Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1731/3 | 29.11.2016 | 'donar de menjar' o 'donar menjar'?
'donar de beure' o 'donar beure'?
'donar de mamar' o 'donar mamar'? | Lèxic. Lèxic general | donar menjar, donar beure i donar mamar
Les expressions donar menjar, donar beure i donar mamar es construeixen sense la preposició de. Per exemple:
Si té gana, dona-li menjar.
Van venir molt assedegats i els vam donar beure.
La nena ja té un any i la mare encara li dona mamar. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1731 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1731 | 2026-07-08T00:00:00 |
1739/4 | 08.02.2024 | mantenir una entrevista o tenir una entrevista? | Lèxic. Lèxic general | Totes dues formes són possibles. Un dels usos més habituals que té el verb mantenir és el de tenir una entrevista (o converses o reunions) amb algú per tractar alguna cosa. Aquest ús és normatiu, tot i que cal no abusar-ne. Així doncs, es pot dir:
Els dos dirigents han mantingut una entrevista de més de dues hores.
Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1739 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1739 | 2026-07-08T00:00:00 |
1746/6 | 09.10.2017 | 'contestar': règim verbal
'contestar una carta' o 'contestar a una carta'? | Sintaxi | El verb contestar, quan significa 'dir o escriure quelcom en resposta a una carta, a una pregunta, etc.', tant pot ser transitiu com intransitiu. Per exemple:
Encara no ha contestat la carta que li vaig enviar per Nadal (contestar és transitiu)
Encara no ha contestat a la carta que li vaig enviar per Nadal (contestar é... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1746 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1746 | 2026-07-08T00:00:00 |
1754/4 | 10.11.2022 | Règim verbal de pagar: pagar a algú o pagar algú?
Li van pagar o El van pagar? | Sintaxi | Amb el verb pagar, el complement que representa la persona que rep els diners pot ser tant directe com indirecte. Quan és el complement indirecte, es pot elidir el complement directe, que representa la cosa pagada:
No van pagar el Lluís.
No van pagar al Lluís (equivalent a dir 'No van pagar el sopar al Lluís').
Així do... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1754 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1754 | 2026-07-08T00:00:00 |
1762/3 | 17.10.2017 | a terminis
'pagar a còmodes terminis' o 'pagar en còmodes terminis'? | Sintaxi | Un dels significats del mot termini és 'suma que s'ha de pagar en escaure's un període de temps fixat'. Per exemple:
Aquest mes pagarem l'últim termini de la rentadora.
De vegades aquest mot forma part de la locució a terminis, que significa 'mitjançant pagaments successius que es fixen en el moment d'efectuar una oper... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1762 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1762 | 2026-07-08T00:00:00 |
1763/4 | 22.08.2017 | 'participar a' o 'participar en'?
participar (règim verbal) | Sintaxi | El verb participar regeix la preposició en quan té el significat de 'tenir o prendre part en alguna cosa'. Per exemple:
Si voleu participar en el programa cal que ens envieu un correu electrònic.
Tothom ha participat en l'organització de l'acte. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1763 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1763 | 2026-07-08T00:00:00 |
1767/4 | 20.07.2017 | 'comptar amb' (amb el sentit de 'disposar')
'Comptem amb prou capital' o 'Disposem de prou capital'? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió comptar amb té diversos sentits en català. Un d'aquests sentits és 'confiar en algú o en alguna cosa per a un fi'. Per exemple:
Hem parlat amb el president i ens ha dit que podem comptar amb el seu suport.
Sempre pots comptar amb en Mateu, no et fallarà mai.
Un altre sentit de l'expressió comptar amb és 'di... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1767 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1767 | 2026-07-08T00:00:00 |
1768/4 | 05.09.2022 | Com es diu guardar relación en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, es fa servir l'expressió tenir relació i no guardar relació. Per exemple:
Si el vostre dubte té relació amb la toponímia, podeu adreçar-vos a l'Oficina d'Onomàstica (i no pas Si el vostre dubte guarda relació amb la toponímia...). | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1768 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1768 | 2026-07-08T00:00:00 |
1770/3 | 30.05.2024 | realitzar o fer? | Lèxic. Lèxic general | Sovint es fa un ús abusiu del verb realitzar, que té el significat d''acomplir', 'dur a terme una cosa manada, resolta, projectada'. Aquest verb no ha de desplaçar el verb fer, que té un significat molt més ampli. Així, cal reservar l'ús del verb realitzar per a projectes, propòsits, programes, plans, campanyes, servei... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1770 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1770 | 2026-07-08T00:00:00 |
1771/4 | 07.09.2022 | Es pot dir fer-se amb ('apoderar-se de') en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió fer-se amb vol dir 'tractar-se amb algú'. Exemple: No ens fem, és a dir, no ens tractem.
En canvi, no té el significat d''apoderar-se' o 'aconseguir'. Així doncs, en comptes de dir:
S'ha fet amb el poder
S'ha fet amb les proves
No ha pogut fer-se amb totes les accions de l'empresacal dir:
Ha aconseguit el p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1771 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1771 | 2026-07-08T00:00:00 |
1774/10 | 28.07.2023 | Règim verbal de informar: li informem o l'informem? | Sintaxi | El verb informar és transitiu i exigeix un complement directe de persona. A més a més, també porta un complement preposicional introduït per les preposicions de o sobre. Si és una oració introduïda per la conjunció que, la preposició s'elideix. Per exemple:
Informarem el director de la caiguda dels preus.
Informarem el... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1774 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1774 | 2026-07-08T00:00:00 |
1778/8 | 01.09.2023 | Ser o estar: ser a punt o estar a punt?
Estar davant de complements preposicionals | Sintaxi | En les oracions copulatives en què l'atribut va introduït per una preposició i no té valor locatiu, sinó que expressa un estat fruit d'un canvi o un procés, es fa servir el verb estar. Per exemple:
El diccionari ja està a disposició de tothom que el vulgui consultar.
En Julià està a l'atur.
