Fitxa stringlengths 3 7 | Darrera versió stringlengths 10 10 | Títol stringlengths 5 210 | Categoria stringclasses 98
values | Resposta stringlengths 4 8.71k | source stringclasses 1
value | source_id stringlengths 1 5 | source_url stringlengths 147 151 | download_date timestamp[s]date 2026-07-08 00:00:00 2026-07-08 00:00:00 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
7830/2 | 14.04.2023 | Verbs amb el pronom feble hi: Al cartell hi posa o Al cartell hi diu? | Sintaxi | El verb dir es pot fer servir, com a transitiu, per indicar que un document o una superfície té escrit un text. Per exemple:
El cartell diu que demà comença la preinscripció.
La guia de viatges diu que aquest monument és molt interessant.
El verb dir també es pot construir de manera impersonal i, en aquest cas, sempre ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12877 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12877 | 2026-07-08T00:00:00 |
7831/2 | 25.01.2019 | Participi del verb 'matar': 'matat' o 'mort'? | Morfologia; Lèxic. Lèxic general | Les formes del participi del verb matar són matat, matada, matats, matades. Ara bé, quan es pot interpretar un subjecte que realitza l'acció voluntària de matar, aleshores aquest verb també admet les formes de participi mort, morta, morts, mortes. Per exemple:
La princesa ha matat el drac.
La princesa ha mort el drac.
... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12881 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12881 | 2026-07-08T00:00:00 |
7832/3 | 05.04.2023 | Règim verbal de molestar
el molesta o li molesta? | Sintaxi | El verb molestar pot ser transitiu i indicar que algú o alguna cosa fa enfadar o contraria algú altre. En aquest cas, va seguit d'un complement directe. Per exemple:
L'acusació de parcialitat ha molestat el tribunal. (i no ha molestat al tribunal)
No vull molestar en Marçal amb suposicions absurdes. (i no molestar a en... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12882 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12882 | 2026-07-08T00:00:00 |
7834/2 | 05.04.2023 | Règim verbal de afectar
li afecta o l'afecta? | Sintaxi | El verb afectar és transitiu i, per tant, la persona o la cosa que queda afectada fa de complement directe. En el cas que aquest complement sigui de tercera persona i s'hagi de pronominalitzar, cal fer servir, doncs, els pronoms el, la, els o les (i no el pronom li de datiu). Per exemple:
Aquella desgràcia va afectar m... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12885 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12885 | 2026-07-08T00:00:00 |
7835/2 | 29.04.2026 | El complement predicatiu | Sintaxi | El complement predicatiu expressa una propietat del subjecte o del complement directe (sempre que l'oració no sigui copulativa, perquè, en aquest cas, es parlaria d'atribut). Generalment, els complements predicatius són sintagmes adjectivals, nominals i preposicionals i, si escau, concorden en gènere i nombre amb el su... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12886 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12886 | 2026-07-08T00:00:00 |
7837/1 | 14.09.2018 | 'Brunyola' o 'Brunyola i Sant Martí Sapresa'? | Toponímia | La denominació oficial d'aquest municipi és Brunyola i Sant Martí Sapresa. Des de l'any 2018 el topònim Brunyola i Sant Martí Sapresa substitueix el nom Brunyola, forma que consta encara en la segona edició del Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, publicada el 2009. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12889 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12889 | 2026-07-08T00:00:00 |
7838/1 | 21.11.2018 | 'anar a per' o 'anar per'?
Com es diu 'ir a por' en català?
'venir a per' o 'venir per'? | Lèxic. Lèxic general | Els verbs anar i venir amb un complement format per la preposició per i un sintagma nominal equivalen a anar a buscar i venir a buscar. Per exemple:
Vinc per la safata de pastes que tinc encarregada.
Van anar al magatzem per més peces metàl·liques.
Amb aquest significat, en certs parlars també s'usen les expressions an... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12897 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12897 | 2026-07-08T00:00:00 |
7839/1 | 28.09.2018 | 'coster' o 'costaner'? | Lèxic. Lèxic general | Un dels sentits de l'adjectiu coster, costera és 'que fa pendent', i amb aquest significat és sinònim de costerut. Per exemple:
Aquest camí té una pujada molt costera.
És un poble ple de carrers costers.
En canvi, l'adjectiu costaner, costanera significa 'relatiu o pertanyent a la costa'. Cal tenir en compte que no és ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12899 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12899 | 2026-07-08T00:00:00 |
7841/1 | 16.10.2018 | Com es diu 'flecos' en català?
'serrells' (en sentit figurat) | Lèxic. Lèxic general | Per fer referència a les qüestions que queden pendents en un assumpte o una negociació se solen fer servir expressions molt diverses, com ara: detalls per resoldre, aspectes irresolts, qüestions pendents, temes per aclarir, etc. Per exemple:
L'acord es tancarà a finals d'any perquè encara queden qüestions pendents per ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12908 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12908 | 2026-07-08T00:00:00 |
7842/2 | 23.05.2025 | Verbs amb formes velaritzades
Verbs que es conjuguen com beure: bec, begui, etc. | Morfologia | El verb beure presenta formes velaritzades en la primera persona del present d'indicatiu (bec) i en totes les persones del present de subjuntiu (begui), el passat simple (begué), l'imperfet de subjuntiu (begués) i el participi (begut).
Altres verbs que també tenen formes velaritzades en aquests temps verbals són caure,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12916 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12916 | 2026-07-08T00:00:00 |
7843/1 | 18.02.2019 | Verb 'comparèixer': amb el so de 'c/g' o sense?
