Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
6603/6 | 24.02.2026 | Concordança del participi amb el pronom de complement directe
Les agulles les hem perdudes o Les agulles les hem perdut? | Sintaxi | Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En alguns casos, en una part important dels parlars, el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles.
Quan la forma verbal comp... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8022 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8022 | 2026-07-08T00:00:00 |
6604/2 | 06.03.2020 | 'mitjanit' o 'mitja nit'? | Lèxic. Lèxic general | Les formes mitjanit i mitja nit tenen significats diferents.
El substantiu mitjanit fa referència a les dotze de la nit. Per exemple:
Van trucar pels volts de mitjanit.
La pel·lícula ha generat tanta expectació que s'estrena demà a la mitjanit.
En canvi, mitja nit té el significat literal 'la meitat de la nit'. Per exe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8037 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8037 | 2026-07-08T00:00:00 |
6605/6 | 09.01.2024 | Combinacions de dos pronoms: l'hi, la hi, els hi, les hi | Sintaxi | El pronom li substitueix el complement indirecte de tercera persona del singular. En canvi, els pronoms el, la, els, les substitueixen un complement directe determinat. Per exemple:
La mare li dona l'esmorzar (La mare dona l'esmorzar a en Pau).
La mare el dona a en Pau (La mare dona l'esmorzar a en Pau).
En la majoria ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8039 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8039 | 2026-07-08T00:00:00 |
6607/3 | 20.03.2026 | Exemple de diploma | Convencions. Disseny de documents | El diploma és un escrit o acta que expedeix una universitat, una facultat, una escola, una societat literària, etc., que confereix un títol, un grau, una prerrogativa o un premi.
Per consultar un model de diploma, en podeu trobar en aquest enllaç del Programa d'identificació visual de la Generalitat de Catalunya. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8041 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8041 | 2026-07-08T00:00:00 |
6609/2 | 07.04.2025 | Plural de mots acabats en -x: fax o faxos?, índex o índexs? | Morfologia | Els mots plans o esdrúixols acabats en -x (amb so de 'cs') formen el plural afegint una -s a la forma de singular. En aquests casos, les formes de singular i plural es pronuncien exactament igual. Per exemple: artífex (singular) i artífexs (plural); índex i índexs; còdex i còdexs; apèndix i apèndixs; clímax i clímaxs.
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8077 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8077 | 2026-07-08T00:00:00 |
6610/1 | 11.08.2014 | conferència debat (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de conferència debat és conferències debat.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8102 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8102 | 2026-07-08T00:00:00 |
6611/1 | 11.08.2014 | sopar tertúlia (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de sopar tertúlia és sopars tertúlia.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8103 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8103 | 2026-07-08T00:00:00 |
6612/1 | 11.08.2014 | taller debat (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de taller debat és tallers debat.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8104 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8104 | 2026-07-08T00:00:00 |
6614/5 | 10.03.2023 | respecte a, respecte de, al respecte | Sintaxi | Les locucions respecte a i respecte de tenen el significat 'pel que fa a' o bé expressen la connexió entre dos termes. Per exemple:
La consciència que tenia el músic respecte a la capacitat transformadora del seu art era sorprenent.
Vam fer uns canvis al document respecte de la versió anterior.
Aquestes locucions no pr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8138 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8138 | 2026-07-08T00:00:00 |
6615/2 | 08.02.2019 | Verb 'ajupir': amb '-eix-' o sense?
'ajupeix' o 'ajup'?, 'ajupeixi' o 'ajupi'? | Morfologia | El verb ajupir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
ajupo, ajups, ajup, ajupim, ajupiu, ajupen
Present de subjuntiu
ajupi, ajupis, ajupi, ajupim, ajupiu, ajupin
Imperatiu
ajup, ajupi, aj... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8141 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8141 | 2026-07-08T00:00:00 |
6616/2 | 08.02.2019 | Verb 'bullir': amb '-eix-' o sense?
'bulleix' o 'bull'?, 'bulleixi' o 'bulli'? | Morfologia | El verb bullir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
bullo, bulls, bull, bullim, bulliu, bullen
Present de subjuntiu
bulli, bullis, bulli, bullim, bulliu, bullin
Imperatiu
bull, bulli, bu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8142 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8142 | 2026-07-08T00:00:00 |
6617/2 | 08.02.2019 | Verb 'cruixir': amb '-eix-' o sense?
'cruixeix' o 'cruix'?, 'cruixeixi' o 'cruixi'? | Morfologia | El verb cruixir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
cruixo, cruixes, cruix, cruixim, cruixiu, cruixen
Present de subjuntiu
cruixi, cruixis, cruixi, cruixim, cruixiu, cruixin
Imperatiu
c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8143 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8143 | 2026-07-08T00:00:00 |
6618/2 | 08.02.2019 | Verb 'collir': amb '-eix-' o sense?
'colleix' o 'cull'?, 'colleixi' o 'culli'? | Morfologia | El verb collir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
cullo, culls, cull, collim, colliu, cullen
Present de subjuntiu
culli, cullis, culli, collim, colliu, cullin
Imperatiu
cull, culli, co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8144 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8144 | 2026-07-08T00:00:00 |
6619/2 | 08.02.2019 | Verb 'esmunyir': amb '-eix-' o sense?
'esmunyeix' o 'esmuny'?, 'esmunyeixi' o 'esmunyi'? | Morfologia | El verb esmunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
esmunyo, esmunys, esmuny, esmunyim, esmunyiu, esmunyen
Present de subjuntiu
esmunyi, esmunyis, esmunyi, esmunyim, esmunyiu, esmunyin... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8145 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8145 | 2026-07-08T00:00:00 |
6620/2 | 08.02.2019 | Verb 'grunyir': amb '-eix-' o sense?
