Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
La muntanya destaca a més per riquesa mineral, ja que, la diferència de tot l'occident gallec, predomina el gneis més que el granit. | O monte salienta ademais por riqueza mineral , xa que , a diferenza de todo o occidente galego , predomina o gneis máis ca o granito . |
És molt possible que ja en l'època romana, grega o fenícia, havien estat explotats els jaciments d'estany de la muntanya, element molt apreciat d'aquella. | É moi posíbel que xa na época romana , grega ou fenicia , foran explotados os xacementos de estaño do monte , elemento moi apreciado daquela . |
L'any següent la Xunta de Galícia ho va emprar com reclam turístic, rectificant posteriorment per ser això inadequat (toxicitat, desastre ambiental, perillositat). | No ano seguinte a Xunta de Galicia empregouno como reclamo turístico , rectificando posteriormente por ser isto inadecuado ( toxicidade , desastre ambiental , perigosidade ) . |
Per fer front a la seva turistificació es va constituir, fora del plànol institucional, la Plataforma en Defensa de la Muntanya Neme.[1] | Para facer fronte á súa turistificación constituíuse , non desde o plano institucional , a Plataforma en Defensa do Monte Neme. [ 4 ] |
El Monte Neme és un turó situat com a límit entre els ajuntaments de Carballo i Malpica de Bergantiños. | Monte Neme é un lugar situado como límite entre os concellos de Carballo e Malpica de Bergantiños . |
La muntanya té 387 metres d'altura. | O monte ten 387 metros de altura . |
Prop del cim hi havia un cromlec que va ser destruït en els anys 1960 en la construcció de la carretera d'accés. | Preto do cumio había un crómlech que foi destruído nos anos 1960 na construción da estrada de acceso . |
Va ser reconstruït prop d'on estava.[1] | Foi reconstruído preto de onde estaba [ 1 ] . |
La muntanya ja estava habitada en el neolític, molt possiblement amb assentaments en l'Edat dels Metalls. | O monte xa estaba habitado no neolítico , moi posibelmente con asentamentos nas súas abas na Idade dos Metais . |
Es creu també que va existir un castro, que va poder perdre's amb les obres de mineria, ja que és d'aquest lloc d'on procedeix la famosa "Arracada de Cances" (peça d'orfebreria castrenya) trobada en 1950 en el Rego de Bandeira durant els treballs en la mina, i que avui es troba en el Museu de Pontevedra. | Crese tamén que existiu un castro , que puido perderse coas obras de minaría , xa que é deste lugar de onde procede a famosa " Arracada de Cances " ( peza de ourivaría castrexa ) atopada en 1950 no Rego de Bandeira durante os traballos na mina , e que hoxe se atopa no Museo de Pontevedra . |
El cromlec demostra l'ús sagrat de la muntanya. | O crómlech demostra o uso sagrado do monte . |
A la zona va existir una forta presència de cultes pagans, com demostra la tradició oral que arriba als nostres dies amb la creença de fonts purificadores. | Na zona existiu unha forte presenza de cultos pagáns , como demostra a tradición oral que chega aos nosos días coa crenza de fontes purificadoras . |
Es creu que en el lloc s'adorava la divinitat precristiana de nom Nemet, molt comú en tota la Gallaecia. | Crese que no lugar se adoraba a divindade precristián de nome Nemet , moi común en toda a Gallaecia . |
Amb l'arribada del cristianisme, aquests llocs van ser cristianitzats, i s'hi va erigir una ermita sota l'advocació de Santa Cristina. | Coa chegada do cristianismo á Gallaecia , estes lugares foron cristianizados , e ergueuse unha ermida baixo a advocación de Santa Cristina . |
Existeixen a més altres capelles a la muntanya. | Existen ademais outras capelas no monte . |
