Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
En efecte, com indica Carlos Barros, un Estat Modern, subjecte a una monarquia absolutista, només es pot imposar una vegada que els grups populars van derrocar, irreversiblement, les fortaleses, no només les físiques (fortificacions), sinó també ètiques (consentiment) del poder senyorial.[31] | En efecto , como indica Carlos Barros , [ 31 ] un Estado Moderno , suxeito a unha monarquía absolutista , só se pode impor unha vez que os grupos populares derrubaron , irreversiblemente , as fortalezas , non só as físicas ( fortificacións ) , senón tamén éticas ( consentimento ) do poder señorial . |
Castell de la Roca Forta, arrasat pels irmandiños en 1467. | Castelo da Rocha Forte , arrasado polos irmandiños en 1467 . |
La Gran Guerra Irmandiña va ser una revolta social que va tenir lloc a Galícia entre 1467 i 1469,[1] i va ser possiblement la major revolta europea de tot el segle XV.[2] Va començar a la primavera de 1467 a Galícia, en una situació de conflicte social (fam, epidèmies i abusos per part de la noblesa gallega) i polític ... | A Gran Guerra Irmandiña foi unha revolta social que tivo lugar en Galicia entre 1467 [ 1 ] e 1469 , e foi posiblemente a maior revolta europea de todo o século XV. [ 2 ] [ 3 ] Comezou na primavera de 1467 en Galicia , nunha situación de conflito social ( fame , epidemias e abusos por parte da nobreza galega ) e polític... |
La Santa Germandat, sorgida i justificada per tal situació, es va tornar en una revolta com a reacció a un sentiment acumulat de greuge pels mals i danys que el poble rebia dels nobles de les fortaleses. | A Santa Irmandade , xurdida e xustificada por tal situación , tornouse nunha revolta como reacción a un sentimento acumulado de agravio polos males e danos que o pobo recibía dos nobres das fortalezas . |
La Germandat Fusquenlla va tenir lloc el 1431, amb Roi Xordo al capdavant, a les terres dels Andrade. | A Irmandade Fusquenlla tivo lugar en 1431 , con Roi Xordo á fronte , nas terras dos Andrade . |
Va sorgir més tard, en 1451, la "primera germanor" en les ries de Pontevedra i Arosa. | Xurdiu máis tarde , en 1451 , a " primeira irmandade " nas rías de Pontevedra e Arousa . |
Després van sorgir les germandats de la Corunya i Betanzos, seguides de les de Santiago de Compostel·la, Muros i Noya de 1458. | Despois xurdiron as irmandades da Coruña e Betanzos , seguidas das de Santiago de Compostela , Muros e Noia de 1458 . |
Entre les víctimes de la nova noblesa es trobava també el clergat. | Entre as vítimas desta rapacidade da nova nobreza encontrábase tamén o clero . |
Part del patrimoni i senyorius de monestirs i catedrals estaven ocupats o encomanats el 1467. | Mesmo parte do patrimonio e señoríos de mosteiros e catedrais estaban ocupados ou encomendados en 1467 . |
De fet la Germandat va retornar a l'església molts dels béns usurpats per la noblesa laica. | De feito a Irmandade devolveu á igrexa moitos dos bens usurpados pola nobreza laica . |
Per això la germanor es va focalitzar en la demolició dels seus refugis, les fortaleses. | Por iso a irmandade focalizouse na demolición dos seus refuxios , as fortalezas . |
A aquests determinants components emotius s'hi sumaven les segones intencions d'emancipació del vassallatge i l'alliberament de pagament de rendes del senyor; acabar amb el sistema de fortificacions construïdes entre els segles X i XV. | A estes determinantes compoñentes emotivos sumábanse as segundas intencións de emancipación da vasalaxe e a liberación de pago de rendas do señor ; terminar co sistema de fortificacións construídas entre os séculos X e XV . |
Un altre agreujant era la debilitat de l'Estat medieval que tenia lloc a tot Europa, el que amb freqüència portava la que el rei es recolzés a les ciutats i viles per frenar la noblesa feudal. | Outro agravante era a debilidade do Estado medieval que tiña lugar en toda Europa , o que con frecuencia levaba a que o rei se apoiase nas cidades e vilas para frear a nobreza feudal . |
