Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Va ser cap provincial d'Izquierda Republicana. | Foi Xefe provincial de Izquierda Republicana . |
↑ Un bo i xenerós. | ↑ Araújo Figueroa , Isaac Borja ( 2015 ) . Un bo e xeneroso. Redondela : Concello de Redondela. pp. 19–20. ↑ Queimaliños , MX . |
↑ Radio Redondela (ed.). | Radio Redondela , ed. " Redondela reivindica a Don Telmo no aniversario do seu asasinato " . Consultado o 31 de decembro de 2015. ↑ Isabel Gómez volta á Terra ↑ Pinacho , Antonio . |
« Redondela reivindica a Don Telmo no aniversario do seu asasinato » . ↑ Isabel Gómez volta á Terra ↑ « Redondela nombra personaje del año a Telmo Bernárdez en su 130 aniversario » ↑ « Redondela homenajea a Telmo Bernárdez con una ofrenda floral y una exposición sobre su vida » . | " Redondela nombra personaje del año a Telmo Bernárdez en su 130 aniversario " . Faro de Vigo. Consultado o 31 de decembro de 2015. ↑ " Redondela homenajea a Telmo Bernárdez con una ofrenda floral y una exposición sobre su vida " . |
Va tornar a Galícia i va fundar les Irmandades da Fala de Baiona. | Regresou a Galicia e fundou as Irmandades da Fala de Baiona . |
Va ser president del Casino Recreatiu de Baiona en diferents ocasions, i solia participar en les activitats culturals com les actuacions al teatre baionès, entre d'altres. | Foi presidente do Casino Recreativo de Baiona en distintas ocasións , e adoitaba participar nas actividades culturais entre como as actuacións no teatro baionés ou a composición de letras para as comparsas do entroido . |
Va ser nomenat alcalde accidental de Baiona a principis de la dictadura de Primo de Rivera, i va ser tinent alcalde en diferents governs. | Foi nomeado alcalde accidental de Baiona a principios da ditadura de Primo de Rivera , e foi tenente alcalde en distintos gobernos . |
Va tornar a ser alcalde entre 1927 i 1929. | Volveu ser alcalde entre 1927 e 1929 . |
Durant el seu mandat va engegar diferents reformes sanitàries, reparació de fonts i de la Casa Consistorial.[2] Al juliol de 1927 va nomenar fill adoptiu de Baiona a Ángel Bedriñana, propietari del Palau de Monte Real.[3] A l'octubre va rebre a ses majestats Afonso XIII i la seva esposa Vitoria Uxía de Battenberg. | Durante o seu mandato puxo en marcha distintas reformas sanitarias , reparación de fontes e da Casa Consistorial [ 2 ] . En xullo de 1927 nomeou fillo adoptivo de Baiona a Ángel Bedriñana , propietario do Palacio de Monte Real. [ Cómpre referencia ] En outubro recibiu as súas maxestades Afonso XIII e a súa esposa Vitor... |
Miguel Primo de Rivera li va concedir la distinció de Cavaller de l'Orde del Mèrit Civil en la seva visita d'agost de 1928, insígnies que li van ser imposades l'agost de l'any següent, després de la subscripció popular que es va fer a Baiona per a la seva figura. | Miguel Primo de Rivera concedeulle a distinción de Cabaleiro da Orde do Mérito Civil na súa visita de agosto de 1928 , insignias que lle foron impostas en agosto do ano seguinte , tras a subscrición popular que se fixo en Baiona para a súa figura . |
Va dimitir del seu càrrec l'octubre de 1929, i va ser substituït pel seu tinent alcalde Vicente Vázquez González. | Dimitiu do seu cargo en outubro de 1929 , e foi substituído polo seu tenente alcalde Vicente Vázquez González . |
Era germà de Román Rodríguez de Vicente. | Era irmán de Román Rodríguez de Vicente . |
José Rodríguez de Vicente, conegut com a Joselín, nascut a Vigo el 14 d'abril de 1895 i difunt a Buenos Aires el 20 de setembre de 1958,[1] va ser un periodista, polític i actor gallec. | José Rodríguez de Vicente , coñecido como Joselín , nado en Vigo o 14 de abril de 1895 e finado en Buenos Aires o 20 de setembro de 1958 [ 1 ] , foi un xornalista , político e actor galego . |
