Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Gran Enciclopèdia Gallega (DVD). | Gran Enciclopedia Galega ( DVD ) . |
Institut d'Estudis Jacobeus Arxidiòcesi de Santiago de Compostel·la | Instituto de Estudos Xacobeos Arquidiocese católica latina de Santiago de Compostela |
Secció d'Estudis Jacobeus (o Compostellanum . | Sección de Estudios Jacobeos ( ou Compostellanum . |
Secció de Ciències Eclesiàstiques) és una revista catòlica en castellà, fundada pel cardenal Fernando Quiroga Palacios, publicada a Santiago de Compostel·la des de 1956, de periodicitat trimestral. | Sección de Ciencias Eclesiásticas ) é unha revista católica en castelán , fundada polo cardeal Fernando Quiroga Palacios , publicada en Santiago de Compostela desde 1956 , de periodicidade trimestral . |
Únic òrgan del Centre d'Estudis Jacobeus i de l'Institut Teològic Compostel·là. | Único órgano do Centro de Estudos Xacobeos e do Instituto Teolóxico Compostelán . |
Comença a publicar-se en 1956 i publica a l'any quatre volums; dos d'investigació teològica (Secció de Ciències Eclesiàstiques) i dos d'estudis històrics (Secció d'Estudis Jacobeus), preferentment sobre el tema de Santiago en la història. | Comeza a publicarse en 1956 e publica ao ano catro volumes ; dous de investigación teolóxica ( Sección de Ciencias Eclesiásticas ) e dous de estudos históricos ( Sección de Estudios Jacobeos ) , preferentemente sobre o tema de Santiago na historia . |
Tracta temes com el pelegrinatge cristià, l'església catòlica, la religió o l'arquitectura religiosa. | Trata temas como a peregrinación cristiá , a igrexa católica , relixión ou arquitectura relixiosa . |
El primer número de la revista va ser publicat en el primer trimestre de 1956, sota la direcció del professor Manuel Rey Martínez. | O primeiro número da revista foi publicado no primeiro trimestre de 1956 , baixo a dirección do profesor Manuel Rey Martínez . |
Aquesta revista va ser fundada per l'fins i tot creador del centre, el cardenal Fernando Quiroga Palacios, la qual cosa va dir explícitament en el número 1 de la publicació que «la revista volia ser un vehicle portador de les inquietuds i dels treballs i investigacions dels professors del nostre seminari i d'altres est... | Esta revista foi fundada polo mesmo creador do Centro , o cardeal Fernando Quiroga Palacios , o cal dixo explicitamente no número 1 da publicación que « a revista quería ser un vehículo portador das inquietudes e dos traballos e investigacións dos profesores do noso seminario e de outros estudosos , sacerdotes e segrar... |
Es tracta d'una publicació que va mantenir viu l'estudi i esperit del fenomen jacobeo ens últims 50 anys. | Trátase dunha publicación que mantivo vivo o estudo e espírito do fenómeno xacobeo nos últimos 50 anos . |
En ella, es van publicar treballs de gran calat científic sobre les investigacions entorn el sepulcre de Santiago. | Nela , publicáronse traballos de gran calado científico sobre as investigacións torno o sepulcro de Santiago . |
Molts d'aquests treballs encara són una referència obligada per als estudiosos del fenomen jacobeu. | Moitos destes traballos seguen a ser referencia obrigada para os estudosos do feito Xacobeo . |
Únic òrgan del Centre d'Estudis Jacobeus i de l'Institut Teològic Compostel·là. | Único órgano do Centro de Estudos Xacobeos e do Instituto Teolóxico Compostelán . |
Comença a publicar-se en 1956 i publica a l'any quatre volums; dos d'investigació teològica i dos d'estudis històrics, preferentment sobre el tema de Santiago en la història. | Comeza a publicarse en 1956 e publica ao ano catro volumes ; dous de investigación teolóxica e dous de estudos históricos , preferentemente sobre o tema de Santiago na historia . |