A la corona de Castella era especialment cert per l'enfrontament, a la dècada dels seixanta, de l'infant D. Alfons amb Enric IV, amb el corresponent buit de poder. | Na coroa de Castela era especialmente certo polo enfrontamento , na década dos sesenta , do infante D. Afonso con Henrique IV , co correspondente baleiro de poder . |
Enric IV de Castella va autoritzar la Santa Germandat. | Henrique IV de Castela autorizou a Santa Irmandade . |
Al contrari que la noblesa gallega, el rei va comptar amb el suport de la majoria del clergat gallec, inclòs l'episcopat, l'excepció de l'arquebisbe Fonseca.[4] Enric IV va comptar també amb una àmplia base popular, majorment en viles i ciutats, sabedores que Enric era el suport legal del moviment Irmandiño. | Ó contrario que a nobreza galega , o rei contou co apoio da maioría do clero galego , incluído o episcopado , a excepción do arcebispo Fonseca. [ 4 ] Henrique IV contou tamén cunha ampla base popular , maiormente en vilas e cidades , sabedoras de que Henrique era o apoio legal do movemento Irmandiño . |
És errònia la imatge dels irmandiños enfrontant-se amb aparells agrícoles: comptaven amb experiència militar prèvia en els exèrcits feudals, i tenien armes en els seus estatges. | É errónea a imaxe dos irmandiños enfrontándose con aparellos agrícolas : contaban con experiencia militar previa nos exércitos feudais , e tiñan armas nas súas moradas . |
La infanteria i l'escassa cavalleria de les milícies usarien les mateixes armes que els exèrcits señoriais. | A infantería e a escasa cabalería das milicias usarían as mesmas armas que os exércitos señoriais . |
A més d'això, les viles comptaven amb armers que les fabricaven. | Ademais diso , as vilas contaban con armeiros que as fabricaban . |
El naixement de la "Hermandad General" de Castella i Lleó va donar peu a la demanda de les ciutats lleials a Henrique d'estendre les Germanors al Regne de Galícia. | O nacemento da " Hermandad General " de Castela e León deu pé á demanda das cidades leais a Henrique de estender as Hermandades ao Reino de Galicia . |
Enric IV va permetre al final el xurdiment de la "Santa Germandat", segurament amb el propòsit d'afeblir la rebel·lió de la noblesa. | Henrique IV permitiu ao final o xurdimento da " Santa Irmandade " , seguramente co propósito de debilitar a rebelión da nobreza . |
Un altre propòsit d'Enric era, segons Olivera Serrano, aconseguir la contribució de Galícia a la Hisenda reial, restituint a més el dret a vot en les Corts de Galícia (dret que havien perdut en les corts de Madrid de 1419).[1] | Outro propósito de Henrique era , segundo Olivera Serrano , conseguir a contribución de Galicia á Facenda real , restituíndo ademais o dereito a voto nas Cortes de Galicia ( dereito que perderan nas cortes de Madrid de 1419 ) . [ 11 ] |
Alonso de Palència, cronista oficial del regne de Castella, comenta en 1477 la formació i activitat de la germanor gallega, presentant-la com la màxima realització de la Germanor General de Castella i Lleó, i mostra el seu entusiasme per l'eficàcia del seu treball justicier i anti-senyorial, prenent fortificacions cons... | Alonso de Palencia , cronista oficial do reino de Castela , comenta en 1477 a formación e actividade da irmandade galega , presentándoa como a máxima realización da Hermandad General de Castela e León , e amosa o seu entusiasmo pola eficacia do seu traballo xusticeiro e anti-señorial , tomando fortificacións considerad... |
El començament de la Germanor va ser anterior a la gran guerra de la primavera de 1467, com proven documents i referències de començaments de 1465. | O comezo da Irmandade foi anterior á gran guerra da primavera de 1467 , como proban documentos e referencias de comezos de 1465 . |