Tornen a estar de moda les u... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1778 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1778 | 2026-07-08T00:00:00 |
1781/7 | 26.04.2023 | Ser o estar davant d'adjectiu o participi (subjecte inanimat)
La porta és oberta o La porta està oberta? | Sintaxi | En oracions copulatives en què el subjecte és inanimat i l'atribut és un adjectiu o participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, s'usa ser per expressar la naturalesa d'una cosa o una propietat d'aquesta cosa. Per exemple:
El meu cotxe és blau.
El vent que fa és humit.
En canvi, generalment s'us... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1781 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1781 | 2026-07-08T00:00:00 |
1796/8 | 26.04.2023 | Usos lexicalitzats del pronom en
Et recordes de nosaltres o Te'n recordes de nosaltres? | Sintaxi | Hi ha verbs pronominals que duen un complement introduït per la preposició de, com ara recordar-se, riure's, penedir-se o burlar-se. Per exemple:
Et recordes de nosaltres?
Que et rius de mi?
Em penedeixo del que et vaig dir ahir.
No et burlis del teu germà.
Quan es pronominalitza aquest complement introduït per la pre... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1796 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1796 | 2026-07-08T00:00:00 |
1800/2 | 29.07.2011 | registrar un usuari o enregistrar un usuari?
registrar un disc o enregistrar un disc?
registrar o enregistrar? | Lèxic. Lèxic general | registrar un usuari, enregistrar un usuari
enregistrar un disc
D'una banda, les formes registrar i enregistrar són sinònimes en el sentit d''inscriure en un registre'. Així doncs, es pot dir:
Ha registrat / enregistrat la seva filla al padró municipal.
S'ha registrat / enregistrat en un web d'ofertes de viatges.
També ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1800 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1800 | 2026-07-08T00:00:00 |
1801/3 | 01.09.2022 | llançar (un producte, una activitat)
llançament (d'un producte, d'una activitat) | Lèxic. Lèxic general | Per extensió de significat, el verb llançar es pot fer servir amb el significat de 'fer conèixer i prear, promoure, algú o alguna cosa, especialment valent-se de mitjans publicitaris'.
Per exemple:
El seu pare va llançar-lo a la fama.
El darrer producte que van llançar al mercat va ser un fracàs.
També s'accepta, doncs... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1801 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1801 | 2026-07-08T00:00:00 |
1802/3 | 16.09.2022 | Es pot dir llançar un ultimàtum en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb llançar s'utilitza habitualment amb el sentit de 'deixar anar amb fort impuls alguna cosa de manera que recorri una distància en l'aire'. També, per extensió de significat, es poden fer servir expressions com ara llançar un crit o llançar una maledicció, que significa 'emetre sobtadament alguna cosa'.
Tenint en... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1802 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1802 | 2026-07-08T00:00:00 |
1803/6 | 27.03.2026 | Preposició davant dels anys: l'any 1992 o en l'any 1992? | Sintaxi | Per esmentar l'any en què succeeix un esdeveniment, es pot introduir l'expressió temporal amb preposició o sense.
1. Sense preposició
L'expressió temporal es pot construir amb article i sense preposició. Per exemple: El 1992 els Jocs Olímpics es van fer a Barcelona.
L'expressió temporal també pot incloure el mot any. P... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1803 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1803 | 2026-07-08T00:00:00 |
1805/6 | 12.03.2025 | en o amb + mitjà de transport o locomoció
en cotxe o amb cotxe? | Sintaxi | Quan es vol indicar el vehicle que algú utilitza per desplaçar-se, tant es pot fer servir la preposició amb com la preposició en. Per exemple:
Plovia però va venir amb bicicleta.
Aniran de vacances en tren.
Avui aniré a treballar amb moto.
Arribarem en avió.
Ara bé, convé notar que van amb la preposició a els sintagmes... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1805 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1805 | 2026-07-08T00:00:00 |
1810/3 | 07.05.2020 | Participi com a modificador del nom: participat, participada
empresa participada, societat participada | Sintaxi | Generalment, els participis que poden modificar un sintagma nominal provenen de verbs transitius, però hi ha algun cas especial en què és possible fer servir participis de verbs intransitius. Així, malgrat que participar és un verb intransitiu, el seu participi es pot trobar usat per modificar un sintagma nominal, com ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1810 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1810 | 2026-07-08T00:00:00 |
1829/5 | 12.06.2024 | el tres vegades campió
l'aleshores president | Sintaxi | En llenguatge periodístic, i en altres tipus de textos, és habitual la construcció formada per un article + adverbi (o altres expressions) en funció d'adjectiu + nom. Per exemple:
Qui va signar el document va ser l'aleshores president.
Aquesta matinada el tres vegades campió ha tornat a pujar al podi.
La fins fa poc pr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1829 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1829 | 2026-07-08T00:00:00 |
1837/4 | 04.12.2024 | Coordinació d'elements amb règims diferents
Verbs coordinats amb preposicions diferents | Sintaxi | De vegades, es coordinen verbs amb règims diferents, és a dir, es coordinen verbs que demanen preposicions diferents o bé es coordinen verbs un dels quals necessita preposició mentre que l'altre no. En aquests casos, cal respectar el règim de cada verb: generalment, en els registres formals, es manté el complement del ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1837 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1837 | 2026-07-08T00:00:00 |
1842/3 | 05.06.2018 | 'en cas que' o 'en el cas que'? | Sintaxi | La locució conjuntiva en cas que, que serveix per introduir una condició, presenta la variant amb article:
en el cas que. Així, amb aquest sentit es poden fer servir totes dues formes. Per exemple:
En cas que vingui, fes-lo passar a la sala d'espera.
En el cas que no presenti el treball, caldrà que superi la prova. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1842 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1842 | 2026-07-08T00:00:00 |
1843/6 | 01.04.2025 | així com també o així com? | Sintaxi | Les expressions així com o com també serveixen per unir diversos elements. Per exemple:
L'hotel disposa de restaurant així com de servei de bugaderia.
L'hotel disposa de restaurant com també de servei de bugaderia.
Dirigeix una companyia de teatre que ha actuat a tot el país, així com en diverses ciutats d'Europa.
Diri... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1843 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1843 | 2026-07-08T00:00:00 |
1844/7 | 12.05.2025 | Construcció de participi: donat que
Donat que feia molt mal temps o Atès que feia molt mal temps? | Sintaxi | La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:
Donat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.
La directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.
