Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
6741/2 | 25.09.2025 | caixa o capsa? | Lèxic. Lèxic general | De vegades és difícil establir la frontera entre els substantius capsa i caixa. Les diferències fonamentals entre tots dos mots es troben en la mida i els usos habituals. El mot capsa fa referència a un receptacle més aviat petit, generalment amb tapa, d'un material rígid, que se sol fer servir per guardar objectes. En... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8470 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8470 | 2026-07-08T00:00:00 |
6742/6 | 22.07.2024 | Nominalització de l'infinitiu: El dedicar-se als fills o La dedicació als fills? | Sintaxi | Generalment, un infinitiu porta article (o un altre determinant) quan ja s'ha lexicalitzat com a nom o bé funciona sintàcticament com un nom. Per exemple:
El saber no fa cap nosa.
El menjar d'avui és excel·lent.
El parlar d'aquest indret m'agrada molt.
Té un somriure que m'enamora.
El seu caminar és graciós.
Hi ha, per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8472 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8472 | 2026-07-08T00:00:00 |
6743/4 | 24.10.2024 | Infinitiu independent amb valor de necessitat o obligació: Recordar que... o Cal recordar que...? | Sintaxi | No és acceptable l'ús de l'infinitiu independent en què hi ha implícit un verb com caldre, convenir o voler. Per exemple:
Cal recordar que heu de ser puntuals (i no Recordar que heu de ser puntuals).
Convé dir que les jugadores més joves han fet molt bon paper (i no Dir que les jugadores més joves han fet molt bon pape... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8473 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8473 | 2026-07-08T00:00:00 |
6744/3 | 20.09.2022 | Com es diu churrasco en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | La forma castellana churrasco designa la carn, generalment trossos grossos del costellam del bou o la vedella, cuita a
la brasa o en una graella a l'estil de l'Amèrica del Sud, especialment
de l'Argentina, l'Uruguai i el Brasil.
El terme català normalitzat per designar aquest tipus de carn és xurrasco, adaptat amb x. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8479 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8479 | 2026-07-08T00:00:00 |
6745/7 | 31.05.2024 | Guionet de exlibris: ex-libris o exlibris? | Morfologia | La forma exlibris es considera un mot compost (en aquest cas manllevat del llatí) i, com a tal, s'escriu de manera aglutinada, sense espai ni guionet.
Es fa servir per fer referència a la inscripció, generalment impresa en un full petit, sovint amb un gravat, que es posa als llibres d'una biblioteca per indicar-ne la p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8483 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8483 | 2026-07-08T00:00:00 |
6746/4 | 14.05.2024 | Guionet en els compostos cultes
Accentuació i pronunciació dels compostos cultes | Morfologia; Fonètica i prosòdia | Els compostos cultes són aquells el primer
element dels quals és una forma prefixada acabada en -o i
de vegades en -i (per exemple, afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-), i s'escriuen sempre sense guionet. Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer, fisicoquímic, hispanoamericà,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8488 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8488 | 2026-07-08T00:00:00 |
6748/2 | 10.03.2020 | pròxim, proper o vinent? | Lèxic. Lèxic general | Els adjectius pròxim, pròxima i proper, propera són sinònims i indiquen localització espacial i temporal ('el primer a presentar-se en l'espai, en el temps o en l'ordre lògic'). Poden aparèixer anteposats o posposats al nom que acompanyen, tot i que és més habitual que se situïn davant del nom. Per exemple:
La reunió e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8495 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8495 | 2026-07-08T00:00:00 |
6750/1 | 11.08.2014 | home llop (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de home llop és homes llop.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8498 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8498 | 2026-07-08T00:00:00 |
6751/2 | 02.09.2022 | cita o citació? | Lèxic. Lèxic general | Les formes cita i citació tenen significats diferents.
El substantiu cita fa referència a l'acció d'assenyalar dia, hora i lloc, per veure's i parlar dues o més persones. Per exemple: Demà tinc una cita a les deu.
En canvi, el substantiu citació designa el text d'un autor que s'addueix en suport d'una opinió, d'una reg... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8499 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8499 | 2026-07-08T00:00:00 |
6752/2 | 25.02.2013 | reemprendre o reprendre? | Lèxic. Lèxic general | reprendre
El verb que designa l'acció de 'continuar (alguna cosa que havia estat interrompuda)' és reprendre i no reemprendre. Per exemple:
L'orador, després d'un descans d'un quart, va reprendre el seu discurs.
Ara no faig res, però aviat reprendré les meves tasques. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8501 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8501 | 2026-07-08T00:00:00 |
6753/4 | 25.09.2025 | córrer a càrrec, anar a càrrec o ser a càrrec?
va a càrrec o és a càrrec? | Lèxic. Lèxic general | En català, el verb que habitualment acompanya la locució a càrrec de, en el sentit de 'sota la responsabilitat
d'algú', és ser o ésser, i també es fa servir amb els verbs anar o estar. Per exemple:
La correcció del text és a càrrec del millor assessor
lingüístic de l'empresa.
L'organització de la festa va a càrrec dels... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8506 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8506 | 2026-07-08T00:00:00 |
6754/4 | 05.04.2023 | Perífrasis d'infinitiu: Teniu que estudiar o Heu d'estudiar?
Hi ha que fer un viatge o Cal fer un viatge? | Sintaxi | Per expressar una obligació, una necessitat o una conveniència que s'ha de complir, es poden fer servir diverses construccions. Les més habituals són les següents:
haver de + infinitiu. Per exemple: He de presentar l'informe demà al matí. caldre + infinitiu (o caldre que + verb en subjuntiu). Per exemple: Cal treballar... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8511 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8511 | 2026-07-08T00:00:00 |
6755/4 | 14.04.2023 | citar o esmentar? | Lèxic. Lèxic general | Els verbs citar i esmentar tenen significats diferents.
El verb esmentar significa 'fer esment d'algú o d'alguna cosa'. Per exemple:
Esmenteu tres exemples sobre aquest tema.
Durant la conversa no van esmentar-lo en cap moment.
