Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
6443/3 | 18.02.2019 | Imperfet de subjuntiu del verb 'córrer': 'corrés' o 'corregués'?
Passat simple del verb 'córrer': 'corrí' o 'correguí'? | Morfologia | El verb córrer presenta el so velar que correspon a la grafia g (o gu) en les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple:
Imperfet de subjuntiu
corregués, correguessis, corregués, correguéssim, correguéssiu, correguessin
Passat simple
correguí, corregueres, corregué, correguérem, correguéreu, corregueren
Con... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7251 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7251 | 2026-07-08T00:00:00 |
6315/5 | 10.03.2020 | Imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser
sigués o fos?, siguéssim o fóssim? | Morfologia | Les formes més generals de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser o ser són les següents:
fos o fora
fossis o fores
fos o fora
fóssim o fórem
fóssiu o fóreu
fossin o foren
Les variants amb essa al radical (sigués, siguessis, sigués, siguéssim, siguéssiu, siguessin i siguera, sigueres, siguera, siguérem, siguéreu, sigue... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7252 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7252 | 2026-07-08T00:00:00 |
6460/4 | 14.02.2019 | 'valer', 'valdre' o 'valguer'? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: valer i valdre.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma valguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7253 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7253 | 2026-07-08T00:00:00 |
6461/4 | 14.02.2019 | 'poguer' o 'poder'? | Morfologia | Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: poder.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma poguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7254 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7254 | 2026-07-08T00:00:00 |
6462/5 | 25.10.2022 | sapiguer o saber? | Morfologia | Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: saber.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma sapiguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7255 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7255 | 2026-07-08T00:00:00 |
6463/3 | 14.02.2019 | 'volguer' o 'voler'? | Morfologia | Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: voler.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma volguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7256 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7256 | 2026-07-08T00:00:00 |
6464/3 | 02.09.2022 | quan o quant? | Lèxic. Lèxic general | Les formes quan i quant tenen significats diferents.
Quan és un adverbi de temps que fa referència a un moment concret. Per exemple: Quan arribis a casa, podràs estendre la roba?
En canvi, quant és un adjectiu que significa 'quina quantitat de o quin nombre de'. Per exemple: Quant temps fa que no l'has vist?
Amb aquest... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7270 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7270 | 2026-07-08T00:00:00 |
6465/2 | 02.09.2022 | rec o reg? | Lèxic. Lèxic general | Les formes rec i reg tenen significats diferents.
Un rec és un canal de regatge. Per exemple: No hi ha aigua al rec.
En canvi, reg fa referència al regatge mateix. Per exemple: Terres de bon reg. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7271 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7271 | 2026-07-08T00:00:00 |
6466/3 | 02.09.2022 | cup o cub? | Lèxic. Lèxic general | Les formes cup i cub tenen significats diferents.
Un cup és el recipient sobre el qual hom trepitja el raïm. Per exemple: Són al cup trepitjant raïm.
En canvi, un cub és un hexaedre en què les sis cares són quadrats. Per exemple: Va jugar amb el cub de Rubik.
El mot cub també fa referència a la tercera potència d'un no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7272 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7272 | 2026-07-08T00:00:00 |
6467/2 | 02.09.2022 | educant o educand? | Lèxic. Lèxic general | Les formes educant i educand tenen significats diferents.
El mot educant és el gerundi del verb educar. Per exemple: Estàs educant el teu fill.
En canvi, un educand és la persona que rep l'educació. Per exemple: Tu ets l'educand de la teva institutriu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7273 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7273 | 2026-07-08T00:00:00 |
6468/2 | 02.09.2022 | examinant o examinand? | Lèxic. Lèxic general | Les formes examinant i examinand tenen significats diferents.
El mot examinant és el gerundi del verb examinar. Per exemple: Aquests darrers mesos m'he estat examinant de tots els cursos de solfeig per treure'm el títol.
En canvi, un examinand és la persona que fa un examen. Per exemple: Uns quants examinands van aprov... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7274 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7274 | 2026-07-08T00:00:00 |
6469/2 | 02.09.2022 | multiplicant o multiplicand? | Lèxic. Lèxic general | Les formes multiplicant i multiplicand tenen significats diferents.
El mot multiplicant és el gerundi del verb multiplicar. Per exemple: Multiplicant aquest número per aquesta xifra, obtindràs el resultat.
En canvi, el mot multiplicand és el nombre que s'ha de multiplicar per un altre. Per exemple: Ja fa multiplicacion... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7277 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7277 | 2026-07-08T00:00:00 |
6470/2 | 02.09.2022 | sumant o sumand? | Lèxic. Lèxic general | Les formes sumant i sumand tenen significats diferents.
