier to pay the Tax Clearance Certification and claim OR \| 2.1 Receives the payment and stamps the Official Receipt 2.2 Releases the taxpayer’s copy of \| Tax Clearance Certification Fee P 75.00 \| 10 MINUTES \| Administrative Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| 3. RELEASE – Return to the staff at the Window labelled, “Real Property Tax” and present the Official Receipt as proof of payment for the release of the Tax Clearance \| 3.1 Releases the Tax Clearance \| NONE \| 5 MINUTES \| Attending MTO Personnel \| TOTAL 30 MINUTES ### VIII. ISSUANCE OF MAYOR’S PERMIT FOR MOTORBOATS Upon payment of corresponding fees, Mayor’s Permit is granted to fisherfolks who are owning and operating motorboats in the Municipality of Miagao to allow them to capture, gather fish of any species and other fisheries products in the municipal waters. \| Office or Division: \| Fees and Charges Section/ Revenue Generation Division \| \|---------------------\|------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2C-Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Fisherfolks \| \| Checklist of Requirements \| Where to Secure \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Certificate of Recommendation \| Office of the Municipal Agriculture \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| PRESENT- \| \| \| \| \| \| 1. Proceed to Licensing Section and present the requirement \| 1.1 Verifies the requirement and issues a slip order for payment \| \| 5 MINUTES \| Job Hire OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| FILE- \| \| \| \| \| \| 2. Proceed to the Window labelled “Fees and Charges” and present the slip order of payment \| 2.1 Receives the slip order of payment \| NONE \| 10 MINUTES \| Revenue Collection Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| PAY- \| 3. Client proceeds to the Cashier to pay \| \|------\|----------------------------------------\| \| \| 3.1 Receives the payment and stamps the Official Receipt \| \| \| 3.2 Releases the original copy of the OR to the client and files the 2nd and 3rd copy. \| \| \| 5 MINUTES \| \| \| Administrative Officer III \| \| \| OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| RELEASE- \| 4. Return to Licensing Section to furnish the Official Receipt, 5. Proceed to Mayor’s Office for approval and Signature \| \|----------\|------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| \| 4.1 Attach the Official Receipt to the prepared Mayor’s Permit then releases it to the client \| \| \| 5 MINUTES \| \| \| Job Hire \| \| \| OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| TOTAL \| 25 MINUTES \| OFFICE OF THE MUNICIPAL TREASURER (LICENSING DIVISION) EXTERNAL SERVICES I. BUSINESS REGISTRATION (NEW APPLICATION) Business Registration of Newly Started Business Establishment is required prior to operation of business in compliance with the Local Revenue Code of Miagao. \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|---------------------------------------------------------\| \| FILE 1. Filing of duly accomplished Unified form together with COMPLETE documentary requirements for new business permit. \| 1.1 Accepts application form with complete Attachments/requirements 1.2 Evaluates, checks the Authenticity of the submitted documents 1.3 Encodes information based on submitted application forms \| NONE \| 10 MINUTES \| BPLO MUNICIPAL TREASURER’S OFFICE-LICENSING DIVISION \| \| PAY 2. Client proceeds to the Assessment Officer for Assessment of clearances, taxes, fees, except for FSIC Pay to the Cashier \| 2.1 Assessed and print Tax order of Payment 2.2 Received payment \| Per Billing Statement, based on the Revised Revenue Code (2019) \| 10 MINUTES 10 MINUTES \| Local Revenue Collection Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER Admin. Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| RELEASE 3. Client presents proof of payment to the Licensing Division for the preparation of Business Permit, then Reviewing of documentary requirements Office of the Mayor for signature \| 3.1 Shall print the Business Permit 3.2 Approval of business permits 3.3 LCE or his authorized representative will affix their signature 3.4 Release the Business permit \| NONE \| 2 DAYS \| BPLO MUN. LEGAL OFFICER MUNICIPAL MAYOR MAYOR’S OFFICE STAFF \| II. RENEWAL OF BUSINESS APPLICATION Renewal of existing business is required to continue the operation for the ensuing calendar year. \| Office or Division: \| Municipal Treasurer’s Office/Business Permit Licensing Office \| \|---------------------\|---------------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2B – Government to Business Owners; G2C-Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Business Owners / Authorized Representatives \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Approved last year's Business Permit (Original / Photocopy) \| Business owner \| \| Application Form For Business Permit (Original) \| Business Permit and Licensing Office \| \| Barangay Clearance \| Integrated at the BOSS \| \| DTI/SEC/CDA Registration (Photocopy) \| DTI/SEC/CDA \| \| Building Occupancy Permit (Photocopy) \| Municipal Engineering's Office \| \| Sanitary & Medical Clearances (Original) \| Rural Health Unit \| \| Solid Waste Management Certificate (Original) \| MENRO \| \| Police Clearance (Original) \| Philippine National Police (PNP) \| \| Zoning Clearance (Original) \| Municipal Planning & Development Office \| \| Fire Safety Inspection Clearance (Original / Photocopy) \| BFP \| \| If needed, approved lease contract, duly notarized \| Lessor \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. FILE – Filing of duly accomplished Unified form together with COMPLETE documentary requirements for renewal of business permit. \| 1.1 Accepts application form with complete Attachments/requirements 1.2 Evaluates, checks the Authenticity of the submitted documents 1.3 Encodes information based \| NONE \| 10 MINUTES \| BPLO MUNICIPAL TREASURER’S OFFICE-LICENSING DIVISION \| \| PAY \| 2. Client proceeds to the Assessment Officer for Assessment of clearances, taxes, fess, except for FSIC \| \|-----\|--------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| \| 2.1 Assessed and print Tax order of Payment \| \| \| Per Billing Statement, based on the Revised Revenue Code (2019) \| \| \| 10 MINUTES \| \| \| Local Revenue Collection Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| Pay to the Cashier \| 2.2 Received payment \| \|-------------------\|----------------------\| \| \| NONE \| \| \| 10 MINUTES \| \| \| Admin. Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| RELEASE \| 3. Client presents proof of payment to the Licensing Division for the preparation of Business Permit, then Reviewing of documentary requirements Office of the Mayor for signature \| \|---------\|---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| \| 3.1 Shall print the Business Permit \| \| \| 3.2 Approval of business permits \| \| \| 3.3 LCE or his authorized representative will affix their signature \| \| \| 3.4 Release the Business permit \| \| \| NONE \| \| \| 2 DAYS \| \| \| BPLO \| \| \| MUN. LEGAL OFFICER \| \| \| MUNICIPAL MAYOR \| \| \| MAYOR’S OFFICE STAFF \| \| TOTAL \| 2 DAYS, 30 MINUTES \| III. CLOSURE OF BUSINESS Provide assistance to businesses who will terminate their businesses permanently. \| Office or Division: \| Municipal Treasurer’s Office/Business Permit Licensing Office \| \|---------------------\|---------------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2B – Government to Business Owner \| \| Who may avail: \| Business Owners / Authorized Representatives \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Application for Business Retirement (Original) \| MTO-LICENSING DIVISION \| \| Filled up unified form prior to business retirement (Original / Photocopy) \| MTO-LICENSING DIVISION \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Shall submit the requirements and accomplish Application Form for Business Retirement \| 1.1 Shall receive and check completeness of requirements and application form. 1.2 Shall approve application and issue Tax Order of Payment \| NONE \| 10 MINUTES \| BPLO; MUNICIPAL TREASURER’S OFFICE \| \| 2. Shall pay for the amount indicated in the Tax Order of Payment \| 2.1 Shall receive payment of taxes, fees and charges and issue corresponding official receipts \| Based on the Revised Revenue Code (2019) \| 10 MINUTES \| Cashier – Admin. Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| Reviewing of documents \| 3. Shall sign the Certificate of Retirement \| 3. Shall approve, and release Certificate of Retirement \| NONE \| 3 HOURS \| MUN. LEGAL OFFICER MUNICIPAL MAYOR \| \| \| TOTAL \| \| \| 3 HOURS, 20 MINUTES \| \| IV. ISSUANCE OF MAYOR’S PERMIT, SPECIAL PERMIT Motorized Tricycle Operator’s Permit is a document granting franchise or license to a person, natural or juridical, allowing them to operate tricycles-for-hire over specified zones within the territorial jurisdiction of the Municipality of Miagao as well as the Fishery and Fishing gear permit. \| Office or Division: \| Municipal Treasurer's Office/Business Permit Licensing Office \| \|---------------------\|---------------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Types of Transaction: \| G2B – Government to Business Owners; G2C-Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Business Owners / Authorized Representatives \| Requirements 1. Barangay Clearance (Place of Residence) (Original) 2. Police Clearance (Online-PNP) (Original /) 3. SB Approved Franchise (for Tricycle for Hire) Mayor’s Clearance (Original / Photocopy) 4. Barangay Resolution (for popular dance) (Original) 5. Approved endorsement of Barangay and fishery in charge (for fishery/fishing gear permit) (Original) 6. Tourism Officer approved request (for hanging of streamers, product demo, ads,) (Original) 7. Special Recruitment Activity - Public Employment Service Office (PESO) (Original /Photocopy) \| CLIENT PROCEDURE \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Proceed to the Licensing Division for preparation of permit \| 1.1 Shall receive and check completeness of requirements and application \| NONE \| 20 MINUTES \| LICENSING DIVISION \| \| 2. Assessment and Payment of Fees and Charges \| 2.1 Shall receive payment of taxes, fees and charges and issue corresponding official receipts \| Based on the Revised Revenue Code (2019) \| 10 MINUTES \| Cashier – Admin. Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| Permit \| 3. Proceed to Mayor’s Office for approval and signature \| \|--------\|--------------------------------------------------------\| \| \| 3.1 Shall approve and release Mayor’s Permit \| \| \| NONE \| \| \| 2 DAYS \| \| \| MUNICIPAL LEGAL OFFICER \| \| \| MUNICIPAL MAYOR \| TOTAL \| \| 2 DAYS, 30 MINUTES \| ### V. ONLINE BUSINESS REGISTRATION (NEW APPLICATION) \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|--------------------------------------------------------------------------------\|-------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|----------------------------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Register and log-in thru https://bpbc.ibpls.com/miagaoiloilo/ follow step by step process and upload all the necessary requirement as stated \| 1.1 The application is automatically reflected at the eBOSS system \| NONE \| 10 MINUTES based on BPLO simulation activity \| BPLO \| \| \| 1.2 One-Time Assessment \| Business Tax & other fees dependent on capitalization/ Miagao Revenue Code of 2019 Schedule of Fees \| 10 MINUTES \| Local Revenue Collection Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 2. Payment Of Fees And Charges \| 2.1 Verify payments \| \| 10 MINUTES \| Cashier – Admin. Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 3. Claim the business permit and other documents \| 3.3 Printing of Mayor’s Permit and Business License Certificate and Barangay Business Clearance \| NONE \| 2 DAYS \| BPLO Mayor’s Office Staff \| TOTAL \| \| 2 DAYS, 30 MINUTES \| VI. ONLINE BUSINESS REGISTRATION (RENEWAL) Renewal of existing business is required to continue the operation for the ensuing calendar year. \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| RESPONSIBLE PERSON \| \|------------------------------------------------------------------------------\|-------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|---------------------------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Register and log-in thru https://bpbc.ibpls.com/miagaoiloilo/ follow step by step process and upload all the necessary requirement as stated \| 1.1 The application is automatically reflected at the eBOSS system \| NONE \| 10 MINUTES based on BPLO simulation activity \| BPLO \| \| 2. Payment Of Fees And Charges \| 2.1 One-Time Assessment and Payment \| Business Tax & other fees dependent on gross receipt/ Miagao Revenue Code of 2019 Schedule of Fees \| 10 MINUTES \| Local Revenue Collection Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| \| \| \| 10 MINUTES \| Cashier – Admin. Officer III OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 3. Claim the business permit and other documents \| 3.1 Printing of Mayor’s Permit and Business License Certificate and Barangay Business Clearance \| NONE \| 2 DAYS \| BPLO Mayor’s Office Staff \| TOTAL 2 DAYS, 30 MINUTES We maintain a seasonal Business One Stop Shop (BOSS) policy wherein processing of the business permit is done under one roof and will take you a few steps only of doing the rounds within the municipal building premises. OFFICE OF THE MUNICIPAL ASSESSOR EXTERNAL SERVICES ## I. SIMPLE TRANSFER OF REAL PROPERTY \| Office or Division: \| Municipal Assessor \| \|---------------------\|--------------------\| \| Classification: \| G2C \| \| Type of Transaction:\| Simple \| \| Who may avail: \| Property Owner \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS - RPT Receipt - ECAR - Transfer Tax - Sworn Statement (SS) - Deed of Conveyance (Deed of Sale, Deed of Adjudication/Waiver of Rights) - Title ### WHERE TO SECURE - MTO (Municipal Treasurer’s Office) / PTO (Provincial Treasurer’s Office) - BIR - PTO (Provincial Treasurer’s Office) - MAO (Municipal Assessor’s Office) - Notary Public - ROD (Registry of Deeds) ### CLIENT STEPS 1. Fill up request form for transfer of property - Submit to Assessor’s Office 2. Complies with the requirements - Land Tax Receipt - ECAR - Transfer Tax - Sworn Statement - Deed of Conveyance (Deed of Sale, Deed of Adjudication/Waiver of Rights) - Title, and submit to Assessor’s Office 3. Client waits at the Assessor’s ### AGENCY ACTIONS \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| \|--------------\|----------------\| \| 1 \| 1.1 Receives the request \| 1.2 Gives requirements and instructions to the client \| \| 2 \| 2.1 Receives the request \| 2.2 Check and verifies the requirements submitted. \| \| 3 \| 3.1 Prepares the FAAS, \| ### FEES TO BE PAID - Fees to be paid to respective government offices - (land tax @ MTO) - Transfer Tax @ PTO - ECAR @ BIR - SS @ MTO ### PROCESSING TIME - 45 MINUTES - 30 MINUTES - 4 HOURS ### PERSON RESPONSIBLE - Assessment Clerk I - Tax Mapping Aide - Administrative Aide I - MUN. ASSESSOR’S OFFICE --- 39 \| Office \| 3.2 Prepares sworn statement 3.3 Encodes new tax declaration \| \| \| Administrative Aide IV Administrative Aide I MUN. ASSESSOR'S OFFICE \| \|--------\|---------------------------------\|---\|---\|-----------------------------\| \| \| 3.4 Municipal Assessor reviews and approves tax declaration \| \| 30 MINUTES \| MGDH I/Municipal Assessor \| \| \| 3.5 Prepares Notice of Assessment \| \| 25 MINUTES \| Assessment Clerk I Tax Mapping Aide Administrative Aide I MUN. ASSESSOR'S OFFICE \| \| \| 3.6 Municipal Assessor signs Notice of Assessments \| \| 10 MINUTES \| MGDH I/Municipal Assessor \| \| 4. Client receives the documents \| 4.1 Release owners copy of tax declaration, Notice of Assessment and Sworn Statement \| \| 20 MINUTES \| Assessment Clerk I Tax Mapping Aide Administrative Aide IV Administrative Aide I MUN. ASSESSOR'S OFFICE \| \| \| TOTAL \| \| 7 HOURS, 7 MINUTES \| \| ## II. CERTIFICATION OF LAND HOLDINGS/PROPERTIES \| Office or Division: \| Municipal Assessor \| \|---------------------\|--------------------\| \| Classification: \| G2C \| \| Type of Transaction:\| Simple \| \| Who may avail: \| General Public \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| Name of Owner \| \| \|---------------\|---\| ### Certification Fee \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Request for certification of land holdings/properties \| 1.1 Receives the request<br>1.2 Gives requirements \| \| 15 MINUTES \| Assessment Clerk I<br>Administrative Aide I<br>MUN. ASSESSOR’S OFFICE \| \| 2. Complies and submits the requirements (Certification Fee for scholarship is exempted) \| 2.1 Receives the requirements, 2.2 Checks and verifies the requirement \| Php 60.00 exempted \| 15 MINUTES \| Assessment Clerk I<br>Administrative Aide I<br>MUN. ASSESSOR’S OFFICE \| \| \| 2.3 Print the certification of land holdings/properties \| \| 45 MINUTES \| Assessment Clerk I<br>Administrative Aide I<br>MUN. ASSESSOR’S OFFICE \| \| \| 2.4 Municipal Assessor check and signs the documents \| \| 5 MINUTES \| MGDH I/Municipal Assessor \| \| 3. Client receives the documents \| 3.1 Release the documents \| \| 3 MINUTES \| Assessment Clerk I<br>Administrative Aide I<br>MUN. ASSESSOR’S OFFICE \| TOTAL 1 HOUR, 39 MINUTES ### III. ISSUANCE OF CERTIFIED TRUE COPIES OF TAX DECLARATION/SKETCH PLAN \| Office or Division: \| Municipal Assessor \| \|---------------------\|--------------------\| \| Classification: \| G2C \| \| Type of Transaction:\| Simple \| \| Who may avail: \| General Public \| #### CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| Name of Owner/ Lot Number \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Certification Fee \| MTO \| #### CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Request for certified true copy/sketch plan \| 1.1 Receives the request 1.2 Gives the requirements \| \| 15 MINUTES \| Assessment Clerk I Draftsman I Tax Mapping Aide Administrative Aide I MUN. ASSESSOR’S OFFICE \| \| 2. Complies and submits the requirements (certification fee) \| 2.1 Receives, checks and verifies the requirements \| Php 60.00 \| 10 MINUTES \| Assessment Clerk I Draftsman I Tax Mapping Aide Administrative Aide I MUN. ASSESSOR’S OFFICE \| \| \| 2.2 Print the tax declarations/ Prepare the sketch plan \| \| 2 HOURS \| Assessment Clerk I Draftsman I Tax Mapping Aide Administrative Aide I MUN. ASSESSOR’S OFFICE \| \| \| 2.3 Municipal Assessor check and signs tax declaration/sketch plan \| \| 15 MINUTES \| MGDH I/Municipal Assessor \| \| 3. Receives the certified true copy of tax declaration/sketch plan \| 3.1 Records the transactions and gives the certified true copy of tax map/sketch plan to the client \| \| 10 MINUTES \| Assessment Clerk I Draftsman I Tax Mapping Aide Administrative Aide I MUN. ASSESSOR’S OFFICE \| \| \| TOTAL \| \| 3 HOURS, 24 MINUTES \| \| OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER EXTERNAL SERVICE I. TREATMENT OF EMERGENCY AND LIFE THREATENING CASES A section of Rural Health Unit where emergency and life threatening cases patient were assess, manage, treated, given medications and transport to nearest hospital. \| Office or Division: \| MUNICIPAL HEALTH OFFICE/RURAL HEALTH UNIT/FIRST AID CLINIC \| \|---------------------\|----------------------------------------------------------\| \| Classification: \| SIMPLE \| \| Type of Transaction:\| G2C \| \| Who may avail: \| ALL \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| NONE \| NONE \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Client goes to First aid clinic \| 1.1 Staff on duty will interview about patients data, chief complaint and taking of vital signs and assess for immediate care. 1.2 Staff on duty will endorse the patient to the physician on duty. 1.3 The doctor on duty will undergo assessment and diagnostic evaluation. A. If the patients condition is worst, the patient will be referred to the hospital. B. if the patients condition is not referable, the patient will stay on the clinic for further \| None \| 5 MINUTES \| Nurse/Midwife on Duty OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER \| \| \| \| \| 5 MINUTES \| Nurse/Midwife on Duty OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER \| \| \| \| \| 10 MINUTES \| Doctor on Duty OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER \| \| \| \| \| \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| management. 1.4 Doctor manages and transcribe order. 1.5 Staff on duty will carry out Doctors’ Order. 1.6 Staff on duty will observe clients’ condition and reassess for further management. 1.7 Doctor reassess patient and prescribes medications. 1.8 Referral to the Pharmacy \| None \| 10 MINUTES \| 10 MINUTES \| Doctor on duty OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER Nurse on duty OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER Nurse/Midwife on duty OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER Doctor on duty OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER Doctor on duty OFFICE OF THE MUNICIPAL HEALTH OFFICER \| \| \| \| 360 MINUTES \| 15 MINUTES \| 5 MINUTES \| \| \| \| \| \| \| \| \| TOTAL \| \| 420 MINUTES (7 HOURS) \| \| OFFICE OF THE MUNICIPAL CIVIL REGISTRAR EXTERNAL SERVICES I. TIMELY REGISTRATION OF CERTIFICATE OF LIVE BIRTH Civil registration is a continuous, permanent and compulsory recording in appropriate registers, of all vital events in the life of an individual such as birth. The birth of the child, being a vital event, should be registered at the office of the Civil Registrar within a thirty (30) day reglementary period from the time of birth. \| Office or Division: \| Office of the Local Civil Registrar \| \|---------------------\|-----------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| For married parents (Marital): Baby’s book/ record \| LGU- LCRO \| \| Certificate of Marriage of parents (1 copy original, 1 photocopy). \| Client, PSA \| \| For not married couples (Non-Marital): Baby’s book/ record \| Client \| \| Any government issued ID’s (SSS, GSIS, UMID, LTO, PhilID, etc.) or CTC (Cedula) of both parents (1 original/ photocopy) \| Client \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Go to a frontline staff and inquire \| 1.1 Provide clients with information sheet \| None \| 1 MINUTE \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 2. Give information \| 2.1 Interview registrant or person responsible for registration if the child is born within the jurisdiction of LGU and evaluate the supporting documents which must show facts of birth within thirty (30) days from the time of birth. \| None \| 10 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 3. Verify status of the registrant \| 3.1 Determine if the child is legitimate, \| None \| 10 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration \| \| \| \| \| \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| illegitimate or legitimated by subsequent marriage of parents \| Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 4. Check entries \| 4.1 Check entries in the Certificate of Live Birth which should be submitted in 3 copies for illegitimate not acknowledge by the father and 5 copies if the child was acknowledged by the father. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 5. Review the entries in the Certificate of Live Birth \| 5.1 If the Certificate of Live Birth has been prepared in accordance with the information given by the informant, he/she must be given the opportunity to review the entries in the Certificate of Live Birth and sign on the appropriate space provided. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 6. Assign a registry number \| 6.1 Assign a registry number and enter in the Registry Book. \| None \| 3 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 7. Issuance \| 7.1 Furnish copy of the registered Certificate of Live Birth to the registrant/person responsible for registration. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| \| TOTAL \| None \| 39 MINUTES \| \| \| II. LATE REGISTRATION OF CERTIFICATE OF LIVE BIRTH Late registration is made when the Certificate of Live Birth of a person was not registered at the Miagao Civil Registry Office within the thirty (30) calendar day prescribed period of registration upon the birth of the child. The delayed registration of birth allows an individual to register information of vital events in his/her life to be recorded in appropriate registers even after the prescribed period for registration from the occurrence of the event. \| Office or Division: \| Office of the Local Civil Registrar \| \|---------------------\|------------------------------------\| \| Classification: \| Complex \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Negative Result from PSA \| LGU- LCRO \| \| Baptismal Certificate (original or certified true copy) \| Church \| \| Brgy. Certification (1 original, 1 photocopy) \| Client, Barangay \| \| Any government issued ID’s (SSS, GSIS, UMID, LTO, PhilID etc.) or cedula \| LGU- LCRO \| \| Affidavit (1. Sworn Statement of mother 2. Two witnesses/ Disinterested persons) \| LGU- LCRO \| \| CENOMAR/CEMAR \| Client/ PSA \| \| Joint affidavit of Legitimation and Certificate of Marriage of Parents (For Legitimation) \| Client \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present Negative Result from PSA \| 1.1 Review the documents presented \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer I/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| 1.1 Certificate of Baptism \| \| \| \| \| \| 1.2 Certificate of Marriage of Parents \| \| \| \| \| \| 1.3 CENOMAR/CEMAR \| \| \| \| \| \| 1.4 Any government issued ID’s (SSS, \| \| \| \| \| \| GSIS, UMID, LTO, etc.) (1 photocopy) \| 2. Secure affidavit for delayed registration Sworn statement of mother 2.1 Affidavit of two witnesses/disinterested persons 2.3 Joint affidavit of Legitimation \| 2.1 Client will seek service of notary public \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \|-------------------------------------\|---------------------------------------------------------------------------------\|---------------------------------------------\|----------------------------------------------------------------------------------\| \| 3. Payment \| 3.1 Pay corresponding fees at the Treasurer’s Office P200.00 for 11 y.o. & above P150.00 for 10 y.o. & below \| MTO \| \| \| 4. Return to LCRO to present receipts \| 4.1 Record the receipt None 3 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 5. Wait for instruction \| 5.1 Advise the client to comeback after the 10 days posting None 10 DAYS \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| TOTAL P150-P250.00 10 DAYS, 8 MINUTES ### III. ISSUANCE AND APPLICATION OF MARRIAGE LICENSE The process for applying marriage license and issuance of the same to married couples. Any couples of legal age (18 and above) intending to get married must apply for marriage license. A marriage license is valid in any part of the Philippines for a period of 120 days from the date of issue. \| Office or Division: \| Office of the Local Civil Registrar \| \|---------------------\|------------------------------------\| \| Classification: \| Complex \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Legal aged residents \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Birth Certificate/ Baptismal Certificate CENOMAR of both parties \| LGU- LCRO/ Personal/ Church Client/ PSA \| \| Cedula of both parties \| LGU-MTO \| \| Certificate of Death for widow/ widower applicants \| Personal/ PSA \| \| 18-21 parental consent by the father \| Personal \| \| 22-25 parental advice of both parents \| Personal \| \| Certificate of Pre Marriage Counselling (PMC) (Schedule: every 2nd and 4th Tuesday of the month) \| LGU- LCRO \| \| If one applicant is not a Filipino: Passport Legal Capacity to Marry from Embassy/ Consul Live Birth \| Embassy of Manila \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Go to a frontline staff and inquire \| 1.1 Provide clients with information sheet \| None \| 1 MINUTE \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 2. Give information and requirements \| 2.1 Interview applicants and review all supporting documents. \| None \| 10 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 3. Applicants sign license document \| 3.1 Supervise the signing of the documents. \| None \| 2 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| Step \| Description \| Instructions \| Time \| Responsible Party \| \|------\|-------------\|--------------\|------\|-------------------\| \| 4 \| Answer the pre-marriage counseling questionnaire \| 4.1 Instruct clients to submit questionnaire to MSWDO \| None \| 30 MINUTES \| LGU-MSWDO \| \| 5 \| Attend pre-marriage counselling • Every 2nd and 4th Tuesday of the month \| 5.1 Give schedule of PMC to the applicants \| None \| 3 HOURS \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| 6 \| Pay corresponding fees at the Treasurer’s Office \| 6.1 Receive the official receipt paid by the applicant for office’s record. P355.00 for both Miagaon on P405.00 one party is not from Miagao P605.00 if one party is not a Filipino. \| P355.00 for both Miagaon on P405.00 one party is not from Miagao P605.00 if one party is not a Filipino. \| 5 MINUTES \| MTO \| \| 7 \| Submit receipt of application for Marriage License. \| 7.1 Prepare document to be signed by the MCR, register the Marriage License and enter in the registry book. \| None \| 15 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| 8 \| Receive the copy of marriage license \| 8.1 Release the registered ML after 10 consecutive days. \| None \| 1 MINUTE \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| 9. Applicants submit documents to Church/ Secretary/ Mayor's Office and other Solemnizing Officers \| 9.1 Advise applicants to submit documents to church or other solemnizing officers. \| None \| 2 MINUTES \| Priest/ Mayor/ Judge/ Pastor, etc. \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| TOTAL \| P355.00 P405.00 P605.00 \| 4 HOURS, 6 MINUTES \| ### IV. FOR MARRIAGE TO BE SOLEMNIZED BY THE MAYOR The elected local chief executive can solemnize civil wedding within their jurisdiction under the Local Government Code of 1991. \| Office or Division: \| Office of the Local Civil Registrar \| \|---------------------\|------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All \| #### CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|-----------------\| \| 1. Marriage License \| LCRO \| \| 2. List of wedding sponsors \| Client \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present the Marriage License/Affidavit under Article 34 of the Family Code \| 1.1 Receive the License and Prepare Certificate of Marriage \| None \| 15 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer I/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 2. Set the schedule for marriage from the Office of the Mayor \| 2.2 Facilitate the wedding. \| None \| 30 MINUTES \| Private Secretary LGU-LCRO \| \| 3. Pay solemnization and witness fee. \| 3.1 Advise client to pay at the Treasurer’s Office \| P300.00 solemnization P50.00/witness \| 5 MINUTES \| MTO \| \| 4. Return the official \| 4.1 Receive the \| None \| \| \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Go to a frontline staff and inquire. \| 1.1 Accommodate client with their concern. \| None \| 1 MINUTE \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer I/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| 2. Present certification \| 2.1 Interview \| None \| 10 MINUTES \| MCRO/ Registration \| V. ISSUANCE OF DEATH CERTIFICATE Any individual whose death is registered in the Local Civil Registrar’s Office can request. \| Office or Division: \| Office of the Local Civil Registrar \| \|---------------------\|------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| Certification from Punong Barangay \| Client/ Punong Barangay \| \|-----------------------------------\|--------------------------\| \| Medical Records (as per instruction from the MHO) \| MHO \| WHERE TO SECURE \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Go to a frontline staff and inquire. \| 1.1 Accommodate client with their concern. \| None \| 1 MINUTE \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer I/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| 2. Present certification \| 2.1 Interview \| None \| 10 MINUTES \| MCRO/ Registration \| \| Step \| Description \| Time \| Cost \| Responsible Party \| \|------\|-----------------------------------------------------------------------------\|--------\|---------------\|---------------------------------------------------------\| \| 3 \| Client will bring the document to the MHO/RHP and embalmer for signature \| \| \| MHO/ RHP and Embalmer \| \| \| 3.1 Advise the client to have the document signed by the MHO/RHP & embalmer\| None \| 5 MINUTES \| \| \| 4 \| Proceed to MTO for payment of burial fees/exhumation permit/transfer of cadaver. \| \| P100.00 (Burial) P100.00 (exhumation) P100.00 (transfer of cadaver) \| MTO \| \| 5 \| Return document to be properly signed and to be registered \| \| \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer 1/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \| \| 5.1 Record the registered document in the file. \| None \| 2 MINUTES \| \| TOTAL P300.00 23 MINUTES VI. CORRECTION OF CLERICAL ERROR (RA 9048) The clerical or typographical errors which are covered under R.A. No. 9048 and R.A. 10172 are limited to those mistakes committed in the performance of clerical work in writing, copying, transcribing or typing an entry in the civil register that are harmless and innocuous. It gives the authority to the Municipal Registrars to change or correct errors. \| Office or Division: \| Office of the Local Civil Registrar \| \|---------------------\|-------------------------------------\| \| Classification: \| Highly Technical \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS - R.A. 9048 CCE - 1 original, 2 photocopies - Birth certificate with error (NSO/PSA copy) WHERE TO SECURE - Client/ PSA \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Present the document with error (SecPa from PSA). \| 1.1 Accept and identify error/s \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/Registration Officer III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 2. Get list of supporting documents. \| 2.1 Provide the list of supporting papers. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/Registration Officer III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 3. Submit the supporting documents. \| 3.1 Check and verify supporting documents presented. If complete, prepare petition for signatory. \| None \| 10 MINUTES \| MCRO/Registration Officer III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 4. Sign the application. \| 4.1 Supervise the signing of the form. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/Registration Officer III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 5. Have the application subscribed. \| 5.1 Receive the document duly signed by the notary public. \| None \| 5 MINUTES \| Notary Public/MCR \| \| 6. Return the subscribed document to the office for registration \| 6.1 Number the document. \| None \| 2 MINUTES \| MCRO/Registration Officer III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 7. Pay the corresponding fees \| 7.1 Receive the receipt from the petitioner. \| P1,000.00 filing fee for CCE P3,000.00 \| 2 MINUTES \| MTO \| Note: other supporting documents will be based on the error identified. VII. CHANGE FIRST NAME (RA 9048) AND CORRECTION OF ENTRY ON SEX AND DATE OF BIRTH (RA 10172) Republic Act No. 9048 amends Art. 376(4) and 412(5) of the Civil Code Philippines. It gives the authority to the Local Civil Registrar to change or correct errors and change of first name. \| Office or Division: \| Office of the Local Civil Registrar \| \|---------------------\|------------------------------------\| \| Classification: \| Highly Technical \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS #### Change of First Name: (1 original, 2 photocopies) - Birth certificate with error (NSO/PSA copy) - Baptismal - Marriage Contract - Any government issued ID’s (SSS, GSIS, UMID, LTO, PhilID, etc.) - Police clearance - NBI Clearance - Certificate of Employment/Affidavit of Unemployment - Publication WHERE TO SECURE - Client/PSA - Client/Church - Client - PNP - NBI - Employer/Public Notary - Any publication/LGU-LCRO #### R.A. 10172 (Sex) (1 original and 2 photocopies) - Birth certificate with error (NSO/PSA copy) - Birth certificate (local copy) - Baptismal - Form 137 elementary/certification (If destroyed) - Medical records - Police clearance - NBI Clearance - Certificate of Employment/Affidavit of WHERE TO SECURE - Client/PSA - LGU-LCRO - Client/Church - School - Physician - PNP \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Present the document with error (SecPa from PSA). \| 1.1 Accept and identify error/s \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 2. Get list of supporting documents \| 2.1 Provide the list of supporting papers. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 3. Submit the supporting documents. \| 3.1 Check and verify supporting documents presented. \| None \| 10 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 4. Sign the application. \| 4.1 Supervise the signing of the form. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 5. Have the application subscribed. \| 5.1 Receive the document duly signed by the \| None \| 5 MINUTES \| Notary Public \| R.A.10172 Date of Birth (month and day only) (1 original and 2 photocopies) \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Present the document with error (SecPa from PSA). \| 1.1 Accept and identify error/s \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 2. Get list of supporting documents \| 2.1 Provide the list of supporting papers. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 3. Submit the supporting documents. \| 3.1 Check and verify supporting documents presented. \| None \| 10 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 4. Sign the application. \| 4.1 Supervise the signing of the form. \| None \| 5 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III \| \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 5. Have the application subscribed. \| 5.1 Receive the document duly signed by the \| None \| 5 MINUTES \| Notary Public \| \| Step \| Description \| Fee \| Processing Time \| Responsible Party \| \|------\|-------------\|-----\|-----------------\|-------------------\| \| 6 \| Return the subscribed document to the office for registration. \| None \| 2 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III, OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 7 \| Pay the corresponding fees \| P1,000.00 filling fee for CCE, P3,000.00 filling fee for CFN & CCE (R.A. 10172) \| 2 MINUTES \| MTO \| \| 8 \| Get notice for Publication \| None \| 2 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III, OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 9 \| Bring notice to the publisher \| None \| 3 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III, OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 10 \| Wait for the corrected COLB \| None \| 180 DAYS \| MCRO/ Registration Officer III, OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| TOTAL: 180 DAYS, 39 MINUTES ### VIII. ISSUANCE OF VITAL EVENTS IN SECURITY PAPER (SecPa) FROM PSA COLB, COM, COD & CENOMAR The BREQS is a scheme where PSA authorizes a partner to receive requests for PSA-issued copies and certifications of civil registry documents from the public and issue the documents to its clientele. \| Office or Division: \| Office of the Local Civil Registrar \| \|---------------------\|------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Residents only \| #### CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| Valid IDs (1 original) \| Client \| \|------------------------\|--------\| #### WHERE TO SECURE \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Go to a frontline staff and inquire. \| 1.1 Provide client with application form. \| None \| 2 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer I/ Asst. Registration Officer/ \| \| \| \| \| \| Admin Aide IV/ Admin Aide III \| \|---\|---\|---\|---\|-------------------------------\| \| 2. Client gives information. \| 2.1 Interview vital events. \| None \| 3 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer I/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 3. Pay BREQS services fee at the Treasurer’s Office \| 3. 1 Receive the official receipt paid by the client. \| 100.00 \| 5 MINUTES \| MTO \| \| 4. Pay SecPa fee for PSA at LCRO. \| 4.1 Receive payment for security paper (COLB, COM, COD, CENOMAR) and forward to PSA. \| P155.00 for COLB, COM & COD P210.00 for CENOMAR \| 7 DAYS AFTER FILING \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer I/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| 5. Client receives the SecPa from PSA \| 5. 1 Release SecPa from PSA. \| None \| 2 MINUTES \| MCRO/ Registration Officer III/ Registration Officer I/ Asst. Registration Officer/ Admin Aide IV/ Admin Aide III OFFICE OF THE MUN. CIVIL REGISTRAR \| \| \| \| \| \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| TOTAL \| P255.00 P310.00 \| 7 DAYS, 12 MINUTES \| \| OFFICE OF THE MUNICIPAL SOCIAL WELFARE AND DEVELOPMENT OFFICER EXTERNAL SERVICES I. MEDICAL ASSISTANCE (AICS) The assistance to individual in crisis situation is stipulated on the dictum that the state shall provide a society safety net or a stop-gap mechanism to support the recovery of individuals and families from unexpected crisis such as illness or death of a family member and other crisis situation. Walk-in-clients or referred clients could avail of the financial assistance. \| Office or Division: \| AICS Section \| \|---------------------\|--------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C \| \| Who may avail: \| Indigent and those who are in crisis situation in this Municipality. \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| • Referral letter from the Mayor’s Office (1 Original Copy) \| Mayor’s Office (Room 2 Annex Building) \| \| • For medicines – prescription with date of issuance, complete name, signature and license number of the attending physician. (1 Original Copy) \| Attending Physician (Private /Government-RHU, Guibongan, Miagao or other Govt clinic or hospital) \| \| • For medical procedures – laboratory request with date of issuance, complete name, signature and license number of the attending physician. (1 Original Copy) \| Attending Physician (Private/Government-RHU. Guibongan, Miagao or other Govt clinic or hospital) \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Client personally verbalizes his/her need/problem/presents referral letter from Office of Municipal Mayor. \| 1.1 Interviews and gathers data from client. 1.2 Fills-up the intake form and prepares documents including OBR/DV 1.3 Advices client to proceed for processing his/her financial assistance. 1.4 Records to logbook \| None \| 15 MINUTES \| Any of the MSWD Office Staff MSWDO \| \| 2. Client proceeds to \| 2.1 Receives and \| None \| 20 MINUTES \| Municipal Budget \| \| Concerned Offices: \| Signs OBR/DV with supporting documents \| \|-------------------\|----------------------------------------\| \| - MBO, Accounting, Mayor's Office, Treasurer's Office, Accounting. \| 3. Receives cash/Financial Assistance from Disbursing Officer 3.1 Receives the approved DV with complete supporting documents, signs and releases the Financial Assistance to Client. None 5 MINUTES Disbursing Officer Municipal Treasurer's Office TOTAL None 40 MINUTES --- II. BURIAL ASSISTANCE (AICS) The assistance to individual in crisis situation is stipulated on the dictum that the state shall provide a society safety net or a stop-gap mechanism to support the recovery of individuals and families from unexpected crisis such as illness or death of a family member and other crisis situation. Walk-in clients or referred clients could avail of the financial assistance. \| Office or Division: \| AICS Section \| \|---------------------\|--------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C \| \| Who may avail: \| Indigent and those who are in crisis situation in this Municipality. \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|------------------------------\|---------------------\| \| • Referral letter from the Mayor’s Office (1 Original Copy) \| Mayor’s Office (Room 2 Annex Building) \| \| • Death Certificate or certificate from Doctor or Authorized Medical Practitioner, in the absence of a death certificate (1 Original Copy) \| Hospital/Authorized Medical Professional \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------\|--------------------\|---------------------\|---------------------\|-----------------------\| \| 1. Client personally verbalizes his/her need/problem/presents referral letter \| 1.1 Interviews and gathers data from client and 1.2 Fills-up the \| None \| 15 MINUTES \| Any of the MSWD Office Staff MSWDO \| III. FOOD AND TRANSPORTATION ASSISTANCE (AICS) The assistance to individual in crisis situation is stipulated on the dictum that the state shall provide a society safety net or a stop-gap mechanism to support the recovery of individuals and families from unexpected crisis such as illness or death of a family member and other crisis situation. Walk-in-clients or referred clients could avail of the financial assistance. \| Office or Division: \| AICS Section \| \|---------------------\|--------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C \| \| Who may avail: \| Indigent and those who are in crisis situation in this Municipality. \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS - Referral letter from the Mayor’s Office (1 Original Copy) - Mayor’s Office (Room 2 Annex Building) - Written Letter from the client addressed to Municipal Mayor regarding his/her circumstances why he is in need of assistance. (1 Original Copy) - Client himself - Police blotter; or Police certification (for victims of crime, etc.) (1 Original Copy) - Nearest Police Station - Brgy. Certificate of Indigency or Client in need of assistance. (1 Original Copy) - Barangay Hall of concerned barangay \| 1. Client personally verbalizes his/her need/problem/present referral letter from Municipal Mayor. \| 1.1 Interviews and gathers data from client. 1.2 Fills-up the intake form and prepares documents \| None \| 15 MINUTES \| Any of the MSWD Office Staff MSWDO \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| 2. Client proceeds to concerned offices: - MBO, Accounting, Mayor’s Office, Treasurer’s Office \| 2.1 Receives and signs OBR/DV/AICS Form \| None \| 20 MINUTES \| Municipal Budget Officer (OBR) Municipal Accountant (DV) Legal Officer/Mayor’s Office (DV/AICS Form) \| \| 3. Receives Cash/Financial Assistance \| 3.1 Releases the Financial Assistance to the Client. \| None \| 5 MINUTES \| Disbursing Officer Municipal Treasurer’s Office \| TOTAL None 40 MINUTES ### IV. ISSUANCE OF IDENTIFICATION CARD (OSCA) As to enabling physical structure and leadership for Older Persons, pursuant to Republic Act 7876, the Municipality of Miagao has established the Senior Citizens Center located at Barangay Guibongan and the office of the Senior Citizens Affairs (OSCA). \| Office or Division: \| OSCA Section \| \|---------------------\|--------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C \| \| Who may avail: \| Senior Citizens (Ages 60 and above) \| #### CHECKLIST OF REQUIREMENTS - Birth Certificate (1 Photocopy) - Barangay Certificate of Residency (1 Original Copy) - Community Tax (Cedula) (1 Photocopy) - 1x1 ID Picture (2 Original Copy) #### WHERE TO SECURE - Municipal Civil Registrar - Barangay Hall - Municipal Treasurer’s Office - Any Photo Studio \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Personal interview of the applicant. Should be a bonafide resident of this Municipality. \| 1.1 Assigned staff interview client \| None \| 15 MINUTES \| OSCA President OFFICE OF THE SENIOR CITIZENS AFFAIRS \| \| 2. Filling-up of \| 2.1 Assigned \| None \| 20 MINUTES \| OSCA President \| \| Application form and submission of requirements for qualified applicants \| Staff gathers and encoded client’s information. \| \| \| OFFICE OF THE SENIOR CITIZENS AFFAIRS \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| 3. Client will wait until Identification Card is completed. \| 3.1 Releasing of ID \| None \| 7 DAYS (PVC TYPE) \| OSCA President OFFICE OF THE SENIOR CITIZENS AFFAIRS \| \| \| TOTAL \| None \| 7 DAYS, 35 MINUTES \| \| OFFICE OF THE MUNICIPAL TOURISM OFFICER EXTERNAL SERVICE I. ISSUANCE OF CERTIFICATION TO STAY OVERNIGHT IN TOURIST SPOTS The Office of the Municipal Tourism Officer Issues Certification to applicants for a day hike/overnight stay at tourist destination. \| Office or Division: \| Office of the Municipal Tourism Officer \| \|---------------------\|----------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Applicant/ Hiker \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Government Issued IDs (1) \| Applicant/ Hiker\| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|-----------------------------------------\| \| 1. Inform the office for an intention to hike and identify tourist destination \| 1.1 Welcome the client/s, request for submission of requirements \| None \| 3 MINUTES \| Administrative Aide / TOURISM OFFICE \| \| 2. Present and forward the IDs to Receiving Desk \| 2.1 Receive/ evaluate and photocopy valid IDs \| None \| 3 MINUTES \| Administrative Aide / TOURISM OFFICE \| \| \| 2.2 Endorse documents to TOA I for processing \| \| \| \| \| 3. Identify if there is a need of a local tour guide \| 3.1 If yes, endorse the client/s to a local tour guide \| None \| 10 MINUTES \| Tourism Operations Assistant I TOURISM OFFICE \| \| \| 3.2 If no, proceed to the process of the issuance of certification \| \| \| \| \| 4. Wait for the action on the request \| 4.1 Provides information and contact of the local tour guide for proper coordination \| None \| 5 MINUTES \| Tourism Operations Assistant I Tourism Officer TOURISM OFFICE \| \| \| 4.2 Printing of the Certification with attached Waiver for signature of the Tourism Officer \| \| \| \| \| 5. Receive the issued Certification \| 5.1 Issuance and releasing of Certification \| None \| 3 MINUTES \| Tourism Operations Assistant I TOURISM OFFICE \| \| \| 5.2 Inform client/s to present the Certification to the in-charge prior entry to the local tourist area \| \| \| \| TOTAL None 24 MINUTES OFFICE OF THE MUNICIPAL ACCOUNTANT EXTERNAL SERVICES I. ISSUANCE OF CERTIFICATE OF NO CLAIM Certificate of No Claim is issued by this office as per request of the concerned office of the Municipality of Miagao, other Government Agencies and of the transacting public to support their processed financial documents. \| Office: \| Office of the Municipal Accountant \| \|---------\|-----------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G – Government to Government G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Different offices of the Municipality of Miagao, Other Agencies and the transacting public \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS 1. Letter Request/Travel Order and/or Call/Invitation ### WHERE TO SECURE Different offices of the Municipality of Miagao, Other Government Agencies and the transacting public ### CLIENT STEPS 1. Transmit the documents with the logbook/duplicate copy of the document. ### AGENCY ACTIONS 1.1 Receive the documents and signing of the logbook/duplicate copy of the document. 1.2 Verify and Prepare of the Certificate of No Claim. 1.3 Sign/Approve the Certification. ### FEES TO BE PAID None ### PROCESSING TIME 3 MINUTES 30 MINUTES 10 MINUTES ### PERSON RESPONSIBLE Admin. Aide II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT Municipal Accountant or the designate Officer in Charge ### TOTAL None 46 MINUTES II. ISSUANCE OF TAX CERTIFICATES FOR SUPPLIERS Filled-up Certificates (BIR Form 2306 and 2307) are issued by this office to the Suppliers transacting with the Municipality of Miagao. \| Office: \| Office of the Municipal Accountant \| \|---------\|-----------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2B – Government to Business \| \| Who may avail: \| Suppliers transacting with the Municipality of Miagao \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Filled up Request Form \| Office of the Municipal Accountant \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Request for the issuance of the BIR Form 2306 and/or 2307 thru filling up the request form. \| 1.1 Prepare the BIR Form 2306 and/or 2307. 1.2 Signing/Approval of the Certification \| None \| 15 MINUTES \| Admin Aide II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT Municipal Accountant or the designated Officer in Charge \| \| 2. Receive the issued Certification in the logbook. \| 2.1 Issue of the Certification to the requesting party. \| None \| 3 MINUTES \| Admin Aide II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| TOTAL \| None \| 21 MINUTES \| OFFICE OF THE MUNICIPAL ACCOUNTANT INTERNAL SERVICES I. ASSIST IN THE SIGNING OF CLEARANCES Clearances forwarded to the Municipality of Miagao are facilitated for countersign of the concerned offices before the approval of the Municipal Accountant. \| Office: \| Office of the Municipal Accountant \| \|---------\|-----------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G-Government to Government \| \| Who may avail: \| Different Offices of the Municipality of Miagao \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Clearance Form \| Human Resource Management Section \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Transmit the Clearance Form to the MUN. ACCOUNTANT \| 1.1 Receiving of the Clearance Form from the requesting party. OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT 1.2 Countersign the Clearance Form for Verification. 1.3 Signing/Approval of the Clearance Form. \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Officer II \| \| \| \| \| 40 MINUTES \| Administrative Officer II \| \| \| \| \| 10 MINUTES \| MUN. ACCOUNTANT OR THE DESIGNATED OIC \| \| 2. Receive the issued Clearance form. \| 2.1 Issue the Clearance Form to the requesting party. OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| None \| 5 MINUTES \| ADMIN. OFFICER II \| \| TOTAL \| None \| 1 HOUR \| II. RECEIVING AND CHECKING OF BARANGAY FINANCIAL DOCUMENT Financial Documents from the Barangays of the Municipality are submitted to the Office of the Municipal Accountant for the preparation of Financial Reports as mandated by the Commission on Audit. \| Office: \| Office of the Municipal Accountant \| \|---------\|-----------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G-Government to Government \| \| Who may avail: \| 119 Barangays of the Municipality of Miagao \| \|----------------\|---------------------------------------------\| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \| The following are to be submitted in original copy: 1. Transmittal of Report 2. Report of Check issued - Disbursement Vouchers with Photocopy of Check and Supporting Documents 3. Report of Cash Disbursement - Payroll with Supporting Documents 4. Record of Appropriations and Obligations 5. Punong Barangay Certification (PBC) 6. Liquidation Reports with supporting documents 7. Statement of Appropriations, Obligations and Balances (SAOB) 8. Registry of Special Trust Funds 9. Report of Accountability for Accountable Forms 10. Statement of Comparison of Budget and Actual Amounts 11. Cash Book 12. Summary of Collections and Deposits/Remittances \| 119 Barangay Treasurers of Miagao, Iloilo \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|-----------------\|--------------------\|---------------------\|---------------------\|------------------------\| \| 1. Transmit the Reports \| 1.1 Receiving the reports with supporting documents. 1.2 Arranging and sorting of the transmitted reports 1.3 Checking and Reviewing of the submitted reports including the supporting documents. 1.4 Preparation of \| None \| 5 MINUTES PER TRANSMITTAL 1 HOUR PER TRANSMITTAL 2 HOURS PER TRANSMITTAL 10 MINUTES PER \| Municipal Accountant Municipal Accountant Admin. Officer IV LIGA OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| III. ISSUANCE OF TAX CERTIFICATES FOR EMPLOYEES Certified Photocopy of the Signed/Approved and Filled-up Tax Certificates (BIR Form 2304 and 2316) are issued by this office to the Employees of the Municipal Government of Miagao as per request due to loss of the previously issued BIR forms/for foreign travel/Loans/Scholarship. \| Office: \| Mun. Accounting Office \| \|---------\|------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| All Employees of Municipal Government of Miagao \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|-----------------\| \| Filled-up Request Form \| Accounting Office \| ### CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Request for the Certified Photocopy of the BIR Form 2316 or issuance of the BIR Form 2304 thru filling up the request form. \| 1.1 Photocopy of the BIR Form 2316 or preparation of the BIR Form 2304. \| None \| 15 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.2 Signing/ Approval of the Certification \| None \| 5 MINUTES \| Municipal Accountant or the designated Officer in Charge OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| 2. Receipt of the issued Certification in the logbook. \| 2.1 Issue Certification to the requesting employee. \| None \| 3 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| TOTAL \| None \| 23 MINUTES \| IV. ISSUANCE OF PHILHEALTH REMITTANCE CERTIFICATION TO EMPLOYEES Philhealth Remittance Certification are issued by this office to the Employees of the Municipal Government of Miagao. \| Office: \| Mun. Accounting Office \| \|---------\|------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| Officials, Permanent and Casual Employees of the Municipal Government of Miagao \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS 1. Filled-up Request Form 2. Philhealth’s MDR (Member Data Record) 3. CF1 (Claim Form 1) or CSF (Claim Signature Form) WHERE TO SECURE - Accounting Office - HRM Section - Public/Private Hospitals, HRM Section \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Request for the Remittance Certification thru filling up the request form. \| 1.1 Prepare and verify the remittance certification against the available records. 1.2 Sign/ Approve the Certification \| None \| 15 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| 2. Receive the issued Certification in the logbook. \| 2. Issue Certification to the requesting employee. \| None \| 5 MINUTES \| Municipal Accountant or the designated Officer in Charge OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| \| TOTAL \| None \| 25 MINUTES \| V. ISSUANCE OF PAG-IBIG CERTIFICATE Pag-ibig Certificate of Oneness are issued by this office to the Employees of the Municipal Government of Miagao. \| Office: \| Mun. Accounting Office \| \|---------\|------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| All employees of the Municipal Government of Miagao \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS 1. Filled-up Request Form WHERE TO SECURE - Accounting Office \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Request for the Certificate of Oneness thru filling up the request form. \| 1.1 Prepare and verify the Certificate of Oneness against the available records. \| None \| 20 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.2 Sign/ Approve the Certification \| None \| 5 MINUTES \| Municipal Accountant or the designated Officer in Charge\| \| 2. Receive the issued Certification in the logbook. \| 2.1 Issue Certification to the requesting employee. \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| TOTAL None 25 MINUTES VI. ISSUANCE OF REMITTANCE CERTIFICATION (PREMIUMS AND LOANS) TO EMPLOYEES Remittance Certification is issued by this office to the Employees of the Municipal Government of Miagao for reconciliation purposes. \| Office: \| Mun. Accounting Office \| \|--------------------------\|------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| All employees of the Municipal Government of Miagao \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|-----------------\| \| Accounting Office \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Request for the Remittance Certification thru filling up the request form.\| 1.1 Prepare and verify the Remittance Certification against the available records. \| None \| 20 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.2 Sign/ Approve the Certification \| None \| 5 MINUTES \| Municipal Accountant or the designated Officer in Charge\| \| 2. Receive the issued Certification in the logbook. \| 2.1 Issue Certification to the requesting employee. \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| TOTAL None 30 MINUTES VII. PAYROLL CERTIFICATION FOR LOAN APPLICATION WITH PAG-IBIG (JOs AND COS) Payroll certification is required for the Approval of Loan Applications. This certifies whether or not the Applicable Loan Amortization for the Employee’s Applied Loan can be deducted from his/her salaries; and provided that in no case shall the foregoing deductions reduce the employee’s monthly net take home pay to an amount lower than the required monthly net take home pay. \| Office: \| Mun. Accounting Office \| \|---------\|------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| Active Municipal Employees \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Photocopy of Latest 1 Month Payroll \| Accounting Office, Municipality of Miagao, Iloilo \| \| 2. Filled-up Loan Application Form \| HRM Section \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Submit requirements item 1 & 2 for evaluation \| 1.1 Entertain client's request and evaluate as to eligibility for loan availment \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.2 If qualified, process payroll certification to be signed by the Authorized Officer and record in the logbook \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.3 If not qualified, inform the concerned employee \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.4 Sign the certification \| None \| 5 MINUTES \| Municipal Accountant/Officer-In charge \| \| 2. Receive the Certified Loan Application and have the log sheet signed. \| 2.1 Release the Certified Loan Application \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| TOTAL \| None \| 25 MINUTES \| VIII. PAG-IBIG LOAN APPLICATION THROUGH VIRTUAL PAG-IBIG ACCOUNT FOR LOCAL OFFICIALS AND REGULAR EMPLOYEES The employees can apply loan through online using their Virtual Pag-Ibig Account. The Approver will certify the loan through virtual pag-ibig provided that in no case shall the foregoing deductions reduce the employee’s monthly net take home pay to an amount lower than the required monthly net take home pay. \| Office: \| Mun. Accounting Office \| \|---------\|------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| Active Municipal Employees \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Photocopy of Latest 1 Month Payroll \| Accounting Office, Municipality of Miagao, Iloilo \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Submit requirements item 1 \| 1.1 Entertain client’s request and evaluate as to eligibility for loan availment \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.2 If qualified, process and approve through virtual pag-ibig and record in the logbook \| None \| 5 MINUTES \| Municipal Accountant/Officer-In charge \| \| \| 1.3 If not qualified, inform the concerned employee \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 2.1 Inform the client that the loan was approved \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| TOTAL \| None \| 25 MINUTES \| \| IX. PAYROLL CERTIFICATION FOR LOAN APPLICATION WITH BANKS AND OTHER LENDING INSTITUTIONS Payroll certification is required for the Approval of Loan Applications. This certifies whether or not the Applicable Loan Amortization for the Employee’s Applied Loan can be deducted from his/her salaries; and provided that in no case shall the foregoing deductions reduce the employee's monthly net take home pay to an amount lower than the required net monthly take home pay. \| Office: \| Mun. Accounting Office \| \|---------\|------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| Active Municipal Employees \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Photocopy of Latest 3 Months Payroll \| Accounting Office, Municipality of Miagao, Iloilo HRM Section \| \| 2. Filled-up Loan Application Form \| \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------\| \| 1. Submit requirements item 1 and 2 for evaluation \| 1.1 Entertain client’s request and evaluate as to eligibility for loan availment \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.2 If qualified, process payroll certification \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.3 Sign the certification \| None \| 3 MINUTES \| Municipal Accountant or Authorized Officer \| \| \| 1.4 If not qualified, inform the concerned employee \| None \| 5 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| 1.5 Log the certification and release to the employee \| None \| 3 MINUTES \| Admin. Officer II OFFICE OF THE MUN. ACCOUNTANT \| \| \| TOTAL \| None \| 21 MINUTES \| \| MUNICIPAL ENVIRONMENT AND NATURAL RESOURCES OFFICE EXTERNAL SERVICES I. ISSUANCE OF SOLID WASTE MANAGEMENT CERTIFICATE A certificate that complies with the requirement of the Comprehensive Solid Waste Management. \| Office or Division: \| Municipal Environment and Natural Resources Office (MENRO) \| \|---------------------\|----------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2G, G2C, G2B Government to Government, Government to Citizen, Government to Business Entity \| \| Who may avail: \| New or Old Business Establishment Owners \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Assessment Form \| Office of the Treasurer \| \| Official Receipt \| Office of the Treasurer \| \| DTI Copy \| DTI Office \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present assessment form, official receipt and DTI Copy to MENR Office \| 1.1 Customers are required to sign into the Logbook for Visitors 1.2 Validate documents presented 1.3 Review and Check \| NONE \| 2 MINUTES \| Environmental Management Specialist I MENRO \| \| 2. Attend orientation/seminars on SWM \| 2.1 Gives orientation/seminars on SWM \| NONE \| 1 HOUR \| OIC,MENRO \| \| 3. Client receives the certificates \| 3.1 Release the certificates to the client \| NONE \| 5 MINUTES \| Environmental Management Specialist I MENRO \| \| TOTAL \| 1 HOUR, 7 MINUTES \| II. ISSUANCE OF CERTIFICATE OF NO OBJECTION ON ACTIVITIES RELATED TO ENVIRONMENTAL PROTECTION AND CONSERVATION A certificate that complies with the requirement for activities related to Environmental Protection and Conservation and ensures that there is no environmental effect on biodiversity. \| Office or Division: \| Municipal Environment and Natural Resources Office (MENRO) \| \|---------------------\|----------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C, G2G, G2B Government to Government, Government to Business Entity and Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Land owners/Individuals/Institutions \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Letter Request, Brgy. Resolution, PTA Resolution and Feasibility Study \| Concern Barangay, Schools, and Institutions \| \| Official Receipt (Certification Fee) \| Office of the Treasurer \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present Letter Request, Brgy. Resolution, PTA Resolution and Feasibility Study and Official Receipt to MENRO \| 1.1 Customers are required to sign into the Logbook for Visitors 1.2 Validate documents presented 1.3 Review and Check 1.4 Site Validation \| NONE \| 1 DAY \| OIC, MENRO/Environmental Management Specialist I MENRO \| \| 2. Secure payment for certification fee for Certification of No Objection and provide photocopy of documents \| 2.1 Receive payment and the official receipt issued by the office of the treasurer 2.2 Issuance of Certification of No Objection \| Php 75.00 \| 30 MINUTES 2 MINUTES \| Cashier OFFICE OF THE MUN. TREASURER MENRO \| \| 3. Client receives the Certification of No Objection \| 3.1 Receives photocopy documents and gives certificates to the client \| NONE \| 3 MINUTES \| Environmental Management Specialist I MENRO \| \| TOTAL \| Php 75.00 \| 1 DAY, 37 MINUTES \| III. ISSUANCE OF CERTIFICATE TO TRANSPORT OF LUMBER AND CHARCOAL A certificate that complies with the requirement for transporting of Lumber and Charcoal \| Office or Division: \| Municipal Environment and Natural Resources Office (MENRO) \| \|---------------------\|----------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C, G2B Government to Citizen, Government to Business Entity \| \| Who may avail: \| Land owners with forest products needed to transport \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Certificate of verification, Transport Agreement, Tally Sheet of forest products, Geotagged pictures of forest products and location and official Receipt \| DENR-CENR Office \| \| Official Receipt (Certification Fee) \| Office of the Treasurer \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present Certificate of verification, Transport Agreement, Tally Sheet of forest products, Geo-tagged pictures of forest products, location and Official Receipt to MENRO \| 1.1 Customers are required to sign into the Logbook for Visitors 1.2 Validate documents presented 1.3 Review and Check \| NONE \| 2 MINUTES \| Environmental Management Specialist I MENRO \| \| 2. Secure certification fee payment for certificate to transport to the office of treasurer and provide photocopy of the documents presented \| 2.1 Receive payment and the official receipt issued by the office of the treasurer 2.2 Issuance of Certificate to Transport \| Php 75.00 \| 30 MINUTES 2 MINUTES \| Cashier OFFICE OF THE MUN. TREASURER OIC, MENRO/Environmental Management Specialist I MENRO \| \| 3. Client receives the certificate \| 3. Receives photocopy documents and gives certificates to the client \| NONE \| 3 MINUTES \| Environmental Management Specialist I MENRO \| \| TOTAL \| Php 75.00 \| 37 MINUTES \| OFFICE OF THE MUNICIPAL AGRICULTURIST EXTERNAL SERVICES I. APPLICATION FOR DOG & CAT CERTIFICATE FEE AND TRANSFER PERMIT (LIVESTOCK DIVISION) The Office of the Municipal Agriculturist-Livestock Division implemented various programs regulated under the local revenue code. \| Office or Division: \| Office of the Municipal Agriculturist - Livestock \| \|---------------------\|--------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| Government to Citizens G2C \| \| Who may avail: \| Registered Dog & Cat Owner in the Municipality \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|-----------------\| \| 1. Barangay Certification 2. Pet Health Record \| From Barangay where the animal is located Proof of Vaccination \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Client presents the requirements \| 1.1 Checking and Validation of Documents \| No fee \| 10 MINUTES \| Livestock in charge OFFICE OF THE MUN. AGRICULTURIST \| \| 2. Issuance of Pay Slip to the Client for payment \| 2.1 Issuance of Official Receipt by Cashier \| Php.155.00 \| 10 MINUTES \| Cashier OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 3. Present the Official Receipt \| 3.1 Issuance of Animal Health Certification and Transport Permit \| \| 5 MINUTES \| Livestock in Charge OFFICE OF THE MUN. AGRICULTURIST \| TOTAL 25 MINUTES II. APPLICATION FOR FISHERY PROJECTS (MUNICIPAL FISHERY LICENSE/PERMIT ACQUISITION) Coastal Resource Management Program under the Office of the Municipal Agriculturist has various activities which consists the implementation of the Comprehensive Fishery Code and Fishery Law Enforcement that includes the Registration of the Fisherfolks and their Fishing Vessels (3 gross tonnage and below) and the Application/Licensing of the Fishery Projects. \| Office or Division: \| Office of the Municipal Agriculturist (OMA) \| \|---------------------\|---------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| Government to Citizens G2C \| \| Who may avail: \| Registered Fisherfolks of Miagao \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|-----------------\| \| 1. Barangay Clearance (1 original copy) 2. BFARMC Endorsement (1 original copy) 3. Duly accomplished Application Form (1 original copy) \| From Barangay where the fisherfolks resides From Barangay Representatives where the fisher folk client is a member of the association From Office of the Municipal Agriculturist \| 4. Police Clearance (1 original copy, 1 photocopy) Municipal Police Station 5. Picture of Fishing Boat (1 copy) Fisher folk Client 6. Certificate of Ownership/Deed of Sale (for new permits) 1 original copy From fisher folk previous owner 7. Certificate of Registration and Accreditation (for Corporations, Cooperatives, Associations) 1 original copy From OMA (individual fisher folk) From CDA, Dole \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. FILE. Client presents the requirements to OMA \| 1.1 Validation/check if requirements are complete \| No Fee \| 10 MINUTES \| Agriculturist II - Fisheries OFFICE OF THE MUN. AGRICULTURIST \| \| \| 1.2 If requirements are complete, the OMA issues Certificate of Recommendation \| No Fee \| 5 MINUTES \| Municipal Agriculturist \| 2. Municipal Agriculturist Certification/Endorsement issued TOTAL 15 MINUTES III. REGISTRATION OF FISHERFOLKS AND BOATS Coastal Resource Management Program under the Office of the Municipal Agriculturist has various activities which consist the implementation of the RA 8850/10654 and Comprehensive Fishery Code that includes the Registration of the Fisherfolks and their Fishing Vessels (3 gross tonnage and below). \| Office or Division: \| Office of the Municipal Agriculturist - Livestock \| \|---------------------\|--------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| Government to Citizens G2C \| \| Who may avail: \| Registered Fisherfolks of Miagao \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Barangay Clearance (1 orig copy) \| From Barangay where the fisherfolks resides \| \| 2. BFARMC Endorsement (1 orig copy) \| From Barangay Representatives where the fisherfolk client is a member of the association \| \| 3. Duly accomplished Application Form signed by BFARMC and Punong Barangay (1 orig copy) \| From Office of the Municipal Agriculturists \| \| 4. Picture of Fisherfolk (1 copy) \| Fisherfolk Client \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. FILE. Client presents the requirements to OMA \| 1.1 Validation/check if requirements are complete \| No Fee \| 10 MINUTES \| Agriculturist II-Fisheries (OMA) OFFICE OF THE MUN. AGRICULTURIST \| \| \| 1.2 If requirements are complete, the OMA issues FishR or BoatR forms to be accomplished by the client \| No Fee \| 5 MINUTES \| Agriculturist II-Fisheries (OMA) OFFICE OF THE MUN. AGRICULTURIST \| \| 2. Accomplish Fish R or BoatR forms and attached pictures \| 2.1 Validation/check if the forms are accomplished completely \| No Fees \| 5 MINUTES \| Agriculturist II-Fisheries (OMA) OFFICE OF THE MUN. AGRICULTURIST \| \| 3. Submit Fish R and BoatR accomplished forms to OMA for encoding to the system \| 3.1 Encoded to FishR and BoatR system \| No Fees \| 10 MINUTES \| Agriculturist II-Fisheries OFFICE OF THE MUN. AGRICULTURIST \| TOTAL: 30 MINUTES OFFICE OF THE MUNICIPAL ENGINEER/ OFFICE OF THE BUILDING OFFICIAL EXTERNAL SERVICES I. APPLICATION FOR PERMITS (BUILDING, FENCING, ELECTRICAL, SANITARY AND PLUMBING, MECHANICAL, ELECTRON, POLE LOCATION, EXCAVATION AND GROUND PREPARATION, DEMOLITION, TEMPORARY SERVICE CONNECTION) A legal document that is issued by the Office of the Building Official that authorizes the construction of a building/structure. \| Office or Division: \| Office of the Building Official / Office of the Municipal Engineer \| \|---------------------\|---------------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple, Complex & Highly Technical \| \| Type of Transaction:\| G2C - Government to Transacting Public \| \| Who may avail: \| Transacting Public \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Photocopy of Cert. Of Title / Transfer Cert. Of Title \| Mun. Assessor’s Office / Bureau of Lands \| \| Photocopy of Real Property Tax \| Mun. Assessor’s Office \| \| Written Consent from Lot Owner/s or Heirs/ Deed of Absolute Sale/ Lease Contract/ Deed of Donation (If applicant is not the Lot Owner) \| Owner of Lot \| \| Current Tax Receipt \| Mun. Assessor’s Office \| \| Lot Plan - Authenticated by the Mun. Assessor’s Office / Bureau of Lands \| Mun. Assessor’s Office \| \| Certification of Punong Barangay \| Respective Barangay \| \| Zoning Permit / Locational Clearance \| MPDC \| \| DPWH Form (Building / Sanitary / Plumbing / Electrical / Mechanical, etc.) \| Office of the Municipal Building Official \| \| Structural Analysis (2 or More Storey Building) \| Licensed Professional (Civil Engineer) \| \| Soil Analysis (3 Storey and Above) \| Licensed Professional (Civil Engineer) \| \| Five (5) Sets of Bill of Materials \| Prepared by Licensed Architect or Civil Engineer \| \| Five (5) Sets of Specifications \| Prepared by Licensed Architect or Civil Engineer \| \| Five (5) Sets of Working Plan \| Prepared by Licensed Architect or Civil Engineer \| \|-------------------------------\|-------------------------------------------------\| \| Logbook \| Prepared by Licensed Architect or Civil Engineer \| \| Soft Copy of Working Plan (in JPEG or PDF Format) \| Optional by Applicant’s Architect or Civil Engineer \| NOTE: Electrical Permit Requirements as per NBC, MC #2 Series of 2015 1. Voltage Drop Analysis (Reflected on Electrical Plan) - Prepared by Licensed Professional Electrical Engineer 3. Short Circuit Analysis (Reflected on Electrical Plan) - Prepared by Licensed Professional Electrical Engineer Plumbing Design Analysis (Reflected on Plumbing Plan) - Prepared by Registered Master Plumber \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Secure List of Requirements \| 1.1 Provides the client with short briefing on the service and its requirements \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| 2. Submit complete accomplished application and other requirements \| 2.1 Receives, reviews and analyzes plans, applications and other supporting documents \| None \| 10 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 2.2 Conducts Site Inspection and verification \| None \| 1 DAY \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 2.3 Evaluates and Assesses plans and other documents and recommends necessary compliances \| None \| 7 DAYS \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 2.4 Prepares Order of Payment \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| \| \| \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| 5.3. Applicant pays the order of payment at Municipal Treasurer’s Office \| None \| None \| By the Municipal Treasurer’s Office \| MTO Personnel OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 6.4. Applicant returns to Office and present Official Receipt \| 4.1 Receives copy of OR and issues transmittal form to the BFP \| None \| 20 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| 7.5. Submit Three (3) Sets of Requirements with Transmittal form to the BFP \| None \| None \| By BFP Office \| BFP Personnel BFP \| \| 8.6. Returns Transmittal form to the Office of the Building Official with FSEC issued by the BFP \| 6.1 Approves Permit \| None \| 10 MINUTES \| Municipal Building Official OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 6.2 Issue corresponding Permit Numbers and Require owner signage for posting \| None \| 10 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 6.3 Segregation of one (1) set of requirement as Owner’s copy and records date \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| 9.7. Returns to the office for signing of Bldg. Permit Signage \| 7. Signs and requires owner to post such signage at construction site \| None \| 5 MINUTES \| Municipal Building Official OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| TOTAL \| None \| 1 week, 1 day and 70 mins \| \| II. APPLICATION FOR CERTIFICATE OF OCCUPANCY A document certifying that a building/structure can now be utilized as a public edifice or a private residence which is now safe for occupancy. Office or Division: Office of the Building Official/ Office of the Municipal Engineer \| Classification: \| Simple, Complex & Highly Technical \| \|-----------------\|-----------------------------------\| \| Type of Transaction: \| G2C - Government to Transacting Public \| \| Who may avail: \| Transacting Public \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Application Form for Certificate of Occupancy \| Mun. Engineer’s Office \| \| As Built- Plans \| Licensed Professional \| \| Certificate of Completion (Electrical, Sanitary and Civil) \| Licensed Professional \| \| Endorsement to BFP \| Mun. Engineer’s Office \| \| Construction Log Book \| Licensed Professional \| \| Actual Photo (Front, Rear, Right and Left Side View) \| \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|----------------\|----------------\|-------------------\| \| 1. Secure List of Requirements \| 1. Provides client of short briefing on the service and necessary requirements \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| 2. Submit complete accomplished application and other requirements \| 2.1 Receives, reviews plans, certificates of completion and other documents \| None \| 10 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 2.2 Prepares order of payment and fees to be paid \| None \| 10 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| 3. Applicant pays the order of payment at Municipal Treasurer’s Office \| None \| None \| By Municipal Treasurer’s Office \| MTO Personnel OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 4. Return to Office and present Official Receipt \| 4.1 Approves and issues transmittal form to BFP \| None \| 20 MINUTES \| Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 5. Submit One (1) Set of Requirements with Transmittal form to the BFP \| None \| None \| By BFP Office \| BFP Personnel \| \| 6. Returns Transmittal to Office of the Building Official with FSIC issued by BFP \| 6.1 Approves and signs Certificate of Occupancy \| None \| 10 MINUTES \| Municipal Building Official \| \| \| 6.2 Controls and issues Certificate of Occupancy \| None \| 10 MINUTES \| Administrative Aide I \| \| \| TOTAL \| None \| 7 days \| \| III. APPLICATION FOR INDIGENOUS PERMIT A document certifying the transacting public of their permit specifically for structures with indigenous materials. (Usually used for Electrical Service Connections) Office or Division: Office of the Building Official / Office of the Municipal Engineer Classification: Simple Type of Transaction: G2C - Government to Transacting Public Who may avail: Transacting Public, Accredited Electricians \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Three (3 Copies) of Working Plan \| By ILECO Accredited Electricians \| \| Civil and Electrical permit forms \| Office of the Municipal Building Official \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Requests for Building and Electrical Permit Forms \| 1. Provides Applicant with necessary forms \| None \| 5 minutes \| Administrative Aide I (OFFICE OF THE MUN. ENGINEER) \| \| 2. Submit plans, forms and other requirements (Owner or ILECO Accredited Electrician) \| 2.1 Receive, reviews and inspects plans and application forms \| None \| 10 minutes \| Administrative Aide I (OFFICE OF THE MUN. ENGINEER) \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 2.2 Conduct Site Inspection and Verification \| None \| 1 day \| Administrative Aide I / Authorized Personnel \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| 3. Pay fees at Municipal Treasurer’s Office \| 3. None \| None \| By Municipal Treasurer’s Office \| \| \| \| \| MTO Personnel \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 4. Return to Office and present Official Receipt \| 4.1 Approves and signs Working plan and application forms \| None \| 10 minutes \| Municipal Building Official \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| 5. Present Signed plans and application forms \| 5.1 Control / Issuance of Corresponding Bldg. Permit Number, Segregation File Copy and Records Date \| None \| 5 minutes \| Administrative Aide I \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| TOTAL None 2 days ### IV. CHECKING OF PROGRAM OF WORK OF BARANGAYS Checking of Program of Work of various Barangays for their pricing and labor cost. \| Office or Division: \| Office of the Municipal Engineer \| \|---------------------\|---------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| Barangay Officials \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------------------------------------------\| \| 1. Present Prepared Program Of Works (POW. \| 1.1 Check Material Cost and Labor Cost of Specific Project \| None \| 10 MINUTES \| Admin Aide I, Admin Aide III, Engineering Assistant, Engr. I \| \| \| \| \| OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| \| \| \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| 1.2 Present Corrections or Recommendations to Brgy. Officials \| None \| 5 MINUTES \| Admin Aide I, Admin Aide III, Engineering Assistant, Engr. I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 1.3 Initially sign POW, under Municipal Engineer’s name. \| None \| 5 MINUTES \| Admin Aide I, Admin Aide III, Engineering Assistant, Engr. II OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 1.4 Log specific Program of Works (POW) at Brgy. Projects Logbook \| None \| 5 MINUTES \| Admin Aide I, Admin Aide III, Engineering Assistant, Engr. I OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| 2. Forward POW to MPDC for checking of availability of fund and signing of MPDC \| None \| None \| By MPDC \| MPDC Staff MPDC \| \| \| 3. Present Program of Works to Municipal Engineer \| 3.1 Assesses Proposed Project and Signs Program of Works \| None \| 5 MINUTES \| Municipal Engineer OFFICE OF THE MUN. ENGINEER \| \| \| TOTAL \| None \| 30 MINUTES \| \| \| MEEO – OPERATION OF MARKET EXTERNAL SERVICES I. ISSUANCE OF LEASE CONTRACT FOR NEW APPLICANT A lease is a contract outlining the terms under which one party agrees to rent an asset—in this case, property—owned by another party. It guarantees the lessee, also known as the tenant, use of the property and guarantees the lessor (the property owner or landlord) regular payments for a specified period in exchange. \| Office or Division: \| Municipal Economic Enterprise Office – Operation of Market \| \|---------------------\|----------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All citizens who are at least 18 years old and above \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Letter of intent for vacant stall/table indicating the type of business to engage received by the office of the Municipal Mayor. (1 photocopy) \| Client \| \| Resolution form the Market Committee (1 photocopy) \| \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present letter of intent/resolution to the Market In charge \| 1.1 Site inspection and validation \| None \| 1 DAY \| Market Supervisor II Administrative Aide I Office of the Market Supervisor \| \| 2. Secure and fill in the lease contract \| 2.1 Record, Issue & Examine the correctness of the lease contact \| None \| 1 DAY \| Market Supervisor II Administrative Aide I Office of the Market Supervisor \| \| 3. Approval of the lease contract \| 3.1 Signing of the lease contract \| None \| 1 DAY \| Market Supervisor II Municipal Treasurer Municipal Mayor \| \| TOTAL \| None \| 3 DAYS \| II. ISSUANCE OF LEASE CONTRACT FOR RENEWAL A lease is a contract outlining the terms under which one party agrees to rent an asset—in this case, property—owned by another party. It guarantees the lessee, also known as the tenant, use of the property and guarantees the lessor (the property owner or landlord) regular payments for a specified period in exchange. \| Office or Division: \| Municipal Economic Enterprise Office – Operation of Market \| \|---------------------\|----------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2B – Government to Business \| \| Who may avail: \| All Market Vendors who are at least 18 years old and above \| ### III. ISSUANCE OF CASH TICKET Cash Tickets are issued to public market table holders, transient vendors, and other clients as proofs of payment of entrance of their goods and parking fee. \| Office or Division: \| Municipal Economic Enterprise Office – Operation of Market \| \|---------------------\|----------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Public market vendors and other clients. \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| None \| \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Wait in their respective areas for their fees. \| 1.1 Issue cash tickets to the clients based on the Municipal Revenue Code 2019 \| None \| 3 MINUTES \| Revenue Collection Clerk Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 2. Pay corresponding fees \| 2.1 Collect fees and charges \| Based on the cash ticket issue \| 3 MINUTES \| Revenue Collection Clerk Administrative Aide I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| TOTAL \| \| \| 6 MINUTES \| \| SPORTS, RECREATION & CULTURAL CENTER UNIT EXTERNAL SERVICE I. RENT A VENUE JRBBH and SK Gym are great venue for Wedding, Corporate events or any special occasions. \| Office or Division: \| Municipal Economic Enterprise Office – Miscellaneous Services \| \|---------------------\|-------------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All who are at least 18 years old and above \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Approved letter of intent to rent a venue \| Client \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present the Letter of intent to rent a venue \| 1.1 Assessment & Scheduling \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Officer I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 2. Pay the assessed amount to the MTO cashier \| 2.1 Received the payment for rent a venue \| Amount is based on the assessed charges found in the Revenue Code 2019 \| 5 MINUTES \| Revenue Collection Clerk OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| TOTAL \| \| \| 10 MINUTES \| \| CEMETERY SERVICES EXTERNAL SERVICE ## I. FACILITATING THE BURIAL \| Office or Division: \| Municipal Economic Enterprise Office – Public Cemetery \| \|---------------------\|-------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All who are at least 18 years old and above \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS - Death certificate (photocopy) - Official Receipt (photocopy) - Burial Schedule ### WHERE TO SECURE Client \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present the required documents \| 1.1 Evaluate the correctness of the documents \| None \| 5 MINUTES \| OIC-MEEO \| \| \| Record \| None \| 5 MINUTES \| OIC-MEEO \| \| \| TOTAL \| None \| 10 MINUTES \| \| OPERATION OF THE SLAUGHTERHOUSE EXTERNAL SERVICES ## I. SLAUGHTERING OF ANIMALS \| Office or Division: \| Municipal Economic Enterprise Office – Operation of Slaughterhouse \| \|---------------------\|------------------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| Miagao Registered Butchers \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS 1. Brgy. Certification of the origin of animal. 2. Livestock Inspection Certificate for Disease Free. 3. Ownership / Transfer of Ownership (for Cattle) 4. Weight slip from Auction Market. ### WHERE TO SECURE - Client ### CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present the requirements \| 1.1 Validation \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Assistant II MEEO - SLAUGHTERHOUSE \| \| \| Lairage \| None \| \| \| \| \| Hog Restrainer \| \| 20 MINUTES \| \| \| \| Hog Bleeding \| \| \| \| \| \| Scalding \| \| \| \| \| \| Evisceration \| \| \| \| \| \| Inspection \| \| \| \| \| \| Dispatched \| \| \| \| \| \| Weighing \| \| \| \| \| \| Issuance of Meat Inspection Certificate \| \| \| Meat Inspector I MEEO - SLAUGHTERHOUSE \| \| 2. Payment \| 2.1 Issuance of official receipt: Entrance Fee Slaughter Permit Slaughter Fee Inspection Fee Meat Transport Fee \| For Public Consumption: Cattle, per head – P315.00 Hogs, per head – P165.00 Goats/Sheep/Others, per head – P75.00 \| 5 MINUTES \| Administrative IV MEEO - SLAUGHTERHOUSE \| \| \| \| For Home Consumption \| \| \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------------------------\| \| 1. Present the request \| 1.1 The Incharge of the Slaughterhouse shall assess the requesting personnel for the purpose of certification being requested. 1.2 The Incharge of the Slaughterhouse shall prepare a certification to be signed by the her/him and the OIC-MEEO 1.3 Record data on log book \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Assistant II MEEO - SLAUGHTERHOUSE 3 MINUTES \| Administrative Assistant II MEEO - SLAUGHTERHOUSE 3 MINUTES \| Administrative Assistant II MEEO - SLAUGHTERHOUSE \| ### III. WEIGHING OF ANIMALS \| Office or Division: \| Municipal Economic Enterprise Office – Operation of Slaughterhouse \| \|---------------------\|------------------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All who are at least 18 years old and above \| #### CHECKLIST OF REQUIREMENTS - Barangay certification of the origin of animals #### WHERE TO SECURE - Client #### CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|-------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|----------------------------------\| \| 1. Present the require document \| None \| 3 MINUTES \| Administrative Aide I MEEO - SLAUGHTERHOUSE \| \| 2. Weighing/Assessment \| Cattle – P60.00 Swine – P30.00 Goats/Sheep/Others – P15.00 Chicken/fowls – P2.00 \| 5 MINUTES \| Administrative Aide I MEEO – SLAUGHTERHOUSE \| #### TOTAL - 8 MINUTES ### IV. DAILY ENTRY OF ANIMALS \| Office or Division: \| Municipal Economic Enterprise Office – Operation of Slaughterhouse \| \|---------------------\|------------------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizen \| \| Who may avail: \| All who are at least 18 years old and above \| #### CHECKLIST OF REQUIREMENTS - None #### WHERE TO SECURE - Client #### CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|-------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|----------------------------------\| \| 1. Bring the animals to the lairage area \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Aide I MEEO - SLAUGHTERHOUSE \| #### TOTAL - None 5 MINUTES PUBLIC EMPLOYMENT SERVICE OFFICE EXTERNAL SERVICES I. ISSUANCE OF NO OBJECTION CERTIFICATE (NOC) TO CONDUCT SPECIAL OR LOCAL RECRUITMENT ACTIVITY Issuance of No Objection Certificate (NOC) is an employment facilitation service of the PESO to allow the Licensed and Good Standing Companies/Agencies to conduct Local or Special Recruitment Activity. \| Office or Division: \| Public Employment Service Office \| \|---------------------\|---------------------------------\| \| Classification: \| Complex \| \| Type of Transaction:\| Government to Citizen (G2C) \| \| Who may avail: \| Licensed and Good Standing Agencies or Companies \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Letter Request (1 original copy) \| Client \| \| 2. Company Profile (1 certified photocopy) \| Client \| \| 3. A) For overseas - Current Job Orders or Vacancies received by DMW (1 certified photocopy) B) For Local – Current List of Vacancies \| Client \| \| 4. Copy of PEIS-PhilJob Net Registration issued by DOLE (1 certified photocopy) \| DOLE \| \| 5. Certificate of Registration and Current Status issued by DMW (Valid and Good Standing) – (1 certified photocopy) \| DMW \| \| 6. Authority to Conduct Recruitment Activity Outside of Area of Jurisdiction (if the agency/company is located outside the City and Iloilo Province (1 original copy) \| Client \| \| 7. Certification re: Indicating the Authorized Representative (1 Original copy) and 1 photocopy of Company ID of the authorized representative) \| Client \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present the Letter of Request with Complete Requirements Attached to the PESO Staff \| 1.1 Receive and validate the submitted documents 1.2. Verify the authenticity to the issuing agency 1.3. Prepare and Issue the No \| None \| 15 MINUTES 1 DAY \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I PESO \| \| \| \| \| 30 MINUTES \| Senior Labor and Employment Officer \| II. ISSUANCE OF REFERRAL FOR EMPLOYMENT OR SKILLS TRAINING Issuance of Referral for Employment or Skills Training is an employment facilitation service of the Public Employment Service Office to assist jobseekers or applicants for possible employment or to avail free skills training. \| Office or Division: \| Public Employment Service Office \| \|---------------------\|----------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| Government to Citizen (G2C) \| \| Who may avail: \| Jobseekers or Applicants \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Application Letter \| Client \| \| 2. Resume \| Client \| \| 3. National Skills Registry Form \| PESO \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present Application Letter and Resume \| 1.1 Receive the required documents \| None \| 5 MINUTES \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I PESO \| \| \| 1.2 Conduct interview and issue NSRP Form \| None \| 15 MINUTES \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I PESO \| \| 2. Fill-up and submit the NSRP Form \| 2.1 Receive and check the completeness of NSRP Form \| None \| 30 MINUTES \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I PESO \| \| \| 2.2 Prepare the Referral Letter or Endorsement \| None \| 15 MINUTES \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment \| III. ISSUANCE OF CASE INTAKE SHEET FORM Issuance of Case Intake Sheet Form is one of the services of the Migrant Workers Help Desk under the Public Employment Service Office to assist distressed Overseas Filipino Workers or their Authorized/Qualified Dependents to avail assistance from the Overseas Workers Welfare Administration (OWWA) and other agencies. \| Office or Division: \| Public Employment Service Office \| \|---------------------\|----------------------------------\| \| Classification: \| Complex \| \| Type of Transaction:\| Government to Citizen (G2C) \| \| Who may avail: \| Distressed OFWs or their Authorized/Qualified Dependents \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|-----------------\| \| 1. Passport (1 photocopy) \| \| 2. Employment Contract (1 photocopy) \| \| 3. Overseas Employment Certificate (1 photocopy) \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present the required documents \| 1. Receive and validate the submitted documents \| None \| 15 MINUTES \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I PESO \| \| \| 2. Conduct interview \| None \| 1 HOUR \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I \| \| \| \| \| \| PESO \| \|---\|---\|---\|---\|------------------------------------------\| \| \| 2.2 Prepare Case Intake Sheet Form \| None \| 30 MINUTES \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I PESO \| \| \| 2.3 Sign and release the Case Intake Sheet Form \| None \| 10 MINUTES \| PESO Manager, Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I PESO \| \| \| 2.4 Send electronic copy to OWWA for advance information \| None \| 15 MINUTES \| Senior Labor and Employment Officer and/or Labor Employment Officer I PESO \| \| \| TOTAL \| None \| 2 HOURS, 10 MINUTES \| HUMAN RESOURCE MANAGEMENT OFFICE EXTERNAL SERVICES I. ISSUANCE OF CERTIFICATE OF EMPLOYMENT A document certifying a former employee employment details and service records. \| Office or Division: \| Human Resource Management Office (HRMO) \| \|---------------------\|----------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Client \| \| Who may avail: \| Former employee of the Local Government Unit of Miagao \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Present one (1) valid ID (for representative) \| GSIS, PAGIBIG, UMID, TIN, \| \| SPA (for representative) \| Notarized SPA \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Client submit request to HRMO the intention to secure COE. \| 1.1 Verify ID Presented \| None \| 10 MINUTES \| Casual Clerk/Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \| \| 1.2 Validate if applicant is previously employed \| None \| 30 MINUTES \| Administrative Assistant II Human Resource Management Office \| \| \| 1.2 Compute service record, salaries and wages \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Assistant II Human Resource Management Office \| \| \| 1.3 Forward document to HRMO for review and signature \| None \| 10 MINUTES \| MGDH I – HRMO Human Resource Management Office \| \| \| 1.4 Review and sign service record, salaries and wages. \| None \| 5 MINUTES \| Casual Clerk/Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \| \| 1.5 Route document to outgoing. \| None \| \| \| \| 2. Client Received signed CEO/ Service Record. \| 2.1 Client received documents from HRMO \| None \| 5 MINUTES \| Casual Clerk/Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \|-----------------------------------------------\|----------------------------------------\|------\|-----------\|---------------------------------------------------------------------\| \| \| TOTAL \| None \| 1 HOUR, 5 MINUTES \| \| HUMAN RESOURCE MANAGEMENT OFFICE INTERNAL SERVICES I. APPLICATION FOR VACATION/SICK LEAVE A document submitted by Municipal Officials, Regular Plantilla and Casual Employees applying for vacation or sick leave. \| Office or Division: \| Human Resource Management Office (HRMO) \| \|---------------------\|----------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| Officials, Regular and Casual employees of LGU Miagao \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Duly Accomplished Leave Application Form 3 original copies \| HRMO \| \| Medical Certificate (if sick leave of more than five (5) days) 1 original copy \| Licensed Physician \| \| Clearance for vacation leave (if thirty (30) days or more) 3 original copies \| HRMO \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Submit duly accomplished leave application form to HRMO (complete requirements) \| 1.1 HRMO receives application and forward to personnel in-charge \| None \| 10 MINUTES \| Clerk, Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \| \| 1.2. Compute and Record Leave credits \| None \| 30 MINUTES \| Administrative Assistant II Human Resource Management Office \| \| \| 1.3 Review and sign leave credits \| None \| 30 MINUTES \| MGDH I -HRMO \| \| \| 1.4. Forward application to Municipal Administrator or Office of the Municipal Mayor for approval. \| None \| 15 MINUTES \| Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \| \| \| \| \| \| \|---\|---\|---\|---\|---\| \| \| 1.5 Documents Received \| None \| 2 HOURS \| LEO I /Executive Assistant (Office of the Municipal Administrator/ Office of the Municipal Mayor) \| \| \| 1.6 Signed by Mun. Admin/Mun. Mayor for approval or disapproval \| None \| 2 DAYS \| Office of the Municipal Administrator/ Office of the Municipal Mayor \| \| \| 1.7 Forward signed documents to HRMO \| None \| 2 HOURS \| LEO I /Executive Assistant (Office of the Municipal Administrator/ Office of the Municipal Mayor) \| \| \| 2. Received signed documents \| \| \| \| \| \| 2.1 Received documents from the office of the Municipal Mayor and release copy to the clients \| None \| 15 MINUTES \| Clerk, Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \| \| TOTAL \| None \| 2 DAYS, 4 HOURS, 40 MINUTES \| \| ## II. ISSUANCE OF CERTIFICATE OF EMPLOYMENT A document certifying a current employee employment details and service records. \| Office or Division: \| Human Resource Management Office (HRMO) \| \|---------------------\|----------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2G – Government to Government \| \| Who may avail: \| Current employee of the Local Government Unit of Miagao \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|-----------------\| \| Present one (1) valid ID (for representative) \| GSIS, PAGIBIG, UMID, TIN, NATIONAL ID \| \| SPA (for representative) \| Notarized SPA \| ### CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Employee submit request to HRMO the intention to secure COE \| 1.1 Verify ID Presented 1.2 Validate if applicant employed \| None \| 10 MINUTES \| Casual Clerk/Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \| 1.2 Compute service record, salaries and wages \| None \| 30 MINUTES \| Administrative Assistant II Human Resource Management Office \| \| 1.3 Forward document to HRMO for review and signature \| None \| 5 MINUTES \| Administrative Assistant II Human Resource Management Office \| \| 1.4 Review and sign service record, salaries and wages. \| None \| 10 MINUTES \| MGDHI –HRMO Human Resource Management Office \| \| 1.5 Route document to outgoing. \| None \| 5 MINUTES \| Casual Clerk/Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \| 2. Employee Received signed CEO/ Service Record \| 2.1 Employee received documents from HRMO \| None \| 5 MINUTES \| Casual Clerk/Administrative Aide IV Human Resource Management Office \| \|-----------------------------------------------\|------------------------------------------\|------\|-----------\|---------------------------------------------------------------------\| \| \| TOTAL \| None \| 1 HOUR, 5 MINUTES \| \| MUNICIPAL DISASTER RISK REDUCTION AND MANAGEMENT OFFICE EXTERNAL SERVICES I. REQUEST FOR INFORMATION, EDUCATION AND COMMUNICATION (IEC) MATERIALS The issuance of IEC Materials ensures the requesting party are provided with valuable information relevant to Disaster Risk Reduction and Management. \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|--------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of \| G2C – Government to Citizens \| \| Who may avail: \| General Public \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS 1. Request letter from the Client addressed to the MDRRMO indicating what type of IEC material is needed WHERE TO SECURE \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|------------\|--------------------------\|-------------------------------------\| \| 1. Submit letter of request \| 1.1 Receipt of request letter \| None \| 5 MINUTES UPON RECEIPT OF REQUEST \| Personnel for Administration MDRRMO \| \| 2. Wait for action of the request \| 2.1 Identification of IEC material being requested and coordinate with concerned division for the preparation of IEC material being requested \| None \| 20 MINUTES \| Personnel for Administration MDRRMO \| \| \| 2.2 Preparation of the IEC material \| None \| 30 MINUTES \| Personnel for Research and Planning MDRRMO \| \| 3. Receipt of the requested \| 3.1 Issuance of the requested IEC material \| None \| 5 MINUTES \| \| TOTAL \| None \| 60 MINUTES \| II. REQUEST FOR MDRRM – RELEVANT TRAININGS AND SEMINARS The service ensures that the trainings and seminars conducted will equip participants with the appropriate knowledge and skills that conforms with the standards set by governing agencies as mandated under the Republic Act 10121. \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|-------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizens \| \| Who may avail: \| All \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|-----------------\| \| Mayor's Office \| #### CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|-------------------------------------------------------------------------------\|------------\|-----------------\|-------------------------------------\| \| 1.1 Receipt of request letter \| None \| 15 MINUTES \| Front Desk / Receiving Clerk \| \| \| \| \| Mayor's Office \| \| 2.1 Endorsement of the front desk to the Local Chief Executive or to the authorized official for the approval of the request \| None \| 2 DAYS \| Front Desk / Receiving Clerk \| \| \| \| \| Mayor's Office \| \| 2.2 Upon approval, forward the request letter to the MDRRM Office \| None \| 15 MINUTES \| Staff / Messenger \| \| \| \| \| Mayor's Office \| \| 2.3 The Training Division of the MDRRM Office will assign a training team to accommodate and inform the client of the schedule and other details of the training / seminar \| None \| 1 HOUR \| Personnel for Training \| \| \| \| \| MDRRMO \| III. REQUEST FOR EMERGENCY RESPONSE A quick response to any emergency shall be delivered to ensure the efficient and timely response of the office and in order to preserve life and guarantee the safety and well-being of the general public. \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|-------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizens \| \| Who may avail: \| General Public \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS None (Request done verbally via any electronic communication device) WHERE TO SECURE Client \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|----------------------------------\| \| 1. Call or text the ff: HOTLINE NO. Cellphone #09639866435 / Landline No. 3324726 or contact Control or Emergency Operation “24/7” MDRRMO Miagao Facebook \| 1.1 Answer call or incident report asking for the following information and relay the information to the MDRRMO Operation and Warning Division - Nature of Emergency / Type of Incident - Caller’s Information - Location of the Incident - Individuals affected and status \| None \| 15 MINUTES \| Personnel on duty MDRRMO \| \| Step \| Description \| Time \| Personnel \| \|------\|-----------------------------------------------------------------------------\|--------\|------------------------------------------------\| \| 2 \| Wait for action of the request \| \| \| \| \| 2.1 Verify the availability of driver, vehicle, organize the rescuers and preparation of rescue equipment and medical kits \| None \| 10 MINUTES \| \| \| 2.2 Mobilization of the assigned Emergency Response team towards the identified location of the incident \| None \| 45 MINUTES \| \| 3 \| Depending on the situation: Wait, assist or answer relevant queries from the emergency response team \| \| \| \| \| 3.1 Arrival at the scene of the incident with each members of the emergency response team performing specific task (First Aiders, \| None \| 45 MINUTES \| \| \| 3.2 If required, Patient loading to ambulance or rescue vehicle; If \| \| \| \| 4 \| If possible, accompany patient \| \| \| \| \| 4.1 Patient transport to the nearest hospital \| None \| 120 MINUTES \| \| \| TOTAL \| None \| 240 MINUTES \| IV. REQUEST FOR MDRRMO CERTIFICATION A process of issuing a document available to the general public for any legal purposes that may serve them. \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|--------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C – Government to Citizens \| G2B – Government to Business \| \| Who may avail: \| All \| ### CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|-----------------\|-------------------------------------\| \| 1. \| Submit letter of request \| None \| 15 MINUTES \| Front Desk / Receiving Clerk \| \| \| \| Mayor’s Office \| \| 2. \| Client will be advised to wait for the approval of the request through phone call or e-mail \| None \| 2 DAYS \| Front Desk / Receiving Clerk \| \| \| \| Mayor’s Office \| \| \| 2.1 Endorsement of the front desk to the Local Chief Executive or to the authorized official for the approval of the request \| None \| 15 MINUTES \| Staff / Messenger \| \| \| \| Mayor’s Office \| \| \| 2.2 Upon approval, forward the request letter to the MDRRM Office \| None \| 1 HOUR \| Personnel for Research and Planning \| \| \| \| MDRRMO \| \| \| 2.3 The Research and Planning Division of the MDRRM Office will identify the type of request and encode/type the certification then submit it to the MDRRMO \| None \| 25 MINUTES \| MDRRMO \| V. ASSISTANCE FOR HOSPITAL TRANSFER This service ensures that patients receive necessary care and treatment at the appropriate location. \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|--------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transactions: \| G2G – Government to Citizens \| \| Who may avail: \| All \| Checklist of requirements \| Where to secure \| \|-----------------\| \| MHO (First Aid Clinic), Hospitals \| \| Client Steps \| Agency Action \| Fees to be Paid \| Processing Time \| Person Responsible \| \|--------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|------------------------------------------------------\|----------------------------------------\|-------------------------------------\| \| 1. Submit Patient’s request/consent for hospital transfer. \| 1.1 Log Patient’s request/Consent for hospital transfer. \| Gasoline expenses for vehicle used during transfer \| 15 MINUTES UPON RECEIPT OF REQUEST. \| Emergency Response Team MDRRMO \| \| \| 1.2 Referral to RHU personnel for assistance. \| \| 1 HOUR \| Rural Health Unit \| \| \| 1.3 Transport victim/patient to nearest hospital. \| \| 2 HOURS \| \| \| \| 1.4 Endorse victim/patient to hospital in-charge and signs the PCR \| \| 30 MINUTES \| \| Total \| \| 3 HOURS, 45 MINUTES \| VI. EVACUATION SERVICES This involves safely relocating individuals from dangerous or emergency situations to secure locations. \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|--------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transactions: \| G2C – Government to Citizens; G2G – Gov’t. to Gov’t. \| \| Who may avail: \| All \| \| Checklist of requirements \| Where to secure \| \|--------------------------\|----------------\| \| a. Request letter if applicable \| MDRRMC \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|---------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Submits request letter or make phone call for appropriate action. \| 1.1 Receives call or letter request and refer/forward the request to the EOC thru the MDRRMO for approval. \| None \| 15 MINUTES UPON RECEIPT OF CALL OR REQUEST \| MSWDO, MHO, MDRRMO, PNP, BFP, BDRRMC Volunteers (Operation Center) \| \| \| 1.2 MDRRMO informs EOC to activate SOPs on Evacuation. \| \| 1 HOUR \| \| \| \| 1.3 Encodes and prepare the certification. \| \| 4 HOURS \| \| \| 2. Claim. \| 2.1 Issuance of \| \| \| \| \| Total \| None \| \| 5 HOURS, 15 MINUTES \| \| VII. NON-EMERGENCY TRANSPORT (SUCH AS BEDRIDDEN CANCER, DIALYSIS, OR FRACTURED PATIENTS) WITHIN AND OUTSIDE THE MUNICIPALITY OF MIAGAO The MDRRM Office also extend other services such as Non – Emergency Transport. \| Office or Division: \| MDRRMO \| \|---------------------\|--------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C (Government to Client) \| \| Who may avail: \| All \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| Submit letter request for transport to the Municipal Mayor 3 days prior to transportation schedule \| Mayor’s Office \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present approved letter request for transport \| 1.1. Receive the approved letter for transport \| Gasoline expenses for vehicle used during transfer \| 15 MINUTES UPON RECEIPT OF CALL OR REQUEST \| MDRRMO (Operation Center) \| \| \| 1.2. Issuance of Travel Order for outside the Municipality \| \| 15 MINUTES \| Administrative Assistant II MDRRMO \| \| \| 1.3 Transport victim/patient to nearest hospital. \| 2 HOURS \| MDRRMO (Operation Center) PNP, BFP, RHU \| \|---\|-------------------------------------------------\|---------\|----------------------------------------\| \| \| 1.4 Endorse victim/patient to hospital in-charge \| 30 MINUTES \| MDRRMO (Operation Center) - PNP, BFP, RHU \| TOTAL \| 3 HOURS \| ### VIII. STANDBY FIRST AIDERS FOR ANY EVENT The MDRRM Office also extend other services such as Standby First Aiders. \| Office or Division: \| MDRRMO \| \|---------------------\|--------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction:\| G2C (Government to Client) \| \| Who may avail: \| All \| #### CHECKLIST OF REQUIREMENTS Submit letter request for Standby First Aiders to the Municipal Mayor 3 days prior to event schedule #### WHERE TO SECURE Mayor’s Office \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTIONS \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|----------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Present approved letter request \| 1.1. Receive the approved letter for Standby First Aiders \| None \| 15 MINUTES \| Personnel for Administration MDRRMO \| \| 2. Wait for action of the request \| 2. 1Identification of activity being requested and coordinate with concerned division for the preparation of materials needed \| None \| 30 MINUTES \| Personnel for Administration MDRRMO \| \| 3. Receipt of the requested letter \| 3.1 Issuance of receipt of requested letter \| None \| 5 MINUTES \| Personnel for Administration MDRRMO \| TOTAL \| 50 MINUTES \| 45IX. PROVISION OF HAZARD MAPS, DRRM DATA, WEATHER ADVISORIES \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|-------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transactions: \| G2C – Government to Citizens \| \| Who may avail: \| All \| Checklist of requirements \| Checklist of requirements \| Where to secure \| \|---------------------------\|-----------------\| \| a. Request Letter the requesting Agency/Person and other DRR Stakeholders \| MDRRMO \| CLIENT STEPS \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|---------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Submit request letters. \| 1. Logs in at the office Visitor’s Logbook. \| None \| 5 MINUTES UPON RECEIPT OF REQUEST \| Office In-Charge MDRRMO (Operation Center) \| \| \| 1.2 Submit letter request for appropriate action and approval. \| \| 15 MINUTES \| \| \| \| 1.3 Provides flash drive (USB) for request of E- \| \| 15 MINUTES \| \| \| 2. Claim \| 2.1 Receives requested \| \| 5 MINUTES \| \| TOTAL \| TOTAL \| \| \| 40 MINUTES \| \| X. ASSISTANCE FOR RESPONSE IN EMERGENCIES AND PROVISION OF FIRST AID/BLS SERVICE A quick response to any emergency shall be delivered to ensure the efficient and timely response of the office and in order to preserve life and guarantee the safety and well-being of the general public. \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|-------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transaction: \| G2C – Government to Citizens \| \| Who may avail: \| General Public \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS None (Request done verbally via any electronic communication device) WHERE TO SECURE Client \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|------------------------------------------------------------------------------\|-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\|------------\|-----------------\|-------------------------------------\| \| 1. Call or text the ff: HOTLINE NO. Cellphone #09639866435 / Landline No. 3324726 or contact Control or Emergency Operation “24/7” MDRRMO Miagao Facebook \| 1.1 Answer call or incident report asking for the following information and relay the information to the MDRRMO Operation and Warning Division - Nature of Emergency / Type of Incident - Caller’s Information - Location of the Incident - Individuals affected and status \| None \| 15 MINUTES \| Personnel on duty MDRRMO \| \| 2. Wait for action of the request \| 2.1 Verify the availability of driver, vehicle, organize the rescuers and preparation of rescue equipment and 2.2 Mobilization of the assigned Emergency Response team towards the identified location of the incident \| None \| 10 MINUTES \| Personnel for Operation and Warning MDRRMO \| \| \| \| \| 45 MINUTES \| Personnel for Operation and Warning MDRRMO \| \| 3. Depending on the situation: Wait, assist or answer relevant queries from the \| 3.1 Arrival at the scene of the incident with each members of the \| None \| 45 MINUTES \| Emergency Response Team MDRRMO \| \| \| \| \| \| \| TOTAL None 1 HOUR, 55 MINUTES XI. ISSUANCE OF CERTIFICATION OF BARANGAYS CONSIDERED UNDER STATE OF CALAMITY Issuance of Certification for those who are affected by a disaster is a main service being provided by the MDRRM office, most especially after the times that disaster strikes. The said Certification is being used to claim insurance benefits that the victims (with insurance) usually avails during those depressing times. \| Office or Division: \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| \|---------------------\|--------------------------------------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of Transactions: \| G2C – Government to Citizens \| \| Who may avail: \| All \| \| Checklist of requirements \| Where to secure \| \|---------------------------\|-----------------\| \| a. RDNA report \| MDRRMC \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|--------------------------------------------------------------------------------\|-----------------\|----------------------------------\|----------------------------------\| \| 1. Submits request. \| 1. Logs –in at the office Visitor’s Logbook. \| None \| 15 MINUTES UPON RECEIPT OF REQUEST \| Office In-Charge, MDRRMO (Operation Center) \| \| \| 1.2 Receives letter request and documentary requirements and forward request to the MDRRMC and Office of \| \| 1 HOUR \| \| \| \| 1.3 Encodes and prepare the certification. \| \| 2 HOURS \| \| \| 2. Claim \| 2.1 Issued duly signed certification. \| \| 5 MINUTES \| \| \| TOTAL \| \| \| 3 HOURS, 20 MINUTES \| \| MUNICIPAL DISASTER RISK REDUCTION AND MANAGEMENT OFFICE (TRAFFIC OPERATION UNIT SERVICES) EXTERNAL SERVICE I. TRAFFIC CITATION TICKET AND TRAFFIC VIOLATION REDEMPTION To ensure the correct flow of vehicles traversing the roads, a proper traffic management operation is necessary. Discipline of the motorists as well as the general public is a key to maintain the orderliness of the public roads and places within the municipality. The process enables the apprehended person to process his/her violation with ease. \| Office or Division: \| Traffic Operation Unit \| \|---------------------\|------------------------\| \| Classification: \| Simple \| \| Type of \| G2C – Government to Citizens \| \| Who may avail: \| All \| \| CHECKLIST OF REQUIREMENTS \| WHERE TO SECURE \| \|---------------------------\|-----------------\| \| 1. Traffic Citation Ticket issued by the Apprehending Officer \| Apprehending Officer \| \| 2. Violation Fee (Depends on the type of violation) \| Client \| \| CLIENT STEPS \| AGENCY ACTION \| FEES TO BE PAID \| PROCESSING TIME \| PERSON RESPONSIBLE \| \|--------------\|---------------\|-----------------\|-----------------\|--------------------\| \| 1. Receipt of Traffic Citation Ticket (TCT) \| 1.1 Issuance of TCT from apprehending officer and receipt of apprehended license \| None \| 10 MINUTES \| Traffic Enforcer MDRRMO (Traffic Unit) \| \| \| 1.2 Apprehending officer will surrender apprehended license to Business Permit and Licensing Office (BPLO) or impound motor vehicle at the designated impounding area \| None \| 15 MINUTES \| Clerk OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 2. Present TCT to BPLO \| 2.1 Receipt of TCT \| None \| 5 MINUTES \| Clerk OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| \| 2.2 Verification and Encoding of violation \| None \| 5 MINUTES \| Clerk OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| Step \| Description \| Details \| Time \| Responsible Party \| \|------\|-----------------------------------------------------------------------------\|-------------------------------------------------------------------------\|--------\|--------------------------------------------------------\| \| 3 \| Receipt of Order of Payment \| 3.1 Issue order of payment with detail of violation and fines incurred and advise client to pay at the Municipal Treasurer’s Office (MTO) \| None \| 5 MINUTES \| Clerk OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 4 \| Payment of the corresponding amount of fine / penalty \| 4.1 Receipt of order of payment and issuance of official receipt \| Violation Fee / Payment (varies depending on the type of violation) \| 10 MINUTES \| Revenue Collection Clerk I OFFICE OF THE MUN. TREASURER \| \| 5 \| Proceed and show official receipt to BPLO to claim apprehended license and/or impounded motor vehicle \| 5.1 Verification and releasing of license and/or impounded motor vehicle \| None \| 10 MINUTES \| BPLO Staff for apprehended license; Traffic Enforcer for impounded motor vehicle \| \| \| TOTAL \| \| Varies depending on the type of violation \| 60 MINUTES \| \| How to send feedback \| Clients are encouraged to accomplish feedback forms at the designated drop boxes located at: 1. All Local Government Offices 2. Public Assistance and Complaints Desk (PACD) You can send your feedback through: 1. Facebook: Miagao InfoCen 2. LGU Website: [https://www.miagao.gov.ph/](https://www.miagao.gov.ph/) 3. E-mail: firstname.lastname@example.org or email@example.com Or you can call: 1. 09166108145 2. 337-7692 \| \| --- \| --- \| \| How feedbacks are processed \| Your feedback is treated with confidentiality. The feedback is opened only by the Officer assigned, submitted to the Head of Office, routed to the concerned office for appropriate action, if needed. \| \| How to file a complaint \| You may file a complaint through any of the following: a. Officer-in-charge or Head of Agency b. Accomplish Client Complain form and drop it at the designated dropbox area located at the Public Assistance and Complaints Desk (PACD) \| \| How complaints are processed \| Your feedback is treated with confidentiality. The feedback is opened only by the Officer assigned, submitted to the Head of Office, routed to the concerned office for appropriate action, if needed. \| \| Office \| Address \| Contact Information \| \|---------------------------------------------\|----------------------------------------------\|--------------------------------------\| \| Office to the Sangguniang Bayan Secretariat \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09166832052/09216037676 \| \| Human Resource Management Office \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09174605736 \| \| Office of the Municipal Planning and Development Coordinator \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09778503633 \| \| Office of the Municipal Civil Registrar \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09189626890 \| \| General Services Office \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09556937740 \| \| Office of the Municipal Budget Officer \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09454550185 \| \| Office of the Municipal Accountant \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09471777248 \| \| Office of the Municipal Treasurer \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09159862437 \| \| Office of the Municipal Assessor \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| 09387781307 \| \| Municipal Disaster Risk Reduction and Management Office \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09453321462 \| \| Office of the Municipal Legal Officer \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09176320816 \| \| Office of the Municipal Health Officer \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09705758660 \| \| Municipal Social Welfare and Development Office \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09178408966 \| \| Office of the Municipal Agriculturist \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| 09173607833 \| \| Municipal Environment and Natural Resources Office \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09179905430 \| \| Office of the Municipal Engineer \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09665334964 \| \|---------------------------------\|--------------------------------------------------\|-----------------------------\| \| Office of the Municipal Tourism Officer \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09178984461 \| \| Public Employment Services Office \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09399155360 \| \| Office of the Municipal Information Officer \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| firstname.lastname@example.org 09985777688 \| \| MEEO – Operation of Market/Slaughterhouse/Cemetery \| LGU-Miagao, Mueda St., Baybay Sur, Miagao, Iloilo \| email@example.com 09687280710 \|	ea781dfa-d311-4a76-8e33-70afd74e00ab	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	209,478
Biological Goals Subcommittee Meeting #1 Meeting Minutes February 2, 2023 1. Confirm attendance All Subcommittee members were in attendance via Microsoft Teams. 2. Meeting logistics Mark Enders, Biological Goals Subcommittee Chair, provided an overview of meeting logistics, points of contact and introduced the members of the Subcommittee. 3. Overview of the Biological Goals Subcommittee Charge and meeting process. Mark Enders presented the charge and the major elements of the Subcommittee. The primary focus of this Subcommittee is to: 1) Review the current EAHCP Biological Goals and the HCP Handbook; 2) Develop initial biological goal recommendations; 3) Finalize biological goal recommendations and 4) Approve the Biological Goals Subcommittee Report for the EAHCP Permit Renewal Contractor (ICF) and the EAHCP Committees. 4. Presentation on the USFWS Habitat Conservation Planning and Incidental Take Permit Processing Handbook – Chapter 9.1: Biological Goals. Olivia Ybarra, HCP Coordinator, provided an overview of the HCP Handbook as it pertains to the development of biological goals. Olivia highlighted the hierarchy of biological goals, biological objectives, and conservation measures in the context of the EAHCP. Additionally, Olivia noted that, in accordance to the HCP Handbook, biological goals should be broad, succinct statements that reflect the purpose and vision of the EAHCP. Examples of species and habitat based biological goals were also provided. 5. Review and discussion of the current EAHCP Biological Goals. The Subcommittee received a summary of the current EAHCP Biological Goals. It was noted that the current goals are very quantified, measurable, and specific. According to the HCP Handbook, the current biological goals reflect the elements of a biological objective rather than a goal. Chad Furl, EAHCP Chief Science Officer, reminded the Subcommittee that the details of the biological objectives will be discussed at a subsequent Biological Objectives Work Group. Myron Hess asked if there were any specific recommendations on the Covered Species that will be included in the renewed Incidental Take Permit. Chad Furl responded that, for the purpose of the biological goals development exercise, the current Covered Species will be the primary focus, with the exception of the San Marcos Gambusia and the Comal Springs salamander. If additional species are added to the Covered Species list after the biological goals are developed, the Biological Goals Subcommittee may reconvene to consider those species as they relate to the biological goals. EAHCP staff provided suggested biological goals developed using the guidelines from the HCP Handbook and several biological goals that were provided during the Listen and Learn Workshop series. Olivia Ybarra noted that Covered Species can be grouped into categories to help develop broad biological goal statements. Chad Furl added that the HCP Handbook does not specify the number of goals an HCP should contain. Grouping species, rather than developing a goal per species, may be a more efficient and effective approach. The Biological Objectives Work Group will then review these goals and expand on the approach to achieve each goal. 6. Discussion to identify the type of Biological Goal(s) to proceed with. The HCP Handbook suggests biological goals can be habitat or species based. Olivia Ybarra presented examples of each type of goal that are currently being implemented in other HCPs. Jacquelyn Duke noted that the recommendations of "genetically diverse population of Texas wild-rice" might be too specific. Chad Furl reminded the group that the Biological Objectives Work Group will add the details of how to achieve the Biological Goals. Kevin Mayes suggested adding a geographic component to a biological goal statement. For example, "maintaining Texas wild-rice in the San Marcos River from Spring Lake to the confluence with the Guadalupe River". Kevin also noted that when using words like "adequate" in reference to water quality standards, it is important to reference the TCEQ water quality guidelines. Kimberly Meitzen noted the successes of the fountain darter and Texas wild-rice and suggested goals that go beyond the current geographic range for the Covered Species and suggested that future biological goals acknowledge the current long-term biological goal reaches. The Subcommittee was reminded that the current biological goals that were originally approved by the USFWS do not align with the structure of a biological goal as described in the most up to date HCP Handbook. In summation, the current biological goals are written closer to what biological objective statement. 7. Questions from the public There were no questions from the public. 8. Future meetings Meeting #2 will be held on February 16, 2023, from 2:00PM – 4:00PM at the Meadows Center for Water and the Environment. 9. Adjourn	<urn:uuid:4c8f61eb-1688-4566-9fe4-7f8158c5e9c5>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	4,937
Illegal excess lead in rifle range To be cleared by new vent system by Neal Simon An illegal and potentially dangerous amount of lead was found in the rifle range air-space this past August in a test conducted by the college chemistry department. Two students, Matthew Smith and Jim Biegajski, working under the supervision of Dr. Joseph Bieron, found the lead content in the range air-space to be approximately four times greater than that considered safe by the National Institute for Occupational Safety and Health. Dr. Bieron explained the student’s report: “While firing was going on, the concentration of lead was higher than the recommended limit, and we recommended that prudent action be taken,” he said. That action has taken the form of a new ventilation system. Construction of the system got underway during the first week of school and was completed roughly two weeks ago. At this writing, the range has remained closed for other repairs, and no new lead test has been performed as yet. Reopening of the range is believed to be imminent. Smith and Biegajski used an instrument called a millipore filter to test the range’s air-space before, during and after shooting was done. They found .545 milligrams of lead per cubic meter of air in the range during and after the shooting. The National Institute for Occupational Safety and Health recommends that no one be exposed to more than .45 milligrams of lead per cubic meter of air for any length of time. Dr. Bieron believes the danger is minimal. “Exposure to lead is not a new experience, and this amount wouldn’t cause any acute health problems,” he said. Dr. Bieron offered no opinion on long term health effects. Monetary effects, on the other hand, have been substantial. Though exact figures have not been released, it is believed that the total cost of the ventilation system will be close to four thousand dollars. Total cost of range improvements could exceed $6,000. A small portion of the money, about five hundred dollars, will be taken from student services with the remainder to be raised from various alumni associations. When operating, the rifle range is used by the rifle and pistol club, the college rifle team, campus public safety, and for ROTC rifle training.	7e2256c9-56e9-4f46-ad2d-291ba36b0daa	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	2,258
DICHIARAZIONE SOSTITUTIVA DI CERTIFICAZIONI (Art. 46, 47 e 76 D.P.R. 28 dicembre 2000, n. 445) Il/la sottoscritto/a ____________________________________________________________ (cognome) (nome) nato/a a _____________________________________ ( ___ ) il _________________________ (luogo) (prov.) residente a ___________________________ ( ___ ) in via_________________________ n. __ (luogo) (prov.) (indirizzo) consapevole delle sanzioni penali, nel caso di dichiarazioni non veritiere e falsità negli atti, richiamate dall'art. 76 D.P.R. 445 del 28/12/2000 DICHIARA il possesso del curriculum formativo e professionale dettagliato nella tabella seguente: Saranno attribuiti n. 2 punti per ogni esperienza certificata, con un massimo di 3 esperienze, e n. 3 punti per ogni esperienza certificata con attori del sistema camerale italiano e internazionale. (luogo, data) IL DICHIARANTE _________________________ ______________________________ La presente dichiarazione non necessita dell'autenticazione della firma e sostituisce a tutti gli effetti le normali certificazioni richieste o destinate ad una pubblica amministrazione nonché ai gestori di pubblici servizi e ai privati che vi consentono. Informativa ai sensi dell'art. 13 del D.Lgs. 30/06/2003, n. 196: i dati sopra riportati sono prescritti dalle disposizioni vigenti ai fini del procedimento per il quale sono richiesti e verranno utilizzati esclusivamente per tale scopo.	<urn:uuid:90109910-31cf-4077-8620-7d4ebea0bc46>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ita_Latn/train	finepdfs	ita_Latn	1,495
Suverän Subfrau på Norden-turné TEATER PJÄS: The Subfrau Acts KOREOGRAFI: Arja Tilli och Sascha Pepelyaev TEXT: Sonja Ahlfors, Ida Loken, Lotten Roos, Sofia Törnqvist och Joanna Wingren (akt I), Danill Kharms (akt II). Oversättning: Bengt Samuelson SCENOGRAFI: Metti Nordin LJUSDISEIGN: Pasi Pehkonen Ljudmix: Pietu Pietäinen KOSTYMDISEIGN: Marja Uusitalo (akt I), Charlotta Lundgren, Sonja Eriksson, Kirsi Vainikainen (akt II) I ROLLERNA: Sonja Ahlfors, Ida Loken, Lotten Roos och Joanna Wingren PREMIÄR: 13.4 på Rastis i Nordsjö, Helsingfors Den kvinnliga nordiska teatergruppen Subfrau, som består av unga kvinnliga skådespelare från Finland, Sverige, Norge och Island, drar nu ut på Norden-turné med sin största satsning hittills, dansföreställningen The Subfrau Acts. I föreställningen medverkar fyra av de åtta gruppmedlemmarna, som träffades när de alla deltog i den nordiska magisterutbildningen (NorMa) på Teaterhögskolan i Helsingfors 2001. Diane Torr, en professionell drag king från New York, ledde en workshop som gav idén till Subfrau. Skådespelarna fortsatte att utforska könet, klä ut sig till män och spela manliga roller på scenen. I sin nyaste uppsättning bad gruppen en kvinnlig och en manlig koreograf att dekonstruera könet på scen – vad är manligt, vad är kvinnligt, vad är mittmellan? Hur agerar man utan traditionella könskoder? Resultatet blev en show bestående av två helt olika föreställningar. DEN FÖRSTA AKTEN, Stay with me, är koreograferad av en av Finlands mest lovande unga koreografer, Arja Tilli, som själv har ett förflutet som klassisk ballerina. Men ballet blir det inte i Subfrau Acts utan humoristisk och uttrycksfull modern dans till musik som mestadels består av disco, soul och reggae av artister allt från Baccara och Donna Summer till Usher och James Brown. En egen låt av Lotten Roos med text av Ayhan Dizdar får vi också höra. Som grund fungerar texter som de medverkande skådespelarna samt Sofia Törnqvist (som ursprungligen skulle medverkat men tvingades avstå när hon blev gravid) skrev till sig själva när de var 15 år. Det är gripande texter vi får ta del av, om ungdomar som är utbrända redan som 15-åringar, trängda mellan hård självkritik och krav på sig själv att vara bäst i skolan, bra i idrott, snalla, skotsamma, vackra och smala. Mette Nordins scenografi domineras av en nattklubbaktig glittervägg i bakgrunden och Marja Uusitalos dräkter är humoristiska, vi ser flickorna som allt från Playboy-bunnies till kostymsnubbar. Särskilt Joanna Wingren har utvecklats mycket sen förra Subfrau-pjäsen Svensexa för Dick och annamat ett mycket manligt kroppsspråk för sina mansroller. Sevärd är texscenen där hon dansar trycker med Sonja Ahlfors, byggt och fumligt, precis som man sett otaliga killar dansa på danslavarna genom tiderna. Hela gruppen är mycket musikalisk och Ida Loken bjuder bl.a på skönt saxofonspel medan Lotten Roos spelar synth och har en vacker soloröst, men flickornas röster sitter också mycket bra alla tillsammans. Speciellt fastnar låten Ta’ de lugnt på ett sätt som gör att man önskar att Subfrau också skulle börja ge ut skivor för man vill bara ha mera. ANDRA AKTEN, Papier Mache, är koreograferad av en av Rysslands främsta samtida koreografer, Sascha Pepelyaev, som också fungerat som skådespelare, regissör och stekchef när han inte drar kurser eller inhästar priser för sina koreograferi runt om i världen. Charlotta Lundgren, Sonja Eriksson och Kirsi Vainikainen har designat dräkterna som i andra akten består av gammaldags klänningar och strama frisyrer. Men koreografin är allt annat än stram utan snarast lekfull och infallsrik, full av symbolism. Pappret är här i huvudrollen och skådespelarna rullar sig i papper, klär sig i papper, äter papper, slår in presenter eller trollrar fram olika figurer ur papper på ett sätt som för tankarna till pappersvirtuosen Horta van Hoye som gästspelade i Finland under Bravo!-festivalen ifjol. Men Subfrau’s pappersshow är definitivt roligare och framför våra ögon förvandlas brudar till hönor eller vad som helst. Saxar spelar också en avgörande roll och i händerna på Subfrau är inte längre typiskt kvinnliga attribut som klipper tyger eller papper utan rykande pistoler. Texten i andra akten är Danill Kharms och musiken av bland andra Tom Waits men bäst gillar jag i sammanhanget Lotten Roos’ egen komposition i Robert Kocks arrangemang. The Subfrau Acts som tilltalar inte minst den unga publiken kan efter några föreställningar i Helsingfors ses i Åbo den 20 april och i Vasa den 23-24 april, varefter man drar vidare till Sverige, Norge och Island. SIW HANDROOS-KELEKAY	<urn:uuid:7982d85e-cefe-4bce-8d17-77c720669f08>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/swe_Latn/train	finepdfs	swe_Latn	4,618
Fitxa sanitària Curs 2020 - 2021 DADES PERSONALS DE L'ALUMNA O DE L'ALUMNE Nom i cognoms: Lloc i data de naixement: Núm. Targeta Identificació Sanitària (TIS): Mes i any de la darrera vacuna antitetànica: Domicili: Telèfon del domicili: Nom mare/ pare/ tutora legal/ tutor legal: Telèfon de contacte: Correu electrònic: Nom mare/ pare/ tutora legal/ tutor legal: Telèfon de contacte: Correu electrònic: INFORMACIÓ SANITÀRIA * Té hemorràgies nasals amb freqüència? …………………………………………………………..…. * Actualment té convulsions provocades per la febre? ………………………………………...…….... I en el passat? ………………………………………………………………….………………..…….... * Pateix alguna malaltia que requereixi algun tipus d'atenció especial? …………………………….. …………………………………………………………………………………………………………….... En cas afirmatiu, quines atencions necessita? ……………………………………………………….. …………………………………………………………………………………………………………….... * Pateix alguna al·lèrgia o intolerància alimentària? ………………………………………….……….. A quins aliments?………………………………………………………………………………………… En cas afirmatiu és imprescindible que la família porti dues còpies de l'informe del metge: una còpia s'ha d'entregar a l'escola i una còpia s'ha d'entregar a la coordinadora del menjador. Els nens i nenes que pateixen al·lèrgies i intoleràncies alimentàries, hauran de portar un substitutiu els dies de celebracions escolars (en el cas de la xocolatada, la castanyada...). * Pateix alguna altra al·lèrgia? (medicaments, picades, al·lèrgia respiratòria…) …………………... …………………………………………………………………………………………………………….... * Observacions: ………………………………………………………………………..…………………... …………………………………………………………………………………………………………….... ADMINISTRACIÓ DE MEDICAMENTS: Marcar amb una "X": Autoritzo al centre Escola Fabra a administrar paracetamol al meu fill/a, en cas de presentar febre superior a 38 o C de temperatura corporal mentre s'espera l'arribada d'algun familiar que el pugui portar a casa. PES (Kg) cc PES (Kg) cc PES (Kg) cc 10 12 14 16 18 1,5 1,8 2,1 2,4 2,7 22 24 26 28 30 3,2 3,6 3,9 4,2 4,5 20 3 32 4,7 4,9 5 5,2 5,5 Comprimit de 500 mg No autoritzo al centre a administrar paracetamol al meu fill o filla. IMPORTANT! No s'administrarà cap altre medicament, tampoc els homeopàtics, si no ve acompanyat de la corresponent prescripció mèdica, juntament amb l'autorització de la família i sempre que sigui imprescindible la seva administració en horari lectiu. Podeu descarregar-vos l'autorització a la pàgina web del centre: www.escolafabra.cat/documents/ MALALTIA O ACCIDENTS * En cas de malaltia o accident, a qui es pot avisar? Mare, pare, tutora legal, tutor legal i persones autoritzades: La signatura d'aquesta fitxa sanitària implica autoritzar a aquestes persones a venir a buscar a l'alumne/a en cas de malaltia o accident. Davant d'una situació d'emergència, l'escola seguirà el protocol que indica el Departament d'Educació (Acompanyar en tot moment a l'alumne/a, trucar al 112 i avisar la família de l'alumne/a) Informació bàsica sobre protecció de dades Responsable del tractament : ESCOLA FABRA. Av. del Bosquet, 1. 08328 Alella (Barcelona) Finalitat : Actuacions davant emergències mèdiques i administració de medicaments del alumnes Legitimació : Tractament de dades de l'article 9.2 c) del Reglament (UE) 2016/679, de 27 d'abril, de protecció de dades personals, necessari per protegir interessos vitals de l'interessat de l'article 6.1 d) de la mateixa normativa Destinataris : Administracions i entitats públiques que tinguin competències en matèria de protecció de la salut. No se cediran les dades personals a tercers, llevat que hi obligui la normativa aplicable, o ho hàgiu consentit prèviament. Drets : Accedir a les dades, rectificar-les, suprimir-les, oposar-se'n al tractament i sol·licitar-ne la limitació. Informació addicional: Podeu consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades a: http://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/proteccio-dades/informacio-addicional-tractaments/alumnes-centres-departament.html He llegit la informació sobre protecció de dades (marqueu la casella amb una "X") - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Nom i cognoms mare/ pare/ tutora legal/ tutor legal : ………………………………………..………………. Signatura: Lloc i data: Alella,………………………………………………….……… 34 36 38 40 > 40	<urn:uuid:5351331c-40e9-49b6-91b0-a2ccc83829d2>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/cat_Latn/train	finepdfs	cat_Latn	4,343
Members of Fareham Borough Council are hereby summoned to attend a meeting of the Council to be held virtually via Microsoft Teams, on THURSDAY, 22 APRIL 2021, commencing at 6.00 pm. The Mayor: Councillor Pamela Bryant The Deputy Mayor: Councillor Keith Barton Councillor Ian Bastable Councillor Susan Bayford Councillor Susan Bell Councillor Fred Birkett Councillor Jonathan Butts Councillor Trevor Cartwright, MBE Councillor Louise Clubley Councillor Shaun Cunningham Councillor Peter Davies Councillor Tom Davies Councillor Steve Dugan Councillor Tina Ellis Councillor Jack Englefield Councillor Geoff Fazackarley Councillor Michael Ford, JP Councillor Jim Forrest Councillor Tiffany Harper Councillor Carolyn Heneghan Councillor Connie Hockley Councillor Leslie Keeble Councillor Gerry Kelly Councillor Kay Mandry Councillor Simon Martin Councillor Sarah Pankhurst Councillor Roger Price, JP Councillor Katrina Trott Councillor Nick Walker Councillor Seán Woodward 1. Apologies for Absence 2. Minutes (Pages 7 - 26) To confirm as a correct record the minutes of the Council Meeting held on 26 February 2021. 3. Mayor’s Announcements 4. Executive Leader's Announcements 5. Executive Members' Announcements 6. Declarations of Interest To receive any declarations of interest from members in accordance with Standing Orders and the Council’s Code of Conduct. 7. Presentation of Petitions To receive any petitions presented by a member of the Council. Note: any petition so presented will be dealt with in accordance with the Council’s petition scheme. 8. Deputations To receive any deputations of which notice has been given. 9. Reports of the Executive To receive, consider and answer questions on reports and recommendations of the Executive. Minutes of the meetings of the Executive and a schedule of Individual Executive Member & Officer decisions are appended. (1) Minutes of meeting Monday, 1 March 2021 of Executive (Pages 27 - 32) (2) Minutes of meeting Monday, 12 April 2021 of Executive (Pages 33 - 36) (3) Schedule of Individual Executive Member and Officer Delegated Decisions (Pages 37 - 38) 10. Reports of Other Committees To receive the minutes of the following Committees and to consider and answer questions on any reports and recommendations made. (1) Minutes of meeting Wednesday, 27 January 2021 of Planning Committee (Pages 39 - 48) (2) Minutes of meeting Wednesday, 17 February 2021 of Planning Committee (Pages 49 - 60) (3) Minutes of meeting Wednesday, 3 March 2021 of Planning Committee (Pages 61 - 68) (4) Minutes of meeting Wednesday, 17 March 2021 of Planning Committee (Pages 69 - 76) (5) Minutes of meeting Monday, 15 March 2021 of Audit and Governance Committee (Pages 77 - 80) (6) Minutes of meeting Tuesday, 30 March 2021 of Licensing and Regulatory Affairs Committee (Pages 81 - 86) 11. Reports of the Scrutiny Panels To receive, consider and answer questions on reports and recommendations of the meetings of the Scrutiny Panels. (1) Minutes of meeting Wednesday, 24 February 2021 of Planning and Development Scrutiny Panel (Pages 87 - 90) (2) Minutes of meeting Tuesday, 2 March 2021 of Policy and Resources Scrutiny Panel (Pages 91 - 94) (3) Minutes of meeting Wednesday, 10 March 2021 of Leisure and Community Scrutiny Panel (Pages 95 - 98) (4) Minutes of meeting Tuesday, 23 March 2021 of Health and Public Protection Scrutiny Panel (Pages 99 - 102) (5) Minutes of meeting Thursday, 25 March 2021 of Housing Scrutiny Panel (Pages 103 - 106) 12. Questions under Standing Order 2.12 To answer questions pursuant to Standing Order 2.12 for this meeting. 13. Motions under Standing Order 2.6 Members will be informed, prior to the meeting, of any motion duly notified in accordance with Standing Order 2.6 but received after print and dispatch of the agenda. (1) Update on the Motion presented to Council on 21 February 2020 by Councillor R H Price, JP To receive an update on the Motion presented to Council on 21 February 2020 by Councillor R H Price, JP: "I propose that Fareham Borough Council resolves to take the following action regarding Fireworks: 1. to encourage all public firework displays within the local authority boundaries to be advertised in advance of the event, allowing residents to take precautions for their animals and vulnerable people. 2. to actively promote a public awareness campaign about the impact of fireworks on animal welfare, vulnerable people and the environment – including the precautions that can be taken to mitigate risk. 3. to encourage local suppliers of fireworks to stock ‘quieter’ fireworks for public & private display. 4. to commit to using fireworks for its own events that are below the proposed maximum noise level of 90dB and are deemed environmentally friendly. 5. to encourage the use of ‘quieter’ fireworks at public events. 6. To write to the UK government urging them to introduce legislation to limit the maximum noise level of fireworks to 90dB for those sold to the public for private displays. This letter to be copied to the Local Government Association asking for their support to obtain this legislative change. 7. Also write to Hampshire County Council as the relevant licensing Authority asking them to request that legislation be reviewed.” 14. Committee Work Programmes 2021/22 (Pages 107 - 112) A report by the Head of Democratic Services. 15. Appointments to Committees To make any changes in appointments to the seats on committees in accordance with the wishes of political groups. Such appointments will take effect from 23 April 2021. P GRIMWOOD Chief Executive Officer www.fareham.gov.uk 14 April 2021 For further information please contact: Democratic Services, Civic Offices, Fareham, PO16 7AZ Tel:01329 236100 email@example.com FAREHAM BOROUGH COUNCIL Minutes of the Council Date: Friday, 26 February 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Mrs P M Bryant (Mayor) (Deputy Mayor) Councillors: Mrs S M Bayford, K A Barton, I Bastable, Miss S M Bell, F Birkett, J E Butts, T M Cartwright, MBE, Mrs L E Clubley, S Cunningham, P J Davies, T Davies, S Dugan, Mrs T L Ellis, J M Englefield, G Fazackerley, M J Ford, JP, J S Forrest, Miss T G Harper, Mrs C Heneghan, Mrs C L A Hockley, L Keeble, J G Kelly, Mrs K Mandry, S D Martin, Ms S Pankhurst, R H Price, JP, Mrs K K Trott, N J Walker and S D T Woodward Prior to the commencement of the meeting, a minute’s silence was observed in memory of Councillor Keith Evans, the Executive Member for Planning and Development, who sadly passed away on Sunday 27 December. His funeral service was held at the Wessex Vale Crematorium, West End on Monday 18 January. Councillor Evans was a well-respected Borough Councillor who represented the wards of Sarisbury from 1988 to 2002, Titchfield Common from 2004 to 2012 and Locks Heath from 2012 to 2020. He was also a County Councillor, serving the Fareham Warsash division continuously from 2005. During his time as Councillor, Keith Evans made a significant contribution to the work of the Council, most notably presenting the Local Plans in complex detail at Scrutiny Panels, the Executive and most recently to this Council meeting in October of last year. 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies for absence given for this meeting. 2. MINUTES RESOLVED that the Mayor be authorised to sign as a correct record the Minutes of the Council meeting held on 17 December 2020. 3. MAYOR’S ANNOUNCEMENTS The Mayor announced that with Lockdown in place since Christmas it has not been possible to accept any face to face engagements. However, along with the Mayoress, the Mayor was pleased to have been able to take part in some virtual and telephone engagements instead. The Mayor also announced that unfortunately, due to Government guidelines, the 2 dates proposed for her charity ball this year have had to be cancelled as HMS Collingwood will not be re-opening until September. 4. EXECUTIVE LEADER’S ANNOUNCEMENTS The Executive Leader announced that he would be asking the Mayor to convene a special Council meeting to take place immediately before a future scheduled Council meeting for the purpose of considering the investiture of Honorary Alderman on Councillor Keith Evans, who sadly died on 27 December 2020. The Executive Leader went on to explain that although a date cannot be confirmed for this at the moment, as National Lockdown continues to be observed, it would be appropriate to schedule the special meeting when Members are able to come together in the Council Chamber to commemorate Keith’s service as a Councillor. The Executive Leader also made an announcement in respect of the Covid-19 Lockdown and what the various steps of the Prime Minister’s road map will mean for the Council. The Executive Leader explained that the “stay at home” rule still applies at the opening stage which will begin on the 08 March and that there would therefore be no changes to current working practices. However, the Council will be opening sports pitches and tennis courts for bookings from 29 March. Skate parks, outdoor gyms and outdoor play areas will also be open. The Executive Leader further explained that, assuming the various tests are met, the Government plans to move into Step 2 from 12 April. At this stage, the shopping centre will re-open again, the town centre will become busier and the Civic Offices will re-open to customers. At Step 3 the Government will look to continue easing restrictions on seeing friends and family and it is at that stage that larger events in the local community can take place. Mayoral events will also resume and restrictions on leisure centres will be lifted. At Step 4, which will take place no earlier than 21 June, the Government hopes to be in a position to remove all legal limits on social contact and it would be at that stage that consideration would be given to whether some of the safety measures that have been put in place in terms of working practices at the Civic Offices and the depot can be removed. 5. EXECUTIVE MEMBERS’ ANNOUNCEMENTS Councillor J E Butts joined the meeting during this item. The following Executive Member announcements were made: Councillor T M Cartwright, MBE Firework Motion presented at the last Council Meeting Councillor Cartwright announced that he was able to confirm to Members that he wrote to the relevant Minister on the 16 February as requested. To date no answer or acknowledgement has been received but Members will be kept informed. Police Crime Panel Councillor Cartwright gave an update to Members on the recent meeting of the last Police Crime Panel, where it was unanimously agreed to support a precept increase of £15.00 per annum for Band D properties. Councillor Cartwright reported that the Chief Constable gave a very compelling case for this increase, bearing in mind Hampshire Constabulary is a very low-cost Force for its size, receiving over £40m less than the average Force throughout the country. Councillor Cartwright went on to advise Members that in the year 2021/22, 153 new Officers will be recruited who will need to be trained and equipped. This number of new, additional Officers is above the existing budgeted estimate as part of the second tranche of the Government’s commitment to increase Police numbers by 20,000. The Chief Constable made the point at the meeting that with these additional Officers, there will be more front-line staff in the right place at the right time, and they will be better equipped. The Hampshire Constabulary establishment numbers are as follows: 31 March 2020: 2681 31 March 2021: 2962 (which is 25 extra over the establishment of 2937) These numbers are looked at on a quarterly basis by the Police Crime Panel Working Group to ensure they are meeting their targets. Councillor Cartwright was pleased to report that the recruitment of new Officers is going very well, meaning there are more Officers “on the beat”, which all residents have requested. Councillor S D Martin Councillor Martin reported that the Carbon Reduction Plan is progressing well and will be presented to Members at the June Executive meeting. There will also be a special Policy and Resources Scrutiny Panel meeting in May to enable scrutiny of the Reduction Plan prior to consideration by the Executive. Councillor Martin explained that the Plan looks at the short, medium and long term for reducing the Council’s carbon emissions. It is very clear what is needed for the short and medium term and we are already in the early stages of many projects, such as understanding what our vehicle replacement options are. However, there is still a lot of work to do. Planning for neutrality in the long term will be driven by where the greatest carbon savings can be made. These projects require a lot of detailed work to explore costs, carbon savings and resources. An annual review will be undertaken, updating the Policy and Resources Scrutiny Panel of progress made towards carbon neutrality. We also expect that as new technologies and legislation emerge there will be even more options to help us meet our goal. Councillor Martin further explained that the Council must ensure that climate equity is addressed, so we will be looking at how we can help the most vulnerable in our society. For example, the Housing department is currently looking at ways to implement energy saving measures in existing stock and building more energy efficient properties in our new social housing developments. As well as reducing emissions, this will help drive down costs for our tenants. Councillor Martin commented that the carbon reduction suggestions from Members have been welcomed and have been very useful as a basis for the Plan. It has not been possible to include everything as, for example, some ideas are in the control of Hampshire County Council. Members will now have received an update on their suggestions, but further ideas continue to be welcomed. Councillor Martin advised Members that the Greening Campaign has unfortunately been put on hold because of the pandemic. To avoid any further delay, it has been decided to roll out the Greening Campaign via the new online format. This will initially be introduced in Titchfield Village. The village has close knit community groups who have worked closely with us in the past. It is these groups that are so valuable to the success of the campaign; the ties to the community are key in delivering this project, especially in these challenging times. Finally, Councillor Martin announced that the Council is going to show support for the ADEPT “blueprint for accelerating climate action and a green recovery at the local level”. This document identifies five priorities for how Government can accelerate a green recovery and set the foundations for longer term solutions. It details the actions Local Authorities want to take and how Government can support them. Several Local Authorities have already shown their support, including Hampshire County Council. Councillor Miss S M Bell Councillor Miss Bell was pleased to announce that tickets for the Fareham Lottery went on sale on 08 February. At that point, 58 good causes had registered an interest. By comparison, Havant Borough Council had 55 good causes registered at launch and Gosport Borough Council had 48. There have been 730 tickets sold to date and the annual income for good causes is £22,776. Fareham School of Gymnastics, The Cat Welfare Group and 1st Fareham Scouts have managed to raise £1,000 for the year from ticket sales so far. The number of good causes has now risen to 59 and the first draw will take place on 13 March. 6. DECLARATIONS OF INTEREST Councillor R H Price, JP declared a Disclosable Pecuniary interest in respect of item 14(2) as he leases an allotment in Portchester. He confirmed that, should the need arise, he would not take part in any debate regarding allotments. Councillor J M Englefield also declared a Disclosable Pecuniary interest in respect of item 14(2) as he leases an allotment in Titchfield Common. He confirmed that, should the need arise, he would not take part in any debate regarding allotments. 7. PRESENTATION OF PETITIONS There were no petitions presented at this meeting. 8. DEPUTATIONS There were no deputations given at this meeting. 9. REPORTS OF THE EXECUTIVE (1) Minutes of meeting Monday, 4 January 2021 of Executive RESOLVED that: (a) the minutes of the meeting of the Executive held on Monday, 4 January 2021 be received: and (b) the recommendations contained in minute 10(2) be considered under item 17 of the agenda. (2) Minutes of meeting Tuesday, 26 January 2021 of Executive RESOLVED that the minutes of the meeting of the Executive held on Tuesday, 26 January 2021 be received; (3) Minutes of meeting Monday, 1 February 2021 of Executive RESOLVED that (a) the minutes of the meeting of the Executive held on Monday, 1 February 2021 be received; (b) the recommendations contained in minute 8(1) be considered under item 14 of the agenda; (c) the recommendations contained in minute 8(2) be considered under item 15 of the agenda; (d) the recommendations contained in minute 8(3) be considered under item 16 of the agenda; and (e) the recommendations contained in minute 8(4) be considered under item 17 of the agenda. (4) Schedule of Individual Executive Member Decisions RESOLVED that the Schedule of Individual Executive Member Decisions be received. 10. REPORTS OF OTHER COMMITTEES (1) Minutes of meeting Wednesday, 16 December 2020 of Planning Committee RESOLVED that the minutes of the meeting of the Planning Committee held on Wednesday, 16 December 2020 be received. (2) Minutes of meeting Wednesday, 13 January 2021 of Planning Committee RESOLVED that the minutes of the meeting of the Planning Committee held on Wednesday, 13 January 2021 be received. (3) Minutes of meeting Wednesday, 20 January 2021 of Planning Committee RESOLVED that: (a) the minutes of the meeting of the Planning Committee held on Wednesday, 20 January 2021 be received; and (b) the recommendations contained in Minute 6 – Spending Plans 2021/22 be accepted and accordingly that the Council agrees: i. the revised budget for 2020/21; and ii. the base budget for 2021/22. (4) Minutes of meeting Thursday, 14 January 2021 of Licensing and Regulatory Affairs Committee RESOLVED that: (a) the minutes of the meeting of the Licensing and Regulatory Affairs Committee held on Thursday, 14 January 2021 be received; (b) the recommendations contained in Minute 7 – Spending Plans 2021/22 be accepted and accordingly that the Council agrees: i. the revised budget for 2020/21; and ii. the base budgets for 2021/22 (c) the recommendations contained in Minute 8 – Fees and Charges 2021/22 be accepted and accordingly that the Council agrees the Fees and Charges for 2021/22. 11. REPORTS OF THE SCRUTINY PANELS (1) Minutes of meeting Tuesday, 5 January 2021 of Policy and Resources Scrutiny Panel RESOLVED that the minutes of the meeting of the Policy and Resources Scrutiny Panel held on Tuesday, 5 January 2021 be received. (2) Minutes of meeting Wednesday, 6 January 2021 of Leisure and Community Scrutiny Panel RESOLVED that the minutes of the meeting of the Leisure and Community Scrutiny Panel held on Wednesday, 6 January 2021 be received. (3) Minutes of meeting Tuesday, 19 January 2021 of Health and Public Protection Scrutiny Panel RESOLVED that the minutes of the meeting of the Health and Public Protection Scrutiny Panel held on Tuesday, 19 January 2021 be received. (4) Minutes of meeting Thursday, 28 January 2021 of Streetscene Scrutiny Panel RESOLVED that the minutes of the meeting of the Streetscene Scrutiny Panel held on Thursday, 28 January 2021 be received. (5) Minutes of meeting Thursday, 4 February 2021 of Housing Scrutiny Panel RESOLVED that the minutes of the meeting of the Housing Scrutiny Panel held on Thursday, 4 February 2021 be received. 12. QUESTIONS UNDER STANDING ORDER 2.12 There were no questions submitted for this meeting. 13. MOTIONS UNDER STANDING ORDER 2.6 There were no Motions submitted at this meeting. 14. FINANCE STRATEGY, CAPITAL PROGRAMME, REVENUE BUDGET AND COUNCIL TAX 2021/22 (1) Suspension of standing order 2.15 and 2.16 Councillor Mrs K Mandry joined the meeting at the start of this item. Having been duly proposed by Councillor T M Cartwright, MBE and seconded by Councillor Miss S M Bell, it was RESOLVED that: (a) the provisions of Standing Order 2.15 be suspended to allow the Executive Leader of the Council to speak for longer than five minutes on items 14(2) and 14(3); and also to allow the Opposition Spokesmen to speak for not more than ten minutes; and (b) the provisions of Standing Order 2.16 be suspended to allow the Executive Leader of the Council to speak on matters referred to in items 14(2) and 14(3) more than once to respond to points raised in debate. (2) Report to the Executive - 01 February 2021 Councillor R H Price, JP declared a Disclosable Pecuniary interest in respect of this item as he leases an allotment in Portchester. He confirmed that, should the need arise, he would not take part in any debate regarding allotments. Councillor J M Englefield declared a Disclosable Pecuniary interest in respect of this item as he leases an allotment in Titchfield Common. He confirmed that, should the need arise, he would not take part in any debate regarding allotments. It was proposed by Councillor S D T Woodward and seconded by Councillor T M Cartwright, MBE that the Council accept the recommendations of the Executive and approves: (a) the capital programme and financing of £53,902,000; (b) an overall revised revenue budget for 2021/22 of £9,606,500; (c) a revenue budget for 2021/22 of £10,271,900; (d) a council tax for Fareham Borough Council for 2021/22 of £170.22 per band D property, which represents a £5.00 increase when compared to the current year and is within referendum limits; and (e) an unchanged Council Tax Support scheme for 2021/22 In presenting the budget proposals, the Executive Leader gave a review of the Council’s performance, success stories and notable achievements from the year and outlined the agreed priorities. The Executive Leader announced that the Council continues to face significant challenges and that he would outline how we will ensure that we continue to offer excellent services to our customers, whilst remaining within budget. He began the budget presentation by placing on record his thanks to all officers who have worked so hard, led by the Chief Executive Officer, through these difficult times. Thanks were also extended to finance officers who have worked so hard producing the budget; not just the one for 2021/2022 but the unprecedented COVID-19 emergency budget during the current year. The Leader advised Members that following his presentation he would recommend a council tax increase for 2021/2022. He then went on to state that, despite the unprecedented nature of the past year, there have been many notable achievements: In September, funding of £10,000 was approved for the launch of Fareham Community Lottery. Run by the charity One Community, the first draw is on 13 March with around 60 local good causes being supported. Residents will soon be able to benefit from improved facilities at both Holly Hill and Fareham Leisure Centres, after we approved £6.8m of improvements. In October, the name of the new arts and entertainment venue was announced, with residents voting for Fareham Live as their favourite. This followed approval of the outline planning application in May. Holly Hill Woodland Park and The Sensory Garden in the town centre were awarded Green Flag Awards for the 13th and 11th year running, designating them as two of the best parks in the country. Last summer, Fareham in Bloom went ahead, albeit online, with over 100 entries. The public’s favourites were then chosen by a vote on social media. The Council’s carbon footprint was calculated for the first time ever and will continue to be monitored annually. A report due later in the year will also detail our plans to ensure our 2030 target for carbon neutrality is achieved. Children and their families were asked to help choose new play equipment for the Burridge, Metcalf Avenue, Salterns and Newtown play areas that will be installed later this year. The brand-new aviation themed Daedalus Common Play area was also opened on the north-western edge of the Solent Airport. The Council reached an important milestone in the development of the Local Plan, consulting on the Publication Version of the Plan in November. In response to COVID-19, an innovative virtual exhibition was used, with over 1,300 people taking part online. Welborne Garden Village made good technical progress during the year. A funding solution for Junction 10 of the M27 has been developed, with additional funding from the developer and the Government which, when finalised, will mean that the junction improvements can go ahead, and homebuilding can commence. Last month, the Planning Committee also approved revisions to the Welborne Outline Planning Application which reflected these new funding arrangements. In June, construction was completed on five new 3-bed and 2-bed properties at Oak Tree Close in Park Gate. Tenants from the housing waiting list have moved in paying rents well below the market rate. Plans for coastal parking charges were approved in September in order to assist in the support of essential services. Hourly charges alongside heavily discounted season tickets will be introduced in our coastal car parks this summer. In October, a new wheelie bin garden waste collection subscription service was developed. Launching in February next year, residents will benefit from the increased capacity and convenience that wheeled bins offer. First year early bird discounts will be offered to those signing up to the scheme in the autumn. In November, new anti-social behaviour measures were approved, with a £40,000 investment in town centre CCTV cameras and funding for deployable cameras in locations of concern. Following the success of the town centre security trial, two additional officers will also join our Enforcement Team. The Executive Leader then turned to the Council’s response to the COVID-19 pandemic and announced that, first and foremost, the Council has focused on supporting residents and businesses through these difficult times: To date the Council has paid over £45 million in government grants and relief to thousands of businesses in the Borough that have suffered during the pandemic. The Council’s Enforcement Team aided the reopening of local businesses, providing free safety signage and advice on risk assessments. The Enforcement Team has also played an important role, encouraging social distancing in public places, and taking on the role of COVID Marshals in November. A COVID-19 testing site was also set up for symptomatic people at Cams Alders Car Park ensuring residents were able to receive a test quickly. There is now also a testing centre for the asymptomatic at Fareham College. In August, the Shop Local Shop Safe and Eat Local Eat Safe campaigns were launched. These encouraged the support and use of local businesses whenever possible. The Executive Leader stated that the Council has had a key role, facilitating, and supporting the activities of a number of community groups during the pandemic. For example, he was delighted to have helped set up a food distribution centre for Acts of Kindness in one of the Council’s business hangars at Solent Airport at Daedalus. We also assisted in the setting up of new food bank sites so that charities could respond to increased demand. Small grants of £250 were offered to community groups, many of whom continue to provide important support and services to residents throughout the pandemic. From early in the pandemic, flights to and from Solent Airport involved the delivery of medical equipment and essential supplies, as well as aiding repatriations. Working with partner agencies, rough sleepers were moved quickly to sheltered accommodation at the beginning of lockdown. We also worked with Citizens Advice to keep residents informed and supported the Government’s You Are Not Alone initiative, designed to aid domestic abuse victims. As a sign of gratitude for their hard work, the Council provided free car parking to key workers and NHS staff during lockdown as well as launching a free parking permit for NHS hospital staff in October. In August, leisure centres were provided with an emergency support package of £1.8 million to help ensure that residents continue to have access to good quality facilities once restrictions are eased. The Executive Leader commented that he was glad to say that we were still able to celebrate VE day in May, as the Council launched online resources for children and encouraged residents to put up their bunting. The annual Christmas light switch-on also went ahead, with the Mayor switching the lights on virtually from home this year. Frontline staff continued to provide essential services for residents so life could continue, as much as possible, as normal. Bins were still emptied on time and green spaces were maintained to a high standard. Fareham Housing also continued to repair any damages and keep residents safe throughout lockdown. By establishing safe workspaces when lockdown rules were relaxed, we remained accessible to residents during times of increased stress and anxiety. The Executive Leader advised members that COVID-19 has had a big effect on Council finances during the current financial year and will do so going into the next financial year. In September, the Executive approved an emergency budget for the first time ever, including approval for the use of council reserves. There has been a huge drop in income from services such as car parking, leisure centres and businesses struggling to pay their rents. Other areas such as trade waste, land charges and market income have all been affected. The Executive Leader went on to explain that it is not just the income side of the Council’s finances that have been affected. It has cost money to help the leisure centres remain viable businesses, make our offices and the town centre safe places to be and to ensure as many people as possible have a safe place to stay. The government has provided Fareham with almost £3 million in COVID-19 grants and grants for lost income and in the next financial year, we will receive a further £3/4 million. In order to achieve a balanced budget £2.5 million has been taken from reserves which will not be sustainable going forward. The Executive Leader commented that the Council is well aware of the pressures on businesses and individuals and reported that since March 2020 we have been distributing grants and applying rate reliefs. The value of grants has been over £25 million and the value of rate relief around £20 million, all of which has been well received by businesses and traders within the Borough. There has also been extra demand for benefit payments and as part of this service we have been paying test and trace grants. Of great value to individuals required to isolate as a result of the test and trace system, we have processed over 350 claims paying out over £50,000 in grants. The Executive Leader stated that even though the Council has achieved a great deal already, further savings need to be made and new income opportunities need to be explored. The financial year 2021/22 will see another one-year settlement offered to councils due to further delays in the Fair Funding Review. The outcome of the review is not expected to be good news, mainly due to pressures such as social care, education and the pandemic’s impact on government finances. We are also expecting to see a business rate reset, with changes to rateable values affecting how much we collect in business rates and potentially how much gets distributed back to Fareham. There have also been calls for the Government to extend the COVID-19 reliefs for another year. The Executive Leader went on to explain that the last 6 years, following years of council tax freezes, have seen district councils being able to increase council tax by £5 per year. However, this fixed sum is seeing a lower increase in percentage terms. For example, the district with the highest Band D council tax in the country will see their council tax increase by £7.35 if they take the 2% increase allowed, £2.35 more than Fareham. In light of this, the Executive Leader advised Members that he has asked officers to request to the Government that Councils with the lowest 25% Council Tax for a Band D property, be given an option of increasing their share by more than £5 per year. Since 2018/19, the last year that Fareham received any Revenue Support Grant, Council Tax and business rates have supported the Council’s budget, with council tax providing almost 75% of the net budget albeit just 15% of the gross budget. The Executive Leader stated that, as well as funding reductions, the Council must also plan for other budget pressures. The Medium-Term Finance Strategy is showing a gap over the next 3 years of £1.7 million, even if we do continue to raise council tax by £5 a year. There will be a need to respond to changing demand for parking income, Hampshire County Council’s arrangement for recycling, the emerging waste strategy from the Government, the cost of planning appeals, the increasing pressure of maintaining our assets and managing our woodlands, all of which come at a cost to the council and its taxpayers. Also, we have expectations and demands from our customers that can come at a cost, particularly around areas such as keeping the Borough tidy or maintaining the high standards of our parks and open spaces. At this point, The Executive Leader turned to the Council’s capital programme, reporting that the General Fund capital programme for the next 5 years is a very generous £54 million, focussed on delivering schemes which accord with our Council Priorities. This is a fully funded programme, paid partly from resources that the Council has accumulated, and also with a large proportion attracted from external sources, thereby protecting our taxpayers. At the end of the 5 years it is estimated that there will be a surplus of £7.5 million which represents a contingency of 14% of the overall programme, but this relies on every scheme being completed on time and within budget. Surplus resources are required to cover these situations and for any new schemes that may come online during the next 5 years. It is also important to realise that the programme relies heavily on capital receipts, revenue contributions, grants of over £16 million and borrowing arrangements of just over £29 million to fund the programme. The Executive Leader went on to state that despite all of the committed capital spend it is important to note that there will be a need to spend just under £200 million in the next 30 years to make sure that all of our assets remain fit for purpose and to keep them operational. With these financial sensitives in mind, in November, the Council pressed pause on the development of Fareham Live. This decision was made in light of the continued COVID-19 lockdown measures, and in particular, their effects on the entertainment industry. This decision will be reviewed in April. Turning to the revenue budget for Council housing, the Executive Leader reported that the cost of running the Housing Revenue Account (HRA) in 2021/22 will be an estimated £12.4 million. He explained that almost 90% of the annual income is from rent of dwellings and garages, with the average weekly rent in Fareham being £93.37 in 2021/22, a 1.5% increase from the previous year. As part of the Housing Revenue Account, the next 5 years will see a £32 million investment in our properties including improvements, acquisitions and a new build programme of 8 schemes. In October 2018, the Government abolished the cap on HRA borrowing which, although good news, must be treated with caution as borrowing needs to be serviced without undermining the financial stability of the Council’s HRA. Moving to the overall position, the Executive Leader stated that the cost of providing services to Fareham residents will be £12.8 million in 2021/22, which is an increase of £3.2m on the current year. In order to achieve a balanced budget, we are reliant on a further £751,000 of COVID-19 funding from the government but we must also use over nearly two million of our own reserves. The Executive Leader explained that the budget has been prepared in line with the Medium-Term Finance Strategy considered by the Executive in January of this year. He went on to report that, despite receiving one of the lowest levels of Government support in Hampshire and taking account of the impact of the unprecedented economic climate, it has been possible to set a net budget of £10.3 million for 2021-22, £660,000 higher than the base budget for the current year. With one-off funding from the Lower Tier Services Grant, income from business rates and the collection fund, that leaves the sum of £7,456,402 that must be raised from Fareham’s Council taxpayers. Fareham’s Council Tax base for 2021-22 is 43,804.5. This is along with around 2,738 properties receiving assistance through the council tax support scheme. Dividing the amount to be raised from our taxpayers by the tax base gives a Council Tax for band D properties of £170.22. As in previous years, we have asked residents if they supported council tax increases. The vast majority accept the need for increases with most also willing to go higher than the proposed £5 increase in future years. With Fareham’s proportion of the council tax rising £5 this year, The Executive Leader stated that it remains a small element of the overall increase of £85.54 for 2021/22. The Police and Crime Commissioner will be increasing his share of council tax by £15 with the Hampshire Fire Service showing an increase of £1.37. The biggest increase will be from the County Council, which will be raising its council tax by the maximum allowed – 5%. The increase will be 3% for the social care precept and 2% going on ordinary council tax which gives a total increase of 5%, or a £64.17 rise, for a band D property. Stating that times remain tough, the Executive Leader announced that after another very significant grant reduction this year from Government and with further reductions to come, the Council was in a position where it must say to our customers that Council Tax for Fareham will need to increase for a sixth time since 2009. In real terms, this is still well below the level had we increased Council Tax in line with inflation each year. The overall position for Fareham’s taxpayers will therefore be: - Fareham Borough Council £170.22 - Hampshire County Council £1350.45 - Police and Crime Commissioner £226.46 - Hampshire Fire and Rescue £70.43 This gives a total for a Band D property of £1,817.56, which represents a 4.2% increase over the 2020/21 figure. On that note, the Executive Leader asked Members to approve the recommendations set out under Item 14(2) on the agenda, commenting that this makes Fareham's Council Tax one of the lowest "district" rates in England. Quite impressive when considering that, at the same time, 90% of councils will receive more Government support per dwelling than Fareham. During the debate on this item, several Councillors asked that their thanks be placed on record to Officers who work hard to deliver the services of the Council. Following debate on this item, and on being put to the meeting, the recommendations (a) to (e), as outlined on page 4 of the agenda, were CARRIED unanimously. (Councillors K A Barton, I J Bastable, Mrs S M Bayford, Miss S M Bell, F W Birkett, J E Butts, T M Cartwright MBE, Mrs L E Clubley, S Cunningham, P J Davies, T Davies, S Dugan, Mrs T L Ellis, J M Englefield, G Fazackarley, M J Ford JP, J Forrest, Miss T Harper, Mrs C Heneghan, Mrs C L A Hockley, L Keeble, J G Kelly, Mrs K Mandry, S D Martin, Ms S Pankhurst, R H Price JP, Mrs K K Trott, N J Walker and S D T Woodward voting in favour) RESOLVED that the recommendations of the Executive be accepted and accordingly that the Council approves: (a) the capital programme and financing of £53,902,000; (b) an overall revised revenue budget for 2021/22 of £9,606,500; (c) a revenue budget for 2021/22 of £10,271,900; (d) a council tax for Fareham Borough Council for 2021/22 of £170.22 per band D property, which represents a £5.00 increase when compared to the current year and is within referendum limits; and (e) an unchanged Council Tax Support scheme for 2021/22. (3) Council Tax for 2021/22 for Fareham Borough Council, Hampshire County Council, Hampshire Police and Crime Commissioner and Hampshire Fire and Rescue Service The Council considered information tabled at the meeting: a schedule showing the formal calculations for setting the Council Tax and a graphical breakdown of council tax rates, as attached to these minutes. On the recommendations being put to the meeting, they were declared CARRIED with 26 voting in favour, 2 voting against and 1 abstaining. (Councillors K A Barton, I J Bastable, Mrs S M Bayford, Miss S M Bell, F W Birkett, J E Butts, T M Cartwright MBE, Mrs L E Clubley, S Cunningham, PJ Davies, T Davies, S Dugan, Mrs T Ellis, G Fazackarley, M J Ford, J Forrest, Miss T Harper, Mrs C L A Hockley, J G Kelly, Mrs K Mandry, S D Martin, Ms S Pankhurst, R H Price JP, Mrs K K Trott, N J Walker and S D T Woodward voting in favour, Councillors J M Englefield and L Keeble voting against and Councillor Mrs C Heneghan abstaining). RESOLVED that the Council: (1) notes that on 26 February 2021 the Council calculated the Council Tax Base 2021/22 for the whole Council area as 43,804.5 [Item T in the formula in Section 31B(1) of the Local government Finance Act 1992, as amended (the “Act”] (2) calculates that the Council Tax requirement for the Council’s own purposes for 2021/22 is £7,456,402. (3) notes that the following amounts be calculated by the Council for the year 2021/22 in accordance with Sections 31 to 36 of the Act:- (a) £48,371,100 being the aggregate of the amounts which the Council estimates for the items set out in Section 31A(2) of the Act taking into account all precepts issued to it by Parish Councils. (b) £40,914,698 being the aggregate of the amounts which the Council estimates for the items set out in Section 31A(3) of the Act. (c) £7,456,402 being the amount by which the aggregate at 3(a) above exceeds the aggregate at 3(b) above, calculated by the Council in accordance with Section 31A(4) of the Act as its Council Tax requirement for the year. (Item R in the formula in Section 31B of the Act.) (d) £170.22 being the amount at 3(c) above (Item R), all divided by Item T (1(a) above), calculated by the Council, in accordance with Section 31B of the Act, as the basic amount of its Council Tax for the year. (e) £0.00 being the aggregate amount of all special items (Parish precepts) referred to in Section 34(1) of the Act (f) £170.22 being the amount at 3(d) above less the result given by dividing the amount at 3(e) above by Item T (1(a) above), calculated by the Council, in accordance with Section 34(2) of the Act, as the basic amount of its Council tax for the year for dwellings in those parts of its area to which no Parish precept relates. (4) notes that the County Council, the Police and Crime Commissioner along with Hampshire Fire and Rescue Service have issued precepts to the Council in accordance with Section 40 of the Local Government Finance Act 1992 for each category of dwellings in the Council’s area as indicated in the table below: (5) notes that the Council, in accordance with Sections 30 and 38 of the Local Government Finance Act 1992, hereby sets the aggregate amounts shown in the tables below as the amounts of Council Tax for 2021/22 for each part of its area and for each of the categories of dwellings. ### Valuation Bands \| Fareham Borough Council \| A \| B \| C \| D \| E \| F \| G \| H \| \|-------------------------\|-----\|-----\|-----\|-------\|-------\|-------\|-------\|-------\| \| \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| \| \| 113.48 \| 132.39 \| 151.31 \| 170.22 \| 208.05 \| 245.87 \| 283.70 \| 340.44 \| \| Hampshire County Council \| A \| B \| C \| D \| E \| F \| G \| H \| \|-------------------------\|-----\|-----\|-----\|-------\|-------\|-------\|-------\|-------\| \| \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| \| \| 800.03 \| 933.36 \| 1,066.70 \| 1,200.04 \| 1,466.72 \| 1,733.39 \| 2,000.07 \| 2,400.08 \| \| Hampshire County Council – Adult Social Care \| A \| B \| C \| D \| E \| F \| G \| H \| \|---------------------------------------------\|-----\|-----\|-----\|-------\|-------\|-------\|-------\|-------\| \| \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| \| \| 100.27 \| 116.99 \| 133.70 \| 150.41 \| 183.83 \| 217.26 \| 250.68 \| 300.82 \| \| Police and Crime Commissioner for Hampshire \| A \| B \| C \| D \| E \| F \| G \| H \| \|---------------------------------------------\|-----\|-----\|-----\|-------\|-------\|-------\|-------\|-------\| \| \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| \| \| 150.97 \| 176.14 \| 201.30 \| 226.46 \| 276.78 \| 327.11 \| 377.43 \| 452.92 \| \| Hampshire Fire and Rescue Authority \| A \| B \| C \| D \| E \| F \| G \| H \| \|------------------------------------\|-----\|-----\|-----\|-------\|-------\|-------\|-------\|-------\| \| \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| \| \| 46.95 \| 54.78 \| 62.60 \| 70.43 \| 86.08 \| 101.73 \| 117.38 \| 140.86 \| \| Aggregate of Council Tax Requirements \| A \| B \| C \| D \| E \| F \| G \| H \| \|--------------------------------------\|-----\|-----\|-----\|-------\|-------\|-------\|-------\|-------\| \| \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| £ \| \| \| 1,211.70 \| 1,413.66 \| 1,615.61 \| 1,817.56 \| 2,221.46 \| 2,625.36 \| 3,029.26 \| 3,635.12 \| (6) notes that, in accordance with the set of principles set by the Ministry of Housing, Communities and Local Government for the year, it is determined that the relevant basic amount of council tax for 2021/22 is not excessive. 15. HOUSING REVENUE ACCOUNT BUDGET AND CAPITAL PLANS 2021/22 On being put to the meeting, the recommendations, as outlined on page 5 of the agenda were declared CARRIED unanimously. (Councillors K A Barton, I J Bastable, Mrs S M Bayford, Miss S M Bell, F W Birkett, J E Butts, T M Cartwright MBE, Mrs L E Clubley, S Cunningham, P J Davies, T Davies, S Dugan, Mrs T L Ellis, J M Englefield, G Fazackarley, M J Ford JP, J Forrest, Miss T Harper, Mrs C Heneghan, Mrs C L A Hockley, L Keeble, J G Kelly, Mrs K Mandry, S D Martin, Ms S Pankhurst, R H Price JP, Mrs K K Trott, N J Walker and S D T Woodward voting in favour) RESOLVED that the recommendations of the Executive made at its meeting held on 01 February 2021 in respect of the Housing Revenue Account Budget and Capital Plans 2021/22, be accepted and, accordingly, the Council approves that: (a) rents be approved for Council Dwellings as set out in paragraph 21 of that report with effect from 01 April 2021; (b) rents for Council garages be increased by 1.5% with effect from 01 April 2021; (c) the revised budget for 2020/21 be approved; and (d) the base budget for 2021/22 be approved. 16. TREASURY MANAGEMENT STRATEGY AND INVESTMENT STRATEGY 2021/22 RESOLVED that the recommendations of the Executive made at its meeting on 01 February 2021, contained at item 9(3) of the agenda be accepted and that, accordingly, the Treasury Management Strategy and Investment Strategy 2021/22 be approved. 17. CAPITAL PROGRAMME AND CAPITAL STRATEGY 2021/22 RESOLVED that the recommendations of the Executive made at its meeting on 04 January 2021, contained at item 9(1) of the agenda, be accepted and accordingly that the Council approves the Capital Programme and Capital Strategy 2021/22. 18. APPROVAL OF PAY POLICY STATEMENT 2021/22 RESOLVED that the recommendations of the Executive made at its meeting on 04 January 2021, contained at item 9(1) of the agenda, be accepted and accordingly, that the Council approves the updated Pay Policy Statement 2021/22, as annexed to the Medium-Term Finance Strategy. 19. STATEMENT OF LICENSING POLICY RESOLVED that the recommendations of the Executive made at its meeting on 01 February 2021, contained at item 9(3) of the agenda, be accepted and 20. APPOINTMENTS TO OUTSIDE BODIES The Council considered a report by the Head of Democratic Services on the appointments to be made to Outside Bodies. In considering the appointment to Abshott Community Association Management Committee it was AGREED that Councillor J M Englefield be appointed as Deputy for the remainder of the current municipal year. In considering the appointment to Hammond Memorial Hall Trust it was AGREED that Mr Roy Parker be appointed as a Trustee for a 4-year term of office. In considering the appointment to the Hampshire 2050 Partnership it was AGREED that Councillor S D Martin be appointed as Deputy for the remainder of the current municipal year. In considering the appointment to the Local Government Association Coastal Issue Special Interest Group it was AGREED that Councillor S D Martin be appointed as the Representative for the remainder of the current municipal year. In considering the appointment to the North Whiteley Development Forum it was AGREED that Councillor S D Martin be appointed as Deputy for the remainder of the current municipal year. In considering the appointment to Parking and Traffic Regulations Outside London (PATROL) it was AGREED that Councillor S D Martin be appointed as the Representative for the remainder of the current municipal year. In considering the appointment to South East Employers it was AGREED that Councillor F W Birkett be appointed as Deputy for the remainder of the current municipal year. In considering the appointment to the Solent Transport Joint Committee it was AGREED that Councillor S D Martin be appointed as the Representative for the remainder of the current municipal year. In considering the appointment to the Standing Conference on Problems Associated with Coastline it was AGREED that Councillor S D Martin be appointed as the representative for the remainder of the current municipal year. 21. APPOINTMENTS TO COMMITTEES A document was tabled in respect of this item for Council to note the Conservative Group’s revised appointments to Committees following the sad loss of Councillor Keith Evans. The updates for the Conservative Group were as follows: Policy and Resources Scrutiny Panel – Councillor I J Bastable in place of Councillor M J Ford JP (Councillor Mrs L E Clubley as Deputy). Leisure and Community Scrutiny Panel – Councillor Miss T Harper in place of Councillor M J Ford JP (Councillor Ms S Pankhurst as Deputy). Licensing and Regulatory Affairs Committee – Councillor Mrs T L Ellis in place of Councillor K D Evans as Deputy. Planning Committee – Councillor Mrs C L A Hockley in place of Councillor K D Evans (Councillor S Dugan as Deputy). The Leader of the Independent Group requested that the Council note the appointment of Councillor Mrs C Heneghan to the Audit and Governance Committee in place of Councillor S Cunningham. RESOLVED that the Council notes the revised appointments to Committees made by the Conservative Group and the Independent Group. (The meeting started at 5.00 pm and ended at 7.13 pm). Minutes of the Executive (to be confirmed at the next meeting) Date: Monday, 1 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting Present: S D T Woodward, Policy and Resources (Executive Leader) T M Cartwright, MBE, Health and Public Protection (Deputy Executive Leader) F Birkett, Housing Miss S M Bell, Leisure and Community S D Martin, Planning and Development M J Ford, JP, Streetscene Also in attendance: L Keeble, for items 8(1), 8(3) 11(1) & 11(3) P J Davies, for items 8(3) Mrs K K Trott, for items 8(1) & 8(3) 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies for absence given for this meeting. 2. MINUTES RESOLVED that the minutes of the Executive meetings held on 26 January 2021 and 01 February 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. EXECUTIVE LEADER’S ANNOUNCEMENTS There were no Executive Leader announcements. 4. DECLARATIONS OF INTEREST There were no declarations of interest made at this meeting. 5. PETITIONS There were no petitions submitted at this meeting. 6. DEPUTATIONS There were no deputations made at this meeting. 7. REFERENCES FROM OTHER COMMITTEES Housing Scrutiny Panel – 04 February 2021 Minute 8 - Fareham Housing Regeneration Strategy At the invitation of the Chairman, Councillor P J Davies addressed the Panel on this item. The Panel considered a report by the Deputy Chief Executive Officer which presented the Draft Fareham Housing Regeneration Strategy for Members to scrutinise prior to it being presented to the Executive in March. Members were very supportive of the draft Strategy, commenting that it incorporates many of the issues that have previously been raised by the Panel. RESOLVED that the Housing Scrutiny Panel considered the draft Fareham Housing Regeneration Strategy, attached as Appendix A to the report, in advance of it being presented to the Executive for approval in March. This item was listed for consideration at item 8(3) of the agenda Minute 9 – Fareham Borough Council Social Housing Rents Policy The Panel considered a report by the Deputy Chief Executive Officer which presented the Draft Fareham Borough Council Social Housing Rents Policy for Members to scrutinise prior to it being presented to the Executive in March. Members were very supportive of the draft report, commenting that information is set out in a very clear and concise manner so that it is easily understandable. Members were also pleased that the policy will have a positive effect on the Housing Revenue Account. RESOLVED that the Housing Scrutiny Panel considered the draft Fareham Borough Council Social Housing Rents Policy, attached as Appendix A to the report, in advance of it being presented to the Executive for approval in March. This item was listed for consideration at item 8(2) of the agenda. 8. HOUSING (1) Development Update at 28 Queen's Road At the invitation of the Executive Leader, Councillors L Keeble and Mrs K K Trott addressed the Executive on this item. RESOLVED that the Executive: (a) notes the updates made to the scheme; and (b) agrees the funding mechanisms, as outlined in the confidential Appendix A to the report. (2) Fareham Borough Council Social Housing Rents Policy The comments of the Housing Scrutiny Panel were taken into account in considering this item. RESOLVED that the Executive approves the draft Fareham Borough Council Social Housing Rents Policy, as provided in Appendix A to the report, for publication. (3) Fareham Housing Regeneration Strategy and Menin House At the invitation of the Executive Leader, Councillors P Davies, L Keeble and Mrs K K Trott addressed the Executive on this item. The comments of the Housing Scrutiny Panel were taken into account in considering this item. RESOLVED that the Executive agrees: (a) to adopt the Fareham Housing Regeneration Strategy as provided in Appendix A to the report; (b) the principle of seeking a redevelopment of Menin House (to include adjacent garages/land) to provide new and improved affordable housing; and (c) to include the site specific Menin House Appendix (Appendix B to the report) with the Fareham Housing Regeneration Strategy. 9. STREETSCENE (1) Interim Arrangements for Floral Displays and In Bloom 2021 RESOLVED that the Executive agrees the interim arrangements for floral displays, South East in Bloom and Fareham in Bloom competitions in 2021, as set out in the report. 10. HEALTH AND PUBLIC PROTECTION (1) Building Control Partnership Agreement RESOLVED that the Executive agrees that the Director of Planning and Regeneration sign an updated Deed of Delegation and Memorandum of Association for the joint provision of Building Control services. 11. POLICY AND RESOURCES (1) Southampton and Fareham Legal Services Partnership Review At the invitation of the Executive Leader, Councillor L Keeble addressed the Executive on this item. RESOLVED that the Executive agrees: (a) to continue the partnership arrangements for the Southampton and Fareham Legal Services Partnership for an interim period of two years, with a full review of the partnership to be carried out by March 2023, which may result in a revised and updated Deed of Delegation; and (b) to delegate authority to the Chief Executive Officer, following consultation with the Executive Leader, to enter into such arrangements as are necessary and on such term as are reasonable. (2) Future of 42/44 West Street, Fareham RESOLVED that the Executive agrees to: (a) commence marketing the Property on a Freehold basis as well as continuing to advertise the Leasehold interest in the property; and (b) delegate authority to the Director of Planning and Regeneration, following consultation with the Executive Member for Policy and Resources, to complete a Freehold or Leasehold disposal of the Property in the event of receiving an acceptable offer. (3) Citizens of Honour Nominations 2021 At the invitation of the Executive Leader, Councillor L Keeble addressed the Executive on this item. RESOLVED that the Executive agrees that: (a) the citizen of Honour and Young Citizen of Honour Awards are rested for one year; (b) a new one-year initiative be approved to identify ‘Fareham’s Covid Heroes’ which would have three categories: adult (over 18), young person (under 18) and organisations; (c) all those nominated will receive a Certificate of Appreciation, signed by the Mayor and the Executive Leader; (d) there will be five selected winners for each category; and (e) when the Citizen of Honour and Young Citizen of Honour awards resume in 2021, nominations can be made for non Covid-19 related actions or deeds that have occurred during the preceding two years (2020 and 2021). (The meeting started at 6.03 pm and ended at 6.54 pm). FAREHAM BOROUGH COUNCIL Minutes of the Executive (to be confirmed at the next meeting) Date: Monday, 12 April 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting Present: S D T Woodward, Policy and Resources (Executive Leader) T M Cartwright, MBE, Health and Public Protection (Deputy Executive Leader) F Birkett, Housing Miss S M Bell, Leisure and Community S D Martin, Planning and Development M J Ford, JP, Streetscene Also in attendance: L Keeble, for item 8(1) J G Kelly, for item 8(1) R H Price, JP, for item 8(1) 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies for absence given for this meeting. 2. MINUTES RESOLVED that the minutes of the meeting of the Executive held on 01 March 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. EXECUTIVE LEADER’S ANNOUNCEMENTS The Executive Leader felt it to be appropriate to observe a few moments of silent reflection upon the news of the sad death, after the best part of a century of dedicated public service, of His Royal Highness, The Prince Philip, Duke of Edinburgh. Our thoughts and prayers are with Her Majesty, The Queen and all of the Royal Family at this sad time. The Executive Leader gave notice to Members that it would be his intention to ask the Council to establish two new Scrutiny Panels at the Annual Meeting. Specifically, these would comprise a Daedalus Scrutiny Panel to encompass all things related to the site, airside and non-airside. Also, a Climate Change Scrutiny Panel to encompass all of the Council’s endeavours in mitigating the effects of climate change including the development of the Climate Change Action Plan and the Carbon Reduction Plan. The Executive Leader announced that the Planning Committee made a second Resolution to Grant Outline Planning Permission to Welborne at the end of January, and Members were advised that the offer of a £30M grant from Government towards the cost of the M27 Junction 10 was time-limited and required planning permission to be in place and the grant contract signed before the end of March 2021. He was delighted to be able to tell Members that, following extensive interventions by this Council and our partners in delivering Welborne Garden Village, the £30m continues to remain available to the project and we are making excellent progress towards resolving the final issues of concern for both this Council and Hampshire County Council in order to enable this funding to be unlocked. Negotiations with relevant parties continue but he was now confident that a solution can be found and the development of Welborne can take a further step forward while respecting this Council’s decision on the requirement for the funding to be agreed before housing construction commences. 4. DECLARATIONS OF INTEREST There were no declarations of interest made at this meeting. 5. PETITIONS There were no petitions submitted at this meeting. 6. DEPUTATIONS There were no deputations made at this meeting. 7. REFERENCES FROM OTHER COMMITTEES There were no references from other committees. 8. HOUSING (1) Property Name for the Fareham Housing development at Station Road, Portchester At the invitation of the Executive Leader, Councillors R H Price, JP, J G Kelly and L Keeble addressed the Executive on this item. RESOLVED that the Executive confirms the name of the new sheltered housing building at Station Road as ‘Sir Randal Cremer House’, with officers to progress the relevant street name and numbering process accordingly. This building name is in acknowledgement of the financial contribution from the Randal Cremer Cottages Trust toward the project. 9. EXCLUSION OF PUBLIC AND PRESS RESOLVED that the public and representatives of the press be excluded from the remainder of the meeting on the grounds that the matters to be dealt with involve the likely disclosure of exempt information, as defined in Paragraph 3 of Part 1 of Schedule 12A of the Local Government Act 1972. 10. POLICY AND RESOURCES (1) Irrecoverable Debts RESOLVED that the Executive agrees that the debts listed in the confidential Appendix A to the report be written off as irrecoverable. (The meeting started at 6.00 pm and ended at 6.35 pm). The following decisions have been made by individual Executive Members since those reported at the meeting of Council on 26 February 2021: \| OFFICER DELEGATED DECISION – 19 March 2021 \| Decision 2020/21 - 2262 \| \|-------------------------------------------\|--------------------------\| \| Nitrate Mitigation at Warnford – Legal Agreement with Mr Sellick & South Downs National Park Authority \| RESOLVED that authority is given by the Director of Planning and Regeneration for the Council to enter into a legal agreement with Mr Sellick and SDNPA to secure nitrate mitigation at Warnford Park in connection with residential planning permissions granted within the Borough of Fareham. \| Minutes of the Planning Committee (to be confirmed at the next meeting) Date: Wednesday, 27 January 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor N J Walker (Chairman) Councillor I Bastable (Vice-Chairman) Councillors: F Birkett, T M Cartwright, MBE, P J Davies, M J Ford, JP, Mrs C L A Hockley, L Keeble and J S Forrest (deputising for R H Price, JP) Also Present: Councillors Mrs P M Bryant (Item 5), Mrs L E Clubley (Item 5) and S Cunningham (Item 5) 1. APOLOGIES FOR ABSENCE An apology of absence was received from Councillor R H Price, JP. 2. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS The Chairman used the Chairman’s announcements to explain how he intended to run the meeting. 3. DECLARATIONS OF INTEREST There were no declarations of interest made at this meeting. 4. DEPUTATIONS The Committee received a deputation from the following in respect of the applications indicated and were thanked accordingly. \| Name \| Spokesperson representing the persons listed \| Supporting or Opposing Application \| Dep Type \| \|-----------------------\|---------------------------------------------\|-----------------------------------\|----------\| \| WELBORNE – LAND NORTH OF FAREHAM P/17/0266/0A \| \| \| \| \| Mr M Grinyer \| \| Opposing \| Written \| \| Mr R Blackman \| \| Opposing \| Written \| \| Mr R York \| \| Opposing \| Written \| \| Mr J Beresford (Applicant) \| \| Supporting \| Video \| 5. DEVELOPMENT MANAGEMENT The Committee received the deputations referred to in Minute 4 above. At the invitation of the Chairman, Councillors Cunningham, Mrs Clubley and Mrs Bryant addressed the Committee on this item. Officers gave Members a verbal update as follows: Two further consultation responses were received; one from the South Down National Park Authority who had no further comments to make to those in the main agenda and comments had been received from Eastleigh Borough Council. Eastleigh Borough Council continue to support Welborne on the basis that the changes proposed do not affect the delivery of the development and that 30% affordable housing is secured in accordance with Policy WEL18. The Council has also received a later representation from Pegasus planning consultants relating to the consultation process in January this year. Officers are content that the consultation process and the information in the application and as reported to members is in accordance with the relevant legislation including the EIA regulations. The Committee’s attention was also drawn to the Update Report which contained the following information: - Introduction: To help Members to identify the appendices in the hard copy agenda papers, the following page numbers are identified to help: - Appendix A from page 198; - Appendix B from page 262; - Appendix C from page 306; and - Appendix D from page 310 Consultations: Portsmouth City Council: No comment. Forestry Commission: Comments: - We include information on the potential impacts the development may have on ancient woodland. Portsmouth Water: Comment: - Our previous representation dated August 2019 remains valid. Highways England: - No objections. British Horse Society: - Similar issues raised to those in 7.43 of the agenda. Southern Water: Comment: - No discharge of foul sewerage from the site shall be discharged into the public system until offsite drainage works to provide sufficient capacity within foul network to cope with additional sewerage flows are complete. - Conditions as per our previous consultation response. Representations: 1 additional letter with comments: - Get on with it so Fareham has a firm base to work from instead of being rendered invalid due to delays at Welborne and government changing the rules. 16 further letters of objection have been received since the publication of the main agenda report including those from The Fareham Society and The Knowle Residents Association. These letters cover the issues already summarized in the main report plus: Viability: - What is highlighted by the current situation are the problems associated by development of this type and scale in a location where the development is dependent on major infrastructure and the associated costs. - Affordable housing takes the hit but what is next? Schools, shopping centre, business park, health facility and so on...there appears to be no contingency to absorb further future issues. - The degree of movement away from provisions of the Welborne Plan on these important housing matters at this stage, as well as when the application was first before the Council, is of great concern. - It is crucial that at the Viability Review Stages the Council commissions a robust assessment of the case out forward by the applicant. - Fail to see in a period of increased national debt why the tax payer should be contributing close to £50 million for work to the M27 that would not be needed other than for this development, this work if Buckland feel the need to build should be met by them not the tax payer. Housing: - The standard and quality of the housing within the Welborne development is at risk of being compromised. - The proposed changes in the balance and timings of introducing the social housing complement within Welborne will risk undermining the future social cohesion of this development. Biodiversity: - The HRA needs to be completed by the LPA not the applicant. - Agree with NFDC requesting site specific and in combination effects that may be identified in the HRA. - Water usage restriction to 110l per person per day needs to be a condition. Utilities: - Southern Water cannot calculate sewage and waste water issues because they have not been provided with the required plans with detail. - Surely, at the very outset, major road issues, sewage and water provision and water runoff issues should have been addressed? Transport: - Please ensure there is a two way traffic free cycle way linking the development to Fareham town centre. - Is there any assurance that traffic will not increase in old Turnpike. Landscape Impact: - Object to having to drive through this development to gain access to Knowle Village. Planning Balance: - Much now stands upon the timely provision of housing at Welborne to ensure that other areas of the Borough remain under less threat of development. There are threats imposed by the absence of a 5-year Planning Considerations: The main agenda addresses all the issues raised in the additional representations received. Regarding the consultation comments from the British Horse Society, whilst the Society continues to identify some issue above some aspects of the proposals for equestrian access within and around the development site, both generally and regarding the specific issue of connecting the proposed bridleway across Fareham Common with the rest of the network to the north of the M27, these concerns are being addressed where possible within the Rights of Way schedule of the s106 agreement. Recommendation: In light of the recent changes to the Use Classes Order, condition 07 of the recommendation is amended to remove reference to specific Use Classes as follows: 07 The development for the following uses will not exceed: - 3,200m² of food store retail; - 3,500m² of non-food retail; - 3,300m² of other non-convenience/comparison retail use, financial and professional services, restaurant and cafes, drinking establishments, and hot foot takeaway; - 30,000m² of commercial and employment namely as offices, research and development or other industrial process; - 35,000m² of general industrial use; - 40,000m² of warehousing space for storage or distribution. REASON: The distribution of land uses on the parameter plans is the subject of an Environmental Impact Assessment and any material alteration to the layout may have an impact that as not been assessed by that process. To ensure a comprehensive and appropriate form of development and to avoid any doubt over what has been permitted. In the interest of protecting the vitality and viability of Fareham Town Centre and other surrounding centres in Fareham and surrounding Districts. The following additional condition is added to the recommendation: 73. Notwithstanding the provisions of any Schedule of the Town and Country Planning (Use Classes) Order 1987, or in any provision equivalent to that Class in any statutory instrument revoking and re-enacting that Order with or without modification, the premises identified for such uses as stated in condition 07 shall only be used for those purposes. REASON: The distribution of land uses on the parameter plans is the subject of an Environmental Impact Assessment and any material alteration to the layout may have an impact that has not been assessed by that process. To ensure a comprehensive and appropriate form of development and to avoid any doubt over what has been permitted. In the interest of protecting the vitality and viability of Fareham Town Centre and other surrounding centres in Fareham and surrounding Districts. (Councillor Mrs Hockley had to leave the meeting during the debate on this application and therefore she was unable to take part in any of the votes on the application) Upon being proposed and seconded the officer recommendation at 10.1 of the report, to confirm the inclusion of the Applicant’s document titled “Welborne Shadow Appropriate Assessment UPDATE”, dated November 2020 comprises the Council’s Habitat Regulation Assessment, was voted on and CARRIED. (Voting: 8 in favour; 0 against) RESOLVED that the Committee CONFIRM the inclusion of the report at Appendix A of the report titled “Welborne Shadow Appropriate Assessment UPDATE”, dated November 2020 comprises the Council’s Habitats Regulation Assessment. Upon being proposed and seconded the officer recommendation at 10.2 of the report, to delegate to the Head of Development Management to take receipt of the final written comments of any further outstanding consultation responses with the inclusion of any further condition or informatives that may be recommended; And The officer recommendation at 10.3 of the report, to delegate to the Head of Development Management in consultation with the Solicitor to the Council for the prior completion of a legal agreement pursuant to Section 106 of the Town and Country Planning Act 1990 to secure: - The creation of an Estate Management Company; - Inclusion of FBC on the board of the Company; - Service charge arrangements; - Step in provisions; - The appointment of a New Community Development Worker for a period of not less than ten years; - Provision for an Education Steering Group; - Contribution and land for the delivery of three primary schools; - Contribution and land for the delivery of one secondary school; - A Community Use Agreement(s) for the school(s) facilities for public use outside of the times needed for education use; - Nursery and pre-school marketing strategy; - Provision of the Local Centre; - Local Centre Community Building; - Provision of the District Centre; - District Centre Community building; - Provision of healthcare facilities; - Provision of the Community Hub; • Delivery of Green Infrastructure (GI) – to include: o All Weather Pitch; o Tennis Courts; o Local Play Space; o Neighbourhood Play Space; o Youth Play Space; o Playground Play Equipment; o Parks and Amenity Open Spaces; o Playing Pitches and Outdoor Sports Facilities; o Allotments; and o Semi Natural Greenspace; • GI Delivery and management arrangements; • Delivery of the Temporary SANGS Strategy; • Provision of Sites of Alternative Natural Green Space (SANGS); • In perpetuity management of SANGS including step-in rights by the Estate Management Company; • SRMP Contribution; • Public Transport – BRT provisions on site and contributions; • Safeguarding of the Rail Halt Land; • A32 works; • Off site Highway Works Contributions for locations identified by HCC; • Applicant’s £40 million contribution towards the cost of junction 10; • Off site Local Highway Network mitigation and safety schemes; • Framework residential travel plan; • Neighbourhood travel plans; • Framework employment travel plan; • Safeguarding the land for the Household Waste Recycling Centre; • Contribution towards the Household Waste Recycling Centre to include a proportionate cost of the legal fees; • Affordable housing: o Amount; o Tenure; o Upward review mechanisms; o Wheelchair accessible homes; • Self Build Housing; • Passivehaus where viability allows; • Lifetime homes where viability allows; • Extra Care accommodation where viability allows; • Mechanism to recover HIF Funding; • Business incubation centre; • Employment and training plan for construction; • Equalisation arrangements for the Sawmills site; • Public access to the site; • Improvements to existing rights of way; • Closure, stopping up and diversion of existing rights of way; And The officer recommendation at 10.4 of the report, to delegate to the Head of Development Management: • To make any necessary modification, deletion or addition to the proposed conditions or heads of terms; and To make any necessary changes arising out of detailed negotiations with the applicant which may necessitate the variation, addition or deletion of the conditions and heads as drafted to ensure consistency between the two sets of provisions. And was voted on and CARRIED. (Voting: 8 in favour; 0 against) RESOLVED that the Committee AGREE to Delegated to the Head of Development Management: (i) to take receipt of the final written comments of any further outstanding consultation responses with the inclusion of any further condition or informatives that may be recommended; (ii) in consultation with the Solicitor to the Council for the prior completion of a legal agreement pursuant to Section 106 of the Town and Country Planning Act 1990 to secure: - The creation of an Estate Management Company; - Inclusion of FBC on the board of the Company; - Service charge arrangements; - Step in provisions; - The appointment of a New Community Development Worker for a period of not less than ten years; - Provision for an Education Steering Group; - Contribution and land for the delivery of three primary schools; - Contribution and land for the delivery of one secondary school; - A Community Use Agreement(s) for the school(s) facilities for public use outside of the times needed for education use; - Nursery and pre-school marketing strategy; - Provision of the Local Centre; - Local Centre Community Building; - Provision of the District Centre; - District Centre Community building; - Provision of healthcare facilities; - Provision of the Community Hub; - Delivery of Green Infrastructure (GI) – to include: - All Weather Pitch; - Tennis Courts; - Local Play Space; - Neighbourhood Play Space; - Youth Play Space; - Playground Play Equipment; - Parks and Amenity Open Spaces; - Playing Pitches and Outdoor Sports Facilities; - Allotments; and - Semi Natural Greenspace; - GI Delivery and management arrangements; - Delivery of the Temporary SANGS Strategy; - Provision of Sites of Alternative Natural Green Space (SANGS); - In perpetuity management of SANGS including step-in rights by the Estate Management Company; - SRMP Contribution; • Public Transport – BRT provisions on site and contributions; • Safeguarding of the Rail Halt Land; • A32 works; • Off site Highway Works Contributions for locations identified by HCC; • Applicant’s £40 million contribution towards the cost of junction 10; • Off site Local Highway Network mitigation and safety schemes; • Framework residential travel plan; • Neighbourhood travel plans; • Framework employment travel plan; • Safeguarding the land for the Household Waste Recycling Centre; • Contribution towards the Household Waste Recycling Centre to include a proportionate cost of the legal fees; • Affordable housing: o Amount; o Tenure; o Upward review mechanisms; o Wheelchair accessible homes; • Self Build Housing; • Passivehaus where viability allows; • Lifetime homes where viability allows; • Extra Care accommodation where viability allows; • Mechanism to recover HIF Funding; • Business incubation centre; • Employment and training plan for construction; • Equalisation arrangements for the Sawmills site; • Public access to the site; • Improvements to existing rights of way; • Closure, stopping up and diversion of existing rights of way; And (iii) The officer recommendation at 10.4 of the report, • To make any necessary modification, deletion or addition to the proposed conditions or heads of terms; and • To make any necessary changes arising out of detailed negotiations with the applicant which may necessitate the variation, addition or deletion of the conditions and heads as drafted to ensure consistency between the two sets of provisions. Upon being proposed and seconded the officer recommendation at 10.5 of the report, to grant outline permission, subject to the conditions in the report and Update Report was voted on and CARRIED. (Voting: 8 in favour; 0 against) RESOLVED that, subject to the conditions in the report and Update Report, OUTLINE PLANNING PERMISSION be granted. 6. UPDATE REPORT The Update Report was circulated prior to the meeting and was considered with the relevant agenda item. (The meeting started at 10.00 am and ended at 12.46 pm). FAREHAM BOROUGH COUNCIL Minutes of the Planning Committee (to be confirmed at the next meeting) Date: Wednesday, 17 February 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor N J Walker (Chairman) Councillor I Bastable (Vice-Chairman) Councillors: F Birkett, T M Cartwright, MBE, P J Davies, M J Ford, JP, Mrs C L A Hockley, L Keeble and R H Price, JP Also Present: Councillor J S Forrest (Item 7 (4)) and Councillor Mrs K Mandry (Item 7 (4)) 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies of absence. 2. MINUTES OF PREVIOUS MEETING RESOLVED that the minutes of the Planning Committee meetings held on 13 January 2021 and 20 January 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS The Chairman made the following announcement: “Members will recall that I have provided updates at previous meetings regarding two judicial review claims; one relating to a development of 8 houses at Egmont Nurseries, Brook Avenue, and one relating to a development of 6 houses adjacent to 79 Greenaway Lane. Starting first with the Brook Avenue claim, I have previously advised the Committee that the court has granted the claimant, Brook Avenue Residents Against Development, permission to proceed with a judicial review on all 8 grounds of challenge. Turning to the Greenaway Lane case, the High Court initially refused permission for the claimant, Save Warsash and the Western Wards, to bring a judicial review claim on all grounds on 7 December 2020. I recently advised this Committee that the claimant had asked the court to reconsider whether to grant permission to bring the claim. The reconsideration by the Court took place at a hearing on 5 February 2021. At that hearing the court granted the claimant permission to proceed on 7 grounds of challenge (one ground relating to ‘apparent bias’ was not pursued by the Claimant). The Greenaway Lane claim is to be heard consecutively with the Brook Avenue claim. The same judge will be hearing the two claims on account of the similarities between the two. The hearings for these two claims are due to be held from the 8 to 10 June, 2021.” 4. DECLARATIONS OF INTEREST There were no declarations of interest made at this meeting. 5. DEPUTATIONS The Committee received a deputation from the following in respect of the applications indicated and were thanked accordingly. \| Name \| Spokespersons representing the persons listed \| Subject \| Supporting or Opposing the Application \| Item No/Application No/Page No \| Dep Type \| \|------\|---------------------------------------------\|---------\|--------------------------------------\|-------------------------------\|----------\| \| \| \| \| \| \| \| \| ZONE 1 \| Mr David Newell (Agent) \| EDENHOLME DUNCAN ROAD PARK GATE SO31 1BD – PROPOSED DEMOLITION OF EXISTING DWELLING AND ERECTION OF TWO DWELLING HOUSES AND CARPORTS \| Supporting \| 7 (1) P/20/0931/FP Pg 30 \| Written \| \| ZONE 2 \| \| \| \| \| \| \| ZONE 3 \| Mr M Hindry \| THE GRANGE OAKCROFT LANE STUBBINGTON – DEVELOPMENT COMPRISING 9 DWELLINGS, TOGETHER WITH ACCESS, LANDSCAPING, CAR PARKING AND ASSOCIATED WORKS \| Opposing \| 7 (2) P/19/0483/FP Pg 45 \| Written \| \| \| Ms S Boyce \| -Ditto- \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written \| \| \| Mr M Sennitt (Agent) \| -Ditto- \| Supporting \| -Ditto- \| Written \| \| \| Mr M Hindry \| THE GRANGE OAKCROFT KANE STUBBINGTON PO14 2EB – OUTLINE APPLICATION FOR THE PROVISION OF UP TO 16 DWELLINGS AND TWO NEW VEHICULAR ACCESSES ONTO RANVILLES LANE AND THE RELOCATION OF THE EXISTING ACCESS ONTO OAKCROFT LANE \| Opposing \| 7 (3) P/20/0418/OA Pg 73 \| Written \| \| Name \| Position \| Status \| Reference \| Method \| \|-----------------------------\|---------------------------\|--------------\|--------------------\|--------\| \| Ms S Boyce \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr M Sennitt (Agent) \| \| -Ditto- \| Supporting \| Written\| \| Caroline Dineage (MP) \| \| LAND EAST OF CROFTON CEMETERY AND WEST OF PEAK LANE STUBBINGTON – DEVELOPMENT COMPRISING 206 DWELLINGS, ACCESS ROAD FROM PEAK LANE MAINTAINING LINK TO OAKCROFT LANE, STPPING UP A SECTION OF OAKCROFT LANE (FROM OLD PEAK LANE TO ACCES ROAD), WITH CAR PARKING, LANDSCAPING, SUB-STATION, PUBLIC OPEN SPACE AND ASSOCIATED WORKS \| Opposing \| 7 (4) P/20/0522/FP Pg 104 \| Written\| \| Mrs P Andrews \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr & Mrs Titheridge \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr N John \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr B Murphy \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr R Marshall \| The Fareham Society \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr & Mrs Feetam \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr P Lloyd-Henry \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr T Parrott \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Video \| \| Mr & Mrs Knott \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| County Cllr Pal Hayre \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Video \| \| Mr J McIntosh \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written\| \| Mr D Buczynskyj \| \| -Ditto- \| Supporting \| Written\| 6. FIVE YEAR HOUSING LAND SUPPLY POSITION UPDATE The Committee received a report by the Director of Planning and Regeneration which provided an update on the Council’s Five-Year Housing Land Supply position. RESOLVED that the Committee note:- (i) the content of the report and the current 5-Year Housing Land Supply position; and (ii) that the 5-Year Housing Land Supply Position set out in the attached report (which will be updated regularly as appropriate) is a material consideration in the determination of planning applications for residential development. 7. PLANNING APPLICATIONS AND MISCELLANEOUS MATTERS INCLUDING AN UPDATE ON PLANNING APPEALS The Committee noted a report by the Director of Planning and Regeneration on the development control matters, including information regarding new appeals and decisions. (1) P/20/0931/FP - EDENHOLME DUNCAN ROAD PARK GATE SO31 1BD The Committee received the deputation referred to in Minute 5 above. The Committee’s attention was drawn to the Update Report which contained the following information:- 1. An additional representation from April Rise (south of the site) has been received confirming that the boundary hedge along the southern boundary has been changed. The representation requests that the hedge is retained. 2. The development will generate 0.75kg/N/year not 2.1 as stated in 8.23 of the report. The applicant has provided evidence to confirm that they have purchased 0.75 nitrate credits from the Hampshire and Isle of Wight Wildlife Trust therefore condition no. 3 is not required. Upon being proposed and seconded the officer recommendation to grant planning, subject to the conditions in the report and an additional condition removing permitted development rights from the carports to prevent them from being enclosed, was voted on and CARRIED. (Voting: 9 in favour; 0 against) RESOLVED that, subject to the conditions in the report and the additional condition removing permitted development rights from the carports to prevent them from becoming enclosed, PLANNING PERMISSION be granted. (2) P/19/0483/FP - THE GRANGE OAKCROFT LANE PO14 2EB The Committee received the deputations referred to in Minute 5 above. Upon being proposed and seconded the officer recommendation to grant planning permission, subject to: (i) The applicant/owner first entering into a planning obligation under Section 106 of the Town and Country Planning Act 1990 on terms drafted by the Solicitor to the Council to secure: - Financial contributions to provide for satisfactory mitigation of the ‘in combination’ effects that the increase in residential units on the site would cause through increased recreational disturbance on the Solent and Southampton Water, Portsmouth Harbour, and the Solent and Dorset Coast Special Protection Areas; - Financial contribution of £95,774.00 towards the provision of off-site affordable housing provision; - Traffic Regulation Order for highways to extend the speed reduction along Ranvilles Lane to 30mph; - The widening of Ranvilles Lane in accordance with approved plans; and - Provision and long-term management and maintenance of the paths within the site, and for their use by the general public. (ii) The conditions in the report; and (iii) An additional condition removing the permitted development rights for the carports to prevent them from being enclosed. Was voted on and CARRIED. (Voting: 8 in favour; 1 against) RESOLVED that, subject to:- (i) The applicant/owner first entering into a planning obligation under Section 106 of the Town and Country Planning Act 1990 on terms drafted by the Solicitor to the Council to secure: - Financial contributions to provide for satisfactory mitigation of the ‘in combination’ effects that the increase in residential units on the site would cause through increased recreational disturbance on the Solent and Southampton Water, Portsmouth Harbour, and the Solent and Dorset Coast Special Protection Areas; • Financial contribution of £95,774.00 towards the provision of off-site affordable housing provision; • Traffic Regulation Order for highways to extend the speed reduction along Ranvilles Lane to 30mph; • The widening of Ranvilles Lane in accordance with approved plans; and • Provision and long-term management and maintenance of the paths within the site, and for their use by the general public. (ii) The conditions in the report; and (iii) An additional condition removing the permitted development rights for the carports to prevent them from being enclosed. PLANNING PERMISSION be granted. (3) P/20/0418/OA - THE GRANGE OAKCROFT LANE PO14 2EB The Committee received the deputations referred to in Minute 5 above. Upon being proposed and seconded the officer recommendation to grant planning permission, subject to: (i) Receipt of comments from the Environment Agency confirming no objection to the proposal, and delegate to the Head of Development Management to make any minor modifications to the proposed conditions or any subsequent minor changes arising after having had regard to these comments; (ii) The applicant/owner first entering into a planning obligation under Section 106 of the Town and Country Planning Act 1990 (as amended) on terms drafted by the Solicitor to the Council to secure: • On-site provision of 4 dwellings as affordable housing and a financial contribution to secure an equivalent of 2.4 units of off-site contribution of £249,638.00 for affordable housing. The type, size, mix ad tenure to be agreed to the satisfaction of Officers. • Financial contribution to secure satisfactory mitigation of the ‘in combination’ effects that the increase in residential units on the site would cause through increased recreational disturbance of the Solent Coastal Special Protection Areas; • TRO for highway to extend the speed reduction along Ranvilles Lane to 30mph; • The widening Ranvilles Lane in accordance with the approved plans; • Provision and long-term management and maintenance of the paths and open space within the site, and for their use by the general public; and (iii) The conditions in the report. Was voted on and CARRIED. (Voting: 8 in favour; 1 against) RESOLVED that, subject to: (i) Receipt of comments from the Environment Agency confirming no objection to the proposal, and delegate to the Head of Development Management to make any minor modifications to the proposed conditions or any subsequent minor changes arising after having had regard to these comments; (ii) The applicant/owner first entering into a planning obligation under Section 106 of the Town and Country Planning Act 1990 (as amended) on terms drafted by the Solicitor to the Council to secure: • On-site provision of 4 dwellings as affordable housing and a financial contribution to secure an equivalent of 2.4 units of off-site contribution of £249,638.00 for affordable housing. The type, size, mix ad tenure to be agreed to the satisfaction of Officers. • Financial contribution to secure satisfactory mitigation of the ‘in combination’ effects that the increase in residential units on the site would cause through increased recreational disturbance of the Solent Coastal Special Protection Areas; • TRO for highway to extend the speed reduction along Ranvilles Lane to 30mph; • The widening Ranvilles Lane in accordance with the approved plans; • Provision and long-term management and maintenance of the paths and open space within the site, and for their use by the general public; and (iii) The conditions in the report. PLANNING PERMISSION be granted. (4) P/20/0522/FP - LAND EAST OF CROFTON CEMETERY AND WEST OF PEAK LANE STUBBINGTON The Committee received the deputations referred to in Minute 5 above. At the invitation of the Chairman, Councillor J Forrest, and Councillor Mrs K Mandry addressed the Committee on this item. The Committee’s attention was drawn to the Update Report which contained the following information:- i) In respect of the Recommendation, Section 9.0, iii), e) with regard to the Heads of Term, in addition to the provision of 82 on site affordable dwellings, a financial contribution towards off-site provision equivalent to 0.4 units is also required. ii) A further 36 letters (from 34 addresses) from Third Parties have been received since the publication of the Committee Report. One letter was in support of the application, and the remaining letters were objections, although none raised any further matters than those listed in the Committee Report. Upon being proposed and seconded the officer recommendation to grant planning permission was voted on and declared LOST. (Voting: 3 in favour; 6 against) A motion was proposed and seconded to refuse planning permission, and was voted on and CARRIED. (Voting: 6 in favour; 3 against) RESOLVED that PLANNING PERMISSION be REFUSED. Reasons for Refusal The development would be contrary to Policies CS2, CS4, CS6, CS14, CS15, CS17, CS18, CS20 and CS21 of Adopted Fareham Borough Core Strategy 2011 and Policies DSP1, DSP2, DSP3, DSP6, DSP13, DSP14, DSP15 and DSP40 of the Adopted Local Plan Part 2: Development Sites and Policies Plan, and is unacceptable in that: i) The provision of dwellings in this location would be contrary to adopted local plan policies which seek to prevent residential development in the Countryside. ii) The development of the site would result in an adverse visual effect on the immediate countryside setting around the site. iii) The introduction of dwellings in this location would fail to respond positively to and be respectful of the key characteristics of the area, in this countryside, edge of settlement location, providing limited green infrastructure and offering a lack of interconnected green/public spaces. iv) The quantum of development proposed would result in a cramped layout and would not deliver a housing scheme of high quality which respects and responds positively to the key characteristics of the area. Some of the house types also fail to meet the Nationally Described Space Standards. v) Had it not been for the overriding reasons for refusal the Council would have sought to secure the details of the SuDS strategy including the mechanisms for securing its long term maintenance. vi) In the absence of a legal agreement to secure such, the development proposal would fail to secure a provision of affordable housing at a level in accordance with the requirements of the Local Plan. vii) In the absence of a legal agreement to secure such, the proposal would fail to; a) provide satisfactory mitigation of the ‘in combination’ effects that the proposed increase in residential units on the site would cause through increased recreational disturbance on the Solent Coastal Special Protection Areas, and b) secure the creation of the ecological enhancement area and its long term management and maintenance to enhance the Wider Solent Wader and Brent Goose network. viii) In the absence of a legal agreement securing provision of open space and facilities and their associated management and maintenance, the recreational needs of residents of the proposed development would not be met. ix) In the absence of a legal agreement to secure the submission and implementation of a full Travel Plan, payment of the Travel Plan approval and monitoring fees and provision of a surety mechanism to ensure implementation of the Travel Plan, the proposed development would not make the necessary provision to ensure measures are in place to assist in reducing the dependency on the use of the private motorcar. x) In the absence of a legal agreement to secure such, the proposal would fail to provide a financial contribution towards education provision. (5) Planning Appeals The Committee noted the information in the report. (6) UPDATE REPORT The Update Report was circulated prior to the meeting and was considered along with the relevant agenda item. 8. FAREHAM TREE PRESERVATION ORDER NO. 769 2020 - 8 LAMBOURN CLOSE, FAREHAM The Committee received the deputation referred to in Minute 5 above. The Committee considered a report by the Director of Planning and Regeneration on TP) no.769 – 8 Lambourn Close, to which one objection to the making of a provisional order was raised. RESOLVED that the Committee agreed that Tree Preservation Order no. 769 is NOT CONFIRMED. (The meeting started at 2.30 pm and ended at 7.53 pm). Planning Committee 17 February 2021 Minutes of the Planning Committee (to be confirmed at the next meeting) Date: Wednesday, 3 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor N J Walker (Chairman) Councillor I Bastable (Vice-Chairman) Councillors: F Birkett, T M Cartwright, MBE, P J Davies, M J Ford, JP, L Keeble, R H Price, JP and Mrs C L A Hockley Also Present: 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies of absence. 2. MINUTES OF PREVIOUS MEETING RESOLVED that the minutes of the Planning Committee meetings held on 27 January 2021 and 17 February 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS The Chairman made the following announcement: At the last Planning Committee meeting I provided an update on two judicial review claims in Warsash; one relates to a planning permission granted for eight houses at Egmont Nurseries, Brook Avenue, and one to a planning permission granted for six houses adjacent to 79 Greenaway Lane. I advised Members that the Courts had granted permission in both cases for the claimants to proceed with a judicial review of these planning permissions. Hearings will take place for both claims, and the claims will be heard consecutively by the same judge. Originally the hearings were due to be held from 8th-10th June 2021. The Courts have subsequently advised us that the hearings for the two claims will now be held from 11th-13th May, 2021. 4. DECLARATIONS OF INTEREST There were no declarations of interest made at this meeting. 5. DEPUTATIONS The Committee received a deputation from the following in respect of the applications indicated and were thanked accordingly. \| Name \| Spokesperson representing the persons listed \| Subject \| Supporting or Opposing the Application \| Item No/Application No/Page No \| Dep Type \| \|---------------\|---------------------------------------------\|------------------------------------------------------------------------\|---------------------------------------\|-------------------------------\|----------\| \| Mr M Knappett (Agent) \| \| 14 BEACON BOTTOM PARK GATE SO31 7GQ – ERECTION OF NINE DWELLINGS WITH ASSOCIATED PARKING AND ACCESS FOLLOWING \| Supporting \| 6 (1) P/19/1061/FP Pg 25 \| Written \| 6. PLANNING APPLICATIONS AND MISCELLANEOUS MATTERS INCLUDING AN UPDATE ON PLANNING APPEALS The Committee noted a report by the Director of Planning and Regeneration on the development control matters, including information regarding new appeals and decisions. (1) P/19/1061/FP - 14 BEACON BOTTOM PARK GATE SO31 7GQ The Committee received the deputations referred to in Minute 5 above. The Committee’s attention was drawn to the Update Report which contained the following information: It has been confirmed that the proposal would satisfy the Nationally Described Space Standards and amended plans have been submitted accordingly with minor alternations to internal layout and/or footprints of dwellings. Amend Condition 2 as follows to correct plan reference numbers; The development shall be carried out in accordance with the following approved documents: a) Site Location Plan (drwg No. 18-1020-101-1ST) b) Site Plan (drwg No. 18-1020-105-B) c) Site Plan Colour (drwg No. 18-1020-106-B) d) Constraint & Opportunities Plan (drwg No. 18-1020-002-1st) e) Streetscene & Site Section (drwg No. 18-1020-125-B) f) Site Plan Massing Active Frontage and Refuse Strategy (drwg No. 18-1020-107-B) g) Site Plan Parking Strategy (drwg No. 18-1020-108-B) h) Plot 1 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-110-C) i) Plot 2 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-111-A) j) Plot 3 & 4 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-112-A) k) Plot 5 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-115-A) l) Plots 6,7,8 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-114-A) m) Plot 9 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-116-A) n) Ancillary Buildings (drwg No. 18-1020-120-A) o) Ecological Appraisal (Lindsay Carrington Ecological Services dated Sept 2018, Updated Sept 2019) p) Arboricultural Report (Harper Tree Consulting dated 2 June 2020) q) Assessment of Shading for Beacon Bottom Site (Harper Tree Consulting dated 2 April 2020) r) Transport Statement & Addendum Reports (Bellamy Roberts dated Sept 2019, 16 December 2019 & 2 June 2020) REASON: To avoid any doubt over what has been permitted. Additional planning condition proposed; No development shall proceed beyond damp proof course (dpc) level until details of how electric vehicle charging points will be provided at the following level: a) One EV charging point installation per residential dwelling with off-street parking. The development shall be carried out in accordance with the approved details. REASON: To promote sustainable modes of transport, to reduce impacts on air quality arising from the use of motorcars and in the interests of addressing climate change. The Planning Officer also provided the Committee with the following Verbal Update:- Amend Condition 2 as follows; The development shall be carried out in accordance with the following approved documents: a) Site Location Plan (drwg No. 18-020-1020-1ST) b) Site Plan (drwg No. 18-1020-105-C) c) Site Plan Color (drwg No. 18-1020-106-C) d) Constraint & Opportunities Plan (drwg No. 18-1020-002-1st) e) Streetscene & Site Section (drwg No. 18-1020-125-B) f) Site Plan Massing Active Frontage and Refuse Strategy (drwg No. 18-1020-107-C) g) Site Plan Parking Strategy (drwg No. 18-1020-108-C) h) Plot 1 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-110-D) i) Plot 2 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-111-A) j) Plot 3 & $ Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-112-A) k) Plot 5 Plan & Elevations (drwg No. 18-1020-115-A) l) Plots 6,7,8 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-114-A) m) Plot 9 Plans & Elevations (drwg No. 18-1020-116-A) n) Ancillary Buildings (drwg No. 18-1020-120-A) o) Ecological Appraisal (Lindsay Carrington Ecological Services dated Sept 2018, Updated Sept 2019) p) Arboricultural Report (Harper Tree Consulting dated 2 June 2020) q) Assessment of Shading for Beacon Bottom Site (Harper Tree Consulting dated 12 April 2020) r) Transport Statement & Addendum Reports (Bellamy Roberts dated Sept 2019, 16 December 2019 & 2 June 2020) Amended Recommendation GRANT PLANNING PERMISSION Subject to; i) Re-notification of No.24 Beacon Bottom for 14 day period; ii) Following receipt of any further representations from No.24 Beacon Bottom, consideration of those comments being delegated to the Head of Development Management. Upon being proposed and seconded, the officer recommendation to grant planning permission, subject to: - i) The conditions in the report; ii) The conditions in the update report; iii) The updated conditions in the Officer’s Verbal Update; and iv) An additional condition removing Permitted Development Rights from the roof space to prevent the use of these as habitable rooms. Was voted on and CARRIED. (Voting: 9 in favour; 0 against) RESOLVED that, subject to: - i) The conditions in the report; ii) The conditions in the Update Report; iii) The amended conditions in the Officer’s Verbal Update; and iv) The additional condition removing Permitted Development Rights from the roof space to prevent the use of these as habitable rooms. PLANNING PERMISSION be granted. The Committee received the deputations referred to in Minute 5 above. A motion was proposed and seconded that the application be deferred for the submission of additional information regarding materials, and was voted on and declared LOST. (Voting: 2 in favour; 7 against) A further motion was proposed and seconded to refuse the application and was voted on and CARRIED. (Voting: 8 in favour; 0 against; 1 abstention) RESOLVED that PLANNING PERMISSION be REFUSED. Reasons for Refusal The development would be contrary to Policy CS17 of the Adopted Fareham Borough Core Strategy 2011 and Policy DSP3 of the Adopted Fareham Local Plan Part 2: Development Sites and Policies 2015, and is unacceptable in that: a) by reason of its height, size, bulk and close proximity to the site boundaries and neighbouring properties, the outbuilding would represent an unneighbourly form of development which would have an unacceptable adverse impact on the living conditions of neighbouring occupiers, and would furthermore be harmful to the character of the area. (3) P/20/1510/FP - 105 WARSAH ROAD WARSAH SO31 9HU Upon being proposed and seconded the Officer recommendation to grant planning permission, subject to the conditions in the report and an additional condition requiring staining treatment of the wood panels in a dark oak colour within three months of the date of the decision., was voted on and CARRIED. (Voting: 8 in favour; 1 against) RESOLVED that, subject to the conditions in the report, and an additional condition requiring staining treatment of the wood panels in a dark oak colour within three months of the date of the decision, PLANNING PERMISSION be granted. (4) P/21/0019/FP - ST PETERS PARISH ROOM HIGH STREET TITCHFIELD The Committee received the deputation referred to in Minute 5 above. The Committee’s attention was drawn to the Update Report which contained the following information: Representations In addition to the Twenty-three letters from the consultation process considered in the Committee Report, four additional letters have been received. The four letters are all in support of the development as it is seen to support the combat of climate change for a carbon neutral future. No substantive new issues were raised. Members of the Planning Committee considered that the sustainability benefits of installing the panels on the southern elevation of the roof would outweigh any harm to the character and appearance of the Titchfield Conversation Area and the non-designated heritage asset, contrary to the Officer’s recommendation. A motion was proposed and seconded to grant planning permission, subject to the following conditions, securing: i) Implementation time limit; ii) Approved plans and drawings; iii) Submission of materials details for roofing and paving; and iv) Schedule of works. Was voted on and CARRIED. (Voting: 9 in favor; 0 against) RESOLVED that, subject to conditions securing the following: i) Implementation time limit; ii) Approved plans and drawings; iii) Submission of materials details for roofing and paving; and iv) Schedule of works. PLANNING PERMISSION be granted. 7. PLANNING APPEALS The Committee noted the information in the report. 8. UPDATE REPORT The Update Report was circulated prior to the meeting and was considered along with the relevant agenda item. (The meeting started at 2.30 pm and ended at 6.13 pm). Minutes of the Planning Committee (to be confirmed at the next meeting) Date: Wednesday, 17 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor N J Walker (Chairman) Councillor I Bastable (Vice-Chairman) Councillors: F Birkett, T M Cartwright, MBE, P J Davies, M J Ford, JP, Mrs C L A Hockley, L Keeble and J S Forrest (deputising for R H Price, JP) Also Present: 1. APOLOGIES FOR ABSENCE An apology of absence was received from Councillor R H Price, JP. 2. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS The Chairman used the Chairman’s announcements to outline how intended to run the meeting. 3. DECLARATIONS OF INTEREST There were no declarations of interest made at this meeting. 4. DEPUTATIONS The Committee received a deputation from the following in respect of the applications indicated and were thanked accordingly. \| Name \| Spokesperson representing the persons listed \| Subject \| Supporting or Opposing the Application \| Item No/Application No/Page No \| DEP Type \| \|-----------------------\|---------------------------------------------\|------------------------------------------------------------------------\|----------------------------------------\|---------------------------------\|----------\| \| Mrs H Megginson (Lead Petitioner) \| \| LAND BETWEEN AND TO THE REAR OF 56-66 GREENAWAY LANE – OUTLINE APPLICATION FOR UP TO 28 DWELLINGS TOGETHER WITH ASSOCIATED LANDSCAPING, AMENITY SPACE, PARKING AND A MEANS OF ACCESS FROM GREENAWAY LANE \| Opposing \| 5 (1) P/18/0756/OA Pg 3 \| Video \| \| Mr R Holford \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written \| \| Mr T Button \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written \| \| Mr R Megginson \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| -Ditto- \| Video \| \| Mrs V Wyatt \| \| -Ditto- \| -Ditto- \| -Ditto- \| Written \| \| Mr S Brown \| \| -Ditto- \| Supporting \| -Ditto- \| Written \| 5. PLANNING APPLICATIONS AND MISCELLANEOUS MATTERS INCLUDING AN UPDATE ON PLANNING APPEALS The Committee noted a report by the Director of Planning and Regeneration on the development control matters, including information regarding new appeals and decisions. (1) P/18/0756/OA - LAND BETWEEN AND TO THE REAR OF 56-66 GREENAWAY LANE WARSAH The Committee received the deputations referred to in Minute 4 above. The Committee’s attention was drawn to the Update Report which contained the following information: 1. Since the publication of the Committee Report, a response from Natural England was received regarding the Council's Appropriate Assessment. The response requested further additional information regarding the nitrogen budget calculation and clarification on the surface water drainage disposal. Following a review of the comments, and additional 0.75kg worth of mitigation credits has been agreed to be purchased by the applicant. from the HIWWT scheme at Little Duxmore Farm to address the minor shortfall in mitigation based on proposed land uses. Additionally, further details regarding concerns that surface water drainage (SuDS) could impact on local watercourses that feed into The Solent were provided to Natural England. Natural England has subsequently responded raising no concerns with the additional information provided, subject to the drainage details being secured by the Council. 2. Additional Condition regarding securing the nitrate credits: The development hereby permitted shall not commence unless the Council has received the Notice of Purchase in accordance with the legal agreement between FBC, IWC and HIWWT dated 30 September 2020 in respect of the Credits Linked Land identified in the Nitrates Mitigation Proposals Pack. REASON: To demonstrate that suitable mitigation has been secured in relation to the effect that nitrates from the development has on the Protected Sites around The Solent. 3. Nine additional third party letters have been received since the neighbour notifications that the application was going to committee were issued. No new substantive issues were raised that had not already been addressed in the main Committee Report. A motion was proposed and seconded to refuse the application and was voted on and CARRIED. (Voting: 6 in favour; 3 against) RESOLVED that PLANNING PERMISSION be REFUSED. Reasons for Refusal The proposal would be contrary to Policies CS5, CS17, CS18 & CS20 of the Adopted Fareham Borough Core Strategy 2011 and Policies DSP15 and DSP40 of the Adopted Local Plan Part 2: Development Sites and Policies Plan, and is unacceptable in that: i) The development would result in increased movements along Greenaway Lane, which has no footpaths and limited street lighting, and is well used by pedestrians. The increased vehicular use of the Lane is likely to adversely affect the safety of Greenaway Lane as a pedestrian route; ii) In the absence of a legal agreement to secure such, the proposal would fail to provide satisfactory mitigation of the ‘in combination’ effects that the proposed increase in residential units on the site would cause through increased recreational disturbance on the Solent Coastal Special Protection Areas; iii) In the absence of a legal agreement to secure such, the proposal would fail to provide a financial contribution towards education provision; iv) In the absence of a legal agreement to secure such, the development proposal would fail to secure provision of affordable housing at a level in accordance with the requirements of the Local Plan; v) In the absence of a legal agreement to secure such, the proposal would fail to secure the provision of highway improvements required to meet the needs of existing and future occupiers of Greenaway Lane; and vi) In the absence of a legal agreement to secure such, the proposal would fail to secure appropriate pedestrian and cycle links to the adjoining residential developments. (2) P/20/1137/FP - 68 TITCHFIELD PARK ROAD TITCHFIELD PO15 5RN The Committee received the deputation referred to in Minute 4 above. The Committee’s attention was drawn to the Update Report which contained the following information: - An amended site plan has been received (drwg No. 2021/101 Rev G). The Council’s refuse team has attended the site with the refuse lorry and met with the planning agent. Consequently the proposed bin store has been relocated to the southern side of the existing access to ease collection for the operators. Amended condition 2 (schedule of approved plans/documents) and 13 (cycle store provision) accordingly with updated plan number. Upon being proposed and seconded the officer recommendation to grant planning permission, subject to the conditions in the report, and amended condition 2 as per the update report, was voted and CARRIED. (Voting: 9 in favour; 0 against) RESOLVED that subject to, the conditions in the report and the amended condition 2 in the update report, PLANNING PERMISSION be granted. (3) P/18/1437/FP - LAND TO WEST OF NORTHFIELD PARK UPPER CORNAWAY LANE PORTCHESTER PO16 8NF The Committee received the deputation referred to in Minute 4 above. Upon being proposed and seconded the officer recommendation to grant planning permission, subject to: i) The applicant/owner first entering into a planning obligation under Section 106 of the Town and Country Planning Act 1990 on terms drafted by the Solicitor to the Council in respect of the following: a) To secure a financial contribution towards the Solent Recreational Mitigation Strategy (SRMS); b) To secure a financial contribution of £17,648 towards improvements to footpath 117; c) To secure a financial contribution of £511,693 towards off-site affordable housing provision; and ii) The conditions in the report. Was voted on and CARRIED. (Voting: 9 in favour; 0 against) RESOLVED that subject to: i) The applicant/owner first entering into a planning obligation under Section 106 of the Town and Country Planning Act 1990 on terms drafted by the Solicitor to the Council in respect of the following: a) To secure a financial contribution towards the Solent Recreational Mitigation Strategy (SRMS); b) To secure a financial contribution of £17,648 towards improvements to footpath 117; c) To secure a financial contribution of £511,693 towards off-site affordable housing provision; and ii) The conditions in the report. PLANNING PERMISSION be granted. (4) Planning Appeals The Committee noted the information in the report. (5) UPDATE REPORT The Update Report was circulated prior to the meeting and was considered along with the relevant agenda item. 6. TREE PRESERVATION ORDER 767 - 74, 80, 84 & 86 HOLLY HILL LANE, SARISBURY GREEN The Committee considered a report by the Director of Planning and Regeneration on TPO No. 767 – 74, 80, 84 & 86 Holly Hill Lane, to which one objection to the making of a provisional order was raised. RESOLVED that the Committee agreed that Tree Preservation Order No. 767 be confirmed. 7. TREE PRESERVATION ORDERS The Committee considered the confirmation of the following Fareham Tree Preservation Order(s), which have been made under delegated powers and to which no formal objection has been received. Fareham Tree Preservation Order No. 766 2020 – Land North of Hazlebank, New Road, Swanwick, Sarisbury. Order served on 13 November 2020 and covers one individual oak tree, to which no formal objection have been received. RESOLVED that Fareham TPO 766 be confirmed, without modification, as made and served. Fareham Tree Preservation Order No. 768 2020 – Kingfishers, Fishers Hill, Catisfield, Titchfield. Order served on 4 December 2020 and covers six individual trees (2x oak, 2x walnut, 1x deodar, 1x tulip tree), to which no formal objections have been received. RESOLVED that Fareham TPO 768 be confirmed, without modification, as made and served. (The meeting started at 2.30 pm and ended at 5.44 pm). Minutes of the Audit and Governance Committee (to be confirmed at the next meeting) Date: Monday, 15 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor J E Butts (Chairman) Councillor S D Martin (Vice-Chairman) Councillors: P J Davies, T Davies, Mrs T L Ellis, Mrs C Heneghan and J G Kelly Also Present: 1. APOLOGIES There were no apologies of absence received at the meeting. 2. MINUTES RESOLVED that the Minutes of the Audit and Governance Committee meeting held on the 23 November 2020 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS There were no announcements made by the Chairman at this meeting. 4. DECLARATIONS OF INTEREST AND DISCLOSURES OF ADVICE OR DIRECTIONS There were no declarations of interest made at this meeting. 5. DEPUTATIONS There were no deputations made at this meeting. 6. EXTERNAL AUDIT CERTIFICATION REPORT The Committee considered a report by the Head of Housing and Benefits on the External Audit Certification Report which sets out the findings from the 2019/20 housing benefit subsidy certification work carried out by the External Auditors (KPMG). RESOLVED that the Audit and Governance Committee:- a) consider the findings of the Annual Certification Report 2019/20 submitted to the Department of Work and Pensions by the Council’s external auditors; and b) commented on the finding as appropriate. 7. EXTERNAL AUDIT ANNUAL AUDIT LETTER 2019/20 The Committee considered the Annual Audit letter 2019/20, by the External Auditors Ernst and Young, which summaries the findings from the 2019/20 audit. RESOLVED that the Audit and Governance Committee notes the contents of the Annual Audit Letter 2019/20 submitted by the Council’s external auditors, attached as Appendix A to the report. 8. TREASURY MANAGEMENT STRATEGY AND INDICATORS The Committee considered a report from the Finance Manager, on the Treasury Management Strategy and Indicators for 2021/22. RESOLVED that the Audit and Governance Committee note the Treasury Management Strategy and Prudential Indicators for 2021/22, attached as Appendix A to this report. 9. REVIEW OF MEMBERS TRAINING DEVELOPMENT PROGRAMME The Committee considered a report by the Head of Democratic Services reviewing the Members Training and Development Programme. The Head of Democratic Services explained that although limited formal training and briefings were provided during the last year, all Members have learnt and developed new skills in attending and fully participating in virtual meetings during the period of national lockdown in response to the Covid-19 pandemic and that this amount of skills development should not be underestimated. The Chairman, on behalf of the Committee, thanked all Members of the Committee Team for the help and support in facilitating all the Council’s virtual meetings during the pandemic. It was also highlighted to Members that there was an error within recommendation d), as the year should be 2021 not 2020 as stated in the report. RESOLVED that the Audit and Governance Committee: - a) notes the Schedule of Training and Development for 2019/20 as outlined in Appendix A; b) agrees that the draft member’s training and development schedule for each forthcoming municipal year will be approved at the last Audit and Governance Committee of each municipal year; c) notes the contents of the member’s training and development schedule for 2020/21, at Appendix B; d) approves the draft new members’ induction booklet 2021 as set out in Appendix C; and e) agrees the content of the new members’ induction booklet is reviewed by the Audit and Governance Committee every three years. 10. INTERNAL AUDIT PROGRESS REPORT The Committee considered a report by the Head of Finance and Audit providing assurances arising from the Internal Audit work and updating the Committee on the progress being made in delivering the audit plans. RESOLVED that the Audit and Governance Committee notes the progress and findings arising from Internal Audit Work. 11. ANNUAL REPORT OF THE AUDIT AND GOVERNANCE COMMITTEE The Committee considered the Annual Report from the Head of Finance and Audit on the work of the Audit and Governance Committee. RESOLVED that the Audit and Governance Committee: - a) notes the contents of the report; and b) submits the revised work programme for 2021/22, as shown in Appendix C, to Council for endorsement. (The meeting started at 6.00 pm and ended at 7.07 pm). Minutes of the Licensing and Regulatory Affairs Committee (to be confirmed at the next meeting) Date: Tuesday, 30 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor M J Ford, JP (Chairman) Councillor T M Cartwright, MBE (Vice-Chairman) Councillors: I Bastable, Mrs S M Bayford, Miss S M Bell, F Birkett, Mrs P M Bryant, T Davies, J S Forrest, L Keeble, Mrs K Mandry, Ms S Pankhurst, R H Price, JP and Mrs C Heneghan Also Present: 1. APOLOGIES FOR ABSENCE An apology for absence was received from Councillor S Cunningham. 2. MINUTES RESOLVED that the minutes of the Licensing and Regulatory Affairs Committee meeting held on 14 January 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS There were no Chairman’s announcements. 4. DECLARATIONS OF INTEREST There were no declarations of interest made at this meeting. 5. DEPUTATIONS There were no deputations made at this meeting. 6. UPDATE ON LOCAL POLICE LICENSING MATTERS Councillor J Forrest joined the meeting at the start of this item. The Committee received a verbal update on local police licensing matters by PC Jason Pearce, the local police Licensing Officer. PC Pearce reported that it has been a very strange and very different year in respect of licensing committees with all areas of work focused on Covid-19. Licensed premises have either closed or remained open with restrictions in place and it has been a challenge to find the right balance between supporting premises through such a difficult financial period and ensuring public safety has been maintained. The majority of premises have been compliant with the various rules throughout the year but where difficulties have been encountered, tried and tested techniques have been used to deal with them. This approach has been successful and has limited the need to use enforcement measures. The Council, as the Licensing Authority, is the lead in terms of business premises and the police have worked with council officers in a supporting role in dealing with Covid-19 enquiries. There have been excellent lines of communication with both the Licensing Team and the Environmental Health Team, and this compares very favourably against the experience of other colleagues in the force. PC Pearce commented that, having worked in different areas across the County there have been inconsistencies in the perspectives of different Licensing sub-committees, ranging from revoking licenses for breaches of Covid-19 rules to considering it inappropriate to consider licensing matters during the Pandemic. Moving forward towards removing restrictions, premises will be allowed to serve alcohol in outdoor seating areas only from the 12 April. They will be allowed to serve alcohol indoors from 17th May and from 21st June all restrictions will be removed. This will bring some challenges, particularly in respect of the European Football Championship as the third game is scheduled to take place after the 21st June when there will be no restrictions in place. The Police are aware of the difficulties this may bring and are resourced to deal with them. Generally speaking, as restrictions are eased, the police approach will be to work closely with businesses to support them to get back on their feet. There are a couple of initiatives that they would like to progress later this year – Hotel Watch which is based around welfare and vulnerability and also a Defibrillator Scheme which aims to get defibrillators in to all licensed premises as survival rates are significantly increased where treatment is given in the first 10 mins of an attack. PC Pearce concluded by saying that despite it being a difficult year, there is now a move towards business as usual and it is hoped that by this time next year, normal licensing procedures will be back in place. Several members put forward their thanks to the police for all the hard work they have done over the last year under such difficult circumstances. It was announced that PC Pearce will soon be leaving his role as the Licensing Officer for Fareham. Members will have the opportunity to meet the new Licensing Officer, PC Neil Cotton, in due course. On behalf of the Committee, the Chairman thanked PC Pearce for all the work he has done, over what has been a considerable period of time, and wished him well for the future. RESOLVED that the Licensing and Regulatory Affairs Committee notes the content of the update on police licensing matters. 7. FAREHAM & GOSPORT ENVIRONMENTAL HEALTH PARTNERSHIP This item was brought forward and heard after item 5 on the agenda in order to allow time for PC Jason Pearce to connect to the meeting to present an update on police licensing matters. The Committee received a presentation by the Head of Environmental Health on the Fareham and Gosport Environmental Health Partnership. A copy of the presentation is attached as Appendix A to these minutes. The presentation began by outlining the structure and scope of the partnership, the different teams across it and the areas of work that they cover. It went on to explain the financial arrangements of the partnership and how it is set up so that costs are split 50/50 between the two councils and that each council retains the income it generates. The presentation then went on to provide headline statistics for the work carried out over the past year. There were 572 Covid-19 related enquiries, many of which related to premises that were open that shouldn’t have been, or from business owners seeking clarity on the rules. Very few food inspections have been carried out over the year, although the higher risk work has been dealt with. Guidance will hopefully come from the Food Standards Agency later in the year as to how the backlog should be dealt with. Approximately 3,000 complaints have been dealt with across the partnership – a significant proportion of these have been neighbour complaints, particularly around the issue of noise. The Partnership has also managed to deal with nearly 400 pest control appointments which has involved some of the most dangerous and high-risk pieces of work that have been carried out by officers. There have been 233 out of hours call outs throughout the various lockdown periods. 303 taxi drivers, 229 vehicles and 252 premises have been licensed. The number of licensed drivers and vehicles is slightly lower than usual as some drivers have decided to retire earlier than expected and some second job drivers have also decided not to continue due to the reduction in available business. Drivers and vehicles have been re-licensed when badges and plates have come up for renewal and drivers have been allowed to put their licenses on hold throughout lockdown periods. The presentation finished with a summary of current issues that the partnership faces, such as dealing with enquiries about changes to restrictions, running the different types of Covid-19 testing sites, managing temporary event license applications against a backdrop of not knowing what future rules might be and dealing with post-Brexit food export certification. During discussion, Members requested that the individual breakdown of complaint figures and the split of income generated be provided for each Council so that the position in respect of Fareham was more evident. Several Members put forward their thanks to the Head of Environmental Health and his team for the hard work that has been put into keeping services running through such a difficult time. RESOLVED that the Licensing and Regulatory Affairs Committee notes the content of the presentation. 8. FINAL REVIEW OF WORK PROGRAMME 2019/21 AND DRAFT WORK PROGRAMME 2021/22 The Committee considered a report by the Head of Environmental Health which gave a review of the Committee’s Work Programme for 2019/21 and the draft Work Programme for 2021/22. Members requested that a further update on Police Licensing matters be added to the March meeting of the Work Programme for 2021/22. It was noted that as it likely there will be new members appointed to the Committee in the new municipal year, a training session will need to be arranged to ensure Members understand their responsibilities under the Licensing Act 2003. RESOLVED that the Licensing and Regulatory Affairs Committee: (a) notes the progress on actions arising from the meeting of the Committee held on 14 January 2021, attached as Appendix A to the report; (b) notes the Work Programme for the 2019/21 municipal year, attached as Appendix B to the report; (c) subject to the addition of the items outlined above, approves the proposed draft Work Programme for 2021/22, attached as Appendix C to the report; and (d) agrees to submit the proposed draft Work Programme for 2021/22 to Council for approval. (The meeting started at 6.00 pm and ended at 7.07 pm). Minutes of the Planning and Development Scrutiny Panel (to be confirmed at the next meeting) Date: Wednesday, 24 February 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor T Davies (Chairman) Councillor P J Davies (Vice-Chairman) Councillors: J E Butts, Mrs T L Ellis, J S Forrest, N J Walker and S Cunningham Also Present: Councillor S D Martin (Item 6 & 7) 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies of absence received at this meeting. 2. MINUTES It was AGREED that the Minutes of the Planning and Development Scrutiny Panel held on the 01 October 2020 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS There were no Chairman’s announcements. 4. DECLARATIONS OF INTEREST AND DISCLOSURES OF ADVICE OR DIRECTIONS There were no declarations of interest received at this meeting. 5. DEPUTATIONS There were no deputations made at this meeting. 6. CONSULTATION RESPONSE TO PUBLICATION LOCAL PLAN The Panel received a presentation from the Head of Planning Strategy and Economic Development, Gayle Wootton and Principal Planner (Strategy) Peter Drake. The presentation provided an overview of the Consultation Responses to the Publication Local Plan which completed on the 18 December 2020. Members considered the contents of the presentation which was delivered covering each section of the Local Plan in turn. Members asked questions to Officers and sought further details on the consultation responses where appropriate. At the invitation of the Chairman, the Executive Member for Planning and Development Councillor S Martin took part in discussions on this item. A copy of the presentation is appended to these Minutes. RESOLVED that the Planning and Development Scrutiny Panel note the contents of the presentation. 7. PLANNING STRATEGY UPDATES The Panel received a presentation form the Head of Planning Strategy and Economic Development, Gayle Wootton updating Members on aspects of Planning Strategy that are significant but do not require an individual report for consideration. The presentation began with an update on the Council’s current Housing Delivery Test position. Members expressed their concerns over the details provided which showed a pessimistic outlook. The main point of discussion for Members of the Panel was that the Government’s targets have not reflected the nitrate neutrality issue which will have a significant detrimental effect on the Council’s ability to meet the Housing Delivery Test going forward. Officers explained that - until a sustainable, long term nitrate mitigation strategy is in place, the Housing Delivery Test is going to be a concern for many years to come. Officers also explained that the Partnership for South Hampshire (PISH) have continued throughout the last two years to lobby Members of Parliament on this matter, but as yet no resolution has been identified. At the invitation of the Chairman, the Executive Member for Planning and Development Councillor S Martin took part in discussions on this item. A copy of the presentation is appended to these Minutes. RESOLVED that the Planning and Development Scrutiny Panel note the contents of the presentation. 8. EXECUTIVE BUSINESS (1) Community Infrastructure Levy Charging Schedule No comments received. (2) Hook Lake Management Study No comments received. (3) Nitrate Mitigation - Legal Agreement with Hampshire and Isle of Wight Wildlife Trust & Isle of Wight Council No comments received. (4) Local Development Scheme No comments received. (5) Government Consultation on White Paper ‘Planning for the Future’ No comments received. (6) Publication (Regulation 19) Local Plan No comments received. (7) Partnership for South Hampshire Statement of Common Ground No comments received. (8) Introducing charges for heritage advice and design codes, and the use of Planning Performance Agreements No comments received. (9) Hook Lake Management Study - Award of Contract No comments received. 9. PLANNING AND DEVELOPMENT SCRUTINY PANEL PRIORITIES The Chairman asked Members of the Panel to consider the Scrutiny Priorities for the Planning and Development Scrutiny Panel. Members discussed a number of topics including; Welborne delivery prospects, particularly in relation to the funding and delivery of the J10 M27 improvement scheme; the anticipated impact of the Covid-19 pandemic on the delivery of the Fareham Town Centre Vision and the likely need for future regeneration initiatives; and a number of Highway matters. It was agreed that Officers would provide an update on the delivery of Welborne and the delivery of the Fareham Town Centre Vision as appropriate within the 2021/22 municipal year. Officers also advised that through consultation with the Chairman an invitation would be sent to Hampshire County Council to attend a future meeting of the Panel to update on the South East Hampshire Rapid Transit (SEHRT) project. RESOLVED that the Planning and Development Scrutiny Panel:- (a) considered the Scrutiny Priorities; (b) asked Officers to schedule Updates on the delivery of Welborne and the delivery of the Fareham Town Centre Vision and associated regeneration as appropriate within the 2021/22 municipal year; and (c) asked Officers, in consultation with the Chairman, to invite Hampshire County Council to a future meeting of the Panel to update on the South East Hampshire Rapid Transit project. (The meeting started at 6.03 pm and ended at 9.57 pm). Minutes of the Policy and Resources Scrutiny Panel (to be confirmed at the next meeting) Date: Tuesday, 2 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor Mrs S M Bayford (Chairman) Councillor N J Walker (Vice-Chairman) Councillors: T Davies, Mrs C L A Hockley, L Keeble, J G Kelly and I Bastable Also Present: 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies of absence. 2. MINUTES RESOLVED that minutes of the Policy and Resources Scrutiny Panel held on 5 January 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS There were no Chairman’s announcements made at this meeting. 4. DECLARATIONS OF INTEREST AND DISCLOSURES OF ADVICE OR DIRECTION There were no declarations of interest made at this meeting. 5. DEPUTATIONS There were no deputations made at this meeting. 6. UPDATE OF COVID IMPACT ON COUNCIL FINANCES, INCLUDING FINANCIAL SUPPORT TO BUSINESSES The Panel considered a report by the Deputy Chief Executive Officer, which provided an update of the Covid impact on Council finances including financial support to businesses. The Head of Finance and Audit gave the Panel two presentations (which have been appended to these minutes, the first focusing on the impact of Covid on the Council’s finances, and the second focusing on the financial support to businesses. The Panel asked questions of the Head of Finance and Audit on several areas of her presentation, and all expressed their thanks to the officers for the continued hard work in this service. RESOLVED that the Panel: (a) note the content of the report; and (b) thank the Head of Finance and Audit on her very informative presentation. 7. EXECUTIVE BUSINESS The Panel considered the Executive items of business which fall under the remit of the Policy and Resources Portfolio, including Executive Member decisions and Officer delegated decisions, that have taken place since the last meeting of the Panel on 5 January 2021. The Panel considered the decisions at items 7 (1) to 7 (8) of the agenda. RESOLVED that the Policy and Resources Scrutiny Panel considered the following items of Executive Business. (1) Finance Strategy, Revenue Budget and Council Tax 2021/22 No comments were received. (2) Fees and Charges 2021/22 No comments were received. (3) Capital Programme and Capital Strategy 2021/22 No comments were received. (4) Local Restrictions Supports Grants (Open) Scheme No comments were received. (5) Finance Strategy, Capital Programme, Revenue Budget and Council Tax 2021/22 No comments were received. (6) Housing Revenue Account 2021/22 No comments were received. (7) Treasury Management Strategy 2021/22 No comments were received. (8) Review of Statement of Licensing Policy No comments were received. 8. SCRUTINY PRIORITIES The Deputy Chief Executive Officer addressed the Panel on this item and addressed the changes that had been made to draft Scrutiny Priority Plan 2021/22 that had been discussed at the previous meeting. Members were given the opportunity to put forward suggestions for items of business that they would like to scrutinise. Councillor Keeble, expressed an interest in seeing an item of Daedalus at the Panel, and the Deputy Chief Executive Officer confirmed that this was already scheduled for the Panel in the 2021/22 plan. Councillor Keeble, also suggested that, as part of the Panel's remit is to scrutinise the Council's finances, an item on advertising opportunities could be brought to a future meeting of the Panel. Councillor Bastable expressed a keen interest in the postponed item on the Council's Carbon Reduction Plan being brought back to the Panel as soon as possible. The Deputy Chief Executive Officer confirmed that there will be a special meeting of the Panel convened to review this over the next few months. (The meeting started at 6.00 pm and ended at 7.10 pm). Minutes of the Leisure and Community Scrutiny Panel (to be confirmed at the next meeting) Date: Wednesday, 10 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor Mrs C L A Hockley (Chairman) Councillor Mrs L E Clubley (Vice-Chairman) Councillors: Mrs S M Bayford, S Dugan, J M Englefield, Miss T G Harper and Mrs K K Trott Also Present: Councillor Miss S M Bell (Items 6 & 7) 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies of absence received at this meeting. 2. MINUTES RESOLVED that the Minutes of the Leisure and Community Scrutiny Panel meeting held on the 06 January 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS The Chairman made no announcements. 4. DECLARATIONS OF INTEREST AND DISCLOSURES OF ADVICE OR DIRECTIONS Councillor S Bayford declared a non-pecuniary interest at item 6 – Y-Services as she is on the Genesis Advisory Committee. 5. DEPUTATIONS There were no deputations received. 6. Y-SERVICES The Panel received a presentation delivered by Andy and Maria Kennedy from Y-Services. The presentation provided answers to the questions that were included in the scoping report that the Panel had agreed at its meeting on the 06 January 2021. Councillor S Bayford declared a non-pecuniary interest at this item as she is on the Genesis Advisory Committee. At the invitation of the Chairman, Councillor Miss S Bell Executive Member for Leisure and Community, took part in discussions on this item. Following the presentation the Panel asked questions regarding several different aspects of the youth service, including; concerns over increased mental health issues amongst young people in the Borough, how the increased use of virtual contact with young people can be used to bring more young people together across the Borough, now and in the future and if the funding provision was sufficient to maintain the core services. Andy and Maria Kennedy provided a very optimistic outlook and Members were encouraged by the work that was taking place. Members of the Panel thanked Y-Services for their continued hard work to support young people in the Fareham Borough and their interesting presentation. A copy of the presentation is appended to these Minutes. RESOLVED that the Leisure and Community Scrutiny Panel note the contents of the presentation. 7. SCOPING REPORT - CITIZENS ADVICE BUREAU The Panel received a draft scoping report which was tabled at the meeting. The Panel considered the contents of the report, which will form part of an invitation to ask the Fareham Citizens Advice Bureau to attend a future meeting of the Panel to answer the questions set out in the report. At the invitation of the Chairman, Councillor Miss S Bell Executive Member for Leisure and Community, took part in discussions on this item. Members asked that office add a question within the scoping report to enquire about the Fareham Citizens Advice Bureau’s additional funding streams. RESOLVED that the Leisure and Community Panel: - (a) considered the draft scoping report to invite Fareham Citizens Advice Bureau to a future meeting of the Panel; and (b) request that office add an additional question within the scoping report to enquire about the Fareham Citizens Advice Bureau’s additional funding streams. 8. SCOPING REPORT - SOLENT RELATE The Panel received a draft scoping report which was tabled at the meeting. The Panel considered the contents of the report, which will form part of an invitation to ask Solent Relate to attend a future meeting of the Panel to answer the questions set out in the report. RESOLVED that the Leisure and Community Panel considered the draft scoping report to invite Solent Relate to a future meeting of the Panel. 9. EXECUTIVE BUSINESS There were no items Executive Business for the Panel to consider at this meeting. 10. LEISURE AND COMMUNITY SCRUTINY PANEL PRIORITIES The Chairman invited Members of the Panel to consider the Scrutiny Priorities for the Leisure and Community Panel. The Director of Leisure and Community addressed the Panel to suggest that officers meet with the Chairman at the beginning of the new municipal year to discuss the Leisure and Community Priorities Plan. The Scrutiny Priorities can then be considered by the Panel at the first meeting of the new municipal year with a view to agreeing topics to bring forward as items throughout 2021/22. RESOLVED that the Leisure and Community Scrutiny Panel considered the Scrutiny Priorities. (The meeting started at 6.04 pm and ended at 7.09 pm). Minutes of the Health and Public Protection Scrutiny Panel (to be confirmed at the next meeting) Date: Tuesday, 23 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor I Bastable (Chairman) Councillor Ms S Pankhurst (Vice-Chairman) Councillors: K A Barton, Mrs P M Bryant, Mrs T L Ellis, Miss T G Harper and J G Kelly Also Present: T M Cartwright, MBE (For item 7) 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies for absence given at this meeting. 2. MINUTES RESOLVED that the meeting of the Health and Public Protection Scrutiny Panel held on 19 January 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS The Chairman announced that when he presented the minutes of the previous Panel meeting to Council on 26 February 2021, a question was raised by Councillor Mrs K K Trott in respect of the deployment of mobile CCTV cameras. The Chairman confirmed that he would provide an email response to Councillor Mrs Trott in due course and that he would ensure members of the Panel are copied in on the response. 4. DECLARATIONS OF INTEREST AND DISCLOSURES OR ADVICE OR DIRECTIONS There were no declarations of interest made at this meeting. 5. DEPUTATIONS There were no deputations made at this meeting. 6. EXECUTIVE BUSINESS (1) Building Control Partnership Agreement There were no questions or comments for clarification on this item. 7. EXECUTIVE MEMBER UPDATE The Panel received a verbal update from Councillor T M Cartwright MBE, the Executive Member for Health and Public Protection, on Police and Public Protection Matters and Local Strategic Health issues. Public Protection Matters Councillor Cartwright advised the Panel that he attended a meeting of the Police and Crime Panel on the 12th March and that he has meetings scheduled for the months ahead with the Joint Gypsy & Traveller Panel on the 31st March, the local Chief Inspector on the 15th April and the Assistant Chief Constable on 26th July. At the meeting on the 12th March, the Police and Crime Panel received the Police and Crime Commissioner’s end of term report outlining his delivery against the Police and Crime Plan during his term of office. Councillor Cartwright commented that the new Commissioner will be in a good position funding wise when he/she takes over in the new municipal year. The Panel also received the Police and Crime Commissioner’s draft annual report for 2020/21. This is a statutory report and the Panel members raised a number of issues for the Commissioner to clarify when the final report is received next week. Councillor Cartwright informed members that he has received a letter from Chief Constable Olivia Pinkney following the recent tragic death of Sarah Everard. The Chief Constable reported in the letter that two small vigils were held over the weekend following Sarah’s death, one in Portsmouth and one on Southampton Common. Both events took place without incident or arrest. The Chief Constable also outlined in the letter the actions that Hampshire Constabulary will take locally in relation to violence towards women. Local Health Matters Councillor Cartwright advised members that he attended a Hampshire Overview & Scrutiny Committee meeting on the 18th March in Portsmouth and will be attending a Local Patient Group meeting on the 14th April. At the Hampshire Overview & Scrutiny Committee meeting on 18th March, the main points covered were: - vaccination rates and the current Covid-19 position. - A presentation on keeping well and moving on - A CCG update on Covid-19 impact, how CCGs are performing and what the priorities are for NHS England. - An update on the position at QA Hospital where the Covid-19 pandemic continues to be the priority. According to the Office for National Statistics, the prevalence of Covid-19 in Portsmouth remains just above the national average at 53 patients per 100,000 compared to 50 patients per 100,000 across England & Wales. - The vaccination programme is going extremely well. Testing capacity has also increased recently with many more stations being made available and results coming back very quickly. Finally, Councillor Cartwright reported that Mark Cubbon will be stepping down as Chief Executive of QA Hospital on the 23rd March to take up the post of Deputy Chief Operating Officer at NHS England on a 2-year secondment. Mark has done an excellent job over the 4 or 5 years he has been in post and has made significant improvements at the hospital. His deputy, Penny Emerit, will take up the role of Chief Executive. Following the Executive Members’ update, several members of the Panel commented on the fantastic service that has been provided by the Covid-19 vaccination centres across the borough and put forward thanks on behalf of themselves and their residents to everyone who has worked so hard to implement and roll out the vaccination programme. 8. AGREEMENT OF SCOPING REPORT FOR SCRUTINY OF THE COUNCIL’S SAFEGUARDING POLICY The Panel considered a draft scoping report which identifies the suggested key areas of the Council’s Safeguarding Policy for future scrutiny by the Panel. Members confirmed and agreed that the scoping report accurately reflects the areas required for scrutiny of the Safeguarding Policy. RESOLVED that the Health and Public Protection Scrutiny Panel agrees: (a) the draft scoping report in respect of the impact of the Council’s Safeguarding Policy on Council employees and members; and (b) that the Community Safety Manager be invited to attend a future meeting of the Panel to report accordingly. 9. HEALTH AND PUBLIC PROTECTION SCRUTINY PANEL PRIORITIES RESOLVED that, having considered the current Scrutiny Priorities, the Health and Public Protection Scrutiny Panel agrees that there are no changes required to the scrutiny priorities at the present time. (The meeting started at 6.03 pm and ended at 6.34 pm). Minutes of the Housing Scrutiny Panel (to be confirmed at the next meeting) Date: Thursday, 25 March 2021 Venue: Microsoft Teams Virtual Meeting PRESENT: Councillor Mrs K Mandry (Chairman) Councillor S Dugan (Vice-Chairman) Councillors: G Fazackarley, Mrs C Heneghan, Mrs C L A Hockley, Ms S Pankhurst and Mrs K K Trott Also Present: 1. APOLOGIES FOR ABSENCE There were no apologies for absence given at this meeting. 2. MINUTES RESOLVED that the minutes of the Housing Scrutiny Panel meeting held on 04 February 2021 be confirmed and signed as a correct record. 3. CHAIRMAN’S ANNOUNCEMENTS There were no Chairman’s announcements. 4. DECLARATIONS OF INTEREST AND DISCLOSURES OF ADVICE OR DIRECTIONS There were no declarations of interest made at this meeting. 5. DEPUTATIONS There were no deputations made at this meeting. 6. EXECUTIVE BUSINESS (1) Development update at 28 Queen’s Road There were no questions or comments for clarification in respect of this item. (2) Fareham Borough Council Social Housing Rents Policy There were no questions or comments for clarification in respect of this item. (3) Fareham Housing Regeneration Strategy and Menin House There were no questions or comments for clarification in respect of this item. 7. AFFORDABLE HOUSING UPDATE The Panel received a presentation by the affordable Housing Strategic Lead which updated Members on the progress being made with Fareham Housing sites and other relevant strategic housing matters. A copy of the presentation is attached to these minutes as Appendix A. Members commented that they were particularly pleased with the success of the Bridge Road development and the additional support it will bring to the occupants of Two Saints. RESOLVED that the Affordable Housing update be noted and that the Affordable Housing Strategic Lead be thanked for providing a very interesting and informative presentation. 8. AFFORDABLE HOUSING STRATEGY UPDATE The Panel received a report by the Deputy Chief Executive Officer which provided Members with an update on the Affordable Housing Strategy which was adopted by the Executive at its meeting on 07 October 2019. RESOLVED that the Housing Scrutiny Panel notes the progress already made against the objectives and actions of the Affordable Housing Strategy, and the work to still be done. 9. POLICY ON ASSISTANCE WITH HOME ADAPTATIONS, REPAIRS AND IMPROVEMENTS The Panel received a report by the Head of Environmental Health which presented the draft policy on Assistance with Home Adaptations, Repairs and Improvements for consideration. RESOLVED that the Housing Scrutiny Panel recommends the draft Assistance with Home Adaptations, Repairs and Improvements Policy to the Executive for approval. 10. UPDATE ON BIDS FOR HOMELESSNESS FUNDING The Panel received a report by the Head of Housing and Benefits which provided Members with an update on the use of successful homelessness funding bids. As this was the last Housing Scrutiny Panel of the current municipal year, several members put forward their thanks to the Fareham Housing team for all the hard work and dedication that has been put into delivering Housing services to residents. RESOLVED that, the Housing Scrutiny Panel notes the content of the report. 11. HOUSING SCRUTINY PANEL PRIORITIES The Panel considered and discussed the Scrutiny Priorities for the Panel. Members raised concern about the level of service being provided by Housing Associations as they have received some complaints from residents. As the majority of these residents have been nominated to the properties by the Council, it was agreed that this is an area that needs further scrutiny. Therefore a report will be brought to a future meeting of the Panel to outline the responsibilities of social landlords and explain how the delivery of these responsibilities are measured. RESOLVED that scrutiny of Housing Association services be added to the Priorities for the Panel in the forthcoming Municipal year. (The meeting started at 6.00 pm and ended at 7.15 pm). SUMMARY This report sets out the proposed Work Programmes for the Council’s Committee Meetings for 2021/22. RECOMMENDATION It is recommended that the Council receives and endorses the proposed Work Programmes for all the Committee meetings scheduled for the next municipal year, as set out in Appendix A to this report. INTRODUCTION 1. Each Committee, at its March meeting, prepares and agrees a programme of work for the following municipal year. 2. Following the Vanguard changes to the Policy Development and Review Panels, the Scrutiny Panels now manage their own work priorities. However, it is still the responsibility of the Council to endorse all Committee work programmes for the forthcoming municipal year. These have therefore been incorporated into one report, as set out at Appendix A, for the Council to review and endorse. RISK ASSESSMENT 3. There are no significant risk considerations in relation to this report. CONCLUSION 4. The Council is asked to receive and endorse the proposed Work Programmes for all Committee meetings for the next municipal year, as set out in Appendix A. Appendix A: Committee Work Programmes 2021/22 Background Papers: None Reference Papers: None Contact: For further information please contact Leigh Usher (Ext: 4553) \| DATE \| SUBJECT \| TRAINING SESSION/WORKSHOP \| \|--------------------\|-------------------------------------------------------------------------\|---------------------------\| \| 08 June 2021 \| Presentation on the Responsibilities of the Licensing and Regulatory Affairs Committee \| Review of Work Programme 2021/22 \| \| \| 20 July 2021 \| Review of Work Programme 2021/22 \| \| \| 28 September 2021 \| Update on the Boundary Commission Review 2018 \| Review of Work Programme 2021/22 \| \| \| 23 November 2021 \| Review of Work Programme 2021/22 \| \| \| 25 January 2022 \| Actual Revenue Expenditure 2019/20 \| Spending Plans 2020/21 \| Fees and Charges 2020/21 \| Preliminary Review of Work Programme 2021/22 and Draft Work Programme 2022/23 \| \| \| 29 March 2022 \| Update on Fareham & Gosport Environmental Health Partnership – Presentation \| Update on Police Licensing Matters \| Final Review of Work Programme 2021/22 and Draft Work Programme 2022/23 \| \| Unallocated Items: Licensing Training \| Committee Function and Report Subject \| Frequency \| Last Covered \| July 2021 \| Sept 2021 \| Nov 2021 \| March 2022 \| \|--------------------------------------\|-----------------\|----------------\|-----------\|-----------\|----------\|------------\| \| OVERALL PURPOSE AND ACCOUNTABILITY \| \| \| \| \| \| \| \| Review of Work Programme and training plan \| Quarterly \| 2020-21 \| YES \| YES \| YES \| YES, and Annual Report for 2020/21 \| \| Review of the Functions of the Committee \| 3 yearly \| 2019-20 \| \| \| \| \| \| GOVERNANCE, RISK AND CONTROL \| \| \| \| \| \| \| \| Corporate Governance & AGS \| Local Code of Corporate Governance \| As needed \| 2016-17 \| \| \| \| \| \| Annual Governance Statement \| Annual \| 2020-21 \| YES \| \| \| \| Risk Management \| Policy \| As needed \| 2016-17 \| \| \| \| \| \| Risk Management Monitoring Reports \| 6 monthly \| 2019-20 \| \| YES \| YES \| \| \| Business Continuity \| 3 yearly \| 2018-19 \| \| \| \| \| \| Specific Risk Management topics \| As needed \| 2019-20 (cyber security risks) \| \| \| \| \| Value for Money \| Specific VFM studies \| As needed \| None \| \| \| \| \| Counter Fraud \| Counter Fraud Policy and Strategy \| 3 yearly \| 2016-17 \| \| \| \| \| \| Anti-Bribery Policy \| As needed \| 2011-12 \| \| \| YES \| \| \| Sanctions and Redress Policy \| As needed \| 2016-17 \| \| \| \| \| \| Counter Fraud Annual Report \| Annually \| 2020-21 \| YES \| \| \| \| Partnerships \| Partnership Governance Report \| As needed \| 2020-21 \| \| YES \| \| \| AUDIT \| \| \| \| \| \| \| \| Internal Audit \| Internal Audit Strategy \| 3 yearly \| 2018-19 \| \| \| \| \| \| Internal Audit Annual Plan \| Annual \| 2020-21 \| YES (delayed from March) \| \| YES \| \| \| Internal Audit Progress Report \| Quarterly \| 2020-21 \| YES \| YES \| YES \| YES \| \| Committee Function and Report Subject \| Frequency \| Last Covered \| July 2021 \| Sept 2021 \| Nov 2021 \| March 2022 \| \|--------------------------------------\|-----------\|--------------\|-----------\|-----------\|----------\|------------\| \| External Audit \| \| \| \| \| \| \| \| Head of Audit’s Annual Opinion \| Annual \| 2020-21 \| YES \| \| \| \| \| Arrangements for Appointment of External Auditors \| As needed \| 2018-19 \| \| \| \| \| \| Annual Plan and Fee \| Annual \| 2020-21 \| YES \| \| \| YES \| \| Annual Audit Letter / Annual report \| Annual \| 2020-21 \| \| YES \| \| \| \| Annual Certification Report \| Annual \| 2020-21 \| \| \| \| YES \| \| Specific reports from inspection agencies \| As needed \| 2018-19 (RIPA) \| \| YES \| \| \| FINANCIAL REPORTING \| Statement of Accounts \| Annual \| 2020-21 \| YES \| \| \| \| \| External Audit – Audit Results Report\| Annual \| 2020-21 \| YES \| \| \| \| WIDER FUNCTIONS OF THE COMMITTEE \| Standards and Ethics \| Review of Code of Conduct for Members \| As needed \| 2015-16 \| \| \| \| \| \| Review of member / officer protocol \| As needed \| 2008-09 \| \| \| \| \| \| Annual Ombudsman Reports and Overview of Complaints against members \| Annual \| 2020-21 \| \| YES \| \| \| \| Review of Members Training and Development Programme \| Annual (New) \| 2020-21 \| \| \| YES \| \| Treasury Management \| Treasury Management Strategy and Indicators \| Annual \| 2020-21 \| \| \| YES - Policy and indicators \| \| Key Policy Review \| Annual Review of the Constitution \| Annual \| 2020-21 \| \| YES \| \| \| \| Review of Financial Regulations \| 3 yearly \| 2019-20 \| \| \| \| \| \| Review of Procurement and Contract Procedure Rules \| 3 yearly \| 2020-21 \| \| YES \| \| \| \| Prevention of the Facilitation of Tax Evasion \| As needed \| NEW \| \| YES \| \| \| Other Matters referred to the Committee \| Updates on legal issues \| As needed \| 2017-18 \| \| \| \| \| \| Issues referred by the Chief Executive Officer, Directors and Other Council Bodies \| As needed \| None \| \| \| \| Number of Items: 9, 8, 6, 8	264d5d4f-d591-4b97-a849-aa2db290f10e	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	167,785
1.0 Entrance Eligibility 1.1 The Colleges of the Los Rios Community College District shall admit any California resident, and may admit any nonresident, possessing a high school diploma or the equivalent thereof. The Los Rios Community College District Board of Trustees may by rule determine whether there shall be admitted any other person who is over 18 years of age and who, in the judgment of the Board of Trustees, is capable of profiting from the instruction offered. (Ed. Code, § 76000.) 1.2 Any grade school or high school student may be admitted as a special admit student upon recommendation of the student's school principal, with parental consent and the approval of the College President. (Ed. Code, § 76001.) 1.3 Students enrolled in an adult education program may be admitted under the provisions of 1.1 or, with the recommendation of the student's adult education program administrator may be admitted as special part-time students. (Ed. Code, § 76001.) 2.0 Non-Discrimination 2.1 It is the policy of the District neither to discriminate against, nor exclude from participation in any benefits or activities related to registration, enrollment, or any other phases of the instructional program or student activities, any otherwise qualified person on the grounds of ethnic group identification, race, color, sex, gender, gender identity, gender expression, pregnancy or childbirth-related condition, sexual orientation, sexual identity, religion or religious creed, age (over forty), national origin, ancestry, physical or mental disability, medical condition, political affiliation or belief, military and veteran status, or marital status. (Ed. Code, § 72011, Cal. Code Regs., tit. 5, § 59300.) 3.0 Open Enrollment 3.1 The District shall be an open district allowing students free choice of attendance at any of the member colleges with no boundary lines established; however, the District abides by restrictions on athletic participation as defined in the Athletic Code of the Community College League of California. 4.0 Open Classes 4.1 It is the policy of this District that until maximum enrollment is reached and unless specially exempted by statute or regulation, every course, course section or class offered by the District, for which the number of full-time equivalent students is reported for state apportionment purposes, shall be fully open to enrollment and participation by any person who has been admitted to the College(s) and who meets such prerequisites as may be established by the District. 5.0 Registration Priorities 5.1 The District may adopt a registration priority system which shall incorporate all Admission and Entrance Requirements P-2211 2 of 2 priority classifications required by law. LRCCD Policy Adopted: 3/10/65 Policy Revised: 1/17/68; 11/19/80; 2/10/82; 1/24/96; 1/16/02; 6/18/08; 1/11/12; 11/9/16; 11/8/23 Policy Reviewed: 11/9/16; 11/8/23 Adm. Regulation R-2211	<urn:uuid:d337cfd6-d91c-42b7-b895-a3f9dcec8d91>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	2,942
