Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
5903/4 | 20.09.2022 | insertar o inserir? | Lèxic. Lèxic general | En català, per indicar que s'ha introduït o inclòs una cosa dins una altra, es pot fer servir el verb inserir, i no insertar.
Hi ha altres paraules de la mateixa família que també poden provocar dubtes; així, s'ha d'utilitzar el participi inserit (i no insertat) i l'adjectiu inserible (i no insertable).
Per exemple:
Ca... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5903 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5903 | 2026-07-08T00:00:00 |
5906/3 | 05.09.2019 | Gentilicis d'Israel: 'israelita' o 'israelià', 'israeliana'? | Morfologia | Sovint es confonen els termes israelià, israeliana i israelita.
La paraula israelià, israeliana fa referència només al modern estat d'Israel o als seus habitants. Per exemple:
Durant unes vacances vaig conèixer uns israelians.
Pel que fa al mot israelita, fa referència a l'antic Israel i, en sentit religiós, a les pers... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5906 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5906 | 2026-07-08T00:00:00 |
5907/3 | 21.09.2022 | enoteca, vinoteca, vinateria i celler | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | És relativament freqüent que les novetats que es produeixen en els hàbits de consum acabin tenint també un reflex en la llengua. Per exemple, és cada cop més habitual veure uns establiments comercials que s'anuncien com a enoteca o vinoteca.
Encara que la llengua ja disposa de les formes vinateria i celler, que poden d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5907 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5907 | 2026-07-08T00:00:00 |
5909/2 | 21.09.2011 | el cognom Casablanques (Casablancas)
forma normativa dels cognoms | Antroponímia | La forma normativa d'aquest cognom és Casablanques.
La variant prenormativa Casablancas no s'adequa a la normativa ortogràfica vigent, establerta per l'Institut d'Estudis Catalans. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5909 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5909 | 2026-07-08T00:00:00 |
5914/4 | 08.05.2019 | Traducció de noms de membres de cases reials | Convencions. Criteris de traducció | Els noms de reis, prínceps i membres de cases sobiranes, dinasties i llinatges, tenen formes específiques en cada llengua. D'acord amb la tradició, en un text en català convé traduir aquests noms i fer servir la forma catalana. Per exemple:
Carles, príncep d'Anglaterra
Felip VI, rei d'Espanya
Guillem IV, rei d'Holanda
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5914 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5914 | 2026-07-08T00:00:00 |
5916/3 | 31.03.2017 | 'complet -a' o 'complert -a' | Lèxic. Lèxic general | Cal distingir entre l'adjectiu complet -a i la forma verbal complert -a.
Amb la forma verbal complert -a (del verb complir) podem fer frases com aquestes: S'ha complert el termini per a la inscripció, Aquesta entitat ha complert trenta anys, Es va convertir en una il·lusió complerta.
Pel que fa a complet-a, hem de teni... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5916 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5916 | 2026-07-08T00:00:00 |
5917/2 | 30.07.2014 | Com es diu goce y disfrute en català?
Com es diu uso y disfrute en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | ús i gaudi
En l'àmbit del dret i l'administració, es fa servir l'expressió ús i gaudi per referir-se a l'acció de fer servir una cosa i treure'n profit o avantatge. Per exemple: És aquella persona que té l'ús i gaudi dels béns amb l'encàrrec de transmetre'ls a un altre.
L'equivalent castellà d'aquesta expressió és goce... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5917 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5917 | 2026-07-08T00:00:00 |
5918/2 | 16.03.2010 | el més calent és a l'aigüera | Fraseologia i refranys | L'expressió el més calent és a l'aigüera té dos significats. El primer és 'no haver-hi res preparat per menjar quan n'és hora'. Per exemple: Quan vam arribar el més calent era a l'aigüera, no havia tret ni la carn de la nevera.
El segon, en sentit figurat, és 'no haver-hi res fet d'un afer que ja hauria d'ésser avançat... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5918 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5918 | 2026-07-08T00:00:00 |
5920/3 | 30.10.2019 | Femení de 'membre' | Morfologia | El nom membre, referit a qualsevol de les persones que componen una societat, una comunitat, té aquesta única forma tant per al masculí com per al femení.
Per exemple:
Ha de presidir la membre més antiga.
La Maria és membre activa de l'Associació.
Les membres de la comissió d'avaluació han fet un informe.
En Jordi és e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5920 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5920 | 2026-07-08T00:00:00 |
5927/3 | 12.02.2019 | 'previsible' o 'prevenible'? | Lèxic. Lèxic general | Els adjectius previsible i prevenible tenen significats diferents segons el context.
L'adjectiu previsible deriva del verb preveure: 'intuir per endavant allò que pot ocórrer'. Així, davant d'una actuació o un fet determinats, per parlar de les conseqüències que probablement se'n derivaran es diu que són previsibles. P... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5927 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5927 | 2026-07-08T00:00:00 |
5937/7 | 16.02.2021 | Símbol de miler d'euros | Convencions. Abreviacions | Si cal representar amb una abreviació l'expressió miler d'euros, es pot utilitzar el símbol corresponent a euro precedit de k: k€ o kEUR.
Aquests símbols són invariables i s'escriuen sense punts; per exemple: 1 k€ o 1 kEUR ('mil euros'), 10 k€ o 10 kEUR ('10 mil euros'). | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5937 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5937 | 2026-07-08T00:00:00 |
5940/5 | 26.03.2024 | empleabilitat o ocupabilitat? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball | El terme ocupabilitat designa la probabilitat d'un treballador de trobar un lloc de treball o de conservar el que ja té. Es tracta d'un terme normalitzat pel Consell Supervisor del TERMCAT.
