Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
L'interior de l'esfera estava replet amb aigua, la qual es feia bullir provocant que pels tubs arrenqués el vapor, fent girar la bola molt ràpid. | O interior da esfera estaba repleto de auga que se facía ferver provocando que polos tubos arrincase o vapor , facendo virar a bóla moi rápido . |
Encara que, una de les curiositats de l'eolípil és que aquesta màquina mai va tenir una fi pràctica en si. | Porén , unha das curiosidades do eolípilo é que nunca tivo un fin práctico en si . |
Algunes fonts comenten que l'invent no era més que una joguina amb la finalitat d'entretenir els nens de l'època. | Algunhas fontes comentan que o invento non era máis que un xoguete coa finalidade de entreter os nenos . |
És autor de nombrosos tractats de mecànica, com La pneumàtica (<unk>), en la qual estudia la hidràulica, i Els autòmats (<unk>), el primer llibre de robòtica de la història.[6] En Sobre la dioptra (<unk>) descriu el funcionament d'aquest aparell, similar a l'actual teodolit, usat en observacions terrestres i astronòmiq... | Foi autor de numerosos tratados de mecánica , como Neumática ( πνευματικά ) , en que estuda a hidráulica , e Autómatas ( Αυτοματοποιητική ) , primeiro libro de robótica da historia. [ 1 ] En Sobre a dioptra ( Περί διόπτρας ) describe o funcionamento deste aparello , semellante ao actual teodolito , empregado en observa... |
També en aquest llibre descriu l'hodòmetre, utilitzat per mesurar distàncies recorregudes per un vianant o un vehicle. | Tamén nese libro describe o odómetro , utilizado para medir distancias percorridas por un viandante ou un vehículo . |
A més, va realitzar una descripció detallada de l'hýdraulis de Ctesibi, un òrgan que funcionava amb aigua. | Ademais , realizou una descrición detallada do hýdraulis de Ctesibio , un órgano que funcionaba con auga . |
Heró d'Alexandria (en grec <unk> <unk> <unk>, segle I) fou un enginyer i matemàtic hel·lenístic que destacà a Alexandria (a la província romana d'Egipte); exercí d'enginyer a la seva ciutat natal, Alexandria. | Herón de Alexandría ( en ) , nado en Alexandría ( Exipto ) arredor do ano 10 e finado na mesma cidade arredor de 75 , foi un enxeñeiro e matemático helenístico . |
En òptica, va proposar en el seu Catòptric (<unk>) que la llum viatja seguint el camí geomètricament més curt. | En óptica , propuxo na súa Catóptrica ( Κατοπτρικά ) que a luz viaxa seguindo o camiño xeometricamente máis curto . |
Tanmateix , és conegut sobretot com a matemàtic , tant en el camp de la geometria com en el de la geodèsia , branca de les matemàtiques que s'encarrega de la determinació de la mida i configuració de la Terra , i de la ubicació d'àrees concretes de la mateixa espècie .Heró va tractar els problemes dels mesuraments terr... | Con todo , é coñecido sobre todo como matemático , tanto no campo da xeometría como no da xeodesia , rama das matemáticas que se encarga da determinación do tamaño e configuración da Terra . |
Com a matemàtic, va escriure La mètrica (<unk>), obra en la qual estudia les àrees de les superfícies i els volums dels cossos. | Como matemático , escribiu Métrica ( Μετρικά ) , obra en que estuda as áreas das superficies e os volumes dos corpos . |
Va desenvolupar també tècniques de càlcul, preses dels babilonis i egipcis, com el càlcul d'arrels quadrades mitjançant iteracions. | Desenvolveu tamén técnicas de cálculo , tomadas dos babilonios e exipcios , como o cálculo de raíces cadradas mediante iteracións . |
El seu assoliment més destacat en el camp de la geometria és la denominada fórmula d'Heró, en la qual s'estableix la relació entre l'àrea d'un triangle i la longitud dels seus costats: | O seu logro máis destacado no campo da xeometría é a denominada « fórmula de Herón » , en que se establece a relación entre a área dun triángulo e a lonxitude dos seus lados : |
El cràter lunar Heron porta aquest nom en el seu honor. | O cráter lunar Heron leva este nome na súa honra . |
Aquest grec és considerat un dels científics i inventors més grans de l'antiguitat[1] i el seu treball és representatiu de la tradició científica hel·lenista.[2] | Foi considerado un dos científicos e inventores máis grandes da antigüidade [ 1 ] e o seu traballo é representativo da tradición científica helenista. [ 2 ] |
En matemàtiques se'l recorda principalment per la fórmula d'Heró, una forma de calcular l'àrea d'un triangle usant només les longituds dels seus costats. | En matemáticas é lembrado principalmente pola fórmula de Herón , un método de calcular a área dun triángulo usando só as lonxitudes dos seus lados . |
