Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Alt de la Portela del Pao (Melgaço), 1.232 m. | Alto da Portela do Pao ( Melgaço ) , 1.232 m . |
Alt del Buscal (Melgaço), 1.255 m. | Alto do Buscal ( Melgaço ) , 1.255 m . |
Alt de la Mansao del Guerrero (Melgaço), 1.234 m. | Alto da Mansao do Guerreiro ( Melgaço ) , 1.234 m . |
Penagache (Quintela de Leirado-Camí), 1.226 m. | Penagache ( Quintela de Leirado-Verea ) , 1.226 m . |
Outeiro de Ferro (Camí-Melgaço), 1.268 m. | Outeiro de Ferro ( Verea-Melgaço ) , 1.268 m . |
Froufe (Camí), 1.245 m. | Froufe ( Verea ) , 1.245 m . |
Alt de la Pregiça (Melgaço), 1287 m. | Alto da Pregiça ( Melgaço ) , 1287 m . |
Lo Codesal (Lobeira), 1.334 m. | O Codesal ( Lobeira ) , 1.334 m . |
Els alts del Laboreiro van estar habitats des de la prehistòria. | Os altos do Laboreiro estiveron habitados dende a prehistoria . |
Les primeres proves de la seva humanització daten de l'etapa del megalitisme a Galícia a partir dels anys 4000-3500 aC. | As primeiras probas da súa humanización datan da etapa do megalitismo en Galicia a partir dos anos 4000-3500 a.C. . |
En aquesta zona es registra una àmplia densitat de monuments funeraris, anomenats mámoas o localment motes. | Nesta zona rexístrase unha ampla densidade de monumentos funerarios , chamados mámoas ou localmente motas . |
En conjunt formen una gran necròpolis que arriba a la xifra de 130 túmuls, que majoritàriament romanen enterrats a causa de la falta d'un projecte comú entre els dos costats de la frontera entre Espanya i Portugal. | En conxunto forman unha gran necrópole que acada a cifra de 130 túmulos , que na súa maioría permanecen tapados debido á falta dun proxecto común entre os ambos lados da Raia . |
Alguns d'ells són: | Algúns deles son : |
La Mota Gran, a l'entorn de Penagache-Outeiro de Ferro, prop del marc 23, amb 24m de diàmetre major i uns 2m d'alçada. | A Mota Grande , na contorna de Penagache-Outeiro de Ferro , preto do marco 23 , con 24m de diámetro maior e uns 2m de altura . |
Mota de Meda, situada a la Sierra de las Motas, prop del marc 31, un conjunt d'uns 11 monuments situats a 1300 m d'altitud entre els ajuntaments de Camino i Lobeira. | Mota de Meda , situada na Serra das Motas , preto do marco 31 , un conxunto duns 11 monumentos situados a 1300 m de altitude entre os concellos de Verea e Lobeira . |
El monument va ser excavat per Florentino López Cuevillas i té una mida considerable que supera els 30m de radi i aconsegueix uns 2m d'alçada. | O monumento foi escavado por Florentino López Cuevillas e ten un tamaño considerable que supera os 30m de radio e acada uns 2m de altura . |
Mota de la Pastora, situada a La Laguna a 1330m. d'altitud, prop del marc 34, té un diàmetre d'uns 23m i una altura de metre i mig, encara que no s'observa la seva altura des de la superfície a causa de la qual es va construir en el cim una garita de vigilància. | Mota da Cabreira , situada na penichán de A Lagoa a 1330m. de altitude , preto do marco 34 , ten un diámetro duns 23m e unha altura de metro e medio , aínda que non se observa a súa anta dende a superficie debido a que se construíu na cima unha garita de vixilancia . |
Aquestes terres no van entendre de fronteres fins que Portugal es va independitzar de Galícia i es va començar a traçar la frontera entre els dos costats, es van fortificar les comarques frontereres amb castells com els de Castro Laboreiro o l'Alcàsser de Milmanda a les Terres de Celanova. | Estas terras non entenderon de fronteiras ata que Portugal se independizou de Galiza e comezouse a trazar a fronteira entre os dous lados , fortificáronse as comarcas fronteirizas con castelos como os de Castro Laboreiro ou o Alcázar de Milmanda nas Terras de Celanova . |
Durant la Guerra Civil es va convertir en una ruta de pas per als contrabandistes que portaven productes de Portugal i volien evitar la duana de Pontebarxas. | Durante a Guerra Civil converteuse nunha ruta de paso para os contrabandistas que traian produtos de Portugal e se querían saltar a alfándega de Pontebarxas . |
