Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
7614/5 | 16.12.2019 | Com es diu pringar (sentit figurat) en català?
Com es diu pringado, pringada (sentit figurat) en català? | Lèxic. Lèxic general | El verb castellà pringar es fa servir col·loquialment en sentit figurat per dir que algú té una experiència negativa, especialment perquè li toca treballar més que els altres. En català per indicar aquest sentit habitualment es fan servir les expressions llepar, haver begut oli, tocar el rebre, fotre's (o fer-se fotre)... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11575 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11575 | 2026-07-08T00:00:00 |
7615/1 | 31.03.2016 | tirar milles | Lèxic. Lèxic general | L'expressió tirar milles, que es fa servir amb el sentit d''avançar d'una manera àgil per arribar abans a algun lloc', és admissible tant amb sentit físic com figurat, al costat d'altres expressions ben habituals com ara fer via, fer camí, tirar pel dret, posar la directa, etc. Per exemple:
No t'encantis amb el paisatg... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11596 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11596 | 2026-07-08T00:00:00 |
7616/2 | 06.11.2024 | Duplicació de d, c i g
Mots amb dd, cc i gg | Ortografia | Les consonants d, c i g apareixen duplicades en els mots següents (i derivats):
dd: addenda, addicció, addició, addicte, additiu, adductor, adduir...cc: abjecció, accelerar, accent, accepció, accés, accident, acció, fricció, objecció, succedani, succeir, tracció...gg: suggerir, suggeriment, suggestió, suggestionar...
F... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11607 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11607 | 2026-07-08T00:00:00 |
7617/5 | 18.09.2025 | Accent diacrític: què o que? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de què i que.
S'escriu què (quès en cas que tingui plural) en els casos següents:
quan és un pronom relatiu precedit de preposició: el bu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11629 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11629 | 2026-07-08T00:00:00 |
7619/5 | 18.06.2026 | fideuà o fideuada?
mascletà o mascletada?
Emmudiment de la d entre vocals | Fonètica i prosòdia; Ortografia | En els parlars valencians, l'emmudiment de la d entre vocals, sobretot en les terminacions -ada i -ador, és un fenomen bastant generalitzat en registres col·loquials. Per exemple, menjada (menj[á]) o menjador (menj[aó]r). Ara bé, en contextos formals s'evita aquest emmudiment.
L’elisió de la d intervocàlica és un fenom... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11633 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11633 | 2026-07-08T00:00:00 |
7620/5 | 24.02.2021 | va i davant de verb: va i diu... | Lèxic. Lèxic general | L'expressió va i, que generalment va seguida del verb que complementa, es fa servir per expressar que l'acció indicada pel verb s'ha fet inesperadament i sense pensar-s'hi, com ara va i diu... Aquesta expressió és pròpia de l'àmbit col·loquial i per aquest motiu convé restringir-ne l'ús a contextos propis d'aquest regi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11634 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11634 | 2026-07-08T00:00:00 |
7621/1 | 10.05.2016 | De tant que et vull, et trac un ull
Com es diu 'Los que se pelean se desean' en català?
Com es diu 'Hay amores que matan' en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió De tant que et vull, et trac un ull es fa servir per expressar que l'amor de vegades és irracional i fa més mal que bé. Aquesta expressió presenta diverses variants, per exemple: Tant te vull, que et trac un ull; Tant et vull, que et trec un ull, etc.
Altres expressions que poden expressar el mateix signifi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11635 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11635 | 2026-07-08T00:00:00 |
7622/1 | 10.05.2016 | treure gatons vius de gata morta | Fraseologia i refranys | L'expressió treure gatons vius de gata morta es fa servir amb el sentit de 'treure profit d'allò que semblava inaprofitable'. Amb aquest mateix significat, es poden fer servir altres expressions, segons el context: traure suc de les pedres, fer feix de tota llenya, fer niu de tota brossa, treure sang d'un cos mort, pes... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11636 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11636 | 2026-07-08T00:00:00 |
7623/2 | 11.05.2016 | Comptes vells, baralla nova | Fraseologia i refranys | El refrany Comptes vells, baralla nova significa que el fet d'anar a retreure deutes antics sol dur baralles. Per exemple:
I allà mateix li va tornar a retreure que no li hagués donat suport quan hi va haver el conflicte familiar amb la repartició dels béns: Comptes vells, baralla nova!
Aquest refrany té diverses varia... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11637 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11637 | 2026-07-08T00:00:00 |
7624/1 | 09.05.2016 | 'xapa' o 'pin'? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Indumentària. Confecció | En general, la forma xapa designa una placa metàl·lica, habitualment rodona, que s'enganxa a la roba amb un imperdible i pot ser un emblema, una insígnia, un dibuix, etc.
En canvi, la forma pin és un emblema o senyal que es porta a la solapa o subjecte a la roba, de caràcter commemoratiu, propagandístic o lúdic. Habitu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11639 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11639 | 2026-07-08T00:00:00 |
7625/1 | 19.05.2016 | 'drone' o 'dron'? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Transports | dron
En català, el terme dron designa l'aeronau no tripulada i reutilitzable, capaç de funcionar amb un grau més o menys elevat d'autonomia, que obeeix les indicacions remotes d'un pilot o bé la programació introduïda. Per exemple:
Un dron va sobrevolar la plaça durant tots els discursos que es van fer.
La sigla de dro... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11640 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11640 | 2026-07-08T00:00:00 |
7627/1 | 13.05.2016 | de pel·lícula, de cine, de revista | Lèxic. Lèxic general | En català, les locucions
de pel·lícula,
de cine
o de revista indiquen que una cosa és sumptuosa o bé tan increïble que no sembla real. Per exemple:
El lloc on va fer les fotos era de pel·lícula.
Els diumenges es vestien de gala i semblaven una parella de cine / de revista.
Cal tenir en compte que hi ha altres formes, t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11642 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11642 | 2026-07-08T00:00:00 |
7628/2 | 22.03.2022 | Com es diu tirar del carro (sentit figurat) en català?