L'expressió donat que és equivalent... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1844 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1844 | 2026-07-08T00:00:00 |
1849/5 | 25.09.2025 | a + expressió temporal + de: a dos mesos de la final | Sintaxi | La correlació a… de es fa servir per designar el lloc o el moment en què se situa l'esdeveniment o l'estat a què es refereix el verb. El sintagma que segueix la preposició a assenyala la distància en l'espai o en el temps respecte al punt de referència designat pel complement de la preposició de. Per exemple:
El metro ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1849 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1849 | 2026-07-08T00:00:00 |
1851/5 | 29.03.2023 | Pronom relatiu seguit d'infinitiu: llocs on viure o llocs per viure?, On dormir?, Què fer demà? | Sintaxi | En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple:
Busca un lloc on viure.
Teoria en què basar els fets.
No hi ha res de què parlar.
En els registres for... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1851 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1851 | 2026-07-08T00:00:00 |
1852/3 | 09.10.2017 | 'a tothora' o 'a tota hora'? | Sintaxi | Amb el significat de 'a cada moment, sempre, a qualsevol hora', es pot utilitzar l'adverbi tothora o bé les locucions sinònimes a tota hora i a totes hores, però no a tothora. Per exemple:
Des d'aquell dia que penso en ella tothora.
En aquell restaurant hi ha cua a tota hora.
Em persegueix a totes hores. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1852 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1852 | 2026-07-08T00:00:00 |
1864/5 | 18.09.2025 | Ús de la partícula com per indicar exemples
com o com ara? | Sintaxi | L'ús de l'adverbi com per indicar exemples és adequat. Per exemple:
Poesies com aquesta mostren el pensament de la fi de segle.
Hi ha problemes d'interès comú, com la crisi econòmica i la contaminació atmosfèrica.
Per qüestions de claredat expressiva, hi ha contextos en què l'adverbi com sovint s'utilitza reforçat amb ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1864 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1864 | 2026-07-08T00:00:00 |
1865/4 | 24.07.2023 | gràcies a la bestreta o gràcies per endavant? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió a la bestreta significa 'per endavant' i s'utilitza en l'àmbit de l'economia i la comptabilitat per indicar que es fa part d'un pagament abans de la data indicada. Per exemple:
Volen que paguem totes les obres a la bestreta.
La política de l'agència és cobrar a la bestreta el 40 % de l'import total dels enc... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1865 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1865 | 2026-07-08T00:00:00 |
1869/3 | 15.06.2018 | Fórmules de salutació amb parts del dia
'bona tarda' o 'bon dia'? | Lèxic. Lèxic general | Les principals fórmules de salutació relacionades amb les parts del dia són bon dia per a les hores amb llum solar i bona nit per a les hores sense llum solar. Per exemple:
Bon dia! Quan estigueu a punt sortirem d'excursió.
Me'n vaig cap a casa. Bona nit i fins demà.
En català, la fórmula bona tarda s'ha introduït més ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1869 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1869 | 2026-07-08T00:00:00 |
1872/6 | 25.07.2023 | cadascun i cada un; cadascú i cada u | Sintaxi | Les formes cadascun, cadascuna
i cada un, cada una són quantificadors que, juntament amb un sintagma constituït per la preposició de i un nom, signifiquen 'tota persona o tota cosa de les que formen part
d'un grup o d'una col·lectivitat'. Amb aquest mateix sentit, però amb un valor emfàtic, també es poden fer servir le... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1872 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1872 | 2026-07-08T00:00:00 |
1873/6 | 16.02.2018 | 'amb data', 'en data' o 'de data'?
'a data del 17 d'abril' o 'en data del 17 d'abril'? | Sintaxi; Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En el llenguatge administratiu s'usen sovint les expressions amb data, de data i en data. Cal tenir en compte que totes estan ben formades, però que s'usen de manera diferent:
La fórmula amb data designa la data de creació o d'inscripció d'un document.La construcció de data és equivalent a amb data (tot i que en l'àmbi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1873 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1873 | 2026-07-08T00:00:00 |
1877/8 | 22.03.2023 | Ser o estar: ser davant de locatius | Sintaxi | Per expressar la mera localització d'una persona, animal, objecte, etc., en l'espai, en un moment determinat es fa servir el verb ser (i no estar). Per exemple:
On és l'informe?
Som al restaurant.
Vaig anar a veure la Maria al despatx però no hi era.
Només som a uns quants minuts de la catedral.
La casa és a un quilòme... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1877 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1877 | 2026-07-08T00:00:00 |
1880/6 | 13.03.2023 | Règim verbal de somiar
somiar amb algú, somiar en algú o somiar algú? | Sintaxi | El verb somiar, en el sentit de 'veure en somni', és transitiu i, per tant, necessita un complement directe. Per exemple:
Avui t'he somiat.
Ha somiat la democràcia.
Somia la mare tot sovint.
Ara bé, també és possible l'ús intransitiu del verb somiar (somiar amb/en: 'somiar amb/en algú' o 'somiar amb/en alguna cosa'). E... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1880 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1880 | 2026-07-08T00:00:00 |
1899/5 | 17.05.2023 | Doble negació
cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc, en ma vida, ni... + no + verb | Sintaxi | Quan les paraules cap, enlloc, mai, ningú, res, tampoc, algun dels grups començats amb un ni o alguna de les expressions en ma vida, en ta vida, etc., són en frases negatives i van davant del verb, és optatiu afegir-hi l'adverbi no per reforçar la negació. Generalment, en registres formals s'ha fet servir la doble nega... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1899 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1899 | 2026-07-08T00:00:00 |
1901/4 | 01.09.2022 | en exclusiva o exclusivament? | Lèxic. Lèxic general | Les formes en exclusiva i exclusivament tenen significats diferents.
L'expressió en exclusiva significa 'en situació de privilegi de la qual ningú més no es beneficia'. Per exemple: Tenia una notícia en exclusiva.
En canvi, l'adverbi exclusivament significa 'només, excloent tota altra cosa'. Per exemple: A partir de ll... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1901 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1901 | 2026-07-08T00:00:00 |
1905/4 | 16.03.2022 | presumptament, presumptivament o presumiblement? | Morfologia | Juntament amb els adverbis presumiblement i presumptivament, en català es fa servir l'adverbi presumptament per indicar que se suposa o es presumeix alguna cosa.