El verb citar té els significats següents:
'Reproduir oralment o per escrit paraules d'un au... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8512 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8512 | 2026-07-08T00:00:00 |
6756/4 | 07.03.2023 | així, doncs o així doncs? | Sintaxi | L'adverbi així, que significa 'd'aquesta manera' pot anar reforçat amb la conjunció doncs. La combinació d'aquests dos elements s'escriu separada per una coma: així, doncs. Per exemple:
Així, doncs, no cal que vinguis.
Així, doncs, no aniràs al cinema?
Ara bé, aquesta combinació s'ha anat lexicalitzant i, actualment, t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8517 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8517 | 2026-07-08T00:00:00 |
6759/3 | 06.04.2023 | Només (de) + infinitiu amb valor temporal | Sintaxi | La construcció només (o només de) seguida d'infinitiu és adequada en català amb valor temporal de simultaneïtat o seqüenciació, quan significa 'immediatament després'. Per exemple:
Només (de) veure'l a l'aeroport li van saltar les llàgrimes d'emoció.
Amb el mateix sentit també es pot fer servir la locució tot just segu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8525 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8525 | 2026-07-08T00:00:00 |
6761/10 | 13.03.2023 | no obstant, no obstant això o això no obstant?
no obstant + SN, no obstant que i no obstant haver | Sintaxi | Aquesta locució adverbial es fa servir en general per contraposar dos fets o dues accions, o per expressar una restricció. Es pot fer servir sola o acompanyada del mot això, ja sigui anteposat o posposat: no obstant això o això no obstant. La construcció amb això és més habitual en els registres formals. Per exemple:
E... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8530 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8530 | 2026-07-08T00:00:00 |
6762/2 | 01.02.2018 | 'després de' + infinitiu o 'després que' + verb?
Oracions temporals amb 'després' | Sintaxi | Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccions després de + infinitiu o després que + verb. Per exemple:
Després de saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Després que va saber la desgràcia, va trucar a la policia.
Pel que fa a l'última construcció, després que + verb, aquest verb pot anar tant ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8533 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8533 | 2026-07-08T00:00:00 |
6763/4 | 14.06.2023 | a sobre de la taula o sobre la taula?
Preposicions locatives | Sintaxi | Les preposicions locatives poden introduir un complement amb la preposició de o sense, tot i que en uns casos (dalt, dins, dintre...) és més habitual l'ús d'aquesta preposició de que en d'altres (rere, sobre, sota o vora). Per exemple:
Les nenes són sobre el banc (o sobre del banc).
Les monedes són dins de la bossa (o ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8537 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8537 | 2026-07-08T00:00:00 |
6764/2 | 09.06.2017 | Ús de les preposicions 'davant', 'darrere'
Ús dels adverbis 'davant', 'darrere' | Sintaxi | Els mots davant i darrere, seguits opcionalment de la preposició de, poden funcionar com a preposicions i introduir un complement. Per exemple:
Van quedar davant (de) la catedral.
Darrere (de) les muntanyes hi ha el poble.
Aquestes preposicions també poden anar introduïdes per la preposició a o la contracció al (a dava... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8538 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8538 | 2026-07-08T00:00:00 |
6766/2 | 22.03.2022 | el Putget, el Puget o el Putxet (barri de Barcelona)? | Toponímia | el Putxet
D'acord amb la normativa vigent, el nom d'aquest barri barceloní és el Putxet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8543 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8543 | 2026-07-08T00:00:00 |
6767/2 | 01.02.2018 | 'No l'han deixat parlar' o 'No han deixat que parli'?
'Vaig veure'l fugir' o 'Vaig veure que fugia'?
Alternança d'infinitiu i subordinada amb la partícula 'que' amb 'fer' i 'deixar' i els verbs de percepció | Sintaxi | Els verbs deixar i fer i els verbs de percepció com ara sentir i veure poden portar com a complement directe una oració d'infinitiu o una subordinada amb que + verb.
En el cas que el complement sigui una oració subordinada introduïda amb la partícula que, els verbs com deixar i fer seleccionen un verb en subjuntiu en l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8547 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8547 | 2026-07-08T00:00:00 |
6768/3 | 08.08.2017 | 'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu?
Alternança d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influència | Sintaxi | Amb els verbs d'ordre i influència, com ara ordenar, manar, permetre, prohibir, aconsellar, dir, etc., una oració d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple:
Els va ordenar fer els deures.
Els va ordenar que fessin els deures.
Ens va aconsellar fer-nos una casa fora de la ciut... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8548 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8548 | 2026-07-08T00:00:00 |
6769/2 | 02.09.2022 | espaial, especial o espacial? | Lèxic. Lèxic general | L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'espai' és espacial, per exemple: La nau espacial viatjava a gran velocitat.
L'adjectiu espaial no existeix en català.
A partir de espacial es poden formar derivats, com ara
interespacial, aeroespacial (i no interespaial, aeroespaial).
L'escriptura de l'adjectiu espacia... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8550 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8550 | 2026-07-08T00:00:00 |
6770/3 | 02.09.2022 | pla, plànol o planell? | Lèxic. Lèxic general | Les formes pla, plànol i planell tenen significats diferents.
El mot pla és sinònim de plànol i de mapa amb el significat de 'representació sobre una superfície plana de la disposició d'un edifici, d'una ciutat, etc'.
Amb aquest sentit no podem utilitzar la forma planell. Per exemple, no s'ha de dir Quan va arribar a R... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8551 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8551 | 2026-07-08T00:00:00 |
6772/4 | 21.04.2022 | El sintagma nominal en una oració d'infinitiu amb deixar, fer, sentir o veure | Sintaxi | Els verbs deixar i fer o els de percepció sentir i veure, quan es construeixen seguits d'un infinitiu, presenten unes peculiaritats sintàctiques que cal tenir en compte a l'hora de determinar si el sintagma nominal que s'interpreta com a agent va introduït per la preposició a i, per tant, també a l'hora de pronominalit... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8554 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8554 | 2026-07-08T00:00:00 |
6773/2 | 02.09.2022 | immigrant o immigratori?
d'origen immigrant o d'origen immigratori? | Lèxic. Lèxic general | Les formes immigrant i immigratori tenen significats diferents.
