Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2258/3 | 22.07.2014 | estat nació (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de estat nació és estats nació.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2258 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2258 | 2026-07-08T00:00:00 |
2261/3 | 22.07.2014 | noi escolta (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de noi escolta és nois escolta.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2261 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2261 | 2026-07-08T00:00:00 |
2262/3 | 22.07.2014 | noia guia (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de noia guia és noies guia.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2262 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2262 | 2026-07-08T00:00:00 |
2264/3 | 02.11.2023 | Plural de Pare Noel | Morfologia | Pares Noel
El plural de Pare Noel és Pares Noel. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2264 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2264 | 2026-07-08T00:00:00 |
2266/4 | 11.07.2019 | Compostos coordinats adjectivals
verd-i-negre, blanc-i-blau | Morfologia | Hi ha uns casos molt concrets de compostos que fan referència a un equip esportiu, en què es coordinen, per mitjà de la conjunció i, dos noms de colors.
Malgrat que en general els compostos s'escriuen aglutinats (per exemple: allioli o coliflor), cal escriure'ls amb guionet si hi pot haver un problema de pronúncia. Aqu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2266 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2266 | 2026-07-08T00:00:00 |
2271/2 | 22.07.2014 | títol valor (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de títol valor és títols valor.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2271 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2271 | 2026-07-08T00:00:00 |
2272/6 | 14.03.2025 | Gènere dels topònims | Morfologia | Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es consideren de gènere f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2272 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2272 | 2026-07-08T00:00:00 |
2276/5 | 26.09.2017 | 'la pàgina dues', 'la pàgina dos' o 'la segona pàgina'?
Ús dels cardinals i ordinals | Sintaxi | Els numerals ordinals solen aparèixer anteposats al nom que acompanyen. Per exemple:
la segona pàgina
el dinovè capítol
la trenta-setena posició
la primera fila
En aquests casos no és adequat fer servir el cardinal en lloc de l'ordinal (no es diu el dinou capítol o la trenta-set posició). En canvi, els cardinals es pod... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2276 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2276 | 2026-07-08T00:00:00 |
2290/2 | 22.07.2014 | magistrat jutge, magistrada jutgessa (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de magistrat jutge, magistrada jutgessa és magistrats jutges, magistrades jutgesses.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2290 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2290 | 2026-07-08T00:00:00 |
2292/3 | 14.07.2015 | ministre, ministra de l'Estat espanyol (tractament protocol·lari) | Convencions. Tractaments protocol·laris | senyor, senyora
El Ministeri d'Administracions Públiques va publicar una Ordre (BOE núm. 56, de 7 de març de 2005) per la qual, entre altres aspectes, s'estableix, com ja s'havia fet en disposicions anteriors, que el tractament protocol·lari que correspon als membres del Govern de l'Estat és el de senyor o senyora. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2292 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2292 | 2026-07-08T00:00:00 |
2320/3 | 10.11.2015 | plural de miss
misses o miss? | Morfologia | miss
El mot miss, que és el títol donat a la guanyadora d'un concurs de bellesa, és invariable, és a dir, té la mateixa forma en singular i en plural. Per exemple:
Les miss van desfilar per la passarel·la. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2320 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2320 | 2026-07-08T00:00:00 |
2321/3 | 02.10.2017 | 'els anys norantes' o 'els anys noranta'? | Sintaxi | els anys noranta
Quan es fa referència a una dècada, no s'ha de fer concordar en nombre la dècada i el mot anys (els anys norantes), sinó que cal escriure el numeral en singular: els anys noranta, els anys trenta, etc. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2321 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2321 | 2026-07-08T00:00:00 |
2323/2 | 22.07.2014 | plural de tant per cent | Morfologia | tants per cent
El plural de tant per cent és tants per cent. Exemple: Se sol expressar en tants per cent. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2323 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2323 | 2026-07-08T00:00:00 |
2325/2 | 22.07.2014 | plural de bis | Morfologia | bisos
El mot bis (que significa una repetició d'una peça o d'un fragment a demanda del públic, en un concert o en una representació) fa el plural de manera regular, és a dir, afegint la terminació -os al singular. Així, de bis fem bisos.
Per tant, cal dir: La soprano va acabar d'enlluernar el públic amb dos bisos, i no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2325 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2325 | 2026-07-08T00:00:00 |
2327/2 | 22.07.2014 | bonsai (plural) | Morfologia | bonsais
El plural de bonsai és bonsais. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2327 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2327 | 2026-07-08T00:00:00 |
2328/8 | 12.02.2024 | Expressions temporals en plural: a començament de o a començaments de; a final de o a finals de; a mitjan o a mitjans de? | Sintaxi | Les construccions temporals a principi de, a començament de i a final de també es poden construir amb el nom en plural (a principis de, a començaments de, a finals de). Per exemple:
a començament d'any o a començaments d'any
a principi de mes o a principis de mes
a final d'estiu o a finals d'estiu
L'expressió a mitjan ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2328 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2328 | 2026-07-08T00:00:00 |
2329/2 | 22.07.2014 | cap rapat (plural) | Morfologia | caps rapats
El plural de cap rapat és caps rapats. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2329 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2329 | 2026-07-08T00:00:00 |
2334/3 | 08.02.2019 | Verb 'relluir': amb '-eix-' o sense?
'relluu' o 'rellueix'?, 'relluï' o 'rellueixi'? | Morfologia | Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el signifi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2334 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2334 | 2026-07-08T00:00:00 |
2335/2 | 22.07.2014 | currículum (plural) | Morfologia | currículums
El plural de currículum és currículums. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2335 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2335 | 2026-07-08T00:00:00 |
2336/3 | 08.02.2019 | Verb 'traslluir-se': amb '-eix-' o sense?
