Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
L'Ollaparo o Allaparo és un ésser mitològic gallec. | O Olláparo ou Alláparo é un ser mitolóxico galego . |
És una espècie de gegant antropòfag que només té un ull enmig del front, groller i ferotge, molt salvatge i voraç, gran golafre, que viu a les cavernes als boscos i a les muntanyes, sobretot a les muntanyes de Lugo i Ourense. | É unha especie de xigante antropófago que só ten un ollo no medio da fronte , brután e feroz , moi salvaxe e voraz , gran comellón , que vive nas cavernas nos bosques e nos montes , sobre todo nas montañas de Lugo e Ourense . |
De vegades l'ollàpar té dos ulls, un al front i un altre al clatell. | Ás veces o olláparo ten dous ollos , un na fronte e outro na caluga . |
Les seves dones, són encara pitjors que ells.[1] | As súas mulleres , son aínda peores ca eles. [ 1 ] |
S'assembla als ciclops clàssics, o els fomorians de la mitologia irlandesa, (també amb dos ulls situats de la mateixa manera), sent el més famós Balar. | Aseméllase ós ciclopes clásicos , ou os Fomoré da mitoloxía irlandesa , ( tamén con dous ollos situados do mesmo xeito ) , sendo o máis famoso Balar . |
L'ull del darrere de Balar era terrible, ja que provocava mal d'ull i pot comparar-se amb Medusa. | O ollo traseiro de Balar era terrible , pois provocaba mal de ollo e pode compararse con Medusa . |
Visiones va ser un programa cultural de la TVG que es va emetre en la temporada 1987-1988. | Visións foi un un programa cultural da TVG que se emitiu na tempada 1987-1988 . |
Xoán, o la variant Xan (2), (femení Xoana) és un nom de pia masculí en gallec.[1] Ve de l'hebraic <unk> (Y<unk>nnān), que vol dir 'El fidel a Déu'. | Xoán , ou a variante [ 1 ] Xan [ 2 ] , ( feminino Xoana ) é un nome de pía masculino en galego. Vén do hebraico יוחנן ( Yôḥānnān ) , que quere dicir ' O fidel a Deus ' . Do hebraico orixinario pasou a outras linguas . |
De l'hebraic originari va passar a altres llengües. | Ιωάννης ( Ioannis ) é a versión de Yôḥānnān que pasou ao grego . |
<unk> (Ioannis) és la versió de Y<unk>nnān que va passar al grec. | De aí evoluíu até chegar ao galego-portugués : Iohanne > Johan e de aí ao galego moderno Xoham > Xoán , de feminino : Xoana . |
Xan era un diminutiu comú a Galícia fa poc temps com demostra la toponímia i la llengua oral: ser un Xan, Xan d'Outeiro. | Xan era un diminutivo común en Galiza hai pouco tempo como demostra a toponimia e a lingua oral : ser un Xan , Xan de Outeiro [ 3 ] . |
La forma Xohán (femení Xohana), va ser molt usada per molts intel·lectuals gallecs des del ressorgiment. | A forma Xohán ( feminino Xohana ) , foi moi usada por moitos intelectuais galegos dende o Rexurdimento . |
Dilluns i dimarts són dos dies. | Lus e martes son dous días , |
Dilluns marxa, dimarts arriba, | Lus marcha , martes chega , |
Parlamento és un programa de la Televisió de Galícia que es realitza ininterrompudament des dels començaments de l'emissió del canal, constituint un dels programes més antics en emissió. | Parlamento é un programa da Televisión de Galicia que se vén realizando ininterrompidamente desde os comezos da emisión da canle , constituíndo un dos programas máis antigos en emisión . |
És un programa dels serveis informatius que es dedica a la informar de les activitats del Parlament de Galícia i els seus diputats. | É un programa dos servizos informativos que se dedica á informar da actividades do Parlamento de Galicia e os seus deputados . |
Parlament ( programa de TVG ) | Parlamento ( programa da TVG ) |
Xosé Ramón Barreiro Fernández, nascut a Ribeira el 2 de desembre de 1936, és un historiador gallec i va ser el president de la Reial Acadèmia Gallega entre 2001 i 2009. | Xosé Ramón Barreiro Fernández , nado en Ribeira o 2 de decembro de 1936 , é un historiador galego e foi o presidente da Real Academia Galega entre 2001 e 2009 . |
