Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Va conrear especialment la cançó, entre les quals es compten Cántico de la esposa o els Cuatro madrigales amatorios. | Cultivou especialmente a canción , entre as que se contan Cántico de la esposa ou os Cuatro madrigales amatorios . |
Cal destacar a més l'aportació definitiva de Joaquín Rodrigo al repertori per a guitarra, amb la qual va aconseguir la seua dignificació i la seua consagració internacional com a instrument de concert, amb un esment especial per a la seua obra Fantasia per a un gentilhome, composta en 1954 sobre temes del compositor ba... | Hai que destacar ademais a achega definitiva de Joaquín Rodrigo ao repertorio para guitarra , coa que logrou a súa dignificación e a súa consagración internacional como instrumento de concerto , cunha mención especial para a súa obra Fantasía paira un gentilhombre , composta en 1954 sobre temas do compositor barroco Ga... |
El 1983 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Música d'Espanya i va ser ennoblit el 1991 pel rei Joan Carles I amb el títol de marquès dels Jardins d'Aranjuez. | En 1983 foi galardoado co Premio Nacional de Música de España e foi ennobrecido en 1991 polo rei Xoán Carlos I co título de marqués dos Xardíns de Aranxuez . |
En 1996 li va ser concedit un altre gran honor, el Premi Príncep d'Astúries, atorgat «per la seva extraordinària contribució a la música espanyola a la qual ha aportat nous impulsos per a una projecció universal». | En 1996 foille concedido o Premio Príncipe de Asturias , outorgado « pola súa extraordinaria contribución á música española á que achegou novos impulsos para una proxección universal » . |
Aquest mateix any va rebre la Medalla d'Or de Sagunt, la Gran Creu de l'Ordre Civil de la Solidaritat Social, i l'Estrella d'Or de la Comunitat de Madrid. | Ese mesmo ano recibiu a Medalla de Ouro de Sagunt , a Gran Cruz da Orde Civil da Solidariedade Social , e a Estrela de Ouro da Comunidade de Madrid . |
El 1998 el govern francès l'honora amb el títol de Commandeur des Arts et des Lettres, i poc després, rep el Premi al Millor Autor de Música Clàssica de la Societat General d'Autors i Editors. | En 1998 o goberno francés honrouno co título de Commandeur des Arts et des Lettres , e pouco despois , recibiu o Premio ao Mellor Autor de Música Clásica da Sociedade Xeral de Autores e Editores . |
També en 1998 li va ser concedida la Medalla d'Honor de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo, i a l'any següent, la Medalla d'Or del Festival de Granada. | Tamén en 1998 se lle concedeu a Medalla de Honra da Universidade Internacional Menéndez Pelayo , e ao ano seguinte , a Medalla de Ouro do Festival de Granada . |
El Palau de la Música de València va nomenar la sala de cambra o "sala B" en el seu nom.[5] El conservatori superior de València es diu també «Joaquin Rodrigo». | O Palau da Música de Valencia nomeou a sala de cámara ou " sala B " co seu nome. [ 1 ] O conservatorio superior de Valencia chámase tamén « Joaquin Rodrigo » . |
Va morir a Madrid el 6 de juliol de 1999, dos anys després de la defunció de la seva esposa. | Faleceu en Madrid o 6 de xullo de 1999 , dous anos despois do falecemento da súa esposa . |
Victoria Kamhi havia estat la seva companya inseparable i la col·laboradora més important en tots els aspectes del seu treball com a compositor. | Vitoria Kamhi , que fora a súa compañeira inseparable e a colaboradora máis importante en todos os aspectos do seu traballo como compositor . |
Tots dos descansen al panteó familiar del cementiri d'Aranjuez al costat d'una guitarra cubista Homenatge a Joaquín Rodrigo de l'escultor Pablo Serrano. | Ambos descansan no panteón familiar do cemiterio de Aranxuez xunto a unha guitarra cubista Homenaxe a Joaquín Rodrigo do escultor Pablo Serrano . |
