Search is not available for this dataset
ca stringlengths 3 1.79k | gl stringlengths 4 734 |
|---|---|
Francisco Asorey finalitzant el bust d'Enrique Guerra, 1914. | Francisco Asorey rematando o busto de Enrique Guerra , 1914 . |
Enrique Sánchez-Guerra Mosquera, conegut com Enrique Guerra ( ¿? - Puentecesures; 1948 )[1], va ser un fotògraf i periodista espanyol. | Enrique Sánchez-Guerra Mosquera , coñecido como Enrique Guerra , finado en Pontecesures en 1948 [ 1 ] , foi un fotógrafo e xornalista galego . |
Enric Guerra i Castelao, 1909. | Enrique Guerra e Castelao , 1909 . |
Fotògraf amb estudis al carrer Caldereria de Santiago de Compostel·la. | Fotógrafo con estudio na rúa Calderería de Santiago de Compostela . |
Va ser corresponent gràfic de Vida Gallega a Santiago de Compostel·la. | Foi correspondente gráfico de Vida Gallega en Santiago de Compostela . |
Va dirigir el setmanari Miña Terra. | Dirixiu o semanario Miña Terra . |
Va ser un dels fundadors i el primer director del cor Cantigas e Agarimos. | Foi un dos fundadores e o primeiro director do coro Cantigas e Agarimos . |
Durant la dictadura de Primo de Rivera va ser nomenat regidor de Santiago de Compostel·la l'abril de 1924.[1] Va dimitir com a regidor el juny de 1926.[2] | Durante a ditadura de Primo de Rivera foi nomeado concelleiro de Santiago de Compostela en abril de 1924 [ 2 ] . Dimitiu como concelleiro en xuño de 1926 [ 3 ] . |
Es va casar amb Obdulia Sánchez Vaamonde el 22 de desembre de 1902.[1]. | Casou con Obdulia Sánchez Vaamonde de Salgado o 22 de decembro de 1902 [ 4 ] . |
Enrique Santos Gayoso (La Corunya, 1947) és un historiador gallec, especialitzat en l'estudi de la premsa gallega i dels mitjans de comunicació de l'Estat. | Enrique Santos Gayoso , nado na Coruña o 14 de setembro de 1947 , é un historiador galego , especializado no estudo da prensa galega e dos medios de comunicación do Estado . |
Fill i nét d'importants periodistes, va començar els estudis de geografia i història en la USC i va col·laborar en El Correo Gallego i Lana Opinión de la Corunya.[1] | Fillo e neto de importantes xornalistas , [ 1 ] comezou os estudos de xeografía e historia na USC e colaborou en El Correo Gallego e La Opinión de A Coruña . |
Diccionario de seudónimos y apodos gallegos. | Diccionario de seudónimos y apodos gallegos . |
Santiago de Compostel·la: Nino - Centre d'impressió digital. | Santiago de Compostela : Nino - Centro de impresion digital . |
Santiago de Compostel·la: Nino - Centre d'impressió digital. | Santiago de Compostela : Nino - Centro de impresion digital . |
La primera, fundat i dirigit per Fortunato Cruces, de periodicitat setmanal, va aparèixer en 1898. | A primeira , fundado e dirixido por Fortunato Cruces , de periodicidade semanal , apareceu en 1898 . |
La segona, entre 1899 i 1900, dirigit per Juan González Montenegro, amb Fortunato Cruces com a secretari de redacció i Ángel Aguirre del Río com a administrador. | A segunda , entre 1899 e 1900 , dirixido por Juan González Montenegro , con Fortunato Cruces como secretario de redacción e Ángel Aguirre del Río como administrador . |
La tercera i més coneguda, entre 1908 i 1945, fundat per José Ramón Lence i José Vázquez Romaguera, i dirigit pel mateix Lence, sent Vázquez Romaguera l'administrador. | A terceira e máis coñecida , entre 1908 e 1945 , fundado por José Ramón Lence e José Vázquez Romaguera , e dirixido por José Ramón Lence , sendo Vázquez Romaguera o administrador . |
Va aparèixer el 22 de març de 1908 amb el subtítol Órgano de la colectividad gallega en la República Argentina. | Apareceu o 22 de marzo de 1908 co subtítulo Órgano de la colectividad gallega en la República Argentina . |