'grunyeix' o 'gruny'?, 'grunyeixi' o 'grunyi'? | Morfologia | El verb grunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
grunyo, grunys, gruny, grunyim, grunyiu, grunyen
Present de subjuntiu
grunyi, grunyis, grunyi, grunyim, grunyiu, grunyin
Imperatiu
gr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8146 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8146 | 2026-07-08T00:00:00 |
6621/2 | 08.02.2019 | Verb 'munyir': amb '-eix-' o sense?
'munyeix' o 'muny'?, 'munyeixi' o 'munyi'? | Morfologia | El verb munyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
munyo, munys, muny, munyim, munyiu, munyen
Present de subjuntiu
munyi, munyis, munyi, munyim, munyiu, munyin
Imperatiu
muny, munyi, mu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8147 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8147 | 2026-07-08T00:00:00 |
6622/2 | 08.02.2019 | Verb 'pudir': amb '-eix-' o sense?
'pudeix' o 'put'?, 'pudeixi' o 'pudi'? | Morfologia | El verb pudir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
pudo, puts, put, pudim, pudiu, puden
Present de subjuntiu
pudi, pudis, pudi, pudim, pudiu, pudin
Imperatiu
put, pudi, pudim, pudiu, pud... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8148 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8148 | 2026-07-08T00:00:00 |
6623/2 | 08.02.2019 | Verb 'retrunyir': amb '-eix-' o sense?
'retrunyeix' o 'retruny'?, 'retrunyeixi' o 'retrunyi'? | Morfologia | El verb retrunyir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
retrunyo, retrunys, retruny, retrunyim, retrunyiu, retrunyen
Present de subjuntiu
retrunyi, retrunyis, retrunyi, retrunyim, retruny... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8149 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8149 | 2026-07-08T00:00:00 |
6624/2 | 08.02.2019 | Verb 'tossir': amb '-eix-' o sense?
'tosseix' o 'tus'?, 'tosseixi' o 'tussi'? | Morfologia | El verb tossir no afegeix l'increment -eix- en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu:
Present d'indicatiu
tusso, tusses, tus, tossim, tossiu, tussen
Present de subjuntiu
tussi, tussis, tussi, tossim, tossiu, tussin
Imperatiu
tus, tussi, tos... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8150 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8150 | 2026-07-08T00:00:00 |
6625/4 | 20.11.2023 | Topònims oficials no normatius | Toponímia | A Catalunya hi ha nou noms de municipis que presenten una denominació que no segueix la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans o la tradició toponomàstica, però, en canvi, té caràcter oficial.
Malgrat que el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya conté tant la forma oficial, marcada amb un ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8151 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8151 | 2026-07-08T00:00:00 |
6627/2 | 18.02.2019 | Passat simple dels verbs 'pertànyer' i 'plànyer'
'pertanyí' o 'pertanguí'?, 'planyí' o 'planguí'? | Morfologia | Les formes del passat simple dels verbs pertànyer i plànyer són les següents:
pertanyí o pertanguí
pertanyeres o pertangueres
pertanyé o pertangué
pertanyérem o pertanguérem
pertanyéreu o pertanguéreu
pertanyeren o pertangueren
planyí o planguí
planyeres o plangueres
planyé o plangué
planyérem o planguérem
planyéreu o ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8167 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8167 | 2026-07-08T00:00:00 |
6628/2 | 08.09.2022 | Com es diu taquilla en català?
Es pot dir guixeta en català? | Lèxic. Lèxic general | D'una banda, el terme armariet designa l'armari petit, en un gimnàs, en una escola, etc., on es deixen els estris personals. D'altra banda, la denominació taquilla fa referència al lloc, en una estació de ferrocarril, en un teatre, etc., on es tenen els bitllets per despatxar-los al públic. Per a tots dos conceptes, l'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8185 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8185 | 2026-07-08T00:00:00 |
6631/4 | 14.02.2019 | 'sapiguent' o 'sabent'? | Morfologia | La forma de gerundi del verb saber és sabent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma sapiguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8190 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8190 | 2026-07-08T00:00:00 |
6632/5 | 14.02.2019 | 'siguent, 'sent' o 'essent'? | Morfologia | Les formes de gerundi del verb ser o ésser són sent i essent, respectivament.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma siguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8191 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8191 | 2026-07-08T00:00:00 |
6633/4 | 17.09.2024 | Separació de mots a final de ratlla | Ortografia | A final de ratlla, en un escrit, les paraules es poden partir per continuar en la ratlla següent. Per fer aquesta partició es fa servir un guionet (-).
A l'hora de separar una paraula a final de ratlla cal tenir en compte aquestes qüestions:
La partició es fa respectant les síl·labes de la paraula.No es poden separar e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8192 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8192 | 2026-07-08T00:00:00 |
6634/3 | 28.02.2019 | 'poguem' o 'puguem'?, 'pogueu' o 'pugueu'?
'volguem' o 'vulguem'?, 'volgueu' o 'vulgueu'?
Present de subjuntiu i imperatiu de 'poder' i 'voler' | Morfologia; Ortografia | Les formes de poder i voler en què la primera síl·laba és àtona s'escriuen amb o (podré, voldré; poguessin, volguessin; podent, volent...), excepte les del present de subjuntiu i de l'imperatiu, que s'escriuen amb u (puguem, pugueu; vulguem, vulgueu). En canvi, la resta de formes d'aquests verbs en què la primera síl·l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8195 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8195 | 2026-07-08T00:00:00 |
6635/4 | 16.05.2025 | cullirà o collirà?, escupia o escopia?
Verbs amb o o u en l'arrel: collir, cosir, escopir, sortir i tossir | Morfologia | Les formes dels verbs collir, cosir, escopir, sortir i tossir (i derivats: acollir, escollir, recollir; descosir; ressortir, sobresortir...) presenten una u quan la síl·laba tònica recau en l'arrel i una o en tots els altres casos.