Es pot dir tirar del carro (sentit figurat) en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana tirar del carro es fa servir en un registre informal per indicar que algú s'encarrega d'una tasca o responsabilitat i n'assumeix el pes. El català disposa d'altres expressions pròpies per expressar aquest significat o un significat semblant, per exemple: carregar els neulers, portar el pes, porta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11645 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11645 | 2026-07-08T00:00:00 |
7629/2 | 06.09.2021 | Símbols de hectolitre | Convencions. Abreviacions | hl
hL
Els símbols de hectolitre són hl i hL. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11647 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11647 | 2026-07-08T00:00:00 |
7630/3 | 26.11.2024 | Ortografia de p i b a final de mot i a final de síl·laba | Ortografia | L'escriptura de les consonants p i b pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: p i b sonen 'p' a llop i a club), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara abdomen, dissabte o lapsus).
A final de paraula convé tenir en compte les indicacions següents:... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11648 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11648 | 2026-07-08T00:00:00 |
7631/2 | 02.12.2024 | Ortografia de t i d a final de mot i a final de síl·laba | Ortografia | L'escriptura de les consonants t i d pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: t i d sonen 't' a empat i a actitud), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara atles o advent).
A final de paraula convé tenir en compte les indicacions següents:
1. Darr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11649 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11649 | 2026-07-08T00:00:00 |
7632/3 | 03.12.2024 | Ortografia de c i g a final de mot i a final de síl·laba | Ortografia | L'escriptura de les consonants c i g pot presentar dubtes quan es troben a final de paraula (per exemple: c i g sonen 'c' a foc i a càstig), i també quan es troben a final de síl·laba i en interior de mot (en paraules com ara aràcnid o maragda).
A final de paraula convé tenir en compte les indicacions següents:
1. Darr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11650 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11650 | 2026-07-08T00:00:00 |
7634/1 | 19.05.2016 | 'donar-se cita' o 'citar-se'? | Lèxic. Lèxic general | Per expressar el fet d'acordar de trobar-se o quedar per veure's amb algú, la forma que es fa servir habitualment en català és el verb
citar-se. Per exemple:
Escriptors i filòsofs se citen en aquesta trobada anual.
Un miler de persones es van citar a la Festa de la Clotxa, a la Palma d'Ebre.
Ens hem citat a les deu per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11656 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11656 | 2026-07-08T00:00:00 |
7635/2 | 03.02.2017 | Com es diu 'el roce hace el cariño' en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana el roce hace el cariño, que es fa servir en registres informals per indicar que a vegades l'afecte o l'amor entre dues persones no neix de sobte sinó a còpia de tractar-se amb freqüència, no té un equivalent exacte en català. Segons el context, es pot traduir per expressions descriptives que indi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11660 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11660 | 2026-07-08T00:00:00 |
7636/1 | 09.06.2016 | 'cribatge' o 'cribratge'? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut | El terme adequat és
cribratge, que es fa servir, en l'àmbit de les ciències de la salut, per fer referència a la recerca sistemàtica indiscriminada que s'aplica a un conjunt d'elements per descobrir-hi els que tenen alguna particularitat específica.
La forma cribatge no és adequada per referir-se a aquest concepte. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11661 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11661 | 2026-07-08T00:00:00 |
7637/2 | 11.03.2020 | 'intergeneracional' o 'generacional'? | Lèxic. Lèxic general | L'adjectiu generacional té dos significats diferents: d'una banda, fa referència a alguna cosa que és relativa o pertanyent a una generació i, de l'altra, fa referència a alguna cosa que es produeix entre dues o més generacions. Per exemple:
Cal analitzar la interpretació generacional que es va fer d'aquest esdevenimen... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11662 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11662 | 2026-07-08T00:00:00 |
7638/3 | 12.06.2024 | Verbs amb el prefix des- o de-: deshabilitar, deslegitimar, desprecintar, desubicar | Morfologia | El prefix des-, i la seva variant de-, indica inversió del significat de la forma a la qual s'adjunta. Aquest prefix permet la formació de verbs com ara decolorar, decréixer, deformar; desbotonar, descodificar, desconstruir, desdramatitzar, desembalar, desfragmentar, desgravar, etc.
De vegades els diccionaris no recull... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11663 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11663 | 2026-07-08T00:00:00 |
7639/3 | 04.02.2020 | Com es diu subidón en català?
Com es diu bajón (baixon) en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per indicar en un registre col·loquial l'estat pletòric d'algú, es poden fer servir les expressions següents, segons el context:
al·lucinar,
adrenalina per la vena,
flipar, estar eufòric
o eufòrica, esclat, embalar-se,
moment explosiu, etc.
Per exemple:
Quan la vaig veure entrar per la porta, vaig flipar / e... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11664 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11664 | 2026-07-08T00:00:00 |
7640/1 | 25.10.2019 | 'extrany' o 'estrany'?
'extranger' o 'estranger'?
'extendre' o 'estendre'? | Ortografia | Hi ha una sèrie de mots que, de vegades, s'escriuen i es pronuncien erròniament amb ex- inicial en lloc de es-. Tot seguit es recullen els més habituals:
No s'escriu...S'escriu...explaiaresplaiarexplanadaesplanadaexpoliar espoliarexprémeresprémerextendre (i extès, extesa) estendre (i estès, estesa)extranger estrangerex... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11665 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11665 | 2026-07-08T00:00:00 |
7641/1 | 09.06.2016 | 'maltracte' o 'maltractament'?
maltractador, maltractadora | Lèxic. Lèxic general | La forma catalana adequada per fer referència a l'acció de causar un dany físic o moral de manera no accidental a una persona és maltractament, i no maltracte.
Per exemple:
Malauradament, hi ha molts casos de maltractament que encara cal denunciar.
Per designar la persona que maltracta, la forma que s'utilitza és
maltr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11666 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11666 | 2026-07-08T00:00:00 |
7642/3 | 16.05.2024 | Accentuació en mots derivats per prefixació i compostos: superfí, superbò, usdefruit | Morfologia; Ortografia | Quan es formen derivats o compostos, el mot que en resulta s'accentua gràficament si les regles generals d'accentuació ho demanen. Tenint en compte aquesta informació, podem distingir els casos següents:
Els mots monosíl·labs als quals s'afegeix un prefix (derivats) o que són el segon formant d'un compost passen a dur ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11667 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11667 | 2026-07-08T00:00:00 |
7643/3 | 21.05.2025 | vindre o venir? | Morfologia | Aquest verb presenta dues formes d'infinitiu: vindre i venir.
