Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
El quadern d'Edua, 2010, Gestió Literària Gallega. | O caderno de Edua , 2010 , Xestión Literaria Galega . |
Les senyores coses, 2014: Galàxia. | As señoras cousas , 2014 , Galaxia . |
El quadern d'Edua, 2015, Sushi Books. | O caderno de Edua , 2015 , Sushi Books . |
Contes del Sol i de la Lluna, 2017 , Alvarellos . | Contos do Sol e da Lúa , 2017 , Alvarellos . |
↑ «A Asociación de Escritores en Lingua Galega premia á lucense Helena Villar Janeiro». | ↑ Membros da RAG ↑ P , E ( 13 de febreiro de 2016 ) . " A Asociación de Escritores en Lingua Galega premia á lucense Helena Villar Janeiro " . El Progreso . |
Després d'acabar el batxillerat, va fer estudis de Magisteri a Lugo i posteriorment es va llicenciar en Filosofia i Lletres (Secció de Pedagogia) a la Universitat de Madrid, exercint com a professora d'ensenyament primari i secundari, acabant la seva carrera professional a Santiago de Compostel·la. | Despois de rematar o bacharelato , fixo estudos de Maxisterio en Lugo e posteriormente licenciouse en Filosofía e Letras ( Sección de Pedagoxía ) na Universidade de Madrid , exercendo como profesora de ensino primario e secundario , acabando a súa carreira profesional en Santiago de Compostela . |
Com a escriptora conrea diversos gèneres, especialment la poesia i la narració, però dedicant una atenció molt particular a la literatura infantil i juvenil. | Como escritora cultiva varios xéneros , especialmente a poesía e a narración , pero dedicando unha atención moi particular á literatura infantil e xuvenil . |
Va pertànyer al col·lectiu poètic Cravo Hondo. | Pertenceu ao colectivo poético Cravo Fondo . |
Des de 2005 fins a 2012 va ser presidenta de la Fundació Rosalía de Castro i també, en aquest fins i tot període, membre del Plenari del Consello da Cultura Galega. | Dende 2005 ata 2012 foi presidenta da Fundación Rosalía de Castro e tamén , nese mesmo período , membro do Plenario do Consello da Cultura Galega . |
Helena Villar Janeiro, Marta Dacosta, Rosa Enríquez i Yolanda Castaño al congrés Nosotros también navegar. | Helena Villar Janeiro , Marta Dacosta , Rosa Enríquez e Yolanda Castaño no congreso Nós tamén navegar . |
40 anys de poesia gallega, al Pazo de la Cultura de Pontevedra. | 40 anos de poesía galega , no Pazo da Cultura de Pontevedra . |
L'enterrament de la gallina, de Domitila Rois, 1991. | O enterro da galiña de Domitila Rois , 1991 , Galaxia . |
La tarde de las maletas (1992), Cuentos del Castromil. | A tarde das maletas , 1992 , Contos do Castromil . |
Els equips de normalització lingüística en els centres d'ensenyament, 1993, Xunta de Galícia. | Os equipos de normalización lingüística nos centros de ensino , 1993 , Xunta de Galicia . |
D'elles, 1999, Toxosoutos. | Delas , 1999 , Toxosoutos . |
Femenino plural, 2003, El Correo Gallego. | Feminino plural , 2003 , El Correo Gallego . |
El gust de la terra, 2005: Galàxia. | O sabor da terra , 2005 , Galaxia . |
Abelliñas do mel Aceiteira Buxaina Xapes Billarda ou Estornela A chave Mariola A pita cega O Leito Acocho Pano Altures A porca Bugalliña Ovo , pico , araña Chuca Bolas Pai fillo nai Petanca Trécolas Sevillana Tiracroios Palabras encadeadas Cadeira da raíña Aforcado O ladrón e o policía Xogo da Ola Zapatiño quieto é Zoa... | Abelliñas do mel Aceiteira A chave Acocho Aforcado Alturas A pita cega Billarda ou Estornela Bolas Buxaina Bugalliña Cadeira da raíña Chapas Chuca Mariola Ovo , pico , araña O ladrón e o policía O Leito Palabras encadeadas Pai fillo nai Petanca Pano Porca Sevillana Tiracroios Trécolas Xogo da Ola Zapatiño quieto é Zoad... |
Pàgina web de jocs tradicionals ( en gallec ) Portal de la tradició lúdica Brinquedia - Xarxa gallega del joc tradicional Associació Gallega del Joc Popular i Tradicional Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals | Páxina web de xogos tradicionais ( en galego ) Portal da tradición lúdica Brinquedia - Rede galega do xogo tradicional Asociación Galega do Xogo Popular e Tradicional Asociación Europea de Xogos e Deportes Tradicionais |
