Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
7497/4 | 25.02.2020 | Composició de les xifres romanes | Convencions. Altres convencions de la llengua | Els números romans es componen amb set lletres majúscules, que tenen els valors següents:
I = 1
V = 5
X = 10
L = 50
C = 100
D = 500
M = 1.000
Si a la dreta d'una xifra romana se n'escriu una altra d'igual o de menys valor, el valor d'aquesta se suma a l'anterior. No es poden posar més de tres xifres iguals seguides. Pe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11001 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11001 | 2026-07-08T00:00:00 |
7498/4 | 09.06.2026 | Xifres o lletres: criteris generals | Convencions. Altres convencions de la llengua | Per saber si cal escriure una quantitat amb xifres o lletres, s'han de tenir en compte els aspectes següents:
1. El tipus de text o d'obra en què apareix:
— En els treballs científics (matemàtiques, ciències físiques, etc.), econòmics o estadístics, es fan servir les xifres per a la representació de les magnituds.
— En... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11004 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11004 | 2026-07-08T00:00:00 |
7499/2 | 01.04.2025 | Xifres o lletres: cardinals escrits amb lletres | Convencions. Altres convencions de la llengua | Els cardinals s'escriuen amb lletres en els casos següents:
1. Els nombres formats per tres mots com a màxim, especialment si són les úniques formes que figuren en un mateix context, i sempre que no siguin decimals, percentatges o quantitats de mesura. En el cas dels nombres compresos entre vint-i-un i vint-i-nou, la ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11005 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11005 | 2026-07-08T00:00:00 |
7500/2 | 19.08.2024 | xifres o lletres? ordinals amb lletres | Convencions. Altres convencions de la llengua | S'escriuen amb lletres els ordinals següents
1. Els mil·lennis: El tercer mil·lenni abans de Crist.
2. Els intervals musicals: dues octaves
3. Les divisions horàries romanes: prima, tèrcia, sexta, nona.
4. Les paraules següents:
quinto (lleva)
octava (estrofa)
novena (pregària)
dècim (de loteria)
5. Assemblees, guerres... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11006 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11006 | 2026-07-08T00:00:00 |
7501/2 | 08.05.2015 | xifres o lletres? cardinals amb xifres | Convencions. Altres convencions de la llengua | Els cardinals s'escriuen amb xifres en els casos següents:
1. Les quantitats que tenen més de tres paraules:
4.589 vots 12.964 habitants
però:
dues-centes butlletes
cinc mil entrades
cent cinquanta-dos anys
En les quantitats entre vint-i-u i vint-i-nou no es té en compte la conjunció i; per tant, es considera que tenen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11007 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11007 | 2026-07-08T00:00:00 |
7502/5 | 09.05.2025 | Xifres o lletres: ordinals escrits amb xifres | Convencions. Altres convencions de la llengua | Els ordinals s'escriuen amb xifres en els casos següents:
1. Divisions, brigades, regiments: El 3r batalló
2. El número dels volums de revistes i llibres:
He trobat la informació al volum 2 (o al volum II) de la Gramàtica del català contemporani.
Vaig publicar una ressenya al volum 40 (o al volum XL) d'Estudis Romànics... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11008 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11008 | 2026-07-08T00:00:00 |
7503/2 | 19.08.2022 | Com es diu minijob en català?
Es pot dir minifeina en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball | En l'àmbit del treball i de l'ocupació, la denominació minifeina designa la feina a temps parcial, normalment d'un màxim de 15 hores setmanals, per una remuneració, com a molt, de 400 euros al mes, lliure d'impostos i cotitzacions. Per exemple:
Com que no vol anar-se'n a l'estranger, ha aconseguit dues minifeines per a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11011 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11011 | 2026-07-08T00:00:00 |
7504/2 | 19.08.2022 | Com es diu big data en català?
Es pot dir macrodades en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | En l'àmbit de l'estadística, la denominació catalana adequada per designar el conjunt de dades que pel seu volum, la seva naturalesa i la velocitat a què han de ser processades ultrapassen la capacitat dels sistemes informàtics habituals és dades massives. Per exemple:
Avui dia les empreses necessiten desenvolupar estr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11073 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11073 | 2026-07-08T00:00:00 |
7505/2 | 16.07.2024 | Separació a final de ratlla d'una adreça electrònica o d'internet | Convencions. Altres convencions de la llengua | Quan s'ha de separar una adreça electrònica o d'internet a final de ratlla, cal respectar els criteris següents. Se sol fer la partició:
— després d'una barra inclinada (/) o d'un punt (.);
— abans de la rova (@), en el cas de les adreces electròniques;
— i com a últim recurs, abans d'un guionet (-) o d'una ratlla baix... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11076 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11076 | 2026-07-08T00:00:00 |
7506/2 | 19.08.2022 | Com es diu autobombo en català?
Es pot dir autobombo en català? | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a la lloança excessiva que algú fa de si mateix, en català es pot fer sevir, especialment en registres no formals, la denominació autobombo. Per exemple:
L'autobombo és una manera de promocionar-se a través de les xarxes socials.
Es fa molt insistent amb l'autobombo, però és que li fa molta il·lusió ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11142 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11142 | 2026-07-08T00:00:00 |
7508/7 | 06.02.2020 | 'Reis' o 'Reixos'?
'la cavalgata dels Reis d'Orient' o 'la cavalcada dels Reis d'Orient'? | Lèxic. Lèxic general | Segons la tradició cristiana, hi va haver uns mags o savis que van anar a adorar el nen Jesús amb presents. Generalment, se'ls anomena Reis d'Orient, Reis Mags, Reis Mags d'Orient, Reis i, en parlars occidentals, també reben el nom de Reixos.
Aquests tres personatges se solen distingir pel color que els caracteritza o ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11144 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11144 | 2026-07-08T00:00:00 |
7509/2 | 19.08.2022 | Com es diu inconfundible en català?