En el lloc es barregen llegendes, que li donen a la muntanya un caràcter sagrat o tel·lúric, de fet la tradició oral li va assignar a la pròpia muntanya significats especialment de caràcter pagà i demoníac. | No lugar mestúranse lendas , que lle dan ao monte un carácter sagrado ou telúrico , de feito a tradición oral asignoulle ao propio monte significados especialmente vencellados a un carácter pagán e demoníaco , cando menos no tocante ás tradicións ligadas á mística do círculo de pedra . |
El nom d'Eira de les Bruixes o Circ dels Jocs, fa referència a l'associació del lloc amb aquelarres i celebracions fosques, associades a la Nit de Sant Joan o als solsticis. | O nome de Eira das Meigas ou Circo dos Xogos , fai referencia á asociación do lugar con aquelarres e celebracións escuras , asociadas á noite de San Xoán ou aos solsticios . |
La construcció de diverses esglésies, com les de Santa Maria d'Ardaña o Santa Cristina, protegirien els veïns de les màgies.[1] | A construción de varias igrexas , como as de Santa María de Ardaña ou Santa Cristina , protexerían os veciños dos meigallos [ 2 ] . |
La llegenda popular diu que a la Nit de Sant Joan les bruixes pujaven a la muntanya, rentaven la cara a la Fonte das Magas, al lloc de Tordoia, o en altres com la de San Paio da Devesa o a la cascada d'entrecreuaments; per després reunir-se al cromlec, asseient als grans malucs d'una pedra per discutir què fer amb els ... | A lenda popular di que na noite de San Xoán as meigas subían ao monte , lavaban a cara na Fonte das Meigas , no lugar de Tordoia , ou noutras como a de San Paio da Devesa ou na fervenza de entrecruces ; para despois reunírense no crómlech , sentando nas grandes cadeiras de pedra para discutiren que facer cos vivos . |
Avui dia l'Eira de les Bruixes es troba pràcticament destruïda per mor de l'obertura de pistes per a l'activitat minera en la dècada de 1960. | Hoxe en día a Eira das Meigas atópase practicamente destruída por mor da apertura de pistas para a actividade mineira na década de 1960 . |
Era un dels escassos exemples de cercle lític situat dalt d'una muntanya aïllada a la vora del mar, un dels curiosos exemples que li confereixen a una muntanya un caràcter sagrat i que fins va poc temps conservava el Neme i amb ell les comarques de Bergantiños i Costa da Morte.[1]. | Era un dos escasos exemplos de círculo lítico situado no alto dun monte illado á beira do mar , un dos curiosos exemplos que lle confiren a un monte un carácter sagrado e que ata vai pouco tempo conservaba o Neme e con el as comarcas de Bergantiños e Costa da Morte. [ 1 ] |
En els anys de la Primera Guerra Mundial es va iniciar l'extracció de wolframi (material d'especial importància al començament del segle XX pel seu ús com a conductor de l'electricitat, i especialment pel seu ús en la indústria militar per a l'enduriment de l'acer). | Nos anos da primeira Guerra Mundial iniciouse a extracción de volframio [ 3 ] ( material de especial importancia a comezos do século XX polo seu uso como condutor da electricidade , e especialmente polo seu uso na industria militar para o endurecemento do aceiro ) . |
Segons apunten els documents, la primera concessió de la mina per extreure volframi i caolinita dataria de 1923, prorrogant-se en successives ocasions fins a l'any 2012, quan la mina s'abandona. | Segundo apuntan os documentos , a primeira concesión da mina para tirar volframio e caolín dataría de 1923 , aínda que segundo semella , a orixe sería polo menos anterior á primeira gran guerra , prorrogándose en sucesivas ocasións ata o ano 2012 , ano no que a mina se abandona . |
La torre de Quitapesares va ser una fortalesa construïda en la primera meitat del segle XV pel Duc d'Arjona, Fadrique Enríquez, en algun lloc entre els rius Sil i Miño, en un pas del Camí ral entre Los Peares i Monforte de Lemos. | A torre de Quitapesares foi unha fortaleza construída na primeira metade do século XV polo Duque de Arjona , Fadrique Enríquez , nun lugar entre os ríos Sil e Miño , nun paso do Camiño Real entre Os Peares e Monforte de Lemos . |