Els jocs populars, com altres elements culturals, contenen diferents concepcions que formen part de la societat, tenen una dimensió lúdica i educativa, i són part important de la convivència i cooperació en grup. | Os xogos populares , como outros elementos culturais , conteñen diferentes concepcións que forman parte da sociedade , teñen unha dimensión lúdica e educativa , e son parte importante da convivencia e cooperación en grupo . |
Posseeixen un gran valor sociocultural que supera els aspectes lúdics, ja que cada joc presenta diferents característiques depenent de la zona en què es practica. | Posúen un gran valor socio-cultural que supera os aspectos lúdicos , pois cada xogo presenta diferentes características dependendo da zona na que se practica . |
Els jocs es defineixen com l'activitat física o mental que té la finalitat de divertir-se i entretenir-se. | Os xogos defínense como a actividade física ou mental que ten a finalidade de divertirse e entreterse . |
La Arzuana va ser una fàbrica tèxtil situada a la parròquia de Présaras, a l'ajuntament corunyès de Vilasantar, que va funcionar des de 1882 fins a 1962. | La Arzuana foi unha fábrica de tecidos situada na parroquia de Présaras , no concello coruñés de Vilasantar , que funcionou dende 1882 ata 1962 . |
El 1882 es constituïa la firma industrial Casimiro Macía Canal y Cía., per acord entre el fuster Casimiro Macía Canal, el teixidor Andrés Camprubí Genesca i el fonedor Manuel Solórzano Ibáñez. | En 1882 constituíase a firma industrial Casimiro Macía Canal y Cía. , por acordo entre o carpinteiro Casimiro Macía Canal , o tecelán Andrés Camprubí Genesca e o fundidor Manuel Solórzano Ibáñez . |
La fàbrica de teixits de cotó es va construir al marge dret del riu Tambre al lloc de Fòrum (Présaras, Vilasantar). | A fábrica de tecidos de algodón construíuse na marxe dereita do río Tambre no lugar de Foro ( Présaras , Vilasantar ) . |
A l'any següent, es dissoldria l'efímera societat, quedant Manuel com a únic propietari de la fàbrica.[1] | Ao ano seguinte , disolveríase a efémera sociedade , quedando Manuel como único propietario da fábrica. [ 1 ] |
Les complicacions van créixer juntament amb el malestar del personal, vagues i també problemes amb la sortida de les mercaderies per l'estació ferroviària de Curtis. | As complicacións medraron xuntándose co malestar do persoal , folgas e mesmo problemas coa saída das mercadorías pola estación ferroviaria de Curtis . |
A partir de 1958 els germans Tomás i Enrique Rodríguez-Sabio Sánchez anirien assumint totes les facultats del Consell d'Administració de la societat. | A partir de 1958 os irmáns Tomás e Enrique Rodríguez-Sabio Sánchez irían asumindo todas as facultades do Consello de Administración da sociedade . |
El 8 de desembre de 1962 un misteriós incendi (popularment es creu que provocat) arrasava les instal·lacions i posava fi a 80 anys de treball, en els quals la fàbrica va ser l'autèntic motor de la zona i que va provocar un augment important de la població de la parròquia i el floriment d'altres negocis. | O 8 de decembro de 1962 un misterioso incendio ( popularmente crese que provocado ) arrasaba as instalacións e poñía fin a 80 anos de traballo , nos que a fábrica foi o auténtico motor da zona e que provocou un aumento importante da poboación da parroquia e o florecemento de outros negocios . |
Avui les instal·lacions que van sobreviure són aprofitades per una explotació ramadera.[3] | Hoxe as instalacións que sobreviviron son aproveitadas por unha explotación gandeira. [ 3 ] |
Manuel, juntament amb els banquers luguesos Ramón i Luciano Soler, van formar en 1884 una nova societat sobre la fàbrica, La Arzuana. | Manuel , xunto cos banqueiros lugueses Ramón e Luciano Soler , formaron en 1884 unha nova sociedade enriba da fábrica , La Arzuana . |