En els registres formals, però, la forma més general d'infinitiu és venir.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (9.4.5.2) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11673 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11673 | 2026-07-08T00:00:00 |
7644/10 | 31.05.2024 | Escriptura dels mots prefixats | Morfologia | Els mots construïts amb prefixos en general s'escriuen aglutinats. Per exemple: arximilionari, asimètric, bescanvi, bicameral, coexistir, desacostumar, hemicicle, interdisciplinari, macroconcert, monocèfal, postreforma, precristià, procreació, pseudoderivat, refer, sobreprotector, ultraconservador, etc. Igualment quan ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11679 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11679 | 2026-07-08T00:00:00 |
7645/1 | 27.06.2016 | resiliència
resilient
Com es diu 'resiliente' en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències socials | En l'àmbit de la psicologia, el terme que serveix per designar la capacitat de l'individu per afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses és resiliència.
En l'àmbit de l'ecologia, amb la mateixa denominació, resi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11683 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11683 | 2026-07-08T00:00:00 |
7646/9 | 25.04.2024 | Ortografia de r i rr
r i rr en compostos i derivats | Morfologia; Ortografia | Les paraules cara o braç contenen el so de erra simple, que cal distingir del so de erra vibrant, que trobem en paraules com racó, subratllar, folre o Enric.
El so de erra simple es representa gràficament amb una sola erra. Per exemple:
ara, fera; Maria; creixement, dring, fresc, gros, pruna; Adriana, Silvestre, etc.
E... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11688 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11688 | 2026-07-08T00:00:00 |
7647/1 | 28.06.2016 | assolellat, solejat, solellós | Lèxic. Lèxic general | Els adjectius assolellat, assolellada i solejat, solejada (formes dels verbs assolellar i solejar) i solellós, solellosa signifiquen 'exposat als rajos del sol', 'que rep molt el sol' o 'abundant de sol'. Per exemple:
un dia assolellat
una terrassa solejada
un camp solellós
Altres variants que s'usen col·loquialment só... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11695 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11695 | 2026-07-08T00:00:00 |
7648/5 | 03.06.2024 | Guionet en compostos reduplicatius | Morfologia | Els compostos reduplicatius, que són aquells en què es repeteix un mot o un patró rítmic, s'escriuen amb guionet. Per exemple:
baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, gori-gori, leri-leri, pengim-penjam, pica-pica, poti-poti, xano-xano, zig-zag...
Convé observar que un bon nombre de compostos reduplicatius són o... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11696 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11696 | 2026-07-08T00:00:00 |
7649/2 | 06.09.2022 | Com es diu sexy en català?
Es pot dir sexi en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per indicar que algú és atractiu físicament i sexualment o per expressar alguna cosa que fa ressaltar l'atractiu físic i sexual, es poden fer servir mots com ara: atractiu, atractiva; seductor, seductora; suggeridor, suggeridora;
temptador, temptadora, etc., segons el context.
Per exemple:
A primera vista, t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11697 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11697 | 2026-07-08T00:00:00 |
7650/2 | 14.05.2025 | Guionet en compostos acabats en vocal + r, s o x | Morfologia | Els compostos catalans en què el primer component acaba en vocal i el segon comença en r, s o x s'escriuen amb guionet. Per exemple:
aigua-sal, barba-serrat, bleda-rave, busca-raons, cala-xarxes, cama-sec, cara-rodó, compta-revolucions, esclata-sang, escura-xemeneies, espanta-sogres, gira-sol, malva-rosa, para-xocs, pe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11698 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11698 | 2026-07-08T00:00:00 |
7651/1 | 28.06.2016 | Com es diu 'identificativo' en català?
'identificatiu', 'identificativa' o 'identificador', 'identificadora'? | Morfologia | L'adjectiu identificatiu, identificativa, que té el significat 'que identifica', està ben format a partir del verb identificar i el sufix -iu -iva. Per exemple:
Cal aportar un document identificatiu per llogar una bicicleta.
El personal de la consultoria duia una placa identificativa al pit.
Amb aquest mateix sentit ta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11699 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11699 | 2026-07-08T00:00:00 |
7652/1 | 28.06.2016 | 'regulatori' o 'regulador'? | Morfologia | En català, l'adjectiu que expressa el significat 'que regula' és regulador, reguladora. Per exemple:
És necessari que les empreses adoptin una estratègia reguladora.
S'han incomplert diverses ordenances reguladores que l'Ajuntament havia aprovat.
Ara bé, en contexos especialitzats, sobretot en llenguatge jurídic i admi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11700 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11700 | 2026-07-08T00:00:00 |
7653/3 | 14.05.2025 | Guionet per facilitar la lectura dels compostos | Morfologia | En compostos catalans en què l'aglutinació dels components pot dificultar o alterar-ne la lectura, s'escriu guionet. Per exemple, s'escriu Mont-roig perquè sense guionet es podria llegir la seqüència 'tr' junta (com a control), mentre que s'ha de llegir fent una pausa entre 'mont' i 'roig', i per tant amb erra vibrant ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11702 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11702 | 2026-07-08T00:00:00 |
7654/3 | 06.09.2022 | Com es diu chuleta en català?
Es pot dir xuleta en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, no hi ha un equivalent exacte per a la forma castellana chuleta, els apunts breus que es duen d'amagat a un examen.
Ara bé, col·loquialment, es fa servir la forma adaptada xuleta.
Si el context ho permet, també es pot traduir pel verb copiar, per exemple: Està suspès perquè l'han enxampat copiant (en lloc de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11703 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11703 | 2026-07-08T00:00:00 |
7655/3 | 16.02.2018 | sanació
sanador, sanadora | Morfologia | El nom sanació fa referència a l'acció de guarir, de recobrar la salut perduda. Pertanyen a aquesta mateixa família els noms sanador i sanadora, que signifiquen 'persona que guareix'. Per exemple:
Aquest tipus de sanació es basa en l'energia vital.