Amb el principal objectiu d'assegurar la preservació i difusió de la música de Joaquín Rodrigo, la seva filla Cecilia, va fundar l'editorial Ediciones Joaquín Rodrigo el 1989, i va crear la Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation el 1999. | Co principal obxectivo de asegurar a preservación e a difusión da música de Joaquín Rodrigo , a súa filla Cecilia , fundou a editorial Ediciones Joaquín Rodrigo en 1989 , e creou a Victoria and Joaquín Rodrigo Foundation en 1999 . |
Va néixer el dia de la patrona dels músics, Santa Cecília. | Rodrigo naceu o día da patroa dos músicos , Santa Cecilia . |
Als tres anys d'edat es va quedar pràcticament cec a causa d'una infecció de diftèria. | Aos tres anos de idade quedou practicamente cego por mor dunha infección de difteria . |
Segons ell, la pèrdua parcial de la vista el va posar en el camí de la música. | Segundo el , a perda parcial da vista púxoo no camiño da música . |
Va iniciar els seus estudis musicals amb 9 anys, estudiant solfeig, violí i piano. | Iniciou os seus estudos musicais con nove anos , estudando solfexo , violín e piano . |
Amb 16 anys va estudiar harmonia i composició amb professors del Conservatori de València. | Con 16 anos estudou harmonía e composición con profesores do Conservatorio de Valencia . |
Les seves primeres composicions (Suite per a piano, Dos esbossos, suite per a piano i violí i Siciliana, per a violoncel) daten de 1923. | As súas primeiras composicións ( Suite para piano , Dous esbozos , suite para piano e violín e Siciliana , para violoncello ) datan de 1923 . |
La seva primera obra per a orquestra és Juglares, que data de 1924 i va ser premiada a València i Madrid. | A súa primeira obra para orquestra foi Juglares , de 1924 , que foi premiada en Valencia e Madrid . |
També obté un diploma en un concurs nacional per l'obra Cinc peces infantils, que més tard seria premiada també a París. | Tamén obtivo un diploma nun concurso nacional pola obra Cinco pezas infantís , que máis tarde foi premiada tamén en París . |
Des del principi de la seva carrera, Rodrigo escrivia els seus treballs en braille, que posteriorment eren transcrits per un escrivent. | Dende o principio da súa carreira , Rodrigo escribía os seus traballos en braille , que posteriormente eran transcritos por un escribente . |
Monument a Joaquín Rodrigo a Aranjuez. | Monumento a Joaquín Rodrigo en Aranxuez . |
Una altra imatge del monument a Joaquín Rodrigo a Aranjuez. | Outra imaxe do monumento a Joaquín Rodrigo en Aranxuez . |
Monument al Concierto de Aranjuez. | Monumento ao Concerto de Aranjuez |
El 1927, seguint l'exemple dels seus antecessors Isaac Albéniz, Manuel de Falla, Enric Granados i Joaquim Turina, Rodrigo es trasllada a París per inscriure's a l'École Normale de Musique, on va estudiar durant cinc anys, amb Paul Dukas. | En 1927 , seguindo o exemplo dos seus antecesores Isaac Albéniz , Manuel de Falla , Enrique Granadeiros e Joaquín Turina , Rodrigo trasladouse a París para inscribirse na École Normale de Musique , onde estudou durante cinco anos , con Paul Dukas . |
Allí entaula amistat amb Maurice Ravel, Darius Milhaud, Arthur Honegger, Ígor Stravinski i Manuel de Falla. | Alí trabou amizade con Maurice Ravel , Darius Milhaud , Arthur Honegger , Ígor Stravinski e Manuel de Falla . |
A París coneix també la seva futura dona, la pianista turca Victoria Kamhi, amb la qual es va casar el 19 de gener de 1933. | En París coñeceu tamén a súa futura muller , a pianista turca Vitoria Kamhi , coa que casou o 19 de xaneiro de 1933 . |
Victoria Kamhi era professora diplomada al Conservatori de París i alumna de Jorge Lalewicz a Viena, i de Lazare Lévy i Ricardo Viñes a París. | Kamhi era profesora diplomada no Conservatorio de París e alumna de Jorge Lalewicz en Viena , e de Lazare Lévy e Ricardo Viñes en París . |
Rodrigo va escriure Sonata de adiós, per a piano, en memòria del seu mestre Dukas després de la seva mort el 1935. | Rodrigo escribiu Sonata de adiós , para piano , en memoria do seu mestre Dukas trala súa morte en 1935 . |