Es tractava d'una publicació d'informació general, bilingüe, amb predomini del castellà, que va recollir les activitats de les diferents institucions d'emigrants i les notícies relacionades amb la col·lectivitat gallega en l'àmbit del Riu de la Plata. | Tratábase dunha publicación de información xeral , bilingüe , con predominio do castelán , que recolleu as actividades das diferentes institucións de emigrantes e as novas acaecidas na colectividade galega no ámbito do Río da Prata . |
Va assumir postures galleguistes i fins i tot republicanes durant la dictadura de Primo de Rivera, fins a prendre postura en 1936 a favor del bàndol "nacional". | Asumiu posturas galeguistas e mesmo republicanas durante a ditadura de Primo de Rivera , ata tomar postura en 1936 a favor do bando " nacional " . |
En 1945 va passar a denominar-se Nuevo Correo i va ser dirigit per Braulio Díaz Sal, i més endavant es converteix en el Faro de España. | En 1945 pasou a denominarse Nuevo Correo e foi dirixido por Braulio Díaz Sal , e máis adiante convértese no Faro de España . |
Entre els seus col·laboradors van destacar: Manuel Casas, Basilio Álvarez, Xavier Bóveda, Ramón María del Valle-Inclán, Aurelio Ribalta, Emilia Pardo Bazán, Eduardo Blanco Amor i Julio Camba. | Entre os seus colaboradores destacaron : Manuel Casás , Basilio Álvarez , Xavier Bóveda , Ramón María del Valle-Inclán , Aurelio Ribalta , Emilia Pardo Bazán , Eduardo Blanco Amor e Julio Camba . |
Una quarta etapa, en la qual va reaparèixer el 1965 dirigit per Perfecto López Romero. | Unha cuarta etapa , na que reapareceu en 1965 dirixido por Perfecto López Romero . |
Juan González Montenegro, nascut a Noya el 17 de febrer de 1861, va ser un periodista, escriptor, militar i explorador espanyol. | Juan González Montenegro , nado en Noia o 17 de febreiro de 1861 , foi un xornalista , escritor , militar e explorador galego . |
Va estudiar Batxillerat a Santiago de Compostel·la. | Estudou o Bacharelato en Santiago de Compostela . |
Va emigrar a Cuba el 1875, amb tan sols catorze anys. | Emigrou a Cuba en 1875 , con catorce anos . |
Es dedicà al periodisme, col·laborant en La Voz de Cuba i El Asimilista i fundà els setmanaris El Duende i El Noticiero Ilustrado i els periòdics El Brujo, El Combate de Camajuaní, La Tribuna de Manzanillo, La Opinión Pública de Santiago de Cuba, La Nación i La Voz de Galicia, en el qual popularitzà els pseudònims El B... | Dedicouse ao xornalismo , colaborando en La Voz de Cuba , La Patria e El Asimilista e fundou os semanarios El Duende e El Noticiero Ilustrado e os xornais El Brujo , El Combate de Camajuaní , La Tribuna de Manzanillo , La Opinión Pública de Santiago de Cuba , La Nación e La Voz de Galicia , no que popularizou os pseudó... |
Va mantenir polèmiques amb Waldo Álvarez Insua. | Mantivo polémicas con Waldo Álvarez Insua . |
Va publicar per lliuraments a La Corunya El álbum de un guerrillero, pàgines de la guerra de Cuba de 1895 a 1898 sobre la guerra Hispano-estatunidenca en la qual va lluitar contra l'emancipació dels cubans. | Publicou por entregas na Coruña El álbum de un guerrillero , páginas de la guerra de Cuba de 1895 a 1898 sobre a guerra Hispano-Estadounidense na que loitou contra a emancipación dos cubanos . |
En 1899 marxà a Montevideo i després a Buenos Aires, on dirigí el Correo de Galicia en la seva segona etapa (1899-1900). | En 1899 marchou a Montevideo e logo a Buenos Aires , onde dirixiu Correo de Galicia na súa segunda etapa ( 1899-1900 ) . Organizou unha expedición ao Chaco Boreal na procura de Ibarreta , a quen encontrou xa morto cando chegou a Asunción. Estivo seis anos na selva e explorou de Orán a Yacuivy e logo de alí a Acre . |
Va morir a l'Argentina. | Faleceu na Arxentina . |
La Voz de Galicia es pot referir a les següents publicacions: | La Voz de Galicia pódese referir a : |
