Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
862/3 | 07.05.2019 | Traducció de noms propis de persona | Convencions. Criteris de traducció | Els noms propis de persona, també anomenats antropònims, com a norma general no es tradueixen. Per exemple, els noms Federico García Lorca, James Joyce o Simone de Beauvoir es mantenen inalterables en un text en català. Així mateix, Pompeu Fabra o Montserrat Roig no es tradueixen si es fan servir en un text escrit en u... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 862 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=862 | 2026-07-08T00:00:00 |
863/4 | 08.05.2019 | Traducció de noms propis de persona en alfabets no llatins | Convencions. Criteris de traducció | A l'hora de traduir noms escrits en alfabets diferents del llatí, cal transcriure o transliterar el nom de la llengua original al català.
La transliteració consisteix a donar l'equivalent gràfic de l'alfabet original en l'alfabet llatí, i va adreçada a publicacions especialitzades o a un públic més o menys en contacte ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 863 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=863 | 2026-07-08T00:00:00 |
864/3 | 07.05.2019 | Traducció de noms de personatges històrics i de ficció | Convencions. Criteris de traducció | Els noms de personatges històrics o bíblics, sants, papes, dinasties, llinatges i personatges mitològics o literaris que tenen tradició de traducció, adopten la forma específica traduïda en un text en català. Per exemple:
Aristòtil
Àrtemis
Carlemany
Dant
Joan XXIII
Juli Cèsar
sant Francesc d'Assís
santa Anna
els Trastà... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 864 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=864 | 2026-07-08T00:00:00 |
865/4 | 09.05.2019 | Traducció de sobrenoms, renoms, pseudònims, hipocorístics | Convencions. Criteris de traducció | Els sobrenoms, renoms, pseudònims, hipocorístics i altres variants dels noms procedents d'altres llengües habitualment no es tradueixen en un text en català. Per exemple:
el Bigotes
la Juani
Lady Gaga
Miss Kittin
la Pasionaria
No obstant això, per tradició s'ha tendit a traduir algunes d'aquestes denominacions quan el ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 865 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=865 | 2026-07-08T00:00:00 |
866/3 | 09.05.2019 | Traducció de designacions de càrrecs | Convencions. Criteris de traducció | Com a norma general, les designacions de càrrecs es tradueixen. Per exemple:
el conseller delegat de l'empresa
la cap del Servei de Contractació
els membres del Parlament
la presidenta de la cooperativa
la primera ministra del Regne Unit
En els casos en què una traducció literal resulta inadequada, es recomana fer una ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 866 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=866 | 2026-07-08T00:00:00 |
867/3 | 07.05.2019 | Traducció de formes de tractament
Traducció de tractaments protocol·laris | Convencions. Criteris de traducció | En una traducció, les formes de tractament o de designació genèrica de les persones que precedeixen els noms propis i les formes protocol·làries de tractament, tant si s'expressen de manera desplegada com abreujada, se solen traduir al català. Per exemple:
la doctora Amador
la Il·lustríssima Senyora Presidenta
el mestr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 867 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=867 | 2026-07-08T00:00:00 |
872/3 | 07.05.2019 | Traducció de noms propis d'animals | Convencions. Criteris de traducció | Com a norma general, els noms propis d'animals o d'altres éssers de ficció no es tradueixen. Per exemple:
Bugs Bunny
el dofí Willy
King Kong
Mickey Mouse
l'os Nere
Rocinante
Alguns noms, però, es tradueixen per tradició. En són un exemple els casos següents:
el ca Cèrber
el Correcamins
el gat Silvestre
la Pantera Rosa
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 872 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=872 | 2026-07-08T00:00:00 |
873/3 | 07.05.2019 | Traducció de noms de grups artístics | Convencions. Criteris de traducció | Com a norma general, el nom propi d'un grup artístic (teatral, musical, de dansa, etc.) no es tradueix. Per exemple:
Cirque du Soleil
Corau Margalida
Los Rebeldes
Queen
The Rolling Stones
No obstant això, els noms d'orquestres, formacions de cambra i companyies de dansa amb una denominació descriptiva sí que se solen t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 873 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=873 | 2026-07-08T00:00:00 |
993/4 | 16.03.2018 | 'medioambiental', 'mediambiental' o 'ambiental'? | Lèxic. Lèxic general; Morfologia | mediambiental o ambiental
Els adjectius mediambiental i ambiental tenen el significat de 'relatiu o pertanyent al medi ambient'. Així, tant es pot dir La gent està cada vegada més sensibilitzada pels problemes ambientals, com La gent està cada vegada més sensibilitzada pels problemes mediambientals.
La forma medioambie... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 993 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=993 | 2026-07-08T00:00:00 |
994/4 | 22.06.2018 | Com es diu hardware en català?
maquinari
m. | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | maquinari m.
En català, el terme maquinari està format pel substantiu màquina i el sufix -ari que vol dir 'conjunt de'. Designa el conjunt d'elements físics d'un sistema informàtic, que generalment es compon d'una unitat central i perifèrics, com ara el ratolí, el teclat, la pantalla, la impressora, etc. Per exemple: A... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 994 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=994 | 2026-07-08T00:00:00 |
995/2 | 22.06.2018 | Com es diu software en català?
m.
programari
m. | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | programari m.
En català, el terme programari està format pel substantiu programa i el sufix -ari que vol dir 'conjunt de'. Designa el conjunt sistemàtic dels programes d'explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades. Per exemple: Cada empresa necessita un programari adequat a les ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 995 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=995 | 2026-07-08T00:00:00 |
996/3 | 22.07.2014 | Com es diu aseo en català?
lavabo
bany auxiliar
serveis | Lèxic. Lèxic general | bany auxiliar
lavabo
serveis
Les formes catalanes lavabo o bany auxiliar fan referència a l'habitació petita especialment agençada amb una pica per rentar-se les mans i un vàter. El terme castellà equivalent és aseo.