Per exemple, les formes següents tenen l'arrel tònica:
cull, culli
cus, cusi
escup, escu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8197 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8197 | 2026-07-08T00:00:00 |
6636/5 | 29.10.2024 | Verbs amb a o e en l'arrel: treure o traure, néixer o nàixer i jeure o jaure
treuria o trauria?, neixerà o naixerà? | Ortografia; Morfologia | Hi ha alguns verbs de la segona conjugació que tenen a l'arrel la vocal e en parlars orientals i en alguns de nord-occidentals, i en canvi, tenen la vocal a en parlars occidentals, especialment els valencians: treure/traure, néixer/nàixer, jeure/jaure, heure/haure i péixer/pàixer.
En aquests verbs, la vocal a es manté ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8200 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8200 | 2026-07-08T00:00:00 |
6637/3 | 14.02.2019 | 'complascut' o 'complagut'? | Morfologia | Les formes del participi del verb complaure són:
complagut, complaguda, complaguts, complagudes
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complascut, complascuda, complascuts, complascudes, cal evitar aquests participis en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8204 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8204 | 2026-07-08T00:00:00 |
6638/4 | 14.02.2019 | 'aparescut' o 'aparegut'? | Morfologia | Les formes del participi del verb aparèixer són:
aparegut, apareguda, apareguts, aparegudes.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes aparescut, aparescuda, aparescuts, aparescudes, cal evitar aquests participis en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8205 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8205 | 2026-07-08T00:00:00 |
6639/3 | 14.02.2019 | 'comparescut' o 'comparegut'? | Morfologia | Les formes del participi del verb comparèixer són:
comparegut, compareguda, compareguts, comparegudes
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes comparescut, comparescuda, comparescuts, comparescudes, cal evitar aquests participis en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8206 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8206 | 2026-07-08T00:00:00 |
6640/3 | 28.02.2019 | Present dels verbs acabats en '-metre': 'emitim' o 'emetem'?
'emitir' o 'emetre'? | Morfologia | Els verbs acabats en -metre (admetre, emetre, ometre, remetre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi apareix és la e i no la i (admetem i no admitim, emetem i ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8207 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8207 | 2026-07-08T00:00:00 |
6643/5 | 17.05.2023 | Concordança en oracions amb nom col·lectiu al subjecte
Què volen aquesta gent? o Què vol aquesta gent?
La majoria de convidats van marxar o La majoria de convidats va marxar? | Sintaxi | 1. Quan el subjecte d'una frase és un nom col·lectiu (colla, equip, família, gent, ramat, professorat, públic, etc.) i s'usa en singular, en general el verb hi concorda en singular. Per exemple:
El ramat d'en Benet surt a pasturar cada dia.
L'equip celebra la victòria.
Això no obstant, quan el nom col·lectiu es referei... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8217 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8217 | 2026-07-08T00:00:00 |
6647/9 | 07.07.2023 | Funcions de la dièresi | Ortografia | La dièresi és un signe gràfic (¨) que s'escriu damunt la i i la u. Es fa servir en dos contextos:
Per indicar que cal pronunciar la u
Es posa dièresi per indicar que cal pronunciar la u en els grups -güe-, -güi-, -qüe-, -qüi-. Així, la u de guerra no es pronuncia, mentre que la u de llengües sí que es pronuncia.
Cal te... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8225 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8225 | 2026-07-08T00:00:00 |
6654/2 | 31.03.2020 | Com es diu mascarilla en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut | Per designar la careta que serveix per cobrir o protegir la cara o bé per administrar fàrmacs, la forma que es fa servir és màscara. Per exemple:
La direcció de l'hospital va obligar tot el personal sanitari a portar màscares.
També es pot fer servir la denominació mascareta. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8232 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8232 | 2026-07-08T00:00:00 |
6655/11 | 13.03.2023 | Les hores en català: sistema de campanar i sistema de rellotge | Sintaxi | Les fraccions horàries s'expressen d'una manera diferent segons els parlars: en la major part del central i el nord-occidental les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta del domini lingüístic generalment s'utilitza el sistema de rellotge.
Si... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8233 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8233 | 2026-07-08T00:00:00 |
6656/7 | 13.03.2023 | Les hores: sistema internacional | Sintaxi | En una bona part dels parlars del Principat de Catalunya les hores se solen expressar pel sistema del campanar, un sistema específic de la llengua catalana. En canvi, en la resta de parlars és habitual el sistema de rellotge.
Ara bé, a més dels sistemes de campanar i de rellotge, es pot usar el sistema internacional, q... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8234 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8234 | 2026-07-08T00:00:00 |
6657/7 | 19.06.2018 | Les hores: amb lletres o amb xifres?
Com s'escriuen les hores? | Convencions. Altres convencions de la llengua | Les indicacions horàries es poden escriure amb xifres o amb lletres. Per exemple:
L'obra comença a dos quarts de deu del vespre.
Hem sortit a les 8:50.
Pots venir cap a les quatre de la tarda.
En contextos en què la precisió horària és molt important, com ara horaris de transports, agendes d'actes, etc., les notacions ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8235 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8235 | 2026-07-08T00:00:00 |
6660/3 | 16.07.2024 | web, pàgina web i lloc web
el web o la web? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | El terme normatiu web designa el sistema basat en
l'hipertext que permet cercar informació a internet, accedir-hi i
visualitzar-la. És una abreviació del sintagma anglès World Wide Web (que es podria traduir més o menys per teranyina mundial), que explica l'ús de les sigles WWW i W3.
Convé notar que la forma web pot se... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8238 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8238 | 2026-07-08T00:00:00 |
6664/3 | 11.06.2021 | Abreviacions de pesseta | Convencions. Abreviacions | pta.
ESP
La pesseta era la unitat monetària d'Espanya i d'Andorra anterior a l'adopció de l'euro.