Va continuar els seus estudis de música a França al Conservatori de París de la Sorbona, treballant també a Alemanya, Àustria i Suïssa, abans de tornar a Espanya en 1939 i instal·lar-se definitivament a Madrid. | Continuou os seus estudos de música en Francia no Conservatorio da Sorbona , traballando tamén en Alemaña , Austria e Suíza , antes de volver a España en 1939 e instalarse definitivamente en Madrid . |
Després d'una difícil temporada a França a causa de problemes personals (falta de treball i penúria econòmica, així com la pèrdua d'un nadó a punt de néixer el 1939) enmig de la inestabilitat a causa de la Guerra Civil a Espanya i l'ambient prebèl·lic de la II Guerra Mundial a Europa, els Rodrigo creuen la frontera fra... | Despois dunha difícil tempada en Francia por mor de problemas persoais ( falta de traballo e penuria económica , así como a perda dun fillo a piques de nacer en 1939 ) no medio da inestabilidade por mor da guerra civil en España e o ambiente prebélico da segunda guerra mundial en Europa , os Rodrigo cruzaron a fronteir... |
El 1940 té lloc a Barcelona l'estrena mundial del Concierto de Aranjuez per a guitarra i orquestra, un exemple definitiu de la seva personalitat musical i una obra que li portaria fama universal. | En 1940 tivo lugar en Barcelona a estrea mundial do Concerto de Aranxuez para guitarra e orquestra , un exemplo definitivo da súa personalidade musical e unha obra que lle trouxo sona universal . |
Des d'aquest moment, va emprendre nombroses activitats artístiques, creatives i acadèmiques. | Dende ese momento , emprendeu numerosas actividades artísticas , creativas e académicas . |
El 1943 fou guardonat amb el Premi Nacional de Composició pel seu Concert heroic per a piano i orquestra,[3] obra extenuant per al solista per la dificultat de la seva part i el dens entramat orquestral. | En 1943 foi galardoado co Premio Nacional de Composición polo seu Concerto heroico para piano e orquestra , obra extenuante para o solista pola dificultade da súa parte e polo denso armazón orquestral. [ 1 ] En 1996 , foi revisado por Joaquín Achúcarro , alixeirando a carga solista . |
El relat sonor (llenguatge sonor) és aquell sistema de comunicació específic en què la transmissió del missatge es realitza a través de senyals acústics intel·ligibles per a l'ésser humà. | O relato sonoro ( linguaxe sonora ) é aquel sistema de comunicación específico no que a transmisión da mensaxe se realiza a través de sinais acústicos intelixibles para o ser humano . |
El llenguatge sonor l'articulen 4 elements o més | A linguaxe sonora articúlana 4 elementos ou máis |
La paraula, la veu humana. | A palabra , voz humana . |
En el llenguatge sonor és més important el to (connotació) que el significat de la paraula (denotació).Una bona veu comunicadora ha de ser, en la mesura del possible: clara, diferenciada, ben timbrada i, sobretot, intel·ligible. | Na linguaxe sonora é máis importante o ton ( connotación ) que o significado da palabra ( denotación ) .Unha boa voz comunicadora debe ser , no posible : clara , diferenciada , ben timbrada e , sobre todo , intelixible . |
Dins de l'expressió sonora, la música pot exercir diversos rols. | Dentro da expresión sonora , a música pode exercer varios roles . |
Pot ser el propi objecte de la comunicació, pot reforçar altres missatges i pot complir la funció dels signes de puntuació (A la ràdio, són freqüents les ràfegues, cops musicals, etc.). | Pode ser o propio obxecto da comunicación , pode reforzar outras mensaxes e pode cumprir a función dos signos de puntuación ( Na radio , son frecuentes os refachos , golpes musicais , etc. ) . |
En funció del paper que exerceix la música en el llenguatge sonor, podem trobar tres tipus de música: objectiva, subjectiva i descriptiva. | En función do papel que desempeña a música na linguaxe sonora , podemos atopar tres tipos de música : obxectiva , subxectiva , descritiva . |
