Search is not available for this dataset
ca
stringlengths
3
1.79k
gl
stringlengths
4
734
El conjunt de les múltiples espècies que conformen aquest bosc es manifesta en el colorit sempre canviant i sorprenent amb múltiples matisos que s'accentuen a mesura que s'aproxima la tardor.
O conxunto das múltiples especies que conforman esta fraga maniféstase no colorido sempre cambiante e sorprendente con múltiples matices que se acentúan a medida que se aproxima o outono .
Podem gaudir d'aquest bosc realitzant la “Ruta de la Marronda” a la “Variant de la Marronda” GR-1.9.
Podemos gozar desta fraga realizando a “ Ruta da Marronda ” na “ Variante da Marronda ” GR-1.9 .
Una altra forma d'observar aquest bosc és des de la carretera local LU-750: aquí el bosc es precipita en vertical sobre la carretera que transcorre al llarg del riu Martín, en una vall encaixada i estreta.
Outra forma de observar este bosque é dende a estrada local LU-750 : aquí a fraga precipítase en vertical sobre a estrada que transcorre ó longo do río Martín , nun val encaixado e estreito .
Per als amants del bosc, La Marronda representa el bosc autòcton pràcticament sense alterar.
Para os amantes do bosque , A Marronda representa a fraga autóctona practicamente sen alterar .
S'assenta en les conques dels rius Martín i el seu afluent, el Souto, amb llogarets i llocs poc poblats, però d'interès per la tipologia arquitectònica d'adaptació al mitjà muntanyenc.
Aséntase nas valgadas dos ríos Martín e o seu afluente , o Souto , con aldeas e lugares pouco poboados , pero de interese pola tipoloxía arquitectónica de adaptación ao medio montañoso .
Per exemple, els hórreos quadrats o circulars amb sostres de palloza.
Por exemplo , os hórreos cadrados ou circulares con teitos de palloza .
La millor forma d'acostar-se són les carreteres locals des de la Braña i Muíña en la DL.-750 Meira-Baraja.
A mellor forma de achegarse son as estradas locais dende A Braña e Muíña na LU-750 Meira-Baralla .
El camí parteix de Fonteo i es desenvolupa entre castanyers i roures per tota la Serra del Pou, a l'ajuntament de Buida.
O camiño parte de Fonteo e desenvólvese entre castiñeiros e carballos por toda a Serra do Pozo , no concello de Baleira .
Destaca el dens bosc de la Marronda, en l'última etapa del camí.
Cómpre salientar a mesta fraga da Marronda , na derradeira etapa do camiño .
Fou becari del Centre d'Estudis Històrics, secció de Bibliografia (1935-1936).
Foi bolseiro do Centro de Estudios Históricos , sección de Bibliografía ( 1935-1936 ) .
Després fou becari de l'Hemeroteca Municipal de Madrid (1947-1951), corresponent de L'Echo de la Presse et de la Publicité, col·laborador de la Gaceta de la Prensa Española (1942-1972); Mundo Estudios de Información; Comunicación XXI, i AEDE, i cap de secció d'ABC de Madrid des de 1967.
Despois foi bolseiro da Hemeroteca Municipal de Madrid ( 1947-1951 ) , correspondente de L ́Écho de la Presse et de la Publicité , colaborador de Gaceta de la Prensa Española ( 1942-72 ) ; Mundo Estudios de Información ; Comunicación XXI , e AEDE , e xefe de sección de ABC de Madrid dende 1967 .
Pablo Coira Lojo, nascut el 18 d'octubre de 1979 a Vilagarcía de Arousa, és un futbolista gallec que jugava a la demarcació de lateral dret.
Pablo Coira Lojo , nado o 18 de outubro de 1979 en Vilagarcía de Arousa , é un futbolísta galego que xoga na demarcación de lateral dereito .