Es llicencià i es doctorà en Dret Canònic per la Universitat Gregoriana de Roma. | Licenciouse e doutorouse en Dereito Canónico pola Universidade Gregoriana de Roma . |
El 1974 va obtenir la llicenciatura en Filosofia i Lletres, amb premi extraordinari. | En 1974 obtivo a licenciatura en Filosofía e Letras , con premio extraordinario . |
Es va doctorar en història per la Universitat de Santiago de Compostel·la amb la tesi: El campesino gallego en el siglo XIX: economía y sociedad i és catedràtic d'Història Contemporània de Galícia a la mateixa universitat. | Doutorouse en Historia pola Universidade de Santiago de Compostela coa tese O campesino galego no século XIX : economía e sociedade e é catedrático de Historia Contemporánea de Galicia na mesma universidade . |
Va ser degà de la Facultat de Geografia i Història. | Foi decano da Facultade de Xeografía e Historia . |
Des del 20 de desembre de 2001 fins al 23 de gener de 2010 va ser president de la Reial Acadèmia Gallega, substituint Francisco Fernández del Riego.[1] | Desde o 20 de decembro de 2001 até o 23 de xaneiro de 2010 foi presidente da Real Academia Galega , substituíndo a Francisco Fernández del Riego. [ 1 ] |
Entre les seves aportacions al camp jurídic destaquen, entre altres, L'origen litúrgic del Dret Canònic o L'estabilitat del benefici, mentre que la seva obra històrica es reparteix en nombrosos llibres i estudis. | Entre as súas achegas ao campo xurídico destacan , entre outras , El origen litúrgico del Derecho Canónico ou La estabilidad del beneficio mentres que a súa obra histórica repártese en numerosos libros e estudos . |
Barreiro Fernández va participar en diversos congressos nacionals i internacionals, dirigint els organitzats sobre Estudios Jacobeos (1970), Rosalía de Castro (1985) i Otero Pedrayo (1988). | Barreiro Fernández participou en diversos congresos nacionais e internacionais , dirixindo os organizados sobre Estudos Xacobeos ( 1970 ) , Rosalía de Castro ( 1985 ) e Otero Pedrayo ( 1988 ) . |
Els seus treballs de recerca se centren sobretot en la història contemporània de Galícia i estan recollits en articles i obres publicades en castellà i en gallec. | Os seus traballos de investigación céntranse sobre todo na historia contemporánea de Galiza e están recollidos en artigos e obras publicadas en castelán e en galego . |
Destaquen: Él carlismo gallego (1976), Historia Contemporánea de Galicia (1981), obra per la qual va rebre el Premi de la Crítica el 1982, La imprenta en Galicia (1982), Historia de la imprenta en Galicia (1990) o els quatre volums dedicats als segles XIX i XX que va publicar dins del projecte editorial Galicia (1991). | Destacan : El carlismo gallego ( 1976 ) , Historia Contemporánea de Galicia ( 1981 ) , obra pola que recibiu o Premio da Crítica 1982 , La imprenta en Galicia ( 1982 ) , Historia de la imprenta en Galicia ( 1990 ) ou os catro volumes dedicados ós séculos XIX e XX que publicou dentro do proxecto editorial Galicia ( 1991... |
A més del Premi de la Crítica amb el qual va ser guardonat el 1982, Barreiro Fernández va rebre el Premi Televisió Espanyola a Galícia (1988). | Ademais do Premio da Crítica co que foi galardoado en 1982 , Barreiro Fernández recibiu o Premio Televisión Española en Galicia ( 1988 ) . |
És membre de l'Instituto de Estudios Gallegos Padre Sarmiento, del Centro de Estudios Jacobeos, de l'Instituto José Cornide, del Seminario de Estudios Gallegos i del Consello da Cultura Galega. | É membro do Instituto de Estudios Galegos Padre Sarmiento , do Centro de Estudios Xacobeos , do Instituto José Cornide , do Seminario de Estudios Galegos e do Consello da Cultura Galega . |
Els valurs o balurs designen una comunitat, tribu o secta que va habitar a la Terra de Valura, a la Terra Chá, i que exercia de sacerdots, curanderos i bruixots. | Os valuros ou baluros designan unha comunidade , tribo ou seita que habitou na Terra de Valura , na Terra Chá , [ cando ? ] e que exercía de sacerdotes , curandeiros e feiticeiros . |