Ara bé, la manera habitual de preguntar on és aquesta part d'una casa o d'un local és: On és el lavabo?... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 996 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=996 | 2026-07-08T00:00:00 |
998/3 | 22.07.2014 | Com es diu office en català?
office | Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció | office
En català, per fer referència a la cambra situada entre la cuina i el menjador dels hotels i d'algunes cases, on es prepara el servei de taula, fem servir el terme normatiu office, manlleu adoptat de l'anglès. Per tant, podem dir una frase com la següent:
S'ha comprat una casa amb menjador, cuina i office i no s... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 998 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=998 | 2026-07-08T00:00:00 |
999/3 | 22.07.2014 | Com es diu palette en català?
Com es diu palé en català?
palet
paleta | Lèxic. Lèxic especialitzat. Transports | palet m.
paleta f.
El terme català palet, substantiu masculí provinent del manlleu francès palette, designa una plataforma que serveix per posar-hi al damunt diverses càrregues, com rajoles o caixes, a fi de fer-ne una unitat de transport més gran que es pugui moure tota sencera i que faciliti tant l'emmagatzematge com... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 999 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=999 | 2026-07-08T00:00:00 |
1000/6 | 19.11.2024 | Com es diu catering en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | Catering és una paraula anglesa que s'ha adaptat al català amb la forma càtering. Amb aquesta denominació es designa l'àpat en grup que s'encarrega a una empresa especialitzada, la qual s'ocupa de preparar-lo i, generalment també, de transportar-lo i servir-lo en el lloc convingut. Per exemple: Hem encarregat el càteri... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1000 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1000 | 2026-07-08T00:00:00 |
1002/5 | 07.09.2022 | Com es diu encimera en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge | La paraula encimera, que deriva de l'adverbi castellà encima, no és catalana. Segons el significat, en català es poden fer servir els termes següents:
1. Si es vol fer referència a un taulell situat a l'alçada de la cintura on es prepara el menjar, es poden utilitzar els termes taulell de cuina, banc de cuina, marbre i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1002 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1002 | 2026-07-08T00:00:00 |
1005/4 | 28.09.2022 | hoteleria o hostaleria? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Lleure. Turisme | En català, hi ha dues formes per designar el sector d'activitats econòmiques que comprèn la restauració, els hotels, els hostals, les pensions i els bars: hoteleria, relacionada amb l'expressió indústria hotelera, i hostaleria, relacionada amb la paraula més tradicional hostal. Per exemple:
Durant la pandèmia el sector... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1005 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1005 | 2026-07-08T00:00:00 |
1030/2 | 07.02.2017 | Com es diu 'lunch' en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | àpat fred
En català, el terme que serveix per designar l'àpat lleuger que generalment se serveix fred és àpat fred. Per exemple:
Després de la conferència se servirà un àpat fred a la sala d'actes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1030 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1030 | 2026-07-08T00:00:00 |
1032/3 | 07.02.2017 | Com es diu 'coffee break' en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball | pausa
En català, el terme que serveix per designar el descans breu que es fa en el decurs d'un congrés, una sessió de treball, etc., en què es pot oferir algun refrigeri és pausa. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1032 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1032 | 2026-07-08T00:00:00 |
1033/3 | 15.04.2011 | Com es diu peto en català?
peto | Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció | peto
Per designar, en català, la part superior d'un davantal, d'unes faldilles o d'uns pantalons, que cobreix el pit, s'ha adoptat la paraula peto. Per exemple:
Li vaig comprar unes faldilles amb peto que li fan joc amb aquest jersei.
Per a l'Albert tinc uns pantalons de peto que li quedaran molt bé. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1033 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1033 | 2026-07-08T00:00:00 |
1034/3 | 22.07.2014 | Com es diu rotisserie en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | rostidoria f.
rostisseria f.
Les denominacions catalanes que designen l'establiment on se serveixen menjars rostits i altres viandes són rostidoria o rostisseria, totes dues com a sinònims. Així doncs, podem dir:
A la cantonada de casa, hi han posat una rostidoria que sembla molt selecta o A la cantonada de casa, hi ha... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1034 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1034 | 2026-07-08T00:00:00 |
1068/3 | 07.09.2022 | Com es diu sudadera en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció | La samarreta de cotó, de màniga llarga, que s'utilitza com a part superior del xandall o també com a jersei esportiu en català s'anomena dessuadora (i no suadora).
La forma castellana equivalent és sudadera. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1068 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1068 | 2026-07-08T00:00:00 |
1074/3 | 22.06.2018 | Com es diu cassette en català?
casset | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | casset m. i f.
En català, la forma casset (adaptació del manlleu francès cassette) designa, en primer lloc, la capsa de plàstic que conté dues bobines on s'enrotlla una cinta magnètica destinada a l'enregistrament i reproducció de sons. Amb aquest sentit, casset és una paraula femenina. Així, es pot dir: Tinc una casse... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1074 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1074 | 2026-07-08T00:00:00 |
1075/2 | 22.06.2018 | disquet (informàtica)
m. | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | disquet m.
D'acord amb el diccionari normatiu, la paraula disquet, que designa el disc magnètic que s'introdueix a l'ordinador per enregistrar-hi informació o consultar la que conté, s'ha adaptat gràficament al català i s'escriu tal com sona: disquet. Cal tenir en compte que és un mot masculí.