Aquests tres adverbis són derivats previsibles dels adjectius presumible, presumptiu i presumpte i estan ben formats. Per exemple:
Cerca i captura d'activiste... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1905 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1905 | 2026-07-08T00:00:00 |
1908/4 | 23.11.2017 | 'segur que' o 'de segur que'?
'segur' o 'de ben segur'? | Sintaxi | Per expressar el significat 'amb seguretat' o 'amb una seguretat absoluta' es poden fer servir les expressions següents formades a partir del mot segur:
1. de segur (que). Per exemple:
Si intervé en el col·loqui, de segur que ho farà molt bé.
Treballaré en una empresa que em pagarà molt bé; de segur.
2. segur (que). Pe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1908 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1908 | 2026-07-08T00:00:00 |
1914/4 | 22.03.2023 | tan o més o tant o més? | Sintaxi | Quan es coordinen quantificadors comparatius, com ara en l'oració Aquella casa és tant o més gran que la teva o Aquella casa és tan gran o més que la teva, escriurem tant o tan segons el cas.
S'usa la forma tan quan a continuació hi ha un adjectiu, un adverbi o un sintagma preposicional i tot seguit la coordinació o mé... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1914 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1914 | 2026-07-08T00:00:00 |
1920/5 | 15.05.2024 | el contrari o al contrari?
tot el contrari o tot al contrari?
ben el contrari o ben al contrari? | Sintaxi | La construcció el contrari és un sintagma nominal format per l'article el i el substantiu contrari, i fa referència a una cosa que s'oposa radicalment a una altra. Pot aparèixer acompanyat de tot (tot el contrari). Per exemple:
La pau és el contrari de la guerra.
Aquesta proposta és tot el contrari del que els havíem d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1920 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1920 | 2026-07-08T00:00:00 |
1925/4 | 21.03.2022 | Com es diu a todo color en català? | Sintaxi | Per indicar un grau molt elevat o intens, en català es fa servir la locució a tot / a tota seguida d'un nom sense cap determinatiu. Per exemple: a tota vela, a tota marxa, a tota brida, a tot risc, a tot córrer, a tot drap, a tot estrop, etc.
De la mateixa manera, per expressar molta intensitat, per exemple en un dibui... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1925 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1925 | 2026-07-08T00:00:00 |
1932/9 | 25.11.2025 | Preposició davant dels noms dels mesos: el febrer, al febrer, pel febrer o en febrer?
Amb preposició o sense: en mesos d'hivern, els mesos d'hivern, en aquell febrer, aquell febrer? | Sintaxi | Les expressions temporals que fan referència als mesos de l'any es poden construir amb preposició o sense.
Generalment aquestes expressions temporals van precedides de la preposició a o per seguida d'un article determinat. Ara bé, es poden introduir sense preposició i amb article si van acompanyades d'un complement esp... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1932 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1932 | 2026-07-08T00:00:00 |
1933/5 | 29.09.2017 | 'per últim' o 'finalment'? | Sintaxi | Per expressar la idea de finalització o conclusió es poden fer servir diverses expressions, com ara finalment, per acabar, a l'últim, per fi o al capdavall. Per exemple:
Primer es va fer la presentació dels membres del jurat, després va començar el sopar i, per acabar, es van lliurar els premis.
I finalment volem expli... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1933 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1933 | 2026-07-08T00:00:00 |
1940/3 | 12.06.2024 | dissabte o dissabtes? (horaris) | Sintaxi | Quan en un establiment o servei públic s'ofereix un horari, es pot plantejar el dubte de si cal posar el dia de la setmana en plural. Per exemple:
De dilluns a divendres, de 9 a 21 h, dissabtes, de 9 a 14 h
En un cas com el de l'exemple, tant podem dir dissabtes de 9 a 14 hores com dissabte de 9 a 14 hores.
Un altre as... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1940 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1940 | 2026-07-08T00:00:00 |
1943/8 | 13.02.2025 | Contacte de preposicions àtones
en lloc de a l'esquerra o en lloc d'a l'esquerra? | Sintaxi | Quan coincideixen dues preposicions àtones seguides, en general es produeix una seqüència molt forçada (o bé impossible, com és el cas de dues preposicions idèntiques). Per evitar aquest contacte de preposicions, es poden fer servir diversos recursos. Per exemple:
Has de girar a la dreta en lloc de girar a l'esquerra (... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1943 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1943 | 2026-07-08T00:00:00 |
1952/4 | 28.05.2021 | Com es diu A quien madruga, Dios le ayuda en català? | Fraseologia i refranys | Per expressar que el fet de llevar-se d'hora és molt recomanable perquè permet fer molta feina, en català es poden fer servir les expressions següents:
Qui matina fa farina.
Si del dia vols profit, que no et trobi el sol al llit.
Qui no s'espavila no fila. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1952 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1952 | 2026-07-08T00:00:00 |
1955/3 | 18.04.2018 | 'depenent de' o 'dependent de'? | Sintaxi | La locució depenent de té el significat d''en funció de'. Per exemple:
Es concediran beques depenent dels ingressos dels sol·licitants.
S'admetran oients depenent de la voluntat de les persones que s'examinin.
En canvi, la forma dependent de significa que 'depèn de'. Per exemple:
Aquesta qüestió és dependent de moltes ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1955 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1955 | 2026-07-08T00:00:00 |
1956/3 | 10.10.2017 | 'Des de' + SN (òrgan, entitat, institució, organisme, empresa, etc.)
'Des del Departament us convidem' o 'El Departament us convida'? | Sintaxi | Sovint es fa servir la preposició composta des de seguida del nom d'un òrgan, entitat, institució, organisme, empresa, etc., per indicar que aquest és responsable d'una acció sense dir-ho d'una manera directa. Per exemple:
Des del Departament de Justícia us convidem a visitar el nou web.