L'adjectiu i nom immigrant significa 'que immigra, que ha immigrat', per exemple:
El projecte l'han fet els joves immigrants del poble.
Aquest any hi ha més immigrants que l'any passat.
Així, immigrant com a adjectiu només es pot aplicar a persones, no pas... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8556 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8556 | 2026-07-08T00:00:00 |
6774/2 | 02.09.2022 | tràfec, tràfic o trànsit?
Com es diu tráfico en català? | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a l'acció de passar per un lloc, especialment per una via pública, cal fer servir el mot trànsit, i no pas el mot tràfic. Així, en comptes de dir:
En aquesta carretera sempre hi ha molt tràfic
Treballa de policia de tràfic
Les càmeres de tràfic mostren un accident en aquest punt
cal dir:
En aquesta c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8557 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8557 | 2026-07-08T00:00:00 |
6775/3 | 11.01.2024 | posar o ficar? | Lèxic. Lèxic general | Un dels sentits del verb posar és 'fer que alguna cosa sigui o estigui en un lloc determinat on no era, fer-la estar en una nova posició, en un nou estat'. Per exemple:
posar un llibre a l'armari
posar la corretja al gos
posar la data a una carta
El verb ficar, en canvi, té, entre altres, el sentit específic de 'fer en... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8559 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8559 | 2026-07-08T00:00:00 |
6778/2 | 28.09.2022 | Com es diu agujetas en català?
Es pot dir agulletes en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut | El mot agujetas, en el sentit de 'dolor muscular', es pot traduir en català amb les formes següents: cruiximent, adoloriment, fiblades, punxades, mal d'ossos, estar baldat, estar cruixit, estar esllomat, estar esbraonat.
Les denominacions agulletes i tiretes són calcs que no es consideren acceptables per fer referència... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8566 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8566 | 2026-07-08T00:00:00 |
6779/3 | 08.09.2025 | Signes de puntuació: els punts suspensius | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Els punts suspensius (...) són tres punts que assenyalen la interrupció d'un enunciat. S'escriuen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i es deixa un espai abans del mot següent. No s'han d'escriure més de tres punts i no s'ha de deixar cap espai entre ells.
Els usos principals dels punts suspe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8572 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8572 | 2026-07-08T00:00:00 |
6780/3 | 16.01.2025 | guió (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | El guió (—) és un signe gràfic que es representa amb una ratlla horitzontal. També s'anomena guió llarg.
Els usos principals del guió són els següents:
1. Els guions s'usen alternativament amb les comes i els parèntesis per introduir incisos en el discurs. S'usa un o altre signe segons que el text de l'incís tingui una... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8580 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8580 | 2026-07-08T00:00:00 |
6781/2 | 10.01.2024 | cometes (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Les cometes són un signe que s'escriu a principi i a final d'un fragment de text amb intencions diverses. S'utilitzen tres tipus de cometes diferents: les cometes baixes (« »), les cometes altes (" ") i les simples (' ').
Les cometes baixes o altes tenen els mateixos valors; l'ús d'unes o altres depèn de convencions o ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8582 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8582 | 2026-07-08T00:00:00 |
6782/5 | 13.08.2024 | parèntesis (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Aquest signe doble és format per un parèntesi d'obertura [(] i un de tancament [)].
Els usos principals dels parèntesis són els següents:
1. Dins d'una oració marquen incisos, amb la finalitat de fer-hi aclariments o donar informacions complementàries. Per marcar incisos també s'utilitzen les comes i els guions, però e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8583 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8583 | 2026-07-08T00:00:00 |
6783/3 | 16.07.2024 | Signes de puntuació: la barra inclinada | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | La barra inclinada (/) és un signe gràfic que indica alternança o oposició entre els dos termes que relaciona.
Els usos més freqüents de la barra inclinada són els següents:
1. Relaciona dos termes que poden ser afins o excloents. Si un d'aquests dos termes està format per més d'una paraula, cal deixar un espai a banda... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8585 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8585 | 2026-07-08T00:00:00 |
6784/3 | 07.03.2025 | Signes de puntuació: les enumeracions | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Una enumeració és un recurs que consisteix a agrupar mots o grups de mots successivament que exposen diversos aspectes d'un mateix tema, units mitjançant alguna forma de coordinació.
Les enumeracions es poden introduir amb dos punts o directament sense cap signe de puntuació. Els diversos elements que la formen es pod... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8587 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8587 | 2026-07-08T00:00:00 |
6785/3 | 03.08.2022 | Diàlegs (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Els diàlegs són converses entre dues o més persones. Per reproduir-los en un text escrit, cal recórrer a diversos signes de puntuació, no solament per reproduir l'entonació dels mots, sinó també per compaginar-los amb els fragments narratius.
En un diàleg, les intervencions de cada interlocutor s'obren amb guió i es ta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8588 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8588 | 2026-07-08T00:00:00 |
6786/3 | 05.06.2024 | Signes de puntuació: els incisos | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Els incisos són fragments introduïts en una oració, que hi aporten informació, dels quals, en alguns casos, també es pot prescindir. Per exemple:
La Junta es reunirà, com cada setmana, per comentar els projectes en curs.
Habitualment apareixen al mig de l'oració, però poden ser al principi o al final. Es marquen amb co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8590 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8590 | 2026-07-08T00:00:00 |
6787/2 | 23.06.2014 | ambigüitat (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació; Sintaxi | L'ambigüitat en una frase és ocasionada per la possibilitat que es pugui interpretar de dues maneres diferents. En aquests casos la puntuació, i concretament la coma, és un recurs útil per desfer aquesta ambigüitat. Per exemple:
Va veure un home amb uns binocles. (L'home que el subjecte va veure duia uns binocles.)
Va ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8593 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8593 | 2026-07-08T00:00:00 |
6788/8 | 22.01.2025 | No en tindrem més de pomes o No en tindrem més, de pomes?