'compareixo' o 'comparec'?, 'compareixi' o 'comparegui'? | Morfologia | El verb comparèixer té, en algunes formes, el so velar que correspon a les grafies c o g (o gu). Concretament, aquest so apareix en la primera persona del present d'indicatiu (comparec) i en totes les del present de subjuntiu, l'imperfet de subjuntiu i algunes formes de l'imperatiu:Present d'indicatiu
comparec
Present ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12917 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12917 | 2026-07-08T00:00:00 |
7844/1 | 05.11.2018 | 'involucració' o 'involucrament'? | Morfologia | A partir del verb involucrar es pot formar el derivat involucració, que significa 'acció o efecte d'involucrar'. Per exemple:
La involucració dels polítics en la xarxa de corrupció es va destapar amb la investigació de la policia.
En canvi, el derivat involucrament, que també es podria formar a partir d'aquest verb, t... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12919 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12919 | 2026-07-08T00:00:00 |
7845/3 | 14.02.2019 | 'apareguent' o 'apareixent'? | Morfologia | El gerundi del verb aparèixer és apareixent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma apareguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12920 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12920 | 2026-07-08T00:00:00 |
7846/2 | 14.02.2019 | 'compareguent' o 'compareixent'? | Morfologia | El gerundi del verb comparèixer és compareixent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma compareguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12922 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12922 | 2026-07-08T00:00:00 |
7847/2 | 14.02.2019 | 'complaguent' o 'complaent'? | Morfologia | El gerundi del verb complaure és complaent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma complaguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12923 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12923 | 2026-07-08T00:00:00 |
7848/1 | 07.02.2019 | Imperatiu del verb 'venir': 'vingueu' o 'veniu'? | Morfologia | La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir aquesta forma del present de ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12924 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12924 | 2026-07-08T00:00:00 |
7849/2 | 14.02.2019 | 'depenguent' o 'depenent'? | Morfologia | El gerundi del verb dependre és depenent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma depenguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12925 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12925 | 2026-07-08T00:00:00 |
7850/2 | 14.02.2019 | 'romanguent' o 'romanent'? | Morfologia | El gerundi del verb romandre és romanent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma romanguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12927 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12927 | 2026-07-08T00:00:00 |
7851/2 | 14.02.2019 | 'tinguent' o 'tenint'? | Morfologia | El gerundi del verb tindre o tenir és tenint.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma tinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12928 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12928 | 2026-07-08T00:00:00 |
7852/2 | 14.02.2019 | 'valguent' o 'valent'? | Morfologia | El gerundi del verb valdre o valer és valent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma valguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12933 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12933 | 2026-07-08T00:00:00 |
7853/2 | 12.12.2019 | 'concebeix' o 'concep'?
'concebeixi' o 'concebi'? | Morfologia | El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, no afegeix en cap cas l'increment -eix- a l'hora de conjugar les formes personals del present d'indicatiu, del present de subjuntiu i de l'imperatiu (concebo i no concebeixo, concebi i no concebeixi, etc.).
Present d'indicatiu
concebo, concep... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12934 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12934 | 2026-07-08T00:00:00 |
7854/2 | 14.02.2019 | 'venguent' o 'venent'? | Morfologia | El gerundi del verb vendre és venent.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma venguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12935 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12935 | 2026-07-08T00:00:00 |
7855/2 | 14.02.2019 | 'vinguent' o 'venint'? | Morfologia | El gerundi del verb vindre o venir és venint.
Malgrat que col·loquialment aquest verb també adopta la forma vinguent, cal evitar aquest gerundi en contextos formals. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12936 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12936 | 2026-07-08T00:00:00 |
7856/2 | 08.02.2019 | Verb 'acudir': amb '-eix-' o sense?
'acudeix' o 'acut'?, 'acudeixi' o 'acudi'? | Morfologia | El verb acudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
acudeixo o acudo,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12948 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12948 | 2026-07-08T00:00:00 |
7857/1 | 08.02.2019 | Verb 'arrupir': amb '-eix-' o sense?
'arrupeix' o 'arrup'?, 'arrupeixi' o 'arrupi'? | Morfologia | El verb arrupir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
arrupeixo o arr... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12949 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12949 | 2026-07-08T00:00:00 |
7858/1 | 08.02.2019 | Verb 'brumir': amb '-eix-' o sense?
'brumeix' o 'brum'?, 'brumeixi' o 'brumi'? | Morfologia | El verb brumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
brumeixo o brumo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12950 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12950 | 2026-07-08T00:00:00 |
7859/1 | 08.02.2019 | Verb 'brunzir': amb '-eix-' o sense?
'brunzeix' o 'brunz'?, 'brunzeixi' o 'brunzi'? | Morfologia | El verb brunzir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com cruixir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
brunzeixo o br... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12951 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12951 | 2026-07-08T00:00:00 |
7860/2 | 10.03.2023 | Verb consentir: amb -eix- o sense?
consent o consenteix?, consenti o consenteixi? | Morfologia | El verb consentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
consento o co... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12952 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12952 | 2026-07-08T00:00:00 |
7861/1 | 08.02.2019 | Verb 'consumir': amb '-eix-' o sense?
'consumeix' o 'consum'?, 'consumeixi' o 'consumi'? | Morfologia | El verb consumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
consumeixo o c... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12953 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12953 | 2026-07-08T00:00:00 |
7862/1 | 08.02.2019 | Verb 'desmentir': amb '-eix-' o sense?
