Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
7725/2 | 26.09.2017 | desnatat, desnatada
'descremat' o 'desnatat'? | Lèxic. Lèxic general | L'adjectiu desnatat, desnatada és adequat tant per parlar de la llet a la qual s'ha tret la nata com per caracteritzar els productes elaborats amb aquesta llet sense nata. Per exemple: llet desnatada, formatge desnatat, iogurt desnatat.
Amb aquests mateixos significats, també es pot fer servir l'adjectiu descremat. Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12099 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12099 | 2026-07-08T00:00:00 |
7726/1 | 23.06.2017 | combinació ('peça de roba') | Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció; Lèxic. Lèxic general | El mot combinació s'utilitza per designar una peça de vestir interior femenina, sense mànigues, que es porta sota el vestit. Per exemple:
La iaia té combinacions color de carn per portar sota les bruses blanques. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12112 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12112 | 2026-07-08T00:00:00 |
7727/1 | 23.06.2017 | Gentilici de l'Ebre
ebrenc, ebrenca | Morfologia | L'adjectiu que significa 'relatiu o pertanyent a l'Ebre o als indrets propers al curs d'aquest riu' és ebrenc, ebrenca. També s'aplica a algú natural del territori que comprèn els municipis del sud de Catalunya i els del sud de la Franja, les aigües dels quals són tributàries de l'Ebre. Per exemple:
Aldover, Roquetes i... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12114 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12114 | 2026-07-08T00:00:00 |
7728/1 | 22.06.2017 | subratllat
m. | Lèxic. Lèxic general | El substantiu subratllat, a més de designar l'acció de subratllar, fa referència a la marca que s'aplica a una part d'un text per destacar-la. Per exemple:
El meu subratllat és de color groc i el d'en Jordi és verd.
El subratllat m'ajuda a distingir les parts que he d'estudiar. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12115 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12115 | 2026-07-08T00:00:00 |
7380/5 | 23.06.2023 | Relatiu locatiu: on, en què, en el qual
on o a on? | Sintaxi | El relatiu de lloc on es fa servir per indicar tant una localització ('lloc on') com una direcció ('lloc cap a on', per exemple). Es pot usar tot sol o bé amb la preposició a, tot i que en els registres formals és preferible sense preposició.
1. Localització
El president arriba ara a l'edifici on farà la declaració.
Av... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12194 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12194 | 2026-07-08T00:00:00 |
7729/3 | 14.04.2023 | Concordança de mig davant d'un topònim
mitja Catalunya o mig Catalunya? | Sintaxi | En general, l'adjectiu mig és invariable davant d'un nom de lloc. Per exemple: mig Catalunya, mig Barcelona, mig València, mig Balears, mig Valls.
Cal tenir en compte, però, que davant d'un topònim femení singular que sempre du article, com ara la Bisbal o la Barceloneta, es fa la concordança de l'adjectiu mig si s'eli... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12200 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12200 | 2026-07-08T00:00:00 |
7730/4 | 04.04.2023 | Combinacions de pronoms de complement directe + en
Treu el paper del calaix: Treu-lo o Treu-l'en? | Sintaxi | El pronom en pot substituir un complement introduït per la preposició de amb valor d'origen. Per exemple:
Si us plau, treu-ne el paper (Si us plau, treu el paper del calaix).
Treu-ne la jaqueta (Treu la jaqueta de la cadira).
Aquest pronom en es pot combinar amb un pronom de complement directe de primera i de segona pe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12272 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12272 | 2026-07-08T00:00:00 |
7731/2 | 13.08.2024 | Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació amb tant… com…
Venen tant ell com ella o Ve tant ell com ella? | Sintaxi | El subjecte d'una oració pot estar format per dos o més noms de tercera persona coordinats mitjançant la correlació tant... com... Quan aquest subjecte apareix davant del verb, hi concorda en plural. Per exemple:
Tant el servei com el menjar van ser exquisits.
En canvi, quan el subjecte apareix darrere del verb, malgra... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12292 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12292 | 2026-07-08T00:00:00 |
7732/2 | 04.05.2023 | Concordança en oracions amb subjecte coordinat amb ni
No ha vingut ni l'un ni l'altre o No han vingut ni l'un ni l'altre? | Sintaxi | Quan en una oració el subjecte està format per dos sintagmes coordinats per la conjunció ni, el verb es pot usar tant en singular com en plural. Per exemple:
No ha/han vingut ni l'un ni l'altre.
Cap professor ni cap alumne no va/van presentar-se a la reunió.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12296 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12296 | 2026-07-08T00:00:00 |
7733/5 | 26.04.2023 | L'article definit amb valor exclamatiu i interrogatiu
La de vegades que t'ho he dit! o Quantes vegades t'ho he dit!? | Sintaxi | Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius. Per exemple:
La sort que té de tenir-te al seu costat! ('Quina sort q... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12301 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12301 | 2026-07-08T00:00:00 |
7734/2 | 22.12.2017 | 'Va darrere seu', 'Va darrere d'ell' o 'Li va al darrere'?
'Va a favor seu', 'Va a favor d'ells' o 'Els va a favor'?
Hi anava en contra | Sintaxi | Les expressions (al) davant, (al) darrere, (al)
damunt, a sobre, en contra o a favor poden aparèixer amb un pronom possessiu o un pronom personal fort introduït per la preposició de. Per exemple:
Va caure damunt meu (o de mi).
Anava en contra seu (o d'ella).
Al costat d'aquestes construccions, amb el mateix significat,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12303 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12303 | 2026-07-08T00:00:00 |
7735/2 | 30.03.2023 | El possessiu fort abans de nom (prenominal)
un amic meu o un meu amic? | Sintaxi | En general, els complements introduïts amb un article indefinit porten el possessiu després del nom (postnominals). Per exemple:
un amic meu
un llibre seu
una carmanyola teva
Quan el nom del sintagma nominal és un terme de parentiu amb un lligam proper (de veïnatge, d'amistat, professional...), en gironí i en altres pa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12374 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12374 | 2026-07-08T00:00:00 |
7736/4 | 19.04.2023 | Ús absolut de verbs transitius
Organitza: Teatre Claret o Organitzat pel Teatre Claret? | Sintaxi | Hi ha contextos en què el complement directe d'un verb transitiu no cal que s'expliciti perquè queda sobreentès: és el que s'anomena ús absolut del verb.