Ús de la coma en complements desplaçats
Ordre dels elements de la frase | Sintaxi; Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Quan un element no apareix en el seu lloc habitual d'acord amb l'ordre bàsic (és a dir, el subjecte s'anteposa al verb i el verb va seguit dels complements), de vegades aquesta alteració de l'ordre es marca amb una coma. Caldrà distingir entre dos tipus d'alteracions de l'ordre: les dislocacions i les focalitzacions.
1... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8594 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8594 | 2026-07-08T00:00:00 |
6790/4 | 19.08.2011 | ordenació alfabètica de mots (indicacions generals)
l'alfabet i l'ordre alfabètic | Convencions. Altres convencions de la llengua | L'ordenació alfabètica és el resultat de disposar un seguit d'elements seguint l'ordre de les lletres de l'alfabet. Aquest sistema
d'ordenació es pot aplicar a paraules, sintagmes o grups de mots, noms de persona, noms de lloc, títols, etc. Es tracta d'una ordenació
convencional que segueix unes pautes preestablertes i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8598 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8598 | 2026-07-08T00:00:00 |
6791/3 | 19.06.2024 | Expressions de freqüència: tres cops a l'any o tres cops l'any? | Sintaxi | Les expressions que indiquen freqüència o periodicitat poden ser introduïdes per la preposició a o poden anar sense preposició. Per exemple:
Li paguen tres euros a l'hora o Li paguen tres euros l'hora.
Treballa vint hores a la setmana o Treballa vint hores la setmana.
Podem triar dues festes a l'any o Podem triar dues ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8605 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8605 | 2026-07-08T00:00:00 |
6792/1 | 12.08.2011 | ordenació alfabètica de termes que contenen xifres | Convencions. Altres convencions de la llengua | En un conjunt de termes ordenats alfabèticament, si algun dels elements comença amb xifres ha d'anar al capdavant de la llista. Per exemple, s'ordenarien així aquests títols de pel·lícules:
101 dàlmates
13 fantasmes
20.000 llegües de viatge submarí
24 hores en la vida d'una dona
Aquesta terra és meva
Gent corrent
Perse... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8608 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8608 | 2026-07-08T00:00:00 |
6793/1 | 12.08.2014 | hora punta (plural i ortografia)
hores puntes o hores punta? | Morfologia | hores punta
El plural de hora punta és hores punta.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8615 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8615 | 2026-07-08T00:00:00 |
6794/6 | 07.10.2022 | Ordenació alfabètica de sintagmes
Com s'ordenen alfabèticament els grups de mots? | Convencions. Altres convencions de la llengua | A l'hora d'ordenar alfabèticament un conjunt d'elements, pot ocórrer que alguns d'aquests elements, o tots, siguin grups de paraules. En aquest cas existeixen dos sistemes d'ordenació diferents: l'ordenació contínua, o ordenació lletra per lletra, i l'ordenació discontínua, o ordenació mot per mot.
1. L'ordenació contí... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8617 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8617 | 2026-07-08T00:00:00 |
6795/4 | 05.09.2011 | ordenació alfabètica de topònims
Com s'ordenen alfabèticament els noms de lloc? | Convencions. Altres convencions de la llengua | Per ordenar alfabèticament noms de lloc, a banda de saber les normes generals d'ordenació alfabètica, hi ha altres informacions que convé conèixer.
En els topònims catalans o catalanitzats que porten article, aquest article s'escriu en minúscula i no s'ha de tenir en compte en fer l'ordenació, tant si va al davant com ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8618 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8618 | 2026-07-08T00:00:00 |
6796/4 | 24.02.2014 | ordenació alfabètica d'antropònims
Com s'ordenen alfabèticament els noms de persona? | Convencions. Altres convencions de la llengua | Per ordenar alfabèticament els noms de persona, a banda de saber les normes generals d'ordenació alfabètica, hi ha altres aspectes que és útil conèixer.
Habitualment els noms de persona s'ordenen pel primer cognom i després pel segon cognom. Sovint en les llistes de noms ordenats alfabèticament trobem el nom de fonts d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8619 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8619 | 2026-07-08T00:00:00 |
6797/2 | 10.12.2012 | cap d'any o Cap d'Any? | Lèxic. Lèxic general; Convencions. Majúscules i minúscules | Cap d'Any (festivitat)
S'escriuen amb majúscula inicial els noms i els adjectius de les festivitats cíviques, religioses o polítiques. Així, cal escriure amb majúscula Cap d'Any, que és la festivitat del primer dia de l'any: la festa de Cap d'Any, el dinar de Cap d'Any, etc.
Tot i que el dia de Cap d'Any fa referència ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8621 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8621 | 2026-07-08T00:00:00 |
6798/2 | 22.12.2020 | Com es diuen Nochebuena i Nochevieja en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per designar la nit que precedeix les festivitats de Nadal i de Cap d'Any, cal dir nit de Nadal en comptes de nit bona i nit de Cap d'Any en comptes de nit vella.
Si no es vol fer referència específicament a la nit sinó a tot el dia, es poden fer servir les formes descriptives següents: vigília de Nadal o vi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8623 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8623 | 2026-07-08T00:00:00 |
6799/3 | 20.09.2022 | Com es diu cotillón (Cap d'Any) en català? | Lèxic. Lèxic general | El terme castellà cotillón designa el conjunt de serpentines, confeti, barrets i altres complements que s'utilitzen en la celebració de la festa de Cap d'Any. La forma adequada per anomenar aquest conjunt d'objectes en català és cotilló. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8624 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8624 | 2026-07-08T00:00:00 |
6800/2 | 30.11.2016 | Com es diu 'rizar el rizo' en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana rizar el rizo té diversos equivalents en català, que s'han de fer servir segons el significat de la frase en cada context determinat. Es pot dir embolicar (o enredar) la troca o cercar cinc peus al gat (o buscar tres peus al gat) amb el significat de 'complicar una cosa més del que és necessari o... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8625 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8625 | 2026-07-08T00:00:00 |
6801/5 | 10.03.2023 | Coordinació de preposicions amb el mateix complement | Sintaxi | En general, quan es coordinen sintagmes preposicionals que tenen el mateix complement es mantenen els complements en tots els sintagmes. Per exemple:
Treballen pel país i per al país.