'desmenteix' o 'desment'?, 'desmenteixi' o 'desmenti'? | Morfologia | El verb desmentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
desmenteixo o... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12954 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12954 | 2026-07-08T00:00:00 |
7863/1 | 08.02.2019 | Verb 'mentir': amb '-eix-' o sense?
'menteix' o 'ment'?, 'menteixi' o 'menti'? | Morfologia | El verb mentir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
menteixo o mento... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12955 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12955 | 2026-07-08T00:00:00 |
7864/1 | 08.02.2019 | Verb 'percudir': amb '-eix-' o sense?
'percut' o 'percudeix'?, 'percudi' o 'percudeixi'? | Morfologia | El verb percudir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com pudir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
percudo o percu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12956 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12956 | 2026-07-08T00:00:00 |
7865/1 | 08.02.2019 | Verb 'presumir': amb '-eix-' o sense?
'presumeix' o 'presum'?, 'presumeixi' o 'presumi'? | Morfologia | El verb presumir es pot conjugar indistintament com servir, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com dormir, és a dir, sense aquest increment:
Present d'indicatiu
presumeixo o p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12957 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12957 | 2026-07-08T00:00:00 |
7866/1 | 08.02.2019 | Verb 'entrelluir': amb '-eix-' o sense?
'entrelluu' o 'entrellueix'?, 'entrelluï' o 'entrellueixi'? | Morfologia | Hi ha verbs de la tercera conjugació que poden conjugar-se com a incoatius, és a dir, amb l'increment -eix- (-esc-, -ix-, -isc-) en les tres persones del singular i la tercera del plural del present d'indicatiu, el present de subjuntiu i l'imperatiu, o bé com a purs, és a dir, sense aquest increment. Ara bé, el signifi... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12959 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12959 | 2026-07-08T00:00:00 |
7867/3 | 12.02.2019 | 'difundit' o 'difós'? | Morfologia | Les formes del participi del verb difondre són difós, difosa, difosos, difoses i no difundit, difundida, difundits, difundides. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12960 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12960 | 2026-07-08T00:00:00 |
7868/2 | 12.02.2019 | 'emitit' o 'emès'? | Morfologia | Les formes del participi del verb emetre són emès, emesa, emesos, emeses i no emitit, emitida, emitits, emitides. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12961 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12961 | 2026-07-08T00:00:00 |
7869/1 | 25.01.2019 | Participi del verb 'pondre': 'posat' o 'post'? | Morfologia; Lèxic. Lèxic general | El participi del verb pondre és post, posta, postos, postes i no posat, posada, posats, posades. Per exemple:
Farem una truita amb l'ou que ha post la gallina.
El sol ja s'ha post.
Cal tenir en compte que el participi posat correspon al verb posar, que té altres significats. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12967 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12967 | 2026-07-08T00:00:00 |
7870/1 | 25.01.2019 | Participi del verb 'compondre': 'composat' o 'compost'? | Morfologia; Lèxic. Lèxic general | El participi del verb compondre, que significa 'formar, constituir, integrar', és compost, composta, compostos, compostes, i no composat, composada, composats, composades. Per exemple:
El grup estava compost per sis membres.
L'orquestra estava composta per israelians i palestins.
Són obres compostes per la mateixa auto... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12968 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12968 | 2026-07-08T00:00:00 |
7871/2 | 22.12.2021 | El verb dar
dar o donar? | Morfologia | El verb dar, que significa 'donar, regalar', actualment no s'usa en totes les formes del paradigma habitual: estan en desús la primera, segona i tercera persona de singular i la tercera del plural del present d'indicatiu i del present de subjuntiu:
Present d'indicatiu
do, das, da, dem, deu, dan
Present de subjuntiu
de,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12969 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12969 | 2026-07-08T00:00:00 |
7872/2 | 26.04.2023 | Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu
el primer en arribar, el primer a arribar o el primer d'arribar? | Sintaxi | Les expressions del tipus (ser) el primer, el darrer, l'últim, l'únic, etc. poden anar seguides de les preposicions en, a i de quan es troben davant d'un infinitiu. Per exemple:
Com sempre, el primer en/a/d'arribar va ser en Pere.
Els veïns seran els primers en/a/de queixar-se.
Aquell matí va ser l'última en/a/de lleva... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12970 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12970 | 2026-07-08T00:00:00 |
7873/4 | 27.05.2025 | Participi d'alguns verbs acabats en -oldre: absolgut o absolt? | Morfologia | Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
Font: Gramàtica de la llengua catalana ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12974 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12974 | 2026-07-08T00:00:00 |
7874/3 | 27.05.2025 | Participi d'alguns verbs acabats en -ènyer: estrenyut o estret? | Morfologia | Hi ha verbs de la segona conjugació com constrènyer, estrènyer, restrènyer, etc. que fan el participi afegint la terminació -t a una arrel acabada en vocal. Per exemple:
constret (i no constrenyut)
estret (i no estrenyut)
restret (i no restrenyut)
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12975 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12975 | 2026-07-08T00:00:00 |
7875/1 | 20.12.2018 | Numerals cardinals en valencià i balear | Sintaxi | En els parlars valencians, hi ha determinats numerals que tenen formes pròpies. Són els següents:
8 huit
17 dèsset
18 díhuit
19 dènou
80 huitanta
Pel que fa als parlars baleàrics i part del nord-occidental, també hi ha determinats numerals que tenen formes particulars. Són els següents:
17 desset
18 devuit
19 denou | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12984 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12984 | 2026-07-08T00:00:00 |
7876/1 | 28.02.2019 | Present del verb 'concebre': 'concebim' o 'concebem'?