Gran part dels escrits i dissenys originals d'Heró s'han perdut, però algunes de les seves obres s'han conservat, principalment en manuscrits de l'Imperi Romà d'Orient, i una part més petita en traduccions llatines o àrabs. | Perdéronse gran parte dos escritos e deseños orixinais de Herón , mais algunhas das súas obras conserváronse , principalmente en manuscritos do Imperio Romano de Oriente , e unha parte máis pequena en traducións latinas ou árabes . |
Després del període hel·lenístic, la ciència hel·lènica va destacar a la ciutat d'Alexandria, perdurant diversos segles, fins a la caiguda de l'Imperi romà. | Tralo período helenístico , a ciencia grega destacou na cidade de Alexandría , perdurando varios séculos ata a caída do Imperio Romano . |
Allà van sorgir periòdicament espurnes de genialitat. | Alí xurdiron periodicamente abrochos de xenialidade . |
Un d'aquests genis va ser Heró, que va demostrar una actitud premoderna per a la mecànica, descobrint, encara que de forma arcaica, la llei d'acció i reacció. | Un destes xenios foi Herón , que demostrou unha actitude premoderna para a mecánica , descubrindo , aínda que de forma arcaica , a lei de acción e reacción . |
Es va basar sovint en Ctesibi, inventor grec del segle III aC, de qui es tenen notícies pel mateix Heró i per Vitruvi: va descriure gran nombre de màquines senzilles i va generalitzar el principi de la palanca d'Arquimedes. | Baseouse frecuentemente en Ctesibio , inventor grego do século III a.C. , de quen se teñen noticias polo propio Herón e por Vitruvio . |
Va idear múltiples treballs d'inventiva i va aportar moltes innovacions en el camp dels autòmats, que van facilitar els estudis als científics. | Describiu gran número de máquinas sinxelas e xeneralizou o principio da panca de Arquímedes . |
L'Aiguabarreig és un espai natural de gran transcendència com a àrea de reproducció, hivernada i descans de fauna migratòria ubicada a Mequinensa (Aragó). | O Aiguabarreig é un espazo natural de gran transcendencia como área de reprodución , invernada e descanso de fauna migratoria situado en Mequinenza ( Aragón ) . |
Constitueix la major confluència fluvial de la península Ibèrica (amb la unió dels rius Ebre, Segre i Cinca), una de les més grans d'Europa i una de les que té major interès biològic i ambiental a Espanya. | Constitúe a maior confluencia fluvial da península ibérica ( coa unión dos ríos Ebro , Segre e Cinca ) , una das máis grandes de Europa e una das que ten maior interese biolóxico e ambiental en España . |
Entre les comunitats de ribera trobem alberedes, formacions caracteritzades pel domini del pollancre i l'àlber, amb la presència esporàdica d'algun vern i en menor mesura freixes. | Entre as comunidades de ribeira atopamos alamedas , formacións caracterizadas polo dominio do chopo e o álamo , coa presenza esporádica dalgún aliso e en menor medida fresnos . |
En un segon estrat trobem salzes (Salix alba, S. fragilis, S. purpurea) i tamarius. | Nun segundo estrato atopamos salgueiros ( Salix alba , S. fragilis , S. purpurea ) e tamarindos . |
L'estrat arbustiu el constitueixen sobretot els esbarzers, que formen masses de cert volum, i el roldó, no gaire freqüent. | O estrato arbustivo constitúeno sobre todo as zarzas , que forman masas de certo volume , e o roldón , non moi frecuente . |
També trobem la típica regalèssia. | Tamén atopamos a típica regaliz . |
Les salzedes sobre els llims i sobre les graves d'arrossegament són l'orla natural de les alberedes i pollancredes. | As salcedas sobre os limos e sobre grávalas de arrastre son a orla natural das alamedas e choperas . |
El salze i la vimetera dominen aquesta associació que representa un paper molt important en la retenció de sediments procedents de les riuades degut a la seva estructura tridimensional i de la seva elasticitat. | O salgueiro e a mimbrera dominan esta asociación que representa un papel moi importante na retención de sedimentos procedentes das riadas debido á súa estrutura tridimensional e da súa elasticidade . |
També es troba vegetació repoblada de Pinus halepensis, romerals caracteritzats per la presència de Rosmarinus officinalis i algunes espècies termòfiles, sent freqüent que en el seu si apareguen peus diversos o xicotetes masses de Quercus coccifera o Juniperus phoenicea. | Tamén se atopa vexetación repoboada de Pinus halepensis , romerales caracterizados pola presenza de Rosmarinus officinalis e algunhas especies termófilas , sendo frecuente que no seu seo aparezan pés diversos ou pequenas masas de Quercus coccifera ou Juniperus phoenicea . |