El mot sumant és el gerundi del verb sumar. Per exemple: Sumant les despeses d'allotjament he vist que ens sortiria massa car.
En canvi, el mot sumand fa referència als nombres que s'han de sumar a l'hora de fer una suma. Per exemple: Avui practicarem les sumes de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7278 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7278 | 2026-07-08T00:00:00 |
6471/8 | 20.06.2024 | Pronom es o se davant de verb començat amb s-, ce- o ci-
es celebra o se celebra? | Sintaxi | Davant d'un verb que comença amb el so de essa sorda (escrit amb s-, ce- o ci-) el pronom se tant pot adoptar la forma se com la forma es. L'ús de la forma plena és el més habitual en els registres formals, però és igualment acceptable l'ús de la forma es. Per exemple:
Encara no se sap qui farà el pregó de la Festa Maj... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7312 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7312 | 2026-07-08T00:00:00 |
6472/1 | 31.03.2008 | rector o rectora d'universitat (tractament protocol·lari) | Convencions. Tractaments protocol·laris | Rector Magnífic, Rectora Magnífica
La Llei orgànica 4/2007, de 12 d'abril, per la qual es modifica la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d'universitats, conté una disposició addicional tretzena en la qual es determina que les autoritats universitàries rebran el tractament de senyor o senyora, seguit de la denomi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7349 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7349 | 2026-07-08T00:00:00 |
6473/4 | 17.12.2024 | Ús dels tractaments protocol·laris a la universitat | Convencions. Tractaments protocol·laris | Actualment es tendeix a limitar l'ús dels tractaments protocol·laris a favor d'un llenguatge clar, concís i igualitari. En l'àmbit universitari, aquests tractaments només es fan servir en documents o situacions solemnes (com ara els saludes o els discursos d'investidura de doctors honoris causa). Llevat d'aquests casos... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7350 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7350 | 2026-07-08T00:00:00 |
6474/2 | 01.04.2026 | Com es diu En la variedad está el gusto en català? | Fraseologia i refranys | En català, per expressar que hi ha una gran quantitat i varietat d'alguna cosa, es poden utilitzar les expressions n'hi ha per a tots els gustos, n'hi ha de tots colors, n'hi ha ulls mireu. Per exemple:
A la parada de Sant Jordi tindrem novel·les, assajos, llibres de cuina... N'hi haurà per a tots els gustos.
La taula ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7351 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7351 | 2026-07-08T00:00:00 |
6476/4 | 22.03.2022 | Règim verbal de cridar: Crida-li o Crida-la? | Sintaxi | Les expressions Crida-li i Crida-la tenen significats diferents segons el context.
El verb cridar pot funcionar com a verb transitiu, amb complement directe, o com a verb intransitiu.
Quan funciona com a verb transitiu, significa invitar algú, especialment pronunciant el seu nom, a venir, a anar a un lloc. Cal tenir en... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7358 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7358 | 2026-07-08T00:00:00 |
6483/3 | 11.03.2022 | Abreviatura de opere citato ('en l'obra citada') | Convencions. Abreviacions | op. cit.
L'abreviatura de opere citato ('en l'obra citada') és op. cit. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7393 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7393 | 2026-07-08T00:00:00 |
6489/2 | 11.08.2014 | pont grua (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de pont grua és ponts grua.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7416 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7416 | 2026-07-08T00:00:00 |
6491/4 | 13.03.2023 | Repetició de dos o més adverbis acabats en -ment | Sintaxi | Quan es coordinen dos o més adverbis acabats en -ment, es poden fer servir les estructures següents:
Repetir la terminació -ment en tots els adverbis. Per exemple: Pregava humilment i devotament. Són dues valls ben diferenciades geològicament i hidràulicament.Fer servir perífrasis com d'una manera + adjectiu + i + adje... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7440 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7440 | 2026-07-08T00:00:00 |
6492/2 | 27.09.2021 | Abreviacions de informació | Convencions. Abreviacions | inf.
i
L'abreviatura de informació és inf.
El símbol de informació és i. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7442 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7442 | 2026-07-08T00:00:00 |
6495/2 | 16.12.2021 | Abreviacions de caporala | Convencions. Abreviacions | cpla.
CL
L'abreviatura de caporala és cpla.