Es pot dir inconfondible en català? | Lèxic. Lèxic general | L'adjectiu que té com a significat 'no confusible' és inconfusible, i no inconfundible ni inconfondible. Així, cal dir:
Quan va telefonar la vaig reconèixer per la seva veu inconfusible.
El seu estil és inconfusible i el delata. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11164 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11164 | 2026-07-08T00:00:00 |
7510/6 | 11.06.2024 | Formació d'adjectius que indiquen relació amb algun personatge conegut: rodoredià, mozartià, espriuà | Morfologia | En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació d'adjectius que indiquen relació o pertinença a un personatge conegut o a la seva obra. El que té un ús més freqüent és -ià, -iana. Per exemple:
balmesià, balmesiana (de Balmes)
dalinià, daliniana (de Dalí)
maragallià, maragalliana (de Maragall)
lul·lià... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11171 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11171 | 2026-07-08T00:00:00 |
7511/1 | 22.05.2015 | postre o postres?
el postre o les postres?
de postres o per postres? | Morfologia; Sintaxi | les postres
per postres
El mot postres en català és femení plural, no pas masculí ni singular. Per exemple:
En aquest restaurant les postres sempre són delicioses. (i no el postre o els postres)
Si fas unes postres mallorquines causaràs sensació. (i no un postre mallorquí o uns postres mallorquins)
Pel que fa a la prep... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11180 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11180 | 2026-07-08T00:00:00 |
7512/1 | 05.02.2015 | Com es diu tercerista en català?
tercer -a o tercer -a opositor -a | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En llenguatge jurídic, els substantius tercer, tercera o bé tercer opositor, tercera opositora designen la persona que intervé en una terceria, és a dir, en un recurs interposat durant un procés judicial entre dos o més
litigants per aquest tercer que creu tenir dret preferent sobre la cosa en
litigi. Per exemple:
Cont... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11181 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11181 | 2026-07-08T00:00:00 |
7513/2 | 19.08.2022 | Com es diu apretón (en una cursa) en català? | Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Esport | En l'àmbit de l'esport, l'expressió apretón equival a esprint en català i designa l'acceleració ràpida de la velocitat amb què un corredor intenta d'avançar els adversaris, especialment en la proximitat de la meta. Per exemple:
En Roc va guanyar la cursa gràcies a l'esprint final.
Aquesta expressió també es pot fer ser... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11182 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11182 | 2026-07-08T00:00:00 |
7516/1 | 09.04.2015 | foc creuat o foc encreuat?
denúncies creuades o denúncies encreuades? | Lèxic. Lèxic general | foc encreuat
denúncies encreuades
La forma adequada per fer referència als trets dirigits des de llocs diferents a un mateix punt és foc encreuat. Per exemple:
Es van protegir d'un foc encreuat a la trinxera.
Per extensió, aquesta expressió es pot usar en sentit figurat. Per exemple:
Hi va haver un foc encreuat entre e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11191 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11191 | 2026-07-08T00:00:00 |
7517/2 | 30.03.2026 | Santa Maria de Corcó o l'Esquirol? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi és l'Esquirol. Des de l'any 2014 el topònim l'Esquirol substitueix el nom Santa Maria de Corcó. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11202 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11202 | 2026-07-08T00:00:00 |
7518/2 | 17.09.2015 | extorsionar o extorquir? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret; Lèxic. Lèxic general | Per anomenar l'acció d'obligar una persona física o jurídica, amb violència, amenaces o intimidació, a fer o cometre un acte o negoci jurídic en perjudici del seu patrimoni es pot fer servir el verb extorsionar. El verb extorsionar va acompanyat d'un complement directe que expressa la persona o entitat en qui recau l'e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11203 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11203 | 2026-07-08T00:00:00 |
7519/2 | 19.08.2022 | Com es diu alunizaje en català?
Es pot dir allunatge en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | La forma encastament fa referència al sistema de robatori que consisteix a trencar els vidres dels aparadors de l'establiment on es vol entrar a robar mitjançant l'impacte produït pel xoc d'un automòbil.
Tot i que alguns mitjans fan servir allunatge, el diccionari normatiu recull aquest mot només en el sentit d'acció d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11214 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11214 | 2026-07-08T00:00:00 |
7520/2 | 31.03.2026 | pantà de Boadella o pantà de Darnius Boadella? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest pantà és Darnius Boadella. Des de l'any 2015 la forma pantà de Darnius Boadella substitueix la denominació pantà de Boadella. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11220 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11220 | 2026-07-08T00:00:00 |
7521/2 | 19.08.2022 | Com es diu clausulado en català?
Es pot dir clausulat en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En l'àmbit del dret i de l'administració, la denominació catalana per designar el conjunt o estructura de les clàusules és clausulat. Per exemple:
Ambdues parts accepten el clausulat del protocol d'adhesió a la campanya. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11221 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11221 | 2026-07-08T00:00:00 |
7522/2 | 19.08.2022 | Com es diu estarse a (dret) en català?
Es pot dir estar a (dret) en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | Dins de l'àmbit del dret i de l'administració, les locucions verbals que, en un conflicte, fan referència al fet de renunciar a la iniciativa pròpia i actuar segons indica un contracte, un jutge, un tribunal arbitral, etc., són ajustar-se a, atenir-se a o bé sotmetre's a, i no estar a, en aquest cas.