Annual report of Southern Water Independent Climate and Environment Group 2022/23 14 July 2023 Contents Contents 2 1. Executive summary Southern Water have a poor environmental reputation, in part a legacy from unacceptable historic practices which led to the largest environmental penalty in UK history. In recent years they have had only low 1 or 2-star Environmental Performance Assessment (EPA) ratings from the Environment Agency. This masks positive environmental actions. We are strongly supportive of Southern Water's surface water pilots. We commend Southern Water for their transparency over published data on sewer overflows on the coast and are pleased they are planning to extend this to inland waterways. There is good intent on and monitoring of carbon emissions – and though emission reductions may be thrown off course in the short-medium term by some large construction projects it is welcome that the company continues to seek 'softer' nature- based alternatives, prior to falling back on offsetting. The catchment team (Environmental Resilience) continue to do much good work with partners, many of whom are represented on the group. That said, and despite support for ICEG and the environment from the leadership, in improving its reputation we are concerned that Southern Water remains an inwardly facing and siloed organisation on environmental issues. This is in our view inhibiting the repair of its environmental reputation, even where – see above - this is now justified. There is a real need for culture change to accelerate in three directions: a) Consistency across the company. We hear credible and fairly widespread reports that different parts of the company (functional units and/or local teams) give varying messages/show varying commitment to the environmental agenda. More join up can also be done between customer engagement and environmental engagement, building on welcome ad hoc discussions. Access to WRMP/DWMP has not been matched on the WINEP or EIRs. b) Willingness to build on existing and planned catchment work to look more widely to local/third sector partners for delivery. Southern Water's procurement could more fully recognise the value of working with NGOs/SMEs/local authority delivery partnerships. We believe this could both reduce cost and enhance outcomes, while bringing the company closer to its locality. c) Greater consistency of co-invention/joint solutions with local partners. Good practice in the Isle of Wight and Kent pilots is partly offset by a systematic tendency to invent, then communicate. A poor example here has been the handling of water recycling at Havant Thicket. Areas where the ICEG have agreed ongoing discussion and work with Southern Water include: - Further improving the management information we receive, and therefore our ability to actively hold Southern Water to account on the environment. A particular focus here is on the glide path to Southern Water's targets for CSO reductions; - Helping move to a better place based/locational presentation of issues and data; - Helping Southern Water understand the NGO/local authority/SME business model so as to improve joint delivery; - Building consistent messaging to and working with communities; - Nesting individual environment actions and communication within a coherent big picture. Finally, we would like to offer a suggestion. There are many sources of information about the state of the aquatic environment across Southern Water region but no annual state of the environment report – or gap analysis. We can see merit in producing such a report and would be happy to help codesign coverage. Professor Martin Hurst Chair 2. Background This is the first annual report of this group, which was formed at the suggestion of Southern Water at the start of 2022-23. It covers both our assessment of Southern Water's performance on environment and climate, so far as we are able, to add to the regulatory 2 star EPA scoring from the Environment Agency, and our assessment of how Southern Water are working with the group and with its wider environmental community. The membership of the group has expanded over the year, and the current membership is attached at annex 2. It now comprises local and national NGOs, government regulators, the consumer council for water, local authorities (including their delivery partnerships) and national parks, a climate expert and an independent from Portsmouth University. I was asked to chair the group in my capacity as chair of the Southern Regional Flood and Coastal Committee. The group is very grateful to Sean Ashworth in Southern Water for highly professional support and has enjoyed good access to senior executives from the CEO down. Inevitably given that this is our first year Southern Water are still learning how to work with the group, and while there is more to do (see below) access and the quality of material have both improved through the year. The group have also had access to, and we hope informed, many of the key Southern Water processes/statutory or regulatory documents: the DWMP, WRMP, LTDS and PR24. 3. Environmental water quality The region covered by Southern Water has a number of important types of aquatic biodiversity: - Globally important chalk streams, with 2/3 of the chalk streams in the world being located in the south and east of England. The Test and the Itchen are rightly regarded as the jewels in the crown, but many other chalks streams are also important. - Marine ecosystems including Kelp, and sea grass. These also support an important shellfish industry. - Coastal ecosystems including salt marsh/intertidal habitats. These provide among other things important habitats for overwintering waders. There are a number of sources of data on the environment in the company's region, but many of these are partial/driven by reporting against particular pieces of statute. There is also little if anything which is brought together at the company level. Data sources include: - EA data against water framework directive status and under river basin management plans - Southern Water Catchment risk assessments for chemical and nutrients across 4 key abstraction catchments - DWMP mapping of wastewater impacts - We also welcome the company's production in 22-23 of natural capital accounts for 3 catchments, and the commitment to extend this to the rest of its catchments by 24-25. There is notably poorer data on the state of marine/coastal habitats – even allowing for WFD reporting up to 1km offshore. Bringing data together across the company's geography would we think be well worth doing. It would prove an invaluable internal and external communication tool and would help identify gaps such as offshore marine data. 4. Catchment working Southern Water have a track record over some years in working at catchment level with partners such as the Rivers Trusts and Wildlife Trusts. Particularly good examples might be the Arun Valley, River Anton and the Beult. Figures for annual spend can be found in the following documents: Southern Water - Home (annualreport2022.com) Our Investment Areas (southernwater.co.uk) More recently they are directly funding a number of the formal catchment partnerships in the region. A welcome recent development has been the extension of some of the practices from catchment working to coastal areas and strengthening partnership work being undertaken in the area around Chichester, Langstone and Pagham harbours under the Three Harbours Strategy development. The partnership aims to galvanise existing collaboration and focus resources on the most pressing priorities. Its success is dependent on continued buy in from leadership across partnership organisations, particularly Southern Water, sustaining growing momentum and refining focus. Catchment level engagement for CSO work on the Isle of Wight and engagement with marine partners across the Solent is increasing marine focussed activity. CSO frequency and action planning The issue of sewer overflows is one with a huge public profile at present. While ultimately what matters is the state of the environment, and action on sewer overflows needs to be prioritised and judged against action on other pollution sources such as treated wastewater, land management and run off from roads and industrial estates, all agree that sewer overflows need to fall. The ICEG has started working with Southern Water on establishing a glide path towards the medium-term aim of significant reduction in spills by 2030, and on the programme of actions to achieve this and the longer-term objectives out to 2050. From 23-24 onwards we will monitor this each meeting to enable us to give an independent assessment as to whether Southern have done what they pledged and are or are not on course to deliver their medium-term aspirations. We recognise of course that annual or within year figures on number of overflows will be heavily weather dependent but aim to be able to assure ourselves whether the underlying trend is on track. Surface water and pilots We view the area of surface water as perhaps the most encouraging of Southern Water's recent initiatives. The concept is one of 'taking the top off' rainwater draining into sewers during periods of wet weather and therefore reducing pressure on sewers and storm tank capacity and thus reducing sewer overflows. The approach has multiple additional benefits: it can reduce surface water flooding and, depending on the solution selected, can create a worthwhile addition to local biodiversity (as well as indirectly reducing carbon dioxide through negating the need for capital investment involving concreate and steel, both of which have a high carbon footprint). Southern Water's pilots, initially on the Isle of Wight and now extended to deal, Whitstable etc, have shown good joint working with local authorities, communities and the environment agency. The use of 'smart' water butts, raingardens etc seems to have had a clear impact in reducing sewer overflows. We look forward to working with Southern Water in mainstreaming this approach more widely. 5. Pollution incidents Southern water has a very poor historic record on pollution incidents and breaches of license conditions, as demonstrated in the table below showing EA EPA ratings: \| Year \| EPA Rating \| Definition \| \|---\|---\|---\| \| 2011 \| 2 stars \| Below average company \| \| 2012 \| 2 stars \| Below average company \| \| 2013 \| 1 star \| Poor performing company \| \| 2014 \| 2 stars \| Below average company \| \| 2015 \| 3 stars \| Above average company \| \| 2016 \| 3 stars \| Good company \| \| 2017 \| 3 stars \| Good company \| \| 2018 \| 2 stars \| Company requires improvement \| \| 2019 \| 1 star \| Poor performing company \| \| 2020 \| 2 stars \| Company requires improvement \| \| 2021 \| 1 star \| Poor performing company \| \| 2022 \| 2 stars \| Company requires improvement \| As can be seen this performance has if anything deteriorated since 2015. Neither the ICEG nor the company view this as acceptable. The ICEG has agreed new quarterly management information with Southern Water and will be monitoring this performance closely at each of its meetings going forwards. The raw data for number of significant pollution incidents per 10,000km of sewer had improved markedly over the decade to 2017 although in 2020 and 2021 this trend was regrettably reversed. 6. Core processes: WRMP, DWMP and PR24 The ICEG have had what we found to be valuable discussions with Southern Water on a number of key consultations such as the DWMP and WRMP. We have also valued a chance to input into and receive feedback on the new long-term delivery strategies, and have been promised input also into relevant elements of PR24. Finally, a joint session is planned with the company's customer challenge group CCG. We would have welcomed Southern Water's having more dialogue with external groups before the plans started to take shape: too much of the engagement is in 'consultation' mode rather than codesign. But much of that predated the formations of the ICEG, and we have certainly had good access in terms of consultation. The company is on a journey here, and the ICEG is also a new entity. But going forwards we would make two recommendations: a) That reference to the ICEG become more automatic. So, for example, members have noted less opportunity to engage with EIR and WINEP. b) That engagement be better joined up between engagement with ICEG and with the CCG: at the moment, how the two bodies are handled on environmental issues is a little ad hoc. 7. Transparency Southern Water's transparency on sewer discharges is a good initiative, with 'beachbuoy' leading to, in theory, full disclosure of discharges to the marine/coastal environment. The intent to extend this to inland discharges ahead of Environment Act requirements is welcome. The ICEG views transparency as an essential part of regaining trust. We accept that it comes with a risk, and that a 'dip' in trust initially may be part of the price as people see levels of discharges they were not aware of. Even with the discharges data however we think there is more Southern Water could do to ensure there is trusted explanation of the relationship between discharges and their implications in terms of public health and environment damage. We rather doubt the company alone can provide this, given the trust deficit they face. More widely, we feel that Southern Water are generally reluctant to provide third party assessment and assurance. The particular issue which we have seen which exemplifies this is the handling of 'water recycling' into the new reservoir at Havant Thicket. What is in all probability the optimal solution has been presented as coming from a water company which has low public trust, and has generated an unnecessary degree of public hostility. We would very much like to work with the company to help them move to better third party assurance and thereby ensure that their reputation for transparency is enhanced, and that the transparency comes with rapid understanding of what data/proposals are really saying. 8. Carbon/net zero Southern Water's plans to deliver net zero carbon emissions are laid out in their document "Our Net Zero Plan". This is a clearly written plan and seems to cover the issues very well. There is a clear approach to net zero, articulating a hierarchy with reducing emissions given highest priority, through replacing sources of carbon and in some cases sequestering carbon by nature-based solutions, and then with offsetting for emissions that cannot be avoided as the last priority. If followed through in practice this should help deliver real carbon reductions without over-reliance on often controversial offsetting methods. The aim is to achieve operational net zero by 2030. This is the industry aspiration agreed through Water UK. This does not cover emissions from supply chains – the so called 'scope 3' emissions. This could be a concern; for example, a change from delivering directly through SWs own operational activities to buying in a service from an external contractor may reduce SWs operational emissions yet overall emissions will not have reduced in practice. That said, the plans and commitment seem robust, and Southern Water are to be commended that they have already started looking at scope 3, well before a number of other water companies. The ICEG now receive annual returns on carbon and will continue to hold southern water to account on delivery against objectives. 9. Procurement We have discussed procurement with Southern Water twice over the past year. Our concern is that Southern Water's procurement is understandably set up to provide for large (£10-100m) projects and/or similar sized aggregate spend on repeatable transactions such as raw materials/chemicals. We have heard from a number of sources that this type of framework/procurement does not work well in terms of access to SMEs, third sector delivery partners and local authority related delivery bodies. Southern Water's immediate response was that they aim to expand their grant giving regime to get round this problem. While this is welcome, we are to date unconvinced, and worry that this approach may place an effective cap on the amount of local joint working which the company can undertake. It could also build in reliance on a series of one-off engagements which will struggle to create strategic relationships and could thereby jeopardise development of capability among providers. We can see a strong case for a minor works framework which would cater to local and third sector delivery partners whilst building their capacity. While any one procurement with these players may have slightly increased risk regarding delivery, overall we can see significant environmental and reputational benefit, while we have also provided a number of examples which suggest that for works below £10m such partners may well be able to deliver very significant cost savings. With possible increased WINEP spend across the sector, and strong support in Defra's plan for Water, supply-chain design and delivery from the traditional engineering consultancies could potentially form a bottle-neck, which this wider partnership working, and inclusion of more Nature Based Solutions learning could help to relieve. Annual Report 2022/23 10. Annex I: Southern Water's progress towards net zero carbon. Southern Water's plans to deliver net zero carbon emissions are laid out in their document "Our Net Zero Plan". This is a clearly written plan and seems to cover the issues very well. There is a clear approach to net zero, articulating a hierarchy with reducing emissions given highest priority, through replacing sources of carbon and removing carbon by nature-based solutions, and then with offsetting for emissions that cannot be avoided as the last priority. If followed through in practice this should help deliver real carbon reductions without over-reliance on often controversial offsetting methods. The aim is to achieve operational net zero by 2030. What is included in this aim is illustrated on page 5 of "Our Net Zero Plan", essentially outlining that it is the operational emissions that are covered by the net zero aim– the industry aspiration agreed through Water UK. This does not cover emissions from supply chains – the so called 'scope 3' emissions. This could be a concern; for example, a change from delivering directly through SWs own operational activities to buying in a service from an external contractor may reduce SWs own emissions yet overall emissions will not have reduced in practice (and could potentially have increased). The company must ensure against any potential increase through its procurement policies, and any carbon reporting or relevant performance commitments must be set up such that outsourcing is not advantageous in terms of achieving targets. The net zero aim falls within the government target of achieving net zero by 2050. It is, however, clear that climate impacts are set to accelerate and therefore requirements to address climate change will inevitably become more urgent. A 2030 target therefore, though challenging, is entirely appropriate; the next few years are likely to see a tightening of requirements not a loosening so an active approach to climate mitigation now might give the company a measure of "early adopters advantage". SW have produced detailed spreadsheets for carbon reporting going from 2012/13 to 2021/22. These show a gradual reduction from a peak of around 286 K tonnes (gross) CO2e in 2013 to 165 in 2020. Renewable energy produced on-site reduces the net emissions a little (by about 5 K tonnes). This overall trend of ongoing reduction is welcome and significant but may be difficult to maintain. In line with most approaches to reducing emissions, SW has probably achieved this largely through good management and efficiency measures. This is the right approach but will suffer from diminishing returns – the first 50% efficiency improvement might be easy - the other 50% may prove impossible! Future improvement in carbon emissions may come from stepwise changes to new systems rather than gradual changes through efficiency in existing systems. An example that may already have happened might be in transportation. Much can be achieved by moving to more efficient internal combustion engine vehicles. But a stepwise change would occur with a change to EVs. Another stepwise change could take place with moves to systems that require no transportation. Significantly, parts of the carbon reporting do show a marked impact from a stepwise reduction. A gradual reduction in operational emissions occurred from 2012 to 2019, perhaps a result of improving management and efficiency measures. This was followed by a jump downwards for 2020 to 2022. This resulted from a switch to purchasing low carbon or 100% renewable grid electricity. At present, on-site generation of renewable energy has a relatively low impact in reducing net emissions. This should now become a growth area. Renewable energy generation will probably become the wise economic choice in future anyway and will also help offset emissions from SW operations that cannot be avoided. Unusually, and welcome, SW has estimated some scope 3 emissions since 2012. This should include emissions (not counted elsewhere) from supply chains and outsourced activities. So far, only some of these scope 3 emissions have been included in the calculations but SW will be reporting wider scope 3 emissions, such as chemicals, disposal of waste, purchased good and services and capital goods, in reports to Ofwat from 2022/23 years onwards. Whilst some of these scope 3 emissions might seem relatively small against the large operational emissions of SW others could be highly significant. Materials used in construction, methods of construction and material transport could have a significant carbon impact. The scale of this might not yet be clear. Considering the carbon emissions associated with water use by customers could also be valuable in confirming the case for water efficiency measures. SW may be faced with a quandary in the near future. There is a need to proceed as quickly as possible to net zero by reducing carbon footprint. However, there is also a need for significant investment in water supply and water treatment which could increase the company's carbon footprint. This might partially be reconciled by investment decisions that move to systems that are inherently low (or negative) in terms of carbon emissions. Nature-based solutions could be important here. "Heavy engineering" solutions to infrastructure requirements are likely to be high carbon emitters whereas nature-based solutions could sequester carbon. SW will be able to incorporate amounts sequestered in their carbon reporting through their natural capital accounting systems. This is articulated in their document "Natural capital in our catchments", an approach developed for 3 catchments that SW aims to roll out for all 11 in their area over the next year. Requirements for needed investment in infrastructure for environmental improvement, which cannot be achieved by inherently low carbon or nature-based solutions could, however, be a legitimate reason for a properly managed offset approach. This should be recognised and planned for in advance so that offsets are appropriately considered at the right point in the hierarchy. 11. Annex II: Group membership Chair - Martin Hurst National Farmers Union - Isobel Budden South Est Rivers Trust - Dave Brown South East Climate Alliance - Tony Whitbread Environment Agency - Sarah Powell Environment Agency - Cat Fuller Natural England - Aldous Rees Coastal Partners and Southern Coastal Group - Lyall Cairns Waterwise - Laura White Kent County Council - Max Tant The Wildlife Trusts - Ali Morse Water Resources South East - Meyrick Gough RSPB - Heather Richards University of Portsmouth - Alex Ford New Forest National Park Authority - Alison Barnes Consumer Council for Water – Michael Barnes Blue Marine Foundation TBC	<urn:uuid:be32dfb0-d9ce-404a-9219-6d88509484ca>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	24,240
2021-22 Men's Ice Hockey Box Score Report Dec 29, 2021, Start time: 07:30 PM, Fiserv Forum, Milwaukee, Wisconsin Attendance: 6225 WISCONSIN (6-12-2) VS PROVIDENCE (15-7-1) Box score Goals by period Team summary Badgers Goaltenders Badgers Penalty summary Friars Shots by period Power play goals-ATT (SH) Penalty minutes Three stars Officials Referee: Colin Kronforst Referee: Barry Pochmara Linesman: Bill Hancock Linesman: Dan Cohen Friars Faceoff summary Badgers Faceoff chart Badgers Power play summary Badgers 2021-22 Men's Ice Hockey Box Score Report Dec 29, 2021, Start time: 07:30 PM, Fiserv Forum, Milwaukee, Wisconsin Attendance: 6225 Friars Friars Friars Shootout summary Penalty shot summary No Penalty Shots	<urn:uuid:5f2029ba-f04a-4b96-9161-eaa429de47a5>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	753
Optimization Theory for ReLU Neural Networks Trained with Normalization Layers Yonatan Dukler\textsuperscript{1} Quanquan Gu\textsuperscript{2} Guido Montúfar\textsuperscript{1,3,4} Abstract The success of deep neural networks is in part due to the use of normalization layers. Normalization layers like Batch Normalization, Layer Normalization and Weight Normalization are ubiquitous in practice, as they improve generalization performance and speed up training significantly. Nonetheless, the vast majority of current deep learning theory and non-convex optimization literature focuses on the un-normalized setting, where the functions under consideration do not exhibit the properties of commonly normalized neural networks. In this paper, we bridge this gap by giving the first global convergence result for two-layer neural networks with ReLU activations trained with a normalization layer, namely Weight Normalization. Our analysis shows how the introduction of normalization layers changes the optimization landscape and can enable faster convergence as compared with un-normalized neural networks. 1. Introduction Dynamic normalization in the training of neural networks amounts to the application of an intermediate normalization procedure between layers of the network. Such methods have become ubiquitous in the training of neural nets since in practice they significantly improve the convergence speed and stability. This type of approach was popularized with the introduction of Batch Normalization (BN) (Ioffe and Szegedy, 2015) which implements a dynamic re-parametrization normalizing the first two moments of the outputs at each layer over mini-batches. A plethora of additional normalization methods followed BN, notably including Layer Normalization (LN) (Ba et al., 2016) and Weight Normalization (WN) (Salimans and Kingma, 2016). Despite the impressive empirical results and massive popularity of dynamic normalization methods, explaining their utility and proving that they converge when training with non-smooth, non-convex loss functions has remained an unsolved problem. In this paper we provide sufficient conditions on the data, initialization, and over-parametrization for dynamically normalized ReLU networks to converge to a global minimum of the loss function. For the theory we present we focus on WN, which is a widely used normalization layer in training of neural networks. WN was proposed as a method that emulates BN. It normalizes the input weight vector of each unit and separates the scale into an independent parameter. The WN re-parametrization is very similar to BN (see Section 2) and benefits from similar stability and convergence properties. Moreover, WN has the advantage of not requiring a batch setting, therefore considerably reducing the computational overhead that is imposed by BN (Gitman and Ginsburg, 2017). When introducing normalization methods, the function parametrization defined by the network becomes scale invariant in the sense that re-scaling of the weights does not change the represented function. This re-scaling invariance changes the geometry of the optimization landscape drastically. To better understand this we analyze weight normalization in a given layer. We consider the class of 2-layer ReLU neural networks which represent functions $f : \mathbb{R}^d \to \mathbb{R}$ parameterized by $(W, c) \in \mathbb{R}^{m \times d} \times \mathbb{R}^m$ as $$f(x; W, c) = \frac{1}{\sqrt{m}} \sum_{k=1}^{m} c_k \sigma(w_k^\top x). \quad (1.1)$$ Here we use the ReLU activation function $\sigma(s) = \max\{s, 0\}$ (Nair and Hinton, 2010), $m$ denotes the width of the hidden layer, and the output is normalized accordingly by a factor $\sqrt{m}$. We investigate gradient descent training with WN for (1.1), which re-parametrizes the functions in terms of $(V, g, c) \in \mathbb{R}^{m \times d} \times \mathbb{R}^m \times \mathbb{R}^m$ as \[ f(x; V, g, c) = \frac{1}{\sqrt{m}} \sum_{k=1}^{m} c_k \sigma(g_k \cdot \frac{v_k^\top x}{\\|v_k\\|_2}). \] (1.2) This gives a similar parametrization to (Du et al., 2018) that study convergence of gradient optimization of convolutional filters on Gaussian data. We consider a regression task, the $L^2$ loss, a random parameter initialization, and focus on the over-parametrized regime, meaning that $m > n$, where $n$ is the number of training samples. Further, we make little to no assumptions about the data. The neural network function class (1.1) has been studied in many papers including (Arora et al., 2019a; Du et al., 2019b; Wu et al., 2019; Zhang et al., 2019) along with other similar over-parameterized architectures (Allen-Zhu et al., 2019a; Du et al., 2018; Li and Liang, 2018). An exuberant series of recent works prove that feed-forward ReLU networks converge to zero training error when trained with gradient descent from random initialization. Nonetheless, to the best of our knowledge, there are no proofs that ReLU networks trained with normalization on general data converge to a global minimum. This is in part because normalization methods completely change the optimization landscape during training. Here we show that neural networks of the form given above converge at linear rate when trained with gradient descent and WN. The analysis is based on the over-parametrization of the networks, which allows for guaranteed descent while the gradient is non-zero. For regression training, a group of papers studied the trajectory of the networks’ predictions and showed that they evolve via a “neural tangent kernel” (NTK) as introduced by Jacot et al. (2018). The latter paper studies neural network convergence in the continuous limit of infinite width over-parametrization, while the works of (Arora et al., 2019a; Du et al., 2019b; Oymak and Soltanolkotabi, 2019; Wu et al., 2019; Zhang et al., 2019) analyze the finite width setting. For finite-width over-parameterized networks, the training evolution also exhibits a kernel that takes the form of a Gram matrix. In these works, the convergence rate is dictated by the least eigenvalue of the kernel. We build on this fact, and also on the general ideas of the proof of (Du et al., 2019b) and the refined work of (Arora et al., 2019a). In this work we analyze neural network optimization with weight normalization layers. We rigorously derive the dynamics of weight normalization training and its convergence from the perspective of the neural tangent kernel. Compared with un-normalized training, we prove that normalized networks follow a modified kernel evolution that features a “length-direction” decomposition of the NTK. This leads to two convergence regimes in WN training and explains the utility of WN from the perspective of the NTK. In the settings considered, WN significantly reduces the amount of over-parametrization needed for provable convergence, as compared with un-normalized settings. Further, we present a more careful analysis that leads to improved over-parametrization bounds as compared with (Du et al., 2019b). The main contributions of this work are: - We prove the first general convergence result for 2-layer ReLU networks trained with a normalization layer and gradient descent. Our formulation does not assume the existence of a teacher network and has only very mild assumptions on the training data. - We hypothesize the utility of normalization methods via a decomposition of the neural tangent kernel. In the analysis we highlight two distinct convergence regimes and show how Weight Normalization can be related to natural gradients and enable faster convergence. - We show that finite-step gradient descent converges for all weight magnitudes at initialization. Further, we significantly reduce the amount of over-parametrization required for provable convergence as compared with un-normalized training. The paper is organized as follows. In Section 2 we provide background on WN and derive key evolution dynamics of training in Section 3. We present and discuss our main results, alongside with the idea of the proof, in Section 4. We discuss related work in Section 5, and offer a discussion of our results and analysis in Section 6. Proofs are presented in the Appendix. 2. Weight Normalization Here we give an overview of the WN procedure and review some known properties of normalization methods. Notation We use lowercase, lowercase boldface, and uppercase boldface letters to denote scalars, vectors and matrices respectively. We denote the Rademacher distribution as $U\{1, -1\}$ and write $N(\mu, \Sigma)$ for a Gaussian with mean $\mu$ and covariance $\Sigma$. Training points are denoted by $x_1, \ldots, x_n \in \mathbb{R}^d$ and parameters of the first layer by $v_k \in \mathbb{R}^d, k = 1, \ldots, m$. We use $\sigma(x) := \max\{x, 0\}$, and write $\\|\cdot\\|_2, \\|\cdot\\|_F$ for the spectral and Frobenius norms for matrices. $\lambda_{\min}(A)$ is used to denote the minimum eigenvalue of a matrix $A$ and $\langle \cdot, \cdot \rangle$ denotes the Euclidean inner product. For a vector $v$ denote the $\ell_2$ vector norm as $\\|v\\|_2$ and for a positive definite matrix $S$ define the induced vector norm $\\|v\\|_S := \sqrt{v^\top S v}$. The projections of $x$ onto $u$ and $u^\perp$ are defined as $x^u := \frac{uu^\top x}{\\|u\\|^2}, x^{u^\perp} := (\mathbb{I} - \frac{uu^\top}{\\|u\\|^2})x$. Denote the indicator function of event $A$ as $\mathbb{I}_A$ and for a weight vector at time $t$, $\mathbf{v}_k(t)$, and data point $\mathbf{x}_i$ we denote $$\mathbb{1}_{ik}(t) := \mathbb{1}_{\{\mathbf{v}_k(t)^{\top} \mathbf{x}_i \geq 0\}}.$$ WN procedure For a single neuron $\sigma(\mathbf{w}^{\top} \mathbf{x})$, WN re-parametrizes the weight $\mathbf{w} \in \mathbb{R}^d$ in terms of $\mathbf{v} \in \mathbb{R}^d$, $g \in \mathbb{R}$ as $$\mathbf{w}(\mathbf{v}, g) = g \cdot \frac{\mathbf{v}}{\\|\mathbf{v}\\|_2}, \quad \sigma\left(g \cdot \frac{\mathbf{v}^{\top} \mathbf{x}}{\\|\mathbf{v}\\|_2}\right). \tag{2.1}$$ This decouples the magnitude and direction of each weight vector (referred as the “length-direction” decomposition). In comparison, for BN each output $\mathbf{w}^{\top} \mathbf{x}$ is normalized according to the average statistics in a batch. We can draw the following analogy between WN and BN if the inputs $\mathbf{x}_i$ are centered ($\mathbb{E} \mathbf{x} = 0$) and the covariance matrix is known ($\mathbb{E} \mathbf{x} \mathbf{x}^{\top} = \mathbf{S}$). In this case, batch training with BN amounts to $$\sigma\left(\gamma \cdot \frac{\mathbf{w}^{\top} \mathbf{x}}{\sqrt{\mathbb{E}_{\mathbf{x}} (\mathbf{w}^{\top} \mathbf{x} \mathbf{x}^{\top} \mathbf{w})}}\right) = \sigma\left(\gamma \cdot \frac{\mathbf{w}^{\top} \mathbf{x}}{\sqrt{\mathbf{w}^{\top} \mathbf{S} \mathbf{w}}}\right) \tag{2.2}$$ $$= \sigma\left(\gamma \cdot \frac{\mathbf{w}^{\top} \mathbf{x}}{\\|\mathbf{w}\\|_{\mathbf{S}}}\right).$$ From this prospective, WN is a special case of (2.2) with $\mathbf{S} = \mathbf{I}$ (Kohler et al., 2019; Salimans and Kingma, 2016). Properties of WN We start by giving an overview of known properties of WN that will be used to derive the gradient flow dynamics of WN training. For re-parametrization (2.1) of a network function $f$ that is initially parameterized with a weight $\mathbf{w}$, the gradient $\nabla_{\mathbf{w}} f$ relates to the gradients $\nabla_{\mathbf{v}} f$, $\frac{\partial f}{\partial g}$ by the identities $$\nabla_{\mathbf{v}} f = \frac{g}{\\|\mathbf{v}\\|_2} (\nabla_{\mathbf{w}} f)^{\perp}, \quad \frac{\partial f}{\partial g} = (\nabla_{\mathbf{w}} f)^{\vee}.$$ This implies that $\nabla_{\mathbf{v}} f \cdot \mathbf{v} = 0$ for each input $\mathbf{x}$ and parameter $\mathbf{v}$. For gradient flow, this orthogonality results in $\\|\mathbf{v}(0)\\|_2 = \\|\mathbf{v}(t)\\|_2$ for all $t$. For gradient descent (with step size $\eta$) the discretization in conjunction with orthogonality leads to increasing parameter magnitudes during training (Arora et al., 2019b; Hoffer et al., 2018; Salimans and Kingma, 2016), as illustrated in Figure 1, $$\\|\mathbf{v}(s + 1)\\|_2^2 = \\|\mathbf{v}(s)\\|_2^2 + \eta^2 \\|\nabla_{\mathbf{v}} f\\|_2^2 \geq \\|\mathbf{v}(s)\\|_2^2. \tag{2.3}$$ Problem Setup We analyze (1.1) with WN training (1.2), so that $$f(\mathbf{x}; \mathbf{V}, \mathbf{c}, \mathbf{g}) = \frac{1}{\sqrt{m}} \sum_{k=1}^{m} c_k \sigma\left(g_k \cdot \frac{\mathbf{v}_k^{\top} \mathbf{x}}{\\|\mathbf{v}_k\\|_2}\right).$$ We take an initialization in the spirit of (Salimans and Kingma, 2016): $$\mathbf{v}_k(0) \sim N(0, \alpha^2 \mathbf{I}), \quad c_k \sim U\{-1, 1\},$$ and $$g_k(0) = \\|\mathbf{v}_k(0)\\|_2 / \alpha. \tag{2.4}$$ Where $\alpha^2$ is the variance of $\mathbf{v}_k$ at initialization. The initialization of $g_k(0)$ is therefore taken to be independent of $\alpha$. We remark that the initialization (2.4) gives the same initial output distribution as in methods that study the un-normalized network class (1.1). The parameters of the network are optimized using the training data $\{(\mathbf{x}_1, y_1), \ldots, (\mathbf{x}_n, y_n)\}$ with respect to the square loss $$L(f) = \frac{1}{2} \sum_{i=1}^{n} (f(\mathbf{x}_i) - y_i)^2 = \frac{1}{2} \\|\mathbf{f} - \mathbf{y}\\|_2^2, \tag{2.5}$$ where $\mathbf{f} = (f_1, \ldots, f_n)^{\top} = (f(\mathbf{x}_1), \ldots, f(\mathbf{x}_n))^{\top}$ and $\mathbf{y} = (y_1, \ldots, y_n)^{\top}$. ### 3. Evolution Dynamics We present the gradient flow dynamics of training (2.5) to illuminate the modified dynamics of WN as compared with vanilla gradient descent. In Appendix C we tackle gradient descent training with WN where the predictions’ evolution vector $\frac{df}{dt}$ is replaced by the finite difference $\mathbf{f}(s+1) - \mathbf{f}(s)$. For gradient flow, each parameter is updated in the negative direction of the partial derivative of the loss with respect to that parameter. The optimization dynamics give \[ \frac{d\mathbf{v}_k}{dt} = -\frac{\partial L}{\partial \mathbf{v}_k}, \quad \frac{dg_k}{dt} = -\frac{\partial L}{\partial g_k}. \] (3.1) We consider the case where we fix the top layer parameters $c_k$ during training. In the over-parameterized settings we consider, the dynamics of $c_k$ and $g_k$ turn out to be equivalent. To quantify convergence, we monitor the time derivative of the $i$-th prediction, which is computed via the chain rule as \[ \frac{\partial f_i}{\partial t} = \sum_{k=1}^{m} \frac{\partial f_i}{\partial \mathbf{v}_k} \frac{d\mathbf{v}_k}{dt} + \frac{\partial f_i}{\partial g_k} \frac{dg_k}{dt}. \] Substituting (3.1) into the $i$-th prediction evolution and grouping terms yields \[ \frac{\partial f_i}{\partial t} = -\underbrace{\sum_{k=1}^{m} \frac{\partial f_i}{\partial \mathbf{v}_k} \frac{\partial L}{\partial \mathbf{v}_k}}_{T^i_\mathbf{v}} - \underbrace{\sum_{k=1}^{m} \frac{\partial f_i}{\partial g_k} \frac{\partial L}{\partial g_k}}_{T^i_g}. \] (3.2) The gradients of $f_i$ and $L$ with respect to $\mathbf{v}_k$ are written explicitly as \[ \frac{\partial f_i}{\partial \mathbf{v}_k}(t) = \frac{1}{\sqrt{m}} \frac{c_k \cdot g_k(t)}{\\|\mathbf{v}_k(t)\\|_2} \cdot \mathbf{x}_{\mathbf{v}_k(t)^\perp} \mathbb{1}_{ik}(t), \] \[ \frac{\partial L}{\partial \mathbf{v}_k}(t) = \frac{1}{\sqrt{m}} \sum_{i=1}^{n} (f_i(t) - y_i) \frac{c_k \cdot g_k(t)}{\\|\mathbf{v}_k(t)\\|_2} \mathbf{x}_{\mathbf{v}_k(t)^\perp} \mathbb{1}_{ik}(t). \] Defining the $\mathbf{v}$-orthogonal Gram matrix $\mathbf{V}(t)$ as \[ \mathbf{V}_{ij}(t) = \frac{1}{m} \sum_{k=1}^{m} \left( \frac{\alpha c_k \cdot g_k(t)}{\\|\mathbf{v}_k(t)\\|_2} \right)^2 \langle \mathbf{x}_{\mathbf{v}_k(t)^\perp}, \mathbf{x}_{\mathbf{v}_k(t)^\perp} \rangle \mathbb{1}_{ik}(t) \mathbb{1}_{jk}(t), \] (3.3) we can compute $T^i_\mathbf{v}$ as \[ T^i_\mathbf{v}(t) = \sum_{j=1}^{n} \frac{\mathbf{V}_{ij}(t)}{\alpha^2} (f_j(t) - y_j). \] Note that $\mathbf{V}(t)$ is the induced neural tangent kernel (Jacot et al., 2018) for the parameters $\mathbf{v}$ of WN training. While it resembles the Gram matrix $\mathbf{H}(t)$ studied in (Arora et al., 2019a), here we obtain a matrix that is not piece-wise constant in $\mathbf{v}$ since the data points are projected onto the orthogonal component of $\mathbf{v}$. We compute $T^i_g$ in (3.2) analogously. The associated derivatives with respect to $g_k$ are \[ \frac{\partial f_i}{\partial g_k}(t) = \frac{1}{\sqrt{m}} \frac{c_k}{\\|\mathbf{v}_k(t)\\|_2} \sigma(\mathbf{v}_k(t)^\top \mathbf{x}_i), \] \[ \frac{\partial L}{\partial g_k}(t) = \frac{1}{\sqrt{m}} \sum_{j=1}^{n} (f_j(t) - y_j) \frac{c_k}{\\|\mathbf{v}_k(t)\\|_2} \sigma(\mathbf{v}_k(t)^\top \mathbf{x}_j), \] and we obtain \[ T^i_g(t) = \sum_{k=1}^{m} \frac{1}{m} \sum_{j=1}^{n} \frac{c_k^2 (f_j(t) - y_j)}{\\|\mathbf{v}_k(t)\\|_2^2} \sigma(\mathbf{v}_k(t)^\top \mathbf{x}_j) \sigma(\mathbf{v}_k(t)^\top \mathbf{x}_i). \] Given that $c_k^2 = 1$, define $\mathbf{G}(t)$ as \[ \mathbf{G}_{ij}(t) = \frac{1}{m} \sum_{k=1}^{m} \frac{\sigma(\mathbf{v}_k(t)^\top \mathbf{x}_i) \sigma(\mathbf{v}_k(t)^\top \mathbf{x}_j)}{\\|\mathbf{v}_k(t)\\|_2^2} \] (3.4) hence we can write \[ T^i_g(t) = \sum_{j=1}^{n} \mathbf{G}_{ij}(t) (f_j(t) - y_j). \] Combining $T_\mathbf{v}$ and $T_g$, the full evolution dynamics are given by \[ \frac{df}{dt} = -\left( \frac{\mathbf{V}(t)}{\alpha^2} + \mathbf{G}(t) \right) (\mathbf{f}(t) - \mathbf{y}). \] (3.5) Denote $\mathbf{\Lambda}(t) := \frac{\mathbf{V}(t)}{\alpha^2} + \mathbf{G}(t)$ and write $\frac{df}{dt} = -\mathbf{\Lambda}(t)(\mathbf{f}(t) - \mathbf{y})$. We note that $\mathbf{V}(0), \mathbf{G}(0)$, defined in (3.3), (3.4), are independent of $\alpha$: Observation 1 ($\alpha$ independence). For initialization (2.4) and $\alpha > 0$ the Gram matrices $\mathbf{V}(0), \mathbf{G}(0)$ are independent of $\alpha$. This fact is proved in Appendix A. When training the neural network in (1.1) without WN (see Arora et al., 2019a; Du et al., 2019b; Zhang et al., 2019), the corresponding neural tangent kernel $\mathbf{H}(t)$ is defined by $\frac{\partial f_i}{\partial t} = \sum_{k=1}^{m} \frac{\partial f_i}{\partial w_k} \frac{dw_k}{dt} = -\sum_{k=1}^{m} \frac{\partial f_i}{\partial w_k} \frac{\partial L}{\partial w_k} = -\sum_{j=1}^{n} \mathbf{H}_{ij}(t) (f_j - y_j)$ and takes the form \[ \mathbf{H}_{ij}(t) = \frac{1}{m} \sum_{k=1}^{m} \mathbf{x}_i^\top \mathbf{x}_j \mathbb{1}_{ik}(t) \mathbb{1}_{jk}(t). \] (3.6) The analysis presented above shows that vanilla and WN gradient descent are related as follows. Proposition 1. Define $\mathbf{V}(0), \mathbf{G}(0)$, and $\mathbf{H}(0)$ as in (3.3), (3.4), and (3.6) respectively. then for all $\alpha > 0$, \[ \mathbf{V}(0) + \mathbf{G}(0) = \mathbf{H}(0). \] Thus, for $\alpha = 1$, \[ \frac{\partial f}{\partial t} = -\mathbf{\Lambda}(0)(\mathbf{f}(0) - \mathbf{y}) = -\mathbf{H}(0)(\mathbf{f}(0) - \mathbf{y}). \] That is, WN decomposes the NTK in each layer into a length and a direction component. We refer to this as the “length-direction decoupling” of the NTK, in analogy to (2.1). From the proposition, normalized and un-normalized training kernels initially coincide if $\alpha = 1$. We hypothesize that the utility of normalization methods can be attributed to the modified NTK $\Lambda(t)$ that occurs when the WN coefficient, $\alpha$, deviates from 1. For $\alpha \gg 1$ the kernel $\Lambda(t)$ is dominated by $G(t)$, and for $\alpha \ll 1$ the kernel $\Lambda(t)$ is dominated by $V(t)$. We elaborate on the details of this in the next section. In our analysis we will study the two regimes $\alpha > 1$ and $\alpha < 1$ in turn. 4. Main Convergence Theory In this section we discuss our convergence theory and main results. From the continuous flow (3.5), we observe that the convergence behavior is described by $V(t)$ and $G(t)$. The matrices $V(t)$ and $G(t)$ are positive semi-definite since they can be shown to be covariance matrices. This implies that the least eigenvalue of the evolution matrix $\Lambda(t) = \frac{1}{\alpha^2} V(t) + G(t)$ is bounded below by the least eigenvalue of each kernel matrix, $$\lambda_{\min}(\Lambda(t)) \geq \max\{\lambda_{\min}(V(t))/\alpha^2, \lambda_{\min}(G(t))\}.$$ For finite-step gradient descent, a discrete analog of evolution (3.5) holds. However, the discrete case requires additional care in ensuring dominance of the driving gradient terms. For gradient flow, it is relatively easy to see linear convergence is attained by relating the rate of change of the loss to the magnitude of the loss. Suppose that for all $t \geq 0$, $$\lambda_{\min}(\Lambda(t)) \geq \omega/2, \quad \text{with } \omega > 0. \quad (4.1)$$ Then the change in the regression loss is written as $$\frac{d}{dt} \\|f(t) - y\\|_2^2 = 2(f(t) - y)^\top \frac{dF(t)}{dt}$$ $$= -2(f(t) - y)^\top \Lambda(t)(f(t) - y)$$ $$\overset{(4.1)}{\leq} -\omega \\|f(t) - y\\|_2^2.$$ Integrating this time derivative and using the initial conditions yields $$\\|f(t) - y\\|_2^2 \leq \exp(-\omega t)\\|f(0) - y\\|_2^2,$$ which gives linear convergence. The focus of our proof is therefore showing that (4.1) holds throughout training. By Observation 1 we have that $V$ and $G$ are independent of the WN coefficient $\alpha$ ($\alpha$ only appears in the $1/\alpha^2$ scaling of $\Lambda$). This suggests that the kernel $\Lambda(t) = \frac{1}{\alpha^2} V(t) + G(t)$ can be split into two regimes: When $\alpha < 1$ the kernel is dominated by the first term $\frac{1}{\alpha^2} V$, and when $\alpha > 1$ the kernel is dominated by the second term $G$. We divide our convergence result based on these two regimes. In each regime, (4.1) holds if the corresponding dominant kernel, $V(t)$ or $G(t)$, maintains a positive least eigenvalue. Having a least eigenvalue that is bounded from 0 gives a convex-like property that allows us to prove convergence. To ensure that condition (4.1) is satisfied, for each regime we show that the corresponding dominant kernel is “anchored” (remains close) to an auxiliary Gram matrix which we define in the following for $V$ and $G$. Define the auxiliary v-orthogonal and v-aligned Gram matrices $V^\infty$, $G^\infty$ as $$V^\infty_{ij} := \mathbb{E}_{v \sim N(0, \alpha^2 I)} \langle x_i^{v^\perp}, x_j^{v^\perp} \rangle \mathbb{I}_{ik}(0) \mathbb{I}_{jk}(0), \quad (4.2)$$ $$G^\infty_{ij} := \mathbb{E}_{v \sim N(0, \alpha^2 I)} \langle x_i^v, x_j^v \rangle \mathbb{I}_{ik}(0) \mathbb{I}_{jk}(0). \quad (4.3)$$ For now, assume that $V^\infty$ and $G^\infty$ are positive definite with a least eigenvalue bounded below by $\omega$ (we give a proof sketch below). In the convergence proof we will utilize over-parametrization to ensure that $V(t)$, $G(t)$ concentrate to their auxiliary versions so that they are also positive definite with a least eigenvalue that is greater than $\omega/2$. The precise formulations are presented in Lemmas B.4 and B.5 that are relegated to Appendix B. To prove our convergence results we make the assumption that the $x_i$s have bounded norm and are not parallel. Assumption 1 (Normalized non-parallel data). The data points $(x_1, y_1), \ldots, (x_n, y_n)$ satisfy $\\|x_i\\|_2 \leq 1$ and for each index pair $i \neq j$, $x_i \neq \beta \cdot x_j$ for all $\beta \in \mathbb{R} \setminus \{0\}$. In order to simplify the presentation of our results, we assume that the input dimension $d$ is not too small, whereby $d \geq 50$ suffices. This is not essential for the proof. Specific details are provided in Appendix A. Assumption 2. For data $x_i \in \mathbb{R}^d$ assume that $d \geq 50$. Both assumptions can be easily satisfied by pre-processing, e.g., normalizing and shifting the data, and adding zero coordinates if needed. Given Assumption 1, $V^\infty$, $G^\infty$ are shown to be positive definite. Lemma 4.1. Fix training data $\{(x_1, y_1), \ldots, (x_n, y_n)\}$ satisfying Assumption 1. Then the v-orthogonal and v-aligned Gram matrices $V^\infty$ and $G^\infty$, defined as in (4.2) and (4.3), are strictly positive definite. We denote the least eigenvalues $\lambda_{\min}(V^\infty) =: \lambda_0$, $\lambda_{\min}(G^\infty) =: \mu_0$. Proof sketch Here we sketch the proof of Lemma 4.1. The main idea, is the same as (Du et al., 2019b), is to regard the auxiliary matrices $V^\infty$, $G^\infty$ as the covariance matrices of linearly independent operators. For each data point $x_i$, define $\phi_i(v) := x_i^{v^\perp} \mathbb{I}_{\{x_i^\top v \geq 0\}}$. The Gram matrix $V^\infty$ is the covariance matrix of $\{\phi_i\}_{i=1:n}$ taken over $\mathbb{R}^d$ with the measure $N(0, \alpha^2 I)$. Hence showing that $V^\infty$ is strictly positive definite is equivalent to showing that $\{\phi_i\}_{i=1,...,n}$ are linearly independent. Unlike (Du et al., 2019b), the functionals under consideration are not piecewise constant so a different construction is used to prove independence. Analogously, a new set of operators, $\theta_i(v) := \sigma(x^_i)$, is constructed for $G^\infty$. Interestingly, each $\phi_i$ corresponds to $\frac{d\theta_i}{dv}$. The full proof is presented in Appendix D. As already observed from evolution (3.5), different magnitudes of $\alpha$ can lead to two distinct regimes that are discussed below. We present the main results for each regime. V-dominated convergence* For $\alpha < 1$ convergence is dominated by $V(t)$ and $\lambda_{\min}(\Lambda(t)) \geq \frac{1}{\alpha^2} \lambda_{\min}(V(t))$. We present the convergence theorem for the V-dominated regime here. Theorem 4.1 (V-dominated convergence). Suppose a neural network of the form (1.2) is initialized as in (2.4) with $\alpha \leq 1$ and that Assumptions 1, 2 hold. In addition, suppose the neural network is trained via the regression loss (2.5) with targets $y$ satisfying $\\|y\\|_\infty = O(1)$. If $m = \Omega\left(n^4 \log(n/\delta)/\lambda_0^4\right)$, then with probability $1 - \delta$, 1. For iterations $s = 0, 1, \ldots$, the evolution matrix $\Lambda(s)$ satisfies $\lambda_{\min}(\Lambda(s)) \geq \frac{\lambda_0}{2\alpha^2}$. 2. WN training with gradient descent of step-size $\eta = O\left(\frac{\alpha^2}{\\|V^\infty\\|_2}\right)$ converges linearly as $$\\|f(s) - y\\|_2^2 \leq \left(1 - \frac{\eta \lambda_0}{2\alpha^2}\right)^s \\|f(0) - y\\|_2^2.$$ The proof of Theorem 4.1 is presented in Appendix C. We will provide a sketch below. We make the following observations about our V-dominated convergence result. The required over-parametrization $m$ is independent of $\alpha$. Further, the dependence of $m$ on the failure probability is $\log(1/\delta)$. This improves previous results that require polynomial dependence of order $\delta^3$. Additionally, we reduce the dependence on the sample size from $n^6$ (as appears in (Arora et al., 2019a)) to $n^4 \log(n)$. In Theorem 4.1, smaller $\alpha$ leads to faster convergence, since the convergence is dictated by $\lambda_0/\alpha^2$. Nonetheless, smaller $\alpha$ is also at the cost of smaller allowed step-sizes, since $\eta = O(\alpha^2/\\|V^\infty\\|_2)$. The trade-off between step-size and convergence speed is typical. For example, this is implied in Chizat et al. (Chizat et al., 2019), where nonetheless the authors point out that for gradient flow training, the increased convergence rate is not balanced by a limitation on the step-size. The works (Arora et al., 2019b; Hoffer et al., 2018; Wu et al., 2018) define an effective step-size (adaptive step-size) $\eta' = \eta/\alpha^2$ to avoid the dependence of $\eta$ on $\alpha$. G-dominated convergence For $\alpha > 1$ our convergence result for the class (1.2) is based on monitoring the least eigenvalue of $G(t)$. Unlike V-dominated convergence, $\alpha$ does not affect the convergence speed in this regime. Theorem 4.2 (G-dominated convergence). Suppose a network of the form (1.2) is initialized as in (2.4) with $\alpha \geq 1$ and that Assumptions 1, 2 hold. In addition, suppose the neural network is trained via the regression loss (2.5) with targets $y$ satisfying $\\|y\\|_\infty = O(1)$. If $m = \Omega\left(\max\left\{n^4 \log(n/\delta)/\alpha^4 \mu_0^4, n^2 \log(n/\delta)/\mu_0^2\right\}\right)$, then with probability $1 - \delta$, 1. For iterations $s = 0, 1, \ldots$, the evolution matrix $\Lambda(s)$ satisfies $\lambda_{\min}(\Lambda(s)) \geq \frac{\mu_0}{2}$. 2. WN training with gradient descent of step-size $\eta = O\left(\frac{1}{\\|\Lambda(t)\\|}\right)$ converges linearly as $$\\|f(s) - y\\|_2^2 \leq \left(1 - \frac{\eta \mu_0}{2}\right)^s \\|f(0) - y\\|_2^2.$$ We make the following observations about our G-dominated convergence result, and provide a proof sketch further below. Theorem 4.2 holds for $\alpha \geq 1$ so long as $m = \Omega\left(\max\left\{n^4 \log(n/\delta)/\mu_0^4 \alpha^4, n^2 \log(n/\delta)/\mu_0^2\right\}\right)$. Taking $\alpha = \sqrt{n/\mu_0}$ gives an optimal required over-parametrization of order $m = \Omega(n^2 \log(n/\delta)/\mu_0^2)$. This significantly improves on previous results (Du et al., 2019b) for unnormalized training that have dependencies of order 4 in the least eigenvalue, cubic dependence in $1/\delta$, and $n^6$ dependence in the number of samples $n$. In contrast to V-dominated convergence, here the rate of convergence $\mu_0$ is independent of $\alpha$ but the over-parametrization $m$ is $\alpha$-dependent. We elaborate on this curious behavior in the next sections. Proof sketch of main results The proof of Theorems 4.1 and 4.2 is inspired by a series of works including (Arora et al., 2019a; Du et al., 2019a,b; Wu et al., 2019; Zhang et al., 2019). The proof has the following steps: (I) We show that at initialization $V(0)$, $G(0)$ can be viewed as empirical estimates of averaged data-dependent kernels $V^\infty$, $G^\infty$ that are strictly positive definite under Assumption 1. (II) For each regime, we prove that the corresponding kernel remains positive definite if $v_k(t)$ and $g_k(t)$ remain near initialization for each $1 \leq k \leq m$. (III) Given a uniformly positive definite evolution matrix $\Lambda(t)$ and sufficient over-parametrization we show that each neuron, $v_k(t)$, $g_k(t)$ remains close to its initialization. The full proof is presented in Appendix B for gradient flow and Appendix C for finite-step gradient descent. Next we interpret the main results and discuss how the modified NTK in WN can be viewed as a form of natural gradient. Connection with natural gradient Natural gradient methods define the steepest descent direction in the parameter space of a model from the perspective of function space. This amounts to introducing a particular geometry into the parameter space which is reflective of the geometry of the corresponding functions. A re-parametrization of a model, and WN in particular, can also be interpreted as choosing a particular geometry for the parameter space. This gives us a perspective from which to study the effects of WN. The recent work of (Zhang et al., 2019) studies the effects of natural gradient methods from the lens of the NTK and shows that when optimizing with the natural gradient, one is able to get significantly improved training speed. In particular, using the popular natural gradient method K-FAC improves the convergence speed considerably. Natural gradients transform the NTK from $ \mathbf{J} \mathbf{J}^\top $ to $ \mathbf{J} \mathbf{G}^\dagger \mathbf{J}^\top $, where $ \mathbf{J} $ is the Jacobian with respect to the parameters and $ \mathbf{G} $ is the metric. The WN re-parametrization transforms the NTK from $ \mathbf{J} \mathbf{J}^\top $ to $ \mathbf{J} \mathbf{S}^\top \mathbf{S} \mathbf{J}^\top $. To be more precise, denote the un-normalized NTK as $ \mathbf{H} = \mathbf{J} \mathbf{J}^\top $, where $ \mathbf{J} $ is the Jacobian matrix for $ \mathbf{x}_1, \ldots, \mathbf{x}_n $ written in a compact tensor as $ \mathbf{J} = [\mathbf{J}_1, \ldots, \mathbf{J}_n]^\top $ with $ \mathbf{J}_i = \begin{bmatrix} \frac{\partial f(\mathbf{x}_i)}{\partial w_1} & \cdots & \frac{\partial f(\mathbf{x}_i)}{\partial w_m} \end{bmatrix} $, where matrix multiplication is a slight abuse of notation. Namely $ \mathbf{J} \in \mathbb{R}^{n \times m \times d} $ and we define multiplication of $ \mathbf{A} \in \mathbb{R}^{n \times m \times d} \times \mathbf{B} \in \mathbb{R}^{d \times m \times p} \to \mathbf{AB} \in \mathbb{R}^{n \times p} $ as \[ (\mathbf{AB})_{ij} = \sum_{k=1}^{m} \langle \mathbf{A}_{ik}, \mathbf{B}_{kj} \rangle. \] For any re-parametrization $ \mathbf{w}(\mathbf{r}) $, we have that \[ \mathbf{\Lambda} = \mathbf{K} \mathbf{K}^\top, \] where $ \mathbf{K} = \mathbf{J} \mathbf{S}^\top $ and $ \mathbf{S} $ corresponds to the Jacobian of the re-parametrization $ \mathbf{w}(\mathbf{r}) $. By introducing WN layers the reparameterized NTK is compactly written as \[ \mathbf{\Lambda} = \mathbf{J} \mathbf{S}^\top \mathbf{S} \mathbf{J}^\top. \] Here $ \mathbf{S} = [\mathbf{S}_1, \ldots, t \mathbf{S}_m] $ with \[ \mathbf{S}_k = \left[ \frac{g_k}{\\| \mathbf{v}_k \\|_2} \left( \mathbf{I} - \frac{\mathbf{v}_k \mathbf{v}_k^\top}{\\| \mathbf{v}_k \\|_2^2} \right), \frac{\mathbf{v}_k}{\\| \mathbf{v}_k \\|_2} \right]. \] The term $ \mathbf{N}(\alpha) := \mathbf{S} \mathbf{S}^\top $ leads to a family of different gradient re-parametrizations depending on $ \alpha $. The above representation of the WN NTK is equivalent to $ \mathbf{\Lambda}(\alpha) = \frac{1}{\alpha^2} \mathbf{V} + \mathbf{G} = \mathbf{J} \mathbf{N}(\alpha) \mathbf{J}^\top $. For different initialization magnitudes $ \alpha $, $ \mathbf{N}(\alpha) $ leads to different NTKs with modified properties. For $ \alpha = 1 $ the term corresponds to training without normalization, yet over $ \alpha \in (0, \infty) $, $ \mathbf{N}(\alpha) $ leads to a family NTKs with different properties. In addition there exists an $ \alpha^* $ that maximizes the convergence rate. Such $ \alpha^* $ is either a proper global maximum or is attained at one of $ \alpha \to 0, \alpha \to \infty $. For the latter, one may fix $ \alpha^* $ with $ \alpha^* \ll 1 $ or $ \alpha^* \gg 1 $ respectively so that there exists $ \alpha^* $ that outpaces un-normalized convergence ($ \alpha = 1 $). This leads to equal or faster convergence of WN as compared with un-normalized training: Proposition 2 (Fast Convergence of WN). Suppose a neural network of the form (1.2) is initialized as in (2.4) and that Assumptions 1,2 hold. In addition, suppose the network is trained via the regression loss (2.5) with targets $ \mathbf{y} $ satisfying $ \\| \mathbf{y} \\|_\infty = O(1) $. Then, with probability $ 1 - \delta $ over the initialization, there exists $ \alpha^* $ such that WN training with $ \alpha^* $ initialization leads to faster convergence: If $ m = \Omega(n^3 \log(n/\delta)/\min\{\lambda_0^4, \mu_0^4\}) $, 1. WN training with gradient descent of step-size $ \eta_{\alpha^} = O\left( \frac{1}{\\| \nabla \infty / (\alpha^)^2 + G \infty \\|_2} \right) $ converges linearly as \[ \\| \mathbf{f}(s) - \mathbf{y} \\|_2^2 \leq \left( 1 - \eta_{\alpha^} \left( \lambda_0/2(\alpha^)^2 + \mu_0/2 \right) \right)^s \\| \mathbf{f}(0) - \mathbf{y} \\|_2^2. \] 2. The convergence rate of WN is faster than un-normalized convergence, \[ \left( 1 - \eta_{\alpha^} \lambda_{\min}(\mathbf{\Lambda}(s)) \right) \leq \left( 1 - \eta \lambda_{\min}(\mathbf{H}(s)) \right). \] This illustrates the utility of WN from the perspective of the NTK, guaranteeing that there exists an $ \alpha^ $ that leads to faster convergence in finite-step gradient descent as compared with un-normalized training. ### 5. Related Work Normalization methods theory A number of recent works attempt to explain the dynamics and utility of various normalization methods in deep learning. The original works on BN (Ioffe and Szegedy, 2015) and WN (Salimans and Kingma, 2016) suggest that normalization procedures improve training by fixing the intermediate layers’ output distributions. The works of Bjorck et al. (2018) and Santurkar et al. (2018) argue that BN may improve optimization by improving smoothness of the Hessian of the loss, therefore allowing for larger step-sizes with reduced instability. Hoffer et al. (2017) showed that the effective step-size in BN is divided by the magnitude of the weights. This followed the work on WNGrad (Wu et al., 2018) that introduces an adaptive step-size algorithm based on this fact. Following the intuition of WNGrad, Arora et al. (2019b) proved that for smooth loss and network functions, the diminishing “effective step-size” of normalization methods leads to convergence with optimal convergence rate for properly initialized step-sizes. The work of Kohler et al. (2019) explains the accelerated convergence of BN from a “length-direction decoupling” perspective. The authors along with Cai et al. (2019) analyze the linear least squares regime, with Kohler et al. (2019) presenting a bisection method for finding the optimal weights. Robustness and regularization of Batch Normalization is investigated by Luo et al. (2018) and improved generalization is analyzed empirically. Shortly after the original work of WN, (Yoshida et al., 2017) showed that for a single preceptron WN may speed-up training and emphasized the importance of the norm of the initial weights. Additional stability properties were studied by Yang et al. (2019) via mean-field analysis. The authors show that gradient instability is inevitable even with BN as the number of layers increases; this is in agreement with Balduzzi et al. (2017) for networks with residual connections. The work of Arpit et al. (2019) suggests initialization strategies for WN and derives lower bounds on the width to guarantee same order gradients across the layers. Over-parametrized neural networks There has been a significant amount of recent literature studying the convergence of un-normalized over-parametrized neural networks. In the majority of these works the analysis relies on the width of the layers. These include 2-layer networks trained with Gaussian inputs and outputs from a teacher network (Li and Yuan, 2017; Tian, 2017) and (Du et al., 2018) (with WN). Assumptions on the data distribution are relaxed in (Du et al., 2019b) and the works that followed (Arora et al., 2019a; Wu et al., 2019; Zhang et al., 2019). Our work is inspired by the mechanism presented in this chain of works. Wu et al. (2019) extend convergence results to adaptive step-size methods and propose AdaLoss. Recently, the global convergence of over-parameterized neural networks was also extended to deep architectures (Allen-Zhu et al., 2019b; Du et al., 2019a; Zou and Gu, 2019; Zou et al., 2020). In the context of the NTK, Zhang et al. (2019) have proved fast convergence of neural networks trained with natural gradient methods and the K-FAC approximation (Martens and Grosse, 2015). In the over-parameterized regimes, Arora et al. (2019a) develop generalization properties for the networks of the form (1.1). In addition, in the context of generalization, Allen-Zhu et al. (2019a) illustrates good generalization for deep neural networks trained with gradient descent. Cao and Gu (2020) and (Cao and Gu, 2019) derive generalization error bounds of gradient descent and stochastic gradient descent for learning over-parametrization deep ReLU neural networks. 6. Discussion Dynamic normalization is the most common optimization set-up of current deep learning models, yet understanding the convergence of such optimization methods is still an open problem. In this work we present a proof giving sufficient conditions for convergence of dynamically normalized 2-layer ReLU networks trained with gradient descent. To the best of our knowledge this is the first proof showcasing convergence of gradient descent training of neural networks with dynamic normalization and general data, where the objective function is non-smooth and non-convex. To understand the canonical behavior of each normalization layer, we study the shallow neural network case, that enables us to focus on a single layer and illustrate the dynamics of weight normalization. Nonetheless, we believe that using the techniques presented in (Allen-Zhu et al., 2019b; Du et al., 2019a) can extend the proofs to the deep network settings. Through our analysis notion of “length-direction decoupling” is clarified by the neural tangent kernel $\Lambda(t)$ that naturally separates in our analysis into “length”, $G(t)$, and “direction”, $V(t)/\alpha^2$, components. For $\alpha = 1$ the decomposition initially matches un-normalized training. Yet we discover that in general, normalized training with gradient descent leads to 2 regimes dominated by different pieces of the neural tangent kernel. Our improved analysis is able to reduce the amount of over-parametrization that was needed in previous convergence works in the un-normalized setting and in the $G$-dominated regime, we prove convergence with a significantly lower amount of over-parametrization as compared with un-normalized training. Acknowledgement YD has been supported by the National Science Foundation under Graduate Research Fellowship Grant No. DGE-1650604. QG was supported in part by the National Science Foundation CAREER Award IIS-1906169, BIGDATA IIS-1855099, and Salesforce Deep Learning Research Award. This project has received funding from the European Research Council (ERC) under the European Union’s Horizon 2020 research and innovation programme (grant agreement n° 757983). References Zeyuan Allen-Zhu, Yuanzhi Li, and Yingyu Liang. Learning and generalization in overparameterized neural networks, going beyond two layers. In Advances in Neural Information Processing Systems 32, pages 6158–6169. 2019a. Zeyuan Allen-Zhu, Yuanzhi Li, and Zhao Song. A convergence theory for deep learning via over-parameterization. In Proceedings of the 36th International Conference on Machine Learning, volume 97 of Proceedings of Machine Learning Research, pages 242–252. PMLR, 2019b. Sanjeev Arora, Simon Du, Wei Hu, Zhiyuan Li, and RuOsong Wang. Fine-grained analysis of optimization and generalization for overparameterized two-layer neural networks. In Proceedings of the 36th International Conference on Machine Learning, volume 97 of Proceedings of Machine Learning Research, pages 322–332. PMLR, 2019a. Sanjeev Arora, Zhiyuan Li, and Kaifeng Lyu. Theoretical analysis of auto rate-tuning by batch normalization. In International Conference on Learning Representations, 2019b. URL https://openreview.net/forum?id=rkxQ-nA9FX. Devansh Arpit, Víctor Campos, and Yoshua Bengio. How to initialize your network? robust initialization for weight-norm & resnets. In H. Wallach, H. Larochelle, A. Beygelzimer, F. d Alché-Buc, E. Fox, and R. Garnett, editors, Advances in Neural Information Processing Systems 32, pages 10902–10911. Curran Associates, Inc., 2019. Jimmy Lei Ba, Jamie Ryan Kiros, and Geoffrey E Hinton. Layer normalization. Deep Learning Symposium, NIPS-2016, 2016. David Balduzzi, Marcus Frean, Lennox Leary, JP Lewis, Kurt Wan-Duo Ma, and Brian McWilliams. The shattered gradients problem: If resnets are the answer, then what is the question? In Proceedings of the 34th International Conference on Machine Learning, volume 70 of Proceedings of Machine Learning Research, pages 342–350. JMLR. org, 2017. Nils Bjorck, Carla P Gomes, Bart Selman, and Kilian Q Weinberger. Understanding batch normalization. In Advances in Neural Information Processing Systems 31, pages 7694–7705. 2018. Yongqiang Cai, Qianxiao Li, and Zuowei Shen. A quantitative analysis of the effect of batch normalization on gradient descent. In International Conference on Machine Learning, pages 882–890, 2019. Yuan Cao and Quanquan Gu. Generalization bounds of stochastic gradient descent for wide and deep neural networks. In Advances in Neural Information Processing Systems 32, pages 10836–10846. 2019. Yuan Cao and Quanquan Gu. Generalization error bounds of gradient descent for learning over-parameterized deep ReLU networks. In AAAI, 2020. Lénaïc Chizat, Edouard Oyallon, and Francis Bach. On lazy training in differentiable programming. In Advances in Neural Information Processing Systems 32, pages 2937–2947. 2019. Simon Du, Jason Lee, Haochuan Li, Liwei Wang, and Xiyu Zhai. Gradient descent finds global minima of deep neural networks. In Proceedings of the 36th International Conference on Machine Learning, volume 97 of Proceedings of Machine Learning Research, pages 1675–1685, Long Beach, California, USA, 09–15 Jun 2019a. PMLR. Simon S. Du, Jason D. Lee, and Yuandong Tian. When is a convolutional filter easy to learn? In International Conference on Learning Representations, 2018. URL https://openreview.net/forum?id=SkA-IE06W. Simon S. Du, Xiyu Zhai, Barnabas Poczos, and Aarti Singh. Gradient descent provably optimizes over-parameterized neural networks. In International Conference on Learning Representations, 2019b. URL https://openreview.net/forum?id=SleK3i09YQ. Igor Gitman and Boris Ginsburg. Comparison of batch normalization and weight normalization algorithms for the large-scale image classification. arXiv preprint arXiv:1709.08145, 2017. Elad Hoffer, Itay Hubara, and Daniel Soudry. Train longer, generalize better: closing the generalization gap in large batch training of neural networks. In Advances in Neural Information Processing Systems 30, pages 1731–1741. 2017. Elad Hoffer, Ron Banner, Itay Golan, and Daniel Soudry. Norm matters: efficient and accurate normalization schemes in deep networks. In Advances in Neural Information Processing Systems 31, pages 2160–2170. 2018. Sergey Ioffe and Christian Szegedy. Batch normalization: Accelerating deep network training by reducing internal covariate shift. In Proceedings of the 32nd International Conference on Machine Learning, volume 37 of Proceedings of Machine Learning Research, pages 448–456. PMLR, 2015. Arthur Jacot, Franck Gabriel, and Clement Hongler. Neural tangent kernel: Convergence and generalization in neural networks. In Advances in Neural Information Processing Systems 31, pages 8571–8580. 2018. Jonas Kohler, Hadi Daneshmand, Aurelien Lucchi, Thomas Hofmann, Ming Zhou, and Klaus Neymeyr. Exponential convergence rates for batch normalization: The power of length-direction decoupling in non-convex optimization. In Proceedings of Machine Learning Research, volume 89 of Proceedings of Machine Learning Research, pages 806–815. PMLR, 2019. Yuanzhi Li and Yingyu Liang. Learning overparameterized neural networks via stochastic gradient descent on structured data. In Advances in Neural Information Processing Systems 31, pages 8157–8166. 2018. Yuanzhi Li and Yang Yuan. Convergence analysis of two-layer neural networks with ReLU activation. In Advances in Neural Information Processing Systems 30, pages 597–607. 2017. Ping Luo, Xinjiang Wang, Wenqi Shao, and Zhanglin Peng. Understanding regularization in batch normalization. arXiv preprint arXiv:1809.00846, 2018. James Martens and Roger Grosse. Optimizing neural networks with Kronecker-factored approximate curvature. In Proceedings of the 32nd International Conference on Machine Learning, volume 37 of Proceedings of Machine Learning Research, pages 2408–2417. PMLR, 2015. Vinod Nair and Geoffrey E Hinton. Rectified linear units improve restricted Boltzmann machines. In Proceedings of the 27th international conference on machine learning (ICML-10), pages 807–814, 2010. Samet Oymak and Mahdi Soltanolkotabi. Towards moderate overparameterization: global convergence guarantees for training shallow neural networks. arXiv preprint arXiv:1902.04674, 2019. Tim Salimans and Durk P Kingma. Weight normalization: A simple reparameterization to accelerate training of deep neural networks. In Advances in Neural Information Processing Systems 29, pages 901–909. 2016. Shibani Santurkar, Dimitris Tsipras, Andrew Ilyas, and Aleksander Madry. How does batch normalization help optimization? In Advances in Neural Information Processing Systems 31, pages 2483–2493. 2018. Yuandong Tian. An analytical formula of population gradient for two-layered ReLU network and its applications in convergence and critical point analysis. In Proceedings of the 34th International Conference on Machine Learning-Volume 70, pages 3404–3413. JMLR. org, 2017. Roman Vershynin. High-dimensional probability: An introduction with applications in data science, volume 47. Cambridge University Press, 2018. Xiaoxia Wu, Rachel Ward, and Léon Bottou. WNGrad: Learn the learning rate in gradient descent. arXiv preprint arXiv:1803.02865, 2018. Xiaoxia Wu, Simon S Du, and Rachel Ward. Global convergence of adaptive gradient methods for an over-parameterized neural network. arXiv preprint arXiv:1902.07111, 2019. Greg Yang, Jeffrey Pennington, Vinay Rao, Jascha Sohl-Dickstein, and Samuel S. Schoenholz. A mean field theory of batch normalization. In International Conference on Learning Representations, 2019. URL https://openreview.net/forum?id=SyMDXnCcF7. Yuki Yoshida, Ryo Karakida, Masato Okada, and Shun-ichi Amari. Statistical mechanical analysis of online learning with weight normalization in single layer perceptron. Journal of the Physical Society of Japan, 86(4):044002, 2017. Guodong Zhang, James Martens, and Roger B Grosse. Fast convergence of natural gradient descent for over-parameterized neural networks. In Advances in Neural Information Processing Systems 32, pages 8082–8093. 2019. Difan Zou and Quanquan Gu. An improved analysis of training over-parameterized deep neural networks. In Advances in Neural Information Processing Systems 32, pages 2055–2064. 2019. Difan Zou, Yuan Cao, Dongruo Zhou, and Quanquan Gu. Gradient descent optimizes over-parameterized deep ReLU networks. Machine Learning, 109(3):467–492, 2020. doi: 10.1007/s10994-019-05839-6. URL https://doi.org/10.1007/s10994-019-05839-6.	<urn:uuid:09149bac-7201-4def-a362-51ed208dd5b8>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	50,207
Niemiecka solidarność Filip Gańczak Jest niedzielnym porankiem 13 grudnia 1981 roku. Wolfgang Stocka, wówczas studenta I roku uniwersytetu w Würzburgu, budzi telefon. W słuchawce odzywa się znajomy głos Jörna Zieglera: – Wolfgang, musimy pomóc naszym polskim przyjaciołom. Władze PRL wprowadziły właśnie stan wojenny. W kolejnych dniach zachodnioniemiecka telewizja mówiła coraz więcej o internowaniu działaczy Solidarności i pustych półkach w sklepach za Odrą. Nawet ci, którzy o Polsce wiedzieli do tej pory niewiele, byli poruszeni. Z tygodnia na tydzień rosła bezinteresowna pomoc humanitarna. Do Polski trafiały paczki i transporty z darami: cukier, margaryna, mleko w proszku, proszek do prania, leki, papierosy. Różne źródła mówią o kilku lub nawet trzydziestu milionach paczek. Dary, nazywane przez Polaków „zrzutami”, napływały w latach osiemdziesiątych także z innych krajów zachodniej Europy, USA, Kanady, a nawet Australii czy Japonii. Ale to właśnie pomoc z RFN była największa. List od Wałęsy W sierpniu 1980 roku władze PRL zgodziły się na rejestrację Niezależnego Samorządnego Związku Zawodowego „Solidarność”. Opozycja triumfowała, co nie zmieniało faktu, że kraj znajdował się na krawędzi zapaści gospodarczej. Brakowało podstawowych produktów. Dramatyczna była na przykład sytuacja w szpitalach. Jednorazowe strzyzkawki i rękawiczki lekarskie z konieczności były używane wielokrotnie. Psuł się sprzęt do ratowania życia. Brakowało antybiotyków, a nawet żarówek w salach operacyjnych. Jeden z łódzkich pediatrów sprzedawał ponoć na czarnym rynku mleko w proszku, by w zamian kupić penicylinę. Doktor Reinhard Gnauck był w tym czasie przewodniczącym Międzynarodowego Towarzystwa na rzecz Praw Człowieka (IGFM) we Frankfurcie nad Menem. Towarzystwo 3 października 1980 roku zorganizowało we Frankfurcie pierwszą skromną demonstrację poparcia dla Solidarności. „Wezwaliśmy niemieckie społeczeństwo, związki zawodowe i rząd federalny do słów i czynów solidarności z Polską – wspomina Gnauck. – Już 9 września 1981 roku dostaliśmy od Lecha Wałęsy pierwszy list z osobistym podziękowaniem”. W akcję pomocy dla Polski włączyły się Niemiecki Czerwony Krzyż, organizacje kościelne, miasta, gminy, stowarzyszenia, związki zawodowe i osoby prywatne. Gunda Barg, gospodyni domowa z Hamburga, zatrudniła się jako sprzątaczka, by za zarobione pieniądze wysłać co miesiąc przynajmniej dwie paczki do Polski. Na pomoc dla mieszkańców PRL rzucili się nawet więźniowie zakładu karnego w Lubece. Pospolite ruszenie Gdy w grudniu 1981 roku ekipa generała Jaruzelskiego wprowadziła stan wojenny, Stany Zjednoczone odpowiedziały sankcjami gospodarczymi. Rząd RFN zareagował dużo łagodniej. Kanclerz Helmut Schmidt podczas spotkania z przywódcą NRD Erichem Honeckerem wyraził ponoć zrozumienie dla decyzji Jaruzelskiego. Co prawda kilka dni później oświadczył w Bundestagu: „całym sercem stoję po stronie robotników”, ale o sankcjach wobec PRL nie było mowy. Schmidt zakładał, że Na zdjęciu: demonstracja poparcia dla Solidarności i polityki USA, Bonn 1982 rok Fot. Archiwum Gerharda Gnaucka w interesie polityki odręczenia nie należy drażnić polskich władz ani przywódców ZSRR i NRD. Rząd w Bonn de facto uznał stan wojenny za wewnętrzną sprawę Polski. Schmidt zaapelował za to do swoich rodaków, by nie ustawali w materialnej pomocy dla Polaków. Bundestag 8 lutego 1982 roku zwolnił z opłaty pocztowej wszystkie paczki z pomocą dla Polski. Od tego momentu liczba paczek slanych do PRL rosła lawinowo. Przechodziły przez urząd pocztowy nr 2 w Hanowerze. Wkrótce trzeba było uruchomić tam nową halę wysyłkową i zatrudnić dodatkowych pracowników. Codziennie do urzędu trafiało bowiem nawet kilkadziesiąt tysięcy paczek dla Polaków. Po zwolnieniu z opłat łącznie było ich ok. 8,5 mln, o wartości sięgającej ok. 430 mln marek. Tygodnik „Der Spiegel” pisał o „prawdziwym pospolitym ruszeniu”. Polskie władze nie mogły przemilczeć tak dużej fali pomocy. Na łamach „Trybuny Ludu” 17 kwietnia 1982 roku wicepremier Jerzy Ozdowski mówił: „Trzeba przyznać, że dostajemy bardzo dużo”. Ekipa Jaruzelskiego miała dylemat. W obliczu gwałtownej inflacji i problemów z zapotrzebieniem przyjęcie darów z Zachodu pozwoliło rozładować społeczne napięcia. Jednocześnie było jednak przyznaniem się, że władza nie potrafi wyżywić własnego narodu. Powiew normalności Wiosną 1982 roku IGFM mobilizowało Niemców, by akcja pomocy dla Polski nie okazała się krótkotrwały zrywem. Żonie Reinharda Gnaucka udało się dotrzeć do Jerzego Giedroycia, szefującego paryskiej „Kulturze”. Powstała dzięki temu słynna Odezwa do Niemców, pod którą podpisali się znani polscy intelektualiści: Giedroyc, Leszek Kołakowski, Czesław Miłosz, Gustaw Herling-Grudziński czy Józef Mackiewicz. „Pomoc humanitarna dla cierpiącej ludności polskiej powinna być udzielana z pominięciem wszelkich kanałów rządowych – jedynie poprzez kościelne i niezależne organizacje dobrocynne albo poprzez godne zaufania osoby prywatne. Nawijazcicie korespondencję z Polakami, posyłajcie paczki rodzinom w potrzebie” – apelowali sygnatariusze. Odezwa została przedstawiona na konferencji prasowej w Bonn z okazji polskiego święta 3 Maja. W potrzebie byli choćby Polacy repressjonowani przez władze. Jeszcze w grudniu 1981 roku pod patronatem abp. Józefa Glempa powstał Prymasowski Komitet Pomocy Osobom Pozbawionym Wolności i Ich Rodzicom. Komitet działał przy ul. Piwnej w Warszawie – przy kościele św. Marcina, którego rektorem był ks. Bronisław Dembowski. Początkowo dary znosiли tu sami warszawiacy. Z czasem zaczęła napływać pomoc z zagranicy. W prace Komitetu zaangażowali się m.in. reżyser Maciej Prus i znani aktorzy. „W kościele św. Marcina brałem udział w przygotowywaniu paczek dla internowanych. Z Mają Komorowską rozwoziliśmy je do więzienia w Olszynce Grochowskiej dla kobiet i w Białoleće dla mężczyzn” – wspomina Daniel Olbrychski. Pomoc trafiała także do rodzin internowanych i więzionych członków Solidarności. Takich jak rodzina Jarmoszuków z warszawskiego Mokotowa. Elżbieta Jarmoszuk współorganizowała w 1980 roku Solidarność Nauczycielską. W czasie stanu wojennego urządziła w swoim mieszkaniu skrzynkę z prasą podziemną. Została aresztowana i trafiła na siedem miesięcy do więzienia. Jej mąż przebywał w tym czasie za granicą. Trzy córki z dnia na dzień zostały same. „Prokurator straszył mnie, że moje siostry trafią do domu dziecka” – wspomina dzisiaj Krystyna, najstarsza z rodzeństwa. Dzięki temu, że była pełnoletnia, mogła wówczas przejąć opiekę nad młodszymi siostrami: czternastoletnią Marysią i dziesięcioletnią Ulą. Mocno wierzyły, że na święta 1982 roku mama zostanie zwolniona do domu. Dzwonek do drzwi zwiastował jednak coś innego: paczkę z Niemiec – od małżeństwa Gabriele i Josepha Mayerów z Monachium. W środku były m.in. pomarańcze (prawie niedostępne w PRL) i świeca – symbol pamięci. W te trudne święta powiało na chwilę normalnością. Później przychodziły kolejne paczki od Mayerów. „Bardzo mi to pomogło. Było wtedy u nas biednie. Mamie zabrano pensję. Musiałałam sama zarobić, żeby utrzymać siostry” – mówi Krystyna. Równie ważny był psychologiczny wymiar tej pomocy. „To był dowód, że nie jesteśmy same. Że nawet za granicą o nas wiedzą. Obcy ludzie wyciągnęli do nas rękę w sytuacji, kiedy nawet rodzina się bała”. Pomyślny przemyt Dary z RFN przychodziły nie tylko pocztą. Były także wożone w konwojach. Gotowość do pomocy była ogromna. „Dostałam 12 tirów zabawek. Jakiś hurtownik dał nam 8 tysięcy par butów. A kiedy w Niemczech likwidowano jakiś szpital, to się tam pojawiałam i brałam rzeczy, które jeszcze były dobre, na przykład ultrasonografy” – opowiada na łamach „Rzeczpospolitej” dr Krystyna Graef z Frankfurtu nad Menem, która z pomocą dla Polaków zaczęła jeździć jeszcze przed stanem wojennym. Graef woziła w tym czasie także m.in. mleko w proszku i detergenty. Dość łatwo było dostać bezpłatne próbki leków, jakie firmy farmaceutyczne dawały lekarzom. Ciężarówki można było wynająć za symboliczne pieniądze lub nawet pozyczyć za darmo. Każdy w RFN, kto miał zwykłe prawo jazdy, mógł wówczas prowadzić pojazd o nośności do 7,5 ton. „Jeździliśmy dwójkami. Jedna osoba spała, druga prowadziła. I tak na zmianę, dzień i noc – wspomina Wolfgang Stock. – Międzynarodowe Towarzystwo na rzecz Praw Człowieka pomagało nam organizacyjnie i finansowo. Tego jednak nie mogliśmy powiedzieć polskim urzędnikom. IGFM było źle widziane przez rząd PRL. Zwróciliśmy się więc do protestanckiego zakonu joannitów, znanego z działalności charytatywnej. I jeździliśmy pod ich szyldem”. Młodzi Niemcy kontaktowali się z Komisją Charytatywną Episkopatu Polski. W Gdańsku nocowali u ks. Henryka Jankowskiego. W Warszawie zatrzymywali się u ks. Jerzego Popiełuszki. Jeździli również do Wrocławia, Katowic, Łodzi i wielu innych miast. „Zaczęliśmy od żywności i odzieży. Potem doszły do tego lekarstwa i sprzęt dla szpitali. Gdy poczuliśmy się pewniej, szmuglowaliśmy nawet sprzęt i materiały dla polskiej opozycji” – mówi Stock. Do Polski trafiały w ten sposób wydawnictwa emigracyjne, kserokopiarki, farby drukarskie czy sprzęt radiowy. W druga stronę przewożono były m.in. publikacje podziemnej prasy. Było normą, że podróż w dwie strony trwała pięć, sześć dni. „Polska kontrola to było pół biedy, ale musieliśmy przejechać przez NRD. Tamtejsi pograniczni byli dużo bardziej skrupulatni” – opowiada Marie Zielińska, w tamtym czasie studentka z Fryburga. Bywało, że celnicy otwierali każdą paczkę. A w konwoju jechało co najmniej kilka ciężarówek, z których każda wiozła po kilka ton pomocy. „Któregoś razu sprawdzali nas przez 48 godzin” – mówi mający podwójne obywatelstwo Paweł Janczewski, który w latach 1982–1989 jeździł z Würzburga z transportami do Polski. Zdarzały się upokarzające kontrole osobiste. To była wyraźna szykana. Pomysłowość kierowców nie знаła granic. „Najlepszy schowek był w starej maszynie do oczyszczania powietrza. Można ją było rozkręcić i przy filtrach było sporo miejsca. Inną skrytkę zrobiliśmy w komorze silnika, jeszcze inną w rurach, które trzymały plandekę ciężarówki” – opowiada Janczewski. Były sposoby, by obłaskawić celników i żołnierzy. Czasem wystarczyło trochę alkoholu, by kontrola była mniej drobiazgowa. Czasem major dostał narty albo rower dla dziecka. Nawet nieprzewidziane trudności udawało się pokonać. „Był chyba rok 1984. Nigdzie w Polsce nie można było dostać diesla, nawet na kartki. Koło Legnicy ktoś nam powiedział, żebyśmy poszli do Rosjan. Mieli cysternę przykrytą plandeką. Gdy się ścinimio, mogliśmy zatankować do pełna. Kosztowało nas to kilogram kawy i pięć kilo pomarańczy” – mówi Janczewski. Mimo wszystko kierowcy brali na siebie olbrzymie ryzyko. „Wieźliśmy kiedyś palety z syropem na kaszel. W trzech kartonach na samym końcu ukryliśmy rozłożoną na części maszynę drukarską. Celnik w ostatniej chwili zrezygnował z dokładnego przejrzenia tych kartonów” – wspomina Janczewski. W razie wpadki kierowcom ciężarówki groziło nawet pięć lat pozbawienia wolności. „Niebezpieczeństwo było ogromne – przyznaje Stock. – Liczyliśmy jednak, że o sprawie dowiedzą się media i niemiecka opinia publiczna. Po kilku miesiącach zapewne wyszłibyśmy na wolność. Władze PRL nie chciały mieć złej prasy na Zachodzie. W najgorszej sytuacji były osoby z polskim obywatelstwem. Im trudniej byłoby pomóc”. Żli i dobrzy Niemcy W kolejnych latach transporty z darami przyjeżdżały nadal. Kiedy w 1986 roku Władysław Bartoszewski odbierał we Frankfurcie nad Menem Nagrodę Pokojową Księgarzy Niemieckich, mówił o akcji pomocy dla Polski: „Jej pełne psychologiczne znaczenie okaże się w przyszłości bardziej istotne niż jej niewątpliwe znaczenie materialne”. Paczki i ciężarówki z pomocą z Zachodu to poważny wyłom w żelaznej kurtynie, która po II wojnie światowej podzieliła Europę. Komunistyczna propaganda przez długie lata przekonywała, że Niemcy z RFN to rewanżyści, czekający tylko na dobrą okazję, by odzyskać Wrocław, Szczecin i Gdańsk. W latach osiemdziesiątych Polacy przekonali się, że w RFN mieszkają także tysiące ludzi dobrej woli. Paczki i dary przychodziły również od Niemców wysiedlonych z Mazur, Pomorza czy Śląska. Między darzcącymi i obdarowanymi nawiązały się przyjaźnie, które w wielu przypadkach przetrwały do dziś. Nie brakowało też romantycznych historii. Wolfgang Stock przy okazji któregoś z transportów poznał Orianę von Lehsten, studentkę z Heidelbergu. Pobrali się w 1986 roku i w podróż poślubną pojechali do Polski. Ich koleżanka Marie Zielińska, wówczas jeszcze używająca panieńskiego nazwiska von Spee, rozpoczęła w 1987 roku studia w Lublinie. Wyszła potem za Polaka i dzisiaj mieszka koło Krakowa. Stock jest dziś profesorem. W 2010 roku otrzymał z rąk prezydenta Bronisława Komorowskiego „Medal Wdzięczności” Europejskiego Centrum Solidarności. Jednak nie wszyscy, którzy w latach osiemdziesiątych nieśli pomoc Polakom, doczekali się należytego uznania. Dziękuję pani Marii Jarmoszuk i panu Gerhardowi Gnauckowi za pomoc w nawiązaniu kontaktu z bohaterami tekstu. Korzystałem także z książki Paczki dla Polski. Zostali przemytnikami dla Polaków pod red. Barbary Cöllen, Bartosza Dudka i Krzysztofa Ruchniewicza (wyd. Atut, Wrocław 2011). O niemieckiej pomocy dla Polski opowiada również dokumentalny film Paczki solidarności, dołączony do tego wydania „Pamięci.pl”. Fot. Krystyna Graef	456868d9-a09e-438c-8422-69e1a4e60887	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/pol_Latn/train	finepdfs	pol_Latn	13,364
DEUTSCHER FALLSCHIRMSPORT VERBAND e.V. Mitglied im Deutschen Aero-Club (DAeC) e.V. Datenschutzhinweise im Rahmen der Beauftragung gültig ab dem 25.Mai.2018 Die Einhaltung datenschutzrechtlicher Bestimmungen ist dem Deutschen Fallschirmsportverband e.V., Comotorstr. 5, 66802 Überherrn (nachfolgend DFV e.V.) sehr wichtig. Im Rahmen der Tätigkeit als beauftragter Verband gem. § 31c LuftVG vom BMVI möchten wir Sie darüber informieren, wie der DFV e.V. Ihre personenbezogenen Daten verarbeitet und welche Möglichkeiten zur Kontaktaufnahme bei Fragen rund um den Datenschutz bestehen. Unsere Datenschutzhinweise finden Sie auch unter www.dfv.aero. 1. Datenverarbeitung zur Erfüllung der Tätigkeiten im Rahmen der Beauftragung Um die Tätigkeiten im Rahmen der Beauftragung zu erfüllen verarbeitet der DFV e.V. die folgenden Daten von Ihnen, sofern Sie dem DFV e.V. diese Daten mitgeteilt haben: - persönliche Angaben (Name, Geburtsdatum, Geburtsort, Anschrift, Bundesland, Telefon, Faxnummer, E-Mail-Adresse, Kopie Identifikationsdokument, Passbilder, Nachweis der Sofortmaßnahmen am Unfallort, Unbedenklichkeitserklärung in Bezug auf Strafverfahren, ggf. ärztliches Attest, ggf. Kopie Sprungbuch, ggf. Kopie der ausländischen/militärischen Lizenz mit den jeweiligen Berechtigungen/Befähigungen, ggf. Unbedenklichkeitserklärung der zuständigen Dienststelle, ggf. Nachweis der Teilnahme an einem Kappenflugseminar, an einem Erste-Hilfe-Kurs, an einer Qualifikation für Lehreranwärter bzw. Tandempiloten, ggf. springerischer Lebenslauf, ggf. Lehrgangsnachweis Ausbildungsleiter mil. Freifall und die Bestätigung des Einsatzes als Ausbildungsleiter mil. Freifall, ggf. Nachweis einer Erreichbarkeitsanschrift in Deutschland, ggf. IP-Adressen und weitere Vertragsdaten) 2. Datennutzung aufgrund Ihrer Einwilligung Für den Fall, dass Sie eine Funktion im Rahmen der Beauftragung übernommen haben, zum Beispiel als AFF-Examiner, Tandem-Examiner, Einweiser für einzelne Disziplinen, Prüfungsrat oder Geländegutachter werden folgende Angaben zum Zwecke der Kontaktaufnahme auf der Internetseite des DFV e.V. und ggf. in Fachzeitschriften, sozialen Netzwerken und ähnlichen Medien veröffentlicht: Name, Vorname, Postleitzahl, Wohnort, Telefonnummer, E-Mail-Adresse. 3. Verpflichtung zur Bereitstellung der Daten Der DFV e.V. ist verpflichtet auf Anfrage alle personenbezogene Daten im Rahmen der Beauftragung an die zentrale Luftfahrerdatei zum Luftfahrtbundesamt sowie auf Anfrage im Rahmen der Amtshilfe an die zuständigen Luftfahrtbehörden und auf Anfrage an Organe der Rechtspflege zu übermitteln. 4. Datenschutzbeauftragte Den Datenschutzbeauftragten des DFV e.V. erreichen Sie unter: Marc Weidner, c/o PROKOM GmbH Zeppelinstr. 4, 66740 Saarlouis Tel.: 06831-40038-0 E-Mail: email@example.com 5. Empfänger von Daten und Datenquellen Soweit gesetzlich zulässig (siehe Punkt 1-3) geben wir personenbezogene Daten an externe Dienstleister weiter: - IT-Dienstleister zur Aufrechterhaltung der IT-Infrastruktur - F3publishing zur Versendung des FF-Xpress - egmedia als Betreuer der DFV-Webseite DEUTSCHER FALLSCHIRMSPORT VERBAND e.V. Mitglied im Deutschen Aero-Club (DAeC) e.V. 6. Datenübermittlung in ein Drittland Datenübermittlungen in Länder außerhalb der Europäischen Union und des Europäischen Wirtschaftsraum („Drittländer") finden nicht statt. 7. Speicherdauer und Kriterien für die Festlegung der Dauer Ihre personenbezogenen Daten im Rahmen der Beauftragung müssen mindestens 5 Jahre nach Ablauf der Lizenz aufbewahrt werden. Da dies mit Wegfall eines Ablaufdatums nicht mehr möglich ist speichert der DFV e.V. Ihre Daten grundsätzlich unbegrenzt bis 5 Jahre nach dem Widerruf. Bestehen gesetzliche Aufbewahrungsfristen ist der DFV e.V. verpflichtet die Daten mindestens bis zum Ablauf dieser Fristen zu speichern. Nach Ablauf dieser Fristen, die sich vornehmlich aus dem Handels-, Steuer-, und Luftrecht ergeben (insb. § 147 AO, § 257 HGB, § 65 LuftVG), kann der DFV e.V. diese Daten löschen. 8. Informationen zu Ihren Betroffenenrechten Für die Verarbeitung Ihrer Daten ist der DFV e.V., Comotorstr. 5, 66802 Überherrn verantwortlich. Sie können jederzeit Auskunft zu den von Ihnen gespeicherten Daten und deren Berichtigung im Fall von Fehlern verlangen. Weiterhin können Sie die Einschränkung der Verarbeitung, die Übertragbarkeit der dem DFV e.V. durch Sie bereitgestellten Daten in einem maschinenlesbaren Format oder die Löschung Ihrer Daten, soweit sie nicht mehr benötigt werden, verlangen. Außerdem haben Sie jederzeit das Recht, der Nutzung Ihrer Daten, die auf öffentlichen oder berechtigten Interessen beruhen, zu widersprechen. Hierzu wenden Sie sich bitte an: Deutscher Fallschirmsportverband e.V. Comotorstr. 5 66802 Überherrn E-Mail: firstname.lastname@example.org Sofern der DFV e.V. Ihre Daten auf der Grundlage einer von Ihnen abgegeben Einwilligung verarbeitet, können Sie jederzeit mit Wirkung für die Zukunft diese Einwilligung widerrufen. Ab dem Eingang Ihres Widerrufs verarbeiten wir Ihre Daten nicht mehr für die im Rahmen der Einwilligung angegebenen Zwecke. Ihren Widerruf richten Sie bitte an: Deutscher Fallschirmsportverband e.V. Comotorstr. 5 66802 Überherrn E-Mail: email@example.com 9. Beschwerderecht bei einer Aufsichtsbehörde Sie können sich jederzeit mit einer Beschwerde an eine Aufsichtsbehörde wenden. Die für den DFV e.V. grundsätzlich zuständige Aufsichtsbehörde ist das Unabhängige Datenschutzzentrum Saarland, Postfach 102631, 66026 Saarbrücken oder: Fritz-DobischStraße 12, 66111 Saarbrücken. Alternativ können Sie auf die für Sie örtlich zuständige Aufsichtsbehörde zugehen. Stand: 09.05.2018	<urn:uuid:932ec0eb-d7d8-4bc6-88e2-d8e7dba296c2>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	5,674
Zoﬀ stopp: Prävention statt Gewalt auf dem Fussballplatz BASEL. Mit der neuen Anlaufstelle Zoffstopp will der Kanton Basel-Stadt Gewalt auf dem Fussballplatz vorbeugen. Das Projekt könnte national Schule machen. Fäuste und Beleidigungen sind auf Fussballplätzen fehl am Platz. Ab Oktober soll deshalb die neue Anlaufstelle Zoffstopp helfen, das Problem präventiv zu entschärfen. Finanziert wird die Koordinationsstelle vom Erziehungsdepartement Basel-Stadt. «Die Gewalt auf dem Platz hat oft private Ursachen», weiss der Basler Sportminister Christoph Eymann. Genau da will die Anlaufstelle ansetzen. Potentielle Täter sollen sich mit ihren Problemen dorthin wenden, bevor die Emotionen auf dem Rasen Überhand nehmen. Die Zoffstopp-Leiterin Bianca Jasmund vermittelt dann an geeignete Fachstellen weiter. Sie ist im regionalen Fussball bestens vernetzt und gilt als Vertrauensperson. «Zuerst geht es da rum, Wollen gegen Zoﬀ auf dem Fussballplatz vorgehen (v. l.): Sportamtleiter Peter Howald, Zoﬀ stoppLeiterin Bianca Jasmund, Verbandsdirektor Roland Paolucci und Sportminister Christoph Eymann. lha Hemmungen abzubauen, sodass Betroffene und ihr Umfeld den Kontakt zu mir aufnehmen», erklärt Jasmund. Lukas Hausendorf www.zoﬀ stopp.ch Zoffstopp ergänzt das seit 2008 laufende Bonus-Malus-System, das die Höhe der Subventionen für Basler Fussballvereine von deren Fairplay-Ranking ab- hängig macht. Der Schweizer Fussballverband zeigt sich vom Basler Pilotversuch begeistert. Wenn sich Zoffstopp bewährt, möchte er landesweit solche Koordinationsstellen schaffen. 20 Sekunden 75 000 Van-Ueli-Biere BASEL. Vom eigens für die VanGogh-Ausstellung im Kunstmuseum mit Sonnenblumenblüten gebrauten Van-Ueli-Bier konnten 75 000 Flaschen verkauft werden. Mit dem Ende der Ausstellung am Sonntag wird die Produktion eingestellt. ★★★★★★★★★★★★★★ Keine Altersguillotine LIESTAL. Die Alterslimite für Nebenämter und nebenamtliche Gerichtsmitglieder wird ab sofort aufgehoben. Dies hat der Baselbieter Landrat gestern in zweiter Lesung mit 64 zu 2 Stimmen beschlossen. ★★★★★★★★★★★★★★ Biker verunfallt REIGOLDSWIL. Im Gebiet Wasserfallen verunfallte gestern ein Biker im Rahmen einer Schul- und Sportwoche. Der 21-Jährige musste von der Rega geborgen werden. ★★★★★★★★★★★★★★	<urn:uuid:59bec405-89b8-4a21-8968-67d26f3cb138>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	2,277
Marmeládky Příprava Lžíci cukru, trochu teplého mléka a kvasnice necháme vzejít. Kvásek smícháme s moukou a ostatními surovinami. Důkladně vypracujeme těsto, které necháme asi 30 minut kynout. Těsto vyvalíme a vykrájíme obdelníčky. Doprostřed dáme lžičku marmelády, zabalíme a necháme chvíli vzejít. Smažíme v rozpáleném oleji. Horké pokládáme na ubrousek. Můžeme posypat vanilkovým cukrem. Obtížnost: Čas přípravy: 1h 0min , Čas vaření: 30min Celkový čas: 1h 30min , Porce: 1 2339 kalorií , 10 g cukrů , 52 g tuků , 58 g bílkovin Autor: Jiřulka Odkaz: https://srecepty.cz/marmeladky Ingredience 1 lžíce cukru 250 ml teplého mléka 25 g droždí (kvasnic) 500 g hladké mouky 3 žloutky 4 lžíce rumu 50 g rozpuštěného másla ovocná marmeláda dle potřeby olej na smažení Kategorie Vánoce, Česká, Vegetariánská, Celoročně, Finančně nenáročné, Rodina, Cukroví	<urn:uuid:0f39df39-4548-4f50-a8d9-91ec44da9d87>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ces_Latn/train	finepdfs	ces_Latn	862
Vuodesuoja kahvoilla Kotimainen vuodesuoja vaativaan käyttöön Erityisominaisuudet Tuotetiedot * Suojaa patjaa * Ei tarvita erillistä liukulakanaa (kustannussäästö) * Pysyy hyvin paikallaan * Vahvojen kahvojen avulla helpotetaan liu'uttamalla asiakkaan kyljen kääntämistä (kahvat molemmilla reunoilla) * Pintamateriaali miellyttävää ja Väri Koko Tuotekoodi Vihreä/valkoinen 85 x 110 cm 4000 Hoito-ohjeet * Konepesu 80º C * Kestää kovaa kulutusta * Kevyt rumpukuivaus ihoystävällistä materiaalia * Linkous sallittu * Vuodesuojan sisällä oleva materiaali on kosteutta läpäisemätöntä * Ei kemiallista pesua Suomen Terveysmaailma Oy - puh. 09 4241 1200 - firstname.lastname@example.org www.terveysmaailma.fi Laatua hoitotyöhön V	<urn:uuid:1b0f21ec-cf9f-4165-b60f-d683c815221b>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/fin_Latn/train	finepdfs	fin_Latn	742
PIERRICK SORIN © Pierrick Sorin, Pierrick Transhistorik, 2016 Musée d'arts de Nantes Exposition Printemps/été 2024 Arts visuels à la nantaise. Le Musée d'arts de Nantes invite l'artiste Pierrick Sorin (né en 1960, vit à Nantes) pour une exposition personnelle d'envergure. Artiste reconnu, diplômé de l'école des Beaux-Arts de Nantes en 1988, il s'est affilé dans les champs de l'installation et de la vidéo dès les années 1990 avec des œuvres dans lesquelles il se met lui-même en scène ou incarne différents personnages. L'exposition s'attachera à présenter une sélection d'œuvres, anciennes et récentes, tout en donnant la place à une production in situ réalisée pour le patio du musée. Installation vidéo, théâtres optiques (fondés sur l'illusion, par l'usage de l'hologramme) se mêleront à des documents et des extraits d'opéra. Après l'exposition rétrospective présentée en 2010 au Lieu Unique, le Musée d'arts abordera le travail de l'artiste à travers un choix d'axes comme le rapport critique que l'artiste entretient avec la peinture et l'art contemporain ou le personnage du bouffon que l'on retrouve sous différentes formes dans les œuvres. Le travail développé dans les champs de l'opéra occupera une place importante dans le projet. Sur un mode comique, voire burlesque, Pierrick Sorin affirme une œuvre intime, à la fois sérieuse et drôle. A travers les dispositifs dont les mécanismes nous échappent, il n'hésite pas à faire entrer le visiteur dans les processus de l'œuvre quitte à le faire douter de la réalité. Ainsi l'artiste nous met face à nos propres contradictions, bousculant notre regard et nos perceptions sur la façon dont on peut vivre (et raconter) les petit riens du quotidien. Budget 200 000 euros Besoin en mécénat : 50 000 euros Contreparties Communication - Relations publiques Privatisations - Visites thématiques	<urn:uuid:698cac3e-35b2-477b-a45a-7437b4dda26c>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/fra_Latn/train	finepdfs	fra_Latn	1,863
Effective multi-stakeholder engagement to implement NHS Improvement rate caps Reducing agency staffing spend whilst maintaining patient care standards The challenge NHS trusts use agency staff in a range of situations as a way to quickly fill difficult gaps and to ensure that services continue to be delivered. Policy guidance published by NHS Improvement consolidates all the rules on the procurement of agency staff, including a ceiling on agency expenditure and introduction of maximum hourly wage rates. The use of agency staff still represents a significant cost to trusts however, and an organisation wide approach is needed in order to develop a more flexible and responsive workforce which controls costs. Bridgewater Community Healthcare NHS Foundation Trust was no different and their use of agency staff to maintain service levels were also on an upward spiral. Clear visibility of framework and non-framework spend and varying rates for the same roles (some significantly above NHS Improvement capped rates) were also a concern at the Trust. The solution The on-site NHS SBS procurement team began a non-committal exercise with de Poel health+care to understand the true baseline position for the Trust; from framework and nonframework spend to the number and variety of roles required, the rates and the terms and conditions in use. Upon completion of this analysis, de Poel delivered a proposal that demonstrated how the Trust could save money and realise efficiencies through their neutral vendor approach, utilising the Crown Commercial Services (CCS) frameworks for multidisciplinary staffing and non-medical, non-clinical staff.. Bridgewater Community Healthcare NHS Foundation Trust Bridgewater Community Healthcare NHS Foundation Trust has an on-site procurement team provided by NHS Shared Business Services (NHS SBS). The Trust had a significant challenge to address with regards to temporary agency staffing and engaged with the NHS SBS on-site team to implement a solution to improve visibility and gain control of agency staffing spend and bring the Trust in line with NHS Improvement capped rates. Key points Client: Bridgewater Community Healthcare NHS Foundation Trust Project: Reducing agency staffing spend Timeframe: January 2016 Result: A single agreement is now in place with one set of rates and terms and conditions. £190,000 cost savings achieved in the first seven months since project ‘go live’. An increased and compliant talent pool of GPs, prison nurses, physiotherapists, practitioners, pharmacists, IT engineers and administrators. 40,000 hours of quality care delivered so far whilst maintaining patient safety. The proposal evidenced how a single supplier could provide an efficient and effective method of meeting the Trust's temporary staffing objectives and managing resources effectively whilst also reducing costs to meet NHS Improvement capped rates. Following Trust Board level approval, the NHS SBS on-site procurement team, together with project managers from de Poel began a period of engagement with key Trust staff including the Director of People and Workforce, the finance team and the Trust temporary staffing group. The solution from de Poel health+care provides a web-based time sheet and invoice processing system, e-tips®, which virtually eliminates transactional costs, reduces administration and provides users with increased visibility and control over agency spend and staff usage. Engagement with Trust staff was essential to ensuring that the implementation process ran smoothly. To enable quality reporting of agency staffing vie e-tips®, new cost centres and hierarchies needed to be created on the software. Joint communications regarding the new contract were created by the NHS SBS on-site procurement team and de Poel and then issued via the Trust communications team, with inclusion in global staff emails, the Trust bulletin and in team briefs. All staff with authority to book agency staff were provided with training on booking agency staff going forward and using e-tips® or via de Poel's 24-hour support team. The result Seven months after "go live" the results of the partnership have been outstanding. Over 40,000 hours of quality care have since been delivered (8,000 a month on average) whilst achieving a saving of £190,000 in cost savings. More importantly, this has not been at the expense of patient care. An estimated £900,000 could be saved during the life of the agreement if savings continue at the present rate. The amount of non-framework spend has reduced dramatically and there is a commitment throughout the Trust to eradicate this practice completely. de Poel's e-tips® system enables hiring managers to contact multiple framework compliant agencies in seconds. Hiring managers at the Trust now have access to an increased talent pool of GP's, prison nurses, physiotherapists, practitioners, pharmacists, IT engineers and administrators from more than forty compliant agencies. A recent analysis against 9,000 worker hours recorded a fulfilment rate of 92% with the majority of rates now compliant with NHS Improvement April cap rates. This control and visibility would not have been possible without the reporting function in e-tips®. Compliance is managed via e-tips® and meets NHS Employment Check Standards and framework compliance requirements. Workers cannot be added to the booking system without undergoing validation. In addition, rigorous supplier audits are carried out on behalf of the Trust by de Poel. A recent audit carried out by the Trust confirmed that they now have significant assurance on the compliance of their agency workers. e-tips® has delivered visibility and control of temporary staffing spend, enabling the Trust to forecast efficiently with access to real-time management information. The system has also reduced thousands of invoices to one consolidated weekly invoice which saves a considerable amount of time and resource. Since implementing the de Poel model, the Trust has achieved cashable savings of 7.88% on previous costs. Efficiencies with hiring managers not having to ring several agencies to find candidates to fill shifts and to back-office processing have also delivered savings. The next phase of this project will be the launch of an online staff bank management system which the NHS SBS on-site procurement team and de Poel are developing in conjunction with the Trust. This will help build the Trust's bank of workers with the aim to increase bank usage and reduce the use of agency staff. Phase One of this project will be rolled out with community and district nursing. In addition, the NHS SBS on-site procurement team and de Poel are currently scoping and planning a locum "direct engagement" model to reduce unnecessary VAT expenditure.	<urn:uuid:7267724d-cafe-4f61-9239-bea9eecaf867>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	6,846
Certificate of Achievement AWARDED TO John Horton FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Keith House PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Matthew Howard PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Vince Howell FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Damian Huneycutt AIA FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Rich Hunnell CHFM FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Brendan Hynes FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO T. Lawrence Jackson PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ Ned Jennings PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE William Baird SrHE President, NCHEA Secretary NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Melissa Johnson FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Dwight Johnson FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE William Baird SrHE President, NCHEA Secretary NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Philip Johnson FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Daniel Johnson PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Joe Jones FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Joy Jones FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ Certificate of Achievement AWARDED TO James Jones FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Carmeon Jones FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Billy Jordan FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Todd Joyce FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Mike Kasopsky FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Dan Kauffman FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Karen Kay FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Stephanie Kegley SrHE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Elizabeth Keller FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Dave Kellerman FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Brian Kelly FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Chris Kemp FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Matthew Kenne FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Marissa Khoukaz FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Travis Klingberg CHC FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Dan Koenigshofer PE,SASHE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Greg Kyzer PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Randy Langston FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Chuck LaPrade FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Theresa Leahey FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Jeff Leahy FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Curtis Lefler FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Deon Lewis SASHE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ Davis Liles AIA FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Laurel Limaye FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Reid Linthicum FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Randall Lipshay PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Kenneth Lockamy CHFM FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Larry Lockhart, Jr. PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Jeremy Logue AIA FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Randy Lucas FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Jason Lund PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Chelsea Luttrell FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Anna Lynch PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Brian Maas FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Michael MacDonagh FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Michael Mace CHFM FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Rick Mack AIA FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA David Magid FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA John Mancuso PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Jeff Mangas FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Steve Mann FASHE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ Daniel Maples FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Thalia Martin FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Cameron Martin FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Chris Martin PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Daniel Martin FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Scott Martin FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Bret Martin PE,CHFM,CHE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Mark McAuley PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Floyd McCabe FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Terence McCabe AIA FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Bonnie McCall-Kemper FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Steve McDonald FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Lee McElrath FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Ron McKaskel FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Fred C. McMillan CHFM FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA Kasey McWhorter PE FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Mark Meier AIA FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Joseph Mensik FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF 2017 NCHEA Spring Seminar SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ _________________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA William Baird SrHE President, NCHEA Certificate of Achievement AWARDED TO Keelan Merritt FOR SUCCESSFUL COMPLETION OF SPONSORED BY North Carolina Healthcare Engineers Association, Inc. This program has been approved for 9.75 Contact Hours and .975 CEUs by the American Society for Healthcare Engineering of the American Hospital Association March 15-17, 2017 Pinehurst, North Carolina ______________________________ Annette Sherlin CHE Secretary NCHEA _________________________________ William Baird SrHE President, NCHEA	<urn:uuid:39e79f03-82fe-4a78-a24c-818b303a72ea>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	37,849
1. Call to Order 2. Audience for Citizens 3. Acceptance /Approval of Minutes of April 1, 2019 4. Liaison Reports A. RD#11 Board of Education B. Hampton Elementary Board of Education C. Fire Department D. Ambulance Corp E. Public Works F . First Selectman 5. Communications 6. Financial Report 7. Tax collector Report A. Refunds (if any) 8. Appointment(s)/Term(s) 9. Board/Committee/Commission Minutes/reports for review 10. Additions to the Agenda 11. Old Business A. Discussion and Action: 2019-2020 Budget B. Discussion and Action: 5 year Capital Plan 12. New Business A. Discussion and Action: Resolution to nominate a Complete Count Task Force Committee for the 2020 Census B. Discussion and Action: Approve Neighborhood Assistance Act Application (NAA) for Trail Wood Energy Conservation Modifications. C. Discussion and Action: Approve Neighborhood Assistance Act Application (NAA) for Town of Hampton Community Center. 13. Audience for Citizens 14. Adjournment TOWN OF HAMPTON BOARD OF SELECTMEN MEETING May 9, 2019 6:30 PM	<urn:uuid:35f6f547-dceb-45d7-aa89-4eb150666a47>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	1,060
May 23, 2021 Attendance & Giving Attendance: - Weekly Income: - 9:00am 42 Weekly Offering (Sunday) $4,824.00 - 5 Live Streamed Additional Income (Special Donation) $2,587.31 - 10am 119 Gym Usage, etc.) - 2 Live Streamed Mortgage Reduction — $20.00 Total: 7 / 161 Total Income: $7,431.31 General Fund Weekly Need $12,140.80 Weekly Shortfall $4,709.49 --- Week at a Glance — May 30—June 6 \| Sun \| Holy Trinity \| \|-----\|--------------\| \| \| 9am Divine Service -Comm \| \| \| 10am Divine Service-Comm \| \| Mon \| MEMORIAL DAY Church office closed \| \| Tues \| 9:45am Bible Study-YR 7:30pm Bible Study—Recorded \| Flowers on the Altar: Just a reminder that flowers can be put on the altar in honor of birthdays and anniversaries or in memory of loved ones. The cost is $20 per arrangement and the sign-up chart is in the breezeway. They can be picked up after 6pm service or last service of the day. --- We have reduced the size of our mailboxes to half. There were many that were never being used. If you would like to have one added please respond to firstname.lastname@example.org and we will be sure to have a mailbox for you. --- GIFTS FOR THE CHRIST CHILD During the holidays you always see this request, but it is needed all year round. The Alms Fund is designated to help out families both inside and outside of the congregation, that could use our help. If you can afford to give to the Alms Fund just write on the envelope or memo line on check “Gifts for the Christ Child Alms Fund.” These funds are greatly appreciated. Envelopes are available in the breezeway year round. --- Ladies Night Out at The Landing 4351 Lynx Paw Trail, Valrico Saturday, June 19th @5pm There is a sign-up sheet on the round table in breezeway Our regular meetings will resume in September. Continue collecting mites and place in the LWML mite box located in the narthex. --- Please check the website regularly for new news, updates and Christian resources [www.godsolved.org](http://www.godsolved.org) And also go to Immanuel Lutheran Church on Facebook.com --- Blue News Weekly Newsletter for Immanuel Lutheran Church & School Sunday, May 30, 2021 --- Thank you to all our Armed Forces members, both active and retired, for your service. Blessing to your families. “All Powerful God, We also honor today those men and women—Our sons and daughters, Husbands and wives, Fathers, brothers, sisters, mothers—who have laid down their life for their country. Whether weary or emboldened, quiet or defiant, Vulnerable or ready when You called them home, Their sacrifice is too humbling for words except these uttered in prayer. Loving Lord, bless them forever in Your eternal peace... Cherish their spirit, honor their commitment, send them our love, and we will never forget the service that they gave.” --- Bible Studies “Abraham, your faith foundation” from Good News Magazine This Bible Study is a live broadcast on Tuesday evenings at 7:30pm on our Facebook page. It’ll also be available afterwards on our Website. The Bible study is based on the Good News Magazine “Abraham your faith foundation” -Issue 46. There is also a Bible Study on Tuesday mornings at 9:45am in the Youth Room. The format covers the Scripture lesson that Pastor will be preaching on in the upcoming week. He will give you tools to help him analyze the text identifying specific law and gospel. Basically looking for the sin problem in the gospel solution. He will use that time with you to have Bible study but also to help him prepare his preaching every week. This should be fun and also give him some great input as he prepares sermons each week. --- HELP NEEDED WITH LIFT STATION REPAIRS We recently had a massive failure in our lift station. The lift station is what all the bathrooms feed into, from all the buildings on site. The total cost of repairs are $20,350.00. Donations received to date are $7,170.00. There is a detailed explanation of this on the round table in the breezeway. Any help with this cost is greatly appreciated. The church office would like to have a list of all church members that are or have been in the military. Please email Bev Lowe at email@example.com with your name, years of service and branch of military. ATTENTION: If anyone has any pictures, past or present of our military members in uniform and you have not sent it to me in the past, please do so as soon as possible. A brief biography of the person will also be welcomed. SCHOOL NEWS Summer Camp for 3 yr olds to 3rd grade—very limited space available. Contact school office if interested at 685-1978 To Enroll—call Christal Trlak at the school office for more information—813-685-1978. This is a reminder that there are limited Florida Tax Credit (FTC) & Family Empowerment (FES) Scholarships still available, and they are first-come, first-served. If you didn’t previously qualify, but have suffered recent financial setbacks due to COVID-19, you should apply for a scholarship ASAP—even if the setback is temporary. Step Up For Students is accepting applications for the 2021-22 school year. A family of four with annual income of up to $80,000 may be eligible for scholarships worth up to $7,000 or more per child. In order to assure timely processing for a full scholarship, Step Up needs to receive applications and all required documents by June 1, 2021. Scholarships will only be made on a first-come first-served basis. Step Up will continue to accept applications after June 1, but cannot assure those received after that date will be processed in time to receive a full award. REMEMBER TO SAVE & BRING IN YOUR BOX TOPS Did you know that Box-Tops Marketplace offers gift cards for purchase to many retailers? ILS will earn eBox-Tops dollars every time you shop and designate ILS for your earnings. Sign up today and shop on line to earn eBoxTops for our school! Thank you for bringing in these Box Tops—Ils received $620 from Box Tops for Education. ALSO, turn in your Cell Phones to ILS to earn money for the school. NO LONGER TAKING INK CARTRIDGES VACATION BIBLE SCHOOL AT HOME 2021 This year we will repeat what we did last year! We have assembled 3 days of Do-it-at-home VBS materials. These packets will include a Bible story, worksheets, a craft, a snack and some ideas for activities. Mark your calendar for Sunday, July 11th drive-by, pick up day at the church carport. The kits will be put in your car between 11:30am and 3pm Sunday School children are automatically registered. Please invite your friends in the community. Since we have a limited number of materials you MUST REGISTER your children in advance. Email your family name, phone number and children between ages 3 and those going into 4th grade to firstname.lastname@example.org SUNDAY SCHOOL—By Mail only SUNDAY SCHOOL FAMILIES Lessons are being sent out each week to children 3 yrs to 6th grade. If your child is not receiving one and you would like to please contact church office. If you have questions please call Beverly at the church office or email email@example.com We are happy to share with you and your children our YouTube series “Bible Stories with Socket”. Please gather the whole family and watch as Pastor Farnsworth and Socket share God’s word with us! Evangelism & Stewardship Stewardship Notes for May 30, 2021 John 3:6 “That which is born of the flesh is flesh, and that which is born of the Spirit is spirit.” In Holy Baptism, we receive a new birth: spirit from Spirit. With that rebirth we receive new desires, new lives, and new purposes. To the (fleshly) world, Christian generosity makes no sense. The total minus a percentage is less than the original total. But Spirit-reborn Christians know that God’s math works differently—as we might expect from the Trinity! A blessing received from God becomes more of a blessing when it is used in generosity to bless others. ECHO—MAY In dire need of Toiletries Shampoo, Deodorant, toothpaste, toothbrushes, bar soaps, razors and feminine products (& Pet Food) (please donate only 6 & 12 count egg cartons — NO 18 count egg cartons) As always, be sure and keep ECHO and our efforts to help them in their ministry in your prayers. ECHO needs Volunteers!! Please stop by their North Parsons office and see how you can help! Family Life & Youth Family Life & Youth would like to extend Congratulations to all of the graduates of 2021 Wishing you a future filled with great hopes, great things, for great are the plans of God. Board of Property Management The sanctuary emergency lighting unit was replaced. One safety pole installed on the North parking lot. Several more stumps removed along West fence. Replaced light bulb by third grade canopy.	1aaffefa-6786-499b-9755-256bb7d1a05a	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	8,769
Bundesgesundheitsbl 2017 · 60:1–3 DOI 10.1007/s00103-016-2491-8 Online publiziert:8. Dezember 2016 © Springer-Verlag Berlin Heidelberg 2017 „Ich will den Kreuzstab gerne tragen" (BWV 57) ist eine der beliebtesten Kantaten Johann Sebastian Bachs. Er hat sie für den 19. Sonntag nach Trinitatis komponiert. Heute wird sie oft aufgeführt, nicht nur im späten Herbst. Der Schlusschoral „Komm, o Tod, du Schlafes Bruder" ist vielen durch seine schöne Melodie bekannt. Den anrührenden Text dazu schrieb Johann Franck im Jahr 1653. Sowohl im Text als auch in der Musik dieser Kantate wechseln sich langsame und betrübte Teile mit heiteren ab, wie die fröhlich-beschwingte Arie „Endlich, endlich wird mein Joch wieder von mir weichen müssen", die in der Mitte der Kantate erklingt. Das Lebensende war zu Bachs Zeiten präsenter als heute, die Gedanken der Menschen dazu waren von ihrer Religion geprägt. In unserer Zeit mit einer langen Lebenserwartung und sehr guten medizinische Versorgung gibt es für diejenigen,dienichtineinemmedizinischen oder pﬂegerischen Beruf tätig sind, oft nur wenige Phasen im Leben, die einen intensiven Kontakt mit dem Lebensende bringen. Das eigene Lebensende liegt für die meisten Erwachsenen noch in weiter Ferne. Viele Menschen sind froh über diesen Abstand, weil sie sich dem Thema nicht (gut) gewachsen fühlen. Andere haben durch Zufälle oder durch bewusste Entscheidung einen beruﬂichen Weg eingeschlagen, der tagtägliche Begegnungen mit Menschen in der letzten Lebensphase beinhaltet. Sie arbeiten als Palliativmedizinerinnenund-mediziner, Psychologinnen und Psychologen, Sozialarbeiterinnen und Sozialarbeiter oder Lukas Radbruch 1 · Anke-Christine Saß 2 1 Klinik und Poliklinik für Palliativmedizin, Universitätsklinikum Bonn, Bonn, Deutschland 2 Robert Koch-Institut, Berlin, Deutschland „Komm, o Tod, du Schlafes Bruder" Das Lebensende als Thema in Medizin und Gesellschaft als Pﬂegende in der Betreuung SchwerstkrankerundSterbender.Zudemsindviele Ehrenamtliche in der Begleitung von MenschenamLebensendetätig,zumBeispiel in Hospizen. Das vorliegende Schwerpunktheft greift ein breites Spektrum von aktuellen medizinischen und gesellschaftlichen Aspekten des Themas Lebensende auf. Es schreibt das Heft „Palliative Versorgung in Deutschland" aus dem Jahr 2006 fort und weitet den Blick. Aktuelle Bezüge ergeben sich unter anderem aus zwei Gesetzen, die im Dezember 2015 verabschiedet wurden: Dem Gesetz zur Strafbarkeit der geschäftsmäßigen Förderung der Selbsttötung und dem Gesetz zurVerbesserungderHospiz-undPalliativversorgung in Deutschland (Hospizund Palliativgesetz, HPG). Im März 2016 wurde vom Bundesministerium für Bildung und Forschung ein Förderprogramm zur Palliativversorgung ausgeschrieben, im Oktober 2016 wurden die Handlungsempfehlungen der „Charta zur Betreuung Schwerstkranker und Sterbender", getragen von mehr als 50 Organisationen im Gesundheitswesen, vorgestellt. Das vorliegende Schwerpunktheft des Bundesgesundheitsblatts will Leserinnen und Leser mit professionellem Bezug zu diesem Thema ansprechen, aber ebenso medizinische Laien und alle Interessierten unabhängig vom beruﬂichen Hintergrund, die sich dem Thema annähern möchten. neuen gesetzlichen Regelungen für die Praxis der palliativen Versorgung haben. Das Hospiz- und Palliativgesetz bietet eine gute Grundlage für Verbesserungen in der Versorgung, so der Autor, denn es sieht den Ausbau der Angebote und eine Verbesserung der Finanzierung vor. Entscheidend für den Nutzen in der Praxis wird aber sein, wie die Ausgestaltung des Gesetzes erfolgt und welche konkretisierenden Vereinbarungen getroﬀen werden. Zum ersten Themenblock gehören zwei weitere Beiträge: Wie werden Sterben, Tod und Trauer in unserer Gesellschaftdiskutiert?UndwelcheImplikationen auf das Sterben hat die Tatsache, dass immer mehr Menschen ein hohes Alter erreichen? A. Heller und K. Wegleitner beschreiben in ihrem Beitrag den tiefgreifenden Wandel des Sterbens in modernen Gesellschaften anhand von sieben Thesen. Es geht unter anderem um Veränderungen beim Zeitpunkt des Sterbens (spät und vorhersehbar statt plötzlich und unerwartet) und beim Sterbeort (in Institutionen statt in der Familie). Die Autoren sehen das Sterben als wichtiges Public-Health-Thema für Deutschland. A. Kruse beschreibt das Sterben mit Fokus auf alte Menschen. Er stellt epidemiologische Daten zu Todesursachen und Sterbeorten dar, diskutiert ErwartungensterbenderalterMenschenanihre Betreuung und Erwartungen betreuender Menschen. Auf das Thema Sterben von demenzkranken Menschen geht der Beitrag ebenfalls ein. Im ersten Beitrag von H. Melching wirddiskutiert,welcheImplikationendie Der zweite Themenblock beleuchtet die Versorgungspraxis. Der erste Beitrag Ein Hinweis für Lehrende in der Palliativmedizin (und für alle anderen Interessierten) Etwa 300 Medien, darunter viele Filme, Fernsehbeiträge, aber auch Hörspiele zum Thema „Tod und Sterben" sind in der Mediendatenbank „Pallithek" zusammengestellt(www.pallithek.de). Eine Arbeitsgruppe der Deutschen Gesellschaft für Palliativmedizinhat die Beiträge gesammelt, zunächst als Material für die Lehre. Die Pallithek kann von jeder/m Interessierten genutzt und auch weiter gefüllt werden. beschreibt die Datenlage zur Hospizund Palliativversorgung in Deutschland und zeigt, welche Aussagen zur Versorgungslandschaft anhand der vorliegenden Statistiken derzeit möglich sind. Für das Angebot an palliativer Versorgung in Deutschland ist die Datenlage aktuell schon gut, so die Autorinnen F. Prütz und A. Saß. Daten zur Inanspruchnahme sind hingegen lückenhaft, sie beschränken sich im Wesentlichen auf die stationäre Versorgung und die spezialisierte ambulante Palliativversorgung (SAPV). Um die Versorgung am Lebensende zu monitoren, ist es notwendig, Datenlücken, insbesondere im ambulanten Bereich, zu schließen. Ein Großteil der Bevölkerung wünscht sich zu Hause zu sterben, was die Bedeutung der ambulanten Versorgung am Lebensende unterstreicht. Danach geht es um die Praxis, zunächst um die Perspektive der Versorger: F.A. Herbst et al. haben Interviews mit Mitarbeiterinnen und Mitarbeitern in hospizlich-palliativen Versorgungsnetzwerken in Bayern geführt und Faktoren identiﬁziert,diedieZusammenarbeitunterstützen können. Dazu gehören unter anderem regelmäßige Treﬀen, persönlicher Kontakt der Netzwerkmitglieder, EinsatzeinesKoordinators/einerKoordinatorin. Diese Erkenntnisse können für die Ausgestaltung bestehender Netzwerke hilfreich sein oder für den Neuaufbau solcher Strukturen. M. Jansky et al. haben spezialisierte Palliativversorger in Niedersachsen nach ihren Erfahrungen mit der palliativen Versorgung von Menschen mit türkischem oder arabischem Migrationshintergrund gefragt. Angesichts eines Bevölkerungsanteils von 21,0 % Menschen mit Migrationshintergrund im Jahr 2015 ist von einem steigenden Anteil an Patientinnen und Patienten mit Migrationshintergrund auch in der palliativen Versorgung auszugehen. Allerdings ist die Bevölkerung mit Migrationshintergrund im Durchschnitt jünger als die einheimische Bevölkerung (Durchschnittsalter: 35,6 Jahre vs. 47,1 Jahre). Die Befragten in Niedersachsen hatten insgesamt nur sehr wenige Patientinnen und Patienten mit türkischem oder arabischem Migrationshintergrund betreut, was auch ein Hinweis auf Unterversorgung sein kann. Besonders häuﬁg wurden bei den versorgten Patientinnen und Patienten psychosoziale Probleme beobachtet. Der ganzheitliche Ansatz der spezialisierten Palliativversorgung eignet sich hier im Grunde sehr gut. Die Pﬂegenden berichteten aber über Schwierigkeiten in der Kommunikation. Die folgenden beiden Beiträge stellen die Patientin/den Patienten in der palliativen Versorgung in den Mittelpunkt. S.Schwabeetal.habenambulantversorgte Schwerstkranke zu ihren Erwartungen bezüglich der hausärztlichen Versorgung interviewt. Die Hausärztin/der Hausarzt spielt für die Betroﬀenen als Vertrauensperson weiterhin eine große Rolle, auch wenn SAPV-Teams (Spezialisierte Ambulante Palliativversorgung) die palliativmedizinische Versorgung übernehmen. SAPV-Teams entlasten die Hausärztin/der Hausarzt von kaum erfüllbaren Erwartungen, dies führt aber tendenziell zu einem Bedeutungsverlust der Hausärztin/des Hausarztes. Im Artikel von G. Benze et al. werden spezielle medizinische Probleme am Lebensende beschrieben und Optionen für Behandlungen dargestellt. Der Erhalt von Lebensqualität steht im Mittelpunkt der Therapie. Individualisierte Therapieziele sind notwendig,unddiegrößtmöglicheAutonomie der Patientin/des Patienten sollte gewahrt bleiben. Leitlinien, wie die S3Leitlinie „Palliativmedizin für Patienten mit einer nicht heilbaren Krebserkrankung", bieten eine gute Orientierung für Behandelnde. Im letzten Beitrag dieses Themenblockes wird die Versorgung durch Ehrenamtliche am Lebensende von W. Schneider diskutiert. Ehrenamtliches Engagement in der Hospizarbeit hatte einen wichtigen Anteil daran, die Betreuung von Sterbenden und ihren Angehörigen ins gesellschaftliche Bewusstseinzuheben.Mittlerweilebeﬁndet sich die Hospizbewegung – nach ihrer Pionierphase und der anschließenden Konsolidierung–ineinergrundlegenden Transformation. Professionalisierung vs. Freiheit und Freiwilligkeit: Welche Rolle haben Ehrenamtliche heute, und welche Veränderungen zeichnen sich ab? Der nächsten Themenblock widmet sich Kindern und Jugendlichen. Etwa 50.000 Kinder, Jugendliche und junge Erwachsene in Deutschland leben mit einer lebensbedrohlichen Erkrankung, an der sie wahrscheinlich vor dem Erreichen des 40. Lebensjahres sterben werden. B. Zernikow et al. berichten über die Pädiatrische Palliativversorgung (PPV), die bei jungen Patientinnen und Patienten oft über viele Jahre angezeigt ist. Es gibt zahlreiche Angebote, häuﬁg jedoch über Spenden ﬁnanziert. PPV möchte den Betroﬀenen eine gute Lebensqualität ermöglichen, die Einbeziehung der gesamten Familie gehört zum Konzept von PPV. Im Mittelpunkt des folgenden Beitrags stehen Kinder und Jugendliche als Angehörige von Sterbenden. F. Röseberg gibt einen Überblick über wichtige Aspekte in diesem Alter und beschreibt speziﬁsche Begleitungs- und Beratungsangebote. Ziel einer Begleitung ist es, Kinder, Jugendliche und ihre Familien darin zu unterstützen, mit dem nahenden Sterben umzugehen und den Tod des nahestehenden Menschenin die Biograﬁe zu integrieren, bei größtmöglicher seelischer Gesundheit. Das kontrovers diskutierte Thema Sterbehilfe wird im letzten Themenblock aufgegriﬀen. Auch nach Verabschiedung des Gesetzes zur Strafbarkeit der geschäftsmäßigen Förderung der Selbsttötung bleibt dies ein sensibler Bereich. Hilfe beim Sterben (Sterbebegleitung) – keine Hilfe zum Sterben (Sterbehilfe), so beschreibt die Deutsche Gesellschaft für Palliativmedizin (DGP) ihr Anliegen. Das Thema ist für die in der palliativen Praxis Arbeitenden relevant, weil sie mit Sterbewünschen konfrontiert werden. M. Jansky et al. befragten mehr als 1800 Mitglieder der DGP und ermittelten ein breites Spektrum von Einstellungen dazu. Im letzten Beitrag des Schwerpunkthefts steht die Vermittlung des Themas Sterbehilfe mit künstlerischen Mitteln im Fokus: Welche Sicht auf Sterbehilfe vermitteln Filme? K.W. Schmidt zeigt, dass Filmemacher das Thema schon seit Mitte der 1980erJahre vermehrt aufgegriﬀen und vorwiegend als Beziehungsdrama inszeniert haben. Die Möglichkeiten der palliativen Versorgung werden in diesen Filmen kaum angesprochen. Filme nutzen ein hoch emotionales Thema, um beim Zuschauer Spannung zu erzeugen und auch zu unterhalten. Sie wollen nicht die Wirklichkeit abbilden, aber sie knüpfen an unsere Erfahrungen an und geben Impulse für das Nachdenken. Die Beiträge in diesem Schwerpunktheft zeigen, dass die Palliativversorgung in den letzten Jahren die Schwelle von der Pionierphase zur Regelversorgung überschritten hat. Mittlerweile wird in Deutschland eine hochwertige Palliativversorgung angeboten. Palliativmedizin ist Pﬂichtfach im Medizinstudium, und Spielﬁlme über das Lebensende und die Palliativversorgung sensibilisieren die Öﬀentlichkeit für das Thema. Es gibt allerdings immer noch viel zu tun. So sind die ambulante Versorgung in ländlichen Gebieten, die Begleitung von sterbenden Menschen in Pﬂegeeinrichtungen oder von Patientinnen und Patienten mit anderenals tumorbedingtenErkrankungen noch mangelhaft. Unsere Vision für die nächsten Jahre ist, dass jeder, der eine Palliativversorgung benötigt, sie auch erhält, und zwar früh genug, ambulant oder stationär, vom Hausarzt oder vom Palliativteam, je nachdem, was er braucht. Wir hoﬀen aber auch, dass die Entwicklung der Hospizarbeit und Palliativversorgung nicht dazu führt, dass in unserer Gesellschaft das Sterben zum Palliativspezialisten ausgelagert wird. Wichtig ist für die nächsten Jahre auch eine Rückverlagerung von Krankheit und Sterben in die Gemeinschaft, als gesellschaftliche Aufgabe. Liebe Leserin, lieber Leser, wir hoffen, dass Sie im vorliegenden Heft Neues erfahren, andere Perspektiven kennenlernen und auch persönlich bereichert werden. Uns als Koordinatoren des Schwerpunktheftes haben die Arbeit am Konzept, die Kommunikation mit den Autorinnen und Autoren und auch das Lesen der Beiträge viel Freude gemacht! Ihre Lukas Radbruch Anke-Christine Saß Korrespondenzadresse Prof. Dr. L. Radbruch Klinik und Poliklinik für Palliativmedizin, UniversitätsklinikumBonn Sigmund-Freud-Str. 25, 53127 Bonn, Deutschland firstname.lastname@example.org Dr. A.-C. Saß Robert Koch-Institut Nordufer 20, 13353 Berlin, Deutschland email@example.com Danksagung. Ein Dank gilt Herrn Günther Dettweiler aus dem RKI, der 2014 den ersten Impuls für dieses Heft gegeben hat und Frau Dr. Franziska Prütz für ihre guten Anregungen in der Konzeptphase. Interessenkonﬂikt. L.RadbruchundA.-C.Saßgeben an,dasskeinInteressenkonﬂiktbesteht.	<urn:uuid:8581f478-83b1-445c-8768-96c426a35cca>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	13,821
План за възстановяване и устойчивост Проект и главна цел: Проект BG-RRP-3.005-7528-C01 – „Решения в областта на информационните и комуникационни технологии и киберсигурността в малките и средните предприятия" Цел и очаквани резултати: Целта на процедурата е да допринесе за ускоряване на прехода към цифровизация на икономиката чрез предоставяне на безвъзмездни средства за внедряване на информационни и комуникационни технологии и решения, осигуряващи повишаване нивото на дигитализация на МСП. Очакваният ефект e чрез подкрепата по процедурата да се повиши нивото на интеграция на дигиталните технологии в дейността на предприятията и да се подобри готовността им за последващо възприемане на технологии от Индустрия 4.0. Допълнително, инвестициите по процедурата ще са съобразени с изискванията на принципа за „ненанасяне на значителни вреди" върху околната среда, допринасяйки за екологичния преход чрез ускорено прилагане на цифровите технологии в дейността на предприятията. Бенефициент: ДЕВЕЛОТИ ООД Обща стойност: 20 000лв., от които 20 000лв. финансирани от Европейския съюз – NextGenerationEU и 0.00 лв. национално съфинансиране. Начало: 24.07.2023 г. Край: 24.07.2024 г. „Този документ е създаден с финансовата подкрепа на Европейския съюз – NextGenerationEU. Цялата отговорност за съдържанието на документа се носи от крайния получател и при никакви обстоятелства не може да се приема, че този документ отразява официалното становище на Европейския съюз и на СНД."	<urn:uuid:2227ca5b-4c3b-4713-b265-f36db0ec9014>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/bul_Cyrl/train	finepdfs	bul_Cyrl	1,484
REGULAMENTO E TABELA GERAL DE TAXAS E LICENÇAS REGULAMENTO E TABELA GERAL DE TAXAS E LICENÇAS PREÂMBULO A Lei n.º 53-E/2006, de 29 de Dezembro, aprovou o novo regime jurídico das taxas das Autarquias Locais. Não obstante a data de publicação daquele diploma legal, ficou estabelecido no seu artigo 17.º, um regime transitório que permite em determinadas circunstâncias, que o mesmo vigore apenas no segundo ano financeiro subsequente à entrada em vigor da supra referida lei. Assim, verifica-se existir necessidade de adequar as actuais normas regulamentares de forma a cumprirem aquele normativo. Dando corpo à referida imposição legal, é aprovado para vigorar na área geográfica correspondente ao território da Freguesia de Aguada de Cima, Município de Águeda, Distrito de Aveiro, o seguinte: REGULAMENTO E TABELA GERAL DE TAXAS Em conformidade com o disposto nas alíneas d) e j) do n.º 2 do art.º 17.º, conjugada com a alínea b) do n.º 5 do artigo 34.º da Lei n.º 169/99, de 18 de Setembro, na redacção dada pela Lei n.º 5-A/2002, de 11 Janeiro, e tendo em vista o estabelecido na Lei n.º 2/2007, de 15 Janeiro e Lei n.º 53-E/2006, de 29 Dezembro, é aprovado o Regulamento e Tabela de Taxas da Freguesia de Aguada de Cima. CAPÍTULO I DISPOSIÇÕES GERAIS Artigo 1.º Objecto 1. O presente regulamento e tabela anexa têm por finalidade fixar o valor da contraprestação a cobrar pelas actividades desenvolvidas pela Junta de Freguesia, enquanto titular de atribuições e competências que legalmente lhe estão fixadas, no âmbito da: a) prestação concreta de serviços; b) utilização privada de bens do domínio público e privado da Freguesia; c) remoção de um obstáculo jurídico ao comportamento dos particulares. 2. As disposições constantes do presente regulamento vigoram na área geográfica da freguesia de Aguada de Cima. Artigo 2.º Incidência subjectiva - Sujeitos 1. – O sujeito activo da relação jurídico-tributária, titular do direito de exigir aquela prestação é a Freguesia de Aguada de Cima. 2. – Ficam sujeitos ao pagamento das taxas previstas no presente regulamento, sendo por isso os sujeitos passivos da relação jurídico-tributária, as pessoas singulares ou colectivas e outras entidades legalmente equiparadas que estejam vinculadas ao cumprimento da prestação. 3. – Para além dos particulares, estão sujeitos ao pagamento de taxas: o Estado, as Regiões Autónomas, as Autarquias Locais, os Fundos e Serviços Autónomos e as entidades que integram o sector empresarial do Estado, das Regiões Autónomas e das Autarquia Locais. Artigo 3.º Isenções 1. – Estão isentos do pagamento das taxas previstas no presente regulamento, todos os entes públicos ou particulares que beneficiem de isenção legalmente prevista. 2. – O pagamento das taxas poderá ser, mediante pedido do interessado devidamente comprovado, reduzido até à isenção total, quando os requerentes sejam, particulares de fracos recursos financeiros. 3. – A Assembleia de Freguesia pode, por proposta da Junta de Freguesia, através de deliberação fundamentada, conceder isenção parcial ou total de pagamento de taxas. Artigo 4.º Incidência objectiva A Junta de Freguesia cobra taxas: a) Por prestação de serviços administrativos: emissão de atestados, declarações e certidões, termos de identidade e justificação administrativa, certificação de fotocópias e outros documentos; b) Pelo licenciamento e registo de canídeos e gatídeos; c) Cemitérios; d) Por outros serviços prestados à comunidade. CAPÍTULO II TAXAS Fundamentação económica - financeira Artigo 5.º Serviços Administrativos 1. As taxas por emissão de atestados e termos de justificação administrativa constam do anexo I e têm como base de cálculo o tempo médio de execução dos mesmos (atendimento, produção e registo). 2. A fórmula de cálculo é a seguinte: \[ TSA = tme \times vh + ct/N \] onde: - $ tme $: tempo médio de execução; - $ vh $: valor hora do funcionário, tendo em consideração o índice da escala salarial; - $ ct $: custo total necessário para a prestação do serviço (inclui material de escritório, consumíveis, etc); - $ N $: n.º de habitantes da Freguesia. 3. Sendo que a taxa a aplicar: a) É de $ \frac{1}{2} $ hora $ \times $ $ vh + ct/N $ para os atestados, declarações e certidões para qualquer finalidade; b) É de $ \frac{1}{2} $ hora $ \times $ $ vh + ct/N $ para os termos de identidade e de justificação administrativa; c) É de $ \frac{1}{2} $ hora $ \times $ $ vh + ct/N $ para os restantes documentos. 4. As taxas de certificação de fotocópias constam do anexo I e têm por base o estipulado no Regulamento Emolumentar dos Registos e do Notariado. 5. Por cada pedido de atestado, certificado ou outro documento, será fornecido ao requerente o formulário em uso nos serviços, sempre que se justifique, sendo o mesmo gratuito, visando dar forma escrita ao mesmo, mencionando nomeadamente o tipo de Artigo 6.º Licenciamento e Registo de Canídeos e Gatídeos 1. As taxas de registo e emissão de licenças de canídeos e gatídeos, constantes do anexo II, são indexadas à taxa N de profilaxia médica, fixada para o ano a que se reporta a licença, não podendo exceder o triplo deste valor e varia consoante a categoria do animal, de acordo com as disposições contidas na Portaria n.º 421/2004 de 24 de Abril. 2. Os valores são calculados como segue: a) Registo: 115% da taxa N de profilaxia médica; b) Licenças relativas a animais enquadrados nas Categorias A, B e I: 113% da taxa N de profilaxia médica; c) Licenças relativas a animais enquadrados na Categoria E: 113% da taxa N de profilaxia médica; d) Licenças relativas a animais enquadrados na Categoria G: o dobro da taxa N de profilaxia médica; e) Licenças relativas a animais enquadrados na Categoria H: o triplo da taxa N de profilaxia médica. 3. A emissão de licença para os cães classificados nas categorias C, D e F é isenta de qualquer taxa. 4. O valor da taxa N de profilaxia médica é actualizado, anualmente, por Despacho Conjunto dos membros do Governo com competências específicas nessa matéria. Artigo 7.º Cemitérios 1. Os valores das taxas a pagar pela concessão de terreno, previstas no anexo III, têm como base de cálculo a seguinte fórmula: \[ TC = a \times i \times ct + d + cc \] onde: - $ a $: área do terreno (m²); - $ i $: percentagem a aplicar tendo em conta o espaço ocupado; - $ ct $: custo total necessário para a prestação do serviço; - $ d $: critério de desincentivo à compra de terrenos; - $ cc $: custo total necessário para a execução das fundações e tratamento da zona envolvente. 2. Os valores das taxas a pagar por averbamentos em Alvarás e por licenças de obras no cemitério, previstas no anexo III, têm como base de cálculo: \[ TSA = tme \times vh + ct/N + d \] onde: tme: tempo médio de execução; vh: valor hora do funcionário, tendo em consideração o índice da escala salarial; ct: custo total necessário para a prestação do serviço (inclui material de escritório, consumíveis, etc); N: nº de habitantes da Freguesia; d: critério de desincentivo à compra de terrenos. 3. Os valores das taxas a pagar pelos serviços funerários (inumações, exumações e trasladações), previstos no anexo III são calculados com base na seguinte fórmula. \[ \text{TSF} = \text{tme} \times \text{vh} + \text{ct} \] onde: - tme: tempo médio de execução; - vh: valor hora do funcionário, tendo em consideração o índice da escala salarial; - ct: custo total necessário para a prestação do serviço (inclui material de protecção, consumíveis, recipientes, máquinas, etc). Artigo 8.º Mercados e Feiras 1. O valor das taxas a pagar pela ocupação de espaços em mercados e feiras, previstas no anexo IV, têm como base de cálculo: \[ \text{TMF} = a \times t + \frac{\text{Cmensal}}{2} \] onde: - a: área ocupação (m²); - t: tempo de ocupação (dia); - Cmensal: Custo total mensal necessário para a prestação do serviço; Artigo 9.º Actualização de Valores A Junta de Freguesia, sempre que entenda conveniente, poderá propor à Assembleia de Freguesia a actualização extraordinária ou alteração das taxas previstas neste regulamento, mediante fundamentação económico-financeira subjacente aos novos valores. CAPÍTULO III LIQUIDAÇÃO Artigo 10.º Pagamento 1. A relação jurídico-tributária extingue-se com o pagamento da taxa ou de outras formas previstas legalmente. 2. As prestações tributárias são pagas em moeda corrente ou por cheque, débito em conta, transferência ou por outros meios previstos na lei e pelos serviços. 3. Salvo disposição em contrário, o pagamento das taxas será efectuado antes ou no momento da prática de execução do acto ou serviços a que respeitem. 4. O prazo de pagamento voluntário das taxas de renovação anual, será fixado mediante deliberação da Junta de Freguesia devidamente publicitado através de editais afixados nos lugares de estilo. 5. O pagamento das taxas é feito mediante guia de receita a emitir pela Junta de Freguesia. Artigo 11.º Incumprimento 1. São devidos juros de mora pelo incumprimento extemporâneo do pagamento das taxas. 2. A taxa legal de juros de mora, conforme decorre do Decreto-Lei n.º 73/99 de 16 Março, é de 1%, se o pagamento se fizer dentro do mês do calendário em que expirou o prazo de pagamento voluntário, aumentando-se uma unidade por cada mês de calendário ou fracção se o pagamento se fizer posteriormente. 3. O não pagamento voluntário das dívidas é objecto de cobrança coerciva através de processo de execução fiscal, nos termos do Código de Procedimento e de Processo Tributário. CAPÍTULO IV DISPOSIÇÕES GERAIS Artigo 12.º Garantias 1. Os sujeitos passivos das taxas podem reclamar ou impugnar a respectiva liquidação. 2. A reclamação deverá ser feita por escrito e dirigida à Junta de Freguesia, no prazo de 30 dias a contar da notificação da liquidação. 3. A reclamação presume-se indeferida para efeitos de impugnação judicial se não for decidida no prazo de 60 dias. 4. Do indeferimento tácito ou expresso cabe impugnação judicial para o Tribunal Administrativo e Fiscal da área da Freguesia, no prazo de 60 dias a contar do indeferimento. 5. A impugnação judicial depende da prévia dedução da reclamação prevista no n.º2. Artigo 13.º Legislação Subsidiária Em tudo quanto não estiver, expressamente, previsto neste regulamento são aplicáveis, sucessivamente: a) Lei n.º 53-E/2006 de 29 de Dezembro; b) A Lei das Finanças Locais; c) A Lei Geral Tributária; d) A Lei das Autarquias Locais; e) O Estatuto dos Tribunais Administrativos e Fiscais; f) O Código de Procedimento e de Processo Tributário; g) O Código de Processo nos Tribunais Administrativos; h) O Código do Procedimento Administrativo. Artigo 14.º Entrada em Vigor O presente regulamento entra em vigor 15 dias após a sua publicação em edital a afixar no edifício da sede da Junta de Freguesia. TABELA DE PREÇOS ANEXO I SERVIÇOS ADMINISTRATIVOS Atestados, declarações e certidões para qualquer finalidade .......................... 2,50 € Termos de identidade e justificação administrativa ........................................... 2,50 € Outros documentos ......................................................................................... 2,50 € Certificação de fotocópias até 4 páginas ....................................................... 20,00 € A partir da 5ª página por cada uma a mais .................................................... 2,50 € ANEXO II CANÍDEOS GATÍDEOS LICENÇAS DE CANÍDEOS E GATÍDEOS (Base de Referência: Taxa N de Profilaxia Médica) Registo ............................................................................................................. 5,00 € Licenças: A – Licenças relativas a cães de companhia .................................................. 5,00€ B - Licenças relativas a cães c/fins económicos ........................................... 5,00 € C - Licenças relativas a cães c/fins militares ............................................... Isenta D - Licenças relativas a cães para investigação científica ......................... Isenta E – Licenças relativas a cães de caça ............................................................ 5,00 € F - Licenças relativas a cães de guia .............................................................. Isenta G - Licenças relativas a cães potencialmente perigosos ......................... 8,80 € H - Licenças relativas a cães perigosos ......................................................... 13,20 € I – Licenças relativas a gatos ........................................................................ 5,00 € (A estes valores acresce o imposto de selo fixado legalmente) ANEXO III CEMITÉRIOS Concessão de terrenos: Terreno para uma sepultura até 2m2 sem fundações ............................... 700,00€ Terreno para uma sepultura até 2m2 com fundações ............................. 1 150,00€ Terreno para jazigo até 9 m2 ..................................................................... 4 250,00€ Inumação (com serviço de coveiro) .......................................................... 120,00 € Inumação (sem serviço de coveiro) .......................................................... 80,00 € Exumação (com serviço de coveiro) .......................................................... 120,00 € Exumação (sem serviço de coveiro) .......................................................... 80,00 € Trasladação (com serviço de coveiro) ....................................................... 120,00 € Trasladação (sem serviço de coveiro) ....................................................... 80,00 € Alvará de Averbamento ................................................................. 25,00 € 2ª Via de Alvará ou Averbamento .................................................. 10,00 € ANEXO IV MERCADO E FEIRAS Feiras de 2 e 17 de cada mês: Barraca pequena ........................................................................... 1,50 € Barraca grande ............................................................................. 2,50 € Aprovado em reunião do Executivo de 13 de Janeiro de 2010, A Junta de Freguesia Foi Aprovado na Assembleia de Freguesia de 29 de Janeiro de 2010. A Mesa da Assembleia REGULAMENTO E TABELA GERAL DE TAXAS E LICENÇAS	<urn:uuid:eb20a222-a368-44df-92c9-15a421157c6e>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/por_Latn/train	finepdfs	por_Latn	14,319
Kurzprotokoll der Sitzung des Planungsausschusses vom 15.09.2015 Beginn: 19:32 Uhr Ende: 21:47 Uhr Ort: Großer Sitzungssaal Rathaus Sitzungsleiter: Dietmar Gruchmann TOP 1: Gemeinde Ismaning, Bebauungsplan Nr. 131 a "östlich Robert-BürkleStraße"; Beteiligung nach § 4 Abs. 2 BauGB. GB II/914/2015 Es wird einstimmig beschlossen, keine Einwände zu erheben. TOP 2: Bebauungsplan Nr. 113 "Ortszentrum West" (1. Änderung); Empfehlungsbeschluss zum weiteren Vorgehen GB II/895/2015 Ich bin persönlich beteiligt. Dietmar berichtet, dass es keine Stellungnahmen bei der Stadt gegeben hat. Grundsätzlich ist die Schaffung von Wohnraum positiv zu bewerten. Er fragt, ob die Planung der Stadt wegen der fehlenden Abstandsflächen tangiert ist. Einer Ablöse von Stellplätzen soll nicht zugestimmt werden. Herr Kraft stimmt der Schaffung von Wohnraum zu, lehnt aber die Ablöse von Stellplätzen ab. Der Übernahme der Abstandsfläche könnte er zustimmen, wenn die Stadt etwas davon hätte. Herr Adolf befürwortet grundsätzlich die Schaffung von Wohnraum, lehnt aber die Übernahme der Abstandsfläche ab. Die Schaffung der Stellplätze wird verlangt, auch Fahrradstellplätze fehlen. Da es keine Stellungnahme des Bauherrn gibt, wird derzeit nicht zugestimmt. Herr Riedl will auch derzeit keinen Aufstellungsbeschluss fassen, weil er auf die Abstandsfläche nicht verzichten will. Nihan weist darauf hin, dass der Wohnraum sicher nicht günstig wäre. Sie lehnt auch die Übernahme der Abstandsfläche und die Ablöse der Stellplätze ab. Die Fahrradstellplätze in den Durchgängen dürfen keine Fluchtwege einengen. Die Beschattung der Nachbarwohnungen ist gegeben, und die Finanzierung ist nicht garantiert. Herr Ascherl schließt sich den Vorrednern an. Dietmar fasst zusammen, dass derzeit keine Änderung des Bebauungsplan gewünscht ist. Es wird einstimmig beschlossen, dem Stadtrat zu empfehlen, keinen Aufstellungsbeschluss zu fassen. TOP 3: Bebauungsplan Nr. 170 "Gewerbegebiet an der B13": Vorstellung der Planung und Freigabe für das weitere Verfahren GB II/898/2015 Der Weg, den die Stadt wünscht, kann nach Auskunft der BImA momentan nicht erstellt werden. Die Stadt möchte den Weg aber beibehalten und die Planung unverändert weiterführen . Herr Adolf schlägt vor, den Radweg an der Ostseite nach Norden nach Hochbrück zu führen. Es wird einstimmig beschlossen, den Entwurf für das weitere Verfahren freizugeben und einen städtebaulichen Vertrag zu verhandeln. TOP 4: Bebauungsplan Nr. 152 "Nördlich Schleißheimer Kanal"; Sachstandsbericht und Empfehlungsbeschluss zum weiteren Vorgehen GB II/915/2015 Ein Eigentümer des Grundstücks hat für Ordnung gesorgt, der Eigentümer der Tankstelle hat nun andere Pläne, deshalb braucht die ÖMV einen neuen Standort. Herr Riedl fragt, ob das Recht auf das Betreiben einer Tankstelle erlischt, wenn die Tankstelle aufgegeben wird. Er misstraut offenbar Herrn Neumayr, falls der wieder eine neue Tankstelle bauen will. Frau Wundrak hält das Verkehrsgutachten für veraltet und möchte kein riesiges Gewerbegebiet schaffen. Die Variante 1 hält sie für ausreichend. Herr Ascherl hält eine Tankstelle nicht für wünschenswert und lehnt auch ein Schnellrestaurant an dieser Stelle ab. Ich weise auf die Schwierigkeiten der Verkehrsführung hin. Dietmar weist auf die Tatsache hin, dass es in Garching selbst nur eine weitere Tankstelle gibt und dass der Shopbereich durchaus genutzt wird. Der Antrag wird an die Fraktionen zur Beratung verwiesen. TOP 5: Bauvoranfrage zur Errichtung von 2 Doppelhäusern mit Garagen im Keltenweg 11, Fl.Nr. 1202/2, Gem. Garching GB II/922/2015 Die beiden Doppelhäuser sollen anders angeordnet werden. Ursprünglich war der Plan falsch gezeichnet. Im Schreiben der Nachbarn werden falsche Zahlen genannt. Herr Kraft lehnt die Befreiung vom Bebauungsplan ab, weil der Garten verkleinert wird. Herr Ascherl schließt sich den Bedenken von Herrn Kraft an. Herr Euringer weist auf die Intentionen des Bebauungsplans hin. Ich weise darauf hin, dass der Bebauungsplan nicht alt ist und wir unseren eigenen Bebauungsplan ernst nehmen sollten. Die Voranfrage wird einstimmig abgelehnt. TOP 6: Antrag auf Neuordnung bestehender Container in der Ingolstädter Landstr., Fl.Nr. 2176, Gem. Garching GB II/923/2015 Frau Wundrak lehnt die Neuordnung ab, weil so gefährliche Einrichtungen nicht mehr in den dichtbesiedelten Raum gehören. Dietmar verweist darauf, dass eine Ablehnung nichts ändern würde. Der Neuordnung wird gegen die Stimmen der Grünen, von Herrn Ascherl, Frau Tschuck und Herrn Biersack zugestimmt. TOP 7: Tekturantrag zum Neubau von 4 Reihenhäusern und 2 Doppelhaushälften in der Münchener Str. 8-18, Fl.Nr. 1097/18, Gem. Garching GB II/925/2015 Abgesetzt, da auf dem Verwaltungsweg entschieden werden kann. TOP 8: Antrag auf Nutzungsänderung einer Produktionshalle in eine Speditionslagerhalle in der Daimlerstr. 22, Fl.Nr. 1249/2, Gem. Garching GB II/926/2015 Es müssen Kfz- und Fahrradstellplätze geschaffen werden. Es kann zugestimmt werden, da der Plan sonst dem Bebauungsplan entspricht. Würden wir nicht zustimmen, käme der Antrag vom Landratsamt zurück. Es wird dem Antrag gegen die Stimme von Frau Wundrak zugestimmt. TOP 9: Antrag auf Neubau eines Betriebsleiterwohnhauses im Weidach, Fl.Nr. 872, Gem. Garching GB II/927/2015 Dem Vorhaben wurde im Prinzip schon zugestimmt, aber die Grundfläche des Gebäudes wird erhöht und die Lage des Untergeschosses angehoben. Das Vorhaben ist privilegiert. Frau Wundrak verweist darauf, dass die Betriebsleiterwohnung zu groß ist. Es wird einstimmig dem Antrag zugestimmt. TOP 10: Antrag auf Abbruch und Neubau eines Wohnhauses mit 2 WE in der Königsberger Str. 13, Fl.Nr. 1051/4, Gem. Garching GB II/928/2015 und TOP 11: Antrag auf Abbruch und Neubau eines Wohnhauses in der Königsberger Str. 13, Fl. Nr. 1051/4, Gem. Garching GB II/929/2015 Es geht um kleine Befreiungen bezüglich der GRZ, die Dachform des Carports soll aber nicht befreit werden, auch nicht die Bauraumüberschreitung nach Norden. Herr Adolf ist persönlich beteiligt. Dem Antrag wird mit den genannten Einschränkungen einstimmig zugestimmt. TOP 12: Antrag auf Errichtung eines Rasenspielfeldes in der Ingolstädter Landstr., Fl.Nr. 1595/11, Gem. Garching GB II/930/2015 Die alte Sportfläche wird dem FC Hochbrück zum Jahresende 2016 gekündigt. Dem Antrag wird einstimmig zugestimmt. TOP 13: Rathausplatz, Neubau Fontänenbrunnen; Bekanntgabe Auftragsvergaben Brunnentechnik und Landschaftsbauarbeiten GB II/918/2015 Bis Donnerstag soll die Pumpe ausgetauscht sein. Der Sachverhalt wird zur Kenntnis genommen. TOP 14: Ersatzspielfeld am See - Auftragsvergabe Landschaftsbauarbeiten GB II/919/2015 Hier kann Geld gegenüber den Planungen gespart werden. Herr Grünwald fragt nach dem Verhandlungsstand. Dietmar will dem BLSV die 25 Jahre zusagen, da hat Herr Grünwald Bedenken. Dietmar weist auf die Dringlichkeit hin. Der Auftragsvergabe wird gegen die Stimme von Herrn Grünwald zugestimmt. TOP 15: Ersatzspielfeld am See - Auftragsvergabe Zaunanlage GB II/920/2015 Die Zaunanlage ist etwas teurer als geplant. Der Auftragsvergabe wird gegen die Stimme von Herrn Grünwald zugestimmt. TOP 16: Ersatzspielfeld am See - Auftragsvergabe Flutlichtanlage GB II/921/2015 Auch die Lichtanlage wird etwas teurer. Der Auftragsvergabe wird gegen die Stimme von Herrn Grünwald zugestimmt. TOP 17: Fußgängerüberweg mit Lichtsignalanlage in Dirnismaning; Auftragsvergabe GB II/924/2015 Der Auftragsvergabe wird einstimmig zugestimmt. TOP 18: Mitteilungen aus der Verwaltung keine TOP 19: Sonstiges; Anträge und Anfragen Herr Ascherl fragt nach der Baustelle beim früheren Tengelmann, weil sie nicht angekündigt war und von Juli bis September gedauert hat und niemand informiert war. Er fragt nach der Verkehrsregelung an der Lindenallee, die aber geändert wird. Weiterhin geht es um die Sperrpfosten am Danziger Weg, die als Klapppfosten ausgeführt werden. Herr Grünwald schlägt vor, den Brunnen in Hochbrück zu sanieren. Frau Wundrak berichtet, dass der Kugelbrunnen eine Kugel bilden sollte, Herr Riedl schlägt vor, den Brunnen tagsüber auch mit Fontäne zu betreiben. Für das Protokoll: Joachim Krause	<urn:uuid:0abb54d4-2923-4636-97f3-20c5f6e52359>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	8,210
UNIVERSITÄT FREIBURG Service Center Studium, Sedanstraße 6, 79098 Freiburg i.Br. Antrag auf Exmatrikulation zum Ende _______________semester 20______ Nur bei bereits erfolgter Rückmeldung ausfüllen: IBAN: BIC: Bankinst./Ort: Kontoinhaber: Wichtige Hinweise zur Erstattung von bereits gezahlten Gebühren bei einer Exmatrikulation nach erfolgter Rückmeldung: Der Sozialbeitrag i.H.v. 84,-€ wird erstattet, wenn die nachträgliche Exmatrikulation vor Semesterbeginn (01.04./01.10.) erfolgt. Der Verwaltungskostenbeitrag i.H.v. 70,-€, der Beitrag für die Verfasste Studierendenschaft i.H.v. 7,-€ und ggf. bezahlte Studiengebühren werden bei einer Exmatrikulation binnen eines Monats nach Beginn der Vorlesungszeit erstattet. Matrikelnummer _____________________________________ Name, Vorname _____________________________________ Straße, Hausnr. _____________________________________ PLZ, Ort, Land _____________________________________ Die Exmatrikulation kann schriftlich oder persönlich im Studierendensekretariat während den Sprechzeiten durchgeführt werden. http://www.studium.uni-freiburg.de/de/studierendenservices/studierendensekretariat Dem Exmatrikulationsantrag müssen folgende Unterlagen beigefügt werden: - Entlastungsstempel der Universitätsbibliothek (siehe unten) - Sie sind dazu verpflichtet, Ihre UniCard dem Studierendensekretariat zurückzugeben, sobald die Exmatrikulation wirksam wird (die Auszahlung von vorhandenem Guthaben muss vorab bei der Mensa beantragt werden) - Angabe Ihrer Bankverbindung (falls die Rückmeldung für das nächste Semester bereits durchgeführt ist und die Exmatrikulation nachträglich erfolgen soll) Grund der Exmatrikulation: (bitte Zutreffendes ankreuzen) o Beendigung des Studiums nach Prüfung o Beendigung des Studiums ohne Prüfung o Beendigung nach endgültig nicht bestandener Prüfung o Endgültiger Abbruch des Studiums o Freiwilligendienst o Hochschulwechsel o Sonstige Gründe o Unterbrechung des Studiums Hinweise für Studierende, die sich in einem Prüfungsrechtsverhältnis befinden: Mit der Exmatrikulation endet zwar die Mitgliedschaft in der Hochschule, die Exmatrikulation beendet jedoch nicht ein bestehendes Prüfungsrechtsverhältnis. Ungeachtet der Exmatrikulation ist daher eine einmal begonnene Prüfung zu Ende zu führen. Das Prüfungsrechtsverhältnis ist erst mit dem Bestehen oder dem endgültigen Nichtbestehen der Prüfung beendet. Für Fragen zum Prüfungsrechtsverhältnis sind die Prüfungsämter zuständig. Entlastungsvermerk: Hinweis zum Datenschutz: Die Daten der Studierenden und der Exmatrikulation werden erhoben, gespeichert, verarbeitet und – bei Vorliegen der entsprechenden rechtlichen Voraussetzungen – weitergegeben (§ 12 Landeshochschulgesetzt, § 9 Landesdatenschutzgesetz und § 10 der Verordnung des Wissenschaftsministeriums zur Erhebung und Verarbeitung personenbezogener Daten). Ort________________, den______________ Unterschrift____________________ Universitätsbibliothek Leihstellen	<urn:uuid:7cd99e27-af95-4af6-a390-f9182f484baf>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	2,991
Active Member Handbook With PSERS, You’re On Your Way! Publication # 9752 07/2019 The PSERS Member Self-Service (MSS) Portal offers you secure, convenient, 24/7 access to your pension account information. With the MSS portal, you can conduct many pension plan-related transactions online instead of filling out paper forms or contacting PSERS staff. Plus, you will receive instant confirmation for all of your transactions, instead of waiting for confirmation to be mailed to you. MSS offers features allowing you to: - Manage and update your personal information—phone numbers, email address, and mailing address. If you will be moving or will be living elsewhere for an extended period of time, you can set your address change to take effect on a future date. - Nominate or update beneficiary(ies), (if eligible). - Elect a membership class (if eligible). - Elect multiple service membership (if eligible). - Receive an email notification when your documents are available on the MSS Portal (e.g., Statement of Account, newsletters, purchase of service, statements of amount due, and other PSERS-specific correspondence). - View a summary of your account. - Print important documents (e.g., Statement of Account, staff-prepared estimates). - Create retirement estimates. - Track the status of your Retirement Application, Request for Estimate, or Refund Application. - Stay current with PSERS-related news. Register for your MSS account today! All you need is your PSERS ID and a valid email address. If you are new to PSERS, your PSERS ID is printed on the materials in your Welcome Packet. Otherwise, look for your PSERS ID on the top of any recent PSERS correspondence. You may also connect with PSERS at firstname.lastname@example.org or 1.888.773.7748 to have your ID mailed to you. For more information on the MSS Portal and how-to videos, please visit our website psers.pa.gov. PSERS Goes Green!* Members with an MSS account are automatically enrolled in paperless delivery, which means that they will receive their communications electronically. Members with an MSS account are sent an email notifying them when documents are generated and available on the “My Documents” tab on MSS. You can manage your Paperless Settings at any time through the “Paperless Option” tab. Ensure you receive important updates from PSERS by: 1. Checking your Spam folder. 2. Adding the following email addresses to your email contacts: - email@example.com - firstname.lastname@example.org - email@example.com Need help? Visit psers.pa.gov for instructions on adding email addresses to your contacts. Access Your PSERS Defined Contribution (DC) Plan Online As a participant in PSERS Defined Contribution (DC) Plan, you can access a number of online tools and resources to help you plan your financial future. You can access your PSERS DC Plan account anytime through the PSERS MSS Portal to view your balance and your investment allocations. Your PSERS DC Plan is also mobile. Visit your favorite app store and search using the word “retire” for the Voya Retire mobile app. After downloading, visit PSERSDC.voya.com and click “Register Now” to create a username and password that you will need to use every time you log into the app. A Voya PIN is required to conduct transactions with Voya over the phone and create a username and password online at PSERSDC.voya.com. You will also need the PIN to log in through Voya’s mobile app, or if you access your account without going through your PSERS MSS account. You should receive a letter from Voya with a PIN to access your DC account when you first became a PSERS member. If you have misplaced it or require another PIN, please call Voya at 1.833.4DC.MMBR (432.6627) to request that a new PIN be sent to your address of record. Once you enter your account through MSS or the Voya Retire app, you can take advantage of myOrangeMoney®, an interactive educational experience that helps you estimate savings scenarios and stay on track for the retirement future you envision. You can also start your financial journey with the Financial Wellness Experience, which helps you think about your financial priorities and gives you personalized guidance that can lead to meaningful results. PSERS Selects Voya Financial® as Service Provider of the DC Plan Voya Financial, Inc. (NYSE: VOYA), helps individuals plan, invest and protect their savings – to get ready to retire better. With a clear mission to make a secure financial future possible – one person, one family, one institution at a time – Voya’s vision is to be America’s Retirement Company. Since 1967, Voya has been installing, administering, and servicing employer-sponsored retirement programs across the United States. Today, Voya provides retirement products and services for plans in all 50 states and to more than 2.6 million government employees. As a top-five retirement plan provider based on number of plans and participants, Voya is focused on guiding Americans to greater retirement readiness through employer-sponsored savings plans and holistic retirement and income guidance. # Table of Contents Introduction to PSERS .......................................................................................................................... 1 Membership with PSERS ....................................................................................................................... 2 - Full-Time Employees ................................................................................................................................. 2 - Part-Time Employees ................................................................................................................................. 3 - Waiving Membership ................................................................................................................................. 3 - Working in a Charter School ..................................................................................................................... 4 - Working for Community Colleges, Penn State University, and State-owned Universities .................... 4 PSERS Membership Classes and Contribution Rates ........................................................................... 5 - Membership Class ..................................................................................................................................... 5 - Contribution Rate ...................................................................................................................................... 6 - Shared Risk ............................................................................................................................................... 6 Naming Beneficiaries ............................................................................................................................... 7 Annual Statement of Account ................................................................................................................. 8 Divorce ..................................................................................................................................................... 8 Taxes on Your Retirement Benefit .......................................................................................................... 8 Points to Remember Prior to Retirement ............................................................................................... 9 Preparing for Retirement ....................................................................................................................... 10 Employment in Pennsylvania Public School after Retirement ............................................................. 11 Pension Forfeiture .................................................................................................................................. 11 PSERS Appeals Process ......................................................................................................................... 12 Contacting PSERS .................................................................................................................................. 12 --- PSERS Defined Benefit (DB) Plan ........................................................................................................ 13 - About Your Defined Benefit (DB) Plan .................................................................................................... 14 - Becoming Vested ....................................................................................................................................... 14 - Interest ...................................................................................................................................................... 15 - DB Death Benefits During Employment .................................................................................................. 15 - Obtaining Service Credit .......................................................................................................................... 15-17 - Credited Service ..................................................................................................................................... 15 - Approved Leaves of Absence .................................................................................................................. 16 - Purchasing Additional Service Credit .................................................................................................... 16 - Types of Service Eligible for Purchase .................................................................................................. 16 - Applying to Purchase NQPT Service ....................................................................................................... 17 - Methods of Payment ............................................................................................................................... 17 - Purchase of Service Debt Plan .............................................................................................................. 17 - Multiple Service Membership .................................................................................................................. 18 Options When Leaving Service ............................................................................................................. 19-20 - Retirement ............................................................................................................................................... 19 - Normal Retirement ............................................................................................................................... 19 - Early Retirement .................................................................................................................................... 19 - Deferring Your Retirement Benefit ........................................................................................................ 20 - Refunding Your Contributions and Interest ............................................................................................. 20 - Applying for Normal and Early Retirement ............................................................................................. 21-23 - Retirement Calculation .......................................................................................................................... 21 - Monthly Benefit Options ....................................................................................................................... 22 - Disability Retirement ............................................................................................................................... 23 PSERS Defined Contribution (DC) Plan ................................................................. 25 About Your Defined Contribution (DC) Plan .................................................. 26 Contribution Rate ........................................................................................................... 26 Your Investment Options ............................................................................................ 27 Earnings and Your DC Account .................................................................................. 27 After-Tax Voluntary Contributions ............................................................................. 28 Becoming Vested (PSERS DC Plan) .......................................................................... 28 Obtaining Eligibility Points .......................................................................................... 28 DC Death Benefits During Employment ...................................................................... 29 Quarterly Financial Statements from Voya ............................................................... 29 Distribution Options When Terminating Employment ............................................. 30-31 Lump-Sum Distribution .............................................................................................. 30 Partial Distribution ..................................................................................................... 30 Installment Payments .................................................................................................. 30 Purchasing an Annuity ............................................................................................... 30 Leaving Money in the Plan .......................................................................................... 30 Applying for a Distribution .......................................................................................... 32 DC Disability Retirement ............................................................................................. 32 PSERS DC Plan Complaint Process ........................................................................... 32 Introduction to PSERS PSERS is a governmental, cost-sharing, multiple-employer retirement plan to which the public school employers, the Commonwealth, and school employees (members) contribute. Depending on your membership class, you may have a Defined Benefit (DB) Plan, a Defined Contribution (DC) Plan, or a hybrid with both DB and DC components. • In PSERS DB Plan, the retirement benefit is based on a formula. The formula used by PSERS includes a pension multiplier, your credited years of service, and your final average salary. Class T-C, Class T-D, Class T-E, and Class T-F are defined benefit only plans. • In PSERS DC Plan, the retirement benefit is based on the amount of contributions in your account and investment performance. Your DC contributions and earnings, if any, are available for you to withdraw when you terminate your employment or retire. Class DC is a defined contribution only plan. • PSERS also offers membership classes with a hybrid of both DB and DC components. Class T-G and Class T-H have a retirement benefit based on a formula and a separate benefit based on DC contributions and investment earnings, if any. For more information on the membership classes, refer to the “PSERS Membership Class and Contribution Rates” section in this handbook. PSERS is managed and controlled within applicable state and federal laws by a 15-member Board of Trustees. The Board is comprised of the following: • The Secretary of Education • The State Treasurer • The Secretary of Banking and Securities • The Executive Director of Pennsylvania School Boards Association • One member appointed by the Governor • Three representatives elected from the active certified members • One representative elected from the active non-certified members • One representative elected from the retired members • One representative elected from the members of Pennsylvania Public School Boards • Two State Representatives • Two State Senators All Board meetings are open to the public. You can find a meeting schedule published in PSERS newsletters and on the website at psers.pa.gov. Membership with PSERS PSERS membership is mandatory for qualifying employees of Pennsylvania public school entities. Qualification is determined by employment type and the amount of service rendered during a school year (July 1 – June 30) as defined by PSERS, not the employer. Full-Time Employees PSERS considers you full time if you are reported in one of the following ways: - Salaried – works at least five full days per week for a stated salary. - Hourly – works at least 25 hours per week, not including overtime hours, and paid based on the number of hours worked. - Per Diem – works at least five full days per week and is paid on a daily basis. A workday must include a minimum of five hours to be considered a full day. - Adjunct – works at least 30 credit hours in a fiscal year. Members who work full time must contribute a percentage of their salary toward a retirement benefit from the first day of employment. Part-Time Employees PSERS considers you part time if you are reported in one of the following ways: - Salaried – works fewer than five full days a week for a stated salary - Hourly – works fewer than 25 hours a week and is paid based on the number of hours worked - Per Diem – works fewer than five days a week and is paid on a daily basis. A workday must include a minimum of five hours to be considered a full day. - Adjunct – works fewer than 30 credit hours in a fiscal year. Part-time salaried employees are eligible for membership from the first day of employment. If you are hired as a part-time hourly or per diem employee, you must initially meet certain qualifications to become a member of PSERS. - Part-time hourly employees must work at least 500 hours in a school year to become eligible for membership. - Part-time per diem employees must work at least 80 days in a school year to become eligible for membership. - Employees with more than one part-time position must work a combination of days and/or hours where the service credit calculation is equal to 0.44 to become eligible for membership. Part-time employees who do not meet the minimum criteria above do not qualify for membership. If you are a part-time non-salaried employee, your employer may begin withholding DB contributions from your first day of employment, or delay withholding until you qualify for membership. If DB contributions were withheld and you did not qualify for PSERS membership by the end of the school year, PSERS will automatically refund the DB contributions to you. DC contributions are not withheld until you qualify for PSERS membership. Once you qualify for membership, contributions are mandatory unless there is a break in membership. A break in membership occurs when: - A member terminates employment and refunds all contributions and interest. - A non-vested member terminates employment without refunding contributions and interest and does not return to active service for a period of two school years. - A non-vested member is not reported by a Pennsylvania public school employer for a period of two full fiscal years from June 30 of the last fiscal year of the member’s last day of paid service, unless the member was granted multiple service membership and is active with the State Employees’ Retirement System (SERS). Waiving Membership (for Part-Time Employees) If you are a qualified part-time salaried, part-time hourly, or part-time per diem employee, you may waive membership with PSERS within 90 days of qualification. To qualify to waive membership with PSERS, you must have an Individual Retirement Account (IRA) or other eligible retirement plan such as a Traditional IRA, Roth IRA, Simplified Employee Pension (SEP), or a Savings Incentive Match Plan for Employees of Small Employers (SIMPLE) IRA. If you choose to waive membership with PSERS, you must do so through the Member Self-Service (MSS) Portal on the “Class Election” tab. You must certify that you have an IRA or other eligible retirement plan. If you are returning to service and choose to waive membership, you must contact PSERS to waive and complete a PSERS Membership Waiver for Part-Time Employees (PSRS-51) form. You have 90 days to waive membership with PSERS. Working in a Charter School Charter schools are not required to offer PSERS membership to employees. If you are a member of PSERS based on employment with an entity other than a charter school, then you may want to consider the following before accepting employment with a charter school: - Some charter schools do not offer PSERS, only alternate retirement plans. - Some charter schools offer PSERS only to certain employee classifications; your position may determine your eligibility to continue participation with PSERS, or you may be required to participate in an alternate retirement plan. - Some charter schools may permit you to elect an alternate retirement plan, instead of PSERS, provided you meet the specific eligibility criteria of the alternate retirement plan. - If you do not qualify for membership in an alternate retirement plan for your charter school employment, you must be enrolled in PSERS if you qualify for membership in PSERS. If you are a PSERS member because of your employment with a charter school, you may only elect an alternate retirement plan for employment with a different charter school if you qualify for the different school’s alternate retirement plan and if one of the following applies to you: - You have a bona fide break in service prior to your employment with the different charter school. - You did not elect into PSERS when you started employment at your current charter school, i.e. you were required to participate in PSERS, and you are now employed by a charter school that offers you the ability to elect into an alternate retirement plan. Working for Employers as defined by Section 8301 (a) of the Retirement Code (e.g., Community Colleges, State-Owned Universities, Pennsylvania State University, and Department of Education) If you work for an employer defined by Section 8301(a) of the Retirement Code, such as community colleges, Pennsylvania State University, or a Pennsylvania state-owned university, you may qualify as a member of PSERS but also may be eligible to elect membership in SERS or an alternate retirement plan. If you do not qualify for SERS or an approved alternate retirement plan, you will default to PSERS. If you are a PSERS member who currently works for an employer as defined by Section 8301(a), you may only elect an alternate retirement plan for employment with a different school employer if you qualify for the alternate retirement plan and at least one of the following applies to you: - You have a break in service prior to your employment with the different school employer. - You did not qualify for SERS or an approved alternate retirement plan at your current employer and defaulted into PSERS. - Your new employment is with a charter school. If you are working concurrently in two positions for two different employers through which you are a member of PSERS for one employer and a member of an alternate retirement plan for the other employer, then contributions are separately made to PSERS and to the approved retirement plan. PSERS Membership Classes and Contribution Rates Membership Class PSERS has seven membership classes. Your membership class is listed on your annual Statement of Account, which PSERS provides to members in late fall or early winter each year. Your membership class is determined as follows: \| Class \| Rules for Eligibility \| \|------------------------\|------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| Class T-C (Act 1975-96) \| Members who first qualified for membership prior to July 1, 2001, and did not elect to convert to Class T-D via the provisions of Act 2001-9 and who have not returned after a break in service.* \| \| Class T-D (Act 2001-9) \| Members who first qualified for membership prior to July 1, 2001, and elected to convert from Class T-C to Class T-D via the provisions of Act 2001-9. \| \| \| Members who first qualified for membership between July 1, 2001, and June 30, 2011, or Members who had a break in service prior to July 1, 2001, and then returned to service on or after July 1, 2001, and earned 3 eligibility points. \| \| Class T-E (Act 2010-120)\| Members who first qualified for membership on or after July 1, 2011, and did not elect to convert to Class T-F via the provisions of Act 2010-120. \| \| Class T-F (Act 2010-120)\| Members who first qualified for membership on or after July 1, 2011, and elected to convert from Class T-E to Class T-F via the provisions of Act 2010-120. \| \| Class T-G (Act 2017-5) \| Members who first qualify for membership on or after July 1, 2019, and do not elect to convert to Class T-H or Class DC via the provisions of Act 2017-05. \| \| Class T-H (Act 2017-5) \| Members who first qualify for membership on or after July 1, 2019, and elect to convert to Class T-H via the provisions of Act 2017-05. \| \| Class DC (Act 2017-5) \| Members who first qualify for membership on or after July 1, 2019, and elect to convert to Class DC via the provisions of Act 2017-05. \| Special rules apply if you terminated service before July 1, 2001. Contact PSERS for more information. Contribution Rate Your membership class and employment history determine your contribution rate. The “Member Contribution Rates” table below shows the various rates at which members contribute to PSERS. For the most current contribution amounts, please visit psers.pa.gov. Contribution rates for Class T-E, Class T-F, Class T-G, and Class T-H members are subject to change as required by the shared risk/shared gain provision. More information on shared risk/shared gain is available below and on our website. \| Membership Class \| Continuous Employment Since \| DB Contribution Rate \| DC Contribution Rate \| Total Contribution Rate \| \|------------------\|-----------------------------\|----------------------\|----------------------\|------------------------\| \| T-C \| Prior to July 22, 1983 \| 5.25% \| N/A \| 5.25% \| \| T-C \| On or after July 22, 1983 \| 6.25% \| N/A \| 6.25% \| \| T-D \| Prior to July 22, 1983 \| 6.50% \| N/A \| 6.50% \| \| T-D \| On or after July 22, 1983 \| 7.50% \| N/A \| 7.50% \| \| T-E \| On or after July 1, 2011 \| 7.50% base rate with shared risk/shared gain provision \| N/A \| 7.50% \| \| T-F \| On or after July 1, 2011 \| 10.30% base rate with shared risk/shared gain provision \| N/A \| 10.30% \| \| T-G \| On or after July 1, 2019 \| 5.50% base rate with “shared risk/shared gain” provision \| 2.75% \| 8.25% \| \| T-H \| On or after July 1, 2019 \| 4.50% base rate with shared risk/shared gain provision \| 3.00% \| 7.50% \| \| DC \| On or after July 1, 2019 \| N/A \| 7.50% \| 7.50% \| Shared Risk/Shared Gain With a “shared risk/shared gain” provision, Class T-E, Class T-F, Class T-G, and Class T-H members benefit when investments are doing well and share some of the risk when investments underperform. Your DB contribution rate may increase or decrease by 0.50% or 0.75% within the specified range once every three years. \| Membership Class \| DB Base Rate \| Shared Risk/Gain Increment \| Min \| Max \| \|------------------\|--------------\|----------------------------\|-----------\|-----------\| \| Class T-E \| 7.50% \| +/- 0.50% \| 5.50% \| 9.50% \| \| Class T-F \| 10.30% \| +/- 0.50% \| 8.30% \| 12.30% \| \| Class T-G \| 5.50% \| +/- 0.75% \| 2.50% \| 8.50% \| \| Class T-H \| 4.50% \| +/- 0.75% \| 1.50% \| 7.50% \| + 2.75% DC Component + 3.00% DC Component Naming Beneficiaries All members should name a beneficiary. A beneficiary is the person(s) or entity(ies) you wish to receive your retirement benefits upon your death, if applicable. You may nominate beneficiaries through your MSS account. Alternatively, you may submit the Nomination of Beneficiaries (PSRS-187) form that is available on the PSERS website or by contacting PSERS. You may name one or more primary beneficiaries and one or more secondary beneficiaries. You should designate a guardian for each minor child who is named as a beneficiary. A guardian is the person designated to handle the minor child’s financial affairs only with PSERS. Keeping your beneficiary information up to date will ensure that, if any death benefits are owed, the benefits are paid promptly and in accordance with your wishes. If you do not name a beneficiary or your beneficiary predeceases you, any benefits payable will be paid to your estate or next of kin, if permitted. At a minimum, you should review your beneficiary information if: • You marry or divorce. • One of your beneficiaries changes his or her name or address. • One of your beneficiaries reaches age 18. • You have a child or adopt a child. • One of your beneficiaries dies. You may nominate beneficiaries at any time before applying for retirement. The new nomination will supersede all previous nominations. Class T-G and Class T-H members may choose to nominate different beneficiaries for the DB and DC components of their retirement benefit. Annual Statement of Account Active, inactive, and vested members receive an annual Statement of Account. The statement shows a high-level overview of your DB and DC accounts (if applicable). This includes total contributions, interest, years of credited service, wages, hours and days worked in that fiscal year, a summary of debts against your account (if applicable), an estimate of your monthly retirement benefits (if eligible), and your vested and non-vested DC account balances. Any adjustments or purchases of service credit that are transacted after the statement generation date will appear on the following year’s statement. In the fall, PSERS will send your statement after all of your employer(s) report your wages, contributions, and annual service for that school year. Only one statement is sent to members who work for more than one school employer during the school year (July 1 through June 30). PSERS must first receive all the employer information (reports) to generate the statement. Because your statement is based on employer reporting, you should review it for accuracy and resolve any discrepancies in salary or service with your employer as soon as possible. The statement will also list your primary beneficiary(ies), unless you requested to omit the beneficiary information. You may choose to omit your beneficiary information from your statement through the MSS Portal or by indicating your choice to omit that information from your statement on any Nomination of Beneficiaries form you submit to PSERS. Members with an MSS account are automatically enrolled in paperless delivery, which means that they will receive their statements electronically. Members with an MSS account are sent an email notifying them when their statement is generated and available on the “My Documents” tab on MSS. Divorce As a retirement benefit may be one of the largest financial assets a member may have, the division of the pension benefit may become an important issue in a divorce agreement. The retirement benefits payable to a member of PSERS are sometimes classified as marital property that can be divided in a divorce. The division of marital property in a divorce is known as equitable distribution. Any attachment of a member’s retirement benefit for the purpose of equitable distribution must be accomplished through the terms of an Approved Domestic Relations Order (ADRO), as set in the Retirement Code. PSERS requires the submission of a Domestic Relations Order (DRO) for review and approval. If, as written, the DRO is acceptable to, and approved by, PSERS and signed by both parties and the court, the DRO is then considered an ADRO. If there is no equitable distribution of the PSERS account, the former spouse must submit a Waiver of Pension Benefits (PSRS-1286) form to PSERS. This form is available on the PSERS website or by calling PSERS. For more information, including a sample ADRO, refer to the PSERS publication Divorce Guidelines and Forms (Publication #9681). Taxes on Your Retirement Benefit Your PSERS retirement benefits are subject to federal income tax, but are not subject to Pennsylvania state or local income tax. You may elect to have PSERS withhold federal income tax. PSERS will not withhold state or local taxes from your benefit payments. If you are planning to live outside Pennsylvania, you should contact state and local tax agencies in that location to determine whether your benefit is taxable. For more information about the tax consequences when withdrawing your retirement funds, refer to the PSERS publication Let’s Talk About Taxes on Your Retirement Benefits (Publication #9600) or the PSERS website. Points to Remember Prior to Retirement While an active member of PSERS, there are some things you can do to ensure you remain well-informed about your PSERS account. 1. Make sure your email and mailing addresses are always up to date in PSERS’ records.* – PSERS sends active, inactive, and vested members an annual Statement of Account to the email or mailing address PSERS has on file. Members also receive the Active Member Newsletter, as well as other account-related information via email or mail. You can change your address at any time through your MSS account. Using the MSS Portal is the easiest way to keep your information current with PSERS. If you are employed with a Pennsylvania public school, you should also notify your employer of any change or correction of address. You can manage your Paperless Settings at any time through the “Paperless Option” tab. Ensure you receive important updates from PSERS by: 1. Checking your Spam folder. 2. Adding the following email addresses to your email contacts: - firstname.lastname@example.org - email@example.com - firstname.lastname@example.org Need help? Visit psers.pa.gov for instructions on adding email addresses to your contacts. 2. Review your Statement of Account. – Your Statement of Account is sent annually in the late fall. When you receive your statement, be sure to review all of the information provided. If your beneficiary information is not up to date, please update your beneficiary information through the MSS Portal, or submit a new Nomination of Beneficiaries form. If you do not agree with salary or service reported by your employer, please contact your employer to resolve any discrepancies. All other inquiries should be directed to PSERS. The information for the DC component of your retirement, if applicable, will be a snapshot in time as of June 30. This information may not match your most recent quarterly financial statement. 3. Keep your beneficiary information up to date. – Keeping your beneficiary information up to date ensures that benefits are paid according to your wishes. You may update your nomination at any time through your MSS account or by submitting a Nomination of Beneficiaries form. The most recently received Nomination of Beneficiaries will supersede all previous nomination. 4. Use the Online Retirement Calculator. – You can create your own estimates for your DB benefit using the Retirement Estimate Calculator available through your MSS account. If you do not have an MSS account and use the estimate calculator on PSERS website, you will need a copy of your most recent Statement of Account. Note: At this time, the Online Retirement Estimate Calculator is only available to Class T-C, Class T-D, Class T-E, and Class T-F members. 5. Take advantage of PSERS’ online resources. – Whether you are a new, active, or retired member, the answer to most of your retirement-related questions can be found on the PSERS website. News, board information, forms, processing time frames, publications, and information about every phase of your membership life cycle is easily accessible online at psers.pa.gov. The MSS Portal offers you secure, convenient, 24/7 access to your pension account information. There, you can conduct many pension plan-related transactions online instead of filling out paper forms or contacting PSERS staff. Plus, you will receive instant confirmation for all of your transactions, instead of waiting for confirmation to be mailed to you. 6. Note that you may not borrow from your DB or DC account. – Under the law, you must terminate all Pennsylvania public school employment to receive any funds from your DB or DC account. Upon termination, you may defer retirement, retire, or request a refund or distribution. You cannot request a loan or borrow funds from your DB or DC account. Additionally, your funds in PSERS may not be attached, assigned, or used for collateral, and are also generally excluded from bankruptcy proceedings. Preparing for Retirement Retiring is one of the most important choices you will make. PSERS strongly recommends all members do the following: 1. Attend a Foundations for Your Future (FFYF) program. – PSERS retirement representatives present FFYF seminars throughout the school year in numerous locations to review critical information about your retirement system. A list of scheduled meetings and locations is available on the PSERS website. Please contact the regional office associated with the seminar if you require an accommodation to participate. 2. Request a staff-prepared DB retirement estimate. – If you are within 12 months of your retirement date, you can request an estimate of your benefit by submitting a Request for Retirement Estimate (PSRS-151) form that can be found on the PSERS website or requested by contacting PSERS. If you are more than 12 months from your retirement date, use the online Retirement Calculator application available on the PSERS website. 3. Schedule a Retirement Exit Counseling session. – After receiving a PSERS estimate and making the decision to retire, you should call your PSERS regional office to schedule an appointment for a Retirement Exit Counseling session. At the session, PSERS will review your options with you and provide important information about retiring, as well as assist you in filling out your Application for Retirement. You will also receive post-retirement information such as returning to service, premium assistance, and the Health Options Program. Retirement representatives schedule sessions to accommodate a small group. 4. Visit your PSERS DC Plan account online. - Log into your PSERS DC Plan through Member Self-Service and use the myOrangeMoney® web experience. The resource is designed to help you focus on what matters most – how your accumulated savings translates into estimated monthly income in retirement. Make sure to add outside accounts and assets, like your anticipated PSERS DB monthly benefit, to get a complete picture of your future in retirement. You can also schedule an individual virtual counseling session with a Voya representative by using the online scheduling tool on the PSERS website. For more information about your DC account, refer to the “PSERS Defined Contribution (DC) Plan” section in this handbook. Employment in Pennsylvania Public Schools After Retirement The Retirement Code prohibits PSERS retirees from returning to work for a Pennsylvania public school employer unless they qualify for specific exceptions. If a retiree returns to work and does not fit within an exception, the law mandates that the retiree’s DB monthly annuity cease immediately and the retiree receive no further distributions from the PSERS DC Plan until the retiree experiences a termination of school service. For more information on returning to public school employment exceptions, refer to the PSERS publication PSERS Return to Service Exceptions (Publication #9682). Pension Forfeiture Overview The right of a person to receive any retirement benefit from PSERS is subject to forfeiture as provided by the Public Employee Pension Forfeiture Act (“Forfeiture Act”). The law mandates that all service and benefits payable to a PSERS member be forfeited if the member is found guilty of, or enters a plea of guilty or nolo contendere to, any crime identified in the Forfeiture Act, when the crime is committed through the member’s position as a public employee or official, or when the member’s public employment places the member in a position to commit the crime(s). All Pennsylvania criminal offenses that are classified as felonies or punishable by a term of imprisonment exceeding five years are forfeitable offenses. Several misdemeanor crimes are also forfeitable offenses. By way of example, the list of forfeitable Pennsylvania crimes includes, but is not limited to: theft by unlawful taking or disposition; theft by deception; theft of services; theft by failure to make required disposition of funds received; forgery; tampering with records; bribery; perjury; misapplication of entrusted property and property of government or financial institutions; tampering with public records or information; criminal attempt, solicitation and conspiracy; murder; voluntary manslaughter; involuntary manslaughter; aggravated assault; retail theft; identity theft; corruption of minors; unlawful contact with minor; distribution of computer virus; bomb threats; and the sexual offenses listed in Chapter 31, Subchapter B of the Pennsylvania Crimes Code. In addition, any crime set forth in Federal law or the laws of any other state is a forfeitable offense, if the crime is substantially the same as any forfeitable Pennsylvania crime. Upon forfeiture, a member is entitled to a return of the member’s DB contributions without interest. A member’s DB contributions and interest shall be used to pay any court-ordered restitution, provided the monies have not been withdrawn by the member prior to forfeiture. If a member is receiving a benefit, the member will owe PSERS any amounts that were paid to the member after forfeiture. Forfeiture is not stayed or affected by the filing of an appeal or an attack on a plea, verdict, or order. Upon forfeiture, a member forfeits all accumulated employer contributions and investment earnings, if any, on those contributions in the member’s PSERS DC Plan account. A member’s contributions to the PSERS DC Plan, including all mandatory employee contributions, voluntary contributions, and all amounts rolled-over into the PSERS DC plan with all investment earnings, if any, on all such contributions, shall be available for restitution. PSERS Appeals Process A member of PSERS who disagrees with a determination rendered by PSERS staff may appeal the determination to the PSERS Executive Staff Review Committee. An appeal to the Executive Staff Review Committee must be received by PSERS within 30 days after the date of the determination letter or by the due date stated in the letter notifying you of PSERS’ decision. All appeal requests must be made in writing and sent to: Executive Staff Review Committee 5 N 5th Street Harrisburg PA 17101-1905 If an appeal is denied by the Executive Staff Review Committee, the disputing party may appeal to the Public School Employees’ Retirement Board and request an administrative hearing before a hearing examiner. Instructions on how to proceed with the appeals process is included in the letter sent to you by the Executive Staff Review Committee. Contacting PSERS You may contact PSERS toll-free at 1.888.773.7748 from 8:00 a.m. to 5:00 p.m., Monday through Friday, except on State holidays. PSERS also has regional offices located throughout the state. Their core operating hours are 8:30 a.m. to 5:00 p.m. A complete list of all PSERS regional offices is found on PSERS’ website under Regional Offices. PSERS Defined Benefit (DB) Plan For Members in Class T-C, Class T-D, Class T-E, Class T-F, Class T-G, and Class T-H About Your Defined Benefit (DB) Plan If you are in one of the following membership classes and vested, you will receive all or part of your retirement from the PSERS DB Plan: - Class T-C - Class T-D - Class T-E - Class T-F - Class T-G - Class T-H Members in these classes will only receive a guaranteed benefit from their PSERS DB Plan. They do not have a DC component. Class T-G and Class T-H members have both a DB and DC component. Members in these classes will receive a guaranteed benefit from their DB plan and a distribution from their DC account. In the DB plan, the retirement benefit is based on a defined calculation: \[ \text{Final Average Salary} \times \text{Membership Class Multiplier} \times \text{Years of Service} = \text{Annual Maximum Single Life Annuity} \] Becoming Vested (PSERS DB Plan) Vested means you are eligible for a monthly retirement benefit after termination of employment. Your membership class determines vesting for the PSERS DB Plan as follows: \| Class \| Vesting Requirements (You must meet one of the following to be vested) \| \|-------\|---------------------------------------------------------------------\| \| T-C* \| • You have at least five years of service with at least one year of qualifying service rendered • You are age 62 or older at termination of employment with at least one year of qualifying service \| \| T-D \| • You have at least 10 years of qualifying service • You are age 65 or older at termination of employment with at least three years of service \| \| T-E \| • You have at least 10 years of qualifying service • You are age 67 or older at termination of employment with at least three years of service \| Special conditions may apply for those who terminated active PSERS-covered employment on or prior to July 1, 2001. Contact PSERS for more information. * Refer to the “Becoming Vested (PSERS DC Plan)” of this handbook for vesting requirements on the DC component of Class T-G and Class T-H. Interest The DB accounts of active and vested members of PSERS accrue interest at a rate of 4% compounded annually. Interest is posted to your DB account at the end of the school year. Any DB contributions made during the current school year by an employee who does not qualify for membership within that same school year are considered non-qualifying contributions. Non-qualifying DB contributions do NOT earn interest and must be refunded to the member without interest. Refer to the “Part-Time Employees” section of this handbook for more information on qualifying for membership. DB Death Benefits During Employment If you are vested, your DB death benefit payable is the present value of your account, which is determined by your years of credited service, final average salary, and age at the time of death. Your estimated DB death benefit is noted on your Statement of Account. If your account is not vested, your beneficiary(ies) will receive your total contributions and interest. The beneficiary(ies) will have the following payment options: - Payment made as a lump sum - Payment rolled over to the beneficiary’s account in a financial institution - Payment made in any combination of the first two bullets. It is important to keep your choice of beneficiary(ies) current to ensure that any death benefits are disbursed according to your wishes. For more information about death benefits, refer to the PSERS publication Let’s Talk About Death Benefits (Publication #9602) and on the PSERS website. Obtaining Service Credit Credited Service Members of PSERS earn credit for service as follows: - Salaried or per diem employees must work at least a minimum of five hours per day and 180 days in a school year to earn one full year of service credit. - Hourly employees must work at least 1,100 hours in a school year to earn one full year of service credit.* - Employees with more than one position must work a combination of days and/or hours where the service credit calculation is equal to 1.00 to earn one eligibility point or one full year of service. If you work 9 or 10 months per school year in a full-time hourly position which requires you to work 900 to 1,100 hours, your service credit is calculated using the actual hours you worked divided by your expected work hours. Full-time service is defined as working five hours or more a day for five (5) days a week or its equivalent of 25 or more hours a week. Members who work less than full-time are considered to be part-time and will receive credit based on a proportion to full-time service. Salaried employees who work fewer than five hours per day and/or five days per week are reported in days or a portion of a five-hour day. You may not receive more than one year of credited service in a school year. In other words, anything worked in excess of 180 days or 1,100 hours is still one year of service credit. Approved Leaves of Absence An approved leave of absence is a leave granted by the employer and approved by the school board. Approval and reason for the leave must appear in the board minutes. The following are types of approved leave: - Activated Military Leave - Collective Bargaining Leave - Exchange Teacher Leave - Professional Study Leave - Sabbatical Leave - Special Sick Leave There are specific requirements for each type of leave of absence which, at the conclusion of your leave, may include a required period of time you must return to employment. You should refer to the PSERS website or contact PSERS for additional information. You may apply to purchase an approved leave, if you did not make contributions to PSERS while you were on leave. You must apply to purchase this leave while you are an active contributing member of PSERS. Purchasing Eligible Service Credit Active members of PSERS may apply to purchase eligible service credit. See below for types of service eligible for purchase. PSERS must receive your purchase of service application(s) while you are an active, contributing member. PSERS strongly recommends that you submit your purchase of service application(s) as early in your employment as possible. With certain types of service, you have a limited time frame in which to apply. Purchasing service credit may enhance your retirement or death benefit. Early purchases also help to avoid processing delays at retirement. Although it is not necessary for you to pay for your purchase of service out of pocket, you will receive a Statement of Amount Due containing payment options if your purchase of service is approved. Interest accrues at 4%, compounded annually on any unpaid balance that remains beyond 90 days beginning from the date of your statement. Applications are available on the PSERS website or by contacting PSERS. Purchases of service for Class T-G and Class T-H members will only apply to the DB component of their retirement. Types of Service Eligible for Purchase Active members who qualify can apply to purchase the following types of school and non-school service: School Service - Return of refund (reinstatement of prior service) - Former uncredited full-time service - Former uncredited qualifying part-time service - Former uncredited non-qualifying part-time service - Approved leaves of absence (Refer to the “Approved Leaves of Absence” section) - Activated military service - Service with a County Board of School Directors (if paid by County Board of School Directors) Credit for service while absent from work and receiving Workers’ Compensation is only eligible for purchase if you are on an approved Special Sick Leave, which is limited to one year. Non-School Service - Intervening military service - Out-of-state school service - Non-Intervening military service - Maternity leave (prior to November 1, 1978) - United States Government service in an education-related capacity - County nurse service - Service with a County Board of School Directors (if paid by County Commissioners) - Cadet Nurse Corps (during World War II) For more details regarding each type of purchase, please refer to the PSERS website. Applying to Purchase Non-Qualifying Part-Time Service Beginning July 1, 2011, active members of PSERS have specific time frames to apply for non-qualifying part-time (NQPT) service: - Class T-C and Class T-D members who were not active on July 1, 2011, and later return to active, contributing status, have one year from the date of notification by PSERS to file an application to purchase NQPT service. - Class T-E, Class T-F, Class T-G, and Class T-H members have one year from the date of notification by PSERS to file an application to purchase NQPT service. To apply for NQPT service, you and your employer(s) where the service was rendered must complete the Application to Purchase Credit for Part-Time Service (PSRS-100). The application is available on the PSERS website or by contacting PSERS. Methods of Payment You will receive a Statement of Amount Due if your purchase is approved. PSERS will automatically credit your DB account with the service and will establish a debt against your account for the balance due. Beginning on the 91st day after your statement is issued, interest will accrue on the debt until it is paid in full. The Statement of Amount Due will contain the different payment options available to you. These options are: - A lump-sum payment due within 90 days of the billing date. - Payroll deductions may be available at the discretion of your employer. Contact your employer for more information. (This option does not apply to SERS members purchasing service credit with PSERS.) - Rolling over money held in an IRA (regular/simple), 401(a), 401(k) (simple/safe harbor), SEP403(b) and governmental 457(b) plans. - Purchase of Service Debt Plan. In some cases, you may have the option to rescind your purchase. Your Statement of Amount Due will note if this option is available to you. If you choose to rescind your purchase, you must notify PSERS in writing within 90 days of the date of your statement. Purchase of Service (POS) Debt Plan – How It Works The POS Debt Plan, also known as an actuarial reduction, is an alternative for members who do not wish to pay the cost to purchase service in a lump sum or in monthly installment payments. This payment plan allows you to pay for your purchase at retirement by placing a debt against the equity in your DB account (your account’s Present Value). When you retire, a reduction is applied to the Present Value of your retirement account. Despite this debt, adding service credit to your account usually increases the amount of your monthly DB retirement benefit, especially if you are a Class T-C or Class T-D member. Purchasing Service for Class T-E, Class T-F, Class T-G, and Class T-H members: The cost to purchase NQPT service and most types of non-school or non-state service credit is the full actuarial cost. In other words, when you purchase service credit, you are paying an amount for the purchase that will result with you self-funding your future PSERS retirement benefit. At the time your application to purchase the service credit is submitted and approved, PSERS will provide you with an estimate for your purchase based on your projected total credited service, final average salary, contributions, and interest, plus the projected amount of funds needed to cover the appropriate corresponding portion of your lifetime benefit. No payment will be required at that time. PSERS then recalculate the cost and benefit to you at the time of your retirement and give you an opportunity to rescind your request to purchase this service credit or continue with your purchase. Contact a PSERS retirement representative if you need more information on the various payment options. PSERS strongly recommends that you submit your purchase of service application(s) as early in your employment as possible. With certain types of service, you have a limited time frame in which to apply. Purchasing service credit may enhance your retirement or death benefit. Early purchases also help to avoid processing delays at retirement. Multiple Service Membership Multiple Service membership allows you to combine your PSERS service with SERS service (e.g., Department of Human Services, Department of Labor and Industry, Department of Transportation, etc.). Electing multiple service may enhance your retirement benefit; however, combined benefit payments may be higher if the PSERS and SERS accounts are maintained separately and you retire from each System individually. If you are or were a SERS member and you have questions about the effect of electing multiple service, you should contact a PSERS retirement representative to discuss your options prior to making a multiple service election. Electing Multiple Service Membership New or returning members of PSERS have 365 days from the date of notification from PSERS to elect multiple service membership. You may apply for multiple service membership through the MSS Portal or by submitting an Application for Multiple Service Membership (PSRS-1259) form. Your application must be filed with PSERS while you are an active, contributing member of PSERS. You must submit your application for multiple service membership to PSERS within 365 days of the deadline stated in your initial membership letter or prior to termination, whichever is earlier. PSERS will determine your eligibility after we review your election form. Multiple Service Retirement Benefit Your contributions and interest will continue to earn interest as long as you remain active or vested in either of the two retirement systems. Your record of service, contributions, and interest will remain separate in each retirement system until you terminate service and apply for a refund or retirement. When you apply for retirement, each retirement system independently determines your eligibility and calculates your retirement benefit. The retirement benefit will be based on the average of your three or five highest years’ salary (depending on your membership class) in either retirement system, your combined years of credited service, and your withdrawal of contributions and interest, if applicable. The retirement system from which you are retiring will pay you a combined retirement benefit. If you are not entitled to a monthly benefit, or do not wish to receive a benefit, you must apply to both SERS and PSERS to receive a refund of your contributions and interest. Multiple service members who contribute to both PSERS and SERS at the same time within the same year may not receive a benefit based on more than one year of service for that year. When you retire, both retirement systems will review your service and give you a proportionate benefit for the overlapping service. You should check your service credit with each retirement system prior to retirement. Options When Leaving Employment There are three options when you leave Pennsylvania public school service: retire, defer retirement, or refund. If you are leaving employment, you should refer to the “Leaving Employment” tab on the PSERS website. Retirement Normal Retirement (Unreduced Benefit) Normal retirement, also known as superannuation or full retirement, is an unreduced DB benefit where all age and/or service requirements are met. If you are vested (refer to “Becoming Vested” section), you may receive a normal retirement benefit when you terminate public school employment and if: \| Class \| Eligibility for an Unreduced DB Benefit \| \|-------\|----------------------------------------\| \| T-C \| • Age 62, or \| • Age 60 with 30 years of service, or \| • 35 years of service regardless of age. \| \| T-D \| • Age 65 with a minimum of three years of service credit, or \| • Any combination of age and service that totals 92 with at least 35 years of credited service. \| \| T-E \| • Age 67 with a minimum of three years of service credit, or \| • Any combination of age and service that totals 97 with at least 35 years of credited service. \| \| T-F \| • Age 67 with a minimum of three years of service credit. \| Refer to the “Becoming Vested (PSERS DC Plan)” section in this handbook for more information. Early Retirement (Reduced Benefit) Early retirement is a reduced retirement benefit available to members who do not meet the normal retirement requirements. The chart below identifies the years of service necessary for an early retirement and the retirement factor(s) used to reduce your monthly benefit. \| Class \| Eligibility \| Amount \| \|-------\|-------------\|--------\| \| T-C \| 5 years of service \| The normal retirement benefit is reduced by an early retirement factor so that the “present value” of the account is actuarially equivalent. The reduction correlates to how far away the member is from superannuation age. In effect, the member receives less each month because the benefit will be received over a longer period of time \| \| T-D \| 10 years of service \| Same factors as above if: (1) retiring between age 62-67; or (2) any age below age 62 if 25 years of service. If retiring prior to age 62 with less than 25 years of service, then the current reduction factor from age 62 to 67 plus a different reduction factor from actual retirement age to age 62 \| * Special rules apply if you terminated service before July 1, 2001. Contact PSERS for more information. Early Retirement applies to only the DB component of a Class T-G or Class T-H member’s benefit. Special Early Retirement For Class T-C, Class T-D, Class T-E, Class T-F, and Class T-H members, a special early retirement is available if you are at least age 55 and have 25 or more years of credited service (“55/25”). A “55/25” retirement is reduced by one quarter of one percent per month for each month you are under normal retirement requirements. Class T-G members have a special early retirement available if you are at least age 57 with 25 years of service. Deferring Your Retirement Benefit (Vesting) When you defer retirement, you leave your contributions and interest in your PSERS account and postpone receipt of your benefit until a later date. Deferring retirement is also known as vesting. Your DB account continues to accrue interest at 4% annually. Refer to the chart in the “Becoming Vested (PSERS DB Plan)” section for the different vesting requirements for each membership class. It is extremely important to notify PSERS of any address and beneficiary changes throughout your career. Keeping this information current will ensure that you receive important information, and that any death benefit will be paid according to your wishes. Your DB retirement account will continue to accrue interest at a rate of 4% compounded annually on your account balance (contributions and interest) until you refund or retire. Interest is posted at the end of the fiscal year. DB Retirement benefit payments do not begin automatically.** You must submit an Application for Retirement (PSRS-8) to start to receive your DB retirement benefit. PSERS strongly suggests that you attend a free Foundations For Your Future educational program and a Retirement Exit Counseling session prior to retiring. To have your retirement date as your date of superannuation (normal retirement) or a specific date, PSERS must receive your Application for Retirement within 90 days of that date (e.g., your date of birth). If you choose to defer your retirement, PSERS must receive your Application for Retirement prior to the alternate date. If your application is not received on or before that date, PSERS will use the date the application is received as the retirement date. Important Note about Deferring Your Retirement The Internal Revenue Service (IRS) mandates that retirement benefits to members who are no longer working must begin to be distributed by April 1 of the calendar year following the year in which they attain age 70 1/2. As a result, if you left school service and are age 70 1/2, you are required to begin receipt of your retirement benefits from PSERS. Your PSERS retirement calculation will ensure that the IRS-defined Required Minimum Distribution (RMD) threshold is met. If you do not begin receiving your RMD, the IRS may impose a 50% penalty tax on the amount not distributed as required. If you have questions regarding RMD, we encourage you to seek advice from your tax consultant or the IRS. Refunding Your DB Contributions and Interest If you experience a break in service from all Pennsylvania public school employment, you may request a refund of your contributions and the interest earned on the contributions. To process the refund, PSERS must receive your date of termination from your employer(s). A refund is your only option if you terminate from all school service and you are not vested. You are eligible only for a refund if you are not vested. For vesting requirements, refer to the “Becoming Vested (PSERS DB Plan)” section. Refunds apply to the DB component of benefits for Class T-G or Class T-H members. Refer to the PSERS DC Plan section of this handbook for more information on the DC component of the benefit. You must complete an Application for Refund (PSRS-59) to receive a refund of your DB contributions and interest. If you are a Multiple Service member (have combined your SERS and PSERS accounts), you must apply separately to receive a refund from both SERS and PSERS. By law, PSERS will not credit interest to accounts that are not vested. Interest for non-vested members will cease at termination. Members on an unpaid leave of absence or who are no longer active but have not yet terminated employment will continue to receive interest for up to 24 months. Applying for Normal and Early Retirement To begin receiving a retirement benefit, you must submit an Application for Retirement to PSERS. To make your retirement date effective on the day after you end (terminate) all public school employment, PSERS must receive your retirement application within 90 days of your termination date. If you apply beyond the 90-day time frame, then your date of retirement becomes the day PSERS receives your application unless you selected a specific future date, which means that you will not receive an annuity retroactive to the day after your termination date. A request for a retirement estimate is not a substitute for an Application for Retirement and the request does not preserve a date of retirement. Retirement Calculation Your DB monthly benefit is computed using a calculation. Your calculation depends on your membership class. \| Membership Class \| Annual Maximum Single Life Annuity Calculation \| \|------------------\|-----------------------------------------------\| \| Class T-C* \| 3-Year FAS X 2.0% X Years of Service \| \| Class T-E \| 3-Year FAS X 2.5% X Years of Service \| \| Class T-D \| 3-Year FAS X 2.5% X Years of Service \| \| Class T-F \| 5-Year FAS X 1.25% X Years of Service \| \| Class T-G \| 5-Year FAS X 1.00% X Years of Service \| \| Class T-H \| 5-Year FAS X 1.00% X Years of Service \| Special rules apply if you terminated service before July 1, 2001. Contact PSERS for more information. Maximum Single Life Annuity The above calculations apply to the Maximum Single Life Annuity (MSLA) retirement option at normal retirement. All other retirement options have an option-reducing factor applied to the basic calculation. Refer to the “DB Monthly Benefit Options” section for more information on MSLA and other retirement options. Final Average Salary In most cases, the Final Average Salary (FAS) for Class T-C, Class T-D, Class T-E, and Class T-F members is an average of your three highest school years’ salaries. The FAS for Class T-G and Class T-H members is generally the average of your five highest school years’ salaries. For school years in which you rendered part-time service, your compensation may be annualized. In other words, the compensation you receive for part-time service may be calculated as if you worked full time, applied against the fractional portion of the service you rendered for the school year. For terminations before the end of the school year, the partial salary for that year may be used in combination with a proportionate percentage of a prior school year. Withdrawing DB Contributions and Interest With a few exceptions, you may choose to withdraw all or part of your DB contributions and accrued interest. Your DB retirement benefit is reduced depending on the amount of contributions and interest that you select to withdraw with your chosen benefit option. Monthly Benefit Options Your DB options when choosing to receive your retirement benefit are: Maximum Single Life Annuity, Option 1, Option 2, Option 3, and Option 4 (Customized). Maximum Single Life Annuity* This provides the maximum monthly benefit amount available. If at the time of your death you have not received an amount equal to your contributions and interest, then the balance is paid to your beneficiary(ies). If you withdrew your total contributions and interest at retirement, there will be no death benefit. Option 1 Your monthly benefit is reduced and a “Present Value” is assigned to your account. If at the time of your death you have not received in monthly benefits an amount equal to your account’s Present Value, then the balance is paid to your beneficiary(ies). Option 2 Your monthly benefit is reduced based on your age and the age of your survivor annuitant at retirement. At the time of your death, the same monthly benefit is paid to your survivor annuitant throughout his or her lifetime. Option 3 Your monthly benefit is reduced based on your age and the age of your survivor annuitant at retirement. At the time of your death, one-half of your monthly benefit is paid to your survivor annuitant throughout his or her lifetime. Option 4 (Customized) Your monthly benefit may be customized if none of the other options meets your needs. This option is subject to certain conditions. You should contact a PSERS regional representative for more information about this option. Changing Your Option Due to Change in Marital Status or Death of a Survivor Annuitant Under Options 2, 3, or 4 (if it included a survivor annuitant), you may name a new survivor annuitant and/or elect a different option only if your marital status changes or your designated survivor annuitant dies before you. PSERS will recalculate your monthly benefit based on your new option. If you name a new survivor annuitant, your benefit will be recalculated based on your age as well as your new survivor annuitant's age. Depending on your new option and/or new survivor annuitant information, your monthly benefit may be further reduced. If your survivor annuitant dies before you and you do not elect a different option, your monthly benefit will not change. Special rules apply if you are divorced. DB Disability Retirement If you become mentally or physically incapable of continuing to perform the duties for which you are employed, then you may be eligible to receive a disability retirement benefit through your DB account. To qualify for a disability retirement benefit from your DB account, you must meet all of the following requirements: - Be a Class T-C, Class T-D, Class T-E, Class T-F, Class T-G, or Class T-H member with at least five years of credited service with PSERS. - Be physically or mentally unable to perform the duties stated in your job description. - Have become disabled while an active member of PSERS. Should you become disabled after you terminate service with your employer or while you are on an unpaid leave of absence, you are not eligible for a PSERS disability retirement benefit. - Be disabled at the time you submit your application to PSERS. - Apply for disability retirement benefits within two school years of your last day of service or paid approved leave of absence, whichever is later* For example, if you leave service in March of the current school year, you have two full school years (July 1 through June 30) following the close of the current school year to apply. If you do not apply within the two school years, you will not be eligible to apply for a disability retirement benefit. If you are a Class T-G or Class T-H member, you only have a disability benefit through your DB account. The PSERS DC Plan does not offer a disability retirement benefit. You must contact a PSERS retirement representative to receive counseling and request the PSERS Application for Disability Retirement packet. For more information, refer to the PSERS publication Let’s Talk About Disability Retirement Benefits (Publication #9540). Disability Options If you elect a disability retirement benefit, regardless of your membership class or the option you choose, you will not be able to withdraw your DB contributions and interest. If you are non-vested, you may only elect a Maximum Single Life Annuity. If you are vested, you may elect the Maximum Single Life Annuity or a survivor annuitant option (Options 2, 3, or Customized Option 4). Your beneficiary(ies)/survivor annuitant will receive a DB benefit based on what you would have received under a regular DB retirement benefit. \| Class \| Amount \| \|-------\|--------\| \| T-C \| The PSERS disability retirement benefit calculation and the factors used in the calculation provide the member with at least one-third of the salary he was receiving while an active employee. \| \| T-D \| The PSERS disability retirement benefit calculation and the factors used in the calculation provide the member with at least 40% of the salary he was receiving while an active employee. \| \| T-E \| Same as Class T-C. \| \| T-F \| Same as Class T-D. \| \| T-G \| 2% times FAS times years of service not to be less than $100 per full year of service. \| \| T-H \| Same as Class T-G. \| \| Name* \| Age \| Occupation \| \|----------\|---------\|---------------\| \| John \| 30 \| Engineer \| \| Jane \| 25 \| Teacher \| \| Mike \| 40 \| Doctor \| \| Sarah \| 35 \| Lawyer \| \| Tom \| 28 \| Artist \| \| Name \| Age \| Occupation \| \|----------\|---------\|---------------\| \| John \| 30 \| Engineer \| \| Jane \| 25 \| Teacher \| \| Mike \| 40 \| Doctor \| \| Sarah \| 35 \| Lawyer \| \| Tom \| 28 \| Artist \| PSERS Defined Contribution (DC) Plan For Members in Class T-G, Class T-H, and Class DC. The Defined Contribution (DC) component of your retirement is based on the amount of contributions made by you and your employer, the investment performance on those contributions, and the fees, costs, and expenses deducted from your PSERS DC Plan account. Your contributions have the potential to grow based on investment earnings, but are not guaranteed against loss in declining investment markets. If you are in one of the following PSERS membership classes, you will receive all or part of your retirement benefit from the PSERS DC Plan: - Class T-G - Class T-H - Class DC Class T-G and Class T-H consists of DB and DC components. Participants in these classes are entitled to a guaranteed DB monthly benefit, if vested, and the vested account balance of contributions and investment earnings, if any. Class DC participants are only entitled to the vested account balance of contributions and investment earnings, if any. Contribution Rate Your PSERS membership class determines your contribution rate. The “DC Contribution Rates” table below shows the rates at which Class T-G, Class T-H, and Class DC members contribute. \| Membership Class \| Participant DC Contribution \| Member DB Contribution \| Total Contribution \| \|------------------\|----------------------------\|------------------------\|-------------------\| \| Class T-G \| 2.75% \| 5.50% base rate with shared risk/shared gain provision \| 8.25% \| \| Class T-H \| 3.00% \| 4.50% base rate with shared risk/shared gain provision \| 7.50% \| \| Class DC \| 7.50% \| N/A \| 7.50% \| Federal tax laws impose two limits that regulate your contributions to the PSERS DC Plan. First, a limit restricts the maximum amount of retirement-covered compensation that the PSERS DC Plan may recognize in any fiscal year (12-month period beginning July 1). Second, a maximum dollar amount is imposed on the total amount contributed (except rollover contributions) to your PSERS DC Plan account for any fiscal year (12-month period beginning July 1). The limits that apply for a fiscal year may be found on the Internal Revenue Service’s (IRS) website. Employer Contribution Rate Your employer also contributes 2.00% (Class T-H and Class DC) or 2.25% (Class T-G) to your PSERS DC account. Your Investment Options As a PSERS member participating in Class T-G, Class T-H, or Class DC, your and your employer’s DC contributions are automatically invested in a target date investment based on your estimated normal retirement age (67) as determined by your date of birth. You can remain in your default target date investment or change how all or part of your account balance is invested at any time by accessing your PSERS DC Plan account through your PSERS Member Self-Service (MSS) account. You can select a different target date investment or choose from among 11 additional investment options. More information on the different investment options is available on PSERS website under Active Members>Defined Contribution Plan>Investment Options. Earnings and Your DC Account The DC contributions made by you and your employer have the potential to grow based on investment earnings, but neither the contributions nor earnings are guaranteed. Your account is also subject to investment fees. Investment fees cover ongoing charges for operating expenses and managing the assets of the investment funds. The investment options available to participants are identified during the class election process. The available investments are subject to change from time to time, but any changes to the investment lineup will be communicated to all PSERS DC Plan participants in advance. The cumulative effect of fees and expenses can substantially affect the growth of a participant’s account. After-Tax Voluntary Contributions In addition to mandatory contributions, you may voluntarily contribute, on an after-tax basis, an additional percentage of your retirement-covered compensation to the PSERS DC Plan. You may stop or change the percentage of your after-tax voluntary contributions at any time. Your employer will deduct and remit your after-tax voluntary contributions for deposit in your PSERS DC Plan account. Your employer will determine the amount to remit each pay date by multiplying your elected after-tax percentage times your retirement-covered compensation less your mandatory contributions to PSERS. No part of this amount will be remitted if, after all other payroll deductions required by law or elected by you have been taken, you do not have enough pay remaining on that pay date from which to remit the amount. Any amount not contributed will not be made-up at a future pay date. You cannot contribute after-tax voluntary contributions if that contribution, when added to your participant DC contributions and your employer’s contributions for that year makes your total contributions exceed the IRS’ limit. You can view the IRS limit under the heading “415 Annual Limits” at voya.com/irslimits. Your after-tax voluntary contributions will be invested in your PSERS DC Plan account as you have directed. If you have more than one employer, each employer will make after-tax voluntary contributions based on the same after-tax deferral percentage. If you terminate all public school employment, your deferral agreement for after-tax voluntary contributions will terminate. If you again become eligible to participate in the PSERS DC Plan, you must again enter into a deferral agreement to make after-tax voluntary contributions. After-tax voluntary contributions are post-tax contributions, but enable you to grow assets through earnings that will be tax-deferred. Please refer to the Special Tax Notice Regarding Plan Payments (available at the Voya website) for more information on the federal tax treatment of a distribution from the PSERS DC Plan that includes after-tax voluntary contributions. Becoming Vested (PSERS DC Plan) You have access to your DC contributions and earnings, if any, upon terminating public school employment. You will always be 100% vested in, and eligible to receive, the balance in your PSERS DC Plan account that is attributable to your DC participant contributions, your after-tax voluntary contributions, and your rollover contributions. To be vested and eligible to receive your employer’s DC contributions in your PSERS DC Plan account and the earnings on those contributions, if any, after termination of employment, you must earn three eligibility points. A participant earns one eligibility point for each fiscal year in which the participant contributes to the PSERS DC Plan. If you are not vested in your employer’s contributions, such contributions and earnings, if any, will be forfeited permanently on the earlier of: (1) the first day of the fiscal year next following two consecutive fiscal years during which you were not an active participant; (2) when a distribution of any amount in your PSERS DC Plan account is made; or (3) your death. Because of longer vesting requirements for the DB plan, Class T-G, and Class T-H participants may vest in the PSERS DC Plan sooner than in the PSERS DB Plan. Refer to “Becoming Vested (PSERS DB Plan)” for more information. Obtaining Eligibility Points A participant earns one eligibility point for each fiscal year (12-month period beginning July 1) in which school service is rendered and the participant makes a DC participant contribution to the PSERS DC Plan. Your eligibility points will be displayed on your quarterly financial statements from Voya. An individual who returns to school employment after a period of USERRA leave, or who dies while performing USERRA Leave, will be given the eligibility Points that the individual would have earned had the individual continued in school employment instead of performing USERRA Leave. DC Death Benefits During Employment Upon your death, your beneficiary (or beneficiaries) will be entitled to receive a distribution of the vested balance in your PSERS DC Plan account. - If you have at least 3 eligibility points, the payment will include the contributions that you and your employer made toward your PSERS DC Plan account, adjusted by any investment gains or losses. - If you do not have at least 3 eligibility points, the payment will include only the contributions that you made toward your PSERS DC Plan account, adjusted by any investment gains or losses. It is important to keep your choice of beneficiary(ies) current to ensure that any death benefits are disbursed according to your wishes. Please refer to the section “Naming Beneficiaries” for more information. Your beneficiary(ies) will be given information to enable them to consider their optional or mandatory distribution options after becoming entitled to a death benefit under the PSERS DC Plan. Quarterly Financial Statements from Voya Members who participate in the PSERS DC Plan will receive quarterly financial statements. These quarterly statements provide information about your PSERS DC Plan account, including the total DC contributions made in the current period, total account value, account value by asset allocation, investment performance, account activity summary, fee detail, and vesting summary. You may choose to receive your quarterly statements by mail or electronically through electronic delivery (eDelivery). To sign up for eDelivery, access your PSERS DC Plan through Member Self-Service. Then click My Profile > Communication Preferences to provide an email address and update your notifications to paperless for your Voya account. You’ll then receive an email each quarter when your new quarterly statement is available online. Your Statement On Demand The “Account” tab on your PSERS DC Plan account allows you to generate your statement online at any time. - You have the flexibility to customize your view of your online account statement. - You may enter a specific date range and generate a statement view for that time period. - You also may select the information you would like to see on the statement. - Should you need a hard copy of your PSERS DC Plan account statement for your personal records, you can print one at any time when you are online. For questions on your quarterly statement or for assistance in generating your own statement, please call Voya at 833.4DC.MMBR (432.6627). Distribution Options When Terminating Employment If you terminate your public school employment, you may request a distribution of some or all of your vested balance in your PSERS DC Plan account at any time. Your termination is reported by your employer to PSERS, who then notifies Voya when you are eligible for a distribution. You can make a distribution request through Voya. All distributions will be made in cash. If a distribution is an "eligible rollover distribution," as explained in the Special Tax Notice regarding plan payments, you may request a 60-day rollover or a direct rollover of all or a portion of the distribution to an individual retirement account or annuity or another employer retirement plan willing to accept the distribution as explained in the Notice. If your vested balance in your PSERS DC Plan account is greater than $5,000, you may elect a distribution of your vested balance in the PSERS DC Plan in one of the following optional forms: - A lump-sum distribution payable to you. - A portion of your vested balance in a single lump-sum distribution with the remaining balance distributed in one of the other permitted forms. (Partial Distribution) - Payments over a period certain in monthly, quarterly, semi-annual, or annual installments. (Installment Payments) - Purchase an annuity. - Alternatively, you may delay the distribution of your vested balance, but you are required to begin distributions once you reach age 70 ½. Lump-Sum Distribution A lump-sum distribution allows you to withdraw the entire vested account balance in your PSERS DC Plan account. This option is also available to all terminated participants. You have the option to roll the distribution of the vested balance over to an eligible retirement plan. If you are a Class DC member and you choose this option, you will not be a Participant Receiving Distribution which means you will not be eligible for Premium Assistance. Partial Distribution A partial distribution allows you to withdraw part of your vested balance in your PSERS DC Plan account. You will remain a Participant Receiving Distribution, which allows Class DC members to be eligible for Premium Assistance. Like the lump-sum distribution, you have the option to roll the vested balance over to an eligible retirement plan. Installment Payments You may choose from the following periodic payment options - Monthly - Quarterly - Semi-monthly - Annually Payments will start the first day of the month following the distribution option you elect. You may not roll over these distributions. Purchasing an Annuity You may use the distribution of your DC account to purchase an annuity that offers you a variety of payout choices, frequencies, and durations. Voya can work with an insurance brokerage general agency, Brokers' Service Marketing Group (BSMG), to help find the most suitable annuity option for your needs. Leaving Money in the Plan (Deferral) If the amount of the vested balance in your PSERS DC Plan account is greater than $5,000, you may defer its distribution until a later date. It is extremely important to notify PSERS of any address and beneficiary changes you have after terminating public school employment. Keeping this information current will ensure that you receive important retirement information, and that any death benefit will be paid to the correct person(s). Important Note about Deferring Your Retirement The federal tax laws mandate that retirement benefits to participants who are no longer working must begin to be distributed by April 1 of the calendar year following the year in which you attain age 70 1/2. As a result, if you left school service and are age 70 1/2, you are required to begin receipt of your retirement benefits from PSERS. Your PSERS retirement calculation will ensure that the IRS-defined Required Minimum Distribution (RMD) threshold is met. If you do not begin receiving your RMD, the IRS may impose a 50% penalty tax on the amount not distributed as required. If you have questions regarding RMD, we encourage you to seek advice from your tax consultant or the IRS. If your balance is more than $1,000 but is not greater than $5,000, you must take a single lump-sum distribution payable to you or request a direct rollover. If you do not elect either option within 90 days after the date you are eligible for distribution, the vested balance in your PSERS DC Plan account will be automatically rolled over to a Voya IRA in your name. You will be provided with information about the Voya IRA when you become eligible for this distribution from the PSERS DC Plan. If your balance is $1,000 or less, you must take a single lump-sum distribution payable to you or request a direct rollover. If you do not elect either option within 90 days after the date you are eligible for a distribution, the vested balance in your PSERS DC Plan account will be automatically distributed in a single lump-sum distribution payable to you less applicable federal withholdings. The Fine Print for Your DC Distribution - Your payment from the PSERS DC Plan will be taxable income, excluding after-tax contributions, for federal income taxes if you do not roll it over. If you do not request a direct rollover, the PSERS DC Plan is required to withhold 20% of the taxable portion of the payment for federal income taxes. If you are a nonresident alien and you do not request a direct rollover to an eligible retirement plan, instead of withholding 20%, the PSERS DC Plan is generally required to withhold 30% of the taxable portion of the payment for federal income taxes. If you are under age 59½ and do not request a rollover, you will also have to pay a 10% additional federal tax on early taxable distributions (generally, taxable distributions made before age 59½), unless an exception applies. If, however, you request a rollover, you will not have to pay federal tax until you receive the taxable payments and the 10% additional tax will not apply if those taxable payments are made after you are age 59½ (or if an exception applies). - Whether you can rollover your distribution to another plan depends upon whether the plan receiving the money allows rollover money into the plan. - The rules governing distribution in a transferee plan may be different than the rules governing the PSERS DC Plan from which a rollover originated. The PSERS DC Plan’s withholding rules for distributions may apply to rollover money from other qualified plans. Distribution choices and rules are complex. You are encouraged to talk with your tax advisor or financial planner before deciding how to take your distribution. To read more about distributions, visit “Getting Your Money” in the “Retirement” section of Education & Tools on the Voya website. Applying for a Distribution Once your employer submits your termination record, PSERS will share the information with Voya. You will be eligible to apply for a distribution 30 days following the termination date reported by your employer, or, if you have a balance of contract, then the last day of the month in which a balance of contract is reported by your employer. To discuss your PSERS DC Plan distribution options after terminating public school employment, please contact Voya at 833.4DC.MMBR (432.6627). This will ensure that you have all of the information needed to make an informed decision. Distributions via check will be generated 2 business days after the distribution request has been processed. Checks will be mailed directly to your address of record. You may also elect to have the proceeds directly deposited to your bank. Participants are restricted from requesting distributions via electronic transfer to your bank for seven (7) calendar days following any banking information updates. If a distribution is requested by the participant during the seven (7) calendar day wait period, a check will be issued instead. DC Disability Retirement There is no Disability benefit with PSERS DC Plan. Class T-G and Class T-H participants may qualify for a disability benefit under PSERS DB plan. For more information, refer to the “DB Disability Retirement” section of this handbook and the PSERS publication Let’s Talk About Disability Retirement Benefits. If you are receiving a disability benefit from the PSERS DB Plan you cannot receive a distribution from PSERS DC Plan unless you have a termination date from your public school employment. PSERS DC Plan Complaint Process Any concerns about the services provided or regarding the administration of your DC account should be submitted to Voya. Please call Voya at 833.4DC.MMBR (432.6627) for instructions on how to proceed. Disclaimer The Public School Employees’ Retirement System (PSERS) provides this document for educational and informational purposes. Information in this document is general in nature, does not cover all factual circumstances and is not a complete statement of the law or administrative rules. The statements in this document are not binding. In any conflict between the statements in this document and applicable law or administrative rules, the law and administrative rules will prevail. This document is designed solely to provide an overview of benefits available to PSERS members and is not intended to be a substitute for retirement counseling. Pension Forfeiture Act (July 8, 1978) This act provides for the forfeiture of the pension of certain public employees and authorizes the state or political subdivision to garnish the pension benefits of certain public officers and employees upon conviction of certain criminal activity related to their office or position of employment. The Act was amended July 15, 2004, to add certain sexual crimes against a student as a forfeitable offense. On March 29, 2019, the Act was amended to add all criminal offenses that are classified as felonies or punishable by a term of imprisonment exceeding five years as forfeitable offenses. PSERS PUBLIC SCHOOL EMPLOYEES’ RETIREMENT SYSTEM 5 N 5th Street Harrisburg PA 17101-1905	fadb1e08-e2dc-4fbd-b07f-13626337a71c	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	96,231
03 de agosto 2017 CERTIFICADO PASIVOS Corporación Municipal Pueblito de las Vizcachas Por medio de la presente certificamos que la Corporación Municipal Pueblito de las Vizcachas, Rut 65.108.319-2, posee al 31 de julio de 2017 los siguientes pasivos. \| CONCEPTO \| TIPO DOCUMENTO \| INSTITUCION \| N° DOCUMENTO \| MONTO \| \|---------------------------------\|----------------------\|----------------------\|----------------\|-----------\| \| PREVISIONAL AFP JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Plan vital \| 20042017/07/109340 \| $221.205 \| \| PREVISIONAL AFP JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Cuprum \| 20012017/07/050940 \| $677.032 \| \| PREVISIONAL AFP JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Modelo \| 20092017/07/100510 \| $429.404 \| \| PREVISIONAL AFP JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Provida \| 20052017/07/201100 \| $173.747 \| \| PREVISIONAL AFP JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Habitat \| 20022017/07/139100 \| $258.267 \| \| PREVISIONAL AFP JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Capital \| 20082017/07/128410 \| $415.431 \| \| PREVISIONAL ISAPRE JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Cruz Blanca \| 20252017/07/033390 \| $390.395 \| \| PREVISIONAL ISAPRE JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Banmedica \| 20212017/07/031480 \| $404.014 \| \| PREVISIONAL ISAPRE JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Colmena \| 20242017/07/032250 \| $213.906 \| \| PREVISIONAL FONASA JULIO 2017 \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| Fonasa \| 2017170700408430 \| $151.942 \| \| PREVISIONAL Asociacion Chilena de Seguridad (ACHS) \| PLANILLA PAGO COTIZACIONES \| ACHS \| 20802017/07/044230 \| $129.017 \| \| IMPUESTOS JULIO 2017 \| FORMULARIO 29 \| Tesorería General \| \| $1.821.171\| \| OPERACIONAL \| FACTURA \| Producciones Jorge Rodriguez Silva E.I.R.L. \| 122 \| $7.500.000 \| \| OPERACIONAL \| FACTURA \| Comercializadora y distribuidora Vertial \| 10034 \| $261.800 \| TOTAL $13.047.331 Se extiende este certificado a solicitud de transparencia Municipal de la Municipalidad de Puente Alto. [Signature] DIRECTOR EJECUTIVO Corporación Municipal Pueblito de las Vizcachas	<urn:uuid:2f460805-be6a-4784-a2e4-245408f9f105>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/spa_Latn/train	finepdfs	spa_Latn	2,403
LES DIFFERENTES PRESTATIONS Le suivi médical : Les visites sont faites régulièrement par le médecin de votre choix. Le médecin coordonnateur est présent un après-midi par semaine. Une psychologue intervient un mercredi sur deux. Le kiné de votre choix intervient à la demande du médecin. Culte : Le résident est libre du choix de sa religion. Un service d’aumônerie visite les résidents qui le souhaitent une fois par mois. Le linge : Il est entretenu par la lingerie de l’établissement pour tout ce qui est du linge marqué et lavable en machine. Coiffeur & Pédicure : Les passages du coiffeur et de la pédicure sont réguliers. Néanmoins, vous pouvez demander le coiffeur ou le pédicure de votre choix. Les frais restent à votre charge. L’animation : Tous les après-midi des activités et sorties vous sont proposées, sauf les week-ends. Procédure d’accueil Au premier contact des informations vous seront données sur notre établissement. Dès votre prise de décision, un dossier de demande d’admission vous sera transmis. Le dossier complet que vous nous retournez sera étudié par une commission qui se prononcera sur votre demande. Si l’avis est favorable, une visite de pré-accueil est programmée avant votre arrivée. Cette visite vous permettra de découvrir notre établissement et, à nous, de mieux vous connaître pour personnaliser votre accompagnement. Bienvenue Monsieur GUILLOUX Philippe, directeur, et l’ensemble du personnel vous présente l’EHPAD Casteran grâce à ce livret d’accueil. Présentation L’Etablissement a été construit en 1997, il est géré par le Centre Communal d’Action Sociale de Saint Pierre des Nids, petite commune de 1980 habitants. Cet établissement préserve une convivialité grâce à l’accueil de 35 résidents. Les chambres de 21m² sont individuelles et vous permettront de vous sentir chez vous grâce à une décoration que vous personnaliserez. Elles sont équipées de mobilier adapté, salle de douche personnelle et peuvent accueillir télévision et téléphone. Une pièce de vie appelée « Atrium » vous accueillera pour vos activités (lecture, télévision, jeux, discussions,…). La salle à manger est climatisée, il vous y sera servi un repas confectionné sur place. Vous pourrez inviter vos proches à le partager. Un salon de coiffure est à votre disposition. Pour les personnes qui le souhaitent, la chapelle de l’établissement célèbre une messe chaque mois. L’établissement vous accompagnera dans vos ballades extérieures grâce à un parc accessible et sécurisé, où vous pourrez rencontrer animaux, fleurs et un potager.	deabc645-8978-4591-94c8-cc96ac490bf7	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/fra_Latn/train	finepdfs	fra_Latn	2,608
laboratorios seSDerma En 1989 un grupo de profesionales, preocupados por dotar a sus pacientes de productos específicos para cada patología, creó SeSDerma, liderado por su presidente el Dr. Gabriel Serrano. Desde sus inicios su misión es crear productos de calidad atendiendo la necesidad de innovación en el campo de la Dermatología. "Ningún otro laboratorio del mundo tiene una línea entera de productos 'nano' como nosotros" En Laboratorios SeSDerma llevan más de 20 años al servicio de la dermatología. ¿Cuáles fueron los objetivos bajo los que se creó el laboratorio? zación por parte de los médicos. Y también MEDIDERMA acoge a otras empresas de grupo dietético y nanotecnológico. SeSDerma surge de la iniciativa de un grupo de dermatólogos con muchas inquietudes en un campo todavía por explorar: el de la dermoestética. Había necesidades, pero no productos. Comenzamos haciendo las primeras formulaciones que en aquellos años eran de ácido ácido glicólico, del que somos pioneros en todo el mundo. En los primeros años fue todo un "boom", algo que hoy en cierta medida se mantiene porque es un ácido que tiene unas bondades para la piel excelente. A partir de entonces se empezó a gestar la sociedad partiendo de algo que nosotros hacíamos de forma "casi primitiva". ¿Cómo está diseñado el Grupo? Inicialmente la empresa nació como SeSDerma, por aquel entonces teníamos 17 productos, una cartera que se ha ido ampliando con el paso de los años. Hoy en la calle tenemos más de 300. El aumento de productos trajo también la creación de nuevas empresas con carteras de productos muy particulares para cada una de ellas. Por ejemplo, hicimos una dedicada a los productos dietéticos muy orientados al área farmacéutica. Así nació la empresa DaeSeS. Lo mismo sucedió con otras empresas del Grupo. Con el tiempo, todo lo que en aquellos años nos parecía maravilloso ha creado una gran dispersión de la marca y una confusión al consumidor. Finalmente decidimos unificar marcas y empresas, dejando sólo dos una de ellas es SeSDerma y la otra es MEDIDERMA, que más o menos agrupa a unas empresas que teníamos dedicadas a productos destinados al campo profesional, a su utili- un mercado consolidado allí, donde somos líderes de ventas. Nuestro mercado natural siempre ha sido Latinoamérica, por ello también abrimos una oficina en Colombia, concretamente en Bogotá, de ahí nos extendimos a todos los países como México, Centroamérica, etc. Todos los países salvo Argentina y Brasil, dos emplazamientos en los que no estamos implantados porque no están en nuestro "target". En el caso de Brasil, existe un excesivo proteccionismo, mientras que en Argentina también es algo parecido. Después de Latinoamérica extendimos nuestro modelo a Europa, empezando por Portugal. Recientemente hemos inaugurado además Polonia. Contamos con filiales que son oficinas de la central española en el caso de Europa, obviamente en otros países como Latinoamérica y Estados Unidos tenemos constituidas sociedades. Otro de los países destacados en el que también estamos presentes es Italia. Además, podemos sentirnos orgullosos de la potente red que abarca los cinco continentes. En total, estamos presentes en 56 países y para 2012 podría ampliarse el número escogiendo nosotros mismo los lugares en los que queremos estar. A veces hemos llegado a zonas de la manera más insospechada, por ejemplo hay un cliente que viene de vacaciones a España un turista que no conoce nuestros productos pero que los adquiere en El Corte Inglés o en la farmacia. Después se ha dado el caso de que se ha puesto en contacto con nosotros a través de un correo electrónico para solicitarnos más cantidades, así hemos descubierto nuevos mercados a los que tras estas experiencias hemos ido a ¿Cuándo comenzaron a llevar a cabo su proceso de internacionalización? El proceso siempre ha sido una constante en la empresa, desde su nacimiento. Yo quería que fuera internacional, pero en los inicios era muy arriesgado contar mis pretensiones, así que fuimos trabajando poco a poco y a los cinco años de estar operativos ya empezamos a poner nuestra primera bandera, que fue en la República Dominicana. Desde entonces hemos creado Tenemos actividad en los cinco continentes del mundo, especialmente trabajamos en el americano y europeo Sanidad y Belleza de valencia Gabriel Serrano, presidente SeSDerma se impone a grandes multinacionales cosméticas Atendemos a más de 6.000 profesionales en todo el mundo relacionados con la Dermatología, la Medicina Estética y a más de 4.000 farmacias posicionarnos. Otro de los aspectos que nos llevan a elegir una u otra zona para vender allí nuestros productos, es la labor que realiza el departamento internacional que genera estrategias para estudiar el consumo del país, la edad de la población, las tendencias… ¿Cómo organiza su trabajo el Grupo SeSDerma? En realidad es muy sencillo, trabajamos como una empresa o laboratorio farmacéutico. Visitamos a los médicos y los médicos son los que finalmente hacen que un producto lo pueda usar cualquier usuario. Además, también trabajamos con El Corte Inglés, concretamente con la sección de Parafarmacia, donde somos líderes de ventas. Contamos con personal exclusivamente dedicado a trabajar para la sección de El Corte Inglés dado el éxito que estamos teniendo. En los momentos actuales hay que trabajar más si cabe para estudiar cómo no deben caer las ventas, posicionamiento de productos, campañas de difusión, etc. Los gurús de la economía advierten que ante las crisis de nada vale lamentarse. La mejor fórmula para salir airosos de ella es innovar, innovar e innovar. SeSDerma, parece tener claro este concepto. Gracias a su política de I+D constante acaba de imponerse a gigantes internacionales de la talla de Caudalie, Avéne, Lierac y SkinCeuticals. Uno de sus productos, concretamente su C-Vit liposomal serum, ha sido elegido como 'Producto más innovador en antienvejecimiento' en los Premios Cosmética y Farmacia 2011 que deciden los farmacéuticos de toda España mediante un sistema de votación on line. Por detrás han quedado, en la misma categoría, productos como Serenage pieles maduras de Avéne, Blemish Age de SkinCeuticals, Premier Cru Yeux de Caudalie y Premium Anti âge global serum régénerant extrême de Lierac. La sexta edición de estos premios, organizados por el semanario Correo Farmacéutico, ha batido el récord de participación con un total de 120 candidaturas presentadas. ¿Qué proyectos tienen previsto acometer en 2012? Uno de los proyectos significativos que llevaremos a cabo será un cambio muy importante en la facturación de la empresa porque hemos apostado mucho por el aspecto internacional. De la noche a la mañana no empiezas a exportar, en nuestro caso nos requieren una serie de registros sanitarios y autorización para poderlo comercializar. Y hay que tener en cuenta que cada país tiene sus propias normas. Existen muchas barreras a la hora de salir a diferentes países, no en Europa donde no existen grandes barreras, pero sí en determinados países como los árabes en los que todo debe estar en su idioma. Son dificultades añadidas que en el año que comienza intentaremos superar por completo. Pocas empresas españolas hacen lo que realiza SeSDerma, nosotros vamos a ferias y congresos internacionales Sanidad y Belleza de valencia 39 40 laboratorios sesderma presentes en medio mundo México Costa Rica Puerto Rico El Salvador Nicaragua Honduras Guatemala Colombia Venezuela República Dominicana Chile Panamá Paraguay Brasil Estados Unidos Arabia Saudita Kuwait Jordania Líbano Unión de Emiratos Árabes La India Australia Taiwán España Grecia Portugal Reino Unido Bélgica Italia Alemania Francia Noruega Suecia Dinamarca Polonia Rusia Ucrania Estonia Letonia Azerbayán Kazajistán y a veces nos encontramos sin compañía española. Ojalá que otras empresas se animen a apostar por la parte internacional porque las cosas deben ir por ahí para evolucionar. los tenemos en la calle. Ha sido todo un éxito y nos traerá muchas ventajas. Sus posibilidades a todos los niveles son grandísimas, es nuestra principal apuesta. Trabajamos en activos que actúan sobre los genes. ¿Cuántas personas componen la plantilla de su Grupo? SeSDerma tiene en estos momentos unos 250 empleados en el territorio nacional. De ellos parte están en la fábrica y otros en la red comercial. También contamos con promotoras en El Corte Inglés, Carrefour y Alcampo. En Colombia contamos además con una gran infraestructura compuesta por 74 personas, es una de nuestras filiales más importantes, ya que Colombia influye mucho en el consumo de otros países como Venezuela, Perú, Chile… En República Dominicana la plantilla es muy similar, que estemos allí no es casual, tiene una explicación lógica y es que en República Dominicana cuentan con el mayor Instituto Dermatológico de toda Latinoamérica, por el que pasan 1.500 pacientes diarios, además es un gran centro de formación. Para nosotros repercute totalmente en el área. ¿Es más valorada la cosmética europea que la americana? Lo que está claro es que la cosmética europea tiene grandes ventajas respecto a la americana. Cuando nosotros analizamos los activos que llevan los productos cosméticos vemos que casi todos están producidos por empresas europeas, fundamentalmente francesas, españolas, alemanas… La industria europea es muy poderosa en activos por lo que somos referentes mundiales y el público nos pre- Sanidad y Belleza de valencia ¿Tienen previsto que con los cambios que se han realizado y que se van a realizar en la empresa exista un aumento de facturación? Sí, somos muy positivos. Las facturaciones que hemos tenido hasta ahora rondan los 20 millones de euros, es algo que va a cambiar totalmente porque pensamos que vamos a duplicarla en un tiempo récord. Así lo dicen nuestras expectativas elaboradas por expertos en la materia, siempre que la implementación de la estrategia que se ha desarrollado se realice de forma adecuada. Algo a lo que también contribuirá la agrupación de las marcas que hará que los consumidores nos identifiquen más rápidamente. ¿Han cumplido los objetivos que se fijaron con la creación de SeSDerma? Sin duda alguna, aunque los objetivos al igual que la empresa han ido creciendo con el tiempo. Pero hay que destacar que hemos logrado lo más importante para nosotros que es tener la confianza del público, el cliente nos valora, prueba uno de nuestros productos y tras comprobar su calidad va al mercado a comprar otras variantes. Es algo usual que un cliente de SeSDerma tenga varios productos de nuestra marca en su casa. Sin duda, es nuestro principal objetivo y lo hemos cumplido gracias a que trabajamos con la máxima calidad y la máxima innovación. SeSDerma sigue desarrollando una intensa labor de investigación, que tiene como resultado una continua aportación de productos novedosos fiere, algo que nos permite generar un gran avance en todos los aspectos. ¿Cuál diría que es uno de los mayores valores de SeSDerma? Creo que uno de nuestros principales valores es el ser una empresa nanotecnológica. No hay ningún laboratorio que tenga una línea entera de productos de dermatología que sean "nano", nosotros hace ya dos años que Polígono Industrial Rafelbuñol Calle Massamagrell 3 46138 Rafelbuñol (Valencia) Tlf: 902 100 223 www.sesderma.com	<urn:uuid:825ecd1c-c622-4a20-be37-a02d5a365228>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/spa_Latn/train	finepdfs	spa_Latn	11,350
ABRIGA EL TEU EDIFICI REHABILITACIÓ ENERGÈTICA A L'HABITATGE PALAU SOLITÀ I PLEGAMANS 20 DE SETEMBRE, 2023 consellvallesoccidental.cat SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 1. Palau Solità i Plegamans: Parc d'habitatges Nº d'edificis per any de construcció - Edificis ≤ 1978 - Obligatorietat ITE (≥45 ANYS) - Edificis anteriors NBE-CT-79 - Programes P3 I P5 Next Generation EU - Edificis 1979-1999. - Edificis anteriors CTE-DB-HE-2006 - Programes P3 I P5 Next Generation EU - Edificis 2000-2006. - Edificis anteriors CTE-DB-HE-2006 - Programa P3 Next Generation EU. Font: Elaboració pròpia a partir dades Urban3r 1. Palau Solità i Plegamans: Parc d'habitatges - Edificis ≤ 1978 - OBLIGATORIETAT ITE (≥45 ANYS) - Edificis anteriors NBE-CT-79 - Programes P3 I P5 Next Generation EU - Edificis 1979-1999. - Edificis anteriors CTE-DB-HE-2006 - Programes P3 I P5 Next Generation EU - Edificis 2000-2006. - Edificis anteriors CTE-DB-HE-2006 - Programa P3 Next Generation EU. Font: URBAN3R SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 2. DEURE DE CONSERVACIÓ, manteniment i rehabilitació “Qui no adoba la gotera, ha d’adobar la casa sencera” -LLEI 18/2007, del dret a l’habitatge. -RDL 7/2015, Ley de Suelo y Rehabilitación Urbana. -DECRET 67/2015, de 5 de maig, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació dels edificis d’habitatges. El deure de conservació també es troba regulat en altres normatives vigents. 2. DEURE DE CONSERVACIÓ, manteniment i rehabilitació L'obligació correspon als propietaris i propietàries dels immobles. L'incompliment pot ser considerat infracció greu. (Llei 18/2007) Es materialitza amb l'Informe de la Inspecció Tècnica de l'Edifici* i el Certificat d'Aptitud. És obligatòria per edificis plurifamiliars i unifamiliars de més de 45 anys d'antiguitat. En edificis unifamiliars s'exclou en cas d'estar a més de 1,5 metres de la via pública, de zones d'ús públic i finques adjacents. També és necessària per acollir-se a programes públics d'ajuts a la rehabilitació. 2. DEURE DE CONSERVACIÓ, manteniment i rehabilitació - Evitem situacions de risc - Estalviarem El manteniment preventiu és més econòmic que el correctiu Figura 1.- Relación coste (C) - tiempo (t), en las opciones de mantenimiento y de no mantenimiento (o mantenimiento correctivo) SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 3. FONS NEXT GENERATION EU El repte de la rehabilitació energètica. Tabla 7.17. Viviendas acumuladas en la senda de rehabilitación de viviendas 2020-2050 del Paquete “Rehabilitación de Envolvente Prioritaria”. Transposición Artículo 2 bis Directiva 2010/31/UE Estrategia de renovación a largo plazo: Cada estado miembro establecerá una estrategia a largo plazo para apoyar la renovación de sus parques nacionales de edificios residenciales y no residenciales, tanto públicos como privados, transformándolos en parques inmobiliarios con alta eficiencia energética y descarbonizados antes de 2050, facilitando la transformación económicamente rentable de los edificios existentes en edificios de consumo de energía casi nulo. Font: MITMA El moment és ara... Effic: rehabilitar viviendas ya es una exigencia Bruselas obligará a que todas tengan una calificación energética mínima de D en 2033 España tiene un parque inmobiliario con una media de antigüedad de 40 años La sostenibilidad energética en el sector inmobiliario avanza de forma imparable. En el mercado inmobiliario de oficinas es en el que primero se ha advertido esta tendencia: los espacios de trabajo no se entienden sin certificados de eficiencia. Una realidad que se está trasladando también al sector residencial, donde la demanda de edificios sostenibles ha aumentado un 30% en los últimos dos años, según el Consejo General de Colegios de Agentes de la Propiedad Inmobiliaria. Font: Effic: rehabilitar viviendas ya es una exigencia. (05 de Juny de 2023). El País. https://cincodias.elpais.com/aniversario/45-a/2023-06-04/effic-rehabilitar-viviendas-ya-es-una-exigencia.html Europa limitará la venta de viviendas que no cumplan con la Directiva de eficiencia energética para 2030 La propuesta del texto de la reforma de la Directiva de Eficiencia Energética de la Edificación, contempla el objetivo de una calificación energética mínima E para las viviendas en 2030. La nueva redacción de la Directiva de Eficiencia Energética de la Edificación marca dos objetivos con impacto revulsivo en el mercado inmobiliario: para 2030 todos los edificios de viviendas existentes tendrán una calificación energética mínima E, y para 2033 mínima de D. Además, introduce el concepto de edificio cero emisiones y la figura de Pasaporte de Renovación Energética para que los propietarios puedan planificar las obras de mejora, en un texto más exigente que el que proponía el propio Consejo de Europa. Font: Alonso, R. (21 de Marzo de 2023). Europa limitará la venta de viviendas que no cumplan con la directiva de eficiencia energética para 2030. Idealista News. https://www.idealista.com/news/inmobiliario/vivienda/2023/03/21/805007-europa-limitara-la-venta-de-viviendas-que-no-cumplan-con-la-directiva-de-eficiencia El moment és ara... Limitacions en el mercat de lloguer, el cas de França. Actualment, ja es estan notant estratègies que toman els diferents païses per ir millorant la eficiència del parcim immobiliar i arribar als objectius marcats per 2050. A Catalunya, com nos informa el ICAEN, encontremos que los Certificats de Eficiencia Energética tienen habitualmente una vigència de 10 anys, excepto aquells que tienen una letra G, que tienen una vigència de solo 5 anys. En França ja han ido un pas més allà y ya han comenzado a limitar el accés al mercat de lloguer para aquells inmuebles que no sean suficientemente eficients energèticament. Han determinado que aquellas viviendas con una calificació G son "coladores energètics", por tanto, viviendas ineficients. Estas viviendas ya no pueden ofrecerse en lloguer, medida que aplica a los nuevos contratos de lloguer, y a los contratos renovados o renovados tàcticament a partir del 1 de gener de 2023. En la França metropolitana, per ser calificat com a "eficient" y poder ser puesto en el mercat de lloguer, el inmueble deberà cumplir unas determinades calificaciones energètiques: - Calificació F des del 1 d'Enrer de 2025 - Calificació E des del 1 d'Enrer de 2028 - Calificació D des del 1 d'Enrer de 2034 Font: Agencia EFE. (24 de Agosto de 2022). Francia prohibe subir los alquileres de viviendas con mala etiqueta energética. La Voz de Galicia. https://www.lavozdegalicia.es/noticia/economia/2022/08/24/francia-prohibe-subir-alquileres-viviendas-mala-etiqueta-energetica/00031661350356052231187.htm Font: Agencia EFE. (20 de agosto de 2022). Francia prohibirá alquilar viviendas con baja calificación energética a partir de enero. El Mundo. https://www.elmundo.es/economia/2022/08/20/6300c18efdddddff5548b457e.html El moment és ara... El 80% de los edificios tendrán que rehabilitarse para alquilarse o venderse Para 2033, cada vivienda deberá contar con un Certificado de Eficiencia Energética igual o superior a la letra D, según una nueva directiva que se está negociando en la Unión Europea. La UE aprobó el pasado marzo esta propuesta legislativa cuya versión definitiva está siendo negociada entre Comisión, Parlamento y Consejo Europeo. La puesta en marcha final se dará durante los próximos meses de presidencia española en la Comisión Europea. Una vez aprobada, los países deberán adaptarla a su normativa estatal. El objetivo de la Unión es conseguir que todos los edificios existentes y nuevos tengan un nivel de eficiencia superior a E para 2030 y D para 2033. En 2050, cuando se quiere conseguir la descarbonización de Europa, estos inmuebles deberán ser de cero emisiones. Tanto los públicos como los no residenciales deberán alcanzar estos niveles tres años antes. La UE calcula que se tendrá que realizar una renovación profunda a, por lo menos, 35 millones de viviendas. Las que no se rehabiliten y tengan un nivel de eficiencia energética menor a lo establecido no podrán ser vendidas o alquiladas. La rehabilitación energética pasa a ser una prioridad para construir la sociedad europea del futuro. Font: Pérez, S. (08 de Agosto de 2023). El 80% de los edificios tendrán que rehabilitarse para alquilarse o venderse. Cinco días 45. DOI:https://cincodias.elpais.com/economia/2023-08-08/el-80-de-los-edificios-tendran-que-rehabilitarse-para-alquilarse-o-venderse.html 3. FONS NEXT GENERATION EU: Terminis 480 M€ de subvencions per a la rehabilitació energètica dels habitatges. 170 M€ Programa 1 de BARRIS 246 M€ Programa 3 d’EDIFICIS 54 M€ Programa 4 d’HABITATGES 10M€ Programa 5 DOCUMENTACIÓ OBRES fins juny 2026 SOL·LICITUDS fins novembre 2023 REAL DECRETO 853/2021 RESOLUCIÓ DSO/825/2022 SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 4. Avantatges de rehabilitar amb els ajuts COMPLIMENT DEL DEURE DE CONSERVACIÓ 4. Avantatges de rehabilitar amb els ajuts COMPLIMENT DEL DEURE DE CONSERVACIÓ AUGMENT DEL VALOR PATRIMONIAL AVANTATGES PRINCIPALS 4. Avantatges de rehabilitar amb els ajuts COMPLIMENT DEL DEURE DE CONSERVACIÓ AUGMENT DEL VALOR PATRIMONIAL ESTALVI EN LES FACTURES FUTURES AVANTATGES PRINCIPALS 4. Avantatges de rehabilitar amb els ajuts MILLORA DEL CONFORT TÈRMIC, BENESTAR I SALUT DISMINUCIÓ IMPACTE AMBIENTAL AVANTATGES PRINCIPALS 4. Avantatges de rehabilitar amb els ajuts ACTUAR EN LES DEFICIÈNCIES DELS NOSTRES EDIFICIS: CONSERVACIÓ, ACCESSIBILITAT, SEGURETAT D'UTILITZACIÓ, RETIRADA D'AMIANT MILLORAR EL NOSTRE EDIFICI AVANTATGES PRINCIPALS 4. Avantatges de rehabilitar amb els ajuts AJUDES ÚNIQUES: DES DEL 40% FINS AL 80% + BENEFICIS FISCALS SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 5. PROGRAMA 3 - EDIFICIS REAL DECRETO 853/2021 I RESOLUCIÓ DSO/825/2022 SUBVENCIÓ PRINCIPAL Actuacions de millora energètica: • Envolupant tèrmica • D'energies fòssils a energies renovables SUBVENCIÓ ADDICIONAL Actuacions addicionals fins al topall per habitatge en: • Seguretat d'utilització • Accessibilitat • Conservació Subvenció extra per la retirada d'amiant. 5. PROGRAMA 3 - EDIFICIS SUBVENCIÓ PRINCIPAL Actuacions de millora energètica: • Envolupant tèrmica • D'energies fòssils a energies renovables REQUISITS Reducció mín. 30% del CEPNR Reduir la demanda de Calefacció/Refrigeració: • Zona C > 25% • Zona D > 35% % Consum d'energia primària no renovable SUBVENCIÓ ADDICIONAL Actuacions addicionals fins al topall per habitatge en: • Seguretat d'utilització • Accessibilitat • Conservació Subvenció extra per la retirada d'amiant. "Abrega el teu edifici" Evita que la calor i el fred entren al teu edifici per reduir la demanda de calefacció i refrigeració Font: Oficina Tècnica de Rehabilitació. (2023). Rehabilitar és estalviar [Diapositiva de PowerPoint]. SUBVENCIÓ Envolupant tèrmica MESURES PASSIVES Font: Oficina Tècnica de Rehabilitació. (2023). Rehabilitar és estalviar [Diapositiva de PowerPoint]. AÏLLAMENT TÈRMIC PER L'EXTERIOR AÏLLAMENT TÈRMIC PER L'INTERIOR INJECCIÓ CAMBRA D'AIRE Font: Oficina Tècnica de Rehabilitació. (2023). Rehabilitar és estalviar [Diapositiva de PowerPoint]. SUBVENCIÓ Envolupant tèrmica MESURES PASSIVES Font: Oficina Tècnica de Rehabilitació. (2023). Rehabilitar és estalviar [Diapositiva de PowerPoint]. PROTECCIONS SOLARS CANVI DE FUSTERIES DOBLE VIDRE TRIPLE VIDRE SUBVENCIÓ Envolupant tèrmica MESURES PASSIVES Font: Oficina Tècnica de Rehabilitació. (2023). Rehabilitar és estalviar [Diapositiva de PowerPoint]. MESURES ACTIVES Energies fòssils a renovables SUBVENCIÓ ADDICIONAL Conservació Accessibilitat SUBVENCIÓ ADDICIONAL Seguretat d'utilització Salut Retirada d'amiant \| % CEPRN ESTALVI ENERGÈTIC \| % Màxim de subvenció \| Topall per habitatge \| \|--------------------------\|----------------------\|---------------------\| \| 30-45% \| 40% \| 6.300 euros/ habitatge \| \| 45-60% \| 65% \| 11.600 euros/ habitatge \| \| > 60% \| 80% \| 18.800 euros/ habitatge \| Subvenció fins 100% per casos Vulnerabilitat Econòmica \| Existència amiant \| 1000 euros/habitatge \| \|-------------------\|-----------------------\| \| \| \| Topall per edifici \| \| 12.000 euros \| \|-------------------\|--------------\| SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir \| \| ESCENARI 1: REDUCCIÓ CEPNR 30-45% \| ESCENARI 2: REDUCCIÓ CEPNR 45-60% \| ESCENARI 3: REDUCCIÓ CEPNR >60% \| \|------------------------\|----------------------------------\|----------------------------------\|----------------------------------\| \| Cost de la rehabilitació \| 181.427,04€ \| 226.664,15€ \| 377.136,07€ \| \| Percentatge de subvenció \| 40% \| 65% \| 80% \| \| Topall \| \| \| \| \| Inversió NO subvencionada \| 108.856,22€ \| 87.464,15€ \| 151.536,07€ \| \| Inversió per habitatge NO Sub. \| 15.118'92€ \| 18.888'68€ \| 31.428'01€ \| \| Inversió per habitatge amb Sub. \| 9.071,35€ \| 7.288,68€ \| 12.628,01€ \| \| Desgravació fiscal IRPF \| 5.442,81€ \| 4.373,21€ \| 7.576,80€ \| \| Cost real per habitatge \| 3.628'54€ (24%) \| 2.915,47€ (15,4%) \| 5.051,21€ (16%) \| Preus sense taxes i llicències Font: Oficina Tècnica de Rehabilitació del CATEB ### ESTALVI D'ENERGIA PRIMÀRIA NO RENOVABLE PER HABITATGE #### (30% - 45%) - 6.047,57€ (40%) - 5.442,81€ (36%) - 3.628,54€ (24%) Cost total obra: 15.118,92€ (100%) #### (45% - 60%) - 11.600€ (Topall de 61%) - 4.373,21€ (24%) - 2.915,47€ (15%) Cost total obra: 18.888,68€ (100%) #### (+ 60%) - 18.800€ (Topall de 60%) - 7.576,80€ (24%) - 5.051,56€ (16%) Cost total obra: 31.428,011€ (100%) --- SUBVENCIÓ PER HABITATGE DEDUCCIONS (IRPF): 60% COST PER HABITATGE FINAL Font: Elaboració pròpia en base a dades de l'Oficina Tècnica de Rehabilitació del CATEB ENTITATS FINANCERES COL·LABORADORES - Arquia Banca - Bankinter - BBVA - Banc Sabadell - Banc Santander - Caixa d'Enginyers - Deutsche Bank - Ibercaja - Unió de Crèdits Immobiliaris - CaixaBank Opcions de finançament. Com són els préstecs? - Avancen fins al 100% d'inversió generant una quota des del primer moment. - S'encarreguen de cobrar i gestionar la subvenció. - Préstecs a un termini de 10 anys podent allargar-lo fins als 15 anys - Interessos Condicions a confirmar amb cada entitat financera. 1. La subvenció no tributa en la Declaració de la Renda. 2. Deducció fins al 60% del cost de l’obra que es paga (sense subvenció) a través de l’IRPF (Reial Decret Llei 19/2021 5 d’octubre i ampliacions de terminis segons RDL 18/2022). 3. IVA del 10% en algunes actuacions de rehabilitació 4. Bonificacions fiscals en Impost sobre Béns Immobles i Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres. (A consultar amb l’Ajuntament) SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 7. PROGRAMA 5 Ajuts per a l’elaboració del Llibre de l’Edifici Existent i projecte de rehabilitació. REAL DECRETO 853/2021 I RESOLUCIÓ DSO/825/2022 SUBVENCIONA • Llibre de l’Edifici Existent (+ IITE i CEE). • Projecte de Rehabilitació. REQUISITS • Edificis anteriors a l’any 2000. • 50% superfície sobre rasant – Ús habitatge 7. PROGRAMA 5 Per què fer-ho ara? POSARÀS AL DIA EL TEU EDIFICI Aquesta subvenció t'ajudarà a obtenir la documentació necessària que ha de tenir el teu edifici segons la normativa. I, a més a més et donarà la informació necessària per saber com s'ha d'utilitzar, mantenir i conservar l'edifici. ET FARÀS UNA IDEA DE COM SERÀ LA TEVA REHABILITACIÓ El llibre de l'edifici existent inclou: - Diagnòstic potencial de millora de les prestacions de l'edifici amb relació a la LOE. - Pla d'actuacions amb els 3 escenaris de millora energètica, per poder acollir-se al programa 3 dels Fons Next Generation. \| N° Habitatges \| Quantia \| \|---------------\|----------------------------------------------\| \| LLIBRE DE L'EDIFICI \| 700 euros + 60 euros/ hab màx. 1.900 euros \| \| \| 1.100 euros + 40 euros/ hab màx. 3.500 euros. \| \| PROJECTE DE REHABILITACIÓ \| 4.000 euros + 700 euros/ hab màx. 18.000 euros. \| \| \| 12.000 euros + 300 euros/ hab màx. 30.000 euros. \| SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 8. PROGRAMA 4 - HABITATGES Per a habitatges unifamiliars o habitatges dins d’un edifici plurifamiliar. REAL DECRETO 853/2021 I RESOLUCIÓ DSO/825/2022 SUBVENCIÓ Actuacions de millora energètica: • Envolupant tèrmica • D’energies fòssils a energies renovables. SUBVENCIÓ ADDICIONAL NO hi ha subvenció addicional per altres actuacions. 8. PROGRAMA 4 - HABITATGES Per a habitatges unifamiliars o habitatges dins d’un edifici plurifamiliar. SUBVENCIÓ Actuacions de millora energètica: • Envolupant tèrmica • D’energies fòssils a energies renovables. QUANTIA Es subvenciona fins al 40% del cost de l’obra. • Topall: 3000€ • Inversió mínima: 1000€ REQUISITS Només és necessari complir un dels següents: - Reducció mínima del 30% del CEPNR* - Reduir la demanda de Calefacció/Refrigeració un 7% (mínim) - Modificació o substitució d’elements de l’envolupant tèrmica segons normativa (transmitància tèrmica i permeabilitat a l’aire). % Consum d’energia primària no renovable *Totes les actuacions han de complir amb la normativa vigent en qualsevol cas. SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 9. CONCLUSIONS El dret a l’habitatge comporta el deure de conservació. - IITE - Programa 3 i 5 Subvencions úniques: - Del 40 al 80% - Amb beneficis fiscals Programa 3: Rehabilitació de l’edifici. - Actuacions en eficiència energètica. - Actuacions addicionals (fins topall) en conservació, accessibilitat i seguretat d’utilització. - Extra per la retirada d’amiant. Programa 5: Documentació. - Ajuda a “posar l’edifici en ordre” obtenint els documents previs d’acord a la normativa. - Subvenció del projecte de rehabilitació. SUMARI 1 Palau-Solità i Plegamans: Parc d'habitatges 2 Deure de conservació 3 Fons Next Generation EU 4 Avantatges de rehabilitar amb els ajuts 5 PROGRAMA 3 6 Exemple econòmic i beneficis fiscals 7 PROGRAMA 5 8 PROGRAMA 4 9 Conclusions 10 On acudir 8. ON ACUDIR? EQUIP DE MEDIACIÓ Per comunitats de propietaris: Truca al 610 26 22 51 per demanar cita prèvia Consultes al correu: firstname.lastname@example.org Oferim suport i acompanyament al llarg del tràmit CONSELL COMARCAL DEL VALLÈS OCCIDENTAL Per habitatges unifamiliars Correu: email@example.com Truca al: +34 93 727 35 34 Gràcies Consell Comarcal del Vallès Occidental Carretera N-150 Km 15, 08227, Terrassa +34 93 727 35 34 firstname.lastname@example.org Segueix-nos facebook vallesoccidental twitter consell_comarcal_valles_occ instagram Consell Comarcal del Vallès youtube Occidental consellvallesoc Contribuint als ODS:	bddc9d61-e48e-4fc0-9e1b-6fd275763276	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/cat_Latn/train	finepdfs	cat_Latn	21,350
In tiefer Trauer um Artikel 5 (1) Grundgesetz Jeder hat das Recht, seine Meinung in Wort, Schrift und Bild frei zu äußern und zu verbreiten und sich aus allgemein zugänglichen Quellen ungehindert zu unterrichten. Die Pressefreiheit und die Freiheit der Berichterstattung durch Rundfunk und Film werden gewährleistet. Eine Zensur findet nicht statt. *23. Mai 1949 †18. Juni 2009 "Niemand hat die Absicht, eine Mauer zu errichten" (Walter Ulbricht) Unter dem Deckmantel des Kinderschutzes beschloss der deutsche Bundestag gegen den überwiegenden Rat von Experten und aufgrund bekannt falscher Informationslagen die Einführung umfangreicher Zensurmaßnahmen für das bis dato freie Internet. Die Zensur soll mittels geheimer Filterlisten durch das BKA erfolgen und somit der demokratischen Kontrolle entzogen werden. Wir als besorgte Bürger sind entsetzt über diesen dreisten Akt der Zensur, der die Bundesrepublik auf eine Stufe mit Staaten wie China, dem Iran oder Nordkorea stellt.	<urn:uuid:e4b83c77-c216-4127-993c-8d7f98a6b45d>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	986
ANTRAG gemäß § 41 des Villacher Stadtrechts an den GEMEINDERAT der Stadt Villach. Betreff: Gefahrenstelle Kreuzung Hauptplatz und Lederergasse Der Kreuzungsbereich Lederergasse und Hauptplatz ist aus baulichen und auch aufgrund der hohen Frequenz stets einen Gefahrenpunkt in der Villacher Innenstadt dar. Verkehrsteilnehmer aus der Lederergasse kommend können aufgrund der baulichen Gegebenheiten, die von der Draubrücke kommenden Fußgänger erst sehr spät wahrnehmen. Immer wieder kommt es an dieser Stelle daher beinahe zu Zusammenstößen. Dank der niedrigen Geschwindigkeiten und der Aufmerksamkeit der Verkehrsteilnehmer ist bisher Gott sei Dank noch nichts Schlimmes passiert. Seit der (probeweisen) Öffnung des Hauptplatzes am 1. April 2019 befindet sich an dieser Stelle nun ein sehr provisorisch angebrachter Fahrradstreifen, welcher die Situation an dieser Stelle jedoch noch mehr verschärft. Auch wenn der Radweg an der Straße laut Bodenmarkierung endet und die Radfahrer somit absteigen müssten, sieht die Realität leider anders aus. Abhilfe würde unter Umständen die Anbringung eines Verkehrsspiegels, die Verlegung des Fußgänger- und Radüberweges mehr Richtung Osten würden sicherlich zu einer früheren Gefahrenerkennung und einem sichereren Überqueren dieser stark frequentierten Kreuzung führen. Der Klub der ÖVP Gemeinderäte stellt daher folgenden ANTRAG: Der Gemeinderat möge beraten und beschließen: Die Prüfung, Planung und Umsetzung von straßenverkehrstechnischen Sicherheitsmaßnahmen an der Kreuzung Hauptplatz und Lederergasse, wie zum Beispiel oben beschrieben.	<urn:uuid:44d5758b-34cc-47ce-b133-77ca16b3335c>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/deu_Latn/train	finepdfs	deu_Latn	1,590
KOTKAN SHUKOKAI KARATE RY 30 Juhlaristeily lähtee Sapokasta kello 16.00. Juhlimme 30 vuotiasta Kotkan seuraa upeassa meriympäristössä kuohuviiniä maistellen. Risteilyllä suoritamme myös viralliset muistamiset. Risteilyn jälkeen siirrymme Kotkan Seurahuoneelle ravintola Bankettiin, jossa ruokailu alkaa kello 19.00. MENU: Kylmäsavulohi-juustosalaatti, Pasta-tonnikalasalaatti Salaatinkastiketta, Paahdettuja pinjansiemeniä, Pariloitua broilerinfileetä, Uunilohkoperunoita Aiolia, Maalaispatonkia, Valkosipulituorejuustoa, viini tai pieni hanaolut. Ruokailun jälkeen koemme Shukokai henkisen "Kotka 30" shown. Yksityistilaisuus päätty kello 22.00. Ilta jatkuu Banketissa FinnMiks? bilebändin voimalla. Koko juhlapaketin hinta 35 euroa, Illaliskortteja myydään perjantaina leirillä.	<urn:uuid:08af3c13-234e-4b29-9c37-21066997cf77>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/fin_Latn/train	finepdfs	fin_Latn	785