Ara bé, en certs contextos, es pot evitar la repetició dels complements elidint-los tots excepte el que acompanya l'última preposició. A... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8627 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8627 | 2026-07-08T00:00:00 |
6803/7 | 16.08.2024 | Si o sí en oracions exclamatives i afirmatives
Si que la farem bona! o Sí que la farem bona!? | Sintaxi | Cal no confondre la conjunció si (sense accent gràfic) amb l'adverbi afirmatiu sí (amb accent diacrític).
La conjunció si, sense accent gràfic, pot introduir oracions emfàtiques. Per exemple:
Mireu si n'hi ha de possibilitats!
Em dius que potser tinc raó... I tant si en tinc!
També es pot fer servir la locució conjunti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8631 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8631 | 2026-07-08T00:00:00 |
6806/4 | 12.06.2024 | fins ('fins i tot') | Sintaxi | L'adverbi fins té el mateix significat que la locució d'inclusió fins i tot. Per exemple:
Feia tan bona cara que fins els veïns van saber que estava embarassada.
Estava tan convençut que el regal era per a ell que fins el va obrir.
Es va ofendre tant que fins va marxar sense dir res.
Com es pot observar en els exemples... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8639 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8639 | 2026-07-08T00:00:00 |
6807/5 | 14.02.2023 | Usos de la preposició cap i cap a | Sintaxi | La preposició cap a, o cap en alguns casos, expressa l'orientació o la direcció d'un moviment. També pot expressar una aproximació que pot ser espacial, temporal o de quantitat. Per exemple:
Gireu cap a la dreta.
Podeu venir a berenar cap a les sis.
En aquesta ampolla hi caben cap a dos litres.
Ara bé, amb valor de dir... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8641 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8641 | 2026-07-08T00:00:00 |
6808/2 | 18.06.2026 | Cursiva i cometes en mots amb un ús especial
Marcatge de barbarismes, col·loquialismes, ironia i doble sentit | Convencions. Tipus de lletra i cometes | Quan en un escrit apareixen mots o expressions que s'allunyen del registre del text o que contradiuen les normes ortogràfiques i gramaticals, pot ser convenient marcar-los tipogràficament. En aquest cas, hi ha l'opció de posar-los en lletra cursiva o bé d'emmarcar-los amb cometes dobles:
Es fa servir la cursiva per als... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8645 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8645 | 2026-07-08T00:00:00 |
6809/3 | 20.09.2022 | Com es diu carrito de la compra en català?
Es pot dir carro de la compra en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge | La denominació adequada per fer referència al carro petit que s'utilitza per anar a comprar és carretó d'anar a comprar. Amb el mateix significat també es poden utilitzar les formes carretó d'anar a plaça, carret d'anar a comprar i carret d'anar a plaça.
Convé
no confondre aquest carro amb el que es fa servir als super... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8648 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8648 | 2026-07-08T00:00:00 |
6810/4 | 18.10.2022 | Com es diu escaquearse en català?
Es pot dir escaquejar en català? | Lèxic. Lèxic general | En català hi ha diverses expressions equivalents a la forma col·loquial escaquejar-se, com ara fugir d'estudi, escapolir-se, eludir, defugir, evadir-se, evitar una obligació, donar excuses de mal pagador, fer campana, etc. Per exemple:
Com que la lliçó d'avui no li agrada, s'ha escapolit / ha fet campana. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8650 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8650 | 2026-07-08T00:00:00 |
6811/2 | 23.09.2022 | Es pot dir pillar en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb pillar en català només és normatiu amb el sentit de 'saquejar'. Per exemple:
En aquella època tothom passava gana i hi havia gent que pillava tot el que podia als comerços.
Malgrat que el verb pillar també es fa servir amb altres sentits, aquests usos són calcs del castellà i no són adequats en català. Segons e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8651 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8651 | 2026-07-08T00:00:00 |
6812/3 | 08.09.2022 | Com es diu hasta siempre en català?
Es pot dir fins sempre en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió fins sempre és un calc de l'expressió castellana hasta siempre. Les traduccions de mots i expressions d'una llengua a una altra no
sempre són univalents i corresponen a un sol mot o expressió que reculli
exactament la mateixa idea. En aquest cas, no es documenta una
construcció equivalent i que mantingui to... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8652 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8652 | 2026-07-08T00:00:00 |
6813/3 | 19.06.2024 | Ha mort a noranta anys o Ha mort als noranta anys? | Sintaxi | Per indicar a quina edat li ha passat a algú alguna cosa se sol fer servir la construcció formada per la contracció als + xifra + anys. Per exemple:
Ha mort als noranta anys.
Als quinze anys va decidir marxar de casa.
També es pot optar per construir l'expressió de l'edat amb la preposició amb. Per exemple:
Amb vuitant... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8653 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8653 | 2026-07-08T00:00:00 |
6814/8 | 27.06.2023 | Usos de fer i donar
donar un petó o fer un petó?
fer una ullada o donar una ullada? | Lèxic. Lèxic general | Tot i que tots dos són verbs lleugers (verbs el significat dels quals depèn en gran mesura de què els acompanya), donar i fer tenen usos diferents. En alguns contextos, i sobretot en alguns parlars, es fa servir el verb pegar amb el mateix significat que donar i fer.
El verb donar es pot fer servir per indicar alguna m... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8657 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8657 | 2026-07-08T00:00:00 |
6815/4 | 20.05.2019 | 'A ella l'importa això' o 'A ella li importa això'?
El complement indirecte | Sintaxi | El complement indirecte és aquell que, en l'oració, respon a la pregunta a qui?, és a dir, indica qui és el destinatari de l'acció que expressa el verb o qui en rep la conseqüència. S'introdueix amb la preposició a i els pronoms febles que el representen són els següents:
em i ens, quan el complement indirecte és de pr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8658 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8658 | 2026-07-08T00:00:00 |
6816/6 | 09.07.2018 | 'donar la calefacció' o 'engegar la calefacció'?