Així, podem dir:
Val més ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1075 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1075 | 2026-07-08T00:00:00 |
1076/4 | 05.09.2022 | fax, telefax i facsímil | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | La paraula fax prové de la reducció del mot facsímil. Fa referència al procediment emprat per transmetre documents a través de la línia telefònica que consta d'un sistema òptic de lectura, un mòdem per a la transmissió i un sistema d'impressió per a la recepció. Amb aquest significat també es pot fer servir el terme te... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1076 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1076 | 2026-07-08T00:00:00 |
1077/3 | 24.07.2014 | plural de fax | Morfologia | faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1077 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1077 | 2026-07-08T00:00:00 |
1078/3 | 15.04.2011 | Com es diu mailing en català?
publitramesa | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | publitramesa
El terme anglès mailing correspon en català a publitramesa i designa una tramesa publicitària personalitzada que s'envia per correu a persones seleccionades prèviament i que sol constar d'un sobre i d'una carta publicitària. Per tant, es pot dir: Començarem la campanya amb una publitramesa, i després parla... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1078 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1078 | 2026-07-08T00:00:00 |
1079/4 | 05.09.2022 | multimèdia | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | El terme multimèdia serveix per designar qualsevol comunicació en què es combinen diversos mitjans tècnics, com ara textos escrits, imatges de televisió o cinema, enregistraments orals, música o so en general. Així, per exemple, es pot parlar d'un curs multimèdia si s'hi utilitzen llibres, vídeos i altres tipus d'enreg... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1079 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1079 | 2026-07-08T00:00:00 |
1080/3 | 05.09.2022 | Com es diu mountain bike en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport | El terme català equivalent a la forma anglesa mountain bike és bicicleta tot terreny. És una bicicleta alta, amb tres plats i sis o set pinyons, pneumàtics amb molt de relleu i manillar pla, que s'utilitza en la modalitat de ciclisme practicada en espais naturals de terreny accidentat. Com a terme secundari es fa servi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1080 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1080 | 2026-07-08T00:00:00 |
1084/4 | 15.04.2011 | Com es diu rafting en català?
Com es diu descenso de aguas bravas en català?
ràfting
descens en bot | Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport | ràfting
descens en bot
L'equivalent català de la paraula anglesa rafting és ràfting. S'utilitza per designar la pràctica esportiva que consisteix a baixar per aigües vives en un bot pneumàtic que generalment té capacitat per a unes vuit persones. També es pot fer servir la forma descens en bot com a sinònim complementa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1084 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1084 | 2026-07-08T00:00:00 |
1086/5 | 05.09.2022 | Com es diu trekking en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport | El terme català equivalent a la forma anglesa trekking és tresc. Es tracta d'una expedició excursionista que consisteix en un viatge organitzat, sovint amb guia, a regions exòtiques o de difícil accés, com ara deserts o selves, o serralades com els Andes o l'Himàlaia. Aquest mot està relacionat amb el verb trescar i e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1086 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1086 | 2026-07-08T00:00:00 |
1087/4 | 05.09.2022 | Com es diu marketing en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | El terme català màrqueting (de l'anglès marketing) designa el conjunt de tècniques destinades a planificar un procés de comercialització per tal de millorar la distribució i la venda de productes i de serveis. Per exemple:
Cal emprar totes les tècniques del màrqueting per llançar un producte al mercat. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1087 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1087 | 2026-07-08T00:00:00 |
1090/3 | 24.07.2014 | Com es diu flash en català?
plural de flaix | Morfologia; Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals | flaix
flaixos
La paraula flaix (adaptació del terme anglès flash) designa un aparell que produeix un esclat lluminós que permet impressionar una pel·lícula fotogràfica quan no hi ha prou llum natural.
També es fa servir amb aquests significats: 'notícia breu i sintètica' i 'pla de durada molt breu que trenca la continu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1090 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1090 | 2026-07-08T00:00:00 |
1131/6 | 20.08.2021 | Exemple de carta de queixa | Convencions. Disseny de documents | NOVES CONFECCIONS, SA
C. de Lluís Companys, 4
08400 GRANOLLERS
Distingit senyor, distingida senyora,
Lamento haver de comunicar-vos que no estem gens satisfets de la tramesa de faldilles que hem rebut avui. Aquesta tramesa no es correspon amb la nostra comanda núm. 102, del 8 d'octubre.
[...]
Confio que, tan aviat com ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1131 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1131 | 2026-07-08T00:00:00 |
1132/5 | 20.08.2021 | Exemple de carta de disculpa | Convencions. Disseny de documents | CINTES MUR, SA
C/ Mata, 8
43206 REUS
Distingit senyor, distingida senyora,
Acabem de rebre la vostra carta datada el 25 de novembre, i ens apressem a comunicar-vos que, a causa de [...], les mercaderies que havíem d'expedir el dia 18 han estat expedides el dia 21. Lamentem molt els perjudicis que aquest retard us pugui... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1132 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1132 | 2026-07-08T00:00:00 |
1133/2 | 15.09.2008 | recolzar o donar suport? | Lèxic. Lèxic general | El verb castellà apoyar ocupa l'espai corresponent a més d'un verb català. Per tant, no sempre es pot traduir apoyar pel mateix verb.
El verb recolzar equival a 'descansar el pes d'una cosa o d'una persona sobre un suport'. Per exemple: L'escala recolza sobre la paret, Havien deixat les eines recolzades en un marge, Em... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1133 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1133 | 2026-07-08T00:00:00 |
1135/4 | 05.09.2022 | Com es diu corte y confección en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció | En català, la forma que designa l'art de tallar i cosir les peces de roba o altres materials per fer una peça de vestir, com ara uns pantalons o una brusa, és tall i confecció o costura, tots dos com a sinònims. Així, es pot veure un rètol que posi Acadèmia de tall i confecció o un anunci que digui Classes de costura.