El símbol de la pesseta (ESP) s'escriu amb majúscules i sense cap punt. Com que es tracta d'un símbol, és invariable, és a dir, serveix per a tota mena de quantitats i no té plural, tot i que pugui semblar una forma només ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8247 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8247 | 2026-07-08T00:00:00 |
6665/1 | 13.05.2009 | mirar-se el melic | Fraseologia i refranys | L'expressió mirar-se el melic significa 'sentir que tot gira al voltant d'un mateix i desentendre's de l'entorn'. Per exemple: Sempre es mira el melic i no té en compte les opinions de la resta de l'equip.
Fixeu-vos que escrivim mirar-se el melic i no mirar-se al melic.
Hi ha també altres expressions amb el mateix sign... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8248 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8248 | 2026-07-08T00:00:00 |
6667/7 | 27.03.2026 | Perífrasis d'infinitiu: deure + infinitiu
Seran les tres o Deuen ser les tres? | Sintaxi | Per expressar la noció de probabilitat, el recurs més habitual és utilitzar la perífrasi deure + infinitiu, en present o passat segons el cas. Per exemple:
Ara deuen ser les tres.
Ahir, quan va arribar, devien ser les tres.
Altres recursos per expressar el sentit de probabilitat són la perífrasi poder + infinitiu o els... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8259 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8259 | 2026-07-08T00:00:00 |
6668/5 | 10.09.2024 | Apostrofació davant de essa líquida en manlleus: el striptease o l'striptease? | Ortografia | Davant de manlleus començats amb essa líquida seguida de
consonant s'apostrofa només l'article masculí el, amb la finalitat
d'evitar una lectura errònia dels dos mots que estan en contacte:
cal escriure l'striptease i no el striptease, l'statu quo i no el statu quo.
En canvi, no s'apostrofen ni l'article femení la ni l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8268 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8268 | 2026-07-08T00:00:00 |
6669/8 | 13.07.2023 | Apostrofació davant del prefix a- amb valor negatiu: la anormalitat o l'anormalitat?, la asèpsia o l'asèpsia? | Ortografia | Davant de mots que contenen el prefix a- amb valor negatiu, l'article femení la s'apostrofa d'acord amb les regles ortogràfiques generals que regulen l'apòstrof: l'anormalitat, l'asèpsia, l'asimetria, l'amoralitat.
En els textos que es difonen per escrit, no hi ha confusió entre l'anormalitat i la normalitat, ja que la... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8269 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8269 | 2026-07-08T00:00:00 |
6670/6 | 25.11.2025 | Apostrofació davant de cursiva
Apostrofació davant de títols i usos metalingüístics | Ortografia; Convencions. Tipus de lletra i cometes | En general, els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit en cursiva, sempre que calgui segons les normes que regulen l'ús de l'apòstrof. Per exemple:
L'autora d'Olor de colònia és Sílvia Alcàntara.
L'Ara treu un nou suplement.
Has vist l'última portada d'El Temps?... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8270 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8270 | 2026-07-08T00:00:00 |
6673/3 | 17.04.2026 | Onomatopeies
Sons | Lèxic. Lèxic general | Una onomatopeia és la formació d'un mot a partir de la imitació de sons naturals. Per exemple, l'acció d'esternudar és atxim o atxem; l'acció de cantar és taral·larà.
Malgrat que el camp de les onomatopeies és molt lliure i creatiu, a l'hora de formar-ne de noves hi ha una sèrie de pautes o convencions que convé saber... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8273 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8273 | 2026-07-08T00:00:00 |
6674/5 | 20.07.2021 | Règim verbal de annexar
Concordança de l'adjectiu annex | Sintaxi | El verb annexar significa 'adjuntar una cosa a una altra de manera que aquella depengui d'aquesta, li serveixi de complement' i és transitiu. Per exemple:
Us annexem les fotocòpies dels certificats corresponents.
Amb aquest mateix significat es pot fer servir l'adjectiu annex amb verbs com enviar o trametre, i amb expr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8280 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8280 | 2026-07-08T00:00:00 |
6675/3 | 08.09.2022 | Es pot dir cantera o pedrera (esports) en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport | planter
La paraula cantera, en català, té els significats de 'pedra grossa', 'ganes de cantar' i 'fileta, especialment la d'alguns telers a mà, com els de teixir vellut o ris'.
Així, no es recomana usar-la per fer
referència, en esports, al conjunt dels equips inferiors d'un club
integrat per diversos equips, que tenen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8281 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8281 | 2026-07-08T00:00:00 |
6676/1 | 11.08.2014 | onomatopeies de l'aparell respiratori | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons de l'aparell respiratori són les següents:acció d'esternudar: atxim, atxem, atxif, atxumacció de dormir: bzzz, ggg, zzzacció d'aspirar fort: esnifacció d'esbufegar de cansament: humpf, uf, puf, bufacció d'esforçar-se: upa, aaa, mmm, ufacció d'ensumar: esnif, humacció d'o... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8282 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8282 | 2026-07-08T00:00:00 |
6677/4 | 17.04.2026 | Onomatopeies d'activitats fisiològiques | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons d'activitats fisiològiques són les següents: acció de sentir dolor: ah, ai, oh, oi, uiacció de plorar: uè (o uèèè)acció de plorar (un nadó): enguè (o enguèèè)acció de somicar: esnifacció de mocar-se: mooc, prrtacció de dormir: zzz, gggacció de saltar: hop, doingacció de ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8283 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8283 | 2026-07-08T00:00:00 |
6678/1 | 11.08.2014 | onomatopeies d'activitats bèl·liques | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons d'activitats bèl·liques són les següents:acció d'explotar: bum, paf, patapam, pamacció de disparar: bang, pam, pim-pam-pum, pínyau, ratatà, ta-ta-taacció de pegar o bufetejar: plaf, plof, pam-pam, pif-pafacció de clavar (fletxa, ganivet): txac, xac, txac-txacacció de col... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8284 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8284 | 2026-07-08T00:00:00 |
6679/1 | 11.08.2014 | onomatopeies de l'aparell digestiu | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons de l'aparell digestiu són les següents:
acció de xarrupar, menjar o beure fent soroll: eslurpacció d'empassar-se: blub-blub, glupacció de menjar: nyam-nyamacció de vomitar: uagacció de fer soroll la panxa (budells buits): rau-rauacció de gargaritzar: glac-glac | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8285 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8285 | 2026-07-08T00:00:00 |
6680/4 | 12.12.2019 | Onomatopeies d'activitats comunicatives | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons d'activitats comunicatives són les següents: acció de parlar: bla-bla-bla, patatim, patatamacció de parlar hipòcritament: nyeu-nyeu, nyau-nyauacció de parlar insistent: nyic-nyicacció de xiuxiuejar: xiu-xiuacció de cantar: taral·larà, tral·laràacció de grunyir: brrr, grr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8286 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8286 | 2026-07-08T00:00:00 |
6681/2 | 11.08.2014 | onomatopeies de la boca | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons que es poden fer amb la boca són les següents:acció de fer llengotes: eeeacció de xarrupar: eslurp, xrrupacció de sospirar: ah, ai, oh, uf, pffff!acció de bufar: fff, fuuacció de tossir: ehem, tsutacció de badallar: uà, uaahacció de riure: ha! ha! ha!, uaaah!acció de riu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8287 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8287 | 2026-07-08T00:00:00 |
6682/1 | 11.08.2014 | onomatopeies del nas | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons que es poden fer amb el nas són les següents: acció d'olorar o flairar: hum, esnifacció de respirar: fff, hmmacció de fer bona olor: mmmacció d'expirar: fuu, pf | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8288 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8288 | 2026-07-08T00:00:00 |
6683/1 | 11.08.2014 | onomatopeies d'activitats i sensacions humanes diverses | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons de certes activitats o sensacions humanes són les següents:acció de córrer: trap-trap, trop-tropacció de sorprendre's: ahacció de dubtar: em, aaa, mmmacció de trepitjar una massa pastosa o líquida: txof, xafacció de relliscar: zuip, fiu, zasacció de xutar: tumacció de fa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8289 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8289 | 2026-07-08T00:00:00 |
6684/2 | 12.12.2019 | Onomatopeies d'insectes | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns insectes són les següents: acció de brunzir: bzzz, zum-zum, nyeeacció de cantar el grill: cri-cri, ric-ricacció de cantar la cigala: xic-xic, zic-zic | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8290 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8290 | 2026-07-08T00:00:00 |
6685/3 | 17.01.2024 | Onomatopeies de mamífers | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns mamífers són les següents: acció de grunyir (porc): gronyc, oic, oincacció de miolar: marrameu, meu, garrameu, marramauacció de roncar o esbufegar (gat): arf, rum-rumacció de grinyolar (gat): uèacció de cridar el mico: hi, iiiacció de bramular (vaca): mmm, muuac... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8291 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8291 | 2026-07-08T00:00:00 |
6686/1 | 11.08.2014 | onomatopeies d'ocells | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns ocells són les següents:acció de cantar el colom, la tórtora: parrupacció de cloquejar (gallina): cloc, cloc-clocacció de cantar el gall: quiquiriquic, cocorococacció de cantar la gralla: txac-txacacció de cridar el tord, la guatlla, l'oreneta, el pinsà i altres... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8292 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8292 | 2026-07-08T00:00:00 |
6687/1 | 11.08.2014 | onomatopeies d'amfibis i rèptils | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns amfibis i rèptils són les següents:acció de cridar la granota, el gripau (amfibis): rauc, rac-racacció de xiular la serp (rèptil): sss | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8293 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8293 | 2026-07-08T00:00:00 |
6688/1 | 11.08.2014 | onomatopeies d'eines, mecanismes i màquines | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns mecanismes, eines o màquines són les següents:acció de rebentar o rebentar-se: bum, paf, patapaf, pumacció de saltar (aparell elèctric): pofacció d'encendre o apagar una màquina, un ordinador: bip, puitacció de bombar aire: xuf, pufacció de tancar una port... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8295 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8295 | 2026-07-08T00:00:00 |
6689/3 | 22.08.2024 | Accentuació dels adverbis acabats en -ment | Ortografia | Els adverbis acabats en -ment s'han format a partir de la forma femenina d'adjectius qualificatius. Per exemple, vivament s'ha format a partir de viva; ràpidament, a partir de ràpida; difícilment, a partir de difícil, que com a adjectiu invariable té, com els altres, l'opció de formar l'adverbi corresponent acabat amb ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8296 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8296 | 2026-07-08T00:00:00 |
6690/1 | 11.08.2014 | onomatopeies d'instruments de transport | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns instruments de transport són les següents:hèlice (helicòpter): flap-flap, ttt motor (cotxe, moto): rum-rum, ruuuum, brum-brumacció d'accelerar: brum, pap-pap, brraacció de frenar o xerricar la roda: hii, iiisirena del tren: tut, piip, piiií-piiií tren (mec... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8298 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8298 | 2026-07-08T00:00:00 |
6692/1 | 11.08.2014 | onomatopeies d'instruments musicals | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons que fan alguns instruments musicals són les següents:clarí: tararí, taratí trompeta: tararà, tururut flabiol: tiroliro violoncel o violí: nyigo-nyigo cascavell: dring, dring-dring, ning-ning contrabaix: dum-dum, bling-blong flauta: tirurit, titutí guitarra: rang-catarran... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8302 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8302 | 2026-07-08T00:00:00 |
6693/3 | 12.12.2019 | Onomatopeies d'objectes de metall, vidre, fusta, etc. | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons d'alguns objectes són les següents:acció de brindar: xin-xin, clinc, dringacció de colpejar (superfície dura): toc, clocacció de rebotar o vibrar (so metàl·lic o vidrenc): clinc, bloing, clong-clong, dringacció de tocar una campana (campaneig, tritlleig): clang, clong, c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8303 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8303 | 2026-07-08T00:00:00 |