Es troba aquest ús absolut en mots o expressions que s'utilitzen com a interjecció. Per exemple: mira, escolta, ja veus, veuràs, saps?, etc.També és possible aquest ú... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12375 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12375 | 2026-07-08T00:00:00 |
7737/3 | 18.04.2024 | Sigles: definició | Convencions. Abreviacions | Les sigles són abreviacions formades per la unió de parts d'un sintagma al qual habitualment substitueixen. En general, es formen amb les lletres inicials de cadascuna de les paraules plenes (substantius i adjectius) que formen el sintagma. El sintagma abreujat tant pot ser un nom propi com un
nom comú. Per exemple:
UA... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12465 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12465 | 2026-07-08T00:00:00 |
7738/4 | 24.03.2023 | Sigles: gènere i nombre | Convencions. Abreviacions; Morfologia | Les sigles tenen tant la categoria com el gènere i el nombre del nucli del sintagma nominal que abreugen. Per exemple:
el CAP (el centre d'atenció primària)
una AV (una associació de veïns)
els EUA (els Estats Units d'Amèrica)
les PAU (les proves d'accés a la universitat)
De vegades, el nucli del sintagma nominal no es... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12468 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12468 | 2026-07-08T00:00:00 |
7739/3 | 19.04.2023 | Relatiu de manera: la manera com riu o la manera en què riu? | Sintaxi | En les oracions relatives especificatives (o restrictives), quan el pronom relatiu té valor de manera pot tenir com a antecedent tant el nom manera com els adverbis demostratius tal i talment o els adverbis igual o semblantment.
Quan l'antecedent és el mot manera, el pronom relatiu pot adoptar diverses formes: com, en ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12485 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12485 | 2026-07-08T00:00:00 |
7740/6 | 14.04.2023 | Concordança dels verbs inacusatius
Falta més plats o Falten més plats? | Sintaxi | Hi ha una sèrie de verbs (anomenats inacusatius) que tenen un subjecte que s'interpreta com un complement directe. Per aquest motiu, quan aquest subjecte és plural, el verb també va en plural. Per exemple:
Falten més plats.
Sobren entrades per al ball.
Ara arriben els convidats a l'acte.
Cal tenir en compte, però, que ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12487 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12487 | 2026-07-08T00:00:00 |
7743/3 | 17.04.2024 | El prefix reflexiu auto- amb verbs transitius
autocensurar-se o censurar-se?, automedicar-se o medicar-se?, etc. | Morfologia | El sentit reflexiu dels verbs transitius es construeix habitualment afegint-hi el pronom es (s', 's o se), sovint reforçat pel sintagma a un mateix o a si mateix. Per exemple: citar-se a un mateix, destruir-se a un mateix, immolar-se a si mateix, etc.
Un altre recurs per emfasitzar aquest sentit reflexiu consisteix a f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12497 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12497 | 2026-07-08T00:00:00 |
7744/5 | 09.01.2024 | El pronom ho en funció de complement directe
Complement directe determinat o neutre: el o ho? | Sintaxi | Un dels pronoms que substitueixen el complement directe és el pronom neutre ho. Aquest pronom es fa servir quan el complement directe és un pronom demostratiu neutre (això, açò o allò) o bé una oració subordinada substantiva. Per exemple:
Sempre escriu això i ella ho copia. (ho = això)
Els heu dit que vinguin avui o no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12500 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12500 | 2026-07-08T00:00:00 |
7745/2 | 12.06.2024 | Expressions de lloc sense article
Veniu a plaça o Veniu a la plaça? | Sintaxi | De vegades, s'usa un nom genèric precedit de la preposició a per fer referència a llocs concrets (gairebé com si fossin topònims). Per exemple:
Veniu a plaça.
Avui els nens no van a escola.
Aquest cap de setmana volen anar a muntanya.
Quan aquesta mena de complements de lloc duen article, solen adoptar un valor més des... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12501 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12501 | 2026-07-08T00:00:00 |
7746/1 | 21.12.2017 | 'Palma de Mallorca' o 'Palma'? | Toponímia | Actualment, el topònim oficial de la capital de l'illa de Mallorca és Palma.
La Llei 8/2008, de 5 de juny, de modificació de la Llei 23/2006, de 20 de desembre, de capitalitat de Palma de Mallorca, estableix que la forma oficial del topònim és Palma, i no Palma de Mallorca. Aquest canvi de denominació respon a l'adapta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12513 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12513 | 2026-07-08T00:00:00 |
7747/2 | 23.12.2021 | la llum o el llum? | Morfologia | El nom llum tant pot ser femení com masculí, i tindrà un gènere o l'altre segons el significat.
1. El mot llum és femení quan fa referència a la forma d'energia capaç d'impressionar els òrgans de la vista i que permet de veure els cossos. Per exemple:
La llum de la Lluna il·lumina l'habitació.
En aquesta cuina hi ha un... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12520 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12520 | 2026-07-08T00:00:00 |
7748/1 | 22.12.2017 | Com es diu 'Tipp-ex' en català?
'Tipp-ex' o 'típex'? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Treball | La forma Tipp-ex és una denominació comercial que es fa servir per designar diversos productes que corregeixen l'escriptura. Tret que es vulgui fer referència explícitament a la marca comercial, convé evitar aquesta forma (així com la forma adaptada típex), i fer servir les denominacions genèriques que s'han fixat per ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12522 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12522 | 2026-07-08T00:00:00 |
7750/1 | 15.01.2018 | 'dir' i 'dir-ne'
Verbs amb el pronom feble 'en' | Sintaxi | El verb dir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'fer conèixer allò que es pensa per mitjà de paraules o del llenguatge escrit' (No m'ho facis dir dos cops) o 'una carta, un llibre, etc., dur escrita alguna cosa' (Què diu aquest llibre?).