Existeixen també algunes espècies helòfites com Phragmites australis o Typha domingensis. | Existen tamén algunhas especies helófitas como Phragmites australis ou Typha domingensis . |
Des del punt de vista geològic, la regió que acull l'enclavament s'ubica a la conca de l'Ebre, conca sedimentària terciària, limitada al nord pels Pirineus, la Serralada Costanera Catalana a l'est i la Serralada Ibèrica al sud i sud-est. | Desde o punto de vista xeolóxico , a rexión que acolle o enclave sitúase na conca do Ebro , conca sedimentaria terciaria , limitada ao norte polos Pireneos , a Cordilleira Costeira Catalá ao leste e a Cordilleira Ibérica ao sur e sueste . |
Durant el terciari (Oligocè inferior i Miocè superior), els sistemes al·luvials procedents d'aquestes tres serralades abocaven les seves aigües cap a la conca de l'Ebre, que, en aquells temps, tenia un caràcter endorreic. | Durante o terciario ( Oligoceno inferior e Mioceno superior ) , os sistemas aluviales procedentes destas tres cordilleiras vertían as súas augas cara á conca do Ebro , que , naqueles tempos , tiña un carácter endorreico . |
Així les aigües carregades de sediments s'acumulaven a les parts centrals formant llacs immensos d'aigües succintes. | Así as augas cargadas de sedimentos acumulábanse nas partes centrais formando lagos inmensos de augas someras . |
És el cas de Mequinensa, on hi havia una sèrie de llacs i àrees palustres amb una sedimentació carbonatada associada a una gran aportació de matèria orgànica, amb presència d'abundants gasteròpodes (Planorbis sp.), caràcies, ostràcodes, tortugues, cocodrils, petits rosegadors, etc. com ho demostren les investigacions p... | É o caso de Mequinenza , onde había una serie de lagos e áreas palustres cunha sedimentación carbonatada asociada a un gran achegue de materia orgánica , con presenza de abundantes gasterópodos ( Planorbis sp. ) , caráceas , ostrácodos , tartarugas , crocodilos , pequenos roedores , etc. como o demostran as investigaci... |
Pel que fa als ocells, de les aproximadament 280 espècies presents al llarg del cicle anual, n'hi nien més de 140, tant en els ambients fluvials com els originats pel pas dels rius o el seu entorn. | En canto aos paxaros , das aproximadamente 280 especies presentes ao longo do ciclo anual , hai aniñan máis de 140 , tanto nos ambientes fluviais como os orixinados polo paso dos ríos ou a súa contorna . |
Gràcies a aquestes característiques conviuen espècies d'ambients ben oposats on les aus són el grup més destacat, abastant des de colònies d'ardeids, a les illes fluvials, a tot tipus de rapinyaires, així com aus pròpies d'ambients desèrtics, incloent una extensa representació d'espècies escasses i amenaçades a Europa. | Grazas a estas características conviven especies de ambientes ben opostos onde as aves son o grupo máis destacado , abarcando desde colonias de ardeídas , nas illas fluviais , a todo tipo de rapaces , así como aves propias de ambientes desérticos , incluíndo una extensa representación de especies escasas e ameazadas en... |
Altres grups faunístics ben representats són: rèptils, amfibis i mamífers, aquests últims, amb una extraordinària representació de diferents espècies de ratpenats, una abundant població de cérvols, cabirols, presència de la sigil·losa llúdriga i la cada vegada més abundant cabra salvatge, podent-se arribar a observar d... | Outros grupos faunísticos ben representados son : réptiles , anfibios e mamíferos , estes últimos , cunha extraordinaria representación de diferentes especies de morcegos , una abundante poboación de cervos , corzos , presenza da sigilosa nutria e a cada vez máis abundante cabra salvaxe , podéndose chegar a observar de... |
Els endemismes són notables en l'entomofauna i dins de les aigües, juntament amb les nàiades, subsisteixen amb dificultat (pels efectes dels embassaments i la introducció d'espècies piscícoles amb finalitats esportives) poblacions de peixos autòctons com el fraret o guineu de riu.[7] | Os endemismos son notables na entomofauna e dentro das augas , xunto coas náyades , subsisten con dificultade ( polos efectos dos encoros e a introdución de especies piscícolas con fins deportivos ) poboacións de peixes autóctonos . |
L'acumulació de sediments a la cua de l'embassament de Riba-roja ha permès que al llarg dels darrers anys s'hagin constituït diferents illes entre les confluències primer del Segre amb el Cinca fins arribar a l'Ebre, ja a la població aragonesa de Mequinensa. | A acumulación de sedimentos na cola do encoro de Ribarroja permitiu que ao longo dos últimos anos constituíronse diferentes illas entre as confluencias primeiro do Segre co Cinca até chegar ao Ebro , xa na poboación aragonesa de Mequinenza . |
