Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
6858/6 | 05.04.2023 | La veu passiva
Ser o estar: és determinat o està determinat? | Sintaxi | Per formar la veu passiva es fa servir el verb ser seguit d'un participi. Quan duu un complement agent, que expressa qui o què fa l'acció, aquest complement s'introdueix amb la preposició per (o, en determinats casos, amb la preposició de). Per exemple:
La remodelació de l'avinguda serà sotmesa a votació.
Aquesta norma... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8809 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8809 | 2026-07-08T00:00:00 |
6859/3 | 05.10.2017 | 'contra-direcció', 'en contra direcció' o 'contra direcció'? | Sintaxi | contra direcció
L'expressió contra direcció està formada per dues paraules que s'escriuen separades: la primera és la preposició contra i la segona, el nom direcció. Per exemple:
Un vehicle va circular contra direcció per l'autopista.
Aquesta expressió no s'escriu ni amb les dues paraules juntes, ni amb guionet, i tamp... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8812 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8812 | 2026-07-08T00:00:00 |
6860/2 | 23.09.2022 | Es pot dir solapar-se en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb solapar-se no és admissible en català. Per expressar el sentit figurat de 'superposar-se parcialment o totalment una o més coses', es poden fer servir els verbs encavallar-se, superposar-se, trepitjar-se o coincidir, segons el context. Per exemple:
Hem de refer els horaris: les classes de català s'encavallen am... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8813 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8813 | 2026-07-08T00:00:00 |
6861/4 | 16.08.2024 | a la que ('així que') | Sintaxi | Les expressions així que, de seguida que, tan bon punt, entre d'altres, s'usen amb el sentit de 'quan', 'així que'. Per exemple:
Així que s'acabi el curs, obtindreu el certificat.
Tan bon punt t'arribi el correu, fes-m'ho saber.
La locució a la que també s'utilitza amb aquest sentit, però només és pròpia de registres c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8814 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8814 | 2026-07-08T00:00:00 |
6862/3 | 02.09.2022 | extrovertit, extrovertida o extravertit, extravertida? | Lèxic. Lèxic general | L'adjectiu que designa la persona interessada en el món exterior i inclinada a comunicar-se amb els altres és extravertit, extravertida (i no extrovertit, extrovertida). Per exemple:
La Marina és molt extravertida, ja deu haver parlat amb tothom. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8815 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8815 | 2026-07-08T00:00:00 |
6864/3 | 31.08.2016 | 'arrel de', 'a rel de' o 'arran de'? | Sintaxi | arran de
L'expressió arran de significa 'gairebé tocant, fregant un objecte, al mateix nivell'. Per exemple:
Aquells ocells volen arran de terra.
En sentit figurat, té un valor causal i vol dir 'com a conseqüència de'. No s'accepten les expressions arrel de o a rel de.
Per exemple:
Vaig canviar de feina arran del canvi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8817 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8817 | 2026-07-08T00:00:00 |
6865/3 | 18.03.2022 | Com es diu echarse el tiempo encima en català?
Es pot dir tirar-se el temps a sobre en català? | Fraseologia i refranys | Per referir-se a la manca de temps o al poc temps de què es disposa per fer una activitat, en català es poden utilitzar les expressions anar escanyat (de temps), anar just (de temps), a correcuita, amb presses, etc., segons el context.
Per exemple:
Avui no acabaré l'informe, vaig escanyat de temps.
No sé si podré sopar... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8818 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8818 | 2026-07-08T00:00:00 |
6866/3 | 18.03.2022 | Correcció de les formes no normatives dels cognoms | Antroponímia | A partir del Decret 208/1998, de 30 de juliol, pel qual es regula l'acreditació de la correcció lingüística dels noms i cognoms (DOGC 2698), i d'acord amb la normativa ortogràfica de l'Institut d'Estudis Catalans, es poden regularitzar els cognoms que presenten una grafia que no s'ajusta a la norma ortogràfica vigent, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8821 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8821 | 2026-07-08T00:00:00 |
6867/4 | 05.04.2023 | Perífrasis de gerundi: continuar + gerundi, seguir + gerundi | Sintaxi | Les perífrasis continuar + gerundi i seguir + gerundi tenen un valor duratiu i assenyalen que encara es manté una situació que va començar abans del moment de referència. Per exemple:
La professora continua pensant que val més no fer pausa a classe.
Si segueixes fent el brètol ja pots dir adeu a les colònies.
De vegade... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8858 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8858 | 2026-07-08T00:00:00 |
6868/3 | 05.04.2023 | Perífrasis de gerundi: anar + gerundi | Sintaxi | La perífrasi anar + gerundi té un valor progressiu, és a dir, indica que una acció es troba en curs de realització. S'usa sobretot per focalitzar el procés intern de l'acció designada. Per exemple:
El cel es va enfosquint...
Hi ha paraules que van desapareixent de mica en mica.
—Com està el teu cosí? —Va fent.
Convé no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8867 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8867 | 2026-07-08T00:00:00 |
6869/3 | 23.03.2022 | Es pot dir al temps que en català?