Sent encara jugador de la SD Compostela va formar part de la Selecció de futbol d'Espanya Sub-20 que va guanyar el Campionat del Món l'any 1999, compartint equip amb els també gallecs Álex Lombardero i el cèltic Pablo Couñago, que va ser el màxim golejador del torneig.
Sendo aínda xogador do SD Compostela formou parte da Selección de fútbol de España Sub-20 que gañou o Campionato do Mundo no ano 1999 , compartindo equipo cos tamén galegos Álex Lombardero e o céltico Pablo Couñago , que foi o máximo goleador do torneo .
Davant la falta d'oportunitats a Vigo l'any 2003 fitxa pel Deportivo Alavés, d'on després d'una cessió al Recreativo de Huelva marxaria a l'Aris de Salònica l'any 2006.
Ante a falta de oportunidades en Vigo no ano 2003 ficha polo Deportivo Alavés , de onde tras unha cesión ao Recreativo de Huelva marcharía ao Aris de Tesalónica no ano 2006 .
Un any després tornaria a la península a l'UE Figueres a Tercera Divisió
Un ano despois volvería á península ao UE Figueres en Terceira División
La temporada 2008-2009 milita a l'equip filial del RCD Espanyol a tercera divisió.
Na tempada 2008-2009 milita no segundo equipo do RCD Espanyol .
L'any següent torna a emigrar, aquesta vegada a Hongria, al Budapest Honvéd FC, on va jugar principalment com a migcampista.
O ano seguinte volve emigrar , esta vez a Hungría , ao Budapest Honvéd FC , onde aínda xoga principalmente como centrocampista .
Él Puto Coke, va néixer a Vigo el 1979 amb el nom de Jorge Céspedes Santos, és un Mc gallec també conegut com Él Puto, Él 5o Elemento o Coke Céspedes.
El Puto Coke , nado en Vigo en 1979 co nome de Jorge Céspedes Santos , é un Mc galego tamén coñecido como El Puto ou El 5o Elemento .
El Puto Coke porta en el panorama del hip hop des de 1996.
O Puto Coke leva no panorama do hip hop desde 1996 .
És antic component i cofundador del col·lectiu La Família, juntament amb Paniko En Las Calles, Él Pillo Astuto, Roty340 i Ojo Maestro, que compta amb més de cinc discos a les seves costes.
É antigo compoñente e cofundador do colectivo La Familia , xunto con Paniko En Las Calles , El Pillo Astuto , Roty340 e Ojo Maestro , que conta con máis de cinco discos ás súas costas .
La Família es va dissoldre però en el seu moment van destacar per ser pioners en anar a l'altre costat del so hardcore predominant en el seu moment, i en innovar en la temàtica de les seves cançons.
' La Familia disolveuse pero no seu momento destacaron por ser pioneiros en ir alén do son hardcore reinante no momento , e en innovar na temática das súas cancións .
Amb La Família va autoeditar un disc titulat "Eclipse" el 1998.
Con La Familia autoeditou un disco titulado " Eclipse " en 1998 .
El seu debut en solitari va ser de la mà de la companyia Euro 17 on va publicar El Projecte.
O seu debú en solitario foi da man da compañía Euro 17 onde publicou El Proyecto .
La seva estada amb aquesta companyia va ser curta, ja que després passaria a Avoid amb Epíleg.
A súa estadía con esta compañía foi curta xa que despois pasaría a Avoid con Epílogo .
El 2002 va editar l'LP "Un rayo de soul" amb la companyia "Lam Records".
En 2002 editou o LP " Un raio de soul " coa compañía " Lam Records " .
En aquest últim treball destaca el tema 'Nana', una cançó de bressol al costat de Kase-O i Payo Malo.
Neste último traballo destaca o tema ' Nana ' , unha nana xunto a Kase-O e Payo Malo .
El 2004 va acabar el seu contracte publicant el LP "Pilla esto".
En 2004 rematou o seu contrato publicando en 2004 o disco " Pilla esto " .