6694/2 | 05.05.2016 | onomatopeies de líquids | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons de líquids són les següents: acció d'esquitxar: esplaixacció de caure o llançar a l'aigua: xof, xafacció de caure sobre una massa tova o sorrenca: plouf!, patatxaf, txaf, txofacció d'abocar un líquid: glu-glu, blop, blub-blubacció de degotar: plic-ploc, clip-clopacció de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8304 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8304 | 2026-07-08T00:00:00 |
6695/2 | 02.07.2015 | onomatopeies de sons fantàstics | Lèxic. Lèxic general | Algunes de les onomatopeies que representen sons fantàstics són les següents:
acció d'esdevenir màgic (fet sorprenent): txam, pof!acció d'aparèixer i desaparèixer: plop, plof, pupacció de cridar un monstre: grumf!acció d'udolar (fantasma): uuu, buu | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8305 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8305 | 2026-07-08T00:00:00 |
6696/3 | 17.09.2024 | Separació a final de ratlla de diftongs i triftongs | Ortografia | Per fer la partició d'una paraula a final de ratlla cal tenir en compte les síl·labes. Per exemple, la paraula concepte té tres síl·labes: con-cep-te. És per això que a final de ratlla no es poden separar mai les vocals d'un diftong o d'un triftong:
fei-na
mou-re
ai-gua
io-de
quo-ta
guai-ta
fè-ieu
Font: Ortografia cata... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8306 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8306 | 2026-07-08T00:00:00 |
6697/2 | 31.01.2017 | Separació a final de ratlla de nombres
Separació a final de ratlla de xifres | Convencions. Altres convencions de la llengua | Els nombres escrits amb xifres no es poden partir a final de ratlla, tant si porten punts o comes, com si no. Així, en comptes de fer:
una quantitat de 32.456,-
37 euros
cal fer:una quantitat de
32.456,37 euros | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8308 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8308 | 2026-07-08T00:00:00 |
6698/9 | 18.04.2024 | Separació a final de ratlla d'abreviacions
Separació a final de ratlla d'abreviatures, sigles i símbols | Convencions. Altres convencions de la llengua | En general, les abreviatures, sigles i símbols no es parteixen a final de ratlla. Així, en comptes de fer:
La reunió començarà a les 11, a-
prox., perquè hi ha altres reunions abans.
cal fer:
La reunió començarà a les 11, aprox.,
perquè hi ha altres reunions abans.
Tampoc no s'ha de separar, en un canvi de ratlla, l'ab... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8309 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8309 | 2026-07-08T00:00:00 |
6699/2 | 31.01.2017 | Separació a final de ratlla de mots de títols i subtítols | Convencions. Altres convencions de la llengua | Els mots que formen títols i subtítols que encapçalen text no s'han de partir mai. Així, en comptes de fer:
Accentua-
ció i apostrofació
cal fer:
Accentuació
i apostrofació
Com es pot veure en l'exemple anterior, els elements que componen un títol o un subtítol, si cal, sí que es poden separar. En cas que se separin, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8311 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8311 | 2026-07-08T00:00:00 |
6701/2 | 15.04.2011 | participar
participació de loteria
interesar (el portador interesa x euros) | Lèxic. Lèxic especialitzat. Lleure. Turisme | El mot castellà interesa utilitzat en l'expressió que apareix als bitllets de loteria (el portador interesa la cantidad de...) no es pot traduir al català literalment. En català, el verb que hem d'utilitzar per redactar les participacions de loteria és participar.
Per tant, la manera apropiada de redactar una participa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8322 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8322 | 2026-07-08T00:00:00 |
6704/3 | 11.08.2014 | formes dobles abreujades: partició
ús no sexista del llenguatge | Convencions. Ús no sexista | Les denominacions abreujades es poden formar escrivint la terminació femenina després d'una barra inclinada. Tot i que hi ha diferents sistemes per establir quina ha de ser aquesta terminació, es recomanen les pautes següents:
Si la forma masculina no té cap marca i la femenina acaba en -a, es pot escriure una a despré... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8329 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8329 | 2026-07-08T00:00:00 |
6705/3 | 24.10.2024 | Conjunció doble i/o | Sintaxi | En alguns contextos, per indicar la possibilitat d'addició o opció entre diversos elements relacionats, es combinen les conjuncions i i o, separades amb una barra inclinada. Aquesta combinació es considera alhora copulativa i disjuntiva. Per exemple:
El clorofluorocarboni és un hidrocarbur volàtil amb àtoms d'hidrogen ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8331 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8331 | 2026-07-08T00:00:00 |
6707/2 | 14.02.2020 | Criteris de redacció del currículum | Convencions. Disseny de documents | Definició
El currículum és un
document que conté la informació personal i els mèrits acadèmics i professionals d'una
persona que sol·licita un lloc de treball, una plaça, l'obtenció d'un
premi, etc.
Criteris generals de redacció
La
redacció del currículum ha de ser neutra, sense valoracions personals o
subjectives. Cal... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8340 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8340 | 2026-07-08T00:00:00 |
6708/3 | 16.07.2024 | Exemple de currículum (perfil acadèmic) | Convencions. Disseny de documents | CURRÍCULUM
Dades personals
Nom i cognoms: Joan Jordà Balmes
Adreça: c. del Mig, 34, 1r 2a, 08012, Barcelona
Telèfon: 93 444 44 44
Adreça electrònica: joanjb@serveisintegrals.com
Lloc i data de naixement: Barcelona, 3 d'octubre de 1980
Document d'identitat: 33333333M
Educació i formació
Postgrau de Correcció i de Qualit... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8341 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8341 | 2026-07-08T00:00:00 |
6710/2 | 11.07.2019 | Com es diu 'azafato', 'azafata' en català?
hoste, hostessa | Lèxic. Lèxic general | Un dels significats del mot hoste, hostessa és 'persona encarregada de l'acolliment en una fira, un congrés i, especialment, en les companyies aèries'. Cal tenir en compte que la forma masculina d'aquest mot és hoste, i no hostès. Per exemple:
Una hostessa de la companyia es va fer càrrec de la nena que viatjava sola.