'concebir' o 'concebre'? | Morfologia | El verb concebre és de la segona conjugació i no pas de la tercera. Per tant, en la primera i la segona persona del plural del present d'indicatiu i el present de subjuntiu d'aquest verb, l'última vocal que hi apareix és la e, i no la i (concebem i no concebim, etc.).
Present d'indicatiu
concebo, conceps, concep, conce... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12985 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12985 | 2026-07-08T00:00:00 |
7877/4 | 07.09.2022 | Com es diu ¡a por él! en català?
Es pot dir (anar) a per en català? | Lèxic. Lèxic general | Per indicar que es persegueix una persona, especialment amb la idea d'amenaçar-la o atacar-la, no és acceptable fer servir l'expressió (anar) a per. Per exemple, es pot dir:
Ja pots vigilar perquè van darrere teu. (i no van a per tu)
Llavors ja era tard, ens trepitjaven els talons. (i no anaven a per nosaltres)
No em d... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 12994 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=12994 | 2026-07-08T00:00:00 |
7878/2 | 05.04.2023 | Complement directe introduït per la preposició a
Quantificadors en funció de complement directe: no veig ningú o no veig a ningú? | Sintaxi | Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors.
Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents:
1. Quan el complement directe és un pronom quantificador ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13002 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13002 | 2026-07-08T00:00:00 |
7879/4 | 31.05.2024 | Pronoms relatius amb antecedent humà en funció de complement directe: que, a qui o el qual / al qual | Sintaxi | En les oracions de relatiu, el complement directe animat es pot representar amb els pronoms que, qui i el qual (la qual, els quals, les quals).
1. Que
Aquest relatiu és la forma més habitual, tant en les oracions especificatives com en les explicatives. Ara bé, no es fa servir quan el verb de la relativa és psicològic.... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13004 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13004 | 2026-07-08T00:00:00 |
7880/2 | 11.04.2019 | Els verbs psicològics | Sintaxi | Els verbs psicològics són els verbs que expressen emocions, sentiments o estats d'ànim. Aquests verbs es comporten de manera diferent segons la funció sintàctica que fa la persona que experimenta l'emoció o sentiment, és a dir, l'experimentador:
1. Hi ha verbs intransitius, com ara agradar o repugnar, en què l'experime... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13015 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13015 | 2026-07-08T00:00:00 |
7881/4 | 14.07.2025 | Majúscules i minúscules en programes, projectes, plans i estratègies | Convencions. Majúscules i minúscules | Les denominacions de programes, projectes, plans i estratègies oficials s'escriuen en rodona i només amb la lletra inicial en majúscula. Per exemple: Els diners de la inscripció aniran destinats al projecte Emma per a la investigació del càncer de mama.
Al llarg d'aquests quatre anys el centre ha desenvolupat el Pla de... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13035 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13035 | 2026-07-08T00:00:00 |
7882/2 | 12.06.2024 | Restriccions en l'ús de mateix, mateixa | Sintaxi | La forma mateix, mateixa s'usa com a adjectiu o com a adverbi en català. Per exemple:
Tots dos van néixer el mateix dia (adjectiu).
Avui mateix aniré a inscriure'm al curs (adverbi).
En canvi, l'ús de l'adjectiu mateix precedit d'article definit per representar un complement de nom no és acceptable. Sovint, aquest comp... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13036 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13036 | 2026-07-08T00:00:00 |
7883/2 | 26.04.2023 | Canvi o manteniment de la preposició en davant d'infinitiu
pensar en fer, pensar a fer o pensar de fer? | Sintaxi | Quan el verb pensar té el significat de 'tenir la intenció de', va seguit de complement directe, que pot anar introduït per la preposició de. Per exemple:
Pensava dir-li la veritat tan bon punt arribés.
Pensava de dir-li la veritat tan bon punt arribés.
En canvi, amb els significats de 'recordar-se de' i 'tenir el pens... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13037 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13037 | 2026-07-08T00:00:00 |
7884/2 | 13.03.2024 | Pronunciació de la lletra c en les sigles lletrejades | Fonètica i prosòdia | En els casos de sigles que es llegeixen lletra per lletra, cal pronunciar el nom de cada lletra d'acord amb la fonètica catalana. En el cas de la c, es pronuncia com una s sorda (com la c de cirera), i no amb el so de la c castellana. Per exemple:
PSC (pe-essa-sé, i no pe-esse-cé)
CDR (se-de-érra, i no ce-de-érre)
UPC ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13038 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13038 | 2026-07-08T00:00:00 |
7885/1 | 17.01.2019 | 'sopar de traje' o 'sopar de cabasset'?
Com es diu 'cena de sobaquillo' en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Alimentació. Gastronomia | Per designar un sopar (o qualsevol àpat en general) informal, habitualment de moltes persones, en què els comensals porten ells mateixos els entrepans o les carmanyoles amb el menjar, les formes documentades amb ús, segons el lloc, són sopar d'entrepà, sopar de cabasset, sopar de carmanyola (o de tàper), sopar de pa i ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13039 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13039 | 2026-07-08T00:00:00 |
7886/1 | 07.05.2019 | Traducció de denominacions del període franquista | Convencions. Criteris de traducció | Les denominacions d'organismes, institucions, òrgans de gestió, càrrecs, lleis, agrupacions, etc. de l'administració franquista es poden mantenir en castellà per no perdre el referent i per visibilitzar l'ús exclusiu en aquesta llengua que en feia aquell règim. Per exemple:
FET y de las JONS (Falange Española Tradicion... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13052 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13052 | 2026-07-08T00:00:00 |
7887/1 | 05.03.2019 | 'en favor de' o 'a favor de'? | Sintaxi | La locució a favor de o en favor de significa 'en benefici, en utilitat, en defensa, etc., de'. Per exemple:
La Virgínia havia parlat a favor de l'alumne que va ser expedientat.