(No cal perdre de vista que, una mateixa composició musical, depenent del missatge final, pot realitzar qualsevol dels tres rols). | ( Non hai que perder de vista que , unha mesma composición musical , dependendo da mensaxe final , pode realizar calquera dos tres roles ) . |
És aquella música que té sentit propi, que es constitueix en el propi missatge (o en part d'ell), independentment del que suggereixi. | É aquela música que ten sentido propio , que se constitúe na propia mensaxe ( ou en parte dela ) , independentemente do que suxira . |
Fa referència a una cosa concreta, sense que hi hagi la possibilitat de múltiples interpretacions. | Fai referencia a algo concreto , sen que exista a posibilidade de múltiples interpretacións . |
A més, en si mateixa, la música objectiva és un tipus de música que clarament denota la seva època, gènere musical, etc. Música subjectiva: És aquell tipus de música que reforça el seu paper emotiu (expressió de sentiments i estats d'ànim). | Ademais , en si mesma , a música obxectiva é un tipo de música que claramente denota a súa época , xénero musical , etc. Música subxectiva : É aquel tipo de música que reforza o seu papel emotivo ( expresión de sentimentos e estados de ánimo ) . |
Música descriptiva: És aquell tipus de música capaç de contextualitzar, de situar l'oient en un ambient concret (època, país, regió, natura, interiors...). es tracta de donar una imatge sonora freda, desproveïda de sentiment. | Música descritiva : É aquel tipo de música capaz de contextualizar , de situar ao oínte nun ambiente concreto ( época , país , rexión , natureza , interiores ... ) . trátase de dar una imaxe sonora fría , desprovista de sentimento . |
Els sorolls, el so ambient o efectes sonors. | Os ruídos , o son ambiente ou efectos sonoros . |
En l'àmbit de l'expressió sonora, es defineix com a soroll tot so no desitjat que interfereix en la comunicació entre les persones. | No ámbito da expresión sonora , defínese como ruído todo son non desexado que interfere na comunicación entre as persoas. Os silencios . |
Silenci és absència de so, ja sigui paraula, música o soroll. | Silencio é ausencia de son , xa sexa palabra , música ou ruído . |
El silenci pot ser conseqüència d'un error, però, comunament, en l'expressió sonora, el silenci serveix de pausa reflexiva després d'un comunicació, per ajudar a valorar el missatge. | O silencio pode ser consecuencia dun erro , pero , comunmente , na expresión sonora , o silencio serve de pausa reflexiva tras unha comunicación , para axudar a valorar a mensaxe . |
Més enllà, el silenci pot utilitzar-se amb una intencionalitat dramàtica, ja que el silenci revaloritza els sons anteriors i posteriors. | Máis aló , o silencio pode utilizarse cunha intencionalidade dramática , posto que o silencio revaloriza os sons anteriores e posteriores . |
Davant d'això, podem establir que el silenci pot ser: Silenci objectiu i silenci subjectiu: Silenci objectiu: És l'absència de so. | Perante isto , podemos establecer que o silencio pode ser : Silencio obxectivo e silencio subxectivo : Silencio obxectivo : É a ausencia de son . |
Sense més connotacions. | Sen máis connotacións . |
Silenci subjectiu: És el silenci utilitzat amb una intencionalitat dramàtica. | Silencio subxectivo : É o silencio utilizado cunha intencionalidade dramática . |
Pèrdues territorials hongareses pel Tractat de Trianon de 1920. | Perdas territoriais húngaras polo Tratado de Trianon de 1920 . |
Els successius governs hongaresos del període d'entreguerres van centrar la seva política exterior en la recuperació d'aquests territoris. | Os sucesivos Gobernos húngaros do período de entreguerras centraron a súa política exterior na recuperación destes territorios . |
La «Gran Romania» sorgida de la Primera Guerra Mundial, amb nombroses minories, entre elles la magiar i alemanya de Transsilvània. | A « Gran Romanía » xurdida da Primeira Guerra Mundial , con numerosas minorías , entre elas a maxiar e alemá de Transilvania . |