Així, en comptes d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11222 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11222 | 2026-07-08T00:00:00 |
7523/2 | 29.11.2016 | 'certificat' o 'certificació'? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | El nom certificat designa el document expedit per un funcionari públic competent o per una persona autoritzada legalment que dona fe d'un fet, del contingut d'un document o de les circumstàncies que consten en arxius, en registres, en llibres d'actes, etc. Per exemple:
En el moment de la preinscripció convé aportar el ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11223 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11223 | 2026-07-08T00:00:00 |
7524/1 | 20.07.2015 | Com es diu apercibimiento en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En l'àmbit del dret, el terme advertència serveix per designar la comminació per la qual s'adverteix algú per tal que faci o no faci alguna cosa sota amenaça d'una pena determinada. Les formes equivalents castellanes d'aquest terme són advertencia i apercibimiento.
En dret administratiu, el terme advertència designa la... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11225 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11225 | 2026-07-08T00:00:00 |
7525/3 | 19.08.2022 | Com es diu obrante en en català?
Es pot dir obrant en en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En l'àmbit del dret i de l'administració, les locucions
catalanes equivalents a la castellana obrante en, que serveix per indicar
on es troba o de qui depèn un document o una informació, poden ser que consta
en o bé que és en poder de, però no obrant
en. Concretament, l'expressió que consta en es refereix a llocs
(expe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11228 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11228 | 2026-07-08T00:00:00 |
7526/1 | 26.06.2015 | Com es diu a riesgo y ventura en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En llenguatge jurídic o administratiu, l'expressió que indica que algú se sotmet voluntàriament a la influència de la sort o dels esdeveniments és a risc i perill. Per exemple:
Van assumir la gestió de l'equipament a risc i perill.
L'entitat que assumeix la concessió a risc i perill es fa responsable dels resultats.
Co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11229 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11229 | 2026-07-08T00:00:00 |
7527/1 | 10.07.2015 | Com es diu cumplimentación en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | emplenament
formalització
En l'àmbit del dret, el terme emplenament fa referència a l'acció i l'efecte de completar un imprès amb les dades que es demanen.
En aquest mateix àmbit, el terme formalització es refereix a l'acció i l'efecte de presentar en un registre o davant d'un jutge un imprès degudament emplenat.
La f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11231 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11231 | 2026-07-08T00:00:00 |
7528/2 | 19.08.2022 | Com es diu conmorir en català?
Es pot dir commorir en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En llenguatge jurídic, el verb commorir, amb el significat de 'morir simultàniament dues o més persones', està ben format a partir del prefix com- i el verb morir.
En aquest mateix àmbit, a partir del verb commorir es forma el terme commoriència, amb el significat 'mort o presumpció de mort simultània de dues o més per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11232 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11232 | 2026-07-08T00:00:00 |
7529/3 | 19.08.2022 | verb + per desistit
Es pot fer servir un verb davant de l'expressió per desistit en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En llenguatge jurídic, les construccions tenir per desistit, donar per desistit, declarar-se per desistit, considerar desistit, etc., no són adequades en català. En aquesta mena d'expressions, l'ús del participi només és possible quan es tracta de verbs transitius. Per exemple: donar per vist, per aprovat, per denegat,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11233 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11233 | 2026-07-08T00:00:00 |
7531/2 | 16.11.2017 | 'a tot això' o 'a propòsit d'això'?
Expressions per reprendre o introduir un tema | Sintaxi | Quan es vol reprendre o introduir un tema de conversa es fan servir diverses expressions, com ara a propòsit de, a més a més, d'altra banda, en aquest sentit, en relació amb, per cert, etc. Malgrat que de vegades també s'usa l'expressió a tot això, són més adequades les anteriors. Per exemple:
A propòsit d'això, us vol... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11259 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11259 | 2026-07-08T00:00:00 |
7532/2 | 19.08.2022 | Com es diu en sede de en català?
Es pot dir en seu de en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Dret | En l'àmbit del dret i de l'administració, l'expressió en seu de, traducció literal de la castellana en sede de, no és adequada en català. Segons el context, es poden fer servir les expressions pel que fa a, en cas que, en matèria de, que fa referència a, que tracta, que regula, que preveu, etc. Per exemple, en lloc de ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11260 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11260 | 2026-07-08T00:00:00 |
7533/2 | 28.09.2022 | Com es diu volcar datos en català?
Es pot dir bolcar dades en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | Les formes catalanes per designar l'operació de buidar el contingut d'un suport per passar-lo a un altre suport són abocar dades, com a verb, i abocament de dades, com a substantiu.
Les expressions bolcar dades, bolcatge de dades o bolcat de dades no són adequades en català. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11264 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11264 | 2026-07-08T00:00:00 |
7534/1 | 02.07.2015 | estelada (bandera) | Lèxic. Lèxic general | La forma estelada és un adjectiu que fa referència a alguna cosa ornada amb un estel o amb més d'un. Per exemple:
Onejava una bandera estelada al balcó.
Aquest mot també pot funcionar com a nom per referir-se concretament a la bandera groga amb quatre faixes vermelles i un triangle a l'asta que té al mig una estrella d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11271 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11271 | 2026-07-08T00:00:00 |
7535/2 | 19.08.2022 | Es pot dir carpa en català? | Lèxic. Lèxic general | La denominació carpa s'accepta per designar l'envelat d'un circ o de qualsevol altre espai on es desenvolupi una altra activitat, com ara fires, congressos, exposicions, etc. Per exemple:
La carpa de circ que han muntat a plaça és enorme.
Aquest any, a causa del vent, han tancat les carpes de la Fira Agrària de Sant Mi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11272 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11272 | 2026-07-08T00:00:00 |
7536/1 | 24.10.2019 | fabular, fabulació, fabulador, fabuladora | Morfologia | El verb fabular té el significat d''inventar trames o arguments'. Per exemple:
Va demanar que concretés més els fets i que no fabulés sobre com haurien pogut anar les coses si allò no hagués passat.
A partir del verb fabular es pot formar el substantiu fabulació, que significa 'acció i efecte de fabular'. Per exemple:
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11273 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11273 | 2026-07-08T00:00:00 |
7537/2 | 19.08.2022 | buscador, buscadora | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | El mot buscador té el significat de 'persona que busca'. Amb aquest significat, és sinònim de cercador. Així, es pot dir, per exemple:
L'objectiu del concurs de buscadors d'or és donar a conèixer la recerca artesanal d'or amb àbac.