FRAGUA SOCIAL PRENSA, CULTURA Y MOVILIZACIÓN EN LA CNT VALENCIANA (1936-1939) TESIS DOCTORAL PRESENTADA POR: Josefa Alcolea Escribano DIRIGIDA POR: Dr. Francisco Javier Navarro Navarro PROGRAMA DE DOCTORADO 559 – 215 I Nuevas Perspectivas en Historia Contemporánea Valencia, 2015 Para David y Sergio. Índice general Índice general..................................................................................................................5 Índice de fotografías .......................................................................................................7 Índice de reproducciones de Fragua Social .................................................................9 Índice de tablas .............................................................................................................11 Agradecimientos ..........................................................................................................13 Siglas y acrónimos .......................................................................................................17 Resumen ......................................................................................................................19 Introducción ................................................................................................................21 Marco teórico general ...................................................................................................27 BLOQUE I. MUNDO CONFEDERAL ............................................................................55 Capítulo I. Origen y antecedentes de Fragua Social ..................................................57 La importante tradición cultural libertaria valenciana .............................................57 Origen de Solidaridad Obrera de Valencia y de la CRT de Levante .....................62 Origen del Sindicato de Artes Gráficas CNT de Valencia .......................................68 Evolución de la CRT de Levante y Solidaridad Obrera de Valencia .....................70 Capítulo II. Fragua Social. Análisis formal de un diario de combate .......................81 La recuperación de Solidaridad Obrera de Valencia entre enero y julio de 1936 ....81 Características de la CRT de Levante en los años treinta .......................................84 Estallido de la guerra e incautación de los diarios valencianos ..............................86 El diario UGT-CNT ...............................................................................................89 Análisis de las características formales del diario Fragua Social .........................96 Capítulo III. Vidas de prensa, cultura y movilización ..................................................113 El sindicato de Artes Gráficas de Valencia durante la guerra ................................113 Redactores y colaboradores de Fragua Social .....................................................115 BLOQUE II. DISCURSOS E IDENTIDADES DEL ANARCOSINDICALISMO VALENCIANO ........163 Capítulo IV. La reelaboración del discurso apolítico antiestatista .............................165 Primera fase: entre la revolución y la colaboración ..............................................166 Segunda fase: un discurso para un gobierno .........................................................185 Tercera fase: colaboracionismo y resistencia con el gobierno Negrín ....................195 Cuarta fase: discurso antinegrinista y anticommunista ..........................................210 Capítulo V. Identidad nacional, internacionalismo y estatutismo ...............................229 Análisis de las principales aportaciones historiográficas .................................................. 232 Por una República social, federal y laica ........................................................................... 242 Valencianismo y estatutismo ................................................................................................. 249 La evolución de la imagen de los marroquíes ..................................................................... 270 Una Historia de España anarcosindicalista ....................................................................... 282 Capítulo VI. La Nueva Mujer. Anarquismo y género en Fragua Social ............................ 293 El género en los discursos y las prácticas anarquistas hasta los años treinta ...................... 295 Género, Nación y Ciudadanía ............................................................................................... 301 Mujeres Libres ....................................................................................................................... 305 Ni reinas, ni señoritas, ni beatas ......................................................................................... 315 Prototipos diferenciados para el reclutamiento masculino y femenino ............................... 320 Mujeres del pasado y del presente ....................................................................................... 328 Un discurso común, diferentes sensibilidades .................................................................... 330 Capítulo VII. Violencia y revolución .................................................................................... 335 Reflexiones historiográficas sobre la violencia revolucionaria ............................................. 336 Violencia y movimiento libertario ......................................................................................... 340 La canalla dorada .................................................................................................................. 341 ¿Qué revolución? .................................................................................................................. 357 BLOQUE III. CULTURA Y MOVILIZACIÓN ........................................................................ 363 Capítulo VIII. Nueva cultura. Racionalismo versus antiintelectualismo ............................ 365 Una Escuela Nueva ............................................................................................................... 365 Escuela Nueva para los niños; teatro social para los adultos ............................................. 402 Arte revolucionario, arte antifascista y legado artístico liberal .......................................... 420 Capítulo IX. Mitos, símbolos y rituales de la cultura política anarcosindicalista ............. 429 Referentes simbólicos y miticos del anarcosindicalismo antes de la guerra ..................... 429 Un calendario anarcosindicalista ......................................................................................... 433 Viejos mártires, nuevos héroes ............................................................................................. 438 Revolución rusa, revolución mexicana, revolución española ............................................. 444 19 de julio y Primero de mayo ............................................................................................. 462 La versatilidad del mito de Durruti ...................................................................................... 469 CONCLUSIONES .................................................................................................................. 483 FUENTES ............................................................................................................................... 509 Archivos ................................................................................................................................ 511 Bibliotecas ............................................................................................................................. 511 Hemerotecas .......................................................................................................................... 511 Publicaciones periódicas ....................................................................................................... 511 Bibliografía ............................................................................................................................. 513 Índice de fotografías Fotografía 1. Grabador Esteve, nº 4, Sede del Comité Regional y del Subcomité Nacional de la CNT ................................................................. 97 Fotografía 2. Manuel Villar en la redacción de CNT de Madrid en agosto de 1936 ....... 123 Fotografía 3. Manuel Villar Mingo posa en la redacción de Fragua Social .................. 124 Fotografía 4. Villar posa junto a su compañera Benigna Galve ................................. 129 Fotografía 5. Retrato de Juan López en 1937 ....................................................... 130 Fotografía 6. Retrato de la familia de Juan López en 1910 ..................................... 130 Fotografía 7. Juan López en un mitin radiado durante la guerra .............................. 132 Fotografía 8. Juan López en un mitin organizado por la CNT .................................. 133 Fotografía 9. Juan López en Nueva York en el verano de 1937 ............................... 134 Fotografía 10. Juan López Sánchez en un mitin entre 1936 y 1939 .......................... 135 Fotografía 11. Juan López Sánchez junto al general Miaja en México en los años 50... 136 Fotografía 12. Retrato de Juan López Sánchez de 1938 ........................................ 137 Fotografía 13. Retrato de Emilio Vivas Blanco .................................................... 139 Fotografía 14. Retrato de Juan Gallego Crespo .................................................... 142 Fotografía 15. Retrato de familia de Gallego Crespo en 1914 ............................... 143 Fotografía 16. Gallego Crespo camino de México en el buque Nyassa en 1942 ........ 144 Fotografía 17. Ficha de inmigración de Gallego Crespo ........................................ 144 Fotografía 18. Ficha de inmigración de Juan Rueda Ortíz ...................................... 146 Fotografía 19. Juan Rueda Ortíz en 1989 recibiendo un premio académico ............. 147 Fotografía 20. Retrato de Salvador Cano Carrillo .................................................. 149 Fotografía 21. Luís García Gallo con el pintor Pachi Bengoa .................................. 154 Índice de reproducciones de Fragua Social Reproducción 1. Portada del primer número de Fragua Social ........................................... 104 Reproducción 2. Primera cabecera de Fragua Social ......................................................... 112 Reproducción 3. Segunda cabecera de Fragua Social ....................................................... 112 Reproducción 4. Tercera cabecera de Fragua Social ......................................................... 112 Reproducción 5. Cuarta cabecera de Fragua Social ......................................................... 112 Reproducción 6. Cartel publicitario de Fragua Social ..................................................... 160 Reproducción 7. Primera plana de Fragua Social del 19 de julio de 1937 ...................... 462 Reproducción 8. Primera plana de Fragua Social del 1º de mayo de 1937 .................... 463 \| Tabla \| Descripción \| Página \| \|-------\|-----------------------------------------------------------------------------\|--------\| \| 1 \| Publicaciones anarquistas y anarcosindicalistas en el País Valenciano (1930-1939) \| 58 \| \| 2 \| Evolución de la prensa valenciana durante la guerra (I) \| 93 \| \| 3 \| Evolución de la prensa valenciana durante la guerra (II) \| 94 \| \| 4 \| Evolución de la prensa valenciana durante la guerra (III) \| 95 \| \| 5 \| Ficha Técnica General del diario Fragua Social \| 107 \| \| 6 \| Personajes de la columna «La Canalla Dorada» \| 354 \| \| 7 \| Artículos de Emilio Villalonga en «Figuras revolucionarias» \| 448 \| \| 8 \| Otros artículos y autores de la sección «Figuras Revolucionarias» \| 448 \| Quien se propone realizar una tesis doctoral recorre un largo camino en el que encuentra la inestimable ayuda de muchas personas. En primer lugar, agradezco el buen hacer profesional del personal de los archivos, bibliotecas y hemerotecas consultados, que facilitaron la ardua tarea de búsqueda de documentos para esta investigación. También doy las gracias al personal administrativo de la Universidad de Valencia, que siempre guía al doctorando en el laberinto que debe recorrer para efectuar los numerosos trámites burocráticos en los plazos adecuados. En especial, mi gratitud a María José Yllera, por su simpatía y profesionalidad. Por comenzar por el origen de esta investigación, quiero agradecer a los profesores del Curso de Doctorado del Departamento de Historia Contemporánea de la Universidad de Valencia sus estimulantes preguntas sobre problemas historiográficos aún por resolver. En este sentido, mi especial gratitud para la profesora Mari Cruz Romeo, que fue quien sugirió, entre otros muchos temas, la necesidad de continuar el estudio de la contribución del anarquismo a la construcción de la identidad española, trabajo iniciado por Pilar Salomón. Esta idea se materializó en un primer trabajo de investigación durante los cursos de doctorado. Debo al profesor Manuel Martí la dirección en un primer momento esta investigación inicial. Gracias a él pude delimitar con precisión el objetivo y contenido de este estudio. Manuel Martí facilitó que el profesor Javier Navarro se encargara de la dirección definitiva de esta primera investigación, cuando ésta se decantó por el estudio del anarquismo valenciano en los años treinta. Este trabajo inicial se enriqueció con las acertadas aportaciones de los profesores Mari Cruz Romeo, Ana Aguado y Ricard Camil Torres, miembros del tribunal de evaluación durante su lectura y defensa: sus indicaciones me plantearon la necesidad de abundar en aspectos no tratados en ese momento y me ayudaron a mejorar las conclusiones del mismo. En concreto, Mari Cruz Romeo planteó la necesidad de remarcar el carácter antiliberal del discurso, además del legado liberal ya señalado por Álvarez Junco. Ana Aguado propuso completar el estudio con otros discursos de género también presentes en el mundo libertario. Ricard Camil Torres me instó a determinar el contenido formal de la publicación periodística estudiada y la biografía del diario y de sus redactores. Espero haber sabido seguido con acierto sus oportunos consejos. También deseo agradecer a las profesoras Ana Aguado y Llum Samfeliu la difusión de una parte de esta investigación aceptando una comunicación en la mesa que presidían en el Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea. En este sentido, también debo gratitud al importante grupo de hispanistas franceses que elaboran la prestigiosa revista Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, en especial a Gérard Brey, por su amable invitación a colaborar con un artículo en su número especial sobre anarquismo. Asimismo, mi gratitud para Óscar Freán. A Isaac Martín Nieto, al que conocí en el Congreso de Jóvenes Historiadores de Valencia de la Asociación de Historia Contemporánea, le debo haber podido consultar los ejemplares del diario CNT Madrid que él cuidadosamente había fotocopiado. He aprendido mucho de todos los compañeros becados en el Departamento de Historia Contemporánea de la Universidad de Valencia, que me ayudaron a actualizar conocimientos sobre diferentes objetos de estudio. A todos ellos mi gratitud. En especial, Aureli Martí me proporcionó una precisa bibliografía sobre fiestas obreras y Sergio Valero me convocó puntualmente a la organización de los numerosos ciclos y conferencias, que debieron en mucho su éxito a su capacidad organizadora. Asimismo, la profesora Aurora Bosch me incluyó como colaboradora en el Grup d’Estudis Històrics sobre les Transicions i la Democràcia (GETHID). Me alegra haber trabajado con alguien a quien admiro tanto y poder enriquecerme con las interesantes aportaciones de todos los investigadores y colaboradores que lo forman. Pero sobre todo, esta investigación ha podido realizarse gracias a la inestimable confianza que depositó en mí el profesor Javier Navarro Navarro, que aceptó dirigir esta tesis. Para mí ha sido un gran honor y una enorme responsabilidad poder aprender de un gran historiador del anarquismo como es Javier Navarro, que siempre supo conducir esta investigación con rigor y amabilidad, sobre todo en los momentos más difíciles. Como todo aquel que lo conoce, creo poder afirmar que sus cualidades como persona están a la altura de sus indiscutibles méritos académicos. Este trabajo debe mucho a sus sabias apreciaciones y consejos, aunque los defectos o limitaciones de esta tesis no se le pueden achacar, pues son responsabilidad exclusiva de su autora. En mi círculo más próximo, gracias a los compañeros de trabajo que aliviaron y facilitaron cuanto pudieron mi tarea académica, permitiendo que pudiera dedicar más tiempo a esta investigación, que espero revierta en beneficio de los alumnos. Mi afecto para todos ellos. Gracias a mis familiares y amigos, que permanecieron siempre a mi lado, disculparon mis ausencias y me apoyaron en todo momento. A mi hermano Antonio le debo mucho más que su ayuda en el procesamiento de las imágenes de este trabajo. Mis padres, Antonio y Josefa, me urgieron siempre al estudio y a ellos les debo mucho de lo que soy. Quiero finalizar dedicando este trabajo a mis hijos Sergio y David, que procesaron textos mil y aguantaron los inevitables altibajos de este largo proceso, además de participar con alegría de los hallazgos buscados durante todos estos años. Gracias por su amor, que me fortalece y ayuda en todo aquello que emprendo. \| Siglas \| Acrónimos \| \|--------\|-----------\| \| AAHM \| Asociación Antifascista Hispano marroquí \| \| AAM \| Asociación Amigos de México \| \| AIT \| Asociación Internacional de Trabajadores \| \| AJA \| Alianza Juvenil Antifascista \| \| ANFD \| Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas \| \| AOA \| Alianza Obrera Antifascista \| \| AR \| Acción Republicana \| \| AS \| Agrupación Socialista \| \| ASV \| Agrupación Socialista Valenciana \| \| BOC \| Bloque Obrero y Campesino \| \| CAM \| Comité D’Action Marocaine \| \| CEDA \| Confederación Española de Derechas Autónomas \| \| CEEP \| Comité Ejecutivo de Espectáculos Públicos \| \| CENU \| Consejo de la Escuela Nueva Unificada (en catalán, Consell de l’Escola Nova Unificada) \| \| CEP \| Comité Ejecutivo Popular \| \| CEV \| Consejo de Economía Valenciano \| \| CLUEA \| Consejo de Levante Unificado para la Exportación de Agrios \| \| CLUEF \| Consejo Local Unificado de Exportación de Frutos \| \| CND \| Consejo Nacional de Defensa \| \| CNT \| Confederación Nacional del Trabajo \| \| CRT \| Confederación Regional del Trabajo \| \| DRA \| Derecha Regional Agraria \| \| DRV \| Derecha Regional Valenciana \| \| EV \| Esquerra Valenciana \| \| FAI \| Federación Anarquista Ibérica \| \| FAPE \| Federación Anarquista Portuguesa en el Exilio \| \| FETE \| Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza (UGT) \| \| FETT \| Federación Española de Trabajadores de la Tierra \| \| FI \| Federación Internacional \| \| FIJL \| Federación Internacional de Juventudes Libertarias \| \| FJS \| Federación de Juventudes Socialistas \| \| FORA \| Federación Obrera Regional Argentina \| \| FP \| Frente Popular \| \| Acrónimo \| Descripción \| \|----------\|-------------\| \| FPC \| Federación Provincial Campesina \| \| FRCL \| Federación Regional de Campesinos de Levante \| \| FRIEP \| Federación Regional de la Industria Espectáculos Públicos \| \| FSAA \| Federación Sindical de Agricultores Arroceros \| \| FSL \| Federación Sindicalista Libertaria \| \| FSV \| Federación Socialista Valenciana \| \| FUE \| Federación Universitaria de Valencia \| \| GAP \| Guardia Popular Antifascista \| \| IR \| Izquierda Republicana \| \| IRA \| Instituto de Reforma Agraria \| \| JJLL \| Juventudes Libertarias \| \| JSU \| Juventudes Socialistas Unificadas \| \| MLE \| Movimiento Libertario Español \| \| MNAC \| Museo Nacional de Arte de Cataluña \| \| PCE \| Partido Comunista de España \| \| POUM \| Partido Obrero de Unificación Marxista \| \| PS \| Partido Sindicalista \| \| PSOE \| Partido Socialista Obrero Español \| \| PSUC \| Partido Socialista Unificado de Cataluña \| \| PT \| Partido Tradicionalista \| \| PURA \| Partido de Unión Republicana Autonomista \| \| PVE \| Partit Valencianista d’Esquerra \| \| RE \| Renovación Española \| \| SALTUV \| Sociedad Anónima Laboral de Transportes Urbanos de Valencia \| \| SIA \| Socorro Internacional Antifascista \| \| SPPV \| Sindicato de Periodistas de Valencia \| \| SRI \| Socoro Rojo Internacional \| \| SSOO \| Sindicatos de Oposición \| \| SUEP \| Sindicato Único de Espectáculos Públicos \| \| SURTEF \| Sindicato Único Regional de Trabajadores de Exportación de Frutas \| \| UGT \| Unión General de Trabajadores \| \| UJC \| Unión de Juventudes Comunistas \| \| UNAM \| Universidad Nacional Autónoma de México \| \| UP \| Unión Patriótica \| \| UR \| Unión Republicana \| \| URN \| Unión Republicana Nacional \| \| USA \| Unión Sindical Argentina \| Este estudio aborda la historia del diario valenciano Fragua Social, órgano de expresión del Comité Regional de Levante y del Comité Nacional de la CNT durante la guerra civil española de 1936 a 1939. Pretende completar y renovar los conocimientos sobre la CNT valenciana desde un enfoque cultural, y determinar su relación con la organización nacional y con las otras fuerzas sindicales y políticas durante los tres años que duró la guerra. Analiza el contenido formal del diario, la evolución de la publicación y las características del discurso y de la cultura política anarcosindicalista de la CNT de Levante expresada en Fragua Social. También elabora los perfiles biográficos de sus principales redactores y aborda aspectos poco estudiados, como el papel que jugó el anarcosindicalismo valenciano en la construcción y difusión de la identidad nacional española durante la guerra civil, y su relación con las otras identidades nacionales alternativas a la española, y con las identidades de clase y de género. Asimismo, analiza los mitos, símbolos y rituales de movilización, propios o compartidos con otras culturas políticas, utilizados por los cenetistas levantinos durante la guerra en el discurso de su diario orgánico. Por último, valora las repercusiones que la guerra tuvo en la cultura anarcosindicalista. Esta tesis defiende que el diario Fragua Social fue pilar fundamental en la política moderada y colaboracionista de la CRT de Levante, y que el discurso elaborado desde él influyó decisivamente en la política de la CNT nacional y en la política general durante la guerra. Esto fue posible por la relevancia que tuvieron siempre el discurso del sector treintista valenciano, sus dirigentes y sus publicaciones. No obstante, cabe precisar que nunca hubo un único discurso anarquista y que el discurso de Fragua Social no intenta explicar la totalidad del discurso cenetista, y menos aún la totalidad del discurso del anarquismo valenciano, aunque sí aquel que poseyó más peso y poder mediático durante la guerra: el del sector treintista más partidario de la unión con las fuerzas antifascistas, de la centralización y de la jerarquización política en la lucha, cuya relación con los cenetistas más maximalistas siempre fue frágil, a pesar de la reunificación de los dos sectores tras el congreso de mayo de 1936 en Zaragoza. El diario Fragua Social reelaboró, con mayor o menor éxito, referentes identitarios, mitos, símbolos y rituales propios y compartidos con otras culturas políticas en su estrategia movilizadora y les reasignó nuevos significados acordes con sus objetivos, lo que produjo un importante cambio en la cultura anarcosindicalista. Este trabajo completa una primera línea de investigación del trabajo inicial de doctorado que pretendía averiguar el papel que cumplió el periódico anarcosindicalista Fragua Social en la difusión y afianzamiento de la identidad nacional española durante la guerra civil de 1936$^1$. La hipótesis que se plantea al respecto parte de considerar que el proceso nacionalizador español ya estaba muy avanzado al inicio de la guerra y la tesis defendida en este estudio sostiene que el periódico Fragua Social difundió y afianzó, de forma consciente o no, la identidad nacional española durante la guerra civil ante la necesidad de vencer al enemigo. Ello supuso recrear su idea de España y reelaborar las identidades regionales. Entre éstas, se encontraban las identidades valenciana y catalana, vistas como diferentes y subordinadas a la nación española. Para ello reinterpretaron y utilizaron mitos y símbolos de identidad españoles y regionales dotándolos de nuevos significados acordes con sus principios, legitimándolos e incorporándolos a su cultura política. Fragua Social propugnó la descentralización administrativa del Estado como garantía de unidad entre los españoles, de forma coherente con su trayectoria federalista, deudora de las aportaciones pimargallianas y municipalistas. En esta primera investigación se analizaron también los estereotipos de género que revistieron los discursos bélicos en el diario, relacionando las identidades de clase, género y nación. Por tanto, abordamos los mecanismos de difusión y recreación de la identidad nacional española a través de un enfoque cultural, con una especial atención al lenguaje como conformador de realidades y de identidades. En este sentido, durante la guerra civil la prensa anarquista difundió desde Fragua Social la identidad nacional española entre el colectivo femenino llamando a las mujeres a la movilización en nombre de la Revolución, de su liberación como mujeres y también en defensa de la Nación. El amor a la Patria, como a la Humanidad, se consiguió, entre otras tácticas movilizadoras, que nunca fueron las únicas, por una sublimación del amor romántico al compañero, al hijo o al hermano, en el caso de las mujeres. Y de forma complementaria, con un discurso que impelía a los hombres a la lucha en defensa de sus mujeres a --- $^1$ ACOLEA ESCRIBANO, Josefa, Trabajo de investigación de doctorado: España es nuestra. Discursos bélicos y nacionalistas en Fragua Social (1936-1939), Sin publicar, leído en la Universidad de Valencia en 2009, dirigido por el Dr. Francisco Javier Navarro Navarro. través del amor a la madre, a la novia, a la hermana y a la compañera. En ambos casos, se transfería el amor romántico o familiar al patriótico y revolucionario, pero de forma diferenciada cuando se apelaba a hombres o a mujeres. En este sentido, las imágenes de hombres y mujeres en el diario deben observarse no sólo como un reflejo de una realidad social injusta y discriminatoria para las mujeres, sino también, como parte actora necesaria del mismo discurso bélico, basado culturalmente, entre otros soportes, en el mito del héroe romántico agresivo construido desde el siglo XIX, afianzado, más si cabe, por con el culto viril al hombre de acción, presente en la cultura anarquista desde los años treinta, que implicaba necesariamente una fuerte diferenciación de los géneros y de sus roles para poder obtener éxito en el proceso movilizador. No obstante, este discurso convivió, aunque no sin dificultades y contradicciones, con otro emancipatorio y liberador femenino, arraigado también en la tradición libertaria y que hizo posible que cuajara la organización Mujeres Libres. Su participación en el discurso maternalista imperante y su identificación con los objetivos y con la política colaboracionista de la CNT en los organismos del Estado generó fricciones pero nunca fue desafiado de forma abierta. Sin embargo, es innegable su ingente tarea a favor de la liberación femenina, su aportación a la capacitación de las mujeres en la retaguardia y su importante contribución a la economía de guerra. A partir de estos objetivos iniciales nos propusimos ampliar el foco de la investigación al análisis de las principales características de la cultura política confederal creada y expresada en este diario. Por cultura política entendemos un conjunto difundido y codificado de referentes propio, entre los que destacan una lectura conjunta del pasado, una visión común del mundo en el presente y una proyección de futuro. Pretendemos explicar las creencias, normas y valores que compartieron los cenetistas levantinos y cómo estas actitudes, valores, significados o percepciones se encarnaban en símbolos, rituales y prácticas culturales compartidas, que conformaron la identidad anarcosindicalista en los años treinta. Partimos de la premisa de que este conjunto de referentes propios se basó en marcos simbólicos compartidos y no en un mero voluntarismo, pues si bien los anarcosindicalistas fueron sujetos actores o creadores de dichos marcos e influyeron en el resto de la sociedad, fueron también sujetos pacientes y receptivos de estos marcos representativos culturales. Entendemos también que el anarquismo, como toda cultura política, es una ideología y una práctica en permanente construcción y que es una cultura viva, contradictoria y evolutiva. Y que desemboca en __________________________ 2 De esta primera investigación se derivaron dos artículos: ALCOLEA ESCRIBANO, Josefa, «Esterotipos de género en el discurso bélico y nacionalista de Fragua Social, órgano de expresión de la CNT de Levante (1936-1939)», en BARRIO ALONSO, Ángeles, DE HOYOS PUENTE, Jorge y SAAVEDRA ARIAS, Rebeca, Nuevos horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y forma de representación, PubliCan - Ediciones de la Universidad de Cantabria, Santander, 2011, p. 33. ALCOLEA ESCRIBANO, Josefa, «¿Moro invasor o hermano revolucionario?», Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 1 (2012), disponible en http://ccce.revues.org/4047. el combate político cotidiano, en la aspiración a una u otra forma de régimen político y de organización socioeconómica, al mismo tiempo que en normas, creencias y valores compartidos.$^3$ Así entendida, no existen muchos estudios sobre la cultura anarquista, lo que justifica suficientemente esta investigación, aunque sí los hay sobre la cultura anarquista, interpretada como la producción literaria o artística del movimiento libertario, sus manifestaciones teatrales o cinematográficas, sus aspectos educativos o algunos de sus medios de expresión cultural. A estos objetivos se añade un estudio formal de la publicación Fragua Social que pretende relatar los avatares de la publicación y las biografías de sus principales redactores. Estos aspectos no han sido abordados hasta el momento, pues no existe una monografía sobre este diario que fue el órgano de expresión de la CNT de Levante durante la guerra, a pesar de su importancia y de haber sido utilizado de forma habitual como fuente imprescindible para el estudio de la guerra civil española. También consideramos relevante la necesidad de realizar una biografía de los periodistas que en él escribieron, generalmente considerados vulgares propagandistas, y que son por ello injustamente excluidos de los estudios generales de Historia de la Prensa. Además, creemos que dada la importancia del anarcosindicalismo valenciano y de sus publicaciones en el conjunto del Estado español hasta los años treinta, el estudio de una de sus principales regionales, la CRT de Levante, puede aportar luz para explicar la trayectoria general de la CNT durante la guerra. Por todo ello, la elección como fuente de su órgano de expresión Fragua Social no es una decisión baladí. Cabe precisar que este estudio se circunscribe al periodo bélico y que no aborda otras etapas del diario Fragua Social publicadas durante el franquismo, periodo en que reapareció hasta ocho veces entre 1944 y 1946 como una publicación clandestina, a veces como semanario, y en la que alcanzó los seis mil ejemplares de tirada; o en 1963, etc. Tampoco se analiza la etapa de Fragua Social durante la transición democrática entre los años 1976 y 1980, época en la que el diario se editó en Valencia y Alicante como portavoz de la CNT y en la que logró publicar veinticinco números, hasta que desapareció en beneficio de la publicación CNT; asimismo, también se excluye la etapa --- $^3$ RIOUX, Jean-Pierre y SIRINELLI, Jean-François, Pour une histoire culturelle, Seuil, Paris, 1997. La definición de cultura política de Sirinelli en la página 438 y sobre el concepto de culturas políticas y su debate historiográfico, véase el artículo, en la misma obra, de Sergei Bernstein en las páginas 371-386. Sobre la recepción del concepto de cultura política en la historiografía española, véase PÉREZ LEDESMA, Manuel y SIERRA, María, Culturas políticas. teoría e historia, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2010; SAZ CAMPOS, Ismael, «La historia de las culturas políticas en España (y el extraño caso del "nacionalismo español")», en PELLISTRANDI, Benoît y SIRINELLI, Jean-François (dirs.), L'histoire culturelle en France et en Espagne, Casa de Velázquez-Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 2008, pp. 215-234 y CAPISTEGUI, Francisco Javier, «La llegada del concepto de cultura política a la historiografía española», en FORCADELL ÁLVAREZ, Carlos, et al., Usos políticos de la historia y políticas de la memoria, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2004, pp. 167-185 actual de la publicación entre 1993-2000, en la que editó veintiocho números; como la publicación del mismo nombre, Fragua Social, de Caracas, portavoz de la CNT reunificada de Venezuela, donde consiguió editar tres números en una fecha indeterminada entre 1961 y 1963, y que desapareció tras publicar un texto en el que se apoyaba la creación de un partido libertario, lo que provocó incluso que sus detractores propusieran quemar su último número. Tampoco se aborda el estudio de revistas editadas en la actualidad con el mismo nombre. La fuente fundamental para este estudio ha sido el mismo diario Fragua Social y sus principales antecedentes periodísticos Solidaridad Obrera de Valencia y UGT-CNT. También, aunque en menor medida, sus contemporáneos Nosotros, Liberación de Alicante, Solidaridad Obrera de Barcelona y CNT Madrid, y las revistas valencianas Estudios y Semáforo. También fue necesaria la consulta general de prensa valenciana no libertaria editada en Valencia durante la guerra civil. Para la obtención de datos sobre Fragua Social y sobre la biografía de sus redactores fue imprescindible la consulta en diferentes archivos y bibliotecas, como el Archivo General de la Administración, Archivo General de la Diputación de Valencia, Archivo General e Histórico de la Defensa, Archivo General de la Nación (México), Registro General de Extranjeros; Archivo General de la Región de Murcia (Fondo Juan López Sánchez); Archivo Histórico Nacional, Centro Documental de la Memoria Histórica, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Fundación Salvador Seguí de Estudios Libertarios, Instituto Internacional de Historia Social, Biblioteca Histórica de la Universidad de Valencia, Biblioteca Nacional de Cataluña, Biblioteca Nacional de España, Biblioteca Valenciana, Hemeroteca de la Diputación de Pontevedra y Hemeroteca Municipal de Valencia. En cuanto la estructura, éste trabajo se divide en tres bloques, precedidos por una introducción en la que se señala la tesis defendida, los objetivos propuestos, el estado general de la cuestión al respecto de los principales temas abordados, las categorías y conceptos de análisis de los que se parte y la metodología empleada. Esta distribución, que favorece la exposición y el análisis, no significa que los tres bloques no se hallen profundamente interrelacionados, por lo que se refunden de forma sintética sus principales aportaciones en las conclusiones finales. En el primer bloque denominado Mundo Confederal se explica brevemente el origen de la CRT de Levante y de su diario Solidaridad Obrera de Valencia hasta el estallido de la guerra en julio de 1936, cuando la apropiación de los talleres del diario Las Provincias de Valencia por el Comité de Huelga de esta ciudad, permitió la publicación en ellos de su diario UGT-CNT, y tras la separación periodística de ambas centrales, se procedió a la publicación en estos mismos talleres de Fragua Social, órgano periodístico que --- 4 ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, Asociación Isaac Puente, Vitoria-Gasteiz, 2008, p. 641. sustituirá a la publicación de Solidaridad Obrera de Valencia durante toda la guerra como portavoz de la Regional de Levante y que también fue órgano de expresión de la CNT nacional. Estos precedentes sindicales y culturales son fundamentales para poder comprender las características de la cultura anarcosindicalista valenciana y son necesarios para abordar el estudio del diario. Teniéndolos en cuenta, el siguiente capítulo aborda el estudio formal del periódico (tirada, estructura, contenido) y un tercer capítulo cierra el primer bloque con la biografía de sus redactores y, en menor medida, de sus principales colaboradores. El segundo bloque se inicia con un primer capítulo que aborda la evolución general del discurso del diario, aunque atendiendo principalmente al grado de participación política en las estructuras del Estado republicano, para tratar de explicar la paradoja esto representó para los anarquistas, cuya cultura tenía como referente identitario fundamental su defensa del apoliticismo y del antiestatismo. El resto de los capítulos se dedican al análisis de los referentes identitarios nacionales españoles y regionales en el discurso bélico del diario, y su relación con los referentes identitarios de género, y también a la reflexión sobre el uso de la violencia utilizado en el lenguaje revolucionario, referentes todos ellos necesarios e interrelacionados en el discurso movilizador. El tercer bloque contiene un capítulo dedicado a la importante vida cultural ácrata desarrollada en el ámbito educativo y artístico durante la guerra civil, entendida ésta en su sentido más habitual de cultura (referentes educativos y artísticos) y su relación con las redes de sociabilidad ácratas. Por último, concluye con un capítulo que analiza los mitos, símbolos y rituales propios de la cultura libertaria empleados para la movilización y su conexión con otras culturas e identidades, especialmente de signo obrerista, aunque no exclusivamente. Por último, en las conclusiones, además de resumir las principales aportaciones de nuestro trabajo, intentaremos contestar a estas preguntas: ¿La cultura política del anarquismo y del anarcosindicalismo se alteró por la guerra? ¿Cómo? ¿Por qué? ¿Para qué? ¿Qué importancia tuvo en ello Fragua Social? ¿Fue este un cambio indeleble? ¿Cómo contribuyó el diario a la historia de la CNT valenciana, la CNT nacional y la Historia de España, en general? ¿Cómo afectó su discurso al resto de culturas políticas y cómo fue influido por ellas? ¿Cuáles fueron sus logros y sus fracasos? Para nuestro trabajo resulta necesario conocer de forma sintética varias líneas de investigación historiográfica complementarias y muy prolijas: los estudios sobre la guerra civil de 1936-1939; los trabajos generales sobre anarquismo y anarcosindicalismo, y en particular sobre la CNT valenciana; y los realizados sobre la producción periodística valenciana, y en concreto, sobre las publicaciones anarquistas valencianas de las épocas republicana y la guerra civil. Asimismo, los últimos enfoques en el estudio del nacionalismo y los recientes ensayos sobre la difusión de las identidades nacionales, en especial la identidad española; y cabe determinar los presupuestos teóricos y metodológicos en los que se basa este estudio, especialmente los nuevos enfoques analíticos aportados por la Historia Cultural. La muy abundante producción historiográfica general del periodo de la guerra civil ha sido expuesta en excelentes balances bibliográficos, pero centrándonos en el País Valenciano, la obra de referencia es la de Albert Girona y Javier Navarro Fa setanta anys. La Guerra Civil al País Valencià, quienes han reseñado recientemente los estudios en este ámbito$^5$. Cabe señalar desde el principio que ambos autores, junto a Aurora --- $^5$ GIRONA I ALBUIXECH, Albert y NAVARRO NAVARRO, Javier, Fa setanta anys. La Guerra civil al País Valencià (1936-1939), Universitat de València, Valencia, 2009. Los autores señalan el Congreso València, Capital de la República, celebrado en 1986, como el punto de partida y estímulo para los estudios sobre la Guerra Civil en el País Valenciano. Sin ánimo de ser exhaustivos, algunos de los más importantes de ellos fueron: ABAD, Vicente, Valencia, marzo 1939, Ayuntamiento de Valencia, Valencia, 1987; QUILIS TÀURIZ, Fernando, Revolución y guerra civil. Las colectividades obreras en la provincia de Alicante 1936-1939, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación de Alicante, Alicante, 1992; SANTACREU SOLER, José Miguel, Guerra i comerç exterior. La política comercial exterior republicana i el tràfic de mercaderies al districte marítim d’Alacant (1936-1939), Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant, 1992; del mismo autor, L’economia valenciana durant la guerra civil. Protagonisme industrial i estancament agrari, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València, 1992; GARRIDO GONZÁLEZ, Luis, SANTACREU SOLER, José Miguel y RODRIGO GONZÁLEZ, Natividad, «Las colectividades en la guerra civil española: análisis y estado de la cuestión historiográfica», en ARÓSTEGUI SÁNCHEZ, Julio (coord.), Historia y memoria de la Guerra Civil Española. Encuentros en Castilla y León, vol. II, Junta de Castilla y León, Salamanca, 1988, pp. 63-134; DÍEZ DE LOS RIÓS SAN JUAN, María Teresa, et al., Documentación sobre la Guerra Civil en Alicante. Archivo Histórico Nacional Sección “Guerra Civil” Salamanca. Inventario de la Serie Político-Social de Alicante, Instituto Juan Gil-Albert, Alicante, 1984; BLASCO, Ricard, El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939), Curial, Barcelona, 1986; ARACIL, Rafael y GARCÍA BONAFE, Marius, «Alcoi i la Guerra Civil. Les col·lectivitzcations», Arguments, 1 (1974), pp. 35-46; MAINAR CABANES, Eladi, Bosch, han sido referentes obligados en nuestra investigación, que debe mucho a las obras de Albert Girona Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939) publicada en L’Alçament Militar de juliol de 1936 a València, Xara Edicions, Simat de la Valldigna, 1996; del mismo autor, De milicians a soldats. Les columnes valencianes en la guerra civil espanyola (1936-1937), Universitat de València, València, 1988, y el más reciente De les bombes a l’exili. Gandia 1939, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2001; GABARDA CEBELLÀN, Vicent, Els afusellaments al País Valencià (1938-1956), Edicions Alfons El Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, Diputació Provincial de València, València, 1993; del mismo autor, La represión en la retaguardia republicana: País Valenciano, 1936-1939, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, Diputació Provincial de València, Valencia, 1996; ORS MONTENEGRO, Miguel, La represión de guerra y posguerra en Alicante (1936-1945), Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación de Alicante, Alicante, 1994. Con anterioridad al Congreso también se habían elaborado algunas versiones franquistas sobre la guerra civil, y en 1996 la Comisión Histórica de Archivística nombrada por el arzobispo de Valencia realizó estudios destinados a recompilar datos y documentos para conseguir la canonización a los mártires de la persecución republicana como: ARACELI, Gabriel (pseudónimo), Valencia 1936, Talleres El Noticiero, Zaragoza, 1939; CARRERES ZACARÈS, Salvador, La Virgen de los Desamparados bajo el dominio rojo, Antigua y Real Cofradía de Nuestra Señora de los Inocentes, Mártires y Desamparados, Valencia, 1939; MOLERO MASSA, Luis, La horda en el “Levante feliz”. Visto y vivido en la Revolución roja, Pascual Quiles, Valencia, 1939; LLORENTE FALCÓ, Teodoro, Los Valencianos en San Sebastián, Impr. F. Domenech, Valencia, 1942; ESPINOSA, Joaquín, Héroes de la Fe, Tipografía Información de Alicante, Alicante, 1942; ZAHONERO VIVÓ, José y OLAECHEA, Marcelino, Sacerdotes mártires (archidiócesis valentina, 1936-1939), Marfil, Alcoy, 1951; VIDAL TUR, Gonzalo, Persecución religiosa. Provincia de Alicante. 1936-1939, Tip. Suc. de Such, Serra y Cía., Alicante, 1951; BONMATÍ PÉREZ, Luis, Cautivos en Orihuela, Coma, Orihuela, 1952; ORIOLEN, Beatificationis seu Declarationis Martyrii servorum Dei, Guillot, València, 1955. También se han realizado estudios locales, como los de VALERO ESCANDELL, José Ramón, El territorio de la derrota. Los últimos días del Gobierno de la II República en el Vinalopó, Centre d’Estudis Locals del Vinalopó, Petrer, 2004; COLOMINES I COMPANYS, Agustí, Catarroja 1936-1939, insurgent i administrada, Ajuntament de Catarroja, Catarroja, 1987; SIMEÓN RIERA, José Daniel, Entre la rebel·lia i la tradició. Llíria durant la república i la guerra civil, 1931-1939, Diputació de València, València, 1993. Otras versiones localistas de falangistas se realizaron al final del franquismo y principios de la Transición, como la de RAMOS, Vicente, La Guerra Civil en la provincia de Alicante, Ediciones Biblioteca Levantina, Alacant, 1972-1974, 3 vols.; ALFONSO VIDAL, José, Levante 1936. La increíble retaguardia, Editora nacional, Madrid, 1973; CHIPONT MARTÍNEZ, Emilio y CLIMENT-REDONDO DE CHIPONT, María Dolores, Alicante 1936-1939, Editora Nacional, Madrid, 1974; MOYA BERNABEU, Rafael, La «Mistera» de Alcoy (del bombardeo, a palacio) 1938-1940, Imp. Vilaplana, Alcoy, 1976; COLOMA, Rafael, Episodios alcoyanos de la guerra de España, 1936-1939, Editado por el autor, Alicante, 1980. En los últimos años del franquismo y primeros de la Transición, nuevos autores que no han vivido la guerra y que se formaron en las universidades valencianas ayudaron a superar las visiones y estereotipos franquistas. Algunos de ellos son los estudios sobre la violencia en la Ribera Baixa entre 1936 y 1945: CAMIL TORRES, Ricard y CALZADO ALDARIA, Antonio, Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962), Centro de Estudios de Historia Local, Diputación Provincial de Valencia, València, 1995; FLAQUER MONTEQUI, Rafael, La opinión pública alicantina durante la Guerra Civil (1936-1939), Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, Alicante, 1994; SAMPEDRO RAMO, Vicent, La maçoneria valenciana i les logies accidentals durant la Guerra Civil, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, València, 1997; AGULLÓ DÍAZ, María del Carmen, Escola i república. La Vall d’Albaida 1931-1939, Diputació de València, València, 1994. 1986, síntesis de su tesis doctoral defendida en 1984; de Aurora Bosch, Ugetistas y Libertarios. Guerra Civil y Revolución en el País Valenciano, 1936-1939, publicado en 1983, síntesis de su tesis doctoral de 1982, en la que estudió las experiencias de las colectividades valencianas durante la guerra; y de forma muy especial, a la novedosa línea de investigación abierta por Javier Navarro sobre las redes de sociabilidad, los ateneos y las publicaciones anarquistas valencianas durante los años treinta. Por supuesto, referencia necesaria y cita indispensable, pese a haber sido publicado en 1977 y sus limitaciones temporales y temáticas, es La CNT al País Valencià 1936-1937* de Terence Smyth, quien abordó por primera vez algunos aspectos organizativos de la CNT valenciana, la formación de las milicias confederales y el estudio económico de la CLUEA, aunque su estudio abarcara sólo el primer año bélico por falta de tiempo y de medios económicos. También cabe señalar la importancia de los trabajos de Eulalia Vega sobre la evolución ideológica del anarcosindicalismo valenciano y sus luchas políticas y sindicales durante el periodo republicano, para lo que utilizó como fuente principal el diario orgánico --- 6 GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), Eliseu Climent, Valencia, 1986. Anteriormente el autor había publicado un libro basado en su investigación para la memoria de licenciatura sobre el Comité Ejecutivo Popular de Valencia y había colaborado en las revistas Estudis, Història Contemporània del País Valencià (1982 y 1983), L'Espill en 1982 y Ullall en 1983. 7 BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, Ugetistas y libertarios. Guerra Civil y Revolución en el País Valenciano 1936-1939, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, Valencia, 1983, síntesis de su tesis doctoral de 1982 y que anteriormente había realizado su memoria de licenciatura sobre la CLUEA. 8 NAVARRO NAVARRO, Javier, Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, Biblioteca Valenciana, Valencia, 2002; del mismo autor, Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, Biblioteca Valenciana, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, Valencia, 2002; El "Paraiso de la Razón". La revista Estudios (1928-1937) y el mundo cultural anarquista, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, Diputació Provincial De València, Valencia, 1997; «Estudios, discurso anarquista y prostitución», Revista trimestral de historia, 2 (1999), pp. 84-91; «Tavernes, cafès i cabarets: La crítica de l'oci 'més degradant': discursos i pràctiques al mon libertari (1930-1939)», Afers, 49 (2004), vol. 19, pp. 599-621; «El perfil moral del militante en el anarquismo español (1931-1939)», Spagna contemporánea, 25 (2004), pp. 39-68; «Anarquismo y neomalutsianismo: La revista "Generación Consciente" (1923-1928)», Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, 615 (1997), pp. 9-32. 9 SMYTH, Terence M., La CNT al País Valencià 1936-1937, Eliseu Climent, Valencia, 1977. El libro dedica el primer capítulo a un estudio general de CNT durante la República y el estallido de la guerra, el segundo capítulo a las Milicias, el tercero y cuarto al estudio de la CNT rural y el quinto a las exportaciones valencianas. Resultan muy interesantes las conclusiones, los apéndices y mapas sobre la estructura sindical de la CNT, las cifras sobre número afiliados y las fuentes primarias consultadas. Solidaridad Obrera de Valencia\textsuperscript{10}, antecesor del diario Fragua Social. Y, por último, el estudio de Susanna Tavera sobre Solidaridad Obrera de Barcelona.\textsuperscript{11} En cuanto a los estudios sobre la prensa valenciana, éstos se iniciaron en los años ochenta con la catalogación general de la producción periodística valenciana que realizaron Ricard Blasco, Joaquín Tomás Villarroya, Felipe Soria y Josep A. Vivó i Estarlich. En la historia general del periodismo valenciano destacan los trabajos de Antonio Laguna e Inmaculada Rius. Poseemos algunos trabajos monográficos sobre diarios no cenetistas, como El Pueblo y el Mercantil Valenciano, y un trabajo general y exhaustivo sobre la prensa en la provincia de Alicante realizado por Francisco Moreno Sáez en la década de los noventa.\textsuperscript{12} \textsuperscript{10} VEGA MASANA, Eulàlia, Anarquistas y sindicalistas durante la Segunda República. La CNT y los sindicatos de oposición en el País Valenciano, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València, 1987. \textsuperscript{11} TAVERA, Susanna, Solidaridad obrera: el fer-se i desfer-ser d’un diari anarcosindicalista (1915-1939), Diputació de Barcelona, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona, 1992. \textsuperscript{12} TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», Saitabi, XXII (1972), pp. 87-121; BLASCO, Ricard, La premsa del País Valencià, 1790-1983: catàleg bibliogràfic de les publicacions periòdiques aparegudes al País Valencià des de 1790 fins els nostres dies, Institució Alfons el Magnànim, Diputació Provincial de València, Valencia, 1983; SORIA APARICIO, Felipe y VIVÓ I ESTARLICH, Josep Antoni, «Catálogo de publicaciones periódicas editadas en Valencia durante la guerra civil», en AZNAR SOLER, Manuel et. al., València, capital cultural de la República (1936-1937): Antologia de textos i documents, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1986, pp. 487-519; BORDERÍA ORTIZ, Enrique, «Valencia, 1936-1937: capital del periodismo en guerra, capital de la propaganda», en AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluís y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), Valencia, capital cultural de la República (1936-1937), Consell Valencià de Cultura, València, 2007; AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluís y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), Valencia, capital cultural de la República (1936-1937): Congrés Internacional, Servei de publicacions de la Universitat de València - Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, València-Madrid, 2008; LAGUNA PLATERO, Antonio, Historia del periodismo valenciano: 200 años en primera plana, Generalitat Valenciana, València, 1990; y del mismo autor, El Pueblo: historia de un diario republicano, 1894-1939, Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, Valencia, 1999; LAGUNA PLATERO, Antonio y LÓPEZ, Antonio (eds.), Dos-cents anys de premsa valenciana, Generalitat Valenciana, València, 1992; LAGUNA PLATERO, Antonio y MARTÍNEZ, Francesc A. (coords.), Història de “Levante-EMT”. 1834-1992, Prensa Valenciana, S.A., Valencia, 1992; RIUS SANCHIS, Inmaculada, El periodista, entre la organización y la represión: 1899-1940. Para una historia de la Asociación de la Prensa Valenciana, Fundación Universitaria San Pablo C.E.U., Valencia, 2000; RIUS SANCHIS, Inmaculada y BORDERÍA ORTIZ, Enrique, «Notícies de guerra. Periodisme de combat. La prensa valenciana entre 1936, 1939», en CLIMENT, Josep Daniel y GÓMEZ-SENENT MARTÍNEZ, Carmen (coords.), Nicolau Primitiu i la Guerra Civil, 1936-1939, Pentagraf Editorial i Biblioteca Valenciana, Valencia, 2006; MORENO SÁEZ, Francisco (ed.), La prensa en la provincia de Alicante durante la guerra civil, 1936-1939, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación de Alicante, Alacant, 1994; del mismo autor, «La prensa alicantina durante la guerra civil», en CHIPONT MARTÍNEZ, Emilio y CLIMENT-REDONDO DE CHIPONT, María Dolores, Alicante 1936-1939, op. cit.; TORRES FABRA, Ricard Camil, «El Mercantil Valenciano durante la Guerra Civil», en CALZADO ALDARIA, Antonio (ed.), Las miradas de escritores, periodistas y fotógrafos, en GIRONA ALBUIXECH, Albert y SANTACREU SOLER, José Miguel, en la serie La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, vol. 13, Prensa Alicantina, 2007; Por lo que respecta a la historiografía sobre la prensa anarcosindicalista ocupa un lugar destacado la obra de Francisco Madrid\textsuperscript{13}, que elaboró un completo catálogo de las publicaciones, periódicos y revistas anarquistas. Susanna Tavera analizó el principal diario del anarcosindicalismo español, \textit{Solidaridad Obrera} de Barcelona, estudio ya citado anteriormente. Esta historiadora ha dedicado gran parte de sus estudios al conocimiento de los periodistas anarquistas y abrió una novedosa línea de investigación junto a Enric Ucelay-Da Cal en 1993 que resultó especialmente interesante por abordar desde una perspectiva cultural los estudios sobre la sociabilidad, el tejido asociativo y la estructura organizativa del anarquismo, y combinarlos con el análisis del discurso y la lucha por el control la prensa entre los diferentes grupos de afinidad anarquista.\textsuperscript{14} En la misma línea, aunque enriquecidos con nuevos enfoques, se han orientado recientemente los trabajos de Rocío Navarro Comas, Eliseo Fernández, Julián Vadillo, Jasón Garner, Alfonso Domingo e Isaac Martín Nieto.\textsuperscript{15} En el País Valenciano la obra de referencia para el estudio de las publicaciones anarquistas en los años treinta es la de Javier Navarro Navarro, que analizó la revista \textit{Estudios}, y la cultura anarquista valenciana asociada a las redes de solidaridad libertarias en \textit{A la revolución por la Cultura. Prácticas culturales y sociabilidad}. \textsuperscript{13} MADRID SANTOS, Francisco, \textit{La prensa anarquista y anarcosindicalista en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil}, Tesis Doctoral, Facultad de Geografía e Historia, Universidad de Barcelona, 1989. \textsuperscript{14} La obra que marcó esta línea de investigación fue la de TAVERA, Susanna y UCELAY-DA CAL, Enrique, «Grupos de afinidad, disciplina bélica y periodismo libertario (1936-1938)», \textit{Historia Contemporánea}, 9 (1993), pp. 167-192. \textsuperscript{15} NAVARRO COMAS, Rocío, «La palanca de la revolución, el control de la prensa por el Comité Peninsular de la FAI (1936-1939)», in MORALES MOYA, Antonio, \textit{Las claves de la España del siglo XX. Ideologías y movimientos políticos}, vol. IV, Sociedad Estatal “España Nuevo Milenio” (SEENM), 2001, pp. 315-334, estudio que completó la misma autora con \textit{Propaganda y periodismo político en tiempos de guerra. Diego Abad de Santillán y la afinidad anarquista (1919-1939)}, Tesis Doctoral, Universidad de Salamanca, 2007, dirigida por Susanna Tavera y Mariano Esteban de Vega; de la misma autora, «El Frente Único, las Alianzas Obreras y el Frente Popular: La evolución teórica de los anarquistas ante la colaboración obrera», \textit{Mélanges de la Casa de Velázquez}, 41-1 (2011), pp. 103-120; MARTÍN NIETO, Isaac, «Anarcosindicalismo, resistencia y grupos de afinidad. La comisión de Propaganda Confederal y Anarquista (1937-1939)», \textit{El Futuro del Pasado}, 1 (2010), pp. 597-611. GODICHEAU, François, «Periódicos clandestinos anarquistas en 1937-1938. ¿Las voces de la base militante?», \textit{Ayer}, 55 (2004), pp. 175-205; MONTERO BARRADO, Jesús María, \textit{Anarcofeminismo en España. La revista "Mujeres Libres" antes de la Guerra Civil}, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2003; MADRID SANTOS, Francisco, \textit{Solidaridad obrera y el periodismo de raíz ácrata}, Ed. Solidaridad Obrera, Badalona, 2007; FERNÁNDEZ, Eliseo, «La FAI en Galicia», \textit{Germinal}, 3 (2007), pp. 97-121; VADILLO MUÑOZ, Julián, «Desarrollo y debates en los grupos anarquistas de la FAI en el Madrid republicano», \textit{Germinal}, 48 (2007), pp. 27-65; GARNER, Jason, «La búsqueda de la unidad anarquista: la Federación Anarquista Ibérica antes de la II República», \textit{Germinal}, 6 (2008), pp. 49-79; del mismo autor «Los libertarios españoles en Francia antes de la II República», \textit{Spagna Contemporánea}, 31 (2007), pp. 93-111; DOMINGO ALVARO, Alfonso, «Melchor Rodríguez y los Libertos», \textit{Germinal}, 6 (2008), pp. 81-107. CHRISTIE, Stuart, \textit{¡Nosotros los anarquistas! Un estudio de la Federación Anarquista Ibérica (FAI) 1927-1937}, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2010. libertarias en el País Valenciano, 1931-1939\textsuperscript{16}. También contamos con el estudio de la revista \textit{Estudios} del mismo autor y de \textit{Orto}, de Javier Paniagua\textsuperscript{17} y con trabajos generales sobre la prensa y la cultura durante la guerra en la Comunidad Valenciana, entre los que cabe destacar los dirigidos por Manuel Aznar Soler.\textsuperscript{18} En cuanto a la historiografía general del anarquismo, la ingente montaña de trabajos memorialísticos e historiográficos realizados pueda hacer pensar que es un tema agotado, pues proyecta sombras sobre amplias zonas de conocimiento todavía por conocer y sobre aspectos poco explicados. No obstante, abordaremos primero las muchas aportaciones realizadas sobre este objeto de estudio, que resumiremos fijándonos especialmente en los años treinta y ayudándonos de diversos y completos balances historiográficos sobre la historia general del movimiento.\textsuperscript{19} La Historia es hija de la Memoria, y así lo fue también en la historia de la historiografía del anarcosindicalismo. Desde las necesidades apremiantes de la postguerra, ambos \textsuperscript{16} NAVARRO NAVARRO, Javier, \textit{A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939}. Universitat de València, Valencia, 2004; Del mismo autor, \textit{Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil}, op. cit.; también, \textit{El "Paraíso de la Razón". La revista Estudios (1928-1937) y el mundo cultural anarquista}, op. cit. \textsuperscript{17} PANIAGUA FUENTES, Javier, \textit{Orto (1932-1934)}, \textit{Revista de Documentación Social}, Centro Francisco Tomás y Valiente, UNED Alzira-Valencia, Fundación Instituto de Historia Social, Valencia, 2001. \textsuperscript{18} GIRONA I ALBUIXECH, Albert, «El valencianismo cultural durante la contienda», en GIRONA I ALBUIXECH, Albert y SANTACREU SOLER, José Miguel (coords.), \textit{La guerra civil en la Comunidad Valenciana}, vol. 11, Prensa Alicantina, 2007; GIRONA I ALBUIXECH, Albert, «Premsa i propaganda a València (1936-1939)», en AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluis y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), \textit{València, capital de la República (1936-1937)}, Ajuntament de València, València, 1997; BORDERÍA ORTÍZ, Enrique, «Valencia, 1936-1937: capital del periodismo en guerra, capital de la propaganda», en AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluis y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), \textit{Valencia, capital cultural de la República (1936-1937)}, op. cit.; AZNAR SOLER, Manuel, «La cultura, arma de guerra», en GIRONA I ALBUIXECH, Albert, \textit{La guerra civil en la Comunidad Valenciana}, vol. 11, op. cit. \textsuperscript{19} Nuestra reseña se basa en el artículo de TAVERA, Susanna, «La historia del anarquismo español: una encrucijada interpretativa nueva», \textit{Ayer}, 45 (2002), pp. 13-37. Este número de la revista \textit{Ayer} se dedicó en su totalidad al estudio del anarquismo y contó con algunos de los mejores especialistas en ese momento sobre este ámbito. Una actualización del estado de la cuestión en la misma revista fue realizado por FREÁN HERNÁNDEZ, Óscar, «El anarquismo español. Luces y sombras en la historiografía reciente sobre el movimiento libertario», \textit{Ayer}, 84 (2011), pp. 209-223. Una buena síntesis general, enriquecida con las aportaciones historiográficas realizadas sobre la cultura anarquista en el País Valenciano en la introducción de la obra de NAVARRO NAVARRO, Javier, \textit{A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939}, op. cit. pp. 17-40. Para precisar los últimos estudios realizados y los criterios de la evolución historiográfica hasta el momento, MARTÍN NIETO, Isaac, «De la clase obrera a la acción colectiva. La historiografía sobre el movimiento libertario durante la Segunda República y la Guerra Civil», \textit{Historia Social}, 73 (2012), pp. 145-171. Imprescindible es el ya clásico BERNECKER, Walther L., «El Anarquismo en la Guerra Civil Española. Estado de la cuestión», \textit{Cuadernos de Historia Contemporánea}, 14 (1992), pp. 91-115. bandos intentaron fijar su visión de los hechos ocurridos, gestada en gran parte durante la contienda, aunque resignificada tras el conflicto bélico. Como en toda Memoria, estas visiones del pasado fueron necesariamente selectivas y reconstructivas y sirvieron a las diferentes culturas políticas para recrear la identidad del grupo y para legitimar sus actuaciones en el presente. Ahora bien, la Memoria de los vencedores contó con todos los medios del Estado para extender la interpretación elaborada por los historiadores o memorialistas franquistas, que culpaban del inicio y de los desastres de la guerra a los anarquistas y a otros sectores de la izquierda, en especial a comunistas y catalanistas. La réplica desde la militancia anarquista fue necesariamente más modesta por la penuria económica, la represión y el exilio sufridos. Pese a ello, contamos con numerosas obras y memorias que nos permiten reconstruir el relato del pasado elaborado por los propios libertarios. De ellas fue pionera Por qué perdimos la guerra. Una contribución a la tragedia española de Diego Abad de Santillán, publicada en Argentina en 1940. Aunque la obra de mayor repercusión en la Europa de la posguerra española fue la de Peirats, La CNT en la revolución española publicada en 1953. Esta obra resulta aún hoy imprescindible por los numerosos datos que aporta sobre los congresos cenetistas y por sus valiosas referencias hemerográficas, aunque Peirats realizó un trabajo más descriptivo que analítico en el que defendió una tesis pesimista y condenatoria del colaboracionismo de la CNT durante la guerra que le sirvió para deslegitimar el colaboracionismo del interior y del exilio en los años cincuenta. No es casual que Peirats comenzara a redactar esta obra en 1949 a propuesta del Congreso del MLE-CNT, celebrado en Toulouse en el invierno de 1947, que abogaba por la no colaboración. Esta interpretación pesimista del colaboracionismo durante la guerra civil llegó casi a excluir a cualquier otra dentro del movimiento y se convirtió en canónica, aunque no siempre refrendada por los mismos argumentos utilizados por Peirats.$^{20}$ La línea historiográfica y memorialística la continuaron en las décadas siguientes dentro y fuera de España otros conocidos militantes anarquistas que se sintieron comprometidos con la larga tradición de los anarquistas por contar la Historia y Memoria del movimiento, tradición que podríamos remontar hasta Anselmo Lorenzo. Gómez Casas, «Juanel», Berruezo, Cipriano Damiano, Abel Paz y muchos otros $^{20}$ ABAD DE SANTILLÁN, Diego, Por qué perdimos la guerra. Una contribución a la tragedia española, Ediciones Imán, Buenos Aires, 1940 (reeditado en España por G. del Toro, Madrid, 1975); del mismo autor, Memorias, 1897-1936, Planeta, Barcelona, 1977; PEIRATS VALLS, José, La CNT en la revolución española, Ediciones CNT, Toulouse, 1951-1953, 3 vols. (reeditada en Ruedo Ibérico, París, 1971). Sobre la génesis de La CNT y la revolución española, véase PEIRATS VALLS, José, «José Peirats Valls. Una experiencia histórica del pensamiento libertario. Memorias y selección de artículos breves», Suplementos Anthropos, 18 (1990), pp. 7-111. Otras obras de esta primera época desde la memoria franquista, COMÍN COLOMER, Eduardo, El anarquismo contra España De "La Mano Negra" a la huelga de "La Canadiense", Publicaciones Españolas, Madrid, 1959; del mismo autor y con idéntico sentido, Historia del anarquismo español, AHR, Barcelona, 1956. GARCÍA VENERO, Maximiano, Historia de los movimientos sindicales españoles 1840-1933, Ediciones del Movimiento, Madrid, 1961. historiadores o memorialistas anarquistas emprendieron la tarea de reconstrucción del pasado libertario, tarea ésta todavía necesaria hoy, ya que la constante reconstrucción del pasado sirve para proyectar los objetivos de futuro y otorga identidad a la cultura anarquista en el presente. Los memorialistas anarquistas han sido a veces injustamente atacados por su falta de objetividad y de análisis en sus estudios, olvidando que la Memoria es cantera de la Historia, a la que acudimos entre otras fuentes los historiadores de dentro y fuera de la militancia anarquista. Así, gracias a la titánica tarea emprendida por los militantes anarquistas, dentro o fuera del mundo académico, podemos conocer la biografía de muchos militantes libertarios. Este trabajo de investigación hubiera sido más arduo sin la exhaustiva labor de Miguel Íñiguez, que con su Enciclopedia del anarquismo español nos ha permitido conocer la biografía tanto de los militantes anarquistas más destacados como la de los más humildes. Asimismo, reconocemos nuestra deuda con Francisco Madrid, que catalogó y describió en su tesis doctoral las publicaciones anarquistas hasta 1939.$^{21}$ --- $^{21}$ LORENZO, Anselmo, El proletariado militante. Memorias de un internacional, MLE-CNT, Toulouse, 1946, 2 vols. (reeditado por Alianza, Madrid, 1974, primera edición 1901-1923); GÓMEZ CASAS, Juan, Historia del anarcosindicalismo español, Editorial Zyx, Santiago de Chile-Madrid, 1968; del mismo autor, Historia de la FAI. Aproximación a la historia de la organización específica del anarquismo y sus antecedentes de la Alianza de la Democracia socialista, Zero, Madrid, 1977; y también, El Relanzamiento de la C.N.T.: 1975-1979: con un epílogo hasta la primavera de 1984, Regional del Exterior C.N.T, París, 1984; BERRUEZO, José, Contribución a la historia de la C. N. T. de España en el exilio, Editores Mexicanos Unidos, México, 1967; ALBEROLA, Octavio y GRANSAAC, Ariane, El Anarquismo español y la acción revolucionaria: 1961-1974, Ruedo Ibérico, París, 1975; DAMIANO GONZÁLEZ, Cipriano, La resistencia libertaria (1939-1970), Bruguera, Barcelona, 1978; PAZ, Abel, CNT (1939-1951). El anarquismo contra el estado franquista, Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid, 2001; del mismo autor, Durruti, le peuple en armes, Editions de la Tête de feuilles, París, 1972; y también, Durruti, Bruguera, Barcelona, 1978 (reeditado como Durruti en la revolución española, Fundación Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 1996); LORENZO, César M., Les anarchistes espagnols et le pouvoir, 1868-1969, Seuil, París, 1969 (publicado en castellano como Los anarquistas españoles y el poder, Ruedo Ibérico, París, 1972); GARCÍA OLIVER, Juan, El eco de los pasos, Ruedo Ibérico, Barcelona, 1978; ZAMBRANA, Joan, La alternativa libertaria. Catalunya, 1976-1979, Edicions Fet a Mà, Badalona, 2000. En cuanto a las memorias escritas de los militantes, el mejor inventario de memorias anarquistas es el de, DELHOM, Joel, «Inventario provisorio de las memorias anarquistas y anarcosindicalistas españolas», Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 4 (2009). Algunas de estas memorias son: BERRUEZO, José, Por el sendero de mis recuerdos: veinte años de militancia libertaria en Santa Coloma de Gramanet: 1920-1939, Grupo de Estudios Histórico-Sociales, Santa Coloma de Gramanet, 1987; CIMAZO, Jacinto (pseudónimo de Jacobo Maguid), La revolución libertaria española (1936-1939), Editorial Reconstruir, Buenos Aires, 1994; PAZ, Abel, Chumberas y alacranes: 1921-1936, Edición del autor, Barcelona, 1994; del mismo autor, Viaje al pasado, 1936-1939, Edición del autor, Barcelona, 1995; también, Entre la niebla, 1939-1942, Edición del autor, Barcelona, 1993 y Al pie del muro, 1942-1954, Hacer, Barcelona, 1991 (reeditado por Tot Editorial, Barcelona, 2002). Otras memorias: PONZÁN VIDAL, Pilar, Lucha y muerte por la libertad: memorias de 9 años de guerra, 1936-1945, Tot Editorial, Barcelona, 1996; DELSO, Ana, Trescientos hombres y yo: estampa de una revolución, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 1998; GRÜNFELD, José, Memorias de un anarquista, Nuevohacer, Buenos Aires, 2000; VALLINA, Pedro, Mis memorias, Centro Andaluz del Libro-Libre Pensamiento, Sevilla, 2000; KAMINSKI, Hans-Erich, Los de Barcelona, Parsifal, Barcelona, 2002; BERENGUER, Sara, Entre el sol y la tormenta: revolución, guerra y exilio de una mujer libre, L'Eixam, Tavernes Blanques, 2004; DE GUZMAN, Eduardo, Madrid rojo y negro, Oberon, Madrid, 2004; del mismo autor, La muerte de la esperanza, Vosa, Madrid, 2006; ASCASO, Joaquín, Pero el anarquismo cuenta también con una extensa historiografía elaborada desde el mundo académico y universitario iniciada en los años sesenta, en la que no cabe olvidar que también han participado buena parte de militantes libertarios. Esta distinción pierde sentido cuando todos ellos, libertarios o no, aplican los criterios del historiador a este ámbito de estudio. Sin ánimo de abarcar la totalidad de la historiografía del movimiento, destacaremos algunos de los estudios más importantes$^{22}$. Si realizamos un recorrido cronológico, los pioneros fueron Casimir Martí y Josep Termes, que abordaron el estudio del anarcosindicalismo en el siglo XIX$^{23}$; Xavier Cuadrat y J. Romero Maura, los orígenes de la Confederación; y J. C. Ullman y Albert Balcells, el anarcosindicalismo en los años veinte$^{24}$. Al finalizar la dictadura franquista y con el inicio de la Transición, el estudio general del movimiento obrero se convirtió en un ámbito prioritario que se renovó con --- $^{22}$ Sobre la evolución del anarquismo y el anarcosindicalismo en los años ochenta y noventa contamos con excelentes balances historiográficos generales, como el elaborado a finales de los ochenta en VV.AA., «Dossier Anarquismo y Sindicalismo», Historia Social, 1 (1988). Así como también, PANIAGUA FUENTES, Javier, «Una gran pregunta y varias respuestas. El anarquismo español: desde la política hasta la historiografía», Historia Social, 12 (1992), pp. 31-58 y CASANOVA RUIZ, Julián, De la calle al frente: el anarcosindicalismo en España (1931-1939), Crítica, Barcelona, 1997, pp. 147-151. $^{23}$ MARTÍ, Casimir, Orígenes del anarquismo en Barcelona (1864-1870), Editorial Teide, Barcelona, 1959; TERMES ARDEVOl, José, Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional (1864-1881), Ariel, Esplugues de Llobregat, 1971. $^{24}$ CUADRAT, Xavier, Socialismo y anarquismo en Cataluña (1899-1911). Los orígenes de la C.N.T., Ediciones de la Revista de Trabajo, Madrid, 1976; ROMERO MAURA, Joaquín, La Rosa de Fuego. El obrerismo barcelonés de 1899 a 1909, Ediciones Grijalbo, Barcelona, 1974; ULLMAN, Joan Connelly, La Semana Trágica; estudio sobre las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España (1898-1912), Ariel, Barcelona, 1972; BALCELLS, Albert, El sindicalisme a Barcelona 1916-1923, Editorial Nova Terra, Barcelona, 1965. las aportaciones de E. Hobsbawn y E. P. Thompson\textsuperscript{25}. Pere Gabriel, J. L. Martí y M. Lladonosa continuaron el estudio del movimiento obrero en los primeros años del siglo XX\textsuperscript{26}; y Antonio Elorza, Albert Balcells, Susanna Tavera, Eulalia Vega y Xavier Paniagua, el del anarcosindicalismo durante la Segunda República\textsuperscript{27}. También en los años noventa, José Álvarez Junco inició el estudio de la ideología política del anarquismo basado en el análisis de sus principios filosóficos originales, desde sus inicios en 1868 hasta la fundación de la CNT\textsuperscript{28}. Estos y otros muchos trabajos de ámbito regional\textsuperscript{29} cultural\textsuperscript{30} o biográfico\textsuperscript{31}, y de síntesis, junto a las contribuciones de \textsuperscript{25} HOBSBAWM, Eric J., «Historia del Treball i ideologia», \textit{Recerques}, 5 (1975), pp. 7-20; del mismo autor, HOBSBAWM, Eric J., \textit{Trabajadores. Estudios de historia de la clase obrera}, Crítica, Barcelona, 1979; THOMPSON, E. P., \textit{La Formación histórica de la clase obrera. Inglaterra, 1780-1832}, Laia, Barcelona, 1977; del mismo autor, THOMPSON, E. P., \textit{Tradición, revuelta y consciencia de clase. Estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial}, Crítica, Barcelona, 1979. \textsuperscript{26} GABRIEL SIRVENT, Pere, \textit{Clase obrera i sindicats a Catalunya. 1903-1920}, Tesis Doctoral, Facultad de Ciencias Políticas y Económicas, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1981; LLADONOSA I VALL-LLEBRERA, Manuel, \textit{Catalanisme i moviment obrer. El CADCI entre 1903 i 1923}, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat, 1988. \textsuperscript{27} ELORZA, Antonio, «Notas sobre cultura y revolución sobre el anarcosindicalismo español, 1934-1936», en GARCÍA DELGADO, José Luís (ed.), \textit{La II República Española. Bienio rectificador y Frente Popular}, IV Coloquio de Segovia sobre Historia Contemporánea de España, Editorial Siglo XXI, Madrid, 1988, pp. 159-176; del mismo autor, \textit{La utopía anarquista bajo la Segunda República}, Ayuso, Madrid, 1973; y también, ELORZA, Antonio, «Anarcosindicalismo. La utopía revolucionaria», en ANTÓN, Joan y CAMINAL, Miquel (coords.), \textit{Pensamiento político en la España Contemporánea, 1800-1950}, Teide, Barcelona, 1992, pp. 959-987; ELORZA, Antonio, «Utopía y revolución en el movimiento anarquista español», en HOFFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), \textit{El anarquismo español y sus tradiciones culturales}, Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, 1995, pp. 79-108; BALCELLS, Albert, «La crisis del anarcosindicalismo y el movimiento obrero en Sabadell entre 1920 y 1936», en BALCELLS, Albert (ed.), \textit{Trabajo industrial y organización obrera en la Cataluña contemporánea}, Laia, Barcelona, 1974; TAVERA, Susanna, \textit{La ideología política del anarcosindicalismo catalán a través de su propaganda. 1930-1936}, Tesis Doctoral, Ediciones Universitat de Barcelona, Barcelona, 1982; VEGA MASANA, Eulàlia, \textit{El trentisme a Catalunya. Divergències ideològiques en la CNT (1930-1933)}, Cural, Barcelona, 1980; PANIAGUA FUENTES, Javier, \textit{La sociedad libertaria: agrarismo e industrialización en el anarquismo español (1930-1939)}, Crítica, Barcelona, 1982; del mismo autor, PANIAGUA FUENTES, Javier, «Religión y anticlericalismo en el anarquismo español. Notas para su estudio», \textit{Estudis d’ Història Contemporània del País Valencià}, 1 (1979), pp. 255-270. \textsuperscript{28} ÁLVAREZ JUNCO, José, «La subcultura anarquista en España: racionalismo y populismo», en FONQUERNE, Yves-René (ed.), \textit{Culturas populares. Diferencias, divergencias, conflictos. Actas del Coloquio celebrado en la Casa de Velázquez, los días 30 de noviembre y 1-2 de diciembre de 1983}, Casa de Velázquez-Universidad Complutense de Madrid, 1986, pp. 197-208; también, ÁLVAREZ JUNCO, José, \textit{La ideología política del anarquismo español (1868-1910)}, Siglo XXI de España Editores, Madrid, 1976 (segunda edición corregida, 1991); MACARRO VERA, José Manuel, «La disolución de la utopía en el movimiento anarcosindicalista español», \textit{Historia Social}, 15 (1993), pp. 139-160; del mismo autor, «Conocimiento y utopía en el movimiento anarcosindicalista español», en HOFFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), \textit{El anarquismo español y sus tradiciones culturales, op. cit.}, pp. 243-259; BAR, Antonio, «La Confederación Nacional del Trabajo frente a la II República Española», en RAMÍREZ, Manuel (ed.), \textit{Estudios sobre la II República Española}, Tecnos, Madrid, 1975, pp. 219-249. \textsuperscript{29} KELSEY, Graham, \textit{Anarcosindicalismo y estado en Aragón, 1930-1938}, Fundación Salvador Seguí, Gobierno de Aragón, Institución Fernando el Católico, Madrid-Zaragoza, 1994; MONTAÑÉS, Enrique, \textit{Anarcosindicalismo y cambio político. Zaragoza, 1930-1936}, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1989; PEREIRA, Dionisio, A CNT na Galicia.1922-1936, Laiñovento, Santiago de Compostela, 1994; MACARRO VERA, José Manuel, La utopía revolucionaria: Sevilla en la Segunda República, Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla, Sevilla, 1985; GUTIÉRREZ MOLINA, José Luis, Crisis burguesa y unidad obrera. El sindicalismo en Cádiz durante la Segunda República, Madre Tierra, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 1994; 30 Algunas de las obras más representativas sobre la cultura anarquista: TAVERA, Susanna, Solidaridad obrera: el fer-se i desfer-ser d’un diari anarcosindicalista (1915-1939), op. cit. GUITART VALÈNCIA, Josep, Solidad Obrera durant la Segona República (1931-1936), Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1998; MARÍN, Dolors, De la llibertat per conèixer, al coneixement de la llibertat: l’adquisició de la cultura en la tradició llibertària catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República Espanyola, Tesis Doctoral, Barcelona, 1997; NAVARRO NAVARRO, Javier, El “Paraiso de la Razón”. La revista Estudios (1928-1937) y el mundo cultural anarquista, op. cit.; MASJUAN I BRACONS, Eduard, La ecològia humana en al anarquismo ibèrico: urbanisme orgànic o ecològic, neomalthusianisme y naturalismo social, Icaria, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Barcelona-Madrid, 2000; DIEZ, Xavier, Utopia sexual a la premsa anarquista de Catalunya. La revista Ética-Iniciales, 1927-1937, Pagès Editors, Lleida, 2001. 31 Relación de biografías: GAVALDÀ I TORRENTS, Antoni, El pensament agrari de l’anarquisme a l’alt camp, 1923-1939. El paper de Pere Sagarra i Boronat, Excma. Diputació de Tarragona, Tarragona, 1986; NASH, Mary, «Dos intelectuales anarquistas frente al problema de la mujer: Federica Montseny y Lucia Sánchez Saornil», Convivium Estudios Filosóficos, 44 (1975), pp. 71-99; PANIAGUA FUENTES, Javier, Educación y economía en el sindicalismo de Marín Civera, Instituto de Ciencias de la Educación, Universidad Literaria de Valencia, Valencia, 1979; del mismo autor, el estudio preliminar «Marín Civera y la Cultura Popular», en Orto (1932-1934), Revista de Documentación Social, op. cit.; ÁLVAREZ JUNCO, José, «Un anarquista español a comienzos del siglo XX: Pedro Vallina en París», Historia Social, 13 (1992), pp. 23-38; ÁLVAREZ JUNCO, José y TAVERA, Susanna, «Federico Urales. El publicismo como militancia anarquista», en ANTÓN, Joan y CAMINAL, Miquel (coords.), Pensamiento Político en la España Contemporánea, 1800-1950, Teide, Barcelona, 1992, pp. 513-556; GABRIEL, Pere, «Joan Peiró i Belis. Sindicalismo y federalismo libertario», en ANTÓN, Joan y CAMINAL, Miquel (coords.), Pensamiento Político en la España Contemporánea, op. cit., pp. 811-835. Sobre Durruti, aunque existen varias versiones ampliadas y reducidas sobre esta obra, PAZ, Abel, Durruti, le peuple en armes, op. cit.; FERRER, Rai, Durruti, 1896-1936, Editorial Planeta, Barcelona, 1985; MORALES TORO, Antonio y ORTEGA PÉREZ, Javier (eds.), El lenguaje de los hechos: ocho ensayos en torno a Buenaventura Durruti, Libros de la Catarata, Madrid, 1996; MARTÍNEZ REÑONES, José Antonio, Los Durruti: apuntes sobre una familia de vanguardia, Lobo Sapiens, León, 2009; LLARCH, Joan, La muerte de Durruti, Ediciones Aura, Barcelona, 1973; MUÑOZ DÍEZ, Manuel, Mariaret: semblanza de un hombre, Ediciones CNT, México, D.F., 1960; ENZENSBERGER, Hans Magnus, El corto verano de la anarquía. Vida y muerte de Buenaventura Durruti, Ediciones Grijalbo, Barcelona, 1977. Otras contribuciones biográficas sobre otros militantes: ÁLVAREZ VALDÉS, Ramón, Eleuterio Quintanilla: vida y obra del maestro, contribución a la historia del sindicalismo revolucionario en Asturias, Editores Mexicanos Unidos, México, D.F., 1973; PEIRÓ, José, Juan Peiró: teórico y militante del anarcosindicalismo español, Foil, Barcelona, 1978; ALBADALEJO, Jordi y ZAMBRANA, Joan, Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona, 1905-1920, Ediciones Fet a Mè, Barcelona, 2005; BENET, Josep y POCA GAYA, Josep, Joan Peiró, afusellat, Edicions 62, Barcelona, 2008; DE LERA, Ángel María, Ángel Pestaña. Retrato de un anarquista, Argos Vergara, Barcelona, 1978; SAA REQUEJO, Antonio, Ángel Pestaña, Fundación Emmanuel Mounier, Madrid, 1999; VALERA GORGOJO, Miguel Ángel, Ángel Pestaña, Fundación Pedro Álvarez Osorio Ayuntamiento de Ponferrada, Concejalía de Cultura, Turismo y Juventud, Ponferrada, 2008; LLARCH, Joan, Cipriano Mera: un anarquista en la guerra de España, Euros, Barcelona, 1976; TAVERA, Susanna, Federica Montseny. La indomable (1905-1994), Temas de Hoy, Madrid, 2005; ALCALDE, Carmen, Federica Montseny, Argos, Barcelona, 1983; LOZANO, Irene, Federica Montseny. Una anarquista en el poder, Espasa, Pozuelo de Alarcón, 2004; HERRERÍN LÓPEZ, Ángel, «Memoria y olvido de una ministra anarquista», Espacio, tiempo y forma, 11 (1998), pp. 447-482; CIRAC FEBAS, Jesús y LEDESMA VERA, José Luís, Manuel Buenacasa Tomeo. Militancia, cultura y acción libertaria, Centro de Estudios Comarcales del bajo la historia oral\textsuperscript{32} son fundamentales para el esclarecimiento de las diferentes posiciones ideológicas y estrategias de la militancia política de los años treinta. Para estos años contamos con dos buenas síntesis sobre la trayectoria de la CNT durante la República: el trabajo clásico de J. Brademas, \textit{Anarquismo y revolución en España}, (Barcelona, 1974); y el de Javier Casanova \textit{De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España. 1931-1939}, Barcelona, 1997.\textsuperscript{33} Si partimos de un criterio temático, es muy abundante la historiografía sobre las colectivizaciones, de las que señalarémos especialmente los estudios de Aurora Bosch y Albert Girona que abordaron el estudio de las colectividades valencianas\textsuperscript{34}. También es \begin{itemize} \item Aragón-IFC, Zaragoza, 2006; GUTIÉRREZ MOLINA, José Luis, \textit{Valeriano Oroblón Fernández. Anarcosindicalismo y revolución en Europa}, Libre Pensamiento, Madrid, 2002; CASANOVA RUIZ, Julián, «Diego Abad de Santillán: memoria y propaganda anarquista», \textit{Historia Social}, 48 (2004), pp. 129-147; DÍAZ, Carlos y ALONSO ÁLVAREZ, Ángel, \textit{Diego Abad de Santillán: semblanza de un leonés universal}, Instituto de Automática y Fabricación (Unidad de Imagen), León, 1997; PÉREZ DE BLAS, Fernando, \textit{Abad de Santillán}, Fundación Emmanuel Mounier, Madrid, 2001; SIMEÓN RIERA, J. Daniel, \textit{De la matèria dels somnis: vida i obra de José Maria Peñarrocha Bori, anarquista liríà (1907-1992)}, Centre d’Estudis d’Història Local, Diputació de València, València, 1995; RODRIGO, Antonina, \textit{Una mujer libre. Amparo Poch y Gascón. Médica anarquista}, Flor del Viento Ediciones, Barcelona, 2002; de la misma autora, \textit{Una mujer libre. Amparo Poch y Gascón. Médica anarquista}, Flor del Viento Ediciones, Barcelona, 2002; GUTIÉRREZ MOLINA, José Luis, \textit{Casas Viejas: del crimen a la esperanza. María Silva "Libertaria" y Miguel Pérez Cordón: dos vidas unidas por un ideal (1933-1939)}, Excmo. Ayuntamiento de Paterna de Rivera y Almuzara, Córdoba, 2008; del mismo autor, \textit{La tiza, la tinta y la palabra. José Sánchez Rosa, maestro y anarquista andaluz (1864-1936)}, Tréveris Libre pensamiento, Cádiz, 2005; PRADAS BAENA, María Amalia, \textit{Teresa Claramunt, la virgen roja barcelonesa. Biografía y escritos}, Virus, Barcelona, 2006; VICENTE VILLANUEVA, Laura, \textit{Teresa Claramunt (1862-1931): pionera del feminismo obrerista anarquista}, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2006; AVILÉS FARRÉ, Juan, \textit{Francisco Ferrer y Guardia: pedagogo, anarquista y mártir}, Marcial Pons, Madrid, 2006; DOMINGO, Alfonso, \textit{El ángel rojo. La historia de Melchor Rodríguez, el anarquista que detuvo la represión en el Madrid republicano}, Almuzara Editorial, Córdoba, 2009; VADILLO MUÑOZ, Julián, \textit{Mauro Bajatierra, anarquista y periodista de acción}, La Malatesta, Tierra de Fuego, Madrid-La Laguna, 2011; BUESO, Adolfo, \textit{Cómo fundamos la C.N.T.}, Avance, Barcelona, 1976; BUENACASA, Manuel., \textit{El movimiento obrero español, 1886-1926: historia y crítica}, Júcar, Madrid, 1977 (primera edición, 1928). \end{itemize} \textsuperscript{32} BORDERÍAS MONDÉJAR, Cristina, \textit{La Insurrecció del Alto Llobregat -enero 1932- Un estudio de historia oral}, Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, Barcelona, 1977; MONJO, Anna y VEGA, Carme, \textit{Els treballadors i la Guerra Civil: història d'una indústria catalana col·lectivitzada}, Empúries, Barcelona, 1986; MONJO, Anna, \textit{La CNT durant la II República a Barcelona: líders, militants, afiliats}, Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Departament d’Història Contemporània, Barcelona, 1993; VILANOVA, Mercedes, \textit{Les majories invisibles: explotació fabril, revolució i repressió. 26 entrevistes}, Icaria Editorial, Barcelona, 1995. \textsuperscript{33} CASANOVA RUIZ, Julián (coord.), \textit{Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España}, Crítica, Barcelona, 2010; MARÍN, Dolors, \textit{Anarquistas: un siglo de movimiento libertario en España}, Ariel, Barcelona, 2010; PANIAGUA FUENTES, Javier, \textit{La larga marcha hacia la anarquía: pensamiento y acción del movimiento libertario}, Síntesis, Madrid, 2008; del mismo autor, \textit{Anarquistas y socialistas}, Historia 16, Madrid, 1989; GABRIEL SIRVENT, Pere, «Mundo del trabajo y cultura política obrera en España (siglo XX)», en CASTILLO, Santiago y FERNÁNDEZ, Roberto (coords.), \textit{Historia Social y Ciencias Sociales. Actas del IV Congreso de Historia Social de España. Lleida, 12-15 de diciembre de 2000}, Editorial Milenio, Lleida, 2001; AISA I PÀMPOLS, Ferran, \textit{La Cultura anarquista a Catalunya}, Edicions de 1984, Barcelona, 2006. \textsuperscript{34} MORENO BADÍA, Juli A., «Les col·lectivitzacions al País Valencià (1936-1939)», en VV.AA., \textit{Primer Congreso de Historia del País Valenciano}, Universidad de Valencia, Valencia, 1976, pp. 38 un tema muy trillado, aunque sigue interesando y teniendo vigencia en la historiografía, aquellos trabajos que inciden en la relación entre anarquismo y violencia\textsuperscript{35}. También son muchos e interesantes los nuevos trabajos, que abordan nuevos temas y enfoques.\textsuperscript{36} Pero tan extensa producción historiográfica y memorialística sobre el anarquismo español sigue teniendo importantes lagunas temáticas y analíticas. Respecto a las primeras, por citar algunas, apenas sabemos cómo se desarrollaron los comicios cenetistas durante la guerra civil, los motivos por los que la CNT y la FAI entraron en el gobierno republicano, la forma en que se recibió el marxismo en la CNT, sus relaciones con otras organizaciones políticas o sindicales, las relaciones problemáticas entre la federación juvenil y otras ramas del movimiento libertario y también falta explicar sus aparentes incoherencias y sus fallos\textsuperscript{37}. No abundan tampoco las biografías sobre importantes cenetistas, especialmente sobre aquellos que podríamos llamar “los hombres grises”, personajes ambiguos en su trayectoria ideológica, política y personal, poco apreciados por su incoherencia ideológica dentro del movimiento y olvidados por la historia oficial, aunque algunos de ellos, como Juan López Sánchez, ocuparon lugares de excepción en la historia del anarquismo. También son necesarios trabajos que relacionen el anarquismo español con los de otros países, ya que las conexiones internacionales entre anarquistas españoles y de \textsuperscript{35} ÁLVAREZ CHILLIDA, Gonzalo, «Negras tormentas sobre la República. La intransigencia libertaria», en DEL REY, Fernando, Palabras como puños, Tecnos, Madrid, 2011, pp. 45-110; PURKISS, Richard, Democracy, trade unions and political violence in Spain: the Valencian anarchist movement, 1918-1936, Sussex Academic Press, Brighton-Portland, 2011. \textsuperscript{36} MONJO, Anna, «Afiliados y militantes: la calle como complemento del sindicato cenetista en Barcelona de 1930 a 1939», Historia y Fuente Oral, 7 (1992), pp. 85-98; de la misma autora, La CNT durant la II República a Barcelona: líders, militants, afiliats, Tesis Doctoral, Universitat de Barcelona. Departament d’Història Contemporània, Barcelona, 1993; y también, Militants: participació i democràcia a la CNT als anys trenta, Laertes, Barcelona, 2003; MARÍN, Dolors, Anarquistas: un siglo de movimiento libertario en España, Ariel, Barcelona, 2010. \textsuperscript{37} Para abundar en este planteamiento y consideraciones metodológicas, CLEMINSON, Richard, Anarquismo y sexualidad en España (1900-1939), Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, Cádiz, 2008, pp. 9-19. otras latitudes fueron muchas e importantes. Y no se ha abordado, con algunas excepciones que detallaremos en el capítulo V, la relación entre anarquismo e identidad nacional española. Quedan muchas zonas grises por estudiar, aunque quizá las principales carencias de los estudios sobre anarquismo son analíticas, ya que muchos trabajos son excesivamente descriptivos, repetitivos o acríticos, enfoque sólo disculpable en las obras memorialísticas. Poco a poco se han ido superando las interpretaciones basadas únicamente en las claves internas del movimiento, que explicaban las actuaciones de los anarquistas sólo desde una evolución institucional o ideológica y que solían ignorar las condiciones en las que esas actuaciones de los anarquistas se realizaron.$^{38}$ Las explicaciones homogéneas y esencialistas han cedido el paso a estudios que abordan la pluralidad de discursos dentro del anarquismo, que como toda cultura política debe entenderse como un conjunto de prácticas y de discursos contradictorios, en continua construcción y sometido a múltiples influencias. Porque si bien el anarquismo creó un discurso propio y unas prácticas propias, lo hizo dentro de unos límites, como cualquier otra cultura política. Para reconocer esos límites deben conocerse las aportaciones recientes de la sociología del conocimiento sobre los procesos de producción del conocimiento y de la representación cultural. Por ello, algunos de los viejos temas pueden abordarse con nuevos análisis, como el aportado por el estructuralista Pierre Bourdieu.$^{39}$ Bourdieu sostiene que la nueva historia social debe descubrir las estructuras profundas que rigen en los diferentes mundos sociales y aboga por explicar los mecanismos que aseguran su reproducción y su transformación. Estas estructuras marcan un orden constituido por la distribución de los recursos materiales y los medios de apropiación de los bienes escasos y los valores; estas estructuras conforman sistemas de clasificación y esquemas corporales y mentales que funcionan como marcos simbólicos para la actuación de los agentes sociales, y estas relaciones determinan las acciones de la sociedad y de los individuos. Por ello, concluye, es errónea una simple visión voluntarista y constructivista de la realidad, según la cual la realidad social es un logro continuo, conseguido por los agentes sociales, que construyen el mundo con sus prácticas diarias de vida. Para él el sujeto no puede ser autónomo e independiente de los procesos sociales de su entorno, pues las estructuras sociales no se crean por mera agregación de actos individuales y es necesario explicar bajo qué modelos y por qué los agentes sociales realizan esa construcción. $^{38}$ Ibidem, p. 11. Julián Casanova ha señalado que la CNT no puede explicarse sólo desde dentro, desde su evolución institucional e ideológica en De la calle al frente: el anarcosindicalismo en España (1931-1939), op. cit., p. 29. $^{39}$ BOURDIEU, Pierre y BOLTANSKI, Luc, La producción de la ideología dominante., Nueva Vision, Buenos Aires, 2009; RIOUX, Jean-Pierre y SIRINELLI, Jean-François, Pour une histoire culturelle, op. cit. Las nuevas investigaciones han abandonado los ya exhaustos enfoques marxistas y giran hacia el conocimiento de los discursos y de las prácticas libertarias de los militantes, la recepción de las ideas, la producción de discursos y las prácticas alternativas y de resistencia. En estas investigaciones es fundamental explicar el por qué y cómo se debatieron determinados temas, conectándolos con otros discursos reglamentarios acerca de los mismos y no como una emanación natural del pensamiento o la ideología anarquista. Cabe evitar, por tanto, aplicar categorías actuales anacrónicas o esencialistas que no nos permiten explicar aparentes incoherencias, y debe estudiarse el porqué de las aparentes contradicciones entre las prácticas y los discursos anarquistas. Asimismo son muy fructíferos los enfoques antropológicos, los estudios sobre las prácticas de vida o las formas de vida cotidiana de los anarquistas, especialmente en aspectos relacionados con el género o la represión, para los que resulta del todo imprescindible la investigación con fuentes orales\textsuperscript{40}. Uno de los análisis más interesantes es el de José Luis Oyón, que relaciona \textsuperscript{40} CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, «La cultura regresa al primer plano», en CRUZ MARTÍNEZ, Rafael y PÉREZ LEDESMA, Manuel (eds.), \textit{Cultura y movilización en la España Contemporánea}, Alianza, Madrid, 1997, pp. 13-34; NAVARRO NAVARRO, Javier, «El camino hacia una cultura obrera de síntesis durante la segunda República: la revista "Orto" (1932-1934)», \textit{Bulletin d'Histoire Cotemporaine de l'Espagne}, 26 (1997), pp. 535-551. Del mismo autor: \textit{El Paraíso de la Razón}. \textit{La revista Estudios (1928-1937) y el mundo cultural anarquista}, op. cit.; \textit{Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil}, op. cit.; \textit{A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939}; «El perfil moral del militante en el anarquismo español (1931-1939)», op. cit.; «Tavernes, cafès i cabarets: La crítica de l'oci 'més degradant': discursos i pràctiques al mon llibertari (1930-1939)», op. cit. Y por último, «Mundo obrero, cultura y asociacionismo: algunas reflexiones sobre modelos y pervivencias formales», \textit{Hispania}, vol. LXIII/2, 214 (2003), pp. 467-484; SOLÀ I GUSSINYER, Pere, «La base societaria de la cultura y de la acción libertaria en la Cataluña de los años treinta», en \textit{El anarquismo español y sus tradiciones culturales}, op. cit., pp. 361-375; FOGUET I BOREU, Francesc, \textit{Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario Cataluña (1936-1939)}, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2002; del mismo autor, \textit{Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939}, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005; PORTON, Richard, \textit{Cine y anarquismo: la utopía anarquista en imágenes}, Gedisa Editorial, Barcelona, 2001, pp. 89-106; PEYROU, Òscar, \textit{El cine anarquista. El inicio de una ilusión}, Festival de Cine de Huesca, Huesca, 2003. Estudios sobre arte y anarquismo: LITVAK, Lily, \textit{Musa libertaria: arte, literatura y vida cultural del anarquismo español (1880-1913)}, Antoni Bosch, Barcelona, 1981; de la misma autora, LITVAK, Lily, \textit{La mirada roja: estética y arte del anarquismo español (1880-1913)}, Ediciones del Serbal, Barcelona, 1988; SIGUAN BOEHMER, Marisa, \textit{Literatura popular libertaria: trace años de "la novela ideal" (1925-1938)}, Ediciones Península, Barcelona, 1981; SALAÜN, Serge, \textit{Romancero libertario}, Ruedo ibérico, Paris, 1971; LECHNER, Jan, «La poesía anarquista de la Guerra Civil», en \textit{El anarquismo español y sus tradiciones culturales}, op. cit., pp. 193-199; LÓPEZ CAMPILLO, Evelyne, «Vanguardia burguesa y cultura anarquista en \textit{La Revista Blanca (1923-1936)}», en \textit{El anarquismo español y sus tradiciones culturales}, op. cit., pp. 237-242 SALAÜN, Serge, «Teoría y práctica del lenguaje anarquista o la imposible redención por el verbo», en \textit{El anarquismo español y sus tradiciones culturales}, op. cit, pp. 323-334. Estudios sobre educación: SOLÀ I GUSSINYER, Pere, \textit{Las escuelas racionalistas en Cataluña (1909-1939)}, Tusquets, Barcelona, 1976; del mismo autor, \textit{Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939): l'Ateneu Enciclopèdic Popular}, Edicions de La Magrana, Barcelona, 1978; y también, SOLÀ I GUSSINYER, Pere, \textit{Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939)}, Edicions 62, Barcelona, 1980; SAFÓN, Ramón, \textit{La Educación en la España revolucionaria : movimiento libertario con el espacio urbano y el crecimiento demográfico en la Barcelona de entreguerras, basado en los presupuestos teóricos de la urban history británica.$^{41}$ Como una parte de nuestro estudio aborda la relación entre anarquismo e identidad nacional, debemos también exponer los presupuestos teóricos generales en los que se apoya nuestra investigación al respecto. Para obtener una visión completa del estado actual de las teorías sobre el nacionalismo, y sobre las obras más representativas, nos hemos basado especialmente en el ensayo de Anthony D. Smith Nacionalismo y Modernidad.$^{42}$ Para nuestro estudio son de especial interés las explicaciones del nacionalismo basadas en Durkheim y sus seguidores, entre los que destaca Elie Kedourie, que explican el nacionalismo como una religión política de la modernidad, es decir, como una versión política de la religión tradicional.$^{43}$ Ernest Gellner defendió en su obras Thought and Change y Nations and Nationalism que es el nacionalismo el que genera la Nación y puso de manifiesto el importante papel que desempeñó la cultura lingüística en el surgimiento del nacionalismo, ya que las sociedades industriales, al existir una gran movilidad y cambio, necesitaban una cultura homogénea que mantuviera unidos a los ciudadanos. Para crear esta cultura homogénea, el nacionalismo utilizó como materias primas las culturas preexistentes y arrasó aquellas culturas que no le servían para este cometido. Por ello, concluye Gellner, el nacionalismo no rescata una cultura sino que la crea y la impone a la totalidad de la población.$^{44}$ Fue Miroslav Hroch quien destacó la importancia fundamental de la intelligentsia en el origen del nacionalismo y estableció una secuencia cronológica dividida en tres etapas entre la implicación de las élites y las masas: en la primera, los intelectuales formulan la idea de nación y redescubren el pasado y la cultura nacional; en la fase siguiente, los --- $^{41}$ OYÓN, José Luis, La quiebra de la ciudad popular: espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2008. $^{42}$ Para obtener una visión general de las diferentes teorías sobre el origen de las naciones y el nacionalismo, nos hemos ayudado de la obra SMITH, Anthony D., Nacionalismo y modernidad: un estudio crítico de las teorías recientes sobre naciones y nacionalismo, Istmo, Madrid, 2000. $^{43}$ DURKHEIM, Émile, Las formas elementales de la vida religiosa: el sistema totémico en Australia, Akal, Madrid, 1992. $^{44}$ GELLNER, Ernest, Thought and change, Weidenfeld and Nicolson, London, 1964. Editada en catalán como Nacionalisme, Afers, Catarroja, 1998. políticos extienden la idea de nación; y por último, el nacionalismo se convierte en un movimiento de masas. Sin embargo, esta secuencia establecida por Hroch no puede aplicarse a todos los movimientos nacionalistas.\textsuperscript{45} Pero sin duda, fueron los trabajos de Eric Hobsbawn y Benedict Anderson los que supusieron un gran avance en las teorías sobre el origen del nacionalismo al ir más allá de las explicaciones economicistas y poner el énfasis en el aspecto cultural del nacionalismo. Para estos autores las naciones son construcciones o invenciones culturales de las élites nacionalistas y, por tanto, no realidades preexistentes al nacionalismo. Su gran aportación fue poner el foco de atención para explicarlas en el estudio de cómo son construidas o imaginadas estas comunidades. Para Hobsbawn las naciones son tradiciones inventadas por las élites para lograr la cohesión social, legitimar la autoridad y socializar a la comunidad en determinados valores. Para conseguir estos objetivos inventan símbolos cargados de emotividad que demuestren la pertenencia al grupo nacional, como banderas, himnos, ritos y ceremonias. También distinguió entre dos formas de nacionalismo: el nacionalismo de masas político y cívico, que prevaleció hasta 1870; y el etnolingüístico, que se impuso entre esta fecha y 1914. Fecha a partir de la cual el concepto de Nación dio un vuelco hacia la derecha política y la homogeneidad étnica por el miedo “a los otros” provocado por la democratización política, las migraciones masivas y los estados centralizados cada vez más poderosos.\textsuperscript{46} Benedict Anderson se centró más en las dimensiones subjetivas y culturales del nacionalismo. La Nación es para Anderson una comunidad política imaginada, limitada y soberana. Imaginada, porque nadie puede conocer a todos sus miembros; limitada, porque nunca puede ser una fraternidad universal; y soberana, porque reclama el derecho a decidir políticamente su destino. El vínculo entre los individuos que conforman la nación es horizontal e interclasista. El éxito del nacionalismo se debe a su parecido con la religión, porque en una época secularizada la Nación nos permite enfrentarnos de forma eficaz al miedo al olvido que nos genera la muerte. Es así, porque al igual que la religión, el nacionalismo se toma muy en serio el sufrimiento y la muerte y nos ofrece una continuidad que nos vincula con los muertos y con los que aún no han nacido, nos permite recordarlos en ritos y homenajes y da un sentido trascendente a nuestra existencia limitada. Así el nacionalismo recoge el testigo de una larga carrera que comenzó primero cuando la religión cumplió con los objetivos de dar trascendencia a las comunidades creando comunidades religiosas imaginadas hasta \textsuperscript{45} HROCH, Miroslav, \textit{Social preconditions of national revival in Europe: a comparative analysis of the social composition of patriotic groups among the smaller European nations}, Cambridge University Press, Cambridge-New York, 1985. Editada en catalán como \textit{La naturalesa de la nació}, Afers, Catarroja, 2001. \textsuperscript{46} HOBSBAWM, Eric J., \textit{The invention of tradition}, Cambridge University Press, Cambridge, 1983. Publicada en castellano como HOBSBAWM, Eric J., «La producción en serie de tradiciones: Europa, 1870-1914», \textit{Historia Social}, 41 (2001), pp. 3-38. finales de la Edad Media y siguió con la monarquía dinástica, ungida de sacralidad, que empezó a ser inoperante a partir de la Revolución Francesa. El nacionalismo soluciona también el miedo ante la irremediable diversidad lingüística. La idea de tiempo moderno, creada por las novelas y los periódicos, acabó por crear la comunidad lingüística imaginada secular.\textsuperscript{47} Muchos han interpretado y utilizado incorrectamente a Anderson y Hobsbawn para ver el nacionalismo y las naciones como falacias, más que como comunidades construidas e imaginadas culturalmente. Los estudios perennalistas y primordialistas desafiaron el paradigma modernista, que había sido siempre cuestionado por la versión orgánica del nacionalismo. Para el nacionalismo orgánico, el mundo siempre se compuso, y se compone, de naciones culturales, y los individuos que pertenecen a estas naciones están marcados de forma ineludible desde su nacimiento, por lo que los nacionalistas sólo tienen que despertar a la Nación para conseguir sus propósitos. Esta teoría fue desarrollada por los románticos alemanes, que introdujeron, aunque de forma muy rudimentaria, elementos de tipo biológico para explicar las diferencias culturales. En el siglo XX diferentes estudios han matizado estas afirmaciones y las han dotado de una explicación teórica más elaborada. En general, estos estudios suelen ver las naciones como anteriores al nacionalismo (perennalistas), como versiones modernas de la etnicidad (primordialistas), y las estudian en ciclos de larga duración. No obstante, estas clasificaciones son excesivamente esquemáticas, porque los teóricos pueden compartir sólo algunas de estas tres afirmaciones. Así, Walker Connor afirma que el nacionalismo supone que el amor a la Nación, al grupo originario de un ancestro común al que se ha de ser leal, por lo que éste es un vínculo emocional fundamentalmente psicológico y no racional. Dicho vínculo se basa en la creencia de poseer una historia sentida como común por el grupo, que no tiene por qué ser una historia fáctica o cronológica. Pero, aunque la etnicidad sea parte de un \textit{continuum} de los colectivos sociales, el sentimiento étnico no crea una Nación por sí mismo, por lo que es necesario que la mayor parte del grupo sea consciente de su identidad y que se convierta en un fenómeno de masas gracias al sistema educativo, la participación política o los medios de comunicación.\textsuperscript{48} Por ello, aunque la adhesión de los individuos al nacionalismo se realiza de forma voluntaria, los individuos están condicionados en sus elecciones por elementos culturales que limitan su capacidad de elección. Hechter defiende que la gente se une a movimientos étnicos y nacionalistas liderados por las élites realizando una “elección racional”, basada en que el individuo realiza un cálculo del coste/beneficio de su adhesión al movimiento nacionalista y sólo secundan la movilización los individuos de \textsuperscript{47} ANDERSON, Benedict R. O’G., \textit{Imagined communities: reflections on the origin and spread of nationalism}, Verso, London, 1983. Editado en catalán como, \textit{Comunitats imaginades}, Afers i Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2005. \textsuperscript{48} CONNOR, Walker, \textit{Etnonacionalismo}, Trama Editorial, Madrid, 1998. la comunidad que piensan que al hacerlo obtendrán un beneficio individual neto. En ese cálculo cuentan tanto las sanciones como las recompensas que conllevarán su elección.\textsuperscript{49} Partiendo del concepto de exclusión étnica, Armstrong considera fundamental en el nacionalismo la comparación con el extraño y la delimitación del “ellos y el nosotros”, expuesta por Fredrik Barth. Su estudio se centra en la forma en la que el grupo percibe sus fronteras o límites, y no en el material cultural que manejan. Para delimitar esta frontera son fundamentales los símbolos, cuyo contenido puede haberse establecido por generaciones anteriores, aunque la comunicación de los mismos se ha producido a través de sucesivas generaciones y están incorporados a la estructura mítica de los miembros del grupo. Entre estos mitos se hallan los diferentes tipos de nostalgia de una vida superior en el pasado. Según Armstrong, la extensión de estos mitos debe más a las organizaciones religiosas y al lenguaje que a los Estados. Así, una de las formas de delimitar la frontera sería la oposición entre Cristianismo e Islam, como mayores referentes negativos mutuos, o los diferentes tipos de nostalgia: genealógica, en los pueblos nómadas; y territorial, en Europa.\textsuperscript{50} Los etnosimbolistas defienden que las naciones modernas redescubren y reinterpretan el legado simbólico de las identidades. Para ellos, el nacionalismo es un sentimiento más que una ideología nacionalista y las naciones son viejas y continúas, y anteriores al final del siglo XVIII. Adrian Hastings cree que el factor decisivo para explicar el sentimiento de nacionalidad estaría en la Reforma Protestante, la lectura de la Biblia en lenguas vernáculas y la asistencia obligatoria al culto religioso. Por su parte, Liah Greenfeld defiende que los mitos de pueblo elegido fueron elaborados a partir de las ideas míticas y lineales del Antiguo Testamento. Aunque admite que sólo se puede hablar de nacionalismo cuando Nación es igual a Pueblo\textsuperscript{51}. Para John Hutchinson las naciones no son realidades inventadas sino organismos vivos. Considera fundamentales los símbolos culturales para la creación de las comunidades nacionales y de vital importancia en el estudio del nacionalismo sería la memoria histórica y la lucha entre diferentes definiciones de la Nación. Pues el nacionalismo mira hacia atrás pero no es una fuerza regresiva.\textsuperscript{52} \textsuperscript{49} Sobre la elección racional véase, HECTHER, Michael, «Rational choice theory and the study of ethnic and race relations», en REX, John y MASON, David (eds.), \textit{Theories of Ethnics and Race Relations}, Cambridge University Press, Cambridge, 1988, pp. 264-279. \textsuperscript{50} BARTH, Fredrik, \textit{Los Grupos étnicos y sus fronteras: la organización social de las diferencias culturales}, Fondo de cultura económica, México, 1976; ARMSTRONG, John, «Religious nationalism and collective violence», \textit{Nations and Nationalism}, vol. 3, 4 (1997), pp. 597-606. \textsuperscript{51} HASTINGS, Adrian, \textit{The construction of nationhood: ethnicity, religion and nationalism}, Cambridge University Press, Cambridge-New York, 1997; GREENFELD, Liah, \textit{Nationalism: five roads to modernity}, Harvard University Press, Cambridge-New York, 1992. \textsuperscript{52} HUTCHINSON, John y SMITH, Anthony D., \textit{Ethnicity}, Oxford University Press, Oxford-New York, 1996. Por su parte, los análisis postmodernos han puesto de relieve la fragmentación de las identidades nacionales contemporáneas. Rehúyen la formulación de una teoría general y optan por una fragmentación de los estudios. Son muy enriquecedoras para ello la relación entre las diferentes identidades individuales y colectivas, pero explican poco, porque tampoco lo pretenden, sobre los orígenes del nacionalismo y las naciones. Entre estos análisis postmodernos se encuentran los que relacionan género y nación, que se tratan con más extensión más adelante en este trabajo de investigación. Muy interesante resulta también el concepto de “nacionalismo banal” aplicado por Michael Billig para explicar la fuerza latente de los nacionalismos de los estados-nación consolidados. Estos nacionalismos, que quieren camuflarse bajo la noción de patriotismo, se mantienen omnipresentes en la vida cotidiana de los individuos y pueden pasar desapercibidos, pero no por ello son menos importantes. Algunos ejemplos de este nacionalismo banal los encontramos en las banderas que ondean en los edificios públicos, en la necesidad de determinar la identidad nacional al rellenar cualquier impreso oficial, al leer o escuchar las noticias en la prensa clasificadas como nacionales e internacionales, o en el lenguaje que utilizamos, lleno de palabras como “nosotros”, “ellos” o “aquí”, que hacen referencia a la nación a la que pertenecemos. Esto demuestra que la identidad nacional está latente para poder ser despertada e instrumentalizada por el nacionalismo de Estado en los momentos críticos en que la comunidad nacional sea cuestionada o se halle ante un peligro percibido como real por los individuos. Ello nos permite también buscar en los discursos estas partículas lingüísticas que, expresadas de forma más o menos consciente, denotan la identidad nacional y el grado de impregnación nacional entre los hablantes. Aun así, el modelo de Billig indica poco sobre los mecanismos de aceptación e interiorización del discurso nacionalizador construido y difundido “desde arriba” por las élites. A pesar de que los estudios sobre el nacionalismo en las últimas décadas han virado hacia la historia social y cultural para abordar la construcción de las identidades colectivas y han insistido mucho sobre la construcción y difusión de la identidad nacional, sería necesario seguir indagando no sólo en los mecanismos de recepción individuales de los discursos nacionalistas sino también en la forma en que los individuos ayudan a construir y a modificar su identidad nacional. Esta identidad no puede separarse de las otras muchas identidades colectivas como la de clase, género o etnia. En concreto, el nacionalismo español es una construcción histórica realizada en los últimos doscientos años por el conflicto entre las diferentes culturas políticas y por la interacción de las mismas; pero, también por la lucha de poder en el mismo seno de cada una de ellas. No existe un proyecto unidireccional, pre determinado o evolutivo, sino un proceso discontinuo y contradictorio en el que cabe lo intencionado y lo 53 BILLIG, Michael, Banal nationalism, Sage, London, 1995. Editada en catalán como Nacionalisme banal. Afers, València, 2006. errático, el avance y el retroceso. Si el nacionalismo es la causa de cualquier Nación, como afirmó Gellner, la Nación española no pudo emerger de súbito en la lucha contra el francés. Los ilustrados ya venían elaborando una articulación tendente a la homogeneidad de las distintas “regiones” del reino, en la que cada una de ellas se subordinaba a una identidad superior basada en la monarquía, la lengua castellana, la religión católica y el pasado castellano-céntrico. La ocupación francesa precipitó la revolución y tras la resistencia a la invasión napoleónica de 1808, los liberales en las Cortes de Cádiz proclamaron la Nación española moderna. La definieron como una colectividad soberana de ciudadanos dotada de una ley común. Se basaron en la idea de voluntad general de Sieyès y Rousseau, aunque también incorporaba aspectos orgánico-historicistas, como que dicha comunidad había sido forjada por la historia y la cultura. Para afianzar su proyecto político, los liberales construyeron una interpretación de la historia basada en mitos como la resistencia de los comuneros frente a las dinastías extranjeras o la idealización de las cortes medievales e interpretaron estos hechos como luchas contra el absolutismo monárquico y como predecesoras del liberalismo. El proyecto liberal para legitimarse necesitaba elaborar una visión del pasado a través de la historia, la literatura y el arte. Para ello, utilizaron la literatura romántica de Larra o Espronceda, confeccionaron una visión de la Historia de España, que se concretó con la publicación de la Historia General de España de Modesto Lafuente a mediados del siglo XIX, estimularon la literatura y la pintura de Historia, crearon museos y bibliotecas nacionales, y utilizaron la prensa, la música, la arqueología o la antropología, para fijar la iconografía nacional y los ideales patrióticos$^{54}$. Por su parte, el carlismo recreó una visión diferente de la Nación con marcados componentes organicistas y esencialistas. España poseía una esencia histórica o espíritu nacional ancestral (Volksgeist) y el nexo de unión de los españoles era la monarquía y el catolicismo. Aportaron una versión diferente del pasado: la idealización del período austracista de los siglos XVI y XVII. Así, la combinación de austracismo y romanticismo produjo una idea de Nación que hacía compatible la monarquía y la diversidad foral regional. Estos componentes orgánico-historicistas fueron elaborados a partir del romanticismo literario español de Fernán Caballero, entre otros, y de los escritos de los viajeros románticos foráneos, que ayudaron a fijar el estereotipo del español y los paisajes patrios. Esta visión fue la defendida por el carlismo y el tradicionalismo, e impregnó a amplios sectores del liberalismo en la segunda mitad del siglo XIX. Esta interpretación tan “auténticamente española” posee claras coincidencias con la corriente tradicionalista europea formulada siguiendo los principios de Schlegel, De Maistre o Burke. Por tanto, la construcción del nacionalismo español y de su imaginario colectivo se realizó fundamentalmente durante la primera mitad del siglo XIX. El debate principal $^{54}$ Aun sin estar de acuerdo con las conclusiones sobre la débil nacionalización española expuestas en su obra, resulta imprescindible la obra de ÁLVAREZ JUNCO, José, Mater Dolorosa: la idea de España en el siglo XIX, Taurus, Madrid, 2001. en la primera mitad del XIX, no era si existía España, sino si la Nación española era o no soberana. El liberalismo se afirmó haciendo gala de un elevado historicismo, no sólo para defenderse de ser una ideología “extranjera”, extraña a la tradición española, sino también como justificación del mismo aparato político liberal y por la lucha de las facciones liberales por el poder. El moderantismo se acentuó en la segunda mitad del siglo XIX cuando tuvo que hacer frente a la formación de auténticos partidos políticos y a las demandas democratizadoras de otras culturas políticas. La percepción dolorosa del desastre de 1898, fabricada por las elites intelectuales y políticas, ayudó a un proceso renacionalizador español, en un momento en que los nacionalismos europeos giraron hacia el etnocentrismo, ante el temor a la participación de las masas en política\textsuperscript{55}. Será entonces cuando se plantearán opciones identitarias nacionales diferentes a la española. El porqué del nacimiento de estos nacionalismos “alternativos” es materia de una interesante discusión historiográfica.\textsuperscript{56} En cuanto a la relación entre la guerra y el nacionalismo, muchos autores han reflexionado sobre ella. Algunos sostienen que las naciones se forjaron a través de la escuela, la movilización política, la cultura y la ciudadanía, pero también lo hicieron por el efecto de la violencia y la muerte. Para ellos la guerra fortalece la cohesión interna del grupo nacional a través de la exaltación de valores emocionales basados en la sangre vertida y el sacrificio común realizado en el frente y retaguardia, la idealización del destino compartido, la camaradería, el ascetismo y la regeneración moral, el culto a los héroes y la palingenesia. Admiten que, si bien las guerras no crean una conciencia nacional donde previamente no existía, pueden difundir, reformular y transformar un nacionalismo cívico en etnocultural y ayudan a recrear la contraimagen del grupo nacional, es decir, la del otro. No obstante, existe un profundo debate sobre si las guerras unen o separan a los individuos de la comunidad nacional.\textsuperscript{57} \textsuperscript{55} MOSSE, George L., \textit{La nacionalización de las masas: simbolismo político y movimiento de masas en Alemania desde las Guerras Napoleónicas al Tercer Reich}, Marcial Pons Historia, Madrid, 2005. \textsuperscript{56} DE RIQUER I PERMANYER, Borja, \textit{Indentitats contemporànies: Catalunya i Espanya.}, Eumo, Vic, 2000; del mismo autor, DE RIQUER I PERMANYER, Borja, \textit{Escolta, Espanya: la cuestión catalana en la época liberal}, Marcial Pons, Madrid, 2001. VV.AA., \textit{L'estat-nació i el conflicte regional: Joan Mañé i Flaquer, un cas paradigmàtic, 1823-1901}, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004; BURDIEL, Isabel, «Morir de éxito: el péndulo liberal y la revolución española del siglo XIX», \textit{Historia y política}, 1 (1999), pp. 181-203; MILLÁN, Jesús, «Las lecturas sociales del liberalismo y los inicios de la ciudadanía en España», en ROBLEDO, Ricado, CASTELLS, Irene y ROMEO, María Cruz (eds.), \textit{Orígenes del liberalismo. Universidad, política, economía}, Universidad de Salamanca, Junta de Castilla y León, Salamanca, 2003, pp. 205-220; ARCHILÉS, Ferran y MARTÍ, Manuel, «Un país tan extraño como cualquier otro. la construcción de la identidad nacional española contemporánea», en ROMEO, María Cruz y SAZ, Ismael (eds.), \textit{El siglo XX. Historiografía e historia}, Universitat de València, Valencia, 2002, pp. 245-278; SAZ CAMPOS, Ismael, \textit{España contra España: los nacionalismos franquistas}, Marcial Pons, Madrid, 2003. \textsuperscript{57} SMITH, Anthony D., «War and Ethnicity. The role of warfare in the formation, self-images and cohesion of ethnic communities», \textit{Ethnic and Racial Studies}, vol. 4, 4 (1981), pp. 375-397. Por ello, nuestro trabajo parte de los presupuestos teóricos que entienden el nacionalismo como una ideología moderna que legitima el poder político basándose en la Nación, y la Nación como un producto cultural, elaborado por el nacionalismo, que se basa en rasgos culturales y étnicos para ser creíble, por lo que el discurso nacionalista no puede ser arbitrario o meramente voluntarista si quiere tener éxito. El nacionalismo elabora una imagen del pasado de la comunidad nacional que está estrechamente vinculado con el relato mítico y con los códigos del lenguaje que el relato nacionalista predetermina. Los individuos se adhieren y construyen su identidad nacional basándose en mitos, símbolos, ritos y fiestas con los que se identifican, por lo que éstos no pueden serles del todo extraños o ajenos. Aunque el Estado es un poderoso agente nacionalizador, existen muchos otros agentes nacionalizadores que crean y recrean la Nación, como las élites culturales o la lucha entre las distintas facciones políticas. No por ello los individuos son meros agentes pasivos del Estado o de estas élites, sino que el individuo construye, modifica y elige sus identidades, que son variadas, cambiantes y contradictorias. No obstante, estos referentes identitarios nacionales necesitan ser ponderados con el resto de identidades, como la de género y clase. Además, debe abordarse cuáles fueron los principales mitos movilizadores propios del anarquismo valenciano y ponerlos en relación con los ajenos durante la guerra civil. Para ello nos son de mucha utilidad las principales aportaciones realizadas desde enfoques culturales. Desde los años 80 un grupo de historiadores formado por Santos Juliá, Álvarez Junco y Pérez Ledesma han desafiado los paradigmas interpretativos de la Historia del movimiento obrero y han venido realizado una profunda reflexión sobre el mismo. El objeto principal de su estudio fue, y es, la Historia Cultural, el lenguaje y sus significados, como forma de aproximación a la Historia, en consonancia con las aportaciones de E.P. Thompson, Sewell, Briggs, Stedman Jones y Joice, Berger, Luckman, Geertz, Melucci, Pizzorno, García Pelayo, Korff y Malinowski.$^{58}$ En palabras de Rafael Cruz: “Como señalaron los promotores –Blumer, Goffman– del llamado interaccionismo simbólico, la sociología del conocimiento de Berger y Luckmann, y la antropología simbólica de Clifford Geertz, las personas responden a las situaciones sobre la base de los significados que aquellas situaciones tienen para ellas. La vida social se presenta como una realidad interpretada, representada, definida por las personas [...] Los significados atribuidos a los acontecimientos, relaciones y protagonistas se producen a través de la interacción-colaboración, negociación, enfrentamiento-entre personas y grupos. Los significados además producen conflicto al ser diversos y contrastarse entre ellos en un proceso interpretativo plural y divergente [...] Los nombres, el lenguaje en $^{58}$ Véase, CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, «De la Historia de este país», en PÉREZ LEDESMA, Manuel, La construcción social de la Historia, Alianza Editorial, Madrid, 2014, pp. 9-17. Con una interesante introducción de Rafael Cruz, este volumen reedita algunos de los principales artículos de Manuel Pérez Ledesma. definitiva, lejos de constituir un mero reflejo de las cosas, de las situaciones, de la realidad, forman parte de las cosas, de las situaciones y de la realidad".\textsuperscript{59} Estas narraciones o visiones culturales de la realidad son fundamentales para elaborar los discursos políticos y para conseguir la movilización, o acción colectiva, entendida ésta como la confrontación pública de los diversos grupos sociales, que tratan con ella de influir en la distribución existente del poder, para conseguir una redistribución del mismo que les favorezca. Para que se produzca la movilización no basta con una mera indignación o malestar de los actores sociales. Son necesarias además de definiciones compartidas de los propios actores sobre los acontecimientos, la existencia de redes sociales de comunicación, oportunidad para actuar y experiencia movilizadora. La movilización puede discurrir por cauces institucionales, o de participación política convencional, como por vías no institucionales de participación directa en actividades de protesta o acción colectiva. Resulta primordial no olvidar también que los grupos sociales los forman personas integradas directa o indirectamente en redes de interrelaciones personales, organizaciones o identidades colectivas, que los diferentes grupos sociales utilizan para la movilización, cuyas reivindicaciones se hacen públicas ocupando los espacios públicos de dominio común. Los individuos participan de diversas, y a veces contradictorias, identidades colectivas, entre las que se encuentra la clase, que no es la única identidad. La movilización utilizará el sentimiento colectivo de pertenencia, solidaridad, etc. de cada una de estas identidades para llamar a la acción, y todo tipo de redes de sociabilidades propias o ajenas para conseguirla. Para ello, utilizará mitos, símbolos y rituales de afirmación colectiva propios y compartidos. Los organizadores de los movimientos sociales, los intelectuales, los medios de comunicación, las autoridades, etc. utilizan un determinado discurso político para la movilización, entendido éste como un conjunto construido y difundido de ideas o símbolos que sirven para interpretar la realidad. Con el discurso público y con la confrontación, los actores sociales tratan de imponer la autoridad de su percepción e intentan desacreditar la percepción del mundo de sus oponentes. Son los intelectuales quienes construyen los diferentes significados de la realidad, que luego se apropien las élites políticas y culturales para utilizarlos en la movilización, pero el discurso también sufre modificaciones en el mismo proceso de reivindicación colectiva, pues durante la misma pueden alterarse los significados por la misma acción reivindicativa. \textsuperscript{59} \textit{Ibidem}, pp. 9-10. La definición de movilización y las condiciones necesarias para la acción colectiva que se desarrollan en este trabajo provienen del capítulo de CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, «La cultura regresa al primer plano», en CRUZ MARTÍNEZ, Rafael y PÉREZ LEDESMA, Manuel (eds.), \textit{Cultura y movilización en la España Contemporánea}, op. cit., pp. 13-34. Todo discurso elabora una argumentación persuasiva que debe determinar el problema a resolver, así como qué y quienes lo han causado. También debe proponer una solución a ese problema y una llamada a la acción para resolverlo. Para que sea eficaz, esta argumentación no requiere de grandes pruebas demostrativas que aseguren que es cierto de lo que se afirma, basta con que sus argumentos sean creíbles o verosímiles. Para ello, el discurso debe conectar necesariamente con las creencias y formas de pensar de los individuos a los que se dirige. Toda cultura, también las llamadas culturas políticas contemporáneas, poseen mitos que son entendidos como dogmas por sus seguidores, así como símbolos y rituales propios. Estos mitos conectan siempre con el lenguaje de lo sagrado, no surgen por generación espontánea, sino dentro de la sociedad a la que pertenecen, y responden necesariamente a determinadas características narrativas que son herederas de tradiciones culturales anteriores y comunes, y que se reactualizan continuamente. Por mito generalmente se entiende una narración fantástica de acontecimientos del pasado, revestida de un carácter sagrado. La Antropología del siglo XIX lo interpretó como error, fruto de la ignorancia y de la superstición de la Humanidad en los inicios de su Historia. Esta dicotomía entre pensamiento mítico y Razón originó no pocas de las ideas que perviven todavía hoy sobre el mito, al que se suele asociar con error, ignorancia, atraso, engaño, arbitrariedad, superstición, etc. Según esta interpretación decimonónica, la primera reacción contra el pensamiento mítico se produjo por primera vez alrededor del siglo VI a. C. cuando la Filosofía intentó sustituir el mito por el logos o explicación racional. Los griegos descubrieron que las cosas del mundo estaban ordenadas siguiendo unas leyes, es decir, entendieron el mundo como un Cosmos y no como un Caos. Por tanto, a la actitud mítica se opuso el uso de la Razón para comprender y dominar el mundo natural y humano. Pero como el intento de la civilización griega por superar el pensamiento mítico y sustituirlo por la forma de pensamiento revolucionaria que apostaba por la Razón como instrumento de conocimiento y de dominio de la realidad no acabó con el mito, los pensadores decimonónicos pensaron que esto se debió a que pocas personas participaban de este nuevo y revolucionario modo de pensar. Por ello, los antropólogos ochocentistas, imbuidos por el ideal de Progreso, creyeron que la ampliación del saber y la extensión de la educación irían inevitablemente haciendo universal el pensamiento racional y acabarían destruyendo la actitud mítica. Pero la actitud mítica se muestra resistente. Incluso algunas personas, que parecen haber conquistado definitivamente este nuevo estado de pensamiento racional, caen en una actitud mítica cuando su vida se torna difícil o cuando en ella hay imprevistos que no pueden solucionar con el ejercicio de la Razón. Esta resistencia del pensamiento mítico se ha explicado entendiendo que éste, además de un sistema de interpretación del mundo, de la naturaleza y del ser humano, proporciona una respuesta a las grandes cuestiones que afectan a la vida humana. El mito cumple una importante función orientadora que da sentido a la vida de los seres humanos, que evitan así vivir en una permanente inseguridad de un mundo que les resulta extraño, hostil e immanejable. Porque aunque el mundo mítico reina el capricho y la arbitrariedad de los seres superiores y el mundo se entiende como Caos, los mitos son relatos o leyendas que nos permiten comprender y dominar el mundo apelando a la intervención de unas fuerzas mágicas o sobrenaturales, que se personifican y divinizan. Estas fuerzas protegen a los seres humanos de la angustia ante el futuro y de la ignorancia de su entorno. A estas fuerzas naturales se les pide una intervención beneficiosa para el individuo o el grupo mediante oraciones y plegarias por medio de fetiches, es decir, mediante objetos que sólo tienen propiedades mágicas distintas a las naturales tras el ritual correspondiente. Por ello, aunque los sucesos del mundo se entienden como dependientes de la voluntad de seres superiores, los seres humanos creen poder dominar las fuerzas de la naturaleza y de la vida social de acuerdo con sus propios intereses mediante estos ritos y fetiches. Así, los funcionalistas como Malinowski creen que el mito no es sólo algo propio de los tiempos primigenios ni una mera explicación que satisfaga un interés de conocimiento científico, sino un relato que emana de las necesidades profundas de todo ser humano de encontrar sentido al mundo y de dar respuesta a necesidades religiosas, aspiraciones morales, convenciones sociales y exigencias prácticas que se plantea. El mito no es, pues, fantasía sino realidad vivida. El mito forma parte de la vida social y de un sistema complejo de instituciones, de valores, de creencias y de comportamientos, por lo que abordaron su estudio en el contexto cultural donde se producía. Los funcionalistas ven en el mito una codificación del orden tradicional de las instituciones y de las pautas morales que rigen la conducta de todos los pueblos o culturas. Gracias a esta codificación, estas narraciones que consideramos míticas permiten transmitir de generación en generación el saber colectivo, que constituye la garantía de continuidad del orden cultural propio. Es decir, el mito legitima la memoria colectiva y la realidad de un modo determinado de vida y, por tanto, refuerza las pautas de cohesión social y favorece la unidad funcional del grupo. El mito es, pues, social y su finalidad última es garantizar el equilibrio y buen funcionamiento de toda sociedad o cultura. Por ello, las teorías cuya inspiración arrancan de los análisis de Malinowski consideran los mitos como narraciones cuya finalidad consiste en mantener y favorecer la solidaridad social y la cohesión de los grupos; legitimar las instituciones sociales y las normas de conducta de un pueblo por referencia a un tiempo inmemorial; y aludir de manera indirecta, en forma simbólica, y en ocasiones directamente unidas al ritual, a la estructura social de una sociedad. Otro enfoque interesante sobre el mito se realizó desde la antropología estructural, cuyo representante más destacado fue Claude Lévi-Strauss, que abordó el análisis del mito desde una nueva perspectiva: el estudio del mito en sí y por sí mismo, y no sólo como una mera carta de relaciones sociales efectivas o de "superestructuras" que reflejan la estructura social, los diferentes modos institucionalizados del comportamiento o las condiciones reales de existencia de un pueblo, aunque también el mito pueda ser todo esto. Basándose en la obra de Marcel Mauss, Levi-Strauss consideró el mito como un sistema simbólico institucionalizado que, como el lenguaje, tiene como finalidad organizar la experiencia. Para ello, utilizó el método de la lingüística estructural en su análisis de los mitos y concluyó que las verdaderas unidades constitutivas del mito no son relaciones aisladas sino haces de relaciones, pues si bien el mito es una historia relatada de lo que ocurrió en un tiempo concreto pasado, y en ese sentido irreversible, también es una historia que se actualiza cada vez que volvemos a contarla y que, por tanto, está inscrita en una dimensión atemporal y, por ello, reversible. El periodo que nos ocupa en esta tesis, la guerra civil española de 1936-1939, fue un periodo especialmente intenso en el que se crearon nuevos e importantes mitos y símbolos del anarcosindicalismo y en el que se reactualizaron o resignificaron los ya existentes, en estrecho contacto con las características políticas, económicas, sociales y culturales de la sociedad de los años treinta, de la que los anarcosindicalistas valencianos formaban parte. Resulta del todo arbitrario intentar explicar los mitos, símbolos y rituales del anarcosindicalismo expresados en el diario Fragua Social, objetivo que nos ocupa en este estudio, desde el presupuesto del atraso, milenarismo o superstición de sus seguidores o, por extensión, de la sociedad en la que vivían. Del mismo modo, también carece de sentido para nosotros abordar el estudio de los mitos intentando averiguar lo que de verdad o mentira existió en ellos, ya que no los entendemos como falacias o errores. Lo que en realidad nos interesa es explicar su funcionalidad identitaria en el discurso de guerra anarquista que utilizó el diario Fragua Social, así como su creación, recreación y resignificación, máxime en un periodo bélico y revolucionario de la guerra civil española de 1936-1939, periodo necesitado de mitos movilizadores, integradores e identitarios. Bloque I. Mundo Confederal El nacimiento del diario Fragua Social, objeto de estudio del que se ocupa esta investigación, no puede entenderse sin una larga tradición cultural y editorial libertaria en el País Valenciano, desarrollada hasta los años treinta del siglo pasado. Asimismo, su estudio debe abordarse tras el conocimiento de los principales avatares sindicales de la CRT de Levante y de su órgano de expresión Solidaridad Obrera de Valencia hasta el estallido de la guerra en 1936. Estos son los objetivos que se propone conseguir este primer capítulo antes de proceder al análisis del diario Fragua Social, para poder así comprender la base sobre la que se asentaría esta publicación y la CRT de Levante durante la guerra. La importante tradición cultural libertaria valenciana Desde que en 1873 se publicó en Alcoy el Boletín de la Federación Regional Española de la Asociación Internacional de Trabajadores hasta el fin de la guerra en 1939, se editaron en el País Valenciano 850 publicaciones anarquistas, lo que sitúa a Valencia y Alicante como las provincias en el tercer y cuarto puesto en el número de publicaciones libertarias del Estado Español, después de Barcelona y Madrid.$^{60}$ Durante la Segunda República, Valencia, junto a Barcelona, fue el principal foco de publicación de libros, folletos o artículos de revista del anarquismo español$^{61}$. Los lugares de publicación de esta prensa libertaria se correspondían con la distribución geográfica que el movimiento anarquista tuvo en el País Valenciano, es decir, Valencia (especialmente su área metropolitana), Alcoy, Elda y Alicante, seguidas de las comarcas de la Ribera Baixa, La Safor, la Marina Alta y el Vinalopó. Entre los años 1930 y 1939 se editaron en el País Valenciano ochenta y una publicaciones periódicas$^{62}$, mayoritariamente en la ciudad de Valencia. --- $^{60}$ NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit. p. 208. $^{61}$ Ibidem, p. 237. $^{62}$ Ibidem, p. 208. Javier Navarro precisa que algunas de ellas sólo las conocemos por referencias en prensa afín y que desgraciadamente no conservamos ejemplares de ellas en la actualidad. De estas ochenta y una publicaciones, cincuenta y cinco (el 68% del total) salieron a la luz durante la guerra, y veintiséis (el 32%) entre enero de 1930 y el dieciocho de julio de 1936. Sólo cinco de ellas fueron diarios, editados todos ellos durante la guerra, entre los que destacaron UGT-CNT, Fragua Social (órgano de la CNT), Nosotros (órgano de la FAI) y Liberación (órgano de la CNT-FAI-JLLL, publicado en Alicante). Entre las editoriales más importantes destacó la Editorial Estudios y durante la guerra se tendió a centralizar la actividad editorial del movimiento libertario en grandes editoriales, como la Editorial Tierra y Libertad a finales de 1937, concebida como «Editorial Unificada del Movimiento Libertario». TABLA 1. PUBLICACIONES ANARQUISTAS Y ANARCOSINDICALISTAS EN EL PAÍS VALENCIANO (1930-1939) \| NOMBRE DE LA PUBLICACIÓN \| LUGAR PUBLICACIÓN \| AÑO APARICIÓN \| \|----------------------------------------------------------------------------------------\|-------------------\|---------------\| \| Estudios. Revista ecléctica \| Valencia \| 1928-1937 \| \| Redención. Semanario anarquista \| Alcoy \| 1930 \| \| Solidaridad Obrera (s.e.) \| Valencia \| 1930 \| \| Nueva Estela (s.e.) \| Elda \| 1930 \| \| Acción Proletaria. Órgano de los Sindicatos de Levante afecto a la Confederación Nacional del Trabajo \| Valencia \| 1930 \| \| Cultura y Acción. Portavoz del Sindicato de Trabajadores de Elche y su radio. Defensor de los intereses generales proletarios \| Monóvar \| 1930 \| \| Solidaridad. Órgano de los Sindicatos de Levante. Afecto a la Confederación Nacional del Trabajo \| Valencia \| 1931 \| \| Tierra Libre. Órgano de los Trabajadores de la Comarca de Gandía \| Oliva \| 1931 \| \| Solidaridad Obrera. Órgano de la Confederación Regional Levantina. Portavoz de la Confederación Nacional del Trabajo \| Valencia-Alcoy \| 1931-1936 \| \| Juventud Libertaria (s.e.) \| Valencia \| 1931-1932 \| \| La Voz Libertaria. Semanario de Doctrina y Combate. Órgano de la Federación Local y Portavoz de la CNT \| Alicante \| 1931 \| \| Orto. Revista de la Documentación Social \| Valencia \| 1932-1934 \| \| La Verdad. Doctrina, Crítica y Combate \| Villajoyosa \| 1932-1933 \| \| Proa. Semanario de Ideas, Crítica y Combate. Órgano del Sindicato Único de Trabajadores \| Elda \| 1ª época: 1932 2ª época: 1935 \| \| Rebelión. Tribuna de las Juventudes Libertarias de Alcoy (s.e.) \| Alcoy \| 1932-1933 \| \| El Combate Sindicalista. Semanario Anarcosindicalista \| Valencia \| 1933-1936 \| También incluye en su estudio las publicaciones editadas por organizaciones libertarias no valencianas, como comités nacionales o internacionales durante la guerra (fundamentalmente en el periodo de noviembre de 1936 a octubre de 1939, momento en que Valencia se convirtió en sede del gobierno de la República española) o publicadas en el frente de Teruel por milicias anarquistas valencianas. MADRID SANTOS, Francisco, «Prólogo» a Asociación Cultural Alzina, «La prensa anarquista y anarcosindicalista en el País Valenciano (1873-1938)», en Ayudas a la investigación, 1986-1987. Vol. 5. Historia, literatura, música, Instituto de Cultura Juan Gil Albert, Alicante, 1992, p. 10. Sobre Generación Consciente, véase NAVARRO MONERRIS, José, Generación Consciente, sexualidad y control de la natalidad en la cultura revolucionaria española, trabajo inédito, Alicante, 1988. Un extracto del mismo se publicó en Ayudas a la investigación, 1986-1987. Vol. 5. Historia, literatura, música, op. cit. \| NOMBRE DE LA PUBLICACIÓN \| LUGAR PUBLICACIÓN \| AÑO APARICIÓN \| \|----------------------------------------------------------------------------------------\|---------------------\|--------------------------------\| \| El Explotado \| Vinaroz \| 1933 \| \| Faro. Folleto de Cultura Racionalista, Pedagogía, Ciencia y Arte \| Játiva \| 1933 \| \| Inquietudes. Tribuna Anárquica \| Alicante \| 1934 \| \| Sindicalismo. Órgano de la Federación Sindicalista Libertaria \| Barcelona-Valencia \| Valencia: 1ª época: 1934 \| \| \| \| 2ª época: 1935 \| \| Tierra Libre. Semanario Anarquista \| Sueca \| 1935 \| \| Tierra y Libertad. Semanario Anarquista \| Barcelona-Valencia \| Valencia: 1935 \| \| Ética. Revista Anarquista \| Valencia \| 1935-1936 \| \| Via Libre (s.e.) \| Valencia \| 1935 \| \| Boletín. Órgano Mensual del Sindicato de la Industria Textil y Fabril de Alcoy. Oposición CNT-AIT \| Alcoy \| 1935-1936 \| \| Agitación. Semanario de los Trabajadores. Órgano de la Confederación Comarcal de Benicarló (Castellón). Órgano de la FIJL-CNT-AIT \| Vinaroz-Castellón \| 1936 (mayo)-1938 \| \| UGT-CNT. Órgano del Comité Unificado \| Valencia \| 1936 (jul.-ag.) \| \| Fragua Social. Órgano de la Confederación del Trabajo de Levante \| Valencia \| 1936-1939 \| \| Germinal. Órgano de la Federación Local de Sindicatos Únicos. Semanario Portavoz de la Federación Comarcal \| Elche \| 1936-1937 \| \| Libre-Studio. Revista de Acción Cultural al servicio de la CNT \| Valencia \| 1936-1938 \| \| Línea de Fuego. Portavoz de la Columna de Hierro CNT-FAI en el frente de Teruel \| Puebla de Valverde (Teruel) \| 1936-1937 \| \| Revolución. Semanario del Pueblo y para el Pueblo \| Valencia \| 1936 (octubre) \| \| Unión Petrolifera. Órgano de la Federación Nacional de la Industria del Petróleo, Afiliada a la CNT \| Madrid-Valencia \| Valencia: 1936 (noviembre) \| \| Victoria. Diario del Frente de Teruel. Portavoz de las Columnas Confederales Torres-Benedito y CNT 13 \| Alfambra (Teruel) \| 1936-1937 \| \| Semáforo. Revista del Comité de Espectáculos Públicos de Valencia \| Valencia \| 1936-1937 \| \| Vida. Órgano de la Comarcal de Gandía \| Gandía \| 1936-1938 \| \| Humanidad. Diario de la Revolución \| Alcoy \| 1936-1939 \| \| Nosotros. Portavoz de la Federación Anarquista Ibérica (semanario) \| Valencia \| 1936 (noviembre) \| \| Nosotros. Portavoz de la Federación Anarquista Ibérica. Órgano de la Federación Regional de GGAA. de Levante (diario) \| Valencia \| 1937-1939 \| \| Nosotros. Revista Mensual Anarquista \| Valencia \| 1937-1938 \| \| Revolución \| Novelda \| 1937 \| \| S.N. de T. Boletín Quincenal de los Trabajadores del Ramo. CNT-AIT \| Valencia \| 1937 \| \| Anarquía. FIJL. Juventudes Libertarias Barriada Carolinas \| Alicante \| 1937 \| \| Boletín. B. del Comité Nacional de la CNT para uso exclusivo de los Sindicatos \| Valencia-Barcelona \| Valencia: 1937 \| \| Boletín del Militante. FAI. Comité Peninsular \| Valencia-Barcelona \| Valencia: 1937 \| \| Boletín de Información. Noticias facilitadas por la Sección de Información, Propaganda y Prensa. Comité Nacional CNT-AIT \| Valencia-Barcelona \| Valencia: 1937 \| \| Boletín de Información y Orientación Orgánica del CP de la FAI \| Valencia-Barcelona \| Valencia: 1937 \| \| NOMBRE DE LA PUBLICACIÓN \| LUGAR PUBLICACIÓN \| AÑO APARICIÓN \| \|----------------------------------------------------------------------------------------\|-------------------------\|-----------------\| \| Carteleras. Órgano Semanal de Publicidad del Comité Ejecutivo de Espectáculos Públicos UGT-CNT \| Valencia \| 1937 \| \| CNT Marítima. Órgano del Sindicato Nacional del Transporte Marítimo \| Valencia-Barcelona \| Valencia: 1937 \| \| Comunicaciones Libres. Órgano del Sindicato Único de Comunicaciones \| Madrid-Barcelona-Valencia \| Valencia: 1937 \| \| Cultura Ferroviaria. Órgano de la Federación Nacional de la Industria Ferroviaria CNT-AIT \| Valencia-Barcelona \| Valencia: 1937 \| \| Boletín de Información. FIJL. Comité Peninsular \| Valencia \| 1937 \| \| Boletín de Orientación Interna del Movimiento Juvenil. CP. FIJL Valencia \| Valencia \| 1937 \| \| Crisol. Semanario de la CNT-FAI-JLLL \| Elche \| 1937-1938 \| \| Pueblo Libre. Órgano de la Federación Local de Sindicatos Únicos. Portavoz de la CNT-AIT \| Sueca \| 1937-1938 \| \| Iberia. Órgano de la Federación Local de Sindicatos CNT \| Villajoyosa \| 1937 \| \| L’Indomptable. CNT-FAI-AIT. Porte-Parole de la Confédération Nationale du Travail et de la Fédération Amarchante Ibérique \| Valencia \| 1937 \| \| Liberación. Órgano de la CNT-FAI y JJLL de la Provincia de Alicante \| Alicante \| 1937-1939 \| \| Mar y Tierra. Semanario de Lucha. Periódico Circunstancial Órgano de la CNT-FAI y JJLL \| Altea \| 1937-1938 \| \| Músculo y Cerebro. Industria Socializada Mármol y Piedra CNT… \| Valencia \| 1937 \| \| Nuevo Rumbo. Órgano de la Federación Local de Sindicatos y Agrupaciones Libertarias de Elda y Portavoz de la Comarca… \| Elda \| 1937 \| \| El Parapeto. Semanario Confederal del Frente. Órgano del Comité Nacional (Sección Defensa) CNT-AIT \| Valencia \| 1937-1938 \| \| El Productor. Órgano de la Federación Local y Comarcal de Sindicatos Únicos. Portavoz de la CNT \| Onteniente \| 1937-1938 \| \| Columna de Hierro. Órgano de la 83 Brigada Mixta \| Vinaroz \| 1937 \| \| Ruta Confederal. Órgano de la Federación Local y Comarcal de Sindicatos Industria CNT-AIT \| Alcoy \| 1937-1938 \| \| Boletín de Información Interna del Movimiento Confederal. Comité Nacional CNT-AIT \| Valencia-Barcelona \| 1937-1938 \| \| Vía Libre. Portavoz de la Federación Nacional de Industrias Ferroviarias, CNT-AIT \| Valencia \| 1937 \| \| Umbral. Semanario de la Nueva Era \| Barcelona-Valencia \| Valencia: 1937 \| \| Unión Petrolífera. Órgano de la Federación Nacional de la Industria del Petróleo. Portavoz de la Confederación Nacional del Trabajo \| Valencia-Barcelona \| Valencia: 1937 \| \| Boletín del Comité Regional de la Confederación del Trabajo de Levante \| Valencia \| 1937-1938 \| \| Al Margen. Publicación Anarquista Quincenal Individualista \| Barcelona-Elda \| Elda: 1938 \| \| FAI. Comité Peninsular: Boletín de Orientación a la Prensa \| Valencia \| 1938 \| \| Juventud Libre. Órgano Nacional de la FIJL \| Valencia-Barcelona \| Valencia: 1938 \| \| Nervio. Órgano de las Juventudes Libertarias de Levante \| Valencia \| 1938-1939 \| \| Senderos. Comité Regional de la FIJL de Levante \| Valencia \| 1938 \| \| NOMBRE DE LA PUBLICACIÓN \| LUGAR PUBLICACIÓN \| AÑO APARICIÓN \| \|-------------------------\|------------------\|---------------\| \| Vida. Portavoz de la Federación Regional de Campesinos de Levante. CNT-AIT \| Valencia \| 1938-1939 \| \| Alerta. Órgano de la 190 Brigada \| Valencia \| 1938-1939 \| \| ¡A vencer!! Editado por la 39 Brigada \| Madrid-Valencia \| Valencia: 1938 \| \| Boletín de la Comisión Provincial Pro-Campaña de Invierno \| Valencia \| 1938 \| \| Boletín de la Orientación CNT-AIT. Comité Nacional. Sección Defensa \| Valencia \| 1939 \| \| Galicia Libre. Órgano de la F. de Agrupaciones de Gallegos Libertarios \| Madrid-Valencia \| Valencia: 1939 \| FUENTE: Elaboración propia basada en NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit., pp. 209-213. NOTA: (s. e) Sin ejemplares conservados actualmente. Muchos de los colaboradores de Fragua Social trabajaron y se formaron en estas publicaciones, especialmente en Estudios, la revista libertaria más importante en los años treinta, continuadora de Generación Consciente. Entre los más destacados, se encontraban Higinio Noja Ruiz, futuro director de UGT-CNT, y León Sutil, futuro director de Solidaridad Obrera de Valencia, y primer director de Fragua Social. Generación Consciente nació en Alcoy en 1923, ciudad en la que se publicaba desde 1921 el semanario Redención, portavoz de la CNT. En este semanario dirigido por José Juan Pastor se ensayaron gran parte del contenido de la revista y en él escribieron escritores e intelectuales anarquistas como José Alberola, Fortunato Barthe, Eusebio Carbó, Albano Rosell, José Sánchez Rosas, etc. Entre sus contenidos se encontraban la difusión de la educación racionalista y una sección dedicada a la medicina natural y el control de la natalidad, en la línea de las ideas neomalthusianas expuestas por Luis Bulffí o por la revista barcelonesa Salud y Fuerza. El éxito de esta sección en el semanario Redención supuso la creación de la revista Generación Consciente, dirigida también por José Juan Pastor. La revista pretendía concienciar a los obreros y obreras para que adoptaran una paternidad responsable y voluntaria, aún desafiando la mentalidad y moral burguesa. Sus objetivos eran la reducción de la natalidad y la mejora de la salud de las nuevas generaciones (eugenesia), mediante la transmisión desde la publicación de los conocimientos médicos y científicos necesarios para conseguirlo. La revista también pretendía la formación de los obreros en conceptos básicos de arte, historia, educación o literatura. Se consideraba una revista ecléctica, pues en sus páginas cabían opiniones diferentes sobre estos temas y sus colaboradores podían ser ajenos al medio libertario. Contaba además con un Consultorio Médico y con un fondo de distribución de libros que se realizaba desde la revista. Algunos de sus colaboradores habituales fueron Isaac Puente, David Díaz, Adolfo Ballano, Delaville, Antonia Maymón, Higinio Noja Ruiz, Fortunato Barthe, Roberto Remartínez, Alfonso Camín, Emilio Mistral, León Sutil, etc. Otros colaboradores fueron Luis Jiménez de Asúa, Regina Opisso, Ángel Samblancat, Sebastián Gomila, Antonio Guardiola y otros médicos y científicos conocidos. En junio de 1925 la revista se trasladó de Alcoy a Valencia y en noviembre de 1928 cambió su nombre por el de Estudios. Con el nombre de Estudios se editó en esta ciudad hasta su desaparición en 1937.$^{63}$ Fragua Social fue la sucesora durante la guerra civil de Solidaridad Obrera de Valencia, órgano de expresión de la CRT de Levante, y nació tras el fracaso del nuevo diario UGT-CNT, órgano de expresión común de sindicalistas cetenistas y ugetistas, y del Comité de Huelga de Valencia tras el estallido de la guerra. Sobre todo en su primera época entre el verano de 1936 y la primavera de 1937, mantuvo el interés demostrado en Redención, Generación Consciente y Estudios por la formación cultural y artística de sus lectores y continuó dedicando buena parte de sus páginas a cuestiones educativas, artísticas, de salud, etc., y en ella siguieron colaborando una gran parte de los redactores de estas publicaciones. Esta tradición convirtió al diario en algo más que un aburrido diario orgánico reducido a transmitir las consignas de la organización confederal. No obstante, como explicaremos Fragua Social no fue una mera continuadora de Solidaridad Obrera de Valencia y nació con objetivos más ambiciosos y poseyó una identidad periodística propia. Origen de Solidaridad Obrera de Valencia y de la CRT de Levante Pero antes de proceder al análisis del diario Fragua Social cabe relatar, aunque necesariamente de forma sintética, sus antecedentes periodísticos, unidos a la historia de la CRT de Levante hasta la guerra, y que se entrecruzan con los orígenes de la CNT barcelonesa y con las vicisitudes de su órgano de expresión Solidaridad Obrera de Barcelona. El treinta de Octubre de 1910 nació en Barcelona la CGT española, antecedente de la CNT, la organización sindical obrera española más importante de la primera mitad del siglo XX, organización que acabaría convirtiéndose en un movimiento de masas. Su éxito se debió en gran medida a las experiencias asociativas, las prácticas culturales y los conflictos sociales e ideológicos previos que se habían producido más de veinticinco años atrás en Barcelona, aunque el entramado anterior a 1902 había sido descabezado tras el fracaso de la huelga general. Fue en 1904 cuando se formó la Unión Local de Sociedades Obreras, de la que nació Solidaridad Obrera en 1907, llamada así como réplica a Solidaridad Catalana. Como apunta Pere Gabriel, aunque influida por la propaganda del sindicalismo revolucionario francés, Solidaridad Obrera triunfó porque supo conectar con estas tradiciones y prácticas autóctonas anteriores de signo $^{63}$ NAVARRO NAVARRO, Javier, El “Paraíso de la Razón”. La revista Estudios (1928-1937) y el mundo cultural anarquista, op. cit. pp. 29-34. internacionalista, no exclusivamente anarquistas. Estas tradiciones y prácticas se caracterizaban por su apoliticismo, el rechazo a la mediación parlamentaria o del Estado, la acción directa contra los patronos, la estructura federal de los sindicatos autónomos representantes de cada rama de la producción, la fe en la huelga general como instrumento revolucionario y la educación autodidacta republicana y librepensadora.$^{64}$ Por tanto, la militancia de Solidaridad Obrera fue siempre heterogénea, compuesta por anarquistas, socialistas y republicanos principalmente. El movimiento obrero catalán quedó así en manos del anarcosindicalismo, mientras que la UGT no tuvo éxito en Cataluña. Muy pronto la organización regional de Solidaridad Obrera de Cataluña se propuso abandonar la vía terrorista y convertirse en una organización nacional en su Congreso de 1908. El primer congreso nacional de la CGT tenía que celebrarse en 1909, pero la represión que sufrió el movimiento tras los sucesos de la Semana Trágica de Barcelona lo retrasó a 1910. Convocado por Solidaridad Obrera, el congreso se celebró en el Salón General del Palacio de Bellas Artes de Barcelona y a él asistieron ciento catorce asociaciones obreras, federaciones locales y representantes de asociaciones de oficio españolas, en su mayor parte de Barcelona y de sus alrededores. Los días ocho, nueve y diez de septiembre de 1911 se convocó el primer Congreso Nacional de la CNT en el mismo lugar que el congreso de la CGT de 1910, al que asistieron 30.000 afiliados y cuyo primer secretario general fue José Negre. El Congreso aprobó la creación de una organización nacional que agrupara a todas las asociaciones obreras que no tenían cabida en la UGT, para llegar luego a un acuerdo con los ugetistas en la formación de una única organización obrera nacional. La CNT quería así fortalecer la organización obrera, debilitada por el fracaso de las luchas sindicales y la represión sufrida. Para ello, la CNT se proclamaba como una organización antiautoritaria y apolítica en la que tendrían cabida todas las ideas políticas o sociales que los obreros pudieran albergar para defender sus reivindicaciones de carácter laboral y cultural. No obstante, la organización concebía el sindicalismo como un medio revolucionario y creía que la huelga general no debía malgastarse en conquistas parciales, salvo en casos de guerra. Y la guerra llegó. El conflicto marroquí provocó una oleada de mítines y manifestaciones en 1911, que aunaron la lucha contra la guerra con las reivindicaciones laborales. Como represalia a la convocatoria de huelga general, la CNT fue ilegalizada en septiembre de 1911 y la reorganización del sindicato cenetista empezó de nuevo a finales de 1913, aunque fue en 1915 cuando la organización resurgió con fuerza, coincidiendo con el malestar popular provocado por la tendencia $^{64}$ GIL ANDRÉS, Carlos, «La aurora proletaria. Orígenes y consolidación de la CNT», en CASANOVA RUÍZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, op. cit., pp. 89-116. inflacionista creada en España por la guerra europea de 1914. En 1917 la CNT y la UGT se unieron en la huelga general, pero esta alianza no duró mucho debido a que cada organización perseguía fines diferentes: mientras los socialistas pretendían sobre todo la colaboración parlamentaria con los republicanos, los cenetistas perseguían un cambio revolucionario. La UGT era ya una organización sindical nacional en 1917, pero siguió sin tener mucho éxito en Cataluña. En 1918 la CNT promovió la integración de las sociedades tradicionales en los llamados Sindicatos Únicos, uno por cada rama de producción industrial. Estos sindicatos de base se agruparían en federaciones locales, éstas en comarcales, éstas en regionales y todas en la Confederación Nacional. Ligada al nacimiento e historia de la CNT estuvo siempre el diario Solidaridad Obrera de Barcelona, que fue sin duda uno de los diarios más representativos del movimiento obrero catalán y español. Portavoz oficial de la CNT en 1910, pero dirigido a todos los obreros de Cataluña, había nacido en 1907 con vocación de periódico alternativo a los diarios burgueses. Su nacimiento coincidió con el momento de acceso de las masas a la política y con el paso de un periodismo de élites a un periodismo de masas. Desde sus páginas, Solidaridad Obrera aspiraba a transformar y formar las mentes de los obreros, familiarizándolos con la cultura política anarcosindicalista, para crear así las condiciones necesarias que posibilitaran una transformación revolucionaria de la sociedad. De esta forma, la cultura anarquista se difundía y se creaba en círculos alternativos libertarios aunque, como bien señalan Susanna Tavera y Ucelay da Cal, siempre hubo un cierto mimitismo en la prensa obrera respecto a la prensa burguesa, y los contactos y límites sociológicos y políticos entre cenetistas y la denominada cultura burguesa fueron siempre borrosos. Quizá las influencias más conocidas sean la de los modernistas y antinoucentistas catalanes y la de aquellos intelectuales burgueses simpatizantes del anarquismo, como Pere Coromines, o el escritor republicano aragonés Ángel Samblancat, que se aproximó al círculo de Federico Urales y Ramón Acín; los periodistas bohemios Fernando Pintado o Mateo Santos; o el mismo Felipe Alaiz.$^{65}$ Así, desde su origen, la composición de los miembros de la CNT y de su diario Solidaridad Obrera fue siempre heterogénea, diversa en su adscripción política, de posiciones ideológicas varias, y siempre formó parte de un mundo cultural más amplio en el que se producían transferencias entre la cultura libertaria y las diferentes culturas políticas, entre prensa burguesa y prensa obrera. $^{65}$ TAVERA, Susanna, Solidaridad obrera: el fer-se i desfer-ser d’un diari anarcosindicalista (1915-1939), op. cit., p. 18. Cabe también en este punto remarcar que hasta que los sindicatos de oficios se incorporaron a la CNT, éstos eran mayoritariamente de tradición reformista, que no todos ellos eran de adscripción socialista y que los que lo eran formaban parte de una cultura socialista internacionalista común, cuyos miembros la mayor de las veces no poseían una clara definición ideológica entre socialismo y anarquismo.\textsuperscript{66} Pero la CNT se radicalizó tras la represión que sufrió por su participación en la huelga de La Canadiense y cuando se adhirió a la Komintern comunista en su Congreso Nacional de 1919. Para Ángeles Barrio, fue el fracaso de la política reformista gubernamental y el aumento del clima de violencia patronal y sindical lo que propició la defensa de la CNT del comunismo libertario, que proponía crear una sociedad basada en el sindicato y el municipio libre, sin Estado y sin propiedad particular. Así la CNT se convirtió en España en un poderoso movimiento de masas, cuando en los años veinte el sindicalismo revolucionario ya había fracasado en Europa.\textsuperscript{67} A causa de su radicalización, el periódico \textit{Solidaridad Obrera} de Barcelona fue suprimido temporalmente en 1919 por orden gubernativa, y parte de sus redactores se trasladaron a Valencia para intentar seguir publicando desde esta ciudad el principal órgano de prensa confederal. El nacimiento de la CRT de Levante se produjo también en 1919 y su origen se funde con el de su órgano de expresión \textit{Solidaridad Obrera} de Valencia y con la historia de los periodistas que lo hicieron posible. En el País Valenciano existía ya en 1919 una larga tradición de asociaciones obreras voluntarias de carácter reformista que sirvieron de base al nacimiento y crecimiento de la CNT levantina, tradición sindical unida inevitablemente a numerosas publicaciones obreras.\textsuperscript{68} La AIT se había extendido en el País Valenciano en un contexto de industrialización media respecto a la media del contexto español y, aunque la Internacional había contado con un escaso número de adheridos en los primeros años, en 1872 consiguió crear una treintena de formaciones locales en diferentes poblaciones. Este crecimiento se truncó en 1874 cuando se declaró ilegal la AIT y se condenó a sus secciones a permanecer en la clandestinidad. \textsuperscript{66} PANIAGUA FUENTES, Javier, \textit{La larga marcha hacia la anarquía: pensamiento y acción del movimiento libertario}, op. cit., p. 200. \textsuperscript{67} BARRIO ALONSO, Ángeles, «La oportunidad perdida: 1919, mito y realidad del poder sindical», \textit{Ayer}, 63 (2006), pp. 153-184; de la misma autora, BARRIO ALONSO, Ángeles, «El anarquismo asturiano. Entre el sindicalismo y la política, 1890-1920», \textit{Ayer}, 45 (2002), pp. 147-170; BARRIO ALONSO, Ángeles, «Las tradiciones culturales del anarquismo español», 3 (1989), pp. 153-155; y BARRIO ALONSO, Ángeles, «Culturas obreras 1880-1920», en URÍA GONZÁLEZ, Jorge (coord.), \textit{La cultura popular en la España contemporánea}, Biblioteca Nueva, 2003, pp. 109-130. \textsuperscript{68} PIQUERAS ARENAS, José Antonio, \textit{Persiguiendo el porvenir. La identidad histórica del socialismo valenciano (1870-1976)}, Algar Editorial, Alzira, 2005, pp. 23-24. No pretendemos abordar de forma exhaustiva la historia confederal de los cenetistas levantinos antes de la guerra civil, objetivo que excede nuestro estudio, pero la escasez de información sobre los orígenes de la CRT de Levante justifica que aportemos brevemente lo que los periodistas cenetistas escribieron en Fragua Social sobre el origen de su regional y de su principal órgano de expresión Solidaridad Obrera de Valencia. En un artículo en la prensa confederal cargado de connotaciones míticas, el cenetista Emilio Mistral$^{69}$, pseudónimo del conocido periodista Emilio Villalonga Santolaria, relataba cómo se creó en 1919 la publicación Solidaridad Obrera de Valencia y, muy poco después, en ese mismo año el sindicato de la CRT de Levante. Villalonga fundía en su artículo la historia de Solidaridad Obrera y de Fragua Social con el origen de la CNT de Levante, y las conectaba con la de la CNT nacional y la de su principal publicación, Solidaridad Obrera de Barcelona. Le otorgaba así una importancia capital a la prensa anarquista como organizadora de la historia confederal levantina, lo que a nuestro juicio no es exagerado, aunque sin olvidar la tradición organizativa obrera anterior a 1919. Puede sorprender, pero primero se creó la publicación y luego, la regional. Siguiendo su narración de los hechos, el 19 de febrero de 1919 un grupo de periodistas valencianos fundaron Solidaridad Obrera de Valencia con la ayuda de unos periodistas catalanes que se encontraban en esta ciudad. Éstos les propusieron a sus compañeros valencianos publicar el diario Solidaridad Obrera de Barcelona en Valencia, al haber sido suprimida la publicación catalana por el gobierno, como represalia contra la CNT por su participación en la huelga de La Canadiense. Se formó así la pequeña redacción de Solidaridad Obrera de Valencia, compuesta por el mismo Emilio Villalonga --- $^{69}$ MISTRAL, Emilio (Pseudónimo de Emilio Villalonga Santolaria), “Algo de historia confederal. Como surgió Solidaridad Obrera en Valencia y nació la Regional Levantina”, Fragua Social, 19 de febrero de 1939, p. 3. Emilio Mistral, además de ser el pseudónimo de Emilio Villalonga Santolaria, escribió también como Mario Pommercy, nombre prestado del protagonista principal de la novela de Víctor Hugo Los Miserables. Fue director del Centro de Estudios Sociales zaragozano en 1920 y escribió muchos artículos en Fragua Social sobre significativas figuras históricas revolucionarias y sobre la historia de los sindicatos cenetistas, a veces bajo el pseudónimo de Mario. En Fragua Social desde su inicio escribía una columna generalmente situada en la contraportada, titulada “Diálogos cogidos al vuelo” (comenzó el 21 de agosto de 1936). Fue un obrero autodidacta y uno de los primeros impulsores de Solidaridad Obrera. Huyó a Buenos Aires tras la Semana Trágica de 1909 y de su artículo se deduce que en 1919 se encontraba en Valencia, donde ayudó a fundar el nuevo diario Solidaridad Obrera de Valencia y la CRT de Levante. Estuvo preso en 1921, 1923 y 1924. Fue director de El Sembrador y en 1932 residía en Madrid. Fue también asiduo colaborador de otras muchas publicaciones, como Agitación de Castellón en 1937, La Antorcha y La Protesta, las dos de Buenos Aires, Asturias, Criticón de Barcelona en 1937, ¡Despertad! de Vigo, Generación Consciente, Estudios, Ética, Fragua Social, Liberación, Libre- Estudio, Mar y Tierra de Altea, Nosotros, Redención de Alcoy, Solidaridad Obrera de Barcelona, etc. Para ahondar algo más en su biografía y obtener otras referencias biográficas, véase ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit. pp. 1131, 1132 y 1804. Santolaria, Juan Gallego Crespo\textsuperscript{70}, Ramón Insa\textsuperscript{71} y José Miró\textsuperscript{72}, éste último como administrador. Muy pronto, y siguiendo el contenido del artículo de Villalonga, los sindicatos y federaciones locales de Valencia, Alicante, Castellón, Murcia y Albacete se agruparon el veinticinco de mayo de 1919 para constituir la Federación Regional de Levante, es decir, apenas transcurridos tres meses desde la creación de \textit{Solidaridad Obrera} de Valencia. Ese día no pudo celebrarse un acto previsto de constitución de la regional en el Teatro de la Marina del Grao de Valencia por la intervención de la policía. Por ello, los padres fundadores de la CRT de Levante, asistidos por los delegados del Comité Confederal Manuel Salvador\textsuperscript{73} y Emilio Mira\textsuperscript{74}, se vieron obligados a alzar el acta de \textsuperscript{70} La biografía de Juan Gallego Crespo se desarrolla en profundidad más adelante, al ser un importante redactor de \textit{Fragua Social}. \textsuperscript{71} Ramón Insa fue responsable de La Biblioteca Social Revolucionaria de Valencia durante la República desde 1932, desde la que se publicaron libros y folletos de temática anarquista. Véase, NAVARRO NAVARRO, Javier, \textit{A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939}, op. cit., p. 241. \textsuperscript{72} José Miró como militante de la CNT, formó parte de la delegación valenciana que participó en el Congreso del Teatro de la Comedia de Madrid, celebrado en diciembre de 1919. Miembro destacado de la CNT de los años treinta, fue nombrado Consejero de Economía y presidente del Consejo de Economía a principios de enero de 1937, al constituirse el nuevo Consejo Provincial de Valencia. También fue vicepresidente del primer del Consejo Provincial, en representación de la CNT - FAI y al producirse la remodelación de este organismo en 1938, fue elegido miembro permanente del Consejo Provincial, y responsable de las áreas de economía, propaganda y estadística. Fue Presidente de la Diputación y del SIA en Valencia durante la guerra. En 1939 animó desde la clandestinidad a los grupos libertarios del País Valenciano y asesoró al Primer Comité Regional de la CNT de Levante, del que fue secretario. Utilizó el pseudónimo de Federico Martínez, según testimonio de Isidro Guardia. También hay algunas referencias sobre él en los consejos de guerra de Manuel Villar Mingo. Referencias biográficas diversas en ÍÑIGUEZ, Miguel, \textit{Enciclopedia histórica del anarquismo español}, op. cit. p. 1130. \textsuperscript{73} Manuel Salvador Serrano, delegado por la Madera barcelonesa al Congreso de Sans de 1918. Fue detenido en 1919 durante la huelga de La Canadiense y encerrado en el buque \textit{Pelayo}. Según se deduce del artículo de Emilio Mistral, estuvo presente en Valencia en 1919 en el acto de fundación de la regional. Fue deportado en 1920 al castillo de La Mola y sufrió dos atentados en 1923 y otro en 1924. También estuvo preso en 1931. Más referencias en ÍÑIGUEZ, Miguel, \textit{Enciclopedia histórica del anarquismo español}, op. cit. p. 1551. \textsuperscript{74} Emilio Mira, también conocido como Diego Valor, fue un destacado militante cenetista nacido en Valencia, aunque para otros, nacido en Alcoy. La explicación parece ser en que sus datos biográficos se mezclan con el también militante alcoyano Emilio Mira. Su vida aparece ligada a la CNT desde 1918, cuando participó en la campaña de propaganda nacional por tierras vizcaínas, cuyo objeto era extender el anarcosindicalismo por España. En ese año asistió también al Congreso Campesino celebrado en Valencia y al Congreso de Sans. Buen orador, celebró mitines con Peiró, Seguí y Viadú en Barcelona y en estos años se destacó por sus ideas radicales y ultrarrrevolucionarias. Presente en el Congreso de 1919 y encerrado en el buque Pelayo, fue encarcelado en 1922. Se exilió a París durante la Dictadura de Primo de Rivera y formó parte en 1925 del Comité de Relaciones Anarquistas e intervino en 1926 en el Congreso Anarquista de Marsella. Volvió a Alcoy en 1929, donde reorganizó la CNT local. Junto a Monllor y Domingo Torres, entre otros, realizó mitines de propaganda en los años treinta, en los que se mostró contrario a los Comités Paritarios. Tras esta fase, Mira abandonó sus posiciones ultrarradicales con el advenimiento de la República y luchó de forma firme contra las tesis faístas. En 1932, como secretario de la CNT catalana se adhirió a las posiciones treintistas y sindicalistas, lo que causó el abandonó su cargo en febrero de 1932, para pasar a ser secretario Así nació el nuevo diario Solidaridad Obrera de Valencia, que a pesar de las muchas vicisitudes (falta de medios económicos, suspensiones, luchas internas por el control de la línea editorial) que padeció desde su creación en 1919, consiguió mantenerse hasta 1936 con una periodicidad diaria o semanal, y que durante la guerra civil cambió su nombre por el de Fragua Social. Lamentablemente, de la primera época de Solidaridad Obrera de Valencia, desde su nacimiento hasta al menos el año 1923, se conservan únicamente una veintena de números de los 355 números que se publicaron en total entre estas fechas. Durante la II República se publicarían 127 números. Origen del Sindicato de Artes Gráficas CNT de Valencia Fragua Social dedicó también una serie de reportajes a dar a conocer a sus lectores el origen de los principales sindicatos de la CNT. En ellos queda patente el protagonismo de los tipógrafos valencianos en los orígenes de la regional levantina. --- de la federación de Sabadell. Condujo a la expulsión del sindicato de esta localidad, tras el envío de una carta a la Regional catalana, punto de partida para la creación de los Sindicatos de Oposición. No aceptó la reunificación de los sindicatos y pasó a formar parte de la UGT. Se exilió a Santo Domingo en 1939 y se afilió al PCE. Parece ser que murió en Brasil en 1964. Se interesó por la psicología y la pedagogía e impartió conferencias en la Universidad de Barcelona en 1932 y en la Casa del Metge de esta ciudad en 1937. Fue director de Redención de Alcoy en 1930 y redactor de Liberación en 1924 y de El Trabajo de Manresa. Véase para a totalidad de referencias de su biografía en ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit. pp. 1126 y 1988. 75 No contamos con un estudio monográfico de la publicación Solidaridad Obrera de Valencia durante los años anteriores a la II República, los datos sobre esta publicación son confusos, en parte porque muchos de los ejemplares de esta primera época se han perdido y son necesarias otras referencias indirectas. Francisco Madrid señala que el primer número de Solidaridad Obrera de Valencia se publicó el 25 de febrero de 1917, a diferencia de lo expuesto por Villalonga Santolaria en el artículo citado sobre el origen de Solidaridad Obrera de Valencia. Para los datos sobre el primer periodo, véase, MADRID SANTOS, Francisco, La prensa anarquista y anarcosindicalista en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil, op. cit., pp. 207-214. Para la etapa de la publicación durante los años de la II República, la obra monográfica de referencia es VEGA MASANA, Eulàlia, Anarquistas y sindicalistas durante la Segunda República. La CNT y los sindicatos de oposición en el País Valenciano, op. cit. 76 Fragua Social dedicó varios reportajes a la divulgación de la historia de los sindicatos de la CRT levantina. En uno de ellos, dedicado al Sindicato de Transportes, se aseguraba que este sindicato se formó en 1920 por la agrupación y la adhesión de los sindicatos libres de esta rama de signo internacionalista. En otro sobre el Sindicato Único de la Construcción, asegura que éste se constituyó en 1930, aunque rastrea su origen como sindicato hasta 1920, al igual que el del Sindicato Único del Ramo de la Gastronomía (camareros, fundamentalmente). El reportaje sobre el Sindicato de Transportes se dedicó a señalar la importancia durante los primeros días de la guerra de este sindicato y de su dirigente Domingo Torres; y el dedicado al Sindicato Único de Agua, Luz y Electricidad no aporta muchos datos sobre la historia del sindicato, salvo una pequeña referencia al protagonismo del Sindicato de Agua Luz y Electricidad en 1934. Si que explica la incautación durante la guerra del palacio del Conde de Heredia para instalar la sede del sindicato, y detalla las secciones sindicales y el funcionamiento de las empresas incautadas parcialmente durante la guerra por el sindicato. Estos reportajes fueron firmados por MARIO (abreviatura del pseudónimo Mario Pommery, alias de Emilio Villalonga Santolaria), Fragua 68 El Sindicato de Artes Gráficas fue uno de los primeros en formarse en 1919 con una primera sección denominada Sección de Estampación Tipográfica, surgida tras la disolución en dicha sección de la antigua Sociedad de Tipógrafos “La Gutenberg”. Más adelante, se fueron añadiendo al sindicato otras secciones, hasta formar un total de once a principios de septiembre de 1936, fecha del reportaje periodístico. Estas secciones agrupaban a los obreros de imprenta, papeleros, fotógrafos, grabadores, obreros de cajas de cartón, litógrafos y vendedores de diarios. La última sección en crearse fue la de escritores y periodistas, ya iniciada la guerra civil. Esto concuerda con la bien conocida y determinante importancia de los tipógrafos en la formación y organización de sindicatos y partidos obreros. En el caso de Valencia, Inmaculada Rius$^{77}$ señala que en 1869 se había creado en esta provincia una Sociedad de Socorros Mutuos de Impresores, que culminó en 1882 con la creación de la Asociación de Tipógrafos Valenciana. Un año más tarde, se creó la Asociación de la Prensa Valenciana que agrupaba a los directores, redactores y colaboradores de periódicos que se publicaban en Valencia, y que acogía incluso a los socios fundadores, aunque éstos hubieran dejado de estar en activo, y a los corresponsales en Valencia de suficiente entidad. Pero la Asociación de la Prensa Valenciana no incluía a los obreros tipógrafos, que generalmente no eran redactores de estos diarios oficiales. No obstante, muchos empleados de las redacciones y de los talleres eran miembros notorios o simpatizantes de las organizaciones sindicales. En 1917 se había creado también en Madrid la Unión General de Periodistas de Madrid y existía un Sindicato Español de Periodistas adherido a la UGT en 1919, bajo la presidencia de Ezequiel Endériz$^{78}$, redactor del diario El Liberal. Cuando en marzo de 1919 se constituyó la Tercera Internacional, aumentó la conflictividad social y las juventudes socialistas del PSOE se escindieron y se constituyó el PCE. El sindicato de periodistas se adhirió a la huelga en 1919, lo que conllevó su desintegración y la pérdida de todos sus afiliados. El veintidós de octubre de 1919 cuarenta y dos redactores y corresponsales de prensa redactaron un manifiesto en Valencia en el que se comprometían a crear un sindicato del ramo, aunque, según Inmaculada Rius, no queda constancia de que el proyecto cuajara. $^{77}$ RIUS SANCHIS, Inmaculada, El periodista, entre la organización y la represión: 1899-1940. Para una historia de la Asociación de la Prensa Valenciana, op. cit., pp. 28-55. Para la Sociedad de Tipográfica, ver PIQUERAS ARENAS, José Antonio, Historia del socialismo, Institució Alfons El Magnànim. Diputació de València, 1982. $^{78}$ Ezequiel Endériz fue un periodista y militante anarquista nacido en Pamplona, fundador del periódico El Liberal y trabajó además para Revolución. Cursó estudios universitarios y vivió en Barcelona y Madrid antes de la guerra. Estudió en la Universidad y encabezó la huelga de periodistas de 1919, a partir de la cual, se puso en contacto con el anarquismo. Tras ella fundó La Libertad y dirigió El Diario del Pueblo. Durante la República se enroló en la CNT y fue redactor jefe de La Tierra. Trabajó para numerosos periódicos, entre ellos Solidaridad Obrera de Barcelona. Fue también dramaturgo y autor de libretos para zarzuelas, novelas y poesías. Para seguir su importante biografía, véase en IÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 534. A diferencia de los periodistas, los tipógrafos valencianos estaban bien organizados: el treinta de septiembre y el veintisiete de octubre de 1919 convocaron una huelga que agravó la crisis que sufrían las empresas periodísticas valencianas por la escasez de papel. Durante veintiséis días no hubo prensa en Valencia. El diez de diciembre de 1919 se unió a la huelga periodística y de tipógrafos una huelga en el sector de la Madera. El objetivo de los tipógrafos valencianos era, entre otros, conseguir que el gobernador civil autorizara la edición del diario Solidaridad Obrera de Barcelona, que había sido suspendido en enero de 1919 tras haber pasado a publicarse en Valencia. La estrategia sindical consistía en paralizar el funcionamiento de los periódicos burgueses convenciendo al personal de talleres para que participaran en la huelga. Susanna Tavera, que ha dedicado uno de sus ensayos monográficos al estudio de Solidaridad Obrera de Barcelona, precisa que en mayo de 1922 se realizaron de nuevo gestiones para publicar Solidaridad Obrera de Barcelona en Valencia, con el apoyo del Gobernador Civil, un exsocialista. Para ello la organización confederal levantina buscó imprenta, tipógrafos y redactores y se produjo el traslado de Barcelona a Valencia. Felipe Alaíz fue su director, Viadin y Callejas, dos de sus redactores; y Adolf Bueso pasó a ocuparse de los talleres. Vinieron a Valencia en 1922 para publicar una Soli levantina que cubriera el hueco dejado por la prohibición de la Soli catalana. Desgraciadamente se desconoce la duración de esta etapa de Solidaridad Obrera de Barcelona publicada en Valencia.$^{79}$ *Evolución de la CRT de Levante y Solidaridad Obrera* de Valencia** En cuanto a la militancia, según las investigaciones realizadas hasta hoy, y que utilizan como fuente las actas congresuales del Congreso del Teatro de la Comedia de 1919, en ese año los sindicatos de trabajadores valencianos representaban a unos 108.748 federados, que aumentaron a unos 142.943 a lo largo de 1919.$^{80}$ Pero la Dictadura de Primo de Rivera ejerció una fuerte represión contra la CNT y muchos cenetistas tuvieron que continuar su trabajo sindical dentro del Sindicato Libre o de la UGT. Así, la CNT se debilitaba mientras que el sindicato socialista UGT se extendía por su colaboración con el Estado. La Dictadura de Primo de Rivera hizo desaparecer los principales órganos de prensa del movimiento libertario español y la mayor parte de sus publicaciones periódicas de contenido político y sindical. Dejó de publicarse Redención de Alcoy, Solidaridad Obrera de Barcelona, Sevilla, La Coruña y Gijón, Germinal de Sabadell, Vía Libre, de Vilanova La Geltrú, Cultura y Acción de Zaragoza, Crisol de Barcelona, Páginas Libres de Sevilla, etc. $^{79}$ TAVERA, Susanna, Solidaridad obrera: el fer-se i desfer-ser d’un diari anarcosindicalista (1915-1939), op. cit., p. 42. $^{80}$ PIQUERAS ARENAS, José Antonio, Persiguiendo el porvenir. La identidad histórica del socialismo valenciano (1870-1976), Algar Editorial, Alzira, 2005, p. 127. Sólo sobrevivieron publicaciones como La Revista Blanca o la revista valenciana Generación Consciente, y luego su sucesora Estudios, que pudieron mantenerse por su contenido menos político y dedicado a aspectos culturales. Otras revistas similares barcelonenses fueron Ética o Iniciales. No obstante, los roces con la censura primorriverista se produjeron cuando estas publicaciones comenzaron a apoyar campañas proliberación de presos y, sobre todo, cuando chocaron contra la política pronatalista y antiabortista de la legislación de 1928, causa del cambio de cabecera de Generación Consciente por Estudios.$^{81}$ Sin embargo, aunque la Dictadura censuró gran parte de sus publicaciones y frenó la actividad política y social del sindicato, el mundo cultural libertario se refugió en la difusión cultural a través del folleto o del libro. La cultura ácrata sobrevivió y se transmitió en las escuelas racionalistas e instituciones naturistas, que se materializaron de forma paralela a la represión de la Dictadura sobre los sindicatos y organizaciones anarquistas.$^{82}$ Desde el exilio en París, la organización cenetista discutió la estrategia que debía seguir contra la dictadura primorriverista, y en 1923 se manifestaron las primeras divergencias importantes en la CNT: mientras unos proponían que la CNT se uniera a las fuerzas políticas para derrumbar la Dictadura, otros estaban en desacuerdo con esta tendencia colaboracionista. Los tipógrafos valencianos se dividieron también entre ambas tendencias, pues a la tensión producida por la represión contra los sectores obreros revolucionarios y la protección a los reformistas durante la Dictadura de Primo de Rivera, se unió la creación de los Comités Paritarios de Prensa en 1927. Los enfrentamientos se reprodujeron en las principales publicaciones del movimiento en cuanto pudieron salvar la censura de la Dictadura como, y sólo por citar algunas de estas publicaciones, en Solidaridad Obrera de Barcelona entre 1923 y 1924; Solidaridad Proletaria de Barcelona, órgano revisionista del sindicalismo, en la que colaboraban Pestaña y Peiró; Redención y Generación Consciente de Alcoy; o La Protesta (Argentina), desde la que Abad de Santillán defendió un sindicalismo exclusivamente anarquista. Estas diferencias no eran nuevas pues, como observaron algunos cenetistas levantinos, esta discusión se remontaba a los mismos inicios del sindicato en 1919.$^{83}$ Publicaciones como La Huelga General o El Productor habían difundido los principios del anarcosindicalismo, y líderes como Salvador Seguí ya se habían mostrado preocupados en el Congreso de la Comedia de 1919 por la forma en la que debía consolidarse el $^{81}$ NAVARRO NAVARRO, Javier, El "Paraíso de la Razón". La revista Estudios (1928-1937) y el mundo cultural anarquista, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, Diputació Provincial De València, Valencia, 1997, op. cit., pp. 36-37. $^{82}$ Ibidem, p. 39. $^{83}$ Actas del Pleno Regional de Sindicatos de Levante, celebrado en Valencia del 8 al 12 de febrero de 1936, Impresión El Serpis, Alcoy, p. 16. Biblioteca Histórica, Universidad de Valencia. poder de la organización sindical y habían aceptado un cierto posibilismo reivindicativo para mejorar las condiciones de trabajo. Pero al inicio de los años veinte del siglo XX, la alternativa sindicalista no tenía todavía consistencia teórica ni estrategia política sólida para dar la batalla al anarquismo ortodoxo. Fue durante los últimos años de la Dictadura de Primo de Rivera cuando se abrió el debate sobre el papel que debía desempeñar el sindicalismo. Algunos entendían el sindicato como un medio para la revolución libertaria y pretendían que los sindicatos fueran controlados por los anarquistas y que realizaran una declaración expresa de anarquismo. En cambio, los anarcosindicalistas o sindicalistas a secas creían que los sindicatos se debilitarían si eran etiquetados de anarquistas y se así se reduciría su capacidad de implantación, ya que conocían que los obreros en su mayoría no compartían las ideas anarquistas, al menos del mismo modo que sus líderes más ideologizados. Los llamados anarcosindicalistas defendían que lo prioritario era ampliar el número de afiliados y conseguir una organización sindical fuerte a través de la creación de las federaciones de industria.$^{84}$ La mayor polémica giró en torno a la forma de posicionarse frente a la conspiración política para derrotar a la Dictadura de Primo de Rivera y sobre la conveniencia de ayudar como sindicato a la proclamación de la República. Mientras unos eran partidarios de la participación, desviándose de su teórico apoliticismo, otros rechazaron cualquier actividad política. Pero en 1930 los lazos de la CNT de Levante con el Partido de Unión Republicana Autonomista (PURA) eran evidentes, a pesar del apoliticismo del que la CNT hacía gala y de su desconfianza hacia los políticos republicanos, que habían solicitado su apoyo para ayudar a crear un movimiento revolucionario que hiciera caer la monarquía. El PURA constituía la primera fuerza política valenciana y era una versión local del republicanismo populista fundada por el escritor Blasco Ibáñez. Muy cercano en muchos aspectos al Partido Radical de Lerroux y furibundamente antisocialista, el PURA era un partido con el que simpatizaban muchos obreros portuarios, entre otras causas porque los abogados blasquistas les habían defendido en los procesos represivos instados contra ellos y porque habían participado de forma conjunta en las conspiraciones contra la Dictadura. Los cenetistas eran además asiduos lectores de sus periódicos, pues los diarios republicanos les permitían publicar en ellos informaciones y artículos cuando la prensa confederal era suprimida. Así, anarquistas y republicanos coincidían en muchos aspectos de su cultura política y además se movían y trabajaban en espacios comunes de convivencia y sociabilidad: barrios obreros, ateneos o publicaciones clandestinas. $^{84}$ PANIAGUA FUENTES, Javier, La larga marcha hacia la anarquía: pensamiento y acción del movimiento libertario, op. cit., pp. 198-200. Tras la dimisión de Primo de Rivera, el Comité Nacional de la CNT convocó un Pleno Nacional para mediados de febrero de 1930 para proceder a la reorganización confederal. Para ello, el Pleno decidió que los militantes cenetistas debían proponer el ingreso en la CNT a los sindicatos legales de los que formaron parte durante la Dictadura y, de negarse a ello, proceder a formar un nuevo sindicato adscrito a la CNT. Este propósito creó fuertes tensiones entre los sindicatos confederales y la UGT, que temía perder la hegemonía conquistada durante la Dictadura.$^{85}$ En esta labor de reorganización de la CRT de Levante, Solidaridad Obrera de Valencia ocupó un lugar destacado, publicando en el verano de 1930 unos suplementos con las consignas necesarias que debían seguirse para reavivar la organización sindical regional, y que se concretaron en la participación en mítines y actos de propaganda, en los que destacó Domingo Torres. En éstos, inicialmente se pedía, y acabó consiguiéndose, la amnistía de los numerosos presos políticos y sociales.$^{86}$ Conseguido este objetivo, en nuevos y numerosos conflictos y huelgas se pidió que se reconociera al Sindicato Confederal, junto a la consecución de mejoras laborales, como la jornada laboral de ocho horas, acabar con las horas extras o aumentar los sueldos. Pero lo que en realidad estaba en juego era demostrar que la CNT era la verdadera representante de los trabajadores, y no los sindicatos oficiales. Gracias al trabajo y la propaganda de sus militantes, en 1931 se inició la reactivación de los sindicatos confederales valencianos y se aceleró el ritmo de afiliación. La CNT celebró su Congreso de reorganización en Madrid en 1931 con 418 delegados y más de medio millón de militantes representados- 535.565 y 511 sindicatos-según la Memoria del mismo. Por su parte, la CRT de Levante pasó de 60.000 afiliados en junio de 1931 a aproximadamente unos 100.000 afiliados a finales de ese mismo año. El núcleo confederal más importante era la F.L. de Valencia, que aumentó su militancia de 28.624 a 30.308 miembros. Los Sindicatos más poderosos eran los de la Madera, los de la Compañía Marítima “La Unión Terrestre” y el de la Metalurgia, que sobrepasaban los 5.000 afiliados. El segundo núcleo más importante lo compartían la ciudad de Alcoy, y la FL de Alicante, que había aumentado su presencia en los ramos del Textil y del Papel y había creado un Sindicato de Metalurgia. Alcoy había aumentado sus militantes de 4.735 en el mes de junio de 1933 a 7.815 a finales de año. En cambio, Alicante había descendido ligeramente a finales de año, pasando de 8.262 afiliados a 7.228.$^{87}$ La victoria en el Pleno de 1931 de los Peiró, Pestaña, Juan López, Orobón Fernández, etc., es decir, del sector moderado, fue efímera, pues muy pronto se instauró una $^{85}$ VEGA MASANA, Eulàlia, Anarquistas y sindicalistas durante la Segunda República. La CNT y los sindicatos de oposición en el País Valenciano, op. cit., pp. 38-39. $^{86}$ Ibidem, p. 40. $^{87}$ Ibidem, p. 102 En total la CNT de Levante pasó de 51.813 militantes al inicio de 1931 a 71.000 en 1932. dinámica radical entre 1931 y 1936. Con el advenimiento de la República se agudizaron, pues, las diferentes tendencias que ya existían dentro del sindicato -anarquistas y sindicalistas, principalmente- que defendían diferentes proyectos tácticos y estratégicos, ante una república democrático-burguesa$^{88}$. Inicialmente los dirigentes sindicalistas de la CNT impulsaron entre 1931 y 1932 una estrategia moderada y gradualista, que se vio pronto desbordada por las tendencias radicales. Gran parte del conflicto interno entre las dos tendencias dentro de la CNT se había avivado por la Ley de Los Jurados Mixtos propuesta por el gobierno republicano el veintisiete de noviembre de 1931. La ley quería regular los conflictos laborales del Estado español y reforzaba a la central UGT, partidaria de la colaboración. La ley ampliaba además las funciones de los comités paritarios de la dictadura primorriverista, simplificaba los procedimientos y era más resolutiva por su dependencia del Ministerio de Trabajo. La CNT se opuso a estas medidas reformistas y no admitió que unos organismos laborales tuvieran como intermediario al Estado. La aplicación de esta ley se hizo efectiva en 1932, cuando ya se había radicalizado a la militancia por la represión del gobierno republicano contra las reivindicaciones de la CNT y cuando ésta había desplazado las tesis iniciales más moderadas de los veteranos anarquistas.$^{89}$ La militancia se había desilusionado pronto con una República que reprimió duramente las demandas de los trabajadores promulgando leyes laborales que dejaban a la central en desventaja respecto a la UGT. En teoría existía libertad sindical, pero en la práctica los trabajadores sufrieron la persecución y detención de sus militantes, sus locales de reunión fueron cerrados y su prensa clausurada gracias a las nuevas leyes republicanas. Tampoco favorecieron en nada la estrategia moderada de la CNT el ambiente de violencia y agitación social, que aumentó por las duras condiciones económicas impuestas por la crisis económica, con la consiguiente desesperación de los trabajadores por conseguir o mantener un trabajo en estas circunstancias. Ante las protestas, la policía reaccionó con suma dureza en las huelgas laborales. Para combatir las posiciones sindicalistas se había creado la FAI en Valencia en 1927, aunque ésta era aún muy débil al inicio de los años treinta. Según Juan Manuel Molina, Juanel, secretario del Comité peninsular de la FAI entre 1930 a 1932, a duras penas podía organizar algunas actividades y publicar su órgano de expresión, Tierra y Libertad. Por ello, la FAI optó por actuar como una organización dentro de los sindicatos confederales durante el primer año de la República, con el objetivo de reorganizarse y difundir sus principios. A pesar de lo que suele afirmarse, no fueron los miembros de la FAI los que acabaron apartando a los grupos moderados de la dirección de la CNT durante la República, sino los grupos maximalistas del sindicato CNT que --- $^{88}$ Ibidem, pp. 11 y 12. $^{89}$ Ibidem, p. 89. militaron en la FAI, como los de Juan García Oliver, F. Ascaso o Buenaventura Durruti; que junto a R. Sanz y G. Soler, formaron en 1933 el grupo Nosotros, año en que decidieron incorporarse a la FAI. Otros faístas conocidos fueron Felipe Alaíz, Liberto Callejas, A. G. Gilabert, Severino Campos, Manuel Buenacasa, J. R. Magrinyà, Arturo Parera, Manuel Rivas, Josep Alberola o Patricio Navarro. En el País Valenciano la FAI era también muy débil. Contaba entre sus militantes, además de algunos de los ya citados anteriormente, con Progreso Fernández, Julio Madrid, Domingo Germinal, Melitón Gómez y José España. En estos grupos denominados faístas se integraron los llamados hombres de acción, generalmente jóvenes que no sobrepasaban los veinticinco años, que no tenían una ocupación estable y que, por ello, no podían militar en la CNT. Frente a esta radicalización, treinta destacados militantes firmaron en septiembre de 1931 el “Manifiesto de los Treinta”, en el que se oponían al intento de los anarquistas radicales de controlar el sindicato. Propugnaban una estrategia de continua confrontación. A juicio de los firmantes, llamados treintistas o reformistas a partir de ese momento, esta estrategia provocaba la represión gubernamental y la pérdida de afiliados y debilitaba la organización. Pestaña, que ocupaba el secretariado de CNT, y los principales líderes reformistas que controlaban Solidaridad Obrera de Barcelona fueron el primer blanco de los sectores maximalistas. Aunque inicialmente el Comité Regional catalán no aprobó el nombramiento de una redacción de espíritu radical, la huelga general de septiembre de 1931 contra la situación de los presos en la cárcel de Barcelona, provocó la dimisión del director de Solidaridad Obrera de Barcelona el 22 de septiembre de 1931. Con ello, el sector reformista perdió definitivamente la dirección del diario en octubre de 1931, que pasó a ser dirigido por Felipe Alaíz, destacado faísta. Como la militancia se radicalizó por las difíciles condiciones políticas, sociales y económicas por las que atravesaba la Segunda República, las fuerzas moderadas fueron marginadas de la dirección de la CNT. Los dirigentes anarquistas más moderados fueron desplazados de los comités regionales, locales, y nacional; de las juntas de los sindicatos; y del control y colaboración en la prensa confederal. Ángel Pestaña, secretario del Comité Nacional de la CNT y Emilio Mira (secretario de la CRT de Cataluña) dimitieron y fueron sustituidos por dos miembros de la FAI: Manuel Rivas (secretario general) y Alberto G. Gilabert (secretario CR). Algo más costó expulsarlos de las Juntas de los Sindicatos.$^{90}$ En 1931, aún en plena expansión, también el sindicato valenciano confederal pasó por graves dificultades de organización. Su secretario general era J. Cervera, ayudado por destacados militantes como Diego Parra, Domingo Torres y Juan Rueda. Las $^{90}$ Ibidem, p. 12. divergencias tuvieron su reflejo en la vida de Solidaridad Obrera de Valencia, que había comenzado una nueva época a finales de marzo de 1931. En esos momentos la publicación era un semanario de cuatro páginas, dos de ellas dedicadas a noticias sindicales y a las actividades de los Sindicatos de la Regional en el campo y en la industria. Lo dirigía el anarquista Medina González, que también colaboraba en Tierra y Libertad de Barcelona. La línea del diario era anarcosindicalista y combinaba las orientaciones sindicales con una visión anarquista de la política republicana. Se vendía a 15 céntimos y contaba con numerosos colaboradores confederales, como J. Agramunt, J. A. Emmanuel, Severino Campos, Prudencio Caja, S. Tronchoni, Fontaura, A. Pla, F. Fenollar. Las tensiones en la publicación comenzaron cuando el Comité Regional quiso darle al semanario una orientación más sindicalista, intención que provocó una lucha entre las dos tendencias presentes en el Comité Regional de Levante y entre sus militante por hacerse con el control de la publicación. En la parte más anarquista militaban Progreso Fernández, Julio Madrid, José España o Vicent Gomis; la tendencia más sindicalista estaba representada por Domingo Torres, Diego Parra, Prudencio Caja, F. Fenollar.$^{91}$ La crisis se resolvió con la dimisión del director de la publicación Solidaridad Obrera de Valencia Medina González, acusado de vetar los artículos de signo anarquista en el semanario confederal. Este motivo fue desmentido oficialmente y se justificó su dimisión como un traslado voluntario de Medina González para trabajar en Solidaridad Obrera de Barcelona. Pero los enfrentamientos continuaron en el Tercer Pleno Regional de la CNT celebrado entre los días seis y nueve de enero de 1932 en Murcia y Alicante. El Comité Regional fue duramente criticado por los sectores más radicales, que le acusaron de seguir las directrices del Comité Nacional y de apoyar a Pestaña. El motivo de la disputa giró de nuevo alrededor de la dirección de Solidaridad Obrera. El 15 de julio de 1932 se habían reunido las Juntas administrativas de Valencia para solucionar de forma provisional el problema surgido tras la dimisión de Medina como director de Solidaridad Obrera de Valencia y habían elegido un equipo de redacción interino formado por los destacados treintistas Domingo Torres, José Borrull, y Leoncio Sánchez, como administrador. Pero la militancia faísta había obstaculizado esta medida y había trasladado el problema al Comité Regional, que decidió que sólo podía aceptar estos nombramientos cuando fueran avalados por el Pleno Regional o por un Congreso. El motivo principal que argumentaban los faístas era que Leoncio Sánchez, redactor de Solidaridad Obrera de Valencia, y promotor de la Unión de Militantes de la CNT, organización creada para oponerse a los sectores radicales, había organizado desde el periódico una campaña de propaganda de los ideales treintistas, basada en una serie de mítines y conferencias que debían realizarse por las ciudades y pueblos valencianos. Sometido a votación, el Pleno Regional eligió a Higinio Noja Ruiz como nuevo director del órgano de prensa confederal. Este cargo estaba muy mal pagado y el Pleno se $^{91}$ Ibidem, p. 72. propuso aumentar el sueldo del director de sesenta pesetas semanales a cien, tema que creó una gran controversia, pues no todos defendían que los cargos fueran remunerados. El semanario atravesaba en ese momento graves dificultades económicas, debidas a que muchos sindicatos no podían pagar la suscripción, por lo que no prosperó otra propuesta que solicitaba que la publicación saliera dos veces por semana en lugar de una. El Pleno eligió también un nuevo secretario, Félix Valero, miembro de tendencia más radical que su antecesor J. Cervera y discutió también la necesidad de crear una federación regional campesina. Se votó en contra de la estructuración del sindicato en Federaciones Nacionales de Industria, a pesar de que esta medida ya había sido aprobada por el Congreso Nacional de Madrid. Se mostró también un fuerte rechazo a la reforma agraria republicana, ya que ésta no satisfacía sus peticiones, que consistían en tomar posesión de la tierra y que ésta pasara a manos de la colectividad. Tras el Pleno, Solidaridad Obrera hizo un llamamiento para que se superasen las luchas intestinas en pro de la organización y que se moderaran las tácticas más radicales. En este momento los treintistas valencianos, que nunca se identificaron con este apelativo pues se consideraban la verdadera CNT, tenían vínculos con los treintistas catalanes, pero éstos no se estrecharon hasta que se agudizaron los conflictos entre ambas tendencias y pasaron a formar parte de una Organización conjunta: los sindicatos de Oposición a la CNT.$^{92}$ Desde julio de 1932 había comenzado la expulsión de sindicatos y destacados militantes treintistas, como Dionisio Marí, secretario de la FL de Cartagena. En noviembre de 1932, fueron expulsados destacados sindicalistas como Leoncio Sánchez y Prudencio Caja, y se expulsó a la FL de Cartagena, donde militaban militantes de prestigio como L. Lorente. En Valencia los treintistas eran mayoría y contralaban los sindicatos más numerosos, por lo que la situación de la militancia sindicalista en el País Valenciano era muy diferente que en Cataluña, y a finales de 1932 aún no podía hablarse de escisión. En enero de 1933 el aplastamiento de la insurrección anarquista en Andalucía, País Valenciano y diversas localidades de Cataluña parecían dar la razón a las tesis reformistas y contribuir al desprestigio de las tendencias radicales, pero la dura represión republicana en Casas Viejas, el cierre de locales y prensa libertaria consiguieron el efecto contrario. Las expulsiones habían potenciado además la tendencia radical dentro del sindicato y el Comité Regional faísta no quiso saber nada del Comité Nacional desde enero de 1933. La crisis económica provocaba una gran inseguridad en el trabajo, el fracaso de las huelgas laborales acaecidas durante el primer bienio republicano y las dificultades de expansión de los sindicatos, debidas a la represión gubernamental, continuaron favoreciendo la radicalización de la CNT. $^{92}$ Ibidem, pp. 108-109. Los sectores de mayor conflictividad en el País Valenciano durante el primer bienio republicano fueron el Metalúrgico, el de la Construcción y el de la Madera, y muy especialmente, el Agrícola. Más de 26.000 trabajadores fueron a la huelga en 1932, principalmente en las comarcas naranjeras de Valencia, y en menor medida en Castellón. En Alicante, en cambio, apenas se conocieron incidentes importantes, ya que los trabajadores agrícolas estaban encuadrados en la Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra dependiente de la UGT, sindical partidaria de la moderación.$^{93}$ Así, aunque las tesis moderadas se habían unificado al inicio de la República para defender una estrategia sindicalista y oponerse a la tendencia maximalista que pretendía hacer la revolución a toda costa, y para criticar la trabazón que quería imponer la FAI en la CNT, éstas acabaron siendo desplazadas. Por ello, el 23 de febrero de 1933 los militantes treintistas del País Valenciano crearon el semanario El Combate Sindicalista de orientación anarcosindicalista, ya que los grupos más radicalizados estaban bien situados en el Comité Regional y controlaban Solidaridad Obrera de Valencia. El Combate Sindicalista se consideraba enemigo de la política de los partidos, que desviaban la atención del proletariado de la lucha de clases, y buscaba destruir el capitalismo y el Estado. No obstante, afirmaba que para conseguir la finalidad revolucionaria que debía tener el proletariado era necesaria la organización y la disciplina dentro de la CNT, por lo que debía convertirse el sindicato en un gran movimiento de masas. Para sus redactores, el sindicato no debía únicamente destruir el mundo capitalista, sino construir también la sociedad futura libertaria. Entre los colaboradores del semanario estaban destacados treintistas valencianos como Domingo Torres, S., F. Fenollar, Muskin (pseudónimo de A. Diego Sánchez) ex redactor de Solidaridad Obrera de Valencia o Prudencio Caja. También colaboraron en el semanario militantes treintistas catalanes, como R. Fornells, Joan Peiró, Nono (pseudónimo de Sebastià Flor) y Anteo (Pere Segarra). El semanario publicó de forma regular diecinueve números entre el veintitrés de febrero de 1933 y el uno de julio del mismo año. Estos treintistas estaban en desacuerdo con las huelgas revolucionarias impulsadas desde la CNT por la tendencia faísta, como la huelga general de cuarenta y ocho horas promovida en mayo de 1933, que provocó la clausura de los sindicatos de Valencia. A su juicio, se trataba de algo más que una división entre los llamados militantes puros y reformistas: era sobre todo una discrepancia entre las tácticas revolucionarias y organizativas que debían seguirse. En febrero de 1934 sesenta y siete delegados, que representaban a treinta y siete sindicatos obreros de la CRT de Levante y a 23 258 afiliados se constituyeron como $^{93}$ Ibidem, pp. 118-119. Sindicatos de Oposición de Levante\textsuperscript{94}. Tras su interrupción, \textit{El Combate Sindicalista} volvió a salir en septiembre de 1934, esta vez como órgano de los sindicatos de Oposición de Levante, pero la publicación fue suspendida tras los hechos de octubre de 1934, para reaparecer de nuevo en septiembre de 1935 y enero de 1936, como portavoz de los Sindicatos de Oposición del Estado español.\textsuperscript{95} La represión del gobierno tras los acontecimientos de octubre de 1934 hizo descender el número de conflictos reivindicativos, a lo que siguió la desmovilización general, de la que no se recuperó la organización sindical hasta 1936, cuando se inició la normalización de las actividades obreras gracias al éxito del Frente Popular. Aunque con dificultades, \textit{Solidaridad Obrera} de Valencia se publicó con regularidad durante los años treinta, aunque con cierta intermitencia. Fue suspendida entre mayo de 1933 y septiembre de 1934, volvió a reaparecer en septiembre de 1934 y fue nuevamente prohibida en octubre de 1934, como consecuencia de la revolución asturiana. En total, durante la Segunda República, salieron ciento veintisiete números. La redacción y administración del semanario estaban en la Calle Carniceros, nº 3, 2ª de Valencia.\textsuperscript{96} En enero de 1936, el diario atravesaba un momento difícil, por lo que el Comité Regional propuso al Pleno Regional celebrado en esas fechas, apoyarlo con una extensa campaña de propaganda, en la que por medio de circulares dirigidas a los sindicatos, paqueteros y suscriptores, se recordara a los sindicatos sus obligaciones con la publicación, obligaciones que habían sido poco atendidas. \textsuperscript{94} \textit{Ibidem}, p. 172. \textsuperscript{95} \textit{Ibidem}, pp. 167-168. \textsuperscript{96} \textit{Ibidem}, p. 110. La recuperación de Solidaridad Obrera de Valencia entre enero y julio de 1936 La CRT de Levante se propuso a inicios de 1936 consolidar y propagar su órgano de prensa sindical, que no había obtenido mucho éxito en su objetivo porque una gran parte de sus militantes lo acusaban de reformista. Solidaridad Obrera de Valencia reapareció el diecisiete de enero de 1936 y la Federación Local de Valencia y la Comisión pro Soli propusieron al joven militante León Sutil que dirigiera el periódico, cargo que ejerció de forma voluntaria hasta que el Pleno Regional lo ratificó como director. El Pleno decidió también que la publicación se editaría en Alcoy, sede del Comité Regional en esa fecha. Su objetivo era conseguir que la tirada de Solidaridad Obrera de unos 3000 ejemplares, de los que se devolvían 400, aumentara a unos 3.500 o 4.000 ejemplares. Asimismo, el Pleno discutió la conveniencia de proceder a la reunificación de los Sindicatos de Oposición en la CNT de Levante. Los SSOO del País Valenciano creían que el problema debía solucionarse primero de forma sectorial donde la escisión se hubiese producido, para pasar luego, y cuando previamente todas las regionales estuvieran ya de acuerdo, a conseguir la reunificación general en un Congreso Nacional. A esta postura se oponían los Sindicatos de Oposición de Cataluña y el Comité Nacional de Sindicatos de Oposición, que pensaban que la reunificación se había de conseguir de forma global, tras unas únicas condiciones para el ingreso de los SSOO, lo que evitaría una reunificación precipitada. En el Pleno Regional celebrado en Valencia entre los días ocho y doce de febrero de 1936, Juan López Sánchez fue uno de los oradores más destacados y también más cuestionados. López era un firme defensor de la participación de la CNT en los Comités Paritarios. Era también muy crítico con los anarquistas que se negaban de forma --- 97 Punto del orden del día: Consideraciones sobre los problemas de Solidaridad Obrera de Valencia, Actas del Pleno Regional de Sindicatos de Levante, celebrado en Valencia el 8 al 12 de febrero de 1936, op. cit. habitual a desempeñar cargos sindicales, lo que a su juicio sólo había conseguido poner a la CNT en manos de los militantes relacionados con el PURA. Pero el Pleno, que estaba decidido a abrir “los brazos fraternalmente a los trabajadores que se marcharon”, no admitía a sus “cabezas visibles”, es decir, que de momento dirigentes como Juan López, debían quedar relegados temporalmente. Para el representante del Sindicato de la Madera de Valencia, el motivo de la ruptura en la CNT se había debido a diferencias ideológicas, aunque en Levante, especialmente en Valencia, se había culpado con meros pretextos a la trabazón de la FAI en los Comités Paritarios, a las cuentas y al voto proporcional. El fondo del asunto era, según él, la interpretación que los Sindicatos de Oposición daban al sindicalismo, atribuyéndole un contenido que correspondía a la finalidad de la CNT, o sea, al Comunismo libertario. La FAI no había sido a su entender la causa de la ruptura, pues si los Sindicatos de Oposición acusaban a la supuesta mediatización de la FAI de haber producido problema, éstos atribuían a la FAI con relación a la CNT, lo mismo que los Sindicatos de Oposición a la FSL. Para el representante del Sindicato de Oficios Varios de Alicante, la escisión cenetista se había producido en Lyon cuando fueron engañados la mayoría de los delegados por los que promovieron la reunión. Era de la opinión, como indicaba el representante del sindicato de Cieza, que las causas de la escisión eran las conjuras políticas a las que se prestaron algunos, por lo que si los “SSOO se encontraban cerca de la política”, sólo cuando salieran de ella podrían venir a la CNT. Las fuerzas de la Oposición y la CNT oficial en la región estaban bastante equilibradas en sentido numérico de afiliados, como aclaró el Comité Regional. López precisó que los Sindicatos de Oposición controlaban en Levante 19.119 afiliados que coincidían absolutamente con las delegaciones que creía que las causas de la escisión no habían sido cuestiones de procedimiento ni de incumplimientos de acuerdos. Para Juan López los motivos de la escisión no provenían del año 1931, sino de mucho más atrás, de antes de implantarse la Dictadura, cuando en los sindicatos ya se notaron apreciaciones diferentes respecto al momento en que se vivía. Para Juan López, una tendencia estaba encarnada en el concepto del anarquismo, y la otra en el sindicalismo revolucionario, pero remarcaba que el sindicalismo revolucionario había sido defendido antes y ahora por grandes idealistas que también habían defendido y defienden el anarquismo, como Anselmo Lorenzo, Luis Fabi; Rodolfo Rocker, etc. Estas dos interpretaciones tomaron cuerpo y discusión en la Dictadura, tras la derrota en las actuaciones en diversos conflictos, cuando las dos tendencias se acusaron recíprocamente de ser la causa del fracaso. López invitaba a que se leyeren los discursos del Congreso de 1931 en el Conservatorio y a que se observara que las diferencias de las apreciaciones de los teóricos no se precisaban en la teoría sino en la práctica, pues para Juan López, los sindicatos enmarcados en la Oposición siempre entendieron que los sindicatos eran una fuerza de combate y que tenían unas posibilidades que afianzarían las bases del Comunismo libertario. Insistió en que sólo los sindicatos podían dar el triunfo de la revolución al proletariado y en que eran éstos los organismos encargados de asegurar la producción y la marcha de toda la sociedad, porque en ellos estaban representadas todas las fuerzas políticas del Trabajo, a quienes les está encomendada la misión de organizar el Comunismo libertario de acuerdo a las necesidades de progreso y también defendía las Federaciones de Industria como bases de la organización industrial. Pero, acusaba, “todo esto fue combatido por la otra tendencia, por los compañeros de la FAI, pues no compartíamos el mismo criterio. Ahora que había transcurrido el tiempo, aseguraba, éste demostraba de qué parte estuvo la razón. No obstante, reconocía que “no podremos solucionar el problema que nos ocupa, ya que necesita ser emprendido nacionalmente, porque hay otras regiones que también les afecta”. Remarcaba que los sindicatos de oposición representaban un movimiento que cabía perfectamente dentro de la CNT y quiso dejar claro que “entre el partido Sindicalista y nosotros no existe contacto, ni nos une afinidad alguna (...) pues si a él pertenecen individuos que estuvieron en la Oposición, también los hay que pertenecieron a la FAI”. López llamaba a la unidad y pedía que se fijara la atención sobre el hecho de que entre 1931 y 1932, las fuerzas de la CNT, con relación a la clase obrera, eran mayoritarias; pero que las circunstancias ocurridas la habían convertido en una organización minoritaria. A este respecto, Maderas de Valencia se mostró de acuerdo en que el sindicato había perdido poder, pero lo atribuyó a otras causas, como la Alianza Obrera. Para este delegado, antes de la escisión, la UGT no representaba nada, mientras que en la actualidad, y al calor de la Alianza, la Organización ugetista había adquirido bastantes proporciones, a lo que habían contribuido los Sindicatos de Oposición con su ayuda a las propagandas políticas de la Alianza. Los días veintinueve y treinta de marzo de 1936, la Conferencia Nacional de SSOO se reunió en Valencia y a ella no acudieron los SSOO de Cataluña. Sin oposición, vencieron las tesis de Juan López, gestor de la unidad con el organismo confederal.$^{98}$ El doce de julio de 1936 la CRT de Levante celebró un congreso extraordinario en el que se discutieron las conclusiones del Congreso de Zaragoza y se formó un grupo de trabajo para elaborar un plan de organización del sindicato en la región. Algunos aspectos de este plan fueron publicados por El Pueblo el dos de agosto de 1936, que había sido redactado el catorce de julio de ese año.$^{99}$ --- $^{98}$ VEGA MASANA, Eulàlia, Anarquistas y sindicalistas durante la Segunda República. La CNT y los sindicatos de oposición en el País Valenciano, op. cit., pp. 223. $^{99}$ SMYTH, Terence M., La CNT al País Valencià 1936-1937, Eliseu Climent, Valencia, 1977, op. cit., p. 69. Se basa en la publicación de El Pueblo del 2 de agosto de 1936 y del 15 de julio de 1936. Características de la CRT de Levante en los años treinta Como hemos observado, la CNT no puede estudiarse como un movimiento unitario y centralizado o como un partido político con una dirección estatal o nacional y con una estrategia y táctica organizada y uniforme. Además de que las prácticas cotidianas de sus militantes y de los sindicatos locales siempre fueron mucho más pragmáticas que los grandilocuentes discursos de los comunicados de prensa confederales o que los manifiestos de los comités nacionales.$^{100}$ Por tanto, la CRT valenciana no era un bloque monolítico. Durante la guerra predominó un sector reformista, pragmático, disciplinado, urbano e industrial, llamado treintista, representado una figura tan destacada como la de Juan López Sánchez. Este sector era partidario del colectivismo rural, industrial y comercial por la vía legal, lo que suponía sujetarse a unas normas y a unos organismos de centralización y planificación. También fue más partidario de fomentar la unidad antifascista de todas las fuerzas políticas y sindicales y de favorecer la disciplina para poder vencer en la guerra. Aunque minoritario, durante la guerra también existió un anarquismo dogmático, comunalista e insurreccional, que perseguía una sociedad libertaria a partir de federaciones libres. Los núcleos más radicales se encontraban en zonas campesinas como Bugarra, Ribarroja, Pedralba o Bétera. Éstos anarquistas, junto a grupos maximalistas como los Amigos de Durruti, la Columna de Hierro o Nosotros, convivieron con el reformismo mayoritario durante la guerra. Cabe precisar, no obstante, que la distinción entre anarquismo rural e industrial no fue tan nítida, ni los objetivos de estas dos facciones fueron tan excluyentes a lo largo de la guerra. El modelo de organización que predominaba en la CNT de Levante antes de la guerra era el modelo tradicional, que contaba con una gran aceptación y que se basaba fundamentalmente en la organización local y regional, a pesar de que en el Congreso Nacional de 1931, la CNT había aprobado la estructuración de las Federaciones Nacionales de los Sindicatos de cada ramo industrial.$^{101}$ La CNT pretendía organizar una estructura diferente a la tradicional, lo que suponía prácticamente la total desaparición de los sindicatos de oficios, aunque subsistieron algunos de ellos. Esta medida perseguía una mayor eficacia y solidaridad en las huelgas entre los trabajadores, pues las minorías de oficiales y especialistas que integraban los sindicatos de oficio, oficiales y especialistas eran más elitistas y partidarias de medidas reformistas que aquellos trabajadores no especializados, mucho más impacientes. Pero en lugar de una mayor solidaridad y organización entre sindicatos y una mayor eficacia a escala regional o nacional, lo que consiguió fue limitar la autonomía de los sindicatos. $^{100}$ VEGA MASANA, Eulàlia, Entre revolució i reforma. La CNT en Catalunya (1930-1936), Pagès Editors, Lleida, 2004, p. 423. $^{101}$ SMYTH, Terence M., La CNT al País Valencià 1936-1937, op. cit., pp. 215-220. La CNT de Levante se estructuraba en primer lugar a través del sindicato o sindicatos de cada pueblo o ciudad. Si sólo existía uno, que era lo más habitual, este sindicato se llamaba Sindicato Único de Oficios Varios. En las ciudades más grandes podían existir diferentes sindicatos que se estructuraban en un sindicato único por cada rama industrial. Aquellos trabajadores que no podían ser clasificados en ninguna rama, seguían formando parte del Sindicato de Oficios Varios. Cabe remarcar que hasta 1931 estos sindicatos eran autónomos. Todos los sindicatos de la CNT de un pueblo o ciudad se unían en una federación local, que decidía en un congreso local los cargos de la federación. Estos cargos no recibían paga y sólo podían hacer aquello que se había decidido en los congresos locales. Su trabajo consistía en organizar las huelgas, la propaganda, administrar y reunir fondos y mantenerse en contacto con otras federaciones locales u otras más amplias. En las zonas rurales existía una federación de distrito en la que se reunían los pueblos en los que sólo existía un sindicato y que elegía a sus miembros de idéntica manera que las locales. Las federaciones locales estaban formadas fundamentalmente por obreros industriales, pero podían incluir una sección de Campesinos. El nivel siguiente era la confederación regional. No obstante, en la práctica las divisiones provinciales eran muy influyentes, aunque eran rechazadas en teoría. Todos los sindicatos de la región estaban federados y elegían a sus representantes en un Congreso Regional, previa discusión en los niveles locales o de distrito. Cada sindicato local o de distrito mandaba al congreso regional a sus delegados personalmente o delegaba en otros su representación si estaban de acuerdo en las decisiones mayoritarias. También podían enviarse resoluciones escritas contrarias a la mayoría y delegar sus votos en los delegados de otros sindicatos disidentes. Cuando estalló la guerra en 1936 pocas industrias tenían una organización nacional. En el País Valenciano existían en el ferrocarril, petróleo y transporte marítimo. Había también un Sindicato de la Industria Pesquera del País Valencià, un Sindicato de Gas, Agua y Electricidad de Valencia y provincia, y un sindicato del Transporte del puerto de Valencia, como sección dentro del ramo del Metal. A ellos se unió en septiembre del 36 la creación de la Federación de la Industria Campesina, que no tuvo mucho éxito. Durante la guerra se fortaleció el Sindicato Profesional de Periodistas de Valencia y por primera vez existió un carnet de periodista y un proyecto de creación de una escuela de periodistas y de regulación de bases de trabajo. Las plantillas de redacción debían estar constituidas como mínimo por un director y seis redactores. En cuanto a la militancia, antes del estallido de la guerra en el verano de 1936, la CNT valenciana era el sindicato más importante del País Valenciano, aunque compartía su protagonismo con la UGT. Resulta difícil calcular de forma precisa el número de militantes cenetistas: primero, porque la federación de Levante agrupaba además de los sindicatos del País Valenciano, los de Murcia, Albacete y Almería; segundo, porque en los datos obtenidos de las actas de los congresos se mezclan datos de sindicatos adheridos y de militantes activos. Salvadas estas advertencias, podemos afirmar que la CNT valenciana antes de la guerra contaba con 112 sindicatos (69 de la provincia de Valencia) y 100 000 miembros, según las actas del Congreso Extraordinario del Comité Regional de Valencia del doce de julio de 1936.$^{102}$ Estas cifra podemos considerarlas muy bajas, pues sería menor al 10% de la población valenciana adulta. Fue durante la guerra civil cuando la CRT de Levante triplicó su número de afiliados y cuadruplicó con creces su número de sindicatos. Al Pleno Regional de sindicatos de nueve de noviembre de 1937 asistieron 480 sindicatos en representación de 297.212 miembros$^{103}$ y en diciembre del mismo año las cifras aumentaron a 500 sindicatos y 300.000 miembros. A partir de esa fecha las cifras permanecen intactas. No obstante, esta cifra no incluía los miembros en el frente y su intención era el cobro de las cuotas. Estallido de la guerra e incautación de los diarios valencianos Cuando se produjo la rebelión militar del 17 de julio de 1936, el Comité Regional de Levante, su diario Solidaridad Obrera y su director León Sutil se encontraban en Alcoy. La guerra trastocó el mundo editorial anarquista y periodístico valenciano y conllevó inmediatamente la incautación de los diarios y de los medios de comunicación en Valencia. En esta ciudad, los representantes del Frente Popular y de los sindicatos se reunieron en la noche del dieciocho al diecinueve de julio de 1936 con el gobernador civil Brauli Solsona, que intentó tranquilizarlos asegurándoles que la situación en los cuarteles estaba bajo control. Desconfiando de las palabras del gobernador civil sobre la lealtad de las tropas acuarteladas, convocaron una Huelga General indefinida a partir de la medianoche y constituyeron un Comité de Huelga para dirigirla. Entre los anarquistas que formaban este comité estaban destacados líderes cenetistas, como Domingo Torres, Juan Acha, Juan López y José Pros. El diecinueve de julio de 1936 aparecieron los diarios de Valencia pero ese mismo día los milicianos procedieron al cierre de sus talleres y durante dos días no se editó ningún diario, debido a la gravedad de los acontecimientos provocados por la rebelión militar. Los diarios de gran tirada que se publicaban antes de la guerra en Valencia eran seis: Las Provincias, defensora de la monarquía alfonsina; La Voz Valenciana, órgano de Renovación Española; El Diario de Valencia, órgano de expresión de la Derecha Regional Valenciana; El Pueblo, órgano --- $^{102}$ GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., pp. 349-363. Girona toma como fuente al diario El Pueblo. La militancia había ido evolucionando desde 100.000 afiliados en 1919, 51.831 militantes en 1931, 71.000 en 1932 y los 14.003 en 1934. $^{103}$ Fragua Social, 10 de noviembre de 1936. del partido de Unión Republicana Autonomista; El Mercantil Valenciano, diario republicano de izquierda y La Correspondencia de Valencia, diario independiente.$^{104}$ El veinte de julio de 1936 un comité revolucionario agrupó en Valencia a todos los partidos del Frente Popular, y en él los sindicatos consiguieron un considerable poder al encargarse de la organización y el mantenimiento de los servicios mínimos de abastecimiento y de policía durante los días de huelga. Para desconvocar la huelga y deslegitimar el poder del Comité revolucionario, el gobierno central de Giral envió a Valencia una Junta Delegada de Gobierno presidida por Diego Martínez Barrio el 21 de julio para conseguir un acuerdo con los militares de la plaza. Pero la falta de reacción y la indecisión del gobernador civil, del militar y del gobierno de Giral, habían ayudado a crear un poder alternativo al gubernamental: un Comité Ejecutivo Popular, surgido del Comité de Huelga el veintidós de julio de 1936. El CEP utilizó a partir de esa fecha como órgano de expresión a El Mercantil Valenciano, primero de los diarios intervenidos que comenzó a publicarse en Valencia tras la rebelión militar y el cierre de las rotativas.$^{105}$ Aunque la Junta Delegada anunció que el CEP debía disolverse el día veintitrés de julio y nombró un Consejo Consultivo para sustituirlo con representantes del Frente Popular Local, el Comité se negó a ello aludiendo que las tropas continuaban acuarteladas. Esto supuso la existencia de una dualidad de poderes en las últimas semanas de julio. El CEP no pretendía ser una mera plataforma antifascista para hacer frente al vacío de poder creado y se convirtió en un poder independiente del gobierno central con un ambicioso proyecto revolucionario. El poder sindical se reafirmó, lo que se materializó el veinticinco de julio de 1936 con la publicación conjunta de un nuevo diario UGT-CNT en los talleres incautados del diario Las Provincias. Estos talleres del diario decano de Valencia dirigido por Teodoro Llorente Falcó, habían sido sellados por los milicianos el veintiuno de julio de 1936, debido a su línea editorial defensora de la política monárquica, conservadora y de derechas. El anarcosindicalista Higinio Noja Ruiz fue el director de UGT-CNT, director también de la revista Estudios, que no publicó su número de agosto.$^{106}$ --- $^{104}$ TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», op. cit., p. 88. $^{105}$ GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., pp. 33-40 y p. 88. Girona señala como fuente El Mercantil Valenciano 22 a 25 de julio de 1936 y afirma que este diario fue el diario en que se expresó inicialmente el Comité de Huelga. $^{106}$ TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», op. cit., p. 89. El resto de diarios intervenidos empezaron a publicarse el veintinueve de julio de 1936\textsuperscript{107} a pesar de que la huelga continuaba. Ese día reaparecieron los diarios afines al Frente Popular: \textit{El Pueblo} y \textit{La Correspondencia de Valencia}.\textsuperscript{108} Pese a su tradicional apoliticismo, la CNT había aceptado participar en el CEP para favorecer la movilización general de sus afiliados, simpatizantes y de las fuerzas leales contra los golpistas, para poder vigilar los puntos neurálgicos de la ciudad y para forzar el compromiso de que se procedería al asalto de los cuarteles el uno de agosto si no se aclaraba la situación de rebeldía militar. Llegado ese día, corrieron las noticias de que la rebelión cundía entre los militares, lo que provocó el asalto de las patrullas. Finalmente, el tres de agosto acabó la huelga general y la Junta no tuvo más remedio que reconocer el poder efectivo del CEP el cinco de agosto de 1936.\textsuperscript{109} El CEP lo formaron doce miembros, de los cuales los sindicatos contaban con dos representantes cada uno y los partidos políticos con uno. Los representantes de la CNT fueron José Pros Monzonís y Juan López Sánchez, que habían participado en el Comité de Huelga por la CNT, y que se hicieron cargo respectivamente de la Delegación de Transportes, y de la Delegación de Propaganda y Prensa del CEP. Por tanto, el CEP estaba formado por una coalición muy heterogénea de fuerzas políticas del Frente Popular y de los sindicatos UGT y CNT que sostenían opiniones diferentes sobre el grado deseable de independencia de este organismo respecto al poder central, sobre el grado en los avances revolucionarios o sobre su objetivo, a saber, el restablecimiento de una república democrática liberal o la fundación de una república social. Los cenetistas valencianos querían consolidar el poder del CEP en Valencia como parte de una estrategia general que pretendía poner en marcha una red de comités regionales coordinados por un Consejo Nacional de Defensa Federal con un alto grado de autonomía y de descentralización. Este proyecto lo apoyaron inicialmente en Valencia los caballeristas, mayoritarios en el sindicato UGT y en el PSOE, pero a él se opusieron el Partido Comunista, Izquierda Republicana y el sector prietista del socialismo. Una vez derrotada la rebelión, el CEP \textsuperscript{107} Amorós asegura que Noja Ruiz fue el director de \textit{UGT-CNT}. “Fue el Comité de Huelga UGT-CNT el que acordó la edición de un diario con el nombre de \textit{UGT-CNT} en los talleres de \textit{Las Provincias}, sitos en Jai Alai y la Alameda, en poder del Sindicato de Artes Gráficas. El diario estaría dirigido por Higinio Noja Ruiz, asimismo director de la revista \textit{Estudios}, cuyo número de agosto no saldría”. AMORÓS, Miguel, \textit{José Pellicer, el anarquista íntegro: vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro}, \textit{op. cit.}, p. 92. Amorós afirma también que la unión era fuerte entre los sindicalistas y que fueron los comunistas y los partidos republicanos los culpables de la ruptura. \textsuperscript{108} GIRONA I ALBUIXECH, Albert, \textit{Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939)}, \textit{op. cit.}, pp. 155-157, para la evolución de la prensa valenciana durante la contienda. \textsuperscript{109} TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», \textit{op. cit.}, p. 94. El último número del diario social-comunista \textit{Verdad} fue el del 31 de enero de 1937. Dejó de tener sentido el aparecer el 19 de enero de 1937 el diario comunista \textit{Frente Rojo} y el día 21 de enero el diario socialista \textit{Adelante}. comenzó pronto a resquebrajarse y se rompió la unidad informativa entre la UGT y la CNT. El treinta y uno de julio de 1936, comenzó a publicarse Verdad, diario de unificación PSOE-PCE, en los talleres incautados del Diario de Valencia, anterior órgano de expresión de la Derecha Regional Valenciana. Verdad se convirtió en el paladín de la defensa del orden republicano y las fuerzas centrífugas siguieron actuando en el CEP, lo que supuso la ruptura de la inicial unión periodística sindical. El diecinueve de agosto de 1936 la UGT comenzó a expresarse a través del diario La Correspondencia de Valencia, y el diario UGT-CNT, tras veintidós números, dejó de publicarse el veinte de agosto de 1936. *El diario UGT-CNT*** UGT-CNT fue el órgano del Comité Unificado de Huelga y representaba en el logotipo de su cabecera las siglas de las dos centrales sindicales, sobre las que se estrechaban dos poderosas manos, símbolo de la unión y la fuerza de ambos sindicatos. El diario se publicó sin interrupciones entre el veinticinco de julio y el veinte de agosto de 1936, salvo el 31 de julio de 1936, en los talleres incautados de Las Provincias. Constaba de ocho páginas a cinco columnas diarias. Su primera plana contenía un editorial conjunto de los cenetistas y ugetistas valencianos y un artículo de opinión. Sus páginas interiores se dedicaron a emitir los comunicados oficiales de las diferentes organizaciones sindicales y políticas valencianas, lo que era del todo imprescindible para la movilización y organización tras el Alzamiento; el resto se dedicó a la información local y de España. En UGT-CNT podemos encontrar amplios reportajes fotográficos de Vidal Callejas y Vidal Corella que ayudaron a componer una imagen valiente y épica del pueblo valenciano y barcelonés que se opuso al levantamiento militar, presentado éste como el último gesto del fascismo internacional. Sus fotografías estimulaban a la participación activa de la mujer en la revolución, exaltaban el valor de las milicias populares, emulaban la gestión modélica de la distribución de alimentos por las patrullas sindicales y promovían la formación de las primeras milicias destinadas al frente. Esta épica de la vorágine revolucionaria plasmada en fotografías y artículos hasta finales de agosto del 1936 ocupó gran parte del contenido del diario. La urgencia por hacer frente a los rebeldes y su pronta desaparición como diario impidieron tal vez que la publicación incorporara artículos culturales, de arte o literatura, pues sus principales objetivos fueron la movilización popular de todos los sectores antifascistas contra la rebelión militar y, sobre todo, mostrar la fuerte unión de las dos sindicales para conseguirlo. A pesar de ello, en las páginas de UGT-CNT podemos encontrar un contenido muy ecléctico, desde la reproducción de discursos taquigrafiados pronunciados por radio desde Madrid por Indalecio Prieto, Victoria Kent o La Pasionaria; a discursos de Juan López, Domingo Torres, Federica Montseny, Peiró y otros destacados cetenistas que participaron en los mítines celebrados en Valencia. También se expresaron en él además de los anarquistas valencianos los ugetistas y socialistas caballeristas. La lengua utilizada fue el castellano y de forma minoritaria el valenciano.\textsuperscript{110} \textit{UGT-CNT} es fuente imprescindible para conocer los acontecimientos del primer mes de la guerra en Valencia y fue cantera de redactores y colaboradores de \textit{Fragua Social}, como Arsenio Olcina, Juan López Sánchez, Salvador Cano Carrillo, J. Mancho o Pascual López Terradez. No se han investigado en profundidad los motivos del fracaso de esta iniciativa periodística sindical conjunta, pero se han apuntado algunas causas, como la necesidad de los anarquistas de recuperar su libertad e independencia, pues el Comité Regional de la CNT ya se había domiciliado en Valencia después de un mes de haberse producido la rebelión y porque pretendía imprimir un diario propio que defendiera su nueva orientación revolucionaria, lo que no podía hacer desde \textit{UGT-CNT}.\textsuperscript{111} Otra de las causas fue la influencia mayor que los comunistas tenían sobre los socialistas\textsuperscript{112}; pero a nuestro juicio, tan decisiva como éstas, fue la lucha interna entre caballeristas y prietistas por el control del socialismo valenciano, y el intento de los prietistas por romper la unidad inicial de los ugetistas caballeristas y los anarcosindicalistas. \textit{UGT-CNT} sólo funcionó como portavoz del Comité de Huelga en Valencia y como órgano de expresión común entre sindicalistas y socialistas hasta que se consolidó el Frente Popular en Valencia, luego murió cuando surgieron las primeras diferencias entre los dos sindicatos y se esfumó la unidad sindical. El veinte de agosto de 1936 se constituyó un Comité Ejecutivo de Control de Artes Gráficas y Similares \textit{UGT-CNT}, organismo dependiente del CEP. El Comité Ejecutivo de Control de Artes Gráficas y Similares fue el organismo encargado de fiscalizar las confiscaciones y las intervenciones de la prensa, editoriales y artes gráficas de la \textsuperscript{110} No existe ninguna monografía sobre el diario \textit{UGT-CNT}. Joaquín Tomás Villarroya le dedica dos páginas en su estudio general sobre la prensa valenciana durante la guerra civil. En general, ha sido utilizado como fuente primaria para el estudio de los primeros días del Alzamiento en Valencia, al ser éste y el \textit{Mercantil Valenciano} los únicos diarios que se publicaban durante la huelga de agosto de 1936. Nuestro estudio no realiza un estudio específico de \textit{UGT-CNT}, aunque sí aborda de forma general su contenido y especifica el nombre de algunos de sus redactores, por ser antecedentes de \textit{Fragua Social}. \textsuperscript{111} Esta es la idea que defiende AMORÓS, Miguel, \textit{José Pellicer, el anarquista íntegro: vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro}, op. cit., pp. 118 y 119. \textsuperscript{112} TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», \textit{op. cit.}, pp. 88-90; que cita para comprender la aparición de esta tendencia, superado el momento inicial del Alzamiento a GÓMEZ CASAS, Juan, \textit{Historia del anarcosindicalismo español}, \textit{op. cit.}, p. 205 y ss. La CNT sólo reconoció en su editorial del primer número de \textit{Fragua Social} del 21 de agosto del 36 únicamente la necesidad de independencia de ambas centrales sindicales, pero después culpó veladamente a los comunistas de la ruptura con los ugetistas. ciudad y controlaba también la emisora de radio de la ciudad, Unión Radio y los espectáculos (teatros, cine, etc.) Este Comité tenía además del encargo de legalizar las incautaciones de las empresas periodísticas que se habían producido durante los primeros días de la guerra y de fiscalizar su gestión. A diferencia de Cataluña, donde la CNT era la central mayoritaria, la fuerza sindical valenciana estaba repartida entre esta organización y la UGT. Por ello, la dirección del Comité Regional de la CNT valenciana, de mayoría reformista y sindicalista, muy pronto descartó el radicalismo de algunos sectores del sindicato cenetista y apostó por una vía posibilista y legalista de cooperación con el poder y con las fuerzas del Frente Popular para consolidar el poder de los sindicatos. En el Comité compartieron una representación paritaria: la CNT estuvo representada por Roberto Donderis, Ramón Insa y Juan Beneyto; y la UGT, por José Monllor, José Álvaro y Gonzalo Cualladó; Francisco María Dávila, fue el representante de la Delegación de Propaganda y Prensa del Comité Ejecutivo Popular. Una vez constituido el Comité, se estableció un protocolo para legalizar la incautación y supervisar las empresas periodísticas. El primer paso consistía en que cada diario eligiera en una asamblea general y pública de trabajadores un comité de taller, formado por representantes de todos los oficios y actividades periodísticas implicadas en la redacción, confección y administración del diario. Este comité de taller respondía de la gestión del diario ante la Delegación de Prensa y debía facilitar la entrada de sus delegados a los talleres en cualquier momento y proporcionarles toda la información requerida por ellos para que pudieran fiscalizar la empresa periodística. El segundo paso era rellenar un inventario detallado de los bienes, maquinaria, préstamos por cobrar, etc. de la empresa periodística, para proceder a formalizar la incautación de todos los enseres y dinero, que pasaban a ser propiedad de la asociación obrera UGT-CNT. La confiscación suponía la apropiación con carácter definitivo del diario y de sus bienes por el CEP. Por último, el CEP tenía la potestad de privar del usufructo de los talleres a la organización a la que se había adjudicado el diario y podía suprimir su edición, si se demostraba una mala gestión.$^{113}$ Pero al día siguiente de la desaparición de UGT-CNT, los talleres de Las Provincias fueron adjudicados a los anarcosindicalistas por la Delegación de Propaganda, Prensa y $^{113}$ GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., pp. 151. Comunicaciones, presidida por el anarquista Juan López, que ejercía de portavoz del CEP, quien autorizó la impresión en ellos del diario Fragua Social.$^{114}$ Juan López tenía treinta y seis años en el verano de 1936 y cuando estalló la sublevación no ostentaba ningún cargo en la CNT, al haber sido relegado de la organización durante la República por sus ideas reformistas, pero había conseguido un gran protagonismo en los primeros días en el Comité de Huelga de Valencia y se situó al frente de la Delegación de Propaganda, Prensa y Comunicaciones del CEP. Gracias su larga trayectoria posibilista, se fue aupando rápidamente a la cúspide de la CNT valenciana, a la que conseguiría ilusionar, al menos a su Comité Regional, con un modelo alternativo al de las instituciones republicanas que se encarnaba en el CEP. Para ello era necesario acallar las voces discrepantes de otros sectores del sindicato que luchaban por acelerar el proceso revolucionario. El diario Fragua Social publicó para dar legalidad a su decisión una nota firmada por Juan López y fechada el veintidós de agosto por la que éste autorizaba la publicación del diario. Esta acelerada adjudicación de los talleres resultó muy controvertida y el diario se vio obligado a desautorizar esta nota en otra nota por orden del CEP. Pero el veintisiete de agosto de 1936 el Gobernador Civil permitió publicar la autorización en la que se confirmaba la adjudicación de los talleres del diario a la CNT valenciana. Como otros periódicos fueron autorizados con anterioridad al día veintisiete de agosto a publicar la nota del gobernador que legalizaba su incautación, como hizo constar Fragua Social, todo parece indicar que Juan López se adelantó a la decisión del CEP, pese a lo cual, impuso su política de hechos consumados y consiguió para la CNT los mejores talleres existentes de la prensa valenciana. Este incidente evidencia de forma clara las tensiones existentes en el CEP entre las diferentes fuerzas políticas y sindicales por el control de los diarios desafectos al Frente Popular, y los intentos del Gobierno Civil por recuperar su autoridad Valencia.$^{115}$ $^{114}$ Ibidem, p. 54. TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», op. cit., p. 89. $^{115}$ Fràgua Social, 27 de agosto de 1936. GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., p. 89, que toma como referencia El Mercantil Valenciano de 23 de agosto de 1936. \| PERIÓDICO \| ANTES DEL 18 DE JULIO DE 1936 \| JULIO DE 1936 \| \|---------------------------------\|-----------------------------------------------------------------------------------------------\|------------------------------------------------------------------------------\| \| Las Provincias \| Monárquico Alfonsino y católico hasta el 19 de julio. \| UGT-CNT. Órgano del Comité Unificado. Del 25 de julio al 20 de agosto. \| \| Diario de Valencia \| Órgano de la Derecha Regional Valenciana, católica y de derechas. \| Verdad. Diario Político de Unificación. PSOE-PCE desde el 31 de julio. \| \| La Voz Valenciana \| Diario de Derechas, Próximo a Renovación Española. Asalto a la redacción el 11 de julio y cierre.\| \| \| El Pueblo \| Órgano del PURA hasta el 19 de julio. \| Reaparece el 29 de julio en las manos republicanas. \| \| El Mercantil Valenciano \| Republicano de izquierdas. «Diario político, independiente, literario y de anuncios.» Próximo a ER. \| Reaparece el 29 de julio. \| \| Adelante (talleres del Diario de Valencia) \| \| \| \| Nosotros \| \| \| \| La Correspondencia de Valencia \| «Diario independiente de la noche, consagrado a la defensa de los intereses económicos valencianos.» \| «Diario republicano de la noche.» el 29 de julio \| \| Frente Rojo \| \| \| FUENTE: Traducción de la autora de la tabla original de GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., pp. 155-157. \| PERIÓDICO \| RESTO DE 1936 \| ENERO, FEBRERO Y MARZO DE 1937 \| \|---------------------------\|-------------------------------------------------------------------------------\|-----------------------------------------------------------------------------------------------\| \| Las Provincias \| Fragua Social. Órgano de la CNT de «Levante» desde el 21 de agosto. \| \| \| Diario de Valencia \| \| Desaparece el 31 de enero. Pasa a las manos de Frente Rojo, portavoz del PCE y de Adelante, portavoz del PSOE. \| \| La Voz Valenciana \| Reaparece el 3 de agosto como «Diario Republicano de Izquierdas.» \| \| \| El Pueblo \| El 12 de agosto pasa a ser «Portavoz de la Unión Republicana Nacional de Valencia.» \| \| \| El Mercantil Valenciano \| «Diario controlado por la Delegación de Propaganda y Prensa del CEP.» desde el 26 de agosto. \| El 27 de enero es el órgano oficial de ER, pero el 30 pasa a ser «Diario Republicano de Izquierda.» en las manos de los sindicatos. \| \| Adelante (talleres del Diario de Valencia) \| \| Desde el 2 de febrero, «Órgano socialista de la mañana». Órgano de la Federación Socialista Valenciana. Caballerista. \| \| Nosotros \| \| Aparece el 11 de febrero. Portavoz de la FAI. Órgano de la Federación Regional de Grupos Libertarios del Levante. \| \| La Correspondencia de Valencia \| Desde el 19 de agosto «Portavoz de la UGT valenciana». Caballerista. \| \| \| Frente Rojo \| \| Aparece el 21 de enero como un órgano del Partido Comunista (Sección Española de la Internacional Comunista). \| FUENTE: Ibidem. \| PERIÓDICO \| RESTO DE 1937 \| 1938 Y ENERO, FEBRERO Y MARZO DE 1939 \| \|---------------------------------\|-------------------------------------------------------------------------------\|--------------------------------------\| \| Las Provincias \| \| Desaparece el 28 de marzo de 1939. \| \| Diario de Valencia \| Reaparece Verdad el 28 de julio como un órgano del Partido Comunista (Sección Española de la Internacional Comunista). \| Hasta el comienzo de marzo, defensor del gabinete de Negrín. \| \| La Voz Valenciana \| \| \| \| El Pueblo \| Desde el 29 de julio portavoz del Partido Sindicalista de Pestaña en Valencia y provincia. \| Desaparece el 29 de marzo de 1939. \| \| El Mercantil Valenciano \| Desde el 1 de julio nuevamente «Diario Republicano de Izquierda», en las manos de ER de Valencia. \| Desaparece el 28 de marzo de 1939. \| \| Adelante (talleres del Diario de Valencia) \| Desde el 27 de julio caen los caballeristas y entra en la línea de los moderados de Negrín. \| \| \| Nosotros \| Suspendido en el mes de abril, reaparece de nuevo en 24 de mayo de 1937. \| \| \| La Correspondencia de Valencia \| Desde el 29 de noviembre deja de ser el portavoz del cabalerismo y pasa a las manos de González Peña. \| Último número, el 28 de marzo de 1939. \| \| Frente Rojo \| Desaparece el 20 de noviembre en Valencia y pasa a publicarse desde Barcelona. \| \| FUENTE: Ibidem. Análisis de las características formales del diario Fragua Social “Para dotar a nuestro movimiento confederal de la debida propaganda, a la vez que tener un órgano de prensa a nuestro servicio, tras la suspensión de CNT-UGT (sic), se acordó crear nuestro paladín Fragua Social, cuyo éxito se constata con su tirada actual, que no es superior por la escasez de papel.” Actas del Congreso Regional de Sindicatos de Levante, 15 de julio de 1937. Fragua Social se convirtió en el órgano de expresión de la CRT de Levante durante la guerra civil y también, en portavoz de la CNT de España a partir del dieciséis de enero de 1937. Fue un periódico anarcosindicalista matutino de tendencia fundamentalmente treintista. A este respecto, conviene precisar que el término anarcosindicalista durante la guerra no designaba una facción de la CNT opuesta a la oficial, significado que sí poseía durante los años republicanos, sino que se refiere a la forma que durante la guerra tenían los sectores anarquistas más radicales para referirse a la postura que defendían aquellos que estaban de acuerdo con las tesis oficialistas, moderadas y colaboracionistas de los comités regional y nacional respecto al gobierno republicano durante la guerra civil. Se publicó en la ciudad de Valencia durante toda la guerra diariamente, excepto un día a la semana, generalmente los lunes. También editó algunos números extraordinarios en fechas señaladas, como en la conmemoración del aniversario del diecinueve de julio o del uno de mayo. Su ámbito de influencia era el de la Confederación Regional de Levante: Valencia, Alicante, Castellón, Albacete y Murcia; pero también se envió al frente, al resto de provincias de la España republicana y al extranjero. Su primer número apareció el veintiuno de agosto de 1936 y el último el veintiocho de marzo de 1939. Su precio aumentó entre esas fechas de veinticinco a treinta y cinco céntimos. La lengua de expresión utilizada fue exclusivamente el castellano. En su formato el texto predominaba sobre la imagen, aunque también incluyó fotografías, generalmente sin firmar, y viñetas de humor gráfico de importantes ilustradores como Muro, García Escribá o Gallo. El diario colaboró con los gobiernos de Largo Caballero y Negrín, hasta que se produjo el golpe de Casado y desarrolló un discurso anticomunista y antinegrinista muy marcado. Dentro de su moderación, su discurso fue más radical y revolucionario en su inicio. Muy pronto se moderó a partir del otoño de 1936 para facilitar la incorporación de los ministros de la CNT en el gobierno de Largo Caballero y, sobre todo, a partir de enero de 1937, cuando el Frente Popular fue reconstruyendo el poder del Estado. Aunque fue perdiendo la autonomía de los primeros meses de la guerra, ganó en importancia e influencia con el traslado del gobierno a Valencia y por el temor a la pérdida del diario CNT de Madrid. Al trasladarse el gobierno de la República a Barcelona comenzó su declive. Domicilio El diario se imprimió desde veintiuno de agosto de 1936 en los talleres del diario Las Provincias, incautado por su tendencia monárquica por el comité de Huelga de Valencia, y en los que se publicó hasta el veintiuno de agosto del 36 el diario UGT-CNT, portavoz del Comité Unificado de Huelga de Valencia. ![Fotografía 1. Grabador Esteve, nº 4, Sede del Comité Regional y del Subcomité Nacional de la CNT. FUENTE: Fondo Finezas, Biblioteca Valenciana, SRI y SIA, Ayuda a Madrid sitiado [Material gráfico] / Finezas. 17 negativos fotográficos en marco de plástico; 36 mm. (Serie C).](image) Estos talleres se encontraban en la Avenida Mariano Aser, 17. Sólo excepcionalmente, entre el treinta de agosto y el siete de septiembre de 1938, el diario utilizó los talleres de La Correspondencia de Valencia, por rotura de la rotativa. La Administración del diario se localizó en la Calle del Mar, 29 y, muy pronto, se trasladó a la Calle Barcas, 5, 1ª, calle antes llamada Pintor Sorolla, y luego denominada Luis de Sirval, el veintisiete de agosto de 1936, donde permaneció hasta el final de la guerra. La redacción se localizó primero junto a los talleres y el veintisiete de agosto de 1936 pasó también a la Calle Barcas, 5, 1ª, donde permaneció hasta enero de 1937, cuando cambió su domicilio a la Sede del Antiguo Local de la Regional de Grupos Anarquistas localizada en la Plaza Vilarrasa, 21, antes llamada Calle Canalejas. Por último, el dieciocho de abril de 1938 se trasladó a la Sede del Comité Regional y del Subcomité Nacional de la CNT, sita en Grabador Esteve, 4, hasta el veintiocho de marzo de 1939. Tirada La incidencia media del diario establecida por Antonio Platero es de unos 15 000 ejemplares$^{116}$. No obstante, resulta difícil determinar la tirada exacta de Fragua Social porque las fuentes son escasas y fragmentarias por las circunstancias especiales que comportó el conflicto bélico. También resulta arriesgado comparar su tirada con la de otros diarios cenetistas y no cenetistas españoles o valencianos, pues no existen datos precisos de la tirada de estas publicaciones. --- $^{116}$ LAGUNA PLATERO, Antonio, Historia del periodismo valenciano: 200 años en primera plana, op. cit., p. 311. Joan Brines\textsuperscript{117} defiende que el diario de mayor tirada en Valencia durante el período bélico fue \textit{El Mercantil Valenciano}, basándose en los datos de franqueo de algunos diarios valencianos. Sin embargo, estos datos resultan incompletos para la totalidad de los diarios valencianos durante el periódico bélico y, en concreto, para \textit{Fragua Social}. Asimismo, cabe objetar que muchos diarios no pagaron parcial o totalmente franqueo y que poseyeron otros medios de distribución y de difusión directa a través de los afiliados de los sindicatos o los partidos políticos. Tampoco resulta muy fiable basarse en el número de suscripciones de cada diario para establecer el alcance real de la distribución en prensa durante el periodo bélico, ya que muchos suscriptores decidieron no cancelar su antigua suscripción por temor a represalias de los nuevos dueños de los rotativos. \textit{El Mercantil Valenciano}, diario vinculado al republicanismo de izquierda y al azañismo valenciano antes de la guerra, no fue siempre libre en su dirección y en su contenido, aunque supo adaptarse a las circunstancias bélicas. Se convirtió en órgano de prensa de la Delegación de Propaganda y Prensa del CEP el veintidós de julio de 1936 y el veintiséis de agosto de 1936 reapareció controlado sindicalmente por el Comité Ejecutivo de Control de Artes Gráficas CNT-UGT\textsuperscript{118}. Le costó librarse de la tutela sindical y el veintisiete de enero de 1937 fue el órgano de ER, pero pasó de nuevo a ser un diario republicano de izquierda controlado por los sindicatos, y convertirse en órgano oficial del Consejo defendiendo tesis sindicalistas\textsuperscript{119}. Recuperó su autonomía el 1 de julio de 1937 y pasó a manos de ER hasta el veintiocho de marzo de 1939. Su impuesta línea sindicalista inicial dio paso a una defensa a ultranza azañista y negrinista. Por tanto, fue tratado con benevolencia por los sindicatos por considerarlo prensa afín, para pasar luego a apoyar sin condiciones al Estado republicano. Si consiguió una mayor tirada durante toda la guerra, se debió en gran parte a que contó siempre con total protección por parte de los sindicatos primero, y luego del Estado republicano, y a que siempre se le favoreció en el reparto del papel, tan necesario y escaso para las publicaciones durante la guerra. Por ello, comparar los datos del resto de diarios con \textit{El Mercantil Valenciano} puede resultar confuso. Su mayor tirada no indica necesariamente un mayor apoyo popular, aunque sí que el Estado republicano pudo recomponer su poder e imponer su prensa afín adjudicándole mayores y mejores medios materiales y de difusión. Si cabe ser especialmente cautos en cuanto a la comparación de \textit{Fragua Social} con otros diarios valencianos, esta salvedad también debe tenerse en cuenta al compararlo con \textsuperscript{117} BRINES I BLASCO, Joan, «La difusión del periodismo en el País Valenciano (1909-1938)», \textit{Anales de Historia Contemporánea}, 18 (2002), pp. 355-381. \textsuperscript{118} GIRONA I ALBUIXECH, Albert, \textit{Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939)}, op. cit., p. 154. \textsuperscript{119} \textit{Ibidem}, p. 253. Solidaridad Obrera de Barcelona. Esto es así por varios motivos: uno es que Solidaridad Obrera de Barcelona era un periódico consolidado antes de la guerra y Fragua Social uno de reciente creación; y dos, que los anarquistas obtuvieron un poder institucional mayor en Barcelona que en Valencia. En Valencia la CNT no sólo compartía el poder con la UGT, también la división entre sindicalistas y anarquistas había perjudicado al órgano de expresión de la regional levantina. Durante la guerra Solidaridad Obrera de Barcelona pasó de publicar a comienzos de julio 31.000 ejemplares a 70.000 a los pocos días de la sublevación y a 150.000 a finales de agosto$^{120}$. Solidaridad Obrera de Valencia partía de una situación más problemática. El diario había reaparecido el dieciséis de enero de ese año y tiraba apenas unos 3.000 ejemplares, de los que se devolvían 400. Para subsanar esta situación, el Comité de la CNT de Levante propuso al Pleno Regional celebrado en enero de 1936 crear una comisión pro Soli e intentar conseguir consolidar una tirada de 3.500 a 4.000 ejemplares. El pleno se mostró de acuerdo y aceptó a León Sutil como director, a propuesta de La Federación Local de Valencia y la Comisión pro Soli, ya que venía realizando esta labor con carácter voluntario. También decidió que el Comité Regional residiría en Alcoy y que Solidaridad Obrera de Valencia se editase en esta ciudad.$^{121}$ Teniendo en cuenta las salvedades apuntadas, la consulta del diario Fragua Social y las diversas fuentes sobre la CNT recogidas en diferentes archivos, en especial en el CDMH y en el IISH de Ámsterdam, podemos estimar que su tirada inicial fue de 4.500 ejemplares diarios, 16.500 a los dos meses y unos 19.000 ejemplares a los tres meses de su publicación$^{122}$. La tirada media fue de unos 15.000 ejemplares en los primeros meses de la guerra para el número ordinario y de 20.000 para los números especiales, pero se aumentó a 23.000 ejemplares el veinticinco de noviembre de 1936, a pesar de la escasez de papel, de lo que se quejaba amargamente el diario, que pedía ayuda a Barcelona para que le sirviera papel y recomendaba elaborar papel reutilizando trapos$^{123}$. El treinta de marzo de 1937 el diario reconocía que sólo en la ciudad de Valencia se repartían por el sindicato de vendedores entre 8.000 y 10.000 ejemplares, que pasaron a ser 12.000 o 14.000 (y los domingos 20.000) cuando el reparto pasó a --- $^{120}$ Los datos de la tirada de Solidaridad de Barcelona en CASANOVA RUÍZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, op. cit., p. 133. $^{121}$ Actas del Pleno Regional de Sindicatos de Levante celebrado en Valencia del 8 al 12 de febrero de 1936, op. cit. Punto del orden del día: Consideraciones sobre los problemas de Solidaridad Obrera de Valencia, En el pleno el Comité Regional de Levante se quejó del poco éxito de su campaña de propaganda para propagar el diario. $^{122}$ Datos extraídos del editorial de Fragua Social del 10 de noviembre de 1936, p. 1. $^{123}$ Fragua Social, 25 de noviembre de 1936, pp. 3 y 10, Como puede comprobarse en el número extraordinario del 25 de octubre de 1936, en el que se afirma que el número extraordinario de ese día había tenido una tirada de unos 20.000 ejemplares, algo menos que la tirada normal. controlarlo la administración del diario\textsuperscript{124}. El uno de mayo de 1937 consiguió su tirada máxima, que parece haber sido de unos 50.000 ejemplares\textsuperscript{125}. A partir de esta fecha, descendió a algo más de 25.000 ejemplares el trece de abril de 1938.\textsuperscript{126} En general, salvo estas cifras máximas, podemos afirmar que \textit{Fragua Social} mantuvo de media durante su vida la tirada que \textit{Las Provincias} editaba antes de la guerra, que según las estadísticas oficiales de Prensa de 1927 era de unos 20.000 ejemplares diarios\textsuperscript{127}, con una tirada máxima de los 50.000 ejemplares. Podemos concluir que \textit{Fragua Social} fue el diario de mayor tirada y difusión que nunca tuvo la CNT valenciana y que fue uno de los más importantes de Valencia. Nunca antes ni después la CNT de Levante contó con tantos medios técnicos ni obtuvo tanto poder político y mediático, lo que convirtió a \textit{Fragua Social} en el tercer diario cenetista español más importante durante la guerra, tras \textit{Solidaridad Obrera} de Barcelona y \textit{CNT} de Madrid, como correspondía a la importancia de la regional levantina en número de militantes. \textbf{Financiación} \textit{Fragua Social} se financió básicamente con el dinero derivado de la incautación de los bienes de \textit{Las Provincias}, por lo que éstos determinaron no sólo su tirada sino también en gran medida su formato y su número de páginas. Esto no es extraño, pues un diario es el producto de un planteamiento teórico previo, pero también el producto de unos condicionamientos técnicos y económicos.\textsuperscript{128} \textsuperscript{124} \textit{Fragua Social}, 30 de marzo de 1937, p. 7. Estos datos figuran en un artículo en el que se insta a la CNT de Alcoy a extremar el celo para evitar las devoluciones, que según el diario se producían porque \textit{El Mercantil} llegaba antes a Alcoy y no admitía devolución y \textit{Fragua Social}, sí. \textsuperscript{125} Así lo hacía saber el diario, que solicitaba a sus lectores que hicieran sus pedidos para el 1º de mayo con antelación, pues no podía superar los 50.000 ejemplares por la escasez de papel. \textsuperscript{126} Datos de tirada, Carta de Alejo Carrera a José Queralt, gerente de la DIP, CDMH, Político - Social Madrid, 1505, carpeta150, folio 388. \textsuperscript{127} Dato de número ejemplares de \textit{Las Provincias} en 1927, ALTABELLA, José, \textit{Las Provincias, eje histórico del periodismo valenciano, 1866-1969}, Editora Nacional, Madrid, 1970. Sin embargo, Altabella apenas aporta nada sobre el periodo en que se publicó \textit{Fragua Social}. \textsuperscript{128} CASASUS IGURI, Josep Maria y XAVIER ROIG, Ximenez, \textit{La premsa actual. Introducció als models de diari}, Edicions 62, Barcelona, 1981, p. 21. Las posibilidades técnicas y humanas del diario son muy importantes para que un diario salga a la hora prevista. Deben existir buenas conexiones entre la redacción y los talleres y los periodistas deben tener una formación que les permita conocer la faceta industrial del trabajo para poder producir una determinada cantidad de ejemplares en el momento adecuado. Asimismo, deben cuidarse las relaciones entre la redacción y la distribución. Deben fijarse los horarios de redacción teniendo en cuenta la hora óptima para poner el diario a la venta, el cálculo del tiempo necesario de transporte hasta los lugares de distribución y el tiempo de empaquetado y embarque. Es conveniente también ser fiel a un esquema de compaginación y que no se produzcan grandes oscilaciones en el volumen de ejemplares editados. Por ello, cabe definir con precisión el modelo de diario escogido y realizar los menores cambios posibles. Por ejemplo, las censuras de última hora, dejaban huecos porque no hay tiempo para cambiar la estructura del diario. También la aceptación del diario en el mercado tiene mucho que ver con aquellos otros diarios con los que compite y con los hábitos de lectura de sus lectores, la alfabetización de la lengua empleada, su poder adquisitivo, etc. Se considera que es necesario un periodo preparatorio de unos tres meses para poder poner un diario en marcha y unos cuatro años para consolidarse en el mercado. Los talleres de Las Provincias eran los mejores de Valencia y unos de los mejores de España. En 1931 la familia Domenech había realizado una gran renovación técnica, como la edición en huecograbado, la instalación del teletipo, la modernización de la estereotipia y la reducción del tamaño de sus páginas para hacerlo más manejable.$^{129}$ El formato de Las Provincias consistía en una edición diaria de entre ocho y doce páginas, realizadas por tres redactores, doce colaboradores, seis administrativos y veinticinco obreros en talleres$^{130}$. Los directores, redactores y colaboradores huyeron por temor a represalias y el resto del equipo y los medios técnicos fueron heredados por los anarcosindicalistas, además de los bienes de la empresa. El Comité Regional sufragó una pequeña parte de los gastos y su redacción pretendía que el diario se financiara obligando a suscribir y pagar a cada comité local o sindicato tantos ejemplares como número de afiliados tenía. Pero el Pleno Regional desechará esta propuesta y también que se destinara para sufragar el diario el dinero de los sellos en favor de los presos o las milicias. Esta propuesta de financiación de la redacción al Pleno de Regionales fue mal acogida por los militantes más radicales, que abrieron un agrio debate pidiendo que el diario se financiara por medio de las incautaciones de bienes de personas poderosas, postura que también fue desestimada. Se propuso también que se completara la financiación, si ésta era insuficiente, con suscripciones voluntarias directas de particulares y sindicatos o celebrando actos culturales, teatrales y musicales para recaudar fondos. El Comité Regional no apoyó a la redacción de Fragua Social en su propuesta de fidelización de la suscripción elevada al Pleno, lo que se explica por la todavía reciente reunificación de tendencias en el seno del Comité Regional en los inicios de la contienda y por la diferencia de criterios entre las tendencias sindicalista y reformista sobre la actuación que debía seguir el anarcosindicalismo durante el conflicto y la importancia que el sindicalismo debía cumplir en la regional. Quizás el temor a abrir de nuevo las luchas intestinas en el sindicato paralizó la financiación y fidelización del diario, pues las diferencias tácticas o ideológicas siempre se materializaban en la publicación de diferentes diarios según las facciones, pero también porque estaban todavía muy presentes las divisiones provinciales y locales, que temían perder peso por la centralización informativa y que se priorizaran de recursos de las organizaciones en un órgano de prensa regional, a costa de los numerosos diarios provinciales y locales que surgieron por doquier con el estallido de la guerra. Por tanto, el Pleno cerró precipitadamente la discusión argumentando que había suficientes recursos con los bienes incautados al diario Las Provincias. $^{129}$ ALTABELLA, José, Las Provincias, eje histórico del periodismo valenciano, 1866-1969, op. cit., p. 147. $^{130}$ Ibidem, p. 146. Formato En cuanto al formato, Fragua Social reprodujo el tamaño de Las Provincias, es decir, el del estándar del ejemplar más corriente que se puede imprimir en una rotativa (tamaño por hoja de aproximadamente de 36,6 por 51,5 centímetros). También se editó de forma ocasional en formato sábana (el doce de abril de 1938 con cuatro páginas; y del treinta de agosto de 1938 al siete de septiembre de 1938, con dos páginas). En su inicio el número normal tenía ocho páginas, que el jueves y el domingo se ampliaban a doce o dieciséis. La CNT no pudo consolidar las doce o dieciséis páginas diarias que se había propuesto como objetivo. La escasez de papel, la pérdida de relevancia de la CNT y la agonía del final de la guerra provocaron que sus páginas se redujeran a cuatro entre la primavera de 1938 y marzo de 1939$^{131}$, e incluso a dos páginas entre el 30 de agosto de 1938 y el 8 de septiembre del mismo año. A partir de esa fecha volvió a tener cuatro páginas. En cuanto a la distribución, el diario podía comprarse directamente en los kioscos y se distribuyó por medio de paqueteros, a cambio de una comisión. También podía conseguirse por suscripción. No se admitían las suscripciones al frente a título individual. Estas se realizaron de forma colectiva porque era difícil asegurar el envío al frente y se realizaba por correo a través ferrocarril$^{132}$. La mala gestión en la distribución o el sabotaje impidieron que la realización y la distribución del diario, especialmente esta última, pues la queja por los retrasos que sufría la entrega del diario fuera de Valencia se planteó en los diferentes plenos, en los que se culpó de sabotaje o mala organización a los trabajadores de los talleres, al censor de noche o a los paqueteros.$^{133}$ Pascual López, administrador del diario Fragua Social, el 28 de junio de 1938 dirigió una carta a Manuel Villar, director del diario, aunque en esas fechas oficialmente el director era León Sutil. En ella, P. López le informaba que el periódico no llegaba a tiempo a la línea del Servicio de Correos de las seis de la mañana que servía a los frentes de guerra de Teruel y Cuenca porque el diario salía tarde por culpa del redactor de noche. Proponía realizar una primera edición para el frente y una segunda para los servicios regulares, tal como hacía Verdad. Además le pedía que se le pidiera mayor agilidad en la redacción y le reiteraba la necesidad, que había pedido ya con anterioridad al Comité Regional, de que cenetistas de confianza y solvencia controlaran los servicios de comunicaciones, como hacían los militantes de los demás diarios. --- $^{131}$ Fragua Social, 12 de abril del 38. El 12 de abril del 38 el periódico fue publicado en formato sábana y sólo tenía 4 páginas. También había cambiado su cabecera. El número valía entonces 25 céntimos. El número de páginas se redujo a cuatro y dejó de haber subdivisiones de contenido nacional, internacional, etc. Se publicó en formato sábana el 30 de agosto del 38 y con sólo dos páginas hasta el 8 de septiembre del 38. A partir de esta fecha volvió a constar de cuatro páginas de tamaño normal. $^{132}$ Fragua Social, 10 de noviembre de 1936, p. 4. $^{133}$ Fragua Social, 20 de noviembre de 1936, p. 6 y 7. También aseguraba que en los frentes de Andalucía y Extremadura tenían más de cincuenta corresponsales, casi todos de guerra, lo que había gestionado personalmente con ambas Regionales.\textsuperscript{134} En otra carta a Manuel Villar, el redactor de noche daba cuenta de las penurias económicas que sufría el diario en enero de 1939. Afirmaba que la falta de un automóvil para recoger las noticias de las agencias o para trasladar la copia de un diario a la Censura y el mal funcionamiento del teléfono, habían impedido publicar la noticia de los acuerdos del Comité Nacional del Frente Popular en Barcelona en enero de 1939.\textsuperscript{135} \textbf{Estructura del diario} Como el diario comenzó a publicarse con mucha premura, apareció inicialmente con algunas dificultades técnicas. Comenzó con un primer número de ocho páginas. La primera se destinaba al editorial y tres artículos; la segunda y la tercera a Avisos y Comunicados, fundamentales para la organización del Movimiento y el funcionamiento del CEP; las cuatro páginas siguientes contenían Información local y de España y dos pequeñas secciones sobre Cataluña y el extranjero; también incluía la cartelera de espectáculos y se señalaban los actos deportivos. Por último, la página de contraportada poseía también una gran carga editorial, aunque tratada en algunas columnas de forma más satírica. \textsuperscript{134} Carta de Pascual López a Manuel Villar, 28 de junio de 1938, CDMH, Político Social, Madrid, 437/ 24, fs. 2 y 3. También figuran en la solapa de la carta la forma de realizar los pagos de los envíos y suscripciones. \textsuperscript{135} Carta del redactor de guardia a Manuel Villar, fechada el 4 de enero de 1939 y la contestación de Pablo Monllor a Manuel Villar sobre este asunto, fechada a 5 de enero de 1939, CDMH, Político Social, Madrid, 448/ 22, folios 1 y 2. Sólo se le concedió el arreglo del teléfono. Pronto la información en Fragua Social se ordenó y clasificó siguiendo un criterio geográfico que dividía sus páginas en secciones de noticias nacionales, regionales, locales y del extranjero. A pesar de las graves limitaciones que supusieron el enfrentamiento bélico y la inevitable carga propagandística de toda la prensa bélica, ordenó y separó los diferentes géneros periodísticos de opinión e información. Su pequeña redacción elaboró Fragua Social en secciones multifuncionales, sobre todo en su inicio, pero acabó consiguiéndose una mayor estructura jerárquica y organizativa entre los miembros de la redacción. Como portavoz de la CNT valenciana y española, los comunicados de ambos comités y sus directrices ocuparon gran parte de su contenido y fueron determinantes en la elaboración del diario. El orden de las secciones fue similar durante el conflicto en su formato de ocho, doce y dieciséis páginas, pero quedó gravemente alterado al reducirse su número de páginas a cuatro, lo que cambió el proyecto inicial y convirtió al diario anarcosindicalista valenciano en un boletín cenetista fuertemente controlado por el gobierno republicano. En cuanto a las fuentes del diario, éstas fueron los testimonios de los mismos periodistas, las declaraciones de los protagonistas o las pruebas testimoniales de los hechos, las manifestaciones de organismos estatales o privados, los informativos, despachos de agencias españolas y extranjeras, los confidentes o informadores no profesionales, los boletines de noticias de emisoras de radio locales, nacionales y extranjeras, el contenido del resto de la prensa, los comunicados de prensa, etc. También la documentación y el archivo. El jueves tres de septiembre del 36 se materializó el primer número de dieciséis páginas. En él se publicó por primera vez una página dedicada a Historia, Arte y Literatura. Esta página contaba con un artículo de León Sutil, director del diario, sobre el significado del Arte, otro de J. Pelliso que comparaba las gestas españolas de 1808 y 1936, otro Vikarpha sobre la Historia de la Inquisición y otro de Emilio Villalonga Santolaria sobre el aniversario de la muerte Emilio Pouget. La siguiente página estaba dedicada a ensalzar a los hombres de ciencia y la firmaba Salvador Cano Carrillo. Su página siete se dedicó a temas revolucionarios con artículos de diversos colaboradores, como Liberto Campos, que versaban sobre la relación entre violencia y anarquía. En su página trece, se abordaron temas diversos. En su última página se encontraba entre otras la columna satírica “La Canalla Dorada”, dedicada siempre a dos personajes del bando rebelde a modo de bestiario. El domingo siguiente también tuvo dieciséis páginas. En la página dos se incluyeron colaboraciones sobre temas económicos y en la cinco sobre temas literarios, como una poesía de Muro dedicada al indio Pascual Dorado, o el cuento “Dies Irae”. Muy pronto se consiguieron dos números extraordinarios de dieciséis páginas dos días a la semana, aunque Fragua Social quería consolidar una tirada diaria de dieciséis páginas. Para ello, la redacción pidió desde su editorial al Pleno de Sindicatos que se apoyara económicamente a la publicación. Su proyecto consistía en dedicar una página a actividades del campo, otra a la industria y la organización económica de las ciudades, otra a temas revolucionarios generales, otra a arte o literatura indistintamente, otra a pedagogía o temas morales necesarios para formar la nueva sociedad, otra al frente de Teruel, otra que redactarían las Juventudes Anarquistas, dos a publicidad diversa, dos a vida confederal general (avisos, comunicados, conferencias y pequeñas reseñas de actos celebrados) y cinco a información y comentarios de la actualidad. El diario propuso al Pleno que se concentrara el escaso papel y el presupuesto cenetista en Fragua Social y que se redujeran el número de publicaciones anarquistas. Su propuesta fue un claro intento de conseguir la centralización de la información y de control de la propaganda, que evidentemente no se reconoció expresamente el diario. La justificación a su propuesta fue que el excesivo número de publicaciones imposibilitaba obtener papel y se quejaba amargamente de que no existiera un acuerdo con los ugetistas para fortalecer el diario. La negativa del Pleno a su petición demostraba la falta de disciplina y la diversidad de criterios en la organización, lo que impidió en gran parte una mayor influencia del diario. Aun revisado por la censura, el diario se publicó sin interrupciones menos los días entre el 20 y el 24 de agosto de 1938, ambos inclusive, porque fue suspendido por el Gobernador Civil Molina Conejero por contravenir la censura al publicar un telegrama de la agencia FEBUS sobre la crisis en Barcelona. También sufrió censuras sobre todo a partir de diciembre de 1937 y especialmente en mayo y junio de 1937 y en el otoño de ese mismo año. A partir de esa fecha, el diario no dejó espacios en blanco, por prohibición expresa gubernamental.$^{136}$ En cuanto a su cabecera, la moderna tipografía de su primera cabecera de 21 de agosto de 1936 dejó paso el quince de enero de 1937, a una más tradicional el 15 de enero de 1937, a la que también añadía el título de portavoz de la CNT de España el 17 de enero de 1937. El nueve de abril de 1938 añadió el sello de la CNT de Hércules luchando contra el león de Nemea rodeados de una corona de laurel. $^{136}$ Fuentes para el estudio de los motivos: Boletín del C. Regional de Levante CNT. Nº 18, 1 de septiembre de 1938, hoja 3. \| TÍTULO \| Fragua Social. Órgano de la CRT de Levante. A partir del 16 de enero de 1937 añadió a su cabecera el título de Portavoz de la CNT de España \| \|--------\|-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| CIUDAD DE EDICIÓN \| Valencia \| \| PERIODICIDAD \| Diario matutino. El lunes no se publicaba \| \| TIPO DE DIARIO \| Regional. Se distribuyó fundamentalmente en Valencia, Alicante, Castellón, Albacete y Murcia. Se envió también al frente y al resto de provincias de la España republicana. También por correo, al extranjero \| \| TENDENCIA POLÍTICA \| Anarcosindicalista \| \| TENDENCIA MÁS PARTICULAR \| Treintista. Conviene precisar que este término durante la guerra no designa una facción de la CNT opuesta a la oficial, significado que sí poseía durante los años treinta, sino que se refiere a la postura que defendían aquellos que estaban de acuerdo con las tesis oficialistas, moderadas y colaboracionistas de los comités regional y nacional respecto al gobierno republicano \| \| PRECIO \| 25 céntimos (21 de agosto de 1936) 35 céntimos (29 de marzo de 1939) \| \| FECHA DE APARICIÓN DEL PRIMER NÚMERO \| 21 de agosto de 1936 \| \| FECHA DE APARICIÓN DE SU ÚLTIMO NÚMERO \| 28 de Marzo de 1936 \| \| SUSPENSIÓN DEL DIARIO \| No salió el 31 de diciembre de 1937, según el diario por falta de papel. Del 20 al 24 de agosto de 1938, ambos inclusive. Fuente primaria para estudio motivos: Boletín del C. Regional de Levante CNT. Nº 18 1-9-38. Hoja 3. Fue suspendido por el Gobernador Civil Molina Conejero por contravenir la censura que prohibía la publicación de un telegrama de la agencia FEBUS sobre la crisis en Barcelona \| \| CENSURAS (Espacios en blanco en el diario) \| 15 y 22 de diciembre de 1937 5, 7, 9,10 de febrero de 1937 13, 18, 27,30 de marzo de 1937 2, 3,6 de abril de 1937 8, 12,18 (fuertemente censurado) y 30 de mayo de 1937 8, 9, 10, 11, 13, 15, 16 (fuertemente censurado) y 29 de junio de 1937 8, 14, 23, 25,29 de julio de 1937 3, 11, 14,19 de agosto de 1937 26 y 29 de septiembre de 1937 2 de octubre de 1937 (fuertemente censurado) 22 de diciembre de 1937 \| \| DIRECCIÓN TALLERES \| Mariano Aser, 17, talleres incautados del diario Las Provincias. Por rotura de la rotativa, el diario utilizó los talleres de La Correspondencia de Valencia entre el 30 de agosto y el 7 de septiembre de 1938 \| \| DIRECCIÓN DE LA REDACCIÓN \| Mariano Aser, 17, junto a los talleres desde el 21 de agosto de 1936 al 27 de agosto de 1936 Calle Barcas, 5,1ª (antes llamada Pintor Sorolla, y luego denominada Luis de Sirval) entre el 27 de agosto de 1936 y enero de 1937 Plaza Vilarrasa, 21 (antes Calle Canalejas) Sede del Antiguo Local de la Regional de Grupos Anarquistas, de enero de 1937 a 12 de abril de 1938 Grabador Esteve, 4, Sede del Comité Regional y del Subcomité Nacional de la CNT, del 18 de abril de 1938 al 28 de marzo de 1939 \| \| DIRECCIÓN DE LA ADMINISTRACIÓN \| Calle del Mar, 29 del 21 de agosto de 1936 al 27 de agosto de 1936 Calle Barcas, 5, 1ª, del 27 de agosto de 1936 al 28 de marzo de 1939 \| \|---------------------------------\|------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| TAMAÑO EJEMPLAR \| Ejemplar del tamaño más corriente de una rotativa (51,5 cm x 36,6 cm) De forma muy ocasional en formato sábana. Fechas: 12 de abril de 1938, con 4 páginas y del 30 de agosto de 1938 al 7 de septiembre de 1938, 2 páginas \| \| TIRADA \| 4.500 ejemplares a su inicio el 21 de agosto de 1936 15.000 y 20.000 ejemplares de tirada media el 25 de octubre de 1936 23.000 ejemplares el 25 de noviembre de 1936 50.000 ejemplares el 1 de mayo de 1937 40.000 ejemplares el 3 marzo de 1938 25.000 ejemplares el 13 abril de 1938 \| \| EVOLUCIÓN NÚMERO DE PÁGINAS \| Nº 1-11: Del 21 agosto al 2 septiembre de 1936. 8 páginas. Nº 12-27: Del 3 al 20 septiembre 1936. 8 páginas diarias y amplió a 16 páginas los jueves y domingos (el primer número de 16 páginas se publicó el jueves 3 septiembre de 1936). Nº 28-78: Del 22 septiembre de 1936 al 20 de noviembre de 1936, aumentó a 12 páginas diarias y los martes, jueves y domingos a 16 (Con algunas excepciones -no son todas- como: el sábado 26 de septiembre, que publicó 10 páginas o el 27 de octubre, que editó 20 páginas o el 13 de noviembre, 8 páginas). Nº 79-88: Del 21 de noviembre de 1936 al 2 de diciembre de 1936. Redujo a 8 páginas diarias. Nº 89-105: Del 3 al 22 de diciembre de 1936, aumentó a 12 páginas diarias. Nº 106-122: Del 22 de diciembre de 1936 al 10 de enero de 1937. Redujo e a 8 páginas diarias y mantuvo las 12 páginas los martes y domingos. (Excepción: El número 114 del 1 de enero del 1937 tuvo 16 páginas). Nº 123-133: Del 12 al 24 de enero de 1937. 8 páginas diarias y aumentó a 16 páginas los martes y domingos. Nota: Hubo dos números 125, que coincidieron con el cambio de cabecera del diario y de subtítulo al número siguiente. Nº 134-151: Del 26 al 14 de febrero de 1937. 8 páginas diarias y 16 páginas martes, jueves y domingos. Excepción: El número 136 de jueves 28 de enero de 1937 tuvo 12 páginas. Nº 152-247: Del martes 16 de febrero de 1937 al 8 de junio de 1937. 8 páginas diarias y 16 los martes y domingos. Excepciones: martes 23 de febrero y martes 2 de marzo de 1937, 8 páginas. Nota: Errores en la numeración del diario el nº 163 bis (está repetido), el número 215 está repetido, El número 215 bis fue un número especial dedicado al 1 de mayo de 1937. El domingo 2 de mayo del 37 tuvo 8 páginas. El martes 25 de mayo de 1937, 8 páginas, el sábado 29 de mayo de \| \| Nº 248 -520: \| Del 9 de junio 1937 al 23 de abril de 1938, 8 páginas diarias. Excepciones: Número 282, Gran número extraordinario del 19 de julio de 1937, 32 páginas; Número 510, martes 12 de abril de 1938, 4 páginas. \| \|-----------------\|------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| Nº 521- 627: \| Del 24 de abril de 1938 a 28 marzo de 1939. Cuatro páginas. Excepción: del 1 y 2 de mayo de 1938, que tuvieron 8 páginas. Martes 19 de julio de 1938, 8 páginas, 1 de agosto de 1938, 8 páginas. Repetición en la numeración del número 612.Los días 20 al 24 de agosto de 1938 el diario no se publicó. \| \| Nº 628- 636: \| Del 30 de agosto de 1938 al 7 de septiembre de 1938, 2 páginas en formato sábana. Causa alegada por el diario rotura por avería de la rotativa. Se imprimió en los talleres del diario La Correspondencia de Valencia. \| \| Nº 637- 814: \| Del 9 de septiembre de 1938 al 28 de marzo de 1938, 4 páginas. El diario se publicó excepcionalmente en lunes: el lunes 5 de diciembre de 1938, el lunes 16 de enero de 1939, el lunes 27 de febrero de 1939 y el lunes 27 de marzo de 1939. \| \| NÚMEROS EXTRAORDINARIOS \| 1 de mayo de 1937: 16 páginas 19 de julio de 1937: 16 páginas \| \|-------------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------\| \| ILUSTRACIÓN \| Predomina el texto sobre la imagen. Incluye fotografías y viñetas de humor gráfico. Ilustradores más importantes: Muro, García Escribá, Gallo. Fotografías: generalmente sin firmar. \| \|-----------------\|--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| TIPOGRAFÍA CABECERAS \| 1ª Cabecera: 21 de agosto de 1936 al 14 de enero de 1937. 2ª Cabecera: 15 de enero de 1937 a 28 de marzo de 1939. El nueve de abril de 1938 añade el sello de Hércules y el león de Nemea rodeados de una corona de laurel. \| \|-------------------------\|--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------\| \| SIMBOLOGÍA SELLO CABECERA \| Hércules y el león de Nemea, enmarcados en una corona de laurel. \| \|-------------------------------\|------------------------------------------------------------------\| \| COMPONENTES REDACCIÓN \| 1ª Redacción: Noviembre de 1936 (Fuente: Actas del pleno de Regionales de Valencia, Fragua Social, noviembre 1936) Dirección: León Sutil Nerín Redactores: Emilio Vivas, Juan Gallego Crespo, Juan Rueda Ortiz, Salvador Cano Carrillo y un redactor de noche. Administrador: Pascual López. 2ª Redacción: Marzo de 1937 (Fuente: Fragua Social, 7 de marzo de 1937) Director: León Sutil Secretario de Redacción: Manuel Villar. Redactores: Emilio Vivas, Juan Gallego Crespo, Juan Rueda Ortiz, Luis García Gallo, Félix Paredes, Enrique López Alarcón (delegado de Barcelona), Víctor Martínez (Servicio de Informaciones locales y oficiales) Ha desaparecido de la redacción Salvador Cano Carrillo. En enero de 1938 se reincorporó Juan López Sánchez. 3ª Redacción: 14 de abril de 1938 (Fuente: Carta PS Madrid 748/10/1,2,3) Director: Manuel Villar Mingo Redactores: Juan López Sánchez, Oscar Blum, Enrique Martín Moreno, Corsino Ordiz Fernández, Félix Paredes y Direitiño. FUENTE: Elaboración propia. Tirada (en unidades) - Tirada mínima - Tirada media \| Fecha \| Tirada mínima \| Tirada media \| \|---------------------\|---------------\|--------------\| \| Inicio-21 de agosto de 1936 \| 500 \| 1000 \| \| 25 de octubre de 1936 \| 1500 \| 3000 \| \| 25 de noviembre de 1936 \| 2000 \| 2500 \| \| 1 de mayo de 1937 \| 4500 \| 5000 \| \| 3 de marzo de 1938 \| 4000 \| 4000 \| \| 13 de abril de 1938 \| 2500 \| 2500 \| Gráfico 1. Evolución de la tirada diaria de Fragua Social. FUENTE: Elaboración propia. \| Número \| Fecha \| Domingos \| Jueves \| Martes \| Diario \| \|--------\|---------------------\|----------\|--------\|--------\|--------\| \| Nº 1-11 \| 21 agosto al 2 de septiembre de 1936 \| 7 \| 8 \| 8 \| 8 \| \| Nº 12-27 \| 3 al 20 septiembre 1936 \| 15 \| 16 \| 8 \| 8 \| \| Nº 28-78 \| 22 de septiembre a 20 noviembre 1936 \| 16 \| 16 \| 16 \| 12 \| \| Nº 79-88 \| 21 de noviembre al 2 de diciembre 1936 \| 8 \| 8 \| 8 \| 8 \| \| Nº 89-105 \| 3 al 22 de diciembre 1936 \| 12 \| 12 \| 12 \| 12 \| \| Nº 106-122 \| 22 de diciembre 1936 a 10 enero 1937 \| 12 \| 8 \| 12 \| 8 \| \| Nº 123-133 \| 12 al 24 enero 1937 \| 16 \| 8 \| 16 \| 8 \| \| Nº 134-151 \| 26 enero a 14 febrero 1937 \| 16 \| 16 \| 16 \| 8 \| \| Nº 152-247 \| 16 febrero a 8 junio 1937 \| 16 \| 8 \| 16 \| 8 \| \| Nº 248-520 \| 9 junio 1937 a 23 abril 1938 \| 8 \| 8 \| 8 \| 8 \| \| Nº 521-627 \| 24 abril a 28 marzo 1938 \| 4 \| 4 \| 4 \| 4 \| \| Nº 628-636 \| 30 agosto a 7 septiembre 1938 \| 2 \| 2 \| 2 \| 2 \| \| Nº 637-814 \| 9 septiembre 1938 a 28 marzo 1939 \| 4 \| 4 \| 4 \| 4 \| Gráfico 2. Evolución número de páginas de Fragua Social. FUENTE: Elaboración propia. Reproducción 2. Primera cabecera de Fragua Social. Reproducción 3. Segunda cabecera de Fragua Social. Reproducción 4. Tercera cabecera de Fragua Social. Reproducción 5. Cuarta cabecera de Fragua Social. El sindicato de Artes Gráficas de Valencia durante la guerra Hemos visto en capítulos anteriores el origen de la asociación sindical de los tipógrafos valencianos y su inclusión en la organización cenetista. La CNT intentó agrupar a todos los trabajadores de la prensa valenciana en un sindicato de ramo: el Sindicato Único de Artes Gráficas$^{137}$. La última sección del sindicato en formarse fue la sección de periodistas, escritores y administrativos de prensa, que se reunieron en asamblea el lunes diez de agosto de 1936$^{138}$. La componían unos cincuenta afiliados, que nombraron un comité de gestión compuesto por el presidente, Emilio Mistral; un secretario, Carlos Gisbert; tres vocales, Juan López, M. Aguado$^{139}$ y Víctor Martínez; y dos delegados para la administrativa, Ramón Insa y Camilo Campos$^{140}$. En el otoño de 1936 el número total de afiliados del Sindicato de Artes Gráficas era de 5.000 afiliados, mayoritariamente cenetistas, aunque también militaban en él una pequeña minoría de la UGT, según los datos obtenidos del diario. Durante la guerra, la Sede del Sindicato Único de Artes Gráficas se localizó de forma provisional en la Calle San Vicente de Valencia, para pasar luego a ocupar el Palacio de los Condes de Cervelló, edificio incautado a Rafael Criado Cervera, situado en la calle --- $^{137}$ Los datos sobre la formación del Sindicato Artes Gráficas, en el reportaje de Fragua Social “El Sindicato Único de Artes Gráficas”, 13 de septiembre de 1936, p. 4. El Palacio que se señala es el Palacio de los Condes de Cervelló. $^{138}$ La primera convocatoria para que los escritores, periodistas y empleados administrativos de prensa simpatizantes con la CNT se reunieran para constituir la Sección de escritores, dentro del Sindicato de Artes Gráficas, se convocó para el 10 de agosto de 1936, UGT-CNT, 9 de agosto de 1936, p. 3. Los miembros del Comité se detallaron en UGT-CNT, 12 de agosto de 1936, página 4, que también recogió las adhesiones de diferentes escritores o periodistas de diarios cenetistas y republicanos. $^{139}$ Seguramente se refiere al treintista Miguel Aguado, Secretario del Centro de Estudios Sociales de Alicante en 1933. NAVARRO NAVARRO, Javier, Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, op. cit., p. 409. $^{140}$ Camilo Campos fue colaborador de UGT-CNT, Fragua Social y Nosotros y de Valencia. También estuvo relacionado con el mundo teatral. Más referencias en ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 308. Poeta Liern, n° 4. A esta sede se le llamó Casa de las Artes Gráficas, tras desechar otras denominaciones como Palacio de la Prensa o Palacio de las Artes Gráficas, por ser consideradas demasiado pomposas por los cenetistas por sus connotaciones burguesas. El poder de la CNT valenciana y de la revolución se demostraba así con la ocupación de este edificio burgués que, como muchos otros, se destinaron a otros fines diferentes, como escuelas, sedes de partidos, etc. Pero el Sindicato Único de la Industria Gráfica CNT no fue el único sindicato de prensa durante la guerra: los periodistas y trabajadores de la prensa valenciana se sindicaron también en la Federación Gráfica Española de la UGT y en el Sindicato Profesional de Periodistas de Valencia (SPPV). El treinta y uno de agosto de 1936 el SPPV decidió integrarse en la Sección de Periodistas de la UGT de la Federación Gráfica Española, tras discutir en asamblea la conveniencia de adscribirse a la sindical UGT o a la CNT. La decisión se tomó por unanimidad en la asamblea general del SPPV celebrada el día seis de agosto de 1936. Poco después, el veintiocho de septiembre la Federación Gráfica UGT obtuvo el permiso para instalarse en los locales del SPPV. En el sindicato ugetista ingresaron desde agosto de 1936 nuevos miembros, como redactores, dibujantes, administradores de diarios o escritores, y a partir del siete de noviembre de 1936, una gran parte de la intelectualidad madrileña y de los burócratas y administrativos que acompañaron al Gobierno a Valencia. Por tanto, los escritores podían adscribirse a la Sección de Escritores y Periodistas y Empleados administrativos del Sindicato Único de Artes Gráficas o al Sindicato Profesional de Periodistas de Valencia, inscrito en la UGT desde 1937. Parece deducirse de lo anteriormente expuesto, aunque no podemos afirmarlo con rotundidad, que los periodistas burgueses se afiliaron a la UGT por motivos clasistas. Tampoco ayudaron mucho los arraigados prejuicios cenetistas que diferenciaban la actividad intelectual de los escritores y la de los tipógrafos. No obstante, el sindicato de periodistas de la CNT no ha sido investigado en profundidad, pues los estudios generales de periodismo tampoco están exentos de prejuicios y muchos de ellos no reseñan a los periodistas confederales, considerados vulgares propagandistas. Tampoco ayuda mucho a los investigadores interesados en ellos la fragmentación de las fuentes, mal conservadas, si no desaparecidas, por estar menos institucionalizado el funcionamiento del sindicato cenetista. A pesar de los inconvenientes señalados, una parte del contenido de esta tesis quiere contribuir a salvar al menos la historia de aquellos periodistas que trabajaron en Fragua Social y que desarrollaron en la CNT una vida de prensa, cultura y movilización. La primera dificultad que hemos encontrado ha sido poner el nombre a estos redactores del diario, pues en los primeros números de la publicación, los nombres del director y los redactores de Fragua Social no se especificaron claramente. Muchos artículos no se firmaban o si se hacía eran firmados con pseudónimos, siguiendo una larga tradición de autoprotección desarrollada durante la clandestinidad. Redactores y colaboradores de Fragua Social El siete de marzo de 1937 se hizo constar una nota aclaratoria publicada en Fragua Social que la redacción la componían en esa fecha León Sutil Nerín (director del diario) Manuel Villar Mingo (secretario de redacción) Pascual López (administrador) y los redactores Juan Gallego Crespo, Emilio Vivas, Juan Rueda Ortiz, Luis García Gallo, Félix Paredes, Enrique López Alarcón (delegado de Barcelona) y Víctor Martínez (Servicio especial de informaciones locales y oficiales).$^{141}$ Esta redacción se vio alterada a lo largo de la guerra. Así, en una carta fechada el 14 de abril de 1938 en Valencia, el director de Fragua Social comunicaba al secretario de la Sección de Periodistas y Escritores que los componentes de la redacción eran Manuel Villar Mingo (director), Juan López Sánchez (redactor), Oscar Blum (letón, 50 años, redactor), Enrique Martín Moreno (redactor), Corsino Ordiz Fernández, y Félix Paredes Martín$^{142}$ para que fueran incluidos en la movilización resuelta por el Sindicato Único de Industrias Gráficas. También se incluyó el doce de mayo, a Francisco Direitiño.$^{143}$ La Causa General$^{144}$ con el objeto de aplicar la represión a los vencidos tras el triunfo de los rebeldes en la guerra civil recogió también el nombre de los redactores de Fragua Social. Según esta fuente el equipo lo formaban: - León Sutil Nerín, primer director. Luego, Manuel Villar Mingo. - Redacción: Juan Gallego Crespo, Salvador Cano Carrillo, Juan Rueda Ortiz, Gallo, Emilio Vivas (Goliat), Félix Paredes, Oscar Blum (ruso), Juan López, Martín Moreno y Francisco Direitiño. De estas fuentes, junto a la información que proporcionan las actas del Pleno de Regionales de la CNT de 1936 y las actas de los congresos cenetistas de 1937, podemos concluir que la primera redacción la formaron León Sutil Nerín como director, y los --- $^{141}$ Fragua Social, 7 de marzo de 1937, p. 9. No hemos encontrado referencias bibliográficas de Víctor Martínez. $^{142}$ Carta del director de Fragua Social dirigida al Secretario de la Sección de Periodistas y Escritores fechada en Valencia el 14 de abril de 1938, CDMH, Político Social Madrid 748/ 10/ 1, 2,3. En esta carta se comunica el nombre del cuerpo de redactores del diario para que fueran incluidos en la movilización resuelta por el Sindicato Único de Industrias Gráficas. Estos eran los datos aportados: director, Manuel Villar, 33 años, que no había prestado servicio militar; Juan López Sánchez, 38 años, redactor, que no ha prestado servicio Militar; Oscar Blum, letón, 50 años, periodista, redactor; Enrique Martín Moreno, 21 años, incorporado a filas en servicio en Intendencia; Corsino Ordiz Fernández, 46 años, redactor, prestó servicio en Zaragoza en Artillería en reemplazo de 1912; Félix Paredes Martín, 44 años, redactor, inútil por falta vista, quinta de 1945. $^{143}$ Carta del director de Fragua Social al Subdirector de Seguridad fechada el 12 de mayo de 1938 para firma de carnets de los redactores Juan López, Corsino Ordiz y Francisco Direitiño, CDMH, Político Social, Madrid, 748/ 8/ 1. $^{144}$ AHN, FC-Causa General, 1389, exp. 3, p. 15 redactores Emilio Vivas, Juan Gallego Crespo, Juan Rueda Ortiz, Salvador Cano Carrillo y un redactor de noche. En enero de 1937 Manuel Villar ya figuraba como secretario de redacción y acabó desplazando a Sutil de la dirección. En marzo de 1937 había desaparecido como redactor Salvador Cano Carrillo y se habían incorporado Luis García Gallo, Félix Paredes, Enrique López Alarcón (delegado de Barcelona) y Víctor Martínez (Servicio de Informaciones locales y oficiales). En enero de 1938 se reincorporó Juan López Sánchez y la redacción sufrió una grave remodelación en abril de ese año: el director continuó siendo Manuel Villar Mingo y sus redactores Juan López Sánchez, Oscar Blum, Enrique Martín Moreno, Corsino Ordiz Fernández, Félix Paredes y Francisco Direitiño. El administrador siempre fue Pascual López. Fragua Social, por tanto, tuvo dos directores. El primero de ellos, León Sutil Nerín, es el más desconocido y cesó oficialmente en su cargo cuando Manuel Villar Mingo fue elegido director por el Congreso Regional de julio de 1937 celebrado en Alicante, aunque venía desempeñando varios meses antes este cargo. Hipólito León Sutil Hipólito León Sutil$^{145}$ nació en Madrid en 1906. Sus padres se llamaban Gregorio y Josefa. Estudió Bellas Artes en La Coruña en 1922 y se trasladó a Madrid en 1925, donde comenzó a militar en la CNT, y en el anarquismo en 1935. Trabajó como escultor y periodista antes de la guerra. De esta época destaca su dirección en la revista coruñesa Brazo y Cerebro y la colaboración en Despertad de Vigo en 1929, Estudios desde Madrid el mismo año y Solidaridad Obrera en 1931 y 1932, desde Gerona. En enero de 1936 fue nombrado director de Solidaridad Obrera de Valencia, que se editaba en Alcoy. Al estallar la guerra civil se encontraba en esta ciudad y allí ayudó a sofocar el golpe militar. Llegó a Valencia junto al Comité Regional de Levante un mes más tarde. Al dejarse de publicar el diario UGT-CNT, que se editaba en los talleres del suprimido diario monárquico Las Provincias, Sutil se hizo cargo de la dirección del nuevo diario Fragua Social, diario que sustituyó a Solidaridad Obrera de Valencia como portavoz del Comité Regional de Levante durante la guerra. León Sutil asumió la dirección del nuevo periódico según marcaban los estatutos del sindicato, que --- $^{145}$ Fuentes primarias sobre León Sutil: Consejo de Guerra de Hipólito León Sutil, AGHD, Fondo Alicante, Sumario 2168, año 1939, legajo 15.370, número 7; Ficha represiva de León Sutil en el CDMH; AHN, FC-Causa General, 1389, exp. 3, p. 15; Actas del Pleno Regional de Sindicatos de Levante, celebrado en Valencia el 8 al 12 de febrero de 1936, op. cit. Punto del orden del día: Consideraciones sobre los problemas de Solidaridad Obrera de Valencia; IÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 916, que reúne diferentes referencias bibliográficas. Algunos artículos en Fragua Social y en otras publicaciones: "Impresiones: Exposición del grabado checoslovaco", Estudios, 69, (mayo 1929), pp. 19 y 20; "Palabras de la Boettié", Solidaridad Obrera, Semanario Órgano de la Confederación Regional Galaica, 1 (1930) (Disponible en HDP); "El Arte, una obra social de trascendencia. Lo que es y debe ser el Arte", Fragua Social, 3 de septiembre de 1936; "Rodin y Valle Inclán, dos autores", Fragua Social, 6 de septiembre de 1936; "Cuento: Un visionario", Fragua Social, 8 de noviembre de 1936, p. 7; "Frente de la Juventud Revolucionaria", Fragua Social, 16 de marzo de 1937, p. 7 (en la que se le reconoce en una nota como director del diario). determinaban que correspondía al Pleno de Sindicatos de Levante elegir en asamblea al director de su diario orgánico. Como Sutil era el director de Solidaridad Obrera desde febrero de 1936 pasó así automáticamente a ser el director de Fragua Social. Sutil tenía treinta años cuando se hizo cargo del diario y su compañera era una hermana de Pablo Monllor, Secretario del Comité Regional de Levante durante la guerra, quien también residía en Alcoy en los momentos del Alzamiento Militar. Sutil imprimió al nuevo diario una línea moderada y reformista, continuadora de Solidaridad Obrera de Valencia, aunque también durante su dirección se desarrolló la línea más radical que tuvo el diario y la más rica en colaboraciones culturales. La fecha y la causa de su dimisión como director de Fragua Social son inciertas. Parece que fue perdiendo poder en la redacción a partir de enero de 1937 por su ideología anarquista radical.$^{146}$ Parece ser que Sutil era miembro de la FAI, o al menos fue acusado de ello en el Consejo de Guerra contra él. El traspaso real en la dirección de Sutil a Manuel Villar pudo producirse entre enero y marzo de 1937. La causa podría ser la necesidad de una mayor moderación en la línea editorial del diario por el mayor protagonismo que obtuvo el periódico de la Regional de Levante al trasladarse el gobierno a Valencia y temerse la pérdida de Madrid y del diario CNT. Esto podría haber motivado su destitución. Parece corroborar esta tesis las numerosas censuras en Fragua Social entre enero y febrero de 1937, coincidiendo con la centralización de la información a través de la Consejería de Propaganda y Prensa del Gobierno de Largo Caballero. Por ello, podemos suponer que la hipótesis más acertada parece ser la que apunta a que la CNT decidió reforzar y moderar el diario, incorporando a la redacción a Manuel Villar y a un importante elenco de intelectuales y colaboradores cercanos al círculo de Diego Abad de Santillán, amigo de Manuel Villar, que procedía de CNT y que se encontraba en Valencia desde enero de 1937. No obstante, el diario no reconoció de forma explícita el cambio en la dirección, y el 29 de enero de 1937, Sutil todavía aparecía como director y como miembro de la comisión que había de seleccionar a los ganadores del concurso de carteles convocado para anunciar el diario. Al parecer existían dudas entre los lectores sobre quién dirigía realmente Fragua Social, por lo que el diario creyó necesario publicar una nota el diecisésis de marzo de 1937 aclarando quiénes eran el director y los redactores del diario. En esa fecha, aunque Sutil aparece todavía como director, Manuel Villar ocupaba ya la secretaría de redacción.$^{147}$ $^{146}$ Miguel Íñiguez destaca los motivos ideológicos que explican su dimisión, pero la Causa General lo atribuye a su marcha al frente. $^{147}$ Nota aclaratoria, Fragua Social, 16 de marzo de 1937, p. 7. En junio de 1937, Sutil había presentado ya su dimisión meses antes y ejercía como director Manuel Villar. No obstante, el cambio de dirección lo aprobó oficialmente el Congreso Regional de la CNT celebrado el 26 de junio del 1937 en Alicante.$^{148}$ Durante la guerra León Sutil trabajó también para Nosotros$^{149}$, órgano de la FAI de Valencia, que empezó a publicarse el once de febrero de 1937 y en suplementos de Tierra y Libertad y en Tiempos Nuevos. Nosotros siguió una línea editorial más extrema, más crítica y virulenta contra el gobierno de Largo Caballero y con los comunistas. Es posible que la CNT de Levante pretendiera salvar la publicación principal de su órgano de expresión Fragua Social, ya que Villar era un periodista más moderado y experto que Sutil. Fragua Social podía ser más contemporizadora y salvar así las frágiles alianzas políticas cenetistas internas y externas. Por tanto, creemos que aunque existió una confrontación, también se propició un reparto de papeles entre las dos principales publicaciones anarquistas, lo que permitía la expresión de diferentes discursos sobre las formas de entender la revolución y la guerra, y salvaguardar la frágil unidad interna entre cenetistas y faístas, además de contentar a la diversidad de sus seguidores y fustigar a sus enemigos desde Nosotros. Entre septiembre de 1937 y febrero de 1938, Sutil fue director del diario Liberación de Alicante, órgano del Comité Provincial de la CNT de Alicante, de línea más radical que la de Fragua Social. Ese verano fue destinado al frente y nombrado el 27 de junio de 1938 por el Comisario del Ejército de Andalucía en Baza director del periódico Sur, Diario del Ejército de Andalucía$^{150}$. Hasta esa fecha, como muchos periodistas cenetistas con --- $^{148}$ El Acta del Congreso de la Regional CNT de 26 de junio del 37 recogió en uno de sus puntos el cambio de dirección del diario y señaló que ejercía como director provisional Manuel Villar. Afirmaba que León Sutil había dimitido sin especificar el porqué. Fragua Social recogió los extractos de las actas de dicho congreso y anunció que el diario explicaría los motivos del cambio en la dirección, pero no lo hizo. Véase: Noticias en Fragua Social sobre el Comicio Confederal de Alicante publicado el 18 de Julio del 1937. $^{149}$ GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., pp. 155 y 157. Aunque Terence Smyth señala que Nosotros comenzó a publicarse en noviembre 1936. La posible confusión puede deberse a que existieron un diario y una revista con el nombre Nosotros, que también fue el nombre de un conocido grupo faísta. Nosotros se publicó en Valencia como semanario y después como diario. Fue el órgano de la FAI valenciana y también se expresaron en él las JJLL y la Columna de Hierro. De hecho, Nosotros salió al día siguiente de desaparecer Línea de Fuego, el diario de la Columna de Hierro. Fue dirigido por Abraham Guillén y Gonzalo Vidal y en él colaboraron algunos de los redactores de Fragua Social, como Oscar Blum, Camilo Campos o Rueda Ortiz. Nosotros fue suspendido en abril de 1937 y reapareció el 24 de mayo de 1937. Como revista anarquista del mismo nombre también contó con algunos redactores o colaboradores comunes con Fragua Social, como Arsenio Olcina o Félix Paredes, además de los antes citados. Sobre el diario Nosotros, véase ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 1212. $^{150}$ León Sutil fue uno de los cinco directores del diario Liberación y director del periódico El Sur, según sus declaraciones en el Consejo de Guerra que se instruyó contra él. Referencia: ver nota al pie número 145. importantes funciones propagandísticas o de gestión, Sutil había permanecido en la retaguardia y eludido la militarización. Al acabar la guerra, se instó un procedimiento represivo contra Sutil que nos ha permitido averiguar algunos aspectos de su vida poco conocidos. El expediente se inició el 11 de mayo de 1939 por la denuncia de Rafael Llin, un joven agente de vigilancia de veinticuatro años, comerciante de Alcoy. Llin detuvo a Sutil en su domicilio de la Calle Santa Marta, 52, de Alcoy, lugar donde el periodista se había refugiado tras acabar la guerra, al no haber podido embarcarse en Alicante para exiliarse al extranjero. Sutil vivía en Alcoy junto a su compañera, una hermana de Pablo Monllor, y tenía treinta y tres años en el momento de su detención. No le sirvió de nada negar su identidad, porque tras un registro se encontró su documentación entre sus pertenencias. Llin le acusó de haberse opuesto a la sublevación militar en Alcoy, de destrozar imágenes religiosas en la incautación del Colegio de San Vicente Paul de Alcoy en los primeros días de la guerra y de haber sido director del periódico anarquista Liberación de Alicante. Cuando se ratificó en su denuncia, añadió también a su acusación que Sutil había sido director del diario Avance en el frente de Extremadura. El juez Arnau de Alcoy derivó el caso al Juez Decano de Alicante en junio de 1939, que nombró juez instructor el 18 de agosto de 1939. El 14 de noviembre de 1939, el Juez Militar de Alicante Galiana, pidió que Llin se ratificara en su denuncia, lo que hizo el 21 de noviembre de 1939. Las pesquisas del juez instructor para obtener información sobre Sutil en su periodo de estancia en Alicante fueron infructuosas: el Jefe de Brigada de la Guardia Civil de Alicante Vicente García Ferrer informó el 30 de septiembre de 1939 que desconocía las actuaciones de Sutil durante la guerra; y del mismo modo contestó el 8 de octubre de 1939 Miguel Bonet, Comisario Jefe de la Comisaría de Investigación y Vigilancia de Alicante. Interrogado Sutil, afirmó que durante la guerra su dirección en Alicante fue la Calle Calderón de la Barca, nº 2, en el piso 4º, donde estaban las instalaciones del periódico Liberación. En su declaración de dos de diciembre de 1939 ante el Juez de Alicante, Sutil se identificó como escultor y periodista. Reconoció que era miembro de la CNT desde 1935, aunque matizó, quizá en un intento por aminorar su condena, que era simpatizante de un anarquismo tolstoyano, es decir, de un anarquismo moderado y no violento. También reconoció que había sido uno de los cinco directores sucesivos que tuvo el periódico Liberación, que dependía del Comité Provincial de la CNT de Alicante, cargo que ejerció entre septiembre de 1937 y febrero de 1938. Intentó quitar inútilmente importancia al contenido político de sus artículos que, según él, expresaban sus ideales políticos, pero que sobre todo expresaban sus opiniones sobre la escultura y el arte en general, por ser su oficio el de escultor. Explicó que había trabajado para diversas publicaciones anteriormente a la guerra, de las que detalló únicamente la prensa no ácrata. Sutil negó su participación en el destrozo de imágenes religiosas en los primeros días de la guerra y en la incautación del Colegio de San Vicente Paul de Alcoy, que según él fue saqueado por los comunistas. También negó que fuera armado y pertenecer a la FAI, como se le acusaba. En su intento por demostrar que no había sido redactor jefe del diario Avance, argumentó que esto era imposible porque este diario era socialista y contrario a sus ideas. Para probarlo aportó voluntariamente al procedimiento su nombramiento como director del periódico Sur, Diario del Ejército de Andalucía, expedido en Baza el 27 de junio de 1938 por el Comisario del Ejército de Andalucía. Sutil argumentó que sólo se le eligió por su profesión de periodista, como tantos otros soldados que habían sido elegidos según su profesión para diversos menesteres, tras su ingreso forzoso en el Ejército. Asimismo, declaró que era un simple escribiente del Comité de Abastos de Alcoy en los primeros días del alzamiento y negó con rotundidad ser conocido por el alias de Bausili, apodo que según él pertenecía a un miembro de la familia de su mujer, seguramente su cuñado Pablo Monllor. Al exigírselle que detallara sus domicilios durante la guerra, Sutil amplió en su declaración de días más tarde que al estallar la guerra vivía en la Avenida General Mola, 52 de Alcoy, lugar donde residió hasta que en septiembre de 1937 se trasladó a Alicante, a la Calle Calderón de la Barca, 2, frente al mercado; tras incorporarse a filas en febrero de 1938, fue destinado como soldado a Jaén hasta el final de la guerra y residió en el Cuartel General del Ejército de Andalucía, sito en un convento o casa solariega que no determinó. En su declaración Sutil omitió, por tanto, su etapa valenciana como primer director de Fragua Social al menos hasta marzo de 1937, su etapa como director de Solidaridad Obrera en Alcoy antes de la guerra y su trabajo periodístico en numerosas publicaciones anarquistas. Por último, Sutil pidió que avalaran su conducta Leopoldo Gadea, un quiosquero del mercado de Alcoy, y su vecino Pepín, propietario de un taller de carros frente al número 50 de la calle General Mola de Alcoy. El juez de Alicante solicitó al juez Militar de Alcoy que tomara declaración a Pepín y a Gadea. El 31 de enero de 1940, el Teniente de Infantería retirado César Ortega Millán aceptó actuar como secretario en las diligencias contra Sutil, a petición del Juez Militar Pascual Aracil. El 1 de febrero de 1940 declararon como testigos Leopoldo Gadea Moltó y José Martí. Gadea, un comerciante de cuarenta y seis años, afirmó que conoció a Sutil dos o tres días antes del Movimiento, cuando éste se estableció cerca de su kiosco como vendedor de hilos y colonias. Aseguró que apenas había mantenido con él algunas conversaciones, por lo que ignoraba cómo se llamaba hasta que la esposa del detenido se presentó en su casa para pedirle que declarara en favor de su marido. El otro testigo, José Martí Carbonell, de treinta y siete años, trabajaba como apeador y declaró que había visto a Sutil por primera vez siete meses antes del Alzamiento, cuando vio salir y entrar un forastero de casa de unos vecinos, de los que resultó ser su huésped. Supo que era un dirigente anarquista cuando estalló el Movimiento, al verlo con pistola y auto. Pero negó haber tenido trato con Sutil porque éste era contrario a sus ideas de derechas. El 1 de mayo 1940 el alcalde de Alcoy informó al Juez de que José Tomás era de total solvencia para informar sobre Sutil. A petición del juez, el 8 de mayo del 1940 la delegación comarcal de Alcoy de Falange Española ratificó las denuncias de Llin. En su informe se mezclaron datos personales y valoraciones subjetivas sobre Sutil, como que era ateo, de mala vida privada y pública, y que se encontraba en una malísima situación económica. La Guardia Civil de Alcoy sugirió como testigos de cargo a Gilberto Pascual Muñoz y a José Furió, inspector de vigilancia. El 22 de mayo de 1940, Tomás Conesa Balnes, alférez de Complemento del Arma de Infantería, aceptó encargarse de las diligencias y llamó a declarar a estos vecinos de Alcoy. El 24 de mayo de 1940, José Furió Masiá, agente de vigilancia de veintiún años, domiciliado en la Calle Saurina, 12, acusó a Sutil de reunirse con individuos de ideas marxistas y de haber participado en el asalto al Colegio de San Vicente Paul de Alcoy, en el destrozo de la iglesia y en el incendio de las imágenes de culto, lo que dijo conocer por las confesiones de algunos de los detenidos “rojos” que habían declarado ante él. Pero fue Gilberto Pascual Muñoz, un oficinista soltero de veintitrés años, el que declaró que vio al detenido asaltar el Colegio de San Vicente Paul, que estaba situado enfrente de su domicilio. Tras indagar, supo que se llamaba Sutil y que era un destacado miembro de la FAI, aunque esto último no era una información probada. El informe de la Guardia Civil confirmó que Sutil capitanearó el asalto junto a su cuñado. Afirmaba también que Sutil había sido expulsado de Barcelona, que era afiliado a la FAI y que siempre había ostentado cargos de importancia como periodista y propagandista rojo, que era redactor jefe de Avance y colaborador de Liberación. El 29 de mayo de 1940 el Juez instructor concluyó las actuaciones del sumario, considerando probadas todas las acusaciones, salvo la de haber sido director de Avance, y remitió su informe al Consejo de Guerra. El 20 de junio de 1940, en una nueva declaración, Sutil explicó que tenía un puesto de mercería en el mercado de Alcoy. Antes de la guerra había colaborado como periodista para El Mercantil Valenciano y para El Pueblo Valenciano al quedarse sin trabajo, pero que no volvió a escribir hasta que fue nombrado director de Liberación de Alicante en 1937, cargo que ocupó hasta febrero de 1938. La Fiscalía admitió todos los cargos el 6 de junio de 1940 y calificó los hechos de adhesión a la rebelión militar, según el artículo 237 y el 238 del Código de Justicia Militar, con las atenuantes de falta de peligrosidad y de trascendencia, del artículo 173 del mismo Cuerpo legal. Se pidió veinte años y un día de reclusión mayor y las accesorias correspondientes de responsabilidad civil sin fijación de cuantía. El 26 de junio se celebró el Consejo de Guerra y el fiscal pidió para el detenido la pena de muerte. La sentencia, que fue promulgada ese mismo día le condenó a treinta años de reclusión mayor, según los artículos 172 y 173 del Código de Justicia Militar y responsable civil, según el Decreto de 10 de enero de 1937 y la Ley de Responsabilidades Políticas de 9 de Febrero del mismo año. Se ejecutó la sentencia el 26 de junio de 1940. Su condena debía quedar extinguida en 1969. Tras cumplir prisión preventiva en el Reformatorio de Adultos de Alicante, fue trasladado a Alcalá de Henares el 20 de abril de 1942. El 24 de mayo de 1943 ingresó en la prisión de Figueredo, Pontevedra, procedente de la Prisión de Yeserías de Madrid. Se le concedió la libertad condicional el 19 de marzo de 1944 y fijó su residencia en Alcoy, en la calle García Moratín. El 15 de octubre de 1947 se le indultó al no haber participado en muertes o violaciones incluidas en el artículo 1 del Decreto de 9 de octubre de 1945. A partir de esas fechas desconocemos que fue de él. Manuel Villar Mingo Manuel Villar Mingo$^{151}$ fue el segundo director de Fragua Social, tras León Sutil, pero por su mayor duración en la dirección del diario, dos años de los casi tres de la vida del diario, se le reconoce erróneamente como único director de la publicación. Su trayectoria biográfica, junto a la de Juan López Sánchez, resulta fundamental para poder comprender el nuevo rumbo que adquirió Fragua Social, el de una publicación más elaborada técnicamente y acorde con las responsabilidades que la CNT fue adquiriendo en el conflicto. --- $^{151}$ Fuentes primarias: Carta de Manuel Villar a Galo Diez, vicesecretario del Comité Nacional en Barcelona, fechada de 2 de junio de 1938, CDMH, Político Social Madrid, caja745/ legajo 55/ carpeta 1; Carta de Manuel Villar fechada el 28 de octubre de 1936 con membrete del diario CNT-FAI de Madrid, dirigida al Sindicato Único de Comunicaciones para que el Comité Regional de Cataluña facilite la entrada y entrega de pedidos de prensa extranjera para el diario, CDMH, Político Social Madrid, caja 303 / legajo 2577 / Carpeta 35; Causa 27360 de Capitanía General de Barcelona y Causa 134407 de Capitanía General de Madrid, AGHD, Manuel Villar Mingo, Fondo Madrid, Sumario 27360, Legajo 7470, Caja (s.n.), número (s.n.). Fuentes bibliográficas: ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 1807 y 1808; MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa y PAGES I BLANCH, Pelai (coords.), Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans, La Abadía del Montserrat, Barcelona, 2000, pp. 1456-1457; CAPPELLETTI, Ángel J. y RAMA, Carlos, El anarquismo en América Latina, Ed. Ayacucho, Caracas, 1990, p. 54. Manuel Villar Mingo nació el 24 de diciembre de 1904 en Pradoluengo, Burgos. A los siete años emigró a Argentina con su familia y allí realizó estudios técnicos. Se afilió a la FORA en el gremio de electricidad y entre 1926 y 1930 trabajó en la redacción de La Protesta. En 1929 asistió al Congreso fundacional de la ACAT (Asociación Continental Americana de Trabajadores) y fue nombrado director de La Continental Obrera, órgano portavoz de la ACAT, hasta que fue deportado en 1930 y desterrado a Chile y Uruguay. Tras el golpe del general Uriburu fue deportado a Montevideo en 1930, dónde montó una pequeña librería junto a Abad de Santillán. En 1931 volvió a Buenos Aires con la intención de publicar de nuevo La Protesta, pero fue expulsado de nuevo del país en 1932. En estos años se fraguó su amistad con Abad de Santillán, que duró toda su vida, y juntos vinieron a España en 1933. Durante la República, Villar pretendió aproximar a treintistas y faístas, favoreció el voto en las elecciones a favor del Frente Popular y se enfrentó a Peirats y Carbó. Desde 1934 formó parte del grupo faísta Nervio de Abad de Santillán, que recibía este nombre en recuerdo de una publicación anarquista publicada en Argentina. Hasta que fue sustituido por Liberto Callejas, Villar se hizo cargo de la dirección de Solidaridad Obrera de Barcelona entre diciembre de 1933 y 1935.$^{152}$ El trece de agosto de 1934 fue detenido por celebrar una reunión clandestina en Barcelona$^{153}$ y viajó a Asturias en 1934 para recoger información sobre la revolución asturiana, lo que seguramente le sirvió para publicar un libro sobre los hechos revolucionarios asturianos bajo el pseudónimo de Ignotus, aunque su autoría es discutida. En 1935 conoció en Barcelona a su compañera sentimental Benigna Galve$^{154}$. El 19 de marzo de ese año fue detenido por alteración del Orden Público en Barcelona y por --- $^{152}$ Existen diferentes datos sobre las fechas: según la Enciclopedia Catalana fue director entre junio del 1933 al 1935, según Miguel Íñiguez entre 1933-1934 y 1936 en diciembre de 1933, después de dejarla Callejas y ratificado por escrutinio sindical en diciembre de ese año. $^{153}$ Informes de la Dirección General de Seguridad de Madrid, 24 abril de 1947, procedentes del Consejo de Guerra. $^{154}$ Existe interesante documentación sobre Benigna Galve en el Consejo de Guerra contra Villar. delito de imprenta, pasando a disposición del Juzgado Instrucción número 8 de Barcelona. El 1 de abril de 1935 fue puesto en libertad, en Zaragoza. Manuel Villar Mingo se encontraba en Barcelona cuando estalló el conflicto. Durante la guerra formó en el Comité Central de Abastos catalán por la FAI y llegó a Valencia en enero de 1937, procedente del diario CNT de Madrid, para trabajar como redactor de Fragua Social. Según el testimonio de “Sixto”, había sido destinado a Madrid para que dirigiera CNT, en el que trabajaba con García Pardas, que dirigía en noviembre de 1936 La Tierra. También se encontraba en Madrid en estas fechas el poeta malagueño Enrique López de Alarcón, compaginador de CNT.$^{155}$ ![Manuel Villar Mingo posa en la redacción de Fragua Social.](image) Fotografía 3. Manuel Villar Mingo posa en la redacción de Fragua Social. FUENTE: Biblioteca Valenciana, Finezas, Mundo confederal (Material gráfico), Finezas (entre 1936 y 1939), 36 mm., serie 0. Pronto se convirtió en director del diario, desplazando a su primer director León Sutil. Desde el diario defendió las tesis colaboracionistas y oficialistas. Asistió a la Conferencia Nacional de Prensa Confederal de marzo de 1937 como director de facto de Fragua Social. A comienzos de 1939 viajó a México, como miembro de la Comisión Exterior nombrada por el Comité Nacional de la CNT propuesta por este organismo al Comité de Defensa de Madrid. Esta comisión pretendía recuperar los valores enviados por el gobierno Negrín a México e intentó organizar el envío de todo lo que pudiese enviarse desde España a México antes del final de la guerra. Al acabar la guerra fue recluido en el campo de Albatera, del que se escapó en 1941. Manuel Villar Mingo fue procesado tras la guerra por dos causas: la causa 27360 de Capitanía General de Barcelona y la causa 134407 de Capitanía General de Madrid. Ambas fueron instruidas por el Juzgado Especial contra el Comunismo por delitos de espionaje y actividades clandestinas de reorganización de la CNT.$^{156}$ --- $^{155}$ Este testimonio en la obra de LLARCH, Joan, La muerte de Durruti, óp. cit. pp. 150-151, Tercera edición de 1985. $^{156}$ AGHD, Manuel Villar Mingo, Fondo Madrid, Sumario 27360, Legajo 7470, Caja (s. n.), número (s.n). El 11 de agosto de 1941 fue detenido por sus actividades clandestinas y el 29 de abril de 1941 ingresó en la cárcel de Figueras y fue puesto a disposición del gobernador Civil. En esta primera causa junto a Manuel Villar fueron juzgados Saturnino Carot Lerín, Antonio González, Benigna Galve Escobedo, Teresa Sama Prado, Eugenia Márquez Fernández, Asunción González Pardo, Concesa Rodríguez Quintanilla, José Luis Márquez Moya (Vicente Moriones Belzunegui) Manuel Gutiérrez García (fallecido en la Prisión de Barcelona el 28 de octubre de 1942) Palmira Calvo Gutiérrez (cuyos documentos fueron desglosados e incluidos en otra causa contra la CNT por la que fue condenada) y José Segura Celma (reclamado por el Gobernador Civil de Valencia al ser detenido en 1941) y Eliseo Melis Díaz. Todos ellos ingresaron en prisión el día 11 de agosto de 1941 y fueron detenidos e incomunicados en la Cárcel de Figueras por sus actividades clandestinas. El 29 de abril de 1941 fue reseñado su ingreso en la cárcel de Figueras, donde se encontraba a disposición del gobernador Civil. El procedimiento se inició cuando la Guardia Civil detuvo a José Luis Márquez Moya y a José Segura Celma, al intentar pasar de forma clandestina la frontera en dirección a Francia. Ambos tenían 27 años. El primero era un contable, natural de Zaragoza y sin domicilio fijo; y el segundo, un labrador de Barbastro (Huesca) soltero y vecino de Chiva (Valencia). A Márquez Moya se le encontró en el registro una pistola, mil cien francos, doscientas veintiocho pesetas, quince salvoconductos en blanco, una cédula personal en blanco expedida en Barcelona el 31 de marzo de 1941, dos salvoconductos extendidos a su nombre para dirigirse de Barcelona a Villajuiga, una cédula para un tal Paco, cartas dirigidas a españoles exiliados en Francia, recortes de periódicos de Barcelona, notas de direcciones y fotografías, un salvoconducto y una tarjeta de visita a nombre de Eliseo Melis Díaz, domiciliado en Calle Ruiz Padrón 40, 1ª (Guinardó) Barcelona, calificado de enlace y espía por la Guardia Civil. Márquez Moya confesó que había entrado clandestinamente en Francia para entregar estos documentos, que le fueron facilitados por Melis. Los documentos contenían información sobre enclaves estratégicos de polvorines, fuerzas militares y redes eléctricas. Márquez declaró que era miembro de la CNT en el ramo de la construcción desde 1931 y que no había estado preso hasta entonces. Cuando estalló la guerra civil estaba en Barcelona y se alistó en la Milicias y al final de la guerra fue recluido en el Campo de Concentración de Argeles y Gurs y puesto en libertad en junio de 1940. Tras su liberación, se estableció en la calle Blanchers, 43 de Toulouse, ciudad en la que conoció a un compañero de la CNT llamado Bescos, que vivía en la calle Gestes, 14, y cuyo verdadero nombre resultó ser Eduardo del Val, miembro de la Junta de Defensa. Val le propuso servir de enlace entre los compañeros de Francia y España y él aceptó hacer un primer viaje en mayo de 1941 para recoger una carta de Antonio Rodríguez (alias el Gordito, cuyo verdadero nombre era Saturnino Carod Lerín) dirigida a De Val en Francia. En su segundo viaje recogió los documentos que Carod enviaba a Victorio Castany, comandante refugiado en Francia en la calle Gestes, 14 de Toulouse, que le fueron incautados en su detención. El otro detenido, José Segura Celma, se hallaba en prisión atenuada y trataba de pasar a Francia, donde residía su familia. Llevaba cuando se le detuvo una cédula personal y un salvoconducto a su nombre, un certificado de la Prisión Celular de Valencia, una comparecencia del Juzgado Militar de Torrente (Liria) y una libreta de direcciones. Tras estos interrogatorios, se detuvo a Saturnino Carod Lerín (alias Antonio Rodríguez, el Gordito o Jacinto Lahoz Marín) al que se le encontraron documentos comprometedores en el registro de su domicilio (se detallan en la causa la relación de estos documentos) Interrogado Carod, dijo que pertenecía a la CNT desde 1931 y que vivía en Zaragoza, donde había sido detenido antes de la guerra. Al estallar el conflicto se alistó en las milicias y se convirtió en Comisario Político de Brigada en el frente de Aragón. Al acabar la guerra, lo detuvieron en el puerto de Alicante y lo ingresaron en un campo de concentración, del que logró fugarse gracias a la confusión de los primeros días. Pasó a Francia y allí fue recluido en los campos de concentración de Baccares y de Argeles. Una vez liberado, se puso en contacto en Toulouse con Eduardo de Val, que le propuso recoger fondos para los presos del Consejo de la CNT de Francia. Viajó a Madrid para entrevistarse con Celedonio Pérez, al que no consiguió ver y se dirigió entonces a contactar con Manuel Amil. Emprendió luego viaje a Valencia junto a Asunción, una militante cenetista, para entrevistarse con Teresa García Pradas, la mujer del antiguo director de CNT de Madrid, que vivía en la calle La Unión, 6. Su objetivo era pedirle un maletín con alhajas que le había entregado al salir de Valencia un cenetista llamado Viela. Los tres se dirigieron al mercado de Ruzafa para entrevistarse con Benigna Galve, mujer de Manuel Villar. Benigna les informó que Juan Peiró estaba detenido en Valencia y que Sigfrido Catalá, antiguo secretario del Comité Regional de Levante de la CNT y Gobernador de Cuenca, estaba camuflado. También realizó otras gestiones de enlace en Barcelona y Madrid. Cuando le preguntaron por el Comité Nacional del Movimiento Libertario en España, declaró que su sede estaba en Madrid y que lo componían en ese momento Celedonio Pérez, Manuel Amil Barcia (ambos estaban detenidos en la calle de Santa Engracia) y Manuel López (no localizado). También fue detenido Eliseo Melis Díaz. Por tanto, las declaraciones de Carod conllevaron las detenciones de Manuel Villar Mingo, Benigna Galve Escudero y Teresa García Pradas, que fueron trasladados a la Prisión Celular de Figueras e incomunicados para proceder a su interrogatorio el 28 de agosto de 1941. También fue detenida la acompañante de Carod, Asunción González Pardo (45 años, casada, natural de Lugo) mujer de Manuel Salgado Moreira, jefe de los Servicios Especiales del Ministerio de la Guerra. Otros detenidos fueron Palmira Calvo Gutiérrez (29 años, casada, modista) que negó todas las acusaciones; Eugenia Márquez Fernández (de 30 años, soltera natural de Jaén) que se había afiliado en el 1936 a Mujeres Libres, de la que era Secretaria de Organización y Trabajo en Madrid. Eugenia contactaba con la embajada inglesa a través de la madre de uno de sus pretendientes, llamado Pedro, que trabajaba como empleada de la embajada. Otros detenidos fueron Concesa Rodríguez Quintanilla (de 33 años, viuda, portera, apodada Hilaria), Antonio Gómez González y Manuel Gutiérrez Molina. Tras su detención, Manuel Villar Mingo fue interrogado. Tenía treinta y seis años y se identificó como casado, hijo de Severo y Eusebia, periodista, natural de Pradoluengo (Burgos) y con domicilio antes de su detención en la calle San José de Calasanz, 14 de Valencia. Por los informes policiales sabemos que se dedicaba a un pequeño negocio de cuadros y fotografías en el mercado de Ruzafa en el momento de su detención. Manifestó que pertenecía a la CNT desde el año mil novecientos treinta y tres. Durante la guerra estuvo en Valencia a cargo de la dirección del periódico Fragua Social y al finalizar la guerra trató de huir por Alicante, pero fue detenido e ingresado en un Campo de Concentración. Luego pasó a un hospital de Bilbao y fue puesto en libertad. Hasta el momento no había sufrido depuración por su actuación como director de dicho periódico durante la guerra. Dijo ignorar que la Policía le buscaba y se excusó argumentando que si no se le había visto en Valencia era porque salía poco de casa debido a la enfermedad que padecía en una pierna y no porque se hubiera escondido. Cuando Saturnino Carod le visitó le dijo que venía de Francia cumpliendo órdenes de Eduardo Val para informarse de la situación de los militantes más destacados de la Confederación y para cerciorarse de cuál era la situación en España. Villar manifestó para exculparse que sería un error grave pensar en organizar ninguna clase de actividad que tendiese a oponerse al Régimen Nacional Sindicalista, porque cualquier actividad de este tipo además de ser totalmente inútil, redundaría en perjuicio de los que en ella interviniesen. Le comentó que Juan Peiró estaba en la cárcel de Valencia y que Sigfrido Catalá estaba escondido. Le aseguró que si decidía entrevistarse con Catalá, éste le confirmaría igual punto de vista. Carod se declaró satisfecho con sus manifestaciones y se despidió. Villar aseguró que estaba alejado por completo de la cuestión política y social y que ignoraba las actividades confederales que pudieran tener sus compañeros en Valencia. De la declaración de su compañera Benigna Galve Escobedo de veintitrés años, nacida el 6 de febrero de 1919 en Palomar de Arroyos (Teruel) sabemos que conoció a Villar cuando se trasladó a Barcelona en 1935. Fue detenida en Alicante al acabar la guerra y puesta en libertad a los veinte días. Cuando se la detuvo tenía un puesto ambulante en el mercado de Ruzafa. Fue condenada, y fue puesta en libertad provisional el dieciocho de diciembre de 1944. Teresa Samas Pradas (treinta y ocho años, viuda, modista, natural de Teruel, domiciliada en Valencia) vivió con el exdirector de CNT García Pradas desde 1933 hasta el fin de la guerra, pero afirmó que ya no mantenía ningún tipo de relación con él y que García Pradas se encontraba en Londres. Manuel Villar fue condenado y se le concedió la libertad el treinta de agosto de 1947\textsuperscript{157} pero muy pronto volvió a ser detenido. La segunda causa contra Manuel Villar causa 143374 (Sentencia de veintiuno de enero de 1949) le supuso una condena de veinte años de reclusión. La causa fue también instruida contra numerosos procesados, entre ellos Manuel Villar. El defensor de los encausados fue Francisco Borbón y Borbón, Capitán de Caballería. La operación comenzó a mediados de noviembre de 1947 cuando la Brigada Político Social de la Dirección General de Seguridad logró desarticular la organización cenetista en Madrid. Villar, que había sido puesto en libertad el cinco de septiembre de 1947, había establecido su residencia en Madrid en la Calle Ibiza, 12. A los pocos días recibió la visita de un individuo de la federación local de Madrid que le citó en el Retiro para que se entrevistara con Bruno Rodríguez Alba y con el Secretario Nacional de la CNT, quienes le manifestaron que se le había nombrado Secretario General del Comité Nacional, cargo que aceptó, además del de Tesorero. Se reunió con los secretarios regionales y convocó un pleno de regionales para el diecinueve de noviembre de 1947. Este pleno no se celebró porque intervino la policía, que detuvo a Villar y a otros compañeros, a los que acusó de celebrar reuniones clandestinas y de preparar un atentado con explosivo coincidiendo con la discusión del llamado “caso español” en la ONU. El objetivo de dicho acto era atribuir la autoría del atentado a elementos afectos del Régimen y perjudicar así la imagen de Franco. Por estos delitos se le pidieron veinticinco años de reclusión. Fue detenido el quince de noviembre de 1947, fecha próxima a la convocatoria del Pleno de Regionales. Fue juzgado en un consejo de guerra celebrado en Ocaña el veintidós de enero de 1949 y fue condenado a veinticinco años de prisión. Tras cumplir unos cuantos años de condena fue liberado en 1960. \textsuperscript{157} En la ficha de prisiones de Manuel Villar se anotó su ingresó en la Cárcel Celular de Valencia el 24 de agosto de 1941. Desde allí Villar y el resto de detenidos ingresaron el 8 de septiembre de 1941 en la cárcel de Figueres (fechado, el 15 de septiembre de 1941) El 23 de septiembre de 1941 se condujo a los detenidos a la prisión Celular de Barcelona y el 17 de octubre de 1941 fueron ingresados en la Prisión Celular de Barcelona y en la Prisión Provincial de Mujeres. Se ratificó Prisión Celular Barcelona, 25 de octubre de 1941. El 7 de marzo de 1946 se ordenó el ingreso de Manuel Villar en la Prisión Provincial de Madrid. En Madrid desde el 17 de marzo de 1946. El 13 de diciembre de 1946 se ratificó la prisión en Madrid de Manuel Villar El fiscal pidió un año para Manuel Villar. Manuel Villar Mingo se encontraba en prisión cumpliendo condena por otra causa por iguales hechos cometidos después de haber puesto en libertad condicional. Se encontraba en la Prisión de Madrid. Reclamado por Abad de Santillán, emigró junto a su compañera Benigna Galve a Argentina. Allí colaboró con él en la redacción de obras enciclopédicas. En 1962 publicó el libro prologado por Abad de Santillán, España en la ruta de la libertad. Murió en Buenos Aires el veintinueve de octubre de 1972. Es autor de Condiciones para la revolución en América (1932), La insurrección anarquista del 8 de diciembre de 1933 (Barcelona, 1934), con Abad de Santillán y Juanel y España en la ruta de la libertad (Buenos Aires, 1962). Bajo el pseudónimo de Ignotus y de discutida autoría (algunos creen que lo escribió Solano Palacio), El anarquismo en la insurrección de Asturias (Valencia, 1932); como Villar, La CNT y la FAI en 1934 (Buenos Aires, 1936), La represión de octubre. Documentos para la historia de nuestra civilización (Barcelona, 1936); también El peligro comunista. Sus causas y sus remedios (Madrid, s. f.) No firmó artículos con su nombre en Fragua Social. Juan López Sánchez Juan López Sánchez$^{158}$ es un personaje clave en el anarquismo español y fundamental en la creación del diario Fragua Social. Aunque nunca fue su director, fue él quien lo creó, y desde él se aupó a la dirección de la CRT de Levante y, más tarde, al gobierno de Largo Caballero como Ministro de Comercio. No obstante, se le ha prestado menos --- $^{158}$ Fuentes: LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, Una misión sin importancia (memorias de un sindicalista), Editora Nacional, Madrid, 1972, pp. 47-59. Son muy numerosos los artículos y conferencias de Juan López en Fragua Social, firmados casi a diario con su nombre o con el pseudónimo de Noy: “Organicemos la victoria”, 17 de febrero de 1937, p. 1, etc. Resulta fundamental la consulta del Archivo General Región de Murcia, AGRM, Fondo Juan López, 1397. Como fuente bibliográfica, para orientarse en el archivo personal de Juan López en el AGRM, consultar CASTILLO FERNÁNDEZ, Javier y HERRERO PASCUAL, Ana María, «Fondos sobre la guerra civil española en el Archivo General de la Región de Murcia», Anales de Documentación, 11 (2008), pp. 21-41. El Archivo de Murcia recibió también un microfilm y dos imágenes digitales del Archivo del Comité Nacional de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT) de Ámsterdam, que contenía correspondencia de Juan López con el Comité Nacional de CNT durante la guerra. El archivo de la CNT salió de España tras la guerra y se conserva en el Instituto Internacional de Historia Social de Ámsterdam. Existe un catálogo impreso del Instituto Internacional de Historia Social, accesible en Internet: [http://www.isis.nl/archives/nl/files/c/10741871full.php](http://www.isis.nl/archives/nl/files/c/10741871full.php); Otras fuentes para la biografía de Juan López Sánchez: LEDESMA VERA, José Luís, «Veinte personajes clave de la historia del anarquismo español», en CASANOVA RUIZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, op. cit., pp. 272-275; GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., p. 355-356. ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 969-970. atención de la que se debiera a su biografía, sin duda por su trayectoria posterior a la guerra y por sus conexiones con el franquismo en los años sesenta, que lo convirtieron en un personaje incómodo para sus compañeros anarquistas. En los años treinta, Juan López era conocido por su pragmatismo y, aunque nunca fue muy querido por los sectores anarquistas radicales, durante la guerra se convirtió en el líder de la CRT de Levante, a la que ilusionó con sus propuestas. Así, fue ganando peso en el Comité Nacional de la CNT, por lo que fue propuesto como ministro en el otoño de 1936. Fotografía 5. Retrato de Juan López en 1937. FUENTE: AGRM, FR, 61.5.2. Referencia: JLS_FOT_20. Original en el AGA, caja F3524. Fotografía 6. Retrato de la familia de Juan López en 1910. Juan López es el primero por la izquierda. FUENTE: AGRM, FR, 61.5. Referencia: JLS_FOT_1. Juan López Sánchez nació en Bullas (Murcia) el 16 de enero de 1900. Era hijo de Cristóbal López González, un guardia civil natural de Bullas, y de Isabel Sánchez Amor, analfabeta, natural de Benamaruel (Granada). Cuando tenía diez años, se trasladó de Chinchilla (Albacete) a Barcelona con su familia. Como relató él mismo, sus estudios consistían entonces en saber leer, escribir y las cuatro reglas aritméticas. A los once años trabajó en diferentes empleos en Barcelona y su primer cargo sindical fue el de Secretario de la Sociedad de Moldistas y Piedra Artificial entre 1916 y 1917, entidad que se integró poco después en el Sindicato de la Construcción CNT de Barcelona en virtud del acuerdo de reforma de la estructura de los Sindicatos como unidades por ramo e industria. En el Sindicato Único, creado en 1918 en el Congreso de Sans de la Regional Catalana, comenzó su actividad confederal en 1918. El 29 de julio de 1920 le detuvieron por participar en un tiroteo en el interior del tranvía de Sant Andreu a la carretera de Ribes contra los pistoleros de la patronal Julio Laporta Cherta y Mariano Sanz Pou, exmiembros de la banda de sicarios del barón de Köening. A consecuencia del enfrentamiento, Sanz fue herido gravemente, y murió Agustí Gay Seguí, un pasajero inocente. Junto a Juan López se detuvo al activista confederal Joaquim Roura Giner, que fue absuelto. Juan López fue condenado a un año y un día de prisión por homicidio el 24 de febrero de 1923; y a un año, ocho meses y veinte días por los disparos. Tras un consejo de guerra adicional celebrado el 7 de diciembre de ese año recibió además una condena de seis años de prisión por defenderse a tiros durante su detención y agredir a la fuerza pública. Estuvo encarcelado en el reformatorio de Ocaña y salió en libertad en 1926 por la amnistía concedida por el gobierno de Primo de Rivera tras el vuelo del Plus Ultra. Fue en prisión donde Juan López completó su formación autodidacta. La valoración de estos primeros años de militancia fue rememorada así por Juan López en sus memorias Una misión sin importancia: "Mi actuación por entonces no tenía más relieve y significación que la de un desconocido peón de brega. Debo subrayar que no fui adoctrinado por ninguno de los grupos ideológicos que pululaban en los Sindicatos. Pero era uno de los que empujaban el carro para algo más que la conquista de una peseta adicional de salario y una hora menos de trabajo. Desde el principio de mis días consideré que el sentido reivindicacionista de los trabajadores no tenía un limitado horizonte económico. Siempre creí que lo más importante a reivindicar era la entera personalidad humana, el derecho a ser y vivir como un hombre libre. Esta formación mental en los años 20 no tenía en mí, plenitud de desarrollo; se manifestaba en forma de una exaltación emocional, idealista, dominada además por los irrefrenables impulsos de la pasión. Se ha dicho lo anterior para explicar la pérdida de mi libertad en 1920, víctima irremediable de la ola de violencia azotada por el terrorismo".$^{159}$ Tras este periodo en la cárcel, se integró en 1928 en el grupo Solidaridad formado por Ángel Pestaña, Peiró y otros líderes moderados de la CNT, que defendían una versión más sindical de la Organización. En esta época comenzó su relación personal con Ángel Pestaña, Juan Peiró, Progreso Alfarache, Francisco Arín, José Villaverde, Domingo Torres, Eleuterio Quintanilla. En palabras de Juan López: "(un) numeroso grupo de militantes y trabajadores que en jornadas de gran trascendencia encabezáramos—y yo digo que encarnaríamos—la concepción revolucionaria del sindicalismo español constructivo, al que muchos calificarían de político-reformista, moderado, contemporizador con no sé qué trapisondas de la política de bajo techo en que se movieron siempre los partidos políticos de la burguesía".$^{160}$ En 1928 relanzó la publicación Despertad marítimo de Vigo e impulsó las llamadas "Peñas Obreras" en Barcelona, cuando no existían sindicatos legalmente organizados, para intentar reorganizar los sindicatos debilitados por la Dictadura de Primo de Rivera. Fue Secretario del Segundo Comité de CNT que gestionó en 1929 el reconocimiento del sindicato ante el general Berenguer. Este comité estaba presidido por Pestaña y enfrentado a Peiró. En 1930 encabezó el Comité Nacional Confederal y realizó una gira propagandística con Pestaña y Antonio Martínez por la comarca de la Matarraña; en 1931 realizó una gira de mitines y conferencias por Galicia (La Coruña, Vigo, Moaña, Tui, Verín, Ourense, Guillarei, Randulfe, Torriño) junto con José Moreno y José Villaverde. Entre 1930 y 1931, dirigió Acción y Mañana, aunque quien figuraba como director de esta última publicación era Antonio García Birlán.$^{161}$ Sobre la época de finales de los años veinte López afirmó en sus memorias: --- $^{159}$ LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, Una misión sin importancia (memorias de un sindicalista), op. cit., p. 48. $^{160}$ Ibidem, p. 49. $^{161}$ Afirmaciones generales sobre la época de finales de los años veinte, Ibidem, pp. 48-49. “Por aquellas fechas los sindicatos confederales se habían autodisuelto. Contrariamente a la UGT, la CNT fue incapaz de acomodarse a la legalidad de la Dictadura, si bien tal incapacidad tenía sus razones en las tendencias internas que de tiempo se venían gestando entre los grupos anarquistas y los militantes formados en las solidaridad sindical; problema interno agudizado en sentido progresivo y que más tarde sería causa de perturbación minimizante de desarrollo normal de los Sindicatos y una de las causas que contribuyeron a gestar el clima de la guerra civil”.162 Firmó el Manifiesto de los Treinta en agosto de 1931, lo que provocó su expulsión del Comité Nacional y del sindicato de la Construcción de Barcelona en 1932. Encabezó el movimiento treintista en Huelva y los sindicatos de Oposición durante la República. En un intento de contrarrestar a la FAI, colaboró en la creación de la Federación Sindicalista Libertaria (FSL) pero no apoyó a Pestaña en la fundación del Partido Sindicalista (PS) al que criticó desde las páginas de Sindicalismo, periódico que dirigió en 1934 en Valencia. Por todo esto, fue apartado por los faístas durante la República de los cargos directivos e incluso se le prohibió escribir como redactor en Solidaridad Obrera. En esos años colaboró en varias publicaciones periódicas como Acción (1930-1931), Mañana, Cultura Libertaria (luego llamada Sindicalismo, Valencia, 1934). Tras el fracaso de la Alianza Obrera favoreció el retorno de los Sindicatos de Oposición a la CNT como secretario de la FSL. Reclamó desde Valencia la reunificación de los sectores escindidos de la CNT, lo que se logró en el IV Congreso celebrado en Zaragoza en mayo de 1936, al que asistió y en el que intervino en su mitin de clausura. En 1936 también protagonizó mítines en Castellón y Cullera y en Soria.163 ![Fotografía 7. Juan López en un mitin radiado durante la guerra.](image) FUENTE: AGRM. FR, 61.5. Referencia: JLS_FOT_3. Cuando estalló la sublevación militar no ostentaba ningún cargo en la CNT, pero fue el primero en obtener gran protagonismo en el comité de Huelga en Valencia el 19 de --- 162 Ibidem, p. 49. 163 Sobre su actividad en los sindicatos de oposición, puede consultarse, VEGA MASANA, Eulàlia, Anarquistas y sindicalistas durante la Segunda República. La CNT y los sindicatos de oposición en el País Valenciano, op. cit. julio de 1936. Se le nombró miembro del Comité Ejecutivo Popular, organismo que ayudó a crear y en el que ocupó la cartera de Propaganda y Prensa. Fundó la publicación Fragua Social y ganó protagonismo de nuevo al pasar al Comité Ejecutivo de la Regional de Levante de la CNT y ser nombrado presidente de esta regional en el Comité Nacional del sindicato libertario. Desde allí diseñó un modelo alternativo al de las instituciones republicanas encarnado en el CEP (Comité Ejecutivo Popular). Su proyecto consiguió ilusionar al comité Regional de la CNT valenciana e hizo callar a las voces discrepantes que desde otros sectores del sindicato luchaban por acelerar el proceso revolucionario. ![Juan López en un mitin organizado por la CNT](image) Fotografía 8. Juan López en un mitin organizado por la CNT. Juan López aparece sentado el primero por la derecha. Podría tratarse del mitin celebrado por la Confederación Regional de Centro en el Teatro Coliseum de Madrid el domingo 20 de septiembre de 1936. FUENTE: AGRM. FR, 61.5. Referencia: JLS_FOT_21. Original en: IIISH, CNT BG A39/985 CNT 32/33. Juan López fue, por tanto, el líder espiritual del anarquismo reformista del País Valenciano. Cuando el CEP entró en crisis desde la formación del gobierno de Largo Caballero, modificó la línea apolítica y sacrificó las parcelas de poder conseguidas para contribuir a la participación de la CNT en el gobierno de noviembre del 36. A propuesta del Comité Nacional CNT fue uno de los cuatro ministros anarquistas (junto Federica Montseny, Juan García Oliver y Juan Peiró) que se integraron en el gobierno de concentración nacional de Largo Caballero, en el que ocupó la cartera de Comercio entre noviembre de 1936 y mayo de 1937. Según López era necesario: a) Crear un ejército popular y que las milicias se convirtieran en una fuerza dominante en la lucha. Este objetivo se consiguió a costa de la Columna de Hierro. b) Legalizar los organismos nacidos de la revolución sustituyéndolos los comités por consejos municipales y provinciales, en los que convivieran partidos políticos y centrales sindicales. Esto se consiguió en enero y febrero de 1937. c) Conseguir la unidad económica y ponerla al servicio de la guerra, objetivo que según él no pudo conseguirse por la descoordinación de los ministerios.$^{164}$ Tras “Los Sucesos de Mayo” de 1937 en Barcelona dimitió de su cargo junto con sus compañeros, aunque continuó teniendo un papel relevante en la CNT valenciana y española. ![Fotografía 9. Juan López en Nueva York en el verano de 1937. Juan López aparece acompañado de Serafín Aliaga y Claro J. Sendón](image) FUENTE: AGRM. FR, 61.5. Referencia: JLS_FOT_4. Durante el verano de 1937, el Consejo Nacional de la CNT lo envió a realizar una gira informativa por México y Los Estados Unidos. A su regreso, en enero de 1938, pronunció numerosos mítines y conferencias, y se reincorporó a la redacción de Fragua Social en Valencia, el periódico que había contribuido a fundar en los primeros días de guerra. A comienzos de 1939 volvió a ser elegido miembro del Comité Nacional de CNT y dirigió el Grupo de Ejércitos del Centro-Sur. Apoyó el golpe del coronel Segismundo Casado contra Negrín y pasó a ser secretario del Consejo Nacional de Defensa hasta el final de la guerra, y responsable de la Comisión Reorganizadora del Comercio Exterior, dependiente de dicho Consejo. El 7 de marzo de 1939 fue nombrado en Valencia miembro del Comité Nacional del Movimiento Libertario Español (MLE) y viajó a París para entrevistarse con Mariano Rodríguez Vázquez (Marianet) e informarle de su creación. $^{164}$ Discurso de Juan López en que resume su gestión, Fragua Social, 28 de mayo de 1938. Juan López abandonó España desde el aeródromo de Rabasa (Alicante) el 25 de marzo de 1939. Marchó de Alicante a Orán por avión, desde allí a Marsella en barco, y de allí a París, donde llegó la noche del 27 de marzo. Se instaló en Melun, a las afueras de la capital. El 22 de junio estuvo en Londres, pendiente de regresar a Francia; volvió a París el 25 y estuvo en Melun el 26. El 30 de julio estuvo de nuevo en Londres. Su compañera, Carmen Pastor- taquimecanógrafa- fue evacuada marzo de 1939 desde el puerto de Gandía en el buque hospital Maine de la marina británica a Inglaterra, donde se exilió inicialmente. Fue Delegado del Consejo Nacional de Defensa ante la Diputación Permanente de las Cortes de la República española en el exilio y también Delegado del Consejo Nacional de Defensa en Francia. Al estallar la Segunda Guerra Mundial su mujer y él se trasladaron a Gran Bretaña y residió primero en la isla de Wright y más tarde en Brighton y en Londres. Durante el conflicto elaboró guiones para las emisiones radiofónicas en español de la BBC. Entre diciembre de 1940 y mayo de 1941 fue secretario de la Comisión de Relaciones del Movimiento Libertario Exiliado en Inglaterra. Publicó la revista “Material de discusión para los militantes de la CNT de España” (Brighton 1944-1945). Fue miembro de la Delegación/Subdelegación del Comité Nacional de las Fuerzas Democráticas en Gran Bretaña (1946-1947). Hacia 1948 se ganaba la vida dando clases particulares de español. Durante esta época mantuvo posiciones colaboracionistas y defendió una CNT de carácter político, para acabar reivindicando un ultrasindicalismo político, que denominó sindicalismo permanentista, en el que los sindicatos jugarían el papel de los partidos parlamentarios. Defendió, sin éxito, un Estado sindical, federalista y con una única central que agrupara a todos los trabajadores. Entre 1946 y 1949 defendió la opción “anarco-monárquica” contra Franco, propuesta por Juan José Luque Argente, secretario del Comité Nacional Provisional de la CNT en el interior. A finales de junio de 1954 se trasladó a México, donde se instaló el 6 de julio. Allí dirigió durante un tiempo CNT. Entre finales de 1964 y comienzos de 1965 sus graves problemas de salud (asma y próstata), le obligaron ingresar en un hospital. En 1965 asumió la tesis del sindicalismo cincopuntista. Regresó fugazmente a España en 1966, con autorización del gobierno, entrando en contacto con los sindicatos verticales del Franquismo. No padeció persecución política. Al año siguiente se instaló definitivamente en Madrid tras conseguir un empleo de relaciones públicas en la empresa SALTUV (Sociedad Anónima Laboral de Transportes Urbanos de Valencia) ligada al régimen franquista. En mayo de 1968 asistió como observador al Congreso de la Organización Sindical Española, OSE, más conocida como «Sindicato Vertical», celebrado en Tarragona, donde defendió la desaparición de la CNT. Su actitud ultrareformista molestó hasta los cincopuntistas. Falleció en la Clínica Puerta de Hierro de Madrid el 25 de agosto de 1972 y fue enterrado en el cementerio de Alicante dos días más tarde. Juan López es autor de innumerables artículos periodísticos, ensayos políticos y sindicales. Utilizó varios pseudónimos, como Noy, Juan de Tanas, Juan de la Rosa o Ovidio de Abajo Colaboró para numerosas publicaciones, como Acción, CNT, Combate Sindicalista, Comunidad Ibérica, Cultura Libertaria, Despertad, Fragua Social, Peninsular, Sindicalismo, Solidaridad Obrera, La Tierra o El Trabajo. También escribió Cómo organizará el sindicato a la sociedad (s.d.), Partidos y sindicatos (s.d.), El sindicalismo, arma política y económica (s.d.), Las órdenes religiosas y el sindicalismo (1932 o 1922), La unidad de la CNT y su trayectoria (1936), Seis meses en el Ministerio de Comercio (1937), Concepto del federalismo en la guerra y en la revolución (1937) o El sindicato y la colectividad (1938). Destaca entre sus libros España 1966 (México, 1966), obra básica para comprender las relaciones CNS- CNT. Publicó Una misión sin importancia. Memorias de un sindicalista, en 1972 con prólogo del economista y destacado falangista Juan Velarde Fuertes. También tradujo al español la obra de Claude G. Bowlers, embajador norteamericano en España durante la Segunda República, Misión en España. 1933-1939. En el umbral de la II Guerra Mundial (México, Editorial Grijalbo, S.A. 1955). Otras obras fueron: La mancomunación de los transportes urbanos de Valencia SALTUV. Una experiencia de socialización (1967) y Sobre el treintismo confederal (1978). Actualmente se han abierto nuevas posibilidades para investigar sobre su importante biografía con la reciente digitalización y excelente clasificación de su archivo personal llevada a cabo por los funcionarios del Archivo General de la Región de Murcia y al que se puede acceder en gran parte desde la red, salvo determinados fondos, todavía protegidos y consultables sólo con autorización previa. El archivo de Juan López fue custodiado por su esposa Carmen Pastor Solbes, que lo legó en 1990, poco antes de fallecer a su sobrino político Pedro López Pellicer, residente en Alicante. López Pellicer lo donó al ayuntamiento de Bullas a petición del sacerdote y cronista oficial de Bullas Juan Sánchez Pérez. La entrega de la documentación se formalizó el tres de marzo de 2001 y se depositó en 2002 en el Archivo General de la Región de Murcia. Allí se procedió a su ordenación, descripción y digitalización. El archivo consta de 1.273 documentos originales e incluye índices de personas, geográfico, de instituciones y de materias. En estos documentos existen referencias a otra documentación que formaba parte del archivo y que no se conserva actualmente, como la correspondencia de López con Francisco Largo Caballero o la que mantuvo con Ramón J. Sender, por lo que el archivo no está completo. La serie de correspondencia es la más voluminosa del fondo. La mayor parte de la documentación hace referencia a su actividad política e intelectual en sus años de exilio. El fondo se completó en 2002 con copias de fotografías cedidas por la familia o proporcionadas por otras instituciones, como el Archivo General de la Administración e Instituto Internacional de Historia Social de Ámsterdam$^{165}$. $^{165}$ La documentación se ha organizado de acuerdo con el siguiente cuadro de clasificación, que reproducimos: 1. Cargos institucionales: 1.1 Consejo Nacional de Defensa. Comisión Reorganizadora del Comercio Exterior (1939): Nombramientos, correspondencia, informes, salvoconducto; 1.2 CNT en el exilio: 1.2.1 Consejo General del Movimiento Libertario Español (MLE) (1939): Nombramiento, correspondencia y convocatorias; 1.2.2 MLE-CNT. Comité de Refugiados españoles de la CNT en Gran Bretaña. Secretaría (1939-1941): Circulares y correspondencia; 1.2.3 CNT. Comité Nacional de España. Delegación en Gran Bretaña (1945? - 1952): Correspondencia; 1.3 Alianza Nacional de Fuerzas Democráticas (ANFD) en Gran Bretaña. Secretaría (1946-1947): Actas del Comité Nacional y Correspondencia con la Presidencia de la ANFD en Gran Bretaña, con el Gobierno de la República y con organizaciones republicanas en el exilio. 2. Correspondencia personal (1939-1971) Se trata del grueso del fondo y se ha organizado, respetando su organización originaria, de acuerdo con los remitentes de las cartas. López, muy cuidadoso con su archivo personal, también conservaba copia de la correspondencia de salida, por lo que en la mayoría de los casos se puede seguir la relación epistolar sin excesivos problemas. La mayoría de la correspondencia es esencialmente de carácter político y sindical y en ella se reflejan los asuntos más relevantes de España y del mundo durante más de tres décadas. La mantuvo con compañeros exiliados de la CNT (de la corriente posibilista) y con políticos e intelectuales de renombre, tanto españoles (exiliados y residentes en el interior) como extranjeros. Presentamos aquí una selección de algunos de los personajes con los que se carteó López: Diego Abad de Santillán, 42 cartas entre 1965-1971; Álvaro de Albornoz, 3 cartas (1939); Luis Araquistain, 14 cartas de (1939-1942); Claude G. Bowers, 16 cartas de (1954-1955); Wenceslao Carrillo, 17 cartas. (1940); Segismundo Casado 192 cartas (1940-1968); Sigfrido Catalá, 16 cartas (1966-1971); José Juan Doménech, 21 cartas (1944-1962); José González Barberá, 40 cartas (1939-1966); Avelino González Entrialgo, 25 cartas (1939-1968); Manuel González Marín, 37 cartas (1939-1948); Félix Gordón Ordás, 4 cartas (1954); Salvador de Madariaga, 19 cartas (1949-1970); Horacio Martínez Prieto, 17 cartas (1940-1948); Carles Pi i Sunyer, 25 cartas. (1941-1955) Francisco Royano Fernández, 21 cartas (1961-1970); Helmut Rüdiger, 20 cartas (1956-1966); Manuel Salgado, 38 cartas (1944-1955); Domingo Torres, 31 cartas (1939-1945); Manuel Villar, 31 cartas (1962-1967). 3. Producción intelectual. Juan López fue un asiduo colaborador de numerosos medios de comunicación, especialmente en prensa escrita, pero también participó en la radio como colaborador en las emisiones en español de la BBC durante la Segunda Guerra Mundial. La mayoría de sus trabajos que se conservan y agrupan en esta sección, están compuesta por borradores de libros, conferencias, ensayos, artículos de revistas, artículos periodísticos y notas. También existen copias de colaboraciones de otros autores y amigos. mandato como ministro de Comercio (1937), incluye documentación sobre el Ejército del Ebro (1938) y expedientes sobre jefes y oficiales de varias Brigadas Mixtas del Ejército Republicano. Emilio Vivas Blanco Pero la primera redacción de la formaron, además de su director, León Sutil Nerín, los redactores Emilio Vivas, Juan Gallego Crespo, Juan Rueda Ortiz, Salvador Cano Carrillo, un redactor de noche, cuyo nombre no conocemos, y el administrador Pascual López.$^{166}$ ![Fotografía 13. Retrato de Emilio Vivas Blanco](image) FUENTE: ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 2015. Emilio Vivas Blanco$^{167}$ alias Goliat, fue el redactor artístico de Fragua Social, en la que firmó numerosos artículos sobre temas muy variados generalmente de tono satírico. Algunas de las columnas más conocidas fueron: “Con la mejor intención” sección iniciada por León Sutil, que muy pronto cedió a Vivas, en la que se fustigaba de forma humorística a sus enemigos; “La canalla Dorada”, dedicada a la biografía sarcástica de --- 4. Publicaciones periódicas. El fondo cuenta también con una pequeña colección de revistas, tanto editadas en el exilio mexicano como en España, en la mayoría de las cuales aparecen artículos de o referidos a López Sánchez, aunque todas ellas son de las décadas de los sesenta y setenta. Estas revistas son SALTUV (1972-1977), Norte (1969 y 1971), Índice (1967, 1970 y 1972), Comunidad Ibérica (1963-1965) y Estudios Sindicales y Cooperativos (1970). $^{166}$ Actas del Pleno de Regionales de Valencia publicadas en Fragua Social en noviembre 1936. $^{167}$ Fuentes sobre Emilio Vivas: No existe ficha represiva en el CDMH ni en el AGHD; Fue el autor de la sección “La Canalla Dorada”, cuyo contenido abordamos en profundidad en un capítulo posterior de este trabajo y de numerosas columnas, que firmó con el pseudónimo de Goliat. Además de las columnas que se nombran expresamente, algunos de sus artículos en Fragua Social, fueron: “Hay que estructurar la economía”, dos de enero de 1937, p. 8; fotografía en el diario de Emilio Vivas y artículo “Cada cosa a su tiempo”, 12 de enero de 1937, p. 16; “Sin andadores ni muletas”, 16 de enero de 1937, p. 1. Referencias bibliográficas: ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 1816 y 2015; MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa y PAGES I BLANCH, Pelai (coords.), Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans, op. cit., p. 1464; HERRERIN LÓPEZ, Ángel, La CNT durante el franquismo: clandestinidad y exilio (1939-1975), Siglo XXI de España, Madrid, 2004, p. 203. diferentes personajes del bando franquista; o "Glosas ingenuas", bajo el pseudónimo de EVI, unos pequeños poemas humorísticos. Durante la guerra fue secretario del Sindicato de Periodistas de Valencia, secretario de redacción de Fragua Social y más tarde, corresponsal en Barcelona de este periódico anarcosindicalista valenciano. Por esta labor, en agosto de 1937 fue acusado de haber publicado en Fragua Social unas notas anónimas injuriosas contra el Director General de Seguridad, imputación de la que se desmarcó, pero que a pesar de ello fue detenido. Antes de la guerra, Emilio Vivas Blanco había vivido en los Estados Unidos, país al que emigró en los años veinte. Allí se instaló con su compañera Aurora en Lorain (Ohio) y entre 1926 y 1928 dirigió junto a Jordi Vidal la publicación anarcoindividualista Algo, un folio hecho en multicopiista y editado en Cleveland del que salieron ocho números. Fue en esta época cuando trabó amistad con Joseph Litwak y Lena Smith. Durante la campaña en defensa de Sacco y Vanzetti fue encarcelado junto con su compañera. Al regresar a España militó en los años treinta en el sector treintista de la Confederación Nacional del Trabajo de Catalunya y fue secretario del Ateneo Sindicalista Libertario de Barcelona en junio de 1932. Militó en la Federación Sindicalista Libertaria en enero de 1933, organización creada dentro de la CNT que se oponía a la Federación Anarquista Ibérica. Fue miembro del Comité de Relaciones de los Sindicatos de Oposición de la CNT, con Ángel Pestaña, Josep Robusté, Camil Piñón, Baptista Marco, Ricard Fornells, Josep Olivo, Francisco Arín y Juan López en mayo de 1933. El trece de diciembre de ese año firmó en Barcelona, con Agustí Gibanel, en representación de FSL, el manifiesto de creación de la Alianza Obrera. En esta época colaboró con el periódico Cultura Libertaria (1931-1933), órgano de la tendencia treintista. Al acabar la guerra cruzó a Francia y se unió a la resistencia de la zona del Rosselló y del Languedoc. Fue detenido y apresado en Toulouse por las autoridades de Vichy y en el verano de 1943 en Perpiñán por la Gestapo. En 1944 estuvo encerrado en la prisión parisina de Fresnes (Illa de França). Y tras la Liberación de Francia, colaboró en la publicación Exilio entre 1944 y 1947. Asistió en 1945 como delegado de Perpinyà al Congreso de reorganización de la CNT en el exilio. Tras la escisión de la CNT, defendió las tesis reformistas, colaboracionistas o posibilistas. En 1946 fue nombrado secretario de la Regional de los Pirineos Orientales y en 1954 participó en Toulouse en el Pleno del Subcomité Nacional de la CNT. Entre 1956 y 1957 ejerció en Toulouse de vicesecretario del Subcomité Nacional Confederal, encabezado por Ramón Liarte Viu. Entre 1956 y 1958 dirigió el periódico España Libre. Pasó sus últimos años en Perpinyà y colaboró en Cultura Libertaria, España Libre y Exilio. Murió en Perpiñán el 19 de julio de 1961. Juan Gallego Crespo Juan Gallego Crespo\textsuperscript{168} era ya un militante veterano cuando estalló la guerra y pasó a formar parte de la redacción de \textit{Fragua Social}. Tenía de cuarenta y un años, y había \textsuperscript{168} Fuentes sobre Juan Gallego Crespo: No hay consejo de guerra contra él en AGHD. Sí existe una ficha represiva del CDMH que facilita los siguientes datos, que reproducimos como allí se detallan respetando ortografía, mayúsculas y puntuación, aunque introduciendo en algunos de los casos una aclaración si la cita de la ficha represiva es incorrecta: Amigo de M. Barrios, felicitándole manifiesta ser gran republicano (Valencia, leg. 51 exp. 184); Escribe en la revista “\textit{La Revista Blanca}”, órgano de ciencia y sociología de Barcelona; LA REVISTA BLANCA. Car. 78. Nº 168. 15 de mayo de 1930; Escribe un artículo en la revista “Liberación” órgano de sociología, economía, arte y literatura. LIBERACION. Car. 139. Nº3, 3 de Agosto de 1935; Escribe artículo sobre la anarquía. NOSOTROS. nº 57, p. 8, 28 de mayo de 1937; De la misma publicación artículos del número 60, p. 1, 1 de junio de 1937; nº 70, p. 8, día 12 de junio de 1937; nº 72, pág. 7, día 15 de junio de 1937; Escribe artículo sobre la organización de la CNT, nº 374, p. 2, 30 de julio de 1936; Nº 367, p. 3, día 3 de agosto de 1936; nº 374 p. 3, día 10 agosto de 1936; nº 385, p. 3 día 24 agosto de 1936; Redactor del diario \textit{Fragua Social}, nº 169, p. 12, día 9 de marzo de 1937. Además, de estas fuentes, cabe reseñar que su sección se llamó \textit{Orientaciones} y se incluyó en la contraportada del diario. Algunos de sus artículos en \textit{Fragua Social} fueron: “Errores de perspectiva”, 6 de septiembre de 1936 (la referencia del CDMH de un artículo en \textit{Fragua Social}, Nº 37, día 3 de octubre de 1936, p. 12 es incorrecta porque \textit{Fragua Social}, que en esa fecha sólo tenía 8 páginas): Artículo del 15 de octubre de 1936, p. 16; “Las Juntas de defensa”, 16 de octubre de 1936, p. 12; “Madrid. Frente de Guerra”, 21 de octubre de 1936, p. 12; “Una sola táctica”, 23 de octubre de 1936; “Sección Orientaciones; Madrid, frente de guerra”, 26 de octubre de 1936, p. 15; “Hacia una nueva España”, 27 de octubre de 1936, p. 20; “Nuestra tradición federalista”, 28 de octubre de 1936, p. 12; “La comunidad de bienes”, 29 de octubre de 1936, p. 16; “El tópico en marcha”, 1 de noviembre de 1936, p. 16; “El momento presente”, 3 de noviembre de 1936, p. 16; “Los campesinos trabajan”, 5 de noviembre de 1936, p. 12; “Momentos de terror”, 6 de noviembre de 1936, p. 12; “Las ideas no mueren”, 7 de noviembre de 1936, p. 12; “Inconsistencia lamentable”, 9 de noviembre de 1936, p. 12; “Todas las responsabilidades serán efectivas”, 10 de noviembre de 1936, p. 16; “La grandeza de esta hora”, 11 de noviembre de 1936, p. 12; “La bolsa de la burguesía”, 14 de noviembre de 1936, p. 16, “Los municipios libres o consejos Municipales”, 16 de noviembre de 1936, p. 12; “Lo que dan los pueblos”, 17 de noviembre de 1936, p. 16; “Armaz y municiones”, 20 de noviembre de 1936, p. 16; “Para ganar la guerra, disciplina”, 22 de noviembre de 1936, p. 8; “La oferta y la demanda”, 25 de noviembre de 1936, p. 8; “Del Marruecos que sufre al espolonazo del fascismo”, 26 de noviembre de 1936, p. 8; “La guerra y la revolución”, 2 de diciembre de 1936, p. 8 (reseñado también en la ficha del CDMH); “Intolerable carestía de la vida, y suplemento de sueldo a la burocracia”, 5 de diciembre de 1936, p. 12; “¿Quién orientará la revolución”, 9 de diciembre de 1936, p. 12; “La colectivización puede iniciar la desaparición de la explotación del hombre por el hombre”, 10 de diciembre de 1936, p. 12 (Coincide con reseña en ficha CDMH); “Responsabilidades en la diplomacia”, 12 de diciembre de 1936, p. 1 (coincide con ficha CDMH); “Disciplina para vencer”, 15 de enero de 1937, p. 8 (coincide con ficha CDMH). “Apostillas de un discurso (sobre un discurso de Pestaña)”, 16 de diciembre de 1936, p. 12; “Se impone la concesión del Estatuto de autonomía para el País Valenciano”, 17 de diciembre de 1936, p. 12; “Cuestión de criterio”, 22 de diciembre de 1936, p. 12; “Cuestión de mentalidad”, 24 de diciembre de 1936, p. 8; “La carestía de las subsistencias”, 26 de diciembre de 1936, p. 8; “Nos lo jugamos todo”, 6 de enero de 1937, p. 8; “La guerra exige sacrificios”, 10 de enero de 1937, p. 12; “Madrid heroico”, 12 de enero de 1937, p. 16; “Disciplina para vencer”, 15 de enero de 1937, p. 7; “Unidad, no uniformidad”, 19 de enero de 1937, p. 16; “Pobres, pero independientes”, 14 de febrero de 1937, p. 13; “La diplomacia en acción”, 23 de marzo de 1937, p. 8; “Disquisiciones sencillas sobre el campo. La colectivización del campo, problema fundamental”, 9 de mayo de 1937, p. 9, “Síntesis de la acción sanitaria en el Centro en los primeros meses de la guerra. Depuración y sus trabas”, 18 de julio de 1937, p. 6 (coincide con ficha CDMH); “Catelau Macho. Dibujos sobre la guerra de invasión”, 5 de marzo de 1938, p. 3. nacido el 22 de febrero de 1885 (según algunos el 22 de Febrero de 1886) en Torreperogil, Jaén. Era conocido por haber militado en diferentes organizaciones del anarquismo andaluz desde 1907 y por su gran actividad propagandística participando en mítines y conferencias y por sus colaboraciones periodísticas en diversas publicaciones anarquistas cuyo objetivo fue implantar la CNT en Andalucía. Fotografía 14. Retrato de Juan Gallego Crespo. FUENTE: ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 1869. Al ser acusado de haber hecho circular propaganda antimilitarista en los cuarteles, tuvo que huir de Bujalance en 1911 y se instaló en Córdoba, donde participó activamente en su Centro Obrero. En 1913 marchó a Sevilla, donde fundó y dirigió Acción Solidaria de Sevilla. De allí emigró a Valencia y desarrolló una intensa actividad en el Comité Regional de la CNT de Levante. Asistió al Congreso de la Federación Nacional de Agricultores y trabajó para Solidaridad Obrera de Valencia. Representó a diferentes sindicatos valencianos, como la sociedad El Obrero Instructor de Soneixa. En 1919 intervino como delegado por Levante en el congreso de la CNT celebrado en el Teatro de la Comedia de Madrid. En julio de 1927 asistió al congreso fundacional clandestino de la Federación Anarquista Ibérica en Valencia. En los años treinta escribió numerosos artículos en La Revista Blanca y en El Luchador, y la novela “La Aurora” (Barcelona, La Revista Blanca, 1931) y fue propuesto para dirigir Solidaridad Obrera de Valencia. Tras el estallido de la guerra se incorporó a la redacción de Fragua Social de Valencia. Durante la guerra prestó sus servicios como practicante de Medicina Otras referencias bibliográficas sobre Juan Gallego Crespo: MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa y PAGÈS I BLANCH, Pelai (coords.), Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans, op. cit., p. 618; ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 665, 666 y 1869. Ambas incluyen algunas referencias. Las fuentes de las fotografías se detallan al pie de las mismas. y Cirugía en el Instituto del Cáncer de Madrid y en los Servicios Móviles de Epidemiología, así como en la Subsecretaría de Sanidad de Madrid, Valencia y Barcelona del Comité Nacional de la CNT. Sobre estas experiencias, escribió en 1937 el ensayo “Síntesis de la Acción Sanitaria del Centro”, publicado en Barcelona en 1937. También fue vocal de la CNT en el Ministerio de Trabajo y representó a la CNT en 1838 en las reuniones de los comités de la MLE. Fotografía 15. Retrato de familia de Gallego Crespo en 1914. Gallego Crespo aparece el primero por la izquierda junto a sus familiares, posiblemente en Sevilla o Úbeda. FUENTE: Rafael Enrique Torres Gallego. http://gallegocrespo.tripod.com/fotosgc.htm Al final de la guerra era el responsable del Comité Regional de la CNT Centro y fue detenido y encarcelado en el campo de concentración de Albatera. Consiguió evadirse y huir a Francia y continuó allí trabajando para el Movimiento Libertario hasta la invasión alemana, que deshizo la organización en Francia. Se embarcó en Marsella en el vapor Nyassa con destino a México con su esposa Eustaquia Santisteban Molina y sus hijas Camelia, Rosa y Palmira Gallego Santisteban, por entonces de 17, 13 y 11 años respectivamente (sus ocho hijos eran: Acracio, Justo, Julio, Aurora, Helios, Camelia, Rosa y Palmira) Llegó a Veracruz el 22 de mayo de 1942. Aún en México continuó su labor partidaria. Juan Gallego Crespo, como tantos exiliados, no pudo regresar a España. La dictadura franquista fue demasiado larga para los que aguardaban la instauración de la democracia en tierras lejanas. En cambio su familia recuerda cómo su nostalgia le pudo y realizó un fugaz viaje a España cuando aún Franco no había muerto. Juan Gallego Crespo falleció en México el 14 de abril de 1974 (43º aniversario de la II República Española). Tenía 89 años de edad. Fotografía 16. Gallego Crespo camino de México en el buque Nyassa en 1942. FUENTE: Rafael Enrique Torres Gallego. http://gallegocrespo.tripod.com/fotosgc.htm Fotografía 17. Ficha de inmigración de Gallego Crespo. FUENTE: AGN, Registro Nacional de Extranjeros de México (copia digital). Disponible en: http://pares.mcu.es/MovimientosMigratorios/viewer2Controller.form?nid=30563&accion=4 Juan Rueda Ortiz Juan Rueda Ortiz$^{169}$ nació en 1911 en Málaga. Fue redactor y colaborador de Fragua Social y un conocido dirigente y militante anarquista valenciano, hijo del no menos importante propagandista Juan Rueda Jaime, y cuñado de Santana Calero. Durante el período republicano participó en numerosos mítines con su padre en 1931 y ayudó a éste en la fundación del Ateneo de Mislata. Fue maestro en la escuela sindical de Petrel en 1931. Se enfrentó a su padre en el congreso de 1936. Durante la República y la Guerra Civil militó en las Juventudes Libertarias de Valencia. Fue miembro del Comité de la Regional de Levante de las JJLL, de las que se convirtió en su más importante líder. Fue miembro del Comité Regional de Levante de la CNT durante la guerra y uno de los firmantes de los acuerdos CNT-UGT en representación de la CNT. Perteneció al Comité Peninsular de FIJL, a la AJA Alicante y al Consejo $^{169}$ Fuentes sobre Juan Rueda Ortiz: contenido de la ficha represiva de Juan Rueda Ortiz en CDMH que reproducimos como allí se detallan respetando ortografía, mayúsculas y puntuación: Escribe crónica titulada “Desde la Málaga revolucionaria”, CNT, nº 400, p. 3, 10 de septiembre de 1936; CNT, nº 403, p. 4, día 14 de septiembre de 1936; CNT, nº 404, p. 3, día 15 de septiembre de 1936; Orador en mitin confederal de propaganda internacional antifascista, Fragua Social, nº 166, p. 6, día 5 de marzo de 1937; redactor diario Fragua Social, nº 169, p. 12, día 9 de marzo de 1937; Convocado a una reunión en el Comité Regional de Levante (Sección Prensa y propaganda) Fragua Social, nº 389, p. 8, día 18 de noviembre de 1937; Miembro del Comité Nacional de la CNT; Asiste como delegado de dicho partido al Pleno ampliado y hace unas declaraciones al periódico Nosotros, sobre las deliberaciones del Pleno, Nosotros, nº 260, p. 8, día 26 de enero de 1938; Preside el Comité de enlace CNT-UGT, Fragua Social, nº 559, p. 1, 7 de junio de 1938; presidente del Subcomité Nacional de la CNT, Frente Rojo, nº 434, p. 12, día 19 de junio de 1938; Orador en actos propaganda, organizados por el Comité nacional del Frente Popular Antifascista, en representación de la CNT, “CNT”, nº 940, pág. 2, día 24 de junio de 1938; Secretario asesor del Comité Nacional de Ayuda a España, Fragua Social, nº 590, p. 1, día 12 de julio 38. También en Mundo Obrero, el día 11 de julio del 38; Nombrado vocal en el Consejo Trabajo, Fragua Social, nº 646, p. 1, día 18 de septiembre de 1938; Secretario del Comité asesor de Ayuda a España (carp. 2681, expediente, 61, SM). Forma parte de la ponencia para la formación del dictamen del Comunismo Libertario, PS SANTANDER. Serie J. Cap. 22, Fol. 328; Figura en carta de la CNT, Águilas 24 de julio de 1937. Los Consejos de Guerra llevan el nombre de Antonio Rueda Ortiz, aunque se aportan datos sobre Juan Rueda Ortiz, en AGHD, Antonio Rueda Ortiz, Fondo Valencia, Legajo 2430, Año 1939. Legajo (s.n.) Caja 18385. Número 2. En AGHD, Antonio Rueda Ortiz, Fondo Valencia. Legajo 3169, Año 1939. Caja 20553. Número 1. Ambos procedimientos ofrecen mucha información, aunque evidentemente sesgada, sobre los miembros del Comité Ejecutivo de Mislata y sobre la muerte del industrial José Sendra Burdeos y sobre la represión en la retaguardia en Mislata. Referencias bibliográficas: MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa y PAGÈS I BLANCH, Pelai (coords.), Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans, op. cit., p. 1223; ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 1516-1517; NAVARRO NAVARRO, Javier, Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, p. 393 y 394; del mismo autor, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit., pp. 70, 74, 75 y 125. Algunos de sus numerosos artículos en Fragua Social: “Del Marruecos que sufre al espolonzón del fascismo”, 26 de noviembre de 1936, p. 8; “Reportajes del Sur. La Línea, hollada por los bárbaros del sur”, 4 de octubre de 1936, p. 5; “Benaguacil inicia su nueva estructura social”, 7 de noviembre de 1936; “Escuela y defensa. La revolución garantiza para los campesinos el derecho a los estudios universitarios”, 5 de marzo del 38, p. 8. General Movimiento Libertario en 1939, y fue representante del Comité Nacional de ayuda a España en 1938. Fue también un prolífico articulista en Fragua Social. Sus artículos en Fragua Social abordaron en gran parte los temas pedagógicos y la organización de la Escuela Nueva que el diario quería ayudar a crear, aspectos que analizaremos con mayor detenimiento en el aparatado de esta tesis dedicado a los elementos de la cultura libertaria expresados en el diario. Además de redactor de Fragua Social, colaboró en Argos de Valencia en 1937, Liberación de Alicante, Nosotros de Valencia, Solidaridad Obrera de Barcelona, en 1931, etc. Tras la guerra, se abrió un procedimiento represivo contra Antonio Rueda Ortiz, al parecer su hermano, al que se acusó, entre otros cargos, de haber sido redactor de Fragua Social. En este procedimiento Antonio Rueda Ortiz aseguraba que estas actividades en el periódico las realizaba su hermano Juan que trabajaba para el diario, al que también hacía el responsable de la creación de la Escuela del Ateneo de Mislata. ![Fotografía 18. Ficha de inmigración de Juan Rueda Ortiz.](image) FUENTE: AGN, Registro Nacional de Extranjeros de México (copia digital). Disponible en: http://pares.mcu.es/MovimientosMigratorios/viewer2Controller.form?accion=4&nid=17950&txt_id_imagen=4 Juan Rueda Ortiz se exilió a México. Entró como turista en México el veintitrés de marzo de 1939, estaba casado y tenía veintiocho años. En el exilio mexicano colaboró en las actividades de la Casa Regional Valenciana de ese país y en la publicación Senyera de México. Hasta ahora pensábamos que había muerto en 1976, pero esta fecha puede ser errónea. El 13 de mayo de 2011 se celebró en el recinto cultural de la Ilustre y Benemérita Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística, donde tiene su sede el Instituto Mexicano de Ciencias y Humanidades, un homenaje al maestro Juan Rueda Ortiz. Mª Socorro Cortés Mayorga, su viuda, le rindió un homenaje versando algunos de los hechos más importantes de su biografía. Algunos de estos hechos nos eran desconocidos, como las fechas exactas de su nacimiento, 13 de mayo de 1911, y de su muerte, 13 de mayo de 1999, producido en la ciudad mexicana de Cuernavaca. También su viuda relató que Juan Rueda Ortiz fue director de la escuela de ferroviarios de Algeciras (aunque no especifica fecha) y conferenciante y maestro de la Academia de Letras en la Ciudad de México. Según esta semblanza laudatoria, Juan Rueda cursó estudios profesionales en Valencia, se licenció en Filosofía y Letras y se doctoró en Madrid en la misma carrera (no especifica fecha). Fue maestro normalista en Granada y participó en actos militares en la guerra. Se exilió a México con cargo especial de diplomático especial de la Presidencia de la República y se nacionalizó mexicano el 15 de octubre de 1940. Fue maestro racionalista y profesor del diplomado, “Portafolio Académico”, en la Benemérita Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística. Entre sus actividades como periodista su viuda destacó: Director del semanario Solidaridad Obrera, director en México del periódico Regeneración y de las revistas Época y Vértice, entre otras. Ocupó los cargos de primer vicepresidente y presidente de la Federación Iberoamericana de Asociaciones de Periodistas. Fotografía 19. Juan Rueda Ortiz en 1989 recibiendo un premio académico. FUENTE: http://www.imch.org.mx/06.htm Fue también vicepresidente de la Sociedad Mexicana de Geografía y Estadística, presidente en México de la Sociedad Mexicana de Escritores y Artistas Españoles, Académico de número de la Academia Nacional de Geografía de la UNAM, miembro académico y directivo de la Legión de Honor Nacional, fundador y presidente vitalicio del Instituto Mexicano de Ciencias y Humanidades. También obtuvo el título de Doctor Honoris Causa en Filosofía por la Universidad Alexander von Humboldt. Al morir había escrito 43 obras, entre las que destacan Abisinia, preludio de la hecatombe; Glosario y Filosofía de la Elocuencia. Como poeta, La rama Rota y Raíces sobre la tierra. Fue muy activo en política y fue miembro destacado del Club de Leones.$^{170}$ Salvador Cano Carrillo Salvador Cano Carrillo$^{171}$ fue redactor de Fragua Social y un conocido maestro y periodista anarquista. Nació el 3 de abril de 1900 en Mojácar, partido judicial de Vera --- $^{170}$ Disponible en: http://www.inmch.org.mx/doc/SEMBLANZA%20DEL%20DOCTOR%20JUAN%20RUEDA%200RTIZ.pdf $^{171}$ Fuentes sobre Salvador Cano Carrillo: Expediente de procesamiento de Salvador Cano Carrillo, Consejo de Guerra o Juicio Sumarísimo Nº 1182-V, AGHD, Salvador Cano Carrillo, Sumario 1182, Año 1941, Caja 17289, n° 6. Ficha represiva de Salvador Cano Carrillo en CDMH, que se reproduce de forma literal: Perteneciente FAI, Político Social Barcelona, Carpeta 835, fol. 1140 y Secretario del Comité Regional de la FAI, leg. 193, exp. 19, fol. 27 bis; Político Social Alicante, Circular n° 4 para los grupos de la Región; Nosotros, n° 20, pág. 1, día 9 de marzo de 1937; Secretario FAI de Levante, Político Social Madrid, leg. 3432, tomo 2, folio 319, 332, 447 y 448; figura en un ciclo conferencias organizadas por FAI, referencias de Fragua Social, día 25 de diciembre 1938, pág. 1, 27 de diciembre 1938, pág. 2 y 31 de diciembre 1938; redactor del diario anarquista Nosotros, 1 de junio de 1937, Político Social Madrid, leg. 1525, fol. 138; Escribe un artículo en el periódico Umbral, órgano de la Nueva Era de Valencia, Umbral, n° 10, 11 de septiembre de 1937; En representación de la FAI, interviene en un mitin organizado por el Frente Popular de Albacete, El diario de Albacete, n° 170, pág. 2, día 22 de Mayo 1938 y n° 171, pág. 3, día 24 de mayo de 1938; escribe crónica titulada “La madrileña y sus leones rojos, ejemplo vivo de nuestro espíritu invencible”, Fragua Social, n° 643, pág. 4, día 15 de Septiembre de 1938 (Aclaración de la autora: La madrileña fue el nombre que le pusieron los facciosos a la Brigada de López Aparicio, los leones eran sus soldados); Secretario del Comité Regional de Agrupaciones Anarquistas de Levante, Fragua Social, n° 471, p. 2, 25 de febrero 1938. También Fragua Social, p. 14, 14 de marzo de 1937; Preside un acto en el Teatro Serrano de Valencia, en el que se desarrolló el tema “Pro significación del teatro”, Nosotros, n° 235, p. 2, día 27 de diciembre de 1937; dirige carta al Comité Regional de Levante, Político Social Madrid, Leg. 3716, Fol. 48. Secretario del Comité Regional de Levante, FAI, Nosotros: n° 37, p. 1, 29 de marzo de 1937; n° 38, pág. 8, 30 de marzo de 1937; n° 42, pág. 8, 3 de abril de 1937, n° 46 pág. 8, día 8 de abril de 1937; n° 106, pág. 5, 24 de julio de 1937; n° 11, pág. 5, día 30 de julio de 1937, n° 114, pág. 1, día 3 de agosto de 1937, n° 128, pág. 1, 19 de agosto de 1937, n° 132, pág. 8, día 25 de agosto de 1937, n° 158, p. 8, día 24 de septiembre de 1937. Hace unas declaraciones sobre las declaraciones del Pleno ampliado de la CNT, Nosotros, n° 259, p. 8, día 25 enero de 1938. Además de estos datos en la ficha represiva, algunos de sus artículos en Fragua Social fueron: “Fragua Social con los hombres de ciencia”, 3 de septiembre de 1936, p. 5; “Con Línea de Fuego, diario del frente”, 10 de septiembre de 1936, p. 8; “Ante el Pleno Regional de Campesinos”, 18 de septiembre de 1936, p. 8; “Fragua Social entre los campesinos de Pedralba”, 27 de septiembre de 1936, p. 4; “Fragua Social entre los campesinos de Bugarra”, 1 de octubre de 1936, p. 5; “El proceso Orán-Casablanca”, 19 de octubre de 1936, p. 12. También publicó artículos en UGT-CNT, como “Caminio de la victoria”, 6 de agosto de 1936 o en Solidaridad Obrera de Barcelona, como “En los confines de Aragón”, 20 de agosto de 1939. Referencias bibliográficas sobre Salvador Cano Carrillo: MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa y PAGES I BLANCH, Pelai (coords.), Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans, op. cit., pp. 316 y 317; ÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 316 y 1957; GUARDIA ABELLA, Isidro, Conversaciones sobre el movimiento obrero: [entrevistas a militantes de la C.N.T.], Ediciones de La Piqueta, Madrid, 1978, pp. 117-118; NAVARRO NAVARRO, Javier, Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividad cultural de las asociaciones... en una familia modesta y numerosa. Su padre (según la partida de nacimiento que fue solicitada por el Juez Instructor y que obra en el Sumario del Consejo de Guerra instruido contra él) no lo inscribió en el registro civil de esta población hasta que tuvo dieciocho años, es decir, en 1918. Su abuelo paterno fue Ginés Cano Navarro, natural de Lorca, Murcia, y su abuela María García Ruiz, natural de Mojácar. Sus abuelos maternos Manuel Carrillo Torres y María Ruiz Gonzalo eran también de Mojácar. Salvador Cano García, su padre, era jornalero y enviudó de María Carrillo Ruiz, fallecida antes de 1918. Fotografía 20. Retrato de Salvador Cano Carrillo. FUENTE: ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 1957. Su familia marchó de Mojácar cuando Salvador Cano Carrillo era muy pequeño y se establecieron en Valencia. Salvador trabajó primero como sastre y como vendedor de colonias en Burjassot, pero pronto se convirtió en un conocido profesor racionalista en la comarca valenciana y adquirió prestigio como periodista. Se acercó a las ideas libertarias en 1919 y colaboró activamente en el Ateneo de Mislata, del que fue maestro de su escuela. Parece que residió también un tiempo en Marruecos como corresponsal del diario CNT durante la dictadura de Primo de Rivera, pues envió colaboraciones desde Melilla en 1927 y desde Orán en 1930 para La Revista Blanca. (Reseña en la Revista Blanca de una conferencia celebrada en Melilla en mayo de 1927, y una entrevista a García Viñas desde Orán en 1930). Además fue corresponsal de Solidaridad Obrera de Barcelona, del que fue redactor y, según algunos, director en 1936. En Valencia consiguió gran prestigio como periodista: en 1936 colaboró en UGT-CNT, de Valencia y fue redactor de Fragua Social en la primera redacción del verano de 1936. Era miembro de la FAI del grupo Ariel de Mislata desde 1935 y se convirtió durante la guerra en director de Nosotros, órgano de la FAI en Valencia. anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, op. cit., pp. 119, 141, 159, 395, 396, 432. Colaboró y fue maestro en la escuela racionalista del Ateneo de Mislata durante la guerra. Como secretario del comité de la FAI de Levante entre 1937 y 1938 asistió a numerosos mítines, en los que defendió la nueva estructura acordada en el Pleno valenciano de cuatro y el siete de julio de 1937 que pretendía hacer de la FAI un partido político. En 1937 prologó la edición de la conferencia de Tomás Cano Ruíz La FAI y los momentos actuales. En mayo y diciembre de 1937 dio conferencias en Valencia. El veinte de noviembre de 1938 participó, con Pura Pérez Benavent y José María Jover, en el homenaje a Buenaventura Durruti que se hizo en Xàtiva. Como periodista dedicó muchos de sus artículos a temas pedagógicos y culturales y en Fragua Social realizó también crónicas como enviado especial al frente. Fue también colaborador de Anarkía, la revista Cénit, Ideas, Orto y UGT-CNT de Valencia (1936). Es autor de las ya citadas Amor sin trabas (Barcelona, La Revista Blanca, 1934) y La cosecha, sus encantos y sus dolores (La Revista Blanca, 1935) y también de Valeriano Orobón Fernández (Ruta, Caracas 1976) y autor teatral de obras de teatro inéditas, Paz en la tempestad (1938), según Óscar Blum. Al acabar la guerra cayó preso en el puerto de Alicante cuando intentaba huir y fue cerrado en el fortín de Santa Bárbara. Al acabar la guerra se procedió contra él en 1941 en el Consejo de Guerra o Juicio Sumarísimo Nº 1182-V por el delito de rebelión en el juzgado número 10 de Valencia, concluyéndose el procedimiento el 7 de diciembre de 1946. No obstante, el procedimiento represivo lo incoó el Juez alférez Humberto Muñoz Santa en Elche el 15 de junio de 1940, al haberse detenido a Cano Carrillo en la prisión de esta localidad. Muñoz Santa derivó el caso a Alicante y desde allí se envió el expediente a Valencia el 18 de junio de 1940 porque los supuestos delitos cometidos se habían producido en esta provincia. Se procedió a trasladar al detenido el 11 de octubre de 1940 de la prisión de Elche a la Prisión Celular de Valencia. La denuncia contra él se ratificó el 16 de diciembre de 1940 ante el juez Militar de Elche. Por las declaraciones que Salvador Cano Carrillo realizó ante el juez conocemos que fue detenido el 1 de abril de 1939 en Alicante, donde se encontraba desde hacía quince días para reponerse de una grave enfermedad de la vista. Esta explicación tan poco convincente enmascaraba su intención de trasladarse de Valencia a Alicante para embarcarse rumbo al exilio en el puerto de esta ciudad. Pese a que no tenía antecedentes delictivos, se le confinó en la cárcel de Elche. Salvador Cano Carrillo tenía cuarenta años y estaba casado y declaró que había vivido durante la guerra en Burjassot en la calle Valencia, 2, trabajando en su taller, donde se ganaba la vida como sastre cortador de profesión. Sólo reconoció que había pertenecido a la Sociedad de Obreros Sastres y negó que militara en ningún partido político u organización. También declaró que no había realizado servicios militares. El juez instructor solicitó los primeros informes a la Alcaldía, Guardia Civil y Falange de Burjassot. Estas desmintieron las declaraciones del detenido, al que calificaron como individuo de ideas de “extrema izquierda” desde antes de la guerra, aunque afirmaban que no podían aportar datos sobre la conducta durante la guerra de Cano Carrillo porque éste no había vivido en esta población (Informes del 17 diciembre) En una segunda declaración, Cano Carrillo insistió en que sí había vivido en Burjassot durante la guerra y que sólo se había marchado de Valencia a Alicante quince o veinte días antes de la entrada de las tropas nacionales para tratar una afección ocular que pensaba que mejoraría con el clima más seco de Alicante. Pero no pudo aportar pruebas de su dolencia cuando el juez le preguntó si había acudido a un oculista en esta ciudad. Precisó que durante esos días se hospedó en casa de su amigo Gómez, en la calle Barrio de Santo Domingo, 14 de Alicante. Llamado a declarar Juan Antonio Gómez Segura, un basurero de cuarenta y ocho años, afirmó que no conoció al detenido hasta que lo vio por primera vez los diez últimos días de marzo de 1939. Gómez justificó el que le permitiera quedarse tres o cuatro días en su casa porque se compadeció de él, porque estaba enfermo de la vista y no por amistad, pues para él Cano Carrillo era sólo uno más de los soldados a los que permitía que dejaran sus maletas y pertenencias en su trapería. Los informes solicitados a Mojácar no ofrecieron datos sobre Salvador Cano, salvo su partida de nacimiento. En Mojácar apenas le conocían, pues su familia se había marchado muy pronto de la localidad cuando él aún era un niño. La instrucción prosiguió y el juez solicitó información sobre el detenido al Servicio de Información y Estadística, que aportó los datos que constaban en el Fichero de Antecedentes Penales y que fueron los que sirvieron para acusarle el 18 de enero de 1941 de ser un propagandista de izquierdas, de participar en mítines, como el organizado por la CNT-AIT en el Teatro Principal de Castellón el 27 de septiembre de 1936; o de presidir el mitin de afirmación revolucionaria de octubre de 1936 en el cine Coliseum; de ser redactor de Fragua Social, Secretario del Comité Regional de la FAI y de haber sido propuesto para Gobernador Civil de Almería. El 3 de noviembre de 1941 concluyó la instrucción, que desestimó la prisión atenuada para Cano Carrillo y propuso la pena de doce años y un día. Durante el Consejo de Guerra, Cano Carrillo negó ser redactor de Fragua Social. Según él sólo era el corrector de las faltas de ortografía de los escritos que enviaban los obreros al periódico. Justificó su pertenencia al Sindicato de Artes Gráficas alegando que cualquier obrero tenía la obligación de afiliarse a un sindicato durante la guerra y quitó también importancia a su participación en los mítines: sólo acudió al mitin de 27 de septiembre de 1936 en el Teatro Principal de Castellón porque había sido invitado por un redactor de Fragua Social, el cuál una vez allí le invitó a participar, lo que hizo limitándose a decir sólo cosas relacionadas con el periódico, como que los obreros debían leer e instruirse. Cano Carrillo trató sin éxito de disimular su protagonismo en este mitin como orador, pues su discurso publicado en Fragua Social deja claro su contenido político. En cuanto al mitin celebrado en el cine Coliseum en octubre de 1936, dijo que asistió sólo porque era un acto cultural y no extremista. Negó con rotundidad ser el secretario del Comité Regional de la FAI de Levante, aunque admitió que trabajó en la secretaría como empleado contratado para llevar la correspondencia. Y por último, alegó que no había aceptado la proposición para ser gobernador civil de Almería, lo que se le pidió sólo por la falta de hombres capaces y no por su implicación en la organización CNT-FAI. A petición suya le avalaron favorablemente María Settier de Miracle y el doctor José María Samper. María Settier era poetisa y escritora y natural de Madrid, que describió a Cano Carrillo como una persona educada, culta y de buenos sentimientos y destacó que durante la guerra la favoreció cuanto pudo y que nunca la hostilizó por su condición de católica, lo que también había hecho con otras personas de derechas. Settier era madre de dos militantes falangistas y vivía en la Gran Vía Marqués del Turia, 31, principal, de Valencia. También el doctor José María Samper Sais, militante de la FET y de las JONS, que vivía en la Gran Vía Germanías, 36, le describió como una persona antimarxista, culta y tolerante. Conocía a Cano Carrillo desde que había operado de gravedad a su mujer y aseguró que incluso había observado imágenes religiosas en su casa cuando acudió a curarla. Le estaba agradecido a Cano Carrillo porque le protegió cuando fue detenido durante la guerra. El 8 de julio de 1942 el Alcalde de Burjassot confirmó que Cano Carrillo pernoctó algunas noches en una casita de la huerta de esa localidad, junto a la Calle de Valencia, durante la guerra, pero que residía en Mislata, en cuyo pueblo regentaba una escuela. En Burjassot no había tenido ninguna actuación delictiva, lo creía más un hombre de letras que de acción pero le suponía “adhesión a los rojos”, por su amistad con un tal Nadal (al que calificó como “asesino”). La Guardia Civil de Mislata confirmó que Cano Carrillo vivió en esta población durante la guerra. Nuevamente llamado ante el Tribunal, Cano Carrillo precisó el 26 enero de 1943 que vivía desde hacía doce años en la Huerta de Burjassot, en el Camino Hondo, número 7, aunque la correspondencia se la mandaban a la Calle Valencia, 2, de Burjassot, donde había una tiendecita en la que se recogía el correo de varias casitas de la huerta y aseguró que vivió en este domicilio hasta que se marchó días antes del fin de la guerra a Alicante. Cuando se le preguntó por qué si no era un miembro destacado de la organización se pidió su presencia en los mítines y que fuera Gobernador civil de Almería, argumentó que la única explicación era que en aquel momento se echaba mano de cualquiera debido a la escasez de gente, aun sin tener una gran personalidad. Añadió que la petición de Gobernador fue una propuesta particular de José Miró, Secretario del Comité Regional de la FAI, y no una decisión de la organización. Aunque se intentó no se pudo tomar declaración a José Miró Lázaro porque había huido de Valencia al acabar la guerra y, aunque se le detuvo en Alicante y fue conducido al Campo de Concentración, se había evadido. Miró, que usaba según la guardia civil los alias de Víctor Talamante y Federico Martínez, era fogonero en la Estación del Norte, y había sido miembro destacado de la FAI y presidente de la Diputación durante la guerra. Había vivido en la Calle Gracia, nº 69 de Valencia. Manuel Paumer Lorenzo, comerciante de Burjassot de cincuenta años confirmó la dirección de Salvador Cano en Burjassot. Dijo que, excepto una corta temporada en la que se fue con unos familiares a vivir a Mislata, vivió toda la guerra en una propiedad en el Camino Hondo de Concepción Navarro, ya fallecida allí. También aseguró que Cano Carrillo se ganaba la vida como sastre y vendedor de colonias. La Alcaldía de Mislata no pudo especificar la escuela racionalista que había regentado Cano Carrillo, pues durante “el periodo rojo había en Mislata catorce escuelas oficiales y varias particulares”. El informe de la Falange de Torrent, destacó que Cano Carrillo no observó una conducta violenta durante el conflicto en esta localidad. Acabada la instrucción el 19 de noviembre de 1943, se pasaron las conclusiones al Fiscal, que pidió una pena de veinte años y un día, frente a los seis años solicitados por el defensor. El juez dio por probado que Cano Carrillo había sido detenido cuando trató de embarcar en Alicante rumbo al exilio y admitió todas las acusaciones, pero aceptó las atenuantes de falta de perversidad y de escasa trascendencia de los hechos delictivos cometidos. Por ello, su sentencia de 25 de enero de 1944 que lo condenaba a treinta años y un día, se redujo a veinte años y un día de reclusión por los atenuantes alegados. Cano Carrillo estaba en prisión desde el 24 de diciembre de 1939, y ya había cumplido cuatro años y un mes en prisión, por lo que el 18 de febrero de 1944 aún le quedaban por cumplir quince años, diez meses y once días. Aunque su condena se extinguía el 24 de diciembre de 1951, se le concedió la libertad condicional el 18 de julio de 1944. Fijó su residencia en Burjassot en la Calle Valencia, 2, bis, camino Hondo. El 8 de enero de 1946 inicio la petición de indulto, que se le concedió el 15 de marzo de 1946. Su liberación definitiva se produjo el 22 de marzo de 1946 y su expediente fue archivado el treinta noviembre de 1946. Cuando fue liberado se quedó en Valencia y se ganó la vida como representante. Colaboró en la prensa libertaria del exilio y encontramos textos suyos en Anarkía, Cenit, Ideas-Orto, Ruta, etc. En 1974 colaboró en la encuesta «Pasada, presente y futura del movimiento libertario español» publicada en Cuadernos de Ruedo Ibérico. En febrero de 1976 publicó una biografía de su amigo Valeriano Orobón Fernández en el número 26 (monográfico) de la revista Ruta. Se exilió a Francia, donde se ganó la vida como representante y colaboró en distintas publicaciones libertarias del exilio en Toulouse. En 1978 participó en el libro colectivo, editado por Isidro Guardia Abella, Conversaciones sobre el movimiento obrero (Entrevistas con militantes de la CNT). Durante una estancia en Valencia en casa de sus hijos, Salvador Cano Carrillo sufrió una caída. Le llevaron al hospital pero no se le diagnosticó nada importante. Marchó a Montgailhard (La Guyena, Occitania) con sus hijos, pero cayó paralizado y murió 15 días después, el 17 de diciembre de 1991; fue enterrado en Montgailhard, al lado de su compañera Francisca Gómez Aguirre. Los que lo conocieron destacan su trato cordial, pacífico y razonador. Luís García Gallo Luís García Gallo (también conocido por los seudónimos Le Coq y López IV) formó parte de la segunda redacción de Fragua Social, compuesta en marzo de 1937$^{172}$ por: León Sutil como director, Manuel Villar como secretario de redacción y los redactores Emilio Vivas, Juan Gallego Crespo, Juan Rueda Ortiz, Félix Paredes (dibujante), Enrique López Alarcón (delegado de Barcelona) y Víctor Martínez$^{173}$ (Servicio de Informaciones locales y oficiales). En esta redacción ya había desaparecido Salvador Cano Carrillo, que se convirtió en director de Nosotros, órgano de la FAI. ![Fotografía 21. Luís García Gallo con el pintor Pachi Bengoa. Luís García, en el centro con gafas. FUENTE: RODRIGO, Antonina, «Luís García Gallo. COQ», Bicel, 12 (2002), pp. 25-36.] Luis García Gallo$^{174}$ fue un dibujante vasco nacido en Toro (Zamora) el 8 de junio de 1907. De muy niño se trasladó a Bilbao y antes de la guerra, desempeñó oficios humildes de botones o como músico de cabaret. Había aprendido a tocar el violín en la Escuela de Artes y Oficios de Achauri, mientras aprendía dibujo en la escuela de Artes y Oficios de Bilbao. Se trasladó a Madrid y allí diseñó publicidad para una imprenta. En 1928 publicó unas viñetas en El Pájaro Azul de Vitoria, revista en la que colaboraban anarquistas como Isaac Puente o Lucarini. Se afilió a la CNT y durante la Guerra Civil se dedicó en exclusiva al dibujo periodístico. Elaboró carteles, aleluyas satíricas y caricaturas. Colaboró en la prensa libertaria como Tierra y Libertad, Solidaridad Obrera y Fragua Social, en la revista Diana, órgano del X Cuerpo del Ejército del Este (Segre) y creó portadas y viñetas para las publicaciones de Episodio y Anecdotario de la Guerra y la --- $^{172}$ Fragua Social, 7 de marzo de 1937. $^{173}$ De Víctor Martínez desafortunadamente no existen fuentes. $^{174}$ Fuentes sobre Luis García Gallo: Sin ficha represiva en el CDMH; Sin referencias en AGHD; Referencias bibliográficas: ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 694; RODRIGO, Antonina, «Luis García Gallo. COQ», Bicel, 12 (2002), pp. 25-36. En 1938 se trasladó a Barcelona y prosiguió allí su labor de dibujante al servicio de la causa republicana, hasta que se incorporó al Ejército del Este, en la zona de Noguera Pallaresa, bajo las órdenes de Gregorio Jover y el comisario político Juan Manuel Molina, Juanel. En enero de 1939 salió con su ejército de Puigcerdá y fue internado en el campo de concentración de Mont-Luois y después en Argelès-sur-Mer. En 1940 se ganaba la vida como leñador en Varilhes y parece que estuvo en contacto con el grupo Ponzán. A pesar de que Ricardo Mestre le consiguió un visado, no quiso exiliarse a México. A principios de 1941 consiguió llegar a París. En esta ciudad, ocupada por los alemanes, sobrevivió como pudo. En febrero y marzo 1947 participó en la exposición artística del MLE celebrada en Toulouse y París. Frequentaba la tertulia anarquista de Téllez, Alaíz, García Lamolla y Gómez Peláez. También se ganó la vida dibujando placas de matrículas en la fábrica Peugeot hasta que consiguió el éxito con sus historias, que primero no tenían palabras por su desconocimiento del francés. Publicó sus dibujos bajo el seudónimo de Le Coq, en Point de Vue, Ici-Paris, Constellation, Voilà, La Presse, Nouveau Candide, Paris-Presse, L’Intransigeant, France-Soir y, sobre todo, en Jours de France. A través de los personajes de sus aventuras Nanette, Mamz’elle, Azor y Gudeamus su nombre se internacionalizó. Trabajó en ocasiones con Goscinny. Sus personajes fueron interpretados por actores en el cine gracias a Xavier Gelin, productor-director de la firma parisina Hugo-Films. Tras un exilio de más treinta años, regresó a España y se instaló en Barcelona. Murió el 21 de septiembre de 2001. Ilustró el folleto de Alaíz sobre Ramón Acín y publicó sus caricaturas y dibujos en Butlletí de la CNT-FAI de Igualada, CNT de España y Francia, Diana, Estudios, Episodios, Fragua Social, Juventud Libre (1936), Solidaridad Obrera de Barcelona, México y París, Tierra y Libertad, Umbral, el libro colectivo De Julio a Julio (Valencia, 1937). Además de Gallo, cabe reseñar que también trabajaron en Fragua Social como ilustradores: Vas, Muro¹⁷⁵ (Juan Pérez del Muro), Escribá¹⁷⁶ (Rafael García Escribá), Mario y Roig. Félix Paredes Martín Félix Paredes Martín¹⁷⁷ nació en Madrid a finales del siglo XIX y antes de la guerra fue conocido como autor de canciones y poemas. Había sido secretario de redacción del periódico La Tierra de Madrid y colaborador entre otros de El Liberal, El Heraldo y La Libertad. Al inicio de la guerra accedió a la redacción de Fragua Social, en la que destacó en la composición de poemas de guerra, que también publicó para CNT, CNT --- ¹⁷⁵ ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 1323 y 1324. ¹⁷⁶ Referencia sobre Rafael García Escribá, ibidem, p. 691. ¹⁷⁷ Referencias sobre Félix Paredes Martín: ibidem, pp. 1275-1276 y 1816; SALAÜN, Serge, «La expresión poética durante la Guerra de España», en HANREZ, Marc, Los escritores y la Guerra de España, Monte Ávila Editores, Caracas, 1977. Manchega, CNT del Norte, El Criticón, Esfuerzo, Frente Libertario, Libre Studio, Mi Revista y Nosotros, en los que escribió. Pronunció conferencias en Valencia en 1938 y diciembre 1937. Es coautor del libro De julio a julio (1937); Dans la turmente, Paris, 1938; el ensayo teatral estrenado en Valencia en diciembre de 1937, Friso de la Victoria; Juventud (1914), Mientras aúlla la hiena fascista, Libre Estudio, 1938; Nocturno madrileño: poema en ocho cantos (Madrid, 1917). Colaboró en el Romancero general de la obra de España (Valencia, 1937, poemas en Musa redimida, Madrid, 1940, desde la cárcel. Al terminar el conflicto, fue hecho prisionero en Alicante y cumplió prisión en San Miguel de los Reyes. Fue condenado a muerte, aunque esta pena se le conmutó por largos años de prisión. Fue liberado en 1944 y desde 1945 se desconoce su paradero. Enrique López Alarcón Enrique López Alarcón\textsuperscript{178}, reconocido intelectual y dramaturgo, era en 1936 compaginador del periódico CNT de Madrid, redactor de Solidaridad Obrera de Barcelona y pronto se convirtió en colaborador de Fragua Social en 1937, en la que publicó artículos y poesías, como corresponsal en Barcelona del diario Fragua Social, desde febrero de 1937. Enrique López Alarcón nació en Málaga el 22 de junio de 1881 (aunque según Íñiguez, en 1891) y murió en Cuba en 1948. Fue un poeta, dramaturgo y periodista bastante conocido antes de la guerra y durante la misma trabajó para la CNT, aunque no existe constancia de que lo hiciera con anterioridad. Cursó los estudios primarios con los jesuitas de Málaga y estudió Filosofía y Letras en la Universidad de Granada. Se marchó a Madrid a los veintidós años y allí trabajó como redactor de numerosas publicaciones como La Época, La Tribuna, El Nuevo Evangelio, El Mundo, El Intransigente y La Mañana. Fundó La Gacetilla y el periódico literario Gil Blas. En 1909 redactó crónicas sobre la guerra marroquí. Era amigo de León Felipe y fue un poeta reconocido, con un estilo próximo al modernismo de Dario y al simbolismo. Uno de sus famosos sonetos es el conocido Soy español. Durante la guerra civil, frecuentó los círculos anarquistas y colaboró en sus periódicos. Prologó los libros de Benigno Bejarano, España frente al fascismo internacional; Entre los campesinos de Aragón, de Souchy; y La introducción de Cipriano Mera, revolucionario, de González Inestal, publicado en, Atalaya, La Habana, 1943. Otras obras \textsuperscript{178} Artículos de Enrique López Alarcón en Fragua Social: “El frente de la juventud”, 20 de febrero de 1937, p. 8; “Reportaje sentimental”, 21 de febrero de 1937, p. 16; “El mitin de concentración regional de la CNT”, 28 de febrero de 1937, p. 3; “Tópicos de la revolución”, 12 de marzo de 1937, p. 3; “En el camino de la unidad de acción”, 21 de marzo de 1937, p. 16; “Sol de Cataluña. El cuento de la buena pipa”, 9 de abril de 1937, p. 3; “A treinta años del proceso contra Ferrer y Nacen. Una honrada figura, digna de nuestro recuerdo”, 13 de abril de 1937, p. 3. Referencias bibliográficas: ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 952 y 953. son Las manos largas (Madrid), Los Contemporáneos, con Cristóbal de Castro, (Melilla 1909). Fue un representante del teatro poético iniciado en España a principios del siglo XX por Francisco Villaespesa y Eduardo Marquina, y que fue continuado, entre otros, por Ramón Goy de Silva, Luis Fernández Ardavín, Joaquín Dicenta, Joaquín Montaner, Ramón de Godoy Sala, Antonio y Manuel Machado, Fernando López Martín, Pedro Muñoz Seca y Miguel Echegaray. Entre los títulos de mayor relieve de su numerosa obra dramática se cuentan: Golondrinas (1905), Con mujer y sin mujer (1905), La sal de Madrid (1926), Voy a ser cocota (1926), una comedia casi picaresca, Vivir (1929), La Dictadura (1930), Romance caballeresco: Comedia melodramática a la española, escrita en verso, en tres actos y un epílogo (1933) y Los majos del Perchel (1935), comedia lírica estrenada en el Teatro Calderón de Madrid. En colaboración con otros dramaturgos escribió un buen número de obras, con José Ignacio Alberti, Sebastián el bufanda o El robo de la calle Fortuny: película policíaca en cuatro actos y en prosa, estrenada en el teatro Romea de Madrid, en 1916 y El collar de esmeraldas (1918); con Cristóbal de Castro Gutiérrez, Gerineldo. Poema en cuatro jornadas (1909), Los insaciables (1909), comedia picaresca en prosa, en cuatro actos, Las manos largas (1926) y La mano de la reacción, zarzuela; con Ramón de Godoy y Sala, La Tizona (1917), drama romántico, y La madre Quimera, farsa romántica en cuatro jornadas (1918); con Alfredo Escosura, La Maragata (1931), zarzuela, y con Fernando Alarcón, Paleta, humorada lírica en tres actos y veinte cuadros que se estrenó en el Teatro Eslava de Madrid, el nueve de junio de 1933. Entre las traducciones y versiones escénicas señalamos: en colaboración con otros autores, Figaro, barbero de Sevilla y El casamiento de Figaro, de Pierre Agustín Caron de Beaumarchais; Fortunata y Jacinta, versión escénica de la novela de Galdós, Fuenteovejuna, versión de Lope de Vega, y Piénsalo bien, traducción de Pirandello. Como poeta su obra fundamental es Constelaciones poéticas (1906). Entre sus novelas citamos: La cruz del cariño (1909) y Melilla 1909; crónica de un testigo, diario de la guerra escrito durante las operaciones en el Rif (1911), en que recoge su experiencia como corresponsal de guerra de El Mundo, en la Campaña de África de 1909. En el homenaje a Villaespesa, que había vuelto enfermo y abatido de América, celebrado en el Teatro Español de Madrid el día 25 de enero de 1932, al que asistió el presidente de la República, Aniceto Alcalá Zamora, intervino junto, con Manuel Machado, Eduardo Marquina, Fernández Ardavín, recitando poemas al amigo y poeta almeriense. Tras breves estancias en Panamá y Santo Domingo, llegó a La Habana en 1940. Residió en el exilio en Sète y luego pasó a Santo Domingo (allí coincidió con Manuel Pérez) En Ciudad Trujillo participó en programas de radio contra el fascismo y contra Franco. En sus años de exilio publicó, probablemente con la intención de poder salir de Santo Domingo, una colección de sonetos titulada Sonetos a Trujillo. Luego pasó a Cuba y Panamá, de donde fue también expulsado. En La Habana publicó Soy español. Madrigales y sonetos (1940) y el poemario Martí (1942). También fue director de algunas puestas en escena del grupo Teatralia. Óscar Blum Óscar Blum formó parte de la tercera redacción de Fragua Social, cuya composición cambió en mucho respecto a la primero y segunda redacciones en marzo de 1938. El director continuó siendo Manuel Villar Mingo, pero en enero de 1938 se reincorporó Juan López Sánchez. Además de ellos, el cuerpo de redacción lo formaban Enrique Martín Moreno, Corsino Ordiz Fernández$^{179}$, Félix Paredes y Francisco Direitiño.$^{180}$ Si conocemos algo más sobre el letón Óscar Blum. Llegó a España en 1936 cuando tenía aproximadamente cuarenta y siete años. Fue nombrado crítico teatral del diario anarquista Nosotros el treinta de julio de 1937 y fue redactor de Fragua Social, en la que también dirigía una sección de crítica teatral. Aunque en abril de 1938 tenía ya cincuenta años, sus intereses teatrales le llevaron a dirigir el grupo dramático libertario de las JJLL de Valencia. Aquí ayudó a crear la Escuela Lírica de Actores y propuso a Mariano Vázquez la conveniencia de representar autores extranjeros como Roland, Shawo Gorky, junto a los autores autóctonos como Salvador Cano Carrillo, José España y Cátulo Carrasco. Salió el último día de la guerra por el puerto de Gandía, camino de Gran Bretaña y, al poco, emigró a Noruega. Existen escritos suyos en Emancipación de Almería, Extremadura Libre de Puertollano, Fragua Social (sección crítica teatral), Juventud Libre de Madrid (sección de política exterior) Nosotros de Valencia (sección La vida teatral) y La Voz de la FAI de Granada. Es autor de Hombres y hechos y Apuntes sobre política internacional (Valencia, Comité Regional CNT, 1938), Russische Köpfe (Berlín, 1923) y Trümenfeld in Europa (Berlín, 1924). Francisco Direitiño Francisco Augusto Direitiño$^{181}$ era el secretario de la Federación Anarquista Portuguesa en el Exilio (FAPE) en 1936. Fue responsable técnico del diario vespertino --- $^{179}$ Lamentablemente no existen fuentes sobre Corsino Ordiz Fernández. $^{180}$ Referencia bibliográfica sobre Óscar Blum: ibidem, pp. 239 y 240. Para el contenido de los miembros de la tercera redacción CDMH, Carta, Político Social, Madrid 748/ 10/ 1, 2,3 y Político Social, Madrid, legajo 15125, fol. 70. $^{181}$ Referencias sobre Francisco Direitiño: AMORÓS, Miguel, José Pellicer, el anarquista íntegro: vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro, op. cit., pp. 231-232. Algunos de los artículos de Francisco Direitiño en Fragua Social: “Tánger punto negro de nuestra lucha”, 24 de octubre de 1936; “Tánger punto negro de nuestra lucha”. 27 de octubre de 1936, p. 13; “Los jesuitas portugueses se quitan la careta”, 28 de octubre de 1936, p. 8; “La diplomacia europea en Tánger. Causa directa de los atropellos”, 29 de octubre de 1936, p. 12; “La diplomacia europea en Tánger. Mientras…”, 6 de noviembre de 1936, p. 8; “Del momento. En la guerra como en la guerra”, 10 de noviembre de 1936, p. 16; “La independencia marroquí”, 15 de noviembre de 1936, p. 10; “Tánger…”, 18 de noviembre de 1936, p. 8; “Reportajes marroquíes”, 15 de diciembre de 1936, p. 9; “La moral en los frentes”, 16 de diciembre de 1936, p. 8; “Reportajes marroquíes. Franco ha muerto en una clínica de Tánger”, 20 de octubre de 1936, p. 9; “¿Tendrán los españoles de Tánger que pedir protección?…?”, 27 de diciembre de 1936, p. 8; “Reportajes marroquíes. ¿Quién sirve a la diplomacia española en Tánger?” 1 de enero de 1937, p. 15; 158 Nosotros, portavoz de la Federación Regional de Grupos Anarquistas, junto a Miguel Giménez Igualada, que se ocupó de la redacción, al no aceptar la dirección Tomás Cano Ruiz, propuesto por el Comité Regional de la FAI. Nosotros se editó también en los talleres de Fragua Social y contó desde el primer momento con la colaboración de la escritora anarquista Ada Martí, amiga seguramente de Giménez Igualada o de Gonzalo Vidal. Los reportajes de Direititño firmados con su nombre en Fragua Social estuvieron dedicados a asuntos relacionados con Marruecos y Portugal, con el fin de combatir el reclutamiento de marroquíes por las tropas franquistas, y también destinados a animar sobre la posibilidad de una revolución en Portugal que ayudaría a la República española o una insurrección de las cabilas rifeñas. Su colaboración en Fragua Social no se limitó a su periodo como redactor, pues comenzó a colaborar con el diario desde el inicio de la publicación. Enrique Martín Moreno Enrique Martín Moreno$^{182}$ fue redactor de Fragua Social y director de la revista Argos, que comenzó a publicarse con carácter mensual en enero de 1937. Esta revista contenía ensayos sociales, literarios y artísticos. Su labor como periodista confederal y propagandista le llevó a realizar mítines por el Comité Peninsular de las JJLL en Villareal en 1937 con Pros y Ballesta. Fue amigo de Enrique de Guzmán. Se exilió a México en 1936, país en el que consiguió riqueza e influencia en los medios periodísticos mejicanos. Colaboradores A partir del 14 de febrero de 1937 el diario incorporó como colaboradores a un elenco de importantes intelectuales simpatizantes del anarquismo, algunos de los cuales procedían de familia burguesa, incluso uno de ellos aristocrática, como Antonio de Hoyos. Poseían estudios universitarios, dominaban lenguas extranjeras o un curriculum intelectual reconocido. Fragua Social realizó un cartel anunciando la participación de estos nuevos colaboradores, en un intento de ganar prestigio entre sus lectores y también para combatir la desconfianza de sus militantes hacia los llamados intelectuales burgueses. --- $^{182}$ Algunos de los muchos artículos de Enrique Martín Moreno en Fragua Social: “Bizantinismos de la hora”, 1 de septiembre del 36, p. 8 (Se refiere a la polémica suscitada con Verdad, que se expresa más claramente en el artículo de la misma página titulado “Sin polémica Estamos donde siempre”. En éste artículo pide que no se pierda el tiempo en determinar a quién corresponde el mérito de hacer la revolución, sino en hacerla), o también Fragua Social, 9 de enero de 1938. Referencias bibliográficas: IÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 1051. Breve referencia a Enrique Martín Moreno en BLANCO CHIVITE, Manuel, «Eduardo de Guzmán, un gran periodista libertario», Contramarcha, 54 (2011), p. 21, disponible en http://www.solidaridadobrera.org/downloads/Contramarchas/Contramarcha_54.pdf Entre los más destacados se encontraban el geógrafo y diplomático Gonzalo de Reparaz, el catedrático arabista J. Alfonso Cuevas, el importante dramaturgo y escritor Enrique López Alarcón (que se incorporó como redactor), los afamados novelistas y periodistas Antonio de Hoyos y Vinent y Eduardo Zamacois, los reconocidos militantes y periodistas Manuel Buenacasa, Benigno Bejarano, Antonio Agraz, Francisco Eusejo, Jerónimo Rodríguez, Alfonso Miguel y Díaz Fernández; intelectuales extranjeros como Gastón Leval, Agustín Souchy, H. Rudiguer y León Green; el economista Juan Porqueras Fábregas, el doctor Félix Martí Ibáñez, el geólogo republicano Alberto Carsí y, sobre todo, destacadas personalidades como Federica Montseny, Lucía Sánchez Saornil, Diego Abad de Santillán o Federico Urales, que contribuyeron con algunos artículos. Reproducción 6. Cartel publicitario de Fragua Social. FUENTE: CDMH. PS-CARTELES, 387. También muchos periodistas o reporteros enviaron crónicas desde el frente, como Raimundo Jiménez$^{183}$, Arsenio Olcina$^{184}$, J. Juan, Juan Carlos Acha (Vicente Pérez Sierra)$^{185}$, Camilo Campos$^{186}$, Santiago Tronchoni Micó$^{187}$, José España$^{188}$. Aurelio Jerez --- $^{183}$ Raimundo Jiménez fue enviado especial al frente de Teruel en agosto de 1937. Uno de sus artículos en Fragua Social fue “Diez mil duros por la cabeza de un anarquista”, 1 de noviembre de 1936, p. 12. $^{184}$ Referencias sobre Arsenio Olcina Esteve: ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 1226-1227. Uno de sus artículos en Fragua Social relacionado con el frente de Teruel fue “Impaciencia”, del 25 de agosto de 1936, p. 8. $^{185}$ Breve referencia sobre Juan Acha: ibidem, op. cit., p. 13. $^{186}$ Ibidem, p. 308. Santamaría\textsuperscript{189}, José Giner Cervantes\textsuperscript{190}, José L. Moreno\textsuperscript{191}, el reconocido y ya citado Mauro Bajatierra\textsuperscript{192} o Ben–Krimo\textsuperscript{193}. Algunos de estos corresponsales escribieron también para \textit{Línea de Fuego} y siguieron a las columnas anarquistas al frente. Otros como Emilio Villalonga Santolaria relataron algunos de los principales hitos de la historia confederal. No nos detendremos a elaborar una biografía de todos ellos, pues excedería en mucho los objetivos propuestos en este estudio, trabajo éste que queda abierto a nuevas investigaciones. No obstante, el contenido de algunos de sus artículos sí será analizado en diferentes capítulos de esta tesis. \begin{footnotesize} \begin{itemize} \item[\textsuperscript{187}] \textit{Ibidem}, p. 1722; MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa y PAGÈS I BLANCH, Pelai (coords.), \textit{Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans}, op. cit., p. 1385-1386. \item[\textsuperscript{188}] ÍÑIGUEZ, Miguel, \textit{Enciclopedia histórica del anarquismo español}, op. cit., pp. 546 y 1965. \item[\textsuperscript{189}] \textit{Ibidem}, p. 873. \item[\textsuperscript{190}] Enviado especial al frente granadino, \textit{Fragua Social}, 2 de septiembre de 1936. \item[\textsuperscript{191}] Artículos en \textit{Fragua Social}: “La Lucha en el frente de Extremadura. Otro nuevo éxito de la Columna Fantasma. Las tropas del Capitán Uribarri entran victoriosas en Guadalupe”, \textit{Fragua Social}, 21 de agosto de 1936, p. 6; o “La Lucha en el frente de Extremadura”, 22 de agosto de 1936. \item[\textsuperscript{192}] VADILLO MUÑOZ, Julián, \textit{Mauro Bajatierra, anarquista y periodista de acción}, op. cit. Existe sobre él un importante archivo fotográfico en FAL, disponible en http://fal.cnt.es/?q=node/7133; ÍÑIGUEZ, Miguel, \textit{Enciclopedia histórica del anarquismo español}, op. cit., pp. 155-156 y 1951; Algunos de sus numerosos artículos en \textit{Fragua Social}: 27 de diciembre de 1936, p. 12, 2 de enero de 1937, p. 8; “Del frente de Madrid. En las trincheras de la Universitaria. Heroicidades anónimas”, 19 de febrero de 1937, p. 3; “Del frente de Madrid. El batallón Espartacus de las Milicias Confederales es el batallón de los andaluces. La sensibilidad de los muchachos. Un partido de futbol entre rojos y fascistas, que termina a tiros”, 24 de febrero de 1937; “Del frente de Madrid. Un ataque desesperado del enemigo en la Universitaria y en el Parque del Oeste”. 9 de marzo de 1937, p. 7; “Los negros de la Somalia italiana, de anillo en la nariz a guerreros nacionalistas españoles. La nueva caza de tordos anillados”, 12 de marzo de 1937, p. 3; “Del frente de la Alcarria. El ramo de flores espirituales de nuestra Federica. El enemigo ha avanzado patrás (sic) treinta y dos kilómetros. Plato del día “Picadillos de macarronis (sic) con tomate”, 26 de marzo de 1937, p. 3; “Del frente de Madrid. “Tomate” del mejor y de la tierra. Nuestros muchachos “saludan” a los “zancudos” de la casa de Campo. Las aceitunas rellenas, y “malditos” corren que se las pelan. La bandera de la FAI flamea al viento de la victoria”, 16 de abril de 1937, p. 3; “De los frentes de guerra”, 19 de agosto de 1937, p. 3; “Pueblos mártires”, 8 de octubre de 1937, p. 3; “Cómo supe la muerte de Durruti”, 20 de noviembre de 1937, p. 3; “Del frente de Madrid”, 28 de noviembre de 1937, p. 3; “La guerra sobre el ski. Soldados en la nieve”, 8 de diciembre de 1937, p. 3. \item[\textsuperscript{193}] Ben Krimó comenzó a colaborar en el diario a partir del 13 de diciembre de 1936, con su artículo “España, su lucha y su voz, ante el mundo”, \textit{Fragua Social}, 13 de diciembre de 1936, p. 9. \end{itemize} \end{footnotesize} Bloque II. Discursos e identidades del anarcosindicalismo valenciano Capítulo IV. La reelaboración del discurso apolítico antiestatista El bloque dos analiza la evolución del discurso de Fragua Social atendiendo a los principales referentes propios de la cultura anarquista: apoliticismo, antiliberalismo, antimilitarismo, pacifismo, defensa del individualismo y la autogestión, internacionalismo, defensa de la igualdad entre hombres y mujeres, amor por la libertad y la cultura, etc., aunque hemos intentado agruparlos temáticamente siempre que nos ha sido posible. El capítulo cuarto que abre este segundo bloque no pretende realizar un profundo y minucioso análisis histórico sobre la relación entre anarquismo y poder, aspecto éste ya tratado por Peirats, y de forma específica, por César M. Lorenzo desde la militancia anarquista, e, inevitablemente, por todo historiador que aborde los trágicos sucesos de la guerra civil española. Más bien tratamos de responder a la pregunta de si la CRT de Levante fue en su principal órgano de expresión fiel a su antiliberalismo, apoliticismo y a su defensa de la revolución; o si bien, debió alterar de forma temporal o definitiva algunos de estos principios y el cómo y por qué lo hizo. Uno de los mayores peligros que hemos debido sortear ha sido evitar convertir ésta en una historia de la guerra civil a través del diario o en una historia de las disputas por el poder dentro de la CNT nacional, sobre lo que ya se ha escrito mucho y bien. Nuestro interés es más modesto y consiste en determinar y analizar la evolución del discurso que mantuvo el diario durante toda su trayectoria, basándonos en algunas de las principales características de la cultura anarcosindicalista y determinar en qué referentes propios y ajenos se basó, lo que quizá nos permita saber si los militantes cenicistas aceptaron o rechazaron este discurso, el cómo y el porqué de su decisión, y si Fragua Social ayudó a modificar entre sus lectores la forma de entender la cultura política anarcosindicalista. Primera fase: entre la revolución y la colaboración El discurso de Fragua Social entre su nacimiento a finales de agosto de 1936 y la entrada del gobierno de los cenetistas en noviembre de 1936 fue el más radical en la vida de la publicación y el más acorde con la identidad política revolucionaria, antiliberal, anticapitalista, apolítica, anticlerical y antimilitarista de la organización. Pero este discurso revolucionario inicial se moderó rápidamente a partir de la segunda quincena de septiembre del 1936, momento en que desde Fragua Social se apoyó la posición colaboracionista de la CNT con el Estado. Desde el periódico se elaboró un discurso posibilista que sirviera para legitimar la participación de la CNT en CEP y en el gobierno de España. Fue la tendencia treintista o moderada la que predominó desde el principio y marcó toda la trayectoria del diario. No obstante, el colaboracionismo convivía con un discurso revolucionario, que destacaba los avances en la revolución en el frente y la retaguardia con grandes reportajes de los redactores del diario, o de colaboraciones espontáneas de militantes confederales de diferentes pueblos valencianos, que daban cuenta sobre la marcha de la revolución en sus localidades. Fue en esta fase cuando el diario fue más diverso y rico en aportaciones de sus militantes y más libre en su contenido. La apuesta por la alianza con la UGT caballerista A finales de agosto de 1936 los cenetistas valencianos necesitaban un poderoso órgano de expresión que les ayudara a consolidar el poder político e informativo conquistado en el verano de 1936. Tras el fracaso del diario sindical conjunto UGT-CNT, el primer número de Fragua Social publicado el 21 de agosto de 1936 iniciaba un proyecto periodístico de carácter bien diferente al de su semanario sindical Solidaridad Obrera de Valencia, publicación de modestos medios económicos destinada básicamente a sus militantes. El nuevo diario Fragua Social sustituyó a Solidaridad Obrera de Valencia como portavoz de la CRT de Levante, pero ahora aspiraba a convertirse en un diario de masas de amplia audiencia, capaz de competir con el resto de las publicaciones que representaban a los diferentes sectores leales al Frente Popular durante la guerra. La sustitución del nombre de Solidaridad Obrera por el de Fragua Social mostraba bien a las claras las intenciones del nuevo diario: aunar el poder del sindicato CNT y el del resto de las fuerzas políticas y sindicales para ganar la guerra y conseguir la revolución. Por tanto, el diario no sólo se dirigía al militante cenetista, sino a la totalidad los obreros levantinos y, especialmente a la UGT caballerista. Pero mientras intentaba ganar para la revolución a la UGT caballerista, el diario debía cuidarse de no romper la frágil unidad del anarcosindicalismo valenciano, en el que convivían tendencias maximalistas y reformistas, e intentaba, no sin graves problemas, conservar sus alianzas para promover la unidad de las fuerzas antifascistas frente al enemigo. Para conseguir estos objetivos, el órgano de expresión de la CRT de Levante cambió de nombre y de formato e improvisó un discurso integrador en el que la CRT de Levante tuvo que realizar grandes equilibrios y concesiones, admitir influencias y trasvases de otras culturas políticas y de la cultura burguesa, todo ello intentando conservar su identidad anarcosindicalista. Como antes de la guerra no existía un proyecto periodístico de semejante envergadura, Fragua Social fue improvisando este discurso en gran medida. La CRT de Levante necesitaba la centralización informativa para facilitar desde Fragua Social la consecución de una organización más efectiva del sindicato y acabar con las luchas intestinas en el seno de la organización cenetista que debilitaban su posición frente al resto de fuerzas políticas. Uno de sus objetivos fue aunar en el diario todas las tendencias para favorecer esta centralización y unidad informativa, en detrimento de los numerosos periódicos locales que surgieron por doquier durante el periodo bélico que expresaban diversas formas de entender el anarcosindicalismo. Sin embargo, este objetivo no era nada fácil de conseguir, a pesar de que se intentó en diferentes momentos durante el trascurso de la guerra. La idiosincrasia del movimiento dificultaba conseguir una única voz sindical, porque para los anarquistas la edición de un diario o revista propio realizado por cada grupo obrero, había sido siempre una seña de identidad de su cultura política y una garantía de autogestión e independencia frente a la jerarquía sindical, lo que permitía a cada grupo de afinidad obtener una parcela de poder informativa. Su primera redacción estuvo compuesta por militantes de diversas tendencias dentro del anarquismo, pero acabó siendo la voz del sector reformista de la CNT, la de los antiguos militantes treintistas que siempre habían defendido la necesidad de participación en la vida política de la CNT. Por su trayectoria reformista, Juan López y el sector treintista de la CNT de Levante eran los más indicados para dar el gran paso que llevaría a la CNT a participar y colaborar con el Estado republicano. Fragua Social iría modelando su discurso revolucionario inicial, hasta convertirlo en el discurso moderado y colaboracionista que la CNT regional y nacional necesitaba para adaptar su estrategia como sindicato a las necesidades bélicas. Juan López fue el verdadero impulsor del diario Fragua Social desde su cargo en el CEP. López había pasado a situarse en los órganos decisorios de la CRT de Levante gracias al protagonismo que obtuvo como miembro del Comité de Huelga de Valencia, a pesar de que en la primavera del 1936 era un miembro excluido dentro de la dirección del sindicato por sus ideas reformistas. Que en noviembre de 1936 se convirtiera en ministro del gobierno de Largo Caballero, fue en gran medida gracias al altavoz mediático que obtuvo desde el nuevo diario Fragua Social, un poder periodístico que mantuvo en el diario durante toda la guerra. La primera redacción la formaban su primer director León Sutil, último director de la desaparecida Solidaridad Obrera de Valencia, el redactor artístico Emilio Vivas y los redactores Juan Gallego Crespo, Salvador Cano Carrillo, Juan Rueda Ortiz y un redactor de noche, del que no conocemos su nombre. Su administrador fue durante toda su trayectoria Juan López Terradez. En los primeros números del diario también se señaló expresamente a Juan López como miembro de su redacción, pero su fulgurante ascenso en la política nacional le impediría durante su labor en el Ministerio dedicarse plenamente como redactor al diario, aunque siempre ejerció una gran influencia en la redacción desde su inicio, a la que volvió una vez acabada su participación gubernamental.$^{194}$ Como puede observarse fue una redacción heterogénea, aunque predominaba en ella el sector de los llamados antiguos treintistas. Fragua Social inició así su edición con una escasa tirada inicial de 4500 ejemplares, similar a la que tenía Solidaridad Obrera de Valencia en 1936 y aumentó su formato a ocho páginas, formato similar al ensayado en UGT-CNT. Su primera cabecera recordaba la moderna tipografía de la cabecera del diario Solidaridad Obrera de Barcelona en 1936 y su primera plana, impresa con algunas dificultades técnicas, debidas a la premura de su lanzamiento, se dividió a cinco columnas que incluían el editorial, un artículo de fondo y una columna menor, a la que muy pronto se incorporó una viñeta gráfica. La siguiente página reproducía los comunicados, avisos y anuncios de la CNT valenciana y nacional, así como también de las diferentes fuerzas políticas y sindicales antifascistas. A continuación, se abordaban en las páginas interiores las noticias nacionales, regionales, locales y del extranjero. Especialmente importante fueron siempre las noticias que daban cuenta de la marcha de las operaciones en el frente, principalmente, aunque no en exclusiva, del frente de Teruel o del de Madrid. Los diferentes géneros periodísticos de opinión e información se respetaron, a pesar la inevitable y pesada carga propagandística de toda la prensa bélica. La plana final del diario se dedicaba a dos importantes artículos de fondo, uno más formal que versaba sobre importantes directrices tácticas e ideológicas del sindicato, y otra columna llamada “La Canalla dorada”, firmada por el redactor Emilio Vivas, en la que éste biografiaba de forma sarcástica a los principales enemigos del bando antifascista. A diferencia de su antecesor UGT-CNT, en Fragua Social predominaba la palabra sobre la imagen. Su perfil respondía inicialmente en mucho al de un clásico diario obrero: mucha información sindical, información de política nacional e internacional, noticias culturales, colaboraciones de tipo teórico y doctrinal, cuentos, poesías y colaboraciones de espontáneos que favorecían el enganche al periódico. El periódico también incluía la cartelera de espectáculos, noticias sobre acontecimientos deportivos y publicidad comercial. Muy pronto se enriqueció con reportajes, crónicas y declaraciones de $^{194}$ Las referencias biográficas de los miembros de la redacción y los datos sobre el diario se han abordado ampliamente en el “Bloque I. Mundo Confederal”. protagonistas de los hechos que describía y de los que muchos de sus redactores participaban. Es decir, que en muchos casos, los colaboradores e improvisados reporteros eran juez y parte de aquello que relataban. También se incluían discursos y manifestaciones de organismos estatales o privados y se elaboraba un resumen sobre el contenido del resto de la prensa de prensa nacional. Se resumían los boletines de noticias de emisoras de radio locales, nacionales y extranjeras y se servía de los despachos de agencias españolas y extranjeras y de las informaciones de confidentes o informadores no profesionales. Un día a la semana, generalmente los lunes, el diario no se publicaba. La lengua en la que se expresaban sus redactores fue siempre el castellano. Fragua Social se propuso reforzar la unidad de todas las fuerzas políticas y sindicales para ganar la guerra a los rebeldes y para conseguir las alianzas necesarias que hicieran posible su proyecto sindical revolucionario. Para ello, creía necesario que el CEP se convirtiera en un organismo revolucionario autónomo respecto al poder del Estado central, objetivo que no podía conseguir sin una alianza férrea con la UGT caballerista valenciana, con la que la CRT de Levante compartía su fuerza sindical en el verano de 1936. A pesar de que el nuevo diario Fragua Social nació tras el fracaso de la fusión informativa de los diarios obreros sindicalistas en UGT-CNT, por optar la UGT y el PSOE por publicaciones propias o en conjunción con los comunistas, la CRT de Levante no renunció a propiciar desde Fragua Social la alianza con la UGT caballerista, a la que necesitaba para conseguir su proyecto sindical para España. Su leal alianza antifascista con el resto de fuerzas del Frente Popular pretendía, sin embargo, afianzar una solución revolucionaria, que la CNT creía posible en el verano de 1936, cuando confiaba en que la guerra tuviera un final rápido y contaba con que muchos ugetistas y socialistas radicalizados simpatizarían con su proyecto: un régimen sindical antiliberal y revolucionario.$^{195}$ Fragua Social colaboró en la movilización de todas las fuerzas antifascistas, publicando avisos y comunicados que facilitaran las reuniones de partidos y sindicatos, y dando publicidad a actos de afirmación, conferencias y mítines republicanos y antifascistas no necesariamente anarquistas, aunque destacaban los comunicados de la CNT, FAI, UGT y las Juventudes Libertarias. Desde el periódico se estimuló el proselitismo entre sus lectores, necesario para aumentar la implantación de los sindicatos de la regional cenetista valenciana, y se propuso transmitir desde sus páginas los referentes culturales anarcosindicalistas, labor imprescindible entre los nuevos militantes. Por ello, el diario siempre dio gran importancia en sus páginas a artículos y colaboraciones sobre historia, arte, literatura, $^{195}$ Editorial de Fragua Social, 29 de agosto de 1936, p. 1. teatro, geografía, medicina natural, etc. que respondían a sus actitudes y valores anarcosindicalistas, y que pretendían elevar el nivel formativo de sus lectores. Desde Fragua Social se comenzó en los primeros meses una importante labor de propaganda, organización y movilización general contra los rebeldes, que pasaba en gran parte, por reforzar la creación y organización de estos nuevos sindicatos. Esto era del todo necesario, pues los sindicatos confederales en el verano de 1936 eran mayoritariamente urbanos y de implantación industrial, por lo que resultaba imprescindible afianzarlos especialmente entre los campesinos; y por provincias, en Castellón, donde su fuerza era casi inexistente; y en Alicante, donde tenía poca presencia en sus zonas rurales. Al carecer de la fuerza propia suficiente para implantar su revolución sindical, desde Fragua Social se intentó transmitir la imagen de unidad de todas las fuerzas antifascistas, necesaria para derrotar al enemigo, mientras la CNT intentaba poner de su lado al sector caballerista de la UGT y al socialismo valenciano más radicalizado. A vueltas con el apoliticismo Fracasado el golpe militar en Valencia, surgieron las primeras dificultades entre las fuerzas antifascistas al intentar ponerse de acuerdo en el modelo de España que propugnaba cada una de ellas. A grandes rasgos, los republicanos, socialistas y comunistas entendían la guerra como lucha contra el fascismo con el fin de restaurar una democracia liberal. Los anarcosindicalistas, en cambio, no admitían que la guerra se librara por una república liberal. Pero la CRT no renunció a su discurso antiliberal, pese a que el discurso en defensa de la democracia liberal iba ganando sectores políticos y sindicales cada vez más importantes, discurso antiliberal que mantuvo durante toda la guerra. Veamos un ejemplo. El domingo 23 de agosto de 1936 se celebró un mitin multitudinario en el Mestalla al que acudieron unas 90.000 personas para escuchar a la CNT y a todas las fuerzas del Frente Popular. Juan López participó como orador y expresó claramente al auditorio que los cetenistas no querían recuperar una “república burguesa de papel”, sino crear una nueva república para España, calificada por López como “social”, pues la otra, la república burguesa, formaba parte del pasado. No “podía darse marcha atrás”, como pedían prietistas y comunistas desde periódicos como Verdad, que a finales de agosto de 1936 pretendía ya reconducir la situación hacia la recomposición del poder del Estado. En su argumentación, Juan López comenzó afirmando que la república burguesa era un sistema de gobierno ineficaz por no haber sido capaz de defender a España de los militares antes y después de la rebelión. A continuación, aseguraba que sólo el pueblo había impedido el triunfo del golpe militar, por lo que sólo él podía decidir legítimamente su destino. Ergo, concluía Juan López, ese destino no podía ser volver a instaurar en España una república burguesa que se había demostrado ineficaz. Así, si en los primeros días del verano revolucionario todas las fuerzas políticas y sindicales habían construido el gran mito movilizador que atribuía al pueblo el protagonismo exclusivo de la derrota del golpe militar en Valencia, la CRT de Levante lo siguió manteniendo como mito legitimador del nuevo orden revolucionario. Pero para conseguir y mantener los logros revolucionarios los cenetistas tuvieron que enfrentarse con un principio básico de su cultura política: su apoliticismo. Los líderes anarcosindicalistas seguían declarándose antipolíticos, lo que resultaba paradójico, pues desde el Alzamiento Militar formaban parte de los poderes locales, provinciales y regionales revolucionarios. Pero cuando los Comités Regional y Nacional de la CNT promovieron la estrategia de mantener, o conseguir, la participación de la CNT en los órganos de gobiernos locales, regionales y nacionales, el discurso cenetista tuvo que recurrir a complicados juegos semánticos para salvar semejante contradicción, traición según algunos confederales, con sus principios apolíticos. Por ello se elaboró desde el diario un discurso colaboracionista. En él se diferenciaba entre buena y mala política: había que acabar con la vieja política anterior a julio del 1936, se decía, y crear la nueva política revolucionaria necesaria para ganar la guerra. Esta distinción entre vieja y mala política formaba parte de todos los discursos regeneracionistas empleados por las diferentes culturas políticas desde 1898. Los cenetistas lo adaptaron a sus necesidades y a las especiales circunstancias bélicas con éxito, pues ya era en parte reconocible para sus lectores. En general, la mayor parte de los cenetistas levantinos acabaron aceptando la colaboración, aunque siguieran expresando continuos prejuicios contra la política en congresos y artículos de prensa. Desde la convulsión propiciada por el pronunciamiento militar de julio de 1936 formaban parte de los poderes revolucionarios y consideraron que esta contradicción con sus principios era un precio necesario que debían pagar para ganar la guerra y afianzar la revolución. Los problemas se produjeron cuando esos logros revolucionarios les fueron arrebatados y muchos de ellos se sintieron estafados y engañados. Su discurso colaboracionista no utilizó complicados argumentos ideológicos o precedentes históricos, y no porque no existieran. César M. Lorenzo lo atribuye a desconocimiento y mala asimilación de la ideología anarquista de la mayor parte de sus militantes, pues de la lectura de Bakunin podía extraerse la necesidad de coaligarse tácticamente con las fuerzas políticas para favorecer la estrategia revolucionaria, y Salvador Seguí ya propuso esto mismo en los años veinte.¹⁹⁶ ¹⁹⁶ LORENZO, César M., «Frente a las realidades políticas. Algunos antecedentes de la participación gubernamental de la CNT en 1936», Los anarquistas españoles y el poder, op. cit. pp. 43-80. Referencias a Bakunin, pp. 17, 18 y 48 (nota 12). Para César Lorenzo, los treintistas redescubren el modo de organización de la antigua Federación Regional Española de la Internacional, basada en los oficios federados nacionalmente y las concepciones bakunistas de la estrategia revolucionaria (en la página 53). Pero no se invocó en los mitines a Seguí y a Bakunin en estos términos. Puede haber otra explicación a esta falta de argumentación doctrinal. Cuando algunos de sus militantes, como Horacio Martínez Prieto o el mismo Juan López abordaron, éste último durante el último Congreso Regional de Levante anterior a la guerra, sólo había servido para abrir una interminable y estéril discusión entre los militantes sobre si las diferentes formas de entender el anarquismo y el anarcosindicalismo eran ideológicas o tácticas, sobre la conveniencia o no de crear un partido político que reforzara el sindicato, etc. No parece que con una guerra por ganar conviniera reanudar viejas disputas, sólo cerradas al constatarse que la división cenetista derivaba en la pérdida de su fuerza como organización sindical durante la II República. Por tanto, ¿por qué abrir viejas heridas en un momento de vorágine revolucionaria? ¿Por qué perderse en las disquisiciones ideológicas en el verano de 1936 que podían desunir la organización? Quizá por ello, se optó por mantener un lenguaje violento y radical, mientras en la práctica sus dirigentes pactaban en la sombra. Fragua Social utilizó un lenguaje radical revolucionario muy eficaz para la movilización ante el enemigo, mientras los comités regional y nacional propiciaban el colaboracionismo. El lenguaje radical aspiraba a unir a todos los obreros cenetistas, servía para ilusionar a los nuevos afiliados o simpatizantes valencianos, fueran cuales fueran sus referentes culturales, que veían en la revolución provocada por la guerra el momento de cambio social anhelado que podía poner fin a años de oprobio y de injusticia. Por tanto, el discurso radical inicial sirvió para conservar y ganar militancia, luchar contra los rebeldes, reforzó la unión entre los anarquistas y ayudó a depositar la confianza en aquellos hombres que expresaban con este lenguaje revolucionario sus anhelos de justicia social y que les imprimían un motivo para luchar. Pero, ¿de qué servía que la CNT fuera ganando cada vez mayor número de afiliados o que consiguiera unir a sus militantes si la organización no lograba desenvolverse con eficacia ante las inexorables leyes que imponía la guerra y la, tan por ellos odiada, política? La CRT de Levante tuvo que luchar para obtener la hegemonía política, como el resto de fuerzas políticas y sindicales, para lo que era necesario ganar el control de la opinión pública desde sus diarios. Fueron muchos los que desde fuera de la CNT querían que ésta no participara en las instituciones y el poder del Estado. Desde sus órganos de prensa, la UGT menos radical y el PCE realizaron una eficaz y feroz campaña de desprestigio consistente en acusar de violentos, irresponsables y radicales a los anarcosindicalistas. Vale y dinero El primer asalto de esta guerra informativa tuvo lugar en torno al uso abusivo del vale que realizaban los anarquistas, que según estos diarios, causaba atropellos y actos de pillaje contra los campesinos de la huerta valenciana. El objetivo de estas imputaciones era perjudicar la alianza de la CNT con el resto de las fuerzas políticas y sindicales. También provocaron una importante discusión interna en los sindicatos confederales. que debilitó a la organización, pues en la CNT levantina coexistían opiniones favorables y desfavorables sobre el vale, la abolición de la propiedad y del dinero. Por ello, Fragua Social luchó contra el desprestigio que se transmitía desde los periódicos locales no afines al anarcosindicalismo intentando crear entre sus lectores una opinión favorable al uso del dinero y apostó por la supresión del vale. Juan López, siempre pragmático en aspectos políticos y económicos, abogó en sus mítines y conferencias por la eliminación del vale y porque se aceptara el valor del dinero, asegurando que era necesario y útil en la primera fase de la lucha en la que la revolución aún no estaba consolidada. Admitió que el vale había sido necesario en los primeros momentos tras el Alzamiento Militar, pero reconoció que propiciaba excesos contra los campesinos valencianos y ocasionaba perjuicios en la economía valenciana. De igual modo, opinaron en el diario militantes como Ezequiel en su artículo “El valor del dinero”, publicado el veintiséis de agosto de 1936. El debate sobre el vale ocuparía también un lugar destacado en el Pleno de Campesinos de septiembre de 1936. Muchos delegados campesinos se mostraron partidarios de abolir el dinero, aunque también se escucharon voces discrepantes que argumentaban que el dinero era necesario en aquellas localidades, especialmente las industriales, que eran incapaces de autoabastecerse y no podían realizar un intercambio eficaz sin usar la moneda. La dificultad para ponerse de acuerdo sobre la eliminación del vale provenía del valor altamente simbólico que poseía para los anarquistas la abolición del dinero, símbolo para muchos de los avances revolucionarios. En general, los sectores anarcosindicalistas lo entendieron más fácilmente que el campesinado cenetista, mucho más radical y nuevo en su afiliación en la mayoría de los casos. Pero este discurso que pasaba por aceptar un paso gradual en la implantación de la revolución no era nuevo: los treintistas ya lo habían defendido antes de la guerra. Aunque fue la guerra la que hizo que los principios reformistas económicos y políticos acabaran por adoptarse. La necesidad táctica de la CRT de Levante pasaba por no destruir sus alianzas con el resto de las fuerzas políticas del CEP, y por no perder como organización su prestigio entre los campesinos de la huerta valenciana, en su mayoría pequeños propietarios, a los que se causaba graves perjuicios con el uso del vale y que les apartaba de la CNT, a la que consideraban peligrosa y revolucionaria. Por tanto, no fue un mayor conocimiento de las necesidades de una moderna y compleja economía lo que llevó a sus militantes a considerar la necesidad del dinero. Muchos acabaron aceptando esta medida, como aceptarían otras, como algo temporal, sin revisar su pensamiento ortodoxo anticapitalista. Las medidas encaminadas a suprimir el vale y aceptar el dinero se adoptaron con dificultades y sólo de forma pragmática y provisional, al considerar que la revolución estaba incompleta y que la abolición del dinero era imposible en una primera fase revolucionaria. Por ello, el valor simbólico negativo del dinero y el positivo del vale se mantuvieron inalterados en su imaginario. Así, en enero de 1937, J. Duarte Romera escribía al periódico un artículo con el que pretendía sensibilizar sobre los problemas que estaba sufriendo la distribución del plomo en Mazarrón. Los trabajadores estaban un mes sin cobrar porque el plomo estaba retenido un mes en los almacenes por falta de compradores. Los comerciantes locales habían suministrado sus productos a los trabajadores aceptando como pago los vales, pero sin dinero éstos ya no podían reponer las mercancías. Concluía pidiendo que se volviera a usar el dinero, porque “hoy por hoy” aún era necesario para efectuar las compras y porque además la falta de dinero paralizaba la compra de carbón, necesaria para obtener el plomo de las minas.$^{197}$ La Guapa y la violencia revolucionaria Pero la lucha por el control de la opinión pública tuvo otras caras. La guerra obligó al anarcosindicalismo a replantearse otra de sus premisas: su rechazo a las instituciones represivas del Estado y a cualquier forma de coerción militar, policial o judicial. Si los cenetistas querían afianzar la revolución debían impedir que el Estado republicano recuperara su poder en el Ejército, Policía y Tribunales, lo que no podía realizarse sin consolidar los nuevos órganos represivos revolucionarios. Por ello, como en cualquier cultura política, sus principios doctrinales tuvieron que adaptarse a su aplicación práctica desde el poder, máxime con una guerra por ganar. El nuevo orden revolucionario había privado al Estado del uso exclusivo de la fuerza, pero una vez evitado el Alzamiento Militar en Valencia, el sector prietista del socialismo, el Partido Comunista y una parte de la UGT eran partidarios de que el Estado republicano recuperara esas competencias. Tras el Alzamiento, las milicias de los partidos políticos y los sindicatos, creadas para frenar el golpe de Estado, se habían encargado del control del orden público. Al menos teóricamente, estas milicias dependían de la Delegación de Justicia del CEP, junto a otros organismos responsables del orden público, como el Departamento de Seguridad, llamado también de Salud Pública, creado el 20 de agosto de 1936 con atribuciones de policía judicial de carácter revolucionario. Este organismo podía retener, juzgar e incluso fusilar a implicados en caso de espionaje o complot militar. Su primer objetivo fue contener a los golpistas y desafectos y, más tarde, combatir a aquellos que sembraban el terror aprovechándose de la revolución. Otro organismo, creado el 24 de julio de 1936, fue la Comisaría de Orden Público dirigida por el capitán Navacerrada, que controlaba la entrada y salida de personas y mercancías, y emitía pasaportes y salvoconductos. $^{197}$ Fragua Social. 1 de enero de 1937. Conjurada la revuelta militar, y consolidado el poder del CEP, éste se propuso disolver estas patrullas obreras y sustituirlas por una Guardia Popular Antifascista (GPA), formada por milicianos de todos los partidos y sindicatos integrantes del CEP. La GPA se justificó por la necesidad de acabar con la abundancia de armas en las calles, que provocaba que algunas patrullas armadas de incontrolados cometieran altercados, asesinatos y abusos económicos indiscriminados en la retaguardia valenciana. Algunas de estas patrullas recorrían las calles y los pueblos valencianos limítrofes sin responder a los llamamientos a la disciplina de los dirigentes de partidos y sindicatos y del gobierno central, y efectuaban detenciones indiscriminadas, provocadas a menudo por rencillas o por delaciones anónimas. La CNT en principio no fue partidaria de la Guardia Popular y prefirió agrupar sus patrullas en comités de defensa confederales, por miedo a perder su poder en la retaguardia y a que se paralizara la revolución. La CNT intentó autocontrolarse en las funciones de policía en la retaguardia.$^{198}$ El 31 de agosto de 1936 la CNT valenciana aceptó crear las Milicias de Policía Popular en una reunión plenaria de los Sindicatos CNT. Estas milicias estarían bajo el control de un comité, con representación de cuatro delegados de la CNT. Uno de estos comités fue el Comité de Defensa de Valencia, que agrupaba a unos setecientos patrulleros al mando de Pérez Feliu. Asimismo, acordaron en dicha reunión prohibir la marcha al frente de vehículos que no estuvieran debidamente autorizados. La CNT contaba además de estas patrullas en la retaguardia, con las fuerzas de las columnas confederales en el frente, la más célebre de ellas, la Columna de Hierro, formada el 6 de agosto de 1936 por voluntarios cenetistas como José Segarra, Rafael Pancho Villa, Pedro Molina, Pascual Rodilla, los hermanos Pellicer y otros hombres que habían participado en el asalto a los cuarteles de Paterna. Estas columnas confederales habían marchado precipitadamente al frente de Teruel sin el aprovisionamiento necesario y sin preparación militar, por lo que el Comité de Huelga decidió que algunos militares los acompañaran para asesorarles.$^{199}$ A finales del verano de 1936, la Columna de Hierro consiguió sus primeros éxitos en el frente de Teruel: tomó Sarrión el 12 de agosto y Puebla de Valverde y Puerto Escandón el 22 de ese mismo mes. Tal vez estos triunfos animaron al comité de defensa de la CNT a proponer la creación de otra columna cenetista el 20 de septiembre de 1936, la Columna Número 13, a pesar de escasear las armas. Estas columnas confederales las formaron milicianos jóvenes e idealistas, anarquistas entusiastas e incluso delincuentes $^{198}$ “Un estoico, «Crítica de actuaciones», Línea de Fuego, 6 de noviembre de 1936. $^{199}$ AMORÒS, Miguel, José Pellicer, el anarquista íntegro: vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro, op. cit.; PAZ, Abel, Crónicas de la Columna de Hierro, op. cit.; MAINAR CABANES, Eladi, De milicians a soldats. Les columnes valencianes en la guerra civil espanyola (1936-1937), op. cit. comunes liberados, en su mayoría del presidio de San Miguel de los Reyes. No obstante, se ha exagerado la presencia de estos últimos, ya que todas las columnas contaron en mayor o menor grado con ellos.\footnote{LORENZO, César M., \textit{Los anarquistas españoles y el poder}, op. cit., p. 153.} Para los cenetistas, sobre todo para los sectores faístas y los componentes de la Columna de Hierro, la Guardia Popular, llamada sarcásticamente “La Guapa”, era un cuerpo contrarrevolucionario con el que el CEP pretendía devolver al Estado su poder represivo y sólo servía para privar a los frentes de hombres y de armas. Desde \textit{Fragua Social} se elogió la labor de la Columna de Hierro y continuó publicando extensas crónicas de los reporteros Raimundo Jiménez y Arsenio Olcina, miembros de la Columna de Hierro, que habían comenzado a escribir para \textit{UGT-CNT}. Estos reporteros pusieron los cimientos entre los confederales de la visión mítica y épica de la Columna de Hierro, primero desde \textit{UGT-CNT}, después desde \textit{Fragua Social} y, por último, cuando crearon un diario propio llamado \textit{Línea de Fuego}, portavoz de la Columna de Hierro. \textit{Fragua Social} promocionó el nuevo periódico \textit{Línea de Fuego} con reportajes que alababan a sus redactores y reconocieron la dificultad de publicar un periódico con una autoimprenta en la que se imprimía este diario desde el frente, localizado en una furgoneta.\footnote{Fotografía de la autoimprenta del diario \textit{Línea de Fuego} en \textit{Fragua Social}, 6 de septiembre de 1936, p. 13.} Sus entusiastas crónicas informaban sobre los logros militares de la Columna de Hierro en el frente de Teruel y sobre como a su paso se implantaba el comunismo libertario en los pueblos aragoneses. Algunos de los miembros más jóvenes y radicalizados de la redacción de \textit{Fragua Social} como Salvador Cano Carrillo o el colaborador Camilo Campos se desplazaron al frente de Teruel para relatar estos avances de la columna. Otros reporteros, como Raimundo Jiménez y J.L. Moreno y cenetistas como Juan C. Acha o José España relataron la actuación de la Columna Fantasma en Andalucía, o los avances republicanos en el frente Extremadura y en la zona centro. Estas primeras crónicas enviadas desde el frente no pasaban ningún tipo de censura y podían llegar a ser muy explícitas. En la primera semana de septiembre de 1936 se estableció por primera vez una censura previa de la prensa para las informaciones escritas o gráficas sobre el frente para evitar proporcionar datos militares al enemigo. Según \textit{Fragua Social}, esta medida abría la puerta a una censura informativa de tipo político\footnote{Editorial de \textit{Fragua Social}, 5 de septiembre de 1936, p. 1.} y en su editorial del 5 de septiembre se quejó amargamente de esta medida, que admitía para noticias procedentes del frente, pero no de la retaguardia. Pero la lucha contra el enemigo también se libraba en la retaguardia, como defendía \textit{Fragua Social} con firmeza en sus páginas: era necesario limpiar la retaguardia de emboscados y de desafectos para ganar la guerra y consolidar la revolución. La línea editorial del diario a finales de agosto de 1936 expresó de forma radical su desacuerdo con el discurso reconciliador de Prieto, que pedía que se serenaran los ánimos en la retaguardia. Los anarcosindicalistas valencianos creían que el pueblo aplicaba la “suprema justicia”, justificaban la ira popular como espontánea causada por toda la represión sufrida. Por ello, si era cierto que el pueblo incurría en excesos, como afirmaba Prieto, ellos no censuraban la violencia del pueblo, porque la violencia era imprescindible para combatir a los rebeldes y para implantar el nuevo sistema revolucionario, como lo había sido en todas las revoluciones de la Historia. Justificaban además su postura ante un enemigo que por las noticias que llegaban no tenía ninguna piedad con los republicanos de las zonas rebeldes conquistadas. El nuevo orden revolucionario llegó también a los tribunales de Justicia. Fragua Social publicó las notas oficiales del CEP y de Gobernación que informaban sobre la depuración de funcionarios en las Audiencias y Juzgados y dio cuenta de incautaciones domiciliarias de los desafectos. Llama la atención la abundante información sobre la actuación de los Consejos de Guerra y los Tribunales mixtos de Barcelona y Madrid, que contrastan con la escasa o nula información sobre la actuación de los mismos en Valencia. No obstante, Fragua Social colaboró con el CEP en el control de la violencia y el diario inició una intensa campaña destinada a concienciar a sus lectores de la necesidad de acabar con los grupos de incontrolados que poseían armas en la retaguardia y apoyó las disposiciones del CEP que pretendían acabar con las delaciones sin fundamento que eran realizadas por particulares y con las demandas de libertad no debidamente avaladas. Los cenetistas levantinos reflexionaron en el diario sobre la relación entre violencia y anarquía, especialmente desde la sección “Temas revolucionarios”. Para militantes como Liberto Amados, que se declaraban enemigos de la violencia, la violencia era consecuencia de la guerra, que no dejaba más alternativa que actuar sin piedad, pues el otro bando actuaba así con sus enemigos y concluía con un “si no matamos, seremos matados”. La violencia de la guerra era vista como una lucha darwinista por la vida, que elevaba a héroes a los hombres fuertes y de acción de la Columna de Hierro o al faísta García Oliver, a los que el diario dedicó reportajes y elogios. --- 203 Editorial de Fragua Social, 23 de agosto del 36. 204 IBÁÑEZ, Modesto, “Nada de piedad”, Fragua Social, 22 de agosto de 1936, p. 3. 205 Nota del CEP al Departamento de Salud Pública, Fragua Social, 3 septiembre de 1936, p. 6. El diario se apoyaba en su hermana confederal la Soli de Barcelona, como en su resumen de prensa del 1 de septiembre 36. También dio gran publicidad a las actuaciones de la Justicia Popular, como la sentencia a muerte por un Tribunal Justicia Popular de Eduardo Cerneda, presidente de Falange Española de Castellón, publicada el 2 de septiembre de 1936, p. 6. 206 Fragua Social, 3 y 6 de septiembre de 1936. El lenguaje podía ser brutal en ocasiones. El tres de septiembre de 1936, desde el diario se dio una gran cobertura al mitin organizado en Castellón por Antonio Gil, presidente del Ateneo de Castellón, en el que participaron Juan López, José España y Joaquín Cortés, por la Regional Catalana. La reunión pretendía movilizar a la población en la retaguardia y aumentar la presencia de la CNT en esta provincia, que era antes de la guerra casi inexistente. En su discurso Juan López criticó el deseo de aquellos que pretendían volver a una república “de papel” y animó a los castellonenses a que organizaran rápidamente el exterminio de los enemigos escondidos “en sus madrigueras” de la retaguardia, para proceder rápidamente a la organización y la socialización de la economía, que permitiera aplastar al fascismo internacional, al igual que “al insecto de Gil Robles”. Era necesario que todos los fusiles estuvieran en el frente y no en la retaguardia. Este terrible discurso de higiene social no era habitual en los mítines de Juan López en Valencia, en los que se mostraba pragmático y moderado. A pesar de este explícito lenguaje violento, su llamada a acabar con los emboscados en un plazo tan breve no podía ser realmente efectiva, por lo que Juan López podría disfrazar tras este encendido discurso su verdadero objetivo: que las patrullas y las armas estuvieran en el frente y no en la retaguardia lo más pronto posible, objetivo del todo necesario para favorecer la política moderada de la regional. Ese mismo día, el tres de septiembre de 1936, el Pleno Nacional de la CNT había rechazado participar con un ministro en el nuevo gobierno de Largo Caballero. Con ello la CNT quería evitar su implicación política directa y propuso al nuevo gobierno caballerista que creara unas Juntas Asesoras en todos los ministerios en las que participaría la CNT, pero Largo Caballero no aceptó y formó su primer gobierno el cuatro de septiembre de 1936 con el apoyo tácito de la CNT, pero sin su participación. El cinco septiembre el diario informó de la crisis del Gobierno de Largo Caballero y dio amplia cobertura a una gran manifestación celebrada el domingo 6 de septiembre de 1936 en Valencia a favor de su gobierno. Desde la segunda quincena de septiembre el discurso del diario comenzó a moderarse y a convertirse en un discurso posibilista que preparara el camino para legitimar la participación de la CNT en el poder del CEP y en el gobierno de España. La CRT de Levante lidera la apuesta confederal de participación en el gobierno nacional Fue en Valencia donde comenzó a gestarse la decisión de que la CNT participara de forma directa en el gobierno de la nación. En esta ciudad, el secretario del Comité Nacional de la CNT Horacio Martínez Prieto celebró una reunión de militantes en la que --- 207 Fragua Social, 5 de septiembre de 1936, p. 6. 208 Fragua Social, 6 septiembre de 1936, pp. 4 y 13. 209 Fragua Social, 6 y 8 de septiembre de 1936. La conferencia de Juan López en El Principal “Problemas de la revolución” del sábado a las 6,30 estuvo precedida de un festival benéfico de la Orquesta de Valencia y un recital poético de Amparo Reyes y de autores teatrales valencianos. propuso pedir claramente la participación de varios ministros de la CNT en el gobierno. Los asistentes nombraron una comisión encargada de elaborar un dictamen que debía presentar la Federación Regional de Levante para su aprobación al Pleno Nacional en Madrid. Horacio M. Prieto, Domingo Torres, Juan López y Juan Montserrat fueron los designados para exponer al Pleno Nacional la necesidad de crear un nuevo gobierno, que Juan López sugirió llamar Consejo Nacional de Defensa o Consejo Nacional de Economía para evitar suspicacias, compuesto por representantes cenetistas y ugetistas que planificaran la producción. En esta reunión se abordó también un amplio programa político, según Horacio M. Prieto improvisado, que abordaba la militarización de las milicias, el mando único, la reforma judicial y las relaciones exteriores. El 14 de septiembre de 1936 el Pleno de federaciones locales y comarcales de la CNT de Levante aprobó este dictamen tras una discusión. Durante la misma, Juan López alegó que los asistentes no debían asustarse de la palabra gobierno, pues desde el inicio de la guerra la CNT ejercía ya tareas de gobierno a escala local, provincial y regional. Y para dar más validez a su propuesta recalcó que si los cenetistas no participaban en el poder del Estado, los marxistas utilizarían el poder contra los anarquistas. Las opiniones fueron dispares: los delegados de Cieza y el representante de la Comité interregional de Cataluña se mostraron favorables a la participación para poder potenciar la economía revolucionaria; otros, como el delegado de Gandía, se mostraron disconformes. No obstante, la participación en el gobierno se aprobó por mayoría absoluta, con el único voto en contra de Sagunto y la abstención de Alicante y Elda.210 El Pleno Nacional se celebró el 15 de septiembre de 1936 y en él la delegación levantina pidió la entrada de la CNT en el gobierno, a lo que se opuso la CNT catalana, liderada por Esgleas, Montseny y Mariano Vázquez. Para solucionar este conflicto se creó una comisión, formada por Juan López, por Levante, Federica Montseny, por Cataluña y Aurelio Álvarez, por Asturias. La comisión redactó una resolución, que aprobó el Pleno, en la que se establecieron cuáles serían los ministerios en los que participaría directamente la CNT. El 15 de septiembre todos los periódicos publicaron que el Pleno Nacional de la CNT celebrado el Madrid pedía a Largo Caballero que constituyera un nuevo gobierno, llamado eufemísticamente Consejo Nacional de Defensa, en el que debían integrarse todos los sectores políticos que luchaban contra el fascismo.211 Hacia la organización de los sindicatos campesinos La CRT de Levante emprendió también en el otoño de 1936 una importante campaña de movilización campesina y un programa de organización los nuevos sindicatos --- 210 LORENZO, César M., Los anarquistas españoles y el poder, Ruedo Ibérico, París, 1972, op. cit., p. 182. 211 Véase el discurso de Juan López en Burriana, Fragua Social, 17 de septiembre de 1936, p. 11. confederales de campesinos. La CNT valenciana fundamentalmente urbana e industrial, sólo tenía cuatro sindicatos específicos de labradores antes de la guerra, por lo que entre sus principales objetivos estuvo extender la propaganda al campo y consolidar el apoyo en las zonas industriales y urbanas. Las confiscaciones y las colectividades campesinas, creadas a partir de la guerra, aumentaron de forma considerable las cifras de campesinos afiliados a la CNT, por lo que urgía estructurar su sindicato en las zonas rurales. El primer Pleno de Campesinos de Levante se celebró entre el 18 y el 20 septiembre de 1936.$^{212}$ Fragua Social contribuyó a la creación de nuevos sindicatos en los primeros meses de la guerra con informaciones idílicas sobre la marcha y funcionamiento de las colectivizaciones campesinas y desde sus páginas apoyó y difundió la convocatoria y las circulares que informaron sobre la organización del Pleno convocado para el dos de septiembre de 1936. Fragua Social ofreció al pleno publicar una página en cada extraordinario dedicada a los campesinos, ofrecimiento que ya había realizado desde su editorial el 17 de septiembre de 1936. Desde su línea editorial el diario se mostró siempre partidario de respetar la pequeña propiedad agrícola, tal como había hecho el Pleno Regional de Campesinos de Cataluña, que ya se había mostrado partidario de respetar el cultivo de las tierras y que sus propietarios pudieran labrar por sus propios medios, para no predisponer a estos campesinos en contra del sindicato. También desde Fragua Social se pidió que se respetara a los pequeños arrendatarios y no se mostró partidaria de la colectivización forzada. Su objetivo era aspirar a convencerlos de los avances que suponían para todos las tierras colectivizadas. Fragua Social dedicó también una parte de su esfuerzo a difundir su contenido y publicar las actas del Pleno de Campesinos celebrado los días 18, 19 y 20 de septiembre de 1936. Según sus informaciones, en el Congreso Constitutivo de la Federación Regional de Campesinos de Levante (FRCL) estuvieron representados 41.347 afiliados por 90 delegados, lo que indica un aumento considerable de la militancia en las comarcas agrícolas.$^{213}$ $^{212}$ Véase para las colectividades valencianas la obra de referencia de BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, Ugetistas y libertarios: Guerra Civil y Revolución en el País Valenciano 1936-1939, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, Valencia, 1983. Ver también, Editorial de apoyo a los Campesinos de Levante, Fragua Social, 2 de septiembre de 1936, p. 1. Notificación de aviso del Comité Regional de Levante del próximo envío de la convocatoria y orden del día a los Sindicatos de Campesinos de Levante y a las secciones campesinas de los Sindicatos de Oficios Varios, Fragua Social, 10 de septiembre de 1936, p. 2. Editorial de apoyo a los campesinos de Levante, Fragua Social, 12 de septiembre de 1936, p. 1 $^{213}$ Datos de militancia de campesinos en GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., pp. 351 y 352. La militancia siguió aumentando hasta 162.063 militantes en noviembre de 1937, lo que indica un éxito de la agitación campesina. Datos del Pleno de Noviembre de 1937. Parece que el aumento se estabilizó en los primeros meses de 1937 y que se mantuvieron hasta el fin de la guerra. Pablo Monllor abrió su primera sesión el 18 de septiembre de 1936 como secretario del Comité Ejecutivo de la CNT levantina y el Pleno discutió la conveniencia de expropiar la tierra y de abolir el dinero. Almazora y Carlet se mostraron partidarias de la pequeña propiedad para evitar choques, Sueca a favor del intercambio, Carcagente y Cullera fueron favorables a la expropiación de la tierra; Silla, Cieza y Mazarrón se mostraron a favor del uso del dinero, ésta última porque dependía en su totalidad del plomo y de la exportación al extranjero. El Pleno acordó el pago de una cuota de cinco céntimos para sufragar actos de propaganda y que la Sede del Comité de Campesinos estuviera en Valencia, junto a la sede del Comité Regional. El Comité de Campesinos lo constituirían un delegado de cada provincia y el secretario, que debían residir en Valencia. En la votación Ruiz, el delegado de Alfafar, consiguió 27 votos y Pedro Sánchez, de Elda, fue el segundo. En un artículo, Ros alertó en la primera página del diario sobre la conveniencia de que los cargos recayeran en viejos militantes y no en personas que se habían incorporado recientemente al sindicato. En la cuarta sesión del Pleno de Campesinos, se abordó la exportación, con fuertes disensiones sobre el funcionamiento del Sindicato de Exportadores. Por último, se invitó a la UGT a celebrar un Congreso conjunto y se acordó programar un mitin en Torrent y una tournée de propaganda. El Congreso de Campesinos acabó con la celebración de un mitin en el Principal, en el que participó por el Comité Regional Pablo Monllor$^{214}$. El Secretario de la Federación Regional de Campesinos fue Juan Almela. En el mitin del domingo se expusieron los acuerdos del Pleno de Regionales en los que se informó de la decisión de pedir la entrada en el gobierno. La decisión definitiva la debía tomar en el Pleno Regionales de Madrid. Los asesinatos de Pardo Aracil y Tiburcio Ariza A finales de septiembre de 1936 la columna abandonó el frente y se dirigió a la retaguardia para acabar con la escasez de avituallamiento que padecía e impedir que se diera marcha atrás en la revolución. El 20 de septiembre de 1936 un Decreto gubernamental había creado las Milicias de la Retaguardia, bajo el control del Ministerio de la Gobernación, medida que no agradó a los miembros de la Columna de Hierro. Ese mismo día 23 de septiembre las juntas de los sindicatos CNT se reunieron con representantes de la Columna de Hierro. El Comité de la CNT les prometió que les pagaría y que se les abastecería si abandonaban la retaguardia. El 23 de septiembre de 1936 rodeó los cuarteles de Valencia y obligó a la guardia civil a que le proporcionara fusiles, incluso los milicianos desarmaron a la guardia española del exterior del consulado británico para conseguir armas. También, asaltaron joyerías y night-clubs $^{214}$ Fragua Social, 22 de septiembre de 1936, p. 3. para conseguir dinero, pues las columnas confederales no recibían paga del Estado y dependían sólo de los sindicatos para su financiación. Para muchos cenetistas, la Columna encarnaba el heroísmo y en gran parte la juventud revolucionaria\textsuperscript{215} y sus actos violentos fueron siempre silenciados en el diario. Las páginas de \textit{Fragua Social} entre agosto y septiembre de 1936 estuvieron llenas de suscripciones pro milicias de la CNT y de demandas de ayuda para las familias de los combatientes, que estaban desatendidas. Pero el aprovisionamiento no llegaba y las columnas dependían en gran parte de los pueblos de la retaguardia para sustentarse y habitualmente se les culpó de robos y de actos violentos de grupos de incontrolados. El 25 de septiembre de 1936, Pardo Aracil, secretario de la Sociedad Obrera de Matarifes y miembro del secretariado provincial de la UGT, fue agredido en una reyerta, y a consecuencia de la misma murió a los pocos días. El 27 de septiembre \textit{Fragua Social} especificó las características y la gravedad de la herida intestinal de Aracil y señaló las actuaciones médicas realizadas por el doctor que le atendió en una escueta nota en la sección de sucesos de las páginas interiores del diario, que trató como un lamentable suceso de orden público del que se desconocía la autoría y del que la CNT no era responsable. La noticia del ataque a Aracil no destacaba entre la apretada y abundante información de su página número quince. Pero la muerte de Aracil el día 29 de septiembre complicó la situación. \textit{Fragua Social} sí dedicó una extensa crónica a su entierro, que ilustró con varias fotografías, y describió con precisión el recorrido de la comitiva fúnebre, nombró a los asistentes al sepelio y detalló hasta los himnos que se entonaron. Como representantes de \textit{Fragua Social} asistieron al entierro su administrador y un redactor, que formaron parte de la comitiva, pero no de la cabecera. La crónica del diario lamentaba rotundamente el suceso y se mostró muy prudente para evitar provocaciones.\textsuperscript{216} A raíz de este suceso se desató la campaña acusatoria contra la Columna de Hierro en toda la prensa valenciana, al responsabilizar la UGT del asesinato de Aracil a la Columna de Hierro. La Columna se defendió, pero no fue \textit{Fragua Social} quien realizó una encendida defensa de la misma. El diario se mostró contemporizador, lo que obligó \textsuperscript{215} LORENZO, César M., \textit{Los anarquistas españoles y el poder}, op. cit., p. 154. \textsuperscript{216} \textit{Fragua Social}, 29 de septiembre de 1936, p. 4. También, «Entierro del camarada José Pardo Aracil», \textit{El Mercantil Valenciano}, 29 de septiembre de 1936. Según Miquel Amorós, la información sobre el entierro en este diario fue una gran manifestación de las fuerzas políticas perjudicadas por el orden revolucionario. En la comitiva figuraban el gobernador Zabalza, el alcalde Cano Coloma, el decano del Colegio de Abogados Rodríguez Ormazábal, el delegado de Justicia del CEP Sánchez Requena, el director comunista de Bellas Artes Renau, representantes del PCE, del batallón «Pablo Iglesias», de las milicias de Orden Público, de la «Guapa», de diversos sindicatos socialistas, etc. La CNT no estaba representada oficialmente. AMORÓS, Miguel, \textit{José Pellicer, el anarquista íntegro: vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro}, op. cit., pp. 142 y 143. a la Columna de Hierro a publicar un desmentido el 1 de octubre de 1936 en el que negaba su participación en el crimen. Como esto no acabó con las sospechas, la Columna se vio obligada de nuevo a desmentirlo en Fragua Social y en el resto de prensa valenciana una semana más tarde.$^{217}$ Pero este no fue el único incidente violento, el 28 de septiembre de 1936 se produjeron seis muertes en Gandía, por un intercambio de disparos entre un grupo de milicianos de permiso y revolucionarios locales y el destacamento de carabineros, a los consiguieron desarmar.$^{218}$ En la primera semana de octubre los periódicos no afines culparon también a la milicia confederal de la quema de los archivos de la Audiencia, Juzgados, Registro de la Propiedad, Hacienda y prisión de Castellón y de haber liberado a los presos comunes de la cárcel, y ejecutado a los presos fascistas. Fragua Social no defendió los asesinatos, de los que ni habló, pero sí justificó la quema de archivos$^{219}$ y demostró comprensión hacia «algunos grupos» que se dedicaban a «eliminar a los canallas que se alzaron contra los trabajadores».$^{220}$ Mientras estos hechos ocurrían en la retaguardia valenciana, el 26 de septiembre el Comité Central de Milicias Antifascistas se había disuelto en Cataluña y los anarquistas habían pasado a ocupar tres carteras en el gobierno catalán. El 29 de septiembre desaparecieron las columnas de voluntarios, pero la Columna de Hierro se negó a aceptar la militarización$^{221}$. En octubre se aprobó el Estatuto Vasco y se suprimieron las Cortes hasta el 1 de diciembre de 1937. Durante este mes de octubre el CEP y el frente se paralizaron. A finales de octubre, miembros de la Guardia Popular Antifascista mataron a tiros a Tiburcio Ariza González, delegado de la Columna de Hierro$^{222}$, al que se señalaba como culpable de ser el asesino de Pardo Aracil. Ariza falleció el 29 de octubre y la Columna llamó a sus miembros a participar en el entierro del día siguiente para protestar por su muerte. Durante el recorrido de la comitiva fúnebre, se produjeron choques con la Policía Popular Antifascista, pero la violencia se desbordó en la Plaza de Tetuán, donde se --- $^{217}$ “Manifiesto de la Columna de Hierro”, Fragua Social, 7 de octubre de 1936, p. 2. $^{218}$ El diario publicó la versión de los cenetistas sobre los incidentes de Gandía, producidos el 28 de septiembre de 1936, Fragua Social, el 2 de octubre de 1935. $^{219}$ Manifiesto de los grupos anarquistas de Castellón, «Al pueblo en general», Fragua Social, 10 de octubre de 1936. $^{220}$ «Informe del Comité de Guerra a la reunión de los delegados de centuria», Línea de Fuego, 31 de enero de 1937. $^{221}$ Sólo acabará integrándose en febrero de 1937. $^{222}$ Sobre el entierro de Ariza, véase MAINAR CABANES, Eladi, De milicians a soldats. Les columnes valencianes en la guerra civil espanyola (1936-1937), op. cit., p. 80. encontraban la sede del PCE y el cuartel general de las Fuerzas Armadas (antigua Capitanía). La Columna sufrió el fuego cruzado que provenía de ambos edificios y fue dispersada con fuertes pérdidas humanas, sin que podamos saber si la columna planeaba un ataque contra estos edificios o si fueron los comunistas los que provocaron el enfrentamiento. Las bajas según algunas estimaciones fueron pocas, pero según Salvador Cano Carrillo y según un testimonio comunista, murieron entre 150 y 160 personas y otros tantos se ahogaron en el río.$^{223}$ Esta crisis se produjo mientras la CNT estaba a punto de entrar en el gobierno de Madrid, por lo que el malestar expresado en el entierro de Ariza puede entenderse, además de como una protesta contra una muerte injusta, como una resistencia a la entrada en el gobierno de la CNT. Fragua Social calló sobre los enfrentamientos producidos en Valencia tras el asesinato de este miembro de la Columna de Hierro. Su silencio también pudo ser forzado por presiones gubernativas, pues el diario tuvo dificultades de distribución el 31 de octubre, coincidiendo con los hechos, aunque el diario lo justificó por problemas técnicos. En noviembre la Columna de Hierro volvió al frente y el 4 de noviembre la Columna Torres-Benedito aceptó la militarización y se comprometió a defender el orden revolucionario en Castellón de la Plana, para evitar la masacre de la Columna de Hierro en Valencia. Pero los desórdenes continuaron en la retaguardia. Ese mes, militantes de la CNT y un antiguo cenetista que se había pasado a la UGT emprendieron un tiroteo en Oliva en el que resultaron heridos dos cenetistas y por miedo a que le pegaran un tiro, se refugió en los locales de la UGT. El problema se solucionó sin contemplaciones mediante el bombardeo del edificio.$^{224}$ En resumen, estos hechos vinieron a demostrar que la CNT no podía hacer sola la revolución, por lo que modificó su estrategia cuando tomó conciencia de que no podía conseguir la total colaboración con la UGT y que tampoco podía hacer del CEP un gobierno independiente. Su propuesta fue apostar por la creación de Consejos de Economía locales y por un Consejo Nacional de Defensa. Los Comités Nacional y Regional de la CNT aceptaron estudiar seriamente la posibilidad de entrar en el gobierno de Madrid. Como los sectores anarquistas descontentos con estas medidas ponían en peligro su estrategia, ambos comités dejarían que se enfrentaran con la legalidad del CEP al no poder controlarlos. $^{223}$ SMYTH, Terence M., La CNT al País Valencià 1936-1937, op. cit., p. 57. Datos de las pérdidas. Según el autor, las numerosas bajas mermaron el prestigio de la Columna, también entre los delegados sindicales y, por supuesto, sus reivindicaciones fueron acogidas de forma fría sino hostil por los Comités CNT. $^{224}$ Ibidem, p. 66, que cita Fragua Social, 20 de noviembre de 1936. Segunda fase: un discurso para un gobierno La CNT en el gobierno La CNT pactó con el resto de las fuerzas políticas valencianas su entrada en el Gobierno el 2 de noviembre, y el 4 de noviembre de 1936 la CNT entraba en el gobierno nacional. El anarquismo valenciano, siempre menos extremista y revolucionario que el catalán o el andaluz, liderados por la tendencia treintista y reformista que predominaba entre sus militantes, aceptó la entrada de la CNT en el gobierno. Sus dirigentes Juan López, Domingo Torres, Francisco Gómez, José Pros y el secretario Pablo Monllor eran sindicalistas libertarios moderados y en las filas de la confederación militaban muchos obreros republicanos pertenecientes a Esquerra Valenciana, al Partido Valencianista, a Izquierda Republicana o Unión Republicana. La CNT valenciana poseía contactos con los socialistas, en concreto los ugetistas, en la que la tendencia predominantemente en los primeros meses de la guerra era la caballerista, que tenían una sólida implantación en Valencia y no era en absoluto la pequeña UGT catalana moderada. Tras la remodelación del gobierno el 4 de noviembre de 1936, Juan López Sánchez fue nombrado ministro y renunció a su puesto en la Delegación de Propagada y Prensa del CEP, organismo que fue perdiendo importancia, hasta disolverse definitivamente en enero de 1937. Largo Caballero había creado en Madrid el Ministerio de Propaganda, dirigido por el representante de Izquierda Republicana Carlos Esplá, pero fue muy poco operativo cuando el gobierno hubo de trasladarse rápidamente a Valencia.$^{225}$ La CRT de Levante y la CNT nacional intentaron apuntalar una estructura sindical interna más centralizada, pese a las protestas de los sectores contrarios a ello, que aunque minoritarios, poseían una gran capacidad de desestabilización. La tirada del diario fue creciendo de forma extraordinaria entre el 21 de agosto y noviembre de 1936, en que se convirtió en el diario anarcosindicalista más importante de la región levantina y en uno de los más importantes de la España republicana. La CNT de Levante fue, por tanto, de las primeras regionales en desear la colaboración gubernamental. Pero también fue en Levante donde se manifestó de forma más ruidosa la oposición a su participación. La FAI, en la que militaban gran parte de jóvenes libertarios y que contaba además con el apoyo de los miembros de la Columna de $^{225}$ En Madrid la Junta de Defensa asumió las labores de propaganda, primero a través del Consejo de Orden Público, y luego creando una Delegación de Propaganda y Prensa, a cargo de José Carreño España. La Sección de Propaganda y Prensa del Ministerio de Estado de Madrid, dirigida por Luis Rubio Hidalgo, se encargó del control de los corresponsales extranjeros y de la censura de sus comunicados. Negrín sustituiría el Ministerio de Propaganda por una subsecretaría dependiente del Ministerio de Estado, regida por Manuel Sánchez Arenas. Hierro, fue mucho más radical e hizo una gran campaña de oposición desde el periódico Nosotros, que dirigía Abraham Guillén.$^{226}$ Nosotros apareció el 7 de noviembre de 1936 como portavoz de la FAI. Su redacción y administración estuvo en la Avenida Blasco Ibáñez, 4. En su número 1 escribieron Ramón Insa (Francisco Ferrer) y Mateo Morral (pseudónimo). En él escribieron también Emilio Mistral, Juan Rueda Ortiz, José España, Gallego Crespo, A.G. Gilabert, Pedro Gori, Hermes (Ricardo Liaño), Emilio Vivas, Salvador Cano Carrillo, Ben-Krimó (sección Magrebinas), Ada Martí, F. Direitiño, Vicente Jiménez Igualada, Arsenio Olcina, F. Alaiz, Muro, Liberto Amados (temas pedagógicos), Jaime Espinar, Tomás Cano Ruiz, Gonzalo Vidal y Oscar Blum. Paradójicamente, muchos de ellos, colaboradores habituales de Fragua Social. En noviembre de 1936 se celebró el Pleno de la Confederación Regional de Levante. El congreso se desarrolló en trece sesiones entre los días 9 y 15 de noviembre de 1936. Fragua Social recogió las actas de sus sesiones, que fueron reproducidas a partir del 10 del mismo mes. Según estas actas el 9 de noviembre de 1936 se reunieron en el Teatro de la Libertad 460 delegados, que representaban a 480 sindicatos y a un total de 297. 212 afiliados, aunque el número de delegados se elevó a 515 el 12 de noviembre. La primera sesión se centró en una interminable discusión sobre el recuento de sindicatos y sobre la validez de las acreditaciones de los delegados, que acabó con una acalorada discusión sobre la necesidad incluir en el orden del día las causas de la salida del gobierno de Madrid. Especialmente a favor de su inclusión se mostraron la Columna de Hierro, Oficios Varios de Gandía y Oficios Varios de Albalat dels Sorells. Se mostraron desfavorables el Sindicato de la Construcción de Alicante, Productos Químicos de Valencia, Maderas de Alcoy, Oficios Varios de Orihuela y Sanidad de Valencia. Existe una foto de la presidencia del acto firmada por Vidal en el diario, aunque en muy malas condiciones. También se decidió que la Columna de Hierro podía participar en el Congreso sólo a nivel informativo, por lo que se expresaron duras críticas, que se pidió que se elevaran al Comité Regional. El delegado de Segorbe utilizó sus intervenciones en apoyo de la Columna.$^{227}$ La segunda sesión se realizó en el cine Coliseum. Tras rechazar de nuevo discutir sobre los puntos del orden del día, se acordó que se leería un comunicado de Fragua Social en el apartado de Asuntos Varios y que al acabar se abriría un turno de palabra. También se acordó celebrar un mitin de clausura del Pleno y que se realizará ese mismo día el traslado del congreso al local del día anterior, el Teatro de la Libertad, debido a las malas condiciones acústicas del cine Coliseum. Tras una polémica discusión se acordó $^{226}$ LORENZO, César M., Los anarquistas españoles y el poder, op. cit., p. 152-153. $^{227}$ Fragua Social, 11 de noviembre de 1936. que el carácter de la Columna de Hierro en el congreso fuera informativo y no deliberativo, a petición de la misma columna. Uno de los temas que se trató en el Congreso fue la financiación de la Columna de Hierro. El Congreso deseó la militarización y que los miembros de la columna recibieran una paga del gobierno o que realizaran requisas como forma de financiación. Se propuso realizar un cargo sobre los sellos de correspondencia y los salvoconductos del sindicato para financiarla, además de realizar donaciones, colectas y suscripciones pro milicias. Aunque la militarización no fue bien vista por la mayor parte de los delegados cenetistas, el delegado de la Construcción de Alicante se mostró favorable a aceptar por pragmatismo la financiación del Estado, por la dificultad de hacer recaer sobre los sindicatos el peso de su mantenimiento. La Columna manifestó que no pedía una paga, sólo que fueran atendidos sus familiares, algo que no estaba sucediendo. En la sesión final se aprobó la estructura y las actividades de la Columna de Hierro y se aceptó de forma provisional aplicar un sello sobre las cartas y los salvoconductos, aunque esta decisión debía corroborarse antes en los sindicatos locales y luego en el pleno nacional. En el mitin de clausura del Congreso el ministro Oliver justificó la necesidad de entrar en el gobierno, “aun con repugnancia por hacerlo” y pidió al auditorio que si no estaba de acuerdo con esta decisión que lo dijera, lo que según la Correspondencia de Valencia creó un silencio incómodo.$^{228}$ Otro de los temas a debate fue la financiación de Fragua Social. Fragua Social propuso al Pleno fidelizar la suscripción de su diario entre sus sindicatos comprando un número fijo de ejemplares por cada sindicato. El representante de Fragua Social en el Pleno Regional explicó que quería conseguir mayor financiación para consolidar un número diario de doce a dieciséis páginas. A los dos meses de su publicación, su tiraba había aumentado de forma espectacular hasta los 16 500 ejemplares y a más de 20000 a principios de noviembre de 1936.$^{229}$ En tres meses Fragua Social había conseguido la misma tirada del diario Las Provincias antes de la guerra, que según las estadísticas oficiales de Prensa de 1927 era de unos 20.000 ejemplares. $^{228}$ SMYTH, Terence M., La CNT al País Valencià 1936-1937, op. cit., p. 59. Se basa en La Correspondencia de Valencia, 16 de noviembre de 1936. $^{229}$ Datos extraídos de Fragua Social, 10 de noviembre de 1936, p. 1; 25 de octubre de 1936, p. 10 y noviembre de 1936, p. 3. En el número extraordinario del 25 de octubre de 1936 se afirma que el número de ese día había tenido una tirada de unos 20.000 ejemplares, algo menos que la tirada normal. También advirtió que era necesario reducir el número de publicaciones anarquistas por la escasez de papel\textsuperscript{230}. Desde su editorial del día 10 de noviembre de 1936, \textit{Fragua Social} había pedido al Pleno que se reforzara el poder del diario porque la falta de papel que sufría el periódico no se debía tanto a la falta de papel mismo como al exceso y proliferación de diferentes diarios en una misma región para defender las mismas ideas. Por ello, propuso al Pleno reunir en \textit{Fragua Social} toda la información de la Regional de Levante y la información sobre las JJLL y la de los periódicos “pueblerinos” que informaban sobre la actividad agrícola o industrial de sus respectivas localidades, que se ofrecerían desde \textit{Fragua Social}, un diario de mayor difusión que podría transmitir los logros revolucionarios a otras localidades y emprendieran las reformas realizadas en sus pueblos. También pidió la supresión de los periódicos del frente, argumentando que desde \textit{Fragua Social} podrían ofrecer mayor información y distracción a los combatientes. A cambio, proponían consolidar una tirada diaria de dieciséis páginas, de las que una se dedicaría a las actividades del campo, una a la industria y organización económica de las ciudades, una a temas revolucionarios generales, una a arte o literatura indistintamente, una a pedagogía o temas morales necesarios para formar la nueva sociedad, una página al frente de Teruel, una que redactarían las Juventudes anarquistas, dos a publicidad diversa, dos a vida confederal general (avisos, comunicados, conferencias, pequeñas reseñas de actos celebrados y cinco a información y comentarios de la actualidad.\textsuperscript{231} \textit{Fragua Social} no consiguió finalmente su objetivo. El Pleno no estuvo de acuerdo y propuso otras formas de financiación, como realizar incautaciones, utilizar el pago del sello pro presos a favor del diario, celebrar recaudaciones en las tradicionales veladas literarias o artísticas, donaciones voluntarias, etc. En plena discusión sobre su modelo de financiación, la directiva de la CRT de Levante cerró de forma brusca el debate asegurando que con los bienes incautados al diario \textit{Las Provincias} existían ingresos suficientes para el mantenimiento del diario. La resistencia de algunos sectores a financiar el diario puede explicarse como una resistencia a la centralización de la información, que abría una herida más entre los sindicatos cenetistas valencianos asistentes al congreso que el Comité regional quiso cerrar. Tal vez la dirección de la CRT optó por zanjar la discusión, condicionada por una sesión cargada de decisiones polémicas que amenazaba con quebrantar la unidad confederal. Por ello, \textit{Fragua Social} no consiguió esta vez la unidad informativa y ello ayudó a mantener la estructura fuertemente local y provincial tradicional de la CRT de Levante. \textsuperscript{230} Dato de número ejemplares de \textit{Las Provincias} en 1927, ALTABELLA, José, \textit{Las Provincias, eje histórico del periodismo valenciano, 1866-1969}, op. cit. \textsuperscript{231} Editorial de \textit{Fragua Social}, 10 de noviembre del 36, en el que pide la unificación en un solo diario de todos los diarios de menor envergadura y que la organización refuerce su importancia en el Pleno de Sindicatos. Hacia la recuperación del poder del Estado El 15 de diciembre un decreto de Ángel Galarza constituyó el Consejo Superior de Seguridad, para acabar prohibiendo la pertenencia entre los guardias y carabineros a cualquier partido o sindicato. Ese mismo día se produjo la primera censura de parte del contenido del diario, que se repitió el 22 de diciembre. El 23 de diciembre la gaceta publicaba la creación del Consejo Provincial y la desaparición del CEP, lo que abrió un proceso para consolidar sin éxito un Proyecto de Estatuto de Autonomía para Valencia, como intento de los anarcosindicalistas para consolidar el poder del CEP. El proceso para recuperar la autoridad del Estado se acentuó a partir de enero de 1937. La prensa anarcosindicalista arremetió contra el gobierno por haber recortado las competencias del CEP y por haber paralizado las reformas. Pero desde otros diarios, se urgía a Largo Caballero para que acelerara la militarización de las columnas valencianas, al que se cuestionaba por la falta de disciplina en la retaguardia. En 1937 la CRT de Levante intentaba convertir Fragua Social en un órgano de prensa realizado con una mayor profesionalidad periodística. Para ello en enero de 1937 se incorporó a la redacción Manuel Villar Mingo, procedente de CNT de Madrid, del que había sido su director. Villar comenzó a tener un papel cada vez más destacado en la dirección de Fragua Social, hasta que oficiosamente fue desplazando de su cargo a su primer director León Sutil hacia marzo de 1937. Fragua Social reforzó su Cuerpo de Redacción con el dibujante Gallo y con varios corresponsales en Madrid, Barcelona y en la Región levantina. Se añadieron también colaboraciones de reconocidos economistas, periodistas y teóricos del anarcosindicalismo. Se estudió también cómo mejorar la difusión del diario creando un triple servicio de transporte, para que se hiciera llegar el diario en el mismo día, pues el diario se convertía también en portavoz de la Confederación Nacional.$^{232}$ Este intento renovador alcanzó también a la tipografía de las letras de su cabecera el 15 de enero de 1937 y el 17 de enero de 1937, Fragua Social incorporó a su cabecera el de órgano de la CNT de España, junto al subtítulo de portavoz de la CRT de Levante. En enero de 1937 el papel escaseaba, era caro y de mala calidad, y la CNT rogó a sus sindicatos que evitaran las devoluciones y que ajustaran de forma realista sus pedidos a las necesidades de cada sindicato. En enero de 1937 el diario fue censurado seguramente por sus protestas contra el recorte de competencias del CEP. En esos momentos, la Consellería de Propaganda y Prensa controlaba los boletines de difusión del Consejo, la prensa y la radio, y tenía el monopolio para divulgar en el extranjero los intereses valencianos. El veintiséis de enero de 1937 el órgano oficial del Consejo pasó a ser El Mercantil Valenciano y el dos $^{232}$ Fragua Social, 3 de enero de 1937, p. 3. de febrero se confiscó la única emisora de radiodifusión que había en Valencia, Unión Radio, que se transformó en emisora oficial durante algunos meses.\textsuperscript{233} En enero de 1937 fueron expulsados de la Asociación de Periodistas de Valencia por delitos político-sociales: Teodoro Llorente Falcó y Teodoro Llorente Monleón; Luis Lucia Lucia, Trinitario Presencia Fábregas, Amador Sanchís, Carlos Linares Tabernero, Francisco Cimadevilla y Ángel Ezcurra Sánchez.\textsuperscript{234} A mediados de diciembre de 1936 la Columna de Hierro presentó un plan para reestructurarse: a) La unidad básica era la centuria, que elegía un delegado, responsable de la intendencia y sentido de responsabilidad de la misma. b) El siguiente escalón era la división, formada por diez centurias, al frente de la cual estaba un comité formado por el delegado de cada centuria y un delegado de división. Era el delegado de división el que era el que daba las órdenes en el frente y debía explicar a los delegados de las centurias las decisiones adoptadas por el Comité de Enlace. c) El Comité de Enlace estaba formado por seis miembros: cuatro de ellos representaban a las zonas de guerra, otro a la reserva, otro a las tropas de la retaguardia. Un delegado representaba a la columna en sus oficinas en Valencia. Cualquier decisión tomada sin consultar con el comité de enlace suponía la expulsión de los responsables.\textsuperscript{235} En diciembre se aprobó un plan de fortificaciones en el frente de Teruel, que comenzó a llevarse a cabo a mitad de mes. Se pidió a los milicianos que estaban de permiso de enfermedad en Valencia y pueblos vecinos que se dirigieran a los hospitales creados cerca del frente, lo que era en realidad una medida para controlarlos. En diciembre la columna nº 30 fue denunciada en prensa por deserción.\textsuperscript{236} En enero el puerto de Valencia fue bombardeado y el doce de enero Valencia sufrió por primera vez los embates de la guerra. El uno de febrero se reunieron las Cortes de la \textsuperscript{233} GIRONA I ALBUIXECH, Albert, \textit{Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939)}, op. cit., pp. 253 y 254. \textsuperscript{234} RIUS SANCHIS, Inmaculada, \textit{El periodista, entre la organización y la represión: 1899-1940. Para una historia de la Asociación de la Prensa Valenciana}, op. cit., pp. 154-160. De aquí proceden los datos de los expulsados y en las páginas siguientes se ofrecen datos de otros periodistas que sufrieron la represión durante la guerra. Especialmente interesantes las biografías de Teodoro Llorente Falcó y de Teodoro Llorente Monleón. El primero sobrevivió a la guerra y el segundo fue detenido al poco tiempo y asesinado, se había escondido en el entresuelo de la casa de la Calle Cirilo Amorós número 25, habitada por una tía suya. \textsuperscript{235} SMYTH, Terence M., \textit{La CNT al País Valencià 1936-1937}, op. cit., p. 62, que cita \textit{Fragua Social}, 19 de diciembre de 1936. \textsuperscript{236} \textit{Ibidem}, que cita \textit{Fragua Social}, 24 de diciembre de 1936. República y en ese mes los Consejos Municipales y Provinciales sustituyeron al poder revolucionario creado en los ayuntamientos y en las diputaciones tras el Levantamiento Militar. El siete de enero de 1937 se constituyó el Consejo Provincial de Valencia y el tres de marzo el Municipal. El 6 de febrero de 1937 ocurrieron los llamados sucesos de Cullera, que junto a la pérdida de Málaga, hicieron que se recrudeciera en este mes la Campaña pro militarización Milicias\textsuperscript{237}. El ocho de febrero de 1937 los rebeldes tomaron Málaga y el domingo 14 de febrero se produjeron manifestaciones de protesta contra el gobierno por parte de republicanos y comunistas. El veintiuno de febrero de 1937 la FAI amenazó con retirar a sus ministros del gobierno si no se procuraban armas al frente de Aragón.\textsuperscript{238} El 11 de febrero de 1937 hizo su aparición \textit{Nosotros}, como Portavoz de la FAI y como órgano de la Federación Regional de Grupos Anarquistas. El 15 de febrero \textit{Nosotros} se enfrentó a la censura con el artículo titulado «Largo Caballero es viejo», con el que desafiaba el liderazgo gubernamental del líder socialista y criticaba a los ministros de su gobierno, crítica de la que no se salvaron algunos de los ministros confederales.\textsuperscript{239} \textbf{La crisis de marzo y mayo de 1937} En marzo de 1937, la CRT de Levante tuvo problemas para mantener su poder respecto a otras formaciones políticas y tuvo que lidiar además con el descontento interno de determinados sectores de su organización que culpaban a los Comités Confederales de traicionar los principios anarquistas por el colaboracionismo gubernamental. Desde la caída de Málaga, las diferencias entre Largo Caballero y el PCE eran cada vez mayores. El día 5 de marzo el secretario general del PCE José Díaz declaró sin ambages en un informe al Comité Central su odio contra los emboscados del POUM. Mientras el PCE y el PSOE constituían un comité de enlace para fundir en uno los dos partidos, Largo Caballero intentaba frenar el avance de los comunistas en los poderes del Estado. En marzo de 1937 se produjeron algunos conflictos en los pueblos de la retaguardia, que dirimían conflictos de poder entre la UGT y la CNT locales y en los que intervenían \begin{footnotesize} \begin{enumerate} \item “Desde Cullera, ¿Hay o no hay deseos de cordialidad y de ser consecuentes?”, \textit{Fragua Social}, 9 de febrero de 1937, p. 12. \item BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, \textit{Ugetistas y libertarios. Guerra Civil y Revolución en el País Valenciano 1936-1939}, op. cit., p. 129. \item Sobre el diario \textit{Nosotros} no existe una monografía, para un breve resumen sobre su trayectoria, véase TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», op. cit., pp. 116-119; El artículo sobre Largo Caballero, p. 117. \end{enumerate} \end{footnotesize} guardias de asalto y la Columna de Hierro. Algunos de estos incidentes o los más conocidos tuvieron lugar en Burriana y en Vinalesa.\textsuperscript{240} El ocho de marzo de 1937 hubo un tiroteo en Vinalesa entre guardias de asalto y cenetistas de la localidad por el control de un local, que volvieron a reanudarse en esta localidad, Moncada y Alfara del Patriarca, que duró varios días y acabó con cuatro cenetistas y 11 guardias de asalto muertos, y con 200 militantes de la CNT encarcelados en la Torres de Quart, 92 de ellos de la Columna de Hierro. La CNT y el Ministro de la Gobernación intentaron que cesaran estos incidentes, por lo que los comités nacional y regional de la CNT impulsaron medidas destinadas a desarmar la retaguardia y a controlar los desplazamientos de las columnas para evitar incidentes parecidos. Durante la primavera de 1937 muchos sindicatos cenetistas y colectividades agrarias denunciaron ataques de las fuerzas de orden público, como en la localidad de Carcagente, donde el 22 de marzo de 1937, la guardia de asalto se incautó de 200 armas tras un registro de las viviendas de los cenetistas. Y el 26 de marzo de 1937, 50 o 60 guardias de asalto se presentaron con el mismo propósito en Benaguacil y aseguraron el 28 de marzo de 1937 la constitución del Consejo Municipal\textsuperscript{241}. En abril, acontecimientos similares se produjeron en Cullera, Catarroja y Utiel.\textsuperscript{242} El siete de marzo de 1937 el diario especificó expresamente la composición de sus redactores en una nota aclaratoria, lo que evidencia una cierta confusión o dudas entre sus lectores sobre quien dirigía el mismo. La redacción había sufrido algunos cambios tras la llegada de Manuel Villar y la salida de Salvador Cano Carrillo. Oficialmente la componían León Sutil Nerín como director, Manuel Villar Mingo como secretario de redacción, Pascual López como administrador y los redactores Juan Gallego Crespo, Emilio Vivas, Juan Rueda Ortiz, Luis García Gallo, Félix Paredes, Enrique López Alarcón (delegado de Barcelona) y Víctor Martínez (Servicio especial de informaciones locales y oficiales)\textsuperscript{243}. Manuel Villar es muy probable que en estas fechas fuese ya \textit{de facto} el director del diario y la moderación se había acentuado al salir de la redacción el faísta Salvador Cano Carrillo. \textsuperscript{240} SMYTH, Terence M., \textit{La CNT al País Valencià 1936-1937}, op. cit., p. 63, que cita a \textit{Fragua Social}, 9 de marzo de 1937 e Informe sobre los acontecimientos ocurridos en Burriana, (Archivo de Salamanca) CDMH, Político Social Barcelona 811. \textsuperscript{241} “Al Comité de la Confederación Regional de Trabajo de Levante”, \textit{Fragua Social}, 30 de marzo de 1937, p. 7. \textsuperscript{242} “A todos los trabajadores confederados, a la opinión pública”, \textit{Fragua Social}, 23 de abril 1937, pp. 1 y 4. \textsuperscript{243} \textit{Fragua Social}, 7 de marzo de 1937, p. 9. No hemos podido encontrar referencias bibliográficas de Víctor Martínez. Durante el mes de marzo Nosotros, realizó una campaña a favor de la liberación de los presos y del mantenimiento de los logros revolucionarios. Nosotros criticó con dureza especialmente al PCE por considerarlo el principal culpable de frenar la Revolución. El asunto se abordó en el Pleno Regional de Campesinos de Levante, en el que algunos sindicatos locales manifestaron su desacuerdo con los Comité Nacional y Regional de la sindical, partidarios de que estos hechos no se reprodujeran.$^{244}$ A finales de marzo de 1937 la Columna de Hierro tuvo que aceptar la militarización. La mayor parte de sus miembros estaban en edad de reclutamiento forzoso y noventa y dos de sus miembros, entre los que estaba uno de los hermanos Pellicer, estaban presos. Pero los problemas de la Columna no acabaron con la militarización. En junio de 1937 fueron arrestados veinte miembros de la Columna de Hierro y se les encerró en la cárcel de Castellón de la Plana$^{245}$. En julio la Columna de Hierro, conocida ahora como Brigada 83, fue reorganizada y volvió al frente. En el proceso de militarización fueron encarcelados 400 hombres al negarse a transferir sus unidades.$^{246}$ El doce de abril Nosotros criticó con dureza a Azaña y el catorce y quince de abril arremetió contra los ministros del gobierno. Estas críticas acarrearían la suspensión del órgano de expresión de la FAI. Por todo ello, la CNT intentó conseguir el control sobre la prensa en la primavera de 1937 e intentó lograr la prudencia informativa en sus publicaciones convocando una Conferencia de Prensa Confederal Anarquista en Barcelona para el catorce de abril de 1937, aunque ésta acabó adelantándose al 28 de marzo. Las Oficinas de Propaganda y Solidaridad Obrera de Barcelona convocaron en esta ciudad a cuarenta publicaciones anarquistas de toda la España republicana. De entre ellas, sólo ocho eran diarios, quince semanarios, tres de tirada mensual y catorce de diferentes periodicidades. De los ocho diarios, cinco eran catalanes, dos madrileños y uno valenciano, Fragua Social. Asistieron también a la conferencia las publicaciones valencianas Nosotros y CNT Marítimo; Agitación de Vinarós, Nuevo Rumbo de Elda y Revolución de Novelda. En esta conferencia estuvieron presentes representantes del Comité Nacional de la CNT, del Comité Peninsular de la FAI, del Comité de las Juventudes Libertarias, de las Oficinas de Información y de las Oficinas de Sección Extranjera. El objetivo de la conferencia era conseguir el control político de la prensa anarquista, crear un Servicio de Prensa y una agencia de información radiofónica. Pero en realidad, --- $^{244}$ “El Pleno Regional de Campesinos de Levante inicia hoy sus tareas”, Fragua Social, 16 de marzo de 1937, p. 2; Nosotros, 23 de marzo de 1937, p. 1. $^{245}$ Fragua Social, 24 de marzo de 1937. $^{246}$ SMYTH, Terence M., La CNT al País Valencià 1936-1937, op. cit., p. 64. Que aporta las referencias: Salamanca PS Barcelona 14. Actas de la reunión de los delegados de las Secciones de Defensa del Comité Regional de la CNT de Valencia. 1de septiembre de 1937. el debate real versó sobre la necesidad o no de que la prensa confederal se expresara con una única voz. En general, los asistentes se mostraron de acuerdo en que debía existir una circular confederal en la que se indicara qué no podía decirse en la prensa y en las campañas propagandísticas anarquistas, pero discreparon sobre si era la CNT nacional o las regionales las que debían controlar las publicaciones, salvo para el diario CNT de Madrid. En total desacuerdo con ambas posturas se mostraron los representantes de los diarios Nosotros de Valencia, Acracia de Lérida e Ideas de Hospitalet de Llobregat. En abril del 1937 el Ministerio de Propaganda se nutría con la representación de los diversos sindicatos de escritores y periodistas de Valencia, tanto de la UGT como de la CNT. El Sindicato Profesional de Periodistas proporcionaba un delegado sindical. Pero este control no acalló las disputas en la prensa republicana. El tres de abril se reestructuró el Comité Regional.$^{247}$ Los enfrentamientos y tensiones en la zona republicana acabaron estallando en mayo de 1937 en Barcelona. Las disputas que sostenían las diferentes fuerzas políticas y sindicales en la prensa, o en cada pueblo, sobre la propiedad, la forma de explotación de la tierra o en torno a la polémica guerra-revolución o revolución-guerra, enmascaraban el verdadero motivo de conflicto: la lucha por la hegemonía del poder. La tensión se respiraba desde principios de enero de 1937 en las altas esferas políticas y en las cúpulas de partidos y sindicatos, máxime cuando Largo Caballero intentó frenar el avance del PCE en los puntos clave del Estado republicano. En Barcelona, las tensiones entre el PSUC por un lado, y la CNT y el POUM por el oro eran evidentes y aumentaron en diciembre de 1937, cuando el POUM fue expulsado del gobierno de la Generalitat y la CNT perdió la Consejería de Abastecimientos, que pasó a manos del PSUC. Companys prohibió el 26 de marzo las patrullas armadas de los diferentes partidos y sindicatos, lo que motivó la salida del gobierno de la Generalitat de la CNT. Por todo ello, los ánimos estaban crispados y las patrullas almacenaron las armas esperando un mejor momento para dirimir sus diferencias. La orden de la Generalitat de Cataluña, que autorizaba a Rodríguez Salas a recuperar el 3 de mayo el edificio de la Telefónica de Barcelona, inició una lucha sin cuartel entre la CNT y el POUM, que controlaban en edificio, y el PSUC, Esquerra Republicana, Estat Català y la policía, que pretendían conquistararlo. Los líderes cenetistas, al igual que los del resto de las fuerzas políticas, pidieron inútilmente el cese del conflicto, que no se saldó hasta cinco días después, con un total de 235 muertos. $^{247}$ Fragua Social, trece de abril de 1937, p. 8. Recogida de Castilla Libre y de Nosotros, Fragua Social, 16 de abril de 1937 La crisis de mayo tuvo como consecuencia la formación de un nuevo gobierno el 17 de mayo de 1937 dirigido por Negrín, del que cenetistas y caballeritas fueron excluidos. Un mes más tarde, el 16 de junio, el POUM fue declarado ilegal, muchos de sus miembros fueron encarcelados, y algunos de ellos asesinados, como Andreu Nin. El Consejo de Aragón fue declarado ilegal el 10 de agosto, y ese mes Líster y sus tropas invadieron Aragón y se disolvieron el Consejo de Aragón y las colectividades. Tercera fase: colaboracionismo y resistencia con el gobierno Negrín Una llamada a la calma Por tanto, las tesis centralizadoras sostenidas por republicanos y comunistas acabaron triunfando tras la crisis del gobierno de Largo Caballero y los sucesos de mayo de 1937 ocurridos en Barcelona. Tras ellos, el nuevo gobierno de Negrín consolidó un nuevo bloque frente populista, y entre agosto y septiembre de 1937 los sindicatos pasaron a tener un papel secundario en el gobierno del Estado y en las instituciones valencianas. Fragua Social guardó silencio mientras se sucedieron los violentos sucesos de mayo en Barcelona y justificó su actitud en su editorial del siete de mayo de 1937, postura que consideraba como la más adecuada para no contribuir a avivar los ánimos de la confrontación. Mientras estos hechos ocurrían reprodujo de forma extensa los largos discursos pronunciados por los oradores cenetistas durante la celebración del aniversario del primero de Mayo. El 6 de mayo el diario había publicado la decisión del Consejo de Ministros por la que se incautaba del orden público en Barcelona. Fue del 7 de mayo cuando rompió el silencio para quejarse en su editorial por las duras críticas dirigidas contra los cenetistas desde el diario comunista Frente Rojo que, según los redactores cenetistas de Fragua Social, seguían avivando el fuego culpando de la revuelta a grupos de incontrolados que actuaban como agentes del fascismo y pedía que, ya que la censura existía y le era aplicada a la publicación cenetista, se censuraran también los comentarios de Frente Rojo para aplacar así los ánimos que encendían los comunistas por oportunismo y afán de proselitismo desde su diario. También demandaba que se aclararan los verdaderos motivos del malestar que habían provocado los enfrentamientos, que para ellos no se reducían a un mero problema de orden público. En su primera plana de ese día la CNT Nacional publicaba un comunicado firmado en Valencia en el que pedía tranquilidad, pero avisaba que la CNT hablaría alto y claro cuando pudiera sobre quienes eran de verdad los infiltrados y provocadores que habían causado los hechos.248 --- 248 Editorial “La lección que nos enseñan los acontecimientos de Cataluña”, Fragua Social, 7 de mayo de 1937, p. 1. En la misma página, Comunicado de la CNT Nacional. Cuando en los días siguientes el diario ofreció algunos datos más sobre lo sucedido, fue la censura la que mutiló gran parte de su editorial del día 8 de mayo. Por lo que el domingo 9 su línea editorial se mostró más prudente declarando su intención de no admitir provocaciones, a pesar de que las críticas continuaba vertiéndose sin censuras desde Frente Rojo y en los mitines en los que los comunistas, acusaban a la CNT y al POUM de los disturbios. El 11 de mayo su editorial creyó que había llegado el momento de reflexionar sobre las verdaderas causas de lo ocurrido, optando el día 12 por apoyarse en las tesis socialistas sostenidas por el diario “Adelante”. Los redactores de Fragua Social agradecían desde su editorial “Por el disparadero del absurdo” la defensa que el diario Adelante del día anterior había realizado de la CNT, con el que coincidía en considerar intolerable las quejas expresadas en un mitin por José Díaz contra todas las fuerzas políticas, incluso contra el gobierno. Ese mismo día se censuraron algunas de las páginas de Fragua Social y el 13 de mayo en su editorial “Contra la provocación y los provocadores” se culpaba a Artemio Aigudé, miembro del “grupo separatista” Estat Català, de provocar el conflicto. El 13 de mayo de 1937 el diario reprodujo íntegro el bando del ministro de Gobernación Ángel Galarza Gago que ordenaba que se procediera al desarme real de la población civil de la retaguardia. En su contraportada M. Rivas pedía al Partido Comunista que dejara de sembrar discordias y de culpar a los miembros del POUM de los hechos ocurridos en Barcelona, que para Rivas se debieron a un plan preconcebido organizado por Dencans, agente de Mussolini, el partido separatista “Estat Català” y el PSUC, y que habían ejecutado Rodríguez Salas, como Jefe de las Fuerzas de Seguridad, y Aigudé, como Consejero de Orden Público. En este mismo sentido se pronunció el redactor Enrique López Alarcón, que apuntaba como causa del conflicto la disociación, o traición, que existía entre los políticos y los verdaderos intereses revolucionarios del pueblo. El quince de mayo el editorial de Fragua Social del día 16 manifestaba su total apoyo a Largo Caballero ante la crisis de gobierno abierta desde hacía tres días y en su primera plana incluía con un boceto gráfico de Largo Caballero, a cuyo pie rezaba “Largo Caballero, figura señera de la revolución ibérica, con cuya gestión como Jefe de Gobierno y Ministro de la Guerra se identifica la CNT, completado con un comunicado de las oficinas de prensa de la CNT y la UGT en el que le expresaban su apoyo. --- 249 “Fragua Social no hace el juego a las provocaciones”, Fragua Social, 9 de mayo de 1937, p. 1. 250 José Díaz volvería a ser objeto de críticas, esta vez de forma inteligente y sarcástica el 14 de mayo de 1937. 251 LÓPEZ ALARCÓN, Enrique, “Sol de Cataluña. La política a un lado y a otro la calle”, Fragua Social, 15 de mayo de 1937, p. 8. El día 18 de mayo la primera plana del diario fue gravemente censurada y destacaba un comunicado de Mariano R. Vázquez en el que se expresaba las condiciones por las que la CNT admitiría entrar en un nuevo gobierno y aquellas que había rechazado. El 20 de mayo el diario abrió con dos fotografías en las que permanecían unidas las dos banderas de la CNT y de la UGT en las sedes de sus respectivos comités y también el diario daba cuenta ese día de que la publicación Castilla Libre había sido suspendida por el general Miaja, y que CNT Madrid había dejado de publicarse ese día para solidarizarse por tal medida. Al día siguiente eran las figuras de Anselmo Lorenzo y Pablo Iglesias las que abrían el diario en una viñeta gráfica cuyo pie era “Obreros de España: ¡UNÍOS!”. En su editorial “Registro de Contradicciones” apoyaba las afirmaciones de J. Romero Solano el diario “Adelante”. El 24 de mayo reapareció Nosotros quejándose de las imposiciones de la censura informativa, crítica que continuó los días 1 y 16 de junio. Prosiguió con su discurso anticomunista y defendió a los seguidores del POUM (Partido Obrero de Unificación Marxista). El 20 de junio publicó un artículo de Juan López al respecto$^{252}$. El editorial de Fragua Social “Cataluña motivo de preocupación” del 30 de julio de 1937 volvía a reflexionar sobre los sucesos de mayo, en él se expresaban disensiones dentro del Partido Socialista y el mismo día en una “Carta Abierta de Ángel Galarza a Anastasio de Gracia” se abordaba de forma muy crítica los sucesos de mayo de Barcelona, que provocaron su cese del gobierno como ministro de la Gobernación. Por todo ello, aunque la CNT no tenía armas ni municiones necesarias para ocupar el poder por la fuerza, en algún momento de 1937, posiblemente tras las jornadas de mayo de 1937, una organización interna del movimiento libertario proyectó un plan para un golpe de Estado.$^{253}$ Tras los sucesos de mayo de 1937, el nuevo gobierno Negrín y su ministro de Justicia Irujo pusieron en marcha una línea de ataque legalista contra la FAI. Irujo dictaminó que la FAI no podía mantener su representación en los Tribunales Populares, por no estar registrada antes de febrero de 1936. El Comité Nacional de la CNT se quejó y comenzó a preocuparse por la creación de Tribunales Especiales, constituidos para casos de espionaje y alta traición, que sirvieron para reprimir a los llamados incontrolables. Ante el riesgo de convertirse en una organización inexistente, lo que conllevaría la pérdida de representación en los organismos oficiales, el Comité Peninsular de la FAI convocó una Asamblea Plenaria Nacional urgente en Valencia el 4 --- $^{252}$ TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», op. cit. pp. 118 y referencia al discurso de Juan López, p. 119. $^{253}$ SMYTH, Terence M., La CNT al País Valencià 1936-1937, op. cit., p. 67, que aporta estas referencias: Salamanca, Politico Social, Barcelona 14. Informe referente a la preparación de un golpe de Estado. Sin Fecha. Datos de su fuerza en las diferentes ciudades de la retaguardia. de julio de 1937 que duró cuatro días, para revisar sus principios ideológicos y para valorar su relación con el Estado y abordar su legalidad. Como consecuencia, la FAI dejó de ser una organización federal de grupos de afinidad autónomos y se transformó en una organización legal centralizada y abierta a todos los que quisieran colaborar con ella. Esto sólo pudo realizarse basando esta decisión en una argumentación fundamentada en las consecuencias de los sucesos de mayo de Barcelona, que justificaba la opción por la disciplina organizativa y el control. Aunque esta decisión provocó desacuerdos, la mayoría lo aceptó. La FAI se comprometía a favorecer la intervención política en el gobierno y las instituciones. Su militancia se disparó. Apenas tenemos referencias sobre la trayectoria de Nosotros después de esta reestructuración de la FAI. Como en muchas de las publicaciones anarquistas publicadas durante la guerra, el interés por su estudio decrece entre los historiadores y militantes a partir del otoño de 1937. Creemos que sería muy interesante prestar más atención a este periodo en nuevas investigaciones. El Congreso Regional de Levante en julio de 1937 En 15 de Julio de 1937 comenzó el Congreso Regional de Sindicatos de Levante en Alicante en el que estuvieron representados 500.000 militantes, asistieron 399 sindicatos, de los que 142.708 eran de Valencia, 10.547 de Castellón, 20.889 de Albacete, representada por 132 sindicatos y 22 delegados, 48.033 de Murcia, con 100 sindicatos y 44 delegados, Alicante con 137 sindicatos que representaban a 57.418 militantes, aunque muchos no estuvieron presentes. En la segunda sesión del 16 de julio de 1937 el secretario general del Comité General de Levante, Pablo Monllor, abrió la sesión con un informe en el que explicaba la gestión realizada por el Comité en un año: 1) En primer lugar, la creación del órgano de prensa, Fragua Social. 2) En segundo, la articulación del Movimiento a través de los delegados de la FAI, de las JJLL, de los Plenos Locales y Comarcales; y la relación de todos ellos con el Comité Nacional. También la Creación de la FRCL y la constitución de la CLUEA (organismo de la exportación) que si no obtuvo mejores resultados fue porque no dependía sólo de nuestra organización y por las dificultades que pusieron diferentes sectores políticos. 3) En tercer lugar, se había reconstituido el Comité Regional a base de delegados provinciales, a excepción de la provincia de Albacete. El Comité Provincial de Albacete protestó porque no obtuvo representación en el Comité Regional de Levante y se quejó de que los 122 sindicatos de Albacete no hubieran podido enterarse de la celebración del Congreso, aunque posiblemente esta cifra era exagerada e intentaba darse importancia, para dar mayor validez a su protesta. 4) En cuarto lugar, se habían creado los Consejos Municipales. Y se habían dado orientaciones a los pueblos y una Carta Municipal para estudiarla. 5) En quinto lugar, se había organizado la propaganda a base de conferencias, mítines, pasquines, carteles, manifiestos y folletos de orientación económica y social. 6) En sexto lugar, se había creado el Ejército Popular y se habían militarizado las Columnas. 7) Se había atendido el Pleito del Sindicato de Transportes e Industria Pesquera de Villajoyosa. 8) Se había atendido a los sucesos de Vinalesa. 9) Se crearon Secciones en el Comité Regional: Secretaría General, Vicesecretaría, Información, Administración, Intervención, Depositaria, Político-Social (para defensa de los militantes), Asesoría Jurídica, Procesos, Estadística y Economía. 10) Creación de las Federaciones Regionales de Industria: FR de Campesinos, FR Fabril y Textil, FR de Enseñanza, FR de Siderometalúrgica, FR de Agua, Gas y Electricidad, FR de Trabajadores de la Administración Pública, FR de Transporte, FR de la Industria Pesquera, Federación Regional de Banca, Ahorros y Seguros. Por último, se presentó un Informe sobre Fragua Social, pero se aplazó su lectura al no estar presente el director de la publicación. En este congreso se produjo el relevo oficial entre León Sutil y Manuel Villar. Aunque en junio la CNT había comenzado a distribuir desde Valencia un Boletín de Orientación interna CNT-FAI, mecanografiado y de periodicidad irregular, dirigido específicamente a periodistas y conferenciantes anarquistas, el 30 de julio de 1937, el presidente del SPPV fue requerido por la Federación Gráfica UGT y el Sindicato Único de la Industria Gráfica CNT a una reunión en el secretariado provincial de la UGT para “cortar de raíz las polémicas enconadas y las campañas agresivas entre sindicales y partidos políticos.”254 En esta reunión se acordó implantar la censura sindical y se discutió sobre quienes serían los encargados de ponerla en práctica. Un miembro de la CNT propuso que fueran los correctores los que realizaran esta función; el SPPV se negó, porque entendía que ésta era una misión periodística y no de los correctores. Sánchez Perales, director --- 254 RIUS SANCHIS, Inmaculada, El periodista, entre la organización y la represión: 1899-1940. Para una historia de la Asociación de la Prensa Valenciana, op. cit., p. 164. Procede de la Asamblea general del 11 de septiembre de 1937. Sindicato Profesional de Periodistas de Valencia. Libro de actas. Archivo Histórico Nacional, Sección Guerra Civil, Salamanca, Político Social, Madrid, 1442. del SPPV, propuso que el trabajo de censor lo ejercieran periodistas ajenos a cada diario para evitar violencias y coacciones a los que trabajaran en dichos medios. El acuerdo salomónico consistió en que S. Perales designara como censores a cinco compañeros parados y que la CNT designara a otros cinco cenetistas. El 31 de julio las bases del Comité Nacional de enlace UGT-CNT$^{255}$, se comprometían entre otras cosas a cortar las polémicas en la prensa y el 27 de octubre de 1937 todo aquel que formara parte de la plantilla de redacción de un diario debía estar sindicado. El Pleno Económico Ampliado Los moderados dominaron el Consejo Provincial y el Consejo Municipal junto a los comunistas, que habían vuelto al consistorio el 31 de diciembre de 1937, tras la expulsión del POUM el 22 de diciembre de ese mismo año. El triunfo de los socialistas moderados y comunistas afectó gravemente a la CNT porque el sector caballerista era el más partidario de los pactos con la CNT. El dos de enero de 1938 se saldó la crisis entre las dos facciones del sindicato ugetista. El sector caballerista perdió la dirección del sindicato, que pasó a ser liderada por el grupo moderado de Lamoneda y González Peña, que arrinconaron a la corriente más radical de la UGT valenciana.$^{256}$ Ante esta coyuntura, y preocupada por las graves noticias procedentes del frente de Teruel, la CNT decidió colaborar con el resto de fuerzas antifascistas y con el gobierno, adoptando una postura económica reformista que facilitara el funcionamiento de una economía de guerra. En el Pleno Económico Ampliado celebrado en Valencia en enero de 1938, la CNT acordó crear un cuerpo de inspectores de trabajo, establecer una escala de salarios, crear una banca ibérica, desarrollar las cooperativas de consumo, centralizar las colectividades y planificar la economía a través de los Consejos de Economía.$^{257}$ Entre las decisiones adoptadas por el Pleno Económico estuvo la aprobación en la sesión del 20 de enero de 1938 de un dictamen destinado a reducir las publicaciones confederales, lo que suponía la desaparición un gran número de semanarios, algunos diarios y muchas revistas, sobre todo de Cataluña. El intento regulador de la Prensa Confederal Fragua Social se mostró favorable en su editorial a la restricción de la Prensa confederal aprobada por el Pleno y quitó importancia a la protesta de aquellos delegados que habían argumentado que esta medida reducía la importancia de la prensa confederal, cuando otros sectores antifascistas aumentaban cada vez más el --- $^{255}$ Bases del Comité Nacional de enlace UGT-CNT, Fragua Social, 31 de julio de 1938. $^{256}$ Fragua Social, 4 de enero de 1938. $^{257}$ GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., p. 334. número de sus publicaciones. El año 1938 se había iniciado para Fragua Social con dificultades: el 31 de diciembre de 1938 Fragua Social no salió por falta papel.$^{258}$ Este intento de autorregulación de la prensa parece haberse realizado porque el Consejo de Ministros estudiaba un decreto sobre la prensa$^{259}$. La ponencia de reducción de publicaciones que fue presentada por el Comité Nacional y fue aceptada por el Pleno establecía que: a) Debían aparecer dos diarios, uno por la mañana y otro por la tarde en Valencia, Barcelona y Madrid, y que sólo se publicaría uno en el resto de provincias. El resto de publicaciones debían desaparecer por ser antieconómicas e innecesarias. Es decir, para la CRT de Levante suponía que se publicarían, además de los dos diarios de Valencia, uno en Castellón, uno en Alicante, uno en Albacete y uno en Murcia o Cartagena (en esta última ciudad debía optarse por uno de los dos); en Cataluña además de los dos de Barcelona, se publicaría uno en Gerona, uno en Lérida y uno en Tarragona; en Andalucía, uno en Almería y otro en Úbeda o Baza, a determinar; en Extremadura, uno en Cabeza de Buey; en la zona Centro, además de los dos de Madrid, uno en Cuenca, otro en Ciudad Libre (Ciudad Real) y uno en una localidad de Toledo; en Aragón, uno en Caspe. b) Todos los diarios quedaban obligados por decisión del Pleno Nacional y sin ninguna excusa a dedicar una página, o media diaria, por lo menos, a los Campesinos. c) Los sindicatos locales debían nombrar un compañero que enviaría una nota diaria breve sobre su localidad al diario de su provincia, y semanalmente una crónica- resumen al diario regional. d) Cada Federación de Industria publicaría un boletín mensual para uso interno de los militantes para orientar sobre la marcha sindical, no pudiéndose tratar en estos boletines temas políticos o militares, por ser competencia exclusiva de los diarios. Cada Federación de Industria editaría además una revista trimestral de tipo técnico. En lugar de una trimestral, La Federación Nacional de Campesinos editará una revista mensualmente. Estas revistas no debían tratar temas de orientación política o sindical, porque la primera competencia estaba reservada para la Prensa y la segunda a los boletines.$^{260}$ Cerrada la crisis ugetista, y adoptadas estas decisiones reformistas en el Pleno de la CNT, comenzó a gestarse el pacto entre la UGT y la CNT. El nueve de febrero de 1938 la --- $^{258}$ Fragua Social, 1 de enero 1938. $^{259}$ Declaraciones del Ministro comunista Jesús Hernández a Fragua Social, 22 de enero de 1938. $^{260}$ Fragua Social 10 y 15 de febrero de 1938. UGT propuso un programa conjunto a la CNT y el dieciocho de ese mes la Confederación publicó sus contrapropuestas. El Pacto de Unión UGT-CNT Finalmente, el dieciocho de marzo se constituyó el Comité de enlace CNT-UGT y se produjo el Pacto de Unión CNT-UGT$^{261}$. Estos acuerdos sólo fueron posibles por el momento de extrema urgencia en que se vivía, cuando las tropas franquistas avanzaban en el frente de Aragón, Teruel había sido evacuado el veintidós de febrero por las tropas republicanas, y la aviación facciosa bombardeaba salvajemente los puertos de Valencia y Sagunto en la retaguardia valenciana.$^{262}$ Sin embargo, las juventudes se radicalizaron. El 25 enero de 1938 se celebró en Valencia el Congreso de las Juventudes Libertarias. Tras la caída de Aragón, la política de resistencia se resintió y aumentaron los partidarios de una paz negociada. Alarmada por los rumores de dimisión del ministro socialista Prieto, la CNT envió a Galo Díez, Segundo Blanco y Horacio Prieto para disuadirllo.$^{263}$ La postura derrotista de Prieto en marzo de 1938 se debía a sus cada vez más frecuentes discrepancias con Negrín y con los comunistas sobre la marcha de la guerra. El líder socialista se quejaba de que ya no tenía ninguna autoridad como Ministro de Defensa porque eran los comunistas los que mandaban en sus departamentos y no reparaban en medios para acrecentar su poder, como provocar asesinatos de socialistas o subordinar sus actuaciones militares al interés de su partido y de la Unión Soviética. Prieto valoraba como nada beneficiosa para la República la situación internacional y creía necesario firmar la paz, máxime cuando Hitler amenazaba con invadir Checoslovaquia. Sorprendentemente la CNT ofreció su apoyo a quien más había favorecido el acercamiento entre el PSOE y el PCE, hasta haber llegado a proponer en marzo de 1937 la fusión de ambos partidos para acabar con la indisciplina de los anarquistas y para poder obtener de forma eficaz la ayuda de la Unión Soviética. La delegación cenetista intentó convencerlo para que no dimitiera y le insistió en que si así procedía nada impediría a los comunistas dar un golpe de Estado. Los libertarios le ofrecieron su apoyo si Negrín intentaba destituirlo, pero Indalecio Prieto no aceptó el ofrecimiento. Tras la entrevista con Prieto, la CNT acordó en un Pleno celebrado en Barcelona que si --- $^{261}$ Fragua Social, 18 de marzo de 1938. $^{262}$ Referencias sobre la crisis de la UGT: Información sobre el Pleno ampliado de la UGT, Fragua Social, 4 de enero de 1938, pp. 7-8; Editorial “La solución al pleito de la UGT”, Fragua Social, 5 de enero de 1938, p. 1; Carta de la Comisión ejecutiva de la UGT, Fragua Social, 5 de enero de 1938, p. 3 y artículo p. 8; Editorial “Un plan de acción conjunto UGT-CNT” y “La CNT y la UGT, representación de las aspiraciones populares”, Fragua Social, 9 de enero de 1939, p. 1 y 6 de enero, 1937, p. 8. $^{263}$ LORENZO, César M., Los anarquistas españoles y el poder, op. cit., p. 253.-254. Prieto lo deseaba, daría todo su apoyo al ministro socialista para acabar con la influencia de los comunistas. El Pleno desestimó la tesis de Horacio M. Prieto de acabar con la política de resistencia a ultranza y favorecer una negociación de paz auspiciada por París, Londres y Washington. Triunfó en cambio la tesis del faísta de J.J. Domenech, secretario del Comité Regional de Cataluña, partidario de continuar la guerra a todo trance. La CNT pactó entonces su entrada en el gobierno, ya que había decidido continuar la guerra y no podía derrocar a Negrín. La CNT de nuevo en el gobierno Tras la firma del pacto CNT-UGT, la CNT se integró en el Frente Popular el 29 de marzo de 1938, y dos días después la FAI y la UGT. El dos de abril el Comité Nacional de Enlace CNT-UGT redactó una carta a Negrín pidiéndole de forma oficial su entrada en el gobierno. El Pleno Nacional de Federaciones Regionales de la CNT aprobó el tres de abril de 1938 su participación en el gobierno, el mantenimiento de la política de resistencia y que el Comité designara el nombre del representante en el gobierno Negrín. El presidente del gobierno ofreció un ministerio a la CNT y acabó escogiendo a Segundo Blanco entre una terna que le presentó el Comité de la CNT, formada por Segundo Blanco, Horacio M. Prieto y García Oliver. Con su participación en el gobierno y con el pacto con la UGT, los anarquistas intentaban mucho más que el cese de la represión contra ellos, querían evitar su total destrucción.$^{264}$ Por ello, la CNT contribuyó en 1938 con el resto de las fuerzas políticas y sindicales a conseguir una política de guerra disciplinada, y a que se aceptara la fuerte militarización de la retaguardia, ante una situación agravada a mediados de abril cuando las tropas franquistas llegaron a Vinaroz y Benicarló, cortando las comunicaciones entre Valencia y Cataluña.$^{265}$ La CNT ayudó a combatir la desmoralización que cundió en una retaguardia cada vez más vacía de jóvenes por la militarización y cada vez más hambrienta. A cambio de la su entrada en el gobierno, la CNT mejoró la situación de los libertarios y se relajó la censura gubernamental sobre la prensa cenetista. Al menos desde el 14 de abril de 1938, la redacción de Fragua Social se había visto bastante alterada, la componían su director Manuel Villar Mingo y los redactores Juan López Sánchez, Oscar Blum, Enrique Martín Moreno, Corsino Ordiz Fernández, Félix Paredes y Direitiño.$^{266}$ $^{264}$ Ibidem, p. 258. Circular Comité Nacional, 8 de abril de 1938. $^{265}$ Editorial, Fragua Social, 17 marzo de 1938. $^{266}$ Carta, CDMH Político Social Madrid 748/ 10/ 1, 2, 3. La trabazón o el fracaso de un modelo de síntesis En el verano de 1938, el ex ministro Juan López, desde Fragua Social comenzó a argumentar en diversos artículos que era necesario concluir la tarea comenzada en su aspecto estructural y orgánico, al estar muy próxima la celebración del primer aniversario en que la FAI adoptó esta renovación de su estructuración y una nueva definición de sus principios. Para Juan López, la lucha no era sólo batirse contra el enemigo. Era necesario pensar en el presente y el futuro de España. “Para que el brazo se mueva con vigor es necesario que la cabeza tenga un norte, una dirección, un propósito firme”, argumentaba, “pues éste funciona mejor cuando más precisas sean las funciones y su buena articulación”. López prosiguió describiendo cómo el mecanismo de la organización que se empleaba antes de la guerra estaba enteramente centrado una acción combativa, destinada a minar las bases del sistema capitalista y a procurar el quebranto de sus fuerzas como objetivo inmediato. Pero la guerra, insistía López, había cambiado este objetivo y la organización debía cumplir en esos momentos una misión distinta: la de construir. Se quejaba de que no se había conseguido la consolidación de la unidad del movimiento libertario y consideraba del todo necesario soldar muy fuerte todas sus formidables articulaciones para que se convirtieran en un organismo indestructible. Mostraba el exministro su interés por los temas económicos, pero no era menor su preocupación en el aspecto político. López aseguraba que los libertarios debían mantener en alto la bandera de la democratización de la política. “Al movimiento libertario”, aseguraba, “no le repugna la palabra democracia y podía hacerla suya, si se le aseguraba que se accedía a un socialismo integral y se desmentía el principio de dictadura contenido en la concepción marxista”. “Una verdadera democracia obrera”, aseveraba, “se acercaba más al espíritu libertario y a la psicología del pueblo español”. Pero para todo ello había que reforzar los mecanismos internos del movimiento y participar en los Consejos de Economía, en las secciones de todo orden de los Comités, en las Federaciones de Industria y cabía fiscalizar y concentrar las colectividades”. López se consideraba el iniciador de estas ideas o, como él mismo se definía, como “el padre de la criatura” y para explicar sus argumentos inició en el periódico Fragua Social, del que era redactor, la publicación de doce artículos entre el 28 de mayo y el 3 de julio de 1938 en los que abordaba la ordenación interna de las tres ramas del movimiento libertario: CNT, FAI y JJLL. --- 267 LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Problemas de hoy. Presente y futuro de España, Fragua Social, 28 de mayo de 1938, p. 4. 268 LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros Sin perder el ritmo y la fisonomía (I)”, Fragua Social, 3 de junio de 1938, p. 4; LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. La FAI, organización de la Minoría (II), Fragua Social, 5 de junio de 1938, p. 4. Sobre la cuestión de la legitimidad de su concepción política, lo que consideraba totalmente necesario para precisar donde residían las bases de la soberanía social y el sistema orgánico que hacía posible su ejercicio. López afirmaba que el movimiento libertario podía ejercer el poder de varias formas, según las circunstancias y la eficiencia del aparato de organización, pero que la guerra había proporcionado infinidad de lecciones a los libertarios al respecto. A saber: a) En primer lugar, cuando las fuerzas libertarias decidieron intervenir en el poder no hicieron más que legalizar una situación que ya existía de hecho. b) En segundo lugar, cuando gobernaron no lo hicieron en nombre de un partido de clase ni estando sometidos a la disciplina de ninguna minoría política, ni siquiera de la FAI. La legitimidad del poder de gobierno provenía de la república de los trabajadores que se ostentaba por delegación directa de las masas organizadas en sus sindicatos y no de los partidos políticos que decían representarlas. Los gobernantes eran, pues, la representación de las masas organizadas en sus sindicatos, es decir, de los órganos básicos del trabajo, y por ellos eran designados. c) Pero, y concluía, la FAI debía perfeccionar este ensayo de participación que se había hecho y que se estaba haciendo en el poder. A López no le inspiraba temor que el día de mañana, pudiera representar a la CNT en el gobierno ningún miembro que estuviera en los sindicatos cenetistas como afiliado y que se debiera a la disciplina de un partido.$^{269}$ López creía necesario, por tanto, establecer relaciones con todo el movimiento libertario y estar presente en todas las instituciones y organismos$^{270}$. Pero a su juicio era necesario impedir dualismos en el funcionamiento orgánico y suprimir la duplicidad de actitudes en el seno libertario entre los Grupos, JJLL y Sindicatos$^{271}$. También creía que para poder construir una economía socialista, era necesario reforzar las facultades ejecutivas de las Federaciones de Industria$^{272}$. Para López ser joven no significa nada, pues jóvenes los había en todos los movimientos, por lo que las juventudes eran parte de las organizaciones de las que dependían y no tenía sentido la --- $^{269}$ LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. La FAI y su método de trabajo (III)”, Fragua Social, 8 de junio de 1938, pp. 3 y 4. $^{270}$ LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. Las conexiones de la FAI con el movimiento libertario (IV)”, Fragua Social, 10 de junio de 1938, p. 4. $^{271}$ LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. La FAI y la ordenación unitaria del movimiento libertario (V)”, Fragua Social, 12 de junio de 1938, p. 4. $^{272}$ LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. De lo relativo a las funciones ejecutivas (VI)”, Fragua Social, 14 de junio de 1938, p. 4. representación expresa de las Juventudes en los organismos, que podrían participar en ellos a través de sus sindicatos.\textsuperscript{273} Los días 19 y 20 de junio de 1938 se celebró el Pleno de Regionales de la FAI en Valencia, bajo la presidencia de su secretario Germinal de Sousa en el que se acordó establecer una Delegación del Comité Peninsular en Valencia para organizar las necesidades de la zona no catalana y se acordó la continuación de la organización libertaria en los Frentes Populares. Esta delegación se albergó en la calle de la Paz, 21, principal. Juan López prosiguió intentando convencer con sus artículos a sus lectores de que la fuerte aversión a un programa era una interpretación arbitraria de los principios libertarios. En el Congreso de Zaragoza de Mayo de 1936, aseguraba, hubo ya una evolución y el congreso aprobó un dictamen del que él fue uno de los ponentes, aunque este programa no se concretó\textsuperscript{274}. En estos momentos era la CNT la que asumía la representación del movimiento libertario, proseguía, pero la economía dirigida precisaba de la unidad política, que no podía fundarse en la metafísica, sino en los concreto y lo mecánico. Para llegar a la unidad de clase, concluía, primero había que conseguir la unidad de la familia libertaria.\textsuperscript{275} Para Juan López la orientación del programa debía ser social y “nacionalista” a la vez. Los libertarios no renunciaban con ellos a sus ideas internacionalistas, explicaba, pero era necesario reconocer que ellos no podían conseguir un cambio radical en la conducta de los trabajadores y de los demás pueblos. Por ello, era necesario determinar “nuestro nacionalismo en un programa libertario español”, no para levantar intereses particulares dentro de la península (...) porque “No tratamos de crear el concepto de nacionalidades, sino de hacernos fuertes en las murallas de la mole” sino “Reconstruir la nación como una unidad política, geográfica y económica”. Concluía Juan López en que era el deber de los libertarios “proteger la idea de nación”, para desde ella levantar los ideales de la clase trabajadora, primero en España y luego en el mundo\textsuperscript{276}. Para él el procedimiento de los Plenos y Comisiones no funcionaba. No obstante, reconocía que este no era todavía un programa que debía pasar a deliberarse \textsuperscript{273} LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. Interdependencia y dirección (VII)”, \textit{Fragua Social}, 16 de junio de 1938, p. 4. \textsuperscript{274} LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. Interpretación de nuestro programa (VIII)”, \textit{Fragua Social}, 21 de junio de 1938, p. 4. \textsuperscript{275} LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. El órgano político del movimiento libertario (IX)”, \textit{Fragua Social}, 23 de junio de 1938, p. 4. \textsuperscript{276} LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temas nuestros. La orientación de nuestro programa (XI)”, \textit{Fragua Social}, 23 de junio de 1938, p. 4. en las mayorías, sino que debía ser objeto de estudio por una minoría de los libertarios.\textsuperscript{277} La CNT se adhirió al acto de honor celebrado el 17 de julio de 1938 en el Principal en honor al Ejército de Levante. Se celebró un desfile militar a las 18 horas, que concluyó en la Alameda, donde se alzó la tribuna presidencial y en el que el alcalde cenetista Domenech no dejó de hacer referencia a Daoíz y Velarde. Esta celebración fue muy criticada por Juan López en un artículo en el diario, en el que realizó una dura crítica al gobierno de la Segunda República durante la guerra.\textsuperscript{278} \textbf{La defensa de la resistencia y de los Trece Puntos de Negrín} La política de resistencia a ultranza de Negrín se concretó en mayo de 1938 en sus famosos Trece Puntos. Pero la dirección de la CNT acusaba el desgaste de su participación gubernamental: arreciaron las críticas internas de la corriente de Abad de Santillán y del periódico faísta \textit{Nosotros} que acusaban a la CNT de haber perdido su hegemonía y haberse alejado de la revolución. Aunque la CNT pidió que cesaran las discrepancias, la censura interna no parecía tener sentido cuando la guerra se perdía y en abril de 1938 la FAI rompió con el Comité Nacional de la CNT y se negó a defender los Trece Puntos de Negrín. Según Peirats, esta crisis venía gestándose desde que la CNT contribuyó al alto el fuego tras los sucesos de Barcelona en mayo de 1937 que supusieron el retroceso revolucionario.\textsuperscript{279} No obstante, la CNT y la FAI acabaron aceptando los Trece Puntos de Negrín en mayo de 1938. El diecisiete de mayo, Negrín formó un nuevo gabinete de nueve miembros entre los que no había ningún representante de caballeristas ni anarcosindicalistas. La prensa de la CNT-FAI calificó el nuevo gabinete de contrarrevolucionario y acusó a los comunistas de haber provocado su exclusión. Por ello, en el Pleno de la CNT convocado este mes se propusieron unir fuerzas con la UGT para hacer una campaña en contra el gobierno. Pero dos semanas después Mariano Rodríguez Vázquez prometió el apoyo de la CNT al nuevo gobierno. En la redacción de la \textit{Soli} de Barcelona Toryho fue sustituido y en la nueva redacción se incorporaron como colaboradores Enrique López Alarcón y Emilio Vivas, redactores de \textit{Fragua Social}. En septiembre de 1938 comenzó la retirada de las Brigadas Internacionales y en noviembre de 1938, los anarcosindicalistas catalanes seguían pidiendo participar en el \textsuperscript{277} LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “Temos nuestros. Ejecución de nuestro programa (XII), \textit{Fragua Social}, 3 de julio de 1938, p. 4. \textsuperscript{278} LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, “No olvidemos el 19 de julio a fuerza de conmemorarlo”, \textit{Fragua Social}, 21 de julio de 1938, p. 4. \textsuperscript{279} TAVERA, Susanna, \textit{Solidaridad obrera: el fer-se i desfer-ser d’un diari anarcosindicalista (1915-1939)}, op. cit., p. 107. gobierno de la Generalitat. García Birlan, Santillán y Federica Montseny visitaron al presidente de la República en nombre de la FAI a principios del mes de diciembre de 1938 para pedirle que destituyera a Negrín y que formara un nuevo gobierno. Pero Azaña les contestó que no se podía hacer nada constitucionalmente.$^{280}$ En enero de 1939 las tropas franquistas avanzaron peligrosamente hacia Barcelona. La política propagandística destinada a conseguir el apoyo de las grandes potencias no conseguía dar sus frutos.$^{281}$ El 1 de enero de 1939, Fragua Social abrió sus páginas con noticias preocupantes sobre el bombardeo de Barcelona y con una mirada pesimista sobre el viaje a Roma de Chamberlain, pues aseguraba que no conseguiría la retirada de las tropas italianas de España. Las democracias europeas, se quejaba el editorial, actuaban cobardemente defendiendo sólo sus intereses capitalistas sin tener en cuenta el gobierno de Negrín, por lo que las potencias fascistas estaban decidiendo el destino de España. Algo más de esperanza parecía despertar la posición de los Estados Unidos de América, a los que el presidente del gobierno Negrín había pedido ayuda en un discurso radiado reproducido en el diario. Nueva vuelta de tuerca a la centralización del sindicato ceniceta Fragua Social seguía las directrices marcadas por la AIT publicadas en esta misma página: luchar por una unión sindical internacional que permitiera crear una opinión pública contraria al reconocimiento del derecho de beligerancia a Franco, presionar a los estados democráticos para que renunciaran a su política de no intervención, conseguir el bloqueo contra las potencias fascistas e intensificar la recaudación hacia la España antifascista.$^{282}$ La petición de unidad sindical dentro y fuera del mundo libertario se convirtió en un mantra en el nuevo año 1939, aunque la unión ya se había producido en algunos sectores.$^{283}$ Ciertamente la necesidad de unificar el movimiento libertario, y el sindical en general, fue siempre una idea defendida por los redactores de Fragua Social. Juan López siempre había sido partidario de una única, y para López necesaria, organización jerárquica de la CNT y de todas las fuerzas anarquistas, y de promover la unión sindical $^{280}$ LORENZO, César M., Los anarquistas españoles y el poder, op. cit., p. 262. $^{281}$ Ibidem, Horacio M. Prieto calificaba de patrañas esta política de propaganda. $^{282}$ Editorial y directrices de la AIT, Fragua Social, 11 de enero de 1939. $^{283}$ Noticia sobre la Unificación de las Juventudes Libertarias de las Industrias Textil, Vestir, Piel y anexos. Intervendrán en el teatro metalurgia: Margarita Sánchez, por las Muchachas del vestir; Antonio Alorda, Juventudes de Industria; Ángel Iniesta, Sección Piel y Calzado; Manuel Iborra, industria CNT, Antonio Tello, sección fabril y textil; y presidirá Germen J. Esteve, secretario del a FIJL de Valencia. También Nota de convocatoria para la FIJL de Aragón. Fragua Social, 1 de enero de 1939. Resoluciones del Pleno de las Juventudes Libertarias de Aragón, Fragua Social, 3 de enero 1939. con la UGT. La temida, y no nombrada, posible pérdida de Cataluña y de la guerra ante la gravedad de las derrotas militares republicanas en el frente extremeño y el catalán quizá harían que se lograra la tan por él ansiada unión. Así, desde el editorial del 3 de enero de 1939 Fragua Social pedía más cohesión y coordinación orgánica y una simplificación en la acción de todos los organismos del movimiento, en nombre de la eficacia en la lucha contra el enemigo y por el bien de la organización confederal, no debían repetir errores pasados porque, “un ligero repaso de nuestra historia demostraría que el porvenir de España estuvo muchas veces en nuestras manos y otras tantas lo dejamos pasar por esa falta de buena administración de nuestras energías”. Pero conseguir la jerarquización y unidad confederal no era tarea sencilla y creó los resquemores habituales entre las diferentes organizaciones y tendencias ácratas. Un ejemplo de estas resistencias a la centralización, se trasluce de la carta de protesta que Tomás Cano Ruiz publicó en Fragua Social para defenderse de las afirmaciones realizadas por el diario Nosotros, órgano de la FAI, que le acusaba de haber hablado de la conveniencia de intervenir en el Parlamento en la asamblea de la confederación de la Misericordia. Cano Ruiz precisó que él había pedido claramente la disolución del Parlamento, la formación de una Cámara Legislativa de todas las fuerzas antifascistas, y negó tajantemente que hubiera afirmado que la CNT debería limitarse a las tareas sindicales y la FAI a los aspectos políticos.$^{284}$ A los pocos días, la FAI local convocó una reunión para decidir entre otros puntos del día si el director de Nosotros, diario que no se publicó el cinco de enero, debía seguir en su cargo y si podía ser compatible poseer el doble cargo en los comités de distrito y en los superiores. Otra de las resistencias a la centralización parece observarse en las Actas del Comité Regional de Levante. El secretario del Comité Regional de Levante CNT informó que había viajado a Murcia junto con Arce para reunirse con los organismos confederales y con la FAI, y que Monllor y Pedro se desplazaron también a Albacete para combatir los rumores y las torcidas interpretaciones que circulaban. El Comité Regional decidió en esta reunión que el Pleno Provincial de Alicante sería de Federaciones Locales y Comarcales CMNT y dio a conocer los acuerdos del Pleno Movimiento Libertario de Barcelona. Por último, el Comité aprobó el plan de reestructuración de la sección presentado por Juan López, delegado de Propaganda, y un proyecto de actividades a desarrollar, que se acordó discutir. Posteriormente, en la Reunión del Subcomité Nacional CNT se aprobaron los informes de López y de Falomir. La FAI organizó un Ciclo de Conferencias a partir del 5 de enero de 1939 que se $^{284}$ Carta de CANO CARRILLO, Tomás, Fragua Social, 3 enero 1939, p. 2. iniciaría con la intervención de Armando Artal “La FAI y su relación con el movimiento libertario”.285 En cuanto a la unidad de acción entre la UGT y la CNT, ésta se intensificó en la reunión del Comité de enlace UGT-CNT del día 6 de enero286, y el 13 de enero de 1939 el Subcomité Nacional de enlace CNT-UGT aprobó en reunión extraordinaria las normas para el pacto de las dos centrales: apoyo a la rápida incorporación a filas de todos los españoles comprendidos en las últimas quintas movilizadas, favorecer la ocupación femenina en aquellos lugares de trabajo que dejaban los soldados y la creación de batallones de voluntarios de defensa en la retaguardia. Como se remarcaba desde su editorial, la unidad de acción de las dos centrales sindicales ya se había conseguido desde el pacto de marzo de 1938, y era una tradición en la historia de la CNT, porque siempre “desde su constitución en 1911, conforme a la actual denominación, la CNT ha mantenido un punto de vista aliancista obrero”.287 El Comité Nacional de la CNT propuso fortalecer la unión con la UGT para conseguir la movilización general e intensificar la producción, especialmente de la industria de guerra y decidió apoyar el plan de fortificaciones. La situación era cada vez más acuciante. Negrín declaró el estado de guerra y movilizó a todos los hombres entre diecisiete y cincuenta y cinco años. Las Cortes se reunieron por última vez el uno de febrero de 1939 y el cinco de ese mismo mes las principales autoridades civiles republicanas salieron de España. Cuarta fase: discurso antinegrinista y anticomunista La descomposición del régimen republicano Las derrotas militares que se sucedían en el frente catalán afectaron también al funcionamiento de la prensa confederal catalana: Solidaridad Obrera y Frente Rojo se publicaron el uno de febrero desde Gerona. Tras la caída de Cataluña, fue evidente para muchos españoles que el Ejército republicano no podía ganar la guerra, aunque el gobierno de Negrín optó por resistir, con la esperanza de que el próximo y previsible estallido de la Guerra Mundial subsumiera la guerra de España en una lucha general contra el fascismo. Esta decisión implicó que el Gobierno de la República, refugiado en Francia, debía instalarse rápidamente en Madrid o en Valencia para acabar con los insidiosos rumores sobre la fuga del Gobierno. El diez de febrero Negrín y Álvarez del Vayo llegaron a Valencia para organizar el traslado del Gobierno a Madrid. Antes, por la mañana, habían estado en Alicante, donde habían padecido un bombardeo mientras --- 285 Javier Bueno también dimitió de la dirección de Claridad, órgano de la UGT, Fragua Social, 5 de enero de 1939. 286 Manifiesto Comité de enlace CNT-UGT, Fragua Social, 6 de enero de 1939. 287 Editorial “Lo que no debe olvidarse”, Fragua Social, 13 de enero de 1939, p. 1. visitaban al gobernador civil, al presidente del Tribunal Especial de Espionaje y al Fiscal.\textsuperscript{288} También habían llegado a Valencia los demás ministros de la República para celebrar el Consejo de Ministros: Giner de los Ríos, Antonio Velao, Tomás Bilbao, Francisco Gómez Sainz y Moix, el general Aranguren y Uribem, y Jesús Hernández. El 16 de febrero Negrín presidió el Consejo de generales, que le manifestó su desacuerdo con su política de resistencia, salvo Miaja, que le apoyó. Negrín intentó ganarse el apoyo militar de Vicente Rojo y José Miaja ascendiéndolos a tenientes generales, pero el presidente del gobierno no contaba con el respaldo de parte de su propio gabinete, tal como habían dejado claro las reuniones previas con sus ministros en el antiguo edificio de Capitanía General. Tras entrevistarse con los comités superiores del Movimiento Libertario en Cataluña y Francia y sufrir muchas dificultades también regresaron a Valencia el 21 de febrero la delegación del Movimiento Libertario formada por Juan López, Amil y Val. Días más tarde, el uno de marzo de 1939, Domingo Torres, alcalde cenetista de Valencia, gestionaba también en Marsella su viaje de regreso a Valencia, procedente de los Estados Unidos, donde había intervenido en actos de propaganda en las sociedades hispanas confederadas. Martín Ibáñez también realizó gestiones en Estados Unidos y México. Como consecuencia de la ocupación de Barcelona por las tropas franquistas, el día 24 de febrero de 1939 se publicó el último número de \textit{Solidaridad Obrera} de Barcelona, que se transformó en la franquista \textit{Solidaridad Nacional}. Esto otorgó un mayor protagonismo a \textit{Fragua Social}, que acentuó su importante papel como portavoz de la CNT nacional. Dos días más tarde, el Subcomité Nacional de La CNT se constituyó en Comité Nacional y decidió fijar su residencia en el mismo lugar que eligiera para su sede el gobierno de la República. Juan López pidió se diera capacidad de acción a los órganos rectores del movimiento para imponer la disciplina necesaria contra los disidentes para organizar la resistencia y permitir unificar la dirección, con el objeto de conseguir que el movimiento estuviera en condiciones de poder tomar resoluciones.\textsuperscript{289} Pero los acontecimientos se precipitaban y la soledad de Negrín se acentuó cuando Gran Bretaña y Francia reconocieron al gobierno de Franco el 27 de febrero de 1939 y cuando Azaña dimitió como Presidente de la República el dos de marzo. Los preceptos constitucionales sobre la elección y sustitución del presidente de la República, artículos 68 y 74 de la Constitución, determinaban que debía ser el presidente de las Cortes, en esos momentos Martínez Barrios, quien pasara a ocupar la jefatura de Estado. Pero el diario no reconoció la legitimidad de estos preceptos. A esta crisis se unió la sensación a finales de febrero de 1939 de desastre y caos general, agudizada entre la mayoría de \textsuperscript{288} \textit{Fragua Social}, 11 de febrero de 1939. \textsuperscript{289} Editorial \textit{Fragua Social}, 26 de febrero de 1939. los socialistas, republicanos y anarquistas, que valoraban la prolongación de la guerra como un sacrificio inútil de vidas humanas. Tan sólo los comunistas defendían la política de resistencia a ultranza del gobierno de Negrín. El 2 de marzo el Almirante Buiza dio un ultimátum a Negrín para que pusiera fin a la guerra; y dos días más tarde, Negrín entregó el mando de algunas plazas al PCE. Cartagena se sublevó y la flota republicana salió hacia Túnez. No obstante, Fragua Social mantuvo su postura informativa de resistencia a ultranza y se mostró prudente para no alentar el desánimo en la retaguardia, aunque podía leerse entre líneas su crítica a la política de resistencia del gobierno Negrín. Sus redactores no quisieron juzgar la dimisión del presidente de la República Manuel Azaña y optaron por centrar su crítica en abordar la nueva situación creada por su dimisión. Para los redactores cenetistas, aunque la Constitución hacía recaer la Presidencia de la República en Martínez Barrios, estos preceptos constitucionales no eran aplicables, pues consideraban que Martínez Barrio no era el hombre indicado para hacer frente a tan grave situación. Para ellos tenía “un valor relativo lo preceptuado en la Constitución a los efectos de cumplir la primera magistratura de la República. Lo importante, lo que está por encima de toda consideración y que tiene sentido imperativo, es la solución inmediata del problema existente como consecuencia de los recientes y trascendentales acontecimientos militares y políticos”. La redacción de Fragua Social exigía eficacia en la resolución de la guerra y discrepaba de las opiniones de los diarios madrileños que defendían a Martínez Barrio, Azaña, al gobierno negrinista o al sistema democrático liberal. Estas opiniones disidentes con su editorial fueron facilitadas a sus lectores en su resumen de prensa. Así, para La Libertad Martínez Barrio era un “ciudadano austero y patriota cuya voz elocuente se alzó siempre en pro de la democracia”; Política remarcó que los preceptos constitucionales legitimaban la presidencia de Martínez Barrio; Informaciones, órgano del Partido Socialista, afirmó que “Ante el nuevo presidente de la República, ante el gobierno responsable que nos rige con toda la juricidad (sic) de la Constitución respetada e intacta, el pueblo no dimite ni deserta, renueva su juramento del 18 de julio.”; Heraldo de Madrid defendió a Azaña y Martínez Barrio argumentando que su dimisión se había basado en buscar “el bien de la Patria”, porque “la gestión del señor Azaña en el desempeño de su mandato, abona esta hipótesis. La presidencia corresponde por mandato constitucional al presidente Martínez Barrio”. Fragua Social no pudo explicar la postura de CNT de Madrid porque, señalaba, no había podido publicarse el día anterior, el dos de marzo. Así, sin Solidaridad Obrera de Barcelona y sin CNT, Fragua Social hablaba como principal portavoz de la CNT nacional esos días, cuando la polémica continuaba: mientras que El Socialista acusaba de reaccionarios a todos aquellos que sembraban dudas sobre la legalidad del gobierno --- 290 Titular y Editorial de Fragua Social, 3 de marzo de 1939, p. 1. con palabras contundentes: “Hay que repetir una vez más que no hay más régimen que el de la República democrática, ni más poder que el gobierno. A los insensatos hay que aplastarlos, porque favorecen la reacción.”; Fragua Social exigía “Con pleno sentido de la responsabilidad, no cabe más decisión que enfrentarse con el problema político y RESOLVERLO.” Aunque también, Fragua Social trató de diluir con noticias internacionales positivas el malestar y el desánimo que había producido en la retaguardia la desalentadora noticia de que Francia e Inglaterra habían reconocido al gobierno de Franco. Algunas de estas noticias pueden parecernos peregrinas, como la afirmación de que en India había un profundo malestar porque Inglaterra había reconocido al gobierno de Burgos; o la noticia del diario Pravda que valoraba la guerra de España como “Una nueva etapa del desarrollo de la segunda guerra imperialista, que comienza en el preciso momento en que la historia del Partido Comunista Bolchevique de la URSS se revuelve contra los intereses de Inglaterra, Francia y los Estados Unidos”. Mientras tanto, Casado, que ya había decidido a principios de febrero de 1939 emprender una ofensiva que pusiera fin a la guerra, encabezó el golpe militar en Madrid el seis de marzo de 1939. Como consecuencia de ello, se formó un nuevo gobierno, el Consejo Nacional de Defensa, formado por: Miaja, como presidente: Estado, Julián Besteiro; Defensa, Segismundo Casado; Gobernación, Wenceslao Carrillo; Justicia y Propaganda, Miguel San Andrés; Comunicaciones y Obras Públicas, Eduardo Val; Hacienda y Economía, González Marín e Instrucción Pública y Sanidad, José del Río. Val y Marín fueron los que representaron en el gobierno a las Organizaciones del Movimiento Libertario. Días antes, entre el tres y el cinco de marzo, Casado se había entrevistado con Negrín, que le había ascendido a general, aunque Casado no quiso aceptar la distinción. Negrín y sus consejeros fueron informados el día cinco de marzo del golpe de Estado, abandonaron Madrid y permanecían ocultos en Elda; al día siguiente se exiliaron del país, lo que también hicieron Pasionaria y los miembros del Buró político del PCE volando desde Monóvar. Los líderes comunistas extendieron entonces y después el rumor de que Casado había actuado de acuerdo con agentes franceses y británicos, lo que provocó la reacción de Fragua Social a estas acusaciones de traición. Reaccionó invirtiendo la culpa hacia los comunistas y declarándoles traidores de la patria. Sin embargo, esta etapa no debe interpretarse como un cruce de conspiraciones, con mayor o menor medida de los servicios secretos de Franco o de agentes extranjeros, --- 291 Una loa a los componentes del Consejo de Defensa, especialmente los no libertarios, en el artículo “Los hombres del Consejo de Defensa”, Fragua Social, 7 de marzo de 1939, p. 2. La correspondencia personal de Juan López con Casado y Marín en el exilio es muy abundante y se halla disponible en el Archivo General de la Región de Murcia. sino como el testimonio de la grave desintegración del Frente Popular, que afectó a todos los sectores y protagonistas y ante la que reaccionaron con sensibilidades distintas.\textsuperscript{292} \textbf{La legitimación del golpe de Casado} Cuando el siete de marzo de 1939 \textit{Fragua Social} dio a conocer en su titular que el gobierno Negrín había sido sustituido por un Consejo Nacional de Defensa el día anterior, su primer objetivo fue legitimar al nuevo gobierno con un ataque desde su editorial a la política de Negrín y de los comunistas.\textsuperscript{293} Para \textit{Fragua Social} el Consejo Nacional de Defensa representaba “la política de honradez que España necesitaba frente a la catastrófica gestión de Negrín y de los comunistas”, culpables de las pérdidas militares, de huir cobardemente y de abandonar España a su suerte. El nuevo gobierno, afirmaba, no era fruto de un golpe de Estado porque “el Estado no existía” ni tampoco un movimiento faccioso contra un gobierno legal, porque “desde la pérdida de Cataluña el tal gobierno no revestía la autoridad necesaria para decidir la Lucha”. Por ello, el nuevo gobierno se había visto obligado a actuar ante el caos, porque de lo contrario “la situación se habría agravado, desembocando en una catástrofe.” De entre los miembros del nuevo gobierno destacó a Segismundo Casado, Julián Besteiro y Wenceslao Carrillo. Evitó, por tanto, la loa a los anarquistas que pertenecían al Consejo, aunque informó de sus cargos en una nota al margen, tal vez por el prejuicio anarquista contra el personalismo, por su pudor al elogio personal directo y por su afán por disimular su participación en la política. \textit{Fragua Social} coincidía con \textit{Acción Proletaria} en considerar la insurrección de Casado tan legítima como la que tuvo lugar en el treinta y seis frente al fascismo y en acusar al partido comunista de romper “el espíritu unionista de las fuerzas antifascistas, contribuyendo a la derrota militar, a la pérdida de Cataluña y a la desconfianza entre los sectores antifascistas”. La participación cenetista en el nuevo gobierno, enmascarado bajo el nombre de Consejo Nacional de Defensa, solucionaba en parte la contradicción que suponía para sus militantes aceptar la participación de la CNT en el gobierno y su colaboración con el Estado. Pero no era esta la primera vez que se violentaban los principios antipolíticos y antiestatistas defendidos por el pensamiento ácrata, ni la primera que se llamaba de esta manera a un gobierno. Su discurso legitimador del golpe de Estado no podía más que basarse en el interés nacional por motivos de eficacia y de estrategia militar. El nuevo gobierno, aseguraba, era el defensor de los verdaderos intereses de la patria, conculcados por los intereses extranjeros soviéticos, y por ello ponía su énfasis en una gestión militar eficaz para resolver la crisis, lo que ayudaba a obviar los preceptos \textsuperscript{292} Esta es la tesis de TUSELL, Javier, \textit{Manual de Historia de España}, Historia 16, Madrid, 1990, p. 537; para el periodo tras el golpe de Casado, pp. 536-542. \textsuperscript{293} Editorial “El Consejo de Defensa encarna la política de responsabilidad y honradez que España necesita”, \textit{Fragua Social}, 8 de marzo de 1939, p. 1; y 9 de marzo de 1939, p. 1. constitucionales vigentes. Así, el socorrido discurso de unidad antifascista republicana sirvió esta vez a los cenetistas para legitimar el golpe de Casado cargando las culpas sobre Negrín y los comunistas, salvando así al resto de las fuerzas antifascistas españolas de responsabilidad. Los comunistas fueron excluidos en su discurso de la comunidad nacional por ser defensores de los intereses extranjeros de la URSS. Corregida la desunión, causa principal del caos provocado por los comunistas y Negrín, la CNT podía proseguir su necesaria y siempre buscada alianza con el resto del bloque antifascista, especialmente con los ugetistas y socialistas caballeristas. Pero también parece evidente que el acentuado anticomunismo de Fragua Social intentó conectar con el anticomunismo de las potencias internacionales, especialmente de Inglaterra, y con el del bando franquista, de los que esperaban, sin expresarlo todavía con claridad, su ayuda para pactar un final de la guerra lo menos trágico posible. El diario ayudó a combatir a los disidentes contra el nuevo gobierno. Casado se hizo con la situación en Madrid, pero unidades bajo la disciplina del Consejo de Defensa se enfrentaron en esta ciudad a las del Gobierno republicano, dirigidas por el PCE. Esto agravó el discurso antinegrinista y anticomunista del diario. La Junta de Defensa, el general Miaja, Besteiro, Casado y Cipriano Mera se dirigieron a la población por radio, y sus discursos fueron reproducidos los días nueve y diez de marzo por Fragua Social. Su objetivo era desanimar a los soldados opositores para que depusieran las armas, asegurándoles que los comunistas como Pasionaria y Jesús Hernández habían huido de forma cobarde dejando a los soldados engañados y muriendo en la batalla. Afirmanaban que los comunistas querían implantar el comunismo totalitario, lo que en España era incompatible con ser español. El carácter español no admitía regímenes dictatoriales extranjeros y los españoles sólo querían gobernantes españoles. Mera defendió al Consejo Nacional de Defensa de las acusaciones vertidas por los comunistas, que lo acusaban de apoyar al enemigo, declarando que él era ante todo un español que luchaba por la independencia de su Patria y aseguraba que los verdaderos culpables de la pérdida de Cataluña eran los comunistas, “hombres dispuestos a vender a precio de oro y de orgía la sangre generosa del pueblo español”. Negrín fue calificado de “perjurio”, “desaprensivo” y “ladrón”, y su política de resistencia de “personalista”, “alevosa y criminal” al intentar huir “con los tesoros nacionales”. Mera concluyó su discurso definiendo la intervención militar contra Negrín como un acto de defensa de España, porque “Sólo se puede servir a la patria enfrentándose con quien la roba, vende o traiciona”. Acabó su intervención con el vitor “Viva España invicta, independiente y libre”. Las afirmaciones sobre la cobardía de Negrín y de los comunistas se completaron en los días siguientes con noticias sobre la huida de los dirigentes del gobierno y de los --- 294 Discurso de Cipriano Mera, Fragua Social, 8 de marzo de 1939, p. 1. comunistas. Negrín, Álvarez del Vayo, Uribe, Boix, Pasionaria, Montiel, Modesto, Lister, Hidalgo Cisneros, Muñoz Mata, Alberti y otros destacados comunistas. El diario afirmó que el lunes seis de marzo habían salido de Albacete hacia Los Alcázares tres aviones Douglas y un Folker con Negrín y del Vayo y también que Hidalgo Cisneros y los coroneles Modesto y Lister habían llegado a Toulouse. Por supuesto, el diario intentó también legitimar el nuevo gobierno publicando las numerosas adhesiones de los diferentes organismos políticos y sindicales nacionales, provinciales o municipales al nuevo Consejo Nacional de Defensa. Una de las adhesiones más interesantes fue la del Consejo Municipal de Valencia del día siete de marzo.$^{295}$ Según el diario Fragua Social, el seis de marzo de 1939, el alcalde accidental Pérez Feliu convocó a una reunión urgente a última hora de la tarde a todos los consejeros del Frente Popular, a excepción de los consejeros comunistas representados en los partidos o introducidos en la UGT. En esta reunión acordaron reunir el Consejo Municipal al día siguiente a las once de la mañana$^{296}$. Al día siguiente, comenzó la sesión municipal con la alocución del faísta Pérez Feliu, que proclamó su adhesión a Casado y que Valencia estaba “al lado de los poderes legítimos de la Patria”. Luego pidió la destitución de sus cargos de los miembros comunistas del Consejo Municipal y acabó con un vítor a España. Prosiguió la sesión con la intervención del cenetista Salvador Cano Ruiz, quien suscribió las palabras de Feliu y condenó enérgicamente la política comunista durante la guerra. En idéntico sentido se manifestaron otros miembros del Consejo Municipal. Ante esto, la consejera comunista Elvira Albelda protestó enérgicamente, lo que hizo que el debate se enconara. El redactor de Fragua Social no reprodujo sus palabras y descalificó su protesta limitándose a criticar sus “adjetivaciones tan poco edificantes, que nos resistimos a trascribirlas, sobre todo pronunciadas por una mujer”. Izquierda Republicana insistió en que se destituyera a Albelda y también Cano Ruiz, que expresó su malestar por “la actitud violenta” de la regidora comunista y pidió que se excluyera al comunismo de la vida política, civil y militar de la España antifascista”. La sesión concluyó con la adhesión del Consejo Municipal al nuevo gobierno. Por su parte, el Frente Popular de Valencia, reunido en sesión extraordinaria, acordó declararse incompatible con el PCE, aunque abría los brazos a aquellas personas del partido que eran de “sano ideal y recto proceder, las cuáles seguramente se separarán de él, no queriendo compartir la responsabilidad de sus actos”. J. Gascó y J. Comes, como representantes del Frente Popular de Valencia decidieron enviar un telegrama de adhesión al Consejo Nacional de Defensa. Otras adhesiones fueron las de Lorenzo Latorre, presidente del Consejo Provincial de Valencia; José María Juan Comes y $^{295}$ Acta de la Asamblea Municipal, Fragua 8 de marzo de 1939, p. 2. $^{296}$ Noticia de la agencia Fabra, Fragua Social, 7 de marzo de 1939, p. 2. Francisco Gómez, secretario y presidente del Comité Local y Provincial de enlace UGT-CNT de Valencia, el Consejo Municipal de Enguera, los jefes militares de Almería, o la del delegado de Propaganda y Prensa en Valencia Juan Roig Simón. El Consejo Municipal leyó en la sesión del 17 de marzo de 1939, bajo la presidencia del alcalde accidental Higinio Martínez González, un oficio que reintegraba en el cargo de consejero municipal a Manuel Raimundo Planells y que destituía a Elvira Albelda Conejero, Manuel Moyá Monzó y Lotario Añón Lafuente. El viernes 24 de marzo, también a los representantes en el Municipio de la UGT Nicolás Ferre y Pepita Manzana Aladrén, desautorizados por el secretario provincial de la UGT por pertenecer a su vez al PCE. Se eligió a Manuel Blasco Ferris vicepresidente séptimo, por la dimisión de Julio Espí Noguera. En pocos días dimitieron también los gobernadores civiles de Alicante, Ricardo Mella Serrano; de Castellón, Fernando Rodríguez; de Cuenca, Jesús Monzón, y de Guadalajara, José Cazorla. Y se produjeron los nombramientos como gobernador de Alicante de Manuel Martínez Martínez; de Castellón, a don Alfonso Rojas Senent; de Cuenca, a don Sigfrido Catalá Cimec; y de Guadalajara, a Manuel González Molina. El Consejo Municipal de Ciudad Real se declaró incompatible con el PCE y se disolvió el PCE de Villena. El diario intentó también crear una opinión favorable sobre Casado en medios internacionales argumentando que los intereses del Consejo Nacional de Defensa coincidían con los de Londres y París\textsuperscript{297}. \textit{Fragua Social} defendió estos días que por el bien de España y de Europa se necesitaba la paz en España y que un gobierno fuerte en Madrid garantizaría la expulsión de las tropas italianas y alemanas de la península. Reprodujo en sus páginas artículos de la prensa francesa en los que se consideraba a Besteiro y Casado como hombres que actuaban movidos únicamente por el bienestar y el beneficio de su patria, a la que colocaban por encima de todo. También la prensa francesa se adhirió al lema “España para los españoles” y apoyaba la salida de las tropas extranjeras. Los diarios franceses anunciaban el fin de la guerra de España\textsuperscript{298} y que Gran Bretaña enviaba el crucero Devoshire a Gandía para proteger o evacuar a los ciudadanos británicos. Asimismo, se publicitó la adhesión de Fernando de los Ríos a Casado. Además, el optimismo de la retaguardia se estimulaba reproduciendo las declaraciones Roosevelt en las que aseguraban que los Estados Unidos no pensaban reconocer a Franco\textsuperscript{299}. Todo ello no deja de ser paradójico, pues los cenetistas esperaran auxilio para acabar la guerra de aquellas naciones a las que hasta hacía pocos días criticaban con dureza por haber traicionado los intereses de la España republicana. \textsuperscript{297} \textit{Fragua Social}, 8 de marzo de 1939, p. 3. \textsuperscript{298} \textit{Fragua Social}, 9 de marzo de 1939, p. 4. \textsuperscript{299} \textit{Fragua Social}, 8 de marzo de 1939, p. 4. Pero tan importante como lo que se dijo en los primeros días tras el golpe, fue lo que no apareció en el diario: se silenció las resistencias al nuevo Gobierno hasta que los opositores comunistas en Madrid fueron prácticamente derrotados, momento en que el diario inició una activa batalla periodística de propaganda destinada a convencer a los soldados de los focos resistentes para que desertaran. El nueve de marzo, el editorial dio por decapitado el levantamiento comunista, al que calificó como “acto de rebelión tan inconsciente como suicida” y afirmó con hipocresía que nada tenían contra el comunismo, ideología a la que consideraba perfectamente lícita y respetable, pero sí en contra la conducta y los propósitos dictatoriales de sus dirigentes. El Comité de la CNT dio por sofocado el foco rebelde de Madrid y envió su telegrama de adhesión al Consejo Nacional de Defensa. Fueron muchas las noticias denigratorias, como la de que Líster había llegado a París desde Toulouse y que Negrín y del Vayo no eran bien vistos en París. Se insistió con vehemencia en que los líderes comunistas habían engañado a los soldados y que sus dirigentes políticos habían huido, mientras ellos seguían luchando y muriendo. Varias escuadrillas de la aviación republicana se encargaron de arrojar proclamas en las primeras horas de la tarde del día diez en Madrid, en las se aseguraba que se habían recuperado el día diez los edificios de Gobierno Civil de Madrid y de Unión Radio en poder de los comunistas, al tiempo que se las leían por radio los miembros el Consejo de Defensa. Fragua Social pidió también el diez de marzo responsabilidades políticas y militares contra los sediciosos del levantamiento de Cartagena. Para los confederales valencianos, Negrín había intentado desde La Gaceta dar un golpe de Estado “apoyado sólo por ese partido, cuyos manejos tienen que ser censurados por todos los sectores antifascistas y por todos los españoles con dignidad”. Negrín había entregado el mando del ejército y las Comandancias a los comunistas, según el diario, como “último acto destinado al sometimiento total de España a un partido inspirado en consignas importadas desde el exterior”. El editorial del día once de marzo aseguraba que la CNT siempre había favorecido la unidad antifascista a lo largo de toda la guerra. Mientras, los comunistas usurpaban los aviones que pertenecían a la república para huir de España, los cenetistas siempre se habían movido defendiendo los intereses nacionales, aún con grandes sacrificios. El Consejo Nacional de Defensa no hacía más que restablecer el equilibrio antifascista. Fragua Social se declaró incompatible con el PCE y no tardaron en aflorar los reproches contenidos contra el PCE desde mayo de 1937. Para los cenetistas levantinos, el gobierno de Negrín era un gobierno ilegítimo, falto de apoyos constitucionales. Al dimitir el presidente de la República, el poder debió adquirirlo la más alta autoridad militar, el general Miaja. El levantamiento de Cartagena fue calificado de fascista por el gobernador civil de Murcia, Eustaqui Cañas y el anticommunismo se extendió al análisis internacional: los diarios franceses Le Jour, Le Figaro, La Republique, La Justice o L’Ordre afirmaban que el fin de la guerra en España suponía la desaparición de la amenaza bolchevique en Europa occidental, pues sólo Rusia tenía interés en la prolongación de la guerra en España, en previsión de una conflagración mundial.$^{300}$ En la noche del diez de marzo reaparecieron Claridad, Informaciones, CNT, Heraldo de Madrid y La Voz, que coincidían en este análisis. Para Claridad el fin de la guerra significaba la liquidación del bolchevismo en Occidente; Informaciones afirmó que Negrín y del Vayo eran considerados indeseables en las cancillerías europeas; y El Heraldo de Madrid decía basta ya de sangre. También informaban sobre la suerte que corrían los refugiados españoles, que según la agencia Fabra, no eran admitidos en el departamento del Sena. Claridad aseguraba que el gobierno británico había ordenado a su flota repeler las agresiones a barcos ingleses, incluso en aguas españolas, si Franco intentaba bloquear el Mediterráneo, por lo que el bloqueo francoinglés se opondría al italoalemán.$^{301}$ La resistencia armada comunista contra el golpe de Casado cedió el 12 de marzo y el 14 se liquidó el movimiento contra el golpe de Casado. El Consejero de Gobernación Wenceslao Carrillo calificó de antipatriótica la actitud de los sublevados y reconoció que aún existían en la región levantina algunos “chispazos de poca importancia”. Disculpaba a los comunistas que no se habían sumado a la sedición y a los soldados y mandos inferiores a capitán. La noticia estrella de estos días fue el relato épico de la liberación del director de CNT García Pradas, rescatado a las nueve de la mañana del domingo 12 de marzo. García Pradas había estado preso junto a quinientos prisioneros en el edificio del Orfanato Nacional del Palacio de El Pardo$^{302}$. Junto a García Pradas se encontraban el gobernador civil de Madrid, Gómez Osorio; el Comisario del Segundo Ejército, García González Molina; y el teniente coronel Viñal, que habían sido detenidos en los primeros momentos del alzamiento comunista, además de otras 3.000 personas que fueron liberadas, según el diario. García Pradas, director de CNT de Madrid, fue detenido el miércoles en El Pardo junto a José Gómez Osorio, gobernador civil de Madrid; Trifón Gómez, intendente general, el teniente Gallego, jefe entonces de una de las Divisiones del Segundo Cuerpo de Ejército; y Manolo Salgado. El teniente Gallego fue apresado por un engaño del teniente coronel Barceló. Gómez Osorio y el intendente general fueron apresados en el gobierno civil y fueron llevados al antiguo cuartel general de la 7ª División. Los primeros días les $^{300}$ Fragua Social, 9 de marzo, 1939. $^{301}$ También apoyado en artículo del Daily Telegraf, “Perspectivas del momento actual”, de Sigfrido Catalán, muy interesante para internacional, Fragua Social, 11 de marzo, p. 4. En el plano internacional: Noticias sobre Polonia, Eslovaquia. Alemania. $^{302}$ Fragua Social, 14 de marzo 1939. trataron bien pues, según su relato, aún no habían ido por allí Diéguez, el comisario de Fortificaciones y otros elementos civiles del partido comunista. En su reclusión les visitó Barceló, que había pertenecido al PCE. Barceló había declarado su adhesión a Casado, pero que se había convertido horas después en el hombre de paja de los rebeldes. Barceló intentó convencerlos diciéndoles asegurándoles que él era militar y no comunista. Para él, el PCE era el único que no se había salido de la legalidad y que respetaba la Constitución y, por ello, consideraba insostenible la situación del Consejo. Mientras trataba de justificarse, empezaron a sonar las sirenas antiaéreas del El Pardo, y según los presentes, corrió a refugiarse cobardemente. Luego les preguntó sobre la posibilidad de acabar con la lucha fratricida. En definitiva, el diario destacó que su comportamiento fue en todo momento cobarde y chulesco a la vez. Las negociaciones fallidas con Franco y el fin de la guerra Cerrada la resistencia, el 15 de marzo de 1939 el coronel Casado reconoció ante los periodistas extranjeros que su propósito no era continuar la lucha sino lograr una paz honrosa sin represalias, asegurar la integridad de la soberanía nacional para hacer posible la convivencia de todos los españoles y facilitar la salida de todos aquellos que lo desearan. El Consejo Nacional de Defensa era a su juicio un gobierno legítimo porque “surgió ante la ilegitimidad y el desprestigio, fuera y dentro de España, del doctor Negrín, una vez desaparecidos los poderes moderador y legislativo del Estado. La única autoridad legal, por lo tanto, reside en aquella que el mando militar recibió por la declaración del estado de guerra”. En esta última fase de la lucha, los dirigentes libertarios optaron por favorecer la centralización del movimiento. El Pleno Nacional de Regionales del Movimiento Libertario (CNT-FAI y FIJL) acordó constituir un único Comité Nacional del Movimiento Libertario, compuesto por José Gómez, Avelino González Entrialgo, Juan Almela, Joaquín Delso de Miguel, Juan López, Lorenzo Íñigo, Evaristo Viñuales, Pastor Sevilla y José Grunfeld. También se constituyó el Comité Regional del Movimiento Libertario, cuyo secretario fue J. Sancho.$^{303}$ Juan López se convirtió en secretario del Comité Nacional del Movimiento Libertario y el diario reprodujo íntegro el texto del discurso radiado pronunciado por el quince de marzo$^{304}$. Para Juan López, el anarcosindicalismo había sido leal al gobierno de Negrín hasta que éste se vendió a los comunistas. Los cenetistas con su colaboración rindieron “culto de fidelidad a la causa de la independencia de España”, lealtad que no pudo continuar cuando Negrín rindió pleitesía a un partido (el comunista, se sobrentiende) y a intereses ajenos al pueblo español, y entregó Cataluña de forma vergonzosa. Aunque López aseguraba que la responsabilidad no se circunscribía a --- $^{303}$ Fragua Social, 9 de marzo de 1939, p. 4; “Manifiesto del Comité Nacional del Movimiento Libertario Español” y “Convocatoria para el día 19 de la Federación Ibérica de Juventudes Libertarias al Pleno Regional Movimiento Libertario”, Fragua Social, 11 de marzo de 1939. $^{304}$ Fragua Social, 17 de marzo de 1939. Negrín y a un partido determinado, sino que alcanzaba a otras jerarquías más elevadas. Justificó la Constitución del Consejo Nacional de Defensa por la pérdida de la autoridad y la confianza que el pueblo español había concedido a Negrín y para garantizar la defensa de España frente a las potencias extranjeras. También para favorecer una paz que beneficiara a todos los españoles. Mientras tanto, las noticias internacionales proporcionadas por la Agencia Fabra destacaban que el Duque de Alba había sido recibido por Lord Halifax, pero que éste aunque reconociera al gobierno de Burgos, no aprobaba los medios empleados por Franco para hacerse con el poder. En su resumen de prensa, ABC consideraba estéril la sangre vertida en el enfrentamiento y señalaba que en democracia todos los juegos políticos estaban permitidos. El Liberal pedía “serenidad para el camino que queda por recorrer” y El Socialista, se perdía en buenas palabras; Castilla Libre pedía que las responsabilidades militares se llevaran hasta las últimas consecuencias y El Sindicalista y La Voz del Combatiente$^{305}$, condenaba la actitud del Partido Comunista. Política, órgano de Prensa de Izquierda Republicana en Madrid, reapareció. El Presidente del Consejo Nacional de dicho partido, Ramón Rubio y los miembros del consejo, Ramón Ariño y Guillermo Gorostiza, Salvador Ramos, del Comité Nacional y Victorio de Carlos, de la Junta Municipal habían sido detenidos por los comunistas. La Libertad reapareció también, su director también había sido hecho prisionero por los comunistas. El titular del 16 de marzo abría con la noticia de la ocupación de Checoslovaquia por Alemania. La prensa británica y francesa condenaba los sucesos de Checoslovaquia y los laboristas la desastrosa política de Chamberlain. Por su parte, el Consejo Nacional de Defensa adoptaba medidas para mejorar la situación de los españoles en Francia y Besteiro se reunió con los periodistas madrileños para informar de sus gestiones: la cámara Francesa aprobó un crédito de 150 millones para atender a los refugiados españoles. Esa noche llegó a Burgos el consejero de la embajada francesa para entrevistarse al día siguiente con Jordana y volver después a San Sebastián. También se destacaban las declaraciones de Roosevelt en las que aseguraba que Norteamérica mantenía relaciones diplomáticas con el gobierno español y que el asunto del reconocimiento del gobierno de Burgos no necesita ser examinado por ahora. El 18 de enero se destacaba la violenta reacción de la prensa franco-británica frente a los desmanes de los tiranos y un debate en la cámara francesa sobre los refugiados españoles que terminó tumultuosamente con puñetazos en los pasillos de la Cámara diputados entre reaccionarios y comunistas. El diputado Nogueres se quejaba de que la prefectura de policía ordenaba a los españoles que volvieran a España, donde les espera una muerte segura. Mientras, el Ministro del $^{305}$ Antonio Escribano fue nombrado director de La Voz del Combatiente y sustituyó a Sócrates Gómez, que había sido nombrado secretario de W. Carrillo. Interior aseguraba al diputado de los Pirineos Orientales que los gastos ocasionados serían sufragados por el gobierno francés. Por su parte Roosevelt afirmaba que “los acontecimientos de Europa muestran la necesidad de revisar la ley de neutralidad en la sesión actual del consejo”. El titular del 18 de marzo estuvo dedicado al discurso pronunciado por Chamberlain y el 21 de marzo, la nueva ley de neutralidad yanqui autorizaba el envío de armas a los beligerantes. Las noticias internacionales insistían en que era necesario crear un amplio frente europeo para contener en sus desenfrenadas ambiciones a los países totalitarios. Mientras estas confusas noticias llegaban del exterior, el Consejero de Gobernación Wenceslao Carrillo salió al paso de los rumores sobre el maltrato a los presos comunistas. Tras los desórdenes en la retaguardia, recibió a los gobernadores de Alicante, Murcia, Guadalajara y Valencia. Este último en particular, le pidió que se aplicara con rigor la ley ante la actitud de los comunistas. Desde el titular del 18 de marzo, Fragua Social pedía respeto para todos los verdaderos antifascistas y un castigo ejemplar para aquellos que se alzaron en armas contra el pueblo. El Comité Nacional del Movimiento Libertario hizo pública una nota en la que pedía que se celebrara en Madrid un acto radiado de carácter nacional para proclamar la adhesión al Consejo Nacional de Defensa. Sin embargo, se producían las bajas oficiales de Jesús Hernández Tomás, comisario de la Agrupación de Ejércitos de la Zona Centro Sur y de Virgilio Llanos Manteca, comisario de división. El Consejo Nacional de Defensa invitó al Gobierno Nacionalista a la apertura de negociaciones para asegurar una paz honrosa y evitar estériles efusiones de sangre.$^{306}$ Besteiro se dirigió a los españoles a las 22 horas del día 18 de marzo por radio y el editorial de Fragua Social llamaba a la unidad. José Sánchez Requena, subsecretario de presidencia del Consejo Nacional de Defensa, desde los micrófonos de Radio Valenciana, retransmitido a todas las emisoras España republicana, se dirigió el domingo 19 también a los otros españoles de la otra zona pidiendo la unidad.$^{307}$ Desde los Titulares se pedía serenidad, mientras se anunciaba que Europa estaba en los linderos de la contienda mundial. Cabía actuar con audacia y resolución y el Editorial se mostraba a favor de la normalización de la Banca oficial privada, publicada en la gaceta a propuesta del Consejero de Hacienda y Economía. Juan López, secretario del Comité Nacional de Defensa del Movimiento Libertario, en declaraciones a Fragua Social el día 22 de marzo aseguraba que acababa de llegar de Madrid y que el Consejo de Defensa velaba por todos, pedía calma y aseguraba que no debía temerse nada. En el editorial del 23 de marzo el Comité Nacional Movimiento Libertario hacía suya la posición expresada por el Consejo Nacional de Defensa y publicaba su manifiesto. El Comité Nacional de Trabajadores de la Tierra, expresó su adhesión al Consejo Nacional de $^{306}$ Titular “Un llamamiento a la razón y al patriotismo”, Fragua Social, 19 de marzo, p. 1. $^{307}$ Fragua Social, 21 de marzo de 1939. Defensa y procedió a la expulsión de comunistas. Mientras tanto las noticias internacionales aseguraban que mil refugiados españoles saldrían inmediatamente de Francia para refugiarse en México y los bombardeos continuaban en Valencia. El 24 de marzo Wenceslao Carrillo aseguraba haber vuelto satisfecho de su inspección de la zona de Levante, por lo que la resistencia contra el Consejo Nacional de Defensa había sido acallada. El 25 de marzo de 1939 ocupó el titular y la primera página del diario la noticia del entierro el 24 de marzo en Madrid de tres jefes del Ejército republicano y de un comisario: el coronel José Pérez Gazzolo, segundo jefe del estado Mayor del Ejército del Centro, el coronel Arnaldo Fernández Urbano, jefe de La sección de Organización, y el coronel Joaquín Otero Gómez, de la Sección de información del Cuartel General del Ejército del centro y Ángel Peinado Leal, comisario de Imprenta y Talleres del Ministerio de Defensa, que habían sido apresados por los comunistas durante los enfrentamientos de los primeros días. El entierro fue multitudinario y comenzó a las cuatro de la tarde con un desfile fúnebre desde la cámara mortuoria instalada en el edificio de la Secretaría de Defensa. Los cuatro cadáveres estaban dispuestos en féretros sencillos, cubiertos por ramos y coronas y los colores de la bandera republicana adornaban el fondo del local. Los féretros iban envueltos en la bandera nacional republicana y fueron sacados a hombros por compañeros de los fallecidos y colocados en lujosos coches estufa atestados de coronas. A la cabeza de la comitiva iba el teniente general José Miaja y el resto de los miembros del Consejo Nacional de Defensa. Les seguían el gobernador, el alcalde, el director de Seguridad, la ejecutiva en Pleno del Partido Socialista, todos los altos jefes militares del Ejército del Centro, comisarios y directivas de las organizaciones políticas y sindicales que integraban el Frente Popular y nutridas representaciones de organismos, tanto particulares como oficiales. Una columna de honor desfiló ante los cadáveres, integrada por representaciones de las diversas brigadas del ejército republicano comandadas por el general Martínez Cabrera. Al pasar ante ellas los cadáveres, las bandas de tambores y cornetas de las distintas brigadas les rindieron honores en medio de un silencio impresionante, a pesar del gentío inmenso que presenció el cortejo desde los balcones y ventanas. El duelo se despidió en la plaza Martín Becerra. El secretario de propaganda y prensa Medrano habló sobre el entierro por radio y se oyeron airadas voces de condena para los autores del crimen. En el editorial del 26 de marzo se apreciaba ya un mayor nerviosismo. El 26 de marzo se bombardeó el puerto de Alicante y fueron readmitidos los funcionarios de correos y de telégrafos en Madrid. En el Resumen de Prensa, Fragua Social destacó que ABC y El Liberal pedían que se acabara con la guerra en España, porque si estallara la guerra en Europa, España se convertiría en un frente crudísimo de enfrentamientos; El Socialista desechaba la instalación en España de una dictadura cruel; la dimisión del consejero de Justicia de Izquierda Republicana, Miguel San Andrés por motivos de salud, sustituido por Ramón Ariño, director de Política y miembro del Comité Ejecutivo Nacional de Partido. La prensa confederal Castilla Libre y CNT repetían consignas iguales a las de Fragua Social. Con el triunfo del golpe vino la depuración. En Valencia se adoptaron rápidas medidas contra los comunistas del Servicio de Información Militar (SIM). La Delegación de Orden Público anunció la disolución de la Brigada de Loreto Apellániz por su tendencia procomunista, exigió la revisión de los expedientes en curso, la liberación de los detenidos sin culpa y pedía responsabilidades a los miembros de la Brigada.$^{308}$ El Diario Oficial de Defensa publicó el 22 de marzo la disolución del SIM y el Tribunal Militar Permanente de la Demarcación de Levante abrió juicio sumarísimo contra el exjefe y los componentes de la Brigada especial del SIM por el delito de Alta Traición y designó un relator para que comparecieran ante él cuantas personas quisieran declarar para aportar datos al sumario. La nueva situación tras el golpe de Casado supuso también la descomposición de la Juventud Socialista Unificada, que había agrupado a los jóvenes socialistas y comunistas. La Comisión Ejecutiva Provincial de las Juventudes Socialistas Unificadas de Valencia se adhirió al Consejo Nacional de Defensa y el Consejo Provincial de la Alianza Juvenil Antifascista. Nombraron presidente a Antonio Alorda y secretario a Nácher. Según expresaron, las causas que motivaron su reconstitución fue antes de la unificación muchos de los miembros de la nueva ejecutiva ocupaban cargos directivos en Las Juventudes Socialistas y siempre habían ansiado la unificación y contribuyeron a ella pensando que sería ejemplo de unidad para los partidos marxistas, pero que habían comprobado que eso era incompatible con la política desastrosa del Partido Comunista. Por ello, quedaba constituida una nueva Comisión Ejecutiva Provincial de Valencia con sede en la Calle Pascual y Genís, 25 de Valencia y se procedía a la depuración de las Juventudes Socialistas. La nueva Comisión Ejecutiva anunciaba el envío de circulares a todas las secciones de Provincia hasta la celebración de un Congreso.$^{309}$ En Alicante, el día quince fueron saqueados los locales de las Juventudes Socialistas y apresados líderes comunistas alicantinos como Rafael Millá o Lupe Cantó. La Federación Provincial de Valencia de las Juventudes Socialistas fijaba su posición en $^{308}$ Fragua Social, 10 de marzo, 1939, p. 2. $^{309}$ Adhesión de la Comisión Ejecutiva de Juventudes Socialistas de Valencia, Fragua Social, 12 de marzo, p. 2. estos momentos desmarcándose de la JSU y, por encima de todo, repudiaban como españoles el levantamiento comunista y no admitía adhesiones tardías al Consejo por considerarlas falsas e interesadas, como la nota de la adhesión de las JSU publicada en la prensa. Desautorizaban al comité de JSU porque para ellos, las Juventudes Unificadas ya no existían, ya que las Juventudes Socialistas se habían declarado independientes públicamente en prensa y radio. Los calificaba de traidores y de haber sido expulsados el 15 de marzo. Las autoridades entregaron todos los locales a las Juventudes Socialistas. El 12 de marzo, sometidos sin condiciones los comunistas del edificio del comité central del PCE, se produjo la Adhesión de las Juventudes Socialistas de Madrid. El diario reprodujo otras numerosas adhesiones, como las de las Juventudes Socialistas de Ciudad Real; o la a Agrupación Socialista de Madrid, que acordó, tras reunirse el día 14, suspender de derechos y deberes a Negrín y Álvarez Vayo y proponer su expulsión del partido. El Partido Socialista, se afirmaba, aplaudía la nueva orientación expresada por las Juventudes en su reciente Manifiesto. La Federación Nacional de Juventudes Socialistas de España rechazaba la pretendida adhesión de la ejecutiva de la JSU al Consejo Nacional de Defensa. Mientras la depuración de las Juventudes Socialistas continuaba también en Madrid. Canillas, Canillejas y Vicálvaro condenaban la sublevación comunista, se adherían el Consejo Nacional de Defensa y nombraban una nueva ejecutiva. La UGT nacional también nombró una nueva junta directiva nacional, previa destitución de los comunistas. Desde Unión Radio de Madrid hablaron Bruno Navarro, miembro de la Federación de Sindicatos de la UGT; Gómez Egido, por el Partido Socialista; Del Río, Consejero de Instrucción Pública, González Marín, Consejero de Hacienda y Economía. Este último insistió en las acusaciones a Negrín ya expresadas y aseguró que se realizaría una evacuación ordenada. Casado también realizaron alocuciones en idéntico sentido. Los juicios de la prensa de Madrid sobre la ruptura de negociaciones, Claridad, Informaciones, Heraldo de Madrid, El Sindicalista, que reapareció. El Comité Regional de Levante había tomado la decisión de convocar una reunión de las Juventudes Libertarias alicantinas, que celebraron un importante Pleno provincial el 24 de marzo en el salón de actos de la federación Local de la CNT. Desde Valencia --- 310 Nota de La Juventudes socialistas, Fragua Social, 28 de marzo de 1939, p. 2; Telegrama de la Comisión Ejecutiva Nacional de las JSU que decían representar a 300 000 jóvenes. Firmado por Segis Álvarez y Fernando Claudín (texto íntegro), Fragua Social, 16 de marzo de 1939. 311 Detalla todos los componentes. 312 Se reproduce telegrama de adhesión y Nota de la agrupación socialista madrileña Fragua Social, 16 marzo de 1939. 313 Sobre la depuración de comunistas en el Socialismo, Fragua Social, 28 de marzo de 1939, p. 2. acudieron el secretario general Antonio Elorda, el secretario general de Relaciones, Prensa y Propaganda, Francisco Martínez, y Camilo Bito. Estos explicaron los motivos de la reunión, que no recogió la noticia del diario. En esta reunión se cesó al anterior comité provincial por estar “falto de autoridad moral suficiente y para evitar unas deserciones indignas en los presentes momentos” y se designó un nuevo Comité Provincial formado por Enrique Vicent, como Secretario General y Político Social, de Alcoy; Pascual Perona, como Secretario de Organización y Sindical, de Elda; Liberto López, como Secretario Militar, de Elche; y José Ochoa, como Secretario de Prensa, Propaganda, Cultura y Deportes, de Elda. Se facultó también al nuevo comité provincial para designar conjuntamente con la Federación local de Alicante “a la compañera que ostentaría la secretaría Femenina y Administrativa”. Tras la reunión, Antonio Elorda y Camilo Bito regresaron a Valencia y quedó como delegado permanente Francisco Martínez. Fragua Social se alegraba de ello en su titular “Alicante, juvenil, camina nuevamente por la senda que nunca debió abandonar”. La Ejecutiva Provincial de la UGT declaró su adhesión a Casado, en nombre de sus 65.000 afiliados, los 25.000 representados por el secretario de Trabajadores de la Tierra y los 62.000 afiliados de la Unión Provincial de Cooperativas Agrícolas. Según Fragua Social, el gobernador civil de Valencia Molina Conejero había comunicado a Wenceslao Carrillo que cuarenta pueblos importantes ya se habían adherido al nuevo gobierno el 23 de marzo, al igual que el comité local de enlace UGT-CNT de los sindicatos metalúrgicos de Valencia, que se declaraban incompatibles con los comunistas, como el Consejo Municipal de Yátova. El día 24 se realizó un desfile militar brillante y patriótico en Alicante. La reunión de las federaciones provinciales socialistas celebradas el 21 y 22 de marzo designó la nueva ejecutiva del PSOE, que afirmaba que el 5 de marzo que dieron su apoyo a Besteiro y Wenceslao Carrillo, con la Constitución del Consejo Nacional de Defensa, que representa sencillamente la continuidad histórica y política de España como nación y de la república como régimen de democracia. Manifestaban su repulsa ante la sublevación comunista, considerada irresponsable e impulsada por intereses ajenos a los nacionales. Los socialistas se declaraban soldados de España y de la democracia. Firmaba la nota el 22 de marzo de 1939, el Presidente José Gómez Osorio; el Secretario Provincial de la UGT, José María Juan Comes, que firmó un comunicado por el que el secretariado provincial de la UGT se declara incompatible con el partido comunista, por considerarlos responsables de los hechos ocurridos; también cesaban al secretario de la organización, Matías Campuzano España, al secretario sindical Manuel Montero Soto y a los consejeros municipales Pepita Manzana Aladren y Nicolás Ferrer. El 27 de marzo Fragua Social anunció que el gobierno nacionalista daba por rotas las negociaciones y que emprendía la ofensiva. José del Río, secretario del Consejo Nacional de Defensa explicó por radio que se había acudido a Burgos para pactar con los nacionalistas las condiciones del fin de la guerra, pero que el Gobierno nacionalista había cambiado súbitamente de opinión, produciéndose la ruptura de negociaciones. Ante el fracaso de la negociación, la consigna acordada por el Movimiento Libertario era la de resistir para evitar una entrega incondicional al fascismo, que les impidiera vencer sin esfuerzos e imponer unas condiciones humillantes y brutales. Había también que organizar la resistencia en Europa, porque era evidente la intención de los dictadores de dominar Europa y el mundo por la fuerza.$^{314}$ Madrid fue ocupada rápidamente el 27 de marzo de 1939 y al día siguiente, Casado y algunos consejeros de su Junta se instalaron en Capitanía General de Valencia para acordar las condiciones de la rendición de guerra. El 28 de marzo de 1939 se publicó el último número de Fragua Social. El 29 las tropas franquistas entraron en Valencia. La pluralidad y heterogeneidad del anarquismo habían caracterizado al mundo libertario a lo largo de su historia. Siempre habían convivido diferentes concepciones estratégicas y tácticas sobre la orientación del movimiento y sobre los medios para conseguir sus fines. Si algo existía en el movimiento libertario español fue una diversidad organizativa y asociativa que lo protegía en condiciones de represión y clandestinidad. Esta pluralidad era también ideológica, aunque los libertarios tenían en común la negación del Estado y de toda autoridad, la consecución de la revolución social, el rechazo a la política burguesa y el apoyo a la acción directa. Asimismo, dos corrientes recorrieron el movimiento libertario desde sus inicios: una más ortodoxa y otra denominada reformista. Esta dualidad ha sido confirmada por Javier Navarro, Clara Lida, Julián Casanova o Álvarez Junco$^{315}$. En la evolución histórica de su estrategia y táctica encontramos reformismo y legalismo en 1870-1874 y 1881-1883; propaganda por el hecho y acción violenta en 1890; influencia del sindicalismo revolucionario y de la idea de huelga general en los primeros años del siglo XX; constitución y consolidación de una gran central sindical anarcosindicalista durante la primera década del siglo XX y creación de una federación de grupos de afinidad en los años veinte; insurreccionalismo y gimnasia revolucionaria en los inicios de la Segunda República; circunstancialismo y colaboracionismo gubernamental durante la guerra civil. En 1934 Ángel Pestaña creó el Partido Sindicalista, que se concibió para liberar a la CNT de los compromisos políticos, con lo que se iniciaba una política de integración en --- $^{314}$ Editorial "Hacer la guerra para ganar la paz", Fragua Social, 27 de marzo de 1939, pp. 1 y 3. Nota del Comité Regional del Movimiento Libertario de Levante, fechada el 26 de Marzo de 1939. Texto íntegro, aunque con alguna palabra censurada en Fragua Social, 27 de marzo de 1939, p. 4. $^{315}$ NAVARRO NAVARRO, Javier, «Diversidad y dualismos. La(s) cultura(s) política(s) del movimiento libertario español», en BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, VALERO GÓMEZ, Sergio y CARNERO I ARBAT, Teresa (eds.),b. Entre la reforma y la revolución. La construcción de la democracia desde la izquierda, Comares, Granada, 2013, pp. 183-199. la democracia y en la política parlamentaria de masas. Esta reflexión doctrinal se había realizado en años anteriores en la Revista Orto o Cuadernos de la Cultura, ambas bajo la dirección de Marín Civera. La contienda trastocó las antiguas posiciones. Radicales y treintistas confluyeron. Por ello, la guerra supuso una evolución estratégica e ideológica, cambiando las prácticas anarcosindicalistas. Durante la guerra la evolución política de la CNT estuvo más en la línea de la posiciones sindicalistas. La CNT participó en los organismos de poder creados, como los comités locales, comarcales, provinciales o regionales constituidos. Entró en el gobierno de la Generalitat a finales de septiembre de 1936 y en noviembre en el gobierno central. Esta confluencia quedó manifiesta con la elección de cuatro ministros anarquistas, dos de cada tendencia. El 6 de abril de 1938 se integraría de nuevo con un ministro en el gobierno de Negrín, con el ministro Segundo Blanco. Esta apuesta fue apoyada mayoritariamente por ambas tendencias. Aunque esta política tuvo opositores internos, que fueron creciendo con el reflujo revolucionario, la resistencia a la militarización, la oposición a la centralización del movimiento, hasta acatar un discurso unificado de guerra. El recuerdo del fracaso de esta experiencia también marcaría la memoria anarquista y reafirmaría las tesis ortodoxas. Fragua Social, tal como hemos analizado en este capítulo, fue el paladín de las tendencia más colaboracionista y estatista de la CNT valenciana. Capítulo V. Identidad nacional, internacionalismo y estatutismo No son muchos los estudios que abordan la relación entre anarquismo y nación. Esta escasez de estudios se ha debido en gran parte a la falta de interés general por el estudio del nacionalismo español, aspecto éste último que ha sido subsanado por numerosos estudios académicos en las dos últimas décadas, que demuestran que la nación española no es sólo una construcción cultural producto de los liberales gaditanos, de progresistas o republicanos, sino también de las culturas antiliberales carlista, nacionalcatólica y falangista, así como del socialismo integrado o no en las instituciones liberales y también del anarquismo y del anarcosindicalismo cenicetista. La nación, como la democracia, no la construyen sólo los demócratas, tampoco es el resultado de la historia de un determinado nacionalismo, pues la nación se construye también desde el internacionalismo, desde lo regional y lo local, y siempre es el resultado del conflicto entre diversas culturas políticas nacionales y transnacionales.$^{316}$ No obstante, continúan faltando estudios sobre la contribución del anarquismo a la identidad nacional española y sobre la influencia de la cultura política anarquista y anarcosindicalista al respecto, que como toda cultura estuvo en conflicto con las restantes, y que ayudó a conformar la identidad nacional española y las otras identidades nacionales alternativas. La falta de interés se ha debido también en gran medida a un prejuicio interpretativo que ha condicionado la lectura de las fuentes históricas: no cabe buscar lo que nunca existió porque los anarquistas fueron siempre internacionalistas. Este apriorismo parte de la conocida tradición internacionalista de los anarquistas y de su concepción de la nación como una invención burguesa, destinada a defender los intereses económicos de esta clase social, que hace que los anarquistas entiendan la nación y el nacionalismo como elementos que impiden la unión internacional de los intereses de los trabajadores del mundo. Además, los anarquistas se reconocen como internacionalistas, se declaran ciudadanos del mundo y afirman con rotundidad que son ajenos al hecho nacional. $^{316}$ FORCADELL ÁLVAREZ, Carlos, SAZ CAMPOS, Ismael y SALOMÓN CHÉLIZ, Pilar, Discursos de España en el siglo XX, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2009. Su internacionalismo ha sido resaltado también por sus enemigos. Ha sido utilizado para lapidarlos a ellos, a su cultura y a sus prácticas: los anarquistas son representados como seres radicales y violentos que siembran la discordia entre los miembros de la nación, que sólo la destruyeron, y la destruyen, y que son defensores de una doctrina decimonónica pasada de moda que no aceptó el hecho nacional. En el caso del franquismo, los anarquistas fueron un referente principal para configurar la Antiespaña, junto a masones, republicanos, socialistas y comunistas. Desde posiciones políticas defensoras de nacionalismos alternativos al español, algunos también acusan a los anarquistas de españolistas y valoran su posición internacionalista como culpable, o al menos cómplice por omisión, de hacer el juego de forma indirecta al nacionalismo español. Así es como se ha creado una amplia zona gris sobre un aspecto a nuestro parecer muy interesante sobre el que muy pocos han aportado luz: la relación entre anarquismo y nación. Afortunadamente, contamos con escasas, aunque importantes investigaciones sobre la contribución del anarquismo en el proceso nacionalizador español, entre otros, las de los profesores José Álvarez Junco, Manuel Núñez Seixas y Pilar Salomón$^{317}$ a los que se ha unido recientemente desde la Universidad de Leeds Angel Smith. Todos ellos defienden que el anarquismo no fue inmune a las doctrinas nacionalistas, aunque con limitaciones.$^{318}$ Otro aspecto interesante que debemos tener en cuenta en el periodo que nos ocupa es la relación entre guerra y nacionalismo. Esto resulta de especial interés en nuestro estudio, pues nuestro trabajo de investigación se desarrolla durante la cruenta guerra civil española de 1936-1939. En la actualidad existe un importante debate --- $^{317}$ ÁLVAREZ JUNCO, José, La ideología política del anarquismo español (1868-1910), op. cit.; SALOMÓN CHÉLIZ, Pilar, «Construir identidad nacional española desde la prensa republicana de izquierdas: La Tierra», en SAZ CAMPOS, Ismael y ACHILÉS I CARDONA, Ferrán (eds.), La Nación de los españoles: Discursos y prácticas del nacionalismo español en la época contemporánea, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, Valencia, 2012, pp. 39-55; de la misma autora, «Anarquisme i identitat nacional espanyola a l'inici del segle XX», Afers, 48 (2004), pp. 369-382; ÁLVAREZ JUNCO, José, «Mitos de la nación en guerra», en WV.AA., Historia de España Menéndez Pidal, Tomo XL, Espasa Calpe, Madrid, 2004, pp. 635-682; CUCÓ I GINER, Alfons, «Contribució al estudi del anarcosindicalisme valenciano», Saitibi, XXII (1972), pp. 69-85; del mismo autor, «L'anarcosindicalisme i l'Estatut d'autonomia del País Valencià (1936-1939)», Recerques, 2 (1972), pp. 209-215; también, Estatutismo y valencianismo, Fernando Torres, Valencia, 1976; y Roig i blau. La transició democràtica valenciana, Tàndem, València, 2002; CUCÓ I GINER, Alfons, El valencianisme polític (1874-1936), Lavínía, Barcelona, 1971, que se reeditó ampliada como El valencianisme polític (1874-1936), Afers, Catarroja-Barcelona, 1999, pp. 253-297. También se aborda el proceso estatutario en GIRONA I ALBUXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit. pp. 434-445. Para la relación entre anarquismo y catalanismo, SABATER GARCÍA, Jordi, Anarquisme i catalanisme, Edicions 62, Barcelona, 1986. $^{318}$ SMITH, Anthony D., «Los anarquistas y anarcosindicalistas ante la cuestión nacional», en MORENO LUZÓN, Javier (ed.), Izquierdas y nacionalismos en la Edad Contemporánea, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2011, pp. 141-156. Este autor había tratado el tema en SMITH, Anthony D., Anarchism, Revolution and Reaction: Catalan Labour and the Crisis of the Spanish State, 1829-1923, Berghahn, Oxford, 2007. historiográfico sobre si las guerras ayudan, o no, a unir o forjar la unión de los miembros de la comunidad nacional. ¿Fue la guerra civil la que hizo surgir este nacionalismo español? ¿Fue una mera apuesta táctica en esos momentos? Mientras algunos defienden que las guerras dividen la nación, otros historiadores creen que el discurso nacional sirve para movilizar contra el enemigo en una guerra y también, y no menos importante, para cohesionar posiciones diferentes en el mismo bando. Estudios recientes han puesto de manifiesto que en la Europa anterior a 1914 el nacionalismo y el internacionalismo no eran considerados necesariamente incompatibles. También han cuestionado que el internacionalismo fracasara en 1914 porque los trabajadores no se identificaran con sus respectivas naciones. El mismo Kautsky advirtió con respecto a la guerra en Europa que “en tiempos de guerra todo el mundo es nacionalista”, cuando vio cómo los obreros socialistas se dejaban llevar por las consignas belicistas y nacionalistas de la Primera Guerra Mundial en 1914; antes de la Gran Guerra, también había reconocido en 1908 que “(el nacionalismo) a pesar de todo, está siempre presente y actúa potentemente sobre nosotros”. Pero cuando se trata de una guerra civil entre individuos que se percibían antes de la guerra de forma muy mayoritaria como miembros de una misma comunidad nacional, una guerra civil comporta el gran esfuerzo por superar una construida hermandad nacional, pues se ha de señalar con toda claridad porqué se lucha contra aquellos que hasta ese momento pertenecían a una misma comunidad imaginada, interclasista, fraterna, solidaria y soberana. Los trabajos de Álvarez Junco y Núñez Seixas para la guerra civil de 1936-1939 han demostrado que ambos bandos hicieron gala de un fuerte nacionalismo español durante la guerra civil. Esto implicó que durante el conflicto hubiera que volver a dotar de significado los llamados “conceptos nacionales de frontera”, es decir, los denominados ellos y nosotros, cuyos significados estaban imbricados necesariamente con otras identidades, como la de clase, género, religiosa, etc. Aunque con matizaciones, ambos han defendido que la guerra fue un momento histórico en que se afirmó un inacabado o débil proceso de nacionalización española, al que los anarquistas españoles acabarían uniéndose de forma más tardía que otras opciones políticas. Cabe remarcar que en nuestro análisis partimos de la premisa de concebir las identidades como múltiples y complementarias y de considerar que todas son necesarias para construir cada una de ellas en un individuo. Por ello, también la --- 319 La primera cita de Kautsky procede de DUROSELLE, Jean Baptiste, DUROSELLE, Jean Baptiste, Europa de 1815 a nuestros días. Vida política y relaciones internacionales, Editorial Labor, Barcelona, 1981, p. 67. Para Duroselle, sólo los socialistas reformistas habían aceptado el concepto de Patria, a diferencia de los revolucionarios. La segunda cita de Kautsky procede de FORCADELL ÁLVAREZ, Carlos, «Los socialistas y la Nación», en FORCADELL ÁLVAREZ, Carlos, SAZ CAMPOS, Ismael y SALOMÓN CHÉLIZ, Pilar, Discursos de España en el siglo XX, op. cit., p. 19, página especialmente interesante también por las referencias bibliográficas de su nota número seis sobre las relaciones del movimiento obrero y la cuestión nacional. identidad nacional se construye con respecto a las demás, como la identidad de clase, género, etc. Estas identidades se concretan de forma diferente según las diferentes culturas políticas y según el momento histórico del que se trate. También partimos de considerar que no son totalmente voluntaristas, pues el individuo está inmerso en mapas interpretativos de la realidad sobre los que sólo puede incidir con limitaciones, y que son herederos de un proceso histórico de construcción cultural. En este sentido, durante la guerra civil se produjo una movilización política tan intensa que los discursos bélicos y nacionalistas llegaron hasta el último pueblo y la última casa a través de los numerosos mitines, artículos de prensa y emisiones de radio. Estos discursos expresaron una versión identitaria española simplificada y cohesionada en cada bando, por la necesidad misma de vencer en el conflicto. Esta identidad nacional se convirtió en radical y excluyente, porque ambos dejaban fuera de la misma a sus enemigos, calificados como “falsos españoles” que luchaban contra ellos. Esto no quiere decir que todos los discursos, ni siquiera en el mismo bando, fueran idénticos, máxime en la España republicana, que siempre mantuvo una cierta pluralidad informativa, pese a la necesaria propaganda de guerra y la obligada censura. Ello permitió a los diarios representar intereses contrapuestos y luchar por alcanzar la hegemonía política desde ellos, estimulando el proselitismo para su organización. Sus discursos movilizadores construyeron su visión de la realidad desde sus propios referentes, pero también desde significados compartidos. En el caso que nos ocupa, el diario Fragua Social, como toda la prensa durante el conflicto, fue ante todo, una prensa “de guerra” destinada a estimular la lucha contra el enemigo y a fortalecer la resistencia en la retaguardia. Sus discursos se subordinaron a un fin propagandístico y estuvieron sometidos a una censura previa, que les obligó a limar diferencias políticas en pro de la unidad frente al adversario, a exaltar los aciertos y a minusvalorar los errores. Sin embargo, los acontecimientos no fueron presentados de la misma manera en todos los medios de expresión de masas ni las disidencias políticas fueron siempre acalladas. La prensa en la zona republicana fue siempre una prensa plural, independientemente de que esto se valore de forma positiva o negativa por sus consecuencias en el desarrollo de la guerra, con la excepción de los sectores políticos considerados enemigos de la República, que perdieron sus diarios y su poder mediático. Análisis de las principales aportaciones historiográficas Se ha constatado por la historiografía la presencia de estos discursos bélicos movilizadores, considerados como discursos nacionalistas españoles, durante la guerra. Se suele objetar que este nacionalismo español fue fruto de las circunstancias bélicas, afirmación que se realiza generalmente para negar o disminuir la evidencia de la presencia del nacionalismo español antes de la guerra en las diferentes culturas políticas, en concreto en el anarquismo o el anarcosindicalismo. Nuestro trabajo no niega que la guerra fuera un factor importantísimo en la recreación de las identidades nacionales, pero partimos de la premisa que considera que la guerra civil no pudo generar desde la nada este discurso nacional español. Para ello nos apoyamos en las interesantes aportaciones realizadas para el caso español por Pilar Salomón, que ha descrito de forma brillante cómo el internacionalismo de los obreros no fue incompatible con el Estado-nación contemporáneo y cómo, a pesar de su ideología internacionalista y antiestatal, los anarquistas de principios del siglo XX difundieron en la prensa afín una imagen de España, que entendemos como nacional. Según sus estudios, la prensa anarquista de la primera década del siglo XX estuvo preocupada por el auge del patriotismo y del nacionalismo y éste interés se acentuó como consecuencia de la gran guerra. Cita algunos ejemplos de publicaciones que, junto a una concepción teóricamente internacionalista, recogieron expresiones que pueden considerarse nacionalistas. El Productor, periódico anarquista publicado en Barcelona, anunció en 1905 una colección barata de libros y panfletos sobre el tema. También El Cosmopolita, de Valladolid, entre 1901 y 1905; Germinial de Cádiz, en 1903; El Libertario en 1913; Acción Libertaria, periódico anarquista de Gijón, en 1915; además antes de la guerra de 1914, la Editorial Sempere de Valencia había difundido en medios anarquistas La Humanidad y la Patria, obra del radical francés Alfred Naquet y Ricardo Mella, destacado dirigente anarquista, afirmó en 1910 que el internacionalismo y la consecución de una sola patria no comportaría la desaparición del alma distintiva de cada pueblo. Salomón también afirma que la prensa anarquista no estuvo exenta de un “nacionalismo banal”, en el sentido otorgado a este concepto por Michael Billing, quien propone prestar atención en el análisis histórico al uso de partículas como nosotros, ellos, aquí, allí, que denotan referencias identitarias nacionales. Estas referencias, llamémoslas banales, la autora las ha encontrado incluso mucho antes: en Solidaridad Obrera, en 1870; La Revista Blanca, entre 1899 y 1900; La Huelga general, en 1903; El Diluvio, en 1898; El Proletario, en 1903, etc. Por otra parte, algunos autores como Julio Camba en El Rebelde, en 1904; o Ricardo Mella, en La Protesta, en 1909, reflexionaron sobre el problema de España; y el libro del republicano federal Nicolás Esteve, Resumen de Historia de España, difundía una versión esencialista de la Historia de España, crítica con la Iglesia y la Monarquía, que transmitía una idea de continuidad de los españoles con las generaciones anteriores que habían vivido en la península. Este manual de Nicolás Esteve fue utilizado como Manual de Historia de España en la Escuela Moderna de Barcelona. Salomón ha detectado que en la prensa anarquista trataba de forma negativa el periodo de los Austrias, cuyo resultado fue la desastrosa conquista de América, y se atribuía a la Iglesia Católica la culpa de los males de España. Por tanto, para Salomón, el cosmopolitismo de los anarquistas fue antes de la guerra civil compatible con su patriotismo. Esto se basó en que la patria fue también entendida como hermandad y humanitarismo natural de los pueblos, lo que permitía el paso a los sentimientos patrióticos y a las identidades nacionales. En aquellos territorios donde comenzaba a existir un patriotismo alternativo al español, los anarquistas podían sentirse catalanes y españoles. Y en el caso valenciano, los anarquistas podían sentirse también valencianos y españoles, pues estas identidades se articulaban en niveles diferentes: el español sería la identidad nacional integradora superior, y el valencianismo o catalanismo, una identidad regional, que en lugar de disminuir la identidad española ayudaba a construirla. Por tanto, para Salomón, los argumentos para combatir el patriotismo poseían en el anarquismo dos orígenes distintos: uno liberal-humanista y otro proletario-revolucionario. El primero afirmaba que las patrias dividían a la humanidad y debían diluirse en la fraternidad universal de todos los seres humanos; el segundo, respondía a un análisis social que veía en la patria una creación de la burguesía para defender sus intereses e impedir el triunfo de las clases trabajadoras. Como señaló Álvarez Junco en sus estudios sobre la ideología del anarquismo español, la concepción anarquista de patriotismo se basaba en consideraciones éticas y racionales de raíz liberal y humanitaria. El patriotismo, sentimiento de solidaridad derivado del amor a la familia y a la tribu, debía acrecentarse y extenderse a toda la humanidad para conseguir la fraternidad universal, en lugar de convertirse en motivo de guerra y separación entre los pueblos. El patriotismo era, por tanto, un sentimiento admitido, un apego por un lugar y un vínculo de solidaridad positivo, pero no podía ser motivo de separación entre los hombres; más bien debía ampliarse a la fraternidad universal. Desde un punto de vista simple, se afirmaba que la revolución social aboliría la burguesía y también las patrias. Pero al exagerar su internacionalismo, sus enemigos pretendían desprestigiar a la organización obrera y confundir a la opinión pública sobre los objetivos esenciales del anarquismo. Sin embargo, en los escritos anarquistas se invocó en la práctica de forma reiterada el nombre de España como referente nacional. En cuanto al Ejército, éste era para los anarquistas el defensor del capitalismo, escuela de inmoralidad y degeneración, y convertía a los propios trabajadores en opresores y verdugos de los pobres, ya que los ricos no participaban en él, salvo en los puestos de mando. La alianza con el Ejército no era aceptable ni siquiera como forma táctica de extender la revolución. La guerra era la consecuencia del sistema capitalista y se producía por los intereses de los privilegiados. Los anarquistas vieron en las guerras de independencia coloniales algo que les era ajeno. Preconizaban, pues, el antibelicismo y la desobediencia o deserción de los soldados. En una sociedad justa y racional la guerra desaparecería. Denunciaban, por tanto, todas las mitologías nacionales, como la festividad del Dos de Mayo, el descubrimiento y la colonización de América, y las gestas de los primeros Austrias. No obstante, estos aspectos deberían ser mejor estudiados, pues apenas existen investigaciones al respecto y estas afirmaciones se basan en gran medida en apriorismos que condicionan la tarea del historiador. Por ello son tan importantes los estudios de Pilar Salomón, que defiende que los anarquistas se integraron en el Estadonación contemporáneo de forma compatible con su militancia en el internacionalismo obrero. Como defiende la autora, la identidad catalana se articulaba como una identidad regional y la española como nacional. Los anarquistas veían el catalanismo de forma adversa, pues rompía la fraternidad obrera entre españoles y catalanes, y suponía sustituir un Estado por otro. La prensa anarquista anterior al conflicto del 36, como demuestra Salomón, estuvo interesada por el nacionalismo, y sobre todo, reiteraba las ideas expuestas por Bakunin en El Patriotismo. La patria era una emoción natural de apego hacia las costumbres, tradiciones y forma de vida en las que el individuo había sido educado, y suponía un vínculo primario de solidaridad. Estas emociones primitivas, tribales y locales obstaculizaban el fortalecimiento del Estado burgués aunque también su carácter ancestral y primitivo llevaba al odio y a la guerra. El patriotismo era un invento de la burguesía para preservar sus intereses y privilegios a través del Estado, puesto que identificaba Estado y Nación. No obstante, a pesar de aquellas premisas internacionalistas, Salomón encontró en los diarios anarquistas anteriores a la guerra de 1936 expresiones nacionalistas que aludían al carácter nacional como causa de las virtudes y vicios de los pueblos. Ello se debió a la pretensión de explicar de forma científica los problemas sociales. Aunque los anarquistas despreciaban el pasado español y lo utilizaban para explicar las malas condiciones de vida de los trabajadores y asumían como propio ese pasado. La prensa anarquista creaba así una nueva identidad española, una nueva España opuesta a la anterior. La autora proporciona señales de la difusión nacional española entre los anarquistas de principios del siglo XX. Son numerosas las muestras de nacionalismo explícitas, pero más numerosas todavía las de nacionalismo banal, en el sentido atribuido por Billig. Junto a los estudios de Pilar Salomón, cabe también reseñar las importantes aportaciones de Angel Smith. Este autor distingue dos etapas evolutivas en la aceptación de las ideas nacionalistas por parte de los anarquistas españoles. En la primera etapa, durante la Restauración, los anarquistas se mantuvieron, a su juicio, fieles a la ortodoxia internacionalista, para ir poco a poco aceptando en una segunda etapa posterior parte del discurso nacional. Aunque no abandona un enfoque ideológico-cultural, Smith atribuye esta evolución a la participación de los anarquistas en diferentes plataformas políticas españolas y catalanistas establecidas o fallidas. Para Smith en la primera época los anarquistas apoyaban la construcción de organizaciones internacionales que promovían un internacionalismo activo con sus hermanos de Europa y Latinoamérica y estimulaban el estudio del esperanto como lengua internacional. Por ello, entre 1870 y 1880, las federaciones se llamaban federaciones regionales de la Internacional y era común el trasvase de anarquistas de varias naciones, lo que favorecía su internacionalismo. En esta primera etapa el antinacionalismo anarquista se unía al antimilitarismo, a su lucha contra la carrera armamentística, el imperialismo y la explotación colonial; y también, a su oposición al Estado. Por ello, los anarquistas veían el Ejército y la policía como instituciones represoras de ese Estado contra los obreros de todo el mundo, lo que les llevó a oponerse a todas las guerras, por ser guerras burguesas. Smith afirma que los anarquistas españoles se opusieran a la guerra de Cuba y a la intervención en Marruecos por esta causa. Pero Pilar Salomón ha demostrado que la prensa cenetista se opuso a una secesión de los cubanos. Por ello, creemos que su oposición a la guerra cubana, como a la guerra contra Marruecos, puede también interpretarse, desde un nacionalismo español positivo. Esto supondría que el anarquismo resignificó la guerra de Marruecos y la cubana en clave nacional, y que transformó su lucha para acabar con ambas guerras en un nacionalismo español alternativo, que consideraba que lo mejor para España era no seguir derramando sangre en guerras injustas que iban contra los intereses de la nación. Esta oposición fue además un efectivo ariete de desgaste contra los gobiernos. Esta fue la postura adoptada por los socialistas, como ha señalado Forcadell y, como demuestra Salomón, los anarquistas también participaron de ella. También explica Smith que este internacionalismo puro de la primera etapa se mantuvo dentro de la ortodoxia anarquista porque los anarquistas pudieron mantenerse alejados del poder nacionalizador del Estado, debido al extendido analfabetismo entre los obreros, su exclusiva formación en escuelas propias y con materiales didácticos diferentes, lo que les permitió desarrollar en estos centros una cultura antinacionalista y una enseñanza de la Historia no basaba en referentes nacionales sino en sus propios referentes internacionales, como la lucha de los esclavos liderados por Espartaco, la resistencia de la ciudad de Palmira en Siria frente a los romanos, Jesucristo como defensor de los oprimidos, etc. y que como consecuencia, tampoco celebraban los días gloriosos de la patria, como el 2 de mayo, fiesta nacional de la independencia contra Napoleón, sino sus propias conmemoraciones, como los aniversarios de los muertos de Chicago, la Comuna de París o el 1 de mayo. A nuestro juicio, en esta primera época imprecisa de ortodoxia internacionalista descrita por Smith predomina una versión de la realidad anarquista transmitida por los trabajos clásicos de Mintz que nos remiten a un anarquismo rural, desconectado del mundo urbano y lleno de desfasadas concepciones milenaristas y agrarias. Sin embargo, el anarquismo catalán, que es el que en el fondo el que el autor aborda, siempre fue un movimiento primordialmente industrial y urbano, y siempre estuvo conectado con la realidad del mundo moderno en el que vivía. Por ello, a nuestro juicio, en un contexto industrial como Cataluña, los obreros catalanes no pudieron ser ajenos a los agentes nacionalizadores protegidos por su analfabetismo. Los obreros leían y escuchaban leer prensa en sus talleres, participaban en mítines en los que reproducían generalmente los argumentos expuestos en la prensa afín, y estos argumentos se reproducían también en sus ateneos y cafés. Tampoco sus escuelas situadas en los ateneos o locales sindicales, propios o ajenos, fueron a nuestro entender centros estancos a las corrientes pedagógicas del momento, pues participaron de las nuevas corrientes pedagógicas internacionales. Tampoco los anarquistas pudieron elaborar de la nada sus propios materiales pedagógicos, que en gran parte nos son desconocidos. Estos materiales no fueron ajenos a textos que reproducían las construcciones de la Historia de España elaborados por los liberales en el siglo XIX, y especialmente por los republicanos radicales, con los que compartían una visión parecida de la Historia de España. En resumen, Smith articula una explicación que podríamos llamar “de burbuja cultural” para esta primera fase que encierra a los anarquistas catalanes en su ortodoxia, que les separa del mundo industrial catalán, y que aísla el movimiento anarquista de las inevitables influencias culturales compartidas por otras culturas políticas. Nuestro estudio parte de una premisa diferente. A nuestro juicio, los referentes nacionales e internacionales siempre estuvieron presentes y fueron compatibles en cualquier cultura política, también la anarquista. Smith cree que en la primera fase de ortodoxia internacionalista predominó la herencia del socialismo de Marx y Engels, que entendía los microrregionalismos como movimientos retrógrados, y la lucha sindical como lucha de clases, lo que les dificultó establecer contactos con partidos nacionalistas liberales por su apoliticismo. Por tanto, afirma que fue la otra raíz de su pensamiento, el pensamiento liberal radical basado en la idea de progreso, lo que les permitió, al igual que a los socialistas, establecer plataformas comunes con los liberales radicales y apoyar a aquellos regímenes más progresistas o modernizadores, al tiempo que estas alianzas les permitieron mantenerse a salvo de las represiones draconianas contra el movimiento. Sin negar estas influencias liberales, la idea de progreso es una idea ilustrada que estuvo presente tanto en las ideologías liberales como las antiliberales. Existió en el primer socialismo, llamado utópico, y también en el anarquismo. Bakunin señaló que el patriotismo podía entenderse como un sentimiento positivo de amor a pueblos y que sólo era maligno cuando enfrentaba a unos pueblos con otros. Por su parte, César M. Lorenzo, ha explicado cómo también Bakunin propuso en sus escritos la necesidad de establecer alianzas tácticas para fortalecer el movimiento. Smith explica principalmente el contagio de las ideas nacionalistas por las colaboraciones políticas de los anarquistas cuando empezaron a compartir una plataforma común con aquellos que sí adoptaban un discurso nacionalista, en concreto con el republicanismo, para el que los conceptos clase, nación y pueblo se mezclaban. Establecido el contagio del anarquismo con el ideario nacionalista, este se propagó por las prácticas de sociabilidad comunes, como el solapamiento de los centros republicanos y de los ateneos anarquistas o por el hecho de que las editoriales anarquistas publicaran libros de autores anarquistas y de liberales radicales. Algunas de estas plataformas políticas comunes entre anarquistas y nacionalistas españoles de izquierda serían: con Lerroux en los procesos de Montjuic, la de Seguí y su apoyo a la Asamblea de Parlamentarios, su colaboración con los republicanos proclamar la II República, y su apoyo “matizado”, según él, al gobierno republicano durante la guerra civil frente a la amenaza franquista. Estas plataformas políticas comunes les fueron llevando a unos planteamientos nacionalistas que Smith califica de inconscientes, como aceptar los caracteres esencialistas nacionales, hasta llegar a defender la idea de que los españoles eran anarquistas por naturaleza, compartir la idea de que España era una nación a principios del siglo XX, concretar el nombre de la organización sindical y llamarla CNT, asimilar la política lingüística del nacionalismo español liberal, que defendía la estandarización del idioma nacional, el español y que marginaba el resto de lenguas, de lo también participaban los anarquistas de los territorios bilingües, a pesar de que muchos de los obreros hablaban catalán, al considerar el castellano como el idioma de los asuntos serios y oficiales, y relegaban el uso del catalán a los ámbitos de la vida privada y a la prensa jocosa. Además, el conservadurismo de la Lliga Catalana les apartó del catalanismo y el ultracatolicismo, del nacionalismo vasco. Demasiados planteamientos inconscientes a nuestro juicio. Como él mismo reconoce, la aproximación de catalanismo y anarquismo no era imposible, pues la tradición socialista defendía el derecho de las naciones oprimidas a liberarse de los estados multinacionales y coloniales. También Bakunin militó en el movimiento paneslavo y simpatizó con los movimientos nacionales independistas de los imperios multinacionales, e incluso ideó un proyecto de una federación de “Estados” europeos, como primer paso llegar a una federación mundial. Pero los anarquistas nunca consideraron a España como una nación opresora y su modelo de defensa de la autonomía se basó más en un rechazo a la centralización y a su modelo económico. Smith señala también algunas conexiones del anarquismo con el catalanismo, como el movimiento literario modernista de Jaume Brossa, Pere Coromines y Eudald Canibell, que se rompió en 1890; con el grupo Avenir, en 1905 con el periódico del mismo nombre liderado por Felip Cortiella y Jaume Bausà, intelectuales que mantenían un discurso que compatibilizaba la lucha social y la nacional, visión que Smith asegura era hegemónica entre los sectores no anarquistas del movimiento obrero en Cataluña, pero minoritaria en la CNT. Smith asegura que estas conexiones con estos intelectuales de clase media no triunfaron porque estos intelectuales apolíticos no ingresaron nunca en el anarquismo, lo que no favoreció su acercamiento al catalanismo, lo que sí se dio en el socialismo. Otra opción de acercamiento al catalanismo fue una posición regionalista federalista, y los contactos con Josep Mas Gomeri, Joan Grau del Grupo Tramontana entre 1901-1914 y el anarquista Josep Llunas i Pujals, que utilizaba el catalán en su discursos. Pero sólo los anarquistas moderados como Salvador Seguí (entre 1915-22) y Joan Peiró (a partir de 1923) en la década de los años veinte se acercaron al catalanismo y sólo éstos propiciaron los contactos con los catalanistas radicales cuando el catalanismo se desplazó hacia la izquierda y Lerroux perdió seguidores y prestigio. Seguí, amigo de catalanistas radicales como Francesc Layret y Luis Companys estaba conectado con el grupo de La Tramontana hacia 1913, por ello comenzaron a hacer mella en el catalanismo las reivindicaciones del catalán como lengua de cultura. También los anarcosindicalistas más moderados o frentistas establecieron contacto entre 1922 y 1936 con Esquerra Republicana de Cataluña. Para Smith ambas opciones, las plataformas comunes españolas o catalanas, siempre fueron débiles, pues a ellas siempre se opusieron las corrientes cosmopolitas. Cita algunos ejemplos, como los de Anselmo Lorenzo o Teresa Claramunt, que atacaron a Cortiella y a Pere Coromines por llevar el anarquismo en una dirección patriótico-cultural; también se generaron debates en Solidaridad Obrera durante la I Guerra Mundial cuando su exdirector Manuel Andreu afirmó que Cataluña era una nacionalidad natural cuya modernización había sido entorpecida por el centralismo reaccionario, a lo que le contestó desde la dirección Manuel Borobio que el nacionalismo era una cuestión menor, ya que se caminaba hacia la fraternidad universal. Para Smith los anarquistas moderados nunca tuvieron el control del movimiento, sino la corriente más radical, cosmopolita e intransigente, que él identifica con la FAI, a los que siguió sin importarles la cuestión catalanista, y que tomaron las riendas del sindicato en un contexto en el que la UGT de Largo Caballero también se radicalizó. Reconoce, tal vez en menoscabo de la tesis que defiende, que ambas versiones, la internacionalista y la liberal o colaboradora, generaban una contradicción y una tensión dentro del anarquismo, una tensión que podía convivir incluso dentro de un mismo individuo. Frase ésta a nuestro juicio acertada, a la que podríamos añadir que a veces el individuo resolvió esa tensión de forma diferente en los diferentes periodos de su vida. Generalmente el militante pertenecía al anarquismo radical en su juventud y se tornaba reformista en su madurez. Aunque también hay casos en los que se produjo el caso contrario, y otros fueron y vinieron de una a otra postura a lo largo de su vida. Por ello, para Smith fueron los anarcocomunistas los que se opusieron a las plataformas en 1919 y los que durante la II República tomaron las riendas de la CNT y provocaron insurrecciones contra el régimen republicano en 1931 y 1933. El radicalismo anarquista les hizo difícil mantener las plataformas políticas, por defender los componentes antipolíticos y antiestatistas del anarquismo, que impidieron el paso a las tendencias reformistas y facilitaron que la penetración del discurso nacional en la cultura anarquista fuera menor. A juicio de Smith, esto sí se produjo en el marxismo, partidario de favorecer alianzas interclasistas que les permitieran conseguir escaños en municipios y parlamentos y que no tuvieron prejuicios de utilizar como palanca el Estado. Mientras el discurso socialista relegó la lucha de clases y revalorizó el papel de la nación progresista, especialmente el sector prietista, los anarquistas no pudieron hacer lo mismo porque no pudieron romper con su antipoliticismo y su antiestatismo, lo que les impidió sobrevivir en un mundo tras la Segunda Guerra Mundial, en que se estableció un consenso sobre la democracia y el papel benefactor del Estado en la sociedad. Por ello, concluye Smith, el anarquismo no es inmune a las doctrinas nacionalistas, los componentes nacionalistas se infiltraron su discurso, pero lo hicieron de forma limitada, porque el anarquismo no puede a su juicio adoptar posiciones reformistas sin traicionar sus principios apolíticos y antiestatistas. Para Smith el anarquismo desapareció por la imposibilidad de elaborar un discurso nacional progresista, porque su ideología radical no pudo sobrevivir en un mundo en que tras la Segunda Guerra Mundial triunfó el consenso democrático y en el que el Estado asumió la mejora de la sociedad. Aún compartiendo en parte la tesis de Smith, no creemos que el radicalismo anarquista fuera una consecuencia directa de la ideología internacionalista y apolítica de los confederales sino más bien de sus convicciones antiliberales y de sus propias decisiones históricas, que impidieron el triunfo hacia posiciones moderadas o posibilistas, que siempre habían estado presentes a lo largo de su historia. Que las tesis moderadas no se impusieran no significa que esto no pudiera haberse producido. A nuestro juicio, no fue sólo el dogmatismo de los anarquistas el que impidió su moderación, pues existieron confederales que se plantearon una revisión posibilista de sus principios. El triunfo del radicalismo anarquista puede también explicarse desde otras perspectivas. El republicanismo y el socialismo se aliaron en plataformas políticas comunes con los anarquistas con el fin de derrocar regímenes que consideraban tiránicos o ilegítimos. La II República, que los anarquistas también ayudaron a traer, no respondió, o no pudo responder, a las necesidades económicas, sociales y culturales de muchos desheredados que militaban en los años treinta en el anarquismo. Es cierto también que tampoco el periodo republicano fue especialmente próspero. Pero el radicalismo cenetista podría haber cedido como proponían las corrientes reformistas de los líderes moderados en los años treinta. No obstante, la inclusión de la CNT en la legalidad republicana pasaba por su participación como sindicato en los Jurados Mixtos y en que como sindicato no desafiara de forma abierta el orden público con actuaciones que pusieran en riesgo el todavía frágil régimen republicano. El nuevo régimen criminalizó las tradicionales prácticas de lucha sindical cenetista y quiso imponer una república de orden a toda costa, que sólo aseguraba unas libertades teóricas recogidas en la Constitución. En este contexto, las tesis radicales cenetistas se fortalecieron en el sindicato. Pero la opción por el maximalismo y el uso de la violencia en la resolución de conflictos, aunque condicionada por estos factores externos, fue también una decisión de los cenetistas que creyeron rentables estos métodos violentos para conseguir sus fines, entre otros, captar a los descontentos con el nuevo régimen republicano por estos medios. Si bien pudo recuperarse parte de esa militancia, la CNT se escindió, se convirtió en la imagen intransigente de un sindicato desde la que se fortalecía la contraimagen de un reformismo ugetista durante el bienio republicano socialista y se convirtió en un importante referente para construir culturalmente el variado elenco de enemigos de la República durante el periodo radicalcedista.