La forma empleabilitat no és adequada per referir-se a aquest concepte, perquè malgrat que el diccionari normatiu recull el substa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5940 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5940 | 2026-07-08T00:00:00 |
5941/3 | 27.07.2023 | baixar o abaixar? | Lèxic. Lèxic general | Cal diferenciar entre el verb baixar i el verb abaixar. Segons el significat que tingui, el verb baixar pot ser intransitiu o transitiu, mentre que el verb abaixar sempre és transitiu.
Així, el verb baixar, quan significa 'anar de dalt a baix', és intransitiu. Per exemple:
Han baixat al jardí.
Aquest cap de setmana la ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5941 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5941 | 2026-07-08T00:00:00 |
5943/4 | 20.10.2015 | os pedrer! | Lèxic. Lèxic general | L'exclamació col·loquial os pedrer! es fa servir per manifestar, d'una banda, contrarietat, maledicció, fàstic, queixa, desacord, etc., i, de l'altra, sorpresa o admiració. Per exemple:
Os pedrer! Ja n'hi ha prou, de fer el ruc!
L'os pedrer! No m'ho esperava pas, trobar-te aquí. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5943 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5943 | 2026-07-08T00:00:00 |
5945/2 | 12.09.2013 | parèntesi o parèntesis? | Lèxic. Lèxic general | El mot parèntesi fa referència a un mot o una frase que s'insereix en un text com a incís i que s'escriu entre els signes '( )'. Per exemple: En aquest text, hem de fer un parèntesi amb l'enumeració del material. També es fa servir, en sentit figurat, amb el significat de 'suspensió' o 'interrupció'. Per exemple: A la ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5945 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5945 | 2026-07-08T00:00:00 |
5946/3 | 20.09.2022 | víric, vírica i viral | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut | El terme viral s'ha normalitzat en català com a sinònim complementari de víric, vírica amb el sentit de 'relatiu o pertanyent al virus', atès que ha experimentat una gran difusió en l'àmbit mèdic.
S'ha considerat que viral és un adjectiu molt estès entre els especialistes i que apareix com a forma preferent en termes d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5946 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5946 | 2026-07-08T00:00:00 |
5947/6 | 31.08.2022 | Traducció de les denominacions, departaments i càrrecs de la Generalitat de Catalunya | Convencions. Criteris de traducció | Per conèixer les denominacions de la Generalitat de Catalunya, dels departaments i d'alguns càrrecs en diferents idiomes (català, alemany, anglès, castellà, francès, italià, neerlandès i occità aranès), podeu consultar el web d'identitat corporativa de la Generalitat de Catalunya:
http://identitatcorporativa.gencat.cat... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5947 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5947 | 2026-07-08T00:00:00 |
5948/6 | 30.07.2014 | decoració nadalenca
Com es diu espumillón en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge | pluja
f.
serrellet
m.
D'una banda, la forma catalana serrellet designa la cinta
lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i
brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per guarnir els arbres de Nadal. El terme castellà equivalent és espumillón.
D'altra banda, el terme pluja fa
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5948 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5948 | 2026-07-08T00:00:00 |
5949/6 | 14.02.2020 | Criteris de redacció de la invitació | Convencions. Disseny de documents | Definició
La invitació pertany, juntament amb la convocatòria de reunió i la citació, al grup de documents que s'apleguen sota el terme convocatòria. Així, doncs, la invitació és una convocatòria per mitjà de la qual es convida algú a un acte públic.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5949 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5949 | 2026-07-08T00:00:00 |
5950/5 | 20.03.2026 | Exemples d'invitació | Convencions. Disseny de documents | Exemple 1
[Capçalera]
El CONSELL D'ADMINISTRACIÓ DEL CONSORCI CATALÀ DE COMUNICACIONS es complau a convidar-vos a l'acte d'inauguració del seu nou Centre de Documentació, que tindrà lloc a la seu del Consorci, carrer de l'Almirall, 23, el dia 26 de març a les 19 h. Serà presidit pel conseller d'Universitats, Recerca i ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5950 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5950 | 2026-07-08T00:00:00 |
5953/4 | 14.02.2020 | Criteris de redacció de l'ofici | Convencions. Disseny de documents | Definició
L'ofici és una comunicació escrita emesa per un organisme oficial i integrada en la tramitació d'un procediment administratiu.
Es considera ofici de caràcter intern l'adreçat a un altre òrgan administratiu o a un funcionari o una funcionària, i ofici de caràcter extern l'adreçat a particulars.
És un document ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5953 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5953 | 2026-07-08T00:00:00 |
5954/3 | 14.02.2020 | Exemples d'ofici | Convencions. Disseny de documents | Exemple 1
[Capçalera]
Data: 21 de desembre de 2007
R/n: 236/A2007
R/v: 14/MRF
Afer: Divisió de parcel·la
Destinació: Servei de Planificació
D'acord amb el que disposa l'article 951 de la Llei del sòl, no es poden dividir les parcel·les que el Pla general municipal d'ordenació ha fixat com a mínimes. Per tant, no es pot... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5954 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5954 | 2026-07-08T00:00:00 |
5956/3 | 14.02.2020 | Criteris de redacció del recurs | Convencions. Disseny de documents | Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada demana a l'Administració que anul·li o modifiqui una resolució o un acte administratiu, perquè el considera perjudicial per als seus drets.
La Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5956 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5956 | 2026-07-08T00:00:00 |
5957/3 | 14.02.2020 | Exemple de recurs | Convencions. Disseny de documents | Albert Cases Pérez, amb el DNI 23 321 234, domiciliat a Arnes, carrer de Santa Anna, 19, CP 43597, telèfon 977 435 325,
FORMULO RECURS D'ALÇADA
D'acord amb els articles 107, 110, 114 i 115 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú, contra la resolució de 2... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5957 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5957 | 2026-07-08T00:00:00 |
5959/4 | 27.06.2025 | Criteris de redacció del saluda | Convencions. Disseny de documents | Definició
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com són ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5959 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5959 | 2026-07-08T00:00:00 |
5961/3 | 14.02.2020 | Exemples de saluda | Convencions. Disseny de documents | Exemple 1
[Capçalera]
El president de la Comissió Universal
SALUDA
la senyora Carla Riera i Puiggener i li agraeix sincerament la tramesa del llibre Diccionari de gestió empresarial, i la felicita cordialment per aquest excel·lent treball.
Llibert Ferrer i Sunyol
es complau a expressar-li
el testimoniatge de la seva co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5961 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5961 | 2026-07-08T00:00:00 |
5962/8 | 14.02.2020 | Criteris de redacció de sol·licitud o instància | Convencions. Disseny de documents | Definició
Document per mitjà del qual la persona interessada inicia un procediment administratiu.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es concreten tant en l'estructuració lògica i en blocs homogenis com en la redacció ac... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5962 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5962 | 2026-07-08T00:00:00 |
5963/5 | 14.02.2020 | Exemple de sol·licitud o instància | Convencions. Disseny de documents | Rosa Herms i Capellas, funcionària del cos superior de la Generalitat de Catalunya, amb DNI 38 367 123 i amb domicili al carrer de la Pujada, 7, 08870 Sitges, telèfon 93 769 00 34.
EXPOSO: Que soc la responsable de la Secció d'Actuació Administrativa de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cul... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5963 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5963 | 2026-07-08T00:00:00 |
5966/3 | 29.11.2021 | Abreviatura de coordinador, coordinadora | Convencions. Abreviacions | coord.
L'abreviatura de coordinador, coordinadora és coord. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5966 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5966 | 2026-07-08T00:00:00 |
5967/3 | 20.09.2022 | Com es diu repunte en català?
Es pot dir repunt en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | El substantiu repunt ('pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o del valor de qualsevol variable econòmica') i el verb corresponent repuntar ('pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o el valor de qualsevol variable econòmica') són termes normalitzats.
Es tracta de formes properes a la llengua general que... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5967 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5967 | 2026-07-08T00:00:00 |
5971/5 | 09.05.2019 | separació de xifres | Convencions. Altres convencions de la llengua | Els nombres enters s'escriuen deixant un espai en blanc en cada grup de tres xifres:
10 465 km
256 789 alumnes
7 512 982 habitants
Per a aquesta funció també se sol utilitzar el punt:
10.465 km
256.789 alumnes
7.512.982 habitants
En les xifres de quatre dígits, però, no es fa servir l'espai, sinó el punt:
1.324 m
Ara b... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5971 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5971 | 2026-07-08T00:00:00 |
5973/3 | 29.05.2024 | Ús dels tractaments protocol·laris a l'Administració | Convencions. Tractaments protocol·laris | senyor o senyora
El tractament protocol·lari
que correspon als membres del Govern de l'Estat és el de senyor o senyora.
Pel que fa a l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, amb caràcter general, els tractaments protocol·laris no
són necessaris en documents de tramitació reglada, documents
informatius... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5973 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5973 | 2026-07-08T00:00:00 |
5975/4 | 01.09.2022 | atendre o atenir-se? | Lèxic. Lèxic general | Els verbs atenir-se i atendre a vegades es confonen perquè tenen formes coincidents o molt semblants. Per diferenciar-los cal tenir en compte el significat de cadascun.
El verb atendre significa 'fer atenció a alguna cosa' quan és intransitiu i 'tenir en compte alguna cosa' o 'tenir atencions envers algú' en els usos t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5975 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5975 | 2026-07-08T00:00:00 |
5976/4 | 21.03.2016 | Onomatopeies de riure
'ja, ja, ja' o 'ha, ha, ha'? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió que s'utilitza per imitar el so que es fa en riure és ha! ha! ha! (o ha, ha, ha!), en què la h és aspirada i sona igual, per tant, que la h del verb halar ('menjar') i la de la interjecció ehem.
Altres variants d'aquesta onomatopeia són he, he, he! (rialla irònica), hi, hi, hi! (rialla histèrica o burleta),... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5976 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5976 | 2026-07-08T00:00:00 |
5977/4 | 24.12.2021 | mesa o taula? | Lèxic. Lèxic general | Els mots mesa i taula, que representen conceptes molt pròxims entre si, poden fer referència a un grup de persones constituït per ocupar-se d'una qüestió.
De manera general, si aquest grup de persones té una certa estructura jeràrquica, si tenen l'atribució de dirigir o si tenen poder de decisió sobre el tema que les c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5977 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5977 | 2026-07-08T00:00:00 |
5978/3 | 01.09.2022 | doblegar-se o plegar-se?
v. pron.
doblegar i plegar
v. tr. | Lèxic. Lèxic general | Les formes doblegar-se i plegar-se tenen significats diferents.