La Muntanya Penagache a més del seu atractiu destaca històricament per ser on va tenir lloc la primera ascensió esportiva del muntanyisme a Galícia. | O Monte Penagache ademais do seu atractivo destaca historicamente por ser onde tivo lugar a primeira ascensión deportiva do montañismo en Galicia . |
La zona boscosa ubicada a les valls dels rius i barrancs, formada per roures (Quercus robur), bedolls etc. La zona de matoll i pastures situada als turons i als altiplans de la serra, formada per xesteiras, piornos, codesoss, abulagars, carqueixas, uces i pastures de gramínies. | A zona boscosa situada nos vales dos ríos e corgas , formada por carballos ( Quercus robur ) , bidueiros etc. A zona de matogueira e pastos situada nas lombas e nos altiplanos da serra , formada por xesteiras , piorneiras , codesais , toxeiras , carqueixas , uces e pasteiros de gramíneas . |
La fauna salvatge està composta per aus de rapina com l'àguila ratera (Buteo buteo); mamífers com el senglar, la guineu o fins i tot el llop que es refugien dels rigors de l'hivern als boscos de les parts baixes; rèptils com llangardaixos, escurçons o cobres i una gran varietat d'insectes. | A fauna salvaxe esta composta por aves de rapina coma o miñato ( Buteo buteo ) ; mamíferos coma o xabarín , o raposo ou incluso o lobo que se refuxian dos rigores do inverno nos bosques das partes baixas ; réptiles coma lagartos , víboras ou cobras e unha gran variedade de insectos . |
Aquesta fauna conviu amb altres espècies domesticades com vaques catxenes i ramats de cavalls en semillibertat. | Esta fauna convive con outras especies domesticadas como vacas cachenas e mandas cabalos en semiliberdade . |
També és de destacar la presència d'un gos endèmic d'aquesta serra l'anomenat Gos de Castro Laboreiro. | Tamén cómpre destacar a presenza dun can endémico desta serra o chamado Can de Castro Laboreiro . |
Accessos a Peña Rojiza, des de Melgaço per Portelinha o Rodeiro i des de Padrenda per Lapela. | Accesos a Pena Rubia , dende Melgaço por Portelinha ou Rodeiro e dende Padrenda por Lapela . |
Accés a les serres del Caúño, Castelo, Aguillón i Basteira, des de Padrenda per Gorgua i des de Quintela de Leirado per Mociños. | Acceso ás serras do Caúño , Castelo , Aguillón e Basteira , dende Padrenda por Gorgua e dende Quintela de Leirado por Mociños . |
Accés a Penagache i Outeiro de Ferro, des de Quintela de Leirado per Xacebáns i des de Camí per l'Outeiro d'Aigües. | Acceso a Penagache e Outeiro de Ferro , dende Quintela de Leirado por Xacebáns e dende Verea polo Outeiro de Augas . |
Accés al Codesal i al Gestoso, des de Camí per l'Outeiro d'Aigües, des de Lobeira per Fraga o des de Melgaço per Seara. | Acceso ao Codesal e ao Gestoso , dende Verea polo Outeiro de Augas , dende Lobeira por Fraga ou dende Melgaço por Seara . |
Accés a la penya d'Anamán i la Pedroso, des de Melgaço per Cainheiras. | Acceso ao penedo de Anamán e a Pedroso , dende Melgaço por Cainheiras . |
Serra del Laboreiro | Serra do Laboreiro |
La serra de Cando és una serra gallega pertanyent a la Serralada dorsal gallega que té muntanyes d'una altura mitjana d'entre 600 i 1.000 metres sobre el nivell del mar. | A serra do Cando é unha serra galega pertencente á Cordilleira dorsal galega que ten montes a unha altura media de entre 600 e 1.000 metros sobre o nivel do mar . |
S'estén pels ajuntaments de Cerdedo, Cotobade, Forcarei, A Lama i Beariz. | Esténdese polos concellos de Cerdedo , Cotobade , Forcarei , A Lama e Beariz . |
Està unida a la serra de Candán per les muntanyes de Costoia. | Está unida á serra de Candán polos montes de Costoia . |
La vegetació de la serra són les ginestes, les mates de tojos, brucs i ginestes. | A vexetación da serra son as xestas , o mato de toxos , breixos e carqueixas . |