La sigla de caporala es CL. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7454 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7454 | 2026-07-08T00:00:00 |
6498/4 | 26.11.2021 | Símbols de monedes europees anteriors a l'aparició de l'euro | Convencions. Abreviacions | L'entrada en vigor de l'euro va comportar la reconversió d'un seguit d'antigues monedes europees a una única moneda, l'euro. En cas de necessitar fer referència a aquestes antigues monedes, és convenient de recordar quins eren els símbols que es feien servir.
dracma grec: GRD
escut portuguès: PTE
florí neerlandès: NLG
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7466 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7466 | 2026-07-08T00:00:00 |
6501/5 | 22.08.2024 | Regles d'accentuació gràfica: mots aguts, plans i esdrúixols | Ortografia | Per poder aplicar correctament les regles d'accentuació, cal saber detectar la síl·laba tònica, és a dir, la síl·laba que rep el cop fort de veu i que coincideix sempre amb la que ha de dur accent, si cal. Un cop s'ha identificat la síl·laba tònica, cal veure si les paraules són agudes, planes o esdrúixoles:
1. Són agu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7496 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7496 | 2026-07-08T00:00:00 |
6510/4 | 23.09.2022 | Com es diu quirófano en català?
Es pot dir quiròfan en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut | El terme català sala d'operacions serveix
per designar el departament d'un centre mèdic especialment
condicionat per realitzar-hi intervencions quirúrgiques. Per exemple:
La sala d'operacions de l'hospital està dotada dels aparells més avançats en equipament mèdic.
La denominació quiròfan, tot i que és una forma molt u... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7630 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7630 | 2026-07-08T00:00:00 |
6511/3 | 20.09.2022 | Com es diu dulce de leche en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | La forma catalana adequada per designar el que en castellà s'anomena dulce de leche és almívar de llet. Es tracta de la menja que s'elabora amb llet i sucre, deixant-la reduir a foc lent fins que adquireix una consistència de xarop més o menys dens. Tant la consistència com el procés d'elaboració de l'almívar són simil... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7631 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7631 | 2026-07-08T00:00:00 |
6513/2 | 15.07.2021 | Sigla de recursos humans | Convencions. Abreviacions | RH
La sigla de recursos humans és RH, i no RRHH. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7647 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7647 | 2026-07-08T00:00:00 |
6522/1 | 11.08.2014 | armari mirall (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de armari mirall és armaris mirall.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7838 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7838 | 2026-07-08T00:00:00 |
6523/1 | 11.08.2014 | bergantí goleta (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de bergantí goleta és bergantins goleta.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7839 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7839 | 2026-07-08T00:00:00 |
6524/1 | 11.08.2014 | cafè concert (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de cafè concert és cafès concert.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7840 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7840 | 2026-07-08T00:00:00 |
6525/1 | 11.08.2014 | camió cisterna (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de camió cisterna és camions cisterna.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7841 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7841 | 2026-07-08T00:00:00 |
6526/1 | 11.08.2014 | camió tractor (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de camió tractor és camions tractor.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7842 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7842 | 2026-07-08T00:00:00 |
6527/1 | 11.08.2014 | camp escola (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de camp escola és camps escola.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7843 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7843 | 2026-07-08T00:00:00 |
6528/1 | 11.08.2014 | casa cuina (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de casa cuina és cases cuina.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7844 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7844 | 2026-07-08T00:00:00 |
6529/1 | 11.08.2014 | casa fonda (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de casa fonda és cases fonda.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7845 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7845 | 2026-07-08T00:00:00 |
6530/1 | 11.08.2014 | ciutat estat (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de ciutat estat és ciutats estat.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7846 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7846 | 2026-07-08T00:00:00 |
6531/1 | 11.08.2014 | comte rei, comtessa reina (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de comte rei, comtessa reina és comtes reis, comtesses reines.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7847 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7847 | 2026-07-08T00:00:00 |
6532/1 | 11.08.2014 | conferència col·loqui (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de conferència col·loqui és conferències col·loqui.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7848 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7848 | 2026-07-08T00:00:00 |
6533/1 | 11.08.2014 | cotxe bomba (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de cotxe bomba és cotxes bomba.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7849 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7849 | 2026-07-08T00:00:00 |
6534/1 | 11.08.2014 | director productor, directora productora (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de director productor, directora productora és directors productors, directores productores.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7850 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7850 | 2026-07-08T00:00:00 |
6535/1 | 11.08.2014 | esquema resum (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de esquema resum és esquemes resum.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7851 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7851 | 2026-07-08T00:00:00 |
