Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
6262/4 | 19.08.2024 | Accent diacrític: món o mon? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de món i mon.
S'escriu món amb el significat de 'conjunt de totes les coses creades; la Terra': córrer món, la fi del món (però mons dife... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7093 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7093 | 2026-07-08T00:00:00 |
6263/6 | 08.07.2025 | Participis amb dues formes: oferit o ofert? | Morfologia | Els verbs complir, establir, oferir, omplir, reblir, sofrir i suplir (i derivats) fan el participi amb la terminació -ert. Cal tenir en compte, però, que en valencià, tortosí i baleàric aquests verbs formen el participi amb la terminació -it:
complert (complit)
establert (o establit)
ofert (o oferit)
omplert (o omplit)... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7094 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7094 | 2026-07-08T00:00:00 |
6264/3 | 24.01.2019 | Infinitius acabats en '-re' i '-er': 'incluir' o 'incloure'? | Morfologia | Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...) cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...) córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre...) rompre (i derivats: corrompre, i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7095 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7095 | 2026-07-08T00:00:00 |
6265/16 | 31.05.2024 | Guionet en compostos cultes i compostos catalans | Morfologia | En general els compostos següents s'escriuen sense guionet:
1. Els compostos cultes, que són aquells el primer element dels quals té una forma prefixada acabada en -o i de vegades en -i (com ara afro-, economico-, fisico-, hispano-, labio-, psico-, socio-; denti-, pisci-). Per exemple: afroasiàtic, economicofinancer, f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7096 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7096 | 2026-07-08T00:00:00 |
6266/4 | 12.02.2019 | 'depengut' o 'depès'? | Morfologia | Les formes del participi del verb dependre són depès, depesa, depesos, depeses i no depengut, depenguda, depenguts, depengudes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7097 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7097 | 2026-07-08T00:00:00 |
6267/2 | 12.02.2019 | 'atengut' o 'atès'? | Morfologia | Les formes del participi del verb atènyer són atès, atesa, atesos, ateses i no atengut, atenguda, atenguts, atengudes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7098 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7098 | 2026-07-08T00:00:00 |
6268/3 | 12.02.2019 | 'imprimit' o 'imprès'? | Morfologia | Les formes del participi del verb imprimir són imprès, impresa, impresos, impreses, i no imprimit, imprimida, imprimits, imprimides. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7099 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7099 | 2026-07-08T00:00:00 |
6280/3 | 13.11.2020 | Participi del verb obrir: obrit o obert? | Morfologia | El participi del verb obrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:
obert (i no obrit)
entreobert (i no entreobrit)
reobert (i no reobrit) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7100 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7100 | 2026-07-08T00:00:00 |
6281/4 | 20.05.2025 | cuit o cogut? | Morfologia; Lèxic. Lèxic general | El verb coure té dos participis: cuit i cogut. Ara bé, cadascun d'aquests participis es fa servir en contextos diferents segons el significat.
El participi cuit està relacionat amb el significat de 'cocció'. Les formes corresponents són cuit, cuita, cuits, cuites. Per exemple:
Les patates que he posat a bullir ja són c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7101 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7101 | 2026-07-08T00:00:00 |
6282/2 | 12.02.2019 | Participi dels verbs acabats en '-cloure': 'concluït', 'conclogut' o 'conclòs'? | Morfologia | Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7102 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7102 | 2026-07-08T00:00:00 |
6283/3 | 02.09.2022 | revaloritzar o revalorar? | Lèxic. Lèxic general | El verb derivat de valor i que significa 'tornar a valorar, a reconèixer el valor' és revalorar, i no revaloritzar. Per exemple:
Hem de revalorar el preu dels pisos.
Si no revaloren la qualitat del nostre servei ja podem plegar.
Han revalorat tantes vegades la nostra oferta que ja no m'interessa negociar-hi. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7103 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7103 | 2026-07-08T00:00:00 |
6269/4 | 17.07.2023 | El mot mora porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | mora
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Aquesta tardor hi ha moltes mores.
La reina mora és una sarsuela. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7104 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7104 | 2026-07-08T00:00:00 |
6270/4 | 17.07.2023 | El mot net porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | net
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Porta els nets a l'escola.
Roba neta. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7105 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7105 | 2026-07-08T00:00:00 |
6271/4 | 14.07.2023 | El mot os porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | os
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Han nascut un os bru i una ossa polar al zoo.
S'ha trencat un os del braç.
Han estudiat l'ossa d'un dinosaure.
Ressegueix les os. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7106 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7106 | 2026-07-08T00:00:00 |
6272/4 | 20.08.2024 | Accent diacrític: pèl o pel? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de pèl, pèls i pel, pels.
S'escriu pèl, pèls amb el significat de 'vellositat': no tenir ni un pèl, posar els pèls de punta, prendre el p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7107 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7107 | 2026-07-08T00:00:00 |
6273/4 | 17.07.2023 | El mot res porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | res
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
En el silenci de la nit se sentia el res dels caputxins.