Des de la Junta Directiva es de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1956 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1956 | 2026-07-08T00:00:00 |
1957/6 | 12.03.2025 | Contacte de preposicions amb mots interrogatius
fixar-se en si plou o fixar-se si plou?
depèn d'a qui et dirigeixis o depèn a qui et dirigeixis? | Sintaxi | De vegades, la preposició regida per un verb coincideix amb un mot interrogatiu (com ara qui, què, com, quan, quant, on, per què, quin o si), que introdueix una oració subordinada. Per exemple:
Sempre parlen de si els renovaran el contracte o no.
S'interessen sobre on hi ha més corrupció política.
Ara bé, si es vol evi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1957 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1957 | 2026-07-08T00:00:00 |
1992/4 | 12.03.2025 | Preposició en o amb davant d'ingredient
tonyina en escabetx o tonyina amb escabetx? | Sintaxi | En l'àmbit de la gastronomia, quan es vol indicar quina substància es fa servir per conservar un aliment, s'utilitza la preposició en, i no la preposició amb. Per exemple:
M'agrada molt la tonyina en escabetx.
Avui menjarem peres en almívar.
D'altra banda, hi ha casos en què es vol fer referència a la substància que ac... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1992 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1992 | 2026-07-08T00:00:00 |
1999/3 | 03.06.2022 | Locucions prepositives en comparacions | Sintaxi | A l'hora d'establir comparacions es poden fer servir les locucions següents: en comparació a, en comparació amb, en comparació de, per comparació a i per comparació amb. Així, es pot dir:
És una platja tranquil·la en comparació a les del voltant.
Aquesta camisa és més gran en comparació amb aquesta altra.
El teu oblit ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 1999 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=1999 | 2026-07-08T00:00:00 |
2024/4 | 21.03.2022 | a l'espera de o en espera de? | Sintaxi | Per expressar la idea d'estar esperant algun fet o esdeveniment, es pot fer servir l'expressió en espera de. En canvi, la construcció a l'espera de no està recollida per la normativa. Per exemple:
En espera de la vostra resposta, us saludem atentament.
Quedem en espera de la vostra confirmació.
També hi ha altres forme... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2024 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2024 | 2026-07-08T00:00:00 |
2032/5 | 23.06.2022 | Valors de la construcció en tant que | Sintaxi | La construcció en tant que és adequada en català amb el significat d''en la mesura que, en la proporció que'. Per exemple:
T'ajudaré en tant que podré.
Vam treballar en tant que el temps ens ho va permetre.
També és vàlida amb valor predicatiu, equivalent a 'com a', 'en qualitat de', 'a títol de'. Per exemple:
Va parla... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2032 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2032 | 2026-07-08T00:00:00 |
2044/6 | 02.12.2024 | tot i això o tot i així? | Sintaxi | Les locucions tot i això (o tot i amb això) i tot i així (o així i tot) es fan servir per indicar un contrast entre dos elements. Per exemple:
Té molta feina; tot i això, tractant-se de tu, ho farà.
No viuen gaire lluny. Tot i així, no crec que vinguin.
Hi ha altres connectors que també indiquen contrast, com ara amb t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2044 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2044 | 2026-07-08T00:00:00 |
2049/6 | 14.08.2024 | sempre i quan o sempre que? | Sintaxi | La locució conjuntiva sempre que s'usa per expressar una condició. Per exemple:
Hi anirem demà, sempre que no plogui.
El partit començarà de seguida, sempre que no torni a haver-hi problemes de llum.
Amb aquest valor condicional també es pot fer servir la construcció formada amb conjunció si i el verb en indicatiu. Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2049 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2049 | 2026-07-08T00:00:00 |
2050/5 | 10.03.2023 | Tot i + gerundi: tot i volent | Sintaxi | La locució tot i + gerundi es fa servir per expressar una oposició, malgrat que per expressar aquest significat és més habitual fer servir la locució tot i seguida d'una subordinada encapçalada per la conjunció que, o bé la locució tot i seguida d'una oració d'infinitiu o d'un sintagma nominal. Per exemple:
Tot i volen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2050 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2050 | 2026-07-08T00:00:00 |
2053/3 | 13.11.2024 | Usos abusius dels possessius: Reculli el seu premi o Reculli el premi? | Sintaxi | En català, els possessius tenen un ús força restringit, de manera que convé no abusar-ne i utilitzar-los només quan siguin realment necessaris:
1. Es pot prescindir del possessiu si el context evidencia a què fa referència. Per exemple:
Reculli el premi. (i no Reculli el seu premi)
Reserveu taula. (i no Reserveu la vos... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2053 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2053 | 2026-07-08T00:00:00 |
2056/8 | 16.04.2026 | Datiu benefactiu
Li ha fet un dibuix a la mare o Ha fet un dibuix a la mare? | Sintaxi | El complement que expressa el beneficiari de l'acció del verb s'anomena datiu benefactiu. Aquest complement es pot construir de dues maneres: amb un sintagma preposicional encapçalat per a, o bé amb els pronoms em, et, li, ens, us, els o es. Per exemple:
Ha fet un dibuix a la mare o bé Li ha fet un dibuix.
Obriu la por... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2056 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2056 | 2026-07-08T00:00:00 |
2057/8 | 26.04.2023 | Infinitiu amb valor d'obligació o necessitat
Nom + a + infinitiu o Nom + per + infinitiu: quantitat a pagar o quantitat per pagar? | Sintaxi | Per indicar que una acció no ha estat acomplerta i està pendent es pot fer servir la construcció nom / indefinit + a + infinitiu (tant el nom, que pot estar quantificat, com l'infinitiu tenen un sentit genèric). Per exemple: coses a fer, poca cosa a dir, no hi ha res a fer, etc.
Aquesta construcció darrerament s'ha gen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2057 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2057 | 2026-07-08T00:00:00 |
2064/6 | 29.05.2026 | Adjectius amb funció adverbial
parlar clar, cantar fluix, anar ràpid | Sintaxi | En general, quan es vol expressar de quina manera es desenvolupa una acció es fa per mitjà d'adverbis. Per exemple:
La veïna del tercer puja les escales lentament.
El secretari ho ha redactat força bé.
Anirem directament a casa sense aturar-nos.
Així, les paraules lentament, bé i directament són adverbis de manera.