'es traslluu' o 'es trasllueix'?, 'es traslluï' o 'es trasllueixi'? | Morfologia | Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el signifi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2336 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2336 | 2026-07-08T00:00:00 |
2339/2 | 22.07.2014 | estrès (plural) | Morfologia | estressos
El plural de estrès és estressos. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2339 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2339 | 2026-07-08T00:00:00 |
2340/3 | 22.07.2014 | gènere de noms d'institucions i organismes no catalans | Morfologia | Quan s'incorpora el nom d'una institució o un organisme estranger al català, generalment se li atribueix el gènere que tindria el nom estranger si es traduís, encara que el gènere de la llengua estrangera i el del català no coincideixin. Així, cal dir:
el KGB o el Komitet Gosudarstvennoje Bezopasnosti (el nom comitè és... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2340 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2340 | 2026-07-08T00:00:00 |
2343/2 | 22.07.2014 | hores extra o hores extres?
vins extra o vins extres?
extra
adj. | Morfologia | hores extres
vins extra
L'adjectiu extra serveix per
designar dos conceptes. D'una banda, significa 'extraordinari', és a dir, que està fora del que es considera normal o acostumat. Amb aquest sentit no és un mot invariable, és a dir,
flexiona el plural amb la forma extres. Per exemple:
Per Nadal han cobrat una paga ex... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2343 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2343 | 2026-07-08T00:00:00 |
2344/2 | 30.12.2014 | manlleus (cursiva o rodona)
marcatge tipogràfic d'estrangerismes | Convencions. Tipus de lletra i cometes | S'escriuen en rodona els manlleus (estrangerismes) que han estat adaptats al català. Per exemple: càrdigan, eslògan, flaix, xou, zàping, etc. La forma catalana d'aquests manlleus es pot consultar al diccionari normatiu i altres obres de referència.
Pel que fa als manlleus no adaptats gràficament (leitmotiv, clown, copy... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2344 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2344 | 2026-07-08T00:00:00 |
2345/7 | 17.03.2023 | Flexió dels quantitatius: massa, força, prou | Sintaxi | En català, en registres formals els quantitatius massa, força i prou no fan flexió ni de nombre ni de gènere. Per exemple:
En aquella reunió hi havia massa directius.
Vaig conèixer força noies durant aquell estiu.
Ja tinc prou diners per anar de vacances.
Ara bé, en els registres informals i en els parlars central, nor... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2345 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2345 | 2026-07-08T00:00:00 |
2346/2 | 30.12.2014 | expressions llatines (cursiva o rodona)
marcatge tipogràfic de llatinismes | Convencions. Tipus de lletra i cometes | Per tradició, s'aconsella escriure sempre en cursiva les expressions llatines, tant si es recullen en els diccionaris com si no. Així es manté una coherència en el tractament d'aquests modismes especials. Per exemple:
La bona organització és una condició sine qua non per garantir l'èxit del projecte.
Em va explicar en ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2346 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2346 | 2026-07-08T00:00:00 |
2355/4 | 29.05.2024 | Pronoms de cortesia: el tractament de vós | Sintaxi | El tractament de vós es fa servir per adreçar-se a algú amb respecte. Aquest tractament, quan fa de subjecte, exigeix que el verb vagi en segona persona del plural, independentment de si el pronom hi apareix o no, i només s'aplica a referents en singular. Per exemple:
No us hi podeu quedar, vós, aquí.
Demà us ho donaré... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2355 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2355 | 2026-07-08T00:00:00 |
2365/4 | 29.12.2022 | Plural de Oscar ('premi') | Morfologia | Si es fa referència a un sol premi, es fa servir el singular:
Ha guanyat un Oscar.
Aspira a guanyar l'Oscar al millor actor.
En canvi, si s'està parlant de més d'un premi o dels premis en general, es fa servir el plural:
L'actriu de qui et parlo té quatre Oscars.
Els Oscars se celebren a Los Angeles.
Quan es fa referèn... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2365 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2365 | 2026-07-08T00:00:00 |
2368/6 | 25.11.2025 | fluit o fluït?
fluïd o fluid? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | fluït, fluïda (participi de fluir)
fluid, fluida (nom i adjectiu)
La forma fluït és el participi del verb fluir, i porta dièresi perquè el participi dels verbs que acaben en la terminació -ir precedida d'una vocal sempre en porten. Per exemple:
La lava ha fluït del volcà amb molta lentitud.
La conversa havia fluït anim... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2368 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2368 | 2026-07-08T00:00:00 |
2381/8 | 26.11.2024 | Apostrofació davant de símbols
Lectura de símbols | Ortografia | Davant dels símbols, encara que generalment es llegeixin desplegats, no s'apostrofen ni els articles definits el i la ni la preposició de:
El H és un gas molt volàtil. ('l'hidrogen')
La peça contenia 30 cg de Au. ('d'or')
El projecte analitza la pronunciació de [e] en nord-occidental i en valencià. ('e tancada')
No obs... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2381 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2381 | 2026-07-08T00:00:00 |
2384/4 | 16.03.2016 | Apostrofació davant de cometes
Apostrofació davant de citacions, eslògans i col·leccions | Ortografia; Convencions. Altres convencions de la llengua | Els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l'apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l'apòstrof en casos com els següents:
Les citacions:
El director va qualificar aquell fet d'"únic".