Així, al febrer de 1465 es registra que Pedro Álvarez Osorio, comte de Lemos, cedia al seu fill a fortificació de Monforte, per li ser contràries les germandats de Galícia i, segon declara el comte, «poderia ser quisessem tomar suas tierras y no era justo que su filho, siendo sem culpa e inocente, las perdesse».7 | Así , en febreiro de 1465 rexístrase que D. Pedro Álvarez Osorio , conde de Lemos , cedía ó seu fillo a fortificación de Monforte , por lle seren contrarias as irmandades de Galicia e , segundo declara o conde , " poderia ser quisessem tomar suas terras e não era justo que seu filho , sendo sem culpa e inocente , as pe... |
Afonso Mosqueira, testimoni del plet Tabera- Fonseca, conta la presència de Joan de Betresca, enviat del rei Enric: | Afonso Mosqueira , testemuña do preito Tabera - Fonseca , conta a presenza de Joan de Betresca , enviado do rei Henrique : |
A principis de 1467, la Germanor estava ja organitzada i implantada en el seu paper d'ordenament i justícia. | A principios de 1467 , a Irmandade estaba xa organizada e implantada no seu papel de ordenamento e xustiza . |
Torre de San Sadurniño, a Cambados, destruïda entre 1466 i 1470 durant les revoltes irmandiñas. | Torre de San Sadurniño , en Cambados , destruída entre 1466 e 1470 durante as revoltas irmandiñas . |
Les columnes irmandiñas, que una testimoni del plet Tabera- Fonseca xifra en vuitanta mil omes, van començar a recórrer les comarques, i amb la força del seu nombre i l'auxili d'impostos, bombardes i altres armes, van acabar rendint la gran majoria dels castells i fortificacions gallegues.[14][18] | As columnas irmandiñas , que unha testemuña do preito Tabera - Fonseca cifra en oitenta mil omes , comezaron a percorrer as comarcas , e coa forza do seu número e o auxilio de trabucos , bombardas e outras armas , acabaron rendendo a gran maioría dos castelos e fortificacións galegas. [ 14 ] [ 18 ] |
Posició de la noblesa gallega en el conflicte entre D. Enrique i D. Aflonso | Posición da nobreza galega no conflito entre D. Henrique e D. Afonso |
Posició del clergat i tercer estament en el conflicte entre Enric i Alfons | Posición do clero e terceiro estamento no conflito entre Henrique e Afonso |
La importància de la fugida de Lemos és recollida també pels cronistes: «En curt temps els gallecs en el només van arrencar de llanes selves als facinerosos i els van arrossegar al patíbul, sinó que es van apoderar de fortaleses tingudes per inexpugnables, i al comte de Lemos, ell més poderós dels Grans de llana provín... | A importancia da fuga de Lemos é recollida tamén polos cronistas : " En corto tiempo los gallegos no sólo arrancaron de las selvas a los facinerosos y los arrastraron al patíbulo , sino que se apoderaron de fortalezas tenidas por inexpugnables , y al conde de Lemos , el más poderoso de los Grandes de la provincia , obl... |
La resposta d'Enric IV va ser de clar suport, emetent una carta el 6 de juliol donés any, on dóna per bons els arrasaments fets: | A resposta de Henrique IV foi de claro apoio , emitindo unha carta o 6 de xullo dese ano , onde dá por bos os arrasamentos feitos : |
Enric IV demanava en aquest fins i tot document, als alcaids de les fortificacions gallegues que estaven assetjades, a causa dels mals que des d'elles feien, que " las den y entreguen la los alcaldes y diputados de la Santa Hermandad de él te lo dice regno ". | Henrique IV pedía nese mesmo documento , ós alcaides das fortificacións galegas que estaban asediadas , debido ós males que desde elas facían , que " las den e entreguen a los alcaldes e diputados de la Santa Hermandad del dicho regno " . |
Potser va ser el sentit pràctic, que trasllueix en la cèlebre resposta del comte de Lemos a Pardo de Cela. | Talvez foi o sentido práctico , que transloce na célebre resposta do conde de Lemos a Pardo de Cela . |