O bé:
L'objectiu del concurs de cercadors d'or és donar a conèixer la recerca artesanal ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11274 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11274 | 2026-07-08T00:00:00 |
7538/1 | 24.10.2019 | pin-yin o pinyin? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Llengua. Literatura | El mot pinyin designa el sistema oficial de transcripció dels sons del xinès mandarí a l'alfabet llatí.
Les grafies pin-yin i pinyín no són adequades en català. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11275 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11275 | 2026-07-08T00:00:00 |
7539/4 | 12.02.2019 | 'vengut' o 'venut'? | Morfologia | Les formes del participi del verb vendre són venut, venuda, venuts, venudes i no vengut, venguda, venguts, vengudes.
Cal tenir en compte que, en baleàric, les formes vengut, venguda, venguts, vengudes són adequades quan es vol formar el participi del verb venir o vindre. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11278 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11278 | 2026-07-08T00:00:00 |
7542/2 | 18.03.2016 | 'jihad' o 'gihad'?
'jihadisme' o 'gihadisme'?
'jihadista' o 'gihadista'? | Morfologia; Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials | El terme gihad, que s'escriu amb g i és masculí, té dos significats. D'una banda, serveix per designar l''esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta'. De l'altra, designa la 'guerra encaminada a l'expansió i a la defensa de l'islam'. Per exemple:
Segons el gihad, has de re... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11284 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11284 | 2026-07-08T00:00:00 |
7545/2 | 24.08.2017 | per separat | Sintaxi | La locució per separat es pot usar amb el significat de 'separadament, a part l'un de l'altre'. Per exemple:
Em pots embolicar els llibres per separat?
Tractem aquests temes per separat tot seguit. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11296 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11296 | 2026-07-08T00:00:00 |
7546/3 | 29.07.2022 | la jutge o la jutgessa?
femení de jutge | Morfologia | La forma femenina de jutge és jutgessa o jutge. Per exemple:
La jutgessa va interrogar els testimonis la setmana passada.
Avui s'ha sabut que la policia va espiar les jutgesses.
Tot indica que la jutge absoldrà l'acusat.
Les jutges encarregades del cas han ordenat de comú acord l'empresonament del fugitiu. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11299 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11299 | 2026-07-08T00:00:00 |
7547/1 | 31.07.2015 | la metge o la metgessa?
femení de metge | Morfologia | La forma femenina de metge és metgessa o metge. Per exemple:
La metgessa de capçalera m'ha encarregat una anàlisi de sang.
Una dona va agredir dues metgesses del CAP del barri.
Han acomiadat una metge del centre per negligència mèdica.
Les dues metges se'n van al Nepal per oferir ajuda sanitària als afectats. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11300 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11300 | 2026-07-08T00:00:00 |
7548/1 | 31.07.2015 | la batlle o la batllessa?
femení de batlle | Morfologia | La forma femenina de batlle és batllessa o batlle. Per exemple:
La batllessa ha estat escollida per majoria absoluta.
Van assistir a l'acte totes les batllesses de la comarca.
L'exposició la inaugurarà la batlle.
En aquest número entrevistem les batlles de les dues viles enfrontades. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11301 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11301 | 2026-07-08T00:00:00 |
7549/1 | 31.07.2015 | fibromiàlgia | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut | En medicina, la denominació fibromiàlgia designa la síndrome crònica d'origen desconegut que es caracteritza per un dolor muscular difús i intens.
L'associació ofereix atenció a persones que pateixen fibromiàlgia. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11303 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11303 | 2026-07-08T00:00:00 |
7552/3 | 10.06.2021 | bòfia de Torremàs o avenc de Montserrat Ubach? | Toponímia | S'han aprovat les denominacions bòfia de Torremàs i avenc de Montserrat Ubach per designar dos elements geogràfics diferenciats situats al mateix indret de Canalda, en el municipi d'Odèn (Solsonès): d'una banda, bòfia de Torremàs fa referència a l'obertura en el cingle; de l'altra, avenc de Montserrat Ubach designa la ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11309 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11309 | 2026-07-08T00:00:00 |
7553/1 | 21.09.2015 | Com es diu coolhunter en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | cercatendències m. i f.
Per designar la persona física o jurídica que, per encàrrec d'una empresa o una firma comercial, s'ocupa d'identificar, observar i investigar a peu de carrer les tendències socials en els hàbits de consum, la denominació adequada en català és cercatendències. Per exemple:
Si voleu estar al dia h... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11312 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11312 | 2026-07-08T00:00:00 |
7554/2 | 19.08.2022 | Com es diu giro y tráfico en català?
Es pot dir gir i tràfic en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | En l'àmbit de l'empresa l'expressió gir i tràfic és d'ús habitual i fa referència a l'activitat general de l'empresa i al seu maneig. Per exemple:
Aquestes dades es poden considerar pròpies del gir i tràfic de l'empresa i, per tant, haurien de ser accessibles als seus representants. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11313 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11313 | 2026-07-08T00:00:00 |
7555/1 | 24.08.2015 | renda per capita
renda per capita (rodona o cursiva) | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | En l'àmbit de l'economia el terme renda per capita fa referència a la renda que resulta de dividir la renda nacional pel nombre d'habitants de la nació. Tot i que el mot capita es pronuncia com a esdrúixol, s'escriu sense accent, perquè la locució llatina per capita s'ha adoptat directament. Pel que fa al marcatge tipo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11314 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11314 | 2026-07-08T00:00:00 |
7557/2 | 24.11.2016 | Guionet en noms compostos de persona
Guionet en antropònims compostos
'Joan-Anton' o 'Joan Anton'? | Antroponímia | A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal, que pot estar motivada per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11319 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11319 | 2026-07-08T00:00:00 |
7558/3 | 27.09.2022 | Es pot dir posicionar en català?