Els significats dels verbs doblegar i plegar tenen punts en comú. Concretament, hi ha un significat de plegar ('doblegar una o més vegades un paper, una roba, etc. de manera que les parts quedin superposades') que es basa en un dels sentits de doblegar ('f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 5978 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=5978 | 2026-07-08T00:00:00 |
6003/6 | 14.04.2025 | estat o sigut? | Morfologia | El verb ser o ésser té dues formes de participi d'ús general:
estat, estada, estats, estades
sigut, siguda, siguts, sigudes
En diversos parlars també s'usen les variants col·loquials set, seta, sets, setes i segut, seguda, seguts, segudes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6006 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6006 | 2026-07-08T00:00:00 |
6022/5 | 21.12.2022 | Verb lluir: amb -eix- o sense?
lluu o llueix?, lluï o llueixi? | Morfologia | Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el signifi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6007 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6007 | 2026-07-08T00:00:00 |
6004/4 | 03.06.2022 | ser, ésser o siguer? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: ser o ésser.
Malgrat que col·loquialment es fa servir la forma siguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
En parlars baleàrics, l'infinitiu adopta la forma sense accentuar esser. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6008 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6008 | 2026-07-08T00:00:00 |
6023/3 | 31.01.2019 | Imperatiu del verb 'tenir'
'té', 'ten' o 'tingues'?, 'teniu' o 'tingueu'? | Morfologia | El verb tenir presenta les formes següents en la segona persona del singular de l'imperatiu: té, tingues i ten (o tin en parlars valencians i nord-occidentals).
Pel que fa a la segona persona del plural, presenta les formes teniu
i tingueu.
Cal tenir en compte que aquestes formes no són intercanviables en tots els cont... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6011 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6011 | 2026-07-08T00:00:00 |
6005/4 | 04.03.2019 | Present de subjuntiu del verb 'fer': 'fagi' o 'faci'? | Morfologia | Les formes del present de subjuntiu del verb fer són les següents:
faci
facis
faci
fem
feu
facin
En conseqüència, no són adequades en els registres formals les formes fagi, fagis, fagi, per a les tres persones del singular, ni la forma fagin, per a la tercera persona del plural. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6012 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6012 | 2026-07-08T00:00:00 |
6006/3 | 25.01.2019 | 'pertangut' o 'pertanyut'? | Morfologia | El verb pertànyer alterna la forma del participi -gut amb la forma acabada en -ut segons els parlars:
pertangut, pertanguda, pertanguts, pertangudes
pertanyut, pertanyuda, pertanyuts, pertanyudes | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6013 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6013 | 2026-07-08T00:00:00 |
6008/4 | 14.02.2019 | 'cabre', 'caber' o 'capiguer'? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: cabre i caber.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma capiguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6015 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6015 | 2026-07-08T00:00:00 |
6011/3 | 25.01.2019 | 'plangut' o 'planyut'? | Morfologia | El verb plànyer alterna la forma del participi -gut amb la forma acabada en -ut segons els parlars:
plangut, planguda, planguts, plangudes
planyut, planyuda, planyuts, planyudes | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6020 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6020 | 2026-07-08T00:00:00 |
6121/3 | 25.07.2023 | pujar o apujar? | Lèxic. Lèxic general | Cal diferenciar entre el verb pujar i el verb apujar. Segons el significat que tingui, pujar pot ser intransitiu o transitiu, mentre que el verb apujar és sempre transitiu.
Així, el verb pujar, quan significa 'anar de baix a dalt', és intransitiu. Per exemple:
Pujarem dalt dels cims.
No pugis a la cadira.
Ja ha pujat l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6993 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6993 | 2026-07-08T00:00:00 |
6122/6 | 16.03.2016 | Apostrofació davant de mots a final de ratlla | Ortografia; Convencions. Altres convencions de la llengua | Quan hi ha un mot apostrofat a final de ratlla, no es deixa l'apòstrof al final i s'escriu la paraula que l'acompanya en la línia següent, sinó que la partició es fa com segueix:
Hem facilitat la creació d'u-
na empresa tecnològica.
Així mateix, les paraules manllevades a una llengua estrangera que s'escriuen amb una e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6994 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6994 | 2026-07-08T00:00:00 |
6140/2 | 22.03.2022 | contexte o context? | Morfologia | La paraula que designa un conjunt de factors o d'unitats és context, i no contexte.
El plural de context és contextos o contexts, i no contextes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6995 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6995 | 2026-07-08T00:00:00 |
6142/2 | 22.03.2022 | influxe o influx? | Morfologia | L'acció o efecte d'influir és influx, i no influxe.
El plural de influx és influxos, i no influxes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6997 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6997 | 2026-07-08T00:00:00 |
6160/3 | 23.12.2022 | mixte o mixt? | Morfologia | L'adjectiu que designa una cosa composta de parts o elements diferents és mixt, i no mixte.
El plural masculí de mixt és mixtos. Així, cal dir, per exemple: vestidors mixtos (i no vestidors mixtes).
La forma mixtes només es correspon a l'adjectiu femení plural. Per exemple: trobades mixtes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6998 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6998 | 2026-07-08T00:00:00 |
6161/2 | 22.03.2022 | reflexe o reflex? | Morfologia | Cal dir reflex, i no reflexe, tant si es tracta del substantiu com de l'adjectiu.
El plural del substantiu reflex és reflexos. Així, cal dir, per exemple: els reflexos de la llum, tenir bons reflexos (i no els reflexes de la llum, tenir bons reflexes).
La forma reflexes només es correspon al femení plural de l'adjectiu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 6999 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=6999 | 2026-07-08T00:00:00 |
6143/5 | 21.10.2024 | Accent diacrític: bé o be? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de bé, béns i be, bens.