6536/1 | 11.08.2014 | hotel restaurant (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de hotel restaurant és hotels restaurant.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7858 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7858 | 2026-07-08T00:00:00 |
6537/1 | 11.08.2014 | informe proposta (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de informe proposta és informes proposta.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7859 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7859 | 2026-07-08T00:00:00 |
6538/1 | 11.08.2014 | llapis tinta (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de llapis tinta és llapis tinta. El plural d'aquests compostos es fa només amb el primer element, que en aquest cas és llapis. Com que el nom llapis en català és invariable, és a dir, té la mateixa forma en el singular i en el plural (un llapis, tres llapis), el plural d'aquest compost ha de ser llapis tinta.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7860 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7860 | 2026-07-08T00:00:00 |
6539/1 | 11.08.2014 | martell piló (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de martell piló és martells piló.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7861 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7861 | 2026-07-08T00:00:00 |
6540/1 | 11.08.2014 | moble bar (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de moble bar és mobles bar.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7862 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7862 | 2026-07-08T00:00:00 |
6541/1 | 11.08.2014 | país membre (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de país membre és països membres.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7863 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7863 | 2026-07-08T00:00:00 |
6542/1 | 11.08.2014 | paper moneda (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de paper moneda és papers moneda.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7864 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7864 | 2026-07-08T00:00:00 |
6543/1 | 11.08.2014 | sofà llit (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de sofà llit és sofàs llit.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7865 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7865 | 2026-07-08T00:00:00 |
6544/1 | 11.08.2014 | teatre auditori (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de teatre auditori és teatres auditori.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7866 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7866 | 2026-07-08T00:00:00 |
6545/1 | 11.08.2014 | vagó llit (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de vagó llit és vagons llit.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7869 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7869 | 2026-07-08T00:00:00 |
6546/1 | 11.08.2014 | vagó restaurant (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de vagó restaurant és vagons restaurant.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7870 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7870 | 2026-07-08T00:00:00 |
6547/1 | 11.08.2014 | vaixell escola (plural i ortografia) | Morfologia | El plural de vaixell escola és vaixells escola.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7871 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7871 | 2026-07-08T00:00:00 |
6552/2 | 12.01.2018 | Províncies de l'Estat espanyol | Toponímia | Actualment les províncies de l'Estat espanyol són les següents:
Àlaba
Alacant
Albacete
Almeria
Astúries
Àvila
Badajoz
Barcelona
Biscaia
Burgos
Càceres
Cadis
Cantàbria
Castelló de la Plana
Ceuta
Ciudad Real
Conca
Còrdova
la Corunya
Girona
Granada
Guadalajara
Guipúscoa
Huelva
Illes Balears
Jaén
Lleida
Lleó
Lugo
Madrid
Mà... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7908 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7908 | 2026-07-08T00:00:00 |
6553/9 | 24.02.2025 | Article neutre lo + adjectiu
Farem tot lo possible o Farem tot el possible? | Sintaxi | Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant un adjectiu. Per exemple: Farem tot lo possible. En els registres fo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7917 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7917 | 2026-07-08T00:00:00 |
6554/6 | 23.02.2026 | Article neutre lo + adjectiu
allò revolucionari o allò que té de revolucionari? | Sintaxi | Una de les opcions per evitar l'ús de l'article neutre lo davant d'adjectiu en registres formals és l'ús del demostratiu allò.
Ara bé, cal tenir en compte que aquesta construcció només és possible quan acompanya una oració relativa o un adjectiu modificat per un adverbi. En conseqüència, no s'ha de fer servir aquest de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7918 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7918 | 2026-07-08T00:00:00 |
6555/6 | 21.04.2023 | Article neutre lo + relatiu que
Lo que et volia dir o El que et volia dir? | Sintaxi | Malgrat que, oralment, en els registres col·loquials s'usa l'article neutre lo, en els registres formals cal evitar aquesta forma i usar altres construccions.
Un dels casos en què se sol trobar l'article neutre en registres col·loquials és acompanyant el relatiu que. Per exemple: Lo que et volia dir. En els registres f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7919 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7919 | 2026-07-08T00:00:00 |
6556/2 | 23.06.2017 | Com es diu 'a lo loco' i 'a lo que salga' en català? | Sintaxi | a la babalà
a la lleugera
com un boig
Les expressions a lo loco i a lo que salga es poden traduir al català per a la babalà, a la lleugera, com un boig.
Així, les frases següents:
Son palabras dichas a lo loco.
Conduce a lo loco.
es poden traduir per:
Són paraules dites a la babalà.
Condueix com un boig. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7922 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7922 | 2026-07-08T00:00:00 |
6558/3 | 28.06.2017 | Com es diu 'a lo mejor' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les expressions segons com, potser o si molt convé, entre altres, per indicar que és possible que passi allò que es diu. Per exemple:
Segons com, el Roger durà un amic.
Potser venim avui. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7928 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7928 | 2026-07-08T00:00:00 |
6559/3 | 28.06.2017 | Com es diu 'da lo mismo' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir locucions com ara tant és, tant me fa o tant se val, entre altres, per expressar que una cosa resulta indiferent. Per exemple:
Tant és: l'alcalde no vindrà.