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1135 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1135 | 2026-07-08T00:00:00 |
1136/4 | 14.02.2020 | Exemple de carta d'acusament de recepció | Convencions. Disseny de documents | PAPERS MIRÓ, SA
C/ Gran, 3
43003 TARRAGONA
Senyor,
Acusem recepció de la comanda de cartolina 23XGN-95 que us vam fer amb data 21 d'octubre, i us escrivim per demanar-vos que ens trameteu per correu unes mostres de paper MX3 de diferents colors, amb la indicació dels preus.
[...]
Tot esperant la vostra tramesa, us salu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1136 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1136 | 2026-07-08T00:00:00 |
1137/4 | 14.02.2020 | Exemple de carta de sol·licitud de col·laboració | Convencions. Disseny de documents | Sr. Martí Vila Sala
C/ Roser, 8
08004 BARCELONA
Benvolgut senyor,
El motiu d'aquesta carta és demanar el vostre parer sobre l'informe que us faig arribar, juntament amb aquest escrit.
[...]
Us agraeixo per endavant la vostra col·laboració.
Cordialment,
Pau Oliva
Barcelona, 22 de gener de 2020 | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1137 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1137 | 2026-07-08T00:00:00 |
1138/5 | 20.08.2021 | Exemple de carta d'oferta de serveis | Convencions. Disseny de documents | COMERCIAL PRATS, SA
C/ Font, 8
25300 TÀRREGA
Distingit senyor, distingida senyora,
Amb aquesta carta us volem oferir un nou servei [...]. Us fem arribar, adjunta, la llista de totes les activitats de què podeu disposar d'ara endavant, amb els preus corresponents.
[...]
Esperem que aquesta iniciativa sigui ben acollida ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1138 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1138 | 2026-07-08T00:00:00 |
1173/4 | 07.04.2025 | Majúscules i minúscules després d'admiració o d'interrogació
Coincidència del signe d'admiració o d'interrogació amb el punt
Tipus de lletra del signe d'admiració o d'interrogació final | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Després dels signes d'admiració i d'interrogació no es posa punt, ja que aquests signes al final de la frase tenen valor de punt. Com que marquen l'acabament d'un període, cal escriure la inicial del mot que els segueix amb majúscula. Per exemple:
Tens temps encara? Et voldria fer unes quantes preguntes.
Si el signe d'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1173 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1173 | 2026-07-08T00:00:00 |
1174/3 | 13.06.2012 | majúscules o minúscules amb parèntesis i cometes | Convencions. Majúscules i minúscules | En els fragments de text entre parèntesis o en les citacions entre cometes es pot presentar el dubte d'escriure majúscula o minúscula inicial.
Quan un fragment entre parèntesis va després de punt, s'escriu amb majúscula inicial i es tanca amb un punt dins els parèntesis. Per exemple:
El quartet de música clàssica més f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1174 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1174 | 2026-07-08T00:00:00 |
1178/4 | 15.06.2012 | majúscules o minúscules en enumeracions | Convencions. Majúscules i minúscules | Una enumeració és un recurs que consisteix a agrupar successivament mots o grups de mots que exposen diversos aspectes d'un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació. Les enumeracions es poden presentar de diverses maneres, segons la llargada i la naturalesa dels elements que s'enumeren.
Es tendeix a r... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1178 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1178 | 2026-07-08T00:00:00 |
1179/12 | 21.10.2025 | Signes de puntuació: la coma | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | La coma (,) és un signe gràfic que representa una pausa breu en el discurs. En alguns casos serveix per facilitar la lectura i en altres per marcar diferències semàntiques. Tipogràficament, la coma se situa sense deixar cap espai després del mot que la precedeix i deixant-ne un abans del que la segueix.
Els usos princi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1179 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1179 | 2026-07-08T00:00:00 |
1180/4 | 25.07.2023 | Signes de puntuació: el punt i coma | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | El punt i coma (;) representa una pausa més llarga que la coma i més breu que el punt; per això s'ha definit, de vegades, com una 'pausa mitjana'. Tipogràficament, se situa sense deixar cap espai darrere del mot que el precedeix i deixant-ne un abans del mot que el segueix.
Els usos principals del punt i coma són els s... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1180 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1180 | 2026-07-08T00:00:00 |
1181/5 | 05.06.2024 | Signes de puntuació: el punt | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | El punt (.) és un signe gràfic que representa una pausa llarga. Aquest signe tipogràfic se situa sense deixar cap espai darrere de la paraula que el precedeix i deixant-ne un abans de la següent.
Els usos principals del punt són els que s'expliquen a continuació:
1. S'escriu al final d'una frase per indicar que té sent... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1181 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1181 | 2026-07-08T00:00:00 |
1182/3 | 16.08.2011 | dos punts (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Els dos punts (:) són un signe gràfic que serveix per introduir informació. Es col·loquen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i deixant-ne un abans de la següent.
Els usos principals dels dos punts són els següents:
1. Introdueixen una enumeració d'elements, tant si l'enumeració és horitzonta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1182 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1182 | 2026-07-08T00:00:00 |
1275/5 | 25.03.2022 | El verb passar-se amb valor duratiu | Lèxic. Lèxic general | L'ús pronominal del verb passar es pot fer servir amb el significat d'estar durant un temps en algun lloc o emprar un temps d'alguna manera. Per exemple:
Em passaria el dia dormint.