Hi ha importants plantacions de pi i eucaliptus. | Hai importante plantacións de piñeiro e eucalipto . |
Existeix un ecosistema de gran valor en els alts de la serra, així com en les carballeiras del riu Verdugo i els seus afluents. | Existe un ecosistema de gran valor nos altos da serra , así como nas carballeiras do río Verdugo e os seus afluentes . |
L'Espino, 424 m, a l'ajuntament d'Ames, pertany a la Serra d'Ameixenda i és el punt més alt del municipi. | O Espiño , 424 m , no concello de Ames , pertence á Serra de Ameixenda e é o punto máis alto do municipio . |
Monte Gallinero, 711 m, entre els ajuntaments de Vigo i Gondomar i a la serra del fins i tot nom. | Monte Galiñeiro , 711 m , entre os concellos de Vigo e Gondomar e na serra do mesmo nome . |
Alt de la Groba, 632 m, cota més alta de l'ajuntament de Baiona. | Alto da Groba , 632 m , cota máis alta do concello de Baiona . |
Les muntanyes de Galícia són uns dels llocs més referencials de Galícia, atès que el relleu gallec és molt accidentat i gairebé tots els ajuntaments posseeixen un pujol, una penya, o una muntanya emblemàtiques. | Os montes de Galicia son uns dos lugares máis referenciais do noso país , dado que o relevo galego e moi accidentado e case todos os concellos posúen un outeiro , unha peneda , ou unha montaña emblemáticos . |
En la tradició oral de llegendes i històries les muntanyes gallegues tenen gran importància, així com els rius i els animals, el que demostra el respecte i admiració que els nostres avantpassats sentien per la natura. | Na tradición oral de lendas e historias os montes galegos teñen grande importancia , así coma os ríos e os animais , o que demostra o respecto e admiración que os nosos antergos sentían pola natureza . |
Llança, 1.867 m, a la serra dels Ancares. | Lanza , 1867 m , na serra dos Ancares . |
Llom petit, 1015 m, a la serra del Xistral, és la quota més alta de l'ajuntament d'Abadín. | Lombo pequeno , 1015 m , na serra do Xistral , é a cota máis alta do concello de Abadín . |
Mont Loureiro, 1076 m, a la serra del Far. | Monte Loureiro , 1076 m , na serra do Faro . |
Louro, a l'ajuntament de Muros. | Louro , no concello de Muros . |
Monte Neme, 389 m, a l'ajuntament de Carballo. | Monte Neme , 389 m , no concello de Carballo . |
Parc de la Ciutadella , 367 m . | Monte de Nenos , 367 m . |
És la cota més alta de l'ajuntament de Narón. | É a cota máis alta do concello de Narón . |
La Nevosa, 1539 m, a la serra del Xurés, concretament a l'ajuntament de Lobios. | A Nevosa , 1539 m , na serra do Xurés , concretamente no concello de Lobios . |
Paradanta, 954 m, a les muntanyes de la Paradanta, concretament a l'ajuntament de la Cañiza. | Paradanta , 954 m , nos montes da Paradanta , concretamente no concello da Cañiza . |
El Pedregal, 742 m, a l'ajuntament de Rois Pedrouzos, 385 m, a l'ajuntament d'Ames, pertany a la Serra d'Ameixenda. | O Pedregal , 742 m , no concello de Rois Pedrouzos , 385 m , no concello de Ames , pertence á Serra de Ameixenda . |
Penya Negra, 2121 m, a la serra de l'Eix. | Pena Negra , 2121 m , na serra do Eixe . |
Peña Surbia, 2116 m, a la serra de l'Eix. | Pena Surbia , 2116 m , na serra do Eixe . |
Peña Trevinca, 2.127 m, a la serra de l'Eix i situat al confí de les províncies d'Ourense, Lleó i Zamora. | Pena Trevinca , 2127 m , na serra do Eixe e situado no confín das provincias de Ourense , León e Zamora . |
És la cota més elevada de tota Galícia. | É a cota máis elevada de toda a Galiza . |
Penagache, 1225 m, entre els ajuntaments de Camí i Quintela de Leirado en la Serra de Laboreiro, província d'Ourense. | Penagache , 1225 m , entre os concellos de Verea e Quintela de Leirado na Serra de Laboreiro , provincia de Ourense . |
Monte Penalonga, 509 m, a l'ajuntament de Ribadeo. | Monte Penalonga , 509 m , no concello de Ribadeo . |
Muntanya Peñarrubia, 1822 m, a la serra dels Ancares. | Monte Penarrubia , 1822 m , na serra dos Ancares . |
