Search is not available for this dataset
ca
stringlengths
3
1.79k
gl
stringlengths
4
734
Bembibre (Vall del Dubra)
Bembibre , Val do Dubra
Xabier Deive, nascut a Narón el 14 de maig de 1970, és un actor gallec que compta amb una àmplia experiència interpretativa.
Xabier Deive , nado en Narón o 14 de maio de 1970 , é un actor galego que conta cunha ampla experiencia interpretativa .
El menor de los males (2007), d'Antonio Hernández.
O menor dos males ( 2007 ) , de Antonio Hernández .
LaMercería (Ana Rivero, 2000).
La Mercería ( Ana Rivero , 2000 ) .
La Subela (Luis Avilés, 2002).
A Subela ( Luis Avilés , 2002 ) .
El último trago (Olaia Piñeiro, 2003).
O derradeiro grolo ( Olaia Piñeiro , 2003 ) .
Llops (Dani de llana Torre, 2004).
Lobos ( Dani de la Torre , 2004 ) .
Mártires (Marcos Nine i Xosé Zapata, 2005).
Mártires ( Marcos Nine e Xosé Zapata , 2005 ) .
Buen viaje (Carlos Alonso Veloso, 2005).
Boa viaxe ( Carlos Alonso Veloso , 2005 ) .
Servei a domicili (Jorge Saavedra, 2005).
Servizo a domicilio ( Jorge Saavedra , 2005 ) .
Buenos días (Dani de Lana Torre, 2006).
Bos días ( Dani de la Torre , 2006 ) .
En els Premis Mestre Mateo 2014, Serramoura va estar nomenat en 9 premis en 8 categories, resultant guanyador en el premi a la millor sèrie de televisió.
Nos Premios Mestre Mateo de 2014 , Serramoura estivo nomeado en 9 premios en 8 categorías , resultando gañador no premio á mellor serie de televisión .
Any Categoria Receptor Resultat 2014 Millor sèrie de televisió Veu Audiovisual per TVG Guanyador Millor director Miguel Conde i Jorge Saavedra Nomenats Millor actriu Lucía Regueiro Nominada Millor actor secundari Antonio Mourelos Nominada Monti Castiñeiras Nomenat Millor guió Alberto Guntín, Víctor Sierra i Xosé Morale...
Ano Categoría Receptor Resultado 2014 Mellor serie de televisión Voz Audiovisual para TVG Gañador Mellor director Miguel Conde e Jorge Saavedra Nomeados Mellor actriz Lucía Regueiro Nomeada Mellor actor secundario Antonio Mourelos Nomeada Monti Castiñeiras Nomeado Mellor guión Alberto Guntín , Víctor Sierra e Xosé Mora...
A Serramoura, un petit llogaret fictici que viu de l'explotació de fusta, Mónica Triáns (Sara Casasnovas) apareix morta enmig de la muntanya amb clars signes de tractar-se d'un assassinat violent.
En Serramoura , unha pequena aldea ficticia que vive da explotación madeireira , Mónica Triáns ( Sara Casasnovas ) aparece morta no medio do monte con claros signos de se tratar dun asasinato violento .
Després de l'homicidi, és enviat a la vila Diego Bazán (Mighello Blanco), que juntament amb la sergent local Marga Neira (Lucía Regueiro), intentaran trobar la solució del cas.
Perante o homicidio , é enviado á vila Diego Bazán ( Mighello Blanco ) , que xunto coa sarxento local Marga Neira ( Lucía Regueiro ) , tentarán dar coa solución do caso .
No obstant això, la idiosincràsia del poble, el conflicte d'interessos entre les dues principals famílies, els Soutelo i els Fiúza, que lluitaran pel control de la serradora, i els secrets que tots els habitants del poble guarden, faran de la resolució del cas una tasca complicada.
Porén , a idiosincrasia do pobo , o conflito de intereses entre as dúas principais familias , os Soutelo e os Fiúza , que pelexarán polo control do serradoiro , e os segredos que todos os habitantes do pobo gardan , farán da resolución do caso unha tarefa complicada .