Com es diu al tiempo que en català? | Sintaxi | Les expressions alhora que i al mateix temps que es poden fer servir per expressar simultaneïtat entre un fet i un altre. En canvi, l'expressió al temps que no és adequada amb aquest sentit. Per exemple:
L'empresa acomiada diversos treballadors, al mateix temps que apuja el sou dels directius (i no L'empresa acomiada d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8982 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8982 | 2026-07-08T00:00:00 |
6870/4 | 05.04.2023 | portar + expressió temporal + gerundi: portar temps esperant | Sintaxi | Per indicar que una acció o un estat s'allarguen un cert temps es pot fer servir la construcció fa + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres dies que hi donem voltes.
L'esplai fa anys que lluita per aconseguir un local decent.
Estic desesperada, fa una hora que espero el tren.
Amb aquest mateix significat també ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8990 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8990 | 2026-07-08T00:00:00 |
6871/3 | 23.09.2022 | Es pot dir (no) estar de més en català?
Com es diu (no) estar de más en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió (no) estar de més, que s'usa en registres col·loquials, no és normativa. En un registre formal convé evitar-ne l'ús i utilitzar altres expressions, com ara sobrar, ser sobrer, ser gratuït, caldre, ser convenient, segons el context.
Així, en comptes de dir:
Aquest comentari que has fet està de més
Un cop fet... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8992 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8992 | 2026-07-08T00:00:00 |
6872/3 | 29.03.2023 | Bo i + gerundi: bo i passejant | Sintaxi | La construcció bo i + gerundi es fa servir per donar més rellevància al valor de simultaneïtat que expressa el gerundi respecte del verb principal. Per exemple:
Bo i esperant que pugueu assistir a l'acte, rebeu una salutació cordial.
N'hem parlat bo i pujant amb l'ascensor.
Una altra manera de reforçar el valor de simu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9135 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9135 | 2026-07-08T00:00:00 |
6873/3 | 06.09.2021 | Tot + gerundi amb valor de simultaneïtat: tot venint... | Sintaxi | L'adverbi tot, quan s'anteposa a un gerundi, emfasitza la idea de simultaneïtat. Per exemple
He trucat a la mare tot venint amb el cotxe de línia.
Tot rient s'ha distret dels seus problemes.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció és molt marcada. Per tant, quan no hi ha la voluntat d'èmfasi, és preferible ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9137 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9137 | 2026-07-08T00:00:00 |
6875/4 | 05.04.2023 | Com + gerundi: com perdonant-me o com si em perdonés? | Sintaxi | La construcció com + gerundi es fa servir, en registres informals, per suavitzar l'acció que expressa el gerundi. Per exemple:
Es va estirar al sofà com donant-se per vençut.
Em mira com perdonant-me la vida.
Si es vol evitar aquesta construcció, es poden fer servir les expressions mig + gerundi o com si + verb en subj... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9145 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9145 | 2026-07-08T00:00:00 |
6876/5 | 22.06.2021 | Gerundi + així amb valor condicional: menjant així... | Sintaxi | El gerundi no pot indicar posterioritat o conseqüència. Per tant, les construccions formades per un gerundi + així (o bé tot + gerundi + així) no són adequades quan tenen aquests valors i cal fer servir altres estructures. Per exemple:
Es va equivocar i va perdre temps i diners (i no ...perdent així temps i diners).
L'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9146 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9146 | 2026-07-08T00:00:00 |
6877/4 | 17.03.2025 | Ela geminada en paraules escurçades: peli o pel·li ('pel·lícula')?, cole o col·le ('col·legi')? | Ortografia | Quan s'escurça un mot que conté una ela geminada, com ara col·legi o pel·lícula, es manté la ela geminada en la forma escurçada. Així, s'escriu col·le (no pas cole) i pel·li (no pas peli).
Convé notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que s'utilitzen, sobretot, en registres informals i col·loquials. En textos for... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9439 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9439 | 2026-07-08T00:00:00 |
6878/5 | 23.10.2023 | Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius
profe o professor? | Morfologia | El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas de noms comuns i d'adjectius, es manté la part inicial del mot. Cal tenir en compte, a més, que la forma escu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9510 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9510 | 2026-07-08T00:00:00 |
6879/2 | 02.12.2014 | Com es diu stop en català?
estop | Lèxic. Lèxic general | estop
El mot anglès stop s'ha adaptat al català amb la forma estop. Cal fer-ne el plural segons la norma general: estops. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9597 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9597 | 2026-07-08T00:00:00 |
6880/2 | 17.05.2022 | full o fulla? | Lèxic. Lèxic general | Tot i que les denominacions full i fulla designen conceptes similars, cal saber quin és el significat adequat en cada cas.
La forma full designa el tros de paper rectangular i prim. Així doncs, tot el que es relaciona amb el paper o una làmina de qualsevol material són fulls. Per exemple:
un full de llibreta (i no una ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9598 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9598 | 2026-07-08T00:00:00 |
6882/4 | 23.03.2022 | a la rodona (mesura de longitud) | Sintaxi | L'expressió a la rodona, introduïda per una longitud determinada, s'utilitza per delimitar un espai circular definit pel radi de la distància indicada prèviament. Per exemple:
No vol menjar productes que no siguin de dos-cents quilòmetres a la rodona.
La policia va acordonar el centre i els carrers situats a cent metre... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9642 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9642 | 2026-07-08T00:00:00 |
6883/2 | 14.06.2018 | 'per la meva banda' o 'per la meva part'?
Com es diu 'por mi parte', 'por tu parte', 'por su parte'... en català? | Sintaxi | L'expressió per la meva banda, per la teva banda, per la seva banda, etc. significa 'pel que es refereix a mi, a tu, a ell o ella, etc.'. Per exemple:
Per la seva banda, la institució ha decidit ajornar l'acte.