S'escriu bé, béns en els casos següents:
amb el significat de 'benefici' o 'riquesa': fer el bé, els béns de la f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7003 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7003 | 2026-07-08T00:00:00 |
6162/4 | 01.10.2024 | La ce trencada (ç)
Ortografia de la essa sorda: c o ç | Ortografia | La lletra ç (ce trencada) és una de les grafies que representen el so de la essa sorda (com el de sac o peça). Altres grafies que representen aquest so són s, ss i c.
Es pot trobar ç:
a l'interior de mot davant les vocals a, o, u: peça, llençol, traçut, etc.a final de mot: braç, veloç, etc.
Davant les vocals e, i s'esc... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7004 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7004 | 2026-07-08T00:00:00 |
6144/3 | 06.03.2024 | Essa sonora: pronunciació de derivats de dins i fons
Essa sonora: pronunciació de derivats amb trans- i sots- | Fonètica i prosòdia | Els mots derivats de dins i fons s'han de pronunciar amb essa sonora (com Teresa, colze o zoo), i no amb essa sorda (com sol, russa o adreça). Així, mots com endinsar i enfonsar es pronuncien amb el so de zoo.
La essa final dels prefixos trans- i sots- s'ha de pronunciar sonora en mots com transacció, transalpí, transa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7009 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7009 | 2026-07-08T00:00:00 |
6145/5 | 01.10.2024 | La ela geminada (l·l) | Ortografia | La grafia l·l (ela geminada) representa el so d'una ela llarga i només s'usa entre vocals. S'escriuen sempre amb aquest dígraf:
els mots que contenen el formant fil·l, amb el significat de 'fulla': clorofil·la, fil·loxera, fil·lòfag, que no s'ha de confondre amb el formant fil, amb el significat d''amic', que s'escriu ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7034 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7034 | 2026-07-08T00:00:00 |
6146/6 | 09.09.2024 | Contraccions: al, del, pel, can... | Ortografia | Les preposicions a, de i per (o per a), quan van seguides dels articles definits masculins el i els, es contreuen gràficament:
a + el: ala + els: alsde + el: delde + els: delsper + el: pelper + els: pelsper a + el: per alper a + els: per als
Per exemple:
Va al col·legi.
Ves cap als afores.
Torna del poble.
Això és prop... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7035 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7035 | 2026-07-08T00:00:00 |
6147/6 | 01.10.2024 | Pseudoderivats o falsos derivats: o o u?, b o v? | Ortografia | Els pseudoderivats o falsos derivats són mots que no s'escriuen com la resta de mots de la seva mateixa família, ja que provenen directament del llatí i no de mots catalans. És per això que són paraules de tipus culte.
Cal tenir present la pseudoderivació per recordar la grafia d'alguns mots que presenten dubte amb les... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7036 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7036 | 2026-07-08T00:00:00 |
6148/4 | 20.03.2024 | Pronunciació de l i ll
llògic o lògic? | Fonètica i prosòdia | En registres col·loquials, a vegades es pronuncia ela doble (ll) en lloc de ela (l) a inici de mot, per exemple: llògic en lloc de lògic. En llengua general i en contextos més formals, no es produeix aquesta palatalització, de manera que els mots següents es pronuncien amb ela:
legítim
liberalisme
lingüística
lògic
lun... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7037 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7037 | 2026-07-08T00:00:00 |
6201/6 | 07.10.2024 | Contraccions amb article salat: as, des, pes, cas | Ortografia | Les preposicions a, de i per i la forma ca (reducció de casa) es contreuen quan es troben amb l'article salat, tal com passa també amb l'article literari el i els:
a + es: as
de + es: des
per + es: pes
ca + es: cas
Aquestes contraccions es troben tant en noms comuns com en noms de lloc, per exemple:
anar as castell, an... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7038 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7038 | 2026-07-08T00:00:00 |
6220/8 | 11.06.2024 | Essa inicial en compostos cultes i derivats per prefixació
Duplicació de s- a inici de mot? | Morfologia; Ortografia | Quan d'un mot que comença per s- en fem un compost culte (politico + social = politicosocial) o un derivat (pre + selecció = preselecció), aquesta essa no es dobla encara que representi un so de essa sorda entre vocals. Per exemple: altisonant, anglosaxó, antisèptic, italosuís, morfosintaxi, psicosomàtic, telesèrie, vi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7039 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7039 | 2026-07-08T00:00:00 |
6221/4 | 16.10.2024 | Ortografia de la essa sonora: s i z | Ortografia | Les paraules Teresa, colze o zoo contenen el so de la essa sonora, que cal distingir del so de la essa sorda (que es troba en paraules com adreça, russa o sol). Per escriure bé el so de essa sorda i essa sonora és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sonora, com el de rosa o actualitzar, es pot esc... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7040 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7040 | 2026-07-08T00:00:00 |
6202/3 | 01.10.2024 | Ortografia de ig i tx a final de mot | Ortografia | Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig (rogent).
En canvi, s'e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7042 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7042 | 2026-07-08T00:00:00 |
6203/4 | 09.10.2024 | Ortografia de la essa sorda: s, ss, c i ç | Ortografia | Les paraules sol, russa, cirera o adreça contenen el so de la essa sorda, que cal distingir del so de la essa sonora (que es troba en paraules com Teresa, colze o zoo). Per escriure correctament aquests sons és molt important, primerament, distingir-los.
El so de essa sorda, com el de sou, rossa, acer o caça, es pot es... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7046 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7046 | 2026-07-08T00:00:00 |
6222/6 | 16.10.2024 | Ortografia de g (ge) i j (jota) | Ortografia | El so de la g de gerani o de la j de joc es representa amb les grafies g o j segons la vocal que aparegui al darrere.