Sergent Marga Neira (Lucía Regueiro).
Sarxento Marga Neira ( Lucía Regueiro ) .
Sergent Diego Bazán (Miguel Ángel Blanco).
Sarxento Diego Bazán ( Miguel Ángel Blanco ) .
Tinent Tomás Penedo (Alfonso Agra).
Tenente Tomás Penedo ( Alfonso Agra ) .
Abans d'arribar a Serramoura va estar a Barcelona.
Antes de chegar a Serramoura estivo en Barcelona .
Enrique Barcedo (Miguel Canalejo).
Axente Enrique Barcedo ( Miguel Canalejo ) .
Germana de la inspectora Marga Neira i administrativa de la serradora dels Soutelo.
Irmá da inspectora Marga Neira e administrativa do serradoiro dos Soutelo .
Va estar casada amb Pancho i té un fill de Gonzalo Soutelo.
Estivo casada con Pancho e ten un fillo de Gonzalo Soutelo .
Doña Teresa (Uxía Blanco).
Dona Teresa ( Uxía Blanco ) .
Mare de Gonzalo Soutelo.
Nai de Gonzalo Soutelo .
Pare de Romà i cacic de Serramoura, amo de la major part dels terrenys, empreses i propietats del poble.
Pai de Román e cacique de Serramoura , dono da meirande parte dos terreos , empresas e propiedades do pobo .
Román Fiúza (Chechu Salado).
Román Fiúza ( Chechu Salgado ) .
Fill dels Fiúza.
Fillo dos Fiúza .
És soci d'un hivernacle i manté una relació amb l'Àlex.
É socio dun invernadoiro e mantén unha relación con Álex .
Dona d'Evaristo Fiúza i madrastra de Román Fiúza.
Muller de Evaristo Fiúza e madrastra de Román Fiúza .
Advocat de la família Fiúza.
Avogado da familia Fiúza .
Amo del desballestament, puticlub (encoberta) i mig soci de la Serradora.
Dono do desguace , puticlub ( encuberta ) e medio socio do Serradoiro .
Nou metge de Serramoura i nebot carnal de Teresa.
Novo médico de Serramoura e sobriño carnal de Teresa .
Treballa a l'empresa de fusta d'Evaristo Fiúza, marit Raquel Neira i pare d'Álex.
Traballa no empresa de madeira de Evaristo Fiúza , marido Raquel Neira e pai de Álex .
Pare de Marga i Raquel Neira.
Pai de Marga e Raquel Neira .
Cambrera de la taverna d'Evaristo Fiúza.
Camareira da taberna de Evaristo Fiúza .
Peix (Andrés Giráldez).
Peixe ( Andrés Giráldez ) .
Treballador i perdonavides d'Evaristo Fiúza.
Traballador e matón de Evaristo Fiúza .
Ex-alcalde de Serramoura.
O ex-alcalde de Serramoura .
La dona de l'exalcalde.
A muller do ex-alcalde .
Personatges morts i morts de la sèrie
Personaxes mortos e idos da serie
Assassinada en el primer capítol, amb aparicions esporàdiques fins al capítol 13.
Asesinada no primeiro capítulo , con aparicións esporádicas ata o capítulo 13 .
El metge de Serramoura.
O médico de Serramoura .
Assassinat al capítol 10 per Gonzalo Soutelo.
Asesinado no capítulo 10 por Gonzalo Soutelo .
Ex-propietari de la serradora de Serramoura.
Ex-propietario do serradoiro de Serramoura .
Es va suïcidar al capítol 17.
Suicidouse no capítulo 17 .
Raúl Salzar † ( Xosé Manuel Esperante ) Tito ( Sergio Zearreta ) Andrés ( Suso Cortegoso ) Víctor ( Marcos Correa ) Félix ( Pepe Penabade ) Pedazo † ( Vicente Mohedano ) Sara ( Estíbaliz Veiga ) .
Raúl Salzar † ( Xosé Manuel Esperante ) Tito ( Sergio Zearreta ) Andrés ( Suso Cortegoso ) Víctor ( Marcos Correa ) Félix ( Pepe Penabade ) Chisco † ( Vicente Mohedano ) Sara ( Estíbaliz Veiga ) .