En aquests boscos de ribera trobarem una de les dues úniques poblacions ibèriques de Lanius minor. | Nestes bosques de ribeira atoparemos una das dúas únicas poboacións ibéricas de Lanius minor . |
Els boscos de ribera i els canyissars ben conservats i de gran extensió alberguen una població ornítica, interessant i ben nodrida, que poden ser observada al llarg de tot l'any, aprofitant les diferents fases d'aquest ecosistema; ràlids, pícids, túrdids, pàrids, fringíl·lids o emberícids. | Os bosques de ribeira e os carrizales ben conservados e de gran extensión albergan una poboación ornítica , interesante e ben nutrida , que poden ser observada ao longo de todo o ano , aproveitando as diferentes fases deste ecosistema ; rálidos , pícidos , túrdidos , páridos , fringílidos ou emberícidos . |
Els amfibis i rèptils identificats a l'Aiguabarreig són tòtil comú, gripau d'esperons, tòtil clapejat comú, gripau comú, gripau corredor, granota comuna, tortuga de rierol i europea, dragonet comú, sargantana cua-roja, llangardaix ocel·lat, sargantana ibèrica, sargantana cuallarga, sargantana cendrosa, serp d'escala, s... | Os anfibios e réptiles identificados no Aiguabarreig son sapo partero común , sapo de espuelas , sapillo moteado común , sapo común , sapo corredor , ra común , galápago leproso e europeo , salamanquesa común , lagartija colirroja , lagarto ocelado , lagartija ibérica , lagartija colilarga , lagartija cincenta , culebr... |
La Direcció General de Turisme d'Aragó va incloure a l'Aiguabarreig dins de les 16 rutes seleccionades guiades per a l'observació d'aus a Aragó. | A Dirección Xeral de Turismo de Aragón incluíu ao Aiguabarreig dentro das 16 rutas seleccionadas guiadas paira a observación de aves en Aragón . |
Cada ruta es descriu en una fitxa completa sobre els ocells i el territori i es complementa amb llocs d'interès de la zona i allotjaments. | Cada ruta descríbese nunha ficha completa sobre as aves e o territorio e compleméntase con lugares de interese da zona e aloxamentos . |
L'Ajuntament de Mequinensa, en col·laboració amb la Comarca del Baix/Baix Cinca, va senyalitzar 7 rutes que poden realitzar-se a peu, en bicicleta o a cavall que recorren els paratges de l'Aiguabarreig i ofereixen vistes privilegiades a la confluència dels rius.[11] | O Concello de Mequinenza , en colaboración coa Comarca do Bajo Cinca , sinalizou 7 rutas que poden realizarse a pé , en bicicleta ou dacabalo que percorren as paraxes do Aiguabarreig e ofrecen vistas privilexiadas á confluencia os ríos . |
El terme “Aiguabarreig” prové de la paraula d'origen català que designa la barreja d'aigües en el lloc en el qual dos o més corrents d'aigües s'ajunten i formen una sola. | O termo " Aiguabarreig " provén da palabra de orixe catalá que designa a mestura de augas no lugar no que dous ou máis correntes de augas xúntanse e forman una soa. O Aiguabarreig Segre-Cinca-Ebro fórmase no momento que o río Cinca achega a súa auga ao río Segre , no termo municipal de La Granja d’Escarp , e á súa vez ... |
L'entorn de l'Aiguabarreig està marcat per la conca carbonífera de Mequinensa i els més de 150 anys d'història minera a la localitat. | A contorna do Aiguabarreig está marcado pola conca carbonífera de Mequinenza e os máis de 150 anos de historia mineira na localidade . |
L'extracció de lignits i el seu transport ha marcat els pobles de l'Aiguabarreig, donat el seu estret vincle amb els rius. | A extracción de lignitos e o seu transporte marcou os pobos do Aiguabarreig , dado o seu estreito vínculo cos ríos . |
Símbol són els extingits llaüts, unes embarcacions que mantenien unides les persones i la cultura de totes les viles riberenques. | Símbolo son os extinguidos " llauts " , unhas embarcacións que mantiñan unidas as persoas e a cultura de todas as vilas ribeiregas . |
Encara poden veure's diferents espais de patrimoni industrial miner al voltant dels rius les aigües dels quals van servir per transportar el carbó en unes embarcacions típiques de Mequinensa conegudes com " llauts ".[1] | Aínda poden verse diferentes espazos de patrimonio industrial mineiro ao redor dos ríos cuxas augas serviron paira transportar o carbón nunhas embarcacións típicas de Mequinenza coñecidas como " llauts " . |
Els Museus de Mequinensa se centren en el patrimoni miner i històric del Poble Vell de Mequinensa que va ser demolit i inundat sota les aigües del riu Ebre després de la construcció dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa. | Os Museos de Mequinenza céntranse no patrimonio mineiro e histórico do Pobo Vello de Mequinenza que foi demolido e alagado baixo as augas do río Ebro tras a construción dos encoros de Ribarroja e Mequinenza . |