Tracta temes com la peregrinació cristiana, l'església catòlica, religió o arquitectura religiosa. | Trata temas como a peregrinación cristiá , a igrexa católica , relixión ou arquitectura relixiosa . |
El primer número de la revista va ser publicat en el primer trimestre de 1956, sota la direcció del professor Manuel Rey Martínez. | O primeiro número da revista foi publicado no primeiro trimestre de 1956 , baixo a dirección do profesor Manuel Rey Martínez . |
El Centre d'Estudis Jacobeus va ser creat a Santiago de Compostel·la el 22 d'octubre de 1954 per un decret del cardenal-arquebisbe de Santiago Fernando Quiroga Palacios. | O Centro de Estudos Xacobeos foi creado en Santiago de Compostela o 22 de outubro de 1954 por un decreto do cardeal-arcebispo de Santiago Fernando Quiroga Palacios . |
El 26 de novembre del mateix any va ser incorporat al "Patronat Marcelino Menéndez y Pelayo" del Consell Superior d'Investigacions Científiques.[1] | O 26 de novembro do mesmo ano foi incorporado ao " Patronato Marcelino Menéndez y Pelayo " do Consello Superior de Investigacións Científicas. [ 1 ] |
Va ser el primer centre que es va preocupar per donar un nou impuls al renaixement dels estudis jacobeus i a la peregrinació a Compostel·la al segle XX. | Foi o primeiro centro que se preocupou por dar un novo impulso ao renacemento dos estudos xacobeos e á peregrinación a Compostela no século XX . |
És significativa la categoria intel·lectual del seu primer consell directiu:[1] | É significativa a categoría intelectual do seu primeiro consello directivo : [ 1 ] |
[ http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos Estudis gallecs ] | http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos ( en castelán ) . |
Publicats articles de, entre d'altres, els següents autors: Fermín Bouza-Brey, Isidro García Tato, Florentino López Cuevillas, Ramón Otero Pedrayo, Paulino Pedret, Vicente Risco, Francisco Javier Sánchez Cantón i Xesús Taboada Chivite. | Publicou artigos de , entre outros autores : Fermín Bouza-Brey , Isidro García Tato , Florentino López Cuevillas , Ramón Otero Pedrayo , Paulino Pedret , Vicente Risco , Francisco Javier Sánchez Cantón e Xesús Taboada Chivite . |
Dictinio de Castillo-Elejabeytia Fernández, (Ferrol, 11 de maig de 1906 - Sandhausen, Alemanya, 3 d'octubre de 1987), va ser un poeta i professor espanyol. | Dictinio de Castillo-Elejabeytia Fernández , nado en Ferrol o 11 de maio de 1906 e finado en Sandhausen ( Alemaña ) o 3 de outubro de 1987 , foi un poeta e profesor galego . |
L'arxiu del poeta ferrolà Dictinio de Castillo donat la llana Regió de Múrcia Dictinio del Castillo . | El archivo del poeta ferrolano Dictinio de Castillo donado a la Región de Murcia Dictinio del Castillo . |
Un romàntic havia estat del seu temps | Un romántico fora do seu tempo |
Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, es va fer oficial de Marina ingressant en el Cos d'Intendència de l'Armada. | Licenciado en Dereito pola Universidade de Santiago de Compostela , fíxose oficial de Mariña ingresando no Corpo de Intendencia da Armada . |
En 1936 va ser detingut i va estar pres pels republicans a Cartagena, i posteriorment va ser alliberat. | En 1936 foi detido e polos republicanos estivo preso en Cartaxena , e posteriormente foi liberado . |
Per aquesta circumstància va ser jutjat després pels franquistes i condemnat a pèrdua de la seva ocupació. | Por esta circunstancia foi xulgado despois polos franquistas e condenado a perda do seu emprego . |
Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Múrcia, de la qual va ser professor de Filologia Gallec-portuguesa. | Licenciouse en Filosofía e Letras na Universidade de Murcia , da que foi profesor de Filoloxía Galego-portuguesa . |