La sanació és un procés que actua des de dins del cos.
Aquesta sanadora... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11704 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11704 | 2026-07-08T00:00:00 |
7656/3 | 24.02.2026 | reflexant o reflectant? | Morfologia | El verb que està relacionat amb el nom reflex i que designa l'acció d'emmirallar és reflectir. Els adjectius corresponents són reflector, reflectora i reflectant. Així, un vidre que reflecteix alguna cosa (la llum, per exemple) és un vidre reflector o reflectant. Les formes oposades són antireflector, antireflectora i ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11705 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11705 | 2026-07-08T00:00:00 |
7657/2 | 01.04.2022 | versionar | Morfologia | En català, per indicar que es fa una versió nova d'una obra artística, sobretot en l'àmbit musical, s'utilitzen les expressions fer una versió o fer versions. També té un ús generalitzat el verb versionar, encara que no estigui recollit explícitament pel diccionari normatiu. Per exemple:
D'aquesta cançó de Bob Marley, ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11706 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11706 | 2026-07-08T00:00:00 |
7658/1 | 28.06.2016 | 'fagocitar' (sentit figurat) | Lèxic. Lèxic general | El verb fagocitar es fa servir amb sentit figurat
per indicar que una organització o col·lectiu absorbeix una altra organització, un altre col·lectiu, un element aliè per neutralitzar-lo. Per exemple:
Aquest banc ha perdut poder. Aviat quedarà fagocitat per un altre.
Aquesta nova força política mou masses: fagocitaran ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11707 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11707 | 2026-07-08T00:00:00 |
7659/3 | 22.03.2022 | Com es diu la guinda (del pastel) en català?
Es pot dir la cirereta (del pastís) en català? | Fraseologia i refranys | En català, hi ha expressions ben habituals que indiquen que una cosa en culmina alguna altra. En un sentit negatiu són freqüents, per exemple, les locucions ser la gota que fa vessar el vas o només faltava aquesta. En un sentit positiu es troba, entre altres, ser el millor o ser el súmmum. Per exemple:
Que ens retragué... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11709 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11709 | 2026-07-08T00:00:00 |
7660/1 | 29.06.2016 | 'visionat' o 'visionament'? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Comunicació. Audiovisuals | En català, el terme visionament és l'adequat per designar, en l'àmbit audiovisual, l'acció i l'efecte de veure una projecció cinematogràfica, televisiva o de vídeo amb finalitats professionals. La forma visionat no és adequada. Per exemple:
Dedicarem dues hores al visionament de tot el material.
Llegiu-vos bé les pregu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11710 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11710 | 2026-07-08T00:00:00 |
7661/2 | 06.09.2022 | Com es diu cariño en català?
Es pot dir carinyo en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per designar el fet d'estimar s'utilitzen mots com ara afecte, estima, estimació o afecció. Per exemple:
Sempre ha tingut un gran afecte pels seus avis.
Com a apel·latiu afectuós, són habituals les formes següents: rei, reina; amor; estimat, estimada; vida; nino, nina, etc. Per exemple:
Rei, vigila, que caur... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11711 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11711 | 2026-07-08T00:00:00 |
7662/2 | 06.09.2022 | Com es diu guay en català?
Es pot dir guai en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per indicar que alguna cosa és bonica o que reuneix les condicions necessàries per considerar-la positivament, és habitual l'ús de les fórmules següents:
fantàstic, fabulós, magnífic, genial, fenomenal, formidable, excel·lent, extraordinari, increïble, meravellós, sensacional, etc. Per exemple:
M'agrada molt... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11712 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11712 | 2026-07-08T00:00:00 |
7663/5 | 18.09.2025 | Com es diu inframundo en català?
inframón o inframon? | Morfologia | La forma inframon, que és un mot format a partir del prefix infra-, amb el significat de 'sota' i 'inferioritat', i el substantiu món, se sol usar especialment en contextos que tracten de mitologia o espiritisme per designar el món dels morts. Per exemple:
En la mitologia grega, Hades és el déu de l'inframon. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11714 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11714 | 2026-07-08T00:00:00 |
7664/6 | 03.06.2024 | Guionet en compostos en què el primer element duu accent: ciència ficció o ciència-ficció? | Morfologia | Els compostos en què l'element de l'esquerra duu accent gràfic s'escriuen amb guionet. Per exemple:
camí-raler, mà-llarg, pèl-blanc; ciència-ficció, cotó-en-pèl; més-dient, el més-enllà, al després-dinar, un no-sé-què; dellà-ahir, despús-demà, enllà-ahir; déu-n'hi-do (i déu-n'hi-doret)...
En canvi, s'escriuen aglutinat... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11717 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11717 | 2026-07-08T00:00:00 |
7665/10 | 03.06.2024 | Guionet en compostos que són manlleus: aigua-gim o aiguagim?, bestseller o best-seller? | Morfologia | En català, els mots compostos que són manlleus adaptats s'escriuen amb els components aglutinats i sense guionet. Per exemple:
aiguagim, cameràman, ciclocròs, discjòquei, troleibús, vademècum...
Pel que fa als compostos que són manlleus no adaptats, es poden dividir en tres grups:
En català, s'escriuen aglutinats els ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11718 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11718 | 2026-07-08T00:00:00 |
7667/2 | 06.09.2022 | Com es diu sacar a relucir en català? | Lèxic. Lèxic general | Sovint s'utilitza l'expressió treure a relluir amb el significat d''al·legar inesperadament' o bé 'fer aparèixer un afer inoportunament'. En català, es poden expressar aquests significats amb el verb retreure o la locució posar sobre la taula, respectivament. Per exemple:
Van encetar una forta discussió i ella va retre... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11720 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11720 | 2026-07-08T00:00:00 |
7668/2 | 06.09.2022 | whatsappejar o enviar un whatsapp? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | Per fer referència a l'acció d'intercanviar missatges a través de l'aplicació de missatgeria instantània WhatsApp, es pot dir fer, escriure o enviar un missatge de WhatsApp. Aquestes formes són especialment adequades en registres formals, sobretot per a usos comercials.