El consel... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2384 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2384 | 2026-07-08T00:00:00 |
2385/5 | 16.03.2016 | Apostrofació davant d'enumeracions | Ortografia; Convencions. Altres convencions de la llengua | En les enumeracions introduïdes per una partícula que s'ha d'apostrofar davant el primer mot de l'enumeració, es deixa aquesta partícula sense apostrofar:
El teatre musical pot ser de:
— òpera
— sarsuela
— tragèdia
— opereta
No obstant això, és preferible no deixar sols elements o partícules pertanyents als sintagmes o... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2385 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2385 | 2026-07-08T00:00:00 |
2399/17 | 24.02.2026 | Escriptura de sintagmes prefixats
Escriptura de mots amb guionet prefixats | Morfologia | Quan un prefix s'adjunta a una expressió lexicalitzada (primer ministre, cascos blaus, Segona Guerra Mundial, etc.) o a un mot que porta guionet (camí-raler, nord-americà, etc.), cal deixar un espai en blanc després del prefix. Per exemple:
vice primer ministre
ex Unió Soviètica
manifestació anti cascos blaus
l'ambient... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2399 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2399 | 2026-07-08T00:00:00 |
2401/3 | 08.07.2016 | 'fer el cagatió' o 'fer cagar el tió'? | Lèxic. Lèxic general | fer cagar el tió
Per designar la tradició nadalenca de picar un tronc i fingir que caga dolços i altres regals, l'expressió adequada és fer cagar el tió.
A vegades es fa servir la forma aglutinada cagatió
per referir-se a aquesta festa o, menys habitualment, al tronc. No obstant això, es tracta d'un substantiu no admès... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2401 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2401 | 2026-07-08T00:00:00 |
2402/8 | 31.05.2024 | Coincidència de dos guionets en un punt cardinal: est nord-est o est-nord-est? | Morfologia | est-nord-est
Quan coincideixen dos noms de punts cardinals i un d'aquests
és compost, cal separar-los amb un guionet. Per exemple, si est apareix al costat de nord-est, cal
escriure est-nord-est.
La barra inclinada, l'espai o
qualsevol altre recurs per separar aquests elements no són adequats.
Per tant, caldria escriur... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2402 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2402 | 2026-07-08T00:00:00 |
2408/6 | 30.07.2024 | Enumeració de compostos amb el segon element en comú: pre- i postoperatori, sub- i suprahepàtic | Morfologia | En l'enumeració de compostos amb el segon element en comú, habitualment no es trunca el primer element del compost amb un guionet. Per exemple: politicocultural i sociocultural (i no político- i sociocultural), anglogermànic i francogermànic (i no anglo- i francogermànic), nord-africà i centreafricà (i no nord- i centr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2408 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2408 | 2026-07-08T00:00:00 |
2433/7 | 19.07.2019 | Guionet (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | El guionet (-) és un signe gràfic que es representa amb un guió curt, com el que es fa servir a final de ratlla quan cal separar un mot que no hi cap sencer. És més petit que la meitat del guió que s'usa en els incisos, les enumeracions i els diàlegs.
A més dels usos habituals del guionet (per escriure certes paraules ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2433 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2433 | 2026-07-08T00:00:00 |
2437/3 | 19.07.2017 | 'a taula' o 'a la taula'? | Sintaxi | a taula loc.
a la taula loc.
Aquesta expressió es construeix generalment sense article, a taula, especialment relacionada amb la idea de 'menjar' o 'àpat'. Per exemple:
El majordom no sabia servir a taula.
Aquell dia érem dotze a taula.
A les tres vam seure a taula.
Cal no confondre aquest ús amb l'ús que indica mera l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2437 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2437 | 2026-07-08T00:00:00 |
2444/2 | 23.07.2014 | flexió de comptable administratiu | Morfologia | L'adjectiu compost comptable administratiu s'escriu
separat, sense guionet i sense cap conjunció que uneixi un i altre
formant. Quan s'ha de flexionar en gènere i nombre, ho fan els dos
membres que el componen. Per exemple: tècnic comptable
administratiu, gestió comptable administrativa, tractaments comptables adminis... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2444 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2444 | 2026-07-08T00:00:00 |
2449/8 | 31.05.2024 | Escriptura de mots prefixats amb grafies especials: prefix + majúscula, xifra, símbol, cometes o cursiva
ex-Iugoslàvia, exIugoslàvia o ex Iugoslàvia? | Morfologia | Si un prefix va seguit d'un mot que comença amb majúscula, cal deixar un espai en blanc entre el prefix i aquest mot. Per exemple:
anti OTAN
ex Iugoslàvia
ex URSS
fluorescència anti Stokes
l'Europa post Maastricht
pre Il·lustració
Ara bé, si el mot prefixat constitueix un nou nom propi, el prefix s'escriu aglutinat i l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2449 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2449 | 2026-07-08T00:00:00 |
2460/6 | 05.09.2022 | Com es diu colisionar en català?
col·lisionar o col·lidir? | Lèxic. Lèxic general | El verb que cal fer servir per fer referència a dos cossos que topen és col·lidir o bé topar.
En català, no s'accepta la forma verbal col·lisionar. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2460 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2460 | 2026-07-08T00:00:00 |
2494/5 | 08.05.2025 | siusplau, sisplau o si us plau? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió si us plau es fa servir per demanar alguna cosa amb cortesia i també per apel·lar amb educació a la bona voluntat d'algú. Es pot usar per adreçar-se a tothom, sigui quina sigui la persona a qui s'adreça l'emissor. Per exemple:
Tots plegats seguiu-me, si us plau. (vosaltres)
Si us plau, Anna, deixa'm deu eur... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2494 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2494 | 2026-07-08T00:00:00 |
2495/7 | 14.04.2023 | Diminutiu de déu-n'hi-do: déu n'hi doret, deunidoret o déu-n'hi-doret? | Morfologia | L'expressió déu-n'hi-do s'escriu amb guionets i la forma diminutiva, déu-n'hi-doret, també. Totes dues es fan servir amb el significat de 'suficientment, bastant' i també en exclamacions ponderatives o emfàtiques per expressar la importància d'una cosa o l'admiració que produeix. Per exemple:
Déu-n'hi-do, com pesa aque... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2495 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2495 | 2026-07-08T00:00:00 |
2498/3 | 06.03.2020 | Elisions en el discurs oral: ús de l'apòstrof
'nem (anem), 'nar (anar), 'viam (aviam) | Convencions. Altres convencions de la llengua | En el llenguatge oral, especialment quan el registre és col·loquial, sovint s'elideixen una o més lletres d'algunes paraules. Per marcar aquestes elisions en textos escrits que reprodueixen la llengua oral, es fa servir l'apòstrof. Per exemple:
Va, 'nem a dormir, que demà no ens aguantarem!