Posteriorment va ser abandonada. | Posteriormente foi abandonada . |
A Torre de Villamirón existeix una llegenda que explica d'aquesta forma el nom de la torre medieval: | Na aldea da Torre de Vilamirón ao redor da Torre de Quitapesares existe a lenda , que explica desta forma o nome da torre medieval : |
"A una reina de España le había desaparecido su hijo, buscándolo y buscándolo lo encontró aquí y mandó construir una torre, llamándola Torre de Quitapesares, al quitarle sus males al encontrarlo". | " A Unha raíña de España desaparecéralle o seu fillo , buscándoo e buscándoo atopouno aquí e mandou construí runha torre chamándoa Torre de Quitapesares , ao quitarlle os seus males ao atopalo ” . |
Així, l'associació cultural Secretos de Pantón, va encarregar la realització d'un còmic sobre aquesta llegenda. | Así a asociación cultural Segredos de Pantón , encargou unha banda deseñada sobre a devandita lenda . |
Aquest va ser elaborat per El Fisgón Histórico. | O cómic foi elaborado por El Fisgón histórico . |
A l'Arxiu Històric Provincial d'Ourense es conserven els plànols de l'edificació. | No Arquivo Histórico Provincial de Ourense consérvanse os planos da edificación . |
Existeix controvèrsia sobre la seva localització, dins del municipi de Pantón. | Existe controversia sobre a súa localización , dentro do concello de Pantón . |
Hi ha fonts que la situen en el llogaret del Cotillón, a la parròquia de Acedre, al costat del curs del riu Cabe, a causa d'una mala interpretació d'un document del 17 de febrer de 1591, on Don Rodrigo, comte de Lemos, aforava a Álvaro de Lornís, aforat aquest anteriorment pel monestir de San Vicenzo de Pombeiro; la fr... | Hai fontes que a sitúan na aldea do Cotillón , na parroquia de Acedre , xunto ao curso do río Cabe , debido a unha mala interpretación dun documento do 17 de febreiro de 1591 , onde Don Rodrigo , conde de Lemos , aforaba a Álvaro de Lornís , aforado este anteriormente polo mosteiro de San Vicenzo de Pombeiro ; a frase ... |
L'associació Secretos de Pantón, després de la realització d'una investigació va determinar finalment que aquesta fortificació es trobaria a Torre de Villamirón, a la parròquia de Pombeiro.[1] | A asociación Segredos de Pantón , trala realización dunha investigación determinou finalmente que esta fortificación se atoparía na aldea da Torre de Vilamirón , na parroquia de Pombeiro [ 1 ] . |
Carta Geomètrica de Galícia | Carta xeométrica de Galicia |
El 3 de desembre de 2012 van xocar frontolateralment dos vehicles a l'alçada de la parròquia d'Urdilde (Rois), havent de ser rescatades tres persones. | O 3 de decembro de 2012 chocaron frontolateralmente dous vehículos á altura da parroquia de Urdilde ( Rois ) , tendo que ser excarceradas tres persoas . |
No hi va haver víctimes mortals.[1] | Non houbo vítimas mortais. [ 8 ] |
El 15 de novembre de 2014 es va produir un aparatós accident amb 4 víctimes mortals, després que dos vehicles col·lisionessin frontalment en una jornada de pluja intensa.[1] Arran d'aquest accident, la Xunta va incrementar les mesures de seguretat amb la instal·lació de balises i panells informatius.[2] | O 15 de novembro de 2014 produciuse un aparatoso accidente con 4 vítimas mortais , logo de que dous vehículos colisionaran frontalmente nunha xornada de chuvia intensa. [ 9 ] A raíz deste accidente , a Xunta incrementou as medidas de seguridade coa instalación de balizas e paneis informativos. [ 10 ] |
Després de l'accident de 2014, es va obrir el debat entre associacions d'empresaris per agilitzar el desdoblament del viari en autovia. | Logo do accidente de 2014 , abriuse o debate entre asociacións de empresarios de axilizar o desdobramento do viario en autovía . |