Van viure als afores de la llacuna de Santa Cristina, a Cospeito, i la seva capital era Beria. | Viviron nos arredores da lagoa de Santa Cristina , en Cospeito , e a súa capital era Beria . |
També van viatjar per la resta del país i van fundar nombroses Baloiras.[1] | Tamén viaxaron polo resto do país e fundaron numerosas Baloiras. [ 1 ] |
El terme ofereix problemes pel que fa a la seva grafia ja que no hi ha cap diccionari actual que reculli aquesta entrada. | O termo ofrece problemas en canto á súa grafía xa que non hai ningún dicionario actual que recolla esta entrada . |
Només en el Diccionario gallego-castellano de Xosé Luis Franco Grande (1968-1972) apareix baluro definit com a "brujo, hechicero que a la vez oficiaba de médico, sacerdote, milagroso y profeta" i valuro-la com a "usurero", que presta amb usura. | Só no Diccionario galego-castelán de Xosé Luís Franco Grande ( 1968-1972 ) aparece baluro definido como " brujo , hechicero que a la vez oficiaba de médico , sacerdote , milagreiro y profeta " e valuro-a como " usurero , que presta con usura . |
Es diu dels habitants de la Terra Chá, que també es llegeix crida chairegos ". | Dícese de los habitantes de la Terra Chá , que también se les llama chairegos " . |
En alguns altres diccionaris es diu que "estar com un baluro" és estar gruixut. | Nalgúns outros dicionarios dise que " estar coma un baluro " é estar groso . |
En 1750 va donar Cartes Pastorals contra ells i són citats en el paràgraf 12 de les Constitucions que va donar a l'Església de Tui seu bisbe Fr. | En 1750 deu Cartas Pastorais contra eles o Bispo de Mondoñedo e son citados no parágrafo 12 das Constituciones que deu á Igrexa de Tui o seu bispo Fr . |
Juan de Villamar l'any 1665 en aquests tenérmelos : " Desitjant al viu ocórrer als gravisimos danys que en llanes ànimes senzilles ocasionen els questores que ell vulgo crida Baluros , ja amb predicació de miracles , revelacions , profecies , promeses és indulgències fingides , oracions i exorcismes supersticiosos , ja... | Juan de Villamar no ano 1665 nestes termos : " Deseando vivamente ocurrir a los gravisimos daños que en las almas sencillas ocasionan los questores que el vulgo llama Baluros , ya con predicación de milagros , revelaciones , profecías , promesas é indulgencias fingidas , oraciones y exorcismos supersticiosos , ya con e... |
Els operadors argumentatius són uns dels marcadors del discurs juntament amb els estruturadors de la informació, connectors, reformuladors, i marcadors conversacionals. | Os Operadores argumentativos son uns dos marcadores do discurso xunto cos estruturadores da información , conectores , reformuladores , e marcadores conversacionais . |
S'anomenen així aquells marcadors que pel seu significat condicionen les possibilitats argumentatives del membre del discurs en què s'inclouen, però sense relacionar-lo amb un altre membre anterior”. | Chámanse así aqueles marcadores que polo seu significado condicionan as posibilidades argumentativas do membro do discurso en que se inclúen , pero sen relacionalo con outro membro anterior " . |
Antonio Odriozola Pietas, nascut a Gasteiz l'1 de juny de 1911 i difunt a Pontevedra el 7 de desembre de 1987,[1] va ser un bibliògraf, investigador i erudit basc. | Antonio Odriozola Pietas , nado en Gasteiz o 1 de xuño de 1911 e finado en Pontevedra o 7 de decembro de 1987 [ 1 ] , foi un bibliógrafo , investigador e erudito vasco . |
Pazo de la Carballeira de Gandarón, seu de la Missió Biològica de Galícia. | Pazo da Carballeira de Gandarón , sede da Misión Biolóxica de Galicia . |
Fill de Victoriano Odriozola Egaña, director de la Granja Modelo de Gasteiz. | Fillo de Victoriano Odriozola Egaña , director da Granja Modelo de Gasteiz . |