Quan el mariscal l'instava a "omplir els roures de vassalls [penjats]", el comte li va respondre que "no es mantindria de roures". | Cando o mariscal o instaba a " encher os carballos de vasalos [ aforcados ] " , o conde respondeulle que " non se ía manter de carballos " . |
No es van registrar "càstigs exemplars" dels vencedors sobre els vassalls que es van rebel·lar. | Non se rexistraron " castigos exemplares " dos vencedores sobre os vasalos que se rebelaron . |
Potser no va ser " possible " pel caràcter massiu del moviment contra les fortificacions i anti-senyorial . | Talvez non foi " posible " polo carácter masivo do movemento contra as fortificacións e anti-señorial . |
Els portaveus posteriors dels vencedors, com Vasco de Atribúyete i Felipe de lana Gándara, tampoc donen fe de represàlies.[30] Potser va contribuir a la falta de repressió el fet que prèviament els irmandiños tampoc s'havien venjat dels cavallers derrotats en aconseguir la victòria el 1467. | Os portavoces posteriores dos vencedores , como Vasco de Aponte e Felipe de la Gándara , [ 30 ] tampouco dan fe de represalias. Talvez contribuíu para a falta de represión o feito de que previamente os irmandiños tampouco se vingaran dos cabaleiros derrotados ó lograr a vitoria en 1467 . |
1 2 3 APONTE , V. de . | 1 2 3 APONTE , V. de ( 1943 ) . |
Relación de algunas casas y linajes del reino de Galicia. ↑ Malia todo, Lanzós fue perseguido e apresado por Fernán Pérez Parragués, que o entregou a Fernán Pérez de Andrade. ↑ Arma que remata en punta nun extremo e que se tira con arco, Digalego.com ↑ GÁNDARA, F. de la. | Relación de algunas casas y linajes del reino de Galicia. Editorial Nova , Buenos Aires. ↑ Malia todo , Lanzós foi perseguido e apresado por Fernán Pérez Parragués , que o entregou a Fernán Pérez de Andrade. ↑ Arma que remata en punta nun extremo e que se tira cun arco , Digalego.com ↑ GÁNDARA , F. de la ( 1662 ) . |
Fets heroics dels fills de Galícia. ↑ Nomenat cronista oficial de Galícia pola Xunta de Galícia en 1654. ↑ BARROS GUIMERÁNS , C. . | Hechos heróicos de los hijos de Galicia. ↑ Nomeado cronista oficial de Galicia pola Xunta de Galicia en 1654. ↑ BARROS GUIMERÁNS , C. ( 1996 ) . |
ISBN 84-7507-961-X. , capítol " Os señores que foron " . ↑ Este documento fue dado a coñecer por José Couselo Bouzas cara a 1925 , sendo finalmente publicada a su transcrición completa en 1984 por Ángel Rodríguez González . | Edicións Xerais. ISBN 84-7507-961-X. , capítulo " Os señores que foron " . ↑ Este documento foi dado a coñecer por José Couselo Bouzas cara a 1925 , sendo finalmente publicada a súa transcrición completa en 1984 por Ángel Rodríguez González . |
La noblesa gallega vivia un segle XV de conflictes i confrontació internes. | A nobreza galega vivía un século XV de conflitos e confrontación internas . |
A la intranquil·litat generada per tal sèrie de conflictes se sumaven els efectes negatius de l'epidèmia de 1466, així com anteriorment la pesta i les males agafades, que van provocar a més una caiguda de rendes de la noblesa, la qual cosa va derivar en una actitud recaptadora agressiva per contrarestar aquesta disminu... | Á intranquilidade xerada por tal serie de conflitos sumábanse os efectos negativos da epidemia de 1466 , así como anteriormente a peste e as malas colleitas , que provocaron ademais unha caída de rendas da nobreza , o que derivou nunha actitude recadadora agresiva para contrarrestar esta diminución . |
L'actitud de tota la noblesa gallega enfront del conflicte entre Enric IV de Castella i Alfons no està encara totalment clarifica. | A actitude de toda a nobreza galega fronte ó conflito entre Henrique IV de Castela e Afonso non está aínda totalmente clarificada . |
Aquesta aguda crisi social i política va afavorir el desenvolupament de les Germanors. | Esta aguda crise social e política favoreceu o desenvolvemento das Hermandades . |