Aquella partitura estava plena de res i de mis.
En un tres i no res.
No hi ha res a fer. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7108 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7108 | 2026-07-08T00:00:00 |
6274/4 | 04.06.2025 | Accent diacrític: sé o se? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sé i se.
S'escriu sé quan és una forma del verb saber: Jo en sé la resposta, No sé per on començar.
S'escriu se quan és un pronom febl... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7109 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7109 | 2026-07-08T00:00:00 |
6275/6 | 16.09.2024 | Apostrofació dels pronoms febles
Combinacions de dos pronoms | Ortografia; Sintaxi | Cal apostrofar o no un pronom feble d'acord amb la posició que ocupa respecte del verb i si va tot sol o combinat amb un altre pronom.
Davant d'un verb que comença en vocal o h, els pronoms em, et, es, el, la i en adopten la forma elidida i s'apostrofen. Per exemple: m'ajuda, t'ajudo, s'afaita, l'ha vist, l'ha vista, n... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7110 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7110 | 2026-07-08T00:00:00 |
6216/4 | 17.07.2023 | El mot sec porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | sec
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Aquests pantalons et fan un sec.
Jo sec més enllà.
Els pous són secs, És sec com un clau. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7111 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7111 | 2026-07-08T00:00:00 |
6217/4 | 17.07.2023 | El mot seu porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | seu
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Untar els engranatges amb seu.
Seu en aquesta butaca, On seus?
Ha vingut el seu amic, Van convidar els seus companys. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7112 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7112 | 2026-07-08T00:00:00 |
6284/4 | 12.02.2019 | 'romangut' o 'romàs'? | Morfologia | Les formes del participi del verb romandre són romàs, romasa, romasos, romases, i no romangut, romanguda, romanguts, romangudes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7113 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7113 | 2026-07-08T00:00:00 |
6285/4 | 12.02.2019 | 'sapigut' o 'sabut'? | Morfologia | Les formes del participi del verb saber són sabut, sabuda, sabuts, sabudes, i no sapigut, sapiguda, sapiguts, sapigudes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7114 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7114 | 2026-07-08T00:00:00 |
6286/5 | 17.03.2025 | Accent diacrític: sí o si? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sí, sís i si, sis.
S'escriu sí (sís en cas que tingui plural) amb el valor d'afirmació en els casos següents:
quan és un adverbi: Diu ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7115 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7115 | 2026-07-08T00:00:00 |
6218/7 | 18.09.2025 | molgut o molt? | Morfologia | Les formes del participi del verb moldre són molt, molta, molts, moltes, i no molgut, molguda, molguts, molgudes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7116 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7116 | 2026-07-08T00:00:00 |
6276/5 | 16.05.2025 | Imperatiu de verbs acabats en -tenir: manté, mantén o mantingues?, manteniu o mantingueu? | Morfologia | Els verbs derivats de -tenir presenten dues formes en la segona persona del singular de l'imperatiu: contén o contingues (de contenir), entretén o entretingues (de entretenir), mantén o mantingues (de mantenir), etc.
En els parlars valencians, la segona persona del singular de l'imperatiu també presenta la forma acabad... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7117 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7117 | 2026-07-08T00:00:00 |
6277/2 | 01.09.2022 | al·locució o elocució? | Lèxic. Lèxic general | Les formes al·locució i elocució tenen significats diferents.
Una al·locució és un discurs breu. Per exemple: L'al·locució del director no em va agradar.
En canvi, una elocució és la manera d'articular els sons. També fa referència a la tria i col·locació dels mots amb què s'expressen els pensaments. Per exemple: Té un... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7118 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7118 | 2026-07-08T00:00:00 |
6219/2 | 01.09.2022 | planejar o planar? | Lèxic. Lèxic general | Les formes planejar i planar tenen significats diferents.
El verb planejar s'utilitza habitualment amb el sentit de 'fer plans d'alguna cosa'. Per exemple: Hem planejat una excursió a la muntanya per al cap de setmana.
En canvi, el verb planar designa el fet de sostenir-se enlaire un ocell, un avió, etc. Per exemple: L... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7120 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7120 | 2026-07-08T00:00:00 |
6288/4 | 19.08.2024 | Accent diacrític: són o son? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de són i son.
S'escriu són en el cas següent:
quan és una forma del verb ésser/ser: Ja són les deu del matí, Avui són a Lleida.
S'escriu ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7121 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7121 | 2026-07-08T00:00:00 |
6289/5 | 17.03.2025 | Accent diacrític: té o te? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de té i te.
S'escriu té en el cas següent:
quan és una forma del verb tenir: Té un gran cor; Té, vint euros.
S'escriu te en els casos seg... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7122 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7122 | 2026-07-08T00:00:00 |
6278/4 | 19.08.2024 | Accent diacrític: ús o us? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de ús i us.