No obstant això, la Xunta al·legava, mitjançant declaracions del vicepresident Alfonso Rueda, que això es faria "sempre que si donin unes condicions objectives de falta de seguretat o si el volum de trànsit s'incrementa fins als deu mil vehicles diaris", cosa que no es produïa.[1] Amb tot, dades oficials de la Conselle... | Porén , a Xunta alegaba , mediante declaracións do vicepresidente Alfonso Rueda , que isto faríase " sempre e cando se dean unhas condicións obxectivas de falta de seguridade ou se o volume de tráfico se incrementa ata os dez mil vehículos diarios " , cousa que non se producía. [ 11 ] Con todo , datos oficiais da Conse... |
A l'abril de 2015 es va donar a conèixer el Pla de Mitjanes de Circulació de l'any 2014 (un document de l'Administració autonòmica que dóna a conèixer el trànsit en els seus viaris), en el qual assenyalen una circulació mitjana diària de 9.017 vehicles pel corredor, la qual cosa suposa mig miler més que l'any anterior. | En abril de 2015 deuse a coñecer o Plan de Medias de Circulación do ano 2014 ( un documento da Administración autonómica que dá a coñecer o tráfico nos seus viarios ) , no que sinalan unha circulación media diaria de 9.017 vehículos polo corredor , o que supón medio millar máis ca o ano anterior . |
Assenyala, igualment, que a l'estiu les xifres poden arribar als 13.000 vehicles al dia, amb pics de fins a 19.000 algun cap de setmana.[1] | Sinala , igualmente , que no verán as cifras poden alcanzar os 13.000 vehículos ao día , con picos de até 19.000 algunha fin de semana. [ 13 ] |
A l'octubre de 2015, amb el gall de la publicació del llistat de vies perilloses per la DGT (en la qual s'inclou el corredor), es va revifar la vella demanda, aquesta vegada per l'ajuntament noiés, que es faci el desdoblament en autovia.[1] | En outubro de 2015 , co gallo da publicación do listado de vías perigosas pola DGT ( na que se inclúe o corredor ) , reavivouse a vella demanda , esta vez polo concello noiés , de que se faga o desdobramento en autovía. [ 14 ] |
El corredor CG-1.5 és una via d'altes prestacions i variant de poblacions que uneix l'autovia AG-56 a Brión amb el pont sobre la ria de Noia (carretera AC-549), amb sortida a la carretera AC-550 a la parròquia de Barro (Noia), a un costat de la desembocadura del riu Tambre, sent una alternativa a la carretera AC-543. | O corredor CG-1.5 é unha vía de altas prestacións e variante de poboacións que une a autovía AG-56 en Brión coa nova ponte sobre a ría de Noia ( estrada AC-549 ) , con saída á estrada AC-550 na parroquia de Barro ( Noia ) , ao carón da desembocadura do río Tambre , sendo unha alternativa á estrada AC-543 . |
Té una longitud de 16,85 km. És propietat de la Conselleria d'Infraestructures i Mobilitat de la Xunta de Galícia.[1] | Ten unha lonxitude de 16,85 km. [ 1 ] É propiedade da Consellería de Infraestruturas e Mobilidade da Xunta de Galicia . |
Al juny de 2009, amb el PP acabat d'arribar a la Xunta de Galícia tan sols tres mesos abans, es va reprendre el projecte del corredor amb un nou traçat, estimant que estaria rematat a la fi de 2011.[1] Aquesta via i un nou pont sobre la ria, que havia estat promesa electoral durant la campanya, que ja s'havia promès en... | En xuño de 2009 , co PP acabado de chegar á Xunta de Galicia tan só tres meses antes , retomouse o proxecto do corredor cun novo trazado , estimando que estaría rematado a finais de 2011. [ 2 ] Este viario e unha nova ponte sobre a ría , que fora promesa electoral durante a campaña , xa se prometera nos últimos tempos ... |
El 5 d'octubre de 2010 es va obrir un primer tram del corredor de 9,3 km (que uneix les localitats de Brión i Martelo), sent inaugurat pel president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, que augurava que quan rematés l'obra (estimada el 2012), es desdoblaria en autovia.[1] | O 5 de outubro de 2010 abriuse un primeiro tramo do corredor de 9,3 km ( que une as localidades de Brión e Martelo ) , sendo inaugurado polo presidente da Xunta de Galicia , Alberto Núñez Feijóo , que auguraba que cando rematase a obra ( estimada en 2012 ) , se desdobraría en autovía. [ 4 ] |