Ell Puto Coke va iniciar el 2004 el projecte "Souldados" amb el raper portuguès Ace membre del grup Mind Da Gap.
El Puto Coke iniciou en 2004 o proxecto " Souldados " co rapeiro portugués Ace membro do grupo Mind da gap .
El gener de 2006 va presentar “Los Lunes al Soul”, que es va distribuir gratuïtament des de la seva web, i que compta amb les col·laboracions a les veus de Mundo (Dealenma), La Puta Opepé, Wöyza o Loco 23 (Soulmacklein).
En xaneiro de 2006 presentou “ Los Lunes al Soul ” , que se distribuíu gratuitamente desde a súa web , e que conta coas colaboracións ás voces de Mundo ( Dealenma ) , La puta opepé , Wöyza ou Loco 23 .
La major part de les rimes d'Él Puto Coke són en castellà, si bé també ha fet petites incursions en el gallec, com en la seva col·laboració per al Xabarín Club amb Malvela i en les seves cançons Gal-Ego i Hino de Galicia.
A maior parte das rimas de El Puto Coke son en castelán , se ben tamén ten feito pequenas incursións no galego , como na súa colaboración para o Xabarín Club con Malvela e nas súas cancións Gal-Ego e Hino da Galiza .
Shelar: "Hala de mosca" (maqueta, 2002).
Shelar : " Ala de mosca " ( maqueta , 2002 ) .
Es va formar a les categories inferiors del Racing de Ferrol, arribant a jugar al primer equip entre 1981 i 1983.
Formouse nas categorías inferiores do Racing de Ferrol , chegando a xogar no primeiro equipo entre 1981 e 1983 .
El seu bon paper fa que el fitxi el Celta de Vigo, a Segona Divisió, a la temporada 1983/84.
O seu bo papel fai que o fiche o Celta de Vigo , en Segunda División , na temapada 1983/84 .
L'estiu de 1989 deixa el Celta i fitxa per l'Osasuna, on jugaria dues temporades abans de fitxar per l'Albacete Balompié i la SD Compostela, aquell any a Segona Divisió.
No verán de 1989 deixa o Celta e ficha polo CA Osasuna , onde xogaría dúas tempadas antes de fichar polo Albacete Balompié e a SD Compostela , aquel ano en Segunda División .
Finalment va tornar a Ferrol a jugar dues temporades en el Racing en Segona Divisió B, abans d'emigrar la USA i jugar en els Seattle SeaDogs.
Finalmente volveu a Ferrol a xogar dúas tempadas no Racing en Segunda División B , antes de emigrar a USA e xogar nos Seattle SeaDogs .
Existeixen petròglifs en punts molt diversos, alguns s'observen la simple vista, com els de l'Outeiro dos Lameiros i els de l'ermita de Santa Marta.
Existen petróglifos en puntos moi diversos , algúns obsérvanse a simple vista , como os do Outeiro dos Lameiros e os da ermida de Santa Marta .
Molts altres es troben semienterrats i no divulgats per protegir-los dels danys humans.
Moitos outros atópanse semienterrados e non divulgados para os protexer dos estragos humanos .
També es conserven les restes d'una calçada romana i restes d'un poblat castreño en la península de Santa Marta.
Tamén se conservan os restos dunha calzada romana e restos dun poboado castrexo na península de Santa Marta .
Xoaquín María Fernández Leiceaga (Noya, 6 de gener de 1961) és un economista i polític espanyol.
Xoaquín María Fernández Leiceaga , nado en Noia o 6 de xaneiro de 1961 , é un economista e político galego .
Doctor en Economia per la Universitat de Santiago de Compostel·la (1990), és professor titular d'economia aplicada.
Doutor en Economía pola Universidade de Santiago de Compostela ( 1990 ) , é profesor titular de economía aplicada .
Militant de YERGA (1978-1984), en 1981 va ser elegit el seu secretari nacional.
Militante de ERGA ( 1978-1984 ) , en 1981 foi elixido o seu secretario nacional .