Mort Manuel en 1895, la seva vídua, Basa Freire Fan, i els seus fills, José Fernando, Rosa, i Fernando José, constituirien la raó social Vídua i fills de Solórzano, sota la qual es va explotar la fàbrica durant cinc anys. | Morto Manuel en 1895 , a súa viúva , Basa Freire Fan , e os seus fillos , José Fernando , Rosa , e Fernando José , constituirían a razón social Viuda e hijos de Solórzano , baixo a que se explotou a fábrica durante cinco anos . |
En 1900 la fàbrica de teixits de cotó La Arzuana va ser adquirida pels germans Luis, Pilar i Elena Miranda Santos, fills de l'empresari havaner Luis Miranda Vázquez, qui amb el seu soci, el banquer corunyès José Núñez de lana Barca, explotava des de 1872 la fàbrica corunyesa de filats i teixits de cotó Núñez y Miranda. | No 1900 a fábrica de tecidos de algodón La Arzuana foi adquirida polos irmáns Luis , Pilar e Elena Miranda Santos , fillos do empresario habaneiro Luis Miranda Vázquez , quen co seu socio , o banqueiro coruñés José Núñez de la Barca , explotaba dende 1872 a fábrica coruñesa de fiados e tecidos de algodón Núñez y Mirand... |
Els germans Miranda farien importants inversions i ampliacions, i des de 1907 la fàbrica La Arzuana giraria sota la raó social Hilados y Tejidos de Vilasantar, S.A., societat constituïda amb un milió i mig de pessetes de capital social.[2] | Os irmáns Miranda farían importantes inversións e ampliacións , e dende 1907 a fábrica La Arzuana xiraría baixo a razón social Hilados y Tejidos de Vilasantar , S.A. , sociedade constituída cun millón e medio de pesetas de capital social [ 2 ] |
La fàbrica va viure una gran esplendor durant el primer terç de segle, encara que amb una important davallada durant la primera guerra mundial: va passar de tenir 41.463,2 pessetes de beneficis el 1913 a pèrdues els anys 1914-1915 i 1917-1918. | A fábrica viviu un grande esplendor durante o primeiro terzo de século , aínda que cun importante baixón durante a primeira guerra mundial : pasou de ter 41.463 , 2 pesetas de beneficios en 1913 a perdas nos anos 1914-1915 e 1917-1918 . |
Els motius de les pèrdues van ser diversos, entre ells l'escassetat de cotó. | Os motivos das perdas foron varios , entre eles a escaseza de algodón . |
Al final de la guerra, la fàbrica es recuperà ràpidament de la crisi i passà a tenir beneficis de 39.413, 9 pessetes el 1919, 44.559, 8 el 1920, 400.872, 6 el 1922 i 159.058, 9 el 1923.[2] | Ao remate da guerra , a fábrica recuperouse rapidamente da crise e pasou a ter beneficios de 39.413 , 9 pesetas en 1919 , 44.559 , 8 en 1920 , 400.872 , 6 en 1922 e 159.058 , 9 en 1923. [ 2 ] |
Després de la guerra civil espanyola va patir complicacions derivades de la carestia de la matèria primera, de la pèrdua generalitzada de poder adquisitiu i la preferència dels mercats pel teixit curat o blanc, i les dificultats per finançar les compres de cotó i el cobrament de les vendes. | Trala guerra civil española sufriu complicacións derivadas da carestía da materia prima , da perda xeneralizada de poder adquisitivo e a preferencia dos mercados polo tecido curado ou branco , e as dificultades para financiar as compras de algodón e o cobro das vendas . |
↑ «La Arzuana». | ↑ " La Arzuana " . www.asociacionbuxa.com . |
1 2 Mirás Araujo, Jesús (2007). | Consultado o 12-05-2018 . |
Continuidad y cambio en la España urbana en el período de entreguerras: análisis de una ciudad española (en castellà). | 1 2 Mirás Araujo , Jesús ( 2007 ) . Continuidad y cambio en la España urbana en el período de entreguerras : análisis de una ciudad española ( en castelán ) . |
ISBN 978-8497450072. ↑ Error en el títol o la url.«». | ISBN 978-8497450072. ↑ " Cuando ellas revolucionarion Vilasantar " ( en castelán ) . 31-01-2018. Consultado o 12-05-2018 . |