Fill de Román Rodríguez, administrador del Pazo del Conde de Gondomar, a Baiona. | Fillo de Román Rodríguez , administrador do Pazo do Conde de Gondomar , en Baiona . |
Estudià a Vigo i a Madrid. | Estudou en Vigo e Madrid . |
En 1916 marxà a l'Uruguai, on treballà de periodista al setmanari Tierra Gallega, alhora que creà el personatge de Joselín, un gallec d'aldea, bo i de poques lletres, però amb molta saviesa. | En 1916 marchou a Uruguai , onde traballou de xornalista no semanario Tierra Gallega , ao mesmo tempo creou o personaxe de Joselín , un galego de aldea , bo e de poucas letras , pero con moita sabedoría . |
Posteriorment treballà a Salamanca en una oficina de turisme i a Madrid com a periodista en el diari La Nación. | Posteriormente traballou en Salamanca nunha oficina de turismo e en Madrid como xornalista no diario La Nación . |
Després de les seves incursions en el món del teatre (el 1932 va estrenar Terra Nai al Teatro García Barbón), es va traslladar a Buenos Aires, on va ser director de la revista España del Hospital Español des del 1936. | Logo dalgunha incursión no mundo do teatro ( en 1932 estreou Terra Nai no Teatro García Barbón ) , trasladouse a Buenos Aires , onde foi director da revista España do Hospital Español dende 1936 . |
Va organitzar una companyia de teatre i va elaborar guions per a films i documentals en col·laboració amb Suevia Films. | Organizou unha compañía de teatro e elaborou guións para filmes e documentais en colaboración con Suevia Films . |
Va dirigir l'emissió radiofònica La Hora Gallega, de Radio Patria. | Dirixiu a emisión radiofónica La Hora Gallega , de Radio Patria . |
Silvestre José Balseiros Guinarte, nascut a Tomonde (Cerdedo-Cotobade) el 1961, és un polític gallec del PPdeG. | Silvestre José Balseiros Guinarte , nado en Tomonde ( Cerdedo-Cotobade ) en 1961 , é un político galego do PPdeG . |
Funcionari de l'administració local, va acabar sent secretari-interventor de l'ajuntament de Cerdedo. | Funcionario da administración local , acabou sendo secretario-interventor do concello de Cerdedo . |
En les eleccions municipals de 2003 va ser elegit regidor i nominat 1r Tinent d'Alcalde. | Nas elección municipais de 2003 foi elixido concelleiro e nomeado 1o Tenente de Alcalde . |
El 30 de desembre de 2004 va ser elegit alcalde de Cerdedo després de la renúncia del seu sogre José Luis Jorge Caramés. | O 30 de decembro de 2004 foi elixido alcalde de Cerdedo logo da renuncia do seu sogro José Luis Jorge Caramés . |
En les eleccions municipals de 2007 es va presentar a l'alcaldia encapçalant la llista del PPdeG. Va aconseguir el 83% dels vots, convertint-se en l'alcalde popular més votat de Galícia. | Nas elección municipais de 2007 presentouse á alcaldía encabezando a lista do PPdeG acadou o 83% dos votos , converténdose no alcalde popular máis votado de Galicia . |
Des de 2007 és també diputat provincial en la Diputació de Pontevedra. | Dende 2007 é tamén deputado provincial na Deputación de Pontevedra . |
Al novembre de 2016 va prendre possessió com a diputat al Parlament de Galícia.[1] | En novembro de 2016 tomou posesión como deputado no Parlamento de Galicia. [ 1 ] |
Emilio Canda Pérez, nascut a Ribadavia el 1911 i difunt a Madrid el 10 d'octubre de 1998, va ser un periodista i escriptor gallec. | Emilio Canda Pérez , nado en Ribadavia en 1911 e finado en Madrid o 10 de outubro de 1998 [ 1 ] , foi un xornalista e escritor galego . |
Fill d'Emilio Canda Adán. | Fillo de Emilio Canda Adán . |
Va ser redactor-cap de Vida Gallega des de 1929 i, després de la revolta del 18 de juliol de 1936, redactor-cap i director del periòdic falangista d'Ourense Rumbo (1937), que després va canviar el seu nom a Arco. | Foi redactor-xefe de Vida Gallega dende 1929 e , despois da sublevación do 18 de xullo de 1936 , redactor-xefe e director do periódico falanxista ourensán Rumbo ( 1937 ) , que despois cambiou o seu nome a Arco . |