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8357 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8357 | 2026-07-08T00:00:00 |
6711/3 | 11.08.2014 | Com es diu escuadra en català?
Com es diu cartabón en català?
escaire o cartabó? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Matemàtiques | La forma escaire s'utilitza per designar eines diverses emprades en àmbits diferents i que tenen com a característica comuna que són instruments en forma de triangle rectangle.
La forma cartabó designa un tipus concret d'escaire: és l'instrument de dibuix que consisteix en un escaire en forma de triangle isòsceles. En ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8364 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8364 | 2026-07-08T00:00:00 |
6712/3 | 24.10.2024 | desde o des de?
des de que o des que? | Sintaxi | La preposició des de s'escriu sempre separada; és a dir, la forma desde no existeix. Aquesta preposició indica el punt de l'espai on comença a comptar-se una distància, el moment en què comença a comptar-se un període de temps, el punt on és qui veu, sent, etc. una realitat. Per exemple:
Vam viatjar amb tren des de Vie... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8366 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8366 | 2026-07-08T00:00:00 |
6713/5 | 20.04.2023 | Coordinació de les preposicions amb i sense
amb sucre o sense o amb o sense sucre? | Sintaxi | Quan es coordinen dos sintagmes preposicionals introduïts per les preposicions amb i sense per indicar una alternativa o contraposició (A la nostra botiga tenim pa amb gluten i sense gluten), es pot elidir el complement de la preposició sense per evitar la repetició. Per exemple:
Vols el cafè amb sucre o sense?
A la no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8369 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8369 | 2026-07-08T00:00:00 |
6717/2 | 10.11.2017 | 'varis' o 'diversos'?
'tonalitats vàries' o 'vàries tonalitats'? | Sintaxi | L'adjectiu vari, vària vol dir 'divers, diferent, variat', i es fa servir després d'un nom. Per exemple:
Ho resolien amb remeis varis.
El vestit és de tonalitats vàries.
Aquest significat també pot ser expressat amb l'adjectiu divers, diversa. Per exemple:
Ho resolien amb remeis diversos.
El vestit és de tonalitats div... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8381 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8381 | 2026-07-08T00:00:00 |
6719/6 | 11.03.2025 | Contacte de preposicions (àtona + tònica)
per entre els arbustos o entre els arbustos? | Sintaxi | Quan hi ha contacte entre una preposició àtona i una de tònica, generalment es mantenen les dues preposicions. Per exemple:
En aquesta bicicleta hi poden pujar persones de fins a noranta quilos.
No ens van sorprendre perquè els vam veure arribar de dins estant.
Això no obstant, en alguns casos, com ara quan hi ha conta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8388 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8388 | 2026-07-08T00:00:00 |
6720/4 | 22.01.2025 | Règim nominal de gust, olor i pudor
gust a o gust de?, olor a o olor de?, pudor a o pudor de? | Sintaxi | gust de
olor de
pudor de
Per enllaçar els complements dels noms que tenen a veure amb les percepcions i sensacions la preposició adequada és de: gust de, olor de, pudor de, soroll de, remor de, so de. Per exemple:
Aquest pastís té gust de llimona.
Sento olor de roses.
Fa pudor de cremat.
No obstant això, el verb pudir ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8390 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8390 | 2026-07-08T00:00:00 |
6721/4 | 25.04.2023 | Preposició de seguida d'infinitiu: subjecte, atribut o complement directe | Sintaxi | De + infinitiu: subjecte o atribut
Quan un infinitiu fa de subjecte o d'atribut d'una oració i va posposat al verb principal, es pot introduir amb la preposició de. Per exemple:
Em dol (de) fer-ho d'aquesta manera (subjecte posposat).
La meva intenció era (de) cridar l'atenció sobre aquella injustícia (atribut).Ara bé,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8393 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8393 | 2026-07-08T00:00:00 |
6722/6 | 20.09.2022 | Com es diu crack ('geni') en català? | Lèxic. Lèxic general | El mot crac s'ha adaptat per designar la persona que destaca en una especialitat. Es tracta d'un sinònim del mot as i s'utilitza com a mot masculí per fer referència tant a homes com a dones. Per exemple:
L'autor del gol va ser el crac argentí.
La Maite és un crac en informàtica.
A més de crac, hi ha altres mots que vo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8400 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8400 | 2026-07-08T00:00:00 |
6723/3 | 11.06.2021 | Abreviatures dels mesos de l'any | Convencions. Abreviacions | Les abreviatures dels mesos de l'any es formen seguint una de les normes generals de formació d'abreviatures. S'escriu la primera síl·laba i les consonants de la síl·laba següent anteriors a la primera vocal:
gener: gen.
febrer: febr.
març: no s'abreuja
abril: abr.
maig: no s'abreuja
juny: no s'abreuja
juliol: jul.
ago... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8402 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8402 | 2026-07-08T00:00:00 |
6724/4 | 25.03.2021 | caure/tirar al terra o a terra?
collir/agafar del terra o de terra? | Sintaxi | En català, per expressar la idea de moviment fins al contacte amb el paviment, es fa servir la construcció a terra quan va precedida de verbs que tenen un valor direccional, com ara caure, tirar o llançar, anar-se'n, arribar, etc. Paral·lelament, per expressar el moviment d'aplegar objectes del paviment, com ara collir... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8419 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8419 | 2026-07-08T00:00:00 |
6726/3 | 14.08.2024 | mentre, mentrestant, mentre que | Sintaxi | mentre
Mentre (i no mentres) és una conjunció que pot tenir un valor temporal i, com a conjunció, sempre enllaça dues oracions, és a dir, sempre
expressa la relació de subordinació entre dues oracions. Per exemple:
Mentre et dutxes començaré a fer el dinar.