S'escriu ús en els casos següents:
amb el significat d''acció de fer servir una cosa': Fa un bon ús de la seva autoritat;quan... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7123 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7123 | 2026-07-08T00:00:00 |
6290/4 | 02.09.2022 | pol·lucionar o pol·luir? | Lèxic. Lèxic general | El verb que designa l'acció de fer perdre qualitat a un entorn per causes diverses d'origen extern al mateix entorn, contaminar-lo és pol·luir (i no pol·lucionar), i pertany a la tercera conjugació. Per exemple:
Els residus van pol·luir les aigües del riu.
Els residus pol·lueixen l'aigua.
Vaig veure com pol·luïen el po... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7124 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7124 | 2026-07-08T00:00:00 |
6279/3 | 02.09.2022 | reflexar o reflectir? | Lèxic. Lèxic general | El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir, i no reflexar. Per exemple:
L'estany va reflectir el cel estelat.
El mirall reflecteix el que ets.
El mar reflectia el sol com mai.
Es veu reflectit en les seves ulleres de sol. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7125 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7125 | 2026-07-08T00:00:00 |
6300/4 | 02.09.2022 | traïcionar o trair? | Lèxic. Lèxic general | El verb que designa l'acció de violar la fidelitat que devem a algú o alguna cosa és trair (i no traïcionar), i pertany a la tercera conjugació. Per exemple:
El va trair un dels seus millors amics.
Si no vols que et traeixin no facis el que m'has dit.
Es va preguntar si el seu cor no el traïa.
Se sent traït perquè la s... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7126 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7126 | 2026-07-08T00:00:00 |
6320/4 | 17.07.2023 | El mot vens porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | vens
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Vens amb nosaltres?
Et vens el cotxe? | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7127 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7127 | 2026-07-08T00:00:00 |
6301/4 | 17.07.2023 | El mot ves porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | ves
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Ves a veure què vol, Ves a saber!
Ves què et dic!, Ves per on! | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7128 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7128 | 2026-07-08T00:00:00 |
6321/4 | 20.08.2024 | Accent diacrític: vós o vos? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de vós i vos.
S'escriu vós quan és un pronom fort, com a fórmula de tractament: Vós m'ho heu dit, Com vós vulgueu.
S'escriu vos quan és u... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7129 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7129 | 2026-07-08T00:00:00 |
6302/5 | 20.12.2019 | Preposició de seguida d'infinitiu amb valor condicional
d'haver-ho sabut o si ho hagués sabut? | Sintaxi | Tot i que de vegades s'usa la construcció de + infinitiu amb valor condicional, no és acceptable des del punt de vista normatiu. Es pot optar per altres fórmules, com ara la conjunció si + verb conjugat, o la locució en cas que, entre altres. Per exemple:
Si ho hagués sabut, no t'ho hauria comentat (i no D'haver-ho sab... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7131 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7131 | 2026-07-08T00:00:00 |
6323/2 | 04.02.2019 | Imperatiu del verb 'contenir'
'contén' o 'contingues'?
'conteniu' o 'contingueu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb contenir és contén o contingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma conté, i en els valencians la forma contín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb contenir és conteniu o contingueu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7132 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7132 | 2026-07-08T00:00:00 |
6324/2 | 04.02.2019 | Imperatiu del verb 'detenir'
'detén' o 'detingues'?
'deteniu' o 'detingueu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb detenir és detén o detingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma deté, i en els valencians detín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb detenir és deteniu o detingueu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7133 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7133 | 2026-07-08T00:00:00 |
6325/2 | 04.02.2019 | Imperatiu del verb 'entretenir'
'entretén' o 'entretingues'?
'entreteniu' o 'entretingueu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb entretenir és entretén o entretingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma entreté, i en els valencians, la forma entretín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb entretenir és entreteniu o entretingueu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7134 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7134 | 2026-07-08T00:00:00 |
6326/2 | 04.02.2019 | Imperatiu del verb 'mantenir'
'mantén' o 'mantingues'?
'manteniu' o 'mantingueu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb mantenir és mantén o mantingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma manté, i en els valencians la forma mantín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb mantenir és manteniu o mantingueu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7135 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7135 | 2026-07-08T00:00:00 |
6327/2 | 04.02.2019 | Imperatiu del verb 'menystenir'
'menystén' o 'menystingues'?
'menysteniu' o 'menystingueu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb menystenir és menystén o menystingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma menysté, i en els valencians la forma menystín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb menystenir és menysteniu o menystingueu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7136 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7136 | 2026-07-08T00:00:00 |
6328/2 | 04.02.2019 | Imperatiu del verb 'obtenir'
'obtén' o 'obtingues'?
'obteniu' o 'obtingueu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb obtenir és obtén o obtingues. En els parlars baleàrics també hi ha forma obté, i en els valencians la forma obtín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb obtenir és obteniu o obtingueu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7137 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7137 | 2026-07-08T00:00:00 |
6329/2 | 04.02.2019 | Imperatiu del verb 'retenir'
'retén' o 'retingues'?