Dirigí la revista pontevedresa Mar, d'Ediciones Céltiga, en fou un dels fundadors, i després director de Finisterre (1943) amb Sabino Torres i Celso Emilio Ferreiro i en 1945 fundà la revista Ciudad que també dirigí. | Dirixiu a revista pontevedresa Mar , de Ediciones Céltiga , foi un dos fundadores , e despois director de Finisterre ( 1943 ) con Sabino Torres e Celso Emilio Ferreiro e en 1945 fundou a revista Ciudad que tamén dirixiu . |
Es traslladà a Madrid, dirigí la revista Crítica i en 1954 fundà i dirigí Ilustración Gallega. | Trasladouse a Madrid , dirixiu a revista Crítica e en 1954 fundou e dirixiu Ilustración Gallega . |
Com a autor dramàtic va estrenar a Vigo el 1940 la comèdia Maese Recuerdo i va obtenir el Premi Nacional de Teatre el 1965 per la comèdia Caminos de Damasco. | Como autor dramático estreou en Vigo en 1940 a comedia Maese Recuerdo e obtivo o Premio Nacional de Teatro en 1965 pola comedia Caminos de Damasco . |
També va ser guionista de cinema. | Tamén foi guionista de cine . |
Es va casar amb Carmen Moreno el 1952. | Casou con Carmen Moreno en 1952 . |
Va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostel·la. | Estudou Dereito na Universidade de Santiago de Compostela . |
Va col·laborar a Gaceta de Galicia. | Colaborou en Gaceta de Galicia . |
Fou llorejat en el certamen convocat per l'ajuntament de Santiago de Compostel·la en 1909 pel seu estudi La Literatura en Galicia durante la Guerra de la Independencia: La poesía, el periódico, el folleto y la hoja suelta.[1] A partir de 1915 fou director de Diario Ferrolano i en 1919 dirigí la revista Juventud. | Foi laureado no certame convocado polo concello de Santiago de Compostela en 1909 polo seu estudo La Literatura en Galicia durante la Guerra de la Independencia : La poesía , el periódico , el folleto y la hoja suelta [ 1 ] . A partir de 1915 foi director de Diario Ferrolano e en 1919 dirixiu a revista Juventud . |
En 1920 marxà a Madrid per treballar en un bufet d'advocats.[2] A Madrid dirigí la Revista de la Justicia Municipal, que aparegué en 1927. | En 1920 marchou a Madrid para traballar nun bufete de avogados [ 2 ] . En Madrid dirixiu a Revista de la Justicia Municipal , que apareceu en 1927 . |
Va col·laborar en Vida Gallega i El Pueblo Gallego. | Colaborou en Vida Gallega e El Pueblo Gallego . |
Fou jutge municipal de Madrid (1933) i també traductor. | Foi xuíz municipal de Madrid ( 1933 ) . Foi tradutor . |
Pedro Fraga Porto, nascut a Ferrol, va ser un advocat, periodista i escriptor gallec. | Pedro Fraga Porto , nado en Ferrol , foi un avogado , xornalista e escritor galego . |
Andrés Rodríguez Barbeito, nascut a Vigo el 26 de maig de 1898 i difunt a Buenos Aires en 1968, va ser un periodista, diplomàtic i polític gallec. | Andrés Rodríguez Barbeito , nado en Vigo o 26 de maio de 1898 e finado en Buenos Aires en 1968 , foi un xornalista , diplomático e político galego . |
Sent nen els seus pares van emigrar a Buenos Aires, on va començar la seva activitat periodística i política. | Sendo neno os seus pais emigraron a Buenos Aires , onde comezou a súa actividade xornalística e política . |
Va col·laborar en Correo de Galicia i Céltiga, especialitzant-se en informació esportiva i dirigí Hogar Gallego (1922). | Colaborou en Correo de Galicia e Céltiga , especializándose en información deportiva e dirixiu Hogar Gallego ( 1922 ) . |
El 1920 s'inicià en la maçoneria. | En 1920 iniciouse na masonería . |