Al Museu de la Mina es pot visitar una mina de carbó autèntica de més d'un quilòmetre de recorregut interior amb material històric i màquines que han estat utilitzades per a l'extracció de carbó durant més de 150 anys a la conca minera de Mequinensa. | No Museo da Mina pódese visitar una mina de carbón auténtica de máis dun quilómetro de percorrido interior con material histórico e máquinas que foron utilizadas paira a extracción de carbón durante máis de 150 anos na conca mineira de Mequinenza . |
Al Museu de la Història de Mequinensa es pot recórrer el passat de la població, des de la Prehistòria fins a l'enderrocament del poble vell de Mequinensa així com un espai dedicat a l'escriptor mequinensà Jesús Moncada.[12] | No Museo da Historia de Mequinenza pódese percorrer o pasado da poboación , desde a Prehistoria até a derriba do pobo vello de Mequinenza así como un espazo dedicado ao escritor mequinenzano Jesús Moncada . |
El Castell de Mequinensa s'alça gairebé a la vora d'un gran escarpat just a la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca a Mequinensa. | O Castelo de Mequinenza álzase case ao bordo dun gran escarpado xusto na confluencia dos ríos Ebro , Segre e Cinca en Mequinenza . |
La seva planta és un quadrilàter irregular, amb set torrasses rectangulars excepte una, la més robusta, que és de planta pentagonal. | A súa planta é un cuadrilátero irregular , con sete torreóns rectangulares excepto un , o máis robusto , que é de planta pentagonal . |
Poques fortaleses tindran un millor emplaçament que aquesta, contemplant un extens i impressionant paisatge sobre la confluència dels rius i les seves terres circumdants aconseguint a veure en dies clars els Pirineus. | Poucas fortalezas terán un mellor emprazamento que esta , contemplando un extenso e impresionante paisaxe sobre a confluencia dos ríos e as súas terras circundantes alcanzando a ver en días despexados os Pireneos . |
L'edifici és un autèntic Castell-Palau, un dels millors que l'art gòtic va llegar a la Corona d'Aragó, datat als segles XIV i XV.[13] | O edificio é un auténtico Castelo-Palacio , uno dos mellores que a arte gótica legou á Coroa de Aragón , datado nos séculos XIV e XV . |
Territorialment es troba al centre de la Depressió mitjana de l'Ebre. | Territorialmente atópase no centro da Depresión media do Ebro . |
Limita a l'oest amb els Monegres, a l'est amb els Tossals de Montmeneu i Almatret i cap al sud amb la cua de l'embassament de Riba-roja. | Limita ao oeste cos Monegros , ao leste cos Tossals de Montmeneu e Almatret e cara ao sur coa cola do encoro de Ribarroja . |
Aquest gran espai natural està dividit entre dues comunitats autònomes (Aragó i Catalunya) i les seves extremitats en dues comarques; Segrià per a Catalunya i Baix/Baix Cinca a l'Aragó. | Este gran espazo natural está dividido entre dúas comunidades autónomas ( Aragón e Cataluña ) e as súas extremidades en dúas comarcas ; Segriá paira Cataluña e Bajo Cinca en Aragón . |
El Segre i el Cinca formen un primer Aiguabarreig entre les poblacions de La Granja d'Escarp, Massalcoreig i Torrent de Cinca, les dues primeres en territori de la comunitat de Catalunya i la tercera en el territori de la comunitat d'Aragó, a pocs quilòmetres convergeixen amb les aigües de l'Ebre, ja en el terme munici... | O Segre e o Cinca forman un primeiro Aiguabarreig entre as poboacións de La Granja d’Escarp , Massalcoreig e Torrente de Cinca , as dúas primeiras en territorio da comunidade de Cataluña e a terceira no territorio da comunidade de Aragón , a poucos quilómetros converxen coas augas do Ebro , xa no termo municipal de Meq... |
A l'Aiguabarreig trobem centenars de metres d'amplada d'aigua, amb nombroses illes fluvials i boscos de ribera, de les més extenses de l'Ebre, grans masses de canyissar, platges de còdols, gorgs i galatxos. | No Aiguabarreig atopamos centos de metros de anchura de auga , con numerosas illas fluviais e bosques de ribeira , das máis extensas do Ebro , grandes masas de carrizal , praias de guijarros , pozas e galachos. É tamén punto de confluencia da flora esteparia , proveniente da zona árida de Monegros e a flora mediterráne... |
És també punt de confluència de la flora estepària, provinent de la zona àrida dels Monegres i la flora mediterrània que ascendeix per la vall de l'Ebre, incloent alguns elements propis de la muntanya. | A entrelazada conexión das ribeiras fluviais e as lagoas cunha contorna árida e mediterránea onde abundan riscos verticais ( escarpes ) e á vez planas de froiteiras outórganlle esta riqueza biolóxica excepcional . |