Va formar part de la comissió gestora del Bloc Nacionalista Gallec després de la seva fundació (1982).
Formou parte da comisión xestora do Bloque Nacionalista Galego trala súa fundación ( 1982 ) .
Primer tinent d'alcalde de l'ajuntament de Noya (1987), va ser vicerector econòmic a la USC (1990-1994).
Primeiro tenente de alcalde do concello de Noia ( 1987 ) , foi vicerreitor económico na USC ( 1990-1994 ) .
Encoratjà la formació del Colectivo Avance en el BNG i s'integrà en Unidad Gallega quan entrà a formar part del BNG (1994).
Alentou a formación do Colectivo Avante no BNG e integrouse en Unidade Galega cando entrou a formar parte do BNG ( 1994 ) .
Va ser director de l'IDEGA (1998-1999).
Foi director do IDEGA ( 1998-1999 ) .
Regidor a Santiago de Compostel·la (1999), va ser delegat d'Hisenda, Pressupostos, Patrimoni i Mercats i membre de la comissió de govern.
Concelleiro en Santiago de Compostela ( 1999 ) , foi delegado de Facenda , Orzamentos , Patrimonio e Mercados e membro da comisión de goberno .
En 2002 va ser triat secretari de finances del BNG, però va dimitir a l'octubre d'aquest any i va passar al PSdeG.
En 2002 foi elixido secretario de finanzas do BNG , pero dimitiu en outubro dese ano e pasou ao PSdeG .
Va ser escollit parlamentari per la província de La Corunya a les eleccions autonòmiques de 2005.
Foi elixido parlamentario pola provincia da Coruña nas eleccións autonómicas de 2005 .
Va tornar a ser elegit parlamentari en les autonòmiques de 2009.
Volveu ser elixido parlamentario nas autonómicas de 2009 .
Candidat a la Xunta de Galícia per a les eleccions al Parlament de Galícia 2016 després d'imposar-se en les primàries a Méndez Romeu.[1]
Candidato á Xunta de Galicia para as Eleccións ao Parlamento de Galicia 2016 tras impoñerse nas primarias a Méndez Romeu. [ 1 ]
Luis Villares Naveira (Lugo, 8 d'agost de 1978)[1] és un jutge espanyol.
Luís Villares Naveira , nado en Lugo o 8 de agosto de 1978 [ 1 ] , é un xuíz galego .
Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la.
Licenciado en Dereito pola Universidade de Santiago de Compostela .
Jutge de carrera des de 2005, va exercir en Fonsagrada (2007-2010) i després com a magistrat del contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional ( 2010-2011), titular en el Tribunal Superior de justícia del País Basc (2011-2012), en el Jutjat Contenciós administratiu de Lugo i en la Sala del Contenciós-Administratiu d...
Xuíz de carreira dende 2005 , exerceu na Fonsagrada ( 2007-2010 ) e despois como maxistrado do contencioso-administrativo da Audiencia Nacional ( 2010-2011 ) , titular no Tribunal Superior de xustiza do País Vasco ( 2011-2012 ) , no Xulgado Contencioso administrativo de Lugo e na Sala do Contencioso-Administrativo do T...
Va ser coordinador a Galícia de l'Associació progressista Jueces para la Democracia i és membre fundador d'Irmandade Xurídica Galega.
Foi coordinador en Galicia da Asociación progresista Xuíces para a Democracia e é membro fundador da Irmandade Xurídica Galega .
La Sierra de los Caballos és una de les serres orientals de Galícia.
A Serra dos Cabalos é unha das serras orientais de Galiza .
S'estén en direcció NE-SO i està localitzada en els límits entre Galícia i la província de Lleó.
Esténdese en dirección NE-SO e está localizada nos límites entre Galiza e a provincia de León .
Està conformada per pissarres, granits, gresos, quarsites i calcàries.
Está conformada por lousas , granitos , areíscas , cuarcitas e calcarias .