Generalment s'escriu g davant de e, i i s'escriu j davant de a, o, u:
gel, gerra, metge, platges, ginesta, girafa, bugia, règim, etc.
rajar, platja, jardí, esbarjo, joc, jove, rajolí, ajut, jutge; Jaco... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7048 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7048 | 2026-07-08T00:00:00 |
6205/5 | 16.10.2024 | Ortografia de g i gu | Ortografia | El so de g de gat o guerra es representa amb g o gu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu g davant a, o, u: allargar, garsa, amargor, got, argúcia, gust, etc.s'escriu gu davant e, i: adroguer, berguedà, guepard, guia, guitarra, seguir, etc.
Convé notar que en els grups gue, gui la u no sona (adroguer, guia)... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7049 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7049 | 2026-07-08T00:00:00 |
6223/5 | 23.10.2024 | Ortografia de c i qu | Ortografia | El so inicial de cap o de quilo es representa amb c o qu segons la vocal que aparegui al darrere:
s'escriu c davant a, o, u: casa, coure, acústica, evacuar, cueta, etc.s'escriu qu davant e, i: queixal, quilo, quinta, aquell, etc. (c sona diferent davant e, i: cel, cinema)
Cal tenir present, però, que també podem trobar... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7050 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7050 | 2026-07-08T00:00:00 |
6206/5 | 16.10.2024 | Ortografia de b (be alta) i v (ve baixa) | Ortografia | Les orientacions bàsiques per saber quan s'escriu b i quan s'escriu v són les següents:
S'escriu b:
davant de l i r: blanc, agradable, broma, cabra, etc. (es troba vl en algun mot d'origen estranger com Vladimir o Vladivostok)davant de vocal, si b alterna amb p en mots d'una mateixa família o verb: cabota (cap), lloba... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7052 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7052 | 2026-07-08T00:00:00 |
6207/3 | 18.03.2016 | Pronunciació sonora de 'x' (ics o xeix)
Pronunciació 'gz' de 'examen' | Fonètica i prosòdia | La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sonor de 'gz' en els casos següents:
en mots amb l'element ex- (o -ex-) davant de vocal o h seguida de vocal: exagerar, exercici, exhalar, exhaurir, exhibir, exhortar, èxit, exòtic, exuberant, inexhaurible, etc.en mots amb l'element hex- o hexa-: hexà, hexil, hexilè, hex... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7053 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7053 | 2026-07-08T00:00:00 |
6240/4 | 14.08.2024 | a mida que o a mesura que? | Sintaxi | La locució a mesura que es fa servir per enllaçar una oració subordinada a una oració principal i serveix per expressar que el desenvolupament de l'acció de la principal depèn del desenvolupament de l'acció de la subordinada. Per exemple:
A mesura que s'anava fent fosc creixia la nostra por (la por creix en tant que es... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7054 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7054 | 2026-07-08T00:00:00 |
6241/4 | 10.07.2023 | El mot bota porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | bota
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Té una bota de vi a casa, Hi ha nou botes al celler.
Posa't les botes.
La nena bota sobre el llit. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7057 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7057 | 2026-07-08T00:00:00 |
6242/4 | 19.08.2024 | Accent diacrític: déu o deu? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de déu, déus i deu, deus.
S'escriu déu, déus en el cas següent:
amb el significat de 'divinitat': creure en un déu, els déus de l'Olimp, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7058 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7058 | 2026-07-08T00:00:00 |
6227/4 | 08.02.2019 | Verbs de la tercera conjugació: amb '-eix-' o sense?
'dissent' o dissenteix'?, 'bulleix' o 'bull'?, ''esculli' o 'escolleixi'? | Morfologia | Hi ha verbs de la tercera conjugació, anomenats incoatius, que afegeixen l'increment -eix- (-esc-, -ix- o -isc-) en algunes formes: concretament, en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu, i de l'imperatiu.
Un d'aquests verbs és avorrir, que es conjuga ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7059 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7059 | 2026-07-08T00:00:00 |
6208/4 | 14.07.2023 | El mot dona porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | dona
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Li dona les gràcies, Em dones el llapis?
És una gran dona, Les dones i els homes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7060 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7060 | 2026-07-08T00:00:00 |
6209/4 | 19.08.2024 | Accent diacrític: és o es? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de és i es.
S'escriu és en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: La Carla és alta; Tremp és al Pallars Jussà.
S'escriu es... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7061 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7061 | 2026-07-08T00:00:00 |
6228/2 | 05.04.2011 | signes d'interrogació i admiració (signes de puntuació) | Convencions. Signes gràfics i de puntuació | Els signes d'interrogació (?) i d'admiració (!) s'empren per marcar l'entonació interrogativa o exclamativa d'una oració, respectivament. S'utilitza l'interrogant en oracions interrogatives directes i l'exclamació en oracions exclamatives i en interjeccions.
La normativa prescriu, amb finalitat simplificadora, d'utilit... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7062 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7062 | 2026-07-08T00:00:00 |
6244/4 | 14.07.2023 | El mot feu porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | feu
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
En la joventut feu ('va fer') grans viatges.
El feu del senyor feudal, un feu de bandits.
Vosaltres feu festa demà?, Feu lloc als altres! | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7065 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7065 | 2026-07-08T00:00:00 |
6245/2 | 06.03.2020 | 'sobretot' o 'sobre tot'? | Lèxic. Lèxic general | Les formes sobretot i sobre tot tenen significats diferents.