A més, també pot tenir un valor condicional. Per exemple:
Ment... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8423 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8423 | 2026-07-08T00:00:00 |
6727/2 | 02.10.2017 | dubtar (règim preposicional)
'dubtar de', 'dubtar sobre' o 'dubtar entre'? | Sintaxi | El verb dubtar, quan s'utilitza intransitivament en el sentit d''estar en dubte' o 'desconfiar', pot regir la preposició de. Per exemple:
És molt indecís; sempre dubta de tot.
Des d'aquell incident, dubta de mi.
També pot regir les preposicions sobre o entre,
que li atorguen diferents matisos semàntics. Per exemple:
Du... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8427 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8427 | 2026-07-08T00:00:00 |
6728/4 | 20.06.2025 | alçària, alçada, altura o altitud? | Lèxic. Lèxic general | En català, per expressar la dimensió de qualsevol cos en direcció vertical, sigui quin sigui, es poden fer servir les formes alçària, alçada i altura, tot i que quan es parla específicament de quant mesura una persona o un animal, la forma que es fa servir més habitualment és alçada. Per exemple:
L'alçària d'aquest pic... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8428 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8428 | 2026-07-08T00:00:00 |
6729/11 | 20.10.2023 | Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que
t'adones de que o t'adones que? | Sintaxi | Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s'oposa a la modificació... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8432 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8432 | 2026-07-08T00:00:00 |
6730/4 | 20.10.2023 | Perífrasis de gerundi: venir + gerundi | Sintaxi | La perífrasi venir + gerundi, que es fa servir per referir-se a una situació que es projecta en el temps fins al moment que es pren com a referència, no és acceptable i, per tant, cal recórrer a altres construccions. Per exemple:
Fa cinc anys que reivindiquen un nou conveni laboral (i no ...venen reivindicant un nou co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8433 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8433 | 2026-07-08T00:00:00 |
6731/2 | 21.09.2022 | Es pot dir provar (un aliment, una beguda, una sensació, etc.) en català?
provar o tastar? | Lèxic. Lèxic general | tastar
En català, el verb que té el significat de 'prendre una petita quantitat d'un menjar o una beguda, per apreciar-ne el gust' és tastar, i no provar. Per exemple:
Si no tastes la tonyina, no sabràs si t'agrada.
Tasta la sopa, que em sembla que no hi ha prou sal.En el sentit figurat d''experimentar una sensació, un... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8439 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8439 | 2026-07-08T00:00:00 |
6732/7 | 26.04.2023 | Ús de la preposició de amb altres
altres, uns altres o d'altres?; entre altres o entre d'altres? | Sintaxi | Les formes uns altres, altres o d'altres poden fer de subjecte amb un nom explícit o elidit. Per exemple:
La lingüista defensa aquesta teoria i uns altres / d'altres / altres experts en llengua també.
Alguns han fet vaga, uns altres / d'altres / altres han treballat.
Aquestes tres formes també poden fer la funció de co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8443 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8443 | 2026-07-08T00:00:00 |
6734/4 | 18.04.2023 | ésser de + infinitiu: ser d'agrair, ser d'admirar | Sintaxi | En català es fa servir, amb valor passiu, la construcció ésser de seguida d'un infinitiu que expressa un procés mental (com ara agrair, lamentar, plànyer, suposar, etc.) i és sinònima de les perífrasis d'obligació caldre + infinitiu o haver de + infinitiu. Per exemple:
És d'agrair que ens ho hagin preguntat (equivalent... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8445 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8445 | 2026-07-08T00:00:00 |
6735/5 | 23.06.2023 | altres + numeral: altres dos o dos més? | Sintaxi | La construcció altres + numeral (per exemple,
altres dos) no és adequada en català. Es pot fer servir la construcció numeral + més (dos més) o bé la construcció numeral + altres + nom (dues altres coses). Per exemple:
Han arribat dues noies més.
Avui hem escrit cinc articles. Demà n'escriurem dos més.
Quan acabem aques... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8448 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8448 | 2026-07-08T00:00:00 |
6736/6 | 06.05.2025 | Plural de clau: punts claus o punts clau?, paraules claus o paraules clau? | Morfologia | El nom clau sovint es fa servir en aposició a un altre nom per indicar que alguna cosa és essencial, indispensable. De vegades hi ha vacil·lació pel que fa a la concordança quan acompanya un nom en plural. Per exemple:
Són clau / claus per a la ciutat els nous projectes d'urbanisme.
Ara bé, en els registres formals en ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8454 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8454 | 2026-07-08T00:00:00 |
6737/3 | 13.08.2024 | Concordança entre un adjectiu i dos o més noms | Sintaxi | Quan un adjectiu complementa dos o més noms que tenen gènere diferent, l'adjectiu hi concorda en masculí plural. Per exemple:
En aquest carrer hi ha cotxes i furgonetes abandonats.
S'han comprat un tamboret i una cadira rústics.
Ara bé, si es vol evitar el contacte entre un nom femení i un adjectiu masculí, una opció é... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8456 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8456 | 2026-07-08T00:00:00 |
6738/4 | 21.03.2022 | Verb caure en sentit pronominal: caure's o caure?, es cau o cau? | Sintaxi | Un dels significats més habituals del verb intransitiu caure és el d''una cosa, desprendre's d'allò que li impedia de cedir a l'acció de la gravetat'.
Aquest verb no té forma pronominal (caure's) i, per tant, no és adequat usar-lo pronominalment. Per exemple:
Les fulles dels arbres cauen (i no es cauen).
Ja li han caig... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8459 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8459 | 2026-07-08T00:00:00 |
6739/2 | 11.03.2020 | hem, em, amb
'em fet' o 'hem fet'? | Lèxic. Lèxic general | Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context:
hem
La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i sempre va seguit d'un partic... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8461 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8461 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.