Pel nord, l'est i més al sud està envoltada pel riu Selmo i els seus afluents; per l'oest està el curs del riu Soldón.
Polo norte , o leste e máis o sur está rodeada polo río Selmo e os seus afluentes ; polo oeste está o curso do río Soldón .
De nord a sud, es poden distingir diversos trams.
De norte a sur , pódense distinguir varios tramos .
El primer abastaria la zona que va del riu Eo fins al riu Sil, i en ell estarien les serres de Meira, la de la Banya del Cérvol, la serra del Mirador, la serra de Follabal, la serra de Liñares, a Uría, Os Ancares, El Courel i la serra de la Enciña de la Lastra.
O primeiro abranguería a zona que vai do río Eo até o río Sil , e nel estarían as serras de Meira , a do Corno do Cervo , a serra do Mirador , a serra de Follabal , a serra de Liñares , a Uría , Os Ancares , O Courel e mais a serra da Enciña da Lastra .
En un segon tram entre el Sil i la depressió de Monterrei estarien localitzats el Massís de Peña Trevinca i més El Canizo.
Nun segundo tramo entre o Sil e a depresión de Monterrei estarían localizados o Macizo de Pena Trevinca e máis O Canizo .
S'estenen per una gran superfície de les zones orientals de les províncies de Lugo i Ourense.
Esténdense por unha superficia de gran tamaño das zonas orientais das provincias de Lugo e Ourense .
És en aquestes serres on es troben les majors altures de Galícia, amb diversos cims que superen els 2.000 metres sobre el nivell del mar.
É nestas serras onde se atopan as maiores alturas de Galiza , con diversos cumios que superan os 2.000 metros sobre o nivel do mar .
El cim de major altura és Peña Trevinca, concretament amb 2.124 metres.
O cimo de maior altura é Pena Trevinca , concretamente con 2.124 metros .
Rep unes precipitacions elevades, per sobre dels 2.000 litres per metre quadrat, i l'oscil·lació de les temperatures entre les diferents estacions és notable.
Recibe unhas precipitacións elevados , por riba dos 2.000 litros por metro cadrado , e a oscilación das temperaturas entre as diferentes estacións é notábel .
Sierra de Santa Eufemia (Lobios)
Serra de Santa Eufemia ( Lobios )
Les serres del sud de Galícia són aquelles que s'estenen al llarg de la ratlla amb Portugal fins al riu Miño.
As serras do sur de Galiza son aquelas que se estenden polo país ao longo da raia con Portugal até o río Miño .
Es tracta d'una agrupació de serres que no tenen una continuïtat atès que estan interrompudes per la depressió de Monterrei.
Trátase dunha agrupación de serras que non teñen unha continuidade dado que están interrompidas pola depresión de Monterrei .
Presenten la fractura de diverses falles amb orientació N-S o NE-S.
Teñen a fractura de varias fallas con orientación N-S ou NE-S .
Un primer grup està format per serres d'escassa alçada, a la comarca de Riós i la serra de les Penes Lliures, a Vilardevós.
Un primeiro grupo está formado por serras de escasa altura , na comarca de Riós e a serra das Penas Libres , en Vilardevós .
Després de passada la depressió de Monterrei, hi ha la serra del Larouco, la serra de la Pena, la serra de Pisco i la del Xurés.
Logo de pasada a depresión de Monterrei , están a serra do Larouco , a serra da Pena , a serra de Pisco e mais ao do Xurés .
A partir de la serra de Santa Eufemia, l'orientació passa de ser E-O a ser N-S, i així continua fins al riu Miño per les serres del Quinzo, Queguas i Laboreiro.
A partir da serra de Santa Eufemia , a orientación pasa de ser L-O a ser N-S , e así continúa até o río Miño polas serras do Quinzo , Queguas e Laboreiro .
Serres del sud de Galícia
Serras do sur de Galicia
La serra del Rañadoiro és una de les serres orientals de Galícia.