Germana de Llum.
Irmá de Luz .
(Capítols 12-17) Jutge Xoaquín (Chencho Campos) Pablo (Rubén Castro) Artur (Artur Trillo) Inés Carro (Mónica García).
( Capítulos 12-17 ) Xuíz Xoaquín ( Chencho Campos ) Pablo ( Rubén Castro ) Artur ( Artur Trillo ) Inés Carro ( Mónica García ) .
Sergent enviada per portar el cas del segrestador de xavales.
Sarxento enviada para levar o caso do secuestrador de rapazas .
Havia estat segrestada per Ángel Rincón.
Fora secuestrada por Anxo Rincón .
( Capítols 20-23 ) Ángel Rincón ( Fernando Dacosta ) .
( Capítulos 20-23 ) Anxo Rincón ( Fernando Dacosta ) .
El segrestador de xavales.
O secuestrador de rapazas .
Va ser assassinat per Inés Carro.
Morre asesinado por Inés Carro .
( Capítols 20-23 ) Candi ( Paulo Serantes ) ( Capítols 26-27 ) Germà de Iago .
( Capítulos 20-23 ) Candi ( Paulo Serantes ) ( Capítulos 26-27 ) Irmán de Iago .
Mor per un tret de Marga.
Morre por un disparo de Marga .
Iago (Alberto Rolán) (Capítols 26-28) Germà de Candi.
Iago ( Alberto Rolán ) ( Capítulos 26-28 ) Irmán de Candi .
Mor per un tret d'Enrique.
Morre por un disparo de Enrique .
Filla de Maria i Roc.
Filla de María e Roque .
Filla de Maria i Roc.
Filla de María e Roque .
Filla de Raquel i Pancho.
Filla de Raquel e Pancho .
Té una relació sentimental amb Román Fiuza.
Ten unha relación sentimental con Román Fiuza .
ÉS estudiant de periodisme però després de marxar a Madrid apareix assassinada en una muntanya (Capítols 1-30) Tino † Marisa (Mariana Carballal).
É estudante de periodismo pero despois de marchar a Madrid aparece asasinada nun monte ( Capítulos 1-30 ) Tino † Marisa ( Mariana Carballal ) .
La mujer de Tino.
Muller de Tino .
L'Associació de Treballadors de l'Ensenyament d'Ourense (ATEO) va ser una associació professional de mestres creada a Ourense en 1931.
A Asociación de Trabajadores de la Enseñanza de Orense ( ATEO ) foi unha asociación profesional de mestres creada en Ourense en 1931 .
Fundada el 31 de maig de 1931, posteriorment es va incorporar a la FETE (Federació Espanyola de Treballadors de l'Ensenyament).
Fundada o 31 de maio de 1931 , posteriormente incorporouse á FETE ( Federación Española de Trabajadores de la Enseñanza ) .
El primer president va ser Albino Núñez Domínguez.
O primeiro presidente foi Albino Núñez Domínguez .
El març de 1932 comença a editar la revista Escola del Treball.
En marzo de 1932 comeza a editar a revista Escuela del Trabajo .
Es va caracteritzar per la barreja de corrents galleguistes i d'esquerra republicana, però més endavant es va definir per la seva pluralitat.
Caracterizouse pola mestura de correntes galeguistas e de esquerda republicana , pero máis adiante definiuse pola súa pluralidade .
Albino Núñez va presentar la seva dimissió irrevocable al setembre de 1932, la qual cosa dóna origen a una nova etapa de la vida societària.
Albino Núñez presentou a súa dimisión irrevogable en setembro de 1932 , o que da orixe a unha nova etapa da vida societaria .
Va ser substituït en la Presidència de l'Associació per Evaristo Suárez Alberte de forma provisional, i en l'Assemblea comuna de 29 de desembre va resultar elegit Luis Soto Fernández.
Foi substituído na Presidencia da Asociación por Evaristo Suárez Alberte de forma provisional , e na Asemblea ordinaria de 29 de decembro resultou elixido Luís Soto Fernández .