L'entrellaçada connexió de les riberes fluvials i les llacunes amb un entorn àrid i mediterrani on abunden cingles verticals (escarpaments) i alhora planes de fruiters li atorguen aquesta riquesa biològica excepcional. | A paisaxe é dun gran contraste entre o gran humidal que forman a unión dos ríos Ebro , Segre e Cinca e a aridez circundante , circunstancia que fai deste lugar un punto estratéxico paira moitas aves , xa sexa paira invernar , paira reproducirse ou como punto de parada no longo percorrido migratorio. O feito de estar si... |
El castell de Mequinensa és un palau-castell intacte a la part alta d'un pujol dominant la confluència dels rius Ebre, Segre i Cinca, situat en la localitat homònima d'Aragó (Espanya). | O castelo de Mequinenza é un palacio-castelo intacto no alto dun outeiro dominando a confluencia dos ríos Ebro , Segre e Cinca , situado na localidade homónima de Aragón ( España ) . Foi construído polos Moncada , señores da baronía de Mequinenza. Data dos séculos XIV e XV , aínda que en 1959 reformouno considerablemen... |
Va ser construït pels Montcada, senyors de la baronia de Mequinensa. | Sinala o punto fronteirizo entre Aragón e Cataluña , e entre as provincias de Zaragoza e Lérida . |
Data dels segles XIV i XV, tot i que el 1959 el va reformar considerablement l'arquitecte Adolf Florensa. | A pesar de que actualmente é una propiedade privada que pertence á Fundación ENDESA , o réxime de visitas ao Castelo permite facelo os martes non laborables pola mañá . |
Assenyala el punt fronterer entre Aragó i Catalunya, i entre les províncies de Saragossa i Lleida. | Paira iso , hai que porse en contacto coa Oficina de Turismo do Concello de Mequinenza . |
Les muralles del castell no es limitaren a circumscriure o aixoplugar les construccions militars ubicades al cim escarpat sinó que, com indicava Quadrado "els murs de la seva mola es desprenen i baixen cap a l'Ebre per abraçar folgadament a la població".[5] Per aquell temps, cal pensar que la població s'ubicava entre m... | O castelo atópase sobre un espolón de 185 m de desnivel divisando a confluencia dos ríos Segre , Cinca e Ebro. Está protexido na vertente sur por unha escarpada ladeira na que son visibles os restos dunha muralla que descende buscando cara ao río e no lado norte a protección provén dun foso artificial. O acceso ao cast... |
Les lluites que va haver de sofrir constantment el castell i la població van fer que aquests no poguessin expansionar-se i embellir-se, sent tots dos víctimes d'incendis i saquejos, durant les invasions sarraïnes, durant les lluites medievals i durant el setge francès en la Guerra del Francès. | O interior organízase ao redor dun patio descuberto sobre o que se articulan as dependencias e con aljibe escavado na roca. No sur ten tres arcadas apuntadas e na á norte conserva una escaleira que conduce á segunda planta , onde está a Sala de Armas cuberta por bóveda de canón apuntado. Na á oeste está a gran sala , q... |
L'any 1133 la població, en mans dels àrabs, és conquerida per Alfons I el Bataller, rei d'Aragó. | No ano 1133 a poboación , en mans dos árabes , é conquistada por Alfonso I o Batallador , rei de Aragón . |
Novament, la població és reconquerida pels sarraïns i finalment fou conquerida definitivament per Ramon Berenguer IV el 1185. | Novamente , a poboación é reconquistada polos sarracenos e finalmente foi conquistada definitivamente por Ramon Berenguer IV en 1185 . |
Alfons II d'Aragó en casar-se amb Sança va donar a aquesta com a penyora de la seva real estimació la vila de Mequinensa. | Afonso II de Aragón ao casar con dona Sancha deu a esta como peza da súa real estimación a vila de Mequinenza . |
Més tard, el 1192, el mateix rei la cedeix a Ermengol, comte d'Urgell. | Máis tarde , en 1192 , o mesmo rei cédea a Armengol , conde de Urgel . |
Del Domini dels Comtes d'Urgell passà el castell i la vila de Mequinensa al de Ramon Guillem de Montcada i per successió hereditària, passà als Marquesos d'Aitona i després als Ducs de Medinaceli. | Do Dominio dos Condes de Urgel pasou o castelo e a vila de Mequinenza ao de Ramón Guillén de Moncada e por sucesión hereditaria , pasou aos Marqueses de Aytona e despois aos Duques de Medinaceli . |
En 1212, Pere II va prometre a la seva filla legitimada (contreta fora del seu matrimoni Constança d'Aragó, al noble català Guillem Ramon de Montcada en una festa celebrada a Tauste. | En 1212 , Pedro II prometeu á súa filla lexitimada ( contraída fóra do seu matrimonio Constanza de Aragón , ao nobre catalán Guillén Ramón de Moncada nunha festa celebrada en Tauste . |