Va fer el Batxillerat a Gasteiz i va estudiar Dret a Valladolid, Madrid i Santiago de Compostel·la. | Fixo o Bacharelato en Gasteiz e estudou Dereito en Valladolid , Madrid e Santiago de Compostela . |
Després de la guerra civil comença a centrar-se en la bibliofília. | Despois da guerra civil empeza a centrarse na bibliofilia . |
El 1964 es va establir a Pontevedra. | En 1964 estableceuse en Pontevedra . |
Va ser bibliotecari de la Missió Biològica de Galícia fins a la seva jubilació en 1981. | Foi bibliotecario da Misión Biolóxica de Galicia ata a súa xubilación en 1981 . |
Va col·laborar a Faro de Vigo i a la Revista del Museo de Pontevedra. | Colaborou en Faro de Vigo e na Revista do Museo de Pontevedra . |
Estava casat amb Dolores Casalderrey Blanco i no va tenir descendència. | Estaba casado con Dolores Casalderrey Blanco e non tivo descendencia . |
Alguns problemes bibliogràfics que plantegen les obres de Nebrija (1945). | Algunos problemas bibliográficos que plantean las obras de Nebrija ( 1945 ) . |
Vigo en su historia (1980) juntament amb Fernando Acuña, J. M. Álvarez Blázquez, Álvaro Cunqueiro, Antonio Meijide et alii. | Vigo en su historia ( 1980 ) xunto con Fernando Acuña , J. M. Álvarez Blázquez , Álvaro Cunqueiro , Antonio Meijide et alii . |
Las imprentas de Pontevedra en el siglo XIX (1989). | Las imprentas de Pontevedra en el siglo XIX ( 1989 ) . |
Cada capítol durava trenta minuts en els quals s'incloïen diferents esquetxos. | Cada capítulo duraba trinta minutos nos que se incluían diferentes sketchs . |
El programa tractava tant la crítica social, la paròdia o l'humor polític. | O programa trataba tanto a crítica social , a parodia ou o humor político . |
Carlos Aires Antón Cancelas - Narrador de " Lopo " ( veu ) Manuel Cortés Paco Lodeiro - Paco Lodeiro Víctor Mosqueira - Uxía Piti Sanz - Roi Los Tonechos - Los Tonechos | Carlos Ares Antón Cancelas - Narrador de " Lopo " ( voz ) Manuel Cortés Paco Lodeiro - Paco Lodeiro Víctor Mosqueira - Uxía Piti Sanz - Roi Os Tonechos - Os Tonechos |
Joaquín Yáñez Rodríguez, nascut a Vigo el 20 d'agost de 1814 i mort el 5 de setembre de 1892, va ser un advocat, periodista, historiador, empresari i polític gallec, alcalde de Vigo i president de la Diputació Provincial de Pontevedra.[1] | Joaquín Yáñez Rodríguez , nado en Vigo o 20 de agosto de 1814 e finado o 5 de setembro de 1892 , [ 1 ] foi un avogado , xornalista , historiador , empresario e político galego , alcalde de Vigo e presidente da Deputación Provincial de Pontevedra . |
Propietari d'una fàbrica de pastes anomenada «Las Victorias», situada a Alcabre, formà part en 1853 de la primera redacció de Faro de Vigo, juntament amb José Carvajal Pereira, Vicente Coca, Nicolás Taboada Leal, Basilio Besada i José María Posada y Pereira.[2] Aquell mateix any escrigué un Análisis histórico de la Rec... | Propietario dunha fábrica de pastas chamada “ Las Victorias ” , situada en Alcabre , formou parte en 1853 da primeira redacción de Faro de Vigo , xunto con José Carvajal Pereira , Vicente Coca , Nicolás Taboada Leal , Basilio Besada e José María Posada y Pereira. [ 2 ] Ese mesmo ano escribiu un Análisis histórico de la... |
En el seu mandat es va fer el moll de ferro del Port de Vigo. | No seu mandato fíxose o peirao de ferro do Porto de Vigo . |
1979-1991 , Manoel Soto , viatjant de comerç , Orense . | 1979-1991 , Manoel Soto , viaxante de comercio , ourensán . |
2003: Ventura Pérez Marino, jutge de Vigo. | 2003 , Ventura Pérez Mariño , xuíz vigués . |
2003-2007, Corina Porro, infermera natural de Ferrol. | 2003-2007 , Corina Porro , enfermeira natural de Ferrol . |
Des de 2007, Abel Caballero, economista natural de Ponteareas. | Dende 2007 , Abel Caballero , economista natural de Ponteareas . |
Això és un llistat dels alcaldes de Vigo . | Esta é unha listaxe incompleta dos alcaldes de Vigo. Dúas mulleres están entre eles . |