Va ser també professor de filosofia a l'Institut de Cartagena i d'anglès al de Múrcia. | Foi tamén profesor de filosofía no Instituto de Cartagena e de inglés no de Murcia . |
En 1953 va marxar a la República Federal d'Alemanya i va ser lector d'espanyol a la Universitat de Würztburg l'any 1983. | En 1953 marchou á República Federal de Alemaña e foi lector de español na Universidade de Würtzburg ate 1983 . |
Poeta en espanyol, en 1943 publicà Lirios de Compostela, que conté molts poemes en gallec. | Poeta en español , en 1943 publicou Lirios de Compostela , que contén moitos poemas en galego . |
En 1955, Francisco Fernández del Riego publicà en la seva Escolma de poesia gallega set poemes de Dictini tirats de dos llibres inèdits, O espello das brétemas i O leito de somas. | En 1955 , Francisco Fernández del Riego publicou na súa Escolma de poesía galega sete poemas de Dictinio tirados de dous libros inéditos , O espello das brétemas e O leito de somas . |
Va col·laborar en revistes literàries com la ferrolana Aturuxo, Azarbe, Papeles de Son Armadans, Monteagudo, Revista de Occidente, i en els suplements literaris d'ABC i diverses revistes de Portugal, Bèlgica, Marroc i Estats Units. | Colaborou en revistas literarias como a ferrolá Aturuxo , Azarbe , Papeles de Son Armadans , Monteagudo , Revista de Occidente , e nos suplementos literarios de ABC e diversas revistas de Portugal , Bélxica , Marrocos e Estados Unidos . |
En 1950 va ser triat acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Gallega En 1953 va representar a Espanya en el Congrés Internacional de Poesia que es va celebrar a Venècia . | En 1950 foi elixido académico correspondente da Real Academia Galega En 1953 representou a España no Congreso Internacional de Poesía que se celebrou en Venecia . |
La canción de los pendientes, 1945 En la costa del sol, 1947. | La canción de los pinos , 1945 En la costa del sol , 1947 . |
Lliris de Compostel·la, 1949 Vol cap a dins, 1987. | Lirios de Compostela , 1949 ( que contén moitos poemas en galego ) Vuelo hacia dentro , 1987 . |
Juan Bautista Andrade Tojedo, nascut a Lérez (Pontevedra) el 24 de juliol de 1879 i mort a la mateixa parròquia el 3 de setembre de 1930, va ser un escriptor gallec.[1][2] Va ser oncle de l'escriptor i economista Valentín Paz-Andrade. | Juan Bautista Andrade Tojedo , [ 1 ] [ 2 ] nado en Lérez ( Pontevedra ) o 24 de xullo de 1879 e finado na mesma parroquia o 3 de setembro de 1930 , foi un escritor galego. Foi tío do escritor e economista Valentín Paz-Andrade . |
Placa a l'edifici on va viure a Lérez. | Placa no edificio en que viviu en Lérez . |
Galicia Industrial y Comercial va ser una revista editada a La Corunya entre 1926 i 1936. | Galicia Industrial y Comercial foi unha revista editada na Coruña entre 1926 e 1936 . |
Subtitulada Revista mensual ilustrada, va aparèixer l'abril de 1926. | Subtitulada Revista mensual ilustrada , apareceu en abril de 1926 . |
Fundada per Ernesto de Cádiz Vargas, constava de 36 pàgines i publicava 1.000 exemplars. | Fundada por Ernesto de Cádiz Vargas , constaba de 36 páxinas e tiraba 1.000 exemplares . |
Van ser els seus directors Ramón del Cueto Noval, Leopoldo Hernández Robredo i Joaquín Martín Martínez. | Foron os seus directores Ramón del Cueto Noval , Leopoldo Hernández Robredo e Joaquín Martín Martínez . |
Compromesa amb la modernització de Galícia i centrada en el camp econòmic, va abastar temes d'indústria, navegació, comerç, agricultura, finances, actualitats, arts i ciències. | Comprometida coa modernización de Galicia e centrada no eido económico , abarcou temas de industria , navegación , comercio , agricultura , finanzas , actualidades , artes e ciencias . |
De les il·lustracions van ser autors Torrado, Sobrino, Castelao, Cebreiro i Camilo Díaz. | Das ilustracións foron autores Torrado , Sobrino , Castelao , Cebreiro e Camilo Díaz . |