Per la meva banda, hauria estat un error parlar-ne avui.
Amb aquest mateix sentit, també s'usa per la meva pa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9652 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9652 | 2026-07-08T00:00:00 |
6884/6 | 15.07.2022 | evidència, prova o indici? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut | El mot evidència significa 'qualitat d'evident', és a dir, 'qualitat d'allò que és clar i no pot donar lloc a dubtes'. Per exemple:
No vulguis negar l'evidència d'aquesta veritat.
M'he hagut de rendir a l'evidència.
També s'usa en la locució en evidència. Per exemple:
Farem un experiment per posar en evidència que func... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9653 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9653 | 2026-07-08T00:00:00 |
6885/5 | 17.09.2024 | Preposicions a, de i per davant de nom propi amb l'article el
del Bierzo o d'El Bierzo? | Ortografia | No hi ha contracció de les preposicions a, de i per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al Racó)
L'última dansa q... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9655 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9655 | 2026-07-08T00:00:00 |
6886/4 | 03.07.2018 | Usos del condicional
Probabilitat referida al futur: condicional irreal | Sintaxi | Les oracions condicionals anomenades irreals remeten a situacions
que el parlant presenta com a falses o poc probables en un context temporal de present
o futur. El temps verbal més habitual després de la conjunció si o del connector que expressa la condició és l'imperfet de subjuntiu. Per exemple:
Si vinguessis amb mi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9660 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9660 | 2026-07-08T00:00:00 |
6887/3 | 13.07.2018 | 'Haver-hi' i 'ser-hi' per expressar localització
'està' o 'hi ha'?
'està' o 'hi és'? | Sintaxi | Generalment es fa servir el verb ser per expressar la situació d'un element en un lloc en un moment determinat. Això no obstant, s'usa el verb haver-hi (i no estar) quan darrere del verb hi ha el nom de la persona o cosa de la qual es parla i és una informació nova. Per exemple:
A la plaça hi havia l'alcalde (i no ...e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9661 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9661 | 2026-07-08T00:00:00 |
6888/3 | 07.02.2018 | Usos del condicional
Condicional de cortesia | Sintaxi | Un dels usos més habituals del condicional és introduir afirmacions o preguntes amb un to moderat i educat per minimitzar l'efecte que podria tenir sobre el receptor una ordre o petició directa. Per a accions de present o futur immediat es fa servir el condicional simple; en canvi, per a accions passades s'utilitza el ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9662 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9662 | 2026-07-08T00:00:00 |
6889/2 | 23.08.2017 | sanar (règim verbal) | Sintaxi | El verb sanar és intransitiu amb el sentit de 'recobrar la salut perduda'. Per exemple: En Joan ha sanat.
També s'accepta l'ús transitiu del verb sanar amb el sentit de 'donar la salut', 'guarir', encara que aquest ús no surt recollit en el diccionari normatiu. Per exemple: El terapeuta ha sanat el malalt. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9663 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9663 | 2026-07-08T00:00:00 |
6890/2 | 07.02.2018 | Usos del condicional
Condicional de distanciament o amb valor evidencial | Sintaxi | Hi ha un ús del condicional, força estès sobretot en els mitjans de comunicació, que es fa servir per marcar distància o donar un valor d'hipòtesi en casos en què la informació encara no està prou contrastada o no està confirmada. Per exemple:
La forta tempesta d'ahir hauria ocasionat tres víctimes.
Si tot continua com... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9665 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9665 | 2026-07-08T00:00:00 |
6891/2 | 08.09.2022 | Com es diu aplazar en català?
Es pot dir aplaçar ('ajornar') en català? | Lèxic. Lèxic general | És un castellanisme l'ús del verb aplaçar amb el sentit de 'deixar per a un altre dia, per a més endavant'. Amb aquest significat en català es poden usar els verbs ajornar, diferir i perllongar, o bé l'expressió deixar per a més endavant.
Així doncs, en comptes de dir:
Per culpa de la pluja l'àrbitre va haver d'aplaçar... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9670 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9670 | 2026-07-08T00:00:00 |
6892/7 | 24.04.2024 | Ús de l'article en els noms de lloc | Toponímia | La majoria de topònims corresponents a noms de països i de poblacions no duen article. Així, no s'escriu article davant de noms com Albània, Mongòlia, Andorra, Flix, Mataró, Lleida, Reus, etc.
En canvi, hi ha topònims que s'escriuen amb l'article al davant, com ara els noms dels rius quan no van precedits de la denomin... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9675 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9675 | 2026-07-08T00:00:00 |
6895/1 | 22.09.2011 | el cognom Carbassa (Carbasa)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Carbassa.
La variant prenormativa Carbasa no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9680 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9680 | 2026-07-08T00:00:00 |
6897/3 | 29.09.2017 | 'en venda', 'de venda' o 'per vendre'? | Sintaxi | Per expressar que una propietat està pendent de vendre's, es fa servir l'expressió en venda, al costat de les expressions de venda i per vendre. Per exemple:
Després de separar-se van posar en venda la casa de Calafell.
Està interessat en un local de venda, i no de lloguer, per traslladar-hi la botiga.