A serra do Rañadoiro é unha das serras orientais de Galiza .
Té orientació NO-SE i està situades entre As Nogais i Pedrafita do Cebreiro.
Ten orientación NO-SE e está situadas entre As Nogais e Pedrafita do Cebreiro .
Al vessant sud neix el riu Lóuzara, que discorre cap al Courel, on conflueix amb el riu Lor.
Na vertente sur nace o río Lóuzara , que discorre cara ao Courel , onde conflúe co Río Lor .
Es va formar en l'Orogènia Herciniana i va sofrir importants fractures en l'Orogènia Alpina, la qual cosa va donar lloc a un paisatge de precipicis i barrancas.
Formouse na Oroxenia Hercínica e sofreu importantes fracturas na Oroxenia Alpina , o que deu lugar a unha paisaxe de precipicos e barrancas .
En aquest massís conflueixen la regió eurosiberiana i la regió mediterrània.
Neste macizo conflúen a rexión eurosiberiana e a rexión mediterránea .
La Ponte Maceira és un llogaret que està situat a la parròquia de Portor, a la part est de l'ajuntament de Negreira.
A Ponte Maceira é unha aldea que está situada na parroquia de Portor , na parte leste do concello de Negreira .
És una població que està creuada pel riu Tambre.
É unha poboación que está cruzada polo río Tambre .
A Puente Maceira, entre els municipis d'Ames i Negreira, hi ha el conjunt monumental format pel poblat primitiu, un antic molí, presa, capella, un pazo modern i la gran ponte, construïda sobre el Tambre al segle XIII, aprofitant els pilars d'una altra romana anterior.
En Ponte Maceira , entre os municipios de Ames e Negreira , está o conxunto monumental formado polo poboado primitivo , un antigo muíño , presa , capela , un pazo moderno e a gran ponte , construída sobre o Tambre no século XIII , aproveitando os piares de outra romana anterior .
Consta de cinc arcs i dos més petits.
Consta de cinco arcos e dous máis pequenos .
Era pas obligat en el Camí marítim de Santiago unint la ciutat de l'Apòstol Santiago amb Fisterra.
Era paso obrigado no Camiño marítimo de Santiago unindo a cidade do Apóstolo Santiago con Fisterra .
Existeixen nombroses llegendes relacionades amb la tradició jacobea, com aquella que diu que des del nord venien a tot córrer els deixebles de l'Apòstol Jaume, ja que no trobaven qui havia acollit el cos decapitat del seu mestre.
Existen numerosas lendas relacionadas coa tradición xacobea , como aquela que di que dende o norte viñan a todo correr os discípulos do Apóstolo Santiago , xa que non atopaban quen acollera o corpo decapitado de seu mestre .
Darrere d'ells, els legionaris romans tractaven de donar-los caça.
Detrás deles , os lexionarios romanos trataban de darlles caza .
Els cristians van creuar Ponte Maceira i van veure com, de sobte, en fer-ho els romans, el pont es va ensorrar i els perseguits aconsegueixen escapar gràcies a aquesta intervenció “divina”.
Os cristiáns cruzaron Ponte Maceira e ven como , de súpeto , ao facelo os romanos , a ponte vense abaixo e os perseguidos conseguen escapar grazas a esta intervención " divina " .
Aquí va tenir lloc, en els primers anys del segle XII, una batalla entre els homes del primer arquebisbe de Compostel·la Diego Xelmírez i les tropes de Pedro Froilaz de Trava i els seus fills Fernando Pérez de Trava y Bermudo, amb els quals els enfrontaments a la frontera del Tambre de la Terra de Santiago eren habitua...
Aquí tivo lugar , nos primeiros anos do século XII , unha batalla entre os homes do primeiro arcebispo de Compostela Diego Xelmírez e as tropas de Pedro Froilaz de Trava e os seus fillos Fernando Pérez de Trava e Bermudo , cos que os enfrontamentos na fronteira do Tambre da Terra de Santiago eran habituais .