'reteniu' o 'retingueu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb retenir és retén o retingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma reté, i en els valencians la forma retín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb retenir és reteniu o retingueu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7138 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7138 | 2026-07-08T00:00:00 |
6330/2 | 04.02.2019 | Imperatiu del verb 'sostenir'
'sostén' o 'sostingues'?
'sosteniu' o 'sostingueu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb sostenir és sostén o sostingues. En els parlars baleàrics també hi ha la forma sosté, i en els valencians la forma sostín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb sostenir és sosteniu o sostingueu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7139 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7139 | 2026-07-08T00:00:00 |
6331/3 | 28.02.2019 | Present del verb 'batre': 'batim' o 'batem'?
Present del verb 'interrompre': 'interrompim' o 'interrompem'?
'batir' o 'batre'? | Morfologia | Els verbs batre i rompre (i els seus derivats: abatre, combatre, debatre, rebatre...; corrompre, interrompre, irrompre...) són de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquests verbs, l'última vocal que hi a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7140 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7140 | 2026-07-08T00:00:00 |
6303/2 | 02.09.2022 | renyir o renyar? | Lèxic. Lèxic general | Les formes renyir i renyar tenen significats diferents.
El verb renyir és intransitiu i s'utilitza amb el sentit de 'rompre l'amistat, el tracte personal'. Per exemple:
La Dolors ha renyit amb la seva parella.
En canvi, el verb renyar és transitiu i designa l'acció d'adreçar a algú blasmes severs per una falta comesa, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7141 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7141 | 2026-07-08T00:00:00 |
6340/5 | 26.10.2017 | 'en base a' o 'sobre la base de'? | Sintaxi | Per expressar el sentit de 'prenent com a base' es poden fer servir diverses expressions, com ara d'acord amb, partint de, segons o a partir de, tenint en compte el context en cada cas.
Pel que fa a la locució en base a, que es troba usada amb aquest mateix significat, cal recordar que no està prevista per la normativa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7142 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7142 | 2026-07-08T00:00:00 |
6341/8 | 11.02.2025 | sinó o si no? | Sintaxi | La conjunció adversativa sinó, davant d'un membre de la proposició, designa que allò que es nega pel que fa a un membre precedent, s'afirma del membre que hi ha a continuació de la conjunció. Per exemple: No ho ha fet ell, sinó el seu amic.
Si la coordinació és entre dues oracions principals, es fa servir sinó que. Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7143 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7143 | 2026-07-08T00:00:00 |
6342/3 | 01.08.2023 | Pronúncia de verbs acabats en -iar
cànvio o canvio?, estúdio o estudio? | Morfologia; Fonètica i prosòdia | En els verbs acabats en consonant + -iar, com ara anunciar, beneficiar, copiar, denunciar, estudiar, etc., cal tenir en compte que les formes següents es pronuncien amb la vocal tònica a la i:
Present d'indicatiu
canvio, canvies, canvia, canvien (i no cànvio, cànvies, cànvia, cànvien)
Present de subjuntiu
canviï, canvi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7144 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7144 | 2026-07-08T00:00:00 |
6344/5 | 26.03.2024 | Síl·laba tònica d'alguns mots
Desplaçament accentual en mots aguts | Ortografia; Fonètica i prosòdia | Una mostra de mots que són aguts (és a dir, que tenen l'accent a l'última síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament com a plans són:
interval
oboè
iber
alfil
xassís
elit
futbol
fluor
zenit
poliglot
xandall
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8a) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7146 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7146 | 2026-07-08T00:00:00 |
6345/5 | 16.04.2024 | Síl·laba tònica d'alguns mots
Desplaçament accentual en mots plans | Ortografia; Fonètica i prosòdia | Una mostra de mots que són plans (és a dir, que tenen l'accent a la penúltima síl·laba) i que sovint no es pronuncien adequadament són:
atmosfera
tetraplegia
letargia
amoníac
policíac
termòstat
omòplat
medul·la
mimesi
míssil
monòlit
rèptil
tèxtil
aeròlit
torticoli
magnetòfon
intèrfon
sinergia (o sinergies)
Font: Ortogr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7147 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7147 | 2026-07-08T00:00:00 |
6346/6 | 16.04.2024 | Síl·laba tònica d'alguns mots
Desplaçament accentual en mots esdrúixols | Ortografia; Fonètica i prosòdia | Una mostra de mots que són esdrúixols (és a dir, que tenen l'accent a l'antepenúltima síl·laba) i que sovint es pronuncien erròniament són:
aurèola
rubèola
pneumònia
isòbara
vàlua
període
díode (i altres mots acabats en -ode: tríode, elèctrode, càtode)
Font: Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (3.1.1.8... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7148 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7148 | 2026-07-08T00:00:00 |
6347/2 | 28.02.2019 | 'interrompeix' o 'interromp'?