Penes de Pasadama , 1049 m , quota més alta de l'ajuntament de Buida . | Penas de Pasadama , 1049 m , cota máis alta do concello de Baleira . |
Muntanya Pendiella, 712 m, a la serra de la Lloba. | Monte Pendiella , 712 m , na serra da Loba . |
Monte Pedroso, 461 m, a l'ajuntament de Santiago de Compostel·la. | Monte Pedroso , 461 m , no concello de Santiago de Compostela . |
Piapaxaro, 1619 m, a la serra del Courel. | Piapaxaro , 1619 m , na serra do Courel . |
Pico Maluro, 1.925 m, a la serra de l'Eix, entre els ajuntaments de la Vega i Carballeda de Valdeorras, tots dos a la província d'Ourense. | Pico Maluro , 1925 m , na serra do Eixe , entre os concellos da Veiga e Carballeda de Valdeorras , ambos na provincia de Ourense . |
El Piornal, 1528 m, a la serra de la Enciña de la Lastra. | O Piornal , 1528 m , na serra da Enciña da Lastra . |
Monte Pradairo, 1029 m, ajuntament de Castroverde. | Monte Pradairo , 1029 m , concello de Castroverde . |
Sano Bieito, 1014 m, a la serra del Candán. | San Bieito , 1014 m , na serra do Candán . |
Sant Nomedio, 690 m, a les muntanyes de la Paradanta, concretament a l'ajuntament de les Neus. | San Nomedio , 690 m , nos montes da Paradanta , concretamente no concello das Neves . |
El Seixo, 1705 m, a la serra de Queixa. | O Seixo , 1705 m , na serra de Queixa . |
El Serrón del Lobo, 700 m, a la serra de la Lloba. | O Serrón do Lobo , 700 m , na serra da Loba . |
El Sistil Blanc, 1707 m, a la serra de la Queixa. | O Sistil Branco , 1707 m , na serra da Queixa . |
El Suído, 1060 m, a la serra del Suído. | O Suído , 1060 m , na serra do Suído . |
Monte Xesteiras, 717 m, a l'ajuntament de Cuntis. | Monte Xesteiras , 717 m , no concello de Cuntis . |
Mont Xiabre, 641 m, a l'ajuntament de Catoira. | Monte Xiabre , 641 m , no concello de Catoira . |
El Xistral, 1032 m, a la serra del Xistral. | O Xistral , 1032 m , na serra do Xistral . |
El Xubial, 2053 m, a la serra de l'Eix. | O Xubial , 2053 m , na serra do Eixe . |
Monte Xalo, 510 m, entre Culleredo i Cerceda. | Monte Xalo , 510 m , entre Culleredo e Cerceda . |
Comunitat de Montes Vecinales en Mancomunitat de la Parròquia de Darbo | Comunidade de Montes Veciñais en Man Común da Parroquia de Darbo |
Cal tenir present que la quarta part del territori gallec, és a dir, més de 700.000 hectàrees, correspon a mont veïnal en mancomú, gestionada per 2800 comunitats de monts. | Cómpre ter presente que a cuarta parte do territorio galego , é dicir , máis de 700.000 hectáreas , corresponde a monte veciñal en mancomún , xestionada por 2800 comunidades de montes . |
Això no només posa en relleu la importància d'aquesta figura com a senyal d'identitat i cultura del país, sinó també com un clar indicador econòmic i productiu. | Isto non só pon de relevo a importancia desta figura como sinal de identidade e cultura do país , senón tamén como un claro indicador económico e produtivo . |
El Mustallar (1924 m). | O Mustallar ( 1924 m ) . |
Pena Negra és una muntanya localitzada a la frontera entre Ourense i Zamora, a la rodalia del Parc Natural del Llac de Sanabria i voltants, amb una altitud de 2.121 metres. | Pena Negra é unha é unha montaña localizada na fronteira entre Ourense e Zamora , nas proximidades do Parque Nacional do Lago de Seabra , cunha altitude de 2.121 metros . |
Ascensió a la Peña Negra (en castellà) | Ascensión á Pena Negra ( en castelán ) |
La muntanya de Cap de Manzaneda se situa en el Massís Central orensano, concretament en el municipi de la Pobra de Trives. | O monte de Cabeza de Manzaneda sitúase no Macizo Central ourensán , concretamente no municipio da Pobra de Trives . |
S'eleva fins a una alçada de 1.778 metres i compta amb una estació de muntanya, en la qual és possible practicar l'esquí. | Elévase até unha altura de 1.778 metros e conta cunha estación de montaña , na que é posible a práctica do esquí . |
La Font del Sant és el punt de major altitud de la Serra de Sant Mamede, amb 1614 m d'altitud. | A Fonte do Santo e o punto de maior altitude da Serra de San Mamede , con 1614 m de altitude . |