La Voz de Galicia, periòdic editat a La Corunya des de 1882; La Voz de Galicia, periòdic editat a Montevideo en 1880; La Voz de Galicia, periòdic editat a L'Havana en 1892; La Voz de Galicia, periòdic editat a Buenos Aires entre 1913 i 1915; La Voz de Galicia, revista editada a L'Havana en 1915. | La Voz de Galicia , periódico editado en Montevideo en 1880. La Voz de Galicia , periódico editado na Habana en 1892. La Voz de Galicia , periódico editado en Buenos Aires entre 1913 e 1915 . |
La Voz de Galicia va ser una revista que es va editar a l'Havana en 1915. | La Voz de Galicia foi unha revista que se editou na Habana en 1915 . |
Revista mensual que va aparèixer el 1915. | Revista mensual que apareceu en 1915 . |
Dirigida per Francisco García Martínez, va desaparèixer al poc temps de néixer. | Dirixida por Francisco García Martínez. Desapareceu ao pouco de nacer . |
La Voz de Galicia va ser una revista que es va editar a Montevideo entre 1880 i 1885.[1] | La Voz de Galicia foi unha revista que se editou en Montevideo entre 1880 e 1885 . |
Subtitulada "Revista Semanal de Ciencias, Artes y Literatura", va aparèixer l'1 de febrer de 1880. | Subtitulada Revista Semanal de Ciencias , Artes y Literatura , apareceu o 1 de febreiro de 1880 . |
Fundada per Benigno Fernández Carvajal, estava dirigida per Benigno Salgado Vázquez. | Fundada por Benigno Fernández Carvajal , estaba dirixida por Benigno Salgado Vázquez . |
Van aparèixer 12 números cessant la seva publicació el 18 d'abril d'aquest mateix any. | Apareceron 12 números cesando a súa publicación o 18 de abril dese ano . |
La Voz de Galicia va ser un setmanari que es va editar a l'Havana en 1892. | La Voz de Galicia foi un semanario que se editou na Habana en 1892 . |
Subtitulat "Semanario Regionalista y de noticias", aparegué el 13 de març de 1892. | Subtitulado Semanario Regionalista y de noticias , apareceu o 13 de marzo de 1892 . |
Dirigit per Juan González Montenegro, entre els seus col·laboradors van figurar Juan J. Mirabet, M. L. Barosela i Perenzuelas. | Dirixido por Juan González Montenegro , entre os seus colaboradores figuraron Juan J. Mirabet , M. L. Barosela e Perenzuelas . |
Va abordar la problemàtica del Centre Gallec i de la Societat de Beneficència de Naturalesa de Galica; també va recollir notícies de Galícia i una secció de gallecs il·lustres. | Abordou a problemática do Centro Galego e da Sociedade de Beneficencia de Naturais de Galica ; tamén recolleu noticias de Galicia e unha sección de galegos ilustres . |
Willem Cornelis Jacobus van Leeuwen (Curaçao, 10 d'octubre de 1922 - Curaçao, 10 d'octubre de 2007) més conegut com a Boeli van Leeuwen va ser un escriptor en llengua neerlandesa de les Antilles Neerlandeses. | Willem Cornelis Jacobus van Leeuwen , nado en Curaçao o 10 de outubro de 1922 e falecido na mesma illa o 10 de outubro de 2007 , foi un escritor en lingua holandesa das Antillas Holandesas máis coñecido como Boeli van Leeuwen . |
Fill d'un alt funcionari holandès, estudià dret a la Universitat de Leiden, llicenciant-se finalment per la Universitat d'Amsterdam. De tornada a Curaçao ocupà diversos llocs públics, en 1947 publicà els seus primers llibres de poesia i en 1959 aparegué la seva primera novel·la, De rots diere struikeling, que tracta de... | Fillo dun alto funcionario holandés , estudou dereito na Universidade de Leiden , licenciándose finalmente pola Universidade de Ámsterdan , de volta a Curaçao ocupou diversos postos públicos , en 1947 publicou os seus primeiros libros de poesía e en 1959 apareceu a súa primeira novela , De rots der struikeling , que tr... |
Juan María de la Coba Gómez (Ourense; 30 de març de 1829 - Ourense; 9 de novembre de 1899) va ser un escriptor i inventor espanyol i un dels personatges més excèntrics de la vida cultural d'Ourense.[2] | Juan María de la Coba Gómez , [ 1 ] nado en Ourense o 30 de marzo de 1829 e finado na mesma cidade o 9 de novembro de 1899 , foi un escritor e inventor galego. Un dos animadores máis excéntricos da vida cultural de Ourense. [ 2 ] |