Així, ja entre 1456 i 1460 diverses viles de Guipúscoa van utilitzar la germanor contra la noblesa local, arrasant un gran nombre de les seves cases fortes "perquè façian i consentien molts robatoris i malificios en llana terra i en els camins i en tots els logares".[9] En 1464 una nova Germandat General castellana va ... | Así , xa entre 1456 e 1460 varias vilas de Guipúscoa utilizaron a irmandade contra a nobreza local , arrasando un gran número das súas casas fortes " porque façian e consentían muchos robos e malificios en la tierra e en los caminos e en todos los logares " . [ 9 ] En 1464 unha nova Hermandad General castelá celebrou a... |
Aquesta germandat va romandre inicialment a ratlla d'Enric IV, que la va utilitzar contra els partidaris del seu germà Alfons.[10] | Esta irmandade permaneceu inicialmente baixo control de Henrique IV , que a utilizou contra os partidarios do seu irmán Afonso. [ 10 ] |
Aparentment, algunes de les viles gallegues més significatives, com A Coruña, Ferrol, Santiago, Lugo, Pontevedra o Betanzos, van enviar als seus representant per sancionar el naixement de la institució a Galícia. | Aparentemente , algunhas das vilas galegas máis significativas , como A Coruña , Ferrol , Santiago , Lugo , Pontevedra ou Betanzos , enviaron ós seus representante para sancionar o nacemento da institución en Galicia . |
Lope García de Salazar afirma que va ser Afonso de Lanzós qui va canalitzar la demanda, obtenint d'Enric IV els capítols de la "Hermandad".[9] | Lope García de Salazar afirma que foi Afonso de Lanzós quen canalizou a demanda , obtendo de Henrique IV os capítulos da " Hermandad " . [ 9 ] |
Consta la presència a les corts de Salamanca, el maig de 1465, de l'escrivà Juan Blanco, procurador de Betanzos, que sembla que va obtenir la demandada aprovació reial. | Consta a presenza nas cortes de Salamanca , en maio de 1465 , do escribán Juan Blanco , procurador de Betanzos , que parece que obtivo a demandada aprobación real . |
Vido que fizieran juntar la gente de la dicha çiudad de La Coruña y de los cotos della, que heran seisçientos ombres, e vido que entre cada çien ombres puso un alcalde de hermandad, que llevaba bara y tenía cargo de mandar e gobernar la gente y las cosas que tocaban a la dicha hermandad e a la gobernaçión de la dicha ç... | Vido que fizieran juntar la gente de la dicha çiudad de La Coruña y de los cotos della , que heran seisçientos ombres , e vido que entre cada çien ombres puso un alcalde de hermandad , que traía bara y tenía cargo de mandar e gobernar la gente y las cosas que tocaban a la dicha hermandad e a la gobernaçión de la dicha ... |
La revolta estava encapçalada per figures rellevants, inclosos cavallers i fidalgos, mateix part de l'aristocràcia urbana.[9] Entre ells van destacar des del principi Afonso de Lanzós, que va lluitar a la zona de Betanzos i al bisbat de Mondoñedo, Pedro Osorio a l'àrea de Compostel·la, i Diego de Lemos, al sud de Lugo ... | A revolta estaba encabezada por persoeiros relevantes , incluídos cabaleiros e fidalgos , mesmo parte da aristocracia urbana. [ 9 ] Entre eles destacaron desde o principio Afonso de Lanzós , que loitou na zona de Betanzos e no bispado de Mondoñedo , Pedro Osorio na área de Compostela , e Diego de Lemos , no sur de Lugo... |
Com a data simbòlica, el 25 d'abril de 1467 va ser arrasada la primera fortificació, el Castell Ramiro, prop d'Ourense. | Como data simbólica , o 25 de abril de 1467 foi arrasada a primeira fortificación , o Castelo Ramiro , preto de Ourense . |
La sorpresa de l'atac va ser decisiva en el triomf irmandiño, així com el total abandó dels vassalls als senyors i, per tant la falta de suport d'aquests per defensar-se, tornant-se vas les temptatives de la noblesa per resistir. | A sorpresa do ataque foi decisiva no triunfo irmandiño , así como o total abandono dos vasalos ós señores e , por tanto a falta de apoio destes para se defender , volvéndose vas as tentativas da nobreza por resistir . |