Va esmentar els motius en favor de la restauració del castell.
En canvi, quan es vol expressar el sentit de 'gaudir del seu favor', es fa serv... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13053 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13053 | 2026-07-08T00:00:00 |
7888/1 | 20.05.2019 | Règim del verb 'indemnitzar' | Sintaxi | El verb indemnitzar, que vol dir 'rescabalar (algú) dels danys, de les despeses, etc., que li ha causat alguna cosa', és transitiu i porta un complement directe, que ha de ser de persona. Per exemple:
L'asseguradora indemnitza l'assegurat dels danys derivats.
L'empresa està obligada a indemnitzar terceres persones per ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13054 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13054 | 2026-07-08T00:00:00 |
7890/4 | 26.04.2023 | Un, una + numeral amb valor aproximatiu: uns vint minuts | Sintaxi | Les formes un, una davant d'un numeral cardinal expressen una idea d'aproximació, per sobre o per sota de la quantitat que expressa el numeral. Per exemple:
Fa uns vint minuts que ha arribat.
Va collir unes deu taronges de l'arbre.
Deu tenir uns quaranta anys.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estu... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13057 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13057 | 2026-07-08T00:00:00 |
7891/4 | 03.05.2023 | Elisió del complement de règim en situacions díctiques
Col·labora-hi o Col·labora?, Apunta-t'hi o Apunta't?, etc. | Sintaxi | Verbs com ara apuntar-se, col·laborar, inscriure's o participar demanen un complement de règim preposicional que indica l'activitat o l'acció a la qual es fa referència. Quan aquest complement no és explícit en l'oració, convé reprendre'l amb el pronom feble hi. Per exemple:
Avui comença el període d'inscripció als tal... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13058 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13058 | 2026-07-08T00:00:00 |
7892/2 | 23.03.2022 | Com es diu hasta nunca en català?
Es pot dir fins mai en català? | Fraseologia i refranys | En català, hi ha diverses expressions per expressar menyspreu per la marxa d'una persona o la pèrdua d'una cosa, com ara bon vent, bon vent i barca nova, bon vent i que no torni, bon vent i que duri, bon vent i foc al cul, bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle, adeu i per sempre, etc. Per exemple:
Encara ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13065 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13065 | 2026-07-08T00:00:00 |
7893/2 | 12.06.2024 | La negació expletiva ('sense valor negatiu')
Fes-ho abans que no vingui o Fes-ho abans que vingui? | Sintaxi | De vegades, l'adverbi no es pot utilitzar sense que aporti un valor negatiu a la construcció. És el que es coneix com a negació expletiva i, generalment, és opcional.
Els casos més habituals d'aquest tipus de negació són els següents:
Amb els noms del tipus por o temor i també amb els verbs tenir por, fer
por, témer o ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13066 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13066 | 2026-07-08T00:00:00 |
7894/1 | 12.02.2019 | 'empenyut' o 'empès'? | Morfologia | Les formes del participi del verb empènyer són empès, empesa, empesos, empeses, i no empenyut, empenyuda, empenyuts, empenyudes. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13091 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13091 | 2026-07-08T00:00:00 |
7895/1 | 12.02.2019 | Participi dels verbs acabats en '-metre': 'admitit' o 'admès'? | Morfologia | Els participis dels verbs acabats en -metre (admetre, ometre, permetre, remetre, trametre, transmetre, etc.) acaben en -mès. Per exemple:
admès (i no admitit)
omès (i no omitit)
permès (i no permitit)
remès (i no remitit) | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13092 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13092 | 2026-07-08T00:00:00 |
7896/2 | 27.05.2025 | Participi dels verbs acabats en -ndre: confundit o confós? | Morfologia | Els participis dels verbs acabats en -endre (encendre, pretendre, etc.) i -ondre (confondre, difondre, infondre, etc.) acaben en -ès i -ós respectivament. Per exemple:
encès (i no encengut)
pretès (i no pretendit)
confós (i no confundit)
infós (i no infundit)
En canvi, el verb pondre i els que tenen aquesta mateixa ter... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13093 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13093 | 2026-07-08T00:00:00 |
7897/2 | 18.09.2024 | eclosionar o fer eclosió? | Lèxic. Lèxic general; Lèxic. Lèxic especialitzat. Zoologia | En l'àmbit de la biologia, per expressar que un animal trenca l'ou en néixer i, en general, el fet d'obrir allò que estava clos, s'usa el verb descloure. El substantiu corresponent és desclosa. Per exemple:
Els pollets ja han nascut tots. Han desclòs els ous.
En canvi, en sentit figurat, quan es vol fer referència a l'... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13104 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13104 | 2026-07-08T00:00:00 |
7898/2 | 15.12.2020 | testeig o testatge?
Substantiu de testar | Lèxic. Lèxic especialitzat. Ciències de la salut | En l'àmbit de les ciències de la salut, la denominació catalana adequada per designar l'acció de testar, en el sentit de 'sotmetre alguna cosa a un test per provar-ne el funcionament o l'eficàcia', és testatge. Per exemple:
S'aplicaran diverses estratègies de testatge segons la situació epidemiològica.