A partir de 1931 va incloure treballs literaris d'Otero Pedrayo, Manuel Abelenda, Carlos Martínez-Barbeito i Roberto Blanco Torres. | A partir de 1931 incluíu de traballos literarios de Otero Pedrayo , Manuel Abelenda , Carlos Martínez-Barbeito e Roberto Blanco Torres . |
El seu últim director, Joaquín Martín, va ser afusellat. | Desapareceu en xuño de 1936 , o seu último director , Joaquín Martín , foi fusilado . |
Celia Brañas Fernández Miranda, nascuda a la Corunya el 20 de maig de 1880 i morta a la mateixa ciutat el 12 de juny de 1948, va ser una científica gallega.[1] | Celia Brañas Fernández Miranda , nada na Coruña o 20 de maio de 1880 e finada na mesma cidade o 12 de xuño de 1948 , [ 1 ] foi unha científica galega . |
Consultat el 06-03-2018 . | Consultada o 06-03-2018 . |
Consultat el 06-03-2018 . | Consultada o 06-03-2018 . |
És considerada una pionera en la incorporació de la dona a la cultura científica. | É considerada unha pioneira na incorporación da muller á cultura científica . |
Va ser filla de Consuelo Fernández Miranda i del periodista, escriptor i farmacèutic Gonzalo Brañas Sánchez-Boado.[1] Va començar a treballar en 1908 com a professora auxiliar a l'Escola Normal de La Corunya. | Foi filla de Consuelo Fernández Miranda e do periodista , escritor e farmacéutico Gonzalo Brañas Sánchez-Boado. [ 1 ] Comezou a traballar en 1908 como profesora auxiliar na Escola Normal da Coruña . |
El 1911 es va convertir en professora titular i va ser directora de l'escola en diverses ocasions fins a la seva jubilació el 1946.[2] | En 1911 converteuse en profesora titular e foi directora da escola en varias ocasións ata a súa xubilación en 1946. [ 3 ] |
En 1919 va participar com a ponent en el Primer Congrés d'Estudis Gallecs, organitzat per l'Institut d'Estudis Gallecs de la Corunya, en el qual va defensar el tema de la importància que per a la regió gallega tindria la creació d'una estació de biologia marina a la Corunya i els mitjans pràctics per establir-la.[1] Un... | En 1919 participou como poñente no Primeiro Congreso de Estudos Galegos , organizado polo Instituto de Estudios Gallegos da Coruña , [ 1 ] no que defendeu o tema da importancia que para a rexión galega tería a creación dunha estación de bioloxía mariña na Coruña e os medios prácticos para establecela. Un ano máis tarde... |
Aquest curs va ser el precursor de la creació el 1932 de l'estació biològica de Marín.[1] | Este curso foi o precursor da creación en 1932 da estación biolóxica de Marín. [ 2 ] |
Mercedes Romero Abeja, nascuda a Cee el 27 de juny de 1907 i afusellada a Aranga el 19 de novembre de 1936, va ser una mestra republicana gallega. | Mercedes Romero Abella , nada en Cee o 27 de xuño de 1907 e finada en Aranga o 19 de novembro de 1936 , foi unha mestra republicana galega . |
En la seva joventut va viure a Corcubión, on el seu pare Manuel Romero Castro treballava com a fotògraf. | Na súa mocidade viviu en Corcubión , onde o seu pai Manuel Romero Castro traballaba como fotógrafo . |
Va començar els estudis de Magisteri a la Corunya el 1922 i els va acabar el 1926. | Comezou os estudios de Maxisterio na Coruña en 1922 e rematou en 1926 . |
En 1931 es casà amb Francisco Mazariegos Martínez, empleat de banca i sindicalista de la UGT al Banco Pastor. | En 1931 casou con Francisco Mazariegos Martínez , empregado de banca e sindicalista da UGT no Banco Pastor . |
En 1936 era mestra al barri de Monelos a La Corunya. | En 1936 era mestra en Monelos . |
Després de l'assassinat del seu espòs, quan intentava fer gestions per embarcar a Amèrica va ser detinguda. | Despois do asasinato do seu home , cando tentaba facer xestións para embarcar cara América foi detida . |