Ara bé, la forma dir-ne significa 'designar ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12526 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12526 | 2026-07-08T00:00:00 |
7751/1 | 15.01.2018 | 'sortir' o 'sortir-se'n'
Verbs amb el pronom feble 'en' | Sintaxi | El verb sortir, en sentit general, té diversos significats. Per exemple, té el sentit de 'passar de dins a fora' (Hem sortit de casa a les vuit), o 'dir o fer una cosa que ningú no hauria esperat' (Sortir amb una poca-soltada).
Ara bé, la forma sortir-se'n significa 'salvar-se de compromisos, dificultats, entrebancs, e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12527 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12527 | 2026-07-08T00:00:00 |
7752/2 | 29.11.2021 | Sigla de Codi civil de Catalunya | Convencions. Abreviacions | CCC
La sigla de Codi civil de Catalunya és CCC. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12530 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12530 | 2026-07-08T00:00:00 |
7753/1 | 15.01.2018 | 'formació contínua' o 'formació continuada'?
'continu, contínua' o 'continuat, continuada'? | Lèxic. Lèxic general | Els adjectius continu, contínua i continuat, continuada, en general, són sinònims i es poden intercanviar. Tot i que estrictament hi pot haver matisos entre continu ('que té contigüitat de parts, sense interrupció o cessació') i continuat ('seguit, successiu, constant, no interromput'), la tria entre un adjectiu o l'al... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12533 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12533 | 2026-07-08T00:00:00 |
7754/1 | 02.02.2018 | 'els antisistemes' o 'els antisistema'?
'els partits antisistema', 'els grups antisistema' | Morfologia | partits antisistema, els antisistema
El mot antisistema és un adjectiu format per prefixació (anti- + sistema). Normalment fa referència a persones, grups i actituds que s'oposen al sistema polític, social i econòmic vigent. Com a adjectiu, aquest mot és invariable. Per exemple: partits antisistema, grups antisistema, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12535 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12535 | 2026-07-08T00:00:00 |
7756/1 | 15.01.2018 | Com es diu 'hada madrina' en català?
'fada madrina', 'fada padrina' o 'fada'? | Lèxic. Lèxic general | Una fada és un ésser fantàstic que es representa sota la figura d'una dona dotada d'un poder sobrenatural. Per exemple:
En aquest conte hi apareixen moltes fades.
Sovint la fada apareix com a protectora d'algun personatge de contes. Per aquest motiu, de vegades, també s'anomena fada protectora (però no fada padrina o f... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12541 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12541 | 2026-07-08T00:00:00 |
7757/2 | 03.09.2021 | Abreviatures a/ i a/e: en majúscula o en minúscula? | Convencions. Abreviacions | Les abreviatures a/ i a/e, que corresponen a a l'atenció de i a adreça electrònica, respectivament, s'escriuen amb majúscula o minúscula inicial d'acord amb la manera com s'escriurien les expressions que abreugen. Per tant, si les abreviatures es troben a començament de línia, s'escriuen amb majúscula inicial. Per exem... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12542 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12542 | 2026-07-08T00:00:00 |
7758/3 | 11.01.2021 | Denominacions de torrons | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | A vegades els diversos tipus de torrons presenten dubtes a l'hora d'anomenar-los. Alguns dels casos més freqüents són:
torró de crema: es fa a base d'ou i sucre, i està inspirat en la crema cremada o crema de Sant Josep. També es fa servir la forma torró de gema.
torró de crocant: es fa a base d'una pasta d'ametlles, a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12545 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12545 | 2026-07-08T00:00:00 |
7759/4 | 27.01.2025 | Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona
Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora? | Fonètica i prosòdia | De vegades, es troben en contacte vocals que pertanyen a mots diferents. Aquest contacte es pot resoldre, segons els parlars i el tipus de vocal, de manera diferent: es poden mantenir les dues vocals en síl·labes diferents (pronunciem un hiat), es poden pronunciar les dues vocals en una sola síl·laba (es produeix un di... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12546 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12546 | 2026-07-08T00:00:00 |
7760/1 | 18.01.2018 | 'un supervenda' o 'un supervendes'?
'una autora supervenda' o 'una autora supervendes'? | Morfologia | L'adjectiu supervendes (de l'anglès best-selling) s'usa per indicar que una persona o una cosa té un gran èxit comercial. Quan, pel context, se sobreentén el nom al qual fa referència, generalment apareix tot sol. Cal remarcar que aquest adjectiu és invariable en gènere i nombre. Per exemple:
un llibre supervendes o un... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12549 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12549 | 2026-07-08T00:00:00 |
7761/2 | 28.03.2023 | altra vegada o una altra vegada?
altra volta o una altra volta? | Sintaxi | En català, amb el sentit 'de nou, novament' es pot fer servir l'expressió de temps formada per l'indefinit altre més el nom vegada o altres noms amb el mateix sentit, com ara cop, pic o volta, segons els parlars. En aquest cas, l'indefinit altre pot aparèixer precedit de l'article un o bé sol, en singular. Per exemple:... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12550 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12550 | 2026-07-08T00:00:00 |
7762/2 | 19.10.2022 | un Miró o un miró?; dos dalí o dos dalís?
Majúscules i minúscules en les designacions d'obres d'art pel nom d'autor | Convencions. Majúscules i minúscules | En català, es pot fer referència a obres d'artistes famosos per mitjà del nom de l'autor precedit per l'article indefinit o, si és el cas, un numeral. Per exemple:
El museu ha comprat un quadre de Miró o El museu ha comprat un miró.