Perit agrimensor de professió, va ser ebenista, inventor i poeta. Recordat pel seu invent del Pirandárgallo, un paraigua universal. | Perito agrimensor de profesión , foi ebanista , inventor e poeta. Recordado polo seu invento do Pirandárgallo , un paraugas universal , que segundo argumentaba , “ bastaba poñelo aberto no curuto do Polo Norte para que as pingueiras da chuvia nin sequera chiscasen a panza do Ecuador da Esfera Terráquea ” . |
Va inventar també un idioma, el trampità. | Inventou tamén unha lingua , o trampitán . |
Va escriure dues peces teatrals en gallec. | Escribiu dúas pezas teatrais en galego . |
El contingut de les seves obres era de qualitat pèssima i mancats d'acció i d'interès.[1] | O contido das súas obras era de calidade pésima e carentes de acción e de interese. [ 3 ] |
La Reial Fàbrica de Sargadelos va fer una ampolla amb la seva figura.[1] | Cerámica de Sargadelos fixo unha botella coa súa figura. [ 4 ] [ 5 ] |
El topònim gallec Beariz pot referir-se a: | O topónimo galego Beariz pode referirse a : |
Beariz, municipi de la província d'Ourense; Beariz, parròquia d'aquest ajuntament; Beariz, llogaret d'aquesta parròquia; Beariz, parròquia del municipi de San Amaro. | Beariz , concello da provincia de Ourense ; Beariz , parroquia de dito concello ; Beariz , lugar de dita parroquia ; Beariz , parroquia do concello de San Amaro . |
Jaime Pérez Colemán (1882 - Ourense; 19 de desembre de 1964)[1] va ser un catedràtic i polític espanyol. | Jaime Pérez Colemán , nado en 1882 e finado en Ourense o 19 de decembro de 1964 [ 1 ] , foi un catedrático e político galego . |
Va ser catedràtic de Literatura dels Instituts d'Ourense i València. | Foi catedrático de Literatura dos Institutos de Ourense e Valencia . |
Va ser president de la Diputació d'Ourense de l'11 de juliol de 1938 a octubre de 1939. | Foi presidente da Deputación de Ourense do 11 de xullo de 1938 a outubro de 1939 . |
Posteriorment va ser Delegat d'Educació Popular. | Posteriormente foi Delegado de Educación Popular . |
Presidents de la Diputació d'Orense | Os Presidentes da Deputación |
Follas Novas es pot referir a : | Follas Novas pode referirse a : |
Follas Novas, un poemari en llengua gallega de Rosalía de Castro, publicat el 1880. | Follas novas , un poemario en lingua galega de Rosalía de Castro , publicado 1880 . |
Follas Novas, setmanari publicat a l'Havana, editat entre 1897 i 1909. | Follas Novas , semanario publicado na Habana , editado entre 1897 e 1909 . |
Follas Novas, editorial i distribuïdora de llibres en gallec, fundada per Neira Vilas i la seva dona Anisia Miranda a Buenos Aires el 1957. | Follas Novas , editorial e distribuidora de libros en galego , fundada por Neira Vilas e a súa muller , Anisia Miranda en Buenos Aires en 1957 . |
Follas Novas, quartet de música tradicional dels anys setanta a Ferrol. | Follas Novas , cuarteto de música tradicional dos anos setenta en Ferrol . |
Follas Novas, Revista d'Estudis Rosalians, anuari de la Fundació Rosalía de Castro iniciat el 2016. | Follas Novas , Revista de Estudos Rosalianos , anuario da Fundación Rosalía de Castro que botou a andar en 2016 . |
Primer exemplar, 6 de juny de 1897. | Primeiro número , 6 de xuño de 1897 . |
Follas Novas fou un setmanari publicat a l'Havana (Cuba), editat de 1897 a 1909. | Follas Novas foi un semanario publicado na Habana , Cuba , editado de 1897 a 1909 . |
Subtitulat Revista semanal ilustrada, va aparèixer el 6 de juny de 1897. | Subtitulado Revista semanal ilustrada , apareceu o 6 de xuño de 1897 . |
El títol està inspirat en el poemari homònim de Rosalía de Castro. | O título está inspirado no poemario homónimo de Rosalía de Castro . |
A la tercera pàgina apareix el subtítol Setmanari científic, literari i defensor de la Colònia gallega. | Na terceira páxina aparece o subtítulo Semanario científico , literario y defensor de la Colonia gallega . |