En el cim es troba una petita capella en honor de Sant Mamede, que solament s'obre una vegada a l'any. | No cumio atópase unha pequena capela na honra de San Mamede , que soamente se abre unha vez no ano . |
Prop de la capella hi ha un refugi de pedra condicionat per fer menjar i una font que dóna nom al cim. | Preto da capela hai un refuxio de pedra acondicionado para facer comida e unha fonte que dá nome o cumio . |
La muntanya del Seixo és un pic de 1.707 metres d'altitud situat a l'ajuntament de Chandrexa de Queixa. | O monte do Seixo é un pico de 1707 metros de altitude situado no concello de Chandrexa de Queixa . |
Punt d'intersecció entre els Monts de l'Invernadeiro i la Serra del Fial de las Corzas. | Punto de intersección entre os Montes do Invernadeiro e a Serra do Fial das Corzas . |
Part de la seva ala sud està integrada al Parc Natural de les Muntanyes de l'Invernadeiro declarat com a tal el 1995 i d'accés restringit. | Parte da súa aba sur está integrada no Parque Natural dos Montes do Invernadeiro declarado como tal en 1995 e de acceso restrinxido . |
Com a part del Massís Central d'Ourense, queda tot ell integrat en el lloc d'interès comunitari proposat per a la Xarxa Natura 2000. | Como parte do Macizo Central ourensán , fica todo el integrado no lugar de interese comunitario proposto para a Rede Natura 2000 . |
La part més alta està fora del parc natural, no així del LIC. | A parte máis alta está fóra do parque natural , non así do LIC . |
Ric en quarsites (composició que probablement és el que li dóna el seu nom), presideix la vall del riu Ribeira Grande que discorre travessant el circ glacial de Guasenza o Figueiro. | Rico en cuarcitas ( composición que probablemente é o que lle da o seu nome ) , preside o val do río Ribeira Grande que discorre atravesando o circo glaciar de Guasenza ou Figueiro . |
Encara queden restes de pasturatges naturals subalpins i es poden trobar nards i narcisos. | Aínda quedan restos de pastizais naturais subalpinos e se poden atopar nardos e narcisos . |
En les seves zones baixes cap al sud existeix un dels boscos més antics de Galícia amb moixeres, salzes, bedolls, grèvols, roures i altres espècies. | Nos seus baixos cara o sur agabea un dos bosques máis antigos de Galicia con capudres , salgueiros , bidueiros , acivros , carballos e outras especies . |
Hi ha comunitats faunístiques ben estructurades pròpies de l'àrea eurosiberiana des del llop a l'àguila daurada passant per la baldriga, els cabirols i els reintroduïts cérvols. | Abeira comunidades faunísticas ben estruturadas propias da área eurosiberiana dende o lobo a aguia real pasando pola pardela , os corzos e os reintroducidos cervos . |
Els hiverns són molt freds i la neu roman en el seu cim fins ben entrat el mes de maig. | O invernos son moi fríos e a neve enfeita o seu cume ata ben entrado o mes de maio . |
Existeix una ruta a peu que va des d'aquest pic fins a Cabeza Grande de Manzaneda. | Existe unha rota a pe que vai dende este pico ata a Cabeza Grande de Manzaneda . |
La serra de l'Eix o serra do Eixe[1][2][3][4] és una cadena muntanyosa d'orientació NO-SL situada a l'est de Galícia, a cavall entre els ajuntaments de la Vega i Carballeda de Valdeorras.[5] Forma part del Massís de Peña Trevinca. | A serra do Eixe [ 1 ] [ 2 ] [ 3 ] [ 4 ] [ 5 ] [ 6 ] ou serra do Eixo [ 7 ] é unha cadea montañosa de orientación NO-SL situada no leste de Galicia , a cabalo entre os concellos da Veiga e Carballeda de Valdeorras. Fai parte do Macizo de Pena Trevinca . |
En ella es troben les altures més elevades de Galícia: Peña Trevinca amb 2.127 m, Peña Negra amb 2.121 m, i Peña Surbia amb 2.116 m d'altitud. | Nela atópanse as alturas máis elevadas de Galicia : Pena Trevinca con 2127 m , Pena Negra con 2121 m , e Pena Surbia con 2116 m de altitude . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.