$^{320}$ El apoliticismo de la CNT se acentuó, pero no por la falta de una identidad nacional española entre los cenetistas, sino porque sus principios antiestatistas y antiliberales dificultaron aceptar las leyes sindicales de intermediación del Estado republicano liberal en los asuntos laborales. A pesar de lo cual, la CNT trasgredió esos principios antiestatistas y colaboró durante la guerra de 1936-1939 para derrotar a los rebeldes y ayudó a reconstruir el poder del Estado republicano. Y fue precisamente la autoridad del Estado republicano, que ellos también habían ayudado a recuperar, la que los expulsó del gobierno en mayo de 1937. El Estado, su principal enemigo, que no la Nación, fue el que acabó con ellos, primero mermándolos durante la dictadura primoriverista, luego por medios legales con la legislación republicana y, por último, boicoteando su participación en el gobierno durante la guerra civil. Por todo ello es comprensible que en la memoria anarquista triunfara la visión victimista y desastrosa de su participación política durante la guerra, lo que incidió aún más en que la ortodoxia apolítica se reafirmara, pues también ese victimismo les evitó cuestionarse sus errores y extraer enseñanzas del pasado. Quizá uno de ellos fuera su debilidad organizativa al comenzar la guerra de 1936, o si se quiere, su escasa articulación organizativa a nivel estatal, que no la falta de identidad nacional entre sus afiliados, que dificultó que las decisiones adoptadas por el comité nacional o los regionales pudieran ser cumplidas, dificultad que se acentuó aún más con la falta de coordinación entre las diferentes regiones que se produjo como consecuencia de la guerra, al menos en el primer año de la misma. Este problema se agrandó con el aumento de militancia sin referentes ideológicos definidos, bien radicalizada o emboscada en el sindicato. Ello convirtió a la CNT en un interlocutor no válido para llegar a acuerdos con el resto de fuerzas políticas, pues la CNT como organización no $^{320}$ EALHAM, Chris, La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto 1898-1937, Alianza Editorial, Madrid, 2005, pp. 118-130. podía responder de su militancia, lo que fue aprovechado con eficacia por sus rivales sindicales y políticos para arrinconarla en las alianzas políticas. El resto lo hizo el Estado criminal franquista. Su remate fue la creación de un Estado benefactor y una prosperidad económica que favoreció la aceptación de la democracia liberal y una sociedad consumista. Cabe preguntarse qué ocurriría si se debilitara el consenso democrático y el Estado de bienestar se resintiera y no atendiera las necesidades de sus ciudadanos ¿podría resurgir con fuerza un nuevo y renovado pensamiento anarquista? Ello será difícil sin desmitificar y desvictimizar una parte de su pasado. Por una República social, federal y laica La guerra concedió a la CNT un poder político y mediático sin precedentes, pero no hegemónico, lo que les condujo a colaborar con los poderes políticos para ganar la guerra y la revolución, y también a tomar decisiones durante el conflicto a veces aparentemente contradictorias con su ideología y con su trayectoria, como su participación en el gobierno y en el Estado republicano, lo que necesariamente modificó su discurso y les llevó a resignificar los referentes de su cultura política. Entre estos discursos se encontraba el discurso nacional. La España que se defendió desde Fragua Social era obrera y antifascista. Por lo que el discurso del diario excluyó de la Nación española a todo aquel que no fuera obrero, o si no lo era, a aquel que no trabajara por los intereses de esta clase social, identificados con los intereses de España. Eran españoles todos aquellos que luchaban contra el bando rebelde y los insurgentes eran antiespañoles y peleles de las fuerzas extranjeras, señoritos que defendían intereses diferentes a los del proletariado y de España. Como sabemos, el despojo de la condición de españoles a los oponentes en la lucha fue común en ambos bandos, menos conocido en el caso de la prensa anarquista, pero descrito por Álvarez Junco y Núñez Seixas. En el caso del diario que nos ocupa, Fragua Social de Valencia, el ideal patriótico se hizo presentable. Aunque el primer discurso del diario fue radical y revolucionario, comenzó a moderarse en el otoño de 1936, cuando la CNT comenzó a acceder a los puestos de responsabilidad gubernamental y a controlar a los sectores más extremistas dentro de su organización. Este primer discurso radical fue un discurso regeneracionista de España que mezclaba internacionalismo y patriotismo con un fuerte componente de clase. Fragua Social consideraba la guerra como el poder destructor que arrasaría una España falsa y decadente, y que serviría para construir, o más bien para hacer resurgir, la auténtica España por la que luchaban los anarquistas, totalmente digna y merecedora de dar la vida por ella. Debía lucharse por la Revolución, lo que no podía lograrse sin luchar por la verdadera España, la cual derrotaría al fascismo y así se convertiría en una España regenerada. Por eso los luchadores anarquistas debían dar su “sangre generosa para que el pasado no vuelva (volviera)”, un pasado de España calificado como negro y un futuro prometedor en el que triunfaría una España de justicia y bienestar social desde la que se exportaría el triunfo sobre el fascismo al mundo entero. Por tanto, desde su primer número uno de los motivos que guiaban la publicación era aplastar al “fascismo internacional” y a la reacción que les prestó ayuda, pero para ello la CNT debía adherirse al resto de las fuerzas democráticas y revolucionarias hasta conseguir su derrota, pues la unión al patriotismo republicano era necesaria en unos momentos en que la unidad era imprescindible para vencer al enemigo hasta “el triunfo definitivo de la Revolución Social”.321 Como en toda guerra, Fragua Social construyó una imagen estereotipada del enemigo. Su tradicional antimilitarismo fue uno de los referentes sobre el que construyó un discurso basado en el desprestigio del Ejército rebelde, que le sirvió para justificar además la formación de las milicias populares. Un ejemplo de ello fue un artículo satírico firmado por Goliat, alias del redactor Emilio Vivas, titulado “Viva España”. El periodista, encarnándose en Goliat, es decir, en la España hostil, gigante y bravucona retaba a la verdadera España, joven, pequeña, pero valiente y astuta, símbolo de la razón, la inteligencia y la civilización. Con este recurso conseguía una mejor comprensión entre sus lectores de extracción popular, familiarizados con los relatos bíblicos. La pugna entre las dos Españas, entre David y Goliat, se desarrollaba como una lucha viril y fanfarrona entre obrero y señorito, que añadía además al relato un fuerte componente de clase. El lenguaje de Goliat era provocativo, altamente emocional y recurría a la injuria, al desprecio y la ofensa del contrario con el fin provocar la ira e impeler a la lucha al lector. Los obreros eran calificados como “descamisados”, “poca-ropa”, “masa estulta que huele a sudor agrio, a mendrugo escaso y vino aguado”, “chusma miliciana”, adjetivos usados generalmente de forma ofensiva en la prensa de derechas con anterioridad a la guerra para referirse a los obreros, y que cumplían con la función de encender los ánimos contra quien de forma tan chulesca los insultaba. Vivas exaltaba el odio de clase y el deber patriótico a un tiempo, pues se luchaba por destruir un ideal patriótico falso y antiespañol, el del enemigo, el de la vieja España, personificada en Goliat, es decir, en el Ejército, cuyos miembros eran descritos con sorna como “cadetes apuestos, elegantes y marciales”, cuando en realidad eran viejos gordos e incompetentes que habían perdido la guerra en numerosas ocasiones como en Cuba y Marruecos y por ello serían de nuevo derrotados. La refinada técnica militar de la que hacían gala, no les serviría de nada frente a la España que se defendía con un nuevo ejército español de hombres voluntariosos, viriles y realmente valientes: el verdadero Ejército formado por milicianos valerosos. Las derrotas en las guerras anteriores se habían producido por la falta de hombría y afeminamiento de los mandos oficiales del Ejército, y no por la incompetencia de los obreros que habían luchado con 321 Titular y Editorial, Fragua Social. 21 de agosto de 1936, p. 1. ellos, reclutados de forma forzosa en las anteriores guerras a las que los anarquistas siempre se opusieron porque en ellas no se libraban sus verdaderos intereses. El artículo unía el tradicional antimilitarismo anarquista con la defensa de las columnas confederales que se formaron en los primeros meses, que justificaba pese a su tradición pacifista, pues esta guerra era diferente, porque en ella se luchaba por los auténticos objetivos obreros. Para Emilio Vivas, el pueblo español auténtico nunca apoyaría una opción retrógrada, injusta y cobarde como la que representaban los rebeldes, salvo por ignorancia, engaño o coacción. Para él la falta de españolidad del bando insurgente y su cobardía venían a ser una misma cosa, y los obreros plenamente concienciados no defenderían nunca la causa insurgente, lucharían por propio convencimiento en el bando adecuado y conseguirían sin dudarlo el triunfo que les correspondería como raza de vencedores. Por eso, los sublevados a falta de verdaderos españoles, se veían obligados a recurrir a extranjeros mahometanos para defender sus ideales, lo que probaba además su natural hipocresía nacional y religiosa. El Ejército, “hipócrita defensor del catolicismo”, y las fuerzas que les apoyaban no respetaban la religión y tampoco defendían la tradición española de la que decían ser defensores. Era un ejército de extranjeros, de cobardes y de bárbaros que bombardeaban monumentos nacionales españoles considerados de gran valor artístico, sin importarles los símbolos del pasado común, sin respetar el arte ni el conocimiento de sus antepasados. Para Emilio Vivas el único Ejército español era el Ejército del pueblo, valeroso, desarmado y espontáneo en la lucha frente al Ejército tradicional enemigo. Aunque el anarquismo siempre habían atacado con furia al Ejército, que había llevado a Marruecos a tantos proletarios para luchar por una causa que les era ajena, y se oponía a luchar contra los intereses de los proletarios de otras naciones porque esas guerras servían a una clase social que no era la suya, ahora consideraban que la guerra era justa porque luchaban por sus propios objetivos y, al igual que en la historia bíblica, el pequeño y astuto sería el que vencería al gigante en la guerra iniciada en julio del treinta y seis. David vencería a Goliat: la civilización destruiría a la barbarie.$^{322}$ Fragua Social publicó también historias relatadas desde el frente claramente contrapropagandísticas, protagonizadas por soldados que se pasaban a las filas republicanas al descubrir que habían sido engañados por una “minoría de señoritos” fascistas. El diario se dirigió a los obreros del frente enemigo, aunque su mensaje iba también destinado a aquellos que podían albergar dudas en el bando republicano sobre la necesidad de la lucha. Un obrero no podía luchar con la vieja España, ningún obrero permanecería en el bando contrario, salvo por engaño o coacción. A estos, el diario les preguntaba cómo podían estar contra el pueblo y del lado del capitalismo que tanto les $^{322}$ Artículo de Goliat (pseudónimo del redactor Emilio Vivas), ¡Viva España!, Fragua Social, 21 de agosto de 1936, p. 1 había hecho padecer de hambre y miseria a ellos y a su familia. ¿Cómo era posible que no recordaran la angustia de su madre ante el paro de su padre y las humillaciones que como jóvenes habían sufrido delante del soberbio señorito? Por ello, si la sublevación les había sorprendido en el bando contrario y habían sido reclutados por los facciosos, su deber era rebelarse contra sus mandos e incluso aceptar la muerte si era necesario como consecuencia de su deserción, pues de no hacerlo, sólo se merecían perecer por cobardes e irresolutos.\textsuperscript{323} La ruptura del orden que supuso el fracaso del Alzamiento, otorgó a los grupos cenetistas y sindicales en general un poder que correspondía en exclusiva al Estado y el problema de la violencia fue tratado desde los primeros días del diario de forma recurrente. El lenguaje que se utilizó fue altamente emocional, máxime cuando llegaban noticias sobre la cruel represión y violencia aplicadas en la zona sublevada, que servían de justificación a la violencia revolucionaria incontrolada de la retaguardia y a los juicios populares en el bando republicano en el verano de 1936. Al día siguiente de su publicación el periódico bramaba contra los políticos republicanos que habían traicionado la causa del pueblo y que habían aplicado una política equívoca al decir que defendían sus intereses y que velaban por los intereses de España. Incapaces de defenderla, habían obligado al pueblo a participar en una guerra que el pueblo no había provocado y ahora, cuando ya el pueblo había salvado la República, lo criticaban y cuestionaban, pues cuando el pueblo libertador aplicaba su idea de justicia, se le pedía orden y prudencia desde el gobierno. Desde \textit{Fragua Social} se reprobó “la violencia inútil”, pero se aseveraba que no podía llamarse a la sensatez ante enemigos tan poderosos, que había que dejarse de “blanduras”. La “la justicia del pueblo, (era) la suprema justicia” y el pueblo sabía lo que tenía que hacer, se afirmaba desde el editorial. El ilustrador Vas lo representaba gráficamente en su “Estampa del día”: el pueblo, encarnado en un atlético miliciano daba buena cuenta de un gordo oficial faccioso.\textsuperscript{324} En las páginas interiores, el tono de los colaboradores fue aún más duro que el de los redactores. Algunos afirmaban que aún quedaban muchas “calabazas que cortar”\textsuperscript{325}, calabazas representadas en una viñeta como cabezas de curas, religiosos, militares y políticos de derechas. No cabía tener misericordia con el enemigo, discrepando así del discurso de Prieto, que proponía que se tuviera piedad con los vencidos después de su segura derrota y que no se desatara el odio y la venganza con los traidores a España. \textsuperscript{323} “Horas decisivas. Alocución al soldado engañado”, \textit{Fragua Social}, 21 de agosto de 1936, p. 8, sin firmar. \textsuperscript{324} Editorial “La justicia del pueblo. La suprema justicia”, \textit{Fragua Social}, 22 de agosto de 1936, p. 1. Viñeta satírica de VAS, \textit{El militarismo que se creyó omnipotente}, \textit{Fragua Social}, 22 de agosto de 1936, p. 1. \textsuperscript{325} Viñeta “La poda”, \textit{Fragua Social}, 22 de agosto de 1936, p. 2, sin firmar. Para el articulista Modesto Ibáñez, que contestaba a Prieto, “aún estaban frescos los hechos de 1934” y no podía haber piedad “para tales hienas” “que no vacilaban en aplicar a sus enemigos los más espantosos tormentos” mientras reían y brindaban. No se podía tener piedad con esas “alimañas”, con esas “dos oligarquías que arruinaron a España, ensangrentando todo el ámbito nacional con la sangre generosa de todo un pueblo”. Y afirmaba: “¡Venceremos primero a nuestros enemigos! ¡Luego los exterminaremos! (...) ¡Sólo así será posible el verdadero resurgir del pueblo español, noble y bravo!, ¡Nada de piedad!, ¡Justicia social!”$^{326}$. Estos argumentos coincidían con noticias preocupantes que daban cuenta de las atrocidades cometidas en Puente Genil por el bando faccioso, que probaban, según el diario, la vesania del enemigo, y que dejaba corta, a la vez que justificaba, la violencia en el bando republicano y la necesidad de medidas enérgicas contra los rebeldes.$^{327}$ Estos primeros discursos aunque defendían la república como forma de Estado poseían una fuerte carga contra la democracia liberal, mezclada con un fuerte repudio a la monarquía y a la Iglesia como agentes reaccionarios y corruptores de la sociedad, que impedían el progreso modernizador de España. Fragua Social defendió en los primeros meses de la lucha una república social desde referentes anticlericales y antimonárquicos anteriores a la guerra propios de la cultura anarquista, pero que también fueron referentes compartidos con las culturas republicanas y socialistas del Frente Popular. El nombre de España y las alusiones al pueblo español fueron utilizados de forma reiterada en los mítines y alocuciones radiadas, como en el mitin del Mestalla del día el día 23 de agosto al que acudieron unas noventa mil personas y que fue organizado por los miembros de los diferentes organismos obreros y políticos de izquierda. Entre las personalidades asistentes se encontraba el capitán Uribe, defensor del asalto en el Cuartel de la Montaña de Madrid y el teniente Fabra. Presidía el acto Sánchez Requena, representante del Partido Sindicalista, que ensalzó a los militares presentes por su defensa en la lucha antifascista y en “el movimiento que vive España”. A continuación habló el teniente Fabra que explicó que “él es un modesto militar- pero honrado- dice una voz entre aplausos- que no hizo más que cumplir con su deber, que era defender la causa del pueblo español”. Ángel Galarza, que sustituyó a Álvarez del Vayo, coincidió con los otros oradores en señalar que el error de la República fueron las Cortes, pues éstas se convirtieron en un arma que se volvió contra el pueblo por querer ensanchar la base de la república, lo que permitió que se introdujeran en ella sus enemigos y permitieran el gobierno del bienio negro. $^{326}$ Colaboración de Modesto Ibáñez, “Nada de piedad”, Fragua Social, 22-08-1936, p. 3. $^{327}$ Editorial “Es hora de firmes decisiones”, Fragua Social, 23 de agosto de 1936, p. 1; Colaboración de AMAPOLA, Fragua Social, 09 de octubre de 1936, p. 1. Por su parte, Antonio Jaén afirmaba que Valencia era “la Covadonga de la República”, se preguntaba y contestaba: “¿Quién salvó España? El pueblo. Vosotros forjáis la España nueva.” Las fotos del acto del domingo del teniente Fabra, el héroe del cuartel de Paterna con el puño en alto y de Pasionaria podían verse en la página ocho del 25 de agosto. Debía acabarse con la España caduca afianzando la Revolución y dejándose de recelos como los que había tenido la República. Esta imagen negativa del período republicano fue defendida por el diario de forma habitual, criticada, por su falta de medidas auténticamente renovadoras y no por sus excesos revolucionarios de estos primeros meses de la guerra.$^{328}$ La CNT explicaba desde el diario la violencia actual de los crímenes facciosos entroncándola con la tradición sangrienta de la que provenían: La Inquisición. Tribunal, que amparado por la monarquía desde los Reyes Católicos a nuestros días había practicado toda clase de suplicios y crímenes, como los que ahora aplicaban los fascistas. Así lo exponía un colaborador que escribía bajo el pseudónimo de Vikarpha, con precisión que él llamaba histórica, “sacada de los libros de Historia”, aunque no citaba cuáles. Desgranaba una larga retahíla a lo largo de la Historia de víctimas inquisitoriales, ante tal número de víctimas, que cuantificaba de forma numérica, preguntaba enfáticamente cómo podía pedirse clemencia con los sublevados, clemencia que sólo permitiría que los facciosos restauraran la Inquisición y sus crímenes.$^{329}$ Parecidos artículos exculpatorios con el fin de justificar la violencia los encontramos en colaboraciones como la de Liberto Amados. La Anarquía, aclaraba, no era violencia, pues los anarquistas eran enemigos de la violencia y luchaban por una sociedad en el que el hombre y la mujer fueran felices. La Anarquía no era la bomba, como había demostrado Malatesta. Pero la religión era crimen y madre de la violencia y muchos asesinatos habían sido llevados a cabo por todas las religiones que infectaban el mundo, como la matanza de la noche de San Bartolomé en 1572 en París, las guerras religiosas y los cinco años de Inquisición en España, cuyo último mártir fue el maestro valenciano Cayetano Ripoll, ahorcado el 31 de julio de 1826 en la plaza del Mercado Central de Valencia, bajo el absolutismo borbónico de Fernando VII; o las dos guerras carlistas, cuyos principales cabecillas eran sacerdotes; o el atentado frustrado de un clérigo contra Pi y Margall. $^{328}$ “El acto de anteayer en Mestalla”, Fragua Social, 25 de agosto de 1936, p. 2. También en el mitin celebrado en Castellón el jueves 3 de septiembre y del que se recoge su contenido el día 5 de septiembre en la página 4. O en el discurso de Juan López, que califica a la república de república de papel, Fragua Social, 5 de septiembre de 1936, p. 4. $^{329}$ Colaboración de VIKARPHA, “De la Historia de la España negra. Las víctimas de la Inquisición”, Fragua Social 03 de septiembre de 1936, p. 4, Acompañado de la viñeta de autoría ilegible, “La Aurora negra”, simbolizada por un cura obeso y ladrón que representaba a la clericalla y a los generales traidores robando el dinero de España y triunfando sobre un joven y maltratado obrero. Lo que demostraba, según este colaborador, que la religión era la incubadora de la violencia y aunque reconocía que dentro de los medios anarquistas también se manifestaba la violencia, ésta era producto de la violencia que los de arriba imponían a los de abajo. Por eso, Angelo Angeolillo mató a Cánovas del Castillo; Pallás tiró la bomba contra Martínez Anido; Santiago Salvador tiró las bombas en Barcelona, por la criminal represión desencadenada contra el proletariado por el frustrado atentado contra Martínez Campos, y por los que fue fusilado Pallás en los fosos de Montjuic; Morral atentó contra Alfonso XIII y Pardiñas contra Canalejas. Toda la represión desde arriba había engendrado la violencia desde abajo. Hoy se estaba destruyendo el estamento capitalista y construyendo la sociedad futura, sin Dios, Sin patria y si capital. Por eso, aunque la anarquía era humanidad, en los momentos actuales, en los que la militarada y la carlistada levantadas en armas contra el pueblo productor, asesinaba a mansalva, los anarquistas no podían ser humanos. Si Napoleón decía que para ganar las batallas se necesitaban tres factores: dinero, dinero y dinero. Nosotros los anarquistas, afirmaba, decimos que para alcanzar la victoria contra el fascismo: matar, matar y matar. Si no matamos, seremos muertos por ellos. He aquí el dilema. El Estado capitalista se derrumbaba estrepitosamente y la misión de la CNT y de la FAI no era otra que propiciar lo más posible una sociedad sin leyes y sin autoridad. El diario quería acabar con la falsa España del pasado y afianzar los logros revolucionarios, por eso la nueva España sería republicana, pero no una república liberal. Así lo aclaraba el seis de septiembre el diario, cuando resumía el discurso de Juan López, responsable de la Comisión de propaganda de la CNT, en un mitin en el Teatro Principal de Valencia el día cinco de septiembre y que fue escuchado por una atestada concurrencia y radiado a toda España. El discurso se abría con las siguientes palabras: “Trabajadores del Valencia, trabajadores del resto de España (...) El 14 de abril de 1931 se intentó desviar la revolución española colocando a la cabeza de los acontecimientos una falsa consigna revolucionaria que había de crear todas estas perturbaciones de que os hablo. El 14 de abril se intentó desviar la historia de España haciendo una revolución sin revolución”. La guerra se valoraba como lucha sin cuartel entre dos Españas con dos idearios enfrentados: una era la España cavernaria, negra, reaccionaria, la descendiente de los antiguos matarifes del circo romano, la de los Torquemada, la de los Narváez, la de los fusilamientos de Monjuitch, la de las matanzas de Cavite y Annual y la de las hordas --- 330 Colaboración de AMADOS, Liberto, “Del momento social. La Anarquía no es violencia”, Fragua Social 03 de septiembre de 1936, p. 7. Cayetano Ripoll, maestro de Ruzafa (Valencia). Fue hecho prisionero por los franceses durante la Guerra de la Independencia, y llevado a Francia, donde adquirió convicciones deístas. En 1824, la Junta de Fe de Valencia lo arrestó y juzgó por no llevar a sus alumnos a misa, y por reemplazar, en las oraciones escolares, la expresión “Ave María” por la frase “Las alabanzas pertenecen a Dios”. El 26 de julio de 1826 fue ahorcado sobre una hoguera simbólica: un barril con llamas pintadas. 331 Resumen del discurso de Juan LÓPEZ, “Ayer tarde en el Principal. Problemas de la revolución”, Fragua Social, 06 de septiembre de 1936, p. 4 salvajes carlistas. La otra era la España que trabajaba y estudiaba, noble y libertaria, la de Ferrer, Morral, Ascaso, Nakens y tantos otros mártires del honor y de la libertad. Había dos ejércitos enfrentados: uno era el ejército traidor, vago, fratricida y criminal de Queipo de Llano, de Doval, de Goded, de Cabanellas, que se había rodeado de bandidos asalariados llegados de las llanuras áridas de África; el otro ejército era el ejército del pueblo, el verdadero, el auténticamente español, en lucha franca y decidida por la libertad y por el progreso humano, por el que el pueblo arma en brazo y con el corazón híbrido de emoción cruzaba el círculo de la muerte, sin importarle perder la vida, si con ello conseguía la regeneración y la salvación del suelo hispano. Es decir, el ejército moro-católico-fascista de Aranda, Mola y Franco, que en lo que iba de contienda había perdido las provincias más ricas de España, lo que hacía la derrota inevitable; y el pueblo que podía resistir, y que cuando venciera, no propiciaría un nuevo abrazo de Vergara, pues el trabajador español no debía deponer las armas, hasta que la bestia fascista cayera definitivamente deshecha, aniquilada, triturada para siempre. Por eso, no podían tener compasión de los lamentos “de esa raza de monstruos, de esa casta de abortos del averno, que no merecían más trato que el exterminio más absoluto”. Su antiliberalismo fue una constante en su discurso, si bien el diario modificaría en parte sus principios apolíticos y antiestatistas, su rechazo a una república liberal se mantendría incólume durante toda la guerra. Valencianismo y estatutismo Esbozo histórico de los primeros meses de la guerra La guerra rompió la trayectoria autonomista que desde febrero de 1936 habían iniciado los partidos políticos agrupados en el Frente Popular porque impidió la reunión prevista para el 27 de julio en el Teatro Principal de Valencia en la que la Asamblea de la Región debía nombrar la comisión examinadora del Estatuto para poder presentarlo en Madrid al reinicio de las sesiones del Congreso, y así realizar un plebiscito en septiembre de 1936. Pero la sublevación del 17 de julio, que fue un éxito en Marruecos, fracasó parcialmente en la península el 18 de julio: sólo Andalucía Occidental, Aragón, Castilla León y Galicia cayeron en manos de los insurgentes. El gobierno de Casares Quiroga y el presidente --- 332 “Al mes de la lucha, PUNTUALICEMOS”, Fragua Social, 28 de agosto de 1936, p. 8. 333 Según las declaraciones del político republicano Aznar Pellicer al diario El Pueblo, realizadas el 27 de diciembre de 1936. 334 Este esbozo histórico se basa en las obras citadas en la nota anterior y en las de BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, Ugetistas y libertarios. Guerra Civil y Revolución en el País Valenciano 1936-1939, op. cit.; MAINAR CABANES, Eladi, L’Alçament Militar de juliol de 1936 a València, op. cit.; GIRONA I ALBUIXECH, Albert, La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, Prensa Valenciana, S.A., Valencia, 2006; PANIAGUA FUENTES, Javier y PIQUERAS ARENAS, José Antonio, «Anarquistas y socialistas en Valencia entre la ruptura y el equilibrio (1936-1939)», en La Segunda República. Una esperanza frustrada. Actas del Congreso Valencia capital de la República Azaña intentaron de forma infructuosa llegar a un acuerdo con los sublevados, nombraron un nuevo gobierno moderado y se mostraron reticentes a distribuir armas a las organizaciones obreras. El 19 de julio, visto el fracaso en la negociación, se formó un nuevo gobierno presidido por Giral que aceptaba de forma solapada el reparto de armas y la cooperación con las organizaciones obreras y las demás fuerzas leales a la República con el fin de contrarrestar la insurrección. Ello impidió el triunfo del golpe en Asturias, el País Vasco, Cataluña, País Valenciano, Murcia, Andalucía Oriental y Jaén, Castilla-La Mancha y, aunque brevemente, también Badajoz. Sin embargo, aunque en Madrid y Barcelona se sofocó con relativa rapidez el levantamiento militar, en Valencia existió durante quince días la posibilidad de un triunfo de los insurgentes. La indecisión de los militares, Guardia Civil y fuerzas políticas simpatizantes con los sublevados, como la Derecha Regional Valenciana, contrastó con la iniciativa de las centrales sindicales y los partidos políticos que componían el Frente Popular, que formaron en los primeros días de la guerra un Comité Revolucionario. Así, durante la noche del 19 de julio las organizaciones obreras decretaron la Huelga General, exigieron la entrega de las armas y el 1 de agosto asaltaron los cuarteles de la Alameda. En muchas localidades valencianas las centrales sindicales sustituyeron el poder de los ayuntamientos por comités locales. La rebelión militar y la respuesta popular consiguiente produjeron un colapso del aparato del Estado y la fragmentación del poder en diferentes organismos locales, dada la desorganización de los momentos iniciales, y durante los primeros meses el poder se encontró en manos de os comités locales, provinciales o regionales, que poseían un grado alto de autonomía, debido no sólo a la situación revolucionaria sino también al aislamiento territorial provocado por la guerra. Aunque el gobierno republicano intentó la disolución del Comité Ejecutivo Popular, una vez que se aseguró que las guarniciones militares estaban bajo su mando, la estrategia del Comité Ejecutivo Popular triunfó sobre las tesis del gobierno, por lo cual el Comité se convirtió en la autoridad legal de la provincia. El Comité Ejecutivo Popular lo formaron dos miembros de la CNT (Juan López y Juan Ripoll), dos de la UGT (Pérez Carretero y Vicente Romero), uno del PSOE (Juan Tejón), uno del PCE (José Escrich), uno del POUM (José Rabasa), uno del Partido Sindicalista (Sánchez Requena), uno de Izquierda Republicana (Miguel San Andrés) y uno del Partit Valencianista d’Esquerra.335 Algunos líderes consideraron que el Comité Ejecutivo Popular de Valencia era en realidad un gobierno regional autónomo, pero a pesar de los intentos por conseguir 335 Fragua Social, 3 de noviembre de 1936, p. 3. efectivamente este poder, el poder real lo ostentaban los diversos comités revolucionarios que se habían formado en cada localidad y la fuerza política que los dominaba. Es decir, que el poder del CEP era un poder disperso y poco efectivo, con escaso poder para coordinar y dirigir las decisiones políticas. Por otra parte, su intención nunca fue separatista y de forma directa o indirecta siempre existió conexión con el gobierno de España, conexión que fue aumentando desde que se constituyó el gobierno Negrín. Por tanto, el Alzamiento Militar del 18 de julio retrasó la marcha hacia el Estatuto de Autonomía del País Valenciano por la situación de crisis provocada por la guerra, ya que ésta hacía prioritarios otros asuntos, pero también porque la guerra provocó un cambio en la correlación de fuerzas entre los diferentes partidos y, sobre todo, por el protagonismo político que obtuvieron las centrales sindicales UGT y CNT en el verano del 36, tras el estallido del conflicto. La confusión creada por el golpe de Estado y la pérdida de autoridad gubernamental producida por el Alzamiento Militar otorgó una importancia política decisiva a los proletarios y campesinos de la UGT y la CNT. Fracasado el intento de crear una Junta CNT-UGT, para sustituir al gobierno de Giral, Largo Caballero formó gobierno el 4 de septiembre de 1936 con representación de todas las fuerzas antifascistas a excepción de la CNT. No obstante, los cenetistas y el POUM entraron en el gobierno de la Generalitat de Cataluña. El primer gobierno catalán de guerra lo formaron tres cenetistas, tres miembros de Esquerra Republicana, uno del POUM y uno del PSUC, lo que supuso la disolución del Comité de Milicias Antifascistas que había actuado hasta finales de septiembre como el verdadero gobierno catalán. El 16 de octubre se inició el proceso de reconversión de estas milicias en el Ejército Popular. El 4 de noviembre de 1936 Joan Peiró, Juan López, Juan García Oliver y Federica Montseny entraron en el gobierno central de Largo Caballero y el seis de noviembre, ante la posible toma de Madrid por los insurgentes, el gobierno se trasladó a Valencia. El conflicto bélico fue adquiriendo connotaciones internacionales. Alemania e Italia ayudaron a los insurgentes, y la Unión Soviética a los republicanos. Asimismo, el Comintern reclutaba voluntarios para luchar en España contra el fascismo. En la tarea de reconstrucción del Estado destacaba el Partido Comunista, por su eficacia militar, su respeto a la propiedad y a la legalidad republicana, por lo que desde finales de noviembre, el poder del PCE aumentó. Así, en el País Valenciano, los deseos autonomistas del Comité Ejecutivo Popular eran diferentes a los anteriores al conflicto. Los partidos valencianistas habían quedado relegados frente a las centrales sindicales y aunque durante los primeros meses se mantuvo un asentimiento común en pedir el Estado federal, la perspectiva de hacer del Comité Ejecutivo Popular un embrión de un poder regional autónomo se esfumaron cuando el gobierno central se trasladó a Valencia el 7 de noviembre de 1936 y sobre todo cuando entre otoño del 36 y la primavera del 37 se comenzó la reconstrucción del poder estatal en el País Valenciano. Con ello se esfumaron las posibilidades de afianzar las colectivizaciones uniéndolas al proceso estatutario, lo que sí que se consiguió hasta agosto del 1937 con el Consejo de Aragón. La tesis Cucó Fueron los trabajos pioneros de Alfons Cucó en 1972 los que analizaron las posiciones y aportaciones de la CNT en la elaboración de un Proyecto de Estatuto de Autonomía del País Valenciano durante la guerra civil en un artículo pionero publicado en la revista Recerques titulado “L’anarcosindicalisme i L’Estatut d’Autonomia del País Valencià (1936-1939)”.336 En él Cucó afirmaba que el anarquismo siempre se había desentendido de la cuestión autonómica hasta que la cambiaron de opinión durante la guerra civil, cuando el Estatuto se convirtió en el medio para institucionalizar la Revolución en la estructura del Estado republicano. Cucó describía también la reacción de todas las fuerzas políticas y sindicales antifascistas frente al Estatuto de Autonomía del País Valenciano en la nueva coyuntura creada por la guerra: Izquierda Republicana y el Partido Comunista se mostraron partidarios de aplazar la cuestión autonómica con el fin de conseguir una mayor unidad de fuerzas contra los sublevados que permitiera una mayor efectividad en la consecución del objetivo prioritario, que era ganar la guerra; Esquerra Valenciana y el Partit Valencianista d’Esquerra, con un ideario nacionalista, demoraron la cuestión autonómica debido a su moderantismo social y se mostraron temerosos ante los avances revolucionarios; PSOE y UGT, eran partidarios de la Autonomía pero aplazaban su discusión según la marcha de la guerra; en cambio, la CNT, que se había desentendido de la cuestión autonómica hasta este momento, cambió de actitud cuando la reacción gubernamental contra las colectivizaciones y el poder creciente del PCE, puso en peligro las conquistas revolucionarias y en un intento de preservar dichas conquistas, apostó por un País Valenciano Autónomo, regido por los grandes sindicatos obreros. Sin entrar en el análisis de Cucó sobre el resto de posiciones de los diferentes partidos políticos y fuerzas sindicales, que quizá convendría revisar desde perspectivas historiográficas actuales, y compartiendo en gran parte la tesis de Alfons Cucó, ¿fue la escasa conciencia nacional de los anarquistas, valenciana y española, y un mero interés utilitario el que los llevó a adoptar esta decisión de apoyar el proyecto de Estatuto durante la guerra civil? ¿Fue la falta de conciencia nacional de los cenetistas levantinos o su relativa debilidad política al compartir la CNT el poder con la UGT, los motivos por lo que los cenetistas de Fragua Social mantuvieron estas posiciones? El mismo Cucó ya --- 336 Ver cita 317. Cucó recogió también todos los anteproyectos de estatuto durante el periodo bélico en sus trabajos. explicó que el valencianismo político era muy débil antes de la guerra, pero allí donde el catalanismo y la CNT eran más fuertes, ¿se comportó la CNT de forma muy diferente? Las aportaciones de Sabater y su estudio de la publicación «Cataluña En un interesante trabajo realizado en la década de los ochenta sobre la publicación Catalunya, diario orgánico de la CNT escrito en catalán, Jordi Sabater analizó los planteamientos y actitudes que mantuvo la CNT catalana como organización durante la guerra civil y su ideología sobre la cuestión nacional catalana, momento en que como organización se encontró con la obligación de definir y llevar a la práctica sus concepciones sobre Cataluña y España. Sabater describió cómo el colapso del aparato del Estado producido por el Alzamiento convirtió a Cataluña en un gobierno casi independiente y cómo la CNT intentó formar en el verano del 36 un bloque político dirigente aliándose con la UGT y con el PSUC que permitiera exportar desde Cataluña la Revolución. Por ello, pactó con la UGT, competidora nada peligrosa en Cataluña para la CNT, con la pretensión de que este pacto les abriera las puertas a la organización confederal en otras zonas de España donde la CNT no era mayoritaria, como en Cataluña. Su intento de coagirse con el PSUC duró hasta el 22 de octubre del 36, en que pasaron a mantener una actitud defensiva. Para Sabater en la teoría anarquista existía una ausencia de reflexión sobre el hecho nacional, pues no se encontraba entre sus áreas de especial interés. El nacionalismo era valorado como una ideología burguesa que separaba a los hombres, influidos por el cosmopolitismo de la Ilustración y el humanismo de la Revolución Francesa, los anarquistas se declaraban internacionalistas y cosmopolitas, y ampliaban el lema: “libertad, igualdad y fraternidad”, a todos los hombres. No obstante, Sabater admitía que Bakunin había defendido las luchas de liberación nacional de los nacionalistas eslavos, aunque argumentaba que para el anarquismo la cuestión nacional estuvo siempre subordinada a la problemática social y, que en íntima relación con la I Internacional, de la que recogió un internacionalismo antipatriótico, el anarquismo criticó el nacionalismo español y el catalán. Para Sabater su crítica a la Nación se confundía con su crítica al Estado, y aunque en la tradición socialista se admitía la lucha nacional como lucha contra la tiranía de un estado opresor, los anarquistas no diferenciaron entre nación dominante y dominada en el caso español. Por ello, los anarquistas propugnaban un internacionalismo superador de las divisiones nacionales: la Nación era algo transitorio hasta que el federalismo solucionaría de forma mágica el problema nacional. Para Sabater, su internacionalismo y su exaltación de las “patrias chicas”, les llevaba, como mínimo, a un involuntario españolismo, y su oposición al catalanismo se realizaba desde una --- 337 SABATER GARCÍA, Jordi, Anarquisme i catalanisme, op. cit. perspectiva de clase, pues el nacionalismo se oponía a la fraternidad universal. Su antiestatismo les hacía también contrarios a la posibilidad de que Cataluña se constituyera en un Estado, lo cual reforzaba de forma paradójica el Estado español. Estas críticas convivían con explosiones sentimentales de amor a la tierra, con una visión interclasista y con una concepción romántica e idealista del país y de su historia. Para Sabater el federalismo anarquista no era el resultado de un análisis de la realidad plurinacional de España, sino que partía de la necesidad de organizar una sociedad antiautoritaria. O dicho de otro modo: el federalismo era una respuesta sólo indirecta a la realidad diferencial catalana, porque el problema importante consistía en mantener la unidad de España, pues la CNT poseía una vocación española como organización y España era el marco general de sus actividades y de la organización sindical. Su federalismo no se basaba en la nacionalidad sino en la individualidad y en el pequeño centro productor y administrativo. Así, el federalismo era la alternativa ideal frente al centralismo, por un lado, y frente al separatismo, por el otro. Más que liberada, la Nación quedaba “superada” por el encadenamiento de organismos locales. España se concebía como un gran cuerpo en que todas las partes habían de contribuir a su funcionamiento para hacer frente a un bloqueo internacional en caso de triunfo del a Revolución. Por tanto, tanto para Sabater como para Cucó, su interés por los anarquistas y el hecho nacional partió de la necesidad de comprender un nacionalismo alternativo al español. Ambos admitieron como premisa la falta de interés de los anarquistas por el hecho nacional, lo que a su juicio reforzaba de forma indirecta su españolismo. Pero Sabater señalaba en su estudio un aspecto muy interesante: pocos meses antes de la guerra civil, Abad de Santillán había abandonado las viejas tesis municipalistas y comenzó a ver en las regiones firmes puntos de soporte y la posibilidad de reconstruir España federalmente mediante la creación de los Consejos Regionales de Economía y sobre la base de unas autonomías extensas para todas las regiones, basándose en una Edad Media idealizada como precedente del federalismo comunal, que servía a Santillán para unir autonomía y Revolución. Anarquismo y blasquismo Pero también cabe aportar a este análisis la importante conexión entre la cultura republicana blasquista y la anarquista, lo que a nuestro juicio permitió mutuas transferencias, una de las cuales fue la identitaria nacional. Ramir Reig$^{338}$ estudió las relaciones del movimiento obrero valenciano y el blasquismo entre la crisis del 98 y 1911 a través del diario El Pueblo, y señaló cómo este periódico fue una excelente caja de resonancia y un instrumento propagandístico irresistible para el republicanismo, porque fue el único diario que tenía una sección diaria dedicada al movimiento obrero --- $^{338}$ REIG, Ramir, Obrers i ciutadans. Blasquisme i moviment obrer, Institució Alfons El Magnànim. Diputació de València, València, 1982. y a las Sociedades de Oficio, algo que luego imitará El Radical. El periódico El Pueblo abrió sus puertas a las grandes figuras del anarquismo entre 1900 y 1901: aparecieron en él artículos de Anselmo Lorenzo, coincidiendo con la celebración del Primero de Mayo; de Fermín Salvochea, en los que éste contaba sus recuerdos revolucionarios; y se publicó una carta de agradecimiento de Teresa Claramunt. Salvochea fue además una figura a la que Blasco tenía un especial afecto y que el escritor convirtió en protagonista de La Bodega, bajo el nombre novelesco de Fernando Salvatierra.$^{339}$ Durante este periodo, básicamente el periodo anterior a la formación de la CNT, el blasquismo mantuvo una mejor relación con los anarquistas que con los socialistas, pues los blasquistas preferían el funcionamiento de las sociedades obreras autónomas que preconizaban los anarquistas y, en cambio, luchaban contra el PSOE como competidor político. Además el diario El Pueblo, órgano de expresión del blasquismo, gozó de gran prestigio entre los sectores radicales y anarquistas por su defensa de la revisión de los procesos de Montjuic, por su campaña con los anarquistas con ocasión de la huelga de Barcelona de 1902, por participar en la campaña en pro de los detenidos en Alcalá del Valle, en la que denunció las impresionantes torturas que sufrieron los detenidos. Todo esto le servía al blasquismo para ganarse a los sectores obreros y para desprestigiar al gobierno por la arbitrariedad y la crueldad de la torturas represivas que imponía el Estado, además de para poner de relieve los valores éticos del republicanismo en su defensa de la verdad y la justicia. El blasquismo propició además en esta época una relación muy intensa en las redes asociativas: los casinos republicanos estaban abiertos a charlas de tipo societario en la que participaban conferenciantes anarquistas en las que se rindieron homenajes a figuras como Louise Mitchell, la heroína de la Comuna. Otro punto en común fue la asociación de maestros laicos, que luchó contra la reforma Pidal y organizaba una intensa actividad cultural de excursiones al campo, visitas a fábricas con los niños, etc. Estas conexiones no eran sólo tácticas interesadas del republicanismo, sino que eran coherentes porque anarquistas y republicanos coincidían en mucho ideológicamente como en su librepensamiento, la creencia en la fe en el progreso y la ciencia, la defensa de la educación moderna y las escuelas de Ferrer, inspirador de estas corrientes y que gozaba de muchas simpatías en El Pueblo, etc. Las Sociedades Obreras estimularon mucho el aprendizaje entre los obreros, precisamente por la importancia que concedían a la educación en el progreso de la Humanidad, por lo que fueron parte activa y difusora de la cultura. Además, en los talleres los obreros introducían, y se leía en voz alta por aquellos que obreros que sabían leer, El Pueblo y todo tipo de prensa oficial y clandestina, por lo que, a pesar del alto porcentaje de analfabetos, los obreros $^{339}$ Ibidem, p. 44. valencianos no fueron ajenos a la cultura escrita y a las grandes corrientes de pensamiento del mundo en que vivían.\textsuperscript{340} El blasquismo supo además capitalizar una serie de ideas polivalentes que existían en las culturas obreras que provenían no sólo de las ideas y la práctica sindical, sino también de sus comportamientos, actitudes, sensibilidad y de un sedimento histórico estratificado en las tradiciones culturales de estos grupos sociales, así como supo abrirse a las nuevas inquietudes y novedades del espíritu humano.\textsuperscript{341} Blasquismo y anarquismo compartieron una concepción federal de España, que en el caso del blasquismo asumieron sobre todo tras el 98, y que por los trabajos de Pilar Salomón parece ser que también, el anarquismo. Para ellos el estado nación era España y su federalismo significaba crítica al centralismo, defensa del municipalismo y lucha contra la monarquía que sostenía ese centralismo. Por tanto, blasquistas y anarquistas sentían antipatía por el vasquismo y por el catalanismo, pues para ellos, el foralismo iba unido a la burguesía, el carlismo y la religión. En cuanto a los referentes valencianos, los blasquistas redujeron éstos a lo folclórico y accesorio. Aunque Blasco tenía una concepción españolista federal-municipal más aragonesista que castellanista, compartía una matriz cultural castellana y expresaba su amor a la Hispanidad, y a El Quijote. Todo ello era compatible con su cosmopolitismo, que le llevaba a admirar la cultura francesa y a Víctor Hugo y a venerar a Garibaldi por su figura de aventurero. El blasquismo, como el anarquismo, tenían fe en el progreso, en la ciencia y la educación, lo que les llevaba a postular una educación laica y a entender el ocio y las fiestas como un instrumento educativo, por lo que estaban en contra de los toros y a favor de promocionar otras actividades más civilizadas, como la música. En muchas de las fiestas populares que compartían era común que se acabara pidiendo La Marsellesa, sin que eso fuera contradictorio con su ideología españolista. Su tradición democrático-radical les hacía estar abiertos a las corrientes modernas europeas, porque desde \textit{El Pueblo} siempre se abordó con gran interés los asuntos europeos de política internacional y se prestó gran atención a las corrientes modernas de pensamiento internacional. La Editorial Sempere publicó libros sobre Kropotkim, Bakunin, Proudhom, Renan, Tolstoi, Zola, etc., y recomendaron a sus lectores Los Episodios Nacionales de Benito Pérez Galdós, aunque no los editaron. Su laicismo y su anticlericalismo les hacían ver en la Iglesia Católica una rémora a la modernización del Estado y su concepción racional, les hacía contemplar la república como un régimen más racional y adecuado que la monarquía. Ambos lucharon contra el autoritarismo, por lo que desde la prensa denunciaron la represión del Estado, denunciaron la brutalidad de la policía y ridiculizaron la \textsuperscript{340} \textit{Ibidem}, p. 307. \textsuperscript{341} \textit{Ibidem}, p. 305. autoridad, la justicia y la monarquía, en momentos concretos como la represión contra los obreros detenidos por los crímenes atribuidos La Mano Negra. El Pueblo se refería a los obreros de forma respetuosa y criticó a la prensa de derechas que los calificaba como descamisados o gentuza.$^{342}$ También el blasquismo ayudó a difundir la avanzada concepción teórica anarquista sobre la relación entre los sexos publicando artículos como “Feminismo, familia y amor libre” e imitó la retórica anarquista, entre ingenua y radical y con una gran carga emotiva, pues los anarquistas llegaban más fácilmente a los trabajadores que a través del frío análisis que realizaban los socialistas. Los obreros leyeron gran cantidad de novelas folletinescas donde se describían los sufrimientos de los pobres y los abusos de los ricos, que les ayudaron a crear una imagen de una situación colectiva e injusta a la que había que hacer frente, pues en ellas se expresan el dolor, la rabia, el deseo y la insobornable fe en la justicia de los desheredados, aunque también podían estimular su sentimiento de inferioridad y un pesimismo autocompasivo.$^{343}$ Otros aspectos de la cultura obrera en esta época eran el orgullo profesional por el trabajo bien hecho, la dignidad que otorgaba el trabajo y también la humildad personal, seguramente residuos del pensamiento gremial. Por ello, un buen dirigente sindical debía ser siempre un buen obrero en su profesión. Los anarquistas se apasionaban por la palabra y entablaban largas discusiones públicas en las que se criticaba la política, lo que sólo era un síntoma de la preocupación que sentían por ella. Por ello, Reig atribuye a los anarquistas el mérito de vivificar y despertar una conciencia de clase, que el republicanismo supo aprovechar.$^{344}$ Fragua Social y su campaña pro Estatuto de Autonomía Valenciano Pero, ¿cuál fue la visión que el diario transmitió a sus lectores? En los primeros mítines participaban miembros de todos los partidos coaligados contra los sublevados, que fueron recogidos en el diario Fragua Social, en ellos el tema autonómico quedó apartado por la necesidad prioritaria de ganar la guerra al fascismo: una vez ganada la guerra, ya habría tiempo, se decía, para plantearse de nuevo la cuestión nacional (entendiendo por nacional las aspiraciones autonómicas del conjunto de regiones españolas). En un acto multipartidista celebrado en el estadio de Mestalla el 23 de agosto del 36, sólo Vicente Marco Miranda, fundador de Esquerra Valenciana, y diputado en 1936, se reafirmó en sus aspiraciones políticas autonomistas, pero reconoció que “por el momento plegaba esa bandera para unir su esfuerzo por una España mejor”.$^{345}$ $^{342}$ Ibidem, p. 365. $^{343}$ Ibidem, p. 169. $^{344}$ Ibidem, p. 312. $^{345}$ “El acto de anteayer en el Mestalla”, Fragua Social, 25 de agosto de 1936, p. 2 Fragua Social negó que los poderes autonómicos como el de la Generalitat de Cataluña amenazaran la unidad de España y el diario combatió el cantonalismo o independentismo que les achacaban la propaganda rebelde y la prensa extranjera, temor que era también compartido por algunas fuerzas políticas del bando republicano. Fragua Social recogió el 23 de agosto del 36 unas declaraciones de Companys a un enviado especial del New Chronicle en Cataluña en las que afirmaba que la guerra no iba a ser aprovechada para separar, “más de lo que hasta ese momento ya estaba”, a Cataluña y a España. Negaba “de hecho y de derecho” que Cataluña fuera independiente de Madrid, incluso defendía que la guerra había acercado a “la nación catalana y la nación española” frente al enemigo común: el fascismo. Defendiendo al gobierno catalán, en el que la CNT participaba de forma mayoritaria, el diario reforzaba no sólo la fuerza de la Regional Catalana de la CNT, sino también al resto de organizaciones con poderes autónomos en los que participaban los cenetistas valencianos, como el Comité Ejecutivo Popular de Valencia, en los que su fuerza no era hegemónica. El mensaje era claro: si la CNT catalana no amenazaba la unión de España, menos podía achacarse al CEP de Valencia de separatista porque la situación no sería aprovechada para conseguir la independencia de las distintas regiones españolas, porque la unión de estas regiones era necesaria para ganar la guerra. Pero, si Companys hablaba claramente de nación catalana y de nación española, no ocurría así en los discursos recogidos por Fragua Social, pues cuando el diario hacía referencia a la nación, esa nación era siempre la española. Eso sí, una nación que encarnaba una España auténtica y defensora de los intereses del pueblo español, opuesta a la falsa España de los sublevados, valedores de los intereses extranjeros. La nueva España que nacía era federal y descentralizada, lo que no equivalía en los discursos del diario a desunión entre los diferentes pueblos que la componían, entre ellos el valenciano. De ello podemos observar numerosas pruebas, pues el diario reproducía puntualmente los principales discursos pronunciados en la capital, y que también eran radiados habitualmente, cuyas ideas principales solían repetirse en los mítines organizados por los oradores anarquistas en las poblaciones valencianas más pequeñas. Así, en un mitin celebrado en Burriana el 17 de septiembre de 1936, Juan López Sánchez defendía a la CNT de las críticas separatistas que se le atribuían y afirmaba que en ningún momento “se pretende (fa) separar ninguna provincia” (obsérvese, el uso de la palabra provincia) porque lo que los cenetistas lo que querían era construir “una España libre” y “mantener las fronteras” porque era necesario hasta el triunfo de la revolución internacional. Al acabar la guerra, España se convertiría en una federación de pueblos libres que la haría más fuerte y le permitiría permanecer unida. Así hablaba Juan López, miembro del CEP y futuro ministro de Comercio del Gobierno de Largo Caballero entre el tres de noviembre del 1936 y mayo de 1937, pronunciando sin problema la palabra España, defendiendo su unidad. 346 “De Cataluña. Manifestaciones de Companys”, Fragua Social, 23 de agosto de 1936, p. 7. Para Juan López esto era coherente con la tradición política anarcosindicalista, basada en la lucha contra el centralismo cada vez mayor del Estado. Pero además, para este antiguo treintista, la CNT había sido siempre contraria al centralismo porque era “ajeno a lo español” y “una importación de las monarquías extranjeras”. Por ello, proponía “reconquistar” la verdadera personalidad de España, que no era otra que la unión de todas las “esencias” de sus regiones y provincias perdidas a causa del centralismo corrupto de Madrid, que “parasitaba” los recursos de “las provincias y regiones de España”. Y el “porvenir político de España” pertenecería a “un conjunto de regiones” que se administrarían con arreglo a su idiosincrasia, pues era necesario reconocer las “diferentes personalidades de las regiones españolas”. Juan López no ponía tanto el énfasis en que debía ser así por la necesidad de salvaguardar lenguas, culturas y tradiciones, como en el hecho de que era indispensable para organizar una mejor gestión económica y política de las “provincias”. Por tanto, Juan López no veía en España una nación opresora, sino que señalaba como culpable al Estado burgués, burocratizado e impuesto por las “monarquías corruptas y degeneradas de los Borbones”, sostenidas por las “élites vagas, el Ejército y la Iglesia”. España no era verdugo sino víctima a la que había que liberar, a ella y a los pueblos que la componían, para lo que se necesitaba la unión de todos esos pueblos contra el enemigo. Insistió en que los cenetistas no pretendían “acantonarse en ninguna provincia”, porque ellos “no eran separatistas porque eran internacionalistas” y “revolucionarios” y se proponían construir “una España libre”, lo que sólo se conseguiría respetando la “personalidad de cada provincia y de cada región”. Hasta que no triunfara la ansiada revolución internacional “cabía mantener las fronteras de cada país” y era necesario mantener la unidad de los trabajadores de la CNT y de la UGT, para conseguir una “España libre” y solidaria con todas “las comarcas” que la componían. En el mismo sentido se expresó Federica Montseny el 20 de septiembre de 1936 en un discurso en un mitin organizado por la CRT de Levante en el Teatro Principal de Valencia para dar cuenta de los acuerdos tomados en el Pleno de Regionales de Madrid, en el que se había acordado pedir la entrada de la CNT en el gobierno de la nación. Para Montseny, España estaba “destinada a ser una federación de pueblos libremente asociados”, en un pacto libre entre iguales de todas las “regiones españolas”, tal como había imaginado Pi y Margall. Ese pacto debía existir también entre todas las opciones políticas y debía ser el “punto de partida inicial y de unión” entre todos los sectores que luchaban contra el fascismo (republicanos, socialistas, comunistas y anarquistas) para asegurar el triunfo frente al fascismo. Los intereses políticos de cada una de las facciones debían quedar relegados hasta el triunfo sobre los sublevados, pues de no ser así, “España quedaría estrangulada” por el centralismo que instaurarían los vencedores. --- 347 “Discurso del camarada Juan LÓPEZ en Burriana”, Fragua Social, 17 de septiembre de 1936, p. 11. y el pacto tampoco serviría de nada si la nueva España se organizaba sobre una base centralista y autoritaria. Curiosamente, o quizá no lo fuera tanto, un antiguo treintista y una anarquista coincidían en lo fundamental en su discurso. La anarquista Federica Montseny, al igual que el treintista Juan López formarían parte del gobierno republicano en noviembre de 1936, por lo que sus palabras son de gran importancia por el prestigio que tenían en la CNT y por los puestos de gran responsabilidad política que llegaron a desempeñar.$^{348}$ Pero ellos no fueron los únicos, otros discursos parecidos se pronunciaron en los diferentes municipios valencianos desde septiembre del 36, como el de Pedro Falomir, líder de la CNT, que aseguraba el 4 de octubre en un mitin organizado en Requena, al que asistieron el colaborador de Fragua Social Juan Rueda Ortíz, Juan López, José Pros, Aurelio Álvarez y Juan Monserrat, que había llegado el momento culminante de luchar contra el centralismo. España, ese ser histórico del que Falomir no parecía dudar, había aspirado a ser libre y había dado siempre ejemplo de su lucha contra el centralismo a lo largo de su Historia. El centralismo había arrebatado a las regiones de España sus fueros y sus germanías, lo que había representado un retroceso en el progreso de “Levante” y en “otras regiones de España”, por lo que una forma de luchar contra el fascismo era devolver a las “regiones” las libertades que les fueron suprimidas, la autogestión de los propios recursos y evitar el centralismo que los partidos políticos llevaban dentro de ellos mismos. Para Falomir, la gestión económica de los propios recursos, la descentralización económica y las colectivizaciones eran un primer paso en la construcción de la España federal, para lo que recurriría al pasado heroico de Levante y el de otras regiones de España para anclar así en la Historia la lucha que se estaba realizando durante la guerra del 1936. Como hacía Falomir, era común en estos discursos de guerra anarquistas combatir a un tiempo el centralismo del Estado y el centralismo en el funcionamiento de los grupos políticos, lo que era del todo coherente con su tradición antipolítica y antiestatista. En estos primeros discursos, se aludió veladamente, y de forma explícita conforme fueron evolucionando los acontecimientos, al centralismo propugnado por el Partido Comunista, partidario de un sistema jerárquico en la toma de decisiones del partido y defensor de la reconstitución del poder del Estado. En este mitin de Requena se encontraban también representantes anarquistas de diferentes regiones españolas, como Juan Monserrat, representante de la Regional Catalana, que culpó a la vieja política y a los intereses de los políticos rastreiros de haber separado y sembrando el odio entre las distintas “regiones de España”. Del discurso de Juan Monserrat se desprende una visión de Cataluña y Levante como regiones hermanas, pero diferentes, que debían unirse en un “abrazo eterno” con todas las “regiones españolas” para $^{348}$ “El grandioso mitin del domingo en Valencia”, Fragua Social, 22 de septiembre de 1936, pp. 3 y 4. También recoge los discursos de Domingo Torres, y José Pros. En esta página también se ilustra con una foto del auditorio del Principal y de los oradores citados junto a Pablo Monllor. ayudar a aunar las diferentes opciones políticas e impedir el triunfo del fascismo. Y unidas en ese abrazo fraterno, las regiones españolas que habían triunfado frente al fascismo debían liberar a sus otras regiones hermanas.\textsuperscript{349} También para el redactor de \textit{Fragua Social} Juan Gallego Crespo, el federalismo era la forma de gobierno que mejor encajaba con el acentuado carácter individualista español, pues el individualismo estaba en la misma “sangre” del pueblo español y este individualismo no se oponía a la unidad de España ni al internacionalismo. España debía organizarse desde el municipio y por categorías profesionales y la organización se basaría en “la soberanía municipal”, garantía de la independencia y de la soberanía. Para Gallego Crespo la Historia de España se explicaba como la continua resistencia desde “tiempos remotísimos” del individualismo español contra todas aquellas fuerzas que habían intentado acabar con él sin conseguirlo porque el individualismo español estaba en la misma esencia de los españoles. Por ello, proponía que, en lugar de europeizarse, como proponían los intelectuales y los políticos de forma equivocada, sin hacer caso de “los genios anarquistas”, eran los pueblos de Europa los que debían seguir el ejemplo español. España, proseguía, aunque rezagada económicamente, era pionera de un mayor grado de “civilización” del que debían aprender los pueblos de Europa. Si antes los intelectuales habían despreciado las ideas anarquistas, debían reconocer ahora que estaban equivocados y que la nueva España, basada en el municipio, respetuosa con el individualismo del pueblo español y con sus regiones, era el modelo a seguir allende los Pirineos desde el que construir la solidaridad internacional.\textsuperscript{350} Sin embargo, el mismo 28 de octubre de 1936 el ugetista Molina Conejero optó por la línea centralizadora y declaraba tajantemente que no era el momento de hablar de autonomía. Y en el mismo sentido se expresaron los líderes comunistas Juli Mateu y J.J. Escrich. Aunque también se siguieron expresando opiniones favorables a la autonomía desde otros diarios y formaciones, como la de Fernando Varela o Jaume Vinatea. Pero el interés de unir las provincias de Murcia, Albacete y Almería al proceso estatutario demandadas por el Partido Sindicalista y por la CNT levantaba resquemores en los sectores más valencianistas.\textsuperscript{351} \textsuperscript{349} “El acto del domingo en Requena, organizado por la CNT”, \textit{Fragua Social}, 6 de octubre de 1936, p. 12-13 y 7 de octubre de 1936, p. 11. \textsuperscript{350} GALLEGO CRESPO, Juan “Nuestra tradición federalista “28 de octubre de 1936, p. 12 y “La comunidad de bienes”, \textit{Fragua Social}, 29 de octubre de 1936, p. 11. Apreciaciones parecidas en el acto organizado por \textit{Fragua Social} en el que participaron los redactores Emilio Vivas, Juan Gallego Crespo, Pascual López Terrades, Juan Rueda, Salvador Cano Carrillo en apoyo de las decisión de pedir la entrada en el gobierno, \textit{Fragua Social}, 27 de octubre de 1936, pp. 4 y 5. \textsuperscript{351} Esta batalla se desarrolló en la prensa y se puede seguir a través de las citas indicadas por GIRONA I ALBUIXECH, Albert, \textit{Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939)}, op. cit., pp. 436-437, referidas a los diarios \textit{El Mercantil Valenciano}, \textit{Verdad}, \textit{La Correspondencia de Valencia} y \textit{La Voz}. El acuerdo para pedir la autonomía para “la región levantina” no se produjo hasta el tres de noviembre de 1936, cuando Fragua Social publicó la Declaración del Comité Ejecutivo Popular en la que se estimaba que debía concederse la autonomía a la región levantina, entre otros importantes acuerdos$^{352}$. La firmaban dos miembros de la CNT (Juan López y Juan Ripoll), dos de la UGT (Pérez Carretero y Vicente Romero), uno del PSOE (Juan Tejón), uno del PCE (José Escrich), uno del POUM (José Rabasa), uno del Partido Sindicalista (Sánchez Requena), uno de Izquierda Republicana (Miguel San Andrés) y uno del Partit Valencianista d’Esquerra. En él se argumentaba que cabía dotar a la región levantina del derecho de autodeterminación y de la posibilidad de fundar órganos propios de gobierno, al igual que a otras “regiones hermanas de Iberia”, pues en esa nueva España cabía Portugal como región hermana de Iberia, e incluso Marruecos. Los anarquistas, junto con el resto de organizaciones representadas en el Comité, pedían la autonomía valenciana, y no su independencia, porque la nación española no estuvo nunca en duda. Y la razón primordial esgrimida para la descentralización del Estado para el diario era la mejora de la gestión económica y política. Dicho documento coincidía con la formación del gabinete de Largo Caballero, que contaba con la participación de cuatro ministros anarquistas, tras los luctuosos sucesos de orden público ocurridos en la Plaza de Tetuán de Valencia, que dificultaron, pero no impidieron su participación en el gobierno de Largo Caballero. No obstante, no fue hasta mediados de diciembre de 1936, concretamente el diecisiete de este mes, cuando la petición de la autonomía para la región levantina comenzó a ser motivo de artículos y editoriales en Fragua Social, que no se había hecho eco hasta ese momento de los rumores que se habían publicado en otros diarios que aseguraban que era inminente que se concediera la autonomía a Valencia en la sesión de las Cortes del uno de diciembre. Tal concesión, que sí fue reconocida a los vascos, provocó que pasados ya más de quince días sin que se produjera la concesión de la autonomía para Valencia, el diario emprendiera una intensa campaña de reclamación de los derechos autonómicos de los valencianos. El primero de estos artículos “Se impone la autonomía a la región levantina”, lo firmó Juan Gallego Crespo desde su columna “Orientaciones” que ocupaba la contraportada del diario. Gallego Crespo justificaba la tardanza del diario en reclamar la autonomía porque había preferido callar por prudencia y mantenerse a la espera hasta ver cómo se desarrollaban los acontecimientos, pero sobre todo porque no quería manifestar su pesimismo sobre la concesión de la autonomía. --- $^{352}$ “Importante declaración del Comité Ejecutivo Popular”, Fragua Social, 3 de noviembre de 1936, p. 3 y Editorial de 1 de noviembre de 1936, p. 1 El 1 de noviembre de 1936, p. 1 se informó en el Editorial del acuerdo, que se firmó el día dos de noviembre y se publicó íntegro el día 3 de noviembre de 1936. Ante la evidencia de los hechos, Fragua Social creía que era necesario posicionarse claramente a favor de la autonomía y urdir a las fuerzas políticas y sociales para que ultimaran el proyecto de Estatuto que permitiera una mejor gestión política y económica, lo que no mermaría en absoluto la unidad entre los españoles, pues “los españoles en cualesquiera región de España, se sienten hermanos de sus compatriotas”, afirmaba. Su argumentación basaba en la mayor eficacia de la gestión descentralizada y se apoyaba en frases populistas como defender “la mayoría de edad del pueblo valenciano”, que para Gallego Crespo significaba que los levantinos eran tan capaces como catalanes y vascos para dirigir su destino, sin que ello supusiera un peligro separatista. Todos, aseveraba, “sentían al unísono la grandeza de España y se sentían orgullosos de ser españoles”, porque aunque las características de “nuestro país” eran diversas, estaban enlazadas por “un sentimiento uniforme de unidad”. Los anarquistas, aunque universalistas, no negaban este sentimiento unitario, pues como españoles, aseguraba, no podían ser separatistas. Por ello, su universalismo, criticado por sus enemigos, era precisamente el que les prevenía del separatismo, afirmaba. Describía su valencianismo como más “literario” que “separatista”, parecido al de los andaluces y no al de los catalanes de Cambó, que “utilizaban la amenaza del separatismo para traficar con la política y la economía nacionales”. De ahí que, proclamaba, “Cataluña, como Levante, como Vizcaya, como Galicia, como Andalucía, como todas las regiones españolas, sientan al unísono la grandeza de España, y nos sintamos orgullosos todos de ser españoles.” Urgía a todas las fuerzas sociales colaborar en la redacción del Estatuto sin “zancadilleos” políticos que retrasaran los acuerdos que debían afianzar la autonomía y la Revolución Social. Al día siguiente, dieciocho de diciembre volvía a insistirse sobre el tema en el editorial del diario, que volvía a pedir el federalismo “desde el deber de elaborar una España Nueva, digna de la gesta liberadora de tanta podredumbre como sobre sí tenía. Pues liberada España y, en un régimen federalista, ésta se organizaría de forma armoniosa, aunque el autoritarismo que no se resignaba a morir, la impaciencia por retener lo que se va, por contener lo que viene, lo impedía.” Finalmente, el Proyecto de bases para el Estatuto del País Valenciano fue presentado por la CNT de Valencia el 23 de diciembre de 1936, aunque no fue publicado en el diario Fragua Social hasta el 19 de enero del 1937. De su análisis llama poderosamente la atención la territorialidad del País Valenciano, compuesto por Valencia, Castellón y Alicante, pero también por Murcia y Albacete, provincias que formarían una región autónoma dentro del Estado español y que coincidían con la estructura regional de la CNT de Levante. --- 353 GALLEGÓ CRESPO, Juan, “Orientaciones. Se impone la autonomía a la región levantina”, Fragua Social, 17 de diciembre de 1936. p. 12 y Editorial del 18 de diciembre de 1936, p. 1. En esta agrupación provincial propuesta, la lengua no era, pues, el factor determinante para delimitar el territorio de la comunidad autónoma. Pertenecía a la comunidad aquel español nacido en estos territorios o que trabajara en ellos y que hubiera ganado vecindad en el País Valenciano. También podía perderse la nacionalidad valenciana si se ganaba vecindad en otra región. El Estatuto estaba redactado en castellano, pero el valenciano y el castellano eran consideradas lenguas oficiales, aunque se obligaba a redactar en castellano aquellos escritos que tuvieran relación con el resto del Estado español y todos aquellos los escritos redactados en valenciano dirigidos a los Tribunales de Justicia valencianos, si se solicitaba por alguna de las partes. El castellano era idioma obligatorio en la educación elemental, primaria y secundaria, aunque no tenía por qué ser el instrumento de aprendizaje. En las zonas castellanohablantes la lengua de aprendizaje debía ser el castellano, pero era obligatoria la enseñanza del valenciano. Era indistinto el uso del valenciano y del castellano en los niveles superiores. De ello se deduce el reconocimiento del castellano como lengua común de los españoles y la castellanización de los niveles de enseñanza a los que comenzaban a acceder los obreros, pues se delegaba la decisión de la lengua de aprendizaje en niveles superiores a los profesores, si éstos poseían competencia lingüística en valenciano. También quedaba por determinar las zonas que serían excluidas de la enseñanza del valenciano, por ser zonas de habla castellana. Como podemos observar la extensión geográfica de la lengua valenciana no fue para los anarquistas la base de delimitación del territorio autonómico, pues la lengua no era para ellos el componente fundamental de los miembros de la región autónoma, sino la descentralización estatal y la mejora en la gestión económica y administrativa. Dentro de la nación, que era España, cabía la heterogeneidad de las regiones que la componían y la construcción de un futuro común que respetara las diferencias entre ellas. Resuelto el problema del centralismo, el federalismo se convertía en la cura para todos los males de España. Pero los sectores más moderados socialmente temían la Revolución y prefirieron sacrificar la autonomía valenciana por el momento. Para ellos, obtener una mayor capacidad de autogobierno en estos primeros momentos de la contienda en que los sindicatos anarquistas y socialistas controlaban el poder, suponía afianzar una opción revolucionaria a la que no estaban dispuestos. Además, los comunistas no eran partidarios de las medidas revolucionarias, siguiendo las directrices de la Komintern y su finalidad era ganar la guerra primero sacrificando cualquier otro objetivo que impidiera una lucha férrea y jerarquizada, pues la autonomía y el afianzamiento de las colectivizaciones, aseguraban, creaban división entre los “antifascistas”. Y tampoco el socialismo más moderado hizo mucho por el Estatuto. El tres de enero de 1937, Luis Gonsalbes Giner en su artículo “La autonomía del País Valenciano” señalaba como principales enemigos de la autonomía regional a las clases medias e intelectuales. Estas clases cultas, por ser precisamente las más preparadas, debían reconocer las raíces históricas de los derechos de las distintas comunidades, basadas en investigaciones y datos científicos, pues existían datos históricos, geográficos y estadísticos contra su creencia errónea sobre que la autonomía conllevaría el desmembramiento de España. Gonsalbes realizaba una definición sobre lo que consideraba una nación: “una población dotada de unidad, que habita un territorio de unidad geográfica”, una “sociedad política de origen y tradiciones comunes”, un hecho histórico “producto sobre todo de la civilización moderna”. Una nación era siempre heterogénea, no pudiendo ser la raza, la lengua o la religión por sí solas elementos determinantes de la nacionalidad, sino la justificación histórica, geográfica, estadística y de tradiciones comunes. La Historia y el Derecho político demostraban la certeza de los derechos históricos de las regiones, y su diversidad dentro de la nación española, lo que las clases intelectuales no querían admitir, afirmando que la autonomía desmembraría la nación (la española, se sobreentiende), sino que muy al contrario, era la autonomía la que estructuraba España de acuerdo con el derecho político reafirmando su carácter nacional auténtico.354 Así se explicó también desde la redacción del diario el diecinueve de enero del 1936, en el que se afirmaba que “España era un maravilloso mosaico étnico” de regiones con costumbres, culturas y temperamentos diferentes sin que por ello dejaran de haber rasgos comunes entre ellas. El error de las monarquías austriaca y borbónica, y la causa de todas las convulsiones que habían sacudido España había sido negar este hecho evidente al intentar “hacer una nación” por medio de la centralización. Y, se decía textualmente refiriéndose a España, que “la nación” podía seguir siéndolo siempre que se respetasen las particularidades regionales, pues cabía distinguir entre nacionalismo, considerado como nocivo, y autonomía. Cualquier nacionalismo centralista era para los anarquistas de Fragua Social nocivo, porque impedía la diversidad y separaba a los españoles. En cambio, la autonomía respetaba el individualismo de los españoles y establecía la solidaridad entre todos ellos. El nacionalismo era “una planta extranjera”, no española, era siempre autoritario e instrumento de control de las clases dominantes. Fragua Social justificaba la extensión territorial de la comunidad autónoma de las provincias de Alicante, Castellón, Valencia, Murcia y Albacete porque poseían rasgos comunes geográficos y culturales que les permitían convertirse en región autónoma. Consideraba, pues, absurdo delimitar la territorialidad del País Valenciano haciendo --- 354 GONZALBES GINER, Luis, “Criterios. La autonomía del País Valenciano”, Fragua Social, 3 de enero de 1937, p. 8. alusión a la extensión de los antiguos reinos del pasado, aunque citaba un hecho histórico que demostraba la lucha de los valencianos por sus fueros frente a Pedro IV. El diario recogió también el diecinueve de enero una síntesis de la conferencia sobre el Estatuto pronunciada por el doctor Pérez Feliu. Para Feliu, el “regionalismo” de los anarquistas, “frente a esos regionalismos absurdos, ásperos y repulsivos”, que separaban en lugar de unir, no era de “banderolas, ni de tamboril ni de dulzaina” sino un primer paso en el reconocimiento de la fraternidad universal y garantía de unidad. Proponía una corrección en el Himno Vernáculo, y donde decía “Para ofrecendar nuevas glorias a España”, añadirle: “Y AL MUNDO”. Ridiculizaba los símbolos valencianistas de opciones políticas rivales como el republicanismo porque pretendía combatir su nacionalismo, que veían como un obstáculo para la identificación de los obreros valencianos como clase social y un obstáculo para la Revolución internacional. Combatiéndolos, haciendo presentables las reivindicaciones autonómicas junto a las revolucionarias, insertaban el discurso nacional en su discurso político. El 19 de enero, Juan Gallego Crespo defendía la autonomía municipal en la sección “Orientaciones” bajo el titular “Unidad, No uniformidad”, en el que insistía en la necesidad de un Estado federalista basando su argumentación en las palabras de Pi y Margall. Para Gallego Crespo el verdadero federalismo se conseguía por la autonomía de sus municipios, lo que conllevaba la defensa de las colectivizaciones. Ponía como ejemplos de federalismo a Suiza, Alemania o los Estados Unidos en el presente y en el pasado retrocedía hasta el Imperio Romano o la Edad Media para justificarlo históricamente Al día siguiente, 20 de enero, bajo el pseudónimo de Dogadel el diario insistía sobre la necesidad de autonomía para la región levantina aduciendo la aspiración de federalismo largamente defendida por el anarquismo y la necesidad de conceder la autonomía como medio de afianzamiento de la Revolución, necesaria para el triunfo en la contienda.355 El 27 de enero la cuestión autonómica volvió a ser motivo del editorial del diario, que comenzaba afirmando que era el gran momento para recuperar el lugar que España había perdido en el pasado, cuando “La estrella de España se había eclipsado, después del descubrimiento, al perder, girón tras girón, su inmenso imperio colonial. Era ahora el momento de dar un ejemplo de cómo se reconstruía un pueblo”. A pesar de las tendencias unificadoras de siglos de monarquía, las regiones de España eran diversas y --- 355 “Jalones revolucionarios. Proyecto de Bases para el Estatuto del País Valenciano presentado por la CNT de Valencia, Fragua Social, 19 de enero de 1937, pp. 11-12 y Artículo sin firmar en la página 11”Por nuestra autonomía regional” y también en el mismo día en su página 16 los artículos de PÉREZ FELIU, Manuel, “Unas cuartillas que sintetizan la importante conferencia del camarada Pérez Feliu en torno al ESTATUTO VALENCIANO” y de GALLEGÓ CRESPO, Juan, “Unidad, No uniformidad”, DOGADEL, “Problemas. La Autonomía de la Región Levantina”, Fragua Social, 20 de enero de 1937, p. 8. en la revolución ibérica que se estaba llevando a cabo, España sería un conjunto de regiones federadas libremente entre sí, formando todas ellas una magnífica unidad moral, económica y geográfica. Si bien era cierto que todas las regiones conservaban su personalidad inconfundible, no lo era menos que la Península Ibérica formaba en conjunto una robusta unidad peninsular que jamás podría disgregarse. Era como un mosaico de colores de piezas abigarradas, al que no puede ser arrebatabada ni una sola de ellas sin que quedara incompleto, mutilado. Si el Estatuto se había concedido a Cataluña y “Vasconia”, y Aragón se gobernaba autónomamente por su Consejo Nacional de Defensa, de la misma manera cabía reconocer el derecho a Valencia. Aunque los anarquistas esperaban ir aún más lejos en este proceso de “reconstrucción y reintegración total”, pues una vez acabada la guerra, Portugal, que estaba unida a España “geográfica, racial y económicamente” sería reintegrada al conjunto de “pueblos hermanos de Iberia”. Y también Marruecos formaría parte de esta unión por motivos “históricos y culturales”. La colaboración firmada por Laurent: “Hacia una Federación ibérica de regiones” recogía también el iberismo como propuesta. El deber, una vez ganada la guerra, era extender la federación ibérica a Portugal, pues el genuino pueblo portugués sentía vivos deseos de juntarse con su hermano el español, para formar ambos una sola nación: Iberia. El articulista elaboraba asimismo imágenes tópicas de cada región española e indicaba que dicha federación debía mantenerse alejada de la política, respetar las diversidades recogidas en los estatutos de todas las regiones de Iberia y comportarse de forma fraternal entre ellas, ayudando las regiones más ricas a aquellas regiones más pobres, pues nunca habrá de faltar el afecto fraterno mutuo, prototipo de la raza que, unida, supo vencer al fascismo. El idealismo universalista debía imperar por encima de todo, y todos los que convivían en la región, fueran de donde fueran, habían de tener los mismos derechos y libertades, sin coacción por ningún idioma ni dialecto en la enseñanza ni sujeción a ningún aspecto jurídico obligado por lo legislado en la región a su modo político. Cada región se guiaría por un Consejo de las diferentes ramas profesionales y no por un gobierno de políticos de oficio, como el de Cataluña y Vascongadas que creaban gastos inmensos y eran ineficaces. En marzo de 1936, Gonzalo de Reparaz realizó dos colaboraciones para el diario que podemos calificar de regeneracionistas y que unían discurso nacionalista y anticolonialismo. Para Reparaz, las clases cultas habían ignorado el problema gravísimo de España en el pasado: España era “un embrión de nación que no llegó a cuajar” y a consecuencia de ello, por la “descomposición ibérica”, otras naciones estaban sacando provecho económico y nos trataban como a una colonia. Los revolucionarios habían heredado un fantasma de nación, que debían convertir en una --- 356 Editorial “Hacia una federación de pueblos ibéricos”, Fragua Social, 27 de enero de 1937, p. 1. 357 LAURENT, “Hacia una Federación ibérica de regiones” Fragua Social, 17 de febrero de 1937, p. 5. nación verdadera. Este aborto de nación, esta nación fingida, podía regenerarse pues sobrevivía a pesar de todo una España sana y verdadera que sería rescatada por los revolucionarios. Por lo que había que fundar una nueva nación, frente al despojo de la antigua nación católica. Para Reparaz, los anarquistas eran “unos empedernidos conservadores, porque aspiramos a la salvación y conservación de la España auténtica.” y abogaba por una república peninsular euroafricana que incluyera a Marruecos y Portugal. Él fue el único que advirtió de este problema en la época de la Restauración, lo que le valió el apodo de “el agonizante de naciones” pues fue el único que estaba “a la cabecera del lecho de la pobre España, agonizante en las tinieblas” y propuso que España dejara la meseta y se fuera a vivir junto al mar y “que una vez junto al mar, en contacto con el mundo entonces en plena expansión colonizadora, tratase de reconstruir la unidad peninsular y viese la manera de salvar a Marruecos del vasallaje en que iba a caer, porque, salvándole, se salvaría a sí misma”. Sin embargo, cual Casandra, sus advertencias no fueron escuchadas y nada se hizo. La República tampoco hizo caso de sus advertencias al minusvalorar el golpe militar. Proponía redefinir la nación española basándose en un concepto marítimo de la misma, que incluía a Portugal y Marruecos, y construir una república “ibérica, peninsular y euroafricana basada en el federalismo, alejada del librepensamiento europeo y anclada en las verdaderas raíces ibéricas, opuestas a las europeas, a través de una revolución “racial” que creara y no copiara”.358 Porque si España no se realizaba como nación se convertiría en una colonia europea. Alemania e Italia ya estaban repartiéndosela, ayudadas por las democracias, temerosas de la revolución social que estaba produciéndose en España. Reparaz realizaba una descripción del territorio de España que se parecía a un paraíso terrenal perdido, desaprovechado por sus moradores y codiciado por las potencias europeas. Efectuaba un recorrido histórico que comenzaba en el pueblo ibero luchando por haber intentado conseguir su unidad desde los cartagineses hasta Roma, seguía con el intento de unión peninsular de los musulmanes, unión que fue impedida siempre por los pueblos del norte: los arios, culpables de la Reconquista y de haber traído la fe católica. Ningún político había sido capaz de conseguir librarnos de este dominio del norte, e insistía en que no comprendían los auténticos destinos de su país y de su raza. Por ello, España agonizaba como colonizadora y estaba convirtiéndose en una colonia con la pérdida del imperio colonial español en América y en Marruecos, debida a la mala gestión de reyes y clases dirigentes. Hasta la Institución Libre de Enseñanza era para él transmisora de los valores europeos en lugar de los propios y, por tanto, culpable. Para Reparaz había que realizar una revolución espiritual, del alma, que comprendiera por fin que sin la recuperación de nuestro país, determinado 358 REPARAZ, Gonzalo de, “Nuestro problema esencial. Lo que fue y lo que es”, Fragua Social, 4 de marzo de 1937, p. 3 y “En el momento decisivo de nuestra guerra ¿España será nación o será colonia?”, Fragua Social, 11 de marzo de 1937, p. 3. geográficamente por los mares, y sin Marruecos, no podríamos nunca constituirnos como una nación. El determinismo geográfico de Reparaz influía así sobre la Historia, modelando la nación. El diario también utilizó estos argumentos de determinismo geográfico de Reparaz para defender el estatuto levantino. Para Fragua Social la Nación debía reconstruirse respetando su unidad geográfica, que era la que determinaba su Historia. España, “resumen del mundo”, era autosuficiente por la diversidad de sus regiones, y juntas todas ellas, formarían un todo armonioso y codependiente. También señaló que no sólo los estatutos catalán y vasco eran los caminos a seguir, pues también el Consejo de Aragón era un modelo válido de gestión respetuoso con las libertades regionales.$^{359}$ A estas consideraciones geográficas se añadieron, aunque de forma menos insistente, consideraciones de tipo histórico en otros editoriales que aludían al despojo de los fueros de “Levante” en el pasado. Levante debía ser objeto de preocupación por parte de todos, puesto que “el sentido autonomista- no separatista-es (era) más fuerte que en otras regiones”$^{360}$. Pero a finales de marzo de 1937, la preocupación por el tema autonómico dejó paso a editoriales y artículos que abordaban un tema de vital importancia para los anarquistas: su misma subsistencia como grupo de poder, y su modelo revolucionario para ganar la guerra.$^{361}$ Si Fragua Social elaboró estos interesantes argumentos en su discurso autonomista, fue porque algunos como Abad de Santillán, amigo fiel del director de Fragua Social Manuel Villar ya lo habían hecho con anterioridad. En este discurso al analizarlos podemos observar no obstante las tensiones e intentos de fusión entre las viejas concepciones anarquistas municipalistas y el deseo de apostar fuertemente por la opción autonómica regional, aunque cuando los cenetistas se decidieron ya fuera demasiado tarde. No obstante, como ya señaló Albert Girona, con el que coincidimos, la necesidad de concretar en un documento un Proyecto de Estatuto Autonómico desde planteamientos anarquistas, es uno de los aspectos más interesantes de la guerra civil en Valencia. José A. Piqueras también lo ha puesto en valor, pues asegura que algunos partidos republicanos e incluso algunas corrientes cenetistas elaboraron durante la guerra Proyectos de Autonomía para el País Valenciano o Levante, mientras que los socialistas, con la excepción de alguno de sus periodistas, no prestaron atención al tema durante toda la República, como si esta discusión entrara en contradicción con los objetivos $^{359}$ “Problemas de debate. Los Estatutos regionales,” Fragua Social, 20 de marzo de 1937, p. 8. Sin firmar. $^{360}$ Editorial “España aspira al mismo régimen de Vizcaya y Cataluña”, Fragua Social, 24 de marzo de 1937, p. 1. $^{361}$ Sobre los diferentes proyectos de Estatutos de Autonomía de las diferentes opciones políticas, véase, GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., pp. 442-445. sociales últimos del partido, con sus principios tradicionales de raigambre obrerista y humanista o les distrajera de preocupaciones graves. Cabe señalar que el socialismo valenciano no asumiría el valencianismo hasta mucho después de la reconstrucción del partido después de la guerra y de la Transición Democrática.\textsuperscript{362} Creemos pues que este acercamiento del valencianismo no puede sólo explicarse desde las necesidades tácticas que como organización, obligaban a pactar a los cenetistas con las otras fuerzas políticas. Tal vez su postura fuera más coherente, al menos más de lo que se ha venido defendiendo hasta el momento, y pudo haber en ella más de continuidad que ruptura con sus discursos anteriores a la guerra, al menos en algunos sectores, y con la evolución de los referentes culturales anarcosindicalistas. \textbf{La evolución de la imagen de los marroquíes} La historiografía ha señalado la importancia de la intervención de las tropas marroquíes en la guerra civil española, sobre todo las de aquellas que lucharon en el bando franquista. Menos son los historiadores que han abordado su estudio desde los nuevos enfoques que nos permite la Historia Cultural, en concreto lo que supuso el moro en la recreación de la alteralidad del enemigo en los discursos bélicos y nacionales. Los estudios de José Álvarez Junco o Xosé Manoel Núñez Seixas señalaron la importancia de la imagen del moro invasor en el discurso bélico republicano y la presencia, también entre los anarquistas, de imágenes xenófobas sobre los marroquíes para construir la imagen del otro, el enemigo, opuesta al nosotros o colectivo nacional.\textsuperscript{363} Pero, ¿fueron éstas las únicas imágenes que propagaron los anarquistas sobre Marruecos y los marroquíes durante la guerra civil? ¿De dónde provenían estas imágenes y qué nuevos significados se les otorgaron? ¿Con qué fines se utilizaron? \textsuperscript{362} PIQUERAS ARENAS, José Antonio, \textit{Persiguiendo el porvenir. La identidad histórica del socialismo valenciano (1870-1976)}, \textit{op. cit.}, pp. 161 y 162. \textsuperscript{363} Gran parte del contenido de este apartado fue publicado como artículo, ALCOLEA ESCRIBANO, Josefa, «¿Moro invasor o hermano revolucionario?», \textit{op. cit.}; ÁLVAREZ JUNCO, José, «Mitos de la nación en guerra», \textit{op. cit.}; NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel, \textit{¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939)}, Marcial Pons, Madrid, 2006, pp. 124-145; Es muy numerosa la bibliografía sobre las tropas marroquíes, cabe señalar, IBN AZZUZ HAKIN, Muhammad, \textit{La actitud de los moros ante el alzamiento. Marruecos. 1936}, Editorial Algazara, Málaga, 1997; BALFOUR, Sebastián, \textit{Abrazo mortal. De la guerra colonial a la Guerra Civil en España y Marruecos (1909-1939)}, Ediciones Península, Barcelona, 2002; EL MERROUN, Mustapha, \textit{Las Tropas Marroquíes en la Guerra Civil Española}, Almena, Madrid, 2003; MADARIAGA ÁLVAREZ-PRIDA, María Rosa, \textit{Los moros que trajo Franco, la intervención de tropas coloniales en la Guerra Civil}, Ediciones Martínez Roca, Madrid, 2004; SÁNCHEZ RUANO, Francisco, \textit{Islam y guerra Civil Española: los siete primeros días de sublevación y sus consecuencias}, Editorial Catriel, Madrid, 2006; GARATE CÓRDOBA, José María, «El Ejército de África en la Guerra Civil Española», \textit{Revista de Historia Militar}, 70 (1970); SOLÁ GUSSINYER, Mercè, «L'organització del pelegrinatge a La Meca per Franco durant la Guerra Civil», \textit{L'Avenç, Revista de historia i cultura}, 256 (2001), pp. 56-62; Para el periodo franquista, PARRA MONSERRAT, David, «Islam e identidad en la escuela franquista: imágenes y tópicos a través de los manuales», \textit{Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales}, 21 (2007), pp. 15-32. La guerra de Marruecos siempre tuvo para el anarquismo un papel fundamental y le proporcionó gran parte de sus mitos y de sus héroes en su tradicional trayectoria antimilitarista desde que en 1869 protestaron junto a los republicanos federales y los socialistas por el injusto sistema de reclutamiento\textsuperscript{364}. Dada la capacidad de movilización que representaba la oposición a la guerra de Marruecos, el anticolonialismo era una posición que derivaba de presupuestos ideológicos pero que también se convirtió en un recurso táctico muy efectivo contra los oponentes políticos. Los socialistas españoles, al igual que los socialistas franceses, relegaron el problema marroquí cuando dejaron de estar en la oposición y cuando ello ponía en peligro sus alianzas en la política nacional. Los partidos y sindicatos de izquierda entendían a sus secciones o agrupaciones en Marruecos como una prolongación de la política nacional y no cómo verdaderos movimiento de liberación nacional.\textsuperscript{365} Por ello, el abandono de las posiciones internacionalistas por parte del socialismo español, al igual que el europeo, ya se había producido antes de julio de 1936 y permitía a la CNT captar a aquellos socialistas y sindicalistas descontentos para fraguar una alianza revolucionaria. Así, ante los numerosos rumores de alzamiento del Ejército, en el congreso de la CNT celebrado en Zaragoza el uno de mayo de 1936, se encargó a los grupos anarquistas de la FAI y a las secciones de la CNT en el Protectorado de Marruecos (delegaciones de Tetuán, Ceuta y Melilla) que buscaran el apoyo de los nacionalistas marroquíes y de los socialistas de base de ambos lados del estrecho para una alianza revolucionaria: la CNT pretendía rentabilizar el malestar de aquellos socialistas y ugetistas desencantados con sus ejecutivas por su abandono de las tesis revolucionarias e internacionalistas y por su cambio de actitud ante Marruecos. Asimismo, los cenetistas debían intensificar los contactos con la AIT y la CGT francesa para que crearan un estado de opinión favorable a la revolución que presionara al gobierno francés para evitar la ayuda a los sublevados.\textsuperscript{366} Aunque el golpe triunfó en Marruecos, fracasó en parte en la península. La rebelión militar y la respuesta popular consiguiente produjeron un colapso del aparato del Estado y la fragmentación del poder en diferentes organismos locales, dada la desorganización de los momentos iniciales. Fracasado el intento de crear una Junta CNT-UGT para sustituir al gobierno de Giral, Largo Caballero formó gobierno el 4 de septiembre de 1936 con representación de todas las fuerzas políticas a excepción de la \textsuperscript{364} BACHOUD, Andrée, \textit{Los españoles ante las campañas de Marruecos}, Espasa Universidad, Madrid, 1988, p. 192 \textsuperscript{365} LÓPEZ GARCÍA, Bernabé, «El socialismo y el anticolonialismo. El socialismo español y los congresos de la I Internacional ante la penetración colonial en Marruecos (1898-1914)», en \textit{Marruecos y España. Una historia contra toda lógica}, 2007, pp. 163-213. \textsuperscript{366} PAZ, Abel, \textit{Crónicas de la Columna de Hierro}, op. cit. pp. 12 y 13; MADARIAGA ÁLVAREZ-PRIDA, María Rosa, «La guerra colonial llevada a España: las tropas marroquíes en el ejército franquista», en GONZÁLEZ ALCANTUD, José. Antonio (ed.), \textit{Marroquíes en la guerra civil española. Campos equivocos}, Anthropos Editorial, Granada, 2003, p. 71. CNT. Pero en Cataluña los cenetistas y el POUM entraron en el gobierno de la Generalitat, junto a Esquerra Republicana y el PSUC. Desde Cataluña se intentó llegar a un acuerdo con los nacionalistas marroquíes en septiembre de 1936. En este mes una delegación del Comité D’Action Marocaine (CAM), organización política del nacionalismo marroquí francés, compuesta por Mohammed Hassan el-Uazzani y Omar Ben Abdeljalil, viajó a Barcelona para conseguir la ayuda de los partidos políticos y organizaciones obreras catalanas. Querían convencer al gobierno de Madrid para que firmara un acuerdo por el que se concedería la autonomía al Protectorado español, que seguiría siendo parte del imperio marroquí bajo la soberanía del Sultán. A pesar de que el siete de septiembre de 1936 el gobierno de Madrid rechazó dicho proyecto, los partidos y sindicatos catalanes concretaron un acuerdo alternativo el 19 de septiembre de 1936, omitiendo las referencias a los gobiernos español o francés. Esta alianza con la CAM no pareció realista al gobierno de Madrid por diferentes motivos: a) Uno de ellos fue que los nacionalistas marroquíes del Protectorado español no estaban en ella representados, pues por estas fechas ya habían decidido dar su apoyo a Franco. Éste había tolerado algunos partidos políticos nacionalistas y sus correspondientes órganos de prensa en lengua árabe y les había asegurado que su objetivo era la unificación e independencia de Marruecos. También Hitler los halagó, en contra de Inglaterra. b) Aunque se hubiese obtenido el apoyo de los nacionalistas marroquíes del Protectorado español, éstos apenas tenía poder en las zonas rurales, donde más éxito obtuvo el alistamiento. Estas zonas estaban controladas por una eficaz y consolidada red de caídes adictos a los mandos militares desde la dictadura de Primo de Rivera que los rebeldes supieron explotar para sus intereses bélicos. Además de la coerción administrativa y militar sobre los marroquíes, muchos de ellos vieron en el Ejército una forma de supervivencia y se alistaron huyendo de la miseria que padecían. c) Pero fundamentalmente este acuerdo de septiembre de 1936 no cuajó porque el gobierno central buscaba reconstruir la autoridad del Estado en todo su territorio y temía el proceso revolucionario en Cataluña. La estrategia gubernamental era otra: obtener la ayuda francesa e inglesa por medios diplomáticos. Esta política se mostraría también ineficaz porque ni Francia ni Inglaterra estaban dispuestas a alterar en lo más mínimo el statu quo en la zona y no querían arriesgarse a una sublevación nacionalista en el Norte de --- 367 Ibidem, p. 89. Los documentos sobre estas negociaciones fueron encontrados por el historiador Carlos Serrano. 368 Ibidem., pp. 58-59. Marruecos que perjudicara sus intereses y alterara la política de apaciguamiento ante las potencias fascistas. A pesar, o tal vez por el fracaso, de la estrategia de la CNT de lograr un acuerdo con los nacionalistas marroquíes, la organización no se resistió en septiembre de 1936 a utilizar desde Fragua Social la capacidad de movilización del arsenal iconográfico del discurso colonial xenófobo sobre los marroquíes. La organización se unió al discurso del moro invasor del patriotismo republicano y colaboró en la recreación del enemigo, del otro, traspasando la barbarie atribuida a los marroquíes a los enemigos connacionales. Por su parte, el enemigo convirtió a los republicanos en los nuevos moros por ateos, bárbaros e internacionalistas. Ambos bandos, pues, reasignaron nuevos significados a los estereotipos afianzados sobre los marroquíes en los últimos años del siglo XIX y las primeras décadas del siglo XX. Parece imprescindible recordar el calado de este discurso xenófobo colonial del que procedían estas imágenes. Si Fragua Social lo utilizó fue porque pensó que sería eficaz para conseguir una reacción movilizadora inmediata, ya que estaba profundamente enraizado en los proyectos nacionales finiseculares de las diferentes culturas políticas. El temor y desprecio ancestral al moro habían sido interiorizados por las capas populares y se habían difundido por la literatura y por determinadas visiones españolistas de la Historia de España. El discurso africanista había justificado el dominio sobre Marruecos como cruzada religiosa y civilizadora europea frente a estos pueblos inferiores, bárbaros e incultos. Pero también el odio al moro se debía a la reciente represión de la revolución asturiana de 1934 en la que participaron tropas mercenarias marroquíes y al terrible recuerdo de las experiencias de los soldados que habían vivido en la guerra colonial marroquí, recreados por las numerosas historias de horror que circularon tras el Desastre de 1921. El objetivo de las imágenes racistas, en absoluto inocuas, del otoño de 1936 no era tanto execrar a los marroquíes como a los rebeldes que los utilizaban y traspasar la barbarie reconocible del moro al bando rebelde. Dicho de otro modo, extranjerizar a los otros españoles que luchaban contra la República: demostrar que Ejército, Iglesia, Monarquía y fascismo constituían un ataque bárbaro extranjero contra las naciones civilizadas europeas desde España como primer bastión. Aunque las primeras viñetas satíricas participaban de un tono jocoso, fueron evolucionando hacia una imagen amenazadora de los facciosos y de los moros que les ayudaron. Como ejemplo de las primeras, se jugaba sarcásticamente con la figura de Santiago Matamoros, representado en una viñeta como la ensoñación ética de Queipo de Llano. El general con la botella de vino en la mano pedía al apóstol: «Zantiago e mi arma, ¡cierra España! ¡Pero no me mates moros que me van a jasé mucha farta!». Los cetenistas señalaban la hipocresía del enemigo y se reían de aquellos que se llamaban nacionales y creyentes cristianos. Pues, los mismos que interpretaban la expulsión de los infieles mahometanos como el inicio de la unión peninsular, amenazaban ahora la unidad de España ayudados por tropas extranjeras infieles. Moros y rebeldes eran en las páginas del diario los nuevos bárbaros que, con su ignorancia y brutalidad, supondrían para España su retroceso como nación civilizada. Como en la viñeta que ilustraba Mario eran «Tal para cual». En ella un musulmán y un capellán castrense con idénticos rasgos simiescos entablaban este diálogo: «¿Tú quién eres? ¿Me tomas por bestia?», preguntaba el cura. A lo que contestaba el otro «Regular, paisa, regular». En las caricaturas, militares y curas reclutaban a moros que tocaban el tambor en «El País del Tam-Tam», el Marruecos español. Los moros tenían la nariz perforada por una argolla e iban vestidos con un minúsculo taparrabos en el que llevaban estampada una cruz. En los muros de sus destortaladas chozas, podía leerse el cartel: «Saceptan patriotas Dios, patria i rey (sic)». Ésta era «la recluta de los legionarios de la Iglesia», concluía el ilustrador de forma jocosa. Este discurso no iba dirigido sólo a los connacionales sino que pretendía también influir en las decisiones que las naciones europeas tomaran acerca del conflicto de España. La invasión bárbara recreada a partir de la imagen del moro invasor, se extrapoló rápidamente al escenario de la política internacional con el fin de evitar la ayuda a los rebeldes y conseguir el apoyo a la República Española. Se advertía a Francia y a Inglaterra de que lo que estaba ocurriendo en España era un primer zarpazo del fascismo internacional, que no tardarían en padecer ellos mismos si no cambiaban su política titubeante y cobarde frente a Hitler y Mussolini. Si vencían en España, sus países perderían su independencia nacional y se verían inmersos en imperios coloniales en manos de Hitler y Mussolini. También Rusia sufriría igual destino, pues «no tendría más remedio, más solución que ceder ante la avalancha de los nuevos bárbaros del siglo XX, retrocediendo Europa a la afrentosa época medieval». Se preguntaban por qué estas naciones daban el mismo trato a una nación civilizadora, reconocida y oficialmente firmante del pacto de Ginebra y a «una partida de bandidos saqueadores ayudados en sus fechorías por tropas del Riff» ¿Acaso iban a consentir una nueva Abisinia? El diario también contribuía a fortalecer la moral de la retaguardia y --- 369 Viñeta satírica sin firmar, «Pesadilla marca Domecq», Fragua Social, 6 de septiembre de 1936, p. 1. 370 Viñeta satírica firmada por MARIO con el título «Tal para cual», Fragua Social, 7 de septiembre de 1936, p. 8. 371 Viñeta satírica de VAS titulada «El país del “Tam- Tam”», Fragua Social, 18 de septiembre de 1936, p. 8 anunciaba la pronta ayuda de las potencias europeas. También airear las atrocidades del enemigo servía para justificar la violencia en el bando republicano.\textsuperscript{372} La cruel invasión extranjera de marroquíes ayudó a recrear la imagen de un nuevo bárbaro: el nazismo. Dibujados por García Escribá, un moro y una calavera con flequillo hitleriano y la cruz gamada inserta en las cuencas de los ojos, contemplaban de forma amenazadora el mapa de España. Servía para poner de manifiesto que, frente a la pureza de la raza proclamada por Hitler, éste no dudaba en aliarse con las razas inferiores marroquíes si ello valía a sus propósitos. A pie de viñeta se loaba la valentía española, la perseverancia y bravura en la lucha de los españoles, que se debían, de forma paradójica, a la mezcla de la raza española y la islámica durante ocho siglos de historia, la cual había engendrado una raza de españoles invencibles. Aquí, la bravura del moro era la de los españoles, por lo que no cabía el temor hacia ellos.\textsuperscript{373} La representación del moro se cargó en ocasiones de sadismo y crueldad hasta convertirlo en un ser temible y despiadado, un nuevo moro Musa que inspiraba temor y odio como en los peores cuentos infantiles. Así, Muro en su viñeta del cuatro de octubre del 1936 dibujaba a un rifeño ebrio de vino que se ensañaba con la bayoneta contra una mujer y un niño indefensos. Ese mismo día, el diario publicaba la crónica sangrienta de la toma de la Línea de la Concepción por los facciosos, la cual había sido «hollada por los bárbaros del Riff». Como pie de página de la ilustración, figuraba un texto en el que se utilizaban imágenes religiosas de un Cristo traicionado por su Iglesia y lacerado como los anarquistas en sus sueños revolucionarios por un papa traidor, que cual conde Don Julián, había permitido la represión asturiana y esta nueva invasión musulmana.\textsuperscript{374} No deben extrañarnos las alusiones religiosas en este discurso, pues tenía una gran tradición en la prensa anarquista de las primeras décadas del siglo XX para oponerse a la guerra de Marruecos. No era difícil encontrar en ella afirmaciones como que los anarquistas eran los únicos que habían sabido interpretar correctamente el mensaje de Cristo, y reproches a los cristianos por su codicia, su falta de caridad y por los asesinatos cometidos contra los oprimidos hermanos marroquíes.\textsuperscript{375} Pero en el otoño de 1936, los marroquíes habían dejado de ser los aliados revolucionarios fraternos, por pertenecer a la misma comunidad de infortunio que todos los oprimidos del mundo entero. El moro se convirtió en el referente principal para recrear la alteralidad del bando rebelde. Estas imágenes negativas no iban \textsuperscript{372} Artículo anónimo titulado «¿Quo vadis Europa?», \textit{Fragua Social}, 7 de septiembre de 1936, p. 8. \textsuperscript{373} Viñeta de GARCÍA ESCRIBÁ, «¡Quién os lo iba a decir!», \textit{Fragua Social}, 6 de octubre de 1936, p. 5. \textsuperscript{374} Viñeta de MURO, «Civilización cristiana», \textit{Fragua Social}, 4 de octubre de 1936, p. 6. \textsuperscript{375} BACHOUD, Andrée, \textit{Los españoles ante las campañas de Marruecos}, op. cit., pp. 193 y 194. dirigidas a los marroquíes, sino a justificar su opción ante los connacionales y a influir en la prensa extranjera. Pueden interpretarse como una interiorización por parte de los cenetistas de los estereotipos xenófobos del discurso colonial y como una táctica de la CNT valenciana, dominada por el sector treintista más partidario de la colaboración gubernamental, para integrarse en el patriotismo republicano y ser admitidos en las tareas de gobierno. El sindicato trataba así de evitar su desaparición, frente al protagonismo e importancia que el comunismo iba consiguiendo, e influir desde el gobierno en el afianzamiento de la revolución para ganar la guerra. Pero el discurso del moro invasor convivió con otras imágenes más favorables que intentaban evitar el reclutamiento y favorecer la deserción de los marroquíes del bando franquista. Fragua Social combatía la imagen temible del marroquí que había contribuido a crear en los primeros meses de la guerra con el resto de las fuerzas políticas del bando republicano. No fueron sólo razones ideológicas las que les llevaron a ello, sino necesidades bélicas acuciantes. El temor al moro desmoralizaba a los combatientes republicanos y la propaganda franquista lo aprovechaba como arma psicológica contra los republicanos. También impedía las deserciones de los marroquíes, pues aquellos que eran hechos prisioneros o desertaban eran fusilados. El diario reprodujo en octubre del 1936 un manifiesto propagandístico, repartido por todo el Marruecos español, que intentaba disuadir a los musulmanes de su participación en la guerra bajo el mando de Franco. Se explicaba en árabe vulgar y en su traducción al castellano, realizada por el catedrático Alfonso Calvas que ni el Islam ni España obligaban a los marroquíes a cometer crímenes y que la justicia divina y humana caería contra aquellos que así lo hicieran. Su objetivo era evitar el alistamiento de los marroquíes y contrarrestar la propaganda franquista que justificaba la participación de los marroquíes en la guerra como una cruzada religiosa en que cristianos y musulmanes luchaban contra los hombres sin fe, los falsos españoles enemigos de cualquier religión y dominados por los intereses comunistas de Rusia.$^{376}$ Otro de los argumentos combatidos fue la promesa de Franco de conceder la autonomía a los marroquíes. Franco no les daría más tierra que la «de la fosa común» que les esperaba en la península, afirmaban. Para el diario esto resultaba una burda mentira que los moros habían creído por ignorancia. Para resaltar su rudeza y falta de seso, el ilustrador Mario dibujaba a los marroquíes con rasgos de chimpancé (piel negra, frente huidiza, labios exagerados, semblante de ignorancia, manos y pies desproporcionados) y los representaba armados con fusiles rotos y semivestidos con un ridículo y desastraído traje militar.$^{377}$ $^{376}$ Folleto propagandístico, «Loor a Alah único», Fragua Social, 8 de octubre de 1936, p. 16. Fue repetido también el día siguiente. $^{377}$ Viñeta de MARIO «Entre patriotas», Fragua Social, 22 de octubre de 1936, p. 6. Francisco Augusto Direitiño, secretario de la Federación Anarquista Portuguesa en el exilio en 1936, explicaba que la autonomía prometida por Franco no sería posible porque el colonialismo que tenía a estos pueblos maniatados sobre la égida de los protectorados lo impediría. De paso, recriminaba al gobierno republicano que hubiera cedido también ante ese mismo colonialismo por no haber satisfecho las necesidades autonomistas marroquíes antes del conflicto, lo que hubiera impedido el ataque que se producía ahora desde África. Direitiño admitía que la independencia era imposible, pero si alguien podía conseguir en realidad la autonomía para Marruecos, esa era la CNT, que siempre la había defendido.\textsuperscript{378} Comenzó así a recuperarse el discurso anticolonialista tradicional de la organización y se readaptó a las necesidades bélicas y a los objetivos de la central sindical. Con este nuevo golpe de timón, el marroquí se convertía en hermano menor al que España debía proteger frente a Alemania e Italia, las cuales codiciaban la zona norteafricana. Así, el articulista de origen judío León Azerrat Cohen, que firmaba como Ben-Krimo, elogiaba al «laborioso y revolucionario» pueblo de Marruecos, que había de ser liberado de la garra imperialista y devuelto a los hijos del pueblo marroquí. Ahora eran los alemanes los que erraban si creían que podían engañar a los marroquíes y su presencia en Marruecos acabaría como una derrota como la de Annual, como lo explicaba gráficamente la viñeta de Gallo.\textsuperscript{379} Aunque seguían publicándose poemas e ilustraciones xenófobas durísimas como la de Muro, ¡Mektub!, se acompañaban de una disculpa de los editores del diario, que excluían de estos juicios descalificadores a aquellos marroquíes que militaban en sus filas. Es decir, se readaptó con nuevos significados el discurso doble del moro malo y el moro bueno, ya presente en las imágenes colonialistas anteriores a la guerra civil, pero adaptado a las circunstancias bélicas.\textsuperscript{380} Pero el reclutamiento continuaba produciéndose. Los 15 000 marroquíes de octubre de 1936 se convertirían en la primavera de 1937 en 35 089, de los cuales 20 000 fueron reclutados entre febrero y marzo de 1937, hasta suponer un total de 50 000 hombres en las tropas franquistas en abril de 1937. A partir de este mes disminuyó el reclutamiento hasta alcanzar según diversos autores una cifra total de entre 60 000 a 80 000 en octubre de 1938. Por ello, la CNT valenciana colaboró activamente junto al \textsuperscript{378} Artículo de Francisco Augusto DIREITIÑO, «La independencia marroquí», \textit{Fragua Social}, 15 de noviembre de 1936, p. 10. \textsuperscript{379} Artículo de León AZERRAT COHEN, que firma como Ben-Krimo «La conciencia honrada del mundo. ¡Marruecos! ¡Marruecos! ¡Marruecos!», \textit{Fragua Social}, 16 de enero de 1937, p. 1. Judío de izquierdas que mantenía correspondencia con el secretario general CNT, Marià Rodríguez Vázquez. Existen referencias del mismo en un artículo en \textit{La Vanguardia} de 1 de septiembre del 38, sobre una conferencia sobre Marruecos que iba a pronunciar el 4 de septiembre del mismo año en el Ateneo de Barcelona. Viñeta satírica de GALLO, «Alemanes en Marruecos», \textit{Fragua Social}, 19 de enero de 1937, p. 1. \textsuperscript{380} Viñeta de MURO «¡Mektub!», \textit{Fragua Social}, 19 de enero de 1937, p. 13. Ministerio de Propaganda en las campañas para favorecer la deserción de los marroquíes y lideró la Asociación Antifascista Hispano Marroquí (AAHM). Esta se creó en octubre de 1936 con el apoyo de la CNT. La dirigía Mustafá Ibn Jala, cuyo nombre real era Nayati Sidqi, comunista palestino de 31 años, enviado por el jefe de la sección oriental del Komintern para preparar la guerra psicológica en las filas de reclutas marroquíes e invitarles a desertar e integrarse en las Brigadas Internacionales. Fragua Social prodigó en sus páginas las reproducciones de los folletos de la AAHM, que siempre fue vista con recelo por comunistas como Vicente Uribe, como nos cuenta Sidqi en sus memorias. Aunque Nayati Sidqi abandonó España en diciembre por sus malas relaciones con el PCE, la Asociación siguió con su cometido entre enero y marzo de 1937 y con dificultades hasta mayo de ese mismo año. En estos folletos propagandísticos se ofrecía una visión victimista de los musulmanes. Fueron representados como agricultores pacíficos, arando sus tierras con sus bueyes y con la hoz en la mano en lugar del fusil. O vestidos como soldados pero con una venda en los ojos y coaccionados por una gran pistola sobre sus cabezas; también caídos en el suelo y torturados con un látigo por los oficiales del Ejército rebelde. La misión de los españoles consistía en hacerles saber la verdad de su situación a «estos hermanos de las regiones oprimidas por el fascismo» y protegerlos del enemigo concienciándolos de su penosa situación. La permisividad del gobierno de la República con esta Asociación en la primavera del 1937 se debía a la necesidad perentoria de favorecer la deserción. Pero también al fracaso del gobierno republicano para llegar a un acuerdo con Francia e Inglaterra sobre Marruecos entre enero y febrero de 1937 para frenar el ansia expansionista de Hitler en África y evitar así la ayuda alemana a Franco. El gobierno proponía una cesión de territorios a favor de Inglaterra y Francia, a cambio de que ésta concediera zonas a Alemania. Inglaterra se negó en marzo a cualquier modificación del tratado franco-británico de 1904, por el que Francia había dejado el terreno libre a Inglaterra en Egipto, a cambio de que ésta hiciera lo mismo en Marruecos, aunque adjudicando una zona de influencia España en Marruecos. Asimismo, la proliferación de estas viñetas en marzo de 1937 puede también deberse a que se creía que en este mes era inminente una insurrección de las cabilas de la frontera entre el Protectorado español y francés en Marruecos. Aunque se dotó de dinero y fusiles a algunos caídes, no tuvo éxito porque este plan contó siempre con la --- 381 BEN SALEM, Abdelatif, «La participación de los voluntarios árabes en las brigadas internacionales. Una memoria rescatada», en GONZÁLEZ ALCANTUD, José. Antonio (ed.), Marroquíes en la guerra civil española. Campos equívocos, op. cit., pp. 111-129; Puede consultarse una parte de la autobiografía de Sidqi en castellano y datos sobre publicación del texto íntegro en árabe en PARADELA, Nieves, «Nayati, Sidqi. Recuerdos de un comunista palestino en la guerra civil española», Nación Árabe, 51 (2004), pp. 137-152. 382 Folletos de propaganda de la Asociación Antifascista Hispano Marroqui, Fragua Social, 16 de enero de 1937, 5, 6, 26 y 30 de marzo de 1937; 18 de abril de 1937, 6, 9 y 19 de mayo de 1937. oposición firme de Francia, que era además cómplice del reclutamiento de soldados por Franco en la zona del protectorado francés, ya que así aliviaban el malestar económico en su territorio y alejaban el peligro de insurrección.\textsuperscript{383} Pero la imagen positiva de los marroquíes respondía también a un proyecto nacional de la CNT: Marruecos podría superar su barbarie dentro de la nueva España regenerada de Iberia. Había, pues, que conocerlos como a cualquier otra región ibérica y familiarizarse con su paisaje, su cultura y su pasado. Ese parece ser el objeto de una serie de artículos divulgativos de Alfredo Cuevas sobre geografía e historia de Marruecos, publicados en marzo del treinta y siete.\textsuperscript{384} Fue el geógrafo y periodista Gonzalo de Reparaz quien mejor expresó desde el diario las tesis iberistas revolucionarias. Este antiguo africanista había evolucionado en sus posiciones hasta ver en el anarquismo la única posibilidad de adaptar sus tesis de penetración pacífica expuestas en su juventud. No por ello se había desprendido de sus concepciones regeneracionistas sobre España. Seguía manteniendo que las clases cultas habían ignorado en el pasado el problema gravísimo de España: que España era «un embrión de nación que no llegó a cuajar». Como consecuencia de ello, se había producido, según él, la «descomposición ibérica» y otras naciones estaban sacando provecho económico de ello y nos trataban como a una colonia. Siguiendo su hilo argumental, afirmaba que los revolucionarios habían heredado «un fantasma de nación» y eran los únicos que podían hacer una nación verdadera, frente al despojo de la antigua nación católica: una república peninsular euroafricana que incluyera a Marruecos y Portugal. Los revolucionarios regenerarían la España sana y verdadera, pues los anarquistas, eran, según él, «unos empedernidos conservadores, porque aspiramos a la salvación y conservación de la España auténtica». Reparaz proponía una redefinición de la nación española, basándose en un concepto marítimo geográfico que incluía a Portugal y Marruecos, como república «ibérica», peninsular y euroafricana basada en el federalismo, alejada del librepensamiento europeo y anclada en las verdaderas raíces ibéricas, opuestas a las europeas, a través de una revolución «racial» que creara y no copiara.\textsuperscript{385} Reparaz también recreaba la Historia y el paisaje de España \textsuperscript{383} MADARIAGA ÁLVAREZ-PRIDA, María Rosa, «La guerra colonial llevada a España: las tropas marroquíes en el ejército franquista», en GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio (ed.), \textit{Marroquíes en la guerra civil española. Campos equivocos}, op. cit., pp. 93 y 83. \textsuperscript{384} Colaboraciones de Alfredo CUEVAS, \textit{Fragua Social}, 9, 12, 28 y 30 de marzo de 1937; también 7 de abril de 1937. \textsuperscript{385} Artículo de Gonzalo de REPARAZ, «Nuestro problema esencial. Lo que fue y lo que es», \textit{Fragua Social}, 4 de marzo de 1937, p. 3. Agradezco a Francisco Manuel Pastor Garrigues que me facilite referencias bibliográficas de la primera etapa de la vida de Gonzalo de Reparaz, que podemos encontrar en sus estudios, como PASTOR GARRIGUES, Francisco Manuel, «Emigrantes y protegidos en el sultanato de Marruecos a comienzos del siglo XX (1900-1906)», \textit{Migraciones y Exilios}, 9 (2008), p. 128. CAÑADA ARANDA, Dolores, «Evolución del nacionalismo marroquí en los años treinta», \textit{Awrak, Estudios sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo}, XXVII (1996), p. 167. ANTA UGARTE, Javier, \textit{Gonzalo de Reparaz (1860-1939): del africanismo regeneracionista al iberismo revolucionario}, Trabajo D.E.A. Departament d’Història Contemporània. Universitat y pedía la recuperación de “nuestro país”, pues sin Marruecos, no podríamos nunca constituirnos como una nación.\textsuperscript{386} A través de sus artículos podemos observar las dificultades que sufrió la AAHM a principios de mayo de 1937. Reparaz les dedicó uno de sus artículos, en el que se quejaba de «la disparatada acometida de la policía valenciana a mis amigos de la Agrupación Antifascista Hispano Marroquí».\textsuperscript{387} Aun así, hasta el 19 de mayo de 1937 siguieron publicándose los folletos de la AAHM. Reparaz persistió con sus tesis en sus artículos de finales de mayo de 1937 titulados «Como empezó la conquista del Riff», «De la conquista del Riff por España a la conquista de España por el Rif», lo que sin duda contribuyó a su detención. En ellos expresaba que, «los marroquíes son nuestros hermanos y les debemos amor, han sido nuestros maestros y les debemos gratitud y respeto; han sido nuestras víctimas y les debemos reparación cumplida». Los sucesos de mayo de 1937 en Barcelona, que supusieron la pérdida de poder de la CNT, aunque no mermaron el interés del diario por las noticias sobre Marruecos, sí supusieron el fin del proyecto del iberismo revolucionario que había promovido a través de mítines y artículos la CNT. En junio el diario apareció gravemente censurado y el día 26 de junio de 1937 el diario se congratulaba por la liberación de Reparaz, gracias a la intervención de Federica Montseny ante el Ministro de la Gobernación. Aunque Reparaz volvió a publicar el 9 de julio de 37, continuaron sus problemas. El 16 de julio \textit{La Vanguardia} de Barcelona publicó la absolución de Reparaz de la acusación del fiscal por la publicación de un artículo injurioso contra la República. A partir del verano de 1937, Marruecos siguió teniendo un lugar fundamental en el diario, pero con los objetivos de denunciar la política infame de la No Intervención, tratar de conseguir la ayuda de las democracias europeas denunciando los intereses de Italia y Alemania en Marruecos y mantener la moral en el combate y en la retaguardia. Incluso tras los acuerdos de Múnich, \textit{Fragua Social} continuó anunciando la ayuda inminente de Francia e Inglaterra. Es decir, sostuvo hasta el final la política marcada por la estrategia del gobierno Negrín, consistente en intentar alargar el conflicto hasta el estallido de la guerra mundial para ganar la guerra de España. Tal vez la guerra mundial, debían pensar los cenetistas, supondría una internacionalización del conflicto y haría posible la alianza revolucionaria, la \textit{Fragua Social} que desde el inicio de la guerra el diario siempre había pretendido. \textsuperscript{386} Artículo de REPARAZ, Gonzalo: «¿España será nación o será colonia?», \textit{Fragua Social}, 11 de marzo de 1937, p. 3. Puntos de vista que adopta el diario en «Los estatutos regionales» del 20 de marzo de 1937. \textsuperscript{387} REPARAZ, Gonzalo, Artículo «De cómo Marruecos hizo de explosivo», \textit{Fragua Social}, 2 de mayo de 1937. Por tanto, Fragua Social ayudó a crear diferentes imágenes de los marroquíes durante la guerra civil española de 1936-1939. Las representaciones xenófobas de los primeros meses se explican por la necesidad de crear imágenes movilizadoras de consumo masivo que justificaran la violencia contra los propios compatriotas y para presentar como extranjeros y bárbaros a los intereses de los rebeldes, que se ayudaban de la brutalidad de los marroquíes para defender los intereses imperialistas del fascismo alemán e italiano. El uso y la efectividad de éstas imágenes se debieron a que estaban profundamente interiorizadas en el imaginario colectivo por el discurso racista colonizador finisecular, las brutales experiencias cometidas o sufridas durante las guerras norteafricanas y por la cruel represión de la revolución de Asturias, en que se utilizaron por primera vez tropas marroquíes en España. La CNT pretendía conseguir la imprescindible ayuda internacional a la República Española, por lo que presentó la invasión bárbara marroquí como el primer paso de la futura invasión bárbara fascista que amenazaría a toda la Europa civilizada. Ello les permitió unirse al patriotismo republicano y acceder a las tareas de gobierno. Las imágenes xenófobas de los primeros meses del conflicto desaparecieron paulatinamente y dieron paso a imágenes más positivas, que siempre estuvieron presentes. El marroquí también fue representado como un pobre campesino reclutado a la fuerza por el Ejército y la Iglesia y como una víctima de la ignorancia y la pobreza originadas por el capitalismo, los intereses coloniales de Alemania, Italia e Inglaterra en Marruecos y del militarismo español. Estas imágenes sirvieron para estimular la deserción y evitar el reclutamiento de los soldados marroquíes del bando franquista. Para ello, la CNT colaboró activamente con la Agrupación Antifascista Hispano-Marroquí y combatió con el Comité de Propaganda la temible imagen del moro creada en los primeros meses, ya que creaba estupor entre los combatientes y desalentaba a la población en la retaguardia. Pero además, respondían a una estrategia de la organización sindical que pretendía conseguir una alianza revolucionaria por la base con los socialistas españoles y los nacionalistas marroquíes a cambio si no de la independencia, sí la de una autonomía de Marruecos dentro de la federación de pueblos ibéricos. Hasta los sucesos de mayo de 1937, la CNT no renunció nunca a su proyecto revolucionario, que pretendía una regeneración de España, constituida como federación de pueblos libres, formada por España, Portugal y Marruecos. La imagen de los marroquíes en el diario fue cambiando según la marcha de la guerra y estuvo condicionada por la evolución de los acontecimientos y por las tensiones entre dos estrategias: afianzar la revolución para ganar la guerra, defendida por la CNT, o ganar la guerra apuntalando al gobierno democrático republicano para poder conseguir la revolución, defendida por los comunistas. Su salida del gobierno y la reconstrucción del poder central del Estado, hicieron imposible su proyecto. Una Historia de España anarcosindicalista Uno de los elementos más importantes en todo nacionalismo es la construcción de un pasado común de la nación que se remonte al principio de los tiempos, como también lo es la construcción del pasado común de los miembros de la cultura a la que se pertenece. La Historia nacional y la del movimiento sirven para justificar el presente, que se muestra como una consecuencia lógica de los hechos pasados. Las gestas gloriosas de los héroes nacionales y la de los héroes propios de su cultura se convierten en modelos a imitar, y sus fracasos se transforman en victimismo que actúa como revulsivo para la colectividad. Este pasado se adapta siempre a las necesidades que marca el relato épico y mítico, necesariamente simplista y maniqueo, basado en la creación de un panteón laico de héroes con los que la colectividad puede identificarse, un relato temporal de hechos encadenados de formal causal de los que se derivan responsabilidades morales para la colectividad y un determinismo del pasado sobre el presente, a pesar de que ese pasado siempre se construye desde las necesidades del presente. Algunas de las obsesiones del discurso nacionalista son también comunes: la lucha por la independencia de la comunidad, las tensiones entre unidad-pluralidad en el seno de la comunidad, el carácter del pueblo, la monarquía o el desprestigio de la misma, la libertad frente a la tiranía, la religión valorada como positiva o negativa para la nación, etc. El mecanismo de seducción de estos relatos se basan en potenciar la emotividad de los mismos al centrarlos en determinados momentos críticos de la Historia, que suelen estar relacionados fundamentalmente con sentimientos primordiales relacionados con la muerte o el amor, a los que se enfrentan esos personajes históricos, que sienten y padecen como nosotros. El objetivo en este apartado consiste en describir la visión de la Historia de España que se desprende de los editoriales, artículos y colaboraciones, publicados en el diario; en señalar los nombres y los hechos que se destacaron, y en las responsabilidades morales que se derivaban de esa construcción del pasado. Se trata de explicar por qué y para qué se utilizó esa visión de la Historia de España, y de demostrar que los referentes nacionales españoles estaban presentes en el discurso de Fragua Social. Se puede argumentar que las alusiones comunes a los hechos históricos del pasado de España sólo tenían como objetivo promover una unión entre las diferentes fuerzas antifascistas por el fracaso de los argumentos de clase, al ser insuficientes para conseguir una movilización mayoritaria. Sin negar, por evidente y común en cualquier opción política o sindical la instrumentalización del ideal patriótico de Fragua Social para ganar la guerra y la Revolución, nuestro interés no se centra en buscar el para qué se utilizó ese pasado sino por qué fueron utilizados esos referentes y no otros. Con ello pretendemos demostrar que la construcción histórica de aquello que se entendía por España y sus mitos, elaborada básicamente durante el siglo XIX pesaba sobre ellos y era reconocible para la mayor parte de los lectores a los que se dirigía. Creemos que si esos referentes nacionales pudieron utilizarse de forma consciente o inconsciente durante la guerra, fue porque el proceso nacionalizador español había tenido gran éxito entre los españoles y había llegado a impregnar el discurso de la CNT de Levante, cuyas relaciones con el hecho nacional siempre fue compleja, pues debía conjugar, sin contradecirse, su identidad nacional y su internacionalismo.\footnote{Tanto Álvarez Junco como Núñez Seixas señalan la importancia y presencia de estos referentes nacionales españoles en sus estudios. Véase, ÁLVAREZ JUNCO, José, «Mitos de la nación en guerra», en \textit{Historia de España} Menéndez Pidal, op. cit., pp. 635-682. NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel, ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), op. cit., pp. 429-436.} Todo nacionalismo establece un vínculo inmemorial con los muertos y justifica la muerte de los héroes haciéndolos vivir para siempre en el recuerdo de los vivos, ¿hasta dónde se remontaba la historia de los españoles? ¿Cuál era el carácter del español y a qué se debía? En \textit{Fragua Social}, el español se caracterizaba por su individualismo, heroísmo y resistencia al invasor, cualidades heredadas de una raza de héroes y titanes amantes de la libertad que se resistían a ser dominados. Los vínculos genéticos, étnicos y territoriales eran responsables de la trasmisión de generación en generación de estos valores éticos. Los ancestros de la comunidad, los iberos y sus descendientes, habitaban un “territorio racial”, la península ibérica, que había sabido hacer frente siempre en el pasado a las invasiones sucesivas de celtas, fenicios, griegos, cartagineses, romanos, judíos, bárbaros, mahometanos, católicos, Austrias, Borbones y franceses. Los españoles eran herederos del espíritu indómito de Viriato, Indibil y Mandonio y pertenecían a la misma raza de valientes que los Comuneros, con Padilla a la cabeza, que el Palleter, el Empecinado o Palafox. Los traidores no podían llamarse españoles y su proceder sólo era explicable por la degeneración de la raza, impura por las injerencias de otras razas en el pasado. Los nuevos invasores en la guerra civil eran ahora un conglomerado internacional de italianos, alemanes y portugueses, capitaneados por Mola o Queipo de Llano, tan traidores como Don Opa o Godoy.\footnote{Colaboración de Ariel, “Invasores”, \textit{Fragua Social} 28 de marzo de 1937, p. 12. También la colaboración de RODRÍGUEZ, Jerónimo, “Perfiles del individualismo español. Sus defectos y virtudes”, \textit{Fragua Social}, 20 de marzo de 1937. Aquí en cambio, el objetivo era criticar el individualismo español, que mal dirigido generaba una violencia volcánica que se dirigía contra aquellos que no debía y pedía que las hostilidades y los combates se dejaran para el frente.} El objetivo de todas las invasiones en el pasado y también en el presente fue siempre el saqueo del territorio, descrito como una joya codiciada por su clima, su agricultura y sus riquezas minerales. España, a pesar de todos estos intentos de dominación, siempre había permanecido indivisa, defendida por sus antepasados de todas estas invasiones expoliadoras. El geólogo Alberto Carsí establecía un relato temporal que comenzaba en los iberos y continuaba con los romanos, visigodos, árabes, reinos de la Edad Media hasta el presente, lo que le servía para justificar la opción federativa defendida por la CNT. Argumentaba que en toda su Historia la unidad territorial de España se había mantenido porque era “tan dura como un escudo” “en el que se habían grabado las sucesivas divisiones territoriales”. Por ello, la nación española podía transformarse en el presente en un “mosaico” de organismos federativos sin temor a romperse.\textsuperscript{390} ¿Se sentían los combatientes en la guerra del 36, herederos del individualismo y rebeldía transmitidos desde los iberos? El calado del discurso identitario español puede apreciarse en las colaboraciones de simpatizantes que escribían al diario, colaboraciones populares como poemas de guerra, artículos políticos y peticiones de diversa índole que publicó el diario. Algunas de estas colaboraciones fueron incluso fragmentos de otros diarios publicados desde las trincheras, como \textit{Línea de Fuego}, defensor de la Columna de Hierro. Desde \textit{Fragua Social} se alabó la labor de aquellos combatientes que escribían en él desde el frente, soldados a los que calificaba de ilustrados y cultos, a diferencia de los combatientes ignorantes del bando contrario, que hacían la guerra obligados y sin convencimiento. En muchas de esas colaboraciones los obreros se autoproclamaban miembros de la raza libertaria compuesta por superhombres herederos de las ansias de libertad de todos aquellos que habían hecho frente a las sucesivas invasiones del suelo patrio desde los primeros iberos hasta el momento actual. Eran libertarios “españoles” que no hacían la guerra porque la quisieran, sino para salvar a España y a la Humanidad del fascismo internacional. Y lo hacían de forma “espontánea” y autogestionada, al margen del Ejército tradicional, tal como la hicieron sus antepasados ante las invasiones extranjeras.\textsuperscript{391} Denigrar la Monarquía fue una de las constantes de \textit{Fragua Social}. Los invasores de España siempre habían contado como cómplices con los reyes, principales traidores y tiranos de la Historia de España, extranjeros que habían tratado de someter a los españoles. En el diario se publicaron muchos artículos, poesías y columnas de signo antimonárquico, que generalmente utilizaban un estilo panfletario y popular, y que incidían en la descalificación moral de los monarcas, mezclada con esquemáticas argumentaciones históricas. La Monarquía fue presentada como un agente putrefacto y corruptor del cuerpo nacional, como un tumor maligno extranjero que había que extirpar para que España se regenerara y recuperara su salud, pues era la culpable de todos los males del pasado y del presente. La Historia negra de España se había iniciado con el declive nacional producido por la llegada de los Borbones, que habían arrancado al “moribundo” e “imbécil” de Carlos II, un testamento a favor de Felipe V, el primer Borbón. Su falta de hombría, al ser dominado por sus dos mujeres (la primera de las cuales, se decía, le propinaba “tremendas palizas”) se equiparó con su mal \textsuperscript{390} Colaboración del geólogo CARSI, Alberto, “El mosaico vivo de España”, \textit{Fragua Social}, 25 de marzo de 1937, p. 8. Del mismo autor, “España, joya codiciada”, \textit{Fragua Social}, 28 de marzo de 1937, p. 16. \textsuperscript{391} CANO CARRILLO, Salvador “Con \textit{Línea de Fuego} diario del frente”, \textit{Fragua Social}, 10 de septiembre de 1936, p. 8. gobierno y con las pérdidas territoriales de España, pues “durante su reinado perdimos Nápoles, Sicilia, Cerdeña, el Milanesado y Gibraltar”. Este rey fue calificado de “asqueroso” y “falto de higiene” y fue señalado también como culpable de arrasar la ciudad de Játiva. Su sucesor, Fernando VI, también “ridículo y cochino” fue además “impotente”, por lo que Carlos III sólo podía ser hijo ilegítimo del rey. Carlos IV, fue descrito como un “cornudo” y un “cobarde” que entregó España a Napoleón, por miedo a Fernando VII, lo que provocó la Guerra de la Independencia. Fue este último rey, Fernando VII, “el más felón” de los monarcas porque “engaño al pueblo, acabó con la Constitución de Cádiz y provocó la pérdida de las colonias americanas”. María Cristina fue una regente “ladrona” y “despreciable” y Carlos, afortunadamente, no llegó a reinar en España. Isabel II fue “ladrona” como sus antepasadas y tuvo “numerosos amantes”, como también su hijo Alfonso XII, que fue “un mujeriego empedernido”. Todos estos reyes ahondaron los males de España, aunque la degeneración hereditaria de la monarquía culminó con el “macaco “de Alfonso XIII, que, además de mujeriego, ladrón, imbécil, borracho y cobarde, promovió la colonización de Marruecos con el único fin de enriquecerse y luego fue un traidor participando en el golpe de Estado de Primo de Rivera. Para Fragua Social la degeneración moral de la monarquía, ese agente maligno extranjero, era la que había provocado la mutilación territorial de España, la pérdida de sus territorios ultramarinos, y además su tiranía era la causante de los males de España por imponer el centralismo y el clericalismo. La Monarquía había abolido los fueros del pueblo, había provocado la sangría de los hombres en Marruecos y había realizado una feroz represión religiosa y política. Por todo ello, la monarquía había dejado la nación lastrada durante nueve siglos. Pero no sólo era culpable la Monarquía borbónica, pues el mal tenía raíces más hondas: los Austrias. En el diario se comparó el “fascismo” de los reyes del siglo XV con el fascismo del siglo XX. Carlos V, orientado por el jesuitismo religioso que quería apoderarse de España, había provocado la ruina moral y económica de la nación al acabar con los fueros levantinos y con sus libertades, y al ajusticiar a los agermanados y comuneros. La intolerancia religiosa de este rey la continuó Felipe II que, ayudado por el duque de Alba y orientado por el papado, acabó con las vidas de un gran número de personas en las guerras de religión. Esta intransigencia inquisitorial del siglo XV era para el articulista la misma que estaban ahora practicando los fascistas, los cuáles de no ser derrotados ocasionarían aún un mayor número de víctimas. Carlos V, Gil Robles, el cardenal Cisneros o Mola pertenecían así a una estirpe de inquisidores a los que había que combatir. También Franco, ese “general afeminado y bonito”, pretendía emular a Felipe II y trataba de asustar a todas las naciones reuniendo una “Armada --- 392 “La historia de la España negra. Los Borbones”, Fragua Social, 3 de septiembre de 1936, p. 6. También dentro de la sección de VIVAS, Emilio, “La canalla dorada. Alfonso el 13”, Fragua Social, 20 de septiembre de 1936, p. 16. 393 “El fascismo del siglo XV y del siglo XX”, Fragua Social, 3 de septiembre de 1936, p. 6. Invencible” para bombardear el puerto de Barcelona. Escuadra, que como aquella, acabaría naufragando porque estaba formada por buques inservibles capitaneados por “falsos españoles”, en realidad, italianos y alemanes. Y al final Franco acabaría diciendo: “Yo no he mandado a mi escuadra a luchar contra los elementos, sino contra los rojos”. Pero conforme afianzó su poder en el bando rebelde, Franco acabó siendo la misma encarnación del Mal Laureano Cerdá remarcó su crueldad y su traición a la patria por ayudarse de tropas extranjeras, lo que demostraba que no era español ni humano, y le pedía que si le queda un poco de amor para su “ex patria”, cesara de comandar a esas fieras que le seguían que no tenían piedad y descuartizaban niños sólo por sus ansias imposibles de dominio. Y le preguntaba que si su Dios era justo por qué no rechazaba con su poder divino toda esa mescolanza de árabes, de cristianos y de asesinos que están deshonrando sus doctrinas. Y concluía con una frase efectista: “Madrid no será tuyo. Ni tampoco un palmo de tierra española. Lo que has hecho te ha quitado la patria”. Al mismo tiempo, el diario publicaba de cuando en cuando noticias falsas sobre la muerte de Franco, que contrarrestaban esta visión aterradora del general destinada a que no decayeran los ánimos de los combatientes y la retaguardia. Así, pues, los traidores extranjeros se habían reencarnado sucesivamente en la Historia de España hasta llegar a Franco y la lucha de los españoles contra la tiranía tenía raíces históricas españolas. La lucha ancestral del pueblo español por su independencia comenzó en los iberos y continuó con los Agermanados y los Comuneros de Castilla, presentados como los primeros revolucionarios españoles, antecesores de los héroes revolucionarios del presente. Las revoluciones del pasado nacional se compararon con las de otros países, para concluir afirmando que la revolución española, era muy superior a la de Espartaco contra Roma, la Revolución Francesa o la Rusa y a todas las revoluciones del pasado mundial, porque hundía sus raíces en la Historia de España y en el carácter indómito, independiente y revolucionario del pueblo español. Por tanto, esta no era una guerra entre españoles, sino una violación de la independencia de una nación por otras naciones extranjeras. Así lo expuso J. Díaz Fernández que con su artículo quería clamar contra el Comité de No Intervención y fortalecer la moral del combatiente y la retaguardia. Comenzaba haciéndose eco de las opiniones de la prensa francesa e inglesa en las que se aseguraba que Franco se ayudaría de las tropas de Hitler o de los Tercios para mantener el orden en España después del triunfo. Por ello, España era una “nación libre” invadida por tropas extranjeras y Franco un apéndice del fascismo, aunque se autodenominara 394 NITO, “Franco pretende emular a Felipe II”, Fragua Social, 25 de noviembre de 1936, p. 8. 395 Laureano CERDÁ, “Franco”, Fragua Social, 5 de enero de 1937, p. 11. 396 Resumen realizado por SUTILEZAS (pseudónimo), del discurso pronunciado en Alcoy por Juan RUEDA ORTIZ, Fragua Social, 09 de marzo de 1937, p. 8. “nacionalista” porque pedía la ayuda de un ejército extranjero para imponerse, debido a su misma debilidad y la falta de apoyo de los españoles. Pero como la tan ansiada ayuda internacional a la República española no se producía, el autor recurría a la Historia de España para fortalecer los ánimos de los resistentes. Aseguraba que la invasión de España por los nazis nunca fructificaría porque el pueblo español nunca se sometería a una tiranía extranjera. “España entera” se alzaría iracunda para combatir a estos nuevos invasores, como hicieron los comuneros y agermanados ante el “despotismo exótico” del rey Carlos V y su corte alemana, como en la guerra de la Independencia de lo que “Goya dejó testimonio en sus pinturas”. Nada podría contra “la voluntad de los españoles de ser libres”, y de nada serviría la ayuda exterior a los facciosos$^{397}$. Por su parte, Federica Montseny en algunos de sus mítines comparó las Germanías con la Comuna de París. Para Montseny ambas eran revoluciones de carácter social y comunal protagonizadas por obreros que luchaban por la autonomía de sus municipios frente a la tiranía extranjera. Y las Germanías eran, para la líder anarquista defensora del poder municipal, un precedente revolucionario del comunalismo y el municipalismo$^{398}$. Por tanto, el mito nacional española de las Comunidades y Germanías fue sustancia maleable dotada de diferentes significados, entre ellos afianzar la opción federal de España y la petición de autonomía para Valencia, aspecto éste que ya tratamos con anterioridad. Además de las Comunidades y Germanías, también se utilizó el mito fundacional más importante del nacionalismo español: la Guerra de la Independencia. Establecido durante el siglo XIX, fue un mito compartido ampliamente por todas las culturas políticas que se convirtió en el mayor aglutinante nacional durante la guerra. Desde el inicio de la contienda, Fragua Social presentó la guerra del treinta y seis y la de 1808 como guerras de independencia contra un enemigo extranjero, invasor del suelo patrio. Los cenetistas adaptaron este mito a sus necesidades e intereses políticos: la Guerra de la Independencia les permitió establecer un nexo histórico entre la “espontaneidad” de la rebelión de las guerrillas surgidas contra Napoleón y las espontáneas milicias anarquistas que habían parado el golpe de Estado del treinta y seis. Ambas eran gestas “españolas” que habían ocurrido en “la piel de toro” de la península y que había protagonizado el pueblo “español, “que no se asemeja a ningún otro”. El pueblo “sin ejército, ni generales” sería el que derrotaría a los fascistas, del mismo modo que venció a Napoleón. El pueblo “arrojaría a las fieras de su cubil” y sería “la sangre de --- $^{397}$ Colaboración de DÍAZ FERNÁNDEZ, J., “Traición a la patria. Los gendarmes de Franco”, Fragua Social, 06 de marzo de 1937, p. 3. $^{398}$ Conferencia reproducida y fraccionada en dos días consecutivos de Federica MONTSENY en el Coliseum, “Las ideas de la Commune son las ideas socialistas sin adjetivos”. Fragua Social, 23 de marzo de 1937, p. 3 y 24 de marzo de 1937, p. 5. estos héroes” la que regaría las semillas de donde había de surgir “una nueva España, en la que el tigre del despotismo no tendrá dientes ni garras.”\textsuperscript{399} El diario también publicó algunos poemas propagandísticos del Ministerio de la Guerra que asociaban las fechas de 1808 y 1936 como guerras de independencia nacional. En uno de ellos, debajo de la ilustración de un miliciano que enarbolaba con una mano una bandera indeterminada y sostenía con la otra un fusil, caminaba con paso firme una figura femenina con el pecho descubierto y una hoz en su mano derecha, símbolo de la patria y la revolución.\textsuperscript{400} Federica Montseny utilizó también la Guerra de la Independencia de forma reiterada en sus mítines como mito movilizador. En uno de ellos, celebrado en el Coliseum, afirmaba que España era un país invencible predestinado a “grandes destinos” y atribuía a Napoleón las siguientes palabras: “Definía Napoleón a España como una piel de buey, y decía: Cuando la tengo aplastada por un lado, se levanta por otro”\textsuperscript{401}. Colaboradores como Ariel, señalaban que el pueblo español era el mismo que el de la Reconquista y el del Dos de Mayo y comparaba a Franco con un Godoy moderno o con Don Opa, al permitir que Hitler y Mussolini probaran las armas de la futura guerra mundial en España, sin que las potencias europeas hicieran nada por evitarlo. La invasión del suelo patrio por naciones extranjeras alteraba el derecho internacional, violaba el principio de soberanía nacional y suponía “la provocación más inusitada que se ha conocido en el mundo. Y se quejaba de que antes, al menos, cuando aún los hombres tenían honor, para que un país invadiese a otro, se le declaraba la guerra”.\textsuperscript{402} Aunque pocas, también se alzaron algunas voces discrepantes que interpretaron la fecha de 1808 como un fracaso revolucionario del que aprender, porque podía ocurrir que como entonces se ganase la guerra y se perdiera la Revolución.\textsuperscript{403} Por tanto, los villanos y traidores tenían nombre y pero los héroes podían ser anónimos y encarnarse en un heroico y abstracto pueblo español revolucionario. Algunos colaboradores pidieron que ya no hacía falta mitos como el del Cid, Hernán Cortés o Pizarro, porque desde la Gran Guerra, la idea social había acabado con la necesidad de héroes individuales. Desde entonces, era el soldado desconocido quien debía personificar el heroísmo de la masa anónima y no era necesario, por tanto, recurrir al \textsuperscript{399} PELLISO, J., “Gestas españolas. 1808-1936.”, \textit{Fragua Social}, 3 de septiembre de 1936, p. 4; “Facetas libertarias. Las gestas de un pueblo que quiere ser libre”, \textit{Fragua Social}, 5 de septiembre de 1936, p. 8.Sin firmar. \textsuperscript{400} Ministerio de la Guerra, Comisariado General de Guerra y Subcomisariado de Propaganda, “Independencia”, \textit{Fragua Social}, 14 de febrero de 1937, p. 8. \textsuperscript{401} Conferencia de MONTSENY, Federica en el Coliseum, \textit{Fragua Social}, 25 de marzo de 1937, p. 3. \textsuperscript{402} Colaboración de ARIEL (pseudónimo), “Madrid al día. Conejo de India”, \textit{Fragua Social}, 26 de marzo de 937, p. 5. \textsuperscript{403} ROMERO, Luis, “La guerra y la revolución”, \textit{Fragua Social}, 11 de febrero de 1937, p. 11. pasado, pues los nuevos héroes se generaban en ese momento que vivían desde las mismas entrañas de las tierras de España, de la que surgían hombres españoles del pueblo fuertes como titanes, revigorizados de españolismo por su simple contacto con ella\textsuperscript{404}. No obstante, se rindió homenaje personal a alguno de estos héroes. Entre ellos destacó la figura de Durruti, presentado como un Cristo laico que con su muerte había querido redimir a España y a la Humanidad. Federica Montseny sacralizó la figura de Durruti en sus mítines y en sus intervenciones a través de la radio afirmando que el héroe muerto viviría en cada uno de los combatientes que luchaban por España.\textsuperscript{405} No obstante, el pueblo español se identificó con otros españoles ilustres, reales o literarios. Uno de ellos fue la figura de Don Quijote, personificación del idealismo y la resistencia. Federico Urales comparaba la resistencia del pueblo con la heroicidad del Quijote, prototipo del caballero e hidalgo español “antecesor nacional” de los valores de sacrificio y lucha que caracterizaban a los combatientes.\textsuperscript{406} Otro personaje fue Blasco Ibáñez, alabado por haberse opuesto a la tiranía de Primo de Rivera, como en su tiempo lo hicieron los comuneros y agermanados contra el rey. Blasco, se insistía, era “valenciano, y como valenciano, español”, lo que demostraba para el célebre colaborador Antonio de Hoyos y Vinent, que la identidad valenciana formaba parte de la identidad española.\textsuperscript{407} El artista Juan Muro, ilustrador habitual del diario también rindió homenaje a Goya y sus pinturas, que ponía como ejemplo de compromiso social y de “arte necesario. Muro interpretaba con ojos revolucionarios las pinturas de Goya. Para Muro. Goya era un pintor antimonárquico y nacional, del pueblo y de sus glorias, obviando que los retratos de la familia real, las telas del dos y del tres de mayo, fueron encargados por la misma monarquía”\textsuperscript{408}. Álvarez Junco entiende que la invocación al pueblo durante la guerra se entendía más como clase trabajadora que cómo nación y sujeto máximo de soberanía, pero él mismo señaló que ese discurso se acercaba mucho al canon nacionalista español tradicional y que los cetenistas moderados acabaron cayendo en la retórica patriótica más rancia.\textsuperscript{409} \textsuperscript{404} DE HOYOS Y VINENT, Antonio, “Los hombres las ideas y las transformaciones sociales”, \textit{Fragua Social}, 03 de abril de 1937. \textsuperscript{405} Un discurso de MONTSENY, Federica, \textit{Fragua Social}, 22 de octubre de 1936, p. 3. \textsuperscript{406} Fragmento del editorial de \textit{Fragua Social}, 12 de enero de 1937, p. 1. URALES, Federico, “Las grandes y santas locuras”, \textit{Fragua Social}, 21 de febrero de 1937, p. 14. \textsuperscript{407} DE HOYOS Y VINENT, Antonio de, “El espíritu de los pueblos y los hombres representativos”, \textit{Fragua Social}, 03 de abril de 1938. \textsuperscript{408} Resumen de la conferencia de MURO, \textit{Fragua Social}, 19 de marzo de 1937, p. 3. \textsuperscript{409} Esta es la opinión de ÁLVAREZ JUNCO, José, «Mitos de la nación en guerra», en \textit{Historia de España Menéndez Pidal}, op. cit., pp. 650 y 651. En Fragua Social no fueron sólo los anarquistas moderados, aunque inevitablemente sí los que más lo potenciaron, los que utilizaron la retórica nacionalista española, y no se impuso de forma tardía en el transcurso de la guerra, sino desde bien pronto, y tampoco se realizó de una manera cínica y únicamente utilitarista. En los discursos bélicos de Fragua Social primaba la visión de la guerra entendida como guerra patriótica y de lucha de liberación internacional frente al fascismo. Su discurso utilizó elementos de la retórica regeneracionista y populista altamente emocionales propios de los anarquistas y de la izquierda española radical combinando referentes nacionales con referentes propios y ajenos a su cultura política. A nuestro entender, si antes de la guerra no se hubiera aceptado gran parte de este discurso nacionalista español entre los obreros, no hubiera sido asumido por sus lectores durante la guerra. Pero además, la guerra lo potenció y extendió aún más. Fragua Social utilizó los referentes nacionales, como lo hicieron todas las opciones políticas durante el conflicto, porque sus lectores los reconocían y porque pensaron que eran efectivos para conseguir sus propósitos. Fragua Social abordó la Historia de España y de los españoles, asumió un pasado propio, lo reescribió, lo reinterpretó y lo difundió, aunque fuera para superarlo. Reelaboraron la Historia de España, describieron el territorio que ocupaba, rindieron culto a sus héroes y mártires españoles y denigraron a los traidores e invasores. Y Fragua Social sirvió de altavoz para que la Historia de la España auténtica se oyera más fuerte. Historia propia que determinaba desde el pasado el éxito de la revolución española en el presente. Historia de España contada como una sucesión histórica de revoluciones protagonizadas por el pueblo español contra la tiranía extranjera. Revolución española que serviría como modelo de revoluciones para la Humanidad.$^{410}$ Ante el historicismo imperante en toda la prensa de guerra, pocos aclararon que de nada servía salvar el territorio si no se cumplía el Ideal. No obstante, ese Ideal, era llamado el “Ideal de España” y los combatientes eran considerados como la mejor “parte de la nación”$^{411}$ Las llamadas a la defensa de la Patria siguieron recurriendo al --- $^{410}$ Para un conocimiento más exhaustivo sobre los ateneos libertarios en el País Valenciano, sus actividades y su importancia como espacios de sociabilidad y formación de los obreros, véase la obra NAVARRO NAVARRO, Javier, Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, op. cit. También resulta imprescindible porque abarca un espacio territorial más amplio, aunque menos específico por ello, la obra LITVAK, Lily, Musa libertaria: arte, literatura y vida cultural del anarquismo español (1880-1913), op. cit. Para la importancia de la formación política de la prensa anarquista, la tesis doctoral MADRID SANTOS, Francisco, La prensa anarquista y anarcosindicalista en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil, op. cit. pp. 33-125. Para abordar específicamente la nacionalización de los obreros españoles en la España de la Restauración desde una perspectiva actual y novedosa, el trabajo ARCHILÈS, Ferrán, «¿Experiencias de nación? Nacionalización e identidades en la España restauracionista (1898-1920)», en MORENO LUZÓN, J. (ed.), Construir España. Nacionalismo español y procesos de nacionalización, CEPC, Madrid, 2007. $^{411}$ Editorial “Sin abdicar del sentimiento de clase”, Fragua Social, 17 de marzo de 1938, p. 1. historicismo, al orgullo español y a la guerra contra el invasor. Estas llamadas arreciaron conforme se perdía la guerra y el titular “Fuera el invasor”, se repitió como conjuro o salmodia contra ese triunfo en grandes letras mayúsculas en la primera página del diario. Como hemos descrito, en Fragua Social los redactores y colaboradores anarquistas hicieron referencia a una historia española propia y a unos referentes nacionales comunes que demuestra la impregnación del discurso nacional español en el diario Fragua Social. Pero este discurso no fue un mero recurso bélico, lo que no significa en absoluto que la guerra de 1936-1939 fuera por ella misma una importante experiencia de nación en la que el individuo interiorizó los referentes nacionales, sino más bien que esa interiorización fue más efectiva porque los anarcosindicalistas valencianos ya conocían estos referentes antes del estallido bélico. En Fragua Social no se dejó de reflexionar sobre qué debía ser o no ser España, quienes eran o no españoles y por qué, y ese discurso partió de un sustrato cultural común de las izquierdas españolas antes de la guerra. Este discurso fue elaborado también con la participación de algunos sectores cenetistas, que ya habían colaborado a construir desde la prensa antes de la guerra un patriotismo español alternativo al del falso patriotismo de las derechas españolas que mezclaba referentes nacionales e internacionales, del que diario Fragua Social se sirvió, actualizó y adaptó desde su primer número, y que unió e intensificó con un discurso antifascista anterior a la guerra que también la CNT reactualizó. En su discurso se mezclaron referentes nacionales y de clase, y se aunó liberación nacional de España con liberación internacional contra el imperialismo, identificando a los rebeldes con el fascismo, un nuevo colonialismo que pretendía dominar a los pueblos de Europa. Los anarquistas, o filoanarquistas, ya estaban familiarizados con los referentes nacionales españoles, por ello Fragua Social pudo colaborar en la construcción de un discurso patriótico común, porque ya antes de la guerra se habían establecido redes asociativas políticas, culturales, personales e intelectuales que habían favorecido su extensión. La guerra, sin embargo, les llevó mucho más allá, incluso a revisar sus principios antiestatistas y antipolíticos, lo que conllevó necesariamente la necesidad de reelabora de un discurso nacional con referentes propios y compartidos. Nuestro trabajo ha ayudado a reconstruir la genealogía y evolución histórica de ese discurso, aunque no es éste su principal objetivo. Salomón apuntaba en sus trabajos dos nuevos objetivos de investigación: el folleto Sindicalismo de Ángel Pestaña publicado en 1930, editado por el anarquista valenciano Marín Civera en Cuadernos de Cultura, y el texto de Pestaña en el que explicaba los motivos por los que creaba el Partido Sindicalista en 1934. A sus sugerencias podríamos añadir la de un necesario trabajo de investigación sobre la publicación Sindicalismo, dirigida por Juan López y sobre El Combate Sindicalista, órganos de los Sindicatos de Oposición Nacional y de Levante respectivamente durante la Segunda República. Este trabajo está todavía por hacer, al menos desde una óptica cultural identitaria, aunque se hayan abordado los aspectos relativos de la organización de los sindicatos valencianos durante la Segunda República por Eulalia Vega. También creemos interesante abordar desde nuevas perspectivas, la actividad cultural del importante intelectual valenciano Marín Givera, a pesar de que Javier Paniagua ha estudiado su ideología económica y existen algunos estudios sobre sus concepciones filosóficas y sobre su relación con la masonería. El origen de esta investigación se centró inicialmente en determinar el papel que jugó el género en el discurso nacionalista y bélico del diario Fragua Social, aspecto éste que ya ha sido abordado en trabajos anteriores de esta autora$^{412}$. Sin embargo, este capítulo pretende contrastar este discurso con el legado y la aportación de la cultura anarquista a la igualdad de los sexos en las sociedades contemporáneas. También pretende relacionar la interacción del discurso y de las prácticas anarquistas con otros discursos y prácticas al respecto de diferentes culturas políticas en los años treinta, para tratar de explicar las tradiciones y prácticas culturales de las que procedían. En un principio las preguntas iniciales planteadas al leer el diario Fragua Social en relación con el género fueron: ¿qué imágenes de mujeres se observan en el diario? ¿A qué responden? ¿Son síntoma de la desigualdad existente en la sociedad entre los sexos, o un recurso movilizador bélico íntimamente ligado al discurso bélico y nacionalista? ¿De qué forma se utilizó la imagen de la mujer para nacionalizar o movilizar a los hombres? ¿Contribuyó el diario Fragua Social a la nacionalización española y a la movilización de las mujeres? ¿Qué recursos utilizó para ello? ¿Qué papeles se les asignaron a hombres y mujeres en la lucha? ¿Se movilizaron por los mismos motivos? ¿Cómo se conjugaron género, clase y nación? ¿Construyeron las mujeres su identidad nacional de forma diferente a la de los hombres? ¿Favoreció la guerra nuevos roles, o los afianzó? Aunque contestar a todas estas preguntas necesitaría un estudio más específico que el de un capítulo en este trabajo general, es imprescindible abordarlas, porque la cultura política anarquista siempre tuvo, al menos teóricamente, una sensibilidad mayoritaria --- $^{412}$ ALCOLEA ESCRIBANO, Josefa, Trabajo de investigación de doctorado: España es nuestra. Discursos bélicos y nacionalistas en Fragua Social (1936-1939), op. cit., pp. 87-115 y ALCOLEA ESCRIBANO, Josefa, «Estereotipos de género en el discurso bélico y nacionalista de Fragua Social», órgano de expresión de la CNT de Levante (1936-1939)», en BARRIO ALONSO, Ángeles, DE HOYOS PUENTE, Jorge y SAAVEDRA ARIAS, Rebeca, Nuevos horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y forma de representación, op. cit, p. 33, disponible en http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?cosigo=4229883 favorable respecto a la igualdad de género, sensibilidad que es un componente fundamental de su ideología. Un primer acercamiento consistió en realizar la búsqueda de las imágenes de la mujer en la iconografía de las ilustraciones, fotografías y viñetas satíricas del diario, en estudiar la imagen de la mujer que se desprendía de los discursos políticos, poemas, relatos y colaboraciones, en rastrear las mujeres célebres en la historia, en la política, en la cultura, presentadas como imágenes icónicas positivas o negativas, y en complementar estas visiones de las mujeres con las de los hombres, fundamentalmente con la figura del héroe, prototipo de la masculinidad. En este análisis intentaremos explicar la jerarquización entre las identidades de género, nación, clase y adscripción política que se desprendían del análisis de los documentos, así como para qué y por qué se utilizaron determinados discursos, y también valorar las consecuencias de los mismos. Para ello, tuvimos en cuenta siempre que nos fue posible los mensajes según el emisor y el receptor de los mismos. Lo primero que constatamos es que los redactores y la inmensa mayoría de los colaboradores del diario Fragua Social fueron hombres, con la importante excepción de Federica Montseny, que además de protagonista destacada de muchas de sus informaciones, colaboró con un gran número de artículos en el diario. En menor medida, ocupan un segundo lugar, aunque destacado, un conjunto de artículos firmados genéricamente por la agrupación Mujeres Libres, tras los que se encontraba la destacada figura de Lucía Sánchez Saornil, que firmó expresamente con su nombre algunos de ellos. En tercer lugar, se encuentran las colaboraciones firmadas por mujeres poco conocidas, de las que es muy difícil rastrear su vida o su identidad, que escribieron poemas de guerra, cartas o comunicados. Tampoco tenemos la seguridad de que no fueran hombres quienes se ocultaban tras los nombres femeninos genéricos con los que solían firmarse. Y por último, aunque no menos importante, el diario publicó algunos artículos de activistas extranjeras, entre las que destacaron Emma Goldman y Margot Cernadas. Pero el diario dedicó también muchos artículos y reportajes, escritos sobre todo por hombres, destinados a difundir los discursos de políticas y sindicalistas, fundamentalmente los de Federica Montseny y Dolores Ibárruri; redactó las biografías de mujeres célebres, consideradas iconos nacionales e internacionales que formaron parte del pasado de España y de la tradición anarquista y revolucionaria española e internacional; y también informó sobre las actividades de la asociación Mujeres Libres y resumió las actas de la primera Conferencia Nacional de Mujeres Libre, celebrada en Valencia y reprodujo sus comunicados y convocatorias. Asimismo, informó sobre los actos de propaganda en los que participaron mujeres, resumió sus discursos y siempre escribió artículos y editoriales en los que se alabó la labor de capacitación de las mujeres desarrollada por esta organización. En sus páginas se pueden observar también las tensiones internas en la organización Mujeres Libres, así como las fricciones que se produjeron con las secciones femeninas de las Juventudes Libertarias y de las organizaciones sindicales de la CNT-FAI que incluían a mujeres. También los conflictos externos entre Mujeres Libres y las diferentes organizaciones de Mujeres no libertarias, como la Asociación de Mujeres Antifascistas. Cabe destacar que el diario siempre concedió una importancia capital a la implicación de la mujer en la vida sindical y en la lucha antifascista. Esto se plasmó en una sección específica generalmente llamada Página de la mujer o La mujer en la lucha antifascista, lo que no solía ser habitual en otros medios de prensa de la época, máxime cuando el papel escaseaba y se escatimaba el espacio en el diario para aquellos asuntos que se consideraban poco relevantes. No obstante, Mujeres Libres aunque participó en esta sección, prefirió seguir editando una revista propia y no quiso subordinarse a la centralización informativa que pretendió el diario Fragua Social. Esta preocupación por la opresión femenina respondía, como veremos a continuación, a una larga tradición libertaria igualitaria, aunque como veremos, en absoluto monolítica. El género en los discursos y las prácticas anarquistas hasta los años treinta Gloria Espigado$^{413}$ realizó en 2002 un recorrido por las principales aportaciones que realizó el anarquismo español en su denuncia contra la situación de subordinación de las mujeres entre los años 1868 y 1939. El principal rasgo que destacó en todo este periodo fue una mayor sensibilidad del anarquismo, dentro del movimiento obrero general, por la situación de explotación de las mujeres, aunque también la convivencia en su mismo seno de posturas teóricas que, aunque minoritarias, fueron diferentes al respecto. Esta mayor sensibilidad contra la explotación femenina se debía a la tradición que el anarquismo compartía con el socialismo utópico, fourierista u owenista. Aunque también, las raíces teóricas de esta corriente igualitaria pueden encontrarse en el pensamiento de Bakunin y conectan con las corrientes igualitarias de origen ilustrado o liberal más progresista. Por tanto, fue habitual en los discursos ácratas la convivencia de la reflexión sobre las cuestiones económicas y la crítica a las relaciones de poder más allá de las jerarquías impuestas por el Estado. Los anarquistas no sólo criticaron la esclavitud de clase, en el --- $^{413}$ Seguimos en este apartado los trabajos de ESPIGADO TOCINO, Gloria, «Las mujeres en el anarquismo español (1868-1939)», Ayer, 45 (2002), pp. 39-72 y ESPIGADO TOCINO, Gloria, «El discurso republicano sobre la mujer en el Sexenio Democrático, 1868-1874: los límites de la modernidad», Ayer, 78 (2010), pp. 143-168. taller o en la fábrica, sino también en el ámbito de la familia, lo que les llevó a calificar la relación conyugal de prostitución de los cuerpos, y opuesta a la unión o amor libre. En estos discursos fue común señalar a la Iglesia como la institución principal que perpetuaba el dominio sobre las mujeres. Su marcado anticlericalismo fue fijando tres prototipos básicos masculinos de dominación femenina: el patrón, el cura y el marido. Pero estos discursos fueron definiendo también prototipos de mujer negativos, principalmente el de la beata, el de la burguesa y la monja. Los anarquistas creían que lo que permitiría a las mujeres concienciarse en la lucha por sus derechos como personas y como mujeres, sería una educación laica e igualitaria fuera de los ámbitos religiosos y estatales. Esta educación libre de prejuicios religiosos crearía las nuevas mujeres que ayudarían a parir la nueva sociedad, pues como luchadoras y como madres instruidas podrían formar seres humanos libres. La educación femenina fue considerada por tanto, totalmente necesaria para la lucha social por la Anarquía. Así se especificó en el Congreso de Zaragoza de 1872, en la Celebración del Primer y Segundo Certamen Socialista de los años 1885 y 1889 en Reus, o en el Congreso fundacional de la CNT en 1910, que se mostraron claramente a favor del trabajo de la mujer como forma de conseguir su emancipación. Por tanto, la corriente mayoritaria fue siempre contraria a la opresión femenina, al menos a nivel teórico. No obstante, existió también una corriente minoritaria misógina de carácter biologicista fuertemente asentada en una cultura patriarcal ampliamente compartida por la sociedad, basaba en ideas esencialistas sobre los roles de género. Esta corriente partió a veces de las ideas proudhonianas al respecto, pero también estuvo influida por las ideas del liberalismo más conservador favorables a la domesticidad de la mujer en la nueva sociedad contemporánea.$^{414}$ Puede observarse en algunos líderes como Ricardo Mella, Teobaldo Nieva o A. Bastelica, que se expresaron en estos términos. Este último rechazó el trabajo asalariado femenino en el primer Congreso Internacionalista de Barcelona de 1870 basándose en estos argumentos esencialistas sobre la diferencia de género y apelando a otro argumento recurrente: que el trabajo femenino suponía una competencia desleal con el trabajo del hombre al ganar las mujeres un salario más reducido que ellos, lo que provocaba la sustitución de contratación masculina por la mano de obra femenina, lo que derivaba a su vez en la miseria de la familia obrera. No es difícil encontrar artículos con argumentos parecidos en revistas como Democracia en 1884, Acracia de 1887 o La Solidaridad en 1879. También existieron prácticas sindicales discriminatorias hacia las mujeres, como cuando la CNT defendió con argumentos domesticistas la medida de $^{414}$ PROUDHON, Pierre Joseph, La Pornocracia o la mujer en nuestros tiempos, Huerga y Fierro Editores, Madrid, 1995 (primera edición de 1875). limitar en 1912 el trabajo nocturno de las mujeres, ante la protesta de las obreras que estaban a favor de que se mantuviera.\textsuperscript{415} Sin embargo, aunque estos discursos esencialistas sobre el género fueron utilizados por algunos hombres y mujeres anarquistas, muchas mujeres y hombres anarquistas se mantuvieron en desacuerdo con ellos y con las prácticas sindicales discriminatorias, como Galo Díez\textsuperscript{416}, Mariano Vázquez o Morales Guzmán, que se mostraron firmes partidarios de la emancipación femenina. Pero el anarquismo estableció diferentes estrategias para conseguir la igualdad deseada entre hombres y mujeres. La solución mayoritaria, tal vez influida por el marxismo, pasaba por provocar el triunfo de la revolución gracias a una lucha conjunta de hombres y mujeres: la revolución destruiría la sociedad capitalista basada en la propiedad privada y en la familia, causas éstas de la subordinación femenina. Por ello, la desigualdad de los sexos se solucionaría sin más una vez derrotado el capitalismo. Esta corriente no entendía la necesidad de crear una organización de mujeres fuera de la organización y de la lucha general del movimiento, lo que a su juicio sólo podía debilitarlo. Esto explica sólo en parte que en el anarquismo podamos encontrar conductas, protagonizadas por hombres y mujeres claramente hostiles o paternalistas hacia el movimiento diferenciado de las mujeres. Otros fueron más allá. Tras observar que los discursos normativos de género igualitarios apenas habían modificado las prácticas laborales, sindicales y políticas discriminatorias de género, una corriente minoritaria defendió durante los años treinta la necesidad de una lucha propia de las mujeres para conseguir su liberación, lo que se materializó en la formación de la organización anarcofeminista Mujeres Libres. Aunque Mujeres Libres y el resto de mujeres anarquistas no aceptaron durante los años treinta el apelativo de feministas, porque lo relacionaban con el sufragismo burgués anglosajón y con el feminismo social del siglo XIX, las mujeres anarquistas apostaron por la educación femenina para conseguir su empoderamiento como mujeres, del mismo modo que lo hicieron las reformadoras sociales Concepción Arenal, Emilia Pardo Bazán o las librepensadoras de la Institución Libre de Enseñanza. Pero para las mujeres anarquistas la educación femenina era, además de ello, un medio de conseguir la Anarquía y la revolución. José Álvarez Junco dedicó un capítulo al papel del feminismo, la familia y el amor libre en el anarquismo en su ya famosa obra sobre la ideología del anarquismo español\textsuperscript{417}. Su obra se basó fundamentalmente en el análisis de ideología y de la prensa anarquista \textsuperscript{415} NASH, Mary, «Libertarias y anarcofeminismo», en CASANOVA RUÍZ, Julián (coord.), \textit{Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España}, op. cit., pp. 139-163. \textsuperscript{416} DÍEZ, Galo, \textit{La mujer en la lucha social}, Ed. Renovación Proletaria, Sevilla, 1922. \textsuperscript{417} ÁLVAREZ JUNCO, José, «Feminismo, familia, amor libre», \textit{La ideología política del anarquismo español (1868-1910)}, op. cit., pp. 282 y ss. anterior a 1910. Pero fueron los trabajos pioneros de Mary Nash\textsuperscript{418} los que analizaron las connotaciones de género en el pensamiento anarquista y también en las prácticas políticas y sindicales obreras, dedicando su atención especialmente a la organización anarquista Mujeres Libres. Los estudios de Mary Nash abrieron el paso a los primeros trabajos específicos sobre la contribución del género a la historiografía del movimiento obrero en España y entre finales de los años setenta y principios de los ochenta se realizaron numerosas investigaciones sobre mujer o género centrados en la Segunda República y la Guerra Civil, como los de Temma Kaplan\textsuperscript{419} o Marta A. Ackelsberg.\textsuperscript{420} Pero queda mucho todavía por hacer en los periodos cronológicos anteriores y posteriores, y también sobre la historia y las vivencias de las mujeres anarquistas. Por ello, los nuevos estudios han completado el estudio de la prensa con el de las prácticas de las integrantes del movimiento en el desarrollo de sus actividades sindicales, culturales y educativas en los ateneos y escuelas racionalistas. También pasó a valorarse el carácter político de otras respuestas femeninas de acción directa basadas en redes informales de apoyo mutuo no jerarquizadas, al margen del movimiento organizado, y las trayectorias vitales de las protagonistas, lo que permite contrastar lo pensado con lo vivido.\textsuperscript{421} Así se ha ido avanzado en la recomposición de la genealogía de las mujeres anarquistas, desde que se incorporaron al movimiento obrero organizado, o no, comenzando por aquellas encuadradas en las filas del republicanismo radical tras las libertades aprobadas en el Sexenio Democrático en el periodo 1868-1874. Entre ellas destacan la maestra Guillermina Rojas, en Madrid, Isabel de Vila en Llagostera\textsuperscript{422}, en Girona, pero falta investigar las afiliadas nombradas en la documentación de la AIT. \textsuperscript{418} NASH, Mary, \textit{Mujeres Libres: España. 1936-1939}, Tusquets, Barcelona, 1975; de la misma autora NASH, Mary, \textit{Mujer y movimiento obrero en España}, Fontamara, Barcelona, 1981; también NASH, Mary, \textit{Mujer, familia y trabajo en España. 1936-1939}, Anthropos, Barcelona, 1983; y NASH, Mary, \textit{Presencia y protagonismo: aspectos de la historia de la mujer}, Ediciones del Serbal, Barcelona, 1984. \textsuperscript{419} KAPLAN, Temma, «Spanish Anarchism and Women’s Liberation», \textit{Journal 01 Contemporary History}, vol. VI, 2 (1971), pp. 101-110; de la misma autora «Other Scenarios. Women ans Spanish Anarchism», en \textit{Become visible. Women in European History}, Hoghton Miffu, Boston, 1977; también, KAPLAN, Temma, «Politics and Culture in Women’s History», \textit{Feminist Studies}, vol. 6, 5 (1980), pp. 43-48; y «Female conciousness and collective Action. The case of Barcelona, 1910-1918», \textit{Signs}, vol. VII, 3 (1982), pp. 545-566, este último traducido al español en AMELANG, James y NASH, Mary (eds.), \textit{Historia y género. las mujeres en la Europa Moderna y Contempordnea}, Edicions Alfons El Magnànim, Valencia, 1990, pp. 268-295. \textsuperscript{420} ACKELSBERG, Marta, \textit{Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres}, Virus, Barcelona, 2000 (edición original en inglés de 1991). Fue también pionera la obra de ITURBE, Lola, \textit{La mujer en la lucha social. La guerra civil de España}, Editores Mexicanos Unidos, México, 1974. \textsuperscript{421} VV.AA., \textit{Mujeres Libres. Luchadoras libertarias}, Fundación de Estudios Anselmo Lorenzo, Madrid, 1999. \textsuperscript{422} FERRER I GIRONÉS, Francesc, \textit{Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana}, Ajuntament de Llagostera, Llagostera, 1996. También conocemos más sobre mujeres anarquistas, que como Federación López Montenegro, propugnaba en 1884 una domesticidad subalterna de la mujer de inspiración proudhoniana, en contraposición a la destacada sindicalista Teresa Claramunt\textsuperscript{423}, una de las pioneras libertarias en desarrollar un pensamiento y unas prácticas antipatriarcales y feministas en revistas como \textit{El Productor}, \textit{la Tramontana}, \textit{Los Desheredados} y \textit{La Anarquía}. Conocemos también que Claramunt participó en la Asociación de Autónoma de Mujeres, junto a la masona Ángeles López de Ayala, la espiritista Amalia Domingo Soler y otras feministas heterodoxas librepensadoras, partidarias de una regeneración social que había de basarse en una sociedad laica, lo que pasaba por la emancipación y la educación de la mujer. También poseemos biografías sobre la maestra racionalista Teresa Mañé, conocida como Soledad Gustavo, y madre de Federica Montseny\textsuperscript{424}, sobre Carme Paredes, la misma Federica Montseny y sobre las fundadoras de Mujeres Libres, Lucía Sánchez Saornil, Amparo Poch y Gascón y Mercedes Comaposada\textsuperscript{425}, por citar las más destacadas hasta los años treinta. A todas ellas van añadiéndose cada vez más nombres que sobrepasan el periodo de los años treinta hasta la actualidad. En cuanto a los temas abordados por los estudios feministas sobre las mujeres durante la guerra del treinta y seis, éstos se centraron en averiguar cómo la guerra alteró los roles de género existentes y en valorar si estos cambios fueron realmente importantes en los avances hacia la igualdad entre mujeres y hombres. También se analizó la iconografía femenina durante la guerra civil por parte de historiadoras como Mary Nash, Ana Aguado o Guadalupe Gómez-Ferrer\textsuperscript{426}, que pusieron de manifiesto cómo la \begin{footnotesize} \begin{enumerate} \item CLARAMUNT, Teresa, \textit{La mujer. Consideraciones sobre su estado ante las prerrogativas del hombre}, Biblioteca del porvenir obrero, Mahón, 1905; VICENTE VILLANUEVA, Laura, \textit{Teresa Claramunt (1862-1931): pionera del feminismo obrerista anarquista}, op. cit. \item MONSTSENY, Federica, \textit{Mis primeros cuarenta años}, Plaza y Janés, Barcelona, 1987; de la misma autora, \textit{Cent dies de la vida d’una dona (1939-40)}, Tusquets, Barcelona, 1977; Como fuentes secundarias NASH, Mary, «Federica Montseny: dirigente anarquista, feminista y ministra», \textit{Arenal. Revista de historia de las mujeres}, vol. 1, 2 (1994), pp. 259-271; «Federica Montseny. Feminista y Ministra», en \textit{Federica Montseny: 1905-1994}, Institut Català de la Dona, Memorials ICD, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1984; «Dos intelectuales anarquistas frente al problema de la mujer: Federica Montseny y Lucía Sánchez Saornil», \textit{op. cit.}; «La trasgresión de la ciudadanía en femenino: Clara Campoamor y Federica Montseny», en \textit{Las intelectuales republicanas. La conquista de la ciudadanía}, Biblioteca Ensayo, Madrid, 2007; TAVERA, Susanna, «Soledad Gustavo, Federica Montseny i el periodismo ácrata ¿Ofici o militància?», \textit{Annales del Periodismo Català}, 14 (1988); \textit{Federica Montseny. La indomable (1905-1994)}, \textit{op. cit.}; Fons. \textit{La Revista Blanca. Federica Montseny i la dona nova. (1923-1931)}), Afers, Barcelona, 2007. \item GARCÍA MAROTO, Ángeles, \textit{La mujer en la prensa anarquista. España 1900-1936}, Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid, 1996; MANGINI, Shirley, \textit{Recuerdos de la resistencia. La voz de las mujeres en la guerra civil española}, Península, Barcelona, 1997; GRUBER, H. y GRAVES, P. (eds.), \textit{Women and Socialism. Socialism and Women, Europe between the two world wars}, Berhahn, Oxford, 1998. \item NASH, Mary, Rojas. \textit{Las mujeres republicanas en la guerra civil}, Taurus, Madrid, 1999; GÓMEZ-FERRER MORANT, Guadalupe, «República y Guerra Civil: una perspectiva de género», en VV.AA., \textit{Historia de España Menéndez Pidal}, Tomo XL, Espasa Calpe, Madrid, 2004, pp. 521-575; AGUADO, Ana y RAMOS, María Dolores, \textit{La Modernización de España (1917-1939). Cultura y} \end{enumerate} \end{footnotesize} guerra supuso una movilización masiva de toda la población, lo que necesariamente incluía la presencia activa de las mujeres, por lo que se alteró las reglas de juego tradicionales al otorgarles una mayor presencia a las mujeres en el ámbito público y se creó así un importante referente positivo para sus protagonistas y para otras mujeres. No obstante, algunas de ellas valoran o matizan estos cambios, que consideran coyunturales porque no cuestionaron básicamente la subalternidad de las mujeres frente a los hombres. Para explicarlo han esgrimido diferentes argumentos como: a) La falta de interiorización por la población de las reformas que había introducido la República en relación a las mujeres, incluso en los sectores más progresistas de la sociedad española, salvo grupos minoritarios muy politizados. b) La falta de igualdad real en el acceso al trabajo, la cultura y la política para muchas mujeres cuando estalló el conflicto. c) El peso del tradicional discurso de domesticidad sobre las mujeres que las separaba de la esfera pública y las recluía en el ámbito doméstico del hogar y la familia, a pesar de las reformas emprendidas y la modernización del país. d) La religiosidad de las mujeres y su carencia de conciencia política. Porque, salvo en los sectores obreros y en ciertos ámbitos de las clases medias, la mayor parte de las mujeres eran católicas y se sentían depositarias de una fe católica que habían heredado de sus madres y que debían transmitir a sus hijos. Por lo que la derecha, al no cuestionar una consideración esencialista de los sexos, podía conectar más fácilmente con estas mujeres y utilizar la defensa del hogar y la familia cristiana en su discurso nacionalista. A ello quizá cabría añadir un contexto internacional hostil hacia la igualdad de género en los años cincuenta, que reforzó la ya de por sí concepción represora contra la mujer del nacionalismo del régimen franquista instaurado en los años cuarenta. Tras el fin de la Segunda Guerra Mundial se produjo un reflujo conservador en las sociedades occidentales que promovieron políticas pronatalistas que utilizaron renovados discursos domesticistas que calaron poderosamente en una gran parte de hombres y mujeres, hastiados de las brutalidades de la guerra y de la lucha política, y que se atrincheraron en la defensa del núcleo afectivo doméstico familiar y en los roles tradicionales de género como mecanismo psicológico de supervivencia personal afectiva y económica. En países como los EEUU los nuevos discursos “científicos” de la política cotidiana, Síntesis, Madrid, 2002, pp. 153-287; AGUADO, Ana y CAPEL, R., Textos para la historia de las mujeres en España, Cátedra, Madrid, 1994; QUIÑONERO, Llum, Nosotras que perdimos la paz, Foca, Madrid, 2005; de la misma autora, Mujeres del 36, video, la Noche Temática, TVE, 2005. TAVERA, Susanna, «Guerra civil y anarcofeminismo, sus antecedentes históricos», en DE LA CALLE VELASCO, M. y REDERO SAN ROMÁN, M. (eds.), Guerra civil. Documentos y memorias, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 2006 psiquiatría defendieron la formación académica diferenciada de hombres y mujeres en ámbitos universitarios, pero para devolver luego las mujeres al hogar, intentando crear un nuevo modelo que vino en llamarse “familia nuclear”, que reactualizó y “modernizó” unos discursos basados en roles de género fuertemente diferenciados. Género, Nación y Ciudadanía Nuestros referentes teóricos iniciales se basaron en los estudios generales que habían abordado la relación entre género y nación$^{427}$, ya que al comenzar nuestro trabajo de investigación nuestro interés se fijó exclusivamente en determinar la importancia del género en la construcción del discurso bélico y nacionalista de Fragua Social. Lo primero que constatamos fue que el género no es para todos los teóricos un factor fundamental en el nacionalismo. Por ejemplo, para los modernistas el género carece de interés porque afirman que sus teorías son universales. En cambio, sí es importante para aquellos que consideran que el nacionalismo está ligado a la etnicidad, y ésta al parentesco; para los etnosimbolistas, que consideran el análisis de los mitos y los símbolos esenciales para la comprensión del desarrollo de las naciones; y, sobre todo, para los que se interesan más por la forma en que los individuos interiorizan, experimentan o difunden la identidad nacional. Estos estudios no tratan de explicar de forma causal los orígenes de las naciones y su formación de una forma global, aspecto éste que no abordamos en este estudio, pero sí son muy importantes para averiguar las formas de transmisión de la identidad nacional y para estudiar la relación y la formación de otras identidades colectivas, pues las identidades se interrelacionan e interactúan en los individuos, modificándose, adaptándose y jerarquizándose según el momento histórico que vive la colectividad o las circunstancias vitales de cada individuo. Pero los primeros estudios feministas no concedieron un papel importante a los temas relacionados con el nacionalismo hasta que a mediados de los años ochenta comenzó a abordarse el papel que desempeñaron las mujeres en los proyectos nacionales, y el impacto que la identidad de género tenía en la forma de entender las naciones y el nacionalismo. En 1992 Silvia Walby resumió los distintos análisis que se habían abordado hasta entonces las relaciones entre género y nación desde perspectivas diferentes. Uno de los primeros enfoques consistió en averiguar los papeles que desempeñaron las mujeres en los movimientos nacionalistas y su impacto en las aspiraciones de las mujeres. Kumari Jayawardena defiende que las mujeres jugaron un importante papel en los nacionalismos no occidentales y que ello repercutió en sus derechos como ciudadanas, pues a diferencia de las mujeres occidentales los --- $^{427}$ Seguimos en este apartado el trabajo de TAVERA, Susanna, «Guerra civil y anarcofeminismo, sus antecedentes históricos», en DE LA CALLE VELASCO, M. y REDERO SAN ROMÁN, M. (eds.), Guerra civil. Documentos y memorias, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 2006; SMITH, Anthony D., Nacionalismo y modernidad: un estudio crítico de las teorías recientes sobre naciones y nacionalismo, op. cit., pp. 358-366. obtuvieron en el mismo momento de la independencia de sus naciones, aunque, como señaló Deniz Kandiyoti en el caso de Turquía, para ello la identidad de las mujeres debía ser siempre congruente con la “auténtica” identidad de la colectividad nacional y no constituir una amenaza para la misma.\textsuperscript{428} En cambio en Occidente, los derechos de ciudadanía se concedieron a las mujeres después de un largo período en el que fueron formándose sus naciones. No obstante, Floya Anthias y Nira Yuval Davis consideraron crucial el papel que desempeñan las mujeres en los proyectos étnicos y nacionales como reproductoras biológicas de los miembros de las colectividades étnicas, de los vínculos existentes en los grupos étnico-nacionales y de la ideología de la colectividad, y también como transmisoras de su cultura, representantes de las diferencias étnico-nacionales y participantes en las luchas nacionales, económicas, políticas y militares. Con respecto a la iconografía y su significado simbólico, estos estudios señalan que la figura de la mujer, normalmente la madre, simboliza el espíritu de la colectividad, su identidad y su honor; y que la representación de la Patria se encarna de forma simbólica en una figura de mujer, la “Madre-Patria”, cuya pureza debe ser defendida por sus hijos varones, conminados en los movimientos nacionalistas a sacrificarse por ella. La Patria y sus mujeres encarnan también “el hogar”, concepto fundamental para el nacionalismo, núcleo intergeneracional donde descansan, se aprenden y trasmiten las esencias de la cultura\textsuperscript{429}. Para Cynthia Enloe y Jean Bethke Elshtain el proyecto del nacionalismo fue fundamentalmente un proyecto masculino y Silvia Walby afirmó que hombres y mujeres se ven implicados de forma diferente en la nación y el nacionalismo, por lo que las mujeres se comprometen más en proyectos internacionalistas y pacifistas.\textsuperscript{430} Sin embargo, a pesar de que el contenido “simbólico masculino” del nacionalismo es innegable, también lo es la implicación política y militar de las mujeres en los movimientos de liberación nacional, y que el nacionalismo es determinante para ellas, hasta llegar en ocasiones a priorizar los intereses nacionalistas por encima de la de identidad de clase o de género. Esto sigue siendo un problema digno de un estudio \textsuperscript{428} WALBY, Silvia, «Woman and Nation», en SMITH, A. D. (ed.), \textit{Ethnicity and Nationalism, International Studies in Sociology and Social Anthropology}, Brill, Leiden, 1992, p. 324 y ss.; JAYAWARDENA, Kumari, \textit{Feminism and Nationalism in the Third World}, Zed Books, Londres y Atlantic Highlands, NJ, 1986; KANDIYOTI, Deniz, «Women and the Turkish state», en YUYAL-DAVIS, Nira y ANTHIAS, Floya (eds.), \textit{Woman-Nation-State}, Sage, Londres, 1989, pp. 126-149. \textsuperscript{429} YUYAL-DAVIS, Nira, «Gender and Nation», \textit{Ethnic and Racial Studies}, vol 16, 4 (1993), pp. 621-632. \textsuperscript{430} ENLOE, Cynthia, \textit{Bananas, Beaches, Bases; Making Feminist Sense of International Politics}, Pandora, Londres, 1989; ELSHTAIN, Jean Bethke, «Sovereignty, identity, sacrifice», en RINGROSE, Majorie y LERNER, Adam (eds.), \textit{Reimagining the Nation}, Open University Press, Buckingham, 1989, pp. 159-175; teórico general y faltan estudios empíricos de casos concretos para explicar por qué las naciones excitan las pasiones de todas las personas, entre ellas las mujeres. En este carácter básicamente masculino del nacionalismo coincidieron con George Mosse, que también afirmó que el nacionalismo necesitó para triunfar una recreación y una aguda diferenciación entre los papeles asignados a los sexos, y entre los atributos y estereotipos de género\textsuperscript{431}. Glenda Sluga\textsuperscript{432}, basándose en los trabajos de Joan Landes, describió cómo desde la Revolución Francesa las mujeres fueron devueltas a la esfera privada como mujeres de patriotas y madres de ciudadanos, tal como preconizaban Rousseau, Fichte, Michelet o Mazzini, que, para apuntalar la legitimidad del estado-nación como comunidad fraterna, se basaron en la imagen de la familia patriarcal e hicieron hincapié en los distintos papeles que correspondía desempeñar cada sexo: el heroico y militar para los hombres, y el de apoyo y nutrición de la educación nacional a las mujeres. Actualmente este paradigma de domesticidad general está siendo matizado por las nuevas investigaciones. Los estudios más recientes creen erróneo contraponer de forma drástica los avances ilustrados del siglo XVIII respecto a la condición de las mujeres con un supuesto repliegue conservador de la figura de la mujer en el siglo XIX, que la dejó reducida a la figura de “ángel del hogar”, propugnada por el liberalismo en el siglo XIX. La crítica a este paradigma de domesticidad se basa en que no se debe simplificar en exceso el análisis, pues existieron diferentes herencias ilustradas y también distintos liberalismos decimonónicos al respecto. Por tanto, no deben minimizarse los aspectos de continuidad entre los reformismos ilustrados y los liberalismos en aspectos como el de igualdad racional, progreso medido como relaciones entre los sexos, prácticas mixtas de sociabilidad desarrolladas a finales del XVIII, pues éstos continuaron y se transformaron en muchas culturas en el XIX. Y tampoco cabe atenuar en exceso el carácter rupturista e innovador del liberalismo\textsuperscript{433}. También se han producido interesantes aportaciones que han avanzado la investigación sobre el papel de la mujer en la construcción de la identidad española, ámbito éste aún faltó de nuevos enfoques y aportaciones, pues no abundan los trabajos sobre el papel que juega el género en los discursos movilizadores patrióticos y nacionalistas, y cómo estos discursos ayudan a recrear, o a superar, la desigualdad de \textsuperscript{431} MOSSE, George L., \textit{La imagen del hombre. La creación de la moderna masculinidad}, Talasa, Madrid, 2000 (edición original: MOSSE, George L., \textit{The image of Man. The Creation of Modern Masculinity}, Oxford University Press, New York, 1996). \textsuperscript{432} SLUGA, Glenda, «Identity, gender and the history of European nations and nationalism», \textit{Nations and nationalism}, 1 (1988), pp. 87-111; LANDES, Joan, \textit{Women in the Public Sphere in the Age of the French Revolution}, Cornell University Press, Ithaca, NY, 1988. \textsuperscript{433} Véase para más referencias, VV.AA., «Género y modernidad en España: de la Ilustración al liberalismo», \textit{Ayer}, 2 (2010), que incluyen los trabajos de Mónica Bolufer, Mónica Burguera, Xavier Andreu, Mª José de la Pascua, Catherine M. Jaffe, Elizabeth Franklin Lewis y Gloria Espigado Tocino. género, partiendo de la hipótesis de que en los proyectos nacionalistas las imágenes y los roles diferenciados de hombres y mujeres son necesarios para construir la comunidad imaginada de referencia y para distinguir al que no formaba parte de la misma.\textsuperscript{434} Asimismo se ha avanzado mucho en los últimos treinta años en el estudio de la Historia de las mujeres y de género\textsuperscript{435} en relación a la construcción de los derechos de ciudadanía en seminarios como el de \textit{Ciudadanía Femenina y Culturas Políticas}, desarrollado en la UIMP de Valencia, y en grupos de investigación como “Multiculturalismo y Género” de la Universidad de Barcelona, entre otros, que han permitido la publicación de la obra colectiva coordinada por Ana Aguado y Teresa Mª Ortega, \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}\textsuperscript{436}, que recopila renovadores estudios de historiadoras de Mª Dolores Ramos\textsuperscript{437}, Luz Sanfeliu\textsuperscript{438}, Mª Pilar Salomón Chéliz\textsuperscript{439}, Alicia Mira\textsuperscript{440}, Teresa Carnero Arbat\textsuperscript{441}, Ana Aguado\textsuperscript{442}, Teresa Mª Ortega López\textsuperscript{443}, Susanna Tavera García\textsuperscript{444}, \begin{footnotesize} \begin{itemize} \item[434] \textsc{Espigado Tocino}, Gloria y \textsc{Romero}, María Cruz (coords.), \textit{Heroínas y patriotas. Mujeres de 1808}, Cátedra, Madrid, 2009; de la misma autora, «Las mujeres en el nuevo marco político», en \textit{Historia de las mujeres en España y en América Latina}, Cátedra, Madrid, 2005-2006, pp. 27-60; \textsc{Romero}, María Cruz, «Destinos de mujer: esfera pública y políticos liberales», en \textsc{Morant}, Isabel (ed.), \textit{Historia de las mujeres en España y en América Latina}, \textit{op. cit.}, pp. 61-83. \item[435] \textsc{Fontanillas}, Antonia y \textsc{Torres}, Sonia, \textit{Lola Iturbe, vida e ideal de una luchadora anarquista}, Virus, Barcelona, 2006; \textsc{Olesti}, Isabel, \textit{Nou dones i una guerra. Les dones del 36}, Edicions 62, Barcelona, 2005; \textsc{Vega Masana}, Eulàlia, \textit{Pioneras y revolucionarias. Mujeres durante la Segunda República, la Guerra Civil y el franquismo}, Icaria Editorial, Barcelona, 2010; \textsc{Vadillo Muñoz}, Julián, \textit{Abriendo brecha. Los inicios de la lucha de las mujeres por su emancipación}, Volapük Ediciones, Guadalajara, 2013. \item[436] \textsc{Aguado}, Ana y \textsc{Ortega}, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011. \item[437] \textsc{Ramos}, María Dolores, «Feminismo laicista: voces de autoridad, mediaciones y genealogías en el marco cultural del modernismo», en \textsc{Aguado}, Ana y \textsc{Ortega}, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, \textit{op. cit.}, pp. 21-44. \item[438] \textsc{Sanfeliu}, Luz, «Instrucción y militancia femenina en el republicanismo blasquista», en \textsc{Aguado}, Ana y \textsc{Ortega}, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, \textit{op. cit.}, pp. 45-69. \item[439] \textsc{Salomón Chéliz}, Pilar, «Devotas mojigatas, fanáticas y libidinosas. Anticlericalismo y antifeminismo en el discurso republicano a finales del siglo XIX», en \textsc{Aguado}, Ana y \textsc{Ortega}, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, \textit{op. cit.}, pp. 71-98. \item[440] \textsc{Mira}, Alicia, «Imágenes y percepciones de las mujeres trabajadoras en la sociedad liberal y en la cultura obrera de finales del siglo XIX y principios del siglo XX», en \textsc{Aguado}, Ana y \textsc{Ortega}, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, \textit{op. cit.}, pp. 99-122. \item[441] \textsc{Carnero Arbat}, Teresa, «Límites de la democratización e inclusión de las mujeres: las propuestas de las derechas a comienzos de los años veinte», en \textsc{Aguado}, Ana y \textsc{Ortega}, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, \textit{op. cit.}, pp. 123-144. \end{itemize} \end{footnotesize} Ángela Cenarro\textsuperscript{445}, Mercedes Yusta Rodrigo\textsuperscript{446}, Mary Nash\textsuperscript{447}, Mónica Moreno Seco\textsuperscript{448} y Vicenta Verdugo Martí\textsuperscript{449}, que nos permiten reconocer un diálogo entre la cultura anarquista y otras culturas políticas en diferentes tramos temporales, que nos sirven para establecer un marco interpretativo comparado más general y acertado. Tras este recorrido teórico e historiográfico, pasaremos a estudiar el discurso del diario fijándonos en las imágenes de las mujeres y de los hombres que utilizaron los redactores y colaboradores. Trataremos de determinar qué objetivos se perseguían con estas imágenes durante la guerra y qué consecuencias podrían derivarse de ello. Pero también estudiaremos qué relación guardan estas imágenes con la tradición cultural anarquista y su relación con de otras culturas políticas respecto al género. Mujeres Libres Mujeres Libres nació en abril de 1936. Sus fundadoras fueron Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Comaposada y Amparo Poch y Gascón, que empezaron a preparar la publicación de una revista homónima, para interesar a las mujeres en temas sociales y atraerlas al campo libertario. Ellas tres, junto a otras mujeres que se acercaron a la \textsuperscript{442} AGUADO, Ana, «Politización femenina y pensamiento igualitario en la cultura socialista durante la Segunda República», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, op. cit., pp. 145-172. \textsuperscript{443} ORTEGA LÓPEZ, Teresa María, «¡Coser... y cantar! La derecha antiliberal y el adoctrinamiento político de la mujer de la clase media en la Segunda República», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, op. cit., pp. 173-206. \textsuperscript{444} TAVERA GARCÍA, Susanna, «Las mujeres de la sección de Falange: una afirmación entre el activismo político y la sumisión patriarcal, 1934-1939», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, op. cit., pp. 208-228. \textsuperscript{445} CENARRO, Ángela, «Trabajo, maternidad y feminidad en las mujeres del fascismo español», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, op. cit., pp. 229-252. \textsuperscript{446} YUSTA RODRIGO, Mercedes, «La construcción de una cultura política femenina desde el antifascismo (1934-1950)», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, op. cit., pp. 253-281. También, \textit{Madres coraje contra Franco. La Unión de Mujeres españolas en Francia, del fascismo a la Guerra Fría (1841-1950)}, Cátedra, Madrid, 2008. \textsuperscript{447} NASH, Mary, «La construcción de una cultura política desde la legitimidad feminista durante la transición política democrática», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, op. cit., pp. 283-306. \textsuperscript{448} MORENO SECO, Mónica, «Feminismo, antifeminismo, catolicismo y anticlericalismo en la transición política a la democracia», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, op. cit., pp. 307-332. \textsuperscript{449} VERDUGO MARTÍ, Vicenta, «Prácticas políticas y movimiento feminista en el País Valenciano (1976-1982)», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), \textit{Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX}, op. cit., pp. 333-358. Federación Local de Sindicatos de Madrid fundaron la primera Agrupación de Mujeres Libres, a la que se unió una segunda agrupación en septiembre de 1936 de libertarias barcelonesas. Mujeres Libres fue creciendo hasta 147 agrupaciones y unas 20000 afiliadas durante el periodo bélico, la mayor parte de ellas de procedencia obrera. Mujeres Libres se planteó la problemática de la mujer desde una perspectiva de clase, es decir, pensaron la liberación femenina desde la perspectiva de la emancipación de la clase obrera. No fue, por tanto, una organización creada por la guerra, pues ya existía cuando estalló el conflicto bélico, pero la guerra determinó necesariamente la trayectoria de la Organización.$^{450}$ Aunque ellas no aceptaron la denominación de feministas, se les considera referente fundamental de este movimiento, pues plantearon las reivindicaciones de los derechos de las mujeres como organización independiente de otros organismos políticos o sindicales y fue éste, aunque no en exclusiva, su principal objetivo. La más prolífica de sus fundadoras, Lucía Sánchez Saornil, se trasladó a Valencia, como muchos otros periodistas e intelectuales, huyendo de la amenaza de las tropas rebeldes que hacía pensar como inevitable la toma de la capital en noviembre de 1936. Poseía experiencia como periodista en publicaciones anarquistas como La Revista Blanca, Tiempos Nuevos, Solidaridad Obrera, CNT Madrid, entre otras. En Valencia se integró en los círculos intelectuales libertarios y participó de forma muy activa en la labor sindical de la CNT y de la FAI. En Fragua Social podemos observar su participación en mítines, actos de propaganda, y también podemos leer muchos de sus artículos y comunicados de Mujeres Libres, publicados o no en la revista Mujeres Libres o Solidaridad Obrera. Asimismo, el diario publicó una sección dedicada a la mujer a la que ella contribuyó con algún artículo. También podemos reconstruir desde el diario Fragua Social las sesiones de la primera Conferencia Nacional de las Agrupaciones de Mujeres Libres de España, celebrada en Valencia en el salón de actos del local del Comité Regional de la FAI entre los días 21 y 23 de agosto de 1937$^{451}$, a la que asistieron numerosas delegaciones en representación de varios miles de mujeres de la España republicana. Según los extractos de estas sesiones publicadas en el diario Fragua Social, la delegada por Valencia era en el verano de 1937 Lucía Sánchez Saornil, que tuvo un importante protagonismo en estas sesiones, en las que se enfrentó a las propuestas de la delegación de Barcelona. Asistieron las siguientes delegaciones: Barcelona, con cuatro delegadas; Valencia, tres; Murcia capital y provincia, cinco (indirectas); Alicante, cinco (indirectas); Granada, dos (indirectas); Gerona, tres; Lérida capital y provincia, siete (indirectas); y con una o varias: Utiel, Guadalajara, Alcoy, Horche, Yebra, Mondéjar, Alginet, Elda, Almería, $^{450}$ NASH, Mary, Mujeres Libres: España. 1936-1939, op. cit., pp. 7-13. $^{451}$ También podemos encontrar las actas en archivo, Actas de la Conferencia Nacional celebrada en Valencia (21-23 de agosto de 1937), AHN/ SGC, PS. Madrid, 432. Igualada, Villanueva y la Geltrú, San Sadurní de Noya, y Tarragona; también por dificultades de transporte, delegaron en Barcelona y en otras agrupaciones: 25 pueblos de Guadalajara, 15 de Tarragona, 20 de Aragón y 28 de la provincia de Barcelona. Además de varias delegadas con carácter informativo. Todo ello representaba según el diario un total de 78 delegaciones directas y unas cien indirectas.$^{452}$ No todas las mujeres asistentes al acto parecían tener clara si era compatible la militancia en Mujeres Libres y en la CNT, como se deduce de la pregunta realizada por la delegada de Utiel, que preguntó si la facción sindical femenina de su localidad podía considerarse una Agrupación de Mujeres Libres. Sánchez Saornil le contestó que como sindicadas debían estar en el Sindicato como una Sección en todo lo que se refiriera a sus reivindicaciones sobre el trabajo, pero que podían formar también en la Agrupación de Mujeres Libres que allí existiera, o que se formara, para solucionar otros problemas en el aspecto ideológico y en otras reivindicaciones culturales y propias de la lucha revolucionaria femenina. Con ello, Saornil dejaba claro que era compatible la doble militancia, pero también que Mujeres Libres era una organización independiente del sindicato confederal y que para poder tomar parte de las decisiones de Mujeres Libres había que pertenecer una asociación propia de Mujeres Libres y no una mera sección sindical de la CNT. Por tanto, en la segunda sesión se decidiría que Utiel formaría parte de la asamblea sólo con carácter informativo, tras una discusión en que la que sólo siete delegaciones le concedieron carácter deliberativo, entre ellas Alcoy, Yebra, Guadalajara y Horche. Lucía Sánchez Saornil, en representación de la delegación de Valencia, intentó, sin éxito, que se aprobara un guion que había redactado en el que razonaba la conveniencia de que la organización nacional de Mujeres Libres se constituyera como una Agrupación Nacional y no como una Federación. La delegación de Barcelona, apoyada por Madrid, se manifestó a favor de la constitución de una Federación Nacional de Mujeres Libres que mantuviera la distribución orgánica conocida, y no la de una Agrupación Nacional, aunque pidió que se desecharan los Comités Comarcales.$^{453}$ En el verano de 1937 en algunas regiones predominaban los Comités Regionales y en otras los Provinciales, por lo que cabía decidir la organización definitiva. El argumento que defendió la delegación de Valencia fue el mantenimiento de la Agrupación Nacional, porque podría defenderse así de manera más efectiva de la acción perniciosa de intromisión y desarrollar mejor la propaganda. Valencia precisó que en su guion también se le concedía a las Agrupaciones, pues la tercera parte $^{452}$ Estos datos son ligeramente diferentes a los que proporciona: NASH, Mary, Mujeres Libres: España. 1936-1939, op. cit., p. 15. $^{453}$ “LA MUJER EN LA REVOLUCIÓN. Las Agrupaciones de Mujeres Libres de España, celebran su primera Conferencia con asistencia de 78 delegaciones y unas cien delegaciones indirectas. Un verdadero acontecimiento histórico”, Fragua Social, 21 de agosto de 1937, p. 7. de cualquiera de ellas poseería calidad de ejecutiva para sancionar o destituir un Comité en caso de desvío o desafección. Pero Barcelona entendía que las regionales y las provinciales eran capaces de conjurar este peligro hipotético. Una vez expuestos estos dos criterios, las delegaciones se manifestaron con arreglo a los acuerdos que traían. Guadalajara, Elda, Alcoy y Almería se identificaron con Valencia. Madrid, Granada y Aragón se adhirieron a Barcelona. Barcelona señaló que le llamaba la atención que Guadalajara propugnara las Provinciales y la Agrupación Nacional, cuando ella misma no tenía el territorio completo, ya que, existiendo las Regionales y por el sistema federativo, Ciudad Libre estaría en esta conferencia. Cuando Barcelona se pronunció al respecto de que la Regional debía dominar a las provinciales, Madrid replicó, y Barcelona rectificó excusándose: no había querido decir dominar, sino abarcar, y aclaró que el sistema federativo podía solucionar todos los problemas que pudieran surgir en la localidad o en la región en breve tiempo, sin esperar a las reacciones nacionales, dando cuenta luego al Comité Nacional. Valencia concedió afirmando que en realidad sólo estaba discutiéndose por una cuestión de nombres y que en el fondo estaba de acuerdo con Barcelona, aunque apuntó que creía que no habría bastantes compañeras para los comités orgánicos que exigía una organización federalista. Alcoy defendió entonces a Valencia y criticó la acción propagandística que Cataluña había realizado en Murcia y Granada, lo que para ella se había debido a que no existían Comités Provinciales, que era preciso crear para que las agrupaciones tuvieran facilidades para desenvolverse. Barcelona aclaró que no había habido tal intervención de Cataluña, sino que como en estos pueblos les pidieron orientaciones porque se estaban organizando en ellos las Agrupaciones de Mujeres Libres, ellas se las dieron de forma gustosa sin afán de tutelaje, y sólo porque otras camaradas no lo hicieron. Barcelona insistió en que con un Comité Central el encauzamiento de la mujer sería más estrecho y que el sistema federativo era más flexible. Madrid aclaró entonces que también Toledo, Cuenca y Ciudad Libre estaban pidiendo orientaciones a Madrid por no tener un Comité Regional. Alcoy, aunque rectificó sus afirmaciones, insistió en que lo que pedía Valencia era muy justo, atendiéndose a las necesidades de Levante. Tras breves intervenciones de Valencia, Guadalajara y Barcelona, se levantó la sesión y se invitó a todas las organizaciones afines y especialmente a las mujeres militantes a la sesión de clausura que se celebraría a las seis de tarde en el salón de actos del Comité Regional de la FAI.454 --- 454 “La primera Conferencia de las Agrupaciones de Mujeres Libres. Siguen los debates con gran sentido constructivo. El resurgir de la mujer”, Fragua Social, 22 de agosto de 1937, p. 3. En la segunda sesión se decidió que Mujeres Libres se constituyera como una Federación. Aunque también la forma en que se tomó esta determinación supuso un problema. Primero se realizó por tanteo de delegaciones, del que se dedujo que ambas posturas parecían casi empatadas, llevando una ligera ventaja Valencia. Pero, si se decidía por afiliadas representadas, y prescindiendo de las representaciones indirectas, eran mayoría las representaciones favorables a la Federación, pues según los datos del acta, Madrid representaba a 2000 afiliadas, Barcelona a 3000, sin contar la provincia, Gerona, a 50; Igualada, a 65; y San Sadurní, a 50; en este momento, Almería aclaró que por error se le había contabilizado de forma incorrecta, y que también estaba con Barcelona; Valencia, cerca de 1000; Guadalajara, 400; y Alcoy, unas cincuenta, los otros pueblos llegaban a poco menos de un centenar. Algunas delegaciones no se manifestaron en esta votación, pero más tarde se adhirieron a lo expuesto por Barcelona. Al final se atendió al número de representadas, que por una notable mayoría acordó constituir la Federación Nacional de Mujeres Libres. Barcelona propuso, no obstante, que se enviaran los datos concretos de afiliación tras esta conferencia, pues aseguraba que algunas delegaciones que votaron a su favor eran aún mayores, particularmente las de Barcelona. También se decidió que el Comité Nacional residiría en Valencia. La rivalidad entre las delegaciones de Valencia y Barcelona volvió a surgir al discutir si Mujeres Libres debería tener una delegación en el Comité Nacional de la CNT y en el peninsular de la FAI con carácter informativo o deliberativo. Valencia defendió el carácter informativo y Barcelona el deliberativo, aunque al final Barcelona, Alcoy y San Sadurní apoyaron la postura de Valencia, y Madrid mantuvo su posición. Sobre la composición del Comité Nacional de Mujeres Libres, Barcelona defendió que debía estar constituido por todas las regionales y Valencia defendió que debían formarlo las tres regionales más avanzadas en la organización femenina, a lo que se adhirieron Guadalajara, Almería, Igualada, Elda y otras. Madrid mantuvo el criterio de Barcelona, por ser más federativo. Tras un debate se acordó esto último. También se acordó dejar el nombramiento y constitución del Comité Nacional para la sesión final. Se acordó que, en reciprocidad, el Comité Nacional de la CNT enviará a Comité Nacional de Mujeres Libres un delegado con carácter informativo, a excepción del voto contrario de Madrid. También se acordó que al final del Comicio se realizará una ponencia sobre el respeto mutuo que debía regir entre ambas organizaciones, de la que se informaría a las delegadas antes de irse, para que pudieran llevarse una impresión correcta y poder así transmitirla a sus agrupaciones, para someter las decisiones a un referéndum. También se discutió si se debían unificar las Secciones de Trabajo$^{455}$ y se acordó que se tomarían acuerdos para una mejor coordinación de las $^{455}$ “De la primera conferencia de las Agrupaciones de Mujeres Libres. Hacia la Federación Nacional de Mujeres Libres de España”, Fragua Social, 24 de agosto de 1937, p. 2. mismas, de lo que se desprendía la necesidad de crear un Comité de enlace por regiones como un apéndice del Comité Nacional y de la Federación Nacional creada. Acordaron también que el Comité Nacional de Mujeres Libres editaría un folleto en que se hablaría de su obra que sirviera de guion para lo que debía ser en el futuro. Se eligieron a las delegaciones de Madrid, Valencia y Barcelona para elaborar el Estatuto de la Federación Nacional de Mujeres Libres. Y como final de la segunda sesión, se adhirieron como organización a la rotulación de la calle en Valencia dedicada a Largo Caballero. La tercera sesión estuvo dirigida a unificar la propaganda en todos los medios de expresión y exposición, actos públicos, radio, periódicos, boletines, diversas publicaciones, propaganda en español y en francés, a cuyo frente estaba la conocida propagandista Emma Goldman, actividad ésta que abarcaba 45 países. Se estimó que su periódico pasara a ser una revista cultural y que se creara un periódico semanal para las cuestiones de la lucha. También se habló de cómo organizar los corresponsales y conseguir los medios económicos, destacándose la ayuda que desde Londres venía prestándose a la publicación Mujeres Libres. Tras un pequeño debate, se estimó que el lugar de residencia de las ediciones fuera Barcelona por contar ésta con más medios industriales y mejor orientación, aunque en contacto estrecho y continuo con el Comité Nacional de Mujeres Libres que residirá en Valencia. Se acordó también la creación de una editorial para poder conseguir medios económicos. A continuación se abordó la necesidad de formar un cuadro de oradoras para la propaganda oral, que según Barcelona debía estar formado por miembros de todas las regionales. Estas oradoras serían las compañeras que reunieran mejores condiciones, a las que se prepararía para disertar sobre temas culturales y de economía social, aceptando el ofrecimiento de colaboración del Consejo Superior de Cultura. Madrid pidió que se enviara algún elemento de capacitación a la región centro y Barcelona prometió tenerlo en cuenta. Barcelona también propuso que Mujeres Libres editara un periódico mensual para niños y Valencia pidió que el órgano de la Federación Nacional de Mujeres Libres publicara un suplemento infantil escrito por camaradas capacitadas que pudieran darle una orientación pedagógica, lo que fue muy bien acogido. Barcelona propuso, y se aceptó unánimemente, la creación de kioscos de Mujeres Libres, como ya existían en Barcelona. También acordaron la celebración periódica de exposiciones culturales y de arte, como una que celebraron hacía poco en París. También, la realización de excursiones instructivas, a diferencia de otras de carácter pueril y ridículo que celebraban otros sectores. Además se solicitó que aquellas camaradas capacitadas, ayudaran a la formación técnica de las mujeres del campo. Valencia encareció la necesidad de reforzar la propaganda en los frentes, para contrarrestar el “innoble proselitismo que cierto partido practicaba en ellos”, “sobre lo que Madrid y Guadalajara realizaron comentarios que la crónica del periódico no podía transcribir”. Se aplazó la discusión de dos apartados y de otros asuntos generales como carnet, tipo de cotización, distribución del tanto por ciento de los sellos entre los comités orgánicos y de propaganda creados, potestad del Comité Nacional para otorgar los carnets, condiciones de exigencia de la afiliada, etc. No obstante, estos resúmenes de las actas de la Conferencia en el diario provocaron una protesta y una aclaración de la representación de Mujeres Libres de Valencia en el diario, que quiso precisar que estas informaciones sobre las sesiones no habían sido del todo correctas. Una de ellas fue que el diario presentaba el criterio que se defendió como criterio exclusivamente de la delegación de Valencia, cuando había sido el criterio general de toda la Agrupación Valenciana. En segundo lugar, que la delegación valenciana en ningún momento había defendido que el Comité Nacional estuviera representado por las tres regionales, pues éste fue el criterio que mantuvo Barcelona. Y tercero, que la delegación valenciana no se había mantenido hasta el final en un intransigente antifederalismo, como daba a entender el diario, sino que ésta defendió el federalismo en todo momento, pues para esta delegación, los Comités Provinciales que defendieron en las sesiones podían ser tan federalistas como los comarcales y los regionales. Su reflexión se basó precisamente en que la Agrupación Nacional sería así más federalista, dada la dificultad de mantener el sistema federativo en toda su pureza, como ya habían experimentado otras organizaciones. A estas aclaraciones de la delegación valenciana, el periódico contestó que el redactor había hecho estas observaciones sólo al principio de la información como impresión personal de la segunda sesión, lo que consideraba un comentario legítimo. También se disculpaba por los errores que podían haberse producido en el resumen de las actas, que atribuyó a alguna confusión de nombres por los giros que tuvo el debate de la sesión. Por último, el diario declaraba que siempre trató a la delegación valenciana con respeto y simpatía por su clara visión de muchos de los problemas. El miércoles 1 de septiembre se celebró el acto de clausura de la Conferencia en el teatro Apolo a las 6,30 de esa tarde. El resumen de ese acto se publicó al día siguiente en el diario. Los objetivos de Mujeres Libres eran “emancipar a la mujer con su incorporación al movimiento revolucionario y libertario, mediante el logro de su plena capacitación, luchando contra el fascismo, enemigo secular de la libertad y de la justicia, para conseguir una sociedad en que, tras la desaparición de la desigualdad social, desapareciera también la diferenciación de los sexos, equiparándose ambos en cuantas misiones aseguren la redención de la Humanidad”. El acto había sido --- 456 “La mujer por su emancipación. Conferencia de las Agrupaciones de Mujeres Libres. Importantes acuerdos recaen en su segunda y tercera sesión”, Fragua Social, 26 de agosto de 1937, p. 2 457 “Sobre el Congreso Nacional de “Mujeres Libres”, “Una aclaración”, firmada por la Representación de Valencia de Mujeres Libres, y “Aclaraciones a la nota anterior”, del redactor de la noticia, sin firmar, Fragua Social, 27 de agosto de 1937, p. 2. anunciado que sería presidido por Luisa García, pero lo presidió Mercedes Comaposada, luego hablaron Luquí, por ausencia en ese momento de María Jiménez, continuaron Lucía Sánchez Saornil, María Jiménez y Federica Montseny, cerrando el acto Mercedes Comaposada.\textsuperscript{458} Mujeres Libres se dirigió a todas las mujeres de España pidiendo su movilización como madres, aunque siendo algo más críticas que otras organizaciones con el discurso maternalista imperante, haciendo valer sus derechos como mujeres y sus ideales revolucionarios. Comparaba el momento que se vivía en 1937 como un momento de liberación para la mujer parecido al que tuvo lugar con la contribución de la mujer a la guerra europea en 1914.\textsuperscript{459} El trabajo de las mujeres en la retaguardia era fundamental y tanto Montseny como la agrupación de Mujeres Libres insistieron en la necesidad de capacitación laboral de las mujeres. Montseny se dirigió a las asistentes, formulando una crítica a los hombres que no participaban en las tareas domésticas en los hogares obreros y que impedían que las mujeres no tuvieran el tiempo necesario para obtener una formación básica. Por ello, instaba a que los hombres cambiaran su actitud en el hogar y pedía a los obreros y a los campesinos que no impidieran la incorporación de las mujeres en la retaguardia en los trabajos considerados como masculinos. Para Montseny, “el español, además de ser celoso y desconfiado, es pagadito de sí mismo” y ponía trabas a los derechos de las mujeres a formarse y a ser útiles e independientes económicamente, lo queafortunadamente estaba produciéndose en las fábricas y en el campo. Montseny despreciaba a aquellas mujeres aburguesadas que, siendo útiles como oficinistas y mecanógrafas, no poseían altos ideales revolucionarios y no ofrecían su trabajo de forma altruista, como lo hacían con sacrificio las mujeres obreras y campesinas, acostumbradas como madres desinteresadas al sacrificio y la entrega incondicional. Durante toda la guerra, Mujeres Libres se quejó energicamente de la utilización de la mujer en los motines públicos, pero no las humilló, achacó estos errores a la falta de organización de las protestas y puso el énfasis en evitar la utilización partidista de las mujeres en los disturbios que a veces éstas protagonizaban\textsuperscript{460}. En cambio, otros \textsuperscript{458} Anuncio de la Conferencia Nacional de Mujeres Libres en el Teatro Apolo a las 6,30 del miércoles 1 de septiembre de 1937, noticia publicada el mismo día en \textit{Fragua Social}, 1 de septiembre de 1937, p. 3; “Ayer tarde se celebró un magnífico acto de Mujeres Libres en el Apolo. Mujeres Libres, movimiento femenino libertario habló ayer tarde con la elocuencia de su propia obra y de la esperanzadora promesa de que su labor de emancipación de la mujer representa”, \textit{Fragua Social}, 2 de septiembre de 1937, p. 1; “Del magnífico acto de Mujeres Libres en el Apolo. Federica Montseny pronunció una formidable conferencia”, \textit{Fragua Social}, 3 de septiembre de 1937, p. 2. Este último artículo se acompaña de los bustos de las oradoras. \textsuperscript{459} Agrupación de MUJERES LIBRES, “A todas las mujeres”, \textit{Fragua Social}, 9 de diciembre de 1936, p. 9. \textsuperscript{460} “Dice la Agrupación de Mujeres Libres”, \textit{Fragua Social}, 7 de marzo de 1937. También en la misma página, “La mujer en la retaguardia”, firmado por CONCHITA (sin apellidos), quien desde articulistas criticaron duramente a las mujeres cuando protagonizaron motines por la escasez de alimentos, o cuando no cumplían con su labor de resistir y alentar a los combatientes, calificándolas de ser inconscientes por reír mientras la sangre ibera de los hombres se derramaba, o se las culpó de propagar bulos, algo que debido a su sexo no podían evitar.\textsuperscript{461} Pero el periódico publicó también artículos firmados por hombres que fueron respetuosos con los derechos de las mujeres y que les instaban a desarrollar su propia personalidad leyendo y capacitándose para los trabajos productivos y para que no creyeran que sólo los quehaceres caseros eran su misión. Les instaban a buscar ellas mismas su lugar en la sociedad y a ser independientes económicamente porque así no tendrían casarse a la fuerza para que éste las mantuviera. Les pedían que desarrollaran su propio juicio, que no debía supeditarse al juicio de los demás, y a que se apartaran de las ideas erróneas que les habían imbuido la religión y las “tradiciones árabes” que las habían relegado al ámbito doméstico. Como madres debían estimular esas cualidades en sus hijas y no debían pensar que éstas no iban a necesitar lo que ellas no necesitaron. Además les animaban a ser compañeras de estudio de sus hijas, a seguirlas en sus lecturas, aprendiendo ellas también. Así, su aspecto físico sería secundario, pues serían amadas por los hombres porque podrían ser compañeras de ellos en todos los aspectos.\textsuperscript{462} Mujeres Libres organizó numerosas actividades de capacitación y formación: Grupos de alfabetización, festivales benéficos, charlas, mítines, conferencias, etc.\textsuperscript{463} Y también siguieron su tradicional lucha pro liberación de presos antifascistas en su condición de madres, hermanas y compañeras, novias de anarquistas. Más de cien mujeres firmaron \textsuperscript{461} Poema de Félix PAREDES, “Escucha, mujer”, \textit{Fragua Social}, 13 de febrero de 1937, p. 8. Más misógino todavía era el de EL CLÁSICO (pseudónimo de un colaborador oficial), “Alegres comadres”, \textit{Fragua Social}, 24 de febrero de 1937, p. 1, en el que trataba a las mujeres como personas sin seso e insensibles al dolor de los combatientes. \textsuperscript{462} “La posición de la mujer en la nueva sociedad”, \textit{Fragua Social}, 4 de abril de 1937, p. 6, dentro de la sección “La mujer en la lucha antifascista”. \textsuperscript{463} Anuncio de que próximamente aparecerá el semanario \textit{Luchadoras}, órgano nacional de la Federación de Mujeres Libres, anuncio publicado 22 de septiembre de 1937; Mitin de Luisa GARCÍA, Mujeres Libres, \textit{Fragua Social} 25 septiembre de 1937, p. 3; Anuncio de Mujeres Libres sobre la apertura de un curso para grupo elemental de no alfabetas, \textit{Fragua Social}, 29 de septiembre de 1937, p. 2; Festival Mujeres Libres de Valencia organizado en honor de los héroes de Belchite en el cine Tyris, \textit{Fragua Social} domingo 10 de octubre de 1937 y fotografía del acto, \textit{Fragua Social}, 12 de octubre de 1937, p. 5; “Institución para la Enseñanza de la mujer”, \textit{Fragua Social} 10 octubre de 1937; “Asamblea de Mujeres Libres”, \textit{Fragua Social}, 13 de octubre de 1937; Noticia sobre la apertura el 20 de octubre de los cursos de enseñanza elemental y especialidades en la casa de la Cultura de Mujeres Libres y anuncio de la conferencia ese día a las siete de la tarde la doctora Poch Gascón, en el mismo local “La mujer, ante el porvenir”, \textit{Fragua Social}, 17 de octubre de 1937, p. 2; Anuncio Mujeres Libres pidiendo la colaboración para la confección de prendas de lana para niños, \textit{Fragua Social}, 1 de diciembre de 1937, p. 2. un manifiesto entre los que figuraban los nombres de María Abad Ros, Remedios López, Mará Mollá o Vicenta García.\textsuperscript{464} Participaron junto a figuras internacionales como Emma Goldman para conseguir el apoyo internacional\textsuperscript{465} y Lucía Sánchez Saornil adquirió cada vez mayor protagonismo, participado como oradora en diferentes actos recogidos en el diario a lo largo de 1937 con personalidades cenetistas importantes, como en el del aniversario de la defensa de Madrid o el de la muerte de Durruti.\textsuperscript{466} El diario publicó también una carta abierta del Comité Nacional de Mujeres Libres dirigida al Comité Nacional de Mujeres Antifascistas fechada el 30 de Noviembre de 1937, que era la respuesta a una carta pública anterior de la AMA. La AMA se quejaba de que no habían acudido a su congreso, a pesar de haber sido invitadas y se quejaban de que Mujeres Libres rompía la unidad de las mujeres y la lucha común contra el fascismo. Mujeres Libres calificó sus argumentos de mera propaganda, pues ellas siempre habían defendido no sólo la unidad femenina sino la unidad antifascista, pero aclaraba que Mujeres Libres era algo más que una organización antifascista: “Acaso resulte anacrónico hablar de revolución: pero nosotras, que somos antifascistas no por una simple negación del fascismo sino por una afirmación de nuestras propias convicciones ideológicas no podemos separar la Revolución de la guerra. Es verdad que sin ésta no podremos hacer aquella, pero no es menos cierto que la victoria sin la Revolución es la derrota del espíritu que el pueblo llevó a la lucha el 19 de julio y representaría por tanto la continuación del esclavismo y de la injusticia social”.\textsuperscript{467} Por tanto, Mujeres Libres no concebía la guerra civil como una mera defensa del territorio, ni del Estado republicano. Entendía la guerra como una guerra revolucionaria en las que ellas luchaban por los intereses de la clase obrera y por la implantación de un sistema más justo. De forma coherente con su ideología, criticó siempre las posturas políticas del PCE y del PSUC que defendían el Estado Republicano, acusándoles de defender los intereses de la burguesía, por su defensa del Estado \textsuperscript{464} “Libertad para los presos antifascistas. Un sentido escrito de sus madres, hermanas y compañeras, (Firman María Abad Ros, Remedios López, María Mollá, Vicenta García (y un centenar de firmas, que no se especifican), \textit{Fragua Social}, 2 de noviembre de 1937, p. 1. \textsuperscript{465} MONTSENY, Federica: Mitines de F. Montseny y Emma Goldman en un acto de la FAI en Alicante, 28 septiembre de 1937, 2; MONTSENY, Federica, “Los hechos y los hombres, Mateu, \textit{Fragua Social}, 20 octubre de 1937, p. 8; MARTÍNEZ, Julián, “Como piensan y obran las mujeres de Bugarra, 29 octubre 1937, p. 4; Mitin de PÉREZ YUSTE, María \textit{Fragua Social}, 3 octubre de 1937, sobre la Agrupación Amigos de México de Utiel. \textsuperscript{466} SÁNCHEZ SAORNIL, Lucía, “El derecho al sacrificio”, \textit{Fragua Social}, 7 noviembre de 1937, p. 5 (Sobre el aniversario de la defensa de Madrid); Federación Nacional de Mujeres Libres, 24 noviembre, 1937, p. 2; Lucía Sánchez Saornil participa en el acto de conmemoración de la muerte de Durruti en Catarroja y en el Teatro Apolo de Valencia, Intervención de Lucía Sánchez Saornil, \textit{Fragua Social} 23 de noviembre, 1937, p. 1. \textsuperscript{467} “El Comité Nacional de Mujeres Libres contesta al Comité Nacional de Mujeres Antifascistas”, \textit{Fragua Social} 1 diciembre de 1937, p. 3; El acto se celebró el local del Comité Regional de la FAI. Republicano y su política antisindical. Las conquistas revolucionarias debían realizarlas los sindicatos y no criticó abiertamente la participación de los anarquistas en los organismos del Estado de la República. Mujeres Libres se identificó con los objetivos de la CNT, aunque no fue un mero apéndice de esta organización. Pretendió, sin conseguirlo, que se la reconociera como una cuarta rama del movimiento libertario, como lo eran la CNT, la FAI y La FIJL. En el Pleno de octubre de 1938 siguió insistiendo al respecto, pero su propuesta fue rechazada. Su propuesta no fue comprendida en los medios libertarios y por ello su relación con el resto de ramas del movimiento fue de tirantez. También fueron hostiles las relaciones de Mujeres Libres con el resto de organizaciones femeninas de diferentes tendencias, pues sus objetivos principales no eran la defensa de una república democrática, una mera lucha antifascista o únicamente ganar la guerra. Mujeres Libres era una organización anarquista y revolucionaria cuyo objetivo fue captar a las mujeres obreras para el movimiento libertario, defenderse frente a los organismos femeninos que surgieron en la misma época y durante la guerra, pero su objetivo principal fue liberar a la mujer del estado de opresión en el que se encontraba. Esta liberación siempre se planteó en el marco de la emancipación obrera, que instauraría un nuevo sistema social de igualdad entre los sexos. Pero como consideraba que esta emancipación no podría darse en los organismos existentes en el movimiento libertario, creó un nuevo organismo, Mujeres Libres, para converger en la lucha con el movimiento sindical anarcosindicalista. Dentro de su programa dio una gran importancia a la cultura como medio de emancipación de las mujeres y de la clase obrera. Como organización luchó contra el analfabetismo impartiendo clases a obreras y organizando cursos de capacitación en sus agrupaciones; también publicó una revista específica con temas que aspiraban a capacitar intelectualmente a sus lectoras. Apostó por la plena incorporación de las mujeres en las fábricas y por su capacitación y facilitó la capacitación técnico-profesional de las obreras, creó guarderías y preconizó la igualdad de salarios entre los hombres y mujeres que realizaban un mismo trabajo. En sus campañas sobre la liberación sexual se mostraron contrarias a toda forma de matrimonio y favorables a desarrollar un sentimiento de maternidad consciente entre las obreras. También lucharon contra la prostitución, creando centros de rehabilitación y reinserción social para prostitutas. También creyó necesaria la formación de la infancia en igualdad entre niños y niñas.$^{468}$ Ni reinas, ni señoritas, ni beatas Los cenetistas de Fragua Social utilizaron un discurso con fuertes connotaciones de género para explicar el proyecto revolucionario que defendían de forma acorde con su $^{468}$ NASH, Mary, Mujeres Libres: España 1936-1939, op. cit., p. 7- 39: ACKELSBERG, Marta, Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres, op. cit., pp. 177-196. cultura política anarcosindicalista. Para explicar lo que España dejaba atrás reutilizaron varios prototipos femeninos negativos presentes en discursos anteriores a la guerra no exclusivamente anarquistas. Podríamos resumirlo así: Fragua Social no quería para España ni reinas ni señoritas ni beatas. Los redactores del diario propugnaron un discurso de regeneración nacional basado en una forma de gobierno racional, la República, opuesta a la sinrazón que suponía para ellos la monarquía. Por ello presentaron en sus artículos a las reinas borbónicas como corruptoras extranjeras de los intereses nacionales y de clase, como mujeres degeneradas física y moralmente, casquivanas, insaciables sexualmente, mentirosas, dominadoras de sus esposos, libidinosas y dominadas por sus amantes, y como ladronas de los bienes de España. Del mismo modo, reprocharon a los reyes su falta de hombría por dejarse dominar por estas mujeres, como consecuencia de su degradación física y moral como hombres, que se manifestaba en su impotencia sexual o en sus excesos con sus amantes. Eran reyes extranjeros, ilegítimos de sangre y de carácter, hijos de mujeres también extranjeras y degeneradas. Por tanto, los monarcas no podían ser obedecidos porque causaban los males de la Nación. Por ello, debía amputarse esta excrescencia o tumor extranjero que representaba la monarquía borbónica para que de forma eugenésica mejorara el cuerpo nacional. Pero esta crítica a la Monarquía, preñada de puritanismo moral y sexual, y de connotaciones peyorativas de género, no fue fruto de la guerra. Podemos rastrearla en la tradición cultural anarquista y en diferentes culturas políticas liberales y republicanas durante el siglo XIX y principios del XX, que utilizaron este recurso bien contra la monarquía en general o contra el sector político que la controlaba. Por tanto, este discurso, coherente con su firme republicanismo, podía ser compartido por hombres y mujeres no necesariamente anarquistas, familiarizados con estos discursos que utilizaban estereotipos de género como ariete contra la monarquía. Aunque esta crítica a las reinas como mujeres degeneradas se asentaba en el imaginario de una sociedad fuertemente patriarcal, no suponía contradicción con sus principios igualitarios para los hombres y mujeres anarquistas en los años treinta. Esta descalificación no afectaba a la identidad de las verdaderas mujeres españolas, pues las reinas formaban parte de las otras mujeres, las extranjeras, las corruptoras de los intereses nacionales y de clase, las que habían corrompido y arruinando a España, y también eran la imagen de las que habían contribuido con su reinado a que ellas, las mujeres obreras, permanecieran en la ignorancia, la sumisión y la pobreza.$^{469}$ Por tanto, el discurso de Fragua Social coincidía en mucho con lo que podríamos llamar un discurso republicano radical no exento de fuertes connotaciones de género. Pero el $^{469}$ “La historia de la España negra. Los Borbones”, Fragua Social, 6 de septiembre de 1936, p. 6. diario se diferenciaba de él en el modelo de república que propugnaban: los anarcosindicalistas no defendían desde sus páginas una república burguesa sino una república social. Para expresar claramente qué tipo de régimen deseaban alcanzar también se utilizó la imagen de la mujer burguesa para representar la falsa España contra la que combatían los anarcosindicalistas. La burguesa, icono del parasitismo social de la burguesía, sirvió de contrapunto a la mujer obrera, útil y consciente, que representaba a la auténtica España trabajadora, modelo de mujer más necesario todavía en un periodo de urgente movilización del trabajo femenino con fines bélicos. Así, el diario explicó a sus lectores que España dejaba atrás el régimen burgués parásito representado por esas “señoritas zánganas y de fácil vivir”, las “hijas de papá”, parásitos de un hombre, marido o padre y “disfrutadoras (sic) de las riquezas conseguidas a costa de la miseria de los pueblos”. El artículo se acompañó de la fotografía de dos de estas mujeres burguesas, jóvenes, guapas y elegantes que sonreían a la cámara posando desde un yate como “chicas ingenuas” “de cinema”. Para el articulista, o la articulista, estas mujeres burguesas debían regenerarse en mujeres conscientes, obreras, trabajadoras, sencillas, dignas, grandes de alma y de mayor utilidad social. La guerra también necesitaba de estas mujeres, especialmente aquellas burguesas o pequeñoburguesas, que al proceder de una clase media urbana poseían una formación intelectual, técnica o profesional que no tenían generalmente las obreras. Era necesario reclutar para los trabajos en la retaguardia a estas mujeres como médicas, enfermeras, telefonistas, maestras, etc. Esto era coherente con la visión del anarquismo que consideraba el matrimonio como prostitución de los cuerpos de estas mujeres, que las obligaba a una unión no deseada y que las condenaba a la dependencia económica de los hombres. El diario entendía que estas mujeres burguesas, al igual que las prostitutas, no eran culpables de su situación, y que ellas agradecerían el cambio a la larga, pues podían ser regeneradas a través del trabajo por “su propio bien”, trabajando por y para la nueva España revolucionaria. A pesar de ello, el artículo las consideraba miembros de la clase social odiada y parásita a la que pertenecían y el articulista mostraba hacia ellas un marcado paternalismo redentor. Este discurso también fue coherente con la cultura política anarquista, que propugnaba de forma mayoritaria afianzar la independencia económica de las mujeres y su participación útil y activa en la nueva sociedad, pues hombres y mujeres anarquistas luchaban por la abolición de la burguesía, en este caso representada por estas mujeres, y creían que la revolución supondría la liberación de todas las mujeres, también la de las mujeres burguesas, y su dignificación para la sociedad.470 470 “Lo que España deja atrás: Las Hijas de papá”, Fragua Social, 23 de agosto de 1936, p. 8. Otro tipo negativo expresado en el diario fue el de la madre beata, aunque siempre se señala que la madre se representó con connotaciones revolucionarias positivas. El periódico utilizó la imagen de la madre ignorante, castradora y beata, que condicionada por el peso de la educación moral católica, se convirtió en el símbolo de la España negra a la que se oponían. La madre inculta, vieja, dominada por la religión o por el cura, asfixiaba la independencia del pueblo, representado siempre como un hombre joven que debía liberarse del lastre de la tutela femenina materna para dejar de ser un niño. En los primeros meses de la guerra, esta mala madre sirvió para representar a una timorata República que no realizó los cambios revolucionarios que demandaba su hijo, el pueblo revolucionario, imposibilitando así el nacimiento del nuevo régimen social. La mala madre había impedido también el nacimiento de la nueva mujer consciente, capaz de alumbrar la nueva sociedad, impidiendo a sus hijas el papel de regeneradoras y transmisoras de la libertad. Pero también se exhortaba a las madres para que dejaran que se formaran sus hijas y se les animaba para que siguieran su ejemplo. Como los articulistas entendían el catolicismo como el principal culpable de los atrasos de toda la sociedad, también el de las mujeres, fue común que muchos de los artículos y de los cuentos folletinescos publicados en el diario rezumaran un fuerte anticlericalismo. Generalmente estos relatos o poemas estaban protagonizados por mujeres adolescentes que habían sido recluidas en fríos internados u hospicios miserables por monjas crueles, viejas y feas que las habían educado desde niñas para renunciar a una vida amorosa plena con un hombre, bien haciéndose monjas o porque las llenaban de prejuicios que les llevaba a renunciar a una sexualidad sana y que las condenaba a una vida alienante, llena de privaciones e injusticias. También en algunos de estos cuentos, los protagonistas eran curas que corrompían a la infancia, fundamentalmente la de los niños varones, con abusos de todo tipo. Este anticlericalismo se mezclaba con determinadas connotaciones peyorativas de género, que demuestran que algunos de los redactores y colaboradores del diario no fueron inmunes a los códigos científicos imperantes en la época, que entendían la homosexualidad o la histeria femenina como un problema médico debido en gran parte a la represión de la libre sexualidad, y que entendía la heterosexualidad como la pauta sana normativa. En este caso, la degeneración sexual de curas y monjas sirvió también para explicar por extensión la degeneración de la Iglesia Católica como institución, culpable de transmitir su degeneración moral, para convertirla en degeneración nacional, entendida ésta como feminización de los pueblos y como debilidad de los mismos. Este discurso anticlerical, plagado de connotaciones de género, tampoco era nuevo, contaba con un gran calado en las diferentes culturas políticas de izquierda y en amplios sectores liberales.\textsuperscript{471} También la imagen de la mujer prostituta fue utilizada en \textit{Fragua Social} como un icono de la imagen de podredumbre moral de la España que los cenetistas querían dejar atrás. Combatir la prostitución se convirtió además en un objetivo bélico y nacionalista primordial, pues las enfermedades venéreas mermaban los efectivos de hombres en el frente. La prostituta sirvió también de contrapunto a la imagen “desexualizada” de la mujer obrera española, que el diario presentó en sus papeles primordiales de madres, hermanas y novias honradas, dignas, altruistas, desinteresadas y productivas. La imaginería mítica necesita de estos antagonismos aparentemente irreconciliables para que sea efectiva, y en el caso que nos ocupa, la imagen de la prostituta y la de la madre fueron imágenes complementarias, que conectaban de forma paradójica con una imaginería católica que las convertía en una redimida María Magdalena y una Virgen María laicas, que seguían al nuevo Cristo, el pueblo, representado por el miliciano heroico que daba su vida por la Humanidad.\textsuperscript{472} No obstante, es innegable que la lucha contra la prostitución tenía también para el anarquismo connotaciones y valores positivos, como acabar con la esclavitud y la miseria de las prostitutas, degradadas como mercancía por la sociedad capitalista. Por ello, la lucha contra la prostitución siempre ocupó gran parte de los recursos educativos y propagandísticos en las revistas y periódicos anarquistas, que ayudaron en la formación sexual de hombres y mujeres, concienciándolos de la importancia de una maternidad consciente y que divulgaron las modernas teorías científicas eugenésicas, entre las que se encontraba la lucha contra las taras que suponían para hombres y mujeres la transmisión de enfermedades venéreas como la sífilis. Gracias a revistas como \textit{Generación Consciente} se difundieron de forma eficaz planteamientos científicos eugenésicos que contribuyeron a mejorar la salud general de los obreros.\textsuperscript{473} Pero también fue tradicional ver en la prostitución una de las muestras de la podredumbre de la España degenerada, la de los señoritos, que corrompían a las pobres muchachas obreras. En los artículos anarquistas se reclamaba la necesidad de salvar de su situación a estas mujeres, de despertarlas, de “regenerarlas” para acabar \textsuperscript{471} Sirvan como referencia algunos ejemplos: MÍNIMO (Pseudónimo) “Un cuento del hospicio. Josefina”, \textit{Fragua Social}, 10 de septiembre de 1936, p. 5; “El pederasta”, \textit{Fragua Social}, 24 de septiembre de 1936, p. 8. \textsuperscript{472} Fotografía de Gil Robles con una prostituta en San Juan de Luz, \textit{Fragua Social}, 22 de octubre de 1936, p. 16. Carteles contra la prostitución, lienzo el “El Lupanar”, \textit{Fragua Social}, 15 de octubre de 1936, p. 5. \textsuperscript{473} NAVARRO NAVARRO, Javier, «Estudios, discurso anarquista y prostitución», \textit{Revista trimestral de historia}, op. cit.; del mismo autor, «Tavernes, cafès i cabarets: La crítica de l’oci ‘més degradant’: discursos i pràctiques al mon llibertari (1930-1939)», \textit{Afers}, op. cit.; también, «El perfil moral del militante en el anarquismo español (1931-1939)», \textit{Spagna contemporánea}, op. cit.; y El “Paraíso de la Razón”. \textit{La revista Estudios (1928-1937) y el mundo cultural anarquista}, op. cit. con esta lacra, que los cenetistas entendían como el fruto de la miseria y de la explotación burguesa. La prostitución sólo se solucionaría acabando con el capitalismo y practicando un amor libre sin intromisiones del Estado, pero este discurso altruista contra la prostitución no concordaba con las prácticas de los hombres en general, y de los anarquistas en particular, que acudían a los prostíbulos, máxime al regresar a la retaguardia tras una prolongada abstinencia sexual en los frentes. Por ello, estas prácticas hicieron urgente una campaña destinada a concienciar a los soldados de la necesidad de control de las enfermedades venéreas, a través de mítines, pasquines o exposiciones de obras de arte. En uno de los lienzos, “El Lupanar”, una prostituta aparecía desnuda, avergonzada, con una mirada huidiza, humillada por su oficio mercenario y por los hombres que acudían al prostíbulo. Se acompañaba la imagen de un comentario del diario que describía a la prostituta como una máquina simuladora de caricias, como una esponja saturada de gérmenes mortíferos que se exprimía alevosamente contra aquellos que acudían al prostíbulo y que provocaba el contagio de enfermedades venéreas de forma intensiva. No obstante, estos artículos siempre convivieron con otros más moderados, acordes con su tradicional discurso altruista contra la prostitución.$^{474}$ Prototipos diferenciados para el reclutamiento masculino y femenino Pero además de utilizar las imágenes diferenciadas de hombres y mujeres para explicar el tipo de sociedad que propugnaban, estas imágenes tenían también como objetivo el reclutamiento, para lo que se utilizaron diferentes prototipos masculinos y femeninos. En los primeros meses del conflicto, durante el periodo más álgido de la formación de milicias voluntarias todavía no controladas por el Estado, la miliciana fue el prototipo de mujer más utilizado por la propaganda bélica cenetista para apuntalar la imagen del héroe revolucionario masculino, al que se encomendaba la sacrificada tarea de dar su vida si era necesario en el frente de batalla. Toda guerra crea mujeres heroicas excepcionales por sus cualidades “viriles”, entendidas estas como arrojo y valentía. Imágenes, no obstante, fuertemente erotizadas en sus atributos físicos femeninos. Estas mujeres heroicas están presentes en el pasado mítico de la Humanidad, como la amazona o la valquiria, admiradas y temidas a la vez por el inconsciente colectivo masculino por su ambigüedad de roles de género. Pero la miliciana no fue un prototipo destinado a llamar a la movilización patriótica de las mujeres, sino un reclamo dirigido a impeler a los hombres a la lucha y un icono transgresor de los roles habituales asignados a hombres y mujeres, que ejemplificaba los avances revolucionarios de la nueva sociedad española, y que fue exagerado de forma contraproducente por sus enemigos para deslegitimar a la República española por la prensa extranjera, como muy bien explicó Mary Nash. $^{474}$ “Un serio problema: La prostitución”, Fragua Social, 2 de septiembre de 1937, p. 3. Esta actitud ambivalente de atracción y temor hacia las milicianas se mostró en muchas de las páginas del diario Fragua Social y fue evolucionando a tenor de las necesidades bélicas. En las primeras imágenes la miliciana poseía las cualidades masculinas del heroísmo y el sacrificio, sin abandonar por ello sus características físicas femeninas y recibir elogios por su “sensibilidad exquisita”. La miliciana causaba admiración por su misma transgresión de los roles de género, pero los elogios estaban mezclados con prejuicios machistas y a veces hasta con duras calumnias. La miliciana reforzaba la identidad agresiva del héroe, necesaria para la movilización masculina y mandaba a todos los hombres un mensaje implícito moralizante: ¡Si hasta ellas luchan!, cuando deberían hacerlo los hombres auténticos. El diario aireó las hazañas de algunas de estas mujeres en el campo de batalla y las describió como “unas mujeres que podrían servir de estímulo y emulación a los varones que no han sabido dignificarse enrolándose en las columnas que actúan en los diferentes frentes” las elogiaban porque “además de ser de justicia, contribuirá a establecer el término diferencial entre la mujer con valor y dignidad y el hombre que carece de estos atributos”. El lugar de los hombres era la defensa de su nación en el frente y los hombres daban las gracias a las milicianas, esas “heroínas que nos alientan y ayudan constantemente”, celebraban su valentía en el frente, señalaban que hacían guardias como ellos y que agradecían su trabajo “cuidando amorosamente a los varones” y “ocupándose en los quehaceres domésticos”. Algunos también admitían al principio de la guerra que a estas mujeres se les debía reconocer el triunfo cuando se produjera y no a aquellos hombres “que no han sabido sacudirse la cobardía y se han excusado en sus casas”. El diario sólo citó excepcionalmente los nombres propios de siete de estas heroínas: Carmen y Teresa Piquer (apodada “la rubia”, que estaba en primera línea), Paquita y Remedios Gómez, Josefina Domínguez, Pepita Castillo y Matilde Prósper$^{475}$. Algunas mujeres sí se identificaron con las milicianas, como Ana Martínez, que escribió desde La Nucia un poema que versaba sobre el dolor que le producía ver los grupos de mujeres, niños y ancianos que huían por las carreteras devastadas de Castilla y Aragón, y pedía a las “zagalicas” que dejaran de llorar y que “cambiaran por el mono azul el tosco y pardo sayal” y pedía a los hombres: “Empuñad con mano firme/ y serena la pistola; /dad ejemplo de valor/ a la mujer española”. No obstante, resulta imposible saber si realmente este poema fue escrito por una mujer.$^{476}$ Floreal desde Villahermosa quiso rendir un homenaje a la mujer e intentaba hacer comprender a aquellos que aún tenían un concepto pobre sobre la mujer y a aquellos que las relegaban a los trabajos domésticos o que las utilizaban como instrumento de placer, que la mujer estaba llamada a funciones más altas. Ella no era culpable de su situación de inferioridad, sino la religión que la había mancillado y siempre había --- $^{475}$ FLOREAL, “Las mujeres en la columna de Hierro”, Fragua Social, 22 de agosto de 1936, p. 1. $^{476}$ Poema de Ana MARTÍNEZ, “Nuestra hora ha sonado”, Fragua Social, 24 de noviembre de 1936. intentado tenerla al margen. Por ello, se enorgullecía de las milicianas, aunque no quería que se interpretase su elogio como “un canto lírico del macho para seducir a la hembra”, se dirigía a ellas como “lindas mujercitas” que luchaban “como madres, como hermanas, como compañeras” y subrayaba su instinto maternal, que a su juicio era un instinto animal comparable “al de una gallina que defiende a sus polluelos, defendiendo a picotazos a sus crías”. Floreal acababa su artículo lanzando un “Viva la Mujer Española”. Pero el prototipo de la miliciana estaba cargado de erotismo, que se hizo explícito en las ilustraciones en que se la representaba como una imagen muy seductora con el objetivo de incitar a los hombres a alistarse. Una de estas ilustraciones la dibujaba como una mujer joven, atractiva, de larga melena, vestida con un mono abierto, con generoso escote, fusil y gorra militar a modo de diadema. A pie de página, se la comparaba con otra “brava” mujer excepcional en la Historia de España: Agustina de Aragón. Su principal función era estimular y animar a los combatientes a la lucha: “La brava mujer española en la gesta actual, se multiplica en innumerables facetas. Ella cuida heridos, anima a los vacilantes y estimula a los milicianos que combaten por un porvenir mejor. Finalmente (raza de Agustina) toma las armas y se bate con arrollador empuje frente al fascismo, que tan hondamente hiere su sensibilidad exquisita”. También aparecieron algunas fotografías transgresoras, como la de la miliciana apodada “Trilita”, que había luchado durante dos meses en el frente balear y en “el sector centro”. Trilita miraba directamente a la cámara y posaba apuesta, decidida, varonil, empuñando un fusil, sentada con las piernas abiertas y vestida con pantalones de campaña. Pero la imagen de la miliciana cambió en pocos días y dio paso a fotografías de milicianas que cumplían abstraídas sus quehaceres “femeninos” en el frente y que sumisas no miraba al espectador. Una de ellas se acompañó con un pie de página que no podía ser más elocuente: “En los momentos que no suena el cañón, esta camarada miliciana se dedica a coser la ropa de sus compañeros”. Además recayó sobre la miliciana aún un peso mayor: consolar a los hombres en la guerra. El doce de septiembre de 1936, el diario se hizo eco de la petición de algunos combatientes para que el diario permitiera la publicación de aquellos soldados que estaban interesados en cartearse con las llamadas “madrinas de guerra”, mujeres que establecían correspondencia voluntaria desde la retaguardia con los milicianos, les --- 477 “El digno comportamiento de la mujer española”, Fragua Social 2 de septiembre de 1936, p. 8. 478 ROIG, Ilustración y texto al pie, Fragua Social, 13 de septiembre de 1936, p. 7. 479 Fotografía de la miliciana mallorquina “Trilita”, Fragua Social, 08 de noviembre de 1936, p. 6. 480 Fotografía de una miliciana anónima, EXPRES-FOTO, Fragua Social, 17 de noviembre de 1936, p. 14. procuraban ropa de abrigo, víveres y apoyo moral. El diario se manifestó de forma rotunda en contra de estas prácticas aduciendo que en las cartas podían desvelarse secretos del frente y que estas indiscreciones podrían causar bajas entre los milicianos. El deseo de los hombres de cartearse con desconocidas fue calificado como “pueril” y como un símbolo de la debilidad de su carácter. Para convencerlos, se les explicaba que aquello que para ellos podía ser un consuelo ante el miedo a la muerte, podía ser perjudicial porque lo que ellos veían como un “flirt”, podía ser utilizado por algunas “malas mujeres” para engañarlos. Aunque reconocía que podía haber mujeres que actuaran de buena fe, advertían que podían caer fácilmente “en brazos hábiles en sugestiones, que para esto es ducha la mujer, cuando es mala. Y si es mala, o no, no es fácil adivinarlo por carta, el mejor medio de disimulo”. Con su indiscreción revelando secretos de guerra podían causar la muerte de muchos compañeros por caer “víctimas de una cosa tan estúpida como esa del detalle que se nos arrancó ante palabras engañosas de mala mujer.” Además, se insistía en que la remitente podía no ser una buena mujer, es decir, podía ser “una víctima de afecciones psicosexuales, a quien gusta la aventura, el misterio, las emociones fuertes”. Por ello, no había que dejarse engañar por ellas ni mostrarse débiles. Pero como podían tener esa necesidad, se les indicaba que para “compartir con alguien los azares de la lucha” debían acudir a las compañeras milicianas, porque ellas “os consolarán con más eficacia, con verdadero amor, si es que, respondiendo a un sentimiento reflejo que aceptamos porque es humano, precisáis del consuelo de la compañera del hombre. En esta epopeya revolucionaria no faltan mujeres, compañeras vuestras, posiblemente, sobre todo si os ven fuertes y os comprenden dignos”. Por tanto, la madrina de guerra era peligrosa, podía aniquilarlos físicamente a él y a sus camaradas, traicionarlos por su mala fe o por su ignorancia, divulgando secretos inconvenientes de guerra. Pero, sobre todo, estas malas mujeres podían mermar sus ideales revolucionarios y patrióticos, su efectividad bélica y revolucionaria. Así, desde las páginas del diario se descargaba la responsabilidad de atender física y emocionalmente a los hombres sobre el escaso número de milicianas en el frente, lo que presuponía que las mujeres en el frente no necesitaban del mismo apoyo ni tenían iguales necesidades de consuelo que los hombres, pues eran ellas las que debían velar por el bienestar físico y afectivo de los varones y mantener los ideales de la lucha cuando los hombres flaquearan. No es de extrañar que algunas milicianas se sintieran decepcionadas al tener que asumir estas responsabilidades y que se frustraran sus expectativas de unos roles más igualitarios en el frente. Incluso, como algunas de ellas han relatado al rememorar su experiencia como milicianas, que se produjeran incidentes de acoso verbal y físico en el frente y presiones para mantener relaciones sexuales sin su consentimiento. 481 “Madrinas de guerra”, Fragua Social, 12 de septiembre de 1936, p. 8. Además, cuando se procedió a su desmilitarización del frente y a relegarlas a las labores de retaguardia, también volvieron a ser tratadas con violencia, se las culpó veladamente de prostitución, de debilitar a los héroes y de los contagios venéreos y se dudó de la sinceridad de los ideales revolucionarios y patrióticos de las mujeres en el frente. La valentía y sinceridad de los hombres enrolados, en cambio, era incuestionable por el simple hecho de ser hombres. Una de las descalificaciones más duras contra las milicianas y también la utilización del halago ramplón a la hombría de los hombres, las realizó la misma Federica Montseny en uno de sus mítines cuando pedía a las mujeres que se quedaran en la retaguardia$^{482}$, lugar donde las mujeres podían ser más eficaces en su función de cuidadoras y productoras nutricias, es decir de madres. Con su habilidad como oradora supo enardecer a sus oyentes y utilizó este mensaje por pragmatismo loando la labor principal de las mujeres como madres y su participación activa en las tareas de la retaguardia, conveniente para las necesidades de la guerra durante todo el conflicto. Las milicianas siempre fueron representadas como mujeres muy alejadas de la realidad que vivían las mujeres en la guerra y para éstas poseían un escaso poder de identificación. Con la centralización de las milicias por el Estado republicano, el discurso relegó a las mujeres a las labores de la retaguardia y la imagen de la miliciana evolucionó y pasó a ser presentada realizando trabajos en el frente como coser o cocinar, hasta que desapareció casi por completo a finales del otoño del treinta y seis. La miliciana pertenecía al reino de la fantasía y de lo mítico, al de la propaganda bélica y cuando cumplió con su cometido propagandístico inicial, o cuando su misma imagen transgresora se volvió contraproducente, incluso internacionalmente, se esfumó su magia y desapareció. La imagen del miliciano fue aún más monolítica que la imagen de la miliciana. Fue representado siempre como un joven guapo, varonil, atlético, arrogante, altivo, inteligente y grande de espíritu, paladín en la lucha por la Humanidad y capaz de dar su vida por ella, si era necesario, sin miedo a la muerte, ya que la Historia le reconocería su valor si moría y lo recordaría eternamente.$^{483}$ La figura del héroe fue fundamentalmente representada como un hombre que respondía a la del hijo mayor adorado por su madre. Quedaban, pues, excluidos de la lucha en el frente las milicianas, los niños, los hombres mayores y los discapacitados. El deber patriótico de los hombres era luchar. El de las mujeres cuidar como madres y hermanas de los héroes a todos los dependientes y sustituirlos en la retaguardia. El --- $^{482}$ Especialmente duro con las milicianas fue el discurso en un mitin celebrado en el Teatro Principal de Valencia pronunciado por Federica MONTSENY, Fragua Social, 22 de septiembre de 1936, p. 4. $^{483}$ Así podemos observarlo en una ilustración de GARCÍA ESCRIBÁ que se acompañaba de una explicación de un colaborador que firmaba como SERGIO, Fragua Social, 20 de septiembre de 1936, p. 16 y también en la ilustración de GALLO, Fragua Social, 22 octubre de 1936, p. 6. mensaje era claro: “España, la verdadera España futura, libre, progresiva y fuerte, está (ba) en vuestras manos. Antifascistas, que vuestro corazón sepa defenderla sin vacilaciones, sin desalientos, como se defiende a la madre, a la compañera, al hijo adorado”. La cobardía era sólo una cualidad de los traidores de España, que demostraban con este sentimiento su falta de hombría y amaneramiento. Por ello, fueron comunes expresiones homófobas, como la de “marica empedernido”, muy habituales en los poemas de guerra populares y en las viñetas satíricas para descalificar al oponente bélico. En una de ellas, el general Queipo de Llano, acompañado de su inseparable botella de vino, un moro de aspecto bárbaro y un falangista maquillado con colorete y carmín en los labios, que llevaba además en su pantalón la etiqueta de “frágil” se abrazaban como las “tres gracias”... sevillanas. También fue común la utilización de prejuicios sexistas unidos a otros de índole racial, extraídos de las más rancias historias patrias, como la cobardía del llanto de Boabdil que su madre le recriminó porque “lloraba como mujer lo que no había sabido defender como hombre”. Ningún hombre podía ser amado por una mujer si no se jugaba la vida en esta guerra por defenderlas, afirmaba en un mitin Juan López, que aconsejaba a las mujeres que despreciaran a los cobardes, lo que recogió grandes aplausos entre los asistentes al mitin, hombres en su mayoría. Había formas más sutiles de transmitir estos valores patrióticos y el correcto proceder de hombres y mujeres en la guerra. Una de ellas fueron los comentarios que se hacían a las películas proyectadas en los cines, y no sólo en las películas que relataban acontecimientos revolucionarios generalmente procedentes de la Unión Soviética, sino también en otras producciones americanas que relataban historias comerciales. Una de las más curiosas fue la del anuncio de una producción americana sobre la vida de Luis Pasteur producida por Warner Bross. El diario recomendaba la visión del film por ser “Una película tan grande como el hombre que la protagoniza. Tan heroica como el hombre que sacrificó el amor y desafió a la muerte misma para rescatar a las mujeres de un reino invisible de terror”. 484 Fragua Social, 9 de noviembre de 1936, p. 1. 485 Viñeta satírica “Las tres gracias...sevillanas”, Fragua Social, 10 de octubre de 1936, p. 1; poema “El de los burgos podridos”, Fragua Social, 16 de octubre de 1936, p. 1; coplilla popular “Vaya héroe”, Fragua Social, 3 de enero de 1936, p. 8. 486 Fragua Social, 5 de septiembre de 1936, p. 5. 487 El comentario pertenece a la película “La tragedia de Luis Pasteur”, Fragua Social, 26 de febrero de 1938. Sobre el cine que glosaba sobre gestas revolucionarias, “Rosas negras”, Fragua Social, 27 de febrero de 1938, basada en un episodio revolucionario de Finlandia y valorada como “de espíritu altamente social. Un hombre que sacrifica su bienestar y su amor por conseguir la liberación de su pueblo”. Para una visión más amplia del cine durante la guerra, véase MUNOZ SUAY, Ricardo, «El cine en Valencia durante la guerra», en AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluis y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), València, capital cultural de la Asimismo, el diario publicó numerosos poemas que podríamos calificar “poemas de novia”, generalmente escritos por hombres, que versaban siempre una historia protagonizada por dos novios proletarios separados por la guerra. En uno de estos poemas, un miliciano tras una larga jornada de lucha “contra la invasora hueste” esperaba impaciente que cayera la noche para leer a la luz del fogaril la carta de su novia. En la carta, “escrita en papel alegre” ella le recordaba su deber: “si tienes que morir muere”, yo “te esperaré firmemente/ si vives nos casaremos, /no te lloraré si mueres; / que no son horas de lágrimas, / pero vengaré tu muerte”.488 Estos versos o narraciones encarnan el amor romántico del héroe proletario, siempre frustrado por la distancia y alentado por el deseo de reencuentro con la amada. Aplicado al discurso nacionalista y bélico es un amor que el héroe pospone por un amor más grande, el que el héroe debe a sus antepasados, a los que les dieron la vida. La amada debe aceptar sin resistirse su partida y aguardar fielmente el regreso del héroe. Este código épico-mítico está presente en los relatos míticos clásicos propios de la mitología occidental clásica como la Odisea, La Ilíada, Ab urbe condita, de Tito Livio, y fueron releídos en clave patriótica, como la pintura neoclásica en lienzos como “El juramento de los Horacios” de Jean Jacques David desde la Revolución Francesa. Aunque no se citó expresamente a Homero ni a Tito Livio en el diario, las narraciones míticas orales y escritas de las comunidades humanas, aun alejadas en el espacio geográfico y en el tiempo histórico, se parecen enormemente, se refunden y recrean. Máxime cuando fueron utilizadas profusamente por el discurso bélico y nacionalista desde el siglo XIX. En el caso de las mujeres, lo que se resaltó fue el sacrificio que debían hacer como mujeres para ganar la contienda comparándolo con el amor de una madre por su hijo. De forma especular, en el caso de los hombres, el sacrificio del hijo era defender con las armas a su madre. Este vínculo madre-hijo, vínculo primordial amoroso que se establece primero entre las personas, fue perfectamente extrapolado al discurso bélico y nacionalista: España era la madre de los españoles, y los combatientes los hijos que debían redimir el ultraje a la patria-madre-España. Tanto el hombre como la mujer luchaban por la madre patria, aunque desempeñando papeles diferentes. Los hombres no luchaban por sus padres, éstos se defendían solos, a menos que fueran ancianos o niños. La madre debía ser defendida por su hijo, no por su hija, y su lugar era la retaguardia. No obstante, la madre podía ser presentada con connotaciones sociales-revolucionarias. Algunos articulistas se remontaban a la antigua Grecia como único periodo histórico en el que había sido posible la igualdad femenina y en que la mujer --- 488 Poema de Félix PAREDES, “Carta de la novia”, Fragua Social, 3 de febrero de 1937, p. 7. fue tratada con igualdad al hombre, lo que no perduró porque todas las religiones, en especial la católica, porfiaron hasta conseguir de nuevo la sumisión femenina en la sociedad. De la antigüedad clásica, la espartana y no la ateniense, se extraía una comparación entre el comportamiento patriótico de las mujeres espartanas y el que debían adoptar en la guerra las mujeres españolas. Se las animaba a seguir el ejemplo de esas mujeres fuertes de la Historia y superar como ellas el sentimentalismo, no llorar ni siquiera por la pérdida de un hijo y animar a sus compañeros y familiares a acudir prestos al frente\textsuperscript{489}. Debía renacer en ellas un brío ancestral que se atribuía a la mujer española para defender el porvenir de sus hijos. Si éste moría no debía perder el tiempo en lamentaciones ni en llorar; su deber era vencer la angustia y suplir en el puesto de lucha al ser querido, pues “su sangre brava debía hervir ante el crimen y vengarlo”.\textsuperscript{490} También como madres debían sentirse orgullosas de que sus hijos fueran capaces de ir al frente, porque ello suponía que eran hombres sanos y valientes. La mayor tristeza para una madre era tener hijos “idiotas” por su invalidez física o mental que no podían alistarse, lo que se explicaba con historietas claramente propagandísticas que solían estar firmadas por hombres y que utilizaban el vínculo del amor entre la madre y el hijo para conseguir su objetivo de reclutar hombres para el frente y mujeres para la retaguardia. Una de estas historias relataba como una mujer lloraba porque su hijo “idiota” no podía ir al frente con los aquellos soldados fuertes y alegres que cantaban en sus camionetas las canciones confederales. El autor señalaba que el niño babeaba y dependía de su madre para todo, pero concluía despreciando a los verdaderos idiotas, los hombres sanos que no se alistaban voluntariamente.\textsuperscript{491} Estos poemas, escritos fundamentalmente por hombres, aunque tras una voz femenina retórica, persuadían a los hombres y a las mujeres de cuáles eran sus responsabilidades respectivas y cuál era el comportamiento moral adecuado que se esperaba de cada uno de ellos. Así en otra de estas historietas una mujer se despedía de su hijo, al que se abraza “como Hércules”, diciéndole: Fill, fillet meu! ¡Torna, torna! ¡Ta mare ho vol! ¡Però no tornes si no es amb honra! ¡Si no, no! ¡Mira’m, fill, no plore! ¡¡ No plore!!…(…) Y rompía a llorar sólo cuando su hijo se había marchado, porque “Así son nuestras mujeres”. La imagen de la mujer también se utilizó para destacar la falta de ayuda de las democracias europeas a la República, especialmente la de Francia, y su actitud pasiva ante la política de No Intervención de la Sociedad de Naciones, que fueron muy criticadas en \textit{Fragua Social} en largos artículos en los que no dejaba de pedírselas un \textsuperscript{489} \textit{Fragua Social}, 4 de noviembre de 1936, p. 1 y “Mujeres espartanas”, \textit{Fragua Social}, 9 de noviembre de 1936, p. 12. \textsuperscript{490} Viñeta de GARCÍA ESCRIBÁ, \textit{Fragua Social}, 5 de septiembre de 1936, p. 1. \textsuperscript{491} EL MERITORIO (pseudónimo), “Idiota”, \textit{Fragua Social}, 20 de abril de 1938. cambio de actitud y que ayudaran a cambiar el rumbo de la contienda a favor del gobierno legítimo de España. En estos discursos se exaltaron los valores proclamados durante la Revolución Francesa de libertad, igualdad y fraternidad, además de otros acontecimientos históricos revolucionarios como la Comuna de París. También se pidió la defensa de los logros que la civilización europea había conseguido hasta entonces, para tratar de evitar que se perdieran ante el ataque del fascismo internacional. Pero la ayuda no se producía. En las viñetas satíricas las argumentaciones racionales o historicistas se simplificaron y recurrieron a referencias vivas en el imaginario simbólico misógino y homófobo, que se utilizó para explicar de forma gruesa y burda los acontecimientos que se estaban produciendo. Además de presentar a menudo a curas, militares, burgueses, alemanes, rifeños o italianos como afeminados, otro de los recursos consistió en representar la actitud francesa de No Intervención a través de Marianne, icono femenino de la Patria francesa, que caracterizada con el gorro frigio y vestida con vestido de noche y elegante y zapatos de tacón, leía el periódico en el puerto en el que estaban anclados los barcos que no salían para ayudar a los españoles republicanos, mientras comentaba riéndose de forma coqueta: “¡qué simpáticos son estos españoles! Cuanto menos les ayudo más galantes se muestran”. En otra de ellas, se interpretó como un tango que bailaban una mujer prostitubaria, que representaba a la Sociedad de Naciones, y un Hitler vestido como un vulgar marinero. Hitler hacía bailar a Europa al son que él quería, y la mujer, la Sociedad de Naciones, prácticamente desnuda y sólo adornada con collar, medias y ligas, lo miraba arrobada con la boca abierta, mientras Hitler la zarandeaba y le tiraba fuertemente del pelo. También la violación de la soberanía de España, protegida por el derecho internacional suponían una violación de la paz, que se sugirió utilizando el símil de la violación sexual de una mujer joven, sorprendida al bañarse desnuda en un río, contemplada por las miradas libidinosas de Mussolini y Hitler escondidos tras los arbustos. En esta reinterpretación de la casta Susana acosada por los viejos, Susana llevaba escrito en el muslo la palabra Paz, y a pie de viñeta se preguntaba “¿Hasta cuándo lo será?” Mujeres del pasado y del presente Desde Fragua Social se contribuyó paradójicamente a crear el mito de Dolores Ibárruri, Pasionaria, como madre proletaria por excelencia. El diario resumió un acto celebrado en el estudio de Unión Radio Valencia, en que Gregorio Bermann en nombre de la República Argentina le rindió un caluroso homenaje a Pasionaria a la que calificó como “encarnación, personificación de la mujer española, concreción de todas las virtudes, todas sus heroicidades y abnegaciones.” Y la comparaba con Santa Teresa de Jesús, --- 492 Viñeta satírica de GALLO, “Extrañeza”, Fragua Social, 23 de enero de 1937, p. 1. 493 Viñeta satírica de GALLO, “Espectáculo internacional”, Fragua Social, 17 de enero de 1937, p. 1. 494 Viñeta satírica sin firmar, “La casta Susana”, Fragua Social, 6 de enero de 1937, p. 1. porque ambas eran ejemplo de exquisita sensibilidad femenina y de poderosa voluntad viril. Ibárruri era el ejemplo de la nueva España “ungida por sangre y sacrificio” sobre “los sillares de la justicia social y de la libertad”, que podría formar la unión hispanoamericana que hasta ahora nunca había existido. Pasionaria, que habló a continuación aceptó agradecida su papel como representante de todas las madres, hermanas, novias e hijas “abnegadas, heroicas y dignas” de los combatientes españoles, para pedir ayuda a las mujeres argentinas para luchar contra los verdugos de las mujeres españolas y de los ancianos y niños que éstas cuidaban. Unos enemigos que sólo querían “hacer de nuestra España, de nuestro bello y rico país, un inmenso campo de concentración o una sombría cárcel inquisitorial”. Enemigos que habían traicionado a su patria como D. Opa o el conde D. Julián dejando entrar a “una morisma salvaje, borracha de sensualidad, que se vierte en horrendas violaciones de nuestras muchachas” y que hacían víctimas a las madres de los milicianos de los escarnicios más denigrantes, más vergonzosos, porque se les rapaba la cabeza, y después de ingerir enormes cantidades de ricino se las paseaba por las calles de las ciudades y de los pueblos entre la risa y la chacota de los señoritos fascistas y de mujeres sin corazón, sin sensibilidad, sin nada que las distinga de la bestia o de la hembra”. Unos enemigos que habían vendido a España, repartiendo el territorio a los invasores que destrozaban con sus bombardeos las ciudades indefensas, destrozando a mujeres y niños. Por ello, esta no era una guerra entre españoles sino una guerra de independencia, porque italianos y alemanes querían colonizarnos. Y las mujeres españolas habían acudido a la lucha como sus antepasadas españolas: “Las mujeres de Sagunto, de Numancia; Las mujeres de Castilla, las mujeres de los agermanados de Valencia y Mallorca; las mujeres de los payeses de Cataluña, las campesinas de Galicia que luchaban contra la servidumbre feudal; las mujeres que tan ardientemente supieron luchar contra los ejércitos de Napoleón en 1808, las Agustinas de Aragón; las María Pita, las Manuela Sánchez, las Mariana Pineda, las Aída Lafuente, las Lina Odena. Las mujeres de Asturias, las mujeres de Madrid, forman la legión de heroínas de nuestra patria, ellas nos señalan el camino”. Pero necesitaban ahora la ayuda de las mujeres de Argentina y del mundo y se la pedía como madres, como hermanas, como hijas. Pasionaria conectó mucho mejor con la imagen de la mujer obrera que se necesitaba en la lucha. Federica Montseny era una intelectual que no podía ser vista como una obrera con la que identificarse. El diario la ensalzó siempre en muchos artículos pero por sus cualidades como dirigente política y su valía intelectual y moral. Algunos como Liberto Amados destacaron las figuras de Teresa Claramunt, Emma Goldman, o Mariana --- 495 Disursos de Gregorio Bermann y Dolores Ibárruri, radiados y reproducidos en prensa, Fragua Social, 30 de marzo de 1937, p. 10. Se trata de una sección especial llamada “Página de la mujer”. Además en la misma página se edita el discurso de la dirigente anarquista Margot Cernadas, firmado en Alicante. Aunque tiene referencias a la Patria y se dirige a las mujeres españolas por comunidades, es decir, recreando todas las regiones de España una por una, no es tan efectivo ni tiene connotaciones nacionalistas tan marcadas como el de Ibárruri. Alude más a la razón que al sentimiento y se dirige más específicamente a las mujeres anarquistas. Pineda, pero ninguna de estas obtuvo la categoría de icono nacional que consiguió Pasionaria.\textsuperscript{496} Otras mujeres excepcionales revolucionarias anarquistas cumplieron de forma eficaz con su papel de ícono, aunque fueron puestas como representantes de los ideales sociales y revolucionarios. La más habitual fue la de “Luisa” Michel, descrita como si fuera una miliciana, pues vestía como un soldado en la Commune de París “dando ejemplo a los hombres indecisos”. El diario expuso su biografía insistiendo en aquellos aspectos de la misma que permitían transmitir consignas sobre el papel que debía jugar la mujer en el conflicto o sobre los valores que debían imponerse en la lucha entre las organizaciones políticas. Por ejemplo, que Louise Michel cuidó “a compañeros enfermos, repartiendo sus reducidas provisiones con los más necesitados, animando al débil y al desamparado, es decir, siendo útil a todos”. Y se pusieron en primera persona estas palabras: Yo opino (decía Louise Michel) que una revolución que establezca un gobierno cualquiera, no sería sino un cuadro de engañifa”. Por eso, aunque los reaccionarios decían “que era una locuela”, fue una mujer buena y sublime, una “Virgen roja”, como señaló de ella Luis Bonafoux: una virgen de la Idea y de la lucha, una heroína de la Comuna, que no prostituyó sus ideales revolucionarios, un referente moral para los hombres, que debían mantenerse fieles a sus principios revolucionarios.\textsuperscript{497} Pero la virgen roja, fue vencida por la figura mítica de Dolores Ibárruri, que hablaba en nombre de todas las mujeres del pasado y del presente y que reunía todas las cualidades de una Virgen-Madre doliente asimilable a la imagen católica de La Piedad. \textbf{Un discurso común, diferentes sensibilidades} Del análisis del discurso podemos concluir que \textit{Fragua Social}, construyó y difundió un discurso que se configuró sobre una narrativa que encorsetó a mujeres y hombres a un papel acorde con el proyecto político sindical nacional y con las necesidades bélicas, de una forma coherente con la cultura política anarquista, sus referentes de clase y su trayectoria, y que esto fue posible porque existía una determinada estructura de poder entre sus miembros. En el discurso del diario primó con gran pragmatismo una diferenciación y complementariedad de los roles de género para conseguir la eficacia necesaria para ganar la guerra, con alusiones a las identidades nacionales, internacionales y obreristas. Como el resto de las fuerzas antifascistas, también utilizaron los roles de género para presentar la guerra como una guerra de independencia nacional frente a los intereses fascistas extranjeros mediante el recurso de feminizar al enemigo y de embrutecerlo, para despojarlo de su hombría y de su españolidad. Su discurso exaltó altamente la \textsuperscript{496} AMADOS, Liberto, “La mujer es algo más que sexo”, \textit{Fragua Social}, 4 de abril de 1937, p. 6. \textsuperscript{497} “Luisa Michel. La virgen roja.” \textit{Fragua Social}, 9 de enero de 1938, p. 7. violencia viril para propiciar el reclutamiento masculino voluntario en las milicias no contraladas por el Estado y, más tarde, para aceptar el reclutamiento masivo de la población masculina y la coerción en el ejército republicano. La imagen de la mujer que utilizó el diario en los discursos, viñetas satíricas y fotografías tuvo claras finalidades movilizadoras en las que primó la necesidad de participación política y económica de las mujeres en la guerra, lo que se explicó como un bien para la Revolución, para las mujeres como colectivo, pero también para España. No obstante, aunque de forma diferenciada en la distribución de roles que se asignaron a hombres y mujeres en tiempos de guerra, la participación intensa y activa de las mujeres en la economía republicana de la retaguardia fue fundamental para el sostenimiento de los soldados en el frente y para el funcionamiento de la sociedad y paradójicamente también alteró los roles de género existentes hasta ese momento al dotar de una mayor presencia pública las mujeres. Por tanto, la prensa anarquista difundió, aunque no fuera éste su objetivo primordial, la identidad nacional española desde Fragua Social, también entre el colectivo femenino, llamando a las mujeres a la movilización en nombre de la Revolución y de la Nación. Las imágenes de hombres y mujeres en el diario deben observarse no sólo como un reflejo de una realidad patriarcal social injusta y discriminatoria para las mujeres, sino también como una necesidad del mismo discurso nacionalista y belicista. Discurso, basado necesariamente en el mito del héroe romántico construido en el siglo XIX, que implica una fuerte diferenciación de los géneros y de sus roles para poder obtener éxito en su proceso movilizador. La movilización de las mujeres se realizó apelando fundamentalmente a la defensa de sus hijos, a la necesidad de sustituir a sus compañeros en la fábrica, en el campo, y en menor medida llamándolas como milicianas al frente, pues este último fue un icono dirigido fundamentalmente al público masculino. En estos discursos se consideró a las mujeres como reproductoras biológicas de la comunidad nacional y transmisoras de los nuevos valores morales de la nueva sociedad, por lo que se insistió en su formación y su educación, por el bien de sus hijos, el de ellas mismas, el de España y el de la Humanidad. El amor a la Patria y a la Humanidad se conseguía por la sublimación del amor romántico al compañero, al hijo o al hermano en el caso de las mujeres y de forma complementaria, se impelía a los hombres a la lucha en defensa de sus mujeres a través del amor a la madre, a la novia, a la hermana y a la compañera. En ambos casos, se transfería el amor romántico o familiar al patriótico, pero de forma diferenciada cuando se apelaba a hombres o a mujeres. No obstante, la Guerra Civil subrayó este discurso viril, que el diario utilizó y adaptó al momento bélico. Además utilizó, entre otros recursos, los rancios estereotipos de género sobre los que se habían construido los proyectos nacionales liberales hasta entonces para defender el nuevo régimen: una república social laica, y no el de una monarquía liberal timorata, burguesa y beata. Fragua Social culpó de los males de España a la monarquía, la burguesía, la religión católica y la democracia liberal\textsuperscript{498}. Coincidiendo con el acceso de las masas a la política, el nacionalismo español, al igual que todos los nacionalismos europeos de finales de siglo, se había cargado de populismo, etnicidad y virilidad tras el 98 y fue habitual explicar la degeneración nacional de los pueblos como declive moral y feminización de los mismos. Asimismo, la utilización de los estereotipos de género en los discursos de deslegitimación de la Monarquía, la burguesía y la Iglesia católica tampoco eran nuevos, pues formaban parte de un tradición común de las izquierdas españolas en la prensa de la tradición radical y eran coherentes con otros rasgos de la cultura política del anarquismo y del republicanismo radical. Este discurso regeneracionista, que no abandonó nunca, fue más acentuado en el otoño de 1936, se atenuó desde la participación en el gobierno de los cetenistas en noviembre, y pasó a tener un papel secundario tras los sucesos de mayo de 1937. Asimismo, el diario utilizó la victimización de las mujeres y la infancia como uno de los medios para conmover a la opinión pública nacional e impulsar la compasión y la solidaridad internacional. Utilizarlo supuso, aún lo supone hoy en día, un recurso muy tentador en los conflictos bélicos, lo que demuestra que, aún con actualizaciones y modificaciones importantes, sigue vivo y que, al reproducirlo, se sigue recreando el imaginario sexista, al utilizar de estereotipos de género en unos discursos que recrean la desigualdad entre mujeres y hombres, y que no es banal, en el sentido literal del término. A nuestro juicio, la guerra y estos discursos frenaron los avances realizados durante la República porque su poder de seducción se basó en la recreación de una masculinidad agresiva y galante frente a una feminidad, si no dependiente y pasiva, al menos complementaria y secundaria respecto a la identidad masculina. Que muchas mujeres se apasionaran por estos discursos afirma el poder de la identidad nacional española en los conflictos bélicos como aglutinador social al que se subordinaron el resto de identidades como la identidad de clase o la de género. Ese discurso diferenciado de roles ayudó a fijar las relaciones de poder en la sociedad y creó una realidad, no sólo la reprodujo. No obstante, en este discurso bélico utilitarista y pragmático general del diario, convivieron sensibilidades muy distintas, pudiéndose observar, además de aquellos plagados de estereotipos sexistas o de paternalismo, sino claramente misóginos, otros discursos respetuosos con la liberación de la mujer y con sus organizaciones propias. Pese a ello en todos latió siempre, a pesar de los diferentes planteamientos teóricos o estratégicos, el objetivo de ganar la guerra, lo que pasaba para los anarcosindicalistas \textsuperscript{498} ÁLVAREZ JUNCO, José, «La nación en duda», en PAN, Montojo (ed.), \textit{Más se perdió en Cuba. España, 1898 y la crisis de fin de siglo}, Alianza, Madrid, 1998, pp. 405-475; del mismo autor, \textit{Mater Dolorosa: la idea de España en el siglo XIX}, op. cit. por afianzar la revolución y apoyar un amplio frente político y sindical contra el fascismo. De lo expuesto se deduce que de forma coherente con la diversidad conceptual, y dentro de las ya heterogéneas ramas libertarias, aunque existieron diferentes planteamientos estratégicos y prácticas en torno al proceso de emancipación femenino, en el seno del anarquismo existieron relaciones de poder de género, pues estos discursos fueron muy similares durante la guerra. Pese a la mayor sensibilidad por la igualdad de género en los discursos anarquistas, predominaba en la sociedad una fuerte presencia de la cultura patriarcal en las prácticas cotidianas que dificultó en gran medida los cambios hacia la igualdad de roles de género en los años treinta, a los que se unieron las necesidades imperiosas de la guerra, que estableció una diferenciación y complementariedad entre los deberes de los hombres y de las mujeres que ni siquiera Mujeres Libres desafió, aunque sí su tradición igualitaria permitió el nacimiento de una organización propia, en la que las libertarias plantearon una protesta y una resistencia contra estas prácticas. Capítulo VII. Violencia y revolución La violencia política es, como hemos visto, un tema transversal que subyace en todo el estudio que estamos realizando y que, en parte, abordamos en diferentes capítulos de esta tesis. Así, hemos analizado las repercusiones que tuvo la violencia incontrolada en la retaguardia valenciana, atribuida a miembros de la CNT o de la Columna de Hierro, para entorpecer la entrada de la organización confederal en el gobierno de Largo Caballero y para mantenerse en él; también, hemos señalado los peligros de ruptura dentro del movimiento libertario entre la CNT y el grupo Nosotros, por la resistencia de una rama de libertarios a la participación política gubernamental de la CNT y a la militarización de las milicias confederales, lo que conllevó incluso la consolidación de un proyecto editorial propio y la creación del diario del mismo nombre, Nosotros; asimismo, hemos abordado la repercusión que tuvieron los sucesos violentos de mayo de 1937 en Barcelona en el discurso cenetista pues, tras ellos, la CNT optó por la conciliación y la centralización del movimiento, llamó a la calma a los confederales, conteniendo el anticomunismo creciente, anticomunismo que sí estalló en marzo de 1939 y que sirvió en gran medida para justificar el golpe de Casado; y, por último, hemos resaltado cómo la brutalización general del discurso nacional de guerra supuso la extranjerización del adversario político y potenció el uso de la violencia basada una virilidad agresiva, como forma de resolución de los conflictos. En este capítulo queremos incorporar un nuevo aspecto que consideramos importante: la responsabilidad en la violencia de la retaguardia del lenguaje violento revolucionario utilizado por el diario Fragua Social y sus consecuencias. Comenzaremos exponiendo algunas reflexiones teóricas previas que sostienen tesis contrapuestas o complementarias, contenidas en los interesantes trabajos de los profesores Fernando del Rey, Crish Ealham, Óscar Freán, Manuel Pérez Ledesma o Rafael Cruz, entre otros. También analizaremos una de las columnas del diario Fragua Social más radical, “La canalla dorada”, del redactor Emilio Vivas. Por último, intentaremos explicar a qué tipo de revolución aspiraban los anarcosindicalistas valencianos y cuál pudieron realmente aplicar en la práctica. Avanzamos, no obstante, que el estudio del diario Fragua Social no aportar mucho al aspecto cuantitativo de las víctimas, porque por orden gubernativa el diario censuró aquellas noticias que tuvieron que ver con la represión efectuada en la retaguardia, como hizo también el resto de la prensa republicana. Por ello, este aspecto no es objeto de esta investigación. Por último, cabe precisar que el importante debate educativo sobre la conveniencia de formar a los niños en la no violencia y en el antimilitarismo se analizar en el bloque III de esta tesis, en el capítulo correspondiente que dedicamos a la cultura y la enseñanza. Reflexiones historiográficas sobre la violencia revolucionaria Fernando del Rey junto a un grupo de historiadores han abordado recientemente la violencia revolucionaria en la revista Ayer desde nuevos paradigmas interpretativos, que parten de un acuerdo historiográfico que huye de un único modelo explicativo para abordar la violencia política, pues ésta ha respondido a lo largo del tiempo y del espacio a impulsos, motivaciones y rasgos muy variados, que han ido cambiando según los contextos, los actores implicados, los discursos justificadores, las mediaciones o las causas defendidas.$^{499}$ Los historiadores han ido abandonado los métodos explicativos estructurales que incidían en el atraso económico y cultural, la desigual distribución de la renta y del poder social, la pobreza y la explotación económica o en naturaleza represiva del Estado, que sugerían de forma simplista que existía una correlación entre desigualdad económica y violencia; y que su mejor distribución, garantizaba la estabilidad. La Historia demuestra que no siempre ha ocurrido así, ni ocurre hoy en numerosos países. Aunque estos factores estructurales son importantes, la violencia política sólo se produce cuando estas condiciones estructurales son activadas por determinados lenguajes, organizaciones, pautas movilizadoras o fines de los líderes u organizaciones, con el objetivo de conseguir sus fines, y se producen sólo en determinadas circunstancias históricas y dentro de las lógicas políticas de un determinado contexto histórico. Por ello, la violencia durante el periodo de entreguerras debe entenderse en un contexto histórico general dominado por, la que ha sido denominada por los historiadores, brutalización de la política. En estos años se vivió el deterioro de los regímenes representativos liberales o democráticos, proliferaron regímenes autoritarios y dictaduras militares, nacieron el fascismo y el bolchevismo; y se estableció el culto a la fuerza en la política y la crítica a la democracia liberal. También se produjeron numerosos conflictos de carácter violento ligados a la acción política y la confrontación ideológica, como la Primera Guerra Mundial, el genocidio armenio, la represión en la Rusia soviética entre 1918 y 1921 y la bolchevique entre 1934 y 1941 y el Holocausto nazi; estos conflictos ocasionaron miles de refugiados, desplazados y personas traumatizadas por la guerra. $^{499}$ DEL REY, Fernando, «Violencias de entreguerras: miradas comparadas», Ayer, 4 (2012), pp. 13-26. Otras referencias: VV.AA., Violencia roja y azul. España 1936-1950, Crítica, Barcelona, 2010. En este contexto, la violencia se utilizó para imponerse a los adversarios políticos y se la consideró un medio racional, necesario y eficaz para conseguir los objetivos deseados. Por tanto, la presencia de fenómenos violentos en la España de los años treinta no fue un hecho excepcional, sino que fue un hecho habitual en los países de su entorno, pues como expusieron Mosse o Traverso, usar la fuerza y la violencia en los años treinta no constituyó un dilema moral para muchos de sus contemporáneos. Pero según Del Rey, al que seguimos en nuestra exposición, este contexto no debe soslayar o justificar la violencia revolucionaria durante la República y durante la guerra civil. La violencia no debe explicarse únicamente desde condiciones estructurales, económicas, opresión del Estado, explotación de los desposeídos o descontrol o espontaneidad de esa violencia. Generalmente estas explicaciones, advierte Del Rey, suelen esgrimirse como coartadas contra responsabilidades políticas concretas. La violencia, nos advierte, conmueve necesariamente al historiador, que debe huir de la parcialidad, aunque esto le resulte difícil. El autor señala la responsabilidad de los discursos revolucionarios en el origen de esa violencia política, pero creemos que en su análisis acrecienta especialmente la responsabilidad de los discursos revolucionarios de la izquierda. Por ejemplo, al tratar de explicar la violencia en los años republicanos insiste de forma poco ponderada en la falta de contundencia con que la República combatió los excesos violentos durante el bienio republicanosocialista y, sobre todo, durante el triunfo del Frente Popular. En su argumentación, la Sanjurjada y los intentos conspirativos militares de los sectores monárquicos y de la derecha desde el mismo origen del régimen republicano se difuminan y, aunque reconoce que también otros grupos de la derecha no fueron demasiados leales con la República, éstos grupos parecen verse obligados a radicalizarse por el miedo a una revolución proletaria, convirtiendo en defensiva la violencia que también ellos eligieron de forma deliberada, como así hicieron los revolucionarios de izquierda. Es decir, según Del Rey lo que para la izquierda es elección y cálculo en el uso de la violencia política, para la derecha es casi una mera reacción ante la violencia de los revolucionarios o de los grupos de la izquierda. Del Rey reconoce, no obstante, que no debe olvidarse que muchos teóricos liberales, socialistas, conservadores o anarquistas, refutaron claramente la violencia, pero apenas los nombra, mientras que sí despliega una profusa información sobre la aceptación de la violencia en los teóricos socialistas, anarquistas o marxistas. Pero la legitimidad de la violencia política estaba en lo más profundo de la tradición revolucionaria liberal del siglo XIX. Los independentistas norteamericanos, o los revolucionarios franceses en 1789, entre otros, basaron en el principio de legítima defensa de un pueblo frente a la tiranía su revolución liberal. Toda cultura política noucentista, liberal o no, distinguió siempre entre una violencia buena y una violencia mala. Así, durante el siglo XIX se legitimaron los excesos violentos, siempre que fuesen cometidos por una causa justa identificada con el bien común, aunque tras ella se enmascararan también verdaderos intereses individuales. Ya en el poder, los otrora violentos se convirtieron en héroes que utilizaron el aparato legal, coercitivo y educacional del Estado para legitimar lo correcto de sus acciones violentas y justas del pasado y para criminalizar la violencia de los que se les opusieron, o de los que desafían su poder, declarando ilegal e injusta toda violencia que no provenga del Estado. Por ello, a nuestro juicio, no cabe esperar a Marx, Sorel, Bakunin o al nacionalismo autoritario conservador para encontrar discursos legitimadores de la violencia destinados a conseguir proyectos políticos o sociales utópicos. El problema para el liberalismo conservador instalado ya en el poder fue el tener que hacer frente a finales de siglo XIX a la mutación que supuso el acceso de las masas a la política, porque tuvieron que enfrentarse con opciones políticas más atractivas y movilizadoras que las suyas que prometían resolver los problemas de una sociedad tremendamente injusta social y económicamente. Estas ideologías revolucionarias también utilizaron la violencia política en sus discursos, argumentando, como no, su legitimidad en la necesidad de conseguir el bien común. En general, la violencia aumentó con la consolidación de los régímenes representativos, pero el liberalismo consiguió superar con diferente éxito esta prueba en los países europeos. Por ello, aunque los procesos de democratización se vieron acompañados a menudo de violencia, la violencia política no es sinónimo de quiebra de la democracia. En muchos países se desactivó en gran medida la violencia política al institucionalizar los conflictos y la protesta, a través del reconocimiento de las libertades y de la negociación colectiva. No obstante, afirmar que la violencia es inevitable o consustancial con la política, puede diluir la responsabilidad de los violentos, convirtiéndolos, como hace Donatella de la Porta, en meros constructores de la ciudadanía. Un sistema democrático inclusivo que aspire a ser integrador, aspecto éste siempre discutible, puede contener fuerzas que no participen del consenso democrático y cuyas formas de protesta no aspiren realmente a ser incluidas. Es decir, que algunos grupos pueden persistir en la violencia porque no quieren insertarse en el sistema y otros, a pesar de su grado de inclusión, pueden ser desleales o poco leales con el régimen liberal.$^{500}$ No obstante, aunque un alto grado de violencia puede debilitar un sistema democrático no puede destruirlo. La violencia política fue mayor en aquellos estados democráticos que en los años treinta contaron con escasa legitimidad por su constitución reciente o que fueron pusilánimes aplicando las leyes contra la violencia. $^{500}$ ÁLVAREZ TARDÍO, Manuel y VILLA GARCÍA, Roberto, El precio de la exclusión. La política durante la Segunda República, Encuentro, Madrid, 2010. Aunque España no padeció la Primera Guerra Mundial, sí participó en las guerras coloniales de Cuba y Marruecos y la violencia política fue un factor clave durante la Crisis de la Restauración (huelgas, cierrres patronales, terrorismo, paramilitarización), golpe de Estado en 1923 y tentativas insurreccionales contra la dictadura. Las claves para entender la violencia durante la República hay que rastreárlas, según Del Rey, en los problemas y resistencias del proceso democratizador, el grado de legitimidad del régimen, los liderazgos concretos, las ideas y la cultura política de las fuerzas presentes, la existencia de proyectos alternativos enemigos de la democracia o en la debilidad de un Estado minado por la falta de recursos, la fragilidad y las fisuras internas de su propio régimen. La violencia política reflejaba la no aceptación de las reglas del juego democrático liberal por diferentes fuerzas. La violencia se reforzó en aquellas culturas políticas que la practicaron cuando obtuvo resultados ventajosos y se limitó su uso cuando fue costosa desde el punto de vista humano, político o económico, sobre todo si los objetivos políticos pudieron alcanzarse por otras vías. Por ello, concluye, del Rey la destrucción del primer sistema democrático en España creado durante la Segunda República se debió sin duda a un golpe militar fallido que originó una cruenta guerra civil y que acabó con la victoria de los golpistas, pero la violencia política acompañó la historia de la Segunda República desde sus orígenes, una violencia que desembocó en el golpe de Estado de 1936 y en la guerra. No obstante, a nuestro juicio, la presentación del periodo republicano como un periodo especialmente convulso y altamente radicalizado es también exagerado, porque aún siendo cierta en gran medida su afirmación, la mayor violencia se produjo tras el golpe de Estado, y no antes, y fue la guerra la que obligó a definirse a muchos ciudadanos para los que esta disyuntiva no fue necesaria hasta entonces. Algunos no necesitaron hacerlo, pues otros ya les había asignado su lugar. Ciertamente las versiones dicotómicas de las relaciones sociales elaboradas desde finales del siglo XIX obstaculizaron la preeminencia de alternativas reformistas en los primeros treinta años del siglo XX produciendo monstruos, como bien han estudiado Pérez Ledesma o Rafael Cruz, entre otros. Los conservadores interiorizaron el miedo a la revolución y apuntalaron la idea de que era necesario recortar en democracia para evitar una movilización descontrolada. El miedo de los acomodados a los obreros, a los que acusaban de pobres, malvados y subversivos, alcohólicos degenerados o prostituidos, se contrarrestaron con visiones obreristas sobre la corrupción moral de los burgueses. Asimismo la violencia anticlerical en la retaguardia republicana respondió a un patrón establecido desde la Revolución Francesa, que se mantuvo en la memoria revolucionaria del siglo XIX. --- 501 PÉREZ LEDESMA, Manuel, La construcción social de la Historia, Alianza Editorial, Madrid, 2014, pp. 18-139. Violencia y movimiento libertario En lo que respecta a la relación entre anarquismo y violencia, este ha sido uno de los temas estrella en la historiografía militante y académica. Una premisa que suele olvidarse a menudo en ellos es que el movimiento anarquista, o libertario si se quiere, siempre fue muy diverso y que en él conviven aún hoy diferentes sensibilidades, estrategias e intereses, que han ido evolucionando a lo largo de su historia y que no ha sido ajeno a las dinámicas políticas que se vivieron en diferentes contextos históricos.$^{502}$ Generalmente, la CNT se mostró contraria a las guerras y a la utilización de la violencia en aquellos conflictos que no persiguieron objetivos revolucionarios. En sus inicios como organización, los libertarios estuvieron unidos sin duda a la protesta antimilitarista, que no fue necesariamente pacifista. Su lucha para acabar con la injusticia de un reclutamiento forzoso que afectaba sólo a los pobres, hizo que los cenetistas llamaran a la insumisión, porque para ellos no tenía sentido incorporarse a un Ejército que defendía sólo los intereses de un Estado al servicio de una clase social y de sus intereses personalistas. El uso de la violencia se valoró en el movimiento según tres grandes modelos, no necesariamente excluyentes, con los que los libertarios intentaron responder a las preguntas sobre qué revolución perseguían y de qué manera y cuando se realizaría el cambio social esperado: unos apostaron por un modelo insurreccional, espontáneo generalmente, en el que una minoría sería la que impulsaría el cambio revolucionario; otros apostaron por un modelo sindicalista, en el que el sindicato cumpliría con la función transformadora social; y otros, confiaron en el educacional, en el que los cambios revolucionarios llegarían lentamente con los cambios en el pensamiento y la forma de vida individual. Estos modelos diferían también respecto a la utilización de la violencia por diferencias ideológicas, pero también estratégicas, y fueron adaptándose a los diferentes contextos históricos y también a las luchas de poder dentro del movimiento.$^{503}$ Cabe recordar que la CNT se consolidó como en una organización de masas en un contexto de crisis del sistema parlamentario liberal y de brutalización de la política. Una parte del anarquismo español utilizó y justificó la violencia del atentado individual o la lucha insurreccional y revolucionaria como una forma de lucha durante la Dictadura primorriverista y también durante la República. Los anarquistas conspiraron también para derrocar el régimen de la dictadura de Primo de Rivera, no sólo con $^{502}$ FREÁN HERNÁNDEZ, Óscar, «Del pacifismo a la Revolución. La violencia en el movimiento libertario español», en BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, VALERO GÓMEZ, Sergio y CARNERO I ARBAT, Teresa (eds.), Entre la reforma y la revolución. La construcción de la democracia desde la izquierda, op. cit., pp. 221-235 $^{503}$ Ibidem, p. 229. Cita de Manfredonia, nota 21. políticos sino también con algunos militares, aunque esta alianza no contó con el visto bueno de todos los libertarios. En general, la violencia fue justificada por el movimiento libertario por acción u omisión. Algunos se separaron de la violencia, aunque no todos por rectos principios éticos, su posición varió según creyeron que la violencia era rentable o desfavorable para la consecución de su objetivo revolucionario, las aspiraciones de poder de su organización o incluso sus ambiciones personales. La radicalización de la violencia patronal y sindical durante la crisis de la Restauración conllevó una espiral de enfrentamiento creciente. Para algunos anarquistas, el terrorismo individual de los pequeños grupos de acción poseía un efecto simbólico beneficioso para demostrar la fuerza sobre el enemigo y también para demostrar la brutalidad del sistema cuando sobre ellos caía la dura represión estatal. Propaganda por la acción y también lo que Herrerín ha llamado propaganda por la represión. Otros estimaron que estas mismas acciones solo hacían mermar las fuerzas de un sindicato debilitado que intentaba organizarse en una situación adversa, pues la inclusión de la UGT en el sistema corporativo primorriverista y la represión del sindicato habían hecho perder al sindicato parte de su fuerza.