En aquella finca... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9683 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9683 | 2026-07-08T00:00:00 |
6901/3 | 16.06.2017 | 'en reconeixement a', 'en reconeixement per' o 'en reconeixement de'? | Sintaxi | en reconeixement de
El nom reconeixement de vegades forma part de l'expressió en reconeixement, que s'utilitza per destacar la feina o els mèrits d'algú en el context d'una celebració. Aquesta expressió regeix la preposició de (i no altres preposicions com a o per). Per exemple:
Li van atorgar la medalla d'or en recone... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9688 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9688 | 2026-07-08T00:00:00 |
6902/1 | 03.10.2011 | el cognom Guanyabens (Guañabens, Guañabents, Guanyavents)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Guanyabens.
Les variants prenormatives Guañabens, Guañabents i Guanyavents no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9689 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9689 | 2026-07-08T00:00:00 |
6903/1 | 03.10.2011 | el cognom Milà (Mila, Milá)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Milà.
Les variants prenormatives Mila i Milá no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9690 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9690 | 2026-07-08T00:00:00 |
6904/1 | 04.10.2011 | el cognom Ferran (Ferrant)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Ferran.
La variant prenormativa Ferrant no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9691 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9691 | 2026-07-08T00:00:00 |
6905/1 | 04.10.2011 | el cognom Aiats (Ayats)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Aiats.
La variant prenormativa Ayats no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9692 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9692 | 2026-07-08T00:00:00 |
6906/6 | 02.03.2022 | Si vens... o Si vinguessis...?
Correlacions verbals en oracions condicionals | Sintaxi | En les oracions condicionals, la conjunció si pot anar seguida de verbs tant en mode indicatiu com en subjuntiu. Segons el mode i el temps del verb de l'oració condicional, la probabilitat que s'expressa serà més o menys propera a la realitat.
Si es fa servir el mode indicatiu, la condició es planteja com a possiblemen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9693 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9693 | 2026-07-08T00:00:00 |
6907/1 | 03.10.2011 | el cognom Duran (Durán)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Duran.
La variant prenormativa Durán no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9694 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9694 | 2026-07-08T00:00:00 |
6908/1 | 03.10.2011 | el cognom Joan (Juan)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Joan.
La variant prenormativa Juan no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9695 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9695 | 2026-07-08T00:00:00 |
6909/1 | 03.10.2011 | el cognom Espunyes (Espuñes, Espuñas, Espunyas)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Espunyes.
Les variants prenormatives Espuñes, Espuñas i Espunyas no s'adeqüen a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9696 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9696 | 2026-07-08T00:00:00 |
6910/3 | 02.10.2017 | 'en lloguer', 'de lloguer' o 'per llogar'? | Sintaxi | Per expressar que una propietat està pendent de llogar-se, es fa servir l'expressió a lloguer o de lloguer, al costat de l'expressió per llogar. Per exemple:
Aquest matí he vist un pis de lloguer esplèndid.
Anirà a estudiar a Barcelona i busca un pis a lloguer que sigui molt cèntric.
En aquesta zona hi ha molts pisos p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9697 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9697 | 2026-07-08T00:00:00 |
6911/2 | 18.03.2016 | 'somiar' o 'somniar'? | Ortografia | El verb corresponent a 'tenir un somni' o 'veure en somni' té dues formes possibles: somiar i somniar. Així doncs, es poden fer servir indistintament:
He somiat/somniat que me n'anava de viatge a Tasmània. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9698 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9698 | 2026-07-08T00:00:00 |
6913/2 | 20.09.2022 | Com es diu apretar a alguien en català?
Es pot dir apretar algú en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb apretar no és admissible en català. L'expressió apretar a alguien, amb el significat de forçar algú a fer alguna cosa, es pot expressar en català amb les formes següents, segons el registre: collar, pressionar, obligar, constrènyer, forçar. Així, es pot dir, per exemple:
El van collar perquè digués el nom dels ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9705 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9705 | 2026-07-08T00:00:00 |
6914/2 | 21.09.2022 | Es pot dir apretat, apretada en català? | Lèxic. Lèxic general | La paraula apretat, apretada no és admissible en català. Segons el context i els matisos que es vulguin expressar, caldrà fer servir altres opcions.
Així, per expressar la densitat d'activitat, de compromisos o, fins i tot, de persones en un lloc públic, es poden utilitzar les formes atapeït, atapeïda i ple, plena. Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9706 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9706 | 2026-07-08T00:00:00 |
6915/3 | 28.02.2022 | Com es diu apretar (un botó, una tecla) en català? | Lèxic. Lèxic general | Per expressar que s'exerceix certa pressió sobre un objecte, es poden utilitzar diversos verbs, segons el context:
prémer (un gallet, el botó d'una màquina o aparell, una tecla, un timbre, un pedal)
pitjar (el botó d'una màquina o aparell, un timbre, una tecla, un pedal)
polsar (el botó d'una màquina o aparell, un timb... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9708 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9708 | 2026-07-08T00:00:00 |
6916/2 | 20.09.2022 | Es pot dir apretar (el sol, el fred) en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb apretar no és admissible en català. Per expressar la
intensitat de temperatura alta o baixa o la força amb què brilla el sol o
amb què es percep un agent atmosfèric, es poden utilitzar diversos
verbs: picar, refermar, recruar, ser viu, intensificar-se. Per exemple:
El sol pica a primera hora de la tarda.