Ens vam passar l'estona explicant acudits. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1275 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1275 | 2026-07-08T00:00:00 |
1277/3 | 17.09.2012 | organismes, entitats, empreses i congressos (cursiva i cometes) | Convencions. Tipus de lletra i cometes | En les denominacions d'organismes, entitats, empreses i congressos que contenen noms propis en aposició, aquests no s'escriuen entre cometes ni en cursiva, sinó només amb majúscules inicials. Per exemple:
el CNL L'Heura (en lloc de: el CNL "L'Heura")
l'Associació de Mestres Rosa Sensat (en lloc de: l'Associació de Mest... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1277 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1277 | 2026-07-08T00:00:00 |
1278/3 | 03.01.2014 | titulars d'un diari (cursiva i cometes) | Convencions. Tipus de lletra i cometes | Els mots que haurien d'anar en cursiva en els titulars dels diaris s'escriuen entre cometes simples. Per exemple:
La pel·lícula 'Tango libre' s'estrena doblada en català
El 'Queen Elizabeth' atraca al port de Barcelona | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1278 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1278 | 2026-07-08T00:00:00 |
1280/8 | 11.02.2025 | Concordança de bastant
Hi ha bastant roba o Hi ha bastanta roba? | Morfologia | El quantificador bastant presenta flexió tant pel que fa al gènere com pel que fa al nombre: bastant, bastanta, bastants, bastantes. Per exemple:
Fa bastant de temps que viuen a Cadaqués.
Hi ha bastanta roba per plegar.
Bastants amics seus vindran a la festa.
En aquesta sala hi caben bastantes persones.
Inicialment, pe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1280 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1280 | 2026-07-08T00:00:00 |
1284/4 | 19.09.2017 | 'passar-ho bé' o 'passar-s'ho bé'? | Sintaxi | En català, per expressar el sentit de 'passar un temps d'una manera plaent' es pot fer servir tant l'expressió passar-ho bé com passar-s'ho bé. Per exemple:
Aquest cap de setmana hem anat a la muntanya i ho hem passat molt bé.
Passeu-vos-ho molt bé, a la festa de la Martina!
Amb el sentit contrari, 'passar un temps d'u... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1284 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1284 | 2026-07-08T00:00:00 |
1295/4 | 14.01.2020 | 'mil i un, mil i una' o 'mil un, mil una'? | Sintaxi | L'expressió mil i un, mil i una (o mil un, mil una) es fa servir per anomenar una gran quantitat indeterminada de coses. Per exemple:
mil i un detalls (o mil un detalls)
mil i una coses (o mil una coses)
mil i una oportunitats (o mil una oportunitats) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1295 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1295 | 2026-07-08T00:00:00 |
1296/3 | 30.09.2019 | 'un Déu vos guard', 'un deuvosguard' o 'un déu-vos-guard'? | Morfologia | L'expressió Déu vos guard es pot fer servir com a fórmula de salutació, però en algun context també pot funcionar com un substantiu. En aquest cas, s'escriu sense majúscula, perquè es fa servir com un nom comú, i amb guionets, perquè el mot déu porta accent i això fa que no es pugui aglutinar. Per exemple:
—Déu vos gua... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1296 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1296 | 2026-07-08T00:00:00 |
1297/4 | 28.09.2022 | donar llum verd o donar llum verda? | Lèxic. Lèxic general | En català per expressar el sentit de 'donar dret o facultat de fer una cosa' generalment es fan servir els verbs i les expressions següents, segons el context: autoritzar, donar el permís, donar via lliure, etc.
Malgrat que no és prevista per la normativa, també se sol fer servir l'expressió donar (o tenir, obtenir, de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1297 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1297 | 2026-07-08T00:00:00 |
1301/2 | 22.07.2014 | coordinació (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació; Sintaxi | La coordinació és la relació que s'estableix entre diferents elements sintàcticament equivalents que s'enllacen per mitjà d'una coma o d'una conjunció.
La coordinació pot afectar seqüències breus o oracions completes.
Segons la relació que tenen aquestes seqüències entre elles es pot classificar la coordinació en difer... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1301 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1301 | 2026-07-08T00:00:00 |
1302/3 | 05.06.2024 | Signes de puntuació: circumstancials i oracions subordinades adverbials | Convencions. Signes gràfics i de puntuació; Sintaxi | Un complement circumstancial és un complement del verb que expressa la circumstància en què es desenvolupa l'acció. Pot expressar lloc, temps, manera, etc. Sovint els complements circumstancials es poden col·locar en diverses posicions de la frase: al principi, intercalats o al final. Segons la llargada, aquests elemen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1302 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1302 | 2026-07-08T00:00:00 |
1303/6 | 05.12.2013 | noms propis no catalans (pronunciació) | Fonètica i prosòdia | Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.
En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es pronuncia com es faria ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1303 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1303 | 2026-07-08T00:00:00 |
1311/3 | 22.07.2014 | bar restaurant (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de bar restaurant és bars restaurant.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1311 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1311 | 2026-07-08T00:00:00 |
1312/2 | 22.07.2014 | llar residència (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de llar residència és llars residència.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1312 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1312 | 2026-07-08T00:00:00 |
1313/2 | 22.07.2014 | escola taller (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de escola taller és escoles taller.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1313 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1313 | 2026-07-08T00:00:00 |
1314/2 | 22.07.2014 | alcalde president, alcaldessa presidenta (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de alcalde president, alcaldessa presidenta és alcaldes presidents, alcaldesses presidentes.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1314 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1314 | 2026-07-08T00:00:00 |
1319/6 | 07.04.2025 | Guionet per evitar ambigüitat o confusions en mots compostos: hispanoamericà o hispano-americà? | Morfologia | Els compostos a la manera culta, és a dir, aquells el primer
element dels
quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades
en -i, es poden escriure amb guionet si es vol remarcar
la
independència dels conceptes expressats per cada constituent. Per
exemple: tractat
hispano-americà, recull de composicions
èpico-lí... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1319 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1319 | 2026-07-08T00:00:00 |
1422/6 | 13.08.2024 | Com es diu a no ser que en català? | Sintaxi | Amb un valor condicional i d'exclusió es poden fer servir les locucions tret que, llevat que, a menys que, fora que, que introdueixen una oració amb el verb en subjuntiu, o bé les expressions si no és que o excepte si, que solen introduir oracions amb el verb en indicatiu. Per exemple:
No ho faré, tret que m'hi obligui... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1422 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1422 | 2026-07-08T00:00:00 |
1423/7 | 21.03.2022 | en l'actualitat | Sintaxi | Per expressar el significat 'en el temps actual, en l'època actual' es pot usar la locució adverbial en l'actualitat. Per exemple:
En l'actualitat la majoria d'aeronaus empren l'alumini com a matèria primera.