L'adverbi sobretot significa 'per damunt de tot'. Per exemple:
Que tinguis bon viatge i gaudeix, sobretot!
És sobretot molt bona persona.
La construcció sobre tot està formada per la preposició sobre seguida de tot (determinant o pronom) i es pot trobar en or... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7066 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7066 | 2026-07-08T00:00:00 |
6246/4 | 14.07.2023 | El mot fora porta accent diacrític? | Lèxic. Lèxic general; Ortografia | fora
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Fora bo que ho expliquessis.
Els convidats esperen fora. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7067 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7067 | 2026-07-08T00:00:00 |
6247/4 | 19.08.2024 | Accent diacrític: mà o ma? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma.
S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans).
S'escriu ma amb el significat de 'l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7068 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7068 | 2026-07-08T00:00:00 |
6248/4 | 19.08.2024 | Accent diacrític: més o mes? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de més i mes.
S'escriu més en els casos següents:
quan és un adverbi amb el significat de 'major grau o quantitat': Escolta més i parla m... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7069 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7069 | 2026-07-08T00:00:00 |
6211/5 | 18.09.2025 | potser o pot ser?
potser + subjuntiu o indicatiu: potser plogui o potser plourà? | Lèxic. Lèxic general | Les formes potser i pot ser tenen significats diferents.
L'adverbi potser denota la possibilitat del que es diu. Equival a tal vegada, probablement. Per exemple:
Potser vindran demà.
Potser ja és massa tard.
Amb el mateix significat, en els parlars centrals es fa servir col·loquialment la forma poder. Per exemple:
Pode... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7070 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7070 | 2026-07-08T00:00:00 |
6229/5 | 25.10.2024 | Ortografia de x (xeix) i ix | Ortografia | El so de x a arxiu o guixar s'escriu x a principi de mot (xarop, xocolata; Xina) i darrere de consonant (bolxevic, marxar; Elx).
Cal tenir present, però, que darrere de vocal s'escriu el dígraf ix: baixar, caixa, coix, coixí, maduixa, queixa, reixa, uixer; excepte darrere de i: clixé, guix, pixallits; Flix. En el cas d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7072 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7072 | 2026-07-08T00:00:00 |
6230/3 | 18.03.2016 | Ortografia i pronunciació de 'mm' | Fonètica i prosòdia; Ortografia | El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic allargant el so de la m, per ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7073 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7073 | 2026-07-08T00:00:00 |
6212/3 | 06.03.2020 | 'pertot' o 'per tot'?
'pertot arreu' o 'per tot arreu'? | Lèxic. Lèxic general | Les formes pertot i per tot tenen significats diferents.
L'adverbi pertot significa el contrari que enlloc, és a dir, vol dir 'en tot lloc'. Per exemple:
Després de la mort del pare, li semblava que el veia pertot: a la cuina, al carrer, al metro, fins i tot a la cambra...
En canvi, la construcció per tot està formada ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7074 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7074 | 2026-07-08T00:00:00 |
6213/3 | 06.03.2020 | 'marededeu' o 'mare de Déu'? | Lèxic. Lèxic general | Les formes marededeu i mare de Déu tenen significats diferents.
Una marededeu és una imatge de Maria com a mare de Déu, generalment escultòrica. Per exemple:
Els pastors van trobar una marededeu dins d'una cova de la muntanya.
En canvi, amb la construcció mare de Déu es fa referència directament a la persona de Maria, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7076 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7076 | 2026-07-08T00:00:00 |
6214/2 | 06.03.2020 | 'alhora' o 'a l'hora'? | Lèxic. Lèxic general | Les formes alhora i a l'hora tenen significats diferents.
L'adverbi alhora vol dir 'a un mateix temps'. Per exemple:
Tocava dos instruments alhora.
Cuinava i, alhora, escoltava la ràdio.
La construcció a l'hora, en canvi, té un significat literal; s'utilitza, per exemple, en oracions com les següents:
Va arribar a l'ho... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7077 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7077 | 2026-07-08T00:00:00 |
6251/3 | 25.10.2024 | Ortografia de m | Ortografia | L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7078 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7078 | 2026-07-08T00:00:00 |
6252/3 | 23.12.2021 | maldecap o mal de cap? | Lèxic. Lèxic general | Les formes maldecap i mal de cap tenen significats diferents.
Un maldecap és una preocupació. El plural d'aquest substantiu és maldecaps. Per exemple:
Haver d'estar pels nens li representa un maldecap.
La nova feina li porta molts maldecaps.
En canvi, un mal de cap és, literalment, un dolor al cap. El plural d'aquesta ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7079 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7079 | 2026-07-08T00:00:00 |
6253/5 | 25.10.2024 | Ortografia i pronunciació de nn | Fonètica i prosòdia; Ortografia | El grup nn es presenta en els casos següents:
mots formats amb els prefixos con-, en-, in- seguits de mot amb n inicial: connat, connatural, connotar, connovici, connubi, connumerar; ennegrir, ennuvolar-se; innat, innecessari, innoble, etc.
altres mots: annex (i derivats: annexar, annexió...);
connectar (i derivats: co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7080 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7080 | 2026-07-08T00:00:00 |
6254/2 | 06.03.2020 | 'enlloc' o 'en lloc'? | Lèxic. Lèxic general | Les formes enlloc i en lloc tenen significats diferents.
L'adverbi enlloc significa 'en cap lloc'. Per exemple:
He perdut les claus del pàrquing i no les trobo enlloc.