$^{504}$ La institucionalización de la resolución del conflicto continuó con la República, pero la CNT renunció deliberadamente a incorporarse en el sistema de negociación colectiva y las opciones más radicales dentro de la CNT fueron ganando poder, reafirmándose con los actos represivos del estado republicano, con el golpe de Estado de Sanjurjo y con el triunfo electoral de los radicalcedistas, en las que las tácticas conspirativas contra el régimen desembocó en la revolución de Asturias. Tampoco cedió con el triunfo del Frente Popular y estalló con la guerra civil al desatarse la revolución. La canalla dorada Como todo discurso político, el elaborado por los cenetistas valencianos desde su principal órgano de expresión durante la guerra civil se basó en la recreación de una imagen dicotómica y maniquea de la realidad, que permitió reconstruir un nosotros identitario. Esta identidad libertaria común protegía a la organización de las divisiones internas y, por ser compartida en gran parte con las demás culturas obreras, también servía para cohesionar las fuerzas antifascistas y apuntalar el proyecto anarcosindicalista, al señalar claramente contra quienes se luchaba y por qué. Fue, por tanto, necesario especificar en su discurso quienes eran los culpables de la guerra y de los problemas que España padecía, lo que se realizó en numerosos artículos, editoriales y columnas. Entre todos ellos destacó la columna “La canalla dorada”, que analizamos a continuación. $^{504}$ AVILÉS FARRÉ, Juan y HERRERÍN LÓPEZ, Ángel, «Propaganda por el hecho y propaganda por la represión: anarquismo y violencia en España a fines del siglo XIX», Ayer, 80 (2010), pp. 165-192. “La canalla dorada” fue una columna diaria del redactor Emilio Vivas en la última página del diario anarcosindicalista Fragua Social. Fue publicada desde el inicio del diario, el 21 de agosto de 1936, hasta el 12 de abril de 1937. En ella se elaboró diariamente un jocoso y satírico perfil biográfico de dos personajes considerados como enemigos del anarcosindicalismo de los obreros y, por extensión, de España. Estas escuetas reseñas iban acompañadas de las fotografías de los dos biografiados, lo que confería el aspecto de carteles de búsqueda de forajidos más propia del oeste americano. Emilio Vivas empleó en su columna un lenguaje maniqueo, populista, mordaz e inquisitivo y también violento, aspecto éste que no coincidía con la línea editorial más moderada del diario respecto al uso de la violencia verbal. La columna desapareció en abril de 1937 tras algunos problemas del propio Emilio Vivas con la censura y, sobre todo, como consecuencia de la progresiva recuperación del poder del Estado y la pérdida de protagonismo político de los anarcosindicalistas, que culminó en su salida del gobierno de la nación tras los trascendentales sucesos de mayo de Barcelona de 1937. El primer grupo de canallas señalados lo conformaron los principales jefes militares que habían protagonizado la sublevación militar en el verano de 1936, ordenado la represión contra los obreros durante la dictadura de Primo de Rivera o la represión de Asturias durante la Segunda República. El Ejército fue considerado el “Can de la monarquía” que la había ayudado a devorar España, el principal ejecutor de las políticas represivas contra los obreros y el culpable de la guerra. La lista de militares de esta columna era larga. Figuraron en ella, entre otros, los generales Francisco Franco, Mola, Queipo de Llano, Sanjurjo, Cabanellas, Millán Astray o Martínez Anido. Mola fue representado como un borracho brutal y cruel, no sólo en esta columna sino también en muchas de las viñetas satíricas y poemas publicados en el diario. Vivas fue contundente con Mola: su desprecio hacia él le llevó a afirmar que Mola no valía “ni el tiro de gracia”. En la columna que le dedicó a Sanjurjo, muerto recientemente en accidente de aviación, el redactor no se condolió de su muerte pues, para Vivas, Sanjurjo era otro militarote ebrio, analfabeto, bizarro y desagradecido de los que se habían revelado en 1936, más despreciable si cabe porque se rebeló, a pesar de haber sido indultado tras el golpe que protagonizó durante la República. Tampoco se entristeció con la muerte en ese mismo accidente del aviador Ansaldo, calificado como un señorito falangista más. Para Millán Astray, fundador del tercio extranjero, Vivas pedía la horca por su salvajismo en la represión de Asturias, aunque no llegó a sufrir represión. También pidió la muerte para el General Cabanellas, que murió en 1938 en el frente, para José Cavalcanti o para Primo de Rivera. Muy duro fue también con Queipo de Llano y exhortaba a “cazar a este hijo de cura y cazarle vivo”. Especialmente odiado fue el gobernador civil de Barcelona Severiano Martínez Anido, considerado el ejecutor de las órdenes de Cambó, Graupera, Bertrán y Musit, quienes le encargaron la formación de las bandas mercenarias del Sindicato Libre con elementos del requeté y de las juventudes católicas. Anido fue descrito por Vivas como una bestia carnícola y salvaje de instinto criminal en su aplicación de la Ley de Fugas, que Vivas explicaba así: “El procedimiento era simple, se detenía a un militante obrero, pasaba a dependencias policiales, donde era sometido a atroces torturas para obligarle a delatar a sus compañeros. De madrugada se le sacaba a la calle y era acribillado a balazos por los agentes de autoridad o pistoleros”. De esta manera, proseguía Vivas, habían caído Boal, Seguí, Albaricias y otros muchos militantes de la CNT, y otros simpatizantes de las víctimas. Anido al estallar la guerra civil había vuelto a España desde Francia y se había puesto al mando del bando rebelde. Por parecidas razones, eran odiados el comandante de caballería Mariano de Foronda, director de la compañía La Canadiense y jefe del terrorismo patronal; el general Gómez Jordana, que había sido destinado a Cuba 1896, donde según Vivas aprendió la Ley de Fugas y luego formó parte del directorio militar de la dictadura y de la Asamblea Nacional; el general de Caballería, gobernador civil de Barcelona varios años; Joaquín Milans del Bosch y Carrió, al que acusó de desencadenar una bárbara represión en Cataluña y al que se le calificó de torturador, vago y ladrón, por lo que Vivas pedía para él que le mandasen al cielo; o al general aragonés Antonio Mayandía y Gómez, acusado de ladrón por estar relacionado con los negocios de Ferrocarriles y de organizar el Somaten de Teruel, a pesar de que había muerto en 1935. O para Manuel Hidalgo de Cisneros y Manso de Zúñiga (el Manso), que sobrevivió. Muchos de estos militares habían sido también miembros activos de la política durante la crisis de la Restauración, como Julio Ardanaz y Crespo, militar y político español que combatió en la Guerra de Marruecos y que fue Segundo Jefe del Estado Mayor Central en 1923 al implantarse el Directorio Militar. Había sido Capitán General de la Octava Región en 1925 y ministro de la Guerra entre noviembre de 1928 y enero de 1930. Murió en Madrid en 1939. Muchos de ellos militaban en opciones políticas de la derecha, como el teniente de artillería sevillano Luis Benjumea, relacionado con la Dictadura de Primo de Rivera, miembro de la Unión Patriótica y de Acción Social; o el General Antonio Losada Ortega, Gobernador Militar de Oviedo. Ramón Franco, hermano del asesino faccioso, fue señalado como un megalómano, como un señorito militar más que cambiaba continuamente de bando para medrar: primero fue monárquico, luego republicano, federal, socialista, miembro del Partido radical lerrouxista, luego revolucionario, sindicalista, etc. Mención especial recibió el general Ángel Herrera Oria, futuro cardenal Herrera, miembro de la redacción de El Debate. Vivas le atribuía la organización del “plan jesuítico” que había culminado con la sublevación fascista, protagonizada por la misma banda de forajidos, compuesta por militares, requetés y pistoleros del Sindicato Libre, que ya funcionaba antes de la guerra con el objetivo de exterminar a los obreros. Vivas creía totalmente justificado aplicarle a Herrera, y a Franco, la misma solución violenta que ellos habían ideado para acabar con los obreros; igual que al jesuita Laburu, orador hábil, populista y provocador, compendio de todas las maldades y perversiones, que Vivas resumió de esta manera: “es... jesuita”, que sobrevivió a la guerra. Muy dura fue también su crítica contra el general López Ochoa, considerado el represor de la revolución de Asturias, interpretada por el articulista como un primer ensayo fascista de la guerra civil. Cuando se publicó la columna sobre López Ochoa el cuatro de septiembre 36, Fragua Social no dio detalles sobre su asesinato, que se había producido el diecisiete de agosto de 1936 en Madrid. Emilio Barrera, teniente general y capitán general de Cataluña fue acusado de ser el ejecutor de la represión que se llevó a cabo contra los obreros barceloneses y de encubridor de un crimen cometido por su hijo contra una mujer en una revuelta prostitularia. Barrera consiguió huir, por lo que tampoco sufrió la represión durante la guerra. La lista de cardenales también era extensa. Figuraban el Cardenal Pedro Segura y Sáez, monárquico acérrimo y cardenal primado de España hasta su destitución en 1931, y que sería arzobispo de Sevilla desde 1937 hasta su fallecimiento en 1957; el arzobispo de Tarragona Vidal y Barraquer; el arzobispo de Zaragoza Rigoberto Domenech; el cardenal carlista y arzobispo de Granada Vicente Casanova y Marzal; el arzobispo de Valencia Prudencio Melo y Alcalde, alias Meló, organizador de Acción Católica, al que Vivas no pidió su muerte porque Melo se encontraba en Burgos cuando estalló la sublevación militar, pero sí hizo alarde en su columna de las requisas y de la quema del palacio arzobispal. De los confines de la Historia reaparecía en este infierno anarcosindicalista el cardenal Cisneros, uno los pocos monstruos del columnista Vivas que no pertenecían al presente, aunque no nos entretengamos en analizar su figura por haberlo hecho ya en el capítulo sobre la interpretación cenetista de la Historia de España. También figuraron Francisco Muñoz Izquierdo, alias “El Romano”, cura nacido en Burjassot y fallecido en 1930, que llegó a Obispo de Vich y que había excomulgado al periódico cenetista El Trabajo, por lo que Vivas pedía que se fumigara el lugar donde nació; Fray Zacarías Martínez Núñez, religioso agustino y biólogo español, discípulo de Santiago Ramón y Cajal que en 1919 fue consagrado Obispo de Huesca, en 1923 de Vitoria y en 1927 fue ascendido finalmente a arzobispo de Santiago de Compostela, donde falleció en 1933. También deseó su muerte, aunque no sufrió represión, Federico Tedeschini, nuncio apostólico en España, fundador de Acción Católica y Pío, alias “el XI”, al que situó en el primer plano de la canalla dorada. Carlos Borbón, aspirante a rey, personalizaba la intolerancia religiosa y el absolutismo más cerril. Sus huestes habían nutrido las filas fascistas, por su odio ancestral a las libertades y a sus defensores. En cuanto a la lista de políticos de derechas, ésta fue muy amplia y la formaron los miembros de todo el espectro radicalcedista o fascista. Vivas pedía que se le diera caza a Antonio Royo Villanova, unido al periódico El Norte de Castilla. Tachado de ser un pésimo intelectual, que sólo había conseguido ser catedrático por su servilismo y sus contactos con la Iglesia, Royo Villanova fue acusado sobre todo por su encendida defensa en el pasado de los intereses del Partido Agrario, del que formaba parte. Vivas le reprochó los numerosos chistes sin gracia que había realizado a costa de los obreros en las Cortes Constituyentes y también su separatismo, acusación ésta que cabe explicar, porque si por algo se destacó Antonio Royo Villanova fue por ser un acérrimo enemigo del Estatuto de Autonomía de Cataluña. Por ello, la acusación de separatismo del redactor debe entenderse desde el rechazo de la concepción cenetista a la construcción de una España centralizada liberal, entendida ésta como contraria a la unidad y a la libertad de los pueblos que la componían. Por parecidas razones figuraban en su lista miembros destacados de la Lliga Regionalista Catalana, como Francesc Cambó, calificado de separatista y de ladrón, Ministro de Hacienda y Comercio con Alfonso XIII en el gabinete de Antonio Maura y, que al estallar la guerra civil, se encontraba en Suiza. O Pedro Rahola Molinas, miembro de Lliga Catalana que, durante el bienio radicalcedista, fue Ministro de Marina en los dos gobiernos presididos por Joaquín Chapaprieta y que también fue ministro sin cartera en el gobierno de Manuel Portela Valladares. O el banquero Juan Ventosa Calvell (Ventosa), cofundador junto a Cambó de la Lliga Regionalista. Juan Ventosa había sido diputado y concejal del Ayuntamiento de Barcelona, Ministro de Hacienda entre 1917 y 1918, Ministro del Gobierno de Antonio Maura y siempre ostentó importantes cargos empresariales. Fue nombrado nuevamente Ministro en 1931 y fue acusado de reclutar pistoleros para el Sindicato Libre. Al estallar la guerra civil, colaboró con Franco y se instaló en Burgos, donde continuó con sus negocios financieros. No sufrió represión y se reconvirtió en un convencido franquista, llegando a ser Procurador a Cortes, a pesar de ser monárquico. Otros de los candidatos que no podían faltar eran los miembros de la CEDA, candidatos a presentarse ante la Justicia Popular. José María Gil Robles, al que Vivas ridiculizó por su labio inferior prominente, rasgo físico que afirmaba compartía con los borbones y que le otorgaba aspecto de idiota. Gil Robles, jefe de Acción Popular, era para Vivas un cobarde, un “jesuita”, alter ego de Herrera. Gil Robles formó parte de la redacción del diario católico El Debate, dirigido por Ángel Herrera Oria, también fue Secretario de la Confederación Católico-Agraria y destacó por su oposición a la política religiosa republicana y miembro de Acción Nacional, luego Acción Popular, que acabó integrándose en la CEDA. Ganó las elecciones en 1933 y apoyó al republicano Lerroux. En 1935, fue nombrado Ministro de la Guerra. Jefe de la oposición parlamentaria, estuvo al corriente de la conspiración militar y apoyó económicamente al bando franquista. Sobrevivió a la guerra. Fue señalado también por Vivas, Luis Lucia Lucía, fundador y jefe de la Derecha Regional Valenciana, partido que se integró en la CEDA y que fundó con José María Gil Robles, aunque Vivas consideraba que el verdadero jefazo era Gil Robles. Lucía fue Ministro de Comunicaciones durante el bienio radicalcedista y cuando se publicó esta columna, permanecía escondido. El diario dio buena cuenta de su detención cuando ésta se produjo meses más tarde. Niceto Alcalá Zamora, primer Presidente de la Segunda República Española, Ministro de Fomento y Ministro de la guerra con Alfonso XIII, fue motejado como “El Botas” o Niceto I y fue considerado uno de los mayores culpables de alentar la barbarie cometida contra los mineros asturianos en 1934. No permaneció en España durante la guerra civil. Sánchez Guerra Sainz (junior) era también culpable de conocer la conspiración militar y, aunque no se pidió expresamente la muerte para él, Vivas le describió como un personaje “incrustado a la sombra alcahueta de Alcalá Zamora”. Sánchez Guerra sobrevivió, no obstante, permaneciendo en el bando republicano con diferentes cargos. A José Antonio Primo de Rivera le vaticinaba que no tardaría en dar cuenta de sus fechorías. El líder de Falange fue fusilado poco después, el 20 de noviembre de 1936. Mejor suerte corrió, José María Valiente, al que Vivas cría predestinado a acabar frente al pelotón de ejecución y a figurar en el santoral cristiano como mártir, es decir, como fusilado. Para el aviador Ruiz de Alda, Vivas pedía su muerte por fascista, aunque cuando se publicó esta columna ya había muerto el 22 de agosto de 1936. Ruiz de Alda fue uno de los fundadores de Falange, junto a José Antonio Primo de Rivera. Encarcelado tras el 18 de julio de 1936 en la Cárcel Modelo de Madrid, fue fusilado el 28 de agosto de 1936 cuando la cárcel fue invadida por milicianos socialistas, anarquistas y comunistas. También había sido asesinado en la cárcel Modelo de Madrid el 23 de agosto de 1936 cuando se publicó su columna, Albiñana, creador del Partido Nacionalista Español. Asimismo, se justificó el asesinato de Calvo Sotelo por promover la sanjurjada y por su lenguaje autoritario y su defensa de la monarquía. Otros de los nombrados por Vivas fueron Cruz Conde, tachado de inquisidor frailuno; o Enrique de Bahamonde Greciet, miembro y vicepresidente de Renovación Española. No podía faltar Miguel Maura, alias “Don Ataúd Ciento Ocho”, mote que Vivas le atribuyó por el número de obreros que hizo ametrallar durante su primera etapa de gobernante en 1931. Miguel Maura fue considerado por el redactor como miembro de la misma raza asesina que su padre Antonio Maura, culpable del fusilamiento, por órdenes del vaticanismo, de Francisco Ferrer y Guardia. Por todo ello, Maura y Portela Valladares, ex jefe de gobierno y ex gobernador de Barcelona, eran también “carne de horca” para Vivas. Otro personaje destacado era el republicano Alejandro Lerroux, motejado como “Don Ale”, que había huido a Estoril, que Vivas aseguraba que merecía la muerte. Como también el radical Pich i Pon, obrero electricista que pasó a convertirse en un magnate tras su ingreso en el Partido Radical, que le proporcionó todos sus negocios. Como buen camaleón y ladrón, Pich i Pon se convirtió en republicano con Lerroux, fue monárquico con Primo de Rivera durante la dictadura, republicano de nuevo durante el bienio negro, etc. y así consiguió llegar a Gobernador general, alcalde, presidente de la Generalidad y de la Cámara de Propiedad. Fue propietario de Publicaciones Gráficas y de diarios como El Diario Gráfico, La Noche y Renovación, todos al servicio del poder. Fue tratado por Vivas de burro por su incultura, de ladrón por participar en el estraperlo y de snob. Estaba en el extranjero, desde donde, según Vivas, había ayudado a desencadenar la tragedia. Vivas también cargó contra Samper, alias Ramper, miembro del Partido Autonomista, que luego se convirtió en radical. Samper moriría exiliado en Ginebra en 1938. Tampoco podía faltar entre los personajes odiados la figura de Alfonso de Borbón, ridiculizado como El 13 o Alfonso el Llapisera; y de José Quiñones de León, embajador de Alfonso XIII en París, considerado instigador del golpe militar y entorpecedor de las tareas de apoyo a la República desde la capital francesa, al que Vivas le reprochó también la persecución de los anarquistas en el exilio en los años anteriores a la guerra. Ambos permanecieron fuera de España y no sufrieron represión durante la guerra. Vivas dedicó su columna del 19 de septiembre de 1936 a Rafael Salazar Alonso. Salazar Alonso fue Ministro de Gobernación durante la represión de octubre en Asturias y era especialmente odiado por el escándalo del estraperlo. Vivas le señaló como “invertido” y le acusó de ser el inspirador de la matanza que ejecutó Doval. El periodista anunciaba en su columna que Salazar había sido detenido y le deseaba que se le aplicara pronto la justicia popular. Fragua Social dedicó una especial atención en sus páginas al juicio y detención de Salazar Alonso, publicando además una detallada crónica de las sesiones del juicio, los días ocho, nueve y veintidós de septiembre de 1936. Fue juzgado y fusilado el 23 de ese mismo mes. El ministro Santiago Alba no sufrió represión al estar exiliado, para él Vivas pedía un “cuello de horca” por impedir la petición de responsabilidades por los sucesos de Asturias. Como el Ministro de Trabajo y Hacienda Chapaprieta, para él, merecían ambos la muerte. La lista proseguía con Eduardo Aunós, Ministro de Trabajo durante la dictadura de Primo de Rivera. Fue el creador del sistema corporativo de Comités Paritarios y luego se convirtió en falangista y franquista. No sufrió represión. Otro de los señalados fue Rocha, Ministro de Marina e Instrucción Pública y miembro del Partido Radical, partido al que Vivas consideraba una banda de ladrones relacionada con el estraperlo. Otro de los denunciados por Vivas fue José María Cid Ruiz-Zorrilla, alias Cid, Ministro de Comunicaciones y de Obras Públicas y miembro del Partido Agrario, partido contrario a la reforma agraria republicana. El 21 de diciembre de 1938 sería uno de los veintidós juristas adictos a la sublevación, designado por el Ministerio de Gobernación, para elaborar el dictamen sobre la ilegitimidad de los poderes anteriores al 18 de julio de 1936. Proseguía con Juan de la Cierva y Peñafiel, “vejestorio inútil”, Ministro Instrucción Pública, al que le acusaba de que había sido compinché de Maura en el asesinato de Ferrer y Guardia y de ser el precursor del fascismo por su antibrerismo. De la Cierva murió en la embajada de Noruega en Madrid en 1938, donde se había refugiado, aunque no por muerte violenta. Para Andrés Gassó y Vidal, monárquico, miembro de la Unión Patriótica, jefe provincial, Hombre de confianza de Primo de Rivera, que respaldó la represión social, Vivas pedía que se le regalara por concurso popular una regia corbata de cáñamo. Igual suerte debía correr Alfonso Sala, relacionado con el Somatén. En esta larga lista, también figuraron numerosos aristócratas y grandes latifundistas que habían participado en la política restauracionista o radical-cedista y habían desempeñado altos cargos en la administración del Estado. Entre ellos, Vivas destacó a Álvaro de Figueroa, Conde de Romanones, que debía correr, a su juicio, y como todos ellos, una misma suerte: ser enterrados junto a la vieja sociedad que representaban. Estos eran el Duque de Alba, para el que Vivas solicitaba que se le ahorcara con muchísimo respeto; Ramón Morenés y García de Alarcón, el Conde de Cedillo, el conde Vicente Santamaría; Joaquín Pérez del Pulgar y Campos, Conde de las Infantas (Jefe Unión Patriótica de Granada); Milá y Camps, Conde de Montseny, relacionado con la Dictadura primorriverista, José Jorro Miranda, conde de Altea (que murió en 1954). Entre los ricos burgueses, se señalaron a Juan Antonio Güell López, alias “El Pipa”, que fue acusado de explotador y de negrero, como su antepasado el Marqués de Comillas; a Julio Urbina y Ceballos, Marqués Cabriñana; Francisco Javier Allende-Salazar, Conde de Tobar y Marques de Montanaro, que fue miembro del Somaten, (murió en 1938); Antonio Díez de Rivera, alias El Escaparate, Marqués de Casablanca y Alcalde de Granada; Rafael Gordon de Wardhouse, Conde de Mirasol (murió en 1933); Eduardo Sanz y Escartín, Conde de Lizárraga (murió el 28 de mayo de 1939), sociólogo y político, Ministro de Trabajo durante el reinado de Alfonso XIII. Fue miembro del Partido Conservador y nombrado gobernador civil de Granada y posteriormente de Barcelona. Conde consorte de Lizárraga, fue senador entre 1903 y 1923. En 1927 pasó al Congreso. Presidente del Instituto de Reformas Sociales, fue asimismo gobernador del Banco de España entre 1919 y 1921 y Ministro de Trabajo entre el 13 de marzo y el 14 de agosto de 1921 en un gabinete que presidió Manuel Allende Salazar. Entre sus Obras de tema sociológico destacan "La cuestión económica" (1890), "El Estado y la reforma social" (1893) y "El individuo y la reforma social" (1896). Otros pillastres con el nombre de Ilustrísimo Señor a los que poner "una soga de cáñamo, sobradamente merecida", fueron Sebastián Castedo Palero, Ministro de Economía durante la dictadura de Primo de Rivera (murió en 1953). También Miguel Allué Salvador, zaragozano (emparentado con la Dictadura de Primo de Rivera); Manuel Escrivá de Romaní y de la Quintana, Conde de Casal, presidente de la Federación Agrícola Matritense y miembro de la Confederación católicoagraria (murió en 1954); o el Marqués Benigno de la Vega Inclán y Flaquer (murió en 1942), miembro Real Academia de la Historia. Un importante número de los miembros de esta lista habían sido alcaldes de importantes ciudades españolas durante la dictadura y la República, muchos de ellos alcaldes de Unión Patriótica, calificada por Vivas como "sede de señoritos pederastas y pistoleros a sueldo de Gobernación". Entre ellos, Emilio Orfila, alcalde de Igualada y miembro de la Unión Patriótica de Madrid; Andrés García Tejado, alcalde de Salamanca y miembro de la Unión Patriótica de Salamanca (murió en 1952); Antonio del Solar y Taboada, alcalde de Cáceres durante la dictadura primorriverista y miembro de Unión Patriótica; Fermín Palma García, alcalde de Jaén durante la dictadura primorriverista, presidente de la Diputación Provincial de Jaén entre 1930 y 1931, miembro de la Unión Patriótica y cirujano de la sanidad militar (murió en 1970); Juan Martínez Parras, alcalde de Hellín, valenciano de nacimiento e hijo adoptivo de esta localidad, Jefe provincial de Unión Patriótica y miembro de la Asamblea Nacional, que enajenó los bienes comunales y fue el creador del Cuerpo de Guardia Rural (falleció antes de la guerra); Francisco Martínez García, concejal y primer alcalde de Murcia en 1923 y entre 1926-1928, secretario de la federación católico-agraria de Murcia, director del diario ultramontano Verdad desde 1919 a 1931, miembro de la Asamblea Nacional y de la Unión Patriótica, que construyó la Avenida Martínez Anido y fue acusado de malversador. En 1934 fue Jefe de la Comunión Tradicionalista en Murcia. Le sorprendió la guerra civil en Cuenca y fue fusilado el cinco de agosto de 1936. Este dato no lo proporcionó el diario y se hablaba de él en presente; también figuraba José María Mayans y de Sequera, Conde de Trigona, teniente de alcalde del Ayuntamiento de Valencia, abogado y concejal, en 1926, miembro de la Unión Patriótica, considerado por Vivas fascista y ladrón (murió en los años 60). Otros alcaldes fueron Federico Moyúa Salazar, alcalde de Bilbao (murió el 7 de marzo de 1939); Francisco Roa de la Vega, alcalde León durante la dictadura de Primo de Rivera y miembro de la CEDA, que formó parte del Grupo de tradiciones leonesas durante los años treinta, estuvo ligado a Acción Femenina Leonesa y acción Agraria Leonesa y al entorno programático político de José María Gil Robles (murió en 1958); Alfonso Torres López, alcalde de Cartagena entre 1923-1930, fundador de la Unión Patriótica en Cartagena y miembro de Renovación Española y culpado por organizar el Somaten, que fue detenido en Lorca, trasladado la prisión de Cartagena y asesinado el 15 de agosto de 1936, dato que proporcionaba el diario, aunque habla de él en pasado; Antonio Bardagi Zabal, alcalde de Calatayud, ex presidente de la Asociación de Comerciantes e Industriales, organizador del Somaten, que ocupó la Jefatura Superior de Administración Civil durante la Dictadura de Primo de Rivera (falleció en octubre de 1962); José Antonio Beguiristain y Pagola, alias El Chirimoya, nacido en Cuba, Alcalde San Sebastián durante la dictadura de Primo de Rivera. También estaban en esta lista un gran número de gobernadores civiles, como Francisco Marín y Bertrán de Lis, Marqués de la Frontera, Gobernador Civil, Subsecretario de Gracia y Justicia y Ministerio de abastecimientos, miembro de la Junta Central de Abastos y Consejo Superior Ferroviario, Asociación general de ganaderos, etc. (murió en 1963); Sebastián García Guerrero, gobernador civil de Alicante y Murcia y diputado por Badajoz, era extremeño, abogado y Presidente de la federación de Sindicatos católico-Agrarios (murió en 1961); Jaime Muntaner Ordinas, vicepresidente de la Diputación de Baleares, nacido en Palma de Mallorca, abogado fiscal de esa ciudad y miembro de la Unión Patriótica, calificado de fascista; Rafael López de Lago, alias Marusiño, nacido en la Coruña, abogado, vicecónsul en Shanghái y EEUU, Alejandría y Nápoles; Felipe Salcedo Bermejillo, diputado por Madrid; Carlos Caamaño y Horcasitas, alias El Barquero (aunque el diario rectificó al día siguiente el apelativo El Barquero, porque lo había confundido con homónimo Ángel); José Valdivia y Garci-Borrón, director de Seguridad entre septiembre de 1933 y junio de 1935 durante el bienio negro y relacionado con el escándalo del estraperlo, cuya biografía se publicó en el diario el catorce de octubre 36 (parece ser que fue detenido en agosto de 1936 por simpatizantes del Frente Popular y fue posteriormente asesinado). También estaba bien representada la burguesía, con Juan March, el buitre, acusado de ladrón y traidor a España que, no contento con haber obtenido grandes cantidades de dinero a costa de los bienes españoles, había financiado con estas mismas ganancias el pronunciamiento militar de 1936; Fernando Carrasco Sagastizabal, productor de Jerez y diputado a Cortes; José Mª Moliner Escuder, alias El Barbas, nacido en Burgos en 1877, Comisario Regio de Fomento, Presidente de la Junta Provincial de Ganaderos, de la Cámara Provincial Agrícola, Vocal de la misma, Presidente de varias empresas burgalesas, Caballero de la Gran Cruz del Mérito Militar y miembro de la Asamblea Nacional, (del que se decía expresamente que no desesperaran sus coetáneos en “ponerle en lugar del famoso papamoscas de la no menos famosa catedral de Burgos”); Enrique Fraga Rodríguez, burgués concesionario de las principales líneas de navegación alemanas, miembro de la Unión Patriótica, y luego, fascista; Enrique Cuartero Pascual, Abogado del Estado, Fiscal de lo Contencioso en Lérida y Ciudad Real, Delegado de Hacienda de Madrid, asesor jurídico del Ministerio de Instrucción Pública, miembro de la CEDA (sobrevivió a la guerra y se hizo franquista, llegando a Vocal del Banco Central en 1968) ; Luis Sánchez Cuervo, Ingeniero; Pedro de la Muela Meneses, el Matasanos, médico conquense y concejal; Manuel Lorenzo Pardo, alias El hidrópico, miembro de la Confederación Hidrográfica del Ebro, director general de obras hidráulicas durante la dictadura de Primo de Rivera y durante la Segunda República (que sobrevivió); Mariano Puyuelo Morlan, El Parabellum, oscense, cómplice de Martínez Anido; José María Ibarra y Gómez, El tempranillo, abogado de Sevilla, relacionado con Obras Públicas (falleció en 1964); o Daniel Fraga Aguiar, alias “El gallego incivil”; otro de ellos fue el abogado José Gabilán, miembro de Unión Patriótica; el diputado tinerfeño Delgado Barreto, Jefe de la Unión Patriótica de Santa Cruz de Tenerife, calificado de trepador y de colaborador plúmbeo de La Opinión, diario conservador de Tenerife, fue también el fundador de La Acción, periódico controlado según Vivas por la Compañía de Jesús y que ayudó al advenimiento de Primo de Rivera, también perteneció a la Asamblea Nacional, “aquella parodia de parlamento”, como la calificaba Vivas, que instituyeron los generales. Algunos de ellos, también fueron personas relacionadas con la formación o militancia en sindicatos agrarios o católicos, y constituyeron un blanco destacado de los cenetistas: como Alfonso Monedero Martín, palentino fundador de la Confederación Nacional-Agraria entre 1911 y 1917, en la que reunió 5000 sindicatos católicos. Entre 1924 y 1927, Monedero fundó la Liga Nacional de Campesinos y reunió 850000 pequeños campesinos adheridos. Fue también Director General de Agricultura. Otros sindicalistas fueron Ángel Larrañaga Juaristi, navarro, relacionado con los Sindicatos Libres; Valeriano Perier Megía, fallecido en Alicante el 1º de junio de 1930; Enrique Herreros de Tejada y Santa Cruz, gran latifundista de la Rioja y Presidente Diputación; Eduardo Palacio Valdés y Fernández de Córdoba, que falleció el 20 de enero de 1938 en Madrid; el abogado Antonio Miguel Romero de Zúñiga, falleció en 1934; o el abogado Carlos Delgado Brakenburg, que falleció en 1966. Uno de los pocos personajes no españoles fue Machado, presidente de Cuba, denominado el buitre cubano, al que se le acusó de terrorismo de Estado por arrojar a los presos políticos al mar. Permanecía exiliado de Cuba y Vivas deseaba que se le ajusticiara. Entre los intelectuales, se encontraba José María Pemán y Pemarti, doctor en derecho, diputado provincial y escritor lacayuno. Un trasto viejo, como fue calificado, por el articulista. Un intelectual que producía versos caracterizados por una mezcla de confitería y de plomo. Pemán había sido colaborador de El Debate y de Blanco y Negro, pero carecía de inventiva, según Vivas, y se había especializado en resucitar en sus versos cadáveres históricos. Fue miembro de la Asamblea Nacional “de los siete años indignos” y monárquico de la Unión Patriótica de Cádiz. Vivas lo comparaba con un anestésico tan potente como el cloroformo. También aparecían en esta lista el intelectual Ramiro de Maeztu, Ramiro de Maeztu Whitney (que trabajaba para La Nación), alias “Ramiro el Monje”; también candidatos al escuadrón de ejecución, fueron Luca de Tena, unido al diario ABC; Eusebio Díaz González, Rector de la Universidad de Barcelona y Presidente del Comité paritario de la Prensa en Cataluña y Baleares durante la dictadura (especialmente duro con él, Vivas escribió “ignoramos en qué cuneta se acuesta con sus ídolos de espadones fascistas”, a pesar de lo cual falleció en 1968). Relacionados con el mundo educativo figuraron el maestro José Xandri Pich; el pedagogo y miembro de Unión Patriótica José María Vicente López; el pedagogo sevillano Manuel Siurot (fallecido el 27 de febrero de 1940); el pedagogo, periodista y escritor Álvaro López Núñez, alias “El Comendador”, que fue asesinado el 30 de septiembre de 1936, junto a su hija Esther, y que había sido el fundador del periódico católico El Universo, en donde ejercía la crítica teatral. También figuraron algunos teóricos sociales, como Quintiliano Saldaña y García Rubio, alias El Psicofisiológico, que murió en Madrid en 1938. Saldaña había intentado aplicar la filosofía pragmática a la Criminología, intentando dar una explicación físico-sociológica y físico-psicológica del delito. En 1911 obtuvo la Cátedra de Estudios Superiores de Derecho Penal y Antropología Criminal en la Universidad Central de España, en Madrid. Se había refugiado en una embajada desde el Alzamiento, pues se encontraba amenazado de muerte a pesar de su edad. Murió de inanición en Madrid el 12 de octubre de 1938. Otro de estos científicos sociales fue Emilio Vellando Vicent, que poseyó muchos cargos institucionales y elaboró en sus libros teorías económicosociales, dedicabas a Mussolini y que fueron calificadas por Vivas de filofascistas y totalitarias, pues hacían apología del sindicalismo portugués. Vivas se contentó en cambio con ridiculizar al autor teatral Muñoz Seca, al que consideraba el bufón del rey y a Emilio Sánchez Pastor, político, dramaturgo y periodista colaborador de la dictadura primorriverista y del diario La Nación. Para él no se pidió pena de muerte. Otra de las figuras curiosas de esta lista fue la del boxeador Paulino Uzquudun, utilizado por su popularidad por los rebeldes y por el franquismo en sus campañas de propaganda. Sin embargo, se atacó con gran violencia verbal a Federico García Sanchiz, incluido en esta lista de enemigos por su popularidad como “charlista”, es decir, por ganarse la vida dando charlas y conferencias contra el obrerismo. Más curiosa fue también la inclusión en esta lista del tenor aragonés Miguel Burro Fleta, Miguel Fleta, como se autodenominó para evitar su primer apellido y silenciar así su origen social humilde. Fue un conocido falangista, participó en numerosos actos de propaganda cantando y grabó incluso una versión del “Cara al Sol”, lo que le atrajo las antipatías del diario, a pesar de ello, sobrevivió en el bando rebelde. En resumen, del análisis de su columna podemos observar que la mayor parte de los personajes representados fueron personas vivas que estaban bien a salvo en las filas franquistas o que permanecieron refugiados en el exilio y que, por tanto, resultaba realmente difícil poder atraparlas o ejercer una represión directa sobre ellas. Por tanto, los señalados eran en realidad símbolos de los grupos sociales o de las tendencias políticas contra las que luchaban los anarcosindicalistas. Estos canallas, y lo que representaban, eran la suprema encarnación del Mal y los culpables de la situación que se vivía en el verano de 1936. Los culpables o demonios de este Hades anarcosindicalista fueron los más importantes representantes del Ejército rebelde, los más altos miembros del clero y los principales políticos de derechas de la dictadura primorriverista y del gobierno radical cedista republicano y, en menor medida, aquellos intelectuales y artistas próximos a la derecha política española. En esta columna no figuró ninguna mujer, quizá por su lenguaje extremadamente violento. Fue, por tanto, un universo enteramente masculino, formado por hombres de los sectores sociales señalados y procedentes de toda la geografía española. Como hemos señalado fueron personas vivas, aunque algunos de ellos sí habían sufrido una muerte accidental o violenta en los primeros meses de la guerra cuando se les dedicó esta columna. Otros, los menos, aunque no por ello desdeñable, la sufrieron después. La guerra había desatado la ansiada Revolución, la que daría paso a la Aurora del Nuevo Mundo al que aspiraban los cenetistas. Por ello, todos los esfuerzos debían concentrarse en el triunfo de la Revolución, entendida por los anarcosindicalistas como la forma más adecuada de ganar la guerra. Pero para conseguir el alumbramiento de esta nueva sociedad idílica, que supondría dejar atrás la oscuridad, el dolor y la miseria provocada por una España vieja y decadente, la violencia había de producirse de forma inevitable. Ésta debía dirigirse contra aquellos que siempre habían oprimido a los anarcosindicalistas y, por extensión, a los obreros españoles, máxime cuando eran estos canallas eran quienes habían provocado la guerra. En absoluto este lenguaje violento fue gratuito o baladí. Al desear la destrucción de estos monstruos, los lectores realizaban un exorcismo colectivo que expulsaba a estos seres despreciables de su mundo. Al invocarlos y execrarlos parecían librarse así de forma mágica de su maligna influencia. En ellos se concentró, pues, todo el odio, la frustración y la ira acumuladas por el estallido de la guerra. Estos sentimientos que la guerra había hecho surgir cual Pandora, resumían el dolor por la larga represión sufrida por los anarcosindicalistas en su histórica lucha revolucionaria antes de la guerra. Los protagonistas de este Infierno anarcosindicalista habían sido todos ellos enemigos declarados del anarcosindicalismo, pero entre ellos no estaban todos contra los que se había luchado. Se esfumaron por ensalmo los republicanos de izquierdas, socialistas y comunistas, señalados como culpables en la prensa afin de los años treinta durante los años republicanos anteriores a la guerra. Fueron evitados expresamente para poder conformar un sólido bloque antifascista en los primeros meses de la guerra. Este universo de canallas era sobre todo español, aunque no quiere decir que no existieran para los redactores del diario demonios mundiales como Hitler, Mussolini, el fascismo internacional, el capitalismo mundial, o el Papado que, si bien no fueron representados en la columna de Vivas, sí fueron los protagonistas de numerosas viñetas satíricas y de una cantidad considerable de artículos y noticias en Fragua Social. Por ello, fue del todo compatible que el discurso cenetista del diario culpara claramente como principales causantes de la guerra a personajes españoles, con entender que éstos actuaban al servicio del jesuitismo, del capitalismo o de los intereses del fascismo internacional. Por todo ello, consideramos que la utilización de este lenguaje violento respondió a una táctica voluntaria movilizadora de la CNT que pretendía hacerse así con el control sindical del Estado junto a la UGT radicalizada en los primeros meses de la guerra. Este lenguaje violento sólo puede entenderse desde una familiarización con la violencia y una banalización de la misma, que no fue sólo fruto de la guerra de 1936, aunque sin duda la guerra la acrecentó. Como hemos señalado, la violencia política acompañó también los periodos de paz y de democratización de las sociedades europeas y en los años treinta, la utilización y legitimación de la violencia fue un arma política eficaz y habitual para resolver los asuntos públicos en Europa y en España, e impregnaba no sólo a los cenetistas sino a amplios sectores de la población no circunscritos necesariamente al anarcosindicalismo. Por ello, esta violencia, que podía resultar execrable para algunos, era también muy atractiva para otros, por lo que se utilizó para conseguir la movilización y los objetivos revolucionarios. La violencia podía además paralizar por miedo al enemigo que se encontraba escondido en la retaguardia, animar a la lucha a los indecisos, con la promesa de un mundo mejor, además del miedo a sufrir ellos mismos la represión en la retaguardia si se dejaban vencer por los rebeldes. Aunque no pretendemos afirmar en absoluto que exista una causa efecto directa y única entre este lenguaje violento y la violencia represiva de la retaguardia, porque esta violencia respondió a causas múltiples y diversas de las que fueron responsables también sectores no anarcosindicalistas, sí creemos poder afirmar que este lenguaje violento no ayudó en nada a la pacificación de la retaguardia. Por tanto, este lenguaje violento no fue inocente, aunque muchos de los biografiados no sufrieran represión directa, sí serían ejecutados o violentados personas de un menor peso político o de menor consideración social que pertenecían a los sectores señalados: militares, políticos, curas o burgueses que permanecieron en la retaguardia valenciana, y que no pudieron ponerse a salvo por falta de recursos o contactos o por simple fatalidad. Esta demonización del enemigo no puede entenderse tampoco sin una construcción dicotómica y enfrentada de la realidad que fue creándose desde los años finiseculares del siglo XIX y que fue calando en la sociedad española. TABLA 6. PERSONAJES DE LA COLUMNA «LA CANALLA DORADA» \| FECHA DE PUBLICACIÓN \| PERSONAJE \| \|---------------------\|-----------\| \| 21 de agosto de 1936 \| (Antonio) Royo Villanova y Juan March \| \| 22 de agosto de 1936 \| El ex general Franco y Ángel Herrera \| \| FECHA DE PUBLICACIÓN \| PERSONAJE \| \|---------------------\|---------------------------------------------------------------------------\| \| 24 de agosto de 1936 \| Gil Robles \| \| 25 de agosto de 1936 \| Álvaro de Figueroa, Conde de Romanones y Luca de Tena \| \| 26 de agosto de 1936 \| (No se publicó) \| \| 27 de agosto de 1936 \| Niceto el Botas y Gil Robles \| \| 28 de agosto de 1936 \| García Sanchiz y Francesc Cambó \| \| 30 de agosto de 1936 \| Miguel Maura y Portela Valladares \| \| 1 de septiembre de 1936 \| Sanjurjo y Cavalcanti \| \| 2 de septiembre de 1936 \| Lerroux y Chapaprieta \| \| 3 de septiembre de 1936 \| Queipo de Llano y López Ochoa \| \| 4 de septiembre de 1936 \| Calvo Sotelo y "Ramper" \| \| 5 de septiembre de 1936 \| José Antonio Primo de Rivera y Valiente \| \| 6 de septiembre de 1936 \| Sánchez Guerra, junior; y Mola \| \| 9 de septiembre de 1936 \| (ilegible) \| \| 10 de septiembre de 1936 \| Meló, ex arzobispo de Valencia \| \| 11 de septiembre de 1936 \| El general Barrera \| \| 12 de septiembre de 1936 \| Miguel Burro (Miguel Burro Fleta) \| \| 13 de septiembre de 1936 \| Severiano Martínez Anido \| \| 15 de septiembre de 1936 \| Ramiro de Maeztu \| \| 16 de septiembre de 1936 \| Albiñana \| \| 17 de septiembre de 1936 \| Tedeschini \| \| 18 de septiembre de 1936 \| La Reja... de la Dolores \| \| 19 de septiembre de 1936 \| Salazar Alonso \| \| 20 de septiembre de 1936 \| Alfonso de Borbón, el 13 \| \| 22 de septiembre de 1936 \| Quiñones de León \| \| 23 de septiembre de 1936 \| Queipo de Llano \| \| 24 de septiembre de 1936 \| Pio el XI \| \| 25 de septiembre de 1936 \| Santiago Alba \| \| 27 de septiembre de 1936 \| El jesuita Laburu \| \| 30 de septiembre de 1936 \| Muñoz Seca \| \| 1 de octubre de 1936 \| La Cierva \| \| 2 de octubre de 1936 \| Paulino Uzquudun \| \| 4 de octubre de 1936 \| Aunós \| \| 6 de octubre de 1936 \| Cabanellas \| \| 8 de octubre de 1936 \| Ex Ministro de Comunicaciones, Cid \| \| 9 de octubre de 1936 \| El cardenal Cisneros \| \| 10 de octubre de 1936 \| Ventosa (Lliga Catalana) \| \| 11 de octubre de 1936 \| Millán Astray \| \| 13 de octubre de 1936 \| Valdivia, ex director de Seguridad \| \| 14 de octubre de 1936 \| El Cardenal Segura \| \| 15 de octubre de 1936 \| Ruiz de Alda \| \| 16 de octubre de 1936 \| Luis Lucia \| \| 17 de octubre de 1936 \| Rahola (Lliga Catalana) \| \| 18 de octubre de 1936 \| Rocha, ex Ministro de Marina e Instrucción Pública (Partido Radical) \| \| 20 de octubre de 1936 \| Machado (presidente de Cuba) \| \| 21 de octubre de 1936 \| Ramón Franco \| \| 23 de octubre de 1936 \| Pich i Pon \| \| 25 de octubre de 1936 \| Ansaldo \| \| FECHA DE PUBLICACIÓN \| PERSONAJE \| \|---------------------\|---------------------------------------------------------------------------\| \| 27 de octubre de 1936 \| Delgado Barreto \| \| 28 de octubre de 1936 \| Duque de Alba \| \| 29 de octubre de 1936 \| José María Pemán y Pemartín \| \| 30 de octubre de 1936 \| Andrés Gassó y Vidal \| \| 31 de octubre de 1936 \| Joaquín Milans del Bosch y Carrió \| \| 1 de noviembre de 1936 \| Carlos Borbón \| \| 3 de noviembre de 1936 \| Emilio Vellando Vicent \| \| 5 de noviembre de 1936 \| Cruz Conde \| \| 6 de noviembre de 1936 \| José María Mayans y de Sequera \| \| 7 de noviembre de 1936 \| general Gómez Jordana \| \| 8 de noviembre de 1936 \| Mariano de Foronda \| \| 10 de noviembre de 1936 \| Alfonso Sala (somatén) \| \| 11 de noviembre de 1936 \| Emilio Sánchez Pastor \| \| 12 de noviembre de 1936 \| (Ilegible) \| \| 13 de noviembre de 1936 \| Milá y Camps, Conde de Montseny \| \| 14 de noviembre de 1936 \| Juan Antonio Güell \| \| 15 de noviembre de 1936 \| Miguel Allué Salvador \| \| 17 de noviembre de 1936 \| Luis Benjumea \| \| 18 de noviembre de 1936 \| José María Vicente López \| \| 19 de noviembre de 1936 \| Ramón Morenés y García de Alarcón \| \| 20 de noviembre de 1936 \| Enrique Fraga Rodríguez \| \| 21 de noviembre de 1936 \| Ramiro de Maeztu Whitney \| \| 22 de noviembre de 1936 \| José Xandri Pich \| \| 24 de noviembre de 1936 \| Julio Ardanaz y Crespo \| \| 27 de noviembre de 1936 \| Felipe Salcedo Bermejillo \| \| 2 de diciembre de 1936 \| José Gavilán \| \| 5 de diciembre de 1936 \| Antonio Losada \| \| 16 de diciembre de 1936 \| Conde de Cedillo \| \| 17 de diciembre de 1936 \| Emilio Orfila \| \| 20 de diciembre de 1936 \| Vidal y Barraquer \| \| 27 de diciembre de 1936 \| Rígoberto Domenech, arzobispo de Zaragoza \| \| 30 de diciembre de 1936 \| Vicente Santamaría \| \| 7 de enero de 1937 \| Joaquín Pérez del pulgar... Y Campos \| \| 8 de enero de 1937 \| Carlos Caamaño y Horcasitas, el Barquero (rectificación día siguiente del apelativo el barquero) \| \| 9 de enero de 1937 \| Vicente Casanova y Marzal \| \| 10 de enero de 1937 \| Fernando Carrasco Sagastizabal \| \| 19 de enero de 1937 \| Antonio Bardagi Zabalo \| \| 20 de enero de 1937 \| José Mª Moliner Escuder, el barbas \| \| 21 de enero de 1937 \| Antonio Mayandía y Gómez \| \| 22 de enero de 1937 \| Andrés García Tejado \| \| 23 de enero de 1937 \| Juan Martínez Parras \| \| 24 de enero de 1937 \| Fermín Palma García \| \| 26 de enero de 1937 \| Enrique Cuartero Pascual \| \| 29 de enero de 1937 \| Francisco Martínez García \| \| 31 de enero de 1937 \| Jaime Muntaner Ordinas \| \| 2 de febrero de 1937 \| Alfonso Torres López \| \| 3 de febrero de 1937 \| Francisco Marín y Bertrán de Lis, Marqués de la Frontera \| \| FECHA DE PUBLICACIÓN \| PERSONAJE \| \|---------------------\|-----------\| \| 4 de febrero de 1937 \| Álvaro López Núñez, el Comendador \| \| 5 de febrero de 1937 \| Antonio del Solar y Taboada, el académico cacereño \| \| 6 de febrero de 1937 \| Rafael López de Lago, el Marusiño \| \| 7 de febrero de 1937 \| Sebastián García Guerrero \| \| 9 de febrero de 1937 \| Federico Motua Salazar \| \| 13 de febrero de 1937 \| Luis Sánchez Cuervo \| \| 16 de febrero de 1937 \| Julio Urbina y Ceballos \| \| 17 de febrero de 1937 \| José Jorro Miranda, Conde de Altea \| \| 18 de febrero de 1937 \| Ángel Larrañaga Juaristi \| \| 19 de febrero de 1937 \| Pedro de la Muela Meneses, el Matasanos \| \| 20 de febrero de 1937 \| Enrique de Bahamonde Greciet \| \| 21 de febrero de 1937 \| Manuel Lorenzo Pardo, el Hidrópico \| \| 24 de febrero de 1937 \| Mariano Puyuelo Morlan, el Parabellum \| \| 25 de febrero de 1937 \| Benigno de la Vega Inclán y Flaquer \| \| 26 de febrero de 1937 \| Alfonso Monedero Martín \| \| 5 de marzo de 1937 \| Eusebio Díaz González \| \| 6 de marzo de 1937 \| José María Ibarra y Gómez, el tempranillo bis \| \| 7 de marzo de 1937 \| Francisco Muñoz Izquierdo, el Romano \| \| 9 de marzo de 1937 \| Quintiliano Saldaña y García Rubio, el Psicofisiólogo \| \| 11 de marzo de 1937 \| Valeriano Perier Megía \| \| 16 de marzo de 1937 \| Daniel Fraga Aguiar \| \| 17 de marzo de 1937 \| Manuel Hidalgo de Cisneros y Manso de Zúñiga, el Manso \| \| 19 de marzo de 1937 \| Enrique Herreros de Tejada y Santa Cruz \| \| 20 de marzo de 1937 \| José Antonio Beguiristain y Pagola, el Chirimoya \| \| 21 de marzo de 1937 \| Eduardo Palacio Valdés y Fernández de Córdoba \| \| 24 de marzo de 1937 \| Rafael Gordon de Wardhouse, Conde de Mirasol \| \| 25 de marzo de 1937 \| Francisco Roa de la Vega \| \| 26 de marzo de 1937 \| Manuel Siurot \| \| 27 de marzo de 1937 \| Sebastián Castedo Palero \| \| 31 de marzo de 1937 \| Francisco Javier Allende-Salazar, Conde de Tobar \| \| 1 de abril de 1937 \| Antonio Díez de Rivera, el Escaparate \| \| 4 de abril de 1937 \| Fray Zacarías Martínez Núñez \| \| 8 de abril de 1937 \| Antonio Miguel Romero de Zúñiga \| \| 9 de abril de 1937 \| Manuel Escrivá de Romaní y de la Quintana, Conde de Casal \| \| 10 de abril de 1937 \| Eduardo Sanz y Escartín, Conde de Lizárraga \| \| 12 de abril de 1937 \| Carlos Delgado Brakenburg \| FUENTE: Elaboración propia basada en el diario Fragua Social. NOTA: Se ha respetado la denominación satírica de los personajes y se ha añadido, en algunos casos, una aclaración. ¿Qué revolución? En el verano de 1936 nadie estaba preparado para iniciar una revolución ni pensaba hacerlo, por lo que la responsabilidad del estallido de la Guerra Civil fue de la conspiración militar. Pero, si algo fue evidente para los cenetistas cuando estalló, fue que la guerra había dado paso a la Revolución, pues para los anarcosindicalistas valencianos afianzar la revolución era la mejor manera de ganar la guerra. Pero ¿qué modelo de revolución pretendían? En el terreno económico cuando estalló la guerra en el verano de 1936 no existía un único modelo de revolución aceptado dentro de la organización. Al menos existían dos: el de los revolucionarios agraristas o espontaneístas; y el de los anarcosindicalistas, partidarios del control de la vida económica y política del país por el sindicato. Como ninguna de las dos opciones poseía la fuerza necesaria para imponer un único modelo revolucionario dentro del movimiento y tampoco la revolución parecía contar con los apoyos externos necesarios de otras fuerzas políticas y sindicales, hubo que improvisar. De ahí que cuando la Guerra dio paso a la Revolución, las incautaciones, colectivizaciones o control de campos y fábricas en la retaguardia republicana se produjeron de forma descoordinada, improvisada y sin un criterio definido.$^{505}$ La larga discusión dentro del movimiento anarcosindicalista había sido cual debía ser la estrategia revolucionaria, pero la guerra planteó como urgente solucionar el viejo dilema: debía elegirse entre acelerar y consolidar los logros revolucionarios o esperar y fortalecer la estructura sindical de la CNT procurando las alianzas externas e internas necesarias. Dos fueron también los proyectos económico-sociales que se enfrentaron durante la guerra en la retaguardia valenciana. Albert Girona explicó cómo a lo largo de la misma se enfrentaron:$^{506}$ - El proyecto sindicalista revolucionario anarcosindicalista o marxista, que pretendía aunar la victoria de la guerra con una etapa de transición hacia una nueva sociedad libertaria o socialista a partir de una gestión directa de los campos y de las fábricas, mediante comités sindicalistas unitarios. Entre julio de 1936 y diciembre de 1937 este proyecto alcanzó su punto culminante, para evolucionar desde ese momento hacia un modelo de economía fuertemente centralizada. - El proyecto republicano-comunista, que se basó en la defensa de una república democrático-burguesa y en la reforma del capitalismo, que acabaría triunfando a partir del verano de 1937. En lo que respecta al proyecto sindicalista revolucionario en el campo, éste se basó inicialmente en las resoluciones adoptadas por el Congreso de mayo de 1936 celebrado en Zaragoza, medidas con las que la CNT intentaba desarticular los grandes latifundios y redistribuir la tierra basándose en principios colectivistas. Estos acuerdos eran la expropiación sin indemnización de aquellas propiedades de más de 50 hectáreas, la confiscación de los bienes de producción de las mismas, la transferencia como bienes comunales a los sindicatos para su explotación colectiva y la supresión de todo tipo de impuestos, derechos arrendamientos que pesaran sobre estas tierras. $^{505}$ BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, «Guerra y revolución social, guerra y economía», en GIRONA I ALBUIXECH, Albert y NAVARRO NAVARRO, Javier, Fa setanta anys. La Guerra civil al País Valencià (1936-1939), op. cit., 2009, p. 79. $^{506}$ GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., p. 449. No obstante, este proyecto estaba aún por delimitar cuando estalló la guerra. Por no contar, la CNT de Levante no tenía siquiera una sección campesina autónoma. Por ello, las primeras ocupaciones y confiscaciones se realizaron de forma desordenada al estallar la guerra en el verano de 1936 y se improvisó en ellas un modelo agrario peculiar. Para intentar organizar la economía agraria y administrar estas colectivididades, se celebró el Congreso Constitutivo de la Federación Regional de Campesinos de Levante el 18, 19 y 20 de septiembre de 1936, con el que se intentó estructurar el sindicato, basándolo en las federaciones comarcales y en los sindicatos agrícolas locales. Este Congreso decidió la socialización de las tierras ocupadas, respetar la propiedad del pequeño propietario agrario y organizar un sistema de intercambio y comercio de productos agrarios entre las colectividades. Su apuesta pasaba, por tanto, por colectivizar el campo valenciano, al margen de las instituciones políticas, y por explotarlo bajo la supervisión de la Federación Regional de Campesinos de Levante de la CNT y de la Federación de Trabajadores de la Tierra de la UGT.\footnote{Ibidem, p. 453.} Así, el 7 de octubre de 1936 se constituyó el CLUEA (Consejo Levantino Unificado de Exportación Agrícola) como un organismo independiente de los Ministerios de Agricultura y de Comercio, que pretendió gestionar la exportación de cítricos, con representantes de la UGT y de la CNT valencianas. Este proyecto se oponía a la libre exportación naranjera realizada bajo control gubernamental, defendida por los sectores comunistas, republicanos y el PSOE. Pero la última semana de noviembre de 1936 se constituyó el Consejo de Economía y en diciembre de 1936 se aprobaron las Bases Reguladoras de las Colectivizaciones. Estas consideraban a la tierra patrimonio de la Nación y al Estado como el único que podía socializarla o cederla en usufructo al trabajador individualmente o a través de sus organizaciones, en la línea de las tesis defendidas por el Ministerio de Agricultura. Por ello, en marzo de 1937 durante las sesiones del Pleno Regional de Campesinos de Levante se reabrió una polémica entre los sindicatos. Algunos de ellos acusaron al secretariado de la CNT de haber dado marcha atrás en sus planteamientos revolucionarios iniciales, a cambio de que se les concediera la inclusión en noviembre de 1936 de cuatro ministros anarquistas en el gobierno de Largo Caballero. El nombramiento de Ricardo Zabalza, máximo dirigente de la FTTT a nivel estatal como gobernador civil, había reforzado una vía intermedia en la UGT valenciana: la comunista FPC (Federación Provincial Camperola) y la FTTT valencianas habían iniciado un largo proceso de unificación el 2 de febrero de 1937, que fue reforzando el papel del Estado en la economía agraria. A pesar de ello, siguieron produciéndose algunos enfrentamientos violentos durante el primer semestre de 1937 en algunas localidades como Cullera o Vinalesa. El 12 de junio de 1937 se configuraba la Central de Exportación de la Cebolla, que se constituyó el 8 de julio de 1937 sin el soporte y la participación de las colectividades anarquistas y socialistas. El CLUEA desapareció a finales del verano y fue sustituido por la Central de Exportación de Cítricos el 13 de diciembre de 1937. Y tampoco se consiguió el dominio sindical en el sector arrocero, agrupado en la Federación de Agricultores Arroceros, al entrar en él sectores no sindicalistas en enero de 1937. El Consejo de Economía dejó de funcionar en el verano de 1937. No obstante, durante todo el año 1937 fueron creándose nuevas colectividades en el País Valenciano, a pesar de los ataques anticolectivistas. Pero con Negrín y Uribe, los sindicatos redujeron su pujanza. Tras el Pleno Nacional de Regionales de Campesinos, celebrado en Valencia el 12 de junio de 1937, la CNT decidió fundar la Federación Nacional Campesina. En noviembre de 1937 se celebró el II Congreso Regional de Campesinos de Levante. Y en diciembre de 1937 se constituyó la Unión Central de Cooperativas Agrícolas, porque la unificación de la FPC con las FPTT no se produjo finalmente por la reticencia de los socialistas a unirse con los militantes de la FPC, vinculada con la Derecha Regional Valenciana o el Partido Autonomista. Pero en 1938 el modelo sindicalista tuvo que acomodarse a la planificación centralizada. En el Pleno Económico Ampliado que la CNT celebró entre el 5 y el 23 de enero de 1938 en Valencia se aceptó la diversidad salarial, la constitución de técnicos administrativos en las empresas colectivizadas que se responsabilizaran de la gestión empresarial, el nombramiento de un Comité de Empresa, la creación de un Banco Ibérico y la articulación y centralización económica a través de los Consejos Locales o Regionales de Economía, que formarían un Consejo Confederal de Economía Estatal. Es decir, se aceptó la planificación económica centralizada. Este proceso comportó el pacto entre la CNT y la UGT en marzo de 1938 y la aceptación de que el suelo era propiedad de la Nación y de que el Estado era quien libraba en usufructo las tierras. El 4 de agosto de 1938, se produjo la unión entre la FTT y la FPC, integrándose ésta en la central campesina socialista. Los últimos meses de la guerra fueron muy tranquilos. El último Pleno Regional de Campesinos de Levante se celebró en Valencia el 15 de enero de 1939$^{508}$. En cuanto al proyecto industrial, los anarquistas también adolecían de un programa económico detallado al iniciarse el conflicto, dominaban en el sindicato el espontaneísmo y el rechazo a una jerarquía, la falta de teorización y una formación económica deficiente. Como contrapunto, algunos teóricos extranjeros y españoles habían ido aportando algunos principios teóricos, como Rocker, Besnard, Cornelissen, Dauphin, Meunis, o Pestaña, Abad de Santillán, Higinio Noja Ruiz y Marin Civera, Juan López o Domenech. $^{508}$ Fragua Social, 10 y 15 de febrero de 1938; y 17, 18, 19 de enero de 1939. Durante la guerra se conformaron dos modelos industriales: la intervención o control obrero de las empresas pequeñas, y la colectivización-socialización de las más grandes. La diferencia fundamental radicaba en que en la segunda el control obrero conllevaba la incautación de la empresa y la total desaparición del patrono de la gestión empresarial. Las transformaciones revolucionarias fueron muy importantes y rápidas en Valencia capital. Entre julio y agosto se socializaron los astilleros, el agua, el gas, la electricidad, los transportes públicos, las industrias químicas y la construcción. Treinta y nueve empresas del sector textil, abandonadas por sus propietarios, pasaron a estar bajo el control de los comités de fábrica UGT-CNT y bajo la supervisión del Comité Unificado textil UGT-CNT, que orientaron su producción a las necesidades bélicas. También se socializó en el ámbito regional la industria del mármol y piedra. Y se controló sindicalmente la producción de la industria pesquera. Fueron decisivas para la economía de guerra la incautación, colectivización e intervención de las principales industrias, aunque no hay acuerdo historiográfico en la valoración cuantitativa y cualitativa de la gestión obrera de las industrias. Santacreu la valora de forma más positiva que Albert Girona; y Fernando Quilis cree que los resultados dependieron de las buenas relaciones entre las dos sindicales, o la hegemonía de una de ellas sobre la industria colectivizada, y los conflictos que surgieron con la administración. Respecto a la revolución agrícola quizá ésta no ayudó a ganar la guerra, pero no fue esta la causa de la derrota republicana. Entre otras cosas porque la mayor parte de las tierras de País Valenciano no fueron ni incautadas ni colectivizadas y apenas sabemos nada sobre ellas, por lo que no podemos comparar su rendimiento con el de la agricultura colectivizada. Lo que está fuera de toda duda es que los sindicalistas siguieron sosteniendo el esfuerzo bélico de la retaguardia hasta el final de la guerra, a pesar del desánimo que cundió tras las sucesivas derrotas republicana. El modelo político, económico y social propuesto desde el diario fue claramente un modelo político y económico sindical. A pesar de la omnipresencia del mitificado modelo agrarista o espontáneo de las colectivizaciones, también presente en el diario, creemos que este modelo agrarista cumplió una función movilizadora como mito destinado a favorecer la sindicación y la formación de un sindicato de campesinos. También sirvió para cohesionar las diferentes interpretaciones y sensibilidades que --- 509 BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, «Guerra y revolución social, guerra y economía», en GIRONA I ALBUIXECH, Albert y NAVARRO NAVARRO, Javier, Fa setanta anys. La Guerra civil al País Valencià (1936-1939), op. cit., 2009, pp. 65-66. 510 Ibidem, pp. 79 y 80; SANTACREU SOLER, José Miguel, L’economia valenciana durant la guerra civil. Protagonisme industrial i estancament agrari, op. cit.; VICENT BALAGUER, Manuel, Conflict y Revolución en las comarcas de Castellón, 1931-1938, Universidad Jaume I, Castellón, 2006; BALLESTER ARTIGUES, Teresa, La Segona República a La Marina Alta (1931-1939), Tesis Doctoral. Universitat d’Alacant, Alicante, 1995; CALZADO ALDÀRIA, Antonio, II República, Guerra Civil y Primer Franquismo: La Vall d’Albaida (1931-1936), Tesis Doctoral. Universitat de València, Valencia, 2004. albergaba en su seno la CNT. Sin embargo, este discurso revolucionario radical de los primeros meses de la guerra perjudicó a la larga las alianzas externas del movimiento, pues a pesar de los importantes esfuerzos del diario por elaborar un modelo que denominó constructivo, que favoreciera el control sindical de la economía, este proyecto no llegó a cuajar. En este empeño cabe interpretar las colaboraciones periodísticas de importantes intelectuales y militantes extranjeros y españoles que explicaban diferentes modelos económicos propuestos, como Porqueras Fábregas, Santillán o Juan López. La guerra fue una síntesis fallida de esas dos tendencias. Nunca estuvo más unido el movimiento libertario, lo que no quiere decir que no hubiera resistencias importantes y que se consiguiera este propósito. La guerra fue para muchos como darse de bruces con la realidad. Pero todos no sacaron igual enseñanza de esta experiencia, si bien durante la guerra se fue consiguiendo una mayor unidad, el fracaso de este proyecto reafirmó las tesis ortodoxas. La inclusión en el gobierno de la Nación los desactivó porque su inclusión no fue leal por ambas partes sino circunstancial. Bloque III. Cultura y movilización Capítulo VIII. Nueva cultura. Racionalismo versus antiintelectualismo En la primera semana de septiembre de 1936 el diario comenzó la publicación de un primer número de dieciséis páginas donde se abordaban temas culturales diversos sobre arte, historia, literatura, ciencia, educación, naturismo, sexualidad, geografía, etc. Fragua Social retomaba así esta larga tradición de las publicaciones anarquistas que cumplieron siempre con la tarea de difusión de los referentes culturales ácratas. Nuestro objetivo en este capítulo es el discurso desarrollado desde del diario Fragua Social respecto a la cultura y la educación, para intentar responder a quienes, cuándo, cómo, porqué y para qué lo utilizaron. Dedicamos este capítulo a la educación, y en menor medida al teatro y al arte, por ser este el orden de relevancia que tuvieron estos tres aspectos en el diario. Pero, por su extensión, abordaremos con detenimiento en el próximo capítulo otros elementos no menos importantes que conformaban la identidad libertaria como los mitos, símbolos, rituales, efemérides, mártires, héroes, sabios, etc. que propagó el diario Fragua Social. Cabe advertir, no obstante, que no aspiramos a elaborar un exhaustivo estado de la cuestión sobre las diversas prácticas educativas y culturales ácratas en el País Valenciano, lo que podemos encontrar bien resuelto y detallado en las obras de Javier Navarro señaladas. Y que tampoco abordamos de una forma monográfica el estudio de las escuelas racionalistas y del resto de actividades teatrales o artísticas en el País Valenciano durante la guerra civil, de las que existen obras específicas, de las que iremos aportando referencias al hilo de nuestra exposición. Una Escuela Nueva La escuela racionalista y el niño Los anarquistas consideraban la educación un elemento revolucionario capital para la transformación de los individuos y de la sociedad, por lo que le otorgaron una importancia fundamental en su discurso y dedicaron una gran parte de sus recursos propagandísticos y periodísticos a fomentarla.\textsuperscript{511} Su confianza en la capacidad de progreso de la Humanidad a través de la Razón y de la Ciencia era parte consustancial de su pensamiento, confianza que compartían con ilustrados, liberales radicales y socialistas. Su interés estuvo también en consonancia con el ambiente regeneracionista general instalado a finales del siglo XIX en las sociedades europeas, y en concreto la española, que se plasmó, entre otros aspectos, en un afán reformador educativo del que participaron también las culturas radicales, socialistas y obreristas, que demandaban una educación integral, laica y universalista, y que contribuyeron a aportar y adaptar las principales y renovadoras tendencias pedagógicas occidentales a sus proyectos educativos. Pero la educación ácrata no pretendía sólo implantar nuevos modelos pedagógicos que se limitaran a aspectos meramente metodológicos o técnicos: tenía un objetivo verdaderamente revolucionario. Mientras algunos anarquistas creían que primero era necesario hacer una transformación individual en las mentes de las personas a través de su acceso a la cultura, lo que propiciaría el cambio social; para otros, lo prioritario era conseguir la revolución social y económica en la lucha sindical revolucionaria, lo que conllevaría las condiciones adecuadas para que se produjera el gran cambio educativo de la sociedad. A pesar de la fehaciente creencia anarquista en el valor transformador de la educación, su fe iba acompañada de una profunda desconfianza hacia la mayor parte de los intelectuales burgueses y hacia aquellas instituciones educativas estatales, religiosas o privadas no anarquistas, pues los libertarios creían que los pocos que podían acceder a los conocimientos en estas instituciones no ácratas acababan siempre siendo adoctrinados en valores religiosos irracionales, conformistas o burgueses que impedían el cambio revolucionario en las mentes de los individuos, y el de la sociedad. Del mismo modo, pensaban que la educación impartida por otras organizaciones políticas o sindicales obreras podía apartar a los educandos de la militancia anarquista, la única verdaderamente revolucionaria, pues las instituciones no ácratas impartían una mala educación con fines alienantes y proselitistas que sólo perpetuaba la sociedad contra la que luchaban los anarquistas, una sociedad injusta social y económicamente que seguiría privando en gran medida a los desfavorecidos del acceso a la verdadera \textsuperscript{511} Para el estudio de las escuelas racionalistas, véase NAVARRO NAVARRO, Javier, \textit{A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939}, op. cit., pp. 101-143, que dedica un capítulo a las escuelas racionalistas durante el periodo de la Segunda República, pp. 102-124 y de la Guerra Civil, pp. 124-143; del mismo autor, «Los educadores del pueblo y la revolución interior. La cultura anarquista en España», en CASANOVA RUIZ, Julián (coord.), \textit{Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España}, op. cit., pp. 191-221, que incluye una seleccionada bibliografía en las pp. 298-299; SOLÀ I GUSSINYER, Pere, \textit{Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939)}, op. cit.; TIANA FERRER, Alejandro, \textit{Educación libertaria y revolución social (España, 1936 - 1939)}, op. cit., especialmente las conclusiones de las pp. 293-297. cultura y educación, dejándolos abandonados en la superstición, el dogmatismo, la ignorancia o el totalitarismo. Como apunta Pere Solà, esta radicalidad del pensamiento anarcosindicalista explica la casi inexistencia de intelectuales simpatizantes en los años treinta en los medios libertarios que pudieran haberles ayudado a reelaborar de forma crítica sus postulados antiestatistas. Aunque los publicistas anarquistas fueron conscientes de esta escasez de cuadros técnicos y de su falta de apoyos intelectuales, el grueso de los trabajadores manuales de sus sindicatos casi siempre miraron con cierta reticencia a estos intelectuales, a la par que admiración, pues los identificaban con señoritos burgueses que nada tenían que ver con el mundo del trabajo. Si hasta 1915 las escuelas racionalistas habían contado con el apoyo político y económico del republicanismo, la masonería y el librepensamiento, a partir de esta fecha se decantaron hacia la colaboración con las organizaciones obreras, siendo sostenidas en los años veinte, y sobre todo de los años treinta, por las organizaciones obreras, fundamentalmente por los sindicatos cenetistas u organizaciones ácratas afines, porque alrededor de 1918 los socialistas aceptaron su participación en la mejora de la red cultural y educativa que se creaba desde el Estado.$^{512}$ Los anarquistas, en cambio, no revisaron en general su pensamiento antiestatista en cultura y educación. Por ello, cabe destacar que al estallar la guerra civil no existía ni una definición ideológica ni un proyecto educativo predeterminado adoptado de forma unánime por la CNT, lo que reportaría graves consecuencias para el sindicato durante la guerra, ya que les abocó a la necesidad de plantearse con urgencia su proyecto educativo común, junto al de la creación y organización de un sindicato de enseñanza nacional. Fue durante la guerra civil cuando los cenetistas participaron por primera vez en iniciativas que partieron en mayor o menor medida de las instituciones republicanas, aunque con limitaciones y reticencias internas y externas al movimiento anarquista: se integraron en el Consell de l’Escola Unificada de Catalunya, organismo de carácter público y estatal; o aceptaron el nombramiento de Segundo Blanco como Ministro de Instrucción Pública y Sanidad en el gobierno de Negrín entre el 5 de abril de 1938 y el 1 de abril de 1939. Así, en Barcelona se constituyó rápidamente el Consejo de la Escuela Nueva Unificada (CENU) el 27 de julio de 1936, con Joan Puig Elías$^{513}$ como Consejero de Educación del Comité Central de Milicias Antifascistas, gobierno revolucionario surgido tras la derrota de la sublevación militar en Barcelona, cuyo objetivo fue unir a todas las fuerzas antifascistas en la tarea educativa, pues Puig Elías comprendió que la CNT no tenía ni suficientes maestros ni la infraestructura necesaria para conseguir una escuela $^{512}$ SOLÀ I GUSSINYER, Pere, Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939), op. cit., p. 29. $^{513}$ Sobre la biografía y el pensamiento de Joan Puig Elías, ibidem pp. 190-208. basada exclusivamente en las ideas libertarias. Con una correlación de fuerzas favorable a la CNT en Cataluña, recibió de inmediato el apoyo de la FETE (federación ugetista de enseñanza) y del Gobierno de la Generalidad, a pesar de que la mayor parte de los maestros socialistas, comunistas, republicanos y catalanistas estaban afiliados a la UGT. El CENU realizó depuraciones ideológicas de maestros de derechas y de católicos que provocaron las protestas del Ministro Manuel Irujo (PNV), pero el control ideológico y estatal se acentuó cuando los anarquistas perdieron la dirección del CENU tras los sucesos de mayo de 1937. No obstante, la iniciativa del CENU no contó con el total apoyo de los educadores ácratas, como el de la Regional de Escuelas Racionalistas o el de muchos de los miembros de las Juventudes Libertarias, que vieron en este organismo una desviación de los principios anarquistas.$^{514}$ En el País Valenciano las iniciativas como el CENU no llegaron a cuajar. A diferencia de Barcelona, los cenetistas valencianos no eran tan fuertes en el gobierno creado tras el alzamiento militar. El CEP tampoco creó en Valencia ninguna delegación específica dedicada a la Cultura y la Educación, pues la Delegación de Propaganda y Prensa del CEP dirigida por Juan López fue un superdepartamento más destinado a la propaganda que a la cultura y la educación. Englobó competencias muy diversas sobre prensa, radios, espectáculos públicos, etc., e intentó sin mucho éxito construir una estructura sociocultural diferente alrededor de la colectivización o del control obrero de ramos de empresas ligadas al mundo cultural.$^{515}$ No ayudó mucho al funcionamiento independiente de esta delegación el nombramiento de su titular Juan López como ministro del gobierno de Largo Caballero en noviembre de 1936 ni el traslado en ese mismo mes del gobierno republicano de Madrid a Valencia. Cuando el CEP se disolvió y se constituyó el Consejo Provincial de Valencia el 7 de enero de 1937, por decreto de 23 de diciembre de 1936, se separaron las Consellerías de Propaganda y Prensa (a cargo del cenetista Francesc Gómez Broch) y la de Cultura (a cargo de Francesc Boch Morata de PVE).$^{516}$ La nueva Consellería de Cultura tuvo dificultades con el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes, pues se le denegaron las competencias en materia de enseñanza primaria, escuelas medias, normales, profesionales, industriales y de artes y oficios, y también de conservatorios. Según el decreto de diciembre aludido, estas responsabilidades pertenecían al Ministerio de Instrucción Pública, cuyo titular fue el comunista Jesús Hernández. A pesar ello, el departamento de Bosch Morata intentó $^{514}$ GONZÁLEZ AGAPITO, Josep, «L’anàlisi del CENU en un discurs de Josep Puig i Elias», Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, 12 (2008), pp. 143-172. $^{515}$ GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), op. cit., p. 54 y 494. $^{516}$ Ibidem, p. 238. crear un plan para la normalización e incremento de la enseñanza en toda la provincia basado en la creación de instituciones que recuperaran la identidad lingüística y cultural valenciana, aunque poco pudo hacer respecto a la creación y ordenación de las escuelas.\textsuperscript{517} Los Consejos Provinciales acentuaron la división organizativa provincial y el control gubernamental, pues el CEP no había podido convertirse en un órgano de coordinación regional en los aspectos generales, y en concreto, los culturales y educativos. Tras la remodelación del Consejo en noviembre de 1937, accedió al cargo el ugetista Josep María Sánchez, que viró claramente la política de su departamento hacia la centralización estatal en materia cultural. Por ello, cuando ya en abril de 1938 la CNT consiguió el nombramiento como Ministro de Instrucción Pública del cenetista Segundo Blanco, poco pudo hacerse ya, pues el Estado había pasado a recuperar el control educativo, y las prioridades educativas y culturales habían pasado a tener un lugar muy secundario en un contexto de penuria económica y de resistencia ultranza contra el enemigo. Aspecto poco destacado en los estudios sobre educación libertaria ha sido determinar qué importancia tuvo la falta de unas estructuras sindicales sólidas en el devenir de las escuelas racionalistas, entre las muchas limitaciones con las que se encontraron éstas durante la guerra. Hemos señalado la importancia que la CNT dio a la educación, pero no conviene no sobrevalorar la dimensión pedagógica de los numerosos discursos libertarios, tal como señalan Pere Solà y Javier Navarro, porque ésta también fue motivo de discusión interna, en ocasiones tuvieron mayor transcendencia los aspectos de la táctica y estrategia revolucionarias y las prácticas educativas se subordinaron generalmente a ellas.\textsuperscript{518} Cabe reconocer que la cuestión educativa y escolar apareció en todos los congresos de la CNT, alentando a los sindicatos a la creación de las escuelas racionalistas, apostando desde 1911 por una enseñanza claramente racionalista dirigida a los niños y no sólo a la formación de adultos. Y también en 1919 se abordó por primera vez la creación de un comité pro enseñanza adscrito al Comité Nacional de la CNT para que pudiera ponerse en marcha las escuelas y se creara una Normal propia de carácter nacional para formar maestros.\textsuperscript{519} \textsuperscript{517} \textit{Ibidem}, pp. 254-257. \textsuperscript{518} NAVARRO NAVARRO, Javier, «Los educadores del pueblo y la revolución interior. La cultura anarquista en España», en CASANOVA RUIZ, Julián (coord.), \textit{Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España}, \textit{op. cit.}, p. 196. Sobre el tratamiento otorgado a la educación en los diferentes congresos de la AIT, FRE hasta la creación de la CNT, pp. 197-198. \textsuperscript{519} \textit{Ibidem}, pp. 200-201. Pero este esfuerzo no se correspondió con una tarea de definición del modelo educativo a seguir, aspecto éste más abordado por los estudios en educación, ni con una apuesta por una organización sindical que lo hiciera posible. Cabe destacar, por tanto, que la CNT no tenía al comenzar la guerra un sindicato específico de Enseñanza, y que también estaba por cuajar la organización del Sindicato de Profesiones Liberales, verdadero cajón de sastre donde se agrupaban la mayor parte de trabajadores “intelectuales” afiliados a la CNT. Quizá abordar el tema educativo, que siempre poseyó una fuerte carga ideológica, podía debilitar a un sindicato recientemente reunificado en 1936, pero con las heridas de la división interna producida en los años republicanos aún por cicatrizar. El periodo de la guerra influyó notablemente en la vida sindical general, y en sus planteamientos educativos en particular, lo que intentaremos explicar a través del diario observando especialmente qué papel jugó la constitución de un sindicato de enseñantes cenetista durante la guerra. *Temas Pedagógicos. Una apuesta de Fragua Social* por la Escuela Moderna** En cuanto al objeto de nuestro estudio, determinar el discurso sobre el proyecto educativo defendido desde Fragua Social, observamos cómo desde el inicio de la publicación a finales de agosto de 1936, Fragua Social intentó ayudar a aumentar y consolidar la afiliación del Sindicato Único de Profesiones Liberales CNT. La CNT pidió a los maestros de primera enseñanza, licenciados en Ciencias y Letras, escultores, profesores, etc. que se afiliaran a este sindicato, sito en las Oficinas Nicolás Salmerón, 13, Bajo, Edificio Fénix.$^{520}$ La CNT de Levante quiso muy pronto estimular la creación de una red sindical comarcal de Trabajadores de Profesiones Liberales en la Región, para lo que pidió el 29 de agosto de 1936 que los sindicatos se animaran a crear estas federaciones comarcales en las localidades donde no existieran. Los dirigentes cenetistas valencianos ante el vacío de poder originado por el alzamiento militar, intentaron ponerse de acuerdo con los ugetistas, que sí poseían un sindicato específico para enseñantes, la FETE, a diferencia de los cenetistas.$^{521}$ Ese mismo día, el 29 de agosto de 1936 los trabajadores intelectuales, maestros, licenciados, profesores especiales, etc. de la Federación Valenciana de Trabajadores de la Enseñanza UGT y del Sindicato de Profesiones Liberales CNT se reunieron en Valencia y decidieron cooperar para solucionar las cuestiones más inmediatas que $^{520}$ Nota del Sindicato Único de Profesiones Liberales de Valencia, Fragua Social, 21 y 23 de agosto de 1936, p. 2 Ese mismo día también se dio publicidad a una suscripción voluntaria de la Casa del Maestro para atender a los niños de alistados en las Milicias Populares y en días sucesivos se crearon para ellos cantinas escolares, como la del Grupo Escolar Oloriz de la barriada de Marchalenes. $^{521}$ Nota del SU de Profesiones Liberales pidiendo que la creación de Federaciones comarcales en la región, Fragua Social, 29 de agosto de 1936, p. 2 exigían la enseñanza en general, para “fiscalizar” los graves problemas que sufría ésta y para “construir un nuevo concepto” sobre la misma. Ambas, la Federación de Trabajadores de la Enseñanza UGT y el Sindicato de Artes Liberales de la CNT, acordaron establecer un Comité Paritario de Enlace UGT-CNT para abordar los problemas que planteaba la nueva educación social, pues el curso escolar tenía que reanudarse pronto. El Consejo Local de Primera Enseñanza de Valencia ya estaba pidiendo a los propietarios de las escuelas que blanquearan sus edificios antes del 31 de agosto para ponerlos a punto para los niños, normalidad que estaba lejos de conseguirse. Más que un verdadero poder sindical, los cenetistas y ugetistas ocuparon en principio el vacío de poder provocado por el golpe e intentaron solucionar de forma improvisada e imprevista problemas acuciantes que debían resolverse con prontitud. Ello no quiere decir que no ambicionaran conseguir sus propios objetivos educativos y sindicales, por lo que ponerse de acuerdo no fue una tarea fácil. Ambas sindicales intentaron captar rápidamente el mayor número de afiliados para su sindicato y pronto nacieron rivalidades entre ellas cuando la UGT intentó monopolizar la sindicación de los enseñantes. En una nota en el diario, la Federación Local de Sindicatos Únicos CNT se quejaba amargamente desde Fragua Social de la que calificaba como campaña insidiosa realizada desde la prensa valenciana, y en especial desde La Correspondencia de Valencia, diario bajo el control de la UGT, con el fin de monopolizar y coaccionar el derecho de libre asociación y de libertad de pensamiento de los profesionales liberales. El diario les recordaba que podían ingresar en los Sindicatos de la Federación de Trabajadores de la Enseñanza, el Sindicato Médico, el Sindicato Veterinario, la Asociación de Titulares Mercantiles, la Asociación de Empleados Técnicos de la Industria Privada, la Asociación de Funcionarios Públicos y el Sindicato de Periodistas, afectos a la UGT; pero también, remarcaba la nota de Fragua Social, la CNT comunicaba a todos los intelectuales que podían ingresar en los Sindicatos de Profesiones Liberales, de Funcionarios Públicos, Sindicato Sanitario, Sindicato Regional de Técnicos y Peritos Industriales y Sindicatos de Escritores, afectos a la CNT y legalmente constituidos. El tema era candente pues el ocho de septiembre de 1936 una ley autorizaba al Ministro de Instrucción Pública, según el decreto de 28 de febrero de 1936, a crear 5300 plazas de maestros y maestras con destino a las escuelas nacionales, que se crearían a primero de octubre de 1936. El 10 de septiembre fue también nombrado --- 522 Comité de Enlace UGT-CNT, “De Enseñanza. A la opinión pública”, Fragua Social, 30 de agosto de 1936, p. 2. 523 Sobre la evolución de este diario véase, TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», Saitabi, op. cit., pp. 2 y 3. 524 Nota del Sindicato de Profesiones Liberales, Federación Local de Sindicatos Únicos, Fragua Social, 9 de septiembre, p. 3 como subsecretario del Ministerio de Instrucción Pública el comunista Wenceslao Roces.\textsuperscript{525} A pesar de que la Federación de Trabajadores de Primera Enseñanza UGT pedía desde \textit{Fragua Social} que se crearan urgentemente escuelas para poder afrontar el nuevo curso escolar, la realidad fue que siguió sin llegarase a un acuerdo. Esto también se explica porque no se pudo consensuar el carácter que debían tener estas escuelas, pues ambos sindicatos partían de evoluciones históricas diferentes. La UGT ya había aceptado antes de la guerra su participación en la red educativa estatal, la CNT en cambio seguía manteniendo sus principios antiestatistas en educación. La falta de acuerdo entre los sindicatos agudizó la escasez de maestros en general, y de maestros racionalistas en particular, máxime en un momento en que los sindicatos querían extender la enseñanza a toda la población infantil, población que iría aumentando desde el 28 de septiembre con la evacuación a Valencia de los niños de las zonas conquistadas por los rebeldes y con la marcha de muchos de los jóvenes maestros racionalistas al frente. Algunas escuelas pedían urgentemente un nuevo profesor, como la Escuela Racionalista del Ateneo de Mislata, sita en Blasco Ibáñez, 21 de esta localidad\textsuperscript{526}. Asimismo, otras federaciones locales, como la Federación local de Alcoy, solicitaban a todos los compañeros con aptitudes para desarrollar una enseñanza racionalista, y que desearan ejercerla en la localidad, que enviaran su solicitud y títulos al local de la Federación. En concreto, los alcoyanos solicitaban expresamente que Antonia Maimón, Higinio Noja Ruiz y Juan Rueda (hijo) hicieran lo posible para ir a ejercer la enseñanza a esa localidad.\textsuperscript{527} Pero a finales del verano de 1936 predominaba en general el optimismo revolucionario y las concepciones idealistas y maximalistas. El diario publicaba fotos idílicas de colonias escolares estivales en las que los niños jugaban felices en la playa de la Malvarrosa o en las primeras fincas incautadas. En ellas los niños se fortalecían con el sol y con el agua del mar o se beneficiaban del aire limpio del campo, gracias a la labor desinteresada de las organizaciones juveniles universitarias o de jóvenes maestros militantes.\textsuperscript{528} Pero algunos confederales, como Camilo Campos, Sergio o Toni, expresaron en el diario su preocupación por que un asunto tan apremiante y fundamental como era para ellos \textsuperscript{525} ESCRIVÁ MOSCARDÓ, Cristina, \textit{La escuela iluminada 1931-1939}, Asociación Cultural Instituto Obrero, Eixam Edicions, Valencia, 2010, p. 9. \textsuperscript{526} Nota de la Federación Valenciana de Trabajadores de la Enseñanza (UGT), \textit{Fragua Social}, 9 septiembre de 1936, p. 4. \textsuperscript{527} Petición de la Federación de Alcoy firmada el 14 de septiembre de 1936, \textit{Fragua Social} 16 de septiembre de 1936, p. 7 \textsuperscript{528} Fotos de niños de la colonia escolar que habían pasado el verano en la Playa de la Malvarrosa a su llegada a Madrid, acompañados del Comité de la Federación Amigos de la Escuela \textit{Fragua Social}, 13 septiembre de 1936, p. 15. la educación no se abordara y se fuera demorando la toma de decisiones. El niño de hoy, afirmaban, sería el hombre del mañana. Pedían desde el diario Fragua Social que los niños fueran educados por maestros que respetaran su naturaleza infantil y que se les apartara del ambiente bélico, impidiéndoles contaminarse con el ambiente violento de la guerra. El niño no era un hombre en pequeño, pues razonaba a su manera con la dosis que su edad le permitía, por lo que estos colaboradores creían muy importante que los niños tuviesen pronto buenos maestros con conocimientos en pedagogía y con una “psicología innata”, cultivadas por el estudio racional de la filosofía anarquista, limpia a su juicio de todo dogma y tendencia política. Estas cualidades eran muy diferentes a las que poseían a su entender muchos maestros de escuela que habían fracasado, incluso algunos salidos de las Normales, porque sólo eran maestros porque habían “tenido pesetas” para serlo. Con la intención de afrontar el debate educativo, el 25 de septiembre de 1936 el editorial de Fragua Social alabó la iniciativa la Escuela Unificada de Cataluña, escuela de la que afirmaba saldría por primera vez una “generación sin tareas en su educación básica”. La redacción del diario consideraba la escuela y la cultura aspectos muy importantes, pues argumentaba que el triunfo en la guerra sería no sólo de aquel que tuviera más medios destructivos, sino del que lograra establecer “una unidad de pensamiento y acción para estructurar un mundo nuevo”. Su apoyo a la enseñanza racionalista y a la Escuela Unificada se materializó el 1 de octubre de 1936 creando una nueva sección en el diario de una o dos páginas denominada “Temas Pedagógicos”, cuyo principal responsable fue su joven redactor Juan Rueda Ortiz. La atención a la infancia era cada vez más urgente, pues habían sido evacuados desde Madrid a Valencia 2.000 niños para protegerlos de la ofensiva del enemigo. El diario consideró también muy importante la formación de los adultos. Por ello, desde la columna “Orientaciones” de la contraportada del diario, Arturo Simó pidió a los compañeros de cada localidad que tuvieran más conciencia y responsabilidad que organizaran todas las noches desde sus respectivos sindicatos lecturas comentadas a la hora en que más concurrido estuviera el local. Estas lecturas debían basarse en --- 529 C.C., “Los hombres de mañana”, Fragua Social, 15 de septiembre de 1936, p. 8; en contra también de la militarización de los niños, SERGIO, “Rápidas. Niños”, Fragua Social, 13 de septiembre de 1936, p. 1 y TONI, “Apartad a los niños”, Fragua Social, 29 de septiembre de 1936, p. 8. 530 Editorial, “Cataluña, precursora”, Fragua Social, 25 de septiembre de 1936, p. 1. 531 Inicio de la Sección Temas Pedagógicos, Fragua Social, 1 de octubre de 1936, p. 7, que incluyó: RUEDA ORTIZ, Juan “Problemas morales de la Revolución. La enseñanza racionalista ha de ser proyectada y divulgada”, “Comunicado CNT- FAI”, “La moral de la Escuela Nueva”; e ilustración de GARCÍA ESCRIBÁ, “Labor revolucionaria para con los niños”. 532 “Los niños que llegan. La evacuación de niños no se hace porque corran peligro Madrid y sus alrededores”, Fragua Social, 1 de octubre de 1936, p. 16. artículos de la prensa diaria, completados con la lectura de capítulos de libros o folletos que abordaran diferentes aspectos culturales generales, con el objetivo de que los trabajadores elevaran su noción cultural y también para que cualquier trabajador organizado en el sindicato no ignorara qué eran el sindicalismo y el anarquismo.$^{533}$ No obstante, el esfuerzo mayor del diario se dirigió hacia la educación primaria. Con su nueva sección “Temas Pedagógicos” Fragua Social pretendió defender, divulgar e impulsar los principios de la enseñanza racionalista para intentar conseguir la creación del mayor número de escuelas racionalistas posible, hasta que hubiera una al menos en cada pueblo o ciudad, aprovechando el periodo revolucionario abierto por la guerra. Como Juan Rueda reconocía, las escuelas racionalistas siempre habían sufrido trabas externas e internas que habían impedido crear un mayor número de escuelas racionalistas en Valencia en los años anteriores a la guerra, pero consideraba que ya era hora de tomarse en serio la puesta en marcha de las escuelas racionalistas dejando atrás diferentes formas de entender el funcionamiento de las mismas, lo que había acabado lastrando algunas de las realizaciones educativas anteriores. Por ello, Rueda quiso desde esta sección organizar y orientar a los maestros, sobre todo a los que pasaban a formar parte de la CNT, maestros no necesariamente conocedores de la ideología anarquista ni de la enseñanza racionalista, pues, aseguraba el periódico, algunos de ellos contaban con una deformación profesional educativa anterior y estaban habituados a prácticas escolares anticuadas y alejadas de las novedosas corrientes pedagógicas que propugnaban los anarquistas. Aunque importante, la red de escuelas racionalistas en el País Valenciano antes de la guerra era de una menor extensión que en Cataluña, al menos por lo que sabemos de ellas dada la escasez de fuentes primarias para estudiarlas. Desde 1906, en que se creó la Escuela Moderna de Valencia, que siguió el camino de la Escuela Moderna creada por Ferrer en Cataluña, hasta 1931 se crearon, según aportaciones de Lázaro Lorente, escuelas racionalistas en Valencia, Alberique, Algimia de Alfara, Pedralba, Catarroja, Carlet, Xátiva, Buñol, Cullera, Alicante, San Vicente del Raspeig, Alcoy, Elda, Villena y Vall d’Uixó$^{534}$. Esta ubicación estuvo condicionada por la existencia en estas localidades de una militancia ácrata o cenieta, o también porque previamente hubieran funcionado allí escuelas laicas, republicanas o librepensadoras. En ellas trabajaron reconocidos pedagogos y maestros relacionados con el mundo libertario, como Samuel Torner, José Casasola, José Alberola, Albano Rosell, Antonia Maimón, Higinio Noja Ruiz, Vicente Galindo, Fontaura, los hermanos Cano Ruiz, etc. Estas escuelas racionalistas valencianas estuvieron en contacto con las escuelas catalanas y fue habitual el intercambio de maestros racionalistas entre Cataluña y el País Valenciano. Además de este continuo flujo de educadores, la divulgación de la enseñanza racionalista se realizó $^{533}$ SIMÓ, Arturo, “Orientaciones”, Fragua Social, 1 de octubre de 1936, p. 16. $^{534}$ LÁZARO LORENTE, Luis Miguel, Las escuelas racionalistas en el País Valenciano (1906-1931), NAU llibres, Valencia, 1992, pp. 145-208. también desde numerosas publicaciones editadas en Valencia, como Humanidad Nueva (1907-1909), órgano de la Escuela Moderna de Valencia. Rueda decidió incluir en esta sección pedagógica reportajes sobre algunas de las escuelas racionalistas y orientaciones educativas para maestros y militantes. Con ello intentó también consolidar su sección y asegurar la tirada de Fragua Social con un público afín a la enseñanza racionalista. Con él colaboraron militantes como José María Puyol, J. Sentandreu o M. Gilabert. También el Comité de Enlace UGT-CNT ofreció orientaciones educativas desde el diario, se publicaron fragmentos de la publicación Mujeres Libres que abordaron la tarea asistencial y educativa con respecto a la infancia, se realizaron peticiones de locales, material y libros para las nuevas escuelas de diferentes localidades y sindicatos, se elaboraron reportajes sobre la Escuela Nueva de Barcelona, se reprodujeron textos de Ferrer y Guardia y colaboraciones de maestros racionalistas y alumnos que versaron sobre cómo debía ser la nueva escuela que propugnaban. Su insistencia mayor fue conseguir maestros adecuados. Juan Rueda Ortiz, impulsor de esta sección era el redactor indicado para ella, pues reunía reconocidas capacidades propagandísticas, experiencia educativa y periodística. Ejemplificaba la trayectoria personal de muchos de aquellos militantes, generalmente miembros de las Juventudes Libertarias, que formados con gran voluntarismo y esfuerzo personal en los valores de la nueva escuela racionalista, abrieron nuevas escuelas racionalistas en diferentes puntos de España porque consideraban un deber moral extender y aplicar los conocimientos aprendidos en las escuelas que les formaron. La educación racionalista les permitió convertirse en mejores oradores, propagandistas u organizadores de la CNT de Levante. En concreto, Juan Rueda Ortiz nos explicaba desde su sección que estudió en la escuela racionalista del Grao, escuela por la que habían pasado según él entre 1919 y 1922 más de cien alumnos. Rueda recordaba también en uno de estos artículos la escuela racionalista creada algo más tarde en la Calle Pellicers de Valencia, regentada por Alberola durante la dictadura primorriverista. Tras pasar por ellas, el redactor trabajó como maestro en la escuela sindical de Petrel en 1931. Fue su formación y trabajo en las escuelas racionalistas las que le permitieron ser colaborador de Solidaridad Obrera de Barcelona en los años treinta, años en los que compatibilizó su trabajo como maestro racionalista, publicista y periodista. Bien es cierto que Juan Rueda Ortiz también había adquirido sus valores ácratas, además de por su formación en la escuela racionalista, por haber nacido en el seno de una conocida familia libertaria y por su militancia en numerosos actos sindicales en los que participó. Juan Rueda, hijo del importante propagandista Juan Rueda Jaime, y cuñado de Santana Calero, militó muy pronto en las Juventudes Libertarias durante la República, participó en numerosos mítines junto a su padre y fundó con otros militantes el Ateneo de Mislata. Comenzó a discrepar con su padre en el congreso de 1936, y al estallar la guerra, realizó una gira por los diferentes frentes en el verano de 1936 como reportero de Fragua Social, y se concentró desde octubre de 1936 en su objetivo de sacar adelante la sección de Temas Pedagógicos del diario. Al mismo tiempo siguió con su dedicación en la labor organizativa y de difusión sindical de la CNT, en concreto dentro de las Juventudes Libertarias, de las que se convirtió en su más destacado líder. Su liderazgo se reafirmó durante la guerra civil desde la redacción de Fragua Social y por su participación activa en numerosos mítines junto a figuras importantes confederales como Juan López, hasta convertirse en el líder más importante de las JJLL y en miembro del Comité de la Regional de Levante. Llegó a ser uno de los firmantes de los acuerdos CNT-UGT en representación de la CNT, miembro del Comité Peninsular de FIJL y de la AJA de Alicante, y representante del Comité Nacional de ayuda a España en 1938 y del Consejo General Movimiento Libertario en 1939. Como hemos avanzado, Fragua Social publicó amplios reportajes sobre las nuevas escuelas racionalistas creadas a raíz de la guerra, primero en una sección general denominada Temas Revolucionarios, y luego en la sección Temas Pedagógicos, lo que dice bastante de la motivación principal que impulsaba a sus redactores en el verano y otoño de 1936. La publicidad desde el diario de la creación de una nueva escuela racionalista pretendía servir de estímulo para conseguir nuevas conquistas revolucionarias y para crear nuevas escuelas. La creación de una escuela racionalista se convirtió así en uno de los símbolos más claros de las conquistas revolucionarias de la CNT. Pero este objetivo propagandístico no ayudaba en mucho en la tarea urgente de conseguir maestros racionalistas, en orientarlos y organizarlos. Un ejemplo de los primeros reportajes propagandísticos de la sección de Temas Pedagógicos fue el que se dedicó a la escuela regentada por Antonia Maimón en Beniaján, Murcia, instalada en uno de los dos chalets incautados al “cacique local” Adrián Vinde, al que se le confiscaron las tierras. También se había socializado la fábrica de conservas de la localidad. Este gran cambio revolucionario había sido posible porque la CNT era la única que contaba allí con unos 2000 afiliados entre los diferentes grupos anarquistas y las JJLL, y la UGT y el PCE no tenían implantación en la localidad. Acompañaban este reportaje varias fotografías. En una de ellas la maestra racionalista Antonia Maimón posaba con su nieta delante del edificio incautado que iba a convertirse en escuela. El reportaje elogiaba la labor educativa de Maimón en Beniaján y la comparaba con la del conocido militante Francisco Pomeyrau, de la escuela racionalista de Pedralva en Valencia. Maimón y Pomeyrau fueron verdaderos iconos de la revolución para los cenetistas valencianos que representaban el modelo educativo racionalista que debía seguirse en las localidades levantinas en los primeros días revolucionarios. 535 Colaboración firmada con el pseudónimo UN CAMPESINO DE LEVANTE, "Desde Beniaján, Murcia. Proyectos y realizaciones en el orden económico y moral", Sección "Temas 376 Pero si estos maestros eran símbolos que demostraban el poder revolucionario de la CNT, Juan Rueda Ortiz fue consciente de que había que subsanar las deficiencias organizativas para conseguir un profesorado necesario y adecuado que regentara las nuevas escuelas racionalistas creadas por la revolución, además de ayudar a consolidar las ya existentes. Los maestros de las escuelas primarias debían dominar los conocimientos básicos de las distintas materias que debían impartir, lo que reconocía Rueda que no siempre se conseguía pero sobre todo, Rueda puso el énfasis en que los maestros poseyeran una formación pedagógica y psicológica adecuada acorde a los principios de la enseñanza racionalista. Las escuelas de educación primaria, o Casas de los Niños, debían regentarlas siempre maestros bien preparados aunque, para él, no necesariamente titulados, pues no existían suficientes maestros capacitados oficialmente para ello, lo que era totalmente cierto. Pero como la necesidad de maestros era tan grande y tal cantidad de maestros no podían conseguirse promulgando decretos, Rueda propuso crear de forma urgente unos cursillos de perfeccionamiento que permitieran capacitar como maestros a todas aquellas personas que se creyeran con aptitudes y con una base cultural suficiente para realizar una actividad educativa hasta que se renovaran las Normales. Juan Rueda Ortiz pedía ayuda a sus compañeros de Barcelona, con más medios y mayor experiencia, para que les ayudaran a crear un semanario o una revista pedagógica nacional de periodicidad quincenal o mensual, la cual permitiría orientar a los maestros en la importante misión que se les encomendaba y haría innecesario un control coercitivo de los educadores. Juan Rueda apostó, por tanto, desde su sección por crear una Escuela Nueva con una metodología similar a la de Barcelona, aunque mientras tanto, Fragua Social y las diversas publicaciones periodísticas y culturales anarquistas fueron las que difundieron las orientaciones educativas, las pautas y los valores de esa Nueva Escuela. Pero, como veremos, a pesar de este esfuerzo, la creación de un modelo parecido al CENU no triunfó, pues no fue el proyecto pedagógico mayoritario ni el modelo propugnado por todos los sectores anarquistas levantinos. Uno de los graves problemas con que se encontraron fue la de conseguir los locales para las nuevas escuelas, pues no siempre se reservaban los mejores locales para ellas, lo que provocó numerosas quejas desde el diario contra “algunos” que parecían no tener claro la importancia de la escuela y que utilizaban los locales confesionales incautados para fines no educativos. No obstante, para Rueda el local de la escuela era secundario, pues lo fundamental para él era la formación del maestro y la moral que éste enseñaba desde la escuela. Como otros articulistas, Juan Rueda siempre defendió que el niño no debería ser formado como socialista, anarquista o comunista, ni estar bajo las enseñanzas militaristas o patrióticas del Estado. Aunque al mismo tiempo, sin apreciar en ello contradicción alguna, Rueda, como otros articulistas, aseguraban que la --- Revolucionarios”, Fragua Social, 4 de octubre de 1936, p. 12 y artículo de MAIMON, Antonia, “Quo Vadis”, Fragua Social, 13 septiembre de 1936, p. 16. escuela racionalista debía tener un efecto moralizante y ser transmisora de los valores revolucionarios. En muchos artículos se pidió la protección del niño frente a todo dogmatismo religioso o político. Especialmente los colaboradores consideraban nefasto el papel realizado hasta entonces por las instituciones educativas regentadas por las congregaciones religiosas en las que se enseñaba a los niños a creer en la superstición en lugar de la Razón. El anticlericalismo fue común en los articulistas cenetistas, y en amplios sectores defensores de una escuela laica, no necesariamente anarquistas. José María Puyol, colaborador de esta sección pedagógica, lo expresó haciendo suyas las palabras de Víctor Hugo: “En todo lugar hay una luz que alumbra: el maestro, y una sombra negra que sale por la ventana: el cura.” Pujol propugnaba, como decía habían hecho Gorki o Ferrer, que el niño fuera educado en la responsabilidad personal y no en el temor al pecado y en el respeto a la autoridad. Por ello, proponía que la metodología de la nueva escuela debía ser racional, activa, comprensiva e integral, propiciadora del estudio de las artes, de la educación física, de la ciencia y la tecnología. Pidió que se acabara con la enseñanza de una Historia trucada, defensora de la monarquía, estudiosa de los reyes godos y deformadora del pasado y, como aspecto muy interesante a nuestro juicio, creía necesario escribir una antología de lo que él denominó “nuestros mártires” con destino a las escuelas, porque consideraba que el profesor de la nueva escuela debía “encariñar al niño con nuestras organizaciones, desmenuzando su sentido, para que se enorgullezca de que el padre, el pariente, el amigo, pertenezcamos a ellas.” La inclusión de esta antología de mártires anarquistas en la educación infantil, de una innegable carga ideológica, podríamos también interpretarla de una forma más benévola si consideramos que los cenetistas tenían la necesidad de incorporar su pasado al estudio de la Historia para dignificar su movimiento, continuamente denigrado desde los púlpitos y las escuelas estatales. Reivindicar que ese pasado común también debía incluir sus propios referentes puede interpretarse, además de como una imposición ideológica, como un rasgo inclusivo, pues lo mismo hicieron todos los sectores del Frente Popular cuando pasaron a admitir participar en el sistema general educativo. Era también una forma de difundir entre sus propios militantes de base esos referentes históricos para que se reconocieran o se familiarizararan con ellos si los desconocían. Por ello, esta antología no sólo iba destinada a la infancia sino también a los nuevos maestros que impartían la educación primaria, afiliados recientemente a sus sindicatos. No puede negarse su insistencia en la misión que tenía la nueva escuela de apartar al niño de la guerra y de la violencia, lo que se intentó en principio con la creación de numerosas colonias escolares en el campo a cargo de miembros de la FUE, Mujeres --- 536 Sección Temas Pedagógicos, Fragua Social, 8 de octubre de 1936, p. 5. Incluye los artículos: sin firmar “Niños, niños”; PUYOL, José María, “Aspectos. Otra Escuela Moderna” y MUJERES LIBRES, “Maestros”; y dos fotografías de niños en la Escuela Moderna de Cataluña. Libres, JJLL, etc. Tampoco su petición de que las actividades escolares fueran educativas y alejadas de los juegos bélicos, impartidas en plena naturaleza a ser posible. Para ellos los niños no debían tener como juguete un fusil sino el libro y no debían impregnarse del clima de violencia general que la guerra estimulaba en los adultos, para evitar que ellos reprodujeran la violencia cuando crecieran. La nueva moral escolar debía enseñar a los niños a no ser violentos, explicarles que la violencia que practicaban los adultos en la guerra era algo lamentable, pero necesaria para que ellos pudieran vivir en el futuro en un mundo de paz y armonía. El diario se manifestó siempre en contra de que las diferentes organizaciones políticas o sindicales utilizaran a los niños vestidos como combatientes o enfermeras como reclamo y propaganda en los desfiles o colectas, aunque el diario publicó algunas de estas fotografías al principio de la guerra. Mujeres Libres también aportó a esta sección orientaciones sobre cómo debían ser estas nuevas escuelas racionalistas. Para esta organización femenina la escuela debía ser prolongación del hogar, lugar donde se acogiera a los niños y se estimulara el amor a la Idea, a los confederales y a sus organizaciones. Mujeres Libres creía que lo principal era que los niños estuvieran libres y protegidos de la terrible guerra, cumplir con la labor asistencial urgente del acogimiento de refugiados, huérfanos y niños desfavorecidos. Insistía en que era cierto que faltaban maestros preparados, por lo que era totalmente necesaria una formación de conocimientos y una correcta orientación pedagógica de los docentes, pero creía preferible acoger con amor y libertad a los niños, aunque éstos no recibieran instrucción alguna, a que estuvieran influidos por maestros ineptos de escasa motivación y sin la adecuada preparación pedagógica y psicológica. Al optar el diario por el modelo propuesto por la Escuela Nueva de Barcelona, se inició una campaña para promocionarla que incluía varias fotografías de escuelas catalanas en las que los niños fortalecían su salud física y mental practicando Educación Física, estudiando al aire libre o dibujando en el campo, escuelas donde se seguía el ejemplo de los jardines escuela de Pestalozzi. Como gran referente de estas escuelas se señaló a Francisco Ferrer y Guardia, que reunía como personaje histórico la doble condición de mártir del anarquismo e icono pedagógico de la nueva escuela. Con ocasión del aniversario de la fecha del asesinato de Ferrer y Guardia, el importante colaborador Emilio Mistral recordó en su artículo “Trece de Octubre de 1909-1936” lo poco que la República había hecho por reivindicar los nombres de Ferrer y del resto de ajusticiados en Montjuic. Ese mismo día otros artículos conmemoraban la fundación de la Escuela Moderna en Barcelona recordando las innovadoras clases mixtas y laicas y se reprodujo un fragmento del libro de Ferrer y Guardia La Escuela Moderna, titulado “Ni premio ni castigo”. Desde Barcelona M. Gilabert pedía que el dibujo se incluyera en las materias de las nuevas escuelas, y que se reconocieran a los dibujantes profesionales como profesores de dibujo, pues reunían las condiciones técnicas necesarias para enseñar arte, además de poseer las cualidades morales adecuadas, pues muchos de ellos eran afiliados a la CNT. Por último, el Comité pro-escuela explicó las necesidades de una escuela racionalista de Vega Baja, localizada en la Avenida del Puerto, 48. Cerraba esta sección una ilustración de Roig y tres fotos de la escuela creada en la finca incautada de Aranda, que completaban el homenaje ese día a Ferrer y Guardia\textsuperscript{537}. En la Sección Temas Pedagógicos del 18 de octubre de 1936 se insistió en los aspectos antes comentados. Incluyó un artículo de Juan Rueda Ortiz, “Aspectos. Por una enseñanza libre prodigada por maestros responsables”, el de HERMES, “Nuevas Rutas” y un artículo del bachiller Juan López Marín, “Para suprimir el latín en el bachiller” y la viñeta sin firmar, “La Escuela Nueva: escuela de todos”. El 22 de octubre del 36 la sección dedicó una hermosa plana a describir la fulgurante transformación de un asilo de niños en un idílico Hogar de la Infancia.\textsuperscript{538} Pero a finales de octubre de 1936 Juan Rueda Ortiz insistió desde su columna en un aspecto que consideraba fundamental: la sección de enseñanza de la CNT no podía ser una simple sección profesional como la de la cualquier organización profesional determinada preocupada por los problemas económicos. De su texto se deduce la contradicción básica que siempre acompañó a la CNT: ser un sindicato que aspiraba a ser una organización de masas apolítica, y que reclamaba a la vez una orientación revolucionaria. Se trasluce de su artículo el fuerte malestar de los maestros titulados, afiliados o no a la CNT, que no veían con muy buenos ojos su equiparación profesional con los maestros racionalistas no titulados. Rueda objetaba que esto era absurdo porque “El caso de que haya unos cuantos maestros racionalistas, que las más de las veces son camaradas que se dedican a esta labor al ver el estado desplorable en que se encontraba (...) no puede seguir creando con ello una barrera entre ellos y los maestros profesionales y titulares que se encuentran en las filas de la CNT”. Mientras, otros como Ángel Núñez de Arenal insistían en los preceptos de la enseñanza racionalista, pues podía darse el caso de maestros recién afiliados a la CNT que no conocieran los principios que defendía el sindicato y que se adhirieran a ella por oportunismo.\textsuperscript{539} \textsuperscript{537} El contenido de la Sección de temas Pedagógicos de \textit{Fragua Social} del 13 de octubre de 1936, p. 12 y 13 incluye: los artículos de MISTRAL, Emilio, “Trece de octubre de 1909-1936”; E.M.M. (seguramente Emilio Mistral), “1902-1909. La Escuela Moderna”; GILABERT, M., “Desde Barcelona: La Escuela Nueva y los dibujantes profesionales”; y tres fotografías sin firmar de la finca incautada de Aranda. \textsuperscript{538} La Sección Temas Pedagógicos del 18 de octubre de 1936 incluyó: el artículo de RUEDA ORTIZ, Juan, “Aspectos. Por una enseñanza libre prodigada por maestros responsables”; el de HERMES, “Nuevas Rutas” y el bachiller LÓPEZ MARÍN, Juan, “Para suprimir el latín en el bachiller”; también, una viñeta sin firmar, “La Escuela Nueva: escuela de todos”. En la Sección de Temas pedagógicos de \textit{Fragua Social}, 22 de octubre de 1936, p. 4: Reportaje sin firmar, “Un asilo convertido en Hogar de Infancia. Construyendo los cimientos de la revolución en marcha. Sol, Aire. Niños. Alegría y Juegos. Libros. Consejos sanos... He ahí, compendiada, la base de una generación sana”. \textsuperscript{539} La Sección Temas Pedagógicos de \textit{Fragua Social} del 27 de octubre de 1936, p. 9 contiene: artículos de RUEDA ORTIZ, Juan, “Aspectos. La Enseñanza racional reclama de los maestros un El 29 de octubre de 1936 la sección “Temas Pedagógicos” pasó a llamarse “Pedagogía” y estrenó una novedosa tipografía en su cabecera que incluía además de este título la figura de una joven maestra que educaba a varios chicos y chicas. Juan Rueda Ortiz mantuvo en esta sección su columna Aspectos, desde la que siguió insistiendo en que los maestros colaboraran con el diario y en que le ayudaran a consolidar la nueva sección. Para ello les propuso que escribieran sobre diferentes temas tratando cada vez una asignatura determinada explicando la manera en que ésta podría enseñarse. Su intención era formar desde el diario una antología de temas pedagógicos para familiarizar y ayudar a los padres y a los maestros con la enseñanza racionalista, lo que facilitaría la práctica docente y ayudaría a fortalecer el diario Fragua Social. Esto viene a corroborar las carencias de material y de directrices de las escuelas racionalistas y la falta de coordinación entre los maestros de las mismas, que siempre habían contado con una gran libertad en sus propuestas y con muy pocas orientaciones y medios en el desarrollo de su actividad docente. Desde la sección “Pedagogía” se propusieron interesantes aportaciones y se insistió en las antiguas reivindicaciones de la enseñanza racionalista. Algunos como Amapola abogaron por que se incluyera el estudio de la Música en la escuela, tal como habían hecho griegos y cretenses, los que ya consideraron la educación musical como fortalecedora por igual del cuerpo y del espíritu, pues educaba a los niños en la apreciación de las cosas bellas y, por ende, de la bondad. Otro profesor pidió que se creara la Academia de Educación Física para que se formasen en ella los nuevos maestros y así pudieran aplicaran estas enseñanzas en sus escuelas. Los profesores de esta Academia serían maestros y médicos especializados en Educación Física, y los alumnos podrían ejercer en todos los tramos de la ENU hasta la Universidad. La Academia prepararía también a los maestros rurales en la Escuela Normal de Maestros. Justificó su petición alegando que la Educación Física era del todo necesaria para la salud porque ahorraba hospitales, formaba en la firmeza de carácter, la constancia, el sacrificio y el compañerismo del alumno. Para Ángel Borreda, que escribió desde Torre-Gerdá, la nueva escuela era la encargada de formar la nueva generación de hombres que superarían la parte embrutecida y los bajos instintos que había creado la sociedad. Lo que demuestra que los anarquistas confiaban en la bondad del niño, pero admitían que el medio podía corromper o fortalecer esa bondad. En idéntico sentido, se expresó Manuel Rodríguez desde Mislata, que pidió que la revolución no se quedara en lo superficial y que profundizara en la educación integral de la infancia. --- esfuerzo que no se puede negar”; NÚÑEZ ARENAL, Ángel “Temas pedagógicos. Los Hombres del mañana”; y MURO, “Mi columna”. 540 La Sección Pedagogía de Fragua Social, 29 de octubre de 1936, p. 4 contiene: artículos de RUEDA ORTIZ, Juan “Aspectos. Una proposición para los maestros del Sindicato de Profesiones Liberales”; AMAPOLA (pseudónimo) “La música en la Educación”; RODRÍGUEZ Manuel, (desde Mislata), “La revolución en la infancia”; UN PROFESOR DE EF DE LA ESCUELA NUEVA, “La escuela que el pueblo necesita” y BORREDA, Ángel, “Hacia la nueva generación”. En noviembre de 1936 el diario abogó por una enseñanza al aire libre para mejorar la salud corporal de la infancia. Los niños debían salir de la cárcel que representaban las cuatro paredes de las aulas, no siempre suficientemente higiénicas y soleadas. Esta obsesión por la naturaleza y la luz es algo que ha documentado muy bien Javier Navarro en sus estudios, y que explica como un componente consustancial a su cultura. Por ello, el modelo adecuado era la escuela-jardín o agropecuaria inspirada en el respeto a los verdaderos centros de interés de los niños de los que hablaba Montessori. Ángel Núñez Arenas escribió su columna “Temas pedagógicos”, que se publicó junto a dos fotografías y tres ilustraciones en las que los niños salían corriendo felices al campo acompañados de la maestra, ésta les leía al aire libre y los niños la rodeaban y la escuchan atentamente. Núñez Arenas se mostró partidario de acabar con el sistema autoritario y carcelario anterior que encuadraba al niño entre las cuatro paredes de la escuela antes de la guerra y se quejó también de que en ellas continuaran cantándose himnos de cualquier clase. Afirmaba que si antes de la revolución se hacía cantar a los niños la Marcha Real durante la monarquía, ahora otros querían sustituir este cántico por los himnos republicanos u otras canciones de tipo revolucionario con el puño en alto. Para Núñez Arenas a los niños no se les podía obligar a cantar ninguna canción fuera del color que fuere, comunista o republicana. Su artículo se acompañó de una ilustración en la que un niño sufría el castigo de un viejo maestro autoritario, grave y circunspecto, que le miraba desde lo alto de una tarima con el lema de “la letra con sangre entra”. A diferencia de este maestro cruel, las otras dos ilustraciones de García Escribá representaban a una joven maestra que protegía a los niños de los bombardeos, de la polución de las fábricas de las ciudades y en las que los niños aprendían a ayudarse entre ellos a leer de forma solidaria, lo que hacían con alegría en un aula que se abría a la naturaleza. Pero esta sección específica dedicada a los temas pedagógicos no se consolidó. En noviembre todas las energías propagandísticas y mediáticas de la CNT de Levante y de Fragua Social se concentraron en la publicación de las actas de los Plenos Regionales, y en las intensas labores de movilización y organización sindical. En este mes la CNT entró en el gobierno y su compromiso gubernamental implicó nuevas responsabilidades y contradicciones. Como veremos, estas conllevaron que los cenetistas se plantearan definir el modelo educativo a seguir. El diario dejó de dedicar parte de sus páginas a los temas culturales, aunque sin olvidarlos, y una gran parte del esfuerzo cultural pasó a desarrollarse mitin a mitin y pueblo a pueblo y también desde una revista específica, Libre Studio, Revista de Acción Cultural al servicio de la CNT. --- 541 La Sección “Pedagogía” de Fragua Social, 3 de noviembre de 1936, p. 4, contiene: RUEDA ORTIZ, Juan, “Aspectos: La enseñanza debe practicarse al aire libre”; NÚÑEZ ARENAS, Ángel, “Temas Pedagógicos. El alma de la infancia”; dos fotografías sin firmar sobre la enseñanza al aire libre y una ilustración de GARCÍA ESCRIBÁ. Sobre Ángel Núñez Arenas no hemos encontrado referencias. Sí sobre Manuel Núñez Arenas, socialista y fundador de la Escuela Nueva de Madrid, quien sentó las bases de un programa de Instrucción Pública Socialista, basada en las ideas de la ILE y que también fue profesor de francés y cuarto director del Instituto Obrero de Valencia. obstante, cabe señalar que la enseñanza racionalista siguió propagándose desde las numerosas charlas, mítines y conferencias realizadas por las giras propagandísticas del sindicato y desde las numerosas actividades culturales propuestas por las diferentes organizaciones ácratas.$^{542}$ Diferencia de criterios Aunque no sin dificultades, podemos seguir desde el diario algunos de los avatares de las escuelas racionalistas y del sindicato de enseñantes después de noviembre de 1936 a través de noticias específicas sobre actas de plenos, conferencias, notas, etc. Así, en el Pleno Regional de Sindicatos de Levante, celebrado en Valencia entre los día 9 y 15 de noviembre de 1936 se abordó el tema educativo, aunque se hizo a altas horas de la noche y en su décimo tercera sesión dedicada a tratar asuntos varios.$^{543}$ La propuesta partió del Sindicato de Profesiones Liberales de Valencia, que expuso un plan educativo que, aunque reconocía que no sabía si podría llevarse a cabo por no tener la región una autonomía suficiente, consideraba que la revolución avanzaba, por lo que podría llegar el momento en que éste pudiera ponerse en marcha. El proyecto estaba casi totalmente desarrollado, afirmaba, aunque reconocía que faltaba concretar el plan para las Enseñanzas Técnicas, porque los cenetistas no habían contado con la suficiente colaboración de técnicos que les hubieran ayudado. Ese proyecto, podía tener defectos, admitía, pero creía que solucionaba el problema de Valencia y de su provincia. Se basaba en la Escuela Unificada y pretendía defender los intereses de los afiliados de su sindicato y establecer un plan general en defensa de la enseñanza. Aunque reconocía que Cataluña había dedicado un Comicio especial a este asunto, el delegado de Profesiones Liberales de Valencia estimaba que el Pleno debía marcar la posición de la CNT respecto a la enseñanza. Su propuesta se basaba en la creación de una Escuela Única que incluyera a todos los niños. Esta escuela se dividía en diferentes grados: a) Escuela Primaria (desde el nacimiento hasta los 15 años) aunque diferenciada en rural y urbana (lo que debía hacerse de forma necesaria según el ponente). Esta Escuela primaria estaría dividida en: Casas-cunas (que recogerían al niño al nacer); Escuelas Maternales (de tres a seis años), con metodología Montessori; Escuela Básica (de 6 a 12 años) y Escuela orientadora (de 12 a 15 $^{542}$ La revista Libre-Studio se publicó entre diciembre de 1936 y 1938. Véase para su contenido y miembros de su redacción y colaboradores, NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit., p. 224. Véase para su consulta directa, aunque también existen algunos ejemplares en la Biblioteca Valenciana, los archivos y hemerotecas que indican SORIA APARICIO, Felipe y VIVÓ I ESTARLICH, Josep Antoni, «Catálogo de publicaciones periódicas editadas en Valencia durante la guerra civil», en AZNAR SOLER, Manuel et. al., València, capital cultural de la República (1936-1937): Antologia de textos i documents, op. cit., p. 507. El diario Fragua Social recogió también un resumen del índice de su contenido para publicitarla. $^{543}$ Las informaciones que se relatan siguen el desarrollo de las actas recogidas por el diario del Pleno “Nuestro Pleno Regional”, Fragua Social, 20 de noviembre de 1936, pp. 6-7. años). Consideraban que del total de niños, sólo un 7% podrían pasar a esta escuela orientadora, el 73% se derivaría a las escuelas técnicas y de artes y oficios, para convertirse en obreros cualificados y un 20% de “retardados” no podrían acabar este último grado de educación primaria, y se convertiría en obreros no cualificados, pasando a las escuelas de aprendizaje y de ahí al trabajo. b) Escuelas Politécnicas o Básicas, que sustituirían al antiguo bachiller. c) Escuelas superiores politécnicas y de alta investigación. Lo más interesante a nuestro juicio de este plan fue la afirmación expresa de este delegado de que la escuela no era algo exclusivamente cenetista, “nuestro”, y que por ello creía necesaria no sólo la ayuda de la Confederación sino también la de todos los sectores antifascistas para crear una escuela de todos. Y remarcaba que, aunque esto no debería ser una mera charla en el Pleno, la CNT debía marcar su posición al respecto, porque si no lo hacía, la escuela sería socialista, comunista, o cualquier otro “ista”, remarcaba, pero no una escuela libre. Pero el debate continuó. El representante de Albalat dels Sorells formuló también su queja porque el tema educativo no se hubiera incluido expresamente en el orden del Pleno y de que se hubiera dejado éste asunto para un momento en que todos los delegados estaban ya disponiéndose a marchar a sus respectivas localidades. Por eso, propuso que debido a su importancia, se celebrara un Comicio como el que se había realizado en Cataluña, para que diera tiempo a que todos los sindicatos se asesoraran y pudieran aportar sus observaciones a la propuesta realizada por el delegado de Valencia. Explicó a continuación que en su localidad, Albalat dels Sorells, había seis maestros que controlaba la CNT, aunque los pagaba el Estado. Por su parte, el Sindicato de Profesiones Liberales de Alicante pidió que se hicieran copias de la propuesta para discutirla en los sindicatos. Y Oficios Varios de Catí se adhirió a esto y relató que en un Pleno de la Comarcal de Benicarló se había acordado que unos cuantos compañeros fuesen a las escuelas, recogieran a los niños y cumplieran la misión que hasta el 19 de julio habían cumplido los maestros, que habían huido por temor a represalias tras la rebelión militar. Y como creía que la Escuela Unificada tardaría en implantarse, proponía lo siguiente: a) Primero. Que en todos los pueblos donde hubiera carencia de maestros, los sindicatos se comprometerían a buscar compañeros que lo solucionasen. b) Segundo. Una vez en sus funciones no podrían ser relevados por titular alguno, siempre que la organización estuviera satisfecha con su labor pedagógica. Como éstos sustituirían a los anteriores maestros, cobrarían su sueldo del fondo que cobraban todos los maestros, pasando éstos a estar a cargo de los Municipios. También el Pleno recogió la observación del Sindicato de la Construcción de Alicante que enmendando la mayor, consideraba que el Sindicato de Profesiones Liberales no debía existir, porque creaba una casta aparte para los intelectuales, ya que éstos podrían militar en los respectivos sindicatos de los diferentes Ramos de Industria. A su juicio, así el sindicato consagraba la separación entre los intelectuales y el resto de obreros. Le contestó el Sindicato de Profesiones Liberales de Valencia, que se mostró en total desacuerdo con esta observación argumentando que en su sindicato se unían “músculo y cerebro”, pues la composición del sindicato no incluía sólo trabajadores intelectuales. Como observamos, el Pleno aplazó la clarificación de las ideas educativas, se avanzó poco en la concreción de un modelo educativo común, quizá por miedo a reabrir las divisiones internas en el sindicato y siguió sin organizarse un sindicato de enseñantes con una estructura orgánica marcada. Fue a principios de diciembre de 1936 cuando volvió a reactivarse el interés educativo con motivo de la celebración del Pleno de Grupos Anarquistas. El 3 de diciembre de 1936 el columnista NITO, posiblemente pseudónimo de Juan Rueda Ortiz, pues escribía desde su anterior columna “Aspectos”, insistió en algunas de las consideraciones educativas generales ya explicadas, como la necesidad de que la escuela fuera netamente libre y desligada de experimentos partidistas que convirtieran a los niños en autómatas. En este caso, Nito aceptaba la necesidad de controlar las actividades de los maestros para evitar que cayeran en vicios del pasado, pero advertía de que ese control no podía convertirse en una fiscalización por la que se vieran obligados a enseñar a los niños de acuerdo con los dictados de las organizaciones que efectuaban dicho control. El articulista mostró su disconformidad con algunos de sus compañeros anarquistas que pensaban que por el hecho de que la mayoría de los maestros del sindicato fueran anarquistas, tenían el derecho de hacer que la enseñanza de los niños lo fuera también. El niño, afirmaba Nito, no tenía derecho a ser enseñado en “anarquista” y reafirmaba que la enseñanza sólo podía ser racional, y la educación de los niños había de ser obra de todos.$^{544}$ También el diario publicó las actas del Pleno Regional de Grupos Anarquistas$^{545}$, que comenzó el 29 noviembre de 1936 y se desarrolló en los días sucesivos, y en el que se $^{544}$ NITO, “Aspectos. La escuela ha de ser netamente libre”, Fragua Social, 3 de diciembre de 1936, p. 12. $^{545}$ “Pleno Regional de Grupos Anarquistas”, Fragua Social, 4, 5 y 6 de diciembre de 1936, p. 9. En la primera sesión se detallan los nombres de todos los grupos que acudieron y su procedencia. Se acordó crear una Editorial y un diario de la tarde o órgano de la FAI, base de dicha Editorial, cuyo primer objetivo sería editar folletos gratuitos de propaganda destinados a los campesinos; también que ocho días después de acabar el Pleno, los grupos remitirían las listas con los nombres que debían formar el cuerpo de redacción de dicho diario y una propuesta de nombre del periódico, quedando la parte administrativa a cargo y nombramiento del Comité Regional y de la Federación Local de Grupos de Valencia. En la segunda sesión se desarrolló el debate sobre las escuelas racionalistas y se expuso la propuesta de la FRAP. En la abordaron los problemas educativos. En sus páginas podemos seguir el intenso debate que se produjo en torno a la necesidad y manera de crear las nuevas escuelas racionalistas. En el Pleno se expusieron diferentes criterios: Albacete defendió la total necesidad de que la creación de Escuelas Racionalistas fueran subvencionadas por el Estado, Villajoyosa pidió la urgente creación de Escuelas, para lo que pidió que quedara en manos confederales la Consejería de Cultura del “Gobierno Regional” para así poder intervenir en este sentido; “Ética” de Gandía pedía que se atendiera, además de la educación de la Infancia, la enseñanza de adultos, esto es, la creación de Universidades Populares; “Ascaso” de Lucena se mostró en total desacuerdo en recabar nada del Estado, ya que la revolución tenía a su supresión; y la FRAP (Federación Regional Anarquista Portuguesa), con sede en esos momentos en Valencia, y cuyos delegados eran Manuel Rodríguez y Francisco Direitiño, colaborador primero y luego redactor de Fragua Social, propuso esta ponencia maximalista para que fuera aprobada por el Pleno Regional de Grupos Anarquistas: a) Crear en todos los pueblos de la Nación escuelas racionalistas. tercera sesión, la local de Elche pidió que se desautorizara la colaboración en la prensa de José Segarra, de Santa Pola, porque a su entender combatía los principios de la organización y obstaculizaba su labor en esta población, de lo que se tomó nota. Al final de la sesión se aceptó por mayoría seguir colaborando con los diferentes sectores de la opinión proletaria para mantener la unidad contra el fascismo, también en el aspecto económico, aunque sin abandonar la propaganda y exposición de las ideas, como la defensa del comunismo libertario. Aunque previamente algunos grupos de la FAI mantuvieron, según el redactor, una postura intransigente y fuera de lugar en el momento que se vivía de la guerra. En la cuarta sesión se separó del Pleno al grupo “Sin Fronteras” de Alginet, compuesto por los hermanos Antonio y Enrique Ferrero, por inmoralidad. En esta sesión se reorganizó la propaganda acordando crear una Comisión de Propaganda Regional que de acuerdo con las comarcales trazaría las normas. La propuesta fue utilizar la radio cada dos semanas al menos, para difundir informes y realizar una exposición ideológica; formar columnas volantes de propaganda, que con vehículos equipados con altavoces, expusieran los criterios por los pueblos y repartiera prensa, manifiestos y folletos, colocando en puntos estratégicos pasquines alegóricos; crear una escuela de militantes donde se adquirieran las condiciones de orador, pues muchos miembros no dominaban las técnicas de la exposición oral; y, por último, que todos los compañeros de la FAI con aptitudes se pusieran a disposición de la Comisión de Propaganda. El Pleno también se reafirmó en su estructura: grupo, local, comarcal, provincial y regional. El Comité Regional estaría compuesto por un Comité de cada provincia; en dicho comité se nombrarían las comisiones específicas necesarias, quedando el Comité Regional facultado para nombrarlas según la competencia de los compañeros; los nuevos grupos creados como consecuencia de la propaganda serían avalados por el grupo más cercano de la Comarcal, que lo transmitiría a la Regional; el reconocimiento del grupo se efectuaría previo informe del grupo que lo avalara, y como era difícil saber la moral de sus componentes a priori, éste sería controlado por la Comisión de Control. En la quinta sesión se nombró a Salvador Cano Carrillo como Secretario de la Regional, y se leyó y se aprobó la ponencia definitiva que detallamos. También encontramos una petición de ayuda a todos los maestros de la Enseñanza Racionalista para el Grupo Escolar de la barriada de Orriols, patrocinado por las Juventudes Libertarias, que contaba con cuatro secciones, pero que se proponía a ampliar el centro con clases nocturnas a partir del día 10 de diciembre. La aspiración era dotarlo de 20 o 30 maestros que dieran atención a toda la barriada, por lo que solicitaban material escolar y ayuda de todos los maestros racionalistas, Fragua Social del 5 de diciembre de 1936 b) Incautar inmediatamente en nombre de la revolución todo el material pedagógico que se encontrara en la Región. c) Incautar el mejor edificio del pueblo para la escuela. d) Divulgar de forma constante las doctrinas anarquistas en todos los pueblos y ciudades de la Región. e) Crear en Valencia un Instituto de Maestros Racionalistas donde se adaptaran los maestros oficiales y no oficiales cuya cultura ofreciera garantías para la Enseñanza racionalista preconizada por Ferrer y Guardia, aunque con las admitidas renovaciones actualizadas al nuevo momento y admitidas por las organizaciones libertarias. f) Crear todo el material pedagógico existente y necesario para el funcionamiento de estas escuelas. g) Confiscar los fondos necesarios para llevarlo a efecto. h) El Comité Cultural debía comprometerse a inaugurar las escuelas en todos los pueblos de la Región, como muy tarde hasta el día 31 de Diciembre de 1936. Para ello debía recibir todos los poderes pertinentes. i) El material escolar para los alumnos de las pequeñas escuelas rurales sería gratuito, como una primera aportación inmediata de los trabajadores de la ciudad. j) El método de enseñanza admitido en estas escuelas debía ser el elaborado por el Comité Cultural, quien teniendo en cuenta las modernas consideraciones pedagógicas, redactaría el Programa Escolar que debían observar los maestros racionalistas, frecuentando el Instituto de Preparación. Pero Salvador Cano Carrillo, redactor de Fragua Social y miembro del Grupo Reclús de Valencia, intervino a continuación y consideró que esta ponencia era sólo una proposición de la FRAP, por lo que creyó necesario que se siguiera hablando detenidamente. Propuso, y se aceptó, que se nombrara un Comité Cultural encargado de emitir un dictamen para que el Pleno pudiera apreciar, discutir y decidir sobre este asunto. Se nombraron como ponentes de dicho Comité Cultural a Salvador Cano Carrillo, un delegado de los Grupos de Villajoyosa y de Juventudes Libertarias de Valencia, y también un delegado del Sindicato de Profesiones Liberales de Valencia, especialmente convocado para emitir su parecer sobre este punto. El Pleno decidió tras una votación nombrar como Secretario del Comité Regional de Grupos Anarquistas a Salvador Cano Carrillo, quien leyó y consiguió la aprobación de la siguiente ponencia elaborada por el Comité Cultural: 1º. Creación de un Consejo Regional de Cultura, cuya misión sería: a) Fomentar la creación de Escuelas Racionalistas en todos los pueblos y ciudades de la Región, así como el control de todas las actividades eferentes a la enseñanza en las mismas. b) Creación de un Instituto de Enseñanza Racionalista para la formación de maestros. c) Podrían frecuentar el Instituto todos los profesores y compañeros que creyeran encontrarse con suficiente aptitud y capacidad para desempeñar el profesorado. d) Facilitar profesorado del Instituto a las localidades que lo solicitaran para orientación de los profesores de las mismas, así como los maestros que se solicitaran para las escuelas. e) Creación de una oficina de Consultas por correspondencia sobre todo lo referente a la enseñanza. 2º. El Consejo Regional se dividirá en secretarías provinciales, cuya misión sería servir de nexo de relación entre las locales y las comarcales entre sí y entre éstas y el Consejo Regional. 3º. En los pueblos y comarcas el control de la enseñanza racionalista y la propaganda, sería llevada a cabo por los grupos de la localidad y la Organización Confederal. 4º. El Consejo Regional buscaría la forma de llevar a la práctica el establecimiento de Centros de divulgación cultural, Ateneos, Universidades, etc., en aquellos lugares donde se encontraran elementos culturales para ello. 5º. Este Consejo constaría de ocho delegados nombrados de la siguiente forma: Uno por cada provincia, correspondientes a la Regional de Levante, y además un representante de la FAI, otro de la CNT y otro del Sindicato Único de Profesiones Liberales de la localidad donde residiera el Consejo. También creyeron conveniente que la residencia de la Regional de Cultura fuera la misma que la del Comité Regional de Grupos Anarquistas y la del Comité de la Organización Confederal, para que el delegado de la CNT fuera de la regional, y para un mayor nexo de relación y coordinación de la labor que se realice. En el transcurso de la discusión, la Comarcal de Grupos Anarquistas de Gandía acusó a Fragua Social de haber enviado un informador sólo al final del Pleno. El asunto se zanjó por la admisión de su protesta, que fue aceptada unánimemente por el Pleno. Por último, se propuso celebrar un mitin de clausura para el domingo 6 de diciembre. El mitin de clausura del Pleno tuvo lugar en “Nostre Teatre” organizado por la FAL. Abrió el acto Gonzalo Vidal, seguido de Antonio Quinto Peiró de las JJLL de Valencia, José Pros, y José Alberola. El diario se mostró en desacuerdo desde su editorial por estas palabras pronunciadas en el mitin por José Alberola, “Vale la pena salvar el anarquismo, aunque se pierda la revolución”, por lo que el diario pidió unidad de criterio en los asuntos importantes.$^{546}$ Todo parece indicar que Salvador Cano Carrillo no se encontraba a estas alturas del mes de diciembre en la redacción de Fragua Social y también la diferencia de criterio entre la decisión del Pleno de Grupos y la línea principal de la redacción del diario, lo que trasluce a nuestro parecer una disensión entre una postura más sindical y colaboradora con el resto de fuerzas políticas y sindicales en materia educativa defendida desde el diario, y una postura más radical o autogestionada defendida por Alberola y por el Pleno Regional de Grupos Anarquistas, que se manifestó claramente en el mismo y en el mitin de clausura, dificultando la unidad y la apuesta por una fuerte organización sindical de los enseñantes. La apuesta por la organización sindical y la resistencia a la estatalización de la escuela Esta fue la tarea más importante en diciembre de 1936: la reorganización del sindicato. Crear nuevos sindicatos y también escuelas, red especialmente débil en Castellón, ocupó el lugar fundamental de Juan Rueda y de otros confederales, que realizaron una intensiva labor de propaganda en muchos de los pueblos levantinos, dedicando siempre en sus mítines y conferencias un lugar destacado a señalar la importancia de la escuela racionalista.$^{547}$ Esta campaña de propaganda dio sus frutos. En la sección de notas confederales encontramos una nota de la sección del Sindicato Único de la Enseñanza de Castellón$^{548}$, desde la que escribió varios artículos J. Alonso Sentandreu. En ellos se mostraba a favor de la no manipulación militarista o ideológica de los niños y de que se les apartara de las disputas partidistas, porque defendía que la escuela debía fomentar la coeducación y practicar la tolerancia, convenciendo al niño de que “la violencia es la razón de la ignorancia y del que más grita no tiene la razón.” La Escuela debía ser laica, --- $^{546}$ La interesante opinión del Editorial de diario y el resumen sobre el mitin de clausura de Grupos Anarquistas: “Unanimidad en el criterio”, Fragua Social, 8 de diciembre de 1936, p. 1 y 8; “Mitin de Afirmación Anarquista en el Apolo”, Fragua Social, 22 de diciembre de 1938, p. 10; NITO “Orientaciones. Cuestión de criterios”, Fragua Social, 22 diciembre de 1936, p. 12. $^{547}$ HELIOS, “Conferencia de Juan Rueda Ortiz en Alginet Las Comunas y otros aspectos del Anarquismo”, Fragua Social, 17 de diciembre de 1936, p. 2. Gran gira y reportaje de Juan Rueda Jaime “Desde Andalucía. Viaje de propaganda a Almería. Celebró mítines y conferencias en Tabernas, Sorbas, Adra, Lubrin, Chive, Los Gallardos y Tijolas. Le acompañaron José Vizcaíno, Domingo Martínez También nuevo reportaje desde Málaga. $^{548}$ SINDICATO ÚNICO DE LA ENSEÑANZA DEL SINDICATO DE PROFESIONES LIBERALES. SECCIÓN CASTELLÓN, “A todos los profesionales de la Enseñanza”, Fragua Social, 13 de diciembre 1936, p. 2. Salud, 20 000 maestros de 47 duros. respetuosa con su individualidad, aportándole al alumno las enseñanzas básicas que les permitieran razonar\textsuperscript{549}. Asimismo, encontramos una nota de la Federación de Sindicatos Únicos de Castellón que solicitaba un maestro para la escuela del Ateneo Racionalista de esta localidad.\textsuperscript{550} El 22 de diciembre de 1936 se convocó a una reunión para realizar un Comicio Regional al que debían acudir al día siguiente todos los sindicatos que tuvieran en su seno maestros, profesores y catedráticos encuadrados en los Sindicatos de Oficios Varios y Profesiones Liberales de todo Levante afectos a la CNT en el domicilio social del sindicato, Gran Vía Marqués del Turia, 27, bajo. En el orden del día figuraba como punto principal la Constitución de la Federación Regional de Sindicatos de Enseñanza y su preparación para un futuro Congreso Nacional. En esta reunión debía fijarse la estructura definitiva de este organismo regional dentro de la CNT y marcar cuál era su posición en materia cultural. El Pleno Regional de Sindicatos de la Enseñanza nombró como secretario general de Levante al reputado maestro racionalista Tomás Cano Ruiz, miembro del Sindicato de Profesiones Liberales de Alicante, quien declinó el nombramiento hasta consultarlo con su organización. En igualdad de circunstancias, quedó uno de los compañeros de Alcoy y otro de nombre ilegible.\textsuperscript{551} Inmediatamente, Nito dio su opinión desde \textit{Fragua Social} en su artículo “Tres piedras básicas de la enseñanza racionalista”\textsuperscript{552}. En él se alegraba de que los maestros hubieran convocado el Pleno, aunque tarde a su juicio, pues reconocía que se había perdido bastante tiempo dando de lado hasta entonces una cuestión tan importante. Recordaba que durante mucho tiempo \textit{Fragua Social} había propiciado “cosas semejantes” con el objeto de que la sección de Enseñanza del Sindicato de Profesiones Liberales fuera algo más que un refugio para maestros que acudían a ella porque la corriente general les llevaba a tener la necesidad de asociarse a una central sindical. Aseguraba que tenía la certeza de que había en los sindicatos una gran cantidad de maestros que no conocían el contenido de la concepción educacional racionalista, por lo que consideraba urgente que los maestros que habían servido al Estado y que estaban condicionados por las consignas estatales se pusieran en contacto con aquellos maestros que sí la tenían. Creía que la adaptación sería fácil para los nuevos maestros del sindicato que ya tenían conocimientos sobre las nuevas corrientes pedagógicas, pero muy difícil para los más anticuados. Por ello, Nito pedía una selección del profesorado que se atuviera a \textsuperscript{549} ALONSO SENTACREU, J. “Sugerencias rápidas. Por el niño y la escuela”, \textit{Fragua Social}, 17 de diciembre de 1937, p. 16. También BELDA, Antonio, “Apuntes pedagógicos. La Enseñanza sobre la Educación del niño”, \textit{Fragua Social}, 16 de diciembre de 1936, p. 9. \textsuperscript{550} FSU (CASTELLÓN), \textit{Fragua Social}, 17 de diciembre de 1936, p. 2. \textsuperscript{551} Nota de la Convocatoria de Comicio Regional, 22 de diciembre de 1936, p. 1. Nota “Se ha celebrado el Pleno Regional de Sindicatos de la Enseñanza”, \textit{Fragua Social}, 25 de diciembre de 1936. \textsuperscript{552} NITO (posible pseudónimo de Juan Rueda Ortiz), “Tres piedras básicas de la enseñanza racionalista”, \textit{Fragua Social}, 23 de diciembre de 1936, p. 8. comprobar su temperamento, vocación y grado de capacitación intelectual. Su temperamento debía estar basado en la no violencia y en el respeto al niño; su vocación significaba que eran maestros no sólo por tener una profesión para ganarse el sueldo; y su capacitación intelectual consistía, más que en saber mucho, en saber administrar correctamente sus conocimientos a la educación según las necesidades del niño. La educación debía ser una educación revolucionaria, lo que suponía para él asegurar que no se les enseñara en la escuela determinadas ideologías. La reactivación del esfuerzo organizativo del sindicato coincidió con la publicación del decreto de disolución del CEP por la que el Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes recuperaba en diciembre de 1936 las competencias educativas. El 31 de diciembre de 1936 se celebró una reunión urgente de la Asamblea Regional de Comarcales de todos los sindicatos de la Enseñanza$^{553}$ que pidieron una Escuela Nueva Unificada por ser una escuela independiente, veraz, activa y unificadora. Mientras Juan Rueda Ortiz continuaba con su labor de propaganda en Ondara, Sagunt y Castellón, entre otras localidades. El día 29 de diciembre de 1936 impartió una conferencia en Ondara titulada “Realizaciones del anarquismo en la Revolución española” y otros como el médico José Castro impartió una conferencia en el Salón Teatro de las JJLL el 2 de enero de 1937 cuyo tema fue “Educación, cultura y justicia”. También Juan Rueda Ortiz compartió una tarde con los niños en Castellón, a petición de los maestros del Ateneo Racionalista de esa localidad.$^{554}$ El diario se esforzó en enero por atraer a los intelectuales a sus filas e intentó vencer la reticencia contra ellos que les profesaban los trabajadores manuales$^{555}$. Un nuevo elenco de intelectuales afines al mundo libertario, aunque no necesariamente anarquistas, pasó a formar parte de los colaboradores habituales. Pero en enero de 1937 el Estado republicano iba recuperando progresivamente mayores competencias, también las educativas y culturales, lo que acrecentó el malestar entre los cenetistas. Por ello, tras la primera fase proteica, optimista, idealista y creadora de verano y otoño de 1936, pero de escasa concreción práctica, comenzó una etapa distinta caracterizada por un discurso cada vez más agresivo hacia el exterior en el que se mezclaron la defensa de los grandes ideales de la escuela racionalista con los importantes intereses generales tácticos y estratégicos de la organización sindical cenetista y con las reivindicaciones estrictamente profesionales de los sindicados de la CNT. Aunque esto también produjo enfrentamientos internos, creemos que primó la lucha contra el que se percibía el enemigo exterior al movimiento, el comunismo. El discurso anticomunista ayudó, si no a unificar los criterios educativos en el interior de los $^{553}$ “Se ha celebrado una Asamblea Regional de Comarcales de los Sindicatos de la Enseñanza”, Fragua Social, 31 diciembre de 1936, p. 2 y LARRODE, “La Escuela Nueva Unificada”, Fragua Social, 29 de diciembre de 1936, p. 12. $^{554}$ Fragua Social, 3 de enero de 1936, p. 2. $^{555}$ Editorial “Atraigamos a los intelectuales”, Fragua Social, 7 de enero de 1937, p. 1. grupos anarquistas, si a reforzar la apuesta de la CNT y del diario Fragua Social que pasaba por fortalecer la organización cada vez más centralizada del sindicato de enseñantes. Por ello, consideramos que la CNT de Levante utilizó la educación primaria, además de como ariete contra sus detractores en el gobierno, como elemento aglutinador de la unidad sindical de los grupos anarquistas, reacios a la estatalización. El foco de las acusaciones políticas se dirigió contra el Ministro de Instrucción Pública el comunista Jesús Hernández y especialmente contra su subsecretario Wenceslao Roces. Su gestión se calificó de sectaria, partidista y culpable de estar bajo el control y los intereses exclusivos del Partido Comunista. La crítica se expresó primero en algunos artículos del diario sin una autoría clara, estratagema tras la que creemos se escondía la opinión de la redacción del diario, que quizá pretendió así evitar posibles represalias políticas personales contra los redactores o contra el rotativo, además de no perjudicar de forma clara y directa a Largo Caballero, en cuyo gobierno participaban cuatro anarquistas, además de intentar no romper su alianza con sus socios sindicales ugetistas y evitar el enfrentamiento directo con los socialistas moderados. Este discurso anticomunista fue acrecentándose, incluso más allá de los sucesos de mayo de 1937 en Barcelona, a pesar de que el Ministerio de la Gobernación comenzó a aplicar una censura cada vez más férrea a la prensa. La polémica comenzó el 22 de enero de 1937 con un artículo firmado genéricamente por un maestro del Sindicato de Profesiones Liberales que mostró su decepción desde el diario por la gestión de Jesús Hernández. Según explicaba en su artículo, a seis meses de iniciada la revolución, las ansias de liberación de los cenetistas respecto a la Primera Enseñanza habían quedado frustradas, pues aparte del notorio intento del Bachillerato Obrero, los maestros todavía estaban esperando que aparecieran en la Gaceta de la República las disposiciones que pusieran las bases para asentar en el futuro una escuela libre. La enorme irresponsabilidad del ministro en su gestión era tal que sólo conducía al desorden que según el articulista se enseñoreaba de la Enseñanza Primaria: muchos pueblos estaban sin maestros, había una enorme cantidad de maestros sin colocar, otros maestros percibían sus haberes sin estar en los lugares designados, y la inspección no funcionaba. Por ello, los centros no eran ejemplo de una buena enseñanza, y el magisterio estaba indeciso y falto del aliento revolucionario que debería dársese desde el Ministerio. Tras estas consideraciones previas, expresaba su más enérgica protesta contra la que consideraba “la primera medida” que había adoptado el Ministerio: entregar la habilitación de los maestros a la Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza de la UGT, perjudicando así a aquellos maestros que no estaban afiliados a este sindicato, pues se le concedía un monopolio al sindicato ugetista. --- 556 UN MAESTRO, “De enseñanza. Con toda sinceridad”, Fragua Social, 22 de enero de 1937, p. 8. A este artículo contestó el diario de la tarde de reciente creación Frente Rojo, nuevo órgano del Partido Comunista desde el 21 de enero de 1937. Tras el fracaso de la publicación conjunta del periódico socialcomunista Verdad, el PCE alegó que por cuestiones derivadas de la guerra Mundo Obrero no llegaba con puntualidad a las zonas de Levante y Cataluña y que el Partido Comunista necesitaba un órgano de expresión propio, lo que consiguió con Frente Rojo. El nuevo diario comenzó claramente a defender las tesis del partido con respecto a su política general de guerra y expresó sin reservas su animadversión hacia la política de Largo Caballero, además de desatar una implacable campaña contra el POUM. Esta crítica también afectó al ámbito educativo. Desde su inicio Frente Rojo entabló una pugna con el diario cenetista, que provocó la respuesta directa del subsecretario de Instrucción Pública, Wenceslao Roces en el diario Fragua Social. En su nota el subsecretario comenzaba admitiendo el derecho a criticar la gestión de su ministerio. Aseguraba que prefería no polemizar, pues no dedicaba su tiempo a realizar apología de los logros del Ministerio, y prefería huir de “planes altisonantes, condenados a quedarse en letra muerta” e ir “creando realidades concretas”. No obstante, explicó lo que creía que eran algunas de ellas: los Institutos para Obreros, el empuje dado a la enseñanza secundaria gratuita para una promoción de alumnos provenientes de los pueblos, la creación de millares de escuelas y el aumento del presupuesto del ministerio que había quedado reflejado en la mejora de los ridículos sueldos de 3.000 pesetas que cobraban los maestros y en una asignación de 40 millones para crear 10.000 plazas en el Magisterio. Por ello, creía que si lo que se quería de verdad con la crítica ese maestro era mejorar el estado de la educación, en lugar de “estampar frases generales sobre el papel”, sería más efectivo que se fuera a la Dirección General de Enseñanza a exponer los casos concretos, para ponerles remedio. Además, el funcionamiento de las escuelas, se justificaba, tropezaba con obstáculos de todo género. Entre éstos, no era el menor, acusaba, “la incomprensión de organismos y Comités empeñados en desplazar a los maestros de sus puestos”. No entendía la oposición del diario a la organización de la Semana del Niño que sustituía a la campaña de Reyes y tampoco que se culpara a su gestión de falta de planes “revolucionarios” en un momento crítico en que todos los esfuerzos debían concentrarse prioritariamente en ganar la guerra. A esta nota del subsecretario le acompañó a reglón seguido otra de la redacción del diario en la que aclaraba que su intención con la publicación del controvertido artículo sólo era mejorar la calidad de la educación y aseguraba que el maestro que lo había escrito no era el maestro racionalista redactor del diario, suponemos que se refería a Juan Rueda Ortiz, aunque aseguraba que éste también tenía motivos para criticar la labor del Ministerio de Instrucción Pública, sino un maestro del Sindicato de --- 557 Nota del Ministerio de Instrucción Pública. Nuestra labor”, Fragua Social, 24 de enero de 1937, p. 9. Al pie, nota aclaratoria de la redacción de Fragua Social. Profesiones Liberales al que Frente Rojo había contestado de forma oportunista demasiado pronto. Sus quejas no habían terminado y seguirían publicándose en el diario. Lo que así ocurrió cuando en otros artículos posteriores acusó a Verdad y Frente Rojo de ser defensores interesados del Ministro de Instrucción Pública y siguieron pidiéndosele explicaciones al Ministro sobre diferentes quejas, como la ya comentada sobre el monopolio de la habilitación, la falta de escuelas y la desorganización general, durante todo febrero de 1937. Mientras tanto duraba esta polémica, el intento de organización del sindicato continuaba, la Federación Regional Levantina de Sindicatos Únicos de Enseñanza convocó una reunión urgente a finales del mes de febrero de todos los sindicatos o secciones de Enseñanza de todas las comarcales de la provincia de Valencia para constituir el Comité Regional de la Federación, en el local de la Avenida Blasco Ibáñez 7, 3ª, y nombrar el representante provincial que había de formar parte de dicho Comité, de acuerdo con lo expresado en el artículo 12 de los Estatutos. También, pero esta vez con nombre propio expresó sus críticas contra el Ministerio J. Alonso Sentandreu que comenzó reconociendo que el ministro Jesús Hernández había subido el sueldo inicial de los maestros de 47 duros a 4000 pesetas, lo que valoraba, aunque consideraba que éste tampoco era un sueldo digno. Su queja concreta en este caso iba dirigida contra el Decreto de 22 de febrero de 1937 por el que se convocaban 60 plazas de inspectores cuando muchos maestros que estaban en el frente, y algunos de ellos habían realizado esta función sin tenerla reconocida, no podían optar a ellas. Pedía que se implantara la coeducación, si no en todos los tramos educativos, como venía haciéndose en Alcoy, por lo menos en los primeros, lo que a su juicio mitigaría mucho la falta de maestros que se tenía, pues todavía muchas escuelas carecían de maestros y también hacía meses que había plazas de escuela de niñas sin maestra, a pesar de que existieran maestras aprobadas. Crear maestros era mucho más importante a su juicio que crear inspectores. Además, consideraba que en la convocatoria de inspectores se daba muy poca importancia a la experiencia, al exigir sólo dos años de prácticas. Tampoco entendía esta medida, pues en el último congreso de la FETE hubo una ponencia para suprimir la Inspección. En otros de sus artículos también criticó de forma muy dura la militarización de la infancia y aseguraba que la --- 558 UN MAESTRO DEL SINDICATO DE PROFESIONES LIBERALES, “De enseñanza. Ante los insultos, pruebas”, Fragua Social, 27 de enero de 1937, p. 8; UN MAESTRO DEL SINDICATO DE PROFESIONES LIBERALES, “De enseñanza. Lo esperábamos”, Fragua Social 30 de enero 1937, p. 8; “Protestas del Sindicato Único de la Enseñanza de Castellón al hacerse cargo la FETE de la habilitación del Magisterio”, Fragua Social, 31 de enero, 1937, p. 1; CORELLA, Pedro, “Desde Castellón. ¿Para Qué luchamos? Para el Ministro de Instrucción Pública”, Fragua Social, 14 de febrero de 1937, p. 11 (Artículo en parte censurado) 559 Nota de la Federación Regional Levantina de Sindicatos Únicos de Enseñanza, Fragua Social, 28 de febrero de 1937. gestión del Ministerio de Instrucción Pública permitía que ésta se “bolchevizara”\textsuperscript{560}. También el Sindicato Castellón de la Plana se quejó de que se les impidiera participar en la selección maestros de esa provincia y aseguraba que no renunciaría a fiscalizar el campo de la enseñanza, donde se habían refugiado antiguos amigos del alcalde, el cura y del cabo de la Guardia Civil.\textsuperscript{561} En abril la crítica más acerada fue la expresada en el diario por Tomás Cano Ruiz\textsuperscript{562}, aunque pedía que los oradores no cayeran en vulgaridades en su labor de propaganda. El 17 de abril de 1937 el diario \textit{Nosotros} fue suspendido por orden gubernativa, y dos días antes el artículo de Nito este diario fue también gravemente mutilado por sus críticas referidas a los comunistas, aunque al no poder aparecer los blancos por orden de la censura no lo parecía.\textsuperscript{563} El jueves 22 de abril, Tomás Cano Ruiz pronunció una conferencia en el Teatro de la Libertad titulada “La Escuela del Pueblo (una revolución en la Pedagogía)”, dentro de un ciclo de conferencias sobre diferentes temas organizadas por la CNT. Aseguró que no creía que la neutralidad educacional fuera completamente posible, pues no era posible ocultar al niño “las oscilaciones y contrastes de la Sociedad” que luego tanto iban a influir en su vida futura, “para lo que una neutralidad absurda no le ha prevenido con anterioridad”. Pero una cosa era esto y otra permitir al Ministerio de Instrucción Pública que bolchevizara a la infancia\textsuperscript{564}. En el mismo sentido insistió en sus artículos posteriores\textsuperscript{565}, llegando a pedir al Ministro de Justicia que persiguiera lo que consideraba la corrupción de la juventud permitiendo que los niños entonaran cánticos guerreros, patrióticos o revolucionarios, y que no permitía una enseñanza basada en la violencia, impartida por viejos maestros de escalafón. Ironizaba con que los niños cantaban en las escuelas la Internacional, La Joven Guardia, etc., que desconocía que fueran por el momento himnos oficiales, y aseguraba que si los cenetistas supieran que algún compañero enseñaba anarquismo a sus alumnos o que les hiciera canturrear Hijos del Pueblo o A las barricadas, también lo delatarían, pues lo contrario sería motivo de delito. \textsuperscript{560} ALONSO Y SENTANDREU, J. “Cuestiones de Instrucción Pública. Una Opinión”, \textit{Fragua Social}, 28 de febrero de 1937, p. 4 y “Salvemos nuestro tesoro: La infancia”, \textit{Fragua Social}, 16 de marzo de 1937, p. 5. \textsuperscript{561} “Una nota del Sindicato de Enseñanza de Castellón”, \textit{Fragua Social}, 15 de abril de 1937. \textsuperscript{562} CANO RUIZ, Tomás, “Signos actuales. El Magisterio de la Propaganda”, \textit{Fragua Social}, 2 de abril de 1937, p. 3 \textsuperscript{563} NITO, “ASPECTOS. La Censura censura demasiado”, \textit{Fragua Social}, 15 de abril de 1937, p. 8. \textsuperscript{564} Nota de la Conferencia en el Teatro de la Libertad de Tomás Cano Ruiz y extracto del contenido de la misma, \textit{Fragua Social}, 23 de abril de 1937, p. 2. Foto de Tomás Cano Ruiz en esa conferencia, \textit{Fragua Social}, 24 de abril de 1937, p. 4. \textsuperscript{565} CANO RUIZ, Tomás, “Figuras del delito. Los corruptores de la juventud. Para el Ministro de Justicia”, \textit{Fragua Social}, 25 de abril de 1937, p. 9. En mayo de 1937 las quejas contra Jesús Hernández partieron de la edición por el Ministerio de una cartilla escolar antifascista destinada a la alfabetización de los milicianos. Con mucha sorna se alababa la cuidada edición de su cubierta, realizada en varias tintas en las que se dibujaban una cartera donde se guardaban la libreta y un lápiz para ejercicios. También admiraban su adecuado método para enseñar el manejo de la lectura, que empezaba por frases que luego se descomponían en sílabas y letras, acompañando un dibujo cada frase. Aunque lamentaban que en la cartilla, junto a la página dedicada a Rusia no hubiera otra dedicada a México, y que junto a la frase “Lenin, nuestro gran maestro”, no se hubiera incluido otra como “Pablo Iglesias y Anselmo Lorenzo, nuestros grandes maestros”, que además eran “españoles por añadidura”. Pero que se incluyera al ministro como motivo central de una de las páginas, ironizaba, no creía que fuera culpa del Ministro, persona de gran modestia, y no podía ser sino una extralimitación de Sains y Cimorra. La constitución tardía de la Federación Nacional de Enseñanza CNT El 21 de mayo el diario publicó la Convocatoria de un Pleno Nacional de Sindicatos de la Enseñanza que debía celebrarse en Valencia el 5 de junio de 1937, firmada con fecha de 14 de mayo de 1937. El objetivo básico de este Pleno era constituir la Federación Nacional de la Enseñanza CNT, tras escuchar los informes de los diferentes sindicatos que debían asistir al mismo. También debían establecer las condiciones que debían cumplir los cargos de la federación, determinar los organismos y funciones que lo integrarían, lugar de residencia, estatutos, etc. Además de proponerse qué actitud debía seguirse respecto a la UGT y decidir si se creaba un Comité o Consejo Nacional de Enseñanza. Pero los sucesos de mayo ocurridos en Barcelona retrasaron la celebración del Pleno Nacional de Enseñanza hasta finales de junio y primeros de julio de 1937. Los acuerdos adoptados se expusieron el 4 de julio de 1937 en un gran mitin celebrado en “Nostre Teatre” en Valencia explicando las dificultades que habían encontrado los sindicatos en su labor cultural y revolucionaria. En el mitin participaron Puig Elias, que explicó el ideario de la Escuela Nueva y sus realizaciones, Miguel González Inestal, Mava, delegado de la Federación de Sindicatos de la Enseñanza por los Sindicatos de Cataluña y designado para organizar la enseñanza en ruso en Barcelona; y Villora, delegado por el Comité Regional de Levante. Villora explicó la tardanza en la constitución de Federación Nacional de la Enseñanza porque ésta no había podido constituirse hasta crear primero una base fuerte. Primero debieron constituirse las locales, luego, las --- 566 “La Cartilla Escolar Antifascista”, Fragua Social, 8 de mayo de 1937, p. 8. Se publicaron también otros muchos artículos sobre educación se durante el mes de mayo de 1937. 567 Convocatoria del Comité Nacional al Pleno Nacional de Sindicatos de la Enseñanza, Fragua Social, 21 de mayo de 1937, p. 2. Fotografía del Pleno Nacional de Sindicatos Únicos de la Enseñanza CNT, Fragua Social, 13 de junio de 1937, p. 5. 568 Fotografía del acto y resúmenes del mismo en Fragua Social, 6 de julio de 1937, pp. 8 y 2; Continuación, 7 de julio de 1937, p. 2 y 8 de julio de 1937, p. 2. regionales, y cuando éstas tuvieron fuerza, la Nacional, culminando en el reciente congreso celebrado a últimos del mes de junio y primeros de julio de 1937. El Congreso determinó que para poder ser representantes de la Federación, los miembros debían pertenecer a la CNT antes del 16 de febrero de 1936 para poder garantizar que eran firmes defensores del antifascismo y así constatar su militancia confederal. Se acordó también que debían relacionarse con la Sindical hermana UGT, de la que según Villora no tienen queja de su actuación hasta ese momento. Puig Elías habló en su charla del decreto de la Generalitat que dio vida al Consejo de la Escuela Nueva Unificada en Barcelona e hizo referencia a la escuela Natura a la que asistían hijos de diferentes tendencias políticas. Nombró a Ferrer y criticó las censuras que les hacía cierto sector porque algunos maestros no tenían título oficial. En la escuela que él dirigía, afirmaba, se formaban muchos individuos capaces de hacer de maestros como si fuera una Normal. Reivindicaba a los maestros sin título, lo que era una reparación mínima para aquellos que teniendo capacidad no tuvieron medios para obtener el título oficial. Hacía alusión a la miseria que seguían cobrando los maestros, lo que los convertía en el hazmerreír del pueblo, perdiendo el ascendiente moral que debían tener sobre el niño. Justificaba que a los niños catalanes se les hablara en catalán en la escuela para facilitar su comprensión de las enseñanzas. Y a los castellanos les enseñaban en esta lengua los profesores adecuados, ya que así todos sabrían las dos lenguas sin imponérseles un sistema bilingüe, con el que no estaban conformes. Ya mayores, hablarían como quisieran. En Barcelona afirmaba que se habían abierto 114 escuelas y que la Escuela Unificada daba atención a 70000 niños. Habló también de la transformación radical de los hospicios y asilos, verdaderos antros antes de la revolución. Cerró el acto Inestal, que pidió que se acabara con la labor dogmática que imperaba en la enseñanza, que sustituía mitos religiosos por mitos políticos. Afirmó que el sindicato tenía la mitad de los maestros de la España leal y criticó al Ministerio de Instrucción Pública por no hacer definiciones pedagógicas concretas y aludió a la famosa cartilla comunistoide. Se refirió, por último, a la necesidad de que se crearan unas Comisiones de Control en los Ministerios que fiscalizaran las actuaciones de los mismos. La campaña contra Jesús Hernández no cesó en el verano de 1937, a la que se unió en junio de 1937 la ejecutiva de la UGT, que pedía que Pasionaria y Jesús Hernández rectificaran las injurias contra Largo Caballero$^{569}$. El diario publicó también una petición de la hija de Ferrer que demandaba que se le concedieran los derechos de orfandad que le correspondían como hija de maestro laico. Su nombre no aparecía en la Gaceta del 17 de julio que concedía esos derechos a otros huérfanos de maestros laicos. Consideraba que esta omisión era un ataque a la memoria de su padre y una ofensa a la enseñanza racionalista, para la que pedía que, si no se les concedía a los huérfanos de $^{569}$ Fragua Social, 27 de junio de 1937. Se publicaron también otros muchos artículos sobre educación se durante el mes de mayo de 1937. maestros racionalistas estas cantidades, al menos ese dinero sirvieran para ayudar a la escuela racionalista.\textsuperscript{570} El 15 de julio por orden del Ministerio de Instrucción Pública se disolvía la casa de la Cultura, lo que provocó las quejas de Lucía Sánchez Saornil y los manifiestos en contra de ello del prestigioso psiquiatra Gonzalo Lafora desde el diario, acusando del cierre a los comunistas\textsuperscript{571}. La Casa de la Cultura o \textit{Casal dels Sabuts} se encontraba en un edificio de la Calle de la Paz habilitado como lugar de encuentro de los intelectuales madrileños evacuados en noviembre de 1936 a Valencia. En ella se celebraban casi diariamente conferencias, exposiciones, tertulias de intelectuales de gran talla como Antonio Machado, Victorio Macho, León Felipe, Rosa Chacel, etc. Lafora y Saornil culparon a Wenceslao Roces, subsecretario de Instrucción Pública de aplicar criterios personales de venganza sobre aquellos que no admitían dócilmente sus injerencias y aseguraban que con el cierre pretendía eliminar a aquellos que se resistían a desarrollar una política filocomunista bajo el control ministerial. Lafora, residente en la misma, anunció que presentaría un informe a primeros de agosto que demostraría sus afirmaciones sobre la intromisión de los comunistas en la Casa de la Cultura, lo que motivó réplicas muy fuertes en \textit{Frente Rojo} y \textit{El Mono Azul} desde los que la Alianza de Intelectuales o algunas personalidades como Victorio Macho y Navarro Tomás desmintieron estas presiones. La Casa de la Cultura se reabrió el 12 de agosto de 1937, organizada por un patronato que presidía Antonio Machado y una organización formada por aquellos intelectuales que más se habían señalado en su polémica contra Lafora, y se convirtió en una especie de Ateneo de Madrid de intelectuales madrileños tutelado por el Ministerio. El 29 de julio de 1937 se informaba sobre la celebración del I Congreso Internacional de Enseñanza Primaria y Educación Popular. Mientras persistía la escasez de locales para las escuelas en agosto de 1938, como expresó Benjamín Gregori, Presidente de Instrucción Pública del Consejo Municipal de Valencia, que pedía que se aplicara el decreto de 26 de julio de 1936 por el que todos los edificios pertenecientes a las órdenes religiosas y dedicadas a la enseñanza debían ser incautados por el Estado y cedidos al Ayuntamiento.\textsuperscript{572} \textsuperscript{570} FERRER, Trinidad, “La hija de Francisco Ferrer, mártir del oscurantismo, dirige una carta abierta al Ministro de Instrucción Pública”, \textit{Fragua Social}, 6 de julio de 1937, p. 3. \textsuperscript{571} SÁNCHEZ SAORNIL, Lucía, “Miserias Políticas, se disuelve la Casa de la Cultura”, \textit{Fragua Social}, 15 de julio de 1937, p. 8. “Sobre la Casa de la Cultura. El doctor Lafora solicita poder presentar un informe. A la Secretaría del Partido Comunista”, \textit{Fragua Social}, 17 de julio de 1937, p. 8. Sobre esta polémica, véase GIRONA I ALBUIXECH, Albert, \textit{Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939)}, \textit{op. cit.}, p. 506-508; y sobre la trayectoria de Lafora, ÁLVAREZ PELÁEZ, Raquel y HUERTAS GARCÍA-ALEJO, Rafael, \textit{¿Criminales o locos? Dos peritajes psiquiátricos del Dr. Gonzalo R. Lafora}, CSIC, Centro de Estudios Históricos, Madrid, 1987. \textsuperscript{572} GREGORI, Benjamín, presidente de Instrucción Pública del Consejo Municipal, “La situación escolar en Valencia”, \textit{Fragua Social}, 8 de agosto de 1937, p. 7 El último y durísimo artículo que cargó contra el control comunista del Ministerio de Instrucción y que concluyó la campaña contra el Ministerio fue el titulado “El proselitismo en el Ministerio de Instrucción Pública”.573 El 28 de octubre de 1937 el Gobierno se trasladó a Barcelona y se proclamaron dos decretos: uno que estableció el plan de Estudios primarios y otro para la creación de un Bachillerato intensivo en las ciudades. El 5 de abril de 1938 se nombró ministro de Instrucción Pública y Sanidad a Segundo Blanco y el 9 de abril subsecretario de Instrucción Pública a Juan Puig Elías. La batalla contra el ministerio de Educación cesó y se optó por el colaboracionismo. A modo de conclusión sobre la enseñanza La conclusión principal a la que llegamos en este capítulo es que, a pesar del lenguaje revolucionario y el apoyo a la cultura en general, y en cuanto a la educación primaria en particular, el discurso del diario Fragua Social apostó por la integración y colaboración de las escuelas racionalistas en la red educativa escolar estatal, pero más que facilitando la creación de organismos escolares autónomos libertarios, reforzando la red sindical y la centralización del sindicato de enseñantes. Esto fue contestado por parte de los grupos confederales o ácratas levantinos, pero acabó imponiéndose esta tendencia centralizadora sindical, que se realizó en diferentes etapas, que fueron evolucionando parejas a los avatares de la guerra. En la primera se apoyó la nueva creación de escuelas racionalistas y el refuerzo a las ya existentes aprovechando un primer periodo de creación revolucionaria espontánea que se realizó desde perspectivas heterogéneas. En este primer momento la CNT de Levante buscaba un acuerdo de base con la central UGT, pero no integrándose en ella sino intentando formalizar una organización sindical de los enseñantes afectos a la CNT con la que pactar un gobierno con la UGT. En una segunda etapa, la CNT de Levante optó por la colaboración gubernamental con el gobierno caballerista, por lo que hubo que afrontar el debate interno que esto representaba en el ámbito educativo. En esta etapa la confusión entre decidir participar en un organismo similar al CENU, defendida por Fragua Social, o crear un organismo regional alternativo formado por las Escuelas Racionalistas al margen del Estado, frenó la creación de escuelas racionalistas. En una tercera etapa, cuando a partir de enero de 1937 el gobierno central fue recuperando los poderes del Estado en materia educativa y la CNT fue perdiendo su fuerza política, fue ganando fuerza el discurso en contra de la gestión del Ministerio de Instrucción Pública, lo que fue un intento sincero de las bases o de algunos cuadros confederales por luchar contra la no estatalización de la enseñanza, o al menos --- 573 “El proselitismo en el Ministerio de Instrucción Pública. El paraíso de los paniaguados”, Fragua Social, 19 de agosto de 1937, p. 7. manifestarse a favor de una educación libre. Pero también fue el ariete y la justificación que utilizaron frente a los opositores políticos o sindicales los militantes más comprometidos de la CNT levantina que vieron así reforzados sus esfuerzos a favor de la colaboración educativa en la red estatal. Estos utilizaron claramente este discurso anticommunista para fortalecer la organización centralizada del sindicato de enseñantes, pues estaban convencidos de que éste sería una pieza indispensable en la construcción del futuro. Cuando se consiguió esta centralización, los cenetistas habían salido ya del gobierno caballerista tras los sucesos de mayo de 1938 y el Estado había conseguido recuperar el control sobre el ámbito educativo estatal. No obstante, la CNT optó por la colaboración con el gobierno Negrín, aunque sin una participación importante en el poder político que, aunque forzosa debido a las acuciantes circunstancias bélicas, no explica del todo su colaboracionismo. Creemos que no puede negarse la decidida y entusiasta labor divulgadora de los principios de la enseñanza racionalista realizada desde el diario, aunque la CNT de Levante primó las estrategias sindicales y organizativas de la CNT-FAI respecto a la enseñanza. Dada la debilidad organizativa y la falta de concreción de su proyecto educativo y el largo proceso en la toma de decisiones entre los grupos anarquistas, la CNT fue perdiendo poder como sindicato frente a otras fuerzas políticas, aunque paradójicamente fue esto lo que le permitió la centralización del sindicato de enseñantes. Más que la fortaleza de los otros, fue su propia debilidad organizativa inicial como sindicato y su falta de habilidad política lo que impidió que triunfara su modelo educativo. No obstante, al menos una parte de los cuadros confederales levantinos admitieron una cierta revisión de sus principios antiestatistas en educación, aunque la pérdida de poder de la CNT frustró una experiencia colaborativa en educación que pudo ser más positiva. La CNT no cesó su colaboración con el gobierno Negrín y con el resto de fuerzas políticas hasta el final de la guerra, lo que se produjo hasta el golpe de Casado de 1939. Segundo Blanco y Puig Elías fueron miembros del gabinete Negrín y ello también contribuyó a la creación de esta red estatal. Esta forma de proceder sindical pudo alejar a los enseñantes de las prácticas educativas generales anteriores, importantes aunque heterogéneas y diversas. No obstante, a nuestro juicio, la colaboración educativa se produjo también entre las bases y dejó huella en gran parte de los libertarios, que fueron fraguando con el paso del tiempo una memoria común en la que los logros educativos generales conseguidos durante la Segunda República y la Guerra Civil se fundieron con los de las escuelas racionalistas anarquistas, aunque curiosamente en su momento fue, como hemos visto, verdadero objeto de enfrentamiento verbal interno y externo. Esto nos hace pensar, a riesgo de parecer una hipótesis arriesgada, que la colaboración real entre los maestros libertarios y los de otras organizaciones afines fueron en la práctica docente más habituales de lo que el bronco debate de la prensa planteó en su época, porque estos maestros compartían una misma ilusión educadora y una tradición común por encima de sus diferencias políticas. En concreto, durante los años de la contienda funcionaron numerosas escuelas racionalistas en el País Valenciano. En la provincia de Valencia Javier Navarro señala que desarrollaron su labor una docena de escuelas puestas en marcha por ateneos y agrupaciones de las JJLL (Vega Baja y Alta, Grao, Russafa y Orriols) y en las poblaciones cercanas a la capital (Mislata, Benicalap, Bétera), escuelas fundadas por federaciones locales de la CNT (especialmente), la FAI o JJLL de algunas localidades como Sagunto, Cullera, Gandía u Onteniente. En la provincia de Alicante siguió funcionando la Agrupación de Escuelas Racionalistas y las dos escuelas de la ciudad, y se abrieron nuevos locales e instalaciones. En la provincia alicantina funcionaron las escuelas de Altea, Cocentaina, Petrer, Villajoyosa, Elche, Ibi o San Vicente del Raspeig, algunas de ellas procedentes de refundiciones de escuelas anteriores que contaron con apoyos de la CNT, FAI, JJLL de estas localidades. En Castellón, la mayor presencia del movimiento confederal y anarquista durante la guerra se plasmó en la Escuela Racionalista de Castellón, o las de Lucena, Villafranca del Cid o Caudiel.$^{574}$ También se crearon centros educativos para los niños en las colectividades agrarias, muchos de los cuales accedieron por primera vez a una educación y ocio, que les habían estado vedados, como bien señala Aurora Bosch$^{575}$. Alejandro Tiana$^{576}$, aun advirtiendo de la falta de fuentes con las que contamos al respecto para el País Valenciano, deduce de las fuentes existentes que las escuelas racionalistas sostenidas por las colectividades fueron un menor número que las de Cataluña o Aragón, y que fueron mucho menores de lo que Gastón Leval$^{577}$ afirmó desde la militancia anarquista, quien sostuvo que en cada colectividad se habían creado una o dos escuelas. Pero la colectividad podía fundar o mejorar la escuela municipal, aceptar la oficial o patrocinar la creación de otra escuela con la colaboración de las diferentes organizaciones libertarias cuyo fin era la educación del conjunto de la población infantil y no sólo la de los militantes, afiliados o simpatizantes libertarios$^{578}$. Esta confusión puede también hacerse extensiva al resto de escuelas estatales, hospicios, colonias en las que colaboraron desinteresadamente muchos militantes, simpatizantes o miembros de las diferentes organizaciones libertarias, lo que reafirmaría nuestra hipótesis de que las --- $^{574}$ NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit. p. 130, que explica el funcionamiento de algunas de ellas en las páginas siguientes 130-141. $^{575}$ BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, Ugetistas y libertarios. Guerra Civil y Revolución en el País Valenciano 1936-1939, op. cit., p. 379. $^{576}$ TIANA FERRER, Alejandro, Educación libertaria y revolución social (España, 1936 - 1939), op. cit., p. 205. $^{577}$ LEVAL, Gastón, Colectividades libertarias en España, Aguilera, Madrid, 1977, p. 180. $^{578}$ NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit. p. 143. bases se volcaron en esta labor sin las diferencias irreconciliables que se expresaban desde la prensa, también desde Fragua Social, interesada como toda prensa en mantener un estado de opinión favorable, en este caso a los objetivos de la CNT-FAI como organización. Por último, aclarar que el diario también manifestó su interés por el fomento de las Enseñanzas Medias, Técnicas o Universitarias. En el diario hay numerosas llamadas en 1936 para que se crearan institutos y universidades populares, aunque como hemos visto no recibieron el apoyo de profesores e intelectuales para desarrollar un proyecto educativo para estas etapas. La falta de sindicación de estos profesionales liberales o intelectuales, parece confirmar que los prejuicios de las bases contra ellos, a los que calificaban de señoritos burgueses. Parece también que estos prejuicios funcionaron en sentido contrario, al no afiliarse éstos de forma importante a la CNT.$^{579}$ Pero el funcionamiento de institutos, centros técnicos o universitarios no podía desarrollarse sin ellos. Además, la creación de estos centros requería una capacidad presupuestaria y una formación que no poseían la mayor parte de los cenetistas y anarquistas. Por eso, lo más importante para Fragua Social fue la educación primaria, que podía crearse más fácilmente en cada pueblo o escuela, lo que hizo de ella inevitablemente un eficaz vehículo de propaganda y de lucha y un motivo de debate periodístico tras el que se ocultaban los intereses de todas y cada una de las cúpulas de las organizaciones sindicales y políticas. Quizá, aunque no sólo por este motivo, la enseñanza de los adultos se confió al teatro social, entendido éste como un elemento transformador de los valores sociales y un eficaz medio de propaganda. Escuela Nueva para los niños; teatro social para los adultos Bajo el gran titular Escuela Nueva para los niños; teatro social para los adultos y su editorial “El teatro y la Revolución”, el diario Fragua Social dejaba constancia a mediados de octubre de 1936 la importancia que otorgaban los confederales levantinos en su prensa a la promoción de un teatro comprometido, o social, necesario para conseguir la nueva sociedad que pretendían, lo que era acorde con su trayectoria cultural anterior.$^{580}$ $^{579}$ Algunos artículos sobre la necesidad de crear una Universidad Popular: “La Universidad valenciana ha de ser puesta al servicio del trabajador, Fragua Social, 29 de agosto de 1936, p. 8.; “La Escuela, La Universidad… 30 de agosto de 1936; “La Universidad Obrera de Barcelona, Petición Colegio Patriarca para Universidad Popular; Creación de la Universidad Popular Sagunto, Fragua Social, 26 marzo y 1 abril de 1937; Información sobre el Instituto Escuela Valencia en el Pleno Regional, Fragua Social, 10 de septiembre de 136, p. 2. También existe información sobre colonias escolares, como la Colonia José Cantó, colonias de Magisterio en Buñol, con 72 alumnos; Colonia El Saler, en Godelleta, para hijos de milicianos, y en Canals. También se realizaron numerosas suscripciones para atender a los niños de los alistados en las milicias populares y para ayudar en la organización de colonias por la FUE. $^{580}$ Véase para ello como obra general, LITVAK, Lily, Musa libertaria: arte, literatura y vida cultural del anarquismo español (1880-1913), Antoni Bosch, Barcelona, 1981, óp. cit., pp. 239-302. Fragua Social luchó por transmitir desde sus páginas un concepto revolucionario sobre el teatro, pues creía que era un factor fundamental para la transformación de los valores de la nueva sociedad. Como veremos, muchos de sus redactores estuvieron vinculados con el mundo teatral, pero, además, el Teatro y el resto de espectáculos en general conformaban una poderosa industria cultural que constituía un sector económico muy importante en el que el sindicato CNT no podía perder la ocasión de extenderse para captar militancia, activar y controlar la economía de guerra de la retaguardia y demostrar el poder del sindicato cenetista como organización. Aunque el diario no dedicó nunca varias páginas a una amplia sección teatral específica, siempre incluyó artículos y columnas referentes a la promoción, crítica y aspectos teóricos sobre los espectáculos públicos, especialmente los teatrales. Su clara línea editorial se mostró favorable al teatro social, aunque ésta convivió con la inclusión diaria en sus páginas de la publicación de la cartelera general de espectáculos de Valencia, que contenía todo tipo de espectáculos sociales o comerciales. Algunos de los artículos y notas publicados en el diario nos permiten obtener una valiosa información, que aunque fragmentaria, resulta muy importante, dada la escasez de fuentes para el estudio del funcionamiento de los sindicatos cenetistas de este ramo. El Teatro y las veladas artísticas en general siempre fueron fundamentales en la sociabilidad libertaria aunque experimentaron importantes transformaciones durante la contienda, como ha explicado Javier Navarro, al que seguimos en los siguientes párrafos en su explicación sobre el devenir de las veladas teatrales realizadas desde la sociabilidad libertaria en los años treinta.581 Antes de la guerra las veladas artísticas libertarias se celebraban con regularidad los sábados o domingos por la tarde-noche en los ateneos o los locales de las agrupaciones sindicales, especialmente cuando se quería conmemorar alguna fecha especial del calendario obrerista-ácrata, y cuando se quería homenajear a algún personaje admirado en la cultura libertaria. Los actores solían ser militantes y simpatizantes aficionados al teatro que habían preparado la obra teatral en sus horas de descanso tras un duro trabajo diario. Generalmente este trabajo teatral era realizado de forma altruista y las recaudaciones que se obtenían servían para atender las necesidades de sus respectivas agrupaciones o se dedicaban a un fin solidario, como subvencionar escuelas racionalistas, ayudar a los presos, subvencionar las actividades culturales del grupo de afinidad, de las asociaciones o del sindicato. A estas representaciones teatrales acudía libremente quien lo deseaba, por lo que sus espectadores solían ser un grupo compuesto por militantes, simpatizantes, vecinos del barrio, etc. 581 NAVARRO NAVARRO, Javier, «Los educadores del pueblo y la revolución interior. La cultura anarquista en España», en CASANOVA RUÍZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, op. cit., pp. 214-215 y NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit. pp. 265-292. En las veladas artísticas ácratas solía representarse como obra fundamental un drama social, aligerado con algunas pequeñas piezas cómicas, discursos, lecturas de poemas o textos breves, pequeñas piezas musicales, etc. La obra teatral representada pertenecía a lo que podríamos denominar teatro social realista, aunque no naturalista, porque el drama obrero pretendía concienciar a los espectadores de las contradicciones del capitalismo, pero su realismo siempre estaba matizado por el idealismo y por el afán redentor social que transmitía la obra. Generalmente se representaban obras de Ibsen, Hauptmann, Sudere, Mann, Mirbeau, Dicenta, Iglesias, Fola Igúrbide, etc. Predominaba, pues, en estas veladas culturales un fin benéfico, lúdico y propagandístico. Pero además, las veladas culturales contribuyeron a extender la cultura general entre los obreros, además de promover los valores ácratas entre el público. Las veladas teatrales permitían también la captación voluntaria de personas a través del teatro, que se acercaban al mundo libertario como actores o espectadores. El teatro ácrata, especialmente en Cataluña, permitió contactos y colaboraciones entre grupos de actores y grupos de autores modernistas radicales. Así, los libertarios participaron antes de la guerra en el Teatre Independent o en la Compañía Libre de Declamación y en otras iniciativas junto a Felip Cortiella y el grupo Avenir (también en las revistas Teatro Social y Avenir, en veladas teatrales conjuntas, edición y traducción de obras, etc.) También los publicistas libertarios fueron escritores de obras dramáticas en la primera década del siglo XX, como Albano Rosell, Teresa Claramunt, Federico Urales, Adrián del Valle, José Sánchez Rosa, Mauro Bajatierra, Francisco Caro Crespo, Ernesto Ordaz, etc. Todas las obras aludidas, libertarias o consideradas afines a sus principios, incluidos los clásicos, se difundieron a través de la trama asociativa anarquista y, en los años republicanos, por el Teatro del Proletariado o la Compañía de Teatro Social en Barcelona. La CNT en el Comité Ejecutivo de Espectáculos Públicos Uno de los cambios derivados de la guerra fue el control sindical cenetista-ugetista de la industria del espectáculo y su posterior socialización. El 13 de agosto de 1936 la Sección Cinematográfica del Departamento de Propaganda y Prensa del CEP tomó el control de la proyección cinematográfica de la capital valenciana y de su provincia. Y el 17 de agosto de 1936 el CEP y la Delegación, de acuerdo con los sindicatos UGT y CNT, constituyeron un Comité Ejecutivo de Espectáculos Públicos (CEEP) con jurisdicción en Valencia y su provincia, que al parecer contó con una representación paritaria inicial de los sindicatos UGT-CNT, aunque con una cierta preponderancia de la UGT, al menos eso parece indicar la mayor importancia de esta sindical en los cargos más importantes del CEEP. No obstante, antes de la guerra las centrales sindicales apenas tenían afiliados en la industria del espectáculo, salvo en algunos oficios manuales o mecánicos relacionados con la misma. La UGT partía con una cierta ventaja, pues según Ricard Blasco existía una Federación Regional de la Industria de Espectáculos Públicos (FRIEP), adscrita a la UGT.\textsuperscript{582} Fue en agosto de 1936 cuando se creó el Sindicato Único del Espectáculo en Valencia (SUEP-CNT-AIT), aunque funcionaban desde 1922 unas pocas secciones afines, que se integraron en el SUEP. Eran las secciones de Acomodadores y Empleados de Espectáculos Públicos y la Sociedad Valenciana de Artistas Teatrales. El diario \textit{UGT-CNT} informó el 19 de julio de 1936 (aunque publicó esta noticia con un mes de retraso) de la elección por unanimidad de la directiva del SUEP, aunque sabemos muy poco de su evolución.\textsuperscript{583} El CEEP lo formaron Marià Andrés (presidente), Ramón Estallarés (secretario), Manuel Martínez (vicesecretario), Irene Barroso (tesorera) Rafael Pérez (contador) y los vocales Antonio Mas, Andreu Gea Mateo y Miguel Garlich. De ellos, Marià Andrés, Ramón Estallarés y Andreu Gea pertenecía a la FRIEP- UGT, la actriz Irene Barroso fue secretaria del SUEP y Miguel Garlich y Andreu Gea eran los secretarios de la sección de cine y deportes adscritos al sindicato CNT.\textsuperscript{584} En cuanto a los objetivos del recién creado CEEP, este organismo se constituyó en un principio más como un órgano de gestión económica que de calidad de los espectáculos, aunque el comité trató de controlar el contenido revolucionario de la programación de los espectáculos públicos valencianos. Como la actividad teatral solía interrumpirse en verano, cuando muchas compañías descansaban o salía de gira por los pueblos, la mayoría de los teatros valencianos habían finalizado la temporada teatral al estallar la guerra, pues esta se acababa a mediados de julio y solía reiniciarse habitualmente en octubre. Por ello en primer lugar este organismo intentó regular la actividad de los espectáculos de cine, de los que existían más de 600 en todo el País Valenciano, ya que las películas habían desplazado en mucho a las actuaciones teatrales en el ocio de masas. Esta decisión pretendía asegurar la continuidad de las salas de cine, garantizar el sustento de muchos trabajadores y permitir al Comité disponer de una cantidad de dinero considerable para otros fines de la retaguardia. Por ello, los primeros pasos del CEEP estuvieron encaminados a imponer su autoridad y a conseguir un control estricto de los numerosos festivales en pro de las milicias que se organizaban por los partidos políticos, los sindicatos, comisiones falleras, clubes deportivos y ateneos culturales.\textsuperscript{585} \textsuperscript{582} BLASCO, Ricard, \textit{El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939)}, op. cit., p. 75, nota al pie 8. \textsuperscript{583} \textit{Ibidem}, p. 77. \textsuperscript{584} \textit{Ibidem}, pp. 75-76. \textsuperscript{585} \textit{Ibidem}, p. 83. El CEEP quería acabar lo que consideraba abusos de los organizadores de estos espectáculos y proporcionar trabajo a los actores, que se encontraban en una situación desastrosa por el intrusismo y por los abusos de los organizadores. También quiso acabar con la utilización abusiva de los locales en el verano de 1936 por los organizadores de mitines y todo tipo de actos. Los locales se ofrecían gratis a partidos y sindicatos a cambio del pago de la correspondiente factura de luz y limpieza, o de daños, aunque muchos se negaban a pagar, por lo que el CEEEP exigía el pago por adelantado. Así, el 5 de septiembre de 1936 una nota publicada en Fragua Social urgía a los Comités Ejecutivos de los pueblos a que procedieran a la incautación de todos los locales de espectáculos y a que realizaran un inventario de los mismos. Se les pidió también que nombraran un comité de trabajo con los empleados de estos locales, que serían inspeccionados por unos delegados nombrados por el CEEP, único organismo que sería el que señalaría la fecha en la que podrían volver a funcionar las salas.$^{586}$ Pero parece este celo no fue muy efectivo y sólo contribuyó a que se dirigieran numerosas críticas contra El CEEP. Uno de los primeros motivos de descontento fue que el acuerdo del CEEP de que los actores trabajaran gratis en todos aquellos locales que celebraran por primera vez un festival y luego cobrar una dieta de 10 pesetas cuando ya trabajaran en otros locales que ya lo habían celebrado. Las cajas de teatro y cine funcionaba de forma independiente, lo que todos no consideraban que debía ser lo más adecuado, pues los actores pretendían que no se les cobrara esta contribución y que se subvencionara la actividad teatral con lo que ellos consideraban un sector más próspero y competitivo: el cine. La temporada teatral el 10 de septiembre de 1936 en Nostre Teatre, pero las alabanzas de Fragua Social se las llevó la obra de teatro social, “Temple y Rebeldía” de Ernesto Ordaz, que fue estrenada a mediados de octubre de 1936 en el Teatro Eslava. Esta obra se puso de ejemplo de lo que el diario consideraba una obra de verdadero teatro revolucionario, pues para el diario, obras como “Nuestra Natacha”, de Casona, no eran consideradas obras del todo libres, porque habían sido escritas en momentos de menor libertad que los que la revolución permitía. Tampoco la representación en el Teatro Principal de “Los intereses creados” de Jacinto Benavente se consideró que criticaba con rotundidad los intereses burgueses, a pesar de lo cual, los redactores del diario agradecían que su autor se hubiera puesto de parte de la Revolución y que interpretara él mismo el papel de Crispín en esta obra en beneficio de los niños madrileños.$^{587}$ $^{586}$ Ibidem, p. 87. $^{587}$ Titular y Editorial “El teatro en la revolución”, Fragua Social, 17 de octubre de 1936, p. 1 Días antes el diario había promocionado la obra, “Teatro Social. Una obra para el proletario, y un autor novel Temple y rebeldía y Ernesto Ordaz”, Fragua Social, 15 de octubre de 1936, p. 13. Fotografía de Jacinto Benavente y el actor Ricardo Puga en la representación de su obra Los 406 En idéntico sentido se expresaron otros articulistas en el diario, como Juan Pérez Capilla, que pidieron en octubre de 1936 una mejor programación revolucionaria y que criticaron todas aquellas obras programadas que consideraban de contenido burgués, como la obra de Casona, “14 de octubre”$^{588}$. Pese a ello, y a pesar de no ser considerada perfecta, “Nuestra Natacha” acabaría siendo una de las obras más alabada y una de las más representadas, con ocasión de numerosos festivales artísticos, en el día del combatiente, etc.$^{589}$ Pero el diario Fragua Social consideraba en octubre de 1936 que el CEEP no se había movido mucho en la consecución de un arte verdaderamente revolucionario. El diario se publicó una nota de la Columna de Hierro dirigida al SUEP pidiéndole que controlara el contenido revolucionario de las obras$^{590}$. La crítica fue contestada por el secretario ugetista del CEEP Ramón Estallarés en el diario Verdad, el 9 de octubre de 1936 y también por Fragua Social en la misma fecha. No obstante, a finales de octubre de 1936 Fragua Social felicitó al delegado García Álvarez por las orientaciones generales que expuso sobre lo que se proponía hacer el Comité de Espectáculos Públicos. El deseo expresado por el diario era que el Comité fuera radical y revolucionario en la selección de las nuevas obras que había que representar, dejándose de moderantismos a la hora de actuar: el CEEP debía abarcar una renovación de la técnica, la moral, la “influenciación (sic)” cultural y la regeneración del espectáculo y otros aspectos generales. El diario no estaba de acuerdo con que el teatro necesitara de ficción y colorín, que aturdían, sino que entendía que la renovación teatral debía ser más de fondo que de forma, ya que consideraba que el teatro tenía una función educacional y una eficacia revolucionaria, lo que iba siempre unido a su sinceridad y realismo, como en la obra de Ordaz “Temple y Rebeldía”. El diario catenista valenciano consideraba que el teatro era un factor importantísimo para $^{587}$intereses creados, “Un acontecimiento teatral en Valencia”, Fragua Social, 18 de octubre de 1936, p. 12. $^{588}$PÉREZ CAPILLA, Juan, “De ambiente teatral.14 de octubre”, Fragua Social, 9 de diciembre de 1936, p. 10. $^{589}$La primera crítica muy positiva de la obra, que también incidió en aspectos teóricos sobre el hecho teatral, NERÍN, “Teatro revolucionario. Nuestra Natacha”, Fragua Social, 8 de septiembre de 1936, p. 8. Anuncio del espectáculo del Día del Combatiente organizado por la SIA en que se anuncia la representación de “Nuestra Natacha”, Fragua Social, 19 de diciembre de 1937, p. 8. Una defensa de la obra pero con una crítica negativa de su representación en Valencia, comparándola con una representación más auténtica y social llevada a cabo en los pueblos de Zaragoza, en el artículo de F. M, “El ayer y el hoy de Nuestra Natacha”, Fragua Social, 21 de diciembre de 1937, p. 3. $^{590}$“¡Atención! Atención ¡Para el Sindicato de Espectáculos Públicos!”, Fragua Social, 6 de octubre de 1936. Ricard Blasco lo interpreta como una muestra de la intransigencia y del puritanismo ácrata y se muestra muy crítico con el movimiento, BLASCO, Ricard, El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939), op. cit., p. 103, nota 62. Sin embargo, él mismo aporta ejemplos en las páginas siguientes de diarios socialistas o comunistas que también utilizaron la crítica del contenido revolucionario o moral de las obras teatrales para cargar contra el adversario político o sindical. la revolución, como se había podido comprobar en la revolución rusa, aunque consideraban que el verdadero ejemplo a seguir lo constituía lo que se había realizado en este aspecto en Barcelona. Por tanto, aplaudían la nueva trayectoria de mejoramiento y de dignificación que se había propuesto el CEEP y se mostraron de acuerdo con la iniciativa del Comité de Espectáculos Públicos de Madrid de abolir los bailes, los cafés de camareras y los cabarets.$^{591}$ El diario siguió, no obstante, fustigando a los autores por la escasa calidad revolucionaria de sus obras, especialmente las obras de Jacinto Benavente, que aunque el diario cenetista afirmaba que contaba con la simpatía del sindicato, sus obras no, pues no eran lo suficientemente revolucionarias para ellos. Esta crítica provocó la defensa de Jacinto Benavente en el diario de la crítica que los cenetistas hicieron de su obra “Dragón de Fuego”.$^{592}$ Pero la estrategia de la CNT y la marcha política de la guerra suavizarían las posturas del diario en noviembre de 1936. El 4 de noviembre la CNT entró en el gobierno nacional y pocos días más tarde, el gobierno se trasladó a Valencia. Fragua Social se había encargado hasta noviembre de 1936 de la vertiente administrativa y teórica de la organización cenetista en el Comité de Espectáculos Públicos, pero cedió en gran parte el testigo a la revista quincenal Semáforo, publicada en Valencia por el Comité Ejecutivo de Espectáculos Públicos UGT-CNT de Valencia y provincia entre el 1 de noviembre de 1936 y el 15 de noviembre de 1937. El diario Fragua Social publicitó ampliamente la revista Semáforo: advirtió de la aparición de cada número e incluyó generalmente un resumen del índice de sus contenidos. No en vano existía una correlación importante entre los redactores del diario Fragua Social y la revista, pues los principales responsables de Semáforo fueron el redactor del diario Muro y el conocido colaborador confederal Higinio Noja Ruiz. Semáforo constaba de unas treinta o cuarenta páginas dedicadas a artículos sobre teatro, cine, música, etc., acompañados de una gran cantidad de material gráfico. Tenemos constancia de que se publicaron 17 números, que fueron editados de forma muy atractiva y con una vistosa portada.$^{593}$ $^{591}$ Titular y Editorial, “El espectáculo público, factor de elevación ciudadana”, Fragua Social, 23 de octubre de 1936, p. 1. NERÍN (posiblemente pseudónimo de León Sutil, primer director del diario), “Sobre teatro revolucionario. Una labor que aplaudimos”, Fragua Social, 22 de octubre de 1936, p. 16. $^{592}$ BENAVENTE, Jacinto, “Unas cuartillas de Benavente”, Fragua Social, 27 de octubre de 1936, p. 14. Le acompañaba una nota de la redacción del diario. $^{593}$ Anuncio del segundo número de Semáforo, Fragua Social, 15 de noviembre de 1936, p. 4. Este número contenía trabajos sobre el teatro revolucionario, el sentido sexual de la danza, teatro experimental, Musculo y Cerebro, El Poeta ruso S. Pushkin, Teatro japonés, Cine, etc. Anuncio del tercer número de Semáforo, Fragua Social, 29 de noviembre de 1937, p. 3. El tercer número contenía: El ambiente en el arte y el arte en el ambiente, Teatro sudamericano, coreografía, cuerpos al sol, por los caminos del mundo, Víctor Hugo, Viva México, Viva Rusia. Nuestros héroes: Durruti, las Olimpiadas, etc. Estos son sólo algunos ejemplos, si se quiere un análisis sobre del contenido teatral de la revista Semáforo, véase COSME FERRIS, Maria Dolors, «La Socialización del teatro durante la Guerra Civil en valencia, Visión de la revista Semáforo», 408 En noviembre de 1936 desde el segundo número de Semáforo se pedía comprensión con el CEEPP\textsuperscript{594} y \textit{Fragua Social} en diciembre publicó el artículo de J. Alonso Sentandreu en el que éste felicitaba a los camaradas de Espectáculos por haber paseado por Valencia “Viva Vikka”, “Juan José”, de Dicenta; “Temple y Rebeldía”, “Crimen y Castigo” (película), “Infierno Negro” (película), “Els fills del poble”, comedia valenciana de Pepe Alba; “Ratolins de casa rica”, y “Nuestra Natacha”. También, reseñaba la obra del teatro universitario “El Búho”, por su representación de obras clásicas y modernas, el recital poético de Pla y Beltrán y Gil- Albert, y al “artista errante” Rambla, por la obra de Fola “El Cristo moderno”.\textsuperscript{595} En enero de 1937 el gobierno se deshiz el CEP, para pasar a constituirse los diversos Consejos Provinciales. También alrededor de febrero de 1937 se creó un Comité de Enlace UGT-CNT Nacional para organizar la Industria del Espectáculo.\textsuperscript{596} En estas fechas fue muy alabada la obra “El triunfo de las Germanías”, calificada por el diario como una obra ética para el pueblo, que fue representada el 31 de enero de 1937 por la Compañía Dramática Experimental en el Teatro Principal.\textsuperscript{597} La obra pudo conectar con una tardía defensa de la CNT del extinto CEP, y con su transformación en los diferentes consejos provinciales, que acabaron convertidos en la práctica en meras diputaciones sin funciones ejecutivas propias. Por otra parte, cierta lectura teatral de este episodio histórico pudo coincidir con el federalismo cenetista propio de la cultura libertaria. Pero esta representación acabó suponiendo graves pérdidas económicas para el CEEP, que tuvo que aceptar una subvención del Ministerio de Instrucción Pública para poder estrenarla.\textsuperscript{598} Las tensiones en el CEEPP estallaron en la primavera de 1937. El 2 de abril de ese año se procedió al cierre de los locales de cabaret, aunque siguieron funcionando de forma \textsuperscript{594} BLASCO, Ricard, \textit{El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939)}, op. cit., vol 1., p. 108 \textsuperscript{595} ALONSO Y SENTANDREU, J., “Flechas revolucionarias. Ocio y Espectáculos”, \textit{Fragua Social}, 9 de diciembre de 1936, p. 9. \textsuperscript{596} AVECILLA, Ceferino R., “El teatro y la Revolución”, \textit{Fragua Social}, 16 de febrero de 1937, p. 14. \textsuperscript{597} \textit{Fragua Social}, 21 de enero de 1937, p. 8. \textsuperscript{598} BLASCO, Ricard, \textit{El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939)}, op. cit., vol 1. p. 128. encubierta. En el diario la crítica se dirigió en primer lugar a los autores, a los que pedía que se implicaran en la creación de nuevas obras teatrales verdaderamente revolucionarias. Camilo Campos denunció desde Fragua Social la mala situación en la que a su juicio se encontraba el teatro y la falta de una producción escénica verdaderamente revolucionaria tras nueve meses transcurridos desde el inicio de la guerra. Algunos de los autores, se lamentaba, se habían decantado por participar en actividades periodísticas y otros vivían como pasivos espectadores de la situación, lo que consideraba una de las causas por las que se estaban representando en los teatros de Valencia un arte escénico vulgar a la altura de cualquier villorrio. Camilo Campos no se privó de criticar a Benavente por haber escrito la canción “Torero”, dedicada “a cierto artista que hacía gala de amaneramiento” que le recordaba lo peor del teatro “fascistoide”; y a los hermanos Machado, que podían escribir algo de mayor altura que “La Lola se va a los puertos”. Pero, sobre todo, pedía a los poetas Antonio Machado y Rafael Alberti que emplearan su poesía para evocar con sus versos los esfuerzos de los milicianos y los logros de la lucha popular; y a Casona, que escribiera obras totalmente revolucionarias ahora que la guerra le permitía disfrutar de una mayor libertad. Pero también su crítica se dirigió directa a Enrique López Alarcón, dramaturgo afin a la CNT, al que acusaba de haberse dedicado al periodismo descuidando la creación de nuevas obras.$^{599}$ Por ello, el diario promocionó a sus propios autores, alabando a la Compañía de Dramas Sociales de Abelardo Merlo, que se inició en el teatro Ferrer y Guardia, donde presentó la comedia del cenetista de José España “Viva la Paz”.$^{600}$ Pero el blanco de las críticas se dirigió en la primavera de 1937 contra los actores, que al parecer no apoyaban la socialización promovida desde el CEEPP. Las desavenencias en el CEEP culminaron el 30 de abril de 1937 con la celebración de una Asamblea en el cine Tyris en la que se deshizo la unidad de los trabajadores del Espectáculo. Fragua Social intentó convencer a los actores desde sus páginas de lo incongruente de ese paso, para recordarles su situación antes de la guerra, cuando eran vejados por los empresarios, los negocios teatrales estaban en bancarrota y muchos elencos artísticos se depauperaban al fracasar las obras, lo que provocaba que los actores se encontraran sin trabajo y que se agravara su situación al estar siendo en gran parte desplazados por el cine en las actividades de ocio. Según el articulista Artoriges, que también escribía desde Semáforo, el Comité Unificado UGT-CNT había salvado a los actores de su pésima situación, “a pesar de la animosidad, la actitud ofensiva y el desprestigio que los actores le habían dedicado”, y que había culminado por fin en la destrucción de la unidad, de la que tanto se habían beneficiado todos los que vivían del teatro. Según Artoriges antes $^{599}$ CAMPOS, Camilo, “De la escena española. Que salga el autor”, Fragua Social, 20 abril 1937, p. 16. $^{600}$ CENETE, Fragua Social, 24 de abril de 1937, p. 3. de la guerra eran escasamente doscientas personas los que vivían de él, y en abril de 1937 eran más de mil. A pesar de lo cual, los actores acusaban injustamente al comité de tirano, de ladrón, cuando éste les exigía un poco de sacrificio para todos, es decir, una contribución económica. En la asamblea los actores vociferaron e insultaron a los compañeros de la sección de cines porque creían que sin su aportación los actores no podrían desenvolverse. Pero lo cierto era, según el articulista, que el fondo de las aportaciones del teatro, obtenidas del tanto por ciento con el que contribuían y que tanto odiaban, era de trescientas mil pesetas, lo que suponía una garantía económica para todos ellos. Por ello el comité les había hablado de que podía permitirles incluso unas vacaciones pagadas en verano o un seguro de enfermedad. Por eso, se os decía desde Semáforo que era suicida criticar a al comité”. Fragua Social pedía que reconsideraran de nuevo la unificación. A su entender, para el buen funcionamiento del mundo del espectáculo se necesitaban dos cosas: que el organismo administrativo director de los espectáculos creara una sólida base económica y que éste trazara la marcha moral de los espectáculos. Si estas dos cosas no se conseguían, aseguraba, todo se estrellaría en buenos propósitos. Por ello, pedía unidad y proponía que las organizaciones UGT y CNT acordaran declarar la profesionalidad de los actores y que se procediera a una inspección de los locales, lo que no les parecería bien a aquellos que tenían otros trabajos y que realizaban además servicios en el ramo de los espectáculos, privando así del trabajo a sus compañeros. Con estas medidas de saneamiento, aseguraba, podrían hacerse plantillas fijas, suplencias y bolsas de parados entre las organizaciones, cerrando así el ingreso a la profesión mientras existieran parados en las bolsas sindicales. Todo ello reduciría la nómina de los actores, de tal forma que la medida ayudaría a crear un fondo capaz de sostener a todos los trabajadores y a producir todo lo que necesitaran los espectáculos. Fragua Social defendía, por tanto, que existiera un organismo de control que procediera al saneamiento moral y económico del mundo del espectáculo. La insolidaridad entre los actores teatrales y los sindicados pertenecientes al mundo del cine quedó bien patente en esta asamblea, lo que desconocemos si se produjo por una mayor preponderancia de ugetistas entre los actores y por un mayor peso de los trabajadores del cine en la CNT, lo que parece deducirse de la composición inicial del CEEP. Pero desconocemos mucho de la evolución posterior de estos sindicatos. El estado actual de las investigaciones sólo nos permite conocer que en agosto de 1937 la CNT aún no había constituido la Federación Regional del Espectáculo y que en esas fechas tampoco se había realizado totalmente la socialización de los espectáculos en todo el País Valenciano. En una información que un reportero de Nosotros realizó en un --- 601 ARTORIGES, “A los trabajadores del teatro”, Fragua Social, 18 de mayo de 1937, p. 7 y 19 de mayo de 1937, p. 8. reportaje en Valencia, aportaba el dato de que en agosto de 1937 existían 2400 afiliados en el término municipal de Valencia, cantidad que cabe no obstante tomar con cautela, pues podía no ser del todo exacta debido al tono propagandístico del reportaje.\textsuperscript{602} Lo que sí parecen indicar las fuentes es un aumento de afiliación en los sindicatos durante la guerra, que se realizó de forma indiscriminada por parte de las sindicales UGT y CNT pues las dos centrales sindicales sabían que su presencia paritaria de las en el CEEEP podía ser circunstancial y que podrían separarse pronto, por lo que intentaron procurarse la afiliación del máximo de profesionales sin una previa selección ideológica. De la lectura del diario no podemos obtener mucha más información respecto del verano de 1937\textsuperscript{603}. La Dirección General de Seguridad cerró todos los espectáculos de “varietés”, “danzing”, etc., medida que fue aplaudida por \textit{Adelante}, aunque \textit{Verdad} se quejaba en agosto del 37 de que éstos continuaban existiendo. Movilización y constitución de la Federación Regional de la Industria del Espectáculo En noviembre de 1937 desapareció la revista \textit{Semáforo}. El diario \textit{Fragua Social}, que nunca había delegado del todo su labor rectora cultural, reanudó a partir de esta fecha la publicación de artículos dedicados al teatro siempre que las penurias de la guerra lo permitieron, lo que no había dejado nunca de hacer del todo, y volvió a dedicar parte de su esfuerzo a la organización sindical de la industria del Espectáculo. Generalmente incluyó una columna dedicada a la crítica teatral, que fue realizada por varios autores, aunque el más destacado de ellos fue Óscar Blum, también crítico teatral del diario \textit{Nosotros}, redactores del diario \textit{Fragua Social} en su tercera etapa y el más culto y unido a las iniciativas teatrales más innovadoras. Las principales críticas del diario se dirigieron contra la programación de El Principal en una campaña periodística iniciada desde \textit{Fragua Social} que coincidió con la agitación y movilización necesaria que rodeó la constitución de la nueva Federación Regional de la Industria del Espectáculo Público de Levante en la primavera de 1938, y con la toma de posiciones internas de poder en los sindicatos de la CNT. La campaña que estalló en la primavera de 1938 había ido \textit{in crescendo} desde noviembre de 1937. El domingo 5 de noviembre de 1937 se realizó un acto de afirmación presidido por A. Gimeno Ortells en el teatro Alcázar a las 10,30 de la mañana en el que intervinieron Benito Sáez, de las JJLL; Camilo Campos, Óscar Blum, \textsuperscript{602} REPORTER, Labor confederal. Sindicato de Espectáculos Públicos, \textit{Nosotros}, 20 de agosto de 1937. Citado por son BLASCO, Ricard, \textit{El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939)}, \textit{op. cit.} vol. 1, p. 76 y 119. \textsuperscript{603} El terreno artístico; SUTILEZAS, “Por esos teatros. Eslava. “La otra honra de Benavente”, 27 de agosto de 1937, p. 3; SUTILEZAS, “Por esos teatros. Los Miserables, en El Principal”, \textit{Fragua Social}, 4 de septiembre de 1937, p. 3. Félix Paredes, Salvador Cano Carrillo y Caridad Marías. Juntos realizaron una declamación colectiva cuyo plato fuerte fue la obra Friso de la Victoria, del redactor de Fragua Social Félix Paredes, autor en el diario de numerosos poemas de guerra. El acto estuvo a cargo de la sección teatral de las JJLL y bajo la dirección artística de Óscar Blum. En el acto estuvieron representados los grandes genios del arte teatral, como Víctor Hugo, Shakespeare, Molière, Piscator, Calderón de la Barca, etc., que pasaron por los labios de los participantes. Según Fragua Social, juez y parte, dada la presencia de varios redactores del diario en este acto, la velada fue un gran éxito.$^{604}$ Para Óscar Blum, como para muchos de los redactores y colaboradores del periódico, como Félix Paredes, Salvador Cano Carrillo, Giménez Igualada y Juan Rueda Ortiz, las actividades teatrales siempre tuvieron una importante presencia en sus vidas. También el 14 de noviembre de 1937 a las 4 de la tarde, a beneficio de la escuela racionalista de Benicalap, se realizó otro acto de afirmación teatral, organizado por Benito Sanz de la Federación Comarcal de JJLL, y otro en el cine moderno de Benimàmet.$^{605}$ Y el domingo 26 de diciembre de 1937 en el teatro Serrano se realizó otro acto cultural bajo la presidencia de Salvador Cano Carrillo, con la actuación como oradores de Giménez Igualada y de Óscar Blum, que citaron a Ibsen, Hautmann y Gorki. Estos consideraban a Stanislavsky en Rusia, Reinhardt en Alemania, y Antoine en Francia, como el triángulo básico del nuevo teatro, pues afirmaban que el teatro no era sólo diálogo, sino también visualidad. En él intervinieron Antonio Gandía, que leyó los poemas de Félix Paredes “Durruti no ha muerto” y “El hijo negro” y también el redactor de Fragua Social Félix Paredes.$^{606}$ “En pro de la dignificación del espectáculo Público. Habla la Federación de la Industria CNT”, Fragua Social, 9 de enero de 1938. El 28 de enero de 1938, la federación justificaba ante el ministro que la falta de un teatro revolucionario era debida a la falta de medios. El diario Adelante se mostró en desacuerdo y propuso que estos se sacaran de la caja del cine.$^{607}$ --- $^{604}$ Teatro revolucionario mejicano, Fragua Social, 7 octubre de 1937. “De teatro, ¿Pero de verdad se va a representar Don Juan Tenorio?”, Fragua Social, 31 de octubre de 1937, p. 7. EL FANTASMA, “Teatros. Don Juan”, Fragua Social, 3 de noviembre de 1937, p. 3. EL FANTASMA. “El Teatro”, Fragua Social, 9 de noviembre de 1937, p. 3. En ellos se expresan quejas sobre Enrique Rambal, responsable del Teatro Principal por no dejar entrar en el teatro a los periodistas. $^{605}$ De la Federación Local, Fragua Social, 12 de noviembre de 1937, p. 2 y 14 de noviembre de 1937, p. 8. EL FANTASMA, “El Teatro”, 18 de noviembre de 1937, p. 2. (Comentario sobre la Xirgu y los teatros de Barcelona de muy poca calidad literaria). $^{606}$ Fragua Social, 26 diciembre, p. 7. Resumen del acto, Fragua Social, 28 de diciembre de 1937, p. 3. Nota anunciadora, “Teatro de la revolución y la revolución del teatro”, Fragua Social, 25 de noviembre de 1937, p. 7 y 5. MARTÍ IBAÑEZ, Félix, “Sobre la cortesía revolucionaria. Carta abierta a Enrique López Alarcón, Fragua Social, 26 de septiembre de 1937, p. 8. $^{607}$ Algunos extractos de la contestación del ministro, expuestos en las obras de Marrast y la contestación de Adelante, “A vueltas con el teatro”. Adelante, 3 de marzo de 1938, citados por La campaña contra Rambal y la dirección del Principal continuó con los artículos de El Fantasma desde su columna “Teatralerías” y con los artículos de José Pros en el diario$^{608}$. El domingo 6 de marzo de 1938 se realizó un gran festival artístico en el salón de actos del Teatro de la Federación Ferroviaria. Se estrenó Francís, un apunte social en un acto en prosa y verso, también de Félix Paredes. En este acto, que se anunció como la “La revolución en el teatro y el Teatro en la revolución”, se declamó “Friso de la victoria”, de Félix Paredes por el grupo de declamación colectiva de la Escuela lirica de autores, además de “Els merengues”, un entremés de un acto de Vicente Montesinos. También contó con la participación en los entreactos de la Banda Confederal.$^{609}$ El 5 de marzo de 1938, la Federación Regional de la Industria del Espectáculo Público de Levante se dirigió a todas las Federaciones locales de Industria, Federaciones Comarcales y Sindicatos Únicos de la Región para que formaran en su respectivas localidades el Sindicato o la Sección de Espectáculos Públicos, si no existía todavía, pues había bastantes localidades que no la tenían, a pesar de que en ellas había una excelente representación de la CNT, y éstas no habían contestado a sus repetidas demandas. La Federación de Espectáculos Públicos de Levante iba a celebrar su primer Congreso, del que había de salir importantes acuerdos para el desarrollo de la Industria, por lo que se dirigían a todas las Federaciones Locales y comarcales de Oficios Varios que tuvieran afiliados de Espectáculos Públicos, para que acudieran al Primer Congreso Regional que había de celebrarse en Valencia el 7 de marzo de 1938, en el domicilio de la Federación, sito en la Calle Hernán Cortés, 1, de Valencia, y para decidir la forma de contribución de los federados a los gastos de la federación regional, para nombrar el secretario, y para decidir el rumbo a seguir en el orden orgánico y profesional.$^{610}$ El 8 de marzo de 1938, Óscar Blum arremetió con dureza contra Rambal, director de El Principal, que hacía del teatro un negocio cualquiera y sobreponía todo a la cuestión de sueldos, ganancias e intereses comerciales. Hoy, precisaba el redactor, cuando había comenzado el Primer Congreso Regional de la Industria del Espectáculo Público de Levante, era necesario conseguir habilitar un Teatro, constituir una compañía de elementos valiosos, instalar una dirección artística verdaderamente responsable y trazar las líneas de un repertorio “digno de nuestro tiempo”. --- $^{608}$ BLASCO, Ricard, El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939), op. cit. vol. 1, pp. 95 y 130. $^{609}$ EL FANTASMA, Teatralerías, En el Principal, deciden no dejar entrar a ningún periodista, Fragua Social, 1 de marzo de 1938, p. 8. PROS, José, El Teatro Principal y el señor Rambal, Fragua Social, 2 de marzo de 1938, p. 3. $^{610}$ Nota, Fragua Social, 3 de marzo de 1938, p. 2. $^{610}$ Nota de la Federación Regional de la Industria del Espectáculo Público de Levante, Fragua Social, 5 de marzo de 1938, p. 2. Blum se quejaba de que no habían servido para nada los debates al respecto en el Consejo Provincial, pues este organismo había arrendado el Teatro Principal al Ministerio de Instrucción Pública, quien lo había cedido al Consejo Nacional del Teatro, el cual lo había subarrendado al Consejo Obrero, y el Consejo Obrero había bendecido al señor Rambal. Los actores elegían las obras que consideraban más rentables y se le daba al público un espectáculo frívolo, lo que era para Óscar Blum un caso claro de indolencia que fomentaba la ignorancia, porque el público no estaba aún educado. El teatro no era sólo un negocio, recordaba, pues tenía una misión cultural fundamental en la retaguardia. Blum ponía como ejemplo el Teatro Eslava, que aunque en ejecución técnica y artística de las obras dejaba mucho que desear, daba al público representaciones de clásicos, como Shakespeare, Calderón de la Barca, Lope, etc. En abril de 1938 hubo de realizarse un festival en beneficio del diario Fragua Social, cuya situación económica era insostenible. El 5 de abril de 1938 Segundo Blanco fue nombrado ministro de Instrucción Pública y Sanidad en el gobierno de Negrín y el 7 de septiembre de 1938 se aprobó el Decreto que creaba el Consejo Superior de Cultura, cuya misión era unificar y orientar las diversas manifestaciones culturales. A ello respondió favorablemente el diario hablando de nuevo de una oportunidad para regenerar el arte escenográfico. No debió ser muy efectivo, pues al comenzar 1939 Óscar Blum pedía desde el diario un Consejo que reconvirtiera el teatro y proponía la creación de un Consejo de Espectáculos Públicos, es decir, de un órgano ejecutivo capacitado para imponer su voluntad, formado por un delegado gubernativo, otro del Ministerio de Instrucción Pública y dos de ambas sindicales del ramo. Pedía que se adoptaran las siguientes medidas: 1. La inmediata destitución de los llamados “responsables” o “directores” de los teatros de Valencia y el nombramiento de un interventor político y artístico en cada uno de estos últimos. 2. La depuración radical de la cartelera, en especial los espectáculos del género frívolo. 3. La formación de un comité adjunto, encargado de elaborar una lista de obras dramáticas entre los títulos del repertorio clásico y contemporáneo, tanto --- 611 BLUM, Óscar, “Detrás de los bastidores. Contra la ignorancia e indolencia”, Fragua Social, 8 de marzo de 1938, p. 8. EL FANTASMA, “Teatralerías. Arte Escenográfico”, Fragua Social, 5 de marzo de 1938, p. 8. BLUM, Óscar, “Detrás de los bastidores. Confesiones del crítico”, Fragua Social, 10 de marzo de 1938, p. 7. 612 Reportajes de Fragua Social. La Industria del Espectáculo Público ante un porvenir más digno, más humano más justo que el presente”, Fragua Social, 18 de septiembre de 1938, p. 4 y 3. Por esta nota sabemos que el secretario de la Federación Regional de Espectáculos Públicos de Levante fue Julio Bravo. nacional como extranjero, cuya representación puede ser considerada como deseable desde el punto de vista de los intereses supremos del actual momento histórico. 4. La repartición de dichas obras entre todas las compañías teatrales que acudan a Valencia, según la capacidad artística y técnica de cada una de ellas. 5. El control artístico, y sobretodo ideológico, de los conjuntos teatrales que irradiaban desde la capital a la provincia valenciana, y cuya actuación hasta la fecha no había sido precisamente un modelo de virtudes cívicas.$^{613}$ A partir de aquí los acontecimientos políticos que precipitaron el final de la guerra y el fin de la sección teatral. Las últimas noticias relacionadas con el mundo de la cultura fueron la noticia triste de la muerte de dos poetas Víctor Gabirondo y Antonio Machado.$^{614}$ Conclusiones sobre las veladas teatrales o artísticas durante la guerra Javier Navarro ha demostrado cómo las numerosas prácticas culturales y educativas anarquistas conformaban la identidad libertaria. Ser libertario era compartir un conjunto de actitudes, valores y prácticas culturales que servía para reconocerse como tal, a pesar de las diferentes tendencias y estrategias que convivían dentro de mundo ácrata, anarquista o anarcosindicalista.$^{615}$ Estas prácticas socializaban y organizaban a militantes y simpatizantes, que al practicarlas daban fe o se familiarizaban con los valores anarquistas, y permitían así la consolidación, creación y difusión de los grupos de afinidad ácrata o de las organizaciones sindicales creadas a partir de ellas, promotoras a su vez de estas o de nuevas actividades culturales. Estas prácticas culturales fueron siempre muy importantes, aunque heterogéneas y discontinuas, como el mismo movimiento --- $^{613}$ BLUM, Óscar “Detrás de los bastidores. Hay que movilizar los teatros”, Fragua Social, 18 de enero de 1939, p. 2; Por un Consejo de Espectáculos Públicos”, Fragua Social, 19 de enero de 1939, p. 2; y “Detrás de los bastidores. “Homenaje a María Guerrero, en el Libertad, Fragua Social, 26 de enero de 1939, p. 2. Se representó “La Leona de Castilla”, de Francisco Villaespesa, el crítico valoraba a María Guerrero, pero no entraba en el juicio de la obra, pero no valoraba en mucho la representación. $^{614}$ BLUM, Óscar, Entre los bastidores. A propósito de una carta abierta”, Fragua Social, 2 de febrero de 1939, p. 2; Entre los bastidores. “La vida es sueño”, en El Principal, Fragua Social, 9 de febrero de 1939, p. 2.; “Detrás de los bastidores. “Son mis amores reales, en El Principal”, de Joaquín Dicenta (hijo), Fragua Social, 24 de febrero de 1939, p. 2. (Crítica negativa y su último artículo teatral). MISTRAL, Emilio, “Han muerto dos poetas: Víctor Gabirondo y Antonio Machado, Fragua Social, 28 de febrero de 1939, p. 2. El diario también publicó el 32 de marzo de1939 una carta del presidente de la Alianza de Intelectuales Antifascista, Antonio Moral López, en homenaje a Antonio Machado. Y el 1 de marzo de 1939 una breve noticia sobre los ganadores de un concurso literario organizado por la FIJL. $^{615}$ Al que seguimos en su argumentación. Véase, NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit., pp. 292-307. anarquista, y chocaron con un ambiente nada propicio a las mismas y con las penurias económicas que impedían su mantenimiento o consolidación. No obstante, los grupos de afinidad, ateneos, sindicatos de la CNT-FAI, Juventudes Libertarias o Mujeres Libres se esforzaron con un gran voluntarismo en la organización de numerosas charlas, conferencias, publicación de revistas o diarios, actuaciones teatrales o musicales, excursiones educativas, divulgación de las doctrinas naturistas, estímulo del estudio del esperanto y creación de escuelas racionalistas. Pero estas actividades culturales estuvieron presentes en mayor o menor medida en otras redes asociativas de movimientos de diferente orientación ideológica a la libertaria, que compartían una cultura radical-democrática de raíz progresista, laica e ilustrada, que estuvo presente en el republicanismo y en el obrerismo en general, y que también los libertarios asimilaron y reinterpretaron. Que dicha cultura libertaria se definiere como revolucionaria o antiliberal no demuestra su falta de modernidad en el periodo que estudiamos, pues la democracia liberal estuvo fuertemente cuestionada en España y en Europa por opciones políticas tan modernas al menos como las opciones liberales de los años treinta. Pero las circunstancias sobrevenidas con la guerra alteraron las veladas artísticas organizadas desde los diferentes ámbitos del mundo libertario, pues cambiaron de forma sustancial en su contenido, frecuencia y fines, así como también en la composición de sus cuadros artísticos y en el público al que iban dirigidas. Los festivales de tipo benéfico se multiplicaron con objetivos de todo tipo, generalmente solidarios y en gran parte destinados a prestar ayuda a las perentorías y materiales necesidades del frente y de la retaguardia, no necesariamente necesidades culturales de las organizaciones ácratas. Lo que primó en ellos fue el afán recaudatorio solidario de los festivales artísticos y su contenido se fue homogeneizando, pareciéndose cada vez más a los de otras organizaciones del bando republicano. A diferencia de los años anteriores a la guerra, estas veladas artísticas incluyeron cada vez más una mayor variedad de géneros artísticos, con una mayor presencia de la música, de géneros menores como la zarzuela o flamenco, números de variedades, etc. Esto también se promovió por el afán de proporcionar empleo a todos los profesionales del espectáculo. Estos cambios provocaron a menudo la crítica de determinados sectores ácratas ante la calidad ínfima y poco revolucionaria de los espectáculos de la retaguardia. No obstante, en estas veladas artísticas se recitaron también a menudo poesías de una carga ideológica marcada y fue habitual en algunas de estas actuaciones que se interpretaran por las bandas musicales himnos proletarios como Hijos del Pueblo, la Internacional o el Himno de Riego. Por primera vez los libertarios utilizaron grandes locales antes vedados para ellos, como los grandes teatros a los que no habían podido antes tener acceso, u otros locales incautados a los que se dotó de nuevas funciones, entre ellas las teatrales. Todas las agrupaciones libertarias fueron especialmente activas en iniciativas teatrales, aunque entre ellas destacó especialmente la labor de las JJLL que materializaron las experiencias más novedosas. Durante la guerra se creó La Compañía de Teatro del Pueblo y una Escuela Lírica de Actores a finales de 1937, promovida por Óscar Blum y por otros intelectuales ácratas. Y por primera vez también se crearon cuadros artísticos infantiles. No obstante, el espacio público cultural fue un espacio compartido y disputado. Aunque la tremenda y compleja labor de organización sindical de la economía del espectáculo permitió el crecimiento de la afiliación, también absorbió la mayor parte de las energías de los cenetistas y de los ugetistas, lo que acabó lastrando el contenido revolucionario de las obras representadas pues si bien en el inicial contexto revolucionario ayudó a promover algunas iniciativas destinadas al fomento de un teatro social, no se pudo acabar con el predominio de los espectáculos comerciales de entretenimiento, incluido el cine comercial, que siguieron dominando la cartelera durante toda la guerra. La estrategia sindicalista de la CNT primó más los criterios de tipo sindical que los aspectos ideológicos o culturales, lo cual no quiere decir que no los considerara importantes. La gestión de la industria del Espectáculo conllevó la necesidad de proporcionar trabajo a los empleados afiliados al Sindicato del Espectáculo de la CNT o de la UGT, y la gestión produjo también no pocos enfrentamientos entre los distintos sectores o profesiones que componían dicha industria. Mientras, bajo el paraguas de la intervención sindical, los antiguos empresarios burgueses o los directores de las compañías teatrales tuvieron una gran libertad de acción. Estos carecían de un interés revolucionario y primaron el rendimiento económico de los espectáculos, además de poseer diferentes criterios de calidad artística a los defendidos por las centrales sindicales. Parece también que durante la guerra los teatros se rigieron en forma de cooperativa o socializada, aunque no sabemos hasta qué grado llegó realmente la socialización en la provincia de Valencia. Pero sí que muchos pueblos no acogieron bien esta iniciativa de centralización del CEEP y que la socialización causó el malestar de algunos pueblos lejanos a Valencia. Asimismo la falta de colaboración de autores y actores, trasluce la resistencia de sus propios sindicados y su falta real de autoridad sindical sobre ello. Generalmente, esto fue explicado desde el diario casi siempre desde aspectos económicos egoístas, pero también pudo producirse como una fuerte reacción contra una práctica sindical cultural centralizada durante la guerra muy alejada del tradicional funcionamiento de los sindicatos de la organización cenetista levantina, quien siempre había permitido la federación libre de sus sindicatos y su autonomía. Aunque la CNT mantuvo teóricamente la opción federativa, su apuesta sindical por el control administrativo centralizado del sindicato, le alejó de la tradición y de su práctica cultural anarcosindicalista anterior, que siempre había permitido la libertad de coordinación entre el sindicato CNT y el resto de grupos anarquistas. No obstante, aunque pueda parecer paradójico, fueron los militantes más concienciados los que más apostaron por la centralización orgánica administrativa y de contenido teatral. La guerra facilitó la dispersión de los poderes locales en un inicio, lo que favoreció que las propuestas centralizadoras del CEEP chocaran con una masa indisciplinada de sindicatos en los que se encontraba muy arraigado el funcionamiento a nivel municipal y con los temores de absorción de los sindicatos cenetistas por la central ugetista, además, de que muchos de los nuevos sindicados no poseían el menor conocimiento de los valores ácratas y se apuntaron al sindicato, también a la UGT, de forma oportunista, o simplemente movidos por la necesidad de poder trabajar, al intentar controlar el Comité todos los espectáculos públicos. Ante esta realidad, los líderes cenetistas optaron por la centralización. Unos eligieron la táctica pragmática de fortalecer la red sindical de forma cuantitativa para extender la cantidad de sindicatos y sindicados, para poder conseguir la necesaria rentabilidad de la industria del Espectáculo y para favorecer así la economía de la retaguardia y el triunfo en la guerra, por lo que fue necesario sacrificar el contenido revolucionario de las obras. Otros dirigentes cenetistas, en cambio, lo propusieron porque consideraban que sólo una revolución cultural de fondo podría cambiar la sociedad, lo que pasaba necesariamente por la justificación de comités de control económico e ideológico, aunque criticando a aquellos que sólo siguieron criterios meramente cuantitativos de rentabilidad. Por otra parte, aunque la CNT era consciente de la ausencia de intelectuales reconocidos en sus filas ajenos al mundo libertario y de lo que esto suponía en su labor renovadora del Teatro e intentó elevar el marco revolucionario del mundo teatral, la mayor parte de los intelectuales se encuadraron en la órbita ugetista o socialista y bajo la influencia del PCE u otros partidos republicanos. Y otros muchos también ocultaron sus preferencias derechistas, adaptándose a la nueva situación, camuflándose como miembros de algunos de estos partidos, incluso en las centrales sindicales, también en la central cenetista. La guerra alteró de forma importante la sociabilidad libertaria y también sus veladas artísticas no sólo fue así por el profundo impacto que tuvo la guerra en los valores de toda la sociedad en general, sino también porque la contienda conllevó cambios vertiginosos en las organizaciones sindicales, que asumieron unas responsabilidades organizativas más allá de lo que su infraestructura como sindicatos les permitía, especialmente el sindicato cenetista. Y también porque a la polarización política que conllevó la guerra se unió la inhabilidad de los cenetistas para llegar a pactos y componendas con grupos políticos, sindicales e intelectuales, lo que acabó perjudicándolos y aislandoles. Arte revolucionario, arte antifascista y legado artístico liberal La palabra cultura (como libertad, Razón, pueblo, compromiso) admite muchos significados, pero en el contexto bélico de la guerra civil de 1936-1939 hablar de cultura, aunque pueda resultar obvio señalarlo, supone de forma inevitable hablar de política, porque la creación de una cultura denominada nueva se convirtió en un eficaz vehículo revolucionario y en un arma de combate indispensable. La guerra en España se enmarcó en el contexto político europeo de los años treinta en los que se impuso un compromiso ineludible de la cultura y el arte con la lucha por conseguir un nuevo humanismo que diera satisfacción a aspiraciones legítimas de libertad, formación integral, dignidad y solidaridad. Un artista o intelectual de los años treinta no podía dejar de tomar partido por imperativos éticos y debía colaborar en la creación de esta Nueva Cultura. Su obligación era ayudar a conseguir el apoyo exterior, atrayendo a la opinión pública internacional para su causa. La guerra de 1936 contribuyó a extremar las posiciones de los intelectuales y artistas entre los dos polos poderosos del comunismo y del fascismo, aunque entre ellos existían otras opciones diferentes, no menos radicales (socialismo, anarquismo, trotskismo, estalinismo) y también tibias o moderadas. Pero, en concreto, en el ámbito cultural y artístico, en los años treinta se produjo la ruptura de los intelectuales con aquellas vanguardias que proclamaban el arte por el arte, o meramente formalistas, y fue creciendo el número de intelectuales y de artistas que abogaban por un creciente arte comprometido.$^{616}$ La crisis de la cultura burguesa que se arrastraba en Europa desde finales del siglo XIX prometía resolverse en el primer tercio del siglo XX con un nuevo modelo, el soviético, que produjo atracción o rechazo. Para muchos intelectuales, el modelo soviético se convirtió en un ideal atractivo para acabar con el ascenso de los fascismos favorecido por la crisis económica del 29, para poner coto a las invasiones de Hitler y Mussolini, la represión de 1934 en España o el Alzamiento Militar de Franco. El movimiento cultural en la retaguardia valenciana se articuló en torno al antifascismo, aunque el modelo político, económico y social y cultural predominante fue comunista. Así surgió la Alianza de Intelectuales Antifascistas para la Defensa de la Cultura, que hizo suyas las posturas del Primer Congreso de Escritores Soviéticos en agosto de 1934, donde se formuló la teoría del realismo socialista en el arte.$^{617}$ --- $^{616}$ DE LA CALLE, Román, «“La cultura pelegrina”. Reflexions al voltant del paper de l’art i de la cultura, quan València va ser capital de la II República», en VV.AA., En defensa de la cultura: València capital de la República (1936-1937), Universitat de València, València, 2008, p. 66. $^{617}$ Ibidem, p. 69 y 70. Por tanto, la cultura anarquista y anarcosindicalista deben interpretarse desde la modernidad, o si se prefiere desde la contemporaneidad, y no desde la perspectiva del atraso o milenarista, pues los libertarios se integraron en los parámetros generales de la cultura obrera del momento, cuya general contribución al proceso de modernización y secularización de la sociedad española está fuera de toda duda.$^{618}$ Por ello, los valores y las prácticas culturales libertarias no tienen en absoluto un aspecto marginal sino fundamental y deben siempre interpretarse dentro de los márgenes de la vida social y política de su época así como también dentro de la táctica y estrategia de las organizaciones ácratas.$^{619}$ Ante el arraigado prejuicio que considera a los artistas o intelectuales ácratas fuera de su tiempo por su falta de alardes estéticos por sus obras de fuerte compromiso social y marcado realismo, creemos haber señalado a lo largo de este capítulo que lejos de ser algo anticuado, estas características fueron comunes en la intelectualidad artística de los años treinta, cuando ya habían sido defenestradas las novedosas vanguardias formalistas. De igual modo, su actuación fue del todo coherente con su tradición cultural en este aspecto. Como toda cultura política, el anarcosindicalismo poseía una visión propia sobre qué debía ser el arte y sobre quiénes eran los artistas que mejor representaban los valores que defendían. Para los confederales, el Arte cumplía un fin social, lo que no significaba una visión meramente utilitarista y pragmática del arte y del artista, sino su defensa de un código ético y estético coherente con los valores y aspiraciones anarcosindicalistas.$^{620}$ Así lo explicó Gramsci y en este sentido muchos dibujantes estuvieron afiliados a la CNT, participaron en las publicaciones ácratas con viñetas satíricas y confeccionaron numerosos carteles de propaganda o producciones artísticas que fueron una poderosa arma propagandística de los ideales de la organización: “Crear una cultura no significa sólo hacer individualmente descubrimientos originales, significa también, y especialmente, difundir críticamente verdades ya descubiertas, socializarlas, por así decirlo, y convertirlas, por tanto, en base de acciones vitales, en elementos de coordinación y de orden intelectual y moral. El que una masa de hombres sea llevada a pensar abiertamente y de un modo unitario el presente real es un hecho filosófico mucho más importante y original que el redescubrimiento, por parte de algún genio filosófico, de una nueva verdad que se mantenga dentro del patrimonio de pequeños grupos intelectuales”.$^{621}$ $^{618}$ NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit. pp. 378-380. $^{619}$ Ibidem, pp. 381-382. $^{620}$ LITVAK, Lily, «¿Qué es el arte?», Musa libertaria: arte, literatura y vida cultural del anarquismo español (1880-1913), op. cit., pp. 303-354. $^{621}$ GRAMSCI, Antonio, Antología, Siglo XXI de España, México, 1970, p. 366 (selección y traducción de M. Sacristán). GÓMEZ, Mayte, «De la práctica cultural, la ideología y el Además la CNT dignificó el Arte incorporando el dibujo en las escuelas racionalistas, previa formación y capacitación de los maestros, lo que también suponía para los artistas afiliados una pobre pero digna salida profesional. No obstante, no se impuso realmente el populismo socialista de inspiración gramsciana. Wenceslao Roces, subsecretario del ministro Jesús Hernández afirmó que ni el Ministerio ni el PCE profesaban “ese falso y demagógico obrerismo, que hace del proletariado un dios y del intelectual, por definición, un enemigo”.622 El Ministerio de Instrucción Pública de forma paradójica, a pesar del lenguaje populista o radical glorificó el pasado liberal y a los intelectuales burgueses que lo habían protagonizado al optar por la defensa de un régimen liberal. Esto hizo posible lo que los republicanos decimonónicos no habían podido conseguir: la educación del pueblo español en los valores de una democracia liberal”. En concreto, en Valencia el liderazgo del comunismo se impuso en los aspectos artísticos y plásticos, ayudado por la figura carismática de Renau y por los fuertes contactos entre los artistas de diferentes opciones ideológicas establecidos antes de la guerra en la Escuela de Bellas Artes y Oficios Artísticos de Valencia y en las numerosas publicaciones culturales valencianas, como la revista Nueva Cultura, órgano de la Asociación Internacional en defensa del a Cultura, o en las numerosas publicaciones interclasistas anteriores a la guerra de signo ácrata, en la que colaboraron muchos intelectuales y artistas de muy diversa índole política. Durante la guerra fue la revista Libre-Studio, que publicó doce números la que se convirtió en la revista de Acción Cultural al servicio de la CNT en diciembre de 1936. Este grupo de Libre-Studio se había fundado en 1935 por sectores treintistas de la capital. Por todo ello, el arte siempre ocupó un lugar destacado en el diario. El primero que escribió un artículo sobre Arte en el diario Fragua Social fue su director León Sutil, anterior colaborador de revistas culturales ácratas como Generación Consciente, que dedicó a reflexionar sobre qué arte defendían los anarcosindicalistas. Sutil, afirmaba citando a Kant, entendía por Arte todo aquello que se hacía de una forma noble y desinteresada y sin fines mercantilistas, pues el Arte debía ser una obra social con trascendencia y tener una “dirección ética”, sin la cual cualquier avance estético o técnico en las obras de un artista no tenía ningún valor. Belleza y Justicia debían ir de la mano, afirmaba citando a Raimon Duncan. Para Sutil el Arte debía ser siempre proletariado: el Ministerio de Instrucción Pública durante la Guerra Civil española, 1936-1939», en VV.AA., Historia del PCE. I Congreso 1920-1977, Fundacion de Investigaciones Marxistas, Madrid, 2007, vol. II, pp. 502-503. AZNAR SOLER, Manuel, «La política cultural del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts i el Partit Comunista d’ Espanya (1936-1937)», en VV.AA., En defensa de la cultura: València capital de la República (1936-1937), op. cit., pp. 43-63. 622 Para las afirmaciones de Wenceslao Roces, véase GÓMEZ, Mayte, El largo viaje. Política y cultura en la evolución del Partido Comunista de España, Ediciones de la Torre, Madrid, 2005. revolucionario y “pasar por encima de la inmunda sociedad presente y llevarla en pos de un mundo nuevo”.623 Estas citas cultas estaban extraídas de algunos artículos publicados en Generación Consciente, a los que remitía al final de su columna. Sutil continuó su reflexión sobre el Arte en un segundo artículo en el que puso como ejemplo de verdaderos artistas al escultor Rodin y al escritor Valle Inclán. Para Sutil, Rodin era un artista muy apartado del arte de sus antecesores, que sólo recreaban la banalidad y la venalidad burguesas. Rodin era el representante de un “neoclasicismo escultórico con base social”, que Sutil, escultor de profesión, admiraba por su sentido revolucionario del arte y por su valentía al haberse enfrentado a los juicios academicistas con sus obras “La edad del Bronce”, “El beso”, “La Puerta del Infierno”, “Le penseur” o “Balzac”. Obras que habían escandalizado a la sociedad burguesa. También Valle Inclán era para él un ejemplo de la actitud rebelde que debía tener un artista, pues Valle no se había dejado embaucar por las dádivas que le ofrecía el gobierno para domesticarlo. La rebeldía era, por tanto, una característica fundamental del arte como había expresado el novelista francés Huysmans por lo que el arte se convertía en “la fuerza bienhechora que arrasa lo que por su estancamiento produce putrefacción”.624 Por tanto, Sutil sólo concebía un arte revolucionario, ético, social y comprometido. Aunque también este arte revolucionario debía ser también conservador en las formas, popular, claro, directo y pragmático. Este nuevo concepto de arte revolucionario se encarnó en el diario en algunos artistas, como el pintor cenetista valenciano Juan Borrás Casanova. Juan Borrás Casanova había nacido en La Ollería (Valencia) el 3 de abril de 1909, Fue un pintor y cartelista anarquista y miembro de la CNT. Entró en contacto con Renau, quien lo acercó a los artistas renovadores valencianos. Estudió en la Academia de Bellas Artes de San Carlos y premio de la Diputación provincial de Valencia en 1929, lo que le permitió estudiar en la Escuela de Bellas Artes de San Fernando. Realizó importantes exposiciones en Valencia en 1934 y 1935 y también en Madrid con grandes lienzos de temática social. La guerra lo sorprendió en Madrid, se trasladó a Valencia y se incorporó a la Alianza de Intelectuales para la Defensa de la Cultura y al Sindicato de Dibujantes de la CNT. Durante la guerra perteneció a la Asociación Libre Studio y elaboró dibujos y carteles revolucionarios. Participó en la Exposición de París de 1937 con el óleo “Vieja España”. En abril de 1938 expuso en Valencia cincuenta pinturas centradas de forma mayoritaria en la Guerra, lo que lo convirtió en el pintor de la revolución. Se trasladó a Barcelona en 1946 y en 1950 emigró a Uruguay. Se exilió a Montevideo y Buenos Aires y en 1960 regresó a España y se asentó en Calpe, donde --- 623 SUTIL, León. “El Arte, una obra social de trascendencia. Lo que es y debe ser el arte”, Fragua Social, 3 de septiembre de 1936, p. 4. 624 SUTIL, León, “El Arte, una obra social de trascendencia. Rodin y Valle Inclán, dos artistas”, Fragua Social, 6 de septiembre de 1936, p. 6. murió en 1987. En 1991-1992 se realizó una exposición antológica itinerante suya. Algunas de sus obras fueron: “Andaluzas” (1931), “Lucrecia di Baccio del Fede” (1944), “Retrato de doctor” (1944), “Tocando al flauta”, así como muchas copias de clásicos famosos$^{625}$. Una de las obras de Juan Borrás Casanova fue “Salvament” (1937), óleo sobre lienzo que se encuentra actualmente en el MNAC (Museo Nacional de Arte de Cataluña). La primera de las obras de Juan Borrás que destacó Fragua Social fue un cartel que reprodujo en miniatura y en blanco y negro, realizado con una iconografía revolucionaria directa, popular y claramente propagandística, al que acompañaba no obstante esta redundante descripción del redactor: “Un grupo de milicianos encuadrados en el Frente Popular, UGT, CNT y FAI con sus gallardetes y banderolas y pancartas indican un elevado espíritu combativo; alegre y contagioso en extremo. Los gestos de los muchachos y mujeres reflejan en sus semblantes, curtidos por el aire y el sol, el gozo por el cercano triunfo sobre las huestes fascistas que ensangrientan el solar hispano”. (...) un fiel exponente de estos momentos revolucionarios: un cuadro de ambiente popular, que no necesita de “interpretes” que desmenucen el contenido de lo que aquel representa. Pintura para el Pueblo. Y con ello hacemos su mejor elogio” (...) El cartel era descrito como pintura del pueblo para el pueblo que desechaba los intelectualismos y los significados escondidos, pues las figuras humanas eran claramente reconocibles, el mensaje claro conseguir la revolución para crear “un nuevo mundo de creación organizada conforme a leyes diferentes, para cumplir otros fines supremos en la nueva España”$^{626}$. El diario reprodujo también otras obras suyas: cuatro óleos y un dibujo titulados: «La prostituta y el marino», «Nuevo Cristo», «Fusilamientos de revolucionarios», «Nueva Aurora Social» y «El Lupanar». Dos de ellas abordaban el tema de la prostitución, otras dos exaltaban el honor de los mártires de la guerra y la última podría definirse como una obra de redención revolucionaria. --- $^{625}$ Bibliografía sobre Juan Borrás Casanova, Véase, ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., p. 251. Referencias: AGUILERA, Vicente y AGRAMUNT, Francisco, Juan Borrás Casanova. Selección retrospectiva, Caja de Ahorros de Valencia, Valencia, 1990; MADRIGAL, Arturo, Arte y Compromiso, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2002, pp. 294-295; NAVARRO NAVARRO, Javier, Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, op. cit., pp. 123 y 125; SARRO, Miguel, Pinturas de guerra, Traficantes de Sueños, Madrid, 2005, p. 101; AGUILERA, Vicente y AGRAMUNT, Francisco, Juan Borrás Casanova. Selección retrospectiva, Caja de Ahorros de Valencia, Valencia, 1990; del mismo autor, Arte y compromiso histórico, Fernando Torres, Valencia, 1976; también, Pinturas de guerra: dibujantes antifascistas en la Guerra Civil española, Traficantes de Sueños, Madrid, 2005; RAMÓN, Nuria, «Artistes valencians: perfils», en VV.AA., En defensa de la cultura: València capital de la República (1936-1937), op. cit., pp. 232-245. $^{626}$ Autor sin identificar (posiblemente León Sutil), Fragua Social, “Del Arte. Un cuadro revolucionario”, 30 de agosto de 1936, p. 7. Otras obras suyas fueron «Fusilamiento en masa», «La prostitución», «El parto», «Vuestro será el reino de los cielos» o «Insurrectos».627 Otro de estos artistas del pueblo fue José Gumbao Vidal, al que el colaborador Luis González dedicó un extenso reportaje en Fragua Social sobre su exposición en la escuela racionalista de Orriols, en la que Gumbao era profesor de Dibujo. Las obras que se expusieron fueron «La comida del Obrero», «Recompensa al trabajo», «Lengua de víboras», «Contrastes», «Después», «Preparándose para la fiesta», «Comida de proletario», «El santero» y «Mi compañera» (dibujo) 628. También se reprodujeron dos esculturas de Robert Roca, un dibujo de Gumbao y dos selecciones de la Exposición de dibujos revolucionarios de «Libre Estudio».629 Gumbao era un pintor, dibujante y escritor anarquista castellonense de extracción familiar humilde. Nació en Villarreal el 10 de noviembre de 1907 y estudió Bellas Artes en la escuela de San Carlos. Se trasladó a París a los diecisiete años. Fue premiado en las exposiciones regionales valencianas de 1932 y 1934. Y expuso por primera vez en Valencia en 1935. Su pintura evolucionó desde el formalismo al arte comprometido en los años de la guerra. Fue profesor de la escuela racionalista de Orriols en Valencia y reorganizó la sección de Bellas Artes de CNT en Valencia en 1937. En Villarreal dirigió el taller de propaganda de CNT e impartió clases de dibujo a los niños. Dibujó para Fragua Social y Libre Studio. En 1938 fue comisario mayor de información del Estado Mayor republicano. Acabada la guerra fue internado en el campo de concentración de Zamora. Marchó a Francia en 1956 y en Marsella alcanzó el éxito como pintor. En 1985 se celebró una exposición antológica sobre su obra. Murió en, Castellón el 15 de febrero de 1981.630 El diario contó con importantes dibujantes que ilustraron sus páginas con sus viñetas satíricas, como Coq, Muro y García Escribá. También se destacó la labor de las estampas de Castelao y los grabados de Souto, cuyas obras realizaron una relectura de “Los Desastres de la Guerra” de Goya, en clave de lucha contra el fascismo.631 --- 627 “El Arte en la Revolución”, Fragua Social, Jueves 15 de octubre de 1936, p. 5. “El Arte en la Revolución. Cinco óleos del artista revolucionario Borrás Casanova”, Fragua Social, 27 de octubre de 1937, p. 16. 628 Fragua Social, 11 de octubre de 1936. 629 “El arte en la Revolución”, Fragua Social, 18 de octubre de 1936, p. 4. 630 ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, op. cit., pp. 809-810. BONET SOLVES, Victoria E. y PEIRÓ LÓPEZ, Juan Bautista, «¡Que se despierte Valencia y se ponga la mortaja! Utopía y drama en la capital de la república», en VV.AA., En defensa de la cultura: Valencia capital de la República (1936-1937), op. cit., p. Esta obra incluye las reproducciones de las obras de Gumbao “Atac a la baioneta” y “República espanyola”. AGRAMUNT, Francisco, Gumbao. La rehumanizació del arte, Ayuntamiento de Vila-real, Vila-real, 1985. 631 Reproducciones de grabados de Castelao, Fragua Social, 4 y 5 de diciembre y 25 y 27 de abril de 1937. También artículos de ZAMACOIS, Eduardo, “Postales del camino”, Fragua Social, 25 de noviembre de 1937 y de CRESPO GALLEGO, “Castelao Macho. Dibujos sobre la guerra de Fragua Social ayudó en la organización de diferentes exposiciones artísticas, como diferentes exposiciones de Libre Studio, organizó un importante concurso de carteles para dar publicidad al diario, favorecer la enseñanza racionalista, como Florencio Silva dedicó una pintura a la escuela racionalista de Altea en la que aparecía Ferrer y participó en concursos de murales para el SIA, una Exposición de dibujos Infantiles-CNT organizada por el Sindicato de Profesiones Liberales y Libre-Studio en diciembre de 1938, exposiciones de escultores. Promocionó desde sus páginas la revista Libre Studio desde el 1 de diciembre, que publicó un total doce números. Realizó reportajes a artistas como Victorio Macho, y celebró conferencias sobre temas generales de Arte, como la de Victorio Gómez del día 29 de octubre o sobre el Arte de los pueblos Unión Soviética, etc. También se propició la exposición de libros y se estimuló la poesía de guerra, Exposición Libro Antifascista, teatro revolucionario o ensayos sobre temas revolucionarios. Otros cartelistas cenicetistas fueron Ferrán Escrivá Cantos (Sagunt, 1905- Madrid, 1977). Fue el presidente del Sindicato Libre Studio de la CNT-FAI al comienzo de la guerra civil. Participó en la Exposición Internacional de París de 1937 con su obra “La treva”. Su obra transmite solidez, profundidad y vigor. Sus figuras humanas son de grandes dimensiones y de una fuerte carga expresiva. Después de la guerra fue profesor de Historia del Arte en la Escuela de Bellas Artes de San Carlos de Valencia y desarrolló una importante obra artística posterior. Así como, los artistas Tomás Fabregat García, grabador con influencias en su obra de Goya; Manuel Gallur, pintor, cartelista y dibujante adscrito al Sindicato Libre Studio de 632 Concurso de Carteles Murales de la SIA, Fragua Social, 24 de octubre de 1938, p. 2. Exposición de esculturas en mármol, Fragua Social, 25 de noviembre de 1937, p. 7; Anuncio de la próxima aparición de la revista Libre Studio, Fragua Social, 1 de diciembre de 1937, p. 7; plana El Arte en la Revolución, Fragua Social, 11 de diciembre de 1936, p. 10. Incluye una entrevista al artista Victorio Macho y extractos de conferencias sobre Arte, además de la reproducción de un busto escultórico de Tolstoi; Anuncio de Exposición de dibujos de Propaganda Antifascista, 23 de diciembre de 1936, p. 4. Bases del concurso regulador de carteles para promocionar el diario, Fragua Social, 10 de enero de 1937, p. 10; participantes, local de exposición y jurado, Fragua Social, 23 de enero de 1937, p. 1; Resolución del concurso, que ganó Ballester, 2 de febrero de 1937, p. 1. Colaboración sobre el escultor valenciano Alfredo Just Gimeno de, CARSÍ, Alberto, Fragua Social, 31 de octubre de 1937, p. 8. 633 Carteles anunciadores para estimular la venta de Fragua Social: GALLO, José María, “Fragua Social: diario de la revolución. La guerra y la revolución son indivisibles”, CDMH, Referencia ES.37274.CDMH/10.8.5.15.4/PS-CARTELES,473; GALLO, José María, “Fragua Social: diario de la unidad revolucionaria del proletariado organizado; ¡Propagadlo, obreros de las dos centrales!”, CDMH, Referencia: ES.37274.CDMH/10.8.5.15.4/PS-CARTELES,387; Anónimo, “Fragua Social: órgano de la Confederación Regional del Trabajo de Levante”, CDMH, Referencia: ES.37274.CDMH/10.8.5.15.4/PS-CARTELES,637; GALLO, José María, “Fragua Social: órgano de la Confederación Regional del Trabajo de Levante. Vehículo de la revolución expropiadora, que anuncia a los trabajadores la plena posesión de campos y talleres”, CDMH, Referencia: ES.37274.CDMH/10.8.5.15.4/PS-CARTELES,63; GARCÍA ESCRIBÁ, Rafael, “Trabadores anarquistas: leed Fragua Social”, CDMH, ES.37274.CDMH/10.8.5.15.4/PS-CARTELES,870. la CNT-FAI, que participó en la Exposición de París en 1937 con su obra “El poble serà lliure”, en la que una figura atlética representa al pueblo en su lucha contra el fascismo; o Lluís Llavata Machirant (Valencia, 1911-1962) Escultor y afiliado al Sindicato de Profesiones Liberales CNT-FAI. Referentes simbólicos y míticos del anarcosindicalismo antes de la guerra Los libertarios españoles poseían una serie de relatos míticos, rituales y símbolos propios, muchos de ellos procedentes de la tradición obrera. Cuando estalló la guerra en el verano de 1936, entre sus símbolos distintivos estaban los colores rojinegros de su bandera, las siglas de la FAI y la CNT, las canciones anarquistas e himnos propios como Hijos del pueblo o A las barricadas. Javier Navarro, al que seguimos en nuestra exposición, ha analizado la tipología, características y evolución de los principales símbolos y rituales de movilización utilizados en el espacio público por las diferentes organizaciones y militantes de signo confederal y anarquista durante la Segunda República hasta el estallido de la guerra civil de 1936.$^{634}$ En cuanto al origen de sus himnos y banderas, La Marsellesa fue el himno hegemónico en la cultura republicana, radical y obrera española; Hijos del Pueblo fue la melodía revolucionaria anarquista elegida como himno en el segundo Certamen socialista de 1889 en Barcelona; y en 1891 se publicó una versión de la conocida Varsoviána polaca, con letra de Valeriano Orobón Fernández, que se tituló en principio Marcha Triunfal, luego más conocida como A las barricadas. Por lo que respecta a su evolución en los años treinta, al proclamarse la Segunda República el 14 de abril de 1931, los anarquistas valencianos se unieron a diferentes manifestantes que desfilaron bajo un mar de banderas republicanas y rojinegras y pasaron el día dando vivas a la República, frente a la recriminación de algunos anarquistas o comunistas que les repetían que la República era una farsa. Entonaron diferentes cánticos para celebrarlo, pero el que primó entre ellos fue el himno de La $^{634}$ NAVARRO NAVARRO, Javier, «La calle rojinegra. Anarcosindicalismo, rituales de movilización y símbolos en el espacio público (1931-1936)», Pasado y memoria. Revista de Historia Contemporánea, 13 (2014), pp. 141-172. Marsellesa, junto al color tricolor de las banderas republicanas. Fue durante la celebración del Primero de mayo de 1931 en Barcelona, cuando los grupos contrarios a la estrategia sindical oficial confederal confeccionaron la bandera formada por un rectángulo dividido en dos escuadras rojinegras con las siglas de la CNT-FAI, bandera que fue adoptada rápidamente como símbolo de la CNT y, aunque se entonaron también diferentes himnos revolucionarios, entre ellos destacó Hijos del pueblo; himno, que durante la guerra civil, fue desbancado hasta hoy por el himno A las barricadas, identificado como himno identitario propio. Señala también Javier Navarro que ser libertario significaba, entre otras cosas, compartir una serie de actitudes, valores y prácticas culturales que actuaban en gran medida como factor de cohesión interna entre los diferentes grupos ácratas y entre sus diferentes estrategias, pues garantizaban la pervivencia del movimiento y mantenían su identidad como cultura política.635 Los libertarios compartían una forma de ser que suponía determinadas pautas en su vida cotidiana que afectaban a la salud alimentaria o reproductiva y a una serie de ritos de paso que respondían a un código laico moral de la conducta del militante. Adoptaban nombres simbólicos para denominar a personas, publicaciones o grupos que hacían referencia a imágenes alusivas al Progreso, la Luz, la Aurora, la vitalidad, la acción, etc.636 Entre los rituales de afirmación colectiva participaban en la celebración de conmemoraciones, actos de homenaje y de confraternización marcados por un calendario laico propio que recordaba a los apóstoles de la Idea, a sus mártires, sus santos laicos, sus sabios, artistas y científicos. Algunas de estas conmemoraciones fueron: 18 de marzo (Commune de París) 11 de noviembre (Ejecución de los Mártires de Chicago), 1 de mayo (Día del Trabajo), 13 de octubre (Fusilamiento de Ferrer y Guardia), a los que se incorporaría durante la guerra el 19 de julio (Día de la revolución) y el 20 de noviembre (Muerte de Durruti). En los locales de la trama asociativa ácrata (sindicatos, sedes de grupos anarquistas, JJLL, Mujeres Libres) se realizaban veladas u homenajes dedicados a figuras destacadas, como Anselmo Lorenzo, Durruti, etc. generalmente realizadas en lugares cerrados, que serían ampliados durante la guerra a teatros, cines o locales colectivizados o incautados. También se ocupó el espacio público con actos de rotulación de calles, inauguraciones de inscripciones, lápidas o monumentos, sobre todo durante la guerra civil, actos que iban acompañados de un ritual que incluía un discurso, ofrendas de flores, música, etc. 635 NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, op. cit., pp. 381-383. 636 NAVARRO NAVARRO, Javier, «Sexualidad, reproducción y cultura obrera en España: la revista Orto (1932-1934)», Arbor, vol.190, 769 (2014). Las prácticas naturistas, sexuales, control de la natalidad o maternidad consciente no fueron especialmente abordados en el diario Fragua Social, aunque sí contó como colaborador con el doctor Félix Martí. Algunas fechas que se conmemoraban recordaban algunas gestas históricas, como las de huelgas históricas de 1909 y, sobre todo, la de 1919. Especialmente importante en el calendario ácrata fue la celebración de la fecha el Primero de Mayo, a la que en general los cenetistas o anarquistas solían acudir solos, casi nunca junto a otras fuerzas obreras. También se produjeron convocatorias diferentes a mítines o manifestaciones celebrados por separado dentro del movimiento libertario, según el diferente sentir revolucionario. Durante la Segunda República, en este día podían estar confrontados con los socialistas, como ocurrió durante el primer bienio republicanosocialista, que convirtió el Primero de Mayo en una fecha oficial, lo que para los anarquistas era una forma de adulterar su significado, al otorgar a esta fecha, un contenido más lúdico que reivindicativo, pues los socialistas intentaron quitar dramatismo a una fecha que para los ácratas recordaba el ajusticiamiento de los Mártires de Chicago, a los que se recordaba junto a las restantes víctimas ácratas. Esta fecha se asociaba también a la primavera y al renacer de la Naturaleza, por lo que se convertía en símbolo de renacimiento y de superación de la muerte individual por el recuerdo colectivo de los militantes. Muy importante fue también para los libertarios desafiar los denominados ritos de paso controlados por el Estado o por la Iglesia: no inscribir los nacimientos en los registros civiles, realizar uniones sentimentales civiles o libres o entierros laicos. Sobre todo los rituales fúnebres se convirtieron en eficaces mecanismos de movilización en los años republicanos, un periodo marcado especialmente por el culto a la memoria de los muertos, culto que se acrecentó con la guerra civil de 1936. Estos entierros desarrollaron un ritual propio, especialmente cuando el fallecido fue un mártir señalado del movimiento libertario. Esto acrecentó la importancia de la tendencia revolucionaria frente a la reformista dentro de la CNT, ya que los caídos solían ser en mayor medida hombres de acción que sindicalistas. El mitin o la manifestación era también una ocupación del espacio público que demostraba el poder de la organización llenando espacios abiertos o cerrados. Generalmente predominaba un ambiente festivo, aunque la ocupación serena del espacio público podía verse también como una trasgresión. A las manifestaciones y mítines los militantes acudían en grupos desde sus sedes y hacían un gran despliegue de sus símbolos de identidad, como banderas, insignias o cánticos propios en la calle o en los espacios cerrados. Los actos del mitin estuvieron muy estereotipados, aunque en las reuniones ácratas se observa una mayor petición de palabras o de aclaraciones, que puede entenderse como un intento de conseguir una mayor participación, pero que también se prestaba a que propios o extraños intentaran con ello reventar el acto. Tras el acto pacífico del mitin, éste podía continuar en la calle, donde podían producirse disturbios aislados. También la prensa confederal alargaba antes y después de la repercusión del acto reivindicativo, en los llamados acertadamente por Rafael Cruz, "mítines de papel", que suponían la movilización previa, la reproducción detallada de los discursos de los principales oradores, la redacción de crónicas, etc.\textsuperscript{637} Otra de las formas de movilización, especialmente para los partidarios de la línea educacionista o pedagogista, de la convocatoria de ciclos de conferencias sobre los más variados temas. También otra forma de celebración fueron las jiras y excursiones dominicales campestres con fines lúdicos, propagandísticos y que ayudaban a reforzar los lazos entre militantes y simpatizantes libertarios. En cuanto a la evolución de los métodos de movilización, en los años treinta los libertarios habían ido abandonando el motín, para decantarse por la huelga general, la manifestación pública o el mitin, como formas de ganar la calle. La movilización producida por una huelga general suponía prolongar en la calle el conflicto de la fábrica o el taller. La ocupación del espacio público podía transcurrir de forma serena, pero también podían producirse actos más o menos aislados de alteración del orden público. Durante la Segunda República se multiplicaron las manifestaciones, concentraciones y mítines en espacios públicos abiertos como plazas y calles, y también en los espacios públicos cerrados, como teatros o cines, además de los espacios de sociabilidad habituales, como ateneos, sindicatos, etc. Esta mayor movilización inicial se contrarrestó a mediados de 1931 con una política de orden público, articulada por la coalición republicano-socialista, que acabó por proscribir las huelgas convocadas al margen de los cauces legales y que asimiló las protestas relacionadas con reivindicaciones obreras sobre la vivienda, trabajo o educación, recogidas hasta el momento por la CNT a meros problemas de orden público. La movilización de barrio por vías extrasindicales, articulada en torno a los ateneos, bares, lugares trabajo y ocio en los barrios obreros fue también duramente reprimida. Concluye Javier Navarro afirmando que la represión republicana y una coyuntura económica negativa, acabaron haciendo triunfar las tesis radicales y dividiendo al movimiento entre quienes optaban por consolidar las conquistas sindicales y aquellos que querían ir más allá, por lo que entre 1932 y 1933 se reactivó el ritual del levantamiento revolucionario con el fin de proclamar el comunismo libertario, entendido éste como gimnasia revolucionaria. Aunque con la coalición contrarreformista del bienio de derechas y su política represiva decrecieron los actos violentos de movilización en 1934 y 1935, las opciones insurreccionales conspirativas se reforzaron y culminaron en la revolución de Asturias. Por último, con el triunfo del Frente Popular en 1936, se reactivaron tanto la protesta legal como violenta, en un contexto de división y de debilitamiento de la CNT, aún escindida en dos facciones hasta su unificación en el Congreso de Zaragoza. Navarro \textsuperscript{637} CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, \textit{En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936}, Siglo XXI de España, Madrid, 2006, p. 95. coincidiendo con otros historiadores como Rafael Cruz señalan que durante la Segunda República se reavivó la popularidad de la violencia como forma de solucionar los asuntos políticos y la admiración hacia los viriles hombres de acción que, armados en huelgas, mítines o manifestaciones, pretendieron el control policial o paramilitar de la calle frente a otros grupos violentos de diferente signo político o sindical. Un calendario anarcosindicalista ¿Qué fechas heroicas recordaron y qué conmemoraciones rituales celebraron durante la guerra los anarcosindicalistas valencianos desde su diario orgánico Fragua Social? Los protagonistas de la historia anarcosindicalista conformaban un verdadero panteón libertario, que fue desplegado en numerosas narraciones míticas al que se contraponía como reverso un infierno de villanos. Los villanos eran la canalla dorada culpable del problema creado en España en 1936 y los verdugos de los mártires del movimiento. Pero, ¿qué referentes obreros o ácratas utilizaron en su discurso? ¿Qué redes de sociabilidad utilizaron en la movilización? ¿Cuáles fueron sus símbolos y rituales y qué función cumplieron? El diario contribuyó durante la guerra a la conmemoración de determinadas fechas, personajes o lugares desde sus editoriales, viñetas y artículos. También propagó símbolos y rituales de movilización propios y compartidos por diferentes culturas políticas. Las efemérides que se señalaron en Fragua Social las resumiremos y organizaremos cronológicamente primero de enero a diciembre, para luego analizar las más destacadas y, por último, valorar su importancia. La venta de almanaques y estampas contaba con una gran tradición en la cultura libertaria. Durante la guerra se publicitaron para su venta en Fragua Social diferentes almanaques al comenzar los años 1937, 1938 y 1939. Sirva de ejemplo el calendario de enero de 1938, publicitado como almanaque antifascista. Incluyó diez fotografías y cincuenta y dos reproducciones bicolores de los denominados “bienhechores de la Humanidad”, 400 efemérides y 286 máximas de grandes pensadores españoles.$^{638}$ En enero destacó la conmemoración el día nueve del aniversario de la muerte en 1905 de la educadora, poeta y escritora anarquista francesa Louise Mitchell, una de las principales figuras simbólicas de la Comuna de París, y la primera en enarbolar la bandera negra que acabaría convirtiéndose en uno de los símbolos más importantes del anarquismo. Esta efeméride, estrechamente unida al recuerdo de la Comuna, --- $^{638}$ Referencias sobre calendarios, Fragua Social, 7 de enero de 1938. El almanaque de 1938 incluía diez reproducciones fotográficas a calor y en huecograbado de las denominadas figuras más destacadas del antifascismo que sucumbieron a nuestro movimiento liberador de 20 x 30 centímetros. Otro de los almanaques fue el de FERECALE, que se vendía por 2,5 pesetas y que estaba decorado con una bella estampa alegórica de Arturo Ballester. Contenía máximas morales de eminentes pensadores y una gran profusión de notas sobre técnica agrícola. Podía pedirse a la Sección de Cultura de la Federación Regional de Campesinos de Levante, sita en la Avenida Salmerón, número 2 de Valencia, Fragua Social, 19 de febrero de 1939, p. 2. poseyó un claro simbolismo revolucionario y obrerista, sobre el que no creemos necesario insistir por ser suficientemente conocido. Lo más novedoso fue, sin embargo, como ya vimos en un capítulo anterior, la resignificación de este símbolo obrerista, al que se añadió durante la guerra un componente antifascista y nacionalista.$^{639}$ En el mes de febrero se destacaron dos fechas: una fue la del Triunfo del Frente Popular el dieciséis de febrero 1936; y la otra, el aniversario de la creación del Ejército Rojo de la URSS, a finales de este mes. En cuanto a la primera, los anarcosindicalistas participaron de la alegría del Triunfo del Frente Popular, triunfo al que habían contribuido y que supuso el fin del odiado bienio negro. No obstante, se mantuvieron reticentes a admitir la proclamación de una República liberal burguesa, República que reprimió duramente a muchos de sus militantes en los años treinta. La pérdida de la guerra y las luchas intestinas durante el conflicto entre las diferentes fuerzas antifascistas, y entre las diferentes visiones o estrategias en el seno de la misma CNT, no ayudaron a la consolidación de esta fecha y reafirmó su antiliberalismo.$^{640}$ En cuanto a la segunda fecha, la celebración a finales de febrero del aniversario de la creación del Ejército Rojo de la URSS, la revolución bolchevique inspiró una gran ilusión en muchos anarquistas, pero pronto cundió en ellos la desilusión al conocer las noticias de la represión llevada a cabo por la potencia soviética contra los anarquistas durante la revolución rusa. Pero sobre la visión de Rusia y de su revolución nos ocuparemos más adelante, dada su importancia. Esta segunda fecha chocaba además con el fuerte antimilitarismo de la cultura libertaria. Por todo ello, esta conmemoración nos parece algo postiza. No obstante, la celebración de estas fechas relacionadas con la revolución rusa durante la guerra transmiten la importancia de esta revolución como referente revolucionario, fueron utilizadas para aglutinar a las fuerzas antifascistas y sirvió a la CNT valenciana para congratularse con la potencia revolucionaria soviética, la única, que junto a México, mandaba la tan ansiada ayuda militar a España en los primeros meses de la guerra cuando se estaba tan necesitado de ella. Sobre todo cuando los comunistas españoles todavía no poseían el importante control del Ejército $^{639}$ MISTRAL, Emilio, “Luisa Michell. La virgen roja”, Fragua Social, 8 de enero, pp. 7 y 8. Conferencia pronunciada por Federica Montseny en el Teatro Olimpia de Valencia con motivo de la celebración del aniversario de la Comuna, reproducida por Fragua Social, 23 de marzo de 1937, p. 5; otras referencias: 24 de marzo de 1937, p. 3 y 25 de marzo de 1937, p. 3; también en los artículos del Servicio de Información y Prensa de la FAI, “Figuras nuestras. En el XXIV aniversario de la muerte de Luisa Michel”, Fragua Social, 10 de enero de 1939, p. 4 $^{640}$ Anuncio del acto de homenaje multipartidista en Conmemoración del Triunfo del Frente Popular Antifascista el 16 de febrero de 1936, celebrado en el Teatro Principal el domingo veinte de febrero de 1936 a las diez de la mañana, Fragua Social, 19 de febrero de 1938, p. 8. La CNT estuvo representada por Domingo Torres y la FAI, por Serafín Aliaga. Emisión radiada de Tomás Cano Ruiz, representante del Frente Popular Provincial, Fragua Social, 19 febrero 1938, p. 2. El resumen del acto y de las alocuciones de estos dos oradores, Fragua Social, 23 de febrero de 1938, p. 7. Las secuelas del discurso del dirigente socialista en este acto, que trató la conveniencia o no de incorporar la CNT al gobierno, se derivó una polémica con el diario Adelante, Fragua Social, 25 de febrero de 1938, p. 1. republicano ni la gran influencia en la política gubernamental que sí acabaron consiguiendo al ir avanzando la guerra, momento en que fue afianzándose su anticommunismo. En el mes de marzo no observamos conmemoraciones especiales. El diario no dio ninguna relevancia en sus páginas a la fiesta de las fallas, seguramente por sus orígenes religiosos, aunque conocemos que los artistas cenetistas participaron en la construcción de fallas alternativas durante la guerra. Al inicio de la guerra se publicaron en Fragua Social algunas fotografías de comisiones falleras que, ataviadas con sus trajes regionales, ofrecían sus recaudaciones o colectas para el socorro de los combatientes o las víctimas de la retaguardia, especialmente asilos o escuelas de niños refugiados. Por ello, si bien el diario no hizo propaganda de los actos falleros ni mencionó a los numerosos artistas cenetistas que participaron en la confección de las fallas, la CNT no se opuso expresamente a los mismos, utilizó este tipo de sociabilidad para la movilización y miró para otro lado para no perder militancia sindical, ya que las fallas proporcionaron trabajo a numerosos artistas afiliados a la CNT. La CNT de Levante no mostró en su diario orgánico reticencia o animadversión a las celebraciones falleras, como sí hizo con otras fiestas que sustituyeron a celebraciones religiosas, como la famosa y discutida Cabalgata del Niño, fiesta anual que se celebró el seis de enero durante la guerra en sustitución de la cabalgata de Reyes. Esta fiesta fue duramente criticada en el diario en enero de 1937, pero fue una crítica dirigida al Ministro de Educación comunista Jesús Hernández, basada en que con ello se permitía corromper la inocencia de los niños con regalos, lo que era contrario a las ideas de independencia educativa política y laicismo mantenidos teóricamente por la CNT. Pero también, por su utilización proselitista en beneficio político del PCE. En el mes de abril fueron motivo de conmemoración las fechas del catorce de abril de 1931, día de la proclamación de la Segunda República$^{641}$, y la del 21 de abril de 1841, nacimiento de Anselmo Lorenzo. La primera celebración poseyó necesariamente un carácter festivo oficial, multipartidista y antifascista, por lo que fue vestida en general de un gran boato. No obstante, el diario destacó más la fecha del Triunfo del Frente Popular en enero que el catorce de abril. La segunda fecha, el nacimiento de Anselmo Lorenzo, fue una celebración propia restringida al mundo libertario y obrero, cuyo simbolismo integrador no caló en el resto de culturas políticas, salvo en algunos sectores radicales de la UGT$^{642}$. No obstante, El diario Fragua Social intentó insistentemente durante todo el conflicto, aunque sin mucho éxito, “fraguar la unión simbólica” de las dos centrales sindicales, --- $^{641}$ Editorial, “14 de abril de 1931-1938, Fragua Social, 14 de abril de 1938, p. 1. $^{642}$ MISTRAL, Emilio, “Fecha histórica: viene al mundo el gran sociólogo Anselmo Lorenzo”, Fragua Social, 21 de abril de 1938, p. 3. Sin firmar, “Efemérides: Anselmo Lorenzo”, Fragua Social, 23 de abril de 1937, p. 8. Anuncio del Comité Nacional en el que transmite, entre otras, su decisión de reeditar las obras de Anselmo Lorenzo, Fragua Social, 26 de agosto de 1939, p. 4. personificadas en las figuras de los dos líderes y padres de los obreros españoles Pablo Iglesias y Anselmo Lorenzo. Ambos simbolizaban la unión de la familia socialista y anarquista. Esta diada fue completada con otra, la de la unión de las figuras internacionales de Marx y Bakunin. Generalmente se representaron unidas de dos en dos, en las viñetas del diario, en las pancartas o carteles que decoraban muchas de las mesas de los mítines, congresos obreros o actos de conmemoración conjunta. La unión obrera sindical también se representó de forma simbólica por la unión de las banderas anudadas de la UGT y la CNT que abrieron muchas de las manifestaciones conjuntas y decoraron unidas los edificios oficiales, en especial en momentos de crisis en las relaciones entre ambas centrales que podían suponer la ruptura entre ellas. Junto a las banderas propias rojinegras convivieron en muchos actos comunes las banderas de la UGT con la nacional, regional, republicana, soviética y mexicana. Sin duda, los meses de mayo y julio fueron de un especial simbolismo. En el mes de mayo se concentraron, y acabaron durante la guerra fundiendo sus significados, la celebración del uno de mayo proletario y la fiesta patriótica del dos de mayo, transfiriéndose ambas el sentido revolucionario y el patriótico. La primera fecha iba unida inextricablemente al relato mítico del ajusticiamiento de los Mártires de Chicago, fecha que no se celebraba en mayo, sino el 11 de noviembre, y a la que el Primero de Mayo acabó fagocitando. Además, a estas celebraciones del mes de mayo, se unía la fecha del veintiuno de mayo, día en el que se conmemoraba la muerte de Anselmo Lorenzo. Por su especial relevancia, volveremos sobre el significado del Primero de Mayo más adelante. A mayo le seguía un mes de junio sin especial protagonismo conmemorativo, que cedía el paso a la gran celebración del diecinueve de Julio de 1936. Esta fecha fue señalada por los anarcosindicalistas como el primer día de la Revolución y del comienzo de una Nueva Era. Sobre ella se construyó el gran mito legitimador, de origen o de fundación, revolucionario durante la guerra. Fragua Social le dedicó un abultado número especial en julio de 1937, que analizamos más adelante. También entre finales de julio y durante los primeros días de agosto se recordaron los tristes Sucesos de la Semana Trágica de Barcelona, ocurridos entre el veintiséis de julio y el dos de agosto de 1909, fecha de gran tradición identitaria ácrata. Los libertarios también participaron el 11 de septiembre en los actos conmemorativos de signo multipartidista de las libertades de Cataluña, lo que era del todo compatible con sus ideales federalistas.$^{643}$ Pero fueron los meses de octubre y noviembre, junto a los de mayo y julio, los que poseyeron una mayor carga simbólica y emocional. En octubre se concentraban las $^{643}$ Anuncio del acto conmemorativo a favor de las libertades de Cataluña en el Teatro Eslava de Valencia, Fragua Social, 11 de septiembre de 1938, p. 2. celebraciones de los aniversarios de la Revolución de Asturias de 1934, el de la Revolución Rusa (25 de octubre en el calendario juliano y 7 de noviembre de 1917, en el calendario gregoriano) y el aniversario de la muerte de Ferrer y Guardia, el 13 de octubre, fecha asociada a los Sucesos de la Semana Trágica barcelonesa. Con poco éxito, el ministro Juan López intentó en 1938 iniciar desde el diario la conmemoración de la fecha del cinco de noviembre de 1936, aniversario de la entrada en el gobierno de la CNT.$^{644}$ La fecha más importante del mes de noviembre era el día once, aniversario del ajusticiamiento de los mártires de Chicago en 1886. No obstante, de forma clara ésta quedó eclipsada por la celebración la efeméride de la muerte de Durruti, el veinte de noviembre de 1936. Durruti se convirtió tras su muerte en un poderoso símbolo y sobre él se elaboró un poderoso relato mítico identitario que se ligó a la celebración de la resistencia numantina de Madrid y que, como buen mito, pudo ser reinterpretado con diferentes significados, y pudo ser utilizado con diferentes funciones aglutinadoras o legitimadoras por la CNT y por la FAI. Pero dada su importancia, le dedicamos una mayor atención en las páginas siguientes de este capítulo. En el mes de noviembre de 1938 se desarrollaron también una serie de conferencias y actos de homenaje a la figura de Anselmo Lorenzo$^{645}$ por parte de Federica Montseny$^{646}$, Noja Ruiz$^{647}$ y otros militantes. También, el veintiséis de noviembre, se celebró el aniversario de la caída del dictador mexicano Porfirio Díaz$^{648}$ o se recordó el asesinato Layret$^{649}$. De ellas, abordaremos principalmente los referentes mexicanos utilizados en el discurso del diario. Por último, en el mes de diciembre se recordaba el día uno a Pi y Margall$^{650}$; la fecha conmemorativa de la insurrección en Aragón para implantar comunismo libertario, el --- $^{644}$ LÓPEZ, Juan, “Hechos conmemorables. 5 de noviembre de 1936”, Fragua Social, 5 de noviembre de 1938, p. 1 y “7 de noviembre 1936- 1938”, Fragua Social, 6 de noviembre de 1938, pp. 1 y 3. También poema de PAREDES, Félix, “7 de noviembre”, Fragua Social, 6 de noviembre de 1938, p. 1. $^{645}$ Anuncio del Sindicato del Papel y Artes Gráficas de Valencia de dos conferencias en el Teatro Olimpia sobre Anselmo Lorenzo a cargo de Tomás Cano Ruiz e Higinio Roja Ruiz los días 25 y 30 de ese mes, Fragua Social, 25 de noviembre de 1938, p. 2 y 30 de noviembre de 1938, p. 2. Al acto se anunciaba que acudirían Pablo Monllor y Juan López. $^{646}$ MONTSENY, Federica, “Los precursores. Anselmo Lorenzo. El hombre y la obra”, Fragua Social, 27 y 30 de noviembre de 1938, p. 4.y 2, respectivamente. $^{647}$ NOJA RUIZ, Higinio, “Anselmo Lorenzo. El mejor homenaje”, Fragua Social, 30 de noviembre de 1938, pp. 1 y 3; El discurso pronunciado en el Olympia por Higinio Noja Ruiz, Fragua Social, 9 de diciembre de 1938, p. 4. MELLA, Ricardo, “Páginas Viejas. Anselmo Lorenzo” e IBAGAR, “Recuerdos del pasado. Anarquistas peligrosos”, ambos en Fragua Social, 30 de noviembre de 1938, p. 4. $^{648}$ Sobre Porfirio Díaz, Fragua Social, 26 noviembre de 1937, p. 3. $^{649}$ “En el XVIII aniversario del asesinato de Layret”, Fragua Social, 1 de diciembre de 1938, p. 1. $^{650}$ “Pi y Margall en nuestra memoria”, Fragua Social, 1 diciembre 36, p. 1. ocho diciembre de 1933; el nueve de diciembre, el aniversario del líder histórico socialista Pablo Iglesias\textsuperscript{651}; el aniversario de la muerte de Bolívar\textsuperscript{652} y otras fechas, como la organización del ejército rojo\textsuperscript{653}. También fue festejado el veinticinco de diciembre de 1938, el aniversario de la muerte de Anido, personaje especialmente odiado por la represión que ejerció contra los obreros.\textsuperscript{654} En el mes de diciembre y principios de enero, coincidiendo con la Navidad, y aunque el diario se opuso en un principio, se acabó aceptando a la celebración de la Semana Niño, el Día del Miliciano y del niño SIA\textsuperscript{655}, que sustituyeron a la tradicional cabalgata de Reyes. Otras fechas menores durante ese mes fueron la de la llegada de niños a la URSS, el once diciembre de 1937 o la muerte de Ángel Pestaña.\textsuperscript{656} Viejos mártires, nuevos héroes Los dirigentes de la CNT valenciana eran conscientes del gran desconocimiento de los referentes anarcosindicalistas entre sus nuevos sindicados, por lo que se propuso desde su inicio como diario su formación. Estas narraciones codificadas en la memoria ácrata sirvieron además para cohesionar la heterogénea familia libertaria y también, una vez reinterpretadas y reactualizadas, les permitió legitimar la actuación de los anarcosindicalistas valencianos frente a sus enemigos durante la guerra y ganar adeptos para su causa. Estos relatos llenaron inicialmente con un material elaborado y disponible las páginas de un diario de nueva creación, hasta que el flujo de las crónicas de los reporteros comenzó a llegar a la redacción y fue consolidándose su proyecto y su equipo editorial. Si fue tan fácil echar mano de estos relatos fue porque la inclusión de biografías y otros relatos de tipo histórico o cultural contaban con una larga tradición editorial en el mundo libertario. Habían sido elaborados antes de la guerra por conocidos publicistas, periodistas e intelectuales en los numerosos periódicos y revistas ácratas. Así, mientras se ponían en marcha otras revistas culturales anarquistas más específicas, \textit{Fragua Social} formó a sus sindicados y lectores en los referentes propios anarcosindicalistas e intentó desde el diario imponer su visión del mundo frente a la de \textsuperscript{651} En el aniversario de la muerte de Pablo Iglesias, \textit{Fragua Social}, 9 diciembre de 1937, p. 1. Homenaje a Pablo Iglesias, \textit{Fragua Social}, 10 de diciembre de 1937, p. 4. \textsuperscript{652} DE PEDRO, Valentín, “Aniversario de la muerte de Bolívar. Significación española de su gesta liberadora”, \textit{Fragua Social}, 20 de diciembre de 1938, p. 4 y 4. \textsuperscript{653} “La guerra civil rusa y la organización del ejército rojo”, \textit{Fragua Social}, 18 de diciembre de 1937, p. 8. \textsuperscript{654} “Ha muerto la hiena”, \textit{Fragua Social}, 25 de diciembre de 1938, p. 1 \textsuperscript{655} Anuncio de la celebración del día del miliciano y del niño, \textit{Fragua Social}, 1 de diciembre de 1937. \textsuperscript{656} \textit{Fragua Social}, 12 de diciembre de 1937, p. 1. PÉREZ FELIU, Manuel, “Ante la muerte de Ángel Pestaña”, \textit{Fragua Social}, 17 de diciembre de 1937, p. 3. los otros. Esta tarea que no la abandonó en toda su trayectoria editorial y desde el diario se ayudó a construir nuevos y poderosos relatos míticos. Los viejos mártires del anarquismo español eran también los protagonistas de viejos relatos codificados en los que existía mucho de transferencia positiva del mito romántico del bandido, el hombre rudo nacido del pueblo, benefactor de los pobres y azote de los poderosos, que era injustamente ejecutado por un Estado opresor. En el diario aparecieron romances de recordados y mitificados bandoleros, como “El Pernales”, mártir y ejemplo del abuso tiránico del todopoderoso Estado frente al individuo.$^{657}$ Pero sin duda, uno de los relatos más tradicionales fue el mito de La Mano Negra, que conllevó el ajusticiamiento de los hermanos Corbacho. El articulista Mario, alias de Emilio Villalonga Santolaria, dedicó el veinticuatro de septiembre de 1936 un artículo a este relato mítico en su sección de Historia de Fragua Social. Con ello pretendía explicar la verdadera versión de los hechos y reivindicar la figura de los hermanos Corbacho, víctimas para el autor de la malintencionada y conocida leyenda de La Mano Negra, orquestada por la monarquía para desprestigiar a los anarquistas.$^{658}$ Según su relato, en esas fechas existía un grupo de trabajadores que había sobrevivido a la disolución de la Internacional en España, aunque como grupo de trabajadores sólo pretendía mantener un compromiso común entre sus asociados que les permitiera proporcionar ayuda a las familias de los compañeros que caían presos o se quedaban sin trabajo, aunque reconocía que también defendía a los jornaleros de los ataques y desmanes que los burgueses y autoridades cometían contra ellos, como la injusticia de pagar la misérrima cantidad de 50 céntimos diarios de jornal por trabajar de sol a sol. El primer asesinato se produjo en Jerez en 1882, como consecuencia de un lío de faldas, lo que fue aprovechado por las autoridades para perseguir a toda la asociación de trabajadores. Según Mario, el primer asesinado era miembro de un grupo de trabajadores, a los que éste había delatado por despecho cuando le afearon su conducta, que no fue otra que la de haber pretendido a la mujer de otro compañero. A los pocos días de la delación, apareció muerto, sin especificar el autor del artículo el motivo ni el autor o autores del asesinato. Para el articulista, este crimen fue aprovechado por el jefe de la guardia rural de Jerez Tomás Pérez Monforte y por el teniente de gendarmes Oliver para orquestar una serie de asesinatos y robos que justificaran la persecución, las muertes y los tormentos de los trabajadores que fueron detenidos, a los que acusaron de pertenecer $^{657}$ MURO, “Romances revolucionarios. Canto a El Pernales y la Estepa”, Fragua Social, 13 de septiembre de 1936, p. 5. $^{658}$ La versión de Fragua Social sobre la Mano Negra, MARIO, Fragua Social, 24 de septiembre de 1936, p. 9. a la organización clandestina La Mano Negra, llamada así por la misteriosa aparición en los muros de algunas casas de Villamartín de unas manos pintadas de negro. Mario acusaba a Oliver de fingir haber encontrado un reglamento escondido bajo unas piedras, que se atribuyó a esta organización clandestina para dar mayor credibilidad a la infamia, y señalaba al periodista andaluz Julio Romano de darle publicidad al reproducir dicho reglamento de forma insidiosa en la prensa. A continuación Mario reproducía también en este artículo el texto de este reglamento. Concluía el articulista señalando que a consecuencia de esta campaña de difamación se imputaron los hechos delictivos a los trabajadores. Fueron condenados injustamente a garrote vil los anarquistas Pedro Corbacho y Francisco Corbacho, y Juan Ruiz, los tres miembros del Comité Comarcal. También había un recuerdo para los nombres de aquellos otros trabajadores que fueron condenados a la pena capital (Cristóbal Fernández, Manuel Gago, Gregorio Sánchez Novoa y Juan Galán) y para León Ortega, que se libró de la pena de muerte porque había perdido la razón a causa de las torturas, y citaba también a los condenados a cadena perpetua (Antonio Valero, Salvador Moreno, Agustín Martínez, León Ortega, Cristóbal Durán, Diego Maestre Morales, Francisco Prieto Beltrán y José Jiménez Doblado). Mario afirmaba que la injusticia que se cometió contra los hermanos Corbacho sólo había sido posible por la falta de apoyos internacionales que sufrieron los anarquistas en ese momento, pues sólo tras veinte años de permanecer en la cárcel, durante los cuales murieron algunos de los detenidos y, tras una campaña de tres años de agitación en España, Francia, Inglaterra e Italia, se consiguió su liberación. A partir del reconocimiento de la memoria de estos mártires del anarquismo, el autor desarrollaba una nueva línea argumental que conectaba con los hechos bélicos del presente. Para Mario, la Mano Negra había sido una leyenda fantástica y malvada urdida para desacreditar a los anarquistas y para acabar con ellos. De la misma forma, que también se había tratado de desacreditar y de culpar de hechos delictivos a otros anarquistas como Durruti y Ascaso, a los que sí ayudó la solidaridad internacional, lo que no ocurrió con los ajusticiados por la Mano Negra. Como en el pasado, ahora se culpaba falsamente a los anarquistas de todo tipo de atrocidades en la guerra del treinta y seis. Aunque no expresaba claramente su conclusión final, se deducía de este relato que no debía darse credibilidad a los rumores sobre las supuestas atrocidades cometidas por los anarquistas y sostenía la conveniencia de poseer siempre aliados que impidieran la represión de sus correligionarios, lo que permitiría afianzar los objetivos de la revolución social y acabar con el despotismo de un Estado cruel burgués como el del pasado. Al mismo tiempo solicitaba la ayuda internacional para la causa de la República española. Los historiadores Avilés y Herrerín, creen que el reglamento al que se hizo referencia en los Sucesos de la Mano Negra no fue una mera invención policial y no creen descabellado pensar que los primeros asesinatos en las cercanías de Jerez en 1882, dos días después de la detención de los sesenta trabajadores del campo acusados de asociación clandestina, se debieran a la eliminación de posibles delatores del grupo, medida se había adoptado en la FRE, aunque ésta se desmarcara de los hechos. Ambos historiadores, junto con Lida, Castro Alfín y González Calleja, afirman que existió una organización de trabajadores, aunque los procesados negaron en el procedimiento militar haber oído hablar de tal organización y es posible que no formaran parte de ella, aunque sí que admitieron pertenecer a la FTR. Dicha asociación se vinculó en los informes policiales con las extintas Federación de Trabajadores de la Región Española (FTRE), y con la AIT, que entonces ya no existía. Para Avilés y Herrerín pudo existir una conexión entre esta organización de trabajadores con sociedades secretas, pues Bakunin y sus seguidores veían en ellas un medio de acción, y el contenido y el lenguaje del reglamento posee características similares a los documentos de las sociedades carbonarias. No obstante, reconocen que el documento de archivo encontrado es una copia del original que se envió al rey$^{659}$. Como nuestro articulista Mario, también los historiadores Herrerín y Avilés consideran que los represaliados de Jerez no se incorporaron al elenco de héroes y mártires hasta veinte años más tarde, tras la campaña a favor de los que todavía quedaban en presidio en 1902, campaña que tuvo un fuerte eco en Francia y que finalizó en 1903 cuando los presos fueron indultados. Por ello, fueron los mártires de Jerez de 1892 los primeros mártires del anarquismo español, siguiendo el ejemplo de los mártires de Chicago. El relato comenzaba la noche del ocho de enero de 1892 cuando cientos de campesinos, provistos de hoces y armas de fuego, intentaron el asalto de la cárcel de la ciudad, la Guardia Civil lo impidió e hirió al menos a uno de ellos. Durante la revuelta, los asaltantes asesinaron a dos ciudadanos con los que se encontraron por su aspecto burgués y huyeron al campo, pero fueron detenidos junto con cientos de sospechosos. La Justicia Militar se encargó de “esclarecer” los hechos y dictó la ejecución de cuatro personas, las de dos anarquistas de la ciudad, un zapatero y un barbero, de los que no se especificó su ideología, y la de dos jornaleros del campo, acusados de uno de los asesinatos. A pesar de que no existían pruebas contra él y de que se hallaba en prisión cuando ocurrieron los hechos, el líder Fermín Salvochea fue condenado a doce años por los sucesos acaecidos en Jerez en 1892. El 27 de septiembre de 1936, Emilio Villalonga Santolaria dedicó su colaboración --- $^{659}$ “La Mano Negra. Reglamento de la Sociedad de Pobres contra sus ladrones y verdugos”, copia remitida por la Dirección General de la Guardia Civil, 9 de noviembre de 1882, Archivo General de Palacio (AGP), Madrid, Alfonso XII, 12809, 23. Citado por AVILÉS FARRÉ, Juan y HERRERÍN LÓPEZ, Ángel, «Propaganda por el hecho y propaganda por la represión: anarquismo y violencia en España a fines del siglo XIX», op. cit., pp. 172-173. Sumario en el Archivo General Militar, Segovia, 9ª, legajos 2360-2365. El autor no aludió directamente a estos sucesos de Jerez de 1892 de los que se culpó como promotor a Santolaria ni se recreó en la vida revolucionaria de Salvochea, sino que destacó el ascetismo, la frugalidad (comía pan y uvas), el desinterés por el dinero (gastaba muy poco), la esmerada higiene (dormía sobre una mesa, era limpio, se bañaba y hacía gimnasia, se ocultaban delante de él si fumaban), la generosidad (se despojaba de su capa para darse la a otros), del mártir ácrata. El periodista elogiaba así la figura de Salvochea por su bondad y abnegación, por su ejemplaridad como “santo laico, como se le llamaba en vida”, su heroicidad y su resistencia en sus muchos años de cautiverio, en los que no aceptó salir de la cárcel mientras no lo hicieran todos sus compañeros, años en los que se negó a declarar en el juicio, que entendía como una farsa, lo para el juez fue como reconocer su culpabilidad. También se señaló que en la cárcel se negó a asistir a misa y que fue recluso en un agujero e intentó suicidarse, pero “el frío coaguló las heridas”. Su figura fue sacralizada transfiriéndole parte de la simbología cristiana de figuras como la de San Francisco de Asís o de Jesucristo. Salvochea era pues todo un símbolo de la moral anarquista. La figura del mártir y apóstol de la Idea formaba parte de la tradición de propaganda por la represión y ejemplificaba los valores y modelo de vida del militante. El elogio a la figura de Fermín Salvochea pretendía también estimular el ascetismo de los militantes en tiempos de guerra y demostrar a las claras la injusticia de los tribunales del Estado, para reafirmar la de los tribunales populares o la justicia popular. Sin embargo, la muerte de Salvochea no ocupó espacio en el diario en 1938 ni en 1939, como tampoco la conmemoración de los sucesos de Jerez de 1892. Esta pérdida de interés se corresponde con una progresiva pérdida de influencia política de la CNT dentro del bloque antifascista y con la disolución de parte del discurso cenetista en un discurso general antifascista. Aunque también se debió a que la emergente y mucho más eficaz figura simbólica de Durruti, que tras su muerte en la guerra ensombreció la de los viejos mártires el anarquismo. Mártires andaluces, a los que seguían, como hemos visto por el análisis de la columna de La canalla dorada, los mártires barceloneses de Montjuic, de la Semana Trágica, de la represión patronal y estatal durante la crisis de la restauración y especialmente durante la dictadura primorriverista, mártires personificados en la figura de Ferrer y Guardia. Mártires no olvidados, pero sustituidos por los caídos en la guerra. Junto a ellos figuraban también los de la represión en Casas Viejas, que fue otro de los poderosos relatos míticos que formaba parte del martirologio anarquista más reciente y uno de los símbolos más potentes de la represión sufrida por los anarquistas durante --- 660 VILLALONGA SANTOLARIA, Emilio, “Figuras revolucionarias. Fermín Salvochea, Fragua Social, 27 de septiembre de 1936, p. 8. la Segunda República. Fragua Social lo reactualizó con nuevos significados, especialmente tras la muerte de María Silva al inicio de la guerra de 1936 a manos de los rebeldes. Casas Viejas había sido un crimen del Estado republicano que demostraba para los anarquistas que la democracia parlamentaria no era la solución a los problemas de España. El asesinato de María Silva en los primeros meses de la guerra civil permitió transferir el odio de la represión republicana en Casas Viejas a la represión ejercida por el bando rebelde en la retaguardia durante la guerra civil, represión que había acabado con una de las pocas supervivientes de Casas Viejas. María Silva se convirtió así en símbolo de la cruel represión en la retaguardia franquista, para lo que el diario incidió en los aspectos más emocionales del relato de su muerte y destacó la condición de mujer y madre de la protagonista, lo que hacía el crimen más horrendo. Fragua Social se hizo eco de la muerte de María Silva La libertaria el 10 de septiembre de 1936. En la primera página del diario, Sergio le dedicó un artículo, aunque no mayor que los dedicados a otros militantes represaliados o muertos en combate durante los primeros meses de la guerra, en el que se destacaba fundamentalmente su papel como nieta de Seisdedos y como superviviente de la matanza de Casas Viejas. María Silva Cruz sobrevivió a los asesinatos de Casas Viejas, pero no sobrevivió a la guerra, porque fue ejecutada por los rebeldes$^{661}$. El 8 de enero de 1937, conmemoración del cuarto aniversario de los asesinatos de Casas Viejas, el diario la recordó con un artículo de Juan Andújar, miembro del Sindicato Artes Gráficas de la Federación Local CNT, en el que loaba la efeméride de Casas Viejas. Un segundo artículo lo firmó el compañero de María Silva, Miguel P. Cordón, que narró la detención y martirio de María Silva. En este relato altamente emocional de su compañero, María Silva fue obligada por los rebeldes a separarse del pequeño hijo de ambos. Lo entregó a su hermana, aunque antes juró que su hijo la vengaría. Miguel P. Cordón, describía Casas Viejas como un crimen de la República protagonizado por el Jefe del Asalto, Rojas. María Silva había logrado salvarse entonces, pero ahora había sido cruelmente asesinada por los fascistas. Su conclusión era complaciente con las autoridades republicanas: ahora socialistas y republicanos sí sabían cuáles eran sus verdaderos enemigos, por lo que no pasarían unos hechos represivos como los de Casas Viejas. Lucía Sánchez Saornil le dedicaría un conocido romance poco después de su muerte. Miguel Pérez Cordón insistió en estos aspectos en un nuevo artículo sobre María Silva, publicado el 19 de julio del 38, artículo que formó parte de una gran conmemoración a los principales anarquistas caídos durante la guerra. María Silva, la nieta de Francisco Cruz Gutiérrez, alias Seisdedos, se había criado en una familia libertaria. Su padre y sus tios pertenecían a la CNT y también ella formó parte del grupo de mujeres libertarias “Amor y Armonía”, formado por diez jóvenes, como su hermana --- $^{661}$ SERGIO, “Los que nos dejan. María Silva “La Libertaria”, Fragua Social, 10 de septiembre del 36, p. 1. Catalina Silva Cruz, su prima Catalina, Manolita Lago, Francisca Ortega y Ana Cabezas. La figura de María Silva como víctima de Casas Viejas se diluyó en la de hija, novia, esposa, madre abnegada y modesta, sin hacer ninguna alusión a su militancia política. Pero el aniversario de la muerte de María Silva y el de los sucesos de Casas Viejas no fueron conmemorados en septiembre ni enero de 1938 ni tampoco en 1939. María Silva se convirtió en un símbolo molesto y poco integrador que debilitaba la unión del bloque antifascista, por la culpabilidad de socialistas y republicanos en la represión de Casas Viejas. Esto no ocurrió con otros símbolos revolucionarios internacionales, como el de Louise Michel, cuya muerte sí se recordó el 9 de enero de 1938 y de 1939. María Silva fue recuperada en 1951 por Federica Montseny, que escribió una novela corta destinada a mantener su recuerdo. José Luis Gutiérrez Molina$^{662}$, ha estudiado la génesis del mito de María Silva, que fue forjándose en 1933 por periodistas, literatos y políticos afines o detractores, que fueron otorgándole un carácter épico que trascendió los círculos anarquistas. Diario de Cádiz y ABC la entrevistaron para poner el énfasis en sus contradicciones por los sucesos de Casas Viejas, y el periodista Julio Romano la denigró en sus artículos, convirtiéndola en el prototipo execrable del revolucionario. La periodista Hildegart la convirtió en un símbolo revolucionario, comparable a Mariana Pineda y fue protagonista en los carnavales andaluces de coplas populares en las que María era la heredera y vengadora del anarquismo. Eduardo de Guzmán y Ramón J. Sender hicieron de Casas Viejas un mito en sus artículos en los diarios madrileños La Tierra y La Libertad. Sender, la retrató como el prototipo de la mujer andaluza, como una “Mariquilla” morena y melancólica, discreta e inteligente que leía a sus vecinos los panfletos anarquistas que recibía su abuelo. El poeta comunista Daniel Pla y Beltrán la convirtió también en la protagonista de un arrebatado poema y Pío Baroja pidió que la fotografía de María sustituyera los retratos de los “viejos barbudos” anarquistas. Su futuro compañero Miguel Pérez Cordón escribió algunos artículos exculpándola de los delitos de los que fue acusada y Federica Montseny redactó algunos relatos con diálogos furtivos, entrecortados a través de las rejas, entre María y López Cordón. María intervino en el mitin que la CNT celebró a fines de noviembre en el cine Europa de Madrid junto a Teodoro Mora, Pedro Falomir Antonio Moreno, Claro J. Sendón y Valeriano Orobón Fernández. Tras los resultados electorales de unos días antes que habían dado la mayoría parlamentaria a la derecha republicana del partido Radical de Alejandro Lerroux y a la extrema derecha de la CEDA de Gil Robles. Revolución rusa, revolución mexicana, revolución española El discurso revolucionario del diario no partió de la nada. Pero, ¿Cuáles fueron sus referentes? Los redactores del diario podían utilizar poderosos y próximos referentes internacionales y nacionales. --- $^{662}$ GUTIÉRREZ MOLINA, José Luis, Casas Viejas: del crimen a la esperanza. María Silva "Libertaria" y Miguel Pérez Cordón: dos vidas unidas por un ideal (1933-1939), op. cit. Estos referentes internacionales fueron principalmente los de la revolución rusa, aunque, como veremos, también los de la revolución mexicana. Asimismo, existían hitos revolucionarios más lejanos, como la Revolución Francesa, que desprovista de sus connotaciones burguesas, conservaba un poderoso simbolismo revolucionario en la cultura obrera; así como también, su himno, La Marsellesa. Ambos formaban parte de un mundo simbólico revolucionario ampliamente compartido por las culturas obreras. Junto a ellos, también figuraban los hechos revolucionarios de la Comuna de París, primera revolución considerada por los anarcosindicalistas como verdaderamente proletaria, aunque frustrada, pero que constituía para ellos el primer precedente de un gobierno obrero en la Historia.$^{663}$ Pero sin duda, de todos ellos, la Revolución Rusa fue la que había tenido un mayor impacto en los anarcosindicalistas españoles, y también en los que no lo eran. El triunfo bolchevique demostró que el éxito de una revolución proletaria era posible y no un mero acontecimiento imaginable. Para los que deseaban, la revolución, el triunfo de la revolución rusa se convirtió en un primer hito revolucionario que se reproduciría inexorablemente en todo el mundo como consecuencia del Progreso de la Humanidad. Para los que temían, la revolución se produciría inevitablemente, salvo que se adoptaran las medidas coercitivas adecuadas contra los revolucionarios.