'interrompeixi' o 'interrompi'? | Morfologia | El verb interrompre, així com tots els derivats del verb rompre, és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no s'afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (interrompo i no interrompeixo, interrompi ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7149 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7149 | 2026-07-08T00:00:00 |
6348/2 | 01.03.2019 | Futur i condicional de verbs com 'concebre', 'perdre', etc.
'conceberà' o 'concebrà'?, 'perderia' o 'perdria'? | Morfologia | Els verbs com concebre, perdre, rompre, batre, cometre o emetre formen el futur i el condicional sense afegir cap vocal de suport. Per exemple:
Futur
concebré, concebràs, concebrà, concebrem, concebreu, concebran
perdré, perdràs, perdrà, perdrem, perdreu, perdran
batré, batràs, batrà, batrem, batreu, batran
Condicional... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7150 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7150 | 2026-07-08T00:00:00 |
6349/3 | 26.02.2016 | Addició de sons entre vocals
Ideia, dugues, graiella, etc. | Fonètica i prosòdia | En registres més o menys formals, cal evitar la inserció, espontània i no recomanable, de sons que s'afegeixen per evitar el contacte de dues vocals que no formen diftong. Per exemple: no s'ha de dir ideia per idea, o dugues per dues.
Altres casos que s'han d'evitar són els següents: graiella, paiella, dugues, teiatre,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7151 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7151 | 2026-07-08T00:00:00 |
6350/3 | 28.09.2022 | Es pot dir desenfadat, desenfadada en català? | Lèxic. Lèxic general | El mot desenfadat, desenfadada és el participi del verb desenfadar-se, que vol dir cessar d'estar enfadat. Per exemple:
Quan li hem donat la piruleta s'ha desenfadat.
Ahir estava enrabiada amb tothom. Ja s'ha desenfadat?
Per aquest motiu, si es vol indicar que algú obra sense arronsar-se o que actua amb despreocupació,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7152 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7152 | 2026-07-08T00:00:00 |
6351/7 | 10.03.2023 | per part de en oracions passives | Sintaxi | La locució per part de en general té el sentit de 'pel que es refereix a'. Per exemple:
Per part d'ella, l'assumpte queda tancat.
Sovint, però, aquesta expressió també es fa servir en les oracions passives per indicar l'agent o qui realitza l'acció. Per exemple:
Gol per part del Barça.
L'ajuda per part de les ONG als p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7153 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7153 | 2026-07-08T00:00:00 |
6352/5 | 24.08.2017 | a mitges | Sintaxi | L'expressió a mitges pot significar 'a parts iguals', 'entre dos'. Per exemple:
En els guanys van a mitges.
El dinar el paguem a mitges.
Repartirem el premi a mitges.
També es pot fer servir amb el significat de 'no del tot', 'incomplet':
Només sé la història a mitges.
Ha deixat la feina a mitges.
El treball de filosof... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7154 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7154 | 2026-07-08T00:00:00 |
6353/6 | 27.03.2023 | a falta de cinc minuts per al final o a cinc minuts del final? | Sintaxi | Les expressions a falta de i a manca de poden tenir valor causal i condicional, però també temporal i espacial. Per exemple:
A falta de melmelada, haurem de conformar-nos amb codony.
A manca de proves sòlides, van haver de tancar el cas.
A falta de cinc minuts per al final del partit, el Barça guanya 3-0.
A manca de tr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7155 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7155 | 2026-07-08T00:00:00 |
6354/3 | 26.06.2019 | 'composar' o 'compondre'? | Lèxic. Lèxic general | El verb composar significa 'imposar arbitràriament una contribució o una multa'; 'actuar envers algú imposant-li la nostra voluntat'; 'jutjar, sentenciar com a àrbitre'. Per exemple:
Composaren els traginers per haver robat mercaderia.
En canvi, el verb compondre (que es conjuga com respondre) significa 'formar, consti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7156 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7156 | 2026-07-08T00:00:00 |
6332/6 | 21.03.2024 | Pronunciació dels mots arbre i marbre
Emmudiment de la erra a l'interior de mot | Fonètica i prosòdia | De vegades no es pronuncia la erra de determinats mots, generalment per la proximitat d'una altra erra i la dificultat de pronúncia que això comporta.
És el cas, per exemple, dels mots arbre i marbre, en què generalment no es pronuncia la erra de la primera síl·laba (ar-, mar-). En parlars valencians tampoc no se sol p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7162 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7162 | 2026-07-08T00:00:00 |
6355/5 | 20.08.2024 | La vocal e: accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats | Ortografia | Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.la tercera persona del singular del passat simple: digué, estigué, pogué, etc.la... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7168 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7168 | 2026-07-08T00:00:00 |
6333/4 | 22.08.2024 | La vocal e: accent obert o greu
Distribució d'accents oberts i tancats | Ortografia | Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.la majoria dels acabats en -ès: bur... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7174 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7174 | 2026-07-08T00:00:00 |
6304/3 | 20.08.2024 | La vocal o: accent tancat o agut
Distribució d'accents oberts i tancats | Ortografia | Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria de mots que fan el plural en -ons: atenció, avió, botó, camió, cançó, traïció, etc.els acabats en -ós: adjectius com afectuós, boirós,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7175 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7175 | 2026-07-08T00:00:00 |
6334/4 | 30.08.2024 | La vocal o: accent obert o greu
Distribució d'accents oberts i tancats | Ortografia | Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la o dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la o du accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
els mots açò, això, allò, però, etc.els noms arròs, espòs, repòs, talòs, terròs; Ambròs, Bolòs, Seròs, Tredòs, Vandellòs, etc.els compostos de bo (... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7177 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7177 | 2026-07-08T00:00:00 |
6356/2 | 02.09.2022 | al·logen o halogen? | Lèxic. Lèxic general | Les formes al·logen i halogen tenen significats diferents.