Aprofitant la necessitat romanesa d'armament i de guanyar-se la benevolència alemanya, Berlín va aconseguir la signatura d'un nou acord econòmic molt favorable amb Bucarest el 29 de maig de 1940.[19] Per aconseguir el suport de les potències de l'Eix a la seva posició respectiva, tant Hongria com Romania van realitzar ... | Aproveitando a necesidade romanesa de armamento e de gañarse a benevolencia alemá , Berlín logrou a sinatura dun novo acordo económico moi favorable con Bucarest o 29 de maio de 1940. [ 19 ] Para lograr o apoio das potencias do Eixo á súa posición respectiva , tanto Hungría como Romanía realizaron crecentes concesións ... |
El Segon arbitratge de Viena va consistir en un acord territorial aconseguit per mediació i pressió alemanya entre Hongria i Romania que va dividir entre elles la regió de Transsilvània, perduda per la primera després de la Primera Guerra Mundial en el Tractat de Trianon i que havia pertangut a la segona durant el perí... | A Segunda arbitraxe de Viena consistiu nun acordo territorial alcanzado por mediación e presión alemá entre Hungría e Romanía que dividiu entre elas a rexión de Transilvania , perdida pola primeira despois da Primeira Guerra Mundial no Tratado de Trianon e que pertencerá á segunda durante o período de entreguerras . |
Mitjançant l'arbitratge, Romania va ser obligada a retornar la zona septentrional de Transsilvània a Hongria en l'estiu de 1940, però no es va posar fi a la disputa territorial entre tots dos països sobre aquesta regió, que va continuar durant tot el període bèl·lic. | Mediante a arbitraxe , Romanía foi obrigada a devolver a zona setentrional de Transilvania a Hungría no verán de 1940 , pero non se puxo fin á disputa territorial entre ambos os países acerca desta rexión , que continuou durante todo o período bélico . |
Ultimàtum soviètic i pèrdua de Bessaràbia i Bucovina | Ultimato soviético e a perda de Besarabia e Bucovina |
Molotov, ministre d'Afers Exteriors soviètic, va presentar l'ultimàtum a Romania que va obligar a aquesta a cedir Bessaràbia i el nord de Bucovina davant la falta de suport alemany. | Molotov , ministro de Asuntos Exteriores soviético , presentou o ultimato a Romanía que obrigou a esta a ceder Besarabia e o norte de Bucovina perante a falta de apoio alemán . |
La Primera Guerra Mundial havia privat Hongria de gran part del territori que havia tingut durant el període austrohongarès; entre les zones arrabassades pels països veïns es trobava Transsilvània. | A Primeira Guerra Mundial privara a Hungría de gran parte do territorio que tivera durante o período austrohúngaro ; entre as zonas arrebatadas polos países veciños atopábase Transilvania . |
Romania, per contra, es va veure afavorida pel repartiment territorial estipulat en els acords de pau signats a Versalles. | Romanía , pola contra , viuse favorecida pola repartición territorial estipulada nos acordos de paz asinados en Versalles . |
La satisfacció romanesa per la notable ampliació del seu territori va produir preocupació per la seva conservació durant el període d'entreguerres i un acostament del país a les potències vencedores de la guerra mundial, considerades valedores de l'Europa de Versalles. | A satisfacción romanesa pola notable ampliación do seu territorio produciu preocupación pola súa conservación durante o período de entreguerras e un achegamento do país ás potencias vencedoras da guerra mundial , consideradas valedoras da Europa de Versalles . |
Hongria, per contra, va mantenir una intensa posició revisionista per aconseguir la recuperació parcial o total de les regions perdudes. | Hungría , pola contra , mantivo unha intensa posición revisionista para lograr a recuperación parcial ou total das rexións perdidas . |