Ara s'ha sabut que diumenge van robar dos quadres de Dalí o Ara s'ha sabut que diumenge... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12553 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12553 | 2026-07-08T00:00:00 |
7763/2 | 07.09.2021 | Sigla de en pau descansi: RIP, DEP o EPD? | Convencions. Abreviacions | La sigla de en pau descansi és EPD, equivalent català de la sigla llatina RIP ('requiescat in pace'), que també s'utilitza internacionalment en anglès ('rest in peace').
També és habitual l'ús de la sigla DEP ('descansi en pau'). | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12556 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12556 | 2026-07-08T00:00:00 |
7764/2 | 04.04.2023 | com o com que? | Sintaxi | La locució com que es fa servir per introduir una oració causal. Per exemple:
Com que no venies, he pensat que estaves malalt.
Ahir, com que tenia un examen, no va obrir la botiga.
Malgrat que de vegades també es fa servir la conjunció com per introduir aquest tipus d'oracions, aquest ús s'evita en els registres formal... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12559 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12559 | 2026-07-08T00:00:00 |
7765/1 | 09.07.2018 | 'donar voltes' o 'fer voltes'?
'donar' o 'fer'? | Lèxic. Lèxic general | Generalment, tant es pot fer servir el verb donar com el verb fer davant de sintagmes verbals que expressen un moviment circular o giratori (com ara amb el mot volta, tomb, tombada, giravolt, volt, etc.). Per exemple:
Dona la volta, que et vegi la cara o Fes la volta....
Si el temps dona un tomb podrem sortir o Si el t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12568 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12568 | 2026-07-08T00:00:00 |
7766/2 | 18.04.2018 | 'De' partitiu
'una pilota blava i una negra' o 'una pilota blava i una de negra'? | Sintaxi | La preposició de es fa servir en casos de coordinació en què s'omet el nucli nominal d'un dels components de la coordinació i també el verb (i, per tant, no hi pot haver pronominalització). Per exemple:
Tinc una pilota blava i una de negra. (i no ...i una negra)
Dibuixa dos triangles petits i un de gran. (i no ...i un ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12575 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12575 | 2026-07-08T00:00:00 |
7767/3 | 22.05.2025 | Infinitius amb dues formes: tindre i tenir, vindre i venir | Morfologia | Els verbs següents tenen dues formes d'infinitiu:
tindre o tenir
vindre o venir
També tenen dues formes d'infinitiu els derivats d'aquests verbs: convenir o convindre, detenir o detindre, mantenir o mantindre, pervenir o pervindre, etc.
En els registres formals, però, les formes més generals dels infinitius són tenir ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12578 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12578 | 2026-07-08T00:00:00 |
7768/3 | 27.05.2025 | haguer o haver? | Morfologia | Aquest verb presenta una única forma d'infinitiu: haver.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma haguer, cal evitar aquest infinitiu en contextos formals.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.2c) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12584 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12584 | 2026-07-08T00:00:00 |
7769/1 | 16.02.2018 | Traducció de toponímia aranesa
Traducció de noms de lloc aranesos | Convencions. Criteris de traducció | Els topònims aranesos en un text en català es poden escriure en aranès o bé en la forma traduïda al català, si és que en tenen. Sigui quin sigui el criteri escollit, convé mantenir-lo a dins del mateix text per coherència. Per exemple:
Bausen (o Bausén, en català)
Bossòst (o Bossost)
Canejan
Mijaran (o Mig Aran)
Naut A... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12585 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12585 | 2026-07-08T00:00:00 |
7770/1 | 14.05.2018 | Com es diu 'cuestionamiento' en català? | Morfologia | El substantiu qüestionament està ben format a partir del verb qüestionar i el sufix -ment. Fa referència a l'acció o l'efecte de posar en dubte alguna cosa. Per exemple:
El qüestionament de l'activitat docent genera necessitats de millora i innovació.
Aquest tema no admet qüestionaments de cap tipus.
El qüestionament d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12594 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12594 | 2026-07-08T00:00:00 |
7771/3 | 06.05.2026 | amb ocasió de o en ocasió de? | Sintaxi | La locució preposicional en ocasió de s'usa per indicar la circumstància que provoca un fet o una acció, o que hi dona lloc. Cal tenir en compte que no és adequat fer servir la preposició amb en aquesta locució. Per exemple:
En ocasió del retorn a les aules, s'han habilitat nous espais per garantir la distància de segu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12604 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12604 | 2026-07-08T00:00:00 |
7772/2 | 21.03.2023 | Règim verbal de quedar
quedar o quedar-se? | Sintaxi | El verb quedar, i la forma pronominal quedar-se, pot indicar un canvi d'estat o el resultat d'un procés. Per exemple:
Aquest tros d'asfalt ha quedat enfonsat.
M'he quedat molt amoïnat després d'haver parlat amb tu.
També pot tenir valor duratiu; és a dir, indica que una situació es manté en el temps. Per exemple:
Ha ca... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12610 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12610 | 2026-07-08T00:00:00 |
7773/5 | 22.05.2025 | beguent o bevent? | Morfologia | El gerundi del verb beure és bevent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma beguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2, punt 1) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12612 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12612 | 2026-07-08T00:00:00 |
7774/1 | 26.02.2018 | Com es diu 'zasca' en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, quan algú fa una resposta contundent que deixa sense arguments l'interlocutor, hi ha diversos mots d'origen onomatopeic o interjeccions per expressar aquesta bufetada amb sentit figurat. Per exemple: pam; patapam; nyaca; nyas, coca!; jas, coca! Segons el context, també es poden fer servir noms com ara cleca,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12614 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12614 | 2026-07-08T00:00:00 |
7775/3 | 23.05.2025 | caiguent o caient? | Morfologia | El gerundi del verb caure és caient.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma caiguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2, punt 1) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12618 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12618 | 2026-07-08T00:00:00 |
7776/2 | 14.02.2019 | 'calguent' o 'calent'? | Morfologia | El gerundi del verb caldre o caler és calent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma calguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12619 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12619 | 2026-07-08T00:00:00 |
7777/2 | 14.02.2019 | 'capiguent' o 'cabent'? | Morfologia | El gerundi del verb cabre o caber és cabent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma capiguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12620 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12620 | 2026-07-08T00:00:00 |
7778/2 | 14.02.2019 | 'moguent' o 'movent'? | Morfologia | El gerundi del verb moure és movent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma moguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12621 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12621 | 2026-07-08T00:00:00 |
7779/3 | 23.05.2025 | riguent o rient? | Morfologia | El gerundi del verb riure és rient.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma riguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals.