El mot al·logen significa 'originat fora del lloc actual'. Per exemple: Una llengua al·lògena.
En canvi, el mot halogen fa referència a qualsevol element del grup dels halògens (és a dir, el grup d'elements químics amb capacitat d'unir-se directament amb un met... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7179 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7179 | 2026-07-08T00:00:00 |
6335/2 | 02.09.2022 | al·ludir o eludir? | Lèxic. Lèxic general | Les formes al·ludir i eludir tenen significats diferents.
El verb al·ludir significa 'referir-se a una persona o a una cosa sense esmentar-la'. Per exemple: Va al·ludir al contrincant diverses vegades.
En canvi, el verb eludir significa 'evitar (una dificultat, una obligació, etc.), amb algun artifici, estratagema, hab... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7180 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7180 | 2026-07-08T00:00:00 |
6357/4 | 17.07.2023 | El mot soc porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | soc
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Jo soc la directora.
M'han portat uns socs d'Holanda i m'han fet llagues als peus.
Queda el soc del pi que van tallar. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7181 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7181 | 2026-07-08T00:00:00 |
6359/3 | 05.10.2022 | Es pot dir medir en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb medir, tot i que és una forma prou estesa en català, no està recollit en el diccionari normatiu. Si el que es vol és expressar les mides que té un objecte concret, es pot optar per fer servir el verb mesurar o bé el verb fer. Per exemple:
La paret mesura dos metres i mig d'alt (i no La paret medeix dos metres i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7183 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7183 | 2026-07-08T00:00:00 |
6360/3 | 11.03.2022 | Símbol de març | Convencions. Abreviacions | MÇ
El símbol de març és MÇ. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7184 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7184 | 2026-07-08T00:00:00 |
6361/3 | 11.03.2022 | Símbol de maig | Convencions. Abreviacions | MG
El símbol de maig és MG. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7185 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7185 | 2026-07-08T00:00:00 |
6362/3 | 15.10.2021 | Símbol de juny | Convencions. Abreviacions | JN
El símbol de juny és JN. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7186 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7186 | 2026-07-08T00:00:00 |
6305/2 | 05.09.2022 | anul·lar o anular? | Lèxic. Lèxic general | Les formes anul·lar i anular tenen significats diferents.
El mot anul·lar vol dir cancel·lar. Per exemple: Van anul·lar la reserva que havien fet.
En canvi, anular té dos significats diferents:
'Quart dit de la mà'. Per exemple: S'ha fet un tall al dit anular.'Forma d'anell'. Per exemple: El darrer eclipsi anular de so... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7187 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7187 | 2026-07-08T00:00:00 |
6363/2 | 06.09.2022 | legítima o llegítima? | Lèxic. Lèxic general | Les formes legítima i llegítima tenen significats diferents.
El mot legítima és la forma femenina de l'adjectiu legítim i té dos significats:
'Fundat en el dret': En defensa legítima.'Genuí, no fals': Una decisió legítima.
En canvi, la llegítima és la porció de l'herència de la qual el testador no pot disposar lliureme... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7188 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7188 | 2026-07-08T00:00:00 |
6306/2 | 02.09.2022 | legat o llegat? | Lèxic. Lèxic general | Les formes legat i llegat tenen significats diferents.
Un legat és un delegat. Per exemple: Ahir va arribar el legat italià.
En canvi, un llegat és allò que es deixa a algú altre en un testament, o allò que passa d'una generació a una altra. Per exemple: Un llegat col·lectiu que tenim la missió de conservar. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7189 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7189 | 2026-07-08T00:00:00 |
6307/2 | 06.09.2022 | rebel·lar-se o revelar? | Lèxic. Lèxic general | Les formes rebel·lar-se i revelar tenen significats diferents.
El verb rebel·lar-se significa refusar l'obediència a una autoritat legítima. Per exemple: La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei, L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent.
En canvi, revelar té tres significats diferents:
'Fer conèixer (a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7190 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7190 | 2026-07-08T00:00:00 |
6364/2 | 06.09.2022 | vil·la o vila? | Lèxic. Lèxic general | Les formes vil·la i vila tenen significats diferents.