Es pot dir posicionar-se en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb posicionar no té el significat de 'situar' o 'col·locar'. Per exemple, caldria dir Van col·locar la nau en el punt indicat (i no Van posicionar).
En sentit figurat, el verb posicionar-se no és acceptable amb el significat d''adoptar una posició o prendre partit en un afer'. Amb aquest sentit, es pot dir pronunc... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11320 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11320 | 2026-07-08T00:00:00 |
7559/3 | 01.02.2019 | 'estocar' o 'emmagatzemar'? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | El mot estoc designa la quantitat d'una mercaderia que hi ha en un magatzem. Per exemple:
Caldria saber quin estoc ens queda en el magatzem de Banyoles.
A partir d'aquest mot s'han creat derivats com ara estocar o, estocatge. Cal tenir en compte, però, que aquests derivats no són habituals en la llengua general, sinó q... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11321 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11321 | 2026-07-08T00:00:00 |
7561/2 | 19.08.2022 | Com es diu incorriente en català?
Es pot dir rebut incorrent en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Economia. Empresa | En l'àmbit econòmic, per fer referència al rebut d'un pagament que un banc retorna perquè falta saldo en el compte del deutor cal fer servir l'adjectiu incorrent. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11323 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11323 | 2026-07-08T00:00:00 |
7563/1 | 29.09.2015 | comarca del Moianès | Toponímia | La comarca del Moianès es va crear l'abril de 2015 i està integrada pels municipis següents: Calders, Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, l'Estany, Granera, Moià, Monistrol de Calders, Sant Quirze Safaja i Santa Maria d'Oló.
En la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11329 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11329 | 2026-07-08T00:00:00 |
7565/5 | 21.11.2024 | Règim verbal de preocupar
li preocupa o el preocupa?
preocupar-se per o preocupar-se de? | Sintaxi | El verb preocupar, quan s'utilitza per indicar que una cosa causa inquietud o temor en algú, o bé que li ocupa l'ànim, pot ser transitiu o intransitiu. Així doncs, pot anar seguit d'un complement directe o indirecte i en tots dos casos expressa el mateix significat. Per exemple:
Què preocupa els ciutadans? (ús transiti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11368 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11368 | 2026-07-08T00:00:00 |
7566/2 | 19.08.2022 | Com es diu rajar ('criticar') en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb castellà rajar (pronunciat amb jota castellana) fa referència, en llenguatge col·loquial, a l'acció de criticar. En català aquest significat es pot expressar amb diversos verbs o expressions d'acord amb el registre de cada situació i d'acord amb el parlar de cada usuari, com ara malparlar, dir el nom del porc, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11369 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11369 | 2026-07-08T00:00:00 |
7568/2 | 06.10.2017 | 'd'immediat' o 'immediatament'? | Sintaxi | Per expressar el sentit 'd'una manera immediata', es poden fer servir les expressions de seguida, immediatament, tot seguit, a l'instant, a l'acte, entre altres, però no d'immediat. Per exemple:
Si envies la consulta, t'ho resolen immediatament (i no t'ho resolen d'immediat).
Revelem fotos a l'instant (i no Revelem fot... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11382 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11382 | 2026-07-08T00:00:00 |
7569/7 | 08.10.2024 | Apostrofació davant de sigles d'universitats: l'UAB o la UAB?, l'UOC o la UOC? | Ortografia; Convencions. Abreviacions | És habitual que el nom de les universitats aparegui abreujat mitjançant una sigla. A l'hora de decidir si cal apostrofar l'article la davant d'aquestes sigles, cal tenir en compte que l'apostrofació ve determinada per la manera com es llegeixen.
Quan la sigla es llegeix com un mot, si acaba en vocal és plana, mentre qu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11387 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11387 | 2026-07-08T00:00:00 |
7570/1 | 26.11.2015 | cap i casal
cap-i-casal o cap i casal? | Lèxic. Lèxic general | La denominació cap i casal s'escriu sense guionets i amb minúscules inicials. Fa referència a la població més important d'un territori, és a dir, a la capital. És la denominació que tradicionalment s'ha donat a les ciutats de Barcelona i València, i actualment també es fa servir com a sobrenom per referir-s'hi. Per exe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11395 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11395 | 2026-07-08T00:00:00 |
7572/3 | 11.11.2024 | Carnaval o Carnestoltes?
els Carnavals o el Carnaval?
Majúscules i minúscules de Carnaval i Carnestoltes | Lèxic. Lèxic general; Convencions. Majúscules i minúscules | Les paraules Carnaval i Carnestoltes són equivalents quan es refereixen al període de caire festiu que precedeix la quaresma i en què són típiques les rues i les festes de disfresses.
La forma Carnavals, en plural, no és adequada per anomenar aquesta festivitat. Per exemple:
Els Carnavals arriben aquest cap de setmana... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11405 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11405 | 2026-07-08T00:00:00 |
7573/3 | 27.01.2021 | Accentuació de formes antigues de topònims catalans
Tarraco o Tàrraco?
Barcino o Bàrcino? | Toponímia | Els topònims Barcino, Betulo, Egara, Iluro i Tarraco corresponen a la forma antiga dels topònims Barcelona, Badalona, Terrassa, Mataró i Tarragona, respectivament.
Com que aquestes formes antigues són esdrúixoles, malgrat que inicialment no portarien accent, s'ha optat per accentuar-les i així afavorir-ne una pronúncia... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11416 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11416 | 2026-07-08T00:00:00 |
7574/5 | 11.05.2023 | venir + participi: venir determinat, venir donat | Sintaxi | El verb venir es pot fer servir amb valor atributiu seguit d'un participi com ara determinat, establert, marcat o donat. Per exemple:
La caiguda dels cabells ve determinada per diversos factors.