El comtat de Présaras va ser un comtat situat als territoris que avui ocupen els ajuntaments de Curtis, Vilasantar i Sobrado, terres situades prop del campament romà de Ciadella. | O condado de Présaras estaba formado polos territorios que hoxe ocupan os concellos de Curtis , Vilasantar e Sobrado , terras situadas preto do campamento romano da Ciadella . |
Té els seus orígens en les pressurae o pressura romana: terres desertes que s'oferien a colons perquè fossin poblades i treballades. | Os condados teñen as súas orixes nas " pressurae " ou " pressura " romanas : terras desertas que se ofrecían a colonos para que fosen poboadas e traballadas . |
En els seus orígens aquestes terres no depenien més que del rei, però van ser transformant-se en "comissio", passant posteriorment a ser comtats.[1] | Nas orixes estas terras non dependían máis que do rei , pero foron transformándose en " comisio " , pasando posteriormente a ser condados [ 1 ] . |
Després de la mort de la seva esposa, Hermenegild es va retirar al monestir i hi va viure com a monjo fins a la seva mort el 10 de desembre del 966. | Hermenexildo retirouse o mosteiro e viviu nel como monxe até a súa morte no 10 de decembro de 966 . |
Posteriorment el monestir fou heretat per la Casa de Traba. | Posteriormente o mosteiro foi herdado pola Casa de Traba . |
El gener de 1142, dos dels membres més destacats d'aquest llinatge, Ferran i el seu germà Bermudo Pérez de Traba, van lliurar el monestir als monjos cistercencs. | En xaneiro de 114 , dous dos membros máis destacados desta liñaxe , Fernando e o seu irmán Bermudo Pérez de Traba , entregaron o mosteiro aos monxes cistercienses . |
L'any 920, Hermenexildo Aloitez[2] fou nomenat comte de Présaras pel rei Ramir II, la qual serviria com majordom entre els anys 937 i 949. | No ano 920 , Hermenexildo Aloitez [ 2 ] foi nomeado conde de Présaras polo rei Ramiro II , a quen serviria como mordomo entre os anos 937 e 949 . |
El 952, juntament amb la seva esposa, Paterna Gundesíndez, fundà el monestir de Santa María de Sobrado[3][4] i l'any 958 el matrimoni traspassà el títol comtal al monestir, cedint a l'abadessa Elvira un total de 16 viles juntament amb altres béns. | En 952 , xunto coa súa esposa , Paterna Gundesíndiz , fundou o Mosteiro de Sobrado dos monxes [ 3 ] [ 4 ] e no ano 958 o matrimonio traspasou o título condal ao mosteiro , cedendo á abadesa Elvira un total de 16 vilas xunto con outros bens . |
↑ Historia de Vilasantar ↑ « Xenealoxía da linaxe Aloitiz , s. IX - XI » ↑ Historia do Concello de Sobrado ↑ Emilio Julio García Crespo . | ↑ Historia de Vilasantar ↑ " Xenealoxía da linaxe Aloitiz , s. IX - XI " . www.xenealoxiasdoortegal.net. ↑ Historia do Concello de Sobrado ↑ Emilio Julio García Crespo . |
El campament romà de Ciadella va ser un assentament militar actiu entre els segles II i IV, situat en el tram viari entre Brigantium i Lucus Augusti, en l'actual parròquia gallega de la Ciadella (Sobrado). | O campamento romano da Ciadella ( ás veces chamado A Cidadela de xeito erróneo ) foi un asentamento militar activo entre os séculos II e IV , sito no tramo viario entre Brigantium e Lucus Augusti , na actual parroquia galega da Ciadella ( Sobrado ) . |
En ell es mantenien entre 500 i 600 militars de la Cohors I Celtiberorum Equitata civium romanorum, que tenia la seva set en Lucus Augusti. | Nel mantíñanse entre 500 e 600 militares da Cohors I Celtiberorum Equitata civium romanorum , que tiña a súa sede en Lucus Augusti . |
Aquesta unitat auxiliar de l'exèrcit imperial romà va tenir com a funció a vigilància de la Via XX, treball que va exercir entre els anys 123 i 395. | Esta unidade auxiliar do exército imperial romano tivo como función a vixilancia da Vía XX , traballo que desempeñou entre os anos 123 e 395 . |