El 16 de febrer de 2011 es va inaugurar el segon tram, fent un cost total de 86,9 milions d'euros tota l'obra del corredor, sumats als 100 milions que va costar l'autovia AG-56.[1] En aquest temps, es va augurar el desdoblament en autovia per al 2015.[2] Ara per ara el final del corredor es troba a la carretera AC-550,... | O 16 de febreiro de 2011 inaugurouse o segundo tramo , facendo un custo total de 86,9 millóns de euros toda a obra do corredor , sumados aos 100 millóns que custou a autovía AG-56. [ 5 ] Neste tempo , augurouse o desdobramento en autovía para 2015. [ 6 ] Neste momento o final do corredor atópase na estrada AC-550 , na ... |
Finalment, el 4 de juliol de 2014 es va inaugurar la nova punte sobre la ria de Noia i la seva connexió amb el corredor (AC-549), amb un recorregut de gairebé 5 km i un cost de 50 milions d'euros, quedant així rematada la variant.[1] | Finalmente , o 4 de xullo de 2014 inaugurouse a nova ponte sobre a ría de Noia e a súa conexión co corredor ( AC-549 ) , cun percorrido de case 5 km e un custo de 50 millóns de euros , quedando así rematada a variante. [ 7 ] |
Alvite és un lloc de la parròquia de Santa María de Beariz, al municipi de Beariz, a la província d'Ourense. | Alvite é un lugar da parroquia de Beariz , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
L'any 2008 tenia 20 habitants, 9 homes i 11 dones.[1] El poble ha estat considerat com un referent en la rehabilitació rural gallega.[2] Llocs de Beariz Llocs de la parròquia de Beariz a l'ajuntament de Beariz (Província d'Ourense) Alvite Beariz A Bouza Garfián Magros Muradás Parròquies de Beariz Galícia Provínci... | No ano 2008 tiña 20 habitantes , 9 homes e 11 mulleres . |
Muradanas és un lloc de la parròquia de Santa María de Beariz, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 98 habitants, 51 homes i 47 dones; pel que suposa un augment en el nombre d'efectius. | Muradás é un lugar da parroquia de Beariz , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Beariz Llocs de la parròquia de Beariz a l'ajuntament de Beariz (Província d'Ourense) Alvite Beariz A Bouza Garfián Magros Muradás Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 98 habitantes , 51 homes e 47 mulleres ; o que supón un aumento no número de efectivos . |
Beariz és un poble de la parròquia de Beariz, capital de l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. | Beariz é unha vila da parroquia de Beariz , capital do concello de Beariz - ao que dá nome - , na provincia de Ourense . |
L'any 2008 tenia 424 habitants (200 homes i 224 dones). | No ano 2008 tiña 424 habitantes ( 200 homes e 224 mulleres ) . |
Magros és un lloc de la parròquia de Santa María de Beariz, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 140 habitants, 60 homes i 80 dones; el que suposa una disminució en el nombre d'efectius. | Magros é un lugar da parroquia de Beariz , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Beariz Llocs de la parròquia de Beariz a l'ajuntament de Beariz (Província d'Ourense) Alvite Beariz A Bouza Garfián Magros Muradás Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 140 habitantes , 60 homes e 80 mulleres ; o que supón unha diminución no número de efectivos . |
Garfián és un poble de la parròquia de Santa María de Beariz, al municipi de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 16 habitants, 9 homes i 7 dones; el que suposa una disminució en el nombre d'efectius. | Garfián é un lugar da parroquia de Beariz , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Beariz Llocs de la parròquia de Beariz a l'ajuntament de Beariz (Província d'Ourense) Alvite Beariz A Bouza Garfián Magros Muradás Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 16 habitantes , 9 homes e 7 mulleres ; o que supón unha diminución no número de efectivos . |