La plu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9709 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9709 | 2026-07-08T00:00:00 |
6917/1 | 17.11.2011 | Com es diu apretarse el cinturón en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió apretarse el cinturón en català equival a estrènyer-se el cinturó, estrènyer-se la cintura, estrènyer-se la bossa, estrènyer-se els cordons i treure els biaixos. Totes tenen el mateix significat: 'estalviar'. Per exemple, es pot dir:
M'he d'estrènyer el cinturó perquè encara no he cobrat.
Aquest mes s'haura... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9710 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9710 | 2026-07-08T00:00:00 |
6918/1 | 17.01.2013 | Com es diu apretón de manos en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió apretón de manos en català equival a encaixada o encaixada de mans. Així mateix, es pot fer referència a l'acció d'encaixar la mà a algú amb l'expressió estrènyer la mà a algú. Per exemple, es pot dir:
Van tancar el pacte amb una encaixada.
Li va estrènyer la mà i el va fer passar al despatx. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9711 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9711 | 2026-07-08T00:00:00 |
6919/4 | 25.06.2026 | Signes de puntuació: les citacions | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Una citació és un fragment extret d'un text d'autor o unes paraules pronunciades per algú que s'inclouen en un escrit com a mostra d'una opinió, com a suport d'alguna idea, etc. Per marcar les citacions s'utilitzen les cometes baixes o les cometes altes. No és aconsellable d'utilitzar la lletra cursiva amb aquesta fina... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9712 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9712 | 2026-07-08T00:00:00 |
6921/5 | 23.03.2023 | El pronom reflexiu de tercera persona: ell mateix o si mateix? | Sintaxi | Com a pronoms reflexius forts de tercera persona hi ha tant els pronoms ell, ella, ells, elles com el pronom si. En alguns casos, aquests pronoms porten el reforç de l'indefinit mateix.
1. Els pronoms de tercera persona ell, ella, ells, elles poden fer referència tant a éssers animats com a éssers inanimats, tot i que ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9716 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9716 | 2026-07-08T00:00:00 |
6922/2 | 22.03.2022 | olorar o fer olor?
Com es diu huele mal en català? | Sintaxi | En català el verb olorar significa aspirar aire amb el nas per sentir l'olor d'una cosa. Per exemple: La Maria olora la colònia.
En canvi, aquest verb no pot expressar que les coses desprenen una olor determinada. Per designar aquesta acció es pot utilitzar el verb fer olor, entre d'altres. Per exemple: La colònia fa m... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9717 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9717 | 2026-07-08T00:00:00 |
6923/3 | 23.09.2022 | Es pot dir mansana en català?
mansana o illa? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Construcció | La denominació catalana adequada per referir-se a cadascun dels edificis o conjunts de cases contigües separats per carrers, places, etc., és illa o bé illa de cases. Per exemple:
El carrer que busqueu és a la pròxima illa / illa de cases.
La forma mansana (o mançana) no és admissible en català. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9720 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9720 | 2026-07-08T00:00:00 |
6926/5 | 05.02.2026 | Es pot dir disfrutar en català? | Lèxic. Lèxic general | Per expressar que algú sent un viu plaer, especialment per la possessió d'una cosa, per la consecució d'una cosa desitjada, es poden usar formes diverses, segons el context: gaudir, fruir, sentir goig, divertir-se, passar-s'ho bé, xalar, passar una bona estona, viure la vida, etc. Per exemple:
Actualment, gaudeix de te... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9723 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9723 | 2026-07-08T00:00:00 |
6927/3 | 22.03.2022 | Verbs amb el pronom feble hi: sentir o sentir-hi? | Sintaxi | Les formes sentir i sentir-hi tenen un matís de significat lleugerament diferent.
D'una banda, el verb sentir és transitiu (és a dir, va seguit de complement directe) i significa percebre amb el sentit de l'oïda un so. Per exemple:
Va sentir crits a la nit i es va espantar (i no Va sentir-hi crits a la nit i es va espa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9724 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9724 | 2026-07-08T00:00:00 |
6928/2 | 06.04.2018 | Concordança entre un nom i dos o més adjectius | Sintaxi | Quan més d'un adjectiu complementa el mateix nom, es pot escriure aquest nom en plural i coordinar els adjectius per evitar que l'expressió sigui repetitiva. Per exemple:
Ara debaten l'aplicació dels models bilingüe i plurilingüe.
Només resoldrem el primer i tercer enigmes.
Cal lluitar pels progressos econòmic, industr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9729 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9729 | 2026-07-08T00:00:00 |
6929/2 | 21.09.2022 | tarja, targetó o targeta? | Lèxic. Lèxic general | El terme que serveix per designar un petit full de cartolina o plàstic de forma rectangular que es fa servir per donar-se a conèixer, identificar-se, acreditar alguna cosa, donar permís, etc.,
i també per designar la targeta magnètica que permet fer pagaments sense diners en efectiu és targeta, i no tarja. En tots aque... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9731 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9731 | 2026-07-08T00:00:00 |
6931/6 | 22.08.2024 | Estalvi de la dièresi
Dièresi: excepcions | Ortografia | Una de les funcions de la dièresi és marcar que una i o una u no formen diftong amb la vocal anterior. Ara bé, no l'hem d'escriure en els casos següents:
1. En l'infinitiu, gerundi, futur i condicional dels verbs acabats en vocal + ir. Per exemple: agrair, agraint, agrairé (agrairàs, agrairà, agrairem, agraireu, agrair... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9735 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9735 | 2026-07-08T00:00:00 |
6933/6 | 26.04.2023 | no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc.
Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes | Sintaxi | En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple:
No tens per què anar-hi.
Ella ja no té amb què divertir-se.
Si no hi ha... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9738 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9738 | 2026-07-08T00:00:00 |
6934/5 | 11.03.2025 | major o més gran?
menor o més petit? | Sintaxi | Els adjectius major i menor signifiquen 'més gran' i 'més petit'. Aquests adjectius són habituals en expressions més o menys lexicalitzades, com ara: la major part de, festa major, causes majors,
orde major, força major, estat major, carrer major, pal major,
vela major, major d'edat, menor d'edat, mal menor, orde men... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9740 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9740 | 2026-07-08T00:00:00 |
6935/4 | 13.02.2023 | sentir o escoltar? | Lèxic. Lèxic general | Les formes sentir i escoltar tenen significats diferents.
En general, el verb escoltar significa 'fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa', de manera que implica certa intenció per part de la persona que fa l'acció. Per exemple:
Escolta bé el que diu la professora.
Es dedicava a escoltar les conver... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9741 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9741 | 2026-07-08T00:00:00 |
6936/2 | 12.08.2014 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Aragó | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Aragó és aragonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Aragó són els següents:
Osca: d'Osca
Saragossa: saragossà -ana
Terol: de Terol | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9743 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9743 | 2026-07-08T00:00:00 |
6937/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries és asturià -ana.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i capital de la Comunitat Autònoma del Principat d'Astúries són els següents:
Astúries: asturià -ana
Oviedo: d'Oviedo | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9744 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9744 | 2026-07-08T00:00:00 |
6938/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Canàries | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma de Canàries és canari -ària.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Canàries són els següents:
Palmas, Las: de Las Palmas
Palmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de Gran Canaria
Santa Cruz ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9745 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9745 | 2026-07-08T00:00:00 |
6939/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Cantàbria | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma de Cantàbria és
cantàbric -a i càntabre -a.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:
Cantàbria: cantàbric -a i càntabre -a
Santander: de Santander | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9746 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9746 | 2026-07-08T00:00:00 |
6940/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó és castellanolleonès -esa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó són els següents:
Àvila: avilès -esa
Burgos: de Burgos
Lleó: lleonès -esa
Palència: de Palè... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9747 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9747 | 2026-07-08T00:00:00 |
6941/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa | Toponímia; Morfologia | La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa és de Castella-la Manxa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Castella-la Manxa són els següents:
Albacete: d'Albacete
Ciudad Real: de Ciud... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9748 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9748 | 2026-07-08T00:00:00 |
6942/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Extremadura | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Extremadura és
extremeny -enya
Les formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma d'Extremadura són les següents:
Badajoz: de Badajoz
Càceres: de Càceres | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9749 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9749 | 2026-07-08T00:00:00 |
6943/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Galícia | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies de la Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:
Corunya, la: corunyès -esa
Lugo: de Lugo
Ourense: d'Ourense
Pontevedra: de Pontevedra | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9750 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9750 | 2026-07-08T00:00:00 |
6944/3 | 14.01.2014 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de La Rioja | Toponímia; Morfologia | La forma per designar l'origen corresponent a la Comunitat Autònoma de La Rioja és de La Rioja.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de La Rioja és el següent:
Logronyo: logronyès -esa | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9751 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9751 | 2026-07-08T00:00:00 |
6945/1 | 23.01.2012 | topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid, de la província i de la capital de província és madrileny -enya. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9752 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9752 | 2026-07-08T00:00:00 |
6946/1 | 23.01.2012 | topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma de la Regió de Múrcia, de la província i la capital de província és murcià -ana. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9753 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9753 | 2026-07-08T00:00:00 |
6947/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Foral de Navarra | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Foral de Navarra és navarrès -esa.
El gentilici de la província i la capital de província de la Comunitat Foral de Navarra és el següent:
Pamplona: pamplonès -esa | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9754 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9754 | 2026-07-08T00:00:00 |
6948/2 | 27.02.2012 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma del País Basc | Toponímia; Morfologia | El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de província de la Comuni... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9755 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9755 | 2026-07-08T00:00:00 |
6949/4 | 10.05.2023 | Perífrasis d'infinitiu: acabar per + infinitiu, acabar de + infinitiu | Sintaxi | La perífrasi acabar per + infinitiu expressa la culminació d'una situació més o menys llarga produïda per una insistència. Per exemple:
Si ho demanes tantes vegades, acabaràs per esgotar-li la paciència.
És tan pesat que acabarem per claudicar.