Violada i torturada, va ser afusellada al pou de la Castellana (Aranga) el 19 de novembre de 1936. | Violada e torturada , foi fusilada no pozo da Castellana ( Aranga ) o 19 de novembro de 1936 . |
Va ser enterrada en una fossa comuna a Vilarraso. | Foi enterrada nunha fosa común en Vilarraso . |
Sobre el segon anell defensiu ( fosses profundes i tanques ) que envoltava el nucli urbà ( el primer protegia el locus Sancti Iacobi ), Cresconio va edificar una altra muralla amb torrasses de planta quadrada i ronda interior.[1] | Sobre o segundo anel defensivo ( profundos fosos e cercas ) que rodeaba o núcleo urbano ( o primeiro protexía o locus Sancti Iacobi ) , Cresconio edificou outra muralla con torreóns de planta cadrada e rolda interior. [ 1 ] |
Aquesta porta antigament permetia entrar a Santiago de Compostel·la als viatgers procedents d'Ourense. | Esta porta antigamente permitía entrar en Santiago de Compostela aos viaxeiros procedentes de Ourense. [ 6 ] |
A l'edat mitjana, els pelegrins que arribaven a Santiago de Compostel·la des de Mèrida per la Via de la Plata entraven a la ciutat per la porta de Mazarelos, que era també el lloc per on entraven el vi del Ribeiro des de la ciutat d'Ourense,[7] segon consta en el capítol IX del llibre V del Codex Calixtinus, citat per ... | Na Idade Media , os peregrinos que llegaban a Santiago de Compostela desde Mérida pola Vía da Prata entraban na cidade pola porta de Mazarelos , que era tamén o lugar por onde entraban o viño do Ribeiro desde a cidade de Ourense , [ 7 ] segundo consta no capítulo IX do libro V do famoso Codex Calixtinus , citado por Mi... |
Hi ha constància que a l'edat mitjana diversos canvistes de monedes vivien a la plaça de Mazarelos, i també que la porta de Mazarelos era una de les més freqüentades per transeünts i transportistes de mercaderies, ja que fins a ella arribava el camí que unia Santiago de Compostel·la amb Comarca del Sar, i per ella arri... | Hai constancia de que na Idade Media varios cambistas de moedas vivían na praza de Mazarelos , [ 10 ] e tamén de que a porta de Mazarelos era unha das máis frecuentadas por transeúntes e transportistas de mercadorías , xa que até ela chegaba o camiño que unía Santiago de Compostela con Comarca do Sar , e por ela chegab... |
Finalment, al segle XIX es van esfondrar les muralles, quedant només l'arc de Mazarelos i alguns altres petits vestigis. | Finalmente , no século XIX derrubárionse as murallas , quedando só o arco de Mazarelos e algúns outros pequenos vestixios. [ 12 ] |
González Méndez, Matilde i Luaces Anca, Javier (2009): La cerca de la ciudad. | González Méndez , Matilde e Luaces Anca , Javier ( 2009 ) : A cerca da Cidade : Santiago de Compostela . |
Santiago de Compostel·la: Oficina de la Ciutat Històrica i Rehabilitació. | Santiago de Compostela : Oficina da Cidade Histórica e Rehabilitación . |
Ajuntament de Santiago . | Concello de Santiago. ( en galego ) , ( en castelán ) , ( en inglés ) . |
" Llana representació artística de llana ciutat de Santiago . | " La representación artística de la ciudad de Santiago . |
Revista de estudios sobre la ciudad como espacio plural (Madrid: Universidad Complutense de Madrid) (3-1): 135-173. | Revista de estudios sobre la ciudad como espacio plural ( Madrid : Universidad Complutense de Madrid ) ( 3-1 ) : 135–173 . |
García Braña, Celestino (1986). | Consultado o 9 de marzo de 2018 . |
"El primer plano conocido de Santiago: un nuevo documento clave para él urbanismo gallego". | García Braña , Celestino ( 1986 ) . " El primer plano conocido de Santiago : un nuevo documento clave para el urbanismo gallego " ( PDF ) . |