Usos inadequats del verb 'donar' | Lèxic. Lèxic general | El verb donar sovint es combina amb sintagmes nominals que tenen valors ben diversos, com ara cops, càstigs, estats d'ànim, etc. Per exemple:
Li ha donat una empenta i ha caigut a terra.
Quan la vegi li donaré l'enhorabona.
Ara bé, de vegades el verb donar també es troba usat, de manera inadequada, en expressions que c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8659 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8659 | 2026-07-08T00:00:00 |
6817/4 | 22.03.2022 | lis o els? (pronom feble) | Sintaxi | La forma lis com a plural del pronom li no existeix en català. En comptes de lis cal fer servir les formes corresponents: els, -los o 'ls. Per exemple:
En lloc de...Cal dir...Lis vull dir una cosa.Els vull dir una cosa.Vull portar-lis un regal.Vull portar-los un regal. Vaig fer-lis una abraçada.Vaig fer-los una abraçad... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8662 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8662 | 2026-07-08T00:00:00 |
6818/5 | 14.04.2023 | Substitució pronominal de complements introduïts per a: li o hi? | Sintaxi | De vegades, davant d'un sintagma preposicional introduït per la preposició a hi ha el dubte sobre quin és el pronom que cal fer servir a l'hora de pronominalitzar-lo: li o hi. La tria de l'un o l'altre depèn del tipus de complement i, en alguns casos, del verb de l'oració.
1. Complement indirecte
Segons si el complemen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8665 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8665 | 2026-07-08T00:00:00 |
6819/5 | 23.02.2026 | Infinitius acabats en -er àton i imperatius acabats en -es àton
coneixe't, convence-us, digue-li, vulgue-ho | Sintaxi | De vegades, quan s'afegeix un pronom feble a una forma verbal es creen combinacions pròpies de la llengua oral, que no són adequades en els registres formals. Quan es volen reproduir per escrit aquestes combinacions col·loquials es poden produir canvis ortogràfics. Els casos més habituals són els següents:
1. Quan s'af... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8666 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8666 | 2026-07-08T00:00:00 |
6820/5 | 16.04.2024 | Pronoms me, te, se, ne, mos i vos
Ús de les formes pronominals plenes | Sintaxi | En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua escrita formal són preferib... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8667 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8667 | 2026-07-08T00:00:00 |
6821/4 | 08.07.2025 | El nen no em menja bé o El nen no menja bé?
Datiu ètic o d'interès | Sintaxi | El datiu ètic o d'interès és un pronom feble (em, et, li, ens, us o els) que expressa la relació afectiva d'una persona amb la situació designada pel verb, i és propi de la llengua oral i els registres informals. Per exemple:
Últimament el nen no em menja bé.
Vigileu, no fos cas que arrenqui a córrer i se us perdi pel ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8668 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8668 | 2026-07-08T00:00:00 |
6822/3 | 28.08.2020 | Imperatius amb forma molt reduïda: mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les | Sintaxi | En llenguatge col·loquial l'imperatiu del verb mirar es redueix a mi, especialment si va seguit d'un o més pronoms febles. Per exemple:
mi-te'l, mi-te-la, mi-te'ls, mi-te-les
En registres formals, en canvi, es fan servir les formes mira-te'l, mira-te-la, mira-te'ls, mira-te-les. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8670 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8670 | 2026-07-08T00:00:00 |
6823/3 | 28.08.2020 | Imperatius amb forma molt reduïda: do'm, de'm | Sintaxi | En llenguatge col·loquial el verb donar seguit d'un o més pronoms febles sovint es redueix a do, per exemple: do'm, de'm. Aquestes formes, per tant, es poden trobar en
textos de registres informals.
Ara bé, en registres més formals s'usa la forma més general dona'm. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8671 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8671 | 2026-07-08T00:00:00 |
6824/3 | 15.10.2018 | 've't aquí' o 'vet aquí'? | Sintaxi | Les expressions vet aquí (o vet ací) i heus aquí (heus ací) es fan servir per presentar una situació i habitualment van seguides d'un complement que es pot pronominalitzar. Per exemple:
Vet aquí que hi van anar tots els socis (= Vet-ho aquí).
Heus aquí els pressupostos (= Heus-los aquí).
Ara bé, l'expressió vet aquí s'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8673 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8673 | 2026-07-08T00:00:00 |
6825/3 | 25.10.2018 | 'Quan fa vent ploren els seus ulls' o 'Quan fa vent li ploren els ulls'?
Datiu possessiu | Sintaxi | Una manera d'expressar la possessió és per mitjà d'un pronom feble de datiu: em, et, li, ens, us, els, es. Aquests pronoms s'anomenen datiu possessiu o datiu de possessió. Per exemple:
Avui li fa mal l'esquena.
Encara no t'ha caigut cap dent?
Cal tenir en compte que quan l'entitat que es posseeix i que s'expressa pel c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8674 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8674 | 2026-07-08T00:00:00 |
6826/4 | 13.01.2025 | donar una ponència o fer una ponència? | Lèxic. Lèxic general | Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer una ponència o donar una ponència. En aquest context, també es pot fer servir el verb impartir. Per exemple:El representant del grup va fer una ponència sobre aquesta qüestió.
Tots els sol·lici... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8676 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8676 | 2026-07-08T00:00:00 |
6828/4 | 20.09.2024 | donar un concert o fer un concert? | Lèxic. Lèxic general | Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer un concert o donar un concert. També es poden fer servir verbs com oferir. Per exemple:
Demà l'artista convidat farà un concert a l'auditori.
El grup ha donat un concert al poliesportiu.
La fam... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8678 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8678 | 2026-07-08T00:00:00 |
6829/4 | 16.01.2025 | donar una xerrada o fer una xerrada? | Lèxic. Lèxic general | Hi ha casos en què tant fer com donar són acceptables per designar el mateix concepte. Per exemple, en expressions com ara fer una xerrada o donar una xerrada. Per exemple:
Avui vindrà un expert i farà una xerrada sobre els joves i l'ús de les xarxes socials.