En 1926 retornà a Galícia i s'instal·là a Vigo, on fundà en 1927 el diari esportiu Sprint i col·laborà en Faro de Vigo fent servir el pseudònim Amadiós. | En 1926 regresou a Galicia e instalouse en Vigo , onde fundou en 1927 o diario deportivo Sprint e colaborou en Faro de Vigo utilizando o pseudónimo Amadiós. Formou parte da loxa Jovellanos no 1 de Xixón e dende abril de 1929 das loxas Vicus no 6 e no 8 de Vigo . |
El setembre de 1929 va tornar a Buenos Aires. | En setembro de 1929 volveu a Buenos Aires . |
En proclamar-se la Segona República s'instal·là a Madrid, on treballà en els diaris Crisol e Luz (entre juliol de 1931 i abril de 1933) i fou redactor-corresponent d'Avanza de Oviedo des de novembre de 1931. | Ao proclamarse a Segunda República instalouse en Madrid , onde traballou nos diarios Crisol e Luz ( entre xullo de 1931 e abril de 1933 ) e foi redactor-correspondente de Avance de Oviedo dende novembro de 1931 . |
S'afilià a l'Agrupació Socialita de Madrid i es va fer membre del Sindicat de Periodistes de la UGT. | Afiliouse á Agrupación Socialita de Madrid e fíxose membro do Sindicato de Xornalistas da UGT . |
Va pertànyer a l'Associació de la Premsa de Madrid des de 1934, any en el qual va ser detingut per la seva participació en la vaga general revolucionària de 1934. | Pertenceu á Asociación de la Prensa de Madrid dende 1934 , ano no que foi detido pola súa participación na folga xeral revolucionaria de 1934 . |
Quan es va fundar Claridad es va incorporar al seu Consell de Redacció. | Cando se fundou Claridad incorporouse ao seu Consello de Redacción . |
Durant la guerra civil fou secretari particular del President del Govern Francisco Ancho Caballero des del setembre de 1936 al gener de 1937 quan fou nomenat per Julio Álvarez del Vayo, cònsol d'Espanya a Santos (Brasil). | Durante a guerra civil foi secretario particular do Presidente do Goberno Francisco Largo Caballero desde setembro de 1936 a xaneiro de 1937 cando foi nomeado por Julio Álvarez del Vayo cónsul de España en Santos ( Brasil ) . |
Allí va treballar a favor de la República Espanyola, per la qual cosa es va enfrontar amb el règim dictatorial del President Vargas i amb la colònia franquista espanyola. | Alí traballou a favor da República Española , polo que se enfrontou co réxime ditatorial do Presidente Vargas e coa colonia franquista española . |
L'octubre de 1937 va ser nomenat vicecònsol a São Paulo i el novembre d'aquell any va ser detingut i finalment expulsat del Brasil, traslladant-se a Panamà. | En outubro de 1937 foi nomeado vicecónsul en São Paulo e en novembro dese ano foi detido e finalmente expulsado de Brasil , trasladándose a Panamá . |
En acabar la guerra civil estigué exiliat a Nova York, on treballà a España Libre i a l'emissora de ràdio Voz de América. | Ao rematar a guerra civil estivo exiliado en Nova York , onde traballou en España Libre e na emisora de radio Voz de América . |
De Nova York passà per Mèxic camí de Guatemala i el març de 1945 retornà a Mèxic. | De Nova York pasou por México camiño de Guatemala e en marzo de 1945 regresou a México . |
En 1953 es traslladà a Buenos Aires, on col·laborà en les publicacions España Republicana i Opinión Gallega i participà en els programes de ràdio España eterna (Radio Libertad), Galicia en el aire i Postales gallegas. | En 1953 trasladouse a Buenos Aires , onde colaborou nas publicacións España Republicana e Opinión Gallega e participou nos programas de radio España eterna ( Radio Libertad ) , Galicia en el aire e Postales gallegas . |
Xosé Domínguez González, nascut a Casteligo (Chandreja de Queija) el 12 de desembre de 1958, és un periodista i escriptor gallec. | Xosé Domínguez González , nado en Casteligo ( Chandrexa de Queixa ) o 12 de decembro de 1958 , é un xornalista e escritor galego . |
Va estudiar magisteri a l'Escola Normal d'Ourense. | Estudou maxisterio na Escola Normal de Ourense . |
Des de 1981 es va dedicar al periodisme. | Dende 1981 dedicouse ao xornalismo . |