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (7.2, punt 1) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12622 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12622 | 2026-07-08T00:00:00 |
7780/2 | 14.02.2019 | 'visquent' o 'vivint'? | Morfologia | El gerundi del verb viure és vivint.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma visquent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12623 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12623 | 2026-07-08T00:00:00 |
7781/1 | 13.06.2018 | 'doncs' o 'perquè'? | Sintaxi | La conjunció doncs es fa servir per indicar una conseqüència o conclusió, i és equivalent a per tant. Per exemple:
Ja has acabat de bramar? Doncs ara parlo jo.
Vaig néixer a l'Uruguai però visc a Catalunya. Soc, doncs, uruguaiana i catalana.
Malgrat que de vegades es fa servir la conjunció doncs amb valor causal, aques... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12637 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12637 | 2026-07-08T00:00:00 |
7782/1 | 13.06.2018 | Com es diu 'eñe' en català?
enya | Lèxic. Lèxic general | En català, el nom per designar la quinzena lletra de l'alfabet del castellà (eñe) és enya. Per exemple:
Com escrivim el topònim Almuñécar en català? Amb enya?
Convé notar que la forma enya no fa referència al dígraf ny en català. Per exemple:
El dígraf ny no se separa a final de línia: ca-nya (i no La enya no se separa... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12648 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12648 | 2026-07-08T00:00:00 |
7785/3 | 30.03.2023 | Combinacions de dos pronoms en valencià: li'l, li la, li'ls, li les | Sintaxi | En els parlars valencians, quan el pronom de complement indirecte singular li coincideix amb un pronom de complement directe determinat de tercera persona el, la, els, les, el pronom li, a diferència del que passa en altres parlars, no canvia de forma i es col·loca davant del pronom que fa de complement directe: li'l, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12673 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12673 | 2026-07-08T00:00:00 |
7786/2 | 23.05.2025 | Present d'indicatiu del verb dur: duus o dus?
Imperatiu del verb dur: duu o du? | Morfologia | El verb de la segona conjugació dur presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.Present d'indicatiu
duus o dus
duu o du
Imperatiu
duu o du
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.6.1.7b) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12689 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12689 | 2026-07-08T00:00:00 |
7787/1 | 06.04.2018 | 'a vegades' o 'de vegades'? | Sintaxi | Per expressar 'algunes vegades', es poden fer servir les locucions a vegades o de vegades, indistintament. Per exemple:
A vegades, tens molt geni.
No t'entenc, de vegades!
A vegades, els ocells fan caguerades. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12691 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12691 | 2026-07-08T00:00:00 |
7788/2 | 23.05.2025 | Present d'indicatiu del verb lluir: lluus o llus?
Imperatiu del verb lluir: lluu o llu? | Morfologia | El verb lluir és de la tercera conjugació i es pot conjugar com a pur o com a incoatiu. Quan significa 'emetre llum' es conjuga com a pur. En aquest cas, presenta dues formes en les persones segona i tercera de singular del present d'indicatiu i també en la segona de singular de l'imperatiu.
Present d'indicatiu
lluus o... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12692 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12692 | 2026-07-08T00:00:00 |
7789/2 | 20.05.2025 | Imperfet de subjuntiu del verb escriure: escrivís o escrigués?
Passat simple del verb escriure: escriví o escrigué? | Morfologia | Les formes de l'imperfet de subjuntiu i del passat simple del verb escriure (i els seus derivats) són les següents:
Imperfet de subjuntiu
escrivís o escrigués
escrivissis o escriguessis
escrivís o escrigués
escrivíssim o escriguéssim
escrivíssiu o escriguéssiu
escrivissin o escriguessin
Passat simple
escriví o escriguí... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12693 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12693 | 2026-07-08T00:00:00 |
7790/2 | 20.05.2025 | Perífrasi d'obligació: haig de... o he de...? | Morfologia | Quan el verb haver es fa servir com a auxiliar, per a la primera persona de singular adopta la forma he. Per exemple:
He comprat bunyols.
He tancat la finestra.
Ara bé, quan s'utilitza el verb haver per construir la perífrasi d'obligació haver de + infinitiu, en alguns parlars, al costat de la forma he per a la primera... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12695 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12695 | 2026-07-08T00:00:00 |
7791/1 | 18.04.2018 | Com es diu 'mapping' o 'video mapping' (audiovisuals) en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals | En l'àmbit de l'art digital, les denominacions mapatge i videomapatge designen en català la tècnica consistent a projectar llum, imatges o un vídeo sobre una superfície tridimensional, com ara la façana d'un edifici o una escultura, per aconseguir efectes en 3D, sovint amb un acompanyament sonor.
Els equivalents corres... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12696 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12696 | 2026-07-08T00:00:00 |
7792/2 | 04.04.2023 | Valor imperatiu de a + infinitiu
a dormir o ves a dormir?, a destacar o cal destacar? | Sintaxi | La construcció formada per la preposició a seguida d'un verb en infinitiu, quan no depèn de cap verb en forma finita, pren un valor imperatiu. Per exemple:
Apa, a dormir! (és a dir, 'aneu a dormir!')
Vinga, a callar i a córrer! (és a dir, 'calleu i correu!')
A fer bondat! (és a dir, 'feu bondat!')
De manera paral·lela,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12697 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12697 | 2026-07-08T00:00:00 |
7793/6 | 19.08.2022 | Com es diu ¡buenas! en català?