El dot que aportaria la infanta serien els senyorius de Mequinensa, Aytona, Albalate de Cinca, Serós i Soses amb tots els seus drets, castells, viles i termes. | O dote que achegaría a infanta serían os señoríos de Mequinenza , Aytona , Albalate de Cinca , Serós e Soses con todos os seus dereitos , castelos , vilas e termos . |
S'iniciava així la branca d'Aitona del llinatge de Montcada, que pren el nom del més important dels senyorius que Constança va rebre. | Iniciábase así a rama de Aytona da liñaxe de Moncada , que toma o nome do máis importante dos señoríos que Constanza recibiu . |
A partir d'aquest moment, els descendents del llinatge dels Montcada seran els senyors de Mequinensa. | A partir deste momento , os descendentes da liñaxe dos Moncada serán os señores de Mequinenza . |
Alfons III va fer presoner al citat Príncep de Salern quan el pare d'aquest disputava a aquell la Corona de Sicília, després que havia estat desposseït d'ella en les famoses vespres sicilianes i atribuït aquell regne a la Casa d'Aragó. | Afonso III fixo prisioneiro ao citado Príncipe de Salerno cando o pai deste disputaba a aquel a Coroa de Sicilia , despois que estivera desposeíddo dela nas famosas vésperas sicilianas e atribuído aquel reino á Casa de Aragón . |
Alfons va tancar aquell pres, inicialment al castell de Montclús, però veient la poca seguretat que oferia per la proximitat amb França, el va portar al castell de Mequinensa fins que fou posat en llibertat el 1288 en compliment del tractat de Canfranc. | Alfonso encerrou a aquel preso , inicialmente no castelo de Monclús , pero vendo a pouca seguridade que ofrecía pola proximidade con Francia , tróuxoo ao castelo de Mequinenza ata que foi posto en liberdade en 1288 en cumprimento do tratado de Canfranc . |
Una de les condicions imposades era que la Provença cauria sota el vassallatge d'Alfons III si Carles d'Anjou incomplia allò a què se l'obligava. | Una das condicións impostas era que a Provenza caería baixo o vasallaje de Alfonso III si Carlos de Anjou incumpría aquilo ao que se lle obrigaba . |
Fra Miguel de Salas indicava la importància del Castell de Mequinensa ja que "a un príncep tan gran no se li donaria Palau que no fos proporcionat a la grandesa i sobirania de la seva persona".[6] | Frei Miguel de Salas indicaba a importancia do Castelo de Mequinenza xa que " a un príncipe tan grande non se lle daría Palacio que non fose proporcionado á grandeza e soberanía da súa persoa " . [ 1 ] |
El Castell de Mequinensa va patir diversos embats al començament de segle XIX amb la Guerra del Francès i la invasió napoleònica. | O Castelo de Mequinenza sufriu diversos embates ao comezo de século XIX coa Guerra da Independencia e a invasión napoleónica . |
En aquell moment, Madoz destaca que la població va formar "companyies senceres amb la seva joventut que es trobaven en els memorables llocs de Saragossa". | Naquel momento , Madoz destaca que a poboación formou " compañías enteiras coa súa mocidade que se achaban nos memorables sitios de Zaragoza " . |
Els francesos, després d'haver pres Lleida van voler fer el mateix amb Mequinensa la possessió del qual anhelaven per considerar-la la "clau estratègica de l'Ebre" i estar situada en una altura dominant sobre la desembocadura dels tres rius. | Os franceses , despois de tomar Lérida quixeron facer o mesmo con Mequinenza cuxa posesión ansiaban por considerala a " chave estratéxica do Ebro " e estar situada nunha altura dominante sobre a desembocadura dos tres ríos. O mariscal Suchet , que mandaba naquela zona encomendou ao xeneral Musnier aquela misión . |
El mariscal Suchet, que manava en aquella zona va encomanar al general Musnier aquella missió. | Pero Mequinenza e o seu castelo resistiron heroicamente durante tres embates acometidos polo exército francés durante o ano 1808 . |
Però Mequinensa i el seu castell van resistir heroicament durant tres embats empresos per l'exèrcit francès durant l'any 1808. | O ataque renovouse en xuño de 1809 novamente con derrota francesa. Musnier , vendo que a operación era moi difícil pola situación estratéxica defensiva do castelo decidiu que abriría un camiño desde Torrente de Cinca que conduciría até o poñente de Mequinenza paira facer chegar aos seus homes e a súa artillaría ao cast... |