L'Associació donarà una xerrada per informar de totes aquest... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8679 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8679 | 2026-07-08T00:00:00 |
6830/4 | 17.04.2024 | esclar o és clar? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió és clar (i no està clar) es fa servir per donar per certa, assegurada, la cosa que es diu, i és equivalent a expressions com evidentment, naturalment, i tant. Per exemple:
—Anireu a veure la pel·lícula, oi?
—És clar!
—No sé si li agradarà aquest regal...
—És clar que sí, ja ho veuràs!
De vegades, aquesta ex... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8680 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8680 | 2026-07-08T00:00:00 |
6831/4 | 21.04.2023 | Portem temps sense veure'ns o Fa temps que no ens veiem?
portar + expressió temporal | Sintaxi | Una de les maneres d'expressar la idea de duració o continuïtat en un temps determinat és fer servir la construcció formada pel verb fer + expressió temporal + que. Per exemple:
Fa tres anys que no ens veiem.
Feia mitja hora que el meu fill m'esperava.Amb aquest mateix sentit, també és possible fer servir el verb porta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8681 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8681 | 2026-07-08T00:00:00 |
6832/3 | 08.09.2022 | Com es diu pantalones pitillo en català?
Es pot dir pantalons pitillo en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció | La denominació catalana més adequada per designar els pantalons ajustats que queden molt cenyits a la cama és pantalons de tub. Per exemple:
Els pantalons li anaven ben cenyits fins al genoll, eren pantalons de tub.
La forma pantalons de pitillo no és admissible en català, ja que es tracta d'un calc de la forma castell... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8682 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8682 | 2026-07-08T00:00:00 |
6833/4 | 22.01.2019 | 'piular' o 'tuitar'?
'piulada' o 'tuit'?
Com es diu 'tweet' en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | piular, tuitar
piulada, tuit
Per fer referència a l'acció de publicar en una xarxa social, com ara el Twitter, un missatge amb un nombre reduït i limitat de caràcters de manera instantània, en català es fa servir la denominació piular, que és la traducció del verb anglès to tweet. Per exemple: He deixat de seguir-lo pe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8683 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8683 | 2026-07-08T00:00:00 |
6834/3 | 22.02.2024 | Cançons d'aniversari | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les cançons que s'acostumen a cantar en català quan una persona fa anys i ha de bufar les espelmes del pastís d'aniversari són:
Que siguis molt feliç, que siguis molt feliç, et desitgem (tots) [nom de la persona], que siguis molt feliç!
Que t'ho passis molt bé, que t'ho passis molt bé en el dia d'avui, i que... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8686 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8686 | 2026-07-08T00:00:00 |
6835/2 | 31.03.2026 | passos o passes?
pas o passa?
Plural de pas i plural de passa | Lèxic. Lèxic general | Malgrat que els mots pas i passa tenen significats molt propers i es poden considerar sinònims parcials, cal distingir-los i sobretot cal no abusar del mot passa, que té un ús molt més restringit.
El mot pas (en plural, passos) té un sentit molt ampli i general. Designa el moviment que fa una persona o un animal quan c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8687 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8687 | 2026-07-08T00:00:00 |
6836/2 | 29.11.2016 | Com es diu 'vale de descuento' en català?
Com es diu 'bono de descuento' en català?
'bo', 'val' o 'abonament'? | Lèxic. Lèxic general | bo de descompte
val de descompte
La denominació catalana que designa un bitllet, un aval, un paper, etc., en què s'indica que alguna cosa ha de ser lliurada al portador, és bo. Per exemple:
Repartia uns bons per tastar un tall de pizza de la pizzeria nova.
Pel seu aniversari li vaig regalar un bo de viatge.
La visita g... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8689 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8689 | 2026-07-08T00:00:00 |
6837/4 | 03.06.2024 | boca a orella, boca orella, boca-orella o bocaorella? | Morfologia | El nom compost bocaorella es fa servir per fer referència a la transmissió o difusió oral d'una informació d'una persona a una altra. Atès que es tracta d'un compost patrimonial, és a dir, un compost format a partir de mots catalans, s'escriu aglutinat i sense guionet. Per exemple:
L'èxit de la pel·lícula es deu en bon... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8690 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8690 | 2026-07-08T00:00:00 |
6838/2 | 08.09.2022 | Com es diu tamaño en català?
Es pot dir tamany en català? | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les formes possibles per fer referència a la mesura d'un objecte, animal, persona, etc., poden ser: mida, volum, grandària, dimensió, proporció, format, grossària, etc., segons el cas, i no tamany. Per exemple:
Les figures dels animals de mida natural que hi ha al museu impressionen molt.
El local que vam ll... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8692 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8692 | 2026-07-08T00:00:00 |
6839/2 | 01.09.2017 | 'Van dormir el nen' o 'Van adormir el nen'?
'No et dormis' o 'No t'adormis'?
'dormir', 'adormir' o 'adormir-se'? | Sintaxi | D'una banda, el verb dormir designa 'estar algú en estat de repòs sense sentir ni veure res durant un cert temps'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:
La nena dorm plàcidament.
Avui només ha dormit tres hores.
D'altra banda, hi ha els verbs adormir i adormir-se, que indiquen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8697 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8697 | 2026-07-08T00:00:00 |
6840/5 | 13.01.2020 | 'seure', 'asseure' o 'asseure's'?
'No et seguis' o 'No t'asseguis'?, 'Van seure l'àvia' o 'Van asseure l'àvia'? | Sintaxi | D'una banda, el verb seure
designa 'estar algú sobre un suport qualsevol de manera que el seu cos descansi sobre l'extremitat inferior del tronc, estar assegut'. Aquest verb és intransitiu, és a dir, no regeix complement directe. Per exemple:
No hi havia lloc i va seure a terra.
Estava tan marejada que va haver de seur... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8698 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8698 | 2026-07-08T00:00:00 |
6841/2 | 03.10.2019 | 's'ensurt' o 'se'n surt'?