Tota la presentació va venir marcada per un guió massa rígid.
El seu significat ve donat per la situació que ocupa a l'oració... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11417 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11417 | 2026-07-08T00:00:00 |
7575/2 | 06.09.2022 | Com es diu topo o lunar en català? | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a cadascuna de les clapes rodones estampades o brodades en una roba o impreses en un paper, en català es poden utilitzar mots com ara lluna, pic o piquet.
Així doncs, es pot dir, per exemple:
Em compraré un vestit de llunes per ballar flamenc.
Duu una faldilla de piquets molt elegant.
La tria d'una p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11418 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11418 | 2026-07-08T00:00:00 |
7576/1 | 09.12.2015 | pertinença o pertinència? | Lèxic. Lèxic general | La forma pertinença designa el fet de pertànyer a algú o a alguna cosa. També s'utilitza per referir-se a un objecte que pertany a algú. Per exemple:
Aquest carnet demostra la pertinença dels socis al club.
Cal que tingueu cura de les vostres pertinences durant el viatge.
El mot pertinència, en canvi, significa exclusi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11432 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11432 | 2026-07-08T00:00:00 |
7577/2 | 06.02.2018 | Construcció de participi: 'donat' + nom ('considerant')
'Donat el caràcter que té' o 'Atès el caràcter que té'? | Sintaxi | La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:
Donades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.
Donat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.
Altres construccions de participis que tenen aquest mateix sentit só... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11436 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11436 | 2026-07-08T00:00:00 |
7578/2 | 16.11.2017 | 'al davant' o 'per davant'?
'al darrere' o 'per darrere'? | Sintaxi | Les expressions per davant (de) i per darrere (de) es fan servir per designar la part anterior o posterior d'una cosa, especialment per referir-se al lloc de pas. Per exemple:
Avui he passat per davant de la botiga però no t'he vist.
Aquest jersei es corda per darrere.
En canvi, per indicar una posició precedent o post... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11448 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11448 | 2026-07-08T00:00:00 |
7579/2 | 12.02.2026 | Com es diu voz carajillera en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per parlar de la veu aspra com la de qui habitualment beu massa, es poden fer servir les formes veu d'aiguardent o veu de cassalla. Per exemple:
Ahir va sortir de nit i s'ha llevat amb veu d'aiguardent.
Alguns cantautors valencians són referents de veus de cassalla.
També es troba la forma derivada del nom c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11450 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11450 | 2026-07-08T00:00:00 |
7580/2 | 02.12.2016 | Pronunciació sorda de 'x' (ics o xeix)
Pronunciació 'cs' de 'taxi' | Fonètica i prosòdia | La lletra x (ics o xeix) es pronuncia amb el so sord de 'cs' en els casos següents:
entre vocals: asfíxia, axioma, complexió, fixar, lèxic, luxe, màxima, òxid, sintaxi; Alexandre, etc.quan es dona consonant + vocal + ics, a final de mot: annex, apèndix, artífex, clímax, complex, crucifix, dúplex, fax, fix, hèlix, índe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11456 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11456 | 2026-07-08T00:00:00 |
7581/2 | 06.11.2024 | Finals amb -essa i -esa de noms femenins: alcaldesa o alcaldessa?, deesa o deessa? | Ortografia | En general, s'escriuen amb ss, i cal pronunciar amb essa sorda (com passa), les formes femenines de determinats substantius que indiquen càrrec, activitat, professió i altres éssers. Per exemple:
abadessa, alcaldessa, batllessa, baronessa, comtessa, deessa, diablessa, duquessa, hostessa, jutgessa, metgessa
Convé remarc... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11471 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11471 | 2026-07-08T00:00:00 |
7582/1 | 11.03.2020 | 'probable' o 'provable'? | Lèxic. Lèxic general | Els adjectius probable i provable tenen significats diferents.
L'adjectiu probable, amb be alta, té el significat 'que hom té raons suficients per inclinar-se a creure que alguna cosa s'acomplirà, s'esdevindrà'. Per exemple:
És probable que doni alguna excusa.
Com que era probable que plogués, vaig agafar el paraigua.
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11472 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11472 | 2026-07-08T00:00:00 |
7583/3 | 06.09.2022 | Com es diu no ser de recibo en català?
Es pot dir no ser de rebut en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió castellana no ser de recibo, que es fa servir per dir que una cosa no compleix les condicions necessàries perquè ho accepti la resta, no té una traducció literal en català.
Segons el context, cal buscar una expressió equivalent, com ara és inadmissible, és inacceptable, no és prenedor, no s'hi val, no és ju... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11474 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11474 | 2026-07-08T00:00:00 |
7584/3 | 11.04.2024 | Consonants nasals: grups -tn-, -tm-
Pronúncia de setmana i cotna: setmana o semmana?, cotna o conna? | Fonètica i prosòdia | En alguns mots, com ara setmana i cotna, els grups -tm- i -tn- es pronuncien amb doble ema i doble ena (es pronuncia, per tant, semmana i conna). Així, en aquests mots no és recomanable la pronúncia de la t, així com tampoc es recomana reduir el so a una sola ema o ena.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Insti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11495 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11495 | 2026-07-08T00:00:00 |
7585/1 | 09.03.2020 | Grup '-tll-' (consonants laterals)
Pronúncia de 'espatlla', 'vetlla', 'motlle', etc. | Fonètica i prosòdia | Els sons laterals (ela o ela doble) es poden geminar en una sèrie de casos, i llavors s'escriuen amb les grafies tll i tl.