L'arribada al poder de Hitler el 1933 i el creixement del poder de les dues potències feixistes —oposades a les disposicions de Versalles— van semblar afavorir les nacions insatisfetes amb les disposicions de postguerra però, en realitat, aquests anhels de canvis territorials només van fructificar a final de la dècada,... | A chegada ao poder de Hitler en 1933 e o crecemento do poder das dúas potencias fascistas —opostas ás disposicións de Versalles— pareceron favorecer ás nacións insatisfeitas coas disposicións de posguerra pero , na realidade , estes desexos de cambios territoriais só frutificaron a final da década , co desmembramento d... |
Malgrat la creixent tensió a la zona, Hongria no va aconseguir concessions a Transsilvània amb l'esclat de la guerra mundial. | A pesar da crecente tensión na zona , Hungría non logrou concesións en Transilvania co estalido da guerra mundial . |
Així i tot, també un gran nombre de romanesos quedaven transferits a Hongria amb la modificació fronterera (es calcula que, dels 2.600.000 de persones[65][68] que van passar a tenir ciutadania hongaresa, al voltant d'un milió eren romanesos[69][70][71]. | Aínda así , tamén un gran número de romaneses quedaban transferidos a Hungría coa modificación fronteiriza ( calcúlase que , dos 2 600 000 de persoas [ 65 ] [ 68 ] que pasaron a ter cidadanía húngara , ao redor dun millón eran romaneses [ 69 ] [ 70 ] [ 71 ] ) . |
La població estava tan barrejada que, fins i tot després de l'acord, prop de mig milió d'hongaresos van romandre en la part romanesa.[67][71] | A poboación estaba tan mesturada que , mesmo tras o acordo , preto de medio millón de húngaros permaneceron na parte romanesa. [ 67 ] [ 71 ] |
Les regions de major importància econòmica quedaren en territori romanès mentre que Hongria passà a controlar els ports dels Carpats. | As rexións de maior importancia económica [ 70 ] quedaron en territorio romanés mentres que Hungría pasou a controlar os portos dos Cárpatos . |
La connexió ferroviària entre els nous territoris magiars i la resta del país seguia travessant territori romanès.[64] La minoria alemanya també va romandre a Romania.[65] Romania va rebre una garantia alemanya[65] i italiana sobre la resta del seu territori (exceptuant la Dobruja).[65][62][69] | A conexión ferroviaria entre os novos territorios maxiares e o resto do país seguía atravesando territorio romanés. [ 71 ] A minoría alemá tamén permaneceu en Romanía. [ 70 ] Romanía recibiu una garantía alemá [ 65 ] e italiana sobre o resto do seu territorio ( exceptuando a Dobruja ) . [ 72 ] [ 62 ] [ 69 ] |
Població a la Transsilvània cedida a Hongria [67] « Nacionalitat » Cens romanès de 1930 Cens hongarès de 1941 Magiars 911 550 1 347 012 Romanesos 1 176 433 1 066 353 Altres 307 164 163 926 | Poboación na Transilvania cedida a Hungría [ 67 ] « Nacionalidade » Censo romanés de 1930 Censo húngaro de 1941 Maxiares 911 550 1 347 012 Romaneses 1 176 433 1 066 353 Outros 307 164 163 926 |
Població en la Transsilvània que va romandre a Romania [ 73 ] « Nacionalitat » Cens romanès de 1941 Cens hongarès de 1910 Magiars 363 206 533 004 Romanesos 2 2274 561 1 895 505 Altres 695 131 618 634 | Poboación na Transilvania que permaneceu en Romanía [ 73 ] « Nacionalidade » Censo romanés de 1941 Censo húngaro de 1910 Maxiares 363 206 533 004 Romaneses 2 2274 561 1 895 505 Outros 695 131 618 634 |
Només amb la crisi romaneso-soviètica de principis de l'estiu de 1940, en la qual Stalin va aprofitar les campanyes alemanyes a Europa occidental per ocupar les repúbliques bàltiques i obtenir Bessaràbia i Bucovina, Hongria —juntament amb Bulgària, que també albergava desitjos territorials a costa de Romania— va poder ... | Só coa crise romanesa-soviética de principios do verán de 1940 , na que Stalin aproveitou as campañas alemás en Europa occidental para ocupar as repúblicas bálticas e obter Besarabia e Bucovina , Hungría —xunto con Bulgaria , que tamén albergaba desexos territoriais á conta de Romanía— puido lograr atención ás súas rei... |