Hi va 'ver un merder de por.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2498 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2498 | 2026-07-08T00:00:00 |
2524/12 | 11.06.2026 | Duplicació pronominal del complement indirecte de tercera persona
Va agradar molt a l'Andreu o Li va agradar molt a l'Andreu? | Sintaxi | De vegades, un complement indirecte de tercera persona (singular o plural) es pot trobar a la mateixa oració en forma d'un sintagma introduït per la preposició a i també duplicat per un pronom (li o els).
Quan passa això, cal distingir dos casos diferents:
1. Si un verb porta un complement directe i un complement indir... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2524 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2524 | 2026-07-08T00:00:00 |
2541/4 | 01.09.2022 | ajuda o ajut? | Lèxic. Lèxic general | Tant amb el sentit d''acció d'ajudar' com amb el d''allò que serveix per a ajudar' es poden utilitzar indistintament els noms ajut i ajuda. Així doncs, es pot dir:
El vostre ajut és necessari.
Amb l'ajut de l'esquema fes un dibuix.
o bé:
La vostra ajuda és necessària.
Amb l'ajuda de l'esquema fes un dibuix. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2541 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2541 | 2026-07-08T00:00:00 |
2581/3 | 01.09.2022 | inscribible o inscriptible? | Lèxic. Lèxic general | L'adjectiu que fa referència a una cosa que pot ser inscrita és inscriptible, no pas inscribible.
Així, no s'ha de dir Garanties inscribibles en el registre de la propietat intel·lectual, sinó que cal dir Garanties inscriptibles en el registre de la propietat intel·lectual. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2581 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2581 | 2026-07-08T00:00:00 |
2598/4 | 26.08.2022 | Com es diu sentar las bases o sentar un precedente en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb sentar, que se sol fer servir seguit d'un nom del tipus bases, condicions, hipòtesi, precedent, premisses, principis, teoria, tesis, etc., no existeix en català. Cal fer servir el verb assentar, que significa 'establir els fonaments d'alguna cosa'. Per exemple:
L'objectiu de la reunió era assentar les bases de ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2598 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2598 | 2026-07-08T00:00:00 |
2603/4 | 26.08.2022 | Com es diu pasarse ('extralimitar-se') en català? | Lèxic. Lèxic general | L'ús pronominal del verb passar, amb el significat d''extralimitar-se', malgrat que és àmpliament usat, sobretot en contextos col·loquials, no està previst per la normativa.
Amb aquest significat, es poden usar expressions com ara: fer-ne un gra massa, passar de la ratlla, passar de mida, passar de taca d'oli, pixar fo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2603 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2603 | 2026-07-08T00:00:00 |
2604/4 | 01.12.2022 | punter, puntera | Lèxic. Lèxic general | Un dels significats de l'adjectiu punter, puntera és 'capdavanter'. Així, es pot dir:
És una tècnica puntera per tractar la sequedat ocular.
Es considera una empresa puntera en el desenvolupament de programari per a l'àmbit mèdic.
L'adjectiu punta, tot i que té un ús generalitzat amb aquest mateix significat, no és nor... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2604 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2604 | 2026-07-08T00:00:00 |
2611/3 | 24.10.2019 | televisió escombraria, televisió escombraries o televisió porqueria?
Com es diu telebasura, comida basura, trabajo basura, contrato basura en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals | televisió porqueria (o teleporqueria), menjar porqueria, feina porqueria, contracte porqueria
La paraula porqueria es fa servir en sentit figurat per formar certs termes amb aquest significat: 'que es considera de mala qualitat, mal fet o de poc valor'. Per exemple: menjar porqueria, feina porqueria, contracte porqueri... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2611 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2611 | 2026-07-08T00:00:00 |
2617/3 | 26.08.2022 | Com es diu echar un polvo en català? | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a l'acte sexual, en català hi ha moltes expressions diferents, que cal usar segons el grau de formalitat o col·loquialitat del context: embolicar-se, anar-se'n al llit, muntar-s'ho, fer-ho amb algú, sucar, fotre un clau, cardar, follar, etc. Per exemple:
Al final de la festa es van embolicar.
Ja veig... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2617 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2617 | 2026-07-08T00:00:00 |
2622/3 | 06.04.2018 | palmar-la | Lèxic. Lèxic general | L'expressió palmar-la significa 'cessar de viure'. Per exemple: Si no et cuides, la palmaràs.
Cal tenir en compte, però, que aquesta expressió pertany a un registre col·loquial de la llengua i, per tant, cal restringir-ne l'ús a aquest àmbit.
Altres expressions amb aquest significat i també d'un registre col·loquial só... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2622 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2622 | 2026-07-08T00:00:00 |
2640/6 | 19.03.2024 | Com es diu poner la radio, poner la televisión en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per indicar el sentit de 'fer l'operació necessària perquè alguna cosa funcioni', es poden fer servir els verbs engegar o posar en marxa. Per exemple:
Quan jo miri la televisió, no engeguis la ràdio. (i no ...no posis la ràdio.)