Se sol pronunciar palatal en els parlars nord-occidentals i centrals (espatlla,
pronunciat espall·lla). En canvi, es pronuncia alveolar en els parlars valencians i baleàrics, i la grafia utilitzada... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11496 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11496 | 2026-07-08T00:00:00 |
7586/2 | 29.11.2016 | 'Cabdella' o 'Capdella': amb 'b' o 'p'? | Toponímia | la Torre de Cabdella (municipi)
la Torre de Capdella (cap de municipi)
Capdella (nucli de població)
la Central de Capdella (nucli de població)
La denominació oficial del municipi és la Torre de Cabdella (escrit amb b), mentre que les denominacions oficials dels nuclis de població del municipi són la Torre de Capdella (... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11501 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11501 | 2026-07-08T00:00:00 |
7587/2 | 29.11.2016 | 'Oveix' o 'Obeix': amb 'v' o 'b'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest nucli de població del municipi de la Torre de Cabdella és Obeix.
Contràriament, la forma normativa és Oveix, d'acord amb les regles de la gramàtica històrica catalana i de la documentació antiga d'aquest topònim, que presenta -v- (Ovece, any 834), una grafia que es conserva en els topòni... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11509 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11509 | 2026-07-08T00:00:00 |
7588/2 | 17.09.2024 | Separació a final de ratlla de mots derivats i compostos | Ortografia | Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal)
cel-obert (se separa res... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11522 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11522 | 2026-07-08T00:00:00 |
7590/3 | 22.03.2022 | Es pot dir en ordre a en català? | Sintaxi | Per indicar 'amb relació a un fet, una cosa o algú', es poden fer servir, segons el context, les expressions següents: amb vista a, de cara a, a fi de, a efecte de, amb la intenció de, per tal de, per, quant a, pel que fa a, etc. Per exemple:
Han decidit prendre aquestes mesures amb vista a les eleccions que s'acosten.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11524 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11524 | 2026-07-08T00:00:00 |
7591/1 | 10.02.2016 | 'Cabassers' o 'Cabacés'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi del Priorat és Cabacés.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle XII— és Cabassers, ja que prové de l'àrab Avicabescer. D'acord amb el seu origen lingüístic, en català els noms que provenen de l'àrab s'adapten amb la grafia -ss- (com el to... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11526 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11526 | 2026-07-08T00:00:00 |
7592/1 | 10.02.2016 | 'Campmany' o 'Capmany'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Capmany.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle XII— és Campmany, ja que prové del llatí CAMPU MAGNU ('camp gran') i presenta una evolució regular, amb l'aglutinació del nom Camp (com en Campllong) i de l'adjectiu ant... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11527 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11527 | 2026-07-08T00:00:00 |
7593/3 | 05.02.2024 | Castell-Platja d'Aro o Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró? | Toponímia | Actualment, el topònim oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
La Resolució PRE/3758/2023, de 7 de novembre, estableix el canvi de denominació del municipi de Castell-Platja d'Aro, que passa a denominar-se Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró.
Com que aquest canvi és molt r... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11528 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11528 | 2026-07-08T00:00:00 |
7594/1 | 10.02.2016 | 'el Figueró i Montmany' o 'Figaró-Montmany'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi del Vallès Oriental és Figaró-Montmany.
Contràriament, la forma normativa del topònim inicial d'aquest municipi —ben documentat des del segle XVI— és el Figueró, ja que correspon a la solució regular de la forma diminutiva del nom figuera amb el sufix -ó.
Així mateix, la forma o... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11531 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11531 | 2026-07-08T00:00:00 |
7595/1 | 10.02.2016 | 'Lledó' o 'Lladó': amb 'e' o amb 'a'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle X— és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE.
Aquest és un nom freqüent en ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11532 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11532 | 2026-07-08T00:00:00 |
7596/2 | 06.09.2022 | Es pot dir passar factura en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió passar factura té dos significats. D'una banda, passar factura a algú té el significat de 'recordar a algú un favor que hom li ha fet, esperant que li retorni'. Per exemple:
Em va sortir amb un estirabot i em va passar factura per tots els greuges que tenia contra mi.
D'altra banda, l'expressió passar factu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11533 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11533 | 2026-07-08T00:00:00 |
7597/2 | 03.10.2018 | 'Maçanes' o 'Massanes': amb 'ç' o 'ss'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi de la Selva és Massanes.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle XI— és Maçanes, ja que prové del llatí MATTIANA ('maçana, poma', en el sentit col·lectiu de 'pomerar') i presenta una evolució regular d'acord amb les regles de la gramàtica... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11534 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11534 | 2026-07-08T00:00:00 |
7598/1 | 10.02.2016 | 'Navars' o 'Navàs'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi del Bages és Navàs.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Navars, ja que es manté la -r que figura en la documentació antiga d'aquest nom, Nabares (com és habitual en la toponímia catalana: Granollers, Ivars de Noguera, Llinars d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11535 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11535 | 2026-07-08T00:00:00 |
7599/1 | 10.02.2016 | 'Rialb' o 'Rialp': amb 'b' o 'p'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi del Pallars Sobirà és Rialp.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Rialb, ja que prové del llatí RIVO ALBO ('riu blanc'), forma encara viva en el nom del riu de la mateixa vall, el Rialbo, i presenta una evolució regular d'acord ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11536 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11536 | 2026-07-08T00:00:00 |
7600/1 | 10.02.2016 | 'Terrassola i Lavit' o 'Torrelavit'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Penedès és Torrelavit.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per dos topònims ben documentats històricament, Terrassola al segle XII i Lavit al segle X— és Terrassola i Lavit, ja que els noms de municipis formats per dos topònims s'uneixen a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11537 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11537 | 2026-07-08T00:00:00 |
7601/1 | 10.02.2016 | 'Vulpellac, Fonteta i Peratallada' o 'Forallac'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi del Baix Empordà és Forallac.