A partir de la denominació comercial WhatsApp, so... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11723 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11723 | 2026-07-08T00:00:00 |
7669/2 | 03.09.2020 | 'hippie' o 'hippy'?
Plural de 'hippy': 'hippys' o 'hippies'? | Lèxic. Lèxic general | L'adjectiu anglès hippy, que fa referència al moviment caracteritzat pel rebuig a la societat de consum i per la defensa del pacifisme i l'alliberament sexual, s'aplica tant al masculí com al femení. Per exemple: el moviment hippy, una festa hippy. Aquest adjectiu també es pot utilitzar com a substantiu, igualment inva... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11724 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11724 | 2026-07-08T00:00:00 |
7670/1 | 12.07.2016 | 'carril bus': plural i ortografia | Morfologia | El plural de carril bus és carrils bus.
Aquesta mena de compostos s'escriuen separats i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11726 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11726 | 2026-07-08T00:00:00 |
7671/2 | 07.09.2017 | 'veure-hi' o 'veure-s'hi'?
Verbs amb pronom feble 'hi' | Sintaxi | El verb veure-hi significa 'tenir el sentit de la vista'. En canvi, la forma pronominal veure-s'hi significa 'tenir algú claror suficient per veure-hi'.
En conseqüència, caldrà fer servir veure-hi o veure-s'hi d'acord amb el context. Per exemple:
Sempre ha de dur ulleres, si no, no hi veu gens ni mica.
Surt de la claro... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11731 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11731 | 2026-07-08T00:00:00 |
7672/1 | 19.07.2016 | 'grassa animal' o 'greix animal'?
'aliment greixós' o 'aliment gras'? | Lèxic. Lèxic general | En l'àmbit de l'alimentació i la gastronomia, el nom que es fa servir per expressar una substància d'origen orgànic insoluble en aigua és
greix, i no
grassa. Per exemple:
greix animal o vegetal
ric en greix
L'adjectiu que s'usa per indicar que un aliment o producte conté greix és
gras, grassa. Per exemple:
preparat ali... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11732 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11732 | 2026-07-08T00:00:00 |
7673/9 | 22.01.2025 | Ordre dels elements de la frase
Complements desplaçats i represa pronominal
Els papers ja he dut al despatx o Els papers ja els he dut al despatx? | Sintaxi | De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un element respecte del lloc que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat, caldrà reprendre'l o no amb un pronom feble:
1. En les... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11734 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11734 | 2026-07-08T00:00:00 |
7674/5 | 04.07.2019 | Pronom 'tot' en funció de complement directe
'Faré tot abans de les tres' o 'Ho faré tot abans de les tres'? | Sintaxi | El quantificador tot es pot fer servir com a pronom. Per exemple:
S'ha mullat tot!
Tot està encara per fer.
Aquest quantificador tot també pot fer referència a un pronom de complement directe: bé sigui el pronom ho o un pronom personal de tercera persona. En aquest cas, apareixen a la mateixa oració dos pronoms que fan... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11735 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11735 | 2026-07-08T00:00:00 |
7675/10 | 17.12.2024 | Represa pronominal dels complements de lloc
Complements de lloc desplaçats
Al Garraf anirem aquest estiu o Al Garraf hi anirem aquest estiu? | Sintaxi | De vegades dins d'una oració es pot desplaçar un complement de lloc respecte de la posició que ocupa habitualment, tenint en compte que en català primer hi sol anar el subjecte, després el verb i a continuació els complements del verb. Segons la naturalesa d'aquest element desplaçat i el tipus de desplaçament caldrà re... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11736 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11736 | 2026-07-08T00:00:00 |
7676/2 | 07.09.2022 | Com es diu sacar pecho en català?
Es pot dir treure pit en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió castellana sacar pecho té dos significats. D'una banda, es fa servir per indicar que algú adopta una actitud arrogant i de desafiament. En català, amb aquest significat, segons el context, es poden fer servir les expressions presumir, fer el gall, gallejar, entre altres. Per exemple:
Aquella remuntada no er... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11737 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11737 | 2026-07-08T00:00:00 |
7677/2 | 23.09.2022 | més val o val més?
Com es diu más te vale en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per dir que una cosa és preferible o convenient, sovint es fa servir el verb valer (o valdre) amb l'adverbi més. Per exemple:
Val més que no ho facis
Valdria més que calléssiu
Més val enginy que força
En canvi, la construcció més (et, li, us...) val no és admissible per advertir algú d'alguna cosa. Amb aques... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11738 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11738 | 2026-07-08T00:00:00 |
7678/5 | 19.06.2024 | en un minut o d'aquí a un minut?
dintre de poc o d'aquí a poc? | Sintaxi | En català, la construcció d'aquí (a) es fa servir per dir 'al cap de (un espai de temps) a comptar des d'ara'. Malgrat que és habitual la supressió de la preposició a, en els registres formals se sol mantenir aquesta preposició. Per exemple:
Tornarà del viatge d'aquí (a) una setmana.
Tornem d'aquí (a) un minut.
El perí... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11739 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11739 | 2026-07-08T00:00:00 |
7679/2 | 07.09.2022 | Com es diu quitar hierro en català?
Es pot dir treure ferro en català? | Fraseologia i refranys | L'expressió treure ferro es fa servir amb el sentit de 'relativitzar la importància d'un assumpte', al costat d'expressions com treure importància i tirar aigua al foc. Així doncs, es pot dir:
La moderadora va intentar treure ferro als enfrontaments dels tertulians.
L'Emma va treure importància a la situació, però el s... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11745 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11745 | 2026-07-08T00:00:00 |
7681/2 | 09.11.2016 | Abreviació de dates: punt, guionet o barra inclinada?