Al costat d'aquesta locució hi ha altres expressions sinònimes com, per exemple, actualment, avui dia, avui, ar... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1423 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1423 | 2026-07-08T00:00:00 |
1431/12 | 19.04.2023 | En o al davant d'infinitiu: en entrar o a l'entrar? | Sintaxi | Davant d'una oració d'infinitiu, la preposició en té els valors següents:
Valor temporal
La preposició en s'usa davant d'un infinitiu amb un valor temporal, i té un sentit proper al de l'adverbi quan. Per exemple:
En sortir de classe van anar al cinema. (= Quan van sortir de classe van anar al cinema.)
Malgrat que en e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1431 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1431 | 2026-07-08T00:00:00 |
1435/9 | 13.09.2023 | El pronom relatiu el qual amb antecedent en funció de complement directe: el qual o al qual? | Sintaxi | En general, el pronom relatiu el qual (la qual, els quals, les quals), quan fa la funció de complement directe, no va introduït per la preposició a. Ara bé, de vegades, hi pot haver ambigüitat amb el subjecte, i per evitar-la el pronom es pot introduir amb la preposició a. Per exemple:
No ho va explicar a la Mercè, a l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1435 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1435 | 2026-07-08T00:00:00 |
1437/3 | 21.03.2022 | previ, prèvia en construcció absoluta: previ avís, previ pagament | Sintaxi | L'adjectiu previ, prèvia seguit d'un nom es fa servir aïlladament en contextos formals per indicar precedència en el temps. Al costat d'aquesta expressió, convé no oblidar altres maneres d'expressar el mateix significat o un de semblant més habituals en català, segons el context. Per exemple:
Procedirem a retirar el ve... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1437 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1437 | 2026-07-08T00:00:00 |
1438/7 | 16.12.2024 | Majúscules i minúscules en tractaments protocol·laris | Convencions. Majúscules i minúscules | Les formes protocol·làries de tractament s'escriuen amb majúscula inicial. Per exemple:
Molt Honorable Senyor
Il·lustre Senyora
Excel·lentíssim Senyor
Si el tractament protocol·lari va seguit del nom del càrrec, aquest també s'escriu amb majúscula inicial. Per exemple:
Molt Honorable Senyor President
Il·lustre Senyora ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1438 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1438 | 2026-07-08T00:00:00 |
1647/5 | 19.03.2024 | Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals | Sintaxi | En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant, aquests articles es pode... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1647 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1647 | 2026-07-08T00:00:00 |
1650/3 | 05.10.2017 | 'acompanyar amb' o 'acompanyar de'?
acompanyar (règim verbal) | Sintaxi | Un dels significats del verb acompanyar és 'adjuntar una cosa a una altra considerada com a principal'. Com que és un verb transitiu, porta un complement directe que no va introduït per cap preposició i que representa l'element principal. En canvi, el complement que indica la cosa que s'adjunta és un sintagma preposici... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1650 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1650 | 2026-07-08T00:00:00 |
1658/3 | 23.08.2017 | 'advertir-lo' o 'advertir-li'?
advertir (règim verbal) | Sintaxi | El verb advertir amb el significat d''avisar' pot funcionar de dues maneres diferents:
'advertir algú d'alguna cosa': Convé advertir el noi del perill que corre. 'advertir a algú alguna cosa': Convé advertir al noi el perill que corre.Així doncs, per substituir el complement que representa la persona avisada, cal fer s... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1658 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1658 | 2026-07-08T00:00:00 |
1660/4 | 08.04.2026 | Règim verbal de continuar | Sintaxi | El verb continuar, amb el sentit de 'prosseguir allò que s'està fent' o 'reprendre allò que havia restat inacabat', és transitiu i no va seguit de la preposició amb ni de cap altra. Per exemple:
Després d'aquesta interrupció continuem el programa.
Malgrat tot, l'equip continua aquest projecte.
Tot i que es constata un ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1660 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1660 | 2026-07-08T00:00:00 |
1662/4 | 08.04.2026 | Es pot dir cobrar-se ('causar morts') en català? | Lèxic. Lèxic general | Malgrat que de vegades s'utilitza el verb cobrar pronominalment per designar el fet de provocar víctimes, de causar morts, aquest ús, provinent de la forma castellana cobrarse, no és acceptable en català. Per expressar aquest significat es poden fer servir altres expressions, segons el context. Per exemple:
L'atemptat ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1662 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1662 | 2026-07-08T00:00:00 |
1665/3 | 05.09.2022 | clarejar o aclarir? | Lèxic. Lèxic general | Els verbs clarejar i aclarir tenen significats diferents.
El verb clarejar és intransitiu i té els significats següents:
1. 'Tirar a clar': Els cabells li claregen.
2. 'Fer-se de dia': Ja clareja.
3. 'Ésser clar, no espès': El brou de l'àvia clareja, En aquest indret, el bosc clareja.
Si es vol construir una oració amb... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1665 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1665 | 2026-07-08T00:00:00 |
1669/5 | 21.03.2022 | citar o citar-se? | Sintaxi | El verb citar és transitiu i significa avisar algú perquè comparegui a tal hora en un lloc determinat. Per exemple: La tutora ha citat els pares d'en Pau per parlar-los dels progressos del seu fill.