La Cohors I Celtiberorum Equitata civium romanorum, formada l'any 80, hauria estat traslladada des de Mauritània a Hispània l'any 123, adscrita a la Legio VII Gemina (Lleó) per ordre de l'emperador Adrià, com dóna testimoni la Tessera de Castromao (Celànova), que diu: | A Cohors I Celtiberorum Equitata civium romanorum , formada no ano 80 , tería sido trasladada dende Mauritania a Hispania no ano 123 , adscrita á Legio VII Gemina ( León ) por orde do emperador Adriano , como testemuña a Tessera de Castromao ( Celanova ) , que di : |
Els Coelerni del convent Bracaraugustà de la província Hispània Citerior van fer pacte d'hospitalitat amb Gai Antoni Aquil·le, prefecte de la Cohors I Celtiberorum, per a si, per als seus fills i per als seus descendents. | Os Coelerni do convento Bracaraugustano da provincia Hispania Citerior fixeron pacto de hospitalidade con Caio Antonio Aquilo , prefecto da Cohors I Celtiberorum , para si , para os seus fillos e para os seus descendentes . |
Gai Antoni Aquil·le va realitzar pacte d'hospitalitat amb els Coelerni, per a si, els seus fills i els seus descendents. | Caio Antonio Aquilo realizou pacto de hospitalidade cos Coelerni , para si , os seus fillos e os seus descendentes . |
Va actuar com a llegat ( dels Coelerni ) Publio Campanio Leminiano | Actuou como legado ( dos Coelerni ) Publio Campanio Leminiano |
El recinte va ser construït llavors, en un planalto de 480 metres sobre el nivell del mar, envoltat per una petita cadena muntanyenca, prop del riu Caballar. | O recinto foi construído entón , nun planalto de 480 metros sobre o nivel do mar , rodeado por unha pequena cadea montañosa , preto do río Cabalar . |
Tenia una muralla perimetral de 172 x 140 metres, amb les cantonades arrodonides, i un fossat extern que complementava les funcions defensives de la muralla. | Tiña unha muralla perimetral de 172 x 140 metros , coas esquinas redondeadas , e un foxo externo que complementaba as funcións defensivas da muralla . |
L'extensió del campament era de 2,4 hectàrees. | A extensión do campamento era de 2,4 hectáreas . |
Existien a més quatre portes d'accés al campament, i diverses torres de vigilància. | Existían ademais catro portas de acceso ó campamento , e varias torres de vixilancia . |
A l'interior hi havia dos edificis principals. | No interior había dous edificios principais . |
Un d'ells era la Principia (quarter general), de planta quasi quadrada, que mesurava 29,5 x 29,6 metres. | Un deles era a Principia ( cuartel xeneral ) , de planta case cadrada , que medía 29,5 x 29,6 metros . |
Al costat de la Principia hi havia el Praetorio (residència del comandant) de 38 x 29,6 metres. | A carón da Principia estaba o Praetorio ( residencia do comandante ) de 38 x 29,6 metros . |
Els dos edificis estaven separats per un ampli carrer. | Os dous edificios estaban separados por unha ampla rúa . |
La resta dels edificis serien barracons, sanitaris, quadres per als animals i una cantina. | O resto dos edificios serían barracóns , sanitarios , cortellos para os animais e unha cantina . |
L'abandonament del campament va tenir lloc al segle IV, quan la unitat militar va ser traslladada a Iuliobriga (Cantàbria). | O abandono do campamento tivo lugar no século IV , cando a unidade militar foi trasladada a Iuliobriga ( Cantabria ) . |
Va ser llavors quan va començar el seu deteriorament, sobretot en l'època de l'ocupació germànica, tot i que en algunes èpoques va ser novament habitat. | Foi entón cando comezou a súa deterioración , sobre todo na época da ocupación xermánica , malia que nalgunhas épocas foi novamente habitado . |
En el segle XIX va patir l'espoli de la seua pedreria per a la construcció d'edificis veïns. | No século XIX sofreu o espolio da súa cantaría para a construción de edificios veciños . |
Les excavacions del recinte van començar oficialment en 1934, dirigides per Ángel del Castillo López i Sebastián González, sent Castillo qui va identificar en 1943 que es tractava d'un campament romà i no una mansio (parades oficials en els camins romans). | As escavacións do recinto comezaron oficialmente en 1934 , dirixidas por Ángel del Castillo López e Sebastián González , sendo Castillo quen identificou en 1943 que se trataba dun campamento romano e non unha mansio ( paradas oficiais nos camiños romanos ) . |