També van ser alcaldes en aquesta època Nazario Eguía; Francisco Rodríguez Arias i Matías Díaz Prado. | Tamén foron alcaldes nesta época Nazario Eguía ; Francisco Rodríguez Arias ou Matías Díaz Prado . |
Va participar el març de 1809 en la reconquesta de Vigo. | Participou en marzo de 1809 na reconquista de Vigo . |
Portat per Joaquín Ternero Montenegro (que després seria comte de Vigo) i amb el permís del Marquès de llana Romana, va ser nomenat General Cap, manant més de 40.000 soldats. | Traído por Joaquín Tenreiro Montenegro ( que logo sería conde de Vigo ) e co permiso do Marqués de la Romana , foi nomeado Xeneral Xefe , mandando máis de 40.000 soldados . |
Placa a la Plaça d'Almeida, al casc vell viguès. | Placa na Praza de Almeida , no casco vello vigués . |
L'ajuntament de Vigo li va dedicar el nom d'una de les places més antigues del nucli antic, abans anomenada Plaça Vella i Plaça de les Cebes, entre el Carrer Reial i el Carrer Méndez Núñez, on hi ha la Casa Torre de Ceta i Arines, seu de l'Institut Camões.[2][3] | O concello de Vigo adicoulle o nome dunha das prazas máis antigas do casco vello , [ 2 ] antes chamada Praza Vella e Praza das Cebolas , entre a Rúa Real e a Rúa Méndez Núñez , onde está a Casa Torre de Ceta e Arines , sede do Instituto Camões. [ 3 ] |
Carrer de la Reconquesta. | Rúa Reconquista . |
El Carrer Reconquesta és un carrer de la Ciutat Olívica que deu el seu nom, des de maig de 1882, a la commemoració de l'expulsió de l'exèrcit francès, el 28 de març de 1809, per part dels viguesos. | A Rúa Reconquista é unha rúa da Cidade Olívica que debe o seu nome , dende maio de 1882 , á conmemoración da expulsión do exercito francés , o 28 de marzo de 1809 , por parte dos vigueses. Liga a rúa Policarpo Sanz coa Praza de Compostela . |
És curta, d'uns 150 metres d'ample i entre 13 i 15 metres d'ample. | É curta , duns 150 metros de largo e entre 13 e 15 metros de ancho . |
Inclinada i formada per quatre pomes, dues a cada costat. | Inclinada e formada por catro mazás , dúas a cada lado . |
De sentit únic ascendent per al trànsit rodat. | De sentido único ascendente para o tráfico rodado . |
Acaba al carrer Policarpo Sanz. | Remata na rúa Policarpo Sanz . |
A la cantonada oest, ocupant tot el quinteiro, s'alça el Teatre García Barbón, de 1927, obra també de Palaus i set del Centre Cultural Caixanova. | Na esquina oeste , ocupando todo o quinteiro , érguese o Teatro García Barbón , de 1927 , obra tamén de Palacios e sede do Centro Cultural Caixanova . |
En l'est es troba la Casa de les Arts, seu de la Fundació Laxeiro i l'Arxiu Pacheco. | Na leste atópase a Casa das Artes , sede da Fundación Laxeiro e o Arquivo Pacheco . |
Marta Ortega Pérez, nascuda a la Corunya el 1983, és una empresària gallega, vicepresidenta de dues societats del grup Inditex. | Marta Ortega Pérez , nada na Coruña en 1983 , é unha empresaria galega , vicepresidenta de dúas sociedades do grupo Inditex . |
Filla d'Amancio Ortega, va estudiar Empresarials a la Universitat de la Corunya i ho va completar amb estudis a l'European Business School de Londres. | Filla de Amancio Ortega , estudou Empresariais na Universidade da Coruña e completouno con estudos na European Business School de Londres . |
El 2006 va ser designada vicepresidenta de les societats Gartler i Partler, que controlen el 50,01% i el 9,3% del grup tèxtil Inditex. | En 2006 foi designada vicepresidenta das sociedades Gartler e Partler , que controlan o 50,01 % e o 9,3 % do grupo téxtil Inditex . |
El president d'aquestes dues firmes és el seu pare. | O presidente desas dúas firmas é o seu pai . |
Gran aficionada a l'equitació, ha competit en proves de caràcter internacional. | Grande afeccionada á equitación , ten competido en probas de carácter internacional . |
El seu marit és el també genet internacional espanyol Sergio Álvarez Moya, del qual es va separar. | O seu marido é o tamén xinete internacional español Sergio Álvarez Moya , do que se separou . |