Hi ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2064 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2064 | 2026-07-08T00:00:00 |
2066/4 | 03.05.2023 | u o un?
un d'agost o u d'agost?, oferta de dos per u o oferta de dos per un? | Sintaxi | D'una banda, la forma u pot qualificar un nom indicant ordre d'aparició, de col·locació o de successió, com a sinònim de primer. Per exemple:
l'any u després de Crist (i no l'any un després de Crist)
el dia vint-i-u de març (i no el dia vint-i-un de març)
el segle u abans de Crist (i no el segle un abans de Crist)
el t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2066 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2066 | 2026-07-08T00:00:00 |
2067/3 | 23.07.2014 | qualificació d'apte o apta? | Lèxic. Lèxic general | qualificació d'apte
Tot i que el diccionari normatiu no recull la forma apte com a nom, també es fa servir per fer referència a 'qualificació'. Quan es parla de qualificacions acadèmiques (excel·lent, notable, aprovat, apte i suspens), s'utilitzen com a noms i, en conseqüència, no han de concordar en gènere amb el subj... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2067 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2067 | 2026-07-08T00:00:00 |
2069/7 | 10.04.2025 | Compostos sintagmàtics adjectivals
Noms de colors: verd clar, gris perla | Morfologia | Hi ha una sèrie d'expressions que serveixen per designar colors amb matisos cromàtics. S'obtenen de la combinació de noms de colors entre si o bé afegint a un color altres modificadors.
Aquests compostos s'escriuen amb els elements que els formen separats i sense guionet. Per exemple:
verd clar, vermell fosc, blau marí... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2069 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2069 | 2026-07-08T00:00:00 |
2077/3 | 28.03.2022 | Expressió de la quantitat d'una substància
pobre en i ric en | Sintaxi | Per expressar que alguna cosa té poca quantitat d'alguna substància es pot fer servir l'adjectiu pobre, pobra. Per exemple:
És un mineral pobre en níquel.
La seva sang és pobra de glòbuls vermells.
També es pot expressar aquest mateix sentit amb l'adjectiu baix. Per exemple:
Seguia una dieta baixa en sal.
En sentit con... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2077 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2077 | 2026-07-08T00:00:00 |
2081/4 | 10.10.2017 | Plural de 'qualsevol'
'qualsevol' o 'qualssevol'? | Sintaxi | L'indefinit qualsevol, quan funciona com a adjectiu, adopta la forma qualssevol per fer el plural. Així, quan aquest indefinit fa referència a dos o més elements, la forma adequada en plural és qualssevol, i no qualsevols. Per exemple:
Que vinguin tres xicots qualssevol.
Qualssevol que siguin les seves pretensions, no ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2081 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2081 | 2026-07-08T00:00:00 |
2094/2 | 04.07.2018 | 'el dit informe' o 'dit informe'?
dit, dita; esmentat, esmentada; mencionat, mencionada | Sintaxi | Per fer referència a un element del text que ha aparegut anteriorment, de vegades s'utilitzen els participis esmentat, esmentada; mencionat, mencionada, o dit, dita (també susdit, susdita, en un registre més formal), que es poden col·locar davant o darrere del nom. Per exemple:
El nou espai de l'associació està situat ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2094 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2094 | 2026-07-08T00:00:00 |
2098/7 | 27.03.2023 | por a o por de?
por (règim nominal) | Sintaxi | El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos, l'ús de la preposició de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2098 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2098 | 2026-07-08T00:00:00 |
2103/4 | 19.04.2023 | uns, unes amb valor quantificador
uns minuts, uns dies ('uns quants minuts', 'uns quants dies') | Sintaxi | Les formes de plural de l'article indefinit, uns i unes, poden tenir un valor quantificador, equivalent de uns quants, unes quantes o alguns, algunes. Per exemple:
Hem decidit ajornar la reunió uns dies per poder-la preparar. (o uns quants dies o alguns dies)
Aquesta fotografia necessita uns retocs. (o uns quants retoc... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2103 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2103 | 2026-07-08T00:00:00 |
2108/4 | 29.11.2016 | 'tocar fondo' o 'tocar fons'? | Lèxic. Lèxic general | tocar fons
Un dels significats més habituals que té el nom fons és la part inferior d'un recipient, d'una cavitat (el fons d'una bota, el fons d'un buc, etc.), o bé la superfície sòlida sobre la qual hi ha l'aigua d'un estany, d'un riu, del mar, etc. (el fons del mar, Anar una nau a fons...). També té altres significat... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2108 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2108 | 2026-07-08T00:00:00 |
2122/3 | 26.01.2017 | 'per si sol', 'per si mateix' | Sintaxi | La locució per si sol
o per si sola es fa servir
com a
expressió reflexiva, per indicar que el referent del nom que acompanya és l'única entitat afectada per algun fet. Tot i que aquesta expressió no la recull explícitament la normativa, té molt d'ús en català i és admissible al costat de la forma
per si mateix o per s... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2122 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2122 | 2026-07-08T00:00:00 |
2125/7 | 05.04.2023 | Les oracions subordinades de relatiu sense antecedent: el que o el qui?; aquell que o aquell qui?
qui digui això o el que digui això? | Sintaxi | En les oracions de relatiu substantives en què el relatiu es refereix a persones, es poden utilitzar els pronoms qui o que, precedits o no d'altres elements.
1. Qui
Es pot fer servir el relatiu qui. Per exemple:
Qui digués això mentiria.
Aquest pronom relatiu també pot anar precedit de diversos mots o expressions: un a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2125 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2125 | 2026-07-08T00:00:00 |
2126/4 | 07.09.2022 | Com es diu aclarar en català?
clarificar o aclarir?
esbandir, esclarir o aclarir? | Lèxic. Lèxic general | En català, segons el context i el significat que es vulgui expressar, cal utilitzar la denominació més adequada:
En el sentit de 'fer més clar', es poden fer servir els verbs aclarir i esclarir. Per exemple:
M'ha quedat un verd massa fosc i l'he hagut d'aclarir.
Un raig de llum esclarí la penombra.