El terme testatg... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13128 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13128 | 2026-07-08T00:00:00 |
7899/2 | 01.04.2025 | amb vistes al mar o amb vista al mar? | Lèxic. Lèxic general | El substantiu vista es pot fer servir per fer referència a allò que es veu des d'un punt. Amb aquest sentit, vista es fa servir en singular. Per exemple:
Han comprat una casa que té vista sobre el mar.
És una habitació amb vista a la ciutat.
La vista des del mirador és espectacular. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13151 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13151 | 2026-07-08T00:00:00 |
7901/2 | 28.08.2020 | Imperatiu del verb morir-se: mor-te o more't? | Sintaxi | La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio, more't!
More't quan vulguis,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13161 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13161 | 2026-07-08T00:00:00 |
7902/2 | 19.08.2024 | Comparatives d'igualtat, superioritat i inferioritat
Els quantificadors comparatius: tan, tant, més i menys
més... que o més... de?; menys... que o menys... de? | Sintaxi | Les construccions comparatives se solen construir amb els quantitatius tan, tant, més i menys. Poden establir una relació d'igualtat (El despatx és tan petit com el teu) o de desigualtat (Fa més calor que l'any passat, Tinc menys deures que el trimestre passat).
1. Comparatives d'igualtat. Quan es construeixen amb els ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13163 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13163 | 2026-07-08T00:00:00 |
7903/3 | 25.02.2025 | Ordre dels elements de la frase | Sintaxi | En català, l'ordre neutre dels elements de la frase declarativa, és a dir, d'una frase que expressa un judici afirmatiu o negatiu, és el següent: subjecte, verb i complements del verb (complement directe, indirecte, circumstancials o adjunts, etc.), tot i que hi ha alguns complements que tenen certa llibertat de col·lo... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13167 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13167 | 2026-07-08T00:00:00 |
7904/2 | 06.09.2022 | derrama (economia) | Lèxic. Lèxic general | En català, el substantiu que designa la quantitat repartida entre diferents persones per fer-se càrrec d'una despesa eventual és derrama. Per exemple:
El president ha proposat una derrama per poder pagar la rehabilitació de la façana.
No hem aclarit qui s'ha de fer càrrec de les derrames impagades. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13171 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13171 | 2026-07-08T00:00:00 |
7905/1 | 22.05.2019 | 'semàfor en verd' o 'semàfor verd'? | Sintaxi | Els colors dels llums del semàfor són verd, groc i vermell.
Pel que fa al color groc, s'hi pot fer referència amb altres denominacions, com ara taronja, ataronjat, carbassa (o carabassa) o ambre, malgrat que aquesta darrera no és tan habitual. Quant al vermell, en alguns parlars és habitual la forma roig.
Per fer refer... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13175 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13175 | 2026-07-08T00:00:00 |
7906/3 | 22.03.2024 | Pronúncia de waterpolo, karate, cúter, etc.
Manca de neutralització de les vocals àtones d'algunes paraules en català oriental | Fonètica i prosòdia | En els parlars orientals, en general, les vocals a i e es neutralitzen en posició àtona i la vocal o es pronuncia u en aquesta posició.
Ara bé, en aquests mateixos parlars, la síl·laba àtona d'una sèrie de mots (manlleus, cultismes, neologismes, etc.) no es neutralitza. Per exemple: credo, ídem, karate, òpera, placebo,... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13176 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13176 | 2026-07-08T00:00:00 |
7907/2 | 28.03.2023 | Duplicacions pronominals amb un complement d'origen
es desprèn o se'n desprèn? | Sintaxi | Quan es mou un element del lloc que ocupa habitualment dins de l'oració, segons la naturalesa d'aquest element cal reprendre'l o no amb un pronom feble.
En el cas de complements d'origen introduïts per la preposició de que acompanyen verbs com desprendre, derivar, seguir, deduir, etc., aquest complement es reprèn amb u... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13177 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13177 | 2026-07-08T00:00:00 |
7908/2 | 22.03.2024 | Pronúncia d'alguns mots en nord-occidental i valencià | Fonètica i prosòdia | En la majoria de parlars occidentals, en general, les vocals e oberta i o oberta són tancades en posició àtona. La resta de vocals mantenen el timbre en aquesta posició.
En nord-occidental i en els parlars valencians, també és habitual pronunciar a en comptes de e la síl·laba inicial acabada en consonant, especialment ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13178 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13178 | 2026-07-08T00:00:00 |
7909/2 | 13.03.2024 | Pronúncia dels mots prefixats i compostos | Fonètica i prosòdia | En general, a l'hora de pronunciar els mots prefixats, com ara semicercle, i els mots compostos, com economicosocial, es manté l'accent del formant de la dreta, és a dir, es conserva la vocal tònica d'aquest formant (cercle, social, respectivament), mentre que l'accent del formant de l'esquerra es perd o s'afebleix, se... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13179 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13179 | 2026-07-08T00:00:00 |
7910/1 | 26.06.2019 | Com es diu 'trabajar a destajo' en català?
a preu fet, a estall, a escarada | Sintaxi | La locució a preu fet es fa servir per indicar la manera de remunerar o de cobrar segons el treball realitzat i per un preu o quantitat fixats per endavant. Per exemple:
En Lluís treballa a preu fet.
També hi ha altres expressions amb el mateix significat, com ara a escarada, a escar, a escara, a estall o a tasca. Per ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13184 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13184 | 2026-07-08T00:00:00 |
7911/3 | 22.06.2021 | Sigla de perquè en tingueu informació: FYI o PVI?