Anteriorment havia estat el seu marit el també genet Gonzalo Cabeza.[1]. | Anteriormente fora o seu mozo o tamén xinete Gonzalo Testa [ 1 ] . |
Sabela Arán Román, nascuda a Santiago de Compostel·la el 1987, és una actriu gallega.[1] | Sabela Arán Román , nada en Santiago de Compostela en 1987 , é unha actriz galega. [ 1 ] |
El PALEXCO a la Corunya | O PALEXCO da Coruña . |
El llargmetratge Los fenómenos, dirigida per Alfonso Zarauza, es va fer amb els guardons més importants, entre ells el de millor film, millor director i millor guió, així com el de millor actriu secundària per a Alegría Sola. | A longametraxe Os fenómenos , dirixida por Alfonso Zarauza , fíxose cos galardóns máis importantes , entre eles o de mellor filme , mellor director e mellor guión , así como o de mellor actriz secundaria para Ledicia Sola . |
D'altra banda, La gresca, que era candidat a 16 premis, va aconseguir sis premis, entre ells la major part de les categories tècniques: direcció d'art, direcció de fotografia, música original, disseny de vestuari, maquillatge i pentinat. | Por outra banda , A esmorga , que era candidato a 16 premios , conseguiu seis premios , entre eles a maior parte das categorías técnicas : dirección de arte , dirección de fotografía , música orixinal , deseño de vestiario , maquillaxe e peiteado . |
A més, va portar el premi al millor actor per a Antonio Durán "Morris", que també va guanyar el de millor actor secundari, pel seu paper en la minisèrie Còdex. | Ademais , levou o premio ó mellor actor para Antonio Durán " Morris " , que tamén gañou o de mellor actor secundario , polo seu papel na miniserie Códice . |
Schimbare, va aconseguir els guardons de millor direcció de producció i millor so. | Schimbare , conseguiu os galardóns de mellor dirección de produción e mellor son . |
Mabel Rivera es va fer amb el premi a la millor actriu protagonista per Pazo de Familia. | Mabel Rivera fíxose co premio á mellor actriz protagonista por Pazo de Familia . |
El guardó a la millor sèrie de televisió va ser per a Serramoura. | O galardón á mellor serie de televisión foi para Serramoura , sendo o único premio que conseguir entre as nove candidaturas ás que optaba . |
Alegría Sola, millor actriu secundària. | Ledicia Sola , Mellor actriz secundaria . |
Els Premis Maestro Mateo 2013 van guardonar les produccions audiovisuals de Galícia de 2013 i es va celebrar el 12 d'abril de 2014. | Os Premios Mestre Mateo 2013 galardoaron as producións audiovisuais de Galicia de 2013 e celebrouse o 12 de abril de 2014 . |
Durant la cerimònia, l'Acadèmia Gallega de l'Audiovisual va presentar els Premis Maestro Mateo en 26 categories. | Durante a cerimonia , a Academia Galega do Audiovisual presentou os Premios Mestre Mateo en 26 categorías . |
La cerimònia es va celebrar al PALEXCO de la Corunya. | A cerimonia celebrouse no PALEXCO de A Coruña . |
El llargmetratge Somos gente honrada estava nominada a 13 premis. | A longametraxe Somos xente honrada estaba nomeada a 13 premios . |
La següent producció en nombre de candidatures és la sèrie de televisió Era visto!, que estava nomenada en 9 candidatures. | A seguinte produción en número de candidaturas é a serie de televisión Era visto ! , que estaba nomeada en 9 candidaturas . |
El segueix la sèrie televisiva Luci amb 8 candidatures, la minisèrie de televisió Salazón amb set i Inevitable amb sis categories. | Síguelle a serie televisiva Luci con 8 candidaturas , a miniserie de televisión Salgadura con sete e Inevitable con seis categorías . |
El seu editor va ser Bieito Contento Cabido i els directors Xosé Antonio Perozo Ruiz i el mateix Bieito Ledo.[3] | O seu editor foi Bieito Ledo Cabido e os directores Xosé Antonio Perozo Ruiz e o propio Bieito Ledo. [ 3 ] |
A més, la llista de col·laboradors té 514 noms. | Amais , a lista de colaboradores ten 514 nomes . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.