La Bouza és un lloc de la parròquia de Santa María de Beariz, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 95 habitants, 45 homes i 50 dones; el que suposa una disminució en el nombre d'efectius. | A Bouza é un lugar da parroquia de Beariz , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Beariz Llocs de la parròquia de Beariz a l'ajuntament de Beariz (Província d'Ourense) Alvite Beariz A Bouza Garfián Magros Muradás Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 95 habitantes , 45 homes e 50 mulleres ; o que supón unha diminución no número de efectivos . |
A Abeleira és un poble de la parròquia de Xirazga, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 36 habitants, 14 homes i 22 dones; el que suposa una disminució en el nombre d'efectius. | A Abeleira é un lugar da parroquia de Xirazga , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Xirazga Llocs de la parròquia de Xirazga a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) A Abeleira Alén Correa Doade Framia Ricovanca Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 36 habitantes , 14 homes e 22 mulleres ; o que supón unha diminución no número de efectivos . |
Correa és un poble de la parròquia de Xirazga, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 35 habitants, 14 homes i 21 dones; el que suposa un augment en el nombre d'efectius. | Correa é un lugar da parroquia de Xirazga , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Xirazga Llocs de la parròquia de Xirazga a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) A Abeleira Alén Correa Doade Framia Ricovanca Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 35 habitantes , 14 homes e 21 mulleres ; o que supón un aumento no número de efectivos . |
Framia és un poble de la parròquia de Xirazga, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 19 habitants, 9 homes i 10 dones; el que suposa una disminució en el nombre d'efectius. | Framia é un lugar da parroquia de Xirazga , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Xirazga Llocs de la parròquia de Xirazga a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) A Abeleira Alén Correa Doade Framia Ricovanca Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 19 habitantes , 9 homes e 10 mulleres ; o que supón unha diminución no número de efectivos . |
As Antas és un poble de la parròquia de Lebozán, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 44 habitants, 22 homes i 22 dones; el que suposa un manteniment en el nombre d'efectius. | As Antas é un lugar da parroquia de Lebozán , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Lebozán Llocs de la parròquia de Lebozán a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) As Antas Arnelas A Ermida Lebozán Os Liñares As Ventelas Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 44 habitantes , 22 homes e 22 mulleres ; o que supón un mantemento no número de efectivos . |
Arnelas és un poble de la parròquia de Lebozán, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2009 tenia 10 habitants, 5 homes i 5 dones; el que suposa una disminució en el nombre d'efectius. | Arnelas é un lugar da parroquia de Lebozán , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Lebozán Llocs de la parròquia de Lebozán a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) As Antas Arnelas A Ermida Lebozán Os Liñares As Ventelas Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2009 tiña 10 habitantes , 5 homes e 5 mulleres ; o que supón unha diminución no número de efectivos . |