El seu creixement va ser molt ràpid i en 1935 comptava amb 250 afiliats.
O seu crecemento foi moi rápido e en 1935 contaba con 250 afiliados .
Alguns dels seus membres van ser: Luis Soto, Baltasar Vázquez, Antonio Caneda Rodríguez, Rafael Alonso Rodríguez, Armando Fernández Mazas, Adolfo Rodríguez Ansias, Amadeo López Bello, Ignacio Herrero Fuentes, Celso Vila Rodríguez, José Camilo Soto Losada, José Pérez Levices, Patricio Arce Susilla, María Bouzas Pérez, L...
Algúns dos seus membros foron : Luís Soto , Baltasar Vázquez , Antonio Caneda Rodríguez , Rafael Alonso Rodríguez , Armando Fernández Mazas , Adolfo Rodríguez Ansias , Amadeo López Bello , Ignacio Herrero Fuentes , Celso Vila Rodríguez , José Camilo Soto Losada , José Pérez Levices , Patricio Arce Susilla , María Bouza...
Molts d'ells van ser també col·laboradors del periòdic La República.
Moitos deles foron tamén colaboradores do periódico La República .
Es va constituir com un fòrum on es debatien nous models educatius procurant la renovació pedagògica.
Constituíuse como un foro onde se debatían novos modelos educativos procurando a renovación pedagóxica .
Eligio Núñez Muñoz, nascut a Ourense el 1906 i difunt a Vilariño Frío (Montederramo) l'1 de novembre de 1936, va ser un mestre i polític gallec.
Eligio Núñez Muñoz , nado en Ourense en 1906 e finado en Vilariño Frío ( Montederramo ) o 1 de novembro de 1936 , foi un mestre e político galego .
Durant la Segona República fou membre de l'Associació de Treballadors de llana Enseñanza d'Ourense (ATEO) i col·laborador de la seva revista Escuela del Trabajo; l'agost de 1932 passà a ser coordinador de la publicació juntament amb Luis Soto i Manuel Luis Acuña.
Durante a Segunda República foi membro da Asociación de Trabajadores de la Enseñanza de Orense ( ATEO ) e colaborador da súa revista Escuela del Trabajo , en agosto de 1932 pasou a ser coordinador da publicación xunto con Luis Soto e Manuel Luis Acuña .
També va col·laborar en La República i Espartaco.
Tamén colaborou en La República e Espartaco .
Militant del Partit Republicà Radical Socialista, es presentà com a candidat a les eleccions a Corts de 1933.
Militante do Partido Republicano Radical Socialista , presentouse como candidato ás eleccións a Cortes de 1933 .
Amb la revolta del 18 de juliol de 1936 va ser detingut a Ourense en anar a conèixer son fill que sa dona acabava de donar la llum.
Coa sublevación do 18 de xullo de 1936 foi detido en Ourense ao ir coñecer ao seu fillo que a súa muller acababa de dar a luz .
Fou assassinat l'1 de novembre a Vilariño Frío (Montederramo) amb Jacinto Santiago, Fructuoso Manrique Martín i Aquilino Sánchez Rodríguez.
Foi asasinado o 1 de novembro en Vilariño Frío ( Montederramo ) con Jacinto Santiago , Fructuoso Manrique Martín e Aquilino Sánchez Rodríguez .
En aquest article es recull un llistat dels alcaldes d'Ourense .
Neste artigo recóllese unha listaxe incompleta dos alcaldes de Ourense .
Fins a l'any 2012 mai una dona havia estat alcaldessa d'Ourense.
Ata o ano 2012 nunca unha muller fora alcaldesa de Ourense .
José Luis Mondelo - Independents de Galícia 1991-1995.
José Luis Mondelo - Independentes de Galicia 1991-1995 .
Margarita Martín Rodríguez - PSdeG-PSOE (en funcions) 2012-2015.
Margarita Martín Rodríguez - PSdeG-PSOE ( en funcións ) 2012-2015 .
Juan María Domingo Pedrosa Vicente, nascut a Vigo el 28 de maig de 1957, és un economista i polític gallec del PPdeG.