Com es diu for your information en català? | Convencions. Abreviacions | En anglès, l'expressió 'for your information' s'abreuja per mitjà de la sigla FYI.
En català, no hi ha una sigla fixada per a les expressions perquè en tingueu informació o per a la vostra informació. Ara bé, tenen un ús prou estès les sigles PVI ('per a la vostra informació') o bé PTI ('per a la teva informació'). | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13192 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13192 | 2026-07-08T00:00:00 |
7912/3 | 03.05.2023 | Concordança en les expressions l'un i l'altre i altres variants
l'un a l'altra?, l'un i l'altra?, l'una per l'altre?, etc. | Sintaxi | Els elements de la correlació l'un i l'altre i les seves variants (l'un a l'altre, l'un per l'altre, l'un sense l'altre, l'un al costat de l'altre, etc.) poden anar en masculí o femení si les coses o les persones a què fan referència són de gènere masculí o femení, perquè hi poden concordar en gènere i nombre. Per exem... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13193 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13193 | 2026-07-08T00:00:00 |
7915/2 | 12.03.2025 | Elisió de la preposició en coordinacions de complements | Sintaxi | En una coordinació de sintagmes preposicionals en què les preposicions són iguals, es pot suprimir la segona i coordinar els complements si la interpretació dels elements es considera que és unitària o única. Per exemple:
El pis d'en Pau i la Jana presenta un estat lamentable. (hi ha un sol pis)
Hem comprat un petit ob... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13227 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13227 | 2026-07-08T00:00:00 |
7916/1 | 26.06.2019 | nano, nana | Lèxic. Lèxic general | El mot nano, nana té dos significats.
D'una banda, designa la 'figura folklòrica formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que li dona l'aspecte curt de cos'. Per exemple:
Després dels gegants van aparèixer els nanos.
A la Festa Major es presentarà la nana Adelaida.
D'altra banda, en ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13228 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13228 | 2026-07-08T00:00:00 |
7918/3 | 05.04.2023 | Aprofita l'avinentesa i ves-te'n o Aprofita i ves-te'n? | Sintaxi | El verb aprofitar, amb el sentit d''emprar útilment', és transitiu i necessita un complement directe. Per exemple:
Des que s'ha jubilat, aprofita el temps per viatjar.
Aprofito l'ocasió per desitjar-vos bones vacances.
Amb un sentit similar, també es fa servir el verb aprofitar sense complement directe, per dir 'emprar... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13234 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13234 | 2026-07-08T00:00:00 |
7919/1 | 04.09.2019 | Majúscules i minúscules de punts cardinals | Convencions. Majúscules i minúscules | Els punts cardinals s'escriuen amb minúscula inicial, sempre que no siguin representats amb els símbols internacionals o bé formin part d'un nom de lloc. Per exemple:
nord
oest
NNE
Oest americà
països de l'Est
Àfrica del Sud | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13247 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13247 | 2026-07-08T00:00:00 |
7920/1 | 01.10.2019 | 'tipus de' + nom en singular o plural?
'Quin tipus de cotxe t'agrada?' o 'Quin tipus de cotxes t'agraden?' | Sintaxi | En català, els mots tipus, mena, classe, sèrie, espècie, etc., poden portar un complement format per la preposició de i un nom en singular o en plural. Per exemple:
Quin tipus de problema tens?
Les dues classes de pastes són igualment bones.
En general, quan el nom del sintagma preposicional es percep com una sola enti... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13266 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13266 | 2026-07-08T00:00:00 |
7921/1 | 15.01.2021 | mans a l'obra | Fraseologia i refranys | En català, per indicar l'acció d'emprendre una tasca, un treball o una activitat, es fan servir les expressions següents: posar fil a l'agulla o fil a l'agulla!; posar mà (o mans) a l'obra o mans a l'obra!; som-hi, posar-s'hi, etc. Per exemple:
Vinga, no en parlem més: mans a l'obra!
Ens fa molta mandra, però caldria p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13273 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13273 | 2026-07-08T00:00:00 |
7922/1 | 07.02.2020 | Els pronoms de tercera persona referits a entitats no humanes | Sintaxi | Els pronoms forts ell, ella, ells i elles, en general, es fan servir per fer referència a entitats humanes. Així, per esmentar entitats no humanes se sol optar per altres elements, com ara un pronom adverbial (en o hi), un demostratiu (generalment seguit de nom) o un sintagma nominal definit amb un adjectiu com esmenta... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13281 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13281 | 2026-07-08T00:00:00 |
7923/1 | 02.10.2019 | Com es diu 'shareware' en català? | Lèxic. Lèxic especialitzat. Tecnologies de la informació i la comunicació | En l'àmbit de la informàtica, el terme català equivalent per a la forma shareware és programari de prova, que serveix per designar el 'programari que es distribueix de manera gratuïta perquè els usuaris el puguin conèixer, amb el compromís de pagar a l'autor una quantitat de diners si, passat un cert temps, decideixen ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13283 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13283 | 2026-07-08T00:00:00 |
7924/2 | 12.05.2025 | Flexió de gènere amb denominacions d'animals | Morfologia | Els noms referits als animals domèstics, animals de granja o animals salvatges més coneguts solen tenir una forma per al masculí i una altra per al femení.
En molts casos, s'obté el femení afegint la terminació -a a la forma masculina. Per exemple:
anyell, anyella; conill, conilla; mul, mula; gat, gata; camell, camella... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13288 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13288 | 2026-07-08T00:00:00 |
7925/2 | 07.04.2025 | Plural de noms acabats en vocal tònica: sofans o sofàs?, bisturins o bisturís? | Morfologia | La majoria de noms i adjectius acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -ns. Per exemple:
acordió, acordions; ble, blens; carbó, carbons; israelià, israelians; palestí, palestins; republicà, republicans; roí, roïns.