24.11.2016, 24-11-2016 o 24/11/2016? | Convencions. Altres convencions de la llengua | Dins de text convé evitar l'abreviatura de dates; tanmateix, quan s'expressa sintèticament fora de text (quadres, gràfics, etc.) es pot expressar la data abreujada amb xifres. En aquest cas, el dia, el mes i l'any se separen preferiblement per punts, sense espais en blanc, tot i que també són habituals els guionets o l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11754 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11754 | 2026-07-08T00:00:00 |
7682/2 | 31.08.2021 | Abreviatura de versus | Convencions. Abreviacions | vs.
L'abreviatura de l'expressió llatina versus ('contra', 'en oposició amb') és vs. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11755 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11755 | 2026-07-08T00:00:00 |
7683/3 | 22.08.2024 | Accent diacrític: sòl o sol? | Ortografia | Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sòl, sòls i sol, sols.
S'escriu sòl, sòls en el cas següent:
amb el significat de 'superfície del terreny': un sòl calcari, els sòls c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11757 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11757 | 2026-07-08T00:00:00 |
7684/2 | 03.06.2022 | confús, confusa o confós, confosa? | Lèxic. Lèxic general | Cal distingir entre les formes confús, confusa i confós, confosa perquè no volen dir el mateix.
Confús, confusa és un adjectiu que significa 'indistint, poc clar' i també 'torbat a causa de la vergonya o el pudor'. Així, es pot dir:
Tinc un record bastant confús d'aquell dia.
Amb aquell estil confús, els seus escrits c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11758 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11758 | 2026-07-08T00:00:00 |
7686/7 | 03.06.2024 | Expressions lexicalitzades: una contra rellotge o una contrarellotge?, els sense papers o els sensepapers? | Morfologia; Lèxic. Lèxic general | Hi ha noms que es formen a partir de la lexicalització de sintagmes preposicionals o adjectivals, com ara contrarellotge, forabord o totterreny. Inicialment, aquests sintagmes només funcionaven com a adjectius i acompanyaven un nom, però per mitjà del procés de lexicalització ara aquests sintagmes també es fan servir c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11775 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11775 | 2026-07-08T00:00:00 |
7687/5 | 25.07.2023 | Els noms de lloc catalans i els accents diacrítics | Toponímia; Ortografia | Els noms de lloc catalans que consten d'algun mot que, abans de la publicació de l'Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, portava accent diacrític i ara no (com ara cóm 'recipient', cós 'cursa', móra 'fruit', etc.), mantenen l'accent, ateses les dificultats de naturalesa legal que aquest canvi pot ocasio... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11776 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11776 | 2026-07-08T00:00:00 |
7688/3 | 17.07.2023 | El mot venen porta accent diacrític? | Ortografia; Lèxic. Lèxic general | venen
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:Tots venen en cotxe al convit.
En aquella botiga venen llegums a granel. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11783 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11783 | 2026-07-08T00:00:00 |
7689/2 | 04.02.2019 | Signatura electrònica: el peu de signatura | Convencions. Disseny de documents | La signatura electrònica és un conjunt de dades que poden ser utilitzades com a mitjà d'identificació de la persona signant. Les dades de la signatura electrònica són ocultes en forma de metadades, una part de les quals són visibles per mitjà de la imatge gràfica de la signatura electrònica.
La signatura electrònica po... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11847 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11847 | 2026-07-08T00:00:00 |
7690/1 | 26.01.2017 | Conjugació dels verbs 'dir' i 'dur' | Morfologia | Els verbs dir i dur pertanyen a la segona conjugació.
La segona conjugació inclou els verbs que tenen l'infinitiu acabat en -re o -er àtones (rebre, córrer), alguns amb -er tònica (saber) i verbs que acaben en -r, com dir, dur i fer. En el cas de dir, doncs, la i no pertany a la desinència verbal, sinó a l'arrel del v... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11849 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11849 | 2026-07-08T00:00:00 |
7692/3 | 13.03.2023 | Les hores en valencià i baleàric | Sintaxi | En els parlars valencians i baleàrics, es fa servir la mitja hora com a fracció bàsica. Per a la primera mitja hora s'afegeix l'augment respecte a l'hora ja completada. Per a la segona mitja hora es resta el que falta per completar l'hora en curs. Per exemple:
8.10 h: les vuit i deu
8.15 h: les vuit i quart
8.30 h: les... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11906 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11906 | 2026-07-08T00:00:00 |
7693/8 | 12.02.2024 | Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu
confia en tenir un futur o confia a/de tenir un futur? | Sintaxi | Hi ha mots que regeixen la preposició en, com ara els verbs confiar o pensar i els noms interès o dificultat. Per exemple:
Hem de pensar en el futur dels joves.
Mostra un gran interès en la lectura de l'obra.
Ara bé, quan el complement d'aquests mots és un infinitiu precedit de preposició, en registres formals és prefe... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11921 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11921 | 2026-07-08T00:00:00 |
7694/6 | 18.09.2025 | Canvi o manteniment de la preposició amb davant d'infinitiu
està d'acord amb pagar o està d'acord a pagar? | Sintaxi | Hi ha verbs o locucions verbals que regeixen habitualment la preposició amb, com ara conformar-se, comptar, avenir-se, estar d'acord o trobar-se. Per exemple:
Està d'acord amb el preu del pis.
No m'he trobat mai amb la cartera buida.
Davant d'un infinitiu, la preposició amb pot alternar amb les preposicions a o de (o a... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11922 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11922 | 2026-07-08T00:00:00 |
7695/1 | 01.03.2017 | Plural de 'punt i coma' | Morfologia | El plural de punt i coma és punts i coma ( i no punts i comes ni punt i comes). Aquesta locució, tot i ser una forma coordinada (nom + conjunció + nom), només té marca de plural en el primer element, perquè aquest funciona com a nucli del sintagma, com si fos un compost format per dos noms. Per exemple:
Escriu tots els... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11924 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11924 | 2026-07-08T00:00:00 |
7696/10 | 13.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a
Usos de per a davant de nom
És un recurs molt car per la ciutat o És un recurs molt car per a la ciutat? | Sintaxi | Es fa servir la preposició composta per a (o les contraccions per al o per als, si darrere hi ha els articles el o els, respectivament) davant de nom, sintagma nominal, pronom o adverbi en els casos següents:
1. Complement de règim. Per exemple:
Jo no serveixo per a pintora (el verb servir regeix per a).