Va ser corresponent d'Europa Press, AGN i El Mundo. | Foi correspondente de Europa Press , AGN e El Mundo . |
Va col·laborar a Faro de Vigo, Diario 16 de Galicia i Radio Ourense, i va ser cap dels serveis informatius de la Cadena SER a Ourense. | Colaborou en Faro de Vigo , Diario 16 de Galicia e Radio Ourense , e foi xefe dos servizos informativos da Cadena SER en Ourense . |
Va fundar la primera publicació digital d'actualitat local a Galícia. | Fundou a primeira publicación dixital de actualidade local en Galicia Dios , que país . |
Va obtenir el premi Vicente Risco de l'ajuntament d'Ourense (1984) i el José Aurelio Carracedo de Periodisme (1988). | Obtivo o premio Vicente Risco do concello de Ourense ( 1984 ) e o José Aurelio Carracedo de Xornalismo ( 1988 ) . |
Pilar Pallarés García, nascuda a Culleredo el 29 d'abril de 1957, és una poetessa gallega. | Pilar Pallarés García , nada en Culleredo o 29 de abril de 1957 , é unha poetisa galega . |
Va estudiar Filologia Gallec-Portuguesa a la Universitat de Santiago de Compostel·la. | Estudou Filoloxía Galego-Portuguesa na Universidade de Santiago de Compostela . |
Va col·laborar en diverses revistes, com Grial, Coordenadas, Dorna, Noreste o Fiesta de la Palabra Silenciada. | Colaborou en diversas revistas , como Grial , Coordenadas , Dorna , Nordés ou Festa da Palabra Silenciada . |
Després de la publicació del seu primer llibre, Entre lusco e fusco (1980), es va convertir en una de les veus poètiques més importants de la poesia gallega. | Tras a publicación do seu primeiro libro , Entre lusco e fusco ( 1980 ) , converteuse nunha das voces poéticas máis importantes da poesía galega . |
Posteriorment publicaria les obres Sétima soidade (1984), Premi Esquí de poesia el 1983) i Livro das devoracións (1996). | Posteriormente publicaría as obras Sétima soidade ( 1984 , Premio Esquío de poesía en 1983 ) e Livro das devoracións ( 1996 ) . |
A més, ha col·laborat en diverses revistes amb estudis de crítica literària. | Ademais , ten colaborado en varias revistas con estudos de crítica literaria . |
Actualment exerceix de professora de literatura gallega a l'Institut Ramón Menéndez Pidal de la Corunya. | Actualmente exerce de profesora de literatura galega no Instituto Ramón Menéndez Pidal da Coruña . |
Rosas na sombra (original de Luís Pimentel), (1991). | Rosas na sombra ( a poesía de Luís Pimentel ) , ( 1991 ) . |
Para que te serve esa cruel boca de fome? (2002). | Para que te serve essa cruel boca de fome ? , ( 2002 ) . |
Guanyadora del Premi de Poesia O Facho el 1979. | Gañadora do Premio de Poesía O Facho no 1979 . |
Premi Esquí de poesia el 1983, per Séptima soledad. | Premio Esquío de poesía no 1983 , por Sétima soidade . |
Premi de poesia de l'Associació d'Escriptors en Llengua Gallega el 2012, per Leopardo son. | Premio de poesía da Asociación de Escritores en Lingua Galega no 2012 , por Leopardo son . |
↑ «A destrucció segon Pilar Pallarés». | ↑ " A destrución segundo Pilar Pallarés " . Sermos Galiza. 20 de xuño de 2018 . |
Llicenciat en Filologia Gallega i Filologia Hispànica per la Universitat de la Corunya. | Licenciado en Filoloxía Galega e Filoloxía Hispánica pola Universidade da Coruña . |
En 2008 va publicar Manual de la destrucción en A Regueifa Plataforma. | En 2008 publicou Manual da destrución en A Regueifa Plataforma . |
Membre del projecte Tinta de Lura, blogger i exbaixista del grup Terbutalina. | Membro do proxecto Tinta de Lura , blogueiro e exbaixista do grupo Terbutalina . |
El 2012 va publicar Inflamable [1]. | En 2012 publicou Inflamable [ 1 ] . |
Samuel Léemela París, nascut a Muros el 1984, és un músic i escriptor gallec. | Samuel Lema París , nado en Muros en 1984 , é un músico e escritor galego . |