Altres construccions que es poden fer servir també per expressar un valor d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9756 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9756 | 2026-07-08T00:00:00 |
6950/4 | 27.03.2025 | Accions en les interfícies digitals: infinitiu o imperatiu? | Sintaxi | A l'hora de reproduir les ordres que s'intercanvien en el diàleg amb
l'ordinador, es recomana d'utilitzar l'imperatiu. Concretament, es fa
servir el tractament de vós (la segona persona del plural) en els missatges que el programa
adreça als usuaris. I s'utilitza el tractament de tu (la segona persona del singular) en ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9757 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9757 | 2026-07-08T00:00:00 |
6952/4 | 16.07.2024 | Exemple de currículum (perfil professional) | Convencions. Disseny de documents | CURRÍCULUM
Dades personals
Nom i cognoms: Sílvia Roger Cases
Adreça: ptge. de les Branques, 5, 5è 4a, 08940, Cornellà de Llobregat
Telèfon: 93 222 22 22
Adreça electrònica: silviaroger@silviaroger.com
Lloc i data de naixement: Molins de Rei, 25 de maig de 1986
Document d'identitat: 66666666D
Educació i formació
Grau mi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9761 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9761 | 2026-07-08T00:00:00 |
6953/2 | 11.10.2017 | històricament parlant
Adverbi acabat en '-ment' + 'parlant' | Sintaxi | Per tal d'adoptar una perspectiva genèrica, es pot fer servir el gerundi del verb parlar posposat a un adverbi acabat en -ment . Així, l'expressió històricament parlant equival a 'parlant des del punt de vista històric'. Sovint aquesta mena d'expressions apareixen separades per comes. Per exemple:
La seva paraula no va... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9762 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9762 | 2026-07-08T00:00:00 |
6954/2 | 14.11.2017 | 'amb cursiva' o 'en cursiva'?
'amb negreta' o 'en negreta'? | Sintaxi | Per indicar que en un text es fa servir la lletra cursiva, rodona o negreta, s'usa la preposició en davant del nom del tipus de lletra. Per exemple:
Els títols de llibres van en cursiva (i no amb cursiva).
S'escriuen en rodona els noms de marques registrades (i no amb rodona).
Les entrades dels mots del diccionari es p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9764 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9764 | 2026-07-08T00:00:00 |
6955/5 | 02.09.2022 | destí o destinació? | Lèxic. Lèxic general | Per designar el lloc on s'ha de trametre alguna cosa, on algú ha d'anar o bé el fi al qual alguna cosa és destinada es poden fer servir les formes destí o destinació, totes dues com a sinònimes. Per exemple:
La destinació / el destí d'aquest tren és Manresa.
M'he assabentat que us traslladen d'empresa. Quina destinació... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9765 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9765 | 2026-07-08T00:00:00 |
6956/3 | 09.02.2018 | Trenta-cinc anys decorant la teva llar
Gerundi en anuncis i eslògans | Sintaxi | De vegades, en oracions que contenen una expressió que indica un període de temps (vint anys, dos segles, etc.) s'usa el gerundi de manera aïllada, ometent el verb de l'oració principal, per fer èmfasi en el valor duratiu (equival a fa + expressió temporal + que).
Aquest recurs és molt habitual en anuncis, eslògans i t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9766 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9766 | 2026-07-08T00:00:00 |
6957/2 | 06.02.2018 | 'Dona mirant el mar' (peu de foto)
Gerundi en oracions amb el verb elidit | Sintaxi | El gerundi pot fer de complement d'un sintagma nominal format per un nom de representació (com fotografia, retrat, imatge, representació, dibuix o aquarel·la). És, doncs, un ús del gerundi predicatiu. Per exemple:
Avui han subhastat el retrat d'una dona mirant el mar.
Ha guanyat la fotografia de tres avions creuant el ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9767 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9767 | 2026-07-08T00:00:00 |
6958/6 | 14.04.2023 | res o gens?
No em costa res i No em costa gens | Sintaxi | La forma res és un pronom que equival a 'cap cosa'. Per exemple:
Se n'ha anat sense dir-me res. ('sense dir-me cap cosa')
—Què vols? —Res. ('cap cosa')
No fa res del que li ordenen. ('no fa cap cosa')
En canvi, gens és un adverbi quantitatiu que equival a 'en absolut' i en alguns casos, a 'molt poc'. Per exemple:
No va... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9771 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9771 | 2026-07-08T00:00:00 |
6959/2 | 05.09.2022 | gràfic o gràfica? | Lèxic. Lèxic general | Les formes gràfic i gràfica tenen significats diferents.
El mot masculí gràfic és d'ús general i fa referència a una representació per mitjà del dibuix o una figura. Es pot utilitzar per representar dades estadístiques de diversos àmbits, com ara el d'economia. Per exemple:
Els gràfics indiquen que la població ha dobla... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9791 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9791 | 2026-07-08T00:00:00 |
6960/1 | 02.02.2012 | personal del cos de gestió processal i administrativa
gestor -a processal i administratiu -iva | Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball | En l'Administració de justícia, la persona que pertany al cos de gestió processal i administrativa i s'encarrega de col·laborar en l'activitat processal de nivell superior, així com de realitzar tasques processals pròpies, s'anomena gestor processal i administratiu, gestora processal i administrativa. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9792 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9792 | 2026-07-08T00:00:00 |
6961/1 | 02.02.2012 | personal del cos de tramitació processal i administrativa
tramitador -a processal i administratiu -iva | Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball | En l'Administració de justícia, la persona que pertany al cos de tramitació processal i administrativa i s'encarrega de realitzar totes les activitats que tenen caràcter de suport en la gestió processal, segons el nivell
d'especialització del lloc que s'ocupa, sota el principi de jerarquia i de conformitat amb el
que e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9793 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9793 | 2026-07-08T00:00:00 |
6962/2 | 05.09.2022 | personal del cos d'auxili judicial
auxiliar judicial | Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball | En l'Administració de justícia, la persona que pertany al cos d'auxili judicial i s'encarrega de realitzar totes les tasques que tenen caràcter d'auxili en l'activitat dels òrgans judicials, sota el principi de jerarquia i d'acord
amb el que estableixen les relacions de llocs de treball, s'anomena auxiliar judicial (i ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9794 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9794 | 2026-07-08T00:00:00 |
6963/1 | 27.05.2015 | fruits secs, fruites seques o fruita seca? | Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | Per designar determinats fruits comestibles, com ara les avellanes, les ametlles, les nous, etc., cal fer servir la denominació tradicional fruita seca. Aquesta expressió també es pot fer servir en plural: fruites seques. Per exemple:
Compra fruita seca per al viatge.