Butlletí acadèmic ( Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Corunya ) ( La Corunya : Universitat de la Corunya : Escoela Tècnica Superior d'Arquitectura ) (5) : 31-35 . | Boletín académico ( Escola Técnica Superior de Arquitectura da Coruña ) ( A Coruña : Universidade da Coruña : Escoela Técnica Superior de Arquitectura ) ( 5 ) : 31–35. ISSN 0213-3474 . |
ISSN 0213-3474 . | Consultado o 9 de marzo de 2018 . |
Història de llana ciutat de Santiago de Compostel·la (1a ed.). | Historia de la ciudad de Santiago de Compostela ( 1a ed. ) . |
Santiago de Compostel·la: Servei de Publicacions de la Universitat de Santiago de Compostel·la, Ajuntament de Santiago de Compostel·la i Consorci de Santiago. | Santiago de Compostela : Servicio de Publicacións da Universidade de Santiago de Compostela , Concello de Santiago de Compostela e Consorcio de Santiago. ISBN 84-9750-137-3 . |
Ortega Romero, M. del Socorro Dolores (1994). | Ortega Romero , Ma do Socorro Dolores ( 1994 ) . |
" Reformes urbanístiques en llana Compostel·la neoclàssica : el projecte de Cermeño per llana plaça de Santa Susana " . | " Reformas urbanísticas en la Compostela neoclásica : el proyecto de Cermeño para la plaza de Santa Susana " . |
Experiència i presència neoclàssiques : Congrés Nacional d'història de llana arquitectura i d'ell art ( Lana Corunya , 9-12 d'abril de 1991 ) ( 1a ed. ). | Experiencia y presencia neoclásicas : Congreso Nacional de historia de la arquitectura y del arte ( La Coruña , 9-12 de abril de 1991 ) ( 1a ed. ) . |
La Corunya : Universitat de la Corunya : Servei de publicacions. pàg. 143–152 . | A Coruña : Universidade da Coruña : Servizo de publicacións. pp. 143–152. ISBN 84-88301-78-2 . |
Badajoz : CEDER " Llana Serena " i Parlament d'Extremadura , ed. Actes d'ell II Congrés Internacional Camí mossàrab de Santiago ( Mèrida , 4 i 5 de setembre de 2013 ) ( PDF ) ( 1a ed. ) . , S.A . | Badajoz : CEDER " La Serena " y Parlamento de Extremadura , ed. Actas del II Congreso Internacional Camino mozárabe de Santiago ( Mérida , 4 y 5 de septiembre de 2013 ) ( PDF ) ( 1a ed. ) . TECNIGRAF , S.A. ISBN 978-84-95635-17-4 . |
L'arc de Mazarelos[1], també conegut com a Porta de Mazarelos[2], és una de les portes que donaven accés a la ciutat de Santiago de Compostel·la a les Edats Mitjana i Moderna, quan la ciutat estava defensada per una muralla. | O arco de Mazarelos [ 1 ] , tamén coñecido como porta de Mazarelos [ 2 ] , é unha das portas que daban acceso á cidade de Santiago de Compostela nas Idades Media e Moderna , cando a cidade estaba defendida por unha muralla . |
La porta de Mazarelos és l'únic vestigi que queda en peu de la muralla de Santiago de Compostel·la, ja que la resta de la mateixa va ser enderrocada entre els segles XVIII i XIX. | A porta de Mazarelos é o único vestixio que queda en pé da muralla de Santiago de Compostela , [ 3 ] xa que o resto da mesma foi derrubado entre os séculos XVIII e XIX. [ 4 ] |
La porta, d'arc de mig punt peraltat, té al lateral sud una edificació que conserva els fonaments de la torrassa defensiva que flanquejava la porta. | A porta , de arco de medio punto peraltado , ten acaroada no lateral sur unha edificación que conserva os baseamentos do torreón defensivo que flanqueaba a porta . |
Ambdues arquitectures estan construïdes en granit.[1] | Ambas as arquitecturas están construídas en granito. [ 1 ] |
L'expedició militar d'Almansor sobre Santiago de Compostel·la l'any 997 va portar al bisbe Cresconio (1037-1066) a reconstruir el sistema defensiu creat per Sisnando II sobre 968.[1] | A expedición militar de Almanzor sobre Santiago de Compostela no ano 997 levou ao bispo Cresconio ( 1037-1066 ) a reconstruír o sistema defensivo creado por Sisnando II contra 968. [ 5 ] |
Historia de la Prensa Gallega 1800-1986. | Do Castro , ed. Historia de la Prensa Gallega 1800-1986. Sada . |
Edició facsímil del Centre Ramón Piñeiro | Edición facsímile do Centro Ramón Piñeiro |