Juan María Domingo Pedrosa Vicente , nado en Vigo o 28 de maio de 1957 , é un economista e político galego do PPdeG .
Llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials.
Licenciado en Ciencias Económicas e Empresariais .
Va ser delegat provincial de la Conselleria de Justícia, Interior i Relacions Laborals a Pontevedra (1993-1994), director general de Relacions Laborals (1994-1997), diputat al Parlament de Galícia en la V i VI legislatures (1997-2005) i secretari executiu de l'organització del PPdeG.
Foi delegado provincial da Consellería de Xustiza , Interior e Relacións Laborais en Pontevedra ( 1993-1994 ) , director xeral de Relacións Laborais ( 1994-1997 ) , deputado no Parlamento de Galicia na V e VI lexislaturas ( 1997-2005 ) e secretario executivo da organización do PPdeG .
És cap del servei de formació i col·locació de la delegació de la Junta a Vigo.
É xefe do servizo de formación e colocación da delegación da Xunta en Vigo .
Raimundo López Pol, nascut a Santiago de Compostel·la el 1877 i mort a la mateixa ciutat el 1957, va ser un polític gallec.
Raimundo López Pol , nado en Santiago de Compostela en 1877 e finado na mesma cidade en 1957 , foi un político galego .
Felipe Gil Casar, nascut el 16 d'octubre de 1877 a Santiago de Compostel·la i mort el 3 d'agost de 1953 a Vilagarcía de Arousa,[1] va ser un advocat i polític gallec.
Felipe Gil Casares , nado o 16 de outubro de 1877 en Santiago de Compostela e finado o 3 de agosto de 1953 en Vilagarcía de Arousa [ 1 ] , foi un avogado e político galego .
Luis Iglesias Iglesias, nascut a Teis, Vigo, el 2 de juliol de 1895 i difunt a Santiago de Compostel·la el 29 de desembre de 1977, va ser un científic gallec.[1]
Luís Iglesias Iglesias , nado en Teis , Vigo , o 2 de xullo de 1895 e finado en Santiago de Compostela o 29 de decembro de 1977 , [ 1 ] foi un científico galego .
Va estudiar Batxillerat a Vigo i a Madrid Ciències Naturals i Medicina.
Estudou Bacharelato en Vigo e en Madrid Ciencias Naturais e Medicina .
Es va doctorar en Ciències Naturals amb la tesi Curculiónidos de la Península Ibérica y Islas Baleares el 1918.
Doutorouse en Ciencias Naturais coa tese Curculiónidos da Península Ibérica e Islas Baleares en 1918 .
A l'any següent es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Santiago.
Ao ano seguinte licenciouse en Medicina na Universidade de Santiago .
Es va dedicar a la docència i la seva obra investigadora es va centrar, sobretot, en l'entomologia.
Dedicouse á docencia e a súa obra investigadora centrouse , sobre todo , na Entomoloxía .
Va exercir els càrrecs de degà de la Facultat de Ciències, president del Seminari d'Estudis Gallecs, del qual formava part des de 1926, i rector de la Universitat.
Desempeñou os cargos de decano da Facultade de Ciencias , presidente do Seminario de Estudos Galegos , do que formaba parte desde 1926 , e reitor da Universidade .
En 1947 va ingressar en la Reial Acadèmia Gallega amb el discurs Las especies del género Carabus en Galicia.
En 1947 ingresou na Real Academia Galega co discurso Las especies del género Carabus en Galicia .
També va col·laborar en la Historia de Galicia d'Otero Pedrayo, escrivint la part de zoologia.
Tamén colaborou na Historia de Galiza de Otero Pedrayo , escribindo a parte de Zooloxía .
El museu d'Història Natural de la USC porta el seu nom i, l'any 2014, la Reial Acadèmia Gallega de Ciències li va dedicar el Dia del Científic Gallec.
O museo de Historia Natural [ 2 ] da USC leva o seu nome e , no ano 2014 , a Real Academia Galega de Ciencias adicoulle o Día do Científico Galego .