Els dos països que es disputaven Transsilvània van sol·licitar, en va, la mediació de les potències de l'Eix. | Os dous países que se disputaban Transilvania solicitaron , en balde , a mediación das potencias do Eixo . |
Aquestes van recomanar converses bilaterals entre els països en conflicte, que van tenir lloc a mitjans d'agost però no van arribar a cap resultat. | Estas recomendaron conversacións bilaterais entre os países en conflito , que tiveron lugar a mediados de agosto pero non chegaron a ningún resultado . |
Tement un enfrontament bèl·lic que li privés del petroli i altres matèries primeres romaneses i dels Balcans i una possible ocupació soviètica del país, Hitler va convocar a les dues nacions a un arbitratge a Viena a finals de mes. | Temendo un enfrontamento bélico que lle privase do petróleo e demais materias primas romanesas e dos Balcáns e una posible ocupación soviética do país , Hitler convocou ás dúas nacións a unha arbitraxe en Viena a finais de mes . |
Les dades romaneses de 1930 i 1940, rebutjades per les autoritats hongareses, indicaven una majoria de població romanesa a la zona cedida a Hongria; les dades hongareses, encara que lleugerament diferents, també mostraven la mateixa conclusió.[68][nota 2] | el cosito mirisi Os datos romaneses de 1930 e 1940 , rexeitados polas autoridades húngaras , indicaban una maioría de poboación romanesa na zona cedida a Hungría ; os datos húngaros , aínda que lixeiramente diferentes , tamén mostraban a mesma conclusión. [ 68 ] [ nota 2 ] |
L'arbitratge establia catorze dies per realitzar la divisió de la regió, la igualtat de les minories i l'autoritat de l'Eix per dirimir possibles disputes que poguessin sorgir en la seva aplicació.[74] | A arbitraxe establecía catorce días para realizar a división da rexión , a igualdade das minorías e a autoridade do Eixo para dirimir posibles disputas que puidesen xurdir na súa aplicación. [ 74 ] |
El rei Carol II de Romania, que va haver d'abdicar davant el resultat de l'arbitratge, que segellava el fracàs de la seva política de neutralitat en la rivalitat entre grans potències. | O rei Carol II de Romanía , que debeu de abdicar ante o resultado da arbitraxe , que selaba o fracaso da súa política de neutralidade na rivalidade entre grandes potencias . |
A Hongria, on l'esperit revisionista estava molt estès, l'acord augmentà el prestigi del regent Miklós Horthy, fet que retardà l'arribada al poder dels feixistes de Ferenc Szálasi fins al final de la guerra, ocupat ja el país pels alemanys. | En Hungría , onde o espírito revisionista estaba extendidísimo , o acordo aumentou o prestixio do rexente Miklós Horthy , o que atrasou a chegada ao poder dos fascistas de Ferenc Szálasi até o final da guerra , ocupado xa o país polos alemáns . |
Per la seva banda, Alemanya es va assegurar el subministrament de petroli de Ploesti, objectiu principal de l'acord i va enviar poc després una missió militar[91][72] per protegir i controlar les zones petrolíferes (8 d'octubre).[76][92] Hitler s'assegurava el flanc sud per al seu pròxim atac a l'URSS,[71] el control d... | Pola súa banda , Alemaña asegurouse a subministración de petróleo de Ploesti , obxectivo principal do acordo e enviou pouco despois unHa misión militar [ 91 ] [ 72 ] para protexer e controlar as zonas petrolíferas ( 8 de outubro ) . [ 76 ] [ 92 ] Hitler aseguraba o flanco sur para o seu próximo ataque á URSS , [ 72 ] o... |
El 30 d'agost, al Palau Belvedere de Viena, els ministres d'Afers Exteriors alemany i italià van imposar un arbitratge que va dividir la regió en disputa en dues parts aproximadament iguals. | O 30 de agosto , no Palacio Belvedere de Viena , os ministros de Asuntos Exteriores alemán e italiano impuxeron unha arbitraxe que dividiu a rexión en disputa en dúas partes aproximadamente iguais . |