En el sentit d''esde... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2126 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2126 | 2026-07-08T00:00:00 |
2129/5 | 31.03.2023 | Es pot dir com perquè i com per en català? | Sintaxi | Malgrat que, de vegades, en registres col·loquials s'utilitza el mot com davant de la preposició final per (o per a) o la conjunció perquè, aquesta construcció no és pròpia dels registres formals. Per exemple:
No s'ha anunciat prou perquè se'n puguin assabentar (i no No s'ha anunciat prou com perquè se'n puguin assaben... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2129 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2129 | 2026-07-08T00:00:00 |
2131/3 | 01.02.2018 | 'abans de venir' o 'abans que vinguis'?
'abans de' + infinitiu o 'abans que' + verb en subjuntiu? | Sintaxi | Per expressar prioritat, es poden fer servir les construccions abans de + infinitiu o abans que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Abans de dir qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
Abans que diguis qualsevol cosa, vull que sàpigues que no ha sigut culpa nostra.
L'última construcció (abans que ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2131 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2131 | 2026-07-08T00:00:00 |
2132/7 | 23.03.2023 | Combinacions de dos pronoms
hi ho o l'hi? | Sintaxi | Una de les funcions del pronom hi és substituir complements de lloc o predicatius. Per exemple:
Hi ha portat el pastís (Ha portat el pastís a la cuina de casa).
Posa-hi les tomaqueres (Posa les tomaqueres lligades amb un cordill).
Ara bé, quan aquest pronom hi coincideix amb el pronom ho, com que la combinació hi ho no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2132 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2132 | 2026-07-08T00:00:00 |
2138/6 | 08.06.2023 | Concordança del verb en oracions formades per un dels o una de les
Una de les activitats que té més èxit és... o Una de les activitats que tenen més èxit és...? | Sintaxi | La concordança dels verbs en les expressions partitives un dels, una de les pot variar segons els elements que introdueixen aquestes construccions partitives.
1. La construcció un dels, una de les pot anar seguida d'un nom i fer la funció de subjecte. Aleshores, concorda amb el verb en singular. Per exemple:
Un dels me... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2138 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2138 | 2026-07-08T00:00:00 |
2153/4 | 01.02.2018 | Pronoms febles amb perífrasis verbals
Col·locació dels pronoms febles amb verbs
'Em va escoltar' o 'Va escoltar-me'? | Sintaxi | Quan un pronom feble acompanya un verb, aquest pronom es pot col·locar davant de la forma verbal o bé darrere:
1. Amb un verb conjugat que no sigui compost, habitualment es col·loca al davant. Per exemple:
Estic tan cansada que crec que m'adormiré de seguida.
Mentre es dutxava, ens entreteníem mirant la tele.
2. Amb le... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2153 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2153 | 2026-07-08T00:00:00 |
2159/4 | 25.03.2022 | sentenciar (un partit) | Lèxic. Lèxic general | En l'àmbit de l'esport, per referir-se a fer el gol, el bàsquet o el punt clau d'un partit, es pot fer servir el verb sentenciar.
Aquest verb tant es pot utilitzar de manera transitiva com intransitiva. Si es fa servir transitivament, ha de dur un complement directe. Per exemple:
El jugador va sentenciar el partit aban... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2159 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2159 | 2026-07-08T00:00:00 |
2173/4 | 21.03.2022 | en + gerundi (valor temporal): en sortint, en havent sopat | Sintaxi | La construcció en + gerundi expressa una acció simultània o una acció immediatament anterior en el temps. Per exemple:
En sortint de la feina anirem a fer un mos.
Em vaig trobar el veí en tornant de nedar.
En baixant del cotxe em van caure les ulleres a terra.
En havent sopat toca fer un passeig nocturn.
Aquesta constr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2173 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2173 | 2026-07-08T00:00:00 |
2180/6 | 06.11.2019 | Usos del gerundi
'S'ha examinat aprovant l'assignatura' o 'S'ha examinat i ha aprovat l'assignatura'? | Sintaxi | Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi també pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duració o continuïtat.
Podem trobar construccions de gerundi en els contextos següents:
1. L'oració de gerundi pot complementar tota ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2180 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2180 | 2026-07-08T00:00:00 |
2181/4 | 09.02.2018 | Corrent com corria...
Construccions de gerundi | Sintaxi | De vegades, el gerundi es fa servir en unes construccions molt particulars, perquè el complement d'aquest gerundi és una oració en què es repeteix el mateix verb del gerundi però en forma personal. Per exemple:
Corrent com corria, segur que hi arribaria a temps.
Anant on vas, has d'anar més mudat.
Aquestes construccion... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2181 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2181 | 2026-07-08T00:00:00 |
2184/3 | 07.02.2018 | Usos del condicional
Futur del passat | Sintaxi | Un dels usos fonamentals del condicional simple és expressar futur o una idea de posterioritat dins d'una acció passada. Per això apareix en oracions subordinades o dependents d'un verb principal que es troba en un temps passat. Per exemple:
El doctor Manel s'hi va negar i va dimitir, fet que incrementaria encara més l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2184 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2184 | 2026-07-08T00:00:00 |
2189/5 | 03.04.2025 | Ús del verb anar en expressions temporals
en el que va d'any o des de principis d'any? | Sintaxi | Per expressar la idea que ha transcorregut un temps determinat des d'un esdeveniment, es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que, o els verbs passar, portar o dur. Per exemple:
Els meus pares ja fa quaranta anys que estan casats.
Ja han passat quaranta anys des que es van casar.
Amb aquest significa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2189 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2189 | 2026-07-08T00:00:00 |
2191/7 | 28.10.2024 | Correlacions verbals en oracions condicionals i concessives
hauria vingut o hagués vingut? | Sintaxi | Per expressar una realitat que ja no és possible o una condició irrealitzable es fa servir el condicional perfet.
Aquest temps verbal apareix en l'oració principal de les oracions condicionals i de les oracions concessives, que són aquelles que indiquen un obstacle o una dificultat que no impedeix la realització d'allò... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2191 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2191 | 2026-07-08T00:00:00 |
2193/7 | 19.01.2026 | Usos del passat simple i el passat perifràstic: sentí o va sentir?, cantí o vaig cantar? | Sintaxi | El passat perifràstic designa una acció acabada, duta a terme en el passat, i es construeix amb l'auxiliar va (vaig, vas, va, vam, vau, van) seguit d'un infinitiu. Per exemple:
vaig cantar, vas cantar, va cantar, etc.
vaig sentir, vas sentir, va sentir, etc.