Tant me fa que vingui dilluns com dimarts. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7929 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7929 | 2026-07-08T00:00:00 |
6560/3 | 30.06.2017 | Com es diu 'de lo contrario' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir expressions com ara si no, altrament, en cas contrari, entre altres, per expressar oposició. Per exemple:
El deixo sortir de nit perquè sé que és responsable; si no, no ho faria pas. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7936 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7936 | 2026-07-08T00:00:00 |
6561/2 | 30.06.2017 | Com es diu 'de lo lindo' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les expressions molt, de debò, d'allò més, entre altres, per expressar el significat 'en grau considerable'. Per exemple:
Ens vam divertir de debò.
Amb les seves bromes, vam riure d'allò més. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7937 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7937 | 2026-07-08T00:00:00 |
6562/3 | 26.06.2017 | Com es diu 'en lo referente a' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les locucions pel que fa a, respecte a, quant a, a propòsit de, entre altres, per acotar el tema sobre el qual es parla. Per exemple:
Tinc la consciència tranquil·la pel que fa a aquest punt.
A propòsit d'aquesta qüestió, no hi farem cap observació.
Pel que fa a mi, encara no he visitat to... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7938 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7938 | 2026-07-08T00:00:00 |
6563/3 | 30.06.2017 | Com es diu 'en lo sucesivo' en català? | Sintaxi | En català per expressar el sentit 'a comptar des d'ara' es poden fer servir locucions com ara en endavant, d'ara endavant (o altres variants, com d'avui endavant), a partir d'aleshores o d'aleshores ençà. Per exemple:
D'ara endavant has de ser més caut.
A partir d'aleshores vam treballar junts. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7939 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7939 | 2026-07-08T00:00:00 |
6565/2 | 03.07.2017 | Com es diu 'es lo de menos' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les expressions això rai, no passa res o no t'amoïnis, entre altres, per treure importància a una cosa en determinats contextos. Per exemple:
—S'ha espatllat la rentadora. —Això rai, ja l'arreglarem. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7942 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7942 | 2026-07-08T00:00:00 |
6566/3 | 30.06.2017 | Com es diu 'es lo menos que puedes hacer' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les construccions és el mínim que pots fer, com a mínim, no pots fer sinó, entre altres, per expressar el significat 'almenys, si no més'. Per exemple:
Encara que no vulguis estar-t'hi gaire estona, t'hi hauries de presentar, com a mínim.
És la festa d'aniversari del teu fill: porta un pas... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7945 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7945 | 2026-07-08T00:00:00 |
6567/5 | 10.10.2017 | Com es diu 'ir a lo suyo' en català?
'anar a la meva', 'anar a la teva', 'anar a la seva', etc. | Sintaxi | Per expressar el significat de 'seguir la pròpia intenció' es pot fer servir la construcció anar a la seva (o a la meva, a la teva, etc,). Per exemple:
Els ho he dit mil vegades, però sempre van a la seva.
A l'hora de fer servir aquesta locució, cal tenir en compte que la forma del possessiu variarà segons el context. ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7947 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7947 | 2026-07-08T00:00:00 |
6568/3 | 13.09.2018 | Com es diu 'lo cortés no quita lo valiente' en català? | Sintaxi | Per expressar que és compatible l'educació i el respecte cap als altres amb la defensa dels drets o opinions personals es poden fer servir, entre altres, les expressions una cosa no desfà l'altra, la cortesia no exclou pas el coratge, no s'hi perd res de ser ben educat. Per exemple:
—És raret, però molt competent i esp... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7951 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7951 | 2026-07-08T00:00:00 |
6569/3 | 02.10.2017 | Com es diu 'lo demás', 'lo otro' en català? | Sintaxi | Per expressar el sentit de 'totes les altres coses, allò que resta' es poden fer servir construccions com ara la resta, les altres coses, segons el context. Per exemple:
Per sort tothom estava bé... La resta no importa. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7952 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7952 | 2026-07-08T00:00:00 |
6570/4 | 26.06.2017 | Com es diu 'lo más mínimo' en català? | Sintaxi | En català, hi ha diverses expressions per fer referència a una quantitat o intensitat mínima: gens, gens ni mica, ni poc ni gaire, gens ni gota, etc. Per exemple:
És una cosa que no l'interessa gens ni mica.