Es pot dir bones! en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, hi ha diverses fórmules de salutació, com ara bon dia, bona tarda, bon vespre; hola!, ei!, com va?, com anem?, què hi ha?, què dius?, què fem?, etc. Per exemple:
Hola! Tenia hora a les cinc per tallar-me els cabells.
En canvi, la fórmula de salutació bones! no és acceptable en català. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12703 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12703 | 2026-07-08T00:00:00 |
7794/2 | 16.08.2024 | La conjunció que en oracions subordinades declaratives
Us preguem confirmeu o Us preguem que confirmeu? | Sintaxi | Les oracions subordinades substantives que tenen el verb flexionat s'enllacen amb la principal amb la conjunció que. Malgrat que de vegades s'omet aquesta conjunció, sobretot quan a l'oració principal hi ha verbs com ara demanar, pregar, esperar, agrair, etc., en tots els casos i registres cal usar la conjunció d'enlla... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12704 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12704 | 2026-07-08T00:00:00 |
7795/2 | 20.05.2025 | Present de subjuntiu del verb complaure: complasqui o complagui?, complasquem o complaguem? | Morfologia | Les formes del present de subjuntiu del verb complaure són les següents:
complagui
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta les formes complasqui, complasquis, etc., cal evitar aquestes formes en els registres formals.
Font: Gramàtica de la llengua catal... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12708 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12708 | 2026-07-08T00:00:00 |
7796/1 | 04.07.2018 | i tants, i pocs, i escaig
Com es diu 'y pico' en català? | Sintaxi | Per indicar que una quantitat és una mica superior a la que s'esmenta, es poden fer servir les expressions i escaig, i tants (i tantes) o i pocs (i poques). Aquestes expressions s'escriuen sense guionet. Per exemple:
En el pressupost de l'any passat hi ha un romanent de quatre milions i escaig.
Vam haver de consultar l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12710 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12710 | 2026-07-08T00:00:00 |
7797/2 | 23.10.2023 | Formació de mots: el truncament en compostos cultes
fisioterapeuta o físio?, biblioteca o bíblio? | Morfologia | El truncament és un procediment d'abreviació, propi dels registres informals, que consisteix a modificar una paraula existent eliminant-ne una part i conservant-ne el sentit i la categoria sintàctica. En el cas dels compostos cultes, s'elimina normalment el segon element del compost. Cal tenir en compte, a més, que la ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12711 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12711 | 2026-07-08T00:00:00 |
7798/1 | 18.02.2019 | Imperfet de subjuntiu del verb 'saber'
'sapigués' o 'sabés'?, 'sapiguéssim' o 'sabéssim'? | Morfologia | Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb saber són les següents:
sabés
sabessis
sabés
sabéssim
sabéssiu
sabessin
Cal evitar, doncs, les formes sapigués, sapiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12712 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12712 | 2026-07-08T00:00:00 |
7799/2 | 08.10.2018 | Com es diu 'pijo, pija' en català? | Lèxic. Lèxic general | La forma castellana pijo, pija s'usa despectivament, en un context col·loquial, per fer referència a algú que manifesta gustos propis d'una classe social benestant a l'hora de vestir-se, actuar i parlar.Malgrat que no hi ha una forma catalana exactament equivalent a aquest mot, segons el context, també es poden fer ser... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12713 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12713 | 2026-07-08T00:00:00 |
7800/1 | 16.05.2018 | Com es diu 'tostón' en català?
Com es diu 'cansino' en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per expressar que una cosa molesta o enfastideix per la seva excessiva llargària i monotonia es poden fer servir diversos mots o expressions col·loquials: llauna, tabarra, murga, gaita, etc. Per exemple:
Avui farem el tema dos de literatura i serà una tabarra; la classe es farà molt llarga.
Sempre hem d'agua... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12714 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12714 | 2026-07-08T00:00:00 |
7801/1 | 18.02.2019 | Imperfet de subjuntiu del verb 'caber'
'capigués' o 'cabés'?, 'capiguéssim' o 'cabéssim'? | Morfologia | Les formes de l'imperfet de subjuntiu del verb cabre o caber són les següents:
cabés
cabessis
cabés
cabéssim
cabéssiu
cabessin
Cal evitar, doncs, les formes capigués, capiguessis, etc., originades per analogia amb altres verbs que fan l'imperfet de subjuntiu acabat en -gués. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12715 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12715 | 2026-07-08T00:00:00 |
7802/1 | 18.04.2018 | tub del rotlle de paper higiènic | Lèxic. Lèxic especialitzat. Equipament de la llar. Decoració. Bricolatge | En l'àmbit de l'equipament de la llar, les denominacions que designen la peça de cartó que hi ha a l'interior d'un rotlle de paper higiènic en el qual queda enrotllat el paper són tub del rotlle de paper higiènic i canó del rotlle de paper higiènic.
Aquestes denominacions també es poden aplicar al paper de cuina: tub d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12716 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12716 | 2026-07-08T00:00:00 |
7803/5 | 13.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a per expressar àmbit d'aplicació
Usos de les preposicions per i per a per expressar opinió | Sintaxi | A l'hora de triar entre l'ús de les preposicions per o per a, cal determinar quin significat té en l'oració el complement introduït per aquesta preposició, tot i que, de vegades, costa distingir entre un sentit i un altre.
En el cas de l'ús d'aquestes preposicions davant de nom, un dubte molt habitual és distingir el c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12739 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12739 | 2026-07-08T00:00:00 |
7804/2 | 28.08.2020 | Imperatiu del verb dir + pronom feble: diga'm o digue'm? | Sintaxi | La segona persona de singular de l'imperatiu del verb dir és digues. En conseqüència, quan es combina amb un pronom feble, s'obtenen les combinacions següents: digues-me, digues-li, digues-nos, digues-ho, etc. Per exemple:
Digues-me si podreu participar en el col·loqui de la tardor.