Així, Lope García de Betanzos declara " pues toda lana gente de él te lo dice reino andaba en favor de lana te la dice hermandad y hera contra ellos y ellos en el tenían favor ninguno, porque sus mismos basallos eran contra sus señores...".[14] | Así , Lope García de Betanzos declara " pues toda la gente del dicho reino andaba en favor de la dicha hermandad y hera contra ellos y ellos no tenían favor ninguno , porque sus mismos basallos eran contra sus señores ... " . [ 14 ] |
Era el cinquè fill de Pedro Álvarez Osorio, senyor de Villalobos i primer comte de Trastámara, que va morir després del setge de Santiago de Compostel·la. | Era o quinto fillo de Pedro Álvarez Osorio , señor de Villalobos e primeiro conde de Trastámara , que faleceu despois do cerco de Santiago de Compostela . |
Per matrimoni estava vinculat a la família dels Moscoso. | Por matrimonio estaba vinculado á familia dos Moscoso . |
Durant la revolta dels Irmandiños va dirigir la germanor en el senyoriu de Santiago, i va participar activament en la destrucció del Castelo de la Roca Fuerte. | Durante a revolta dos Irmandiños dirixiu a irmandade no señorío de Santiago , e participou activamente na destrución do Castelo da Rocha Forte . |
Va ser derrotat per Pedro Madruga a l'Almáciga, a les portes de Compostel·la, i en 1469 va quedar pres per Diego de Andrade a Pontedeume on va morir.[4] | Foi derrotado por Pedro Madruga na Almáciga , ás portas de Compostela , e en 1469 quedou preso por Diego de Andrade en Pontedeume onde morreu. [ 4 ] |
Pedro Osorio de Villalobos Senyor de Villalobos Informació personal Defunció Pontedeume, la Corunya Família Descendència Afonso Osorio de Moscoso Bernal Yáñez de Moscoso Rodrigo Osorio de Moscoso Álvaro Pérez Osorio [ 1 ] Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existei... | Pedro Osorio Señor de Villalobos Nome completo Pedro Osorio de Villalobos Nacemento ? Falecemento antes de 1498 [ 1 ] Pontedeume , A Coruña Rexente Henrique IV Cónxuxe/s Urraca de Moscoso [ 2 ] ( Condesa de Altamira ) Descendencia Afonso Osorio de Moscoso Bernal Yáñez de Moscoso Rodrigo Osorio de Moscoso Álvaro Pérez O... |
Va tenir quatre fills, Alfonso Osorio de Moscoso (que va morir de pesta el 1496 a Flandres), Bernal Yáñez de Moscoso, Rodrigo Osorio de Moscoso, segons comte d'Altamira mort el 15 de gener de 1510 a Orà i Álvaro Osorio de Moscoso, dominic bisbe d'Astorga.[5][6] | Tivo catro fillos , Afonso Osorio de Moscoso ( que morreu de peste en 1496 en Flandres ) , Bernal Yáñez de Moscoso , Rodrigo Osorio de Moscoso , [ 5 ] segundo conde de Altamira finado o 15 de xaneiro de 1510 en Orán e Álvaro Osorio de Moscoso , [ 6 ] dominico bispo de Astorga. [ 3 ] |
↑ «Enciclopedia Galega Universal 13». | Genealogía ( en castelán ) . ↑ " Osorio de Moscoso , Rodrigo " . Enciclopedia Galega Universal 13. Ir Indo . |
Anar Anant . | 1999-2002. p. 103 . |
ISBN 84-7680-288-9. ↑ Enciclopedia Galega Universal. | ISBN 84-7680-288-9. ↑ " Osorio de Moscoso , Álvaro " . Enciclopedia Galega Universal 13. Ir Indo . |
Anar Anant . | 1999-2002. p. 103 . |
El DEGU, que comparteix en gran mesura continguts amb l'Enciclopèdia Galega Universal, inclou, entre altra informació, entrades de totes les parròquies, comarques, viles i ciutats de Galícia, les poblacions espanyoles de més de 1.500 habitants, ciutats europees de més de 50.000 habitants i poblacions de més de 100.000 ... | O DEGU , que comparte en gran medida contidos coa Enciclopedia Galega Universal , inclúe , entre outra información , entradas de tódalas parroquias , comarcas , vilas e cidades de Galicia , as poboacións españolas de máis de 1.500 habitantes , cidades europeas de máis de 50.000 habitantes e poboacións de máis de 100.00... |
Diccionari enciclopèdic gallec universal d'' Ed. e director :' Bieito Ledo Cabido Xerente : Xelasio Suárez Santiso Tema ( s ) Temàtica galega i universal . | DE GU Diccionario Enciclopédico Galego Universal Lombo do DEGU. Autor/a Ed. e director : Bieito Ledo Cabido Xerente : Xelasio Suárez Santiso Orixe Galicia . |