Posa en marxa la calefacció quan arribis a casa. (i no Posa la calefacció.)
Amb ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2640 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2640 | 2026-07-08T00:00:00 |
2647/4 | 27.11.2019 | Com es diu 'arrear' ('apallissar') en català? | Lèxic. Lèxic general | Hi ha diverses opcions en català per traduir el verb arrear quan significa 'donar un cop, una empenta, etc.'. Es poden fer servir verbs com ara pegar, repartir, fotre, clavar, endinyar, etzibar, plantar o ventar, acompanyats d'un complement com una bufetada, un cop o una puntada de peu. Per exemple:
No t'hi acostis per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2647 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2647 | 2026-07-08T00:00:00 |
2650/3 | 23.09.2022 | Es pot dir carregar-se (algú) en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió carregar-se (algú) és adequada en un registre col·loquial per indicar el significat de 'matar algú'. Per exemple:
Hòstia, s'han carregat els ostatges! | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2650 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2650 | 2026-07-08T00:00:00 |
2651/3 | 23.09.2022 | Es pot dir liquidar (algú) en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió liquidar (algú) és adequada en un registre col·loquial per indicar el significat de 'matar algú'. Per exemple:
Es veu que els membres de la banda van liquidar un dels fundadors perquè sospitaven que els havia delatat. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2651 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2651 | 2026-07-08T00:00:00 |
2658/3 | 24.07.2015 | okupa o ocupa? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials; Lèxic. Lèxic general | ocupa
La denominació ocupa s'ha adaptat en català (amb una c) per designar la persona que ocupa un habitatge o un local deshabitat sense el consentiment del propietari.
També s'utilitza aquesta forma, com a adjectiu, per fer referència a tot allò relatiu o pertanyent als ocupes. Per exemple:
Els ocupes viuen al pis de ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2658 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2658 | 2026-07-08T00:00:00 |
2683/3 | 12.02.2024 | Pronúncia de vídeo i estéreo | Fonètica i prosòdia | En la majoria de parlars orientals, en posició àtona, el sistema vocàlic es redueix a tres vocals: vocal neutra, [i] i [u]. Ara bé, en alguns casos concrets no hi ha reducció vocàlica o aquesta reducció no es produeix de manera general.
Un d'aquests casos és la terminació -eo dels mots vídeo i estéreo (o estèreo), que ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2683 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2683 | 2026-07-08T00:00:00 |
2684/5 | 15.03.2024 | Com es pronuncia cent anys?
Com es pronuncia sant Antoni? | Fonètica i prosòdia | En construccions més o menys fixades com ara cent anys, sant Andreu o sant Antoni, malgrat que en els registres informals de vegades s'elideix la t final del primer mot, en els registres formals és preferible pronunciar aquesta t.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (4.3.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2684 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2684 | 2026-07-08T00:00:00 |
2696/6 | 12.02.2026 | Marraqueix o Marràqueix?, Helsinki o Hèlsinki?
Desplaçament accentual en topònims | Fonètica i prosòdia; Toponímia | Hi ha topònims problemàtics pel que fa a la pronúncia en català. Per exemple:
Mots aguts que de vegades es pronuncien, erròniament, plans o esdrúixols: Tibet, Salzburg, Everest, Katmandú, Carpats...Mots plans que de vegades es pronuncien, erròniament, aguts: Efes, Marràqueix, Honolulu, Sebastòpol, Eufrates... També és ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2696 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2696 | 2026-07-08T00:00:00 |
2712/4 | 30.06.2017 | Com es diu 'a lo grande', 'por todo lo alto' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les expressions sense estar-se de res, amb tota mena de luxes, de primera o en gran, entre altres, per expressar que alguna cosa es fa amb magnificència o en grans proporcions. Per exemple:
Van fer un casament amb tota mena de luxes.
Els agrada fer les coses en gran. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2712 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2712 | 2026-07-08T00:00:00 |
2714/3 | 15.03.2022 | Com es diu quedarse tan ancho en català?
Es pot dir quedar-se tan ample en català? | Fraseologia i refranys | En català, per expressar que algú no s'amoïna davant d'una
circumstància concreta, es fan servir les expressions quedar-se tan ample (o quedar tan ample), quedar-se tan
tranquil (o quedar tan tranquil), estar tan tranquil. Per exemple: Aquest
noi no s'immuta per res: quan li vaig dir que ens havien apujat el
lloguer, e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2714 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2714 | 2026-07-08T00:00:00 |
2715/5 | 24.04.2024 | Es pot dir a no trigar molt en català? | Sintaxi | En català, algunes expressions que signifiquen 'd'aquí a un període de temps breu' poden ser, entre altres, aviat, properament, sense trigar gaire, a tot tardar, com a molt tard, al més tard, segons el context. Per exemple:
Confiem que aviat publicaran el segon volum del llibre.
M'hauries d'entregar el treball com a mo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2715 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2715 | 2026-07-08T00:00:00 |
2719/3 | 14.09.2017 | 'a aquestes altures' o 'a aquestes alçades'?
a hores d'ara | Sintaxi | La locució a hores d'ara es fa servir en català per dir 'en aquests moments'.
Per exemple:
Ja és fosc. A hores d'ara, ja deuen haver arribat al refugi.
A hores d'ara, hauríem de prendre una decisió per tirar endavant el projecte.
Les locucions a aquestes alçades o a aquestes altures
tenen molt d'ús en català per indica... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2719 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2719 | 2026-07-08T00:00:00 |
2721/4 | 30.08.2022 | Com es diu de buenas a primeras en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, podem expressar la construcció castellana de buenas a primeras de maneres molt diverses, depenent del significat.