$^{664}$ Sin embargo, a pesar de la enorme admiración por la revolución rusa, ésta no fue el único modelo para los anarcosindicalistas, porque la revolución rusa era una revolución fundamentalmente bolchevique. Los anarcosindicalistas conocían la represión que sufrieron los anarquistas rusos durante la misma y además la URSS apostó por frenar la revolución en España, ofreciendo su ayuda sólo a cambio del mantenimiento de la democracia burguesa liberal. Por tanto, la revolución debía esperar. La mayor parte de los relatos biográficos sobre figuras revolucionarias internacionales los elaboró el columnista Emilio Villalonga Santolaria, alias Emilio Mistral o Mario, dentro de la sección del diario denominada “Historia” o “Temas revolucionarios”, y en concreto desde su columna, denominada “Personajes revolucionarios”. La columna se publicó entre el 29 de agosto y el 17 de noviembre de 1936, por lo que su cese coincide con el compromiso de la CNT en las responsabilidades del gobierno central, por lo que creemos que responde a la necesidad del diario de moderar su discurso revolucionario. Se dedicó a Emilio Pouget, Aron Baron, Lew Kogan, Rodolfo Rocker, Emma Goldman, $^{663}$ Para la repercusión de la Comuna en la prensa y en la sociedad española, Véase ÁLVAREZ JUNCO, José, La comuna en España, Siglo XXI de España, Madrid, 1971. Louise Michell murió el 9 de enero 1905, para recordar esta fecha se publicaron artículos en Fragua Social sobre Louise Mitchell en 1938 y 1939. $^{664}$ CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, «¡Luzbel vuelve al mundo! Las imágenes de la Rusia Soviética y la acción colectiva en España», en CRUZ MARTÍNEZ, Rafael y PÉREZ LEDESMA, Manuel (eds.), Cultura y movilización en la España Contemporánea, op. cit., pp. 273-303. Fermín Salvochea, Fanny Baron, Carlos Fourier, Bakunin, Enrique Mueshan, Gustavo Landauer, Francisco Arín, Sebastián Fauré y Pedro Gori. No obstante, otros columnistas en menor medida colaboraron con otras biografías de menor contenido revolucionario y sus lectores escribieron también panegíricos sobre algunas de ellas utilizando como modelo las biografías elaboradas previamente por las revistas o diarios ácratas de la prensa anterior a la guerra. El primer personaje al que se dedicó esta columna fue Emilio Pouget, teórico del sindicalismo revolucionario y vicesecretario de la CGT francesa entre 1901 y 1908. Villalonga Santolaria destacó su figura como teórico del sindicalismo revolucionario y como continuador de las teorías sindicales antipolíticas y revolucionarias de Pellontier. El colaborador lo consideraba el alma de la CGT francesa de antes de la guerra, hasta que ésta fue desviada de la ruta revolucionaria por Jouhaux. Emilio Pouget nació en 1860 en Aveyron y murió según el autor el 29 de agosto de 1931, aunque la fecha de su muerte es otra en algunas biografías. Era hijo de un notario, pero su madre enviudó muy pronto y se volvió a casar con un empelado de Puertos, Canales y Caminos. Fue internado en un colegio, donde empezó a manifestar tendencias revolucionarias, fundando su primer periódico, una hoja escrita a mano, que le acarreó algunos castigos, retenciones y secuestros de su publicación. En 1885, al morir su padrastro, Pouget tuvo que abandonar el colegio y entró a trabajar como empelado de un almacén. Tras un encuentro fortuito con Emilio Digeon, uno de los comunalistas absueltos en el proceso de Narbona, se entregó a los mítines y a la carrera revolucionaria. Tras la horrible sangría de la Comuna, el mundo obrero vivió unos años de silencio, pero a partir de la amnistía volvió a resurgir y los primeros anarquistas discípulos de Bakunin comenzaron la propaganda en casa de Proudhon. Pouget se adhirió a ellos y contribuyó en 1871 a la creación de los primeros sindicatos. Este sindicato lanzó un folleto antimilitarista, que tuvo un gran proselitismo. Pouget, que había crecido en un ambiente republicano, en 1877 quedó profundamente impresionado cuando tenía doce años al observar como los comunalistas de Narbona proclamaban la Comuna en su población siguiendo el ejemplo de la Comuna de París, y como luego fueron perseguidos y juzgados por estos hechos. El 9 de marzo de 1883, la Cámara Sindical del Ramo de la Madera convocó a los parados a un mitin. La protesta se encauzó con la formación de dos columnas. Una de ellas se dirigió al Elíseo y la otra, de la que formaban parte Louise Mitchell y Emilio Pouget fue por el arrabal de San Antonio desvalijando varias panaderías. Atacada por la fuerza armada, tras una lucha, se detuvo a Louise Mitchell y Emilio Pouget, que fueron procesados por pillaje y propaganda antimilitarista. Louise Mitchell fue condenada a seis años de reclusión y Pouget a ocho. Una vez libertado, Pouget se hizo comisionista de libros y siguió con la propaganda. En 1889 fundó “Le Pere Peynot”, desde el que atacó a la burguesía con un lenguaje agudo, mordaz y populachero. Aunque la publicación fue suspendida, él la volvió a transformar para que pudiera seguir publicándose. En 1928 se creía próxima la Revolución, fueron años de gran agitación y los presidios estaban llenos de presos. Llegado el proceso de los treinta, Pouget se refugió en Londres, desde donde lanzó su Pere Peinord, que llegaba a Francia. Cuando regresó de Londres transformó su semanario en un diario. Sebastián Fauré, fundó Le Journal de Peuple y en 1900 se creó el órgano sindicalista La Voix de Peuple. Para Santolaria, Pouget fue el primero en hablar de sabotaje y explicar su alcance en la lucha. Pero según el articulista, el empeño de Pouget “era el de empujar a los anarquistas dentro de los sindicatos, lo que consiguió”. Gracias a ello, aseguraba Santolaria, “hoy en España son fundamentales en la vida colectiva y de la lucha”. Porque Pouget estuvo siempre trabajando por la revolución y como Bakunin, soñaba con ella. Villalonga. Concluía con una defensa: a Pouget se le había echado en cara el haber atemperado su propaganda y su finalidad. Pero Pouget ha sido siempre anarquista y vio la gran cooperación que el sindicato había de prestar a la revolución. Esto mismo era algo, concluía “de lo que podemos constatar bien en estos momentos en que vivimos en España”. Otros personajes estuvieron más unidos a la revolución rusa, como Aron Baron y Fanny Baron. Comenzaba Santolaria proclamando que Rusia era la nación más rica en templos firmes de la revolución social, empezando por Bakunin y llegando a Makno. Aaron Baron, un estudiante de gimnasium, fue detenido por su actuación revolucionaria y fue deportado a Siberia, de donde consiguió huir en 1911 a Norteamérica y en Chicago fue un activo luchador en 1914 y 1915. Regresó a Rusia en 1916 e inició sus actividades en Kiev, como delegado del soviet por el sindicato de los panaderos. Participó en el Congreso panruso de Kharkov y fue designado para realizar una gira propaganda por Rusia, que no pudo realizar. En 1918 volvió a su actividad en el norte y organizó giras de propaganda y publicó el diario Kabat en la frontera ucraniana. Fue nombrado secretario de los anarquistas ucranianos, pero su actividad revolucionaria fue entorpecida por los bolcheviques. Detenidos sus compañeros, dirigió una feroz carta contra ellos. En 1919 fue detenido por la checa de Moscú, con motivo de la bomba que los anarquistas hicieron estallar en el Comité del Partido Comunista de Moscú, donde le fueron aplicadas todas las torturas imaginables. En 1920 volvió a Kiev y en noviembre, junto con su compañera Fanny fue delegada al congreso anarquista ETC. Su compañera Fanny Baron también militó en Chicago en 1915 en los movimientos a favor de los desocupados, donde conoció a Aron y se unió a él. Fue también miembro de la Confederación anarquista de Ucrania. Fue detenida en 1920 y fusilada en 1921 por orden de Lenin. Unido a estas figuras estaba también la de Lew Kogan, otra de las figuras de la Revolución Rusa, que para el redactor fue el primero que no reconoció en el golpe de Estado de octubre en Rusia una revolución social. \| TÍTULO DEL ARTÍCULO \| FECHA DE PUBLICACIÓN \| \|------------------------------------------------------------------------------------\|-------------------------------\| \| "Los precursores del sindicalismo. Aniversario de la muerte de Emilio Pouget, teórico del sindicalismo revolucionario" \| 3 de septiembre de 1936, página 8 \| \| "Figuras de la revolución, Aron Baron. Temple fuerte y luchador ruso" \| 6 de septiembre de 1936, páginas 9 y 10. \| \| "Figuras de la revolución. Carlos Cafiero, nace para el comunismo libertario" \| 10 de septiembre de 1936, página 7 \| \| "Figuras de la revolución. Lew Kogan. Bueno y modelo de anarquista" \| 13 de septiembre de 1936, página 7 \| \| "Figuras internacionales. Rodolfo Rocker" \| 20 de septiembre de 1936, página 8 \| \| "Figuras internacionales. Emma Goldman. La incansable revolucionaria en España" \| 25 de septiembre de 1936, página 8 \| \| "Figuras revolucionarias. Mañana hace treinta y seis años que murió en Cádiz Fermín Salvochea" \| 27 de septiembre de 1936, página 8 \| \| "Figuras revolucionarias rusas. Una mujer de espíritu fuerte: Fanny Barón" \| 6 de octubre de 1936, página 8 \| \| "Biografía. En 1829 muere uno de los precursores del comunismo socialista, Carlos Fourier" \| 8 de octubre de 1936, página 13 \| \| "Figuras revolucionarias. Miguel Bakounin, alma y temperamento de la revolución" \| 13 de octubre de 1936, página 6 \| \| "Figuras revolucionarias. Enrique Muesham. El hombre. El militante" \| 22 de octubre de 1936, página 6 \| \| "Figuras revolucionarias. Gustavo Landauer, el filósofo moderno del anarquismo" \| 23 de octubre de 1936, página 6 \| \| "Figuras revolucionarias. Francisco Arín cayó como un valiente" \| 4 de noviembre de 1936, página 6 \| \| "Figuras revolucionarias. Sebastián Fauré, el veterano anarquista francés, visita España" \| 5 de noviembre de 1936, página 10 \| \| "Figuras revolucionarias. Pedro Gori, valiente defensor de los anarquistas" \| 17 de noviembre de 1936, página 13 \| FUENTE: Elaboración propia. \| AUTOR Y TÍTULO DEL ARTÍCULO \| FECHA DE PUBLICACIÓN \| \|---------------------------------------------------------------------------------------------\|-------------------------------\| \| NÚÑEZ DE ARENAS, Ángel, "Biografía. Víctor Hugo", \| 11 de octubre de 1936, página 6 \| \| SIN FIRMAR, “Mujeres de la revolución. Lina Odena”, \| 27 de septiembre de 1936, página 8 \| \| RACIONALISTA, "Las grandes figuras de la Revolución. Federica Montseny", \| 27 de septiembre de 1936, página \| \| NÚÑEZ ARENAS, Ángel, "Biografía. Joaquín Costa", \| 29 de octubre de 1936, página 6 \| FUENTE: Elaboración propia. Pero el simbolismo de la revolución rusa podía utilizarse en la movilización política por los comunistas para conseguir poder e influencia en la retaguardia republicana. Los anarcosindicalistas valencianos tampoco renunciaron al poderoso simbolismo revolucionario soviético, lo aprovecharon en su discurso, aunque intensificaron siempre los referentes revolucionarios mexicanos. Por ello, durante la guerra fueron motivo de celebración los aniversarios de los acontecimientos revolucionarios en Rusia y en México y se realizaron esos días para conmemorarlos toda una serie de actos culturales en su honor. Estos actos fueron organizados principalmente por dos agrupaciones culturales: la Asociación Cultural de Amigos de la Unión Soviética y la Sociedad de Amigos de México. Ambas organizaciones no se limitaron a estas fechas señaladas para realizar actividades culturales de agradecimiento o de conmemoración, sino que se convirtieron en dos redes asociativas de tipo cultural que facilitaron la movilización política. Si tenemos en cuenta que las manifestaciones callejeras, forma de ocupación del espacio público abierto, estuvieron muy restringidas durante la guerra por orden gubernativa, si no prohibidas, y que se limitaron sólo a celebraciones en fechas oficiales muy concretas y de amplia representación en la retaguardia valenciana, estas actividades culturales, como las veladas artísticas, las actuaciones teatrales o los recitales poéticos en locales cerrados, adquirieron una importancia de primer orden para la acción colectiva. Además, ambas asociaciones y sus actos de homenaje colectivo estuvieron abiertos a diferentes tendencias políticas y sindicales, aunque su devenir no fue ajeno al trasfondo político de las luchas de poder en la retaguardia valenciana. En general, la mística general revolucionaria fue una constante en el diario Fragua Social en numerosos poemas y artículos. También fue muy temprana la presencia en sus páginas de la revolución mexicana y el enaltecimiento de sus principales protagonistas. Los referentes revolucionarios mexicanos aparecieron muy pronto, como en algunos poemas de Muro, redactor y dibujante del diario, o en los escritos enviados a la redacción por los miembros de la Columna de Hierro. Así, en septiembre de 1936 podía observarse en el diario la imagen de un idealizado indio mexicano, convertido en el auténtico protagonista de la revolución mexicana; o la de Pancho Villa, ambos referentes movilizadores para estimular la formación de las primeras columnas anarquistas que partieron hacia el frente y para afianzar la revolución que la guerra había puesto en marcha$^{665}$. Los referentes mexicanos también --- $^{665}$ Poema de MURO, “Canto del indio Pascual Dorado al miliciano español”, Fragua Social, 6 de septiembre de 1936, 5; Poema de la COLUMNA DE HIERRO, “¡Viva México!”, Fragua Social, 27 de octubre de 1936, p. 7; y Fotografía de Pancho Villa poco antes de su muerte y poema de MURO, Fragua Social, 20 de noviembre de 1936. se difundieron en la retaguardia con la proyección en el otoño de 1936 de algunas películas en los cines valencianos, como “Tempestad sobre México de S. Eisenstein”. Sin embargo, en septiembre de 1936 el diario apenas había difundido algunos de los referentes positivos sobre la URSS, salvo un escueto fragmento de Bernard Shaw en el que se abordaban algunos aspectos culturales muy generales, como la bondad para la salud del consumo de algunos platos típicos rusos. Sí que consideraron como un símbolo revolucionario propio común a la cultura obrera el himno proletario de La Internacional, al que se le dedicó un artículo en el diario en que se explicaba su creación y origen. La Internacional convivía con los himnos confederales y proletarios, así como también con otros que hacían alabanza al Sol, a la Luz o al Progreso. En noviembre de 1936 se celebraron los primeros actos de homenaje con motivo del XIX aniversario de la Revolución Rusa. No obstante, el diario Fragua Social recordó esta fecha en sus titulares de última página y no incorporó artículos alusivos a la revolución bolchevique en sus páginas interiores. Más aún, el diario publicó una carta firmada por El grupo de Ametralladoras Erich Muesham en la que, con motivo del aniversario de la revolución, pedía la liberación de los presos políticos en Rusia. Fue la Alianza de Intelectuales Antifascistas quien realizó el primer acto de homenaje conjunto en noviembre de 1936 en homenaje a Rusia y México en el Teatro Principal de Valencia, al que acudieron el cónsul de México, el presidente de la Audiencia y el rector de la Universidad; y que también contó con la participación de diferentes partidos y sindicatos, aunque por su origen y por desarrollo protocolario primó el carácter académico y cultural del acto más que el político. Unos días más tarde, el catorce de noviembre de 1936, se celebró un nuevo acto dedicado específicamente a Rusia en el teatro Apolo de Valencia que estuvo cargado de una mayor significación política. El escenario se adornó para la ocasión con unos grandes carteles de la Asociación de Amigos de la Unión Soviética, con la bandera rusa y con un enorme dibujo del buque “Komsomol” pintado sobre un fondo oscuro. Tras los parlamentos de los diferentes grupos sindicales y políticos, los representantes de la --- 666 Anuncio del Comité de Enlace de Espectáculos Públicos UGT-CNT de la proyección de la película, Fragua Social, 26 de noviembre de 1936, p. 7. 667 “De la Rusia roja”, Fragua Social, 17 de septiembre de 1936, p. 10, 3847. 668 “La Internacional”, Fragua Social, 6 de octubre de 1936, p. 11. 669 “Himno al sol”, Fragua Social 15 de octubre de 1936, p. 6; MURO, Fragua Social, 26 de septiembre de 1936, p. 9. 670 Titular “Rusia conmemora el XIX aniversario de su liberación”, Fragua Social, 8 de noviembre de 1936, p. 12. El artículo en las páginas interiores de este mismo número. 671 “El homenaje de Rusia y México”, Fragua Social, 10 de noviembre de 1936, p. 9. 672 “Del homenaje de Rusia en el Apolo”, Fragua Social, 14 de noviembre de 1936, p. 4. CNT y el PCE se fundieron en un abrazo fraternal en señal simbólica de unidad antifascista. También se programaron ese otoño de 1936 películas relacionadas con Rusia y con su revolución, como “Los Marinós del Cronstadt”, que ya había sido estrenada con un gran éxito en Madrid, y que se proyectó en el cine Rialto de Valencia el dieciséis de noviembre de 1936 en pases de tres funciones diarias a precios muy populares$^{673}$. Otro de los estrenos fue el de film “Las tres amigas”, proyectado el veintiocho de diciembre de 1936, con el que se quería mostrar el correcto proceder de la mujer en la lucha revolucionaria.$^{674}$ Muy pronto se estableció un paralelismo épico entre los tripulantes del Kronstadt con los marineros del buque ruso Konsomol. Tras su hundimiento, se realizó un gran acto multipartidista el veinticuatro de enero de 1937 en el Teatro Apolo de Valencia con el fin de recoger fondos para contribuir a la construcción de un nuevo buque. En el acto intervino, entre otros muchos dirigentes y políticos, Melencio Álvarez, por la FAI. El acto acabó con la banda roja interpretando himnos revolucionarios, que fueron escuchados con el puño en alto.$^{675}$ Estos actos prorrusos fueron decantándose hacia un mayor protagonismo del PCE que comenzó a molestar a la CNT. A finales de enero de 1937, Claro J. Sendón anunció que en Barcelona se había creado recientemente la Asociación de Amigos de México y manifestó su deseo de que el ejemplo cundiera en otras ciudades españolas. Su argumentación se basaba en la necesidad de que los españoles demostraran su gratitud hacia el pueblo mexicano por la ayuda desinteresada que su gobierno prestaba a la República, sin importarle con ello desafiar al resto de potencias. Sendón afirmaba que México había sido el primer país en proporcionar ayuda a España, lo que a su entender era inevitable que así sucediera porque el pueblo español y el mexicano eran hermanos de sangre. Ambos pueblos, proseguía, habían sufrido parecidas vicisitudes históricas, lo que les hacía partícipes de una historia revolucionaria similar de lucha contra la injusticia. En el caso mexicano, su revolución había sido posible por el poso que habían dejado en su nación las primeras civilizaciones indígenas, germen que luego permitió que la revolución fructificara gracias a Flores Magón, Práxedes, G. Guerrero, Librado Rivera, Zapata, Pancho Villa, Madero o al gran humanista Alfonso L. Herrera. Sendón concluyó su artículo con una alabanza a la ayuda desinteresada de México y una crítica velada a la URSS: la mexicana, remarcó, no era una ayuda como “la de otros pueblos”, --- $^{673}$ Anuncio, Fragua Social, 14 de noviembre de 1936, p. 3; y 26 de noviembre de 1936. $^{674}$ Anuncio, Fragua Social, 27 de diciembre de 1936, p. 7. $^{675}$ Crónica del acto, Fragua Social, 26 de enero de 1937, p. 3. que sólo prestaban su apoyo por dinero o con intención de imponer una determinada política.\textsuperscript{676} Del artículo de Sendón se deduce que las primeras manifestaciones conjuntas en honor de México y la URSS habían ido escorándose ya en enero de 1937 hacia un protagonismo creciente de la URSS y hacia una mayor influencia organizativa y movilizadora en estos actos de los sectores no anarquistas. El ascendente revolucionario ruso se usaba en ellas para parar la revolución y no para promoverla, lo que impulsó a la CNT a crear sociedades culturales propias, las Sociedades de Amigos de México, en las que sí que tendrían un gran protagonismo organizativo los anarcosindicalistas y los miembros de la FAI. México estuvo muy presente en la retaguardia valenciana. Valencia se convirtió en capital de la República y la población valenciana asistió a un gran acto protocolario de entrega de credenciales al nuevo embajador de México Ramón P. Negri el tres de febrero de 1937. Por la Plaza de Tetuán de Valencia, dos compañías de infantería le rindieron honores, desfilaron ante él por esta plaza y por las calles próximas, mientras la banda interpretaba los himnos nacional, mexicano y español.\textsuperscript{677} A finales de febrero de 1937 alabó a México por demostrar abiertamente su apoyo internacional a España. Desde su editorial \textit{Fragua Social} afeó la conducta de las timoratas democracias europeas con respecto a la guerra de España. México y España, aseguraba el diario, eran naciones hermanas unidas por vínculos de sangre, de idioma y de Historia. La Historia mexicana, como la española, compartían la lucha contra la tiranía de la monarquía de Castilla que había impuesto su absolutismo en América y en España. América era, como defendió en un artículo Mariano R. Vázquez, “una prolongación de España” y México y España eran hermanos de raza.\textsuperscript{678} Pero los vínculos con México iban más allá de argumentaciones historicistas. También el diario expuso las grandes ventajas comerciales que podían establecerse entre ambos países. Así, el químico y farmacéutico Luis Vidal Martínez pidió en febrero de 1937 desde \textit{Fragua Social} facilitar el comercio entre México y España regularizando las líneas de vapores comerciales y detallando un listado de artículos de todas clases destinado a este intercambio económico. Vidal recurriría también en su argumentación a la unión cultural entre ambos pueblos, que ya existía y que había podido comprobar en sus numerosos viajes a México, en los que se pudo observar el amor de este país a \textsuperscript{676} Artículo de SENDÓN, Claro J., “Nobleza obliga. México pueblo hermano”, \textit{Fragua Social}, 31 de enero de 1937, p. 16. \textsuperscript{677} “El acto protocolario de ayer. Entrega de credenciales al nuevo embajador de México en España”, \textit{Fragua Social}, 4 de febrero de 1937, p. 5. \textsuperscript{678} Editorial “México y las democracias europeas”, \textit{Fragua Social}, 21 de febrero de 1937, p. 1. VÁZQUEZ, Mariano R. “México. Un pueblo que no olvida a sus hermanos de raza”, \textit{Fragua Social}, 2 de marzo de 1937, p. 8. En el mismo sentido laudatorio, “Salud camaradas de México libre”, \textit{Fragua Social}, 3 de marzo de 1937, p. 8. España, y a Valencia, hasta el punto de que en el Casino Español de México siempre estaba presente la senyera, “nuestra senyera”. Parece ser que en la primavera de 1937, por los datos obtenidos del diario, se creó en Valencia la Asociación Amigos de México, cuyo presidente fue el maestro y periodista confederal Higinio Noja Ruiz. Su Comité lo componían, además de su presidente, el dibujante, poeta y redactor de Fragua Social Juan P. Muro; el periodista Víctor Gabirondo; el pintor J. Borrás Casanova, el periodista confederal M. Jiménez Igualada, Armando Artal, el presidente del Consejo Municipal Domingo Torres y Guillermo Manaut. El domicilio de la Asociación estuvo ubicado en la Avenida de la Paz, nº 29, 2ª. El primer acto de esta Asociación de Amigos de México del que poseemos noticias se realizó el cuatro de abril de 1937 en el Teatro Principal de Valencia, acto que fue también radiado en directo ese domingo. El escenario se adornó con tres enormes banderas: mexicana, republicana y valenciana, entrelazadas en señal simbólica de unión fraternal entre los pueblos. Las flanqueaban las banderas de las centrales sindicales CNT y UGT y otras banderas y pancartas se exhibían en los antepalcos. Intervinieron como oradores los miembros del Comité de la Asociación y durante todo el acto la banda de música confederal ejecutó al empezar, durante el acto y al final del mismo, los himnos de México, el de Riego, La Internacional, A las barricadas y La Carmañola, que fueron saludados con numerosos vivas. En cuanto al desarrollo del mismo y al contenido de las alocuciones, comenzó con la entrega al cónsul mejicano de un ejemplar del Himno de la República mexicana, editado por la FAI de Valencia. Luego, Juan P. Muro agradeció la ayuda del pueblo mexicano a la República, que había sabido olvidar la conquista, realizada por unos aventureros ignorantes que no eran la auténtica España, para ayudar a los españoles como hermanos. Estableció un parangón entre las figuras de Huertas en México y de Queipo de Llano en España, ambos analfabetos y alcohólicos, y cobarde, el segundo. Acabó pidiendo a México, la que históricamente fue la Nueva España colonial en América, que ayudara a crear la “Nueva España” que surgía en Europa como consecuencia de la guerra. Al acabar presentó al poeta mexicano Jesús Sansón Flores, que recitó los poemas “Ratero”, “Mariño” y “Poeta”. Continuó Armando Artal, que ensalzó la rebeldía del indio bravo mexicano, comparable a la del campesino español y elogió la excelente labor de Cárdenas. Tras Artal, continuaron las alocuciones del presidente del Consejo Municipal, el cenetista Domingo Torres y del periodista J. Giménez Igualada. Por último, el cónsul de México pronunció un discurso en el que compartía la argumentación historicista expresada por los oradores, a la que añadió un componente antimilitarista para justificar la ayuda mexicana: la ayuda acabaría con la barbarie producida por la --- 679 VIDAL MARTÍNEZ, Luis, “Posibilidades de intercambio entre ambos países”, Fragua Social, 9 de febrero de 1937, p. 16. 680 Convocatoria Amigos de México, Fragua Social, 5 de mayo de 1937, p. 4. guerra. Cerró el acto el presidente de la Asociación, Higinio Noja Ruiz con unas breves palabras y el acto concluyó con vivas a Valencia, México y España.\textsuperscript{681} Un acto similar a éste se celebró también en Carcagente el domingo dieciocho de abril de 1937. Las autoridades locales y la población acudieron con la banda de música a recibir a los oradores que venían desde Valencia. Salieron a la plaza a recibirllos con pancartas y banderas de las sociedades obreras, sindicatos, Cruz Roja, partidos políticos y juventudes del pueblo. A la llegada de Luis Carrascosa, el representante del cónsul mexicano, la banda municipal interpretó el himno mexicano. Tras los honores, se trasladaron en manifestación al parque, donde se había alzado una tribuna rodeada de un sinfín de pancartas y banderas de la CNT, UGT, JSU, JJLL, comunistas, socialistas y republicanas, Socorro Rojo, etc. En ellas podían leerse saludos afectuosos al pueblo de México y también a Rusia, y vivas a la solidaridad. El escenario se adornó con reproducciones fotográficas del presidente de la República Manuel Azaña en el centro, flanqueada por la de Cárdenas y Stalin a los extremos. Abrió el acto un militante de Carcagente llamado Máñez, que pidió la creación de la Asociación de Amigos de México en la localidad. Luego intervinieron Ontiveros, Artal, Pros, Luis Carrascosa. José Balco, por el PCE de Carcagente y Alzira, extendió el homenaje a Rusia y al bloque antifascista. Concluyó el acto Alfonso De Miguel.\textsuperscript{682} Otro de estos actos de homenaje se celebró en Burriana a las diez de la mañana con ocasión del domingo dos de mayo de 1937. Asistió el representante del cónsul de México, Martínez Novales, el presidente de la Asociación de Amigos de México de Burriana e intervinieron como oradores Pedro Falomir, de Madrid; y por Amigos de México de Valencia, Juan de Muro y Domingo Torres; durante el mismo actuó la Banda Filarmónica.\textsuperscript{683} También con motivo del primero de mayo de 1937, se realizó un importante acto de homenaje en Caspe, localidad del frente de Aragón, al que acudieron el poeta Jesús Sansón Flores, y Mogrovejo, un joven redactor de la revista \textit{Futuro}, el presidente de las Juventudes Socialistas de México, Ernesto Madero, sobrino del presidente F. Madero, León Felipe y su esposa Berta Gamboa, súbdita mexicana. La comitiva salió desde Valencia e hizo noche en Tortosa, donde se les unió la caravana del Consejo Municipal. De camino a Caspe, un gran gentío se agrupó al paso de la comitiva por Gandesa, y en Maella se unió al grupo una escolta de motocicletas. Caspe había sido bombardeada esa madrugada. A pesar de ello, sus balcones estaban repletos de gente, que había colgado en ellos banderas mejicanas y pancartas con motivos relativos a la indumentaria y la vegetación mexicana y de vivas a México y a la \textsuperscript{681} Anuncio del Acto, \textit{Fragua Social}, 30 de marzo de 1937, p. 1. Crónica del acto, \textit{Fragua Social}, 6 de abril de 1937, p. 9 y 10; fotografías de los oradores p. 16 del mismo número. \textsuperscript{682} “El pueblo de México homenajeado en Carcagente”, \textit{Fragua Social}, 21 de abril de 1937, p. 3. \textsuperscript{683} “Gran acto de simpatía de México en Burriana”, \textit{Fragua Social}, 1 de mayo de 1937, p. 10. solidaridad mexicana. A la llegada a Caspe, les recibió una gran pancarta en la que podía leerse “Bienvenidos sean los hermanos de México. El pueblo aragonés os saluda”. En la plaza del pueblo se había alzado un gran mural en el que se leía ¡Viva la solidaridad mexicana! ¡Méjico hermano! Al llegar la comitiva a la plaza del pueblo, la banda confederal interpretó los himnos revolucionarios, y los de México y España. Se recitaron poemas y, tras la comida, se entregó por la tarde una banda conmemorativa al batallón Konsomol. Luego, tuvo lugar un desfile militar, precedido de hileras de motoristas, tras las cuales marcharon con gran marcialidad las divisiones y columnas. Durante el desfile se proclamaron vítores a México y también se interpretaron los himnos de Riego, México, Confederal y La Internacional. A continuación, tuvo lugar un recital de jotas con letras alusivas a México, que se bailaron solas, a dúo y a trío. No obstante, el acto se suspendió antes de lo esperado, ante el temor de un nuevo ataque de la aviación enemiga. En cuanto al contenido de los discursos, el diario resumió el discurso de Ramón P. de Negri, embajador de México, quien hizo hincapié en los lazos históricos, de idioma y de sangre que unían a españoles y mexicanos. También resumió el del agregado militar en Caspe, quien afirmó que la conquista de México sólo había podido realizarse por la cooperación de numerosos indios con los españoles, que se liberaron así del dominio del imperio azteca. Luego, alabó la fusión de razas, que permitió la independencia de la nación, lo que fue posible por la labor que realizaron en ella los criollos. Parece que las asociaciones de Amigos de México se multiplicaron en muchas otras localidades en mayo de 1937, como reconocimiento al gobierno de México, que pedía un cambio de actitud hacia la guerra de España a la Sociedad de Naciones. A mediados de junio de 1937 esta gratitud hacia México se acrecentó por las noticias que relataron la llegada de niños españoles evacuados a este país. El domingo 23 de mayo de 1937 se constituyó la Asociación Amigos de México de Utiel en un acto celebrado en el Teatro Nuevo de esta ciudad. Intervinieron Pedro Hernández, de Utiel, el representante del cónsul de México, Arriaga, Emilio Mistral, por Amigos de México de Valencia, Alvear, María Pérez, del sindicato femenino de Utiel, Sáenz, de Utiel, Juan Ripoll y Artal. En el acto se recitaron cantos de homenaje al indio rebelde y en los discursos se establecieron comparaciones entre Ramón y Cajal y Herrera, Práxedes G. Herrero y Anselmo Lorenzo o de poetas españoles con Sansón. --- 684 “Aragón rindió a México un homenaje”, Fragua Social, 4 de mayo de 1937, p. 7 y 6 de mayo de 1937, pp. 4 y 15. 685 Discurso de Ramón P. Negrín, Fragua Social, 6 de mayo de 1937, p. 16. 686 Discurso del agregado militar en Caspe, Fragua Social, 8 de mayo de 1937, p. 3. 687 “Voces de América. México da una ejemplar lección a Europa”, Fragua Social, 16 de mayo de 1937, p. 16. 688 “Los niños españoles llegan a México”, Fragua Social, 13 de junio de 1937, p. 8. Flores. El acto se desarrolló con el ritual y la parafernalia descritos de los actos anteriores.\textsuperscript{689} También el domingo 27 de junio de 1937 se celebró uno de ellos en el salón de la CNT de Villarreal. Fue presidido por Emilio Mistral y participaron como oradores Martínez Novelles, de Amigos de México de Burriana, Juan P. Muro, de Amigos de México de Valencia y Claro J. Sendón. El diario publicó algunas de las fotografías del acto y el colaborador Emilio Mistral resumió los discursos de los oradores. En este acto hubo también representantes de la UGT, Partido Izquierda, UR, CNT, PCE y se desarrolló con idéntico ritual que los actos anteriores.\textsuperscript{690} Del 19 al 25 de julio de 1937 se celebró en Valencia la Semana de México. El domingo 25 de julio de 1937 en el teatro Apolo, que fue amenizado por la Banda Municipal, y en el que intervendrían Irene Barroso, Luisita Esclapés, Luis Vilar, Juan P. Muro, H. Noja Ruiz y R. González\textsuperscript{691}. La Asociación Amigos de México editó un folleto al precio popular de 25 céntimos del dialogo en verso \textit{España-Méjico}, de Víctor Gabirondo que fue representado ese día en el teatro, precedido de una introducción de Higinio Noja Ruiz. La Asociación pensaba también crear pronto la Banda Musical de Amigos de Méjico, que estaría compuesta por los asociados del SU de Espectáculos Públicos. Su cometido sería desplazarse y participar en los actos que se organizaran con este motivo en la región. Otro de sus proyectos fue la organización de un breve un ciclo de conferencias sobre México\textsuperscript{692}. Algunos de estos artículos o conferencias sobre México fueron publicados en el diario \textit{Fragua Social}, como los de Félix Martí Ibáñez o Emilio Mistral, pronunciados con motivo de la celebración del aniversario de la independencia de México, el dieciséis de septiembre, en los que realizaron una síntesis histórica de este acontecimiento revolucionario.\textsuperscript{693} También se anunció que se celebraría de un partido a las 3,45 de la tarde el miércoles 22 de septiembre de 1937 en el frontón valenciano a beneficio de Amigos de Méjico, con actuación de la Banda Confederal.\textsuperscript{694} Otro de los actos fue el mitin de la Asociación Amigos de Méjico el domingo 26 de septiembre de 1937 en el Teatro de la Libertad. Actuaron como oradores: Artal, de la \begin{itemize} \item \textsuperscript{689} Los amigos de México de Utiel celebran un acto”, \textit{Fragua Social}, 25 de mayo de 1937, p. 4. \item \textsuperscript{690} EL CORRESPONSAL, “En Villarreal se celebra un gran acto de simpatía con el pueblo de México”, \textit{Fragua Social}, 29 de junio de 1937, p. 5. \item \textsuperscript{691} Anuncio del festival, \textit{Fragua Social}, 24 de julio de 1937, p. 1 y fotografías del acto del Apolo, \textit{Fragua Social}, 27 de julio de 1937, p. 1. \item \textsuperscript{692} AAM, \textit{Fragua Social}, 11 de agosto de 1937, p. 7. \item \textsuperscript{693} MISTRAL, Emilio, “Una gran fecha histórica. La Independencia de México”, \textit{Fragua Social}, 15 de septiembre de 1937, p. 3. y MARTÍ IBÁÑEZ, Félix, “México en el crisol. Hacia una nueva Hispanidad”, \textit{Fragua Social}, 17 de septiembre de 1937, p. 8. \item \textsuperscript{694} Anuncio, \textit{Fragua Social}, 21 de septiembre de 1937, p. 3. \end{itemize} FN de Campesinos; Luisa García, de Mujeres Libres; Juan P. Muro, de Amigos de Méjico; Miguel Giménez Igualada, de Escritores y Periodistas CNT, bajo la presidencia de Higinio Noja Ruiz.\textsuperscript{695} También se anunció un acto de simpatía con Méjico el tres de octubre de 1937 en Nostre Teatre, acto que fue suspendido. Iban a participar como oradores: María Pérez Yuste, Juan P. Muro, Armando Artal, y Miguel G. Igualada. Y su presidente, H. Noja Ruiz. En octubre de 1937 la CNT programó un acto de homenaje de esta organización a Méjico, para lo que nombró como delegados a Juan López y Serafín Aliaga (JJLL), con el que se pretendía contrarrestar la campaña dirigida contra la CNT que pretendía presentar a esta organización como un factor de división en el bloque antifascista\textsuperscript{696}. Julieta Cabezas, una de las acompañantes de los niños a Méjico, impartió una conferencia patrocinada por AAM en el Salón Teatro del SU de la Metalurgia a las 18:30\textsuperscript{697} en la que resumió cómo fueron acogidos los niños españoles en Méjico. El resumen del mitin de la Conferencia “España México. Cómo fueron recibidos los niños españoles”\textsuperscript{698}. Otros homenajes fueron los realizados para conmemorar la caída de Porfirio Díaz\textsuperscript{699}. La Asociación sobre Méjico editó obras de teatro revolucionario mexicano de Baustillo Oro y Mauricio Magdaleno; Emilio Mistral publicó “Vida revolucionaria de R. Flores Magón”, además del diálogo poemático de Vicente Gabirondo, “España- México”; también un retrato en cartulina a dos tintas de 75x100 mm de Lázaro Cárdenas. La Asociación prometía enriquecer pronto este catálogo con otras obras mexicanas.\textsuperscript{700} También se celebraron actos en honor a Méjico en el teatro Nuevo de Utiel el 23 de febrero de 1938, que contó con la participación en el mismo de Serafín Aliaga, recién llegado de México. La Asociación de Amigos de México ayudó a recolectar dinero y ropa de abrigo para los combatientes, necesitados de jerséis de invierno. El domingo 25 a las 10 de la mañana se proyectaron las películas “Alma insurgente”, que relataba la independencia de México, “Tempestad sobre México” y el documental, “Los niños \textsuperscript{695} Anuncio del mitin, \textit{Fragua Social}, 26 de septiembre de 1937, p. 8. \textsuperscript{696} “Un acto de la CNT, en Méjico”, \textit{Fragua Social}, 28 de octubre de 1937, p. 3; y 29 de octubre p. 3. Se reproducen también los discursos de ambos, fechados originalmente el 20 de septiembre de 1937. \textsuperscript{697} Anuncio del acto Julieta Cabezas, \textit{Fragua Social}, 26 de noviembre de 1937, p. 3. \textsuperscript{698} Resumen conferencia de Julieta Cabezas, \textit{Fragua Social}, 30 de noviembre de 1937, p. 3. \textsuperscript{699} MISTRAL, Emilio, “Los precursores. Aniversario de la caída del dictador Porfirio Díaz”, \textit{Fragua Social}, 30 de noviembre de 1937, p. 3. \textsuperscript{700} Convocatoria de la Asociación Amigos de Méjico, \textit{Fragua Social}, 7 de octubre de 1937, p. 2. españoles en México”. El acto fue amenizado con bandas de música que tocaron los himnos habituales en estas celebraciones. En cuanto a los actos de homenaje a la URSS. Éstos habían ido ascendiendo de forma imparable desde enero de 1937, culminando en el otoño de 1937 con la celebración con gran boato del XX aniversario de la URSS. En octubre de 1937 se organizó un gran acto denominado de unidad antifascista en el Teatro Principal de Valencia. Participaron oradores de todos los partidos y sindicales, de Los Amigos de la Unión Soviética, Casa de Cultura, CNT (el orador fue Alfonso de Miguel), FAI (Roberto Cotello), IR, PCE, PS, UGT, UR. El comité de homenaje a la URSS propició además un concierto de música rusa en los jardines de Viveros de Valencia y se celebró una gran exposición de homenaje a la URSS en noviembre de 1937 y se publicó un libro sobre la Unión Soviética. La Comisión Nacional de Homenaje a la URSS convocó también una manifestación de homenaje de adhesión a este país el domingo siete de noviembre de 1937, que concluyó con un gran acto público en el Mestalla, donde se celebraron pruebas de atletismo y deportivas. En la Plaza de la Región se inauguró una torreta de homenaje y todas las agrupaciones y partidos políticos contribuyeron a decorar sus fachadas con banderas y motivos soviéticos. La mañana del día siete se celebró la denominada Gran Fiesta de la Juventud en Valencia. El grupo “Alerta” se concentró con millares de pancartas es el Mestalla a las once de la mañana y desfiló por las calles próximas. Por la tarde, se rindió un homenaje a Madrid y a la Juventud Soviética en el Teatro Olimpia y un concierto de música rusa interpretado por la Banda Municipal de Madrid. También se exhibieron a tal fin películas soviéticas. Este acto de homenaje se retransmitió por radio por la noche a todas las emisoras de España. En el acto del Olimpia participaron por la FAI González de Inestal y Alfonso Miguel, por la CNT. Presidió el acto Antonio Ballesteros, en nombre del comité de Amigos de la Unión Soviética. Se publicó también un libro sobre el arte de los pueblos de la URSS que recogía poemas populares rusos. Esta celebración tenía lugar en unos momentos en que se intentaba crear un Frente Popular Antifascista, que pasaba por la exigencia del PCE de excluir al POUM Consejo --- 701 “El día de México en Utiel”, Fragua Social, 20 de febrero de 1938, p. 2. El homenaje fue el 23 de febrero en el Teatro Nuevo. Oradores: Serafín Aliaga, recién llegado de México. - México 5702, 702 Anuncio de un gran acto de unidad antifascista en el Teatro Principal en homenaje a la URSS en su XX aniversario, Fragua Social, 10 de octubre de 1937; y resumen del acto, Fragua Social 13 de octubre de 1937, pp. 7 y 8. 703 Concierto de música rusa en Viveros, Fragua Social, 16 de octubre de 1937, p. 7. 704 Exposición de homenaje a la URSS, Fragua Social, 4 de noviembre de 1937, p. 3. 705 Libro sobre la URSS, Fragua Social, 6 de noviembre de 1937, p. 3. 706 Fragua Social, 16 de octubre de 1937. Provincial. Fragua Social entabló una polémica con el diario Informaciones, que aprovechó el aniversario de la revolución rusa para señalar que ésta había sido obra principal de los partidos y no de los sindicatos. Fragua Social contestó afirmando, entre otros argumentos, que la revolución auténticamente española debía basarse en el poder de los sindicatos. Por ello, en las páginas del diario Fragua Social se intentó dotar de un mayor protagonismo a la revolución mexicana durante la guerra, porque ésta podía mitificarse como revolución propia, por la participación en la misma de importantes anarquistas. También alegando sus orígenes culturales españoles, que le fueron atribuidos a la revolución mexicana por la herencia cultural española en América. El modelo mitificado de la revolución mexicana fue más apropiado para elaborar el discurso del diario, máxime cuando los comunistas españoles defendieron en todo momento que no era el momento de hacer la revolución si no de ganar la guerra. Sin duda el referente revolucionario principal español fue el de la Revolución de Asturias$^{707}$. Aunque el 6 de octubre de 1936, segundo aniversario de la revolución asturiana, la CNT valenciana pidió que ésta se celebrara de forma discreta y desde la interioridad de los militantes. La mejor manera de contribuir a la revolución, argumentó, era que los obreros no abandonaran sus puestos de trabajo, como tampoco, añadía, lo abandonaban en el frente los compañeros que luchaban en él. En estos momentos, Asturias se mantenía acosada por las tropas fascistas, aunque las noticias de la recuperación de posiciones en este frente se trataban con gran triunfalismo. La República sólo contaba con la ayuda de Rusia y México, ante la desidia de las potencias democráticas europeas. Esta moderación sólo puede entenderse si tenemos en cuenta dado el alto grado de conflictividad que se vivía en Valencia en el otoño de 1938 por el asesinato, a manos presuntamente de la Columna de Hierro, del ugetista Pardo Aracil. Y, posteriormente, tras el asesinato del cenetista Tiburcio Ariza, con los desórdenes posteriores en la alameda valenciana. La CNT, que pretendía entrar en el gobierno de Largo Caballero, creyó que la movilización callejera podía ser muy contraproducente para sus propósitos, máxime cuando desde la prensa valenciana se intentaba transmitir la imagen de falta de seriedad, orden y disciplina en las filas cenetistas. La gran celebración de la epopeya asturiana se produjo al año siguiente. En 1937, además de ocupar los titulares y editoriales, el diario relató también algunos episodios $^{707}$ Algunas referencias sobre la revolución de Asturias en el diario: Editorial “A tres años de la insurrección de Asturias”, Fragua Social, 5 de octubre de 1937, p. 1; Editorial “El espíritu de Octubre, en Asturias”, Fragua Social, 6 de octubre de 1937, p. 1; Editorial “La brava defensa de Asturias”, Fragua Social, 10 de octubre de 1937, p. 1; Editorial Fragua Social, 6 de octubre de 1938, p. 1; Poemas de PAREDES, Félix artículo de MONTSENY, Federica, “Gloria y Martirio. La epopeya de Asturias” y SÁNCHEZ SAORNIL, Lucía “Asturias, cortina de fuego”, Fragua Social, 23 de octubre de 1937, p. 1. también, Luis de Sirval, 27 de octubre de 1937. Episodios de la represión de Asturias, 6 de octubre de 1937. de la represión asturiana ocurridos durante los primeros días de la guerra, como los de la muerte de Luis de Sirval, se ensalzó la memoria de José María Martínez y se dedicaron poemas a la revolución asturiana, como los de Félix Paredes. Los editoriales de Fragua Social esos primeros días de octubre de 1937 interpretaron la revolución de Asturias como un antecedente necesario de la revolución del 19 de julio de 1936. Según esta interpretación, el 19 de julio había sido el resultado de una trayectoria evolutiva revolucionaria iniciada en 1934 que había culminado su madurez en julio de 1936. El protagonista de esta epopeya revolucionaria asturiana había sido el pueblo, unido en la Alianza Obrera de las sindicales UGT y CNT. Esto había sido posible porque en 1934 la UGT y una parte del socialismo habían recuperado la táctica insurreccional ya que el mantenimiento de una República burguesa no solucionaba los verdaderos problemas del pueblo, sino un cambio verdaderamente revolucionario. La misma unión se había producido en 1936 para acabar con el empuje a los rebeldes. El editorial concluía acusando a los republicanos de haber perdido dos veces la República, que había sido salvada dos veces por el pueblo. Para Fragua Social octubre de 1934 significó en 1934 y significaba en 1937 Alianza Revolucionaria entre las dos centrales sindicales con el objetivo era afianzar la revolución. Mientras se reproducía esta argumentación en el diario, se intentaba construir un Frente Antifascista en Valencia, que chocaba con la negativa frontal del PCE a que el POUM se integrara en el mismo. La UGT y el socialismo valenciano arrastraban una fuerte división entre facciones rivales y la tensión en el bloque antifascista se trasladaba irremediablemente a la prensa, provocando la censura o suspensión temporal de los diarios Cartagena Libre, Nosotros, CNT, Adelante o La Correspondencia Valenciana. En 1938, ya muy próxima la derrota asturiana a manos de las tropas franquistas, Federica Montseny reclamó la necesidad de “crear la mística de Asturias” que debía contar como el pueblo asturiano se había comportado en la guerra sacrificándose como un “verdadero Mesías”. Una dolida Lucía Sánchez Saornil señalaba que Asturias era una cortina de fuego. La pérdida de Asturias intensificó aún más el relato épico, que atribuía la culpabilidad de la pérdida de Asturias a la desidia de las potencias internacionales y en el que se prometía vengar a sus inmortales defensores. En octubre de 1938 la epopeya de Asturias se enlazaba con el 19 revolucionario, aunque la argumentación era diferente. La revolución de Asturias se había producido para impedir que la CEDA llevara a España por los caminos que habían llevado a sus países la Alemania nazi o la Italia fascista. Por ello, ya que la CEDA pretendía acabar con todos los logros conseguidos por la República, tras agotar todas las salidas legales, no quedó más remedio que provocar una insurrección, que sólo falló porque no la siguieron en su totalidad todas de las regiones españoles. Como vemos, se había producido en 1938 un viraje de la interpretación de los hechos revolucionarios de Asturias en 1934 hacia un discurso de corte antifascista y legalista, que convertía a Asturias en un hito histórico que no se debía olvidar, pero que en este caso apuntalaba la política de resistencia a ultranza del gobierno Negrín, en la que se incidía, máxime cuando ya estas fechas el Pacto de Munich había alejado la guerra europea de momento y España había quedado abandonada a su suerte. La pérdida de Asturias intensificó aún más el mito de la resistencia de Madrid en el mes de noviembre de 1938, primer aniversario de la muerte de Durruti. 19 de julio y Primero de mayo Reproducción 7. Primera plana de Fragua Social del 19 de julio de 1937 FRAGUA SOCIAL ORGANO DE LA CONFEDERACION REGIONAL DEL TRABAJO DE LEVANTE PORTAVOZ DE LA CONFEDERACION NACIONAL DEL TRABAJO DE ESPAÑA Año II - Núm. 215 VALENCIA - Sábado 1 de Mayo de 1937 En tercera página importante manifiesto de carácter nacional de la C.N.T. y de la U.G.T. UNIDAD SINDICAL 1º de MAYO de la LIBERTAD ¡ALIANZA REVOLUCIONARIA! Reproducción 8. Primera plana de Fragua Social del 1º de mayo de 1937 Pero el gran hito revolucionario creado durante la guerra fue sin duda la fecha del 19 de julio de 1936, que consagró el mito del pueblo en armas que salvó la República. Este mito se construyó desde el mismo inicio de la guerra. Su importancia quedaría plasmada en uno de los dos números especiales que editó el diario dedicados al 19 de julio y, el otro, al Primero de Mayo. El primero de mayo de 1937 no se interrumpió el trabajo, pero dada la enorme importancia de esta fecha, Fragua Social publicó un número especial de dieciséis páginas, aunque no lo dedicó en su totalidad a esta fecha revolucionaria, como sí haría con el 19 de julio. Toda la primera plana de este número del Primero de mayo de 1937 la ocuparon las figuras dos anónimos combatientes, representados como dos jóvenes fuertes y viriles, cuyos brazos robustos sostenían una bandera en que se leía “Unidad Sindical” y un fusil. El titular “1º de Mayo de la Libertad” quedaba algo reducido, no obstante, entre las consignas resaltadas en un mayor tamaño que proclamaban la Unidad sindical y Alianza Revolucionaria de ambas centrales.$^{708}$ Este fue el lema de unidad sindical en mayo de 1937 en los numerosos artículos y manifiestos de sus páginas interiores La Unidad Sindical se reafirmó con la publicación de un manifiesto conjunto de alianza sindical entre ambas centrales y por la convocatoria de un mitin de unidad que debía celebrarse ese Primero de Mayo. El Comité Nacional de la CNT (Mariano R. Vázquez, Galo Díez, Manuel Amil, Pedro Sánchez y José Espejo) y la Comisión Ejecutiva de la UGT (José Díaz Alor, Pascual Tomás, Felipe Pretel, Ricardo Zabalza, Mariano Muñoz y Carlos Hernández) firmaron un manifiesto de unidad en la que consideraban facciosas todas aquellas organizaciones que pretendieran constituirse o desarrollarse al margen de ambas organizaciones sindicales. Anunciaron también la convocatoria de un mitin de unidad sindical para ese día en conmemoración del Primero de Mayo El mitin se realizó en El Teatro Principal de Valencia, organizado por la Federación Local de Sindicatos Únicos, CNT y por el Secretariado Provincial de la UGT.$^{709}$ El acto fue presidido por el Subsecretario de Guerra, Carlos Baraibar, por la UGT; y por el ministro de Industria, Juan Peiró, por la CNT. Intervinieron como oradores de la UGT el Subsecretario de Gobernación Carlos Rubiera y Enrique de Francisco; y por la CNT, $^{708}$ Fragua Social, 1 de mayo de 1937, p. 1. $^{709}$ Manifiesto CNT y UGT y anuncio de la convocatoria mitin en el Principal, Fragua Social, 1 de mayo de 1937, p. 3. su secretario Mariano R. Vázquez y la Ministra de Sanidad Federica Montseny. En el acto lucieron unidas las banderas de la UGT-CN y la cuatribarrada.\footnote{710} Para ellos este primero de mayo había borrado prácticamente las divisiones del proletariado y la lucha del proletariado español se realizaba para todos los proletarios del mundo. Parecía existir una unidad en el discurso de la UGT y la CNT, pues di para el ugetista Rubiera: “España no será lo que quieran los fascistas. España será o que quiera la propia España, y esta es UGT y CNT”; Montseny declaraba: “Nuestra revolución será ibérica, inspirada en nuestras esencias raciales y culturales. Entramos en la ruta verdadera de la realidad proletaria”. El diario presentó como un hecho histórico ineludible la unión sindical entre la UGT y la CNT y como inexorable la elección de los españoles entre fascismo y revolución. La idea de unidad sindical no era nueva, se argumentaba, pero ésta no pudo conseguirse por la división de tendencias en el movimiento obrero y porque no pudo madurar hasta que la UGT comprobó el fracaso de las formas democráticas burguesas y se produjo la Alianza Obrera de ambas centrales, lo que culminó en la revolución de Asturias, interpretada por el diario como un antícpio de la Revolución. También fue necesario, proseguía, que el Congreso de Unidad de la CNT convocado para el Primero de mayo de 1936 liquidara la escisión interna dentro del sindicato y que se mostrara partidario de una próxima alianza con la UGT, una unión revolucionaria que se consiguió el 19 de julio y que se fraguó en un gobierno de unidad en noviembre de 1936. No obstante, se insistía, había que ir más lejos, hasta el total control de la economía de los dos sindicatos.\footnote{711} Para los jóvenes como anarquistas como Génesis López, el Primero de Mayo amanecía bajo el signo de la Revolución victoriosa del proletariado. Revolución que, impondría los ideales revolucionarios proclamados por la Revolución Francesa, aunque alterando el orden de la triada: Libertad, Igualdad, Fraternidad; por los de Igualdad, Libertad, Fraternidad.\footnote{712} Víctor recordó también que este Primero de Mayo era un triunfo proletario heredero de la lucha internacional del proletariado. Recordaba que en mayo de 1886 los obreros de Chicago habían iniciado una gesta simbólica de defensa de los derechos sociales por la jornada de ocho horas, cuando fueron ametrallados en la plaza y las explosiones se \footnote{710} Foto de Carlos Rubiera (UGT) y de Federica Montseny y foto general del patio de butacas y de la mesa que presidió el acto en el Principal el mitin de la unión sindical UGT CNT del 1º de mayo de 1937, donde pueden verse dos banderas de la CNT y la UGT unidas por la cuatribarrada, \textit{Fragua Social}, 4 de mayo de 1937, p. 1. En días posteriores al mitin se ofrecieron las versiones taquigráficas de los mitines de los participantes hasta el 8 de mayo de 1937: Carlos Baraibar, subsecretario de guerra de la UGT, Mariano Vázquez o Federica Montseny. \footnote{711} Sin firmar, “A UN AÑO de distancia del Congreso de la UNIDAD y de la REVOLUCIÓN”. \textit{Fragua Social}, 1 de mayo de 1937, p. 5. \footnote{712} Artículo de LÓPEZ, Génesis, “Que este primero de mayo sepa imponer la Igualdad, Libertad, Fraternidad”, \textit{Fragua Social}, 1 de mayo de 1937, p. 7. sucedieron. Así nació el símbolo y, a través de los años, esa fecha histórica, “nuestra fecha”, se había recordado y había servido de guía como un “sudario de luz” hasta llegar a la primavera de 1937, una primavera de flores rojas, que habían crecido bañadas con la sangre proletaria del pueblo. También en los días posteriores al Primero de mayo se resumió cómo se había celebrado esta fecha en otros lugares del mundo.\footnote{Artículo de VÍCTOR, “(1886-1937) Nuestra fecha”, \textit{Fragua Social}, 1 de mayo de 1937, p. 7. Artículo: 1\textsuperscript{o} de mayo Internacional. \textit{Fragua Social}, 2 de mayo de 1937, p. 7 y 8, dedicadas a la celebración del 1\textsuperscript{o} de mayo en el mundo.} Otra de las pruebas con las que se quiso demostrar la unidad fue con la noticia de que la reunión celebrada el día 31 de julio de 1937 por los representantes de los jóvenes valencianos de IR, UR, EV, JSU, Juventudes Sindicalistas, JJLL y FUE en el local del Frente de Juventud para aprobar un pacto por la unidad de acción, para las Juventudes Antifascistas de Valencia y la publicación de un manifiesto conjunto de unidad firmado por Floreal Checa, por las Juventudes Libertarias y por Vicente Martí y por las Juventudes Socialistas Unificadas. Los jóvenes fueron especialmente activos en la movilización, colaborando desde una página dedicada a la Juventud revolucionaria, con la publicación de diferentes artículos (uno de A. Sánchez Quiles) e impartiendo conferencias y mítines sobre el destino que debía seguir la juventud libertaria.\footnote{Noticia de reunión de los jóvenes valencianos, convocatoria a los actos a realizar por la Comisión Unificada de Propaganda CNT JJLL y FAI con motivo del 1 de mayo de 1937 y manifiesto, \textit{Fragua Social}, 1 de mayo de 1937, pp. 1, 2 y 4.} Ambas fechas, el Primero de mayo proletario y el Dos (y el Tres) de mayo de día de lucha contra Napoleón fusionaron su significado. Aspecto este sobre el que no insistiremos por haber sido tratado ya en este estudio.\footnote{Artículo de ESCOBAR, Alfonso de las JJLL de Pedreguer, “Recordando dos fechas sublimes”, en el que relaciona 1\textsuperscript{o} de mayo con el 2 de mayo y compara a Franco con Godoy, y a Daoíz y Velarde con Durruti y Ascaso; Viñeta de Daoíz y Velarde, cuyo texto es: “1808 “2 de mayo de 1937” y se acompaña de una ilustración en que Daoíz y Velarde aparecen abrazados, mientras dialoga. Daoíz dice: “Después de más de un siglo otra vez los españoles luchan por su independencia”. Contesta Velarde: “Pero no contra los franceses, como nosotros, sino también por la independencia de éstos”.} Pero si en los días anteriores e inmediatamente posteriores al 1\textsuperscript{o} de mayo de 1937 el diario exaltó la unidad, muy pronto el diario comenzó a dar muestras de falta de entendimiento entre las dos centrales, como la ruptura de la unidad entre los obreros socialistas y cenetistas del Sindicato de Espectáculos Públicos o su polémica con un artículo publicado por Javier Bueno en \textit{Claridad}, en el que mostraba reticencias sobre la unidad. Incluso desde el mismo editorial se polemizaba con Mundo Obrero sobre la prioridad entre guerra y revolución, con acusaciones hacia los comunistas, a los que el diario calificaba de partido pequeño burgués. Todo ello mientras en las viñetas del diario \textit{Fragua Social}, las figuras de dos obreros vestidos con el mono de trabajo eran tentados por la serpiente de la contrarrevolución. Esta tensión conllevó la desaparición del periódico \textit{Nosotros}. Pero no fue hasta el 7 de mayo de 1937 cuando los sucesos de Barcelona ocuparon la atención y el día 8 la CNT publicó un comunicado oficial y un editorial en el que polemizaba con Frente Rojo, aunque llamaba a la unidad, trataba de explicar el asesinato de Sesé. En un extracto del diario CNT de Madrid, publicado el día 11 de ese mes en Fragua Social, se culpaba al Partido de Comunista de querer conseguir la salida del gobierno de la CNT. Algunos como Jaime Espinar llamaban a la unidad, utilizando el símil de que la CNT, como una madre, debía impedir una guerra entre hermanos$^{716}$. El día 12 de mayo desde el editorial de Fragua Social se agradecía al diario socialista delante su solidaridad con en el diario, por los insultos pronunciados en un mitin del PCE contra él. El 13 de mayo la línea editorial explicaba los hechos de mayo como provocación del partido Comunista y del “separatista” Aiguadé. Los sucesos ocurridos el tres y el ocho mayo de 1937, hechos que supusieron la salida del gobierno de la CNT, dieron lugar a una recreación mítica de los mismos, hecho que al producirse muy unido en el tiempo a la conmemoración de la fecha del Primero de Mayo acabó transfiriendo de una a otra conmemoración su significado. Tras la crítica inicial, se llamó a la unidad antifascista. Tras la salida de los ministros anarquistas del gobierno de Largo Caballero, la primera narración de los hechos ocurridos en Barcelona trató de explicar lo ocurrido a sus lectores elaborando un discurso legitimador de la postura cenetista sobre su salida del gobierno. En su argumentación, se exaltaron las bondades de la participación política gubernamental de la CNT y se detallaron las mil peripecias u obstáculos que los ministros anarquistas habían encontrado en el desempeño de sus funciones ministeriales. No obstante, en un primer momento la postura oficial de la CNT y la del diario Fragua Social fue la de minimizar los hechos para contribuir a la pacificación de las calles barcelonesas, por lo que imperó además de la censura, la autocensura informativa y el sentido de la responsabilidad muy pronto, intentando así evitar un enfrentamiento entre las facciones antifascistas que facilitara a los rebeldes la victoria. Fue tras el golpe de Casado cuando se reinterpretaron muy crudamente los sucesos de Barcelona, atribuyendo la culpabilidad de la salida de la CNT del gobierno a los comunistas, lo que permitía salvar su pacto con los socialistas caballeristas en el gobierno de Casado. En estas circunstancias, pues todavía estaban muy recientes las consecuencias de los tristes sucesos de mayo de 1937 en Barcelona, y porque esos días se desarrollaban los comicios confederales en Alicante, el gobierno no autorizó la manifestación de celebración del aniversario del 19 de julio en 1937, organizada por la CNT, FAI y Juventudes Libertarias. No sólo fue suspendida, sino que también se obligó al diario a censurar las convocatorias de la misma en días anteriores. No obstante, Fragua Social publicó el 18 de julio de 1937 un número extraordinario de treinta y dos páginas dedicado a la celebración del primer aniversario de la Revolución $^{716}$ Fragua Social, 11 de mayo de 1937, p. 8. del 19 de julio de 1936, que fue editado después como libro por la Sección de Propaganda del Comité Nacional. En su gran portada realizada por el dibujante Gallo, desde las letras de Fragua Social de su cabecera bajaba una mano que coronaba con laurel la fecha heroica del 19 de julio, sustentada en su base por dos milicianos que la defendían cuerpo a tierra con una ametralladora. El número contenía una gran colección de artículos firmados por los principales dirigentes de la CNT nacional, todas las regionales y las Juventudes Libertarias. A través de estos artículos se relató cómo tuvo lugar la sublevación contra el ejército rebelde en las diferentes regionales: Norte (Galo Díez), Madrid (David Antona), Cataluña (Federica Montseny), Levante (Juan López), Andalucía (Miguel P. Cordón), Galicia (Claro J. Sender), Asturias (David Antona), Tánger (Direitiño), desde Francia (Robert Louzon), Alcoy (Mínimo) y Aragón (J. Chueca). Recogía también un amplio editorial en que se repasaban los acontecimientos más importantes de la guerra y la postura de la CNT al respecto durante el año transcurrido. También incluyó un fragmento del libro de Agustín Souchy, aún por publicarse en aquellos momentos, Entre los campesinos de Aragón, dedicado a los pueblos de Binéfar, Calanda y Barbastro. Así como también, un artículo sobre la gestión realizada en Sanidad por Juan Gallego Crespo, un homenaje a la resistencia heroica de Madrid, de Jerónimo Rodríguez; otro dedicado a la experiencia de la militarización de Miguel González Inestal; y otro sobre la participación de los ferroviarios en la guerra, de Juan del Arroyo. Por supuesto, incluyó la visión oficial de la CNT sobre el año transcurrido. Otros artículos fueron: un artículo sobre las industrias de guerra, de Carlos de Valencia; otro de Jaime Espinar sobre las colectividades; un artículo de Mariano R. Vázquez; otro de las Juventudes Libertarias; artículos de Alfonso Miguel, sobre la militarización; de Armando Guerra, sobre la importancia de la FAI en la evacuación de Toledo; sobre las industrias de guerra, por Carlos de Valencia; poemas de Félix Paredes y Muro; sobre el campo de Gibraltar, de Juan Rueda Ortiz; de Mariano Cardona Rosell, sobre la FAI; una visión técnica de la Revolución española de JJ. Luque; un artículo de Juan de Lucena, sobre el ejército revolucionario; de Alfonso Miguel y Galo Díez; un fragmento del libro de Souchy; de David Antona, Juan Gallego Crespo, Jerónimo Rodríguez, Miguel Gonzales Inestal, Federica Montseny, Juan del Arroyo, del Comité Nacional; Carlos de Valencia; de Juan López, una viñeta de Gallo, de Francisco Direitiño, Jaime Espinar, de Muro, Miguel P. Cordón, Claro J. Sender y de las Juventudes Libertarias de Levante. También dedicaron varias páginas los héroes que habían fallecido durante ese año en la guerra. Los más destacados fueron Durruti y Ascaso. Otros de los homenajeados fueron José Antonio Senderos, Fausto Falaschi, Tomás la Llave, Enrique Obregón Blanco, Teodoro Mora, María Silva Cruz, José Manuel Vergara, Vicente Ballester, Alcrudo, Isaac Puente, Acín, etc. Cerraba el número una plana dedicada a un cómic de Gallo en la contraportada. Por acuerdo del Comité Nacional de enlace UGT-CNT, el Primero de mayo de 1938 se declaraba que esta debía ser una fiesta de trabajo y fraternidad. Se había reunido el comité de celebración con carácter extraordinario, presidido por Horacio M. Prieto, y acordaron celebrar un acto internacional en París y otro nacional en Barcelona. En la reunión que se celebró el día 23 de abril se acordó suspender los actos anunciados para el 1 de mayo, y que un representante de cada organización se dirigiera por radio a los trabajadores y la publicación de un Comunicado. Ese año no hubo número especial y el diario quiso señalar la unión simbólica de ambas centrales afirmando que Fragua Social y La Correspondencia de Valencia formaban un solo frente periodístico. Esta fecha no podía ser celebrada sin un recuerdo para los Mártires de Chicago y todos los muertos por la causa proletaria desde ellos a Durruti$^{717}$. Un titular de ese día fue “De Chicago 1887 a las trincheras de España en 1938 una sola trayectoria y un punto final: la emancipación de los pueblos oprimidos. Volvía a recordarse la necesidad de unidad manifestada en el Congreso de Zaragoza y en la contraportada figuraban los bustos de Marx y Bakunin. El lenguaje de lucha contra el invasor se hizo más agónico y se potenció aún más la fecha del 3 y del tres de mayo, fecha esta última que potenciaba la represión francesa durante la guerra napoleónica. El número especial del 19 de julio no se repitió en 1938 y fue un número mucho más modesto. Se redujo a ocho páginas y en pocos días el diario pasó a publicar sólo cuatro páginas. El periódico contaba con escasos recursos, dentro de en una economía de guerra que pasaba por dificultades. El diario organizó festivales para sufragar sus gastos, pero la marcha de la guerra y la pérdida de Asturias intensificó aún más otro de los mitos: el de la resistencia de Madrid en el mes de noviembre de 1938, primer aniversario de la muerte de Durruti. La versatilidad del mito de Durruti El 21 de noviembre de 1936 la prensa confederal comunicó a sus lectores la triste e inesperada muerte de Durruti. El titular y editorial de Fragua Social de ese día fue menos sereno que el del rotativo anarcosindicalista barcelonés Solidaridad Obrera: “¡Lo vengaremos, monstruos sin nombre! Uno más en la lista gloriosa; uno más que en la liquidación valdrá por veinte. Y nos quedamos cortos, pero el dolor, ¡es una cosa tan humana!”.$^{717}$ Solidaridad Obrera de Barcelona comunicó también ese mismo día la muerte del líder falangista José Antonio Primo de Rivera en la cárcel de Alicante, pero Fragua Social censuró la noticia e incluyó sendos telegramas del secretario general del PCE --- $^{717}$ Sin Firmar. “Disco. Nuestros muertos mandan: Los mártires de Chicago ejercen hoy en el mundo su poder espiritual”, y COMITÉ JJLL, “1887 ¡Ante una fecha simbólica! 1938; Fragua Social, 1 de mayo de 1938, p. 1 y 3, respectivamente. Otras referencias para el 11 de noviembre. MISTRAL, Emilio, “Un 11 de noviembre trágico”, Fragua Social, 11 de noviembre de 1938, p. 4. José Díaz y del Presidente del Gobierno Largo Caballero en los que manifestaban su pésame por la muerte de Durruti.\footnote{Titular y Editorial de \textit{Fragua Social} 21 de noviembre de 1936, p. 1. En la misma página y página 3 del mismo número, el Anuncio del Comité Regional y Local de Valencia y Telegramas de José Díaz y del Presidente del Gobierno Largo Caballero. La referencia de \textit{Solidaridad Obrera} de Barcelona también es del mismo día.} Por ello, junto a estos titulares que incitaban a la venganza, la CNT trataba de exorcizar el dolor que la muerte del héroe producía en sus lectores y \textit{Fragua Social} cuidaba de acabar con los rumores que podían hacer peligrar la paz en la retaguardia, para canalizar la rabia y la impotencia generada por la muerte del héroe hacia los actos pacíficos y colectivos de acompañamiento de la comitiva fúnebre como homenaje al líder caído. El Comité Regional y Local de Valencia convocó a todos aquellos valencianos que así lo desearan a recibir los restos mortales de Durruti, que llegarían a Valencia el día veintiuno sobre las doce. En sus páginas interiores se disculpaba por no poder ofrecer ese día una mayor información sobre su muerte, pero según les transmitía su corresponsal en Madrid, la extensa información preparada sobre la muerte de Durruti no la podían servir por impedírselo la censura de aquella ciudad, “siguiendo normas de elemental discreción”. El 22 de noviembre de 1936 \textit{Fragua Social} dedicó de nuevo su titular a Durruti: “¡Que la tierra te sea leve!”, le deseaba. Lo acompañó con la crónica de la llegada de los restos mortales de Durruti a Valencia y con una composición fotográfica del coche fúnebre, imágenes de Durruti, y de la muchedumbre que se había agolpado el día 21 al paso de la comitiva fúnebre por la capital levantina. Según la crónica de \textit{Fragua Social}, a las 11,30 de la mañana del día 21 de noviembre de 1936 un gran gentío fue agolpándose en las inmediaciones de la calle Játiva y Guillén de Castro de Valencia, zonas próximas a la Estación del Norte, lugar a donde se pensaba que acudiría el coche fúnebre, para trasladar por tren desde allí a Barcelona los restos mortales de Durruti. A esa hora la muchedumbre hacía imposible la circulación rodada en los alrededores de la estación, que estaba totalmente inundada de triángulos de flores y pancartas. El quinto Regimiento de Milicias Uribes Palacios, junto a los representantes de los Comités Nacional, Regional y Local de la CNT de Valencia y la Federación de Grupos Anarquistas, una representación de la embajada soviética, algunos ministros y miembros de diferentes representaciones sindicales se habían adelantado para esperar los restos mortales a la salida de la carretera de Madrid. En Chiva se unieron la comitiva fúnebre y la representación del gobierno, y al producirse este encuentro se interpretaron los himnos “Hijos del Pueblo” y una marcha fúnebre, la Sinfonía Heroica de Beethoven. Al paso de la comitiva fúnebre procedente de Madrid, la población había salido a su encuentro, como ocurrió al llegar a la localidad de Buñol y las calles de los pueblos que bordeaban la carretera se habían engalanado con banderas confederales como muestra de cariño y respeto al líder anarquista. Mientras tanto, a la una y media, la multitud que se agolpaba alrededor de la plaza de Castelar de Valencia fue desfilando por las calles próximas, al correr entre el gentío la noticia de que el cadáver de Durruti no sería trasladado en tren a Barcelona, sino en coche por carretera. Según Solidaridad Obrera de Barcelona, un grupo numeroso de personas se agolpó en los alrededores de la Cárcel Modelo de Valencia y en Mislata, por donde se había anunciado que llegaría la comitiva fúnebre, lo que ocurrió hacia las dos de la tarde$^{719}$. Desde allí el coche fúnebre se dirigió al centro de la ciudad a las dos y veinte, y desfiló por la calle Blanquerías, Torres de Serranos, Gobierno Civil, Plaza Tetuán, Paz, Plaza de la Región y Plaza de Castelar, dirigiéndose al edificio del Banco Vitalicio, donde estaban domiciliados los Comités Nacional, Regional y la Federación Local de Sindicatos. Luego, continuó por la calle Colón, Plaza de la República y cruzó el puente de Serranos en busca de la carretera de Barcelona. En todos los edificios públicos, casinos políticos, organizaciones sindicales e incluso en algunos consulados ondeaba la bandera a media asta. Esa noche cerraron los cafés y bares a la nueve en señal de duelo y los espectáculos públicos no funcionaron. Valencia era en ese momento la capital de la República, lo que acrecienta la importancia de este acto de homenaje póstumo. Resulta interesante observar cómo el recorrido que siguió el coche fúnebre incluyó en primer lugar las mismas calles en las que se habían producido los graves enfrentamientos en Valencia con la Columna de Hierro el otoño de 1936 y cómo recorrió las calles donde se alojaron los principales ministerios, para acabar en la plaza donde se domiciliaba el ayuntamiento y la sede de la organización confederal, hasta que emprendió camino a Barcelona. Esta procesión fúnebre estuvo recargada de sacralidad desde su inicio. Repetía el ritual cristiano de la procesión católica del encuentro arraigada en las tradiciones valencianas entre Jesús muerto (Durruti) y María, su madre desconsolada (la República), que salía a recibirla a las afueras de la ciudad y que cuando se producía su encuentro se interpretaban himnos y cánticos (el himno confederal y republicano), para proceder luego a caminar juntos hasta sus respectivas Iglesias (sede de los comités locales de la CNT y ayuntamiento) hasta separarse. La primera y escueta versión sobre la causa de la muerte de Durruti fue ofrecida por el diario Fragua Social, el viernes 22 de noviembre de 1936. Según ésta, Durruti se había dirigido sobre las ocho y media de la mañana del día diecinueve a visitar las avanzadillas de su columna, cuando por el camino se cruzó con unos milicianos que regresaban del frente. El coche en el que viajaba paró y, al bajar, sonó un disparo, que se creyó que había sido efectuado desde alguna ventana de algún hotelito de la Moncloa. Durruti cayó desplomado por esta bala asesina, que le había atravesado de parte a parte la espalda, produciéndole una herida mortal de necesidad. Manzano, José $^{719}$ Solidaridad Obrera de Barcelona, 22 de noviembre de 1936. López, Luque, del Comité Nacional de Defensa, Ariel y algunos camaradas trasladaron su cadáver al salón central del Comité Nacional de la CNT en Madrid, donde el féretro quedó envuelto con una bandera rojinegra de la CNT y de la FAI, confeccionada especialmente para este efecto. Sus compañeros de la Columna Durruti desfilaron por la noche ante el cadáver y prometieron allí vengar la muerte del valiente caído. El cadáver fue embalsamado por el médico de la columna doctor Santamaría y luego se formó la comitiva para su traslado a Valencia$^{720}$. Esta muerte no suficientemente aclarada daría lugar ya desde su inicio a diferentes y controvertidas interpretaciones aún no aclaradas hasta hoy. Muy pronto, comenzó la mitificación de su muerte y la conversión de Durruti en símbolo. Por ejemplo, según el diario, cuando Victorio Macho realizó en Valencia una mascarilla del rostro de Durruti, exclamó emocionado al hacerla que parecía “un Hércules”. Pero fueron las palabras de Federica Montseny las primeras en querer extender el significado simbólico de la vida, y sobre todo de la muerte, de Durruti más allá de la familia ácrata. Para Montseny la muerte de Durruti la sentían muy vivamente todos los anarquistas, pero tenía que sentirla España entera. Para Montseny cuando un hombre adquiría la categoría de mito, dejaba de ser un hombre representativo de una tendencia, para convertirse en la representación genuina de toda una raza. Y para ella estaba claro que si en España se está gestando un mundo nuevo, una nueva sociedad, una nueva concepción de la vida, Durruti era el símbolo de todo esto”.$^{721}$ Durruti era, por tanto, unidad de la familia libertaria y unidad de las fuerzas antifascistas. El diario publicó algunas imágenes de archivo en las que Durruti y la hermana de Ascaso, el otro héroe caído, posando abrazados en el frente de Aragón. En la misma página, el diario reprodujo un importante Comunicado Oficial de la CNT con el que la organización intentaba acabar con los bulos sobre su muerte. Para la CNT, Durruti había sido muerto por una bala fascista “y no por los sectores que las gentes pueden suponer”$^{722}$. La CNT quería evitar con este comunicado el estallido de una guerra civil en el bando republicano, propiciada por las interpretaciones intencionadas de las emisoras facciosas, que se habían hecho eco del acontecimiento, intentando crear el descontento, la insidia y la venganza. En los días siguientes se publicaron --- $^{720}$ “Como fue muerto, traidoramente, nuestro camarada Durruti”, Fragua Social, 22 de noviembre de 1936, p. 3. $^{721}$ Reproducción del discurso pronunciado el 21 de noviembre por Federica Montseny desde el micrófono de Unión Radio, Fragua Social, 22 de noviembre de 1936, p. 3. $^{722}$ Foto de archivo de Durruti y la hermana de Ascaso, recorriendo el frente de Aragón y Comunicado, Fragua Social, 22 de noviembre de 19336, p. 8. También se publicaron unas fotos cedidas por el hermano de su compañero Manzano en las que Durruti tomaba el avión que debía de llevarlo a Madrid, Fragua Social, 25 de noviembre de 1936, p. 4. Los Comunicados destinados a acabar con los bulos se repitieron en el diario los días 24 y 25 de ese mes. también varias reseñas biográficas de Durruti\textsuperscript{723} y la triste noticia, la del asesinato del hijo de Largo Caballero.\textsuperscript{724} Los actos de homenaje prosiguieron en forma de rotulación de calles o inauguración de lápidas memorialísticas en honor a Durruti. En marzo de 1937 se instaló una placa en la casa en la que Durruti tuvo su cuartel general a su llegada a Bujaraloz el 26 de julio de 1936\textsuperscript{725} y en abril de 1937 se concedió el nombre de Durruti a una de las principales avenidas de la capital levantina: la Gran Vía Marqués del Turia de Valencia, que pasó a llamarse Gran Vía de Buenaventura Durruti. El diario se volcó con esta celebración, pues había convocado a la misma a todos los antifascistas que quisieran acudir.\textsuperscript{726} El acto de rotulación de la Avenida Durruti tuvo lugar el domingo 18 de abril 1937 a las once de la mañana, con la participaron de Pérez Feliu, por la Federación Local; el cenetista y redactor del diario, Juan Rueda Ortiz, por el Comité Regional; Domingo Torres, por el Consejo Municipal; Sánchez Requena, por el Consejo Provincial; Mariano Vázquez, por el Comité Nacional, y García Oliver, Ministro de Justicia, en representación del gobierno, que resumió el acto. La tribuna de oradores estaba festoneada con numerosas banderas rojinegras. Entre los discursos de los oradores, publicados el día veinte, destacamos un fragmento del de Juan García Oliver, por el carácter integrador que pretendió dotar al acto y por su intento de conseguir que Durruti fuera algo más que un símbolo anarquista. Con el acto se pretendía según García Oliver “perpetuar la memoria del que en vida fue uno de los más destacados y activo militante de la Organización Confederal”, pero sobre todo para el Ministro de Justicia, Durruti representaba la amistad de todos miembros de la familia antifascista, pues sólo había un frente antifascista, aseguraba, aun cuando en los sentimientos hubiera distinción de ideas. Este acto de rotulación tuvo también un carácter institucional y multipartidista, por lo que los himnos que fueron interpretados al descubrir la placa, lápida según el diario, fueron los himnos “Hijos del Pueblo”, el “Himno de Riego” y “nuestro Himno Regional”. No obstante, la totalidad de los oradores que intervinieron en este acto de homenaje, o al menos aquellos que señaló el diario, eran todos anarquistas.\textsuperscript{727} A falta de tumba, pues Durruti fue enterrado en Barcelona, este lugar se convertiría en un lugar de memoria durante la guerra para los libertarios valencianos, al que \textsuperscript{723} Biografía de Durruti en la primera página del diario del día 26 de noviembre. \textsuperscript{724} \textit{Fragua Social}, el 28 de noviembre de 1936, p. 1. Titular primera página. \textsuperscript{725} \textit{Fragua Social}, 5 de marzo de 1937, p. 8. \textsuperscript{726} La Convocatoria al acto de rotulación de la Avenida Durruti, convocado de la Federación Local de Sindicatos Únicos y reproducción de la placa, \textit{Fragua Social}, 18 de abril p. 16. Vista general del acto y discursos de los oradores del Homenaje a Durruti, \textit{Fragua Social}, 20 de abril de 1937, p. 1. \textsuperscript{727} Crónica firmada por MARTIN, \textit{Fragua Social}, 20 abril de 1937, p. 1 y 10. acudirían los cenetistas y miembros de la FAI a rendir culto al héroe caído en los aniversarios de su muerte en noviembre de 1937 y 1938. Pero previamente a estos aniversarios, Alberto Carsí en el verano de 1937 urgió a los militantes desde Fragua Social para que elaboraran una biografía “espiritual” de Durruti, destinada a que su obra no se diluyese y desvaneciera. Entendía Carsí que una placa en la calle con el nombre grabado de Buenaventura Durruti tenía un poderosísimo significado que haría meditar a los malos, y acaso intentar corregirse; y que a los mediocres, les movería hacia la bondad; y a los buenos, a afirmarse en ella. Pero que esto no era suficiente. Para Carsí, geólogo de profesión, una biografía de Durruti sería la cristalización de su legado, que perduraría porque los hombres podrían aprender con ella y porque la misma Historia encontraría en ella materiales para su memoria. Durruti lo merecía y la Humanidad, recalcaba, necesitaba de las sugerencias de este hombre-símbolo.$^{728}$ El primer aniversario de la muerte de Durruti fue acercándose y con él las convocatorias en los días previos al 20 de noviembre de 1937 de los Comités Regional y Local, SIA y JJLL llamando a la movilización a sus lectores para que acudieran a los numerosos actos de homenaje que habían sido convocados en su honor el fin de semana del 20 y 21 de noviembre de 1937. Para organizarlos, el Comité Regional se ofreció desde su sección de Prensa y Propaganda a facilitar oradores y material escrito para los discursos de propaganda, así como insignias de Durruti y carteles para decorar y anunciar los actos.$^{729}$ Uno de ellos fue el de la Agrupación Local de Valencia, que convocó un acto para la mañana del sábado día veinte de noviembre de 1937 en el Frontón Valenciano, para recaudar además fondos para el envío de víveres y ropas a Madrid, denominado como “Madrid heroico”. Un nuevo equipo de pelotaris se trasladaría desde Barcelona para tomar parte en el festival e iba a debutar en Valencia, pero desgraciadamente la competición no pudo celebrarse, según el diario porque los deportistas barceloneses no pudieron conseguir los pases de viaje por motivos bélicos.$^{730}$ El SIA convocó también un acto que presentó como un acto de homenaje de la España proletaria y revolucionaria dedicado a todos los héroes y defensores de Madrid y destinado a recordar a todos los que cayeron luchando como colosos contra la invasión fascista-imperialista. A gran tamaño, podía leerse en el anuncio de esta convocatoria: $^{728}$ Colaboración de CARSÍ, Alberto, “Durruti, símbolo de un pueblo”, Fragua Social, 25 de julio de 1937, p. 8. $^{729}$ Anuncios de la Federación Local de Sindicatos, Fragua Social, 19 de noviembre de 1937, p. 8. Los actos organizados para honrar la memoria de Durruti, Fragua Social, 21 de noviembre de 1937, p. 2. Anuncio del Comité Local de Valencia del acto de Homenaje a Durruti ese domingo, Fragua Social, 21 de noviembre de 1937, p. 1. $^{730}$ Por la agrupación Local, ACHA, C. Juan, Fragua Social, 19 de noviembre de 1937, p. 8. "España. Un símbolo. Durruti. Loor a los mártires". Como también los lemas: "Silencio del No Ser, ¡Nunca! ¡Viva Durruti!". También para ir caldeando el ambiente y estimular la movilización, el 19 de noviembre de 1937, diversos militantes escribieron en el diario Fragua Social algunos panegíricos sobre la figura de Durruti. Como Juan Gallego Crespo, que resaltó el genio de Durruti al haber comprendido que la guerra no iba contra un sector determinado, sino "contra España, y España es de todos". Por eso, afirmaba Gallego Crespo, correspondía a todos salvarla de la bestia desbocada que era el fascismo y sustraerse a su defensa, recalaba, so pretexto de que la República había perseguido a los trabajadores y de que todo poder es tiranía, era renunciar a una vida que se hundía con la caída de la República, que en tanto que subsistiera era España. Reconocía, no obstante, que se había renunciado a hacer una revolución de tendencia, pero en absoluto a la victoria, porque ésta por su magnitud significaría la creación de una España nueva, obra de todos, por ser de todos la victoria. Durruti, resaltaba, no renunció a la anarquía, que sintió y defendió como el primero, sino que la fuerza de los hechos le dictaron que "el pueblo unido por el ciclón no era todo anarquista, y que éste se había de dar las normas que la realidad demandara". Esto sería un paso progresivo, un jalón hacia delante, que aproximaría a las ideas queridas. Gallego consideraba que la renuncia oportunista de Durruti se la dictó su genio, su gran cerebro y su servicio a un gran pueblo. Por eso, concluía, Durruti vivía en el corazón de las masas populares, de todas las masas populares. En parecidos términos se refirió a Durruti Emilio Mistral, aunque también recalcó que Durruti era un símbolo confederal, un símbolo que pervivía más allá de la muerte.731 Y desde el Editorial del diario Fragua Social se advertía que Durruti ya había señalado el peligro de que la retaguardia se deshiciera en discusiones polémicas y que, por ello, debía volverse a "aquella entrañable unidad de julio que nos permitió aplastar el golpe". Un mensaje de unidad que iba dirigido tanto al mundo libertario como al ajeno. Porque Durruti era no sólo un hombre que ejemplifica el sacrificio, la estrategia inteligente, sino que, más que la figura de un movimiento, era la representación de su pueblo. El titular de Fragua Social el día del primer aniversario de la Muerte de Durruti afirmaba que Durruti había abandonado la vida para entrar en la inmortalidad y que ésta era una fecha de luto proletario. También reprodujo la última arenga de Durruti al pueblo catalán y su efigie. Félix Paredes le dedicó el poema "En la parma de la mano", en los que una adivina gitana veía en la palma de la mano del héroe su destino trágico.732 --- 731 GALLEGUO CRESPO, "Durruti, hombre genial. Un gran cerebro malogrado" y MISTRAL, Emilio "En recuerdo... Lo que valía como luchador nuestro hermano Durruti", Fragua Social, 19 de noviembre de 1937, p. 8. 732 Fragua Social, 20 de noviembre de 1937, p. 1. El aniversario coincidió en fin de semana, el sábado y el domingo todas las fachadas de las sedes de los sindicatos aparecieron engalanadas con banderas, pancartas y retratos de Durruti. Las banderas rojinegras recorrían fachadas enteras y los conductores de Auto-Tranvías pasearon por toda la ciudad banderitas rojinegras con el símbolo de Durruti, prendidas de las ballestas de los coches. También circuló un tranvía, convertido en tanque con un lema parecido. Las Juventudes Libertarias pintaron en el suelo de las calles el lema “Durruti no es un héroe, sino un símbolo”. Y todos los teatros y cinematógrafos acabaron el día 20 de noviembre sus funciones con un fin de fiesta en homenaje a la memoria de Durruti. En el Principal, Eslava, Apolo, Nostre Theatre y Alcázar estos homenajes fin de fiesta figuraron en el programa de mano y también en las carteleras de los espectáculos públicos. Generalmente el homenaje consistió en el relato de poesías revolucionarias. En el Principal, Lucía Sánchez Saornil, Félix Paredes y Agraz recitaron poesías alusivas al héroe caído y también pronunció unas palabras Avelino González Menada, ex director de CNT y último alcalde de Gijón, quien señaló que los caídos como Durruti eran “trozos de España” y que formaban “la raza, haciendo indestructible el ideal que encarnan”. Por ello, había que “construir una nueva y grande España”. De entre las poesías leídas destacó la composición “Durruti no ha muerto”, de Félix Paredes, redactor de Fragua Social, escrita específicamente para este fin. En el cine Tyris se proyectaron tres películas sobre el mártir revolucionario y varios documentales que recogían aspectos de la vida de Durruti y momentos parciales de su entierro. En este primer aniversario se pidió a los trabajadores que no abandonaran sus trabajos en las fábricas. Como los actos públicos en la calle estaban prohibidos por el gobierno, no hubo bandas de música ni desfiles ni concentraciones espectaculares. Pero sí se produjeron dos manifestaciones espontáneas, según el diario, no autorizadas, leemos entre líneas, el domingo 21 de noviembre de 1937. La primera fue la de los Sindicatos Metalúrgicos de la UGT y la CNT. Estos trabajadores de la industria de guerra organizaron sus turnos de trabajo para no parar la producción y varios centenares de ellos fueron en manifestación con pancartas y banderas hasta la lápida de Durruti, donde depositaron una ofrenda de flores. A la cabeza de esa manifestación iban las dos banderas de la UGT y la CNT enlazadas, seguidas de pancartas alusivas a Durruti. En el centro de la manifestación, cincuenta mujeres cenetistas llevaban flores, que depositaron al llegar a la vía Durruti. Desde un balcón próximo, Clavel, un obrero metalúrgico, recitó entre grandes aplausos el romance del poeta valenciano Blanco Fontalba, dedicado a Durruti. Luego, desde la avenida Durruti los manifestantes siguieron hasta el teatro Apolo, en Ruzafa, donde se unieron con sus pancartas y banderas al mitin de los Sindicatos Únicos.733 733 Titular: y Editorial de Fragua Social, 23 de noviembre 1937, p. 1. A las diez de la mañana comenzó el acto en el Apolo, presidido por Pérez Feliu. Intervinieron, entre otros, Navarro Beltrán, por el SIA; Lucía Sánchez Saornil, por Mujeres Libres; y Onofre García Tirador, por la Federación Local de Sindicatos. Acudieron también representaciones de todos los partidos y organizaciones proletarias. El teatro estaba lleno y el escenario se adornó con un busto de Durruti, rodeado de guirnaldas de laurel sobre un fondo de banderas negras. Pérez Feliu presentó a Lucía Sánchez Saornil, que habló en representación de Mujeres Libres. Su intervención fue muy corta y recordó en primera persona lo importante que fue la llegada de Durruti a Madrid, ciudad donde ella se encontraba en noviembre de 1936 y que describió como una ciudad sitiada por los fascistas. A continuación, intervino González de Inestal, quien afirmó que Durruti era el precursor más aventajado del Ejército Popular, pues en los frentes que dependieron de Durruti fue donde antes nació el espíritu de disciplina y donde primero empezó a comprenderse la necesidad de un mando único. Sólo su muerte, continuaba, le impidió ser los conductores más prestigiosos e inteligentes de nuestro ejército. Tras Inestal continuó Onofre García Tirador. Al terminar el mitin, la muchedumbre se trasladó en una manifestación improvisada de miles de manifestantes hasta la Vía Durruti para depositar coronas y ramos de flores al pie de la "lápida". Se dirigieron desde el Teatro Apolo caminando por Pascual y Genís hacia la Gran Vía, según el diario, en perfecto orden y silencio, discurriendo en apilada formación por varias travesías, precedidos por las banderas anudadas de la UGT y la CNT. Al llegar frente a la "lápida", depositaron triángulos de flores y ramos de la UGT y la CNT. Pérez Feliu pidió entonces que la manifestación se disolviera, pero algunos centenares de trabajadores siguieron tras las banderas de la Federación Local hasta la casa de la CNT en la Plaza Castelar, pues el Comité Nacional de la CNT se había trasladado a la calle Buenaventura Durruti, 30 de Barcelona y en Valencia continuaba sólo una la delegación directa de este comité para los efectos de trámite en la calle Grabador Esteve, 4.734 Pero los actos no se restringieron a la ciudad de Valencia. Otro de estos homenajes a Durruti se celebró en Carcagente en el Teatro Moderno y contó con la participación de las JSU de la localidad. Allí los oradores fueron Francisco Gómez, consejero provincial de la CNT; Mañes, de las Juventudes Libertarias; Vicente Sanmartín y Antonio Cruz, de SIA; y Manuel Salvador, por la JSU de Alzira. Presidieron el acto Gimeno Ortellis, de Nosotros, por la FAI y Salvador Cano Carrillo, Secretario del Comité Regional de la FAI, quien recalcó sin embargo que Durruti pertenecía a la CNT y la FAI en exclusiva. El acto acabó cantando himnos revolucionarios.735 --- 734 Alocución del Comité Regional de la CNT en el primer aniversario de la muerte de Durruti, Fragua Social, 23 de noviembre de 1937, p. 3. 735 “En la región valenciana no se olvido tampoco al malogrado Durruti. Sin distinción de partidos, todos recuerdan al gran luchador”, Fragua Social, 24 de noviembre de 1937, p. 3. También se celebró un acto parecido en Torrente en el local del Sindicato de Oficios Varios. El edificio se decoró profusamente con carteles alusivos de Durruti y la niña Rosita Silla recitó una poesía. Presidió Miguel y un miembro del Parido Sindicalista; Enrique Aieixos, por la Federación Local; Fermín Santos, por las Juventudes Libertarias; Gimeno Ortell, por Nosotros y Salvador Cano Carrillo, por la FAI. En Gilet el acto lo organizaron el Sindicato Único de Oficios Varios y el Consejo Municipal. Se procedió a dar el nombre de Durruti a la calle que empezaba a la salida de la estación de la localidad. Tras el acto, un grupo de hombres y mujeres salieron a las cuatro de la tarde con una gran bandera roja y negra y se encaminaron a la calle a la que se había dado el nombre de Durruti. Presidieron esta manifestación Jaime Mena, primer teniente de alcalde y presidente del Sindicato; Enrique Novedal, secretario, el periodista Emilio Mistral, y Rivera, del sindicato metalúrgico de Sagunto. Al llegar allí se pronunciaron unas palabras y luego volvieron al local del Sindicato. También en Játiva la Federación Local de Sindicatos Únicos celebró un homenaje en el Gran Teatro. El acto reflejó, según la crónica redactada para Fragua Social, la grandeza moral de un pueblo que luchaba en armas contra el fascismo nacional e internacional, cuya señera de libertad estaba interpretada en todo momento por el gran Durruti, símbolo de la revolución netamente proletaria. SIA recogió durante el acto víveres para Madrid y participó una representación de Mujeres Libres. Al acto acudieron algunas comarcales, como las de Alfarrásí, que habían caminado varias horas hasta llegar a Xàtiva por falta de medios de transporte, y otras que llegaron de los más apartados pueblos con banderas y pancartas en las que se leían frases “llenas de amor y entusiasmo por la revolución social”. Se adhirió al acto el Partido Valencianista de Esquerra con una carta y durante el acto no faltaron las frases que exaltaban el valor de la madre del miliciano y de todas las madres que sufrían el zarpazo de la fiera fascista. Por último, la Banda Confederal interpretó un concierto en el domicilio de la Federación Local, entonándose al final himnos proletarios.736 También como homenaje a Durruti, la revista Umbral editó un número extraordinario de veinticuatro páginas. Y Fragua Social agradeció que los periódicos locales se unieran al homenaje de Durruti, aunque criticó que dos de ellos lo silenciaran. Esto nos hace pensar que la intención de convertir a Durruti en un símbolo antifascista no fue del todo compartida en noviembre de 1937 en la retaguardia valenciana por todas las fuerzas políticas. Hasta el punto de que Fragua Social se sintió obligada a defender al diario Adelante que le dedicó su primera página a Durruti, lo que no fue bien visto por algunos medios. Quizá como acto de buena voluntad y homenaje simbólico, el día 20 de 736 “Játiva a Durruti. Un homenaje grandioso, Fragua Social, 1 de diciembre de 1937, p. 3. noviembre el diario Cartagena Nueva volvió a reanudar su publicación, tras una prolongada suspensión.$^{737}$ La deriva memorialista a lo largo de 1937 y 1938. Se constituyó una comisión promonumento a Durruti, formada por Pedro Íñigo, Melchor Rodríguez y Baltasar Martínez, de la Federación Local de Sindicatos Únicos, Federación Anarquista y Ateneos Libertarios, respectivamente$^{738}$. En enero de 1938 en el Lírico se anunció el Estreno de la obra “Homenaje a Durruti”$^{739}$ y próxima la celebración del 1 de mayo de 1938, se concedió a Durruti el grado de mayor de las Milicias a fecha 20 de noviembre de 1936 y de Teniente Coronel del ejército del Pueblo, con antigüedad de 19 de julio de 1936, por los servicios prestados en el campo militar.$^{740}$ Ya próximo el segundo aniversario de la muerte de Durruti en noviembre de 1938, la SIA se propuso de nuevo conmemorar el aniversario de Durruti con actos que promovieran una aportación extraordinaria de víveres a Madrid. La SIA consideraba que la solidaridad con el Madrid mártir y héroe era la mejor ofrenda a la memoria de Durruti y aseguraba que si había dos fechas inseparables en la nueva historia que el pueblo español que había comenzado a escribirse el 19 de julio, éstas eran las de la resistencia de Madrid y la de la muerte de Durruti. Se unían así un hombre y una ciudad, que se erigían en símbolo y en hito histórico. Los pasos de Durruti, argumentaba, eran “los latidos del corazón de España, y toda la España antifascista debía a ambos, a Madrid y a Durruti, el culto de este recordatorio”$^{741}$. También hubo un recuerdo para Durruti al retirarse las tropas internacionales del conflicto español.$^{742}$ La mañana del domingo 20 de noviembre de 1938 se celebró el gran acto de homenaje a Durruti en el teatro Olimpia de Valencia, acto que fue también radiado. Antes de acudir al mitin, los militantes cenetistas quedaron en las sedes de los sindicatos o en los domicilios de los Comités u otros organismos para acudir juntos desde allí al acto de homenaje portando pancartas alusivas. Así lo hicieron las Juventudes libertarias de Valencia, que quedaron para reunirse en su domicilio del calle del Mar, 23 de Valencia. El mitin lo abrió el presidente Jesús Torres, en nombre de la Comisión Regional de Homenaje del Movimiento Libertario. Tras su alocución, se procedió a homenajear al Ejército Popular bajo los acordes del Himno Nacional y los himnos revolucionarios, interpretados por la Banda de Música de la Heroica 28 división, que fueron acogidos $^{737}$ “Adelante en el aniversario de la muerte de Durruti” y “Reaparición de Cartagena Nueva”, ambos en Fragua Social, 24 de noviembre de 1937, p. 3. $^{738}$ Anuncio “Pro Monumento a Durruti”, Fragua Social, 10 de diciembre de 1937, p. 8. $^{739}$ Estreno de la obra “Homenaje a Durruti”, Fragua Social, 15 de enero de 1938, p. 5. $^{740}$ Fragua Social, 30 abril 1938, p. 1. $^{741}$ “SIA habla al pueblo en el aniversario de Durruti”, Fragua Social, 4 noviembre de 1938, p. 4. $^{742}$ “Recordemos. Los hombres de Durruti y los internacionales”, Fragua Social, 6 de noviembre de 1938, p. 4. con una gran ovación. Luego continuaron como oradores Jacinto Rueda, Andrés Ugalde (Presidente del Comité Provincial de Mutilados de Guerra) Pérez Feliu y García Pradas, director de CNT de Madrid. Acudieron también representaciones sindicales, de partido y militares. Una vez terminado el acto esa mañana, los representantes de las organizaciones libertarias realizaron una ofrenda floral ante la placa a Durruti, en la Avenida del mismo nombre. Por la noche, desde la emisora de Unión Radio Valencia Teresita Farvaro recitó el romance de Félix Paredes dedicado a Durruti y Manuel Villar, director de Fragua Social, habló en representación de todas las organizaciones del Movimiento Libertario. Intervino también la Banda de la 28 división.$^{743}$ También se celebraron el 20 de noviembre de 1938 otros actos en la ciudad de Valencia y en las localidades de Albacete, Murcia, Alcoy, Cartagena, Carcagente, Gandía, Denia, Elda, Játiva, Villajoyosa, Sueca, Requena, Liria, Yecla, Llombay, Cullera, Rafelbuñol, Utiel, Cocentaina y Almería se produjeron numerosos actos de homenaje a Durruti. En la barriada de la Libertad, Avenida de las Cortes Valencianas, 151, de Valencia se realizó también ese domingo un gran acto de homenaje a Durruti, organizado por Benito Sáez, secretario de la FI de JJLL. La conmemoración consistió en unas breves alocuciones de representantes del Movimiento Libertario, la proyección de películas, la actuación de la niña “Mascotita de Oro” y un recital de los cantores Clavel y Rupérez. También en el Sindicato de la Industria de la Alimentación, en la Plaza Roja, 18 de Valencia. El Editorial de Fragua Social resumía así lo que a su juicio había ocurrido desde hacía dos años con la figura de Durruti: “Se cumplen hoy dos años desde que Durruti cayó en el frente de Madrid. La resistencia heroica llevada a cabo desde a la capital de la República constituye en nuestra lucha contra el fascismo una parte esencial de la victoria. El nombre de Durruti es inseparable de la defensa de Madrid. Muriendo en las puertas de la invicta ciudad dando el pecho al enemigo, nuestro camarada se convirtió en el símbolo de todos los hijos del pueblo que a partir de las gloriosas jornadas del 36 han formado en las filas del Ejército de la Libertad y de la Independencia de España. La figura del héroe popular se agiganta más, cuantos más días de esfuerzo y de heroísmo va añadiendo el pueblo español en holocausto de su liberación. Durruti era ejemplo y guía de todos los españoles que habían hecho juramento de fidelidad a la causa que $^{743}$ Fragua Social, 22 de noviembre de 1937. Anuncio del Acto Homenaje a Durruti en el Teatro Olimpia de Valencia para el día 20 de noviembre, Fragua Social, 19 y 20 de noviembre de 1938, p. 1; Crónica del acto de homenaje, Fragua Social, 21 de noviembre de 1938, p. 1 y 2. Sobre otras ciudades, en el mismo número, p. 3; discurso de Manuel Villar, p. 4. discurso de García Pradas, 23 de noviembre, p. 4. El Comité local de Enlace de la metalurgia UGT-CNT convocó también al acto del Olimpia. defiende España. El segundo aniversario de su muerte es para nosotros no una conmemoración unilateral y partidista (...). Se publicaron artículos dedicados a la memoria del héroe, firmados por Mariano Vázquez, J. García Pradas, director de CNT Madrid; Luis Montoliu, R. González Pacheco, la Federación Local de Grupos Anarquistas de Valencia y el Subcomité Regional de Aragón de la FAI. Se había producido una profunda transformación del significado de aquellas columnas milicianas, de los primitivos héroes de la Columna de Hierro y de los viriles hombres de acción, que como Durruti habían ocupado las primeras páginas del diario, en prestigiosas figuras militares. Del relato mítico de la lucha en el frente de Teruel de la Columna de Hierro y de la lucha épica en los frentes de las columnas anarquistas, relatadas por Arsenio Olcina o Jiménez Igualada, se había dado paso desde finales de octubre de 1937 a la exaltación por algunos de esos mismos periodistas de esos mismo hombres, aunque transformados en admiradas figuras militares encuadradas en el Ejército republicano al servicio de la República. Esto se tradujo incluso en la publicación de una columna específica en el diario denominada Siluetas Militares desde el 29 de octubre de 1937. Por ella desfilaron el comandante Perea, Rodríguez Pavón, Ricardo Sanz, Mera, Miaja, García Vivancos, el comandante Marcelo, Álvaro Gil, Francisco Rodríguez, el comandante Palacios, Pepe Luzón, Eusebio Sanz, Francisco Maroto, Miguel Arcas, Francisco Sanz Casabona, González Inestal, subcomisario guerra en la conquista Teruel; Carlos Sanz, comisario XIX Cuerpo Ejército; el comandante Rufino Rodríguez o la brigada y su jefe López Aparicio. Pero entre todos ellos, destacó la figura de Mera, a la que se dedicaron una gran cantidad de artículos laudatorios. --- 744 Editorial Fragua Social, 20 de noviembre de 1938, p. 1. 745 Artículo de GARCÍA PRADAS, J., “Era un obrero anarquista”, Fragua Social, 20 de noviembre de 1938, pp. 1 y 3; Artículo de MONTOLIU, Luis, “Los aragoneses y el 20 de noviembre”, Fragua Social, 20 de noviembre de 1938, p. 2; Artículo de VÁZQUEZ, Mariano “Durruti, hombre del pueblo”, Fragua Social, 20 de noviembre de 1938, p. 4. GONZÁLEZ PACHECO, R. “Durruti muerto”, Fragua Social, 20 de noviembre de 1938, p. 4. (firmado en Buenos Aires); Comunicado de homenaje de la Federación Local de Grupos Anarquistas de Valencia, Fragua Social, 20 de noviembre de 1938, p. 2; Comunicado del Subcomité Regional de Aragón de la FAI, Fragua Social, 20 de noviembre de 1938, p. 2 y Poema de Félix PAREDES, “Supervivencia de Durruti”, Fragua Social, 20 de noviembre de 1938, p. 1. 746 Las referencias de la Columna “Siluetas Militares”, en Fragua Social, para el Comandante Perea, 29 de octubre de 1937, p. 8; Rodríguez Pavón, 30 de octubre de 1937, p. 1; Ricardo Sanz, 31 de octubre de 1937, p. 8; para Cipriano Mera, 2 de noviembre de 1937, p. 8; para Miaja, 3 de noviembre de 1937, p. 8; para García Vivancos, 4 de noviembre de 1937, p. 8; para el Comandante Marcelo, 5 de noviembre de 1937, p. 8; para Álvaro Gil, 6 de noviembre de 1937, p. 8; para Francisco Rodríguez, 10 de noviembre de 1937, p. 8; para el Comandante Palacios, 11 de noviembre de 1937, p. 8; para Pepe Luzón, 12 de noviembre de 1937, p. 8; para Eusebio Sanz, 13 de noviembre de 1937, p. 8; para Francisco Maroto, 14 de noviembre de 1937, p. 8; se interrumpe la publicación de la columna por los numerosos artículos que le fueron dedicados a la figura de Durruti y se reanuda con Miguel Arcas, 7 de diciembre de 1937, p. 1; para general Vicente Rojo, Hernández Sarabia, Gonzalo Inestal, 25 de diciembre de 1937; Ejargue, 2 de enero de 1937, p. 1; Carlos Sanz, comisario XIX Cuerpo Ejército, 11 de enero de 1937, p. 8; para el general Rojo, como héroe de Teruel, 12 de enero de 1937, p. 1; (se interrumpe esta columna por Muy lejos quedaban los aquellos artículos que Arsenio Olcina o Génesis López, entre otros, dedicaban a la Columna de Hierro en 1936 o diciembre de 1937. la amplia dedicación al Pleno Económico Ampliado y el seguimiento de la lucha encarnizada en el frente Teruel); para el comandante Rufino Rodríguez, 20 de febrero de 1938, p. 1; para la Muerte del Comisario de División, el cenetista José Villanueva y de Adolfo Arnal, comisario de la 28 división, 26 de febrero de 1938, p. 1; Proposición de ascenso de Mera, 5 de abril de 1938, p. 1; libertad de francisco Maroto, 12 de mayo de 1937, p. 1; estampas de la guerra: jornadas de la 28 división, 25 de mayo de 1938, p. 4. También, Hombres del Pueblo y figuras del Ejército Popular: La brigada y su jefe López. Algunas de las referencias a la Columna de Hierro y Teruel, OLCINA Arsenio “Trazos del Frente de Teruel, 23 de diciembre de 1937, p. 8; “Ha salido para Teruel un enviado nuestro”, 22 de diciembre de 1937. “Trazos del frente de Teruel. Trincheras”, 30 de diciembre de 1937, p. 3; LOPEZ Génesis, “Frente de Teruel”, 7 diciembre de 1937. Conclusiones Este estudio ha abordado los siguientes aspectos, que se marcaron como objetivos durante el planteamiento inicial de la tesis: 1) Relata la historia del diario valenciano Fragua Social, órgano de expresión del Comité Regional de Levante y del Comité Nacional de la CNT durante la guerra civil española de 1936 a 1939. 2) Completa y renueva los conocimientos sobre la CNT valenciana desde un enfoque cultural. 3) Determina la relación de la CNT valenciana con la organización nacional y con las otras fuerzas sindicales y políticas durante los tres años que duró la guerra. 4) Analiza el contenido formal del diario, la evolución de la publicación y las características del discurso y de la cultura política anarcosindicalista de la CNT de Levante expresada en Fragua Social. 5) Elabora los perfiles biográficos de sus principales redactores. 6) Aborda aspectos poco estudiados, como el papel que jugó el anarcosindicalismo valenciano en la construcción y difusión de la identidad nacional española durante la guerra civil, y su relación con las otras identidades nacionales alternativas a la española, y con las identidades de clase y de género. 7) Asimismo, analiza los mitos, símbolos y rituales de movilización, propios o compartidos con otras culturas políticas, utilizados por los cenetistas levantinos durante la guerra en el discurso de su diario orgánico. 8) Por último, valora las repercusiones que la guerra tuvo en la cultura anarcosindicalista. Ello nos ha permitido corroborar la hipótesis inicial planteada que afirmaba que el diario Fragua Social fue pilar fundamental en la política moderada y colaboracionista de la CRT de Levante, y que el discurso elaborado desde él influyó decisivamente en la política de la CNT nacional y en la política general durante la guerra. Esto fue posible por la relevancia que tuvieron siempre el discurso del sector treintista valenciano, sus dirigentes y sus publicaciones. No obstante, cabe precisar que nunca hubo un único discurso anarquista y que el discurso de Fragua Social no explica la totalidad del discurso cenetista, y menos aún la totalidad del discurso del anarquismo valenciano, aunque sí aquel que poseyó más peso y poder mediático durante la guerra: el del sector treintista más partidario de la unión con las fuerzas antifascistas, de la centralización y de la jerarquización política en la lucha, cuya relación con los cenetistas más maximalistas siempre fue frágil, a pesar de la reunificación de los dos sectores tras el congreso de mayo de 1936 en Zaragoza. El diario Fragua Social reelaboró, con mayor o menor éxito, referentes identitarios, mitos, símbolos y rituales propios y compartidos con otras culturas políticas en su estrategia movilizadora y les reasignó nuevos significados acordes con sus objetivos, lo que produjo un importante cambio en la cultura anarcosindicalista. Respecto a la importancia de Fragua Social, concluimos que el diario fue uno de los de mayor tirada durante la contienda en la prensa valenciana, y el tercero en importancia en la prensa anarcosindicalista española. Como sucesor de Solidaridad Obrera de Valencia, como portavoz de la CRT de Levante y de la CNT nacional jugó un papel determinante en la historia de la CNT valenciana y nacional y en la marcha general del conflicto, a pesar de ser un diario de nueva creación fruto de la guerra. La publicación ayudó a organizar la participación de la CNT en el Comité Ejecutivo Popular de Valencia y a preparar la incorporación de los ministros cenetistas al gobierno de Largo Caballero. Con el traslado del gobierno de la República a Valencia, el diario aumentó en importancia, al convertirse la ciudad en capital y foco principal de la política republicana y también por el temor de que la pérdida de Madrid provocara la desaparición de la publicación CNT de esta ciudad, órgano de expresión del Comité Nacional. Como contrapartida, aumentó el control interno y externo sobre la publicación para favorecer la política de colaboración cenetista en el gobierno de Largo Caballero y para ayudar a la reorganización y el crecimiento de la CRT de Levante. A través de Fragua Social puede observarse la rápida recuperación y fulgurante ascenso de la carrera política de Juan López Sánchez, líder de la CRT de Levante y verdadero impulsor del diario, que desde el periódico ilusionó y convenció a la mayor parte de los confederales levantinos con sus ideas reformistas. Juan López utilizó el diario como medio para controlar la Regional de Levante, como catapulta para situarse en los primeros puestos de la organización nacional de la CNT, como ministro en el gobierno de Largo Caballero, y para ocupar un lugar decisivo en la política nacional hasta el final de la guerra. Con la progresiva recuperación del poder del Estado desde enero de 1937 y, sobre todo, tras los sucesos de mayo de ese año, el diario moderó su discurso y apoyó al gobierno Negrín para evitar la desaparición de la publicación. Cuando se trasladó el gobierno a Barcelona, Fragua Social siguió publicándose sin interrupciones durante todo el conflicto, lo que nos permite observar a través de la publicación la totalidad de la evolución del discurso cenetista levantino y compararlo con el discurso cenetista nacional español durante toda la contienda bélica. Especialmente interesante resulta la etapa final de la publicación, porque Solidaridad Obrera de Barcelona fue suspendida tras la pérdida de Barcelona, lo que convierte a Fragua Social en fuente primordial para el análisis del discurso antinegrinista, que adoptó el diario tras el golpe de Casado y que no podemos obtener por la supresión temporal de CNT Madrid por los disturbios en la capital producidos por los enfrentamientos entre casadistas y comunistas principalmente. Por tanto, este trabajo señala la importancia de las publicaciones confederales en la organización del sindicato regional levantino, pues éstas nunca fueron una mera superestructura al margen del mismo. En el caso que nos ocupa, Fragua Social no puede entenderse sin una larga e importante tradición cultural de publicaciones libertarias en el País Valenciano que sirvieron de base a las publicaciones de los años treinta. Fragua Social fue deudora, entre otras, del diario Liberación de Alcoy, de las revistas Generación Consciente y Estudios y, sobre todo, de Solidaridad Obrera de Valencia. Asimismo, el nacimiento de Solidaridad Obrera de Valencia en 1919 estuvo íntimamente unido a las vicisitudes de Solidaridad Obrera de Barcelona, a la historia de la CNT nacional y a la creación de la CRT de Levante en ese mismo año. Fragua Social estuvo durante la guerra conectada con el resto de la prensa confederal española, como CNT Madrid, en especial, de dónde provenía su principal director Manuel Villar, previo paso por Solidaridad Obrera de Barcelona y por La Protesta argentina. Asimismo, su primer director León Sutil fue también uno de los directores de Liberación de Alicante durante la guerra y había trabajado en la prensa de la regional gallega y madrileña, entre otras publicaciones libertarias. La CRT de Levante contaba con una larga e importante tradición cultural y editorial libertaria en el País Valenciano y con una importante experiencia periodística y organizativa sindical previa, pero cabe recalcar que del análisis de estas publicaciones y de la vida de los periodistas cenetistas que trabajaron en ellas, se desprende que éstos se movían en un mundo cultural y periodístico amplio en el que se producían mutuas transferencias entre la cultura libertaria y las diferentes culturas políticas, entre prensa burguesa y prensa obrera. Por consiguiente, el ámbito de actuación de los periodistas y propagandistas cenetistas, la élite intelectual del sindicato, no se limitó nunca, ni antes ni después de la guerra, a un marco geográfico restringido a unas determinadas localidades o regiones, sino que colaboraron, trabajaron y residieron fundamentalmente en todo el territorio español, además de vivir experiencias publicísticas, periodísticas y organizativas a nivel sindical en diversos países europeos y americanos. La gran movilidad nacional e internacional de los principales militantes cenetistas fue siempre una constante en la historia confederal. Existieron muchos motivos para ello: huir de la represión o de la miseria, ser condenados al exilio, su generoso voluntarismo al trasladarse allí donde podían aportar su experiencia organizativa y periodística para ayudar a la creación de nuevos sindicatos y publicaciones, entre otros. Sus biografías nos muestran unas vidas dedicadas en su totalidad a la cultura, la prensa y la movilización fundamentalmente de ámbito nacional español. No obstante, el diario Fragua Social fue un producto de la guerra que nació y murió con ella, y que superó en mucho las aspiraciones de un diario sindical: fue un verdadero diario de combate que luchó desde sus páginas por ganar la guerra a los rebeldes al tiempo que luchaba por la Revolución. Y no pudo ser de otra manera, porque la guerra había planteado nuevos retos que el rotativo se propuso superar. La historia de este diario y el discurso que desarrolló desde él la CRT de Levante deben explicarse sin olvidar las especiales y dramáticas características del contexto bélico, enmarcado en un contexto general europeo de brutalización de la política, que se acrecentó con el hundimiento inicial del Estado republicano y la violencia de la guerra. Fragua Social fue el portavoz de la CRT de Levante durante la guerra y sustituyó a Solidaridad Obrera de Valencia, que al inicio de la guerra se publicaba en Alcoy. El cambio de nombre del rotativo no puede considerarse casual e indica a bien a las claras que sus redactores no la consideraban una mera sucesora de Solidaridad Obrera. Fragua Social se planteó unos ambiciosos objetivos que se vieron favorecidos inicialmente por la posición de predominancia sindical en la retaguardia valenciana y por la participación gubernamental de la CNT en los organismos del Estado. La guerra propició la incautación por la CRT de Levante de los espléndidos talleres y los cuantiosos bienes materiales del diario valenciano Las Provincias, lo que dotó a la organización cenetista levantina de unas posibilidades económicas y técnicas sin precedentes que le permitieron publicar durante toda la guerra el diario más importante en extensión del anarcosindicalismo valenciano al servicio de un discurso anarcosindicalista moderado o reformista que había sido arrinconado durante la Segunda República y que, aunque integrado de nuevo en el movimiento libertario justo antes del estallido de la guerra, sólo se impuso, y no sin dificultades, por la urgencia que planteó el estallido del conflicto. Nunca antes la CNT de Levante consiguió tal cantidad de recursos ni un periódico de tanta tirada y número de páginas. Pero Fragua Social tuvo que hacer frente a muchas carencias. Una de ellas fue la falta de un proyecto periodístico previo para elaborar un diario de combate de estas características, lo que obligó a sus redactores a improvisarlo desde las experiencias periodísticas y sindicales anteriores a la guerra, y a fundamentarlo en discursos reformistas irresueltos, no del todo aceptados o mal digeridos antes de la guerra, lo que condicionó en gran medida sus resultados. En este sentido, la abundancia de publicaciones anarquistas proporcionaba al mundo confederal una innegable riqueza cultural y había sido eficaz para el mantenimiento del sindicato en tiempos de clandestinidad y de resistencia, pero dificultó la organización unitaria del sindicato cenetista y la influencia de Fragua Social. El órgano de expresión de la CRT de Levante Solidaridad Obrera de Valencia no había conseguido salvarse de las guerras intestinas dentro del sindicato por el control de la regional y de su principal publicación. Cabe insistir en que cuando comenzó la guerra no existía una unidad informativa nacional ni una estructura sindical unitaria, porque la CNT no fue nunca un movimiento unitario y centralizado con una dirección estatal o nacional y con una estrategia y táctica organizada y uniforme. Y la CRT de Levante, tampoco. Podemos deducir del estudio de las biografías de los propagandistas y periodistas que trabajaron como principales redactores de Fragua Social que eran libertarios en los que predominó la línea moderada y treintista, lo que no quiere decir en absoluto que existiese una total unidad informativa y organizativa ni antes ni durante la guerra, aunque se avanzó mucho en ambos sentidos. Precisamente ésta fue una de las grietas que quiso soldar el nuevo diario Fragua Social, que se propuso acabar con la desunión organizativa sindical interna a través de la centralización periodística, objetivo que sólo consiguió en parte y que fue aceptado por puro pragmatismo y que fue favorecido más por la censura periodística republicana y por la urgencia organizativa por ganar la guerra, que por una reflexión y revisión teórica de su pensamiento. Fue difícil modificar el modelo tradicional de organización sindical que predominaba en la CNT de Levante antes de la guerra del que se partía, que se basaba fundamentalmente en la organización local y regional, a pesar de que en el Congreso Nacional de 1931, la CNT había aprobado la estructuración de las Federaciones Nacionales de los Sindicatos de cada ramo industrial. A nivel estatal, cuando estalló la guerra en 1936 pocas industrias tenían una organización nacional. Asimismo, la organización levantina era mayoritariamente industrial y urbana, con apenas sindicatos campesinos antes de la guerra. Por ello, las divisiones provinciales fueron muy influyentes en la práctica, y lo siguieron siendo, propiciadas por la incomunicación entre las provincias y regiones que produjo la guerra. Uno de sus objetivos fue proseguir con la articulación orgánica del sindicato en Federaciones de Industria nacionales y tratar de conseguir la fusión de las diferentes ramas del Movimiento Libertario. Otro de sus propósitos fue recuperar el poder del sindicato confederal y captar el mayor número de militancia, nueva o pérdida, lo que supuso necesariamente, aunque no fue éste un comportamiento exclusivo del sindicato confederal, abrir los brazos a miembros no imbuidos de una cultura anarcosindicalista. Esto en realidad no era nuevo, porque la CRT de Levante no fue nunca una organización monolítica de límites estancos: la composición de sus miembros fue siempre heterogénea, diversa en su adscripción política y de posiciones ideológicas varias. Su fluida y porosa militancia estuvo siempre conectada con el mundo cultural y político no libertario: la componían anarquistas, socialistas y republicanos principalmente. A todos ellos, se añadiría una mayor diversidad por la nueva afiliación captada durante la guerra. Asimismo, cabe recordar que cuando los sindicatos de oficios se incorporaron a la CRT en 1919 eran mayoritariamente de tradición reformista, no todos ellos eran de adscripción socialista y los que lo eran formaban parte de una cultura socialista internacionalista común, cuyos miembros la mayor de las veces no poseían una clara definición ideológica entre socialismo y anarquismo. La CRT de Levante había sabido conectar con unas tradiciones y prácticas autóctonas anteriores de signo internacionalista, no exclusivamente anarquistas, caracterizadas por su apoliticismo, el rechazo a la mediación parlamentaria o del Estado, la acción directa contra los patrones, la estructura federal de los sindicatos autónomos representantes de cada rama de la producción, la fe en la huelga general como instrumento revolucionario y la educación autodidacta republicana y librepensadora. Aun así, desde su inicio el sindicato se marcó siempre el objetivo revolucionario de transformar la sociedad, lo que si bien se observa implicó una profunda contradicción o tensión interna, pues para lograrlo, dada la heterogeneidad de sus afiliados, se necesitó su coerción o conversión ideológica por la minoría militante revolucionaria más concienciada. En cuanto a los datos numéricos de militancia, la Regional de Levante agrupaba además de los sindicatos del País Valenciano, los de Murcia, Albacete y Almería. Salvadas las dificultades que hemos objetado a los datos obtenidos de las actas de los congresos cenetistas, que mezclan los datos de sindicatos adheridos y de militantes activos, la CNT valenciana antes de la guerra contó con 112 sindicatos (69 de la provincia de Valencia) y 100.000 miembros, según las actas del Congreso Extraordinario del Comité Regional de Valencia del doce de julio de 1936. Esta cifra podemos considerarla muy baja, como lo fueron también las cifras de afiliados ugetistas y las de las organizaciones socialistas obreristas en general. En el caso de la CNT, sería menor al 10% de la población valenciana adulta, lo que en parte puede explicarse porque los obreros valencianos históricamente depositaron su confianza en partidos republicanos como el PURA. Fue durante la guerra civil cuando la CRT de Levante triplicó su número de afiliados y cuadruplicó con creces su número de sindicatos. En la recuperación de la militancia Fragua Social cumplió un papel determinante. Al Pleno Regional de sindicatos de nueve de noviembre de 1937 asistieron 480 sindicatos en representación de 297212 miembros y en diciembre del mismo año las cifras aumentaron a 500 sindicatos y 300000 miembros. A partir de esa fecha, las cifras permanecieron intactas. No obstante, estas cifras no incluían los miembros en el frente y su intención era el cobro de cuotas y son necesarias. De nuevo se hace necesario advertir en este caso que los datos de afiliados a los congresos hay que matizarlos bien, además de por las razones ya expuestas porque las cifras pueden estar infladas, contener errores por duplicidades en el recuento o no contabilizar pequeños sindicatos recién formados, entre otros motivos. No obstante, en muchas ocasiones sólo contamos con esta fuente documental periodística para valorar la militancia. Para trabajar fue necesario estar en posesión de un carnet sindical y como éste podía proteger de la represión a personas susceptibles de ella, el aumento de militancia durante la guerra abrió el sindicato a emboscados de la derecha que buscaron protección en el sindicato confederal y que dificultaron la labor sindical; también, otra parte de la nueva militancia, alejada de la práctica libertaria y sindical favoreció las tendencias maximalistas, lo que dificultó la política moderada y colaboracionista de la CNT de Levante. La guerra ayudó a facilitar el triunfo de las tesis moderadas o treintistas porque eran las únicas que habían elaborado un discurso colaboracionista antes de la guerra, aunque el diario realizó concesiones al discurso más extremista en los primeros meses del conflicto. Esta tendencia moderada poseía un peso importante en Valencia antes de la guerra y contaba con una elaboración teórica importante que había sido realizada desde la revista Orto por valencianos como Marín Civera, quien acabó convirtiéndose durante la guerra en el presidente del Partido Sindicalista tras la muerte de Pestaña. Asimismo, revistas como Estudios habían favorecido también el diálogo y la reflexión intelectual entre diferentes ideologías. Tampoco cabe olvidar que Sindicalismo, dirigida por Juan López, fue la publicación que durante los años republicanos apostó desde los SSOO por la colaboración y la participación con el resto de fuerzas políticas. Por ello, aunque las tendencias reformistas habían sido superadas en los años republicanos por las más maximalistas, antes de la guerra existía en Valencia un discurso colaboracionista y moderado que pudo ser adoptado en gran parte por el diario Fragua Social. Un aspecto que resulta fundamental para comprender los objetivos de Fragua Social fue que la CNT valenciana no era la poderosa CNT catalana. Antes del estallido de la guerra en el verano de 1936, la CNT valenciana era el sindicato más importante del País Valenciano, pero compartía su protagonismo con la UGT. Por ello, su aspiración durante la guerra pasó por conseguir una alianza con los hermanos de clase sindicales, aprovechando la división interna en ese momento en el socialismo valenciano. La unión sindical era también una vieja aspiración de la organización confederal, que se remontaba a los inicios congresuales nacionales de la CNT en 1910. En 1936 se había renunciado ya a intentar la simple absorción organizativa o la creación de una única central formada por ambos sindicatos, pero durante la guerra se apostó por una alianza sindical con el caballerismo y con los ugetistas para aumentar el poder del sindicato cenetista, sin descuidar la alianza con el resto de fuerzas políticas frentepopulistas para ganar la guerra. La CRT de Levante era muy consciente de la merma de su militancia en 1936, que se había producido, entre otros motivos, por la represión gubernamental y por su renuncia a participar en el sistema corporativo primorriverista y, sobre todo, por su negativa a integrarse en la regulación estatal de las relaciones laborales propuesta durante el bienio republicano-socialista por Largo Caballero. Pero no todos los cenetistas hicieron el mismo análisis. Algunos cenetistas levantinos reclamaron la vuelta a la pura ortodoxia anarquista para conseguir mayor militancia y culpaban del mal a los confederales de los SSOO que habían favorecido la Alianza Obrera con los socialistas en los años republicanos. Esta opción colaboracionista, calificada de política, no fue bien vista por una parte de los confederales valencianos. Tampoco este dilema era nuevo, pues desde su origen, la CNT conjugó su cultura internacionalista y revolucionaria con una vocación nacional y reformista, lo que es crucial para comprender la colaboración gubernamental durante la guerra. Con respecto a su apoliticismo, desde su fundación, la CNT, o al menos una parte de la misma, siempre participó y concertó alianzas políticas y sindicales que contribuyeron a la democratización del sistema de la Restauración y a la consecución de una sociedad más igualitaria y justa en derechos económicos y sociales. Esta lucha conllevó grandes sacrificios, como la ilegalización y posterior resurgimiento de sus cenizas del sindicato confederal en varias ocasiones, como en 1911 o 1917. Pero la tradición reformista se truncó por la radicalización que sufrió la CNT en 1919 y por el fracaso de la política reformista gubernamental y el aumento del clima de violencia patronal y sindical, lo que propició la defensa de la CNT del comunismo libertario, que proponía crear una sociedad basada en el sindicato y el municipio libre, sin Estado y sin propiedad particular. Por ello, si bien la CNT se convirtió en España en un poderoso movimiento de masas, cuando en los años veinte el sindicalismo revolucionario ya había fracasado en Europa, esta radicalización perjudicó a la larga su fuerza como organización sindical. Las divergencias afloraron en 1923 cuando la organización cenetista discutió qué estrategia debía seguir contra la dictadura primorriverista, porque no todos estaban de acuerdo con la tendencia colaboracionista con otras fuerzas políticas para derrumbarla. Pero a pesar del apoliticismo del que la CNT hacía gala, los lazos de la CNT de Levante con el Partido de Unión Republicana Autonómista (PURA) eran evidentes y los anarquistas colaboraron con los políticos republicanos en la creación de un movimiento revolucionario que hiciera caer la monarquía en 1930. Tras la dimisión de Primo de Rivera, la CNT se propuso demostrar que era la verdadera representante de los trabajadores, y no los sindicatos oficiales. En 1931 se inició la reactivación de los sindicatos confederales valencianos y se aceleró el ritmo de afiliación, pero también con el advenimiento de la República se agudizaron las diferentes tendencias que ya existían dentro del sindicato –anarquistas y sindicalistas, principalmente– que defendían diferentes proyectos tácticos y estratégicos ante una república democrático-burguesa. Aunque las tesis moderadas se habían unificado al inicio de la República para defender una estrategia sindicalista y oponerse a la tendencia maximalista que pretendía hacer la revolución a toda costa, y para criticar la trabazón que quería imponer la FAI en la CNT, éstas acabaron siendo desplazadas. La represión del gobierno tras los acontecimientos de octubre de 1934 hizo descender el número de conflictos reivindicativos, a lo que siguió la desmovilización general, de la que no se recuperó la organización sindical hasta 1936, cuando se inició la normalización de las actividades obreras gracias al éxito del Frente Popular. Por ello, en el Pleno de febrero de 1936 se discutió la conveniencia de proceder a la reunificación de los Sindicatos de Oposición en la CNT de Levante. En él Juan López Sánchez fue uno de los oradores más destacados y cuestionados. Juan López fue firme defensor de la participación de la CNT en los Comités Paritarios y se mostró muy crítico con los anarquistas que se negaban de forma habitual a desempeñar cargos sindicales, pues a su juicio, esto ponía a la CNT en manos de los militantes relacionados con el PURA. Juan López admitió que en la regional existían dos tendencias: una encarnada en el concepto del anarquismo, y la otra en el sindicalismo revolucionario. Pero defendió que convivían unidas en la tradición del anarquismo, como demostraba la historia del sindicato, pues el sindicalismo revolucionario había sido antes defendido por grandes idealistas, como Anselmo Lorenzo, Luis Fabi o Rodolfo Rocker. La división entre las dos tendencias durante la dictadura se agudizó cuando se acusaron recíprocamente de ser la causa del fracaso en determinados conflictos. Por ello, López llamó a recuperar rápidamente la unidad confederal para atajar la pérdida progresiva de poder de la CNT, que si entre 1931 y 1932 eran mayoritarias con relación a la clase obrera, según López, en 1936 se habían convertido en una organización minoritaria. Los oponentes a las tesis de López defendían que si el sindicato había perdido poder era precisamente por lo contrario, por la campaña de los SSOO a favor de la Alianza Obrera con los ugetistas. Como observamos, aún con diferencias en el análisis, ambas tendencias creían necesario acabar con la división de la CNT producida en los años treinta. Los días veintinueve y treinta de marzo de 1936, la Conferencia Nacional de SSOO se reunió en Valencia y a ella no acudieron los SSOO de Cataluña, partidarios de la unión sindical pero no de forma precipitada. Sin oposición, vencieron las tesis de Juan López, gestor de la unidad de los SSOO con el organismo confederal. Por todo ello, el legado del discurso treintista era fuerte en Valencia, pero también cabe recordar que este discurso pudo ser también desafiado, pues no en vano Valencia había sido la ciudad de fundación de la FAI y las tendencias más maximalistas poseían también una fuerza importante en el sindicato confederal levantino. Por consiguiente, el diario Fragua Social fue modulando su discurso y evolucionando a lo largo de la guerra y adaptándolo a las necesidades estratégicas y tácticas de la organización cenetista. En esta evolución podemos distinguir: a) Una primera fase, caracterizada por una línea discursiva revolucionaria inicial, que siempre fue más moderada que radical en la CRT de Levante, y cuyo moderantismo se acrecentó a finales de septiembre de 1936 para favorecer la entrada de la CNT en el gobierno central. El discurso treintista dominó rápidamente la línea editorial del diario, favorable a la permanencia y entrada de la CNT en el gobierno local, regional y nacional, aunque convivió con discursos más radicales de algunos de sus colaboradores o redactores. Fragua Social nació por el impulso de Juan López desde el CEP y con una primera redacción heterogénea dirigida por León Sutil, que consolidó un poderoso diario de masas que defendió una opción sindical revolucionaria basada en la unión de socialistas ugetistas o caballeristas, y cenetistas. El diario variaba en extensión entre las ocho y las dieciséis páginas diarias, con al menos dos suplementos culturales semanales de contenido muy diverso: historia, geografía, educación, arte, mujer, medicina naturista, etc. elaborado por militantes y periodistas confederales reconocidos, y también por desconocidos colaboradores y simpatizantes que escribían desde los pueblos del frente y de la retaguardia. Los referentes culturales utilizados fueron los más acordes con su cultura política y su tradición revolucionaria. b) Muy pronto se inició una segunda fase marcada por la opción de la CNT por el colaboracionismo gubernamental en el otoño de 1936, el traslado del gobierno de la República a Valencia y la gradual pérdida de poder del CEP, que hicieron que el diario comenzara a perder gran parte de su radicalidad y autonomía. Desde noviembre de 1936, pero sobre todo entre enero de 1937 y mayo de 1938, el discurso moderado fue marginando las voces radicales discrepantes dentro del anarcosindicalismo valenciano. León Sutil fue perdiendo su protagonismo en el diario desde que se incorporó Manuel Villar como redactor en enero de 1937, junto a un nutrido grupo de nuevos colaboradores y reconocidos intelectuales españoles anarcosindicalistas, o afines al anarcosindicalismo, sindicalistas, pestañistas, aunque también anarquistas del círculo de los Urales. El periódico consiguió así una mejor factura técnica y un mayor prestigio, como correspondía a una CNT que participaba en el gobierno nacional y a un diario que se convirtió también en portavoz de la CNT nacional en enero de 1937 y que se publicaba en Valencia, capital de la II República. Su contenido fue más orgánico que el de su primera etapa y el diario perdió parte de la espontaneidad y frescura inicial. También mermaron las secciones literarias, artísticas o históricas, que cedieron paso a artículos de signo más político y sindical, aunque no llegaron a desaparecer totalmente. El poder del Estado se acrecentó desde enero de 1937 y las protestas de los sectores más críticos de la CNT comenzaron a dar la batalla en marzo de 1937 a las decisiones de los comités, por lo que Fragua Social fue censurada habitualmente. Por ello, el diario intentó favorecer el control interno de las publicaciones anarquistas en la Conferencia de Prensa Anarquista celebrada en Barcelona en marzo de 1937 convocada para tal fin, pero se evidenció el disenso al respecto entre esta publicación y Nosotros, órgano valenciano de la FAI. c) Bajo la dirección de Manuel Villar el diario elaboró un discurso negrinista y colaboracionista entre mayo de 1937 y febrero 1939 tras la represión ejercida sobre la prensa confederal tras los sucesos de mayo en Barcelona y que fue acorde con la nueva coalición gubernamental negrinista. Tras una intensa campaña de propaganda en la que los ministros cenetistas justificaron su labor al frente de los ministerios y en las que explicaron los motivos de su salida del ejecutivo tras los sucesos de mayo en Barcelona, Fragua Social moderó aún más su discurso y optó por la colaboración con Negrín. A ello contribuyó en no poco la reincorporación a la redacción de Juan López y de nuevos redactores moderados que fueron sustituyendo a los miembros de las dos redacciones anteriores. Con el traslado del gobierno a Barcelona y las penurias económicas provocadas por la progresiva pérdida de la guerra, el diario redujo sus ocho o doce páginas habituales a dos o cuatro páginas en algunas ocasiones y se fue volviendo un diario cada vez más gris y orgánico. Sin embargo, resulta especialmente interesante este periodo por la ayuda que el diario prestó al caballerismo valenciano en su lucha contra el prietismo, al que sirvió de altavoz en sus disputas hasta que los caballeristas fueron vencidos y los anarcosindicalistas acallados. d) Aunque corta, la última fase del mes de marzo de 1939 tras el golpe de Casado resulta fascinante, pues se expresaron sin censura las opiniones acalladas durante el periodo del gobierno Negrín. El discurso se tornó fuertemente anticomunista y antinegrinista, favorable al fin de la guerra y la negociación con Franco. De nuevo desde el diario, Juan López volvió a posicionarse en cargos confederales importantes a nivel nacional e intentó por todos los medios conseguir un sindicato cada vez más unitario, centralizado y orgánico. Este estudio también ha analizado las principales características de la cultura política confederal creada y expresada en este diario, entendiendo por ésta, un conjunto difundido y codificado de referentes propio, entre los que destacan una lectura conjunta del pasado, una visión común del mundo en el presente y una proyección de futuro. Estas creencias, normas y valores que compartieron los cetenistas levantinos y las actitudes, valores, significados o percepciones se encarnaban en símbolos, rituales y prácticas culturales compartidas, que conformaron la identidad anarcosindicalista en los años treinta. Hemos partido de la premisa de que este conjunto de referentes propios se basó en marcos simbólicos compartidos y no en un mero voluntarismo, pues si bien los anarcosindicalistas fueron sujetos actores o creadores de dichos marcos e influyeron en el resto de la sociedad, fueron también sujetos pacientes y receptivos de estos marcos representativos culturales. Al respecto, podemos concluir que Fragua Social se propuso la formación de sus sindicados y lectores en los referentes propios anarcosindicalistas e intentó desde el diario influir con su visión del mundo en los demás, tarea que no abandonó en toda su trayectoria editorial. Fragua Social rindió homenaje en sus páginas a un panteón libertario propio compuesto por un nutrido victimario revolucionario nacional e internacional. Y de forma especular, también poseía un elenco de culpables nacionales e internacionales. El anarquismo, como toda cultura política contemporánea, poseía en 1936 sus propios mitos, entendidos como dogmas por sus seguidores, así como símbolos y rituales propios. Estos mitos no surgieron por generación espontánea, sino dentro de la sociedad a la que pertenecían, y respondieron necesariamente a determinadas características narrativas, herederas de tradiciones culturales anteriores y comunes, que se fueron reactualizando durante la guerra. Estos relatos habían sido elaborados antes de la guerra por conocidos publicistas, periodistas e intelectuales en los numerosos periódicos y revistas ácratas, aunque también por otros ajenos a ellas. (Casas Viejas, por ejemplo) Pero además, la guerra ayudó a construir nuevos y poderosos relatos míticos. Estas narraciones míticas, codificadas en la memoria ácrata, sirvieron para cohesionar a la heterogénea familia libertaria y también, una vez reinterpretadas y reactualizadas, para legitimar la actuación de los anarcosindicalistas valencianos en el pasado y, sobre todo, en el presente frente a sus enemigos. En cuanto al victimario nacional propio que fue expresado en el diario éste se iniciaba cronológicamente en 1872 con el ajusticiamiento de los hermanos Corbacho, acusados injustamente por los crímenes cometidos de la Mano Negra, los mártires de Jerez de 1892, con Fermín Salvochea como principal mártir ácrata y apóstol de la Idea, símbolo de la moral anarquista que ejemplificaba los valores y modelo de vida del militante. A los mártires andaluces les seguían los caídos barceloneses de Montjuich como consecuencia de la Semana Trágica, los luchadores muertos o torturados por la represión patronal y estatal durante la crisis de la Restauración, especialmente durante la dictadura primorriverista, mártires que se encarnaron en la figura de Ferrer y Guardia. La represión de los años republicanos se concretó en los Sucesos de Casas Viejas, poderoso relato mítico que formaba parte del martirologio anarquista y uno de los símbolos más eficaces para demostrar la represión sufrida por los anarquistas durante la Segunda República. Fragua Social reactualizó el mito de Casas Viejas, que acabó convirtiéndose en un referente molesto y poco integrador que debilitaba la unión del bloque antifascista, por la culpabilidad de socialistas y republicanos en la represión de Casas Viejas. Por ello, estuvieron ausentes también de este panteón confederal los muy numerosos mártires anarquistas de los años republicanos, que fueron sustituidos rápidamente por los rituales commemorativos dedicados a los caídos en la guerra de 1936, lo que se debió a la emergente y mucho más eficaz figura simbólica de Durruti, que tras su muerte en la guerra en noviembre de 1937 ensombreció la de los viejos mártires el anarquismo. Estos rituales de homenaje a los caídos acentuaron su retórica militar conforme fue avanzando la guerra. Pero el gran mito creado durante la guerra fue sin duda el del 19 de julio de 1936, que consagró el relato revolucionario del pueblo en armas que salvó la República. Su importancia quedó plasmada en un número especial que editó el diario dedicado a esta fecha en 1937, que sólo compartió protagonismo con el número extraordinario del Primero de Mayo del mismo año. Respecto a la interpretación del 19 de julio de 1936, esta fecha fue considerada por los cenetistas levantinos como el culmen de una trayectoria evolutiva revolucionaria iniciada en 1934 en Asturias. El protagonista de la epopeya revolucionaria asturiana había sido el pueblo unido en la Alianza Obrera de las sindicales UGT y CNT. En 1938 se produjo un viraje de la interpretación de los hechos revolucionarios de Asturias en 1934 hacia un discurso de corte antifascista y legalista. La pérdida de Asturias intensificó aún más el mito de la resistencia de Madrid en el mes de noviembre de 1938, aniversario de la muerte de Durruti. Asimismo, Fragua Social intentó de forma insistente durante todo el conflicto unir a la familia obrera, representada por las dos centrales sindicales, personificadas de forma simbólica en las figuras de los dos líderes y padres de los obreros españoles Pablo Iglesias y Anselmo Lorenzo. Esta diada fue completada con otra internacionalista, la de la unión de las figuras internacionales de Marx y Bakunin. Generalmente sus figuras se representaron unidas de dos en dos en las viñetas del diario, en las pancartas o carteles que decoraban muchas de las mesas de los mítines, congresos obreros o actos de conmemoración conjunta. La unión obrera sindical también se representó de forma simbólica por la unión de las banderas anudadas de la UGT y la CNT que abrieron muchas de las manifestaciones conjuntas y decoraron unidas los edificios oficiales, en especial en momentos de crisis en las relaciones entre ambas centrales que podían suponer la ruptura entre ellas. Junto a las banderas propias rojinegras, convivieron en muchos actos comunes las banderas de la UGT con la nacional, regionales, republicana, soviética y mexicana. El diario presentó como un hecho histórico ineludible la unión sindical entre la UGT y la CNT y como inexorable la elección de los españoles entre fascismo y revolución. Se argumentó que la idea de unidad sindical no era nueva, pero que ésta no había podido conseguirse por la división de tendencias en el movimiento obrero y no pudo madurar hasta que la UGT comprobó el fracaso de las formas democráticas burguesas y se produjo la Alianza Obrera de ambas centrales, que culminó en la revolución de Asturias, interpretada por el diario como un antícpo de la Revolución de 1936. También se recalcó que para la unidad sindical había sido necesario que el Congreso de Unidad de la CNT convocado para el Primero de mayo de 1936 liquidara la escisión interna dentro del sindicato y que éste se mostrara partidario de una próxima alianza con la UGT. La unión revolucionaria se consiguió el 19 de julio y se fraguó en un gobierno de unidad en noviembre de 1936. No obstante, se insistía, había que ir más lejos, hasta el total control de la economía de los dos sindicatos. Fragua Social utilizó poderosos iconos internacionales en la movilización. Entre los hitos revolucionarios más lejanos, la Revolución Francesa, desprovista de sus connotaciones burguesas, conservó su poderoso simbolismo revolucionario en la cultura obrera; así como también, su himno, La Marsellesa, que formó parte de un mundo simbólico revolucionario ampliamente compartido por las culturas obreras. Junto a ellos, también figuraban los hechos revolucionarios de la Comuna de París, primera revolución considerada por los anarcosindicalistas como verdaderamente proletaria, aunque frustrada, pero que constituía para ellos el primer precedente de un gobierno obrero en la Historia. Pero el Primero de Mayo fue el referente más importante del triunfo proletario, considerado el heredero de la lucha internacional del proletariado por su liberación y fue ensalzando como día de unión de la familia sindical nacional e internacional contra el empuje del fascismo. Los anarcosindicalistas valencianos no renunciaron tampoco al poderoso simbolismo revolucionario soviético y lo aprovecharon en su discurso, aunque intensificaron los referentes revolucionarios mexicanos. La soviética fue presentada como una revolución ajena a la idiosincrasia española, que se resistía al totalitarismo de una revolución como la rusa, considerada fundamentalmente bolchevique y comunista. Sin embargo, la revolución mexicana fue considerada por los anarcosindicalistas levantinos como una revolución hispana, propia y plural. En cuanto a la argumentación discursiva en estos mítines, la ayuda mexicana se justificaba por ser ambos pueblos hermanos de sangre y por haber sufrido parecidas vicisitudes históricas, lo que les hacía participes de una historia revolucionaria similar de lucha contra la injusticia. La celebración de los aniversarios de los acontecimientos revolucionarios en Rusia y en México y su devenir no fueron ajenos al trasfondo político de las luchas de poder en la retaguardia valenciana. En un principio, las manifestaciones de agradecimiento a ambos países fueron conjuntas, pero los actos fueron cada vez más prorrusos y en ellos fue mayor el protagonismo del PCE, por lo que a finales de enero de 1937 se creó en Barcelona de la Asociación de Amigos de México, con lo que pretendía contrarrestar la mayor influencia organizativa y movilizadora de la Asociación de Amigos de la Unión Soviética, máxime cuando el ascendente revolucionario ruso se usaba en ellas no para hacer la revolución sino para pararla. Asimismo, los libertarios participaron activamente en la Asociación Antifascista Hispanomarroquí, que intentó frenar el reclutamiento masivo de tropas rifeñas en el Ejército rebelde y estimular el proselitismo para la causa republicana con imágenes positivas de los rifeños, que contrarrestaran las temibles y también xenófobas imágenes de los mismos. Nuestro trabajo corrobora que Fragua Social contribuyó a la conformación de un discurso bélico nacionalista español que, como Pilar Salomón ya demostró, existía con anterioridad al conflicto. La guerra ayudó a afianzarlo y a extenderlo, como también señalaron Álvarez Junco y Núñez Seixas. Los cenetistas levantinos recurrieron al mismo para obtener una amplia movilización bélica y sindical, porque la interiorización de la nacionalización de la identidad española era fuerte entre sus lectores, lo que pone de manifiesto la capacidad de difusión de la identidad nacional española por cauces ajenos al Estado, pues también fue difundida por organizaciones, que como la CNT, lucharon históricamente contra él. El discurso nacional en defensa de un patriotismo republicano frente a los rebeldes les permitió además unirse a las otras fuerzas políticas y sindicales. Como señalaron Álvarez Junco y Salomón, podemos encontrar los orígenes de la aceptación positiva de este patriotismo en un legado ilustrado-liberal, pero también en la tradición antiliberal y revolucionaria de Bakunin expuesta en El Patriotismo. Asimismo, este nacionalismo español estuvo presente en la cultura republicana y obrera con la que los cenetistas compartían parte de su discurso, sus referentes y redes de sociabilidad y órganos de expresión. Esta impregnación del discurso nacionalista español también puede explicarse por la participación de los anarcosindicalistas en diferentes alianzas políticas que compartían estos referentes identitarios españoles (Smith) o por la confluencia en redes de sociabilidad de tipo cultural con el republicanismo blasquista, como ateneos, centros educativos republicanos, lectura de prensa afín, manuales que transmitían una visión esencialista de la Historia de España, etc. Hemos corroborado que el discurso elaborado por el diario Fragua Social utilizó mitos y símbolos nacionales españoles ampliamente compartidos sobre la Historia de España, y que éstos fueron totalmente compatibles con sus referentes internacionalistas, firmemente asentados en diferentes culturas políticas. Este discurso se asentó en gran parte en un sustrato cultural común de las izquierdas radicales españolas, que fueron elaborando un patriotismo español alternativo al patriotismo español de las derechas. La CNT levantina y española durante la guerra, dominada de forma mayoritaria por el sector treintista, reinterpretó y utilizó los mitos y símbolos identitarios españoles, y reelaboró las identidades regionales, entre ellas la valenciana y la catalana, presentándolas como diferentes y subordinadas a la identidad nacional española. Podemos observar en Fragua Social: a) Numerosas referencias implícitas a España, o de “nacionalismo banal”, en el sentido utilizado por Billig, pero también las explícitas, pues el nombre de España no se evitó en sus discursos sino que estuvo omnipresente. b) Presentar a España como un territorio definido, incluso cuando se aludía a España como Iberia, los cetenistas levantinos la imaginaban como una España ampliada en la que cabía Portugal y que podía extenderse al Marruecos español por un pacto federal. En el caso de Marruecos, esta opción se presentó como un imperialismo positivo civilizador y de progreso para la que era considerada una región de España. c) Un hispanismo positivo. España fue también considerada hermana cultural de Hispanoamérica, con la que compartía el castellano como lengua y una historia común de lucha contra el opresor, de sangre derramada común en una lucha contra los reyes que oprimieron a ambos pueblos. Por todo ello, iberismo, arabismo e hispanismo poseyeron en su discurso significados positivos que hicieron compatible el discurso nacionalista español con su internacionalismo, con una fraternidad cultural internacional y con la lucha revolucionaria. d) Asimismo, la guerra fue interpretada también como lucha de defensa nacional frente al nuevo colonialismo que intentaba imponer el fascismo. España derrotaría al fascismo en Europa y desde aquí podría comenzarse a construirse una comunidad superior internacional que respetaría inicialmente las diferencias nacionales, lo que era consecuente con la tradición anticolonial, antifascista e internacionalista de la CNT. Los rebeldes fueron despojados de su españolidad y vistos como cómplices de los invasores extranjeros. e) Regionalismo. En su Proyecto de Estatuto del País Valenciano subordinaron la identidad valenciana a la nación española. Su proyecto no se basó en criterios culturales determinantes como la lengua valenciana, ni en una Historia propia. Incluía además de Castellón, Valencia y Alicante a Murcia y Albacete, lo que les enfrentó necesariamente con el nacionalismo lingüístico y cultural valenciano. Esta autonomía valenciana “ampliada” coincidió con la organización territorial de la regional cenetista levantina, pero no como un intento de separación de España, sino que se justificó como una mejora descentralizadora de la organización económica y política del Estado español, basada en una concepción antiliberal en lo político y anticapitalista en lo económico, aunque con concesiones “de facto” al discurso liberal y capitalista, lo que no les evitó el enfrentamiento con las fuerzas políticas que no quisieron que este Estatuto se consolidara, pues con él se habría afianzado el protagonismo a la organización sindical e impedido la recuperación del poder del Estado en la retaguardia. Sin embargo, este acercamiento confederal al valencianismo no fue cínico ni meramente utilitarista, aunque hubiera bastante de ello, como ya señaló Alfons Cucó, sino que fue coherente con su trayectoria histórica municipalista de tradición pimargaliana, que había ido evolucionado hacia posturas regionalistas que veían en las regiones la posibilidad de articular desde ellas su proyecto político, y que habían sido ya formuladas por Abad de Santillán antes de la guerra. f) España poseía un pasado propio. España se presentó como una colectividad fraterna, limitada y soberana de individuos con unas características etnoculturales específicas y un pasado histórico propio, que incluía componentes esencialistas; y también, como una unidad biopolítica, basada en el parentesco. Por tanto, se recurrió también a la cultura y a la etnicidad en su discurso, pues la identidad de los españoles estaba condicionada por la herencia biológica y cultural de sus antepasados desde los iberos al presente. España, Iberia, fue imaginada como una península geográfica que conformaba un etnopaisaje amado y loado, pero diverso, envidiado por sus excepcionales características geográficas. Este pasado se remontaba a los iberos que convivieron en paz en una especie de paraíso terrenal nutricio comunitario. Diferentes colonizadores extranjeros habían querido siempre apropiarse de sus riquezas (romanos, musulmanes, monarquías extranjeras, Napoleón), que no habían doblegado la valentía y rebeldía consustancial del español. Esta fuerza rebelde la obtenía el español de la misma tierra de España, regada por la sangre de sus antepasados, pues su sangre fecundaba de nuevo a la madre Tierra España en el pasado como en la guerra del 36. La concepción de la geografía como conformadora de identidades culturales estaba firmemente arraigada en las concepciones reclusianas del espacio geográfico y fue compartida por diferentes culturas políticas en los años finiseculares. Fragua Social elaboró un proyecto de nación antiliberal para España que suponía una visión mítica de las gestas del pasado de España acorde con sus intereses y con su trayectoria, lo que les permitió unir guerra, revolución y Nación. La elaboración del pasado y el recurso a los mitos y símbolos españoles liberales fueron interpretados desde su antiliberalismo y su internacionalismo. Así, los iberos fueron los primeros españoles rebeldes e individualistas, le siguieron los comuneros y agermanados, defensores del municipalismo y revolucionarios contra la tiranía monárquica, que no fueron entendidos en absoluto como disgregadores de la unidad de España ni como precedentes del sistema parlamentario, sino del municipal. Los Austrias y Borbones eran los degenerados reyes extranjeros que provocaron la tiranía y el centralismo. Y la Iglesia el principal coautor del retraso y cómplice de la violencia de la monarquía. En ese discurso, el mito fundacional del nacionalismo español, la Guerra de la Independencia, fue interpretado como un precedente de la guerra contra el invasor extranjero fascista, y las juntas revolucionarias del XIX como justificación de los comités ejecutivos populares de la guerra. El héroe castellano don Quijote se convirtió en símbolo de idealismo y de superhombre nietziechano que despreciaba la sociedad burguesa y cerril, y Agustina de Aragón la encarnación de la lucha contra el invasor. Mariana Pineda, símbolo de la defensa de las libertades y Blasco Ibáñez, ejemplo de valenciano español. g) Estos referentes nacionales convivieron con otros referentes internacionalistas y cabe recordar que, a pesar de su antiliberalismo, parte de su ideología poseía un fuerte legado liberal, como demostró A. Junco. Este discurso era en gran parte el defendido por el republicanismo, pero difería de éste en la solución que debía darse al problema de España. Fragua Social intentó elaborar una argumentación persuasiva en la que se determinó que la guerra había sido posible porque una República burguesa no había sabido defenderse de una canalla dorada formada por militares, curas, monárquicos y fascistas, lo que había obligado al pueblo español a defenderse por él mismo, luego el problema debía resolverse afianzando la revolución. Pero ésta debía realizarse de forma gradual por la necesidad de ganar la guerra y afianzando la organización sindical y la unidad de la UGT y la CNT para fortalecer un futuro Estado sindical. Por ello, el cacareado discurso revolucionario convivió, sin embargo, con componendas, renuncias y soluciones más colaboradoras y pragmáticas que en la realidad supusieron la colaboración de la CNT con el resto de fuerzas políticas, su participación en los poderes del Estado y su aceptación de la propiedad privada y del capitalismo, al menos en esta fase en la que se encontraba España, acuciada por ganar a un enemigo, que de vencer acabaría incluso con los avances republicanos y con la CNT misma. h) Fragua Social realizó una fuerte diferenciación de género entre lo masculino y lo femenino, como exige la efectividad del discurso mítico bélico y nacionalista. El referente principal utilizado fue la figura de la madre espartana, símbolo de la patria, dependiente y complementaria con la figura viril del miliciano joven, identificado con el hijo. La crítica regeneracionista a la vieja España, a la monarquía, a la Iglesia y la burguesía se realizó también, aunque no en exclusiva, a través del desprestigio de las reinas, de las mujeres ociosas o las beatas. La ayuda internacional a España se solicitó en nombre de las mujeres y de los niños indefensos. Y se criticó a la Sociedad de Naciones y al no intervencionismo, y en especial a Francia, comparándolas con la coquetería de una mujer indecisa. El peligro de invasión fascista se presentó como una violación de la paz internacional, representada en las viñetas como la violación de una mujer sorprendida en pleno baño por Hitler o Mussolini. El amor a la patria y a la nación se basó en la comparación con el amor a la madre, la hombría con la defensa de las mujeres de la comunidad. Este discurso bélico diferenciado para la movilización masculina y femenina, convivió de forma paradójica con discursos que promovían el acceso de la mujer a grados de participación política y laboral a las que no habían tenido acceso hasta entonces. i) Por ello, en este estudio sostiene que el periódico Fragua Social difundió y afianzó, de forma consciente o no, la identidad nacional española durante la guerra civil ante la necesidad de vencer al enemigo. Ello supuso recrear su idea de España y reelaborar las identidades regionales. Entre éstas, se encontraban las identidades valenciana y catalana, vistas como diferentes y subordinadas a la nación española. Para ello reinterpretaron y utilizaron mitos y símbolos de identidad españoles y regionales dotándolos de nuevos significados acordes con sus principios, legitimándolos e incorporándolos a su cultura política. Fragua Social propugnó la descentralización administrativa del Estado como garantía de unidad entre los españoles, de forma coherente con su trayectoria federalista, deudora de las aportaciones pimargallianas y municipalistas. En esta investigación se analizaron también los estereotipos de género que revistieron los discursos bélicos en el diario, relacionando las identidades de clase, género y nación. Por tanto, abordamos los mecanismos de difusión y recreación de la identidad nacional española a través de un enfoque cultural, con una especial atención al lenguaje como conformador de realidades y de identidades. En este sentido, durante la guerra civil la prensa anarquista difundió desde Fragua Social la identidad nacional española entre el colectivo femenino llamando a las mujeres a la movilización en nombre de la Revolución, de su liberación como mujeres y también en defensa de la Nación. El amor a la Patria, como a la Humanidad, se consiguió entre otras tácticas movilizadoras por una sublimación del amor romántico al compañero, al hijo o al hermano, en el caso de las mujeres. Y de forma complementaria, con un discurso que impelía a los hombres a la lucha en defensa de sus mujeres a través del amor a la madre, a la novia, a la hermana y a la compañera. En ambos casos, se transfería el amor romántico o familiar al patriótico y revolucionario, pero de forma diferenciada cuando se apelaba a hombres o a mujeres. En este sentido, las imágenes de hombres y mujeres en el diario deben observarse no sólo como un reflejo de una realidad social injusta y discriminatoria para las mujeres, sino también, como parte actora necesaria del mismo discurso bélico, basado culturalmente, entre otros soportes, en el mito del héroe romántico agresivo construido desde el siglo XIX, afianzado más si cabe por con el culto viril al hombre de acción en la cultura anarquista desde los años treinta, que implicaba necesariamente una fuerte diferenciación de los géneros y de sus roles para poder obtener éxito en el proceso movilizador. No obstante, este discurso convivió, aunque no sin dificultades y contradicciones, con otro emancipatorio y liberador femenino, arraigado también en la tradición libertaria y que hizo posible que cuajara la organización Mujeres Libres. Su participación en el discurso maternalista imperante y su identificación con los objetivos y con la política colaboracionista de la CNT en los organismos del Estado generó fricciones pero nunca fue desafiado de forma abierta. Sin embargo, es innegable su contribución a la ingente tarea a favor de la liberación femenina, su aportación a la capacitación de las mujeres en la retaguardia y su importante contribución a la economía de guerra. Fragua Social apeló, por tanto, a diferentes identidades como la nacional, la de clase y también la de género; recurrió a diferentes mitos, símbolos y rituales propios y compartidos con otras culturas políticas; y utilizó diferentes redes de sociabilidad propias y ajenas para la movilización. Esto desvirtuó en gran parte su discurso, que fue confuso o irreconocible en gran medida para propios y extraños. Como hemos visto, el espacio público cultural fue un espacio compartido y muy disputado durante la guerra. En el contexto bélico de la guerra civil de 1936-1939 la cultura, aunque pueda resultar ingenuo señalarlo, era política. La mayor parte de los intelectuales se encuadraron en la órbita ugetista o socialista y bajo la influencia del PCE u otros partidos republicanos. Pero otros muchos también ocultaron sus preferencias derechistas, adaptándose a la nueva situación, camuflándose como miembros de algunos de estos partidos, incluso en las centrales sindicales, también en la central cenetista. Además, las circunstancias sobrevenidas con la guerra alteraron significativamente las prácticas culturales organizadas desde los diferentes ámbitos del mundo libertario, pues cambiaron de forma sustancial en su contenido, frecuencia, fines, así como también la composición de sus cuadros y el público al que iban dirigidas. Como hemos argumentado, los valores y las prácticas culturales libertarias no tuvieron en absoluto un aspecto marginal sino fundamental y han sido interpretadas dentro de los márgenes de la vida social y política de su época así como también dentro de la táctica y estrategia de la organización cenetista. Las numerosas prácticas culturales y educativas anarquistas conformaban la identidad libertaria. Estas prácticas socializaban y organizaban a militantes y simpatizantes, que al practicarlas daban fe o se familiarizaban con los valores anarquistas, y permitían así la consolidación, creación y difusión de los grupos de afinidad ácrata o de las organizaciones sindicales creadas a partir de ellas, promotoras a su vez de estas o de nuevas actividades culturales. Estas prácticas culturales fueron siempre muy importantes, heterogéneas y discontinuas, como el mismo movimiento anarquista, y chocaron con un ambiente nada propicio a las mismas y con las penurias económicas que impedían su mantenimiento o consolidación. Podemos concluir, coincidiendo con Javier Navarro, que la guerra alteró de forma importante la sociabilidad libertaria, sus prácticas culturales y sus referentes identitarios. No fue sólo por el profundo impacto que tuvo la guerra en los valores de toda la sociedad en general, sino también porque la contienda conllevó cambios vertiginosos en las organizaciones sindicales, que asumieron unas responsabilidades organizativas más allá de lo que su infraestructura como sindicatos les permitía, especialmente el sindicato cenetista. A la polarización política que conllevó la guerra se unió a la inhabilidad de los cenetistas para llegar a pactos y componendas con grupos políticos, sindicales e intelectuales, lo que acabó perjudicándolos y aislandoles. La CNT mantuvo teóricamente la opción federativa, pero su apuesta sindical por el control administrativo centralizado del sindicato, le alejó de la tradición y de su práctica cultural anarcosindicalista anterior, que siempre había permitido la libertad de coordinación entre el sindicato CNT y el resto de grupos anarquistas. No obstante, aunque pueda parecer paradójico, fueron los militantes más concienciados los que más apostaron por una centralización orgánica administrativa y cultural. Cabe tener en cuenta que la guerra facilitó la dispersión de los poderes locales en un inicio, lo que favoreció que las propuestas centralizadoras chocaran con una masa indisciplinada de sindicatos en los que se encontraba muy arraigado el funcionamiento a nivel municipal y que temía la absorción de los sindicatos cenetistas por la central ugetista, además, de que muchos de los nuevos sindicados no poseían el menor conocimiento de los valores ácratas y se apuntaron al sindicato, también a la UGT, de forma oportunista, o simplemente movidos por la necesidad de poder trabajar. Ante esta realidad, los principales líderes cenetistas optaron por la centralización. Unos, por puro pragmatismo para fortalecer la red sindical de forma cuantitativa y extender así la cantidad de sindicatos y sindicados; y para poder conseguir la necesaria rentabilidad económica que favoreciera el buen funcionamiento de la economía de la retaguardia y facilitara el triunfo en la guerra. Otros dirigentes cenetistas propusieron esta centralización porque consideraban que sólo una revolución cultural de fondo podría cambiar la sociedad, lo que pasaba necesariamente por la justificación de comités de control económico, ideológico o cultural, criticando a aquellos que sólo veían en la centralización criterios meramente cuantitativos de rentabilidad. Así lo hemos visto en la gestión de la industria del Espectáculo y en la conformación del sindicato de enseñantes. La tremenda y compleja labor de organización sindical de la economía del espectáculo permitió el crecimiento de la afiliación, absorbió la mayor parte de las energías de los cenetistas y de los ugetistas, lo que acabó lastrando el contenido revolucionario de las obras representadas, pues si bien en el inicial contexto revolucionario ayudó a promover algunas iniciativas destinadas al fomento de un teatro social, no pudieron acabar con el predominio de los espectáculos comerciales de entretenimiento, incluido el cine comercial, que siguieron dominando la cartelera durante toda la guerra. No obstante, en estas veladas artísticas se recitaron también a menudo poesías de una carga ideológica marcada y fue habitual en algunas de estas actuaciones que se interpretaran por las bandas musicales himnos proletarios como Hijos del Pueblo, la Internacional o el Himno de Riego. Aunque por primera vez los libertarios utilizaron grandes locales antes vedados para ellos, como los grandes teatros a los que no habían podido antes tener acceso, u otros locales incautados a los que se dotó de nuevas funciones, entre ellas las teatrales, los festivales de tipo benéfico se multiplicaron con objetivos de todo tipo, generalmente solidarios y en gran parte destinados a prestar ayuda a las perentorias y materiales necesidades del frente y de la retaguardia, no necesariamente necesidades culturales de las organizaciones ácratas. Lo que primó en ellos fue el afán recaudatorio solidario de los festivales artísticos y su contenido se fue homogeneizando, pareciéndose cada vez más a los de otras organizaciones del bando republicano. A diferencia de los años anteriores a la guerra, estas veladas artísticas incluyeron cada vez más una mayor variedad de géneros artísticos, con una mayor presencia de la música, de géneros menores como la zarzuela o flamenco, números de variedades, etc. Esto también se promovió por el afán de proporcionar empleo a todos los profesionales del espectáculo. Estos cambios provocaron a menudo la crítica de determinados sectores ácratas ante la calidad ínfima y poco revolucionaria de los espectáculos de la retaguardia. En cuanto a la educación, Fragua Social apostó por la integración y colaboración de las escuelas racionalistas en la red educativa escolar estatal reforzando la red sindical y la centralización del sindicato de enseñantes, más que facilitando la creación de organismos escolares autónomos libertarios. Esto fue contestado por parte de los grupos confederales o ácratas levantinos, pero acabó imponiéndose esta tendencia centralizadora sindical, que se realizó en diferentes etapas, que fueron evolucionando parejas a los avatares de la guerra. Cuando se consiguió esta centralización, los cenetistas habían salido ya del gobierno caballerista tras los sucesos de mayo de 1937 y el Estado había conseguido recuperar el control sobre el ámbito educativo estatal. No obstante, la CNT optó por la colaboración con el gobierno Negrín, aunque sin una participación importante en el poder político que, aunque forzosa debido a las acuciantes circunstancias bélicas, no explica del todo su colaboracionismo. La CNT no cesó su colaboración con el gobierno Negrín y con el resto de fuerzas políticas hasta el final de la guerra, lo que se produjo hasta el golpe de Casado de 1939. Segundo Blanco y Puig Elías fueron miembros del gabinete Negrín y ello también contribuyó a la creación de esta red estatal y a la consolidación de la economía de guerra. Por lo que creemos que al menos una parte de los cuadros confederales levantinos admitieron una cierta revisión de sus principios antiestatistas en educación, aunque la pérdida de poder de la CNT frustró una experiencia colaborativa en educación que pudo ser más positiva. Dada la debilidad organizativa y la falta de concreción de su proyecto educativo y el largo proceso en la toma de decisiones entre los grupos anarquistas, la CNT fue perdiendo poder como sindicato frente a otras fuerzas políticas, aunque paradójicamente fue esto lo que le permitió la centralización del sindicato de enseñantes. Más que la fortaleza de los otros, fue su propia debilidad organizativa inicial como sindicato y su falta de habilidad política lo que impidió que triunfara su modelo educativo. Esta forma de proceder sindical pudo alejar a los enseñantes de las prácticas educativas generales anteriores, importantes aunque heterogéneas y diversas. No obstante, a nuestro juicio, la colaboración educativa se produjo también entre las bases y dejó huella en gran parte de los libertarios, que fueron fraguando con el paso del tiempo una memoria común en la que los logros educativos generales conseguidos durante la Segunda República y la Guerra Civil se fundieron con los de las escuelas racionalistas anarquistas, aunque curiosamente en su momento fue, como hemos visto, verdadero objeto de enfrentamiento verbal interno y externo. Esto nos hace pensar, a riesgo de parecer una hipótesis arriesgada, que la colaboración real entre los maestros libertarios y los de otras organizaciones afines fueron en la práctica docente más habituales de lo que el bronco debate de la prensa planteó en su época, porque estos maestros compartían una misma ilusión educadora y una tradición común por encima de sus diferencias políticas. En cuanto al arte, para los confederales, éste cumplía un fin social, lo que no significaba una visión meramente utilitarista y pragmática del arte y del artista, sino su defensa de un código ético y estético coherente con los valores y aspiraciones anarcosindicalista (Litvak) En concreto, en Valencia el liderazgo del comunismo se impuso gracias a la figura carismática de Renau y a los fuertes contactos entre los artistas de diferentes opciones ideológicas establecidos antes de la guerra en la Escuela de Bellas Artes y Oficios Artísticos de Valencia y en las numerosas publicaciones culturales valencianas, como la revista Nueva Cultura, órgano de la Asociación Internacional en defensa del a Cultura, o en las numerosas publicaciones interclasistas anteriores a la guerra de signo ácrata, en la que colaboraron muchos intelectuales y artistas de muy diversa índole. política. Durante la guerra fue la revista Libre-Studio la que se convirtió en la revista de Acción Cultural al servicio de la CNT en diciembre de 1936. Este grupo de Libre-Studio se había fundado en 1935 por sectores treintistas de la capital. La cultura libertaria y sus referentes fueron el pegamento necesario para unir las diferentes partes que componían la CNT y otorgarle identidad y dirección a su discurso, pero Fragua Social no podía únicamente hacer uso de los referentes anarcosindicalistas y libertarios si quería elaborar un discurso movilizador, influir en amplias capas sociales y favorecer la unidad antifascista para ganar la guerra. Por ello, su discurso se construyó con un determinado conjunto construido y difundido de ideas y símbolos propios y compartidos, que sirvieron para interpretar la realidad y favorecer la movilización, con el que trataron de imponer la autoridad de su percepción e intentaron desacreditar la percepción del mundo de sus oponentes. Este discurso intentó elaborar una argumentación persuasiva en la que se determinó que la guerra había sido posible porque una República burguesa no había sabido defenderse de una canalla dorada formada por militares, curas, monárquicos y fascistas, lo que había obligado al pueblo español a defenderse por él mismo; el problema debía resolverse, por tanto, afianzando la revolución, pero la revolución debía realizarse de forma gradual por la necesidad de ganar la guerra al enemigo, lo que de hecho suponía su aplazamiento. Por ello, la CNT valenciana optó por afianzar la organización sindical y por promocionar la unidad entre la UGT y la CNT para fortalecer un futuro Estado sindical. Este discurso revolucionario moderado convivió con componentes, renuncias y soluciones colaboradoras y pragmáticas en la práctica. Fragua Social apeló a diferentes identidades como la nacional, la de género o de clase; recurrió a diferentes mitos, símbolos y rituales propios y compartidos con otras culturas políticas; y utilizó diferentes redes de sociabilidad propias y ajenas para la movilización. Pero su discurso diluyó los referentes identitarios propios en una amalgama simbólica que lo hizo irreconocible en gran parte para propios y poco creíble para extraños. Y también la hizo más vulnerable a significados simbólicos de otras culturas políticas y a que las redes organizativas o culturales libertarias fueran utilizadas por otras organizaciones. Asimismo, la apuesta de Fragua Social por un lenguaje revolucionario, aunque moderado, que justificó la violencia revolucionaria como paso necesario para la transformación social, les supuso perder una batalla periodística en la que sus detractores les atribuyeron todos los desórdenes de orden público de la retaguardia. Pero creemos poder afirmar que si atendemos no sólo a lo que dijeron sino a lo que hicieron, su apuesta fue más colaborativa y reformista que revolucionaria; y que su integración en los organismos políticos estatales y su participación, necesaria en la economía de la retaguardia, podrían haber derivado en una revisión duradera de su pensamiento apolítico y haber impulsado una opción reformista duradera si esta apuesta hubiera sido exitosa. Las fuerzas que habían invitado a participar a la CNT en el gobierno no fueron del todo leales con ella y la utilizaron para consolidar el poder del Estado y promovieron su salida del gobierno cuando el poder estatal se afianzó. Cuando la mayor parte de las fuerzas políticas optaron por la defensa convencida o táctica de una democracia liberal, que pedía ayuda a las potencias occidentales frente al fascismo, la CNT se quedó aislada en el interior, y sin importantes soportes exteriores. Su margen de actuación quedó muy restringido a la unión sindical con el caballerismo y cuando éste fue descabalgado del poder, aunque resistió y colaboró eficazmente con Negrín para sacar adelante la economía de guerra, quedó relegada del ámbito político, al que no paró de pedir durante todo el conflicto ser reincorporada. Su adhesión al patriotismo republicano general y su apuesta por favorecer una vía colaboracionista, estatista y centralizadora le supuso a la larga un enorme desgaste. Aunque la CNT había participado en numerosas alianzas políticas en su historia, a pesar de su pretendido apoliticismo, no poseía experiencia política directa en el ejercicio del poder y maniobró de forma torpe en las procelosas aguas de la política, poco propicia a aquellos que ignoran que su desempeño tiene más que ver con el comportamiento del zorro que del león. Asimismo, su obsesión por reforzar la unidad en la organización cenetista la alejó de sus prácticas sindicales anteriores y de sus principales prácticas y referentes identitarios. Cabe plantearse si la CNT valenciana y Fragua Social podían haber hecho algo diferente. Fue fácil calificarlo de error cuando todo acabó, y algunos cenetistas así lo hicieron durante la guerra, pero la postura oficial colaboracionista fue más admitida por sus afiliados en aquellos años terribles de la guerra de lo que la militancia confederal anarquista quiso reconocer en la posguerra. Y esta opción fallida produjo sus secuelas: los más como Montseny volvieron a la ortodoxia, los menos continuaron con sus ideas reformistas; y algunos como Juan López iniciaron una deriva personal que les llevó fuera de la familia libertaria. Fuentes Archivos AGA Archivo General de la Administración AGDV Archivo General de la Diputación de Valencia AGHD Archivo General e Histórico de la Defensa AGN Archivo General de la Nación (México). Registro General de Extranjeros AGRM Archivo General de la Región de Murcia (Fondo Juan López Sánchez) AHN Archivo Histórico Nacional CDMH Centro Documental de la Memoria Histórica FAL Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo FSS Fundación Salvador Seguí de Estudios Libertarios IISH Instituto Internacional de Historia Social Bibliotecas BHV Biblioteca Histórica de la Universidad de Valencia BNC Biblioteca Nacional de Cataluña BNE Biblioteca Nacional de España BV Biblioteca Valenciana Hemerotecas HDP Hemeroteca de la Diputación de Pontevedra HMV Hemeroteca Municipal de Valencia Publicaciones periódicas Adelante CNT (Madrid) Fragua Social Liberación Nosotros Semáforo Solidaridad Obrera (Barcelona) Solidaridad Obrera de Valencia UGT-CNT Bibliografía ABAD, Vicente, Valencia, marzo 1939, Ayuntamiento de Valencia, Valencia, 1987. ABAD, Vicente, «Ideología y praxis de un fenómeno evolucionario: el control sindical de la economía naranjera (1936-1939)», en CASANOVA RUIZ, Julián (comp.), El sueño igualitario, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1988, pp. 75-93. ABAD DE SANTILLÁN, Diego, Por qué perdimos la guerra. Una contribución a la tragedia española, Ediciones Imán, Buenos Aires, 1940. ABAD DE SANTILLÁN, Diego, Memorias, 1897-1936, Planeta, Barcelona, 1977. ACKELSBERG, Marta, Mujeres Libres. El anarquismo y la lucha por la emancipación de las mujeres, Virus, Barcelona, 2000 (edición original en inglés de 1991). AGRAMUNT, Francisco, Gumbao. La rehumanizació del arte, Ayuntamiento de Vila-real, Vila-real, 1985. AGUADO, Ana, «Politización femenina y pensamiento igualitario en la cultura socialista durante la Segunda República», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 145-172. AGUADO, Ana y CAPEL, R., Textos para la historia de las mujeres en España, Cátedra, Madrid, 1994. AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011. AGUADO, Ana y RAMOS, María Dolores, La Modernización de España (1917-1939). Cultura y política cotidiana, Síntesis, Madrid, 2002. AGUILERA CERNÍ, Vicente, Arte y compromiso histórico, Fernando Torres, Valencia, 1976. AGUILERA CERNÍ, Vicente, Pinturas de guerra: dibujantes antifascistas en la Guerra Civil española, Traficantes de Sueños, Madrid, 2005. AGUILERA, Vicente y AGRAMUNT, Francisco, Juan Borrás Casanova. Selección retrospectiva, Caja de Ahorros de Valencia, Valencia, 1990. AGULLÓ DÍAZ, María del Carmen, Escola i república. La Vall d’Albaida 1931-1939, Diputació de València, València, 1994. AISA I PÀMPOLS, Ferran, La Cultura anarquista a Catalunya, Edicions de 1984, Barcelona, 2006. ALBA, Victor, Los colectivizadores, Editorial Laertes, Barcelona, 2001. ALBADALEJO, Jordi y ZAMBRANA, Joan, Inicis d’ un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona 1905-1920, Ediciones Fet a Mà, Barcelona, 2005. ALBEROLA, Octavio y GRANSAC, Ariane, El Anarquismo español y la acción revolucionaria: 1961-1974, Ruedo Ibérico, Paris, 1975. ALCALDE, Carmen, Federica Montseny, Argos, Barcelona, 1983. ALCOLEA ESCRIBANO, Josefa, «Esterotipos de género en el discurso bélico y nacionalista de Fragua Social, órgano de expresión de la CNT de Levante (1936-1939)», en BARRIO ALONSO, Ángeles, DE HOYOS PUENTE, Jorge y SAAVEDRA ARIAS, Rebeca, Nuevos horizontes del pasado: culturas políticas, identidades y forma de representación, PubliCan - Ediciones de la Universidad de Cantabria, Santander, 2011, p. 33. ALCOLEA ESCRIBANO, Josefa, «¿Moro invasor o hermano revolucionario?», Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 1 (2012), disponible en http://ccec.revues.org/4047. ALCOLEA ESCRIBANO, Josefa, Trabajo de investigación de doctorado: España es nuestra. Discursos bélicos y nacionalistas en Fragua Social (1936-1939), Sin publicar, leído en la Universidad de Valencia en 2009. ALFONSO VIDAL, José, Levante 1936. La increíble retaguardia, Editora nacional, Madrid, 1973. ALTABELLA, José, Las Provincias, eje histórico del periodismo valenciano, 1866-1969, Editora Nacional, Madrid, 1970. ÁLVAREZ CHILLIDA, Gonzalo, «Negras tormentas sobre la República. La intransigencia libertaria», en DEL REY, Fernando, Palabras como puños, Tecnos, Madrid, 2011, pp. 45-110. ÁLVAREZ JUNCO, José, La comuna en España, Siglo XXI de España, Madrid, 1971. ÁLVAREZ JUNCO, José, La ideología política del anarquismo español (1868-1910), Siglo XXI de España Editores, Madrid, 1976 (segunda edición corregida, 1991). ÁLVAREZ JUNCO, José, «La subcultura anarquista en España: racionalismo y populismo», en FONQUERNE, Yves-René (ed.), Culturas populares. Diferencias, divergencias, conflictos. Actas del Coloquio celebrado en la Casa de Velázquez, los días 30 de noviembre y 1-2 de diciembre de 1983, Casa de Velázquez-Universidad Complutense de Madrid, 1986, pp. 197-208. ÁLVAREZ JUNCO, José, «Un anarquista español a comienzos del siglo XX: Pedro Vallina en París», Historia Social, 13 (1992), pp. 23-38. ÁLVAREZ JUNCO, José, «La nación en duda», en PAN, Montojo (ed.), Más se perdió en Cuba. España, 1898 y la crisis de fin de siglo, Alianza, Madrid, 1998, pp. 405-475. ÁLVAREZ JUNCO, José, Mater Dolorosa: la idea de España en el siglo XIX, Taurus, Madrid, 2001. ÁLVAREZ JUNCO, José, «Mitos de la nación en guerra», en VV.AA., Historia de España Menéndez Pidal, Tomo XL, Espasa Calpe, Madrid, 2004, pp. 635-682. ÁLVAREZ JUNCO, José y TAVERA, Susanna, «Federico Urales. El publicismo como militancia anarquista», en ANTÓN, Joan y CAMINAL, Miquel (coords.), Pensamiento Político en la España Contemporánea, 1800-1950, Teide, Barcelona, 1992, pp. 513-556. ÁLVAREZ PELÁEZ, Raquel y HUERTAS GARCÍA-ALEJO, Rafael, ¿Criminales o locos? Dos peritajes psiquiátricos del Dr. Gonzalo R. Lafora, CSIC, Centro de Estudios Históricos, Madrid, 1987. ÁLVAREZ TARDÍO, Manuel y VILLA GARCÍA, Roberto, El precio de la exclusión. La política durante la Segunda República, Encuentro, Madrid, 2010. ÁLVAREZ VALDÉS, Ramón, Eleuterio Quintanilla: vida y obra del maestro, contribución a la historia del sindicalismo revolucionario en Asturias, Editores Mexicanos Unidos, México, D.F., 1973. AMELANG, James y NASH, Mary (eds.), Historia y género. las mujeres en la Europa Moderna y Contemporánea, Edicions Alfons El Magnànim, Valencia, 1990. AMORÓS, Miguel, La revolución traicionada. La verdadera historia de Balius y los amigos de Durruti, Virus Editorial, Barcelona, 2003. AMORÓS, Miguel, José Pellicer, el anarquista íntegro: vida y obra del fundador de la heroica Columna de Hierro, Virus Editorial, Barcelona, 2009. ANDERSON, Benedict R. O’G., Imagined communities: reflections on the origin and spread of nationalism, Verso, London, 1983. ANTA UGARTE, Javier, Gonzalo de Reparaz (1860-1939): del africanismo regeneracionista al iberismo revolucionario, Trabajo D.E.A. Departament d’Història Contemporània. Universitat de Barcelona, 2006-2007. ARACELI, Gabriel (pseudónimo), Valencia 1936, Talleres El Noticiero, Zaragoza, 1939. ARACIL, Rafael y GARCÍA BONAFÉ, Marius, «Alcoi i la Guerra Civil. Les col·lectivitzacions», Arguments, 1 (1974), pp. 35-46. ARCHILÉS, Ferran, «¿Experiencias de nación? Nacionalización e identidades en la España restauracionista (1898-1920)», en MORENO LUZÓN, J. (ed.), Construir España. Nacionalismo español y procesos de nacionalización, CEPC, Madrid, 2007. ARCHILÉS, Ferran y MARTÍ, Manuel, «Un país tan extraño como cualquier otro. la construcción de la identidad nacional española contemporánea», en ROMEÓ, María Cruz y SAZ, Ismael (eds.), El siglo XX. Historiografía e historia, Universitat de València, Valencia, 2002, pp. 245-278. ARMSTRONG, John, «Religious nationalism and collective violence», Nations and Nationalism, vol. 3, 4 (1997), pp. 597-606. ASCASO, Joaquín, Memorias (1936-1938), hacia un nuevo Aragón, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2006. AVILÉS FARRÉ, Juan, Francisco Ferrer y Guardia: pedagogo, anarquista y mártir, Marcial Pons, Madrid, 2006. AVILÉS FARRÉ, Juan y HERRERÍN LÓPEZ, Ángel, «Propaganda por el hecho y propaganda por la represión: anarquismo y violencia en España a fines del siglo XIX», Ayer, 80 (2010), pp. 165-192. AZNAR SOLER, Manuel, «La cultura, arma de guerra», en GIRONA I ALBUIXECH, Albert y SANTACREU SOLER, José Miguel (coords.), La guerra civil en la Comunidad Valenciana, vol. 11, Prensa Alicantina, 2007. AZNAR SOLER, Manuel, «La política cultural del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts i el Partit Comunista d’Espanya (1936-1937)», en VV.AA., En defensa de la cultura: València capital de la República (1936-1937), Universitat de València, València, 2008. AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluís y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), Valencia, capital cultural de la República (1936-1937): Congrés Internacional, Servei de publicacions de la Universitat de València - Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, València-Madrid, 2008. BACHHOUD, Andrée, Los españoles ante las campañas de Marruecos, Espasa Universidad, Madrid, 1988. BALCELLS, Albert, El sindicalisme a Barcelona, 1916-1923, Editorial Nova Terra, Barcelona, 1965. BALCELLS, Albert, «La crisis del anarcosindicalismo y el movimiento obrero en Sabadell entre 1920 y 1936», en BALLCELLS, Albert (ed.), Trabajo industrial y organización obrera en la Cataluña contemporánea, Laia, Barcelona, 1974. BALFOUR, Sebastián, Abrazo mortal. De la guerra colonial a la Guerra Civil en España y Marruecos (1909-1939), Ediciones Península, Barcelona, 2002. BALLESTER ARTIGUES, Teresa, La Segona República a La Marina Alta (1931-1939), Tesis Doctoral. Universitat d’Alacant, Alicante, 1995. BAR, Antonio, «La Confederación Nacional del Trabajo frente a la II República Española», en RAMÍREZ, Manuel (ed.), Estudios sobre la II República Española, Tecnos, Madrid, 1975, pp. 219-249. BARRIO ALONSO, Ángeles, Anarquismo y anarcosindicalismo en Asturias (1890-1936), Siglo XXI de España, Madrid, 1988. BARRIO ALONSO, Ángeles, «Las tradiciones culturales del anarquismo español», 3 (1989), pp. 153-155. BARRIO ALONSO, Ángeles, «El anarquismo asturiano. Entre el sindicalismo y la política, 1890-1920», Ayer, 45 (2002), pp. 147-170. BARRIO ALONSO, Ángeles, «Culturas obreras 1880-1920», en URÍA GONZÁLEZ, Jorge (coord.), La cultura popular en la España contemporánea, Biblioteca Nueva, 2003, pp. 109-130. BARRIO ALONSO, Ángeles, «La oportunidad perdida: 1919, mito y realidad del poder sindical», Ayer, 63 (2006), pp. 153-184. BARTH, Fredrik, Los Grupos étnicos y sus fronteras: la organización social de las diferencias culturales, Fondo de cultura económica, México, 1976. BEN SALEM, Abdelatif, «La participación de los voluntarios árabes en las brigadas internacionales. Una memoria rescatada», en GONZÁLEZ ALCANTUD, José Antonio (ed.), Marroquíes en la guerra civil española. Campos equívocos, Anthropos Editorial, Granada, 2003, pp. 111-129. BENET, Josep y POCA GAYA, Josep, Joan Peiró, afusellat, Edicions 62, Barcelona, 2008. BERENGUER, Sara, Entre el sol y la tormenta: revolución, guerra y exilio de una mujer libre, L’Eixam, Tavernes Blanques, 2004. BERNALTE VEGA, Francisca, La cultura anarquista en la República y la Guerra civil: los ateneos libertarios en Madrid, Tesis Doctoral. Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 1991. BERNECKER, Walther L., «El Anarquismo en la Guerra Civil Española. Estado de la cuestión», Cuadernos de Historia Contemporánea, 14 (1992), pp. 91-115. BERRUEZO, José, Contribución a la historia de la C. N. T. de España en el exilio, Editores Mexicanos Unidos, México, 1967. BERRUEZO, José, Por el sendero de mis recuerdos: veinte años de militancia libertaria en Santa Coloma de Gramanet: 1920-1939, Grupo de Estudios Histórico-Sociales, Santa Coloma de Gramanet, 1987. BILLIG, Michael, Banal nationalism, Sage, London, 1995. BLANCO CHIVITE, Manuel, «Eduardo de Guzmán, un gran periodista libertario», Contramarcha, 54 (2011), p. 21, disponible en http://www.solidaridadobrera.org/downloads/Contramarchas/Contramarcha_54.pdf. BLASCO, Ricard, La premsa del País Valencià, 1790-1983: catàleg bibliogràfic de les publicacions periòdiques aparegudes al País Valencià des de 1790 fins els nostres dies, Institució Alfons el Magnànim, Diputació Provincial de València, València, 1983. BLASCO, Ricard, El teatre al País Valencià durant la guerra civil (1936-1939), Curial, Barcelona, 1986. BONET SOLVES, Victoria E. y PEIRÓ LÓPEZ, Juan Bautista, «¿Que se despierte Valencia y se ponga la mortaja! Utopía y drama en la capital de la república», en VV.AA., En defensa de la cultura: Valencia capital de la República (1936-1937), Universitat de València, València, 2008, pp. 166-175. BONMATÍ PÉREZ, Luis, Cautivos en Orihuela, Coma, Orihuela, 1952. BORDERÍA ORTÍZ, Enrique, «Valencia, 1936-1937: capital del periodismo en guerra, capital de la propaganda», en AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluis y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), Valencia, capital cultural de la República (1936-1937), Consell Valencià de Cultura, València, 2007. BORDERÍAS MONDÉJAR, Cristina, La Insurrecció del Alto Llobregat -enero 1932- Un estudio de historia oral, Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres, Barcelona, 1977. BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, «La colectivització de l'exportació de cítrics: El Cosell Llevantí Unificat d'Exportació Agrícola (CLUEA) 1936-1937», Estudis d'Història Agrària, 4 (1983), pp. 195-213. BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, Ugetistas y libertarios. Guerra Civil y Revolución en el País Valenciano 1936-1939, Institución Alfonso el Magnánimo, Diputación Provincial de Valencia, Valencia, 1983. BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, «Guerra y revolución social, guerra y economía», en GIRONA I ALBUIXECH, Albert y NAVARRO NAVARRO, Javier, Fa setanta anys. La Guerra civil al País Valencià (1936-1939), Universitat de València, Valencia, 2009. BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, VALERO GÓMEZ, Sergio y CARNERO I ARBAT, Teresa (eds.), Entre la reforma y la revolución. La construcción de la democracia desde la izquierda, Comares, Granada, 2013. BOURDIEU, Pierre y BOLTANSKI, Luc, La producción de la ideología dominante, Nueva Vision, Buenos Aires, 2009. BRINES I BLASCO, Joan, «La difusión del periodismo en el País Valenciano (1909-1938)», Anales de Historia Contemporánea, 18 (2002), pp. 355-381. BUENACASA, Manuel, El movimiento obrero español, 1886-1926: historia y crítica, Júcar, Madrid, 1977 (primera edición, 1928). BUESO, Adolfo, Cómo fundamos la C.N.T., Avance, Barcelona, 1976. BURDIEL, Isabel, «Morir de éxito: el péndulo liberal y la revolución española del siglo XIX», Historia y política, 1 (1999), pp. 181-203. CALZADO ALDARIA, Antonio, II República, Guerra Civil y Primer Franquismo: La Vall d’Albaida (1931-1936), Tesis Doctoral. Universitat de València, Valencia, 2004. CAMIL TORRES, Ricard y CALZADO ALDARIA, Antonio, Un silenci extens. El franquisme a la Ribera Baixa (1939-1962), Centro de Estudios de Historia Local, Diputación Provincial de Valencia, València, 1995. CAÑADA ARANDA, Dolores, «Evolución del nacionalismo marroquí en los años treinta», Awrak, Estudios sobre el mundo árabe e islámico contemporáneo, XXVII (1996), p. 167. CAPISTEGUI, Francisco Javier, «La llegada del concepto de cultura política a la historiografía española», en FORCADELL ÁLVAREZ, Carlos, et al., Usos políticos de la historia y políticas de la memoria, Prensas Universitarias de Zaragoza, Zaragoza, 2004, pp. 167-185. CAPPELETTI, Ángel J. y RAMA, Carlos, El anarquismo en América Latina, Ed. Ayacucho, Caracas, 1990. CARDONA DE GIBERT, Ángeles y CARDONA, Francesc Lluís, La Utopía perdida: trayectoria de la pedagogía libertaria en España, Bruguera, Barcelona, 1978. CARNERO ARBAT, Teresa, «Límites de la democratización e inclusión de las mujeres: las propuestas de las derechas a comienzos de los años veinte», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 123-144. CARRERES ZACARÈS, Salvador, La Virgen de los Desamparados bajo el dominio rojo, Antigua y Real Cofradía de Nuestra Señora de los Inocentes, Mártires y Desamparados, Valencia, 1939. CASANOVA RUÍZ, Julián (comp.), El sueño igualitario, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1988. CASANOVA RUÍZ, Julián, De la calle al frente: el anarcosindicalismo en España (1931-1939), Crítica, Barcelona, 1997. CASANOVA RUÍZ, Julián, «Diego Abad de Santillán: memoria y propaganda anarquista», Historia Social, 48 (2004), pp. 129-147. CASANOVA RUÍZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, Crítica, Barcelona, 2010. CASASUS IGURI, Josep Maria y XAVIER ROIG, Ximenez, La premsa actual. Introducció als models de diari, Edicions 62, Barcelona, 1981. CASTILLO FERNÁNDEZ, Javier y HERRERO PASCUAL, Ana María, «Fondos sobre la guerra civil española en el Archivo General de la Región de Murcia», Anales de Documentación, 11 (2008), pp. 21-41. CENARRO, Ángela, «Trabajo, maternidad y feminidad en las mujeres del fascismo español», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 229-252. CHIPONT MARTÍNEZ, Emilio y CLIMENT-REDONDO DE CHIPONT, María Dolores, Alicante 1936-1939, Editora Nacional, Madrid, 1974. CHRISTIE, Stuart, ¡Nosotros los anarquistas! Un estudio de la Federación Anarquista Ibérica (FAI) 1927-1937, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2010. CIMAZO, Jacinto (pseudónimo de Jacobo Maguid), La revolución libertaria española (1936-1939), Editorial Reconstuir, Buenos Aires, 1994. CIRAC FEBAS, Jesús y LEDESMA VERA, José Luis, Manuel Buenacasa Tomeo. Militancia, cultura y acción libertaria, Centro de Estudios Comarcales del bajo Aragón-IFC, Zaragoza, 2006. CLARAMUNT, Teresa, La mujer. Consideraciones sobre su estado ante las prerrogativas del hombre, Biblioteca del porvenir obrero, Mahón, 1905. CLEMINSON, Richard, Anarquismo y sexualidad en España (1900-1939), Servicio de Publicaciones de la Universidad de Cádiz, Cádiz, 2008. COLOMA, Rafael, Episodios alcoyanos de la guerra de España, 1936-1939, Editado por el autor, Alicante, 1980. COLOMINES I COMPANYS, Agustí, Catarroja 1936-1939. insurgent i administrada, Ajuntament de Catarroja, Catarroja, 1987. COMÍN COLOMER, Eduardo, Historia del anarquismo español, AHR, Barcelona, 1956. COMÍN COLOMER, Eduardo, El anarquismo contra España De "La Mano Negra" a la huelga de "La Canadiense", Publicaciones Españolas, Madrid, 1959. CONNOR, Walker, Etnonacionalismo, Trama Editorial, Madrid, 1998. COSME FERRÍS, Maria Dolors, «La Socialización del teatro durante la Guerra Civil en valencia, Visión de la revista Semáforo», Stichomythia, 5 (2007), pp. 55-62. COSME FERRÍS, Maria Dolors, El teatro en la ciudad de Valencia. Reconstrucción de la cartelera valenciana (1936-1939), Tesis Doctoral. Universitat de València. Serveis de Publicacions, Valencia, 2008. COSTA FONT, Josep, Memorias de un colectivista libertario badalonés (1936-1939). La otra revolución desconocida, Centre de Documentació Antiautoritari Llibertari-Centre d’Estudis Llibertaris Federica Montseny, Badalona, 2008. CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, «Luzbel vuelve al mundo! Las imágenes de la Rusia Soviética y la acción colectiva en España», en CRUZ MARTÍNEZ, Rafael y PÉREZ LEDESMA, Manuel (eds.), Cultura y movilización en la España Contemporánea, Alianza, Madrid, 1997, pp. 273-303. CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, «La cultura regresa al primer plano», en CRUZ MARTÍNEZ, Rafael y PÉREZ LEDESMA, Manuel (eds.), Cultura y movilización en la España Contemporánea, Alianza, Madrid, 1997, pp. 13-34. CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, En el nombre del pueblo. República, rebelión y guerra en la España de 1936, Siglo XXI de España, Madrid, 2006. CRUZ MARTÍNEZ, Rafael, «De la Historia de este país», en PÉREZ LEDESMA, Manuel, La construcción social de la Historia, Alianza Editorial, Madrid, 2014. CUADRAT, Xavier, Socialismo y anarquismo en Cataluña (1899-1911). Los orígenes de la C.N.T., Ediciones de la Revista de Trabajo, Madrid, 1976. CUCÓ I GINER, Alfons, El valencianisme polític (1874-1936), Lavínia, Barcelona, 1971. CUCÓ I GINER, Alfons, «Contribución al estudio del anarcosindicalismo valenciano», Saitibi, XXII (1972), pp. 69-85. CUCÓ I GINER, Alfons, «L’anarcosindicalisme i l’Estatut d’autonomia del País Valencià (1936-1939)», Recerques, 2 (1972), pp. 209-215. CUCÓ I GINER, Alfons, Estatutismo y valencianismo, Fernando Torres, Valencia, 1976. CUCÓ I GINER, Alfons, El valencianisme polític (1874-1936), Afers, Catarroja-Barcelona, 1999. CUCÓ I GINER, Alfons, Roig i blau. La transició democràtica valenciana, Tàndem, València, 2002. DAMIANO GONZÁLEZ, Cipriano, La resistencia libertaria (1939-1970), Bruguera, Barcelona, 1978. DE GUZMÁN, Eduardo, Madrid rojo y negro, Oberon, Madrid, 2004. DE GUZMÁN, Eduardo, La muerte de la esperanza, Vosa, Madrid, 2006. DE LA CALLE, Román, «“La cultura pelegrina”. Reflexions al voltant del paper de l’art i de la cultura, quan València va ser capital de la II República», en VV.AA., En defensa de la cultura: València capital de la República (1936-1937), Universitat de València, València, 2008. DE LERA, Ángel María, Ángel Pestaña. Retrato de un anarquista, Argos Vergara, Barcelona, 1978. DE RIQUER I PERMANYER, Borja, Indentitats contemporànies: Catalunya i Espanya, Eumo, Vic, 2000. DE RIQUER I PERMANYER, Borja, Escolta, Espanya: la cuestión catalana en la época liberal, Marcial Pons, Madrid, 2001. DEL REY, Fernando, «Violencias de entreguerras: miradas comparadas», Ayer, 4 (2012), pp. 13-26. DELHOM, Joel, «Inventario provisorio de las memorias anarquistas y anarcosindicalistas españolas», Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 4 (2009). DELSO, Ana, Trescientos hombres y yo: estampa de una revolución, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 1998. DÍAZ, Carlos y ALONSO ÁLVAREZ, Ángel, Diego Abad de Santillán: semblanza de un leonés universal, Instituto de Automática y Fabricación (Unidad de Imagen), León, 1997. DÍEZ, Galo, La mujer en la lucha social, Ed. Renovación Proletaria, Sevilla, 1922. DÍEZ, Xavier, Utopia sexual a la premsa anarquista de Catalunya. La revista Ética-Iniciales, 1927-1937, Pagès Editors, Lleida, 2001. DÍEZ, Paulino, Memorias de un anarcosindicalista de acción, Bellaterra, Barcelona, 2006. DÍEZ DE LOS RÍOS SAN JUAN, María Teresa, et al., Documentación sobre la Guerra Civil en Alicante: Archivo Histórico Nacional Sección "Guerra Civil" Salamanca. Inventario de la Serie Político-Social de Alicante, Instituto Juan Gil-Albert, Alicante, 1984. DOMINGO, Alfonso, El ángel rojo. La historia de Melchor Rodríguez, el anarquista que detuvo la represión en el Madrid republicano, Almuzara Editorial, Córdoba, 2009. DOMINGO ALVARO, Alfonso, «Melchor Rodríguez y los Libertos», Germinal, 6 (2008), pp. 81-107. DURKHEIM, Émile, Las formas elementales de la vida religiosa: el sistema totémico en Australia, Akal, Madrid, 1992. DUROSELLE, Jean Baptiste, Europa de 1815 a nuestros días. Vida política y relaciones internacionales, Editorial Labor, Barcelona, 1981. EALHAM, Chris, La lucha por Barcelona. Clase, cultura y conflicto 1898-1937, Alianza Editorial, Madrid, 2005. EL MERROUN, Mustapha, Las Tropas Marroquíes en la Guerra Civil Española, Almena, Madrid, 2003. ELORZA, Antonio, La utopía anarquista bajo la Segunda República, Ayuso, Madrid, 1973. ELORZA, Antonio, «Notas sobre cultura y revolución sobre el anarcosindicalismo español, 1934-1936», en GARCÍA DELGADO, José Luis (ed.), La II República Española. Bienio rectificador y Frente Popular, IV Coloquio de Segovia sobre Historia Contemporánea de España, Editorial Siglo XXI, Madrid, 1988, pp. 159-176. ELORZA, Antonio, «Anarcosindicalismo. La utopía revolucionaria», en ANTÓN, Joan y CAMINAL, Miquel (coords.), Pensamiento político en la España Contemporánea, 1800-1950, Teide, Barcelona, 1992, pp. 959-987. ELORZA, Antonio, «Utopía y revolución en el movimiento anarquista español», en HOFFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, 1995, pp. 79-108. ELSHTAIN, Jean Bethke, «Sovereignty, identity, sacrifice», en RINGROSE, Majorie y LERNER, Adam (eds.), Reimagining the Nation, Open University Press, Buckingham, 1989, pp. 159-175. ENLOE, Cynthia, Bananas, Beaches, Bases; Making Feminist Sense of International Politics, Pandora, Londres, 1989. ENZENSBERGER, Hans Magnus, El corto verano de la anarquía. Vida y muerte de Buenaventura Durruti, Ediciones Grijalbo, Barcelona, 1977. ESCRIVÁ MOSCARDÓ, Cristina, La escuela iluminada 1931-1939, Asociación Cultural Instituto Obrero, Eixam Edicions, Valencia, 2010. ESPIGADO TOCINO, Gloria, «Las mujeres en el anarquismo español (1868-1939)», Ayer, 45 (2002), pp. 39-72. ESPIGADO TOCINO, Gloria, «Las mujeres en el nuevo marco político», en MORANT, Isabel (ed.), Historia de las mujeres en España y en América Latina, Cátedra, Madrid, 2005-2006, pp. 27-60. ESPIGADO TOCINO, Gloria, «El discurso republicano sobre la mujer en el Sexenio Democrático, 1868-1874: los límites de la modernidad», Ayer, 78 (2010), pp. 143-168. ESPIGADO TOCINO, Gloria y ROMERO, María Cruz (coords.), Heroínas y patriotas. Mujeres de 1808, Cátedra, Madrid, 2009. ESPINOSA, Joaquín, Héroes de la Fe, Tipografía Información de Alicante, Alicante, 1942. FERNÁNDEZ, Eliseo, «La FAI en Galicia», Germinal, 3 (2007), pp. 97-121. FERNÁNDEZ SORIA, Juan Manuel, Cultura y libertad: la educación en las juventudes libertarias, 1936-1939, Universitat de València, Valencia, 1996. FERRER, Rai, Durruti, 1896-1936, Editorial Planeta, Barcelona, 1985. FERRER I GIRONÉS, Francesc, Isabel Vilà i Pujol. La primera sindicalista catalana, Ajuntament de Llagostera, Llagostera, 1996. FLAQUER MONTEQUI, Rafael, La opinión pública alicantina durante la Guerra Civil (1936-1939), Ediciones de la Universidad Autónoma de Madrid, Alicante, 1994. FOGUET I BOREU, Francesc, Las Juventudes Libertarias y el teatro revolucionario Cataluña (1936-1939), Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2002. FOGUET I BOREU, Francesc, Teatre, guerra i revolució. Barcelona, 1936-1939, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2005. FONTANILLAS, Antonia y TORRES, Sonia, Lola Iturbe, vida e ideal de una luchadora anarquista, Virus, Barcelona, 2006. FORCADELL ÁLVAREZ, Carlos, «Los socialistas y la Nación», en FORCADELL ÁLVAREZ, Carlos, SAZ CAMPOS, Ismael y SALOMÓN CHÉLIZ, Pilar, Discursos de España en el siglo XX, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2009, p. 19. FORCADELL ÁLVAREZ, Carlos, SAZ CAMPOS, Ismael y SALOMÓN CHÉLIZ, Pilar, Discursos de España en el siglo XX, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, 2009. FREÁN HERNÁNDEZ, Óscar, «El anarquismo español. Luces y sombras en la historiografía reciente sobre el movimiento libertario», Ayer, 84 (2011), pp. 209-223. FREÁN HERNÁNDEZ, Óscar, «Del pacifismo a la Revolución. La violencia en el movimiento libertario español», en BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, VALERO GÓMEZ, Sergio y CARNERO I ARBAT, Teresa (eds.), Entre la reforma y la revolución. La construcción de la democracia desde la izquierda, Comares, Granada, 2013, pp. 221-235. GABARDA CEBELLÁN, Vicent, Els afusellaments al País Valencià (1938-1956), Edicions Alfons El Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, Diputació Provincial de València, València, 1993. GABARDA CEBELLÁN, Vicent, La represión en la retaguardia republicana: País Valenciano, 1936-1939, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, Diputació Provincial de València, Valencia, 1996. GABRIEL SIRVENT, Pere, Clase obrera i sindicats a Catalunya. 1903-1920, Tesis Doctoral, Facultad de Ciencias Políticas y Económicas, Universidad de Barcelona, Barcelona, 1981. GABRIEL SIRVENT, Pere, «Joan Peiró i Belis. Sindicalismo y federalismo libertario», en ANTÓN, Joan y CAMINAL, Miquel (coords.), Pensamiento Político en la España Contemporánea, 1800-1950, Teide, Barcelona, 1992, pp. 811-835. GABRIEL SIRVENT, Pere, «Mundo del trabajo y cultura política obrera en España (siglo XX)», en CASTILLO, Santiago y FERNÁNDEZ, Roberto (coords.), Historia Social y Ciencias Sociales. Actas del IV Congreso de Historia Social de España. Lleida, 12-15 de diciembre de 2000, Editorial Milenio, Lleida, 2001. GALIANO ROYO, César, El día de Barcelona. Crónica del inicio de una revolución, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2008. GALLEGÓ, Gregorio, Madrid, corazón que se desangra: memorias de la Guerra Civil, Ediciones Libertarias, Madrid, 2006. GAMBÀU GIL, Antonio y BURILLO GIL, Rafael, Consejo de Defensa y movimiento colectivista de Aragón, 1936-1939, Centro de Estudios Comarcales del Bajo Aragón-Caspe. Institución Fernando el Católico, Caspe, 2007. GARATE CÓRDOBA, José María, «El Ejército de África en la Guerra Civil Española», Revista de Historia Militar, 70 (1970). GARCÍA MAROTO, Ángeles, La mujer en la prensa anarquista. España 1900-1936, Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid, 1996. GARCÍÀ OLIVER, Juan, El eco de los pasos, Ruedo Ibérico, Barcelona, 1978. GARCÍA VENERO, Maximiano, Historia de los movimientos sindicales españoles, 1840-1933, Ediciones del Movimiento, Madrid, 1961. GARNER, Jason, «Los libertarios españoles en Francia antes de la II República», Spagna Contemporánea, 31 (2007), pp. 93-111. GARNER, Jason, «La búsqueda de la unidad anarquista: la Federación Anarquista Ibérica antes de la II República», Germinál, 6 (2008), pp. 49-79. GARRIDO GONZÁLEZ, Luis, SANTACREU SOLER, José Miguel y RODRIGO GONZÁLEZ, Natividad, «Las colectividades en la guerra civil española: análisis y estado de la cuestión historiográfica», en ARÓSTEGUI SÁNCHEZ, Julio (coord.), Historia y memoria de la Guerra Civil Española. Encuentros en Castilla y León, vol. II, Junta de Castilla y León, Salamanca, 1988, pp. 63-134. GAVALDÀ I TORRENTS, Antoni, El pensament agrari de l’anarquisme a l’alt camp, 1923-1939. El paper de Pere Sagarra i Boronat, Excma. Diputació de Tarragona, Tarragona, 1986. GELLNER, Ernest, Thought and change, Weidenfeld and Nicolson, London, 1964. GIL ANDRÉS, Carlos, «La aurora proletaria. Orígenes y consolidación de la CNT», en CASANOVA RUÍZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, Crítica, Barcelona, 2010, pp. 89-116. GIRONA I ALBUIXECH, Albert, Guerra i Revolució al País Valencià (1936-1939), Eliseu Climent, Valencia, 1986. GIRONA I ALBUIXECH, Albert, «La responsabilidad obrera en el colectivismo industrial valenciano: administración, resultados y experiencias (1936-1939)», en VV.AA., La II República, una esperanza frustrada: actas del Congreso Valencia Capital de la República (Abril 1986), Institució Alfons el Magnànim, Diputació Provincial de València, Valencia, 1987, pp. 337-365. GIRONA I ALBUIXECH, Albert, «Premsa i propaganda a València (1936-1939)», en AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluis y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), València, capital de la República (1936-1937), Ajuntament de València, València, 1997. GIRONA I ALBUIXECH, Albert, La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, Prensa Valenciana, S.A., Valencia, 2006. GIRONA I ALBUIXECH, Albert, «El valencianismo cultural durante la contienda», en GIRONA I ALBUIXECH, Albert y SANTACREU SOLER, José Miguel (coords.), La guerra civil en la Comunidad Valenciana, vol. 11, Prensa Alicantina, 2007. GIRONA I ALBUIXECH, Albert y NAVARRO NAVARRO, Javier, Fa setanta anys. La Guerra civil al País Valencià (1936-1939), Universitat de València, Valencia, 2009. GODICHEAU, Francois, «Periódicos clandestinos anarquistas en 1937-1938. ¿Las voces de la base militante?», Ayer, 55 (2004), pp. 175-205. GÓMEZ, Mayte, El largo viaje. Política y cultura en la evolución del Partido Comunista de España, Ediciones de la Torre, Madrid, 2005. GÓMEZ, Mayte, «De la práctica cultural, la ideología y el proletariado: el Ministerio de Instrucción Pública durante la Guerra Civil española, 1936-1939», en VV.AA., Historia del PCE. I Congreso 1920-1977, Fundación de Investigaciones Marxistas, Madrid, 2007. GÓMEZ CASAS, Juan, Historia del anarcosindicalismo español, Editorial Zyx, Santiago de Chile-Madrid, 1968. GÓMEZ CASAS, Juan, Historia de la FAI. Aproximación a la historia de la organización específica del anarquismo y sus antecedentes de la Alianza de la Democracia socialista, Zero, Madrid, 1977. GÓMEZ CASAS, Juan, El Relanzamiento de la C.N.T. : 1975-1979: con un epílogo hasta la primavera de 1984, Regional del Exterior C.N.T, París, 1984. GÓMEZ-FERRER MORANT, Guadalupe, «República y Guerra Civil: una perspectiva de género», en VV.AA., Historia de España Menéndez Pidal, Tomo XL, Espasa Calpe, Madrid, 2004, pp. 521-575. GONZÁLEZ AGAPITO, Josep, «L’anàlisi del CENU en un discurs de Josep Puig i Elias», Educació i Història: Revista d’Història de l’Educació, 12 (2008), pp. 143-172. GONZÁLEZ ALCANTUD, José. Antonio (ed.), Marroquíes en la guerra civil española. Campos equívocos, Anthropos Editorial, Granada, 2003. GRAMSCI, Antonio, Antología, Siglo XXI de España, México, 1970. GREENFELD, Liah, Nationalism: five roads to modernity, Harvard University Press, Cambridge-New York, 1992. GRUBER, H. y GRAVES, P. (eds.), Women and Socialism. Socialism and Women, Europe between the two world wars, Berhahn, Oxford, 1998. GRÜNFELD, José, Memorias de un anarquista, Nuevohacer, Buenos Aires, 2000. GUARDIA ABELLA, Isidro, Conversaciones sobre el movimiento obrero: (entrevistas a militantes de la C.N.T.), Ediciones de La Piqueta, Madrid, 1978. GUITART VALENCIA, Josep, Solidad Obrera durant la Segona República (1931-1936), Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 1998. GUTIÉRREZ MOLINA, José Luis, Crisis burguesa y unidad obrera. El sindicalismo en Cádiz durante la Segunda República, Madre Tierra, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 1994. GUTIÉRREZ MOLINA, José Luis, Valeriano Orobón Fernández. Anarcosindicalismo y revolución en Europa, Libre Pensamiento, Madrid, 2002. GUTIÉRREZ MOLINA, José Luis, La tiza, la tinta y la palabra. José Sánchez Rosa, maestro y anarquista andaluz (1864-1936), Tréveris Libre pensamiento, Cádiz, 2005. GUTIÉRREZ MOLINA, José Luis, Casas Viejas: del crimen a la esperanza. María Silva "Libertaria" y Miguel Pérez Cordón: dos vidas unidas por un ideal (1933-1939), Excmo. Ayuntamiento de Paterna de Rivera y Almuzara, Córdoba, 2008. HASTINGS, Adrian, The construction of nationhood: ethnicity, religion and nationalism, Cambridge University Press, Cambridge-New York, 1997. HECTHER, Michael, «Rational choice theory and the study of ethnic and race relations», en REX, John y MASON, David (eds.), Theories of Ethnicity and Race Relations, Cambridge University Press, Cambridge, 1988, pp. 264-279. HERRERIN LÓPEZ, Ángel, «Memoria y olvido de una ministra anarquista», Espacio, tiempo y forma, 11 (1998), pp. 447-482. HERRERÍN LÓPEZ, Ángel, La CNT durante el franquismo: clandestinidad y exilio (1939-1975), Siglo XXI de España, Madrid, 2004. HOBSBAWM, Eric J., «Historia del Treball i ideologia», Recerques, 5 (1975), pp. 7-20. HOBSBAWM, Eric J., Trabajadores. Estudios de historia de la clase obrera, Crítica, Barcelona, 1979. HOBSBAWM, Eric J., The invention of tradition, Cambridge University Press, Cambridge, 1983. HOBSBAWM, Eric J., «La producción en serie de tradiciones: Europa, 1870-1914», Historia Social, 41 (2001), pp. 3-38. HOFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, 1995. HROCH, Miroslav, Social preconditions of national revival in Europe: a comparative analysis of the social composition of patriotic groups among the smaller European nations, Cambridge University Press, Cambridge-New York, 1985. HUTCHINSON, John y SMITH, Anthony D., Ethnicity, Oxford University Press, Oxford-New York, 1996. IBN AZZUZ HAKIN, Muhammad, La actitud de los moros ante el alzamiento. Marruecos. 1936, Editorial Algazara, Málaga, 1997. ÍÑIGUEZ, Miguel, Enciclopedia histórica del anarquismo español, Asociación Isaac Puente, Vitoria-Gasteiz, 2008. ITURBE, Lola, La mujer en la lucha social. La guerra civil de España, Editores Mexicanos Unidos, México, 1974. JAYAWARDENA, Kumari, Feminism and Nationalism in the Third World, Zed Books, Londres y Atlantic Highlands, NJ, 1986. KAMINSKI, Hans-Erich, Los de Barcelona, Parsifal, Barcelona, 2002. KANDIYOTI, Deniz, «Women and the Turkish state», en YUYAL-DAVIS, Nira y ANTHIAS, Floya (eds.), Woman-Nation-State, Sage, Londres, 1989, pp. 126-149. KAPLAN, Temma, «Spanish Anarchism and Women’s Liberation», Journal 01 Contemporary History, vol. VI, 2 (1971), pp. 101-110. KAPLAN, Temma, «Other Scenarios. Women ans Spanish Anarchism», en BRINDENTHAL, R. y KOONZ, C. (eds.), Become visible. Women in European History, Hoghton Miffu, Boston, 1977. KAPLAN, Temma, «Politics and Culture in Women’s History», Feminist Studies, vol. 6, 5 (1980), pp. 43-48. KAPLAN, Temma, «Female conciousness and collective Action. The case of Barcelona, 1910-1918», Signs, vol. VII, 3 (1982), pp. 545-566. KELSEY, Graham, Anarcosindicalismo y estado en Aragón, 1930-1938, Fundación Salvador Seguí, Gobierno de Aragón, Institución Fernando el Católico, Madrid-Zaragoza, 1994. LAGUNA PLATERO, Antonio, Historia del periodismo valenciano: 200 años en primera plana, Generalitat Valenciana, València, 1990. LAGUNA PLATERO, Antonio, El Pueblo: historia de un diario republicano, 1894-1939, Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, Valencia, 1999. LAGUNA PLATERO, Antonio y LÓPEZ, Antonio (eds.), Dos-cents anys de premsa valenciana, Generalitat Valenciana, València, 1992. LAGUNA PLATERO, Antonio y MARTÍNEZ, Francesc A. (coords.), Història de “Levante-EMT”. 1834-1992, Prensa Valenciana, S.A., Valencia, 1992. LANDES, Joan, Women in the Public Sphere in the Age of the French Revolution, Cornell University Press, Ithaca, NY, 1988. LÁZARO LORENTE, Luis Miguel, Las escuelas racionalistas en el País Valenciano (1906-1931), NAU llibres, Valencia, 1992. LECHNER, Jan, «La poesía anarquista de la Guerra Civil», en HOFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, 1995, pp. 193-199. LEDESMA VERA, José Luís, «Veinte personajes clave de la historia del anarquismo español», en CASANOVA RUIZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, Crítica, Barcelona, 2010. LEVAL, Gastón, Colectividades libertarias en España, Aguilera, Madrid, 1977. LITVAK, Lily, Musa libertaria: arte, literatura y vida cultural del anarquismo español (1880-1913), Antoni Bosch, Barcelona, 1981. LITVAK, Lily, La mirada roja: estética y arte del anarquismo español (1880-1913), Ediciones del Serbal, Barcelona, 1988. LLADONOSA I VALL-LLEBRERA, Manuel, Catalanisme i moviment obrer. El CACDI entre 1903 i 1923, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Montserrat, 1988. LLARCH, Joan, La muerte de Durruti, Ediciones Aura, Barcelona, 1973. LLARCH, Joan, Cipriano Mera: un anarquista en la guerra de España, Euros, Barcelona, 1976. LLORENTE FALCÓ, Teodoro, Los Valencianos en San Sebastián, Impr. F. Domenech, Valencia, 1942. LÓPEZ CAMPILLO, Evelyne, «Vanguardia burguesa y cultura anarquista en La Revista Blanca (1923-1936)», en HOFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, 1995, pp. 237-242. LÓPEZ GARCÍA, Bernabé, «El socialismo y el anticolonialismo. El socialismo español y los congresos de la I Internacional ante la penetración colonial en Marruecos (1898-1914)», en Marruecos y España. Una historia contra toda lógica, 2007, pp. 163-213. LÓPEZ SÁNCHEZ, Juan, Una misión sin importancia (memorias de un sindicalista), Editora Nacional, Madrid, 1972. LORENZO, Anselmo, El proletariado militante. Memorias de un internacional, MLE-CNT, Toulouse, 1946, 2 vols. LORENZO, César M., Les anarchistes espagnols et le pouvoir, 1868-1969, Seuil, Paris, 1969. LORENZO, César M., Los anarquistas españoles y el poder, Ruedo Ibérico, París, 1972. LOZANO, Irene, Federica Montseny. Una anarquista en el poder, Espasa, Pozuelo de Alarcón, 2004. MACARRO VERA, José Manuel, La utopía revolucionaria: Sevilla en la Segunda República, Monte de Piedad y Caja de Ahorros de Sevilla, Sevilla, 1985. MACARRO VERA, José Manuel, «La disolución de la utopía en el movimiento anarcosindicalista español», Historia Social, 15 (1993), pp. 139-160. MACARRO VERA, José Manuel, «Conocimiento y utopía en el movimiento anarcosindicalista español», en HOFFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, 1995, pp. 243-259. MADARIAGA ÁLVAREZ-PRIDA, María Rosa, «La guerra colonial llevada a España: las tropas marroquíes en el ejército franquista», en GONZÁLEZ ALCANTUD, José. Antonio (ed.), Marroquíes en la guerra civil española. Campos equívocos, Anthropos Editorial, Granada, 2003, p. 71. MADARIAGA ÁLVAREZ-PRIDA, María Rosa, «La guerra colonial llevada a España: las tropas marroquíes en el ejército franquista», en GONZÁLEZ ALCANTUD, José. Antonio (ed.), Marroquíes en la guerra civil española. Campos equívocos, Anthropos Editorial, Granada, 2003, p. 71. MADARIAGA ÁLVAREZ-PRIDA, María Rosa, Los moros que trajo Franco, la intervención de tropas coloniales en la Guerra Civil, Ediciones Martínez Roca, Madrid, 2004. MADRID SANTOS, Francisco, La prensa anarquista y anarcosindicalista en España desde la I Internacional hasta el final de la Guerra Civil, Tesis Doctoral, Facultad de Geografía e Historia, Universidad de Barcelona, 1989. MADRID SANTOS, Francisco, «Prólogo» a Asociación Cultural Alzina, «La prensa anarquista y anarcosindicalista en el País Valenciano (1873-1938)», en Ayudas a la investigación, 1986-1987. Vol. 5. Historia, literatura, música, Instituto de Cultura Juan Gil Albert, Alicante, 1992, p. 10. MADRID SANTOS, Francisco, Solidaridad obrera y el periodismo de raíz ácrata, Ed. Solidaridad Obrera, Badalona, 2007. MADRIGAL, Arturo, Arte y Compromiso, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2002. MAINAR CABANES, Eladi, De milicians a soldats. Les columnes valencianes en la guerra civil espanyola (1936-1937), Universitat de València, València, 1988. MAINAR CABANES, Eladi, L’Alçament Militar de juliol de 1936 a València, Xara Edicions, Simat de la Valldigna, 1996. MAINAR CABANES, Eladi, De les bombes a l’exili. Gandia 1939, CEIC Alfons el Vell, Gandia, 2001. MANGINI, Shirley, Recuerdos de la resistencia. La voz de las mujeres en la guerra civil española, Península, Barcelona, 1997. MARÍN, Dolors, De la llibertat per conèixer, al coneixement de la llibertat: l’adquisició de la cultura en la tradició llibertària catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera i la Segona República Espanyola, Tesis Doctoral, Bercelona, 1997. MARÍN, Dolors, Anarquistas: un siglo de movimiento libertario en España, Ariel, Barcelona, 2010. MARTÍ, Casimir, Orígenes del anarquismo en Barcelona (1864-1870), Editorial Teide, Barcelona, 1959. MARTÍN NIETO, Isaac, «Anarcosindicalismo, resistencia y grupos de afinidad. La comisión de Propaganda Confederal y Anarquista (1937-1939)», El Futuro del Pasado, 1 (2010), pp. 597-611. MARTÍN NIETO, Isaac, «De la clase obrera a la acción colectiva. La historiografía sobre el movimiento libertario durante la Segunda República y la Guerra Civil», Historia Social, 73 (2012), pp. 145-171. MARTÍNEZ DE SAS, María Teresa y PAGÈS I BLANCH, Pelai (coords.), Diccionari Biogràfic del Moviment Obrer als Països Catalans, La Abadía del Montserrat, Barcelona, 2000. MARTÍNEZ REÑONES, José Antonio, Los Durruti: apuntes sobre una familia de vanguardia, Lobo Sapiens, León, 2009. MASJUAN I BRACONS, Eduard, La ecología humana en al anarquismo ibérico: urbanismo orgánico o ecológico, neomalthusianismo y naturalismo social, Icaria, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Barcelona-Madrid, 2000. MERA, Cipriano, Guerra, exilio y cárcel de un anarcosindicalista, Confederación General del Trabajo, La Malatesta, Madrid, 2006. MILLÁN, Jesús, «Las lecturas sociales del liberalismo y los inicios de la ciudadanía en España», en ROBLEDO, Ricardo, CASTELLS, Irene y ROMEO, María Cruz (eds.), Orígenes del liberalismo. Universidad, política, economía, Universidad de Salamanca. Junta de Castilla y León, Salamanca, 2003, pp. 205-220. MINTZ, Frank, Autogestión y anarcosindicalismo en la España revolucionaria, Traficantes de Sueños, Madrid, 2006. MIRA, Alicia, «Imágenes y percepciones de las mujeres trabajadoras en la sociedad liberal y en la cultura obrera de finales del siglo XIX y principios del siglo XX», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 99-122. MOLERO MASSA, Luis, La horda en el “Levante feliz”. Visto y vivido en la Revolución roja, Pascual Quiles, Valencia, 1939. MONJO, Anna, «Afiliados y militantes: la calle como complemento del sindicato cetenista en Barcelona de 1930 a 1939», Historia y Fuente Oral, 7 (1992), pp. 85-98. MONJO, Anna, La CNT durant la II República a Barcelona: liders, militants, afiliats, Tesis Doctoral. Universitat de Barcelona. Departament d’Història Contemporània, Barcelona, 1993. MONJO, Anna, Militants: participació i democràcia a la CNT als anys trenta, Laertes, Barcelona, 2003. MONJO, Anna y VEGA, Carme, Els treballadors i la Guerra Civil: història d'una indústria catalana col·lectivitzada, Empúries, Barcelona, 1986. MONSTSENY, Federica, Cent dies de la vida d'una dona (1939-40), Tusquests, Barcelona, 1977. MONSTSENY, Federica, Mis primeros cuarenta años, Plaza y Janés, Barcelona, 1987. MONTAÑÉS, Enrique, Anarcosindicalismo y cambio político. Zaragoza, 1930-1936, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 1989. MONTERO BARRADO, Jesús María, Anarcofeminismo en España. La revista "Mujeres Libres" antes de la Guerra Civil, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2003. MORALES TORO, Antonio y ORTEGA PÉREZ, Javier (eds.), El lenguaje de los hechos: ocho ensayos en torno a Buenaventura Durruti, Libros de la Catarata, Madrid, 1996. MORENO BADÍA, Juli A., «Les col·lectivitzacions al País Valencià (1936-1939)», en VV.AA., Primer Congreso de Historia del País Valenciano, Universidad de Valencia, Valencia, 1976, pp. 753-770. MORENO SÁEZ, Francisco, «La prensa alicantina durante la guerra civil», en CHIPONT MARTÍNEZ, Emilio y CLIMENT-REDONDO DE CHIPONT, María Dolores, Alicante 1936-1939, Editora Nacional, Alicante, 1974. MORENO SÁEZ, Francisco (ed.), La prensa en la provincia de Alicante durante la guerra civil, 1936-1939, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación de Alicante, Alacant, 1994. MORENO SECO, Mónica, «Feminismo, antifeminismo, catolicismo y anticlericalismo en la transición política a la democracia», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicaciones de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 307-332. MOSSE, George L., The image of Man. The Creation of Modern Masculinity, Oxford University Press, New York, 1996. MOSSE, George L., La imagen del hombre. La creación de la moderna masculinidad, Talasa, Madrid, 2000. MOSSE, George L., La nacionalización de las masas: simbolismo político y movimiento de masas en Alemania desde las Guerras Napoleónicas al Tercer Reich, Marcial Pons Historia, Madrid, 2005. MOYA BERNABEU, Rafael, La «Mistera» de Alcoy (del bombardeo, a palacio) 1938-1940, Imp. Vilaplana, Alcoy, 1976. MUÑOZ DÍEZ, Manuel, Marianet: semblanza de un hombre, Ediciones CNT, México, D.F., 1960. MUÑOZ SUAY, Ricardo, «El cine en Valencia durante la guerra», en AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluís y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), València, capital cultural de la República (1936-1937). Servei de publicacions de la Universitat de València - Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, València - Madrid, 2008, pp. 85-88. NASH, Mary, «Dos intelectuales anarquistas frente al problema de la mujer: Federica Montseny y Lucía Sánchez Saornil», Convivium Estudios Filosóficos, 44 (1975), pp. 71-99. NASH, Mary, Mujeres Libres: España. 1936-1939, Tusquets, Barcelona, 1975. NASH, Mary, Mujer y movimiento obrero en España, Fontamara, Barcelona, 1981. NASH, Mary, Mujer, familia y trabajo en España. 1936-1939, Anthropos, Barcelona, 1983. NASH, Mary, «Federica Montseny. Feminista y Ministra», en VV.AA., Federica Montseny: 1905-1994, Institut Català de la Dona, Memorials ICD, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1984. NASH, Mary, Presencia y protagonismo: aspectos de la historia de la mujer, Ediciones del Serbal, Barcelona, 1984. NASH, Mary, «Federica Montseny: dirigente anarquista, feminista y ministra», Arenal. Revista de historia de las mujeres, vol. 1, 2 (1994), pp. 259-271. NASH, Mary, Rojas. Las mujeres republicanas en la guerra civil, Taurus, Madrid, 1999. NASH, Mary, «La trasgresión de la ciudadanía en femenino: Clara Campoamor y Federica Montseny», en GÓMEZ BLESÁ, M. (ed.), Las intelectuales republicanas. La conquista de la ciudadanía, Biblioteca Ensayo, Madrid, 2007. NASH, Mary, «Libertarias y anarcofeminismo», en CASANOVA RUÍZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, Crítica, Barcelona, 2010, pp. 139-163. NASH, Mary, «La construcción de una cultura política desde la legitimidad feminista durante la transición política democrática», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del NAVARRO COMAS, Rocío, «La palanca de la revolución, el control de la prensa por el Comité Peninsular de la FAI (1936-1939)», en MORALES MOYA, Antonio, Las claves de la España del siglo XX. Ideologías y movimientos políticos, vol. IV, Sociedad Estatal “España Nuevo Milenio” (SEENM), 2001, pp. 315-334. NAVARRO COMAS, Rocío, Propaganda y periodismo político en tiempos de guerra. Diego Abad de Santillán y la afinidad anarquista (1919-1939), Tesis Doctoral, Universidad de Salamanca, 2007. NAVARRO COMAS, Rocío, «El Frente Único, las Alianzas Obreras y el Frente Popular: La evolución teórica de los anarquistas ante la colaboración obrera», Mélanges de la Casa de Velázquez, 41-1 (2011), pp. 103-120. NAVARRO MONERRIS, José, Generación Consciente, sexualidad y control de la natalidad en la cultura revolucionaria española, trabajo inédito, Alicante, 1988. NAVARRO NAVARRO, Javier, «Anarquismo y neomaltusianismo: La revista “Generación Consciente” (1923-1928)», Arbor: Ciencia, pensamiento y cultura, 615 (1997), pp. 9-32. NAVARRO NAVARRO, Javier, El “Paraíso de la Razón”. La revista Estudios (1928-1937) y el mundo cultural anarquista, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, Diputació Provincial De València, Valencia, 1997. NAVARRO NAVARRO, Javier, «El camino hacia una cultura obrera de síntesis durante la segunda República: la revista "Orto" (1932-1934)», Bulletin d’Histoire Cotemporaïne de l’Espagne, 26 (1997), pp. 535-551. NAVARRO NAVARRO, Javier, «Estudios, discurso anarquista y prostitución», Revista trimestral de historia, 2 (1999), pp. 84-91. NAVARRO NAVARRO, Javier, Ateneos y grupos ácratas. Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, Biblioteca Valenciana, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, Valencia, 2002. NAVARRO NAVARRO, Javier, Vida y actividad cultural de las asociaciones anarquistas valencianas durante la Segunda República y la Guerra Civil, Biblioteca Valenciana, Valencia, 2002. NAVARRO NAVARRO, Javier, «Mundo obrero, cultura y asociacionismo: algunas reflexiones sobre modelos y pervivencias formales», Hispania, vol. LXIII/2, 214 (2003), pp. 467-484. NAVARRO NAVARRO, Javier, A la revolución por la cultura. Prácticas culturales y sociabilidad libertarias en el País Valenciano, 1931-1939, Universitat de València, Valencia, 2004. NAVARRO NAVARRO, Javier, «El perfil moral del militante en el anarquismo español (1931-1939)», Spagna contemporánea, 25 (2004), pp. 39-68. NAVARRO NAVARRO, Javier, «Tavernes, cafès i cabarets: La crítica de l’oci ‘més degradant’: discursos i pràctiques al mon llibertari (1930-1939)», Afers, 49 (2004), vol. 19, pp. 599-621. NAVARRO NAVARRO, Javier, «Los educadores del pueblo y la revolución interior. La cultura anarquista en España», en CASANOVA RUIZ, Julián (coord.), Tierra y libertad: cien años de anarquismo en España, Crítica, Barcelona, 2010. NAVARRO NAVARRO, Javier, «Diversidad y dualismos. La(s) cultura(s) política(s) del movimiento libertario español», en BOSCH SÁNCHEZ, Aurora, VALERO GÓMEZ, Sergio y CARNERO I ARBAT, Teresa (eds.), Entre la reforma y la revolución. La construcción de la democracia desde la izquierda, Comares, Granada, 2013, pp. 183-199. NAVARRO NAVARRO, Javier, «La calle rojinegra. Anarcosindicalismo, rituales de movilización y símbolos en el espacio público (1931-1936)», Pasado y memoria. Revista de Historia Contemporánea, 13 (2014), pp. 141-172. NAVARRO NAVARRO, Javier, «Sexualidad, reproducción y cultura obrera en España: la revista Orto (1932-1934)», Arbor, vol.190, 769 (2014). NÚÑEZ SEIXAS, Xosé Manoel, ¡Fuera el invasor! Nacionalismos y movilización bélica durante la guerra civil española (1936-1939), Marcial Pons, Madrid, 2006. OLESTI, Isabel, Nou dones i una guerra. Les dones del 36, Edicions 62, Barcelona, 2005. ORIOLEN, Beatificationis seu Declarationis Martyrii servorum Dei, Guillot, València, 1955. ORS MONTENEGRO, Miguel, La represión de guerra y posguerra en Alicante (1936-1945), Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación de Alicante, Alicante, 1994. ORTEGA LÓPEZ, Teresa María, «¡Coser... y cantar! La derecha antiliberal y el adoctrinamiento político de la mujer de la clase media en la Segunda República», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 173-206. OYÓN, José Luis, La quiebra de la ciudad popular: espacio urbano, inmigración y anarquismo en la Barcelona de entreguerras, 1914-1936, Ediciones del Serbal, Barcelona, 2008. PANIAGUA FUENTES, Javier, Educación y economía en el sindicalismo de Marín Civera, Instituto de Ciencias de la Educación, Universidad Literaria de Valencia, Valencia, 1979. PANIAGUA FUENTES, Javier, «Religión y anticlericalismo en el anarquismo español. Notas para su estudio», Estudis d’Història Contemporània del País Valencià, 1 (1979), pp. 255-270. PANIAGUA FUENTES, Javier, La sociedad libertaria: agrarismo e industrialización en el anarquismo español (1930-1939), Crítica, Barcelona, 1982. PANIAGUA FUENTES, Javier, Anarquistas y socialistas, Historia 16, Madrid, 1989. PANIAGUA FUENTES, Javier, «Una gran pregunta y varias respuestas. El anarquismo español: desde la política hasta la historiografía», Historia Social, 12 (1992), pp. 31-58. PANIAGUA FUENTES, Javier, Orto (1932-1934), Revista de Documentación Social, Centro Francisco Tomás y Valiente, UNED Alzira-Valencia, Fundación Instituto de Historia Social, Valencia, 2001. PANIAGUA FUENTES, Javier, La larga marcha hacia la anarquía: pensamiento y acción del movimiento libertario, Síntesis, Madrid, 2008. PANIAGUA FUENTES, Javier y PIQUERAS ARENAS, José Antonio, «Anarquistas y socialistas en Valencia entre la ruptura y el equilibrio (1936-1939)», en La Segunda República. Una esperanza frustrada. Actas del Congreso Valencia capital de la República (abril 1936), Ediciones Alfonso el Magnánimo, Valencia, 1987, pp. 217-234. PARADELA, Nieves, «Nayati, Sidqi. Recuerdos de un comunista palestino en la guerra civil española», Nación Árabe, 51 (2004), pp. 137-152. PARRA MONSERRAT, David, «Islam e identidad en la escuela franquista: imágenes y tópicos a través de los manuales», Didáctica de las Ciencias Experimentales y Sociales, 21 (2007), pp. 15-32. PASTOR GARRIGUES, Francisco Manuel, «Emigrantes y protegidos en el sultanato de Marruecos a comienzos del siglo XX (1900-1906)», Migraciones y Exilios, 9 (2008), p. 128. PAZ, Abel, Durruti, le peuple en armes, Editions de la Tête de feuilles, Paris, 1972. PAZ, Abel, Durruti, Bruguera, Barcelona, 1978. PAZ, Abel, Al pie del muro, 1942-1954, Hacer, Barcelona, 1991. PAZ, Abel, Entre la niebla, 1939-1942, Edición del autor, Barcelona, 1993. PAZ, Abel, Chumberas y alacranes: 1921-1936, Edición del autor, Barcelona, 1994. PAZ, Abel, Viaje al pasado, 1936-1939, Edición del autor, Barcelona, 1995. PAZ, Abel, CNT (1939-1951). El anarquismo contra el estado franquista, Fundación Anselmo Lorenzo, Madrid, 2001. PAZ, Abel, Crónicas de la Columna de Hierro, Virus Editorial, Barcelona, 2001. PAZ, Abel, Las 30 horas de Barcelona (julio de 1936), Flor del viento, Barcelona, 2005. PEIRATS VALLS, José, La CNT en la revolución española, Ediciones CNT, Toulouse, 1951-1953, 3 vols. PEIRATS VALLS, José, «José Peirats Valls. Una experiencia histórica del pensamiento libertario. Memorias y selección de artículos breves», Suplementos Anthropos, 18 (1990), pp. 7-111. PEIRATS VALLS, Josep, De mi paso por la vida, Flor del viento, Barcelona, 2009. PEIRÓ, José, Juan Peiró: teórico y militante del anarcosindicalismo español, Foil, Barcelona, 1978. PEREIRA, Dionisio, A CNT na Galicia.1922-1936, Laiovento, Santiago de Compostela, 1994. PÉREZ DE BLAS, Fernando, Abad de Santillán, Fundación Emmanuel Mounier, Madrid, 2001. PÉREZ LEDESMA, Manuel, La construcción social de la Historia, Alianza Editorial, Madrid, 2014. PÉREZ LEDESMA, Manuel y SIERRA, María, Culturas políticas. teoría e historia, Institución Fernando el Católico, Zaragoza, 2010. PEYROU, Òscar, El cine anarquista. El inicio de una ilusión, Festival de Cine de Huesca, Huesca, 2003. PIQUERAS ARENAS, José Antonio, Historia del socialismo, Institució Alfons El Magnànim. Diputació de València, 1982. PIQUERAS ARENAS, José Antonio, Persiguiendo el porvenir. La identidad histórica del socialismo valenciano (1870-1976), Algar Editorial, Alzira, 2005. PONZÁN VIDAL, Pilar, Lucha y muerte por la libertad: memorias de 9 años de guerra, 1936-1945, Tot Editorial, Barcelona, 1996. PORTON, Richard, Cine y anarquismo: la utopía anarquista en imágenes, Gedisa Editorial, Barcelona, 2001. PRADAS BAENA, Maria Amàlia, Teresa Claramunt, la virgen roja barcelonesa. Biografía y escritos, Virus, Barcelona, 2006. PROUDHON, Pierre Joseph, La Pornocracia o la mujer en nuestros tiempos, Huerga y Fierro Editores, Madrid, 1995 (primera edición de 1875). PURKISS, Richard, Democracy, trade unions and political violence in Spain: the Valencian anarchist movement, 1918-1936, Sussex Academic Press, Brighton-Portland, 2011. QUILIS TÀURIZ, Fernando, Revolución y guerra civil. Las colectividades obreras en la provincia de Alicante 1936-1939, Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, Diputación de Alicante, Alicante, 1992. QUIÑONERO, Llum, Mujeres del 36, video, la Noche Temática, TVE, 2005. QUIÑONERO, Llum, Nosotras que perdimos la paz, Foca, Madrid, 2005. RAMÓN, Nuria, «Artistes valencians: perfils», en WV.AA., En defensa de la cultura: València capital de la República (1936-1937), Universitat de València, València, 2008. RAMOS, Vicente, La Guerra Civil en la provincia de Alicante, Ediciones Biblioteca Levantina, Alacant, 1972-1974, 3 vols. RAMOS, María Dolores, «Feminismo laicista: voces de autoridad, mediaciones y genealogías en el marco cultural del modernismo», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa Maria (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 21-44. REIG, Ramir, Obrers i ciutadans. Blasquisme i moviment obrer, Institució Alfons El Magnànim. Diputació de València, València, 1982. RIOUX, Jean-Pierre y SIRINELLI, Jean-François, Pour une histoire culturelle, Seuil, Paris, 1997. RIUS SANCHIS, Inmaculada, El periodista, entre la organización y la represión: 1899-1940. Para una historia de la Asociación de la Prensa Valenciana, Fundación Universitaria San Pablo C.E.U., Valencia, 2000. RIUS SANCHIS, Inmaculada y BORDERÍA ORTÍZ, Enrique, «Notícies de guerra. Periodisme de combat. La prensa valenciana entre 1936, 1939», en CLIMENT, Josep Daniel y GÓMEZ-SENENT MARTÍNEZ, Carmen (coords.), Nicolau Primitiu i la Guerra Civil, 1936-1939, Pentagraf Editorial i Biblioteca Valenciana, València, 2006. ROCAMORA ROCAMORA, José Antonio, «Un nacionalismo fracasado: el iberismo», Espacio, Tiempo y Forma, 2 (1989), pp. 29-56. ROCKER, Rudolf, La tragedia de España, Melusina, Barcelona, 2009. RODRIGO, Antonina, Amparo Poch y Gascón. Textos de una médica libertaria, Diputación de Zaragoza, Cultura, Turismo y Deporte - Alcaraván Editores, Zaragoza, 2002. RODRIGO, Antonina, «Luís García Gallo. COQ», Bicel, 12 (2002), pp. 25-36. RODRIGO, Antonina, Una mujer libre. Amparo Poch y Gascón. Médica anarquista, Flor del Viento Ediciones, Barcelona, 2002. ROMERO, María Cruz, «Destinos de mujer: esfera pública y políticos liberales», en MORANT, Isabel (ed.), Historia de las mujeres en España y en América Latina, Cátedra, Madrid, 2005-2006, pp. 61-83. ROMERO MAURA, Joaquín, La Rosa de Fuego. El obrerismo barcelonés de 1899 a 1909, Ediciones Grijalbo, Barcelona, 1974. SAA REQUEJO, Antonio, Ángel Pestaña, Fundación Emmanuel Mounier, Madrid, 1999. SABATER GARCÍA, Jordi, Anarquisme i catalanisme, Edicions 62, Barcelona, 1986. SAFON, Ramón, La Educación en la España revolucionaria : 1936-1939, La Piqueta, Madrid, 1978. SALAÜN, Serge, Romancero libertario, Ruedo ibérico, Paris, 1971. SALAÜN, Serge, «La expresión poética durante la Guerra de España», en HANREZ, Marc, Los escritores y la Guerra de España, Monte Ávila Editores, Caracas, 1977. SALAÜN, Serge, «Teoría y práctica del lenguaje anarquista o la imposible redención por el verbo», en HOFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), El anarquismo español y sus tradiciones culturales, Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, 1995f, pp. 323-334. SALOMÓN CHÉLIZ, Pilar, «Anarquisme i identitat nacional espanyola a l’inici del segle XX», Afers, 48 (2004), pp. 369-382. SALOMÓN CHÉLIZ, Pilar, «Devotas mojigatas, fanáticas y libidinosas. Anticlericalismo y antifeminismo en el discurso republicano a finales del siglo XIX», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 71-98. SALOMÓN CHÉLIZ, Pilar, «Construir identidad nacional española desde la prensa republicana de izquierdas: La Tierra», en SAZ CAMPOS, Ismael y ACHILÉS I CARDONA, Ferrán (eds.), La Nación de los españoles: Discursos y prácticas del nacionalismo español en la época contemporánea, Publicacions de la Universitat de València, Valencia, Valencia, 2012, pp. 39-55. SAMPEDRO RAMO, Vicent, La maçoneria valenciana i les lògies accidentals durant la Guerra Civil, Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, València, 1997. SÁNCHEZ BIOSCA, Vicente, «Las dos Valencias cinematográficas del 36», en AZNAR SOLER, Manuel, BARONA, Josep Lluís y NAVARRO NAVARRO, Javier (eds.), València, capital cultural de la República (1936-1937), Servei de publicacions de la Universitat de València - Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales, València - Madrid, 2008, pp. 339-354. SÁNCHEZ RUANO, Francisco, Islam y guerra Civil Española: los siete primeros días de sublevación y sus consecuencias, Editorial Catriel, Madrid, 2006. SANFELIU, Luz, «Instrucción y militancia femenina en el republicanismo blasquista», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 45-69. SANTACREU SOLER, José Miguel, Guerra i comerç exterior. La política comercial exterior republicana i el tràfic de mercaderies al districte marítim d’Alacant (1936-1939), Institut de Cultura Juan Gil-Albert, Alacant, 1992. SANTACREU SOLER, José Miguel, L’economia valenciana durant la guerra civil. Protagonisme industrial i estancament agrari, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València, 1992. SARRÓ, Miguel, Pinturas de guerra, Traficantes de Sueños, Madrid, 2005. SAZ CAMPOS, Ismael, España contra España: los nacionalismos franquistas, Marcial Pons, Madrid, 2003. SAZ CAMPOS, Ismael, «La historia de las culturas políticas en España (y el extraño caso del "nacionalismo español")», en PELLISTRANDI, Benoît y SIRINELLI, Jean-François (dirs.), L’histoire culturelle en France et en Espagne, Casa de Velázquez-Universidad Complutense de Madrid, Madrid, 2008, pp. 215-234. SIGUAN BOEHMER, Marisa, Literatura popular libertaria: trace años de "la novela ideal" (1925-1938), Ediciones Península, Barcelona, 1981. SIMEÓN RIERA, José Daniel, Entre la rebel·lia i la tradició. Llíria durant la república i la guerra civil, 1931-1939, Diputació de València, València, 1993. SIMEÓN RIERA, J. Daniel, De la matèria dels somnis: vida i obra de José María Peñarrocha Bori, anarquista llirià (1907-1992), Centre d’Estudis d’Història Local, Diputació de València, València, 1995. SLUGA, Glenda, «Identity, gender and the history of European nations and nationalism», Nations and nationalism, 1 (1988), pp. 87-111. SMITH, Anthony D., «War and Ethnicity. The role of warfare in the formation, self-images and cohesion of ethnic communities», Ethnic and Racial Studies, vol. 4, 4 (1981), pp. 375-397. SMITH, Anthony D., Nacionalismo y modernidad: un estudio crítico de las teorías recientes sobre naciones y nacionalismo, Istmo, Madrid, 2000. SMITH, Anthony D., Anarchism, Revolution and Reaction: Catalan Labour and the Crisis of the Spanish State, 1829-1923, Berghahn, Oxford, 2007. SMITH, Anthony D., «Los anarquistas y anarcosindicalistas ante la cuestión nacional», en MORENO LUZÓN, Javier (ed.), Izquierdas y nacionalismos en la Edad Contemporánea, Editorial Pablo Iglesias, Madrid, 2011, pp. 141-156. SMYTH, Terence M., La CNT al País Valencià 1936-1937, Eliseu Climent, Valencia, 1977. SOLÀ GUSSINYER, Mercé, «L’organització del pelegrinatge a La Meca per Franco durant la Guerra Civil», L’Avenç, Revista de història i cultura, 256 (2001), pp. 56-62. SOLÀ I GUSSINYER, Pere, Las escuelas racionalistas en Cataluña (1909-1939), Tusquets, Barcelona, 1976. SOLÀ I GUSSINYER, Pere, Els ateneus obrers i la cultura popular a Catalunya (1900-1939): l’Ateneu Enciclopèdic Popular, Edicions de La Magrana, Barcelona, 1978. SOLÀ I GUSSINYER, Pere, Educació i moviment llibertari a Catalunya (1901-1939), Edicions 62, Barcelona, 1980. SOLÀ I GUSSINYER, Pere, «La base societaria de la cultura y de la acción libertaria en la Cataluña de los años treinta», en HOFMANN, Bert, JOAN I TOUS, Pere y TIETZ, Manfred (eds.), El anárquismo español y sus tradiciones culturales, Vervuert-Iberoamericana, Frankfurt am Main-Madrid, 1995, pp. 361-375. SORIA APARICIO, Felipe y VIVÓ I ESTARLICH, Josep Antoni, «Catálogo de publicaciones periódicas editadas en Valencia durante la guerra civil», en AZNAR SOLER, Manuel et al., València, capital cultural de la República (1936-1937): Antología de textos i documents, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, València, 1986, pp. 487-519. TAVERA, Susanna, La ideología política del anarcosindicalismo catalán a través de su propaganda. 1930-1936, Tesis Doctoral, Ediciones Universidad de Barcelona, Barcelona, 1982. TAVERA, Susanna, «Soledad Gustavo, Federica Montseny i el periodismo ácrata ¿Ofici o militància?», Annales del Periodismo Català, 14 (1988). TAVERA, Susanna, Solidaridad obrera: el fer-se i desfer-ser d’un diari anarcosindicalista (1915-1939), Diputació de Barcelona, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Barcelona, 1992. TAVERA, Susanna, «La historia del anarquismo español: una encrucijada interpretativa nueva», Ayer, 45 (2002), pp. 13-37. TAVERA, Susanna, Federica Montseny. La indomable (1905-1994), Temas de Hoy, Madrid, 2005. TAVERA, Susanna, «Guerra civil y anarcofeminismo, sus antecedentes históricos», en DE LA CALLE VELASCO, M. y REDERO SAN ROMÁN, M. (eds.), Guerra civil. Documentos y memorias, Ediciones Universidad de Salamanca, Salamanca, 2006. TAVERA, Susanna, Fons. La Revista Blanca. Federica Montseny i la dona nova. (1923-1931), Afers, Barcelona, 2007. TAVERA GARCÍA, Susanna, «Las mujeres de la sección de Falange: una afirmación entre el activismo político y la sumisión patriarcal, 1934-1939», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 208-228. TAVERA, Susanna y UCELAY-DA CAL, Enrique, «Grupos de afinidad, disciplina bélica y periodismo libertario (1936-1938)», Historia Contemporánea, 9 (1993), pp. 167-192. TERMES ARDEVOL, José, Anarquismo y sindicalismo en España. La Primera Internacional (1864-1881), Ariel, Esplugues de Llobregat, 1971. THOMPSON, E. P., La Formación histórica de la clase obrera. Inglaterra, 1780-1832, Laia, Barcelona, 1977. THOMPSON, E. P., Tradicción, revuelta y consciencia de clase. Estudios sobre la crisis de la sociedad preindustrial, Crítica, Barcelona, 1979. TIANA FERRER, Alejandro, Educación libertaria y revolución social (España, 1936 - 1939), U.N.E.D., Madrid, 1987. TOMÁS VILLARROYA, Joaquín, «La prensa de Valencia durante la Guerra Civil (1936-1939)», Saitabi, XXII (1972), pp. 87-121. TORRES FABRA, Ricard Camil, «El Mercantil Valenciano durante la Guerra Civil», en CALZADO ALDARIA, Antonio (ed.), Las miradas de escritores, periodistas y fotógrafos, en GIRONA ALBUIXECH, Albert y SANTACREU SOLER, José Miguel, en la serie La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, vol. 13, Prensa Alicantina, 2007. TURÓ SIRERA, Josep Lluís, «El teatro valenciano en la guerra», en AZNAR SOLIER, Manuel (ed.), La cultura, arma de guerra, en GIRONA ALBUIXECH, Albert y SANTACREU SOLER, José Miguel, en la serie La Guerra Civil en la Comunidad Valenciana, vol. 11, Prensa Alicantina, 2007. TUSELL, Javier, Manual de Historia de España, Historia 16, Madrid, 1990. ULLMAN, Joan Connelly, La Semana Trágica: estudio sobre las causas socioeconómicas del anticlericalismo en España (1898-1912), Ariel, Barcelona, 1972. VADILLO MUÑOZ, Julián, «Desarrollo y debates en los grupos anarquistas de la FAI en el Madrid republicano», Germinal, 48 (2007), pp. 27-65. VADILLO MUÑOZ, Julián, Mauro Bajatierra, anarquista y periodista de acción, La Malatesta, Tierra de Fuego, Madrid-La Laguna, 2011. VADILLO MUÑOZ, Julián, Abriendo brecha. Los inicios de la lucha de las mujeres por su emancipación, Volapük Ediciones, Guadalajara, 2013. VALERA GORGOJO, Miguel Ángel, Ángel Pestaña, Fundación Pedro Álvarez Osorio Ayuntamiento de Ponferrada, Concejalía de Cultura, Turismo y Juventud, Ponferrada, 2008. VALERO ESCANDELL, José Ramón, El territorio de la derrota. Los últimos días del Gobierno de la II República en el Vinalopó, Centre d’Estudis Locals del Vinalopó, Petrer, 2004. VALLINA, Pedro, Mis memorias, Centro Andaluz del Libro-Libre Pensamiento, Sevilla, 2000. VEGA MASANA, Eulàlia, El trentisme a Catalunya. Divergències ideològiques en la CNT (1930-1933), Curial, Barcelona, 1980. VEGA MASANA, Eulàlia, Anarquistas y sindicalistas durante la Segunda República. La CNT y los sindicatos de oposición en el País Valenciano, Edicions Alfons el Magnànim, Institució Valenciana d’Estudis i Investigació, València, 1987. VEGA MASANA, Eulàlia, Entre revolució i reforma. La CNT en Catalunya (1930-1936), Pagès Editors, Lleida, 2004. VEGA MASANA, Eulàlia, Pioneras y revolucionarias. Mujeres durante la Segunda República, la Guerra Civil y el franquismo, Icaria Editorial, Barcelona, 2010. VERDUGO MARTÍ, Vicenta, «Prácticas políticas y movimiento feminista en el País Valenciano (1976-1982)», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 333-358. VICENT BALAGUER, Manuel, Conflicto y Revolución en las comarcas de Castellón, 1931-1938, Universidad Jaume I, Castellón, 2006. VICENTE VILLANUEVA, Laura, Teresa Claramunt (1862-1931): pionera del feminismo obrerista anarquista, Fundación de Estudios Libertarios Anselmo Lorenzo, Madrid, 2006. VIDAL TUR, Gonzalo, Persecución religiosa. Provincia de Alicante. 1936-1939., Tip. Suc. de Such, Serra y Cía, Alicante, 1951. VILANOVA, Mercedes, Les majories invisibles: explotació fabril, revolució i repressió. 26 entrevistes, Icaria Editorial, Barcelona, 1995. VV.AA., «Dosier Anarquismo y Sindicalismo», Historia Social, 1 (1988). VV.AA., Mujeres Libres. Luchadoras libertarias, Fundación de Estudios Anselmo Lorenzo, Madrid, 1999. VV.AA., L'estat-nació i el conflicte regional: Joan Mañé i Flaquer, un cas paradigmàtic, 1823-1901, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, 2004. VV.AA., En defensa de la cultura: València capital de la República (1936-1937), Universitat de València, València, 2008. VV.AA., «Género y modernidad en España: de la Ilustración al liberalismo», Ayer, 2 (2010). VV.AA., Violencia roja y azul. España 1936-1950, Crítica, Barcelona, 2010. WALBY, Silvia, «Woman and Nation», en SMITH, A. D. (ed.), Ethnicity and Nationalism, International Studies in Sociology and Social Anthropology, Brill, Leiden, 1992, p. 324 y ss. YUSTA RODRIGO, Mercedes, Madres coraje contra Franco. La Unión de Mujeres españolas en Francia, del fascismo a la Guerra Fría (1841-1950), Cátedra, Madrid, 2008. YUSTA RODRIGO, Mercedes, «La construcción de una cultura política femenina desde el antifascismo (1934-1950)», en AGUADO, Ana y ORTEGA, Teresa María (eds.), Feminismos y antifeminismos. Culturas políticas e identidades de género en la España del siglo XX, Publicacions de la Universitat de València y de la Universidad de Granada, Valencia, 2011, pp. 253-281. YUYAL-DAVIS, Nira, «Gender and Nation», Ethnic and Racial Studies, vol 16, 4 (1993), pp. 621-632. ZAHONERO VIVÓ, José y OLAECHEA, Marcelino, Sacerdotes mártires (archidiócesis valentina, 1936-1939), Marfil, Alcoy, 1951. ZAMBRANA, Joan, La alternativa libertaria. Catalunya, 1976-1979, Edicions Fet a Mà, Badalona, 2000.	57b8cb3a-1190-4197-89ab-e36cc7d0a39c	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/spa_Latn/train	finepdfs	spa_Latn	1,568,004
PRAYER PLEDGE OF ALLEGIANCE MEETING CALLED TO ORDER ROLL CALL MAYOR'S AWARDS AND PROCLAMATIONS - Proclamation - National Foster Care Month – Greg and Tara Shepherd - Proclamation - National Kids to Parks Day - Certificate of Recognition – Gus and Aggie Monezis CITIZENS' REMARKS Executive Session shall be held only if a majority vote of the members of the governing body vote to hold an executive session and the items for consideration shall consist of any and all of those contained within West Virginia Code 6-9A-4 READING OF MINUTES - April 12, 2021 – Regular Council Meeting - April 20, 2021 – Public Hearing and Special Council Meeting FINANCE COMMITTEE COMMENTS/FINANCIAL REPORT UNFINISHED BUSINESS: 1. Second Reading of Ordinance No. 2152 to Amend the Traffic Control Map Ordinance No. 214, to Place a Stop Sign on Haley Drive at the Intersection of Haley Drive and Valley View Drive. (Councilman Weigel) 2. Second Reading of Ordinance No. 2153 to Amend the Traffic Control Map Ordinance No. 214, to Place a Stop Sign on Valley View Drive at the Intersection of Valley View Drive and Culler Road. (Councilman Weigel) 3. Second Reading of Ordinance No. 2154 Modifying Ordinance #1733 Implementing New Rules and Regulations for the Weirton Fire Department Personnel. (Councilman Connell) CITY OF WEIRTON MONDAY, MAY 10, 2021 COUNCIL MEETING – REGULAR OPEN TO THE PUBLIC 7:00 p.m. MILLSOP COMMUNITY CENTER – WEIRTON ROOM NEW BUSINESS: 1. A Resolution to Enter Into Contract for Fireworks Display for the City of Weirton's 2021 Fourth of July Observance ($17,000.00). (City Manager) 2. A Resolution to Enter Into Agreement for OM & R Cost Shared Program for Harmon Creek Watershed Structures ($10,000.00). (City Manager) 3. A Resolution to Enter Into Contract for the Purchase of Multifunction Imaging Systems for Various City Departments ($42,699.91). (City Manager) 4. A Resolution to Enter into a Facility Services Rental Service Agreement with Cintas Corporation for Floor Mats in the Weirton Municipal Building ($60.90 biweekly service). (City Manager) 5. A Resolution for the B-21 Community Development Block Grant (CDBG) ($417,720.00). (City Manager) 6. A Resolution Authorizing Participation in the Northern Panhandle Home Consortium for the Period of July 1, 2021 to June 30, 2022. (City Manager) 7. A Resolution to Authorize the City Manager to Submit an Application to the West Virginia Department of Transportation, Division of Highways, for the WV FY 2021 Industrial Access Road Program. (City Manager) 8. An Ordinance of the City of Weirton, West Virginia, Amending Part XIII, Chapter 1, Section 1301.01 of the Weirton Code of Ordinances to Delete References to the 2005 Unified Development Ordinance and Adopting a Unified Development Ordinance Update Dated May 2021 In Its Place. (City Manager) 9. An Ordinance Establishing that a Floodplain Exists and Requiring All Contractors, Persons, Partnerships, Businesses, And Corporations to Obtain a Permit for Development and the Construction, Substantial Improvement, or Relocation of any Building or Structure; Providing for Certain Minimum Standards for Construction Within the Floodplain Area and Setting Forth Special Procedures for Submission and Approval of Plans; and Establishing Penalties for any Person Who Fails to Comply With the Requirements or Provisions of this Ordinance. (City Manager) 10. A Resolution to Repair the 2017 Ford F-550 Sanitation Truck in the Sanitation Department at Public Works ($4,383.15). (City Manager) 11. A Resolution to Enter Into Contract for the Purchase of One (1) Speed Patrol Trailer for the Street Department at Public Works ($8,507.00). (City Manager) 12. An Ordinance Modifying Ordinance #1313, as Amended, Establishing New Minimum and Maximum Salary Levels of Specific Non-Union Municipal Employees Within Specific Departments of the City of Weirton General Fund and Adding/Eliminating Specific Positions. (City Manager) 13. A Resolution to Enter Into Contract with Court Solutions for Credit Card Processing Services to Collect Municipal Court Payments. (City Manager) 14. 15. 16. 17. 18. 19. A Resolution Re-Appointing Mr. George Ash to the Water Board for the City of Weirton. (Councilman Fracasso) A Resolution Re-Appointing Ms. Rose Volpi to the Housing Authority for the City of Weirton. (Mayor Miller) A Resolution Re-Appointing Mr. Rudy McAllister to the Housing Authority for the City of Weirton. (Mayor Miller) A Resolution to Terminate the Agreement with the Weirton Christian Center for the Recreational Use of Property Located at Virginia Avenue and Orchard Street (Virginia Avenue Playground). (City Manager) A Resolution to Authorize Revisions to the 2020-2021 Fiscal Year General Fund Budget. (City Manager) A Resolution to Authorize Revisions to the 2020-2021 Fiscal Year Coal Severance Fund Budget. (City Manager) CITY MANAGER AND DEPARTMENTAL REPORTS MAYOR AND COUNCIL COMMENTS/COMMUNICATIONS ADJOURNMENT PRAYER Weirton City Council Agenda 3 Regular Meeting 7:00 p.m. May 10, 2021 INFORMATIONAL COUNCIL MEETING Monday, May 10, 2021 MILLSOP COMMUNITY CENTER – WEIRTON ROOM 6:55 p.m.	<urn:uuid:a3a860d4-f21e-4c90-828f-3b1e67407cf9>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	5,190
\| Наименование на учебната дисциплина: \| Код: BREFT15 \| Семестър: 7 \| \|--------------------------------------\|-------------\|-------------\| \| Хидравлични елементи и системи \| \| \| \| Вид на обучението: \| Семестриален хорариум: \| Брой кредити: \| \|--------------------------------------\|------------------------\|---------------\| \| Лекции (Л) \| Л – 45 часа \| \| \| Лабораторни упражнения (ЛУ) \| ЛУ – 30 часа \| \| ЛЕКТОР(И): Доц. д-р инж. Александър Митов (ЕМФ), тел.: 965 2809, e-mail: firstname.lastname@example.org Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина за редовни студенти от специалност "Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника" на Енергомашиностроителен факултет, образователно – квалификационна степен "Бакалавър", професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Учебната дисциплина има за цел да запознае студентите с предназначението, устройството, действието, характеристиките и експлоатацията на основните устройства използвани в хидроздвижващата техника. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Основните теми: Предназначение, конструктивни особености и действие на - хидравлични дросели; клапани за налягане; регулатори наdebit; разпределители; хидравлични акумулатори; цилиндри; резервоари; филтри; кранове и други спомагателни хидравлични устройства. Дават се познания също така и върху основни схеми за управление и регулиране на скоростта на хидравлични цилиндри и хидромотори осигуряващи определена последователност или синхронизация на движениета. Разглеждат се също така и въпроси свързани с конструкцията, пресмятането и експлоатацията на хидравлични елементи и задвижващи системи. ПРЕДПОСТАВКИ: Необходими са задълбочени познания по учебните дисциплини: "Физика", "Механика на флуидите", "Машинни елементи", "Обемни флуидни машини" и "Автоматично регулиране и управление на флуидна техника. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекции, изнасяни с помощта на нагледни мултимедийни материали и специализиран симулиационен софтуер. Лабораторни упражнения, изпълнявани на лабораторни стендове с изготвяне на протоколи от студентите, които се проверяват от преподавателя и се защитават. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Писмен изпит в края на 7 (седми) семестър. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. Комитовски, М., Елементи на хидро-пневмозадвижването, Техника, София, 1985; 2. Москов, Н., С. Лазаров. Ръководство за лабораторни упражнения по хидро- и пневмозадвижване и управление. София, Техника, 1986; 3. Ангелов И. Атлас хидравлична техника за задвижване, регулиране и управление, С., Херон Прес, 2015, ISBN 978-954-580-353-6; 4. Findeisen, D., S. Helduser, ÖHydraulik, 6. Auflage, Springer-Vieweg, 2015. \| Наименование на учебната дисциплина: Хидравлични елементи и системи - проект \| Код: BREFT16 \| Семестър: 7 \| \|---\|---\|---\| \| Вид на обучението: \| Семестриален хорариум: часа \| Брой кредити: 3 \| ЛЕКТОР(И): Доц. д-р инж. Александър Митов (ЕМФ), тел.: 965 2809, e-mail: email@example.com Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина за редовни студенти от специалност "Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника" на Енергомашиностроителен факултет, образователно – квалификационна степен "Бакалавър", професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Дисциплината има за цел да разшири практико – приложният характер на знанията на студентите относно проектирането, конструирането и въвеждането в експлоатация на хидравлични елементи и системи за задвижване и управление. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Съставя се схема на конкретна хидравлична система по задание. Правят се основни пресмятания на конструктивните параметри на хидравличната система, свързани с избора на съответните хидравлични елементи. Пресмятат се статичните характеристики на един основен регулиращ елемент от системата (по задание) на базата на конкретни конструктивни параметри. Разработва се конструктивно решение на компоновката на цялата система. Разработва се инструкция за монтаж и експлоатация на хидравличната система. ПРЕДПОСТАВКИ: Необходими са задълбочени познания по учебните дисциплини: "Хидравлични елементи и системи" и "Машинни елементи". МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Съвместно с лектора студентите разработват курсов проект за изпълнение на хидравлична задвижваща система на базата на конкретно задание. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: В края на 7 (седми) семестър студентите защитават индивидуално пред лектора разработеният от тях курсов проект. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. Комитовски, М., Елементи на хидро - пневмоздвижването, Техника, София, 1985; 2. Ангелов И. Атлас хидравлична техника за задвижване, регулиране и управление, С., Херон Прес, 2015, ISBN 978-954-580-353-6; 3. Findeisen, D., S. Helduser, Ölhydraulik, 6. Auflage, Springer-Vieweg, 2015 \| Наименование на учебната дисциплина: Ветроенергетика и вятърни турбини \| Код: BREFT17 \| Семестър: 7 \| \|------------------------------------------------------------------------\|-------------\|-------------\| \| Вид на обучението: \| \| \| \| Лекции (Л) \| \| \| \| Лабораторни/семинарни упражнения (ЛУ/СУ) \| \| \| \| Курсова работа (КР) \| \| \| \| Семестриален хорариум: \| \| \| \| Л – 30 часа \| \| \| \| СУ – 15 часа \| \| \| \| ЛУ – 15 часа \| \| \| \| Брой кредити: \| \| \| \| 6 \| \| \| ЛЕКТОР(И): доц. д-р инж. Иван Дуков (ЕМФ), тел.: 965 2327, e-mail: firstname.lastname@example.org Гл. ас. д-р инж. Цветан Цалов (ЕМФ), тел.: 965 2315, e-mail: email@example.com Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина от учебния план за обучение на студенти за ОКС „бакалавър“, специалност “Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника”, професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Целта на обучението по учебната дисциплина „Ветроенергетика и вятърни турбини“ е студентите да получат теоретични и практически познания и умения в областта на вятърните турбини и ветроенергетиката, които да могат да използват при изработването, монтажа, експлоатацията, поддръжката и ремонта на вятърни турбини. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Изучават се основите на теорията и особеностите на работния процес във вятърните турбини с хоризонтална и с вертикална ос на въртене. Разглеждат се основните кинематични, конструктивни и технологични характеристики на елементите им и методите за тяхното оразмеряване. Изучават се съвременни конструкции на вятърни турбини, използвани в съвременната енергетика, техните характеристики, технико-икономически показатели, режимите им на работа и работата им в енергийната система. ПРЕДПОСТАВКИ: Обучението се основава на знанията, получени при изучаването на дисциплините: „Математика“, „Физика“, „Механика“, „Машинни елементи“ и „Механика на флуидите“. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекциите се омагьояват със схеми, конструкции и мултимедия. Лабораторните упражнения включват изследване за определяне на пълтността на мощността на вятъра и енергийни изследвания на различни видове вятърни турбини. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Писмен изпит след края на курса – 100%. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. Димитров, Д. и др. Възобновяеми източници на енергия. Изд. на ТУ София, София, 1999. 2. Тончев, Г. Вятърни електроцентрали. Ековат технологии, София, 2005. 3. Hau, E. Wind Turbines. Springer, 2013. ISBN 978-3-642-27151-9. \| Наименование на учебната дисциплина: Пневматични системи и автоматика \| Код: BREFT18 \| Семестър: 7 \| \|---------------------------------------------------------------\|-------------\|-------------\| \| Вид на обучението: Лекции (Л) Лабораторни упражнения (ЛУ) Курсова работа (КР) \| Семестриален хорариум: Л – 45 часа ЛУ –30 часа \| Брой кредити: 6 \| ЛЕКТОР(И): доц. д-р инж. Венцислав Василев(ЕМФ), тел.: 965 2313, e-mail: firstname.lastname@example.org Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина от учебния план за обучение на студенти за ОКС „бакалавър“, специалност “Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника”, професионално направление 5.1. Машинно инженерство, област 5. Технически науки.. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Целта на обучението по дисциплината “Пневматични системи и автоматика” е да запознае студентите с начините на действие, устройството и характеристиките на елементите, изграждащи автоматизирани пневматични задвижващи системи. Получените знания позволяват правилен избор на елементите и свързването им в такива системи. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Дисциплината “Пневматични системи и автоматика” обхваща устройството и функциите на пневматичните елементи за задвижване и управление, начина на изграждане и функциониране на базови и на автоматизирани пневматични системи. ПРЕДПОСТАВКИ: Необходими са познания от учебните дисциплини: “Висша математика”, “Физика”, “Теоретична механика” и “Механика на флуидите”. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Учебният материал се излага в лекции и упражнения, в които се използват нагледни материали, табла и схеми. В лабораторните упражнения студентите изработват протоколи на изпитвани елементи, проверявани от преподавателя и синтезират автоматизирани системи за пневмоздвижване. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Писмен изпит в края на семестъра. Курсова работа. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 11. Василев В. Свивък лекции по дисциплината в електронен вид. 2. Майкснер Х., Коблер Р. Въведение в пневматиката, Фесто дидактик, 1992;3. Хазенбринк, Коблер Р., Основи на автоматичното пневматично управление, Фесто дидактик, 1992;4. Pneumatik in Theorie und Praxis, Bosch, 2005. \| Наименование на учебната дисциплина: \| Код: BREFT19 \| Семестър: 7 \| \|--------------------------------------\|-------------\|-------------\| \| Хидропредаватели \| \| \| \| Вид на обучението: \| Семестриален хорариум: \| Брой кредити: \| \|--------------------------------------\|------------------------\|---------------\| \| Лекции (Л) \| Л – 30 часа \| 5 \| \| Лабораторни упражнения (ЛУ) \| ЛУ – 15 часа \| \| ЛЕКТОР(И): Доц. д-р инж. Александър Митов (ЕМФ), тел.: 965 2809, e-mail: email@example.com Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина за редовни студенти от специалност "Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника" на Енергомашиностроителен факултет, образователно – квалификационна степен "Бакалавър", професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Учебната дисциплина има за цел да запознае студентите с предназначението, принципите на действие, конструктивните особености, характеристиките, регулирането и приложението на хидродинамичните и хидростатичните предаватели и да използват тези познания за пресмятане и избор на подходящи хидродинамични и хидростатични предаватели и да определят съвместната им работа с първичните двигатели. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Основните теми: Предназначение, видове, особености, действие и приложение на хидропредавателите; устройство, особености, работен процес, характеристики и съвместна работа с първични двигатели на хидродинамичните предаватели – трансформатори, съединители и комплексни трансформатори; Структура, особености, характеристики и приложение на хидростатичните предаватели; Диапазон на преобразуване, параметри, регулиране и съвместна работа на хидростатичните предаватели с първични двигатели. ПРЕДПОСТАВКИ: Необходими са задълбочени познания по учебните дисциплини: "Механика на флуидите", "Водни турбини", "Турбопомпи", "Хидравлични елементи и системи", "Традиционни и алтернативни двигатели с вътрешно горене", "Обемни флуидни машини" и "Автоматично регулиране и управление на флуидна техника". МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекции, изнасяни с помощта на нагледни мултимедийни материали и специализиран симуляционен софтуер. Лабораторни упражнения, изпълнявани на лабораторни стендове с изготвяне на протоколи от студентите, които се проверяват от преподавателя и се защитават. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Писмен изпит в края на 7 (седми) семестър. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. Вълков, Д. Хидродинамични предаватели. София, Техника, 1979. 2. Грозев, Г., С. Стоянов, Г. Гужгудов. Хидро- и пневмомашини и задвижвания. София, Техника, 1990. 3. Гуськов, В. В. Гидро-пневмо-автоматика и гидропривод мобильных машин (объемные гидро- и пневмомашины и передачи). Минск, Вышэйшая школа, 1987. 4. Комисарик, С. Ф., Н. А. Ивановский. Гидравлические объемные трансмисии. Москва, МАШГИЗ, 1963; 5. Findeisen, D., S. Helduser, Ölhydraulik, 6. Auflage, Springer-Vieweg, 2015. \| Наименование на учебната дисциплина: \| Код: BREFT20 \| Семестър: 7 \| \|--------------------------------------\|-------------\|-------------\| \| Термопомпени системи \| \| \| \| Вид на обучението: \| Семестриален хорариум: \| Брой кредити: \| \|-------------------------------------\|------------------------\|---------------\| \| Лекции (Л) \| Л – 30 часа \| 4 \| \| Лабораторни/семинарни упражнения \| СУ – 0 часа \| \| \| (ЛУ/СУ) \| ЛУ – 10 часа \| \| ЛЕКТОР(И): доц. д-р инж. Мерима Златева (ЕМФ), тел.: 965 2209, e-mail: firstname.lastname@example.org Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина от учебния план за обучение на студенти за ОКС „бакалавър“, специалност “Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника”, професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: След завършване на курса студентите трябва да познават теоретичните принципи на работа на енергопреобразуващите системи с термопомпи и работните им цикли, да могат да ги прилагат при оценка на ефективността при използването им за оползотворяване на потенциала на възобновяемите енергийни източници и при приложението им в практиката. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Основни теми: Енергопреобразуващи системи с термопомпи; Работни цикли - обратен кръгов процес на Карно със студени пари; T-S и lgP-h диаграми, хладилен коефициент, коефициент на преобразуване; Компресорни термопомпи – отворени цикли, затворени цикли, работни вещества, компресорни термопомпени агрегати; Сорбиционни термопомпи – принципи на работа, класификация, абсорбиционни термопомпи, адсорбиционни термопомпи; Подсистема първичен енергоносител; Геотермална вода; Вода от морета и сладководни източници; Околна среда – подпочвени води, повърхностен земен слой, атмосферен въздух; Технологични енергоносители; Структурни схеми на термопомпи – бивалентна паралелна термопомпена система, бивалентна комбинирана термопомпена система; Методи за оценка на ефективността на енергопреобразуващи системи с термопомпа и др. ПРЕДПОСТАВКИ: Термодинамика, Топлопренасяне, Механика на флуидите. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекции с използване на мултимедийна система, лабораторните упражнения на специализирани стендове. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Текуща оценка - двучасов тест. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. John A. Duffie, Solar Engineering of Thermal Processes, 4th Edition. John Wiley&Sons, 2013, ISBN 978-0-470-87366-3; 2. Стамов, Ст. Справочник по отопление, климатизация и охлаждане, Част II, Отопление, топло- и газоснабдяване, Техника, София, 2001, ISBN 954-03-0601-9; 3. Glassley W.E., Geothermal Energy, Taylor&Francis Group, LLC, 2015, ISBN 978-1-4822-2174-9; 4. Grassi, W., Heat Pumps – Fundamentals and Applications, Springer, 2018, ISBN 1865-3529. \| Наименование на учебната дисциплина: Технология на производството на флуидна техника \| Код: BREFT21 \| Семестър: 8 \| \| --- \| --- \| --- \| \| Вид на обучението: Лекции (Л) Лабораторни упражнения (ЛУ) \| Семестриален хорариум: Л – 20 часа ЛУ – 10 часа \| Брой кредити: 4 \| ЛЕКТОР(И): доц. д-р инж. Александър Митов (ЕМФ), тел.: 965 2809, e-mail: email@example.com Гл. ас. д-р инж. Цветан Цалов (ЕМФ), тел.: 965 2315 e-mail: firstname.lastname@example.org Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина от учебния план за обучение на студенти за ОКС „бакалавър“, специалност “Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника”, професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Целта на обучението по дисциплината е студентите да получат теоретични и практически познания и умения в областта на технологията на производството на флуидна техника, които да могат да прилагат успешно при изработването, монтажа, поддръжката и ремонта на тази техника. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Основните теми разглеждани в дисциплината са: Технологични особености при производството на флуидна техника; Технологии за изработване, измерване, контрол и монтаж на едрогабаритни детайли и възли; Технологии за изработване на прецизни повърхности и спрегнати детайли; Технологии за изработване и монтаж на детайли и възли на хидравлични и пневматични турбомашини, на флуидни обемни машини и на флуидни елементи за задвижване и управление. ПРЕДПОСТАВКИ: За обучението по дисциплината са необходими познания по дисциплините: „Физика“, „Химия“, „Материалознание“, „Машинни елементи“, „Обемни флуидни машини“, „Водни турбини“, „Дигитални производствени технологии“, „Инженерна метрология“, „Турбопомпи, турбокомпресори и вентилатори“, „Хидравлични елементи и системи“, „Пневматични системи и автоматика“ и „Хидропредаватели“. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекции с използване на схеми, конструкции, макети. Лабораторни упражнения в които се обработват лопатки за работни колела на водни турбини, разглеждат се особеностите и се извършва слобяване, разглобяване и монтаж на хидравлични турбомашини, монтаж на хидравлични машини и системи. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Писмен изпит след края на осми семестър – 100%. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. Броновский, Г., А. Гольдфарб, Р. Фасулати. Технология гидротурбостроения. Машиностроение, Ленинград, 1978. 2. Кабаков, М. Г., С. П. Стесин. Технология производства гидроприводов, Машиностроение, Москва, 1974. 3. Тенчев, Б., Г. Кукушев. Технология на хидравличните системи в машиностроенето, Техника, София, 1971. 4. Murrenhoff, H. Fundamentals of Fluid Power. Shaker-Verlag, 2014.. \| Наименование на учебната дисциплина: Водопречистващи съоръжения и тръбен транспорт \| Код: BREFT22 \| Семестър: 8 \| \| --- \| --- \| --- \| \| Вид на обучението: Лекции (Л) Лабораторни упражнения (ЛУ) \| Семестриален хорариум: Л – 30 часа ЛУ – 20 часа \| Брой кредити: 5 \| ЛЕКТОР(И): Доц. д-р инж. Иван Дуков (ЕМФ), тел.: 965 2327, e-mail: email@example.com Доц. д-р инж. Огнян Бекриев (ЕМФ), тел.: 965 2567, e-mail: firstname.lastname@example.org Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина от учебния план за обучение на студенти за ОКС „бакалавър“, специалност “Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника”, професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: След завършване на курса студентите ще получат знания за основните методи, технологичните схеми и съоръженията за обработка и пречистване на природните и отпадни води и по теорията и приложенията на различните системи за хидро- и пневмотранспорт. Тези знания ще им послужат основно при избора и експлоатацията на разглежданите съоръжения и системи. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Основни теми: Водопотребление; Водоизточници; Качество на водите; Замърсвания; Основни методи и технологични схеми; Утаяване – теория и приложение; Хидроциклони; Филтриране – теория и приложение, напорни и безнапорни филтри; Аерация; Разбъркване в течна среда – теория и приложение. Области на приложение на хидравличен и пневматичен транспорт в промишлеността. Основни параметри при хидротранспорт. Помпи използвани при хидротранспорт. Характеристики на центробежни помпи при хидротранспорт. Основни параметри при реализиране на пневмотранспорт. ПРЕДПОСТАВКИ: Физика, Химия, Механика на флуидите, Турбопомпи, турбокомпресори и вентилатори. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекции с използване на слайдове, лабораторните упражнения с протоколи и защита. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Две едночасови писмени текущи оценки в средата и края на семестъра (общо 80%), лабораторни упражнения (20%) ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. Дуков, И. Водопречистващи съоръжения. ТУ-София, 2012; 2. Wilson, K., Slurry Transport Using Centrifugal Pumps. Springer Science & Business Media 2013, ISBN 9780387232638; 3. Mills, D., Pneumatic Conveying Design Guide, Butterworth-Heinemann 2013, ISBN: 9781483112176. \| Наименование на учебната дисциплина: Възобновяеми енергийни технологии и околнна среда \| Код: BREFT23 \| Семестър: 8 \| \| --- \| --- \| --- \| \| Вид на обучението: Лекции (Л) Семинарни упражнения (СУ) \| Семестриален хорариум: Л – 30 часа СУ – 10 часа \| Брой кредити: 4 \| ЛЕКТОР(И): доц. д-р инж. Детелин Марков (ЕМФ), тел.: 965 3305, e-mail: email@example.com Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина от учебния план план за обучение на студенти за ОКС „бакалавър“, специалност “Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника”, професионално направление 5.1 Машиностроене, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Целта на дисциплината е да запознае студентите с основни аспекти от физиологията на човека, с компонентите и факторите на околната среда, с влиянието на човека върху околната среда, с влиянието на околната среда върху човека, с елементите на вътрешната среда, с влиянието на вътрешната среда върху здравето, комфорта, работоспособността и производителността на нейните обитатели, с процедурите за мониторинг и оценка на вътрешната среда. Всичко това е предпоставка за повишаване на инженерната култура на студентите по отношение на взаимодействието на човека с околната среда. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Курсът се състои от следните модули: Въведение във физиологията на човека, Компоненти и фактори на околната среда, Взаимодействие на човека с околната среда, Вътрешна среда, Стандарти за проектиране на вътрешната среда, Процедури за оценка и категоризация на вътрешната среда. ПРЕДПОСТАВКИ: Механика на флуидите, Темодинамика, Топломасообменни процеси, Математика, Физика. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекции с използване на слайдове и демо-програми, семинарни упражнения–решаване на практически задачи под ръководството на асистента. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Дисциплината приключва с изпит. Продължителността на изпита е 3 часа. Студентите развиват кратки въпроси и решават задачи. Правилните отговори на въпросите носят 70 точки, а вярно решените задачи носят 30 точки. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: Записки от лекциите. \| Наименование на учебната дисциплина: Традиционни и алтернативни двигатели с вътрешно горене \| Код: BREFT24 \| Семестър: 8 \| \| --- \| --- \| --- \| \| Вид на обучението: Лекции (Л) \| Семестриален хорариум: Л – 20 часа \| Брой кредити: 4 \| \| Лабораторни упражнения (ЛУ) \| СУ – 0 часа \| \| \| \| ЛУ – 20 часа \| \| ЛЕКТОР(И): Доц. д-р инж. Пламен Пунов (ФТ), тел.: 965 2374, e-mail: firstname.lastname@example.org Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна учебна дисциплина от учебния план за обучение на студенти за ОКС „бакалавър“, специалност “Възобновяеми енергийни технологии и флуидна техника”, професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Придобиване на основни познания от теорията и конструкцията на традиционни и алтернативните ДВГ, разглеждане на действителните процеси в ДВГ, особеностите на горенето и смесообразуване, снемане на характеристиките, анализ на конструктивните им особености и съвместната работа с други машини (помпи, генератори и др.) ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Дисциплината запознава студентите с процесите, които се извършват в буталните двигатели с вътрешно горене (ДВГ) свързани с превръщането на топлинната енергия в механична, начините за тяхното организиране и пътищата за усъвършенстването им. Разглеждат се действителните цикли на буталните ДВГ, индикаторните и ефективните показатели, режимите на работа и характеристиките им. Отделя се внимание на смесообразуването и образуването на токсични вещества в цилиндра и концентрацията им в отработилите газове на ДВГ и на начините за тяхното намаляване. Във втората част студентите се запознават с конструктивните особености на коляно-мотовилковия и газо-разпределителния механизъм. ПРЕДПОСТАВКИ: Дисциплината се основава на знанията, придобити по дисциплините: Математика, Физика, Химия, Материалознание, Механика, Механика на флуидите, Съпротивление на материалите, Топлотехника, Машинни елементи, ТММ, Електротехника и електроника и др. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекции, изнасяни с помощта на видеопроектор. Лабораторни упражнения, завършват с изготвянето на протоколи, проверявани от преподавателя. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Писмен изпит в края на семестъра. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. Евтимов Т., Пунов П., Михайлов Ф., Двигатели с вътрешно горене, ТУ-София, 2014. 2. Станимиров С.И. Двигатели с вътрешно горене. Свързът лекции за студентите от ЕМФ, 2008. 3. Димитров П.И. Двигатели с вътрешно горене - I част (Теория на ДВГ). Технически университет – София, 1999. 4. Димитров П.И. Ръководство за лабораторни упражнения по ДВГ. Технически университет – София. 1996. 5. Евтимов Т. Ръководство за лабораторни упражнения по автогротории и карни двигатели. ТУ. София, 1992 г.. 6. Heywood J.B., Internal combustion engine fundamentals, McGraw Hill, 1988. 7. Pulkrabek W, Engineering fundamentals of the internal combustion engines, Prentice Hall, 2003 \| Наименование на учебната дисциплина: Механизация в обекти за ВЕТ \| Код: BREFT25 \| Семестър: 8 \| \|---------------------------------------------------------------\|-------------\|-------------\| \| Вид на обучението: Лекции (Л) Лабораторни/семинарни упражнения (ЛУ/СУ) \| Семестриален хорариум: Л – 20 часа СУ – 0 часа ЛУ – 10 часа \| Брой кредити: 3 \| ЛЕКТОР(И): проф. дтн инж. Веско Панов (МФ), тел.: 965 26-08, e-mail: email@example.com Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Задължителна дисциплина за редовни и задочни студенти по специалност „ВЪЗОБНОВЯЕМИ ЕНЕРГИЙНИ ТЕХНОЛОГИИ И ФЛУИДНА ТЕХНИКА” на Енергомашиностроителен Факултет на ТУ-София за образователно-квалификационна степен “бакалавър”, професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Целта е студентите да усвоят основни знания за технико-икономическите показатели, конструкцията, кинематичните, силовите, якостните и енергетичните преобразвания на строителните машини и на базата на сравнителен анализ, теоретични и експериментални методи да извършват избор на оптимални конструктивни решения. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Предмет на дисциплината е техниката прилагана при пътното, гражданското, промишленото и иригационното строителство и енергийните централи. Основни теми са: Гъвкави елементи за товарни операции, Полиспастни системи, Механизъм за повдигане и механизъм за придвижване Работна среда - физико-механични свойства на почвите; Взаимодействие на работните органи с работната среда – сили на рязане и копане; Процеси на уплътняване на почвите; Основни технико-икономически характеристики; Системите за задвижване и управление на подемно-транспортни и строителни машини; Техните ходови съоръжения; Работни органи на строителни машини; Кинематичен и силов анализ на работни съоръжения и механизми на подемно-транспортни и строителни машини; Теоретични основи за пресятане на строителни машини. ПРЕДПОСТАВКИ: Необходими са познания по Математика, Статика и Кинематика. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекции изнасяни с помощта на макети, проспектни материали, диапозитиви, табла и слайдове. Лабораторни упражнения, изпълнявани по ръководства за лабораторни упражнения и протоколи, разработвани от студентите и проверявани от преподавателя. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Две едночасови писмени текущи оценки в средата и края на семестъра. ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. ДИВИЗИЕВ В., И.КОЛАРОВ, М.ПРОДАНОВ, П.КАРАИВАНОВ. Подемно-транспортни машини и системи, С.,Техника, 1993.; 2. ПЕНКОВ, Б., Подемно-транспортни машини, Габрово, 2006г.; 3. Данчев, Д., Д. Христов. Основи на пътни и строителни машини, С, Техника, 1990; 4. Волков Д. Машины для земляных работ, М., Машиностроение, 1992; 5. Баловнев В., Дорожно-строительные машины и комплексы, М., Машиностроение, 1991. \| Наименование на учебната дисциплина: \| Код: FaSPR07 \| Семестър: 7 \| \|--------------------------------------\|-------------\|-------------\| \| Вид на обучението: \| \| \| \| Лекции (Л) \| \| \| \| Лабораторни/семинарни упражнения \| \| \| \| (ЛУ/СУ) \| \| \| Семестриален хорариум: - Л – 0 часа - СУ – 0 часа - ЛУ – 0 часа Брой кредити: 1 ЛЕКТОР(И): Секция „Индивидуални спортове и спортни игри“ доц. д-р Велизар Лозанов; ст.пр. Румяна Ташева; ст.пр. Мариана Томова; ст.пр. д-р Капка Василева; ст.пр. Петя Арбова; доц. д-р Милена Лазарова; ст.пр. Валентин Велев; ст.пр. д-р Димитър Димов; доц. д-р Мая Чипева; ст.пр. Милчо Узунов; ст.пр. д-р Георги Божков; ст.пр. д-р Добрина Шаламанова; преп. Лъчезар Рангелов, преп. Александър Капитански Секция „Водни и планински спортове“ ст.пр. Александър Александров; доц. д-р Ася Цьрова – Василева; ст.пр. Красимира Иванова-Кунзова; ст.пр. Тодор Стефанов; ст.пр. Георги Палазов; ст.пр. Янита Райкова; ст.пр. Вихрен Пейчев; ст.пр. Дойчин Ангелов; преп. Косю Локмаджиев (ДФВС), тел.: 965 2300, e-mail: firstname.lastname@example.org Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Факултативна дисциплина за редовните студенти от всички специалности на ТУ-София за образователната степен “Бакалавър”. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Студентите се обучават по гъвкава модулна система, съобразена с техните възможности и желания /избор на спорт/. Програмите позволяват усъвършенстване на уменията от средното образование и начално обучение по избрания спорт. Студентите получават и задълбочени познания по съответния спорт. Спортният комплекс на ТУ-София позволява да се провеждат много видове спорт. Заедно със спортовете практикувани извън спортния комплекс, студентите се обучават и усъвършенстват по 18 вида спорт. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: При структурирането на учебното съдържание се използва практически комуникативен подход съобразен с функционалните и физически възможности на студентите. Модулният принцип позволява усвояване на спортни умения в дадения спорт. ПРЕДПОСТАВКИ: МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Провеждат се тестове за физическа дееспособност. Тестове за уменията и двигателните навици по вида спорт.. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Две едночасови писмени текущи оценки в средата и края на семестъра (общо 62%), лабораторни упражнения (18%), курсова работа с две задачи (20%). ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: Методически помагала и правилници по видове спорт. \| Наименование на учебната дисциплина: Мениджмънт на малки и средни предприятия \| Код: FaBREFT02 \| Семестър: 7 \| \| --- \| --- \| --- \| \| Вид на обучението: Лекции (Л) Семинарни упражнения (СУ) \| Семестриален хорариум: Л – 30 часа СУ – 15 часа \| Брой кредити: 3 \| ЛЕКТОР(И): Доц. д-р Гергана ХРИСТОВА (СФ), тел.: 965 3733, e-mail: email@example.com Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Факултативна учебна дисциплина от учебния план за обучение на студенти за ОКС „бакалавър“, специалност “Възновяеми енергийни технологии и флуидна техника”, професионално направление 5.1 Машинно инженерство, област 5. Технически науки. ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Учебната дисциплина “Мениджмънт на малки и средни предприятия” (ММСП) има за цел да даде на студентите от бакалавърската образователно-квалификационна степен базови знания в областта на мениджмънта на индустриалните организации. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: Учебното съдържание се фокусира върху въпросите за същността на МСП и тяхната вътрешна и външна среда. Разглежда се развитието на управленската теория и интегрирането на класическите мениджърски идеи в съвременния мениджмънт, основните управленски функции (планиране, организиране, контролиране и ръководене) и процесите на вземане на решение и управленски комуникации. ПРЕДПОСТАВКИ: Използват се знанията получени по икономико-мениджърски дисциплини от учебния план. МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Лекциите включват теоретичен материал и беседване със студентите по задавани от тях въпроси, както и използване на примери от мениджърска практика на индустриалните и бизнес организацииите. Лекциите се омагьосва чрез използването на слайдове. В упражненията се провежда събеседване въз основа на учебни тестове и разработване на казуси с приложен характер. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: - ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: 1. Ганчев, П., Христова, Г., Организационен мениджмънт, Издателство „СОФТТРЕЙД“ София, 2017; 2. Ганчев, П., Основи на мениджмънта, Издателство „СОФТТРЕЙД“ София, 2008; 3. Ганчев, П., Проектиране на системи за управление, Изд. „СОФТТРЕЙД“, С., 2008; 4. Христова, Г., Истатков, М., Ръководство по „Организационен мениджмънт“, Издателство „СОФТТРЕЙД“ София, 2018; 5. Мескон, М., Альберт, М., Хедоури, Ф., Основи мениджмента, Дело, Москва, 1992; 6. Daft, R., Management, Kindle Edition, USA, 2010; 7. Drucker, P., Management, Prentice Hall International Editions, USA, 2009; 8. Blanchard, K., Johnson, S., The One Minute Manager, Publisher: William Morrow, 2003; 9. Cole, G. A., Management, Theory and Practice, DP Publishing Ltd. L., 2011; 10. Hannagan, T., Management: Concepts & Practies, Prentice Hall; 5th edition, 2009; 11. Burrow, J., Kleindl., B., Business Management, South-Western; 13 edition, 2013. \| Наименование на учебната дисциплина: \| Код: FaSPR08 \| Семестър: 8 \| \|--------------------------------------\|-------------\|-------------\| \| Вид на обучението: \| \| \| \| Лекции (Л) \| \| \| \| Лабораторни/семинарни упражнения \| \| \| \| (ЛУ/СУ) \| \| \| Семестриален хорариум: - Л – 0 часа - СУ – 0 часа - ЛУ – 0 часа Брой кредити: 1 ЛЕКТОР(И): Секция „Индивидуални спортове и спортни игри“ доц. д-р Велизар Лозанов; ст.пр. Румина Ташева; ст.пр. Мариана Томова; ст.пр. д-р Капка Василева; ст.пр. Петя Арбова; доц. д-р Милена Лазарова; ст.пр. Валентин Велев; ст.пр. д-р Димитър Димов; доц. д-р Мая Чипева; ст.пр. Милчо Узунов; ст.пр. д-р Георги Божков; ст.пр. д-р Добринка Шаламанова; преп. Лъчезар Рангелов, преп. Александър Капитански Секция „Водни и планински спортове“ ст.пр. Александър Александров; доц. д-р Ася Цьрова – Василева; ст.пр. Красимира Иванова-Кунзова; ст.пр. Тодор Стефанов; ст.пр. Георги Палазов; ст.пр. Янита Райкова; ст.пр. Вихрен Пейчев; ст.пр. Дойчин Ангелов; преп. Косю Локмаджиев (ДФВС), тел.: 965 2300, e-mail: firstname.lastname@example.org Технически университет-София СТАТУТ НА ДИСЦИПЛИНАТА В УЧЕБНИЯ ПЛАН: Факултативна дисциплина за редовните студенти от всички специалности на ТУ-София за образователната степен "Бакалавър". ЦЕЛИ НА УЧЕБНАТА ДИСЦИПЛИНА: Студентите се обучават по гъвкава модулна система, съобразена с техните възможности и желания /избор на спорт/. Програмите позволяват усъвършенстване на уменията от средното образование и начално обучение по избрания спорт. Студентите получават и задълбочени познания по съответния спорт. Спортният комплекс на ТУ-София позволява да се провеждат много видове спорт. Заедно със спортовете практикувани извън спортния комплекс, студентите се обучават и усъвършенстват по 18 вида спорт.. ОПИСАНИЕ НА ДИСЦИПЛИНАТА: При структурирането на учебното съдържание се използва практически комуникативен подход съобразен с функционалните и физически възможности на студентите. Модулятният принцип позволява усвояване на спортни умения в дадения спорт. ПРЕДПОСТАВКИ: МЕТОД ЗА ПРЕПОДАВАНЕ: Провеждат се тестове за физическа дееспособност. Тестове за уменията и двигателните навици по вида спорт.. МЕТОДИ НА ИЗПИТВАНЕ И ОЦЕНЯВАНЕ: Две едночасови писмени текущи оценки в средата и края на семестъра (общо 62%), лабораторни упражнения (18%), курсова работа с две задачи (20%). ЕЗИК НА ПРЕПОДАВАНЕ: български ПРЕПОРЪЧИТЕЛНА ЛИТЕРАТУРА: Методически помагала и правилници по видове спорт..	<urn:uuid:a02c8ffb-fd5c-4ed4-968e-2fd2ca29fb48>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/bul_Cyrl/train	finepdfs	bul_Cyrl	37,889
Silkeborg Cykle Ring Motion Vedtægter Punkt 1 Klubbens formål er at øge interessen for motionscykling ved sportslig og selskabelige arrangementer. Klubben er medlem af DCU`s motionssektion. Punkt 2 Som medlemmer kan optages personer, der har interesse for motionscykling. Der kan desuden optages passive medlemmer uden stemmeret. Punkt 3 Et ansøgende medlem kan nægtes medlemskab, såfremt 2/3 af bestyrelsens medlemmer bestemmer sig herfor. Et nægtet medlemskab kan appelleres til prøvelse på førstkommende ordinære generalforsamling. Punkt 4 Det årlige kontingent fastsættes på generalforsamlingen og indbetales helårligt. Har et medlem ikke betalt kontingent senest en måned efter forfald, kan den pågældendes medlemskab slettes, og stemmeret på generalforsamlingen fortabes. Udmeldelse af klubben skal ske skriftligt til kassereren. Punkt 5 Klubbens regnskabsår er 1/10 – 30/9. Første regnskabsår udgør perioden fra stiftelsen til 30/9 1995. Punkt 6 Klubben tegnes af den samlede bestyrelse i forening. Punkt 7 Generalforsamlingen er klubbens øverste myndighed. Ordinær generalforsamling afholdes i november måned, og indkaldes med 14 dages varsel pr. brev eller mail. Forslag, der ønskes behandlet på den ordinære generalforsamling, skal skriftligt være bestyrelsen i hænde senest 4 dage før. Punkt 8 Generalforsamlingen afgør sager ved simpelt flertal. Dog kræver ændringer af vedtægter at 4/5 af de fremmødte, stemmeberettigede medlemmer stemmer for. Såfremt et medlem ønsker det, skal der afholdes skriftlig afstemning. Punkt 9 Ekstraordinær generalforsamling afholdes, hvis bestyrelsen skønner det påkrævet, eller hvis 1/5 af de aktive medlemmer skriftligt anmoder om det. Anmodning om afholdelse af ekstraordinær generalforsamling med angivelse af dagsorden tilstilles bestyrelsen. Denne er herefter forpligtet til at indkalde til ekstraordinær generalforsamling senest 8dage efter modtagelsen af anmodningen. Indkaldelse sker efter retningslinjerne i pkt. 7. Afgørelser træffes i.h.t bestemmelserne i pkt. 8. Punkt 10 Klubben ledes af en bestyrelse på minimum 3 medlemmer (formand, kasserer og sekretær); ved et lige antal medlemmer i bestyrelsen, har formanden 2 stemmer. På en iflg. vedtægterne indkaldt generalforsamling vælges bestyrelsesmedlemmerne for 2 år ad gangen. På generalforsamlingen vælges ligeledes 1 suppleant til bestyrelsen, samt en revisor og en revisorsuppleant. Disse valg er for 1 år ad gangen. Beslutninger i bestyrelsen træffes ved simpelt flertal. Punkt 11 Følgende dagsorden skal gennemgås på den ordinære generalforsamling: 1. Valg af dirigent. 2. Bestyrelsens beretning for det forløbne år. 3. Fremlæggelse af det reviderede regnskab. 4. Behandling af indkomne forslag. 5. Fastsættelse af kontingent. 6. Valg af bestyrelsesmedlemmer. 7. Valg af bestyrelsessuppleanter. 8. Valg af revisor og revisorsuppleant. 9. Eventuelt Punkt 12 Klubben hæfter kun for påtagne forpligtelser med den til enhver tid værende formue. Hverken klubbens medlemmer eller bestyrelse kan gøres personlig ansvarlig for trufne beslutninger. Punkt 13 Klubbens formue skal til enhver tid være anbragt i et anerkendt pengeinstitut. Punkt 14 Ophævelse af klubben kan kun ske på en ekstraordinær generalforsamling, hvor der kræves mindst halvdelen af de aktive medlemmers fremmøde. Af de fremmødte aktive medlemmer kræves 4/5 flertal for ophævelse. Såfremt der ikke på den ekstraordinære generalforsamling kan træffes bestemmelser om en ophævelse, kan der indkaldes til en ny generalforsamling, hvor en ophævelse kan ske ved simpel flertal. I tilfælde af foreningens opløsning skal den formue, der er i behold, anvendes til cykelsportens fremme i Silkeborg kommune. Vedtaget på generalforsamlingen den 27. november 2002 Ændret den 27. november 2006 Ændret den 26. november 2007 Ændret den 23. november 2009 Ændret den 2. november 2011 Ændret den 25. oktober 2012 Ændret den 2. november 2015 2	<urn:uuid:ef923579-adbb-42c9-8529-28bffc51a416>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/dan_Latn/train	finepdfs	dan_Latn	3,944
La elevene gå på undringsjakt! Undringsjakt er en morsom måte å hjelpe elevene med å finne spørsmål om noe som er nært dem. Da er hver elev aktiv, opplever frihet og får brukt sansene sine. Aktiviteten passer godt fra 1.–7. klasse. Elevene skal ut på jakt etter noe de lurer på. Skoleområdet, både ute og inne, er et fint område å gjennomføre undringsjakt på. Før jakten Dere bør ha en idémyldring om hvor jakten kan foregå. Aktuelle steder kan være skolegården, fotballbanen, klatrestativene, biblioteket, gangene utenfor klasserommene, klasserommet, gymsalen… Denne samtalen er viktig for å skape et engasjement og for å gjøre en avtale om hvor det er greit og hvor det ikke er greit å gå. Elevene bør bevisstgjøres om hvilken tillit de blir gitt, når de får gå på undringsjakt. Gjør en tidsavtale med elevene. Cirka 30 minutter kan være passelig tid for en undringsjakt. Det er bedre å gjenta aktiviteten en annen dag enn å la en jakt vare for lenge. Under jakten La elevene gå i små grupper slik at de kan undre seg sammen og inspirere hverandre. Gi hver gruppe en bunke med små ark (15–30 stk.). Når elevene er på undringsjakt og det dukker opp et spørsmål, skriver de det ned med en gang. Det skal være ett spørsmål pr. ark. Be elevene lete etter noe de synes er rart, eller noe de ikke skjønner. Noe de lurer på! Etter jakten Når elevene kommer tilbake fra undringsjakten, samler du inn lappene med spørsmål. Det er fint om elevene får tid til å fortelle om noen av spørsmålene som har dukket opp. Det synes de er gøy, og på den måten kan de inspirere hverandre. I etterkant av undringsjakten må du lese gjennom spørsmålene. Et eksempel på et spørsmål fra en undringsjakt er: «Hvorfor er det så rotete i 5.- og 6.-klassegangen, og ikke i 2.-klassegangen?» Det kan være nyttig å plukke ut noen av spørsmålene (5–10 stk.) som kan være interessante forskningsspørsmål. Så kan elevene trene på å lage hypoteser. De forteller altså hva de tror er svaret på spørsmålet før de har forsket. Still spørsmålet i du-form, for eksempel: «Hvorfor tror du det er så rotete i 5.- og 6.-klasse gangen og ikke i 2.-klassegangen?» Slik får elevene tenkt nøye gjennom flere aktuelle forskningsspørsmål. Ved å lytte til elevene kan du få informasjon om hva som kan være inter essant å forske på. Hvis de viser engasjement og lager gode hypoteser til et spørsmål, kan dette være et aktuelt forskningsspørsmål. Undringsjakt i lekse Undringsjakt kan også gjennomføres som lekse arbeid. Oppfordre elevene til å samarbeide med klassekamerater eller ta med noen i familien på undringsjakt. Det er best å gjøre undringsjakt på skolen før elevene gjør det hjemme. Det kan være lurt å begrense området når de yngste elevene går på undringsjakt, og heller gjennomføre aktiviteten flere ganger på ulike områder. Du kan være sekretær for de elevene som trenger skrivehjelp. Før undringsjakten starter, stiller du deg et sentralt sted og avtaler at de som vil ha skrivehjelp, kommer til deg hver gang de har funnet et spørsmål.	<urn:uuid:a43e9c59-edb1-47cb-8a05-e22628fd09df>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/nob_Latn/train	finepdfs	nob_Latn	3,021
WYMAGANIA EDUKACYJNE NA POSZCZEGÓLNE OCENY Z INFORMATYKI W KLASIE 8 opracowane na podstawie podręcznika Informatyka Europejczyka. Podręcznik do informatyki dla szkoły podstawowej. Klasa 8. Uwaga: Aby otrzymać ocenę wyższą, uczeń musi również opanować wiedzę i umiejętności wymagane na oceny niższe. Każdy uczeń zobowiązany jest do znajomości i przestrzegania regulaminu pracowni komputerowej Rozdział 1. Rozumienie, analizowanie i rozwiązywanie problemów Rozdział 2. Programowanie i rozwiązywanie problemów z wykorzystaniem komputera i innych urządzeń cyfrowych Rozdział 3. Realizacja projektów z wykorzystaniem komputera, aplikacji i urządzeń cyfrowych Rozdział 4. Posługiwanie się komputerem, urządzeniami cyfrowymi i sieciami komputerowymi. Przestrzeganie prawa i zasad BHP Ocenę niedostateczną otrzymuje uczeń, który nie sprostał wymaganiom na ocenę dopuszczającą.	<urn:uuid:96282414-e003-42e1-b4f7-c63e7c82dead>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/pol_Latn/train	finepdfs	pol_Latn	877