Edició traduïda a l'espanyol Editorial Ir Indo per a La Voz de Galicia País Galícia . | Lingua galego Tema ( s ) Temática galega e universal . |
Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ busca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en català : Diccionari enciclopèdic gallec universal . | Xénero ( s ) Consulta ( enciclopedia ) . Editorial Ir Indo para La Voz de Galicia Data de pub. 2003-2004 Formato 195 x 290 mm Páxinas 7.680 ( 128 x 60 t. ) [ 1 ] ISBN ISBN 84-7680-429-6 ( obra completa ) [ 2 ] |
El Diccionario enciclopédico galego universal (DEGU) és una obra enciclopèdica alfabètica, editada en gallec, l'any 2003. | O Diccionario enciclopédico galego universal ( DEGU ) é unha obra enciclopédica alfabética , editada en galego , no ano 2003 . |
Feta per Ir Indo Ediciones per a La Voz de Galicia, els seixanta volums es van distribuir amb els exemplars dels dimarts i dijous del diari, des del 14 de setembre de 2003, en què va començar amb un tiratge de 80.000 exemplars.[1] | Feita por Ir Indo Edicións para La Voz de Galicia , os sesenta volumes distribuíronse cos exemplares dos martes e xoves do xornal , [ 1 ] desde o 14 de setembro de 2003 , en que comezou cunha tirada de 80.000 exemplares. [ 3 ] |
Manuel Lorenzo Baleirón, nascut a Tarrío (Laíño, Dodro) el 1957, és un escriptor i professor gallec. | Manuel Lorenzo Baleirón , nado en Tarrío ( Laíño , Dodro ) en 1957 , é un escritor e profesor galego . |
Llicenciat en Filosofia i en Història de l'art. | Licenciado en Filosofía e en Historia da Arte . |
Va ser mestre en Educació Secundària a l'IES Macías el Enamorado de Padrón. | Foi mestre en Educación Secundaria no IES Macías o Namorado de Padrón . |
Os nomes na auga , 2011 , Ajuntament de Dodro . | Os nomes na auga , 2011 , Concello de Dodro . |
Cogañador del Premi Generals en el 2012, al costat de María Lorenzo Miguens, per Tonas de laranxa. | Cogañador do Premio Xerais no 2012 , xunto a María Lorenzo Miguens , por Tonas de laranxa . |
Tonas de laranxa , 2012 , Generals . | Tonas de laranxa , 2012 , Xerais . |
Obra poética, d'Eusebio Lorenzo Baleirón, 1996, Gusanillo Mayor. | Obra poética , de Eusebio Lorenzo Baleirón , 1996 , Espiral Maior . |
Eduarda Feijoo de Mendoza, nascuda a la província d'Ourense cap a 1840 i morta en 1904, va ser una escriptora gallega en llengua castellana. | Eduarda Feijoo de Mendoza , nada na provincia de Ourense cara a 1840 e finada en 1904 , foi unha escritora galega en lingua castelá . |
Eduarda Feijoo de Mendoza Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ busca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en català : Eduarda Feijoo de Mendoza . | Eduarda Feijoo de Mendoza Nacemento c. 1840 Provincia de Ourense Falecemento 1904 Nacionalidade España Ocupación escritora [ editar datos en Wikidata ] v c e |
La conquista de Madrid (sobre la Guerra de la Independència espanyola) Doña Isabel de Castilla Doña Blanca de Lanuza El puente mayor de Valladolid (Ajuntament de Valladolid, 1872) Las once mil vírgenes El antifaz de terciopelo La educación maternal La víctima de su vanidad (novel·la costumista) El Avia y el Miño (novel... | La conquista de Madrid ( sobre a Guerra da Independencia española ) Doña Isabel de Castilla Doña Blanca de Lanuza El puente mayor de Valladolid ( Ayuntamiento de Valladolid , 1872 ) Las once mil vírgenes El antifaz de terciopelo La educación maternal La víctima de su vanidad ( novela costumista ) El Avia y el Miño ( no... |
José María Rivera Corral (Chamoselo, As Pontes de García Rodríguez, 9 d'agost de 1856[1] - La Corunya, 31 de juliol de 1936[2]), va ser un empresari gallec. | José María Rivera Corral , nado no Chamoselo ( As Pontes de García Rodríguez ) o 9 de agosto de 1856 [ 1 ] e finado na Coruña o 31 de xullo de 1936 [ 2 ] , foi un empresario galego . |