El repartiment no va solucionar la rivalitat dels dos països per la possessió de Transsilvània ni va eliminar el problema de les minories, que van continuar durant tota la guerra, però sí que va sotmetre a tots dos a Alemanya, veritable beneficiària de la crisi. | A repartición non solucionou a rivalidade dos dous países pola posesión de Transilvania nin eliminou o problema das minorías , que continuaron durante toda a guerra , pero si someteu a ambos a Alemaña , verdadeira beneficiaria da crise . |
Després de la derrota de l'Eix, les fronteres de l'arbitratge van ser eliminades i es va tornar al traçat anterior, la qual cosa va permetre a Romania recuperar el control de la regió. | Tras a derrota do Eixo , as fronteiras da arbitraxe foron eliminadas e volveuse ao trazado anterior , o que permitiu a Romanía recuperar o control da rexión . |
La disputa per Transsilvània | A disputa por Transilvania |
María Dolores Rico Oliver, coneguda professionalment com a Lolo Rico (Madrid, 1935-Sant Sebastià, Guipúscoa, 19 de gener de 2019), va ser una escriptora, realitzadora de televisió, guionista i periodista espanyola.[1] | María Dores Rico Oliver , nada en Madrid en 1935 e finada en Donostia o 19 de xaneiro de 2019 , foi unha escritora , realizadora de televisión , guionista e xornalista española. [ 1 ] |
Per a Ràdio Nacional va dirigir i va escriure en els anys 70 el programa infantil Dola, Dola, tira la bola, pel qual va crear el personatge de Dola i pel qual va rebre en 1977 un Premi Ondas.[14] | Para Radio Nacional dirixiu e escribiu nos anos 70 o programa infantil Dola , Dola , tira la bola , para o que creou a personaxe de Dola e polo que recibiu en 1977 un Premio Ondas. [ 1 ] |
Va ser a la televisió pública on es va convertir en guionista d'espais infantils, com La casa del reloj i Un globo, dos globos, tres globos en la dècada de 1970. | Nesa mesma década converteuse en guionista de espazos infantís , como La casa del reloj e Un globo , dos globos , tres globos na década de 1970 . |
Com a creadora i directora es va iniciar el 1981, amb l'espai L'estel blanc, en el qual s'emetien esquetxos, animació pròpia i actuacions en directe. | Como creadora e directora iniciouse en 1981 , co espazo La cometa blanca , en que se emitían sketches , animación propia e actuacións en directo . |
Ja el 1984, per al matí dels dissabtes, crea el famós programa La bola de cristal, presentat per Alaska. | Xa en 1984 , creou para a mañá dos sábados o famoso programa La bola de cristal , presentado por Alaska . |
Es tractava d'un programa de marcat estil innovador que va recollir part de les modes i idees de la moguda madrilenya de llavors.[1] | Tratábase dun programa de marcado estilo innovador que recolleu parte das modas e ideas da movida madrileña. [ 1 ] |
El 2008, Lolo Rico va publicar les seves memòries Com és possible que el temps passi tan de pressa i jo no me n'adoni (13) | En 2008 , Lolo Rico publicou as súas memorias Cómo es posible que el tiempo pase tan rápido y yo no me dé cuenta. [ 1 ] |
Durant la guerra civil la família es va traslladar a Donostia. | Nada en Madrid , durante a guerra civil a familia trasladouse a Donostia . |
Va viure una infància marcada per la postguerra. | Viviu unha infancia marcada pola posguerra . |
Un pare sever, de dretes va saber transmetre-li l'estima pels llibres. | O seu pai , severo e de dereitas soubo transmitirlle o aprecio polos libros . |
La lectura i l'escriptura van ser el seu refugi des d'edat primerenca. | A lectura e a escritura foron o seu refuxio dende idade temperá . |
Amb onze i anys s'esforçava per entendre Psicopatologia de la vida quotidiana de Sigmund Freud i El capital de Marx, llibres que formaven part de la biblioteca familiar.[2] | Con once anos esforzousese por entender Psicopatoloxía da vida cotiá de Sigmund Freud e O capital de Marx , libros que formaban parte da biblioteca familiar. [ 1 ] |
Va començar estudis de Belles Arts, que va abandonar decidida a dedicar-se a l'escriptura. | Comezou estudos de Belas Artes , que abandonou decidida a dedicarse á literatura . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.