El mot vil·la té els significats següents:
'Casa d'estiueig'. Per exemple: Els meus avis tenien una vil·la a prop de la platja.'Gran casa rural que constitueix el centre d'un extens domini amb una explotació agrícola i ramadera, sovint d'origen medieval o antic'.'Ca... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7191 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7191 | 2026-07-08T00:00:00 |
6380/4 | 27.07.2023 | Com es diu pegatina en català: enganxina o adhesiu? | Lèxic. Lèxic general | Un adhesiu és una etiqueta impresa autoadhesiva, com ara l'etiqueta que indica que un cotxe porta un nadó. No és adequat dir-ne enganxina, que s'ha creat per imitació de la forma castellana pegatina però a partir del verb català enganxar.
Cal tenir en compte que per fer referència a un adhesiu de formes i colors divers... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7199 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7199 | 2026-07-08T00:00:00 |
6400/8 | 21.01.2025 | L'article personal: en, na i el, la
L'article davant de noms de persona | Sintaxi | Els noms propis de persona, segons els usos característics de cada parlar, poden anar precedits, en singular, de l'article personal (en/na) o de l'article definit (el/la), que en aquest cas també fa d'article personal. L'article personal en/na només té formes de singular i s'usa amb noms en singular. Per exemple: En Ri... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7206 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7206 | 2026-07-08T00:00:00 |
6401/4 | 20.03.2025 | Els diftongs: decreixents i creixents | Ortografia | Un diftong consisteix en dues vocals juntes que formen part d'una única síl·laba, és a dir, que es pronuncien amb un sol cop de veu, i no en síl·labes separades com en un hiat. Els diftongs es poden classificar en dos grups: els diftongs decreixents i els diftongs creixents.
Diftongs decreixents
En els diftongs decreix... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7216 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7216 | 2026-07-08T00:00:00 |
6337/4 | 26.04.2023 | Verbs acabats en -sentir: amb -eix- o sense?
pressenteix o pressent?, assent o assenteix?, consenti o consenteixi? | Morfologia | El verb sentir i els verbs derivats entresentir, pressentir i ressentir-se no són incoatius i, per tant, es conjuguen com dormir; és a dir, sense l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-). Així, el verb pressentir, per exemple, es conjuga de la manera següent:
Present d'indicatiu
pressento, pressents, pressent, pressentim... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7218 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7218 | 2026-07-08T00:00:00 |
6402/2 | 05.12.2019 | 'fondo' o 'fons'? | Lèxic. Lèxic general | Tant el mot fondo com el mot fons són formes vàlides, però cal no confondre'ls, perquè poden pertànyer a categories gramaticals diferents i no signifiquen el mateix.
1. Fondo
Pot ser un adjectiu (fondo, fonda) que fa referència a la idea de profunditat, de la superfície avall. Per exemple: un plat fondo, la part fonda ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7219 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7219 | 2026-07-08T00:00:00 |
6308/7 | 26.04.2023 | Verbs de la tercera conjugació amb dues formes: amb -eix- i sense
acut o acudeix?, consenti o consenteixi?, ment o menteix? | Morfologia | Alguns verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir) es poden conjugar indistintament com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7220 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7220 | 2026-07-08T00:00:00 |
6403/1 | 02.04.2008 | taulell, tauler o tauló? | Lèxic. Lèxic general | Cal no confondre els mots taulell, tauler i tauló, ja que tenen significats diferents.
Un taulell és un tipus de taula estreta que hi ha als comerços per mostrar el gènere als compradors, als bars per servir-hi les begudes o a altres tipus d'establiments on s'intercanvien el gènere i els diners entre comprador i venedo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7221 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7221 | 2026-07-08T00:00:00 |
6338/2 | 02.09.2022 | matitzar o matisar?
improvitzar o improvisar? | Lèxic. Lèxic general | Els verbs matisar i improvisar es formen a partir de les paraules matís i improvís; són de la primera conjugació i només afegeixen la terminació -ar a les paraules d'origen.
Sovint, per analogia amb altres verbs que es formen amb el sufix -itzar, com organitzar, formalitzar, etc., se senten les formes matitzar i improv... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7222 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7222 | 2026-07-08T00:00:00 |
6339/3 | 14.05.2025 | Noms invariables
Plural del mot llapis: llàpissos o llapis? | Morfologia | En català, alguns noms (i adjectius) amb el singular acabat en -s són invariables quant al nombre. Per exemple:
alguns noms com ara tos, pols, albatros, cosmos;els noms que acaben amb el sufix grec -itis: rinitis, hepatitis, flebitis, etc.; els noms que acaben amb -us: cactus, globus, focus, corpus, fetus, porus, virus... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7223 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7223 | 2026-07-08T00:00:00 |
6309/4 | 12.07.2023 | acabar amb | Lèxic. Lèxic general | L'expressió acabar amb té diversos significats. D'una banda, vol dir 'acordar'. Per exemple:
Vam acabar amb l'Anna d'anar-hi amb cotxe.