No tinc gens de fred. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7955 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7955 | 2026-07-08T00:00:00 |
6571/3 | 30.06.2017 | Com es diu 'lo nunca visto' en català? | Sintaxi | En català per expressar que una cosa és molt estranya o sorprenent es poden fer servir diverses construccions:
una cosa de veure, una cosa mai vista, una cosa de no dir, entre altres. Per exemple:
Aquella posta de sol va ser un espectacle meravellós, una cosa mai vista! | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7956 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7956 | 2026-07-08T00:00:00 |
6573/2 | 30.06.2017 | Com es diu 'por lo cual' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les expressions per la qual cosa, per això, entre altres, quan es vol donar una raó per justificar una cosa. Per exemple:
No em vaig entrenar prou, per la qual cosa no vaig guanyar la cursa. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7963 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7963 | 2026-07-08T00:00:00 |
6574/2 | 30.06.2017 | Com es diu 'por lo general' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les locucions generalment, en general, d'una manera general, entre altres, per expressar que no es vol especificar ni individualitzar alguna cosa. Per exemple:
Generalment lliurem els resultats en persona. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7964 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7964 | 2026-07-08T00:00:00 |
6575/3 | 30.06.2017 | Com es diu 'por lo menos' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir diversos adverbis i locucions amb aquest valor d'aproximació: almenys, si més no, pel cap baix, ben bé, com a mínim, tirant curt, etc. Per exemple:
En Jaume, si més no, ha mostrat interès per la situació.
Encara trigaran almenys mitja hora.
Ens haurem d'esperar ben bé una hora. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7965 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7965 | 2026-07-08T00:00:00 |
6576/2 | 02.10.2017 | Com es diu 'por lo demás' en català? | Sintaxi | En català es poden fer servir les expressions això de banda, a part d'això, fora d'això, entre altres, per excloure o exceptuar una cosa. Per exemple:
Fora d'això, demana'm el que vulguis. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7966 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7966 | 2026-07-08T00:00:00 |
6577/2 | 27.09.2017 | Com es diu 'por lo pronto' en català? | Sintaxi | L'expressió por lo pronto significa 'de primer moment, abans de tota altra cosa, provisionalment'.
Amb aquest significat, en català es poden fer servir diferents expressions, segons el context: de primer, d'antuvi (també de bell antuvi o de primer antuvi), de moment, ara com ara, d'entrada, mentrestant, etc. Per exempl... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7967 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7967 | 2026-07-08T00:00:00 |
6578/2 | 29.09.2017 | Com es diu 'por lo regular' en català? | Sintaxi | Per expressar el sentit de 'en la majoria dels casos' es poden fer servir les expressions per regla general, normalment, ordinàriament, entre altres. Per exemple:
Normalment arriba tard.
Per regla general, no obren la botiga els caps de setmana. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7968 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7968 | 2026-07-08T00:00:00 |
6579/3 | 02.10.2017 | Com es diu 'por lo tanto' en català? | Sintaxi | Per indicar que una cosa segueix com a resultat d'una altra esmentada abans, es poden fer servir diversos adverbis i locucions. Per exemple, per tant, així, doncs, en conseqüència, així doncs, etc.
També va venir el teu germà? Així, hi éreu tots.
Ja ha arribat el tren. Per tant, puc marxar cap a casa.
Vaig veure que ve... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7969 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7969 | 2026-07-08T00:00:00 |
6580/3 | 29.09.2017 | Com es diu 'por lo visto' en català? | Sintaxi | Per expressar opinió o aparença, amb sentit impersonal, es poden fer servir construccions com ara pel que es veu, pel que sembla, es veu que, entre altres. Per exemple:
Pel que es veu no vindrà.
Pel que sembla, no han jugat gaire bé. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7971 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7971 | 2026-07-08T00:00:00 |
6581/3 | 30.06.2017 | Com es diu 'todo lo más' en català? | Sintaxi | En català disposem de diverses locucions amb aquest valor d'aproximació: a tot estirar, tirant llarg, pel cap alt, com a màxim, etc. Per exemple:
A tot estirar n'hi haurà per a sis persones.
Tal com ho veig, com a màxim podrem aguantar fins dijous. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7972 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7972 | 2026-07-08T00:00:00 |
6582/2 | 09.10.2017 | Conjunció 'o' davant d'una paraula començada amb el so de 'o' o 'u' | Sintaxi | La conjunció o serveix per expressar una alternativa o contraposició. Per exemple: Escriu al president o al secretari.
En català, aquesta conjunció no s'ha de convertir mai en una u quan va davant d'una paraula que comença amb el so de o o u.