A Ermida és un lloc de la parròquia de Lebozán, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 96 habitants, 43 homes i 53 dones; el que suposa un augment en el nombre d'efectius. | A Ermida é un lugar da parroquia de Lebozán , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Lebozán Llocs de la parròquia de Lebozán a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) As Antas Arnelas A Ermida Lebozán Os Liñares As Ventelas Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 96 habitantes , 43 homes e 53 mulleres ; o que supón un aumento no número de efectivos . |
Lebozán és un poble de la parròquia de Lebozán, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 101 habitants, 44 homes i 57 dones; el que suposa un augment en el nombre d'efectius. | Lebozán é un lugar da parroquia de Lebozán , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Lebozán Llocs de la parròquia de Lebozán a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) As Antas Arnelas A Ermida Lebozán Os Liñares As Ventelas Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 101 habitantes , 44 homes e 57 mulleres ; o que supón un aumento no número de efectivos . |
Os Liñares és un poble de la parròquia de Lebozán, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 37 habitants, 19 homes i 18 dones; el que suposa una disminució en el nombre d'efectius. | Os Liñares é un lugar da parroquia de Lebozán , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Lebozán Llocs de la parròquia de Lebozán a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) As Antas Arnelas A Ermida Lebozán Os Liñares As Ventelas Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 37 habitantes , 19 homes e 18 mulleres ; o que supón unha diminución no número de efectivos . |
As Ventelas és un poble de la parròquia de Lebozán, a l'ajuntament de Beariz, a la província d'Ourense. L'any 2008 tenia 17 habitants, 10 homes i 7 dones; el que suposa una disminució en el nombre d'efectius. | As Ventelas é un lugar da parroquia de Lebozán , no concello de Beariz , na provincia de Ourense . |
Llocs de Lebozán Llocs de la parròquia de Lebozán a l'ajuntament de Beariz (província d'Ourense) As Antas Arnelas A Ermida Lebozán Os Liñares As Ventelas Parròquies de Beariz Galícia Província d'Ourense Parròquies de Beariz Beariz (Santa María) Lebozán (Santa Cruz) Xirazga (San Salvador) | No ano 2008 tiña 17 habitantes , 10 homes e 7 mulleres ; o que supón unha diminución no número de efectivos . |
San Pedro do Regueiro és una parròquia de l'ajuntament de Boborás a la comarca del Carballino, a la província d'Ourense. | San Pedro do Regueiro é unha parroquia do concello de Boborás na comarca do Carballiño , na provincia de Ourense . |
L'any 2007 tenia 181 habitants, d'ells 87 eren homes i 94 eren dones, el que suposa una disminució d'1 habitant en relació a l'any anterior, 2006. | No ano 2007 tiña 181 habitantes , deles 87 eran homes e 94 eran mulleres , o que supón unha diminución de 1 habitante en relación ao ano anterior , 2006 . |
És limítrof amb la parròquia homònima O Regueiro, a Irijo. | É limítrofe con O Regueiro , O Irixo . |
O Regueiro en la literatura popular | O Regueiro na literatura popular |
Llocs d'O Regueiro | Lugares do Regueiro |
Sonelle és un poble de la parròquia del Regueiro a l'ajuntament orensano de Boborás a la comarca de Carballino. | Sonelle é un lugar da parroquia do Regueiro no concello ourensán de Boborás na comarca do Carballiño . |
Tenia 33 habitants l'any 2011 segons dades de l'INE (1) i de l'IGE (2), dels quals 18 eren homes i 15 dones. | Tiña 33 habitantes no ano 2011 segundo datos do INE [ 1 ] e do IGE [ 2 ] , dos cales 18 eran homes e 15 mulleres . |
Això suposa una disminució de la població respecte al 2010, quan tenia 34 habitants (18 homes i 16 dones). | Iso supón unha diminución da poboación respecto a 2010 , cando tiña 34 habitantes ( 18 homes e 16 mulleres ) . |
O Regueiro de Arriba és un lloc de la parròquia del Regueiro a l'ajuntament orensano de Boborás a la comarca de Carballino. | O Regueiro de Arriba é un lugar da parroquia do Regueiro no concello ourensán de Boborás na comarca do Carballiño . |