D'altra banda, té el significat de 'concloure amb'. Per exemple:
La festa va acabar amb un brindis.
Finalment, es pot usar també amb el sentit de 'posar fi a l'existència d'algú o d'al... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7225 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7225 | 2026-07-08T00:00:00 |
6310/2 | 07.02.2019 | Imperatiu del verb 'veure'
'veges' o 'ves'?, 'vegeu' o 'veieu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb veure és veges, i la segona persona del plural és vegeu o veieu.
El verb veure també té la variant ves, que correspon a la segona persona del singular. Aquesta forma s'ha gramaticalitzat sobretot en usos expressius i com a interjecció. Per exemple:
Ves per on.
Ves ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7226 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7226 | 2026-07-08T00:00:00 |
6311/5 | 06.10.2017 | 'en quant a' o 'quant a'? | Sintaxi | La locució quant a (i no en quant a) es fa servir quan es vol acotar el tema sobre el qual es parla i emmarcar l'oració. Per exemple:
Quant al nombre, aquesta forma és plural (i no En quant al nombre).
Amb aquest significat, també es poden fer servir les expressions pel que fa a, tocant a, a
propòsit de, amb referència... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7227 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7227 | 2026-07-08T00:00:00 |
6405/5 | 19.04.2023 | Verb donar: amb el so c/g o sense?
donc o dono?, dongui o doni? | Morfologia | El verb donar, en la primera persona del present d'indicatiu, i totes les formes del present i l'imperfet de subjuntiu, no presenta el so velar que correspon a la grafia c o g (o gu):
Present d'indicatiu
dono
Present de subjuntiu
doni, donis, doni, donem, doneu, donin
Imperfet de subjuntiu
donés, donessis, donés, donés... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7228 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7228 | 2026-07-08T00:00:00 |
6420/2 | 24.01.2019 | Gerundis acabats en '-ent': 'batint' o 'batent'? | Morfologia | Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...) cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...) córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...) fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre...) rompre (i derivats: corrompre, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7229 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7229 | 2026-07-08T00:00:00 |
6440/3 | 24.01.2019 | Infinitius amb dues formes i derivats: 'valdre' o 'valer'? | Morfologia | Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
cabre o caber
caldre o caler
doldre o doler
valdre o valer
Pel que fa als verbs acabats en -valer, malgrat que poden tenir també les dues formes d'infinitiu (equivaler o equivaldre, prevaler o prevaldre, etc.), és preferible fer servir la forma d'infinitiu acabada en... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7234 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7234 | 2026-07-08T00:00:00 |
6441/6 | 21.03.2023 | Infinitius acabats en -guer: poguer o poder? | Morfologia | Hi ha verbs que tenen, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Per exemple:
puc, pogut, pugui... (de poder)
volgut, vulgui... (de voler)
Per analogia amb aquestes formes velars, col·loquialment de vegades l'infinitiu adopta formes que presenten aquest so. Ara bé, cal evitar aquestes for... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7237 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7237 | 2026-07-08T00:00:00 |
6312/3 | 15.02.2019 | Imperatiu del verb 'estar'
'estem' o 'estiguem'?, 'esteu' o 'estigueu'? | Morfologia | La primera i segona persones de plural de l'imperatiu del verb estar són estiguem i estigueu. En canvi, les formes estem i esteu corresponen al present d'indicatiu. Per exemple:
Estiguem atents! (i no Estem atents!)
Estigueu quiets! (i no Esteu quiets!) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7242 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7242 | 2026-07-08T00:00:00 |
6313/3 | 18.02.2019 | Imperfet de subjuntiu del verb 'estar'
'estés' o 'estigués'?, 'estéssim' o 'estiguéssim'? | Morfologia | Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb estar presenten el so velar que correspon a la grafia g (o gu):
estigués
estiguessis
estigués
estiguéssim
estiguéssiu
estiguessin
Cal tenir en compte que no són acceptables les formes no velaritzades estés, estessis, etc. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7243 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7243 | 2026-07-08T00:00:00 |
6421/3 | 14.02.2019 | 'caldre', 'caler' o 'calguer'? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: caldre i caler.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma calguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7245 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7245 | 2026-07-08T00:00:00 |
6422/2 | 24.01.2019 | 'doldre' o 'doler'? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: doldre o doler. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7247 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7247 | 2026-07-08T00:00:00 |
6442/3 | 17.06.2022 | tindre o tenir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: tenir o tindre.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és tenir. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7248 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7248 | 2026-07-08T00:00:00 |
6314/5 | 16.05.2025 | Segona persona de plural de l'imperatiu: respongueu o responeu? | Morfologia | Hi ha verbs de la segona conjugació, com ara respondre o beure, que formen l'imperatiu amb formes que presenten el so velar g. Cal tenir en compte, però, que quan la segona persona del singular no presenta aquest so, la forma corresponent a la segona persona del plural tampoc no el té. Per exemple:
respon i responeu, p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7249 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7249 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.