Els materials trobats al lloc foren abundants, destacant peces de ceràmica, vidres i estris de ferro i bronze. | Os materiais atopados no lugar foron abondosos , salientando pezas de cerámica , vidros e utensilios de ferro e bronce . |
Es van trobar també monedes, pertanyents a un rang de temps que engloba des de Domicià (any 86) fins a Claudi II (any 270). | Atopáronse tamén moedas , pertencentes a un rango de tempo que atinxe dende Domiciano ( ano 86 ) ate Claudio II ( ano 270 ) . |
La majoria d'aquestes peces trobades a A Ciadella estan exposades de manera permanent al Museu Arqueològic i Històric Castell de San Antón, a la ciutat de La Corunya. | A maioría destas pezas atopadas en A Ciadella están expostas de xeito permanente no Museo Arqueolóxico e Histórico Castelo de San Antón sito na cidade da Coruña . |
Bona part del campament no està excavat. | Boa parte do campamento non está escavado . |
Una part del lloc excavat té una coberta futurista (acer i vidre) reutilitzada, que protegeix les ruïnes dels efectes erosius. | Unha parte do sitio escavado ten unha cuberta futurista ( aceiro e vidro ) reutilizada , que protexe ás ruínas dos efectos erosivos . |
Malgrat tot, la zona coberta ocupa una superfície inferior a la desena part del recinte històric, de manera que la major part de les ruïnes estan exposades a l'acció de la pluja, del vent i de la vegetació. | Malia todo , a zona cuberta ocupa unha superficie inferior á décima parte do recinto histórico , de xeito que a maior parte das ruínas están expostas á acción da choiva , do vento e da vexetación . |
Arquitectura romana a Galícia Història de Galícia Romanització de Galícia Aquis Querquennis | Arquitectura romana en Galicia Historia de Galicia Romanización de Galicia Aquis Querquennis Aquis Originis Medorra de Fanegas |
Articles principals : Galeria de imaxes da Galícia romana i Galeria de imaxes de Sobrado . | Artigos principais : Galería de imaxes da Galicia romana e Galería de imaxes de Sobrado . |
Manuel Bello Parga, conegut com a Manolito Bello i Luis Seijo Freire, nascut a Mezonzo, (Vilasantar), en 1926 i mort en 1946 va ser un guerriller antifranquista gallec. | Manuel Bello Parga , coñecido como Manolito Bello e Luis Seijo Freire , nado en Vilasantar , en 1926 [ 1 ] e falecido en 1946 , foi un guerrilleiro antifranquista galego . |
Residia a La Corunya. | Residía na Coruña . |
Militant del Partit Comunista d'Espanya des de molt jove, participà en el seu aparell de propaganda. | Militante do Partido Comunista de España desde moi novo , participou no seu aparato de propaganda . |
Les autoritats el van detenir el 1945 per la impressió i distribució de material subversiu. | As autoridades detivérono en 1945 pola impresión e distribución de material subversivo . |
El gener de 1946 poc després de sortir en llibertat provisional, s'uní a la guerrilla com a responsable del destacament Líster de la IV Agrupació i poc després passà a la partida La Marina, amb la qual participà a Cambre en l'atemptat contra Manuel Doval Lemat, un conegut falangista local. | En xaneiro de 1946 pouco despois de saír en liberdade provisoria , uniuse á guerrilla como responsable do destacamento Líster da IV Agrupación e pouco despois pasou á partida La Marina , coa que participou en Cambre no atentado contra Manuel Doval Lemat , un coñecido falanxista local . |
Va participar el 19 de maig en l'intent de sabotatge contra un emissor de Ràdio Nacional d'Espanya en el qual va morir el periodista d'El Ideal Gallego, Arcadio Vilela Gárate. | Participou o 19 de maio no intento de sabotaxe contra un emisor de Radio Nacional de España no que morreu o xornalista de El Ideal Gallego , Arcadio Vilela Gárate . |