© 2021 by Jackson Ang’ong’a. All rights reserved. TOWARDS SYNTHETIC RYDBERG LATTICES WITH OPTICAL TWEEZER ARRAYS BY JACKSON ANG’ONG’A DISSERTATION Submitted in partial fulfillment of the requirements for the degree of Doctor of Philosophy in Physics in the Graduate College of the University of Illinois Urbana-Champaign, 2021 Urbana, Illinois Doctoral Committee: Associate Professor Virginia Lorenz, Chair Associate Professor Bryce Gadway, Director of Research Professor Vidya Madhavan Professor Paul Kwiat Trapped neutral atoms in optical tweezers have emerged as a viable platform for quantum simulation, metrology and quantum information processing due to their simple design yet versatile application. Recent developments in loading, cooling and re-arrangement techniques have been combined with Rydberg interactions and have led to insightful studies of quantum many-body phenomena based on analog simulation of Ising and XY models. So far, such systems have mostly been limited to interactions that involve one or two Rydberg states. Concurrently, synthetic lattices have also emerged as a viable platform for quantum simulation of many-body systems through site-by-site engineering of many-body Hamiltonians. Synthetic lattices feature both full spectroscopic control and tunability of every single-body term in the simulated Hamiltonian and thereby enable a bottom-up approach to studying emergent phenomena when combined with interactions. In our experiment, we bring the idea of synthetic lattices to a system of potassium atoms trapped in optical tweezer arrays, where tweezer-trapped atoms are excited to a Rydberg state followed by applying multi-tone microwave fields to drive transitions to neighboring Rydberg levels. While such a synthetic lattice can be used to study topology and disorder in 1D, our system allows us to bring Rydberg interaction into the picture and study the interplay between topology, disorder and interactions. One novel phenomenon that has been identified to appear in such a system is the spontaneous formation of quantum strings in the synthetic dimension. This work also presents some technical studies on cooling and imaging of single atoms in optical tweezers in preparation for Rydberg excitation. Specifically, we demonstrate a simple approach to in-trap imaging which involves using a near-detuned (780 nm) optical tweezer, which leads to relatively minor differential (ground vs. excited state) Stark shifts. We demonstrate that simple and robust loading, cooling, and imaging can be achieved through a combined addressing of the D1 (770 nm) and D2 (767 nm) transitions. While imaging on the D2 transition, we can simultaneously apply Λ-enhanced gray molasses (GM) on the D1 transition, preserving low backgrounds for single-atom imaging through spectral filtering. Using D1 cooling during and after trap loading, we demonstrate enhanced (75%) loading efficiencies as well as cooling to low temperatures ($\approx 15 \mu$K). These results suggest a simple and robust path for loading and cooling large arrays of potassium atoms in optical tweezers, through the use of resource-efficient near-detuned optical tweezers and GM cooling. For Juma, Sellah, Charlie, Zippy and Joseph First I would like to thank my advisor Bryce Gadway for guidance throughout my time at Illinois. Thank you for teaching me how to think as an experimentalist, how to select useful experimental questions to be addressed and for equipping me with the skills to investigate these. Thank you for always finding a way to keep the experiment going especially at difficult times. I would like to thank Jake Covey for inspiring carefulness and experimental rigor, that enabled us to make rapid progress at the later stages of the experiment. Your ability to ask the questions that do matter and useful suggestions have helped propel the project forward. Special thanks to Brian DeMarco for very important advice regarding different experimental challenges. Your vast knowledge on experimental tricks of the cold atom trade was invaluable for getting our experiment to run more smoothly and efficiently. Special thanks to Zejun Liu, who was instrumental in the development of both potassium experiments in our lab. Your work ethic and resilience was definitely key in getting the experiment up and running at later stages. I would like to thank Huang Chen (Chenxi) for helping with numerical calculations at the later stages. Your eagerness to learn, ability to quickly understand new concepts and unmatched work ethic will definitely will be invaluable for the project as we move forward to a more exciting phase. Thank you Sai for helping out at the beginning stages of the experiment and later for collaborating with me on different sub-projects. Your infectious laugh (already immortalized on youtube) will forever be remembered. Thank you Shraddha for your impeccable work ethic when our experiments were intertwined and for your interest in learning about just about any concept relevant to cold atom physics, and for all the fries I owe you for always being right. Garrett Williams, thanks for your eagerness to learn about how things work and for asking questions that probe me to really try to understand topics that I have otherwise overlooked. Thank you for very useful feedback on my presentation slides that has helped me improve my presentation and for producing remarkable artwork. I would like to thank Michael Highman, not only for stimulating intellectual discussions but also for fun goofy times that have made all of us laugh. Thank you also for advise on how to deal with different experimental challenges and your role in inviting literal geniuses to join our lab. Special thanks to Eric Meier for very fruitful collaborations at different stages of my time. Your ability to understand and troubleshoot just about any equipment was definitely critical for the development of my apparatus. Thank you for the fun times while operating the iconic Rubidium MSL experiments. Thank you to Kristina Meier for directly helping out with fiber splicing and educating us on proper fiber handling practices. Special thanks to Alex An for impressive attention to detail, godlike alignment skills and for making us laugh during my time at Illinois. Also I appreciate your help with editing different pieces I have written throughout my time here. Thank you Samantha, Hannah I (Manetsch), Hannah II (Ullberg) and Rithi for helping out with optical and electronic set up during early stages of the experiment. I would like to thank Andreas Buchleitner, Vyacheslav Shatokhin and the QOS group at Freiburg for initial exposure to quantum optics and quantum information. This opportunity definitely sparked my interest in quantum science and encouraged my choice to join a cold atom lab. I would like to thank Ralf Möller at the RPLab for delivering high quality 3D printed parts for different purposes in the experiment. You have always handed us what we needed. I am particularly appreciative to Jim Brownfield for personally educating us on proper machining practices and for great conversations we have had. Thank you to Ernie Northen for helping us machine critical components that were necessary for setting up our vacuum chamber. Special recognition to my friends and family beyond UIUC: Claudia, Timo and Dennis for fun times during breaks. I am particularly grateful to Vince for support throughout the years. Daniel Kim for setting a good example as a scientist and for friendship over the years. Oli, thank you for amazing friendship throughout the years and for Martin’s Bräu Bierdecker. Thank you to local friends in Champaign, Eva for helping out with edits by providing a perspective outside of physics; Asad, Thomas and Manthos for adventurous times and very intellectual discussions; and Sam Rubeck for working together on homeworks and on our theses. Finally, special thanks to my girlfriend Megan, your incredible support has enabled a smooth finish to my Ph.D. # Table of Contents List of Figures ........................................ ix Chapter 1: Introduction and background .................................. 1 1.1 Quantum simulation of many-body physics .......................... 1 1.2 Rydberg states of alkali atoms .................................... 3 1.3 Pair interactions and quantum simulation of spin models ........... 4 1.4 A synthetic lattice of coupled Rydberg states ..................... 7 1.5 Proposed Experiment .............................................. 10 1.5.1 Emergent bound states in Rydberg synthetic lattices of tweezer-trapped single atoms .................................................. 10 1.5.2 Interplay between topology and interactions .................. 12 1.6 Outline .......................................................... 16 Chapter 2: Methods I: Experimental apparatus for cold $^{39}$K atoms .... 17 2.1 A four-chamber UHV design ......................................... 18 2.1.1 Construction of the vacuum chamber .......................... 20 2.2 Details on laser preparation ....................................... 22 2.3 Laser frequency stabilization ...................................... 35 2.3.1 Polarization rotation spectroscopy ........................... 36 2.4 Construction and optimization of magneto-optical traps (MOTs) of $^{39}$K atoms .................................................. 42 2.5 Rapid transport of atoms between two sections .................... 55 2.5.1 Transport of atoms in multi-section chambers ................. 55 2.5.2 Transport using blue-detuned pulsed push beam ............... 58 2.6 Capturing, cooling and optimization of a MOT from transferred atoms .................................................. 62 2.6.1 Cooling ...................................................... 64 2.6.2 Optimization of experimental parameters using machine learning .................................................. 77 Chapter 3: Single atom trapping in optical tweezers ....................... 87 3.1 Introduction ...................................................... 87 3.2 Optical set up .................................................... 89 3.2.1 Science MOT setup ............................................. 89 3.2.2 Optical tweezers .............................................. 90 3.2.3 Optical tweezer set up ........................................ 91 3.2.4 Tweezer alignment ............................................. 94 3.3 Imaging and cooling set up for 780 nm trap ......................... 99 3.3.1 Setting up in-trap imaging and cooling ........................ 103 3.4 Loading a 780 nm trap: from zero to few atoms .......................... 104 3.4.1 Background sources .................................................. 104 3.4.2 Loading multiple atoms in a mini-trap ............................ 107 3.5 Parity projection: killing two birds with one stone ...................... 109 3.5.1 Any beam can cause light-assisted collisions ..................... 111 3.5.2 Trap depth estimates ................................................. 114 3.6 Enhanced loading: the biased coin-flip ................................... 118 3.6.1 Background: Blue-detuned inelastic light-assisted collisions .... 118 3.6.2 Enhanced loading in an optical tweezer ............................ 119 3.7 Cooling and non-destructive imaging ..................................... 123 3.7.1 Release-recapture temperature measurement ......................... 123 3.7.2 Rampdown temperature measurement ................................ 126 3.7.3 Non-destructive interleaved imaging ............................... 130 3.8 Conclusion ............................................................................. 133 Chapter 4: Outlook: Towards Rydberg synthetic lattices ..................... 135 4.1 Rydberg two-photon excitations .............................................. 135 4.2 PDH locking .......................................................................... 137 4.2.1 Background ................................................................. 137 4.2.2 PDH setup ................................................................. 139 4.2.3 Power amplification ..................................................... 147 4.3 Outlook .................................................................................. 148 References .................................................................................. 150 Appendix A: 3D MOT games ......................................................... 158 A.1 Test MOT ............................................................................. 158 A.2 Fun with MOTs ..................................................................... 159 A.3 Nominal Octagon MOT parameters ....................................... 160 Appendix B: Retired erbium project ................................................ 161 B.1 Erbium 2D MOT preparation ................................................ 161 B.1.1 Creating quadrupole magnetic fields using permanent magnets 162 B.2 Injection locking of multi-mode diodes at 401nm ..................... 164 B.2.1 Optical set up ............................................................. 164 Appendix C: Thorlabs USB camera MATLAB control .......................... 167 Appendix D: Simulating Polarization Spectroscopy Signals ................. 172 D.1 Theoretical modeling of polarization spectroscopy signal .......... 172 D.2 Solving rate equations with Mathematica ............................... 176 List of Figures 1.1 Rydberg pair interactions ......................................................... 5 1.2 Rydberg blockade .................................................................. 6 1.3 Synthetic lattice of Rydberg levels ........................................... 8 1.4 Microwave control of synthetic lattice of Rydberg states .......... 9 1.5 Quantum strings in dipolar systems ........................................ 10 1.6 1D SSH model of polyacetylene ............................................. 12 1.7 1D SSH model band structure ............................................... 13 1.8 Dipolar-interaction-modified chiral displacement in interacting SSH model 14 2.1 Picture of the chamber ca. 2020 ............................................ 17 2.2 A four section vacuum chamber .............................................. 19 2.3 Vacuum chamber assembly and bake-out ................................ 22 2.4 Tapered amplifier design ....................................................... 25 2.5 Laser system for trapping and cooling $^{39}$K atoms .................. 26 2.6 Potassium level diagram ......................................................... 27 2.7 Optimizing EOM sidebands .................................................... 30 2.8 Polarization spectroscopy set up .............................................. 37 2.9 Modeling polarization spectroscopy signal ................................ 39 2.10 Polarization spectroscopy signal optimization ......................... 40 2.11 Quantization field for $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ PS signal .................. 41 2.12 3D printed 3D MOT gradient coils ........................................ 42 2.13 3D printed field cancellation coil holder ............................... 44 2.14 Magneto-optical traps .......................................................... 47 2.15 Transition strengths for $\sigma^+ 4S_{1/2} \rightarrow 4P_{3/2}$ ........................ 48 2.16 2D MOT optical set up ......................................................... 49 2.17 $^{39}$K 2D MOT ..................................................................... 50 2.18 Beam configuration for octagon chamber MOT ..................... 51 2.19 $^{39}$K 3D MOT loading and lifetime in the octagon chamber .... 52 2.20 Combining cycling and repump beams .................................. 54 2.21 Top view of beam layout for transport of atoms from the octagon chamber to the science chamber ........................................ 60 2.22 Transport of atoms from MOT1 to MOT2 ............................... 61 2.23 Rapid transport of atoms between the octagon and science chamber using a blue-detuned beam ........................................ 64 2.24 Polarization gradient in $\sigma^+ - \sigma^-$ configuration .................. 66 2.25 A-enhanced gray molasses using $^{39}$K D1 transition at 770nm .... 68 2.26 D1 laser preparation set up ................................................................. 72 2.27 Initial optimization of gray molasses cooling parameters .................. 74 2.28 Stray magnetic field cancellation ......................................................... 75 2.29 Time of flight fits after gray molasses cooling ................................... 75 2.30 Gray molasses cooling optimization ..................................................... 76 2.31 Cartoon showing online optimization using GP regression ................. 79 2.32 Optimization of gray molasses cooling stage using MLOOP ............... 81 2.33 Comparison between GP generated settings with manually optimized settings 83 2.34 Summary of the machine learning sequence ...................................... 84 2.35 Final experimental sequence ............................................................ 85 3.1 Objectives mounted next to cell for single atom trapping ca. 2021 .......... 87 3.2 MOT beam layout at the science chamber ........................................... 90 3.3 Optical set up for generating an array of optical tweezers .................. 92 3.4 Mounting opto-mechanics for the Mitutoyo objective .......................... 94 3.5 Alignment procedure for overlapping tweezer traps with MOT ............... 95 3.6 Reconstructed beam profile ............................................................... 98 3.7 Tweezer light shifts on the D1 and D2 transitions ............................... 101 3.8 Compensating for Stark shift with a double pass AOM ......................... 103 3.9 Background reduction using narrow-line filters .................................. 106 3.10 Blocking MOT beam stray light at focus points in the Fourier plane ....... 107 3.11 First signal of trapped potassium atoms in a dipole trap .................... 108 3.12 Multi-atom loading in a mini-trap .................................................... 109 3.13 Attractive red-detuned inelastic light-assisted collisions .................. 110 3.14 Single atom preparation using parity projection ................................ 111 3.15 Pairwise loss induced by imaging beam ........................................... 112 3.16 Non-destructive imaging using Λ-enhanced gray molasses .................. 114 3.17 Trap depth estimate based on D1 loading .......................................... 115 3.18 Trap depth measurement ................................................................. 116 3.19 Blue-detuned inelastic light-assisted collisions ................................ 118 3.20 Single-atom loading using blue-detuned inelastic collisions ............... 121 3.21 Gray molasses cooling sequence ..................................................... 124 3.22 Release-and-recapture technique ..................................................... 125 3.23 Temperature measurement using rampdown technique ......................... 127 3.24 Calculating $x_{\text{max}}$ for a potential without/with gravity ....................... 129 3.25 Deviation due to gravity ................................................................. 129 3.26 Non-destructive imaging ................................................................. 131 3.27 Imaging fidelity with interleaved cooling ........................................... 132 3.28 Histogram showing high detection fidelity of potassium atoms in optical tweezers 133 4.1 Picture of the Pound-Drever-Hall set up ca. 2021 ............................. 135 4.2 Rydberg excitation pathways ............................................................ 136 4.3 Cavity finesse estimation by ringdown spectroscopy .......................... 140 4.4 Potassium level diagram for the $4S \rightarrow 5P$ transition ....................... 141 4.5 Setup for locking 973 nm and 405 nm lasers to an ultra-high finesse cavity 142 4.6 Cost-saving Pound-Drever-Hall signal unit ........................................ 143 4.7 Error signal generated using PDH-1000-5C ..................................... 143 4.8 Comparison between PS signal and cavity reflection .......................... 144 4.9 Loss spectroscopy of the $4S \rightarrow 5P$ transition ............................... 144 4.10 Transmission peaks corresponding to incident beam driven using two RF tones (12.4 MHz and 400 MHz) ......................................................... 146 4.11 Frequency stabilization using MOGLabs Fast Servo Controller ............ 147 4.12 Fiber based injection-seeding of a 980 nm ECDL .............................. 147 4.13 Adding a quantization B field to separated unwanted transitions from a Rydberg synthetic lattice ................................................................. 149 A.1 Test MOT in the source cell ............................................................. 159 A.2 Manipulating MOTs using near-resonant beams ................................ 159 B.1 Quadrupole high B field generation using permanent magnets for erbium 2DMOTs ................................................................. 162 B.2 Erbium 2D MOT Monte Carlo simulation ........................................... 164 B.3 Injection locking set up ................................................................. 165 B.4 Multi-mode diode wavelength dependence on temperature ................ 166 B.5 Erbium dispenser ................................................................. 166 Chapter 1 Introduction and background 1.1 Quantum simulation of many-body physics Emergent phenomena that manifest in materials found in nature have generated a lot of interest and led to development of different experimental and theoretical techniques. In condensed matter physics a top-down approach is typically taken where crystals of interest are synthesized and characterized to directly reveal emergent many body phenomena. While this top-down approach has been incredibly successful, characterization at the microscopic level is still challenged by material defects, as well as the innate short length scales and fast time scales associated with electronic motion. Recent advances have been seen in systems that take a bottom-up approach where a simple system is constructed piece-by-piece and designed to realize a target Hamiltonian being studied. This idea was proposed in the context of quantum simulation [1] where a simple, well-controlled quantum system is used to simulate a more complex system. In such quantum simulators precise control over each parameter in the tailored Hamiltonian provides a means to explore different parameter regimes and enables quantum simulation of emergent phenomena in a controlled manner. Quantum simulators have recently gained popularity because they have already made useful contributions to relevant research questions in a clean and controlled way. To this end, particle interactions have been included and combined with the ability to engineer arbitrary site geometries to implement many-body Hamiltonians that host a variety of interesting emergent phenomena. Compared to materials studies, quantum simulators have the advantage that one knows exactly the Hamiltonian being realized in experiment. Compared to numerical studies, one clear advantage of quantum simulators is that the numerical simulation of many-body systems becomes in general intractable very quickly with an increasing number of particles, due to the exponential scaling of the Hilbert space. One promising new direction for quantum simulation is to utilize so-called “synthetic dimensions” [2], where field-driven transitions between the quantum states of a particle (e.g., internal spin states of an atom or molecule) are used to mimic the tunneling along a discrete extra dimension. This synthetic dimensions approach can enable the engineering of certain Hamiltonian terms, such as fine-tuned “disorder” or Abelian gauge fields for neutral atoms. Moreover, it also holds the potential to enable explorations of physics that would be hard to investigate in most natural settings, such as the physics associated with exotic interactions (multi-body, long-ranged), higher-dimensional (> 3D) models, curved space, and exotic topologies. Again, in the synthetic dimension one emulates particle hopping through the field-driven transition of a particle between discrete quantum states. For a set of states with unique energy separations a lattice can be constructed where each site energy is directly controlled via detuning the corresponding driving field and each tunneling amplitude and phase bears a direct relationship to the amplitude and phase of the driving field. Since the properties of the driving field can be controlled precisely we can construct a synthetic lattice with full control over every term of the engineered Hamiltonian. Synthetic lattices have been realized using hyperfine states [3, 4], momentum states [5, 6], and electronic states [7, 8] among other platforms not mentioned. Neutral atoms in optical tweezers arrays (OTAs) have recently emerged as a viable quantum simulation platform due to their simple design yet versatile applications. Here, individual atoms are trapped in deep conservative traps (depths of $U/k_B \approx$ few mK) created by tightly-focused beams which then enable the steering of the position of the atom [9, 10] and creation of arbitrary defect-free geometries [11]. Interactions have also been added through excitation of trapped atoms to high-lying Rydberg states that feature enhanced dipole moments. As a result neighboring Rydberg-excited atoms exhibit long-range dipole-dipole interactions ($V_{dd} \propto 1/r^3$ where $r$ is the inter-atomic separation) that already enable the study of quantum magnetism using an Heisenberg XY model [12, 13] (as will be detailed in Section 1.3). Large Van der Waals interactions can also enable the exploration of quantum Ising models [9, 14–17], i.e., via the same interactions that underly Rydberg blockade-based gates [18]. In this chapter we will introduce the idea of synthetic lattices to a system of potassium atoms trapped in OTAs. In particular, trapped atoms will first be excited to a Rydberg state followed by coupling to neighboring Rydberg states using microwave fields to create a synthetic lattice of Rydberg levels. Such a synthetic Rydberg lattice has recently been demonstrated in the Killian group at Rice University where bulk Rydberg-excited strontium atoms were used to realize a one-dimensional topological Su-Schrieffer-Heeger model [19]. In addition to studying topology and disorder in just one 1D (and 2D) synthetic lattices, our system will allow us to study the interplay between topology, disorder and interactions in an effective two dimensional lattice. Here a real space array of trapped atoms form one or more real dimensions while the synthetic Rydberg lattice forms additional dimensions in the internal space. In the next section we will first go through some background on Rydberg excitation and describe quantum simulation work already done using Rydberg excited atoms in OTAs. We will then describe our extension of this platform by coupling more than two Rydberg levels in an effort to create synthetic lattices of Rydberg levels. 1.2 Rydberg states of alkali atoms Rydberg states are electronic states of neutral atoms where at least one valence electron is excited to a high-lying principle quantum number. Rydberg states of alkali atoms, which have one valence electron, are similar to the hydrogen atom because the inner electrons screen the nuclear charge less one proton charge. The energy of a generic Rydberg state is, therefore, described by the Rydberg formula. This is given by $ E_{\text{ion}} - R_\infty / (n - \delta_{nlj})^2 = E_{\text{ion}} - R_\infty / (n^)^2 $ [20], where $ n, l $ and $ j = l + s $ are the principle, orbital angular momentum and total angular momentum quantum numbers, respectively and $ s $ is the spin angular momentum quantum number. The Rydberg constant and the ionization energy are given by $ R_\infty $ and $ E_{\text{ion}} $, respectively. Imperfect screening by the inner shell electrons (pronounced for lower-lying Rydberg states) leads to a shift in the Rydberg levels. This shift is accounted for by the quantum defect, $ \delta_{nlj} $, which scales with $ n $ and is negligible for $ l > 2 $. The Rydberg formula for alkali atoms is, therefore, written in terms of an effective principle quantum number, $n^$. As expected, Rydberg atomic properties feature tremendous scaling with $n^$ [20, 21]. The highly-excited electron of a Rydberg atom is weakly bound and is characterized by a large separation from the atom’s center of mass position. One key consequence of this large separation between the nucleus and the outer electron is that Rydberg atoms are strongly polarizable. This makes Rydberg atoms very sensitive to applied electric fields, and thus potentially useful for electric field sensing. Of greater importance to us, this enhanced polarizability (scaling as $(n^)^7$) corresponds to extreme transition dipole moments on the order of several thousand Debye. This results in extremely large dipole-dipole interactions between pairs of Rydberg atoms, which will be detailed shortly. ### 1.3 Pair interactions and quantum simulation of spin models The huge dipole moments characteristic of Rydberg energy levels lead to strong interactions between Rydberg atoms. In the limit where the distance between the atomic cores of two Rydberg atoms is much larger than the size of the respective Rydberg atoms [22], the interaction between the two atoms is dominated by dipole-dipole interactions. These interactions are mediated by virtual photon exchange between the atoms. For example, if we consider two Rydberg atoms initialized in $\|n,l\rangle$ states, $\|70,s\rangle$ and $\|69,p\rangle$\footnote{As explained later in Section 1.4 we plan to excite individually trapped potassium atoms to $\|70,s\rangle$ before turning on microwave drives to create synthetic lattices.}. The first atom can decay to $\|69,p\rangle$ and emit a photon via spontaneous emission. This process on its own occurs likely on timescales much longer than the Rydberg state lifetime. However, the (virtually) emitted photon could then be (virtually) absorbed by the second atom, leading to its excitation to the state $\|70,s\rangle$ [23]. The dipole-dipole interaction strength between these Rydberg atoms (at positions $j$ and $j'$) is $V_{dd}^{jj'} = -C_3^{jj'} / R^3$, where $C_3^{jj'} = \frac{1}{4\pi\epsilon_0}(\hat{d}_j \cdot \hat{d}_{j'} - 3(\hat{d}_j \cdot \hat{r}_{j,j'})(\hat{d}_{j'} \cdot \hat{r}_{j,j'}))(n_j^)^2(n_{j'}^)^2$ is the dipole-dipole coefficient, with $\hat{d}_j$ being the dipole matrix element of atom $j$ and $\hat{r}_{j,j'} = \vec{R}_{j,j'}/\|\vec{R}_{j,j'}\|$, where $\vec{R}_{j,j'}$ is a vector joining the two atoms and $\|\vec{R}_{j,j'}\| = R$, for brevity. The $R^{-3}$ scaling reflects the strength of the virtually emitted photon field from one Rydberg atom at the position of the other. Two types of interactions arise from this description as detailed in Fig. 1.1. Here, we define $\delta = \Delta_2 - \Delta_1$ and $2\Delta = \Delta_1 + \Delta_2$, such that $\Delta \gg \delta$. In the resonant case, $\delta \approx 0$, the two states are strongly coupled and the dynamics of the system are dominated by dipole-dipole exchange interactions which scale as $V_{dd} \propto (n^)^4/R^3$. The two initial states hybridize to form $\|\psi_3\rangle = \frac{1}{\sqrt{2}}(\|70s,69p\rangle + \|70s,69p\rangle)$ and $\|\psi_2\rangle = \frac{1}{\sqrt{2}}(\|70s,69p\rangle - \|70s,69p\rangle)$. In this limit, transitions are governed by dipole selection rules, i.e., $\delta l = \pm 1$. If two different Rydberg states (satisfying dipole selection rules) are populated in a sample, then so long as there are no spatially varying “field” terms, $\Delta_j$, dipole-dipole exchange interactions will be resonant. By including a microwave field drive between the two states, i.e., such the $\hbar \omega_{\mu \text{wave}} = E_{70s,j} - E_{69p,j}$ we can implement an Heisenberg XY spin model which is written as $$H_{XY} = \frac{\hbar \Omega_{\mu \text{wave}}}{2} \sum_j \sigma_j^x - \hbar \delta_{\mu \text{wave}} \sum_j \sigma_j^z + \sum_{j,j < j'} V_{dd}^{j,j'} (\sigma_j^+ \sigma_{j'}^- + \sigma_j^+ \sigma_{j'}^-)$$ (1.1) where the first two terms correspond to transverse and longitudinal fields created by microwave fields characterized by detuning $\delta_{\mu \text{wave}}$ and Rabi frequency $\Omega_{\mu \text{wave}}$. In the off-resonant case, $V_{dd} \ll \delta$, $\|70s, 69p\rangle$ is only weakly hybridized with $\|70s, 69p\rangle$. This leads to van der Waals interactions which occur at second-order, where Rydberg atoms initialized on the same state, $\|70s, 70s\rangle$, can interact as illustrated in Fig. 1.1(a), bottom. The interaction strength is given by $\frac{1}{2\Delta^7} V_{dd}^2 \propto (n^)^{11}/R^6$. An interesting feature of pair interaction of Rydberg atoms is the position dependent energy shift of the Rydberg states of an atom due to the presence of a highly excited Rydberg atom nearby. Consider beginning with the two atoms above, 1 and 2 in the ground state and Rydberg state, respectively. By applying an optical field that addresses the energy difference between the ground state and the Rydberg state, it is possible to excite atom 1 to its Rydberg state. However, as the distance between the two atoms is reduced, the Rydberg states corresponding to atom 2 are shifted by the interaction between the two atoms. At some distance $R_B$, the energy shift due to interaction between the two atoms is larger than the transition linewidth, $\Gamma$ of the excited Rydberg state, which is effectively set by the Rabi rate of the microwave drive. This leads to an excitation blockade where atom 2 cannot be excited to its Rydberg state within a blockade radius $R_B$ around atom 1. ![Figure 1.2: Rydberg blockade.](image) The Rydberg blockade can be used to implement the Ising model. Specifically, the distance between atoms is designed such that the blockade radius spans nearest neighboring sites. By mapping the ground and Rydberg states (which experience no dipole-dipole interaction and a practically negligible van der Waals interaction unless both atoms are in the Rydberg level) to spin $\|\downarrow\rangle$ and $\|\uparrow\rangle$ a spin-1/2 system realized is described as \[ H_{\text{Ising}} = \frac{\hbar \Omega_L}{2} \sum_i \sigma^x_i - \hbar \delta_L \sum_i n_i + \sum_{i<j} \frac{C_6}{R_{i,j}^6} n_i n_j \] (1.2) where $C_6$ is the van der Waals interaction coefficient and $n_i = \frac{\sigma^z_i + 1}{2}$ is an operator describes whether the atom at site $i$ is in the ground or Rydberg state (0 or 1). The first two terms correspond to transverse ($B_\perp$) and longitudinal ($B_\parallel$) fields that are implemented using a laser field detuned by $\delta_L$ and driving a transition at a Rabi rate $\Omega_L$. Ising models realized in OTAs have been extensively studied over the past several years [9, 14–17]. ### 1.4 A synthetic lattice of coupled Rydberg states In this section, I describe our experimental scheme, where a synthetic lattice can be realized by first exciting an atom to a Rydberg state using optical fields, then resonantly driving transitions between Rydberg states using microwave fields. Since Rydberg levels are typically about a thousand THz above the ground state, direct excitation to these levels requires intense laser light deep in the ultraviolet. Due to the lack of convenient lasers in this range, it is more common to access Rydberg levels through two-photon processes, which use lower-lying excited states as a virtual intermediary. Conveniently, the two light sources of such a two-photon approach can be in the optical or near-infrared range. In our case of potassium, we intend to couple the $4S_{1/2}$ valence electron to high-lying Rydberg levels by using the $5P_{3/2}$ as a virtual intermediary. This requires near-ultraviolet light at 405 nm (conveniently available due to blue-ray diode technology) for the $4S-5P$ transition, as well as near-infrared light in the range of 970 – 980 nm to couple to $S$ or $D$ states in the range from roughly $n = 50$ to $n = 80$. Once the atom is excited to Rydberg levels, such as $69S_{1/2}$, it can be coherently coupled to other Rydberg levels by microwave transitions in range of a few to tens of GHz. The microwave Rabi rates for such transitions can be strong (MHz rates and higher), much faster than the Rydberg level decay rates (as well as decoherence rates due to black-body radiation [24, 25]). Moreover, the spectrum of transitions between various Rydberg levels is relatively sparse, such that a particular state-to-state transition can be driven at MHz rates with not too much concern of off-resonantly driving or affecting another transition. This approach requires coherent control of microwaves at the multi-GHz range, ideally producing multiple frequencies simultaneously. To achieve our requirements on simultaneously driving multiple microwave transitions, we plan to combine agile frequency synthesis at lower frequencies (DC-1GHz) with frequency mixing to up-convert to higher frequencies. By tuning the amplitude and phase of the various frequency components, we can directly control the effective “tunneling” rates and phases between the various parametrically coupled Rydberg levels. As depicted in Fig. 1.3(c), further control over the effective landscape of single-particle site energies is enabled by the various detunings of the driving frequencies. Figure 1.4: Microwave control of synthetic lattice of Rydberg states. Left, an effective tight-binding model can be fully controlled by tuning the properties of applied microwave field components. Right, tunneling between lattice sites are generated by tailored microwave fields. The ordering of the frequency do not directly match the tunnelings between adjacent Rydberg level. This is because the energy spacings between adjacent Rydberg levels that we link are not monotonic. from their respective resonance conditions. In addition to this described control of the effective single-particle Hamiltonian, the pairwise interactions between different Rydberg atoms, as described in Section 1.3, show up naturally as well. Considering only these resonant dipole-dipole interactions, our system is described by the Hamiltonian, \[ \hat{H} = \sum_{j,\sigma} t_{j,\sigma,\sigma+1} \hat{a}_{j,\sigma}^\dagger \hat{a}_{j,\sigma+1} + \varepsilon_{j,\sigma} \hat{a}_{j,\sigma}^\dagger \hat{a}_{j,\sigma} + \sum_{j,j',\sigma} V_{dd}^{j,j',\sigma}(R_{j,j'}) \hat{a}_{j,\sigma}^\dagger \hat{a}_{j,\sigma+1} \hat{a}_{j',\sigma+1} \hat{a}_{j',\sigma} + \text{h.c.}, \] where $ \hat{a}_{j,\sigma}^\dagger (\hat{a}_{j,\sigma}) $ represent creation (annihilation) of an atom at site $ j $ in the real space dimension and site $ \sigma $ in the synthetic dimension. Microwave tunable complex tunneling within the synthetic lattice, between sites $ \sigma $ and $ \sigma + 1 $, is given by $ t_{j,\sigma,\sigma+1} $ while the site energy corresponding to site $ \sigma $ is given by $ \varepsilon_{j,\sigma} $. The second term represents dipole exchange interaction between adjacent Rydberg atoms where $ V_{dd}^{j,j',\sigma}(R_{j,j'}) $ is the dipole-dipole coupling strength relating to synthetic sites $ \sigma $ and $ \sigma + 1 $ between two atoms at positions $ j $ and $ j' $, and separated by a distance $ R_{j,j'} $. The ability to accurately tune the parameters of this Hamiltonian will allow us to investigate how strong interactions can modify various transport phenomena associated with, e.g., topology and disorder, and additionally how new types of collective phenomena might result from such interactions. 1.5 Proposed Experiment 1.5.1 Emergent bound states in Rydberg synthetic lattices of tweezer-trapped single atoms In this section, I discuss an experimental study enabled by the proposed system of microwave-coupled atomic Rydberg levels. In particular, I discuss a proposal of a new type of quantum phase, so-called quantum strings or quantum membranes, expected to emerge naturally for the simplest type of coupling along the synthetic dimension [19, 26, 27]. Here, arrays of atoms trapped in real space undergo a phase transition from a state where each atom can tunnel throughout the synthetic dimension, to a state where the entire array of atoms is confined to roughly 2-3 adjacent synthetic lattice sites [26]. We consider a two-dimensional lattice with a real space dimension consisting of OTAs and a synthetic dimension composed of a set of microwave-coupled Rydberg levels. The system is initialized by loading each micro-trap with a single atom and then exciting the atoms to their Rydberg levels by globally shining on the 973 nm and 405 nm Rydberg lasers for a short time (less than 1 μs). We note that this uniform excitation to the Rydberg state requires either inter-trap distances that are much longer than the so-called Rydberg blockade radius (roughly a few microns), or a modification to the two-photon resonance condition. Uniform tunneling in the synthetic dimension is then turned on for all the atoms by applying a set of appropriately chosen microwave fields. Again, we emphasize that tunneling between the real-space trapping positions is suppressed. After a varied amount of time, the microwave fields are turned off and the final state of the system is measured. In particular, state measurement can involve successively transferring population to $69S_{1/2}$ (by sequentially turning on the tunnelings to $69S_{1/2}$ for a $\pi$-time) followed by de-excitation to the ground state. The ground state atoms can then be imaged in a position-resolved manner by trapping in the OTA and collecting fluorescence light while cooling atoms via optical molasses. However, in the simplest scenario one can just measure the probability for the atoms to remain in the Rydberg state to which they were initially excited. As predicted in the directly analogous case of dipole molecules [26, 27], dipolar interactions in the effective two-dimensional lattice, with uniform tunnelings in the synthetic dimension and suppressed tunneling in real space, can lead to interesting many-body phenomena. In particular, varying the dipole-dipole interaction strength can lead to a phase transition from a case in which the atoms move freely and independently along the synthetic dimension (free gas of atoms), to a case where the atoms cannot move independently from one another, but rather become bound in a type of “quantum string”. That is, in the thermodynamic limit, the system is predicted to undergo a spontaneous dimensional reduction, in which the translational symmetry along the synthetic dimension is broken and only a particular two-to-three-site strip along that direction is occupied. This is illustrated in Fig. 1.5. The atoms then form a one-dimensional string in a two-dimensional lattice. In the case of a two dimensional array of tweezer-trapped atoms, an analogous transition to a “quantum membrane” phase is expected. A number of questions about these emergent “quantum string” phases remain unanswered, such as the details of the phase diagram for larger system sizes (the mere existence of such a string phase is at the moment only supported by mean-field arguments and by DMRG calculations on moderately large two-dimensional strips) and questions regarding the stability of such strings to (thermal and quenched) disorder and other perturbations. We note that the physics of this system in the strong interaction (weak hopping) limit can also be connected to the physics of fracton matter [Kaden Hazzard, private communication]. That is, when the microwave hopping terms are small, the only transport of charges is enabled by dipole-dipole exchange interactions, and the system naturally possesses sub-system symmetry. 1.5.2 Interplay between topology and interactions In this section we present numerical simulations on the effect of dipolar interactions on topology as probed in a 1D Su-Schrieffer-Heeger (SSH) model in a synthetic Rydberg lattice. The 1D SSH model was developed to explain the unexpectedly high conductivity observed in doped trans-polyacetylene molecules. The molecular structure of trans-polyacetylene consists of C-H monomers connected with alternating double and single bonds as shown in Figure 1.6 (top). The SSH model mimics this structure in form of a 1D lattice with uniform site energies and alternating weak and strong tunneling terms, i.e., \[ H_{\text{SSH}} = -t_1 \sum_{n \in \text{even}} (c^\dagger_{n+1} c_n + \text{h.c.}) - t_2 \sum_{n \in \text{odd}} (c^\dagger_{n+1} c_n + \text{h.c.}) \] (1.4) Figure 1.6: 1D SSH model of polyacetylene molecule. Top, chemical structure of trans-polyacetylene. Single and double lines correspond to single and double bonds. Bottom, 1D SSH model that consists of alternating strong (solid) and weak (dashed) tunneling terms. where $c_n^\dagger (c_n)$ represent creation (annihilation) of an atom at site $n$, $t_1$ is a uniform tunneling term and $m$ defines the relative strength between alternating (odd and even) tunneling links. Despite its simplicity the SSH model already shows many of the hallmark features of topological band structures. As depicted in the system band structures shown in Figure 1.7, the system begins in a trivial phase for $t_1 < t_2$. Here the band structure consists of two bands with a gap between them. If $t_1$ is increased a phase transition happens at $t_1 = t_2$ and the system goes from a trivial phase to a topological phase for $t_1 > t_2$. For the topological phase localized (zero energy) edge states appear at the defect/boundary and manifest in form of zero-energy states in the band gap at $\|q\| = \pi/a$. It is worth mentioning at this point that the 1D SSH model was recently realized [19] in the Killian group at Rice University in a system of strontium Rydberg atoms. In our experiment we seek not only to realize this model using single potassium atoms in optical tweezer arrays, we propose a study to explore the effect of dipolar interaction between neighboring atoms on the dynamics of the 1D SSH model. In our experiment we propose to implement the SSH model in a system of trapped potassium atoms in OTAs. Here each atom is excited to a Rydberg state where the SSH Hamiltonian is quenched on by turning on microwave driving fields. When the interaction between the atoms is weak, i.e., when the distance between the atoms is relatively large, the system consist of independent SSH chains corresponding to each atom. Our system of single ![Figure 1.7: 1D SSH model band structure. Left, topological phase of the SSH model where localized edge modes occur for $t_1 > t_2$. Right, trivial phase of the 1D SSH model. No modes appear within the band gap.](image-url) atoms in optical tweezers affords us the ability to tune the interaction between the atoms by varying the inter-atomic distance. When the system is prepared to allow dipole-dipole interaction between neighboring atoms, we can probe the effect of dipole-dipole interactions on the topological nature of the system. Figure 1.8 represents numerical results on the effect of interaction on the topological nature of a 1D SSH model. In this simulation a 2D lattice system is imagined. Here, one dimension is a 1D synthetic lattice where the atom is allowed to tunnel while the second dimension is a real space dimension where tunneling is suppressed. In a system of 15 internal states and two tweezer-trapped atoms, we numerically simulate the dynamics of the atoms in the presence of varying interaction strengths (compared to tunneling strength in the synthetic dimension). Figure 1.8: Effect of dipolar interaction in a 1D SSH model as measured by chiral displacement (a, b) Unaveraged $\mathcal{C}$ for a trivial and topological system. (c,d) $\mathcal{C}$ for trivial and topological phases. When averaged, the chiral displacement converges to the winding number. Red to blue indicates increasing interaction strength as shown in the legend. To characterize the topology of our system we compute the chiral displacement of the atoms given by $$C = 2\langle \Gamma X \rangle$$ \hspace{1cm} (1.5) where $\Gamma$ is the chiral operator and $X$ is the unit cell operator [28]. Chiral displacement displays an oscillatory behavior, i.e., fluctuating about 0 for a trivial phase and about -1 for a topological phase. As simulated in Figure 1.8, the time-averaged or mean chiral displacement, $\bar{C}$ (displayed in Figure 1.8(c,d)), paints a clearer picture on the effect of interaction on topology. Here, in the absence of interaction, $\bar{C}$ converges to the winding number $\nu$ which is a measure of topology. Here the interaction strength is varied from 0 (red) to 10 times the tunneling strength (blue) for both trivial and topological phases of the system. For both trivial and topological cases increasing the interaction strength leads to a deviation in $\bar{C}$ away from 0 and -1, respectively. This numerical observation perhaps suggests that interactions can enrich the properties of atoms in engineered topological lattices. One outstanding question relates to how such interactions between hard-core bosons could enrich the system if topological flat bands were engineered in the synthetic space, in particular, if they could give rise to fractional quantum Hall-like excitations. In this section we have shown that implementing a synthetic lattice of Rydberg levels in a system of tweezer-trapped atoms has intriguing prospects. In particular, designer Hamiltonians have been realized so far in synthetic lattices that have allowed the study of topology and disorder in a single particle regime. Our system presents the possibility to study the interplay between topology, disorder and interactions by adding Rydberg interactions to a topological and/or disordered system. Although not discussed in this manuscript, I was involved in previous works (discussed in the thesis of Dr. Eric J. Meier and Dr. Alex An) where a synthetic lattice is created by driving Raman-Bragg transitions between momentum states of a rubidium-87 BEC [29–31]. 1.6 Outline The rest of this document is organized as follows: - Chapter 2: Experimental apparatus for cold $^{39}$K atoms: Here we explain the design and construction of an experimental apparatus for trapping and cooling potassium atoms in magneto-optical traps (MOTs) in preparation for single atom trapping. - Chapter 3: Single atom trapping in optical tweezers: We talk about our work in trapping, cooling and imaging single potassium atoms in optical tweezers which was facilitated by $\Lambda$–enhanced gray molasses on the D1 line of $^{39}$K. - Chapter 4: Towards Rydberg synthetic lattices: We talk about recent and current work done towards the realization of a synthetic lattice of Rydberg levels. The appendices detail (1) some details on initial procedure followed during initial trapping of potassium atoms (2) work done toward trapping and cooling erbium atoms in an initial phase of the experiment (3) Matlab control software for Thorlabs CCD cameras, and (4) derivation and simulation of polarizariion spectroscopy signals which has been abundantly used for laser stabilization at different parts of the experiment. Chapter 2 Methods I: Experimental apparatus for cold $^{39}$K atoms This chapter describes the experimental apparatus in 6 sections: 1. A four-chamber ultra-high vacuum (UHV) design for trapping and cooling multiple atomic species. 2. Details on laser preparation. 3. Laser stabilization using polarization spectroscopy. 4. Creation and optimization of magneto-optical traps (MOTs) of potassium-39. 5. Rapid transport of atoms between two 3D-MOTs. 6. Capturing, cooling and optimization of science MOT. 2.1 A four-chamber UHV design Our experimental apparatus is made up of the following components: 1. Source chamber: This consists of a glass cell (produced by Precision Glass Blowing Inc.) that contains alkali metal dispensers (AMDs)$^1$. Specifically, our glass cell contains two dispensers that can produce (non-enriched, isotopic abundance) vapors of potassium and rubidium, respectively. Each AMD consists of three cathode leads which are expected to operate over several years. The decision to include two species allows us to either combine these species in a gas mixtures experiment or to change species without disassembling the vacuum chamber. The opposite end of the apparatus consists of another source chamber that contains erbium dispensers designed by AlfaVacuo e.U as can be seen in Fig. 2.2. Due to technical issues (potential contamination during transport or installation) activation of erbium dispensers was unsuccessful (as described more on appendix B). 2. The two source chambers are attached to a middle octagon chamber.$^2$ The design was chosen to allow the trapping and cooling of combinations of the three species in the same area. The octagon chamber consists of two 6” diameter glass windows at the top and bottom and two pairs of orthogonal 2.75” diameter windows (NW-SE and SW-NE) through which MOT beams are passed so that they overlap at the center of the chamber for atom trapping. A 2.75” diameter view port (facing West) provides a good angle for low background imaging of atoms collected in the octagon chamber. We find this port very useful for aligning a push beam used for transport of atoms between the octagon chamber and the science chamber. 3. The science chamber consists of a 28 mm × 28 mm × 100 mm quartz cell (4 mm thickness). This cell is attached to the vacuum system by a flange with an additional --- $^1$AMDs consist of an anode and a cathode where the cathode contains stable salts of the desired alkali atoms. Passing current induces a reduction reaction that releases controllable amounts of alkali vapor $^2$MCF600-SphOct-f2C8 acquired from Kimball Physics Inc ($\sim 10$ cm glass to metal adapter, allowing the cell to protrude further out from the stainless steel vacuum components to allow for increased optical access. The relatively small size of the cell increases proximity to the atoms which is essential in this experiment for bringing trapped atoms within working distance of high numerical aperture (NA) objectives for high-resolution imaging. 4. The different chambers are connected via differential pumping tubes ($\approx \varnothing 5$ mm) which allow us to maintain a pressure difference between them. While high vapor pressures are needed at the source chambers to create large fluxes of atoms, we need to maintain lower pressures in the octagon and science chamber. This is to avoid loss of atoms from optical traps in the science and octagon chambers due to collisions with background gas atoms. ![Figure 2.2: A four section vacuum chamber. Initial collection of atoms happens in the source chambers. The atoms are first transported to the octagon chamber and trapped in a 3D MOT and finally moved to the science chamber where experiments are performed.](image) 5. Each chamber is also equipped with an ion pump that helps to maintain low pressure ($\approx 10^{-11}$ Torr) thus providing an ideal environment for trapping and cooling atoms. The pump works by ionizing background gas and accelerating the ions created into solid electrodes. At the electrodes the particles are trapped by chemosorption. Ion pumps 1 and 2 (45 L/s) from Gamma Vacuum maintain low pressure environments at the two source chambers while ion pump 3 (75 L/s) works to maintain high vacuum in the octagon chamber. We chose a higher speed ion pump for the octagon chamber not only to handle a larger volume but also because we intend to trap atoms in 3D MOTs in a lower pressure environment. For the science chamber we install a NexTorr D-100-5 pump (designed by Saes group). Due to its relatively smaller size (105 mm × 80 mm × 75 mm), the NexTorr pump is ideal for this chamber because it allows more optical access. The pressure on each pump can be monitored on ion pump controllers. Between source chamber II and the octagon chamber we installed a titanium sublimation pump (TSP). The TSP is fired right after the bake out procedure in order to coat the inner walls of the nearby nipple with titanium to provide another source of pumping. 6. We include two all-metal gate valves (VAT 481 series) separating the octagon chamber from source chamber II and from the science chamber. These were used, in combination with nearby angle valves, to separately pump out (with a turbo pumping station, for the initial pump down) different sections of the vacuum chamber. But, these can also be used to seal off a section of the vacuum chamber in case a source or science cell were to require replacement. 2.1.1 Construction of the vacuum chamber Cleaning, bake-out and assembly Before assembling the vacuum parts as described above, we first decontaminate them following the standard AIM procedure i.e. cleaning with acetone, followed by isopropanol and lastly using methanol. In particular the parts are cleaned first with acetone in an ultrasonic bath for 30 minutes then rinsed with distilled water. This process is repeated with isopropanol followed by methanol. Each part is then air dried and is then covered in aluminum foil to avoid deposition of dust particles after cleaning. We then assembled the vacuum chamber as described above, sealing physical joints between different components that are screwed together using copper gaskets. We attach a turbo pump to the apparatus to pump out a majority of the air before the bake-out stage. In preparation for bake-out, we wrap the entire apparatus in vacuum safe metal foil. Above the layer of foil we wrap seven heater tapes across the chamber.$^3$ These are evenly distributed around the chamber in order to maintain homogeneous temperatures during bake-out and to avoid any cold points where out-gased material could collect in the chamber. Around the atomic source and science cells, we constructed an oven, i.e., a cage of opto-mechanical posts around the cell without any physical contact with the cell (any contact could either scratch the surface or create drastic temperature gradients across the cell wall). We wrap aluminum foil around the cage followed by heater tapes on top of the foil cover. An extra layer of foil is wrapped around the heater tapes to distribute heat more evenly around the chamber. The heater tapes are each attached to a variable AC power supply (red in Fig. 2.3(a)) which we adjusted in tandem to homogeneously raise the temperature around the apparatus. We connect six thermocouples, evenly distributed around the chamber, to monitor temperature. Before bake-out the turbo pump is used to initially pump the chamber to $\approx 10^{-6}$ Torr. On 9$^{th}$ March 2017 we started raising the temperature at $10^\circ C/h$. We monitor the temperature at different parts of the chamber and feedback between the variable power supplies and the thermocouples to maintain similar temperatures at each reading. For each reading we also record the pressure corresponding to ion pumps 1, 2 and 3 (as shown in Fig. 2.3(c)). The temperature reached at the end of the day is kept constant overnight e.g. 150$^\circ$C at the end of the second day. We raise the temperature up to $\approx 195^\circ C$ on day 5. Going to higher temperatures is discouraged since it could have an adverse effect on various vacuum components (magnets for the ion pumps, angle valves, and the vacuum current feedthrough connections for the AMDs). On the 8$^{th}$ day, we saw that it was good, and we started lowering the temperature around the vacuum chamber at $10^\circ C/h$ (while maintaining homogeneous temperature). The pres- $^3$Omega DHT051040LD Figure 2.3: Vacuum chamber assembly and bake-out. (a) Vacuum chamber wrapped in vacuum safe UHV foil for bake-out. Variable power supplies are connected to heater tapes around the chamber for temperature control. Thermocouples are attached around the chamber to monitor temperature. (b) Assembled vacuum chamber ready for bake-out. (c) Pressure corresponding to ion pumps 1-3 over the first four days. (d) Pressure corresponding to ion pump 3 over 30 days. sure, as read on the ion pump controllers also drops accordingly. The temperature dropped off to $10^{-9}$ Torr after cooling down to room temperature and unwrapping the vacuum chamber and continued to drop steadily afterward and finally bottomed out around $10^{-11}$ Torr over the following weeks. ### 2.2 Details on laser preparation In this Section we detail the set up that we use to prepare laser beam paths for addressing the D2 (767 nm) and D1 (770 nm) transitions in $^{39}\text{K}$. Lasers Our laser preparation set up consists of (1) a Toptica DL 100 ECDL (External Cavity Diode Laser) operated at 767 nm that supplies $\approx 60$ mW. (2) A Toptica DL Pro laser operated at 770 nm provides power used for gray molasses cooling, loading and non-destructive imaging of single atoms in optical tweezers. (3) A Toptica DL100 ECDL is used to provide power at 780 nm for creating optical microtraps at a later stage of the experiment. (4) The 780 nm ECDL will be replaced with a Ti:Sapphire Tekhnoscan TIS-SF-07 laser which will be tuned around 785 nm\footnote{As will be explained in Chapter 3, this choice of wavelength for a dipole trap corresponds to the minimum differential Stark shift for some fixed trap depth, i.e., $\frac{\alpha_{\text{excited}} - \alpha_{\text{ground}}}{\alpha_{\text{ground}}}$ is minimum at 785nm for the D2 transition in $^{39}\text{K}$. Here $\alpha$ denotes polarizability.} with the goal of increasing the amount of trap power. This will be useful for scaling up the number of microtraps in our system. (5) For Rydberg excitation we address a two-photon transition using a 405 nm and a 973 nm laser. The MOGLabs Littrow ECDL (LDL) at 405 nm is used to address the $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ transition. This laser consists a monoblock chassis with no springs or fixtures, a feature that reduces vibrations. The second transition at 973 nm ($5P_{3/2} \rightarrow nS_{1/2}$ where $n \approx 70$) is driven using a MOGLabs tunable cateye laser (CEL) where, in contrast to the other ECDLs mentioned, diffraction gratings are replaced with a combination of cateye reflector and an ultra-narrow filter [32]. Tapered amplifiers The ECDLs used in our lab produce total beam power of $\approx 70$ mW. For $\approx 600$-$1000$ nm lasers, tapered amplifiers (TAs) are customarily used to increase the amount of power delivered at the atoms. The TA is based on a semi-conductor amplifier chip (labeled 2c) with an input- and a tapered region. Current to the chip is provided through a cathode that sticks out (labeled 2a) and an anode housing labeled (2b) on Fig. 2.4. A current applied through the electrode induces population inversion in the TA chip which leads to fluorescence either spontaneously or can be stimulated by a seeding beam whose polarization and mode profile matches the input region at the TA chip. At maximum current, the output power of the TA is a factor of $\approx 40$ more than the seeding light. The TA is, however, operated at lower currents to preserve the lifetime of the chip. The TA chip\textsuperscript{5} is mounted on a custom, homemade mount shown on Fig. 2.4 (design provided by Jacob Covey of the Saffman lab at UW Madison). The mount consists of a brass housing where the TA is mounted and an aluminum base (labeled 9) which acts a heat sink during operation. As shown in Fig. 2.4 (b), the TA fits into a groove at the center of the brass housing, so that the cathode sticks out at the side. Wires that supply current to the chip are directly soldered to the cathode. The brass housing also consists of SM1-threaded mounting holes for aspherical lens mounts\textsuperscript{6}. This lens is used to shape the seeding beam at the input and the TA output beam. The brass housing sits on a Peltier element\textsuperscript{7} which is used to regulate the temperature of the housing and hence the TA chip. The Peltier element acts as a heat pump between the brass housing and the aluminum base depending on the current (supplied by a TEC temperature controller\textsuperscript{8}) passing through it. Additionally, a temperature controller is also connected to a thermistor\textsuperscript{9} placed in direct thermal contact with the brass housing for temperature measurement. This allows for temperature stabilization through a PID feedback loop. The brass housing is firmly screwed onto the aluminum base (with the TEC element between them) using plastic screws\textsuperscript{10} to prevent electrical contact. The aluminum base consists of two holes (labeled 7) for direct mounting on the optical table and two holes (labeled 6) to pass wires through that are connected to the TEC element, the TA chip cathode, the thermistor and a ground. In our case, the wires are soldered onto a DB9 solder connector screwed directly into the rectangular hole on the side of the aluminum base. We can then plug in a standard DB15M/F data cable that is connected to the current controller\textsuperscript{11} and temperature controller using CAB400 and CAB420-15 cables, respectively. The entire set up is covered in a plexiglass housing with anti-reflection-coated glass windows\textsuperscript{12} to allow seeding beam input and the TA output to pass through. At the output of the TA set up a \textsuperscript{5}Eagleyard EYP-TPA-0765-01500-3006-CMT03-0000 \textsuperscript{6}Thorlabs C560TME-B \textsuperscript{7}TEC3-6 \textsuperscript{8}TED 200C \textsuperscript{9}Digikey 495-2143-ND \textsuperscript{10}Digikey RPC7350-ND \textsuperscript{11}LDC240C \textsuperscript{12}WG10530-B Faraday isolator\textsuperscript{13} is necessary to prevent back-reflection of light into the TA which could damage the chip. TA mode matching and shaping of the TA output are described in more detail in the thesis of Alex An \cite{33}. \textsuperscript{13}Thorlabs IO-5-780-VLP Figure 2.5: Laser system for trapping and cooling $^{39}$K atoms. TA1 amplifies light from the Toptica DL 100 laser which is divided into seed light for TA2 (D2 cycling TA) and through a double pass AOM system to seed TA3 (D2 repump TA). Controlling beam frequencies Acousto-optic modulators Beam frequencies in our experiment are controlled using acousto-optic modulators. These consist of a crystal (typically TeO$_2$) with a strain transducer attached to it. RF signals are used to drive the strain transducer causing acoustic waves to form in the crystal. The periodic change in mechanical strain associated with the acoustic plane waves leads to a periodic change in the refractive index of the crystal. In the frame of an incoming wave, the acoustic plane waves effectively form a diffraction grating. When operated in the Bragg regime, i.e., so that the incoming beam is incident on the acoustic plane wave ‘grating’ at an angle, the incoming beam undergoes diffraction. At a special Bragg angle the amount of light in the diffracted beam can be $\approx 90\%$ of the incoming beam power. Since the acoustic wave moves at some velocity related to the frequency of the RF drive, the diffracted beam is Doppler shifted with respect to the incoming beam. The frequency of the diffracted beam can therefore be controlled using the RF frequency of the RF drive at the strain transducer. As a result we can construct different beam paths at appropriate frequencies (detuned from... the transition to which the laser is locked as shown in Fig. 2.6) to address cycling and repump transitions. With AOMs we also have the ability to control the power in the chosen diffracted order by changing the amplitude of the RF drive. Since the Bragg angle of a diffracted beam depends on the frequency of the drive it is often impractical to control the frequency of the AOM with just one pass through the AOM, since the final power delivered to the atoms depends on the coupling efficiency into optical fibers. A double-pass AOM arrangement [34] is normally used to allow frequency tuning with minimal change in beam alignment (and thus minimal change in final intensity at the atoms). In this configuration, an informed choice of lens positioning after AOM in a retro-reflected beam path leads to an output path for the light that is nearly invariant to the frequency of the RF drive. The output of the double-pass is thus shifted by twice the frequency of the driving RF signal. Due to their fast rising times ($\mathcal{O}(\text{tens of ns})$), AOMs are used in our experiment for switching beams on and off during critical stages of the experiment. For example during the transfer stage where atoms are pushed from the octagon chamber to the science chamber, a $200 \mu s$ square pulse that pushes atoms requires fast rise times to be effective. We typically use Gooch & Housego [35] AOMs operated around 80 MHz. We have, however, noticed that when preparing laser paths around 400 nm AOMs produced by IntraAction Corp [36] require less RF driving power to achieve the maximum amount of power in the diffracted order of the output. Electro-optic phase modulators To address the frequency difference between the cycling and repump transitions i.e. 461.7 MHz, we have used a double pass AOM system ($2 \times +180$ MHz) in addition to a single pass AOM shift ($\approx +80$ MHz). The spectroscopy AOM (which defines the locking point of the laser) was set to $-70$ MHz in this case as shown in Fig. 2.5. While we are able to address the ground state splitting in a tunable fashion with this arrangement, we lose a lot of power due to imperfect AOM diffraction efficiency and general loss at different optical elements. However, this arrangement does allow for a completely separate repumping beam, which can be useful. for certain imaging and optical pumping needs. Electro-optic modulators (EOMs)\textsuperscript{14} can be used instead of AOMs to add frequency sidebands to beams without incurring the loss associated with diffracting the beam. In Figure 2.7 we demonstrate how we read out the carrier-to-sideband ratio when setting up and testing out EOMs for our apparatus. For our experiment we test a resonant Qubig EO-K39M3-NIR and a double resonance Qubig PM-K39/41_K3 EOM which are conveniently tuned and AR coated for $^{39}\text{K}/^{41}\text{K}$ systems. For practical purposes these EOMs are not necessarily resonant at 461.7 MHz but can actually be manually tuned over a large range (385-484 MHz for Qubig EO-K39M3-NIR) with a resonance bandwidth of $\approx 2$ MHz. In the test set up a laser beam ($\omega_L$) passes through a polarizing beamsplitter (PBS) and is aligned through the EOM. A $\lambda/2$ plate is included to tune the polarization of the incoming beam. The EOM is driven at 461.7 MHz. The reflected beam is passed through an AOM driven at 80 MHz so that the frequency of the laser is now $\omega_L + 80$ MHz. The first diffraction order is coupled into one arm of a 2 by 2 fiber coupler/combiner.\textsuperscript{15} The output of the EOM (now with frequency components, $\omega_L \pm 461.7$ MHz) is sent onto the second arm of the combiner thus creating a beat note at 461.7 ± 80 MHz. The output of the combiner is sent to a fiber-coupled photo-diode.\textsuperscript{16} The resulting signal is then displayed on a frequency spectrum analyzer. Figure 2.7 (lower) shows the dependence of the first-order sideband and carrier on the driving RF power. Beginning with no drive, the beam passing through the EOM has all the power in the carrier component. As we increase the driving amplitude, and subsequently the modulation depth, the sideband-to-carrier ratio increases following the Bessel function form associated with sinusoidal modulation. We can easily identify a driving amplitude that corresponds to $V_\pi$. RF sources RF signals in our lab were originally generated using a home-built set up based on voltage-controlled oscillators (VCO). These allow for direct control of RF signals sent to AOMs / EOMs \textsuperscript{14}An EOM consists of a Pockels cell driven at some modulation frequency $\omega_{\text{mod}}$ such that beam (initially with frequency $\omega_L$) passing through the EOM undergoes phase modulation and acquires sidebands at $\omega_{\text{mod}}$. \textsuperscript{15}Thorlabs TW805R5A2 \textsuperscript{16}Menlo Systems FPD-310-V using an analog voltage input. The VCO output is passed on to a voltage variable attenuator (VVA)\textsuperscript{17} which controls the amplitude of the output RF signal based on an analog voltage input. In the experiment this corresponds to directly controlling the power on some diffracted beam at an AOM using an analog voltage input. Finally, to allow us to safely and rapidly switch the RF signal (and thus a corresponding laser beam path) on and off, we add an isolation switch\textsuperscript{18}. In order to monitor the output frequency of the VCO while still in operation, an RF coupler\textsuperscript{19} is added between the VVA and the VCO. This directs a small fraction of the VCO output power to a BNC output at which frequencies can be read out using a frequency counter (Optoelectronics M1 TCXO). The RF power supplied at the main output of the home-built source is typically on the order of 1dBm. Since this is too low to cause any reasonable diffraction when sent to the AOMs, \textsuperscript{17}ZX73-2500M \textsuperscript{18}ZASWA2-50DR-FT+ \textsuperscript{19}ZFDC-10-S+ we add a 2W (+29dB) RF amplifier\textsuperscript{20}. The output of the amplifier is sent to the AOMs through a BNC connection. In short, the components are connected as: VCO → Coupler → VVA → Isolation Switch → Amplifier. A great feature of this home-built frequency source is the ease of assembly and operation. However, we found that the stability and noise profile of the output signal highly depends on the quality of the voltage supply units used to power different components. For instance, while supplying 461.7 MHz to a Qubig EOM for gray molasses cooling (described in Section 2.6.1) we initially had a difficult time cooling the atoms. This was because the efficiency of cooling was very sensitive to the two-photon detuning (which corresponds to deviation from 461.7 MHz). The RF signal from the VCO source was actually drifting and fluctuating due to unstable voltage from a relatively cheap voltage supply, thus compromising the stability of the RF signal sent to the EOM. The range of the frequencies we could generate using VCOs was also limited. Since most of the AOMs in our lab were operated around 80 MHz (chosen based on availability of AOMs with good diffraction efficiency), most of our sources use Mini-circuits ZX95-100 VCOs (50-100 MHz). Upon adapting our home-built frequency sources to include Direct Digital Synthesizer (DDS) sources instead of VCOs, we have had no stability issues. Commercial RF sources In addition to and as replacement for home-built frequency sources, we have alternatively used arbitrary waveform generators (AWGs) to control RF frequencies in our set up. The AWGs\textsuperscript{21} provide an interface that allows us to directly set the amplitude, phase and frequency of the output RF signal. Specifically, the \textbf{mod} features allows modulation of either the frequency or amplitude of the RF output while a \textbf{burst} feature can be used for rapid switching of the output signal based on an external trigger input\textsuperscript{22}. With the AWGs we are also able to generate and output arbitrary waveforms. We use this feature to generate multi- \textsuperscript{20}ZHL-1-2W+ \textsuperscript{21}BK Precision 4064 \textsuperscript{22}Caveat: the \textbf{mod} and \textbf{burst} features cannot be used simultaneously on the same channel. Besides while BK Precision 4064 has two channels independent control of the modulation and TTL is not possible since there is only one modulation input and one TTL input. frequency outputs that drive an acousto-optic deflector (AODs) to create multiple frequency components of a first diffracted (and deflected) order. These are used to create arrays of optical micro-traps for single atom trapping (described in Chapter 3). We have recently added commercial frequency sources designed and built by MÖG Laboratories into our system. The quad RF synthesizer (QRF241) has four channels which can output frequencies (10-200 MHz). A front panel GUI allows for easy selection and setting of the amplitude and frequency of the RF signal outputs which go out at the back via SMA connection. Each channel has (1) a modulation input at the back for either frequency or amplitude control using an external analog input and (2) a TTL input for fast and secure switching of the RF outputs and of course (3) an RF SMA output. Perhaps the most impressive feature of this device is the fact that each channel has an integrated amplifier. In addition to saving a lot of space, this simple design reduces noise levels in the output signal in comparison with home-built RF sources (while also being cheaper and saving time, to boot). Shutters As will be explained in Chapter 3, imaging single atoms is challenging since it requires very low background in order to distinguish signal from background. Non-destructive imaging works well when the scattering rate of the atom is reduced (by imaging using lower intensities) thus reducing heating rates and imaging longer to acquire enough photons above the background. While AOMs are used to switch beam paths on and off, a very small amount of light can leak through the fiber even when the AOMs are off. This residual leak-through not only increases the background during imaging it can also heat up atoms thus reducing imaging fidelity. In addition to AOMs, we use Vincent Associates Uniblitz shutters (VS25S1ZM0 controlled by VMM-D4 shutter drivers) in our apparatus to physically block fiber input ports and guarantee that no light leaks through during imaging$^{23}$. In some cases we use shutters to block light while the AOM generating the beam path is on. Specifically, this is done for AOMs that only participate in the experimental sequence for a very short time but $^{23}$Shutters turn on and off on $ \approx 5 \text{ms} $ timescale, while this is relatively slow compared to AOM switch off time ($ \text{ns} $) the timescale for background accumulation and heating is usually longer. are required to stay warm during the rest of the sequence (since the eventual fiber-coupling efficiency of light passed through an AOM can depend strongly on the temperature of the crystal). Control hardware and software Our experiments involve trapping, cooling and transporting atoms between the source, octagon and science chambers (as presented on Figure 2.35) before finally confining individual atoms in optical tweezers. The experimental sequence, therefore, requires precise timing at each experimental stage. For example, transporting atoms between the octagon and science chamber (described in Section 2.5), requires us to turn off magnetic fields and laser beams while turning on a very short pulse ($\approx 150 \mu s$) that imparts momentum on the atoms. Cooling atoms on the other hand (e.g. using gray molasses) requires ramping down cooling beam intensity on a ms timescale right after turning off a magnetic field gradient. Smooth and repeatable operation of the apparatus therefore requires a control system that can communicate with a wide range of hardware (shutters, AWGs, AOMs etc) while providing a time reference between them. For our experiment we use Cicero Word Generator, developed by Aviv Keshet (building on work from previous generations of Word Generator) in Wolfgang Ketterle’s group at MIT [37]. Cicero communicates with an FPGA (Opal Kelly XEM3001) to provide a time-reference and is then connected to National Instruments (NI) hardware that can receive commands and send digital (TTL voltage) and analog (variable voltage) signals to the experiment. To prevent any back-propagating signals from interfering with or damaging the control hardware, we isolate the experiment by sending the signals through digital and analog isolation circuitry described in more detail in the thesis of Eric Meier [38]. D2 laser preparation The main goal of the laser prep set up is to set up beam paths for creation of magneto-optical traps (MOTs) in the source, octagon and science chambers as explained in more detail in Section 2.4. Each of these beam paths consist of a cycling and repump component that drives $F = 2 \rightarrow F'' = 3$ and $F = 1 \rightarrow F'' = 2$, respectively (Fig. 2.15). Additionally we need to set up push beam paths used to transport atoms between the chambers. These are set up to be blue detuned from the D2 transitions so that they exert a repulsive force that pushes atoms in the direction of propagation of the beam. While imaging of atoms in MOTs is automatically done using the MÖT beams for fluorescence imaging, for single atoms trapped in optical micro-traps at the science chamber separate imaging paths are set up. This affords us the freedom to send in the imaging beams at the direction that scatters the least number of photons into the imaging system due to reflection on the glass cell surface. The ability to independently tune the frequency of the imaging beam also allows us to compensate for AC Stark shifts while imaging atoms in an optical tweezer. Now we describe the D2 laser preparation set up used to manipulate atoms at different stages of the experiment (by addressing the D2 transition shown on Figure 2.6). We begin with $\approx 60$ mW of 767 nm light from a Toptica DL100 laser, first passed through a Faraday isolator to prevent back-reflected beams at later stages from getting into the laser. A small amount of light is reflected at a PBS to a double-pass AOM system centered around -35 MHz. The light out of the double-pass (shifted by $\approx -70$ MHz in total) is coupled into a fiber that leads into a polarization spectroscopy set up to be used for frequency referencing (Section 2.3.1). The transmitted light is then reflected on a second PBS and passed through a single pass AOM. The first-order diffraction at -55 MHz from this AOM is used as a push beam between the source chamber and the octagon chamber. We seed TA1 with the remaining $\approx 45$ mW and get an output power of $\approx 600$ mW. Since the spatial profile of this output is not Gaussian but rather looks nearly like a TEM$_{01}$ mode, we use a D-shaped pick-off mirror to reflect one half of the beam. The reflected half is passed through a single pass AOM driven at -80 MHz. While the 1st order is used to supply light to address the cycling transition for the 2D MOT, we use the 0th order to seed TA2 (D2 cycling TA). The D2 cycling TA is intended to provide cycling light for the 3D MOTs in the octagon and the science chamber as well as imaging and cooling beams for single atoms trapped in optical tweezers. The second unreflected half of the mode from TA1 is intended to take care of all our repump needs. We first pass it through a double-pass AOM system that shifts its frequency by +360 MHz. (we set this to $\approx 80$ MHz away from 440 MHz (i.e. the frequency difference between resonant cycling and repump beams) to allow us the freedom to shift the repump frequency during different stages of the experiment). Light from the repump double-pass set up is coupled into a fiber and the output is divided on a PBS. The reflected beam is used to supply repump power for the 2D MOT set up while the transmitted beam is used to seed TA3 (D2 repump TA). This TA provides repump light for both 3D MOTs in the octagon and science chamber in addition to repump power for imaging and cooling in optical micro-traps. ### 2.3 Laser frequency stabilization The main goal of the apparatus is to prepare laser beam paths that will be used to trap, transport and cool atoms during different stages of the experiment. In order to efficiently manipulate atoms in the chamber, the beams are prepared at frequencies that correspond to different atomic transitions (D1 and D2 transitions) availed to us by nature. For reproducibility and efficient manipulation of the atoms, it is necessary to stabilize the frequency of the laser sources used. Ideally, the linewidth of the laser should only be limited by the properties its resonator i.e. Shawlow-Townes linewidth [39]. However, in reality the frequency of a running laser is actually dependent on temperature fluctuations, mechanical vibrations of the resonator, power fluctuations of the pump beam to the gain medium etc. The frequency of an unlocked laser thus drifts over longer timescales and fluctuates on shorter timescales (causing a concomitant linewidth broadening). A general approach for laser stabilization involves comparing the laser frequency to some reference (whose frequency is stable and known) then using a feedback loop to correct for deviations in laser frequency i.e. locking the laser frequency to a more stable reference. Since atomic transitions happen at known and absolute frequencies, atomic vapor cells are a popular reference for laser frequency stabilization. While different techniques have been developed for laser frequency stabilization [40–48], I will focus on polarization rotation spectroscopy [49–55] in this section. For laser stabilization of Rydberg excitation lasers we used Pound-Drever-Hall locking as described in more detail in Chapter 4. 2.3.1 Polarization rotation spectroscopy Doppler-free polarization rotation spectroscopy (PS) [49] is a modulation-free technique that relies on light-induced birefringence of an atomic medium. Specifically, a circularly-polarized pump beam causes anisotropic population redistribution of the magnetic sublevels $\|F, m_F\rangle$ states in the atomic medium through optical pumping, which induces a rotational birefringence (unequal refractive indices $\delta n = n_+ - n_-$) experienced by light with orthogonal circular polarizations) and circular dichroism (unequal absorption coefficients $\delta \alpha = \alpha_+ - \alpha_-$) experienced by light with orthogonal circular polarizations). Additional birefringence is caused by pressure gradient across the vapor cell glass window ($\delta n_{w\pm}$). A linearly-polarized probe beam overlapping the pump beam experiences a rotation of its polarization $(\phi = \frac{2\pi \delta n}{\lambda} l)$ due to the different interactions of the right- and left-circular components of the light with the anisotropic atomic medium. Here $\lambda$ and $l$ are the wavelength of the probe beam and the length of the region of interaction between the atomic medium and overlapped pump and probe beams. For a laser scanning across one transition $\delta \alpha$ is a Lorentzian i.e. $\delta \alpha = \delta \alpha_{\text{max}}/(1 + x^2)$. Here $x = \frac{2\omega - \omega_0}{\Gamma}$ is the detuning from resonance in units of saturated linewidth $\Gamma$. By the Kramers-Kronig relation [56–58], $\delta n = \frac{c}{\omega_0} \delta \alpha_{\text{max}} \frac{x}{1 + x^2}$. The difference signal due to the anisotropic atomic medium is given by [54] \[ S_{\text{diff}} = I_0 e^{-(\alpha l + \text{Im}[n_w l])} (\delta \alpha_{\text{max}} l \frac{x}{1 + x^2} + \text{Re}[n_w l] \frac{\omega}{c}). \] (2.1) The difference error signal is measured at a polarimeter (consisting of a PBS and a balanced photo-diode$^{24}$) and is relayed to a feedback loop that adjusts the laser frequency toward resonance. Spectroscopy set up In the spectroscopy setup, the laser beam passes through a half-wave plate (HWP) and a polarizing beam-splitter (PBS). The setting of this first HWP allows us to control the relative powers of the pump (reflected at the PBS) and probe (transmitted through the $^{24}$Thorlabs PDB210A PBS) beams. The horizontally-polarized probe beam is aligned in a forward-going fashion through the central part of the vapor cell. The path of the pump beam features a quarter-wave plate (QWP) that allows for the initial vertical polarization of the reflected light to be either kept linear or transformed into either right- or left-circular polarization (elliptical polarizations for intermediate settings). This pump beam is then overlapped with the probe beam in the central region of the vapor cell. The use of a D-shaped pickoff mirror\textsuperscript{25} combines these beams at a small incidence angle, i.e. in a nearly counter-propagating fashion, to enhance the size of the overlap region contributing to the nearly Doppler-free signal. ![Polarization spectroscopy set up](image) Figure 2.8: Polarization spectroscopy set up (adapted from [53]). After propagating through the vapor cell, the probe beam passes through a HWP and a PBS, and the laser powers in the transmitted and reflected paths are measured at two ports ($A$ and $D$) of a balanced photodetector. The difference signal between the measurements at these two ports constitutes the polarization spectroscopy signal. The setting of the final HWP effectively allows the final PBS to project the probe light onto its diagonal ($D$) and anti-diagonal ($A$) linear polarization components. In the absence of rotation of the incident horizontally-polarized probe induced by potassium atoms in the vapor cell, the measured powers in the $A$ and $D$ paths will be equal, such that their measured difference signal at the photodetector will be zero. Non-zero difference signals relate to a combination of dichroism and birefringence induced in the potassium atomic medium, due to anisotropic population redistribution by the pump beam. The polarization spectroscopy traces are recorded by capturing the response of this setup as the source laser current (and thus laser frequency) is scanned in a symmetric (triangle wave) fashion. \textsuperscript{25}Thorlabs BBD1-E03 Modeling the PS signal In order to identify the different spectral features of a PS signal, we develop a theoretical model based on solving rate equations. In this section we showcase the results of this model (described in more detail in Appendix D). While the model can be applied to any transition, we apply it to the D1 transition ($4S_{1/2} \rightarrow 4P_{1/2}$) of $^{39}$K. Our choice is not only motivated by the simplicity of this transition but also by the fact that, to the best of our knowledge, the PS signal for this transition had not been presented in literature. Since the 770 nm laser is the workhorse of the sub-Doppler cooling scheme based on gray molasses (Section 2.6.1), it was imperative that we correctly identify the transitions from acquired PS signal. In Appendix D we derive an expression for expected PS signal by solving rate equations for population dynamics when the pump and probe beams address the $F \rightarrow F'$ transition where the hyperfine quantum number, $F$, ranges from $F = \|I - J\|$ to $F = \|I + J\|$, where $I = 3/2$ and $J = 1/2$. The projection of $F$ onto the $z$-axis, $m_F$, is the hyperfine sub-level. The expression is given by $$S_{\text{diff}}(\omega) \propto \sum_{\{F,F'\}} \frac{T(\omega)}{T_{\text{max}}} \left( A(F,F') l' \frac{x(\omega)}{1 + x(\omega)^2} \right). \tag{2.2}$$ where we have replaced $I_0$ in Eq. 2.1 with a normalized absorption (transmission) profile, $\frac{T(\omega)}{T_{\text{max}}}$ which is read out from one of the ports of the balanced photo-diode and replacing $\delta \alpha$ with a time-averaged population anisotropy $A(F,F')$ obtained from solving rate equations to reveal population dynamics. The birefringence due to the glass window is assumed to be small in this case and is therefore not considered. The total signal is obtained by summing up dispersive signals pertinent to different $F \rightarrow F'$ transitions evaluated at the correct detunings relative to the $F = 2 \rightarrow F' = 2$ transitions as shown in Fig. 2.9. Additional cross-over peaks occur at a frequency half-way between two transitions. This happens where the velocity of some atoms in the vapor cell (at a frequency exactly halfway between two frequencies) leads to a Doppler shift of either the pump beam to a higher frequency or the probe beam to a lower frequency. We therefore end up with 9 transitions to consider for the D1 line. Finally, as shown in Fig. 2.9 (c,d), including the effects of power broadening ($I'_0 = \sqrt{1 + I_0/I_{\text{sat}}}$) leads to a more realistic model curve. Vapor pressure for potassium The size of the PS signal obtained highly depends on the density of atoms in the area of interrogation. Potassium has low vapor pressure at room temperature ($\approx 2 \times 10^{-8}$ Torr)$^{26}$. In order to get enough vapor pressure to build up a reasonable signal, we heat up the vapor cell so that the average temperature is $\approx 60$ °C. For the dispenser source cell at the 2D MOT, $^{26}$Compared to $\approx 2 \times 10^{-7}$ Torr for $^{87}$Rb at room temperature. $^{87}$Rb sources therefore do not need to be heated up to acquire a good signal. we attach Mincos Polyimide thermofoil heaters (Mincos HK6909) along the edges and wrap both the top and bottom arms of the cell and the area around the differential pumping tube using Thorlabs HT10K heater tapes. The tapes around the outside edges, i.e. the dispenser arms and around the differential pumping tube, are set at $\approx 70$ °C while those along the four edges of the cell are set at $\approx 50$ °C. We measure the size of the PS signal as a function of temperature as shown in Figure 2.10 below. ![Figure 2.10: Polarization spectroscopy signal optimization. (a) Polarization spectroscopy set up with resistive heaters that increase the vapor pressure and aa magnetic field solenoid that sets the quantization axis. (b) Temperature increase with voltage applied to resistive heater tapes. (c) and (d) Sufficient vapor pressure can be achieved by heating the cell close to the melting point.](image) In addition to heating the cell to get enough vapor pressure to acquire a good PS signal a small quantization B field is typically added along the direction of pump beam propagation. This improves optical pumping from the pump beam and leads to a more extreme anisotropy in the population distribution. In Figure 2.11 we demonstrate the importance of setting a quantization field. Since the 405nm $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ transition is much weaker compared to the D1 and D2 transition ($\approx 1.19$ MHz/6 MHz\footnote{Even though the bare linewidth of the $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ transition is $2\pi \times 185$kHz, the total linewidth considering all decay channels is $2\pi \times 1.19$ MHz.}), it is more difficult to get a reasonable (if any) PS signal. The black line corresponds to the PS signal without applying... any magnetic fields to set a quantization axis. The signal (barely above the background) was identified by tuning the laser to the correct frequency (741091 GHz as confirmed by a Bristol 671 series wavemeter) and then rotating a $\lambda/4$ plate to change the sign of its slope. We witness a dramatic improvement in signal-to-noise by applying a small B field ($\approx 1$ G). We identify the three features as the $F = 1 \rightarrow F' = 2$, a cross-over peak and the $F = 2 \rightarrow F' = 3$ transition (from left to right). Figure 2.11: Polarization spectroscopy of the $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ transition. Black shows the signal without applying a B field. Red dashed line shows the $F = 2 \rightarrow F' = 3$ transition which is barely above the noise. Blue is the signal after applying a small B field along the pump beam propagation axis. Adding a quantization field to polarization spectroscopy massively increases the size of the signal. 2.4 Construction and optimization of magneto-optical traps (MOTs) of $^{39}$K atoms. Coil design To trap atoms in different chambers in the apparatus a combination optical fields and magnetic field gradients (that shift atomic Zeeman levels in a position dependent way) are arranged to confine atoms in space centered at a magnetic field zero point (as described in Section 2.4). While this infrastructure is required to trap atoms in each of the three chambers, we only detail the coil structure and design used at the final science chamber. We produce a magnetic field gradient at the center of a magneto-optical trap (MOT) using a pair of 250-turn circularly-coiled, 22-gauge magnetic wire (Digikey MW35-C HY). The wire features a Polyamide coating that allows us to wind many turns of the wire without risk of shorting. Selecting a 22-gauge wire enables us to wind many turns in a small volume thus increasing the magnitude of magnetic fields that can be produced. In other words, for $N$ coils of radius $R$ and current $I$ flowing through, the total magnetic field at position $y$ (along a ![Figure 2.12: 3D MOT gradient coils. Mounting holes (for 1/4-20 set screws) are tapped at the bottom after 3D printing. At the front side of the coil holder two tiny pillars are used to increase optical access.](image-url) line perpendicular to the plane of the coil) produced is $N \times B_{\text{coil}}$ where $B_{\text{coil}} = \frac{\mu_0}{4\pi} \frac{2\pi R^2 I}{(y^2 + R^2)^{3/2}}$. These coils are set up in an anti-Helmholtz configuration i.e. with current flowing in opposite directions to produce a quadrupole field at the center which can be used to spatially confine atoms when combined with three-pairs of retro-reflected beams in a MOT. Additionally, a pair of 100-turn coil sets are set up in Helmholtz configuration to apply a uniform field at the center of the science chamber useful for Zeeman shifting atomic levels for isolation of specific states for microwave driving in proposed synthetic Rydberg lattices (explained in Chapter 4). For mechanical support we wind the coils around a 3D printed support-structure shown in Figure 2.12. These coil holders were printed by Ralf Möller at the Rapid Prototyping Lab at UIUC using a Fused Deposition Modeling (FDM) Fortus 360 MC printer. ABS (Acrylonitrile Butadiene Styrene) plastic is chosen as printing material, since it can be easily machined and glued. In particular, we design our gradient coils to include six equidistant through holes that can be tapped to enable mounting onto Thorlabs TR series optical posts using a 1/4”-20 set screws. While the coil holder provides mechanical support, we also use the structure as an alignment reference for MOT beams. Particularly, the structure is centered as best as possible with respect to the science cell followed by attaching extra parts that mate into the circular openings at the top and bottom and to the side pillars for alignment. In an ideal scenario, the magnetic field zero of the gradient field should be at the center of the overlapping MOT beams. As you might have guessed, the magnetic field zero is usually shifted away from the center due to stray magnetic field from ion pumps and lab equipment or even due to the effect of the earth’s magnetic field. Cold atom experiments, therefore, typically include magnetic field cancellation coils (which we refer to as shimming coils in our lab). These are usually designed to produce low fields and gradients ($\approx 1$ G and $1$ G/cm, \footnote{Based on Biot-Savart law} \footnote{FDM works by depositing a thermoplastic material where a printer head moves in two dimensions according to a programmed control based on a 3D CAD design. The work head onto which material is deposited shifts vertically when each layer is done in order for the printer head to start depositing the next layer.} respectively) in all three directions to allow for full cancellation of unwanted magnetic fields. We use three pairs of 180 turns of 22-gauge and Polyamide-sleeved magnetic wire placed at $\approx 4.15"$ from the center of the cell to produce uniform fields in all three directions. The coils are wound on a 3D printed cubic holder (shown in Figure 2.13) which consists of a single 8.4" cube structure with two pairs of 0.55" deep troughs in each direction. Four extensions at the bottom (each including tap holes) allow for mounting onto Thorlabs optical posts using 1/4"-20 set screws. Although the size of the holder is limited by chamber support structure, we find that it is large enough for MOT optics to be mounted within the structure. ![Figure 2.13: 3D printed coil holder for field cancellation coils at the science chamber.](image) The field cancellation structure is also useful for alignment. For instance, while setting up MOT optics to transfer atoms for the first time, we drill holes at the corners and pass beams to define near-perfect 90 degree intersection of horizontal MOT beams at the center. The structures are also later used in the final design where horizontal MOT beams are overlapped at 120 degree with respect to each other (Fig. 3.2) to avoid clipping MOT beams with high-NA objective lenses. Additional sets of coils 30 turns are included as extra gradient shims. Later on, we find these extra set of coils really useful as a tool for moving the MOT around at different stages of the experiment. Specifically, the first set of shimming coils are optimized for a cooling stage as explained in Section 2.6.1. Since we find it rather difficult to efficiently overlap optical micro-traps to a pre-determined molasses position\textsuperscript{30}, we use an extra set of shimming coils to move the MOT around to improve overlap with fixed optical traps. In Table 2.1 we present magnetic field and gradient measurements done for shimming coils and gradient coils, respectively. The first two rows refer to the gradient coils and field coils wound on the coil holder described on Figure 2.12 while the last six rows are the 2 sets of 3 pairs of shimming magnetic field cancellation coils. Using a Hall probe (Lakeshore Cryotronics HST), we perform magnetic field measurements for coils in Helmholtz configuration by placing the probe at the center then varying the current passed through the coils. The measurements are close to calculated target of 1.2 G/A. For magnetic gradients, we set up the hall probe on a $\mu$m-moving stage. For each position of the probe we record the magnetic fields measured as function of current passed through the coil pair. Magnetic field gradients derived from these measurements are also close to calculated target gradients of 1 G/cm/A. The measurements are read off on a Lakeshore Cryotronics model 460 gaussmeter. Trapping and cooling in MOTs Trapping and cooling in cold atom experiments relies on knowledge of electronic energy levels of atoms and the use of lasers to impart forces on them. Consider an atom in the ground state of a two level system. If the atom interacts with a photon whose frequency matches the energy difference between the ground and excited state, the atom can absorb the photon and move to the excited state. Due to finite lifetime of the excited state, the atom can spontaneously decay to the ground state and re-emit a photon in a random direction. Now consider an atom interacting with two counter-propagating beams at some frequency. \textsuperscript{30}Adjusting the focus and position of tightly focused optical microtraps is much more tedious than changing current values sent to shimming coils. \| Coil set \| Helmholtz(G/A) \| Anti-Helmholtz (G/cm/A) \| \|--------------------------\|----------------\|-------------------------\| \| Science MOT Gradient \| - \| 10.04±0.002 \| \| Science MOT Field \| 14.75±0.002 \| - \| \| E-W field shim \| 1.07 ±0.0002 \| - \| \| T-B field shim \| 1.21 ±0.005 \| - \| \| N-S field shim \| 1.16 ±0.001 \| - \| \| E-W grad. shim \| - \| 0.83±0.015 \| \| T-B grad. shim \| - \| 0.92 ±0.003 \| \| N-S grad. shim \| - \| 0.89±0.007 \| Table 2.1: Magnetic gradient and field measurements. The first two rows correspond to primary gradient and field coil pairs used for creation of a 3DMOT. These two sets are wound on the magnetic gradient holder described in Figure 2.12. The last six rows corresponding to stray field and gradient cancellation coil pairs (Figure 2.13). These were especially useful for providing zero magnetic field and gradient where the MOT forms. The shorthand E/W, N/S corresponds to the cardinal directions in the lab while T/B refers to top and bottom directions. The character - indicates that the coil pair was not designed to be operated in the given configuration. In the reference frame of the atom the frequency detuning of the right- and left-propagating beams are Doppler shifted away and towards resonance respectively as shown in Figure 2.14 (a). An atom with velocity $v > 0$ therefore absorbs a photon from the left propagating beam and re-emits in a random direction while an atom with $v < 0$ absorbs from the right propagating beam and re-emits in a random direction. This leads to a velocity dependent scattering force that slows down the atom. This phenomenon is referred to as optical molasses. While optical molasses reduces the velocity of the atom, it does not provide confinement. In a magneto-optical trap, confinement is achieved by introducing a quadrupole magnetic field gradient. On Figure 2.14 (b,c) we illustrate how this works. Considering a simple $J = 0 \rightarrow J = 1$ transition. A magnetic field leads to linear Zeeman shifts in the magnetic sublevels, $m_J = 0, \pm 1$ of the excited state $J = 1$. For the case where the right and left-propagating beam have $\sigma^+$ and $\sigma^-$ polarizations respectively, atomic selection rules only allow transitions such that $\Delta M_J = +1$ and $\Delta M_J = -1$. In the arrangement shown in Figure 2.14 (b,c), the position-dependent Zeeman shift for $m_J = -1$ and $m_J = +1$ brings them closer to resonance with the $\sigma^+$ and $\sigma^-$ polarized beams. This creates a restoring force that pushes the atom toward the center of the trap (position $z = 0$). The combination of position-dependent and velocity-dependent force in the magneto-optical trap is expressed as [59, 60] \[ F_{\text{MOT}} = - \left( \frac{8\hbar k^2 s_0 \delta / \Gamma}{(1 + (2\delta / \Gamma)^2)^2} \right) v - \frac{1}{k} \left( \frac{8\hbar k^2 s_0 \delta / \Gamma}{[1 + (2\delta / \Gamma)^2]^2} \right) \left( \frac{\mu}{\hbar} \frac{\partial B}{\partial z} \right) \vec{z} \] where $ s_0 = I / I_{\text{sat}} $ is the saturation parameter, $ \delta $ is the detuning from resonance, $ \Gamma = 2\pi \times 6 \text{ MHz} $ is the transition linewidth, $ k = 2\pi / \lambda $ is the wavevector associated with the beam $ \mu $ is the magnetic moment of the transition and $ \frac{\partial B}{\partial z} $ is the magnetic field gradient. ![Figure 2.14: Magneto-optical traps. (a) Doppler shifts leading to velocity-dependent forces. (b) Spatially varying magnetic fields cause restoring forces toward the center of the trap. (c) Quadrupole field lines from rectangular coil set in an anti-Helmholtz configuration in a 2D MOT configuration.](image) Cycling transitions for $ ^{39}\text{K} $ Alkali atoms are popular for laser cooling due to a relatively simple ground state and first excited state configurations. They feature a D1 transition $ nS_{1/2} \rightarrow nP_{1/2} $ and a D2 transition $ nS_{1/2} \rightarrow nP_{3/2} $ where $ n $ is the principle quantum number. Due to atomic selection rules $ m_J = 0, \pm 1 $, the D2 transition exhibit a closed transition when the atom interacts with a $ \sigma^+/\sigma^- $ polarized photon. Specifically, as illustrated for $ ^{39}\text{K} $ in Figure 2.15, an atom excited from $ \{F, m_F\} = \{2, 2\} $ to $ \{F', m_{F'}\} = \{3, 3\} $ by a $ \sigma^+ $ polarized photon can only decay back to $ \{F, m_F\} = \{2, 2\} $. Occasionally the atom can decay out of the loop into the $ F = 1 $ manifold, following off-resonant excitation to an $F' = 2$ state. A single repump beam between $F = 1$ and $F'' = 2$ on the D2 transition is sufficient to bring the atom back into the loop. Combining cycling and repump beams in MOTs allows us to trap and cool atoms at different stages of the experiment. Now we move ahead and describe trapping and cooling achieved in our experiment. 2D MOT set up Our experiment begins with the creation of two-dimensional magneto-optical trap (2D MOT) in the source cell section of the vacuum chamber. The $^{39}$K atoms are produced from a dispenser source (described in more detail in section 2.1). Due to a high vapor pressure required, we wrap the 2D MOT source cell with resistive heater tape to avoid condensation of atoms on the glass cell, only allowing access for beams required for creation of a 2D MOT. The heater tapes are heated to an average of 50 °C. The 2D MOT beams are derived from two single mode PM fibers (delivering cycling and repump beams)\textsuperscript{31}. These two collimated beams ($\approx 35$ mW of cycling and $35$ mW of repump\textsuperscript{32}) are then combined on a PBS, passed through a $\lambda/2$ waveplate set to $22.5^\circ$ and then encounter another PBS that divides the combined cycling and repump beams into two paths to be used to trap atoms in the vertical and in the horizontal direction. The $22.5^\circ$ waveplate setting mentioned above rotates the orthogonal polarizations of the combined cycling and repump beams so that they each have equal components in the horizontal and vertical 2D MOT trapping directions. The two separate beam paths are then passed through a cylindrical telescope which magnifies them by a factor of 5 in the horizontal direction so that the final beam are elongated along the 2D MOT cell. This allows for trapping atoms along a line. The beams are then passed into the 2D MOT cell in the horizontal and vertical directions as shown in Figure 2.16 and then retro-reflected to allow for cooling in both directions. We set up $\lambda/4$ waveplates before the cylindrical telescopes and also before the mirrors used for retro-reflection. \textsuperscript{31}Chronologically, we actually first set up a 3D MOT in the 2D MOT chamber in order to get the laser frequencies and polarizations right. \textsuperscript{32}Even though we began with 1:1 cycling to repump power ratio for the 2D MOT at the beginning, we have since optimized this over time and found a good working ratio at or below 3:1 cycling to repump power ratio. 2D MOT magnetic field coils A magnetic field gradient in both directions is necessary for the creation of a 2D MOT. In our set up we use two pairs of 48 turn gauge 16 copper coils operating around 2A to generate magnetic field gradients. The coils are wound in a rectangular shape to provide quadrupole magnetic field in the vertical and horizontal direction as shown in Figure 2.17(a). A push beam ($\approx 1$ mW of slightly blue-detuned at $+3\Gamma$) is shone along the 2D source cell to push atoms trapped in the 2D MOT through a differential pumping tube to the second section of the vacuum chamber where they can be trapped in a 3D MOT as described in 2.4. Atoms pushed out of the source chamber through the differential pumping tube are captured in a 3D MOT in the octagon chamber. As mentioned earlier, we set up the 3D MOT in a section of the vacuum chamber with lower vapor pressure to minimize one-body loss due to collision with background gas. Low background pressure therefore enhances their lifetime in the trap. The 3D MOT is of course a three dimensional version of the 2D MOT we just discussed, where three retro-reflected laser beams (arranged at 90 degrees to each other) are combined with a quadrupole magnetic field gradient to trap atoms. The magnetic field gradient in this case is generated using two sets of circular coils as shown in Figure 2.18. We use polyamide-coated 22 gauge magnetic wires for this purpose operated at 1.4 A to provide... a $\approx 15$ G/cm gradient across the center. Beams out of the final PM fibers are then magnified by $\times 4$ to a final size of $\approx \phi 25$ mm. The three pairs of beams are overlapped at $90^\circ$ to each other at the center of the octagon chamber and retro-reflected as shown in Figure 2.18. A clean-up PBS\textsuperscript{33} is set up at each of the output to ensure linear polarization. Right before going into the vacuum chamber the forward propagating beams encounter a $\lambda/4$ plate that turns their polarization from linear to circular polarization. Slight polarization contamination that might occur at the glass window at the entrance of the chamber is too small to affect the performance of the MOT. The forward going beams pass through glass windows on the opposite side and are then retro-reflected. A $\lambda/4$ plate is placed right before the retro-reflection mirror to rotate the polarization of the beam from right-to left-circular polarization. With knowledge acquired from initially setting up a test 3D MOT in the source chamber, we were able to find a reasonable range of cycling and repump frequencies where the 3D MOT works. \textsuperscript{33}A PBS at the output to guarantees that the output beam polarization sent to experiment is purely linear. Combining cycling and repump beams Due to a small hyperfine splitting in the excited state in $^{39}$K, the repump beam turns out to be very important for a well functioning MOT. Misalignments between repump and cycling beams while setting up a MOT are less forgiving for $^{39}$K, compared to $^{87}$Rb, for example. Proper spatial combination of repump and cycling beams is therefore a critical topic of discussion. Besides, the polarization of combined repump and cycling beam necessarily needs to match. In order to combine cycling and repump beams while also matching their polarizations, we considered the following scenarios: 1. Using $2 \times 2$ Thorlabs fused fiber optic couplers (PN780R3A2 or TW805R5A2) the cycling and repump beams can be directly coupled into two input ports. Light from the output ports are then ready to be sent to experiment. While this method is simple, polarization matching between cycling and repump has to be done either before or after coupling. Additionally using these couplers was sensitive to polarization rotation of the input beams caused by temperature variation, stress points at any part of the fiber and slight mismatch of the polarization of the incoming beam with the slow axis of the fiber as set at the input port. The performance of the coupler could however be improved by physical contact with the optical table (which acts a thermal bath) and avoiding turning the fibers at sharp corners. 2. Combining the beams while they are still small ($\approx \phi 1$mm) on a D-shaped pick-off mirror (Fig. 2.20(c)) followed by magnifying both beams using a telescope so that they are mostly overlapped in the vacuum chamber. This technique allows one to individually match the polarizations of both beams just using separate $\lambda/2$ plates before combining. 3. Combining on a PBS (Fig. 2.20(a)) with highest extinction ratio followed by passing the orthogonal output polarizations (horizontal/vertical) through a $\lambda/2$ plate at 22.5°. This first wave plate rotates the polarizations so that they are anti-diagonal (A)/diagonal (D). The A/D polarized combined beams are passed through a final PBS that transmits a horizontal and reflects a vertical component of combined cycling and repump beams thus creating two paths that can be sent to experiment. This method was used in our 2DMOT set up. 4. Combining on non-polarizing 50:50 beam-splitter (NPBS) (Fig. 2.20(b)). For this method, we coupled the cycling and repump beams into separate PM fibers. The output of these fibers are aligned using mirrors into orthogonal input faces of an NPBS in order to combine them. The combined beams from the output faces are then coupled into two separate PM fibers. We ensure minimal distance between optics to reduce thermally-induced alignment changes. We chose this technique over 1-3, because we could get really good coupling efficiencies (because the beams could be well-collimated) and high polarization extinction ratios using independent $\lambda/2$ plate at each of the path before combining on a NPBS. 5. Spliceless PM coupler arrays: Since our vacuum chamber design requires setting up of two 3D MOTs setting up beam combination using NPBSs gets complicated. We invest in a $4 \times 4$ spliceless PM coupler arrays from Evanescent Optics Inc. The spliceless array relies on evanescent wave coupling between two polished fibers in optical contact. In particular cladding is removed from one side of the core (while keeping the core intact) and fiber halves placed in physical contact with the stress core matched (which corresponds to matching their polarizations). Our $4 \times 4$ coupler array consists of 4 fiber inputs and 4 fiber outputs with the combining section housed in a $4'' \times 3.5'' \times 0.5''$ aluminum enclosure. The aluminum housing acts as a heat sink to minimize temperature fluctuations. For each of the input we get $\approx 25\%$ of the light on each output. We send in cycling and repump beams from our laser preparation set up into two of the inputs and send the first two outputs to the octagon chamber 3D MOT. One of the outputs is used to provide light for the top-down beam while the second output is divided into two paths on a 50-50 beam-splitter and further sent to two PM fibers that will provide light for two horizontal beam paths. The last two outputs (initially terminated) are used to provide light for the science chamber 3D MOT where one of the outputs is passed through an intermediate 50:50 NPBS that creates two separate paths for horizontal MOT beams. We later use the last two input connections on the $4 \times 4$ coupler array to deliver 770nm light to the science chamber MOT. This is ideal because the alignment at the octagon and science chambers is only done once when setting up the 3D MOTs and subsequent beams added are already aligned by design. ### 2.5 Rapid transport of atoms between two sections #### 2.5.1 Transport of atoms in multi-section chambers The requirement to prepare samples of ultracold atoms requires initial capture of a large number of atoms in a high vapor pressure environment. Since further cooling is more efficient in a lower vapor pressure environment (due to reduced one-body loss of atoms due to collisions with background gas), it is customary to construct a multi-section chamber separated by a differential pumping stage that maintains a pressure difference between the two regions. As already described in Section 2.4, this involves creating a 2D MOT in a high vapor pressure source cell and using a blue-detuned beam aligned to the 2D MOT to push atoms through the differential pumping tube to a lower vapor pressure section of the chamber where a 3D MOT is loaded. Trapping single atoms in optical tweezers requires good optical access to get atoms within working distance of high-NA objectives used for creation of tightly-focused optical dipole traps and also to collect enough photons from trapped atoms. This kind of optical access is not available at the octagon chamber due to presence of ion pumps around the chamber and large distance to the center of the octagon chamber. Typical solutions include (1) using in-vacuum mounted high-NA lenses ([61–63]), (2) having a recessed part of the vacuum chamber where the objective can be set to get close to the atoms ([64], others) and (3) mounting objectives outside a protruding science cell whose dimensions allow the objectives to get close to the atoms ([10], others). Our vacuum chamber conveniently includes a fourth section featuring a protruding science cell\textsuperscript{34}. The science cell is 28 mm $\times$ 28 mm $\times$ 100 mm quartz cell (4mm thickness) which allows us to bring atoms within the working distance of our high-NA (Mitutoyo G Plan Apo 50X) objective. To allow more space for optics on this side of the chamber we use a NextTorr D-100-5 ion pump for their small size compared to standard Gamma Vacuum ion pumps. Having successfully loaded a 3D MOT in the octagon chamber, we are now faced with the challenge of transporting atoms to the science cell, where the final cooling and trapping can take place. \textsuperscript{34}Historically the chamber was designed to allow trapping and cooling of an alkali ($^{39}$K) and a lanthanide ($^{166}$Er), either together or separately initially mixing at the octagon chamber and further transport of either or both to the science chamber. Some methods already used in cold atom experiments include: 1. A moving magnetic coil pair. This involves using a pair of magnetic coils that translated using a mechanical stage [65–68]. 2. Array of static magnetic coil pairs. Here the magnetic trap is moved by turning on the magnetic coils one after the other in a “hot potato game” fashion.[69]. 3. Moving red-detuned optical dipole traps (a) In one case one or more components of an optical telescope used to focus down the ODT is placed on to a moving stage, thus moving the focus of the dipole trap (and thus the atoms) between different positions. (b) The focus position of a dipole trap can also be moved using focus-tunable lenses (from Optotune[70]). These lenses consist of a polymer membrane that contains a low absorption optical fluid. A current-controlled actuator can be used to vary pressure applied to the elastic membrane thus re-distributing the fluid to change the curvature of the lens (which in turn varies the focal length of the lens). By changing the focal length of one or more components of an optical telescope used to create the ODT, the position of the trap can be electronically controlled without any moving parts in the experiment [71, 72]. 4. Push beams have been used to move atoms not only from a 2D MOT to a 3D MOT but also between two 3D MOTs [73–78]. The working principle involves either (a) Continuously applying an optical force using a far-detuned push beam that creates a leaking MOT. Here a red-detuned push beam leading out of the first 3D MOT creates radiation pressure imbalance that causes atoms to flow out [73, 79–81]. This can be combined with a confining magnetic field gradient (hexatapole fields) or gravity [74] to improve transfer efficiency. Another variation involves using a blue-detuned beam to guide atoms falling under gravity into a second 3D MOT. (b) Using a pulsed-near-resonant beam [73, 78]. This method involves turning on a high power beam for a short time to impart momentum on the atoms in the source 3D MOT. The atoms are accelerated by the optical force from the push beam and move towards the second 3D MOT region. Our experiment requires short cycle times due to the probabilistic nature of single-atom loading in the final chamber. While methods 1-4(a), work best only when the transport of atoms remains adiabatic i.e. usually on the order of 5 sec for $\approx 50$ cm distance, using a pulsed push beam best suits our need. ### 2.5.2 Transport using blue-detuned pulsed push beam Near-resonant beam interaction with atoms result in a scattering force where the atom absorbs photons from the beam and emit in a random direction. For blue-detuned beams the atoms experience a repulsive force that accelerates them in the direction of propagation of the push beam. In this Section we will describe the steps we took to align the blue-detuned push beam to transport atoms towards the science chamber. #### Alignment and imaging Having set up 3D MOT beams at the science chamber as described in Section 2.6, we first begin rough alignment of a collimated push beam to the center of the viewport (East) at the octagon chamber and the center of the westward facing science cell at the opposite end of the chamber. We begin with $\approx 10$ mW of collimated 3 mm ($1/e^2$) waist detuned to $\approx 2\Gamma$. Even though the MOT beams at the octagon chamber could be very well aligned based on the geometric placement of the input windows, we found that the MOT was still slightly misplaced (most likely due to power imbalance between forward- and back-propagating beams). Slight misalignment of the back-propagating beam centers the MOT. A live view of the MOT on an IR security camera facing upward, below the chamber, allows us to do rough alignment of the MOT to a resonant beam. Specifically, we begin aligning by blasting away the MOT (as viewed from an IR security camera) using the resonant beam, then reducing the power until the MOT is barely misplaced. This allows us to “eye ball” the alignment that corresponds to the push beam hitting the MOT squarely at the middle. We then check on the opposite side, initially on an illuminated IR beam viewer card (Thorlabs VRC5)(we later switched to using a CCD camera centered on the science cell face) and iterate the alignment until we have the beam centered both at the MOT and at the opposite end of the chamber. Figure 2.21: Top view of beam layout for transport of atoms from the octagon chamber to the science chamber (not to scale). A continuous wave push beam provides a steady source of atoms to the 3D MOT in the octagon chamber. A blue detuned push beam turned on for $\approx 250\mu s$ to impart momentum on atoms at the MOT right after 3D MOT beams and gradient fields are turned off (more detail on Fig 2.22) to release the atoms. Atoms are accelerated westwards towards the science chamber where yet another 3D MOT will be turned on to capture atoms (described in section 2.6). A CCD camera set up to view the MOT proved useful for initially diagnosing best conditions for transport out of the octagon chamber. In the next step we use a Thorcam CCD camera set up to view the MOT through the South-East MOT input window\textsuperscript{35} in order to determine displacement in the East-West direction. This camera is especially useful because it allows us to take triggered snapshots that can be used for fine alignment and to determine the short-time behavior of the MOT when impinged upon by a near-resonant beam. Now we use the CCD camera on live mode to repeat the previous step i.e. aligning the beam to hit the MOT squarely (point of maximum displacement) and then use another CCD \textsuperscript{35}Setting a camera to view atoms through the viewport on the east end of the chamber was blind to displacement of the atoms in the East-West direction, we therefore decided to view at an angle as shown in the Figure. camera with marked center view\textsuperscript{36}. We then take snapshots as a function of time to watch whether the atoms are displaced in the correct direction\textsuperscript{37}. In order to impart momentum on the atoms it is important to turn off both the continuous wave push beam that feeds the 3D MOT and to also turn off the 3D MOT gradient fields and optical molasses beams, so that the atoms are no longer confined in the MOT and can therefore respond to the pulsed push beam without experiencing a restoring force as they attempt to leave the MOT region. By monitoring short-time images taken by the CCD camera we quickly develop an understanding of pulse sequences that allow for successful transport of atoms out of the octagon MOT region. For example, we learn that leaving the repump on after turning off the magnetic field gradient, the 2D MOT and 3D MOT beams was especially useful. We also learn that either right-or-left circularly polarized beam is most efficient at pushing the atoms out of the octagon chamber MOT area. The alignment here is now done by slightly tweaking mirror M2 at the East input side of the chamber to maximize displacement at some fixed push time and centering the beam on the opposite side with mirror M1. Figure 2.22(a,c) shows successful alignment so that the entire MOT is displaced by the beam! \subsection{2.6 Capturing, cooling and optimization of a MOT from transferred atoms} Once we are sure that atoms are indeed set in motion towards the science chamber, we set up the MOT beams at the science chamber to catch the atoms. For successful loading of a MOT at the science chamber, the pulsed push beam needs to be set at an angle to counter the effect of gravity during time-of-flight (TOF). This arrangement is also typically chosen \textsuperscript{36}Neutral density filters (Thorlabs NDK01) are added so as not to saturate the camera. We also set the camera to shortest exposure times and lowest gain settings. \textsuperscript{37}Initially, it was difficult to get the atoms pushed because the MOT would fly off in some direction due to imbalance in radiation pressure from the MOT beams. We minimize this by applying small magnetic fields and tweaking the alignment so that the MOT mostly stays at the same position in the absence of a pulsed push beam. This ensures that the atoms only feel the force from the pulsed push beam so that they can move directly towards and through a differential pumping tube separating the octagon chamber and the science chamber. to minimize destruction of the final MOT by the push beam. We found that setting up imaging of the MOT at the science chamber was critical for initial capture and optimization of a MOT at the science chamber. In particular a 2f-2f imaging configuration with a 50 mm lens (very close to the cell to increase solid angle for photon collection) and with the CCD camera facing eastward (as shown in Figure 2.23(a)) was best. To reduce uncertainties about the alignment, we use the 3D printed field quantization coil holders (described in section 2.4) which are cubical. Holes drilled through the corners allow us to align two sets of beams at $90^\circ$ to each other. Both the quantization coil holder and a gradient coil holder are also centered to the science cell using the platform mount (Thorlabs MB1218) regular one inch mounting hole spacings. Our MOT beams are derived from the two remaining arms of the 4 by 4 combiner with cycling and repump already combined and initially set to some frequencies that already work for the octagon chamber MOT (Table A.2). Additionally we match the beam sizes at the final MOT to ensure the same beam intensities. This design, however, comes at the disadvantage that we cannot independently turn off the MOT beams between the two 3D MOTs. Our transfer sequence therefore involves turning on the MOT beams at the science chamber after some time of flight estimated based on images (such as one displayed on Figure 2.22). A typical wait time of $\approx 20$ ms over the $\approx 54$ cm distance between the two chambers is used. The beams roughly at 25 mm waist are then passed through $\lambda/4$ plates before finally intersecting in the science cell. Once passed through the science cell the MOT beams are retro-reflected. A $\lambda/4$ plate is also set on the right before the retro-reflecting mirrors to rotate the polarization so that the reflected beam is of opposite circular polarization. On Table 2.2 we display the initial wave plate settings. Although a magnetic field gradient of $\approx 15$ G/cm is initially used, we found improvement in capture efficiency for field gradient values around 18 G/cm. Figure 2.23: Rapid transport of atoms between the octagon and science chamber using a blue-detuned beam. (a) MOT beam layout for MOT2 while optimizing transfer. A CCD camera facing eastwards enabled us to very clearly optimize the position of MOT1 with respect to the push beam as well as detect a weak signal from MOT2. (b) False color image of second MOT taken using a CCD camera directly facing the push beam at the science chamber. The red arrow shows light from atoms in MOT2 that make it to the CCD. The yellow circle shows the position of the MOT2 in the science chamber. (c) 2D plot of average signal (proportional to atom number in MOT2) as a function of the duration of pushing at MOT1 (x-axis) which corresponds to the force imparted on atoms at departure. The y-axis is the wait time after pushing atoms before the MOT beams are turned on in the science chamber. (d) Lifetime of captured atoms in MOT2 ($\tau \approx 40s$). The first couple of points are taken while MOT1 in the octagon chamber is loading. Inset: Image of a MOT loaded in the science chamber. 2.6.1 Cooling Doppler cooling Captured atoms at the science 3D MOT are initially Doppler-cooled through repeated cycles of absorption and spontaneous emission as described in Section 2.4. This cooling is however limited when the Doppler shift corresponding to the velocity of the atoms becomes comparable to the linewidth of the transition used. In other words, when the kinetic energy of the atom is given by \[ m v_{Doppler}^2 = k_B T_{Doppler} = \frac{\hbar \Gamma}{2}. \] (2.4) For Doppler cooling on the D2 transition of $^{39}$K (where $\Gamma = 6$ MHz), the Doppler limit is given by $T_{Doppler} = 145 \mu K$ and $v_{Doppler} = 18 \text{ cm/s}$. In experiment, however, we initially measure MOT temperatures of around 1 mK without any optimization. We scan through beam parameters i.e. cycling and repump intensities and detunings, magnetic field gradient values, beam polarizations (slightly tweaking the fast axis of the $\lambda/4$ plates right before the cell), beam alignments (most importantly the retro-reflected beams), and most importantly magnetic field cancellation. After an initial round of optimization we get down to temperatures of roughly 250 $\mu K$. Subsequent rounds of optimization barely lowers the temperature below $\approx 200 \mu K$. Sub-Doppler polarization gradient cooling* Further cooling below the Doppler limit is typically achieved in alkali atoms using optical molasses [82] i.e. turning off the magnetic field gradients while leaving the MOT beams on. Here cooling happens due to presence of hyperfine levels which are not included in the Doppler cooling discussion. Typically, spatially varying polarization of the optical molasses beams (due to interference or counter-propagating beams) lead to spatially varying lightshifts of the ground state sublevels. In the work by Dalibard et al. [83], polarization gradient cooling related to two kinds of 1D standing waves is described. The lin $\perp$ lin configuration that involves interference of two orthogonal linearly polarized beams leading to alternating circular and linear polarizations is popularly used to explain sub-Doppler cooling in the context of a Sisyphus polarization gradient\footnote{In the lin$\perp$lin configuration (described in more detail in Ref. [59, 60]), asymmetric light shifts of the two states ($m_J = \pm \frac{1}{2}$ for a $J_g \rightarrow J_e$ transition discussed by [83]) i.e. three times bigger light-shift for $m_J = \pm \frac{1}{2}$ due to $\sigma^\pm$ light acts in tandem with optical pumping between the two states (also induced by the same $\sigma^\pm$ light) to continually cool the atoms. Specifically, moving atoms in $m_J = 1/2$ go up a potential "hill" due to spatially varying light-shifts until they encounter $\sigma^+$ polarization which occurs where $m_J = -1/2$ is maximally shifted. At this position the atoms absorb photons from the beam and spontaneously decay down to $m_J = -1/2$, thus repeating the process. Due to the energy difference between the absorbed and emitted photon, energy is lost from the atoms with each cycle.}. However, in experiments the $\sigma^+ - \sigma^-$ ![Figure 2.24: Polarization gradient in $\sigma^+ - \sigma^-$ configuration. Counter-propagating beams with opposite circular polarization lead to a rotating linear polarization which leads to a velocity-dependent force that slows down moving atoms but vanishes for static atoms.] configuration is normally used. Here, the interference between two circularly polarized beams leads to a spatial rotating linear polarization as shown in Figure 2.24. Consider atoms with a two-level system ($J_g \rightarrow J_e = J_g + 1$, with $J_g = 1$) [83]. When at rest the atoms see a local linear polarization (say $E_y y$) which leads to equal population distribution between $m_g^y = \pm 1$ and highest occupation of $m_g^y = 0$. When the atoms move in the $\hat{z}$ direction, in the rest frame of the atoms, the polarization appears to be rotating. Moving into the rotating frame such that the polarization appears to be static, the atoms experience a fictitious field in the $\hat{z}$ direction which is dependent on the velocity of the atoms. This fictitious field leads to population imbalance in the magnetic sublevels (with respect to $\hat{z}$) i.e. population in $m_g^z = +1$ being larger than population in $m_g^z = -1$. In other words, for $v_z > 0 / v_z < 0$ atoms are pumped to the $m_g^z = +1 / -1$ (highest/lowest) states leading to a velocity-dependent anisotropy in population distribution within the magnetic sublevels. For $v_z > 0 / v_z < 0$ atoms scatter more from the $\sigma^+/\sigma^-$ beam causing a radiation pressure imbalance that slows down the atoms. Sub-Doppler cooling works well for atomic species where the excited state splitting, $\Delta$ is either much larger or much smaller compared to the linewidth of the transition, $\Gamma$. For $^{39}$K, $\Delta \approx 3\Gamma$. This small separation makes it difficult to cool below the Doppler limit since any cooling (red-detuned) with respect to the $F' = 3$ transition eventually becomes limited by heating (blue-detuned) due to the $F' = 0,1,2$ states just $3\Gamma$ below. This problem has, however, been overcome in a few groups [64, 84, 85] by using near resonant optical molasses\footnote{As opposed to the usual case where the cycling laser is detuned below the entire excited state manifold.} where the presence of $F' = 0,1,2$ depumps atoms to $F = 1$ state which is dark to the cycling laser (preventing photon re-absorption [86]). Controlled repump can then get the atoms back into the cooling loop. While Ref.[64, 84, 85] report low temperatures by cooling using the D2 transition, our efforts to implement this cooling scheme hit a wall at $\approx 100\mu$K. We think this inability to re-produce the results reported in Ref.[64, 84, 85] might be due to phase incoherences between our cycling and repump beams that probably lead to less efficient depumping to dark states. Gray-molasses cooling Unable to break through the $\approx 100 \mu$K barrier, we move on to set up $\Lambda$-enhanced gray molasses\footnote{Terminology: gray molasses is generally used to refer to cooling using a Sisyphus like cooling combined with velocity-selective-coherent population trapping (VSCPT). Here the dark states used could be (and were usually) Zeeman dark states (isolated states due to selection rules when a transition is driven). $\Lambda$-enhanced gray molasses refers to above but enhanced to do additional states that appear in a $\Lambda$ three-level system.}. Initially implemented on the D2 transition [87], gray molasses involves optical pumping of atoms between (light-shifted) bright states and Zeeman dark states (isolated relative to polarized light due to dipole selection rules). While this works well for alkali atoms with well-separated hyperfine levels in the excited state [88–91], cooling is inefficient for smaller separation. Alternatively for atoms with small excited state hyperfine splitting, gray molasses cooling has more efficiently been realized using the D1 transition in a $\Lambda$-configuration [85, 92–98]. In this configuration a cycling beam addresses the $F = 2 \rightarrow F' = 2$ transition while a reFigure 2.25: Λ-enhanced gray molasses using $^{39}$K D1 transition at 770nm. (a) Λ configuration in $^{39}$K. (b) Gray molasses cooling. Atoms in the dark state are motionally coupled to a bright state. The bright state is spatially modulated due to polarization gradients from interfering gray molasses beams. The atoms climb a potential hill and are then optically pumped to the dark state once they reach the top of the "hill". Energy is lost during each cycle corresponds to frequency difference between the photon absorbed and photon lost by stimulated emission. (c) Dark states. (c) Dark states that participate in gray molasses cooling. Squiggly red lines show superposition of states that constitute dark states. Left corresponds to dark states that emerge when $\sigma^+$ transitions are driven while the figure on the left shows dark states due to $\sigma^-$ transitions. pump beam drives the $F = 1 \rightarrow F' = 2$ as shown in Figure 2.25. For this discussion we label the three states using the basis $\{\|1, q - \hbar k\rangle, \|2, q + \hbar k\rangle, \|e, q\rangle\}$, where $q$ refers to the momentum of the atoms. The states $\{\|1\rangle, \|2\rangle, \|e\rangle\}$ refer to internal states $\{\|F = 1\rangle, \|F = 2\rangle, \|F' = 2\rangle\}$. Here, so far, we are ignoring the magnetic sublevel for brevity. These states are written as tensor product between internal and momentum states since stimulated absorption and emission using the cycling and repump beams involve momentum transfer to the atom. The Rabi rate associated with driving transitions using repump and cycling are represented as $\Omega_1$ and $\Omega_2$, respectively. The detunings of the cycling/repump driving fields is denoted by $\delta_1/\delta_2$ and $\Delta$ refers to the overall one-photon detuning above the $F' = 2$ manifold. In the dressed state picture (more carefully shown in Appendix three-level diagram), the eigenstates of the system include \begin{align} \|\psi_{\text{dark}}\rangle &= \frac{1}{\sqrt{\Omega_1^2 + \Omega_2^2}}(\Omega_1\|1,q - \hbar k\rangle - \Omega_2\|2,q + \hbar k\rangle) \\ \|\psi_{\text{bright}}\rangle &= \frac{1}{\sqrt{\Omega_1^2 + \Omega_2^2}}(\Omega_1\|1,q - \hbar k\rangle + \Omega_2\|2,q + \hbar k\rangle) \end{align} The dark state, $\|\psi_{\text{dark}}\rangle$, is completely decoupled from the cycling and repump beam and arises due to destructive quantum interference between the cycling and repump beams when the Raman condition is fulfilled, i.e. $\delta_1 = \delta_2$. However, when atoms in the dark state have non-zero velocity, the cycling and repump beams are Doppler shifted and the Raman condition is broken leading to coupling into $\|\psi_{\text{bright}}\rangle$ given by $\approx \frac{\hbar k q}{M}$, where $M$ is the mass of the atom. This dependence on momentum $q$ (motional coupling or velocity-selective-coherent population trapping (VSCPT)) leads to non-adiabatic coupling where hotter atoms are more strongly coupled to the bright states. Since the bright states experience light shifts, a Sisyphus cooling like scheme is combined with VSCPT to optically pump atoms between the dark states and the bright states as shown in Figure 2.25(c). Here by creating a polarization gradient (in lin$\perp$lin configuration) the bright state, are modulated in space. For blue-detuned cycling and repump, i.e. $\Delta > 0$, the spatially modulated bright states lie above the dark states. Considering atoms that exist in the dark state manifold, motional coupling happens at a position in space where the energy difference between the two states is smallest. Once in the bright states these atoms climb up a potential "hill" and are optically pumped back to the dark states once they get to the top. The atom thus loses energy equal to the energy difference between the absorbed and emitted photon during each optical pumping cycle. Eventually the atoms do not have enough energy to be promoted up to the bright states. While the dark and bright states in the discussion so far are simply written as a combination of two states, the real picture includes Zeeman sub-levels. Figure 2.25(c) shows all the states that participate when considering the D1 transition of potassium. The state $\|\tilde{\psi}_{\text{dark}}\rangle$ with respect to $\sigma^+$ transition (dropping the momentum label) is given by \[ \|\tilde{\psi}_{\text{dark}}\rangle = \frac{1}{\sqrt{\Omega_{1,-1\rightarrow2,0}^2 + \Omega_{2,-1\rightarrow2,0}^2}} (\Omega_{1,-1\rightarrow2,0}\|1,-1\rangle - \Omega_{2,-1\rightarrow2,0}\|2,-1\rangle) \] \[ + \frac{1}{\sqrt{\Omega_{1,0\rightarrow2,1}^2 + \Omega_{2,0\rightarrow2,1}^2}} (\Omega_{1,0\rightarrow2,1}\|1,0\rangle - \Omega_{2,0\rightarrow2,1}\|2,0\rangle) \] \[ + \frac{1}{\sqrt{\Omega_{1,1\rightarrow2,2}^2 + \Omega_{2,1\rightarrow2,2}^2}} (\Omega_{1,1\rightarrow2,2}\|1,1\rangle - \Omega_{2,1\rightarrow2,2}\|2,1\rangle) \] \[ + \|2,2\rangle. \] (2.6) The Rabi rates $\Omega_{F,mF\rightarrow F',mF'}$ can be calculated from Clebsch-Gordan coefficients just like in Appendix D. Laser preparation of 770 nm light Our laser system consists of a commercial diode laser (Toptica DL PRO) which provides $\approx 70$ mW of 770 nm ($f_{D_1}=389286.058$ GHz) light. The beam then passes through a PBS that diverts a small amount of light $\approx 5$ mW through an AOM driven at $+55$ MHz. A $\lambda/2$ waveplate is set before the PBS to control the ratio of the transmitted and reflected signal during initial optimization. The first order of this AOM is coupled into a polarization spectroscopy (PS) setup described in Section 2.3.1. Here we lock to a crossover transition of a PS error signal (27.5 MHz below the $F=2 \rightarrow F'=2$ transition). The transmitted beam is passed through a free space EOM (Qubig EO-K39M3-NIR), driven at 461.7 MHz to match the hyperfine splitting in the ground state. We found that setting up a 1:1 telescope (with $f=50$ mm) around the EOM to focus the beam at the crystal enables us to achieve higher modulation depths at a given driving RF power (compared to modulating a collimated beam through the EOM)\footnote{We also observed that our carrier-to-sideband ratios also became more stable after focusing the beam on to the EOM crystal.}. The modulation (here diagnosed in terms of carrier-to-sideband amplitude ratios) are also sensitive to the input polarization. We suspect that the two mirrors and final lens before the EOM murk up the polarization. We therefore add a $\lambda/2$ plate before the EOM despite effectively having a cleaned up the polarization at the initial PBS. The final lens after the EOM is used to re-collimate the beam to allow us to easily couple the light into a fiber that goes towards the experiment. Right after the re-collimating lens, we set up a mirror on a 90° flip mount (Thorlabs TRF90) which re-directs light during EOM optimization to two mirrors that couple light into a fiber (F2). In conjunction to this detour, another flip mount is set up right before the fiber to spectroscopy that redirects the first order of the spectroscopy AOM (at 55 MHz) to a set of two mirrors that are used to couple light into another fiber (F3). Light from fibers F2 and F3 are combined to create a beat-note using a 2 by 2 fiber combiner (Thorlabs TW805R5A2) on to a fiber coupled photodiode (Menlo Systems FPD-310-V). The output of this photodiode then read onto a frequency spectrum analyzer. In our case we can infer the amplitude carrier signal from the peak at 55 MHz as seen on the spectrum analyzer (from beating $f_{D_1}$ with $f_{D_1}+55$ MHz) and the amplitude of the sidebands at 406.7 MHz and 516.7 MHz (from beating $f_{D_1}+461.7$ MHz with $f_{D_1}+55$ MHz). Upon optimization of the EOM carrier-sideband ratios, the flip mounts can be turned to allow light to go into spectroscopy (F1) and towards the experiment (F4)\footnote{The first design of this set up involved re-directing $\approx 10\%$ using a beam sampler (Thorlabs BSF10-B) instead of using flip mounts. We were however power limited while setting up a home-made TA using coupled light out of the EOM. Using flip mounts enables us to diagnose the sideband signal whenever we need and also have as much laser power as we need during normal operation.}. This part of the laser preparation is set up on an optical breadboard (Thorlabs PBG12118) mounted onto the main optical table by rubber feet for vibrational isolation (specifically so that the shutters on the main table do not disturb laser locking). A plexiglass enclosure (Thorlabs XE25C10) is built up around this set up to isolate the environment and minimize drifts in fiber coupling\textsuperscript{43}. The output of fiber F4 ($\approx 35$ mW) is used to seed a home-made tapered amplifier (described in Section 2.2). A $\lambda/2$ plate and a clean-up PBS are set at the fiber output to ensure linear polarization of the seed light while two mirrors are used to align the seed through the TA. With the TA driven at $\approx 2.5$ A we can get up to $\approx 550$ mW of light. Right after the TA we set up two cylindrical telescopes to collimate the beam in both directions and an optical isolator (Thorlabs IO-5-780-VLP) to prevent back-reflection into the TA. Ideally, the optical isolator should be set up right after the TA. Due to typical fast expansion of the TA output (despite using a collimating convex aspherical lens at the output), we end up installing the isolator right after the first collimating lens. The lens is set up at a slight angle with respect to the TA to avoid reflection back into the TA. Similar to the case of the main experiment TA1, the most dominant output mode of this particular TA (when seeded) happens to be shaped nearly like a TEM$_{01}$. We set up a D-shaped pickoff mirror (Thorlabs BBD1-E03) to spatially reflect one part of the beam while letting the other one through. The \textsuperscript{43}We later add Thorlabs BKF12 black foil along the inside wall of the enclosure to block stray light from the set up. reflected beam is fiber coupled and sent to the second $^{39}$K BEC experiment being constructed and operated by Sai Paladugu and Shraddha Agrawal\textsuperscript{144}. The unaffected part of the beam is aligned into an AOM double pass system (centered around $2 \times +80$ MHz) which detunes the beam (which contains $f_{D1} = 461.7$ MHz) above the $F = 2 \rightarrow F' = 2$ transition. We couple the output into the 4 by 4 combiner that delivers already-aligned light to the atoms for gray molasses cooling. Optimizing D1 parameters Our optimization process begins with a release-recapture diagnostics of the atomic cloud temperature. Based on work by Ref. [92] we set the one-photon detuning $\Delta \approx 5\Gamma$ above the $F = 2 \rightarrow F' = 2$. The cycling-to-repump ratio is set to 1:3 (5 dB) and a total power of 50 mW is used at the beginning. The two-photon detuning $\delta = 0$ by design (since we write sidebands on the 770 nm light before shifting both the cycling and repump components using a double-pass set up as shown in Fig. 2.26)\textsuperscript{45}. At the end of the normal D2 molasses stage of a typical sequence we turn on D1 molasses beams (while turning off the D2 molasses beams) for a couple of milliseconds. This is followed by a TOF stage ($\approx 20$ ms) where the molasses beams are turned off to allow the atoms to expand. At the end both D2 molasses beams and the magnetic field gradient are turned on again and an image is taken. We choose the release-recapture method since it allows us to optimize both the number and the temperature of the atoms after D1 molasses. This specifically avoids the situation where only a small fraction of the atoms are cooled. When the parameters are not optimal the cloud expands quickly and most of the atoms get out of the capture range of the MOT leading to a small number of recaptured atoms. Increasing the number of re-captured atoms therefore corresponds to lowering the cloud temperature while also increasing the number atoms that remain. We manually optimize D1 parameters by scanning through all the parameters (beam intensity, cycling to repump ratio, one-photon detuning and the duration \textsuperscript{144}Eventually we experienced instabilities in our TA power and had to replace the TA. The second $^{39}$K BEC experiment now derives 770 nm D1 light from a totally separate Toptica DL100 diode laser. \textsuperscript{45}For this to work well we find that it is important for the frequency source at 461.7 MHz to be stable. Using voltage-controlled oscillators (VCOs) here was actually not a very good idea. We moved on to using DDS based sources which improved the stability of our cooling scheme. Figure 2.27: Initial optimization of gray molasses cooling parameters. Top, waist of the atomic cloud waist after 5ms time of flight. Bottom, recaptured atoms after 50 ms. Both measurements indicate cooling due to the presence of D1 beams. of cooling) followed by optimizing field cancellation fields. This is repeated a couple of times until all the parameters converge to some setting. Figure 2.28: Stray magnetic field cancellation. Yellow/blue corresponds to large/small waist after 15ms TOF. The optimum field cancellation parameters are \{N-S,E-W,T-B\} = \{0.25,0,0.5\} A corresponding to \{0.29,0,0.61\} G. The shorthand T-B refers to top-bottom direction while E/W & N/S correspond to the cardinal directions in the lab. Figure 2.29: Time of flight fits in the North-South direction at 7.2(8) $\mu$K after manual optimization of gray molasses cooling. At the end of each optimization cycle we take TOF measurements to determine the temperature of the cloud. In Fig. 2.30 we show some of the measurements of the atomic cloud waist (as a proxy for temperature) after 15 ms time of flight i.e. dark blue corresponds to smaller waist signifying lower temperatures. We learn that the cooling efficiency can be improved by ramping parameters during the D1 molasses stage. For example, the final one-photon detuning (controlled by the frequency at the double-pass AOM) seems to be Figure 2.30: Gray molasses cooling optimization. (a). The final frequency ($\Delta \approx 3\Gamma$) works best. (b,d) A low final intensity of $\approx 0.08I_{\text{sat}}$ is optimal for cooling. (c) A duration of cooling of around 2 ms is ideal in our case. The measurement is taken by releasing and recapturing the cloud where a large recapture fraction corresponds to lower temperatures. more important than the initial detuning. The final D1 intensity seems to be the most sensitive parameter. For example, plotted against duration of cooling in Fig.2.30 (c), the final intensity seems to work in a small region for a longer durations of cooling. In general low final intensities in a ramping scheme lead to lower temperatures ($\approx 1.4$ mW/mm$^2$, $0.08 I_{\text{sat}}$). Here this is probably because the temperature of the atoms is proportional to the number of photons present that can be re-absorbed by the atoms and heat up the sample. On the other hand, one-photon detuning (labeled D1 frequency) at the beginning of the ramp seems to be the least sensitive parameter. Following a few iterations of manual optimization we achieve a final temperature of $T_{\text{Mean}} = 7.16(7) \, \mu\text{K}$ (averaged over the Top-Bottom and the North-South direction where the imaging CCD is facing East as in Figure 2.23 (a).) ### 2.6.2 Optimization of experimental parameters using machine learning In an effort to further improve our transfer, capture and cooling schemes we implemented machine learning techniques. Manual optimization by experienced experimentalists rely on theoretical assumptions/predictions based on a large body of work followed by scanning through the $N$-dimensional parameter space. Here $N$ refers to the number of free parameters i.e. laser beam intensities, detunings, magnetic field gradients and duration at different stages of the experimental sequence. Real experiments are usually imperfect due to noise caused by fluctuations and variations in the $N$ parameters. For example, slow drifts in laser power due to polarization drifts of laser beams at the fibers, variations in laser frequency detunings due to imperfect laser locking and temperature induced shifts of polarization spectroscopy signals, imperfect trap geometries due to laser beam radiation pressure imbalance and imperfectly wound magnetic field gradient coils. The ideal sequence for a specific experimental apparatus, for the cooling stage for example, might vary from a proposed sequence based on past literature. A major advantage of using machine learning techniques is that a machine learner, compared to an experienced experimentalist, does not have preconceived notions about which parameter combinations should work. Counter-intuitive parameter combinations and ramping strategies, which might be ideal for apparatus, are therefore treated on equal footing with any other combinations. Implementing machine learning in our system is made incredibly easy by already developed open-source software package (Machine Learning Online Optimization Package (MLOOP [99])) which has successfully been implemented for optimization in cold-atom experiments [99–104]. Our modus operandi involves first configuring the MLOOP routine with initial parameter values. These are chosen randomly to avoid trapping the machine learner in some local minimum that corresponds to already manually optimized set of parameters. The routine is also provided limits for each set of parameters which make sure that unphysical values (which could damage equipments) are not sent to the apparatus. MLOOP also allows us to define a trust region which relates to a rough estimate in the error expected for each parameter based on the number of repetitions on the experiment and the voltage resolution of the experimental control software (Cicero). One optimization loop entails the following: 1. Initializing Cicero with $N$ parameters provided by the MLOOP routine. We represent this in terms of a vector $\vec{X}_0$ with length $N$ and where the subscript refers to the zeroeth iteration. These parameters correspond to analog voltages sent from hardware (controlled by Cicero) to VVAs and VCOs on our RF source circuits. These analog voltages, through the RF sources, control the RF powers and frequencies driving different AOMs and EOMs that in turn directly control the power and frequencies of the laser beams that interact with the atoms. 2. An experiment is performed by running Cicero and an image of the atoms is saved. During the experimental run Cicero co-ordinates the timing between different stages and then triggers the camera used to save a corresponding image. 3. The saved image is analyzed and a cost function $f(\vec{X}_0)$ is evaluated. The cost function quantifies how well the parameters worked and depends on the goal of optimization. The cost value is the measure we will try to minimize. For example, for the transfer stage of our sequence, the cost function is set up to optimize for the number of atoms captured in the science chamber and ignores other properties of the final MOT like temperature. For the cooling stages a good cost function optimizes the temperature. This might be by looking at the waist of the atomic cloud after some time-of-flight while also making sure the number is also optimized. 4. Online optimization\footnote{Online optimization really means optimization on the fly where the fitting model used is updated after every iteration.} The cost function, $f(\vec{X}_0)$, is then fed back into the MLOOP routine which then associates $f(\vec{X}_0)$ to $\vec{X}_0$. Based on any earlier runs, the MLOOP machine learner provides a new set of parameters $\vec{X}_1$ to be run for the next loop. Here we briefly describe the basic features of the algorithms used. MLOOP relies on Gaussian Process (GP) regression which invokes Bayesian inference on GP fits. More concretely, the cost function $f(\vec{X}_i)$, which maps the input parameters to corresponding cost values, is modeled as a GP. Gaussian processes really are Gaussian distributions of functions with a mean function $m(\vec{X}_i)$ of input parameters $\vec{X}_i$ and a covariance matrix (referred to as the Kernel), $K(\vec{X}_i, \vec{X}_j)$. The Kernel defines the distance between two sets of parameters $\vec{X}_i$ and $\vec{X}_j$ i.e. $$K(\vec{X}_i, \vec{X}_j) = \sigma_{\text{GP}}^2 \exp \left( -\frac{1}{2} \sum_{n=1}^{N} \frac{1}{\lambda_n} (\vec{X}_i(n) - \vec{X}_j(n))^2 \right)$$ \hspace{1cm} (2.7) is the length scale where $\sigma_{\text{GP}}$ relates to the variance of the cost values over many iterations and $\lambda_n$ is the characteristic length scale associated with the $n$th parameter. While its typical to assume a Gaussian form for the Kernel different functional form might work better based on the nature of the data used. Based on the $N$ input parameters, the GP learner can construct a model that best fits the underlying $f(\vec{X})$ and then use this model to predict $f(\vec{X}_{N+1})$. ![Cartoon showing online optimization using GP regression. After 5 iterations the routine has created a GP model with large uncertainties where no experimental data has been taken. Each point on the x axis is a unique set of experimental parameters tried at some specific iteration.](image) Figure 2.31: Cartoon showing online optimization using GP regression. After 5 iterations the routine has created a GP model with large uncertainties where no experimental data has been taken. Each point on the x axis is a unique set of experimental parameters tried at some specific iteration. However, the algorithm continues exploring the parameter space by suggesting further sets of parameters to try with an aim of (1) exploring uncertain regions of the parameter space in order to improve the efficacy of the model and (2) to further investigate regions in the parameter space where the model has predicted lowest costs based on past data. A balance between (1) and (2) is important since it avoids a case where the GP learner gets caught up at a local minimum while also making sure that the learner can find other minima that might be more robust. - So far I have not mentioned how the initial sets of parameters are generated. To generate an initial set of parameters, MLOOP uses a combination of randomly varying the parameters (creating training data on the fly) and parameters generated using Differential Evolution (DE) (inspired by evolution in biological systems [105]). Here DE begins with $n$ random sets of parameters $\{X_0, \ldots, X_n\}$ with cost functions $\{f(X_0), \ldots, f(X_n)\}$ which constitute a population that has been built up over $n$ runs. A new set of offspring parameters $X_{n+1}$ is generated by combining features of the parent set of parameters and also randomly altering some of these features akin to mutations in biological evolution. The set $X_{n+1}$ is evaluated by going through the loop to generate $f(X_{n+1})$. The DE algorithm then compares $f(X_{n+1})$ to the initial set of parent parameter settings and gets rid of the parameters that correspond to the worst cost function. 5. Steps 2-4 are repeated until the cost function begins converging to some value. Usually a number of runs is pre-defined at step 1 beyond which the routine stops and evaluates the predicted best cost and corresponding parameters. Improved gray molasses cooling using MLOOP Manual optimization discussed in the previous section was time consuming since it involved scanning the dependence between every pair-combination of parameters and iterating through until the final temperature achieved began converging to some value. Here we showcase results we get from optimizing the gray molasses cooling stage by applying GP regression using MLOOP. As compared to manual optimization where we achieved a best temperature of $\approx 7 \mu K$ over days, machine learning using MLOOP allows us to achieve $\approx 3 \mu K$ over a couple of hours! For us this is exciting since the lowest reported temperature achieved for $^{39}K$ using gray molasses cooling stand at $\approx 6 \mu K$ [92]. Figure 2.32: Optimization of gray molasses cooling stage using MLOOP. (a) Cost values as a function of runs. For the first 14 runs the machine learning acquires training data (red) which is used to build a Gaussian process model. These model is updated on subsequent runs based on new data (blue), where the machine learner explores different regions of the parameter space. (b,c) Cost function for different parameters used as a function of iterations. MLOOP tries out seemingly random parameter combinations but result in robust settings. The parameters optimized in this specific run were (1) D1 total intensity at the beginning of a ramp and (2) at the end of a smooth ramp controlled through a double-pass AOM in the D1 set up as shown in Figure 2.26, (3) the ratio of the carrier to sideband components of the D1 cooling light as controlled through a free-space EOM (Qubig EO-K39M3-NIR), (4) The frequency detuning $\Delta$ of both the carrier and sideband above the $F = 2 \rightarrow F' = 2$ transition (one-photon detuning) at the beginning and (5) at the end of the ramp, and (6) the duration of the ramp. We then initialize the machine learning algorithm in a non-ideal (random) region in the six dimensional parameter space preferably at a large Hamming distance from already optimized parameters. This is to avoid ‘trapping’ the algorithm in the local minimum corresponding to already optimized parameter thus missing other minima that might be more robust and/or manifest lower cost values. Once the algorithm is initialized it first requests a few runs to build up a rough model of the cost function. This training data points are represented by red dots in Figure 2.32 (a). Based on this initial population the machine learner performs GP regression where it begins sampling the parameter space in order to improve the GP model and to optimize the lowest achieved cost function. The learning instances are represented by blue dots. The power of GP regression machinery manifests quite clearly where within just a few runs we already find a local minimum that is just as good as manually optimized parameters based on literature. The dashed line in Figure 2.32(a) shows the cost value that corresponds to manually optimized parameters. Despite a seemingly random and non-intuitive parameter search from run to run (shown in 2.32 (b,c)) the machine learner gets a better understanding of the 6D parameter space and finds better and better sets of parameters (indicated by the black line) in a much shorter time than a trained experimentalist would. At the end of the 200 runs we compared the suggested best set of parameters $\vec{X}_2$, based on a GP model $f(\vec{X}_2)$ generated by the routine to (1) the manually optimized parameters $\vec{X}_1$ from the previous section and to (2) parameters that exhibited the best cost values during the optimization $\vec{X}_{3 \rightarrow 13}$. Essentially here we assume that we did not in fact find the global minimum (assuming there is one). We therefore compare a couple of parameter settings that correspond to local minima in order to find the most robust set of parameters. In a final round of optimization we study the results we perform manual scans of each parameter. This manual scan reveals for example that a longer duration of the cooling stage lowers the temperature of the atomic cloud while also increasing the number of atoms that are cooled. This lesson is also already clear from the fact that the elements representing duration of cooling in $\vec{X}_{2 \rightarrow 13}$ were all at the maximum value of the searchable range specified at the beginning of the runs. Based on further optimization of $\vec{X}_{12}$, we achieve a final temperature of $T_{GM} 3.66(4) \mu K$ as measured from time-of-flight images (Figure 2.33(b)). Final sequence In summary the final sequence is shown on Figure 2.35. The sequence consists of five main stages 1. Loading of MOT1 in the octagon chamber using a continuous push beam that delivers atoms from a 2DMOT in the source chamber. This MOT1 is loaded for $\approx 3s$. 2. Rapid transport of atoms between the octagon chamber and the science chamber for $\approx 22$ ms. The push beam is turned on for $\approx 240 \mu s$ just after turning off MOT1 beams and magnetic field gradient thus accelerating the atoms towards the science chamber. During this stage the MOT beam intensity and detunings are ramped up to optimal values in preparation for re-capture in MOT2 at the science chamber. This arrangement is necessary since the beams used for both MOT1 and MOT2 are delivered using a 4 by 4 spliceless fiber array. 3. Catching atoms in MOT2 at the science chamber followed by ramping of MOT2 parameters to initially cool the atoms towards the Doppler limit. Here temperatures are lowered from $T_{\text{MOT}} > 1 \text{ mK}$ to $T_{\text{MOT}} \approx 250 \mu\text{K}$. 4. Sub-Doppler cooling using D2 molasses. Here the magnetic field gradient is turned off and the molasses beam intensities and detunings are ramped for 3.5 ms leading cooling the atoms down to $\approx 100 \mu\text{K}$. We think we are unable to get to lower temperatures due to heating because of the small energy separation in the excited state manifold. \| Parameter \| MOT1 (mW/mm²) \| Ramp to MOT2 (mW/mm²) \| Rampdown at MOT2 (mW/mm²) \| D2 molasses (mW/mm²) \| D1 molasses (mW/mm²) \| Imaging (mW/mm²) \| \|---------------------------\|---------------\|-----------------------\|----------------------------\|----------------------\|----------------------\|------------------\| \| Cycling intensity \| 1.3 \| 1.3 \| 1.18 \| 1.27 \| \| 0.41 \| \| Repump intensity \| 0.25 \| 0.25 \| 0.37 \| 0.2 \| \| 0.01 \| \| Cycling detuning ($\Gamma$) \| -1.2 \| -1.32 \| -1.3 \| -1.07 \| \| -0.01 \| \| Repump detuning ($\Gamma$) \| -1.23 \| -1.23 \| -2.37 \| -1.49 \| \| -3.03 \| \| D1 detuning ($\Gamma_{D1}$) \| \| \| \| \| -3.47 \rightarrow -4.63 \| \| \| D1 intensity \| \| \| \| \| 1.68 \rightarrow 0.07 \| \| Table 2.3: Optimized sequence for producing a cold sample of $^{39}\text{K}$ atoms. 5. Further cooling using $\Lambda$-enhanced gray molasses cooling. Parameters optimized by GP regression cool down the atoms to $\approx 3.7$ $\mu\text{K}$$^{47}$. While specific beam intensities and detunings are shown on table 2.3, we have since modified these values based on the need to trap atoms in optical tweezers with in a 120 degree MOT beam configuration discussed in Chapter 3. $^{47}$Further manual optimization was performed in the final configuration bringing this temperature down to around 3 $\mu\text{K}$. Chapter 3 Single atom trapping in optical tweezers Figure 3.1: Image of objectives mounted next to cell for single atom trapping ca. 2021 3.1 Introduction Optical tweezer arrays$^1$ (OTAs) have garnered interest recently as a powerful platform for the trapping, coherent manipulation, and imaging of single atoms due to their simple design yet versatile applications. Here, tightly focused beams form deep conservative traps (depths of $U/k_B \approx \text{few mK}$) which then enable the steering of the position of the atom [9, 10] and creation of arbitrary defect-free geometries [11]. These kinds of ordered atomic arrays can be used as versatile platforms for quantum computing and analog simulation, i.e. of many- $^1$Terminology: The term optical tweezers arrays is used interchangeably with optical micro-traps, optical tweezers and tweezer traps. body spin systems [9, 12–17]. Deep traps also allow for non-destructive imaging, where the trapped atom is continuously cooled while emitted photons from fluorescing the atom are simultaneously collected for imaging without losing the atom from the trap [106, 107]. Since single atoms are directly loaded from a magneto-optical trap (MOT), the experimental run times for OTAs are typically of the order $\approx 1$ s which provides good statistics. The loading of atoms into individual optical tweezers is probabilistic, with loading probabilities as high as roughly 90% achieved recently [106–108]. Still, such a probabilistic approach does not scale well to large arrays. Recently, a key advance in deterministic loading of large arrays has been achieved by the measurement of partially filled arrays and the subsequent distillation of vacancies by feedback on the atoms’ positions [10]. The fast cycle times, ability to create arbitrary trapping geometries, and the access to direct fluorescence imaging make OTAs appealing from an experimental perspective. The fact that this approach can still allow for strong interactions between the spatially separated particles (e.g., for molecules or for neutral atoms excited to high-lying principle quantum number, Rydberg states) makes OTAs a powerful platform for quantum information science applications [20] and for the study of many-body phenomena [9]. In this chapter we describe a simple system developed for trapping and cooling potassium atoms in optical tweezer arrays. Specifically, by combining the use of a not-so-far-detuned optical dipole traps (780 nm) that induce moderate light shifts with robust cooling based A–enhanced gray molasses (GM) (on 770 nm D1 line) we demonstrate simple robust loading, cooling, and imaging in our system. Using GM cooling, we demonstrate enhanced ($\gtrsim 75\%$) loading efficiencies as well as robust in-trap cooling to low temperatures. The work presented in this chapter is prerequisite for our system of atoms that will be excited to Rydberg levels for the implementation of synthetic Rydberg lattices as was discussed in Chapter 1. Concurrent work on trapping potassium atoms in optical tweezer arrays was already underway in the group of Christian Gross [64] (then at LMU München and now at Uni Tübingen), where the group has demonstrated cooling to very low temperatures using Raman-sideband cooling for trapped potassium atoms in a 1064 nm tweezer array followed by initial demonstrations of Rydberg excitation using a 286 nm laser. Discussion with Nikolaus Lorenz and Christian Gross, both during my visit right before the global pandemic and e-mail correspondence afterwards, was very useful at the later stages of our construction and is greatly appreciated. We also note that related work on $^{39}$K has recently been done in the group of Shannon Whitlock at Université de Strasbourg, where they demonstrate preparation of ensembles of potassium atoms in arrays 780 nm optical tweezers [63] ($\approx$ 30 atoms per trap) loaded from 1064 nm reservoir traps. ### 3.2 Optical set up #### 3.2.1 Science MOT setup Our optical tweezer set up includes a pair of high numerical aperture (NA=0.5) objectives$^2$ where one objective delivers tightly-focused dipole traps at the center of the science chamber while the second objective collects fluorescence from trapped atoms which is imaged onto an electron-multiplying CCD (EMCCD) camera through a $\times 9.375$ magnification imaging system. Our objectives, which are outside of the vacuum chamber, are set up very close ($\sim 1 \mu m$) to the glass science cell. This is because of the cross-sectional dimensions of our science cell (28 mm x 28 mm OD) and the relatively short working distance of the high-NA objectives (designed for a 15.08 mm working distance through a 3.5 mm thick glass cover slip). To make room for these objectives, we adjust the 3D MOT beam set up from the original configuration where horizontal MOT beams were set up at right angles with respect to each other to a new configuration where the they are set up at 120 degrees. This helps to avoid clipping of the MOT beams on the objectives. While the number of atoms captured in the new MOT configuration is clearly lower than that of the standard "orthogonal beam" MOT, we are still able to maintain efficient cooling (achieving temperatures as low as 3 $\mu K$ after the gray molasses stage). $^2$Mitutoyo G Plan Apo 50X 3.2.2 Optical tweezers Optical tweezers are tightly-focused optical dipole traps where radial waist at the focus is typically on the order of the trap wavelength. The trapping mechanism relies on an AC Stark shift of the atomic ground state caused by electric dipole interaction with far-detuned light. In other words, the ground state is shifted to lower energies with increasing intensity so that atoms are attracted to regions of highest intensity. The trapping potential$^3$ is given $^3$This equation is specific to alkali atoms with D line transitions and strictly refers to the ground state potential Figure 3.2: MOT beam layout at the science chamber. Three retro-reflected beams are overlapped at the center with the horizontal beams set at 120 degrees with respect to each other to allow the high-NA objectives to be set up within working distance. A NexTorr ion pump (in red) used to maintain low pressures has a small size to free up optical access for future Rydberg excitation beams. An imaging beam is set up perpendicular to the objectives (across the chamber through the differential pumping tube) to minimize scattering due to reflection on glass surfaces into the imaging system. by [109] \[ U_{\text{dip}}(r, z) = \frac{-3\pi c^2}{2f_{\text{D2}}^3} \left( \frac{1}{3} \frac{\Gamma_{\text{D1}}}{\Delta_{\text{D1}}} + \frac{2}{3} \frac{\Gamma_{\text{D2}}}{\Delta_{\text{D2}}} \right) \times I(r, z) \] (3.1) where $I(r, z) = \frac{2P_0}{\pi \omega(z)^2} \exp\left[\frac{-2r^2}{\omega(z)^2}\right]$ is the intensity (at a given position $r, z$) of the tweezer with power $P_0$. The beam profile in the axial direction is $\omega(z) = \omega_0 \sqrt{1 + \left(\frac{z}{z_R}\right)^2}$ where $z_R = \frac{\pi \omega_0^2}{\lambda}$ is the Rayleigh length. Linewidths that correspond to D1 and D2 transitions are given by $\Gamma_{\text{D1}} = 2\pi \times 5.956$ MHz and $\Gamma_{\text{D2}} = 2\pi \times 6.035$ MHz [110]. The detuning of the trap laser from D1 and D2 transitions is labeled as $\Delta_{\text{D1}}$ and $\Delta_{\text{D2}}$, respectively. We label the D1 and D2 transition frequencies as $f_{\text{D1}}$ and $f_{\text{D2}}$. A red-detuned optical tweezer therefore creates a 3D optical potential that can spatially confine atoms. In this chapter most of the work is performed using an optical tweezer focused down to $\approx 1$ $\mu m$ waist. For $P_0=1.14$ mW at the focus we expect $U_{\text{dip}}(0) \approx 1.5$ mK and radial and axial trap frequencies, $\{\Omega_{\text{radial}}, \Omega_{\text{axial}}\} = 2\pi \times \{174.3, 30\}$ kHz. Here, based on a harmonic approximation to the radial and axial trapping potentials, we have \[ \Omega_{\text{radial}} = \sqrt{\frac{4U_{\text{dip}}(0)}{m\omega_0^2}}, \] \[ \Omega_{\text{axial}} = \sqrt{\frac{2U_{\text{dip}}(0)}{mz_R^2}}. \] (3.2) Trap depth estimates based on D1 loading spectroscopy (as described later in Section 3.5.2) suggest a trap depth of 1.13$\pm$0.013 mK for a 1 $\mu m$ waist trap for $P_0=1.14$ mW. This suggests a more severe loss of trap power in the objective and at the glass cell window than previously estimated. ### 3.2.3 Optical tweezer set up Our tweezer light is supplied by a Toptica DL100 ECDL operated at 780 nm. The $\approx 70$ mW of light is divided into two paths using a PBS. Each path is passed through a single pass AOM driven at 80 MHz and the first diffraction order is coupled into a PM fiber and sent to the experiment. While one path is enough to generate optical tweezer arrays we set up a second mini-trap for alignment and diagnostics. At the experiment the tweezer beam out of the PM fiber is passed through a PBS for polarization clean up. Roughly 10% of the linearly polarized beam is picked off using a beam sampler (BSF10-B) and sent on to a photo-diode (PD) for power stabilization. Specifically, the “sampled” PD signal is sent to a commercial PID controller (SRS SIM960), where it is compared to a voltage setpoint provided by our experimental control system “Cicero” [37]. The PID loop feeds back on the diffraction efficiency into the PM fiber (through, e.g., the voltage signal sent to a voltage-variable rf attenuator) to stabilize the optical power delivered to the atoms. ![Optical set up for generating an array of optical tweezers](image) Figure 3.3: Optical set up for generating an array of optical tweezers The tweezer beam is then aligned into an acousto-optic deflector (AOD) which is driven using multi-tone frequencies to create multiple slightly deflected beamlets whose power and position can be individually controlled directly by controlling the corresponding component of the multi-tone frequency drive. We pass these beamlets through an $f = 100$ mm 1:1 telescope so that they propagate parallel to each other. Coming out of the telescopes, each beam is now collimated ($\omega_0 \approx 1$ mm) and propagates parallel to the rest. A second 1:4 telescope is then used to magnify the beams. A final 3:2 telescope is set up with one of Table 3.1: Generating tweezer arrays using multi-tone frequency drives \| AOD drive \| Traps \| \|----------------------------\|--------------------------------------------\| \| 90, 102 MHz \| ![Image](image1) \| \| 90, 96, 102 MHz \| ![Image](image2) \| \| 93, 96, 102, 105 MHz \| ![Image](image3) \| \| 90MHz, 96-108MHz \| ![Image](image4) \| \| 90-108 MHz (3 MHz steps) \| ![Image](image5) \| the lens in a $\mu$meter mount (Thorlabs SM1Z) to simplify the final collimation of the beams before sending them into the objective. Once aligned through the objective, the trap beams are collected by a second objective meant for collecting fluorescence from trapped atoms and are blocked using ultra-narrow filters. Both the trapping and imaging optics are set up on optical breadboards (Thorlabs Nexus B1824T) mounted on dynamically damped posts (DP12A) for vibrational isolation. Diagnostic cameras and photodiodes for investigating the spatial and temporal profiles of the traps are not shown. Objective mounts The imaging system consists of a collection objective mounted on a RBL13D stage. A cage system beginning at the objective allows us to mount both Ø2” and Ø1” lenses roughly on a straight line. An initial Ø1” $f = 100$ mm lens is mounted to collimate collected light from a point source and results in a factor of 25 magnification for a collimated beam going into the objective-$f = 100$ mm-lens telescope. Appropriately set up is a 8:3 telescope (based on Ø2” $f = 200$ mm and $f = 75$ mm lenses). The final lens is set up on a Thorlabs LT1 one-axis mount for final focusing of the collected light into an EMCCD camera. 3.2.4 Tweezer alignment The overlap between optical tweezers and the 3D MOT is one of the most critical ingredients for successful loading of atoms. Good (well-centered) overlap ensures a high local density of atoms around the tweezer which guarantees robust and repeatable loading of atoms despite shot to shot movement of the atomic cloud at the optical molasses stage. The micrometer knobs on the 3-axis RBL13D objective stages facilitated fine control over the position of the optical tweezers (relative to the center of the MOT) in all three directions. Additionally, we further implemented an extra set of magnetic shim coils i.e. the square field coils in Figure 3.2. These coils are set up in a Helmholtz configuration in each of the three directions creating a small magnetic field that can shift the position of \| Part \| Part number \| \|----------------------------------------------------------------------\|-------------\| \| 3-Axis RollerBlock Long-Travel Bearing Stage \| RBL13D \| \| Stage Adapter Plate \| RB13P1 \| \| 30 mm to 60 mm Cage Plate Adapter \| LCP02 \| \| 60 mm Cage-Compatible Adjustable Lens Mount \| LH160C \| \| Drop-In 30 mm to 60 mm Cage System Adapter \| CDA1 \| \| SM1-Threaded 30 mm Cage Plate \| CP33 \| \| 30 mm Cage Mounting Bracket \| CP02B \| \| Cage Assembly Rod \| ER8 \| Table 3.2: Opto-mechanical parts used to construct a mount for holding objective lenses. zero magnetic field gradient thus changing the position of the 3D MOT. These extra set of coils\textsuperscript{4} are only turned on after the gray molasses stage in order to overlap the MOT during loading \textit{after} atoms have already been cooled in the previous stage (which requires proper field cancellation). Here we will outline an alignment procedure optimized for overlapping both the mini-trap and microtrap to the center position of the atomic cloud after the molasses stage. The directions $x, y$ and $z$ are used here to refer to the North-South, the Top-Bottom and the East-West cardinal directions in the lab. 1. We confirm that beams T$_1$ (diagnostic beam) and T$_2$ (actual tweezer beam) are each collimated. For T$_1$ we confirm that the beam is collimated coming out of the fiber port while for beam T$_2$ we reflect the beam before objective $O_{\text{trap}}$ and monitor it at some large distance. Micrometer mounts (Thorlabs SM1Z) at the fiber port output are useful for this step. 2. We then image the MOT atoms through $O_{\text{image}}$ either by adding a mirror between $f_1$ and $f_2$ that reflects into a low magnification imaging system onto a spare CCD camera or directly on the EMCCD camera using the existing imaging system. This ensures that $O_{\text{image}}$ is well centered in the $y, z$ directions with respect to the MOT. \textsuperscript{4}These coils are an addition to magnetic field cancellation coils whose set currents that are already optimized to enable sub-Doppler cooling. The objective position in the $x$ direction is also adjusted to make sure the MOT is in focus at the EMCCD camera. 3. We align beam $T_1$ into the imaging system by reflecting at the dichroic DM1 (Semrock TBP01-790/12-25). Cage mountable irises (SM1D12) are useful to ensure that the beam is centered on the lenses. 4. We directly mount a mirror at the input port of the imaging objective $O_{\text{image}}$ to retro-reflect beam $T_1$. Specifically, the mirror is mounted in an SM1 threaded tube (SM30L10) that directly mounts onto a cage adapter (LCP02). To ensure that the beam is both centered and retro-reflecting a fiber adapter (SM1FC) is screwed against the mirror in the tube. Perfect retro-reflection can then be achieved by using mirrors M1 and M2 to align through an iris in front of lens $f_1$, through the center of the fiber adapter and checking back close to the fiber port input. 5. With $T_1$ centered on $O_{\text{image}}$ and retro-reflecting, we remove the retro-reflection mirror to let the beam through. We then adjust the position of $O_{\text{trap}}$ so that $T_1$ goes through it and is collimated. Collimating $T_1$ ensures that $O_{\text{trap}}$ is equidistant with $O_{\text{image}}$ from the focal point of $T_1$ at the center of the science cell. To align the $y$ and $z$ positions of $O_{\text{trap}}$ we ensure that the collimated beam coming out is centered on a cage system attached to the objective, i.e., using a cage-mountable iris. 6. For fine alignment of $O_{\text{trap}}$ we first set up a mirror at the input port facing the science cell. This mirror now reflects $T_1$ back through both objectives. We then adjust the fine knobs to overlap the reflected beam at the fiber port output of $T_1$. 7. Now that $O_{\text{trap}}$ position is well referenced, we set up a mirror at its input facing away from the science cell. Using the final two mirrors before $O_{\text{trap}}$ we reflect $T_2$ back on itself as was done in step 4. 8. Finally we set up a mirror right at the input of $O_{\text{image}}$ and confirm that $T_2$ is centered and retro-reflected through both objectives. 9. With manual alignment done, we move on to test the alignment on MOT atoms. For the first step we replace $T_2$ with resonant or blue-detuned light $T_{reso}$ at 767nm. At the beginning we use $\approx 1$ mW of light. 10. We set up an experimental sequence where a MOT is loaded in the science chamber for 2 s followed by pulsing $T_{reso}$ for 0.5 s to try and expel the atoms from the MOT. The CCD camera is operated on video mode to monitor the effect of $T_{reso}$ on the MOT. We adjust the fine knobs on the 3-axis mount to maximize expulsion while reducing the power in $T_{reso}$ (to increase sensitivity). At low powers, $T_{reso}$ will be too weak to extinguish the MOT and will instead slightly displace the MOT in the $x$ direction. Alignment at this point is optimized by maximizing displacement. We find that the $z$ direction is usually quite well aligned before this step and slight adjustments in the $x$ and $y$ directions are necessary. 11. While we can tell whether $T_{reso}$ is aligned to the MOT or not, at this stage we are still uncertain about alignment in the $y$ direction (top-bottom). As a sanity check we increase the power in $T_{reso}$ but then add an iris (or a pinhole) to decrease the size of the beam. When the alignment is right, this leads to a line of atoms pushed out of the MOT. We can now center the beam in the $y$ direction by adjusting $O_{trap}$ position so that this line is centered as imaged on the CCD camera. 12. Now that we are confident that light through $O_{trap}$ is hitting the MOT at some point, we can now try to overlap its focal point with the center of the atomic cloud after the molasses stage. While the trap might be dead center with respect to the MOT, the atomic cloud might be slightly displaced at the end of the gray molasses cooling stage. You might be wondering why go through the trouble of aligning so well to the MOT in the first place? Well as it turns out aligning to the MOT center turns out to be a very good guess for atomic cloud center after molasses stage. In addition, aligning to the MOT is actually much easier, since it can be done with the monitoring CCD on live mode as opposed to alignment to molasses which requires triggered experimental runs. 13. Imaging the beam profile Since the resonant beam is aligned to the expected dipole trap path, we plan to determine the focal point of this beam by directly imaging atoms using the resonant beam combined with some repump beam. Under the right conditions we expect atoms to fluoresce only along the resonant beam thus revealing the beam profile. By combining $T_{reso}$ with $\phi 1$ cm MOT repump beams we are able to acquire enough signal to discern the position of the beam focus. ![Reconstructed beam profile acquired by moving MOT around using small uniform magnetic fields and scattering photons using resonant beam.](image) Figure 3.6: Reconstructed beam profile acquired by moving MOT around using small uniform magnetic fields and scattering photons using resonant beam. At this stage we include an extra set of overlap coils wound in the same structure as the field cancellation coils. These coils allow us to move the center position of the atomic cloud by moving the zero-point of the magnetic field gradient in all three directions. By moving the atomic cloud around after the molasses stage we determine the focal point of our dipole trap path (as shown on Figure 3.6) and find corresponding coil current settings that optimize the dipole trap overlap with the center of the atomic cloud. Once the alignment is done we replace the resonant beam a 780 nm beam (both the micro-trap and the mini-trap case) in preparation for loading and imaging atoms. Having learned how to properly overlap the dipole traps with atoms, we are now ready to load and image atoms in the dipole traps. Here we outline key steps that were followed towards successful loading and imaging of single atoms in optical tweezers: - Compensating for trap-induced light shifts: By using a 780 nm trap trap-induced light shifts are moderate enough to be compensated using AOMs. • Background reduction is necessary to allow us to detect the small amount of signal acquired from a single atom. In our set up this is achieved through careful spectral filtering as well as some spatial filtering (blocking stray light). • Loading multiple atoms in deep and large traps. Initial loading is attempted on the mini-trap to acquire enough signal to allow us to optimize loading and imaging conditions. • Parity projection: Once multiple atoms are loaded into the mini-trap we explore a few ways to induce pairwise loss of atoms from the trap due to light-assisted collisions. • In-trap $\Lambda$–enhanced gray molasses is used to cool trapped single atoms, to demonstrate non-destructive imaging and finally to show enhanced loading using repulsive light-assisted collisions. ### 3.3 Imaging and cooling set up for 780 nm trap #### Light shifts While convenient for creating trapping potentials in the ground states, i.e., where the ground state energy is lowest at the trap focal point, optical tweezers can also shift the excited states in the opposite direction thus causing an anti-trapping potential. For a linearly polarized optical dipole trap the AC Stark shift is typically expressed in terms of a frequency-dependent polarizability [111, 112] $\alpha_{\text{total}}(\omega)$, i.e., $$\Delta E_{\text{AC}} = -\alpha_{\text{total}}(\omega)I_{\text{peak}}(0) = -\left[\alpha_0(\omega) + \alpha_2(\omega)\frac{3m_J^2 - J_\nu(J_\nu + 1)}{J_\nu(2J_\nu - 1)}\right]I_{\text{peak}}(0),$$ where $J_\nu$ is the total angular momentum for the state $\nu$ while $m_J$ is the projection of the angular momentum along the polarization axis of the tweezer (assuming no stray B-fields are present) and $I_{\text{peak}}(0)$ is the tweezer peak intensity. The terms $\alpha_0(\omega)$ and $\alpha_2(\omega)$ refer to the scalar and tensor polarizabilities which are expressed as \[ \alpha_0(\omega) = \frac{2}{3(2J_\nu + 1)} \sum_{\mu} \frac{\|\langle \mu \|\| D \|\| \nu \rangle\|^2 (E_\mu - E_\nu)}{(E_\mu - E_\nu)^2 - (\hbar \omega)^2} \] \[ \alpha_2(\omega) = 4A \sum_{\mu} (-1)^{J_\mu + J_\nu} \left\{ \begin{array}{ccc} 1 & 1 & 2 \\ J_\nu & J_\nu & J_\mu \end{array} \right\} \] \[ \times \frac{\|\langle \mu \|\| D \|\| \nu \rangle\|^2 (E_\mu - E_\nu)}{(E_\mu - E_\nu)^2 - (\hbar \omega)^2}, \] where the pre-factor $ A $ is expressed as \[ A = \sqrt{\frac{5j_\nu(2J_\nu - 1)}{6(J_\nu + 1)(2J_\nu + 1)(2J_\nu + 3)}}. \] The sum $ \sum_{\mu} $ goes over all states $ \{ \|\mu\rangle \} $ coupled to $ \|\nu\rangle $. The coupling is expressed in terms of a reduced matrix element $ \langle \mu \|\| D \|\| \nu \rangle $ which can be calculated using the Wigner-Eckart theorem (for an avid reader). However, the reduced matrix elements can easily be read off on the newly updated NIST atomic properties website$^5$. Due to differential light shift between the ground and excited state, cooling and imaging conditions optimized for atoms in a MOT are no longer viable since free-space beams become significantly red-detuned (for deep traps we began with) with respect to the shifted transition for trapped atoms. For a hypothetical two-level atom, this differential light shift is just twice the energy shift experienced by the ground state. For real atoms of a given species [113, 114], this light shift varies with the applied wavelength and is dependent on the composition of available transitions to/from the ground state and the considered excited state. For strontium, for example, the differential Stark shift between the dominant $ ^1S_0 \rightarrow ^1P_1 $ has a zero crossing at 813nm. This magic wavelength, allows in-trap cooling and imaging under conditions optimized for “free-space” atoms in a MOT [115, 116]. While a magic wavelength might not be available for different species at convenient trapping wavelengths, the bad effects of differential light shifts can be avoided by temporally strobing the trapping beam out of phase with the imaging and cooling beams [64, 117]. Figure 3.7: Tweezer light shifts on the D1 and D2 transitions. We plot the excited state polarizabilities for the D1 ($4P_{1/2}$, blue) and D2 ($4P_{3/2}$, red) transitions, normalized to the ground state ($4S_{1/2}$) polarizability. The main panel shows the excited-to-ground state polarizability ratio for tweezer wavelengths near-detuned from resonance, with the experimental value of 780 nm noted by the vertical black line. The inset shows the same quantities over a larger range of tweezer wavelengths. This ensures that the trap and imaging and cooling beams are never on concurrently. The chopping frequency $f_{\text{chop}}$ has to be fast ($\approx 1$ MHz) compared to twice the trap frequency ($\approx 100$ kHz) to avoid parametric heating of the atoms. Under this fast strobing, the atoms experience the time-averaged trapping potential. The chopping frequency $f_{\text{chop}}$ also has to be smaller than the natural linewidth $\Gamma$ to allow enough time for an atom in the excited state to decay back to the ground state before the trap is switched back on again. While this technique has recently been successfully implemented for trapping potassium atoms in 1064 nm optical tweezers [64], here we take a different approach to addressing trap induced The differential light shift between the $4S_{1/2}$ and $4P_{3/2}$ for fixed ground state trap depth has a minimum around 785nm. By selecting 780 nm as the trap wavelength, the light shifts are on the order of 30 MHz for a $\approx 1$ mK ground state potential. These shifts can be easily addressed using AOMs. Besides, since rubidium atoms (with a D2 transition at 780 nm) are a popular choice of species for laser cooling, lasers, filters and other optical elements that work for this wavelength are commercially available. Vector light shifts The discussion so far is limited to the case where the tweezer beam is linearly polarized and the paraxial approximation is assumed. For a tightly-focused dipole trap breakdown of paraxial approximation leads to Gouy phase shifts and trap-induced vector light shifts. Specifically as a linearly polarized trap beam is focused the polarization remains transverse to the propagation direction, but due to a sharp change in the beam profile, the linear polarization becomes elliptical at the diffraction limited volume close to the focal point. Elliptical polarization near the focus leads to a vector light shift of the ground state potential given by [118–121] $$\Delta U_{\text{vector}} = U_{\text{scalar}} C(r) \cdot g_F F \times \frac{\Delta_{D2} - \Delta_{D1}}{\Delta_{D2} + \Delta_{D1}}$$ (3.5) where $U_{\text{scalar}}$ is the scalar potential, $\Delta_{D1}$ and $\Delta_{D2}$ are detunings from the D1 and D2 transitions, $F$ is the total angular momentum operator and $g_F = \frac{F(F+1) - I(I+1) + J(J+1)}{F(F+1)}$. The polarization of the beam is expressed by $C(r)$ where $C(r) = 0$ and $C(r) = \pm 1$ for linear and circular polarizations. Since these vector light shifts are akin to shifts induced by a local magnetic field they are typically referred to as fictitious magnetic fields. As such, vector light shift can lead to inefficient cooling and are typically cancelled (shimmed away) by applying external magnetic fields [118]. Perhaps one of the most important advantages of trapping potassium in optical tweezers is the fact that vector light shifts of linearly polarized tweezers is dependent on the fine structure splitting $\Delta_{\text{Fine}} = \Delta_{D2} - \Delta_{D1}$. A relatively small $\Delta_{\text{Fine}}$ compared to other species leads to less deleterious effects from vector light shifts induced near the trap focus. 3.3.1 Setting up in-trap imaging and cooling Since the 780 nm trap wavelength used causes reasonably small light shifts to both the D1 and D2 transition (Fig. 3.7), our single atom set up is designed to explore in-trap imaging and cooling. To achieve this we only have to shift the imaging beam frequency detunings closer to resonance to scatter enough photons and shift the one-photon detuning related to D1 beams (blue-detuned from the $F = 2 \rightarrow F' = 2$ transition) to enable in-trap $\Lambda$-enhanced gray molasses cooling. Our imaging beam consists of a cycling and repump beam path coupled into separate fibers in our laser preparation setup. We combine cycling and repump beams using a 50:50 NPBS and couple the combined beams into two separate fibers. Path P1 (as illustrated on Figure 3.8) is sent into a double-pass AOM system DP$_{\text{deep}}$ set up to shift the frequency by $\approx 110 \text{ MHz} - 180 \text{ MHz}$. The output of this system is coupled into a fiber and sent to experiment. The second path P2 is sent to a double-pass AOM system DP$_{\text{shallow}}$ which features an IntraAction AOM (AOM-40N) centered at 35 MHz to allow frequency tuning at $\approx 60 \text{ MHz} - 100 \text{ MHz}$. We set up two separates double-pass systems to make it easy for us to diagnose and optimize imaging for both deep and shallow traps separately. At the beginning while searching for a signal we found that it was useful to first try imaging and loading in a deep trap. Upon acquiring a signal it was then easier to move towards shallower traps and switch the imaging source to DP$_{\text{shallow}}$. Figure 3.8: Double pass AOM systems for shifting imaging beam frequencies to compensate for trap induced light shifts. Our system consists of two double passes to address light shifts for both deep ($\gtrsim 3 \text{ mK}$) and shallow traps ($\lesssim 3 \text{ mK}$). Since gray molasses cooling works for a broad range of one-photon detunings$^6$ we expect to be able to load and cool using D1 light \textit{without any significant changes to the set up}. The D1 laser preparation set up (described in Section 2.6.1) features a double-pass AOM with a total of $ \approx 110\text{MHz} - 180\text{MHz} $ shift that already works quite well in free-space. While this shift is certainly enough to allow loading in shallow traps efficient loading and cooling in deeper traps typically requires further blue-detuning. ### 3.4 Loading a 780 nm trap: from zero to few atoms Initial loading and imaging with unknown parameters is a Catch-22 situation where you cannot image atoms without loading but you can’t tell whether you’ve successfully loaded atoms without imaging. Successful imaging of atoms in the tweezer therefore required us to increase the signal-to-noise ratio by both beating down the background and increasing the signal level. With no signal to look at we first embark on a journey to reduce the background as much as possible. #### 3.4.1 Background sources Diagnosis of the background compared to imaging was done by using a very weak resonant beam combined with the optical tweezer to simulate the path that should be taken by fluorescence from trapped atoms. Some of the background sources include 1. Leak-through 780 nm trap light. Even though a filter (Semrock TBP01-790/12-25) was set up to reflect the 780 nm trap light, so that only light from trapped atoms makes it to the camera, we were still getting some leak-through light from the trap beam path. There were two reasons for this: - Since filtering is imperfect a small amount of leak-through light (through the filter) is focused onto $ \approx 3 \times 3 $ pixel area on the camera and is amplified enough (using EM Gain on the camera) to potentially be higher than the atomic signal. $^6$As long as the D1 ‘cycling’ and ‘repump’ are blue-detuned with respect to the $ F' = 2 $, and the Raman condition ($ \delta = 0 $) is fulfilled. We include additional filters i.e. 2 short pass (FF01-766/13-25) and 1 bandpass (LL01-780-25) filter to mitigate this. - Upon including more filters the focused “trap light” was reduced but still not eliminated. Further investigation revealed that this light was due to Raman-scattering-generated beam frequencies in the trap light fiber that were so close to imaging resonance that they could not be filtered out. By adding band-pass filters (Alluxa 780-1 OD6) at the fiber output of the trap light so that the tweezer light sent to the atoms only has components near 780 nm, we were able to eliminate this background source. 2. Both stray room light and light from the octagon and source chamber setups (which are constructed on the same optical breadboard). This could be reduced by turning off room light during operation and covering the imaging set up. Including an iris at the focal point of the intermediate trap focus on the imaging side further decreased the background light. 3. Stray light from the imaging beam. At the beginning our imaging beam configuration consisted of small ($\phi 1$ mm) beans co-propagating with and centered on the MOT beams (as was done in [10]) to minimize stray light due to reflection on the science cell glass surface. While the amount of background was significantly reduced it was still higher than the expected atomic signal. Aligning the imaging beam along the vertical MOT beam path was not only easier, stray light from this path was also low enough (since this path is perpendicular to the imaging set up) to allow us to discern an atomic signal. Later on, we found that the best alignment configuration, i.e., one that led to least background, was along the pulsed push beam path. Here a tiny beam $\approx \phi 1$ mm is set up coming into the octagon chamber through a differential pumping tube and perpendicular to both the top-bottom science MOT beam and the imaging objectives, i.e., along the $z$ direction. Both the small size of the beam and the fact that it reflects only on one surface (farther away from the objectives) considerably reduces stray light. 4. Leak-through light from 770 nm cooling beams. Imaging atoms without simultaneous cooling leads to rapid loss of the atoms due to heating from the imaging beams. Since our gray molasses imaging beams are combined with the MOT beams on a $4 \times 4$ fiber array, the alignment and shaping of the cooling beams are identical to the MOT beams. Despite sufficient covering of the imaging set up, the large size of the cooling beams leads to high background levels due to reflection on multiple surfaces at the science chamber. We reduced most of this background by tuning the short pass filters (FF01-766/13-25) so that the cut-off frequency is closer to 767 nm. Further addition of an ultranarrow 780 nm bandpass filter (LL01-780-25) at the imaging set up and a 770 nm normal incidence narrow filter (Alluxa 770-1 OD4) at the $4 \times 4$ fiber array fiber input significantly cuts down the background. The band pass filter at the fiber input cuts out unwanted frequencies due to a broad frequency pedestal coming out of a tapered amplifier that supplies D1 light. An unfortunate consequence of using a $4 \times 4$ fiber array was that some of the background due to the cooling beam path is likely caused by Raman-scattering generated frequencies in the fiber array. We confirm this by adding 770nm band-pass filters at the science MOT beam outputs and observing a reduction in background while the amount of power in cooling beams is kept the same. However, since the MOT beams propagated along the same path as the cooling beams resolving this issue, which results in a low but non-negligible background accumulation rate, would likely involve doing away with the 4x4 fiber array, and instead combining the D1 and D2 light paths using non-polarizing 50:50 beam splitters. ![No blocking](image1.png) ![Partial blocking](image2.png) ![Full blocking](image3.png) Figure 3.10: Blocking MOT beam stray light at focus points in the Fourier plane. Further background reduction is explored by setting up to mask unwanted cooling beams. Specifically, we exploit the fact that the cooling beams are set up at a special angle (120°) with respect to the imaging objective. Consequently, light from these beams that makes it through the imaging system i.e. through the objective is focused at some Fourier plane before finally being blown up again at the imaging plane (camera sensor). We found that a large amount of this background can be blocked at its Fourier transform plane while still letting through light from the atoms that is focused at the imaging plane as demonstrated on Figure 3.10. ### 3.4.2 Loading multiple atoms in a mini-trap To acquire the first signal we made significant adjustments to our optical set up. We first increase the size of optical mini-trap to increase the capture volume. The mini-trap was focused to $\approx 2.5 \mu m$ waist and aligned on directly onto the optical micro-trap path. Using a wider and deeper trap should lead to robust loading of multiple atoms and provide enough signal for us to optimize loading and imaging parameters. With a trap depth of $\approx 15 \text{ mK}$\footnote{Here we blasted the atoms with as much light as we could get just to get that first signal. This was very useful.} we are able to load tens of atoms in our mini-trap. Special thanks to Michael Highman and Garrett Williams for lending us extra laser light at 780 nm from the ultra-cold molecule experiment (supplied by Thorlabs TPA780P20 TA) which was enough to acquire the first signal!! The loading procedure involved performing free-space gray molasses followed by a 36 ms switch-off time where the MOT (D2) and cooling (D1) beams are turned off to allow molasses-cooled atoms to fall under gravity leaving only atoms that are confined in the dipole trap. Our strategy then entails varying the trap parameters to learn about best loading and imaging practices and then applying our lesson to the optical micro-traps already aligned to the optical mini-trap. By varying the trap depth, the D1 one-photon detuning, and D1 power, we quickly establish best imaging conditions in deep traps. It becomes apparent that loading is robust when the D1 beams are blue-detuned with respect to the $F' = 2$ excited state and as long as the beam intensity is above $\approx 0.75 I_{\text{sat}}$. To explore and optimize imaging in deep traps we by-pass the double-pass AOM system (since the $\approx 200$ MHz shift is definitely not enough to compensate for light shifts) and pass the imaging light through a broadband fiber EOM driven at $V_\pi$ using a DDS source (AD9915). This adjustment is particularly useful for deep traps because it allows us to scan the imaging frequency over a large range (0-1 GHz). Even though this worked well for deep traps we ran into serious issues when working with shallower traps since driving the EOM at a smaller frequency than the carrier leads to appearance of extra frequencies between the carrier and 0. This complicates the frequency spectrum of the imaging beam and further complicates our investigation. For shallow traps we set up the combined cycling and repump beam to go through DP\textsubscript{shallow} as explained in Section 3.3.1. Having optimized our imaging and loading parameters we shift our focus to loading single atoms in optical tweezers. ![Figure 3.12: Multi-atom loading in a mini-trap. Loading is successful when the one-photon detuning compensates for light-shifts due to the trap as shown by solid green line. Here multiple atoms are loaded leading to 100% trap occupancy at $\approx 5$ mK. This was useful for optimizing imaging, cooling and parity projection conditions. As indicated by the green dashed line some loading can be done when the one-photon detuning is blue compared to the $F' = 1$ transition.] ### 3.5 Parity projection: killing two birds with one stone The general recipe for preparing single atoms in optical tweezers involves overlapping the tweezers with atoms in a MOT followed by allowing MOT atoms to disperse. Light-assisted collisions due to the red-detuned MOT beams typically lead to pairwise loss of atoms trapped in the tweezer which distills the population in the trap to 0 or 1 depending on whether the trap was initially occupied by an even or an odd number of atoms [122]. Pairwise loss through light-assisted collisions can be described by considering inelastic collision between two atoms each in their $4S_{1/2}$ state. For such atoms the interaction potential (labeled $\|4S_{1/2}, 4S_{1/2}\rangle$) is a van-der-Waals potential given by $U_{vdW} \propto \frac{C_6}{r^6}$ where $C_6$ is the interaction coefficient and $r$ is the distance between the atoms. At some distance $r_C$ (Condon point) a laser beam at frequency $\omega_L$ is resonant with a molecular (two-atom) potential $\|4P_{3/2}, 4S_{1/2}\rangle + \|4S_{1/2} + 4P_{3/2}\rangle$ also described as a long-range dipolar potential i.e. $U_{dd} \propto$ When the distance between atoms in $\|4S_{1/2}, 4S_{1/2}\rangle$ approaches the Condon point, $r_c$. The atoms absorb a photon and are excited to $\|4P_{3/2}, 4S_{1/2}\rangle + \|4S_{1/2} + 4P_{3/2}\rangle$. In the excited state the atoms accelerate towards each other down the molecular potential until they spontaneously decay back to $\|4S_{1/2}, 4S_{1/2}\rangle$. If the kinetic energy gained during acceleration is larger than the trap depth, both atoms are lost from the trap. Light-assisted collisions are very efficient in tightly-focused traps (traps with small volume) due to a high collision and loss rate. This fast pairwise loss that ensures no more than one atom is left in a trap is referred to collisional blockade [108, 122]. While later we explore the more typical situation of a relatively shallow ($\sim 1 \text{ mK}$ depth) trap with small ($\sim 1 \mu\text{m}$) waist, here we discuss our initial results on optimizing single-atom loading and imaging in deep ($\sim 5 \text{ mK}$ depth) traps with a relatively large ($\sim 1.5 \mu\text{m}$) waist. Our sequence involves first loading multiple atoms in a deep trap, i.e., performing D1 cooling in free space and then leaving the D1 beams on for 30 ms after the cooling stage. The micro-trap is left on throughout the sequence. After the loading stage the cooling/loading D1 beams are turned off to allow molasses-cooled atoms to fall under gravity leaving a few atoms in the micro-trap. A parity-projection (PP) beam (essentially a beam that is red-detuned with respect to the imaging D2 transition) is shone onto the atoms for 10 ms to induce pairwise loss from the trap thus projecting the population in the trap to 0 or 1 atom. A final imaging step after the PP stage confirms presence or absence of an atom in the trap. The evidence of single atom trapping reveals itself in a bimodal distribution acquired from hundreds of shots (the smoking gun signature of single atom trapping) as has been displayed on Figure 3.14. This bimodal distribution stands out from the Poisson distribution characteristic of multiple atoms taken under the same condition but without a parity projection stage. ### 3.5.1 Any beam can cause light-assisted collisions At the beginning we use the imaging beam to induce parity projection since it is already close enough to resonance for atoms trapped in the tweezer. However, we learn that this beam does not only cause light-assisted collisions, it also heats up the remaining atom when close to resonance. A comfortable operating mode therefore entails detuning this beam farther Figure 3.15: Pairwise loss induced by imaging beam. (a) Mean photon counts in the $3 \times 3$ trap ROI. As multiple atoms are expelled from the trap, the signal decays and bottoms out once all the pairs have been removed, leaving 0 or 1 atom in the trap. (b) A bimodal distribution emerges once the trap occupancy has been distilled to 0 or 1 atoms. The insets show histograms at different durations revealing a bimodal distribution at later times. from resonance (here resonance as light-shifted by the trap depth) to reduce the scattering rate during the PP stage followed by some kind of in-trap cooling to keep the remaining atom in the trap. Although we have learned that any beam (of the relevant ones that we’ve investigated) that interacts with the atom induces PP, an ideal scenario involves a beam that both induces PP and cools the remaining atom. We study PP induced using both the D2 and D1 molasses beams and learn that both beams can be used to prepare and cool single atoms. This is made possible, as Will Morong would say, “through either a remarkable accident or powerful display of the universality of physical law.” Our goal is to set up an arrangement where the atom can be imaged while being cooled in the trap (non-destructive imaging) to allow us to perform multiple experiments on the atom without losing it. Since the D2 molasses beams are large in size ($\approx \phi 1$ cm) they scatter a lot of photons on the science cell glass into the imaging system which causes significant background increase. Imaging atoms while cooling using D2 molasses beams is therefore unfeasible. In our experience gray molasses cooling using the D1 transition has worked much better compared to bright-molasses using the D2 transition (Section 2.6.1). Besides, we already learn that loading any dipole traps works very well when using the gray molasses$^8$. We therefore implement an imaging scheme where the atoms are loaded and cooled using D1 beams at 770 nm (optimized for in-trap cooling) and imaged using a small beam that is light-shifted to be near-resonant with D2 transition (767 nm) and is set up perpendicular to the imaging system. While the background level caused by D1 light reduces the signal-to-noise ratio for atoms imaged at low scattering rates, in-trap cooling works well enough so that higher scattering rates (using imaging beam closer to resonance or with higher intensities) can be tolerated. Here, the benefit of keeping D1 cooling beams outweighs the cost. Additionally, the background accumulation rate is lower than the scattering rate of the atom so that the signal-to-noise ratio markedly increases for longer imaging durations. This is indeed evidence for non-destructive cooling, i.e., as we continue to image the atom, the signal is further separated from the background without losing the atom. This is illustrated in Figure 3.16. We successfully apply this loading scheme to a 1 $\mu$m trap and optimize imaging parameters. Moving on to shallow traps we find that fewer atoms can be loaded at the beginning before the parity projection stage. In general, for a $\approx 1$ mK trap depth with $\approx 1$ $\mu$m waist $^8$We were able to load deep traps purely using D2 molasses beams but with low probability Figure 3.16: Non-destructive imaging using $\Lambda$-enhanced gray molasses (a) Accumulated signal as a function of camera exposure time. Red: Scattering photons using imaging beam addressing the D2 transition without cooling. The signal is accumulated over the first 10 ms followed by loss of the atom trapped as indicated by flattening of the signal after 10 ms. Black: Imaging using the D2 transition while cooling on the D1 transition. When cooling is added while imaging the atom is kept in the trap while photons are collected leading to a linear increase in the signal over time. (b) A demonstration of non-destructive imaging. As the camera exposure time is increased we collect more photons from the trapped single atom and the signal grows above background (data near the axis). A slight increase in the background signal with exposure time is an indication of the residual background contributions, particularly from filtering of the D1 cooling light. The difference in slope between the background and signal data is proportional to the scattering rate of the imaging beam. Collisional blockade distills the trap occupancy to at most one atom. The loading process is much cleaner when we increase the loading duration to not only load 1 atom but to also cool it down within the trap. While it is not necessary to have a designated loading and PP stage for shallower traps it is useful to have ‘clean up’ PP stages around experimental and imaging stages. In other words, pre-cooling the atom before each imaging and experiment block reduces loss and improves the overall quality of data taken. ### 3.5.2 Trap depth estimates Loading, cooling and imaging of atoms in optical tweezers is typically challenging due to trap-induced light shifts. Inadequate knowledge of the trap depth and corresponding light shift can severely impede optimization of any signal achieved. To get an estimate of our trap depth we take two different approaches: - Spectroscopy of the D1 transition based on loading As will be explained in Section 3.6, loading of shallow optical tweezers only happens when the shared detuning of D1 cooling and repump beams (one-photon detuning, $\Delta$) is blue compared to the D1 transition. As a result, scanning the detuning of the D1 cooling beams (for a fixed trap depth) reveals a sharp step function where loading begins as soon as the trap-induced light shift is compensated. If the trap depth is varied a linear dependence of the step position on the trap depth emerges as indicated by a black line on Figure 3.20. Measuring the slope of the black line is used to calibrate the trap depth based on the calculated light shift of the D1 transition (shown in Figure 3.7). ![Figure 3.17: Trap depth estimate based on D1 loading.](image) (a) D1 loading fraction as a function of one-photon detuning. (b) Fit to threshold one-photon detuning gives $216.664 \pm 2.44$ MHz/V. This predicts a trap depth of $1.13 \pm 0.013$ mK for the depth used in the Fig. 3.20. The $y$ axis on Figure 3.20(a) (originally taken in terms of sample-and-hold voltage) is converted into frequency units by independently shifting the frequency of the D1 light at the atoms using a single pass AOM. First, we fix the trap power at 1.14 mW and then scan the loading frequency (in units of sample-and-hold voltage) to reveal a jump in loading efficiency (from 0 to 50%) where loading just begins. We then independently shifted the one photon detuning using the single pass AOM in our setup and repeated the measurement for various detunings. We observe a shift in the loading curve as a function of known AOM frequency shifts and use this to calibrate the frequency axis on Figure 3.20(a). Having calibrated the frequency axis we calculate the slope of the black line and use this to estimate corresponding trap depths based on light shift calculations depicted in Figure 3.7 (which predict a differential shift of 30 MHz/mK of the D1 transition). This calibration predicts a trap depth of $1.13 \pm 0.013$ mK for the standard trap power (1.14 mW) used (as indicated by the vertical orange dashed line in 3.20(a)) for experiments described for the rest of the chapter. - Directly scattering photons on the D2 transition As a supplement to estimated trap depths based on the D1 transition we now directly scattering photons on the D2 transition and use this to estimate the trap depth that corresponds to a given trap power. Here, we measure the differential Stark shift for a fixed depth by scattering photons at varying detunings while keeping the imaging intensity fixed at 3.6 $I_{\text{sat}}$ (combined repump and cycling). We based the determined scattering rate from the number of photons collected in post-selected images (those determined to contain a single atom) and fit the data collected to a single atom scattering ![Figure 3.18: Trap depth estimation.](image) (a) Scattering rate as a function of detuning is used to determine the light-shifted resonance frequency which is then used to estimate the trap depth based on Stark shift calculations. (b) Unaveraged unsubtracted signal in the trap region-of-interest. The signal above background increases as the detuning approaches resonance and the atom begins to get lost below 115 MHz. rate [59] \[ R_{\text{scattering}} = \frac{3\pi c^2}{2\hbar f_{D2}^3} \left( \frac{\Gamma_{D2}}{\Delta} \right)^2 \times I(0, 0) \] (3.6) where $ \Delta = \omega - \omega_{\text{res}} $ is the detuning from resonance and $ \omega_{\text{res}} $ is a fit parameter. Here, the $ \omega_{\text{res}} $ extracted is a direct measurement of the trap-induced differential light shift. Figure 3.18 shows single atom scattering rates as a function of imaging beam frequency measured for a trap power of 2.28 mW (which corresponds to twice the depth used in the D1 calibration above). Based in equation 3.6 we extract $ \omega_{\text{res}} = 90.94 \pm 0.63 $ MHz (Similar measurements at half the trap power yields $ \omega_{\text{res}} = 43.29 \pm 1.79 $ MHz). Here, 0 MHz corresponds to the resonant frequency in free space. The light used for in-trap imaging is separated from light optimized for free-space fluorescence imaging by the double-pass AOM. The frequency shift required to image an atom in the trap therefore gives an estimate of trap induced light shift. Assuming a differential light shift of 28 MHz/mK as calculated in Figure 3.7, these measurements suggest a trap depth of 1.571 ± 0.032 mK for a trap power of 1.14 mW. We note that this represents a ~50% disagreement with the calibration based on D1 cooling. On its own, the D2 light shift calibration is more sensitive to errors based on the assumed position of the free-space pole (stemming from some uncertainty about the correspondence between the polarization spectroscopy lock-point and the $ F = 2 \rightarrow F'' = 3 $ transition), which is why we rely primarily on the D1-based calibration. There are two other assumptions that underly both calibrations. One is that the measured light shifts reflect the atomic response at the highest intensity point in the trap, which is not strictly true at the temperatures explored. This issue could revise both calibrations slightly, potentially in different directions. Finally, both calibrations are strongly dependent on our calculated ground and excited state polarizabilities. Any refinement of those calculations would modify the calibrations. 3.6 Enhanced loading: the biased coin-flip 3.6.1 Background: Blue-detuned inelastic light-assisted collisions As first demonstrated in Ref. [108] blue-detuned light can be used to enhance optical tweezer loading efficiency. Consider two atoms each in the ground state, $4S_{1/2}$, approaching each other. As shown in Figure 3.19 we represent the scenario in terms of a two-atom potential $\|4S_{1/2}, 4S_{1/2}\rangle$. At some Condon point, $r_c$, a blue-detuned light ($\hbar \omega_L$) will be resonant with a repulsive molecular state $\|4P_{1/2}, 4S_{1/2}\rangle - \|4S_{1/2}, 4P_{1/2}\rangle$. In the presence of the blue-detuned light the atom pair will be photoassociated to the molecular state. ![Figure 3.19: Blue-detuned inelastic light-assisted collisions.](image) In contrast to attractive light-assisted collision explained on Figure 3.13, the amount of energy gained by the atom pair, $\hbar \Delta = \hbar (\omega_L - \omega_0)$ depends on the detuning of the beam used and can therefore be controlled. The atoms once excited to the repulsive molecular potential move past the Condon point and slosh back again. If the energy absorbed by the pair is enough to expel both atoms from the trap, i.e. when $\hbar \Delta > 2U_{\text{trap}}$, the loading efficiency is limited to 50%. However, by tuning $\hbar \Delta$ so that the energy absorbed is just enough to expel one atom but not both from the trap we can increase the loading efficiency of the trap. For this technique to work, a finite center-of-mass motion is necessary. Here, unequal kinetic energies between the two atoms ensures that the hotter atom is lost from the trap after the pair is excited to the molecular potential. 3.6.2 Enhanced loading in an optical tweezer Even though we observed earlier that no more than 1 atom could be loaded into shallow and tight traps, the loading efficiency can still be increased above 50% using blue-detuned light-assisted collisions. In this section we study loading conditions of an optical tweezer using $\Lambda$-enhanced gray molasses cooling and confirm that the loading efficiency can indeed be increased by appropriately controlling the detuning of the D1 beams. General experimental procedure The experiments begin by transferring atoms from a continuously-loaded octagon chamber MOT into the science chamber MOT using a blue-detuned beam pulsed on for 200 $\mu$s. After a 20 ms time-of-flight (over 54 cm distance between the MOTs) atoms are loaded in the science chamber MOT. The atoms are initially cooled down towards the Doppler limit using a detuned-MOT stage (where MOT beam parameters are varied to increase the phase-space density of the atomic cloud). While it is customary to implement a sub-Doppler cooling stage using red-detuned D2 molasses, this stage does not work very well for us. Instead we implement a $\Lambda$-enhanced gray molasses cooling/loading stage right after the detuned MOT stage. Here the magnetic field gradient is turned off and 770 nm (D1) beams are switched on for 100 ms to initiate loading into the optical tweezer. The D1 cooling beams consist of a pump ('cycling') and repump beams where the repump intensity is 1/3 of the cycling and is blue-detuned by 461.7 MHz to address the $F = 1 \rightarrow F' = 2$ transition. During the loading stage, the D1 beams are also further blue-detuned from resonance than necessary in free-space to compensate trap-induced light shifts and enable in-trap cooling of single atoms. A 30 ms hold time is added after loading to allow 3D MOT atoms to fall under gravity. We then turn on the D1 molasses beams for 10 ms to ‘clean up’ the trap occupancy. Here the D1 beams are ramped to a detuning and intensity optimized for parity projection and in-trap cooling. The remaining atoms are then imaged for 150 ms using a small ($\phi 1$ mm) beam while keeping the D1 molasses cooling beams on to overcome heating from the imaging beam. Even though the same signal-to-noise ratios can be achieved for shorter imaging durations by increasing the scattering rate of the atom (detuning the imaging beam closer to resonance or increasing intensity) high scattering rates lead to increased probability to lose the atom. Loading studies Our D1 laser preparation set up initially consisted of a double-pass AOM system for frequency tuning. While this set up is enough for both free-space cooling and loading single atoms into shallow traps, the relatively small frequency bandwidth of a double-pass system ($\approx 30 - 50$ MHz) makes it difficult to scan D1 detuning over a wide range. To address this issue we use the sample-and-hold feature of the 770 nm DL Pro laser that supplies our D1 light. Here a TTL signal can be sent to the laser to pause the lock and allow the laser current to be scanned using an analog voltage input. Scanning the laser current corresponds to a change of the laser frequency with respect to the original lock-point and therefore allows us to effectively scan over a wide range of detunings only limited by the mode-hop free tuning range ($\approx 10$ GHz). Additionally, shifting the detuning using sample-and-hold does not lead to any change in laser power. This enables us to separately study the effect of the D1 laser detuning without changing the beam intensity at the atoms. We replace the original double-pass system with a single-pass AOM which is used to not only rapidly switch on the D1 light at the beginning of the loading stage. This AOM can also be used to separately study the dependence of loading on the intensity of the D1 beams. Figure 3.20: Gray molasses loading of an optical tweezer. (a) Loading efficiency at different trap depths as a function of $\Lambda$-enhanced GM one-photon detuning. Black line indicates linear a linear light shift of the $F = 2 \rightarrow F' = 2$ transition induced by increasing trap power. Above this line cooling beams are blue-detuned and gray-molasses works for atoms in the trap. The orange line indicates one-photon detuning ($\Delta$) corresponding to twice the trap depth. Right below this line light-assisted collisions preferentially cause loss of one atom. (b) Loading efficiency taken at $\approx 1.13$ mK (white dash in (a)) as a function of $\Lambda$-enhanced GM one-photon detuning. Below 12 MHz no loading takes place because cooling beams are red-detuned from light-shifted D1 transition. The loading efficiency jumps to $\approx 50\%$ once cooling beams are blue-detuned (black solid line). At one-trap depth (orange dashed line), the amount of energy absorbed by an atom pair during collision is only enough to eject one atom thus increasing the loading efficiency. Gray fit corresponds to a Monte-Carlo simulation of atom pair loss. (c) Experimental sequence for GM loading an optical tweezer. D1 cooling beams are turned on for 150 ms to load atoms at a specific trap depth and $\Delta$. The beams are turned off for 40ms to let MOT atoms disperse and turned on briefly before imaging to ensure only one atom remains in the trap and cool it before imaging. Cooling beams are left on during imaging to prevent loss. (d) Histograms indicating enhanced loading efficiency (75%) when the one-photon detuning is set to $U_{\text{trap}} < 2\pi\hbar\Delta < 2U_{\text{trap}}$ above the light-shifted resonance. These histograms were plotted using data indicated by gray rectangles. To study loading properties we set the trap depth to some value (between 0 and 4.5 mK) and vary the detuning of the D1 molasses beams during the loading stage. The D1 beams are switched off right after loading followed by ramping the trap depth back to $\approx 1$ mK for imaging. Turning off the beams is necessary to prevent the D1 beams from heating the atom while the trap depth is changing. After letting MOT atoms to disperse we switch on D1 beams optimized for cooling and parity-projection for 10 ms before turning on the imaging beam to scatter photons for 150 ms. As shown in Figure 3.20 (a,b) single atoms can only be loaded into the trap when the D1 beams are blue-detuned with respect to $F = 2 \rightarrow F' = 2$ transition. For each trap depth we observe a jump in the fraction of atoms loaded into the trap from 0 to 50% as we further detuning the D1 beams. Specifically, $\Delta$ in this region is less than the trap depth and the energy absorbed by the atom pair during photoassociation is not enough to expel any atom. Both atoms are removed from the trap during the pre-imaging parity projection stage. As we increase the trap depth (by varying the trap power) we find that further detuning is necessary to begin loading the atoms into the trap. The linear dependence (shown by the black line) between the one-photon detuning and the trap depth observed is a direct measurement of the linear light shift due to the 780 nm tweezer i.e. $1/\Delta_{\text{trap}}$ as we increase the trap power. As discussed previously, this measured line is in fact used to calibrate the depth of our optical tweezers. Figure 3.20(b) shows loading efficiencies in a fixed trap depth ($\approx 1.13$ mK) as a function of $\Delta$. Here we observe a clear increase in loading efficiency above 50% when $\Delta > U_{\text{trap}}$ above the light shifted resonance. Specifically, the amount of energy absorbed during photoassociation is enough to remove just one of the two atoms as long as the initial total energy of the pair is unevenly distributed between the atoms. We report a maximum loading efficiency of 76% at $\approx 1.13$ mK evaluated over 110 experimental shots. Above the white line in Fig. 3.20(a) the loading efficiency drops back down to 50% since the energy absorbed is enough to eject both atoms from the trap. 3.7 Cooling and non-destructive imaging In this section we demonstrate cooling of trapped single atoms based on $\Lambda$-enhanced GM. The temperature of atom is probed based on two techniques: (1) A release-and-recapture technique where the trap is briefly switched off for a couple of $\mu$s. The recaptured fraction when the trap is switched back is a measure of temperature. (2) A rampdown technique is also used to probe temperature. Here, the trap depth is ramped down to some low value to allow the atom to escape if its initial energy is higher than the lowest trap depth reached. Work in this section was done in direct collaboration with Chenxi Huang. 3.7.1 Release-recapture temperature measurement The goal of our experimental apparatus is to prepare single atoms in optical tweezers and excited these atoms to Rydberg states for quantum simulation. Since excited atoms in Rydberg states are automatically removed from the trap (since Rydberg states are strongly anti-trapped) it is customary to switch off the trap during Rydberg excitation and subsequent experiment. The traps are then switched on at the end of the experiment once the atoms are transferred back to the ground state where a second image is taken. Given Rabi rates of $O(\text{MHz})$ and Rydberg interaction strengths in the MHz range demonstrated in other groups, our entire Rydberg-based experiments are expected to take place within a couple of $\mu$s. We investigate the recapture probability of a single atom upon turning off the trap for a varied amount of time not only as a measure of temperature but to also increase the chances of recapturing the atom without performing any experiments during the release time. With higher survival fractions we expect to be able to run longer experiments before recapture in addition to acquiring more statistics for some fixed number of runs. The survival probability after release and recapture is therefore an important figure-of-merit. To demonstrate cooling using $\Lambda$-enhanced GM cooling, we consider three cases. - No cooling case: a first image is taken (50 ms exposure time) to confirm the presence of an atom before switching the trap off for a varied duration. - Static cooling case: After taking the first image a static cooling block is included where GM cooling beams are turned on for 100 ms at a fixed power optimized for cooling at the specific trap depth used. - Dynamic cooling: Here we append an extra cooling block to the 100 ms imaging block where the GM cooling beam power is ramped down to some low value over 20 ms before the trap is switched off and on for a varied duration of time. ![Figure 3.21: Dynamic, in-trap gray molasses cooling sequence.](image) A 50 ms cooling stage is included before each imaging stage to improve imaging fidelity. While the recapture probability falls quickly without any cooling (50% recapture at $\approx 6 \mu s$) we observe an immediate improvement for the static cooling case. Here the survival probability for 7 $\mu s$ release time jumps up to $\approx 70\%$. Reminiscent of GM cooling in free space, we include a cooling stage where the power in the cooling beam is ramped down to reduce heating due to re-absorbed photons. By ramping down the power for 20 ms, the survival probability dramatically ($\approx 100\%$ at $\approx 6 \mu s$) increases in comparison to the first two cases considered. While this timescales would already allow for some reasonable time for Rydberg-based experiments, we note the one can also significantly increase the "recapture time" by adiabatically lowering the tweezer depth prior to release. Temperature fits To estimate the temperature of the atom for the three cases we implement a Monte-Carlo simulation. Here we consider a single atom in a $\approx 1.13$ mK trap with some initial position and velocity. The initial position is drawn from a Gaussian distribution with standard deviation given by $\sigma_z = \sqrt{\frac{k_B T}{m \omega_z^2}}$ and $\sigma_r = \sqrt{\frac{k_B T}{m \omega_r^2}}$ in the axial and radial directions respectively. Here $\omega_i$ is the trap frequency in the $i^{th}$ direction, $m$ is the mass of the atom and $k_B$ is the Boltzmann constant. The initial velocity is also drawn from a Gaussian distribution with $\sigma_v = \sqrt{\frac{k_B T}{m}}$. The atom is evolved for some time $t$ using kinematic equations of motion and the final total energy is calculated. Specifically, the total energy is a sum of the kinetic energy of the atom and the potential energy due to trap potential (which includes modification due to gravity). If the total energy of the atom is larger/smaller compared to the trap depth ($\approx k_B \times 1.13$ mK) the atom is considered lost/re-captured and a trap occupation of 0/1 is assigned. We repeat the simulation 1000 times for each release time and average out the outcomes to obtain a survival probability. The temperature is now estimated by running the simulation for a varying range of $T$ to obtain survival probability curves as a function of time, followed by a least-square analysis to find the best fit. Based on these fits we extract temperatures of 16.2 $\mu$K, 55.2 $\mu$K, and 120.5 $\mu$K for the dynamic, static, and no cooling cases. We note that lower temperatures can be (and recently have been [64]) achieved through careful Raman sideband cooling. However, some benefit lies in the simplicity of our implemented GM cooling. Specifically, we use the same optical set up used during free-space and only need to adjust the beam frequency to compensate for trap induced light shifts. Beam frequency shifting is ridiculously easy due to the sample-and-hold feature of the Toptica DL PRO laser that supplies cooling light. 3.7.2 Rampdown temperature measurement Even though the release-and-recapture technique is necessary to benchmark the performance of in-trap gray molasses cooling as will be relevant during Rydberg excitation, it is less sensitive to temperature in the axial direction. As proposed in Ref. [123, 124] the temperature of an atom can be measured through a rampdown technique where the trap is adiabatically lowered to low variable trap depths for enough time for the atom to potentially escape before raising the depth again to image the atom. In essence, lowering to some minimum trap depth $U_{\text{esc}}$ the atom would escape if its initial energy (or equivalently temperature) is higher than $U_{\text{esc}}$. We implement this technique in experiment for the three different conditions already investigated in Section 3.7.1. Specifically, after the cooling stage the trap depth is lowered from $\approx 1.13 \text{ mK}$ to some minimum depth $U_{\text{esc}}$ for 2 ms, the trap is then kept at $U_{\text{esc}}$ for 20 ms before being raised back to $\approx 1.13 \text{ mK}$ for 2 ms. A second image is taken to determine whether the atom was lost. To minimize trap loss due to imperfect imaging fidelities a 50 ms cooling block is added before each imaging timestep. By varying $U_{\text{esc}}$ and taking $\approx 180$ shots per data point the survival fraction starts out at 1 and then begin to fall at lower trap depths. While the data was initially recorded in terms of trap power we re-calibrate the $x$-axis following the procedure in Ref. [123, 124] in order to extract temperature fits as explained in more detail in Section 3.7.2. Since the atom will escape only when its initial energy was higher than $U_{\text{esc}}$, we expect the survival fraction to remain high for lower trap depths when the atom temperature of the atom is low. In other words, higher survival fraction at low trap depths corresponds to lower initial temperatures of the atoms prior to the rampdown. As we already established using release-and-recapture measurements, dynamic cooling outperforms the static and no cooling case. In particular, while the atom begins to escape at $\frac{2}{10} U_{\text{initial}}$ and $\frac{1}{10} U_{\text{initial}}$ for the no cooling and static cooling case, we observe a clear improvement using dynamic cooling. Here the loss begins to happen for $\frac{3}{100} U_{\text{initial}}$ which is an order of magnitude better than the first two cases! This measurement is at least in qualitative agreement with the release-and-recapture technique where we learn that dynamic cooling seems to considerably lower the temperature of the atom as compared to not cooling at all while static cooling block is certainly better than not cooling at all. Rampdown model for fitting the data Temperature estimation using the rampdown techniques relies on the fact that the final trap depth at which the atom escapes $U_{\text{esc}}$ will be a function of the initial total energy $E_{\text{initial}}$ of the atom only if the trap depth is adiabatically lowered. Since the action $S = \oint p dx$ does not change under adiabatic variation of the trap, the action at $U_{\text{esc}}$ can be mapped back to the action before ramping down, i.e., $$S(E_{\text{initial}}, U_{\text{initial}}) = S(E_{\text{esc}}, U_{\text{esc}}) = S(U_{\text{esc}}, U_{\text{esc}}) \quad (3.7)$$ where $$S(E, U) = \int_0^{x_{\text{max}}} dx \sqrt{2m(E - V(x, U))} = \text{constant}. \quad (3.8)$$ and $E$, $V(x, U)$ and $U$ are the total energy, the trap potential and max trap depth, respectively. $x_{\text{max}}$ is the position at which the trap potential is equal to the total energy of the atom i.e. $V(x_{\text{max}}, U) = E$ as pictorially shown in Figure 3.24. While calculating the action we account for the effect of gravity on the trap potential, which becomes significant for very low traps depths i.e. ($\approx 1 \mu K$). The data taken is expressed in terms of the final depth normalized to the initial depth. The standard approach for extracting temperature from rampdown measurements involves re-calibrating the $x$-axis in Figure 3.23 (using Eq. 3.7) so that the data is expressed in terms of the initial energy, $E_{\text{initial}}$. We follow the mapping procedure outlined in [123, 124], i.e., - Calculate $S(U^_{\text{esc}}, U^_{\text{esc}})$ and $S(E_{\text{initial}}, U_{\text{initial}})$ separately. Here $U^_{\text{esc}}$ corresponds to a specific final depth used during the experiment. - From the curve $S(E_{\text{initial}}, U_{\text{initial}})$, find which $E^_{\text{initial}}$ that corresponds to a chosen $U^_{\text{esc}}$ and create a tuple $\{E^_{\text{initial}}, U^_{\text{esc}}\}$ - Repeat across all depths $0 \rightarrow U_{\text{max}}$. Normalize both axes by $U_{\text{initial}}$ et voilá! With the $x$-axis re-calibrated we can extract the temperature by fitting the measured survival probability to $$P_{\text{survival}}(E, T) = \int_0^E f_{\text{M–B}}(E)dE \quad (3.9)$$ which is an integral over the Maxwell-Boltzmann distribution of the temperature of the \footnote{we interchangeably use $U_{\text{initial}}$ and $U_0$} atom, \[ f_{\text{M-B}}(E) = \frac{E^2}{2(k_B T)^3} \exp(-E/k_B T). \] (3.10) Based on these fits we extract temperatures of $ T = 38.8 \, \mu K, 98.9 \, \mu K $ and $ 160.9 \, \mu K $ for dynamic cooling (blue), static cooling (black) and no cooling (red) as shown in Figure 3.23. We note that these are preliminary estimates, that might change based on updated analysis. We attribute the disagreement between these two methods to the fact that the release-recapture technique is not sensitive to temperature in the axial direction. A higher temperature in the axial direction therefore leads to higher overall temperatures estimated. In a typical experiment extra cooling is achieved by adiabatically lowering the trap right before switching it off for Rydberg excitation. In particular, the thermal distribution of the atom shrinks following roughly $T \propto \sqrt{U_{\text{initial}}}$ when the trap is lowered to some minimum trap $U_{\text{esc}}$ leading to adiabatic cooling. As investigated in Ref. [64], the recapture probability for a $^{39}\text{K}$ atom is expected to increase with adiabatic cooling. We do not confirm this in our system but will certainly include it in future experiments. ### 3.7.3 Non-destructive interleaved imaging To study the dynamics of the atom, typical experiments involve imaging multiple times. This allows for, e.g., post-selection or even sorting of atoms by on-the-fly feedback. Since most of our experiments involve measuring the survival probability of the atom during experiment, the likelihood to lose the atom during imaging will reduce the quality of data taken. Typical loss of the atom happens due to heating from the imaging beam or due to one-body loss processes where background gas particles can knock the atom out of the trap. In this section we explore the prospects of interleaved imaging in our system where the imaging beam is chopped on and off while the cooling beam is left on throughout. Specifically, we implement 160 imaging repetitions where each imaging block consists of a 50 ms imaging duration (with both GM cooling beams and the imaging beam left on) followed by a 50 ms cool-off stage, where the imaging beam is switched off while the cooling beam is left on to mitigate heating effects from the first stage. The camera is exposed during the first imaging stage to record the presence of an atom. To benchmark the performance of this imaging scheme we repeat the same experiment without a cool-off stage. In particular, for each imaging repetition both the imaging beam and the cooling beam are left on and the camera is exposed for the first 50 ms. This measurement is a direct probe for lifetime under continuous imaging. For continuous imaging (in red) the survival fraction begins to fall exponentially for the first $\approx 3.5$ s before a new loss mechanism kicks in and a second decay rate turns over the curve. We attribute the turn over point to the fact that the atom gets heat up during the first seconds of imaging and rises up the trapping potential. As the atom moves up the potential the effective detuning of the imaging beam decreases so that the imaging beam appears to move closer to resonance. This is accompanied by increased scattering and heating rates from the imaging beam which further heats up the atom leading to faster loss from the trap. Figure 3.26: Low-loss imaging.* Plot of the survival fraction of post-selected atoms in a $\approx 1.13$ mK-deep trap under repeated imaging (red), repeated imaging with interleaved fixed GM cooling (blue), and holding in the trap with fixed D1 GM (black). In each case, non-destructive imaging is performed in 50 ms-long blocks. The $\sim 2$ minute decay of the black points serves as a lower limit on the vacuum lifetime, but is perhaps shorted due to thermal loss under the steady-state D1 GM conditions. Inset: log-log scale plot of survival fraction vs. number of imaging blocks. For continuous imaging, survival probability reaches $\sim 50\%$ after 100 imaging blocks (5 s of scattering). By introducing fixed interleaved cooling, we find that the survival probability remains above $\sim 70\%$ after 160 imaging blocks. This behavior is mitigated in the interleaved cooling scheme because every time the atom gets heated up during scattering, it is cooled back down in the second half of the imaging block. The atom therefore remains low enough in the trap potential to roughly experience a uniform scattering rate in each imaging block and the sudden drop-off in survival fraction at 3.5 s does not happen. Even though the ability to image 130 times with a 50 ms imaging block before the survival fraction falls to 35% at our high scattering rate of 140 kHz is already a testament of in-trap GM cooling efficiency, interleaved cooling allows us to keep the atoms around for much longer. In the case of interleaved cooling, we are able to acquire 158 images before the survival fraction falls below 70%. In an extra analysis, we compute an imaging fidelity, i.e., the likelihood to not lose an atom after each imaging block by solving $(x^N = P_{N,\text{survival}})$ where $P_{N,\text{survival}}$ is the survival probability after $N$-th image. While the fidelity drops with each subsequent imaging for the continuous imaging case (in red), we demonstrate a sustained imaging fidelity of $\approx 0.998\%$ over all the 160 images taken. ![Graph showing imaging fidelity with interleaved cooling](image) Figure 3.27: Imaging fidelity with interleaved cooling. For continuous imaging (in red) imaging fidelity continuously decreases throughout while for interleaved cooling (blue), we sustain an imaging fidelity of $\approx 0.998\%$ over all the 160 images taken. 3.8 Conclusion Figure 3.28: Histogram showing high detection fidelity of potassium atoms in optical tweezers. Top. Sketch of the experimental set up. One high-NA objective delivers optical tweezer light (780 nm, dark red). A small D2 scattering beam (767 nm, light red) aligned perpendicular to the imaging axis is used to scatter photons that are collected using a second objective. D1 gray molasses beams (770 nm, blue) are used to cool the atoms while performing D2 imaging. Scattered fluorescence at 767 nm is collected through a second objective lens and imaged onto a camera, while the trapping and cooling light at 780 nm and 770 nm are removed through the use of narrow spectral filters. Bottom. A histogram of photons collected from atoms loaded to an optical tweezer, collected over 5555 experimental shots under typical imaging conditions. The histogram demonstrates good detection efficiency (>99%) and ~66% loading efficiency. The insets show the averaged image of shots determined to have zero atoms (left panel) and a single atom (right panel), with the pink square showing the region used for photon counting. This histogram is based on atoms loaded into an optical tweezer with a trap depth of $U/k_B = 1.13$ mK, and the duration of exposure for these images is 50 ms. In our experiment, we demonstrate preparation of single potassium atoms in optical tweezers for the second reported time in general. We show that simple and robust loading, cooling and imaging is achieved by combined addressing of the 767 nm D2 line for imaging and cooling on the 770 nm D1 line. This configuration is made possible by moderate light shifts induced by our tweezer traps set at 780 nm, which can easily be compensated for using a double-pass AOM system. Since cooling based on $\Lambda$-enhanced GM is robust over a wide range ($\approx 5 \Gamma$) of one-photon detunings, as was established in Chapter 2, we observe that loading using $\Lambda$-enhanced GM was generally more robust. Additionally, we showed enhancement ($\gtrsim 75\%$) in loading efficiencies using $\Lambda$-enhanced GM. We further probe cooling based on the D1 line using both rampdown and release-and-recapture temperature measurement and estimate lowest temperatures of $\approx 15 \mu K$. In a short study on the lifetime of trapped atoms in our system we demonstrate that interleaved imaging and cooling, where the imaging stage is divided into acquisition and cool-off blocks, clearly increases the lifetime under imaging compared to continuous imaging. Finally by continuously cooling the atom and only taking an image at the end, we measure a trap lifetime of at least 2 minutes. Chapter 4 Outlook: Towards Rydberg synthetic lattices Figure 4.1: Picture of the Pound-Drever-Hall set up ca. 2021 4.1 Rydberg two-photon excitations Our proposed Rydberg synthetic lattice involves population transfer to high-lying principle quantum number states (Rydberg states) followed by driving transitions between Rydberg states using microwave fields. Direct optical excitation of atoms to a Rydberg state requires optical fields in the ultra-violet (UV) range, i.e., $\approx 286$ nm\footnote{Recent work \cite{64} in Gross group in Tübingen has demonstrated one-photon Rydberg excitation using a 286 nm laser.} for $4S_{1/2} \rightarrow 69P_{3/2}$ in our case. Since laser sources in the UV range are difficult to acquire and work with at high powers, an alternative approach involves implementing a two-photon excitation where the atom is excited to the Rydberg state via an intermediate state. Here two laser sources (both usually in the visible and near infra-red (IR) range) are used to address the two transition, i.e., from ground to intermediate and from intermediate to Rydberg state. Due to a stronger coupling between the intermediate states and the ground state, any population in the intermediate state decays more rapidly to the ground state which leads to a decoherence of population transfer. To reduce population build up in the intermediate state the optical fields are detuned away from the transition by $\Delta$. The effective Rabi oscillation of the excitation is given by $\Omega_{\text{eff}} = \frac{\Omega_1 \Omega_2}{2\Delta}$ where $\Omega_1$ and $\Omega_2$ are the Rabi rates associated with the first and second transition, respectively. For potassium there are two possible intermediate states as indicated on Figure 4.2: (1) Excitation using either the D1/D2 line at 767 nm/770 nm as the first transition followed by the $4P_J \rightarrow 69S_{1/2}$ at $\approx 455$ nm. (2) Using $5P_J$ states as intermediate the first excitation $4S_{1/2} \rightarrow 5P_J$ using laser sources at $\approx 405$ nm followed by $5P_J \rightarrow 69S_{1/2}$ at $\approx 974$ nm. In our experiment we select the second option, i.e., using the $5P_J$ levels as intermediate states for a two photon excitation for a few reasons. First, we consider the fact that the transition matrix element is a factor of 2 stronger for the $5P_J \rightarrow 69S_{1/2}$ compared to $4P_J \rightarrow 69S_{1/2}$. This stronger overlap between $5P_J$ levels with Rydberg states allow us to achieve more symmetric Rabi rates between the two transitions which is leads to increased Rabi rates (for a given intermediate state detuning, $\Delta$). Additionally, the relative reduced matrix elements between the two transitions in case (1) are severely uneven. For instance, the $4P_{3/2} \rightarrow 69S_{1/2}$ transition is $\frac{D_{767}^{\text{reduced}}}{D_{455}^{\text{reduced}}} = \frac{5.8a_0e}{0.009a_0e} \approx 640$ times weaker compared to $4S_{1/2} \rightarrow 4P_{3/2}$. For case (2) on the other hand, the relative transition strengths are less severe, i.e., $\frac{D_{405}^{\text{reduced}}}{D_{974}^{\text{reduced}}} = \frac{0.406a_0e}{0.018a_0e} \approx 22.56$. Here $D^{\text{reduced}}$ refers to reduced matrix element. The fact that the first transition at 405 nm is stronger is actually convenient since it is more difficult to generate high powers at short wavelengths. Even though it is difficult to acquire enough power at 405nm (due to loss at optics and cantankerous nature of 405 nm laser diodes used to supply light in a seed-follower systems), the strong matrix element for this transition allows us to work at lower powers and larger beam sizes at the atoms. ### 4.2 PDH locking In this section I will describe the details of a PDH locking setup used to lock our 405 nm and 973 nm lasers in preparation for Rydberg excitation. #### 4.2.1 Background Frequency stabilization for our Rydberg excitation lasers is achieved through a PDH locking technique. Here the laser frequency is stabilized using an ultra-low expansion (ULE) cavity as a reference. In particular, the laser frequency is compared to the cavity resonance frequency whose stability can be characterized by a cavity linewidth given by \[ \Delta \omega_{\text{cavity}} = \frac{\pi c}{n \mathcal{F} L_{\text{cav}}} \] (4.1) where $ n, c $ and $ L_{\text{cav}} $ is the refractive index, the speed of light and the length of the cavity, respectively. The cavity finesse, $ \mathcal{F} $ characterizes the overall quality of the cavity, and is expressed as \[ \mathcal{F} = \frac{\pi (R_1 R_2)^{1/4}}{1 - \sqrt{R_1 R_2}} \] (4.2) where $ R_{1/2} $ refers to radius of curvature of the front and back mirror of the cavity. When the incident beam frequency is an integer multiple of the cavity free spectral range, $ \Delta \nu_{\text{fsr}} = c / L_{\text{cav}} $, the beam gets transmitted into the cavity. The fact that the cavity transmission is symmetric (across resonance) presents a problem for frequency stabilization where laser drifts above and below the cavity resonance cannot be distinguished. By design, PDH locking avoids this issue by implementing a dispersive error signal which is asymmetric across resonance frequency. This allows for side-of-the signal locking so that frequency drifts below or above resonance are distinguishable. More concretely, some of the light transmitted into the cavity (near resonance) leaks back out and interferes with reflected beam at the cavity input. At resonance, the leakage and reflected beams are 180° out of phase at resonance and therefore destructively interfere and suppress the total signal reflected. Close to resonance, the two beams are nearly out-of-phase and a small amount of light is reflected. The sign of the relative phase is exploited in PDH to generate a dispersive signal centered at the cavity resonance which can be used to stabilize the laser frequency. More concretely, for an incident beam expressed as $ E_{\text{incident}} = E_0 \exp\{i \omega_L t\} $, the initial reflected beam has undergone a $ \pi $ phase shift while the leak-through beam consists of multiple phase components $ \phi_{\text{leak}} = \frac{4 \pi n L_{\text{cav}}}{\lambda} $. The reflected signal can be expressed in terms of a reflection coefficient given by \[ F(\omega_L) = \frac{E_{\text{reflect}}}{E_{\text{incident}}} = \frac{r \left( e^{i \omega_L / \Delta \nu_{\text{fsr}}} - 1 \right)}{1 - r^2 e^{i \omega_L / \Delta \nu_{\text{fsr}}}} \] (4.3) where $r$ is the reflectivity of the cavity mirrors. An error signal can be generated from the reflected signal by phase-modulating the incident beam to create sideband frequency components, i.e., \begin{equation} E_{\text{incident}} = E_0 e^{i(\omega_L t + \beta \sin(\omega_{\text{mod}}))} \end{equation} \begin{equation} = E_0 (J_0(\beta) e^{i(\omega_L t)} + J_1(\beta) e^{i((\omega_L + \omega_{\text{mod}})t)}) - J_{-1}(\beta) e^{i((\omega_L - \omega_{\text{mod}})t)} \end{equation} where $J_m$ is the $m$–th order component of a Bessel order of the first kind and $\beta$ is the modulation index. The total reflected signal upon reflection is expressed as [126] \begin{equation} \|E_{\text{reflect}}\|^2 = P_c \|F(\omega_L)\|^2 + P_s (\|F(\omega_L + \omega_{\text{mod}})\|^2 + \|F(\omega_L - \omega_{\text{mod}})\|^2) \end{equation} \begin{equation} + 2\sqrt{P_c P_s} \Re \{ F(\omega_L) F^(\omega_L + \omega_{\text{mod}}) - F^(\omega_L) F(\omega_L - \omega_{\text{mod}}) \} \cos \omega_{\text{mod}} t \end{equation} \begin{equation} + 2\sqrt{P_c P_s} \Im \{ F(\omega_L) F^(\omega_L + \omega_{\text{mod}}) - F^(\omega_L) F(\omega_L - \omega_{\text{mod}}) \} \sin \omega_{\text{mod}} t \end{equation} \begin{equation} + O(2\omega_{\text{mod}}) \end{equation} where $P_c = J_0^2(\beta) P_0$ and $P_s = J_1^2(\beta) P_0$ refer to the power in the carrier and sideband frequency components, respectively. This signal, which is acquired using a fast photodiode, is sent to a demodulation set up where a mixer and a low pass filter are used isolate terms proportional to $\sin \omega_{\text{mod}} t$ or $\cos \omega_{\text{mod}} t$. In particular a local oscillator signal at $\omega_{\text{LO}} = \omega_{\text{mod}}$ and a variable phase is mixed with the RF signal from the photodiode so that either of the two terms ($\sin \omega_{\text{mod}} t$ or $\cos \omega_{\text{mod}} t$) is eliminated. The remaining term, which contains a DC signal $(\omega_{\text{LO}} - \omega_{\text{mod}})$ and term corresponding to $\omega_{\text{LO}} + \omega_{\text{mod}}$, is passed through a low pass filter to remove the faster oscillating term and an error signal is generated [126], i.e., \begin{equation} \epsilon_{\text{PDH}} = 2\sqrt{P_c P_s} \frac{d \|F(\omega_L)\|^2}{d \omega_L} \omega_{\text{mod}} \end{equation} ### 4.2.2 PDH setup Our setup consists of an ultra-low expansion cavity (from Stable Laser Systems) of length 100 mm and measured finesse of $\mathcal{F} = 20000$. The cavity is housed in a vacuum chamber pumped down to $10^{-7}$ Torr to reduce cavity length fluctuations due to air currents and is also temperature stabilized making it insensitive to drifts in ambient temperature in the lab. The mirrors used are coated to allow high reflectivity at around 405 nm and 974 nm to allow locking of both of our Rydberg lasers to the same cavity. This scheme is useful for coherent transfer of atoms from the ground ($4S_{1/2}$) to the excited ($69P_{3/2}$) through a two photon transition. 405 nm setup Rydberg excitation light at 405 nm is supplied by a MOGLabs Littrow ECDL (LDL) which features a monoblock chassis with no springs or fixtures, a feature that reduces vibrations [32]. A Faraday isolator is included at the output to prevent reflection of light back into the laser. The elliptical output beam profile from the LDL is passed through a 2:1 prism pair which shapes the profile into a Gaussian mode to improve coupling efficiency into PM fibers. We pass the beam through a PBS and divide it into two paths. Path P1 is sent through a free-space EOM (EO-PM-NR-C4) modulated at 20 MHz to write sidebands that will be used to generate PDH error signal as described in Section 4.2.1. The output of the free-space EOM is sent to a double pass AOM system that allows us to shift the laser frequency around +160MHz above the intermediate $5P_{3/2}$ state used for a two-photon excitation to the final Rydberg state. The double pass output beam is then coupled into a PM fiber and sent into the PDH locking setup. We send the output of the PM fiber P1 through a PBS and a quarter-waveplate before reflecting it on a dichroic filter onto the cavity. A CCD camera and a photodiode are used at the cavity output to monitor the transmitted signal both during the alignment stage and as a visual confirmation of the lock signal during experiments. The reflected signal from the front mirror is aligned to the incident beam and is reflected at the PBS into a SLS PDH locking unit (PDH-1000-5C). This integrated PDH unit consists of a photodiode input whose signal input can be directly sent to an oscilloscope for monitoring. The RF input created based on the reflected signal is sent to a built-in demodulation circuit that features a local oscillator whose phase can be directly controlled using a trimpot, a low pass filter, an RF output that is used to modulate the EOM used in the PDH setup and a fast transimpedance amplifier to increase the size of the generated output error signal. The whole unit is housed in a RF-shielded enclosure thus generating stable error signals that can be sent to a servo loop for laser frequency stabilization. Compared to a home-built demodulation circuit, the PDH signal unit was ideal for our application because of its "plug and play" nature, i.e., one only needs to align a beam into the photodiode input and read out the PDH error signal output. Optimization of the error signal was also incredibly easy based on available trimpots that controlled local oscillator phase and amplitude. Additionally, the error signal obtained was more stable and less noisy compared to home-built demodulation circuit. Perhaps the most important advantage of using the integrated PDH unit was cost. In addition to reducing the length of connection between RF components and avoiding the use of long RF cables, the unit replaces a photo-diode, RF frequency sources and an amplifier. Path P2 is passed through a PBS that divides it into two paths. One path is sent to a Figure 4.6: Cost-saving Pound-Drever-Hall signal unit (a) Stable laser systems PDH signal unit [127]. (b) A summary of the demodulation circuit. Figure 4.7: Error signal generated using PDH-1000-5C. Top: Dispersive error signal corresponding to $\approx 13$ MHz EOM drive. Bottom: Transmitted photodiode signal. polarization spectroscopy setup for frequency reference. We perform PS on the $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ transition and compare the obtained signal to the error signal generated from the set up. Loss spectroscopy As a first step towards Rydberg excitation we perform loss spectroscopy on the $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ transition. The experiment begins by loading a single atom into a tweezer trap over 150ms followed by taking an image to confirm initial loading. A 405 nm beam aligned to the original 767 nm imaging beam is then turned on for 5 ms to scatter photons and induce loss of atoms. By tuning the frequency detuning of the 405 nm beam with respect to the cavity... lock we expect loss of atoms to be severe near resonance. A second image is taken to confirm survival of atoms under exposure to the 405 nm beam. This measurement is repeated 200 times and a survival fraction is calculated. Since the trap is kept on throughout the sequence, the resonance detuning measured is actually shifted. However, using 780 nm traps induce moderate light shifts thus enabling us to easily scan the 405 nm beam across resonance without too much effort. Furthermore, the fact that the cavity lock coincidentally happens to be close to the $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ atomic transition improves our chances of success. As displayed on Figure 4.9, we see a drastic drop in survival fraction as the AOM is swept across resonance. In particular, loss of atoms in between the two images happens around 30 MHz detuning from the cavity lock (and most likely from free space atomic resonance\footnote{The relative detuning between the cavity resonance and atomic transitions shifted by around 20 MHz over 1 year.}) which suggests a differential light shift of the 405 nm transition of about 30 MHz. With this information we proceed to detune the 405 nm beam by 200 MHz above (blue with respect to) resonance as a first leg of the two-photon excitation to Rydberg levels. 974 nm setup Our 974 nm laser preparation setup consists of a MOGLabs tunable cateye laser (CEL) where diffraction gratings (common in ECDLs) are replaced with a combination of cateye reflector and an ultra-narrow filter [32]. The output of the laser is passed through a Faraday isolator to prevent reflections from going back into the laser which could make it unstable. The beam is then divided into two paths on a PBS. Path P3 is coupled into a PM fiber and sent into the PDH locking setup. Here the beam is combined with the 405 nm beam at the dichroic filter which enables locking of both lasers to the same cavity. Once incident on the front mirror the reflected light (counter-propagating with the incident light) is reflected into the integrated PDH unit at the PBS. In contrast to the optical setup for 405 nm laser preparation the PM fiber that supplies light into the PDH set up is passed through a broadband fiber EOM (from EOspace). The RF drive derived from the PDH unit for modulation ($\omega_{\text{mod}} = 10$ MHz) is mixed with a higher frequency ($\omega_{\text{DDS}} = 0-1$ GHz) to create three sets of frequencies at $\omega_L \pm (\omega_{DDS} \pm \omega_{mod})$. The PDH unit creates error signals at the 9 corresponding frequencies thus allowing us to lock the laser to one of the sidebands. Locking to the sidebands gives us the freedom to change the relative frequency between the cavity lock (which can be moved by changing $\omega_{DDS}$) and the light sent to experiment. This will be very useful for sweeping the laser frequency relative to the $5P_{3/2} \rightarrow nS_{1/2}$ transition when transferring atoms to Rydberg states. Locking to the error signal In our setup we incorporated a fast servo controller (FSC) for stabilization of the Rydberg excitation lasers. The error signal obtained from the integrated PDH unit is sent to the fast servo controller via an SMA cable. The FSC features a slow and fast PID loops used for feedback to the laser current and piezo. With a visual monitoring of both the slow and fast error signal on an oscilloscope the lock stability was easily optimized through direct front panel access to PID loop parameters. 4.2.3 Power amplification In our setup we plan to implement Rydberg excitation with an effective Rabi rate of $\Omega_{\text{eff}} = \frac{\Omega_{973}\Omega_{405}}{2\Delta_{1-\text{photon}}} \approx 1$ to $2$ MHz, where $\Delta_{1-\text{photon}}$ is the detuning above the intermediate $5P_{3/2}$ state. Since the $5P_{3/2} \rightarrow 69S_{1/2}$ transition (addressed by the 973 nm laser) is relatively weak compared to the $4S_{1/2} \rightarrow 5P_{3/2}$ (addressed by the 405 nm laser), i.e., $\frac{D_{405}}{D_{974}} = \frac{0.406a_0e}{0.018a_0e} \approx 22.56$, more power is needed at 973 nm to drive the $5P_{3/2} \rightarrow 69S_{1/2}$ transition at similar Rabi rates achievable using reasonably low power at 405 nm. For example, for $\Delta_{1-\text{photon}} = 200$ MHz and similar Rabi frequencies can be achieved for 1 mW of 405 nm light focused to 80 $\mu$m (22.49 MHz) and 60 mW of 973 nm light focused to 30 $\mu$m (20.41 MHz). The effective Rabi frequency for this case is $\Omega_{\text{eff}} = \frac{\Omega_{973}\Omega_{405}}{2\Delta_{1-\text{photon}}} = 1.148$ MHz. In order to work at reasonable Rabi frequencies we plan to amplify the laser output to be sent to experiment for Rydberg excitation. A typical approach taken to amplify the power needed is using tapered amplifiers. While we have demonstrated that TAs generally supply reasonably high power, TA output modes are usually of poor quality and require careful beam shaping to achieve any reasonable fiber ![Figure 4.12: Fiber based injection-seeding of a 980 nm ECDL.] coupling efficiencies. Besides, free-space coupling of TAs turns out to be quite an arduous undertaking. An alternative approach involves injection locking using fiber-circulators as already demonstrated by ref. [128]. Here the seed laser is coupled to a PM fiber that is directly connected to port 1 of a fiber circulator through a fiber-to-fiber adapter (ADAFCPM2). The output of the circulator at port 2 is injected into a fiber pigtailed high-power laser operated at 974 nm for injection locking. The high power output propagates back into the circulator through port 2 and comes out of port 3 through a PM fiber that can directly be sent to experiment. In contrast to free space injection locking (demonstrated for 401 nm on appendix B) where the robustness of the lock is highly dependent on how well the seed and follower lasers are mode-matched, injection locking is fairly easy with this scheme since the PM fiber only accepts the correct mode necessary for fiber coupling. It is however necessary to ensure good polarization matching at the fiber adapters for stable operation. ### 4.3 Outlook In preparation for microwave addressing of Rydberg levels, degenerate magnetic sublevels have to be separated in order to avoid off-resonant excitations from nearby unwanted states. Such effects, if not addressed, can complicate the spectrum of states used and forbid efficient population transfer between states. On Figure 4.13 we demonstrate that the degeneracy within each hyperfine manifold can be lifted (through Zeeman shifts) by applying moderate magnetic fields ($\approx 30$ G). Under such conditions, i.e. a minimum separation of 55 MHz from the nearest off-resonant state, other relevant parameters e.g. tunneling rate and interaction strength, are much slower ($\approx$ few MHz). This allows for coherent transfer of population between Rydberg levels. To this end, we plan to adapt our magnetic field gradient coils to provide a quantization field during the Rydberg experiment. In order to do this we will use an H-bridged based fast switching circuit designed, built and tested by Dr. Eric J. Meier. This circuit uses an H-bridge relay to switch the direction of current flowing through one of two coils to either create a field (in an Helmholtz configuration) or a gradient (in an anti-Helmholtz configuration). Figure 4.13: Separating unwanted transitions from a Rydberg synthetic lattice by applying a quantization field. Combination of all transitions within a few-GHz range, relevant to initialization in the state $\|70, S\rangle$. Desired transitions $\|n, S_{1/2, 1/2}\rangle \rightarrow \|n, P_{3/2, 3/2}\rangle$ are shown in black solid lines while all other unwanted transitions appear in dashed and gray lines. The three panels show the distributions for fields of 30 G, 15 G, and 0 G, respectively. Bottom: Cartoon depiction of effective 1D tight-binding model when resonant transitions (solid black lines) are driven. [1] R. P. Feynman, Int. J. Theor. Phys. 21, 467 (1982). [2] H. M. Price, T. Ozawa, and H. Schomerus, Phys. Rev. Research 2, 032017 (2020). [3] B. K. Stuhl, H.-I. Lu, L. M. Aycock, D. Genkina, and I. B. Spielman, Science 349, 1514 (2015), https://science.sciencemag.org/content/349/6255/1514.full.pdf. [4] M. Mancini, G. Pagano, G. Cappellini, L. Livi, M. Rider, J. Catani, C. Sias, P. Zoller, M. Inguscio, M. Dalmonte, and L. Fallani, Science 349, 1510 (2015), https://science.sciencemag.org/content/349/6255/1510.full.pdf. [5] B. Gadway, Phys. Rev. A 92, 043606 (2015). [6] E. J. Meier, F. A. An, and B. Gadway, Phys. Rev. A 93, 051602 (2016). [7] L. F. Livi, G. Cappellini, M. Diem, L. Franchi, C. Clivati, M. Frittelli, F. Levi, D. Calonico, J. Catani, M. Inguscio, and L. Fallani, Phys. Rev. Lett. 117, 220401 (2016). [8] S. Kolkowitz, S. L. Bromley, T. Bothwell, M. L. Wall, G. E. Marti, A. P. Koller, X. Zhang, A. M. Rey, and J. Ye, Nature 542, 66 (2017). [9] H. Bernien, S. Schwartz, A. Keesling, H. Levine, A. Omran, H. Pichler, S. Choi, A. S. Zibrov, M. Endres, M. Greiner, V. Vuletić, and M. D. Lukin, Nature 551, 579 (2017), arXiv:1707.04344 [quant-ph]. [10] M. Endres, H. Bernien, A. Keesling, H. Levine, E. R. Anschuetz, A. Krajenbrink, C. Senko, V. Vuletic, M. Greiner, and M. D. Lukin, Science (2016), 10.1126/science.aah3752, http://science.sciencemag.org/content/early/2016/11/02/science.aah3752.full.pdf. [11] D. Barredo, V. Lienhard, S. de Léséleuc, T. Lahaye, and A. Browaeys, Nature 561, 79 (2018), arXiv:1712.02727 [quant-ph]. [12] D. Barredo, H. Labuhn, S. Ravets, T. Lahaye, A. Browaeys, and C. S. Adams, Phys. Rev. Lett. 114, 113002 (2015). [13] S. de Léséleuc, D. Barredo, V. Lienhard, A. Browaeys, and T. Lahaye, Phys. Rev. Lett. 119, 053202 (2017). [14] P. Scholl, M. Schuler, H. J. Williams, A. A. Eberharter, D. Barredo, K.-N. Schymik, V. Lienhard, L.-P. Henry, T. C. Lang, T. Lahaye, A. M. Läuchli, and A. Browaeys, “Programmable quantum simulation of 2d antiferromagnets with hundreds of rydberg atoms,” (2020), arXiv:2012.12268 [quant-ph]. [15] S. Ebadi, T. T. Wang, H. Levine, A. Keesling, G. Semeghini, A. Omran, D. Bluvstein, R. Samajdar, H. Pichler, W. W. Ho, S. Choi, S. Sachdev, M. Greiner, V. Vuletic, and M. D. Lukin, “Quantum phases of matter on a 256-atom programmable quantum simulator,” (2020), arXiv:2012.12281 [quant-ph]. [16] G. Semeghini, H. Levine, A. Keesling, S. Ebadi, T. T. Wang, D. Bluvstein, R. Verresen, H. Pichler, M. Kalinowski, R. Samajdar, A. Omran, S. Sachdev, A. Vishwanath, M. Greiner, V. Vuletic, and M. D. Lukin, “Probing topological spin liquids on a programmable quantum simulator,” (2021), arXiv:2104.04119 [quant-ph]. [17] D. Bluvstein, A. Omran, H. Levine, A. Keesling, G. Semeghini, S. Ebadi, T. T. Wang, A. A. Michailidis, N. Maskara, W. W. Ho, S. Choi, M. Serbyn, M. Greiner, V. Vuletić, and M. D. Lukin, Science 371, 1355 (2021), https://science.sciencemag.org/content/371/6536/1355.full.pdf. [18] M. Saffman, T. G. Walker, and K. Mølmer, Rev. Mod. Phys. 82, 2313 (2010). [19] S. K. Kanungo, J. D. Whalen, Y. Lu, M. Yuan, S. Dasgupta, F. B. Dunning, K. R. A. Hazzard, and T. C. Killian, “Realizing su-schrieffer-heeger topological edge states in rydberg-atom synthetic dimensions,” (2021), arXiv:2101.02871 [physics.atom-ph]. [20] M. Saffman, T. G. Walker, and K. Mølmer, Rev. Mod. Phys. 82, 2313 (2010). [21] P. Schauss, “Hochauflösende detektion von ordnung in rydberg vierteilchensystemen,” (2015). [22] C. L. Vaillant, M. P. A. Jones, and R. M. Potvliege, Journal of Physics B Atomic Molecular Physics 45, 135004 (2012), arXiv:1203.3736 [physics.atom-ph]. [23] N. Sibalic and C. S. Adams, in Rydberg Physics, 2399-2891 (IOP Publishing, 2018) pp. 1–1 to 1–27. [24] I. I. Beterov, D. B. Tretyakov, I. I. Ryabtsev, V. M. Entin, A. Ekers, and N. N. Bezuglov, New Journal of Physics 11, 013052 (2009). [25] Gounand, F., J. Phys. France 40, 457 (1979). [26] B. Sundar, B. Gadway, and K. R. A. Hazzard, arXiv e-prints , arXiv:1708.02112 (2017), arXiv:1708.02112 [cond-mat.quant-gas]. [27] B. Sundar, M. Thibodeau, Z. Wang, B. Gadway, and K. Hazzard, arXiv e-prints , arXiv:1812.02229 (2018), arXiv:1812.02229 [cond-mat.quant-gas]. [28] F. Cardano, A. D’Errico, A. Dauphin, M. Maffei, B. Piccirillo, C. de Lisio, G. De Filippis, V. Cataudella, E. Santamato, L. Marrucci, M. Lewenstein, and P. Massignan, Nat. Commun. 8, 1 (2017). [29] S. Lapp, J. Ang’ong’a, F. A. An, and B. Gadway, New Journal of Physics 21, 045006 (2019). [30] F. A. An, E. J. Meier, J. Ang’ong’a, and B. Gadway, Phys. Rev. Lett. 120, 040407 (2018). [31] E. J. Meier, J. Ang’ong’a, F. A. An, and B. Gadway, Phys. Rev. A 100, 013623 (2019). [32] MOG Laboratories, (2020), https://www.moglabs.com/, Last accessed on 2021-04-13. [33] F. A. An, “The cold atom toolbox in momentum space,” (2021), [Online; accessed 13. Jul. 2021]. [34] E. A. Donley, T. P. Heavner, F. Levi, M. O. Tataw, and S. R. Jefferts, Review of Scientific Instruments 76, 063112 (2005), https://doi.org/10.1063/1.1930095. [35] Gooch & Housego PLC, (2020), https://gandh.com/, Last accessed on 2021-04-13. [36] Intraaction Corp, (2020), https://intraaction.com/, Last accessed on 2021-04-13. [37] A. Keshet and W. Ketterle, Review of Scientific Instruments 84, 015105 (2013), https://doi.org/10.1063/1.4773536. [38] E. J. Meier, “Momentum-space lattices for ultracold atoms,” (2021), [Online; accessed 13. Jul. 2021]. [39] A. L. Schawlow and C. H. Townes, Phys. Rev. 112, 1940 (1958). [40] S. Haroche and F. Hartmann, Phys. Rev. A 6, 1280 (1972). [41] C. J. Bordé, J. L. Hall, C. V. Kunasz, and D. G. Hummer, Phys. Rev. A 14, 236 (1976). [42] G. C. Bjorklund, Opt. Lett. 5, 15 (1980). [43] J. H. Shirley, Opt. Lett. 7, 537 (1982). [44] D. J. McCarron, S. A. King, and S. L. Cornish, Measurement Science and Technology 19, 105601 (2008). [45] K. L. Corwin, Z.-T. Lu, C. F. Hand, R. J. Epstein, and C. E. Wieman, Appl. Opt. 37, 3295 (1998). [46] S. Borri, S. Bartalini, I. Galli, P. Cancio, G. Giusfredi, D. Mazzotti, A. Castrillo, L. Gianfrani, and P. D. Natale, Opt. Express 16, 11637 (2008). [47] A. Millett-Sikking, I. G. Hughes, P. Tierney, and S. L. Cornish, Journal of Physics B: Atomic, Molecular and Optical Physics 40, 187 (2006). [48] P. Siddons, C. S. Adams, C. Ge, and I. G. Hughes, Journal of Physics B: Atomic, Molecular and Optical Physics 41, 155004 (2008). [49] C. Wieman and T. W. Hänsch, Phys. Rev. Lett. 36, 1170 (1976). [50] H. D. Do, G. Moon, and H. Noh, Phys. Rev. A 77, 032513 (2008). [51] M. L. Harris, C. S. Adams, S. L. Cornish, I. C. McLeod, E. Tarleton, and I. G. Hughes, Phys. Rev. A 73, 062509 (2006). [52] S. Zhu, T. Chen, X. Li, and Y. Wang, J. Opt. Soc. Am. B 31, 2302 (2014). [53] J. Ang’ong’a and B. Gadway, Journal of Physics B: Atomic, Molecular and Optical Physics 51, 045003 (2018). [54] C. P. Pearman, C. S. Adams, S. G. Cox, P. F. Griffin, D. A. Smith, and I. G. Hughes, Journal of Physics B: Atomic, Molecular and Optical Physics 35, 5141 (2002). [55] L. Qiang, Z. Xianjin, Z. Junhai, and S. Weimin, in 2010 Academic Symposium on Optoelectronics and Microelectronics Technology and 10th Chinese-Russian Symposium on Laser Physics and Laser TechnologyOptoelectronics Technology (ASOT) (2010) pp. 200–203. [56] R. de L. Kronig, J. Opt. Soc. Am. 12, 547 (1926). [57] D. C. Hutchings, M. Sheik-Bahae, D. J. Hagan, and E. W. Van Stryland, Optical and Quantum Electronics 24, 1 (1992). [58] A. B. Kuzmenko, Review of Scientific Instruments 76, 083108 (2005), https://doi.org/10.1063/1.1979470 . [59] C. Foot, Atomic physics, Oxford master series in physics (Oxford University Press, 2005). [60] H. Metcalf and P. van der Straten, Laser Cooling and Trapping, Graduate Texts in Contemporary Physics (Springer New York, 2001). [61] T. Grünzweig, A. Hilliard, M. McGovern, and M. F. Andersen, Nature Physics 6, 951 (2010). [62] A. Gaëtan, Y. Miroshnychenko, T. Wilk, A. Chotia, M. Viteau, D. Comparat, P. Pillet, A. Browaeys, and P. Grangier, Nature Physics 5, 115 (2009). [63] Y. Wang, S. Shevate, T. M. Wintermantel, M. Morgado, G. Lochead, and S. Whitlock, npj Quantum Inf. 6, 1 (2020). [64] N. Lorenz, L. Festa, L.-M. Steinert, and C. Gross, “Raman sideband cooling in optical tweezer arrays for rydberg dressing,” (2020), arXiv:2010.07838 [physics.atom-ph]. [65] S. S. Kondov, W. R. McGehee, J. J. Zirbel, and B. DeMarco, Science 334, 66 (2011), https://science.sciencemag.org/content/334/6052/66.full.pdf. [66] H. J. Lewandowski, D. M. Harber, D. L. Whitaker, and E. A. Cornell, Journal of Low Temperature Physics 132, 309 (2003). [67] C. Klempt, T. Henninger, O. Topic, J. Will, S. Falke, W. Ertmer, and J. Arlt, The European Physical Journal D 48, 121 (2008). [68] R. L. D. Campbell, R. P. Smith, N. Tammuz, S. Beattie, S. Moulder, and Z. Hadzibabic, Phys. Rev. A 82, 063611 (2010). [69] M. Greiner, I. Bloch, T. W. Hänsch, and T. Esslinger, Phys. Rev. A 63, 031401 (2001). [70] Optotune AG, (2020), https://www.optotune.com/, Last accessed on 2021-04-13. [71] J. Léonard, M. Lee, A. Morales, T. M. Karg, T. Esslinger, and T. Donner, New Journal of Physics 16, 093028 (2014). [72] G. Ferioli, A. Glicenstein, L. Henriet, I. Ferrier-Barbut, and A. Browaeys, “Storage and release of subradiant excitations in a dense atomic cloud,” (2020), arXiv:2012.10222 [physics.atom-ph]. [73] T. B. Swanson, D. Asgeirsson, J. A. Behr, A. Gorelov, and D. Melconian, J. Opt. Soc. Am. B 15, 2641 (1998). [74] N. Song, D. Hu, X. Xu, W. Li, X. Lu, and Y. Song, Sensors 18 (2018), 10.3390/s18030717. [75] Cacciapuoti, L., Castrillo, A., de Angelis, M., and Tino, G. M., Eur. Phys. J. D 15, 245 (2001). [76] E. Dimova, O. Morizot, G. Stern, C. L. Garrido Alzar, A. Fioretti, V. Lorent, D. Comparat, H. Perrin, and P. Pillet, The European Physical Journal D : Atomic, molecular, optical and plasma physics 42, 299 (2007), 10 pages, 8 figures. [77] C. J. Myatt, N. R. Newbury, R. W. Ghrist, S. Loutzenhiser, and C. E. Wieman, Opt. Lett. 21, 290 (1996). [78] S. P. Ram, S. Tiwari, and S. R. Mishra, Journal of the Korean Physical Society 57, 1303 (2010). [79] K. Dieckmann, R. J. C. Spreeuw, M. Weidemüller, and J. T. M. Walraven, Phys. Rev. A 58, 3891 (1998). [80] W. Wohlleben, F. Chevy, K. Madison, and J. Dalibard, The European Physical Journal D - Atomic, Molecular, Optical and Plasma Physics 15, 237 (2001). [81] S. J. Park, J. Noh, and J. Mun, Optics Communications 285, 3950 (2012). [82] P. D. Lett, R. N. Watts, C. I. Westbrook, W. D. Phillips, P. L. Gould, and H. J. Metcalf, Phys. Rev. Lett. 61, 169 (1988). [83] J. Dalibard and C. Cohen-Tannoudji, J. Opt. Soc. Am. B 6, 2023 (1989). [84] M. Landini, S. Roy, L. Carcagní, D. Trypogeorgos, M. Fattori, M. Inguscio, and G. Modugno, Phys. Rev. A 84, 043432 (2011). [85] V. Gokhroo, G. Rajalakshmi, R. K. Easwaran, and C. S. Unnikrishnan, Journal of Physics B: Atomic, Molecular and Optical Physics 44, 115307 (2011). [86] C. J. Cooper, G. Hillenbrand, J. Rink, C. G. Townsend, K. Zetie, and C. J. Foot, Europhysics Letters (EPL) 28, 397 (1994). [87] C. Triche, D. Boiron, S. Guibal, D. Meacher, P. Verkerk, and G. Grynberg, Optics Communications 126, 49 (1996). [88] S. Rosi, A. Burchianti, S. Conclave, D. S. Naik, G. Roati, C. Fort, and F. Minardi, Scientific Reports 8, 1301 (2018). [89] Y.-F. Hsiao, Y.-J. Lin, and Y.-C. Chen, Phys. Rev. A 98, 033419 (2018). [90] Z. Shi, Z. Li, P. Wang, Z. Meng, L. Huang, and J. Zhang, Chinese Physics Letters 35, 123701 (2018). [91] G. D. Bruce, E. Haller, B. Peaudecerf, D. A. Cotta, M. Andia, S. Wu, M. Y. H. Johnson, B. W. Lovett, and S. Kuhr, Journal of Physics B: Atomic, Molecular and Optical Physics 50, 095002 (2017). [92] G. Salomon, L. Fouché, P. Wang, A. Aspect, P. Bouyer, and T. Bourdel, EPL (Europhysics Letters) 104, 63002 (2013). [93] D. Nath, R. K. Easwaran, G. Rajalakshmi, and C. S. Unnikrishnan, Phys. Rev. A 88, 053407 (2013). [94] H.-Z. Chen, X.-C. Yao, Y.-P. Wu, X.-P. Liu, X.-Q. Wang, Y.-X. Wang, Y.-A. Chen, and J.-W. Pan, Phys. Rev. A 94, 033408 (2016). [95] M. Bosch Aguilera, An experimental setup for gray molasses sub-Doppler cooling of potassium gases, Ph.D. thesis, UPC, Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona, Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions (2014). [96] G. Colzi, G. Durastante, E. Fava, S. Serafini, G. Lamporesi, and G. Ferrari, Phys. Rev. A 93, 023421 (2016). [97] A. T. Grier, I. Ferrier-Barbut, B. S. Rem, M. Delehaye, L. Khaykovich, F. Chevy, and C. Salomon, Phys. Rev. A 87, 063411 (2013). [98] L. Gabardos, S. Lepoutre, O. Gorceix, L. Vernac, and B. Laburthe-Tolra, Phys. Rev. A 99, 023607 (2019). [99] P. B. Wigley, P. J. Everitt, A. van den Hengel, J. W. Bastian, M. A. Sooriyabandara, G. D. McDonald, K. S. Hardman, C. D. Quinlivan, P. Manju, C. C. N. Kuhn, I. R. Petersen, A. N. Luiten, J. J. Hope, N. P. Robins, and M. R. Hush, Scientific Reports 6, 25890 (2016). [100] A. D. Tranter, H. J. Slatyer, M. R. Hush, A. C. Leung, J. L. Everett, K. V. Paul, P. Vernaz-Gris, P. K. Lam, B. C. Buchler, and G. T. Campbell, Nature Communications 9, 4360 (2018). [101] A. Seif, K. A. Landsman, N. M. Linke, C. Figgatt, C. Monroe, and M. Hafezi, Journal of Physics B: Atomic, Molecular and Optical Physics 51, 174006 (2018). [102] A. J. Barker, H. Style, K. Luksch, S. Sunami, D. Garrick, F. Hill, C. J. Foot, and E. Bentine, Machine Learning: Science and Technology 1, 015007 (2020). [103] E. T. Davletov, V. V. Tsyganok, V. A. Khlebnikov, D. A. Pershin, D. V. Shaykin, and A. V. Akimov, Phys. Rev. A 102, 011302 (2020). [104] S. Xu, P. Kaebert, M. Stepanova, T. Poll, M. Siercke, and S. Ospelkaus, “Maximizing the capture velocity of molecular magneto-optical traps with bayesian optimization,” (2021), arXiv:2104.07984 [physics.atom-ph]. [105] P. A. Vikhar, in 2016 International Conference on Global Trends in Signal Processing, Information Computing and Communication (ICGTSPICC) (2016) pp. 261–265. [106] J. P. Covey, I. S. Madjarov, A. Cooper, and M. Endres, arXiv e-prints, arXiv:1811.06014 (2018), arXiv:1811.06014 [cond-mat.quant-gas]. [107] M. O. Brown, T. Thiele, C. Kiehl, T. W. Hsu, and C. A. Regal, arXiv e-prints, arXiv:1811.01448 (2018), arXiv:1811.01448 [physics.atom-ph]. [108] T. Grünzweig, A. Hilliard, M. McGovern, and M. F. Andersen, Nature Physics 6, 951 (2010). [109] R. Grimm, M. Weidemüller, and Y. B. Ovchinnikov (Academic Press, 2000) pp. 95–170. [110] T. Tiecke, “Properties of potassium,” (2010). [111] D. Steck, “Quantum and Atom Optics,” (2018), [Online; accessed 25. Apr. 2021]. [112] J. Mitroy, M. S. Safronova, and C. W. Clark, Journal of Physics B: Atomic, Molecular and Optical Physics 43, 202001 (2010). [113] M. S. Safronova, U. I. Safronova, and C. W. Clark, Phys. Rev. A 87, 052504 (2013). [114] M. S. Safronova, B. Arora, and C. W. Clark, Phys. Rev. A 73, 022505 (2006). [115] A. Cooper, J. P. Covey, I. S. Madjarov, S. G. Porsev, M. S. Safronova, and M. Endres, arXiv e-prints, arXiv:1810.06537 (2018), arXiv:1810.06537 [cond-mat.quant-gas]. [116] M. A. Norcia, A. W. Young, and A. M. Kaufman, arXiv e-prints, arXiv:1810.06626 (2018), arXiv:1810.06626 [physics.atom-ph]. [117] N. R. Hutzler, L. R. Liu, Y. Yu, and K.-K. Ni, New Journal of Physics 19, 023007 (2017). [118] J. D. Thompson, T. G. Tiecke, A. S. Zibrov, V. Vuletic, and M. D. Lukin, Phys. Rev. Lett. 110, 133001 (2013). [119] S. Garcia, J. Reichel, and R. Long, Phys. Rev. A 97, 023406 (2018). [120] K. L. Corwin, S. J. M. Kuppens, D. Cho, and C. E. Wieman, Phys. Rev. Lett. 83, 1311 (1999). [121] I. H. Deutsch and P. S. Jessen, Phys. Rev. A 57, 1972 (1998). [122] N. Schlosser, G. Reymond, I. Protsenko, and P. Grangier, Nature 411, 1024 (2001). [123] C. Tuchendler, A. M. Lance, A. Browaeys, Y. R. P. Sortais, and P. Grangier, Phys. Rev. A 78, 033425 (2008). [124] W. Alt, D. Schrader, S. Kuhr, M. Müller, V. Gomer, and D. Meschede, Phys. Rev. A 67, 033403 (2003). [125] N. Sibalic, “Atom calculator,” (2021), [Online; accessed 16. Jul. 2021]. [126] E. D. Black, American Journal of Physics 69, 79 (2001), https://doi.org/10.1119/1.1286663. [127] “Pound-Drever-Hall Signal Unit - Stable Laser Systems,” (2017), [Online; accessed 16. Jul. 2021]. [128] T. Shimasaki, E. R. Edwards, and D. DeMille, Review of Scientific Instruments 90, 056102 (2019), https://doi.org/10.1063/1.5079827. [129] K. Metzger, Arch. Elektrotech. 59, 229 (1977). [130] D. W., Laser Spectroscopy Vol II (Springer-Verlag Berlin Heidelberg, 2008). [131] Y. Yoshikawa, T. Umeki, T. Mukae, Y. Torii, and T. Kuga, Appl. Opt. 42, 6645 (2003). [132] L. S. B. Wybourne, Optical spectroscopy of lanthanides: Magnetic and hyperfine interactions, edited by r (CRC Press, 2007). Appendix A 3D MOT games A.1 Test MOT This appendix describes the trajectory followed at the beginning of trapping atoms. Even though I describe the 2D MOT as the first stage, it was useful at the beginning to first create a temporary 3D MOT at the beginning in the source cell in order to find out where our frequencies really lay with respect to the D2 atomic transitions. While it is expected that the MOT should automatically form with the detuning of the D2 cycling beam set at $\approx 3\Gamma$ with respect to the $F = 2 \rightarrow F' = 3$ transition, with the D2 repump beam detuning at resonance, with the D2 beam power set to a couple 10s of mW and with the cycling to repump ratio set at $\approx 3:1$; it is likely that the lockpoint of the polarization spectroscopy signal is shifted from the true $F = 2 \rightarrow F' = 3$ transition by some $\approx 10$MHz. This makes it relatively difficult to create a 2D MOT without any other way to determine the true location of the transition (this could include making a beat-note between your locked laser with a laser in an experiment that is already trapping and cooling $^{39}$K atoms). In order to avoid searching too long in the dark, we set up a temporary 3D MOT at the source cell. \footnote{This is assuming that the alignment is good enough and that the direction of the field gradient matches the waveplate settings used. There are two sets of waveplate-Bfield orientation settings that work.} \| Beam Path \| Initial Polarization \| Final Polarization \| Beam Power \| Cycling detuning \| Repump detuning \| \|-----------------\|----------------------\|--------------------\|------------\|------------------\|-----------------\| \| Top-Down \| Horizontal \| $\sigma^+$ \| 35 mW \| -14MHz \| +436MHz \| \| Left-Right 1 \| Vertical \| $\sigma^-$ \| 25 mW \| -14MHz \| +436MHz \| \| Right-Left 2 \| Horizontal \| $\sigma^+$ \| 25 mW \| -14MHz \| +436MHz \| Table A.1: Historical settings when we first trapped $^{39}$K atoms. The cycling to repump power ratio was set to 3:2. Figure A.1: Test MOT in the source cell. Left is 3D MOT when the B field is on and with correct polarization settings for the 3 pairs of MOT beams. Right shows that the MOT disappears when the B field is off. A.2 Fun with MOTs Figure A.2: Left, racetrack MOT in the octagon chamber. Right, dividing the MOT into two sections while aligning the pulsed push beam used for transfer of atoms to the science chamber. ### A.3 Nominal Octagon MOT parameters \| Beam path \| Frequency detuning ($\Gamma$) \| Total intensity ($I_{\text{sat}}$) \| \|----------------------------\|-------------------------------\|------------------------------------\| \| Spectroscopy \| 0 \| 3.63 \| \| 2D cycling \| -4.17 \| 9 \| \| 2D repump \| +0.17 (+73) \| 2.27 \| \| 3D cycling \| -1.33 \| 8.38 \| \| 3D repump \| +0.17 (+73) \| 2.32 \| \| 2D push \| +2.5 \| 12 \| \| 3D pulsed push \| +2.17 \| 9.7 \| Table A.2: Beam frequencies in units of $\Gamma = 2\pi \times 6\text{MHz}$ and intensities in terms of $I_{\text{sat}}=1.75\text{mW/cm}^2$ for trapping and cooling atoms in our set up. Spectroscopy refers to the laser locking using polarization spectroscopy to the cycling $F=2 \rightarrow F'=3$ transition on the D2 line. The cycling and push beam detunings are defined with respect to the $F=2 \rightarrow F'=3$ cycling transition, while the repump beam detunings are defined with respect to $F=1 \rightarrow F'=2$ (which is $\approx 73\Gamma$ shifted from spectroscopy). Quoted intensity correspond to the total intensity at the atoms. For spectroscopy, total intensity going into the polarization spectroscopy is displayed. Appendix B Retired erbium project B.1 Erbium 2D MOT preparation This section summarizes some notable developments made in the initial phase of the experiment where we set out to trap and cool erbium atoms. Attempts made towards cooling erbium atoms discussed in this appendix were in collaboration with Sai Paladugu, Samantha Lapp, Muyan Du and Zhenyu Wei. First we demonstrated the use of polarization spectroscopy for laser stabilization of a 401 nm laser that was supposed to be used for initial cooling of atoms on a broad $^3H_6 \rightarrow ^1P_1$ transition. We designed and 3D printed and tested a structure for holding permanent magnets for the production of 50 G/cm field gradients for trapping erbium atoms in a 2D MOT. B.1.1 Creating quadrupole magnetic fields using permanent magnets In order to provide sufficient magnetic field gradients for trapping erbium atoms in a 2D MOT, a high magnetic field gradient of $\approx 50\text{G/cm}$ is required. A conventional approach to producing such high fields is using water-cooled magnetic field coils operated at relatively high currents. A simpler approach involves using permanent magnets organized along four corners to provide a quadrupole field the center. The magnetic field from a rectangular permanent magnet is given by [129] \[ B_x(x, y, z) = \frac{\mu_0 m_x}{4\pi} \sum_{i,j,k=0}^{1} (-1)^{i+j+k} \arctan \left[ \frac{(y - y_j)(z - z_k)}{(x - x_i) \times r} \right] \] \[ - \frac{\mu_0 m_y}{4\pi} (-1)^{i+j+k} \text{arsinh} \left[ \frac{z - z_k}{\sqrt{r^2 - (z - z_k)^2}} \right] \] \[ - \frac{\mu_0 m_z}{4\pi} (-1)^{i+j+k} \text{arsinh} \left[ \frac{y - y_j}{\sqrt{r^2 - (y - y_j)^2}} \right] \] \[ B_y(x, y, z) = \frac{\mu_0 m_y}{4\pi} \sum_{i,j,k=0}^{1} (-1)^{i+j+k} \arctan \left[ \frac{(x - x_i)(z - z_k)}{(y - y_j) \times r} \right] \] \[ - \frac{\mu_0 m_z}{4\pi} (-1)^{i+j+k} \text{arsinh} \left[ \frac{x - x_i}{\sqrt{r^2 - (x - x_i)^2}} \right] \] \[ - \frac{\mu_0 m_x}{4\pi} (-1)^{i+j+k} \text{arsinh} \left[ \frac{z - z_k}{\sqrt{r^2 - (z - z_k)^2}} \right] \tag{B.1} \] \[ B_z(x, y, z) = \frac{\mu_0 m_z}{4\pi} \sum_{i,j,k=0}^{1} (-1)^{i+j+k} \arctan \left[ \frac{(x - x_i)(y - y_j)}{(z - z_k) \times r} \right] \] \[ - \frac{\mu_0 m_x}{4\pi} (-1)^{i+j+k} \text{arsinh} \left[ \frac{y - y_j}{\sqrt{r^2 - (y - y_j)^2}} \right] \] \[ - \frac{\mu_0 m_y}{4\pi} (-1)^{i+j+k} \text{arsinh} \left[ \frac{x - x_i}{\sqrt{r^2 - (x - x_i)^2}} \right] \] We perform Monte-Carlo simulations as a confirmation of relevant MOT parameters. Our results show that a field gradient of $ \approx 50 $ G/cm is sufficient for trapping atoms. B.2 Injection locking of multi-mode diodes at 401nm Using a seed-follower injection locking setup we demonstrate production of reasonable optical powers ($\approx 300$ mW) for trapping and cooling erbium atoms. Here we take advantage of commercially available UV diodes around 405 nm and show robust injection locking for relatively low seed powers ($\approx 1$ mW). B.2.1 Optical set up Here we tune the diode head temperature from $20^\circ$ C and $32^\circ$ C. For each value we take measurements for diode currents 360 mA, 390 mA and 420 mA and take the average. We obtain the center wavelength by fitting to a Gaussian. We see that the diode center wavelength changes from 398.7 nm to 399.8 nm (here we have included the shift of +.4 nm from calibrating the optical spectrum analyzer properly) Failure to successfully activate erbium dispenser (shown on Fig. B.5) crippled our progress but ushered in a new phase of cooling and trapping potassium atoms (which was already ongoing) in an array of optical tweezers. Work done during this phase has led to published work that demonstrates polarization spectroscopy of erbium atoms in a hollow cathode lamp as a simple technique for laser stabilization in systems used for trapping and cooling lanthanide atoms [53]. Figure B.4: Tuning the temperature of a diode in order to get it working around 401nm for laser cooling of erbium. Figure B.5: Erbium dispenser after failed activation. Appendix C Thorlabs USB camera MATLAB control This section contains Matlab code we use to control Thorlabs DCC3260M CCD camera as adapted from Thorlabs camera manuals. Parts of the code were inherited from the DeMarco lab courtesy of Laura Wadleigh and Will Morong. %% close all % closes all open figure windows NET.addAssembly('C:\Program Files\Thorlabs\Scientific Imaging\DCx Camera Support\Develop\DotNet\uc480DotNet.dll'); % this imports the right file, you might have to change cam = uc480.Camera; % Creating folder according to the date ParentFold = 'C:\Users\gad\Desktop\data'; [y,m,d] = ymd(datetime('today')); fold = sprintf('%s\%d\%d\%d', ParentFold, y, m, d); if ~exist(fold, 'dir') mkdir (fold) end % Optional line to create arbitrary file path % str = input('Enter the file path where you want to save the images: ', 's'); % Input the file path where you wanna save the images % like 'C:\Users\gadwaylab\Desktop\HelloWorld\20181219', for example. % NumImage = input('Enter the number of the images you want to save: '); % Actual file path/folder and number of images is fixed % to previously created folder and to two images for this example str = fold; NumImage = 2; % Actual image naming---typically 'image'+index e.g. image1, image2,..., image1000 % This image name is later concatenated with the folder that corresponds % to the specific day and saved % on the folder corresponding to that specific day. % Optional standard input/output to customize % DoName=input('Do you want to name your image files by yourself? 0 for No, % 1 for Yes : '); % if DoName % Name = input('Tell me the name : ','s'); % else % Name = 'Image'; % end % The name of the images will be displayed as Year-Month-Day-Name[# Name = 'image'; try cam.Init(0); cam.Display.Mode.Set(uc480.Defines.DisplayMode.DiB) ;%Store image in memory, or something about that cam.PixelFormat.Set(uc480.Defines.ColorMode.Mono12); %12 bit data storage, I think, 8 and 16 are also options cam.Trigger.Set(uc480.Defines.TriggerMode.Hi_Lo); %Falling edge trigger cam.Trigger.Set(uc480.Defines.TriggerMode.Lo_Hi); %Triggers on a rising edge cam.Trigger.Set(uc480.Defines.TriggerMode.Software); %This option works with out a trigger, %taking an image as soon as "freeze" is called %% camera settings gain=100; %Camera gain cam.Timing.Exposure.Set(0.5); %set and check the exposure time in ms [~,ExposureTime]=cam.Timing.Exposure.Get(); cam.Gain.Hardware.Scaled.SetMaster(gain); %1-100 is x24 gain LH=addlistener(cam,'EventExtTrigger',@Read_Image); %Read_Image is a separate routine %Create a listener to make a new spot in memory and wait for a trigger every time %the camera is triggered [~, MemId] = cam.Memory.Allocate(true); %allocates memory for the image, the spot in memory is an integer MemId [~, Width, Height, Bits, ~] = cam.Memory.Inquire(MemId); %find the size of the image cam.Acquisition.Freeze(uc480.Defines.DeviceParameter.DontWait); %take an image, don't wait for the image to come in %before moving on in the program. "Wait" is the other option numMemIdList = NumImage + 1; %how many memory spots are made %(there's an extra one because it makes a spot in memory after the last image) [~,memIdList] = cam.Memory.GetList(); %return a list of the labels of the memory spots disp('starting the damn forloop') while memIdList.Length < numMemIdList %wait until there are the desired number of places in memory pause(1); [~,memIdList] = cam.Memory.GetList(); if j<NumImage [~, tmp] = cam.Memory.CopyToArray(MemId-j-1,uc480.Defines.ColorMode.Mono12); %varvar=genvarname('Data',int2str(j)) Data1 = reshape(uint16(tmp), [Bits/12, Width, Height]); Data1 = permute(Data1, [3,2,1]); Data1 = double(Data1); %%%%Data1(Height/4:Height/2,Width/4:Width/2) trim data % Trimmed image minimH=floor(0.3Height); minimW=floor(0.3Width); maximH=floor(0.55Height); maximW=floor(0.55Width); Data1B=Data1(minimH:maximH,minimW:maximW); % Save the image fname = sprintf('%d-%d-%d-%s[%d]',y,m,d,Name,j+startidx); imwrite(mat2gray(Data1B), strcat(fold,'\',Name,'_',int2str(j+startidx),'.bmp'),'bmp' % make a figure of each image FIG = figure; imagesc(Data1B'); % colorbar; end j=j+1; end catch ME % this (along with the try at the top) are here so the camera is % closed even when the program throws an error. % If you don't exit the camera you won't be able to open it again % the next time you run the program cam.Exit rethrow(ME) end cam.Exit OffFig = input('Do you wanna close all figures? 0 for No, 1 for Yes : '); if OffFig == 1 close all end % startidx=startidx+NumImage; %For loop for running a large number of shots imagenum=100; for a = 1:imagenum ThorcamRunner a startidx %cam.Timeout.Set(uc480.Defines.TimeoutMode,8640000); disp(imagenum-a) end %Read_Image routine called on the main code function Read_Image(cam,~) tic cam.Memory.Allocate(true); cam.Acquisition.Freeze(); toc end Appendix D Simulating Polarization Spectroscopy Signals This appendix continues the discussion from Section 2.3.1 in more detail. The first Section will show derivations of expected PS spectra while the second part will show a notebook example for simulating PS signals for the D1 transition of $^{39}$K. D.1 Theoretical modeling of polarization spectroscopy signal We describe a general approach used to simulate polarization spectra by solving rate equations for all possible transitions that can be induced by the right-circularly-polarized pump beam resonant with the $4S_{1/2} \rightarrow 4P_{1/2}$ transition in potassium 39. The derivations in this sections are done for an arbitrary $F \rightarrow F'$ transition. As an example, however, we will model such transitions for the D1 line i.e. $F \rightarrow (1, 2)$ for the ground state and $F' \rightarrow (1, 2)$ for the excited state. Here, the hyperfine quantum number, $F$, ranges from $F = \|I - J\|$ to $F = \|I + J\|$, where $I = 3/2$ and $J = 1/2$. The projection of $F$ onto the $z$-axis, $m_F$, is the hyperfine sub-level. Additional cross-over peaks occur at a frequency half-way between two transitions. This happens where the velocity of some atoms in the vapor cell (at a frequency exactly half-way between two frequencies) leads to a Doppler shift of either the pump beam to a higher frequency or the probe beam to a lower frequency. We therefore end up with 9 transitions to consider for the D1 line as shown in Figure 2.9. As shown in more detail in Ref. [54], the difference signal for a single transition is given by \[ S_{\text{diff}}(\omega) \propto e^{-\bar{\alpha}l}\left(\Delta\alpha \ l' \frac{x(\omega)}{1 + x(\omega)^2}\right), \] (D.1) where $x(\omega) = \frac{\omega - \omega_0}{\Gamma/2}$, $\Gamma$ is the spontaneous decay rate of the atom ($\Gamma = 2\pi \times 5.956$ MHz for the D1 line [110]), $l$ is the length of the active area of interrogation (effective length of cell), $l'$ is the effective length of interrogation where the pump and probe beam overlap, $\bar{\alpha}$ is the average of the absorption coefficients corresponding to right- and left-circular polarizations pump beams, and $\Delta\alpha$ is the anisotropy, i.e. the difference between these two absorption coefficients. The pump beam induced anisotropy corresponding with a transition $F \rightarrow F'$ is given by \[ \Delta\alpha(F, F', t) = n\sigma_0 \sum_{m_F=-F}^{F} \mathcal{R}_{(F,m_F)\rightarrow(F',m_F+1)}(\rho_{F,m_F} - \rho'_{F',m_F+1}) - \mathcal{R}_{(F,m_F)\rightarrow(F',m_F-1)}(\rho_{F,m_F} - \rho'_{F',m_F-1}), \] (D.2) where $n$ and $\sigma_0$ are the atomic density and resonant absorption cross-section, respectively [50, 51, 130]. The transition line strength, $\mathcal{R}_{(F,m_F)\rightarrow(F',m'_F)}$, is the square magnitude of the dipole matrix element for the transition between two levels [60, 131], i.e. \[ \mathcal{R}_{(F,m_F)\rightarrow(F',m'_F)} = \|e\langle n'L'\|\|r\|\|nL\rangle\|^2(2J'+1)(2J+1)(2F'+1)(2F+1) \times \left[\begin{array}{ccc} L' & J' & S \\ J & L & 1 \end{array}\right]\left[\begin{array}{ccc} J' & F' & I \\ F & J & 1 \end{array}\right]\left(\begin{array}{ccc} F & 1 & F' \\ m_F & \Delta m & -m_{F'} \end{array}\right)\right]^2, \] (D.3) where the quantity $\langle \text{final} \|\| r \|\| \text{initial} \rangle$ is the reduced matrix element which can be simplified using the Wigner-Eckart theorem [132], $L$ and $S$ are the electronic orbital and spin angular momentum quantum numbers, respectively, while $I$ is the nuclear spin angular momentum. The factors \{\ldots\} and $(\ldots)$ are the 6J symbol and 3J symbol, respectively, and can be computed using symbolic software packages. The fractional population of the $m_F$ sublevel is labeled as $\rho_{F,m_F}$. The population dynamics are therefore described by the rate equations generalized for multilevel atoms [51? ], i.e. \[ \frac{d\rho_{F,m_F}}{dt} = - \sum_{F' = F-1}^{F' = F+1} R_{(F,m_F) \rightarrow (F',m_F + \Delta m)} \frac{\Gamma}{2} s \frac{(\rho_{F,m_F} - \rho'_{F',m_F + \Delta m})}{1 + 4(\tilde{\Delta}/\Gamma)^2} \] \[- \sum_{m_{F'} = m_{F-1}}^{m_{F'} = m_{F+1}} \sum_{F' = F-1}^{F' = F+1} R_{(F,m_F) \rightarrow (F',m_{F'})} \Gamma \rho'_{F',m_{F'}}.\] (D.4) For the change in the hyperfine sub-level, $\Delta m = \pm 1$ represents $\sigma^\pm$ transitions while $\Delta m = 0$ represents $\pi$ transitions. The saturation parameter is given by $s = I/I_{\text{sat}}$ where $I$ is the beam intensity and $I_{\text{sat}}$ is the saturation intensity (1.75 mW/cm$^2$ for potassium 39). The detuning associated with the transition $F \rightarrow F'$ is given by $\tilde{\Delta} = \Delta + \Delta_{F,F'}$ where $\Delta_{F,F'}$ is the detuning from the $4S_{1/2} \rightarrow 4P_{1/2}$ line. The last term corresponds to spontaneous emission out of the excited state. The difference signal measured in experiment is proportional to a time averaged anisotropy. Following the discussion in Ref. [51], we account for this in the model by introducing a weighting function that characterizes the atomic trajectories transverse to the direction of propagation of the beam. These trajectories correspond to a class of atoms with a vanishing velocity component along the beam. The weighting function, given by \[ W(t) = \int_0^{2a} f(z) \ g(z,t) dz, \] (D.5) consists of a probability distribution $f(z)$ for different trajectory path lengths $z \in (0, 2a)$ where $a$ is the radius of the beam. In our case we consider uniform probabilities for all path lengths, i.e. $f(z) = 1/2a$. The second component of the weighting function relates to the distribution, $g(z,t)$, of interrogation times for the trajectories of path length $z$ transverse to the beam. The velocity profile of atoms in the vapor cell can be effectively captured by a Maxwell-Boltzmann distribution. The expression becomes \[ W(t) = \int_0^{2a} \frac{1}{2a} \frac{mz^2}{k_B T t^2} \text{Exp}\left(-\frac{mz^2}{2k_B T t^2}\right) dz. \] (D.6) The time averaged anisotropy is therefore given by citeharris \[ A(F, F') = \int_0^{t_{\text{final}}} \frac{1}{t_{\text{final}}} \Delta \alpha(F, F', t) W(t) dt, \] (D.7) where $t_{\text{final}}$ is the total interrogation time. Considering the characteristic velocity ($\sim 3 \times 10^5$ mm/s) and the size of the pump beam ($\sim 1$ mm), the dynamics have essentially ceased in a few microseconds. By choosing $t_{\text{final}} = 10 \ \mu s$ we take, effectively, the long time limit. While $A(F, F')$ only depends on the pump beam parameters, the attenuation of the probe signal, governed by the Beer-Lambert law, is captured in the pre-factor \[ e^{-\bar{\alpha} l} \sim T(\omega)/T_{\text{max}}, \] (D.8) where $T(\omega)/T_{\text{max}}$ is the transmitted probe signal, normalized to the incident probe signal obtained from the $A$ output of the photodetector. That is, we convolute the numerically simulated lineshape with $T(\omega)/T_{\text{max}}$, the observed (normalized) absorption profile. Using Eq. (D.2) with $\Delta \alpha \rightarrow A(F, F')$, we can now model the expected lineshapes. Crossover peaks between two features are calculated by taking the mean $A(F, F')$ of the associated transitions [131]. The simulated polarization spectroscopy lineshape is therefore given by \[ S_{\text{diff}}(\omega) \propto \sum_{\{F, F'\}} \frac{T(\omega)}{T_{\text{max}}} \left( A(F, F') \ l' \frac{x(\omega)}{1 + x(\omega)^2} \right). \] (D.9) The simulation assumes near-resonant pump beam frequency for each transition and adds up the dispersive signals relating to all the transitions to construct the final lineshape. D.2 Solving rate equations with Mathematica This section details a Mathematica example code for solving rate equations in order to simulate the polarization spectroscopy signal in the case of the D1 ($4S_{1/2} \rightarrow 4P_{1/2}$) transition in $^{39}\text{K}$. The simulated signal is then compared to a recorded signal based on a vapor cell set up in the lab. The code follows work done in [53] and [51] which is also described in chapter [apparatus] section [polarization spectroscopy] and was useful in our case for identifying which transitions to lock to in order to generate the correct laser frequencies for trapping and cooling of potassium atoms. While I choose the D1 transition for brevity as an example, the code can however be easily adapted to calculate expected signals for any other transitions and also for any other atomic species. \[ \text{LineStrength}[Lg_, Le_, Jg_, Je_, Fg_, Fe_, mFg_, mFe_, S_, II_] := \\ (-1)^\left( (2Fg+) 1 + Jg + Je + S + Le + II - mFe \right) \\ \sqrt{(2 Le + 1) * (2 Je + 1) * (2 Jg + 1) * (2 Fe + 1) * (2 Fg + 1)} \\ * \text{SixJSymbol}[\{Je, Fe, II\}, \{Fg, Jg, 1\}] * \text{SixJSymbol}[\{Le, Je, S\}, \{Jg, Lg, 1\}] * \\ \text{ThreeJSymbol}[\{Fg, mFg\}, \{1, mFe - mFg\}, \{Fe, -mFe\}]^2 \] \[ \text{Rates}[F_, Fprime_, mF_, mFprime_] := \text{Module}[\{Lg, Le, Jg, Je, S, I\}, \\ \text{If}[\text{Abs}[mFprime] > \text{Abs}[Fprime] \|\| \text{Abs}[mF] > \text{Abs}[F], 0, \\ S = 1/2; \\ Jg = 1/2; \\ Je = 1/2; \\ I = 3/2; \\ Lg = 0; \\ Le = 1; \\ (\text{LineStrength}[Lg, Le, Jg, Je, F, Fprime, mF, mFprime, S, I] / \\ \text{LineStrength}[Lg, Le, Jg, 1/2, 1, 2, 1, 2, S, I])^2 \\ ]]; \] (Initial Conditions and constraints for rate differential equations) \[ \text{FgList} = \{1, 2\}; \quad (\text{Ground state hyperfine levels}) \\ \text{FeList} = \{1, 2\}; \quad (\text{Excited state hyperfine levels}) \\ \text{varlist} = \text{Join}[\text{Join}[\text{Flatten}[\text{Table}[\text{Table}[p[i, j], \{i, -j, j\}], \{j, \text{Range}[1, 2]\}], 1], \\ \text{Flatten}[\text{Table}[\text{Table}[q[i, j], \{i, -j, j\}], \{j, \text{Range}[1, 2]\}], 1]]]; \\ \text{initCond} = \text{Join}[\text{Join}[\text{Flatten}[\text{Table}[\text{Table}[p[i, j][0] = \frac{1}{8}, \{i, -j, j\}], \\ \{j, \text{Range}[1, 2]\}], 1], \\ \text{Flatten}[\text{Table}[\text{Table}[q[i, j][0] = 0, \{i, -j, j\}], \{j, \text{Range}[1, 2]\}], 1]]]; \\ \text{Constraints} = \{\text{Total}[\text{Join}[\text{Flatten}[\text{Table}[\text{Table}[p[i, j][t], \{i, -j, j\}], \{j, \text{Range}[1, 2]\}], 1], \\ \text{Flatten}[\text{Table}[\text{Table}[q[i, j][t], \{i, -j, j\}], \{j, \text{Range}[1, 2]\}], 1]]] = 1\}; \] (Function detailing the frequency offset from 391016GHz) \[ \Delta prime[Fprime_, F_, \Delta_] := \text{Module}[\{\Delta 22, \Delta 21, \Delta GS, \Delta ES\}, \\ \Delta GS = 288.6 * 2 \pi * 10^6; \\ \Delta ES = (-173 * 2 \pi * 10^6); \\ \Delta 21 = -34.7 * 2 \pi * 10^6; \\ \Delta 22 = 20.8 * 2 \pi * 10^6; \\ \text{If}[F = 2, \\ \text{Which}[Fprime = 2, \Delta + \Delta 22 + \Delta ES, Fprime = 1, \Delta + \Delta 21 + \Delta ES], \\ \text{If}[F = 1, \text{Which}[Fprime = 1, \Delta + \Delta 21 + \Delta GS, Fprime = 2, \Delta + \Delta 22 + \Delta GS], 0]] \\ ] \] (Function calculating rate equations for ground states p_{mF,F} and excited states q_{mF,F}) func[t_, qpr_, FgList_, FeList_, Δ_, S0_] := Join[Join[ (ReplacePart[) Flatten[ Table[Table[ p[mF, FF]'[t] == -Sum[If[(Fe > Max[FeList] \|\| Fe < Min[FeList]), 0, Rates[FF, Fe, mF, mF + qpr] * Γ/2 * S0/(1 + 4 (Δprime[Fe,FF,Δ])^2 (p[mF, FF][t] - q[mF + qpr, Fe][t])], {Fe, FF - 1, FF + 1}] - Sum[Sum[If[(Fe > Max[FeList] \|\| Fe < Min[FeList]), 0, Rates[FF, Fe, mF, mFe] * Γ * q[mFe, Fe][t]], {Fe, FF - 1, FF + 1}], {mFe, mF - 1, mF + 1}]] {mF, -FF, FF, 1}], {FF, FgList}], 1] (,2->Constraints[[1]])], Join[{}, Flatten[Table[Table[ q[mFe, Fe]'[t] = Sum[If[(FF > Max[FgList] \|\| FF < Min[FgList]), 0, Rates[FF, Fe, mFe - qpr, mFe] * Γ/2 * S0/(1 + 4 (Δprime[Fe,FF,Δ])^2 (p[mFe - qpr, FF][t] - q[mFe, Fe][t])], {FF, Fe - 1, Fe + 1}] - Sum[Sum[If[(FF > Max[FgList] \|\| FF < Min[FgList]), 0, Rates[FF, Fe, mF, mFe] * Γ * q[mFe, Fe][t]], {FF, Fe - 1, Fe + 1}], {mF, mFe - 1, mFe + 1}]] {mFe, -Fe, Fe, 1}], {Fe, FeList}], 1]]], initCond] S0 = 2.8; (Saturation parameter) Γ = 2 π * √(1 + S0) * 5.9 * 10^6; (Linewidth) Δ22 = (20.8) * 2 π * 10^6; Δ21 = (-34.7) * 2 π * 10^6; Δ11 = (288.6 - 34.7) * 2 π * 10^6; Δ12 = (288.6 + 20.8) * 2 π * 10^6; pol = 1; (polarization of the pump beam) tfinal = 2 * 2500; (Evolution time) (Solving the rate equations for evolution between all possible state at different detunings corresponding to allowed transitions) aa21 = NDSolve[func[t, pol, FgList, FeList, Δ21, S0], varList, {t, 0, tfinal}]; bb21 = NDSolve[func[t, pol, FgList, FeList, Δ21, S0], varList, {t, 0, tfinal}]; aa22 = NDSolve[func[t, pol, FgList, FeList, Δ22, S0], varList, {t, 0, tfinal}]; bb22 = NDSolve[func[t, pol, FgList, FeList, Δ22, S0], varList, {t, 0, tfinal}]; aa11 = NDSolve[func[t, pol, FgList, FeList, Δ11, S0], varList, {t, 0, tfinal}]; bb11 = NDSolve[func[t, pol, FgList, FeList, Δ11, S0], varList, {t, 0, tfinal}]; aa12 = NDSolve[func[t, pol, FgList, FeList, Δ12, S0], varList, {t, 0, tfinal}]; bb12 = NDSolve[func[t, pol, FgList, FeList, Δ12, S0], varList, {t, 0, tfinal}]; funcESRight[t_, mF_, FF_, bb_] := Evaluate[q[mF, FF][t]] /. (Which[bb == 0, aa21, bb == 1, aa22, bb == 2, aa11, bb == 3, aa12]) funcESLeft[t_, mF_, FF_, bb_] := Evaluate[q[mF, FF][t]] /. (Which[bb == 0, bb21, bb == 1, bb22, bb == 2, bb11, bb == 3, bb12]) funcGSRight[t_, mF_, FF_, bb_] := Evaluate[p[mF, FF][t]] /. (Which[bb == 0, aa21, bb == 1, aa22, bb == 2, aa11, bb == 3, aa12]) funcGSLeft[t_, mF_, FF_, bb_] := Evaluate[p[mF, FF][t]] /. (Which[bb == 0, bb21, bb == 1, bb22, bb == 2, bb11, bb == 3, bb12]) (Time dependent anisotropy) An[t_, FF_, Fprime_] := Module[{bb}, Which[FF == 2 && Fprime == 1, bb == 0, FF == 2 && Fprime == 2, bb == 1, FF == 1 && Fprime == 1, bb == 2, FF == 1 && Fprime == 2, bb == 3]; Sum[Rates[FF, Fprime, mF, mF + 1] * (funcGSRight[t, mF, FF, bb] - funcESRight[t, mF + 1, Fprime, bb]), {mF, -FF, FF}] - Sum[Rates[FF, Fprime, mF, mF - 1] * (funcGSLeft[t, mF, FF, bb] - funcESLeft[t, mF - 1, Fprime, bb]), {mF, -FF, FF}]] 179 \[ \text{Plot}\left[\text{Evaluate@Table}\left[\text{An}\left[t10^{-6}, 2, ii\right], \{ii, 1, 2\}\right], \{t, 0, 10\}, \text{Frame} \rightarrow \text{True}, \text{ImageSize} \rightarrow 500, \text{FrameLabel} \rightarrow \{\{"\text{Anisotropy (a.u.)}", "\"\}, \{"\text{Time ($\mu$s)}", "\"\}\}, \text{FrameStyle} \rightarrow \text{Directive[Thick, Black, FontSize} \rightarrow 18, \text{FontFamily} \rightarrow \text{"Myriad Pro"]}\right] \] \[ a = 2.5 10^{-3}; \quad \text{KbT} = 1.38 * 1000 * 10^{-23}; \quad m = 6.47 * 10^{-26}; \] (radius of beam area of overlap, effective temperature of the vapor, mass of the atom) \[ \text{PathLength}[l_, a_] := \frac{l}{2 a \sqrt{4 a^2 - l^2}}; \] \[ \text{VelocityDist}[t_, l_] := \frac{-m l^2}{\text{KbT} t^3} \exp\left[-\frac{m l^2}{2 \text{KbT} t^2}\right] \] \[ \text{HH}[t_] := \integrate \left[\frac{1}{2 a \sqrt{4 a^2 - l^2}} * \frac{m l^2}{\text{KbT} t^3} \exp\left[-\frac{m l^2}{2 \text{KbT} t^2}\right]\right], \{l, 0, 2 a\}] \] \[ x[4_] := \left(\frac{\Delta}{r/2.}\right) \] (Averaged anisotropy) AvgAn22 = NIntegrate[An[t, 2, 2] * HH[t], {t, 0, ∞}, Method -> "AdaptiveQuasiMonteCarlo", MaxRecursion -> 40][[1]]; AvgAn21 = NIntegrate[An[t, 2, 1] * HH[t], {t, 0, ∞}, Method -> "AdaptiveQuasiMonteCarlo", MaxRecursion -> 40][[1]]; AvgAn12 = NIntegrate[An[t, 1, 2] * HH[t], {t, 0, ∞}, Method -> "AdaptiveQuasiMonteCarlo", MaxRecursion -> 40][[1]]; AvgAn11 = NIntegrate[An[t, 1, 1] * HH[t], {t, 0, ∞}, Method -> "AdaptiveQuasiMonteCarlo", MaxRecursion -> 40][[1]]; (Adding in the dispersive part of the signal) GenSig[avg_, Δ_, Δprime_] := avg * x[-Δ + Δprime] / (1 + (x[-Δ + Δprime])^2); CrossOver[avg1_, avg2_, Δ_, Δprime1_, Δprime2_] := (avg1 + avg2) * 0.5 * x[-Δ + (Δprime1 + Δprime2) * 0.5] / (1 + (x[-Δ + (Δprime1 + Δprime2) * 0.5])^2); (Adjusting the x axis so that everything is detuned from F=2→F'=1 transition) ΔGS = 288.6 * 2 π * 10^6; Δ21 = (-173.1 - 34.7) * 2 π * 10^6; Δ22 = ((-173.1 + 20.8) * 2 π * 10^6) + Abs[Δ21]; Δ11 = ((288.6 - 34.7) * 2 π * 10^6) + Abs[Δ21]; Δ12 = ((288.6 + 20.8) * 2 π * 10^6) + Abs[Δ21]; Δ21 = 0; shiftby = (2 π) * 10^6; (Keep everything in MHz) (Plot everything including a Gaussian dip corresponding to probe absorption dip) Plot[-250 * Evaluate[PDF[NormalDistribution[0, 250], \[Delta] - 240]] + GenSig[AvgAn21, \[Delta] * shiftby, \[Delta]21] + GenSig[AvgAn11, \[Delta] * shiftby, \[Delta]11] + GenSig[AvgAn12, \[Delta] * shiftby, \[Delta]12] + GenSig[AvgAn22, \[Delta] * shiftby, \[Delta]22] + CrossOver[AvgAn11, AvgAn12, \[Delta] * shiftby, \[Delta]11, \[Delta]12] + CrossOver[AvgAn11, AvgAn22, \[Delta] * shiftby, \[Delta]11, \[Delta]22] + CrossOver[AvgAn11, AvgAn21, \[Delta] * shiftby, \[Delta]11, \[Delta]21] + CrossOver[AvgAn12, AvgAn22, \[Delta] * shiftby, \[Delta]12, \[Delta]22] + CrossOver[AvgAn12, AvgAn21, \[Delta] * shiftby, \[Delta]12, \[Delta]21] + CrossOver[AvgAn22, AvgAn21, \[Delta] * shiftby, \[Delta]22, \[Delta]21] , {\[Delta], -100, 600}, PlotRange -> {All, All}, PlotStyle -> Brown, Frame -> True, ImageSize -> 500, FrameLabel -> {{"Signal (V)", ""}, {"Frequency Offset (MHz)", "Polarization Signal for K39 "}}, FrameStyle -> Directive[Thick, Black, FontSize -> 18, FontFamily -> "Myriad Pro"]] Polarization Signal for K39 Signal (V) Frequency Offset (MHz)	7a0b7ed3-ad8b-43c9-a09b-ae1ddfb1e5c5	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	326,797
A CATALDO MODESTI, RENATO PASQUALETTI, DANIELE SALVI COMPONENTI DEL CDA DELLA FONDAZIONE G. BELLI E' convocata per il giorno 06/11/2020 alle ore 17 una riunione del CdA Fondazione Belli a Castelraimondo presso lo Studio del Notaio Salvi in via Mazzini 8 con il seguente OdG: 1) Finalità della Fondazione dopo il risultato elettorale del 20 settembre; 2) Rinnovo CdA per il triennio 2021/2023; 3) Situazione finanziaria della Fondazione dopo la vendita di Serravalle; 4) Gli immobili e i maggiori problemi; 5) Adesione al Consorzio dei proprietari per l'immobile di Camerino; 6) Apertura Conto dedicato per Matelica; 7) Adempimenti Bilancio secondo legge 3/'19; 8) Chiusura bilancio 2020 e ipotesi preventivo 2021; 9) Le iniziative culturali e i 100 anni del PCI; 10) Ipotesi riunione Comitato indirizzo per il 13 novembre; 11) Stato del sito e dei libri sociali. A presto Renato Pasqualetti	<urn:uuid:71a42505-21f5-440a-9cc9-1f155a140fbe>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ita_Latn/train	finepdfs	ita_Latn	894
*June Joy Auction* Location: 5590W US Highway 2, Manistique, MI. Just East of Kewadin Casino. Please check out our website: www.upauction.com for 100s of pics. Preview Friday June 29, 2018 from Noon til 5pm. Email: firstname.lastname@example.org. This is a multi-estate auction, hundreds of unique items!!! Absentee and phone bids are always welcome. Still unpacking boxes expect surprises Friday June 29, 2018 @5pm Furniture & Lighting- Counter ht. round pub table, wicker seat bar stools, glass end table, 1940's dresser, vintage brass & marble lamp, HM cradle, foot locker, vintage camelback trunk, Virginia Maid cedar chest, 35x28 glass top display cabinet, framed artwork inc-H Huntington, H Hargrove, swivel desk chair, round folding side table, NIB Essick humidifier, brass & marble floor lamp, dbl swag opalescent lamp, wooden chandelier lamp, Sporting & tools – Western saddle w/tack, plumbing supplies inc.– faucets, shower heads, washer/dryer hook-ups, shop vac, ax heads, splitting mauls, seed spreader, older compressor, camera tripod, NIB Keen sandals, NIB Carolina tennis shoes (81/2), spotlight, bow saw, tackle boxes (full), rifle sighting rest, CI farm machinery part, Army knives, jig saw, propane hot camp shower, flats of tools, screwdriver set, stopwatch, pedometer, boat bumpers, exercise bike, Coins & Currency- 1922 Peace dollar, 1878P Morgan dollar, Nickels inc 1901, 1910, 1903, 1927, WWI wheat penny collection, set of 3 Susan B. Anthony dollars (unc), 1887 Indian Head cent Jewelry- gold & diamond bracelet, Costume Jewelry - necklaces, bracelets, earrings, rings Misc & Collectables – RCA stereo, NIB garbage can, oil lamps, NIP curtains, pillows, bedding, milk bottles, pictures & paintings, Lincoln Logs, kids games, table lamps, Dreamsicles, ceiling fan, bird cage, bathroom fan, marbles, flower pots, craft supplies, Crystal bells, Bavarian China dinner set, Jim Beam decanter, bathroom fan, International Sterling serving Platter, HALL "Jewel Tea" 8" casserole, wine basket, amethyst rocks, jewelry boxes, vintage sewing stuff, Copper City Bottling works bottle, milk jugs, Terms cash, check w/ID, credit card, all items sold as is where is with no expressed or implied warranties. The Auction Block UP LCC, Auctioneer---Col. Scott D. Bellville Member NAA, MSAA, Bonded & Insured. 906-341-7355. Website: www.upauction.com	<urn:uuid:3810cb66-f252-4aeb-8c68-5f06742d34a0>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	2,370
Protective and hygiene measures to be adhered to during Covid-19 and reopening of schools- Revised January 2021 Introduction "Returning to school is vital for children's education and for their wellbeing. Time out of school is detrimental for children's cognitive and academic development, particularly for disadvantaged children. This impact can affect both current levels of learning and children's future ability to learn, and therefore we need to ensure all pupils can return to school sooner rather than later". We want to get all children and young people back into education full time in September in order to be offered a full educational offer that meets their ability and stage of development, because it is the best place for them to learn, and because we know how important it is for their mental wellbeing to have social interactions with their peers, carers and teachers. Children returning to educational and childcare settings in greater numbers will also allow more families to return to work. This policy seeks to support staff working at Sir James Knott Nursery School, to deliver this approach in the safest way possible, focusing on measures we can put in place to help limit risk of the virus spreading within our setting. Covid-19: Implementing Protective Measures in Education and Childcare Settings DfE May 2020 (updated 1 st June 2020) Site * 2 year Old Cocoon and Nursery Cocoon 1 and 2 to have designated entrance and exit points for children. * 2 metre marking to be placed at entrance and exit points of school. * All parents to wear face coverings for drop off and collections. * All staff to wear face coverings for drop off and collections. * Staff to wear face coverings around communal areas of school and within provision if they feel they wish to. * The gate on the main road to be marked in a one way system- the main gate to be the entrance for the 2 Year Old Cocoon and Nursery Cocoon 2 and gate next to bins to be the exit to control flow of adults on site. Children who are accessing Nursery Cocoon 1 to use the community room door for entrance and exit to school site. * Classrooms to be cleared of soft furnishings that cannot be easily cleaned- surfaces to be cleared for appropriate cleaning. * School to be cleaned throughout the school day. * Visitors to school information to be updated and shared with everyone who has to enter the site- this will be restricted to agency workers, e.g. social care, SEND support, EAL support and contractors. All other visitors will be encouraged to attend virtually in the first instance. * Information to be sent to parents/carers about the social distancing protocols. * Door and windows to be open for ventilation. * Cleaning packs and first aid packs to be available for classrooms during the school day. Staff and Pupils * PPE to be used for first aid, intimate care and ill children- a first aider on site. * Children and adults to be contained within 'cocoons' – consistent, small groupings- these cocoons are not to be changed until Government advice to do so. * Separate entrances and exit to school with children having different drop off and collection times. * We will have three cocoons. Group will adhere to the 1:4 ratio for 2 year olds Teaching Assistants led provision, 1:8 ratio for 3-4 year olds Teaching Assistants led provision, 1: 13 ratio for 3-4 year old being Teacher led provision. The 2 year old cocoon will have the same 3 members of staff for the duration. Each 3-4 year old cocoon will have the same members of staff for a whole week, the Teacher and 2 Teaching Assistants will alternative between the cocoons to ensure that all children have access to the Teacher. Each cocoon will have their own classroom, assigned toilets and allocated outdoor learning session. The cocoons will not mix at all during their sessions, including staff. The children will be separated as much as possible. * The three cocoons will not mix at all during their sessions, including staff. * Outdoor areas to be utilised as much as possible (on a rota)- although only equipment that can be cleaned to be used. * Younger children to be encouraged to spread out as much as possible within their environment; adhering to social distancing guidance. * Teach children rules of hand washing. * Regular handwashing to be completed in classrooms wherever possible and use of hand sanitiser during outdoor sessions. * Temperature of children to be taken only if a child is presenting with symptoms, and used as a check if a child is feeling ill. * Staff well-being and needs to be considered on a regular basis. * Staff communal areas to be cleaned and clutter free- staff to strictly adhere to 2 metre rule. To be reviewed every 2 weeks by Headteacher and School Business Manager	<urn:uuid:f1c6db7f-46ff-4f15-9910-1d4051108e5c>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/eng_Latn/train	finepdfs	eng_Latn	4,779
H07Z-U Bezhalogeni jednožilni vodič Primjena: Za unutarnje ožičenje razvodnih uređaja, opreme i rasvjete, kao i za instalacije u domaćinstvu. Nije pogodan za upotrebu na otvorenom. Konstrukcija: 1 ..... puni goli ili pokositreni bakreni vodič 2 ..... izolacija žila od bezhalogenog, umreženog poliolefin kopolimera (EI5) Standardi: DIN VDE 0282-9 HD 22.9 S2+A1 Standardi: DIN VDE 0282-9 HD 22.9 S2+A1 DIN EN 60228 klasa 1 (konstrukcija) Tehnički podaci: \| 450 / 750 Volt \| \|---\| \| 2500 \| \| +5°C do +90°C \| \| 250 \| \| 5 \| \| 6 \| \| EN 60332-1 \| \| IEC 60332-1 \|	<urn:uuid:ce5972f6-2cbd-412e-9d4d-1966d3f4bce0>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/hrv_Latn/train	finepdfs	hrv_Latn	570
ACUERDO DE CONCEJO MUNICIPAL N° 045-2021-MDT Talavera 09 de junio de 2021. EL ALCALDE DE LA MUNICIPALIDAD DE TALAVERA POR CUANTO: EL CONCEJO DISTRITAL DE TALAVERA VISTO: En Sesión Extraordinaria de Concejo N° 011 de fecha 09 de junio de 2021, el pedido de Moción de saludo por el 196° aniversario de creación política de la Provincia de Andahuaylas, y; CONSIDERANDO: Que, el artículo N°189 de la Constitución Política del Estado, establece que el territorio de la República está integrado por regiones, departamentos, provincias y distritos, en cuyas circunscripciones se constituye y organiza el gobierno a nivel nacional, regional y local, en los términos que establece el Constitución y la Ley, preservando la unidad e integridad del Estado y de la Nación. Que el Artículo 194° de la Constitución Política del estado concordante con el artículo II del título preliminar de la ley orgánica de municipalidades Nº 27972 establece que Los gobiernos locales gozan de autonomía política, económica y administrativa en los asuntos de su competencia. Que, el artículo 41° de la Ley Orgánica de Municipalidades – Nº 27972, referente a los acuerdos, señala que los acuerdos son decisiones, que toma el concejo, referidas a asuntos específicos de interés público, vecinal o institucional, que expresan la voluntad del órgano de gobierno para practicar un determinado acto o sujetarse a una conducta o norma institucional. Que, la Ley N° 27972 Ley Orgánica de Municipalidades que prescribe en su artículo 17 Los acuerdos son adoptados por mayoría calificada o mayoría simple, según establece la presente Ley. Modificado por la ley N° 28268. Que, el 21 de junio de 1825, por Decreto de Bolívar se crea la provincia de Andahuaylas como parte del departamento de Ayacucho. El 28 de abril de 1873 pasa a integrar el departamento de Apurímac. Que, su capital tuvo el título de Villa, dado por Ley de 12 de noviembre de 1827. Esta villa fue elevada a la categoría de ciudad por Ley N° 12444, del 24 de noviembre de 1955. Que, la Provincia de Andahuaylas ostenta un gran potencial de desarrollo en las actividades económicas, agropecuarias, mineras, turísticas y comerciales; por esa razón se la considera como la “CAPITAL COMERCIAL DE LA REGIÓN APURIMAC” Que, la Provincia de Andahuaylas ostenta veinte distritos: TALAVERA, ANDAHUAYLAS, ANDARAPA, CHIARA, HUANCARAMA, HUANCARAY, HUAYANA, KISHUARA, PACOBAMBA, PACUCHA, PAMPACHIRI, POMACOCHA, SAN ANTONIO DE CACHI, SAN JERONIMO, SAN MIGUEL DE CHACCRAMPA, SANTA MARIA DE CHICMO, TUMAY HUARACA, TURPO, KAQUIABAMBA y el distrito de JOSE MARÍA ARGUEDAS. Municipalidad Distrital de Talavera Estando a lo expuesto, de conformidad con las atribuciones contenidas en el numeral 8 del artículo 9°, y el artículo 40° de la Ley N° 27972, Ley Orgánica de Municipalidades; el Concejo Municipal por UNANIMIDAD, y con dispensa del trámite de aprobación del acta; se aprobó la siguiente: MOCIÓN DE SALUDO POR EL 196° ANIVERSARIO DE CREACIÓN POLÍTICA DE LA PROVINCIA DE ANDAHUAYLAS ARTÍCULO PRIMERO.- APROBAR, por unanimidad, la moción de saludo por el 196° aniversario de creación política de la Provincia de Andahuaylas. ARTÍCULO SEGUNDO.- Saludar y felicitar a la Provincia de Andahuaylas, con motivo de conmemorar éste 21 de junio el 196° aniversario de creación política. ARTÍCULO TERCERO.- Reafirmar y seguir desarrollando acciones conjuntas, que promuevan una mayor integración socioeconómica, política y cultural que coadyuven al desarrollo de la Provincia de Andahuaylas. ARTÍCULO CUARTO.- TRANSCRIBIR, la presente moción de saludo al Alcalde de la municipalidad Provincial de Andahuaylas al ALCALDE ADLER WYLLIAM MALPARTIDA TELLO, por su intermedio a los señores regidores, Autoridades Políticas, Eclesiásticas, Policiales, organizaciones civiles y a la población en general de esta Provincia. REGÍSTRESE, COMUNÍQUESE, CÚMPLASE Y ARCHÍVESE C.C. Archivo Alcaldía G.M. GADMF MUNICIPALIDAD DISTRITAL DE TALAVERA Ing. Aldo Manuel Serna Herrera ALCALDE Av. Cofradernidad No.15 Plaza de Armas - Talavera Tel./ (083) 42402 Municipalidad distrital de Talavera	<urn:uuid:ceda3f94-0085-43ea-b591-fea4263caf08>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/spa_Latn/train	finepdfs	spa_Latn	4,104
KONCERT DUCHOVNÍ HUDBY V NOVĚ OPRAVENÉM KOSTELE SVATÉHO DUCHA V ŘÍMOVĚ v sobotu 1. dubna 2023 od 16:00 ORLANDO DI LASSO (1532–1594): LAGRIME DI SAN PIETRO / SLZY SVATÉHO PETRA Zpívá Husovický okrašlovací spolek pěvecký z Brna pod vedením JUDr. Patrika Matyáška farnostrimov.cz fssp.cz Dobrovolné vstupné ve prospěch poutního místa v Římově	<urn:uuid:84def78f-2533-4ecd-95f7-146242a1e4ea>	HuggingFaceFW/finepdfs/tree/main/data/ces_Latn/train	finepdfs	ces_Latn	345

Subsets and Splits

No community queries yet

The top public SQL queries from the community will appear here once available.