El passat simple designa el mateix, però no es construeix amb... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2193 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2193 | 2026-07-08T00:00:00 |
2197/4 | 05.09.2022 | aviam | Lèxic. Lèxic general | La forma aviam és el resultat d'un encreuament entre a veure i vejam (forma arcaica d'imperatiu del verb veure), interjeccions amb què s'expressa la curiositat de veure el que passarà, la temença que una cosa desitjada no tindrà lloc, que una cosa temuda s'esdevindrà, etc. Per exemple:
A veure qui arribarà primer, avui... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2197 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2197 | 2026-07-08T00:00:00 |
2219/10 | 13.05.2024 | Combinacions col·loquials de verb + pronom feble o pronom feble + verb
di-us-e, emportà-us-el, mirem's-e, anem's-en, permete't, ens e surt, ens en anem | Sintaxi | De vegades quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals.
Quan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics, com ara la pèrdua de la consonant final del verb, la mo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2219 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2219 | 2026-07-08T00:00:00 |
2223/4 | 13.08.2024 | Concordança en oracions atributives amb nom col·lectiu o pronom neutre al subjecte
Concordança en oracions atributives reversibles
això és o això són? | Sintaxi | Pel que fa a la concordança en oracions copulatives, cal tenir en compte dos casos particulars:
1. Amb un nom col·lectiu com a subjecte
Quan un nom col·lectiu referit a un grup de persones fa la funció de subjecte d'una oració copulativa, el verb concorda amb l'atribut. Així:
Si l'atribut és singular el verb també va e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2223 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2223 | 2026-07-08T00:00:00 |
2224/4 | 13.08.2024 | Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació disjuntiva
Vindrà el noi o la noia o Vindran el noi o la noia? | Sintaxi | Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció
o, en general el verb
concorda en plural però també pot anar en singular. Per exemple:
Vindran el noi o la noia o Vindrà el noi o la noia.
Ara bé, el verb només pot concordar en plural quan el subjecte porta un adjec... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2224 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2224 | 2026-07-08T00:00:00 |
2225/7 | 20.04.2023 | Ordres, instruccions o recomanacions: Empènyer o Empenyeu? | Sintaxi | Per expressar una ordre, donar instruccions o fer una recomanació cal fer servir l'imperatiu i no pas l'infinitiu. Per exemple: Premeu el botó (i no Prémer el botó). Així, per adreçar-se a destinataris desconeguts en contextos formals o públics, com ara rètols, avisos, manuals d'instruccions, etc., s'utilitza la segona... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2225 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2225 | 2026-07-08T00:00:00 |
2228/6 | 13.08.2024 | Concordança en oracions passives pronominals
Es fa fotocòpies o Es fan fotocòpies? | Sintaxi | Les oracions passives pronominals són un tipus de passiva que es construeix amb el pronom es i el verb en tercera persona. En aquestes oracions, el verb concorda amb el sintagma nominal que l'acompanya. Per exemple:
Es fan fotocòpies en color.
Es poden obrir les finestres.
No es necessiten tantes pomes per fer el pastí... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2228 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2228 | 2026-07-08T00:00:00 |
2229/5 | 25.04.2023 | Concordança del subjecte coordinat amb la preposició amb
La Núria amb la Laura el porten o La Núria amb la Laura el porta? | Sintaxi | Quan el subjecte està format per dos elements coordinats amb la preposició amb (o bé amb expressions com ara en col·laboració amb o juntament amb), el verb concorda en plural, tret dels casos en què el sintagma preposicional introduït per amb va entre comes perquè és un incís. Per exemple:
La Núria amb la Laura porten ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2229 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2229 | 2026-07-08T00:00:00 |
2234/6 | 05.04.2023 | Perífrasis de gerundi: estar + gerundi | Sintaxi | La perífrasi estar + gerundi té sobretot un valor progressiu i es fa servir per indicar que una acció es troba en curs de realització. També pot tenir un valor duratiu i, en aquest cas, assenyala la continuïtat d'un esdeveniment durant un període de temps i, més esporàdicament, la repetició d'un esdeveniment. Per exemp... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2234 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2234 | 2026-07-08T00:00:00 |
2236/4 | 05.04.2023 | Perífrasis de gerundi: acabar + gerundi | Sintaxi | La perífrasi acabar + gerundi expressa la finalització d'un estat o d'un procés que ha durat un cert temps. Per exemple:
Tots i els esforços que hi van dedicar, van acabar perdent la inversió.
Després de discutir tot el dia, van acabar donant-li la raó.
Aquesta perífrasi té un sentit semblant als adverbis finalment o p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2236 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2236 | 2026-07-08T00:00:00 |
2237/7 | 24.03.2026 | Perífrasis d'infinitiu: venir a + infinitiu
ve a ser, vinc a dir | Sintaxi | L'ús del verb venir davant d'un infinitiu introduït per la preposició a és adequat amb sentit aproximatiu ('fer o esdevenir-se d'una manera aproximada allò que indica aquell infinitiu'). Aquest verb també pot fer referència a la culminació d'un procés o al resultat d'una argumentació. Per exemple:
Ve a ser la mateixa c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2237 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2237 | 2026-07-08T00:00:00 |
2240/5 | 17.03.2023 | Noms de colors: blaugranes o blaugrana? | Morfologia | Un cas especial dels compostos coordinats de noms de colors és l'adjectiu blaugrana, que s'ha lexicalitzat i pot ser invariable (és a dir, no flexiona en gènere i nombre) o bé pot flexionar en nombre. Per exemple:
les jugadores blaugrana
els seguidors blaugranes
Convé notar que la forma invariable (les jugadores blaugr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2240 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2240 | 2026-07-08T00:00:00 |
2244/3 | 22.07.2014 | acord marc (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de acord marc és acords marc.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2244 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2244 | 2026-07-08T00:00:00 |
2256/3 | 22.07.2014 | festa sorpresa (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de festa sorpresa és festes sorpresa.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2256 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2256 | 2026-07-08T00:00:00 |
2257/3 | 22.07.2014 | escola bressol (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de escola bressol és escoles bressol.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2257 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2257 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.