Digues-li que hi seré tan aviat com ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12746 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12746 | 2026-07-08T00:00:00 |
7805/3 | 30.07.2024 | ningú, ningun o cap? | Sintaxi | La forma ningú és un pronom que expressa el significat de 'cap persona'. Per exemple:
No ens ho ha prohibit ningú.
No soc ningú per dir-te que callis.
També forma part de l'expressió lexicalitzada ser un ningú o ser un no ningú amb el sentit de 'persona de cap valor'. Per exemple:
Sempre el critica perquè diu que és un... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12755 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12755 | 2026-07-08T00:00:00 |
7806/2 | 20.05.2019 | Com es diu 'bulo' en català?
Com es diu 'fake news' en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals | Les formes adequades per designar la notícia que no diu la veritat i que es crea i es difon de manera premeditada, especialment a les xarxes socials, amb la finalitat de desinformar i de manipular el públic en benefici propi, són notícia enganyosa o bé notícia falsa. Per exemple:
Ràpidament s'han escampat notícies enga... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12759 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12759 | 2026-07-08T00:00:00 |
7807/1 | 21.06.2018 | El complement de règim | Sintaxi | El complement de règim és aquell complement que va introduït per una preposició i és seleccionat pel verb. Quan es vol pronominalitzar aquest complement, es pot substituir per dos pronoms: en o hi. El primer representa el complement introduït per la preposició de, mentre que el pronom hi substitueix els complements int... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12765 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12765 | 2026-07-08T00:00:00 |
7808/2 | 17.04.2024 | Adjectius amb el sufix -able, -ible | Morfologia | El sufix -ble, amb les variants -able, -ible, es pot adjuntar a un verb (o a una arrel culta) per obtenir-ne un adjectiu, el qual indica la possibilitat que una cosa pugui fer o rebre allò que expressa el verb. Per exemple:
Li agrada jugar en els castells inflables. (de inflar: 'que es pot inflar')
És un camí molt acce... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12772 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12772 | 2026-07-08T00:00:00 |
7809/2 | 24.03.2022 | al peu de o a peu de? | Sintaxi | La locució al peu de significa 'tocant la part baixa d'alguna cosa' i 'molt a la vora d'alguna cosa'. Per exemple:
Era al peu del penya-segat per fer-se una foto.
Quan van arribar al peu de la carretera, van parar de caminar.
De vegades, també es fa servir l'expressió a peu de (o al peu de) amb el sentit de 'en el lloc... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12777 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12777 | 2026-07-08T00:00:00 |
7810/2 | 23.02.2022 | pautar o fer pautes? | Lèxic. Lèxic general | Els verbs reglar, regular, reglamentar o pautar s'usen per donar normes o instruccions per dur a terme alguna cosa. Per exemple:
És molt metòdic, fins i tot ha regulat l'hora d'anar al lavabo.
Hem de pautar l'execució de les obres.
D'altra banda, el verb pautar també s'usa amb el sentit de fer pautes sobre un paper. Pe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12778 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12778 | 2026-07-08T00:00:00 |
7811/2 | 23.09.2022 | Com es diu ¡qué va! en català?
Es pot dir què va! en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, algunes de les expressions més habituals per indicar negació, refús o desaprovació davant una pregunta o una afirmació sorprenents són, segons el cas, i ara!, au va!, no!, fuig!, i ca!, i què més!, entre d'altres. Per exemple:
I dius que no es poden permetre anar de vacances? Au va! Si tenen molta pasta.
Cal... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12779 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12779 | 2026-07-08T00:00:00 |
7812/2 | 10.09.2021 | Les oracions de relatiu | Sintaxi | Les oracions relatives són oracions subordinades que estan introduïdes per un relatiu, que sol ser un pronom (que, qui, què, el qual) o un adverbi (on, quan, com). Per exemple:
La noia que vaig veure ahir és veïna del Toni (que vaig veure ahir és l'oració de relatiu).
Estudia a la mateixa ciutat on viu (on viu és l'ora... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12781 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12781 | 2026-07-08T00:00:00 |
7813/2 | 11.07.2018 | 'donar-se compte' o 'adonar-se'? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió donar-se compte no és adequada en lloc de adonar-se. Per exemple:
No te n'adones, de la situació? (i no No et dones compte de la situació?)
Per fi s'adona que l'ha vessada. (i no Per fi es dona compte que l'ha vessada.)
Cal tenir en compte, però, que l'expressió donar compte és adequada amb el sentit de 'do... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12782 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12782 | 2026-07-08T00:00:00 |
7814/1 | 25.06.2018 | Oracions de relatiu adjectives i substantives | Sintaxi | Hi ha dos tipus d'oracions de relatiu: les adjectives i les substantives.
Les oracions relatives adjectives modifiquen un sintagma nominal que fa d'antecedent. Per exemple:
El gos que borda és marró (que borda modifica el gos).
La fruita que té a la nevera s'ha fet malbé (que té a la nevera modifica la fruita).
Aqueste... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12783 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12783 | 2026-07-08T00:00:00 |
7815/3 | 12.08.2021 | Elements que introdueixen oracions relatives: els pronoms relatius | Sintaxi | Els elements relatius que enllacen una oració subordinada de relatiu amb una de principal poden ser els pronoms que, què, qui i el qual (la qual, els quals, les quals) o els adverbis on, quan i com.
1. S'usen els pronoms relatius tant en les oracions adjectives (per tant, tenen un antecedent) com en les substantives (e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12784 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12784 | 2026-07-08T00:00:00 |
7816/2 | 25.03.2022 | Es pot dir en aquestes en català?
Com es diu en estas en català? | Sintaxi | Quan es vol indicar que just en el moment concret d'una narració passa una cosa determinada, es poden fer servir, per exemple, els adverbis aleshores o llavors o l'expressió en aquesta avinentesa. En canvi, no són adequades les expressions en aquestes i amb aquestes. Per exemple:
Llavors obrí la porta i se'l trobà estè... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12788 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12788 | 2026-07-08T00:00:00 |
7817/2 | 14.03.2023 | L'adverbi relatiu on amb llocs figurats | Sintaxi | En oracions relatives es pot fer servir l'adverbi on per fer referència a llocs. Per exemple:
Vam agafar el mateix camí per on havíem passat.