Per tant, cal dir dona o home i no dona u home; tancar o obrir i no tancar u ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7976 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7976 | 2026-07-08T00:00:00 |
6583/4 | 12.03.2025 | Formació de gentilicis | Toponímia; Morfologia | En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana
-enc -a: reusenc -a
-er -a: felanitxer -a
-ès -esa: pallarès -esa
-í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7981 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7981 | 2026-07-08T00:00:00 |
6584/4 | 16.10.2015 | topònims i gentilicis històrics | Toponímia; Morfologia | Abissínia: abissini -ínia
Acaia: aqueu -ea
Accad: accadi -àdia
Alexandria: alexandrí -ina
al-Àndalus: andalusí -ina
Annam: annamita
Aquitània: aquità -ana
Arcàdia: arcàdic -a
Assíria: assiri -íria
Astúries: astur
Atlàntida: atlant
Ausa: ausetà -ana
Babilònia: babiloni -ònia
Barbaria: barbaresc -a
Bastetània: bastetà -a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7984 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7984 | 2026-07-08T00:00:00 |
6585/6 | 15.12.2021 | Topònims i gentilicis d'Àfrica | Toponímia; Morfologia | Alger: algerí -ina
Algèria: algerià -ana
Àfrica: africà -ana
Angola: angolès -esa
Benín: de Benín
Botswana: de Botswana
Burkina Faso: de Burkina Faso
Burundi: de Burundi
Caire, el: cairota
Camerun: camerunès -esa
Cap Verd: de Cap Verd
Comores, les: de les Comores
Congo: congolès -esa
Costa d'Ivori: ivorià -ana
Djibouti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7985 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7985 | 2026-07-08T00:00:00 |
6586/3 | 21.05.2015 | topònims i gentilicis d'Amèrica | Toponímia; Morfologia | Amèrica del Nord: nord-americà nord-americana
Amèrica del Sud: sud-americà sud-americana
Andes, els: andí -ina
Anguilla (Regne Unit): anguillà -ana
Antigua i Barbuda: d'Antigua i Barbuda
Antilles: antillà -ana
Antilles Neerlandeses (Països Baixos): antillà -ana
Argentina: argentí -ina
Aruba (Països Baixos): d'Aruba
Bah... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7986 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7986 | 2026-07-08T00:00:00 |
6587/9 | 10.06.2024 | Topònims i gentilicis d'Àsia | Morfologia; Toponímia | Afganistan: afganès -esa
Altai: altaic -a
Aràbia Saudí: saudí, saudita, àrab
Armènia: armeni -ènia
Àsia: asiàtic -a
Azerbaidjan: azerbaidjanès -esa
Bagdad: bagdadí -ina
Bahrain: de Bahrain
Bali: balinès -esa
Bangladesh: bangladeshià -ana
Bengala: bengalí (pl. -ís)
Betlem: betlemita
Bhutan: de Bhutan
Birmània: (vegeu My... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7987 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7987 | 2026-07-08T00:00:00 |
6588/6 | 10.07.2023 | Topònims i gentilicis d'Europa | Morfologia; Toponímia | Aland (Finlàndia): d'Aland
Albània: albanès -esa
Albi: albigès -esa
Alemanya: alemany -a
Algarve: algarvès -esa
Alguer, l': alguerès -esa
Alsàcia: alsacià -ana
Andorra: andorrà -ana
Anglaterra: anglès -esa
Anjou o Angers: angeví -ina
Arcàdia: arcàdic -a
Àtica: àtic -a
Atenes: atenès -esa
Àustria: austríac -a
Balcans, e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7988 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7988 | 2026-07-08T00:00:00 |
6589/7 | 15.05.2023 | L'article definit masculí lo: lo pare
Apostrofació i contracció de l'article definit lo | Sintaxi | En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers.
Aquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per exemple: l'ànec, l'hereu. A ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7989 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7989 | 2026-07-08T00:00:00 |
6590/2 | 11.08.2014 | topònims i gentilicis d'Oceania | Morfologia; Toponímia | Austràlia: australià -ana
Fiji: de Fiji
Guam (EUA): de Guam
Illa Christmas (Austràlia): de l'Illa Christmas
Illes Cocos (Keeling) (Austràlia): de les Illes Cocos
Illes Cook (Nova Zelanda): de les Illes Cook
Illes Marianes del Nord (EUA): de les Illes Marianes del Nord
Illes Marshall: de les Illes Marshall
Illa Norfolk ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7990 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7990 | 2026-07-08T00:00:00 |
6591/2 | 11.08.2014 | topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma d'Andalusia | Morfologia; Toponímia | El gentilici de la Comunitat Autònoma d'Andalusia és andalús -usa.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma d'Andalusia són els següents:
Almeria: d'Almeria
Cadis: gadità -ana
Còrdova: cordovès -esa
Granada: granadí -ina
Huelva: de Hue... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7991 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7991 | 2026-07-08T00:00:00 |
6592/8 | 12.06.2023 | Topònims i gentilicis de Catalunya | Morfologia; Toponímia | Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de Catalunya ordenats alfabèticament.