Blog de l'autor Nota biogràfica | Blog do autor Nota biográfica Perfil en As escollas electivas |
O lobo da xente és un relat de Vicente Risco, publicat en 1925 en la revista-editorial Lar. | O lobo da xente é un relato de Vicente Risco , publicado en 1925 na revista-editorial Lar . |
Ja a la casa Ánxel atranca la porta i encén la foguera, però ràpidament nota que comencen a gratar la porta. | Xa na casa Ánxel atranca a porta e acende a lareira , pero ao cabo nota que comezan a rañar na porta . |
Ànxel treu el cap i veu el llop. | Ao pouco asoma unha gadoupa de lobo , e escóndese . |
El llop olora l'habitació, i quan pensa que està només tira la seva pell i sota d'ella apareix una noia nova i bella vestida amb una camisa. | O lobo ule a estancia , e cando pensa que está só tira a pelella e baixo dela aparece unha rapaza nova e fermosa vestida cunha camisa . |
Ánxel aprofita una distracció de la dona per tirar la pell al foc, i llavors ella li explica que la va alliberar d'una màgia. | Ánxel aproveita un despiste dela para botar a pelella no lume , e entón ela explícalle que a liberou dun meigallo . |
La seva mare, vídua, s'havia casat amb un altre home i aquest havia intentat abusar de la noia; ella es va defensar tallant-li una mà, i la mare la va fer fora de la casa, juntament amb la maledicció de convertir-se en un home llop. | A súa nai , viúva , casara con outro home e este intentara abusar da rapaza ; ela defendeuse cortándolle unha man co fouciño , e a nai botouna da casa e botoulle o malfado de convertela en lobishome . |
Finalment, Ánxel i la jove s'acaben casant. | Finalmente , Ánxel e a moza acaban casando . |
El 2009 el relat va ser adaptat a historieta per Xosé Manuel Rodríguez Moxom, publicat per la Fundació Vicente Risco.[1]. | En 2009 o relato foi adaptado a banda deseñada por Xosé Manuel Rodríguez Moxom , publicado pola Fundación Vicente Risco [ 1 ] . |
A la tardor, prop de Trives, un xaval de Sobrado està agafant fulles de castanyer per abonar. | Nun outono , preto de Trives , un rapaz de Sobrado está a apañar follas de castiñeiro para estercar . |
Un veí li recomana que marxi cap a casa perquè camina per la comarca el llop de la gent. | Un veciño recoméndalle que marche para casa porque anda pola comarca o lobo da xente . |
Un llop que en els últims temps havia atacat a diverses persones. | Un lobo que nos últimos tempos atacara varias persoas . |
L'obra va aparèixer per primera vegada publicada el 1925 a la revista-editorial Lar juntament amb el conte A trabe de ouro e a trabe de alquitrán. | A obra apareceu por vez primeira publicada en 1925 na revista-editorial Lar xunto co conto A trabe de ouro e a trabe de alquitrán. Despois foi incluída en varias escolmas ou canda a outros textos narrativos do autor . |
El 1972 Editorial Galaxia va editar el relat al costat de la seva novel·la O porco de pé amb il·lustracions de Xohán Ledo. | En 1972 Editorial Galaxia editou o relato xunto á súa novela O Porco de Pé con ilustracións de Xohán Ledo , e en 2004 editou o relato na escolma A trabe de ouro e outros contos . |
Cita llibre Títol Dicionari biogràfic de Galícia Editorial Anar Indo Ediciós Any 2010-2011 Cita llibre Títol Dicionari biogràfic de Galícia Editorial Anar Indo Ediciós Any 2010-2011 Enciclopedia Galega Universal . | 2010-2011. Enciclopedia Galega Universal. Ir Indo . |
Cita enciclopèdia Cita enciclopèdia Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada . | Gran Enciclopedia Galega Silverio Cañada ( DVD ) . El Progreso . |
Cita enciclopèdia Cita enciclopèdia Cita enciclopèdia Alén do azul ( unha ducia de poetas galegos en Catalunya ). | García , Xosé Lois ( 1999 ) . Alén do azul ( unha ducia de poetas galegos en Catalunya ) . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.