En canvi, alguns neologismes acabats en vocal tònica fan el plural amb la terminació -s. ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13298 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13298 | 2026-07-08T00:00:00 |
7926/2 | 02.06.2025 | Els hipocorístics: els noms propis de persona abreujats | Antroponímia | Els noms propis de persona es poden abreujar i donen lloc als hipocorístics, és a dir, formes amb caràcter afectuós o familiar, usades en registres informals. En general, se solen formar per truncament:
1. La forma tradicional consisteix en el truncament de la part final del mot, que inclou la síl·laba tònica i que pot... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13307 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13307 | 2026-07-08T00:00:00 |
7927/2 | 06.09.2022 | Com es diu menos mal en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, hi ha diverses expressions que es poden fer servir amb un valor d'alleujament, per indicar que el mal que s'ha patit és menor del que podia haver estat, o amb un significat proper al de afortunadament, com ara encara bo!, encara sort!, i encara!, i encara gràcies!, i encara rai!, etc. Per exemple:
Ha sortit ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13329 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13329 | 2026-07-08T00:00:00 |
7928/3 | 26.03.2024 | Pronúncia de noms propis acabats en -es: Balmes, Pedralbes, Sitges... | Fonètica i prosòdia | Malgrat que, en els parlars orientals, de vegades no es neutralitza la vocal e en certs noms propis acabats en -es en posició àtona, com ara Balmes, Blanes, Pedralbes o Sitges, aquestes pronúncies sense neutralització de la e no són acceptables.
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estud... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13330 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13330 | 2026-07-08T00:00:00 |
7929/2 | 31.01.2020 | Plural de 'caça bombarder' | Morfologia | El plural de caça bombarder és caces bombarders.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13341 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13341 | 2026-07-08T00:00:00 |
7930/2 | 31.01.2020 | Plural de 'berenar sopar' | Morfologia | El plural de berenar sopar és berenars sopars.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13342 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13342 | 2026-07-08T00:00:00 |
7931/2 | 31.01.2020 | Plural de 'conseller delegat', 'consellera delegada' | Morfologia | El plural de conseller delegat o consellera delegada és consellers delegats, conselleres delegades.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13343 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13343 | 2026-07-08T00:00:00 |
7932/2 | 31.01.2020 | Plural de 'tinent general', 'tinenta general' | Morfologia | El plural de tinent general o tinenta general és tinents generals, tinentes generals.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13344 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13344 | 2026-07-08T00:00:00 |
7933/2 | 31.01.2020 | Plural de 'cosí germà', 'cosina germana' | Morfologia | El plural de cosí germà o cosina germana és cosins germans, cosines germanes.
Aquesta mena de locucions s'escriuen separades i sense guionet. | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13345 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13345 | 2026-07-08T00:00:00 |
7934/1 | 14.01.2020 | Com es diu 'para mi sorpresa' en català? | Lèxic. Lèxic general | En català, per expressar sorpresa, segons el context, es poden usar, entre altres construccions, l'adverbi sorprenentment o alguna altra expressió com quina sorpresa! Per exemple:
Quina va ser la meva sorpresa quan em va dir que se n'anava a viure a Anglaterra.
Quan vaig tornar a obrir el document, sorprenentment, em v... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13364 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13364 | 2026-07-08T00:00:00 |
7935/2 | 11.05.2022 | Ús pleonàstic del pronom en amb el verb haver-hi
N'hi ha suc o Hi ha suc? | Sintaxi | L'ús redundant del pronom en amb el verb haver-hi no és acceptable. Per exemple:
No hi ha suc. (i no No n'hi ha suc.)
Hi havia massa gent. (i no N'hi havia massa gent.)
Al bar hi ha dues conegudes. (i no ...n'hi ha dues conegudes.)
Ara bé, en registres informals, en valencià el verb haver-hi incorpora sempre el pronom ... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13371 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13371 | 2026-07-08T00:00:00 |
7936/2 | 11.02.2025 | Ús no acceptable de la preposició de seguida de que
És fàcil de que... o És fàcil que...? | Sintaxi | L'ús de la preposició de seguida de que per introduir una oració subordinada no és acceptable. Per exemple:
És fàcil que ho torni a repetir (i no ...de que ho torni a repetir).
Comprovaran que no et falti de res (i no ...de que no et falti de res).
No donis per fet que et vindran a buscar (i no ...de que et vindran a b... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13372 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13372 | 2026-07-08T00:00:00 |
7937/2 | 28.02.2022 | Apostrofació davant de paraules d'una altra llengua | Ortografia | Els articles definits el i la, els articles personals en i na, i la preposició de s'apostrofen davant de paraules d'altres llengües començades amb un so vocàlic, seguint les normes generals d'apostrofació. Per exemple:
És un article publicat a l'Anuario Musical de 2018.
Va tocar l'estudi 1 de l'opus 25 de Chopin.
Vam p... | Optimot, Departament de Política Lingüística, Generalitat de Catalunya | 13374 | https://aplicacions.llengua.gencat.cat/llc/AppJava/index.html?action=Principal&method=detall&input_cercar=&numPagina=1&database=FITXES_PUB&idFont=13374 | 2026-07-08T00:00:00 |
Subsets and Splits
No community queries yet
The top public SQL queries from the community will appear here once available.