D'aquest ús transitiu, se'n pot deduir la forma pronominal citar-se, que s'utilitza en els casos següents:
Amb el signifi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1669 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1669 | 2026-07-08T00:00:00 |
1670/3 | 05.10.2017 | 'aprofundir en un problema' o 'aprofundir un problema'?
aprofundir (règim verbal) | Sintaxi | Un dels significats de verb aprofundir és 'estudiar a fons una cosa' o 'fer-la més profunda', tant en sentit literal com en sentit figurat. En aquest cas, aquest verb és transitiu i porta un complement directe. Per exemple:
Cal aprofundir el problema per entendre què està passant.
Quan van aprofundir la mina, van troba... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1670 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1670 | 2026-07-08T00:00:00 |
1671/5 | 22.07.2014 | assenyalar o senyalar? | Lèxic. Lèxic general | El verb assenyalar significa 'mostrar o designar amb el dit o fent qualsevol altre senyal', per exemple: No assenyalis la gent amb el dit, és de mala educació.
També té el significat de 'dir, manifestar, indicar', per exemple:
El conseller va assenyalar que els objectius de la legislatura s'havien complert.
Cal assenya... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1671 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1671 | 2026-07-08T00:00:00 |
1675/3 | 28.09.2022 | donar notícia o portar notícia? | Lèxic. Lèxic general | Quan es vol expressar que algú transmet una notícia, es pot fer servir el verb donar amb el nom notícia com a complement directe, o també es pot construir amb el verb portar. En tots dos casos, es tracta de construccions previstes per la normativa. Per exemple:
Ens ha donat una mala notícia.
Sempre porta notícies fresq... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1675 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1675 | 2026-07-08T00:00:00 |
1683/3 | 31.05.2017 | Preposició 'de' seguida d'infinitiu en funció de complement directe | Sintaxi | Hi ha verbs que poden portar una oració subordinada substantiva d'infinitiu. Quan aquesta oració d'infinitiu fa de complement directe, generalment la preposició de és optativa. Per exemple: Li van aconsellar (de) callar, Els han aconsellat (de) presentar-s'hi demà.
Amb verbs com ara assajar, dir (amb el significat de '... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1683 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1683 | 2026-07-08T00:00:00 |
1685/4 | 13.10.2020 | Usos del verb celebrar
celebrar un contracte o concertar un contracte? | Lèxic. Lèxic general | Sovint es fa un ús abusiu del verb celebrar. És un ús adequat en el sentit d''acomplir segons un ritual, solemnement, una reunió, un acte o un conjunt d'actes, una cerimònia'. Així doncs, es pot dir:
Els funerals se celebraran a la catedral.
Ahir es va celebrar l'acte d'obertura del Parlament.
Celebrarem una darrera re... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1685 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1685 | 2026-07-08T00:00:00 |
1686/3 | 10.10.2017 | 'amb majúscula' o 'en majúscula'?
'amb minúscula' o 'en minúscula'? | Sintaxi | Amb els noms majúscula i minúscula es pot fer servir tant la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Els noms propis s'escriuen amb/en majúscula.
Els noms de càrrecs van amb/en minúscula.
Cal tenir en compte que l'ús d'una preposició o l'altra pot implicar diferents matisos (el mitjà o instrument o bé la mane... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1686 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1686 | 2026-07-08T00:00:00 |
1687/4 | 16.08.2017 | delegar (règim verbal) | Sintaxi | El verb delegar és transitiu, és a dir, porta complement directe i pot tenir altres complements. Amb el significat de 'qui té poder o autoritat per fer alguna cosa, encarregar a algú de fer-la per ell', es delega una persona perquè faci alguna cosa. Per exemple:
La directora va delegar el tècnic per fer l'estudi.
L'equ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1687 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1687 | 2026-07-08T00:00:00 |
1688/4 | 02.10.2017 | autoritzar (règim verbal) | Sintaxi | El verb autoritzar, amb el significat de 'permetre legalment de fer una cosa', és transitiu, és a dir, necessita un complement directe. Així, es pot dir:
Finalment van autoritzar els casaments entre persones del mateix sexe.
Amb el significat de 'donar a algú dret o facultat de fer alguna cosa', porta un complement dir... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1688 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1688 | 2026-07-08T00:00:00 |
1689/5 | 04.12.2024 | Coordinació de verbs auxiliars amb règims diferents
poder i haver de + infinitiu | Sintaxi | De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot existir).
L'equip mèdic ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1689 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1689 | 2026-07-08T00:00:00 |
1690/4 | 11.08.2017 | amenaçar (règim verbal) | Sintaxi | El verb amenaçar és transitiu, és a dir, porta complement directe: Aquests núvols amenacen pluja. Però, a més a més, pot regir complements introduïts per les preposicions amb o de o la conjunció que seguida d'una oració. Exemples:
El va amenaçar amb una arma blanca.
La van amenaçar amb l'expulsió.
Els balcons amenaçave... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1690 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1690 | 2026-07-08T00:00:00 |
1692/4 | 11.03.2025 | Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir | Sintaxi | Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix la preposició a i el sego... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1692 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1692 | 2026-07-08T00:00:00 |
1693/6 | 05.10.2017 | 'Li ajudo' o 'L'ajudo'?
ajudar (règim verbal) | Sintaxi | El verb ajudar significa 'donar auxili o un cop de mà' i és transitiu. En aquest cas, el complement directe representa la persona ajudada i generalment apareix sense preposició. Per exemple:
Cal ajudar les famílies que ho necessiten (i no ajudar a les famílies).
Si no l'ajudes, no acabarà mai (i no Si no li ajudes).
A ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1693 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1693 | 2026-07-08T00:00:00 |
1698/7 | 31.05.2024 | Perífrasis d'infinitiu: anar a + infinitiu
anava a caure | Sintaxi | La perífrasi anar a + infinitiu es pot fer servir en català, especialment en contextos de passat, amb un valor d'imminència, és a dir, per indicar que l'acció expressada per l'infinitiu estava a punt d'esdevenir-se, però no ha arribat a succeir. Per exemple:
Vaig córrer per agafar el gerro, que anava a caure a terra.
E... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1698 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1698 | 2026-07-08T00:00:00 |
1702/4 | 01.09.2017 | 'entossudir-se amb' o 'entossudir-se en'?
'entossudir-se': règim verbal | Sintaxi | entossudir-se en una cosa
El verb entossudir-se, que és intransitiu pronominal i significa 'mantenir-se ferm en una resolució, un propòsit, una opinió, etc.', regeix la preposició en. Per exemple:
S'ha entossudit en una proposta que no té ni cap ni peus.
S'entossudeix en la seva actitud. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1702 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1702 | 2026-07-08T00:00:00 |
1706/3 | 10.10.2017 | 'enginyar-s'ho' o 'enginyar-se-les'? | Sintaxi | Un dels sentits del verb enginyar és 'aplicar l'enginy per aconseguir una cosa', i amb aquest significat és transitiu pronominal. Per exemple:
Es va enginyar la manera d'escapar-se de la reunió.
Quan aquest verb no va acompanyat d'un sintagma nominal en funció de complement directe, presenta el pronom feble ho (enginya... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1706 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1706 | 2026-07-08T00:00:00 |
1709/3 | 05.10.2017 | 'va prometre portar-se bé' o 'va prometre que es portaria bé'?
Alternança entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives | Sintaxi | Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe és una oració subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bé en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternança alguns verbs de dicció, com ara prometre o jurar, o bé alguns verbs de creença o suposició, co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1709 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1709 | 2026-07-08T00:00:00 |
1711/3 | 02.10.2017 | esperar (règim verbal intransitiu) | Sintaxi | Un dels significats més habituals del verb esperar és 'restar en un lloc, diferir de fer alguna cosa, fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa'.
En aquest cas, es pot construir com un verb transitiu o bé com a intransitiu pronominal i, aleshores, pot regir les preposicions a o fins a. Per exemple:
Abans de collir-les, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1711 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1711 | 2026-07-08T00:00:00 |
1712/4 | 27.01.2025 | Règim verbal transitiu del verb esperar
Li espera una prova dura o L'espera una prova dura? | Sintaxi | El verb esperar, que s'utilitza habitualment en el sentit de 'restar en un lloc fins a l'arribada d'algú o d'alguna cosa', és transitiu i, per tant, regeix un complement directe. Per exemple:
Fa una hora que l'espero (i no Fa una hora que li espero).
Tothom l'esperava ansiosament (i no Tothom li esperava ansiosament).
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1712 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1712 | 2026-07-08T00:00:00 |
1717/7 | 10.12.2020 | Règim verbal de felicitar
felicitar l'aniversari a algú o felicitar algú per l'aniversari? | Sintaxi | El verb felicitar és transitiu i porta un complement directe de persona. Per exemple: Felicita l'àvia pel seu aniversari, El felicitem pel premi.
No és adequat fer servir aquest verb amb un complement directe que no sigui de persona. Així, no s'ha de dir Et felicito l'aniversari, sinó que cal substituir aquesta constru... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1717 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1717 | 2026-07-08T00:00:00 |
1722/4 | 17.04.2024 | Per a això estem o Per a això hi som?
Estem per informar-vos o Hi som per informar-vos? | Sintaxi | En una oració com Hi som per informar-vos, el verb ser indica mera localització. Quan té valor locatiu, el verb ser va acompanyat d'un complement locatiu, que en aquest cas podria ser l'adverbi aquí (Som aquí per informar-vos) o un sintagma preposicional (Som a l'oficina per informar-vos). Aquest complement locatiu, at... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1722 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1722 | 2026-07-08T00:00:00 |
1724/3 | 08.09.2021 | Règim verbal de excusar
excusar o excusar-se? | Sintaxi | excusar l'absència v. tr.
excusar algú v. tr.
excusar-se v. pron.
El verb excusar es fa servir, entre altres coses, per disculpar-se per haver fet o per no haver fet alguna cosa. Amb aquest significat, però, es pot utilitzar de maneres diferents:
1. Pot ser transitiu i anar acompanyat d'un complement directe no humà, i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1724 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1724 | 2026-07-08T00:00:00 |
1727/4 | 22.08.2017 | instar (règim verbal) | Sintaxi | El verb instar és un verb transitiu. Pot regir un complement directe de cosa, o bé pot regir un complement directe de persona seguit d'un altre complement introduït per una preposició davant d'infinitiu o una conjunció davant d'una oració. Per exemple:
El comitè insta l'aprovació del nou reglament.
El comitè insta els ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1727 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1727 | 2026-07-08T00:00:00 |
1729/4 | 02.12.2015 | comprometre's (règim verbal) | Sintaxi | La forma pronominal del verb comprometre, amb el significat d''obligar-se per una promesa', pot regir complements introduïts per les preposicions amb, en, a o la conjunció que seguida d'una oració.
1. La preposició en introdueix la matèria sobre la qual s'adquireix el compromís. Per exemple:
Es va comprometre en la llu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1729 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1729 | 2026-07-08T00:00:00 |
1730/4 | 05.09.2022 | apostar per ('prendre partit') | Lèxic. Lèxic general | El verb apostar pot expressar el significat de 'dipositar la confiança en algú o en alguna cosa encara que hi hagi un cert risc de sortir-hi perdent'. Per exemple:
Va apostar per ella perquè ocupés el càrrec de cap d'equip.
Totes les empreses que tenim associades aposten per les noves tecnologies.
Cada cop hi ha més pa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1730 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1730 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.