Els fundadors i propietaris van ser Francisco J. Ramil i Antonio de P. Cea, sent aquest últim el director fins a 1907, al que van succeir Adelardo Novo Brocas, Nan de Allariz, Pascual Aenlle, Antón Villar Ponte i novament Adelardo Novo. | Os fundadores e propietarios foron Francisco J. Ramil e Antonio de P. Cea , sendo este último o director ata 1907 , ao que sucederon Adelardo Novo Brocas , Alfredo Fernández , Pascual Aenlle , Antón Villar Ponte e novamente Adelardo Novo . |
Com a redactor va figurar José Baña Pose. | Como redactor figurou José Baña Pose . |
En la presentació inicial els enviava una salutació a la premsa cubana i a El Eco de Galicia. | Na presentación inicial enviáballes un saúdo á prensa cubana e a El Eco de Galicia . |
Follas Novas es va publicar uns mesos després de desaparèixer La Tierra Gallega, i en plena guerra per la independència, però no va agitar la bandera colonialista ni va dedicar una sola línia a defensar el colonitzador. | Follas Novas publicouse uns meses despois de desaparecer La Tierra Gallega , e en plena guerra pola independencia , pero non axitou a bandeira colonialista nin dedicou unha soa liña a defender ao colonizador . |
Entre els seus col·laboradors van figurar, en castellà, Benito Fernández Alonso, Basilio Álvarez, Xerardo Álvarez Limeses, Wenceslao Fernández Flórez, Manuel Murguía, Antón Villar Ponte, Emilia Pardo Bazán, Teodosio Vesteiro Torres i Ramón María del Valle-Inclán. | Entre os seus colaboradores figuraron , en castelán , Benito Fernández Alonso , Basilio Álvarez , Gerardo Álvarez Limeses , Wenceslao Fernández Flórez , Manuel Murguía , Antón Villar Ponte , Emilia Pardo Bazán , Teodosio Vesteiro Torres e Ramón María del Valle-Inclán . |
Va publicar per lliuraments La alondra, novel·la d'Álvaro de la Iglesia. | Publicou por entregas La alondra , novela de Álvaro de la Iglesia . |
En llengua gallega hi ha col·laboracions de Rosalía de Castro, Manuel Curros Enríquez, Eduardo Pondal, Valentín Lamas Carvajal, Francisco Añón, Manuel Amor Meilán, Lisardo Barreiro, Alberto Camino, Nan de Allariz, Evaristo Martelo Paumán, Antonio Noriega Varela, Roberto Blanco Torres, Juan Fernández Merino i Ramiro Gay... | En lingua galega hai colaboracións de Rosalía de Castro , Manuel Curros Enríquez , Eduardo Pondal , Valentín Lamas Carvajal , Francisco Añón , Manuel Amor Meilán , Lisardo Barreiro , Alberto Camino , Nan de Allariz , Evaristo Martelo Paumán , Antonio Noriega Varela , Roberto Blanco Torres , Juan Fernández Merino e Rami... |
Va publicar per lliuraments Campaña de la Caprecórneca de Luis Otero Pimentel (i altres col·laboracions signades com Xan de Outeiro) i ¡A besta! de Xan de Masma. | Publicou por fascículos Campaña da Caprecórneca de Luís Otero Pimentel ( e outras colaboracións asinadas como Xan de Outeiro ) e ¡ A besta ! de Xan de Masma . |
A través de les seves pàgines es reflectia una preocupació constant per l'exaltació de la identitat de Galícia. | A través das súas páxinas reflíctese unha preocupación constante pola exaltación da identidade de Galicia . |
En 1903 va sostenir una polèmica amb Curros Enríquez arran de la lectura pública del seu poema "A espiña". | En 1903 sostivo unha polémica con Curros Enríquez a raíz da lectura pública do seu poema " A espiña " . |
L'últim número conservat correspon al 9 de maig de 1909. | O último número conservado corresponde ao 9 de maio de 1909 . |
Lisardo Rodríguez Barreiro (Noya; 7 de gener de 1862 - Villagarcía de Arosa; 14 de maig de 1943), més conegut com a Lisardo Barreiro va ser un periodista i escriptor espanyol. | Lisardo Rodríguez Barreiro , máis coñecido como Lisardo Barreiro , nado en Noia o 7 de xaneiro de 1862 e finado en Vilagarcía de Arousa o 14 de maio de 1943 , foi un xornalista e escritor galego . |
Biografia al Diccionari d'autors/es Barbanza | Biografía no Dicionario de autores/as do Barbanza Ficha na RAG [ Ligazón morta ] |