1. Quan equival a bruscament: de sobte, tot d'un plegat, de cop i volta, tot d'una, en primer lloc, d'entrada... Per exemple:
Estàvem parlant i, de sobte, es va sentir un crit.
2. Quan equival a ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2721 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2721 | 2026-07-08T00:00:00 |
2722/3 | 23.06.2017 | Com es diu 'lo bueno, si breve, dos veces bueno' en català? | Fraseologia i refranys; Sintaxi | poques paraules i ben dites
com més curt millor
L'expressió lo bueno, si breve, dos veces bueno es pot traduir al català per poques paraules i ben dites, o bé, com més curt millor. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2722 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2722 | 2026-07-08T00:00:00 |
2725/4 | 28.06.2017 | Com es diu 'para lo bueno y para lo malo' en català? | Fraseologia i refranys; Sintaxi | En català es poden fer servir les expressions a les verdes i a les madures, en la prosperitat i en l'adversitat, per a les coses bones i per a les coses dolentes, entre altres, per indicar que s'accepta tant la part positiva com la part negativa d'una cosa. Per exemple:
Sempre estarem junts, en la prosperitat i en l'ad... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2725 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2725 | 2026-07-08T00:00:00 |
2727/2 | 15.09.2008 | cerrarse en banda
tancar-se a la banda
tancar-se en banda | Fraseologia i refranys | L'expressió cerrarse en banda en català equival a tancar-se a la banda o tancar-se en banda (variant formal), i significa 'entossudir-se, obstinar-se, no deixar-se convèncer'. Per exemple, podem dir: En Joan es va tancar a la banda i no ens va voler escoltar. Altres frases fetes per expressar el mateix significat són: ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2727 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2727 | 2026-07-08T00:00:00 |
2728/3 | 30.08.2022 | entrar en calor | Lèxic. Lèxic general | Per expressar l'acció d'anar-se escalfant una cosa que era
freda, en català es pot dir entrar en calentor, entrar en calor o
refer-se. Per exemple:
Tenia molt fred, però al costat de l'estufa
he entrat en calentor.
Tenia molt fred, però al costat de l'estufa he entrat en calor.
Tenia molt fred, però al costat de l'estu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2728 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2728 | 2026-07-08T00:00:00 |
2734/2 | 20.04.2011 | Com es diu cuesta de enero en català? | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a les dificultats econòmiques que es passen durant el mes de gener a causa de les despeses extraordinàries de les festes de Nadal, es pot fer servir una denominació descriptiva com les que es proposen a continuació:
costa de gener
pujada de gener
gener costerut
vaques magres de gener
patacada de gene... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2734 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2734 | 2026-07-08T00:00:00 |
2736/6 | 30.08.2022 | Com es diu conocer de oídas en català?
Es pot dir conèixer d'oïda en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió castellana conocer de oídas es fa servir per indicar que es coneix algú només per haver-ne sentit parlar però no pas per experiència personal. Per expressar aquest significat, en català es poden fer servir les construccions següents: conèixer de nom, conèixer per referències, haver-ne sentit (a) parlar. Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2736 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2736 | 2026-07-08T00:00:00 |
2740/5 | 01.09.2022 | causar furor | Lèxic. Lèxic general | Tot i que els diccionaris només recullen l'expressió fer furor en el sentit de tenir èxit o suscitar entusiasme, també es pot dir causar furor, al costat de les expressions causar sensació o fer sensació per designar el mateix concepte.
Altres expressions relacionades amb el fet de tenir fama o èxit són fer fortuna, fe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2740 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2740 | 2026-07-08T00:00:00 |
2741/3 | 30.11.2016 | Com es diu '¿quién da más?' (subhasta) en català?
Com es diu '¿alguien da más?' (subhasta) en català? | Fraseologia i refranys | qui en dona més?
algú en dona més?
En una subhasta, per demanar si hi ha cap persona que vulgui oferir més diners per un producte, es poden fer servir les expressions qui en dona més? o algú en dona més? Per exemple:
—El preu de sortida són cent euros. Qui en dona més?
—Algú en dona més? Queda adjudicat. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2741 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2741 | 2026-07-08T00:00:00 |
2742/6 | 18.05.2023 | Usos del quantificador gaire
No té gaire gana o No té molta gana? | Sintaxi | El quantificador gaire es fa servir en oracions negatives (amb l'adverbi no o la preposició sense), interrogatives i condicionals, i significa 'molt'. Aquest mot té dues formes de plural: gaires i gaire. En plural, generalment s'usa gaires, tot i que en alguns parlars és més habitual la forma invariable. Per exemple:
N... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2742 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2742 | 2026-07-08T00:00:00 |
2743/3 | 17.04.2015 | Com es diu darse a la fuga en català?
fugir, escapar-se, evadir-se, etc. | Lèxic. Lèxic general | fugir
escapar-se
evadir-se
Les formes catalanes equivalents a l'expressió castellana darse a la fuga són fugir, escapar-se, evadir-se, escapolir-se, etc., segons el context.
La policia no sap com han fugit els tres presos, La policia no sap com s'han escapat els tres presos, etc.
Convé notar que, tot i que no és una fo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2743 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2743 | 2026-07-08T00:00:00 |
2744/4 | 09.10.2025 | Com es diu nada más lejos de en català?
Es pot dir res més lluny de en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió res més lluny de indica que no succeeix el que s'expressa, sinó que s'esdevé una cosa ben diferent. Per exemple:
Corre el rumor que l'empresa fa fallida; res més lluny de la realitat.