En el transcurs de l'intercanvi de trets amb la Guàrdia Civil, Manuel Bello va caure presoner. | No transcurso do intercambio de disparos coa Garda Civil , Manuel Bello caeu prisioneiro . |
Torturat a la presó i sotmès a Consell de guerra, va ser condemnat al garrot i executat l'11 de juliol de 1946.[1] La seva figura es convertí per a la resistència antifranquista comunista en la d'un heroi, i un dels seus destacaments guerrillers portà el seu nom. | Torturado na prisión e sometido a consello de guerra , foi condenado ao garrote e executado o 11 de xullo de 1946. [ 1 ] A súa figura converteuse para a resistencia antifranquista comunista na dun heroe , e un dos seus destacamentos guerrilleiros levou o seu nome . |
Fins i tot avui dia un col·lectiu de la Joventut Comunista porta per nom Manolito Bello. | Incluso hoxe en día un colectivo da Xuventude Comunista leva por nome Manolito Bello . |
Galícia en la II República i sota el franquisme. | Galicia na II República e baixo o franquismo . |
"Aspectes desconeguts de la guerrilla del Llano (26)." ( PDF). | " Aspectos desconocidos de la guerrilla del Llano " ( PDF ) . |
(26): 281–294. | Anuario Brigantino ( 26 ) : 281–294 . |
Consultat el 30 d'agost de 2012. | Consultado o 30 de agosto de 2012 . |
Manuel Bello Parga Pàgina no enllaçada a Wikidata Si no existeix en altres Viquipèdies : [ crea nou ítem ] Si existeix en altres Viquipèdies : [ cerca ítem per enllaçar ] i afegeix l'enllaç en català : Manuel Bello Parga . | Manuel Bello Parga Nacemento 1926 Vilasantar , Vilasantar Falecemento 11 de xullo de 1946 Nacionalidade España [ editar datos en Wikidata ] |
Nasqué a la parròquia de Mezonzo, a l'ajuntament corunyès de Vilasantar, el 1936. El 1949 ingressà al seminari del convent de San Antonio de Herbón, on estudià cinc anys de Batxillerat. | En 1949 ingresou no seminario do convento de San Francisco de Herbón , onde estudou cinco anos de Bacharelato . |
El 20 d'agost de 1954 va prendre els hàbits, fent el noviciat al convent de San Francisco del Valle de Dios. | O 20 de agosto de 1954 tomou os hábitos , facendo o noviciado no convento de San Francisco do Val de Deus . |
Va iniciar els seus estudis de Filosofia al Convent de San Diego de Canedo (Pontejareas), continuant-los a Compostel·la i acabant a Salamanca el 1962. | Iniciou os estudos de Filosofía no Convento de San Diego de Canedo ( Ponteareas ) , seguíndoos en Compostela e rematando en Salamanca en 1962 . |
Membre de l'Orde dels Franciscans, va ser ordenat sacerdot el 17 de març de 1962.[2] El 2 de juliol de 1983 va ser nomenat arquebisbe de Tànger, sent consagrat bisbe el 24 de setembre[2] del mateix any per Duraisamy Simon Lourdusamy, llavors secretari de la Congregació per a l'Evangelització dels Pobles. | Membro da Orde dos Freires Menores , foi ordenado sacerdote o 17 de marzo de 1962 [ 2 ] . O 2 de xullo de 1983 foi nomeado arcebispo de Tánxer , sendo consagrado bispo o 24 de setembro [ 2 ] do mesmo ano por Duraisamy Simon Lourdusamy , entón secretario da Congregación para a Evanxelización dos Pobos . |
Es va retirar el 23 de març de 2005, passant a ser llavors arquebisbe emèrit. | Retirouse o 23 de marzo de 2005 , pasando a ser entón arcebispo emérito . |
Va passar els seus últims anys a la infermeria de l'església de Sant Francesc de Noia, i va ser enterrat a la seva parròquia natal. | Pasou os seus últimos anos na enfermería da igrexa de San Francisco de Noia , e foi soterrado na súa parroquia natal . |
José Antonio Peteiro Freire, nascut a Vilasantar el 20 de juliol de 1936 i mort a Santiago de Compostel·la el 25 de març de 2010, va ser un religiós franciscà i bisbe catòlic gallec, arquebisbe de Tànger entre 1983 i 2005. | José Antonio Peteiro Freire , nado en Vilasantar o 20 de xullo de 1936 e finado en Santiago de Compostela o 25 de marzo de 2010 [ 1 ] , foi un relixioso franciscano e bispo católico galego , arcebispo de Tánxer entre 1983 e 2005 . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.