Contràriament, la forma normativa d'aquest nom de municipi —format per tres topònims ben documentats històricament, Vulpellac al segle X, Peratallada al segle XI i Fonteta al segle IX— és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, ja que els noms de municipi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11538 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11538 | 2026-07-08T00:00:00 |
7602/1 | 10.02.2016 | 'Tuixén' o 'Tuixent'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Urgell és Josa i Tuixén, mentre que la denominació oficial del cap del municipi és Josa i Tuixent.
La forma normativa d'aquest topònim —ben documentat des del segle IX— és Tuixén, ja que en la documentació antiga Tuxen no presenta -t final, que no és, per tant, etimològ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11539 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11539 | 2026-07-08T00:00:00 |
7603/2 | 07.09.2022 | Com es diu tener las de ganar en català?
Es pot dir tenir les de guanyar en català? | Fraseologia i refranys | En castellà es fa servir l'expressió tener las de ganar per indicar que es tenen prou mitjans per assolir un èxit. En català, amb aquest significat i segons el context, es poden fer servir expressions com ara: tenir/dur les de guanyar, tenir tots els trumfos, tenir la paella pel mànec, etc. Per exemple:
Jo de tu no ho... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11541 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11541 | 2026-07-08T00:00:00 |
7604/1 | 10.02.2016 | Com es diu 'donde los haya' en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana donde los haya, amb el significat de 'com n'hi ha pocs' o per presentar una qualitat en grau extrem, en català es pot expressar, segons el context, amb les expressions següents: com no n'hi ha d'altre, a més no poder, fora mida, ser el súmmum, fora de sèrie, d'allò més, etc. Per exemple:
El cavia... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11543 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11543 | 2026-07-08T00:00:00 |
7605/3 | 15.12.2021 | el dia a dia ('vida quotidiana') | Sintaxi | L'expressió dia a dia pot funcionar com a adverbi (Dia a dia millora el seu estat de salut) i també es pot fer servir com a substantiu. Quan funciona com un substantiu, s'usa per fer referència a la vida quotidiana. Per exemple:
Cal incorporar aquests hàbits en el dia a dia dels nens.
El seu dia a dia és molt dur perqu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11549 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11549 | 2026-07-08T00:00:00 |
7606/4 | 07.07.2023 | El nom de les lletres | Lèxic. Lèxic general | El nom de les vint-i-sis lletres de l'alfabet català és:
LletraNom
aa
bbe / be alta
cce
dde
ee
fefa
gge
hhac
ii / i llatina
jjota
kca
lela
mema
nena
oo
ppe
qcu
rerra
sessa
tte
uu
vve / ve baixa
wve doble
xics / xeix
yi grega
zzeta
Les lletres k i w només es troben en paraules d'origen estranger; per exemple: kiwi, swin... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11558 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11558 | 2026-07-08T00:00:00 |
7607/1 | 18.03.2016 | 'centrar-se en' ('focalitzar') | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència al sentit de donar a alguna cosa una direcció precisa, una orientació determinada o focalitzar, es pot fer servir, entre altres, la construcció centrar-se en. Per exemple:
El llibre se centra en la revolució industrial.
Hauries de centrar-te més en els deures de l'escola, i no mirar tant el mòbil.
L'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11559 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11559 | 2026-07-08T00:00:00 |
7608/1 | 11.03.2020 | conte, comte, compte | Lèxic. Lèxic general | Els mots conte, comte i compte tenen una pronúncia bastant similar i solen causar confusions a l'hora d'escriure'ls. Segons el significat, cal distingir les tres grafies:
Conte,
del verb contar, és sinònim de rondalla: L'àvia m'explicava contes de dracs en sortir de l'escola.
Comte, és el títol nobiliari: L'imaginari p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11560 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11560 | 2026-07-08T00:00:00 |
7609/3 | 19.04.2023 | La preposició de en les dislocacions
De melons, en queden tres o Melons, en queden tres? | Sintaxi | Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, si aquest element es pot pronominalitzar, aleshores deixa un pronom de represa en el lloc que ocupa habitualment.
A banda de l'aparició d'un pronom, de vegades, la dislocació d'un element també pot provocar que aquest element estigui introduït per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11561 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11561 | 2026-07-08T00:00:00 |
7610/2 | 22.08.2017 | instigar (règim verbal) | Sintaxi | El verb instigar és transitiu, és a dir, regeix un complement directe de persona, seguit d'un altre complement, que pot ser introduït per la preposició a davant d'infinitiu o la conjunció que seguida d'una oració. Per exemple:
Va instigar els assistents que boicotegessin la reunió.
El va instigar a cometre el robatori.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11562 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11562 | 2026-07-08T00:00:00 |
7611/4 | 13.05.2024 | Pronunciació dels grups pn-, ps-, pt-, gn- i mn- a inici de mot
Com es pronuncia psicologia? | Fonètica i prosòdia | Els mots que comencen amb els grups consonàntics pn-, ps-, pt, gn-, mn- i alguns altres normalment es pronuncien emmudint la primera lletra. Ara bé, en un context molt formal en què la dicció és molt acurada, de vegades es pronuncia tot el grup consonàntic.
Aquests grups consonàntics es troben generalment en manlleus i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11566 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11566 | 2026-07-08T00:00:00 |
7612/1 | 18.03.2016 | 'carril bici': plural i ortografia | Morfologia | El plural de carril bici és carrils bici.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11572 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11572 | 2026-07-08T00:00:00 |
7613/3 | 15.06.2017 | 'dret a' o 'dret de'? | Sintaxi | El substantiu dret pot regir tant la preposició a com la preposició de davant de nom o d'infinitiu. Per exemple:
El dret a vot o El dret de vot.
El dret a decidir o El dret de decidir.
Ara bé, cal fer notar que en determinats contextos es fa servir una preposició i no l'altra. Per exemple:
Sempre ha defensat que tothom... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11573 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11573 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.