Va estudiar farmàcia i medicina a Santiago de Compostel·la, i allí va iniciar la seva activitat periodística fundant, amb Alfredo Brañas i altres, el periòdic El Ciclón i posteriorment el setmanari El Tricornio, del qual va ser director. | Estudou farmacia e medicina en Santiago de Compostela , e alí iniciou a súa actividade xornalística fundando , con Alfredo Brañas e outros , o periódico El Ciclón e posteriormente o semanario El Tricornio , do que foi director . |
Més tard es mudaria a Ferrol, on dirigí El Correo Gallego, i fou redactor de La Voz de Galicia, El Clamor del País, El Clamor de Galicia i La Cítara. | Despois pasou a Ferrol , onde dirixiu El Correo Gallego , e foi redactor de La Voz de Galicia , El Clamor del País , El Clamor de Galicia , La Cítara . |
Es va traslladar a Madrid on va prosseguir la seva tasca periodística, i en 1885 va tornar a Galícia com a inspector sanitari. | Trasladouse a Madrid onde proseguiu o seu labor xornalístico , e en 1885 volveu a Galicia como inspector sanitario . |
Poc després es va establir com a farmacèutic a Villagarcía de Arosa. | Pouco despois estableceuse como farmacéutico en Vilagarcía de Arousa . |
Va dirigir El Rivereño de Riveira (1892) i Mi Tierra de Villagarcía (1897). | Dirixiu El Rivereño de Ribeira ( 1892 ) e Mi Tierra de Vilagarcía ( 1897 ) . |
És autor del llibre de poemes Muestras sin valor (1884), del recull de reportatges Esbozos y siluetas de un viaje por Galicia (1890, Biblioteca Gallega), del llibre de poemes Escumas e brétemas galegas (1923) i d'una autobiografia titulada Evocaciones. | É autor do libro de poemas Muestras sin valor ( 1884 ) , da recompilación de reportaxes Esbozos y siluetas de un viaje por Galicia ( 1890 , Biblioteca Gallega ) , do libro de poemas Escumas e brétemas galegas ( 1923 ) e dunha autobiografía titulada Evocaciones . |
Va escriure també treballs de caràcter científic, entre els quals sobresurten El virrei dels metalls, L'essència de trementina, El mildew i Riqueses oblidades. | Escribiu tamén traballos de carácter científico , entre os que sobresaen El virrey de los metales , La esencia de trementina , El mildew e Riquezas olvidadas . |
Va ingressar en la Reial Acadèmia Gallega el 22 d'abril de 1939. | Ingresou na Real Academia Galega o 22 de abril de 1939 . |
Javier Valcarce García ( Mugardos - Madrid; 23 d'agost de 1918)[2], va ser un escriptor espanyol. | Javier Valcarce García , nado en Mugardos [ 1 ] e finado en Madrid o 23 de agosto de 1918 [ 2 ] , foi un escritor galego en lingua castelá . |
Fill de Javier Valcarce Ocampo. | Fillo de Javier Valcarce Ocampo . |
Col·laborà en diversos periòdics i revistes. | Colaborou en varios periódicos e revistas . |
El seu conte Romanace va ser premiat en el concurs d'El Liberal de 1908. | O seu conto " Romanace " foi premiado no concurso de El Liberal de 1908 . |
Va publicar Romanços prosaics i Poemes de la prosa, a més de diverses obres de teatre com Els nius d'antany i Erm. | Publicou Romances prosaicos e Poemas de la prosa , ademais de varias obras de teatro como Los nidos de antaño e Yermo . |
La Tierra Gallega, periòdic editat a l'Havana entre 1894 i 1896. | La Tierra Gallega , periódico editado na Habana entre 1894 e 1896 . |
La Tierra Gallega, setmanari editat a l'Havana en 1915. | La Tierra Gallega , semanario editado na Habana en 1915 . |
La Tierra Gallega va ser un setmanari de l'Havana editat entre 1894 i 1896. | La Tierra Gallega foi un semanario da Habana editado entre 1894 e 1896 . |
Fundat per un grup de galleguistes de Cuba (Manuel Lugrís Freire, Constantino Huerta, Vicente Fraiz Andón, entre d'altres) amb la finalitat de cedir-lo a Manuel Curros Enríquez perquè el dirigís. | Fundado por un grupo de galeguistas de Cuba ( Manuel Lugrís Freire , Constantino Horta , Vicente Fraiz Andón entre outros ) coa finalidade de cederllo a Manuel Curros Enríquez para que o dirixira . |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.