Em va explicar com s'havien d'ordenar els arxius. Res més lluny de com s'havia de fer realment.
Això, t'ha dit? Res més llun... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2744 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2744 | 2026-07-08T00:00:00 |
2745/5 | 30.08.2022 | Com es diu dejar a deber, quedar a deber en català? | Lèxic. Lèxic general | Les expressions castellanes dejar a deber i quedar a deber, que indiquen que algú té pendent de pagar alguna cosa, en català equivalen a quedar a deure. Per exemple:
Hem quedat a deure cinquanta euros a la pastisseria.
Va marxar sense avisar i va quedar a deure un mes de lloguer. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2745 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2745 | 2026-07-08T00:00:00 |
2747/4 | 21.11.2018 | Com es diu 'ir a por todas' en català?
'anar a per totes' o 'anar a totes'? | Lèxic. Lèxic general | Per indicar que algú va fins al límit de les seves possibilitats amb la finalitat d'aconseguir un objectiu, es pot fer servir l'expressió a totes. En canvi, no és adequada la construcció a per totes. Per exemple:
Si anem a totes no hi haurà qui ens guanyi.
Aquest equip m'agrada perquè els jugadors sempre surten a totes... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2747 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2747 | 2026-07-08T00:00:00 |
2749/6 | 30.08.2022 | Com es diu dejar que desear en català?
Es pot dir deixar a desitjar en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió castellana dejar que desear, que es fa servir per indicar que alguna cosa no té les qualitats requerides, equival en català a deixar a desitjar. Es pot intensificar amb els quantificadors bastant, força, molt, etc., després del verb deixar. Per exemple:
Aquest treball deixa molt a desitjar.
Altres maneres d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2749 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2749 | 2026-07-08T00:00:00 |
2750/9 | 30.08.2022 | Com es diu dar gusto ('ser satisfactori') en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió castellana dar gusto, que fa referència a la satisfacció que ens causa una cosa o una situació, en català s'expressa amb les construccions següents: donar gust, ser mitja vida, ser una delícia, ser una benedicció, així sí que...!, fer goig, donar bo, etc. Per exemple:
Dona gust d'anar a passejar.
Prendre el... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2750 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2750 | 2026-07-08T00:00:00 |
2752/7 | 30.08.2022 | Com es diu darse el gusto en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió castellana darse el gusto, que fa referència a permetre's la satisfacció de fer alguna cosa, en català s'expressa amb les construccions següents: donar-se el gust, fer un extra, permetre's el luxe, etc. Per exemple:
M'he donat el gust de menjar quatre panellets.
Aquestes festes farem un extra i anirem a esq... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2752 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2752 | 2026-07-08T00:00:00 |
2755/7 | 16.03.2022 | Com es diu no faltaba más o (no) faltaría más en català?
Es pot dir només faltaria en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana no faltaba más té dos significats, que són oposats.
1. Es pot fer servir per expressar disconformitat, rebuig o contrarietat amb el que s'acaba de dir, de manera emfàtica. En aquest cas, en català, algunes expressions equivalents són: només caldria, només faltaria, no caldria sinó!... Per exemple... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2755 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2755 | 2026-07-08T00:00:00 |
2756/8 | 03.06.2022 | Com es diu tirar la toalla (sentit figurat) en català?
Es pot dir tirar la tovallola (sentit figurat) en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió tirar la tovallola té el significat de 'donar-se per vençut en una empresa'. Per exemple:
Després de quatre anys d'estudiar per jutge intensament, va tirar la tovallola i no es va presentar a les oposicions.
Altres expressions que es poden fer servir en un sentit similar, segons el context, són: deixar esta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2756 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2756 | 2026-07-08T00:00:00 |
2768/9 | 12.06.2024 | oh, i tant; naturalment; per descomptat; evidentment
Expressions d'afirmació | Sintaxi | L'exclamació i tant equival a 'evidentment, naturalment'. Molt sovint, però, per reforçar una afirmació s'afegeix davant d'aquesta exclamació la interjecció oh. Així, es forma l'expressió oh, i tant (els dos formants se solen separar amb una coma). Per exemple:
Oh, i tant, que vindrà! Que no el coneixes?
Paral·lelament... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2768 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2768 | 2026-07-08T00:00:00 |
2769/5 | 30.08.2022 | Com es diu coger de la mano en català?
Es pot dir agafar de la mà en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió agafar de la mà (o de les mans, per la mà o per les mans) fa referència a subjectar, fer-se seva la mà d'algú amb la pròpia mà. Per exemple:
Passejaven agafats de la mà.
En Pep i la Maria es van agafar de les mans.
Anaven agafats per la mà. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2769 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2769 | 2026-07-08T00:00:00 |
2770/2 | 15.10.2008 | perdre els papers | Fraseologia i refranys | L'expressió perdre els papers significa 'perdre el control de la situació'. Per exemple: Davant del caos va perdre els papers i es va posar a cridar.
Hi ha també altres expressions amb el mateix significat: perdre els estreps, sortir de mare, perdre el món de vista, sortir de test, perdre el bel, perdre el control, etc... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2770 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2770 | 2026-07-08T00:00:00 |
2771/8 | 29.02.2024 | Com es diu estar hecho polvo en català?
Es pot dir estar fet pols en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana estar hecho polvo, que s'usa en el llenguatge col·loquial, vol dir estar abatut físicament (per manca de salut, cansament, etc.),
però també vol dir estar abatut moralment (a causa de les preocupacions,
les adversitats, etc.).