En canvi, la construcció en lloc sol anar seguida de la preposició de (en lloc de), i vol dir 'en comptes de'. Per exemple:
Li han donat lluç en lloc de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7081 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7081 | 2026-07-08T00:00:00 |
6255/3 | 06.03.2020 | 'gairebé' o 'gaire bé'?
'quasibé' o 'quasi bé'? | Lèxic. Lèxic general | Les formes gairebé o gaire bé tenen significats diferents.
L'adverbi gairebé vol dir 'quasi'. Per exemple:
Hi érem gairebé tots.
Gairebé he acabat, espera'm a fora.
En canvi, l'expressió gaire bé equival a 'poc bé' en les oracions negatives. Per exemple:
No em trobo gaire bé.
L'hem canviat de grup perquè no dibuixa gai... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7082 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7082 | 2026-07-08T00:00:00 |
6256/2 | 18.03.2016 | Ortografia de 'ny' | Ortografia | El dígraf ny, que es troba en mots com vinya i Catalunya, representa un únic so. Es presenta en diverses posicions dins d'un mot:
enmig de paraula, entre vocals: cenyir, companyia, escanyar-se, guenyo, pinya, vergonya; Avinyó, Balenyà, Banyoles, Bolonya, la Corunya, etc.;
a final de paraula: afany, disseny, enginy, ll... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7083 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7083 | 2026-07-08T00:00:00 |
6257/3 | 25.10.2024 | Ortografia de n | Ortografia | L'escriptura de la grafia n no presenta dubtes en molts mots de la llengua, com ara bronze, cendra, conreu, etc., però sí en mots com enmig, confabular o inflar.
Convé recordar que s'escriu n en els casos següents:
en general, davant v: canvi, convenient, convuls, envair, enveja, invent, etc., però s'escriu m a: circum... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7084 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7084 | 2026-07-08T00:00:00 |
6258/7 | 23.02.2026 | Pronunciació de h (hac)
Apostrofació davant de h (hac) | Fonètica i prosòdia; Ortografia | La h o hac no se sol pronunciar en català i en la majoria de casos només té valor etimològic, per exemple: haver, hivern, home, hora, hospital; adherir, àdhuc, alhora, filharmònic, inhalar, subhasta, tothom; ahir, prohibir, vehicle; Homer; Horta.
Hi ha excepcions, però. Es pronuncia h aspirada:
en el verb halar ('menja... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7085 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7085 | 2026-07-08T00:00:00 |
6231/4 | 18.03.2016 | L'accent gràfic
Tipus d'accent que pot dur cada vocal | Ortografia | L'accent gràfic s'escriu sobre vocals majúscules i minúscules i marca la síl·laba tònica dels mots. En català es distingeixen dos tipus d'accent: l'obert o greu (`) i el tancat o agut (´).
La vocal a, si ha de dur accent, sempre el porta obert, mentre que la i i la u, si en porten, sempre duen l'accent tancat. Per exem... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7086 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7086 | 2026-07-08T00:00:00 |
6232/11 | 11.01.2024 | Erra (r-) en compostos cultes i derivats per prefixació: grecorromà o grecoromà?, coresponsabilitat o corresponsabilitat? | Morfologia; Ortografia | En els compostos cultes el segon component dels quals comença amb r- i en els mots prefixats a partir de mots que comencen amb r-, aquesta erra no es dobla encara que representi un so de erra vibrant entre vocals. Per exemple: antireumàtic, contrarevolució, grecoromà, ludicorecreatiu, polirítmia, prerafaelita, preregna... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7087 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7087 | 2026-07-08T00:00:00 |
6259/5 | 06.03.2020 | 'almenys' o 'al menys'? | Lèxic. Lèxic general | Les formes almenys i al menys tenen significats diferents.
L'adverbi almenys significa 'si més no', 'com a mínim', 'pel cap baix'. Per exemple:
Digueu-me almenys qui n'és l'autor.
Necessitem almenys dues persones per carregar el sofà.
Aquest vestit li deu haver costat almenys cent cinquanta euros.
En canvi, l'expressió... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7088 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7088 | 2026-07-08T00:00:00 |
6233/4 | 01.09.2022 | atemoritzar o atemorir? | Lèxic. Lèxic general | El verb que es deriva del nom temor és atemorir (i no atemoritzar o atemorisar). Aquest verb té el significat d''infondre temor a algú'. Per exemple:
Les fortes tempestes van atemorir els tripulants.
Els taurons atemoreixen els tripulants del vaixell.
Se sent atemorit després del que li va passar.
Aquella dona atemoria... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7089 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7089 | 2026-07-08T00:00:00 |
6215/4 | 01.09.2022 | aterrissar o aterrar? | Lèxic. Lèxic general | El verb que designa l'acció de prendre terra una aeronau, un aparell volador o un ocell és aterrar (i no aterrissar o aterritzar). Per exemple:
L'helicòpter va aterrar a les deu de la nit.
Els avions aterren cada vint minuts.
Diuen que ha aterrat un ovni al bosc. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7090 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7090 | 2026-07-08T00:00:00 |
6260/4 | 14.07.2023 | El mot molt porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | molt
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:Civada molta, Ha molt el cafè.
La molta del gra.
És molt gran.
Hi ha molt pa, Hi ha moltes coques. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7091 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7091 | 2026-07-08T00:00:00 |
6261/5 | 12.02.2019 | 'capigut' o 'cabut'? | Morfologia | Les formes del participi del verb cabre o caber són cabut, cabuda, cabuts, cabudes, i no capigut, capiguda, capiguts, capigudes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7092 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7092 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.