Alta Ribagorça: ribagorçà -ana
Alt Camp: de l'Alt Camp
Alt Empordà: empordanès -esa, alt-empordanès -esa
Alt Penedès: penedesenc -a
Alt Urgell: alt-urgellenc -a
Amposta: ampostí -ina
Anoia: anoien... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7992 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7992 | 2026-07-08T00:00:00 |
6593/2 | 11.01.2022 | Catalunya Nord o Catalunya del Nord? | Toponímia | Catalunya del Nord
La denominació Catalunya del Nord (i no Catalunya Nord) és la que modernament designa la part del Principat de Catalunya administrada per l'Estat francès en virtut del Tractat dels Pirineus (1659). | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7993 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7993 | 2026-07-08T00:00:00 |
6594/5 | 12.12.2019 | Topònims i gentilicis de la Catalunya del Nord | Morfologia; Toponímia | Aquests són els topònims i gentilicis corresponents a les comarques i caps de comarca de la Catalunya del Nord ordenats alfabèticament.Alta Cerdanya: cerdà -ana
Capcir: capcinès -esa
Ceret: ceretà -ana
Conflent: conflentí -ina
Formiguera: formiguerenc -a
Montlluís: montlluïsà -ana
Perpinyà: perpinyanès -esa
Prada: prad... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7994 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7994 | 2026-07-08T00:00:00 |
6595/4 | 16.10.2015 | topònims i gentilicis del País Valencià | Morfologia; Toponímia | Ademús: ademusser -era
Aiora: aiorí -ina
Alacant: alacantí -ina
Alacantí, l': alacantí -ina
Albocàsser: bocassí -ina, albocassí -ina
Alcalatén, l': de l'Alcalatén
Alcoi: alcoià -ana
Alcoià, l': alcoià -ana
Alcora, l': alcorí -ina
Alt Maestrat, l': maestratenc -enca
Alt Millars, l': de l'Alt Millars
Alt Palància, l': de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7995 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7995 | 2026-07-08T00:00:00 |
6596/3 | 11.08.2014 | topònims i gentilicis de les Illes Balears | Morfologia; Toponímia | Alaior: alaiorenc -a
Alaró: alaroner -a
Alcúdia: alcudienc -a
Algaida: algaidí -ina
Andratx: andritxol -a
Ariany: arianyer -a
Artà: artanenc -a
Banyalbufar: banyalbufarí -ina
Binissalem: binissalemer -a
Búger: bugerró -ona
Bunyola: bunyolí -ina
Calvià: calvianer -a
Campanet: campaneter -a
Campos: campaner -a
Capdepera:... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7996 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7996 | 2026-07-08T00:00:00 |
6597/5 | 19.06.2023 | Topònims i gentilicis de la Franja de Ponent | Morfologia; Toponímia | Baix Cinca: del Baix Cinca
Benavarri: benavarrès -esa
Calaceit: calaceità -ana
Fraga: fragatí -ina
Franja: franjolí -ina
Llitera: lliterà -ana
Matarranya: del Matarranya
Ribagorça: ribagorçà -ana
Tamarit: tamarità -ana
Vall-de-roures: vall-de-rourà -ana | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7997 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7997 | 2026-07-08T00:00:00 |
6598/5 | 20.09.2024 | Topònims i gentilicis del Principat d'Andorra | Morfologia; Toponímia | Andorra, Principat i Andorra la Vella: andorrà -ana
Canillo: canillenc -a
Encamp: encampadà -ana
Escaldes i Engordany, les: escaldenc -a
Massana, la: massanenc -a
Ordino: ordinenc -a
Sant Julià de Lòria: lauredià -ana | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 7998 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=7998 | 2026-07-08T00:00:00 |
6601/2 | 20.09.2022 | Com es diu arreglos de ropa en català? | Lèxic. Lèxic general | Tenint en compte que la forma retoc s'utilitza amb el sentit de 'esmena que es fa en retocar una obra', per extensió de significat, la forma catalana per designar l'acció d'arreglar peces de vestir és retoc (utilitzat habitualment en plural, és a dir, retocs).
Convé notar que la denominació arranjament no és adequada, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8012 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8012 | 2026-07-08T00:00:00 |
6602/3 | 12.02.2018 | Gènere de vies públiques no catalanes
Traducció de vies públiques no catalanes | Convencions. Criteris de traducció | Quan s'incorpora el nom d'una via pública estrangera al català, en alguns casos no es tradueix la part genèrica de la via (Oxford Street, Via Veneto, Alexanderplatz), cosa que en dificulta l'atribució de gènere.
A l'hora d'atribuir el gènere masculí o el gènere femení al nom d'una via pública, generalment es té en comp... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 8021 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=8021 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.