En català, per fer referència a l'estat d'abatiment físic es pot fer s... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2771 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2771 | 2026-07-08T00:00:00 |
2775/4 | 18.03.2022 | posar-se a la pell d'algú (sentit figurat) | Fraseologia i refranys | Per expressar que algú es posa en les circumstàncies d'algú altre, que
hi té una actitud empàtica, en català es poden fer servir les frases fetes posar-se (o estar o ser) a la pell d'algú, posar-se (o estar o ser) en la pell d'algú, ficar-se dins la pell d'algú. Per exemple:
Al Sergi se li ha incendiat el pis. No voldr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2775 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2775 | 2026-07-08T00:00:00 |
2777/3 | 04.03.2013 | Com es diu No va más (apostes) en català?
Com es diu Rien ne va plus (apostes) en català? | Fraseologia i refranys | Prou apostes
S'han acabat les apostes
No hi van més apostes
L'expressió No va más (en francès, Rien ne va plus), que fan servir els crupiers als casinos per anunciar als jugadors que ja no s'accepten més apostes abans de fer rodar la ruleta, en català té els equivalents següents:
Prou apostes.
S'han acabat les apostes.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2777 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2777 | 2026-07-08T00:00:00 |
2779/6 | 18.03.2022 | Es pot dir paraules majors en català?
Com es diu palabras mayores en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana palabras mayores es fa servir per destacar la importància d'una cosa. Per expressar aquest significat, en català existeixen les expressions següents, segons el context: paraules importants, paraules amb prestigi, paraules que deixen empremta, ser cosa de gran cas, ser cosa de gran fet, ser més se... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2779 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2779 | 2026-07-08T00:00:00 |
2780/2 | 25.04.2016 | fer una porra
'porra' ('aposta') | Lèxic. Lèxic general | En un registre col·loquial, la forma porra es fa servir per anomenar l'aposta entre un grup de persones en què la persona que l'encerta s'emporta tots els diners apostats pels participants. Per exemple:
No vaig encertar la porra que vam fer al bar.
T'animes a fer una porra? Segur que guanyo! | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2780 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2780 | 2026-07-08T00:00:00 |
2781/3 | 25.03.2022 | per postres (figurat)
Com es diu para postre en català? | Lèxic. Lèxic general | La construcció per postres és adequada en sentit figurat per expressar 'a més' o 'a sobre', com a extensió de significat del sentit original. Per exemple:
Li van robar la bossa i, per postres, va caure i es va torçar el turmell.
Per postres, ha perdut el paraigua i no porta la jaqueta amb caputxa.
Altres expressions am... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2781 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2781 | 2026-07-08T00:00:00 |
2782/4 | 30.08.2022 | Com es diu salir al paso en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió sortir al pas té diversos significats. D'una banda, vol dir anar a trobar algú. Per exemple:
Necessitava comentar un tema amb el director i per això li vaig sortir al pas quan ell entrava a l'oficina.
D'altra banda, en sentit figurat, també vol dir interposar-se en el camí d'algú o en el curs d'un afer. Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2782 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2782 | 2026-07-08T00:00:00 |
2786/3 | 23.03.2022 | Es pot dir pel seu propi peu en català?
Com es diu por su propio pie en català? | Fraseologia i refranys | Per expressar que algú arriba a un lloc caminant, hi ha les expressions a peu o bé caminant. Per exemple:
Alguns excursionistes aniran a peu / caminant a l'ermita, mentre que d'altres aniran en cotxe.
Si el trajecte és curt, preferim anar-hi a peu / caminant.
Pel que fa a l'expressió pel (seu) propi peu, convé restring... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2786 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2786 | 2026-07-08T00:00:00 |
2787/3 | 15.09.2008 | donar la talla
estar a l'altura, tenir la talla | Fraseologia i refranys | L'equivalent en català de l'expressió castellana dar la talla no és donar la talla. Per expressar que dues coses o persones es troben en un nivell d'igualtat respecte d'una qualitat o aptitud, en català podem dir, per exemple, estar a l'altura o tenir la talla. Per exemple:
Els jugadors locals no estan a l'altura de l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2787 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2787 | 2026-07-08T00:00:00 |
2789/5 | 21.03.2022 | Es pot dir de totes totes en català?
Com es diu de todas todas en català? | Sintaxi | La locució castellana de todas todas, que significa 'amb tota seguretat' o 'sigui com sigui, sense condicions', es diu a totes passades o de totes passades en català. Per exemple:Em fa l'efecte que es va equivocar a totes passades.
Ell volia anar-hi de totes passades; però jo l'en vaig dissuadir. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2789 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2789 | 2026-07-08T00:00:00 |
2792/4 | 07.09.2022 | venir a sobre, venir al damunt | Lèxic. Lèxic general | La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:
L'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.
En sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:
Quan veig tots els problemes que em venen a sobre, m'espanto.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2792 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2792 | 2026-07-08T00:00:00 |
2796/4 | 14.06.2018 | 'què tal tot' o 'com va tot'? | Fraseologia i refranys | En català hi ha diverses fórmules que es poden fer servir com a salutació o per iniciar una conversa. Generalment, aquestes expressions estan formades pels interrogatius què i com més un verb, que pot portar algun complement. Per exemple:
Com va/anem?
Com va tot/això/la vida?
Com estàs?
Què fem/fas?
Com prova la vida d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2796 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2796 | 2026-07-08T00:00:00 |
2797/3 | 21.03.2022 | en tromba
sortir en tromba | Sintaxi | La locució en tromba es fa servir amb el sentit de sortir molt impetuosament, en allau, especialment en futbol. Per expressar aquest significat, també hi ha altres expressions catalanes, segons el context i el registre, com ara a raig, a sac, a trompons, de cop, amb força, etc. Per exemple:
Els futbolistes van sortir e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 2797 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=2797 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.