José María Rivera Corral Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ cerca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en espanyol : José María Rivera Corral . | José María Rivera Corral Nacemento 9 de agosto de 1856 As Pontes de García Rodríguez Falecemento 31 de xullo de 1936 A Coruña Nacionalidade España [ editar datos en Wikidata ] v c e |
↑ «El pasado pontés de la Estrella Galicia». ↑ La Voz de Galicia, 1-8-1936, p. | ↑ " El pasado pontés de la Estrella Galicia " . elprogreso.galiciae.com. Consultado o 30-08-2017. ↑ La Voz de Galicia , 1-8-1936 , p . |
Consultado o 30-08-2017. ↑ «Historia da empresa». | Consultado o 30-08-2017. ↑ " Historia da empresa " . corporacionhijosderivera.com. Consultado o 30-08-2017 . |
San Vicente de Leira és una parròquia de l'ajuntament de Vilamartín de Valdeorras. | San Vicente de Leira é unha parroquia que se localiza no centro do concello de Vilamartín de Valdeorras . |
Segons l'IGE el 2014 tenia 101 habitants (50 homes i 51 dones), 54 menys que el 2004 (78 dones i 77 homes) i 89 menys que el 1999. | Segundo o IGE en 2014 tiña 101 habitantes ( 50 homes e 51 mulleres ) , 54 menos ca en 2004 ( 78 mulleres e 77 homes ) e 89 menos ca en 1999. Ten tres entidades de poboación . |
Està comunicada a través de la carretera provincial O-0807, que comunica amb la N-120. | Está comunicada a través da estrada provincial OU-0807 , que comunica coa N-120 . |
El març de 2018 la parròquia va quedar incomunicada en ser tallada la carretera.[1] | En marzo de 2018 a parroquia quedou incomunicada ao ser cortada a estrada [ 1 ] [ 2 ] . |
Per a altres significats, vegeu «Chenlo». | Para outras páxinas con títulos homónimos véxase : Chenlo . |
Va treballar com a funcionari en la Diputació de Lugo. | Traballou como funcionario na Deputación de Lugo . |
Fou redactor i després director durant vint anys d'El Regional, dirigí l'efímera La Ilustración Gallega i també dirigí el periòdic La Provincia. | Foi redactor e despois director durante vinte anos de El Regional , dirixiu a efémera La Ilustración Gallega e tamén dirixiu o xornal La Provincia . |
Va col·laborar en altres publicacions com La Ilustración Artística, Revista de España, La Ilustración Ibérica. | Colaborou noutras publicacións como La Ilustración Artística , Revista de España , La Ilustración Ibérica . |
Va investigar l'existència humana en coves (com la cova del Rei Cintolo de Mondoñedo) en les fases interglacials quaternàries, seguint la investigació de José Villaamil Castro. | Investigou a existencia humana en covas ( como a cova do Rei Cintolo de Mondoñedo ) nas fases interglaciares cuaternarias , seguindo a investigación de José Villaamil Castro . |
Creia en l'origen cèltic de castres i mámoas, i opinava que "modernes investigacions antropològiques certifiquen la raça alpina o cèltica a Galícia", afirmació continguda en Història de la província de Lugo (1918). | Cría na orixe céltica de castros e mámoas , e opinaba que " modernas investigacións antropológicas certifican a raza alpina o céltica en Galicia " , afirmación contida en Historia de la provincia de Lugo ( 1918 ) . |
Altres obres inclouen la Geografia General del Regne de Galícia, juntament amb nombrosos articles en gallec i castellà en diversos periòdics i publicacions, usant en algun moment el sobrenom de Manuel Molina Mera.[1] | Outras obras inclúen a Geografía General del Reino de Galicia , xunto con numerosos artigos en galego e castelán en diversos xornais e publicacións , usando nalgún momento o alcume de Manuel Molina Mera. [ 1 ] |
També té obra literària. | Tamén ten obra literaria . |
Va ser un dels primers escriptors a escriure novel·les en gallec, a més de publicar nombrosos relats en El Tío Marcos da Portela i altres publicacions. | Foi un dos primeiros escritores en escribir novelas en galego , ademais de publicar numerosos relatos n ' O Tío Marcos da Portela e outras publicacións . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.