Has llegit les... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11928 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11928 | 2026-07-08T00:00:00 |
7697/10 | 17.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a davant de nom
Estudia per advocat i Estudia per a advocat | Sintaxi | En certs casos, és possible fer servir tant la preposició per com per a davant de sintagma nominal, pronom o adverbi. Es tracta dels casos següents:
1. En complements que indiquen orientació o intenció. Per exemple:
Estudia per
advocat.
Estudia per a advocat.
2. En complements que expressen opinió o punt de vista. Per ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11929 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11929 | 2026-07-08T00:00:00 |
7698/6 | 16.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a en títols d'eslògans i campanyes
Crida pels drets humans o Crida per als drets humans? | Sintaxi | En títols de campanyes, eslògans, lemes, etc., s'apliquen els valors generals que tenen les preposicions per i per a davant d'un sintagma nominal, és a dir, per indica causa, mentre que per a indica finalitat. Per exemple:
Ens mullem per dignitat. (causa)
Activa't per al reciclatge. (finalitat)
Això no obstant, de vega... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11930 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11930 | 2026-07-08T00:00:00 |
7700/8 | 16.02.2026 | Usos de les preposicions per i per a davant d'infinitiu (1)
Valor de finalitat | Sintaxi | Davant d'un infinitiu que expressa finalitat, és possible fer servir les preposicions per i per a en els parlars que distingeixen aquestes dues preposicions (valencià, tortosí, i en els parlars més occidentals del nord-occidental), o bé només la preposició per, en els parlars que només usen aquesta preposició (en la re... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11933 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11933 | 2026-07-08T00:00:00 |
7701/10 | 26.04.2023 | Complement directe introduït per la preposició a | Sintaxi | Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, a diferència del complement indirecte. Cal tenir en compte, però, els casos següents:
1. Si s'altera l'ordre bàsic de l'oració, de vegades hi pot haver ambigüitat entre el complement directe i el subjecte, o bé pot ser difícil identificar el comple... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11943 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11943 | 2026-07-08T00:00:00 |
7702/1 | 28.04.2017 | Com es diu 'subirse al carro' en català? | Lèxic. Lèxic general | L'expressió castellana subirse al carro, que indica 'aprofitar una situació favorable per treure'n partit', en català pot tenir diverses expressions equivalents segons el context, com ara: apuntar-se a, sumar-se a, afegir-se a, apostar per. Per exemple:
La comarca s'apunta a les consultes populars.
La ciutat se suma a ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11960 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11960 | 2026-07-08T00:00:00 |
7704/2 | 23.04.2024 | Prefixos acabats en r que s'adjunten a un mot començat en r
hiperrealisme, interrelació, superrealisme, ciberrisc | Morfologia | Els mots derivats formats per un prefix que acaba en r, com ara cor-, hiper-,
ir-, inter-, super-,
ciber-, etc., s'escriuen amb rr si la primera lletra del mot al qual s'adjunten comença en r-.
Aquesta coincidència es dona en paraules com ara: corredemptor, corregència, hiperrealisme, hiperrealista, irrebatible, irreco... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11970 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11970 | 2026-07-08T00:00:00 |
7705/2 | 07.02.2020 | 'disseccionar' o 'dissecar'? | Lèxic. Lèxic general | Totes dues formes són possibles, però tenen significats diferents.
El verb dissecar té el sentit de preparar (un animal mort) per conservar-lo amb aparença de viu. Per exemple: Antigament, dissecava papallones i en feia quadres.
En canvi, el verb disseccionar, en general, s'usa amb els significats següents:
Obrir un és... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11972 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11972 | 2026-07-08T00:00:00 |
7706/1 | 22.06.2018 | Com es diu 'flashmob' en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | La denominació catalana adequada per designar la trobada massiva de gent, organitzada generalment de manera telemàtica, que té com a objectiu la realització d'una acció puntual poc convencional o aparentment espontània és mobilització espontània. Com a sinònim complementari es pot fer servir la forma aplec llampec.
Per... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11976 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11976 | 2026-07-08T00:00:00 |
7708/1 | 31.05.2017 | anys a venir | Sintaxi | La locució adverbial anys a venir es fa servir amb el significat 'en el futur'. Per exemple:
Anys a venir tot això ha de ser per a tu.
Ella no ho sap, però anys a venir viurà tota una aventura. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11985 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11985 | 2026-07-08T00:00:00 |
7709/1 | 23.05.2017 | 'el Pirineu' o 'els Pirineus'? | Toponímia | La forma Pirineus, en plural, és la forma principal per fer referència a la serralada situada al nord de la península Ibèrica. Com a forma secundària, també hi ha la forma Pirineu, en singular. Per exemple:
L'Alt Pirineu és una part dels Pirineus, entre la Seu i el Pont de Suert.
Tens tot el Pirineu als teus peus.
La t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11987 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11987 | 2026-07-08T00:00:00 |
7710/1 | 12.05.2017 | 'l'encanta' o 'li encanta'?
encantar (règim verbal) | Sintaxi | l'encanta
v. tr.
li encanta
v. intr.
Amb el significat de 'plaure en alt grau, captivar', el verb encantar pot ser transitiu o intransitiu. Per exemple:
La veu d'aquest noi encanta tots els públics (ús transitiu)
La veu d'aquest noi encanta a tots els públics (ús intransitiu)
A l'Aïda l'encanten els dolços (ús transiti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 11988 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=11988 | 2026-07-08T00:00:00 |
7711/3 | 26.04.2023 | Correlació des de... fins a
des del 10 de juliol fins al 30 d'agost o del 10 de juliol fins al 30 d'agost? | Sintaxi | Per indicar l'origen i el final d'un període de temps o d'un espai físic, es pot usar la correlació des de... fins a (o, en alguns casos, fins). Per exemple:
Vindrà aquest estiu: des del 10 de juliol fins al / fins el 30 d'agost.
Anirem a peu des de casa fins a l'estació.