La Història Compostel·lana relata el fet:
A Historia Compostelá relata o feito :
La Serra del Laboreiro[1] és un massís muntanyenc de perfils suaus situat entre Galícia i Portugal en la denominada Ratlla Seca, que s'eleva des de la vall del riu Deva per formar un ampli altiplà d'uns 1200 m d'altitud mitjana que s'estén per la feligresia portuguesa de Castro Laboreiro.
A Serra do Laboreiro [ 1 ] é un macizo montañoso de perfís suaves situado entre Galiza e Portugal na denominada Raia Seca , que se eleva dende o val do río Deva para formar un amplo altiplano duns 1200m de altitude media que se estende pola freguesía portuguesa de Castro Laboreiro .
Dels seus cims neixen rius que van al Miño (Deba i Troncoso), a l'Arnoia (Tuño i Ourille), i al Limia (Cados, Grou i Casal en el vessant gallec i Castro Laboreiro en el portuguès).
Dos seus cumios nacen ríos que van ao Miño ( Deva e Troncoso ) , ao Arnoia ( Tuño e Ourille ) , e ao Limia ( Cadós , Grou e Casal na vertente galega e Castro Laboreiro na portuguesa ) .
Aquesta serra descriu un arc amb una orientació NO-S que comença a la vall del riu Troncoso, dirigint-se cara a l'est entre els ajuntaments gallecs de Padrenda, Quintela de Leirado, Camino, Lobeira i Entrimo i l'ajuntament portuguès de Melgaço.
Esta serra describe un arco cunha orientación NO-S que comeza no val do río Troncoso , dirixíndose cara o leste entre os concellos galegos de Padrenda , Quintela de Leirado , Verea , Lobeira e Entrimo e o concello portugués de Melgaço .
Es perllonga al nord-est cara a les Llombes de la Pena de l'Edra.
Prolóngase ao nordeste cara as Lombas da Pena da Edra .
Extremen amb el Laboreiro la serra de la Peneda, la serra de Queguas, el petit massís del Coto de Fonte Santa i la Serra de la Mora.
Extreman co Laboreiro a serra da Peneda , a serra de Queguas , o pequeno macizo do Coto de Fonte Santa e a Serra da Moura .
El principal tret a destacar d'aquesta serra són els seus pendents suaus originats per una perllongada erosió.
O principal trazo a destacar desta serra son as súas pendentes suaves orixinadas por unha prolongada erosión .
Aquesta erosió va anar desgastant els materials que cobrien a les masses granítiques, les quals es van formar durant l'orogènia Hercínica, deixant-les a cel obert en forma de grans blocs, bitlles o penyes com la penya de Penagache o la penya d'Anamán.
Esta erosión foi desgastando os materiais que cubrían ás masas graníticas , as cales se formaron no interior da codia terrestre durante a oroxenia Hercínica , deixándoas ao descuberto en forma de grandes bloques , bolos ou penedos como o penedo de Penagache ou o penedo de Anamán .
Està composta per granodiorites a la part occidental, granits de dues miques a la central i esquists a l'oriental.
Esta composta por granodioritas na parte occidental , granitos de dúas micas na central e xistos na oriental .
Seguint l'orientació d'aquesta serra des del naixement del riu Troncoso, prop del llogaret de Portelinha, destaquen els següents cims per la seva altitud o morfologia:
Seguindo a orientación desta serra dende o nacemento do río Troncoso , preto da aldea de Portelinha , destacan os seguintes cumios pola súa altitude ou morfoloxía :
Cap de les Quatre Fontes (Melgaço), 1.170 m.
Cabeço das Cuatro Fontes ( Melgaço ) , 1.170 m .
Peña Rojiza (Padrenda), 1.232 m.
Pena Rubia ( Padrenda ) , 1.232 m .
Alt de la Basteira (Parenda), 1.217 m.
Alto da Basteira ( Padrenda ) , 1.217 m .