't'entornes' o 'te'n tornes'? | Sintaxi | Hi ha verbs que tenen una forma lexicalitzada amb el pronom es i el pronom en, com ara sortir-se'n i tornar-se'n. El verb sortir, quan apareix amb la forma sortir-se'n, significa 'resoldre convenientment una situació dificultosa'. I el verb tornar, quan adopta la forma tornar-se'n, significa 'partir d'un lloc per anar ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8699 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8699 | 2026-07-08T00:00:00 |
6842/6 | 21.01.2026 | Es pot dir vivenda en català? | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a un edifici, o una part d'un edifici, apte per habitar-hi, es pot fer servir el nom habitatge. Per exemple:
Han tingut sort: els ha tocat un habitatge de protecció oficial.
En aquella zona s'estan construint molts habitatges.
El preu dels habitatges nous no para de pujar.
Si el context ho permet, es... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8744 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8744 | 2026-07-08T00:00:00 |
6843/1 | 12.08.2014 | prova pilot (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de prova pilot és proves pilot.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8774 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8774 | 2026-07-08T00:00:00 |
6844/2 | 21.09.2022 | Com es diu pack en català? | Lèxic. Lèxic general | Per designar un conjunt de productes que van embolicats, lligats o embalats junts, la denominació catalana adequada és paquet (o capsa, segons el cas), i no pack. Per exemple:
Jaume, agafa aquell paquet de iogurts, que són l'oferta del dia!
Per la compra de dos paquets / dues capses de gelat et regalem una tovallola de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8775 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8775 | 2026-07-08T00:00:00 |
6845/1 | 12.08.2014 | pla pilot (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de pla pilot és plans pilot.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8777 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8777 | 2026-07-08T00:00:00 |
6846/2 | 28.09.2022 | Com es diu kit en català? | Lèxic. Lèxic general | La denominació anglesa kit, que fa referència a un conjunt de peces per muntar un objecte o a un conjunt d'articles que es necessiten per fer una activitat, es tradueix al català de maneres diferents segons el context. Per exemple:
El joc / el conjunt / la col·lecció de peces per muntar el vaixell en miniatura no és ga... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8778 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8778 | 2026-07-08T00:00:00 |
6848/1 | 12.08.2014 | Com es diu parapente en català?
parapent
ala de pendent | Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport | parapent
ala de pendent
El terme català normatiu parapent fa referència a un planador ultralleuger flexible, de forma rectangular i de pes inferior al del pilot, que permet l'enlairament i l'aterratge a peu. Així, es pot dir: Per aquelles muntanyes es veuen molts parapents.
La denominació parapent també designa la moda... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8780 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8780 | 2026-07-08T00:00:00 |
6849/2 | 19.07.2016 | 'pell greixosa' o 'pell grassa'?
'cabells greixosos' o 'cabells grassos'? | Lèxic. Lèxic general | Per indicar que una part del cos (sobretot la pell i els cabells) habitualment té un excés de greix, es fa servir l'adjectiu gras, grassa. Per exemple:
Els fregits no són indicats per a pells grasses.
Em rento el cap amb un xampú especial perquè tinc els cabells molt grassos.
En canvi, quan no es vol fer referència a u... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8781 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8781 | 2026-07-08T00:00:00 |
6850/5 | 22.03.2022 | Règim verbal de cuidar: cuidar de o cuidar-se de? | Sintaxi | El verb cuidar, en el sentit de tenir cura d'algú o d'alguna cosa, és transitiu i, per tant, exigeix complement directe. També s'utilitza la forma cuidar-se per fer referència a tenir cura d'un mateix. Per exemple:
Ha de cuidar la mare perquè està malalta.
Cuida't, que fas ulleres.
Si no es cuida acabarà malament.
Ara ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8783 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8783 | 2026-07-08T00:00:00 |
6851/4 | 11.10.2017 | 'No es calla mai' o 'No calla mai'?
'S'ho calla tot' o 'Ho calla tot'?
callar (règim verbal) | Sintaxi | El verb callar, en el sentit de 'no parlar, no dir res, guardar silenci', és intransitiu i no és acceptable utilitzar-lo pronominalment. Per exemple:
No hi va haver manera que callés (i no es callés).
Calleu ja i deixeu-me treballar (i no calleu-vos).
En canvi, el verb callar és transitiu quan significa 'deixar de dir ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8784 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8784 | 2026-07-08T00:00:00 |
6853/1 | 29.07.2011 | complir o acomplir? | Lèxic. Lèxic general | Les denominacions complir i acomplir no són del tot sinònimes i tenen un matís diferent de significat.
D'una banda, la forma complir vol dir 'executar del tot una cosa promesa, manada'. Per exemple:
Des que el conec sempre compleix tot el que em promet.
Per avui ja en té prou, ja ha complert totes les ordres del dia.
E... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8792 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8792 | 2026-07-08T00:00:00 |
6854/10 | 05.04.2023 | Ser o estar: estar amb un locatiu i un sintagma preposicional | Sintaxi | Generalment es fa servir el verb ser per expressar la mera situació d'algú o alguna cosa en un lloc, però si s'hi vol afegir un matís de permanència o durada, se sol utilitzar el verb estar. Per exemple:
Els llibres van ser al calaix fins a final de curs. (simple descripció)
Els llibres van estar-se en el calaix fins a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8802 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8802 | 2026-07-08T00:00:00 |
6855/1 | 12.08.2014 | cada quant o cada quan? | Sintaxi | Sovint hi ha el dubte de quina forma cal escriure darrere del mot cada: quant o quan.
Si es vol indicar 'quina quantitat de temps', cal fer servir la forma quant. En aquests casos quant es fa servir en sentit absolut, és a dir, amb el nom temps elidit. Per exemple: Cada quant teniu classe? (és equivalent a dir: Cada qu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8803 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8803 | 2026-07-08T00:00:00 |
6857/10 | 26.04.2023 | Ser o estar davant d'adjectiu o participi (éssers animats)
En Joan és tranquil o En Joan està tranquil? | Sintaxi | En oracions copulatives en què el subjecte és una persona o un animal i l'atribut és un adjectiu o un participi, s'utilitza el verb ser o estar segons el cas.
En general, es fa servir el verb ser si l'atribut indica una qualitat definidora o una característica permanent. Per exemple:
En Joan és tranquil.
És un nen pàl·... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8808 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8808 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.