Una altra variant d'aquesta construcció és de..... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12000 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12000 | 2026-07-08T00:00:00 |
7712/7 | 31.08.2023 | Pronoms relatius en funció de complement directe: qui o a qui?
castigarà a qui copiï o castigarà qui copiï? | Sintaxi | En general, el pronom relatiu qui en funció de complement directe va introduït per la preposició a:
1. En oracions relatives adjectives (les que tenen un antecedent explícit), el pronom qui sempre va precedit de la preposició a. Per exemple:
El meu germà, a qui tothom ajudava, era considerat un gran home.
Coneix l'escr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12017 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12017 | 2026-07-08T00:00:00 |
7713/2 | 06.09.2023 | Majúscules i minúscules en denominacions i categories oficials | Convencions. Majúscules i minúscules | Les denominacions o categories diverses que s'ajusten a una regulació oficial s'escriuen amb majúscules inicials en tots els elements, llevat dels articles i les preposicions, quan s'esmenten com a tals. Per exemple:
Patrimoni Natural de la Humanitat
Bé Cultural d'Interès Nacional
Memòria del Món
Reserva de la Biosfera... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12041 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12041 | 2026-07-08T00:00:00 |
7714/3 | 28.10.2022 | Majúscules i minúscules de sistemes, xarxes i espais | Convencions. Majúscules i minúscules | Els sistemes, entesos com a conjunts les parts dels quals estan coordinades segons una llei i amb un objectiu concret, i les xarxes, enteses com a conjunt de coses o de persones entrellaçades entre elles, s'escriuen amb minúscula. Per exemple:
sistema nerviós
sistema solar
sistema operatiu
sistema mètric decimal
xarxa ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12042 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12042 | 2026-07-08T00:00:00 |
7715/2 | 28.10.2022 | Majúscules i minúscules de fons documentals, arxius i col·leccions | Convencions. Majúscules i minúscules | Els fons documentals, els arxius i les col·leccions són dipòsits que poden presentar-se en tota mena de suports: paper, magnètics, digitals, objectes diversos.
Quan la designació genèrica no forma part del nom propi, s'escriu amb minúscula. Per exemple:
fons Lluís Companys
fons fotogràfic Salvany
arxiu del Palau Recase... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12046 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12046 | 2026-07-08T00:00:00 |
7716/2 | 06.09.2023 | Majúscules i minúscules en ajuts, beques i fons de suport econòmic | Convencions. Majúscules i minúscules | Els noms d'ajuts i beques s'escriuen amb minúscula. També s'hi escriuen els fons de suport econòmic, llevat que designin un fons singular, instituït per una organització pública o privada. Per exemple:
la beca Fulbright
els ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca
un fons d'acció social
En canvi, l... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12047 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12047 | 2026-07-08T00:00:00 |
7717/2 | 05.09.2023 | Majúscules i minúscules en noms de càtedres | Convencions. Majúscules i minúscules | Es poden distingir dos casos:
1. Quan es fa servir el mot càtedra en sentit genèric, s'escriuen amb minúscules tots els elements de la denominació. Per exemple:
S'han convocat oposicions a dues càtedres de literatura i a una de matemàtiques.
Però, quan es fa referència a la denominació d'una càtedra específica, s'escri... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12052 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12052 | 2026-07-08T00:00:00 |
7718/2 | 06.09.2023 | Majúscules i minúscules en programes d'intercanvi, cooperació, mobilitat i R+D | Convencions. Majúscules i minúscules | En les denominacions de programes d'intercanvi, cooperació, mobilitat i R+D, s'escriu amb majúscula la inicial del primer mot del nom oficial del programa. Per exemple:
el IV Programa marc de la Unió Europea
el Programa nacional de projectes de recerca
Si la designació genèrica no forma part del nom propi, s'escriu amb... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12054 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12054 | 2026-07-08T00:00:00 |
7719/2 | 06.09.2023 | Majúscules i minúscules en premis, distincions, concursos i competicions | Convencions. Majúscules i minúscules | S'escriuen amb majúscula la inicial del primer mot i la de tots els substantius, adjectius, verbs i adverbis que componen la designació específica d'un premi, una distinció, un concurs o una competició. Per exemple:
el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes
el Premi Nobel de la Pau
els premis Pompeu Fabra
els premis Ll... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12056 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12056 | 2026-07-08T00:00:00 |
7720/2 | 06.09.2023 | Majúscules i minúscules en exposicions, mostres i festivals | Convencions. Majúscules i minúscules | S'escriuen amb majúscula inicial totes les paraules semànticament significatives (noms, adjectius, verbs i adverbis) de les denominacions de les exposicions i les mostres. Per exemple:
l'Exposició Internacional de Barcelona
Mostra Internacional de Films de Dones
Si el mot exposició o mostra no forma part del nom propi,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12068 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12068 | 2026-07-08T00:00:00 |
7721/2 | 21.11.2022 | Majúscules i minúscules en etiquetes de les xarxes socials | Convencions. Majúscules i minúscules | En les xarxes socials, quan es fan servir etiquetes es poden escriure amb majúscula inicial els noms, verbs, adjectius i adverbis per facilitar-ne la lectura. Per exemple:
#DètzAnsOccitan
#StJordiÒptim
#ElBornNoEsToca
#CatalunyaAixecaElTeló | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12075 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12075 | 2026-07-08T00:00:00 |
7722/2 | 15.11.2022 | Majúscules i minúscules de text refós | Convencions. Majúscules i minúscules | La denominació text refós s'escriu amb minúscules perquè no es tracta d'una categoria normativa. Per exemple:
el text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12079 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12079 | 2026-07-08T00:00:00 |
7724/3 | 23.08.2024 | Accentuació de la vocal e en els parlars valencians | Ortografia | En els parlars valencians, d'acord amb la seva tradició ortogràfica ratificada per les Normes de Castelló (1932), és habitual i acceptable l'ús de l'accent tancat (en comptes de l'obert) sobre la e tònica corresponent, segons la pronunciació pròpia dels parlars occidentals.
En els mots aguts acabats en es que no dupli... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12090 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12090 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.