Ho havia deixat on ja m'imaginava.
Ara bé, aquest adverbi no se sol usar quan el lloc a què es refereix és metafòric o figurat, ni tampoc amb valor temporal. En aquests casos, el... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12789 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12789 | 2026-07-08T00:00:00 |
7818/2 | 25.03.2022 | Es pot dir de la mà de ('guiat per') en català? | Sintaxi | Per expressar que una cosa es deu a una altra cosa o bé que s'ha produït a partir d'una altra cosa, es fan servir diverses expressions, com ara guiat per o bé sota el guiatge de o sota la direcció de; segons el context, també es poden fer servir les construccions gràcies a o bé a través de, etc. Per exemple:
Sota la di... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12791 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12791 | 2026-07-08T00:00:00 |
7819/2 | 13.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a
Diferència entre causa i finalitat
Cuino per tu o Cuino per a tu? | Sintaxi | Per explicar la diferència entre les oracions Cuino per tu i Cuino per a tu, cal distingir la noció de causa de la de finalitat o destinació:
1. La causa és allò que provoca una acció o un procés. Per exemple:
Es van morir de fred (la causa és de fred).
Es va quedar a casa perquè no es trobava bé (la causa és perquè no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12806 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12806 | 2026-07-08T00:00:00 |
7820/4 | 14.01.2021 | primer d'octubre de 2017, u d'octubre de 2017 o 1 d'octubre de 2017? | Convencions. Abreviacions; Sintaxi | En general, per fer referència al primer dia de qualsevol mes, es fa servir el numeral 1. La construcció primer + de + el nom d'un mes, formada a partir de l'elisió del mot dia ('el dia primer d'un mes determinat'), actualment és menys habitual. Per exemple:
El meu aniversari és l'1 d'agost.
S'ha convocat un referèndum... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12811 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12811 | 2026-07-08T00:00:00 |
7821/2 | 15.02.2019 | Imperatiu del verb 'atenir-se'
'atingues-te' o 'atingue't'?
'ateniu-vos' o 'atingueu-vos'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb atenir-se és atén-te o atingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma atín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual sentir la forma atingue't, cal tenir en compte que aquesta forma no és adequada en els r... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12815 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12815 | 2026-07-08T00:00:00 |
7822/2 | 15.02.2019 | Imperatiu del verb 'captenir-se'
'captingues-te' o 'captingue't'?
'capteniu-vos' o 'captingueu-vos'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb captenir-se és captén-te o captingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma captín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma captingue't, cal tenir en compte que aquesta forma no és adequada en el... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12816 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12816 | 2026-07-08T00:00:00 |
7823/2 | 15.02.2019 | Imperatiu del verb 'abstenir-se'
'abstingues-te' o 'abstingue't'?
'absteniu-vos' o 'abstingueu-vos'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb abstenir-se és abstén-te o abstingues-te. En els parlars valencians també hi ha la forma abstín-te.
Malgrat que, en els registres informals, sobretot en la llengua parlada, és habitual la forma abstingue't, cal tenir en compte que aquesta forma no és adequada en el... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12817 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12817 | 2026-07-08T00:00:00 |
7824/1 | 07.02.2019 | Imperatiu del verb 'convenir'
'convingues' o 'convén'?, 'convingueu' o 'conveniu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb convenir és convén.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb convenir és conveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu i no la d'imperatiu. Per exemple:
No convinguis (i no no... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12819 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12819 | 2026-07-08T00:00:00 |
7825/1 | 07.02.2019 | Imperatiu del verb 'intervenir'
'intervingues' o 'intervén'?, 'intervingueu' o 'interveniu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb intervenir és intervén. En els parlars valencians, també hi ha la forma intervín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb intervenir és interveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12820 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12820 | 2026-07-08T00:00:00 |
7826/1 | 07.02.2019 | Imperatiu del verb 'prevenir'
'previngues' o 'prevén'?, 'previngueu' o 'preveniu'? | Morfologia | La segona persona del singular de l'imperatiu del verb prevenir és prevén. En els parlars valencians, també hi ha la forma prevín.
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb prevenir és preveniu.
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir la forma corresponent del present de subjuntiu ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12821 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12821 | 2026-07-08T00:00:00 |
7827/1 | 21.09.2018 | 'morir' o 'morir-se'?
'ha mort' o 's'ha mort'? | Sintaxi | El verb morir significa que un ésser viu ha cessat de viure. Per exemple:
Tots hem de morir un dia o altre.
Va morir de vell a casa seva.
Ahir van morir cinc persones d'accident de trànsit.
El president Lluís Companys va morir afusellat.
Aquest verb també pot adoptar la forma pronominal: morir-se. En aquest cas, indica... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12823 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12823 | 2026-07-08T00:00:00 |
7828/4 | 25.09.2025 | camí de, de camí a o de camí cap a? | Sintaxi | La locució de camí, que significa 'en el transcurs del camí cap a un lloc', sol anar seguida de la preposició cap a o a per indicar el lloc cap al qual algú es dirigeix. Per exemple:
De camí cap a València, van punxar una roda del cotxe.
T'ho deixaré a casa de camí a la feina.
Ens avisaran quan vagin de camí al jutjat.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12827 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12827 | 2026-07-08T00:00:00 |
7829/3 | 07.09.2021 | Sigla de comunitat autònoma
Plural de comunitat autònoma: CCAA o CA? | Convencions. Abreviacions; Morfologia | La sigla de comunitat autònoma és CA.
Quan aquesta denominació es fa servir en plural, cal evitar la duplicació de les lletres de la sigla com a marca de plural (CCAA). Així, l'abreviació de comunitats autònomes és CA o bé CAs. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12840 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12840 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.