Per postres he demanat fruita seca.
És una amanida ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9795 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9795 | 2026-07-08T00:00:00 |
6964/3 | 05.09.2022 | làmpara o làmpada? | Lèxic. Lèxic general | Cal fer servir la denominació més adequada segons el context i el significat que es vulgui expressar:
Llum (en masculí), en el sentit de 'qualsevol estri o aparell que serveix per il·luminar (ja sigui de sostre, de taula, de peu, de paret...)'. Per exemple: Han comprat un llum de peu en un mercat d'antiguitats.Làmpada,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9796 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9796 | 2026-07-08T00:00:00 |
6965/2 | 21.09.2017 | 'guanyar per' o 'guanyar de'?
'perdre per' o 'perdre de'?
Verbs amb complement de mesura | Sintaxi | Els verbs guanyar, perdre i algun altre, com per exemple superar o vèncer, accepten un complement introduït amb les preposicions per o de, que expressa la mesura en què es guanya o es perd. Per exemple:
El concursant ha perdut de dos punts.
El nostre equip ha guanyat l'altre per cinc a dos.
El jugador ha superat el seu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9797 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9797 | 2026-07-08T00:00:00 |
6966/3 | 05.10.2017 | 'augmentar en un 15 %', 'augmentar d'un 15 %' o 'augmentar un 15 %'?
Verbs amb complements de mesura | Sintaxi | Els verbs augmentar, disminuir o minvar poden portar un complement de mesura que indica una quantitat. Aquest complement pot anar introduït per les preposicions en o de, o bé sense preposició. Per exemple:
Va invertir en borsa i els seus estalvis han augmentat en un 15 %.
Va invertir en borsa i els seus estalvis han au... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9816 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9816 | 2026-07-08T00:00:00 |
6967/5 | 23.02.2024 | Traducció de les denominacions dels ministeris del Govern espanyol | Convencions. Criteris de traducció | Les denominacions dels ministeris del Govern espanyol en català són les següents:
Ministeri d'Hisenda
Ministeri de Treball i Economia Social
Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
Ministeri d'Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació
Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9817 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9817 | 2026-07-08T00:00:00 |
6969/3 | 05.09.2023 | Majúscules i minúscules en noms científics
Cursiva en noms científics | Convencions. Majúscules i minúscules; Convencions. Tipus de lletra i cometes | En els noms científics d'animals i plantes, s'escriu amb majúscula el primer mot, que correspon al gènere, i amb minúscula el següent, que correspon a l'espècie. Aquesta mena de denominacions s'escriuen en cursiva perquè són mots llatins. Per exemple:
Mephitis mephitis (mofeta)
Lacerta agilis (llangardaix pirinenc)
Lil... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9827 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9827 | 2026-07-08T00:00:00 |
6971/1 | 21.09.2012 | formes genèriques: mots col·lectius
ús no sexista del llenguatge | Convencions. Ús no sexista | La forma genèrica és un recurs inclusiu, és a dir, que inclou tots dos sexes. Aquest recurs té l'avantatge que permet evitar les marques de gènere gramatical en la redacció de textos administratius i per tant l'especificació de sexe. Un exemple de formes genèriques són els mots col·lectius, com ara personal, cos, plant... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9830 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9830 | 2026-07-08T00:00:00 |
6972/2 | 27.09.2021 | Abreviatura de història | Convencions. Abreviacions | hist.
L'abreviatura de història és hist. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9832 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9832 | 2026-07-08T00:00:00 |
6973/8 | 11.07.2025 | Ser o estar: estar davant de locatius | Sintaxi | Per expressar la situació d'algú o alguna cosa en un lloc s'usa el verb ser. Ara bé, en el cas que es vulgui afegir, a la simple localització, un matís de duració o permanència, també es pot fer servir el verb estar. Per exemple:
Avui a la tarda serem a l'exposició.
Avui a la tarda serem a l'exposició fins que tanquin ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9833 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9833 | 2026-07-08T00:00:00 |
6974/2 | 06.09.2023 | Majúscules i minúscules en noms de divinitats i éssers mitològics o fabulosos | Convencions. Majúscules i minúscules | En els noms propis de divinitats i éssers mitològics o fabulosos, s'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, excepte els articles i les preposicions. Per exemple:
Déu
la Santíssima Trinitat
l'Esperit Sant
Jehovà
Al·là
Buda
Inti
Zeus
Andròmeda
Llucifer
Mare de Déu de Montserrat | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9844 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9844 | 2026-07-08T00:00:00 |
6975/1 | 07.05.2012 | Atlas o Atles? | Toponímia | Atles
Malgrat que durant uns anys la grafia Atlas ha conviscut amb la grafia Atles, actualment l'única forma normativa del nom d'aquest conjunt muntanyós de l'Àfrica del Nord és amb la terminació en -es: Atles. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 9847 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=9847 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.