Subtitulada Fulla volandera del poble (Folla voandeira do poble en l'últim número), en al·lusió al seu caràcter de plec literari popular, va aparèixer al maig de 1932. | Subtitulada Hojilla volandera del pueblo ( Folla voandeira do pobo no último número ) , en alusión ao seu carácter de prego literario popular , apareceu en maio de 1932 . |
Va ser dirigida per Arturo Cuadrado. | Foi dirixida por Arturo Cuadrado . |
Tot i que tenia una periodicitat irregular va suposar una iniciativa original amb la qual es pretenia apropar la literatura al poble a través de la seva distribució gratuïta per carrers i establiments de la ciutat; en paraules del seu director, Arturo Cuadrado, “servia per posar l'art a l'abast de mariners i pagesos”. | Aínda que tiña unha periodicidade irregular supuxo unha iniciativa orixinal coa que se pretendía achegar a literatura ao pobo a través da súa distribución gratuíta por rúas e establecementos da cidade ; en palabras do seu director , Arturo Cuadrado , " servía para poner el arte al alcance de marineros y campesinos " . |
El compromís amb la cultura va portar els autors de la idea, intel·lectuals d'esquerres adscrits a la Universitat de Santiago de Compostel·la, a crear la llibreria Niké, on els preus dels llibres depenien del poder adquisitiu del lector, i la barraca Resol, que portava els llibres i l'art per totes les fires de Galícia... | O compromiso coa cultura do país levou aos autores da idea , intelectuais de esquerdas adscritos á Universidade de Santiago de Compostela , a crear a libraría Niké , onde os prezos dos libros dependían do poder adquisitivo do lector , e a barraca Resol , que levaba os libros e a arte que naqueles momentos se facía por ... |
La publicació va comptar amb la col·laboració de destacats escriptors com Ánxel Fole, encarregat d'elaborar l'últim número, Álvaro Cunqueiro, Rafael Dieste, Ramón Cabanillas, Ramón Otero Pedrayo, Vicente Risco o Fermín Bouza Brey, a més de molts altres poetes de la generació del 27. | A publicación contou coa colaboración de destacados escritores como Ánxel Fole , encargado de elaborar o último número , Álvaro Cunqueiro , Rafael Dieste , Ramón Cabanillas , Ramón Otero Pedrayo , Vicente Risco ou Fermín Bouza Brey , ademais doutros moitos poetas da xeración do 27 . |
Hi va haver una segona etapa d'aquesta revista, que va reaparèixer a Buenos Aires entre l'1 de desembre de 1937 i l'1 de gener de 1938 amb la capçalera Resol de Galícia a Buenos Aires. | Houbo unha segunda etapa desta revista , que reapareceu en Buenos Aires entre o 1 de decembro de 1937 e 1 de xaneiro de 1938 coa cabeceira Resol de Galicia en Buenos Aires . |
Dirigida per Arturo Cuadrado i Luis Seoane, va editar dos únics números, en els quals - a més dels continguts de la seva predecessora - va incloure un full complementari titulat El Bulubú. | Dirixida por Arturo Cuadrado e Luís Seoane , editou dous únicos números , nos que - ademais dos contidos da súa predecesora - incluíu unha folla complementaria titulada El Bulubú. Suplemento Popular de Resol en Dibujos , onde se reproducen debuxos sobre a sublevación fascista e á Guerra Civil . |
Antonio Nuevo Suárez, conegut com a "Tuchiño", nascut a Castiñeiras (Ribeira) el 12 d'octubre de 1970, és un guitarrista i compositor gallec del grup Heredeiros da Crus. | Antonio Novo Suárez , coñecido como " Tuchiño " , nado en Castiñeiras ( Ribeira ) o 12 de outubro de 1970 , é un guitarrista e compositor galego do grupo Heredeiros da Crus . |
Influenciat per grups com els Rolling Stones, AC/DC, Aerosmith, va començar a escriure les seves primeres lletres. | Influenciado por grupos como os Rolling Stones , AC/DC , Aerosmith etc , comezou a escribir as súas primeiras letras . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.