Tenia 145 habitants l'any 2011 segons dades de l'INE[2] i de l'IGE[3], dels quals 69 eren homes i 76 dones.[1] Això suposa un manteniment de la població respecte al 2010, quan tenia 145 habitants (68 homes i 77 dones). | Tiña 145 habitantes [ 1 ] no ano 2011 segundo datos do INE [ 2 ] e do IGE [ 3 ] , dos cales 69 eran homes e 76 mulleres. Iso supón un mantemento da poboación respecto a 2010 , cando tiña 145 habitantes ( 68 homes e 77 mulleres ) . |
O Regueiro de Abaixo és un poble de la parròquia del Regueiro a l'ajuntament orensano de Boborás a la comarca de Carballino. | O Regueiro de Abaixo é un lugar da parroquia do Regueiro no concello ourensán de Boborás na comarca do Carballiño . |
Tenia 145 habitants l'any 2011 segons dades de l'INE[2] i de l'IGE[3], dels quals 69 eren homes i 76 dones.[1] Això suposa un manteniment de la població respecte al 2010, quan tenia 145 habitants (68 homes i 77 dones). | Tiña 145 habitantes [ 1 ] no ano 2011 segundo datos do INE [ 2 ] e do IGE [ 3 ] , dos cales 69 eran homes e 76 mulleres . |
Llocs d'O Regueiro Llocs de la parròquia d'O Regueiro a l'ajuntament de Boborás (província d'Ourense) As Antas O Regueiro de Abaixo O Regueiro de Arriba Sonelle | Iso supón un mantemento da poboación respecto a 2010 , cando tiña 145 habitantes ( 68 homes e 77 mulleres ) . |
Santa María Magdanela de Montes és una parròquia que es localitza a l'ajuntament de Forcarey, a la comarca de Tabeirós - Tierra de Montes. | Santa María Madanela de Montes é unha parroquia que se localiza no concello de Forcarei , na comarca de Tabeirós - Terra de Montes . |
Segons el padró municipal de 2004 tenia 653 habitants (346 dones i 307 homes), distribuïts en 8 entitats de població, el que suposa una disminució en relació a l'any 1999 quan tenia 635 habitants. | Segundo o padrón municipal de 2004 tiña 653 habitantes ( 346 mulleres e 307 homes ) , distribuídos en 8 entidades de poboación , o que supón unha diminución en relación ao ano 1999 cando tiña 635 habitantes . |
Segons l'IGE, en el 2014 la seva població havia descendit fins als 578 habitants, sent 272 homes i 306 dones. | Segundo o IGE , no 2014 a súa poboación descendera ata os 578 habitantes , sendo 272 homes e 306 mulleres . |
Ameixeiras és un poble de la parròquia de Magdalena de Montes, a l'ajuntament de Forcarey, a la província de Pontevedra. L'any 2007 tenia 11 habitants, 4 homes i 7 dones; el que suposa un increment de 2 habitants en relació a l'any 2006. | Ameixeiras é un lugar da parroquia da Madanela de Montes , no concello de Forcarei , na provincia de Pontevedra . |
Llocs de Magdalena de Montes Llocs de la parròquia de Magdalena de Montes a l'ajuntament de Forcarey (província de Pontevedra) Ameixeiras Os Codesás A Graña A Madalena San Xusto Sanguñedo Soutelo de Montes Trasdomonte Ventosela | No ano 2007 tiña 11 habitantes , 4 homes e 7 mulleres ; o que supón un incremento de 2 habitantes en relación ao ano 2006 . |
Festa del bolet, al novembre. Festa del Gaitero, en memòria d'Avelino Cachafeiro, 18 d'agost 1973. | Festa do cogomelo , en novembro . |
Llocs de Magdalena de Montes Llocs de la parròquia de Magdalena de Montes a l'ajuntament de Forcarey (província de Pontevedra) Ameixeiras Os Codesás A Graña A Madalena San Xusto Sanguñedo Soutelo de Montes Trasdomonte Ventosela | Festa do Gaiteiro , en memoria de Avelino Cachafeiro , 18 de agosto 1973 . |
Soutelo de Montes és un poble de la parròquia de Magdanela de Montes, a l'ajuntament de Forcarey, sent la major entitat d'aquest ajuntament. | Soutelo de Montes é unha vila da parroquia da Madanela de Montes , no concello de Forcarei , sendo a maior entidade deste concello . |
Segons l'IGE el 2008 tenia 454 habitants, 37 més que l'any 2000. | Segundo o IGE en 2008 tiña 454 habitantes , 37 máis que no ano 2000 . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.