Musnier, veient que l'operació era molt difícil per la situació estratègica defensiva del castell va decidir que obriria un camí des de Torrent de Cinca que conduiria fins al ponent de Mequinensa per fer arribar als seus homes i la seva artilleria al castell. | A dura operación puxo púxose en marcha o 15 de maio de 1810 e alargouse até o primeiro de xuño , tempo no cal os franceses ocuparon as posicións máis importantes a beiras do Ebro e do Segre. O Castelo achábase nese momento defendido por 1.200 homes ao mando do coronel Carbón. Na noite do 2 ao 3 de xuño abriuse a brecha... |
La dura operació va posar-se en marxa el 15 de maig de 1810 i es va allargar fins al primer de juny, temps en el qual els francesos van ocupar les posicions més importants a la vora de l'Ebre i del Segre. | Tres días despois , destruídas as principais defensas do castelo e sen abrigo algún , a guarnición española rendeuse , quedando prisioneira de guerra. A conquista do Castelo de Mequinenza supuxo una das grandes vitorias no val do Ebro , polo que debido á súa gran importancia decidiron inscribila no Arco do Triunfo de P... |
Després de la rendició francesa, va mantenir guarnició durant el segle XIX i es va veure afectat per nous avatars polítics i militars que van succeir en la història d'Espanya i especialment durant les guerres carlines. | En 1816 hai constancia dunha R.Ou. ditada polo rei Fernando VII con data de 31 de maio de 1816 que expón que a vila de Mequinenza solicita ao rei pola baixo o seu real dominio. O día 10 de xaneiro de 1819 o corrixidor da cidade de Fraga pasou ás Casas do Concello e á súa Sala Capitular paira facer cumprir a Real Orde a... |
Ja havia perdut ja la seva posició de palau residencial dels Montcada i els Marquesos d'Aitona i les seves dependències s'havien adaptat a les necessitats de la guerra incloent nous dormitoris, la residència del governador, magatzems d'artilleria, magatzems de fortificació, calabossos, dormitoris d'artillers, forn de p... | O Duque de Medinaceli , anterior propietario , esixiu á coroa diversas compensacións como dar posesión dun forno de pan de cocer , de varias dehesas , treudos , dereitos a participacións de furtas e diezmos , sinalando que o señorío sobre a vila de Mequinenza e o Castelo non pertencían máis que á Coroa. O Castelo de Me... |
En origen el castell s'ha identificat amb la fortalesa musulmana descrita pel cronista àrab Edridi amb el nom de Miknasa que deia d'ella que era "petita, de fort aspecte i es troba a les fronteres de l'Àndalus".[2] | En orixe o castelo identificouse coa fortaleza musulmá descrita polo cronista árabe Edridi co nome de Miknasa que dicía dela que era “ pequena , de forte aspecto e áchase nas fronteiras do Andalus ” . |
Alfons II d'Aragó va cedir a Ermengol VII d'Urgell el 1192 la vila de Mequinensa i el castell, passant a partir del segle XIII a domini de la família Montcada que el 1581 va rebre el títol de marquesat d'Aitona i el 1722, per extinció de la seva línia directa, els seus senyorius van recaure en el ducat de Medinaceli.[3... | Afonso II de Aragón cedeu a Armengol VII de Urgel en 1192 a vila de Mequinenza e o castelo , pasando a partir do século XIII a dominio da familia Moncadas que en 1581 recibiu o título de marquesado de Aytona e en 1722 , por extinción da súa liña directa , os seus señoríos recaeron no ducado de Medinaceli. [ 1 ] |
Durant la rebel·lió catalana contra Felip IV fou una fortalesa de primera línia on pogué refugiar-se l'exèrcit reial, derrotat pel franc-català de Charcot (1644). | Durante a rebelión catalana contra Felipe IV foi una fortaleza de primeira liña onde puido refuxiarse o exército real , derrotado polo franco-catalán de Charcot ( 1644 ) . |
En la guerra de la Independència espanyola el castell va ser atacat per tropes franceses al llarg de 1808 i 1809 i va capitular davant el general Suchet després d'una llarga lluita en 1810. | Na guerra da Independencia española o castelo foi atacado por tropas francesas ao longo de 1808 e 1809 e capituló ante o xeneral Suchet tras unha longa loita en 1810 . |
El nom de Mequinensa apareix a l'Arc de Triomf de la plaça L'Etoile i figura entre els noms de les places fortes: Nàpols, Plaisance, Madrid i Mequinensa. | O nome de Mequinenza aparece no Arco de Triunfo da praza L’Etoile e figura entre os nomes das prazas fortes : Nápoles , Plaisance , Madrid e Mequinenza . |
El 1816 el rei Ferran VII va reincorporar Mequinensa i el seu castell a la Corona com a aquarterament militar. | En 1816 o rei Fernando VII reincorporou Mequinenza e o seu castelo á Coroa como acuartelamento militar . |
Després de la guerra civil, el 1939, el castell va quedar sense guarnició i es va abandonar. | Tras a guerra civil , en 1939 , o castelo quedou sen guarnición e abandonouse . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.